Just a la Pusta Just a la Pusta
Molt ben dia, passen 5 minuts, 6 minuts ja de les 10 i començant aquesta l'Alt Just a la Fusta d'avui, dijous 24 de gener. L'endemà que s'aprovés del Parlament de Catalunya la declaració de sobirania i començarem per tornar el programa parlant de les notícies de Sant Just i explicarem com va anar la concentració que es va fer aquí al municipi per donar suport a aquesta declaració.
A més, també farem un repàs de l'actualitat del dia, per tant, doncs, explicarem com en tracten avui els diaris tota aquesta qüestió i també altres temes. Per tant, mirarem d'explicar una mica com s'està vivint aquest endemà de la declaració de sobirania i explicar, doncs, altres qüestions que són actualitat d'avui dijous 24 de gener.
Parlem del temps també en aquesta primera hora, després del vent d'ahir, avui ens hem llevat amb aquest cel tan tapat i encara amb aquestes temperatures fredes. Parlem d'aquí és el que ens espera pels propers dies i de cara hi ha el cap de setmana la Carles i Hernández i Rius. I a partir de les 11 i 10 continuarem parlant de la declaració de sobirania. El que farem serà parlar amb els diferents representants i portaveus polítics
els partits de Sant Just en relació a aquesta declaració de sobirania ahir al Parlament. Un conjunt d'entrevistes que continuarem també cap a les 12 i 10. Farem, per tant, possiblement dues parts. A més a més, a dos quarts de 12, tertúlia d'actualitat, com cada dijous, amb la Joan Alcarra, el Pere Oliver, la Lina Santa Bàrbara i la Montse Larrea. I a la tercera hora, el teatre, una mica duenyes i també la història dels invents, amb la Léa Ardenoi.
que avui ens explicarà l'origen de la revista Playboy. Tot plegat a partir d'ara mateix i acompanyem-vos, com sempre, també a través de la bona musical. Avui comencem amb els Olive Moon i aquest tema que es diu esbrigui grau.
Un grup que, a més a més, vam tenir també per aquí a Ràdio Vesvern, just com començava i que sona molt i molt bé. Well, I guess you'll still be there And I hope you're fine Oh, I heard you're almost out
She has grown And I like to see me there See what I've become But I'm falling on my knees
Fins demà!
We've got a lot of things to learn now Before you find a way to Running through the thickest forest As we grow up
Fins demà!
Just a la fusta Tot seguit, les notícies de Sant Just
Fins demà!
Ara passen 12 minuts a les 10 i és moment de parlar d'actualitat senjostenca amb l'Andrea. Molt bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Un dia molt gris, molt hivernal, però bé. Meteorològicament parlant. Exacte, sí, sí. No, encara no. Les portades encara no continuen amb les notícies. Comencem, de fet, amb les notícies i comencem parlant de la concentració que es va fer ahir al vespre de suport a la declaració de sobirania que es va aprovar justament ahir a la tarda.
Més d'un centenar de persones es van concentrar de fet ahir a la plaça de l'Ajuntament. Com deies, és un text que es va aprovar al Parlament i presentat per Ciu i Esquerra i Iniciativa, i que va comptar amb un total de 85 vots a favor, 41 en contra, dos abstencions i set diputats que no van votar, cinc que eren del PSC que no van voler votar, es van voler posicionar, i dos del Partit Popular que no hi eren presents. Un dels membres de la secció local de l'ANC, de Sant Just per l'Independència, el Roger Cònsul,
Va explicar què representava aquesta aprovació, va dir que és una aprovació que estava al marge de la història constitucional espanyola perquè reconeix que el poble català és sobirà. Diu que aquesta declaració de sobirania aprovada ahir és la demanda formal de divorci amb Espanya. A partir d'ahir diu que va començar d'alguna manera el procés d'independència, que s'obria aquest procés i que s'aprovava aquesta ruptura amb l'Estat.
Aquesta declaració, va dir també, ens situa per primera vegada en la història fora de la Constitució espanyola. I va donar, per exemple, el cas de la dissolució dels països de la Unió de la República Socialista Soviètica, que aquesta dissolució va anar precedida de declaracions de sobirania, com la que es va aprovar ahir. És, d'alguna manera, l'avançala o el pas previ a les respectives declaracions d'independència. I també es va llegir un manifest que instava la societat catalana a treballar per l'estat propi i per la independència.
Doncs és el que es va llegir, el que va passar ahir a la plaça Verdaguer. Tenim premis qüestions. Avui, per exemple, s'inaugura una exposició, Sant Just. És una mostra de les Cees que es titula Paisatge i Tràs i que recull els dibuixos publicats en els bolletins de les Cees des del seu naixement. L'acte inaugural d'avui servirà per reconèixer tant els autors dels dibuixos com les persones que hi han col·laborat en els 79 anys d'ençà del primer bolletí, que es va publicar l'any 1934.
Aquest acte inaugural de l'exposició també comptarà amb una breu història d'aquest butlletí i de les etapes per les quals ha passat i començarà a les 8 del vespre. L'exposició es podrà veure a la sala Piquet de l'Ateneu fins al dia 9 de febrer, els dies feiners de 5 a 9 del vespre i es preveu que avui assisteixin els autors dels dibuixos protagonistes de la mostra, una part dels col·laboradors i també l'alcalde, el regidor cultural i el president de l'Ateneu.
Molt bé, doncs és una de les activitats culturals d'avui de Sant Just i acabem parlant ara d'arquitectura i també el nostre municipi. Sí, perquè una vintena d'estudiants d'arquitectura de la UPC faran un seminari de 15 dies a Sant Just per estudiar-ne al territori i fer-ne propostes estratègiques. Són alumnes de segon cicle i màster de la Facultat d'Arquitectura de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, que és de la UPC, de la Universitat Politécnica, que faran un seminari de 15 dies a Sant Just del 26 de gener al 9 de febrer.
El primer dia dissabte es farà la secció inaugural oberta a la ciutadania, agents locals i experts i tothom podrà suggerir o fer aportacions sobre les característiques del territori de Sant Just. Dels comentaris que se'n facin, els alumnes els treballaran en tallers interns i les conclusions tenen previst presentar-les en una sessió pública durant la tarda del dissabte 9 de febrer, l'últim dia del seminari. Com dèiem, les sessions dels dissabtes 26 d'aquest dissabte i del 9 de febrer són obertes i es faran a l'equipament municipal de la plaça de la Pau.
Molt bé, doncs ja anirem parlant també perquè és una iniciativa curiosa i val la pena saber com va tot plegat. Seguirem l'evolució d'aquest seminari d'arquitectura. Gràcies, Andrea. I fins ara mateix. Fins ara. Escoltem ara els clems n'any de Maquetis o MyPillow i de seguida l'actualitat i el recull de premsa d'avui dijous, 24 de gener.
You don't remember me But I'll remember you Not so long ago You broke my heart in two Tears on my heart filled up Pain
We could start anew I would not hesitate I'd gladly take you back And tempt the hand of your faith Tears on my afterlife
T'was not so long ago
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta, el magazín del matí. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Bona nit.
Un quart i mig d'11, un moment per l'actualitat general del dia amb l'Andrea. Bueno, bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Comencem, com sempre, destacant el tema del dia a través de les portades, com ens ho expliquen avui? Doncs el punt avui és, jo crec que el diari més gràfic, més directe,
Al punt avui no tenim portades amb altres notícies, ni contraportades tampoc. Avui directament tenim la declaració de sobirania. La podem llegir tant a la portada com a la contraportada. I també algunes reaccions d'aquesta aprovació de la declaració de sobirania ahir al Parlament. Però vaja, el que trobem a la portada del punt avui és aquesta declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya.
El diari ara sí que ens destaca aquest mateix tema, de fet és l'únic tema que trobem a la portada, però fa titulars, diu Catalunya es declara sobirana, votació històrica al Parlament, la cambra aprova el dret a decidir amb el suport de Ciu i Esquerra, Iniciativa i la CUP, i el no d'un PSC fracturat en què cinc diputats trenquen la disciplina de vot. Diu també l'ara Ciu 85, no 41. I en fotografia veiem els representants de Ciu, Artur Mas,
com d'Esquerra Oriol Junqueras i d'Iniciativa Joan Herrera. La Vanguardia i el periòdico també tracten aquesta qüestió, és el tema més destacat. La Vanguardia diu ampli suport del Parlament a la declaració sobiranista. En fotografia veiem els tres impulsors d'aquesta declaració. I també ens destaca fractura greu del PSC. Cinc dels vint diputats a la cambra s'indisciplinen. I per últim, el periòdico ho veu des d'una altra perspectiva, però també tracta aquesta qüestió dient majoria incompleta.
El Parlament inicia el procés sobiranista, la declaració pel dret a cedir rep 85 vots a favor, 41 en contra, i també ens parla d'aquests 5 diputats del PSC que trenquen la disciplina per no oposar-se al text. Com ens expliquen avui els diaris, encara és un dels temes més destacats a les portades dels digitals. Per exemple, el 324.cat, ja quan entres, el primer que et trobes són les intervencions íntegres al debat de la declaració de sobirania d'Auriel Pujol de Ciu, Oriol Junqueras d'Esquerra, Pere Navarro de PSC,
també Elisi Sánchez de Matxo del PP, Joan Herrera d'Iniciativa i també tenim Albert Rivera de Ciutadans i Quim Arrufat de l'Scub. Per tant, la declaració íntegra del que es va dir respecte al text. També l'altre gran tema, però, és que ja hi ha 800, 85.100 aturats a Catalunya i prop de 6 milions a tot l'Estat. És la notícia d'avui, que a més a més és una dada que s'ha sabut avui, també és el que ens trobem al diari Ara, és la notícia més destacada.
i més avall se'ns continua explicant totes les conseqüències o el debat posterior de la declaració de sobirania. Tenim que la revolta, el PSC de Corrala, Pere Navarro, la primera votació de la CUP que provoca un debat intern, és el que se'ns explica a l'ara, i també al 324.at, per exemple, se'ns parla de les declaracions de Marina Geli, no podíem votar contra el dret a decidir,
i d'alguna manera es fa bullir l'olla amb tot plegat. També el 324 se'ns diu que a mort sor Maria, la monja imputada en el cas dels nens robats... A mort? A mort. Vaja. Sí, sí, havia de declarar el passat 18 de gener, de fet, per la denúncia de la desaparició de dues bessones l'any 81, però el seu advocat va presentar uns informes mèdics de la religiosa. La cita es va posposar i ara caldrà veure què passa amb les cabres obertes que hi ha sobre els nens robats. I finalment, que el país mostra la portada d'un fals Xàvez.
La imatge mostrava un home intubat en un llit d'hospital, era la portada de la divisió impresa i es qualificava d'exclusiva mundial. I en un comunicat el país ha hagut d'admetre que va publicar la foto que els havia fet arribar d'agència una mitja hora a l'edició digital i a l'edició impresa, la distribució de la qual es va paralitzar.
Passem cap a altres apunts, sis que n'hi ha en alguns dels diaris a les portades d'avui, Andrea. Mencionarem el diari ara, tot i que la notícia principal, l'única notícia que trobem en portada és aquesta declaració de sobirania i del Parlament. També Lara li dedica una part important a la seva editorial en portada, diu Sobirania i democràcia...
I comença dient que el Parlament de Catalunya va exercir ahir un acte històric de sobirania, per amplia majoria va votar a favor del dret a decidir i ho va fer d'acord amb la voluntat popular expressada en les últimes eleccions. Diu que l'Ara assumeix la declaració de sobirania aprovada per la Cambra. És una altra qüestió del diari Ara relacionada amb el tema del dia, totalment.
Però, per exemple, a l'avantguàrdia trobem un tema que diu que l'amnistia fiscal fa aflorar 40.000 milions. El contribuent que s'ha acollit a la regularització ha pagat a mitjana un 3%. Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda, va explicar ahir al Congrés que la regularització fiscal que ha posat en marxa el govern central ha suposat per al FISC uns ingressos de 1.200 milions. Això en clau econòmica.
I per últim, al periódico, trobem també una altra qüestió que fa referència a Barcelona i a la fira de mòbils. Diu que deixarà més de 300 milions d'euros a la ciutat. I el periódico calcula que hi haurà més de 70.000 visitants en aquesta fira de mòbils. I com deia, el punt avui no destaca una altra cosa que no sigui la declaració de sobirania emportada. Per tant, avui el deixem de banda una mica.
Està clar, doncs passem ara cap a destacar qui és el més llegit dels digitals. El 324.cat és el Parlament aprova aquesta declaració de sobirania. El segon tema és que Shakira i Piqué ja tenen el seu primer fill Milán, que ha nascut en una clínica de Barcelona, i el tercer que Pere Navarro va anunciar que el PSC votaria en contra de la declaració de sobirania de Ciu Esquerra Iniciativa. L'Ara.cat també el més llegit és que el Parlament declara Catalunya sobirania per decidir
el seu futur, el segon és que declaracions de Maurici Lucena, que ha dit és un dia trist, tinc un disgust seriós, i el tercer debat sobre la declaració de sobirania al Parlament. És el que tenim als digitals sobre les notícies més llegides.
Dos minuts i dos quarts d'onze del matí, moment ara per les contraportades dels diaris. El punt avui no tenim contraportada perquè ja hem dit que hi ha aquesta doble pàgina amb la declaració de sobirania que es pot llegir d'atentament. Per tant, passem a destacar altres qüestions que trobem en els altres rotatius. A l'avantguàrdia llegim un titular que diu «Veure com vostès accepten l'ajut, l'ajust anima a invertir aquí».
Ho diu Nicolás Bergruén, que és inversor bilionari i estudiós de la governança. Diu que arriba impressionat de Portugal per l'enorme sacrifici que fan els ciutadans. Diu que la crisi d'Espanya i Portugal només té dues sortides. Una és abandonar l'euro en patiment i l'altra és integrar-se més en l'euro en patiment. Diu el periodista Lluís Amiguet, què faria vostè? Diu, crec que el patiment per una integració més gran tindrà més recompensa. De moment, veure com vostès assumeixen l'ajust, tenim a invertir aquí. Diu, fa 30 anys
El benestar europeu potser era el sistema més eficient i solidari que havia construït la humanitat i Espanya tot just començava a beneficiar-se'n. Tot i aquesta situació de crisi, diu que dona bones notícies a tothom, veu oportunitats d'inversió a Espanya a mitjà termini i no especulatives, i per als periodistes. Atenció, si saben crear continguts interessants, hi haurà interès a convertir-los en diners. A veure si és veritat.
Passem cap a la següent contraportada, el diari Ara, atenció, justament parlem de periodisme, perquè diu, no soc qui us penseu que soc, i és l'entrevista de la Viana Ballói avui a un dels grans monstres del periodisme actual. És el Josep Cuny, de fet ella el titllat de... En un sentit monstre avui he dit, no en un sentit transguratiu, eh? Tranquil·la, ella el mateix el diu, bèstia periodística, veus? Diu que és intens, constant, responsable i hiperexigent, que no coneix el fracàs...
I parlen molt d'autoestima en aquesta entrevista. Diu que l'Escolto Atenta, això la Viviana Ballbé, parla concentrat, cada paraula al seu lloc, i li pregunta, t'estimes molt a tu mateix? Diu, menys del que la gent es pensa. Diu que està atrapat en el que fa, que no pot trencar amb tot el que té, i quan pare pensa que només és dimarts i els divendres tardaran molt en arribar. I bé, veiem una fotografia original, molt en la línia que fa la Viviana Ballbé en aquestes contres del diari Ara, on apareix el Josep Cuní.
I les cames d'ella i una faldilla, la seva faldilla, vaja. Doncs és el que tenim avui al diari. Ara acabem amb la contraportada del periòdico on tenim un titular que diu No vull salvar el món, vull ser feliç. Ho diu en Javier González, que té 39 anys i és dio d'aquella generació de llicenciats perquè tocava. Es va formar com a sommelier i va obrir una botiga de vins.
Fins el 2010 explica la Catalina Gallà, va treballar en una empresa d'informàtica al Departament Comercial i es va adonar que estava fent una feina que no li agradava, li es gustava però no era una cosa natural. En realitat sempre l'havia tret a les feines relacionades amb l'hostaleria. Diu que fa tast de vins i diu que en els tasts explica als alumnes, a les persones que assisteixen, que els adjectius els posa el nas, que tot és aroma.
Diu que realment ara la vida fa el que li agrada, les bases d'un negoci són entusiasme i formació. Una entrevista molt optimista avui al periòdico. Doncs mira, sempre va bé tenir també un aire fresc en aquest sentit.
És el que trobem a les contraportades d'avui. D'aquí passem ara a la notícia curiosa del dia, que avui passa pels barrufets. No sé si, Andrea, ets fan d'aquest tipus de... Sí, els vells, quan era petita. Resulta que han detingut una banda violenta de barrufets. Diu que eren tres comentats per justament el pare barrufet que va atracar.
Una botiga d'alimentació a Melbourne, mentre un altre esperava amb el cotxe en marxa de la porta. Hi ha una imatge, de fet, suposo que de les càmeres de seguretat. Però que anaven dispassats. Anaven amb els pantalons blancs, amb el cap també, amb aquell gorro típic d'ells, blanc, exacte. I el cos, porten el tors nu pintat de blau.
Ai mare, sembla broma, però no ho és. La policia australiana ha detingut això, una banda violenta, aquesta banda de barrofet, sembla irònic, però va saltar una botiga de menjar a Melbourne. Diu que aquesta banda va ser arrestada en part gràcies a les càmeres de seguretat que hi havia a l'establiment. Trobo que és curiós perquè és poc discret anar bastant així per robar. Si desatenció, no? Si vas...
Bé, no sé, com no vagis del cotxe directament a la botiga. Molt estrany. Molt joves, a més. Eren gent de 18 anys. Però no és una família, no? No, no, no. Que hi hagi un pare barfet. Sí, era com comandats per ell, però perquè anava de vermell. Saps que era el secret distintiu. La barba no li veig a la foto, però bé. En principi és una notícia negativa. L'han acabat arreglant, l'han acabat detenint, però curtes.
Bé, no ha passat res greu, però vaja, fa gràcia d'alguna manera, no? És curiós. Està clar. Doncs bé, d'aquesta manera acabem aquest primer repàs. Gràcies, Andrea, per acompanyar-nos en aquest repàs per l'actualitat del dia. Fins ara, que vagi bé, bon dia. I el que fem ara és obrir diaris i fer un cop d'ull. Aquí és el que ens trobem avui si indaguem una mica més cap a les pàgines dels diaris.
I comencem pel punt avui on trobem, vinculat amb tota aquesta qüestió de sobirania, un mapa de sobiranies de Catalunya.
Què vol dir això? Diu mapa de sobiranies i unionistes, on hi ha majoria de vot sobiranista, on hi ha majoria de vot unionista. I de fet, a grans trets, si es mira el mapa, la gran part de Catalunya sobretot és vot sobiranista. I excepcions, evidentment, i per exemple, algunes de les que destaquen, perquè gran part del territori
sobretot és sobiranista, excepte la comarca de Bas Llobregat, part del barcelonès, també el tarragonès, i algunes excepcions puntuals, com ara, per exemple, el pont de Vilomara, Santa Margarida de Montbui, també tenim Vilanova del Camí, Alanoia, aquests dos últims municipis, o també el Montsià, hi ha un dels municipis que és mas de barberans, com dèiem també,
Molts municipis del Vallès, Baixlobregat i Vall d'Aran. Se'ns explica també que entitats com Òmnium, l'ANC i la Fundació Catalana Estat ja tenen coordinant les seves accions per arribar a la població amb dubtes i pors sobre la independència. També hi haurà un lloc web a finals de mes que donarà arguments a favor en aquesta campanya del CIC, que, com dèiem, es va començar a tirar endavant ahir, almenys pel que fa a la secció de l'Assemblea en Escena Catalana.
I encara ens quedem al Parlament, ara però ens fixem en la contracrònica que trobem avui al diari Ara de Cristian Segura, titulada Els cinc diputats que volien dormir tranquils. On comença dient que Rocío Martínez de Sant Pere apareix per on els periodistes no s'ho esperen. Porta un got de plàstic, possiblement amb cafè, i les 11 càmeres de televisió que fan guàrdia als salubris de passos perduts del Parlament s'hi atancen a córrer cuita. Allà mira la Rocío, crida en el periodista. Tothom la segueix i Martínez de Sant Pere s'espanta, demana calma.
Diu que ha trucat Àngel Ros, que actua de cap dels cinc diputats rebels del PSC, i justament diu que... Diu, on és la Rocío? Pregunta l'alcalde de Lleida. No la veu perquè està envoltada de càmeres. Malgrat que és a quatre metres d'ella, decideix trucar-la i la convoca en un altre dracop del Parlament. Cinc minuts més tard apareixen tots cinc, que són les estrelles de la jornada.
Se'ns descriu en diferents moments de tensió que van tenir lloc ahir als passadissos del Parlament i també se'ns diu, tornant al Parlament, que el que es va trobar ahir també era una doble entrevista de televisió, Rull fent declaracions per a una televisió russa i Joan Tardà per Telecinco. Els polítics de la Transició Nacional fan esforços per explicar el procés amb la mateixa energia que l'estudiant de Ciències Polítiques, Joan Pairó, em relata perquè ell no ha votat iniciativa, malgrat que el seu diputat, David Compagnon, l'ha convidat al ple.
Diu, Pairó, que durrastes i una samarreta subversiva, diu que ell és votant de la CUP perquè, entre altres coses, no pot oblidar la violència dels Mossos durant els anys de Joan Saura a Interior. Iniciativa i la CUP es disputen a l'electorat i també, per absència del PSC, el mèrit de donar suport a una nova jornada històrica, una més de les que ens espiren fins a l'any 2014. És la part de la contracrònica que trobem avui al diari Ara de Cristian Segura.
I d'aquí passem a fixar-nos en altres qüestions dels diaris vinculades amb altres temes. Per exemple, en clau internacional avui al periòdico se'ns parla d'un debat sobre la pederàstica que es va fer justament a Barcelona.
La periodista Lídia Cacho va animar els joves a revelar-se davant dels abusos sexuals. Diu, qui de vosaltres ha vist porno a internet? Va ser la pregunta en què va encertar un auditori format per un centenar d'adolescents que havien assistit expectants a Barcelona a la trobada amb la periodista mexicana. Lídia Cacho és cèlebre per les seves investigacions sobre les xarxes de pederàstia i explotació sexual de dones i nens a Mèxic i a tot el món. Ella mateixa diu que es va respondre i va aconseguir així
a atrapar l'audiència. Diu, tant és que ho faci. El sexe fa riure i hauria de fer-nos més feliços en lloc d'angoixar-nos. La investigadora mexicana va ser empresonada i torturada per la seva tasca de denúncia i ahir va explicar aquesta situació mentre presentava també el seu llibre a Barcelona.
Ens ho explica avui el periòdico i d'aquí ens n'anem cap a l'avantguàrdia on passem a parlar de cultura i destaquem l'article que fa Luis Venerista de l'avantguàrdia, partitista cultural, arran de la presentació ahir del cartell del primari ahir justament en aquest escenari. Diu, entres a la fosco de la sala Polo i sense adonar-te'n les espatlles et comencen a moure, sobretot si una hostessa rosa molt bonica t'ofereix una mitjana i a sobre t'adones que hi ha barra lliure.
Aires de festa, bigotis exagerats, barbes desmesurades, corbatins i corbates, vestidets amb aires vintage comparats a un mercat amb volant desconegut i que realment eren combinacions que a més donava i es posava en tany per dormir i punt. Diu Hipster Skin Hipster, agafa pastes. A qualsevol qui millor defineix és aquell que tracta d'humiliari. D'humiliar-lo. Ahir vés per a la presentació del cartell del festival més guai d'aquestes latituds. No es va poder veure ni una sola ullera de muntura metàl·lica. Ni una. Totes grans, totes de pasta. Diu. Potser és perquè està molt fosc.
És la manera que té Luis Benvenuti d'entrar en aquest article, tot i que també ens diu que si una cosa ha fet el Primavera Sauna en els últims 10 anys és consolidar Barcelona com a capital mundial de tot això que explica. Diu que si es vol un aire més internacional dels urbanites de 30 anys, malòmens de dones plenes de llenguiment i homes capaços d'estar asseguts en un tamboret amb les cames creuades i l'esquena recta tota l'estona. Diu que aquest serau ve gent de Nova York que passa el cap de setmana, que el Primavera Sauna va reinventar festivals i va saber trobar un buit amb personalitat molt pròpia
entre la pols d'aquell Vinyarroc o després també el Creamfield i el Sónar amb aquella explosió Tecno. És la manera que té d'explicar aquest periodista de la Vanguardia aquesta presentació d'ahir del Primavera Sound, que en parlem d'aquí una estona també. Abans però ens fixem en l'actualitat esportiva.
I l'esport titular Madrid ens espera referent a la Copa del Rei. Diu que l'equip confiat en guanyar i donar la volta a l'eliminatòria per enfrontar-se als blancs. El Madrid va passar, tot i que va perdre Casillas per lesió, va catar 1-1. I avui diu match ball pel Barça a la Copa davant del Màlaga. És el que ens diu el diari Esport. La portada passem ara cap al Mundo Deportivo.
que títola justament Matchball, i la imatge és de Messi, l'entrenament d'ahir, alçant els braços i amb una cara d'alegria. El Barça en roure a la banqueta necessita marcar per continuar endavant. I el nou esportiu ens diu Guanyes, un clàssic. La imatge és d'uns quants jugadors d'esquena en un moment de celebració de gols. Diu que el Barça busca a Màlaga un...
un lloc a les semifinals de la Copa en què es trobarà en el Real Madrid, si es classifica.
I de l'esport, passem a parlar de la cultura. Avui, com dèiem, ahir es va presentar el cartell del Primavera Sound que presenta en grups de la talla de l'Ur Antonia Font o el Nick Cave, que és aquest que sentim de fons. Es va fer en aquest acte de presentació, es va fer una gala a la Sala Apolo i es va fer públic el seu secret més ben guardat, un cartell molt aplaudit pels fans d'aquest festival. Hi haurà, entre altres noms, Nick Kevin de Batseats, Postal Service, Jason Mary Chain, Fenix, Fiona Apple...
Los planetes Antonia Font o Manel són alguns dels grups que actuaran aquest festival que es farà a Barcelona entre el 22 i el 26 de maig.
Per tant, hi ha algunes vaques sagrades, segons llegim a Indispot, considerades com My Bloody Valentine, com dèiem també de Jesus and Mary Shane, Nick Cave, també els suons o los Rodríguez. I, d'altra banda, aquests ressuscitats de Postal Service, que en parlàvem ahir, Fènix, també els imprescindibles en un festival d'aquesta mena com Animal Collective o Band of Horses.
Hi ha altres noms que criden l'atenció, com Grizzly Beard, Dear Hunter, també dèiem ara Fiona Apple, Local Native, altres noms que sonaran seran James Blake, Fuck Buttons, o també altres noms en una altra línia, com dèiem, menys coneguts possiblement per un públic estranger, coneguts a casa nostra, com Sant Antonia Font, Manel, que presentarà l'àlbum que hauria de treure a la primavera, també hi haurà l'hereu Escampa, la Bien Querida, la Brigada o The Free Fall Band, entre molts altres.
Són doncs els caps de cartell, aquests que sentim Nick Cave, és un dels grans grups que actuarà a aquest festival que es fa a finals de maig i el que farem ara però és anar-nos amb un altre de els grups que hi serà, un grup molt petitet i que acaba de començar, que és aquest que us dèiem ara, The Free Fall Band.
Bona nit.
Fins demà!
The ones you will never forget People, can you be sure that I Am the one who will come And steal your income
Fins demà!
Bona nit
So, why can't we be more than friends? My friend fell on his right foot twelve o'clock ago
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada
Un moment, com cada dia, per parlar de cuina, amb la Carme Amador. Bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia. Avui dijous, per tant, ja acaben els plats, els divendres sempre acostumem a fer postres, per tant, és l'últim dia que ens queda així fer un plat fort, no? Avui que ens portes? Jo, si em permets, abans de res, voldria demanar una disculpa, no? Disculpa, a més que arribar a ser una passada meva, que vaig dir ahir, que vaig recomanar al peix, que a Sant Just tenim dues peixeteries, et salien, n'hi ha tres.
Una està al carrer Major, al carrer Nord. Clar, perquè parlàvem de les del mercat, eh? Exacte, que no voldria que ningú se sentís, perquè totes tres són exquisites, eh? Ara anem-ho d'avui. Doncs amb aquesta disculpa comencem ja. Entrem amb la matèria d'avui dijous. Què cuinarem, Carme? Avui farem pollastre. Farem un pollastre, el gran també mig desprestigiat, perquè només ens agraden les cuixes.
Això ho han dit algunes vegades, és veritat. Sí, és veritat. Llavors avui deixem aparcades les petxugues per una altra cosa i farem unes cuixetes que ja les venen a la polleria mateix, directament les cuixes. Farem aquestes cuixes amb pebrots, com una espècie de pebrot vermell, pebrot verd, una ceba, una miqueta de s'enfaina, per dir-ho d'alguna manera.
Rostim, a part, amb una paella, el pollastre. No li tragueu la pell. La pell la traieu després, el que vulgui, perquè està... Quan ens la mengem, no? Està boníssima, la pell. Però, clar, sí, ben torradeta, el que passa és que s'ha de treure perquè porta molt de greix. Però per cuinar s'ha de deixar, perquè aquest mateix greix que fa... Li donen el gust.
Dóna el gust per dintre en el mateix pollastre. Després la traieu, però bueno, perquè s'ha de recomanar que es tragui la pell, però un cop guisat també, si hi ha alguna bacteria o alguna cosa, ja s'ha eliminat. Llavors ja posem una cassola quan ja tinguem el pollastre fet, la s'enfaina també i a l'últim moment, quan ja ho barregem tot, li posem unes quantes olives verdes i negres, sense pinyoles.
I això els hi dona una miqueta de color. I teniu un plat complet, completíssim, perquè hi ha tota l'espècie de pistatxo...
de Sant Feina, que hi ha la ceba, el pebrot, i té un plat completíssim. I a més a més la Sant Feina, que si ens queda per l'endemà, serà més bo, fins i tot, no? O per fer una carmanyola, no?, per anar l'endemà a treballar. Exacte, és un plat que el pots portar perfectament amb una carmanyola, perquè es pot menjar fred, eh?, tranquil·lament i molt bé. Normalment els microones, sempre hi ha microones a les feines, no? D'altarreu hi ha microones.
Doncs aquest pollastre amb s'enfaina. Amb s'enfaina i olives. Perfecte, Carme. Doncs gràcies i fins demà. Adéu, bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta.
Vuit minuts i arribem a les onze. Ara és hora de parlar del temps amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Gairebé.
Està molt avall la cadira, no veig? No, ha estat l'impacte vocal de quan has començat a parlar. Estaven molt forts els auriculars, no deuen estar a les 12. I jo, com que assurdeixo i m'ho poso a tope... Ja està, ara estan a les 12. He fet una petita errada, perfecte. Doncs, què ens espera? Perquè hem passat el fred, hem passat la pluja, no? Ho han deixat tot enrere, o no? D'aquella manera, no tot ben bé enrere, perquè encara tenim a la recàmera uns quants fronts que ens han d'anar passant, però sí que a poc a poc...
tenim una miqueta més d'estabilitat. El titular avui del temps seria, llàstima que demà divendres no sigui cap de setmana. Aquest seria el gran titular que podíem... Perquè farà molt bo. Perquè farà molt bo. Aviam, avui encara tenim l'esperança o la possibilitat que aquesta propera nit, i ja gairebé nit matinada, podríem rebre algun ruixat cap a la costa central. Maresme, Barcelonès, Barça i Bregat, podria haver-hi algun ruixat així despistat, com va passar abans d'ahir.
De moment el que tenim és uns núvols que aquest matí afectaven tot el que era la zona central, però ja podíem veure com en l'horitzó, sobretot cap a les comarques de Ponent i cap al camp de Tarragona, es veia un horitzó molt net i era el vent que estava recargolant els núvols. És un vent que torna a buifar amb una certa intensitat i que al llarg de les properes hores es tornarà a intensificar a Sant Just. Amb això volem dir que el termòmetre no s'ha mogut pràcticament gens, però avui, amb la mateixa temperatura que ahir, tenim una sensació de menys fred. Però a la que el vent comenci a bufar...
tot i tenir la mateixa temperatura, tornarem a notar aquella sensació de fred tan aguda que vam tenir ahir, i fins i tot al vespre, a la nit, quan estàvem pel carrer ahir, que va sortir una part del poble al carrer, doncs les temperatures de sensació, a la que estàs una estona al carrer quiet, doncs Déu-n'hi-do el fred que passes. Al tanto el vent, perquè tornarà al llarg de les properes hores de Sant Just, tornarà a ser protagonista, ahir van arribar cops de més de 120 km per hora cap a la zona del delta de l'Ebre, avui s'espera que aquest vent continuï amb nosaltres. Ja ho diem, eh?
A hores d'ara no està bufant, però ho farà al llarg de les properes hores, sobretot aquest migdia ja començaria a tornar a bufar aquest vent. I el que dèiem a la nit, algun núvol despistat, jo per acomiadar el front d'ahir, doncs podria deixar algun ruixar cap a la costa central, a la resta del país difícilment. Continuem amb aquesta influència de vents del nord, això vol dir que hi ha zones al Pirneu que continuen
un dia més, un dia menys, però continuen en una situació d'anar acumulant precipitacions en una zona que ja està bé, que vagi en avant, perquè tot això són reserves d'aigua que tenim la resta de mortals de Catalunya.
Llavors, divendres, se'n va aquest front i tenim una pausa, per això direm que era el millor dia de la setmana, perquè demà serà un dia espectacular, amb accent obert, serà un dia on el sol lluirà, on fins i tot afluixarà una miqueta el vent i això provocarà que les màximes siguin una miqueta més agradables al migdia, tot i que la nit serà freda, al matí direm fred, però al migdia podríem fins i tot tenir un valor una mica més agradable, 12-13 graus, ahir no vam passar dels 11,
I dissabte ja tornaríem a entrar amb un cap de setmana una miqueta més variable, però només una mica. Dissabte tenim alguns núvols alts, és un front que només afecta el Pirineu, que passa per sobre. Aquí Sant Just ho notarem amb alguns núvols més, però el sol serà el gran protagonista, les temperatures no es mouen, o sigui que al migdia també fins i tot podria estar una miqueta bé, però cap al Pirineu i la cara nord, tota aquella gent que marxa, esquia i fa coses, a la muntanya avisar que en aquella zona podrien un altre cop reproduir-se nevades al llarg de dissabte. La resta
precipitacions difícils i el que dèiem, temperatures sense massa canvis.
I ja de cara al diumenge començarem amb una mica més de serenor que no pas dissabte, pel que fa als núvols alts, núvols prims, tampoc no estem dient que sigui el dissabte un dia tapat, estem dient que el sol serà el protagonista i passaran alguns núvols. Diumenge al principi ja no tindrem núvols, a mesura que abansi el dia aquests núvols augmentaran i sembla que ja de nit quedarà força tapat arreu de Catalunya. És un front que es mostra bastant actiu i que durant la matinada de diumenge, dilluns, podria portar precipitacions, bé, entre 15 i 20 litres a Sant Jus, o sigui que l'esperem en candeletes aquest front que podria arribar mentre dormim,
i que potser s'allarga una miqueta i el dilluns al matí ens fa una miqueta l'equitz a l'hora de tornar a la feina. Però bé, de moment la previsió ens el marca passat el cap de setmana, aquest front que ha anat ballant a mesura que ha anat avançant aquesta setmana, abans el teníem una mica més a prop del que era el dia de diumenge, ara ha marxat una miqueta cap a dilluns, demà ho acabem de perfilar quan ens acaba tocant, però sembla i tot apunta que aquest front arribaria ja un cop hagi passat el cap de setmana. Així doncs, que de moment, avui, el cap de setmana el salvaríem amb alguns robolets, però el salvaríem.
Bueno, hem tingut una setmana moguda i, mira, així l'acabarem una mica més tranquil·la, no? Per començar, potser, l'altre també amb aquest moviment. Sí, continuarà amb moviment i, d'altra banda, les temperatures que no volen variar. O sigui que, més o menys, continuarem amb aquest moment fred, sí. Fred, no? Fred, sí. Normal per l'època. Això sí. La mitjana ara és 13 graus de màxima, pel que fa a la mitjana d'un mes de febrer Sant Just, i uns 3-4 graus de mínim. Estem dins de la mitjana. O sigui que...
Molt bé, Carles. Doncs continuem en la mitjana i demà acabem de matisar la previsió pel cap de setmana. Perfecte. Gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Dos minuts i mig, una mica més, arribem a punt a les 11 del matí, moment en què connectarem amb la xarxa. Tot seguit parlarem amb els diferents portaveus dels partits polítics de Sant Just en relació a aquesta declaració de sobirania que es va aprovar ahir al Parlament de Catalunya i mentre ens arribem cap a aquest punt horari el que fem és escoltar una mica més de música i ho fem amb Inspira i els seus talls nets d'arreu.
que fan aturar el temps. Perfum d'antics moments que són dels que no donen. I obriu un passeu no odiant
conseqüències dissenyades per no perdre els hores per trobar-nos l'una a l'altra l'una a l'altra t'allunyes i ens separes i aquest cop no fa mal el tall que fas de res
No façà. No façà. No façà. No façà.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El nombre d'aturats a Catalunya s'ha situat en 885.000, o el que és el mateix, un 24% de la població en edat de treballar no té feina. Així ho asseguren les dades de l'enquesta de població activa que s'han conegut aquest matí. Durant l'últim trimestre de l'any passat a Catalunya es van quedar sense feina 45.000 persones. És l'augment més alt d'una comunitat a tot Espanya. En declaracions a la xarxa...
La secretària socioeconòmica de Comissions Obreres, Cristina Faciabent, fa una valoració molt preocupant i alerta més de la pèrdua també d'ocupació. Aquesta epa ens mostra una cosa que és molt preocupant també com a país, és que estem perdent població total, la gent marxa i estem perdent població activa.
que està disposada a treballar cada vegada és menys. I tot i així puja l'atur i baixa l'ocupació. Per demarcacions, a Barcelona hi ha 650.000 aturats a Tarragona, 105.000 a Girona, 90.000 i a Lleida 37.000. El percentatge de desocupats frega el 26% de la població activa a Tarragona, se situen el 24% a Barcelona i a Girona i gairebé el 18% a Lleida. Tot i això, a Lleida i a Girona és on més a pujar l'atur i a Barcelona i Tarragona on menys. Pel que fa a les xifres globals de tot l'estat,
El nombre de persones sense feina frega als 6 milions. En concret, hi ha 5.965.000 persones sense feina, el que representa un 26% de la població activa. El diputat socialista Àngel Ros ha justificat avui la seva decisió de no respectar la disciplina de vot ahir en la votació de la declaració sobiranista al Parlament. Ros ha dit, també a la Cambra Catalana, que no va votar en coherència amb el que ell representa per als ciutadans que l'han escollit i que té la consciència tranquil·la. Parlament, Sandra Valent, bon dia.
Bon dia, Àngel Ros, ha assegurat que no pensa abandonar la formació i ha explicat que en la votació d'ahir va pesar més la seva consciència i la fidelitat dels electors que la fidelitat al PSC. Jo crec que ens hi haguem tots regats als nostres electors, a la nostra consciència i sens dubte al partit. I evidentment hem de ser capaços amb les nostres actituds de ser capaços d'harmonitzar aquestes tres fidelitats.
No només hi ha una fidelitat, hi ha una fidelitat al partit, a la consciència i als electors. D'altra banda, la presidenta del PP, Alicia Sánchez Camacho, ha demanat la dimissió de Josep Antoni durant Lleida. Com a president de la Comissió d'Afers Exteriors del Congrés considera que no pot representar Espanya i alhora ha defensat un projecte independentista.
El president del Banc Sabadell, Josep Poliu, demana diàleg entre el govern català i l'espanyol per evitar el xoc de trens que ha vaticinat també aquesta mateixa setmana el president de Foment de Treball, Joaquim Gaire Montellà. El Banc Sabadell ha presentat els resultats del 2012. Barcelona, Montse Hidalgo, bon dia. Bon dia. El president del Banc Sabadell, Josep Poliu, ha reconegut obertament que esperava ser preguntat sobre aquesta qüestió.
Olí ho ha dit, ser respectuós amb totes les sensibilitats, però ha subscrit literalment les paraules de fa justament una setmana del president de la patronal catalana, qui va apel·lar a evitar el xoc de trens i va reclamar diàleg polític. Això per nosaltres, com a una de les empreses catalanes capdavanteres, forma part del nostre pensament i també el fet que hem dit sempre que el millor marc per fer negoci i per resoldre la crisi és el de l'estabilitat i el diàleg.
i per tant és necessari que els nostres polítics, tant els nostres polítics catalans com la resta d'Espanya, sàpiguen mantenir sempre el marc de convivència acceptat per tothom. Oliu ha assegurat que miraran de fer-se amb Catalunya a caixa, però que si no ho aconsegueixen, que és el més probable, ha dit, el banc estarà en la mateixa posició que ara, el quart de les entitats privades espanyoles i el cinquè, si es té en compte, les entitats que detenen de fons del PROP.
L'any 2012 va guanyar al Sabadell gairebé 82 milions d'euros després de destinar-ne més de 2.500 aprovisions.
Bon dia, us parla Joan Barberà. Avui el Sant Andreu juga a Villarrobledo la tornada dels vuitens de final de la Copa Federació de Futbol, ho fan amb l'avantatge del 5 a 1 del partit d'anada. Escoltem el tècnic dels ribarencs, pitin declaracions a la xarxa. És un equip que no li agrada perdre. Aquí a casa nostra vam patir una derrota prou important i, bueno, són jugadors que no estan acostumats, per tant, estaran dolguts i la decisió els demanarà que això...
Ho han de corregir, lògicament. Encara en futbol, avui el Barça juga l'accés a les semifinals de la Copa del Rei davant el Màlaga. Serà a les 10 de la nit a la Rosaleda en el partit d'anada. Empat a dos al Camp Nou. I avui el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, compareixerà a la una davant els mitjans de comunicació. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Avui no més d'un centenar de persones es van concentrar i al vespre a la plaça de l'Ajuntament per donar suport a la declaració de sobirania aprovada ahir al Parlament. Era un acte organitzat per la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana, Sant Just per la Independència, i Roger Consol, un dels seus membres, va explicar què representava aquesta aprovació. Asegurava que la declaració situava Catalunya al marge de la història constitucional espanyola perquè reconeix que el poble català és sobirà. Es va dir també la demanda formal de divorci amb Espanya.
També es va llegir un manifest que instava la societat catalana a treballar per la independència i que assegurava que l'estat espanyol atemptava i limitava contra els drets dels catalans. L'acte de suport a la declaració de sobirania del poble català va acabar amb una batucada i crits a favor de la independència. Aquest vespre s'inaugura l'exposició Paisatge i Dràs, que recull els dibuixos publicats en els bolletins de les CEAS des del seu naixement.
L'acte inaugural servirà per reconèixer tant els autors dels dibuixos com les persones que han col·laborat en els 79 anys d'ençà del primer bolletí publicat l'any 1934. L'acte inaugural també comptarà amb una breu història d'aquest bolletí, de les etapes per les quals ha passat. Tindrà lloc avui a les 8 del vespre. Es preveu que hi assisteixin els autors dels dibuixos protagonistes de la mostra i una part dels col·laboradors, a més de l'alcalde, Josep Perpinyà, el regidor de Cultura, Sergi Seguí, i el president de l'Ateneu.
Albert Macià. L'exposició es podrà veure a la sala Piquet fins al dia 9 de febrer, els dies feiners de 5 a 9 del vespre. I acabem recordant que demà divendres el jazz de Marian Barahona Quintet arribarà a l'Ateneu de Sant Just. Al concert s'emmarca en el cicle de jazz que l'entitat va engegar al mes de desembre i que ja ha programat dos recitals més aquest any. Marian Barahona és la veu i l'acompanya en Roqui Alvero a la trompeta, Gerard Nieto al piano, Pere Loef al contrabaix i Pinyo Martí a la bateria.
El concert tindrà lloc demà a les 10 de la nit a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. L'entrada costarà 10 euros pels socis i sòcies de l'Ateneu i 12 pels qui no ho són. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Lleus Notícies edició migdia i com sempre podeu seguir informats també al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Just give me what I want.
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo.
Dijous, de set i mitja a vuit. El condensador de fluzo.
Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Experts.
Dos minuts i un quart de dotze del matí, més d'un centenar de persones es van concentrar ahir al vespre a la plaça de l'Ajuntament de Sant Just per donar suport a la declaració de sobirania aprovada ahir al Parlament de Catalunya, un acte que organitzava la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana, Sant Just per la Independència. Es va llegir un manifest que instava la societat catalana a treballar per la independència i on s'assegurava que l'estat espanyol atemptava i limitava els drets dels catalans. L'acte de suport de la declaració va acabar amb una batucada crits a favor de la independència i es va encantar
els segadors. Ara que és tothom el que fem és començar una ronda d'entrevistes amb els diferents representants polítics a Sant Just per saber quina és la valoració que es fa d'aquesta declaració de sobirania que es va provar ahir al Parlament de Catalunya. Comencem amb Llorenç Rey, que es porteu a l'Ajuntament de Sant Just. Molt bon dia, Llorenç. Bon dia. Quina valoració feu en general? Així de primeres, perquè tot plegat és justament l'endemà, encara falten moltes coses, però
d'aquesta Declaració de Sobirania aprovada ahir al Parlament de Catalunya? Bé, primer de tot, doncs, felicitar-nos pel pas que significa, doncs, començar una nova etapa en la Constitució del dret a decidir del poble de Catalunya si vol pertànyer o no vol pertànyer a Espanya. Per tant, és un primer pas en què, de fet, una de les coses que crida l'atenció o que justament fa que tot
tinguin segurament més suport social o ciutadà és el fet que s'hagi aconseguit que sigui una declaració presentada conjuntament entre Converència i Unió, Esquerra i Iniciativa, finalment, també. És a dir, forces que, en principi, algunes podrien estar allunyades en segons quins punts. Evidentment. El que passa és que Catalunya pugui assolir la seva independència no vol dir que sigui d'un monocolor. Vol dir que dintre dels catalans que volen ser catalans hi ha gent que té una...
tendències per un partit més conservador, menys conservador, més d'esquerres, més radical encara. El que passa és que tots dintre d'un exe comú entre tots, que és el volguer ser catalans, independents o alguns, poden defensar en un moment donat que volen pertanyar a Espanya, però volen que sigui el poble de Catalunya qui pugui decidir si vol o no vol pertanyar a Espanya. Aleshores, el projecte més important...
és fer la valoració que una ampla majoria del Parlament de Catalunya ha doblat el sí, el no, i que inclús dintre de la imatge donat al PSC s'ha demostrat que un percentatge important dels seus representants no estaven d'acord a renunciar a que Catalunya tingui el servei de decidir, independentment del que després puguin votar en el moment que es pugui fer aquesta consulta de sobirania en el poble de Catalunya.
De fet, és un moment en què tot plegat sembla que estigui en constant moviment, és un moment molt intens i fins i tot dins dels diferents partits, també dins de Convergència i Unió, hi ha hagut discrepàncies amb tot plegat. Suposo que és una cosa tan nova també, o el fet que és una cosa que fins ara s'havia plantejat però no de manera immediata, que serà la tònica dels propers mesos, m'imagino. Sí, i el més important és que això no d'aturar
de tota la resta d'activitat. Jo ara començo a estar una mica cansat que sempre sembli com si el tema de la independència o del dret a decidir sigui com una cortina de fum per evitar altres problemes importants del país. Altres problemes hi són i s'han de resoldre.
El que passa és que hi ha una sèrie de gent que creiem que una independència de Catalunya seria molt més fàcil de resoldre gran part d'aquests problemes. I encara que hi hagi discrepàncies dins del mateix partit, suposo que tot plegat podrà continuar endavant. Aquesta és la meva esperança. En tots els partits hi ha divergències i com més grans siguin, més n'hi ha i si són petits, més n'hi ha. I només s'ha de veure els bodebils que tots els partits polítics han fet una mica...
amb discussions internes dintre d'alguns, tret d'altres que directament, com el PP i Ciutadans, que aquests són clarament contraris al dret a decidir a Catalunya i volen mantindre l'estatus actual per tota la vida. I ja per acabar, simplement, les sensacions de futur immediat, són optimistes i aquesta esperança que ens comentava ara?
Bé, jo crec que soc optimista per naturalesa. Crec que no podem... I si hagués sigut que no, seguiríem lluitant perquè més endavant fos que sí. Ha sortit que sí, doncs s'obre un nou panorama per nosaltres i això ens farà seguir lluitant per aconseguir que aquest país sorti endavant el més aviat possible d'aquesta situació.
Doncs moltes gràcies, Llorenç Rey, portaveu de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Sant Jús per fer aquesta valoració de l'aprovació de la declaració de sobirania ahir al Parlament. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia.
De seguida parlem amb Sergi Saquí, que és el portaveu de Junts per Sant Just a l'Ajuntament de Sant Just i sentim aquesta valoració, en aquest cas d'Esquerra Republicana també, en relació a aquesta declaració de sobirania i el Parlament. Ho fem després de la publicitat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduria el meu germà i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i
un mort i l'altre quasi jo vaig ser que vaig tenir menys culpa però jo no el conduïa tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre però jo per mi no va ser Sí, podem evitar-ho Servei Català de Trànsit Generalitat de Catalunya Fa un mes tenia dos fills Ara també Fa un mes m'encantava passejar Ara també Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele Ara també Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia Fa un segon
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Continuem amb aquesta ronda d'entrevistes als diferents representants polítics, als portaveus dels diferents partits de l'Ajuntament de Sant Just en relació a tot el que dèiem des de primera hora, aquesta declaració de sobirania que es va aprovar ahir al Parlament de Catalunya i que després també aquí al vespre Sant Just es va fer aquesta concentració organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana per donar-hi suport. Ara en parlem amb Sergi Segui, que és portaveu de Junts per Sant Just, de l'Ajuntament de Sant Just. Molt bon dia, Sergi. Hola, bon dia.
Primer de tot, quina valoració feu d'aquesta aprovació de primera? De manera sintètica, quina és la valoració que hem fet vosaltres? Estem molt contents, estem il·lusionats. El que va viure ahir el Parlament és un tòpic, però va ser un dia històric. El que passa és que és el començament d'un llarg camí, que en som conscients, i que a més a més és conseqüències
del que ha anat passant en els darrers anys, amb l'Estatut, amb el Constitucional, amb la manifestació de l'11 de setembre. Vull dir que ja ve de lluny i encara ens queda un llarg camí per recórrer. I el paper que ha tingut Esquerra en tot plegat, és a dir, en tots els casos, pràcticament en tots els partits, a l'hora de pensar com es plantejava tot plegat i fins i tot les rebaixes que s'hagin hagut de fer per incloure més o menys opcions, com ho heu viscut?
Bé, jo crec que Esquerra ha fet un pas enrere per precisament fer això que tu comentaves, poder incloure quantes més sensibilitats millor. És a dir, com molt bé has dit, la declaració és una declaració de sobirania, no una declaració sobiranista. I com ahir explicava en Oriol Junqueras al Parlament, aquesta declaració no és una declaració d'independència, sinó que és una declaració que diu que és el poble de Catalunya qui té l'última paraula, en tot cas.
i que per tant Esquerra no apostava per fer una declaració d'independència, sinó per fer una declaració pel dret a decidir. Jo crec que en aquest sentit és evident que un dels objectius fundacionals d'Esquerra és la independència del país,
i que, per tant, en aquesta declaració el que hem fet és, bé, ja serà un pas següent, però comencem pel principi, que és declarar sobirà el poble de Catalunya. Encara que s'ha hagut de fer algun pas enrere, cosa que segurament també ha aixecat algunes crítiques. Sí, segurament, però moltes vegades cal fer un pas enrere per després poder-ne fer tres endavant. Llavors, bé, si hi pot haver alguna crítica, jo entenc, per exemple, que l'Scub,
el posicionament de l'ESCUP és comprensible. Ho comparo amb l'ESCUP perquè és també l'altre partit de l'art parlamentari que també s'ha declarat obertament independentista. Sí, sí. Doncs entenc perfectament el seu posicionament. I tot és benvingut, diguem-ne. Jo crec que el text va néixer en aquest sentit. És lícit que les dues fases del Parlament hi treballin en un text de base i que a partir d'aquí es vagin incorporant les millores que poden oferir la resta de grups parlamentaris.
Ens esperen mesos intensos, per tant, no? Jo crec que sí, que ens esperen mesos intensos, emocionants, fins i tot, i que viurem apassionadament, segur. I en aquest sentit, a part d'intensitat i emoció, no sé si les sensacions per un futur immediat, davant de tot plegat, també del rebuig frontal des de segons quins partits espanyols, les sensacions són optimistes o hi ha també una mica de prudència? Com ho viviu?
Home, és més aviat prudència, perquè, home, tots sabem el posicionament de partits com el Partit Popular o Ciutadans, i sabíem que són partits obertament anti-independentistes. El que ens sorprèn molt és que també siguin partits obertament...
antidret a decidir, és a dir, que no admetin de cap de les neres que el poble de Catalunya té dret a decidir quin és el seu futur, ja sigui per un model independent, ja sigui per un model federal, ja sigui per continuar com està tot fins ara, però com a mínim que tingui clar que és el poble qui ha de decidir això. I en aquest sentit jo crec que l'entesa serà complicada, serà complicada, però no perquè sigui complicada hem de deixar d'intentar-la. No està clar.
És, de fet, el que s'està començant a fer ara i s'ha començat també amb aquests altres partits. N'hem volgut parlar avui també amb Sergi Seguí, portaveu de Junts per Sant Just a l'Ajuntament de Sant Just. Moltes gràcies per fer aquesta valoració aquí just a la fusta. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Bon dia. Adéu, bon dia.
De seguida parlem amb Lluís Monfort, portareu d'iniciativa a l'Ajuntament. Ho fem també després de fer una petita pausa publicitària. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca del Ripenyos de Sant Just d'Esvern? A la penya del Morro et convidem a participar al nostre sortets del divendres 25 de gener. Només cal que ens truquis entre les 5 i les 7 de la tarda, donar les teves dades i esperar ser l'afortunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar.
933-7236-61 Truca i guanya un sopar per a dues persones a la tasca dels Ripenyos, carretera reial número 24. La penya del morro. Ens agrada alimentar els nostres oients. Tendències, entrevistes, tallers...
Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
Estem parlant des de fa 10 minuts aproximadament de la declaració de sobirania que es va aprovar ahir al Parlament. N'hem parlat fins ara amb el portaveu de Convergència Unió a l'Ajuntament de Sant Just, Llorenç Rey, també amb el portaveu de Junts per Sant Just a l'Ajuntament del municipi, que és en Sergi Seguí, i ara el que fem és saludar Lluís Monfort, portaveu d'iniciativa a l'Ajuntament de Sant Just. Molt bon dia, Lluís. Hola, molt bon dia. Primer de tot, la pregunta que fem és quina valoració fem de l'aprovació d'aquesta declaració de sobirania ahir al Parlament? Una valoració així...
Sí, doncs per una banda amb una valoració positiva, finalment el Parlament de Catalunya s'ha posicionat en aquest tema tan essencial, per tant molt contents, també estic content de la manera en què nosaltres hem pogut gestionar aquest tema i també amb un punt així de descontent perquè ens hauria agradat una majoria més àmplia.
De fet, justament el paper d'iniciativa, aquestes força converses que hi ha hagut per arribar a un consens amb Convergència Unió o Esquerra, que en principi amb molts altres temes possiblement estaran en posicions molt allunyades, però s'ha aconseguit. Per tant, és un dels fets que fa veure que és una cosa que va més enllà d'unes idees concretes. Sí, jo crec que no es podia entendre aquesta situació sense analitzar el procés que hi ha hagut per arribar fins aquí.
És un procés que va néixer també amb la tramitació de l'Estatut, amb la sentència del Tribunal Constitucional, amb una qual cosa veiem que el nostre encaix amb l'Estat espanyol cal realment que es reflexioni i que es torni a pensar, que es torni a decidir el posicionament de les forces. La relació bilateral, que és la que volem mantenir amb Espanya, no és possible amb el marc actual. I, per tant, aquesta anàlisi sí que és compartida amb Esquerra Republicana i Convergència.
De fet, és el punt de partida del que es parteix ara. Suposo que a partir d'ara, evidentment, hi cabran molts més matisos, però que començar que d'alguna manera hi hagi una aprovació conjunta és un pas possiblement necessari per molta gent, si més no. Exactament, i més compartim el diagnòstic que no és possible continuar amb la relació amb l'estat espanyol si no és amb la base del dret a la determinació, que per altra banda és un dret que fa anys que el SUC en el seu moment, iniciativa de defensa.
De fet, arran de tot plegat, és això que hem dit, hi ha moltes converses, hi ha discrepàncies fins i tot dins dels partits, ens esperen, suposo, mesos intensos, però davant de tot plegat, sou optimistes o com veieu el futur immediat? Home, doncs hi ha molts interrogants oberts. Jo crec que el camí cap al referèndum, la consulta, ha de ser ferm, directa, i a més és caminat el primer pas.
Per tant, nosaltres volem que realment sigui preguntada la població de Catalunya. Per tant, no ho dubteu que hi haurà molts impediments, el que passa és que haurem d'anar sortejant-los i també demano a la gent que està al Parlament, davant de les negociacions, l'habilitat política per fer-ho. Segurament saber posar o saber prioritzar segons quins interessos, que és el que sembla que finalment ha passat a l'aprovació d'aquesta declaració, en el cas de... Ara vull parlar d'iniciativa, convergència i esquerra.
Sí, jo crec que després d'un moment en què no s'ha començat tal com a nosaltres ens hauria agradat, que és amb una declaració que no fos només de dos partits, sinó que s'incorporessin un bon moment, comencem millor, doncs després s'ha rectificat, però hem sabut compartir un model. Entendràs que estem diametralment oposats a la política social que està portant el tema de la convergència. No està clar. Sí que ho compartim, que
en aquest moment és necessari canviar una miqueta l'equilibri. Doncs és el punt de partida del que es comença ara, o del que es va aprovar ahir, veurem com evoluciona tot plegat, n'anirem parlant. Avui hem volut sentir les primeres impressions des d'iniciativa amb el portaveu d'aquest partit a l'Ajuntament de Sant Just. Moltes gràcies, Lluís Monfort. Moltes gràcies. I que vagin molt bé. Fins aviat, bon dia. A vosaltres, gràcies.
El condensador de Fluzo. El programa Menys Paradoxes Temporals.
Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduria el meu germà i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. I jo
Vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tal va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no ho va ser. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu
Potser ja no en veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informativcomarcal.com En vas, on vas? Ets de plàstic, el groc. Carall, tu ets de metall, el groc i avall. Oh, pric de llet, el groc vas i fet.
Però tu, tu de plàstic ets, però no ets cap envàs, i si no ets cap envàs, tu on vas? Encara que siguis de plàstic, si no ets envàs, el groc no hi aniràs. Encara que siguis metàl·lic, si no ets envàs, el groc no hi aniràs, si no ets un envàs.
Pregunta on vas. En vas o en vas.cat. Separa bé la nostra responsabilitat. Generalitat de Catalunya. Amb el finançament de Coembes. Just a la fusta. Sant Just en directe. I continuem amb aquesta ronda d'entrevistes amb diferents representants dels partits polítics al municipi arran de la declaració
de sobirania que es va aprovar ahir al Parlament. Ara ho fem amb Jordi Sàlvia, militant de les CUP Esplugues. Molt bon dia, Jordi. Bon dia. En primer lloc, la pregunta amb què comencem és quina valoració feu d'aquesta aprovació ahir al Parlament de Catalunya, en què recordem que les CUP va fer un vot a favor i dues abstencions. Bé, nosaltres vam anomenar-ho un sí crític
La valoració és d'una banda positiva. Nosaltres, òbviament, estem completament d'acord en avançar en el procés d'independència. D'altra banda, el procés no ens va agradar i és a partir d'aquí on no va ser un sí total, sinó que va ser un sí amb matisos perquè no ens estava agradant com havia anat el procés aquest de fer la declaració conjunta.
De fet, és un sí crític que és una cosa totalment nova, el Parlament de Catalunya, si més no, que va sobtar, possiblement, i s'han sentit crítiques, suposo que dins de les mateixes CUP, arran d'aquesta decisió, i d'altra banda, també s'ha contemplat amb atenció de veure que és un funcionament, que ja ho vau avisar quan entreu al Parlament, que seria diferent del que estem acostumats.
Sí, de fet, dins de la CUP realment hi va haver un gran debat. De fet, va ser tot un dissabte, matí tarda de debat en un Consell Polític, on va costar molt acabar de prendre una decisió, perquè dins de la CUP, òbviament, hi ha diferents ponts de vista, hi ha diferents veus, i al final, valorant tots els ponts de vista, el Consell Polític va arribar a la conclusió que la forma d'expressar de la forma més
dient el que era el sentit de la militància de la CUP, va ser donar un vot a favor, dient sí, estem d'acord amb el procés, nosaltres no el volem tallar, d'altra banda volem que sigui d'una altra manera. No podem obviar-ho i hem de ser coherents també amb el discurs pròpi que té la CUP. No sé si en funció de... És a dir, si els vots de la CUP haguessin estat més determinants, si hagués estat diferent a l'hora de votar tenint en compte aquestes majories parlamentàries.
Segurament hauria estat diferent, però jo també imagino que si els vots de la CUP haguessin estat determinants per aprovar aquesta declaració, imagino que també se'ns hauria tingut en compte alguna de les propostes que nosaltres presentàvem, perquè en realitat tampoc representaven cap problema. Vull dir, esmentar els països catalans ni que fos el preàmbul no hauria de suposar cap mena de problema. No estàvem obligats a fer un procés a tothom.
a totes les regions dels països catalans, simplement que estigués en compte quin és el nostre marc nacional. Després, el tema de la Unió Europea, ni que fos amb eufemisme, es podria haver evitat parlar directament de la Unió Europea i no haver lligat la declaració a una determinada ideologia. I el tema de la mobilització popular creiem que és evident que en aquest procés no només hi pot estar l'elit política, sinó que també hi ha d'estar...
la gent del carrer. Està clar, m'imagino que ara treballareu justament per aportar, o per treballar en aquesta línia i poder fer aquestes aportacions. No sé, per això, com veieu el futur de cara a curt termini? Sou optimistes? Us fa por tot plegat? Com ho esteu vivint? El futur del país? Arran d'aquesta declaració, el futur de cap on es pot anar, és a dir, en aquest sentit de sobirania, cap on pot anar tot plegat?
Bueno, a veure, de moment aquesta declaració, si no hi ha més gestos darrere, quedarà una mica en paper mullant. Ara s'ha de seguir un full de ruta que esperem que no estigui només dissenyat pel govern i el soci de govern, per dir-ho d'alguna manera, que seria Esquerra, i que també tingui en compte les altres formacions que estem obertament a favor amb el dret a decidir i la independència de Catalunya i dels països catalans,
i també que tingui en compte tots els agents socials que estan participant en aquest procés. Doncs moltes gràcies, Jordi i Sàlvia, militant de les Cupes Pluges, per fer aquesta valoració també aquí just a la fusta d'aquesta declaració de sobirania que es va proveir al Parlament. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu, bon dia, adéu.
Ara passen 9 minuts de dos quarts de 12 del matí i el que fem, com cada dijous a aquesta hora, avui més tard al compte, demano disculpes, és fer tertúlia amb la Lina Santa Bàrbara, el Pere Oliver, la Joan Algarra i la Montse Larrea. Molt bon dia a tots quatre. Molt bon dia. Perdoneu que avui tenim aquest dia de...
Sí, sí. Tindrem que fer recuperació, eh? No, no, no, però fa gràcia... Estàvem escoltant el Jordi molt lentament, molt bé, molt bé. Diu, diu, m'ha passat el conte. Doncs ho tindrem en compte. Això mateix. El proper dia haurem d'entrar a les 11 i 20. Això mateix. I els compensarem un altre dia. A més, ahir vam estar molt pendents del que passava al Parlament i del que cadascú va dir. Per això, per això, que avui és un dia aquests que m'he imaginat que em deixaríeu fer aquest extra de passar-me de temps. Clar que sí, i evidentment va ser també un dia molt important perquè va començar...
va tenir lloc el primer acte al Palau de la Música de l'any Espriu va ser fantàstic nosaltres no hi vam poder anar perquè la Joana i jo teníem aquí el programa teníem feina i teníem aquí el programa ahir de 60 i més i no hi vam poder anar però poder estar allà en viu i en directe escoltant Espriu recitat per Pere Alquilloer, Josep Maria Pou Enric Major, Sílvia Pérez Cruz i tota aquella gent que va participar gent de pes i de veus molt macos que transmeten molt tenen unes veus precioses, tots
I llavors transmeten molt la força de l'Espriu. I podia compensar els que, en certa manera, van contribuir a posar molt d'actualitat a Salvador Espriu quan, en el Parlament, van fer un lleig a la nostra llengua, vull dir, ignorant-la. O sigui, uns catalans ignorant la nostra llengua posaven actualment en present aquell vers, res quatre paraules d'un poema de la pell de brau de l'Espriu,
que diu, bevíem, en aquest cas fins i tot podem dir que bevem aspres vins de menyspreu i burla al meu poble jo. O sigui, el meu poble jo se sent menyspreat en allò que és la seva rel, la seva llengua. Home, i sent catalans, perquè això és lo trist, sent catalans. Perquè una persona que demani disculpes i vulgui expressar-se amb la seva llengua, que no és la catalana, fins a cert punt és...
És una mostra, si se li accepta, de cortesia i d'enteniment. Però que siguin catalans... Però la nostra sospita és que ho vam fer més amb una intenció molt clara. Com que avui saps, tot surt per la xarxa. I totes les antenes de Madrid que estaven pendents... És fer-li el gara-gara als de Madrid. Del que sortia del Parlament ahir, doncs, evidentment, fer-ho en castellà és una altaveu directa perquè totes les persones que...
sintonitzant amb l'espanyolisme reinante ho estan veient des de qualsevol indret sobretot des del govern central i d'aquests indrets i de les televisions i dels diaris els estan donant aquesta manca de sensibilitat envers un poble que té tot el dret
i tot el dret de parlar la seva llengua aquest dret es veu que la Constitució ens el retreu però jo el que no entenc i no m'acapa no cap que no deixin expressar-se perquè podria ser que amb aquesta enquesta aquesta consulta que surti que un 80 un 60 que ja estem bé com estem
Us ha sorprès en aquest sentit el paper del PSC? Una mica sí. Una mica sí perquè hi ha unes figures importants del PSC. És que no és una abstenció, és un no. És un no. Hi ha una tradició molt forta de catalanisme en el PSC que potser les seves figures més representatives...
Es veuen precisament en els cinc parlamentaris que van dir sí. I potser n'hi havia més de cinc que no van tenir la valentia de fer això de fugir. Potser n'hi havia més de cinc. Potser van ser cinc que van dir valentia fora. Però fora, per exemple, el Nadal i l'atura, que ara no estan en el Parlament, clar, pel resultat de les eleccions, també estaven molt d'acord amb els que no van...
Perquè, de fet, arran d'això, a més a més d'aquests cinc diputats, va aparèixer després al vespre un manifest o una carta, el que sigui, un comunicat de suport de diferents representants socialistes, dient que donaven el suport justament a aquests cinc diputats que havien trencat la disciplina. No, no, es van quedar segurets i no van dir res.
havien trencat la disciplina del partit no la van trencar entre Pinto i Valdemoro no la van obeir no la van votar si no la obeixen segons les regles del partit
és trencar la disciplina de vot d'altres maneres no paren de dir ho han dit sempre els socialistes que són un dels partits on hi ha més pluralitat de criteris en el seu interior i que no hi posen una disciplina de partit en què tots pensin igual sinó que hi ha una pluralitat molt diversa però ja hi ha hagut un trencament abans de prendre aquestes decisions ja hi ha hagut el trencament però és que ara serà més trencament
Perquè, clar, no tots estan d'acord amb els que van sortint i amb els que es van quedar. El que passa és que, segons ells, no és trencament, sinó diversitat. És una diversitat molt accentuada, aquesta diversitat tan accentuada, i tenen tots cabut dins del partit. El que passa és que, clar, deu haver gent del partit que pensa així i altres que pensa així. És el que passa, per exemple, ara que sentíem l'Scub, que deien que van estar tot un dissabte debatent què feien, què no feien, que al final vam fer aquest vot a favor i aquestes dues abstencions,
I aquest debat sembla que en alguns partits, quan passa, com que no hi estem acostumats, sembla que sigui trencament, no? I en canvi, no. És molt més sa. És mostrar les diverses opinions. Però fixeu-vos que fora d'aquí, tal com estan, no ho veuen igual. Però no és que ho veuen igual, és que passa que diuen si ells mateixos ni s'entenen.
No hi ha un bloc de dir, escolteu, aquest és un dret d'un poble, que el poble és el que els governants tindrien que acceptar. Al poble se li pot fer aquesta enquesta a veure què surt. Això és un dret que tu puguis opinar. I a més, clar, què passa amb els socialistes que dèiem? A mi em fa l'efecte que els socialistes deuen pensar...
Ja us ho advertim, si això no és legal no pot ser, però qui ho ha dit que no és legal? Ells. Que la Constitució... Avui parlava un... Si n'hi ha un Parlament, aquest Parlament pot tenir tantes prerrogatives, tanta autoritat com un altre Parlament. Són senyors assenyats. No, tenint en compte una cosa, avui parlàvem que si realment la Constitució, la part...
central del govern nostre que es podria recórrer a Europa tranquil·lament al Parlament d'Europa que s'arregli que s'arregli no, hi ha una part del Parlament hi ha una part que en aquest moment no me'n recordo hi ha una entitat que acull precisament aquests temes aquest tema però vaja, ells consideren que
Que la Constitució és... Si el Tribunal Constitucional... No es pot tocar. No es pot tocar, mare de Déu. Sí, accepta ells. Accepta els que manen. No, no. Però quina por, quina por n'hi ha que hi hagi la consulta? Quina por? Clar, però si és una consulta. Si verdaderament, si verdaderament tothom creu que sí, que aquí la meitat de la població o més...
o menys, per continuar igual quina por té de preguntar-ho perquè alguns, l'INA, ens volen més disciplinats i més submissos bueno, soc consultados recordem per això quin és el titular d'avui de tots els diaris és que l'ampli suport del Parlament
a la declaració sobiranista, és un aval al dret a decidir amb una majoria de 85 diputats. El periòdico ha dit la diferent, per això. Què diu el periòdico? No hi ha prou majoria. Però diu...
És que ara no em sé, però sí que són dues paraules, eh? El tinc a casa el periòdico i l'he llegit aquest matí. Però el titular de la portada és justament majoria no prou àmplia, no dit així, però sí que ho hem dit, eh? Més o menys diu això, que és una majoria però no prou àmplia perquè hi ha hagut una indisciplina de cinc senyors o alguna cosa així. No, però tenint en compte una cosa, si hi ha la consulta, llavors s'ha acabat la història. Si es diu que no, que ja estem bé com estem...
Endavant, perquè l'altre dia en una entrevista li van preguntar a la Sánchez Camacho, diu, però vostè mateixa, oposant-se a aquesta consulta, s'està negant el seu dret de dir que no.
majoria incompleta majoria incompleta majoria incompleta majoria absoluta per aquí una majoria d'un 1, d'un 3, d'un 5, d'un 10 és la meitat la majoria, més un
Seria una majoria. Justa, justa per a majoria. Si és que han de ser els dos terços de la cambra, em penso que han de sumar per ser majoria absoluta. Si en falten quatre o cinc, ja no és absoluta. No, no és absoluta, però seria majoria perquè tenim... És majoria o és, sí. Exacte, no és la majoria absoluta que potser haguéssim hagut de treure, no?, per tenir més força. Però...
No veig el problema que s'està creant. Al revés, que encara l'estan enfortint més. No és necessari. No ho entenc, perquè si és que no ens volen que ens deixin marxar, i si és que ens volen que ens mimin una mica. No que ens mimin, que ens estimin. Que ens estimin.
És que no ens estimen. No, però... Hi ha gent que sí, gent que no, hi ha de tot. No, més que no. És més que no que no pas que sí. No, el que passa és que l'ambient està molt... Enrerrit. Enrerrit. I aleshores, doncs, esclar, com si diguéssim, la gent no té clara. Abans ho dèiem. Els polítics no són bons oradors. Els polítics parlen amb una retòrica que no hi ha qui els entengui. I aleshores emboliquen la troca massa de bé.
No, no sou concisos ni precisos. Aquí jo diria que en l'entrevista d'ahir que li van fer al senyor president de la Generalitat, a l'Artur Mas, a la 8B, va ser precis, va ser concis i va ser una entrevista.
brillant. Per mi, de les millors que hem sentit a la televisió. Jo no l'he vista, no l'he vista perquè ja us dic que tinc nens. Us puc parlar de directors animados. Va durar una hora l'entrevista i tot el que va dir va ser molt rotund, va ser molt clar i a més es va expressar molt bé. La por que van agafar tota la resta del govern...
de Madrid, la por que m'anava a fer va ser quan aquest senyor, pam, va plantar un cabell, que us en recordeu que jo vaig dir, per primera vegada sembla, i a mi no és que fos el meu ídol aquest senyor, no, però vull dir, home, ha parlat com un estadista, com un verdader polític, com un que defensa el que creu.
És de fet el paper que va començar a tenir el setembre, no? El setembre, sí. Arran de la patacada del novembre... Clar, i aleshores què ha passat? La patacada del novembre va ser perquè hi ha molta gent també que té por, que els hi han posat la por al cos.
que no cobrarreu les pensions, que s'aniran els capitals, que tal i que qual... En aquest poble, i no dic res que no se sàpiga públicament, hi havia un metge que virava a los ancianitos i que quan van haver unes eleccions van dir en aquest partit
no el voteu, perquè si el voteu us quedeu sense la paga. Això fa anys, eh? Molts anys. Al principi de les votacions que la gent estava contenta. Clar, què passa? Todos los ancianitos van haver d'anar amb una altra cosa, perquè si no, allò segur que es quedava... Els hi van fer la por que no cobririen o de què? Doncs aquesta por infiltrada, sublineal, o com se diu, subliminal, també, no subliminal, surt per tot arreu.
I esclar, la gent que estàs en el pueblo metido, la provincia de Burgos o l'altra, que les emissions no arriben, que n'hi ha gent molt preparada però que uns altres potser no arriben, és això així. I aquests catalanes o no sé què, no sé quantos, esclar, creen aquest malestar. Bé, per què? Potser perquè la democràcia no existeix, eh?
No, no, no la practiquem. La gent no sap, no estem, com deia el Pere, una mica borregados. És que jo ja fa molts anys, molts anys, vaig anar a un lloc d'Espanya i una de les persones, i era de família, va dir, és que aquest Puyol, és que és un ladrón perquè no es roba. Sí, convençut. Però què em dius ara? Convençut. D'on surt una part important del PIB d'aquest país? Sí. Escolta'm. Del motor.
Aquí a la pàgina 13 de la Vanguardia d'avui tenim frases de la qüestió catalana, l'estratègia nacionalista de l'entrevista que el senyor Cuní li va fer ahir al president, el senyor Mas. I precisament una de les coses que destaca és que es tracta de totes totes de rebaixar l'atenció i reconduir la situació. L'any sí, sí. I a més ho va dir amb bones paraules, amb molt bons arguments i explicant-ho molt bé i detallant-ho molt bé.
O sigui, que hem de treure foc i analitzar les coses punt per punt. Que ell no era, i a més li va preguntar clarament si era independentista o no, ell és interindependentista, o sigui, que ens vol independents.
però en harmonia i fraternitat en tots els països de l'entorn. O sigui, una relació harmònica, no una relació d'aïllament, com se li vol fer veure des de fora. Ell no vol aïllar-se ni d'Espanya, ni de França, ni de ningú. I el que volen fer creure és que es vol aïllar amb una illa com si... Sí, com som veranos, som veranos... No, bueno, som veranos... La meva mare teníem una veïna que era molt catalanista,
I diu, ja està una altra vegada, nosaltres sols. Sí. No, no, senyor. No, senyor. Amb una bona entesa. Amb una bona entesa de convivència. Això és d'una bona entesa. I sobretot, que és el que comentàvem abans, va insistir molt, i que és en un plantejament on que cadascú, i això ho va recalcar diverses vegades, és tan lliure de sí que sí, com de no. Com que no. O sigui, i que...
Ell ha intentat molt abans d'arribar a aquesta situació a veure si dins d'Espanya i com a espanyols dins de Catalunya podria millorar la nostra situació i si no ha arribat a aquesta actitud
que estem ara i que es veuen obligats a votar per el sovianisme i per la independència, és precisament perquè des del govern d'Espanya s'han negat molts drets els que aquí... Bé, una altra mostra... Tenim tota la nostra obligació de lluitar per ells. Imagina't una altra cosa, li va sortir a la tauleta ahir nit, diu, mama, una altra mala notícia...
com diu el senyor Montoro, que ens hem desviat tant i tant del pressupost, la subvenció al MACBA l'han eliminat. Sí, sí, el cas de la cultura també és d'aquests. O sigui que primer ho van fer amb el Liceu, ara ho fan amb el MACBA.
M'agradaria saber a mi la resta d'entitats si també... El Teatre Nacional de Catalunya ja li està. Es veurà obligada a plegar de les tres sales de tancar-ne una. El Teatre Lliure també. El València també tenia, sembla que era...
també en cosa de cultura, també els hem fet la mateixa retallada que a Catalunya. Aquesta subvenció que tenien per als museus, tampoc la tenen. I veiem ara el teatre que molts muntatges que es feien, per això de tants actors a l'atur, que hi ha molts muntatges que es feien amb uns grans decorats i unes grans representacions, es van amb una cortina negra de fons, dos o tres actors que va molt, i a més va dir
monòlegs i coses de tipus diàlegs un senyor del Departament de Cultura de Madrid que amb la imaginació que hi posi el públic ja s'inventa allò que no surti a l'escenari ja s'inventa llavors de què tenim que subsistir? com? perquè si posem l'euro per recepta si posem un impost sobre la transacció de capital si posem tot això no, no, no llavors quina sortida tenim?
I sobretot tenint en compte que la cultura, ja que parlàvem de cultura, la cultura és el que fa a les nacions grans. O sigui que no sé quina idea tenen de la cultura. Grans i lliures perquè ens dona la capacitat de poder discernir sobre les coses. Un poble amb poca cultura i amb manca d'ensenyament és un poble més...
Més ramat, més torpe. Remuntem-se a los tiempos no prehistóricos, però quasi. Què feien quan un poble invadien un altre?
La biblioteca d'Alejandria. Destruir-ho tot. Els llibres, destruir-ho tot. Que va ser l'època dels nazis. Destruir-ho tot. Fahrenheit. Què va fer amb aquell llibre que jo sempre el nomeno perquè és un llibre que val la pena. És aquell de 1984. L'Orwell. L'Orwell. Què li fa? Ostres, perquè tenim que dir sinònims o antònims. Si dius blanco, doncs no blanco perquè he de dir negro.
O escuro. És a dir, el llenguatge no interessa, perquè el que interessa, el llenguatge que és l'expressió més bonica que pot tenir una persona, però una persona no, vull dir de comunicació, de comunicació, d'intercessió uns amb els altres, de la interactivitat que pot haver...
Doncs aquest, quan més n'un sigui, millor. Som els únics éssers vius, entre tants, que n'hi ha a la Terra, que fem servir la paraula escrita. La paraula escrita i la paraula vocalitzada. I bé, doncs esclar, què passa?
Jo me'n recordo també, del que deies abans, que dice no sé què, jo per anar per Espanya, pel centro, i molt metida, dintre de les muntanyes, dice, ai, ustedes, són muy simpàticos i amables per ser catalanes, eh? Hombre... Hombre, vale, gracias y amable, no? I això és veritat, no m'ho inventant, ni ha sigut una cosa així. Sí, bueno, el Manel es va trobar amb un cas així, van haver d'atendre allà on treballava, van haver d'atendre una nena...
que tenia molèsties per aquelles coses que tenien molèsties les dones i la van portar corrents al d'això al dispensari tu ja coneixes el meu marit es va preocupar
i diu, eren de València, i diu, ai, xica, sembla mentida, tan malament que parlen dels catalans, i mira, que amables que són. Però també sembla estrany que algú es pugui arribar a creure, no?, que tot un... Però s'ho creuen, s'ho creuen. Tu ets joveneta, però jo he viajat per tot Espanya. En canvi, i uns altres que no. Jo no he tingut cap ensopegada. No, no, jo a mi també, eh? No, personalment...
que han explicat, que han dit però personalment no n'he explicat el que jo hi he explicat és veritat el grup sempre parlem en català
sempre ho veuen que som catalans perquè si ens hem de dirigir el personal evidentment ens dirigirem en castellà però entre nosaltres i som un grup que hem sigut un grup nombrós sempre parlem en català l'important és parlar amb autenticitat i en sinceritat i respectar que feia 150 anys del naixement de Constantin Stanislavski ho pronunciu bé Joana Stanislavski
i precisament una de les coses del Mètode perquè no ho va fer només per actors sinó també per gent que es dedica a la ràdio i al periodisme és expressar-se amb sinceritat i amb claredat sobretot i després és millor quan domines la teva llengua d'aquesta manera amb sinceritat i claredat hem arribat al final de l'espai doncs amb claredat, molt bon dia i gràcies avui que guanyi el Barça també esperem un pèl complicat
Gràcies a tots quatre, Montse, Joana, Pera i Lina. Que vagi bé, bon dia. A veure. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El govern català és a punt de valorar les dades de l'enquesta de població activa que s'han conegut aquest matí i que situen Catalunya com la comunitat on més ha pujat l'atur durant l'últim trimestre. Segons les dades de l'EPA, a Catalunya hi ha un 24% de la població en edat de treballar que no té feina o el que és el mateix, 885.000 persones són a l'atur. Per demarcacions, a Barcelona hi ha 650.000 aturats,
A Tarragona, 105.000. A Girona, 90.000. I a Lleida, 37.000. Al conjunt d'Espanya, el nombre de persones sense feina frega ja els 6 milions, el que representa que un 26% de la població activa no té feina.
El conseller d'Economia, Andreu Masculell, diu al ministre d'Hisenda que la liquidació dels pressupostos de Catalunya de l'any 2012 és correcta i està fora de tota sospita. Masculell respon d'aquesta manera des del Parlament en les paraules de Cristóbal Montoró en què assegurava que el dèficit català s'havia disparat de forma sospitosa. Parlament de Catalunya, Sandra Valent, bon dia. Bon dia. El conseller d'Economia, Andreu Masculell, ha assegurat que les comptes catalanars són un llibre obert i transparent i, per tant, que Hisenda les pot sotmetre a examen.
Mascolell no descarta que la xifra final que doni al govern central sigui algun punt inferior al dèficit anunciat per la Generalitat del 2,3% per ajustaments d'última hora. Que s'ho mirin, que s'ho mirin amb detall i a nosaltres també ens agradaria que aquest examen aprofundit
revelés que el conjunt dels justos secs que modera la xifra del 2.3 també és el que jo hagués pensat inicialment i per tant també podríem dir que també comparteixo una certa sorpresa qüestió de dècimes però també comparteixo una certa sorpresa per la xifra final.
Montoro es va mostrar sorpresa ahir pel dèficit de Catalunya perquè va dir que no coincideix amb les xifres que té el govern central. Hi ha hagut un nou assalt a un habitatge a Catalunya. S'ha assegut aquest matí i ha passat a Granollers, la capital del Vallès Oriental, segons han confirmat fons dels Mossos d'Esquadra a la xarxa. El cas però s'està encara investigant.
La policia ha desarticulat un grup internacional per explotació sexual a Catalunya. Hi ha vuit detinguts a les demarcacions de Tarragona, Barcelona i Girona acusats d'obligar homes i dones brasilers a prostituir-se. Les víctimes eren captades al Brasil amb la falsa promesa d'un lloc de feina a Catalunya i un cop aquí les portaven a cases on s'exerceix la prostitució.
Són set cases situades a Reus i Salou, a les comarques tarragonines, i a Terrassa i Vilanova del Camí, al Vallès. Els nois i les noies els donaven cocaïna durant les 24 hores del dia per tenir-los disponibles i vivien amuntagats en condicions insalubres i controlats per un sistema de càmeres de vídeo. Els explotadors només els deixaven sortir de les cases com a màxim durant una hora.
Les entitats que treballen per evitar els desnonaments entregaran avui més d'un milió de signatures per reclamar un canvi de la llei que permeti l'adhesió en pagament. Prop de la meitat de firmes s'han recollit a Catalunya. La portaveu de la plataforma d'afectats per la hipoteca, Ada Colau, assegura, però, que no poden esperar la tramitació habitual de la iniciativa legislativa popular i reclama al govern central que actuï abans. Exigim que això no segueixi el curs habitual d'una ILP. Nosaltres ja hem demostrat les demandes ciutadanes
el consens i recolzament social que tenen amb més d'un milió de signatures que recollirem i entregarem. Per tant, ara el que cal és intervenir de forma immediata perquè necessitem que s'actuï immediatament i hi ha vides en joc. Per tant, demanem que en la discussió que ja s'està fent en el Congrés ara mateix sobre l'ampliació de les últimes mesures que ha aprovat el govern, s'introdueixin aquestes demandes de mínims com a mesures urgents a aprovar per la via del reial decret si fa falta. La plataforma començarà ara una nova campanya per augmentar la pressió social.
Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Joan Barberà. Avui el president del Real Madrid, Florentino Pérez, compareixerà a la una davant als mitjans de comunicació. Una roda de premsa que ha generat molta expectació. D'altra banda, avui el Barça jugarà l'accés a les semifinals de la Copa del Rei de Futbol davant el Màlaga. Serà a les 10 de la nit a l'estadi de la Rosaleta. Els blauranes necessiten guanyar o bé empatar 3 gols o més per classificar-se. En cas de victòria blaurana, s'enfrontarien en les semifinals al Real Madrid.
Encara en futbol, avui el Sant Andreu juga a Villarrobledo la tornada dels vuitens de final de la Copa Federació i ho fan amb l'avantatge del 5 a 1 de l'anada i amb bàsquet. El Barça Riga el juga contra el Caja Laboral a un quart de nou a Vitoria. Partit d'Eurolliga. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Amb crits d'independència i amb el candal segador es va acabar i al vespre la concentració a la plaça de l'Ajuntament per donar suport a la declaració de sobirania aprovada al Parlament de Catalunya. S'hi van concentrar més d'un centenar de persones en aquest acte organitzat a Sant Just per la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana, Sant Just per la Independència. L'ANC el va convocar també a diferents municipis catalans. Un dels membres de l'entitat, Roger Consol, va explicar què representava aquesta declaració.
Asegurava que es situava Catalunya al marge de la història constitucional espanyola perquè reconeix que el poble català és sobirà i es va dir la demanda formal de divorci amb Espanya. També es va llegir un manifest que instava la societat catalana a treballar per la independència. Més qüestions. La Creu Roja despluga Sant Just organitza un curs de primers auxilis que durarà un mes. Començarà el proper 18 de febrer i acabarà el 18 de març.
Seran un total de 50 hores lectives i costarà 221 euros amb 45. És un programa d'atenció sanitària immediat a nivell 2 i es tractaran els primers auxilis i com s'ha d'actuar en cas d'accident. El curs tindrà lloc del 18 de febrer al 18 de març, de dilluns a dijous, de 7 de la tarda a 10 del vespre. Es farà el local de la Creu Roja, esplogar Sant Just, situat al carrer Severochoa, número 14 del municipi Vall. Si voleu més informació, us informaran al telèfon 93 371 8202.
I aquest vespre us recordem que obre la pizzeria di Genluca a Sant Just i ofereix un tast de pizzes gratuït. Està ubicada al carrer Bonavista i és l'única pizzeria de Sant Just per celebrar-ho i per donar-se a conèixer.