Esport en xarxa.
Bon dia, us parla Arnau Maimol. Barça jugarà a la final de la Lliga SEB de bàsquet per setena vegada consecutiva després d'eliminar el Gran Canària a semifinals. El rival, com l'any passat, serà el Madrid. Aquesta temporada els blauranes s'han trobat amb l'equip de Pablo Lasón. La lluita per a tots els títols, la Supercopa, la Copa, la Lliga Europea i ara la Lliga, en què el Barça és el vigent campió. El primer partit serà diumenge, dos quarts una del migdia al Palau d'Esports de Madrid. També en bàsquet avui el River Andorra juga l'últim i definitiu partit dels Playoff descens a la SEB.
Els andorrans reben la visita del Locentum de la Can a partir de les 9 de la nit amb l'eliminatori empatada a dos. Qui guanyi doncs aquest cinquè partit jugarà a la Seve la pròxima temporada. Es preveu un ple absolut al pavelló andorrà que té ganes que l'equip torni a competir a la màxima categoria del bàsquet estatal 17 anys després d'haver-la perdut.
el primer futbolista que guanya tres vegades la votadora europea. Un cop finalitzades totes les lligues del continent, l'argentí Pichichi de la lliga espanyola s'ha confirmat també com el màxim golejador europeu gràcies als seus 46 gols. I en tenis d'avui es disputen les semifinals de torneig femení de Roland Garró, Victòria Zarenka, Maria Sharapova i Serena Williams, Sara Errani. Les semifinals masculines es jugaran demà divendres. Nadal Jokovic i Ferrer Zonga. Notícies en xarxa.
Bon dia. Just a l'aposta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i aquesta hora comencem el Just a la Fostat d'avui dijous 6 de juny. Un programa on començarem parlant, com sempre, de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem una ullada als diaris.
les informacions principals. Avui aquesta informació que Blesa torna a ser ordenat que vagi a la presó, aquest cop sense fiança. També ens fixarem en les contraportades, articles interessants, reportatges i una mica de tot. A partir de les 11 i 10 parlarem amb el regidor de medi ambient Pere Urriols. Aquesta setmana ahir va ser el dia del medi ambient i parlarem de diferents iniciatives que es fan al municipi, de com està també aquesta situació a Sant Just.
I a dues quarts de dotze, tertúlia, com cada dijous, amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse la Reia i la Lina Santa Bàrbara. I de fet avui tenim un dia molt medi ambiental perquè a les dotze i deu també parlarem de medi ambient. Aquesta sortida que s'organitza per dissabte, que es farà a la Riera per netejar els espais fluvials i parlarem amb l'entitat que organitza amb la rocío del río.
I tindrem també la cuina amb la Carme Madó. Avui no sabem encara si tindrem el teatre a La Maica de Duenyes, però recuperarem també un invent de l'Història dels Invents amb la Lea Ardenui. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia us acompanyarem també a través de la Bona Música i tot plegat comença ara mateix.
Just a la fusta. Avui, el ritme de l'agorafòbia de Deerhunter.
No. No.
Fins ara.
You come for me, come for me, come for me, come for me. You come for me, come for me, come for me, come for me. And after some time I know I would go blind but see you.
Your vision to the eye I lose my voice, I know But I have nothing left to say I have nothing left to give No echo in this space
Just a la fusta. Vine al restaurant del Centre Social El Milanari. Al restaurant El Milanari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets sòcia o sòcia del Centre Social El Milanari, el menú et costarà 7,5 euros. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda.
Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. I el mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant al mil·lenari. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. El condensador de flujo.
el programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio Desvern. Estem escoltant Just a la Fusta. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda.
d'un nou servei de mediació que s'ha creat a Sant Just. Això mateix és el servei de mediació en l'habitatge que s'ha posat en marxa aquesta setmana a Sant Just, un servei que es presta a través d'un conveni entre Càritas Diocesana i el Consistori. L'objectiu d'aquest programa és assessorar, orientar en termes jurídics i fer d'intermediari entre les parts afectades quan es produeix una problemàtica relacionada amb l'habitatge a Sant Just i amb l'impagament de crèdits o lloguers relacionats.
amb els pisos. Per accedir-hi cal demanar cita prèvia a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament a l'OJI. O bé, podeu acostar-vos a l'Ajuntament o directament doncs trucar al telèfon 93-480-4800. Molt bé. Doncs això d'una banda i passem ara a parlar d'altres qüestions. Aquesta tarda es fan un parell d'activitats aquí a Sant Just.
Per exemple, una taula rodona sobre economia social. Sí, i l'organitza el PSC de Sant Just. És aquesta taula rodona per debatre sobre l'economia del futur. De fet, és un debat que engega la secció local dels socialistes per discutir aquestes qüestions relacionades amb l'economia del futur, però se'n marquen unes convencions obertes que el PSC català farà els propers anys a nivell local, doncs també s'està tractant aquesta qüestió, i es fan aquests tallers.
El debat d'aquest vespre és una taula rodona, com deies, sobre economia social, cooperativa i del bé comú. Diferents persones amb sensibilitats diverses explicaran les alternatives d'ètiques al capitalisme vigent. De fet, ho explicava fa uns dies la secretària d'Organització del PSC, Gina Pol, al Just a la Fusta. Si féssim una alternativa ètica al capitalisme actual, quin tipus d'economia voldríem promoure? I per això que parlem d'un sector cooperatiu, d'una economia social on el que busques és integrar col·lectius en risc
d'exclusió, o com serien persones amb possibles discapacitats o certes mancances. Hi ha un capitalisme molt d'ús, el que està guanyant a Europa i està guanyant al món, és el que ens ha portat a la situació on estem. Hi ha gent que ja fa temps que treballa en models alternatius econòmics i potser hem d'anar per aquesta via. El debat tractarà també la responsabilitat social corporativa de les empreses i dels diferents poders que tenim els ciutadans i ciutadanes.
Aquest debat sobre economia social, cooperativa i del bé comú que organitza el PSC és obert a tothom i tindrà lloc avui a les 7 de la tarda a l'edifici de les escoles, per si voleu assistir-hi.
Doncs aquest és un altre dels temes que tenim per avui. Acabem parlant d'una última proposta per aquest vespre també a Sant Just. Sí, i a la mateixa hora. És allò d'activitats que coincideixen a Sant Just. Ja no és estrany. En aquest sentit és una xerrada molt diferent. L'organitza Animal Latitude, una conferència que tractarà sobre com conviure amb els animals de companyia a la societat.
La impartirà la veterinària i etòloga Elena García, que parlarà entre altres coses de la tendència responsable i dels principals problemes de comportament de la mascota. De fet, segons explicava ahir Elena García, a l'hora de tenir una mascota s'han de tenir en compte molts factors. El principal són les seves necessitats i com ens hi podem adaptar nosaltres. La veterinària també parlarà de quins són els principals animals de companyia a la societat, dels més populars, dels avantatges i inconvenients,
i, si voleu assistir-hi, que sapigueu que es farà al local de l'associació de veïns de Mas Lluís, a l'espai Mas Lluís, al carrer Rosa de Luxemburg número 14, aquesta tarda a les 7, i és una conferència gratuïta. Molt bé. Doncs una altra proposta per avui dijous, Andrea. No sé si tens previst anar a alguna de les dues. No crec, perquè tinc coses a fer. He d'estudiar aquestes coses, però si no, és que totes dues em semblen molt interessants. Molt bé. Una llàstima que no es posin d'acord, a vegades. Exacte. Entri al dia.
Doncs ara anem de seguida a parlar de l'actualitat del Diof i després a escoltar una mica més de música. No sé si eres de Franz Ferdinand, Andrea? Sí, m'agrada molt. Doncs es veu que ja, preparant, han anunciat ja que treuran disc el 26 d'agost. Mira, molt bé. Surten uns quants disc, aquest mes d'agost. I seran deu cançons. De moment només han presentat un minut de cançó, però a través d'una web de Genesee Pop es pot comprovar ja com sona. Només un minut. Un minut és un tíser d'un minut, però després sí que hi ha tres minuts.
d'un actors indirecte on ja et toquen aquesta cançó que es diu Right Action. Perfecte.
Right thoughts, right words, right action. Sometimes I wish you were here, rather committing. Right thoughts, right words, right action.
I've lost my words, my action, lost my words, my action.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterrari. També parlem de televisió, que encara no és el segon d'Eso, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concés al cinema. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo.
Dijous, de 7 i mitja a 8. Al condensador de flujo.
Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio Desvern. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar al fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també.
Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc marcat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'onze, saludem de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea. Bon dia. Per parlar d'actualitat, ens fixem en la premsa, que avui torna a parlar de l'ingrés a la presó d'aquest banquer. Sí, de Miguel Blesa, l'expresident de Caixa Madrid. Avui en parlen tots els diaris amb portada, alguns amb foto, d'altres sense. Al diari Ara veiem una imatge molt gran, li dediquen bona part de la portada a aquesta notícia. De nou, presó ara sense fiança, aquest és el titular,
Miguel Blesa va reingressar ahir a la presó per ordre del jutge Elpidio José Silva i aquesta vegada sense fiança. L'avantguàrdia també ens estaca el mateix. Blesa torna a ingressar a presó i ara sense fiança i ens explica el motiu. Segons el jutge, l'expresident d'Aqueja Madrid coneixia el risc de comprar un banc a Miami. El banqueja va dormir ahir en una cel·la de la presó de Soto del Real.
El periódicom trobem Blesa torna a la presó. El jutge ordena empresonar aquest cop sense fiança l'expresident de Caja de Madrid i el punt avui també ens parla d'un altre motiu. El banquer Blesa altre cop a la presó, privació de llibertat i sense fiança per possibles delictes societaris. És sense dubte la notícia del dia avui a tots els diaris.
Doncs és com ens ho expliquen els diaris, l'ara.cat de fet ens parla també d'economia, tot aquest tema, la pròxima condicional ja la tenim més avall.
Però se'ns parla d'altres qüestions vinculades amb l'economia, com que els homes de Negra de l'IFMAI reuneixen amb Mas Colell, els tècnics del fons monetari s'interessen per la situació econòmica i política de Catalunya, i també ens diu l'Ara Puntcat que ha mort als 85 anys l'escriptor britànic Tom Sharp, autor de novel·les com Wild vivia a Llafranc al Baix Empordà i ha mort per problemes circulatoris, segons informa cita l'Ara Puntcat la vanguardia.
Aquest és el tema que cobra el 324.4 a aquesta hora, que estava mort als 85 anys de l'escriptor britànic Tom Sharp. I també aquest digital ens diu que el Barça-Rigal arriba a la final, s'ha classificat per la final de la lligandesa de bàsquet, després de guanyar l'Herbalife Gran Canària, també el tercer partit de la sèrie. I d'altra banda, Laporta, preparat per tornar a ser president, és el que diu el 324. Joan Laporta ha afirmat que està a punt per tornar-se a presentar a les eleccions del club i accedir a la presidència encara que ha insistit
L'actual junta complirà el seu mandat. On estarà fent una conferència sobre el màrqueting estratègic. Passem ara a parlar d'altres punts que tenim a les portades, Andrea. Comencem parlant d'economia. El diari ara ens diu Mascolell passa a comptes amb el Fons Monetari Internacional. El conseller d'economia rep a Barcelona els representants del fons monetari, els homes de negre, com se'ls anomena,
A la vanguardia també ens parlen de l'administració de Barcelona.
A l'esquadra hi ha un espai d'economia d'alguna manera, però des d'un altre punt de vista, des del món de la emprenedoria, ens diu Vis a Vis per vendre una idea. Ahir va arrencar el Vis Barcelona, que és el Saló dels Emprenedors, amb una gran afluència de visitants, i a l'espai Speed Dating, en pocs minuts, qui vol ser emprenedor presenta els seus projectes inversors. I en fotografia de portada veiem una imatge d'aquest Speed Dating,
diverses parelles de persones parlant doncs suposo que un està venent una idea a un inversor i doncs l'inversor estudia si la vol comprar o no, si vol invertir o no. És una iniciativa que està ara en marxa el bis Barcelona. El periódico ens parlen de pensions i ens diu revisió de les pensions al 2013. Rajoy accepta a Brussel·les reformar les jubilacions abans de finals d'any i tocar algun impost. És el que va dir i en fotografia de portada han trobat
Han agafat una imatge seva en primer pla, fent com un senyal d'OK amb el dit, amb el dit polza. I bé, veiem una imatge seva. I al periódico aprofito per destacar el que introduirem al punt avui. Parla de beques menjadors i de com la crisi està maltractant la infància a Catalunya. Ens diu SOS per les beques, escoles, pares i serveis socials exigeixen que les ajudes siguin més justes i més ben dotades i más trasllades als ajuntaments de la lluita contra els casos de malnutrició infantil.
I el Punt avui tracta aquest tema des d'un altre punt de vista, és des d'una campanya que ens lliga des del diari, una campanya que es diu La Fam no fa vacances, i ens parla dels lectors del Punt avui que col·laboren amb aquesta campanya. Avui parlen amb la Núria Rossell, que s'hi ha afegit, i diu, vull ajudar, us vull portar aliments. I la veiem a ella en fotografia amb alguns dels aliments que ha portat a la campanya.
Molt bé, doncs és el que tenim avui en aquests altres temes que apareixen a les portades. Doncs altres qüestions que no s'ho notaven més destacat, però que també apareixen en aquest lloc. A les portades de fa uns quants anys, un 6 de juny, per exemple, el 6 de juny del 93, ara fa 20 anys, ens fixem, era el diumenge d'eleccions. Espanya deia, triava aquell dia, el 6 de Parlament de la Democràcia,
i parlava de les seus, els horaris, les candidatures, hi havia dades de seguretat a la portada, cosa que sembla curiosa, almenys des d'ara, que aparegui aquest tema a la portada. També es parlava del deliri a Lleida per l'ascens a primera divisió. El Lleida va aconseguir aquest ascens a la divisió principal, dues jornades abans que s'acabés el campionat, i hi havia una imatge també del jugador celebrant-ho i els aficionats on ja s'hi veia una estelada.
i Sevilla que estrenava el nou parc de la Cartuja i revivia l'Expo 92, és un tema que també pareixia, a la portada de la Vanguardia fa 20 anys. En fa 15 o 16 anys va matar Bonetarra al detenir el comando Vizcaya, accidentada, captura dels tres membres del grup en un pis franc de Guernica i hi havia 12 atinguts més també després del desmantellament de tota la infraestructura de suport.
Això és el que es deia el 6 de juny del 98, era un dissabte, i també es plantejava que només 4 platges havien tingut les 5 estrelles a Barcelona, a l'editoral barceloní. En tot cas, l'únic punt negre, però, era la desembocadura del Llobregat, i s'havien atorgat la màxima qualificació a 42 platges, de les quals només 4 eren de l'editoral barcelonès. Serien el Far de Sant Cristòfol, Sant Gervasi i Llargadiversol, totes 3. Hi havia la novel·la Geltrú i després les roques a Calella.
Fa 10 anys, els tipus d'interès queien al nivell de feia 55 anys. El Banc Central Europeu rebaixava els tipus al 2% davant de l'escàs creixement, uns tipus que ara estan molt per sota, i la banca creia que Espanya sortia perjudicada. Bush insistia que les armes d'Irak apareixerien, ara ha fet ja els palestins i israelians, amenaçaven el pla de Pal de Sharon i Abu Mazen, hi ha una imatge de George Bush,
i el general Tommy Franks, que van ser aclamats com a herois per les tropes dels Estats Units a Qatar. El cap de circulació havia denunciat la inseguretat en el cas de l'accident que hi va haver a Albacete i, un punt més, Rigol, el president del Parlament en aquell moment, Joan Rigol, qualificava d'animals els policies en una broma al ple, que es veu que va portar cua.
I el 6 de juny del 2008 el banc central europeu amenaçava amb una altra pujada de tipus d'interès al juliol. Per tant, havien canviat les coses. En aquests cinc anys, Tricher avançava que el pròxim Consell podria dictar un augment en una quantitat petita. El banc estimava que amb el 4% actual l'inflació continuava fora de control. Atenció a aquesta ofensiva perquè també fa pocs dies que ha reparegut aquest any per vendre a Espanya a l'exterior.
Davant de la crisi exterior es reforçaria el flanc econòmic en les visites del govern a l'estranger. Jo vam acasprenir amb calma l'elecció del seu número dos, tot i les pressions. A tot això també l'avantguàrdia plantejava una entrevista amb Joan Edwards, excandidat a la nominació demòcrata al círculo ecuestre de Barcelona, i el titular que destaquen és que estem preparats per un president negre.
Insistien, veig, amb aquesta idea que l'hem assumit amb normalitat, un cop ja l'ha triat la gent. Aquests són els temes que es plantejaven les portades d'un 6 de juny de fa uns quants anys. Ens en anem ara a les contraportades d'avui i comencem a parlar del punt avui on llegim que cal evitar l'analfabetisme religiós amb què ens trobem.
Ho diu Gabriela Mangual, filòsof i teòleg, doctor en filosofia i teologia i professor de filosofia moderna i contemporània, especialment l'Alemanya, i en aquesta entrevista parla molt de filosofia i de religió. Diu que la història de la filosofia és una matèria molt educativa, tant pel seu contingut com per la capacitat de judici, la diversitat de perspectives que introdueix, de manera que fa pensar. Diu que ofereix una gran perspectiva de plantejaments. Ens mostra que el món no està fet dels quatre eslògans que normalment es manegen.
diu que és bàsica per la formació i també parlen de la llei verd i que aquesta llei potencia la religió. Ell respon que no està malament que recordem que la cultura religiosa forma part de la cultura humana i que l'habitat al gran analfabetisme religiós amb què ens trobem, el que deies en el titular, s'han fet molts esforços per superar diversos analfabetismes, com ara l'artístic i el tecnològic, i em sembla que cal habitar també els religiosos, però certament cal mantenir el seu caràcter lliure.
Doncs llegim avui el punt. Avui a l'avantguàrdia trobem que tots som responsables de tots. Qui ho afirma? Rosa Servent i Padascoll, fundadora d'un menjador social que es diu Emma Us. Diu que a Barcelona ja hi ha una quarantena de menjadors socials i la quantitat creix i aquest menjador social ara farà dos anys i ho celebrarà demà divendres amb una gran festa solidària amb tòmboles, calèxtrics, tallers, berenar i famosos firmant samarretes. Diu que cada dia en aquest menjador social ofereixen un menú diferent des de fa dos anys i ara
uns 1.800 àpats al mes per persones bàsicament sense recursos, persones de més de 65 anys, a vigiar àvies d'aquest barri, que és un barri ric. Diu que cada vegada hi ha més gent gran necessitada. Entren en una carnisseria i demanen menuts per al gat, i no tenen gat. El menjar el fa un equip de voluntaris i una empresa de catering que costa 5.000 euros al mes, gràcies a uns preus ajustats, 6 euros per menú.
i els paguem, diu, nosaltres, al menjador social MAUs, amb 5.000 euros al mes, a la Mercè, de les aportacions de benefactors particulars, més 5 hotels, que ens donen 40 menús diaris. Déu-n'hi-do, doncs, aquest cas que trobem avui a l'avantguarda i aquesta explicació. Passem ara al diari, ara en una altra línia. És l'entrevista setmana que fa Viviana Vallvé de la Contra. Avui el titular és Antonioni is alive.
Entrevista avui la Bibiana Roger Gual, director de cine, teatre, videoclips i documentals, professional de la paella, diu i para de dos fills. És tímid, reservat i discret, i ara presenta una pel·lícula, Tasting Menu, menú degustació, parlant de moltes coses, com en aquestes entrevistes que fa la Bibiana d'aquesta nova pel·lícula. Menú degustació és un dramedy, que és una història coral, ambientada en un ficcionat millor restaurant del món, on coincideixen sis parelles
que han fet la reserva amb un any d'enterració. Pot ser curiós això. Ella li pregunta, has fet mai res amb tanta previsió? I diu, mai res, no faig plans. Les decisions preses a l'últim moment són les millors? Diu que no s'obtrà allà contundent, però s'explica. És en el procés que et trobes les coses i fer una pel·li és exactament això, jugar tot el que et vas trobant pel camí, deixar-te sorprendre. Diu que aquí hi ha la gràcia. La pel·li que acaba sortint no té res a veure amb la que et pensaves que faries i això està bé.
Acabem amb el periódico on tenim que per matinar només hi ha un secret, anar-se'n al llit aviat. A 3 quarts de 6 són el despertador d'aquesta freelance, la Líma Riera, freelance del disseny web, abans d'anar a treballar a córrer 13 quilòmetres amb la seva gossa. Diu si a aquesta jove barcelonina de 29 anys li hagués sentit fa 4 anys que pujaria un podi al final d'una carrera d'atlatisme ho hauria negat rotundament.
Per ella córrer sempre havia estat un càstig, però des de l'any passat no només ho fa cada dia sinó que és medallista. Ha pujat vuit vegades al pòdia amb la seva gossa Vodka. Juntes entrenen diàriament i participen en l'Askanyi Cross. Són carreres en què gossos ja mos fan tendent per la victòria. La medalla l'hi pengen a ella, a la gossa. A més se la mereix perquè sempre ho dona tot. No és competitiva perquè m'estira com si fos la seva feina.
i li agrada molt des del primer dia que ho vam provar. I veiem una imatge de la Lali i de la Vodka corrent per la muntanya amb una imatge de Barcelona de fons. I veiem com la gossa precisament tira d'ella. Mira, doncs està bé. És interessant també aquest testimoni que tenim avui al pont avui. I d'aquí passem ja a la notícia curiosa del dia. Atenció, perquè avui crec que és més que curiosa.
Un home descobreix, després de 66 anys, que és una dona. Com? Després de 66 anys? Sí. És un home que va anar a un hospital de Hong Kong per una inflamació a l'abdòmen i va rebre una impactant notícia que és que després de revisar-lo el diagnòstic va dictaminar que es tractava d'un quist en un ovari perquè en realitat sempre havia estat una dona.
Ho publica això, el diari South China Morning Post, i la confusió es deu a una condició molt poc comú que és resultat de la combinació de dos desordres genètics, la síndrome de Turner i la hiperplasia congènita adrenal, i la síndrome impedeix a les dones tenir fills, mentre que aquesta hiperplasia congènita adrenal provoca un augment de les hormones masculines i proporciona una aparença d'alma. Tots aquests casos que a vegades hem sentit a parlar de gent
s'ha fet una operació de canvi de sexe perquè havia nascut amb un cos d'home o d'home, però en aquest cas, esclar, descobrir els 66 anys, suposo que deu ser bastant dur. En tot cas, era una persona que tenia barba, un petit penis, però sense testicles, i era un xinès orfe nascut a Vietnam, que havia considerat tota la seva vida ser un home, i que encara es veu que és molt interessant per a la ciència, perquè punta dues síndromes molt estranyes. I després de conèixer la seva situació, l'hospital, el pacient que prefereix mantenir l'anonimat,
va decidir continuar la seva vida com a home i començant directament d'hormones masculines. Suposo que als seus 66 anys va pensar que era més senzill. Només es coneixen 6 casos com el seu a la història mèdica mundial, encara que els diagnòstics es van realitzar de forma més primerenca. Déu-n'hi-do. Mare meva, curiós. Hòstia, dels 66 anys. Si aparentment tot era d'home, doncs m'imagino que no podia pensar en altra cosa, no?, que Helena va dir. En fi, molt curiós. Sí, sí.
és el que tenim aquí en aquesta notícia curiosa d'avui. Gràcies, Andrea. Així que anem fins ara. Bon dia.
5 minuts i 3 quarts ens fixem ara en més temes que trobem avui a l'interior dels diaris i comencem avui abdurant-nos el periódico que ens ofereix
un retrat del jutge. El jutge d'aquests dies es convertirà en un personatge, si més no, de l'actualitat quotidiana, perquè és el que ha portat a Blesa a la presó. És el jutge Elpidio José Silva, que té oberts diversos expedients al Consell General del Poder Judicial per retard judicial. Ha firmat dues vegades, segons llegim el periòdico, a l'ingrés de la presó de l'expresident de caja a Madrid, Miguel Blesa,
i és un vell conegut al Consell General del Poder Judicial pels seus contínus retards a dictar resolucions, la falta de motivació d'aquestes resolucions i el tracte desconsiderat que prodiga els seus funcionaris. El 2007 aquest organisme fins i tot es va arribar a plantejar la seva incapacitat però cap metge va certificar que no podia treballar com a magistrat. De fet, diu que ara estava a l'espera que s'acabi la tramitació de dos expedients més per faltes molt greus per retard injustificat
i la falta d'arguments jurídics en les seves resolucions. Diu que el Consell General té tres possibilitats a l'hora de resoldre aquests casos, expulsar-lo de la carrera judicial, suspendre'l fins al màxim de tres anys o traslladar-lo a un altre jutjat. Margarita Batallas, des de Madrid en aquest article al Periódico, diu que potser el temps que dedica al seu bloc, especialitzat en blanqueig de capitals,
Li resta hores per atendre el seu jutjat o també la seva afició per la Marina de què fa gala en els seus actes en què no dubta de parlar de tempestes perfectes o de tsunamis, davant dels quals assegura que no existeix pitjor o millor gandula que passar la tarda prenent el sol. També diu que Silva havia decretat uns dies abans del secret de Somari i que Blesa parlava per telèfon amb un conegut a qui va informar que tenia intervingut l'aparell. La Guàrdia Civil ho va comunicar al jutge que va ordenar la citació del lletrat perquè creia que només ell podia haver
ha facilitat aquesta dada a l'ex banquer. Una retrat bastant crític que es fa avui d'aquest jutge al periòdico. Una crítica que també en una altra línia es podria fer, m'imagino, a Blesa.
I ara parlem de Victus, aquesta novel·la d'Albert Sanchis Pinyol que pica alt al cinema. Raymond Mas Llorenç encapçala una gran coproducció internacional d'entre 10 i 15 milions d'euros i probablement en anglès hi ha un 80% de probabilitats, diuen. El repte és que aquesta història es conegui arreu del món, la història de Catalunya, i l'ideal és fer-ho a través d'una pel·lícula.
Ho llegim avui al punt avui. D'altre banda, ens aturem a la Vanguardia, on ens parla de començar amb 50 anys. Diu que és la nova edat d'empendre. Per exemple, ens parla de Pere Masdeu i Montserrat Navarro, que ahir van ser al saló bis disposat a donar forma a un nou negoci. Majors de 50 anys, fora del mercat laboral, aprofiten aquest saló per llançar els seus projectes. Les grans empreses d'aquest certamen disposen de 100 milions per invertir en noves idees.
I ens diu que l'oferta a senyors creix i que els més grans de 50 anys tenen les coses clares i quan en prenen ho fan més ràpid. És el que diu un dels assessors d'aquest saló, Vis Barcelona. I acabem encara amb un últim tema. Ara ens aturem al diari Ara, l'article a la secció d'esports que fa Xavier Bosch arran del Barça. Ens diu que el titular ja més bon no és del Barça.
i parla a randoms que Penelope Cruz serà la nova noia bon. Diu que tindrà 40 anys quan ho faci i diu que ha pensat en la Penelope llegint quasi tota la veritat al llibre de Josep Maria Minguella. Explica que dues nits després de guanyar les eleccions del 2003, el nou president Joan Laporta sopava al jardí de Cal Minguella i l'amfitrió li va fer una pregunta al nou president del Barça. Què penses fer amb el Valerio Rivera?
Ara soc el 007. Tinc llicència per matar a la porta, referint-se al tècnic de l'ambol, que era un home estretament lligat al Núñez i que havia fet campanya pel candidat Martínez Rovira. Arrasar amb el passat perquè sí no és recomanable. Les ràties d'aquesta mena podrien ser injustes, infantils i sectàries, diu Xavier Bosch. Dimarts a la nit, en vam tenir una altra possible cas digna, si més no de reflexió. Després de 5 anys, el club ha decidit prescindir el fisioterapeuta Milli Ricard per les xarxes socials
va córrer a l'instant que Emili Carles feia força del Barça per ser amic de Guardiola. El club diu que és per criteris tècnics, diu que ens ho podem creure o podem continuar especulant que encara és de franc. A vegades hi ha contractes que quan s'acaben no es renoven. A la vida aquestes coses passen no només a la televisió. Si la Barça hagués d'apurgar tota l'herència de Guardiola, tot el que fa olor de Pep d'entrada, seríem uns imbècils i segon,
No acabarien mai en Donizu Bizarretas, el director esportiu, perquè Guardiola li va semblar el més indicat de la proposta que li va fer Rossell. Vilanova, Roura i Altimira eren els amics golafres que el van assistir durant els 4 anys a la banqueta i ara duen amb èxit les regnes de l'equip Pere Guardiola. El germà ara mateix és notícia per la continuïtat o no de Thiago Alcántara, el seu representant. I Josep Maria Orović, que va començar com a assessor fiscal al despatx de Mengella,
fins que va decidir volar sol. No només representa un bon estel de jugadors, sinó que és la gent que negocia en nom de Vilanova amb el Barça i en nom de Guardiola, el Bayern. Acaba dient Xavier Bosch que qui perd els orígens perd la identitat i no ens ho podem permetre. Gens bons que guardi la pistola, més bot que Martínez i més Penélopez.
Enllaçem amb l'actualitat esportiva.
En canvi, el nou esportiu ens parla de bàsquet, ja la tenim aquí. Parla d'aquest pas a la final de la secció de bàsquet del Barça. I l'esforç també ens parla de Neymar, en aquest cas, però diu que Neymar vol fitxar a Tiago. Vine al Barça amb mi, Neymar, venim al central a jugar la propera temporada junts al Camp Nou.
En cultura, ho hem anunciat també al principi d'aquest programa, mor els 85 anys d'escriptor britànic Tom Sharp. I d'altra banda, el festival Shakespeare repareix el Raval de Barcelona amb una versió lliure de Hamlet. Gloria Gaynor cançó el seu concert del festival de paral·lelada per una intervenció quirúrgica.
I l'Auditoria baixa preus amb una temporada amb l'Ang Lang i la Viner Acadèmils. Baixa fins a un 30%.
Atenció que Gerard Quintana diu que tornarà a girar amb només rock'n'roll abans d'enregistrar un nou disc. El músic oferirà quatre concerts entre juliol i agost. I acabem amb un altre punt musical, perquè aquest dijous surten a la venda les entrades del concert de Sixto Rodríguez, conegut pel documental Searching for Superman.
Un concert que s'havia de fer al Primavera Sound, finalment no va ser així, per qüestions de personals, de Sixtor Rodríguez. Ara la gent que tenia l'entrada pot anar-hi directament en aquest concert que és Salvable Espanyol i les entrades costaran 30 euros, en tot cas, per la resta.
De fet, la gent que tenia l'abonament del Primavera Sound la va haver de comprar per 5 euros en aquest cas. Rodríguez, que va publicar els seus àlbums entre el 70 i el 71, no va tenir èxit, ara se'l recupera arran d'aquest documental i passarà per Barcelona. Avui es troben a comprar les entrades.
I wonder how much growing have you got And I wonder about your friends that are not I wonder, I wonder, wonder I do
About the soldier that dies I wonder Will this hatred ever end I wonder And worry my friend I wonder I wonder Wonder don't you
I wonder how many dreams have gone bad I wonder how many times you had sex And I wonder do you know who'll be next I wonder, I wonder
8 minuts i les 11. Bon dia, Carles Hernández i Rius. Molt bon dia, Carme. Per parlar del temps. Bueno, no vull dir per parlar. No he fotut de la frase. Bon dia per parlar del temps. Si no en parles del temps, mal dia tinguis. Bueno, en tot cas, anem a començar.
Bon dia, Carles, Randa i Rius, parlem del temps. Ara sí, ara sí. Perquè avui sí que es comença a respirar l'estiu, des de primera hora. Una miqueta sí, les temperatures avui no han baixat tant, són ben bé ara un parell de graus més altes que ahir, aquella sensació de xafú, doncs la continuem tenint, aquests vents així del sud-sot-est doncs fan que la humitat puja una miqueta.
i tenim aquella aixafogor típica de l'estiu, avui és un dia que al matí ja... El que passa és que evoluciona poc el termòmetre, o sigui, no... Aquests dies comencem molt aviat ahir ja va passar, o sigui, ens vam estar gairebé tot el matí fins al migdia amb la mateixa temperatura. Després s'enfila una miqueta i sí que cap a les 3, 4 de la tarda, que és l'hora central del sol, amb aquests canvis d'hores que li traiem i li posem hores... a les hores solars, doncs cap a les 4 de la tarda sí que es va... entre les 3 i les 4 es va enfilar fins als 23 graus ahir, una temperatura molt agradable.
però no són valors extremadament alts, però sí que bé, ajuden i acompanyen que a poc a poc anem tirant cap a l'estiu, i tot i que alguns països no el vulguin tenir, el tindrem i anem tenint aquests ingredients. Tot i que, tot i que, aquest mes de juny encara ens té reservades vacunes sorpreses. Suposo que de cara a caps de setmana, més o més, no? Sí, a mi em sap un greu, però, aviam, els mapes poden anar variant d'un dia per l'altre i esperem que demà divendres canviï una mica la situació.
però espero que no m'estigui escoltant ningú de la biblioteca, però dissabte hi ha possibilitats que caigui algun ruixat a Sant Just, tant al matí com a la tarda. No és un dia plujós, com els altres que s'han suspès, però sí que hi ha una... aquest anticic, aviam, la depressió aquesta que tenim al sud... ahir ho comentàvem, que així a Grosso Modo, que diríem en italià, tenim una depressió al centre de la Parísola Ibérica, està afectant allà amb tempestes ja des de bon matí, des de bon matí afecta tot el que és la meseta central,
També el sistema iberi, que pot enganxar a resquitjar també alguns punts de l'interior del país valencià. I Catalunya, doncs, aquesta inestabilitat aquesta tarda pot portar algunes tempestes cap a la franja de Puneni, també en bona part del Pirineu. O sigui, aquestes tempestes creixen i es desenvolupen. Ahir, per exemple, teníem tempestes ja fins i tot en punts del litoral.
Aquesta tarda no descartem la possibilitat d'algun cruixat també amb punts del litoral, però més aviat del delta de l'Ebre, no tiraran tan amunt. Però bé, tenim aquesta certa inestabilitat fruit d'aquesta depressió. Què passa amb aquesta depressió? Què se'ns en va? I demà hi ha un front a l'Atlàntic que està esperant que marxi aquesta depressió per poder fer el seu recorregut pel Cantàbric i que arribi a Catalunya. És molt ràpid, però és actiu. És un front actiu que quan arribi a Catalunya dissabte... No estem parlant d'un dissabte tapat, eh? Estem dient que serà un dissabte amb sol, però quan arribi i es trobi, doncs amb Catalunya,
tindrà una certa facilitat l'aire fred en alçada a poder desenvolupar tempestes i poder deixar anar ruixats on vulgui durant tot el dissabte. O sigui que durant el dissabte, tot i la presència del sol, podem tenir algun ruixat puntual a qualsevol punt de Catalunya.
Saps greu per aquesta comarca que fèiem al principi, no? Perquè allà la festa de la biblioteca s'ha suspès tres cops per culpa de la pluja. Esperem que no sigui així, que la pluja que hagi d'arribar a Sant Just arribi a la tarda, perquè també sap greu que muntis activitats tu i que cada cop que la suspens et vingui algun ruixat, no? Així doncs, esperem que aquests ruixats siguin de tard a Sant Just i que al matí es pugui celebrar aquesta festa de la primavera. Però hi ha aquesta possibilitat dissabte.
Diumenge afluixa una mica aquesta possibilitat, però seguim parlant de possibilitats d'algun ruixat, d'alguna tempesta més provable cap a l'interior de Catalunya, cap a zones de muntanya, no tant al litoral, però tenim aquesta possibilitat. Ja són les escorrialles d'aquest front atlàntic.
I dèiem que no afluixéssim, està clar que amb l'arribada d'aquest front i amb aquesta variabilitat en el temps, tot el que hem anat guanyant entre dimarts, dimecres i avui dijous, al cap de setmana ho perdrem, o sigui que tornarem a valors de 20, 21, 22 graus. Aquests 23 o demà fins i tot podem arribar a 24, tot això recula una miqueta i tornarem a la primavera al cap de setmana. Com dilluns i dimarts, com si diguéssim. Sí, tampoc és fred, eh? No. Estem parlant d'ambient de primavera. Però no és l'habitual per l'època.
No, l'habitual per l'època és lo d'ahir, els 23, i avui, sí. Doncs és calor ja, eh? És caloreta, home, aviam, 23-24 graus, si estàs al sol, que diem sempre, sí, home, clar, sempre és... és una mica de calor. Quin somriure, eh? Home, però igualment encara no arriba, perquè el tenim avui i demà... Sí, el cap de setmana suficient, no, i espera't, espera't, perquè la setmana que ve, dilluns, dimarts, tenim una certa tranquil·litat amb temperatures agradables, però dimecres, dijous...
Divendres, dissabte, hi ha un combinat d'un front bastant important que es despenja del nord d'Europa que podria visitar-nos. No, no, no riguis, perquè a mi m'afecta moltíssim més que tu. Per què? A mi no m'afecta, eh, la setmana que ve. A mi sí, a mi. Pot ploure cada dia. Moltes gràcies, però el cap de setmana sí que em fot. I per això et dic que... Home, cap de setmana a tothom. A tu especialment, ja ho sé. Però vull dir que, home...
Sí, doncs hi ha aquesta possibilitat. Esperem i desitgem que avui els mapes ens ho marquen entre dijous i divendres. La màxima inestabilitat seria dijous i divendres. Després quedarien fluixes inconexes i que podria afluixar una miqueta, no? I el que diem, el que deies l'estiu, si la setmana que ve ens visita aquest frau impotent entre dijous i divendres, les temperatures tornarien a ser... La setmana següent ja és Sant Joan, eh?
Semana següent ja és Sant Joan i ja ens arriba l'estiu. No ho sabem. De moment, jo crec que són les últimes foetades de la primavera. Primavera potent, aquesta any. Ha vingut amb totes les seves esplendor i totes les seves característiques. És el que dèiem al començar aquesta estació, que hem pogut gaudir d'aquesta roba d'entretemps que a vegades no ens l'hem pogut posar, que passem de l'hivern a l'estiu... Això sí, estic molt d'acord.
Sabates, jaquetes... Si conservem la línia, això a vegades costa, a certa edat, les coses que ens tenim guardades i que potser hi ha temporades que no ens les podem posar aquestes, ens les hem pogut posar, encara podem anar una mica brigats. Ja veurem, falta molts dies, hem fet previsió molt llarg termini, avui hem sigut agosarats, però la veritat és que crec que encara li queda alguna petita fuetada al mes de juny, ja a la primavera, per tocar-nos una mica el costó. Després ja vindrà tot lo bo, home.
Molt bé, Carles. Doncs ho esperarem, de moment. Avui i demà gaudirem d'aquest tastet d'estiu, no? Sí, sí. I dissabte veure com va, finalment. Demà ho hem d'apreciar. Sí, segur. Gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Just a la Fusta. Sant Jús en directe.
mig minut i arribem en punt a les 11 del matí i connectarem amb la xarxa per saber què passa arreu del país i després també sentirem el bullet informatiu dels Sant Just Notícies amb Andrea Bueno i tornarem després amb la segona hora del Just a la Fusta parlarem primer de tot amb el regidor de Medi Ambient Pere Oriols perquè aquesta setmana és el dia, ahir va ser de fet el Dia Mundial de Medi Ambient i parlarem doncs de com ha estat tot aquest tema aquí a Sant Just, aquí al municipi i farem tertúlia amb la Joana Algarra, el Pere Oliver, la Montse Larrea i l'Alina Santabarra, tot plegat com dèiem.
després de les notícies. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. La Generalitat ha fet arribar una proposta al Ministeri de Foment per desencallar l'accés ferroviari a la T1 de l'aeroport del Prat, que està adjudicat des de fa temps però encara no s'ha començat a construir per manca de diners. El nou projecte contempla no construir, en una primera fase, l'estació prevista a la T2, amb una estalvida de 100 milions d'euros i un termini d'execució de només 4 anys, un menys del projecte actual. Ricard Font és secretari de mobilitat.
l'estalvi fonamentalment que aquí plantegem és en una primera fase obviar la construcció de l'estació a la terminal 2
i que la connexió entre la terminal 2 i la terminal 1 es produeixi a través de la pròpia línia 9, en aquest moment ja construïda, en aquest tram, i que, evidentment, quan estem parlant dels termins de construcció d'aquesta llançadora, tenim previst com a Govern de la Generalitat que estigui en funcionament. La inversió d'aquesta nova proposta repartiria el 50% entre l'administració pública i el sector privat amb un sistema de tarifes que discriminaria entre els usuaris recurrents i els puntuals
que podrien arribar a pagar 6 euros com a màxim per arribar a l'aeroport. Els trens llançadors sortirien cada quart d'hora i trigarien 25 minuts a fer el trajecte entre l'estació de passeig de Gràcia a Barcelona i l'aeroport. El govern català estudia la possibilitat d'oferir tres àpats diaris als infants més necessitats. Ho ha anunciat a la xarxa de comunicació local avui la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, en referència a la petició que han fet a l'executiu les entitats d'atenció a la infància.
Aquestes associacions volen que es faci a Catalunya el que ja es fa a Andalusia. És una mesura que estem estudiant. El que succeeix és que, nosaltres insisteixo, des del conjunt dels apartaments del govern, si destinen molts diners, i tant de bo en puguem destinar encara més, per ajudar precisament a les famílies que, com vostè deia en aquests moments,
Les dificultats que presenten són de vulnerabilitat, de manca de feina...
més vulnerables. La consellera també ha assegurat que el govern farà tot el possible per garantir les beques menjador al curs vinent per al menjador escolar. Monti ha remarcat el compromís de l'executiu català de prioritzar les partides que donen cobertura a les necessitats socials en els pròxims pressupostos. Ha recordat que els pressupostos de l'any passat estan prorrogats i ja són uns comptes ajustats.
Falamós ha organitzat per aquest dijous a l'1 del migdia un acte institucional d'acomiat a l'escriptor britànic Tom Sharp mort aquesta matinada. L'homenatge es farà a l'hotel del centre del municipi on Sharp va viure 6 anys. L'escriptor britànic ha mort aquesta matinada a casa seva al municipi d'Allafranc al Baix Empordà. Sharp de 85 anys no ha pogut superar els problemes derivats d'una diabetes que patia feia anys l'escriptor britànic i que feia anys que vivia a la costa brava
És l'autor de la sèrie de novel·les protagonitzades pel professor Henry Wilde i es caracteritzava pel seu humor corrosiu i de personatges extravagants. També és l'autor de l'obra L'ovella negra, que va veure la llum en català i castellà abans que en anglès. La mort de Sharple ha confirmada l'editorial anagrama.
Fa una hora que ha començat a Barcelona una nova reunió entre la Generalitat i els sindicats de la funció pública sobre les retallades a aquests treballadors. Abans de començar la trobada, que es fa a la seu del Departament d'Empresa i Occupació i no el de Governació aquesta vegada, els portaveus dels sindicats han mostrat molt enfadats, han dit.
perquè el govern ha tancat ja un seguit d'acords al Parlament i asseguran que no els han donat marge de negociació. Comissions Obreres, la UGT i IH demanen a l'executiu que tingui més en compte els delegats de la funció pública perquè representen més de 200.000 treballadors. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Avui el River Andorra juga l'últim i definitiu partit dels play-off descens a l'ACB de bàsquet. Els andorrans es reben la visita del Lucentum de Lacan a partir de les 9 de la nit amb l'eliminatori empatada a dos. Per tant, qui guanyi aquest cinquè partit jugarà a l'ACB la pròxima temporada. Es preveu un ple absolut al pavelló andorrà que té ganes que l'equip torni a competir a la màxima categoria del bàsquet estatal 17 anys després d'haver-la perdut. També a bàsquet el Barça jugarà a la final de la Lliga ACB per setena vegada consecutiva, després d'eliminar el Gran Canàries a semifinals.
El rival, com l'any passat, serà el Madrid. El primer partit es disputarà aquest diumenge, dos quarts una del migdia, al Palau d'Esports de Madrid.
En futbol, la selecció espanyola sub-21 s'estrena aquesta tarda al Campionat d'Europa d'Israel amb l'objectiu de revalidar el títol. Ho intentarà amb 5 blauranes Bartra, Telliu, Moniesa i Thiago. El primer partit, avui a les 4 de la tarda, contra Rússia. En baseball, tercera jornada de la Copa d'Europa, que es disputa fins diumenge a Barcelona. Avui el club baseball de la ciutat Comtal s'enfronta al Dràs i Bernó de la República Xeca. I en motor, Marc, com a líder al Campionat del Món de Rides, després d'aconseguir aquest dimecres a Cerdanyà la tercera victòria de la temporada.
Comatearà 60 punts d'avantatge respecte al segon classificat al portuguès Paulo González. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. L'escola d'adults oferirà la possibilitat de treure's el graduat en educació secundària a partir del curs que ve. Les persones que estiguin interessades en cursar el primer i el segon cicle d'educació secundària ho voldran fer al curs que ve a Sant Just Dons. És la primera vegada que s'ofereixen aquests estudis al municipi fora dels centres de secundària. El període d'aprenscripció pels cursos es farà del 20 al 28 de juny i s'hauran de fer al centre.
Un dels més sol·licitats cada any són les proves de preparació a grau superior i també s'ofereixen classes d'anglès i d'informàtica. Ahir es va fer una jornada de portes obertes al centre per tal d'informar dels seus cursos. Si voleu més informació podeu trucar a l'escola que també ha canviat de número de telèfon. És el 93 372 52 50.
Més qüestions parlant d'educació, ja s'han publicat les llistes definitives d'admesos a l'Escola de Bressol municipal Marex pel curs que ve. Al grup d'Electants hi ha 8 vacants i s'han presentat 16 sol·licituds. Al grup d'un any hi ha 31 places i 60 preinscripcions i al de dos anys hi ha 21 places disponibles i només 15 sol·licituds. El període de matriculació és del 10 al 14 de juny i es ha dit tota la setmana que ve. Podeu consultar les llistes completes baramades al web del centre sanjus.cat barramarex.
I recordem que aquest diumenge arrencarà el parc de Torreblanca al mercat de Pagès. És un mercat on es vendran productes de l'horta i es farà cada diumenge de dos quarts d'ons fins a les dues del migdia. Els pagèsos del parc agrari del Barç Llobregat oferiran la possibilitat de comprar directament fruites i hortalisses de proximitat i de producció ecològica. El mercat de Pagès també vol mantenir i promoure una agricultura local i de temporada i evitar directament la despesa en envasos i en el combustible que generen els productes d'importació.
El mercat es farà al Parc de Torreblanca cada diumenge a partir de dos quarts del matí. Trobareu més informació al web www.alcampacasa.com. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Just Notícies Edició migdia a partir de la una i cinc i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio a radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
No.
Just a la fusta.
Passant 12 minuts de les 11, ahir 5 de juny es celebrava el Dia Mundial del Medi Ambient. A Sant Just es fan diferents activitats vinculades amb aquesta afemèlida i per parlar una mica també de tot plegat del Medi Ambient avui hem convidat el regidor de Medi Ambient, l'Ajuntament de Sant Just Pere Rials, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Una data d'aquestes que sempre que passa quan hi ha un Dia Mundial d'alguna cosa vol dir que encara falta molt per fer vinculat amb aquella matèria en concret.
Bé, no se sap mai, oi? Ara és més una moda això de posar dies, eh? Home, n'hi ha un cada dia, segur. Jo prefereixo mirar endarrere i veure que les coses que hem fet en aquest sentit, bàsicament els dies aquests serveixen de sensibilització, jo crec que és injust. En temes de sensibilització, fa molts anys que s'estan fent moltes coses i crec que podem estar satisfets, la veritat és que penso que sí.
De fet, altres entrevistes que hem fet parlant de medi ambient han dit que és un d'aquests temes que sembla que amb la crisi hagi desaparegut de la gent de principal, potser més a nivell de prioritats, per molta gent, no només per partits polítics, sinó també per altra gent que potser li sembla que és una qüestió secundària.
i en principi és un tema molt més important del que ens sembla. Què s'ha fet malament en aquest sentit? S'ha comunicat malament? S'ha explicat malament? O què caldria fer perquè no semblés que és un tema que només ens ha de preocupar quan tot va bé? És una qüestió de valors. Els valors que hi ha a la societat són els de valors del sistema imperat, que és el guany d'interès individual.
Aleshores, l'interès individual immediat no s'associa amb el medi ambient o difícilment s'associa amb el medi ambient, que té uns efectes bàsicament a llarg termini, uns efectes fonamentalment en altres generacions. També és immediat, però costa molt més de percebre. I aquest és el problema, és un problema ideològic que nosaltres vivim en una ciutat que està pensant en el consum immediat i en el guany immediat.
I les millores que comenta que sí que s'han fet aquí Sant Just, quines són les principals? Jo em referia a sensibilització. A Sant Just s'han fet moltes coses de sensibilització, molts actes. A les escoles permanentment es fan coses. Hi ha una Escola Verda, no, també, per exemple? Bé, l'escola Montseny és Escola Verda i les altres escoles també col·laboren i s'hi fan sempre activitats. L'Ajuntament hi col·labora, però les escoles també.
Fem activitats sempre, estem fent cursos, coses, accions, que com és aquesta que farem el demà passat, dissabte, d'anar a netejar un riu, en aquest cas la ria de Sant Just, anem a netejar un tros, una miqueta, també és una acció en aquest sentit. S'en fan moltes. La societat civil també, al marge de l'Ajuntament, evidentment també fa coses, també fa coses en aquest sentit. Jo crec que a Sant Just, en aquest sentit, sense civilització, n'hi ha
i, per exemple, s'ha vist, per mi, s'ha vist de forma molt clara i punyent en un tema que també hem de parlar, que és el tema dels residus al Walden. Doncs la reacció d'una gran part de la població del Walden reflecteix això, reflecteix una sensibilització. Recordem que fa un mes que es va plantejar aquest canvi de sistema de recollida de residus, amb alguns contenidors que havien estat a l'interior del Walden que ara necessitaran a fora i al revés,
Ja ha començat? Ja està totalment implementat. Hem estat un mes de prova dues plantes i ara ja està tot a l'edifici amb el nou sistema, que bàsicament és que fins ara a cada dues plantes hi havia una petita habitació on els veïns anaven a depositar residus i els residus que depositaven fins ara era l'orgànica i el rebuig. I ara el que hem fet és canviar-ho totalment.
de manera que els veïns ara, en aquests llocs que tenen a la planta, només hi poden seguir posant l'orgànica, però després el rebuig no l'hi poden posar, hi poden posar el paper i hi poden posar els envasos. Hi han de baixar baix, abans baixaven el paper, el vidre i els envasos ara baix, ara baixen el rebuig i el vidre. Hem fet un gir, de forma que a qui separa, li és tot molt més fàcil.
Per tant, doncs per premiar d'alguna manera o per fer-ho més fàcil a la gent que ja ho fa. Que consti que això, de fet, pot donar la sensació que això ho hagi fet l'Ajuntament. L'Ajuntament ha ajudat, això és una cosa interna, és una cosa privada de Walden. L'Ajuntament els ha ajudat, els ha orientat, els ja potser ha donat idees, però en definitiva és una cosa seva. I com ho està rebent, doncs la gent que... Molt bé, molt bé, molt bé. Vam estar en una assemblea del Walden, ells van estar
Crec que 4 hores l'Assemblea ha discutit molts temes i ens van donar un tros per explicar-los això. I l'actitud de l'Assemblea va ser fantàstica, va ser absolutament positiva, com després s'ha vist en el mes de prova pilot a la planta 2 i 12, que es van fer la prova pilot, i ara en el conjunt de l'edifici. Sempre hi ha algú que no li agrada i sempre hi ha algú que decideix embrutar el que els altres han separat i netejat.
Això sempre passa, sempre hi ha algú que fa això. Hi hem de comptar. D'altra banda, aquesta setmana coincidint, de fet ahir coincidint amb el dia mondial del medi ambient, però no només era ahir, sinó que s'allarga tot el mes de juny, des de Casals de Joves també han encetat un taller per fer un hort urbà i que justament es fa.
a l'hort municipal i ahir parlant a la penya del morro parlant justament amb un dels responsables del casal deia que em sembla que al setembre algunes de les parcel·les de l'hort municipal s'esortejaran, les parcel·les que no estan utilitzant. Això no és un tema que jo porti directament, però si no m'equivoco el que passa és que la concessió s'acaba tota al setembre i es renova tot. I el que hi haurà és un canvi de bases
de forma que es lliuraran d'una altra manera. Si no m'equivoco, el que passarà és que seran les bases molt més obertes. I podrà accedir més gent, potser. I podrà accedir més gent, perquè ara també algunes parcel·les es partiran.
De fet, aquest sí que és un tema de l'hort urbà, potser, o d'aquesta consciència, sí que els últims anys ha crescut, no? Hi ha gent que t'interessa en poder fer un hort a casa seva, que potser, em semblava, doncs, no estava previst, per dir d'alguna manera, o fa cinc anys em semblava una cosa més estranya, i ara cada cop hi ha més gent que, per una cosa o l'altra, doncs, s'hi ha dedicat. Sí, no sé, perquè la veritat és que no sé què és de guta. A vegades ho he parlat i he pensat, no acabo de saber-ho, no?
Sembla que ha vingut amb la crisi econòmica, però en canvi tampoc és que sigui una solució econòmica. Potser ha llegat amb un canvi de mentalitat, potser un canvi d'hàbits. No ho sé, probablement. Alguna cosa es mou, està clar. I pel que fa a reptes pendents aquí a Sant Just vinculats amb el medi ambient, que falta així més a curt termini, perquè al llarg termini suposo que n'hi ha molts, on caldria incidir? Ara nosaltres a l'Ajuntament bàsicament estem en temes energètics
és un element fonamental des del punt de vista ambiental, no només ambiental sinó geopolític i geostratègic. L'energia és fonamental i econòmic, és l'eix, és el punt neuràlgic de tot. I en aquest tema estem molt encallats amb el tema de la producció d'energia alternativa perquè el govern de Madrid ens ho ha bloquejat bastant.
el Govern de Madrid, acompanyat de les grans companyies que són les interessades en bloquejar. Per un cantó, això, estem ara, més o menys, tenim alguna iniciativa, com és que ara posarem, finalment, fa molt de temps que estem intentant fer-ho, un anàmometer dalt del Walden, a veure si és possible o irreunable posar i dir un morir de bé Nadal, però, a part d'això, estem ara centrats en el tema d'eficiència, o sigui, el consum eficient,
de les instal·lacions municipals. Per un cantó, l'enllumenat. Justament ahir es va signar un encàrrec a l'empresa municipal Proexa perquè renovi tot l'enllumenat de Sant Just. Proexa sí que estarà, en els propers quatre o cinc anys, un milió d'euros amb renovar tot l'enllumenat i esperem aconseguir una disminució d'un 40% del consum. Déu-n'hi-do. I d'altra banda, estem, i això els de la ràdio ho heu de saber,
fent un document a totes les instal·lacions municipals per reduir el consum. Es va signar un decret, l'alcalde va signar un decret de control de dany establint uns subjectius de disminució i estem intentant anar impulsant un canvi d'actitud i de costums i alguna petita inversió perquè diners per invertir no en tenim gaire. Més important justament perquè de vegades potser sembla que aquests hàbits només els fem a casa perquè paguem nosaltres, no? Vull dir, aquesta idea que
De vegades, el carrer vols que estigui il·luminat i no ets tan conscient d'una cosa o altra que hauríem d'acostumar-nos a pensar més en aquest sentit col·lectiu, no? Clar. Penseu que el consum d'enllumenat a Sant Just a l'any ens costa 400.000 euros. Comptant equipaments municipals, entenc, o només carrers? No, no, l'enllumenat. Déu-n'hi-do. Són molts diners. Sí, sí.
Per tant, suposo que s'ha de fer la mesura del possible. El tema dels diners no és el més important des del punt de vista ambiental, però jo crec que dona la mesura. Des del punt de vista ambiental vol dir molts quilovats que s'estalvien, el qual vol dir estalviar la producció per altres mitjans, per mitjans contaminants.
I també ho hem d'entendre, com que allargarà la pressió energètica vol dir allargarà aquesta pressió que al conjunt del món provoca grans conflictes, és l'element més perillós, el que provoca les grans guerres que veiem, que semblen molt llunyanes però que són moltes morts i potencialment pot produir conflictes a qualsevol lloc, inclús aquí.
I aquest pla que s'està fent els diferents equipaments municipals, es farà un balanç al final de l'any? Hi ha algun seguiment? Bé, nosaltres ja estem ara comparant coses, ja veiem alguns efectes. I com està anant? Ja es nota certa millora? Es nota, però passa que és desigual. Hi ha llocs que sí, llocs que no. De totes maneres es va notant. Però bé, és un primer pas. Aquest decret fixava un objectiu de disminució del 10% al conjunt del municipi.
i a cada equipament li fixava un mínim d'un 7%. Ara veurem si ho aconseguim, si no ho aconseguim. Probablement hi haurà equipaments que tindran dificultats per fer-ho. Serà raonable, inclús, que no ho puguin fer-ho. Bé, i ara ens hem de centrar i, en funció d'això, hem de fer un nou decret per l'any vinent, establint uns altres objectius i potser presionant més. O no, depèn, ja veurem.
Doncs anirem parlant, avui hem parlat d'aquesta situació, de diferents qüestions vinculades amb el medi ambient, aprofitant que es comemorava aquest dia Mundial del Medi Ambient, amb el regidor de medi ambient de l'Ajuntament de Sant just Pere Uriols. Bon dia i moltes gràcies. Gràcies a tu. Els matins de 10 a 1, Sant just a la ràdio, just a la fusta.
Some light angles on Wooden floor at dawn Ceiling panels on Chopping off my dreams What is left of them I take to sleep again Where I dare pretend I'm old
I'll sing. Tears get drier, yours remind me of the ice melting in my glass.
finally pull again. So I listen for your lips to break apart into words. It definitely starts
No, no, no.
Hortels homemade, hearts arousing. So many hearts beating in one place. Like a child, peace with many souls.
Just a body full of holes.
I'm gonna shake it up.
Bé...
En punt dos quart de dotze és moment de fer tertúlia com cada dijous a aquesta hora amb la Lina Santabàrbar, el Pere Olivier, la Joan Algarra i la Montse Larrea. Molt bon dia a tots quatre. Què tal? Bon dia. Bon dia, bon dia.
Avui tornem a ser tots, la setmana passada també érem tots, oi? Sí, també. Estem en ratxa. Veus? Ja hi som, ja hi som. A veure, on anem la setmana que ve? A substituir una persona.
A mi em feia més il·lusió que se'n donessis de viatge a Mallorca. Jo m'agradaria molt que... Ella també li agradaria però... Anar on? A Egipte? Al Japó? No, a Egipte no. Jo si me'n vaig busqueu-me més aviat a Noruega o cap amunt, que hi faci frac.
Vol fresqueta, vol fresqueta. Jo preferiria Suècia. Ara està inundat a mitja Europa, vés amb compte on vagis. Ara està tot inundat, eh. No, si és que no vaig enlloc, ja s'ha acabat la cosa molt revolucionada. Miteorològicament. D'un cantó meteorològicament i de l'altre cantó problemes polítics en diverses...
Em fa l'efecte que Europa mai s'ha lliurat dels problemes polítics de segles enrere. De moment com que ens quedem a Sant Just i està molt bé que el senyor Pere Uriols ens ha parlat abans del medi ambient, ahir va ser la jornada mundial del medi ambient, també ho vam dir al nostre programa, després ens vam enrotllar tant discutint sobre la Passo Línica, gairebé no vam parlar del medi ambient. Sort que avui ho ha fet molt ben fet a més el senyor Uriols. El que passa és que ara ens manca molt per arribar a comprendre
el que és el medi ambient. El que dèiem al principi justament és que sembla que sigui un tema secundari, no? És primordial, és primordialíssim. Molt important, però no hi entrem. Ja fa un moment ho ha definit perfectament, el senyor Ríols ho ha definit molt clar. Fa només un 10 minuts. Ja, ja, ja. Jo me'n recordo, jo feia el trajecte durant 14 anys, anava cada dia a Barcelona, i me'n deia un llibre per llegir el que fos. Els meus llibres estan plens de bitllets de l'autobús. Plens.
perquè no se m'acudia a tirar-lo a terra. Aquestes petites coses, avui en dia, és que no ho comentis. Ja sabeu que sóc optimista del grup. S'ha avançat amb moltes coses de reciclatge. S'ha avançat perquè abans s'havia
retrocedit. Jo recordo que el paper, per exemple, que soc d'una altra generació evidentment, però el tema del paper ja l'he discutit des de petita, que es recicla sempre, a l'escola, a casa, etc. En canvi, i el vidre també, però les altres separacions, l'orgànica i tot això, crec que és una cosa molt més recent i que té un idol la gent que ho fa. Però saps què? Perdona Montse, saps el que et desespera? Que tu ho has fet perquè a casa hi ha cinc llocs de reciclatge.
entre ells, l'oli... Costa molt trobar-los i l'espai. Sí que costa, però la meva cuina ja estava dissenyada per això. És de Centro Europa. I arribes als contenidors i allavors, no sé qui em va dir, em sembla que va ser el Jordi Agulló, que va dir que quan arriben els combraires, els que recollien la... La brossa. No, si veuen que està bé, que està ben seleccionat,
Ells al camió tenen dos llocs i amb un posen l'organitat. Un cop l'hi vam preguntar, perquè hi havia veïns que s'havien encaixat, i l'hi vam preguntar justament al Pere Oriol, que hi havia gent que deia que tot anava a parar al mateix lloc. Jo perquè des de la finestra de la meva cuina ho veig. Té dos compartiments. Un gran i un petit al costat. Aleshores, si no ho fem bé, ells sí que no s'entretenen quan arriben al lloc de desbrinar-ho.
Si no està ben fet que la gent s'ha descuidat i ha posat la brossa on no anava i l'orgànica on no anava aleshores sortirà tot el rebuig. Ara no posem la vinyeta i mentre no posem la vinyeta no sabrem qui ho fa bé i qui ho fa malament. Perquè a Suïssa ho tenen super controlat. I tant. Escolta, jo visc a la vora d'un supermercat i jo he passat 50.000 vegades per la porta i si han sortit amb la compra i ha caigut una bossa a terra de plàstic
que l'han arrossegada són incapaços de recollir-la. Incapaços de recollir-la. I això no una vegada. Dos i tres i quatre i cinc. Jo visc a prop de les escoles, que fins ara fa molt poc era escola de... I aleshores les mamàs els portaven el berenar. Hi ha papereres a doxo, arreu. I els nens tiren la...
A terra. Ni les mamà són inc. I no cal que corris gaire. El seient de la ressenya, la gent seu, pren les seves pipes, pren la seva begudeta, el que vulgui, i són grans. I ho deixen allà, al padrí. Perquè el Diego ho reculli. Això ja és un problema d'educació total. Ens manca molt per arribar
A un cert nivell. Ens manca molt. L'hem perdut. Si encara la gent no entén, i quan els hi dius es molesten, que no s'ha de posar el seient a damunt, no s'han de posar els peus al seient de davant. I encara ho fan. Què ho fan? Cada dia, al just metro, a tota mena d'autobusos, als trens.
Tornant de blanc, és amb una senyora, li vaig dir, sisplau, a més venia el tren ple, podem seure, i jo esclar que si dic senyora, però mira, té els peus, i és una senyora gran, té els peus a davant del seient i tot brut, o si els joves ho fan perquè no ho puc fer jo.
Sí, escolti, noi, ja està bé. Diu que ara que ho hagis de dir 40 vegades i et mirin malament, cada vegada que canvien la tapisseria d'un autobús, el paguem entre tots. I tant, i tant. I cada dos per tres, al just metro, els seien rebentats, perquè sempre, sempre, els peus, i a més van refregant els peus. Sí, les botasses aquestes que porten, aquestes sabatilles d'esport, al meu marit li va passar on treballava.
i amb un impàs que va tenir de feina va seure sense donar-se'n compte amb un dels bancs que hi havia allà a prop de l'entrada. Pantalon, ha acabat d'estrenar. Algú s'havia assegut amb els peus plens d'aquell trà que havien acabat d'arreglar la plaça. És un problema d'educació i ho hem de fer ara amb la generació dels nostres nets, perquè jo li vaig dir a la platja no fa gaire amb un senyor que va tirar al costat meu l'envas buit de Coca-Cola. Una paperera darrere, dic per favor si us plau.
Que hi ha una paperera al darrere, diu, a fer punyeta. Que això després ens queixem quan viatgem, per exemple. Mala educació, mala formació. No, és que arribarà un moment que si, tristament, que si volem que la gent es conscienciï, serà a base de pàl·lo, de multa.
Hi ha molta i ja està. Aquí hem de defensar els artistes a la quantitat de gent que està fent obra amb material reciclat. La matèria no es destrueix, es transforma. Això encara no ho he entès perquè l'altre dia parlaven en un programa de la quantitat de maduces que tenim a les platges. Cada vegada més, abans venien els juliol, ara venen ara ja el primer dia que vas a l'any. Sortien amb els plàstics. Comentaven que algun tipus de maduça
Seria comestible? Sí, és comestible. És més, les tortugues marines se les menjaven. I ningú s'ha adonat, i això ho han repetit diverses vegades, que tota aquesta construcció de ciment que han fet els ports olímpics, el port no olímpic, abans que hi havia la Marina de Sants, tot el tros de marina d'or que es va encarregar al Parc Natural de la Ribera de Cabanes, se'n va encarregar la meitat, era ple de tortugues marines que s'alimenten de madursa. I feien neteja?
Les tortugues i altres peixos que es menjaven les madusses, no se les menja ningú. I a més, com que crien a la roca, i se'ls enfon que sigui roca natural o artificial, cada port nou que han fet... Ha sigut una raconada de madusses. Ara tenen criaderos de madusses i estan tot l'any. Com és que ja han arribat tant d'hora? No és que arribin tant d'hora. El mes de febrer no es banyava, però estan al mar tots els dies de l'any. Aleshores, som nosaltres que destruïm el medi ambient,
Alterem l'ordre natural de les coses... Serà el ser humà que es carregui el planeta, això seguríssim. Alterem l'ordre natural de les coses i després es diu... El planeta es defensa, per això. I tant, que es defensa. Mira les inundacions del centre d'Europa. Això és que la natura està enfadadíssima. És impressionant, eh? Molt impressionant.
Aquell lloc on hi ha la conjunció dels tres rius és espectacular.
Som tots bastant despistats. Ens deixem encès els llums. A casa meva sóc el sereno tu. D'interruptó a interruptó per anys. I ara millorarà l'enllumenat de Sant Just. Això també és molt important. Millorarà l'enllumenat i esperem la disminució d'un 40% del consum. Què faran amb l'ets?
És que jo he arribat tard i no he pogut escoltar-lo. Si ho fan amb leds és estupendo. Hi ha molts semàfors que ja funcionen amb leds. Tu no saps que ja ha sortit algú queixant-se dels leds? No, per què? Perquè està un material que després pot ser contaminant. Toma aquesta llet. Jo no ho he acabat de saber, per això no vull parlar, només dir que l'apunte. Sempre, sempre. Sempre quan van il·luminant New York van dir que esclataria tot. Que què era això?
Que què era això? Primera mai plou a gust de tots i segona totes les coses són com els medicaments, tenen efectes secundaris. Totes les coses tenen una part positiva i tot té els seus efectes secundaris. Aleshores dius no volem efectes secundaris, hauríem de tornar a viure a les cèl·lules i tot i així també tindríem efectes secundaris.
És allò que deia el rossó, l'home ha estat salvatge, eren uns àngels, era una meravella. Que es menjava el tercer fill que no contribuïa. Els antropòlegs van investigar i van dir que el rossó estava equivocadíssim. Tenia una visió poètica de la vida. Una visió iril·lítica de la vida. Quan els antropòlegs van investigar van veure que els bosquimanos que defensava el rossó, una tribu meravellosa, un no,
Quan un nen neixia amb un defecte, el tirava. El tercer de la família. El que no salvatjaven. Aquest bon salvatge és un ideari. El bon salvatge existeix. El bon salvatge, clar. El veiem amb els animals, el veiem amb les plantes. I les persones d'aquelles tribus de l'Amassoni? No cal que baixessin les tribus. Existeix, però sense generalitzar.
i el viu posa l'ou en el niu d'un altre perquè l'altre treballi. O bé a sota un colom va fer el niu a sota de l'aparell d'aire condicionat de la meva finestra. Al final va sortir un ocellot força gros però saps què va passar?
que ens va omplir de pollos a tota la família. Que bonic! Ostres tu! El meu fill, el gran que no té gaire contemplacions, diu aquest tio està aquí molt còmode a sota, perquè clar a la paret d'aire condicionat té l'escalfor. Diu mira ja veuràs com aquest ja no torna més. Li va fumant amb penta
Però treure el niu, si no, el va volar. Veus, aquí li faltava un totó i un nino polèxic que anaven domestiquant ocells per encàrrec de Sant Francesc. Acabo de llegir un llibre que se'n diu Presagios d'una fossa i la Juanita igual. Aleshores es veuen ben bé les persones com reaccionant davant d'unes circumstàncies que et fa treure tot el que tens dins. És a dir, l'animal humà
que l'animal humà té les seves apatències, les seves irritacions, les seves inclinacions... I els seus instins. Ara has dit una paraula molt xula. Atropellen a vegades els ideals. Aquests instins no estan controlats i surt l'animal que n'hi ha dintre. Però si tota la vida hagués estat aquella cosa de tipus idílic, no hagués tingut un detonant,
Potser tota la vida haguessin estat, però no passava res. L'Ina i la Joana sou fans de la novel·la negra. És un gènere preciós i apassionant.
perquè sempre tots els autors bons de novel·la negra reflexen en profunditat com és l'espècie humana. La societat. La societat la conformem entre tot. Els personatges d'Estranyos en un tren i en anglès, els personatges del cartero sempre llaman a dos veces. Aparentment el seu ideal és bo i positiu. American Psycho, duríssima.
Ahir que ens vam inventar una mica la Joana i jo, n'hi ha diferents estils en el que és així l'Obera Negra. El llibre aquest ens proposa a vegades llibres que estan molt bé.
I aquest, ho dic pel que hem dit abans, que els instints queden reflectits, surten en els moments en què un té una reacció.
Hi ha un motiu que en sent l'espita. Quan menys tu penses, perquè moltes vegades en fred hi ha gent que diu... Això jo no ho faria. Jo això no ho faria o jo ho faria? No, mai. No perquè no ho has vist. A mi em va dir...
I això era un cas... És un cas, aviam, d'una persona que segurament el seu cervell no funciona al ritme català. Ahir ho va explicar un psiquiatre molt bé per televisió parlant d'aquest senyor.
Tots tenim consciència i subconsciència, això estaria més que demostrat. Ell conscientment, o sigui, consciència és allò que tu t'adones que està passant al teu interior. Funcionava la mar de bé perquè tenia una formació de carateca, una formació espiritual i tal, però el seu subconscient, la seva part negra, la seva part bruta, jo ho vaig dir taxonòmicament amb aquestes paraules, ni la dominava, ni la...
Ni la controlava. I a sobre la ignorava. I llavors és una cosa que et surt afegida i que a vegades el mateix ciutadà diu... Et troba com si fos una altra persona. No sé què m'ha passat, no sé què he fet. No hi ha un domini de la personalitat íntima d'aquesta persona. I això diu que passa no només amb aquest, que hi ha d'altres persones que tenen una vida espiritual predicada, que no viscuda, diferent de la viscuda.
Jo entenc les explicacions, però quan hi ha inclou matar gent suposo que ja és una cosa que... Aquesta persona està fora de tota norma. I a més a més, la colombiana, pobra, la va fer a trossos. Aquest destí salvatge. I tant, salvatge. L'altre dia vam parlar d'una altra novel·la negra, en aquest cas una novel·la gràfica, que és From Hell, el titular ho diu tot, Des de l'Infern, que parla de la personalitat bipolar de Jacques el Desbodellador.
Aquest personatge era un metge encantador, una persona amable, un magnífic cirujà, tenia una personalitat esplèndida, i de quan s'eligirava l'olla, organitzava els crims amb una perfecció, amb un afredor... Clar, perquè tenia coneixements.
Clar, tenia coneixements. I quan entres dins d'aquesta personalitat i arribava un moment que et posava dels nervis. Sí, en Mr. Hyde i el company. Exacte. Estava rotolant, globo a globo i letra a letra, una novel·la gràfica de 624 pàgines i quan anava per la pàgina
Ja estaves a l'estiu. Aquest home m'està amargant l'estiu perquè em va tocar fer-ho un mes de gos. La calentura fa pujar els instints criminals. No, que treballava amb refrigeració. Ecològicament no tenies que treballar. Finestra oberta.
I tant. Això m'agrada. Com ho fas amb els edificis malalts que hi ha per tot Barcelona? Perquè ho tenen tancat tot. Em sembla que es diu Rado o Radom. El d'això tenen aquesta malaltia i tu no saps com. Implica que la vida... Inclus, no? Inclus trastors físics. Sí, sí. Et trobes malament. Això ha sortit al diari. És a través de l'aire. Les finestres...
Les finestres s'estan sempre esgellades perquè no entri aire. Al cap d'un cert temps de no entrar aire natural va acumulant unes matèries que no se sap ben bé. Iones radioactives que no són ions radioactives. Això de les iones no les entenc gaire bé però realment...
Més d'una vegada jo vaig treballar bon d'anys en un edifici hermèticament tancat, primer al carrer Ibau i després en aquest edifici autonòmic que és molt bonic vist per fora, però per dins és un edifici hermèticament tancat.
Com que la tenia a prop, obria la finestra, que donava l'escala contra incendis, però al cap d'una estona en venia un guàrdia de seguretat. Per què s'ha obert-la? Per què s'ha obert la finestra a la porta? I me la tornava tancada. No, no, però s'estava estudiant una llei
perquè hi ha molts edificis que les finestres no es poden obrir. Estan exagerades. No és que siguin exagerades, que ja no hi ha cap possibilitat d'obrir-les,
Una sortida d'emergència. Cada mes en tots aquests edificis, cada una certa temporada es fa un simulacre d'emergències. Que no és suficient. Que són molt divertits perquè veus senyores amb talons que es treuen el taló i tranquil·lament van baixant l'escala i algú que li va dient en una emergència vosaltres ho baixaríeu. Sí, sí. L'edifici de la Jatxe Bèrica hi havia hagut diversos morts.
A través de l'Amianto no se n'havien donat compte. Les Vesto són mortals. Aquí no anem tan lluny. En el carrer la indústria. No, en el carrer Tudona. Aquella fàbrica que hi havia de cables. Allà van trigar a desmantellar tot l'edifici perquè hi havia l'Amianto. I tenien que anar amb molta cura.
S'havia d'anar traient poquet a poquet perquè a més se mateix també amb partícules. En aquell edifici treballaven 500 escats de persones. Però els edificis senyoreta Carme i els que no...
Estan malalts i provoquen malaltia a la persona. Tant psíquics com físics. Va costar de desbrinar-ho però molta gent que tenia unes malalties, molèsties especials,
No trobaves la calça. Això va sortir bastants dies. Hi ha una aire viciat dins aquest edifici. Hi ha persones que s'hi adapten i altres que no. Altres som com les gavines i els ratolins. Ens adaptem a tot. Sí, però arriba un moment que tu no saps per què i tens una malaltia i una molèstia.
Les gavines sempre que les veiem vosaltres heu llegit aquest llibre que es diu les pájaras. Doncs aleshores el llibre s'acaba d'una manera angoixant perquè et diu com és possible que aquests animals durant molts anys amb els seus petits cervells van acumulant suficient intel·ligència per anar en contra dels homes que tant els han perjudicat. Que quedes angoixat però que res que veure en la pel·lícula
Si ho veiem cada dia, les gavines com es comporten ara i com es comportaven abans. Les gavines són animals carronyeros. Aleshores aquestes estaven a la vora del mar.
El que diuen? Que el mar ha d'entrar cap a la terra degut al deshielo i tota la mandanga i que molta cosa de les cases aquestes que estan a la vorera de la costa quedaran a fer fila perquè el mar invadirà almenys entrarà dos o tres metres o quatre cap amunt. I aleshores dius aquesta gent
que tenen aquests animals, que tenen aquests instins, se'n van als verteros interiors, que és per això que les veus, que entren, mengen i tornen a anar. I dius, aquestes ja estan pronosticant, que dintre de 20, 30 o 40 o el que sigui,
Però no menja només carronya, això ho he vist i constat. Si tu deixes una entrepà de foie gras... Mira què diuen a més. Gavina lluny del port perilla el teu hort, diuen. I quan vegi que les gavines es piquen l'encià... No, però l'agressió de les gavines...
És també, amb la travessa que fas, sembla que és des de l'Estatut fins a les Medes, i tornes, el que porta el vaixellet aquell, porta unes galletes amb peixos. I així no et piquen a tu? No, i a més s'acumulen...
Els coloms de la plaça Catalunya i la quantitat de malalties que porten els coloms. Molts, amb malalties fins i tot la pedra. Han hagut de posar falcons per poder eliminar la plaga. És que passa això. A més es reprodueixen d'una manera espantosa. A darrere de la tarda, quan ja se'n comencen a la gent,
a la plaça de la Nova Icària per posar-ne una de molt concorreguda de Barcelona, veus allà com rates, gavines, cotorres, oloms... Allà hi ha una baralla per veure qui agafa més montall. Les cotorretes aquestes que tampoc tenen depredadors.
Van invadir primer la paralta de la ciutat i després s'estaven... I ara aquí és injust? Sí, davant de casa meva hi ha una família de 4 o 5. I fan un escàndol horrorós. La mama ha de dir que som aquí. Ai, perdona, que ens falta res. Si estem arribant al final... Jo volia comentar només una cosa, titular d'avui i que d'ahir també se'n va i parla molt. Escoles i famílies volen beques de menjador més justes i més dotades. I el tema aquest de nens que passen gana diverses famílies...
Avui el diari és molt depriment. No només els nens, sinó les persones grans. La contrapuntada, la vanguardia... et quedes una mica plorós.
Jo crec que s'arreglarà, en tinguem esperança. Ja no és Catalunya sola. A Andalusia també. A Andalusia està comprovat que l'únic àpat que fan molts de les criatures és la del migdia.
Per això han decidit donar-los una mica d'esmorzar i una mica de berenar. Les persones molt grans que viuen soles, que surten allà, i és veritat, però això no és ara, almenys fa quatre o sis anys que jo ja sé, compren una llauneta de tun pel gatet, mentida coixada, és el menjar d'ells. I tot això et quedes i dius bueno, anem avançant, anem avançant per què?
Jo estic molt d'acord amb el que va dir l'Oscar Dómez i l'Oscar Castro, que el Govern de Catalunya, et dic tots, però com que som aquí, no pot permetre que ho resolgui tot Càritas. No pot permetre que siguin els donatius de tota la ciutadania que han de resoldre aquest programa. Un Govern no pot permetre que hi hagi nens que passin gana al nostre país.
Perquè és la societat civil. Encara que haguem de renunciar amb un espectacle... No cal que facin tantes manifestacions patriòtiques. Jo crec que queden 3-4 minuts que la Carme podria parlar una mica. Jo estic aquí per conduir-vos. No la deixem. Un punt. Què us sembla?
Aquest globus sonda que ha tirat el govern sobre que els pares hauran d'acabar pagant una multa si la criatura va amb comes atílics als hospitals.
Jo crec que això volem deixar com a tema de conversa per la pròxima dia. Aviam com es desenvolupa i tant. Home, es veu que ha marxat enrere qui ho ha dit perquè ha vist que potser no era del tot encertat de la manera com ho va plantejar. Home deia que s'acusaria de maltractament. Si no tenim cèntims, la beguda costa cèntims. D'on es treu? Que es treu del menjar?
perquè es veu que aquí no tinc contacte però déu-n'hi-do també als nanos que els divendres... L'altre tema, qui dona tants diners perquè puguin gastar tant el cap de setmana?
Si les famílies tenen un pressupost exigut, per què? Si els pots donar 10 euros o 20 euros, però més que això, no pots donar. A mi, quan era jove, em donava la meva mare un duro per el bocata del migdia, perquè no podia pujar a esplugues a dinar. Senyors i senyores, això ho deixem com a... En estan bai, no? Sí, perquè el tema d'una malaltia...
que l'autora et dona una quantitat d'incògnites. De solucions, agafa la que més t'agradi. Perquè tu vagis solucionant. Moltes gràcies a tots quatre, Lina, Pere, Joana i Montse, i tornem dijous que ve. Gràcies, Carme, i a vostès per escoltar-nos. Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
Un minut i arribem en punt a les 12 de la migdia. Connectarem tot seguit amb la xarxa per saber què passa arreu del país i també ens actualitzarem amb el bulletí dels enjust notícies. I tornem després amb la tercera hora del Just a la fusta. Vine al restaurant del Centre Social El Milanari. Al restaurant El Milanari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets sòcia o sòcia del Centre Social El Milanari, el menú et costarà 7,5 euros.
El Menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. I el mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant El Milanari. Just a la Fusta, Sant Just en directe.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem. Ai, té Polo i Oriol Pujador, el conseller de territori Santi Vila defensa la liberalització del servei del ferrocarril a tota Europa i que pot permetre canviar d'operador a Catalunya l'any 2016. Vila no descarta Renfe, però treu ferro a les complicacions tècniques que, segons el president d'aquesta companyia, tindria donar el servei a una altra empresa.
Espirem que el millor operador presti el servei a Catalunya i a Rosalías. No l'hem fet potser un, però s'ha de prendre consciència que els règims de monopoli formen part del segle XIX i del segle XX, i que per tant els estats han concertat la liberalització d'aquests serveis pensant en la millora del servei en el ciutadà. Declaracions i reaccions després que el president de la Generalitat, Artur Mas, obris la porta dilluns al fet que la principal companyia francesa de Ferrocarrils
es pogués fer càrrec del Servei de Rodalies a Catalunya en un futur. La Generalitat ha presentat una proposta al Ministeri de Foment per desencallar l'accés ferroviari a la T1 de l'aeroport del Prat, que ha estat judicat des de ja fa temps, però que encara no s'ha començat a construir per manca de diners. El nou projecte preveu no construir en una primera fase l'estació que està prevista a la T2, amb un estalvi així de 100 milions d'euros i un termini d'execució de només 4 anys, un menys que en el projecte actual.
La inversió es repartiria el 50% entre l'administració pública i el sector privat, amb un sistema de tarifes que discriminaria entre els usuaris recorrents i els que només hi van de tant en tant, que podrien arribar a pagar 6 euros com a màxim per accedir a l'aeroport del Prat. Els trens llançadors sortirien cada quart d'hora i trigarien 25 minuts a fer el trajecte entre l'estació de passeig de graça de Barcelona i l'aeroport.
L'alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, recorda la gran bèlua de l'escriptor Tom Sharp, que ha mort avui a Llafranc, a la comarca del Baix Empordà, casa seva. Juli Fernández, destaca que la mort d'aquest escriptor no només és una pèrdua per al municipi, sinó també per a tot el món. La mort de Tom Sharp és una pèrdua, evidentment, per a Palafrugell, però sobretot per a tot el món. Una persona de gran bèlua a nivell artístic, generari,
i això també em besona molt compromesa amb la literatura i amb els drets humans, no? Per tant, la van perdre, i a més a més volia destacar que era un gran defensor de la sanitat pública d'Alana, aleshores, i a dir que per a ell portava 18 anys visquent entre nosaltres quan érem allà a Fran. L'escriptor britànic i que feia anys que vivia a la costa Brava és l'autor de la sèrie de novel·les protagonitzades pel professor Henry Wilde i es caracteritzava pel seu humor corrosiu i pels personatges extravagants. També és l'autor de l'obra L'ovella negra que es va veure, que va veure a la llum,
en català i castellà abans que en anglès la mort de Sharp l'ha confirmat la seva editorial, la editorial anagrama. Els hotelers de les comarques de Girona temen que aquesta temporada d'estiu sigui la pitjor dels últims anys si fa mal temps. Les previsions meteorològiques diuen que l'estiu serà més fred i en pluixes i això preocupa els hotelers gironins perquè ja han baixat les reserves per comparació a altres anys. El president de l'associació d'hostaleria de les comarques gironines, Antonio Scudero, ha explicat que hi ha establiments que encara no han pogut obrir perquè no tenen clients.
La gent està molt preocupada perquè no hi ha reserves. Hi ha hotels que no han obert el maig perquè no tenien reserves.
Esperem que amb tot això que t'estic explicant i les noves promocions que s'intenten fer per apaliar una mica això, doncs acabi tirant endavant. Però la veritat és que la situació no és fàcil i hi ha una preocupació bastant important dintre del món de l'hostaleria a la restauració i el turisme a les comarques girones en aquests moments. Alguns hotels gironins fa anys que acumulen una pèrdua de clients i aquest any el mal temps pot fer que la temporada s'escurci encara més. Tot i això, l'esperança és que almenys durant el mes d'agost puguin arribar a la plena ocupació.
Esports en xarxa. Bon dia, us parla Eduard Cabré. Avui el River Andorra ha jugat l'últim i definitiu partit dels Playoffs descens a l'ACB de bàsquet.
Els andorrans reben la visita de l'Ossentum de la Can, a partir de les 9 de la nit, amb eliminatòria empatada a dos. Per tant, qui guanyi aquest cinquè partit jugarà a l'AACB la pròxima temporada. L'exjugador de l'equip del Principat i actual delegat del River, Txetxo Bermudó, diu a la xarxa de comunicació local que viu en hores molt especials. Sí, jo crec que sí, jo crec que sí, que l'equip arriba bé amb moltes ganes, amb molta il·lusió, i jo crec que sí, que tenim molta sensació i moltes ganes d'ascendir, d'aconseguir-ho.
Es preveu un ple absolut al pavelló a Andorra, que té ganes que l'equip torni a competir a la màxima categoria del bàsquet estatal, 17 anys després d'haver-la perdut. També en bàsquet el Barça jugarà a la final de la Lliga ACB per setena vegada consecutiva, després d'eliminar el Gran Canària a semifinals.
El rival, com l'any passat, serà el Real Madrid. El primer partit serà aquest diumenge, a dos quarts d'una del migdia, al Palau d'Esports de Madrid. I amb baisbol, tercera jornada de la Copa d'Europa que es disputa fins diumenge a Barcelona. Avui el club baisbol de la ciutat comptal s'enfrontarà al Dar Ciberno de la República Txeca. Tot seguit.
les notícies de Sant Just. Bon dia, són les dotze i cinc. Us parla Andrea Bueno, els alcaldes del Basliobregat signen una declaració conjunta en defensa de la identitat de la comarca.
Ahir dimecres es va reunir al Consell d'Alcaldes una trobada que va donar com a resultat l'assignatura del document titulat El Bas Llobregat per la Unitat Històrica, Territorial, Social, Cultural i Econòmica. És la resposta als projectes de reforma promoguts pels oberts de l'Estat i de la Generalitat que afecten els ents locals i també directament al Consell Comarcal del Bas Llobregat. També hi va assistir l'alcalde de Sant Just Josep Parpinyà. Més qüestions al PSC de Sant Just organitza aquesta tarda una taula rodona per debatre sobre economia social.
És un debat que engega la secció local dels socialistes per tal de discutir qüestions relacionades amb l'economia del futur. S'emmarquen unes convencions obertes que el PSC català farà els propers anys i a nivell local comencen aquests tallers. El debat és una taula rodona sobre economia social, cooperativa i del bé comú. Diferents persones amb sensibilitats diverses explicaran les alternatives ètiques al capitalisme vigent. Aquest debat sobre economia social, cooperativa i del bé comú és obert a tothom i tindrà lloc avui a les 7 a l'edifici de les escoles.
I acabem amb una altra activitat, amb una altra conferència. En aquest cas, també per aquesta tarda, l'associació Animal Latitude prepara per aquest vespre una xerrada que tractarà com viure amb els animals de companyia a la societat. La impartirà la veterinària i etòloga Elena García, que parlarà, entre altres coses, de la tendència responsable i dels principals problemes de comportament de la mascota. A l'hora de tenir una mascota s'han de tenir en compte molts factors. El principal són les seves necessitats i com ens hi podem adaptar.
Tot plegat serà avui a l'Espai Mas Lluís a partir de les 7 de la tarda. L'Espai Mas Lluís es troba al carrer Rosa de Luxemburg número 14. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora, més ampliada. El Sant Just Notícies, edició migdia a la 1 i 5. I us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just, mentrestant, al web de la ràdio, a radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia.
La, la, la, la, la. La, la, la, la, la. La, la, la, la, la. La, la, la, la, la. La, la, la, la, la.
Eh, it's life! Life is life! Life is life! Life!
No, no, no.
Just a la fusta. Al condensador de flujo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern
Passen 12 minuts de les 12, parlem aquesta hora de medi ambient perquè l'associació Habitats organitza una jornada de neteja dels espais fluvials
Per aquest dissabte la idea és fer una activitat per retirar les deixalles del riu i ara en parlem amb la Rocío del Río que és responsable de voluntariat de comunicació de l'associació d'hábitats. Molt bon dia Rocío. Hola, molt bon dia. No sé si és la primera vegada que s'organitza aquesta activitat aquí a Sant Just o si ja fa més temps que es fa.
Doncs a Sant Just d'Esbern ara mateix no estic segura, perquè la conca Lliuregat és una conca molt participativa, hi ha hagut algun municipi que ha caigut, però realment és una conca en què participen molts fent dissabtes i m'agafes una mica enrere. Clar, perquè de fer l'activitat no es fa només a Sant Just, sinó que també m'imagino que es deu fer en altres municipis. Exacte, aquest any es fa a 36 municipis de tota Catalunya. I com et deia, des del principi s'ha fet a...
ha tingut aquesta idea que fos una jornada popular a nivell de tot el país on es netellessin rieres i rius molt diferents i pogués participar a població de totes les edats i grups i col·lectius. I què es fa llavors? Perquè en principi la idea és aquesta neteja fluvial però de primeres llavors suposo que tothom hi pot participar perquè m'imagino que es deu fer una mica de tot, no? Sí, és una de les iniciatives que més resposta té perquè
és molt agraïda, és molt agradable, passes un matí amb d'altra gent del municipi passejant per un entorn que a vegades, tot i que estan molt a prop nostre, no us coneixem, però alhora té un component de sensibilització molt fort perquè la gent es sorprèn de totes les besalles que es troben en un parell d'horetes, com et dic, passejant, d'una manera molt relaxada. I això és molt bo. Si la gent ve in situ un dels grans problemes que encara tenen els rius, que són les besades,
a l'hora que col·labora per millorar aquest espai. Ha millorat per això en els últims anys la neteja dels rius o, si més no, el fet que no s'embruti tant? Sí, ha millorat. Sobretot el que veiem és que en els municipis on ja s'ha fet més cops ja no es troben aquelles desalles voluminoses i cridaneres de forma tan habitual. Això, a poc a poc, és menys habitual. I també es nota que les brigades dels ajuntaments, les brigades verdes i de protecció civil també han anat fent feina aquest any.
De fet, aquest dissabte la cita és a les 11 del matí en el cas de Sant Just a la Cruïlla de la Vinguda de la Riera amb el carrer Ponte de León. Qui vulgui participar i com ho ha de fer? S'ha d'inscriure? Pot venir directament allà? Nosaltres recomanem que s'inscriguin perquè així podem preveure millor els materials que calen. Per fer-ho podem trucar aquí a la entitat
a l'associació d'hàbitats o poden entrar a la pàgina web, que és www.projectarrius.org, barra, fem dissabte. I allà tenen el municipi, l'hora, el punt de trobada, poden accedir a un mapa per confirmar on és el joc i també poden introduir les dades i apuntar-se. En qualsevol cas, si no poden o s'animen en un últim moment, també poden venir i es fa l'inscripció a un situ. Això serà aquest dissabte, suposo que s'ha d'anar ben equipat, no?
Sí, no són causes estranyes d'aconseguir. El que recomanem és que la gent porti guants protectors i, si és possible, botes d'aigua o calçata i roba còmode, perquè, com que ha plogut molt, si hi hagués zones molt empengades amb molta aigua, que la gent pugui fer la passejada tranquil.
I serà aquest dissabte, com dèiem, aquesta recollida per retirar les aixelles del riu d'alguna manera que es fa a diferents punts també de Catalunya. En quants llocs sabeu... Sí, es fa a 36 municipis. Es fa a la Conca del Ter, del Besòs, de la Tordera, del Llobregat i del Francolí. I el Llobregat, com et deia, és un any molt participatiu que coincideix amb l'any Llobregat i que els municipis estan molt conscients de treballar aquest any amb aquests valors del riu
i apropar-los a la ciutadania. Estem molt contents de la resposta que hi ha en aquesta conca. De fet, al Llobregat també, amb els últims anys, la recuperació que s'ha fet és bastant important. Fins i tot ja s'hi pot passejar, cosa que fins fa no tants anys semblava impossible. Sí, el Llobregat és d'aquelles conques on molts municipis havien viscut d'esquenes al riu i ara estan en plena descoberta i veiem que hi ha molts valors
que més coneixíem i que, per sorprenent que sembli, al mig de tanta població d'indústries i dies de comunicació, doncs el riu manté molta vida. Per tant, suposo que encara ens queda una mica més de descobriment i que activitats com la d'aquest dissabte ajuda també que ens ho puguem sentir nostre. Sí, el sent dissabte té també aquesta cosa de despertar una mica el cul que la gent de fer més cosetes al riu, no? Vèiem que després del sent dissabte, doncs hi ha més interès en altres coses que fan com el projecte Rius,
que es permet a la gent analitzar un riu riera de prop de casa, que tenen més ganes de fer tallets i d'aprendre sobretot de la fauna, dels ocells, dels macroinvertebrats. Realment és això, el dia que van allà s'adonen de quantes coses hi ha en aquell ecosistema que és molt més que l'aigua que flueix pel riu, que és tan bé el bosc, els animals, la relació de les persones, etcètera. Per tant, tenim també més projectes en marxa, no, en aquesta línia?
Sí, el 17 de setembre és una jornada que té molta presència mediàtica, que s'interessa perquè té moltíssima gent en un dia. Els últims anys s'han mobilitzat més de mil persones, que són unes cifres molt importants. Però nosaltres, en el dia a dia, sobretot desenvolupem més projectes, com el que et deia, del projecte RIUIs, de grups de voluntaris autònoms que van al RIU i fan aquestes jornades. Petits projectes de millora d'espais fluïals, per exemple, la Concal Llobregat a Brera,
ens han fet projectes de millora amb voluntaris locals i que són més la nostra activitat del dia a dia d'anar vinculant a la gent que de cada vegada d'una manera més forta amb el seu entorn natural. Doncs aquest dissabte es fa, aquest fent dissabte, recordem que la trobada de Sant Just és a les 11 de la matí, la cruïlla de l'avinguda de la Riera Macarré-Ponce de León davant de la ITV,
per retirar les deixalles del riu i contribuir d'alguna manera aquesta mateixa als espais fluvials. Avui n'hem parlat amb la Rocío del Río, responsable de comunicació de l'Associació d'Habitats que organitza i coordina aquestes jornades. Moltes gràcies, Rocío. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, bon dia. Gràcies, bon dia. Just a la fusta, el magasí del matí.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extra ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fer-ho de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar.
Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Un quart i mig d'una del migdia. El que fem ara és continuar escoltant una mica més de música. Hem parlat d'aquesta jornada que té lloc dissabte. Aquest fem dissabte per fer aquesta recollida de residus fluvials.
I de seguida ens en anem a parlar de cuina amb la Carme D'Adó a veure quin plat es descobreix avui dijous, per tant, possiblement vinculat amb l'arròs. El que fem abans és escoltar un tema del nodis de Manel, es titula A veure què en fem.
sobre els desgraciats cadets d'un llac.
Vam llevar-nos emprenyats per un soroll. Malaïna, una festa d'estudiants tronada, quan vam veure un fes de llum una claror. Avançant entre els llençols, fregant les cames,
Les frases serioses que ja feien riure i van deixar-nos aquesta veritat que em sap molt greu però per sempre sabràs on se te parla el deixant.
Just a la fusta. Sant Jús en directe.
I ara saludem la Carme Madó, bon dia Carme. Hola, què tal? Molt bé, ja tenim l'estiu aquí. Sí, ja t'ho acabes d'esperar aquest any per això. No sé si ens portes una recepta estiuenca llavors. Jo portava una però aviam com que és dijous i no acostumo mai a fer... Últimament sí que ho estem fent, l'arròs. Sí, ho procuro perquè sé que és una tradició i que...
Aviam, avui farem arròs però aviam, ahir vaig sentir una cosa, ahir abans deia a la ràdio, que parlava de cuina i de... em sembla que era el Fermi Puig, el cuiner. Em voldria pensar que deia que no sap perquè la gent diu paella a l'arròs, perquè la paella és a l'estri. Ja, és veritat. Em sembla acostumat a dir el dijous paella. Pots fer uns sots ferrats amb la paella. Llavors em sembla acostumat a dir arròs.
i farem avui un arròs. Baratet i xulo. L'arròs no s'ha de posar a ceba, al contrari que molta gent es pensa. Perquè la ceba aiguateja. El fracàs de molts arròs a la paella és perquè la gent hi posa ceba. L'arròs a la cassola suposo que estem parlant de la paella.
Això es va criticar l'altre dia que s'ha fet aquest anunci de la cervesa famosa i que fan una gran paella i se'ls ha criticat que posen ceba, ho vaig sentir. Ah, sí, ho vas sentir? Que no s'ha de posar ceba i aquí és el meu fracàs a la vida, que el meu fill sempre m'ha dit que deixa estar el tema de la paella perquè no sortirà mai bé. Perquè jo hi posava ceba. Anem a l'arròs normal que podem fer amb una cassola de fang o amb una paella, o com vulgueu, una paella normal de casa.
Si voleu posar ceba, poseu ceba. Ho podem provar com vulgueu. Teòricament, ara sàpigues si els tècnics aquests diuen que no s'ha de posar per ella. No hi posem ceba o feu el que vulgueu en aquest aspecte. Agafem pluixes, que són barates, musclos, que estan molt bé perquè el múscul pensa que és un
Un dels peixos que aporten més vitamines que hi ha. M'agrada el múscul. Sí, sí. A més, compra aquests... Hi ha gent que li agraden els grans, a mi m'agraden els mitjanets. No m'agrada sentir el múscul gran, no m'agrada. Allò és de la peixateria, un quilo de músculs... Us pot costar, no ho sé, 3 euros, res. I les petxines, i les cuisses.
ho poseu tot al mateix amb una cassola sense aigua ni re, ho tapeu i que s'obri sol. El que no s'obre ja el podeu llençar, que això també és una teoria, però s'ha de respectar. No passa res. Ho traieu de la... Ja ho teniu fet perquè posar-ho directament a l'arròs, si en surt un que no estigui bo, fastigueix l'arròs. Segurament. Fes aquesta miqueta de prova. El suc aquest que ha deixat anar a les cloïses i els musclos, no ho llenceu.
S'ha de guardar exacte. El culeu i aquest... Aquest líquid no? Aquest xoquet quan ja tenim l'arròs amb una miqueta de tomàquet, l'hem de passar per la paella, afegim per l'arròs, o la paella o el cassol o que sigui. Fiqueu això, cobriu l'arròs, diuen que dos gots per got. Això va al gust del consumidor. Saleu i tal. I a l'últim moment, a l'últim moment teniu les cuises,
I el líquid. I els músculs. El líquid ja l'hem tirat? Sí, el líquid ja l'hem tirat i ja l'hem afegit a l'aigua. Per tant només les patxines. Les patxines i que traieu la closca perquè si no tindreu l'arròs ple de closques. Molt bé. El múscul traieu una closca i ho deixeu a l'altre. Però això no té que bullir amb l'arròs. És l'arròs que s'ha de fer sol l'últim moment. I teniu un arròs de peix
Més barat, jo ja no... No, no, és la bona recepta, no? Un dia ho hem de provar. No sé les rebaixes, jo insisteixo senyores, sisplau envieu-me alguna recepteta. De moment no arriben, eh Carme? Gràcies. Gràcies, adeu. Que vagi molt bé, bon dia. Just a la fusta. Sant Jús en directe.
Was an early morning yesterday I was up before the dawn And I really have enjoyed my stay But I must be moving on
Like a king without a castle Like a queen without a throne I'm an early morning lover And I must be moving on, yeah Now I believe in what you say Is the undisputed truth But I have to have things my own way To keep me in my youth
Like a ship without an anchor Like a slave without a chain Just a thought that always should be the latest As it shimmers through my veins I'm not going shiny Shining like brand new I'll never look behind me My troubles will be filled
Good-bye, stranger, it's been nine. I hope you find your way back. Time to see you, boy, I love you. I hope you're dreaming, boy, come true. Good-bye, Mary, good-bye, Jane. We'll be together in a day.
Now, some they do and some they don't.
And some you just can't tell why. And some they will and some they won't. And some it's just as well. You laugh at my behavior that'll never bother me. You say the devil is my savior, but I don't pay no heed. And I will go out shining, shining like brand new. I'll never look behind me, my troubles will be pure.
Good-bye, stranger, it's midnight. Hope you find a way to die. Try to see a point of view. Hope you dream of home of truth. Good-bye, baby, good-bye, dear.
I will be able to be again. Feel no sorrow, feel no shame. Come tomorrow, feel no pain.
Like I'm chosen every day. And I'm leaving. I've got to go. I'm really hit the road. I'll say it once again. Yes, I'm leaving. I've got to go. I'm sorry, I'm a dead man. Goodbye, Mary. Goodbye, Jane.
Ah, no!
Estem escoltant just a la fusta. Dos quarts i mig d'una del migdia, ara el que fem és anar una mica més enrere i parlar de la història dels invents. Aquesta reacció que fem el dijous per acabar el programa, que ens porta l'alert d'una i cada setmana. La setmana que ve la tornarem a tenir aquí. Avui, com que no la tenim en directe, el que fem és recuperar un d'aquests invents que vam explicar fa un temps. I, com que comença a costar-se ja el bon temps, el que fem és parlar de la història del biquini.
La màquina del temps.
Doncs com que cada dimecres és moment de fer una mica de repàs històric i remuntar-nos cap a un any concret per parlar d'un invent quotidià. Per això tenim a la Lea. Bon dia, Lea. Bon dia, Carme. Avui cap on anem? Avui com que ja estem al juny i la calor es comença a notar bastant. Sí. Doncs hi ha gent que ja va a la platja, he pensat. Tu t'has banyat ja? Sí, però no a la platja.
Jo tampoc, casualment. Tampoc on riu. Ja és època per això. Tampoc a una piscina? On ens hem banyat? A un pantà. Doncs aprofitant això que ja fa calor, em va venir la idea de... D'on va sorgir això que portem? I avui parlarem d'això, que ara us diré. Doncs anem a aquesta setmana, a l'any.
per parlar del vestit de bany femení que consta de sostenidors i slip reduït. Avui parlem del biquini. Emma María se fue buscando el sol en la playa
M'agrada molt l'entonació d'aquest senyor. Aquesta voluntat de borratxos. És l'època. Sí, però bé, en tot cas, explica'ns on ve el biquini.
Sí, el biquini, aquesta peça que ja tots tenim, totes les noies tenim, els homes no. Ara torna el banyador per això. Sí, perquè estan fent banyadors un mica més petits, més allò que diuen, o no. Però bé, el biquini igualment dura i perdurarà. Tot i que les civilitzacions antigues coneixien i practicaven el bany de mar,
i en ocasions utilitzant vestits apropiats d'aquesta activitat, com testimonien pintures al fresc i mosaics romans, o sigui, ens n'anem lluny. El model banyador femení de dues peces fou primerament presentat per Jax Haim, un modista de cants que l'estiu de 1946 llançà un model anomenat Atom. O sigui, ara podríem estar parlant d'un Atom en lloc d'un bikini. Decidit a promoure l'invent per tots els mitjans, Haim llogà un avió i feu escriure al cel l'eslògan
L'Atum, el vestit de bany més petit del món. Però Heim no estava de sort perquè paral·lelament, i aquell mateix any, un enginyer i dissenyador de banyadors de París, Lui Reat, havia desenvolupat la mateixa idea, però molt més agosarada, ja que deixava el melic a la vista.
una gosadia a la qual encara no s'havien atrevit els actrius ni tampoc els actors de Hollywood. Això d'ensenyar el malic no estava bé. L'altre com era? Per sobre el malic? L'altre no, era com una mena de banyador. Però un banyador com els d'ara petits, no aquelles peces de bany que eren allò que t'arribava pel genoll allà bé, enorme... Era una cosa, com ara, entallada al tema de l'entrecuix. Però clar, llavors va arribar aquest i va dir, doncs jo, el malic a l'aire.
i va ser bastant agosarat. Així el 18 de juliol de 1946, 10 anys més tard, dues setmanes després de l'anunci a AER i de l'Atom, Rear donava la rèplica amb el mateix procediment. Aquest cop amb l'Emma va escriure al cel, el biquini, més petit que el vestit de bany més petit del món.
Si recordem que l'altre havia posat el vestit de bany més petit del món, aquest posa el biquini més petit que el vestit de bany més petit del món. Ja va començar fort, aquest home.
Música estiuenca perquè la clem de biquinis i banyadors. I no t'agrada gens educar-me això de l'estiu. La música estiuenca que vingui l'estiu, vull dir. No, no. La calor... Ja, és conegut que som bastant fans. A la sensació del temps, li deixo plaga de dir al Carles. Doncs bé, Re-Art prengui el nom de l'Atul de Biquinis, a dir, l'Atul és una zona d'illes, una de les Illes Marshalls situades al Pacífic Sud.
En el 30 de juny d'aquell mateix any, les forces armades americanes havien fet esclatar una bomba atòmica experimental sobre una flota fantasma formada per 95 vaixells, entre els quals el que restava de la Marina de Guerra japonesa. És a dir, van fer totes aquestes proves a la zona de Bikini, aquesta zona de les illes del Pacífic Sud,
i va tenir molta polèmica, tota aquesta prova. I la paraula bikini, per tant, es va començar a sortir a la premsa d'una manera exagerada, tot el dia. Parlàvem de bikini, de bikini, de bikini. Home, és que era molt nou, no? No, no, però per això que et dic de la bomba. L'home va pensar tot això. Exacte. T'has d'explicar per què, no? Doncs llavors, el fet que comencés amb el prefix també bi, sugiria molt satisfactoriament el concepte de dues peces, per tant, què va pensar Reart?
Una paraula que s'està sentint tant, que hi ha tanta polèmica que surt a la premsa i tothom la té al cap i a sobre sugereix dos, doncs mira, li podia dir bikini a la meva nova peça, exacte. A més, ja et dic la reiteració de la lletra I, bikini, li conferia un caràcter de cosa mínima i la K hi afegia un toc exòtic, recordem que amb anglès s'escriuava un K, bikini. Molt ben pensat, eh, tot plegat. Sí, era una... va tenir la ment allò lúcida.
D'aquesta manera, les platges aviat s'ompririen de biquinis i no pas d'àtoms, que és el nom que li ha posat el banyador. T'agrada l'àtom, eh? Hola, quants àtoms portes? Porto un àtom. De quin color és el teu àtom? És mono. És divertit, també, sí. Com ja dic, com hagués passat si no s'hagués produït la curiosa coincidència del biquini i l'àtom al mateix any i al mateix moment. Significativament, com ja et dic, tots dos noms eludien l'era tòmica, tot just iniciada el 1945 amb els devastadors atacs d'Irushimai i Nagasaki.
Ens anem cap a París. Lluís Rear tenia una botiga de moda a l'Avinguda de l'Òpera de París des d'on provava de promoure el seu invent. No va trobar cap model professional disposada a compareixer davant la premsa amb una indumentària tan breu. No trobava ningú.
Per ells sí, però fins i tot models professionals que treballen amb el seu cos. És com si el Malí encara fos una part sacralitzada. Sí, totalment. Això d'ensenyar-lo i menys davant de tota la premsa mundial, no.
per tant el que va fer va ser trobar, no sé si tenia els locals o tenia locals de striptease del casino de París, i va trobar una ballarina disposada a fer-ho. Ella feia striptease allà, que més li dona ensenyar el melic. Doncs bé, Michel Bernardini, a acceptar el repte. Així la proposta Reart, que era molt atrevida, fins i tot pels estàndards actuals, es va presentar davant del rotatiu París-Enc i aquests mitjans es preguntaven
sornaguerament si es tractava de la indumentària d'una indígena de l'illa de Bikini després de l'explosió nuclear, que només t'ha quedat aquesta roba després d'una explosió. Perquè realment resultava inconcebible que alguna dona estigués disposada a circular en públic amb tants centímetres de pell al descobert. Que curiós, eh? I jo diria ara mateix que la gent diria aquestes coses. Però bé, el fet és que hi ha una imatge, de fet hi ha la imatge de la Michelle Bernardini, clar, va anar a tota la premsa i es conserva no fa tants anys,
Molt bé, ara no seria l'estàndard de biquini que tu diries, perquè li arriba gairebé la part de dalt de la calça, diguem-ne, al melic. I és molt estriangle, és a dir, molt alt, com aquests dels anys 80. La part de dalt sí que és més com les que coneixem ara realment, però clar, fa una imatge una mica curiosa. Si la podeu trobar, Michelle Bernardini, la imatge...
Els primers anys només actrius com la joveníssima Brigitte Verdot, protagonista de la pel·lícula I Déu Crear el Món, aparegueren públicament en bikines.
Especialment, ja dic, durant les presentacions del Festival de Cinema de Cants, a Pisentral al moment, Brigit Verdot va aparèixer allà amb el bikini i va causar una gran sensació. Va ser de les primeres que es va atrevi. I aquest ja era una mica més adaptat als estàndards actuals, no? Amb el cinturó aquell, no? No, aquesta és una altra. No en parlaré. Sí, sí, no. La Brigit Verdot no. I llavors no tinc la imatge. Exacte. En cinema, com dius tu, en efecte, i dedicar una especial atenció, també va haver-hi una sèrie de comèdies juvenils
que el biquini era el principal protagonista. L'excusa era parlar del biquini. I eren comedietes juvenils que s'hi duaven a la platja de vacances i sortia el biquini. I també va haver-hi, com tu suposo que recordes, les aparicions estelars d'autèntiques icones sexuals femenines com Ursula Andrés.
o Rachel Wells o Marilyn Monroe. De fet és de la pel·lícula de James Bond on tothom ens ve la imatge de l'actriu Ursula sortint de la platja amb el biquini blanc per primera vegada amb pantalla que porta el cinturó amb una mena de ganivet. Aquesta imatge és ja una de les mitjans del cinema i del biquini. De fet la van emular en una altra pel·lícula de James Bond que sortia a la Halbury
Era exactament igual amb el cinturó i era com un petit homenatge. De les pantalles passades revistes i després els calendaris abans d'entrar de ple a les platges d'Europa i Amèrica. Amèrica no va ser gaire ben acceptat en el seu moment, com ja saps som bastant conservadors.
Però en canvi a Europa va ser dubtat fervorosament per una nova generació de dones alliberades dels preceptes morals imperants fins aleshores. Al llarg dels anys 60 i 70 del segle passat el biquini has de vingir a Gemònic amb platges i piscines i s'ha anat reduint més i més fins a culminar amb l'aparició
Del monokini. Què és el monokini? Ara tots direu, ah, és això. Biquini d'una peça, també conegut per topless. Que literalment topless és res a dalt. El topless, res a dalt. El dissenyador americà Rudi Gernertschik, presentava un model específic de monokini el 1964 però no va tenir èxit. És a dir, la qüestió era, tu compres el biquini i si volies et treus la part de dalt. Tampoc no cal que et facin un especial. Les clates produïn, evidentment, a Europa, un cop més a les platges franceses,
pel senzill procediment de prescindir, com ja he dit, del sostenidor del biquini, pràctica iniciada a la població de Sant Trope a mitjan dels anys 70. Les dones han començat a dir, mira, em cansa allà la veredada, el vull dir, què més dona. I allà no hi havia problemes tant de què diran o... Bé, sabia, com ja he dit, després del Cap de Poga es va imposar a finals dels anys 80, com he dit, sota el signe de la emancipació femenina al Tobles, a gairebé totes les platges de mitja Europa, principalment la costa maiterrània,
i precisament en països de tradició catòlica, mentre que en altres contrades com els Estats Units aquesta pràctica no ha estat mai autoritzada. No es pot fer tot. És veritat que això a Amèrica, no? Però que igualment aquí hi ha platges al nord d'Espanya, per exemple, en segons quines platges és menys habitual que potser les de la costa Brava, no? Jo he anat a... Cerdanya?
ningú feia, dobles. Però ningú vol dir... trobar-me jo a una platja sencera i dir... jo em vaig fer, eh? Però em notava allò... En canvi, a Illes Balears és estrany qui no en fa, no? Exacte. És que fins i tot a les Illes Balears apareix el que parlarem ara, que és el que va aparèixer inicialment a finals de la dècada 80, el tanga. O sigui, hi ha gent que ja, per anar amb lo mínim, és que porta quasi allò... Definit pel diccionari com calces o slips que no cobreixen les nalgues. De fet, les calces del primer biquini, com ja t'he dit abans,
En realitat era una mica tanga, però el seu ús no es generalitza entre els joves, especialment com a peça de roba interior, fins als 90. Després de l'aparició dels primers models als revistes de moda. Com hi ha dit això? Doncs és del tanga dels anys 80, més o menys. Però fins als 90 no va acabar com d'allò... De coallar. De coallar el tot. Com a part del bikini, Brasil ens reivindica l'autoria del tanga. De fet, allà pots anar-hi i veuràs coses espectaculars. Segurament. En fi, molt més modern és el burkini,
Banyador polèmic, un banyador integral que només deixa al descobert la cara, les mans i els peus. Dissenyat per permetre al bany a les dones musulmanes que volen respectar el precepte islàmic. El nom, que és la contracció de la paraula burka i bikini, és una marca registrada per la seva creadora Aeda Zanetti, una australiana d'origen libanès. Des de la seva comercialització l'any 2006, fa re, ha solit un èxit notable, especialment en països tropicals, la majoria musulmana,
per estendre's tot seguit a Europa. L'any 2009 va haver-hi molta polèmica perquè va ser prohibit l'ús del biquini en algunes piscines públiques d'Itàlia i França. Tot elegant qüestions higièniques i estètiques i creant una forta controvèrsia. És una mica com un vestit de submarinista, no? És que quasi sembla un neoprè. Però el que passa és que el neoprè no et cobreix el cap.
Si et poses la caputxeta aquella, aquest directament ja ho incorpora. I no és tan gros com el neoprè que allà et poses allò i ves a la platja, t'agafa alguna cosa. Deshidrates. Però bé, el bikini surt també d'això, del bikini, d'aquesta idea de traig a davant, innovar... No se sembla gens el bikini que hem parlat, que ens permet...
que el sol ens toqui o una més fresqueta. És una mica la funció totalment oposada del que va sortir l'any 46. No hem dit, però és evident que el biquini va sorgir amb la idea que les dones cada cop volien prendre més el sol.
Ara ens hem d'anar a protegir molt i ja no és el mateix que fa uns anys, però el banyador tapava tant que deies... No em toca per enlloc. També una mica la idea del toples. Potser per això ara sorgeix més el banyador o té més tirada per gent que es vulgui protegir més? Potser si a la platja no va a modes. A les botigues i les revistes, però a la platja em costa més veure'ls. Potser més a la piscina, no? Pot ser.
i ja saps que sorgeix. I això era un home que no ho sabia i m'ha interessat molt. Gràcies a Déu i moltes gràcies. Fins la setmana que ve.
Els matins de 10 a 1, Sant Jús a la ràdio, just a la fusta. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Jús, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Jús, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
El condensador de fluzó. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio Desvern.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Listen to the girl
Bakes on half the world. Moving up and so alive. In her body dripping. Be high. Be high. It's good, it's so good. It's so good. So good.
Walking back to you Is the hardest thing that I can do That I can do for you For you I'll be a plastic toy I'll be a plastic toy For you
No, no.
Just like honey Just like honey Just like honey Just like, just like honey Just like, just like honey Just like, just like honey
No, no, no, no...
Dos minuts i arribem a l'1 en punt del migdia. Tanquem ja aquest just a la fusta d'avui, dijous 6 de juny. Us hem acompanyat des de les 10 i fins a l'1 del migdia, fins ara mateix. I agraïm la gent que ha fet possible aquest programa d'avui. L'Andreu, bueno, els serveis informatius, el Carles, Hernández i Rius, la previsió del temps. Avui hem parlat també amb Pere Urriol, regidor de medi ambient. Hem fet tàrtulia amb la Joana Algarra, l'Alina Santa Bàrbara, la Montse Larrea i el Pere Oliver. I en aquesta última hora hem parlat amb la Rocío del Río, responsable de l'associació Habitatge, per aquest dissabte organitza
una neteja del riu Llobregat, des d'aquí Sant Just, i també hem recuperat una secció de la justícia dels invents de la Lleia d'en Núria. Us ha parlat Carme Verdoll i tornem demà, des de les 10 i fins a la 1, com sempre, per apropar-vos tots els continguts de tot el que passa a Sant Just i més enllà. Ara us deixem amb el bulletí de la xarxa i tot seguit les notícies de Sant Just, l'edició migdia. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiu comar...
És la una. Bon dia, us parlem, Aite Polo i Oriol Pujador. La Conselleria de Salut pretén reduir vuit mil hospitalitzacions aquests pels equips d'atenció primària abans que el seu cas s'agraugés. Els pacients crònics complexos representen un 5% de la població a Catalunya i consumeixen un 60% dels recursos hospitalaris i la meitat de la despesa destinada a farmàcia.
Josep Maria Pedrosa és director del Servei Català de la Salut. Podríem estar parlant sobre aquest escenari uns 50.000 ingressos que podríem intentar abordar-los d'una altra manera. Què ens plantegem per aquest primer any? Per aquest primer any intentem doncs a veure si aconseguim arribar a una xifra sobre uns 4.000 ingressos resols d'una altra manera o bé perquè en vez d'ingressar amb una unitat de guts, poguer-ho fer amb un sociosanitari, poguer-ho fer amb un supegut, poguer-ho fer
doncs sense que ni tan sols vagi aquí sinó amb un control doncs bo, amb un control molt proper amb l'atenció primària.
Les altres 4.000 hospitalitzacions que Salut també preveu reduir serien substituïdes per la cirurgia major ambulatòria que no requereix passar la nit al centre sanitari. El Departament de Territori de la Generalitat proposa connectar la terminal 1 de l'aeroport del Prat amb el centre de la ciutat de Barcelona amb un tren llançador. El projecte s'ha fet arribar ja al Ministeri de Foment i és més econòmic que el que hi havia sobre la taula fins ara.
Costa 100 milions d'euros menys que el projecte elaborat pel ministeri que ja està adjudicat però que no s'ha començat a construir per falta de diners i la idea del departament és connectar cada 15 minuts la capital catalana amb l'aeroport. En un primer moment no es construiria l'estació prevista a la T2 i les obres haurien d'estar acabades en 4 anys. A partir d'aquesta hora es fa un acte de comiat a la franc per l'escriptor britànic Tom Sharp mort aquesta matinada en aquesta localitat emportanesa. Ràdio Palamós, Carles Ribas, bon dia.
Bon dia, la localitat de Llafranc a Palafrugell ha organitzat per avui dijous a la una del migdia un acte institucional de comiat de l'escriptor britànic Tom Sharp, mort aquesta matinada per les complicacions de la diabetes que patia. Durant la trobada, el tinent d'alcalde de Palafrugell, Albert Gómez, Montserrat Verdaguer, amiga personal de l'escriptor i la directora de l'hotel Llevant, Carme Ferrerons, faran lectura d'un comunicat de condol i recordaran la figura de l'autor de Will.
Sharp es va fer cèlebre per les seves novel·les d'humor corrosiu. Amb un to sarcàstic, els seus llibres han criticat diferents aspectes de la vida, com el sistema educatiu o l'esnovisme de la classe alta anglesa. Tom Sharp vivia allà franc des del 1995. El Partit dels Socialistes de Catalunya del municipi de Parades ha trencat el pacte de govern amb Convergència i Unió a l'Ajuntament d'aquesta localitat del Baix Camp. Amb la marxa dels tres regidors, Convergència i Unió governarà en solitari. Reus digital, Joan Marc Salvat, bon dia.
Hola, bon dia. Els tres regidors socialistes de Prades han decidit fer una passa enrere i trencar la coalició que formaven amb els quatre regidors de Convergència i Unió. El portaveu i cap de llista del PSC Llorenç Torroella argumenta desavinences amb els convergents. En concret, critica una despesa excessiva en l'organització de les festes locals que anualment s'enfila vora els 170.000 euros. Al seu torn, l'alcaldessa de Prades, la convergent Lídia Vargas, ha valorat la nova situació en plena meitat del mandat local.
La setmana passada ens va presentar un escrit als tres regidors socialistes que deixaven les regidories i que passaven a formar part del grup de l'oposició. Ens van dir que tenien molta feina i que no s'hi podien dedicar. Aquest dijous s'ha fet efectiu la renúncia als socialistes Llorenç Torroella, Maria Rosa Domènech i Josep Maria Planas. Tal i com avança l'alcaldessa de Prades, ella mateixa ocuparà benestar Eugeni Coll, medi ambient, Joan Llurba, agricultura i Joan Pons Sanitat. Esports en xarxa.
Bon dia, us parlo de Jordi Pallarés. Avui el River Andorra juga l'últim i definitiu partit del play-off descens a l'ACB de bàsquet. Els andorrans reben la visita del Lucentum de la Can a partir de les 9, amb l'eliminatòria empatada a 2. Per tant, qui guanya aquests 5 partits jugarà a l'ACB la pròxima temporada. L'exjugador de l'equip del Principat i actual delegat del River, Txetxo Bermudó, diu a la xarxa de comunicació local que es preveu un ple absolut al pavelló andorrà.
Sí, la veritat és que puc tenir un parell de dies amb la venda d'entrades que està sent molt bona. Esperem que el pavelló estigui ple de gom a gom i sobretot que la gent s'ho passi bé amb l'últim partit d'aquesta temporada. També en bàsquet el Barça jugarà la final de la Lliga SEB per setena vegada consecutiva després d'eliminar el Gran Canària a semifinals. El rival, com l'any passat, serà el Real Madrid. El primer partit serà diumenge a dos quarts d'una del migdia al Palau d'Esports de la capital espanyola.
Avui és la tercera jornada de la Copa d'Europa que es disputa fins diumenge a Barcelona.