A més de mitja hora per poder donar assistència mèdica a una viatgera.
El PSOE vol asseure els partits i les comunitats autònomes per afectar la reforma del model territorial espanyol. El líder dels socialistes, Alfredo Pérez Rubalcaba, anuncia del matí de Catalunya Ràdio que, passades les eleccions europees, portarà la seva iniciativa al Congrés i ha afegit que es vol emmirellar en el model alemany.
Vens l'ultimàtum de Kiev sense que els separatistes porrussos de l'ES deposin les armes ni desocupin els edificis públics. L'exèrcit ucrainès, preparat per intervenir els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea, es reuneixen aquest matí. L'ONU no hi aporta cap solució.
L'incendi a la ciutat de Valparaíso, a Xila, ha provocat la mort de 12 persones i ha cremat 2.000 cases. Salvent dificulta les feines d'extinció d'aquest foc que ha resat més de 800 hectàrees. S'ha decretat l'estat de catàstrofe. Alerta extrema a Managua, la capital de Nicaragua, per la possibilitat d'un gran terratrèmol. Els experts han detectat l'activació de la falla que travessa la ciutat i que ja ha provocat diversos sismes. L'últim, les últimes hores de 5,6 graus a l'escala de Red Star.
La segona edició del Festival Estrenes a Girona acaba amb un destacat balanç de 12.500 espectadors, un 32% més que la passada edició. I han actuat amb moltes de les entrades venudes Joan Colomo, Glaus, Sanjosex i Mishima.
Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça prepara des d'avui la final de Copa contra el Madrid després que el lideratge a la Lliga queda a 4 punts. Ahir l'Atlètic de Madrid va guanyar per 0 a 2 a Getafe. L'Espanyol va empatar a 2 amb el Rayo Vallecano amb un gol de Coloto a 3 minuts per al final. El Mundial de Motociclisme Marc Marquez va guanyar ahir el Gran Premi de les Amèriques i consolida el seu lideratge. En unes declaracions a Catalunya Ràdio va confirmar que ja negocia la renovació amb Onda i que espera que l'acord sigui un tràmit.
Pel que fa el temps, sol amb alguns núvols i boires a les comarques de Girona i al litoral i prelitoral de la costa central. Poc fred a primera hora i migdia, un altre cop primaveral, entre 20 i 25 graus a moltes comarques. Núvols alts i mitjans que deixaran una tarda més enterbolida i nubolades de tarda en punts de muntanya. A aquesta hora a Barcelona, 18 graus, 12 a Girona, 11 graus a Trem i 15 a Tarragona.
Just a la Fusta. Molt bon dia. Passen 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dilluns 14 d'abril. Just a la Fusta.
Comencem un programa que us acompanyarà des d'ara i fins a la una del migdia. Moltes coses. Primer de tot parlem de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un repàs general a l'actualitat del dia a través dels diaris d'avui. Parlem també del temps amb el Carles d'Ernene de Rius per saber què ens espera de cara a aquesta setmana, Setmana Santa, festiva per molts, sobretot per estudiants.
I parlarem a la segona hora de la Setmana Santa, en un sentit més litúrgic, perquè entrevistarem el mossèn Joaquim Rius per parlar dels actes que hi ha al llarg d'aquests dies al municipi. A més a més farem tertúlia amb el Vicenç Riera, en Josep Poderqui i la Palmira a Badell, cap a dos quarts de dotze...
I a la tercera hora parlarem del Centre d'Estudis Injustencs amb la seva vicepresidenta, Maria Quintana. També parlarem d'Astronomia amb l'Oriol Rigat i algunes coses més que anirem definint al llarg d'aquest matí. Tot plegat des d'ara i fins la una al migdia.
I comencem saludant l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. Bé, a punt per conèixer l'actualitat Sant Justenca, que avui ens parlaràs també de com es viu la Setmana Santa aquí al municipi. Sí, sí, comencem, alguns afortunats comencen vacances de Setmana Santa, i aquests dies a l'Església de Sant Just serà com podríem dir l'epicentre de la major part d'actes de la Setmana Santa aquí al municipi,
Ahir era diumenge de Rams i ahir es va fer la tradició, la llet tradicional, benedicció dels Rams, Palmes i Palmons a la plaça Verdaguer. I els actes commemoratius d'aquesta celebració cristiana seguiran aquesta setmana. Dijous Sant, a les 8 del vespre, l'Església es farà una celebració especial per recordar el Sant Sopar. L'Església estarà oberta aquell dia fins les 11 de la nit.
I a les 9 del matí de divendres començaran els actes de divendres sant amb l'ofici de lectures i laudes. A les 5 de la tarda, d'altra banda, recordarà la passió del Senyor i a les 7 de la tarda tindrà lloc el Via Crucis a l'entorn de la parròquia. Dissabte es farà la solemne vella pasqual a les 8 del vespre i ja diumenge al matí se celebrarà la missa de diumenge de Pasqua. I després parlarem amb el mossèn per conèixer més qüestions de la Setmana Santa i perquè celebrem tot plegat.
Molt bé, doncs això d'una banda, parlem també de què fa el casal de joves aquesta Setmana Santa, Andrea. Sí, perquè avui comencen el seu casal de Setmana Santa. Aquesta tarda a les 5 es farà un campionat del videojoc Mario Kart a la sala Ovidi, una activitat gratuïta per a joves a partir de 12 anys. I demà dimarts, de 10 a 12, es farà un curs de mones de Pasqua, que l'any passat va tenir molt d'èxit. Per participar-hi s'ha de fer inscripció prèvia. En principi el període per fer les inscripcions ja s'ha acabat, però si trucau al casal de joves allà us informaran més concretament.
I a la tarda, a demà de la tarda, a partir de les 5 es farà un torneig de tenis taula dividit en categories d'edat per menors de 16 i majors de 16 anys. Dimecres es agravarà un taller d'introducció a la percussió que consistiran a prendre ritmes de percussió autòctona catalana, flamenca, de l'Àfrica Negra, de Sud-Amèrica i dels Països Àrabs.
I l'última activitat prevista per Setmana Santa al Casal de Joves serà dijous al matí i és una sortida per patinar sobre gel a la pista de gel del Futbol Club Barcelona. És una equitat per joves de 12 a 18 anys i costa 18 euros i la sortida es farà des del Casal de Joves justament per anar-hi tots plegats.
Perfecte, doncs també qui t'ha dit. I parlem ara ja d'una cosa que fa referència la setmana que ve, però bé, en tot cas serà una activitat que anirem parlant i per tant convé apuntar la data a l'agenda, no? Sí, perquè tornant de Setmana Santa justament, el dia 22 d'abril, dimarts 22 d'abril, es presentarà la ciutadania a l'avantprojecte del barri Centre. Es farà la presentació pública de la idea del parc que l'Ajuntament de Sant Just té pensat fer al carrer Creu,
El consistori ja ha encarregat a l'àrea metropolitana de Barcelona el projecte executiu, que s'espera que s'aprovi abans de l'estiu, si la ciutadania hi està d'acord. I per explicar en què consisteix aquest bon projecte i que els injustencs facin suggeriments i propostes, dimarts 22 d'abril es farà la presentació pública d'aquesta idea a la sala municipal de l'Ateneu.
L'Ajuntament espera que el projecte executiu, com dèiem, s'aprovi abans de l'estiu i que les obres comencin abans d'acabar aquest any. De tota manera, el consistori encara no disposa de la totalitat dels diners necessaris per tirar endavant el projecte, que són uns 400.000 euros, i per tant els treballs de construcció del nou parc començaran quan l'Ajuntament tingui tots els recursos. Si voleu assistir a aquest acte de presentació de l'avantprojecte, serà dimarts que ve, 22 d'abril, a les 8 del vespre, a la sala municipal de l'Ateneu.
Perfecte. Doncs també, com dèiem, anirem parlant abans que arribi aquesta data, però en tot cas, doncs ja ho sapigueu. Va bé tenir en compte. Exacte, sí, sí, perquè després no arribem i tot passa de cop. I tant. En fi, aquestes són algunes de les notícies d'aquest matí. Més informació, com sempre, als butlletins horaris i també a la una, al Sant Just Notícies, edició migdia. Ara, de seguida, repassem l'actualitat general del dia abans, però un punt musical...
I avui també vinculat amb sèries, perquè la setmana passada va estrenar la quarta temporada de Juego de Tronos. Andrea, no sé si segueixes la sèrie. No, no la segueixo. Doncs, en tot cas, una de les novetats d'aquesta temporada, però, és que una de les seves cançons principals, que és de Reyns of Castamir, la interpreten els islandesos sigurros. I sembla, doncs, que tot plegat lliga molt amb l'èpica que desprèn aquesta sèrie. I, de fet, The National League ho va fer amb la segona temporada del 2012,
I ara, doncs, és cigurros qui agafa aquest relleu i sona així. Una mica fusta. Sí, sí.
Fins demà!
And so he spoke, and so he spoke, that Lord of custom, yeah. But now the rains we bow with salt, with no other to hear. Yes, now the rains we
Just a la fusta.
100% música relaxant. Get back to surrender.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit, de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta. En punt un quart d'onze del matí.
I el que fem ara és saludar l'Andrea de Nou. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, ens fixem en les portades dels diaris d'avui, que ens expliquen diferents qüestions. Hi ha un tema central, però també hi ha altres notícies, com cada dilluns, cada diari aposta una mica també pel seu tema.
Sí, el tema central avui té a veure amb Ucraïna i amb els disturbis, els altaluig que van tenir lloc ahir a Kiev i que van deixar tres morts, però també tots els diaris ho recullen en fotografia, en portada i també en clau internacional, és el tema més destacat.
Doncs en parlarem àmpliament. De moment ara ens centrem en altres qüestions, altres notícies del dia als diaris. El periòdico ens parla del canvi climàtic i ens diu informe del grup internacional d'experts ultimàtum de l'ONU pel canvi climàtic. Els científics exigeixen reduir les emissions almenys al 40% en 35 anys per salvar la Terra. L'estudi defensa el creixement industrial i demogràfic amb menys despesa d'energia. És un dels temes centrals del periòdico. En portada...
I Lara i la Vanguardia ens parlant de política i en aquest cas també d'economia, el diari. Ara llegem, la Generalitat ja dedica més al deute que a salut. Pel que fa a Catalunya, el 31,5% del pressupost, gairebé un terç dels recursos del govern es destinen al deute. A Espanya, un 36% del pressupost. Ens diu, l'Estat gasta encara més amb enciments i interessos del deute. I al País Valencià, el 33% del PIB,
Ens destaca això, aquesta xifra emportada, ens diu que és la comunitat més endeutada, seguida de Castell a la Manxa. I també ens acosta el diari ara, com a tema, un dels temes importants del diari avui, ens diu Mollà, el pitjor cas de fallida municipal, dos anys després comença a sortir-se'n.
I, per últim, a l'avantguàrdia, en clau política, ens diu Rubalcaba reactivarà la proposta de reforma de la Constitució. Posada està disposat a impulsar el debat territorial al Congrés i el PSOE insisteix a persuadir Rajoy de desbloquejar la qüestió catalana.
Doncs actualitzant la informació ara amb els digitals, que també ens parlen avui de Rubalcaba, que ha passat pel matí de Catalunya Ràdio, per tant també he fet declaracions i d'alguna manera tots ens obren en una cosa o altra. El 3-24 ens diu que Rubalcaba impulsarà una reforma del model territorial després de les europees.
lligat amb tot això i diu que avança que durant el Congrés aquesta proposta per reformar la Constitució basant-se en el model federal alemany. També l'Ara.cat ens destaquen les declaracions d'aquest matí de Rubalcaba.
I a la Vanguardia, llegim a banda d'aquest titular que dèiem de reactivar la proposta per impulsar aquesta reforma territorial, també diu que crec entendre que donaran estar més a prop de la reforma constitucional. I de fet aquesta és la idea que destaca el diari ara. Rubalcaba tornarà a portar al Congrés una iniciativa per reformar la Constitució.
També 3.24 destaca paraules de Zubizarreta, el director esportiu del Barça. Ahir, el hat-trick Barça d'Esport 3 va dir que viu el seu pitjor moment.
I ara també llegim altres qüestions vinculades amb què s'acaba l'últim àtom de Kiev als prorussos de l'est d'Ucraïna perquè deposin les armes. Una informació que també destaca força amunt al diari, al 324.ca d'aquest diari digital. I després llegim també un clau de successos a la Vanguardia que detenen una dona que va matar i enterrar al seu pati a set nadons als Estats Units. La dona de 39 anys hauria assassinat durant 10 anys els seus recent nascuts.
Sí.
Són les notícies d'aquest matí. Passem a fixar-nos en altres qüestions, ens fixem en les fotografies, que ja ens es dit, Andria, que parlen d'Ucraïna, sobretot, no? Sí, són imatges que més o menys, més o menys no, que reflexen la realitat que va viure ahir Kiev amb aquests aldarulls que, com dèiem, van deixar almenys tres morts a la ciutat. Al periódico veiem una fotografia on apareixen tropes prorusses assaltant la caserna de la policia Cremators, que...
l'Ucraïna Oriental. El titular és foc i mort a Ucraïna, almenys tres morts en l'atac de Kiev als rebels prorussos. Ara veiem un milici amb una barricada, llegim foc creuat a l'est d'Ucraïna, el xoc entre forces de seguretat i sublevats prorussos provoquen morts als dos bàndols i a l'avantguàrdia veiem prorussos armats, sense distintius, amb
Una imatge presa a eslovians que es van exhibir ahir en localitats del sud-est ucraïnès. Clima prebèlic a Ucraïna. És la notícia comuna i més important a tots els diaris avui. I també en clau esportiva, dues imatges únicament. Al periòdico veiem una fotografia del Tata Martino. Diu, un Barça a les fosques s'aferra a la copa. Zubizarreta defensa la planificació i afirma que Tata té contracte i el seu desig és complir-lo.
I per últim a l'avantguàrdia veiem un selfie que es van fer ahir Marc Márquez, Dani Pedrosa i Andrea Dovizioso després de pujar al podi al Premi dels Estats Units. Doncs són les imatges d'aquest matí. Avorim pàgines internacionals d'Andrea ara per ampliar una mica aquesta informació. Doncs parlem d'Ucraïna. El periòdic és el tema del dia i ens diu que Ucraïna esclata i obre foc. Forces de Kiev s'enfronten a trets amb els separatistes russos i el govern mobilitza l'exèrcit per recuperar el control de l'est.
Ucraïna, l'antiga república soviètica adjacent amb la Unió Europea, està a les portes d'una guerra civil, així ho diu el periòdico. Les noves autoritats a Kiev van llençar ahir un assalt policial contra els activistes de la majoria russa a l'est del país, que ocupen des de fa uns quants dies edificis oficials en algunes ciutats. Hi va haver tres morts, però l'ofensiva va ser rebutjada i a més van continuar les ocupacions. Kiev amenaça de recórrer l'exèrcit avui amb l'objectiu de recuperar el control de l'Ucraïna oriental rebel·l.
De fet, el president en funcions del país, Oleksandr Turchinov, va llançar un ultimàtum fins aquest matí perquè els grups prorussos desallotgin les seus administratives ocupades. De fet, també les autoritats ucraneses van iniciar ahir al matí l'assalt policial contra algunes ciutats rebels a l'est, on la majoria russa exigeix des de fa unes quantes setmanes la federalació.
federalització del país, la concessió al rus de l'estatus d'idioma estatal i l'amnistia als detinguts per activitats separatistes. És una de les qüestions més destacades avui als diaris, de fet és el tema principal als diaris que tenim sobre la taula.
I una altra qüestió ens porta avui fins a Xila i un incendi que ha provocat 11 morts i milers d'evacuats a Valparaíso. El foc ha arrasat barris pobres dels turons de la turística ciutat xilena. Michelle Bachelet, la presidenta xilena, va dir que les imatges són impactants i que potser és el pitjor incendi en la vida de Valparaíso. Va declarar també l'estat d'excepció per catàstrofe a la ciutat turística de la costa del Pacífic. El govern ja ha confirmat
11 morts, 10.000 evacuats i uns 800 habitatges destruïts. El focus principal va ser controlat, encara que hi continuava fent foc en alguns llocs i estamia que ahir a la nit s'aixequés vent. L'incendi va començar la tarda de dissabte en una zona forestal a prop de la carretera de la Pòlvora, una de les entrades de Valparaíso.
I el foc va passar a l'àrea urbana, com ho comentàvem, a causa precisament del fort vent i ajudat per les escombraries d'un abocador. El foc i el fum irrespirable van afectar els diferents turons de la ciutat, mariposes, la cruz, entre d'altres, i es va poder controlar abans que arribessin al plan, que és la zona cèntrica i plana on hi ha la seu del Congrés Xilè. Per tant, aquest incendi de Valparaíso, que també centra avui les pàgines internacionals dels diaris.
Molt bé, doncs actualitzem ara... No, actualitzem, no, al revés, no? Anem cap a Pantarriera per saber què passava el 14 d'abril.
de fa més anys. Per exemple, 14 d'abril del 94, ara fa 20 anys, l'atur baixava el mes de març per primer cop amb mig any. Els 13.388 desocupats menys apuntaven un canvi de tendència al mercat de treball. És la lectura que se'n feia ara fa 20 anys. També se'ns parlava de Solves i Solxaga, que mostraven la seva decepció per la resposta de Rubio, tot plegat perquè estaven demanant una comissió d'investigació sobre...
l'exgovernador del Banc d'Espanya. I el Barça, que arribava a les semifinals europees, i deia que el Barça rebaria a l'Oporto en una semifinal europea. La final era a l'Estadi Olímpic d'Atenes, que de fet, per tant, era una mica el principi del final de tot plegat, del cicle del Dream Team.
Tot això el 14 d'abril del 94. Més qüestions. Ara fa 15 anys Sèrbia buscava estendre la guerra atacant Albània. El general Clark demanava 300 avions més per prosseguir els bombardejos de l'OTAN. Estats Units i Rússia discrepaven a Oslo sobre la presència militar a Kosovo.
I altres qüestions, la Generalitat cremaria sota bosc per evitar incendis o arenes, que deia que el centre ajudava a articular Espanya. Era un tema que s'explicava ara fa 15 anys. Ens n'anem ara a la portada del 14 d'abril del 2004. Fa 10 anys, ressenats quatre civils d'Estats Units s'agrestats a Irak. Els morts eren contractistes de la multinacional Haliburton i després es deia que Bush estava disputat a enviar més tropes i defensava la data del traspàs de sobirania. La Generalitat
Maragall donava a Mas rang de cap de l'oposició amb sou. Siu criticava que el govern no el consultés a temps, el nou decret. I els autors de l'11M havien amenaçat el nou govern socialista. El vídeo de Leganers anunciava més atemptats per tenir tropes a Kabul. I els terroristes havien criticat Zapatero per enviar més soldats a Afghanistan. La policia detenia altres tres marroquins a Màlaga per l'11M.
I a la imatge, adiós senyor Aznar, és el que titulava La Vanguardia, era l'encaixada de mans entre José María Aznar i José Luis Rodríguez Abatero. Ara fa exactament 10 anys. Acabem amb la portada de fa 5 anys, 14 d'abril del 2009, l'obra pública de l'Estat queia...
Un 64,58% al mes de gener. La patronal proposava un pla per construir presons, hospitals i escoles. Després també es deia que Camanyo i Montilla reunien a Madrid per l'Estatut. El ministre comunicava al president la seva seguretat que el text seria ratificat perquè era constitucional.
I més fotos de frenesi contra la crisi. Zabatero havia ajuntat el seu trident de vicepresidents en una altra jornada de reunions entre ministres per oferir la imatge que l'executiu no parava en la seva lluita contra la crisi. Una crisi que, llegim, fa cinc anys deia que disparava les visites per ansietat.
Tres minuts i dos quarts, doncs ens fixem en les contraportades dels diaris i comencem per la del periòdico, on llegim avui el següent titular. Per ser un líder, primer has de saber comunicar, Andrea. Una molt bona entrevista que fan avui a Neil Whitley, que és coach i navegant i aglutina equips a través de la navegació a vela i la pràctica de l'anglès.
Diu que va estudiar filosofia i lingüística aplicada i va ser oficial de la Marina Britànica. Whitley fa 25 anys que ensenya anglès i, sobretot, les reines de la bona comunicació, dit d'una altra manera, la capacitat de gestionar equips. Diu que el seu mètode recorre també a la navegació a vela.
Explica que la primera vegada que vaig navegar devia tenir uns 7 o 8 anys, quan estava en els Boy Scouts del mar. Ens va fer construir una barcaça de fusta, pintar-la i després provar-la, aprendre a redreçar-la si volcava. També diu que per ell navegar significa llibertat, és una cosa gairebé espiritual.
I diu que va començar a treballar amb empresaris perfeccionant el seu idioma, però a poc a poc em vaig adonar que els faltava desenvoltura, ordenant els coneixements que necessitaven confiança per llançar-se a la piscina, així que vaig acabar convertint-me en un coach de la comunicació en anglès. Diu que són vostès boníssims per als idiomes, el que passa és que els falta confiança, tenen vergonya de llançar-se al que és desconegut, cosa que no deixa de ser un contresentit, perquè d'aquí en van sortir alguns dels millors navegants i exploradors de la història.
I per això, doncs, a parlar de seguretat. Diu que el que falta és seguretat. Asegura que és líder qui confia en si mateix. Per si un líder primer has de saber comunicar bé a tots els nivells. I també esclau la voluntat d'aprendre sempre, tant al mar com en la vida. Molt bé, doncs una bona entrevista avui al periòdico.
A l'avantguàrdia llegim el següent titular, suborn a la policia i porta un... A veure, suborn a la policia, sí, i porta en Kurtaco, vaig dir, en Jim. Sí. A veure, posem un context perquè això no és difícil. És una entrevista que a mi m'ha costat una mica al principi, però avui entrevistan Alberto Vollmer, empresari Ivana El Solà, l'entrevista el Víctor Ramela.
I podríem dir que ve d'una família productora de rom des de fa moltíssims anys, des de fa segles, de fet. Diu, jo somiava ser Robin Hood. La meva mare, mitja anglesa, em llegia aquestes històries. El meu pare descendeix de diverses generacions d'alemanys a Venezuela i va néixer allà, a Venezuela, a Caracas.
Diu, i sempre la meva família ha estat elaborant rom des de fa 200 anys. La meva rebesàvia, Panxita Ribas, capturada en les guerres d'independència amb 12 anys, va ser comprada per 7 pesos a Macuquins per Juana, una dona que havia estat esclava seva. Diu, la nena que era cosina de Bolívar, amb els anys es casaria amb el meu rebesavi, Vollmer, van comprar unes terres i va fer rom.
Diu, jo no volia heretar la companyia familiar, però l'empresa feia fallida i el meu germà i jo vam presentar un pla al meu pare i ens va deixar fer, era l'any 99. Diu que el que els movia era preservar la tradició familiar i els màxims llocs de treball possibles. Diu, vaig aconseguir crèdits, vaig equilibrar ingressos i despeses. De 800 treballadors vaig poder salvar 250 llocs de treball, però un mes després 500 famílies envahien un terreny de la companyia reclamant feina.
Diu, eren 500 famílies, era molta gent, sí. Diu, vaig negociar durant mesos amb el seu portaveu, José Rodríguez. Si jo posava terres i projecte urbanístic, ells aportaven madobra al govern local, infraestructura, construiríem habitatges, diu, i que així ho van fer. És la història de la companyia del Dr. Volmer.
Doncs és l'entrevista que tenim avui a la Contra de la Vanguardia. Acabem amb l'article setmanal d'Antoni Bassas al diari Ara. Avui parla de Blade Runner i tot, eh, el titular, Andrea? Sí, diu que encara ens queda Blade Runner, és una enclau esportiva, avui ens parla del Barça i fa aquesta comparació amb la pel·lícula. Diu, del Barça en penso el mateix que vostè o pitjor, diu, però no serà avui quan m'hi estendré, tema passat és la final de Copa.
contra el Madrid i amb milers de barcelonistes a punt de fer cap a València, no són hores de fer-se mala sang, sinó de sortir cap a Mestalla, guanyar la final i portar el trofeu a Barcelona, perquè en mans de Sergio Ramos ja sabem com acaba. Diu, sí, el cor em diu una cosa i el cap una altra, a mi també. I si parlés el fet ja no acabàvem. Diu, però jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. L'any 83 vaig veure Maradona i Schuster a liderar una revolta contra la directiva de Núñez perquè volien jugar una amistosa alemanya en vigílies de la final de Copa contra el Madrid a Saragossa.
I el Barça-Vegonya, 2-1. El darrer minut, Julio Alberto va centrar des de l'esquerra i Marcos va fer una rematada en planxa que Schuster, diu si sí, el mateix de no hace faltar de Sirna de Mas, va rubricar amb una botifarra al Madrid. I acaba dient com plorava Núñez a la llotja. Per tant, des del pessimisme, avui va ser suport a una visió optimista, sobretot de cara a la final de Copa. Està bé, està bé, aquest esperit. Molt bé, doncs és el que tenim avui a la contra del diari Ara.
I acabem amb la notícia curiosa del dia. L'altre dia vam parlar de França ja, la notícia curiosa, que dèiem que es prohibia enviar, el govern prohibia enviar menys de feina a partir de les 6 de la tarda, recordes, Andrea? Sí. Doncs atenció perquè els Consells de Ministres de França a partir de la setmana seran sense telèfons mòbils.
Els ministres francesos, per tant, ja no podran enviar missatges ni consultar correus durant les reunions de gabinet del nou govern per ordre del president del país, François Hollande, és el que es va explicar la setmana passada. Els telèfons mòbils, per tant, hauran de quedar-se a l'entrada del seu del Consell de Ministres, és a dir, encara que hi hagi l'avís, no pots guardar-te-la a la butxaca, sinó que no, que no.
perquè els usuaris es concentrin plenament en les seves tasques oficials, cosa que té bastant de sentit. I diu que a partir d'ara això tothom ha de discutir, escoltar el que es digui i no teclejar o consultar el Twitter i aquestes coses a través del mòbil. Em sembla molt bé.
Perquè últimament la gent està com... És que a tot arreu. Home, si mires les imatges d'omple el Parlament o aquestes coses es veu molt. És veritat que són moltes hores, és veritat que també s'està pendent, però jo crec que és... No sé, jo trobo que és massa. O és igual, o en plens municipals. També passa molt, doncs a mi hi ha gent que està més pendent del telèfon que potser del que s'estigui dient. És veritat que encara que ens sembli que podem fer-ho tota l'hora...
Un cop mirem la pantalla ens costa molt concentrar-nos en el que passa a fora. I no sentim el que diuen, el que estan dient, realment. Per tant... No sé, ja et centraràs en el mòbil després quan surtis, però quan estàs fent feina, reunint-te i tal, sí. Jo crec que sí. Jo crec que és una bona iniciativa. A veure si arriba a acabar aquí. No ho crec. En fin, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Passen 5 minuts de dos quarts d'11 per fer un cop d'ull a l'interior dels diaris. Per exemple, avui al periòdic ens adorem a les primeres pàgines, tema del dia, l'atenció d'Ucraïna i ens adorem a l'article de Pere Vilanova, catedràtic de Ciència Política, que avui el titula Una partida d'escacs trucada. I comença dient que el que passa a l'est d'Ucraïna sembla cada vegada més una partida d'escacs trucada amb les blanques
jugant amb quatre reines i tots els seus alfils, cavalls i torres, i amb les negres jugant amb cap reina i la meitat de les seves peces essencials. Les blanques són el bàndol nostàlgic, soviètic, gran rus, i les negres el govern de Kiev. Tots els dilemes són el bàndol de les negres. I diu que si el govern de Kiev vol recuperar el control de tot el seu territori, les seves institucions i les seves ciutats, té dues opcions, fer servir la força o negociar amb l'altre bàndol.
I acaba dient també Pere Vilanova si de veritat no se li pot recordar a Rússia que la seva situació és més fràgil del que sembla. La veritat última resideix en una pregunta que els ucraïnesos no poden respondre. Consideren la Unió Europea i l'OTAN que Ucraïna està amortitzada? Si és així que ho diguin i que després actuin en conseqüència. Però ara com ara semblen llegir més enllà de dijous que ve i per això Putin té el temps a favor seu.
El diari ara parlem de finances públiques. Avui ens parla de Mollà, el pitjor cas de fallida municipal. Dos anys després comença a sortir-se'n. Se'n parla a la portada i després a l'interior hi ha un reportatge signat per Roger Tugues que diu que aquest municipi ja divisa la llum. Mollà redueix el deute del 390% al 240% del pressupost i es disposa a auditar l'origen del forat.
La Fiscalia ha denunciat l'exalcalde per 75.000 euros amb dietes irregulars.
L'actual alcalde de Mollà, també diputat d'Esquerra, Dionís Guitera, celebra que ja han convertit tots els semàfors vermells en ambre o verd. L'endeutament ha caigut en aquestes xifres que comentàvem i diu que ja s'ha revertit la situació de tancament de l'Ajuntament, tot i que el tractament no ha estat indolor. Algunes mesures estaven força clares, com l'optimització de certes despeses
Per exemple, el consistori tenia contractades 250 línies telefòniques inútils o la renegociació de subministraments i deutes. D'altres han estat més difícils com l'acomiadament del 40% de la plantilla de l'Ajuntament o el tancament de l'escola de música local.
Es diu també que l'evolució no hauria estat possible tampoc sense la participació ciutadana. Cada sis mesos el local fa exposicions públiques per explicar la situació financera, cosa que ajuda que els veïns es facin càrrec de la situació i, per exemple, duguin a terme tasques de neteja voluntària, mantinguin viu el teixit associatiu i festiu sense ajudes públiques o paguin una de les pressions fiscals més altes del país.
Un reportatge interessant avui al diari Ara.
I acabem amb l'article de Sergi Pàmies avui a la Vanguardia per la d'Esports. El títol a l'OroTeam i diu que la seqüència dels últims partits jugats pel Barça, Betis, Atlètic de Madrid i Granada escandalitza més per la vulgaritat del joc cap als resultats. En funció de les anàlisis, sembla que l'equip viu un procés d'agonia o un episodi de depressió estructural. Baix de serotonina...
S'ha durat per l'èxit continuat, esclau d'un model més llegendari que real, amb pocs estímuls de competència, ferides d'ego i madureses cròniques, dispersions empresarials o noctàmbules, i un sistema immunitari que ha hagut de suportar tota mena d'infeccions. L'equip i el club comparteixen un desconcert brutal.
Diu que la casuística a l'hora de percebre la realitat del Barça és infinita i diu que avui i demà seran decisius per preparar la final de dimecres. És un d'aquests partits que diuen que no necessiten motivació. En conseqüència, hauria de ser una bona oportunitat per concedir-nos una treva, posar-hi sentit de l'humor i recuperar l'hiperbòlic mentre la portia que feia el loro, que no està mostrant mal i de passada, per abandonar l'unanisme compulsiu que tant ens perjudica i desitjar que la torrencial honesta i particular eloquència
de Gerardo Martino a les sales de premsa s'estengui a l'encert en les alineacions, a la intervenció en les fases delicades dels partits i a portar confiança i orgull a jugadors que semblen viure el futbol com un martiri practicat amb una actitud capmoixa i meditabunda. És el que llegim avui a La Vanguardia i enllaçem aquesta informació, aquest article de Sergi Pàmies, amb les portades esportives dels diaris.
L'esportiu avui no parla de futbol, diu té pressa i parla de Marc Màrquet, que té aquest segon triomf seguit i diu que s'aprofita de l'error de Lorenzo en la sortida i ja avantatja. Lorenzo, 44 punts en el campionat.
També el Mundo Deportivo diu que Márquez arrasa, però ho diu amb més petit. El titular principal és que pendents de Piqué. Gerard passarà una prova definitiva avui per saber si podrà jugar València i Alexis apunta a titular. Sergio Ramos està ok i en canvi Cristiano Ronaldo és baixa confirmada.
I acabem amb el diari Esport. El Tata se'n va i Clop és el recanvi. Diu que el vestuari ja ho sap, que Martino ja ha pres la decisió al marge que guanyi algun títol i el tècnic del Dortmund és el triat pel seu caràcter motivador. Són les portades esportives d'aquest matí de dilluns.
I parlem ara de cultura. Llegim que a Los Juegos de l'Hambre triomfa els premis de cinema d'MTV. En els premis més curiosos van destacar el millor petó, la millor baralla i la millor actuació sense samarreta, que va guanyar Zac Efron. Warner Bros. homenatge a Batman amb un curt d'animació per celebrar els seus 75 anys.
Un cineasta holandès grava la seva filla des que va néixer fins als 14 anys i el fenomen es converteix en un vídeo viral que ja ha arribat a tot arreu. Descobreixen un sarcòfag de 3.300 anys d'antiguitat que evidencia el poder dels faraons a Israel. La manifestació d'un centenar de treballadors del Liceu obliga a obrir portes mitja hora més tard, ahir diumenge...
i més de 300 persones visiten la casa de Rodoreda, romanyà de la Selva, la casa que va inspirar. I acabem encara destacant que la 25a fira de Titelles de Lleida ofereix 76 actuacions, 15 són estrenes, i que deu de veu, el grup vocal guanyador del concurs de TV3 o Happy Day publica el seu primer disc que presentarà demà al Teatre Coliseum de Barcelona.
De seguida parlem del temps.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta. Ara passant 3 minuts de 3 quarts, doncs saludem el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, i vostè? Bé, a punt, sí, per saber quin temps farà. Hem tingut ahir, vam tenir un bon diumenge, no? Sí. Per tant, s'ha complet bastant la predicció. Sí, sí, 22 graus com a 3, és una temperatura molt agradable, i si estaves al sol, doncs fins i tot tenies calor...
Dissabte va ser una miqueta més fresquet, 18 graus, però això va en funció. Com que el divendres de la nit va caure aquí ruixat, va refrescar una miqueta més l'ambient, dissabte encara jugàvem amb alguns núvols durant el dia i això va fer que la temperatura es quedés una miqueta més frenada, però el diumenge, que allà va ser una miqueta més espaterrani, que no teníem massa núvols en l'horitzó, sí.
però a sobre nostre ja ens va permetre el luxe la temperatura de pujar una miqueta més. Un cap de setmana bastant tranquil i esperem que sigui així el proper, tot i que ha anat evolucionant durant tot el cap de setmana la previsió. Recordeu que la setmana passada ja vèiem una baixa de 35 sota 0 a sobre de Catalunya, coincidint amb el divendres sant. Tot això ha desaparegut, perquè veieu la serietat que té les previsions a molt llarg termini, que pràcticament no en tenen,
I el que diem, avui us ho heu d'agafar una miqueta amb pinces. Ens fa sempre il·lusió poder parlar de previsions a llarg termini per veure si es compleixen i tal, i si els mapes tenen raó. I realment, doncs, els mapes no es posen d'acord. O sigui, tenim previsions una mica diverses en funció dels diferents mapes que fan previsions a llarg termini. Llavors ens ho hem d'agafar molt amb pinces perquè ha anat evolucionant tot el cap de setmana...
tota aquesta inestabilitat que podríem trobar a principi de la Setmana Santa, tot i que avui comença, doncs, se n'anava una miqueta més cap al cap de setmana, i avui intentarem explicar el que diuen avui els mapes, que no té massa a veure amb ahir, però que no té res a veure amb divendres. Amb el que dirà demà, tampoc. Per això et dic, vull dir que això ho hem d'anar seguint de prop, és un temps habitual de primavera, amb una certa variabilitat. Sí que és cert que ahir pràcticament no vam tenir tempestes, vam tenir d'anar de molt petites cap al Pirineu,
i que avui tampoc esperem massa activitat de tempesta durant la tarda. Són dos dies on hi ha una miqueta més de tranquil·litat. Però a partir de demà dimarts sí que es reactiva una miqueta aquesta situació d'inestabilitat de tarda.
O sigui, tindrem sol al matí, però a la tarda es poden començar a formar algunes tempestes. De moment, aquestes tempestes creiem que no ens acabaran d'afectar massa. Podrien caure en alguna zona del Pirineu de Lleida, podrien caure en algunes zones de l'interior de Castelló i a última hora apropar-se cap al delta de l'Ebre, això per parlar de la frontera catalana, o sigui, en aquestes zones potser sí, però seguiríem parlant amb tempestes que es queden una miqueta lluny.
Dimecres seguiríem parlant de sol, amb alguns núvols al matí, poc importants, molt semblant al dissabte, temperatures que no varien o fins i tot pujan una miqueta més a principi de setmana. Dijous també sembla que ha de ser un dia força estable, tot i que a la tarda aquestes nubulades poden començar a guanyar terreny.
i dijous esperem que puguin caure algunes tempestes cap a l'interior de Catalunya. O sigui, que tot el que és el Pirineu i interior poden créixer nubulades, poden créixer tempestes, i igual que va passar divendres, són tempestes que descarreguen amb molta intensitat el Pirineu, que fluixen una miqueta quan arriben a la Catalunya central, i que quan arriben a la costa arriben molt desgastades. Penseu que...
Per exemple, el divendres a la nit, cap a les 8 o 9 del vespre, es veia una cortina de precipitació espectacular que es trobava cap al Bages, que viatjava cap al Vallès, cap al Baix Llobregat, inclús es va formar com una línia de tempestes molt ben formada que baixava cap al Barcelona i al Baix Llobregat, i a mida que va avançant aquesta tempesta, i es anava fent de nit, doncs anava perdent una miqueta la seva intensitat, i va arribar a Sant Just,
amb molt de vent, però la precipitació va ser molt minsa. Vam recollir un litre per metre quadrat, tot i que una horeta abans, aproximadament, cap al Baixes havia espategat i força, fins i tot amb calamar-se. O sigui que aquestes tempestes en el seu recorregut van perdent força i també en aquesta època de l'any, si no hi ha aire fred en alçada a la que marxa el sol, doncs també perden una mica de pistonada aquestes tempestes. Així doncs, sembla que el dijous a la tarda podríem parlar d'aquesta situació de tempestes que difícilment arribaran a Sant Just però que podrien ser presents cap a l'interior de Catalunya,
I un cop arriba els dies purament festius, que és divendres, sant, dissabte, diumenge i dilluns, la cosa es pot començar a complicar una miqueta. De moment, el divendres el salvaríem pràcticament a tot. Doncs està bé. Divendres serà un dia festiu, menys de no disfrutar. Sí, l'agafarem amb moltes ganes. Serà un dia de sol, amb temperatures potser una miqueta més baixes que avui. No arribarem a aquests valors tan altes, però en algun punt de l'interior potser sí. A la tarda, les nubulades creixeran divendres, poden descarregar tempestes, també podem tenir tempestes...
cap a la zona del delta, o sigui, les comarques de Tarragona i del sud de Lleida poden haver precipitacions. A la nit no descartem la possibilitat que alguna d'aquestes de sud toqui garraf, vagi obregat i pogués arribar a Sant Jús, no es descarta aquesta possibilitat. I aquesta variabilitat en el temps de tarda també la podríem portar cap al dissabte. El que passa que el dissabte, pel que diuen avui, estem parlant de sis dies vista, ja heu vist que la cosa no té massa futur perquè divendres dèiem una cosa i avui estem dient una altra.
dissabte hi haurà més variabilitat, serà un dia amb el sol però amb molts més núvols, aquests faran una miqueta més la guitza, la temperatura podria quedar una miqueta més frenada i a la nit es reprodiran tempestes. Sembla que el dissabte a la tarda aquestes tempestes afectaran qualsevol punt de Catalunya, o sigui que podrien ser generalitzades, pot plorar a qualsevol lloc i aquí hi afegim Sant Jus, o sigui que el dissabte a la tarda, si el dia ja al matí ha estat una mica variable, la tarda pot ser complicada. Avui els mapes ens diuen que el pitjor dia de la Setmana Santa pot ser diumenge.
o sigui, el dijous. Ha canviat, eh? Es va desplaçant, arribarem a Sant Jordi, no? Segurament, que sempre plou, també. Aquesta inestabilitat va marxant a mesura que ens anem apropant a la Setmana Santa, vesca, no dimecres, ja parlem del dimarts i quedem tots contents. Doncs bé, el fet és que diumenge serà un dia tapat, segons diuen els mapes, amb precipitacions durant bona part del dia, amb un ambient força més fred, amb una baixada clara de les temperatures entre dissabte i diumenge, perquè si plou, com heu comprovat dissabte, ja la temperatura són 5 graus menys que diumenge,
i el diumenge seria el dia més variable. Aquesta inestabilitat marxaria de matinada i el dilluns ens quedaria tranquil. Però és el que diem. Això no es pot agafar ara, s'ha d'agafar moltes pinces. Us hem de fer cas aquests dies, us hem d'anar escoltant i tot plegat, no? No massa. No s'ha de fer massa cas. És el que dèiem la setmana passada quan fèiem previsió i també dèiem que... Jo m'ho vaig prendre seriosament, ho he dit a tothom, el divendres.
Però ho deia tothom, no tenies només tu. Tu també et comentava el fet que s'agafés amb pinces i el que tenia que fer, te'n recordes que vam fer una dissertació que el que ha de fer la gent és agafar-se els dies de festa, disfrutar-los al màxim i passar del temps. I si te'n vas a buscar cargols, vas a buscar cargols, i si no vas a buscar espàrrecs, i si no, doncs te'n vas a prendre el sol. Però vull dir, el que hem de fer és gaudir del lleure, el que vulgui gaudir del lleure, el que se'n vulgui anar a celebrar les activitats eucarístiques, doncs també, que si no el mossèn s'enfadarà a mi que només miro un cantó,
Però vull dir que el fet és que vingui el que vingui, el que fem és gaudir d'aquests propers dies. I és el que dèiem divendres, o sigui que ara ens marca un dissabte i un diumenge una mica més variable, demà potser no ho marca, potser demà passat parlem de tota la Setmana Santa plovent. Clar, o sigui, no ens ho hem d'agafar gens en sèrio. El que està molt clar és que avui i demà tenim dos dies molt tranquils, amb temperatures agradables, amb algunes nubulades de tarda inofensives, i a partir de dimecres aquestes tempestes de mitja tarda típiques de la primavera podrien començar a fer acta de presència. Això sí que es pot agafar una mica més seriosament.
Sí? Va, doncs quedem amb aquesta última dada. Gràcies, Carles. Demà fem una nova previsió per a què ha canviat i no n'hem parlat. Que vagi bé i bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta.
Falten 5 minuts per arribar al punt horari de les 11 del matí, moment en què connectem amb el butlletí de Catalunya Informació, ens posem al dia de l'actualitat i sentim també el butlletí del Sant Just Notícies per saber què és el que passa a Sant Just. I després parlarem d'actualitat de Setmana Santa, en revistarem el mossèn Joaquim Rius per saber com seran els actes aquests dies al municipi, també d'aquesta festivitat. A més, farem tertúlia, com cada dilluns, amb la Palmira Badell, en Josep Coderquia, en Vicenç Riera, i mentre ens acostem...
El punt horari de les 11 el que fem és posar una mica de música aquest matí. Avui amb una cançó escoltarem els Manel, que fa temps que no els escoltem, no treuen disc aquest any, en van treure ara fa una mica més d'un any aproximadament, i avui escoltem Deixar-te un dia, de Manel.
La teva veu sonava lluny com el xiulet de trens pareguts com la ramor d'un riu nascut amb cims nevats, muntanya amunt.
Aquella idea il·legal me n'anava inundant el cap. M'hauràs de disculpar, amor meu, que vaig pensar deixar-te un dia abandonar-te.
Només esperava en silenci que es presentés el moment de fer-ho volar tot pels aires fent veure que era un accident.
Unes paraules greus mirant a l'infinit. L'ascendia dins la boca tenses preparades per sortir. Venien frases solemnes que ens matarien com un poltre coix. Venia a arrossegar el cos mort del nostre amor fins a un racó discret per amagar-lo entre l'aigua.
Els savis que aneu predicant pels carrers que l'amor es transforma en els anys. Veniu urgentment a explicar-nos si es transforma tant, si es transforma tant, si es transforma tant.
Ja s'intuïa l'horitzó, la costa verge d'un nou món, ja em desplaçava més lleuger, alliberat del pes del teu amor. Ja se sentia algú rient, l'escalfor d'una altra gent, una altra cosa, una altra veu capaç de fer-me més content.
Ja m'engonyava caminant, mirant els ulls els vianants. Sabeu el meu futur, avui he disparat amb munició de plata apuntant directe al cor. A notar-nos per creuar abans
Bon dia, són les 11a.
El PSOE vol asseure els partits i les comunitats autònomes per pactar la reforma del model territorial espanyol. El líder dels socialistes, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha anunciat el matí de Catalunya a ràdio que passades les eleccions europees portarà la seva iniciativa al Congrés i ha afegit que es vol emmirallar en el model alemany.
Un nou informe del Consell Assessor de la Transició Nacional Defensa que la Unió Europea sempre ha trobat solucions específiques pels nous desafiaments. En el cas d'una eventual Catalunya independent, tampoc assegura la seva sortida i existeixen, segons el document, moltes fórmules per la seva continuïtat.
Rússia ha fet aquest matí un llançament de prova d'un missil intercontinental. Per la seva part, el president d'Ucraïna anuncia que l'exèrcit començarà l'operació per estabilitzar Donou l'est del país, on els operatistes prorussos ocupen edificis oficials en localitats clau.
Més d'un milió cent mil camions s'han desviat de l'EN2 cap a l'AP7 en el primer any de funcionament de la prohibició acordada per la Generalitat Foment i Abertis. El conseller Santi Vila ha destacat la reducció de víctimes mortals que hi ha hagut a l'EN2. L'endeutament de les administracions públiques marca un nou rècord. Ara representa el 96,5% del producte interior brut segons el Banc d'Espanya. En total, les administracions deuen gairebé 988.000 milions d'euros.
L'incendi a la ciutat de Valparaíso, Aixila, ha provocat la mort de 12 persones i ha cremat 2.000 cases. El vent dificult a les feines d'extinció d'aquest foc ha arrasat més de 800 hectàrees. S'ha decretat l'estat de catàstrofe. La sèrie nord-americana Man Man ha emès aquesta matinada el primer capítol de la seva setena i última temporada. L'estrena a l'estat espanyol serà aquesta nit a través de Canal+.
Catalunya Informació. Els esports. El Barça pendent de l'evolució de Marc Bartra i Gerard Piqué de cara a la final de Copa contra el Madrid. Els blancs també amb els dubtes de Sergio Ramos i Cristiano Ronaldo. La reda de premsa blaugrana avui la fa Carles Puyol. Marc Márquez negocia la seva renovació a Monda. Domina el Mundial de Motos amb autoritat després de guanyar ahir a Austin, Texas la segona prova del campionat.
I pel que fa al temps, sol amb núvols i boires a les comarques gironines i al litoral i perè litoral a la costa central. Poc fred a primera hora i migdia un altre cop primaveral, entre 20 i 25 graus a moltes comarques. Núvols alts i mitjans que deixaran una tarda més enterbolida i nubulades de tarda en punts de muntanya. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Últim dia avui per consultar el cens electoral per a les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig. El cens s'exposa als ciutadans i ciutadanes per tal que el consultin i facin les reclamacions pertinents a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament de Sant Just.
El dia de les eleccions, el 25 de maig, s'establiran 11 col·legis electorals al municipi. I la novetat més destacada és que les persones que fins ara votaven a l'escola d'adults ho hauran de fer a l'equipament de les escoles. Els altres col·legis seran les escoles Montsell, Montserrat, Canigó, l'Institut i l'Escola d'Arts Gràfiques, el Centre Cívic, Salvador Espriu i Joan Maragall, el Centre Pilot, Can Ginestar i l'Espai Mas Lluí. A més, la Junta Electoral ha decidit que al Centre Cívic Salvador Espriu hi hagi únicament una mesa electoral, quan fins ara n'hi havia dues.
Més qüestions? L'Ajuntament de Sant Just renovarà l'actualització dels valors cadastrals un any més. Aquest any el Consistori s'ha acollit a la proposta d'actualització del Ministeri d'Hisenda i per 2015 farà el mateix, ja que els sanjustencs i sanjustenques no estan patint cap augment en el rebut de l'impost de bens immobles.
Tot plegat es debatrà el ple del mes d'abril arrel de l'acord que els partits del govern estan consensuant amb associacions de veïns i partits de l'oposició per fer front comú davant de l'actualització del cadastra. Amb aquesta actualització els valors cadastrals pugen però es poden baixar els tipus, cosa que fa que la ciutadania de Sant Justinca no hagi de pagar més per l'IBI. De fet, l'alcalde ha assegurat que l'actualització ja s'ha començat a fer i que cap veí ha pagat més.
I un apunt més. L'actriu Sant Justenca Clara Segura està nominada al Premi Català de l'any 2013. Segura es trobarà en cinquena posició d'aquests premis que impulsa el periòdico. Segura està nominada per ser una de les artistes de l'escena catalana més consolidades. Fins al dia 7 de maig es pot votar els tres finalistes del Premi Català de l'any 2013. Els tres finalistes provisionals són l'activista social Núria Gispert, el futbolista del Futbol Club Barcelona Xavi Hernández i el nefròleg i donant de ronyó Federico Oppenheimer.
A la quarta posició hi ha Josefina Castellbi, biòloga i oceanògrafa. Completant la llista, el pilot Marc Màrquez, els propietaris del millor restaurant del món, el celler Can Roca, els germans Roca, l'escriptor Josep Maria Banet i Jornet, el director teatral Lluís Pasqual i el fotògraf i artista Joan Font Coberta. Podeu votar a través del web cataladelany.cat.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Noticiers edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Desde allí, en cualquier sitio que esté, me sentirás mentir. Te conozco bien, eras la preferida en mí.
Más peligro Llegando aquí pensando que dejaste todo Nunca puedes imaginar Que siempre hay algo bueno que te espera Cambiando de lugar El arma se dispara y hacia mí viene la bala Y cada paso que doy me voy apagando Yo sigo estando bien Tan solo me falta
Fins demà!
Fins demà!
que en cualquier sitio que esté me sentiré
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Som un caràcter amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
El Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Just a la fusta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Ara passen tres minuts d'un quart de dotze, hem escoltat Jason Ras i aquesta cançó aquesta amb George, perquè bé, en tot cas, reestructurarem una mica el programa, ho hem anunciat abans que parlaríem amb el mossèn Joaquim Rius amb motiu de la Setmana Santa. De moment no hi parlarem, hi parlarem més tard, no sé si serà cap abans de les dotze.
O després, a la tercera hora, en tot cas, el que hem fet avui és demanar-los el favor al Vicenç Riera i a la Palmira Badell. Bon dia a tots dos, què tal? Bon dia. I gràcies per venir a fer la tertúlia. Doncs, a més de venir, us he fet entrar abans d'hora, eh? Sí, i a més, venim la meitat. Sí, exacte, per això, per això. Retallada, retallada. Venim la meitat perquè hi ha hagut entrebancs, no greus, però no ha estat possible que vingués el senyor...
La Carme ja ens va avisar que no vindria. I la Carme ja va avisar, a mi també em va avisar, però em va dir que potser vindria tard, però jo crec que no hi serà temps. Bé, en tot cas farem una mica com funciona una mica el país aquests dies, que és que la meitat sí que treballa, la meitat ja fa vacances.
Jo, es veu que ja m'he agafat vacances també, que aquest matí me n'he recordat que no havia fet la carta. Però ja no hi era temps. No passa res. La setmana és una mica així. Sort que no era la carta dels reis, però si no... No, si no em quedo sense res, eh? I és que ara demanava temes. Sí, doncs setmana que he dit allò pensant més enllà de general, que ahir vaig llegir el diari Ara, en qüestió, el tema del dia, no sé si el veieu poder veure,
Doncs el dedicaven a parlar del nou paper dels avis, justament. I feien com una radiografia molt general. Parlaven de molts temes, eh? Parlaven del tema de jubilacions, de dependència, del paper en relació a l'hora de cuidar nets i de tot el que estava passant de mitjanes d'edat, de com havia anat evolucionant tot aquest paper en els últims 10, 15, 20 anys. I dic, no sé si el vau llegir, si... No, però som avis. Sí, jo no ho he llegit, però de dependència tota.
O sigui d'un cantó o sigui de l'altre. Un depèn de la dependència i l'altre depèn dels fills. A veure, mira, ara jo ja és posar-me allà on no em demanen. Jo he vist el Vicenç, junt amb la seva dona, la Maria, a criar nets fa molts anys. Perquè el teu net més gran quina edat té?
33. Després va venir el Vicenç, perquè és una família de Vicenç. No, la Marga. La Marga primer, la Marga.
No, l'amarga és la filla. Això també és cosa d'avis, eh? Oh, sí. Va venir el Vicenç. I després? Després el Max. La Berta, el Max i la Martina. I encara en cuides.
Jo no sé com s'ho feia aquest senyor que conec jo, que tenia 44 nets, perquè jo amb 5 em lio. Sí, a veure, jo en tinc 3. Dos han vingut amb mi i estan aquí fora. Sí, sí, a més a més per això heu pensat. Dic, mira...
Home, ara a aquesta edat ja no porten feina, porten feina a fer-los creure a vegades. Sí, que, bueno, sí, no, no, jo, escolta, el de 33 no, perquè ja no ho veig mai. Ai, pobre. Però, i l'altre, també, quasi no. Però si en queden tres, que Déu-n'hi-do, eh? Porta'm aquí, porta'm allà. Ah, sisplau. Avi, que em portaràs aquí, avi, que em portaràs allà. Aquests tots tenen entrenament. Ui, ui.
Però no és un entrenament, és perquè tenen alguna cosa a fer i... Perquè han quedat... Sempre. Allò de la pendència, sempre depenem del... Sí, és veritat. Però està molt bé. Ho viviu bé, per això, vosaltres. L'etapa de fer d'avis, jo l'he vist molt bé. Per mi, el millor que m'ha passat és ser àvia. Però bé, tampoc. Jo, el pitjor és que passa molt de pressa.
Es fan grans de seguida. Els temps petits jo me'n recordo, mira, no perquè em feia senyals. Jo me'n recordo que la teva filla Marta que venia allà al mil·lenari
amb la panxeta i, ostres, ja veu-te tan lano, ja. Sí, mira-ho, allà jugant amb el mòbil. Ja veus, escolta, però aquí... Sí, sí, és veritat. I és que tot, jo miro el gran meu, 33 anys. És que tenia un net de 33 anys, tu podries ser de sort... No, vas àvia, exacte. Si has casat l'edat que me'n vaig casar jo, jo me'n vaig casar als 23 anys,
Fixa't, ja podries tenir un net com aquest que porto jo. Repassàvia, tu com ho dic que dius, escolta, tu. Però ara s'hi miren molt, eh? Ara, noi, escolta. Tot va una mica més tard, no? També hem canviat moltes coses, no? No, entre estudiar i això i l'altre, i escolta, la carrera que va fer és llargueta, i llavors, doncs, viatjant per aquí per allà, la carrera va acabar a Turint,
I tot això va separant. I ara és molt lliure. La mare no ho veu, tampoc. Tampoc, oi? Però aquesta relació que tu dius, potser és diferent, però abans era molt més estreta la relació entre els avis, perquè la majoria vivien... Bueno, és que era un círculo, estava a la mateixa casa. Avis, pares i els fills, hi havia les tres generacions a casa...
I en moltíssimes cases hi havia l'àvia, que és la que feia el dinar i tot, i potser la filla o la jove treballava i cuidaven els nets, els avis. Entre altres coses, també eren més joves. Eren avis més aviat, la gent. Per tant, aquells avis tenien més força que no pas ara, que es troba molta gent que el fan avi als 60 anys.
perquè us hi penseu molt, eh? Però passa que llavors duraven menys els avis. Duraven menys, sí, esclar. S'havien d'espavilar si no es trobaven sense. No, duraven menys els avis. En veritat, a la nostra edat marxava molta gent. I ja feia temps. Això també és veritat. Això canvia molt, eh? No hi havia tants centenaris com ara.
Ja fa temps que no ho veig, però allò que posaven al diari sempre ha sigut atropellar una ciana de 60 anys. És que ens vam queixar. Segurament, com que ja sou més, també teniu més poder en aquest sentit, perquè no es parli així.
Suposo que també és el fet d'això, que hagi augmentat l'esperança de vida i tot plegat. Jo trobo que em fa, dintre l'edat que tinc, em fa més jove quan, per exemple, hi ha gent que conec, com la senyora Maria Antònia, que en té 101. I això et fa més jove. És que la setmana passada vam celebrar... No és tan gran, sembla que no sigui tan gran.
vam celebrar 101 anys l'any passat vam parlar amb ella quan va fer els 100 anys vam fer-la una entrevista i realment em va impactar molt la vitalitat que desprenia és que té 101 i està tan fresca igual físicament no està tan fresca també és normal esclar, es cansa molt però ella quan està asseguda amb nosaltres a la taula
Diu que se sent bé. Jo, inclús l'hora de menjar, ella menja plats més potents que el permenjo jo. Sí, i que se'ls hi posen bé. Tot i que recordo que li vaig preguntar el secret l'any passat per arribar als 100 anys, quin era el secret, i em va dir alguna cosa així, ara m'he vist trebultat, però va dir alguna cosa així com que no menja gaire i de tant en tant es permetia també algunes coses com la xocolata o alguna cosa així. De tant en tant dius? La xocolata jo crec que és el que l'ha fet viu.
És la seva dèria, la xocolata. Jo diria que és això el que l'ha fet viure. El menjar poc, no ho sé, perquè nosaltres l'hem coneguda ja amb més de 90 anys. Mira, l'he trobat, el tall, si voleu. Sí, a veure què diu. El secret, jo he fet molta bondat amb el menjar, eh? Molt variat, no massa.
Només he fet pecats amb el xocolata. M'agrada un deliri. Però bueno, també has de tindre coneixement. Ahir unes amigues em van portar, com o no, que em coneixen una bona capsa de xocolata, de bombons. Així que arribo a casa ja me'n vaig menjar quatre. I dic prou. Demà cap avall.
És el que deia fa un any quan he preguntat per aquest secret. Està igual. Si la vols fer feliç, amb la xocolata. Està bé també tenir cadascú que tingui aquestes petites coses. I una de les coses que també l'ha fet reviure o enjuvenir-se una mica...
Ha sigut aquell taca-taca que té quatre rodes amb frenos i... Sentir-se segura. Allò la fa anar pertot arreu. Clar, poder-se moure, no? Has d'acord que anar a la peluqueria, que la tenia a 100 metres, agafava un taxi. Sí, perquè es cansa. I ara se'n va a la peluqueria a Mallor, se'n va a la plaça, se'n va a comprar allò on sigui. Sí, perquè para i seu.
com que té un seient seu i li va la mar de bé i quan seu diu que es distreu molt perquè veu passar la gent i jo el que admiro és que l'ho presumida que és ella no surt de casa que no vagi ben pentinada ben conjuntada sobretot no portarà mai una peça que desentolli que no lligui eh
i bé, li sap greu no poder anar més ben calçada, perquè, esclar, té els peus una mica deformats, però fa un goig. Sí, sí, sí. Fa molt de goig perquè va molt ben posada i molt polida sempre. Mira, jo ara, respecte amb això del taca-taca aquest, fa molt de temps que l'estic dient al meu cunyac, que en té 89,
Jo els recomano, eh? Li estic dient a les seves filles que l'hi comprin, i ell que no, i que no, i que no, i ell viu a un carrer que és peatonal. Esplau. I dic, escolta, aquí podries anar amunt i avall, perquè ara està amb el bastonet, va fent el bastonet. Home, no, amb allò que podràs córrer i tot. Els que ens escoltin i tinguin manies, que no en tinguin, que aquesta senyora ha recuperat la llibertat.
Hem de demanar algú perquè estem fent propaganda. Sí, mira, ens ho plantegem ara, anar a les cases d'aquests aparells i, si me'l convé, ho agafem tu i jo i ens passegem per Sant Just i mira que passejar per Sant Just...
Déu-n'hi-do. Teniu queixes de la via pública? La Carme molts cops no en té. Ara penso que fa temps que no en fa cap, però que normalment sempre en diu alguna. Aquelles dues queixes o tres que té la Carme estan per resoldre encara, eh?
Un dia n'haurem de parlar d'això. Per això ho dic. Jo el que volia dir és que Sant Just, que té tantes pujades i baixades, té tantes pujades com baixades. Ho dic molt comptabilitzat, això. El Vicenç, tu no vas néixer aquí, però vas venir de molt petit.
Llavors jo n'he acabat d'un any. És com si havies nascut aquí. Hem estat trepitjant el poble des que estem al món i no hem aconseguit aplanar-lo. I hem sigut molts, eh? I ara és llavors que pujava i baixava, perquè esclar, jo passava a Sant Lluís i anava a les coses a Norieta. O sigui que el carribador...
Sí, però jo me'n recordo que sentia aquestes converses i pensava, no sé de què es queixen, perquè jo pujava al carrer, va dur, com si res. Ara sí que sé de què es queixen. Me'n catx, és l'olla. Costa una mica, eh? Sí. Però si jo... Això saps quin és el problema del primer tema que hem encetat?
Que tenim nets. I no és culpa d'ells, pobres. No, no, no. I que tenim més anys per la gent d'abans. Però jo, parlant de pujades i baixades, jo si vinc per la Rambla, que vingués de la carretera, per exemple... A veure, una ruta. La ruta que jo faig és que darrere la sala va do, abans de pujar al monistrol. Sí? Per estalviar-te... Jo ho trobo més suau.
Més suau, carrer de la sala. Que és més curt que arribador. Però el vador és curt. Sí. I per als comunistes sols s'acaba mai. S'acaba mai aquell carrer. Llavors, per anar cap a casa nostra, que nosaltres... Ara, jo saps que vaig. L'altre truc que faig ara quan sortim de la Taneu és carrer de la Taneu, major, plaça Maragall, escales automàtiques. Ah!
Suposant que no les trobis bloquejades. Això també la gent no té cuidat. I això ja no és culpa de l'Ajuntament. Així les bloqueja. No, és que juguen. Hi ha canalla que juguen a les escales i quan s'hi pot posar no les bloqueja. O la gent que no mira i a lo millor està en vermell i entra i llavors les bloqueja. Hauria d'haver una barrera. Quan està vermell no hi ha barrera.
Com el pas a nivell, no? Tu el que no sigui obligat d'alguna manera que no puguis fer-ho, els lletres no serveixen per res. La barrera encara es pot traspassar.
Bueno, ja estic en una altra cosa No, però suposo que la gent ho fa Sense mirar Sense mirar Que de què en treu? Si tampoc no pot aprofitar-la Però si és una barrera d'aquelles que pots sortir però no pots entrar Aniria bé, eh?
Hauria de ser una d'aquelles, com allò del pàrquing. Sí, aquest. Pagues, oi? Llavors agafaria un altre sentit, no? Un sentit més de... De veritat, com si diguéssim. Però en un sol pau, que tingués un sentit de giro, a més, obrir-se...
però no entrar cap dintre ja no es podrien passar és una tonteria però no és una tonteria no jo crec que molt és perquè no s'hi fixa i si no posem-hi un semàforo més gran
un semàfor que es vegi de lluny però que el semàfor també quedés al mig i llavors quan es posés verd ell sol que es retirés seria l'idea molt automatitzat jo ara que parlem d'escales automàtiques o cinta
que bé que ens aniria allà al mil·lenari, perquè allò és un oasis, allò del mil·lenari, val a dir que ha sigut una gran cosa, jo que hi visc i estic molt bé, però hi ha una pujadeta des del carrer de la Creu, que és mortal, és mortal aquella pujada. Però també hi ha un sistema que es pot anar a passar pel pàrquing,
Per què em pujarà sense sort? Sí, sí, sí. El truco ja hi és. El truco ja hi és. Sí, sí, i tant, i tant. No, no, clar, es tracta d'anar-ho buscant, no? Sí. Trampejar-ho una mica, no? No, això és bé, està molt bé.
Que molt bé. Doncs són aquestes... Un dia que torni la Carme ja li preguntarem per aquelles queixes si les té resoltes o no. No les té resoltes. La Carme, que estem aquí a la veig, però aquí no... No, no és la Maria. Ah, no. La Carme no té resoltes perquè te les puc dir. La Carme té una que la té amargada, que és la llum del carrer davant de casa seva. Que sí que és veritat. Sí. Que la nit s'apaga. No sé per què. I és quan et fa falta, oi? Clar. Sí.
A quines hores s'apaga? No m'he fixat l'hora. Però és de nit i no hi ha llum. És que hi ha unes hores que certs llums s'apaguen. Per estudiar. Sí, perquè no cal estar en aquella lluminària. Aquell carrer no té la llum que teniu allà per anar al mil·lenari que hi ha aquests parols que fan molt llum. Aleshores encara tenim els llums aquells a l'any de la Picó. Aquest sector és fosquet. I ens en tallen un
saps quina és la queixa? jo també no crec que el Víctor m'estigui escoltant però si m'escolta Víctor Murillo el regidor de Via Pública que per cert me les tinc molt de carinyo perquè vaig ser companya d'ell i em va ser una persona que em va ajudar molt perquè ell ja tenia una certa experiència quan jo vaig arribar
i em va ajudar molt, la veritat i hem quedat molt amics però hi ha unes coses que no me les acaba de fer ja sé que ara el pressupost no permet fer virgueries però hi ha un prell de coses que són el carrer Major entre Bona Vista i Santa Teresa no, Verge del Pilar què hi passa allà?
Hi ha un espai d'aquells que es reserven per posar els contenidors sense els contenidors. I allà, de nit, tampoc no està il·luminat. I no entenc com no hi ha caigut més de quatre persones, perquè vas per la vorera àmpli de cop es fa estrella. Anant cap allà amb esquerda. Això mateix. I després...
Jo que havia anat molt de temps amb cotxe amb vàlid, a davant de ressenya hi ha un aparcament per invàlids que moltes vegades estan posats, seguint l'aparcament d'invàlids, hi ha el de càrrega i descàrrega.
A vegades hi ha una furgoneta o no furgoneta, que a vegades també s'hi posen, i no deixen prou espai, no és prou llarg. S'ha de tenir en compte que els aparcaments per invàlids es necessiten que tinguin amplada
i llargada més de la normal perquè la majoria s'ha de treure la cadira de rodes de darrere i s'ha de tenir espai per poder obrir la porta i no sempre hi és i en aquell justament hi ha dos pals dues barres d'aquelles de ferro que quan aparques no les veus i piques i si no hi fossin seria molt més fàcil aparcar
perquè allà hi ha el repatxó que fa la vorera, el girà, ateneu un bon avi. Sí, sí, sí. Per tant, només traient aquelles dues barres... Ja es faria un pas. Ja seria la solució. I quina és la resposta que et donen pel mirar? Ja s'ho miraran, que tenen molta feina. No hi ha lloc per solucionar-ho. Però ara, com que estem bobres allà,
I ara, mira, ara em posaré criticona. A veure, està bé, està bé. Mira, veus, es tracta d'obrir la vea de vegades. A veure, això, aquestes escales que han arreglat. Sí, aquí en Ginestar, no? Home, quan plou ara es nota, eh? No, que està molt bé. No, que està molt bé.
Però per què els graons i les voreres les fan tan cantalludes? Perquè pensa que si caiem, ens fotem un trau al front o pixes. I que haurien de ser formes més suaus, no? Sí, una mica més rodonides.
No cal rodones, perquè llavors diuen que rodones rellisca. Que et faci un ull però no t'obri el cap. Això mateix. Aquest gènere, aquest material, no rellisca. Està bé. Però aquestes formes tan cantalludes jo les trobo perilloses.
i les voreres igual com en diuen en català els bordillos les voravies les voreres també són cantalludes allò els han fet massa viu allò és un trenc en pneumàtics a la que enganxes te'l ha fet un tall ràpid massa viu allò que hi havia abans anava millor
això ara és molt viu, molt maco sí, però massa viu massa viu el canto és veritat, no, no, no m'ho imagino, que va bé saber-ho i ara vinc a dir dues coses que estem acostumats ja, ja ens hem acostumat però dic, per què té preferència la sortida del pàrquing del mil·lenari amb el carrer
Me'ls diu el carrer que baixa? Àngel Guimarà, sí, clar. És el que surt. Per què té preferència per aquí? Ah, no ho sé. Suposo que és el que s'incorpora a la via, el que ha de frenar, oi? Vull sentir-te dir, això ens ho van ensenyar a l'escola. És una norma. Ens ho van ensenyar a l'escola de conducció. Doncs sí, hi ha un cediu al pas pel que baixa. Sí.
I després l'altre és el del Claret amb el Verge del Pilar. Sí. Per què tenen preferències que venen? A veure, a veure, puges Verge del Pilar i et trobes que el que... a la dreta... Els containers. Els containers que no veus si ve algú fins que el tens allà morrat. Tu has de treure el morro, que ja és una falta...
Hi ha una llarra que diu stop. Esclar, no t'hi pots quedar. No t'hi pots quedar, has de treure molt la força per veure si ve, perquè els contagis es pot veure tot. I a més a més, els dels contagis han d'anar-s'hi posar un cotxe. Ah, aparcat. També. Però els que ja ho sabem, anem a poc a poc. I tant. Aquell ve allà, però una mica més amunt també et venen de la dreta
I llavors tenim pas nosaltres. Vull dir que el mateix sistema que et vénen per aquí a la dreta tots dos, un has de parar tu quan puges i l'altre pots passar.
Que es posin d'acord, eh? Perquè ho trobo... Però, esclar, jo no he insistit mai. En què ho canviïn? Perquè, a vegades, quan canvien les coses, és quan la gent passem despistats i hi ha les trombades. Això costa, perquè ara ja dic el que he dit jo, ja estem acostumats. Bueno, és igual.
però canviar-ho costa molt jo aquí no he insistit mai perquè he pensat, ostres i si ho canvies i aquell barrafiat que pot passar i no pot no, però de vegades sí que passa que estan creant stops nous això seria de quan es fan coses noves ah, i una altra cosa hi hauria de haver la participació de diverses persones sí
perquè codiceix el senyor Sol no pot ser això. Ara existeixen els consells, hi ha com uns consells, no? Sincret que suposo que hi ha una mica per aquí la línia. Els consells però la gent no participa gaire, les coses com siguen. Costa, no? Aquell mirall que hi ha baixant al carrer de la Creu? Sí, el de... Creu anar a vista, vols dir? No.
Treu bona vista, sí. I la veritat, jo prefereixo mirar. Ho acabem fent igualment, en el fons. És que és una mica difícil, aquell engreuament. Jo no ho veig clar. No ho veig clar perquè no tinc la mida presa.
I quan veig un cotxe, no sé ben bé si el tinc allà mateix. És a dir, que acabes havent de mirar, també. El carrer Creu-Bona Vista, aquella cruïlla. Creu-Bona Vista. El mirall aquell va molt bé, eh? A tu et va bé? A mi no. A mi no. Te n'adones? Sí, jo sempre el miro i vas tu vendre. A mi no, doncs. O va haver-hi una temporada que estava xiant i et ves tu. Ah, ah.
algú li dirà un cop i llavors veies tu però ara quan l'hem posat ja i a mi em va molt bé i més de nit cada dia no acabo de veure si el tinc massa a prop o no no, no, no jo prefereixo mirar si veus que ve algú si llum o t'esperes i prou i després posats a fer va
No, no, està bé, està bé, avui hem obert el calaix. Ens empipa molt trobar de dia el carro de les escombraries pels carrers. Però, esclar, de nit també piba. De nit també ens queixem. Va, és que això troba dolent. Quan hauria de passar? Quan hauria de passar?
Tot ara és dolent, perquè ara hi ha trànsit sempre. A veure, una altra cosa. Ahir portava el diari que no me'n recordo ara quin poble... Cabrils? No sé, no tinc... Aquells dos bussos? No. Que han posat un sistema de recollida d'escombraries que posen el covell i la bossa i podran saber...
de qui és el veí si a l'orgànica hi ha alguna cosa que no és orgànica. I com es podrà saber? Amb un xip.
Ah, sí que ho vaig sentir, això del xip. Això ja és controlar el control, eh? Això ja és controlar el control. És massa, no, potser? Ja és massa. A Tiana, em sembla que ho fan, també. Vaig llegir... No me'n recordo. Fa almenys un parell de setmanes vaig llegir que el Maresme a Tiana ho farien. Això del xip, eh? No ho tenia controlat. I només recolliran aquestes escombraries, eh? Que no pretenguis no fer servir aquestes bosses, eh?
Però els gossos, o sigui, cadascú d'anar a la seva gossa, i el xip a cada gossa? O la galleda, no sé. Ah, perquè és una mica raro. Sà que anaves a dir allò dels gossos, que hi ha poble que ha trobat el sistema dels gossos que no facin pipí a les cantonades? Home, és que... A veure, ens queixem de les caques? És un poble de molt poca gent. Però els pipís fan molta pudor, eh? No me'n recordo quin poble és, és petit.
però l'Ajuntament ha fet un sistema que arrussa les cantonades de tant en tant amb un esprai que porta canyella, em sembla. I diu que els gossos, quan s'entra la canyella, no s'hi acosten. Oh, tant que m'agrada a mi. Jo no soc un gos. És un gos per allà i veig que s'acostava a la cantonada i t'ho donar la mitja volta. Pobrets. Pobrets.
No els agrada això. Si poguessin parlar. Pobres bèsties. Veu veure el dissabte? Veterinaris? No. Queda passant. Quasi tot, però tot no.
És una senyora que portava un chihuahua que estava angustit. Perquè és que s'ofegava. Jo també el portaria si veies que s'ofega. No era ben bé un chihuahua, era un d'aquests petits, no?
que el portés perquè està malalt res a dir al contrari que el cuidin però és que era molt important que respires bé perquè aquell gos és model de moda canina és artista i fa publicitat i tot
I, esclar, el portava mudat. A veure... Es porta això, no? Ara també se'n veuen uns quants, així. Ui! Mira, esclar, cadascú és com és, oi? I sobre gustos no hi ha res escrit.
Però... Però, bueno, t'ho deixem altra cosa a dir, perquè quan veus aquests gustos tan grossos que mengen més que una persona... Sí, jo tinc un amic que diu que aquest programa està fet no per presentar el caràcter dels animals, sinó per presentar el caràcter de les persones. Pot ser, pot ser. Sí, sí, ui, ui... Escolta, n'hi ha que plonin, però a tot plonar...
jo també havia plorat per la mort d'un gos a casa vam acabar l'havien tingut sempre i vaig acabar-lo l'últim per això, per les plors i en plors fora els meus pares van dir el mateix però s'ha acabat perquè el meu germà jo tenia uns disgustos i perquè te'ls estimes tot això jo ho entenc però és que el món d'aquella senyora no té res a veure amb el meu
Perquè, esclar, però hi ha unes coses que... Bueno, mira, cadascú és... Estan parlant de gossets, que tota la vida hi ha hagut gossets, però... I totes aquestes bestioles tan rares... Sí, és veritat. Que tenen per les cases. Home, hi havia també un porc espí, i hi havia... No, però a mi ja m'està bé, que cuidi els animals. Que ja va dir que quan siguin grans l'ans era de casa.
és que no es pot tenir casa que ell el tenim petitó està en un centre de rehabilitació aquell porc espí està en un centre de rehabilitació molt bé si està molt bé tot això però és que un dia aquell pobre gos jo crec que si pogués parlar aquell xihuahua diria treu-me aquesta vestimenta que porto perquè tot era base de lluentons i tuls i cullerets i tot eh
Pobret. Jo crec que li havia de fer nos, allò. Sí, sí, per tant, culleret. És que no el deixen ser gos.
Això és la més veritat que passa. En alguns casos, que en alguns nens no els deixen ser nens, doncs en aquest cas, en algun gust no els deixen ser gos. No, perquè ell el que voldria és anar darrere d'una gosseta, anar espantar gats, i tot això que és el que fan els gossos. I pobret ha de posar-se bé per què el fotografin, o per fer un espot, o per lluir la mestressa. Fa dies dies va sortir aquella vaca.
Que va guanyar un premi. De bellesa. Era un premi d'animals o de vaques? De vaques, home, només faltaria. Potser era una barreja. És que venia un perruquer estranger per pentinar-la, eh? Sí, sí, i raspallar-la ben raspallada. Bueno... Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, eh? Hi ha històries curioses. I serps i coses de carreres aquestes que diuen. Hi ha gent que, mira, té més cafè que...
Sí, bueno, un dia vam portar un periquito que s'havia empassat una cànula de goma i pobrec no podia menjar i s'anava primant-aprimant i aquell bon home va dir que jo veu que està sofrient i me sap bé mal i el pobre home, tot això em sembla molt bé.
I el se'n va endur... Això et va deixar una bona pasta, que diuen els joves. Això és el que no diem, que tot això costava una pasta, eh? Sí, tot això vol una pasta, però bueno, mira. Però esclar, penses, ostres, aquí una clínica tan ben muntada. I que hi hagi gent que no té un metge a prop.
Clar, però suposo que són coses diferents, no? Una cosa no treu l'altra, en principi. Abans no ens havia vist això mai. Escolta, que són molt bé muntades. Molt bé, molt bé. Home, i veuen que hi ha un buit, no?, o hi ha un negoci. Tampoc són persones que puguin... Vull dir, són veterinaris, per tant, no són metges. És a dir, que funciona així, no? Però, mira, parlant de metges i veterinaris, jo crec que ha de ser més difícil...
Menys responsable, potser, perquè, esclar, no és el mateix equivocar-te amb un gosset que equivocar-te amb una persona. I més no es queixen quasi mai. Però endevinar el que té un animal i on és... L'anatomia d'una persona és l'anatomia d'una persona, però l'anatomia d'un gos no és la mateixa que la d'un gat, que la d'un ocell, que la d'un peix, que la d'un cavall...
Això és el que penso jo moltes vegades. Clar, no és el mateix. Han de conèixer-les totes. Això és el que penso jo. Per exemple, la persona, si la raça que sigui, més o menys té tots els mateixos aparatos. Clar, funcionem igual. Resulta que un insecte, un microbi...
també té vida. Sí. I allò ho ha de tenir tot, també. Sí, esclar. Perquè, escolta... No sé si tenen fet... Però funciona. Sí, sí, esclar. Funciona. Menys gent van de tenir estoma. Funciona. Escolta. Tu veus un motor elèctric, que té els seus bobines, els seus ròtors, els seus estàtors, i tots els motors són igual. Però una cosa que es rodi com un motor, si no, ja és d'un altre sistema...
de gasolina, gasol, un elèctric, tots són iguals. Però és que això, el que és la vida... Sí, els animals són diferents. Estos són diferents, qualsevol animal que vegi, una papallona, qualsevol cosa. I viu allò, viu, funciona. Sí, que deu ser més difícil ser. M'imagino que deu ser més difícil ser veterinari. O aprendre't...
Esclar que no és el mateix, oi? Potser la responsabilitat... Com s'ha creat això, eh? La vida ha creat d'aquestes... Però és positiu, en part, també, no? Sí, oi tant que sí, però, esclar, tu et mires una mosca i si tu t'hi acostes el dit, se'n va. És a dir, pensa que jo vaig per aixafar-la o veu l'ombra
I s'espanta, però algun sentiment té aquell animalet. Això ho vaig sentir un reportatge explicant perquè allò de matamosques són foradats. Sí. I diu que són foradats perquè si no són forats, el mateix aire que baixaria fa marxar.
I el tenir forats, clar, l'aire no els hi fa... És veritat, està tot pensat, eh? Allò, el mata-mosques etern, potser és una peça de les més antigues que voltin pel món, eh? El mata-mosques, gent que és eficaç, eh? Sí, sí, sí, i barat. Però ho explicaven jo per què té forats, per què és foradat, i perquè un dies... És que a vegades agafes un diari, a la feina es mataran un diari, marxa seguida, però l'aire que fas tu, eh?
És curiós, això, no m'havia fixat mai en això. Bueno, explica'l. I quan van dalt d'un avió... Sí, les mosques. Les mosques entran en un avió... Bueno, i escolta, hi ha una cosa que també em fa dormir a vegades. Què? Jo sóc dels que naveguen tant en tant. Sí. Navega al mar, eh? Al mar, sí. Perquè a vegades quan... Pot ser per la xarxa, no? Estàs allà que no veus terra i tens una papallona allà.
Sí, esclar, perquè ha vingut volant. Una mosca, un mosquit, i, escolta, com ha vingut? Ha vingut volant, tu? Esclar, caminant, no. No, no, però és veritat, això. I si compares la distància entre el vaixell amb aquella bèstia, són molts quilòmetres al respecte, o en un a l'altre. Sí, esclar. Però el petit que és, l'aprenent és que n'ha fet molts més que tu.
Sí, però a quina velocitat agafen? Això no ho sabem, ara. No massa, no massa. Tampoc ja ho veus, com vol una bestiala d'aquestes. Jo no sé, la veritat no sé com n'hi arriben, eh? En fi, avui hem passat de Sant Just al vol de la mosca, és a dir que realment ho hem tocat una mica tot, eh?
En aquesta tertúlia, al final, mire, hem arribat fins i tot, l'hem allargat més del normal, per tant, moltes gràcies a tots dos, Vicenç i Palmira. Com dilluns que ve tenim festa. Exacte, això s'anava a dir, suposo que aquesta Setmana Santa, doncs, que la disfruteu, en tot cas. En viga variat. Exacte, no, no, ja m'agrada, ja m'agrada. I dilluns que ve tenim festa, perdona, ens retrobem d'aquí a 15 dies, suposo que també amb en Josep i la Carme. Encara serem a l'abril, sí, anava a dir.
Per tant, ens queda per això desitjar-vos bona setmana santa, bon Sant Jordi. Bones pascos. Bones pascos, exacte. És veritat, no n'hem parlat d'això. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia. Cinc minuts i les dotze amb un del migdia. El que fem de seguida és connectar amb el butlletí informatiu de Catalunya Informació, també amb el del Sant Just Notícies i tornem després a més coses.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. Mentre ens arribem a les 12 en punt, el que fem és escoltar els amics de les arts i aquest ja no ens passa. I no ens en amaguem, que duiem anys fent el paper, fingint que cada dia el rebíem com si fos el primer. Genial, que fort que ve.
Ja no ens passa, ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer i que un destí ens esperi amb els braços oberts i ens digui només tu podries ser. Tots ja no ens passa, tampoc improvisem l'aventura i ja veurem.
La sala al tren de Glasgow va ser un joc de nens. No fem ni un pas en fals. Planifiquem, no ens arrisquem i clar no ens passa. Ningú no ens va avisar. Va ser d'un dia per l'altre. Ho vam trobar.
Ja no ens passa, ja no ens enamorem, que no volem fer passar ell. Abans de que salós hem venut massa cops la pell i el mal que fa no cura el teu. Ja no ens passa mil dòlars pel primer que ens porti aquí davant algú capaç d'escriure versos que ens passin un nus al coll d'una cançó que ens ho regiria dintre tot perquè no ens passa.
Que tot era mentida, la vida era el que venia just després. Ja no ens passa, ja no sortim de nit, que l'endemà no som ningú. I el dia que sortim cantant allà al mig.
I això ja és massa, ja no ens creiem a cap dels qui heu saber el camí. Que no hi ha un pan de net, però quan va i uns enxampen res, aquí tothom està al sorprès, el dia a fer conyents tots que això no ens passa. Ningú no ens va avisar que tot això se n'anava.
Era el que venia just després. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs en llibres i agenda de concert o cinema.
Catalunya Informació. Són les dotze. El PSOE vol asseure als partits i les comunitats autònomes per pactar la reforma del model territorial espanyol. El líder dels socialistes, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha anunciat al matí de Catalunya Ràdio que, passades les eleccions europees, portarà la seva iniciativa al Congrés i ha afegit que es vol emmirallar en el model alemany.
Un nou informe del Consell Assessor de la Transició Nacional defensa que la Unió Europea sempre ha trobat solucions específiques per als nous desafiaments. En el cas d'un eventual Catalunya independent, tampoc assegura la seva sortida i existeixen, segons diu, moltes fórmules per la seva continuïtat.
Tècnic de gestors tributaris de Catalunya s'encarregaran de recaptar els tributs propis i cedits i també del desenvolupament de la futura agència tributària catalana. El concurs s'obre a funcionaris de la Generalitat i altres administracions públiques amb experiència en matèria tributària. El president d'Ucraïna anuncia que l'exèrcit començarà l'operació per estabilitzar de nou l'est del país on els separatistes prorussos ocupen edificis oficials en localitats clau. Mentrestant, Rússia ha fet un llançament de prova d'un míssil intercontinental.
Els hospitals catalans poden utilitzar a partir d'avui un nou medicament contra el càncer de mama que ha demostrat una supervivència del 20% en malaltes amb metàstasi. El nou fàrmac també es tolera més bé que la quimioteràpia habitual. L'endeutament de les administracions públiques marca un nou rècord. Ara representa el 96,5% del PIB, segons el Banc d'Espanya. En total, les administracions deuen gairebé 988.000 milions d'euros.
El tècnic del Madrid, Carlo Ancelotti, assegura que la final de Copa contra el Barça serà important, entre altres coses, en l'aspecte mental. Afirma en una entrevista amb l'esponsor Betenguin que l'equip vencedor sortirà reforçat per afrontar amb més motivació i il·lusió la recta final de la temporada. Avui al Barça parlarà el capità Carles Puyol. L'equip laurent està pendent de les recuperacions de Gerard Piqué i Marc Bartra.
En tenis, avui al Masters 1000 de Monte Carlo, els partits Albert Montanyès, Benoit Per, Albert Ramos, Jarko Nieminen i Tommy Robredo, David Goffen. I pel que fa el temps sol avui, alguns núvols prims al sud i a Ponent, mentre que el cel continuarà mig ennubolat cap a les comarques de Barcelona i Girona. Aquesta tarda hi podria haver més núvols, encara amb clarianes i temperatures suaus o una mica càlides. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just renovarà l'actualització dels valors cadastrals un any més. Aquest any el Consistori s'ha acollit a la proposta d'actualització del Ministeri d'Hisenda i per 2015 farà el mateix, ja que els santjustencs i santjustenques no estan patint cap augment en el rebut de l'impost de béns immobles en concepte d'aquesta actualització cadastral. L'únic increment és l'increment mitjà de les taxes i impostos, d'un 2,5%.
Tot plegat es debatrà al ple del mes d'abril a l'Ajuntament arran de l'acord que els partits del govern estan consensuant amb associacions de veïns i partits de l'oposició per fer front comú davant de l'actualització del cadastre. Amb l'actualització els valors cadastrals pugen però es poden baixar els tipus que fa que la ciutadania s'enjustenca no hagi de pagar més per l'IBI.
Més coses últim dia avui per consultar el cens electoral per a les eleccions del Parlament Europeu del 25 de maig. El cens s'exposa des de fa una setmana als ciutadans i ciutadanes per tal que consultin i facin les reclamacions pertinents a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament. En total, el dia de les eleccions s'establiran 11 col·legis electorals al municipi. Serà el col·legi de les escoles, també les escoles Montseny, Montserrat, Canigó, l'Institut i l'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró.
al Centre Cívic Salvador Espriu i Joan Maragall, al Centre Pilot a Can Ginestar i a l'Espai Mas Lluí.
I un apunt més per recordar-vos que avui arrenca el casal de Setmana Santa del Casal de Joves. A les 5 es farà un campionat del videojoc Mario Carguí a la sala Ovidi, una activitat gratuïta. Demà dimarts de 10 a 12 es farà un curs de mones de Pasqua per participar-hi s'ha de fer inscripció prèvia i a la tarda tindrà lloc un torneig de tenis taula. Dimecres se celebrarà un taller d'introducció a la percussió i l'última activitat prevista per Setmana Santa al Casal serà dijous al matí.
amb una sortida per patinar sobre gel a la pista de gel del Futbol Club Barcelona. És una activitat que costa 10 euros. La sortida serà des del Casal. Per a més informació podeu consultar el web de l'equipament, casaldejoves.com. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Jus Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jus al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
La culpa me da la sensación de que me estoy perdiendo algo. ¿Sabes dónde está el arc?
de pasear con la canción a cualquiera puede sucederle así continuamente.
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Juguem a casa.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
Just a la fusta. Ara passen 9 minuts de les 12 del migdia.
I com cada dilluns, aquesta hora, el que fem és saludar la vicepresidenta del Centre d'Estudis Injustens, Maria Quintana. Bon dia, què tal? Molt bon dia, què tal, Carme? Per parlar de l'actualitat del Centre d'Estudis, aquesta setmana suposo que us la preneu més tranquil·lament, no? Sí, sí. Bueno, jo no sé el Juli què farà, perquè com que el Juli és com una màquina, no sé el què farà. Jo el que sí que haig de fer és fer els números de la sortida. Això sí, perquè avui o demà ja haig de deixar-ho tancat. La sortida que es fa al juny. Que es fa al juny, que és anar a la Provença. I ara ja tinc...
Aquest cap de setmana m'han donat ja més preus i haig de tancar el pressupost per poder-ho dir a la gent que es vulgui apuntar. I així és el dia de la mà de Montserrat, que ja tinguem gent apuntada i si hi ha algú que s'hi vulgui apuntar... Sí, encara no s'han obert inscripcions. Sí, sí, perquè hi ha gent que confia, encara que no sàpiga el preu, confia.
Que la vol fer igualment. L'any passat no es va fer, em sembla, no? No, l'any passat al final no la vam poder fer. Però vull dir que nosaltres estem treballant amb això, però a mig gas. A mig gas. Aquesta setmana jo crec que és l'única de l'any, l'única de l'any, t'ho ben asseguro, que crec que tots fem una mica de respira. Almenys a l'agenda mirem que si ens quedem a fer alguna cosa és anar a fer un cafè.
o quedar per dinar però no feina gaire feina no i a més hi ha gent que marxa hi ha gent que ens quedem perquè tenim ganes de quedar-nos a casa nostra tranquil·lament i la gent que és creient va a l'Església i és una setmana que crec que a tots ens pot anar bé per omplir piles
A més a més, després arriba Sant Jordi directament. És a dir, que aquest any cau d'aquesta manera... Sí, sí, sí. Però nosaltres, bé, estem... Mira, jo ahir, quan em vaig despertar un moment, i saps en què vaig pensar? A veure. Amb les fulles d'Eternel. Ja? No, em va venir una idea al cap.
I és que dius, és que no pot ser. És una idea, que crec que pot sortir molt bé, i dius, val, val, val, val. De vegades és quan vénen aquestes idees, no? Sí, però dius, ja hi pensaré més endavant aquesta, saps? Aquesta no cal, allò com l'escarlata del que ha vint a ser llavor, ja hi pensaré demà, doncs això és el mateix. Demà serà un altre dia i pensarem, doncs això ho deixarem per l'agost o el setembre, saps?
Però bé, la gent estem fent coses, la gent està treballant amb les coses i, doncs, cadascú la seva feineta i, doncs, com que serem aquí a les parades del dia del llibre, de la festa de Sant Jordi, més ben dit, aquí a Can Ginestar, nosaltres, a molt de gust, que vinguin a veure'ns, que ens vinguin a preguntar, que ens vinguin a saludar i nosaltres, a molt de gust, els atendrem, que és la nostra... les ganes de fer-ho i
i ens fa alegria que la gent compti amb nosaltres.
Perfecte, Maria, doncs ja anirem parlant. I tu, Carme, que faràs vacances aquesta setmana? Bueno, a partir de dijous. Sí? Sí. I dilluns faràs festa. Sí, clar, els estius aquests els respectem. Sí, sí, s'han de respectar. Tant divendres. Doncs que tingueu una bona setmana. Igualment. I ens retrobem la setmana d'aquí 15 dies. Ja haurà passat Sant Jordi. La festa de Sant Jordi ja haurà passat i explicarem coses. Exacte. D'acord? Molt bé, Maria. Bon dia. Bon dia.
Just a la fusta.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Gràcies.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Just a la fusta.
Un minut i un quart d'una del migdia. Aquesta hora parlem de Setmana Santa perquè l'església de Sant Jus serà l'epicentre de la major part d'actes d'aquesta Setmana Santa al municipi i recordem que va ser diumenge a Darrams i després, doncs, dijous sant també recordarà el Sant Sopar i divendres i dissabte hi ha més actes. Per això el que fem ara és comentar-ho amb el mossèn de la pàrrec de Sant Jus, Joaquim Rius, molt bon dia. Bon dia i bona hora a tothom.
Per parlar una mica de tot aquest conjunt d'actes, primer de tot, saber com va anar aquest diumenge de Rams ahir, aquí Sant Just. Bé, sempre sort que el temps va ajudar, eh? Sí, home, ahir acompanyava, no? Molt, molt, molt. Això va fer que la gent ens apleguéssim al voltant d'aquesta festa i al sentit que té.
Quin és el sentit, recordem, del diumenge de Rams? Sí, encara que per una part hi ha el record del que va passar, aquella entrada de Jesús a Jerusalem, però per nosaltres no és aquell record, perquè no celebrem records nosaltres, sinó que el que celebrem des de la fe és la seva victòria definitiva, que es diria més concreta amb la gran festa del diumenge que ve, que és el diumenge de Pasqua, amb la resurrecció de Jesucrist.
Aquest conjunt de la Setmana Santa, no? S'ha d'entendre com un tot, per tant. Sí, sí, sí. Això, cada celebració de l'Eucaristia és la celebració de la mort i la resurrecció de Jesucrist centre de tota la seva vida. Perquè ell no va venir aquí per fer miracles, no va venir aquí per fer...
guaricions, ressurrecció de morts, etc. Tot això no. Això és el més mediàtic, per dir-ho d'alguna manera en llenguatge d'avui. Però ell, de fet, va venir aquí per morir, ressuscitar, que és el que donava sentit a tot el missatge que havia donat als tres anys que va predicar l'Evangeli.
i per tant doncs ho celebrem d'una manera pedagògica aquests dies, simple accentuant aspectes doncs el divendres Sant la seva mort, el dijous Sant el Sant Sopar i després el dimenge però ja el dissabte al vespre la vella de Pasqua amb la resurrecció de Jesucrist
D'altra banda, per tant, aquí Sant Just, en concret, com a tots arreu, aquests dies, aquest recordatori o aquesta celebració que deia ara es tradueix, per tant, també en dijous sant, per exemple, a les 8 del vespre, no? Aquesta celebració especial.
És aquesta hora a les vuit del vespre el record en l'escena del Senyor, per tant és una celebració de l'Eucaristia que no té res de particular, només que donem importància al fet de la presència de Jesucrist en el pa de l'Eucaristia, que considerem que tant el pa i el vi com són el cos i la sang de Jesús,
no deixen de ser pa i vi, però que per nosaltres té aquest significat de ser realment una presència de Jesucrist. Això és el que creu l'Església des dels primers segles, que creu que aquell pa i aquell vi no són res més que pa i vi, però que en aquest moment de la celebració...
recordant i fent memòria de les paraules de Jesús, això és el meu cos i això és la meva sang, ho agafem al peu de la lletra de Jesús i per tant nosaltres rebre aquell pa de l'Eucaristia és rebre Jesucrist mateix, que és una manera d'estar ell present entre nosaltres perquè com a ressuscitat i vivent pot estar a tot arreu i sempre perquè no té les limitacions de l'espai i el temps.
D'acord, llavors també suposo que el dijous no sé si és un dia que ve tanta gent o sí que qui ho fa, ho fa tot per entendre'ns, eh? Sí que ve gent, però jo cada vegada me n'adono que això de la presència de gent més o menys
El número no m'importa tant. El que m'importa és que la gent que ve vingui amb una actitud, que és el que ha de respondre sempre a aquestes celebracions. Perquè si només és presència... Oh, quanta gent! Això sí que passa a la missa del Gall, no? I que tampoc no serveix de tant. No sé ben bé vegades si hi ha aquella actitud... Però s'ha de respectar.
Vull dir, jo no començo a posar-me a la porta i dir, vostè no cal que entri, vostè fora, vostè aquí no, ni molt menys, eh? Però vull dir que és el fet de dir, va, els que hi siguem ho celebrarem, i és tan important per un com per 300. I per tant, el que deia... És el que compta, no? És el que diu el papa Francesc, que diu, no, si n'hi ha un que fa una expressió de fe en un moment determinat de la seva vida, aprofita-ho perquè allà hi ha la salvació de Déu.
i ha parlat d'una sola persona. Només una, eh? No, i m'importa, i m'importa a cadascú. Per tant, és aquella acollida, aquella acollida celebrativa que quants més siguem millor, que quants més ens trobem millor, però cal que estiguem amb aquella actitud en què d'alguna manera responguem al que estem celebrant, que sigui de veritat una expressió juiosa de la nostra fe en aquell moment en el que contemplem, que en aquest cas...
com deies tu, és l'escena del Senyor, doncs, aquell capvespre en què va instituir l'Eucaristia i que des d'aleshores l'Església ho celebra, amb aquests dos mil anys passats. Llavors anem cap al divendres sant, no?, que en aquest cas és una mica tot plegat, comença al matí, també. Sí, al matí hi ha aquests dos dies, tant divendres sant com dissabte sant, com que no hi ha cultes al matí a la tarda i són festius, doncs vam dir, podem introduir, no dic jo, sinó que ja fa temps que es fa,
és la pregària de l'ofici de lectures i laudes que és a fer pregàries a través dels salms i amb els salms i llegint fragments de la Sagrada Escriptura i dels pares de l'Església doncs ens estem una estona els qui vulguin venir doncs ens estem allà a l'Església contemplant doncs així en pregària una estona de calma i de repòs que ja ens convé perquè recarà amb tu estem envoltats d'una mena d'estrès que anem tots de bòlit d'una banda a l'altra tot el dia gairebé ni ens veiem
Costa, eh? Sortir-me d'això també, i de calmar-se una mica, en el fons. Sí, però llavors aquestes ocasions que dius, va, seiem i calma. A més a més també hi ha el dia crucis a la tarda. Això, després de la celebració pròpiament més solemne del migdia, ai, de la tarda a les 5,
Llavors a les 7 de la tarda fem entorn dels carrers de l'Església, allà només al voltant, de la baixada aquella que hi ha darrere de l'Església, Carles Mercader, després entrem cap allà a l'Ajuntament i pugem per l'escala de davant de l'Església. És breu i quiet i no cal tampoc anar a fer més voltes pel poble, em sembla.
D'acord. I després, també, doncs, el dissabte, d'alguna manera, sí que, ja hem dit que tot plegat s'entén com un tot, però sí que és l'acte, doncs, que culmina una mica tota aquesta Setmana Santa, que és l'Avella Pasqual. L'Avella Pasqual, sí. Que es fa bastant d'hora, no? Ho dic perquè a vegades es feia més tard. Aquí a Sant Just crec que hi ha molts llocs ja fa anys que es fa més d'hora, no? Que es fa a les vuit del vespre. Sí.
Sí, es fa a les 8, es fa a les 10, es fa a les 9, es fa a diferents hores, no allò de fer-ho a les 12 de la nit perquè, en primer lloc, val a dir que no és per estratègia, una mica sí, però no crec que sigui sempre per estratègia, és el fet que la gent gran, que és la que domina més a l'Església, a les celebracions, si ho poses a les 12 de la nit, et quedes tu i Sant Cristòfol i s'ha acabat el bròquil, no?
Llavors em sembla que el que dius, home, fem-ho més aviat, llavors pot venir molta més gent, també és bonic veure aquells que venen tot l'any poder celebrar l'Avella de Pasqua, també té tot un significat i tota una significació des de la fe molt profonda.
I llavors això a ells se'ls escaparia, és dir, no hi podrien participar-hi. Per això ara ells també ho agraeixen el fet que sigui aquesta hora i acabem després amb una hora prudencial, que deuen ser les 10. Per tant, és llarga aquesta celebració, no? Sí, sí, sí, és llarga i encara nosaltres l'escurcem també, que es pot fer d'abreujar algunes lectures i, per tant, doncs,
Perquè, esclar, el fet d'abella volia dir que això era una abella que es feia de bon dematí perquè recordava la resurrecció de Jesús, que va ser el diumenge. I llavors, per això, s'agafava a partir de les 12, perquè ja era diumenge, i llavors, esclar, s'acaba... Encara ho fan, hi ha llocs que ho fan, eh? I llavors acaben a les dues de la matinada... Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. Jo ho havia acabat, eh? Els primers temps de ser sacerdot, les celebracions eren a les 12 de la nit. Però, esclar...
El funcionament també... No, el sistema de vida. Jo recordo haver anat a les 11 de la nit, això sí que ho recordava. No, però... De petita. Però també, per altra banda, com que els que hi venen no són el jovent, i el jovent en fan de la nit-dia, els aniria bé amb ells, ells hi podrien venir perquè la disco funciona més o menys a aquelles hores, eh? Exacte, si no, l'horari és una mica aquest, de vegades. De 12 a 2, normalment sí que és veritat que el dissabte podrien estar fora.
En tot cas, a més a més, diumenge al matí també es fa la missa de diumenge de Pasqua, que seria l'equivalent a la del vespre, no?, a la vella pasqual, o no? No, no, no. És una altra? Sí. No, el diumenge al matí es fan les misses a les mateixes hores, perquè hi ha gent que no pot venir al vespre, a la vigília, i llavors el diumenge de Pasqua...
És que llavors també hi havia una certa tradició molt antiga que eren tres misses. Se celebrava una a les 12 de la nit, una altra a la primera hora del matí i l'altra cap al migdia del diumenge. És a dir, es feien tres celebracions per recordar la solemnitat de l'acte, que és el fet de la central de la fe, que és la resurrecció de Jesucrist.
i cadascuna d'elles tenia unes lectures pròpies, unes oracions pròpies, de tal manera que ajudava a fer una evolució dintre del mateix misteri que s'extenia en tres moments, del diumenge a la matinada, de bon dematí i al migdia del diumenge.
Però bé, hi ha llocs que es pot fer, sobretot en llocs que són més monestirs, més comunitats concretes, tancades, però les parròquies això no ho permet. Es pot fer nosaltres, el que fem és no llegir les lectures que fem al vespre, fer-les al dematí, sinó que són unes altres lectures, això sí, l'orientació sí, però la celebració profonda...
és que la resurrecció de Jesucrist és important, i inclús, doncs, pedagògicament, l'Església ho significa amb celebracions més solemnes, amb significacions, doncs, del baptisme, de l'Eucaristia pròpiament, del cant solemne, doncs, amb la benedicció del foc al començar la celebració...
Tot això com un símbol de novetat, de vida nova, de com que comença. També al canvi a la fi està posat a la primavera, que suposo que això també ho vol dir. Pot ser, no?, que lligui una mica amb tot això. Sí, sí, tot això té vinculacions naturals, som molt ecològics en aquest sentit. Clar, clar, així com el Nadal és una mica el tancament, no?, el reces.
Sí, però llavors també en aquell moment és un altre sentit, però que també té entorn de la naturalesa tot un joc, un joc de veure que nosaltres formem part d'aquest món i que Déu ha vingut a aquest món per dignificar tot el que és aquest món. Per tant, el misteri de la mort i resurrecció de Jesucrist és venir a ell a aquest món per dir-nos aquest món, Déu l'estimat, el vol,
vosaltres l'heu d'estimar, l'heu de dignificar començant per les persones, perquè hi hagi igualtat, perquè hi hagi justícia, perquè hi hagi veritat, i després, sobretot, aquesta esperança de dir, la mort és certa, Jesucrist ha mort també com nosaltres, però ell diu, com jo m'he fet semblant a vosaltres a l'hora de morir, vosaltres a l'hora de morir sereu semblants a jo que he ressuscitat. I per això celebrem la Pasqua molt joiosament.
Aquest és, per tant, el missatge de la Setmana Santa. Això mateix. Vam parlar també fa poc, quan va fer un any, em sembla que... O no, em sembla que era una mica abans que feia un any que el papa Francesc, el bisbe Francesc, havia arribat al capdamunt de l'Església, per entendre'ns, i vam parlar també fent-se'n una xerrada, unes jornades de portes obertes, per entendre'n aquí a Sant Just. Vull dir que sabem que...
aquest tarannà us agrada en general. Hi ha bastantes veus que han sortit justament defensant aquest canvi que hi ha hagut, que suposo que també, per tant, s'anirà notant en els propers anys. Que espero que sigui així, que no sigui amb ell, perquè no sabeu què passa, que si ens centrem en la persona, com que tots som febles i tots ens equivoquem, qualsevol dia l'aferrarà, s'equivocarà, i llavors serà primera pàgina també, no?,
Aquest que havia dit que era això i això, veus, també... Senyors, però és que si posem tota la salvació, i ell ho diu, jo no sóc el salvador del món, que és Jesucrist, creieu en ell, que això és el que val. Nosaltres, els humans, a vegades l'epifiem. Suposo que ens va bé ferrar-nos per això a figures, i que, per exemple, en el cas que tenim també a prop, que seria el cas de Raúl Covarré, la que s'allunya tant de tot això, doncs m'imagino que a la cap ha hagut una cosa diferent.
Sí, no, no, i llavors resulta que, esclar, tots són com aquest, com el de Madrid. No, és que tots són com el papa. Mira, noi, cadascú és com és i les coses funcionen i hem de mirar de fer-ho funcionar bé. Tenint en compte que l'Església és que el papa no val res, perdó de l'expressió, no val res si no té la gent al costat.
Si la gent que diem ser de l'Església no fem el mateix, i sobretot mirem el que fa ell i el que diu. No només això, sinó que com ho fa i per què ho fa. I llavors nosaltres podem tenir un sentit nou també, si volem, i això és el que convé, i això fa respirar, i és un aire nou, un aire obert, finestres obertes, d'aires que ja feien potser la casa olor de romàtic, i ara s'aireix una mica.
Doncs amb aquesta última reflexió acabem aquesta entrevista amb mossèn Joaquim Rius, el mossèn de l'Església de la Parroquia de Sant Justit Pastor. Avui n'hem parlat per tractar els diferents actes que es fan de la Setmana Santa i aquest missatge que es transmet aquests dies. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres i us desitjo a tots una bona Pasqua. Igualment. Que vagi molt bé. Bon dia. Adeu, bon dia.
Fins demà! Fins demà!
Ara passen quatre minuts de dos quarts d'una del migdia. I és hora, com cada dilluns, de parlar d'astronomia amb l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Tenim a l'altre cantó del telèfon, l'Oriol, què tal? Doncs ben perdut aquesta connexió, mirarem de recuperar-la de seguida per parlar de l'observació d'aquest dissabte i també d'altres qüestions vinculades amb el món d'astronomia.
Fins demà!
Mirem de recuperar aquesta connexió. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, què tal? Ara sí que et tenim a l'antena. Per parlar, com dèiem, primit a tot de l'observació que vau fer aquest dissabte. Com va anar tot plegat? Hola, Oriol?
Doncs sembla que tornem a tenir aquest problema de connexió. L'hem pogut saludar, però se'ns ha tornat a penjar aquesta trucada. Mirarem de recuperar-ho de seguida. Com dèiem, és el moment de fer la secció d'Astronomia i el que fem, per tant, és passar un moment a la publicitat i de seguida intentar recuperar aquesta connexió que dèiem amb l'Uriol Rigat. Just a la fusta
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passen 7 minuts de dos quarts del migdia. Molt bon dia, Oriol Rigat. Hola, molt bon dia. A veure si ara ens aguanta aquesta connexió, que sembla que hem fet el tercer intent, esperem que vagi a l'avançuda. De part, la primera de tot, ens havies d'explicar com havia anat aquest dissabte l'observació. Sí, aquest dissabte vam tenir l'observació que fem normalment cada mes, en aquest cas ara els fem els dissabtes,
I, com sempre recordo, perquè, clar, ha vingut gent i ens pregunta, bueno, això quan torneu a fer és difícil comentar-ho, però, bueno, ho hem d'explicar. No tenim un dia fixe, vull dir, normalment és un dissabte cada mes, abans eren els divendres, però sempre el que fem és que coincideixi amb un quart creixent prou bonic per poder observar. Per què el quart creixent? El quart creixent fa que la Lluna sigui observable a primeres hores de la tarda.
Això, doncs, si ho canviéssim, per exemple, féssim una observació d'aquí 15 dies, no tindríem lluna, perquè la lluna sortiria cap a la matinada, que és quan podem veure el quart minvant, doncs, els dematins, que fins i tot allò de les 9 o les 10 encara es pot veure. Bé, doncs, en certa manera, s'ha de tenir en compte una mica el que és el viatge de la lluna al voltant de la Terra, i, per tant, no és un mes exacte de 30 o 31 dies, sinó que és cada 29 dies. Per tant,
Més o menys la cosa va ballant que cada mes es mou dos dies i, per tant, al cap de tres o quatre mesos ha canviat una setmana amunt, una setmana avall. Ho diem d'això, perquè no tenim un dia fixe, com alguns diuen que quedem tots els dijous o tots els dimecres, en aquest cas ho fan coincidir amb un quart creixent interessant. Quasi sempre fem servir un quart creixent proper al sol, és a dir, que es pugui veure a primeres hores de la tarda, per exemple...
A l'hivern el podem veure ja a les 7, a les 5, quan a les 5 surt la Lluna, i a les 7 quan és l'hora d'observació, perquè ja és fosc, doncs ho podem veure. Ara, clar, a l'estiu, que es fa fosc cap a les 10 del vespre, ara tot just encara estem a les 9, però a finals de juny ja estarem a les 10 del vespre, necessitem una Lluna que puguem veure bé aquella hora, que no s'hagi post ja en aquells moments.
De totes maneres, aquesta observació jo el que vaig triar és un quart creixent, diguéssim, ja passat, que hagués passat el quart creixent, que s'acostés a la Lluna plena. Primera, perquè observàvem a partir de les 9, i segona, perquè també variar una mica els càrregues que normalment anem observant. Perquè si sempre fem servir la primera part del quart,
doncs els comencem a tenir ja una mica més ben apamats, però doncs mira, si tenim una part ja costant-nos, bé, faltaven 3 dies per la Lluna plena, doncs així vam poder observar un altre tros interessant de la Lluna. En aquest cas, doncs, sobretot volia... Oriol?
Sembla que avui tenim molts problemes per fer aquesta connexió, no sé si tornem a recuperar-la o la perdem del tot. Sembla que, tot que ens havia fet aquesta introducció de com havia anat aquest dissabte, mirarem de recuperar i veure què ha passat amb aquesta trucada, però ja veiem que avui és molt complicat fer aquesta connexió telefònica amb l'Oriol Rigat.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Música
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Sembla que avui no estem de sort, tenim problemes per fer aquesta connexió, mirarem de fer-ho abans d'acabar el programa, queden encara 18 minuts de programa, i mentre intentem resoldre aquest problema telefònic que tenim amb l'Oriol Rigata, el que fem és parlar una mica de música, perquè hi ha un parell de novetats musicals, d'una banda, informar que DXX ja estan preparant el seu nou disc, aquesta banda que segurament us sonarà si posem una cançó com aquesta que sentireu ara de fons.
Van treure el seu segon disc, Coexist, el 2012. És aquest trio britànic que ara ja visen que estan gravant a Texas el nou disc d'Exex.
Recordem que XXX van tancar ja la genial iniciativa, vam parlar fa un temps, ja de fer 25 concerts minúsculs a Nova York, on Jamie XXX també va fent la seva carrera en solitaris. El trobareu, si voleu, ja al Primavera Sound del 2014. Doncs ara preparen ja aquest nou disc per treure aquest 2014. I'm forgiven, forget.
Fins demà!
I amb aquesta melodia el que fem ara és provar de reprendre aquesta connexió amb l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Ara ja, en principi, no ens hauria de fallar, no? Crec que hem de tenir tantes vegades el telèfon o ja en si algun funciona. Exacte. Ens havíem quedat encara parlant de l'observació d'aquest dissabte passat. Ah, sí, sí, sí. Mira, em volia centrar en un cràter que vam poder observar, que era el cràter de Distarc, que es veu ja molt proper a la Lluna Plena. És un cràter característic, bé, té uns 40 quilòmetres de diàmetre i una fundària de 3 quilòmetres i mig...
i està al norest de la Lluna. Per què és curiós aquest cràter? Bàsicament per la seda brillantor. Ah? Sí, sí, sí, és un cràter que brilla molt, és molt més blanc que tot al voltant del que tenim a la Lluna. El que se'n diu l'albedo. L'albedo és la part que un cos, o sigui, el cos rep una llum i la que no observeix la torna a emetre.
L'exemple és una pedra blanca. Una pedra blanca, doncs, remet, o sigui, torna a treure molta de la llum que rebota el sol. Per tant, s'escalfa menys. Si la pedra fos negra, s'escalfaria molt i nosaltres, doncs, la veuríem menys perquè fa rebotar menys la llum. Gràcies a que nosaltres, amb laboratoris, bueno, no cal anar amb un laboratori específic, però es madeix exactament quin albedo té cada material, nosaltres podem veure, podem deduir de quin material s'està tractant, doncs, en la lluna...
o, per exemple, amb asteroides, depenent de quina quantitat d'Albedo ens proporciona. Per exemple, hi ha asteroides que s'ha demostrat que són tan fosfos com el carbó. Però, en canvi, quan fem fotografies, com que hem d'obrir el diafragma perquè se'ns dibuixin a la càmera, l'acabem veient de color blanc en gris, normalment. Però, realment, per la quantitat de llum que ens torna a emetre,
podem deduir que és tan fosc com el carbó, és a dir, serien petites peces de carbó que van voltant per l'espai. Aquest cràter té diverses característiques, una és aquesta, el seu nom és Aristarque, Aristarque va ser un famós astrònom grec que era Aristarque de Samos, i el seu nom el va posar un cartògraf que es deia Giovanni Ricchioli, que és el que va fer un llibre, el 1651,
on va posar noms a totes les petites diferències que podia veure a la Lluna. És a dir, si hi veia algun mar que era fosc, no eren mars llavors, sempre taques, hi posava noms. No va ser fins al 1935 que la Unió Astronòmica Internacional, a través d'una votació, es van triar tots els noms que tenen la Lluna. Seria curiós, potser un altre dia parlarem de noms curiosos que van arribar a tenir en molts llocs de la Lluna fins que no es van fer oficials, en aquest cas fins al 1935.
però en aquest cas es va mantenir des de llavors, més que res, perquè va adoptar el nom de molts filòsofs i astrònoms grecs. En aquest cas, per exemple, hi ha un cràter molt interessant que acostumem a veure perquè està just al mig del quart creixent, que és el cràter Ptolomeu. Ptolomeu també va ser un gran astrònom grec, sobretot ell va viure a Alexandria, i aquest tipus de...
de petits homenatges. També crec que des de la part oculta, això t'ho miraré més per la pressió de la setmana, el Comasi Solar, l'astrònom català que des de l'Observatori Fabra va fer tantes investigacions, també té un petit cràter amb el seu nom. Bàsicament aquests van ser els trets bàsics que vam fer a l'Observar la Lluna. Després teníem planetes a la vista i això no ho podíem deixar passar. En primer lloc vam continuar amb Júpiter. Júpiter el tenim aquí molt amunt, el podem trobar
és l'estrella més brillant que tenim per sobre dels nostres caps, el tenim quasi al zenit. Està col·locat entre la constelació dels Bessons, Orió, són estrelles bastant brillants, però lluvida encara brilla més, o sigui que el podem situar fàcilment. Vam poder veure algunes de les seves bandes nebuloses, la nit era bastant propícia per poder veure algun tipus de detall, vam veure també els seus satèl·lits, i una pregunta que ens va fer un dels visitants que va venir és...
si podem veure els satèl·lits que no siguin telescopi, perquè brillen molt. Teòricament els podríem veure, perquè el seu brillantor és de manitud 5, és a dir, que si fos una estrella i tinguéssim un cel prou fosc, es podríem veure. El problema és que com que estan tan a prop de Júpiter,
nosaltres acabem veient que tot s'ajunta, s'ajunten tots els satèl·lits i la brillança de Júpiter, quan nosaltres el mirem ho veiem com una sola estrella. Bueno, també va venir un nen, un nen petit de 5 anys, que, bueno, que en sabia molt, vull dir, en sabia molt, molt. Us va sorprendre? Sí, sí, se sabia tots els planetes per ordre, vull dir, una cosa espectacular, i clar, li agradava molt veure els planetes. Bueno, doncs el futur, no?, una mica, també. Eh? El futur Sant Justenc. Sí, sí, sí, sí, no ho sé, vull dir, em va sorprendre, em va explicar que havien anat feia poc al...
al planetari i se'ns recordava coses. Dic, mira, veus, segur que hi van anar 30 persones més i mira, a ell li ha quedat molt bé. Suposo que a partir de llavors va interessar per venir. Doncs una bona notícia també, no? Una bona notícia, per tant. Sí, sí, sí. Vull dir, nosaltres normalment l'assignatura de la matèria de l'astronomia es passa molt ràpidament a l'escola perquè tampoc no és una assignatura troncal a l'astronomia. Per tant, és curiós
Doncs això, que n'hem tan petit ja, ja s'hi hagi fixat, esperem que li duri, i el puguem anar veient més sovint a les observacions. Doncs bé, amb ell vam estar veient la diferència entre estrella i planeta, perquè, per exemple, Júpiter el tenim envoltat d'estrelles molt brillants, però totes fan pampellugues, i en canvi Júpiter no. Aquesta és l'explicació que fem sempre, que una estrella, per molt gran que sigui, com que estan tan lluny, tan lluny, només ens arriba un punt de llum, és a dir, tot posat en un punt.
En canvi, Júpiter, tot i que és molt gran, però també està molt lluny, però el tenim molt més a prop, realment el veiem... no ens ve un punt, sinó que ens ve tot un punt més gros. Que allò ens passa, doncs això, quan el mirem en telescopi, les estrelles segueixen seguint un punt, en canvi Júpiter veiem tota la seva bola, tota la seva esfera... Sencera. Tota sencera i espectacular. Però, bueno, així va poder veure, doncs això, els satèl·lits i, bueno, li va costar una mica...
veure com més coses, perquè també és difícil. Sempre recordem que el telescopi té una sortida que se'n diu de pupila, és a dir, tota la llum que recull la treu en un punt molt petit i ho has d'alinear molt bé entre el nostre ull i el que surt per l'ocular. Un petit, això li costa més, està una mica més incòmode observant des del telescopi, però almenys va poder veure Júpiter i li va agradar. Més tard, i ara més tard, ens vam quedar menys gent, però Mart ja comença a sortir per...
per l'est. I ha començat a estar una mica alt i vam poder veure alguns detalls de superfície. És a dir, el puntet, tot i ser un planeta que està més a prop nostre, és molt més petitet, és més petit que la Terra, i tot i així, en proporció amb Júpiter, és menys de la meitat, per tant, és un punt molt petit. Tot i així vam poder-lo augmentar una mica i els detalls que es veien eren que el disc era d'un vermell tronj intens, diguéssim, i vèiem unes taques foscaverdoses,
que ens deduïen que hi tenia una mica de relleu. Hem intentat fer una fotografia més rudimentària que el que es pot veure, si ara ho posem en el blog i es pot veure, però el que no vam poder, potser perquè estava més baix del cel, i per tant, just quasi per sobre Barcelona, i teníem molts problemes amb la contaminació lumínica i la turbulència, no vam poder distingir un dels casquets polars.
Hi ha èpoques on sí que el casquet polar es fa més gran i es pot distingir un punt blanquinós bastant lluminós. En aquest cas, nosaltres, no sé si va ser perquè no teníem prou definició, o perquè és bastant petit ara, no s'ha fet tan gran, no ho vam poder distingir. Va anar prou bé, no per això? Sí, sí, sí, per això animem a la gent que si volen venir el mes que ve...
doncs el Júpiter encara el tindrem Mart el tindrem més ben posicionat i la Lluna per descomptat un quart creixent sempre el tindrem ben situat Molt bé, perfecte Doncs anirem parlant Oriol, moltes gràcies i la setmana que ve és festa per tant ens retrobem d'aquí 15 dies amb més qüestions astronòmiques Molt bé, doncs fins aquí 15 dies Que vagi molt bé, moltes gràcies Adéu, bon dia
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Set minuts i arribem en punt a la una del migdia.
És moment de tancar el Just a la Fusta d'avui, dilluns 14 d'abril. Agraïm la gent que l'ha fet possible. Per tant, a l'Andreu, als serveis informatius i a la producció del programa, Carles Hernanet i Rius, a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb mossèn Joaquim Rius, hem parlat de Setmana Santa fa una estona. Hem fet tertúlia amb el Vicenç Riera i també amb la Palmira Badell. I a més a més hem parlat de l'actualitat del Centre d'Estudio Sant Justens amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana.
I hem tingut temps també per l'astronomia, amb qui acabem de parlar fa no res, amb l'Oriol Rigat, membre del grup astronòmic d'Esverns.
Us recordem que podeu recuperar qualsevol del contingut del programa d'avui a través del podcast del Just a la Fusta, que trobareu fàcilment al web de la ràdio, www.radiodesvent.com. I nosaltres tornem demà, a partir de les 10 fins a la 1 del migdia, com sempre, per acompanyar-vos i fer-vos aquests matins una mica més entretinguts. Us ha parlat Carme Verdó i connectem de seguida a la 1 en punt amb el Sant Just Notícies, edició migdia, editat per l'Andrea Bueno.
I mentre ens hi arribem, el que fem és escoltar una versió d'aquest grup de versions que van fer diversos grups catalans sobre el pop d'Antonia Font, versions helògenes, es titulaven, abans de saber que plegarien, que van plegar, recordeu, a finals del 2013. Aquest disc que van fer farà cosa d'un parell d'anys i té versions molt i molt bones, com per exemple la versió que fan els Mishima d'un tema que es titula Final. És la que escoltarem per acostar-nos al punt horari de la una del migdia i per tant també
A les notícies. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon dilluns.
Quan el meu natural és trist i sé que tot s'estima entre somnis i confusions digue'm diluvis de sorra i de meteons quan vull precipitacions i sé que el món és ple de carrers i de carrerons som problemes puntuals
Són defectes naturals. Digue'm els whiskeys amb cola que m'he begut. Ja se'm gira un ull cap a l'imprem i no vull cometre cap més hivern. Digue'm les meravelloses instal·lacions.
Més escans
Diem les coses alegres, els matins, quan el mil natural és trist, sé que tot s'estima entre somnis i confusions. Diem dilumis de sorra i de meteors, com un precipitacions, i sé que el món és ple d'espaguetis i de canals.
Quin exemple, més escàs. Quina ruïna, quin final. Quin exemple, més escàs.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Jus Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. La parròquia de Sant Jus celebra Setmana Santa per recordar el missatge de Jesucrista. Ahir es va celebrar diumenge de Rams per rememorar l'entrada de Jesús a Jerusalem i els propers dies seguiran els oficis commemoratius del seu missatge i de la seva mort i resurrecció. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dilluns 14 d'abril. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
En clau econòmica, l'Ajuntament de Sant Jurs renovarà l'actualització dels valors cadastrals un any més. Aquest any el consistori ja s'ha acollit a la proposta d'actualització del Ministeri d'Hisenda i repetirà l'any que ve.
Últim dia avui per consultar el cens electoral per a les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig. Durant una setmana, el cens ha estat exposat al Sant Justencs per tal que el consultin i facin les reclamacions pertinents a l'oji de l'Ajuntament. Electrius Sant Justenca Clara Segura, nominada al Premi Català de l'any 2013. Segura es troba en cinquena posició i està nominada per ser una de les artistes de l'escena catalana més consolidades. Fins el 7 de maig hi ha temps per votar.
Bon dia. La parròquia de Sant Just celebra Setmana Santa per recordar el missatge de Jesucrist. Ahir es va celebrar diumenge de Rams per rememorar l'entrada de Jesús a Jerusalem i els propers dies seguiran els oficis commemoratius del seu missatge i de la seva mort i resurrecció. L'Església serà el centre de tots els actes. Sant Just Notícies.
La tradicional benedicció dels Rams, Palmas i Palmonza i a la plaça Verdaguer va marcar l'inici de la Setmana Santa a Sant Just i els actes seguiran aquest dijous, dijous sant. El mossèn de la parròquia dels Sants Just i Pastor, Joaquim Rius, ha explicat al Just de la Fusta el motiu de la celebració de la Setmana Santa.
Cada celebració de l'Eucaristia és la celebració de la mort i la resurrecció de Jesucrist centre de tota la seva vida. Perquè ell no va venir aquí per fer miracles, no va venir aquí per fer guaricions, ressurrecció de morts, etc. Tot això no. Això és el més mediàtic, per dir-ho d'alguna manera en llenguatge d'avui. Però ell, de fet, va venir aquí per morir i ressuscitar, que és el que donava sentit a tot el missatge que havia donat els tres anys que va predicar l'Evangeli.
Aquest dijous a les 8 del vespre, dijous sant, a l'església es recordarà el Sant Sopar amb una Eucaristia que atorgarà importància al pa i al vi. A més, l'església estarà oberta fins les 11 de la nit. I divendres, divendres sant, a partir de les 9 del matí tindrà lloc un ofici de lectures i laudes. A les 5 de la tarda es recordarà la passió del Senyor i a les 7 de la tarda tindrà lloc el viacrucís a l'entorn de l'església.
Dissabte al vespre se celebrarà la solemne vella pasqual, que rememora la resurrecció de Jesucrist. El Sant Just es farà a les 8 del vespre i no de matinada, per tal que pugui assistir-hi més gent. De tota manera, aquesta celebració s'allarga sempre fins a les 10 de la nit aproximadament per acostar-se al diumenge, quan Jesús va ressuscitar. Diumenge al matí, per tant, es farà la missa de diumenge de Pasqua a les 11 del matí, una tradició que ja enrere se celebrava amb tres misses diferents al llarg del matí. El mossèn Joaquim Rius ha explicat per què.
Se celebrava una a les 12 de la nit, una altra a la primera hora del matí i l'altra cap al migdia del diumenge. Es feien tres celebracions per recordar la solemnitat de l'acte, que és el fet de la central de la fe, que és la resurrecció de Jesucrist.
i cadascuna d'elles tenia unes lectures pròpies, unes oracions pròpies, de tal manera que ajudava a fer una evolució dintre del mateix misteri que s'extenia en tres moments, del diumenge a la matinada, de bon dematí i al migdia.
Des de fa anys que diumenge de Pasqua només oficia una única missa, una missa per recordar la resurrecció de Jesucrist i fins i tot, potser més important, el seu missatge, dignificar el món. El misteri de la mort i resurrecció de Jesucrist és venir ell a aquest món per dir-nos aquest món, Déu l'estimat, el vol, vosaltres l'heu d'estimar, l'heu de dignificar començant per les persones, perquè hi hagi igualtat, perquè hi hagi justícia, perquè hi hagi veritat.
i després, sobretot, aquesta esperança de dir, la mort és certa, Jesucrist ha mort també com nosaltres, però ell diu, com jo m'he fet semblant a vosaltres a l'hora de morir, vosaltres a l'hora de morir sereu semblants a jo que he ressuscitat. D'aquesta manera, la comunitat cristiana de Sant Just us uneix per celebrar la mort i resurrecció de Jesucrist. Totes les misses, com dèiem, s'oficiaran a l'Església dels Sants Justi Pastor per recordar el missatge de Jesús.
Sant Just Notícies. Més qüestions quan passen 5 minuts de la 1 del migdia. Ho hem destacat en titulars, en clau econòmica, de fet. L'Ajuntament renovarà l'actualització dels valors cadastrals un any més. Aquest any a Consistori s'ha acollit a la proposta d'actualització del Ministeri d'Higenda i per 2015 farà el mateix.
ja que els santjustencs i santjustenques no estan patint cap augment en el rebut de l'impost de béns immobles en concepte d'actualització cadastral. L'únic increment és l'increment mitjà de les taxes i impostos, d'un 2,5%. Tot plegat es debatrà el ple del mes d'abril a l'Ajuntament. Sant Just Notícies.
La sessió plenària d'aquest mes tractarà l'acord que els partits del govern estan consensuant amb associacions de veïns i partits de l'oposició per fer front comú davant de l'actualització del cadastre. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyam, ha recordat al Just de la Fusta el doble objectiu d'aquesta actualització progressiva. Les condicions que posem nosaltres és que no li costi un euro als veïns de Sant Just més, pagant la contribució, el que és l'IBI,
I, a més a més, fer força conjunta a través també de la Federació de Municipis i a través també de la Comissió Territorial del Cadastre, tot junts, si pot ser, perquè en un futur tampoc hi hagi cap augment de pressió fiscal amb tota la ciutadania de Sant Just d'Esvera. Això és el que demano que les senyors de veïns, també els partits de l'oposició, ho entenguin i fem força comú.
Amb l'actualització, els valors cadastrals pugen, però es poden baixar els tipus, cosa que fa que la ciutadania s'enjustenca no hagi de pagar més per l'IBI. De fet, l'alcalde assegura que l'actualització ja s'ha començat a fer i que cap veia ha pagat més per aquest concepte. Josep Perpinyà ha insistit que si arriba un moment en què s'augmenta el rebut de l'IBI, l'Ajuntament deixarà d'acollir-se a l'actualització. Aquesta actualització, si comporta un augment d'un euro del rebut del que paguem
l'agenda Sant Just, no seguim de cap de les maneres, perquè no està la cosa ara per augmentar la pressió fiscal. No volem seguir, per molt que ens amenacin, escolti, que això ho té malament, això ho té molt baix, però, a més a més, ens posicionem cara al futur, perquè el futur d'aquí dos anys, doncs, el Ministeri diu, escolti, això s'ha d'actualitzar, eh?, i, per tant, doncs, no ens fa cap gràcia.
La voluntat de l'equip de govern és que el ple es voti un acord comú de tots els partits. Tenint en compte que si ho és reticent, aquesta proposta de l'Ajuntament, l'alcalde afirma que s'ha de fer un front comú i recorda que en altres municipis, independentment de qui governi, l'actualització ha tirat endavant.
Doncs el que s'ha de fer és front comú. Jo desitjaria que si apuntés, el que passa és que realment va fer una campanya molt agressiva, jo crec que equivocada, sobretot en les formes, doncs assustant a la població que s'augmentaria el 70% dels valors cadastrals i el rebut, i això no es dona de cap de les maneres. Ja s'ha vist que no s'ha donat.
L'alcalde de Sant Just ha explicat que se sent satisfet perquè la gent hi ha donat confiança, fins i tot al veïnat de la plena Bellxoleig, que va ser molt crítica des del principi amb el tema tal que destraia i que entén la proposta de l'equip de govern.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I ara parlem d'urbanisme perquè l'avantprojecte del barri centre es presentarà a la ciutadania després de Setmana Santa. Dimarts 22 d'abril en concret es farà la presentació pública de la idea del parc que l'Ajuntament de Sant Just té pensat fer al carrer Creu. El consistori ja ha encarregat a l'àrea metropolitana de Barcelona el projecte executiu que s'espera que s'aprovi abans de l'estiu si la ciutadania hi està d'acord.
Sant Just Notícies. Per explicar en què consisteix l'avantprojecte i que els santjustencs facin suggeriments i propostes, dimarts 22 d'abril es farà la presentació pública de la IDEA a la sala municipal de l'Ateneu. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, defensa que és un espai polivalent que millorarà l'entorn del carrer Ateneu i del carrer Creu. A més, recorda que facilitarà l'accés al claustre de l'equipament de les escoles i al pati del Roura.
Hi troba dos coses, dos eixos, que creiem nosaltres que són principals, que és l'accés directe al claustre del Montserrat, per tant els serveis que es donen a les escoles, i a més a més també l'accés directe, si ho vol, la teniu al pati del Roure. Per tant, aquests són els eixos de circulació, de mobilitat d'aquest parc, evidentment amb aquests espais jardins oberts, amb jocs infantils, i fins i tot espais per fer algun tipus d'activitat lúdica, quan sigui el cas.
L'Ajuntament de Sant Just espera que el projecte executiu s'aprovi abans de l'estiu i que les obres comencin abans d'acabar aquest any. De tota manera, el consistori encara no disposa de la totalitat dels diners necessaris per tirar endavant el projecte, uns 400.000 euros. Per tant, els treballs de construcció del nou parc començaran quan l'Ajuntament tingui tots els recursos. Com us dèiem, de moment, la presentació pública d'aquest avantprojecte serà el dia 22 d'abril, dimarts 22 d'abril, a les 8 del vespre, a la sala municipal de l'Ateneu.
Sant Just Notícies. I obrim plana política a la 1 i 10 minuts. L'alcalde de Sant Just insisteix que la consulta per la independència s'ha de celebrar en un marc legal. Josep Perpinyà assegura que els catalans i catalanes han de decidir quin model d'estat i de país volem, però reivindica que imperi el diàleg amb l'estat espanyol per fer el referèndum dins de la legalitat.
Josep Perpinyà és partidari de celebrar la consulta sempre i quan es faci en un marc legal i de diàleg amb l'Estat. Asegura més que ha d'haver-hi més generositat i comprensió per part dels governs català i espanyol, ho ha dit el Just de la Fusta. Un gran col·lectiu de ciutadans de Catalunya té una gran il·lusió perquè Catalunya sigui un estat propi, altres no, altres pensem que pot ser la solució a un estat federal realment federal i no el que hem tingut en els darrers anys, que malgrat ha tingut Catalunya