era el pas prèvi a l'inici de la campanya oficial per a les eleccions legislatives anticipades del dia 8 de juny.
May va anunciar el mes passat la convocatòria dels comissis avançats en un intent de buscar un mandat ferm
per afrontar les negociacions sobre el Brexit amb la Unió Europea.
Precisament el negociador de Brussel·les pel Brexit, Michelle Barnier,
detallarà avui les directrius europees de cara a l'obertura d'aquestes negociacions amb Londres.
Per la seva part, el ministre britànic del Brexit, David Davis,
diu que el seu govern no pagarà els 100.000 milions d'euros que, segons el Financial Times,
la Unió Europea podria reclamar-li a Londres per l'abonament del Club Comunitari.
Fins ara s'havia parlat d'uns 60.000 milions d'euros.
L'Estat islàmic s'ha atribuït l'atemptat suïcida amb bomba d'aquest matí a Kabul, a l'Afganistan,
contra un convoi de l'Utan que ha fet almenys 8 morts i prop de 30 ferits.
La majoria de les víctimes són civils, segons fons oficials afganeses,
si bé el grup jihadista afirma que tots els morts són soldats nord-americans.
L'objectiu de l'atac ha estat un convoi blindat de l'Aliança Atlàntica
i l'explosió s'ha produït en una zona d'alta seguretat, teòricament, de la capital afganesa,
a prop de l'Ambaixada dels Estats Units.
Seat ha obtingut en el primer trimestre de l'any un benefici operatiu de 56 milions d'euros.
És un 4% més respecte al mateix període de l'any 2016.
Del gener al març, el volum de negoci de l'automobilística del grup Volkswagen
ha arribat a la xifra recordat 2.490 milions d'euros,
un 20% més respecte al primer trimestre de l'any passat.
En un comunicat, Volkswagen, que s'ha mostrat satisfet amb els resultats,
diu que manté el camí cap a la rendibilitat sostenible
després de tancar el primer trimestre amb unes vendes per sobre de les previsions.
Han pujat per cinquè mes consecutiu.
Un veí de Tossa de Mar de 39 anys ha mort aquesta nit a causa d'un incendi a casa seva.
Fins a les 3 de la matinada han hagut d'evacuar preventivament una quinzena de veïns del mateix edifici.
Girona, Fèlix Martín, bon dia.
Hola, bon dia. Els veïns han alertat del foc i una patrulla de la policia local
ha intentat entrar a l'habitatge però no ha pogut a causa de les flames i sobretot pel fum.
Josep Sánchez és el sotsinspector en cap de la policia local.
Van accedir per un pis del costat i van intentar arribar fins al focus de l'incendi
perquè estaven avisats que els veïns deiaien que hi havia una persona a dintre
però no van poder localitzar-la degut al fum que hi havia i la força del foc.
Els bombers han trobat la víctima a terra a la cuina, no han pogut fer res per animar-lo.
Els veïns desallotjats els han deixat tornar a casa a quarts de 3.
Fèlix Martín, Catalunya Ràdio, Girona.
Els esports amb Jordi Turrià.
El Madrid va fer un pas de gegant per disputar la final de la Lliga de Campions.
Va derrotar l'Atletic de Madrid per 3 gols a 0 a l'anada d'una de les semifinals.
Els 3 gols els va marcar Cristiano Ronaldo.
Avui juga l'anada de l'altra semifinal entre el Mónaco i la Juventus.
També l'Àgex Olímpic de Lió de l'Europa Lliga.
En bàsquet, l'Uni Girona es va quedar un pas del títol de Lliga.
Va perdre Salamanca contra el Perfumeries Avenida per 67 a 46
en el que va ser l'últim partit com a jugadora de Noemí Jordana.
Al final, els jugadors acabem passant, acaben sortint de nous
i jo espero que m'estimin per sempre però que tardin poc a oblidar-me, no?
Que els hi vagi tot molt bé, que trobin una altra base amb el que s'entenguin perfectament.
Ràdio Tosbem 98.1
Ràdio Tosbem 98.1
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el soul
o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smoove Jazz Club.
T'hi esperem.
Cada tarda, de 5 a 7...
Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda, de 5 a 7...
Ens veiem a la plaça.
Veus de la parròquia.
Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat...
I parlarem sobre la visió ecològica del bisbe de Roma, Francesc.
Els dimecres a dos quarts de vuit del vespre
i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Veus de la parròquia.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia,
divulgació de temes interessants, entrevistes...
Tot allò que paga la pena de ser comentat
tots els dimecres a les vuit del vespre
i, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí.
Recordeu, seixanta i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims cinquanta anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Primer, van ser les ones.
98.1 FM.
Després, internet.
Radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Radiodesvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio Desvern.
98.1.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Llavors et posa un quilo de pomes?
Sí, mig quilo per menjar i mig per llançar.
Cada any malbaratem el 45% de la fruita que produïm.
Mentrestant, 800 milions de persones passen gana.
El món no necessita més menjar.
Necessita més gent compromesa.
A Mans Unides, recolzem projectes contra la cam a 60 països.
T'hi compromets?
Truca al 900-811-888.
Just a la fusta.
Molt bon dia, passant 11 minuts de les 10.
Comencem aquesta hora, el Just a la Fusta, d'aquest dimecres 3 de maig.
El programa l'arrenquem de seguida parlant de les notícies més destacades de Sant Just.
Amb l'Andrea, farem també un repàs a l'actualitat general del dia amb el recull de premsa
i parlem del Quinto Tapa.
Estem ja en l'última setmana del Quinto Tapa i ens queden encara algunes tapes per descobrir.
Avui a partir de les 11 entrevistarem Albert Bosch, que demà serà a Sant Just,
presentant el documental 2.304.000 passes pel sud 1911-2011.
És el tercer audiovisual de muntanya que projectarà les CES
en el marc del quart cicle de documentals.
I serà aquest dijous, les 8 del vespre, a la Sala Piquet de la Taneu.
Avui l'entrevistarem.
A dos quarts de dotze, tertulia esportiva.
I a la tercera hora, avui, tindrem la secció de teatre amb la Maica Dueñas,
que ens posarà el dia de l'actualitat teatral que tenim,
les propostes i recomanacions per grans i petits.
I a més a més, també tindrem l'última hora del programa, l'últim espai,
la secció de la xarxa 06.
Engegarem el tercer trimestre dedicat a una nova temàtica.
Ja sabeu que aquest any, aquesta temporada,
hem distribuït cada trimestre en uns temes diferents.
I avui engeguem el tercer trimestre d'educació de la xarxa 06
per parlar de la importància dels espais exteriors.
Parlarem avui amb la Clara Pons, autora del bloc Tirant les Manos.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia, comencem.
I comencem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buena.
Bon dia, Andrea.
Hola, què tal? Bon dia.
Què ens expliques avui?
Doncs avui comencem parlant del territori especial Sant Just,
perquè el comerç i les escoles santjustenques
estan volcant en la preparació d'aquest esdeveniment.
El proper 14 de maig se celebra aquest campionat esportiu
per a persones amb discapacitat intel·lectual
que plegarà més de 600 esportistes de tot el país i d'Europa.
D'una banda, aquests dies s'estan fent tallers de sensibilització
a l'alumnat dels centres educatius de Sant Just,
a càrrec d'Especial Olímpics Catalunya,
i de l'altra, algunes de les botigues associades a d'Esvern Comerç
estan venent unes polseres a dos euros,
dels quals un euro es destina a les entitats
que organitzen aquest esdeveniment esportiu,
la Cell i Especial Olímpics Catalunya.
El territori especial, com dèiem,
se celebra el 14 de maig
i demà tindrà lloc la trobada
amb el més d'un centenar de voluntaris i voluntàries
que faran possible el territori especial del dia 14
i que sigui tot un èxit.
La reunió serà demà a les 7 de la tarda a La Vagoneta.
Molt bé, doncs, primera notícia al dia, més coses.
Ara parlem del cicle divendres al parc,
perquè divendres comença un nou cicle d'aquesta activitat.
És una iniciativa impulsada per la xarxa 06
que pertén oferir una proposta de joc diferent
oberta a tothom a la plaça Antoni Malaret.
Els propers divendres 5, 12 i 19 de maig, a la tarda,
la plaça Malaret acollirà una sèrie de jocs i activitats
per tota la família, a partir de les 5.
A més, es faran per commemorar la Setmana Europea
de l'Energia Sostenible 2017.
El primer divendres al parc, és a dir, aquest divendres,
es farà un taller per construir un molinet de vent.
Pel segon hi ha prevista el joc Guardabats
i el tercer, el taller Pedala amb l'Energia.
Com dèiem, hi ha un munt d'entitats i equipaments
implicats en els divendres al parc d'enguany,
com ara l'Ajuntament, l'Escola Bressol Municipal Marrex,
l'Espai de Joc de la Vagoneta, les Ampes de les Escoles,
el Taller de Plàstica Municipal Carreau Blau
i l'Associació Eva Sant Just.
I acabem encara amb un apunt més, Andrea.
I parlem, després coneixerem més detalls sobre aquesta qüestió,
però parlem del documental 2.304.000 passes
Pol Sud, 1911-2011.
Aquest és el tercer visual de muntanya
que projectarà les SEAS en el marc del quart cicle de documentals.
Serà demà dijous i la sessió comptarà amb la presència
d'un dels seus protagonistes, l'aventurer i escriptor Albert Bosch.
Aquesta pel·lícula narra l'aventura de Bosch a l'Antàrtida
per comemorar el centenari de l'arribada de l'expedició
de Roald Amundsen al Pol Sud,
que va ser la primera persona que ho va aconseguir.
Van ser 67 dies de marxa en tota l'autonomia,
arrossegant un trineu carregat amb 110 quilos
i recorrent més de 1.150 quilòmetres.
Tot plegat serà dijous a les 8 del vespre
a la sala Piquet de l'Ateneu
i, com sempre, després de la visual
es farà un col·loqui amb el seu protagonista.
Doncs en parlarem d'aquí a una hora.
Ara, de seguida, repassem més notícies,
més actualitat, però abans
posem una mica de música aquest matí gris de nou, eh?
Sí, una mica frescot.
I ho fem parlant d'una bona notícia,
que és que Radiohead ha anunciat
que tornen a publicar
celebrant el 20è aniversari
d'aquest Oc y Computer,
doncs farà una reedició.
Molt bé.
Ho van confirmar ahir,
és l'edició d'aquest 20è aniversari
que es titularà
Oc y No Not Oc,
o sigui, a més a més,
ara t'ho he dit així perquè és escrit,
però s'escriuria Oc Not Oc,
per tant que queda així com bonic també
com a joc de paraules,
amb una edició remasteritzada del disc original
a partir de les cintes analògiques,
segons expliquen,
i llegim a Indispot,
i la reedició inclourà també
tres cançons inèdites,
com són Lift, I Promise i Man of War,
no les coneixem,
i Vuit, que ara es ve, poca broma.
També hi ha una edició de luxe,
que anirà acompanyada d'un llibre de tapadura
amb 30 peces d'art del disc,
una llibreta amb 104 pàgines de notes de Tom York,
i un llibre d'esbossos de 48 pàgines
de l'artista Stanley Donwood,
un casset amb sessions
i demos de la gravació del disc.
Això seria l'edició de luxe,
que costarà ja 120 euros.
Però bé, en tot cas,
és un bon regal.
Totalment, totalment,
pels fans de Radiohead,
és un molt bon regal.
Sortirà una mica més tard de l'aniversari,
la versió digital, això sí,
arribarà el 23 de juny,
i la física ho farà al llarg del mes de juliol.
I l'aniversari, si no m'equivoco,
era ahir, que és ahir.
Vam sentir parlar bastant de Radiohead, diria.
No estic segura, deixa'm-ho comprovar.
Tot i que no vam parlar a la caixa de música.
No, és veritat,
jo ahir no vaig sentir parlar de Radiohead.
Jo sí que vaig sentir en algun lloc.
Sí.
Ah, no, doncs 16 de juny.
Suposo que vaig sentir,
perquè devien anunciar aquesta redició.
16 de juny del 97,
per tant, una mica més tard,
però molt poc,
perquè és el 23,
el dia que surt l'aniversari digital,
i el juliol físicament.
Molt bé.
Recordem, doncs,
que el disc té temes com aquest nou, Surprises,
o el Carme Polis,
que és amb el que ens quedem ara, Andrea.
Molt bé, Carme.
Carme Polis,
Carme Polis,
Carme Polis,

i el Junt.
Carme Polis,
Carme Polis,
Carme Polis,
Carme Polis,
Carme Polis,


Carme Polis,
Carme Polis,

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Generalitat de Catalunya

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Les portades dels diaris d'avui, en Quiosc Mercat,
el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques
al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
6 minuts i dos quarts d'onze,
cop d'ullar a l'actualitat general del dia amb l'Andrea.
Bueno, bon dia, Andrea.
Hola, bon dia.
Què tal?
Molt bé.
Parlem de l'actualitat a través de les portades dels diaris
i comencem avui parlant de política.
Sí, avui els tres diaris coincideixen.
Destacarà la mateixa notícia,
ens parlant del PNB i d'aquests 15 anys de pau fiscal.
Al periòdico llegim que el PNB arrenca a Rajoy
una millora milionària de la quota.
Els penavistes ultimen el sí al pressupost
després de reduir l'aportació d'Euskadi a l'Estat.
El govern podrà tirar endavant els comptes del 2017
sense requerir l'abstenció del PSOE.
Aquesta és la notícia més destacada al periòdico.
A l'avantguàrdia també ho és.
El PNB anuncia un pacte que li dona pau fiscal per a 15 anys.
Els nacionalistes bascos es cobren un preu alt
pels seus vots al pressupost.
I el partit va anunciar ahir
que és una gran notícia econòmica per a Euskadi.
Per últim, al diari ara també llegim aquesta notícia,
més breument a la seva portada i més discretament,
i llegim que el PNB colla Rajoy
per obtenir 15 anys de pau fiscal.
Per tant, aquesta és la notícia més destacada avui als diaris.
Aquesta és la notícia també amb què obren l'avantguàrdia.
Utilitzem, per tant, ara la informació.
Els pressupostos de Rajoy aborden avui el seu primer tràmit
pendents del CID al PNB, també el 3-24,
el mateix titular.
Per tant, una informació que continua,
continuarà sent tema destacat durant el dia d'avui.
Altres qüestions.
Un home ha mort en un incendi a casa seva, a Tossa de Mar.
L'incendi només ha afectat un habitatge.
Els bombers l'han pogut apagar en tan sols mitjord
i les 15 persones que viuen a l'edifici
han pogut tornar a casa seva aquesta mateixa nit.
Controlat l'incendi a la fàbrica de la Coca-Cola
amb un tornès del Vallès,
un foc que ha afectat un magatzem de 16 metres quadrats,
no es guardava maquinària per recanvis,
embalatges i material fet de paper plàstic i cautxu.
I també llegim el 3-24 en relació a França.
Avui hi ha debat a l'atrícia francesa
i, per tant, parlant de l'EPN o Macron,
l'hora de la veritat per França i per Europa.
El plagi del discurs de Filona era una estratègia
de la campanya de l'EPN.
També ho llegim el 3-24.
i la Vanguardia també ens explica,
en relació a les eleccions franceses...
No, bàsicament no, no tenim res més de nou.
Per tant, ja ho tenim per França.
Passem a altres temes.
La Vanguardia diu que els fiscals del cas 3%
volen que l'assumpte passi a l'audiència nacional
i els treballadors de l'Agència del Medicament
prefereixen Barcelona.
Llegim també, a través d'una enquesta interna,
ho publica avui la Vanguardia.
Acabem aquest repàs amb l'Ara,
que diu que Espanya és líder en temporalitat,
és el segon soci europeu amb una taxa més elevada
i ostenta el rècord de temporalitat
en el cas dels joves.
I pel que fa aquí, sí, a França,
els electors de Mélenchon opten pel vot en blanc
o l'abstenció.
Els resultats de la consulta entre els vultants
de la França insumïsa afavoririen,
per tant, segons explica l'Ara,
a Marine Le Pen.
I un últim apunt,
moviments a la cúpula dels Mossos d'Esquadra.
Josep Lluís Trapero remodela l'estructura directiva
del col·les policial
amb l'arribada de nous comissaris.
Passem a parlar ara de cultura, Andrea.
I comencem parlant de poesia,
ho llegim al diari ara.
Barcelona Poesia salia amb la música
per conquerir nous públics.
El Barcelona Poesia vol cridar l'atenció
d'aquelles persones que, a priori,
no es plantejarien anar a un recital de poemes.
Per això, la vintena edició del festival,
que tindrà lloc del 10 al 16 de maig,
centrarà la seva programació en una àmplia diversitat
de propostes musicals properes a la poesia.
Un slam poetry del raper Naig,
un concert de flamenc d'homenatge
a Federico García Lorca,
a càrrec de José Mercé i Luis García Moreno,
i un recital protagonitzat
per Joan Miquel Oliver i Sebastià Alfamora,
són algunes de les activitats
amb les quals Barcelona Poesia
vol potenciar la transversalitat del gènere.
També en l'àmbit musical,
el festival ha programat un homenatge
a John Coltrane,
que fusionarà poesia i jazz.
El verger del Museu Frederic Marès
repetirà com a epicendre de Barcelona Poesia
i cada dia de 6 a 8 de la tarda
serà l'escenari de lectures poètiques.
Lluís Calvo, Teresa Derenys,
Mireia Calafell, Pau Riba,
Antoni Clapés, Carles Duarte,
Gemma Gorga,
i Míriam Reyes
són alguns dels poetes
que hi recitaran versos.
A més, el verger també acollirà
un xou cooking
a mans de Dada Parellada
i Dada Castells,
com també una conversa
sobre els versos de Leonard Cohen,
Bob Dylan i Lou Reed.
I una de les veus internacionals
que també passaran pel festival
és Vigo Mortensen.
Una de les facetes menys conegudes de l'actor
és l'editor i autor de poemes
i acompanyat del poeta argentí Fabián Casas,
Mortensen recitarà alguns dels seus versos
el dia 12 de maig
en un acte a l'Institut d'Estudis Catalans.
Molt bé.
Més coses, Andrea.
Ara parlem de teatre,
seguim el diari ara,
parlem del diabòlic Ricard III
que escampa el mal pel TNC.
Xavier Albertí dirigeix Lluís Omar
en una adaptació canònica
del gran malvat de Shakespeare.
Les restes de Ricard III,
l'últim rei anglès de la casa de York,
que va morir a la Guerra de les Dues Roses,
van aparèixer fa quatre anys
en un dels indrets amb menys haure
cortesana del món,
sota un aparcament de Leicester.
L'anàlisi de l'ADN no va deixar allò que a dubte,
tot i que l'esquelet del monarca
que va arreglar Anglaterra del 1483 al 1485
tenia poc a veure amb el retrat descarnat
que Shakespeare va dedicar
a aquest ésser monstruós
llençat al món abans de temps.
Tanmateix, la imatge que ha passat a la història
és la del dramaturc anglès
i aquest poderós personatge,
deformat i malvat, violent i venjatiu,
que és el que camparà per la Sala Gran
del Teatre Nacional de Catalunya
des de demà fins al dia 11 de juny.
Albertí aforgat en el trauma interior
d'un home ferit
que treu la fúria i la violència
no pas de manera gratuïta,
sinó com a reacció a la seva condició.
i del teatre a la música.
I avui parlem dels saxofonistes
i és que Dani Nelo homenatge en un disc
alguns dels pioners del Redman Blues
i del rock
a músics com, per exemple,
el saxofonista Illinois Jacket,
Big Jay McNally i Lynn Hope.
Nelo ha dedicat aquest updisc
titulat Los Saxofonistas Salvajes
editat per Buen Ritmo.
Diu que el seu propòsit
és allargar la llum d'aquestes estrelles
del saxo que un dia van brillar
i que, com un cometa, es van anar apagant.
Integrat en un septet de confiança,
el saxofonista barceloní
versiona 13 temes
que formen part de la història
del Redman Blues i del rock and roll
i, a més, hi inclou un libret
en què glosa figures
com Kim Curtis, Alvin Red, Tyler
i Nobel Watts.
Doncs sona molt bé, eh?
Sí, sí.
Què, els deixo per parlar d'esports?
Jo crec que avui potser...
No, ens podria quadrar.
Sí.
Aquest Flying Home
que és un dels nous temes
d'entrada Nelo.
El moll de l'os titula l'esportiu
dient que el Barça
ja té feta la columna vertebral
de l'equip del futur
que caldrà completar
i reforçar
per mantenir el seu alt nivell.
Aquest és el titular principal
de l'esportiu
i també diu, doncs, això
que Real Madrid
va guanyar
i contra
l'Atlètic de Madrid
en aquesta primera fase
de la Lliga de Campions
de la Lliga de Campions, no?
De la Lliga de Campions, no?
De la Lliga de Campions
amb aquest 3 a 0.
Com ho expliquen
els altres diaris?
L'esport també en parla,
diu Cristiano,
deixa cau a l'Atlètico,
tot i que el principal titular
de l'esport
és la fórmula que ho tinyo.
El Barça estudia com fer front
al seu traspàs
i la seva fitxa
sense trencar
l'escala salarial
doncs a aquest brasiler
i també de fitxatges
però d'una altra mena
al Mundo Deportiu.
En aquest cas,
parla de Niesta
diu, un any més,
per tant, plantilla.
Andrés encara pendent de renovar,
ha decidit
seguir el Barça el 2018.
Cristiano prolonga el malson,
això és el que llegim
al Mundo Deportiu,
un catric del portuguès
que va obrir
fora de joc previ,
deixa pendent d'un miracle
a un Atlètic,
el que es va veure
i desbordat.
Vas veure el partit, Andrea?
Sí.
Trossos,
però la primera part sí,
la segona potser
no tant,
potser van decaure
una mica els ànims
fins al segon gol del Madrid.
Després ja va ser
potser una mica més emocionant.
El que està clar
i claríssim,
segons veiem avui
a tots els diarers,
que el protagonista absolut
va ser Cristiano Ronaldo
i també les,
doncs,
diu Cristiano,
és l'amo.
A la O,
a més a més,
hi ha una pilota,
la pilota aquesta
de la Champions.
A la fotografia,
doncs,
Ramos abraçant-se a Cristiano,
marquen també aquest 3 a 0
i el Marca
fins i tot va més enllà
i tria una de les imatges d'ahir
de celebració
d'un dels moments
dels gols de Cristiano,
que estava així
com assegut a la grada,
no?,
i mirem amb els ossos creuats
i titula
Toro Sentado.
Aquest és el titular
gegant,
eh?,
el gran
de la marca.
Sí.
Bé,
diu,
un descomunal a Cristiano
no que a l'Atlètic
amb tres gols.
Ja,
en sèrio?
Molt bé.
No, no, no,
molt bé.
No hi ha més titulars,
volies més titulars.
No, no, no,
és que estàs quadradíssim,
dic, mira,
això sí.
Seguim ara
amb les contraportades.
Comencem amb la de Lara,
l'article que signa
cada dimecres
a Josep Ramoneda
i que avui el títol
Albert Camí
i el temps present.
Diu,
la vida paga la pena
de ser viscuda o no?
Albert Camus
cridava a combatre
tota idea única,
tota promesa
d'una sola direcció
de la història,
qualsevol concepció
teològica del món,
la que és capaç
de justificar
qualsevol atrocitat
en nom de les astúcies
de la raó
dels accidents
de recorregut.
Diu Ramoneda
i desconfiava
d'aquells
que no són capaços
de trobar
el marge de la història,
la simple felicitat,
la passió dels éssers,
la bellesa natural
de les coses.
Escrivia a cartes
a un amic
segueixo creient
que aquest món
no té un sentit superior
però sé que hi ha alguna cosa
en ell que té sentit
i és l'home
perquè és l'únic
que han necessitat tenir-lo.
Això és el que en podríem dir
al sentit tràgic
de la seva vida
i que marca
la seva idea de rebel·lió
contra tot allò
que impedeix
a l'home
ser ell mateix.
Asegura també
que la mirada
de Camus
era a llarga
de tots cantons,
les nacions
colonitzades
fan sentir la seva veu.
En 10 anys,
en 50 anys
serà la preeminència
de la civilització occidental
la que serà posada en qüestió,
deia l'any 1945.
Ja hi hem arribat
i molts dels governants
i habitants
de la nostra Europa
es resisteixen
a veure
el que ell ja mantindrà
llavors
que deixaríem
de ser
el centre del món.
La crisi d'Europa
és en part
el dol
per aquesta pèrdua.
I acabarà
monedat sentenciant
necessitem
l'esperit de revolta
perquè la democràcia
està deixant de funcionar
com a instrument
per interpel·lar
el poder
i evitar els seus abusos.
D'aquí ens anem
a la Vanguardia
on justament
llegim
que tot el que sentim
té més d'un significat,
Andrea.
Ho diu
Hope Haren
que és doctora
en geobiologia
i té tres premis
Fulbright
en geobiologia
i ara acaba
de dissertar
el Cosmòpolis
al CSSB
de Barcelona
diu que s'identifica
amb
l'eura verinosa
diu
és petita i feble
però arriba fins a llocs
que on no s'espera
i té una força
que no es veu.
No és una planta
que t'agradi
i no fa flors boniques
com a dona
en el món de la ciència
sens dubte
més sentit així.
Pertanyo
a la cultura escandinava
una mica freda
tenia companyes
d'escola
quan era petita
que s'ho explicaven tot
i no per això
els anava millor.
El fet de parlar
de les coses
no les canvia.
La meva experiència
m'ha ensenyat
que és valuós
escoltar atentament
pensar i callar
perquè les coses
que sentim
signifiquen més d'una cosa.
Crec que molts acadèmics
tenen problemes
amb el fet
de no poder parar de parlar.
Les plantes
en canvi
són silencioses
emeten sons
això sí
aquest és un dels meus
primers acords
el so de les plantes
quan creixen
quan la meva mare i jo
cultivàvem l'hort
i les sentia
al laboratori del meu pare
que és el meu lloc favorit
del món.
I assegura
que estima les plantes
perquè comprendre-les
és un gran repte
són éssers tan complexos
i amb estratègies
de superviència
tan diferents.
Diu
per començar
viuen amb un altre temps
i un altre ritme
i a mi m'agrada
la seva companyia.
Molt bé
i acabem
doncs ara
amb la del periòdico
si vols parlar
fes un xerpa
deia la meva mare.
Doncs avui entrevista
en Apemba
Xotik
Xerpa
cantant Xerpa
és originari
d'un municipi rural
del país de l'Himàlaya
pertany al poble Xerpa
però ella no ha pujat mai
muntanyes.
El seu fort és cantar
i per assajar
sol acompanyar-se
amb una antiga harmònica
nepalesa.
És la protagonista
del documental
La pemba torna a Goli
que es projecta
dissabte dia 6
a les 8 del vespre
al Cinema Girona
de Barcelona.
Asegura
que no tots els que es dediquen
a la muntanya
són xerpas
ni tots els xerpas
pujan muntanyes.
Tinc un germà
que és guia de trekking
i un altre
que té una agència
de viatges de muntanya
però a mi
no m'ha interessat mai
aquest tema.
Diu
jo sempre vaig voler
ser cantant.
Els meus pares
es van traslladar
a Katmandú
perquè pogués
seguir estudiant.
Allà vaig fer música
a més d'anglès
i economia.
Érem només dos xerpas
entre 2.500 alumnes.
He tret 6 discos
de folclore
napalès
i cançons
de llengua xerpa.
Molt poca gent
parla xerpa.
Als pobles
no hi ha escoles
ni centres sanitaris
i la gent
ha d'emigrar
i oblida
la seva cultura
i acaba dient
que ella
el que vol
és contribuir
que no es perdi
aquesta cultura xerpa.
Ho hem trobat
a clavangre, eh?
Tot a favor, avui.
Sí, doncs
amb aquesta entrevista
ens anem
i obri la caixa de música.
Quan passen 8 minuts
totes quarts onze.
Comencem als 80 avui, Andrea.
Molt bé.
No sé si et situes.
De moment, no.
Gens, vaja.
Ens anem en concret
a l'any 1986.
Per tant, avui fa 31 anys
que Robert Palmer
era número 1
als Estats Units
amb aquesta cançó
que és
Addicted to Love
que el va compartir
en el número 5
al Regne Unit.
Jo pensava
que el sentiríem cantar
però veig que...
Ara.
Doncs mira,
això era número 1
fa 31 anys.
Més coses
d'altres dies
com avui,
3 de maig
1997.
Dius que sí, Andrea.
Dius que sí,
amb el cap?
Ai, aquesta cançó
és tan bonica.
que la conec de...
Sí, la sentia fa bastant de temps.
Sí, fa 20 anys.
És una cançó d'Eurovisió?
T'hi ha alguna cosa amb Eurovisió?
Sí, efectivament.
Catherine and the Waves
van guanyar
el concurs d'Eurovisió
que es va fer a Dublín
avui fa 20 anys
amb aquesta cançó
Love Shine a Light.
Es van convertir
en les primeres guanyadores
del Regne Unit
des de primeres...
En realitat, primeres no,
però feia que no guanyaven
des de 81 Bugs Chris.
Per tant,
doncs va ser important
pel Regne Unit també.
I aquesta és la cançó.
Molt bonica.
La tornada és molt guai.
I del 97 saltem 10 anys més
una mica més cap al 2009.
2009?
Sí.
T'ha sorprès.
Sí, sí.
Ara, quan sentis la 10,
publicaràs.
Deu masculina.
M'enganxa.
Sí, sí, sí.
Home, per si hi ha estat
un gran protagonista de la secció
i sempre encertaves
que és Bob Dylan.
Si vas a dir, clar,
amb la 10 del 2009,
o la veu del 75.
Sí, sí.
Aquest és Bob Dylan?
Sí.
En sèrio?
Aquí, amb aquest tema,
doncs, més de gust.
Ui, m'ho ha cansat total, eh?
Doncs Bob Dylan era número 1
al Regne Unit.
Avui fa 8 anys
amb l'àlbum
To get out through life,
que era el seu 7è número 1
al Regne Unit
amb un àlbum.
era el 33è álbum de Bob Dylan, eh?
Un poca broma.
Un poca broma.
M'ha tret uns quants més
després d'aquest,
o sigui que déu-n'hi-do.
I bé,
en tot cas,
era...
Sí.
No,
parlàvem d'altres rècords,
però bé,
en tot cas sí,
sembla que Dieren
havia estat...
va treure un rècord
que era el...
l'espai de temps
més llarg, no?
Entre àlbums
que havien arribat
al número 1
l'anterior havia estat
el 70,
en concret,
el New Morning.
Tot i que, evidentment,
no ens havien fet
altres àlbums
que entre a mig.
I acabem amb un aniversari.
avui hagués fet anys
aquest personatge.
Aquest feix 84 anys
James Brown,
aquí el sentem
amb un dels sistemes mítics,
va morir, per això,
el 25 de desembre del 2006,
als 73 anys.
Amb James Brown,
Andrea,
tanquem avui la caixa de música,
moltes gràcies.
Que vagi bé.
Que vagi bé,
bon dia.
I am un�erso.
Chau!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La plaça Mireia!
Amb Mireia Redondo!
Fins demà!
Cada tarda de cinc a set!
Ens veiem a la plaça!
Gràcies.
Gràcies.
Bon dia, Jordi, què tal?
Hola, bon dia.
Per parlar d'aquesta recta final ja del Quinto Tapa, com està anant de moment tot plegat?
Bé, jo crec que tot molt bé. Tot molt bé per nosaltres, per promoció, i tot molt bé per als veïns de Sant Jus i de fora.
Estem detectant, és que amb això hi ha molta gent que fins i tot és d'aquí, de Sant Jus, que hi havia molts negocis que no els coneixia.
I ha sigut molt per promoció de tots els negocis i de donar un servei.
Heu tingut gent cada dia, sobretot el cap de setmana. Com us ha anat a vosaltres? O com us estan anant, que encara queden uns quants dies?
Nosaltres, sobretot els caps de setmana. Entre setmana ha sigut més una miqueta el veí recorrent i el cap de setmana ha sigut tothom amb tranquil·litat, tant els veïns com gent de fora que ha vingut.
Vosaltres oferiu una etapa de quilòmetre zero que és el rat de pollastre, no?
Sí, senyora.
Està molt bona, eh? L'he vingut a provar aquesta.
Ah, sí?
Sí.
Moltíssimes gràcies.
Explica'ns una mica com és, per això, per la gent que no l'hagi provat encara.
Sí, nosaltres treballem als guaps. Els guaps es fan amb un pa guap, que és tipus una fajita oberta.
Nosaltres ho fem amb una base bastant gran.
i això que ho tenim en carta, el que fem és, bueno, concretament aquest porta pollastre, porta ceba del parc agrari, guacamole, mayonesa, oudu.
Aleshores hi ha diferents muntatges i és un tipus de producte que agrada molt.
jo ja el venia treballant de feia quatre anys. És, per dir-ho d'alguna manera, una amanida divertida, enrotllada.
Aleshores, bé, això està agradant molt. I després, a segona tapeta tenim el crujitoc, que és una etapa que ara començarem a treballar-la a la carta, encara no l'estem treballant.
i és, si fa o no fa, doncs, una pizzeta, però partim de la base de fer la coca de vidre com a base, en comptes del que és la massa tradicional de pizza.
I, bueno, tenim una miqueta fans de totes dues. Està una miqueta dividit.
Sí, exacte. Està repartit, per tant, eh? Molt bé.
Aquesta la vas provar també?
Aquesta no, aquesta no l'he provat encara.
Bé, encara està de temps.
Exacte, encara queden aquests dies. Però, per tant, el públic dividit, dius, eh? O sigui, que estan agradant les dues.
En el nostre cas, sí, en el nostre cas, doncs, bé, com també, per exemple, doncs, clar, la segona etapa porta tonyina.
Aquí hi ha gent que, potser, doncs, a la majoria li pot agradar el pollastre, però, en canvi, la tonyina no li pot agradar a tothom.
Evidentment, a les hores tiren, aquests tiren més pel ruat, però sí que, de veritat, ho tenim bastant dividit.
No hi ha una de les dues que estigui destacada.
I l'oferiu cada dia al matí i a la tarda, eh? Abans de dinar, no? De fet, si hi ha alguns escoltant que sàpia que d'aquí 10 minuts, no?, a partir de les 11,
ja pot passar pel toc personal i demanar el Quinto Tapa, no?
Exacte.
O amb aigua o amb el que sigui.
Exacte. Nosaltres fem de dilluns a divendres de 11 a 1 i després de les 7 de la tarda a les 9 de la tarda
i els dissabtes al mateix horari i diumenge de 11 a 2, que serà l'últim diumenge, que també ho farem.
I nosaltres no estarem a la plaça amb el Fira Tapa, sí que ens quedarem aquí perquè estem al costat
i preferim poder donar servei tot a l'equip junt des d'aquí.
Perfecte.
Què ve més gent al matí, a la tarda o depèn una mica del dia també?
Clar, també suposo que si aquests dies estem tenint així una mica més de mal temps, no acaba d'ajudar, suposo.
Exactament. Nosaltres el local és molt petitó.
Bàsicament, si la terrassa pot treballar, sí que tenim més volum si no ens acompanya el dia.
A nosaltres, a nivell de terrassa, sí que ens afecta molt perquè per dintre és un local petit.
Però si hem tingut bon dia i bon temps, hem tingut també bastant repartit.
Tant al matí com a la tarda o nit hi ha algun moviment.
Perfecte.
Suposo que també, com que hi ha en aquests últims dies, imagino que ara la cosa s'animarà també per acabar el quinto tapa ben amunt a nivell general.
Això esperem. I a més que ens acompanyi el temps, que avui s'ha de començar a dubtar una altra vegada, a veure què passa.
Serà el cap de setmana millor, eh? O sigui que almenys el cap de setmana el podrem salvar.
Això sembla. Si el cap de setmana aguanta el temps, jo crec que tindrem un cap de setmana molt maco amb el quinto tapa.
Perfecte, Jordi. Doncs moltes gràcies. Que vagi molt bé i endavant amb aquesta recta final també del quinto tapa.
Doncs moltes gràcies a vosaltres també per la vostra participació i col·laboració i el mateix a l'organització i a l'Ajuntament,
que entre tots s'han fet empenta i ho han fet possible, això.
Aquesta primera edició. Que suposo que ja està clar que n'hi haurà una segona, segurament, no? Tal com ha anat tot plegat.
Jo crec que sí. Anem-me per això.
Molt bé. Doncs gràcies, Jordi, del toc personal, que recordem que està situat al carrer Major,
número dos. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia.
D'acord. Moltíssimes gràcies. Bon dia.
I del toc personal ens n'anem de seguida cap a la bona aigua.
Seixanta i més.
El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes,
tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre
i, en segona audició, els dissabtes, a les 11 en punt del matí.
Recordeu, 60 i més.
La informació més propera al Just a la Fusta.
La informació més propera al Just a la Fusta.
I ara seguim al restaurant La Bona Aigua.
Allà tenim el Víctor, a l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia, Víctor. Què tal?
Hola, bon dia. Què tal?
Per parlar del Quintotapa, aquesta primera edició,
que està ja en l'última setmana,
queden des d'avui dimecres encara i fins diumenge.
Com està anant per això tot plegat?
Molt bé. La veritat és que és una novata del poble
i està responent molt bé.
En el vostre cas, l'horari que oferiu és de dijous a dissabte, no?, al vespre.
Correcte. De dijous a dissabte per la nit.
Per tant, doncs, avui encara no, la gent que s'apunti per anar-hi a partir de demà.
Sí.
I el que oferiu són dues tapes, no?, l'etapa quilòmetre 0 és un ravioli de bacallà
i s'enfaina del Parc Agrari al Carbó.
Correcte.
Explica'ns una mica més, doncs.
Bé, diguéssim, és com una recepta típica catalana del bacallà amb s'enfaina,
però que, bé, l'hem modernitzat una miqueta i hem fet un ravioli de pasta guantón,
farcit de branda de bacallà i amb la salseta, bé, la típica de la s'enfaina tallada molt, molt, molt fina.
I després hem fet un carbó comestible.
Hem fet un pa de tinta de calamar i, bé, l'apariència és negra i després la fumem amb serrí i farigola, farigola seca.
Home, Déu-n'hi-do.
I quan tu poses a la boca, doncs, sembla com si fos fum, però, bé, una mica diferent la recepta típica.
Sí, no, exacte. I està agradant a la gent?
Sí, la veritat que la gent està responent molt bé, és diferent, diuen que és, bé, molt soig al paladar
i, bé, li agrada bastant.
No ho tenim en carta i la gent ens diu, per què no pugem a la carta, que surt molt bé.
Així que, bé, hem fet una novetat i està sortint molt bé.
O sigui, que podria ser que la incorporessius i segons com vagi?
Pot ser, pot ser. És una mica difícil de fer, però, bé, ho estem estudiant.
Després també tenim les braves de la bona aigua.
Sí.
Aquestes ja les oferíeu o són especials també per aquí en tot apa?
No, aquestes ja les tenim en carta des que vam fer la reforma al restaurant.
Vam canviar la carta i, bé, aquest va ser un plat potent.
Són unes braves diferents, amb un allioli suau i, bé, la salsa brava de la bona aigua,
que la fem durant quatre hores i amb un tos picant.
I després amb una mica de sal volcànica i romaní sec.
Sí, que té el seu secret particular, eh?
O, bé, ens l'has de desvallar, però imagino que si són quatre hores tampoc és fàcil d'elaborar, no?
Amb molt d'aviment i molt de carinyo.
Déu-n'hi-do. I aquesta també està funcionant. Suposo que també hi hauria gent que no la coneixeria, potser, no?
Sí, sobretot la gent jove que ve, que no li fa molta gràcia el bacallà o la sanfaina.
Bé, bé, el típic vam pensar que seria el millor unes braves i que la gent disfrutés.
És el que és el que és important.
Clar. Està venint gent que no us coneixia? O sigui, creus que el Quinto Tapa estava servint per això, també?
Sí, sí, sí. És un tràmpoli perquè la gent coneixia el restaurant, el local.
De fet, hi ha molta gent que ho veu a fer el Quinto Tapa, els agrada molt i diuen, vinga, abans quedem a sopar.
I, bé, per aquest tema és molt interessant.
Exacte, no? Perquè, a més a més, vosaltres oferiu tant el guà 11, per tant, és una bona manera, no? Segurament, de poder-ho allargar.
I tant. Això és perfecte. I també per incentivar que la gent de Sant Jus sorti una miqueta a sopar pel poble i, bé, que tampoc estem acostumats que, vinga, sortim i anem a Barcelona, que es quedi també aquí al poble, que està molt bé.
Exacte, i descobrir això, no? De fet, hi participeu, doncs, 21 bars i restaurants, per tant, una bona manera de saber el que hi ha dins de Sant Jus, que de vegades, doncs, no som conscients, segurament, que hi ha tantes ofertes.
Correcte.
És la primera edició, per tant, d'aquest Quinto Tapa, esteu contents de com està anant i entenc que pot ser que hi hagi una segona edició, no? Segurament.
Jo crec que sí. Està funcionant bastant bé. Per el que parla la gent, està... Bueno, hi ha molt d'ambient, la gent està molt activa i, bueno, jo crec que sí.
Perfecte. Doncs, Víctor, moltes gràcies, que acabi d'anar bé aquests últims dies de Quinto Tapa. A partir de demà, ja ho sabeu, dijous, divendres i dissabte de 9 a 11, és l'hora en què la bona aigua ofereix Quinto Tapa. Està situat a la caràctera Reial número 54.
Moltes gràcies.
Perfecte. Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu, bon dia.
Bon dia, adeu-siau.
Adéu.
I així tanquem aquesta edició d'avui del Quinto Tapa perquè ens queden encara alguns restaurants per visitar i anirem demà i divendres per tancar aquesta ruta que fem, ruta radiofònica, pel Quinto Tapa, cada dia a 3 quarts d'11.
Ara, en menys d'un minut, arribem a les 11, per tant, connectem amb les notícies de les 11, avui lletí de Catalunya Ràdio, dels Sant Just Notícies.
I després tornem. Entrevistarem avui l'Albert, que serà demà a Sant Just per presentar el cicle d'audiovisuals de muntanya i, a més, també farem tertúlia esportiva.
I la previsió del temps. Avui tenim aquest dia ben gris. Sabrem si ha de ploure, si les temperatures pujaran i què ens espera de cara als propers dies amb força activitat a Sant Just.
Tot plegat després de les notícies. No marxeu?
Tiempo. Tota la seva història. Gràcies. Fins ben aviat.
Gràcies. Fins una altra. Moltes gràcies.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Òscar Fernández.
La històrica presó model de Barcelona tancarà el dia 8 de juny, la vigília que es compleixin 113 anys de la seva entrada.
en funcionament. Ho acaba d'anunciar aquest matí al Parlament el conseller de Justícia, Carles Mundó.
Parlament, Maria Núria Rebella, bon dia.
Bon dia. El conseller de Justícia assegurarà que tots els treballadors mantindran els seus llocs de treball i ho ha anunciat així els diputats.
A partir d'avui intensifiquem aquests trasllats perquè la presó model quedi buida el dia 8 de juny.
L'any demà, el 9 de juny, farà 113 anys exactes de la seva inauguració.
113 anys després, la presó model de Barcelona tancarà les seves portes i passarà definitivament a la història.
Mundó ha dit que el tancament de la model no suposarà la saturació de la resta de centres penitenciaris perquè ara estan al 67% d'ocupació i quan acabi el trasllat al 72% ha justificat el fet de tancar la model perquè és un recinte massa vell i adequar-lo a les noves mesures de seguretat.
Equivaldria a invertir-hi 25 milions d'euros.
Maria Núria Revelle, Catalunya Ràdio Parlament.
Més notícies amb Carlos Baraibar.
Noves revelacions periodístiques del portal Infolibre apunten que l'actual fiscal en cap anticorrupció, Manuel Moix, va intentar aturar fins a tres vegades la investigació contra l'expresident maderlèny del PP, ara empresonat Ignacio González.
Fins ara sabíem que Moix va ordenar aturar un registre previ a la detenció de González aquest passat mes d'abril i que l'ordre la va aconseguir tombar els fiscals encarregats del cas.
Però el diari digital Infolibre, com dèiem, publica documents que demostren que del 2007 al 2010, quan Moix era fiscal en cap de Madrid, va arxivar i no va admetre a tràmit tres denúncies contra González sense fer cap de les investigacions que sol·licitaven els denunciants.
Lleida estrenarà a finals d'aquest mes el nou Museu del Clima i la Ciència, ocuparà cinc hectàrees amb grans espais a l'aire lliure i inclourà una mostra del llegat del científic lleidatà Joan Oro.
Lleida, Alba Barbosa, bon dia.
Bon dia. El museu s'ubica al Turó de Gardeny, a les antigues casarnes militars i al voltant. Després d'anys de retard per temes econòmics, aquest mes el projecte posarà en marxa la primera fase, exposant el llegat del científic lleidatà Joan Oro.
Explica Àngel Ros, alcalde de Lleida.
L'exposició de la fundació Oro, del llegat Oro. I segon, les activitats que des de fonamentalment el parc científic i les entitats associatives hi tiraran endavant.
El museu fusionarà sales interiors i exteriors per explicar el vincle amb el medi natural i el canvi climàtic. Alba Barbosa, Catalunya, Ràdio Lleida.
I aquest migdia el Ministeri d'Energia rebrà l'informe tècnic sobre el magatzem subterrani de gas natural Castor, situat davant la costa de Vinerós, que recordem ho va provocar moviment.
L'estudi l'ha elaborat el prestigiós Institut Tecnològic de Massachusetts, l'MIT. Madrid, Lali Ferrer, bon dia.
Bon dia. L'informe l'han preparat els últims dos anys un equip de set professors de la Universitat de Harvard i el MIT.
Han analitzat la cadena de moviments sísmics que hi va haver a la costa del Montsià i el Baix Maestrat, després que els promotors del Castor van injectar gas al dipòsit submarí.
L'informe ha avaluat l'origen dels terratrèmols i els riscos que suposaria la reobertura del Castor.
La incògnita saber si l'informe permetrà saber si hi va haver negligència per part dels promotors.
I si el govern espanyol iniciarà la petició judicial perquè retorni a les arques públiques, la quantitat rebuda pels promotors.
Són més de 1.400 milions d'euros.
Lali Ferrer, Catalunya, Ràdio, Madrid.
Woody Allen i la seva New Orleans Jazz Band actuarà en aquest estiu al Festival de Cap Roig.
El director novai orquès i la seva banda de jazz actuarà a l'escenari dels Jardins de Cap Roig el dia 8 de juliol en l'únic concert que es farà a l'estat espanyol.
Conjuntament amb la seva New Orleans Jazz Band, Woody Allen oferirà un repertori basat en diverses melodies populars de principis del segle XX, himnes espirituals, marxes i blues.
Les entrades pel concert es posaran a la venda aquest divendres, dia 5 de maig, a partir de les 10 del matí, a la web oficial del festival i als punts habituals.
El Festival de Cap Roig ja ha venut més de 30.000 entrades des que es van posar a la venda les de diversos concerts.
S'han exhaurit, per exemple, les d'actuacions d'Anastàcia, Nora Jones, Sílvia Pérez Cruz, Luis Fonsi, Dani Martín o David Bisbal.
Ara, els esports amb Robert Prats.
El Mónaco i la Juventus disputen avui la semifinal de la Lliga de Campions.
Dos estils de joc diferents, el del Mónaco, un equip molt ofensiu i amb el talent dels joves davant una experimentada a Juventus, un equip molt sòlid.
Ahir el Madrid va passar per sobre de l'Atlètic de Madrid amb un 3 a 0, clar, amb 3 gols de Cristiano Ronaldo,
que col·loca els madrilenys en una situació immillorable de disputar una nova final de Lliga de Campions.
L'Espart City Leafs Girona va perdre la final de la Lliga Femenina de Bàsquet davant el Perfumeries Avenida per 67 a 46.
A l'NBA, Boston guanya Washington, els cèltics dominen 2 a 0, per tant, les semifinals de conferència.
Els Golden State també dominen 1 a 0 sobre Utah.
L'Olimpiakos guanya l'Efes i jugarà la final al forn de bàsquet davant el CSC de Moscou.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 6 minuts.
Per l'Andrea Bueno, el comerç i les escoles santjustenques es volquen en la preparació del Territori Special Sant Just 2017.
El proper 14 de maig se celebra aquest campionat esportiu per a persones amb discapacitat intel·lectual
que plegarà més de 600 esportistes de tot el país i d'Europa.
D'una banda, aquests dies estan fent tallers de sensibilització a l'alumnat dels centres educatius de Sant Just.
I de l'altra, algunes de les botigues associades a d'Esvern Comerç estan venent unes polseres a dos euros,
dels quals un euro es destina a les entitats que organitzen aquest esdeveniment esportiu.
Més coses divendres comença un nou cicle dels divendres al parc.
Es tracta d'una iniciativa impulsada per la xarxa A06
que pretén oferir una proposta de joc diferent, oberta a tothom, a la plaça Antoni Malaret.
Els propers divendres 5, 12 i 19 de maig, a la tarda, a la plaça Malaret,
acollirà una sèrie de jocs i activitats per a tota la família,
que a més es faran per commemorar la Setmana Europea de l'Energia Sostenible.
El primer divendres al parc es farà un taller per construir un molinet de vent.
I un apunt més, últim concert de jazz a l'Ateneu de la temporada.
L'Ateneu i Energia Series han convidat la Tòfol Martínez Blues Band aquest divendres a la nit
per cloure el cicle de jazz.
La Tòfol Martínez Blues Band presentarà divendres a l'Ateneu el seu nou disc,
No Pànic, un treball de blues que la banda va gravar en directe.
El guitarrista Tòfol Martínez lidera la banda i l'acompanyen Agustí Borrell a la bateria,
Jordi Cobralbaix i Gerard Nieto al Hamon.
Aquest concert serà divendres a les 10 de la nit a la sala del 50 enari.
El preu de l'entrada és de 10 euros per al públic en general,
de 8 euros per als socis i sòcies de l'entitat i de 6 per als menors de 30 anys.
I a més inclou una consumició.
I això és tot de moment.
La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia.
Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio,
d'Esvern.com o l'on dia.
i demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Just a la Fusta!
Just a la Fusta!
Just a la Fusta!
I aquest el que fem és parlar del cicle d'audiovisuals de muntanya de les Cees.
Aquest dijous es projecta el tercer d'aquesta temporada.
La temporada serà 2.344.000 passes pel sud, 1911-2011.
És un dels documentals, quan dèiem, el tercer d'aquest quart cicle de muntanya que es farà aquest dijous.
La sessió comptarà amb la presència d'un dels seus protagonistes, l'aventurer escriptor Albert Bosch.
Aquí tenim ara l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Albert.
Hola, bon dia.
Per parlar, doncs, del que es farà aquest dijous.
M'he equivocat amb la xifra, però aquest és 2.304.000 passes pel sud, 1911-2011.
Per tant, una mica la idea de commemorar aquest centenari d'aquesta primera expedició pel sud, no?
Exactament. Jo també m'equivoco moltes vegades al dir el número de passes.
És que tel el títol que vam posar amb el documental.
S'enganxa.
El productor va dir, home, això té molta força, perquè més o menys, més o menys, aproximadament,
que haurien ser les que vaig ser, perquè ho vaig ser per aproximació, no?
Cada dia vaig prendre mesures, va tardar a ser un quilòmetre, un quilòmetre lent i un quilòmetre normal.
I després, al cap del dia, ho calculava.
Però la precisió, en aquest cas, no té tanta importància com el simbolisme, no?
I, evidentment, era per commemorar una mica el centenari de la primera arribada dels humans al pol sud de l'any 1950.
Exacte. En aquell cas, no? Van ser 67 dies arrossegant un trineu carregat amb 110 quilos.
Déu-n'hi-do, no?
Sí. Bé, realment van ser 50 dies de marxa amb el meu company, 48 sols,
i 15 que vam estar bloquejats en una tenda sense moure's, no?
I només un matís, que el trineu sí que pesava molt, però era més del que dius.
Fins i tot, a l'inici, portàvem el trineu amb 134 quilos i mig cada un.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
I tant.
I veu estat durats perquè va passar on tenen alguna inclemència meteorològica o...?
Sí, vam estar... Res, el segon dia de marxa estàvem avisats que podia haver-hi una tormenta.
Les tormentes són bastant habituals a la zona de la costa, al centre dalt del plató antàrtic,
al contrari, són molt poc habituals, no?
A la costa, sí, però hi ha més depressions, etcètera, etcètera.
I hi havia anunciada una porció de tormenta, però allà és molt digníssim fer prediccions,
perquè no hi ha pràcticament muntanyes, els vents catabàtics entren quan els hi ve de gust,
és molt complicat per veure, i ens van dir, igual heu d'estar un dia o dos parats a la tenda,
esperem que passi la tormenta, perquè quan entra fort, aquí no es pot moure ni cristo.
I sí, sí, va entrar fort, vam estar parats a la tenda, però no dos dies, vam estar-hi 15 dies.
Déu-n'hi-do, eh?
Dues setmanes seguides tancats allà amb un forat que no és unes vacances que aconselli a ningú, la veritat.
Va ser el més dur de l'expedició?
Segurament sí, perquè quan estàs avançant, per molt dur que sigui a nivell físic,
al final t'has entrenat per això, t'has mentalitzat per això, estàs acostumat a això.
En canvi, quan estàs bloquejat, tant a l'antàrtida com a la vida,
quan no pots avançar, quan no saps què has de fer, quan estàs...
que gairebé t'has ofensit del teu projecte, és mentalment molt dur i normalment et destrueix
i fa que es vagi a buscar excuses per abandonar en comptes de continuar.
Dèiem que una mica aquesta expedició era un homenatge a aquests primers expedicionaris del Pol Sud.
Com se'ls va acudir fer aquesta idea?
Bé, jo tenia moltes ganes d'anar a l'antàrtida, de tornar-hi, de fet,
perquè quan vaig estar fent el projecte dels efectius d'escalar el cim més alt de cada continent,
doncs un d'ells era el Mont Vinson a l'antàrtida i clar, són dels que m'ha costat més d'organitzar,
no tant per la dificultat tècnica, però sí per la dificultat logística i pel cost d'aquesta logística,
perquè anar a l'antàrtida és sempre molt car, és molt complex i necessites un pressupost molt alt.
Per tant, quan vaig estar a l'antàrtida, al cim del Mont Vinson, vaig descobrir un territori que no m'hagués imaginat,
el planeta, mira que l'he voltat per bastants costats, i em va captivar,
i allà vaig veure claríssim que els meus peus tenien una gran aventura,
que hi ha molt poca gent al món, perquè tot i que està fet, tot i que no és inèdita,
hi ha molt poca gent que té accés a l'antàrtida i molt poca gent que l'ha creuat sencera, integral, des de la costa.
Hi ha gent que l'ha fet a l'últim grau de la terra, als últims dos graus,
però des de la costa, on es diu una expedició, una tradició integral,
hi ha molt poca gent que ho fa perquè és molt complexa físicament, logísticament, econòmicament i de risc, lògicament.
I allà se'n va acudir, i vaig tenir-ho clar, al cap de dos anys es produïa el centenari de l'arribada al Pol Sud,
i vaig pensar que seria una bona excusa, un bon motiu per entrar a veure el projecte,
que a més a més, per entrar a veure, vam intentar-ho fer més atractiu,
vam fer la primera expedició espanyola, que n'havíem fet tres abans,
de travessa integral, sense rebre assistència, totalment autònom, diguéssim.
I així vam anar construint un projecte, primer somiant-lo, passant-lo al projecte, i començant-hi a treballar.
I teníeu clar des del principi que voldríeu fer-ne un documental, o això va sortir sobre la marxa?
No, la veritat és que ho volíem fer prèviament.
Jo moltes vegades he anat, he gravat, he fet fotos, després surt el que surt.
A vegades hi ha material per fer un documental, a vegades no.
En aquest cas ja em vaig posar en contacte abans amb el realitzador i director de documentals i pel·lícules,
Joan Rietbeck, i vaig dir això que m'hauria d'aquest documental, perquè això és molt especial, molt únic, molt singular.
Jo, home, està molt bé, però hem de treballar la part humana i tal,
i vaig donar unes pautes de com havies de gravar, etcètera, etcètera,
que vaig complir un 20%, perquè allà és molt difícil.
Clar, el més xulo de gravar allà, el més xulo, que seria molt xulo que fes el documental,
són els moments més xungos.
Quan passes una esquerra, quan estàs emigna la tormenta, quan estàs, etcètera, etcètera,
però allà, en aquell moment, no pots gravar, i menys si vas sol.
No pots posar un trípode i posar-te a gravar, perquè perds molt temps en risc de congelacions,
i a més a més és pràcticament inviable, el vent t'ho tira a terra, el trípode, etcètera.
Per tant, costa molt de tenir imatges de qualitat, i quan estàs sol, a més a més pots arribar a ser molt xulo.
Però al final, no, no, li vam posar una conya a les relacions humanes,
i els diàlegs que anaven, molta part passa dins de la tenda,
però és molt curiós i ha quedat un documental molt xulo,
que fins i tot va ser seleccionat pel Festival de Cinema Montada de Torelló,
i va ser finalista al Premi, al millor documental de l'any.
De fet, ja fa un temps que està estrenat, per tant, ha anat circulant.
A la gent li agrada? Quina és la resposta?
Uf, la resposta és xulíssima, perquè, de fet, encaixa molt, suposo, amb el meu objectiu,
i no el tenia així, és que no és un documental esportiu.
No és un documental perquè ho vagi gent, o perquè la gent ho pulleixi amb clau de resta esportiu,
de superació, nen o a llim, i tots aquests rotllos que ens estan empatxantant des de fa un temps,
que està molt bé, però en tenim un pel massa, no?
Van de si de la part humana, de si de la part humana, la part del viatge interior,
i veuen un viatge interior molt important.
i veuen, evidentment, un patiment i una superació personal, però, no sé,
la gent, com entenc que s'identifica molt des del punt de vista que tots fem les nostres travesses,
tenim els nostres bloquejos i tenim que superar molts obstacles, no?
I ho veuen perquè, esclar, al final la gent l'impressiona molt,
sobretot això d'estar 48 dies sol, no?
perquè estem poc acostumats a estar sols, no?
Sempre estem connectats amb la societat, amb la família, amb els socis, amb els amics,
i poques vegades estem connectats amb nosaltres mateixos.
I és una mica la lectura, quan fem, alguna vegada que he fet així,
com el que fem aquí el dijous d'un col·loqui,
la gent va molt amb aquesta part personal, no?, interior,
i veus que s'identifica amb, quan fan cada pregunta els surt molt de dintre, no?
No pregunten, algú sí que pregunta,
quin espèix portaves els esquís?
No, però poca gent.
La gent porta molts temes de filosofia de vida, no?
És molt xulo.
Clar.
Per tant, encara l'esteu presentant també aquest dijous a Sant Jus,
però l'esteu presentant en altres llocs també?
Continua en marxa?
Sí, no, bueno, això, en tant, en tant, bueno, m'ho demana i tot.
Jo em dedico molt a fer conferències empresarials,
no sol pel sud, sobre totes les meves aventures
i la seva traducció a temes empresarials,
sobretot de management i tot això,
que és la meva especialitat de traduir aquestes dues coses, no?
Però, i en temes d'unions excursionistes, centres cívics,
tema de cultura més popular, a vegades sí que el demanen,
perquè és curiós, perquè, per exemple, de muntanya,
per sort en tenim moltes,
i d'històries de muntanya en tenim moltes aquí a Catalunya, no?
Perquè hi ha molta gent, molta afició,
i reptes que s'han fet molt importants arreu del món per part de catalans.
Però, clar, temes polars no n'hi ha gaires, no n'hi ha gaires, no?
I d'aquesta envergadura menys, i, bueno,
i és una cosa diferencial singular.
Però, no, la veritat és que jo no tinc massa interès d'anar-lo movent,
perquè estic liat sempre amb fetes projectes, amb fetes conferències,
però sempre que me'l demana, doncs, encartadíssim,
i és una ocasió luxe poder-ho compartir amb la gent, això.
Aquest dijous, per tant, es podrà veure el documental,
a partir de les 8 del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu,
en aquest cicle de muntanya de les Cees, de d'Uisbels de Muntanya,
i després entenc que llavors obrireu color aquí, no?,
també, un cop es vegi el documental?
Exactament.
Sí, aquest és l'objectiu,
que la gent gaudeixi primer del documental,
i després ja estaré allà,
i obertes a les preguntes de tothom,
que segur que n'hi ha sempre,
i normalment hem de tallar,
normalment hem de tallar,
perquè el temps se'ns menja,
perquè ens surten persones, ens surten moltes.
Sí, sí.
Clar.
Tens algun altre projecte,
ara dius que en tens molts en marxa,
però a nivell d'expedició,
en tens algun altre de proper,
algun que hagis de fer aviat?
Sí, sí, bueno,
aviat és per principi de l'any que ve,
que l'estem ja...
Mira, precisament ara,
d'aquí una hora,
tinc un Skype amb els dos companys,
un està a Londres i l'altre està aquí a Catalunya,
amb els que estem preparant un projecte
que, si tot va bé,
ens portaria al Pol Nord, no?
I és un projecte que ja vaig intentar vendre,
i fer, i organitzar,
a l'any 2013,
i no me'n vaig sortir,
i ara he trobat, em sembla,
els socis adequats,
perquè, de socis,
per fer la travessa,
és molt fàcil desrobar-nos,
desrobar-nos.
Però, de socis,
compromesos un any,
a organitzar-ho,
vendre-ho,
etcètera, etcètera,
això és molt difícil.
Això és molt difícil.
Per fer esport,
tot em sé punta,
però per fer la part de management,
molt poca gent li agrada, no?
I és important, suposo,
també tenir la...
Aquesta altra part de management,
també és molt important, suposo, no?
És la important,
la important,
perquè l'execució,
l'execució,
jo ho dic molt sovint,
l'execució d'una part esportiva,
evidentment,
si has de guanyar una medalla olímpica,
has de batre un rècord,
o has de fer una via
del GAL,
de la diaglació del GAL,
de l'Himalaya,
que no ha fet ningú,
això és molt difícil,
això ho ha de fer d'Àlis.
Però normalment,
per exemple,
la part de treballar al Pol Sud,
que l'altra vegada que vaig fer al Pol Sud,
la gent té molt mèrit,
i té molt mèrit,
i té molt mèrit.
Home, sí que té mèrit,
i evidentment,
suposo que en té,
no sé dir el que digui que no en té,
però hi ha molta gent que ho pot fer,
molta gent.
Però en canvi,
hi ha poquíssima gent
que pot estar allà per fer-ho,
perquè organitzar-ho
és molt complicat,
i la gent no està preparada.
La gent només li agrada fer
el que ella disfruta,
que és la part esportiva.
Per això et dic,
jo si poso un anunci demà
al diari,
escolta,
busco companys per anar al Pol Nord,
em plouen currits uns a petades,
i molt bons,
i molt bons.
Ara, si poso un anunci que pugui,
vull un tio per treballar en dos anys,
venent,
organitzant,
tornant a vendre,
etcètera,
etcètera,
això em trobaré molt pocs de socis,
molt pocs,
molt pocs,
que s'hi comprometin.
Llavors,
això és l'únic.
Per això estem preparada,
espero que ens en surtin al Pol Nord,
perquè clar,
jo aconseguiria fer,
hi ha molt poca gent al món,
que hagi pogut fer amb expedició
els tres pols de la Terra,
el Pol Tud,
el Pol Nord,
i l'Ebre.
A mi falta el Pol Nord,
i a part de que em fa molt il·lusionari,
perquè jo cada any i ara mateix
vaig estar fent la treixa del Mar Bàltic,
el Gol de Bòtnia,
el Cercle Polàrtic,
també cada any intento fer alguna cosa
al Cercle Polàrtic o al Sur,
sobretot més fàcil o no,
perquè està més a prop,
i és més assequible,
però m'agrada molt,
m'agrada molt anar a les zones polars,
i espero l'any que ve
poder fer una expedició a xurrar.
Doncs,
moltes gràcies a Albert Bosch,
que vagi bé,
molta sort amb aquest projecte,
i evidentment demà,
aquesta cita,
a les 8 del vespre,
a la sala Piquet de la Taneu,
amb aquest 2.304.000 passes
Pol Sud 1911-2011.
Serà aquesta sessió,
que comptarà amb la presència
de l'aventuria escriptor Albert Bosch.
Moltes gràcies, Albert.
Ens veiem demà aquí a Sant Just.
Exacte,
que vagi molt bé.
Gràcies.
Adéu,
bon dia.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
dos quarts de dotze. Aquesta hora parlem del temps
amb el Carles Hernández de Rius. Carles,
què tal? Molt bon dia. Parlem
del temps perquè,
Déu-n'hi-do, eh? S'està estirant
aquest tema de dia gris.
Bueno, però no fa fred. Sí, no,
una mica. No, no, ja en tenim 14
graus ara. No tenim molt fred. És la mateixa temperatura
que teníem de mínim avui, o sigui que...
Sí, doncs llavors és cosa del dia,
és com ens passa a l'hivern, que quan veiem sol ens sembla
que ja no fa fred. Sí, dia gris
70% d'humitat, però vaja. Fa poc de primavera.
Ara tenim 15,8 graus
a Can Ginestar. O sigui, que està en núvol
està bé, perquè això es podria enfilar, i de cara
als propers dies encara s'enfilarà més.
Avui tenim un front molt, molt,
molt descafeinat, o com a mínim descafeinat
pel que fa Sant Just, perquè no
li esperem massa cosa. És un front
que sí que reactiva aquesta tarda, però que no
tocarà Sant Just. O sigui, que tindrem una part
de Catalunya amb una certa activitat
de tempestes i de precipitacions
aquesta tarda, que podrien abarcar
fins als dos Vallèsos, al Maresme,
però crec que el Barcelonès i el Baix Obregat ens
mantindrem al marge, i el que tindrem és
aquesta tarda. A la meitat nord, un front que reactiva
i donarà precipitacions i tempestes en zones
del Pirineu i també en zones interiors
de la
de l'Ardozona,
de la Garrotja,
tota la zona que són comarques gironines
i del nord de Barcelona hi haurà precipitacions, però en canvi
a la meitat sud el que tindrem és un
front que es anirà desgastant, i que
a mesura que vagin avançant les hores, cada cop el sol
anirà agafant més presència. Ara tenim
una miqueta de núvols, està ben
tapat, però vull dir, el sol ja intenta
treure una miqueta el nas, aquests núvols s'aniran
trencant i creiem que a la tarda fins i tot farà sol.
Això pot permetre que avui el termòmetre es pugui
tornar a enfilar cap als 18 o 19 graus,
tot i la presència dels núvols, o sigui que
estem en una època d'abonança o en una
influència de béns del sud que no
fa que les temperatures siguin extremadament baixes,
tot i la presència dels núvols.
El que tindrem al llarg dels propers
dies és que continuarem
tenint diversos fronts. Comentàvem
ahir que s'ha mogut tot una miqueta, avui
havia de fer més sol, el front va
una miqueta més lent, i esperàvem
que demà dijous fos més ennubolat, doncs bé, demà
dijous tindrem més sol al matí, però s'anirà ennubolant
i a la tarda quedarà completament tapat.
És un front bastant gran, el que ens
arriba entre dijous,
divendres i una part de dissabte
al Pirineu, i aquest front el que farà
és aportar molts núvols i molt poca precipitació.
Dijous, el que deien, començarem amb sol,
s'anirà tapant una miqueta, anirà a l'inrevés
que avui, i de cara ja a la nit
podria quedar completament
tapat. El que
passarà és que el divendres seguirem amb aquesta
variabilitat, no esperem pluja, però
sí que el divendres potser aquests núvols
que aniran fent i que hi haurà
moments que seran més compactes,
creient que divendres serà una mica
semblant el dijous, al matí més sol, i cap
a la tarda i la nit més tapat,
en aquest moment
continuen indicant els mapes entre
la nit de divendres i
el matí de dissabte és quan
aquest front pot portar més inestabilitat
a Sant Jús, a altres punts de Catalunya no,
a la meitat nord hi haurà més inestabilitat
i hi haurà precipitacions.
I això provocarà que la nit matinada
de divendres a dissabte puguem tenir alguna
gota. És poca cosa, però podria
caure alguna precipitació.
Les temperatures, tot i la presència de la pluja
i dels núvols, van tirant amunt i a poc a poc
aniran cada cop sent més altes. Dijous esperem
amb una màxima de 20 graus i divendres de 21.
Les mínimes seran molt altes
com ha passat avui, com que
tenim el cel tapat i la influència
és de sud i no és de nord, doncs
les mínimes tampoc poden baixar massa i estem
al voltant dels 13-14 graus que es mantindran
tant dijous com la nit de divendres i dissabte, tot i la
pluja. O sigui que els valors seran força
agradables. I de cara al cap de setmana
doncs comencem a fer net, que diríem
no? I això provocarà que el dissabte
sigui més assolellat, que les temperatures
es puguin enfilar una miqueta més, podríem arribar
a 22 o 23 graus dissabte, o sigui que un dia
de sol amb alguns núvolets poc importants
i amb temperatures més altes
i diumenge seguiríem amb una situació molt semblant
mínimes agradables, un dia
en general de sol, el dia
amb temperatures que poden arribar als 23 o
24 graus, ja veurem com ens influencia
el mar, o sigui que el cap de setmana pot ser realment
molt agradable a Sant Just
i l'únic és que a partir de la tarda de diumenge
es podria començar a nuvolar una miqueta d'un altre
front d'escafeinat que no afectarà Sant Just
però sí que portarà alguns núvolets molt poc
importants la nit de diumenge, dilluns
seguim parlant d'una situació molt tranquil·la
tot i la presència d'aquests fronts arriben
molt desgastats a Sant Just i l'únic
dia que comentàvem i que dèiem
que podria caure alguna goteta o en algun
moment caure alguna gota és entre la nit de
divendres i el matí de dissabte, però matí a primera
hora, la resta del cap de setmana
ha de ser bo, o sigui que de moment
fronts no massa importants
que ens arriben a Sant Just, com a mínim
en altres punts de Catalunya sí que seran més destacats
i temperatures que, tot i la presència
dels núvols, van tirar amunt en un cap de setmana
que podria ser dels primers de primavera
avançada. Molt bé, doncs
a veure si confirmem, exacte, sí
de cara al cap de setmana, però de moment
pinta bé. Ens ho dèiem perquè avui
parlen amb alguns dels restaurants del
Quinto Tapa, dèiem que, clar, que aquests
dies que no ho està fent tan bo, es nota
una mica també que fluixa una mica tot plecat
Bé, no, tampoc no passa res, de no fer-lo
a fer-lo, ja és... Exacte, exacte.
El que passa, clar, que jo entenc les previsions i tot això,
però bé, jo suposo que coincidint amb el cap de setmana
si ve aquesta abonança i tal, doncs
ja acabaran de rematar la festa de l'èxit.
També, sí, millor que faci-ho el cap de setmana, no?
Sí, sí, sí.
En Ficar-les, doncs gràcies. Molt bé.
I no marxis gaire lluny, perquè fem ara de seguida
Tertúlia. Perfecte.
Just a la fusta.
Sant Just en directe.
Cara Bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Cada tarda de 5 a 7
Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Música
Cada tarda de 5 a 7
Ens veiem a la plaça.
Smooth Jazz
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'smooth jazz, el funk, el soul
o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
I esperem.
Just a la fusta, el magasin del matí.
Passant 6 minuts de 2 quarts de 12, és moment de fer tertúlia esportiva.
Avui amb el Carles de Nenredi Rius i l'Emilios Casocchi els tenim ja a punt.
Molt bon dia, què tal?
Bon dia.
Bon dia.
I, bé, primer de tot partit de Champions, no?
I va haver-hi aquest partit del Madrid contra l'Atletico.
Sí.
Déu-m'hi-do, eh?
Bé, bé, és més el resultat, que és molt gros, no?
Però aviam, al minut 70 anaven 1 a 0, eh?
Sí.
Tampoc no...
Però igualment...
No, no, ja està, ja està encarregat.
Un 3 a 0, més que el tric de Cristiano, vull dir que...
Està clar que el Madrid passa.
Jo crec que sí, vaja, hauria d'haver-hi un mirat.
No se li dona molt bé el tema remuntades de l'Atletico?
No, i a més a més amb el Xolo Simeone, que quan li van fer l'entrevista a TV3, el tio...
Bueno, jo heu vist el reportatge aquest matí, perquè jo amb el 2 a 0 vaig tancar la tele.
Bueno, vaig veure un trosset, he vist 10 minuts de partit, perquè vaig estar treballant,
vaig arribar a casa, 1 a 0, vaig a mirar una estona, marquen el segon, dic fora.
Jo vaig veure el primer gol, que el Ronaldo estava fora.
Hòstia, és veritat, això ho han comentat, no?
No és per queixar-se ni per dir res, però...
Ara, en el moment que marca el gol, no.
És amb l'inici de la jugada.
Ara, en l'inici de la jugada estan fora de joc, aleshores torna cap enrere per rebre la passada de Casimiro i marca.
També el van deixar sol.
Jo crec que els 3 gols el van deixar totalment sol perquè en marqués tota la comunitat.
Bé, és un equip que li acompanya la sort.
Sí, sí, sí.
I tret del partit del Barça, és un equip que està guanyant molts partits al final,
però creu en les remuntades.
Hi ha equips que t'empaten el minut 80 i t'enfonses, aquests no, aquests van insistint, van insistint.
I els hi agafa com un canguel i l'equip contrari quan arriben els últims 5 minuts de partit
i realment s'enfonsen a l'Atlètic de Madrid amb un 1-0, un minut 70,
doncs tenia un partidet que no el tenia gaire controlat, era un molt de tu a tu,
però al mig del camp s'estava recuperant una miqueta.
Però clar, o sigui, avui ho comentàvem amb l'Andrea aquí fora,
però el fet que es lesionés Garrett Bale li ha donat ales al Madrid,
perquè el fet que pugui sortir Isco, doncs realment li fot molt amb el senyor Florentino,
però realment aquell equip millora moltíssim.
I si es lesionés el Benzema encara més.
Encara seria més forta, no?
O sigui, que el Madrid pot estar tranquil perquè si es lesionen les estrelles encara ho pot fer millor.
Si ahir, doncs, hagués estat Garrett Bale,
igual el partit hagués anat diferent i hagués sigut una mica més complicat.
Però bé, un Atlètic de Madrid, doncs, que tampoc no l'hem vist aquesta temporada
com altres temporades, no està tan fort, no arriba amb una plenitud,
també tenia problemes amb un lateral, doncs, que va haver d'inventar-se,
perquè els dos laterals oficials també els tenia lesionats.
Això no diu res, eh?
Un trident a davant, doncs, que realment va treure el que havia de treure.
Si m'hagués tret el Fernando Torres també m'hagués emprenyat, però el va treure a la segona part.
Potser un pel aviat, però el va treure a la segona part, perquè el Fernando Torres no serveix per res.
És una cosa que només el que fa és animar l'afició, perquè és un home que ha fet la seva carrera,
però ara ja només ni marca gols al Barça, que és el que feia abans.
I el fet és que el Madrid s'ha trobat bé, s'ha trobat còmode,
amb una manera de jugar a l'Atlètic de Madrid que li va molt bé,
que fins i tot li dóna opció a tenir control de pilota,
perquè l'Atlètic de Madrid recula una miqueta més pel fet del contraatac letal que té el Madrid,
i això provoca que el Madrid pugui remenar,
però últimament, amb aquestes noves incorporacions, digue-li Essència, digue-li Isco,
enmig del camp funciona una miqueta més bé, tot i que el Florentino seguirà posant els que li han costat calés.
Però vaja, que quan treu la fornada que té a darrere, que és espectacular,
i el dia que fotin fora el Florentino, realment el Madrid començarà a tenir allò...
Un equip com de humà.
Un equip que diràs, bueno, d'aquí uns quants anys al Barça ja no s'hi pot millorar-ho això,
perquè tenim el Novit al capdavant que no fotrà res, ni tampoc se li veu que hagi de fotre res,
i això provoca que el Madrid pràcticament tingui un peu i mig a la final.
Aviam qui és el finalista.
El partit d'avui.
I el Mónaco.
El partit d'avui pot ser...
És molt guai, eh, el partit d'avui.
Sí, perquè aquests dos ja s'han enfrutat moltes vegades, i ja saps més o menys...
Bé, ja ha passat.
A l'Ética i Madrid vols dir, eh?
Sí.
A l'Ética i Madrid, sí.
Ara ja queda l'altra...
Ho tenim més vist.
Sí, l'altra és més maco.
Hem vist el Mónaco amb una Champions realment espectacular,
jugant molt bé a futbol,
va plantar cara amb un altre gran equip,
l'equip d'en Bartra,
que també va fer un molt bon quart de final,
però realment es van veure molts gols.
El Borussia.
Sí, és brutal.
O sigui, jo crec que Mónaco és l'equip sorpresa d'aquest campionat,
d'aquesta edició de la Champions.
I després tens la Joube.
I de la Lliga francesa, també.
Sí, sí, sí.
Perquè no oblidem que va primer,
que pràcticament ha guanyat la Lliga.
I després tens aquesta Joube, doncs,
que, bueno, que sí, que va tirant,
que tampoc no és res espectacular,
però les xifres són espectaculars.
O sigui, no és res de l'altre món jugant a futbol,
però té unes xifres que realment et deixen de pasta de moniato,
que està dominant el calcio com vol.
I jo crec que avui,
la meva opinió personal és que el Mónaco
té més despilfarro i més ganes creatives que la Joube.
I si la cosa va com va,
i va amb la bogeria que ha portat el Mónaco en molts partits,
que marquen molts gols,
jo crec que...
És que aviam, es troba un equip que marca molt
i es troba un altre equip que no li marquen cap.
Que no li marquen cap.
I per això dic que avui pot ser un dia realment espectacular.
Si el Mónaco aconsegueix foradar allò,
la Joube no té res a fer.
No té res a fer.
Perquè jo crec que el Mónaco ara està en una...
Pujant, no?
Sí, està de pujada, està molt fort, està molt bé,
té una de les estrelles mundials del futbol
que acaben de sorgir del no-res.
Jo crec que el Mónaco és un dels candidats.
L'altre els veig més especuladors, no?
O sigui, amb el Barça es van trobar amb els gols,
es van trobar amb una primera part dolenta del Barça,
però amb un Barça que no és allò de...
res de l'altre món tampoc aquest any,
toquem de peus a terra,
doncs van s'ho pagar amb una Joube per 45 minuts dolents,
però de la resta també va ser un molt tuatú.
Jo crec que si al Barça li toca a quarts del Mónaco,
al Mónaco l'escombra el Barça.
L'escombra ben escombrat.
Però no només amb una primera part de tota l'eliminatòria.
No, no, no, amb tota l'eliminatòria.
Sí, altres parts.
Jo crec que el Mónaco és el candidat a arribar a una final
i després faltarà, aviam, el savoir-ho del Madrid
amb tot el que té
i aviam si les lesions acompanyen a l'equip,
que això és fort de dir, eh?
O sigui, si no té lesions igual guanya a la final.
No, no, si té lesions al Madrid podria guanyar a la final.
I a més amb comoditat.
I, bueno, queden uns equips que són potents,
que estan molt bé
i que per molt que diguem els culers,
doncs crec que són equips que es mereixen estar al final.
Sí, sí, tots quatre, no?
Tant el Màtic de Madrid com el Madrid.
Sí, sí.
Perquè dius, bueno, és que el Madrid té molta sort.
Bueno, sí, però no va jugant això.
I per com havia anat,
potser fins i tot s'ho mereixen més que el Barça, no?
Segons com.
Clar, el Barça 8-8 va venir al Barça.
El Barça...
Amb el paper que va fer, no?
Sí, no, no.
El partit de París va ser desastrós.
I el de Turí, Déu-n'hi-do.
Perquè la remuntada va ser bona part de sort.
Sí.
I la primera part contra la Juve a Turí va ser...
I a més que veus això, no?
Que dius...
Que potser avui no és el dia de parlar de la Barça
perquè és el que té menys protagonisme, no?
Però veus que hi ha un partit
que no et poses les piles
i et passa el que passa perquè estàs jugant la Champions.
I torna a passar a fer el mateix.
Has fet un esforç sobrenatural a casa
que et passa a factura a la Lliga,
te'n tornes a jugar fora a un partit de Champions
sabent que no pots perdre el temps i pots fer el burro
i et deixes un altre cop una primera part ridícula, espantosa.
I això és el que et deixa clar
que a aquest equip li falta caràcter.
A aquest equip li falta algú,
no només el Luis Suárez,
però li falta algú que estigui allà dintre i foti macagons.
I al Barça no l'hi veus.
O sigui, sí que hi ha gent
que poden ser gent que no és de la casa
encara que portin anys allà
que sí que tenen caràcter jugant a futbol,
però no acaben d'explotar.
O sigui, no...
I és estrany perquè Maceran, per exemple,
és un jugador d'aquells que mana dintre del camp.
No va jugar a la primera part que havia.
Piqué també podria fer-ho.
Però el Piqué no ho farà mai.
No ho farà mai.
Piqué ara ja hem descobert...
El Piqué no és el Puyol.
No, i tant que no.
És un jugador fi,
a mi no em passeu marrons
i quan hi ha un marron jo m'amago.
M'entens?
I llavors ja estem veient
que el Piqué serà un gran president del Barça probablement,
és un pico d'oro,
però a l'hora de jugar al futbol
fa la seva tasca, fa la seva feina,
però no és un tio que estigui ja dient
vinga, l'únic que és vist amb tot el campionat
és un Tranquilos l'altre dia,
amb l'Espanyol,
perquè la cosa s'estava...
Jo...
Però vaja, que no el veig jo com a líder d'equip.
El que veig com...
De fet, no és capità.
No és capità.
Perquè encara hi ha vaques més velles.
Però jo el que veig de futur,
si ara és jove,
acaba d'entrar,
però que s'està destapant,
és l'Umtiti.
I l'Umtiti jo crec que pot arribar,
si agafa confiança en un parell o tres d'anys,
a ser el director de l'equip.
El que passa és que a vegades dius,
clar, sí,
però és que hi haurà un director d'equip
que al camp no ho és,
però que ho serà,
que és en Piqué,
que si continua al Barça amb uns anys,
doncs tindrà un tio que és el que està per sobre Déu,
que probablement porti el braçalet de capitat
d'aquí ben poc,
i que l'Umtiti no es pot enfrontar amb ell.
Llavors l'Umtiti potser sí que per caràcter
estarà dominant la defensa,
perquè el porter,
si es renova aquesta setmana a Trastegen,
és un porter que no parla
i és que pràcticament ni surt als còrners.
És un tio que és un jugador alemany,
és fred,
fa les seves posicions,
fa les seves parades,
és un tio dolent per dalt,
però no es pot demanar tot.
És que no es pot demanar tot.
O sigui, Víctor Valdés va ser una època brutal del Barça
i tampoc era un tio que parla dalt.
Era un desastre.
Era un desastre, efectivament.
Llavors dius,
bueno, llavors necessitem un paio a la defensa
que cridi,
que col·loqui els jugadors,
que els esperoni
i que fins i tot hi hagi una mica de falta de respecte
perquè els tios es posin les piles.
I jo crec que al Barça li falta aquest puntet.
O sigui, abans no calia.
Com que tenien un 80% de possessió de pilota,
és igual que no tinguis caràcter.
Sí, exacte.
O sigui, l'únic que recriminaves al Barça aquell
és que quan hi havia una falta forta
no anaven els jugadors a protestar ni a l'àrbitre.
Ja és que era igual.
Perquè ja és normal
que si tenim el 80% de possessió
ens fotin hòstia.
Llavors arribaves a un punt que dius,
bueno, sí, és igual,
però fins a cert punt.
Si pressiones una miqueta la següent és targeta.
Però és que ni això feia el Barça.
Ni en l'època Pujol, eh?
O sigui, les protestes amb el...
Però clar, quan arriba el punt aquell
que ja no estàs dominant el 80%,
que ja no estàs guanyant el 90%
dels partits de la temporada,
hem de començar a treballar-nos
la part paral·lela del futbol,
que és pressionar l'àrbitre,
es peronar els jugadors,
escalfar els davanters...
Totes aquestes coses,
el Barça se les salta.
Sí, no, i encara sort.
Algú li...
Com li anomenen?
Valors.
Encara sort.
Però els valors s'acaben
el dia que perds els partits
i la cosa no va igual.
O sigui, és molt fàcil parlar de valors
quan guanyes el 90%
de la temporada dels partits.
I nosaltres no ens cal.
No ens cal, aquí, valors.
Ara.
Després veiem com surt el Neymar
empipat d'un partit,
com van les coses
quan es perd un partit.
que tothom diu el nom del porc
i es crida
i crida el menys pintat.
És normal.
Doncs res,
aquesta és una mica la situació
que he vist jo a la Champions.
No sé com l'has vist tu,
però jo crec que els equips...
Sí, sí, jo també.
Jo crec que un dels màxims aspirants
és el Mònaco,
que la final, per mi,
lògica seria Mònaco-Real Madrid
i el Mònaco depèn, doncs,
de, entre cometes,
la sort que pugui tenir el Real Madrid.
Sí, sí, sí, jo ho veig així.
I avui és un partit molt xulo.
A veure, a veure què passa.
Si la final és Mònaco-Madrid...
No el fan avui, a més, per Albert, per això, no?
No, no, avui és...
És un partit més xulo.
Sí.
La setmana que ve, sí, faran en Albert.
Ah, clar, perquè és la setmana que ve
ja la tornada, eh?
Sí, clar.
Sí, sí, això va...
Va ràpid.
I, per tant, dimarts és el que
juga a Mònaco.
El Mònaco juga a dimarts.
I dimecres serà...
Però, bueno, com que serà una cosa
que ja no tindrà cap tipus de...
Vaja, crec, eh?
No sé.
Mai se sap.
No, no, sí, és que aviam,
jo he sigut d'aquests...
He perdut l'esperança, eh?
Ho dic aquí ja seriosament.
Però sempre he dit
durant tota la temporada
que arribarà un dia
que el Madrid no tindrà sort.
Sí.
No només ens hem de quedar
al martit del Barça
perquè el partit del Barça
no és mala sort, tampoc.
O sigui, no és mala llet.
O sigui, el Barça està allà,
ells estan jugant a casa
i és un contraatac
i la pilota entra.
Però no és allò de dir
és que li toca el cul
amb el Sergio Ramos,
després li rebota el Clatell
amb el Baran
i entra a dintre.
No.
No.
És una jugada, és un gol
i és un despistet.
Ells no és sort,
és una cagada.
Bé, però és igual
que el partit contra l'Espanyol
que molta gent diu
oh, és que clar...
És que va ser sort.
Bueno, no, sort no.
Però també...
Li van fotre un parell
de regals espectaculars.
Sí, però també
el Suárez va estar
on havia d'estar.
Ara parlava amb Ignasi,
amb el nostre gent Perico,
i deia
si això, l'Espanyol,
ho fa amb el Madrid,
ens cau la del pulpo.
Perquè a més va ser
un jugador del Madrid,
un exjugador,
no sé si encara és filial,
el jurador que fot un passe
amb l'exterior del peu,
entre la defensa i el porter,
perquè l'únic que li vagi bé
de pilota aquesta
és per un davanter
que dius
què collons estàs fotent?
És que la pots fotre
a la tercera agradaria,
la pilota,
però on estàs passant la bola?
I a més amb l'exterior,
o sigui, regalant.
Sí, sí.
Perquè és una pilota
amb efecte,
que tires
i la pilota quedarà
a la frontal de l'àrea.
Està claríssim.
El Barça no és coix.
No, no,
i Suárez menys.
Van ser un parell
de regals brutals.
Sí.
Però jo em cal
que el que em quedo
del partit
és que ja es va veure
un Barça pitjor que altres anys
i un Espanyol millor que altres anys.
Millor que altres anys.
I jo crec que es va veure
un derbi
més igualat.
Jo crec que el derbi
va ser més igualador,
al mig del camp,
hi havia qualitat
traient la pilota
per part de l'Espanyol,
qualitat per part del Barça.
Recordem,
dos, tres anys enrere,
que l'Espanyol
només es treia
les pilotes de sobre
i el Barça fotia
el que volia.
Ara s'ha vist
un tu a tu més maco.
Sí, sí,
l'Espanyol
l'ha millorat moltíssim.
Té un mig del camp molt ben parit,
té una davantera
que va
i que està molt bé.
A mi me'n sobra una allà,
però la resta
estan molt bé.
I jo crec,
suposo que l'any que veia
no hi serà,
el Moreno,
però vull dir que
que us volien treure de sobre
el gener
i no vam poder...
Ah, sí,
els noms
tan desastre,
ara ho miro.
No, però el fet és aquest,
que jo vaig veure
un Espanyol,
doncs,
realment molt bé,
que va jugar bé
i va fotre tots regalets
que van marcar el partit.
Sí, sí,
no, està clar.
Que ja he vist
alguna premsa
del Barça,
solvent el derbi
i se'l veu.
No,
el Barça es troba
amb un derbi
que li regalen dos gols,
però no estem veient
allò una nova versió.
El Barça,
el Barça segueix estant
amb un equip
doncs que
amb equips
de la desena posició
fins a la segona posició
doncs està patint.
Està patint
per tirar endavant
aquests partits.
I ha d'aparèixer
la genialitat
d'un Messi,
hem tingut un mes
de març-abril
amb un Neymar
espectacular
i clar,
al mig del camp
doncs ha anat com ha anat,
amb les lliures del Busquets,
o sigui,
amb defenses que...
Irregular, no?
Molt irregular,
amb defenses.
Creieu que es pot guanyar
o per això?
La Lliga o per això
o encara no?
La Lliga de ven del Madrid?
Ja no, vull dir.
Sí, sí.
I jo continuo dient
no crec que el Madrid
perdi cap partit.
No?
Jo crec que no.
I hi ha més possibilitats
ara que el Barça
perdi un partit
que no pas el Madrid.
Que dissabte li toca
contra el Villarreal,
el Barça, eh?
Sí.
I el Madrid
l'únic que té complicat,
entre cometes,
és el Sevilla,
que el Sevilla
no està tampoc
per llençar coets.
No.
És el Sevilla
que tot depèn
que s'animin
a veure si encara poden,
que ho tenen molt complicat,
assolir la tercera posició
per jugar a Champions
sense fase prèvia.
És l'únic
que pot esperar
un al Sevilla
perquè la quarta posició
la té clara allà.
Ah, però l'altre dia
vam veure un Sevilla
que des que ha marxat,
jo segueixo dient,
des que ha marxat al Montse
he canviat el xip.
Sí.
L'altre dia contra el Màlaga
va ser horrorós.
Horrorós.
Van perdre 4-2
amb un partit
que tenien controlat,
es van deixar remuntar dos cops.
No, no, no.
És un equip
que estigui ara
en aquells moments
de dir
ai, ai, ai,
què passarà?
Se'ns ha anat
la nostra verge
de capa caiguda.
I és l'únic partit
que el Madrid
podria...
Si el Madrid
perd aquesta lliga
és per una errada d'ell.
Sí, sí.
Perquè ara, pel que es veu
i tal com està l'equip
i amb les...
I ara que han d'entrar
rotacions que estan jugant
molt més que els altres equips,
el Sevilla ja no està a Europa,
el Barça tampoc,
la Copa està parada
fins a la final...
Encara no se sap
a quina hora es jugarà.
No, perquè dependrà de si...
De què?
L'últim, vols dir?
L'última jornada o no?
No, no,
la final de la Copa.
Ah, val, val,
ara avançàvem el...
És el 27 de maig.
És veritat.
Però s'estan venent entrades,
la gent està comprant entrades,
vull dir, bueno,
com serà dissabte
és igual l'hora que sigui,
però no se sap encara
a quina hora es jugarà.
Jo suposo que es jugarà
a horari Champions, no?
Suposo que sí, no?
Però...
O sigui, això...
Ja, és una mica estrany, eh?
La Copa, normalment,
és d'aquelles...
O és a les 10.
O és a les 10.
O és a les 11, sí.
Sí, és que el que passa
amb la Federació Espanyola de Futbol
és que jo crec que no passa
en cap lloc.
Bueno, és el que diu sempre l'Enric,
prenen les decisions
després del quart Cargillo
i això, doncs,
sempre ens passa a factura a tots.
O sigui, no pots fotre
aquestes animalades.
Però bueno, no sé.
Però bueno, és igual,
el tret de la Copa,
jo crec que el Madrid la lliga,
si la perd,
és perquè ell ha fet alguna errada.
Sí, sí.
Ara ho té molt de cares,
un partit menys,
el té contra el Celta,
un altre d'aquests equips...
Que bueno...
Però el Celta serà...
Abans del Celta
té tres partits més, eh?
Bueno, sí.
No, no, sí,
però vull dir,
que el Celta encara continua a Europa,
no?
Ah, val.
Sí, sí, és el que demòria.
És un altre d'aquests equips
que també s'està desgastant.
Va jugar contra el Manchester United
i el Madrid el que millor li fa
són les rotacions,
perquè el partit aquest del Celta
amb el Madrid
ja s'haurà acabat la Champions,
s'haurà acabat tot, no?
Bueno...
La Champions...
No, perquè...
La Champions no?
La final deu ser el juny, no?
Si no m'equivoco.
És que no sé quan juga el Celta,
el partit del Madrid.
El Celta és el 17 de...
No, no, no.
La Champions és el 20 de maig o 21.
Sí, sí, 20 i tants de maig.
I el partit del Celta
és abans del 21 de maig.
Sí.
O sigui, del dimecres, 17 de maig.
El què?
El Celta-Madrid?
S'ha determinat ja?
Doncs no ho sé, eh?
Perquè tot depenia...
Perquè, clar, el Celta s'ha classificat
per la...
No sé si semifinal ja
o final de la...
Ah, vols dir que potser final
no és definitiva aquesta data, potser?
No.
Jo crec que no.
Ah, val.
Perquè té els dos partits...
Clar, és veritat que el calendari del Madrid
no surt encara la data, eh?
O sigui, això us ho estic dient
doncs a través de notícies.
No, perquè és que jo juraria
que aquest cap de setmana
que està col·locat el Celta a Madrid...
No.
No, és entre setmana.
Sí, sí, no, no.
És que tot depèn
de si el Celta i el Madrid
lògicament es classifiquen
per la final de...
Clar.
de les competicions europees.
Estan als dos semifinals.
La final de la Champions
deu ser
o el primer cap de setmana de juny
o el 27-28.
No, el 27 és Copa del Rei.
El 27 és Copa del Rei.
I el Celta, el 21 de maig,
encara té un partit de Lliga.
O sigui,
sí, no passarà a juny.
Se n'anirà després.
Se n'anirà mitjans de l'any.
Vols dir, després?
No crec, no.
Home, i si depèn d'aquell partit,
la Lliga?
No, és que dependrà
i esperarà fins a l'últim moment
a que marquem el lògic.
Home, és fort.
Home, la Lliga s'acabarà
per tots els equips
excepte pel Madrid i pel Celta.
Veig diferents articles
d'aquesta setmana,
publicats aquesta setmana,
que diuen que,
que en principi,
encara es mantindria el 17,
perquè...
Però diuen,
en el cas que la normativa
permeti que es jugui
un partit de plaçat
entre la penúltima
i l'última jornada,
aquí el dimecres
no hi ha competició oficial
per cap dels dos equips.
Ah, bueno, clar.
Per tant...
I a més,
seria just abans
de l'última jornada
en què juguen tots.
És que seria molt raro
dir acabar la Lliga
i esperar-te 15 dies
aviam que hi ha el campió.
Exacte.
Sí, seria divertit.
Suposo que si el Barça
punxa entre mig,
potser sí que llavors diuen,
va, doncs,
jogueu-lo el 15 de juny
tots tranquil·lets,
però si no,
és una mica estrany.
Bé?
No ho sé, aviam...
Veurem.
Va, però ja et dic,
o sigui, jo.
I la final de la Champions
igual és el 3 de juny.
Pot ser?
És el...
Sí, és el 3 de juny
a tres quarts de nou
del vespre.
Sí, sí.
Sí, sí, però llavors
això ho haurien de pelar-ho
aquest cap de setmana
que dius tu, eh?
No, entre setmana, eh?
Ha de ser.
Ah, perdó, entre...
Sí, entre setmana, el 17.
Aquest 17.
Sí, no sé per què
no ho decideixen.
Si no hi ha competicions europees...
Perquè hem de quedar per dinar
i segur que aquesta reunió
l'han muntat a Canàries,
a Gran Canària
i allà han de fer un dinaret
i a mitja tarda ho diran.
Sí.
Bueno, igual que la Copa del Rei
és absolutament...
Igual que dir l'horari
de la Copa del Rei, sí.
Bueno, però ja tenim camp
que ja aniran...
Bueno, ja és molt.
Té poques, com més de maig
encara no se sabia calcar
si es podia jugar o no.
Aviam, aviam com va tot plegat,
no ho sé.
Sí, en fi, encara...
El Barça tampoc no té massa cosa
a fer aquesta temporada,
ja la cosa...
Home, intentar lluitar per la Lliga, no?
I guanyar la Copa.
No, però és que la Lliga...
Aviam, lluitaran per la Lliga,
però és que no depèn d'ells.
No, però...
Per molt que els diaris
no ens estiguin venent.
No, encara líders i tal.
Sí, líders...
Però no poden perdre aquest partit, no?
No, no.
No, no haurien de...
Ni empatar.
Però és el que dèiem abans, eh?
Té més números de perdre partits
del Barça, el que passa...
Sí, però li toca les Palmes,
l'Eiber, en principi no són partits difícils.
Les Palmes, des que han fitxat
el GC, s'han anat a Norris,
però realment és un equip que...
De fet, contra les Palmes,
el partit de Nadal
és aquell que van perdre, no, diria?
Va patir molt.
O van patir, recordo que ho havies comentat.
Va patir moltíssim,
perquè les Palmes és un tros d'equip,
però des que han fitxat el GC
i ha de jugar sí o sí,
allò se n'ha anat a Norris.
I mira que estava ben parit, eh?
L'última jornada va perdre 4-0
contra la Lliga.
Brutal.
Brutal.
O sigui, un equipàs
que estava jugant una primera volta brutal
i, bueno,
i per què ha fet la primera volta que ha fet,
que si no estaria dient...
Ah, no, però a les Palmes 5-0, ho veig.
Sí, bueno, però és allò que comentàvem,
allò que et vaig dir,
quan un equip surt a jugar al Barça,
et trobes uns forats brutals
i aquells tres ho pagues,
però vas a un equip que va donar la cara.
Sí, bueno,
jo a mi em va recordar
el Ratllo Vallecano la temporada passada.
És que no ho fa ni el Madrid,
el que va fer l'Espalmes.
No, no.
El Madrid recula més
i té les línies més compactes,
que l'Espalmes va sortir a jugar a futbol
i se li agraeix
perquè els seus espectacles jugant bé,
però clar, el Barça,
en aquestes situacions,
normalment,
hauria de tirar milles.
Ja veuram com va l'Ossassuna,
Granada i Sporting patint per no baixar.
Bueno, Sassuna i Granada
ja han baixat.
Estic veient ara que no poden fer res.
I l'Esporting ho té molt futur.
Molt futur, molt futur.
L'altre dia va perdre un punt,
no?
Va empatar,
va perdre dos punts.
Dos punts.
I la temporada passada es va salvar,
no sé si va ser perquè
l'Elx el van baixar
per deutes amb els jugadors
o alguna cosa així,
sembla que va ser la temporada passada.
Home, ha estat un any
pels equips de mitja taula
ha estat un any tranquil
fins a cert punt
perquè hi ha 20 equips fluixets,
no sé, com el Betis
o el Depor,
que tampoc no està fent una gran temporada,
que han tingut la gran sort
que aquests tres equips
eren molt diferents
als que tocaven.
I després,
un Espanyol,
doncs,
que es troba a mitja taula,
ja no té res a fer
per dalt ni per baix.
Però, bueno,
jo crec que com a primera temporada
d'un nou projecte
no està gens malament.
Està de conya.
No està gens malament.
O sigui que l'Espanyol
feia temps,
bueno,
això és a ull de
a vista meva,
ara que estem mirant la taula,
veure que té 45 gols
a favor i 47 en contra,
això feia molt de temps
que no feia tanta igualtat
de gols
i sempre rebia
per tot arreu.
I més quan,
no ho diré,
perquè se m'emprenya el perico,
però
els últims
enfrontaments
amb el Bailán que ha passat
em sembla que sumant
les dues
no se la cancaure.
Sí,
una cosa així.
Però vull dir que
ja amb la...
Exacte,
és una transició
també una mica
en aquest sentit.
Sí,
no,
no,
és un procés
i es pot veure
en Espanyol
una miqueta més amunt.
El Sevilla ha defraudat
una miqueta,
un equip que podia quedar
tercer o estar dalt de tot,
recordem que ja ha estat
pràcticament a dalt de tot
de la Lliga,
doncs està perdent
una pistonada brutal.
I per qui pot ser
un anem a l'any
és per l'Atlètico,
realment,
no?
Perquè,
sí,
realment,
a Madrid ha afluixat una mica,
però segueix sent tercer.
O sigui,
la recta final de l'Atlètic
és bastant més bona
que el Sevilla.
L'Atlètic de Madrid
sembla que estava
a 9 punts del Sevilla
no fa massa setmanes,
eh?
9.
Sí,
sí,
9.
L'Atlètico té 71 punts
del Sevilla 68,
o sigui,
o l'ha cagat el Sevilla
o ha millorat,
jo crec que és tot.
El Sevilla
ha començat a cagar.
El Sevilla
ha empitjorat moltíssim,
jo crec que ha llançat
la tovallola
i ha dit,
bueno,
quarts i jugarem la...
en què queda tercer, eh?
Sí, sí.
El que passa és que, clar,
han quedat molts resultats dolents.
T'estalvies un mes
de començar la...
Pràcticament un mes
de començar la temporada.
Exacte, és veritat.
És un gran què.
Doncs se'ns acaba el temps.
Gràcies, Carles, Emilio,
que vagi bé
i la setmana que ve
gairebé...
Més.
No, no tindrem encara
la fase final de Champions.
No, però tindrem un finalista.
Sí, tindrem un dels finalistes.
Que vagi molt bé.
Bon dia, gràcies.
Bon dia.
Bon dia, us informa Òscar Fernández.
Queda provada la relació
entre el magatzem de gas Castor
i els moviments sísmics
que hi va haver fa quatre anys
a les Terres de l'Ebre,
segons l'informe independent
de l'MIT,
l'Institut Tecnològic de Massachussets.
Ho ha pensat el ministre d'Energia,
Álvaro Nadal,
que assegura que es va actuar bé
perquè era difícil de preveure
i també que la planta
es desmantellarà,
però això sí, amb temps.
Anem al Congrés dels Diputats a Madrid.
Queda, Carmany, bon dia.
Bon dia.
Els terratrèmols van ser conseqüència
de la injecció de gas
i, per tant,
la plataforma Castor
no pot continuar funcionant.
És una de les conclusions
d'aquest informe.
Segons el ministre,
Álvaro Nadal,
ara la situació és estable
i desmantellaran l'estació
quan es pugui fer
amb seguretat.
Quan es pugui fer,
se farà,
però haurà de tenir la garantia
amb un estudi molt bé
de que això no va produir
cap problema,
perquè això és com
si inflarem un globo
que ha tocat uns cimions.
Si després es desinfla,
que és el que ocorreria,
el desmantellament,
també podria mover els cimions.
Llavors,
hi haurà de fer una prudència
i una seguretat
com ha de ser.
Queda, Carmany,
Catalunya, Ràdio, Madrid.
Mariano Rajoy tindrà el suport
del PNB
per tirar endavant els pressupostos
un cop ha tancat ja
l'acord sobre l'anomenada
quota basca
amb el govern d'Euskadi.
D'aquesta manera,
els nacionalistes bascos
ajudaran a tombar
les esmenes a la totalitat
que presentarà l'oposició.
El debat arrenca a aquesta hora
amb la intervenció
del ministre d'Igenda,
Cristóbal Montoro.
Madrid,
Angels de Fuente,
bon dia.
Bon dia.
Amb set esmenes
a la totalitat
sobre la taula,
el ministre Montoro
farà una crida
des de la tribuna d'oradors
a la responsabilitat
de tots els grups
de l'oposició
i especialment
els nacionalistes bascos
que amb cinc diputats
són la clau
per rebutjar les esmenes
i tirar endavant
les grans xifres
de l'Estat
per aquest any.
I és que el PNB
i el govern espanyol
ja han donat
un pas molt important.
Han tancat un acord
sobre la quota basca
que desbloqueja
deu anys de negociacions
entre les dues administracions.
L'acord
s'ha formalitzat
coincidint
amb el debat
de pressupostos
un fet significatiu
i que,
sens dubte,
facilitarà
el suport
dels nacionalistes bascos
als pressupostos
de Rajoy.
Àngels,
la Fuente,
Catalunya Ràdio,
Madrid.
Després d'Esplugues,
ara també l'Hospitalet
del Llobregat
retolarà en castellà
els senyals de trànsit
de la ciutat.
El ple de la setmana passada
va aprovar una moció
en aquest sentit
presentada per Ciutadans
i que va tenir els vots
també favorables
del PSC
i del Partit Popular.
Anem a l'Hospitalet,
David, Àngela,
bon dia.
Bon dia.
La moció insta
a l'Ajuntament
a homologar
els senyals
que tinguin text
i, per tant,
hauran d'estar escrits
com a mínim
en castellà,
com estableix
la llei de trànsit
i el Reglament General
de Circulació.
Però, en aquest cas,
no s'ha fixat cap termini
per fer efectiu el canvi
perquè els punts
de la moció
que s'hi referien
no van prosperar,
com tampoc
el que instava
la Guàrdia Urbana
a no sancionar
de moment
els infractors.
D'altra banda,
Esplugues del Llobregat
serà el primer municipi
que castellanitzarà
els senyals de trànsit.
Ho començarà a fer
a l'octubre,
després de provar
al març
també una moció
de Ciutadans
en el mateix sentit.
En aquest cas,
el PSC
hi va votar a favor
per imperatiu legal.
David Àngela,
Catalunya Ràdio,
l'Hospitalet de Llobregat.
L'obra
El navegant
de Joan Lluís Lluís
ha guanyat
el Premi Crítica
Serra d'Or
de novel·la 2017
segons s'acaba d'anunciar.
L'obra,
situada al segle XIX,
és una novel·la d'aventures
amb un protagonista
que té el do
d'aprendre totes les llengües
i que l'autor
qualifica
com una declaració
d'amor
a la diversitat lingüística.
El Premi Serra d'Or
de Poesia
és per
Ús de Mireia Vidal-Comte
i el de Narració
per Mística Cunilla
de Jordi Lara.
Gabriel Janí Manila
ha guanyat
el Premi
en l'àmbit de Memòries
per l'obra
Anabat sobre Iesterrey
i el de Traducció
és per a Xavier Montoliu
Pauli
per l'obra
Per què ens estimem
les dones
de Mirxa Carteresco.
Artur Mas
demana al Suprem
que no l'inhabiliti
per poder ser diputat
al Parlament de Catalunya,
al Parlament Europeu
o a les Corts Generals.
En el recurs presentat avui
demana l'anul·litat
de tota la sentència
dictada pel TSJ
pel 9N
sinó
que la inhabilitació
se circumscrigui
al càrrec que ocupava
en el moment
del suposat delicte
de desobediència,
és a dir,
el de president
de la Generalitat.
El municipi de Prades,
al Baix Camp,
proposa crear
un organisme
que impulsi
la reactivació
del projecte
de part natural
de les muntanyes
del seu entorn.
L'alcaldessa
critica que alguns
ajuntaments,
com ara el de Monral,
actuïn per lliure
i demana més unitat
territorial.
Tarragona Manel Sastre,
bon dia.
Bon dia.
Després que fa unes setmanes
l'Ajuntament de Monral
aprovés una moció
per reactivar el projecte.
Avui l'alcaldessa
de Prades,
Lídia Vargas,
ha demanat
més unitat territorial
i la creació
d'aquest organisme
per tal d'impulsar
el parc.
El que no pot ser
és que ens estem discutint
per qui no entindrà
el part natural
que hem d'anar
a vendre el departament
però primer ens hem d'unificar
el territori.
Manel Sastre,
Catalunya,
Ràdio Tarragona.
Esports amb Jordi Turria.
Fons minuts,
la Federació Espanyola
de l'Atletisme
ha fet pública
la llista de maratonians
per al Mundial de Londres
d'aquest estiu
i estan inclosos
allà de l'Andassem
de Lleida
i Marissa Casanueva
de Sant Vicenç
de Castellet.
Són els primers atletes
classificats per al Mundial.
En futbol avui
juga a l'anada
de les semifinals
entre el Mónaco
i la Juventus
de la Lliga de Campions.
A l'altre,
ahir,
el Madrid
va derrotar clarament
l'Atlètic
per 3 a 0.
Els tres gols
els va marcar
Cristiano Ronaldo.
El jugador
mata la seco
que però
no dona l'eliminatòria
per sentenciada.
No,
per nada.
Esto es fútbol.
Si no,
que se lo digan
el otro día
al PSG.
Es fútbol.
Es fútbol
y nunca se sabe
el fútbol.
Ya con Cristiano
también
en el Calderón
ganamos 4 a 0.
el fútbol.
Avui també es juga
a l'anada
d'una de les semifinals
de l'Europa Lliga
en la que disputaran
la Jackson
l'Olimpí
de Lío.
En bàsquet
a l'NBA
després dels partits
d'aquesta matinada
Boston domina
per 2 a 0
Washington
a les semifinals
de la conferència
Est.
A l'Oest
1 a 0
per a Golden State
contra Utah.
I el torneix
de tenis d'Estori
el Tommy Robredo
tindrà avui
com a rival
Pablo Carreño.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia
són les 12
i gairebé 7 minuts
us parla Andrea Bueno
en marxa
el període
de preinscripció
del primer cicle
d'educació infantil
de 0 a 3 anys
a Sant Just
l'escola
Bressol Municipal
Marrex
oferta per al curs
2017-2018
7 places vacants
el grup de lactants
29 el d'un any
i 20 el de dos anys
el període
de preinscripció
del primer cicle
d'educació infantil
es tancarà
el dia 12 de maig
i el de matriculació
es preveu
entre el 6 i el 9 de juny
els novel·listes
Matías Enard
i Jordi Carrión
són els convidats
avui
d'aquest llibre té
l'un presentarà
el llibre de l'altre
aquest vespre
Bruixola
i Barcelona
el llibre dels passatges
la darrera novel·la
de Matías Enard
és Bruixola
guanyadora del Premi
Concord
i la darrera novel·la
de Jordi Carrión
és Barcelona
el llibre dels passatges
avui a les 8
els dos autors
presentaran com dèiem
el darrer llibre de l'altre
a aquest llibre té
i un apunt més
2.304.000 passes
pel sud
1911-2011
aquest és el tercer
audiovisual de muntanya
que projectarà les Cees
en el marc del quart
cicle de documental
serà demà dijous
i la sessió comptarà
amb la presència
d'un dels seus protagonistes
l'aventurer
i escriptor
Albert Bosch
aquesta pel·lícula
és la pel·lícula
de l'aventura
d'Albert Bosch
i Carles Gel
a l'Antàrtida
per comemorar
el centenari
de l'arribada
de l'expedició
de Roald de Munsen
al Pol Sud
la primera expedició
que ho vau aconseguir
aquest documental
es projectarà demà
dijous
a les 8 del vespre
a la sala Piquet
de l'Ateneu
i això és tot de moment
la informació local
tornaran menys d'una hora
més ampliada
als Sant Jus Notícies
edició migdia
a la una
mentrestant
no us recordem
que podeu seguir
l'actualitat
de Sant Jus
al web de la ràdio
ràdio
d'esvern.com
molt bon dia
a la
de una galaxia mediana
en medio de un mar oscuro
donde flota nuestro mundo
y tú que vienes a rondarme
como los nueve planetas
parece que cuando bailas
llueva en miles de cometas
tú que vienes a rondarme
amarrate a mi
tú que vienes a rondarme
arrímate a ti
magia negra entre tus manos
mil caballos desbocados
corren con el morro en llamas
el fuego baila y tú cantas
lamen lunas desorbitadas
las mareas, mareas
así me sigues al trote
y de cabeza al galope
magia negra entre mis formas
suben hormigas en raman
romeros de sierras altas
fresco el aire que me canta
se han abierto las ventanas
beben cientos de gargantas
mientras alzas con la mano
el vino que todo sana
tú que vienes a rondarme
amarrate en mí
tú que vienes a rondarme
arrímate aquí
en los aposentos del universo
estás tú que me esperas
mi pin se llena de chispas
que saben a flores y a lenguas
magia negra entre tus manos
altos jardines
altos jardines se acarjan
amarran nuestras caderas
vuelan hacia las esferas
fuentes de estrellas antiguas
se antiguan nuestros galeros
arden en llamas azules
todas las voces del universo
o con nosotros
río de ti
rayo de mí
no siento
ninguna pena
rayo de ti
río de mí
esta es
Nuestra verbena.
Tú que vienes a rondarme,
amarrate a mí.
Tú que vienes a rondarme,
arrímate a mí.
En la periferia brillante
de una galaxia mediana
en medio de un mar oscuro
donde flota nuestro diminuto mundo.
Nuestro diminuto mundo.
Nuestra verbena.
Nuestra verbena.
Passen 12 minuts de les 12 de migdia.
Saludem aquesta hora la Maica Duenyes.
Maica, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Per parlar de teatre,
una setmana més perquè ens presentis
quines són les novetats.
Com comença el mes de maig
la cartellera teatral?
teatral, molta cosa, no?
Comença amb molta, molta, molta...
Home, aquests dies a l'espai de cultura
que fem al matí quan fem un cop d'ull als diaris,
l'Andrea gairebé cada dia ens parla de teatre.
És a dir que, Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do a la quantitat d'ofertes que hi ha.
Sí, sí.
Però mira, començarem com sempre,
o gairebé sempre,
per les coses que hi ha en paracrios,
si et sembla bé.
Perfecte.
I tant.
N'hi ha un parell...
Tres propostes
que jo crec que val la pena
de tenir-les en compte
per a la gent que tingui nens petits.
I no tan petits, evidentment,
perquè la majoria d'elles són espectacles familiars,
per dir-ho d'alguna manera.
Si anem a Sant Cugat
i va passar el dia,
que podem anar a veure el monestir
i podem anar a rondar per allà,
podem portar els crios
aquest dissabte, dia 6,
a les 6 de la tarda
a veure
una proposta del petit liceu
que és Guillem Tell.
Guillem Tell ja sabeu
que és aquell conte,
aquella història
de la poma,
la fletxa
i tot això.
És una magnífica,
magnífica representació
de Guillem Tell
com totes les que prepara
el petit liceu
i és una manera
d'alguna forma fàcil
d'endinsar els nens,
no només al món del teatre,
sinó també al món
de la música.
Per tant,
aquesta seria la primera proposta
dissabte a les 6 de la tarda
al Teatre Auditori de Sant Cugat.
Després n'hi ha una altra
que aquesta sí que és
potser per als més petits,
posem a partir de 3 anys,
que es pot veure
al Teatre Poliorama
i que es diu
Fades i Fullets,
el mateix nom,
ja ho diu,
que és per a crios
una miqueta més petits.
Aquesta està programada
per al diumenge dia 7
a les 12.30,
a dos quarts d'una.
Per aquest diumenge,
eh?
Per aquest diumenge.
Per aquest diumenge dia 7
a dos quarts d'una
al Teatre Poliorama,
un espectacle també
molt ben muntat,
molt ben muntat,
de la companyia Patagua,
que és una companyia
que es dedica habitualment
a fer espectacles
per a crios
i la història
doncs d'això,
de fades i de fullets,
no hi ha més
que explicar.
I després,
el tercer que voldria comentar
és un que ja vam parlar
en el seu dia
quan es va estrenar
al voltant del mes de novembre
i que ha tingut moltíssim
i continua tenint
moltíssim èxit
de públic
i de crítica.
No sé si te'n recordaràs
perquè es va estrenar
al novembre
i vam parlar
al voltant de Nadal d'ell,
que es diu
La llibreria
de l'avi Josep.
La llibreria
de l'avi Josep
és una història
justament d'una llibreria
que l'avi Josep
té una botiga,
una botiga de barri
que gairebé
no entra a ningú,
o sigui que
no funciona massa
a la botiga.
Quan l'avi Josep
mor,
el seu net,
l'Àlex,
vol convertir
aquell espai
en un estudi
musical,
o sigui que vol
deixar estar
a la llibreria
que el seu avi
havia tingut
tota la vida.
Però,
la Marta,
que és una noia
amiga
i que li encanta
la lectura,
i uns llibres
vius,
i aquí entra
el compte-compte,
li faran canviar
d'opinió.
És un musical,
és molt divertida,
molt entranyable,
molt màgica,
i farà que els nens
d'alguna manera
descobreixin això,
la màgia
que tenen els llibres.
Per tant,
tres propostes,
i això ho fan
cada dissabte
a les set de la tarda,
o sigui que teniu
per escollir,
eh?
Molt bé,
dissabte,
sí, sí.
a dues hores,
diumenge...
No hi ha excusa
amb el tema horari,
eh?
No hi ha excusa.
Per tant,
hem de trobar el moment.
Exacte,
heu de trobar el moment
per portar els crios
al teatre,
que s'ho passaran
superbé,
ja ho veureu.
Bé,
doncs deixem els crios.
Vinga.
Encara que després
parlarem d'un espectacle
de més familiar,
però bueno,
ara anem amb una cosa
molt més sèria,
molt més sèria
i que realment
la proposta
que fan
és molt bona.
Estem parlant
de l'Holandès Serran,
que es va estrenar
ahir nit
ahir directament, eh?
Sí,
al Teatre del Liceu.
L'Holandès Serran
doncs és una història
que s'ha vist
moltes vegades,
que molta gent
sap d'acabar,
va d'un home
que està,
doncs,
està,
és noruega
i ell
està obligat
a travessar
el mar
fins que no trobi
una dona
que li sigui
fidel.
Llavors,
quan està navegant,
es troba
en capte
que torna,
que torna a casa
després de navegar
molt de temps
i ell li diu
que li ofereix
la seva filla
com a esposa
i que la seva filla
doncs li farà,
o sigui,
li serà fidel,
no?
A partir d'aquí,
doncs,
ell diu que sí
i realment,
doncs,
la senta,
que és la filla
d'aquest home,
l'estima
i,
inclús,
se sacrifica
per salvar-lo.
És una història
molt maca.
la música
de Wagner,
qui li agradi
a Wagner
estarà encantat
de veure
aquesta obera.
A mi m'agrada molt,
eh,
Wagner?
Bé,
és una
espècie
de música
diferent,
no?,
dels clàssics,
no?
I,
a més a més,
doncs,
per la gent
que li agradi
l'òpera,
que sàpiga
que està
molt ben dirigida.
El director
d'escena
és un director
de cinema
que es diu
Philip Stott.
Per primera vegada
aquesta obra
la dirigeix
a una dona
i,
a més a més,
els que canten,
perquè l'òpera
evidentment
és molt important
qui canta,
doncs,
són primeríssimes
veus
del món.
I,
a més a més,
l'escenografia
té un punt
molt màgic,
diria jo,
perquè els personatges
surten
a través
d'un quadre
que hi ha
fixat allà.
O sigui que,
és un...
Bé,
està molt bé.
Molt bé.
Jo,
la gent que li agradi
l'òpera...
Fa bona pinta,
no?
Sí,
la gent que li agradi
l'òpera
que no deixi
d'anar a veure
l'Holande Serrante,
l'Holande Serrante,
que estarà
fins al final
de mes,
de maig.
Però ja sabeu
que el liceu
no funciona
cada dia.
Clar.
Ni funciona.
Exacte.
Per tant,
mireu
quan vulgueu anar
perquè,
per exemple,
no sé,
el dissabte
sí que hi ha funció,
després hi ha funció
dimecres,
o sigui,
des de dissabte
fins a dimecres.
Després hi ha funció
el diumenge 14,
vull dir que,
si esteu interessats,
heu d'entrar a la pàgina
del liceu
i mirar els dies
que fan aquest
holandès
que penso
que ha d'estar
super,
super bé.
Molt bé,
perfecte.
Doncs una bona proposta,
que s'acaba d'estrenar,
a més a més.
Sí,
sí,
es va estrenar ahir.
Una altra cosa
que es va estrenar ahir,
ah,
perdó,
que s'estrena avui,
avui.
Perfecte.
que jo no puc anar-hi a l'estrena
i em fa molt de ràbia
perquè m'encantaria
anar-hi,
és la que fan
al Teatre Lliure de Gràcia,
que és
les persones del Verbo.
Les persones del Verbo,
doncs,
està,
està feta
per,
diguem-ne,
per reconèixer
una mica
o molt
la feina
que va fer
Jaime Gil de Vietmac,
la feina que va fer
per un escenari,
diguem-ne,
i llavors
el que ha fet
el Joan Oller,
que és el que dirigeix això,
és que ha recollit
una mica
de tot,
de poemes,
de textos,
de coses
que va escriure
en el seu dia
i tenim,
doncs,
tres persones
fantàstiques
i meravelloses
que ens diran
i ens explicaran
aquests textos
que és l'Ivan Benet,
el Mario Gas
i el Pep Moner.
La idea,
una mica,
una mica
la idea
és
de fer
aquests tres
grans actors,
de fer
el personatge
de Gilde Vietmac
des de la seva joventut
fins a la seva bellesa,
no?
Però
ho han fet
d'una manera
que no
no estan ni
ni caracteritzats
ni res,
no?
Estan buscant
a través
dels textos
de l'època
doncs
que pugui sorgir
la figura,
no?
de Gilde Vietmac.
Gilde Vietmac va ser
un poeta magnífic,
un escritor fantàstic,
era homosexual
i d'alguna manera
ell
doncs
estava molt
en desacord
amb aquesta
en aquesta
part
de
part seva
perquè ell
procedia
d'una família
doncs
molt
aristocràtica
i portava
com era normal
en aquella època
als anys 50
com una doble vida,
no?
De dia
era un home
de negocis
perfecte,
fantàstic
i
i les hores
doncs
que no estava
treballant
doncs
era el Gilde Vietmac
que coneixia
doncs
tot un món
una mica més
més difícil,
no?
de pair
per ell.
Jo penso que estarà
superbé
perquè el Joan Oller
sap molt bé
fer
que un personatge
sorgeixi a partir
dels seus textos.
Ell és un director
que treballa molt
teatre de text
i els actors
són boníssims.
A més a més
el Joan Manuel Serrat
ha musicat
un poema
de Gilde Vietma
que es podrà
també
escoltar
al llarg
d'aquesta obra
de les persones
del Berro.
Per tant
s'estrena avui
i estarà
fins a final de mes
fins al 28 de maig.
el Teatre Lliure
de Gràcia.
A veure si
el veurem
i podrem anar
bueno
podrem parlar
una mica
de com ha anat
aquesta obra.
Passem
d'una cosa
molt sèria
molt poètica
molt tendra
a un divertimento
perquè
de tot
hi ha d'haver-hi
no?
Un divertimento
que s'estrena
s'estrena
la setmana que ve
però
a partir de dijous
a partir de demà
ja la podeu veure
aquesta obra
al Teatre del Raval.
Estem parlant
d'una obra
que es diu
El Llioli
és de
Neil Seymour
l'autor
de
L'Estranya Pareja
i va
una mica
també
en aquesta
en aquesta
versió
de L'Estranya Pareja.
De fet
els
actors
o sigui
la història
és
d'una parella
d'actors
còmics
que està formada
per
Al Lewis
i Oliver Clark
que són
molt molt
coneguts
i que han
omplert
els teatres
durant
més de 40 anys
però
avui estan barallats
i no es parlen
i llavors
doncs a partir d'aquí
resulta
que una oferta
televisiva
els uneix
de nou
i evidentment
tots dos
accepten
encara que no es parlin
que estiguin barallats
i van
doncs a aquest
espectacle
de televisió
i llavors
a partir d'aquí
doncs
bueno
parla una mica
del món
de l'espectacle
de l'amistat
de
bueno
i a partir d'aquí
doncs comencen
una sèrie de coses
que les desavinences
que tenen
i les típiques
picabaralles
doncs faran
que el públic
rigui
i rigui
rigui molt
o sigui que
una
promet també
sí
un entreteniment
fantàstic
els dos
diguem-ne
protagonistes
el Lewis
i l'Oliver Clack
ho fan
el Josep Minguell
i el Mingo Raffles
dos actors
que porten
tota la vida
al damunt
d'un escenari
i que han fet
de tot
drama
comèdia
humor
a tope
de tot
llavors
estan acompanyats
per l'Oriol Casals
l'Àngela Jouber
el Thais Buffon
i el Bernat Muñoz
jo crec que
aquesta obra
m'agradarà
perquè
és un
bueno
és un entreteniment
és per passar
l'estona
i
es podrà veure
a partir de demà
dijous
al Teatre del Raval
per tant
comèdia
perfecte
també és una sària
sí
sí
la veritat
és que sí
després
m'ha sorprès
un espectacle
tu saps
que a vegades
parlem
de les coses
que fan el bar
sí
el bar
fan normalment
doncs
els dies
de diari
fan
espectacles
o sigui
cada dimarts
fan una cosa
la mateixa cosa
cada dimecres
fan la mateixa cosa
de dimecres
i en aquest cas
doncs
m'ha sorprès
perquè
és la primera vegada
que al bars
es pot veure
microteatre
molt bé
això comença a arribar
també aquí
o consolidar-se
ja fa temps que ha arribat
però comença a agafar força
la veritat
la veritat és que sí
perquè cada vegada
a Madrid funciona
bastant bé
em sembla
fa més temps
a Madrid funciona
superbé
des de fa molt de temps
i la gent ho té
el públic
també ho té
més integrat
aquí anem una mica
més tard
aquí tenim una sala
que es dedica
només al microteatre
només
que està al carrer
Bailent
que li funciona
molt bé
per cert
però és més petit
potser més reduït
el públic
qui va
exacte
i després
alguns teatres
estan fent proves
s'arrisquen
a veure què passa
en aquest cas
al Bars de Barcelona
es podrà veure
cada dimecres
a les 9 de la nit
dimecres a les 9 de la nit
dos microteatres
un d'ells
és L'Espera
bé
tots dos estan dirigits
i escrits
per Joaquim Bundó
i un d'ells
és L'Espera
són tres germans
doncs
que estan desesperats
ja que
per ells
i per a tot
el que li envolta
a ells
són les 7 de la tarda
per sempre
carai
és com atrapat
en el temps
exacte
com atrapat
en el temps
amb les 7 de la tarda
exacte
llavors
un d'ells
trencarà les normes
per aconseguir avançar
i a partir d'aquí
ja no expliquem res més
perquè si no
no té gràcia
i després
faran un altre
microteatre
seguidet
amb una mica
de descans
que es diu
la teràpia
i la teràpia
va d'un psicòleg
que rep la visita
d'un pacient
evidentment
per al qual
no està preparat
perquè
el pacient
és molt pertorbador
i el posa
en una situació
límit
que no
sap
ni pot sortir
d'aquesta situació
aquestes són
les dues funcions
de microteatre
una durada total
de 40 minuts
més o menys
són 15 minuts
cadascuna
i la podreu veure
doncs això
al Bars
cada dimecres
a les 9 de la nit
a veure com li va
molt bé
el repartiment
a part de la direcció
de Joaquim Bundó
doncs el repartiment
és Josep Maria Serrano
Xavi Soler
Christian Márquez
i Christian Caner
a veure com va
ja ens explicaran
al Bars
com anirà
com va la cosa
anem a una altra
anem a una altra cosa
seriosa
que s'ha vist
a Barcelona
ja fa molt de temps
fa unes quantes
quantes temporades
que va tenir
molt d'èxit
per cert
i que ara
ha tornat
al teatre lliure
i s'acaba
justament
aquest cap de setmana
estem parlant
de la maternitat
d'Elna
és una obra
d'Assunta Montella
en la dramaturgia
del Pablo Ley
la direcció
del Josep Galindo
interpretat
per la seva germana
la cantant
i actriu
Rosa Galindo
parla
suposo que
tothom sap
la maternitat
d'Elna
va ser
una
una dona
que durant
la segona guerra mundial
doncs
va crear
un espai
per
per tenir
les mares
que havien
de tenir fills
i per tenir
els nadons
una mica bé
perquè en aquella època
doncs la cosa
estava molt
i molt malament
i
i bé
doncs
el mil
va
la història va
del 39 al 44
i des del 39
i des del 39
al 44
que va
funcionar
es van
va salvar la vida
de 597 infants
Déu-n'hi-do
són molts
molts
molts
i
jo crec que
la
la Rosa Galindo
està magnífica
és un monòleg
ella és la que
explica la història
i
interpreta
diferents personatges
que surten
al llarg
de la història
jo crec que és una obra
de veritat
molt maca
jo la recordo
amb molt de carinyo
em va agradar molt
en aquell moment
i ara la podeu veure
al lliure
al teatre lliure
fins al dia 7
o sigui
fins aquest cap de setmana
penso que val
val la pena
la veritat
de veure-la
si no l'heu vist
t'estava dient abans
que parlarem
d'un espectacle
que no és
ben bé per a nens
però que és familiar
ja ho vam comentar
el teatre Victòria
s'està fent
la gran gala
de la ciutat
de la màgia
sí
acaba també
aquest cap de setmana
el dia 7
i
i
per als crius
doncs
jo penso que
està molt bé
si podeu anar-hi
el
per exemple
a veure
cada dia és una mica tard
perquè són dos quarts de nou
i a aquesta hora
els crius no poden anar
no
no gaire
però el dissabte
per exemple
hi ha dues funcions
una a les 6
i una altra
a dos quarts de nou
dissabte
a dos quarts de nou
també es pot anar
perquè el diumenge
poden dormir
i si no
doncs el diumenge
també fan dues funcions
una a les 12
del migdia
i una altra
a les 6 de la tarda
estan els millors mags
del món
aquesta setmana
molt bé
no ens ho hem de perdre
jo crec que
tant per als grans
com per als crius
és fantàstic
venen de tot arreu
hi ha un mag
d'Ucrània
un altre
d'Estats Units
un altre
d'Alemanya
un altre
més d'Estats Units
un de Barcelona
perquè
que a més a més
és el que ha muntat
aquest gran festival
de màgia
un que ve també
de Corea
i un altre
que ve de Madrid
espectacle familiar
i espectacle
per a qui li agradi
la màgia
que n'hi ha
molta gent
jo
la primera
que m'agrada moltíssim
els espectacles de màgia
i després
volia
recordar-vos
que
si no l'heu vist
val la pena
d'anar-hi
aquest cap de setmana
al Teatre Joventut
de l'Hospitalet
que tenim aquí
a la vora
sí
sí, sí
és veritat
que de vegades
no cal anar sempre a Barcelona
exacte
al Teatre Joventut
aquest cap de setmana
concretament
el dissabte 6
de maig
fan una obra
que a mi
quan la vaig veure
em va agradar moltíssim
que la ben recomanada
és d'aquí
i que es diu
Lehman Trilogy
la obra
parla
d'aquesta família
de la família Lehman
quan
la
l'entitat financera
te'n recordes
que és quan
va començar
tot el procés
de crisi
en el món
no només aquí
doncs
parla una mica
de la història
d'aquesta família
era una família
llueva
que va arribar
des d'Alemanya
a Nova York
més o menys
a mitjans
del segle XIX
i llavors
doncs
parla
del que va passar
des d'aleshores
no?
sí
fins al moment
de la caiguda
del seu banc
d'inversions
que és quan
a principis
del segle XXI
que és quan
evidentment
va
bueno
va ser apoteòsic
no?
la crisi
que es va
que es va
fer
no només
allà
als Estats Units
sinó
a tot el món
no?
jo penso
que és
molt
molt
bona
història
està molt
ben interpretada
la posada
en escena
és molt
original
i te n'enteres
molt bé
de tot el que
ha passat
molt bé
des que
aquesta família
va arribar
d'Alemanya
a Nova York
a mitjans
del segle XIX
fins ara
fins que es va
enfonsar
el banc
d'Inversions
i
si no l'heu vist
a Barcelona
doncs no
teniu ocasió
ara de veure-la
al Teatre Joventut
de l'Hospitalet
val la pena
eh?
perquè
a més a més
està molt ben explicat
i t'enteres bé
del que
va passar
fins al moment
que el banc
va fer
fer aigües
una altra escena
a veure
perquè
ja he dit que
tenim moltíssimes
coses
en aquest cas
anem a la Villarroel
perquè
el divendres
dia 5
s'estrena
els 3 aniversaris
d'entrada
els 3 aniversaris
té un repartiment
de luxe
perquè està
la Rosa Voladeres
del Joan Negrier
la Miranda Gas
la Victòria Pagès
l'Anna Larcón
i l'Albert Triola
o sigui
un repartiment
fantàstic
la traducció
d'aquest espectacle
que és
de Rebeca
Krischeldorf
l'ha fet
el Joan Negrier
la producció
que també
cal dir-ho
encara
gairebé mai
parlem
de la producció
és una producció
que està feta
per molts teatres
o sigui
imagina que la producció
és de la Sala Trono
de Tarragona
de la Villarroel
del Teatre Metropol
de Tarragona
del Teatre Batrina
de Reus
del Teatre Principal
de Valls
del Teatre de Salt
o sigui
que aquí
ha posat
calerons
un munt
de teatres
per fer
aquesta obra
dels tres aniversaris
és la història
doncs
d'una sèrie
d'amics
que
han de fer
una festa
d'aniversari
però
que a partir d'aquí
doncs
passen
moltes coses
hi ha
hi ha
hi ha una aventura
amorosa
que s'explica
hi ha un nou embaràs
d'una persona
hi ha un intent
de suïcidi
hi ha
dubtes
hi ha gent
que
d'aquesta
que surt
a l'obra
que
no té feina
ni perspectives
de tenir-la
en fi
és una obra
molt
i molt
dedicada
al món
de la família
les protagonistes
per dir-ho d'alguna manera
encara que és molt
coral
l'obra
són les tres
germanes
i
jo
pinta molt bé
o sigui que
jo
quan pugui anar-hi
aniré
a veure
i és
a la Villarroel
de Barcelona
molt bé
i després si vols
per acabar ja
vinga
on anem
on acabem
tenim més coses
però
m'agradaria dir
que aquest cap de setmana
s'acaba l'electa
que vam parlar
en el seu dia
mira
en vam parlar bé
l'altre dia
sí
és del Ramon Madaula
l'ha escrit ell
s'ha estrenat
com a
autor
i la protagonitza
la protagonitza
que està fantàstic
i em va agradar molt
molt
és una obra
també
un divertimento
però que
a part del divertimento
també et fa pensar
una mica
parla
d'un
president
un president
de la Generalitat
que ha de donar
el discurs
perquè
justament
ha de donar
aquest discurs
i quan comença
a dir el discurs
li agafa
com una mena
de picó
al nas
que no pot continuar
el discurs
i llavors
a quatre hores
del discurs
una mica
just
criden
a un
psiquiatre
per veure
si li poden
arreglar
alguna cosa
perquè no pot
començar
a dir el discurs
i començar
a gratar-se
al nas
i llavors
el psiquiatre
que és el que fa
el Ramon Madaula
li fa
una teràpia
que en principi
potser és
molt rara
però que al final
acaba
per funcionar-li
aquest president
de la Generalitat
i llavors
ja es veu
que es podrà
fer
a la sessió
d'investidura
del president
és molt divertida
i ja dic
i a part de divertida
també et fa pensar
en algunes coses
que ens passen
a la vida
primer comença
el psiquiatre
com si fos
un psiquiatre
a l'ús
diguem-ne
parlim de la seva
infància
parlim dels seus
pares
coses d'aquestes
que fan els psiquiatres
però després ja
la història
comença
a desenvolupar-se
d'una altra manera
i la veritat
és que riureu
molt
i dic
que em va agradar molt
i que riureu molt
si aneu aquest cap de setmana
perquè el diumenge
dia 7
s'acaba
o sigui que
aprofitem
teniu pocs dies
per anar-hi
per cert
la fan a la sala
muntaner
no sé si ho hem dit
a la sala muntaner
l'electa
una comèdia
de Ramon Madaula
dirigida per Jordi Casanovas
que és un gran director
i que està interpretada
per el mateix Madaula
amb el Roger Coma
que és el que fa
de president
de la Generalitat
ens deixem per la setmana
que ve
Ricard III
que s'estima
nacional
i després també
aquest cap de setmana
si voleu fer
una mirada
a un musical
doncs
al Teatre Tivoli
fan
Drag Pack
un musical
que només està
aquest cap de setmana
i que val la pena
són quatre noies
super bones
i que us faran
riure
i plorar
al mateix temps
molt bé
doncs
ens queden
apuntades
aquestes últimes
propostes
si volem
aprofitar
per esgotar
els últims dies
i si no
també heu sentit abans
propostes per grans
per petits
molta cosa
i no hi ha excusa
per anar al Teatre
i continuarem
el mes de maig
és un mes
importantíssim
per les estrenes
i tothom
intenta estrenar
en el mes de maig
fins que arribi
març i abril llibres
i maig
és el moment de teatre
i després ja arriba
el grec
exacte
a finals de juny
doncs
fins la setmana que ve
gràcies
que vagi bé
adéu bon dia
Els matins
de 10 a 1
Sant Just
a la ràdio
Just a la fusta
Passant
a minuts
de dos quarts
d'una del migdia
no marxeu gaire lluny
perquè de seguida
fem la secció
d'educació
la secció
que fem
de manera quinzenal
amb les xarxes
d'educació
Des del cap de Sant Just
posem a la teva disposició
la meva salut
La meva salut
és un espai
de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació
de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir
Fem salut per tu
CAP Sant Just
Avinguda Indústria
Sense Númer
4 de cada 10 vehicles
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem
Si el teu n'és un
la direcció general de trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva
perquè tothom ho sàpiga
enganxa-la al vidre
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem
AMB
Metròpolis Barcelona
Llavors et poso
un quilo de pomes?
Sí
mig quilo per menjar
i mig per llançar
Cada any
malbaratem el 45%
de la fruita
que produïm
Mentrestant
800 milions
de persones
passen gana
El món no necessita més menjar
necessita més gent compromesa
A Mants Unides
recolzem projectes
contra la fam
a 60 països
Té compromets?
Truca al 900 811 888
Els matins de 10 a 1
Sant Just a la ràdio
Just a la fusta
I a aquesta hora fem
la secció d'educació
un espai que fem conjuntament
amb la xarxa 06
i que cada trimestre
estem dedicant monogràficament
a diferents temes
El primer trimestre
d'aquest curs
vam estar parlant
d'estimulació
de l'aprenentatge
El segon
hem parlat
del paper dels avis i avies
en la criança
i avui comencem
aquest terci trimestre
que el dedicarem a parlar
del paper
dels espais exteriors
Per començar
avui saludem
la Clara Pons
que és l'autora
del blog
Tira en les manes
i també autora
de la primera guia
de parcs infantils
naturals d'Espanya
Ara la tenim
a l'altra
que ens fa el telèfon
Molt bon dia, Clara
Hola, bon dia
Què tal?
Per fer doncs
aquesta primera part
introductoria
una mica
tot plegat
perquè
com dèiem
aquest trimestre
ens centrarem
en diferents aspectes
vinculats
en els espais exteriors
i per tant
la primera pregunta
que et volíem fer
és
per què és tan important
la naturalesa
pels infants?
Bé
la naturalesa
és
bé
més que sigui
molt important
és que és com allò
que els nens
la seva biologia
esperen trobar
vull dir
nosaltres som natura
i quan estem
a l'espai exterior
si és un entorn natural
és com que estem
en consonància
llavors quan mirem
la natura
veiem que és ideal
pels nens
perquè està fet
amb
diguéssim
més amb tons neutres
que no és allò
que els sobreestimuli
sinó que té
petits punts de color
que els crida l'atenció
els hi desperta
la curiositat
a part que té
pluralitat
de reptes motrius
que van bé
tant pels nens
més petits
com pels nens
més grans
sempre hi ha
alguna cosa
per fer
per tots
i això
aquests climats
a fora
són més relaxats
a l'aire lliure
i s'ha demostrat
que els nens
tenen menys estrès
es concentren més
allà poden
després del moviment
també un
està més disposat
per aprendre
etcètera
Sí, que d'alguna manera
la natura
els predisposa
no?
Sí, a mi sempre
m'agrada dir
que més que la natura
beneficia els nens
jo diria que
allunyar-se de la natura
és el que els perjudica
és a dir
quan els tanquem
entre quatre parets
on no poden moure
on no tenen
la mateixa llibertat
de moviment
etcètera
doncs
és el que els hi perjudica
Clar, per tant
sovint segurament
ens n'oblidem
d'aquesta importància
de la natura
Sí, sembla que ara
sigui com que
sortir a fora
tingui beneficis extres
i és just
al contrari
Clar
Tu tens el
loctirant les manos
on expliques
també
diferents coses
com ara
com adaptar
un espai
justament perquè
sorgeixi el joc
autonomament
també, no?
Sí
I per tant
segurament
moltes vegades
ens caldria
tenir aquest sentit
còmuc
que comentes ara
més que inventar-nos
o buscar
la joguina perfecta
i la més original
suposo que de vegades
ens caldria tocar
més de peus de terra
Sí, bueno
jo crec que els últims anys
segur ja
o potser les últimes
dècades
hem viscut
com un procés
d'embotir
també els pares
de coneixements
i de molta informació
i al final
anem molt perduts
vull dir
no cal
tanta joguina
tan treballada
electrònica
que faci tantes coses
perquè al final
és un sentiment
general de tots els pares
diem
ostres
però si li he comprat això
i juga amb el més senzill
que és la caixa
per què juga amb la caixa?
és que és una cosa
que ell pot manipular
que no ve
amb manuals
d'instruccions
com la joguina
i és una cosa
que està molt més
en consonància
amb les necessitats
de l'infant
i com es pot ser
per convertir
qualsevol espai
en un lloc adequat
pels nens
més enllà de la natura
allò d'espais
que tinguem a casa
per exemple
jo diria
que han de ser espais
que ells puguin manipular
els nens volen descobrir
i conèixer
llavors
si tenim un
tant a casa
com a fora
moltes coses
que ell no pot tocar
que ell no pot fer res
doncs no és un espai
adaptat per un nen
vull dir
alguna cosa
que ell pugui
pugui fer
pugui experimentar
pugui descobrir
doncs a casa
que estigui
tot el seu abast
que no siguin
coses perilloses
no sé
a vegades
el més senzill
és el millor
no
clar
no complicar-nos tant
sinó pensar una mica
en posar-nos
en la seva pell
segurament
sí
sí
que pugui
sobretot això
tocar-ho
i descobrir-ho
i experimentar-ho
i ser protagonista
també
de l'espai
en el que està
fa un any
també vas escriure
com dèiem al principi
la primera guia
de parcs infantils naturals
d'Espanya
com va anar
aquell projecte
Clara
doncs mira
això sorgeix
perquè
on nosaltres vivim
amb el meu fill
quan tens un nen
i comences a anar a parcs
veus què passa
jo em vaig adonar
que tots els parcs
d'on vivíem
els estaven
recautxotant
que dic jo
vull dir
treien la sorra
la terra
la gespa
el que hi hagués
i es posava cautxo
que és un material
que bueno
defensant la seguretat
s'hem posat
a tot arreu
però és un material inert
on els nens
no hi fan res
jo veia que
un parc de sorra
un nen està
hores jugant
fent pastetes
escrivint
dibuixant
a la sorra
i que un parc de cautxo
quan el transformaven
veia que deixaven
de passar moltes coses
i això és una cosa
que a mi em feia
molta ràbia
no pot ser
perquè ens estem carregant
els jocs dels nens
vull dir
a un parc de cautxo
un cop s'ha engronxat
una mica
i s'han tirat
quatre vegades
pel tobogán
no hi ha res a fer
i llavors
una mica
amb la intenció
de visibilitzar això
i de donar
una mica d'impuls
als parcs
que fossin
més naturals
i amb naturals
vull dir
amb el terra
de textures naturals
sigui sorra
terra
gespa
pedreta
no
amb estructures
de fetes
de fusta
de tronc
sense colors
estridents
etc
doncs
jo volia potenciar
aquest tipus de parc
i una mica
també deixar
per escrit
que el cautxo
potser no és
la millor opció
tampoc
no
clar
i bueno
doncs
crec que l'havia referenciat
més de 70 parcs
de tot Espanya
i molts d'ells
afortunadament
són a Catalunya
on hi ha
alguns parcs
molt molt xulos
també
sí
encara
hi ha alguns
que resisteixen
sí
a prop de casa
sí
clar
per tant
una mica
seria
vinculat
amb el que
estàs dient
tota l'estona
aquesta importància
d'espais
que són
molt més naturals
i que per tant
permeten
que els nens
es desenvolupin
no
la creativitat
sinó
la psicomotricitat
etc
no
clar
clar
clar
sí
i a més
els reptes motrius
que a un parc
de cautxú
poden haver
reptes motrius
però
com són
estructures
molt definides
és com que
el nen només
pot fer allò
que l'estructura
indica
no
un toboguant
em tiraré
pel toboguant
el gronxador
em gronxaré
llavors també
s'havia demostrat
que
els nens
llavors
quan ja no tenen
res
cap al·licient
més
comencen a competir
entre ells
i en canvi
els parcs
que són
més naturals
on les estructures
potser no són tan rígides
i donen joc
a altres possibilitats
doncs
es creen
joc molt més cooperatiu
i també més imaginatiu
clar
a més a més
també després
hi ha tot el tema
dels plàstics
que suposo
que també
és una altra
a l'hora de pensar
en dissenyar un parc
imagino que els materials
són importants
també
sí
a més
el plàstic
és
el menys ecològic
que hi ha
i el cautxú
per exemple
el drama
és que
tampoc
no serveix
o sigui
un cop el col·loques
no és definitiu
perquè perd
la seva elasticitat
amb el sol
que el crema
a base
del seu ús
i cada
x anys
de fet
es fa menys
del que hauria
o del que tocaria
cada x temps
s'ha de
treure tot
i tornar-ne
a posar de nou
perquè continuï
sent un
terra amortiguador
segur
i quan he pogut
veure alguna imatge
de com
es fa aquest procés
és realment
impactant
perquè és un gruix
enorme
de plàstic
que es treu
per complet
i s'ha de tornar
a posar de nou
i no sé
si hem anat
a part d'aquests
de cautxú
crec que tots els que
hi hem anat
sabem que a l'estiu
quan el sol
al nostre país
crema
i també desprèn
una olor
poc agradable
crec que s'està avançant
en aquesta idea
de recuperar
la part més natural
i deixar una mica més
totes aquestes altres fases
o encara ens falta molt
jo crec que ens falta molt
però sí
veig que
s'està despertant
aquesta consciència
és com
d'haver
l'haver arribat
com a un estrem
d'això
que dèiem abans
també
de l'ús de jovines
electròniques
d'haver
convertit
molts aspectes
de la infància
en plàstic
haver-los tancat
tant
entre
els nens van a escola
a l'estr escolar
i quasi no estan
a fora
es veu
com tots els perjudicis
que això està tenint
i si veig que hi ha
moltes ganes
de canvi
i de tornar a veure
els nens a fora
jugant
corrents
i disfrutant
clar
no és la mateixa
aquí evidentment
en una ciutat
com seria
una ciutat gran
que en un poble
però sí que
es poden trobar espais
per permetre
aquesta idea
no?
sí
sí
a Barcelona
per exemple
hi ha també
bastants parcs
que
que continuen
que conserven
vegetació
i que
que mantenen
aquests paviments
més naturals
i si
si veig
que s'està fent
s'estan fent coses
però bueno
encara queda molt
clar
saps si
tens consciència
de si
aquesta situació
passa també
en altres països
o t'ha centrat
més només
en mirar
el que tenim
per aquí?
si passa
en altres països
el que perdona?
també
justament
aquest retorn
o aquesta
potencialitat
ara
de tornar
cap al tema
d'espais naturals
bueno
hi ha països
potser que
tampoc
no es van
desconnectar
tant com
nosaltres
hi ha
els països
més al nord
sempre han
conservat
més
un contacte
amb la natura
i de fet
països com
Alemanya
Holanda
Norueva
els seus parcs
són
una meravella
o sigui
això del
cautxú
és molt
més residual
i a més
són parcs
on per exemple
hi ha circuits
d'aigua
molt molt
molt xulos
que només estan oberts
a l'estiu
perquè a l'hivern
es gelen
però
amb possibilitats
molt riques
vull dir
sí
que crec que hi ha
més consciència
no?
sí
sí
per tant
doncs
d'alguna manera
ara
sí que és veritat
que hi ha
aquesta sensació
també
en escoles
que és
el paper
dels patis
justament
més enllà
del ciment
sí
sí
ara ja
crec que
a veure
300 escoles
amb processos
de transformació
i amb ganes
i voluntat
de canvi
no?
d'apteure una mica
el ciment
i tornar a portar
la natura
clar
aquesta idea
doncs que també
el teu bloc
és dir
que els nens
puguin embrutar-se
que potser el cautxú
és molt net
però una mica
també
el descobriment
va per aquí
no?
sí
sí
sí
tornar
que els nens
puguin
sí
embrutar-se
amb aigua
amb fang
amb sorra
que no passa res
que és una forma
d'aprendre
i que a més
és saludable
que s'ha demostrat
que jugar amb fang
té beneficis
molt positius
per la salut
arran de la guia
que vas fer
i també del teu bloc
reps molts comentaris
de famílies
quina recepció
està tenint
tu plegat?
doncs
en general
molt positiva
si rebo
molts
molts comentaris
i molt feedback
ja era hora
que tornéssim
a tenir
parcs
i espais
on els nens
puguin jugar
però també
ets de dir
que hi ha
després
un petit sector
amb molta por
dels riscos
que els sembla
que pot implicar
que els nens
pugin a troncs
o arbres
etc
i també
pel tema
dels parcs
que n'hi ha molts
que no estan gens
cuidats
i que a la sorra
o a la terra
ja acaben
anant els gossos
i bueno
aquest és un punt
a treballar
també per part
dels ajuntaments
d'oferir espais
adequats
per la gent
que surt
amb el gos
i que no siguin
els espais
on estan els nens
especialment
els més petits
jugant
doncs
avui
ens hem
ens hem
enrinçat
una mica
en aquest món
dels espais
naturals
els nens
i els espais
naturals
amb la Clara
Pons
que és
com dèiem
l'autora
del bloc
Tierra en las manos
podeu fer-hi un cop
d'ull
i també
de la primera guia
de parcs infantils
naturals
d'Espanya
per parlar
d'aquest paper
que té
la natura
i la importància
per la infantesa
i de fet
segurament
m'atreviria a dir
pels adults
també és important
perquè de cop i volta
el dia que ens anem
a la natura
descobrim que potser
estaria més
estaria bé
que hi anés
o que en fóssim
més conscients
fins i tot
nosaltres aquí
Sant Jus
que tenim
colçada al costat
doncs caminar
una mica més
i connectar
amb la natura
molt important
la peça
de l'adult
també
perquè a més
és el que
el que
ha de transmetre
també aquesta alegria
i aquest entusiasme
perquè els nens
ens imiten
sempre
si nosaltres
ho disfrutem
ells també
ho disfrutaran
doncs Clara Pons
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
i que vagi molt bé
fins aviat
bon dia
gràcies
fins aviat
bon dia
els matins
de 10 a 1
Sant Jus
a la ràdio
Just a la fusta
5.11 i la 1
al migdia
així tanquem
el Just a la fusta
d'aquest dimecres
3 de maig
agraïm a la gent
que l'ha fet possible
l'Andrea
de Bons Sabers Informatius
i a la producció
del programa
el Carles
Hernández de Rius
a la previsió del temps
avui
a la secció
del Quinto Tapa
la ruta que estem fent
des de la ràdio
hem parlat amb la bona aigua
i el toc personal
hem fet a més
entrevista
l'Albert Bosch
que demà serà
Sant Jus
per presentar
l'audiovisual
de muntanya
en el cicle
que organitza
les cees
hem fet també
tertulia esportiva
amb el Carles
Hernández de Rius
i l'Emilius Casocchio
hem tingut la secció
de teatre
avui amb moltes propostes
amb la Maica Dueñas
i a més també
hem començat
el trimestre
amb la xarxa
06
per descobrir
la importància
dels espais exteriors
avui amb la Clara Pons
del bloc
Terra en les manos
des de les 10
us ha parlat
Carme Berdoi
tornem demà
amb més coses
que vagi bé
que passeu
un molt bon dimecres
Smoot
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'smooth jazz
el funk
el soul
o la música electrònica
més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
la plaça Mireia
amb Mireia Redondo
cada tarda
de 5 a 7
ens veiem a la plaça
veus de la parròquia
compartirem experiències
espiritualitat
notícies d'actualitat
i parlarem
sobre la visió ecològica
del bisbe de Roma
Francesc
els dimecres
a dos quarts de vuit del vespre
i en diferit
els dissabtes
a dos quarts d'onze del matí
veus de la parròquia
l'amb зовут
M.I.M.M.M.M.M.M.M.M.M.M.M.M.
Seixanta i més
El magazín fet per gent gran
per a tothom que ens vulgueu escoltar
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia
divulgació de temes interessants, entrevistes
tot allò que paga la pena de ser comentat
tots els dimecres a les 8 del vespre
i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí
Recordeu, seixanta i més
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys
Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir
Fem salut per tu
CAP Sant Just
Avinguda Indústria, sense número
És la una, bon dia
Tot seguit, les notícies de Sant Just
Sant Just Notícies
Edició migdia amb Andrea Bueno
El documental 2.304.000 passes pel sud 1991-2011
es projecta demà a l'Ateneu
és el tercer audiovisual de muntanya de les Cies
i comptarà amb la presència d'un dels seus protagonistes
Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies
Edició migdia d'avui dimecres 3 de maig
Ja amb titulars destaquem altres qüestions de la jornada
Aprovades les bases del concurs
per atorgar subvencions de lloguer juvenil a Sant Just
seran de com a màxim 200 euros
i es destinaran a persones d'entre 19 i 35 anys
que comparteixin pis al poble
En marxa el període de preinscripció
del primer cicle d'educació infantil
de 0 a 3 anys
L'escola Bressol Municipal Marrex
oferta per al curs que ve
7 vacants al grup de lectants
29 al d'un any i 20 al de dos anys
I els novel·listes Matías Enhart i Jordi Carrion
són els convidats avui a Cal Llibre T
L'un presentarà el llibre de l'altre aquest vespre
Bruixolà i Barcelona Llibre dels Passatges
Bon dia, 2.304.000 passes
Pol Sud, 1911-2011
Aquest és el tercer audiovisual de muntanya
que projectarà les Seas
en el marc del quart cicle de documentals
serà demà dijous
i la sessió comptarà amb la presència
d'un dels seus protagonistes
l'aventurer i escriptor Albert Bosch
Sant Just Notícies
2.304.000 passes
és la pel·lícula de l'aventura
d'Albert Bosch a l'Antàrtida
per comemorar el centenari
de l'arribada de l'expedició
de Roaldà Montsen al Pol Sud
la primera expedició que ho va aconseguir
Bosch va decidir dur a terme aquesta fita
mentre feia el projecte dels set cims
és a dir, escalar el cim més alt
de cada continent
ho ha explicat el Just a la Fusta
quan vaig estar fent el projecte dels set cims
escalar el cim més alt de cada continent
doncs un d'ells era el Mont Vinson
a l'Antàrtida
quan vaig estar a l'Antàrtida
al cim del Mont Vinson
vaig descobrir un territori
que no m'hagués imaginat
el planeta
mira que l'he voltat
i em va captivar
i allà se'n va acudir
i vaig tenir-ho clar
al cap de dos anys
es produïa el centenari
de l'arribada al Pol Sud
i vaig pensar que seria una bona excusa
per intentar vèixer el projecte
En total van ser més de 60 dies de marxa
en total autonomies
arrossegant un trineu carregat
amb més de 100 quilos
de recorrent
més de 1.100 quilos