Amor, avui he vingut però res estava en el seu lloc. El meu cor batega les parpelles i els meus peus van directes al sol. Fa mal el moment abans en què tothom troba la pau. Confós, camino a les palpentes, déu-n'hi-do que eres pres la foscor.
M'enfonso al mar del nord, l'ofegat més vell del món. Al final acaba, acaba sol.
Fins demà!
La xarxa de comunicació local. Bon dia, són les 10.
Situació del trànsit equip viari. Doncs destaquem que queden dos carrils tallats a la P7, a l'autopista Sant Cugat, sentit nord, conseqüència d'una furgoneta que s'ha incendiat. Els homes hi estan treballant i hi ha 3 quilòmetres de cua. L'atur registrat baixa gràcies a l'efecte de la Setmana Santa. A Catalunya s'ha reduït de gairebé 12.700 persones i el conjunt de l'Estat de més de 100.000. Ara hi ha a Catalunya a prop de 612.000 persones que busquen feina a través dels serveis públics d'ocupació.
Un fragment de Mòvidic i un article del diari El Punt sobre robòtica, l'examen de català de les proves de competències bàsiques. 72.000 alumnes catalans han començat aquest matí aquestes proves que han de servir per valorar el nivell amb què passen a secundari els alumnes catalans.
El Financial Times reclama a Mariano Rajoy que s'obri a negociar ja amb el govern de Mas una solució per a les aspiracions sobiranistes. En el seu editorial, el diari defensa una tercera via, una nova constitució amb més poder polític per Catalunya i un nou règim fiscal molt més favorable.
Apareixen pintades a la botiga Desigual de Lleida en contra de la campanya publicitària on una dona punxa un preservatiu. Defensen aquestes pintades la llibertat de les dones i acusen la marca de patriarcal. Les firma el col·lectiu de Joves Arran.
Els escurcolls a la seu de DIF a Barcelona s'han allargat fins a la matinada. S'investiguen possibles irregularitats en obres de l'AVE a Barcelona que es van adjudicar a l'empresa Corsant. Hi ha nou detinguts, entre els quals responsables de l'empresa i de DIF que han estat suspesos de les seves funcions.
Nou canals de la TDT han deixat d'emetre aquesta mitjanit arran d'una sentència del Tribunal Suprem que sosté que el 2010 van obtenir la llicència sense passar per cap concurs públic. Andrés Armes, director general d'OTECA, que agrupa les televisions privades, ha dit al matí de Catalunya Ràdio que qui acabarà assumint el cos econòmic del procés és el ciutadà.
La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio del 2013 va aconseguir finalment 11.848.000 euros, segons ha fet públic el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Braul i Duart. La Marató es va dedicar a les malalties neurodegeneratives i tenia oberta la recepció de donatius fins al 31 de març.
Catalunya Informació Esports. Lluís Enrique és la primera opció del Barça per ocupar la banqueta i es va trobar a Gavà amb Andoni Subissarreta. Avui nova reunió. Aquesta és Uric entre Josep Maria Bartomeu i Josep Blatter, el president de la FIFA, per la sanció que ha rebut el club i que es troba a jornada cautelarment.
Això ha encollat el president de l'Espanyol qualificada dolenta la temporada. En unes declaracions al Catalunya Vespresports assegura que faran tornar la gent a Cornellà a Prat si generen il·lusió amb un equip basat en el plan T i en l'encert dels fitxatges que arribin. Ahir es va tancar la jornada primera amb l'empat a un de la Raial Societat i el Granada.
I pel que fa al temps, cel entelat per núvols prims més gruixuts al Pirineu de Lleida aquesta tarda i sense descartar alguna gota. Núvols més densos cap a la costa d'Aurada i sud de la costa de Barcelona. Pugen una mica més les temperatures. Ara tenim 16 graus a Barcelona, 17 a Tarragona, 13 a Lleida i 14 a Girona.
Just a la Fusta Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimarts 6 de maig.
Un programa que comencem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat del dia a través de la premsa i parlarem del temps amb el Carles Hernández de Rius per saber què ens espera de cara als propers dies, tot i que avui tornem a llevar-nos amb un cel amb sol, temperatures prou suaus. Per tant, sembla que tampoc no hi haurà massa camis.
Més coses. A partir de les 11 entrevistarem el Lluís Foix, que presenta avui la seva primera novel·la a la Sala Isidèrcònsol de Can Genestà, dos quarts de vuit del vespre. És La marina de sempre arriba i ho farà acompanyat de Joan Margarit, autor del pròleg.
Després també parlarem amb Joan Pasqual, que s'ha quedat a totes les portes de guanyar el premi a la sardana de l'any. Serà una entrevista que li ha fet l'Andrea Bueno per saber quines van ser les sensacions en aquest acte que es va fer diumenge. I també, en una segona hora plena d'entrevistes, parlarem amb la Miracle Serra, la Cuina Miracle, per parlar del nou curs que es fa aquest mes de cuina. En aquest cas, a més, és un curs d'etapes. Es farà de medímicres.
I a la tercera hora tindrem el Pep Quintana per parlar de l'almanac del Cordill de la Setmana, també la Sílvia Mas Mitjà. Avui ens parlarà de desnonaments des del punt de vista del dret. I parlem també de coaching amb en Francesc Corbella. Just a la fusta.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
I ho fem saludant l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant de les proves que estan fent els alumnes de 6è. Sí, són 168 alumnes de 6è de primària de Sant Just que fan avui i demà aquestes proves d'avaluació de 6è de primària. És un examen que avalua el grau d'assoliment de les competències bàsiques en acabar l'etapa abans de passar a l'educació secundària obligatòria.
La prova es fa en dos dies, avui i demà, i avalua els coneixements en llengua catalana, castellana, primera llengua estrangera, anglès o francès i matemàtiques. Arreu de Catalunya s'examinen 72.000 alumnes, dels quals al Barç Llobregat més de 8.200. En total hi participen 2.182 centres educatius. A Sant Jusson, Montserrat, Canigó, Montseny, Madre Sacramento i l'institució La Miranda.
Avui es fan les proves de llengua catalana i matemàtiques i demà dimecres les competències en castellà i llengua estrangera. Cal destacar que la major part d'alumnes catalans, 71.600, s'examinen d'anglès i 350 de francès. En concret, pel que fa a les llengües, s'avalua, entre d'altres, la comprensió lectora, l'expressió escrita i l'ortografia i en matemàtiques es té en compte la comprensió de problemes, el càlcul, la mesura i lectura de gràfics, entre d'altres.
La novetat d'aquesta prova és que s'introdueix un full adjunt per tal que els alumnes puguin respondre a les preguntes tancades i que fins ara es responien en el mateix quadern dels exàmens. D'aquesta manera la correcció és més àgil gràcies a un lector òptic que llegeix tot plegat. Aquesta prova d'avaluació de la 6D de primària permet als centres conèixer el grau d'assoliment dels seus alumnes pel que fa a les competències bàsiques en acabar la primària i els centres i les famílies rebran un informe amb els resultats obtinguts als centres a nivell general i les famílies a nivell personal del centre.
Doncs no estarem al cas de com vagi en tot plegat. Avui hem començat en tot cas aquest matí també aquí a Sant Just. Més coses, parlem ara de l'escola Montserrat. Sí, i perquè aquest dissabte acull un mercat de segona mà, és aquest dissabte a partir de dos quarts d'onze del matí aproximadament, és de fet la tercera edició d'aquest mercat obert a tothom.
i on també hi haurà activitats per als nens i nenes. Les inscripcions són obertes i s'han de fer a través del bloc de l'AMPA de l'escola, que és emparrat.blogspot.com. El mercat es farà dissabte al centre, al patí del centre, al carrer Generalitat número 10. Començarà a dos quarts d'onze del matí i s'acabarà cap a dos quarts de tres i durant tot el matí es podran vendre i comprar objectes de segona mà que estiguin en bon estat.
Si voleu participar instal·lant un d'aquests punts de venda, heu de fer inscripció prèviament al bloc de l'AMPA, i a més de vendre i comprar objectes, també hi haurà activitats infantils, com ara inflables, una classe de zumba i tallers, entre altres. El mercat serà dissabte a partir de dos quarts d'onze, com dèiem, al pati del centre, i és obert a tothom, no únicament als alumnes i als pares i mares del centre.
Molt bé, doncs una bona iniciativa també. I tant. Que considera també amb la festa de la pau i tot plegat, però bé, potser ajuda, fins i tot, no? I tant, sí, sí.
Més coses, parlem ara, acabem parlant d'un últim tema. Del celler de Can Mata. És una proposta a tenir molt en compte per aquesta setmana i molt interessant. És una activitat que estem preparant per dijous que porta per nom Tasta Emocions. Es tracta d'experimentar sensacions, diferents sensacions, tastant sis vins i sis formatges artesans. Tot plegat de la mà de Ramon Roset, una experta en el tema.
El tast d'emocions al celler de Can Mata tindrà lloc aquest dijous a les 8 del vespre. El preu de l'activitat és de 25 euros i es recomana apuntar-se prèviament al celler i també fer una pagar i senyal. De fet, les places són limitades i se seguirà estrictament l'ordre d'inscripció.
Si voleu més informació sobre aquesta activitat, tastar emocions, us podeu adreçar directament al celler de Can Mata trucant al 93 372 08 90 o enviant un correu electrònic a l'adreça info arroba elscellerdecanmata.com. Activitat per aquest dijous a les 8 del vespre, com dèiem, al celler de Can Mata.
Molt bé, perfecte, doncs també queda dita. De seguida mirarem d'escoltar una cançó, perquè avui parlem de novetats musicals en aquest punt que fem ara. I volíem parlar del disc que treu en Sílvia Bérez Cruz i Refri. Avui vam parlar en el periódico. Sí, ho he vist, ho he vist. I que es diu Granada, que sona molt i molt bé, promet molt. Sí. I bé, estava intentant, mentre explicaves les notícies, que tècnicament sonés.
No ho he aconseguit, per tant, en tot cas, prometem que sonarà en algun moment del matí. De seguida sonarà, ho fem després per la publicitat i sentirem alguna de les versions que fan, perquè fan versions molt diverses des d'abril del 74 del Lluís Llach, per exemple, com himne a l'amor d'Edith Piaf o una versió dels Cants dels Ocells, de Corrandes de l'Exil i d'Acompanyano, moltes coses. Realment és un disc molt i molt interessant i mirarem de sentir-ne'n i que sigui un fragment avui que surt a la venda. Estupendo.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Estem escoltant Just a la Fusta. Va arribar el tiet amb ara ballar que els avis feien dinar especials
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
I van baixar els altres amb la Vanessa. Ai, la Vanessa, com li deuen anar? Menjàvem tipes amb arrogància i se'n fotien des del banc. Fins que avorrim d'aquest espectacle, va venir el Xavi i cremés.
Fins demà!
Màgica, lliura, d'acord en saps. Però no hi ha tant temps per anar a perdre. I tant l'hora només queda una veritat. El boomerang s'encallava entre les branques.
Si sents això, una abraçada molt gran.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passen sis minuts d'un quart d'onze. Saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, ens fixem primer de tot en el tema principal, segons les portades dels diaris. Què tenim? Doncs avui ens parlen d'infraestructures i d'aquesta trama policial, aquesta trama, volíem dir, corrupta, presumptament.
sobre les obres de l'AVE a Barcelona l'any 2008. El periòdico ens diu La justícia investiga les obres de l'AVE a Barcelona, un cas d'entrada sense vincles polítics. És el que matisa el periòdico. La Guàrdia Civil detén nou persones acusades de malversació de fons públics i una denúncia vincula empleats de DIF i l'empresa Corsant, que és qui va fer les obres, amb el robatori de 6 milions. Déu-n'hi-do.
D'altra banda, l'Ara també va en aquesta línia, ens diu trauma corrupta a l'AVE, operació policial, nou detinguts, inclosos dos càrrecs de DIF per malversació de fons. El presumpte frau s'hauria comès a les obres de la línia a Barcelona. I per últim, a l'Avantguàrdia també ens en parlen en portada, però això sí, en un format més discret, ens diu nou detinguts de DIF per presumptar corrupció a l'AVE de Barcelona. És aquest el tema comú avui als tres diaris que tenim sobre la taula.
Doncs actualitzem ara la informació a través dels digitals. Veiem, per tant, si encara s'arrossega aquesta notícia que, de fet, ahir a primera hora ja comentàvem. Per tant, m'imagino que, si més no, o hi ha alguna cosa no nova, suposo que hauran anat baixant del principal. El que hem dit de Catalunya informació és que els escurcolls havien acabat de matinada.
És la novetat. Exacte. Per tant, ja veiem que el 324, per exemple, ens obre per l'anús d'atur, que surt avui l'atur registrat. Baixen 12.645 persones al mes d'abril. També es diu que Chomsky posa el procés sobiranista català com a exemple de lluita per la supervivència. En una conferència organitzada per Google, el mes d'abril, que s'ha difós aquest dilluns, Chomsky recordava com als anys 70 va visitar una Barcelona en què la dictadura obligava a parlar català d'amagat.
Financial Times crida a Rajoy a negociar amb Catalunya, ho llegim també el 324, que també ens diu que la grossa torna al juny. Els números de la loteria es podran comprar a finals de juny i a partir del setembre per internet.
I ara destaca declaracions aquest matí del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a la cadena SER. Diu que està obert a escoltar mas si aparca la consulta i el president insisteix que abans de tocar la Constitució cal saber què es vol canviar.
L'atur cau a Catalunya amb 12.645 persones, també és un titular destacat i l'avantguàrdia digital que llegim a aquesta hora també comença per les xifres d'atur i després també parlar d'una altra qüestió com ara que la polèmica mirada de l'alcalde de Buenos Aires, els pits de Violeta,
Macri admet que va quedar embelesado, no, m'atreviria a traduir-ho, amb l'artista de 17 anys, després dels comentaris que ha provocat la imatge, que és una imatge molt ben feta, la fotografia, i surt aquesta noia, està com de perfil i es veu el contorn del pit, i ell, directament, que en lloc de mirar-li a la cara, la mira els pits, i llavors suposo que després dels comentaris que hi ha hagut, ha hagut de dir alguna cosa.
Bé, en tot cas són una mica els temes d'aquest matí, també s'arrossega el fet que Casillas, Alonso i Villa són investigats per Isenda.
Tornem cap als diaris, ens fixem ara en les imatges d'aquest matí, Andrea. Al diari ara veiem un moment en què ahir dos guàrdies civils s'enduien a un detingut a l'empresa Isolux Corsant en el marc d'aquesta operació policial contra aquesta drama corrupta a l'AVE, segons l'ara, en un dels onze escorcolls fets entre Barcelona i Madrid, veiem la imatge de dos guàrdies civils detenint
Un home. D'altra banda, una fotografia de Josep Maria Terri Cabres, candidat d'Esquerra a les eleccions europees. Avui l'entrevistan a l'ARA, per tant, el veiem i llegim no es pot dir que una victòria d'Esquerra debilitaria més. I d'altra banda, veiem també una fotografia d'una model desfilant ahir a l'Abrai del WIC, que certifica el liderat català en moda nupcial.
D'altra banda, a l'avantguàrdia, veiem com dos policies, dos milicians, vaja, però russos de Donetsk, s'enduen detingut un home que se suposa que és partidari de Kiev, acompanyant el titular rutina de guerra a l'est d'Ucraïna. Ara en parlarem i veiem com s'enduen aquest home amb els ulls envenats.
I d'altra banda veiem una nena petita, xinesa, amb el seu pare, suposem, perquè el titular diu de Pequín a Barcelona pel Barça. Els veiem a l'aeroport i és que Air China va estrenar ahir un vol directe amb escala tècnica viena, fruit de la demanda dels turistes xinesos que busquen marques de luxe i gaudir del futbol blaugrana. D'altra banda una fotografia també d'Ikher Casillas, que ens diu que Casillas paga dos milions a Hisenda i la inspecció s'amplia a altres estrelles del futbol, com deies, com Xavier Alonso i David Villa.
I una imatge d'un Lynx ibèric, ens diu la Vanguardia, que la carretera és l'enemic més mortífer del Lynx ibèric, i una foto de Ben Affleck, de l'actor, director Ben Affleck, jugant en un casino, perquè sembla ser que un casino l'ha vetat perquè guanya massa. Ah, sí? Això sembla.
I per últim, el periòdico, els protagonistes avui en portada totalment són la Sílvia Pérez Cruz i Refri, com deies, avui publicant Granada, un disc radical i salvatge, ja els veiem a ells amb fotografia de portada, i també una imatge més petita de Luis Enrique, ens diu el periòdico que Luis Enrique i Zubi ja preparen el Barça del futur. Doncs bé, encara s'ha d'acabar el Barça del present, que encara se suposa que potser pot guanyar la Lliga.
Són les imatges del dia. Ens n'anem ara a obrir pàgines internacionals. Andrea, cap on anem? Doncs ens n'anem un dia més cap a Ucraïna i cap a la pugnalest del país. La Vanguardia ens diu Batalla a Sloviansk. Rússia avisa que el conflicte posa en perill la pau a Europa.
La Vanguardia Rússia va tornar a assenyalar que la pau a Europa està en perill ahir, després d'una violenta jornada al sud-est d'Ucraïna. L'exèrcit, enviat pel govern provisional de Kiev, es va enfrontar als rebels prorussos en l'intent d'aconseguir el control de la ciutat d'Eslovians, província de Donetsk.
Després d'un diumenge en relativa calma, la lluita es va intensificar ahir als voltants de la ciutat d'Esloviansk, un centre urbà de 119.000 habitants, a mig camí entre les tres grans ciutats russòfones de l'est d'Ucraïna, Donetsk, Luansk i Kharkiv. Segons el Ministeri de Defensa ucrainès, ahir l'exèrcit va perdre el seu quart helicòpter des de divendres passat. Segons una nota oficial, l'aparell va ser abatut per foc de metralladora i es va estaballar contra un riu a prop de la ciutat, per sort doncs.
Els ocupants en van sortir en vida. I una altra cosa que també va portar l'atenció als carrers d'Ucraïna va ser el familiar de la infermera Iúlia Isotova, de 21 anys, durant el seu funeral a Kramatorsk. Veiem una imatge també internacional. Segons testimonis, Isotova va morir pels trets de forces ucraïneses en una carretera a prop d'aquesta ciutat. Per tant, situació dramàtica que s'està vivint a Ucraïna, segueix la tensió.
I d'altra banda, parlem d'un vídeo que es va publicar ahir. Llegim a l'avantguarda també Boko Haram vendrà com a esclaves les gairebé 300 nenes segrestades. La guerrilla és la mista nigeriana, afirma en un vídeo que actua en nom de Déu. És un vídeo de 57 minuts i que permet fer-se una idea de l'infern. Diversos homes vestits amb uniformes de camuflatge, drets davant blindats i vehicles amb armament pesant, disparen les matralladores al cel mentre criden que Déu és el més gran.
i al cap de poca estona apren la paraula l'únic que va a cara descoberta. Abubakar Shekau, que és líder d'aquesta banda fundamentalista que es diu Bobo Haram, diu «Jo he segrestat les vostres nenes». És un vídeo que han enviat a l'agència AFP i el grup islamista radical confirma per primera vegada que és el responsable del segrest massiu de més de 300 noies, de les quals almenys 230 continuen segrestades en una escola de la població de Chibok a Nigèria.
Són alumnes d'aquesta escola, la majoria d'entre 15 i 18 anys, i les van raptar el passat 14 d'abril, fa unes tres setmanes, a Ixecau. Diu que els estudiants, en primer lloc, no haurien d'haver estat a l'escola, sinó que ja haurien d'haver estat casades i a casa seva, i després justifica la seva acció perquè són ordres divines. Diu que Déu ha ordenat que les vengui, diu que elles són propietat seva i jo duré a terme les seves instruccions.
En un altre moment del vídeo també deixa anar coses com que l'educació occidental és pecat i es refereix a les nenes desaparegudes com a esclaves que vendré al mercat. I, de fet, algunes nenes sembla ser que haurien estat venudes com a esclaves sexuals per 8 euros i mig. És el vídeo que es va fer públic ahir, que ha commocionat d'alguna manera l'opinió pública. Doncs, Déu-n'hi-do, tot plegat avui a les pàgines internacionals. S'ha d'anar-hi amb el cor fort una mica. Sí, totalment, avui.
Companys, si sabeu on torna la lluna blanca digueu-li que la vull però no puc n'estimar-la que encara hi ha combat Companys, si coneixeu el que
Fins demà!
M'ha aconseguit, Andrea, m'ha aconseguit que sonés. I aquesta és la cançó que obre aquest disc que es titula Granada, publicant conjuntament Silvia Bérez Cruz i Raül Fernández. I promet molt, tot plegat, vull dir només sentir això, que ho estem sentint aquí directament a la ràdio, però vull dir que...
Pell de gallina, d'alguna manera, sembla que la gent que els ha vist en concert és el que diu, perquè fa aquest dissabte no l'altre van fer un concert ja a Barcelona, abans de treure el disc, i semblava que la gent va quedar molt impactada. I són versions ben diverses i a més a més totes les brodes, o sigui que mira aquest himnal, l'humor. No m'emporta si tu m'emporta si tu m'emporta si tu m'emporta si tu m'emporta
Que se les fa totes seves, eh? Sí, sí, total. Doncs és l'oportunitat que teniu, és aquest disc que es diu Granada, per escoltar aquest duo que formen Síria Pérez Cruz i Raúl Fernández. L'anam al concert em sentia com si hagués parit, amb mal als ossos i fins i tot els angonals. Vaig tenir la sensació que no podria tornar a fer un concert així en dos mesos. És el que diu Síria Pérez Cruz sobre l'actuació que ella i el Raúl Fernández Miró, alias Refri, van fer el 25 d'abril al Teatre Tivoli de Barcelona.
De fet, jo vaig veure un resum en un telenotícies i recordo que em va impactar molt l'energia que desprenien i la intensitat física que es veia en aquell concert, és a dir, que ja va per aquí. Diu que va ser el primer concert que feien amb aquest repertori, que abans havien tocat a Londres i a Nova York, però no havien fet mai el repertori sensei i van acabar...
Reventats. Aviat els podrem tornar a veure al Vida Festival, que sembla que em paguin per parlar d'aquest festival de Vilanova, però bé, en tot cas... És que val la pena, no? Si val la pena, és així. També hi seran. Doncs bé, és el primer apunt cultural d'aquest matí. Tenim, però, més coses. Per exemple, parlem de l'Arapacis, que és l'element central del Festival Roma Tarraco Viva, en el vi mil·lenari de la mort de l'emperador Augusto.
El con que posa deures al museu, al MNAC, en la primera auditoria cultural que fa pública, que és que se sàpiga vendre millor i arreu, que aquesta és la signatura pendent del MNAC. Robert Plant cancela l'actuació al Festival de Cap Roig, generat quatre concerts més de la gira que tenia prevista Espanya durant el juliol per conflictes d'agenda, és el que ha alegat.
La Torre Eiffel compleix 125 anys sense passar de moda l'aniversari d'un dels monuments més visitats del món. Comparteix efemèrides amb els 50 anys de la presa de Swan i el llançament de Batman.
I l'obra de hereges guanya el desè Premi Internacional de Novela Històrica. L'escriptor cubà Leonardo Padura ha estat reconegut a Malalguardó, ciutat de Zaragoza.
I una punt més, l'agroglamour gallec del Festival de Ciné de Cants. La trobada va néixer l'any 2004 com una broma perquè Cants, no Cants com en francès, sinó Cants com gossos, per entendre'ns, va sorgir com una broma aquest festival que es digués Festival de Ciné de Cants.
i ja fa deu anys que funciona, perquè és des del 2004, és a Canç, que això està a Por Rinyo, a Pontevedra, i va presentar ahir dilluns la onzena cita a aquest festival de cinema molt agro-glamour, que va néixer l'any 2004, el que fan una mica, en lloc d'haver-hi una catifa vermella, hi ha dosis d'humor, després hi ha les luxoses, en lloc de luxoses limusines, hi ha tractors petits, les projeccions són en baixos i en bodegues, i els concerts estan als orreos i als galliners. Olé, cap.
I es veu que és una convocatòria que té molts seguidors a les xarxes socials, una cosa que destaca també la notícia. En fi, deixem ja aquesta música. Queda dit, parlem ara de les contraportades d'avui.
Comencem per la del diari ara, és l'article setmanal de Salvador Cardús, titulat avui Inconsistències Consistents. Avui ens parla d'aquest anunci amb què ING Direct ha presentat el seu nou eslògan, People in Progress, segurament l'has vist amb imatges i música de Bob Dylan, quan fa molt de temps.
Diu, ha provocat un gran xoc en la consistència de les referències personals dels que n'hem estat fidels seguidors. Dylan anunciant un banquín sacrilegi. Diu, les pot utilitzar unes imatges de 1966, extretes del documental de Martin Scorsese, No Direction Home. A més, al minut i 28 segons d'anunci, es completa amb la cançó potser més extraordinària de Dylan, el Like a Rolling Stone, enregistrada per primera vegada el juny de l'any 65.
Doncs fa una reflexió al voltant de tot plegat. Diu, abans de seguir amb el comentari de l'anunci, voldria dir que quan la publicitat és bona, més enllà dels judicis morals, relata amb una gran exactitud l'esperit dels temps. Diu, la seva efectivitat no està tant en el fet que ens enganyi, sinó en el de saber treure profit de les nostres febleses per empènyer-nos, en tot cas, a un autoengany voluntari.
Diu com ha reconegut César García, el director general creatiu de Senyora Rushmore, l'agència que ha produït aquest anunci, amb les imatges i la cançó de Bob Dylan s'ha volgut suggerir que la banca anunciada té una naturalesa transgressora, si més no respecte de la banca convencional. I assegura Salvador Cardús que tanmateix la força de l'anunci transcendeix l'actura funcional dels objectius de l'empresa.
Doncs és l'article de Sabador Cardús a l'avantguàrdia. Atenció avui perquè tenim un personatge interessant que diu que pel 2014 ja torna a pujar la partida de cotxes oficials, Andrea. Sí, això es diu un inspector d'Hisenda, Francisco de la Torre Díaz. Diu, el 2013 a Espanya vam recaptar el 38% del PIB, d'un percentatge similar al de Portugal o Grècia i lluny de França, que n'aconsegués recaptar un 50%, o Alemanya, que arriba al 47%.
Diu, està clar, és ineficient. Diu, en canvi, la nostra despesa pública és del 44%. Diu, s'han retallat prestacions de l'Estat, de benestar, però la nostra estructura política, administrativa i clientelar ha augmentat. I Lluís Amigat, el periodista, li respon, aquestes no són les grans partides. I ell contesta, però la seva retallada hauria legitimat les de sanitat i educació. En canvi, en el pressupost del 2014 ja han augmentat els cotxes oficials i el nombre d'assessors polítics.
Diu, i la nostra agenda no serà efectiva si no millora la moral fiscal degradada pels escàndols que afecten des del partit en el govern i de l'oposició fins a les altres magistratures de l'Estat. Per tant, sembla que a tot arreu. Amb la moral de Tanzània no pots recaptar com a Alemanya.
I assegura també Francisco de la Torre que altres països han patit una recessió dura, igual, però no se'ls ha esfondrat el sistema recaptatori com a Espanya. Per això ja són dels últims en sortir de la recessió. I en aquesta entrevista també aprofita per parlar del seu darrer llibre, llibre que publica ara, que es diu, es pregunta de fet, Hacienda somos todos? És aquest el títol del seu llibre.
Doncs una entrevista molt interessant avui a La Vanguardia. Al periòdico llegim que la meva mà esquerra treballa més que la d'altres pianistes. Aquí ens descobreixen. Doncs avui ens trobem la història de la Victoria Canal, una precoç cantautora amb 15 anys i aquí el fet de faltar-li un braç no li ha impedit res. Mauricio Bernal comença aquesta entrevista dient tot i cap o hi pot cabre en una vida de 15 anys, que és breu, i cap viure per temporades a la Xina, al Japó, a Espanya, als Estats Units i Dubai. Ser cantautora i haver començat a ser-ho des de molt petita...
Tenir una avia nord-americana que quan era una nena li va ensenyar a tocar el piano i cap a això, tocar el piano i la trompeta i la guitarra i està començant amb el baix. Diu Icap haver-se sobreposat al potencialment mortal síndrome de banda amniòtica i la seva conseqüència, que li falti aquest mig braç. Diu Icap està a punt de fer un concert, el seu primer concert.
Explica la Victoria Canal que fa popfusió amb rock acústic i funk. Diu, de fet, acabo de treure un EP, un Extended Play, està a Spotify i es diu With You. I a YouTube sempre estic penjant els meus originals, encara que són gravacions en viu i molt amateurs. Així es diu l'última. Asegura que ha viatjat tant gràcies a la feina del seu pare i que la seva limitació física no l'impedeix res. Per exemple, tocar el piano.
Diu, el meu primer professor de piano, el que vaig tenir entre els 6 i els 13 anys, em va començar a ensenyar a tocar només amb una mà, però la meva mare va insistir que havia d'ensenyar-me a tocar amb les dues. Una està incompleta, però també la faig servir. D'aquesta manera, la Victoria Canal va començar amb el món de la música, gràcies també a la seva àvia nord-americana i ara està a punt de fer el seu primer concert. Doncs molt interessant també aquesta entrevista que tenim avui al periòdico.
I és moment ara de sentir la notícia curiosa d'aquest matí, que parla, va de xarxes socials. Andrea, últimament en parlem bastant, però recordes que vam parlar, per exemple, d'una aplicació que s'havien inventat perquè controlesis una mica el teu temps, el temps que dedicaves a estar... A les xarxes socials, precisament, al mòbil i tots plegats.
Exacte. Doncs ara no és una aplicació, sinó que és un vídeo que reflexiona sobre si la tecnologia ens ajuda a disfrutar de la vida o impedeix disfrutar-la de veritat. És això el que està arrasant a YouTube. És un vídeo de 5 minuts, vull dir que Déu-n'hi-do.
I bé, doncs diu diferents qüestions. Per exemple, que sortir de casa amb el mòbil a la butxaca s'ha convertit en una acció tan mecànica i important per nosaltres com sortir vestit i calçat. A vegades és imprescindible, eh? Si et desculles el mòbil és com si ja perdessis o estiguessis perdut tot un dia.
Exacte, també diu que això, que per exemple diu que ja no ens estranya, que en situacions on els amics o fins i tot la parella reclamin menys atenció a la persona que tenen al davant i més al telèfon mòbil, i llavors ho explica tot això, hi ha una imatge d'un noi i ho va ensenyant també, posa exemples pràctics per entendre'ns una persona davant del llit.
mirant a l'ordinador, etc. Llavors, és en Gary Tark, que és usuari de YouTube, i ha plasmat en un vídeo que es diu Look Up, que està sent un fenomen en visites, i ell diu això, la història que tots coneixem, tenim d'elèfons, ordinadors portàtils, tàblits, auriculars, i molts que els passem per la vida sense adonar-nos del que hi ha més enllà de la pantalla. Ens comuniquem a través dels aparells, en comptes de parlar amb els que tenim a prop, i llavors diu, tant pot canviar la vida d'una persona...
pel fet d'estar tan centrat en el món virtual del mòbil diu que el videoporta ja 13 milions de reproduccions i més de 100.000 m'agrada i que la reflexió que proposa ell és un dels dubtes existencials dels nostres dies que seria
Si la tecnologia ens ajuda a disfrutar de la vida o ens impedeix que la gaudim de veritat. I hi ha diferents imatges. També, per exemple, ensenyam... Aquest és ella explicant-no perquè és en anglès. Però ensenya, no sé, tres noies, dues miren el mòbil en una pla d'autobús, l'altra miren cap endavant...
És llargueta i et dic que dura 5 minuts i que bé, això no hi ha una parella doncs també tenint com un súper romàntic i un mire en el mòbil i coses que vistes en un vídeo ens poden fer gràcia però que segurament... Però també reflexiona. Segurament, sí, sí. Doncs ja ho sabeu, aquest vídeo que es diu Look Up. Ai, tonto, malodramàtic fins i tot. Sí, a més amb la música de misteri. Smartphones and dumb people.
Gràcies. Bona nit.
Un minut i tres, quarts d'onze, obrim ara diaris i ens fixem en diferents qüestions interessants avui. De fet, lligat amb el que estàvem dient ara, també ens quedem al periòdico. Avui el tema del dia parla del Big Data, un altre gran germà. L'anàlisi massiva de dades amenaça la privacitat i ens quedem amb una entrevista que fa Carmen Janer a David Lyon, que és director del Centre d'Estudis sobre Vigilància.
Ell diu que Orwell va fer les preguntes correctes, que els governs usen els mètodes de màrqueting de les empreses, però les conseqüències d'error són pitjors.
I diu que les policies estan començant a utilitzar càmeres per anar gravant el que fan. A Austràlia, almenys, en les concentracions, les fan servir com els drons, que poden gravar qualsevol cosa. La vigilància pot servir per procurar ajuda als més vulnerables. El problema és que la vigilància té efectes forenses, però no serveix per prevenir.
I diu també que cada vegada som més visibles per moltes grans organitzacions que recullen dades sobre nosaltres, però en canvi les seves activitats ens resulten cada vegada més opaques. Si això significa més control, sí que estem més controlats. No és coercitiu, no és la gran germà de George Orwell, és molt més subtil, però sí que és molt profund perquè les nostres decisions i oportunitats passen a ser influenciades per ells.
Parlem ara de l'avantguàrdia, ens quedem a les pàgines de Viure, on avui ens parlen d'arquitectura, de quatre arquitectes que inicien un ambiciós arxiu digital sobre els edificis i el disseny a Catalunya.
il·lusionistes de l'arquitectura i és el que ens diu d'aquest grup format per Omar Ornake, Aureli Mora, Manuel Julià i Lucas Santís i diu que es diu ArxiusArquitectura.cat que rescata algunes obres poc conegudes i el llegat d'arquitectes injustament oblidats.
Tots tenen 28 anys, diu que poden fer aparèixer i desaparèixer aquests edificis sense cap mena de trampa i aquest web destapa aquestes diverses vides que han tingut alguns dels edificis més singulars i desconeguts de Catalunya i explica que no totes les ampliacions van ser tan matosseres com les remuntes autoritzades durant l'etapa de l'alcalde Porciores. Ho trobem avui a La Vanguardia.
Fins demà!
I acabem aquest repàs per l'interior dels diaris, aturant-nos avui al diari Ara les pàgines d'esport, en un reportatge que signa Natalia Roy i Albert Llimós, que titulen Disciplina, caràcter i la força mental d'un Ironman. I és un perfil de Luis Enrique que diu que deixat emprem tant als futbolistes que ha dirigit. Des que es va retirar com a jugador, Luis Enrique ha practicat l'esport extrem.
I comença aquest reportatge dient que els seus jugadors al Barça B expliquen que Luis Enrique arribava als entrenaments del filial en bicicleta o corrent per no perdre la forma i quan podia s'integrava en un exercici com si encara estigués en actiu. Des que es va retirar el 2004, l'historià ha compaginat la seva nova vida d'entrenador amb maratons, triatlons i carreres d'ultrafons.
També diu que la seva autoexigència frega l'obsessió i que el seu esperit de superació no troba límits. No es poden córrer 250 quilòmetres durant 6 dies, a més de 40 graus al Sàhara, de cap altra manera.
I destacant, per exemple, declaracions de Sergi Gómez, que diu que té el caràcter que tenia com a jugador i el sap transmetre a l'equip, treballa molt i el Barça oferia un nivell altíssim. O Bojan Kyrgic, que diu que el treball físic no era exagerat, però treballaven bastant, amb ells es feien entrenaments molt intensos.
Diu també que Luis Enrique, a banda del treball, mirarà de cuidar el vestidor per mantenir-lo motivat i fins i tot va afegir el seu psicòleg de confiança Joaquim Valdés a l'estaf tècnic. I que en la seva etapa, el filial va alternar jornades a la ciutat esportiva amb alguna escapada a la carretera de les Aigües, la platja de Castelldefels o el karting i en la pretemporada la muntanya va fer sortir el grup d'excursió per pujar al Coll Formic i al Matagalls.
També es diu que totes les veus del planter l'avalen i que Luis Enrique és un home exigent i cada any ha afegit matisos al seu mètode per polir-lo i completar-lo. La gestió de Francesco, tot i el Roma, difícil al principi, va ser un bon aprenentatge en un vestidor d'elit. Aquesta mà esquerra amb el grup potser és el gran repte per Luis Enrique al Barça. Per l'home de ferro.
I enllacem per tant ara aquests titulars també, aquests reportatges amb els titulars esportius que també estan protagonitzats avui evidentment per Luis Enrique a les portades esportives dels diaris.
El nou esportiu ensenyant la imatge de Luis Enrique somrient, diu ara us escolto i en un moment en què ell es toca l'orella jugant també amb aquesta imatge, diu que Luis Enrique i Zubizarreta reuneixen per començar a planificar la temporada quan encara hi ha la Lliga en joc. Divisió a la Junta per la renovació de la plantilla.
Fitxat i fitxant és el que titula el diari Esport. Diu que el nou entrenador ja planifica i va donar el vistiplau als reforços. I a la imatge també, doncs, tu vizarreta entrant a casa de Luis Enrique. El mundo deportivo també diu Luis Enrique planifica i en el cas triant la imatge de Luis Enrique entrant amb cotxe a casa seva.
Diu que van parlar d'altes, baixes i del seu projecte blaugrana. I també els diaris de Madrid titulen amb aquest tema i no estan en aquest cas gaire contents. El Marca ensenya una imatge de Luis Enrique diu conflicte a la vista, debuta contra el Madrid, perquè justament és el partit que té aquesta setmana.
I en el cas de l'AS, reunió Zubi Luis Enrique a 6 dies del Celta Madrid. Són doncs els titulars esportius d'aquest matí. Tornem de seguida després de la publicitat.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Just a la fusta, el magazín del matí.
6 minuts i arribem a les 11, connectarem amb les notícies i després de les notícies entrevistarem el Lluís Foix que avui presenta la marinada Sempre Arriba, Sant Just, també parlarem amb Miracle Serra del taller de tapes que es fa aquesta setmana i amb Joan Pasqual, guanyador finalista finalment d'aquesta sardana de l'any. Serà tot plegat després de les notícies i a les notícies hi arribem, ho hem anunciat al principi del programa, per tant no podem deixar de fer-ho, amb una de les versions d'aquest Granada, en aquest cas és la versió de This Walls de Leonard Cohen. Pequeño Vals Vienés.
Hay un fragmento de la mañana. En el museo de la escarcha hay un salón con mil ventanas. Toma este vals, este vals.
Esteban con la boca cerrada. En Viena hay cuatro espejos donde juegan tu boca y los ecos. Hay una muerte para piar.
Pinta de azul a los muchachos Hay mendigos por los tejados Hay frescas guirnaldas de llanto Toma Estebas Estebas Estebas Que se mueren mis brazos
Este bar, este bar, este bar, de seda, muerte y de coñac que manja su cola en el.
Porque te quiero, te quiero amor mío. En el desván donde juegan los niños. Soñando viejas luces de un grío. Por los rumores de la eterna tibia. Viendo ovejas y lirios de nieve. Por el silencio oscuro, oscuro de tu frente.
Toma este vals, este vals, este vals de cintura quebrada. Este vals, este vals, este vals, este vals de sí, de muerte y de coñac que moja su cola en el mar.
Viena, bailaré contigo con un disfraz que tenga cabeza de río.
Fins demà!
Y en las ondas oscuras de tu andar quiero amor mío, amor mío, dejar violín y sepulcro las tintas del mar. Quiero amor mío, amor mío, amor mío, dejar violín y sepulcro las tintas del mar. Ya, ya, ya, ya.
Com estàs, ja estàs, ja estàs, ja estàs, ja estàs, ja estàs, ja estàs, ja estàs, ja estàs, ja estàs, ja estàs, ja estàs, ja estàs, ja estàs, ja estàs, ja estàs,
Fins demà!
Gràcies.
Catalunya Informació. Bon dia, són les 11. L'atur registrat baixa gràcies a l'efecte de la Setmana Santa. Catalunya s'ha reduït a gairebé 12.700 persones i el conjunt de l'Estat de més de 100.000. Ara hi ha a Catalunya a prop de 612.000 persones que buscan feina a través dels serveis públics d'ocupació.
Avui arrenca l'Audiència Nacional al Judici sobre l'expedient de regulació d'ocupació de Panrico, que afecta 745 treballadors de tot l'Estat. 215 d'aquests són de la planta de Santa Perpètua de Mogoda.
El Financial Times reclama a Mariano Rajoy que s'obri a negociar ja amb el govern de Mas una solució per les aspiracions sobiranistes. En el seu editorial, el diari defensa una tercera via, una nova Constitució amb més poder polític per Catalunya i un nou règim fiscal molt més favorable.
Un fragment de Moby Dick i un article del diari El Punt sobre robòtica centra l'examen de català de les proves de competències bàsiques. 72.000 alumnes catalans han començat aquest matí aquestes proves que han de servir per valorar el nivell amb què passen a secundària els alumnes catalans.
Françà Holanda adverteix que si Ucraïna no celebra eleccions el 25 de maig s'aboca al caos i també a la guerra civil. Frenar l'atenció a Ucraïna és l'objectiu del Consell d'Europa d'avui a Viena. Moscou considera que la crisi pot amenaçar l'estabilitat i la pau a Europa si no hi ha una resposta adequada de la comunitat internacional.
Avui arriben a les botigues de discos els nous treballs del guitarrista Carlos Santana i la cantant britànica Lili Allen, també s'ha dit a Granada, l'esperat disc conjunt entre Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Mero. Catalunya Informació. Ara els esports. Luis Enric és la primera opció del Barça per ocupar la banqueta i es va trobar a Gabà amb en Doni Subisarret. Avui nova reunió, aquesta a Zuric, entre Josep Maria Bartomeu i Josep Blatter, el president de la FIFA, per la sanció que ha rebut el club i que es troba a jornada cautelar-neig.
Joan Colleta, el president de l'Espanyol qualificada, dolenta la temporada. En unes declaracions al Catalunya Vespresports assegura que faran tornar la gent a Cornellà a Prat si generen il·lusió amb un equip basat en el planter i en l'encert dels fitjatges que arribin. Ahir es va tancar la jornada primera amb l'empat a un de la Reial Societat i el Granada.
Pel que fa al temps, cel entelat per núvols prims, més gruixuts cap al Pirineu de Lleida aquesta tarda i sense descartar alguna gota. Núvols més densos cap a la costa d'Aurada i sud de la costa de Barcelona, pujant una mica les temperatures. En repassem algunes. A Barcelona, 16 graus, 18 a Tarragona, 18 també a Girona i 15 a Lleida. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts us parla Andrea. Bueno, segueix obert el període de preinscripció escolar al primer cicle d'educació infantil, és a dir, per a nens i nenes de 0 a 3 anys. El curs que ve, l'escola Bressol Municipal Marrex tindrà 8 places al grup de lactants i 31 al de nens d'un any. Les places al grup de nascuts del 2012 es reduiran.
L'escola Bressol Municipal Marrex ha fet jornades de portes obertes recentment amb els pares i mares per tal d'explicar-los el seu projecte educatiu i els seus objectius principals. Aquests són, entre d'altres, potenciar l'educació dels infants a través del joc i involucrar les famílies en el dia a dia de l'escola. El període de preinscripció a l'escola Bressol Municipal Marrex es va obrir ahir i es tancarà el dia 16 de maig. La matriculació serà del dia 10 al 13 de juny.
Últimes places lliures per participar de la primera triatló infantil de Sant Just el proper 18 de maig. El Club Natació Sant Just és l'encarregat d'organitzar aquesta prova adreçada als més petits de Sant Just conjuntament amb l'Ajuntament i la Federació Catalana de Triatló. Un èxit pel Club Natació Sant Just en aquesta primera triatló. A més, el club aprofitarà la jornada per donar a conèixer un dels seus objectius pels propers mesos, crear una escola infantil de triatló.
El dia 18, per tant, el dia de la triatló infantil de Sant Just, la setmana que ve, els nens i nenes nascuts entre els anys 98 i 2006 hauran de nedar, anar amb bicicleta i córrer una sèrie de distàncies per tal de completar la prova. Unes distàncies que varien en funció de la categoria. El punt de referència de la jornada serà la bona aigua. Per fer les inscripcions, les heu de fer al web de la Federació Catalana de Triatló, triatló.org.
I un apunt més, el compositor Sant Justenc, Joan Pasqual, és el primer Sant Justenc que arriba a la final del concurs Sardana de l'Any. Ho ha aconseguit amb la sardana Xamós Anna Maria, que dissabte va competir amb 9 sardanes més per fer-se amb el títol de Sardana de l'Any 2013. La guanyadora del concurs va ser D'Oll d'Amor, del compositor Joaquim Ostenc, una peça que es va endur al Premi Popular amb 1.744 vots. De la seva banda, Xamós Anna Maria...
En va aconseguir 239. D'altra banda, la Sardana festeixi en 6, de Joan Francesc Vidal, va rebre el Premi de la Crítica, designat per 6 reconeguts músics vinculats al món de la cobla.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de ràdio d'Esvern, radiodesvern.com. Molt bon dia.
We'll try to pull you down, but not this time
Fins demà! Fins demà!
That'll try to bring you down But not this time
Bona nit.
No matter where you
Just a la fusta, el magazín del matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Dos minuts i un quart de dotze. Aquest vespre el periodista Lluís Foix presenta a la Sala Isidòr Cònsol de Can Genestà la seva primera novel·la, La marinada sempre arriba, un acte on també l'acompanyarà el poeta Sant Justenc, Joan Margarit, que és autor del pròleg d'aquest llibre. I ara tenim Lluís Foix a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia.
per parlar una mica d'aquest llibre que avui presenta aquí Sant Just, un llibre que va sortir ara fa una mica més d'un any i que narra els seus recors d'infantesa situats, per tant, en la postguerra. Amb la seva llarga experiència com a periodista, per què va triar el retorn als orígens a l'hora d'escriure la seva primera novel·la en format ficció? Bé, no ho sé bé del tot, però simplement perquè crec que s'ha de començar pel començament i era un llibre que el tenia molt...
molt interioritzat tot i que no ho sabia però em vaig posar a escriure i en un parell de mesos els vaig acabar fent gairebé un capítol cada setmana i eren coses que em venien d'una manera natural i que a mi em semblava que per entrar al món de la literatura venint del periodisme d'una manera molt no diré que fàcil però sí d'una manera molt
molt natural de fer-ho seria començar pels començaments i dir una mica quina va ser la meva infància, com era aquell món d'ara fa 60 o 70 anys, 60 anys aproximadament, i explicar-lo amb un llenguatge planer i recuperant paraules que han entrat en desús i descrivint situacions que ara són del tot ja impensables, si més no han desaparegut, ja no.
Aquesta distància, en el sentit que ja fa 60 anys de tot plegat, l'ha ajudat també a l'hora de poder fer una obra d'aquest tipus, també permetent-se algunes llicències, o ha volgut també mantenir-se fidel al que passava tot plegat? Ho he intentat ser fidel, més o menys, i no són unes memòries, sinó són unes vidències, que jo crec que hi ha un matís molt important. Les vidències són aquelles impressions que un recorda
amb el pas del temps i que després les construeix i les estableix d'una manera que a la millor en alguns casos no són del tot realistes perquè són visions personals, subjectives, però que sí que ajuden a mostrar un món que
que avui ja no hi és, amb tots els seves avantatges que hi havia en aquells temps i amb aquelles carències i mancances que eren moltes, però que era el món en el qual un va créixer, va viure i va començar a raonar i començar a sentir, començar a estimar, començar a veure les diferents maneres d'enfocar...
la vida que després s'han demostrat possibles al llarg dels anys. I un món, a més a més de postguerra, situat també en aquest context rural que d'alguna manera també l'ha marcat, l'ha condicionat, evidentment a cadascú la seva infantesa el marca, però en el seu cas concret també explica en aquest llibre que l'ha fet si com és, també. Sí, bé, jo crec que a tothom ens passa el mateix, en el sentit que hi ha moltes teories...
des del món de la psicologia o des del món de la formació o de l'educació que diuen que el que passa fins als 12 primers anys de la vida et marca per sempre més, no? I això no vol dir que el que un ha viscut o on ha viscut o com ho ha viscut sigui millor ni pitjor que el d'altres persones que hagin viscut situacions semblants en altres indrets.
Per exemple, a mi m'han dit gent de l'Eixample de Barcelona que jo no podria escriure aquest llibre. O algú de l'Hospitalet em va dir, escolta, jo a l'Hospitalet no em podria dir no, tu no em podries escriure aquest llibre, però em podries escriure un altre, igualment interessant, perquè les arrels, tots les tenim, encara que siguin les arrels a l'asfalt o les arrels al món urbà, i les arrels al món rural potser tenen una diferència
que et porten a l'observació molt directa dels cicles de la natura, del comportament de la flora, del comportament de la fauna, de què fan els animals, de quina és la relació de l'infant amb els animals, no només de la casa, sinó amb els animals, diguem-ne...
de caça, els animals una mica més hostils, les quineus, veure quin és tot el procés de les vinyes, com arrenquen des que comencen a brustar fins que es brema, o veure el sembrat des que queda colgat a la terra fins que al cap de quatre o cinc mesos o sis mesos apareix groc i a punt de s'assegar, tot això.
Són situacions o vivències que, per molt poc que un les observi, t'acaben condicionant el pensament i et fan, d'alguna manera, en el meu cas, ser molt realista, en el sentit que les coses, per molt que un vagi al camp i es tiri una espiga perquè creixi, l'espiga no creixerà, sinó que l'espiga creix perquè creix per si sola, no?
i les coses a la vida, també en la vida professional, a vegades forçar-les és inútil, perquè no passen. En canvi, quan tu no les esperes i passen per allí, doncs les agafes i et puges i està, no? I tot això també s'aprèn, per tant, a partir d'aquesta observació, no? Sí, jo crec que això és ben cert, però, et repeteixo, jo crec que tothom té les seves observacions i les seves maneres de veure's
influït d'aquells anys en què la imaginació treballa amb molta força. De tota manera, potser també el context rural està menys explotat, entre cometes, perquè sí que hi ha novel·les, però en tot cas, com que també hi ha molta més gent a les ciutats, estem molt més acostumats a llegir o a saber què passava per aquí. Certament, certament. Però també hi ha... En fi, jo el que he vist, l'interès d'aquest llibre que ha despertat a molta gent
que són de ciutat però que si indagues una mica veus que la major part de la gent de ciutat té una procedència amb una generació o dues que ve del camp perquè el procés d'immigració del camp a la ciutat en els últims cent anys ha sigut formidable ha sigut extraordinari i aleshores tothom ha anat a passar els estius sobretot la gent de la meva generació que encara que fossin de ciutat anaven
a passar els estius en un poble petit i la gent d'aquell poble que l'acollia en una fonda o a casa seva quan venien a Barcelona o quan anaven a la ciutat per anar al metge o per anar un dia a fer-se una trobada amb algú també aprofitaven per posar, com es deia, posar a la casa de Barcelona que els rebia l'estiu durant les vacances.
La dependència, l'origen rural de la major part dels ciutadans de les ciutats és patent i, a més, sobretot en els últims 150 anys, d'alguna manera gairebé tothom ve del camp.
D'alguna manera també suposo que abans comentava que va fer-la per un capítol per setmana, més o menys en dos mesos, és a dir, que no li va costar tampoc fer el canvi d'escriure com a periodista a posar-se a escriure una novel·la. No, no, no, la veritat és que no, i n'hi vaig disfrutar bastant. I és d'una manera, perquè també hi ha la vella qüestió o la vella...
o la vella discussió si els periodistes són literats o si els literats són periodistes. Jo crec que són dos... Un periodista no li costa gaire si s'hi posa i si té temps i dedica una mica d'esforç a convertir-se en una persona que conrea la literatura i que li surt bé, perquè el periodista, normalment, el periodista de la vella
Les velles escoles, que són els periodistes de diaris, diguem-ne, cosa que després ja ha vingut el periodista de la ràdio, de la televisió, d'altres mitjans, d'internet, etcètera, però el periodista és bàsicament el que escriu, el que fa ús de la paraula i el que ordena les paraules, ordena els conceptes i els expressa perquè la gent els pugui compartir o els pugui entendre o els pugui...
o els puguin fer-se seus, no? I en aquest sentit, jo crec que la importància del periodisme és el domini de la paraula i l'ús del llenguatge, ja sigui amb el format que sigui. I això no desapareixerà, jo crec que no desapareixerà mai, no? Perquè, doncs, si perdéssim la paraula o si perdéssim el sentit de les paraules, doncs hauríem perdut tot, no? Perquè no ens podríem entendre i la convivència seria gairebé impossible
I en el periodisme i la literatura són dos gèneres tan semblants que un bon periodista conregat, culte, que sap història, que sap una mica de filosofia, que sap una mica de tot, acaba, diguem-ne, ordenant les idees per poder-les plasmar en un llibre, ja sigui d'història, ja sigui d'assaig, ja sigui de memòries, ja sigui d'evidències, ja sigui del que sigui, no?
per tant, no sé si ja ha començat a escriure en alguna altra de novel·la sí, estic amb això el que passa és que potser s'ha de trobar el temps i el ritme i aquest temps sí, estic amb un projecte que està a mig fer i que a veure si d'aquí al setembre li dona un cop de mà definitiva i l'acabo en format de novel·la per això també
Una mica, sí. Més que novel·la, també seria de periodisme, com era el periodisme, diguem-ne, quan jo començo la professió, l'any 69 i l'any 70, d'escriure, doncs, aquell món del paper que era hegemònic, d'escriure personatges, d'escriure la situació, d'escriure, doncs, com en el tard de franquisme, doncs, les redaccions que feien
diaris de dretes o franquistes, les redaccions bàsicament eren redaccions de progressistes, des del PSUC fins al PSC, passant per àcrates també. Bé, això ho estic treballant en aquest aspecte. Doncs n'estarem pendents. Aquest vespre, a dos quarts de vuit, es fa aquesta presentació aquí a Sant Just. A més a més, també serà Joan Mararit, que ha escrit el pròleg. No sé si tenia clar des d'un principi que volia que l'escrivís ell o com va anar tot plegat.
No, jo conec en Joan Margrit des de fa molt temps i vaig pensar, ell també té unes arrels rurals, va néixer a la Segarra, a Seneuja, i després té una casa forès, molt a prop del poble de Roquefort, i és una persona molt sensibilitzada amb les qüestions de la terra, i a més jo crec que és el poeta viu més important que hi ha
a Catalunya en aquests moments, i com que era amic, li vaig dir, li vaig enviar l'original i al cap de tres dies m'havia fet el pròleg, cosa que li vaig agrair enormement, no? I vaig pensar que potser valia la pena, va valdre la pena haver escrit el llibre perquè jo amb Margarita em fes el pròleg, no? Doncs, aquests dits també seran aquest acte, com dèiem, a dos quarts d'avui, a la sala Isidro Cònsol de Can Ginestar. Avui n'hem pogut parlar amb Lluís Foix, moltes gràcies. Molt bé. I que vagi molt bé, fins aviat. Molt bé, bon dia. Adéu.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. I després de parlar amb Lluís Folls. De seguida parlem amb Miracle Serra per parlar, canviem de tema, i en aquest cas parlem d'una activitat que es fa demà dimecres, un dels cursos de cuina, aquests tallers monogràfics que fan cuina miracle. Demà toca parlar, toca fer, de fet, directament tapes. En parlarem d'aquí una estona amb Miracle Serra i ho farem després d'escoltar Ja no ens passa dels Amics de les Arts.
Ens en amaguem, que duiem anys fent el paper, fingint que cada dia el rebíem com si fos el primer. Genial, que fort que ve.
Ja no ens passa, ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer i que un destí ens esperi amb els braços oberts i ens digui només tu podries ser. Tots ja no ens passa, tampoc improvisem a l'aventura i ja veurem.
La sala al tren de Glasgow va ser un joc de nens, no fem ni un pas en fals, planifiquem, no ens arrisquem i clar no ens passa, ningú no ens va avisar, va ser un dia per l'altre, ho vam trobar per
Ja no ens passa, ja no ens enamorem, que no volem fer passar ell. Abans de caçalós hem venut massa cops la pell i el mal que fa no el cura el teu. Ja no ens passa mil dòlars pel primer que ens porti aquí davant algú capaç d'escriure versos que ens facin un llus al coll d'una cançó que ens ho regiria dintre tot perquè no ens passa.
que tot això se n'anava, que tot era mentida, la vida era el que venia just després. Ja no ens passa, ja no sortim a nit, que l'endemà no som ningú, i el dia que sortim cantem d'anar allà al mig i ja.
Fins demà!
Tot era mentida, la vida era el que venia just després. Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracara més de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Ara passen tres minuts de dos quarts de dotze. De seguida mirarem de parlar amb Miracle Serra. De moment no hi hem pogut contactar. Per tant, el que farem ara és escoltar l'entrevista que li ha fet l'Andrea Bueno a Joan Pasqual. Ho heu anunciat a primera hora també. És el compositor de Xamosa, Ana Maria, aquesta sardana que ha assegat a les portes de ser sardana millor, sardana de l'any. Per tant, us deixem amb aquesta entrevista.
Estem escoltant just a la fusta.
Aquest cap de setmana s'ha celebrat el concurs Sardana de l'any 2013, ho hem dit aquí al programa moltes vegades, que es presentava la Sardana a Xamós Anna Maria del Sant Justenc Joan Pasqual. Hem de dir que no hi ha hagut sort perquè no ha guanyat aquest concurs, però vaja, avui hem volgut convidar el Just a la Fusta, Joan Pasqual, precisament per parlar de tot plegat. Joan Pasqual, molt bon dia. Hola, bon dia. No ha guanyat, com dèiem, aquesta Sardana, el títol Sardana de l'any 2013, però bé, tinc entès que el cap de setmana i el concert de dissabte a l'auditori va anar molt bé, oi?
Sí, trobo que guanyar el premi a la millor sardana de l'any és una cosa, però arribar a les deu finalistes és una altra. Sí. És que són tan maques aquestes deu sardanes que han hagut que és tan difícil i complicat poder escollir quina és la millor i quina és la no millor. Entens que ho vull dir? Però és que és molt difícil. Però jo estic tan content d'haver arribat...
Sí, perquè com es presenta una sardana al concurs sardana de l'any? D'on ve tot això? Com solucis la idea? T'explico. Els compositors, quan acabem d'escriure una sardana, llavors ens posem en contacte amb la Confederació Catalana. Que és qui organitza, no?, el concurs. Sí, sí, sí, que són els que organitzen el concurs. Llavors enviem la sardana o les sardanes o una de les sardanes
que estrenem en aquest any, perquè això l'has d'estrenar en l'any corresponent, entens? I si n'estrenes una o dues, doncs en pots enviar un parell, també. I, bueno, jo vaig estrenar-ne dues l'any passat.
Una era Un vell somni dedicada als forestals de Catalunya. Sí? Sí, a Protecció Civil. Ah, mira, molt bé. Sí, aquesta la vam estrenar a la plaça El Milenari. I després vaig escriure aquesta xamosa Anna Maria per la... És la senyora d'un amic meu, que és el Guillem, president de l'agrupació sardanista d'Esplugues. Mm-hm.
I, bueno, mira, aquesta els hi ha agradat molt, els hi va agradar molt. Sí, i la va estrenar a l'Aplec d'Esplugues. Sí, sí, sí, sí. Al novembre passat, si m'han entès. Això mateix, això mateix. Era la seva tretgena sardana estrenada. Sí. És la primera vegada que opta un premi d'aquest tipus. Què suposa presentar-se a la sardana de l'any, al concurs sardana de l'any?
Bé, tens molta il·lusió perquè, clar, arribar a la final ja és un mèrit molt important. Resulta que els altres compositors són grans compositors, tenen moltes sardanes escrites i, clar, arribar a una persona que només se'n té 13, m'entens què vull dir, tot i que la meva especialitat és la música clàssica. Sí, sí.
Però bé, estic tan content d'haver arribat. Clar, pensa que els altres tenen, un en té 600, l'altre té 700. Déu-n'hi-do, clar. És que era el que li anem a preguntar. Dic, 13 sardanes, em semblen moltes, però potser el que m'estàs dient és que són poques per tu, només 13 sardanes estrenades. Molt poques, molt poques. I dic, quina és la mitjana, no?, per ser un compositor de sardanes. Mira... 600 sardanes són moltes. Et dic una cosa, sí, no, no, no. Jo que no soc una entesa en el tema...
No, no, el dic una cosa. Jo n'he enviat tres. Diu que la tercera va l'avançuda. Bé. Mira, la primera que vaig enviar va ser el pom de flors, que aquesta la vaig escriure per aquí Sant Just, pel còrum, el pom de flors, sí, que la vam estrenar pel 125è aniversari a l'Ateneu. Sí. I aquesta va ser la primera que vaig enviar. I, bueno, va quedar aquí. Enviada.
Perquè tu vas començar amb el món de la música o introduir-te d'alguna manera a la teva trajectòria al cor, al pom de flors. Va sorgir una mica de tot plegat?
No, jo vaig començar de petit ja. De molt petit. De molt petit ja. Vaig començar cantant amb els petits cantaires de l'Orfeo Enric Morera, vaig començar a l'escola de música, etcètera. També cantava amb el coro i tot això, després estudis, estudis, etcètera, etcètera. O sigui, entitats de Sant Just des de petit. Sí, sí, sí, de tota la vida. De tota la vida. I el cor Lopont de Flors va ser... Quan vas començar a escriure va ser pel cor Lopont de Flors. Sí. Aquesta sardana, per exemple, que em comentaves ara. També, sí, he escrit algunes obres pel coro. Mhm.
i també alguna obra per l'Orfeó també, però bé. Perquè has dit que ets compositor bàsicament de música clàssica, més que de sardanes. Com va començar tot plegat?
Com vas començar a dir, ara vull dedicar-me a escriure... Sempre vas saber que volies ser compositor, per exemple? Sí, això ho he tingut clar de sempre. I tot va començar quan teníem el mestre Antoni Coll i Cruells, que una vegada li vaig dir, mestre, he escrit una sardana per cantar-la amb el coro. I bueno, la vam...
La vam mirar, la vam repassar i diu, vinga, Pasqualini, perquè em deia Pasqualini. Pasqualini. El mestre em deia Pasqualini. Ai, carai. Quants anys tenies, més o menys, aproximadament? No, això no ho fa gaire. Ah, fa potet. Sí, potser 25 anys, més o menys. Molt bé. I el mestre la va estrenar. Llavors, se'm va ocórrer escriure-la per coble. I aquesta va ser la primera sardana per coble que vaig...
Vas tenir sort que tenia un amic, un músic també, que el seu cosí tocava la principal de l'abisbal i els hi vaig donar la partitura. I bueno, me la van enregistrar. I sobre aquesta base vas tenir la sort de tenir una bona cobla, una molt bona cobla. I sobre aquesta base, doncs mira, vaig anar treballant. I després també em va ajudar molt l'Antoni Fuentes, no en l'aspecte musical, sinó en l'aspecte tècnic.
Com ara, per exemple? Per exemple... Des de la ignorància? Sí, sí, no, no. Les serranes es divideixen en dues parts. Els curts i els llargs. Llavors, als curts no pot haver ni una quantitat molt llarga de compassos, perquè si no es fa molt llarg. I els llargs també. Llavors, ell em va aconsellar que els curts
28, 27, etc. Depèn de l'obra. També la pots fer més curta, més llarga, com vulguis. Amb això no hi ha normes, m'entens? I els llargs igual. Els llargs es divideixen en salts curts i salts llargs. Llavors ell també em va explicar per sobre que no em passés d'aquesta llargada i tot això perquè la gent quan balla, que no es cansin, m'entens? Quan escrius una obra, una sardana en aquest cas...
També és de mirar que no sigui ni molt pesada ni molt llarga, que sigui balladora també, m'entens? Aquest és tot el meu punt de vista, eh? Cuidado. Cadascú té el seu punt de vista. Llavors jo m'agrada així que la gent que sigui agradable, balladora i que no sigui molt llarga, que la gent no es cansi ballant. Mm-hm.
Perquè van canviant els sistemes. Abans feien dos de curts i dos de llargs. Una tirada. Ara és diferent. Ara fan... No ho vull saber. Ja, m'imagino que és tot un món, això. Sí, van canviant, van canviant. I està bé, està bé, està bé.
I d'alguna manera vas començar amb el món de la sardana així, i aquest dissabte, dissabte passat baix, el dia 3, a l'auditori es va fer aquest concert amb la desena de finalistes, sardanes finalistes, 10 sardanes eren, aproximadament? 10, 10, 10. Eren sardanes que representaven la Copla Mediterrània i la Copla Sant Jordi Ciutat de Barcelona?
va anar bé per això, dissabte a la tarda va ser maco al concert hi havia molta gent i finalment va guanyar la sardana d'Oll d'Amor del compositor Joaquí Mostenc, una peça que s'ha endut el Premi Popular amb 1.744 vots, que m'imagino que està molt bé suposo que l'auditori estava ple o sigui que és un molt bon resultat tenint en compte que d'altra banda la sardana festeja en sis de Joan Francesc Vidal va ser va rebre el Premi de la Crítica designat per sis músics reconeguts vinculats al món de la copla
Li van agradar aquestes sardanes? Suposo que si eres allà també vas votar, no? Suposo que tota la gent que hi havia votava o com anava? Tothom va votar. Tothom votava. I estàs d'acord amb el resultat final? Sí, doncs sí. Deies que era difícil, no?, també triar la sardana. Sí, és que és el que dic. Quan arribes a aquesta quantitat són 10 més una, perquè la de la crítica també és a part,
Aquestes deu sardanes és que són tan, tan, tan maques que és, jo no ho sé, és tan difícil posar-hi. És molt complicat, saps què et dic? És molt complicat, molt complicat. Però, bueno, si arribes aquí jo crec que ja n'hi ha prou.
Home, i Xamós Anna Maria va aconseguir 239 vots, que també està molt bé, no? Sí. I això va ser dissabte, i ara també volem conèixer d'alguna manera si tens algun projecte amb ment, tu segueixes escrivint, no?, perquè és el que t'agrada, i tens alguna sardana amb ment, o alguna altra peça amb ment, alguna cosa que es pugui explicar? Sí, en tinc dues, que ja les tinc... Sardanes? Sí, dues sardanes per escriure. Però bueno, paciència. Poc a poc, no?, de mica en mica. Sí, de mica en mica.
Molt bé, doncs avui hem volgut conèixer com va anar el concurs dissabte, perquè la setmana passada vam seguir bastant aquí a la ràdio, volíem parlar amb en Joan Pasqual, Sant Justenc Joan Pasqual, que ha compost aquesta sardana a Xamos Anna Maria, que es va presentar al concurs sardana de l'any 2013, no va guanyar, però també va quedar en una molt bona posició, sobretot també entre els deu finalistes, que és un molt bon resultat, i doncs el volíem convidar per parlar de tot plegat. Moltes gràcies, Joan, per haver estat avui amb nosaltres. A vosaltres. Que vagi molt bé, bon dia. I bon dia.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Dos minuts i tres quarts de dotze i a aquesta hora continuarem fent diferents entrevistes. Ara saludem la Miracle Serra. Molt bon dia, Miracle. Hola, molt bon dia, Carme. Per parlar d'aquesta nova sessió de cuina que organitzeu cada mes des de Cuina Miracle i en aquest cas aquest dimecres es fa la sessió de tapes, Miracle. De tapes, sí, sí. Com es prepara? Suposo que també no queda lloc per apuntar, si m'imagino, com sempre, no? Sí, no queda lloc, és veritat.
No queda lloc perquè està molt bé. La veritat que són uns cursos molt macos. La gent ho passa molt bé. Quanta gent hi ha apuntada? A veure, amb aquest l'hem pogut ampliar perquè al fer de tapes ens dividim. N'hi van uns quants fan unes tapes en un espai i uns altres en un altre espai i llavors podem fer com a dos grups en el mateix dia. Avui, ara aquest, serà per demà aquest, és ja seta persones.
i el dia 21 se'n torna a fer un altre, també d'etapes. Vull dir que l'hem tornat a repetir aquest perquè sabem que agrada molt i que la gent, estava molta gent interessada i vam dir, bueno, doncs el tornarem a fer. I el dia 21 el tornem a repetir. I queden inscripcions pel dia 21 o també estem igual? Sembla que no, però jo no he parlat amb la Laura, que de fet és la que se'n cuida,
i em sembla que estava tot bastant ple, però de totes formes sempre hi ha algú a vegades que... Per tant, on haurien de trucar si algú vol saber si encara hi ha inscripcions? Exacte, trucar al centre cívic del Maragall, si no, del Maragall, i llavors la Laura ja els anirà a veure com està la cosa. Jo sé segur que la demà està ple i jo em penso que l'altre també, però a vegades a algú li surt alguna cosa i no pot anar i per preguntar no és fer mai res, no?
Està clar. Expliquem una mica com serà, com el teniu preparat, aquesta sessió de dama, Miracle. Les sessions d'etapa són com molt actives, han de treballar una mica, amb les altres no, amb les altres cuinem nosaltres i el que sí que fem és donar-los una ració de tot el que és cuina per a tothom i de tots els plats que es cuinin s'emporten a tot, de cada una la seva. Però a les d'etapes ho fem diferent, a les d'etapes ens dividim en dos grups, una està el meu fill i fa tres tapes
I amb un altre estic jo i fem tres tapes. I llavors ens intercanviem a la mitjana de l'hora, quan fa una hora, ens intercanviem les que té ell, em passen a mi i així, no? Fem dos turnos. Llavors, què fem? Tenim tots els productes preparats o semipreparats, vull dir, si és una cosa a la planxa, doncs la fem o ja la tenim feta perquè això us ha fet tothom. Llavors tenim tot ja tallat i tot amb unes safates i cada un es fa el seu, vull dir, jo en feia un
I llavors totes al redor de la taula tenen el producte al mig i tothom es va fent la seva tapa, seguint les meves directrius. Vull dir, estic allà amb elles de dir, mira, aquí li pones això, això, això. Per tant, no poden triar els ingredients, sinó que tu els aconselles una mica que ens lliguen, no? Sí, sí, sí. Jo ja els hi dono, diguéssim, les tapes és una recepta que la tapa en realitat podria ser un plat de menjar, el que passa és que es fa en pla petit.
Vull dir, la tapa podria ser uns callos, per exemple, tu pots menjar un plat de capipota, de tripa i capipota, i és un plat. En canvi, si tu ho menges amb una cassoleta petitona, doncs és una tapa. Vull dir, la Irene és aquesta. Vull dir, són plats que podrien ser grans, però que els hem transformat en petits.
Per tant, de fet, això també es porta, no?, ara últimament molta gent que va menjar en format tapes i que de fet és això, no? Sí, de fet és això, vull dir, són plats que podria ser un plat important menjant només un sol plat, però a vegades és més divertit i a la gent li agrada més, doncs, mira, picar una mica o variar de gust i de sabors, bueno, és xulo, és diferent.
La tapa agrada, és com més divertida, més atractiu. Sí, exacte. I quines altres tapes fareu? Quines altres tens pensades? Alguna, alguna. Alguna? No ho sé. No? Doncs algun ingredient? Bé, ingredients són molt variats. Ingredients hi ha de tot. Ingredients, hi haurà pollastre. Farem uns pinchitos de pollastre. Aquest pollastre el fem marinat. El fem marinat que avui precisament ara he preparat el marinat
el fèiem cítrics, i poso una mica de soja, i llavors aquest pollastre es fa a la planxa, el fiquem als pinxitos amb verdura intercalada, posem un xampinyó, un trosset de pollastre, i quan està tot acabat hi posem sésamo, sésamo, sésamo torret, per sobre. És un pinxito que és boníssim, és molt bo al gust, però tampoc no tipa molt, perquè té una miqueta de verdura, un trosset de pollastre, una mica de verdura, és un pinxeto bé, està molt bé. Potser farem un altre, de foie, farem un de foie,
que és una piruleta de foie. Tenim un foie que ve fet amb una espècie de tubets, que diríem flautes, nosaltres, però que són primets i llars, i són rodons, i llavors tallem unes rodentxetes, això, l'encertem amb un palillo, que queda com un xupa-xup, saps? Sí. I això ho passem per enmetlla, torrada i picada petitona. Llavors queda com rebossat amb això.
Clar, clar, molt bé. Aquest és molt bo, també. Per tant, són etapes originals, no? Una mica, vull dir, busquen una mica... Una miqueta diferent, que tinguin alguna cosa, no? Clar, clar. Que sigui diferent. Serà aquest dimecres demà i el dia 20, no? I el dia 21. El dia 21, també, sí. Que també és un dimecres. Clar, també és un dimecres. És que procurem sempre que sigui un dimecres, perquè és el dia que ens va més bé a nosaltres i procurem que sigui el dimecres.
I ells ja hi estan acostumats. El mes de juny teniu algun altre de preparat o ja acabaríeu el cicle? No, el mes de juny no en tenim cap de preparat, perquè ja l'acabarà els col·legis i tot això, la gent el mes de juny, ja també tenim Sant Joan i tot això, ja després aquest em sembla que és l'última. No sé que hi hagi alguna cosa especial, em sembla que aquest és el dia 21, em sembla que serà l'últim.
però per tant esteu contents de com ha anat, no? Sí, molt, molt, molt contents, jo estic molt contenta i la gent també, jo és que el que més gràcia em fa és que la gent estigui tan contenta, perquè se'n van tan felices i els agrada, s'ho passen bé, s'enduen el sopar, diguéssim, no sé, i a veure, doncs també hi ha un preu... Hi ha més dones, comes? Miracle? Sí, més dones, comes, això sempre, però sempre hi ha algun senyor, eh? Tinc un senyor que no s'apunta a tots, a tots, aquest dia es fixa, ja estic encantada amb ell, que es diu Joan, jo li dic, noi, m'agrada molt, sempre estàs amb nosaltres,
Perquè és veritat, a vegades són tot dones, un senyor o dos. I l'edat és variada? L'edat és una edat variada, sí. A vegades hi ha gent jove, eh? Gent jove, jove. A vegades ve una mare i una filla, també, que també venen. Perquè a vegades diuen, manda, doncs ens apuntem les dues. Perquè, clar, realment també pel preu que té, doncs et pots apuntar, perquè no és de preu. Hem acabat el 9,70 euros. Vull dir que és un preu molt barat. Les tapes que fan dues valen molt més de 9 euros.
de 9 euros amb 70. Però, bueno, és també, mira, col·laborar una mica amb el poble, fer una cosa que crea un ambient i que és agraïda, perquè és maco, la gent se'n va contenta i nosaltres també. I ja, vull dir, no és una cosa pensada com que sigui cap negoci, perquè això també ho organitza l'Ajuntament, de fet, i tampoc és cap negoci per ells. No, no, està clar, és una manera de donar-vos a conèixer i que la gent pugui aprendre a fer cuina. Sí, sí, bueno, encara que en coneguin, però vull dir, mira, també per...
per tenir una actuació amb el poble, per tenir una activitat vinculada, que això sempre és interessant i bo per tots. És bo per mi i per la gent també. Molt bé, doncs serà aquest dimecres, esperem que vagi molt bé i anirem parlant de cara a nous projectes, Miracle, que sé que en teniu molts de previstes també. En farem més de projectes. Per això, per això, n'anirem parlant. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Moltíssimes gràcies. Adéu, adéu.
Els matins de 10 a 1, Sant Jús a la ràdio, just a la fusta. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Jús. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Jús, fem un caracar amb l'aigua segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert o cinema.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
6 minuts i arribem en punt a les 11. És moment de saber quin temps farà de cara als propers dies. Avui que ens hem tornat a llevar amb un dia de sol, amb temperatures, ho hem comentat també des de primera hora, força suaus, doncs sabrem si això és el que continuarà els propers dies o si venen canvis de cara també a finals de setmana. Per això saludem el Carles d'Ernaldi Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, què tal? Com estem?
Bé, de moment tranquil·litat, però no sé si he sentit alguna cosa que podrien venir canvis o no. Sí, sí, pot arribar. És allò que comentàvem ahir. Ahir ho vas dir, sí. Sí, que hi ha la possibilitat que el cap de setmana es pugui complicar una miqueta més i que si ara en un principi tenim una situació una miqueta més estable i tranquil·la, potser quan ens aproximem al cap de setmana...
tinguem una situació una miqueta més complicada, però vaja, que tampoc no es posen massa d'acord als mapes, tampoc està massa clar que hagi de passar massa cosa, i ho sé que de moment ens ho hem de mantenir una miqueta, el que dèiem ahir. Hi ha la possibilitat aquesta que el diumenge el front sigui una miqueta més viu, que pugui aportar alguna cosa més, que no només nuvolositat, i potser ens podria aportar alguna precipitació.
A hores d'ara el que tenim és unes temperatures que han estat prou agradables, unes temperatures que ahir tampoc no baixaven massa, eren unes temperatures que es mantenien al voltant dels 19,7 graus, que va ser la màxima, va aguantar durant tot el migdia aquesta temperatura. Entrava gent a la ràdio i deia, quina calor que fa!
Nois, doncs espereu-vos-ho perquè encara falten molts, eh? Podem arribar als 39,7 graus, o sigui que calor no en fa, però sí que hi ha aquesta sensació a vegades quan para el vent d'una mica d'humitat. Es nota, no? Avui hi ha una miqueta més de vent del sud i el que està provocant és que la temperatura avui sigui una miqueta més elevada que ahir. Ahir ens vam quedar amb els 19, potser avui dimarts ja podem arribar a superar els 20 graus. Bueno, ahir pràcticament tocava amb els 20 graus, avui els superarem tranquil·lament i és una situació que probablement a mesura que vagi avançant...
que vagi avançant la setmana, ens anem trobant amb aquesta situació que cada cop tinguem temperatures més altes. Els valors podrien ser una miqueta més alts. Pel que fa avui al dia, com que han començat a bufar una miqueta més de vents del sud, aquests vents del sud aporten una mica de núvols i de punts del litoral, i és el que ens hem trobat avui amb aquests núvols baixos, feia sol, però havien una mica de núvols baixos enganxats al mar, i aquests feien una mica d'acte de presència. Però vaja, que és poca cosa, a vegades deixa una mica enterbolit el cel,
I això pot provocar que avui la temperatura s'enfili però no massa. Si els propers dies tenim una miqueta més de sol o tenim una mica més de bon temps, doncs potser sí que les temperatures es podran enfilar una miqueta més. Però sobretot les temperatures s'enfilaran a partir de dijous. Ni avui dimarts ni demà dimecres passarem dels 20-21 graus. A partir del dijous potser sí que aquests valors es poden inflar una miqueta més i podem arribar als 22 graus. I pel que fa a les mínimes seguirem jugant amb valors al voltant dels 12, 13, com a molt 14, si la nit ens queda una mica...
I el que dèiem, dijous, divendres, potser arribem als 23, i de cara al cap de setmana potser hi ha una miqueta més de núvolositat, però encara no tenim gens clar les possibilitats de precipitació. O sigui, sí que hi ha més núvols, però el que dèiem, potser el dissabte és una mica més variable, hi ha sol i núvols, potser amb això la temperatura no pugui enfilar-se massa i ens quedarem amb aquests 22-23, perquè tampoc no ho faran vents del nord...
I potser diumenge aquests núvols tenen una mica més d'empenta i potser ens podrien donar alguna precipitació. Però sempre serien aquelles coses de tarda, allò que arriba que l'evolució del dia fa que creixin i a la tarda puguin deixar alguna precipitació. Hi ha bastanta variabilitat entre la previsió d'ahir del cap de setmana i la d'avui. O sigui que suposo que això, entrem ara en un petit festival...
de variació de precipitacions i de... Clar, clar, estem a dimarts, no? Encara queda per anar fent bullir l'olla. Llavors, sí, és probable, doncs, que la cosa pugui encara canviar una miqueta i si aquesta variabilitat o pseudo-inestabilitat, clar, o sigui, el que ens volem al cap de setmana és que faci un sol espaterrant i que no hi hagi cap núvol al cel i que ens posem ben morenos. Però sembla que al cap de setmana, doncs, anirà a convèncer una miqueta més de núvols. La pluja, potser diumenge, però dissabte sembla ser que no. O sigui, tampoc no hem d'espantar ningú de la Festa de la Pau perquè sembla que la cosa, encara que hi haguessin núvols, aguantaria.
Doncs veurem si és veritat. Encara ens queden dies per anar-ho confirmant, és a dir, que tindrem temps. Gràcies, Carles. Molt bé. I que vagi molt bé. D'acord, bon dia. Bon dia.
I amb la previsió del temps arribem ja al punt horari de les 12 del migdia, moment en què connectarem amb el butlletí informatiu del Sant Just Notícies, abans també amb el de Catalunya Informació, i tornem després, parlarem de l'almanac del Cordill, també de dret, amb la Sílvia Mas Mitjà, i farem la sessió de coaching amb en Francesc Corbella, tot plegat, com dèiem, després de les notícies.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Catalunya Informació. És migdia. L'atur registrat baixa gràcies a l'efecte de la Setmana Santa. Catalunya s'ha reduït de 12.600 persones i l'afiliació a la Seguretat Social ha tornat a pujar. El govern destaca que són les millors dades d'un abril des de l'any 1998.
Es fa a l'Audiència Nacional el judici sobre l'expedient de regulació d'ocupació de Panrico que afecta 745 treballadors a tot l'Estat. 215 d'aquests treballadors són de la planta de Santa Perpètua de Mogoda. Una part dels representants dels treballadors demanen l'anul·litat de l'ERO perquè el consideren desproporcionat amb la situació de l'empresa.
El Financial Times reclama Mariano Rajoy que s'obri a negociar ja amb el govern de Mas una solució per a les aspiracions sobiranistes. En el seu editorial el diari defensa una tercera via, una nova Constitució amb més poder polític per a Catalunya i un nou règim fiscal molt més favorable.
Un fragment de Moby Dick i un article del diari El Punt sobre robòtica centren l'examen de català de les proves de competències bàsiques. 72.000 alumnes catalans han començat aquest matí aquestes proves que han de servir per valorar el nivell amb què passen a secundari els alumnes catalans.
El poeta i assagista a la Cantí, Jaume Pérez Montaner, ha estat guardonat amb el Premi Jaume Fuster, que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Està considerat un dels màxims especialistes en l'obra de Vicent Andrés Estellers, sobre el qual ha publicat antologies, estudis i edicions crítiques. També és un destacat estudiós d'Usies Marc, Joan Brossa i Joan Fuster.
La Guàrdia Civil decomissa més de dues estones i mitja de haixís en una platja del Parelló al Vegebre. Hi ha dues persones detingudes de nacionalitat bulgara. Catalunya Informació. Els titulars d'esports. La mateixa setmana en què el Celta rep el Madrid a Balaïdos, el director esportiu del Barça, Doni Suvisarretes, s'ha reunit amb Luis Enrique per tractar la seva incorporació al Futbol Club Barcelona.
El president de l'Espanyol, Joan Collet, diu en declaracions al Catalunya Vespre Esports de Catalunya Ràdio que han perdut la credibilitat amb aquest bagatge tan negatiu d'un punt dels últims 18. Pel que fa el temps, cel entelat per núvols prims. Més gruixuts al Pirineu de Lleida aquesta tarda i sense descartar alguna gota. Núvols més densos cap a la costa d'Aurada i sud de la costa de Barcelona. Pugen una mica més les temperatures. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea. El periodista Lluís Foix i el poeta Sant Justenc Joan Margarit conduïren aquest vespre una tertúlia literària sobre la novel·la La marinada sempre arriba, la primera novel·la de Foix. És un llibre que recull la seva infantesa i joventut des d'un poble de la Vall del Corp fins a Barcelona. Serà en un acte a la sala Isidore Cònsol de Can Ginestar.
El periodista Lluís Foix ha recopilat en un llibre les seves vivències d'infantesa i joventut a la postguerra en un entorn rural. Asegura a Foix que no li va costar gaire escriure aquesta novel·la perquè tenia aquests records molt interioritzats i els va plasmar en paper d'una manera molt natural. La tertúlia literària sobre la marinada sempre arriba amb el seu autor. El periodista Lluís Foix i el poeta Sant Justin Joan Margarit serà avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala Isidore Consol de Can Ginestal organitza la Biblioteca Joan Margarit.
Més qüestions. 168 alumnes de sisè de primària de Sant Jus fan avui i demà la prova d'avaluació de sisè. És un examen que avalua el grau d'assoliment de les competències bàsiques s'han acabat l'etapa abans de passar a l'educació secundària obligatòria. La prova es fan dos dies, avui i demà, i avalua els coneixements en llengua catalana, castellana, primera llengua estrangera, anglès o francès i matemàtiques. Arreu de Catalunya s'examinen 72.000 alumnes, dels quals el Valls Llobregat n'és de 8.200.
Avui es fan les proves de llengua catalana i matemàtiques i demà dimecres les competències en castellà i llengua estrangera.
I una vintena d'entitats enjustenques participaran dissabte de la Festa de la Pau. Durant tota la tarda, la plaça de la Pau acollirà un munt d'activitats per a tothom per reivindicar els valors de la Pau al món. Des de dos quarts de sis hi haurà parades d'entitats com Sant Just Solidari, Justícia i Pau, Esproceat, l'associació de gent gran, entre d'altres. També es farà una recollida d'aliments, el que aprova de l'illa Walden, i s'instal·larà un punt de la campanya Recicla Cultura.
També hi haurà activitats com ara una xocolatada, un espectacle de circ, sardanes, dansa, un concert de gospel, una batucada i l'actuació dels dimonis i els diablets de Sant Jus. També es farà una botifarrada solidària que costarà 3 euros i mig per persona per tal de col·laborar amb la Fundació Arrels, que dona suport a les persones sense sostre. I també es farà la lectura del Manifest per la Pau i es desplegarà una bandera de la Pau gegant que cobrirà bona part de la plaça.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio o radiodesvern.com. Molt bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Passen 11 minuts de les 12, a aquesta hora saludem el Pep Quintana, molt bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia a tothom. Per repassar com cada dimarts l'Almanac del Cordill. El Manac del Cordill, hi ha altres cosetes que anem afegint de passada. Sí, exacte. Comencem per això, per l'Almanac del Cordill, i per tant pel Santoral, no? Ah, això mateix, va, comencem pel Santoral, i diem que ahir dilluns era Santa Irene, Santa Norma i Sant Ireneu. O sigui, Irene i Ireneu... És el mateix, de fet. Podria ser, però aquí els separen. Els separen.
I després Norma, que també va ser una característica de la normalització del català, aquella noieta que era la Norma. El dimarts, que és avui, és Santa Judit, Santa Veneta i Sant Francesc Laval.
Francesc Laval, no he vist sentit mai, Santa Beneta, sí, i Santa Judit, naturalment, també. I demà dimecres, aviam, és quart creixent ja per la lluna, serà Santa Gisela, Santa Flàvia i Sant Benet Papa.
Passem a dijous. L'Adi Pompeià... Oh, no, Pompeià, perdó. Salut i Víctor. Salut. Salut és poc habitual, també, eh? Sí, salut. Però bé, sí, sí, sí. I Nostra Senyora de la Salut, aquí tenim una ermita aquí a Sant Feliu. L'ermita de la Salut. Sí, és veritat, és veritat. I el divendres és Santa Casilda, Sant Vilfred, Sant Guifré i Sant Fort.
És un sant fort. Fort pot ser el nom? És nom, sí, dir-se fort. Que curiós. Sí, en fi, i coses del centural, no? I dissabte és la Fira de Sant Pons. Ves, eh?, que si no hi has anat mai, és un espectacle impressionant, el carrer d'Hospital, per veure, doncs, totes les marmelades, fruites, arrops i de tota mena. I serà Sant Quart, Santa Mare, Santa Beatriu,
això, dissabte, i diumenge Sant Pons, la fira la fan dissabte, per aquelles coses, no? Sant Pons, Sant Anastasi, Sant Eudal i Sant Mallol.
Mallol. Mallol o Mayol? No, Mallol amb ella. I en conec un de Mayol. No, no, perquè en conec un... No, conec un Mayol. En Vi. Potser li van escriure Mayol. Saps allà que... Bueno, esclar, els sants ja és una mica més difícil, els cognoms, les persones que apuntaven quan el pare anava tot nerviós en el registre i apuntava el fill, l'emanuència que hi havia en aquell moment allà apuntant apuntava el que li sonava, que li deia al pare, perquè al pare no li portava molt paper escrit
perquè es veiessin totes les lletres. Per això hi ha tantes variants a Ferrer, Ferrer, Ferrà, Ferrer... O sigui, de tota mena, perquè tot és el mateix, però escrit d'una manera diferent. Llavors, quan t'apuntaven el cognom, en el registre, depèn del registrador que hi havia, el que li sonava escrivia, i allò quedava ja com a cognom teu. Era seriós, això també. Curiós, curiós. Però hem de coses que ens explica també aquesta setmana. El maig és el mes de les flors. És així mateix.
Per cert, si no aneu mai a Girona, per aquest cap de setmana, i més que el cap de setmana us recomanaria que des de demà, o dijous, o... Qualsevol dia, no? Màxim, màxim, divendres, que hi ha un escàndol de gent, però aneu-hi, no heu vist mai una cosa tan espectacular com la festa de les flors de Girona. No es pot explicar. S'ha de veure, no? Veure i viure, totes dues coses, de debò.
Diu que les flors conviden a passejar i a gaudir de la primavera. Procureu que n'hi hagi el vostre hort. Tu en tens, de flors a prop? Sí, en tinc algunes. Tens testos a prop o un hortet? No, un hortet no, però tinc una terrasseta i tinc unes quantes flors. Un terrasset a casa també. Una olivera...
Ah, mira, això ja són paraules maiores. Però molt petita, eh? Ah, d'acord, d'acord. Si està gran no hi cabrà. Per tant, que no pareixi gaire. Diu que les flors atrauen insectes devoradors de pogons. Sí. Va bé, per què? Doncs si no se't posa pogon a les flors i ja hi som, eh? L'oriol és un ocell de plomatge groc i ales negres. Ahir, en l'espai del temps de la tele, van fer sortir una fotografia d'un oriol preciós que estava a dalt d'un estenedor.
Un ocell preciós. No sé quina cara fa, eh? Fa molt bona cara. Si és com una oroneta, però de colors, i no és tan grossa, i de color negre, i tal com diu aquí, les ales negres, el plomatge és groc.
I per tant, doncs, se'ls distingeix... Vaja, l'Uraneta, per exemple, és bastant fosca i aquí veus tot el plumatge, tot el pit groc, etcètera, no? En arribar al maig, fuig de la Cló de l'Àfrica i atreveix-se la Mediterrània en un viatge de més de 3.000 quilòmetres. Estava ja dit que quan veus aquell ocell que et capa la mà, hagi fet 3.000 quilòmetres per venir aquí a l'estiu.
Passa, és un ocell discret, passa l'estiu a casa nostra, menjant arugues i fruita, i si el vols veure, aprofiteu les primeres hores del matí i del maig, per entre fruiters, quan busquen parella, amb un xiulet sonor, que per alguns diu Oriol, o sigui, el xiulet que fan, li he donat nom, perquè a alguns sembla que quan xiula digui Oriol.
Una cosa així, no? És el que ens explica aquí. Diu, el treball a l'hort fomenta l'energia i l'observació. Tu, els textos que tinguis, jo et recomanaria un petit hort d'aquests de Terrassa, que són molt distrets. Ara tinc uns maduixots molt macos, per cert. La natura és una font d'informació i d'inspiració. Formem part de la natura i hem de conèixer-la i estimar-la.
I llavors hi ha una frase d'aquelles, diu, qui amenaça el món no són les males persones, sinó aquells que permeten la maldat. Això ho va dir l'Albert Einstein. Molt bé. És veritat. Està bé, està bé. Sí, sí, és que és clar. M'agrada, sí. La culpa és de qui ho permet.
Esclar, no pas perquè hi hagi aquí... Clar, clar, a veure, és un debat llarg, aquest, eh? Molt llarg, és que és veritat, eh? Però aquí ho permetem tots, segurament, Pep. És que no, és que ve de tot, que ho permetem masses. I diu, les trementinaires de la Vall d'Avança. Parlem de les trementinaires perquè també és molt interessant. Qui són? I m'explico ara, explico aquí. Les trementinaires eren dones de la Vall d'Avança i toixent,
a l'alt orgill, que cada any baixaven de la muntanya i feien rutes d'un parell de mesos, oferint els seus remeis. Anaven de dues en dues, carregades d'herbes, remeieres i olis.
Amb la resina del pirroig feien la trementina, per això se'n deien trementinaires, que s'aplicava en pagats contra el dolor i les torcedures. Jo tinc la sort de conèixer una trementinaire. Ah, sí? Sí, que la vaig veure tant quan puc, a la Cerdanya. Molt bé. L'he acompanyat bastantes vegades a collir les herbes a la muntanya. Ella les coneix totes, sap cada herba amb quin mal es pot aplicar.
I a més a més, per exemple, el farmacèutic de Puigcerdà va escriure un llibre sobre les plantes remeieres i aquesta persona, que és la gallega, coneguda a tota la Cerdanya, hi surt en aquest llibre perquè gràcies també als seus coneixements el farmacèutic va poder escriure una cosa d'aplicació d'algunes herbes d'aquestes sobre alguns mals o malalties i t'asseguro que cura.
Ja m'ho crec, ja m'ho crec, que funciona. Cura, cura. Molt bé. Què ens queda? Fem un testet. Vinga. Del català, no? Sí, per exemple. Deia, feia tanta pudor a gas...
que vam fer revisar totes les canonades. Repeteixo. Feia tanta pudor a gas que vam fer revisar totes les canonades. El correcte és feia tanta pudor de gas que vam fer revisar totes les... Aquesta era fàcil, no? És fàcil, però és d'aquelles que s'hi cau de quatre potes. S'escapa, s'escapa. També és veritat, també és veritat. Molt bé. Aquesta és una altra cosa. I, si vols, buscarem la frase de la setmana. Vinga. Que en tinc unes quantes per triar i afanyem-nos. Alguna diu...
La més recent que tinc és de la Maria Àngels Anglada, que diu, a Grècia sempre s'hi torna, encara que sigui la primera vegada que es visita físicament. Està bé. Una reflexió sobre la doctora. Jo només n'hi he anat una vegada. Jo no he estat mai. Veus? Grècia és la política europeu que no... Doncs val molt la pena, eh? Sí, sí.
Aviam una altra cosa. Aquesta és molt curiosa, de l'Albert Einstein. Només hi ha dues coses infinites. Ja saps que ell anava amb l'infinit i l'univers. Només hi ha dues coses infinites. L'univers i l'estupidesa humana.
I no n'estic totalment segur de la primera, però de la segona, de l'estupidesa humana està absolutament convençut. Està bé, està bé. Aquesta té gràcia, no? Infinites, o sigui que és infinita l'estupidesa humana. Un altre, per exemple, diu el que més m'ha servit és el que més m'ha costat.
Això està bé. Això ho diu Antoni Bolinches. Molt bé. I un altre. L'horitzó és negre. La tempesta amenaça. Treballem. És l'únic remei pels mals del segle. Això ho deia l'André Moroà, l'escriptor francès. I una altra cosa. Les paraules se salven de totes les catàstrofes.
Tota paraula és llum i tota llum creixença. Això no és un altre. L'altre. Tots els cervells del món no poden fer res contra qualsevol estupidesa que estigui de moda. Això, el Jean de la Fontaine, el 1600. O sigui, mira ja com anem. Bé, de totes aquestes, n'hem de triar una, Carles. A veure, n'hi ha moltes, que no sé. A més, moltes són noves, vull dir que... Són noves, sí.
A veure, també podem triar una i guardar les altres, com sempre. Per exemple, una breu, però aquesta té força profunditat. El que més m'ha servit és el que més m'ha costat. Aquesta m'ha agradat també. Doncs guardem aquesta. Recordem de qui era aquesta, Pep. Sí, aquesta és de l'Antoni Bolinches.
Doncs acabem també aquesta secció, la trobareu penjada, els que passeu per la ràdio, també a la redacció de Ràdio Desver, la frase de la setmana, i dimarts que ve tindrem una altra. Una altra. Moltes gràcies, Pep. Bon dia a tothom. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Fins demà!
Avui a la secció de coaching amb en Francesc ens vols portar a un parell de temes d'actualitat, no? A partir de dues notícies que han sortit, creus que ha estat la pena returar-s'hi per tractar diferents qüestions, no? Francesc, a veure, explica'ns. Mira, ja vam portar un tema així d'actualitat la setmana passada, no sé si recordaràs, el tema era arrel del cas d'aquella dona que havia donat un cop de puny en Pere Navarro,
i ho vam analitzar i vam dir una mica que a vegades... La ràbia, no? Exacte, vam parlar de la ràbia. Vas dir que era necessari treure aquesta ràbia. Era necessari treure-la i a més a més vam dir que no havíem d'acord tant a l'hora de jutjar què és el que havia provocat aquella ràbia, no? Perquè vam dir que a vegades la ràbia podia ser una manera... servia per atacar altres persones, és a dir, quan golpejaves algú era per atacar,
però que també hi havia moments, a vegades, que era per defensar-te, que aquest cop aquesta ràbia sortia per defensar-te d'un atac rebut. I, home, aquesta setmana ha aparegut un cas similar que em dóna la raó. No m'agrada dir-ho molt així, però és cert. I és el cas d'aquesta setmana, hem sabut, que un home va intentar cremar la bandera espanyola a l'Ajuntament de Terrassa.
Sí, sí. És una agressió, no?, també com la de la setmana passada. El que passa és que no és física, però té molt de simbolisme, no? Exacte, és una agressió simbòlica. I vol fer mal, no?, en principi, o expressar la ràbia. Exactament. Sí, sí, de fet, aquesta persona va sortir ahir en un programa de televisió
I el primer que va dir, va dir això, va dir que a Catalunya no hi ha crispació, va dir, sinó que la crispació ve de fora. I aquest acte que va fer va ser una resposta a aquesta crispació. Ell ho va atribuir a mitjans de comunicació com El Mundo, 13TV, etcètera.
Clar, això és una mica el mateix que va passar la setmana passada, no? Tot i que el que va passar la setmana passada, en realitat, encara no sabem ben bé què va passar, eh? Ho dic perquè s'ha dit que tampoc sabem si era una cosa privada, no? La diferència entre aquest cas i el de la setmana passada és que aquest home ha sortit als mitjans i ha dit que he sigut jo i ho he fet per això i me n'arrepenteixo, me n'empedereixo. La persona que ho va fer la setmana passada no ha sigut el cas i no se sap res. No se sap ni qui és, no?
Però, en qualsevol cas, com que la motivació pels dos actes és la mateixa, o sembla que és la mateixa, que és el procés independentista, doncs es poden fer paral·lelismes entre les dues situacions. I, bé, diríem això, en primer lloc, vaig estar escoltant l'entrevista que li vam fer ahir i jo destacaria dues coses molt curioses. La primera és això, que ell deia que responia a una provocació, que...
Com que va veure tot allò que passava al seu voltant, que venia des de Madrid, això el va indignar i aquesta indignació ell la va manifestar anant al balcó de l'Ajuntament i cremant la bandera espanyola. I a més va dir una cosa molt curiosa i és que després, quan va arribar a casa, és quan va reflexionar...
I es va empenedir de tot el que havia fet, llavors és quan va escriure el tuit aquell dient he estat jo i me'enpenedeixo, doncs demano perdó, etc. Això és una cosa que és bastant freqüent, és realment molt freqüent, quan una persona fa un acte impulsivament, perquè sent ràbia o sent ira o tot això...
després de, diguéssim, contraatacar-ho, doncs se senten malament. Això passa perquè la ràbia és una emoció que parteix de la part més, diguéssim, més instintiva del cervell, no? És a dir, quan tu fas un acte, quan respons per la ràbia, no penses en el que estàs fent. Simplement actues, no? Segurament la senyora que va donar el cop al Navarro tampoc no estava pensant en allò. Clar, clar, clar. És quan surt tota aquesta altra part que tenim, també.
Exacte, no és això de vaig a pensar quina és la millor cosa que podria fer, li dono un cop o no li dono un cop. No, no baixi, simplement li dones el cop i s'ha acabat. Però després, quan aquesta ràbia ja s'ha desfogat mitjançant el cop o mitjançant la crema de la bandera o de la manera que fos, és quan el servei comença a reflexionar sobre la situació. Una mica analitza...
com ha quedat la cosa, no? Diguéssim, jo he rebut una injustícia, he fet, diguéssim, el que jo creia que havia de fer, o el que el servei instintivament creia que havia de fer, i ara com queda la cosa, no? Estem igualats? M'he passat? O no he fet el suficient? I clar, quan comences a fer l'anàlisi racional és quan te'n dones compte de dir que era una animalada, no? I una mica el seu...
al seu tuit, diguéssim, el que expressava era això. No només m'he equivocat, sinó que, a més a més, em sento culpable. I llavors aquí apareix la següent emoció que apareix sempre quan fem una cosa per ràbia, que és la culpa. Ens sentim culpables per fer una cosa que...
ara ens n'ho donem compte que no l'hauríem d'haver fet són dues emocions que van molt lligades sempre la ràbia i la culpa posterior quan expressem la ràbia per això vam dir la setmana passada la ràbia s'ha d'expulsar però d'una manera que després no te'n sentis culpable que no te'n penedeixis després perquè si no no estem fent res de bo aquest senyor no va ser el cas sinó que va anar allà, va cremar la bandera i després se'n va sentir culpable
i demanava perdó. Això és una cosa que també fem. Quan ens sentim culpables, sisplau, perdoneu-me. I és molt curiós, això de demanar perdó, perquè no serveix de res. Clar, això t'anava a preguntar, però a vegades l'altre ho vol. És a dir... Quin és l'altre? A què et refereixes? L'ofensió.
que ens esperen a barro, per dir-ho d'alguna manera, ho dic pobres, ho dic perquè exemplificàrem aquest cas de l'altre dia, no? Sí, per exemple. No serveix de res, però a qui tranquil·litza? El que ho demana o el que se posa a carrer pel perdó? Realment a ningú. És una cosa cultural, no? M'imagino que vulguem això. Sí, de fet sí, eh? O sigui, no té una raó psicològica per demanar el perdó, o sigui, és un tema totalment, com tu dius, cultural. Estem acostumats a que quan fas una cosa malament demanes perdó.
Sí. A veure, el mal ja està fet, no? Si al senyor Navarro li van clavar la plantofada, vull dir, que després hi vingui la dona, sisplau, perdona'm, al senyor Navarro no li serveix de res. M'entens? O sigui, és una mica una concessió, diguéssim, de...
diguéssim, de bones maneres que ens hem fet a les persones, però que en la pràctica no serveix. Què és el que serveix per treure't aquesta culpa? Com hem de fer per quan ens sentim culpables treure's aquest sentiment de sobre?
El que hem de saber, o sigui, el que hem de trobar és allò que n'hem après de la situació. O sigui, un sentiment de culpa només se'n va amb un aprenentatge. Si la persona d'aquest fet no n'aprèn res de positiu, no es trobarà mai aquest sentiment de culpa.
el que hem de substituir és el sentiment de culpa per el sentiment de m'he equivocat però la propera vegada no em tornarà a passar és a dir, afrontar-ho una mica exacte, una mica fent l'anàlisi de què és el que m'ha portat a fer això què és el que hauria d'haver fet diferent abans de sentir això per què he esperat tant a sentir-me així de malament i arribar a tenir aquesta necessitat de donar un cop de puny al senyor Navarro fer tota aquesta anàlisi
I veure què és el que has de canviar i què és el que has de fer de diferent és el que t'ajudarà a que la propera vegada que te'l trobis no li donis un cop de puny. Això és un exemple, però a la nostra vida quotidiana ens trobem molt sovint amb aquestes coses que ens fan una mica de ràbia coses i reaccionem amb violència.
Que suposo que és quan sortim d'aquesta part més racional, no? Sempre. Sempre la ràbia ve associada a la part més instintiva, més animal. Tots la tenim, també, no? Sí, i els animals també la tenen, eh? És a dir, no és una cosa exclusiva dels éssers humans, sinó que és una mica... Bé, és una mica el nexe d'unió entre nosaltres i els animals, no? Les emocions aquestes tan intenses, no?
I bé, aquest és un cas molt curiós que hem tingut aquesta setmana, però no ha estat l'únic, no? I a mi m'agradaria, si et sembla, aprofitar el temps que ens queda per reflexionar una mica sobre un altre que té un punt de similar i graciós, no? Sí. Que és el cas del que va passar al camp del Barça l'altre dia, que va haver un noi, un aficionat, que es va plantar a la grada amb una samarreta del Madrid, no?
i es veu que un canal de televisió això ho va veure i va gravar tota la seqüència en què es veia els aficionats del Barça increpant-lo i al cap d'una estona venia la policia i demanar-li a aquell noi que abandonés el seient, no? Se suposa, diuen que per fora del camp, jo suposo que no, que el que haurien fet és que l'haurien portat a un altre lloc del camp
on hi haguessin aficionats a l'altre equip, etc. Però és a dir, el fet aquest d'entrar una samarreta de futbol amb l'equip rival, no? És molt polèmic. És provocador, no? És molt provocador, sí. És a dir, el que s'està dient per les xarxes socials últimament al respecte és que com pot ser que una persona, perquè vagi amb la samarreta del Madrid, se'l fa fora del Camp Nou, no?
Una mica és aquest el clam, no? Jo discrepo absolutament. El tema no és aquest. Una persona no pot entrar al camp del Barça amb la samarreta del Madrid. A no ser que sigui un partit on jugui al Madrid, que llavors sí que seria el cas, no?
Llavors, la pregunta que jo em faig és per què va entrar aquella persona amb la samarreta del Madrid, no? Hi ha dues possibilitats, jo trobo que hi ha dues possibilitats. Una, que ho fes amb mala intenció, amb aquesta intenció de provocar. L'altra opció és que no, simplement, com que és un aficionat del Madrid o realment no sap on es fica, doncs va amb la samarreta i després es troba ja amb tot el pollastre muntat, no?
Però si fos realment per mala intenció, el que buscaria aquella persona és això que deies tu, una provocació, provocar. És una mica dir, ara que els del Barça esteu així fotuts i no heu guanyat res i us hem guanyat la Copa del Rei, doncs jo ara em faig aquí a l'home i a veure si...
I això passa, no? Aquestes provocacions ens les trobem molt sovint i fins i tot amb els animals. Amb més petita escala, no? També, segurament. Sí, sí, eh? Però... Petita escala, però vull dir que el sentiment de provocat és el mateix, eh? Encara que sigui, diguéssim, en uns àmbits així, doncs...
Clar, però a vegades pot ser més... Imagina't que passa en una feina, no? Això suposo que és més per fer la cunyeta, en principi ningú tampoc s'ofendrà enormement, no? Vull dir que també és una cosa més de pim-pam. En un camp de futbol era que també és una mica anar al tema, eh? Perquè justament només s'hi va per aquell tema, vull dir que és diferent. Exacte. I on també passa molt sovint la provocació és a l'escola. A l'escola ho veiem molt, no? Que els nens es provoquen uns als altres, no? I...
També pot passar fins i tot en una família, en un sopar familiar o alguna cosa, que tothom se sap una mica els límits, per dir-ho d'alguna manera, i hi ha temes que s'intenta evitar, però de vegades hi ha algú que intenta provocar també la pica baralla. Sobretot quan portem unes quantes copes de vida més. I quan ja estem cansats del sopar i volem que s'animi una mica. Exacte, llavors la provocació és una bona eina per pujar la intensitat. I saps per què funciona tan bé la provocació?
Perquè, en el fons, el missatge que enviem a una persona quan el volem provocar és a veure si t'atreveixes a fer el que no pots fer. És com si una persona provoca un altre sabent que la reacció de l'altre a l'altre li provocaran molts problemes. Per exemple, el cas aquest del Camp Nou. Si aquest home el que volia era provocar els jugadors del Barça...
Ell sap que si els aficionats del Barça responien a la provocació, això crearia molts problemes al Barça. És una mica, a veure si t'atreveixes a venir aquí i fer-me fora. Llavors, clar, fiques en un compromís a la persona entre...
el que se suposa que és el correcte des d'un punt de vista ètic, que és no fer mal a aquesta persona perquè és de Madrid, o l'altre, fer el que els teus instints et diuen des d'anir a venir aquí i fer-me fora. És una mica aquest dilema que posa la persona. I en els sopars familiars passa una mica el mateix. A veure si t'atreveixes a cedir certes coses aquí davant de tothom...
i a veure com reacciona tothom i a veure què passa. És una mica ficar en aquest dilema moral entre el que et diu el cos de fer, el que et diuen els instints de fer i el que et diu el punt més racional, més social de fer. Llavors la provocació per això funciona tan bé.
Entre els nens petits es fa molt sovint perquè com que el punt social i el punt racional encara no el tenen tan interioritzat, és molt sovint que el punt més animal surt. Llavors és quan comencen les baralles a partir de provocacions. En adults no és tan freqüent la provocació. Poques vegades s'acaba en una disputa o en una baralla perquè socialment hem entès que la provocació és això, és una provocació i no va més enllà.
I bé, en el cas de la samarreta que hem dit abans, una mica és això el que va passar, no va arribar més. No, no, exacte. És curiós, eh, realment, tot el tema de la conducta humana i com reacciones a una cosa o altra, no? Sí, exacte. Jo ficaria un altre exemple per la gent que encara no està molt convençuda que entrar a un camp de futbol amb una samarreta que no és de la de l'equip no és el correcte.
Abans hem dit que podia ser perquè hi havia mala intenció realment o que podia ser que la persona ho fes sense mala intenció. Si ho fa sense mala intenció, això socialment es considera una falta de respecte. Això seria com si una persona, perquè ens entenguem, és com si una persona la conviden a una boda religiosa i es planta a la cerimònia religiosa amb una samarreta que posa «Dios no existe».
Això és falta el respecte. Això és falta el respecte. Perquè tu pots fer reivindicacions, tu pots demostrar el teu sentiment d'un equip de futbol o les teves creences religioses o no religioses. Tu pots expressar el que tu vulguis, però en certs àmbits. Hi ha àmbits en els quals no és adequat
expressar-lo perquè es pot considerar una falta de respecte. És a dir, el camp del Barça és la casa dels seguidors del Barça. Llavors, evidentment que pot entrar-hi un aficionat del Madrid, però és una falta de respecte anar a casa aliena a, diguéssim, mostrar la teva simpatia amb un altre, no? És a dir, no és el que està... No és això. No aniria bé, exacte. No és això.
Una mica seria aquesta la reflexió que faríem avui. Doncs Déu-n'hi-do, no? Molt interessant, perquè a més a més són conductes que molts cops les veiem molt més sovint del que ens pensem i que de vegades no les atribuïm massa bé a per què passa el que passa. Sí, no reflexionem molt sovint. Exacte, doncs convé fer-ho de tant en tant i aquí cada dimarts, ja sabeu, en aquesta fessió de coaching en parlem una mica. Moltes gràcies, Francesc. De res. Tornem dimarts que ve amb més coses. Perfecte. Que vagi bé. Bona setmana.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, humorals, o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Catalans, catalanes, l'altre estrena nou espectacle. 15 anys no és nada. Por fi, que ens tocarà treballar un altre cop gratis. No et perdis la preestrena, dissabte 17 de maig a les 8 del vespre a l'Ateneu de Sant Just. La diversió no està assegurada. I per a tota la família. Venda d'entrades al Casal de Joves de Sant Just d'Esvern.
I aquesta hora saludem la Sílvia Mas Mitjà, advocada amb el seu despatx també al carrer Muntanya número 2 de Sant Just. Molt bon dia, Sílvia, què tal? Bon dia, Carme. Per parlar una setmana més de dret, la setmana passada ja vam avançar que tractàvem un tema i que el desdoblaríem en dues parts. Un va ser la setmana passada, vam parlar de desnonaments relacionats amb el lloguer i avui parlem de desnonaments quan ja es tracta d'hipoteca, que és els casos que també
sentim a dir més sovint malauradament també per la gravetat de tot plegat i per la dimensió que està agafant tot això també hi hauria entraríem en molts temes també suposo que ara m'anirem parlant però en principi ho fem des d'un punt de vista del dret per entendre una mica millor com funciona tot aquest tema a nivell legal
Exactament. D'una banda, el que tenim és, en les execucions hipotecàries, a diferència del que parlàvem la setmana passada, l'entitat que hi ha al davant nostre és un banc, una entitat financera, que ens dona un préstec hipotecari per poder pagar una vivenda,
Un bé immoble i llavors què passa? Que quan tu no pagues una quota, la quota del préstec hipotecari mensual, doncs quan passen unes determinades quotes el banc el que farà serà reclamar aquest impagament perquè tu tens un deute amb l'entitat financera.
Llavors, aquesta és la diferència. La setmana passada parlàvem de lloguers, ara som préstecs i hipotecaris, i clar, el que se sent més a les notícies és això, perquè és que vivim en un país que culturalment hem sigut més de compra que de lloguer, també és veritat, i perquè tot el boom immobiliari, i l'especulació també, perquè hi ha persones que no només tenen el seu pis per viure, sinó que han comprat més per tenir uns beneficis o uns guanys, però s'han agafat els dits perquè...
Les coses no... I també suposo que pel paper que he tingut els bancs en molts casos, d'anar augmentant interessos o en casos... M'imagino que també... Hi ha casos de tot, per això dic que és complicat generalitzar, però hi ha casos, que ho comentàvem ja la setmana passada, que te'n fas creus, no?, de dir que una persona que portava no sé quant de temps que han hagut de... o que van fer servir el seu pis per avalar els seus fills, per exemple, i que els fan fora de casa, d'una manera...
Sense escrúpols, no? Sí, és que aquí hi ha diversos temes. Vull dir, hi ha persones que per comprar-se un pis, els seus pares, com tu deies, els han avalat. Llavors, en el tema de l'impagament d'aquest préstec, jo m'he trobat un cas al despatx que el banc no només executa contra el pis que es va comprar, sinó contra els avalistes també. Estem parlant d'una família sencera.
O sigui, una família d'un pis més els pares d'una de la parella que també van avalar amb el seu propi pis. Estem dient que estem ficant al carrer una família sencera. Clar, també què passa als interessos?
perquè s'ha d'acabar, bueno, clar, després hi ha l'ha de ser un pagament, que ja en parlarem, però vull dir que, clar, de primeres ja et trobes sense casa, no? No només la gent que no ha pogut pagar, sinó els que t'havien fet l'aval que... Exactament. Jo, no sé, ja sé que et fa servir l'aval d'aquesta manera, però no sé si estava tan clar, no?, a l'hora de quan tu avalaves un pis que després, si no es pagava, t'endrien la casa a tu també. Bé, és que abans...
No es pensava que podia arribar a aquest plan. La gent no s'imaginava que això acabaria com va acabar, amb la crisi, amb gent amb un contracte indefinit que tampoc era garantia de res, pel que hem vist. Clar, després de tot el passat, també és més fàcil parlar, no? Però, evidentment, un contracte indefinit tampoc ha sigut de garantia, perquè veiem que molts postos de treball ja no hi són. I què passa? Que si tu has agafat una hipoteca de 2.000 euros... Sí.
i tu guanyaves 2.500 i t'has quedat sense feina, evidentment és insostenible. És insostenible i aquí els bancs també, amb el tema dels interessos, el que nosaltres del jutjat fer moltes vegades, amb el tema de les execucions hipotecàries, clar, és que tu pagues o no pagues. Vull dir, defensar-ho... A veure...
Hem d'anar per una altra via, per un altre camí. Què passa? Que tu quan deixes de pagar, en el contracte de préstec hipotecària et posen unes clàusules, d'acord? I s'estipulen uns interessos de demora, doncs si tu per cada dia que no pagues aquella quota, doncs has de pagar un interès, d'acord?
Què passa? Que aquests interessos, el que sí que estem lluitant, perquè a més hi ha una sentència del Tribunal Europeu que ens ho diuen també, i és el que s'està aplicant ara, és que l'interès de demora no pot ser superior al 18%. Perquè estan aplicant uns interessos abusius. Ja.
Com aquesta clàusula és abusiva, el que es demana des de la nostra part dels advocats de cara al jutjat és que aquesta clàusula és nul·la, perquè és abusiva. Perquè, clar, el que ens veiem és el que comentaves abans. Em veig al carrer, però amb el deute també, a la cartera. I a sobre, si el deute no és només d'allò que em vam deixar, sinó que cada dia suma uns interessos que són astronòmics,
aquella persona no podrà aixecar el cap mai. Perquè és que, clar, si jo estic al carrer i vaig a buscar un pis de lloguer o a algun lloc on anar, però és que a sobre tinc un deute, és insostenible pagar dos deutes. Sí, sí, exacte. I es veu que efectes pràctics no té cap sentit.
No té cap sentit. Per això també el que parlem de l'adhesió en pagament. Quin concepte és aquest? Doncs, bueno, el banc es queda, s'apropia de la vivenda, però jo m'allibero del deute. Que és lògic, no? Vull dir que sembla que si no... I la gent respira. Semlaria un càstig etern, no?, per dir-ho d'alguna manera. I tant, perquè és que a més la gent el que vol també és dir és que vull desfermer del problema. Perquè si tinc una hipoteca de 1.000 euros i jo no puc pagar,
Vull que el banc s'ho quedi, m'oblido de tot i me'n vaig a un lloguer o social o un lloguer més barat perquè com estem veient els lloguers estan baixant.
I aquí també sí que entra el doble joc que jo... Bueno, és que és el tema dels bancs, no de sempre, no? Què passa? Que jo fa cinc anys em vaig comprar un pis i el banc m'ho va tassar per quant? Per una xifra astronòmica. O sigui, aquell pis no valia, això ni de broma. Ni de broma. Clar, clar, això també és tot aquest altre debat, no? És que clar, hi ha molts factors, eh, en aquest tema. Clar, no només els interessos, sinó la tassació inicial del banc, que la infla, i després fins i tot el bancat deia...
Però si vols et dono un més préstec perquè així, una o dos, o te'n vas de viatge o et compres el mobiliari i aprofites i tal. I et comencien, no?, molts cops, m'imagino. Sí, perquè la gent ho necessitava i com que veien que la quota la podien pagar més o menys, doncs tira que te va. Què passa ara? Ara resulta que en un procediment d'execució hipotecària, el banc...
el que fa és, et reclamo aquest deute, com que tu no tens per pagar perquè no hi ha nòmina, el que sigui, executo la vivenda. Clar, en aquest procediment estem parlant d'una subhasta. Subhasta que queda deserta i per la qual cosa s'ho queda el banc, perquè és que ningú anirà a comprar allò. Vull dir, ja no és com abans, les subhastes, que era una ganga. No, no, ja les subhastes ja no va ningú a veure si comprar un pis o no. Però què passa? Que per fer la subhasta s'ha de tassar el pis d'una altra vegada.
I què fa el banc? Fa la taxació, però la fa la baixa. O sigui, el que va tassar fa 5 anys per 600, ara ho està tassant per 200.000 euros. I dius, jo me lo guiso, jo me lo como. És que això també és... És que és un tema molt social. Sí que hi ha la vessant jurídica perquè és un procediment judicial, no es pot embargar un pis si no és a través d'un jutjat, i hem de passar pel procediment judicial, però sí que és...
un drama social, per tot el que ha estat passant, perquè és un drama social. I per totes les conseqüències que encara tindrà, no? És a dir, a part de gent que li pugui passar, doncs gent aquí hagin desnonat, és un daltabaix molt best... A part de... Bueno, clar, és que et prenen a la casa, no? Que molts cops parlem, no?, de... Que en principi, si tens les necessitats bàsiques ja pots... Però, clar, si aquesta necessitat bàsica ja no la tens coberta, o costa molt tornar a entrar, suposo, no? És que estem parlant d'en famílies amb nens menors d'edat, amb fills petits, i això...
A veure, és que la millor opció és l'adhesió en pagament. Nosaltres, del jutjat... Hi pot accedir tothom, en principi, l'adhesió en pagament. A veure, és un tema més delicadet, perquè des del jutjat els advocats no negociem l'adhesió en pagament. L'únic que mirem és si hi ha clàusules abusives, perquè siguin nules, intentar alliberar el deute al màxim possible, o fins i tot la nostra funció és allargar al màxim el procediment judicial perquè aquella persona, o aquella família, millor dit...
no es vegi al carrer d'un dia per l'altre, sinó allargar-ho tot al màxim. Què passa? A través de les plataformes que hi ha... Sí, afectats per la hipoteca, no? Exactament. A través d'aquestes plataformes sí que quan hi ha, per exemple, un desnonament i van cap al domicili i hi ha una manifestació allà, allò és ja força social. Sí. Que llavors els bancs, en determinats casos, doncs, bueno, accedeixen i diuen, bueno, operem...
I deixem un marge, o bé ho allarguen, o bé se senten a negociar l'adhesió en pagament. Que clar, l'adhesió en pagament no vol dir que tothom la tingui. O sigui, cada cas s'analitza i cada cas s'estudia i es veu a veure què és el que deuen, què és el que no deuen. I això ja no depèn dels advocats ni del jutge, depèn de les parts, que seran les persones afectades i el banc que hi ha davant.
Clar, aquí hi ha el de l'adhesió en pagament, i sí que és veritat que quan es negocia una adhesió en pagament, jo el part el que he vist també en molts casos és, el banc es queda el pis, el deute s'esborra, però fins i tot el que sí que s'està treballant, i em consta que les plataformes el que lluiten és que aquella família pugui continuar vivint en aquell pis,
però com que el pis ara és propietat del banc, li posen i negocien un lloguer social. Dins del mateix pis. Exactament, perquè així poden mantenir la seva vivenda, la seva vida, perquè al final o la feina o l'escola dels nens tot està al voltant del barri, i d'una hipoteca de mil a pagar un lloguer social de 300-400 euros... Canvien.
Canvia molt, canvia molt i això sí que jo crec que a nivell social s'ha aconseguit molt en aquest sentit. Que suposo que és el paper evidentment importantíssim de la plataforma d'afectats i després de vegades també alguns ajuntaments que suposo que en la mesura que puguin fer també...
Sí, als ajuntaments també en consta Sant Feliu i Sant Just. Aquí a Sant Just, per exemple, hi ha alguns pisos, no és un lloc on hi ha hagut tants desnonaments, però n'hi ha hagut, i crec que hi ha alguns pisos dedicats, doncs, adreçats a aquest tipus de famílies. Exactament. I després també, fins i tot, aquests ajuntaments tenen alguna partida, no sé si una part del pressupost, algun tipus d'ajudes, hi ha casos molt extrems, fins i tot els ajuden a pagar els subministraments, aigua, llum...
Són casos molt extrems, evidentment, i això ja... La part serveis socials, ells estudien el cas i, evidentment, s'ha de racionalitzar els pocs diners que també tenen les administracions. Està clar, suposo que és això que dèiem al principi, també, que en el fons aquest tema intervenen molts factors i acaba sent un problema que té una dimensió molt més gran, no només jurídica. Sí, i tant, i tant.
Doncs avui hem conegut una mica com funciona una mica més. Hem entrat tot el tema del drama dels desnonaments des d'aquest punt de vista jurídic. Com fem cada dimarts amb la Sílvia Mas Mitjà? La setmana que ve tractarem alguna altra qüestió. Moltes gràcies, Sílvia. Moltes gràcies, Carme. I que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia.
5 minuts i arribem a la 1 en punt del migdia per tant tanquem ja aquest Just a la Fusta d'avui dimarts 6 de maig
I ho fem agraint a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea, als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps, avui també hem entrevistat el periodista Lluís Foix que avui presenta a Sant Just la seva primera novel·la acompanyat del Joan Maravit que ha fet el pròleg.
Hem parlat amb el compositor Sant Justenc, Joan Pasqual, amb Miracle Serra, de Cuina Miracle. Hem fet l'almenac del Cordill amb en Pep Quintana. També hem tingut l'assessió de coaching de cada dimarts amb en Francesc Corbella. I hem parlat de dreta amb la Sílvia Masmitjà.
I des de les 10 i fins a la 1 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses, com cada matí, per explicar-vos què passa a Sant Just i també fer-vos una mica més entretinguts aquests matins. Ara us deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia, editat per l'Andrea Bueno. Tornem demà, que vagi molt bé, bon dia.
Ja declinava el vespre que t'ho deus haver oblidat. Caminava en romba casa el sol, s'amagava entre aterrats. La teva veu sonava lluny com el xiulet de trens pareguts, com la ramor d'un riu nascut amb cius nevats, muntanya amunt.
Aquella idea il·legal me n'anava inundant el cap. M'hauràs de disculpar, amor meu, que vaig pensar deixar-te un dia abandonar-te.
Només esperava en silenci que es presentés el moment de fer-ho volar tot pels aires fent veure que era un accident.
Diria unes paraules greus mirant a l'infinit. Les sentia dins la boca tenses preparades per sortir. Venien frases solenes que ens matarien com un voltre coix. Venia a arrossegar el cos mort del nostre amor fins a un record discret per amagar-lo entre les flors.
Eus savis que aneu predicant pels carrers que l'amor es transforma en els anys. Veniu urgentment a explicar-nos si es transforma.
Si es transforma tan, si es transforma tan, si es transforma tan. Ja s'intuïa l'horitzó, la costa verge d'un nou món, ja em desplaçava més lleuger, alliberat del pes del teu amor.
Ja s'ha sentit algú rient, l'escalfor d'una altra gent, una altra cosa, una altra veu capaç de fer-me més content. Ja m'engullava caminant, mirant els ulls els dianants, sabeu el meu futur, avui ho he disparat amb munició de plat.
En aturar-nos per creuar abans, m'agafaren a la mà. Vaig sonar una bola arrasa al món que jugava amb un poeta. Música
A l'escoltes ràdio desvent, sintonitzes ràdio desvent, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio desvent, 98.1. Ràdio desvent, 98.1. És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno.
Tertúlia literària aquest vespre a Sant Just amb el periodista Lluís Foix i el poeta santjustenc Joan Margarit. Tots dos parlaran de la primera novel·la de Foix, La marinada sempre arriba, on relata la seva infantesa i joventut des d'un poble de la Vall del Corp fins a Barcelona. Serà avui a Can Ginestar. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimarts 6 de maig. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
168 alumnes de sisè de primària de Sant Just fan avui i demà la prova d'avaluació de sisè. És una prova que es fa simultàniament arreu de Catalunya per analitzar les competències bàsiques en llengua catalana, castellana, llengua estrangera i matemàtiques.
El primer triatló infantil de Sant Just amplia les inscripcions fins a 120 participants. Ja s'han cobert les 100 inscripcions inicials que havia aconseguit la Federació Catalana de Triatló per la propa Sant Just en Camp. La competició serà el 18 de maig. Taller de tapes demà a Cuina Miracle. Les inscripcions per participar-hi ja s'han tancat, però l'establiment en farà una altra el dia 21 de maig, degut a l'exit de la iniciativa. Els 16 participants aprendran a fer 6 tapes.
Bon dia, el periodista Lluís Foix i el poeta Sant Justenc Joan Margarit conduiran aquest vespre una tertúlia literària sobre la novel·la La marinada sempre arriba, la primera novel·la de Foix. És un llibre que recull la seva infantesa i joventut des d'un poble de la vall del Corp fins a Barcelona. Serà avui en un acte aquest vespre a la sala Isidore Consulta Can Ginestar. Sant Just Notícies.
El periodista Lluís Foix ha recopilat en un llibre les seves vivències d'infantesa i joventut en la postguerra, en un entorn rural. Asegura a Foix que no li va costar gaire escriure aquesta novel·la perquè tenia aquests records molt interioritzats i els va plasmar en un paper, en paper, de manera molt natural. El periodista apunta que la marinada sempre arriba, mostra un món que ara ja no existeix i fa especial èmfasi en les arrels de les persones. N'ha parlat el Just de la Fusta. Perquè les arrels, tots les tenim, encara que siguin les...
Les arrels a l'asfalt o les arrels al món urbà i les arrels al món rural potser tenen una diferència. Porten a l'observació molt directa dels cicles de la natura, del comportament de la flora, del comportament de la fauna, de què fan els animals, de quina és la relació de l'infant amb els animals.
Lluís Foix va créixer en un entorn rural a Rocafort de Vallbona. Asegura que tothom està influenciat per l'entorn on va viure els primers anys de vida i que molta gent que ha viscut sempre a la ciutat d'alguna manera també té orígens rurals. Veus que la major part de la gent de ciutat té una procedència amb una generació o dues que ve del camp, perquè el consell d'immigració del camp a la ciutat en els últims cent anys ha sigut formidable, ha sigut extraordinari. I aleshores tothom ha anat a passar els estius...
sobretot la gent de la meva generació que encara que fossin de ciutat anaven a passar els estius amb un poble petit
Per aquest motiu, el periodista creu que la novel·la ha despertat l'interès de molta gent que ha viscut tota la vida a la ciutat. La marinada sempre arriba és la primera novel·la de Lluís Foix, que té una llarga trajectòria com a periodista i que fa més d'un any es d'anima a escriure les seves vivències en aquesta obra. El pròleg del llibre l'ha escrit Joan Margarit, que avui l'acompanyarà en aquesta tertúlia. Foix ha parlat del poeta. Ell també té unes arrels rurals, va néixer la Segarra, la Neuja...
I és una persona molt sensibilitzada amb les qüestions de la terra i amb les qüestions... I, a més, jo crec que és el poeta viu més important que hi ha a Catalunya en aquests moments. I com que era amic, li vaig dir, li vaig enviar l'original i al cap de tres dies m'havia fet el pròleg, cosa que li vaig agrair enormement. Va valdre la pena haver escrit el llibre perquè en Joan Margarit em fes el pròleg.
La tertúlia literària sobre la marinada sempre arriba amb el seu autor, el periodista Lluís Foix, i el poeta Sant Justenc, Joan Margarit, serà avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala Isidore Cònsol de Can Ginestar. L'organitza la Biblioteca Joan Margarit. Sant Just Notícies
Ara passant cinc minuts i mig de la una i parlem d'educació. 168 alumnes de sisè de primària de Sant Just fan avui i demà la prova d'avaluació de sisè. És un examen que avalua el grau d'assoliment de les competències bàsiques en acabar l'etapa abans de passar a l'educació secundària obligatòria. La prova es fa en dos dies, avui i demà, i avaluarà els coneixements en llengua catalana, castellana, primera llengua estrangera, anglès o francès i matemàtiques.
Arreu de Catalunya s'examinen 72.000 alumnes, dels quals al Bas Llobregat més de 8.200. En total hi participen 2.182 centres educatius. Sant Just Notícies.
Avui es fan les proves de llengua catalana i matemàtiques i demà dimecres les competències en castellà i llengua estrangera. La major part d'alumnes catalans, 71.600, s'examinen d'anglès i 350 de francès. En concret, pel que fa a les llengües, s'avalua, entre d'altres, la comprensió lectora, l'expressió escrita i l'ortografia i en matemàtiques es té en compte la comprensió de problemes, el càlcul, la mesura i lectura de gràfics i les relacions i canvi.
La novetat d'aquesta prova és que s'introdueix un fullet junt per tal que els alumnes puguin respondre a les preguntes tancades i que fins ara es responien en el mateix quadern dels exàmens. D'aquesta manera, la correcció serà més àgil gràcies a un lector òptic. La prova d'avaluació de sisè de primària permet als centres conèixer el grau d'assoliment dels seus alumnes pel que fa a les competències bàsiques en acabar la primària. Els centres i les famílies rebran un informe amb els resultats obtinguts.
I també us recordem que segueix obert el període de preinscripció escolar al primer cicle d'educació infantil, és a dir, per a nens i nenes de 0 a 3 anys. Al curs que ve, l'escola Bressol Municipal Marrex tindrà 8 places al grup de lactants i 31 al de nens d'un any. Les places al grup de nascuts el 2012 es redueixen. Sant Just Notícies.
L'escola Bressol Municipal Marrex ha fet jornades de portes obertes recentment amb els pares i mares per tal d'explicar-los el seu projecte educatiu i els seus objectius principals. Aquests són, entre d'altres, potenciar l'educació dels infants a través del joc i involucrar les famílies en el dia a dia de l'escola. Els ha detallat el Just a la Fusta la seva directora, Dèlia Riscas.
tot el que té a veure amb la importància del joc per afavorir el desenvolupament dels nens i les nenes, tot el que té a veure també amb els vincles, les relacions que els nens estableixen amb altres nens i amb els adults de l'escola, tot el que té a veure amb els hàbits i les rutines del dia a dia i, sobretot, l'obertura a les famílies. És a dir, l'escola no és una escola només dels nens, sinó que les famílies tenen un paper molt, molt important.
Al curs que ve a Marrex hi haurà el mateix nombre de places que a l'actual, els grups de lactants i de nens d'un any i menys places al grup d'infants de dos anys. Ho ha explicat Delia Riscas. Hi ha 8 places de nens i nenes nascuts el 2014 i 31 places d'infants nascuts el 2013. Però aquest any, sí que al grup de dos anys hi ha menys places perquè estem funcionant en un grup mixt i això vol dir que hi ha més nens d'un any que altres anys a l'escola i, per tant,
Aquests nens que hi ha a l'escola d'un any passant de no ocupar les places de dos anys i, per tant, l'oferta és menys. Aquest any hi ha 15 places de nens i nenes nascuts al 2012.
El període de preinscripció a l'Escola Obre Sol Municipal Marrex es va obrir ahir i està encara el dia 16 de maig. La publicació de les llistes amb la puntuació provisional serà el 27 de maig i a partir d'aquí, durant tres dies, es podran fer reclamacions. Les llistes d'infants amb la puntuació definitiva es donaran a conèixer el dia 5 de juny i el període de matriculació serà del 10 al 13 de juny.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ho hem avançat en titulars. El primer triatló infantil amplia les inscripcions fins a 120 participants com a màxim. L'èxit de convocatòria ha estat tan gran que les 100 places ja estan cobert i la Federació Catalana de Triatló ha concedit al Club Natació Sant Just, que organitza la prova, que convoqui unes 20 places més. Sant Just Notícies.
El proper 18 de maig tindrà lloc aquest primer triatló infantil de Sant Just organitzat pel Club Natació Sant Just i el ritme d'inscripcions està sent un èxit. El club d'altra banda aprofitarà la jornada per donar a conèixer un dels seus objectius pels propers mesos, crear una escola infantil de triatló. Aquest és un esport a nau ja últimament i el Club Natació Sant Just vol estendre l'entre els més petits del municipi. Jordi Estrader, president del club, ho ha avançat al Just a la Fusta. I el triatló hem cregut que és una...
Una disciplina que, independentment d'estar bastant en boga avui en dia, uneix el que és haver de ser un bon nedador amb el fet de també entrenar el córrer i la bicicleta. És un esport bastant complet. I nosaltres tenim el pensament, si tot va bé i si la gent s'engresca, de fer una secció dintre el club de natació de triatló, però infantil, o sigui, com a escola.
Segons Estrader, el triatló està esdevenint un esport molt popular per ser molt complet i considera que és interessant poder potenciar-lo des de la base, és a dir, que els nens i nenes s'hi aficionin des de petits. Sí, i més el fet del triatló, veiem que hi ha moltíssima aficció, moltíssims clubs, però hi ha de gent gran, o sigui, triatlons ja consolidats i ja federats, però el que hi ha és poca base. Els clubs que comencen van una mica pel seu compte, totalats per pares, que moltes vegades són practicants ja,
Però nosaltres el que volem, com hi ha a la majoria d'esports, és començar a fer base. Llavors començar a ensenyar als crius el que és aquest esport. El dia del triatló infantil de Sant Just, el proper dia 18, es difondrà la intenció de crear aquesta escola de triatló, el Club Natació Sant Just. Diumenge de la setmana que ve, els nens i nenes nascuts entre els anys 98 i 2006 hauran de nedar, anar amb bicicleta i córrer una sèrie de distàncies per tal de completar la prova. Unes distàncies que varien en funció de la categoria.
Queda poc més d'una setmana perquè se celebra la competició i ja s'ha cobert el centenar de places disponibles i, a més, com dèiem, s'ha ampliat fins a 120 el nombre d'inscrits. S'establiran unes cinc categories, prebenjamins, benjamins, alabins, infantils i cadets. Algunes d'aquestes potser seran mixtes i d'altres dividides per sexes. El punt de referència de la jornada serà la bona aigua. Jordi Estrader ha explicat on es duran a terme les proves.
Es realitzarà la bona aigua i els seus voltants. O sigui, la piscina serà la de la bona aigua, evidentment, i per la bicicleta comptem amb tot el que és el carrer Passeig de la Muntanya, un tros d'11 a setembre, i la riera, el camí a la riera que et ve per sota la bona aigua, i el córrer també serà part dels voltants. O sigui, tot l'epicentre serà el pàrquing de la bona aigua, com diguéssim.
Les inscripcions s'han de fer al web de la Federació Catalana de Triatlo, triatlo.org, a l'apartat de competicions infantils. El preu pels participants federats és gratuït i pels qui no ho estiguin és de 5 euros, que cobreixen l'assegurança mèdica obligatòria. Trobareu més informació al web del Club Natació Sant Just, cnsantjust.cat, i també al de la Federació Catalana de Triatlo, www.triatlo.org.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Dos minuts i arribarem a un quart de dues del migdia. Cuina Miracle farà demà un taller de tapes. Les inscripcions per participar-hi ja s'han tancat, però l'establiment en farà una altra el dia 21 de maig, degut a l'èxit de la iniciativa. La primera sessió serà demà a la tarda i hi participaran 16 persones. Sant Just Notícies. Els participants faran dos torns d'una hora cadascun, durant els quals aprendran a fer sis tapes. Serà un curs on s'hauran d'involucrar totalment