Just a la pusta.
Molt bon dia passant, 5 minuts de les 10 i aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dijous 17 de juliol.
Us acompanyarem des d'ara i fins a la una del migdia en un programa on tenim avui moltes coses. Com sempre farem un repàs primer de tot de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno que ens posarà el dia de l'actualitat després de l'assemblea de Ciu ahir a Sant Just que va ratificar Montserrat Nebrera com a propera cap de llista de cara a les eleccions municipals del 2015 per Convergència i Unió.
I per ampliar aquesta informació avui a les 11 i 10 entrevistarem Montserrat Nebrera per saber com ha anat tot plegat i per també tenir clar quins són els projectes que té per Sant Just de cara a l'any que ve. Música
En aquesta primera hora repassarem també l'actualitat del dia amb la Marta Molins, el Marc Romero i el Marc González. Farem un cop d'ull a la premsa, sabrem quins són els hits de l'estiu amb l'Estela Roda i la Laia Viral i la Laia també ens explicarà quins són els 10 instruments més curiosos del món i els sentirem a més a més, sabrem com sonen aquests instruments.
També en aquesta primera hora sabrem la previsió del temps de cara als propers dies, pensant ja en el cap de setmana i després de la xafogó, que estem ja començant a patir des d'ahir al vespre. I a més a més també és dijous, per tant tindrem les notícies curioses de la Resort, les receptes d'estiu del Dani Martínez i el Joan Xirivella, també la Maica Dueñas ens presentarà les novetats de la cartellera teatral.
I entrevistarem Clara Aguilar, que presenta aquest vespre el catàleg de l'exposició que Carme Malaret va inaugurar a fa cosa d'un mes a Cornellà. Està plegat com sempre, des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem.
I ho fem saludant l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitats enjustenca, avui tornem a parlar de política, primer de tot. Sí, ja us podem confirmar, explicar que Montserrat Neobrera serà la cap de llista de Convergència i Unió a les eleccions municipals de 2015 a Sant Just. L'Assemblea de Militants al grup local va ratificar la candidatura proposada pel comitè executiu local amb un 74% dels vots a favor, un 14% dels vots en contra i el 12% d'abstencions.
El president del grup local de Siu, Miquel Obrador, va fer la presentació de la candidatura de Montserrat Nebrera i els militants van obrir un debat al voltant d'aquesta proposta. Pràcticament tres quartes parts dels presents a l'assemblea van ratificar la candidatura de Montserrat Nebrera com a cap de llista de Siu a les municipals a l'any que ve a Sant Just.
L'assemblea va estar presidida per Lluís Cormines, vicesecretari general de Coordinació Institucional, també per Joan Ramon Casals, que és secretari executiu de Territori i Política Municipal, Josep Mariallo, president comarcal, Toni Corcoi, gerent comarcal i també, com dèiem, pel president de Siu, el Sant Just, Miquel Obrador. Per tant, Montserrat Nebrera que encapçala la llista de Convergència i Unió per les municipals de 2015 al municipi. Doncs l'entrevistarem d'aquí a una hora, per tant, sabrem més detalls de tot plegat, Andrea. Molt bé.
Més qüestions? Ara parlem d'iniciatives empresarials. Sant Just, Sant Joan d'Espí i Sant Feliu reforcen el suport a l'emprenedoria i l'activitat empresarial. Els alcaldes dels tres municipis, Josep Perpinyà, Antoni Poveda i Jordi i Sant José respectivament, signen aquesta hora un conveni per millorar i enfortir el teixit empresarial del territori i les iniciatives emprenedores que es portin a terme.
D'acord suposa que els tres ajuntaments treballaran conjuntament per reforçar les polítiques de suport al teixit productiu i a les iniciatives emprenedores que vagin sorgint, com dèiem, al territori. El conveni contempla engegar accions formatives d'informació i assessorament per a empreses i persones emprenedores. Per tot plegat, els serveis de promoció econòmica i ocupació de Sant Joan d'Espí i Sant Feliu treballaran de manera coordinada.
El conveni s'assigna aquesta hora aproximadament a l'Ajuntament de Sant Joan d'Espí. Encara no s'ha signat aquest tipus d'iniciatives. També cal destacar que no són noves a Sant Just, ja que el municipi col·labora amb Sant Joan d'Espí des de fa tres anys en la prestació de serveis a emprenedors.
Molt bé, doncs sabrem com ha anat doblegat al llarg del dia. I acabem amb un últim apunt, Andrea? Sí, fem un breu apunt d'agenda de totes les activitats culturals que tenim a Sant Just o relacionades amb Sant Just aquest vespre, perquè m'agradaria destacar tres activitats, molt breument.
D'una banda, després en parlarem amb la Clara Aguilar, que ella és la responsable, l'autora dels textos del català, que acompanya la mostra Escuda allà a l'abisme, de Carme Malaret, que es pot veure al castell de Cornellà. Clara Aguilar desgrana els pensaments i reflexions que ha fet l'artista per crear aquestes obres. Aquesta presentació serà avui a quarts de nou al castell de Cornellà. D'altra banda, avui a les nou, l'equipament de les escoles, el claustre de les escoles,
I actuarà el grup 4 de Frank amb una nova actuació, una nova nit d'estiu dels cellers de musicat de Sant Just. Recordem que l'entrada costa 3 euros. I d'altra banda, a Barcelona, a les 9 del vespre, al Convent de Sant Agustí, el Sant Justenc Roger Consul estrenarà el musical 11-9-14, ajuntament amb Víctor, Alexandra i Pere Planella, en el marc del Festival Grec de Barcelona. Un musical que viatja en el temps fins a les darreres hores del setge a Barcelona, tot plegat de la mà de l'Utger, un adolescent del segle XXI. Per tant...
Avui i demà, no? Avui i demà, exacte. Avui haurem de triar, però vaja, tenim un munt de propostes també aquí per destacar. Perfecte, Andrea, doncs moltes gràcies i de seguida repassem. Avui no ens sentim, no? Amb l'actualitat del dia. No, avui no. Tens relleu. Exacte. Bon relleu.
El que sí que fem és posar l'apunt musical d'aquest matí amb una novetat, eh? Encara no ens anem de concert, ho deixem per demà divendres. Disco o... I el que fem, no, de moment cançó. No sé si recordes The Drums, segurament sí, perquè en tenim una cançó així com molt coneguda i molt estiuenca. No et sonen? Em sonen molt, però és que ara quan te la posi la seva... Ara m'atreviria a dir un títol, però... A veure'l? Boni?
No, no el recordo. No, no, no, m'estic confonant. Sé que no et soques diumonis i que diuen te trams. Ara m'he de recuperar-te aquesta que et diem. Què passa? Que ara presenta nova cançó després de 3 anys en silenci, em sembla. Ahir van estrenar Magic Mountain, que és la primera cançó, 3 anys, d'aquest duo. Música
Què passa? Que ells es van separar, han fet coses en solitari, tot plegat, i llavors el segon treball, Portamento, va arribar només un any després del primer, i ara el que fan és presentar ja coses noves. Aquest Magic Mountain de moment arriba sense més informació que la seva portada i el link a la cançó en qüestió que trobem al seu web.
I llegint Mindispot, que queda clar que The Drums ja no volen prendre, reemprendre menys els kits accessibles que els havien saltat. És que ara quan la sentis ja veuràs, en directe, que la recordes perfectament. Sí, vaig molt perduda ara mateix, eh? Sí? Sí. Doncs bé, en tot cas, ara et fan una cosa una mica diferent, eh? Ja et dic que sona... Sona així. És el que presenten ara, això. Això és de Magic Mountain. Sí.
Això és la novedat que presenten, un tema una mica fos, diu que hi ha dos pauses a la meitat de la cançó que confonen una mica els oients, que a primera escolta desconcerta molt, segons Indiscot, però que bé, diu que a la tercera comença a esenganxar-te.
Per fer la sentida mentre tallada, és a dir, sí, exacte. Tenim problemes últimament, ens sembla, amb les connexions. Sí. En tot cas, mira, el que farem serà intentar escoltar aquest tema seu, és que l'estem buscant, eh? Aquest tema... El més conegut, el més popular. Sí, Andrea, em sorprèn que no el reconeguis de primera. Ai, és que de nom... Ai, tinc molta pressió a sobre. La veu, ja et dic jo, que no em diu res.
Let's go surfing no et diu res com a títol. Let's go surfing... crec que no. En teva moment no. Potser ara quan... Jo crec que ara quan la sentis diràs que sí. A vegades amb els títols no soc gaire bona, eh? Per això vaig perduda. Fins que no sento la música. Home! Sí, i tant. Mira, doncs refereixo anar-me'n a aquesta perquè l'altra realment la trobava massa fosca. En tot cas, tornaran. De moment ens quedem amb aquest esperit. Que vagi bé fins ara. Igualment fins ara.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smurf Jazz Club. T'hi esperem. Parada sol·licitada, sopat X-Mex. Sigui quina sigui la teva nit, Nitbus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, Jazz Session. Nitbus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nitbus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB Nitbus.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Passen 4 minuts d'un quadons, eh? Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just Desveu, darrere el mercat.
Saludem a aquesta hora la Marta Molins, el Marc Romero i el Marc González. Molt bon dia a tots tres, què tal? Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, repassem primer tot la notícia més destacada d'aquest matí, que torna a ser en clau política en aquestes relacions entre Mas i Rajoy. Com ens ho expliquen als diferents diaris, per exemple, La Vanguardia?
Doncs la Vanguardia no se centra tant en la reunió, però sí que diu que Mas transmet als socis de la consulta que tot canvi serà consensuat, és a dir, que no pactarà res amb Rajoy sense haver-los consultat amb anterioritat els partits prou consulta i que no doblegarà la seva voluntat de fer la consulta, digui el que digui el president del govern espanyol.
El periòdico diu que Rajoy replicarà més que no negociarà la consulta. També diu que el president garanteix a Esquerra la iniciativa i a la CUP que no pactarà res sense comptar amb ells i que hi haurà 50 actuals per la reforma constitucional.
I finalment acabem amb Lara. Doncs sí, Lara titula Rajoy i Mas es rearmen abans de la reunió i ens dona una miqueta els dos punts de vista. Diu que Rajoy no entrarà en debats absurds sobre una consulta que no es farà, entre cometes, i Mas garanteix a Esquerra Republicana, iniciativa per Catalunya Verge i la CUP que pactarà amb ells qualsevol canvi al 9-N.
Molt bé, doncs actualitzem ara la informació amb els digitals. Llegim al 324 que Montoro descarta reinventar l'Estat i negociar un marc fiscal propi per Catalunya. El ministre Dizenda diu que Catalunya i Espanya han de fer teràpia de parella per adonar-se que no els convé separar-se. És el que ha digut Montoro des de Nova York i el que recull el 324 aquest matí.
Llegim també que Dagoll de Goms celebra els 40 anys, la companyia de teatre celebrarà l'aniversari amb un espectacle i un brindis mentre escalfa motors per l'estrena de Maricel, que tornarà al Teatre Victoria el 25 de setembre. I tenim un altre punt, 38 morts a les Filipines pel pas del tifó Glenda, una notícia que també recull aquest matí el 3.24.
I a l'Ara.cat llegim que els líders de la Unió Europea són incapaços de pactar els nous als càrrecs de la Comissió. El desacord ajourna el nomenament de The Guindos al capdavant de l'Eurogrup. Els 28 s'emplacen a una nova reunió el 30 d'agost. I també l'Ara es fa ressò de la treva humanitària de 5 hores a la Franja de Gaza.
I a l'avantguàrdia llegim que Messi es converteix en el primer contribuent. El jugador paga 53 milions per tot el tema de l'IRPF.
en un any i ajusta així comptes amb Vicenda. El juny va fer complementàries de 22,4 milions i en queden 3 encara de multa. Marta, et sentim, eh? Tenim el micrófono obert, et sentíem. I després tenim també que una teràpia gènica converteix cèl·lules del cor en marca passo. Són els titulars d'aquest matí. Tornem ara als diaris per fixar-nos en les imatges del dia. Per on comencem?
Comencem per La Vanguardia, que ens destaca una imatge que diu primera porta de la façana del naixement. Es veu que, bé, em sembla que continuen les obres.
de la Sagrada Família i que ahir diu que es va col·locar la primera de les quatre portes de la façana del naixement de la Sagrada Família al Pòrtic de la Caritat i doncs bé, que la peça que diu que fa més de set metres d'alt i tres d'ample és una estructura de bronze que bé, doncs deu pesar el seu perquè
A la imatge es veuen tres obrers que volen col·locar aquesta peça a la façana de l'edifici. Sembla ser que amb la seva pròpia força i sense ajuda de cap mena de material. Almenys a la imatge no es veu que hi hagi ni grues ni cap tipus d'aparell. Molt bé. Més fotos tenim a La Vanguardia o passem cap a una altra fotografia principal? Sí. Doncs ens n'anem ara cap al diari. Marc, què tenim?
Al diari Aria tenim una imatge de Mas i Rajoy d'esquena des dels fotògrafs entrant, suposem que és el Palau de la Montcloa, suposo. I a més a més també tenim una imatge una mica dura, dos homes portant als seus braços un dels quatre nens morts a una platja d'Israel. I acabem amb el periòdic, Marc.
Al periòdic només hi ha dues imatges. Una és dels malalts urgències en un passadís de la Vall d'Hebron, ja que les primeres pàgines tracten sobre les històries d'una situació crítica dels hospitals catalans. I la segona és de Luis Enrique, on es veu a una sala de premsa i amb la frase que hi ha a sota que és el líder d'aquest equip. Molt bé, doncs són les imatges del dia.
Passem ara a obrir pàgina internacional i cap on anem primer de tot, Marta? Doncs ens anem a Brussel·les. La Unió Europea diu que Putin condiciona els relleus, ja que diu que les posicions davant Rússia compliquen la substitució davant Rompeny i Ashton, que són dos dels ministres de la Unió.
que bé, sembla ser que el tema de Rússia, si estan a favor o en contra amb el conflicte ucrainès, doncs sembla ser que condiciona el canvi de, diguem-ne, personal dins de l'organisme de la Unió.
ja que hi ha gent que està a favor de Rússia, hi ha gent que està a favor d'Ucraïna i això fa que no es pugui acabar de decidir per si genera després conflicte que hi hagi algú a favor o en contra d'una o d'altra regió.
dins de la Unió, ja que la Unió va dir que no volia posicionar-se en aquest conflicte. Llavors, també destaquen que els Estats Units i la Unió Europea ampliaran les sancions contra Rússia, ja que creuen que aquest conflicte que tenen amb Ucraïna no és adequat i que s'haurien de seure a dialogar una mica més i no tant estirar i afluixar.
i ens destacen aquests canvis que pot ser que arribin una mica tard però que de fet s'han de fer, per tant veurem com acaba tot aquest concepte de la Unió Europea.
Molt bé, i tenim encara una altra qüestió en clau internacional. Doncs sí, ahir es comentava també als mitjans televisius que diu que Holanda és responsable de la mort de 300 homes esvernica, que evidentment fa 19 anys va haver-hi aquest conflicte amb els cascos blaus, no?,
i que van suposadament vendre, entre cometes, els homes que estaven protegint en aquell moment, 300 jueus, que van morir en un genocidi i que es diu que la culpa va ser d'Holanda, ja que si els cascos blaus no haguessin cedit aquesta gent
a les tropes que els buscaven probablement s'hagués evitat la seva mort per tant sembla ser que el tribunal ha dit que sí que és culpa d'Holanda i que sembla ser que les famílies estan més tranquil·les ja que per lo menys tenen un responsable el seu problema que és el que estàvem buscant des de fa 19 anys Un genocidi que fa poc es va tractar també aquí Sant Just amb una exposició justament al celler de Canjana està en l'exposició fotogràfica
I així el que fem és passar ara cap a les contraportades del dia. Comencem amb la contra de la vanguardia on llegim que a Los Angeles els vianants són sospitosos.
Doncs sí, això ens ho diu el Robert Harwin-Pitman, que és director de cinema documental i fotògraf. Aquest home diu el següent, diu, crec que hi ha molta discriminació per raó d'edat. Diu, soc de Nova York...
i visca entre Alemanya i els Estats Units. Diu que està llicenciat en enginyeria industrial, medioambiental cinema i fotografia. Diu que el seu treball és una crítica a un model que prioritza els guanys sobre les persones i que creu en la natura. Ens explica que bé, tot i ser un constructor, ha estat fotografiant tot l'album immobiliari tant dels Estats Units com d'Europa
i també destaca el fet que també ha fotografiat diverses obres que ara, degut a la crisi, estan per on? Per mostrar també que aquest model pot ser que no sigui el més correcte. També explica que Los Angeles, la ciutat on viu actualment, per això el títol, diu que un dia estava...
tornant, ell estudiava a la universitat, estava tornant a casa seva des de la universitat i anava a peu. I un guàrdia de seguretat el va trobar i li va dir que què feia. I ell li va dir que tornava a casa a peu després d'un dia d'estudiant. I el guàrdia de seguretat no se'l va voler.
perquè allà a Los Angeles i a les ciutats del voltant és molt típic que el viure la gent en urbanitzacions més grans o més petites depèn del poder econòmic de les persones, doncs es veu que estan acostumats a transportar-se amb cotxe o amb bus o amb vehicle, bàsicament, i que ningú camina pels carrers i, per tant, qualsevol vianant és sospitós. Deu que el guàrdia de seguretat el va acompanyar fins a la porta de casa seva perquè no es creia que veritablement anés caminant a casa.
Doncs és l'enrevista que llegim avui a la Contra de la Vanguardia. Ens anem ara cap al diari Ara, on tenim el següent titular. Espanya és el campió de la infidelitat a Europa. Marc.
Doncs sí, Carme, aviam si ho dic bé, és Christophe Kramer, el que ho diu, és el portaveu a Europa de Slimay Madison, i aquest senyor es dedica a facilitar relacions fora de la parella. Aquesta empresa es dedica bàsicament a això i ens explica que una de les peculiaritats del mercat espanyol és que, com dius tu, Espanya és el campió de la infabilitat a Europa, però és que, a més a més, a Catalunya tenim més de 230.000 usuaris i el 3,1% dels adults per sobre de la mitjana espanyola.
Déu-n'hi-do. A Catalunya també ens diu que ens va bé perquè som més progressistes i ens parla que un 37% perdonaria una infidelitat. Un 30 de quant? 37. En bo que és tant, no, el percentatge?
Home, a Espanya ens diu que hi ha un 25% que sí, que perdonaria... Un de cada 4, per tant. Bueno. Ens explica que allà on hi ha crisi és on més creixen i això ens diu que és perquè els problemes econòmics acostumen a ser el motiu d'atenció número 1 en una parella, però no et pots separar
Perquè és molt car, és a dir, si tinguessis algun problema econòmic, que com ens diu és el problema més principal, el fet que un divorci sigui tan car no t'acabes separant i acabes buscant una altra persona amb la que tindràs relacions. I ell fa d'intermediari, no?
Sí, ell una mica el que fa és amb aquesta pàgina web fa en plan un mític.es, perquè ens entenguem, però en secret, sense que ningú s'enteri, fins i tot ens parla que en cas que algú es vulgui donar de baixa et donen la possibilitat d'aquesta pàgina web esborrar el teu nom, tots els teus missatges, absolutament tot, tot desapareix. Aquesta és la part bona que et faciliten la infidelitat segura, diguem, no?
Déu-n'hi-do. Doncs aquest personatge que descobrim avui a la contraportada del diari. Ara acabem amb la del periòdico. De vegades surto d'urgències amb ganes de plorar. Qui ho explica, Marta? Doncs ho explica Teresa Soriano, que és metgessa d'urgències a l'Hospital de la Vall d'Euron.
i denuncia, entre moltes altres coses, la precarietat que viu actualment la sanitat, un dels camps més perjudicats arran de la crisi i les retallades, i diu que la falta de llits i tot l'endarreriment
que tenen urgències fa que hi hagi dies que surt d'urgències amb ganes de plorar perquè no pot atendre els pacients com es mereixerien ja que ha d'anar bastant ràpid examinar-los, donar-los el diagnòstic i passar al següent pacient això diu que també fomenta que els metges no deixen de ser persones i que per tant poden equivocar-se amb més facilitat ja que treballen sota pressió a més a més amb un salari reduït
El que també diu que el tema del salut reduït tampoc ho veuen tan greu, sinó que ells l'únic que demanen i l'únic que reclama la sanitat és treballar en unes condicions mínimament dignes per poder atendre els pacients i per poder estar tothom més o menys com toca i estar en una situació, diguem-ne,
òptima per poder realitzar la seva feina i per als pacients poder ser atesos amb normalitat ja que deia que hi havia una noia de 19 anys que exposava el cas que portava 5 dies a urgències i ningú encara li havia donat un llit i esclar, deia que això era tema de l'hospital i no tema d'urgències directament ja que l'únic que necessitava la noia era un llit i ser ingressada diu que a més a més és mare de família nombrosa i té 3 fills de 6, 4 i 2 anys
I resulta que, evidentment, aquesta dona, quan encara surt de l'hospital, que hi ha dies que acaba molt tard la jornada laboral, es troba que, evidentment, té tres fills, els quals ha d'atendre, els quals ha d'ajudar a fer els deures, dutxar-se, fer sopars, etcètera. Diu que això l'ha ajudat a organitzar-se com a persona, però que necessiten que ajudin a la sanitat pública, perquè, si no, això cada cop va a pitjor.
Doncs són les contraportades d'aquest matí. Gràcies a tots tres. Ara ens queda encara fer un cop d'ull a l'actòria desportiva d'avui dijous.
I ho fem a través de les portades del dia, comencem per les dels diaris d'aquí, amb el Mundo Deportivo. Avui el tema del dia suposo que és Luis Enrique, no? Sí, efectivament. A la roda de premsa que veia ahir amb Luis Enrique Izo Bizarreta, el Mundo ens titula Líder Lucho, el técnico presentó su nuevo Barça con pasiones, que és el que està demostrant Luis Enrique. Ens diu que Luis Enrique vol un equip imprevisible, que ilusioni, atractiu i que sigui...
fidel a les essències del club. I després un parell de coses en clau Barça, que Matier podria arribar del València al Barça a fer l'all més 15 quilos, Tello se'n va al Porto, Quadrado una mica complicat que arribi al Barça, i que Adriano estarà quatre mesos de baixa per un problema cardíac. I com ho explica el diari Esport, Marc? El diari Esport diu la frase que va dir l'Uns Enrique de «Jo soy el líder»,
que diu que Luis Enrique marcarà la línia d'aquest equip. També comenta lo de Adriano, que serà baixa per un problema cardíac de 4 o 6 setmanes, i en qual al Madrid diu que Keylor Navas està a punt de fitxar i que pot fer fora Casillas.
I encara ens queda un altre diari de la premsa catalana, l'esportiu. Com titulen avui, Marc? No serem un equip previsible, això és el que va dir l'Uxenrique i l'esportiu destaca, bàsicament és el mateix, aquesta roda de premsa que es va produir ahir, i després en Clau Pericà, Casillas, assegura que Esquerra, el porter de l'Espanyol, que teòricament havia de marxar al Madrid, finalment no ho farà. Molt bé, i acabem ara amb la premsa de Madrid. Comencem pel Marc, què ens expliquen?
El Marc comenta que Keylor Navas va estirar de blanc i diu que mi prioritat era el Real Madrid. El porteur va trencar un acord amb el Bayern al conèixer l'interès madridista. També comenta el de Luis Enrique amb una part molt petita que diu que jo soc el líder...
I Oblak ja és de l'Atlètico de Madrid, que ja s'ha fet oficial. Molt bé. També, per últim, avui és el dia de Toni Kroos, que serà presentat a les 5 de la tarda, més o menys. Sí. Molt bé. Alas, si et sembla, Carme, destaca tres coses en la premsa de Madrid. El fitxatge de Toni Kroos, que finalment serà presentat avui a les 5 de la tarda després que passi la revisió mèdica.
Que Keylor Navas torna a obrir el debat a la porteria blanca, perquè suposem que ara haurà de marxar un dels dos porters, o bé Casillas o bé Diego López. I per últim, James Rodríguez té un acord imminent ja amb el Real Madrid, després que ell digués que volia vindre a l'equip blanc, el Mónaco s'ha obert a acceptar aquest fitxatge. I per últim, en clau d'Atlètic de Madrid, Oblak, el nou porter de l'Atlètic, i Felipe Luis marxa al Chelsea.
Molt bé, doncs són els títols esportius d'avui. Gràcies a tots tres, Marc, Marta i Marc. Que vagi bé fins ara. Adéu.
I el que fa mara és la de l'Estela Roda. Bon dia, Estela, què tal? Bon dia. Per parlar de la notícia curiosa del dia, que és que neix una tortuga de dos caps a Sant Antoni. Sí. A Estats Units, eh? Això de Texas. Explica'ns-ho. Bé, és una tortuga de dos caps que va néixer al zoològic de Sant Antoni i els seus cuidadors li han posat com el nom de Telma i Luis.
com el dúo femení de la pel·lícula homònima de 1991. Sí. La portadora del zoològic, David Ruiz Vansquique, va dir que el reptil es veu salles capaç de nedar i caminar. També van afegir els experts que no veuen que tingui problemes de salut. Tot i que tingui dos caps, per tant, pot fer vida normal per entendre'ns, no? Sí. Bueno, molt bé. Aquest reptil de dos caps no són... Bueno...
No és una novetat per al zoològic de Sant Antoni perquè van tindre també una serp retera de dos caps anomenada Janus des del 1978 i van morir el 1995. Ostres, doncs Déu-n'hi-do llavors, no? Perquè és un zoològic que ja té precedents en aquest sentit i no és gaire habitual.
Ja ho sabeu, si aneu a acabar a Texas i teniu curiositat pel món animal i les curiositats ens haureu de passar-hi. En fi, de la notícia curiosa passem a un altre tipus de curiositats aquest matí que ens acosta la Laia a través de la música. Això que esteu escoltant de fons és una arpa eòlica.
Exacte, i és el primer instrument d'aquest... Laia Vidal, que no t'hem saludat, no t'hem dit bon dia. Bon dia. Però perquè entrem directament en matèria, avui ens has preparat un top 10 d'aquests que de tant en tant portes. Sí. Que passen instruments musicals estranys i els podrem sentir, més a més, a tots, eh? Correcte. Tots aquests instruments els podeu trobar a YouTube. O sigui que si us fa gràcia buscant... Ho podeu buscar, exacte. A veure, comencem per aquest primer, que és aquesta arpa eòlica. Què vol dir tot plegat?
És una arpa que, evidentment, funciona amb vent i està bautitzada en honor a Eolo, que és el déu grec del vent. L'arpa es col·loca de manera que la brisa toca les cordes esteses sobre una caixa de ressonància i té aquest soroll. Molt curiós, eh? Molt bé, molt bonic. A més, a més, al vídeo veiem la naturalesa i tot plegat perquè té relació. És el primer instrument que ens portes, primer instrument curiós, però n'hi ha més, eh? Per exemple, aquest que sentim de fons.
Aquest potser és més conegut. Es diu Zeremin i va estar inventat el 1928 pel professor rus Leon Zeremin amb el mateix nom. Per això se li va posar Zeremin a l'instrument en honor al seu inventor. Es toca movent les mans a través d'un camp elèctric i el seu so és com de les pel·lícules de les galàxies.
És molt curiós de veure-ho també perquè al vídeo veus el senyor com el fa servir i crides tant l'atenció com toca aquest Over the Rainbow que sentim de fons. Em sembla que l'Andrea em va dir que aquest instrument es feia servir a la pel·lícula de Star Trek. Ah, sí? Per la banda sonora, sí. És com música d'Àliens, també. Ja podria ser. Suposo que si no toqués aquesta cançó ens hi faria pensar més que amb aquesta ens remet més a tot el tema clàssic, però ja pot ser.
I ara em sap greu tallar-lo així tan directament, però parlem del Baix Tina. Hi ha un senyor que parla en aquest vídeo que m'has passat. Posa'l una mica més enmig. Sí. Doncs... Ara. Ara, ara.
Doncs aquest instrument s'anomena bashtina, també anomenat bashtabas. És un instrument folclòric de principis del segle XX compost per una corda, una tina de metall i un pal. És molt fàcil de... Sí, sí, es pot trobar a casa, per entendre'ns. Aquest és casero. Doncs és el tercer que tenim en aquesta llista. N'hi ha més, no s'acaben. Parlem ara de la xabuna.
Com podeu escoltar, s'assembla a una espècie de gaita. Sí. I és un instrument que sona a les illes gregues des de fa més de 2.000 anys. Està feta de pèl de cabra i té dos tubs que es toquen junts. I s'anomena xabuna. Déu-n'hi-do, és potent aquesta xabuna. Canviem de registre, va.
El que esteu escoltant ara és un instrument que s'anomena serpentó i està fet de fusta des de fa molts segles. A finals del segle XVI va ser quan es va inventar i és l'antecessor de la tuba. Les seves cues poden ser molt enreves. Sí, fa forma com de serpentina, una mica. És molt bonic. Fa moltes corbes.
I em recordo una mica el sol espagot, també. També, és veritat, de la família. I ara... Estem al número 6. Exacte, m'he avançat, perquè aquest entra amb força, també. Aquest s'assembla una mica a l'atzabuna, que hem escoltat abans, i aquest s'anomena zanfonya. És una espècie de violí mecànic en el qual diverses cordes vibren per la fricció d'una roda enresinada que gira gràcies a un manubri, com els de...
Sí, també és d'aquests que val la pena fixar-se en el vídeo i veure com has mogut tu plegat. Té la mà de la maridela, les cordes... És molt tècnic aquest instrument. Molt bé, doncs és el sisè d'aquest rànquing, ens en queden quatre més. Els setè són així. El setè és un instrument tradicional hindi que s'anomena jaltarang.
És un instrument de percussió tocat amb palets de bambú sobre tasses de porcellana plenes d'aigua. I cada tamany ofereix un so diferent. Aquest m'agrada molt, eh? M'agrada molt l'atenció. S'assembla com el triangle, també. Sí, és veritat. Oh, això també són alguns anuncis d'unes copes de cristalls. El que s'aconsegueix amb les copes és veritat. I això sí, el que esteu escoltant són miols de gats.
És un piano que consisteix en una fila de gats amb la cua subjectada a un teclat i pitjant les tecles els gats miola. Aquest és dels més estranys que tenim avui, eh? I la imatge és realment... Clar, són gats, però són gats de peluix, per entendre'n. Ja, sí, sí. Però vull dir que la imatge és molt curiós, a veure com aquest senyor va tocar els gats i fa cassoni així. I si voleu buscar l'instrument, té un nom bastant raro, eh? Sí? Que apunteu. A veure. Katzenklavier.
Per tant hem de pensar en un gats i en un clavier tot una mica així a l'Alemanya. Acabem amb els dos últims instruments que ens queden. Tenim un altre d'aquests que m'ha cridat molt l'atenció, aquest. Aquest, a mi personalment, a mesura que avances el vídeo, no sé, et va donant com ambient de por.
Ja ens hi porta una mica, no l'estem veient la imatge, però... L'instrument s'anomena waterphone, que seria com telèfon d'aigua, que no té molt de sentit perquè consisteix en unes barres de ser ressonant que abordegen un plat ple d'aigua, o sigui, molt de telèfon d'aigua no té. I el músic les toca amb varilles per crear el so ambiental aquest que veiem.
Sí, sí, jo pensava de generar aquest ambient d'espant. I acabem amb una altra arpa, hem començat amb una arpa eòlica, doncs ara acabem amb una arpa láser. És un instrument musical electrònic que simula una arpa. L'artista toca les cordes de láser tapant-les amb la mà.
Doncs interessant per acabar tot aquest recull, atenció, perquè hem parlat del Baixcina, de la Zabuna, la Zanfonya i el Tarang, instruments molt curiosos, els hem sentit tots aquests 10 com sonaven, gràcies Laia, per apropar-nos a aquestes curiositats musicals que ens porten directament també als hits del dia. Canviem, no són instruments estranys, per això en aquest cas... I push it down, push it down
I comencem, com sempre, repassant una de les cançons que sona més en les actuals llistes d'èxits. Estela és aquesta, que sentim de fons.
És una cançó de l'artista australiana Sia, no? Sí, és del seu sisè àlbum d'estudi One Thousand Forms of Fear d'aquest any. La cançó va ser escrita per Sia i Jesse Shatkin, produït per Shatkin i Greg Kirstin. Va ser llançada el 17 de març del 2014.
Per tant, ja porta uns quants mesos sonant, no? Sí. I dius que té algunes crítiques favorables. Sí. Principalment dels crítics van elogiar Cançons de Sia i la seva veu. Una bona veu.
I ha estat en llistes d'èxit de diferents països, oi? Sí, va estar països com Austràlia, Noruega, França, Escòcia i Nova Zelanda. I els Billboard Hot 10 dels Estats Units. Molt bé. És una de les cançons d'aquest matí. En tenim una altra que ens porta cap als Països Baixos. Taking me higher than I've ever been for
I que també té un punt inquietant, eh, Laia? Sí. El tema que escolteu de fons es titula Hideaway, que significa amagatall. La canta la cantani, compositora canadenca Chiesa. I va estar realitzada amb la col·laboració del seu productor Rami Samir Afumi.
Parla'ns una mica d'aquesta cantant i compositora. Doncs la Qui està, encara que va ser nascuda al Canadà, treballa més freqüentment a les ciutats de Londres i Nova York. Des de ben petita ja estava interessada en el món de l'espectacle i es va especialitzar en disciplines com el jazz, el ball, el teatre i el ballet. Però aquest últim, el ballet, la va haver d'abandonar perquè va tenir una lesió molt greu als 15 anys i no va continuar. Déu-n'hi-do.
Una data curiosa d'aquesta artista és que ella afirma que la inspiració per escriure la seva primera cançó, que va ser amb 18 anys, li va venir a causa del divorci dels seus pares. Per ella, escriure la cançó va ser com una manera d'expressar els seus sentiments.
I amb aquesta cançó concreta, també el videoclip va sortir el febrer d'aquest any, no? Sí, és curiós perquè el videoclip va sortir abans que la cançó. Una manera de promocionar-la, segurament. El videoclip va sortir el febrer d'aquest any i la cançó va sortir l'11 d'abril. Molt bé.
i va debutar com a número 1 per primera vegada el 26 d'abril del 2014 a la llista britànica de música UK Sings Chart La. I tens una curiositat també sobre la cançó, no? Sí, la cançó va ser acabada ni més ni menys que en 90 minuts. Molt ràpid, no? La tenia molt clara. Sí, la tenia les idees clares. I expressa tota la passió que aporten cançons del Deep House i la música ballada.
I acabem parlant també d'aquest videoclip que ens has dit que va presentar també el Fabrem. Sí, el que passa és que la quiesta va tenir problemes a l'hora de realitzar el vídeo, perquè justament abans de filmar-lo es va trencar una costella i no ho podem moure's durant alguns mesos, per tant no ho va poder gravar en el temps previst. No volia ser aquests 90 minuts, eh? En fi, moltes gràcies, Laia i Estela, que vagi bé i tornem després. Fins ara. Fins ara.
Just a la fusta.
Vuit minuts i les onze. Arribats a aquest punt el que fem és conèixer la previsió del temps. Avui que ens han llevat amb xàfugo i temperatures altes des de primera hora del matí.
I el que fem és saludar Carles Hernández i Reus. Molt bon dia, Carles, què tal? Molt bé, què tal? Per parlar d'aquest estiu que sembla que ha arribat de sobte, no? Ens queixàvem, jo ahir al vespre ja començava a pensar que potser sí que estàvem bé també amb aquest esperit tranquil d'estiu suau. No, home, però és que aviam s'estava bé, no ens podíem queixar gens ni a mi, que realment era una situació que dius, bueno, fa solet, potser sí que hem tingut alguns dies una mica més frescos del que tocava, però realment la situació és que s'estava molt a gust, jo fins i tot allò per ser juliol...
anaves amb el gersellet a la moto, bueno, gersellet, allò, la rebaqueta per no anar completament amb màniga curta, però vaja, que deies, tenies una sensació benestant, que dius, bueno, és una primavera allargada, que ja està bé, que no cal més, i és que, a més, si al cap de setmana, com dius tu, fa sol, doncs ja... Ja compensa, sí, sí, sí. Bé, doncs, el fet és que tenim aquest episodi de calor, un episodi important, potser des d'aprint mes de juny no en teníem cap així, i ja les temperatures s'han disparat, tan màximes com mínimes, i la situació, doncs, és de calor intensa.
Ja que es pot, eh? Sí, sí, a aquesta hora ja tenim ara 28 graus gairebé a Sant Jús amb un 53% d'humitat. Això és una temperatura de sensació de 32 graus. O sigui que la situació és ja força important. Perdó, entre 33 i 34, eh? Que m'he equivocat. Entre 33 i 34 estaríem ara pel que fa a la temperatura ambient. O sigui que és un ambient...
que realment portar activitat física a l'exterior, doncs, emprenya una miqueta, són pràcticament les 11 del matí, i això es pot tornar a inflar com ahir. Ahir què ens va passar? Doncs ahir vam estar en valors una miqueta més baixos que avui, ahir estàvem a 26, avui ja estem a 28, o sigui, són un parell de graus, que és més o menys el que havíem calculat que podria augmentar d'un dia per l'altre, que per a l'una del migdia ens vam disparar fins als 28,9 a Can Ginestar,
gairebé vam tocar els 29 graus i després a partir de la 1 la cosa va fluixar una miqueta i vam estar tota la tarda entre els 27 i els 28. Bé, són temperatures elevades, tampoc no seria res d'espectacular, sinó que seria un dia normal de juliol d'aquests càlids, d'aquests de la canícula, que és el que estem vivint ja, que estem dins d'aquests de 15 a 15 de juliol a l'agost.
El que passarà avui és que hi haurà una miqueta més de temperatura, o sigui, si ahir gairebé tocavem els 29, avui potser toquem els 30 i, clar, les humitats estan al voltant del 40-50%, són humitats elevades perquè tenim la influència del mar i com a xafogor, doncs, la temperatura es podria enfilar cap als 35 o 36. Avui podem patir...
doncs de temperatura de sensació a l'exterior, doncs calors importants. Que si fos un ambient sec no passaria res, perquè és més suportable, pots estar a l'ombra, el sol emprenya, però a l'ombra s'està bé, però en canvi, quan tenim aquesta situació d'humitats propers a la costa, doncs aquí és on ho patim una miqueta més perquè la temperatura de sensació és molt empipadora, o sigui, no t'has de veure 35 graus de sensació...
A Barcelona que a Lleida, o sigui, això ho hem pogut comprovar tots. Bé, doncs, aquesta situació de calor demà encara es pot incrementar una miqueta més. No ho hem dit, però ahir van haver tempestes, Alta Ribagorça, Garrotge, Berguedà, cap a Osona també. No van baixar més, doncs van quedar en aquella zona i van ser importants. Des de Sant Jus, ahir es podia mirar l'horitzó, mirant cap a la penya del Moro, doncs podies veure aquests cumulonimbus, que eren uns cumulonimbus que eren enormes, perquè, clar, si des d'aquí estàs veient el cap d'aquest cumulonimbus,
I t'has d'imaginar que estan cap a Olot o cap a Verga, potser, que queda una miqueta més així cap a l'esquerra, com si diguéssim, en línia recta podies veure aquests comolonimus com descarregaven. Avui tornarà a passar aquesta situació, tornarem a tenir aquestes tempestes de mitja tarda, és una situació típica d'estiu, creixent nubulades als llocs on toca, les comarques del Prepirineu i Pirineu, a la resta ho veiem de lluny i patim la calor. Pel que fa mínimes, avui hem baixat fins als 23,8, o sigui, gairebé 24 graus de mínima, és una nit càlida, de finestra oberta,
que potser l'airet que corria era fresquet, perquè com que portem un juliol, que tampoc no era massa càlid... Clar, no tenim molt acumulat, no? Si corre una miqueta l'aire, doncs està bé, tot i la temperatura elevada, però si no corre l'aire fa aquella sensació d'aixafor que podia passar cap a les 12 o la 1 de la matinada. Doncs bé, aquestes nits càlides de 23-24 graus es repetiran aquesta propera nit, la nit de dijous a divendres, i la nit de divendres a dissabte també. Tot i que ja la nit de divendres a dissabte les temperatures seran altes, però ja començarem a tenir alguns núvols.
No s'acaben de posar massa d'acord els mapes, però intentarem explicar el que passarà, perquè el canvi de temps arribaria coincidint amb el cap de setmanes. Allò que t'empipa tant a tu, doncs acabarà passant. Aquest cap de setmana. Sí, el divendres serà plàcid, serà molt càlid, arribarem al màxim, probablement Sant Just tinguem la màxima de l'estiu.
a no ser que la setmana vinent l'altra onadeta de calor que tenim prevista a partir de dimecres també pugui portar temperatures així d'altes, però sí que potser toquem la màxima més alta del que portem de 2014. Recordem que primers de juny vam arribar als 31,1, doncs potser de cara a les properes hores i sobretot demà, doncs aquests 31 graus els podem arribar a superar. Així doncs, dissabte baixa la temperatura, baixa molt al Pirineu perquè venen de molt amunt, podria baixar entre 6 i 7 graus en zones de muntanya i de l'interior, però a la costa
el termòmetre, el que és el mercuri, tampoc no s'infla tant. Llavors, si estem a 31 o 32 graus de màxim a divendres i dissabte baixa 28 o 29 i segueix a 21 meitat, la diferència tampoc és tan abismal perquè seguirà fent calor. O sigui, no estem parlant d'un canvi de temps de fred o d'ambient primaveral al cap de setmana, sinó que la calor que seguirà sent-hi es normalitza. Recula una miqueta.
Però també va associat a una miqueta d'aire fred i ve pluja. Llavors, els mapes avui ens indiquen que el dissabte al matí, ja de matinada, tindrem forces núvols a Sant Just. Cap al migdia podria haver alguna precipitació i a la tarda s'arreglaria. O sigui que els mapes avui, en comptes de pintar-ho a la tarda o pinten al matí, sembla que hi hauria una certa inestabilitat, que no seria un matí massa màcul dissabte i fins i tot es podria escapar alguna precipitació entre la matinada i primera hora del matí. Després, restes de núvols, però el dissabte no acabaria de fer net. A la tarda potser el sol seria una mica més protagonista.
Baixa una mica la calor perquè la bossa d'aire fred marxa, els núvols fan acte de presència, el sol no escalfa tant, tot això condicionarà una miqueta que la temperatura pugui baixar. Diumenge continua baixant una mica més la temperatura, podem arribar a valors de 26-27, és calor, a la costa xafuó, però el diumenge el que tindrem és un dia força més estable, això ho indiquen avui els mapes, han anat canviant cada dia, potser demà ho acabem de precisar, però diumenge faria sol al matí, seria un dia bastant bo, a més no faria una calor excessiva, 26-27 està bé...
i de cara a la tarda poden créixer nubulades, poden créixer tempestes, i potser la tarda de diumenge, a última hora, cap a la nit, podria arribar alguna precipitació també a Sant Just d'Esvern. O sigui que tenim aquests dos puntets de cap de setmana, matinada de dissabte podria caure algun ruixet a Sant Just, i la tarda, vespre, i ja gairebé nit, també podria caure algun ruixet a Sant Just. Temperatures que es normalitzen, aquesta normalitat podria arribar entre dilluns i dimarts a mantenir-se, però potser dimecres ens torna a arribar una altra bufeta, una altra bosseta d'aire fred, ai, perdó, d'aire càlid, que podria fer tornar a pujar-se el temps.
Per tant, una mica amunt i avall, però en tot cas l'estiu no marxa. No, l'estiu no marxarà. Jo crec que fins al 23 de setembre l'estiu el tindrem nosaltres i bastant més aquí a Sant Jus. Però vull dir, aquests alts i baixos i aquests núvols al cap de setmana foten una mica la gitza i les temperatures de venir molt amunt es podran normalitzar. Perfecte, Carles. Doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia.
Connectem amb les notícies i tornem després a les 11.10. En revistem a Montserrat Nebrera. Bon dia, són les 11.
La Fiscalia ha demanat finalment l'absolució pels 3 activistes antimats jutjats avui a Girona perquè no veu indicis de falta en la protesta on dues dones es van encadenar a un vídeo de ciment. Ada Colau és contrària a ajornar la consulta del 9 de novembre. La portaveu de Guanyem Barcelona diu al matí de Catalunya Ràdio que això comportaria postargar el debat social i econòmic, cosa que seria insuportable per la ciutadania.
Des de les 9 del matí fins a les 2 de la tarda, Israel i Hamas aturen les hostilitats a la franja de Gaza després de 10 dies d'atacs mutus, més de 220 morts i 1.500 ferits. L'ONU demana la treva per raons humanitàries per poder evacuar els ferits més greus i abastir la franja.
El conseller de Salut, Bois Ruiz, preveu que a finals d'any totes les operacions amb temps garantit es faran dins del termini de sis mesos. Ara assegura el 20% d'aquestes operacions es fan fora de termini. El conseller ha afirmat que tots els llits que es tanquen aquest estiu es reobriran a la tardor.
Mor el veí de Pons de 41 anys, rescatat ahir inconscient del canal d'aigües braves d'aquesta població de la Noguera. L'aigua el va arrossegar mentre es banyava. L'expert en terrorisme islàmic, Fernando Reinares, alerta que Catalunya pot ser caldo de cultiu del jihadisme. Reinares assegura que hi ha individus i congregacions d'orientació salafista establerts a Catalunya i seria el pas previ als processos de radicalització i reclutament jihadista.
El director del Saló del Manga, Carles Santa Maria, fa una crida a les administracions perquè ha d'acuir l'espai de Fira Barcelona-Montjuïc. Segons ha dit el matí de Catalunya Ràdio, el recinte ha quedat obsolet i cal una modernització de les seves instal·lacions. Santa Maria ha apuntat que el Saló s'ha encarregat d'ampliar 15.000 metres quadrats més l'espai per la pròxima edició.
Catalunya Informació Esports. El Madrid fa oficial el fitxatge de l'alemany Toni Kroos per a les sis pròximes temporades. El presentaran aquesta tarda el Bernabéu després de passar a la revisió mèdica. El Barça s'entrena aquesta hora en l'única sessió del dia amb la baixa d'Adriano amb una alteració cardíaca.
El FIEC Joventut espera anunciar a les pròximes hores el fitjatge d'un base titular. A l'europeu de Waterpolo, la selecció espanyola masculina juga avui contra Alemanya. L'equip femení espanyol va perdre ahir amb Rússia per 9 a 10. I a l'europeu d'hoquei patins avui Espanya i Itàlia. Ahir van guanyar França per 7 a 2.
I el temps avui i demà. La calor tocarà sostre. Es preveuen moltes màximes aquest migdia i tarda entre els 30 i els 35 graus. A l'interior encara es poden enfilar una mica més. Domini del sol amb alguna tempesta aïllada aquesta tarda al Pirineu. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Montserrat Nebrera serà la cap de llista de Convergència i Unió a les eleccions municipals de 2015 a Sant Just. L'Assemblea de Militants, el grup local, va ratificar la candidatura proposada pel comitè executiu local amb un 74% dels vots a favor, un 14% dels vots en contra i el 12% d'abstencions.
El president del grup local de Siu, Miquel Obrador, va fer la presentació de la candidatura i els militants van obrir un debat al voltant d'aquesta proposta. Pràcticament tres quartes parts dels presents a l'Assemblea van ratificar la candidatura de Montserrat Nebrera com a cap de llista de Siu a les municipals de l'any que ve a Sant Just.
Més qüestions. Sant Just, Sant Joan d'Espí i Sant Feliu reforcen el suport a l'emprenedoria i l'activitat empresarial. Els alcaldes dels tres municipis, Josep Perpinyà, Antoni Poveda i Jordi Sant José respectivament, han signat aquest matí un conveni per millorar i enfortir el teixit empresarial del territori i les iniciatives emprenedores que es portin a terme.
L'acord suposa que els tres ajuntaments treballaran conjuntament per reforçar les polítiques de suport al teixit productiu i a les iniciatives emprenedores que sorgeixin. El conveni contempla engegar accions formatives d'informació i assessorament per a empreses i persones emprenedores.
I un apunt en clau cultural per aquest vespre es presenta avui al catàleg que complementa l'exposició Escudella a l'Abisme de Carme Malaret. L'autora dels textos ha estat la Sant Justenca Clara Aguilar, que desgrana els pensaments i reflexions que suggereixen les obres que es troben a la mostra de Malaret.
El catàleg està estructurat en blocs temàtics i està concebut com una narració. La presentació del catàleg tindrà lloc aquest vespre, dos quarts de nou, al Castell de Cornellà, on hi ha l'exposició Escudellà a l'Avisme, i després es farà una visita comentada i un concert de música barroca catalana al Pati del Castell.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Say what you want to satisfy yourself But you won't want everybody else that you should want You know I could be brown, I could be blue I could be violet sky I could be happy, I could be bad
Country, we're leaving. Ka-ching!
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Parada sol·licitada, sopat ex-mex. Sigui quina sigui la teva nit, nit bus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, gestion. Nit bus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nit bus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, nit bus. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Als 98.1 de la FM tens tota la informació local amb bollatins horaris i dos informatius al migdia i al vespre. Sigues el primer a saber què passa a Sant Just. Ràdio d'Esverns. Ens agrada estar amb tu.
Just a l'estiu a Ràdio d'Esvern. Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura... Tot això i més cada dia a Ràdio d'Esvern, 98.1 de la FM. Ens agrades tant tu.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passen 12 minuts de les 11 i aquesta hora parlem de política municipal perquè Montserrat Nebrera serà la cap de llista de Convergència i Unió per Sant Just en les properes eleccions municipals. Ahir dimecres l'assemblea va ratificar la proposta del comitè executiu local que proposava Nebrera com a alcaldable per les eleccions de la primavera que ve i a aquesta hora saludem a Montserrat Nebrera. Molt bon dia. Què tal? Bon dia.
L'Assemblea de Militants va ratificar ahir al vespre, com dèiem, aquesta proposta amb un 74% de vots a favor, un 14% en contra i un 12% d'abstenció. S'esperava aquest suport? Està contenta? Com ho va rebre? Estic molt contenta. La veritat és que és una majoria, diguem que contundent.
I, per tant, comencem a caminar cap al que creiem que serà un canvi en l'alcaldia de Sant Just amb un peu. És una gran notícia. I esperem, a dir més, que els tensionistes i els nos també al final de tot aquest camí s'assumin i tothom sigui en ple rendiment per aconseguir el nostre objectiu.
Es presenta com a independent. Sí, sí, sí, com el que soc. No s'afiliarà a Siu, per tant. Bé, això la vida... Mai es pot dir de res, i sobretot una persona com jo no ho pot dir, que no hi ha canvis i que es puguin produir. Però ara per ara soc independent i crec que és una bona manera d'entrar en aquesta fase de la política en la qual la gent, cada vegada que ho sent parlar dels partits polítics, arrofa una mica el nas. I crec que, per tant, és un valor afegit i no una treva.
S'ho ha pensat de tota manera? S'ho ha pensat ja d'afiliar-se o no afiliar-se? No, ara mateix el que estic pensant és com construir un bon equip, acabar de construir per fer el projecte i entrar definitivament a l'alcaldia del maig de l'any que ve. En quin moment va començar a pensar que volia ser la cap de llista o encapçalar aquest canvi que comentava ara per si ho hagi sent just?
No crec que hi hagi un moment concret. Tothom sap que en un passat hi vaig tenir una activitat política. Com deia Josep Piqué, amb el qual hi vaig fer l'entrada a la política, això és com un virus que si no ocula i després ja no es treu mai més.
i sempre ha quedat alguna cosa, la preocupació pel que està passant a Catalunya, per tot el procés que estem vivint, que és absolutament, des del meu punt de vista, històric, i en l'àmbit municipal, moltes coses que preocupaven, mica en mica et vas preocupant pel que passa al teu voltant, tot i que jo soc persona que tradicionalment treballa a Barcelona i, per tant, ho vius d'una manera, diguem, secundària.
Però, a mica en mica, entrant en contacte amb la gent que ara forma l'executiu de Convergència a Sant Just, parlant sobre els temes que ens preocupaven mútuament, es va obrir aquesta possibilitat. Fa molts mesos que hi parlem i que pensem i que ens hem anat apropant. I crec que això fa que sigui més ferm i més fonamentat.
De fet, ara comentava, des del 2006 fins al 2010 va ser diputada del Partit Popular Català i també el 2010 va tirar endavant el Partit Alternativa de Govern. Ara l'opció política que més la defineix o on més a prop pot estar és competència i unió? Jo crec que hi ha molts punts de contacte entre tot això. No crec que hi hagi uns grans canvis del punt de vista ideològic, el que anomenaríem, ara s'anomena,
poder per cada bé socioliberal com a pensament és una mica el que quan vaig començar a fer política i tenia com a projecte no va ser possible en l'àmbit del Partit Popular per moltes raons que fins i tot em van fer enfrontar-me en una candidatura en un congrés i després ho vaig intentar a través d'un projecte polític propi del que vaig comprendre al cap de molt poc temps és que és molt difícil perquè calen moltes sinergies
Ara a Sant Just no crec que hi hagi una altra opció des de cap perspectiva que estigui més a prop del que penso i del que en altres àmbits he anat pensant en el canvi de sintonia i de sensibilitat que s'ha produït a Catalunya en els darrers anys. Des de l'any 2009 he plogut molt i aquesta pluja que ha plogut em fa veure que el nostre camí probablement va cap a un àmbit diferent del que jo pensava en aquells anys.
I per tant se sent a prop també de Convergència i Unió a nivell nacional, de la línia general del partit. Jo he dit ja més d'una vegada i ara que tinc un mitjà de comunicació per dir-ho públicament, jo no soc de Convergència perquè no he militat mai en el partit i seria molt agosarat dir que hi formo part del partit.
però sí que he vist en Convergència i Unió una figura que des del meu punt de vista, i jo em dedico a això en l'àmbit universitari, ha estat capaç de liderar un procés de canvi i es diu Artur Mas. I des d'aquest punt de vista m'hi sento a prop del president i m'agradaria que aquesta candidatura i aquest canvi a Sant Just contribuís a que la seva figura encara més fos reformada.
N'ha parlat? O amb ell o amb algú proper al seu cercle? Bé, en el seu cercle sí, perquè ja he estat... Ahir vaig estar a l'assemblea en Lluís Coromines i tinc bona amistat amb bona part de la gent des de la meva experiència parlamentària. Però amb el president no. De tota manera, una abraçada des d'aquí i molts ànims.
Creu que la ciutadania de Sant Just entendrà aquest passat popular, encara que ara comentava que és una cosa que fa temps, que ja ha comentat en altres ocasions el seu desencant, la seva decepció, però que la ciutadania podrà discernir una cosa de l'altra? Jo espero que sí. De tota manera, sempre penso que el meu mentor en el Partit Popular, que era Josep Piqué, va fer un trànsit més variat que el meu,
I ningú li va retreure mai. Va passar diverses responsabilitats des dels partits d'esquerra comunista fins al Partit Popular i fins i tot va ser assessor en una mena d'assassor, un consell assessor amb el president Montilla. Esquerra Republicana, Convergència, ningú li va dir per què.
Entre altres coses perquè la gent pot canviar i és lícit no solament canviar, sinó que a més forma part de la coherència explicar que s'han produït aquests canvis. I jo des de molts punts de vista m'he adonat que Catalunya ha canviat i les persones que la comanden, que la governen, també ho han fet en la seva majoria. I jo vull ser partícip d'aquest canvi i d'aquesta història que ens teme i que crec que és cap d'alt i que serà recordada en el pas dels anys.
Aquest salt de Partit Popular a Conversència i Unió no és directe, vull dir que hi ha hagut tot aquest temps entremig i han passat moltes coses durant aquest temps. Però de tota manera, també deia al principi que començar de zero costa molt o crear un partit nou costa molt i unes cicles també porten molt bagatge al darrere. Sí, és cert. I en aquest cas són dos partits...
amb un nom molt important i que fins ara potser no estem tan acostumats a veure canvis en aquest sentit. Creu que pot haver-n'hi més, també? Pot obrir un camí? I espero que sigui així. Jo crec que el que està arribant és no una nova política, això ha passat moltes vegades, però quan comença el descensís per múltiples motius,
per la creació econòmica, per el descrèdit d'algunes institucions, per la corrupció política, que jo crec que és consustancial a l'ésser humà, però que ara es veu molt més palesa, perquè tenim els mitjans de comunicació que hi posen el focus a sobre, ha arribat el temps de començar a meridar, començar a imbricar la societat, la gent, amb els partits polítics, que aquests suregin, que hi hagi uns bassos comunicants que posin la gent en contacte
amb les estructures polítiques. Penso que els partits polítics són associacions de privats que aconsegueixen governar i, per tant, què més que legitimar que aquestes entrades i sortides es produeixin amb la tranquil·litat i amb la flexibilitat més gran del món. Jo crec que la política és un passar, que els partits polítics són instruments i no finalitats i, des d'aquest punt de vista, ara mateix som aquí i m'agradaria que això contribuís a que Sant Just d'aquí un temps lluís una mica més del que lluís ara.
Compartència Unió és el principal partit de l'oposició a Sant Just, de fet comptàvem cinc regidors a l'Ajuntament, un menys que el PSCQ és qui governa. Com encara el repte de convertir-se en alcaldessa per Sant Just?
Encara una realitat que la història de Sant Just fa realitat i m'entendrà tothom que m'escolti. Anem a buscar la majoria absoluta en aquestes eleccions municipals properes per múltiples raons. Entre altres coses perquè tenim un projecte
que volem que sigui una realitat en un temps relativament curt. Algunes coses no seran d'aquí dos dies, però algunes sí que es poden començar a fer des d'allà i per això cal tenir la potència que dona l'aproximació amb la gent en una majoria molt contundent. Entre altres coses perquè ja sabem que en algun altre moment de la història en vuit regidors de Convergència i Unió no ha pogut governar perquè no ho es van aliar perquè no ho fos.
Ara toca arribar als nou i aquest és l'únic camí, l'únic horitzó que jo em plantejo de cara a les eleccions municipals del maig. Espero que la gent ens acompanyi perquè els asseguro que això farà un tom importantíssim i que a més no és una simple qüestió de canviar persones a les cadires, no és un recanvi de persones, és el canvi que Sant Just necessita.
I quan es vegi, quan es comenci a copsar en la gent, s'entendrà per què teníem tantes ganes d'aconseguir això que serà una realitat al maig. Per on passaria aquest canvi? Què implicaria? En què es notaria? En què notaria la gent?
Sant Just té un problema de proximitat amb Barcelona que ha fet que moltes de les coses que es podien fer a casa nostra, en aquest petit país que és Catalunya, aquestes coses no siguin realitat. És a dir, la gent fuig per anar a prendre una copa, per anar a fer un àpat, per passejar...
i s'enjustem moltes coses a oferir, entre altres coses que és una porta a colserola importantíssima, que té moltes coses a oferir des del punt de vista lúdic i des del punt de vista cultural. Però a més ha de començar a pensar en gran, i aquest pensar en gran, que és el que estem fent no solament amb la gent dels militants, que hem estat ja parlant i amb el comitè, sinó amb gent que s'ha apropat a nosaltres, com jo mateixa, per començar a construir un projecte en el qual coses que ara semblen agosarades siguin una realitat d'aquí 15 o 20 anys,
Això se li pot donar un tot molt important. Aquesta proximitat s'ha de convertir no en una fallida, no en un defecte, sinó en una oportunitat. Això és el que diuen els orientals. Fes dels teus defectes o dels teus greuges una oportunitat per créixer. I això se li ha de donar a la volta.
No cal més que, i jo això porto aquí 12 anys vivint a Sant Jús, d'aquells Sant Jús que vaig conèixer fa 12 anys, com ha anat perdent des d'un punt de vista comercial, associatiu, una certa lluentor que havíem viscut. És cert que algunes coses s'han recuperat i això s'ha de posar en valor. Com ara?
Com ara, per exemple, la festa major que n'he vist veure, i les persones que s'han implicat en aquestes, les entitats que s'han implicat en aquesta festa major, hi ha coses que han començat a tenir una mica el que jo vaig veure quan vaig arribar aquí a Sant Just. Però he vist com moltes botigues tancaven i algú dirà això és irreversible. Res és irreversible. La crisi no hi té a veure?
La crisi té molt a veure, però de la crisi hem de treure la lliçó de com hem de fer les coses a partir d'ara. És evident que els models que teníem no serviran en el futur i això és el que hem de pensar. Per tant, més enllà de gestionar, que és molt important, gestionar el dia del present, hem de començar a visionar com voldrien que es fossin just en el futur, quin tipus de ciutat ha de ser. I s'ha de convertir en un referent. Si altres ciutats ho han aconseguit per altres coses, nosaltres hem de buscar el referent que faci de Sant Just
el punt de mira de molta gent, i que faci que quan algun turista arribi a Barcelona i digui què més podem fer, doncs també podem anar a Sant Jus a veure, o a fer, o a anar, i quan parlo d'anar a veure per un turista també hem de pensar en gent que es vol formar, que vulgui venir a casa nostra, i en indústries que es vulguin establir, i en reordenació d'aquest petit territori d'una manera que sigui per la gent una joia, i això es pot fer.
Falta menys d'un any, de fet, per a les eleccions municipals. Estem a juliol i seran el maig de l'any que ve. Per tant, seran deu mesos intensos i marcats també per la consulta del 9 de novembre. Des de Convergència n'hem parlat en tres moments, tant amb el portaveu Llorenç Rey com també amb el Miquel Obrador. Suposo que en aquest sentit, o des de Sant Just també, de cara als pròpies mesos treballareu o posareu, focalitzareu en aquesta direcció.
No hi haurà més remei, tot i que la política municipal té les seves dinàmiques i els seus interessos i els seus problemes. Això crec que és el més important i des del meu punt de vista en què s'haurà de treballar, tenint en compte el que he dit abans, totes les coses que crec que s'han de fer. Ara, i vivim en un context que és el que és, és veritat que el mes de setembre, el mes d'octubre i el mes de novembre seran molt, molt ruins, seran...
seran realment apassionants i ja veurem què és el que passa jo crec que sabrem entre mitjans de setembre i el començament d'octubre tindrem més o menys clar per on aniran les coses a partir del mes de novembre però s'ha de viure amb alegria perquè sempre dic que aquestes coses un dia o un altre haurem d'explicar-les als fills i als nets i direm que vam viure en un moment que realment
Jo, des del punt de vista pròpiament tècnic, com a professor de dret constitucional, crec que no s'ha vist a Europa mai. Creu que Catalunya serà independent? Jo crec que Catalunya acabarà sent independent per, entre altres raons, la manca de capacitat de les estructures polítiques centrals d'entendre que el que passa aquí no és ni una dèria ni la folia d'un president que ha volgut salvar no sé què,
ni una colla d'esbojarrats. El problema és que allò que havia pogut estar fa uns anys, una pretensió d'uns quants, s'ha convertit en un convenciment majoritari. I això és el que jo mateixa he vist. I el que li ha passat al propi president, ho ha explicat més d'una vegada, hi ha tantes altres persones que des d'àmbits diversos, des del punt de vista ideològic,
acaben comprenent que no hi ha una altra manera de fer-ho que ser independents. Aquesta independència com serà? Serà com totes les independències que hi ha en aquest moment en el món, molt intradependents, molt poc independents, perquè l'economia, vulguem o no, marca moltes coses i perquè això que anomenen globalització forma part de les nostres vides.
però sí que amb unes estructures pròpies que permetin que des del punt de vista dels que creiem que cal una regeneració democràtica, encara que aquesta paraula ja està també molt manida, ens donen una oportunitat de fer les coses una mica millor de com les hem fetes fins ara i de començar unes dinàmiques en les que la cultura política d'un país faci que la gent, els governants, estiguin més vigilats per la gent.
I a veure acabar, quina relació té amb l'actual portaveu de Siu Llorenç Reí? Molt bona. A part de comprar els seus forns el pa i pastissos i de més, que això per suposat que ho fem, molt bona. I a més, a part de reconèixer la seva generositat en la manera en què s'ha ofert
a treballar amb mi en allò que evidentment jo no conec com ell ho domina doncs crec que ha estat d'una generositat i d'una capacitat de planar camí perquè aquesta entrada d'una persona que efectivament no és militant en una estructura que té les seves dinàmiques com es pot comprendre dintre d'un partit sigui el més plenero possible i des d'aquí li vull agrair al Llorenç tot el que ha fet i el que estic convençuda que farà a partir d'ara gràcies Llorenç
Ho compaginaran d'alguna manera la representació municipal? Aniran de la mà o n'han parlat de tot plegat? No, i a més això crec que de la mateixa manera que hem respectat fins ara, primer l'aproximació que va fer alguns membres del comitè executiu local a la meva persona, després de les votacions al comitè executiu que l'assemblea ho ratifiqués i no dir res fins que la gent no hagués d'alguna manera recolzat aquesta opció.
Ara toca fer el projecte, la llista, les persones que hi participaran, tot plegat, de la manera més acurada i democràtica possible. Aquesta era una mica també la meva exigència en entrar i m'he adonat que, a diferència del que va ser el meu passat, això forma part de l'esperit de la gent que ara està al capdavant de les responsabilitats de Convergència i Unió aquí a Sant Just. Jo els agraeixo molt que això sigui així i, per tant, ja en parlarem d'això. Una vegada ho tinguem, però jo m'agradaria poder comptar
Amb ell per suposar i amb tota la gent que m'està donant suport perquè crec que són peces molt valuoses. I a l'hora de treballar en aquest projecte, que hem dit també que volen treballar per la majoria absoluta de cara a les següents municipals, què és el que més l'espanta? O a l'hora d'explicar-se a Sant Just hi ha alguna cosa que digui això potser és el que ens costarà més?
No m'espanta més que el temps que robaré als meus fills i a la meva família. L'única cosa que m'espanta és aquesta. La resta, jo porto des dels 15-16 anys pagant-me coses, la meva moto, el meu carnet de conduir i treballant, ja en tinc uns quants i això m'espanta. M'agradaria, a més, que aquesta activitat municipal fos compatible amb la meva feina professional
Fins al final dels meus dies perquè m'agrada donar classes i m'agradaria molt que això fos per la gent des del començament una aposta per la responsabilitat. A mi m'ha costat personalment molt decidir perquè sabia el que sacrificava des del punt de vista personal.
I m'agradaria que la gent ho entengués així. La meva vida, abans de començar aquesta aventura, que espero que sigui al final de tot un resultat impactant, vivia molt tranquil·la i molt bé. I solament la responsabilitat del moment històric i del que crec que Sant Just es mereix m'ha fet donar el pas. I sobretot, jo crec que més enllà de tot això, veure que l'equip que ara està comandant Convergència i Unió Sant Just s'ho mereix perquè són una gent increïble.
Continuarà col·laborant els mitjans per això durant aquest temps? Bé, ja veurem què és el que és possible. Per mi estaria molt bé i en tot cas espero que ningú entengui com un abús de posició en els mitjans de comunicació perquè són moltes les altres coses sobre les que s'opinen política que no tenen res a veure amb l'àmbit municipal i crec que es poden separar. Serà el que la gent que està en els mitjans vulgui i jo estic a disposició pel que creguin que puc servir.
Doncs moltes gràcies, Montserrat Nebrera, cap de llista de Convergència i Unió per Sant Just, ahir es va decidir en assemblea i avui hem pogut parlar aquí al Just a la Fusta. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres per convidar-nos, perquè sou el primer mitjà en què hem anat i no podia ser d'una altra manera. Doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estesa al meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot.
Un biorritme elemental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres preus.
Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de nit. Deixa endavant de la ciutat la tarda llarga i potser més.
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Deixem davant de la ciutat la tarda enllarga i potser més.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Ara passant sis minuts de dos quarts de dotze, saludem la Marta Molins. Bon dia, Marta. Bon dia. Per parlar-nos en aquest calaix de cultura, avui has decidit parlar de sèries. De sèries, perdó, de pel·lícules. De pel·lícules. Avui toca pel·lícules, ahir van ser sèries, avui pel·lícules. Doncs sembla ser que molt s'ha comentat. Com seria aquesta segona part d'Otxo apellidors bascos, la famosa...
pel·lícula comèdia de la qual Emilio Martínez Lázaro ha conquistat les sales espanyoles posicionant-se al capdamunt en nombre d'espectadors per davant de la mateixa avatar i que ha generat un interès en la seva estrena en línia, que té pocs precedents que una pel·lícula s'estreni en línia i tothom estigui allà esperant a veure quan s'estrena.
Diu que la seqüela de la cinta, que protagonitza en Clara Lago, Dani Rovira, Carmen Machi i Carra Eljade, serà més ambiciosa i que, segons va assegurar el co-guionista de la cinta, Diego San José, serà ben aviat que s'estreni perquè es preveu que la seva estrena sigui a finals del 2015. Per tant, a finals de l'any que ve tindrem la segona part d'Otxa Països Bascos.
També s'ha confirmat que aquesta pel·lícula es gravarà aquí a Terres Catalanes i que portarà per títol en format Pregunta 8 apellidors catalaners. Es veu que els protagonistes viatjaran a Terres Catalanes i que ara mateix estan buscant un actor...
català que pugui fer el paper potser semblant el de Dani Rovira, no? Potser també serà un xaval català que s'enamori de què passarà, però bé, de fet la història és seguir amb aquesta línia i també es diu que
En altres produccions la informació va arribant a poc a poc. Grishin Barrois, que és el conseller delegat de Telecinco Cinema, que és la productora que està al darrere d'aquesta pel·lícula, s'ençosa més la idea de traslladar l'acció al territori català i incorporar aquest actor que estan buscant. De moment no ha informat sobre res més de la pel·lícula.
també ha dit que en declaracions al món de RAC1 vol donar, que també de fet va donar aquesta exclusiva que hi hauria segona part del món de RAC1, diu que el material que li ha arribat a mans de Sant José i de Borja Covega, que és l'altre guionista de la pel·lícula, és meravellós i tan complex que donaria per fer una miniserie. Diu que el guió final del film, però tal com avançava recentment Sant José, està encara molt verd i això obligarà... Clar, és molt d'hora, no? Encara...
Això obligarà els dos bascos a passar l'estiu vivint tancats intensivament per veure què surt quan es posin a plasmar en paper el nou projecte que començaran a l'abril. Diu que Barroi s'ha mostrat entusiasmat per la idea d'estirar la goma d'aquesta producció i que ha tingut molt bona acollida.
I per tant ha estudiat fins i tot la idea de fer fins a 5 seqüeles diferents de la cinta, però segur que de moment treballen només amb la segona part amb el mateix repartiment i equip tècnic de la primera producció. Doncs és un detall també. Sí, diu que tothom continua treballant.
i que bé, només estan buscant aquest actor català que els falta. O sigui, que si hi ha actors catalans per aquí, que vagin mirant per Mediacet o per internet a veure si realment fan càsting. Que s'ofereixin, no? Perquè sí, sí, realment, vull dir-te, a lo millor, qui en sabe, no? Pot ser un gran pas. Diu que el conseller delegat de la cadena prima assumeix que el major problema d'haver donat la campanada amb aquesta cita, amb aquesta pel·lícula que ha tingut tant d'èxit,
diu que fins i tot va ser dos mesos número 1, és que s'ha creat un monstre i que per això ara hi ha expectatives que totes les pel·lícules que es produeixin superin els 56.000 milions d'euros recaudats i els 9 milions d'espectadors de la primera, cosa que serà tot un repte per l'equip i que sembla ser que treballaran dur perquè així sigui.
Veurem de què tracta la pel·lícula. Han assegurat que serà totalment comèdia i en relació a la primera part. Per tant, no es preveuen molts canvis i bé tothom està entusiasmat des que es va dir que ja veuria aquesta segona part. Sí, sí, amb l'èxit que ha tingut, normal que la gent ja la deu esperar amb candeletes.
Bé, doncs haurem d'esperar encara, eh? Sí, fins a finals de 2015, bueno, un anyet tampoc, no. Bueno, a finals de 2015 jo crec que la gent hauran de fer alguna cosa per anar-ho recordant perquè si no també la gent té molt poca memòria, eh? I de tot se n'oblida ràpid. Sí, jo suposo que a mesura que es vagin rodant i que es vagin estrenant trailers i això suposo que també aniran...
aniran també informant en fi, molt bé Marta, moltes gràcies i que vagi bé, fins demà adeu, bon dia
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Just a l'estiu, a Ràdio d'Esvern.
Dos minuts i arribem a tres corts de dotze. Com que dijous, aquesta hora el que fem és pensar ja en menjar. I per això el que fem és saludar el Dani Martínez i el Joan Xirivella. Bon dia a tots dos, què tal? Molt bé, bon dia. Com estem? Tinc a punt la sintonia que suposo que hem de posar-la de l'altre dia, no? Sí. Doncs, en principi, no. Ara. Ara.
Qui la fa la presentació? L'he de fer jo, se suposa, gairebé jo els noms i això així. Sí, digues tu. No, vinga, repetit això. Et va més a tu, Dani. Vinga, vale. Ara. Joan Xirivella.
Daniel Martínez i la locutora Carme Bardoi presenten Àpats d'estiu, tot un món de cuina. M'ha agradat avui, a més que m'has de pujar del rang, no? Ja sóc locutora, no sóc només col·laboradora, o sigui que endavant. Perfecte. Doncs atenció, molta atenció. Et recomanaria que agaféssiu llibreta o que obríssiu algun arxiu a l'ordinador perquè avui ens porteu uns quants àpats que...
Fan molt bona pinta, especialment un que ens heu cuinat i que ja ens heu portat aquí directament a la ràdio. Suposo que aquest ens tocarà a la part de les postres, però... Però abans hem d'anar al pica-pica, no? Exacte. Un pica-pica molt de les Canàries, que és la papa a rugar con mojo picón. Les heu tastat algun cop a Canàries? No, a Canàries no, però aquí sí.
Allà realment, jo recordo un cop que hi vaig anar i que intentava menjar, no sé, volia les clàssiques patates fregides i no podia ser, en realitat, el que tocava o el que et servien a tot arreu eren aquestes papes. Papes rugues, sí. Molt bones i mai n'he fet a casa, per tant, a veure, expliqueu-nos com s'han de fer. Primer de tot, com sempre, ingredients. Sí, el kilogram de patates petitetes...
No d'aquelles alcalí grans, no, petitetes, eh? Sí. Quatre grans d'all, mitja cullerada de comí molt, dues cullerades de pimentón de la Vera, cinc llesquetes de pa sec o torrat, oli d'oliva extra, sal i pebre, un raig de vinagre de Modena, un raig de vinagre de vi blanc...
canyella molta, 4 pimientos morones, en conserves i aigua. Sal pot, si la sal pot ser normal, o gruixuda. Gruixuda suposo que sempre és millor, no? Sí, sí. Molts ingredients, eh, veig? Però suposo que el procediment no és gaire complicat. A veure, per on començaríem? Rentar bé les patates que tindran que ser petitones. Cobrir-les amb aigua calenta i posar-li la sal. Aproximadament 250 grams de sal per un quilo de patates.
Deixarem bullir uns 30 o 40 minuts amb foc fluixet. Es van fent fins que l'aigua pràcticament s'ha evaporat. De tant en tant s'ha de punxar per veure que són al punt. Quan siguin cuites les traiem del foc i les passem per aigua freda. Sequem bé la pell perquè es puguin arrugar. Sí, que fa que siguin arrugats que dóna el seu nom, no? Sí.
Si volem que quedin més arrugades, les posarem en un cassó, sec, sense aigua, amb sal, i pebre, i el foc a mitja potència. Directament, eh, doncs? Sí. Sense aigua ni res, que no bullin. I remenem una mica el cassó. Molt bé. I ara hauria de fer el que li dona gust. Exacte. A veure, que són tots els altres ingredients que ens heu explicat. Però on comencem? Posem a escalfar oli d'oliva i fregim els grams d'all amb pell i tot.
Quan són daurats els traiem i en aquell oli afegim el pa tallat a trossos petits. Pelem els alls i els reservem amb el pa fregit. En un bol posarem l'oli del fregit, el comí molt, la canyella molta, el pebre vermell, la sal i el pebre. Afegim una mica d'aigua. Un moment, perdó, eh? No és canyella que ens hem equivocat, és cayena.
Ah, no és canyella. No és canyella, és cayena. I què és cayena? La cayena és la... Com es diu això? La guindilla. És una guindilla molt petiteta. Ah, és que pensava que dolç, no? Si li posem canyella... Ara ho entenc.
El pebre vermell també, no? Sí. Afegim una mica d'aigua i ho passem tot per la batedora fins que quedi una pasta com un puré. Per últim hi afegirem el pimentomoron, el vinera de Mòdena i el de vi i ho passem tot pel mini pimer.
I rectificar la sal si fos necessari. Important, molt bé. Doncs mira, ja tindríem un... Home, aquest segur que sorprèn, no? Si ho fem a... I és bo, és molt bo, eh? Jo l'he tastat i és boníssim. Doncs una bona proposta per fer un pica-pica on també afegiríem una amanida de formatge de cabra. Sí, un dia a la nit, que no tens ganes de cuinar...
que fan la pel·li preferida teva a casa, a la tele, i vols menjar alguna cosa lleugera... Ja ens recomanaries fer una amanida. I tant. Amb els 5 ingredients tan simples com un mesclum d'enciams variats, amb rúcula i canonges, 4 rodanxes de formatge de cabra, que el podeu trobar a tots els supermercats, pràcticament, 4 llesques de pa de motllo...
un grapat de pinyons, tomàquets tipus xerri, un gotet d'oli d'oliva, un gotet de vinagre de mosquatell o xerès i sal. El procediment és tan bàsic com primerament prepararem la vinagreta passant per al túrmics, l'oli, el vinagre i un grapadet de pinyons i un pessic de sal i emulsionem la barreja.
Tot seguit, netegem bé els enciams, els tallem a trossets i els posem al voltant del plat, deixant el centre buit. Netejar els tomàquets, tallar pel mig i col·locar-los repartits per sobre els enciams. Per fer-ho més bonic, no? Sí.
Què més? Posem una mica de sal al damunt l'amanida i llavors l'arroixem amb la vinagreta. Què hem fet posteriorment? Tallar les llesques de pa de motllo a la mateixa mida que la rodona de formatge. Sí. Col·loqueu el formatge damunt i poseu una estoneta al gratinador del forn fins que estorri una mica. Col·locar la torrada amb el formatge al centre de l'amanida.
Finalment, torrarem uns quants pinyons, passant-los per una paella amb una mica d'oli i després els escamparem per damunt de l'amanida. Molt complet per això, perquè té aquesta part del pa, el formatge i tot plegat. Jo no veig que sigui una amanida, com deies tu, per fer-la en un segon, eh?
Vull dir, crec que has de tenir el teu temps, has de tallar el pa igual que el tomàquet, però està molt bé. I a més, per un sopar de pica-pica, quan s'han de portar coses, pot ser una bona opció. I ara un típic de la cuina espanyola, la cuina catalana, que no pot fallar mai en un àpat. Croquetes de pernil. Correcte.
Ara, Joan, explica'ns una mica els seus ingredients. Perquè, primer de tot, què ens caldria, no? Perquè farem totes les croquetes, eh? Ingredients per 4 persones. 250 grams de pernil tallat a mà. Vale. Una ceba gran. 80 grams d'oli. 80 grams de farina. Llet, sal, dos ous per l'arrabossat i parrallat per l'arrabossat. Molt bé.
80 grams d'oli serien 80 litres. 80 litres seria massa. Llavors, primer de tot hem de començar a fer amb la ceba, no? Sí. Podem aputxar la ceba amb l'oli des de fred fins que no fi calor. Afegim el pernil i el saltejarem dos minuts. Afegim la farina, l'hem de remenar bé fent una pasta.
S'ha de cuinar sense parar de remenar 5 minuts a foc lent. S'ha d'estar molt concentrat, eh, realment, per fer aquestes croquetes. Què més n'entén? Anar-hi afegint llet a temps ambient, a la paella, sense parar de moure, mesclant amb la pasta, fins a tenir consistència d'una salsa molt espesa. D'acord. Llavors, un cop tenim aquesta salsa ben espesa, que suposo que és el secret de les croquetes, què hem de fer? Sí.
Ho hem de posar en una font o en una màniga pastissera i ho hem de deixar refredar. D'una forma a les croquetes, arrebussar-les de nou i després per par ratllat. Fegi les croquetes en abundant oli calent. És tan bàsic que els estris que necessitem per fer aquest plat són la paella, els plants i la màniga pastissera. Molt bé. Ho heu provat vosaltres de fer croquetes o què?
Bueno, això ho vam fer en un curs de cuina, però a casa... Això és difícil, eh? Això sí que vol el seu temps, no? Però bé, el que sí que heu provat és una de les postres que ens porteu per avui, que la tenim aquí a la ràdio, a veure si ens en queden quan surti del programa, perquè...
Heu fet una coca de iogurt amb xocolata. Correcte, sí. Ens explicareu com es fa, i també el pastís Satcher. Sí, el pastís Satcher, que és el baranà. Ah, això per després. Però el Satcher ja us explicaré. O sigui, acompanyaríem aquestes patates del mojopicón, les croquetes i l'amanida, o acabaríem tot plegat amb una coca de iogurt amb xocolata, no? Sí. Què ens caldria? Apuntem, eh? Doncs mira, tres ous sencers, un iogurt natural o bé de llimona,
Tres mides de iogurt de farina, dues mides de iogurt de sucre, dues, jo li poso dues mides de iogurt d'oli, un sobre de llevat royal, ratlladura de llimona, una copeta de nis i dues cullerades de cacau pur. És tan senzill com barrejar en un bol tots, tots, tots els ingredients excepte el cacau.
Tindrem en compte que hem de tamizar la farina, si voleu, si no, no hi ha cap problema. Tu l'has tamisada, Dani? No, jo no l'he tamisada. Ja ho veig, ja veia que anaves per aquí. Treballarem bé amb unes varilles manuals o bé millor, si poden ser elèctriques. Dividirem la massa en dues parts i a la meitat i afegirem el cacau en pols també tamisat. El cacau en pols, si no el teniu, es pot fer servir també cacaolat.
Ah, sí? Xocolata o colacao? Colacao. Això, allò, el pols. Sí, no, el pols, perdó, és que sempre es confon. O xocolata per desfer d'aquesta en pols. També serveix. Sí. La cosa és que sigui cacao o en pols d'alguna manera, no? Sí. Abans de començar els procediments, s'ha de prescalfar el forn a 180 graus
Després anirem preparant un motlle, posant paper de cocció, si voleu, al forn per facilitar que el podem treure. I si no, també se li pot pintar el fons del motlle i les parets amb mantega, fosa o oli de girassol. Omplirem el motlle anant posant una mica de preparat blanc i una mica de preparat de xocolata per fer-li el toc aquest de marbre. Perquè així queda com un marbre per dins. Intentant acabar amb el blanc.
Acabarem expulsant una mica de sucre, si voleu, jo no li afegeixo, al damunt. Posarem a coure durant 25-35 minuts a 180 graus. Home, no sembla difícil, no? No, és molt fàcil, molt. I dona un bon resultat, vull dir que...
L'hem vist aquí fora i estèticament és bonic i m'han dit que és molt bo. Ara provarem aquesta coca de iogure amb xocolata que pot ser unes bones postres per si algú se n'ha oblidat i té ganes de fer unes postres així més enllà de la fruita. És molt fàcil. Jo el que he fet una mica perquè sigui més gustós li he posat sirope de xocolata. Ah.
d'aquest, per sobre, i una mica de nou. És el teu truc, eh, llavors? Sí. Tens truc. Una pregunta, quin mod has utilitzat? Allargat, rodó... Doncs mira, és recomanable el de plom cake. Allargat. Aquest que és més en forma rectangular, no?
Molt bé, doncs ara sí que ens anarem cap a les postres, que si no n'hem tingut preu amb aquesta cocota d'iogurt, ens proposeu un pastís Satcher. Una mica més difícil aquest, em sembla, no? Sí, aquest té una mica de... Si heu seguit la temporada de Masterchef, podeu veure que és complicat, perquè el vam fer en una prova i és molt complicat. Clar, vosaltres ho deveu seguir, no, Masterchef? Jo sí, jo ahir. Què et va semblar ahir? Mira, ara que has tret el tema, doncs em va semblar injust.
Què pensaves quan aniria, el noi o la noia? Jo crec que el Cristóbal tindria que haver-se quedat juntament amb la Vicky. Sí, perquè són els dos que s'ho mereixen. Són els dos que han millorat. És el meu apunt. Participareu el del júnior, vosaltres? A veure, Carme. Carme Bardoi. No podem. Tenim 12 anys, poder. És de 8 a 12 anys. No podem.
A mi m'ho restrega tothom per això. No teniu el vostre lloc a Masterchef. A mi m'ho diuen molt i jo. Us hauria agradat, no? I tant. Fins i tot una caixera d'un lloc d'una tenda em va dir que no t'hi apuntes a Masterchef Junior i jo. Senyora, no puc. Teniu 14 anys, no? Sí, 15 anys. Ell ja 15 i jo no.
Molt bé, doncs anem a parlar de pastís Sacher. Què ens caldria? Ens queden 4 minuts per les 12, és a dir, que és l'última recepta del dia. Quins ingredients ens fem falta avui? 90 grams de mantega, 280 grams de xocolata alegre per la massa, 10 ous, 125 grams de sucre, 60 grams de maicena, 60 grams de farina, marmelada de gerç o maduixa, 250 grams de nata líquida i 300 grams de xocolata de cobertura.
Com podeu veure, és un pastís superarriscat. Heu de ser molt valents per fer-lo, perquè és complicat. Què vols dir? Ho dius de veritat? Sí, sí, sí. No, no, no, és que és complicat. De moment només sabem els ingredients, que són uns quants, però anem a veure els punts i tal. Posar la mantega amb la xocolata de la massa a fondre. Separar les clares i juntar-les amb el sucre. Això ja és difícil. Sí, i posar-les a muntar fins que ho tinguem a punt de neu.
Llavors, afegirem els robells al preparat de les clares. Llavors, amb molt de cuidado, juntarem el preparat de xocolata amb el preparat dels ous. Incorporarem la barreja de farina i la maicena. Ho posarem en un motllo que prèviament haurem pintat amb mantega. Ho posarem al forn, que tindrem preparat a una temperatura de 180 graus. Tots els pastissos es fan a una temperatura de 180 graus i amb el foc de
Ah, això no sabia. Mira, doncs un bon truc, perquè no sabia això. Perquè si no es cremen, jo amb la coca que us heu portat avui, la vaig fer amb un motlle que no la faig sovint, un motlle de vidre, i què va passar? Que se'm va cremar i em va costar... Però bueno, ha quedat molt bo. Seguim amb el sàcher. Mentre es cou la massa, prepararem el bany per cobrir el pastís.
Posarem a bullir la nata líquida i quan comenci a bullir la retirarem del foc i la tirarem damunt la xocolata trossejada perquè quedi així molt melós. Quan traiem la massa del forn tallarem per la meitat, posarem una capa de melmelada, taparem amb l'altra part de la massa i finalment cobrirem amb la glaça de xocolata.
Déu-n'hi-do, eh? Home, és arriesgat aquest pastís. Però en tot cas, suposo que s'ha de fer una tarda de dissabte o diumenge, no tingués temps, es pot provar. Potser a la cuina de l'amic, perquè així no embrutes la teva. Això és veritat, que fer pastissos embruta molt, embruta molt. I si té xocolata per mig, encara. El que has fet avui també ha passat això.
No, el vaig fer ahir, però no, perquè és que cau en pols i no en bruta tant, saps? En fi, moltes gràcies, Dancerivella i Dani Martínez, una setmana més, perquè ets àpats d'estiu, la setmana que ve encara tenim més propostes, no? Sí, i l'altra. Aviam si la setmana vinent portem alguna cosa bona. I a l'últim programa voldré desvelar la meva recepta de coca de iogurt.
Però si l'hem sabut avui. Aquesta no, la meva, la que porto sempre, no te rencordes. Ah, sí, que mai l'havies volgut desallà, no? Molt bé, doncs farem l'exclusiva l'últim d'any, 15 dies. Que vagi molt bé i bon adeu. Catalunya Informació
Són les dotze. Tres abusos de morter disparats per les milícies islamistes des de la França de Gaza cauen al sud d'Israel malgrat la treva vigent, segons fonts de l'exèrcit abreu. Israel i Hamas han acceptat una treva humanitària en principi de cinc hores fins a les dues, a proposta de l'ONU, que ha entrat en vigor a les nou del matí i que s'hauria de mantenir per poder evacuar els ferits més greus i abastir la França.
La inversió de 43 milions d'euros en petites actuacions a la xarxa viària catalana estalviaria 1.400 morts i ferits greus en els pròxims 20 anys, ho diu el Reial Automòbil Club de Catalunya.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, preveu que a finals d'any totes les operacions amb temps garantit es faran dins el termini dels sis mesos. Ara assegura el 20% d'aquestes operacions es fan fora de termini. El conseller afirma que tots els llits que es tanquen aquest estiu es reobriran a la tardor.
El Parlament comença a estudiar la reforma horària amb l'objectiu d'impulsar una llei que faciliti la conciliació laboral, familiar i personal. El canvi horari hauria d'aplicar-se d'aquí a 3 anys i implicaria anar a la mateixa hora que el Regne Unit o Portugal per, entre d'altres coses, dinar a la 1A.
Ada Colau és contrària a ajornar la consulta del 9 de novembre a la portaveu de Guanyem Barcelona. Diu al matí de Catalunya ràdio que això comportaria postergar el debat social i econòmic, cosa que seria insuportable per la ciutadania. Convergència Democràtica confia mantenir el consens quan la llei de consultes arribi al ple del Parlament. Segons el secretari d'organització Josep Rull, es podrà arribar a un acord per incorporar-hi les esmenes que manté el PSC.
Ja augmenta el deute de les administracions públiques. El maig ha crescut de 14.000 milions i, segons el Banc d'Espanya, ja representa més del 97% del producte interior brot. Catalunya Informació. Els esports graten ben titulars. El Madrid ha fitxat el migcampista alemany Toni Kroos procedent del Bayer de Múnich. El contracte serà de sis temporades i la presentació oficial es farà aquesta tarda al Santiago Bernabéu.
Sense Rafinha ni Adriano que estan de baixa, el Barça ha continuat avui els entrenaments de pretemporada. L'Espanyol s'espera que Felipe Caicedo s'incorpori avui a l'estaix de la Vall d'Aran.
I el temps avui demà la calor toca sostres. Preveuen moltes màximes aquest migdia i tarda entre els 30 i els 35 graus. A l'interior encara es poden enfilar més. Domini del sol amb alguna tempesta aïllada, aquesta tarda cap al Pirineu. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Buenau. Montserrat Nebrera serà la cap de llista de Convergència i Unió a les eleccions municipals de 2015 a Sant Just. L'assemblea de militants del grup local va ratificar la candidatura proposada pel comitè executiu local amb un 74% dels vots a favor, un 14% dels vots en contra i el 12% d'abstencions. El president del grup local de Ciu va fer la presentació de la candidatura de Nebrera i els militants van obrir un debat al voltant d'aquesta proposta. Pràcticament tres quartes parts dels presents...
van ratificar la candidatura de Montserrat Nebrera com a cap de Llista de Siu a les municipals de l'any que ve a Sant Just.
Més qüestions. Sant Jus, Sant Joan d'Espís, en Feliu, reforcen el suport a l'emprenedoria i l'activitat empresarial. Els alcaldes dels tres municipis, Josep Perpinyà, Antoni Boveda i Jordi Sant José, han signat aquest matí un conveni per millorar i enfortir el teixit empresarial del territori i les iniciatives emprenedores que es portin a terme. El conveni contempla engegar accions formatives d'informació i assessorament per a empreses i persones emprenedores.
I un apunt més, l'associació Sant Just d'Esvern, Horp Amné Caramics, organitza un tàndem curs a Horp. Consisteix en passar una setmana al municipi alemany a Germanat amb Sant Just per fer un intercanvi d'idiomes alemany i castellà. És un espai d'aprenentatge que compartiran tant els habitants de Horp com els santjustencs que hi participin, fent activitats lúdiques i culturals, barrejant teoria i pràctica. El més probable és que aquest tàndem curs alemany-castellà es faci a partir del 22 d'agost, tot i que les dates encara s'han de concretar.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant, ens emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
All systems go, the sun hasn't died Deep in my bones, straight from inside
Just a la fusta. T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia.
Aquest vespre es presenta al catàleg que complementa l'exposició Escudella a l'Avisme de Carme Malaret. L'autora dels textos està la Sant Justenca, Clara Aguilar, que desgrana els pensaments i reflexions que suggereixen les obres que es troben en aquesta exposició de Carme Malaret. El catàleg es presenta avui a dos quarts de nou al Castell de Cornellà, que és on hi ha aquesta exposició. I ara tenim a la Clara Aguilar l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Clara. Bon dia, Carme.
Un catàleg que, almenys, segons explicava la Carme Laret fa unes setmanes, també ha estat una feinada i que ajuda molt a complementar aquesta exposició. Bé, sí, la Carme la seva idea era que fos com una mica una part més de la seva obra, però jo sempre he dit que és una lectura més que faig jo des d'una perspectiva més personal, però és com una finestra més per entendre...
a escurellar l'abisme. Perquè el catàleg està estructurat per blocs temàtics, en funció, per tant, dels temes que trobem a l'exposició. Sí, el catàleg té l'estructura típica, té un pròleg d'entrada, que el fa ella, després fa un pròleg jo, que dona obertura, i després és com una lectura, com una narració, té més caràcter de narració que de descripció, de les quatre propostes artístiques que fa la Carme.
i a través de textos amb citacions, perquè ella el que em demanava sempre era que intentés fer paral·lelismes amb altres històries, amb altres obres d'ara, amb altres lectures, i ho articuléssim i féssim com una narració conjunta. Si ella tractava una història com fos la pèrdua d'identitat, doncs el que seria per mi la pèrdua d'entitat, i si ho podia lligar amb una altra visió d'un altre autor...
d'un altre artista, doncs ho afegem en el text, és aquesta la idea. Per tant, hi ha referències, no?, i suposo que d'alguna manera també una cosa porta a l'altra. Exacte, sí, bueno, està ple de referències, però són referències que s'han pensat bastant, jo les vaig pensar, era un procés de, jo, ella m'explicava l'obra, parlàvem durant una estona al seu taller, jo me n'anava a casa, ho escrivia i pensava possibles referències, possibles ponts paral·lels
I llavors li proposava la Carme. Potser ella no havia llegit aquest llibre que jo li proposava, però li deia, mira, recull aquesta idea, que jo crec que s'assembla, això que m'estàs dient tu. I si li agradava, doncs diguéssim que ho incorporàvem en el text. T'ha costat? És a dir, no el fet de... suposo que evidentment tot vol temps, però el fet d'entrar en la seva obra, o això ha estat el més senzill? Entrar en la obra de la Carme, com que van ser moltes hores, jo crec que no és difícil, no va ser difícil ni fàcil, simplement va ser un procés...
de moltes hores, de xerrar molta estona ella ja sola, però el que sí que va ser difícil, el que era tot un repte era que ella em demanava una cosa bastant abstracta, bastant poc tancada, molta llibertat, per tant, una mica fes el que tu vulguis, Clara, però a la vegada em sentia que havia d'intentar no fer una lectura superallunyada del que ella deia, i llavors aquest era el repte, suposo. Buscar aquest equilibri, no? Exacte. Que l'heu trobat, per això, al final.
Clar, és el primer cop que fas algun treball d'aquest tipus, Clara? Jo diria que sí, sí, sí. Perquè la Carme és una persona que és molt atrevida, jo sempre li dic, ella s'anima a qualsevol festa i llavors confia... No té por, no té por de res. No té por de res, s'arrisca molt, perquè ella m'ho va dir així un dia que jo l'anava a veure al taller i que tenia la idea que li havien fet fer una obra bastant important a Cornellà i que faria un catàleg però que ella volia fer-ho diferent i que en pensava, vull dir que...
Podré haver estat jo com pugui haver estat una altra persona amb un perfil totalment diferent. Però, en tot cas, t'ha triat a tu, has pogut fer així i, a més a més, aquest catàleg es complementa també, o el projecte es complementa també amb noms com el de Quim Déu en el disseny, també la Raquel Fusta i la Janiria Romero en les fotografies i l'Olga Álvarez en la gràfica aplicada i la retolació. Per tant, una altra vegada, aquesta idea de treball conjunt.
Sí, la Carme se sap rodejar molt bé de molta gent, és una cosa que jo crec que se li dóna molt bé, en res de tothom, per bé, que no s'anima la ment, i s'envolta de gent que la coneix, amb perfils molt diferents, perquè el Quimi és assenyador, però a més a més és un amic de la Carme de tota la vida, l'Olga i la Gerina són una generació, jo em podia dir que en sóc una altra, vull dir que realment al seu voltant, al voltant d'aquest catàleg, hi ha molta gent ficada de mons molt diferents, i jo crec que també és el que és interessant, sí, sí.
De fet, en aquest cas l'exposició es pot veure des del mes de juny, es podrà veure fins a finals d'estiu, i avui allà mateix es presenta aquest catàleg. Com serà aquesta presentació? La faràs tu, la farà la Carme, com anirà? Vaig la Carme, que seria una cosa bastant informal, perquè la inauguració de l'obra va venir a la Regió de Cultura de Cornellà,
es va fer un parlament, vam parlar la Carme, la regidora, el director del Castelllló, i avui és una història més informal, més a peu de l'exposició, i que simplement serà explicar una mica com s'ha fet, no sé si parlarà la Marta Balada com a amiga i especialista en arts, i després la Carme farà una visita guiada, comentada.
de la seva pròpia obra. Aquest serà més o menys el que m'ha dit la Carme que es farà, que serà avui l'acte. Tu que l'has viscut de prop i que ja has entrat de ple en aquesta exposició, com la definiries o de quina manera convenceries algú perquè s'acostés a anar-la a veure a Cornellà? A una persona que no coneix la Carme, suposo que li diria que molta calma, perquè és un tipus d'art que es fa difícil a simple cop de vista perquè...
diu poques coses a la simple cop de vista però em diu moltes si realment saps tot el que hi ha darrere i tens uns textos que t'ajuden o busques informació sobre la Carme. I una persona que conegui la Carme trobarà la Carme de sempre amb coses noves perquè realment recull coses típiques seves com el tema modular de repetir una cosa o la cadira que és un element molt personal seu.
Però també trobarà una Carme que ha sabut coses que li interessaven des de sempre, ligar-les amb coses que li han interessat ara, que les hem de investigar, i que són menys de caire personal, com potser havia estat fa uns anys la seva obra, i ara és més una obra que, sobretot al final, les últimes propostes, té un caràcter més social, més universal, més de mirall del que ella creu que és la nostra societat avui en dia. Per tant, jo crec que és una obra...
molt interessant, complexa, i que té moltes capes i que són molt interessants. T'ho has passat bé fent el catàleg? Jo m'ho he passat molt bé, perquè la Carme és molt divertida i he dit abans que s'apunta a qualsevol festa. I a més a més, és una persona que... Ella diu que no està expressa bé, però jo crec que sí, que sap explicar molt bé moltes coses, té molta sensibilitat, i és una persona que t'ho posa tot sempre molt fàcil, i això sempre segueix, i que insisteixo que ha confiat en mi...
quan el meu perfil potser no era el que ella s'imaginava. Segur que si ho va fer, tenia els seus motius, segurament. És a dir, que s'arrisca, però m'imagino que també sabia el que anava. I a tu, personalment, què t'ha portat fer aquest catàleg? T'ha sorprès o t'has trobat amb coses que no t'esperaves? Com ho has viscut? A mi m'ha agradat molt perquè ha estat l'experiència de...
de treballar amb un artista i posar-ho per escrit d'una manera, d'una cosa formal que se li ha dit catàleg, però jo m'he pres més com uns textos, com una narració en si, que he intentat ligar més o menys com he pogut de les seves històries i, a més a més, ha estat una experiència a nivell personal amb la Carme, doncs, bueno, de conèixer-nos més, que ja ens coneixíem des de fa molts anys, i això, sí.
Molt bé, doncs avui aquest vespre, qui vulgui conèixer més sobre l'exposició i sobre aquest catàleg, la presentació es farà a dos quarts de nou. Com funciona? Es vendrà o... Es ven? Es pot comprar? Com funciona? L'obra vol... Ah, el catàleg. No, el catàleg és totalment gratuït. Se l'han fet, no sé si 250...
exemplars, ara no ho recordo, però qui assisteixi s'en donarà una còpia. Doncs avui a dos quarts de nou del Vestre al Castell de Cornellà. Moltes gràcies, Clara Aguilar, autora d'aquest catàleg. Que vagi molt bé i bon dia. Gràcies, igualment.
Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura... Tot això i més cada dia a Ràdio d'Esvern 98.1 de la FM. Ens agrades tant tu. Just a l'estiu a Ràdio d'Esvern.
Això és espectacle.
Ara passen 5 minuts d'un quart d'una del migdia. És moment per parlar de teatre amb la Maica Dueñas. Bon dia, Maica. Hola, bon dia. Avui tenim moltes coses. Moltes coses a explicar. De moment començaré dient que el diumenge vaig anar a veure Nit de Musicals al Teatre Grec i em va semblar un espectacle fantàstic i meravellós. Era tot música de Guinobar
i n'hi havia quantitat de solistes, tots ells molt, molt coneguts i, a més a més, molt bons. La interpretació musical la va fer la banda municipal de Barcelona amb el Berguino Bar al piano. Va ser fantàstic. I, bé, hi va haver una mica de tot. Es van recordar cançons de Flor de nit...
de Maricel, evidentment, de Gaudí, de Paradís, de la vampira del Raval, que és l'últim que hem vist del Guinobar.
en el teatre. Va ser una nit, jo penso que va ser una nit meravellosa. No m'agradaria deixar-me ningú. Els solistes, doncs estava el Daniel Anglès, que ja saps que acaba d'estrenar a la Sala Gaudí un musical, que ja en parlarem també amb ell perquè és un musical magnífic. Sí.
Després estava el grup vocal Déu de Beu, que eren cinc dones i cinc homes.
Molt bé, són d'aquests que han sortit de l'Oh Happy Day, no? Fantàstic, també, de veritat. Xavier Fernández, Elena Gadel, Ibal Lavanda, la Mone, la Nina i el Toni Vinyals. O sigui, tots són noms absolutament importants dins del que és els musicals de casa nostra. I, de veritat, és que estava molt bé. Vaig sortir molt contenta.
a més a més ni fred vaig tenir perquè estava tan entusiasmada amb l'espectacle que molt bé, llàstima que tan bo que era aquest concert o com vulguis dir-li només es va veure el diumenge a la nit jo penso que s'hauria de recuperar perquè realment va estar superbé molt bé, molt bé
A més, la posada en escena, tot i que era un concert, va estar molt bé també, els moviments, també van ballar una peça de flor de nit que parla del paral·lel i també la van ballar, vull dir que va estar molt bé.
I ahir, doncs ahir també me'n vaig anar de festa, perquè ahir, ja ho vaig dir la setmana passada, per la gent que vulgués anar-hi, ahir se celebraven els 40 anys de la companyia d'agoll de gom.
D'agoll de gom no sap fer les coses petites, sempre les fa grans, molt grans, o sigui, munten el que sigui, però munten un sarau impressionant. Es va fer davant del pabelló aquest que hi ha...
a Montjuïc, d'en Mies Bon Roge. Va haver-hi molts dels que van participar en els musicals que van muntar de Goy de Gona en el seu dia. Vam poder veure l'Àngels Gunyalons i el Carles Gramage novament junts.
per interpretar la cançó que feia el Maricel de Per què he plorat, una cançó preciosa, per cert, que també la van cantar a la nit de musicals del grec, del diumenge. Després va cantar quantitat de gent. Estava el Sissa, que va cantar en Habanera, la Nina, la Bet...
el Pep Cruz, un serau importantíssim, primer, de cantants actors que cantaven les cançons que al llarg d'aquests 40 anys han passat pel Teatre Victoria, en totes les peces i en totes les obres que han fet.
i després van fer una mena de... no es pot dir un piro musical perquè no, però amb la font de Montjuïc, amb els colors de la font i amb imatges de tots els espectacles que durant aquests anys han passat per d'agoll de gom.
I vam recordar molts espectacles dels que es van fer, no sé. I després també vam presentar el repartiment o els protagonistes, diria jo, del nou Maricel que es farà a partir del setembre al Teatre Victòria. Jo t'he de dir que no els coneixo, no sé si tu els coneixeràs,
No, ja els he sentit i no... El Roger Berruesso, que diu, fa gavilanes, però jo és que la tele la veig molt poquet. No el tinc vist tampoc. I després l'Anna Sant Martín, que també és una noia que ha cantat en High School, el musical, o sigui que són dues persones, a mi de moment no em sonen,
i la resta de la companyia que també són gent jove. L'Anna Rosa Sisqueia en comentava que volen anar una miqueta més enllà del que van anar, per exemple, quan es va estrenar.
fa un parell o tres de temporada, Salt Nacional, que després va passar el Victòria, i estaven tots molt contents, i a més a més, els tres protagonistes, evidentment, eren els tres que van muntar de goll de gom, que per si algú no se'n recorda, un és el Bocho, que continua de director, un altre és l'Anna Rosa Sisqueia, i un altre és el Periel,
O sigui que l'esperit es manté, eh? Sí, sí, sí. La veritat és que va ser una festa molt maca, molt divertida, m'han cantat tots molt bé i la gent s'ho va passar pipa, pipa, pipa. I ara, doncs, si vols, parlem de teatre.
i podem parlar també d'una obra que s'acaba aquest cap de setmana però que volia parlar amb el seu autor i director perquè em va agradar molt i aquí ja l'hem tractat alguna vegada però de moment
Comencem dient que des d'ahir es pot veure el Teatre Raval i ho dic la primera cosa que dic de teatre perquè estaran molt pocs dies. Es va estrenar el dimecres, o sigui ahir,
i acabarà el diumenge, el 20 de juliol. Al Teatre del Raval es podrà veure Ligeros d'Equipatge. Ligeros d'Equipatge és una obra que parla una mica de tota l'exili i tota la gent que va marxar, que van creuar la frontera dels Pirineus per passar a França en el 1939.
És una història, és un èxodo, parla de l'èxodo que van fer la resta de l'exèrcit republicà, però també de la població civil, que hi anaven moltes dones, molts nens, la majoria d'ells anaven a peu i els camins que creuaven els Pirineus estaven absolutament col·laxats. Es diu...
que més de 30.000 persones creuaven cada dia la frontera entre Catalunya i França. És una història aquesta de Ligeros d'equipatge, és una història de ficció, però basada en històries reals de cadascú com va viure aquests dies una mica difícils.
No és una obra sobre la Guerra Civil, més que una obra sobre la Guerra Civil, és una obra que parla dels sentiments que van tenir la gent que va haver de marxar del seu país per anar-se'n a França, que no sabien tampoc on anaven, vull dir que també ho van passar bastant malament.
jo penso que el tema és molt, molt interessant la companyia és una companyia aragonesa però que té ja un llarg recorregut i Ligeros d'Equipatge torno a recordar que només estarà des d'ahir que la van estrenar fins al diumenge al Teatre Raval i que val la pena d'anar-hi el que passa és que és molt trist perquè hi ha tantes coses per anar a veure que has de seleccionar jo m'intentaré anar-hi
perquè a mi el tema m'interessa molt i penso que pot estar molt bé. Bé, i ara parlem d'una obra que hem parlat moltes vegades aquí, que em va agradar molt i que realment també marxa ja aquest cap de setmana. Però no volia deixar de parlar amb el seu autor i director...
Perquè l'obra en si em va agradar molt i la manera de la posada en escena també la vaig trobar original. I això, en el temps que corren, doncs és important. Estem parlant de l'obra Ocho veces te dejo, que està escrita i dirigida per Gabriel Beck i que està a l'altra banda del telèfon, em penso. Sí, sí. Gabriel? Hola.
¿Cómo va? ¿Todo bien? Hola. ¿Entiendes el catalán? No, muy poquito. Vale, vale, pues entonces nada. Me gustaría que nos explicaras, en la obra esta de ocho veces te dejo, la hemos comentado aquí varias veces, es la historia de una pareja que tiene un problema grande y es que el hombre de la pareja pues no quiere responsabilizarse de nada, ¿no? Sí.
Sería un poco eso en términos generales. Pero ¿cómo surgió la idea de hacer esto aquí en Barcelona? Porque tú normalmente estás en Argentina, ¿no? Sí, exactamente. Yo vivo en Argentina habitualmente y digo habitualmente porque ahora estoy aquí y el año pasado también estuve. Pero bueno, vivir vivo en Argentina. La idea de la obra surgió un poco como... Bueno, nació con... Me iba viniendo aquí a España a trabajar.
y veníamos con una amiga, con lo cual, bueno, los dos actores se nos ocurre hacer una obra para poder montarla aquí fácilmente porque supuestamente yo venía nada más que por tres meses. Y bueno, yo allá en Argentina hago un ciclo de Café Teatro en el cual se trabaja con... es un espectáculo de humor que tiene cinco o seis sketch de ficción en los cuales, bueno, se crean exclusivamente para esa noche.
Entonces son escenas que no están del todo muy acabadas porque, bueno, se utilizan una noche, dos o tres, de acuerdo a la necesidad que tengas, pero se arman para el momento. Bueno, de una de estas historias de una colega mía, que se llama Elvira Gómez, que es la autora original de la obra, sobre un número de café teatro de ella, yo lo que hice fue adaptarlo teatralmente. Y hacer varias escenas para que fuera una historia, digamos, con... Sí, en realidad es que se puede estirar cada una. Las escenas son más o menos las mismas,
Con la diferencia que la obra, bueno, duró una hora y diez y el número de cafés de teatro duraba veinticinco minutos, ¿no? Claro, claro. Gabriel también hay que decir que era uno de los principales intérpretes del Loco y la Camisa, ¿no? Justamente era el Loco, que era una maravilla de interpretación la que hacía...
El teatro argentino ahora está viniendo aquí. Hay muchas cosas diferentes del teatro nuestro. Por ejemplo, vosotros hacéis mucho teatro, como has dicho, en café-concierto, en casas particulares, en espacios que no son realmente un teatro. ¿Esto es por costumbre, por tradición o realmente es por la crisis?
Bueno, yo creo que en realidad en Argentina estamos en crisis desde que yo nací. Por eso te lo digo. Con lo cual siempre todo lo que surge es por la crisis. Pero mira, la realidad es que esto puntualmente que tenga que ver con esta moda
del teatro un poco más austero, si se quiere, yo creo que sí, justificación de la crisis. Y después la moda, como en todos lados, cuando algo surge... Y funciona, ¿no? Claro, bueno, siempre cuentan que en la época de los Luises usaban las pelucas blancas porque al rey se le manchó la peluca de harina. Sí, sí, sí. Y bueno, digo, a través de un accidente, bueno, surge la moda. Bueno, acá creo que es un poco lo mismo. En Argentina pasó que de verdad no había recursos para hacer teatro. Se siguió haciendo teatro igual y ese teatro que se hizo además gustó y funcionó.
Realmente tenéis muy buenos actores, muy buenos actores y todo lo que nos ha llegado, o prácticamente todo, que también de todo hay en la viña del señor, pero prácticamente todo lo que ha llegado de Argentina está muy bien interpretado y son historias muy buenas y que interesan a la gente. A mí me sorprendió mucho, yo estuve en el Festival Internacional de Montevideo con el Ay Carmela y
Y me sorprendió muchísimo cuando me dijeron que prácticamente todos los actores trabajaban en otra cosa. O sea, no eran dedicados como aquí exclusivamente al teatro, sino que trabajaban en otra cosa. Y después también fuimos un par de días a Buenos Aires con la compañía y tal...
Y también me comentaron lo mismo, que hay poquísimos actores que sean realmente, por decirlo de alguna manera, profesionales, porque cobran y viven de eso. ¿Esto sigue siendo así? Bueno, en realidad eso es muy individual. También lo que pasa creo yo que es como cualquier arte, dedicarse 100%, bueno, en muchos casos es imposible, o por lo menos todo el tiempo. En Argentina, por lo menos los actores que vivimos de esto, generalmente...
No trabajamos únicamente de esto en el sentido, por ejemplo, yo en Argentina trabajo dando clases, por ejemplo, también. Y la mayoría de los actores trabajamos, aunque sean muy artísticamente ligados a algo...
Pero, bueno, trabajar únicamente de la actuación es como únicamente vivir de la danza o únicamente vivir de la pintura. Es muy difícil. Ya. ¿Has visto diferencia entre el teatro que hacéis allí y el teatro que se hace aquí? O la manera de presentarlo el teatro? Mira, yo creo que, por suerte, en el buen sentido, cambió mucho el teatro, o sea, en comparación, digo, ¿no? Hacemos teatros muy distintos en el...
en el sentido en el que creo que Argentina durante muchos años, como toda Latinoamérica, imitó a Europa, ¿no?, muchas cosas. O como quedábamos rezagados como de lo que hacían ustedes, nos llegaba la ola tarde un rato a nosotros y lo hacíamos después. Y creo que en un momento se diferenció eso.
Y por suerte hicimos teatros con códigos completamente diferentes. Vosotros. Y que tenga un lenguaje propio también. Lo que nos pasa a nosotros como latinoamericanos un poco es eso a veces, ¿no? Sí. Que trabajamos sobre el lenguaje ajeno. Sí, sí. Entonces, bueno, en todo siempre es un poquito más complicado porque primero hay que entender lo del otro y después ponerle lo de uno.
A mí me gusta la idea de las cosas que han llegado aquí, que siempre hablan de temas que son muy cercanos. Hablan de la familia, de las relaciones familiares, de las relaciones humanas, que eso siempre es humano. Hoy una cosa para acabar, Gabriel. ¿Qué le dirías a nuestros oyentes para que vayan a ver ocho veces Te Dejo a la seca espaibrosa?
Bueno, muchísimas cosas, pero primeramente que es la última semana. Eso ya lo hemos dicho varias veces nosotros. Y me vuelvo a Argentina, así que eso sería yo creo. Yo creo que la obra es muy divertida, es una comedia, y además tiene este punto que hablabas vos recién, que es la identificación con el público, que me parece que...
que cualquier persona que estuvo en pareja o alguna vez estuvo enamorada, algo le va a pasar. Sí, sí, la verdad es que sí, que te sientes tocado. Bueno, pues muchísimas gracias por estar con nosotros. Muchísimas gracias a ti. Feliz viaje, porque Argentina está muy lejos de Barcelona.
Y espero que la última función sea apoteósica de público, si puede ser este fin de semana apoteósico, porque realmente vale la pena de verla. Esta comedieta que está súper bien interpretada. Gracias, Gabriel. Gracias por la difusión que es muy importante para nosotros.
Adiós, buenos días. Pues lo dicho, acaba este fin de semana, es una comedieta para pasar el rato, pero que realmente está muy bien porque habla de algo tan nuestro como es la pareja, todo el mundo ha tenido pareja en algún momento de su vida y realmente te toca en algún momento.
Bueno, dejamos todo esto. A ver, esto lo vamos a dejar porque es una cosa que hace la Fundación Romea, pero no es teatro. Nada más diremos que el día 21 de julio... La setmana que ve, per tant. Sí, que es dilluns, que sempre ho fan els dilluns, el Teatre Romea farà una conferència al Joan Manel Treserras.
que ja sabeu qui és Joan Manuel Treserras, és professor del Departament de Mitjans de Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma, és doctor en Ciències de la Informació, feu membre de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, vull dir que té una llarga, llarga trajectòria
I el dia 21, a les 8 de la tarda, al Teatre Romea, la gent que vulgui podrà anar-hi a aquesta conferència. Doncs també l'apuntem. I ara anem pel teatre, perquè hi ha moltes coses en aquest cap de setmana. Sí, i ens queda poc temps, per tant... Doncs mira, direm que aquesta nit s'estrena al Teatre Lliure de Montjuïc, Ubu Roa, o sigui, Ubu Rei, d'Alfred Harri.
La companyia que la interpreta està dirigida per Declan Donnellan i la companyia és Chic by Hole, una de les millors companyies que hi ha ara mateix de teatre. És un espectacle revolucionari, és sorprenent. I, curiosament, a mi el que em va sorprendre és que la companyia Chic by Hole...
jo pràcticament tot el que havia vist l'havia vist en anglès perquè són anglesos però resulta que em van explicar que en un moment donat el Peter Brook els va trucar perquè muntéssim alguna cosa a França i llavors van dir que sí, mira, van dir que sí
I llavors va tenir molt d'èxit i justament li va demanar també que fessin l'Ubu Roi, en francès. Llavors, la companyia que ve aquí és justament francesa i la podrem veure al llibre de Montjuïc, evidentment, amb subtítols, cap problema...
I una mica, per tenir una idea, l'ha muntat en un sopar, un sopar molt, molt, molt elegant, molt sofisticat, amb un venjador molt burgès.
I de cop i volta, que tots estan molt educats i molt hi-hi-ha-ha, es desperta l'afera que tots portem dins i passen coses molt sorprenents.
Està difícil trobar entrades. Si algú vol arriscar-se, perquè s'han venut molt ràpidament, perquè el Donnellan ja sabem que és un dels millors directors que hi ha a Europa, i la companyia d'això gaudeix, de bon director. Per tant, aquesta nit, i està només fins al diumenge. O sigui que tenim...
Des d'avui, el diumenge, per intentar anar a veure o burroar si teniu sort i aconseguiu entrades. Molt bé. Després es fa una altra obra que estarà només dos dies al Convent de Sant Agustí. Aquest cap de setmana, també. Aquest cap de setmana. El Convent de Sant Agustí és un espai magnífic per fer segons quins espectacles. Jo vaig fer una cosa de...
de poemes allà i la veritat és que queda molt bé doncs en aquesta ocasió el dia 17 i el dia 18 avui demà el Convent de Sant Agustí es farà 11, 9, 14 és una obra del Víctor Alexandre en la que ha col·laborat també el Roger Consul vam entrevistar-lo divendres i el Pere Planella
Parla, evidentment, és un musical, és un musical per a tots els públics. D'alguna manera ens porta al setembre de 1714 i cal recordar que l'obra té moltíssims actors. No sé si són 40 persones damunt de l'escenari, vull dir que és una feina llarga i dura, eh?
i jo també recomano anar a veure-la perquè pot estar superbé però clar, dos dies és una llàstima que sigui tan limitat promoure un espectacle d'aquestes dimensions amb tanta gent que participa per dos dies és que és bastant trist després n'hi ha una altra cosa que passem d'un espectacle que surt moltíssima gent i que és un musical a una que només és un monòleg
I és un monòleg que està interpretat per la Blanca Portillo. És un monòleg que es diu El Testamento de Maria, de Coim Toibin. Està dirigida, que és la primera vegada que dirigeix teatre, per l'Agustí Villaronga, que ja saps que és director de cinema, i es podrà veure a la capella del Magba.
L'obra, ja ho vam comentar fa uns quants dies, parla justament, el monòleg és de la Verge Maria. Aquest autor és irlandès. En Irlanda ja saps que els catòlics són molt catòlics i molt convençuts. És una mica com el sud d'Espanya, no?
Llavors, aquest home va ser un trasbals que va donar al públic quan va estrenar aquesta obra perquè la Verge Maria, que és tan venerada allà a Irlanda, es mostra com una persona humana.
i amb les seves llums i les seves ombres i llavors jo penso que també és molt interessant la Blanca Portillo és molt bona actriu però també està del 17 al 20 o sigui poquet també aquests 4 dies i després per acabar aquest cas de setmana si et sembla bé podríem parlar que el grec l'espai grec també es fa dos dies del 18 al 20 es fa
Bartolomé Encadenado, que és una obra de José Sánchez Inisterra, que està dirigida per l'Antonio Simón i que està interpretat per el Lluís Soler com a principal actor, però està recolzat per el Manel Barceló, la Maria Molins, la Tilda Espluga, la Montse Belveí, el Bernat Quintana i el Xavier Ruano. Per tant, un magnífic repartiment per aquest Bartolomé Encadenado,
que d'alguna manera el Sanchi Sinisterra el que ha fet és agafar el mite de Prometeo i posar-lo en el dia d'avui. Molt bé, una bona idea. És una mica arriscat, penso jo, però vaja, també està amb el repartiment que hi ha, val la pena d'anar-hi. I tant. Però del 18...
El 20 de juliol. Doncs ens haurem de repartir. Realment prioritza molt aquest cap de setmana si volem anar al teatre perquè... Jo crec que sí. Està complicat. Tu què escolliries? No ho sé, eh? Perquè a més a més tots són registres també diferents. Potser em quedaríem el 9-14, no? Ja, així també... Clar, perquè...
són dos dies i sobretot perquè està el Roger Couss que és vell i hem de recolzar-lo hem de recolzar el seu espectacle doncs res, fins la setmana que ve Carme apunteu, trieu i la setmana que ve més propostes que vagi bé Maica, bon dia
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Parada sol·licitada, sopat ex-mex. Sigui quina sigui la teva nit, nit bus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, gestion. Nit bus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nit bus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, nit bus. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Als 98.1 de la FM tens tota la informació local, amb bolletins horaris i dos informatius, al migdia i al vespre. Sigues el primer a saber què passa a Sant Just. Ràdio d'Esverns. Ens agrada estar amb tu.
Recte final d'aquest Just a la Fusta. Ara falten uns minuts per la una al migdia i el que fem és saludar de nou a la Laia Videl i a l'Estela Roda. Bon dia a les dues, què tal? Bon dia.
Per parlar una mica d'actualitat, en parlarem de seguida d'algun dels trending tòpics d'avui a les xarxes, abans, però el que feu és seleccionar-nos sempre alguna cosa dels diaris. Avui hem triat un parell de cartes al director. Estela n'has triat una que es titula Justícia més ràpida. Sí. Doncs l'has tret de quin diari? De La Vanguardia. L'ha escrit Josep Marí Vila. Molt bé. I diu...
que tenim una justícia molt lenta i de vegades partidista i polititzada. Els càrrecs electes han de tenir judicis ràpids per no perjudicar-ne en cas que siguin innocents. I fa un exemple, no? Posa un exemple. Vol recordar el cas de Convergència Democràtica de Catalunya a Badalona que va estar imputat durant 20 anys i al final va sortir absolt. I fa un altre punt?
Sí, també perjudica la societat per la privada de càrrecs electes perquè resulten-se innocents. Doncs és aquesta carta que es queixa, per tant, de la lentitud de la justícia.
I l'altra carta que heu seleccionat, Laia, es titula Caiguda lliure. Sí, i l'he tret del periódico. Molt bé. El seu autor és en Carlos Madrid, que és un estudiant de Barcelona, i aquest jove comença la seva carta així, afirmant una evident caiguda de la cultura pel que fa a termes comercials.
Esmenten també diferents exemples, com que la difusió ha estat retallada i que les vies per potenciar el saber i l'entreteniment reflexiu cada vegada són més inaccessibles. I a més, recorda que pels qui vulguin gaudir d'un concert o d'una obra de teatre hauran de pagar una taxa d'IVA excessiva, molt desmesurada.
I, en definitiva, critica això, la falta d'ajudes estatals per la realització i distribució del nostre art. O sigui, fa una crítica general, eh?, tot plegat. Però aquí no s'acaba tot. De fet, en Carlos manté l'esperança. Sí. I l'esperança és l'últim cas, però això diuen. Està convençut que la cultura, en un moment o altre, tornarà a ressorgir a ser important i acaba la seva carta dient que això ha de passar sí o sí, ja que el coneixement de la veritat només pot...
el pot determinar la cultura. Molt bé, doncs una reivindicació, una crec que la justícia vagi més lenta i l'altra reivindicant la cultura, o sigui que heu triat dues cartes d'aquestes reivindicatives. N'heu llegit moltes o l'heu trobat de ràpid, la que volíeu? Jo n'he hagut de llegir algunes i aquesta està de les últimes. Ho dic perquè de vegades, no sé si les cartes són sobretot més amb to de queixa o si...
Home, depèn de les cartes. Normalment solen ser de queixa. Que és una mica el que heu trobat avui, també, no? Molt bé, doncs això pel que fa a la premsa d'avui. Ens queda encara una última secció per tancar aquest just a la fusta i què passa ara pels tuits del dia.
Tenim un parell de coses, d'una banda, noche íntima, vegetal, no sé de què va aquest tema. No sé si estaràs molt ficada en el món de YouTube. No, ja ho vas veient, que estic molt poc ficada. Doncs hi ha un YouTuber... Tu sí que estàs ficada, Laia? Tu tens un compte de YouTube també? No, no tinc compte, però... Però t'agradaria obrir-te en un, ser YouTuber, per entendre'ns?
Home, estaria bé, però jo crec que no triomfaria. Però, en fi, hi ha molts youtubers i un d'aquests, més famós d'Espanya, es diu Vegetta777, que és un youtuber que fa gameplays i tot. Gameplays són com tutorials de com jugar a un videojoc d'ordinador. I té un estil molt característic que és que sempre va de...
de violeta, de lila, i veu hora d'aventures i parla sempre d'unicornios i tot això. I a la gent li agrada, no? És com molt cuco. Molt bé. I hi ha tuits que parlen, doncs, de... Ah, i ahir, aquest hashtag va que fa unes quantes hores ha fet un directe. Ah, molt bé. Sí, un vídeo en directe. Déu-n'hi-do. Llavors la gent el segueix i tuiteja. Molt bé, molt bé. Per exemple, què han dit?
L'Angeli diu Noche íntima vegetal. Ahí está la cuestión. Hay dos cosas infinitas. El universo y la imaginación de Vegetta 777. Y no estoy seguro de la primera. Albert Einstein. Més tuits.
El segon tuit ve de la Mai, que diu... Perquè resulta que en el vídeo directe ha parlat de... Ui, no ni no. O no sé què han dit de la Casa Blanca.
I la gent comenta tot això. I l'últim va justament d'aquest tema, no? Sí. En Pro Pairo Kauei diu... Corregeix-la mai, que diu... La Casa Blanca passaria a ser la Casa Morada.
Estàs escoltant just a l'estat. Els tuits d'aquest matí. Tenim un altre trending topic que passa pel Real Madrid, no, Estela? Es diu Bienvenido Cross. Sí, aquest... Bueno, tots els tuits són donant la benvinguda al Cross que l'han fitxat al Real Madrid. Exacte, i què diuen, per exemple?
Just Risk Everything diu Menudo fichaje se ha marcado el Madrid y encima baratito, que tonto es el Bayern. Després també Pozo 1969 fa el seu tuit de benvinguda. Sí, Toni Kroos, un jugador superclase que ni está sancionado ni da bocado, solo tiene hambre de títulos y gloria y solo por 25 millones. Molt bé, i finalment un últim tuit per acabar.
El cabeza diu, bienvenido, Cruz. Isco te enseñará a ponerte cómodo en el banquillo. Doncs moltes gràcies, Laia i Estela. Són aquests els tuits del dia i també el recull de primensa que ens heu portat. Tornem demà amb més coses. Fins demà. Que vagi bé. Bon dia.
I així que ve amb aquest Just a la Fusta d'avui, dijous 17 de juliol. Agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bono, els serveis informatius i la producció del programa, el Carles Hernández de Rius de la Previsió del Temps, el Marc González, el Marc Romero i la Marta Molins, el resum de l'actualitat del dia, l'Estela Rod i l'Àlega Vidal.
amb els kits i ara també a les xarxes. Avui hem entrevistat Montserrat Nebrera, cap de llista de Ciu, després que l'Assemblea de Militants ho ratifiqués ahir i hem parlat cap a les 11 del matí. Hem fet també els àpats d'estiu amb el Dani Martínez i el Joan Xirivella. Hem entrevistat Clara Aguilar, que aquest vespre presenta el catàleg de l'exposició Escudella l'Avisme de Carme Malaret. I hem parlat de teatre amb la Maica Duenyes. Música
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses, com sempre, de 10 a 1 del migdia. Ara us deixem amb els Sanjos Notícies, edició migdia, editat per l'Andrea Bueno.
Que vagi bé, que passeu un bon dijous.
Elope with me as private and we'll sail around the world. I will be off at an end and you my way would go. Many nights of talking and no terms can you take. Many nights of limping round and pagan holidays. Elope with me in private and we'll set something ablaze. A trail for the devil to erase.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, és la una. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Montserrat Nebrera serà la cap de llista de Convergència i Unió a Sant Joost a les eleccions municipals de 2015. L'Assemblea de Militants va ratificar aquesta candidatura amb un 74% dels vots a favor, un 14% dels vots en contra i el 12% d'abstencions. Amb aquesta notícia obrim el Sant Joost Notícies edició migdia d'avui dijous 17 de juliol. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Sant Just, Sant Joan d'Espí i Sant Feliu reforcen el suport a l'emprenedoria i l'activitat empresarial. Els alcaldes dels tres municipis han signat un conveni per millorar i enfortir el teixit empresarial del territori i iniciatives d'emprenedores.