tallats en sentit nord, diguem-ne, en sentit Barcelona, i també hi ha un petit tram d'aturades en aquest punt de la P7 Creixell, sentit nord. A banda, però, d'aquestes dues incidències, en general, podríem parlar de circulació tranquil·la en aquesta xarxa viària catalana. És tot des del RAC. Bon dia. Continua també la incidència pel que fa al transport públic. El retard de 10 minuts de mitjana a les línies Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat són la R5 i la R6. El motiu és l'atropellament d'una persona aquest matí a l'estació de Sant Andreu de la Barca.
Esports en xarxa. Bon dia, us parlar-ne. El Barça està negociant els darrers serrells del contracte de Gerardo Tata-Martino, que si no hi ha cap sorpresa d'última hora serà el substitut de Vilanova. L'acord encara no és oficial, però sí imminent, a l'espera que la Junta Directiva Valorana el ratifiqui avui en una reunió extraordinària que ja ha començat. El tècnic argentí de 51 anys i exentrenador del Newells firmaria per dos o tres anys
i vindria acompanyat del seu ajudant Jorge Pautasso. També en futbol, la segona divisió, avui al centre d'esport Sabadell, juga contra el Tòquio. A les 12 del migdia, en el que serà el primer mistós de la pretemporada de l'equip a l'Aquinat. Serà un enfrontament especial per al japonès del Sabadell, sota Antanave, que s'enfronta al seu exequip.
I parlem dels Mundials de Natació que s'estan disputant a Barcelona. Avui a les 12 del migdia, la catalana Erika Biaezica opta a medall a la prova de 10 quilòmetres en aigües obertes del moll de la fusta. Avui al matí, l'equip espanyol de sincronitzada disputarà la fase preliminar del duet lliure amb Ona Carbonell i Margalida Crespí. I a la tarda serà el torn de les preliminars de la rutina lliure per equips. Notícies en xarxa.
Fins demà!
Què tal? Molt bon dia, com estem? Tornem a ser aquí amb tots vosaltres a la sintonia de Ràdio d'Esvern, als 98.1 de la freqüència modulada amb aquesta programació estiuenca que us oferim durant aquest mes de juliol amb el Just a l'estiu, un programa que tot just comença ara, just, just, i que us acompanyarà fins la una del migdia. Un programa marcat per l'actualitat musical i també, doncs, marcat per aquesta sensació d'estiu que tenim tots enganxada a sobre ja, perquè...
veiem aquests dies càlids, veiem que cada cop qui les pugui fer té les vacances més a prop o qui ja estigui de vacances, enhorabona. I tot això sempre convida a tenir un estat d'ànim una miqueta més pujadet de to i això també forma part del Just a l'Estiu, a diferència del Just a la Fusta, que és el programa habitual de la temporada.
Dimarts 23 de juliol del 2013. Ens aixequem i avui començarem el programa parlant-vos una mica de tot el que fa referència a l'actualitat del nostre municipi, de Sant Just d'Esvern, i també parlarem de l'actualitat que ens porta la premsa escrita al nostre país i també els portals digitals d'informació catalans, alguns d'ells, no tots.
Així doncs que a la primera hora farem una mica de repàs amb tot això, de la mà d'Andrea Bueno, la responsable d'informatius d'aquesta casa. També farem una miqueta de previsió del temps, tot i que el temps és força avorrit i ensopit, hem d'anar al tanto perquè a partir de demà, i sobretot dijous i al cap de setmana, tenim una calorada, o sigui, si ja en tenim, doncs la tindrem una miqueta més forta.
i tindrem un temps canicular, un temps d'aquells d'estiu potent al llarg del que podríem dir és la segona meitat d'aquesta setmana. Després la cosa sembla que afluixa, afluixarà una miqueta la calor, però de moment Déu-n'hi-do el que ens espera de cara als propers dies. L'altra notícia és que també afluixen les tempestes i que tot i veure créixer núvols no tindran prou força com per deixar anar tempestes, això és el que diu la previsió.
I parlant de la previsió, que en parlarem al final d'aquesta primera hora, recordar-vos que ara, en aquests moments, a Sant Just fa molta calor, molta xafogor, perquè tenim gairebé un 80% d'humitat i la temperatura és de 25 graus en 6, gairebé 26 graus a aquesta hora. O sigui que avui aneu al tanto i trateu-vos bé perquè sembla que la calor vol tenir un protagonisme destacat. També al llarg del programa d'avui us oferirem els espais habituals, sempre combinats amb molta música. Tindrem a la...
a l'Alea Ardenuí, que ens parlarà d'algun dels invents que formen part de les nostres vides. També parlarem de cuina amb la Carme Madó, també farem recomanacions literàries i ho farem amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya i també farem algun viatge a alguna capital o a algun país per fer un testet d'alguna recomanació que podríem fer-vos si encara no teniu clar on tenireu de vacances, si és que les feu sempre amb el respecte cap a aquella gent que a aquestes èpoques estiuenques és quan més treballa.
Molt bé, doncs comencem amb música. Ho fem amb un grup britànic que està triomfant amb una cançó que es diu Blackheart. Elles es diuen Stushy i sonen així de bé des de la sintonia del Just a l'Estiu. Benvinguts, molt bon dia! I don't like it when you break me, honey
Bona nit.
I love you like me
Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig.
Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigues.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc. Cap foc al bosc. Cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Ràdio 27, 98.1. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Doncs sí, després de la música i d'alguns consells publicitaris, el que fem... Doncs està bé, això, eh? Hola, bon dia, Andrea, que m'està fent senyals així. Sembles una hostesa de vol dins d'un avió i dient on te tenen les sortides d'emergència de l'avió. Què diu vostè, què vol? Doncs això, que em pugessis els auriculars, però no els principals, sinó els altres.
Els altres. Bé, però els principals estan... En sèrio? Sí. Bé, ara m'he canviat els principals, o sigui que... On estàs? Ara els principals. Els principals, molt bé. Doncs els altres se sent superfluixet, eh? Molt bé, doncs li vaig fotent castanya, però ja estàs a les 3 de la migdia, gairebé. Està gairebé al top, això.
Hi ha un petit problema aquí, eh? Ja, ja veig. Sí, perquè normalment això ja estaries a l'hospital, parlant amb el de les orelles. Amb els timpans rebentats. Sí. Andrea, molt bon dia. Què tal? Com estàs? Què tal? Bon dia. 14 minuts. Bé, bé, bé. De 23 a juliol estic avui. Totalment. Ja es nota, eh? Es nota que és 23. L'esprint final. Ei, jo no veig el cel, però... No? No, perquè tinc aquí una sèrie de diners quatre que m'han tapat el paisatge. O sigui, sembla... Què tal? Sembla que ho facin a posta.
Els primers minuts del programa, després de la música, el que intentem és fer una mica de repàs a l'actualitat del nostre municipi. Suposo que l'actualitat d'aquesta setmana està marcada per un ple que s'ha de celebrar de cara al dijous. Molt bé. T'he vist ràpid aquí. Molt bé, Carles. És el ple municipal del mes de juliol, que ha de tindre lloc aquest dijous. Curiós que sigui de juliol. Sí, no? Sí. Doncs és l'últim ple abans de marxar de la cançó perquè a l'agost no hi ha ple,
Però el d'aquest mes portarà coses interessants. D'entrada es debatrà la gestió directa del punt d'informació de l'habitatge, a partir d'ara per part de l'Ajuntament. És un servei que es presta des de l'oficina de Promunsa, però ara l'assumirà al consistori. I això implicarà també la inclusió de dos auxiliars administratius, el personal de la corporació, un punt que també es tractarà al ple. Per tant, dues persones treballadores que estan treballant ara al punt d'habitatge es traslladaran a l'Ajuntament i això es debatrà al ple.
I la sessió també debatrà el futur del menjador i cafeteria del centre social al mil·lenari i també dues mocions. Un dels punts de l'ordre del dia del ple inclou l'aprovació inicial de la supressió del menjador i de la cafeteria del centre social per a la gent gran perquè sembla ser que aquests serveis són deficitaris i l'Ajuntament ha decidit prescindir-ne. Això sí, s'ha arribat a un acord amb altres bars i restaurants de la zona perquè assumeixin el volum d'usuaris del mil·lenari que vulguin dinar o sopar fora de casa.
Però s'hauran de desplaçar els avis i els desplaçarà els que no tenen massa la mobilitat. A través d'aquest acord el consistori abonarà la diferència del que costa el menú del mil·lenari amb la del nou restaurant.
Durant un any. Ah. De moment, aquest és l'acord amb el que s'ha arribat amb altres bars i restaurants de la zona. Sí, que tenen el menjar assegurat durant un any. No ho acabo d'entendre i això. Però, clar, si és deficitari, com que el senyor Rajoy ens està apretant per tot arreu, no ho acabo de reglar. El cas és que el consistori el que fa és això, és abonar la diferència del que et pot costar el menú del mil·lenari amb el que et costarà en un altre bar. I és durant un any a partir d'aquí. Això es tracta el proper ple? Això s'ha debatat el proper ple, sí, perquè, clar, se suprimeix una part del mil·lenari, d'aquest servei,
I el ple també té previst aprovar de forma inicial el reglament de participació ciutadana i tractar dues mocions, com dèiem. Una d'elles la presenten els grups del PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just, a instàncies de l'Associació de Veïns de Sant Just, sobre les participacions preferents de les entitats bancàries. L'altra moció la presenta el grup socialista per donar suport als clubs i entitats esportives catalanes davant l'acció d'inspecció de treball que, recordem, vol que tots els col·laboradors dels clubs estiguin donats d'alta a la Seguretat Social,
a partir de l'octubre. I la part final del ple es dedicarà, com sempre, als pregs i preguntes dels regidors i regidores i del públic assistent, i tot plegat començarà a les 7 de la tarda, a dijous, a la sala de plens de l'Ajuntament. Molt rebé, doncs, al ple municipal dijous, estarem atents perquè hi ha temes importants que s'han de tractar i que podrien portar una mica de controvèrsia o, si més, no polèmica. Això mateix. Perfecte, altres notícies del nostre municipi.
Tot s'ha de dir, ja que estem a l'apartat informatiu local, ens hem despertat amb les pancartes de grocs i blaus anunciant-nos la festa major. Cert, sí, sí, sí. O sigui que la cosa comença a bullir. M'ha semblat bé. Sí. M'ha semblat bé. Poca informació la trobo. Molt poca, però posa en l'adreça a baix perquè t'informis.
I quan puguem ho tindrem allà posat d'informar, perquè la cosa va una mica justeta, aquest any anem així una mica contra... Ja, encara falta, perquè estem a 23, fins al dia 1 encara falten 8 dies, però ja comencem a escalfar motor. Jo quan avui he vist tant de groc i tant de blau ja m'ha vingut de gust fotre'm el mocador al coll i anar fent publicitat del color que a mi em toca, que és el blau. El blau, clar, sí.
Tu parles des d'un micròfon groc, tu, eh? Sí, és veritat. És que som molt oberts. A les ràdios som blaus, però som molt oberts. Som oberts. Parles de festa major? No, parlaré d'altre tipus de festes, però no de festa major, perquè com tindrem molt de temps, ara no ens hem d'enganyar, l'activitat està baixant molt i això es nota també amb la informació que rebem aquí, que tractem aquí,
S'està preparant tot per la festa. Clar, però estem deixant també informació de la festa també una mica pel llarg dels propers dies. Ara, mica en mica, començarem a entrevistar els organitzadors. Tots els responsables, sí, sí. I bé, mica en mica, mentre hi hagi altres temes, també els tractarem, però de la festa no ens oblidem. Els bolletins i l'informatiu també en parlarem, evidentment. Molt bé. El que m'agradaria parlar d'altres festes... Humanes.
De festes infantils, en aquest cas, perquè l'Ajuntament de Sant Just assegura que no cobra per fer festes infantils als parcs públics del municipi. Ah, sí que hi ha hagut polèmica al Facebook? Sí, i de fet una mica a tot arreu, perquè el portal 324.cat i TV3 i el canal 324 publicaven una notícia aquest cap de setmana on s'assegurava que l'Ajuntament cobra 60 euros per utilitzar parcs públics per fer festes infantils.
i el consistori ho ha volgut ratificar amb una nota informativa. Deixen clar que l'ordenança d'ocupació de la via pública regula la celebració de festes i altres activitats privades, i l'apartat es refereix als jardins de Can Ginestal, parc del Canigó i el parc del Milenari, per la seva singularitat. L'Ajuntament reivindica que l'ocupació de la via pública per ús particulars és un tema complex i demana que no es generalitzi, com s'ha fet en aquesta notícia, i recorda que no és el mateix berenar amb 20 infants en un parc
que una festa de 100 persones amb generadors de llum interrompen l'activitat pública del parc o carrer. Així doncs, el Consistori assegura que aquest punt de l'ordenança no s'ha aplicat mai en aquest mandat i que la notícia et dona una informació incorrecta. Ha! Ha! Això mateix. S'ha emprenyat una mica, eh? Sí, no, però és que havien rebut... Potser no crítiques, però sí que havien rebut...
missatges de gent estranyada de, realment, l'Ajuntament cobra 60 euros per fer festes infantils? Jo crec que ha sortit la notícia, s'havia de contrastar amb algun Ajuntament i han anat a engreixar el que han trobat pel mig. I algú va tenir la grandíssima idea de dir, és que a mi m'han cobrat per estar allà al parc. I quants éreu? 400 total. Diu, estem allà a 400 al parc, assentat amb cadires que dóna l'Ajuntament, amb un generador elèctric i tal, i em van cobrar. Collons.
L'altra cosa és que vagis amb 4 o 5 o 6 o 10 o 15 amics de la classe del nen, montis allà 4 parelles, que t'ho fas tu, bufant les espelmes, fan 4 coses, però el parc continua amb la seva activitat i no fas... Gasto públic! Doncs l'Ajuntament ha volgut sortir el pas o explicar-se d'alguna manera per...
per rectificar d'alguna manera el que estaven publicant aquests mitjans. Doncs molt bé, dins d'aquí ens en fem ressò, que per això estem aquí com a emisora municipal. I falta una notícia. Sí, breument... Aviam què dius. Doncs parlaré dels cursos de Can Ginestà i del Centre Cívic Joan Maragall. Té raó, que al llarg d'avui es podrà consultar al santjus.cat. Molt bé, és que ja hem tancat la programació dels seus cursos i tallers. Però s'han de poder inscriure.
Han tancat la programació dels cursos. Sí, que ja ho tenen tot a decidir. Ja se'n poden anar de vacances tranquils, vols dir? Sí. Perquè ja han tancat i ara ja està. Ara tothom que s'humili, que s'humili durant l'agost i al setembre ens apuntem. I bé, parlarem una mica dels cursos i dels tallers que ofereixen el primer trimestre del curs que ve. A Can Ginestar, per exemple, hi ha cursos per joves i adults, sobretot relacionats amb les arts plàstiques,
Alabastre, ceràmica, dibuix, escultura, experiència plàstica, històries de l'art, retaula... I tot això costa entre 55 i 75 euros al trimestre. I al Centre Cívic Joan Maragall hi ha de tot. Cursos de desenvolupament personal com ara ioga, zumba o tai chi qi kung.
Zumba, sí, zumba. Zumba i tachin-tachin-cum. Tachin-tachin-cum, sí. Sembla que t'hagis fet mal i tot. Doncs ara ve el patchwork, també. L'anglès nivell conversa, francès conversa o italià conversa i noves tecnologies. I a més, hi ha cursos nous, com ara el de Bollywood, el d'identitat digital i networking i el de creació del teu currículum online. Els preus oscil·len en funció del curs, òbviament, però es mouen entre els 70 i els 85 euros.
excepte aquests dos últims, el d'identitat digital i networking i el de creació del currículum online, que costen 21 amb 24 euros per 3 sessions. I és això una mica el que tindrem el curs que ve, el primer trimestre dels cursos de Can Ginestà i del Centre Cívic Joan Maragall. I com deies, Carles, al llarg del dia d'avui podrem consultar tota la informació d'aquests cursos, referents a inscripcions, quan us podreu apuntar als tallers, també parlarem...
També podreu consultar tota l'activitat de la Biblioteca Joan Maragall i de tot el que s'està fent i el que es farà, de fet, el curs que ve en aquests dos equipaments de Sant Just. Per tant, això és el que tenim avui en referència a l'actualitat Sant Justenca. I no ens oblidem del període d'inscripcions dels cursos de Can Ginestar i del Centre Cívic Joan Maragall, que començaran segurament al setembre. Però, com dèiem, avui al santjust.cat trobareu tota la informació referent a aquests cursos.
Molt bé, Andrea, molt bé. Doncs aquests cursos que la gent ja pot consultar. Què passa? He mort, Carles. Sí, sí, ja està. Estava molt bé. Estaves explicant-ho tot. Sí, sí, sí. Perfecte. Doncs molt bé, Andrea. Et deixem respirar. Gràcies. És un miracle que hagis acabat aquesta crònica. No ho dic perquè lliguem temes. Sí, sí, sí. Ah, molt bé. Gràcies, fins ara.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
It's a miracle. It's a miracle. It's a miracle. It's a miracle. And dreams are changed.
Fins demà!
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts o cinema.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Doncs molt bé, tenim portades de diaris, tenim també l'Andrea, que avui l'estem fent anar massa ràpid, la tenim atabalada perquè n'hem fet xerrar molt més del compte perquè hi havia una trucada telefònica a la ràdio i s'ha d'estar a la ràdio per parlar per telèfon també. I d'altra banda ara ens ha dit un minut, suposo, i no l'hem escoltat massa i hem tirat un parell de promos i ja deu estar preparades que ho fan aquí fora per entrar dins de l'estudi, que era així. I la tenim amb nosaltres per parlar...
De portades dels diaris ho fem amb diferents estructures. Primer parlem de la notícia que més o menys engloba en totes les portades dels diaris que consultem nosaltres, ara, Periòdico, Vanguardia i El Punt Avui. I després sí que parlem més àmpliament de les notícies de cada una de les portades, les contres, i també parlem dels portals digitals informatius de Catalunya. Comencem per la notícia del dia. Doncs la notícia del dia té a veure amb...
Digui, digui. Qui has marcat, eh? Sí, sí. La notícia del dia passa pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que ha dit que declararà, que compareixerà al Congrés i amb fotografia en portada del diari Ara, el veiem a ell en un moment de la roda de premsa.
en aquelles imatges que a vegades els diaris, doncs, triuen per fer-li una mica la punyeta. Amb una certa mala llet. Sí, en fotografia veiem a Rajoy... Fotogènic no és, aquest paio. No, tampoc, però realment hi ha fotos que tenen molt mala llet. Jo no ho soc, tampoc, no passa res, però hi ha una certa mala llet. O sigui, és el Rajoy amb una cara de dir dos més dos, i llavors posa aquella cara de concentració que sembla més un acudit que una altra cosa, saps? Perquè no, tot s'acaba d'en sortir. És brutal.
El diari ara també deixa la corra, eh? Sí, sí. Lara diu, al final parlarà, aquest és el titular, Rajoy, que segueix sense pronunciar el nom de Bárcenas, acaba cedint i anirà al Congrés, i el PSOE no presentarà moció de censura, però demanarà la dimissió del president espanyol. Hi ha gent que té problemes amb pronunciar noms. Jo, per exemple, quan era més jovenet, la illa em costava molt de dir. Mi la R. A tu la R. I Bárcenas, doncs, potser li costa i no vol fer el ridícul. Que té problemes amb alguna lletra, també. Sí, amb la X, sobretot, quan fa iix, iix, iix.
Sí, no, però... En comptes de dir X, diu... Perquè parla català, també, amb cercles... De cospedal, crec que es va referir a Bárcenas com a aquesta persona. El que es diu molt. En lloc de dir Bárcenas, també diria que va dir esta persona. També té pebrots, eh? Després de tants diners que t'han donats, suposadament, a sobre, que no li diguis ni pel nom, amb el que t'ha apreciat, i t'ha estimat, i t'ha cuidat... Més coses... Ara diria estimada persona, potser. Igual ho va dir cap endins. No, aquí està. I va aquesta... Persona. Ah, clar, també pot ser. I l'estimat ho portava per dins.
A la vanguardia, Rajoy cedeix i s'explicarà al Congrés sobre Bárcenas. El president evita la censura del PSOE i farà servir el debat per anunciar mesures econòmiques i justificar la compareixença pels dubtes que s'han pogut generar a molts ciutadans. Al periódico, cal destacar que ara ens està oferint, aquest estiu, la portada del periódico d'estiu. Ah, clar. O sigui, per sobre de la portada on es tractin notícies més...
Carioses, podríem dir, d'alguna manera, o més política, econòmica. Intentar fer un punt de desconnexió, podríem dir, no? Jo he de dir, va, posem-lo bonic davant i fotut-lo de darrere. Per això s'opta que a la portada del periòdico d'estiu, que és la primera que ofereix el periòdico, la imatge del portada, sigui, d'aquest nou míster del Barça... Tata! Tata Martí, no? Sí, es faran moltes bromes amb Tata Martí. Sí, els nens petits ho s'hauran dit molt fàcil. Tata, sí, sí. Primeres paraules, no? Tata Martí. Abans de dir papa i mama dirà tata, segur. Tata, uf, ara no vas.
I veia altres notícies com que Caterina i Guillem han tingut un nen, però obrim les pàgines interiors i sí que trobem la portada... La portada crua i dura. Sí, i diu que Rajoy esquiva la censura, el president cedeix a la pressió i compareixerà al Parlament per aclarir el cas Bárcenas, i el PSOE afirma que el líder del PP hi va arrossegant-se tard i malament i reitera que demanarà la seva dimissió. És el tema del dia, el periódico. Aviam aquesta frase que acabes de deixar anar. Diu...
Rajoy compareixerà al Parlament per aclarir el cas Bárcenas? Sí. El senyor Rajoy, en sa vida, amb una locució seva o roda de premsa, aclarit re. Perquè em sembla que ho complica encara més. Pot ser un gran espectacle de compareixença al Parlament per parlar d'aquest cas. Sí. Pot ser un gran espectacle. Els de Polònia estan que ja no queden tinta. Nosaltres no tenim bolis, però ells no tenen tinta. No se'n van de vacances, ells. No tenen tinta, no.
Molt bé, doncs aquesta és la notícia destacada. El senyor Rajoy és la gran portada de la premsa escrita, la notícia comuna a totes les portades. I nosaltres el que fem és anar al diari Ara.cat per la seva versió digital. Una versió digital que ha canviat, no paren d'anunciar, doncs que han canviat una miqueta el format. I les últimes notícies més destacades, doncs, en fotografia, és detingut a l'aeroport del Prat un narcotraficant buscat pels Estats Units. L'home de nacionalitat colombiana es trobava en situació il·legal al país.
L'altra notícia destacada en portada...
és el Tata Martino, que sembla ser que és l'escollit. Dic sembla ser perquè la Junta Directiva ha de ratificar avui la incorporació del tècnic de Rosario. O sigui que la cosa sembla ser que sí, però encara no està massa clar. Hi ha un article del Toni Padilla que parla d'una aposta valenta, educat a l'escola del futbol atrevit, un article de l'Àxel Torres. També trobem altres articles i també enquestes. T'agrada Tata Martino com a nou entrenador del Barça i que cadascú pugui dir la seva...
L'altra notícia destacada en portada és el fet que el Mariano Rajoy claudica i compareixerà al Congrés. Aquí l'han tingut amb una mirada perduda i la boca mig oberta de costat. Deuen tenir un ventall de fotografies amb cares ridícules del senyor Rajoy o el Photoshop el fan anar molt bé.
Diu, el PSOE renuncia a la moció de censura, però li demanarà que abandoni la Moncloa. Aquesta és una altra de les notícies destacades en portada. I després podem veure un paio, que seria més de veure en pel·lícula de pirates, tocant una campana de ferro, que fa referència a aquest naixement reial de la Caterina i el Guillem d'Anglaterra, que són pares d'un nen, que ara poden estar fins i tot 3 o 4 mesos sense saber com es diu.
Li poden dir tata, de moment. Tata, no? Però això que triguen bastant la corona reial... Home, jo ahir vaig llegir que... Ara m'ho xafaràs.
Sí, però no ho sé, almenys amb els dos últims de... Bé, amb els dos. Amb el Guillem, de fet, i el seu germà. Van tardar un parell de setmanes. Més o menys. Amb un d'ells, no sé amb qui. Es veu que ho van anunciar quan la Lady Di sortia de l'hospital i amb l'altre sí que van trigar una mica més. I el diari The Guardian, relacionat amb aquesta notícia, també se'n fa referència a l'ara, el que fa avui és fer una versió republicana i una versió monàrquica, perquè ningú s'enfadi. Llavors, les portades són diferents. Una no foten ni cas al tema aquest i a l'altra li foten un cas total. Fan les dues versions...
Bueno, online, eh? Han fet una versió online republicana. La que és de paper-paper, que paga la corona anglesa, doncs aquesta l'han fet amb...
monàrquica, monàrquica, monàrquica. Doncs molt bé, aquesta és una miqueta les notícies que destaca en portada el diari Ara, en la seva versió digital, i pel que fa al 324.cat, Ara està funcionant, perquè recordem també que hi ha moments del 324 que li dona per parar-se, és una cosa que paguem tots, però s'ha de parar de tant en tant per reiniciar les màquines, i el que tenim més en portada, una última hora, diu, l'economia espanyola va caure un 0,1% el segon trimestre de l'any, segons el Banc d'Espanya.
L'altra notícia en fotografia no és amb tanta mala llet, sinó que tenim un Rajoy somrient i de perfil, o sigui que no tenim mirades perdudes ni boques tortes. Diu Rajoy compareixerà al Congrés pel cas Bárcenas, una notícia que avui fa referència, però a les 8 ha estat actualitzat dient que el president del govern, Mariano Rajoy, ha confirmat que compareixerà al Congrés per explicar la seva versió sobre el cas Bárcenas. Rajoy diu que li ha fet saber al president del Congrés la intenció de presentar-li una petició formal per compareixer
i que donarà les explicacions a la cambra en els propers dies. Sembla ser que serà abans d'arribar al mes d'agost. O si ho fa al mes d'agost no passa res, eh? No hi haurà ningú a la cambra i ja està. És com aquells moments que a vegades parla algú, algun català o algun basc o algú d'esquerra republicana i marxen tots i es queden quatre allà perquè s'han deixat a l'entrepà i no poden sortir a esmorzar perquè no tenen entrepà i el mestre no els deixa. Doncs l'altra notícia destacada és que s'acaba el termini.
i Bárcenas no diposita la seva fiança civil de 43,2 milions d'euros. Ara sembla ser que se li hauran de treure els seus béns, i s'hauran d'anar traient béns fins que s'arribi als 43,2, perquè d'aquest de béns, de béns, eh, no de béns, de béns, en deu tenir molts. I, finalment, també destaca en portada que Sanitat exclou lesbianes i dones sense parella en la reproducció assistida. Una altra de les notícies destacades del 324, que en té moltíssimes més, però hem triat les tres primeres,
per fer així una mica d'anàlisi. Sempre en el 324.cat el que fem és mirar l'enquesta i la pregunta que fan i aquesta enquesta com funciona, no? I avui la pregunta fa referència al nou entrenador del Barça, diu creus que Martino és el tècnic adequat per al Barça? Un 25,64% diu que sí i un 74,36% diu que no. Això l'ara o el 324? El 324.cat. En sèrio? Sí.
Sí, sí, a l'Ara no s'ha atrevit. La pregunta a l'Ara era si creus que el Lluís Enrique era el candidat idoni pel futbol com a persona. També la gent diu que no, amb un tant percent elevadíssim. Aquí volen. Eh? Aquí volen. Jo volia el Lluís Carreras. Sí? Sí. Molt bé.
I no era una de les opcions, no? Sí, sí, era una de les opcions. Hi havia el Tata, hi havia el Luis Enrique, hi havia el Valverde, hi havia el Luis Carreras, o sigui, hi havia uns quants, hi havia diferents opcions, però el Valverde va dir que no, el Luis Enrique suposo que també ha dit que no, el Carreras suposo que no l'han ni consultat, i deu ser cautat aquest, deu tenir un contracte amb Nike superimportant cap al Sandrusco per poder-se comprar un sofà allà al chill-out de fora de casa seva, la caseta que té... No t'agrada el Tata? A mi no m'agrada el Sandro.
Ah, bé, està bé. Sí, el Sandro i tots aquells presidents que sempre que arriben a un mandat, doncs han de fer borró ni cuenta neu, que dirien en castellà, i fer neteja de tot el que tenia. Tot i si la cosa funcionava, no? I és el que està fent el Sandrusco des que va entrar, carregar-se una cosa que funcionava a la perfecció. Hi ha hagut coses puntuals que ell no hi ha pogut fotre cullerada, però la que hi pot, la fot. I llavors, doncs, estic una mica cansadet. Ja no em va agradar des d'un principi, el Sandrusco, o sigui que tampoc no...
No dic que és una cosa que m'ha sorprès, aquest tio i tal. No, no, és allò. Amb les seves mirades també paga i el tinc una mica arrejullat, també, el senyor. Ostres, el nivell. Fort, eh? Aquest insult. Fort. M'he passat, m'he passat. 22 minuts per les 11. Anem a repassar les notícies que també fan referència als diaris. A part del senyor Rajoy, els diaris diuen altres coses a la seva portada. Gràcies a Déu.
S'imagina que fos un monogràfic, Rajoy, tots els diaris, avui no sortiríem de casa. Què diuen els diaris? Doncs el punt avui diu el 14S del 2014, data òptima per a la consulta. Convergència Democràtica aposta pel segon semestre i pren força la data entre la diada i el referèndum escocès. Estratègia, la idea de fer-la coincidir amb les eleccions europees va perdent possibilitats. També ens diu el punt avui que més de 20 ciutats de tot el món s'apunten a la via catalana. De tot el món? Sí, sí.
Sí, de tot el món. Carai. Sí, sí, sí. Més coses. Al periòdico, per exemple, trobem una notícia referent al papa francès que va arribar ahir a Rio de Janeiro. El titular és un papa a Rio. Veiem fotografia de portada d'ell al papa mòbil. Diu que és el seu primer viatge com a pontífax. La presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, va rebre Bergoglio, que presidirà els actes de la Jornada Mundial de la Joventut. I es va passejar en aquest papa mòbil descobert pels carrers abarrotats.
de Rio de Janeiro. Són molt cristians allà. Sí. Bé, almenys, suposo que sí, com a tot arreu. El diari Ara, hi ha tres notícies i destacaré... I per què ho dius amb aquesta cara? Una té a veure amb el Rajoy, l'altra té a veure amb el Tata, que ja n'hem parlat prou, i l'altra té a veure amb el Lara Estiu. Bé, comentaré aquestes dues.
En moda, diu que els tops es fan més petits, com més puja la temperatura, més escurça la samarreta. I veiem, en fotografia, una model desfilant amb un top i amb un shorts. Un top tipus sostenidós. Sí, no és ja ni samarreta a meitat de panxa. És un top tipus sostenidós. Has de fotre un fart de febdominals per anar amb aquests tops. Clar, tu has de poder permetre. Sí, sí. I l'altra notícia que destaca... Jo no me'n compraré cap, eh? No? No.
Et quedaria bé, segurament. Un top, d'aquests tan amunt. Sí, això sí, fresquet segur. Però lleig, no podries seure. A més, aguantar la respiració tot el dia caminant pel carrer és horrorós. Ah, clar. Poc pràctic, també. Poc, sí, home, t'ofegues. I bé, la notícia de que el Barça tria a Tata, ja el veiem a ell en fotografia en un partit. I per últim, la Vanguardia, en la fotografia de portada la dediquen a l'equip espanyol de natació Sion Cronitzada, que va obtenir ahir la primera plata, la primera del Mundial,
que se celebra a Barcelona a la rutina tècnica, amb una ona carbonell impressionant. Ens diu que a Rússia es va endur l'or i Ucraïna el bronze. I en fotografia veiem a les nedadores de sincronitzada de la selecció espanyola que s'han adut aquesta medalla. Russes, eh, tu? No paren. Una canya de dones. Sí, sí. I és el que tenim avui a les portades.
Doncs molt rebé, el que farem ara tot seguit, sense deixar ni respirar l'amiga Andrea, és passar a les contraportades. O sigui, pensa que faràs bíceps i tríceps amb això, perquè clar, els pocs els diaris amb el seu pes polític que tenen i gires el diari, vas a buscar la contra i tot això que és gimnàsia. Sí, sí, sí, no, està bé. Ara falta que em pugui acabar de posar els tops aquests. He de buscar un exercici que em faci fer abdominals.
Com ho podríem fer? Podries estirar-te a terra, agafar els diaris amb la boca i anar-los girant amb la boca i així fas abdominal. És una mica complicat, eh? Girar diaris per poder-hi fer abdominals. Però, bueno, buscarem. Aviam si podem trobar algun exercici que sigui de cuir. Molt bé. El punt avui a la contra. Avui trobem la guia de viatges, el begul d'estiu, un article que fa l'Andreu Mas. Ja no fan entrevistes, ara fan articles diferents. I a l'estiu, no? Les contres, una mica? Sí, es nota molt, es nota molt, sí.
El punt avui ens diu l'herència dels monjos rodamons. La guia de viatges és una de les eines indispensables de qualsevol persona que vulgui orientar-se en un país desconegut. També és alhora testimoni històric dels canvis d'un país. Gràcies, diu, a les guies de viatges descatalogades, sabem quines monedes hi havia a la Unió Europea abans de l'euro i coneixem la quotidianitat del preu d'alguns serveis, com per exemple els transports. O sabem com era i com es vivia a la Rússia Soviètica, per només esmentar dos exemples.
I en aquest article parla d'aquest origen de les primeres guies de viatges. Ens parla del còdex Calixtí, una joia medieval, diu, d'incalculable valor. I també d'una de les primeres guies de Barcelona, que data del 1778. Turística. Guia turística del 1778. Porta per títol Barcelona a la mano. I aquest A amb accent obert.
i va ser editada per la impremta de Joan Santaner. És obra de Josep Falgava Márquez Bellón i al segle XIX diu que hi ha un autèntic esclat de guies sobre Barcelona. I ens diu també que les primeres guies eren paraumes de negocis. O sigui que en aquest article del punt avui a la contra ens parlen de l'origen de les guies de viatges. Interessant. Molt bé, doncs... Passem al periódico. Avui entrevisten...
Isabel Sánchez, que era auxiliar de vol a Espaner quan l'aerolínia va tancar i després d'un incert any i mig de l'atur ha aconseguit reciclar-se. Diu, als 35 anys no tens futur com a hostessa. Ella va treballar durant 15 anys a Espaner fins que la companyia va tancar. Diu que m'agradava el que feia, de fet aquesta mena de vida t'ha d'agradar, si no diu que es pot fer bastant dura. El dia que van tancar la companyia diu que va ser traumàtic, jo estava d'imaginària,
que és com es diu en Largot, està de guàrdia, i al matí vaig rebre una trucada i em van dir que estaven passant coses molt estranyes i a la tarda van comunicar el tancament de la companyia. Diu que va començar a buscar feina, però es va adonar que ja era gran per treballar en una companyia aèria i diu que recorda una xerrada que va tenir amb l'orientadora de l'oficina de l'atur quan li va explicar que s'havia dedicat els últims 15 anys i diu que li va semblar el més natural que busquessin feina en el sector del turisme, però ella va dir que no, que volia treballar
alguna cosa a l'administració. I bé, doncs, ara té una empresa virtual. S'ha aconseguit reciclar aquesta dona. Molt bé, sí, perquè a vegades dius, ostres, porto tota la vida fent això, ara jo què faig si només sé fer això? I quan et fots al cap que només saps fer una cosa, malament. Malament, malament. Molt bé. I a La Vanguardia, què diuen? A La Vanguardia avui tenim una entrevista...
Tremenda, d'aquelles que valen moltíssim la pena. Avui el Víctor Amé l'entrevista a Benet Cardó, que és supervivent de la Quinta del Víbaró. És un home que té 93 anys, que va néixer a Jornell, al Berguedà, viu a Barcelona, i el titular de l'entrevista ja directament sobta. Pobrets, no sabeu que us mataran a tots, es van dir. És un home que fa 75 anys el van cridar a la guerra d'alguna manera, tenia només 17 anys al març del 38,
i el van enviar al front del Segre. Anava a diuenves perdenyes i sense instrucció perquè tenien pressa. Els nacionals estaven avançant cap a Catalunya i la Generalitat recorria a lleves cada cop més joves. Diu que no tenia més remei. Diu que entén aquesta decisió, però va ser una decisió criminal perquè érem nens i van morir milers de nanos al front del Segre i de l'Ebre. Va veure coses tremendes, cavalls esbodellats, fum, espatecs de bales i abusos, cadàvers, pudor de pòlvora, ferits, moribunds que creaven a les seves mares,
Diu que el pitjor moment va ser la nit que vam rellevar una brigada de veterans. Es van quedar de pedra quan ens van veure. Diu, no oblido la mirada d'aquells homes agarrits que ens van dir, ai, pobrets, no sabeu que veniu al matadero? Diu, si encara porteu el biberó a la boca. I, doncs, per això es va quedar el nom de la lleva del biberó. Sí, del bibí. Déu-n'hi-do. Tremendo. I, bé, doncs, és la història que ens acosta avui el Víctor Amela a la contra de la Vanguardia. Molt recomanable. Què ens quedem?
Ens queda a l'ara, en un tema radicalment diferent. Avui ens acostem a la història de l'escriptora Roser Amills, que ha publicat M'agrada el sexe. Diu que el millor sexe és amb la parella estable. Diu que aquest llibre, M'agrada el sexe a les claus per a la felicitat sexual, es promociona com a llibre clau per gaudir de la felicitat sexual al segle XXI.
Diu que cada cop més dones tenen la necessitat visceral, com ella, de poder dir que els agrada el sexe i tenir una relació activa. I pel que fa al titular, que defensa el sexe amb parella, diu que jo dic que com que m'agrada molt el sexe, em decanto per la parella estable perquè és amb la que pots tenir millor sexe. La idea que amb un desconegut és millor és una fantasia, diu que no hem de menys tenir la persona que tenim al costat. Diu que hi ha més confiança i que ja tens tot això guanyat.
Molt bé. És l'entrevista avui al diari, ara a la Contra. Doncs hem fet repàs a portades, notícies destacades, portals digitals i també contraportades dels diaris que ens arriben aquí per la gentilesa del quiost mercat. Andrea, moltíssimes gràcies. A tu, Carles, que vagi bé. 13 minuts i arribem al punt de les 11 del matí. Ho farem amb un àlbum que es diu Random Access Memories. Ens ho porten Daft Punk, dos DJs francesos, que han triomfat aquest estiu amb una de les peces d'aquest àlbum. Moltes de les peces són bones, però el Get Lucky és una de les més sonades.
The legend of the phoenix All ends with beginnings What keeps the planet spinning The force from the beginning Love We've come too far To give up Who we are So let's raise the fire
Bona nit.
We've come too far to give up who we are. So let's raise the bar
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com Ràdio 2798.1
La música que en algun moment de la història de la ràdio fèiem servir per oferir-vos la previsió del temps, que doncs he trobat ara i m'ha fet nostàlgi allò de dir, mira aquesta música, te'n recordes de quan parlàvem del temps amb aquesta música de fons? Doncs mira, avui la fem servir per parlar-vos una miqueta de la previsió del temps, del que ens espera de cara a les properes hores, i el gran dominador i el que ens espera de cara a les properes hores, sense cap tipus de dubte, a més que tampoc no descobriré a sopa d'all, és la calor.
Tenim ara gairebé 27 graus amb un 72% d'humitat i això ens porta a parlar que ja tenim una temperatura de xafogó, ara, pràcticament a les portes de les 11 del matí, de 35 graus. Això vol dir que avui serà un dia d'aquells que costa, que s'ha de menjar amb forquilla i ganivet perquè costarà de pair...
aquesta calor tan important que tenim avui dimarts. I tots els mapes que hem consultat ens indiquen que avui dimarts encara és un dia que s'està prou bé, perquè a mida que vagi avançant, i sobretot la segona meitat d'aquesta setmana, la calor encara serà molt més marcada i molt més pronunciada. Sembla ser que avui podríem arribar a uns 29 graus de temperatura. La mínima d'aquesta nit tornarà a ser molt empipadora. Ha estat una nit difícil. Avui de conciliar el son ens hem quedat amb 22 graus i mig a Sant Jus, amb humitats molt elevades. Això sempre et porta...
sensacions d'aixafogor de 27-28 graus de nit i això és molt empipador a l'hora de conciliar el son i aquesta propera nit tornarà a ser d'aquelles que costa, que realment se't fa difícil poder tirar endavant amb aquesta calor si no t'estàs refrescant contínuament, t'estàs contínuament hidratant o gaudeixes d'un aire acondicionat que no és el cas.
El fet és que de cara als propers dies, el que dèiem, la tendència és que s'estabilitzi molt el temps. Avui encara podem tenir alguns núvolets alts, però de cara a demà, dimecres i sobretot el que resta de setmana, les temperatures tenen tendència a tirar força amunt. Com que avui encara hi haurà alguns núvolets a la nit, una mica de mala visibilitat, la mínima pot quedar al voltant dels 23 graus. Però creiem que de cara a dimecres i sobretot dijous i al cap de setmana podria baixar una miqueta aquestes mínimes. Cap de setmana no, dijous i divendres.
Les màximes estaran al voltant dels 30-31 graus. La màxima calor la gaudirem barra repetirem aquest cap de setmana, on es poden arribar a mínimes tan sols de 25 graus a Sant Jús. 25 graus de mínima. És una nit insuportable. Sort que és dissabte, nit i diumenge, doncs no treballem tots.
I sembla, i tot hi apunta, que l'estabilitat serà el gran protagonista. No esperem ni tempestes en zones de muntanya. Serà un temps molt tranquil i molt estable el que ens espera de cara als propers dies aquí a casa nostra. I d'altra banda, sembla, i anem buscant la possibilitat de fer previsions de cara a altres dies, la setmana que ve podria afluixar una mica la calor. O sigui, que de 31-32 podrien baixar...
a valors de 27-28, que sempre has d'agrair, tot i que seguirà fent calor i seguirà fent xafogó, doncs podríem respirar una miqueta amb molta calor. I tot amunta, i això ho anirem seguint, perquè ja estem parlant de molts dies vista que quan comenci la festa majoria hi ha una baixada una miqueta més important de les temperatures, sobretot el divendres dia 2 i el dissabte dia 3, però això falta tant que ja en parlarem més endavant. Aquesta és una mica la previsió del temps. Ara, de moment, a patir calor i a hidratar-nos força, perquè la calor apreta, que és quan toca.
S'ha fet una versió del clàssic de l'any 78 de Rod Stewart, a càrrec d'un DJ que es diu Zimmer, del Do You Think I'm Sexy, i això ens portarà a les 11 en punt del matí. Vinga, fins ara mateix.
Gràcies.
Fins demà!
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. Un home ha matat presumptament una dona de nacionalitat xinesa a la ciutat de Barcelona i hores després ha estat detingut. Es tracta d'un home de 43 anys que tot a punta va agredir aquesta noia ahir a la nit en un pis del districte de l'Eixample, on, segons fons dels Mossos, s'exercia la prostitució. Els Mossos van rebre un avís cap a dos quarts d'onze de la nit, alertant que una dona havia estat agredida i quan els agents hi van arribar la van trobar greument ferida. A la jove la van traslladar a l'hospital, però finalment ha mort.
L'àrea d'investigació criminal de Barcelona dels Mossos d'Esquadra va desplegar un dispositiu que ha acabat aquesta matinada amb la detenció del presumpte autor de l'homicidi en un municipi que no s'ha concretat a la comarca de l'Anoia. Ara el detingut és en dependències dels Mossos en aquesta comarca l'espera de passar a disposició judicial.
La presència de venedors amb volants al municipi del Vendrell, al Baix Penedès, s'ha reduït aquest estiu a la meitat en relació al mateix període de l'any passat. Ho ha avançat a la xarxa de comunicació local l'alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, que destaca però que no poden abaixar la guàrdia. Les primeres dades que tenim d'aquest començament d'estiu és que fins i tot estem millorant els resultats de l'any passat. El zero absolut és pràcticament impossible d'assolir, però en tot cas hi hem d'anar treballant per anar-ho aconseguint.
La nostra tasca, la nostra feina és avançar en aquest procés i jo crec que ho estem aconseguint de forma prou correcta. Ara caldrà veure com es va desenvolupant el reste d'estiu. Carnisser ha destacat també l'èxit de la campanya Fem Pinya, que han posat en marxa aquest estiu també per recaptar diners i poder fer front a l'increment de despeses motivades per la reducció de les beques menjador que dona la Generalitat.
El port de Barcelona ha superat el milió de creueristes durant els primers sis mesos de l'any. Aquesta xifra suposa un increment del 15% en el nombre de passatgers i respecte a l'any passat. Fins al juny, el port de la capital catalana ha registrat 351 escales de vaixells turístics, dels quals...
Més de la meitat tenien sortida o arribada a Barcelona. La capital catalana és líder a Europa pel que fa a greueristes i la quarta ciutat del món amb major nombre de passatgers. La previsió per enguany és assolir els 2.600.000 passatgers, igualant el rècord històric aconseguit l'any 2011.
L'alcalde d'Altafulla, Fèlix Alonso, reuneix aquest matí a Madrid amb el secretari general d'Infraestructures per explicar-li la seva oposició al projecte del Ministeri sobre el tercer fil ferroviari a la demarcació de Tarragona. Un dels principals motius és que si el projecte va endavant, Altafulla es quedarà sense la meitat dels trens que ara paren en aquest municipi. Alonso ho ha explicat a la xarxa.
Altafulla el 50%. Tots els que venen del sud, o sigui que venen perquè ens fem l'aire de Tortosa, ja no s'aturarien ni a Tarragona, ni a Altafulla, ni a Torra de Barra. Això a Altafulla le significa un 50% dels trens. I a la tornada és lògicament el mateix. A Tarragona le significa un 60% dels trens.
L'Ajuntament d'Altafulla és l'únic de la demarcació de Tarragona que ha presentat un recurs contra el projecte del tercer fil, tot i que l'Ajuntament de Tarragona també s'hi havia mostrat en contra. Un veí del municipi de Capdebànol, el repollès de 72 anys i amb Alzheimer, està desaparegut des de diumenge a la tarda. La recerca es va iniciar ahir després que l'home no es presentés al centre de dia d'aquest municipi.
Bombers, Mossos, Policia Local i també Protecció Civil el van estar buscant ahir fins que es va fer fosc. Avui s'ha reprès el dispositiu en direcció Campelles, que és on alguns veïns el van veure per últim cop. Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil han detingut a l'aeroport del Prat un narcotraficant d'origen colombià que estava reclamat per la policia dels Estats Units des de l'any 2007.
Segons fons policials, l'home està acusat de pertanyar a una organització criminal que introduïa importants quantitats de cocaïna al país nord-americà. Se l'acusa d'haver-hi entrat més de 100 quilos d'aquesta droga i haver blanquejat els diners obtinguts amb la distribució. Actualment, el detingut es trobava en situació il·legal a Espanya i utilitzava documentació falsa.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Des de les 9 del matí, la Junta Directiva del Futbol Club Barcelona està reunida a casa del president Sandro Rossell per ratificar el fitjatge del tècnic Gerardo Tata Martino, que si no hi ha cap sorpresa serà el substitut de Tito Vilanova a la banqueta blaurana a l'entrenador argentí de 51 anys.
i ex-tècnic del Niu els firmaria per dos o tres anys i vindria acompanyat del seu ajudant Jorge Pautasso. Més qüestions també en futbol. Avui a les 12 del migdia el centre d'esport Sabadell juga el primer mistós de la pretemporada, un afrontament contra el Futbol Club Tòquio, la ciutat japonesa. Serà segur un partit especial per al jugador del Sabadell, sota Antanave, que s'enfronta al seu ex-equip. I parlem dels Mundials de Natació que s'estan disputant a Barcelona. Avui a les 12 del migdia el moll de la fusta, la catalana Erika Biaezija, competeix a la prova de 10 quilòmetres en aigües obertes.
Avui al matí, la parella de natació sincronitzada, Mona Carbonell i Margalida Crespí, han aconseguit la segona millor marca provisional a la fase preliminar del duet lliure. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. El ple municipal d'aquest mes debatrà la gestió directa del punt d'informació de l'habitatge a partir d'ara per part de l'Ajuntament. És un servei que es presta des de l'oficina de Promunsa, però ara l'assumirà el consistori.
Un altre dels punts a l'ordre del dia inclou l'aprovació inicial de la supressió del menjador i de la cafeteria del centre social al mil·lenari. Sembla ser que aquests serveis són deficitaris i l'Ajuntament ha decidit prescindir-ne. Això sí, s'ha arribat a un acord amb altres bars i restaurants de la zona perquè assumeixin el volum d'usuaris del mil·lenari que vulguin dinar o sopar fora. A través d'aquest acord, el consistori abonarà la diferència del que costa el menú del mil·lenari amb la del nou restaurant durant un any. El ple del juliol també té previst aprovar de forma inicial el reglament de participació ciutadana
i dues mocions. Una d'elles la presenten al PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just, a instàncies de l'Associació de Veïns sobre les participacions preferents de les entitats bancàries. L'altra moció la presenta el grup socialista per donar suport als clubs i entitats esportives catalanes davant l'acció d'inspecció de treball. La sessió començarà dijous a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Arts plàstiques, idiomes, desenvolupament personal i noves tecnologies formen part de l'oferta dels cursos de Can Ginestà i el Centre Cívic Joan Maragall a partir del setembre. A Can Ginestà, per exemple, hi ha cursos per joves i adults relacionats amb les arts plàstiques com ara la bastra, ceràmica, històries de l'art i torn, entre d'altres. Els cursos costen entre 55 i 75 euros per trimestre. I al Centre Cívic Joan Maragall hi ha cursos de desenvolupament personal com yoga, zumba o tai chi chi kung i patchwork.
També hi ha grups de conversa en diferents idiomes, com l'anglès, el francès o l'italià, i cursos de noves tecnologies. A més a més, hi ha propostes noves com el curs de Bollywood, el d'identitat digital i networking i el de creació del currículum online. Els preus es mouen entre els 70 i els 85 euros al trimestre, però aquests dos últims costen 21 euros en 24 per 3 sessions.
I acabem recordant que els grocs i els blaus tindran un dia propi per festa major. El dels grocs serà el primer dia de festa, el dia 1, i el dels blaus, dilluns 5 d'agost. Queden menys de dues setmanes perquè arrenqui la festa gran de Sant Just. L'activitat del primer dia es concentrarà a la plaça Verdaguer, amb el dia groc i el pregó, a carrac de gentil i flor de neu, els gegants de Sant Just. La festa major portarà a Sant Just un munt de concerts, activitats infantils, apats populars, entre moltes altres propostes. Un cop més, les entitats santjustenques i el nucli s'han posat al cap davant de la preparació...
de la programació amb la col·laboració de l'Ajuntament. I per cert, ja podeu comprar els tickets per assistir a la Fideguada Popular el dia 3 d'agost per 7 euros al Casal de Joves. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora. També al Sant Jus Notícies, edició migdia a partir de la 11.05. I mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
I tried carrying the weight of the world But I only had two hands Hope I get the chance to travel the world But I don't have any plans Wish that I could stay forever this young Not afraid to close my eyes Life's a game made for everyone And love is a prize
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
Arriba a Sant Jus el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics i internacionals, el mètode automatís i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Lluís d'Esvern. Sant Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs aquí tenies una cançó que és novetat d'aquest 2013, tot i que la melodia que sona de fons té petites o grans records del Carles Whispers de George Michael. Escoltàvem això que es diu Out of Your Mind, que canta James Douglas amb la col·laboració de Sharam Jay.
Parlem-ne ara.
La màquina del temps. Doncs saludem directament, com sempre, amb aquesta sintonia la Léa Ardenuí. Molt bon dia, Léa. Bon dia, Carme. I avui, a més a més, comencem directament, sense més preàmbuls. Comencem. Aquesta setmana anirem a l'any
Per parlar del producte alimentari empaquetat, derivat de diferents cereals com l'arròs, el blat de moro o la cibada, donant com a resultat flocs de cibada, flocs de blat de moro o flocs d'arròs, que es comercialitza per ser consumit durant l'esmorzar. Avui parlem dels cereals per a l'esmorzar i, més concretament, dels quelogs.
I, per tant, ens anem cap a un país estranger. Als Estats Units. Ens hem quedat a prop de casa, per tant, avui sí que ens anem lluny. Avui anem als Estats Units, sí. Descobrirem l'origen dels Kellogg's, els cereals per l'esmorzar, i per fer-ho haurem de parlar dels seus inventors. Sí, n'hi ha més d'un. Sí, sí, són dos. Són els germans Kellogg's. En John Harvey Kellogg i en Will Kate Kellogg.
I començarem parlant del germà gran, que de fet és qui té una biografia més interessant i curiosa. En John Harvey Kellogg, que va néixer el 26 de febrer de 1852 a Tyron, Nova York, i va morir el 14 de desembre de l'any 1943, força gran, a Battle Creek, Michigan. En John va ser un metge nord-americà, conegut per haver dirigit el sanatori de Battle Creek i fent particular èmfasi en la nutrició, l'exercici físic
i l'ús terapèutic dels enemes. En Kellogg va ser un ferm partidari del vegetarianisme i se'l coneix bàsicament per l'invent, com ja hem dit, dels cereals per l'esmolzar, els cornflakes.
Per tant, continuen parlant de la seva biografia. Sí, en John es va llicenciar com a metge el 1875, als 23 anys, i al cap de 4 anys es va casar a Nova York amb la Ella Erbil Eton. Segons el propi Kellogg, el matrimoni no es va arribar a consumar mai. Mai. Mai. No, no. En els seus escrits indica que es tracta d'una abstinència lliurement escollida, d'acord amb els seus principis.
Com a conseqüència de tot això, la parella va viure sempre en cases separades i no van tenir, evidentment, fills biològics. Però sí que en van criar més de 40 i en van adoptar legalment a 7 d'ells. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Ja veiem que és una mica... Estrany, eh? És bastant peculiar. Peculiar, aquest home. Del que hem anat trobant fins ara...
Sí. Com ja he dit, en John Kellogg va guanyar molta fama treballant al sanatori de Battle Creek, el qual dirigia seguint els preceptes de l'Església Adventista del Setè Dia. Ara potser entenem una mica això d'abstinència. Exacte, ens porta cap a algun lloc estrany, no? Sí. Què és l'Església Adventista del Setè Dia? Doncs és una denominació religiosa cristiana, fundada com a tal l'any 1863 als Estats Units,
i actualment la seva implantació arriba gairebé a tots els països del món i es presenta a tots els continents. Les seves dues principals característiques són que creuen que Crist tornarà a la Terra, imminentment, però no tenen la data concreta, i que en vigència del quart manament, el dissabte s'ha de mantenir una comunió especial amb Déu. A més a més, pel que fa a la salut, els adventistes es caracteritzen o són coneguts per dur un estil de vida saludable i ordenat.
Per tant, en John Kellogg, com a seguidor de l'església adventista, creia en els beneficis de la dieta vegetariana i l'exercici. En Kellogg assegurava, a més a més, que els intestins de tots i cadascun dels seus pacients volia que fossin convenientment irrigats amb aigua, tant per dalt com per baix, és a dir, tant per la boca com pel recte. En John Kellogg estava en contra de l'ús de la cirurgia per curar malalties.
Ja fossin intestinals o d'altres tipus? Bé, un metge en compte de la cirurgia. Complicat, no? Encara que estiguéssim al final del segle XIX, se suposa que és quan tot va començar a avançar una mica cap a aquest camí. Però ell no, ell no. Aquest grup que sentim es diu Kellogg. O sigui, no què? Ostres!
És una mica... repé, no? Una mica. En fi, l'artirurgi predilecte del John Kellogg era una màquina per aplicar ènemes. Què és una ènemes? És una preparació líquida injectada al recte, al cul, vaja, com a remei o aliment. Amb aquesta màquina en John podia injectar 15 galons d'aigua, o sigui uns 57 litres, en els infortunats intestins d'un pacient en qüestió de segons.
Dic infortunats perquè tela. A més a més d'aquesta injecció d'aigua, també havien d'ingerir una pinta, que és un mig litre, d'iogurt, la meitat ingerida de forma normal, per la boca, i l'altra administrada per via rectal, també. Estava una mica obsessionat, aquest home. D'aquesta manera, en John creia que, o deia, que es planten els microbis protectors en el lloc en què són més necessaris i poden prestar un servei més efectiu.
El iogurt servia per renovar la flora intestinal. Però bé, diguem-ne que l'introduiria d'una manera curiosa. Estranya, exacte. Però atenció! En els casos en què els seus tractaments no tenien l'efecte desitjat, Enkelo donava la culpa a la masturbació secreta del pacient. Clar, és un mètode bastant fàcil, no? Perquè segurament potser era difícil que s'equivoqués. Exacte.
En Kellogg va ser un entusiasta activista contra la masturbació, arribant a recomanar mètodes força extrems. En una de les seves obres, titulada Tractament contra l'autoabús i els seus efectes, va escriure El remei contra la masturbació, que resulta gairebé infal·lible en nens petits, és la circumcisió. L'operació l'ha de realitzar un cirurgià, aquí sí que confia, la cirurgià. L'operació l'ha de realitzar un cirurgià sense administrar anestèsia.
perquè així el breu instant de dolor durant l'operació tindrà un efecte saludable en la ment de l'individu, més si s'associa amb la idea de càstig. Per favor, pobres nens. Déu-n'hi-do, eh? És l'inventor dels cereals. No, no, sí. Que no oblidem que només estem parlant d'això. Sí, sí.
També va assegurar, però això ja com... Molt bé. Anecdòtic? Sí, com a anecdòtic, que la masturbació era la principal causa de l'acné i de tenir atrofiats els testicles. I deia que encara aquesta de l'acné s'havia anat estant bastant més endavant, no? Sí, es deia bastant. Com ja hem dit abans, Enkelops creia que la gran majoria de malalties podien ser mitigades mitjançant un canvi a la flora intestinal. Les bacteries dels intestins podien o bé afavorir o bé obstaculitzar el funcionament del cos, segons Enkelops.
El doctor creia que una dieta pobra afavoria l'aparició de bacteris dolents que podien infectar d'altres teixits del cos. Per tant, si es seguia una dieta vegetariana equilibrada i rica en aliments laxants, amb molta fibra i baixos en proteïnes, la flora intestinal millorava. Aquesta millora es podia aconseguir amb la dieta o amb els ènemes, com ja he explicat abans. I llavors tornem endarrere perquè què en sabem del seu germà? Sí, en parlem del John però i el Will.
Doncs bé, en Will Kate Kellogg, anomenat generalment WK Kellogg, que és el més conegut dels cereals, va néixer el 1860, era el petit, i va morir el 1951, també molt gran. En Will va començar com a director administratiu del sanatori que dirigia el seu germà. En aquells moments, l'esmorzar tradicional de la gent amb una mica de poder, amb una mica de poder adquisitiu, constava d'ous i carn. Els pobres, en canvi, menjaven cibada, cuita, farinetes i altres cereals bullits.
Durant anys en Will va ajudar el seu germà en la investigació dirigida a millorar la dieta vegetariana dels pacients del sanatori. Aquells volien millorar tot el tema de la dieta, com ja he dit abans. Era una obsessió d'en John. I en Will l'ajudava. Feien especial incís en la recerca d'un substitut del pa digerible després del procés d'abullició.
Així doncs, el 8 d'agost de 1894, els germans van deixar accidentalment una olla de blat bullit reposant mentre resolien assumptes del sanatori. Quan van tornar, van trobar que el blat s'havia alterat, però com que tenien un pressupost estricte, van decidir seguir amb el procés de laminació de costum. El procés era forçar amb uns rodets el blat fins a obtenir una massa de fulles primes llargues. Clar, la seva sorpresa va ser que el que van obtenir aquest cop van ser petits flocs, els quals van torrar
I van servir els pacients, en castellà els copos. Sí, els copos d'avena, no? Exacte. Doncs els pacients els hi va encantar. Així, doncs, tot va ser fruit d'un error. Finalment, en Will i en John, el doctor i l'industrial, es van unir allà el 1897 i van fundar la companyia Sanitas Food Company per produir cereals integrals. Però la cosa no va durar gaire.
Els Kellogg's van acabar discutint sobre si havien d'afegir o no sucre als cereals. En Will, el germà petit, l'industrial, creia que sí, que si s'afegia sucre es farien més apetitosos. Però, evidentment, el doctor partidari de l'abstinença sexual creia que els aliments picants o dolços augmentaven la passió. A favor. Sí.
Per tant, el cereal de blat tenia una propietat antiafrodisíaca que disminuria el desig sexual i si li afegien el sucre li traurien aquesta antiafrodisíaca. Per tant, no, no, no. Ell no volia sucre. Tenia una malaltia, aquest senyor. En John. En John, sí. Com molta gent, amb aquesta mena d'acastració així... En fi, mental. Sí. Com que no van arribar a cap consens, en Will va acabar creant la seva pròpia companyia el 1906, la Battle Creek Toast Corn Flake Company,
que és una cosa així com la companyia de la fulla de blat torrada, que als anys 20 es va convertir en la Kellogg's. Els germans no van tornar a parlar mai més i en John va crear, pel seu compte, la Battle Creek Food Company per fabricar i vendre productes derivats de la soja. Mira, ha avançat també els seus temps. Sí, no, no. Però bé, com sigui... En alguns aspectes. Qui va triomfar va ser en Will.
que es va acabar convertint en milionari i en el rei dels cereals, que és un aliment que ara no falta a cap de les nostres cases i que té aquests orígens que hem conegut avui, curiosos. Sí, sí, molt curiosos, ben bé. És aquelles coses que a vegades fa gràcia saber d'on venen, segons quins invents o quins elements de la vida quotidiana i que acabes trobant amb històries sorprenents, com en aquest cas la dels germans Kellogg's,
que donen nom a aquests famosos cereals que, com deies, són per totes les cases del món. Sí, que tots mengem o hem menjat. Exacte. Doncs gràcies, Lea, per presentar-nos un invent més aquesta setmana. Tornem a parlar la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Que veus molt bé i bon dia. Adeu. Dreaming of your tender kiss.
Guilty, we're all guilty Guilty, we're all guilty Guilty, we're all guilty
Els millors plats de Sant Just
els tastaràs al restaurant El Niu. Tenim una gran varietat de plats tradicionals innovadors, tot combinat amb el millor servei i la millor qualitat des de fa més de 20 anys. Perquè gaudeixis menjant a un bon preu, t'oferim els nostres menús de migdia a 12 euros i mig i, si prefereixes un bon sopar, també tenim menú de nit per 16 euros i mig. I als caps de setmana també servim menús al migdia i a la nit per 20 euros i mig.
Vine al Niu i tasta les nostres famoses fondis artesanals, formatges i paters i tria un bon gin tònic de la nostra carta especial. Per fer la teva reserva, truca al 93 473 40 58 o entra a restaurantalnius.com. Restaurantalniu. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concert al cinema. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Don't you share your smile with anyone else but me.
I want to touch your heart I want to crush it in my hands Make you plead and cry as you give up all the lies We're not lovers, not more than friends Put a flame to every single word you ever said
Fins demà!
Fins demà!
Doncs abans escoltàvem un clàssic dels anys 80, el Guilty, de Lime, un grup canadenc que triomfava en l'època de la música disco de principis dels 80, i ara una de les actualitats musicals d'aquest 2013, l'últim senzill de Carly Rae Jepsen, aquest Tonight I'm Getting Over You, 20 minuts i les 12 del matí.
Als 98.1 de la FM tens tota la informació local amb bolletins horaris i dos informatius al migdia i al vespre. Sigues el primer a saber que passes en just. Ràdio d'Esvern. Ens agrada estar amb tu.
Ha arribat l'hora de parlar de cuina, per això tenim a la Carme Amador. Bon dia, Carme. Hola, què tal? Què tal? Avui... Com estàs, amb aquest moranet que tens? A veure. Ai, aquesta joventut.
Avui continuem amb aquesta secció de receptes. Avui... Avui farem un risotto amb espinacs. Molt bé. M'agrada molt tot, o sigui que... Tant el risotto com els espinacs, o sigui que prendré bona nota. Bé, i a més és un plat perquè ara diu que està bastant de moda el tema dels túpers. Bé, els túpers de la carmanyola, perquè ara no es pot dir túper, perquè túper és una marca.
Sí, però això és veritat que costa molt. Costa molt perquè el tuper... Sí, el tuper. Bueno, catalanitzem ja. Catalanitzem tot. Però també serveix per menjar-t'ho fred, eh? Bueno, aquí agafem les espinaques, si poden ser fresques, sempre ho dic, i si no, congelades, que també estan boníssimes, eh? Agafem les espinaques, les passem... No les bullim, les espinaques, eh? Per la paella. Espinaques, només per la paella, amb una miqueta d'oli, ja veuràs que elles soles...
Perquè ara hi ha les espinaques aquestes que es diu baby, que no tenen ni tronco. És que ja ens ho posen cada vegada més fàcil. Agafem aquestes espinacas, les passem per la paella, o si les voleu bullir una miqueta, però teniu la feina d'escórrer-les, o sigui que són una tonteria. Tenim ja les espinaques a part. Agafem l'arròs, que és el que porta més temps, i bullim uns bolets.
Jo de l'arròs hi ha molta gent que diu 12 minuts, jo l'arròs quan està cuit és quan el trec. No me'n refio massa perquè eren arrossos de diverses classes i uns costen més que els altres. Jo en compro un amb una empresa que no diré quina és, que és Precocinado, que va ser pinyon fijo, eh? Que llavors no el tens ni que bullir. Sí, bueno, això ho tenen tots els súpers, eh? Un arròs precuinat que ja... Quan ja tens les espinaques fetes, el barreges amb les espinaques i ja...
ja es cou. Llavors aquí hem fet les espinaques, tenim l'arròs, fem una picadeta amb all i llavors posem el tomàquet, fem un espèixer sofregit, tirem una miqueta de vi per donar-li una miqueta de gràcia a la cosa, agafem la mozzarella, en aquest cas sí, i la passem també per la paella, que la mozzarella es desfà una miqueta. Clar, i així no queda com la ricota o una cosa d'aquestes que queda més
més forta la mozzarella es desfa en seguida o sigui que són xac-xac, dos minuts agafem l'arròs, les espinaques ho afegim al sofregit una miqueta d'all, una miqueta de tomàquet ratllat no massa jo sempre ho insisteixo però perquè el tomàquet amb exageració et fa malbé un plat perquè el tomàquet és àcid és veritat d'aquest punt d'acidez que et s'ha de vigilar
Ja està, vull dir, és que és un plat econòmic, més barat que això ja és impossible, i seníssim, un risot amb espinaques. I tant, i molt complet, també. I complet, que hi pots posar sempre les picades, no s'obedeu mai de les picades, amb amelles, amb anous, jo saps el que faig? Amb el pica-pica, ho tinc sempre. Agafo, per exemple, 100 grams d'amelles, 100 grams d'avellanes, ho pico i ho poso en un deixó de vidre, i ho poso a la nevera, i sempre ho tinc fet. Clar.
I és la manera, també, de poder-ho tenir sempre a punt. I és la manera, sobretot els que vivim sols o que cuinem per un altre sols, és una manera de tindre... Perquè si ara em vaig a fer una picada, ja la tens feta. Clar. I ja està, és un risot amb espinaques que no té més, eh? No, no, doncs una bona proposta. I és un plat complet, la verdura i els hidrats de la pasta. Perfecte, Carme. Doncs moltes gràcies. Fins demà. Fins demà, bon dia. Adéu.
Gràcies a vosaltres, no l'alteguït por tu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc amb foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
No, I turned wrong, left your hearts old Is that what devils do? Took you so long, where only fools go I shook the angel and young Now I'm rising from the crowd Rising up to fuel
I need to know now, know now Can you love me again? I need to know now, know now
Fins demà!
Fins demà!
Doncs aquí tenies John Newman i aquesta història tan impressionant com és el Love Me Again, una de les novetats d'aquest estiu 2013.
I a poc a poc ens anem apropant a aquest punt horari de les 12 del matí. Ara ho farem amb una cançó que es va dir-te fa un parell d'anys. Era càrrec d'Axwell. Ens portava una història que es deia I found you, però no fa masses dies han editat un remix que es diu Diplomàtic, Diplomàtic Remix, i que nosaltres volem compartir amb tu aquí a la sintonia del just a l'estiu. Abans no arribem al punt de les 12 del migdia, moment en què connectarem amb la xarxa i amb els serveis informatius d'aquesta casa. Així doncs us deixem amb Axwell i aquesta nova versió del clàssic I found you.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Doncs aquí tenies aquesta producció que ens arriba des de Suècia. Ell es fa dir Axwell. Ara són més coneguts perquè s'han ajuntat tres DJs. L'Axwell, el Sebastian Ingrosso i també l'Steve Angelo, tres DJs reconeguts a Europa, s'han ajuntat i han format això que es diu Swedish House Mafia, que han editat, doncs, diversos discos ja en aquests dos últims anys.
però l'any 2009 editava aquesta cançó el senyor Axwell en solitari amb aquest I Found You, amb una versió força especial que han editat aquest 2013 i que nosaltres ara compartíem amb tu. Abans no arribem al punt horari aquest tan bonic que és el de les 12 del matí, moment de connectar amb els serveis informatius de la xarxa i després amb els d'aquí de casa nostra, Ràdio d'Esvern. Després tornem a molta més teca aquí, el just a l'estiu.
Als 98.1 de la FM tens tota la informació local amb bolletins horaris i dos informatius al migdia i al vespre. Sigues el primer a saber que passes en just. Ràdio d'Esvern. Ens agrades tant tu. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. La venda amb volants s'ha reduït d'un 50% al municipi del Vendrell, al Baix Penedès, aquest estiu. Ha assegurat aquest matí en declaracions a la xarxa de comunicació local l'alcalde d'aquesta població, Martí Carnicer. No obstant això, els Mossos d'Esquadra es mostren més prudents i asseguren que encara és precipitat parlar d'una reducció.
de la venda amb volant, de la venda a la manta. Octavi, Jesús Ruano, inspector en cap dels Mossos al Vendrell, diu que la venda amb volant s'ha, com a mínim, estabilitzat a la zona.
És molt precipitat treure conclusions sobre xifres. Nosaltres el que sí que detectem és un número de venedors que es manté estable. Ja l'any passat vam aconseguir que hi hagués un número de venedors, doncs això, entorn a la vintena, trintena, molt puntualment aquest número puja en algun dels dos municipis, o en Calafell o en Mendrell, però es manté estable.
En municipis de la Costa Daurada, com Cambril, Salou, Calafell o Albandrell, s'ha multiplicat en els darrers anys la presència policial per evitar l'augment de venedors ambulants. A dos quarts de dues del migdia s'inaugurarà el túnel de la carretera nacional 145 per agilitzar el trànsit viari entre la seu d'Urgell i Andorra. La inauguració es farà amb dos anys de retard respecte del calendari inicialment previst per les aturades que ha anat patint l'obra per les retallades.
L'alcalde de la Seu, Albert Batalla, ha lamentat la demora en declaracions a la xarxa de comunicació local, però ha celebrat que s'hagin accelerat els treballs d'asfaltatge en els darrers mesos. És un dels punts més complicats de la carretera. El fet de deixar l'obra oberta és com una ferida infectada que no es cura, per entendre'ns. I, per tant, hi ha hagut una agilització important pel que fa a l'asfaltatge de la carretera. I des de fa uns mesos, la gent que utilitzem aquesta via, en gran part,
l'hem utilitzat per un nou asfaltatge i faltava aquesta part del túnel que realment ja és per completar la totalitat de l'obra i que realment donarà més seguretat, més garantia a les comunicacions entre la seu i Andorra. El nou túnel està situat a la sortida de la seu d'Urgell. Cada dia hi passen uns 2.000 veïns i veïnes d'aquest municipi que van cada dia a Andorra a treballar i es sumen els milers de persones que visiten cada any el país veí. L'acte el presidirà la ministra de Foment, Anna Pastor.
Justament, un altre alcalde anirà al Ministeri de Foment aquest matí, a Madrid l'alcalde d'Altafulla, per demanar explicacions sobre el tercer fil ferroviari. L'Ajuntament d'aquest municipi del Tarragonès ha presentat un recurs contra el projecte de foment perquè no està exposat a informació pública i tampoc té la declaració d'impacte ambiental.
Està pendent de passar a disposició judicial l'home que presumptament ha matat una dona al districte de l'Eixample de Barcelona. Va passar ahir a la nit en un pis on s'exercia la prostitució. A la noia la van portar a l'hospital, víctima de l'agressió, però va morir després d'ingressar al centre sanitari. L'home ha estat detingut en un municipi de la noia. A l'hospital de Santa Tecla de Tarragona avui s'intentarà arribar a un acord sobre el nou conveni laboral. El text va expirar el 7 de juliol i, entre d'altres mesures, la direcció de l'hospital vol retallar salaris. Reus Digital, Josep Cartanyà, bon dia. Bon dia.
Els representants dels treballadors de l'Hospital Santa Tecla de Tarragona es reuneixen aquesta tarda amb la direcció del centre per intentar arribar a un acord per signar el nou conveni laboral. De moment, les postures segueixen distants. La nova proposta del patronal de la xarxa sanitària Santa Tecla preveu una reducció del 5% dels sous, la retirada de la paga de la dalt, l'augment de la jornada laboral i una baixada d'incentius per objectius. Si això és així, els treballadors es negaran a signar cap acord. Emilio Solat, delegat sindical de la CGT, el Comitè d'Empreses de l'Hospital Santa Tecla.
És impossible acceptar aquesta proposta perquè és molt inferior i a part volen que cedim, diguéssim, que part del sou, les DPOs que serien objectius, les pagues i reducció del salari d'un 5%. Llavors, de moment, les negociacions estaven tancades. Cal recordar que el passat 7 de juliol va vèncer l'actual conveni que regeix l'hospital. La manca d'acord per tirar endavant un nou conveni pels hospitals concertats del conjunt de Catalunya ha obligat a cada centre a negociar els convenis per separat. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Ja és oficial, el Futbol Club Barcelona acaba de comunicar que Gerardo Tata Martíno és el nou entrenador del primer equip de futbol del Barça per a les pròximes dues temporades. Encara no se sap quan arribarà a Barcelona per firmar el contracte, fer la presentació oficial i començar a treballar amb l'equip. El substitut de Vilanova, argentí de 51 anys, té una dilatada trajectòria al futbol sud-americà on va ser entrenador del Newells. L'exjugador i entrenador argentí Ángel Cap assegura en declaracions a la xarxa de comunicació local que Gerardo Martíno mantindrà la filosofia Barça.
Martino no va a modificar la esencia futbolística del Barcelona, todo lo contrario, la va a reforzar y por lo tanto no va a venir con Martino. Otra cosa sería si viene un entrenador que tiene otra manera de pensar el fútbol, entonces ahí sí que se agotaría la paciencia inmediatamente, pero con Martino no va a ocurrir ese problema.
També en futbol a aquesta hora comença el Japó, el primer partit amistós de la pretemporada del centre d'esport Sabadell. Els arraquinats s'enfronten al Futbol Club Tòquio, l'exequip del migcampista del Sabadell sota Antanave. I amb bàsquet el Barça acaba d'anunciar el fitjatge de l'Ale Pivot Bojan Matjver, que firma per un any amb opció a un altre. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. El ple municipal d'aquest mes debatrà la gestió directa del punt d'informació de l'habitatge a partir d'ara per part de l'Ajuntament. És un servei que es presta des de l'oficina de Promunça, però ara l'assumirà el consistori. Un altre dels punts de l'ordre del dia inclou l'aprovació inicial de la supressió del menjador i de la cafeteria del centre social per a la gent gran al mil·lenari. Sembla ser que aquests serveis són deficitaris i l'Ajuntament ha decidit prescindir-ne.
Això sí, s'ha arribat a un acord amb altres bars i restaurants de la zona perquè assumeixin el volum d'usuaris del mil·lenari que vulguin dinar o sopar fora. A través d'aquest acord, el consistori abonarà la diferència del que costa el menú del mil·lenari amb la del nou restaurant durant un any. El ple del juliol també tractarà dues mocions. Una la presenta en el grup del PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just, a instàncies de l'associació de veïns, sobre les participacions preferents. I l'altra moció la presenta el PSC per donar suport als clubs i entitats esportives
davant l'acció d'inspecció de treball. La sessió serà dijous i començarà a les 7 a la sala de plens de l'Ajuntament. Més de 800 persones han donat sang del tipus zero negatiu els darrers dies a Catalunya. D'aquestes, 73 ho han fet per primera vegada. Una bona notícia pel Banc de Sang i Teixits que tenia les reserves de sang del grup zero negatiu sota mínims.
Amb aquestes donacions l'estoc s'estabilitza una mica però cal seguir donant sang perquè continua la necessitat d'obtenir més donacions de zero negatiu. La setmana passada les reserves estaven molt baixes i des del banc de sang i teixits feien una crida per fer donacions del tipus zero negatiu. Només un 8% de la població té aquest grup sanguini i des de dimecres més del 24% dels donants que han donat sang han estat d'aquest tipus. S'ha de tenir en compte que el grup zero negatiu o RH negatiu és un grup sanguini universal que pot ser transfosa a qualsevol malalt.
I acabem destacant que l'1 d'agost s'obrirà el període per fer les inscripcions per participar de les setenes jornades de patrimoni del Barç Llobregat. Porten per títol el patrimoni cultural generador d'activitat econòmica i se celebraran el dia 27 de setembre a la colònia Güell.
Un dels objectius de les jornades d'enguany és contemplar el patrimoni de la comarca com una font d'ingressos imprescindible per fer viable la seva conservació. Les inscripcions estaran obertes de l'1 al 20 d'agost i s'hauran de fer a través del web albasllobregat.cat barra Jornades de Patrimoni 2013. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició Migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just
Al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Ver que ya no piensas en mí.
que ya no crees en la gente que tomas pastillas rosas y te has vuelto ni lista y sueñas con no soñar y entraría en tu luz con una canción sencilla tres notas y una bandera tan blanca como el corazón que late en tu cuerpo de niña
Estaría tan lejos de ti que ya no recuerdo el momento en que te dije por última vez que el cielo se está abriendo y se abre bajo tus pies y quiero que vengas conmigo.
Fins demà!
Estaría tan lejos de ti.
A cualquier otra parte.
A cualquier otra parte.
Arriba a Sant Jús el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick Express School. Inaugurem la primera setmana de setembre. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nosa de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs aquí les teníeu. Ell es diu KTV i ens portava això de What love is made of. Amb elles superem el punt d'un quart d'una del migdia.
Ens costava dir l'hora. I la temperatura a Sant Jús ara ja és de 28 graus i mig, amb un 70% d'humitat. Déu-n'hi-do, anem a mirar això de la taula que tenim aquí. Són 37 graus, que es diu ràpid. 37 graus de xafogor a Sant Jús. Si heu de sortir de casa, sortiu ben refrescats, ben hidratats, perquè la calor apreta d'una manera important. Us deixem ara en un espai habitual, també, dins d'aquest just a l'estiu. És aquest espai que comentem a vegades sobre el món del vi, i ho fem a Maastricht Goldstein,
del Celler de Can Mata, entrevistada per, com sempre, la Carme Berdoi. És l'hora de parlar de vins com cada dimecres amb l'Astric Goldstein del Celler de Can Mata. Bon dia, Astric, què tal? Bon dia. Per parlar avui, a més a més, d'exportar-te objectes, a veure si els podrem veure, perquè cada dimecres parlem d'una qüestió vinculada amb el món del vi i avui parlem de tres tipus de terreny, tres alçades i tres orientacions, tres veritats del raïm.
en una finca de Turroja del Priorat, d'on surten tres vins del Celler Trio Infernal. Exacte. És allò que, com que ja estaríem ara acabant una mica el curs, és allò que l'altre dia fem una mica de repàs, i sempre hem parlat de varietats de raïm, vins d'alçada, recordo que vam parlar de vins d'Andorra, i ara fa molt poquet han sortit tres vins, que són els tres vins nous del Celler Trio Infernal,
que és un celler molt jove, només té 10 anys. O sigui, són 3 francesos que van aterrar el Priorat i han estat fent diversos vins. I al llarg d'aquests anys han pogut veure, observar i palpar...
com a conseqüència hem fet els vins, com es comporten les diferents varietats de raïm segons el tipus de terreny, l'orientació, l'alçada... Que curiós, no?, també. Anar una mica a l'origen, no?, per saber com són. Exacte. Llavors, diríem, l'alçada marca. Marquen que no fa la mateixa temperatura en una zona alta que en una baixa. L'aire no corre igual en una zona alta que en una baixa. L'orientació no és el mateix, el sol del matí,
que el sol de la tarda, sempre diuen el sol de la tarda crema. Normalment, per buscar la màxima maduració del raïm, sempre es busca més aviat una orientació, depèn de la zona, sud, sud-oest, o sigui, bàsicament buscant el sol. Però també hi ha vinyes orientades a nord. I, clar, on hi hagi manca de sol, teòricament hi hauria una manca de madures, o una madures més lenta, no?,
Si a això ja li sumem el factor alçada, ja tenim un altre element. Orientació sud, calor, bàsicament. Però no és el mateix sud, a una alçada baixa, que en una alçada més alta. Després hauríem de veure, per engemblar, el comportament de cada varietat de raïm. No totes maduran igual. Hi ha unes que prefereixen un tipus de terreny, un tipus d'orientació. I de què han sortit aquests tres vins? Que seria el cassot,
que està fet bàsicament amb garnatge, o sigui, són tres vins monovarietals, que se'ls diu. El que sota està fet amb garnatge negre, a la zona més sud, 65% de pendent. No és el mateix un terreny pla que un terreny amb una certa pendent. On quasi ve, imagineu, terreny, licorella, la licorella aquesta marrón que trobem moltíssima aquí a Sant Just.
La licorella té la capacitat de, durant el dia, amagatzemar escalfor i durant la nit la deixen anar. Ah, sí? Si aneu a passejar entre vinyes ja cap al vespre, 7-8 de la tarda, i us ascendeu a sobre de pissarra, notareu l'escalfor. Sí, al matí es manté molt fresca, però...
a la tarda ja acumula moltes hores de calor i a la nit el deixa anar. Això també marcaria el vi. Seria una finca orientada cap a sud, hem dit que era garnatge, uns 300 metres d'alçada, on a més hi ha una zona que fa un plec, un plec que a sobre és per on baixa l'aigua. Penseu que en un terreny pla l'aigua quedaria més estancada, a l'haver-hi més pendent, l'aigua també circula.
I el fet que hi hagi aquesta circulació d'aigua en una zona més concreta també afavoreix que sigui un vi relativament fresc. A la que t'estem el vi és bàsicament fruitar, respecta molt els aromes de l'entorn, és allò que dius. Amb un vi que intenta reflexar el terreny, la varietat, busques una mica que sigui el tot, no? I sobretot, si tenim la possibilitat d'anar a tastar els vins a la vinya, llavors ja és...
Perfecte. L'altra pedra que us porto, això és neix. És molt més... Com es diu? Neix. Us ho he apuntat. No, no l'he posat. Bé, ho posaré després. La diferència és evident. La pissarra són llámines compactades i aquesta és una roca molt, molt més dura i a sobre és rugosa. En aquesta varietat, que a sobre està encarada cap a nord, tenim la varietat de raïm cirà.
molt dífica de la zona del Roina quan tastes el vi notes fins i tot a sobre de la llengua una certa rugositat és allò que dius potser quan tenim pissarres es marca molt més el mineral les característiques d'aquesta argila més ferrosa i en aquest cas realment a sobre de la llengua et queda molt més rugós
I alhora també molt fresc per l'orientació. L'alçada d'aquí estem parlant de 500 metres i és una mica més. I quan tastes el vi és bàsicament fruita negra. És allò que és l'oliva negra. Ah, sí? I es nota? O s'endevina aquest gust? Sí, és dels més evidents. Tens una sensació de vi més fred. Si parlàvem que la garnatxa era més càlida, en aquest cas és un vi més fred, més profund. I després l'altre...
que aquesta seria una pissarra que també trobaríem per aquí a Sant Just, però no d'aquest color. Si la trobem és com un color així, com és marronós o negre, i aquesta és de color porpre, és vermellosa. Diuen que és la millor finca que tenen al celler. Aquesta. Aquesta, perquè realment és difícil de trobar.
Llavors, aquí el que tenen és alçada voltant als 400 metres d'alçada, orientació oest, oest seria el sol de la tarda, el que normalment crema. Sí, sí. És el més càlid, on hi ha, a més, les temperatures també són més altes. I és una carinyena, un vi profund, llarg. Quan el tastes, realment, és allò que dius, m'hi passaria tota la tarda. És allò que dius, només acompanyant igual uns formatges o alguna cosa, o un petit...
i deixar passar la tarda. Realment és un vi que de tots tres és el que et sorprèn més, no? És realment diferent. Clar, suposo que perquè té aquestes característiques més peculiars. Més peculiars i que l'haverit tampoc, per exemple, a la zona del priorat, potser sí que li dóna unes característiques també diferents, no? Eh...
Poques vegades parlem del terreny, no? Sí, sí, ho donem per fet, segurament. Un altre dia potser hauríem de parlar de l'argila, els terrenys més calcaris, que seria el que trobem més cap aquí, no? Però he volgut parlar d'aquests tres vins del trio infernal i d'aquests tres terrenys, bàsicament perquè sempre es diu el priorat la licorella. Bé, el priorat no tot és licorella, n'hi ha altres tipus de terrenys, no?
I ja que és una zona realment petita i muntanyosa, crec que val la pena... Està clar. Tindre consciència de... Home, està bé, no? Una mica més a l'arrel justament de tot plegat, no? Sí, i per què hi trobem vins tan diferents en un entorn relativament petit? Entendre una mica els motius de tot plegat, no? Exacte.
Molt bé, Astrid, doncs avui hem descobert una mica més perquè estan fets com estan fets els vins, no? No tan sols és el raïm. Exacte, sinó també tot aquest procés anterior, no? Exacte, i cada un també madura diferent i a més quan els tastes tenen característiques totalment diferents. Moltes gràcies i tornem dimecres que ve. Exacte, fins la setmana que ve. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu.
Fins demà!
All right.
All right.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs aquí tenies aquest Let's Groove de la mà dels Erwin and Fire, un grup que durant finals dels 60, tots els 70, tots els 80, bona part dels 90 van estar funcionant dins del món de la música. I durant una part d'aquestes dècades eren els reis del funky, compartint aquest títol amb els Cool and Again. Erwin and Fire, escoltàvem aquest clàssic, el Let's Groove.
que ens ha fet superar el punt de dos quarts d'una del migdia, aquí a la sintonia del just a l'estiu, els 9-8.1 de la freqüència modulada, acompanyant aquests dies càlids, càlids, càlids d'estiu, que tenim a Sant Just d'Esvern i també arreu de Catalunya. Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura...
Tot això i més cada dia a Ràdio d'Esvern 98.1 de la FM. Ens agrada estar amb tu. Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides.
Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigues.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Doncs ella es deia Antonia, és russa i ens portava aquest aigatiu des de l'any 2012. Viatgem a una ciutat, és la quarta d'un país que es diu Àustria i la ciutat es diu Salzburg. I avui el que fem a aquesta hora és la volta al món a través de la cultura, per això tenim a punt la Irene Pujadas. Molt bon dia, Irene, què tal? Bon dia, Carme.
Per anar-nos-en avui més a prop, l'última vegada vam viatjar fins al nord d'Àfrica, un viatge així una mica més exòtic. Avui anem a una ciutat que potser sí que és més habitual de passar-hi, tot i que tampoc és de les més turístiques que existeixen. No, però és molt bonica. Avui viatgem a una de les ciutats del cor d'Àustria, és coneguda amb el nom de la ciutat de la música, directament la ciutat de Mozart. Està a 1.545 quilòmetres de Sant Just, és a dir, més lluny que haurà, de fet...
I podríem anar conduint durant quasi 14 hores i passant per llocs com Mónaco, Canes o Trento. Estem parlant de la capital de somrises i làgrimes, Salzburg. Música
I aviam que, a més a més, avui tota la banda sonora serà en aquesta línia, és a dir que... Però també està bé, escolta. Està molt bé, està molt bé. Ens agrada molt, Irene. Bé, doncs... Ui, s'han posat ara. Sí, sí, els aviam. S'ha hagut una pujada, sí. En fi, comencem amb les dades concretes. Salzburg, en alemany o en austríac, Castell de Sal, és, de fet, un poble gran o una ciutat petita. Vull dir, només té 150.000 habitants, però és una ciutat
Déu-n'hi-do. Bé, un poble imponent. Exacte, per com t'ho mitis. Sí. I bé, ha estat molt i molt bonica i passa el riu Salsach i està envoltada de muntanyes verdes, tot així molt en plan Alps. Perquè la situació del mapa, de fet, és a Àustria però molt a prop de Múnich i bé, això envoltada de muntanyes verdes.
de colors d'aquests, d'això, dels dracs on hi plou molt, no? I bé, com sempre, la zona de Salzburg ha estat habitada des de temps immemorials i neolítics, hi havia celtes i romans i fortaleses medievals, i es funda oficialment l'any 1077 amb la construcció de la fortalesa de Hohensalzburg. Bé, l'any com a dada així important, saltant-nos 900 segles d'història, l'any 1938, hi van entrar les tropes alemanyes i s'hi va fer un camp de concentració i més tard fó bombardejada pels aliats.
Però, tot i les inclements de la història, Salzburg sempre ha estat un centre de referència pel que fa a la música i les arts, i bé, potser semblant el que serien Venècia i París a principis de segle, però en format més assequible i petitet, que diguéssim.
Que bonic, eh? És bonic. Això que sentim és Josef Wolf, que també és un pianista que va néixer a Salzburg i abans havíem escoltat Mozart. I bé, mireu si és bonic que el centre històric de Salzburg ha estat nomenat Patrimoni de la Humanitat per l'Oresco. I bé, a més, hi ha els Alps, vull dir, si pot anar a esquiar, aquestes coses. I jo, de fet, he de reconèixer que no hi he estat mai, tot i que hi he volgut anar molts cops, però de la catedral em diuen meravelles i diuen que hi ha des d'edificis clàssics i palaus i esglésies així, com fins a coses...
moderníssimes, un luxe. Doncs ens l'haurem d'apuntar, no?, la llista de si un dia voltem per allà, ni que sigui per a Alemanya, que sembla que s'hi va més, doncs a punt no descartar-ho, allò si es fan una mica de volta amb cotxe. Jo ho tinc molt apuntat, sempre que aneu a Múnich està molt a prop. Ben a prop, no? Sí, sí. Doncs d'aquí passem cap a literatura.
Sí, pel que fa a la literatura estem molt obligats a citar el molt honorable Stefan Zweig, autor de El món d'ahir i, bé, personatge molt important que va viure a Salzburg durant 15 anys. El món d'ahir és un llibre de memòries on Zweig repassa la seva vida des del naixement el 1881 a Viena fins al moment en què va escriure el llibre, que era quan estava exiliat a Rio de Janeiro,
per tot el tema del nazisme, perquè era jueu. I bé, de fet, al cap de poc hem de dir que es va suicidar amb la seva esposa perquè era molt pessimista pel que feia al futur de la civilització i creia que el nazisme acabaria dominant el món i ho veia tot tan negre que va ser... I bé, el llibre és molt recomanable i repassa...
sempre des de la perspectiva d'Sbike, el tombant de segle, la Primera Guerra Mundial i això, l'ascens del nazisme i tal. El llibre es titula El món d'ahir perquè Sbike marca una clara barrera entre el món d'abans de la Primera Guerra Mundial, en plan el món de la seguretat, amb tota la cultura incleïble que hi relleva de ciutats com Viena o Salzburg mateix, fins al món d'avui o al món de les hores d'Sbike.
que era un món ple de burocràcia i violència, un món sense consciència moral i aquestes coses, no? Era un home així, diguem, nostàlgic del passat, no? Sí. I bé, el fet és que es va viure durant uns 15 anys a Salzburg, en una casa inaccessible als automòbils, però amb unes vistasses impressionants als Alps, aquestes coses idíl·liques, no? I de fet vivia a prop del municipi de Bergesgaden, on al cap de poc temps aniria a viure Hitler, que llavors era totalment desconegut, bastant fortot
I bé, diria que avui dia a la seva casa es pot anar a visitar, hi ha un mini museu i tal. Però bé, en tot cas, Sveig va viure durant 15 anys a Salzburg i li encantava i veus llegint un petit fragment on descriu Salzburg com allò on tots voldríem viure, de fet. A veure, si ens convenç.
Salzburg em semblava la més ideal de totes les ciutats petites d'Àustria, no tan sols pels seus paisatges, sinó també pel seu emplaçament geogràfic. Atès que, situada a una ratlla d'Àustria, a dues hores i mig en tren de Múnich, a cinc de Viena, a deu de Zurich i Venècia i vint de París, era un veritable punt d'arrencar de cap a Europa. Certament, encara no era la ciutat famosa pels seus festivals, i que l'estiu adoptava horeres nob, punt de reunió dels prominents, altrament no l'hauria triada com a lloc de treball, sinó una petita ciutat antiga, ensupida i romàntica, situada a l'última falta dels Alps.
els quals, amb les seves muntanyes i turons, passaven una transició suau a la plenura alemanya. És curiós perquè justament aquí, al Just de la Fusta, en aquest programa, ara fa unes setmanes abans de Nadal, a l'espai que fem de llibres els dimarts amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya,
ens va parlar d'una redició de l'obra de Stefan Zweig i a l'hora de parlar-la li vaig comentar que justament a mi em sonava perquè l'havia vist molt dels meus avis i tota aquesta època per casa i em va dir que li venia molta gent a la llibreria justament dient que, o sigui, gent més gran, seria la generació per sobre de la nostra, els nostres pares Irene, dient que ho coneixien arran dels seus pares i que era un autor que ara estava com tornant a prendre força
però que durant tota aquella època va ser la seva, que era més o menys contemporània, es llegia amb intensitat. Sí, sí, sí. De fet, ara crec que en realitat, no sé si en realitat ho han publicat directament, novel·les que abans no havien publicat, perquè té molts llibres d'assaig, en plan d'història i tal, en plan de grans moments de la història, però també tenia unes quantes novel·les seves, així, cortetes.
Doncs interessant. Sí, sí, és un gran home, se va llegir. Està molt bé, està molt bé. I d'aquí ens n'anem a una altra història clàssica, no Irene? Doncs sí, sí, avui hem dit que estàvem clàssics, música clàssica, escriptors clàssics... I bé, continuarem amb coses clàssiques. En aquest cas, una pel·lícula que ha d'haver abordat tants diners a Salzburg com la Sagrada Família a Barcelona, sense exagerar. Estem parlant de Sonrises i làgrimes de Sound of Music, aquella pel·lícula del 65 dirigida per Robert Weiss i que roman en l'imaginari de la majoria d'infants del món.
I bé, si vols, escoltem una mica...
Clar, de fet, si la gent ha vist aquesta pel·lícula, pot situar molt ràpidament com és el paisatge de tota aquesta zona. Clar, clar, clar. Tant pel que fa a la muntanya com per on està ubicada la casa. Sí, sí. Jo crec que serà... Un entorn molt idílic. Jo crec que molta gent té la imatge d'Òstria com el que apareix a sonrises i l'elègrims, que de fet és el que és, perquè la van gravar en part a Salzburg. Sí, sí. Una pel·lícula que jo... Un drop salt.
No sabria dir el nombre de vegades que l'he arribat a veure, però supera potser la quinzena, eh? Durant la infantesa. Clar, no sé, sí, la quinzena seria una per any del... Seria massa, no? Potser. Una dezena, no sé, clar. Però pensa que és d'aquestes pel·lícules això, que quan et tocava estar malalta no m'importava veure-la cada dos dies. Seria diàlegs de memòria i aquestes coses. Reconec.
Tots tenen els nostres secrets. Sí. El meu secret és que no l'he vista. Però em sé totes les cançons també. Clar, clar, a nivell musical és tota una història. A més, com que hi havia set fills, recordo que el primer cop que la vaig veure tenia set anys, que és justament l'edat d'un dels fills, i clar, anava passant el temps i anaves creixent en edat i et feia gràcia. Fins que al 16 ja et feia gràcia la pel·lícula. Ja deies, prou. En tot cas, una pel·lícula és recomanable.
Jo crec que sí, així com a pel·lícules clàssiques. Jo crec que l'hauria de veure. La gent que li agrada el musical sobretot, però està bé, està bé. I és bonica com a història. Contextualitzant el context en què està i tot plegat, però tota la història de la família i està bé. Té números bastant interessants. Bé, molt bé, molt bé. No ho celebro, jo crec que està bé, però... En fi. These are a few of my favorite things.
Aquesta, aquesta és la que conego de Bartosz, eh? Clar, aquesta és la típica, sí. Una cançó absurda, com Bull Hawk, absolutament. Aquesta sí que tothom la coneix. Clar, però totes les cançons te la servís en castellà, no? Clar, i era bastant cutre, potser, en alguns casos, en aquest...
Aquí hi ha la part dels nens. Està bé, ara m'estan barincant, Irene, per tornar a veure la pel·lícula. La buscarem. Sembla que la van fer fa molt pocs dies, justament. Un dia que feia Zapping la vaig trobar. Sí, sí, veus?
No m'hi vaig quedar, per això. Bé, en tot cas, és aquesta pel·lícula que tothom, o si més no, la gran majoria té al cap quan es parla, com dius, d'Àustria, no? Sí. Sí, sí. I bé, de fet... És la pel·lícula que hem triat per parlar en general, perquè ara passaríem ja a tornar a parlar de la música, no? Sí. I continuem, deixem estar els centres i lègrimes i continuem amb tot el classicisme, no?, que ja hem anat sentint abans. Sí, entrem al classicisme...
en majúscules i sí, i en pancarta podríem, bé, vull dir, parlem de Salzburg, no podríem fer menys que anomenar l'home més famós des que Salzburg és Salzburg, que és Wolfgang Amadius Mozart. ... ...
Em sembla bastant curiós perquè aquesta cançó es diu alguna cosa semblant a una petita música nocturna i en canvi comença amb una mena de... amb molta energia. Sí, suposo que és l'amant. És que clar. I una petita, eh? Així no t'adorms, escolta. Bé.
Parlem una mica de Mozart. Efectivament, la seva vida encaixa perfectament en l'anomenat període clàssic, que seria més o menys del 1750 al 1820, i ell va néixer i criar-se a Salzburg. Òbviament, casa seva actualment és un palau fotografiat milions de cops l'any i amb un museu amb instruments, de quan Mozart tenia 5 anys i ja era un prodigi. Mozart va néixer a Salzburg el 1756 i ell i la seva germana van ser els únics supervivents de 7 fills, perquè llavors hi havia molta...
mortalitat infantil. I bé, com no podia ser menys, com ja hem dit, va ser d'aquells nens que als 5 anys ja eren un prodigi absolut i tocaven el violí i el piano com si res, no? I ja de molt petit va tocar per la reialesa europea i bé, només va viure durant 35 anys però va tenir temps de componer unes 600 obres, des de sinfonies i concerts fins a obres de cambra, òperes i música coral. Bé, cosa bastant sèria. I per despedir-nos m'agradaria...
posar un fragment de la sinfonia número 41 o Sinfonia Júpiter. Mozart va finalitzar-ne la composició el 10 d'agost del 1788 i és una sinfonia de la qual Woody Allen diu que prova l'existència de Déu i ho deia perquè és l'única sinfonia existent que jo sàpiga, perquè potser n'hi ha més, però és el que he entès, que combini cinc melodies alhora. La sinfonia té quatre moviments i s'estructurarà en pla clàssic però al final del quart moviment hi ha cinc melodies que sonen alhora.
I això, segons Woody Allen, era tan escandalosament complicat que provava l'existència de Déu, ja veus. I bé, us posem l'últim fragment, aviam si les veieu. A mi em costa una mica de veure, però hi ha un moment apoteòsic final en què sonen, efectivament, les 5 melodies alhora. Doncs tanquem justament amb aquest últim fragment. Gràcies, Irene. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Que vagi bé. Bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs aquí el tenies, es diu Encos Troc i això portava per títol Right Now. Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura... Tot això i més cada dia a Ràdio d'Esvern, 98.1 de la FM. Ens agrada estar amb tu. Encara no has tastat el menú especial celebracions del restaurant El Niu?
Vine amb els teus familiars i amics a celebrar qualsevol esdeveniment amb els millors plats a un bon preu. Per 29 euros podràs degustar un primer plat a base de pica-pica i un segon escollir entre carn o peix, amb pa, postres, beguda i cafès. I el menú infantil per només 17 euros. El Niu convidarà el menú a la persona protagonista de la celebració i l'obsequiarà amb un regal sorpresa de la casa.
Informa't del nostre menú especial als celebracions al web restaurantalnius.com o al telèfon 93 473 40 58. Restaurant Al Niu. Vine al restaurant del Centre Social Al Milenari. Al restaurant Al Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social Al Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap joc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. 98.1
Doncs continuem amb vosaltres i seguim amb bona música des del 1986. Ens arriba la música i veu d'Oliver Steatham amb tot un clàssic Get Down, Saturday Night. Quatre minuts i arribem a la una del migdia.
Fins demà!
Doncs senyors, un minut i arribem al punt, senyors i senyores, nois i noies, amics i amigues, un minut i arribem al punt de la una de la tarda. Recordar-vos la temperatura, són gairebé 39 graus, estem en 29 graus, 70% d'humitat, és molta la calor que està fent a Sant Jus avui, però també recordar-vos que han passat per aquí el just a l'estiu, doncs, la Lear de Nui, la Carme Madó, la Irene Pujades...
La Carme Berdoi també fent aquestes entrevistes. També hem tingut l'Andrea Bueno amb els serveis informatius d'aquesta casa. També parlant de l'actualitat del nostre municipi, de les portades dels diaris. Hem fet la previsió del temps. I també hem parlat amb l'Astrid Goldstein, de vi. Tot això ho hem aconseguit fer cada dia amb aquests col·laboradors tan meravellosos que tenim. I nosaltres us deixem perquè a la una entren les notícies. Tornarem demà, això sí, a partir de les 10 del matí amb molta més història aquí, el just a l'estiu que acabem de passar. Un molt bon dimarts. I si sortiu al carrer ara mateix...
I trateu-vos bé, que fa molta calor. Vagi bé, siau! És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El Vendrell ha reduït un 50% la venda amb volant aquest estiu i en relació amb l'any anterior, l'alcalde de la capital del Baix Penedès ho ha assegurat aquest matí en declaracions de la xarxa de comunicació local. Asegura que després d'anys de problemes s'ha produït un descens notable de la venda amb volant al municipi. Els Mossos d'Esquadra, en canvi, no són tan contundents i asseguren que el que sí que ha passat...
és que s'ha estabilitzat el nombre de venedors. A més, l'inspector en cap dels Mossos del Vendrell, Octavi Jesús Ruano, ha explicat que han notat també un canvi d'hàbits en aquests venedors. En trenes s'han estat les estacions i controlant l'estació controles el volum de gent que baixa. Amb cotxe hem de fer dispositius de vigilància de paisat, mirar com se desplacen...
i fer tot un seguit d'activitats que comprometen molts recursos i molt de temps però que al final acaben donant resultat.
La Confederació de Comerç de Catalunya calcula que a tot Catalunya hi ha 2.500 menedors amb volants, una xifra que ha anat disminuint aquests últims anys fruit de la pressió policial i també de les campanyes de conscienciació. La ministra de Foment, Anna Pastor, inaugura aquest migdia el túnel de la carretera nacional 145 entre la seu d'Urgell i Andorra. L'obertura del nou túnel completa un procés que s'ha allargat el doble del temps previst a causa de les retallades pressupostàries. En ràdio seu, Ignasi Cervera, bon dia.
Bon dia. L'alcalde de la Seu Albert Batalla s'ha mostrat satisfet que finalment s'inauguri la millora de l'ENA 145 després de diversos retards en el procés de construcció. La previsió inicial encara és del govern del PSOE era que s'acabeix el 2011, però les retallades de prosbós van deixar les obres a mig fer i no s'han acabat fins ara. Fins i tot el govern d'Andorra va mediar davant el govern espanyol atès a la preocupació pel malestar que presentava la via.
Les queixes tant de l'Ajuntament de la Seu com del govern d'Andorra, cadascú en el seu nivell, van fructificar i és cert que el Partit Popular va amb accés al govern, en aquest cas de la ministra Pastor,
va comprometre, nosaltres concretament, amb l'Ajuntament de la Seu, va comprometre el secretari d'Estat d'Infraestructures. Una de les novetats més comentades de la reforma està que hi haurà línia continua a pràcticament tot el trajecte entre la Seu i la frontera amb Andorra. L'objectiu és evitar els molts avançaments perillosos que hi havia en aquest tram. Pel que fa precisament a la seguretat, l'Ajuntament de la Seu demanarà avui a Anna Pastor sobre l'estat del projecte de les rotondes que s'han de construir a Castell, Ciutat i Montferrer.
Catalunya ha reduït en quatre anys gairebé a la meitat el consum de bosses de plàstic. Ho asseguren les dades oficials que s'han conegut aquest matí i que situen a més Catalunya per sota de la mitjana europea en el consum d'aquest tipus de bosses. Barcelona, Montse i Dalga, bon dia.
L'experiència catalana del pacte per la bossa està donant fruit, sobretot per l'impuls de les grans superfícies. L'any 2011, cada català va consumir 180 bosses de plàstic, 150 menys que l'any 2007, i per sota de les 200 que n'usen el conjunt de la Unió Europea. El president de l'Associació de Ciutats pel Reciclatge, Jean-Pierre Anequart, ha dit que, malgrat tots els esforços, les bosses que van aparar al mar cada cop són més. En el Mediterráneo se acumula en el ecosistema marino
Después la gente consume mariscos o peces.
Es calcula que el 20% de les bosses de plàstic acaben al fons marit. El port de Barcelona ha superat el milió de creueristes durant els primers sis mesos de l'any. Aquesta xifra suposa un increment del 15% en el nombre de passatgers respecte de l'any passat. Fins al juny, al port de la capital catalana s'hi han fet 351 escales, 351 escales,
de vaixells turístics dels quals la meitat tenien sortida o arribada a Barcelona. El Barça ha fet oficial aquest matí que Gerardo Tata Martino és el nou entrenador del primer equip de futbol per a les pròximes dues temporades. El substitut de Tito Vilanova, argentí de 51 anys, té una dilatada trajectòria al futbol sud-americà.
on va ser entrenador del Newells. Encara no se sap, però, quan arribarà a Barcelona per firmar el contracte, fer la presentació oficial i començar a treballar amb l'equip. Un equip que, per cert, juga demà el primer amistós contra el Bayern de Múnich sota la direcció de Roura i Robí. El Barça ha anunciat, a més, que tanca el curs 2012-2013 amb uns beneficis de 32 milions d'euros.
El Sabadell està jugant al Japó el seu primer partit amistós de pretemporada. Els arlequinats s'enfronten al Futbol Club Tòquio. Queden pocs minuts perquè s'acabi la primera part. De moment, el Sabadell guanya per 0-1 gràcies al gol del migcampista japonès Tanabe. I en Bascat, el Barça ha anunciat aquest matí el fitxatge de Bojan Neu.