logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

que els professionals i els metges considerin d'acord amb els protocols i considerin oportú que li sigui aplicat. La policia francesa ha detingut dues persones en relació amb l'atropellament d'una gent aquest matí a l'exterior de la residència del president francès François Lan a París. No se sap si l'atropellament ha estat deliberat o no. En qualsevol cal, algunes fonts neguen que es tracti d'un atemptat. En canvi, mitjans de comunicació que citen testimonis presencials ho consideren un acte deliberat.
I el primer ministre islamista de Turquia, Ahmed Dabotoglu, equiparat al seu homòleg d'Israel, Benjamin Netanyahu, els terroristes de París pels crims contra la humanitat d'uns i dels altres. Dabotoglu també ha titllat de provocació inacceptable en la nova caricatura de Mahoma de Charlie Hebdo i afirma que la llibertat d'expressió no és pas la d'insultar.
El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, creu que reduir la prohibició de fitxar fins al 2016 reconduiria les relacions amb la FIFA. En entrevista concedida al Club de la Mitjanit de Catalunya a Ràdio, el president Blaugrana assegura que la Federació Internacional està nerviosa. El focus que tenim tots ficats ara a Sant Joan d'Espí, jo el mouria. El focus ha d'estar a la FIFA. Aquests dies s'han posat una mica nerviosos. No vull dir que sigui perquè no vaig anar jo a la Gala de Balon d'Or, però potser veuen també que la Lliga Brussel·la de Futbol...
doncs hi ha anunciat accions a Europa contra aquesta normativa,
Ara a les 10 se sabrà la llista de viatgers pel partit de Copa al Camp de l'Elx, on els Blaugrana defensen un 5-0 de l'anada. També juguen avui Real i Atlètic de Madrid amb 0-2 pels Matalassers de l'anada. A l'Eurolliga de bàsquet aquest vespre a les 8 m'acabita la VIP Barça. A la Barcelona World Race de vela l'embarcació líder Hugo Bross ha trencat el pal i ha hagut d'abandonar. Ara intenten rescatar sants i estalvis als seus tripulants Pepe Ribes i Alex Thompson.
Fins aquí les notícies. Just a la posta.
Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dijous 15 de gener. Arrenquem el programa de seguida parlant de les notícies més destacades de Sant Jus. També parlarem de les notícies a nivell més general a través del recull de premsa que fem cada matí amb l'Andrea Bueno. Parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius per saber quan arriba finalment aquest canvi de temps que es pronostica per aquest vespre, aquesta nit i demà.
I a tres quarts d'onze farem ja la primera entrevista del dia. Entrevistarem el jutge Santiago Vidal, que demà divendres farà una tertúlia a la tarda de Sant Just. Més qüestions a les 11.10 parlarem amb Guillermo Francesc, que és el proper candidat de Ciutadans a les eleccions municipals de Sant Just.
I farem tertúlia d'actualitat amb Lina Santa Bàrbara, Pere Oliver, Joan Algarra, Montse Larrea i Jordi Agulló. I a la tercera hora de programa recuperem avui la secció teatral amb la Maica Dueñas. Parlarem de les novetats de la cartellera teatral d'aquest 2015. També tindrem la secció jurídica amb la Sílvia Mas Mitjà.
I la directora de la biblioteca de Sant Jús, la biblioteca Joan Margrit, Rosa Maria Vallès, arribarà també a l'últim tram del programa per parlar de les novetats d'aquest principi de 2015 a la biblioteca. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
Salutem aquesta hora l'Andrea. Molt bon dia, Andrea. Per parlar de l'actualitat Sant Justenca, avui a més comencem parlant d'eleccions, no de les eleccions del Parlament de Catalunya, sinó de les eleccions municipals, de qüestions que passen per temes tràmits, aquestes coses que són a les àrees després de l'hora de votar.
Exacte, ja parlarem després de les eleccions al Parlament de Catalunya. Avui us recordem que és l'últim dia perquè s'inscriguin al cens electoral les persones que viuen a Sant Just i que no tenen nacionalitat espanyola per tal de poder votar a les eleccions municipals. Les persones d'altres països de la Unió Europea o de països amb acords de reciprocitat que vulguin exercir el seu dret a vot el 24 de maig ho hauran de comunicar a l'Ajuntament abans de les 7 de la tarda de 8.
avui mateix mitjançant una sol·licitud d'inscripció al cens electoral. L'horari d'atenció és de 9 a 2, per tant fins les dues, i de 4 a 7 de la tarda. I a partir d'aquí l'Ajuntament haurà d'enviar les sol·licituds a la delegació provincial de l'oficina del cens electoral. Pel que fa al procés electoral, arrencarà el 31 de març amb l'entrada en vigor del decrete convocatòria i la campanya serà del 8 de maig al 22, dos dies abans dels comissis. Per tant, recordem que avui...
És l'últim dia perquè les persones que viuen a Sant Just, que estan empadronades a Sant Just però que no tenen nacionalitat espanyola, doncs s'inscriguin al cens electoral per poder votar a les municipals del maig.
Molt bé, doncs és el primer a punt del dia. Tenim més qüestions, Andrea. Parlem del jutge Santiago Vidal, que passarà demà per Sant Just. Sí, per fer una conferència, per conduir, de fet, una tertúlia a l'Ateneu. Vidal és magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona, membre de Jutges per la Democràcia, i lidera un grup de treball que redacta un esborrany per una futura Constitució catalana.
El jutge parlarà demà divendres del seu darrer llibre els set pecats capitals a la justícia a Catalunya, present i futur. Santiago Vidal parlarà en aquest sentit de les mancances de l'exercici de la justícia des de la transició democràtica i algunes propostes necessàries de cara al bon funcionament de la justícia a la Catalunya del futur.
Els darrers mesos Vidal ha estat notícia en nombreuses ocasions per donar suport al procés sobiranista català i a l'elaboració d'una Constitució catalana i demà, com deies, vindrà aquí Sant Just a les 8 del vespre a la sala del cinquantanari de l'Ateneu per parlar de tot plegat en una tertúlia que organitza el grup de tertúlies de l'Ateneu.
Doncs coneixerem més detalls de tot plegat d'aquí una mica més de mitja hora, eh, Andrea? Abans de les 11 parlem amb Santiago Vidal.
Acabem amb un últim apunt del dia, parlem de cultura, Andrea, d'un acte que es fa aquest dissabte a l'Ateneu de Sant Just. Doncs sí, amb la poetessa Sònia Moll i amb la pianista i compositora Sant Justenca Clara Pella, que protagonitzaran un nou tasc literari a l'Ateneu. És el primer recital literari que organitza aquest any l'Escola d'Escriptura i a més anirà acompanyat d'un biocervesa artesana.
La poesia anirà de la mà de Sònia Moll, poetessa i filòloga i autora dels volums Non si male nunc i 10 en algun lloc. I també hi assistirà Clara Pella, pianista i compositora de Sant Justenca, que compta amb cinc discos propis i que també ha col·laborat amb cantants del nivell de Nina o Cilia Pérez Cruz, per exemple. I precisament Clara Pella també ha musicat alguns dels poemes de la poetessa que assistirà dissabte a Sant Just.
I a més, per fer un recital més íntim i proper a la poetessa, la compositora i el públic, es posaran en pràctica de nou l'acostament dels assistents a l'escenari de la sala del cinquantenari de la Taneu. I ho explicava precisament Arnau Cònsol, que és director de l'Escola d'Escriptura. L'única vegada que ho hem fet allí, acompanyat, i ho fem evidentment perquè ho acompanyem amb música, aprofitant que hi ha un piano excel·lent,
Vam trobar l'estratègia, perquè no sembla que la sala estava molt buita, de posar molt a prop el públic del piano i, per tant, del poeta, que és el que sol passar a la sala de piquet on fem els recitals habitualment. I, clar, la veritat és que va quedar molt càlid i això vol dir a la gent sobre l'escenari, que ja d'entrada és com trencar una mica la cintura. La idea és fer això, també.
Doncs aquest tema és un dels últims, un dels del disc, l'últim disc de Clara Peia, que és el 2013, que es diu Tot aquest xoroll. Per tant, doncs, perquè ens fem una mica una idea de cap on pot tirar tot aquest recital de dissabte. Que serà dos quarts de vuit del vespre, com dèiem, a la sala del cinquantanari de la Taneu.
Fa bona pinta, eh? Sí, tant. Dos minuts i un quart d'onze del matí, l'últim punt, l'última notícia destacada d'aquesta hora. Com sempre, més informació als bitlletins horaris i a la una als enjus notícies.
Edició migdia, més, evidentment, com sempre, doncs, de poder consultar-ho, sempre que vulgueu, al web de la ràdio, www.radiodesern.com. El que fem ara és parlar de música, no només de la Claretaia, sinó, perquè això se va dissabte, sinó, exacte, anem ja de concerts. Andrea, aquesta setmana, crec que ens hem posat molt al dia de novetats i tot plegat, però ara parlem ja de propostes. Estem a dijous, no? Portes del cap de setmana. Exacte. Per avui? Sí. Molt bé.
És un concert que forma el bar del cicle Caprichos de la Polo que avui porten a Miquel Serra. Música
Mallorquí. És Miquel Serra que respon a una formació amb 5 anys de recorregut de música pop feta a l'illa de Mallorca amb influències a tot arreu, música senzilla, subtil i lisèrgica, és com ho diu Time Out. En aquesta banda que completen Miquel Parelló, Bateria i Deus, Pep Toni Ferrer i Michael Masquida. Actualment presenten el seu últim disc, que és La felicitat dels animals. Aquest que sentíem és d'un altre dels discos, en tenen fins a 3, em sembla. Molt bé.
Aquella cançó que sentíem ara al principi es titula El que espera i forma part del disc La felicitat dels animals. M'agradava, si no va bé. Sí, que també té... No, perdó, la cançó que sentíem era del disc del 2012, que es diu Miquel Serra, directament, 2009-2010. I aquesta...
Es diu Dissabte de Bous i forma part de la Felicitat dels Animals, que és d'aquest 2014. Però marxem amb una altra cançó d'un altre disc d'aquest 2014, també, que es diu El perfum dels vegetals. Sí. Hi ha fins a 14 cançons en aquest disc, el que passa és que algunes són molt curtes. Per exemple, aquesta es diu L'animal que no existeix, que Antonia Font, una cançó que es diu així...
que és una versió o és... No, perquè tot això no ho diu la que en sobre, suposo que és el seu homenatge també. En tot cas, marxem amb un tema d'aquest disc, el tema que obre el disc justament, que es diu Herba i Mala Herba. I quan actua, avui? Actua avui, no ho hem dit, a la sala 2 de l'Apolo, a les 9.30, entrades que van dels 5 als 8 euros, una proposta interessant per descobrir Miquel Serra. Molt bé.
Que meva és el sud on hi ha que anys pel poble no gran.
que a la fi del món sóc sentir els dragons amagant
Per darrere els quadres, vaig ser cap es va.
A mig d'una altra nit, deixem-me llegir.
Fins demà!
S'afendem de les dones, les obres d'avui, i escupem les feines que pareixen el mull. Abans que telefonàs, ja ho sabies de les obres, de les noventies de casa.
Si sabés què pensaves, si sabés què fes, com en una altra vida que ho va sortir bé.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de conces al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Sis minuts i dos quarts, doncs, saludem de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, ens fixem en les portades que avui parlen d'aquest avançament, aquest comunicat de la data d'eleccions al Parlament de Catalunya. Andrea, com ens ho expliquen els diaris? Doncs la Vanguardia ens aporta moltes dades, molta informació. Ens diu 27 de setembre, Mas avança les eleccions i recupera la unitat amb Esquerra Republicana. La data, el president imposa el calendari a Junqueras i fixa els comissis per al primer aniversari de la firma del decret del 9-N.
Llistes separades. Esquerra obté que Convergència accepti presentar-se per separat, però hauran de pactar el full de ruta. I pel que fa als pressupostos, el pacte inclou el suport dels republicans als comptes de la Generalitat per al 2015. També destaca la llarga reunió que va començar amb un avís de Carme Forcadell i Muriel Casals. Deien, aquí ens quedem fins que hi hagi un acord. És com ens explica l'avantguàrdia. Al periòdico també ens aporten...
diverses dades, diu 27S tot o res, Mas i Junquera se juguen a les urnes al futur del pla sobiranista, un acord in extremis, en aquest sentit salva els pressupostos, és el tema del dia al periòdico, les eleccions seran a la tardor i la campanya començarà a la diada, Siu i Esquerra aniran a llistes separades però negociant un full de ruta independentista i també ens parlen de la reacció de l'oposició que ha titllat el pacte de fracàs que només pensen els sobiranistes.
I per últim, el Diari Ara, són més concisos i només destacant Acord Unitat 27S, 27S en lletres vermelles, i també l'inici de l'editorial del Diari Ara, que avui va en aquest sentit, i es titula Perquè Catalunya decideixi, i és l'única notícia destacada en portada del Diari Ara.
Doncs són les notícies del dia. Actualitzem ara la informació amb els digitals, que ens parlen encara d'aquest tema. El 324 ens diu que amas anuncia eleccions el 27 de setembre. De fet, continua dient el mateix que ens deies ara, amb llistes diverses i full de ruta compartit. Destacant també declaracions de Oriol Junqueras aquest matí, que tenim una data i hem de fer tot el possible per guanyar. El líder d'Esquerra considera que aquest acord és el millor possible perquè permet als catalans votar.
I també destaquen les crítiques de l'avançament electoral pactat per Mas i Junqueras. El PSC creu que l'avançament electoral és un nou fracàs de Mas. El Partit Popular assegura que les eleccions anticipades perjudiquen els catalans. Iniciativa que descarta formar part de l'acord o Ciutadans que afirma que Junqueras blinda Mas al Parlament.
D'altra banda, Forcadell, sobre l'acord, diu que es referma a la unitat i és un pas important cap a la independència. Lara.cat obre amb declaracions de Junqueras aquest matí a RAC1. Ha dit que el 2016 hauria de ser l'any en què estiguéssim exercint la independència i ha revelat que es va tornar a oferir entrar a govern i que Mas ha de reflexionar si ho veu convenient.
Els preus a Catalunya tancant l'any amb una caiguda del 0,7%, la més gran en 6 anys. La inflació agreuja l'entrada en terrenys negatius, tot i que l'IPC baixa menys que el conjunt de l'Estat, on baixa un 1%. I Carlos Slim es converteix en el principal accionista individual del New York Times.
L'avantguàrdia que continua obrint amb aquest avançament d'eleccions, tot i que també diu el que destacàvem ara de l'ara parlant de Junqueras, que aprova la independència pel 2016 i s'ofereix a entrar a govern.
i intenten entrar una mica també amb el que va passar ahir en aquest acord. Les claus de l'acord parlen d'aquesta data, les llistes separades, retornar, revendre la negociació i els pressupostos en alguns aspectes pactats i també diuen que l'acord es va tancar sense papers i que Forcadell, Casals i Vila de Badal, per tant les entitats Omnicultural, ANC...
I també la que representa Vila de Badal van amenaçar en convertir-se en ocupes del Palau. M'han dit quins quedem, si no s'arribava per tant. Depressió. D'acord, sí.
Tornem als diaris, ara per parlar de les imatges del dia, Andrea, que també té protagonisme a tot el que estem explicant ara, no? Sí, ja t'aviso que acabarem bastant d'hora amb les fotografies, perquè avui els diaris són... és un tema monogràfic, podríem dir-ho així. Al diari ara veiem una única fotografia, amb l'encaixada de mans entre el president de la Generalitat i Oriol Junqueras després d'aquest acord. Un encaixada de mans que observaven, i que també apareixen en la fotografia, Muriel Casals, d'Òmnium Cultural, i també Carme Forcadell, de l'ANC.
Al diari El Periòdico també els veiem a tots quatre, una encaixada de mans, en aquest cas tots dos, Junqueras i Mas mirant els fotògrafs, una encaixada de mans que presidia també Muriel Casals i Carme Forcadell, i també veiem a La Vanguardia, en aquest cas només una imatge on veiem Oriol Junqueras i Artur Mas amb la presència de Carme Forcadell, que mira fixament a càmera,
És la imatge destacada de la jornada avui a tots els diaris. I d'altra banda, destaquem dues fotos més, una la trobem a l'avantguàrdia. De fet, dues imatges les trobem a l'avantguàrdia. Són la Mehdi Kulibaly i la seva dona, fugida de Turquia. I ara en parlarem en clau internacional, perquè ens explica l'avantguàrdia, que el jihadista que va atacar el súper de París va passar el final d'any a Madrid, entre el 30 de desembre...
i el 2 de gener. I, per últim, una notícia també vinculada amb aquesta qüestió, però en clau cultural. És una entrevista que fan al periòdico la cantant Noa, i la veiem en fotografia de portada, que diu que l'extremisme és a tot arreu i tota la societat l'ha de combatre. I són aquestes les fotografies poques avui, molt centrades, com dèiem, en aquest acord d'avançament d'eleccions. Doncs d'aquí ens n'anem ara al més llegit, als digitals.
Per exemple, el 3-24 és que troben morts a l'interior d'un cotxe de joves perduts al bosc a Camp de Bànol. És el tema més llegit, una informació de succers que es va saber ahir. Van morir per la calefacció del cotxe. El segon tema, Mas anuncia eleccions el 27 de setembre. I el tercer és que el Suprem admet a tràmit una demanda de paternitat contra el rei Joan Carles.
A l'hora apuncat el més vist, Mas, Esquerra i les entitats que arriben a un acord per les plebiscitàries. El segon tema, el seguiment en directe, el minut a minut d'aquesta convocatòria d'eleccions el 27 de setembre. I el tercer, també aquesta troballa d'aquests nois morts en un bosc de cap nevànol.
I a la Vanguardia, una dona mutila dues vegades amb unes tisores, el membre del seu marit infidel i el tira per la finestra. És una notícia...
Més vista. El segon tema, que critiquen a Cristina Pedroche a Twitter per estar més gordita, és com ho deia literalment la xarxa. I el tercer, que Miley Cyrus es despulla amb espuma per B Magazine.
Els temes que més han interessat en aquest digital, a la Vanguardia, a més, és la Xina, on ha passat això. Hi ha imatges que es veuen com borroses, però anem amb compte perquè són pareixent de sensibilitat. Tornem amb els diaris ara per obrir pàgina internacional, Andrea.
I parlem un dia més de França i ja ho vam saber i ho vam sentir parlar molt d'aquesta qüestió al llarg de tot el dia d'ahir, de la resurrecció de la revista Charlie Hebdo. Ho llegim a la Vanguardia, aquest és el titular, la resurrecció de Charlie, tirada de 5 milions per a una revista satírica marginal convertida en símbol de la República. Legim que el setmanari satíric va arribar ahir a quioscos amb dosificada tirada milionària, immediatament esgotada, primer 3 milions...
I entre ahir a la tarda i avui un parell de milions més. En portada de nou al profeta, ara deixant anar una llàgrima i amb el cartell de Jessu i Charlí, sota el titular es perdona tot, a l'última pàgina dos jihadistes arriben al perdís amb els seus Kalashnikov i es pregunten on són les 70 verges mentre sobre un núvol s'endevina la gresca que els redactors i caricaturistes estan muntant amb aquestes verges.
Malgrat tot, el nou Charlie Hebdo, que encara publica vinyetes de l'estoc dels Golinski, Tinyu, Cabú i Sharp, és una revista de supervivents dels qui per atzar van escapar a la matança. La pèrdua ha estat irremeiable i segurament es notarà. És el que ens diu l'avantguàrdia i, com comentàvem abans, també en portada de l'avantguàrdia en clau internacional vinculat amb aquesta qüestió, també llegim que Kulibaly, el terrorista del supermercat jueu de París, va passar per Madrid, va estar a final d'any a la capital d'Espanya.
Així, de fet, ho han confirmat fons antiterroristes de la Seguretat de l'Estat, segons les quals Colibali va romandre la capital espanyola entre el 30 de desembre i el 2 de gener, data en què va tornar a França acompanyat per un individu encara no identificat. És dues de les notícies més destacades en clau internacional. I ara ens anem a parlar d'una notícia que hem trobat en internacional al diari Ara, i ens anem cap a Alemanya,
Perquè ens diu que el país vol allotjar refugiats en un antic camp de concentració. Una proposta de l'Ajuntament de Schwerter, Alemanya, ha disparat totes les alarmes. La idea d'utilitzar les barraques d'un antic anex del camp de concentració nazi de Buchenwald, on va morir més de 50.000 persones durant la Segona Guerra Mundial,
Per allotjar-hi fins a 21 asilats ha sigut objecte de polèmica el Consell de Refugiats de l'Estat del Rind, del nord-Westfàlia, ha acusat els responsables de la iniciativa d'insensibles i qualificat la proposta d'alarmant i desconcertant. Si les autoritats d'aquesta ciutat ho aconsegueixen, els refugiats es traslladaran a finals d'aquesta setmana a les barraques en un dia van viure 700 presos polonesos obligats a fer treballs forçats en un taller de reparació de ferrocarrils, segons ha explicat l'historiador Alfred Hintz.
L'alternativa proposada per les organitzacions que vellen pels drets als refugiats és allotjar-los amb contenidors prefabricats, però aquesta és una opció que l'Ajuntament ha descartat per inviable a causa de l'alt cost que tindria. I també el diari Ara apunta que en aquesta localitat alemanya és verte i viuen ara 175 refugiats que de moment s'allotgen, s'estan allotjant en un gimnàs. I és una de les notícies també en clau internacional que destaquem avui dels diaris i que trobem el diari Ara.
Molt bé, doncs d'aquí, de l'apartament internacional, el que fem ara és canviar de tema, canviar de registre per posar-nos ara en les portadores esportives.
Amb diferents protagonistes, l'esport parla de Luis Enrique, que diu que signa la pau, és com obre aquest diari esportiu, vull que Messi continuï molts anys al Barça, diu que Luis Enrique tanca la polèmica, i mentrestant la FIFA investiga el Madrid pel fitxatge de menors.
L'esportiu titula per molts anys, a la imatge Messi en primer pla d'un entrenament i al darrere Luis Enrique de fons mirant-lo. I també destacen que tots els culers volem que Messi es quedi al Barça en molts anys, també el que va dir ahir l'entrenador del Barça.
i el mono esportivo que diu 9 Messi. A la imatge, doncs, el jugador, una imatge en blanc i negre, les 10 raons, Leo està molt endullat i no li falten motius, s'entén a la perfecció amb el trident, dins i fora del camp, i hi ha 9 raons més que porta, doncs, a dins d'aquest diari.
I l'As que diu primera final, parlant d'aquest Madrid atlètic d'aquest vespre, també el Marc que diu un derbi de cau, és com titulen el Barça, recordem que també juga avui contra l'Els, però que va guanyar 5-0, hauria de ser molt, molt estrany perquè es capgirés la convocatòria, seria molt estrany, però evidentment... El Madrid també és complicat. Exacte, veurem què passa.
Tornem ara cap als diaris en paper, les contraportades. Comencem per la del diari Ara, l'article semanal de Francesc Canosa, que avui es titula Catalans desdibuixats, Andrea. Avui, diu, el 1936 van assassinar Josep Maria Planes per denunciar amb els seus reportatges l'anarquisme gànster. Qui la faia, la paga, faia.
amb majúscules, deia un acudit profètic d'Albenegre. El setmanari d'humor de Flaire Francesc, que dirigia Planes, disparava contra tothom. A ell li van disparar 7-13 al cap. També intentant matar a Valier Tisner, estava amagat, però ha de sortir, ha escoltat fins a l'hospital. Diu, es farà hit, fuig a França, aquell país lliure, tracat amb humoristes i dibuixants clars, senzills, fiblor, moderns.
A Catalunya eren un formiguer els que lluitaven per això. No se sap, no es vol saber, es nega, però el país sempre ha dibuixat més llibertat que la que ha tingut. Potser perquè som gent dibuixada. I també ens diu Canosa, ens parla, evidentment, de l'atemptat a Charlie Hebdo. França, el món, sempre més recordarà Charlie Hebdo, ningú ho oblidarà, és la diferència. Aquí, des de fa segles, l'humor, el periodisme, la llibertat d'expressió, han patit censures, atencions, sancions, amenaces, assassinats...
I diu també que a casa nostra encara ens queda recordar tots els nostres homes mortalment desdibuixats.
I a La Vanguardia llegim una entrevista amb el següent titular. No permetis que una discapacitat et defineixi, Andrea. Doncs avui entrevisten a Ignasi Cambra, pianista, que per cert també l'entrevisten al periòdic, avui és bastant protagonista. És la mateixa. No és la mateixa contra, però a les pàgines culturals també hi ha una entrevista amb Ignasi Cambra. És un noi que té 25 anys, va néixer sec, però tot i això, no li...
La seva discapacitat no l'ha impedit a fer el que més li agrada, que és tocar el piano. Diu que el piano busca profunditat, expressió, dir alguna cosa sobre la peça que interpreto, transmetre emoció, compartir l'experiència del moment. Diu que a mi m'agraden els pianistes que transmeten alguna cosa. Sokolov, Polini, Cortot, de gran, diu, fins i tot s'oblidava de les notes correctes però t'explicava coses.
Diu, tot va començar quan tenia 6 anys, la meva mare va veure que m'agradava i m'hi va apuntar i ha continuat agradant-me i avui tinc la sort que em criden per tocar i em diverteixo fent-ho. Jo soc sec, diu, però jo llegia les partitures en braile, una per a cada mà, diu, sec o no, es tracta que els dits memoritzin la peça. De vegades fins i tot el teu cervell desconnecta quan toques, et desconnecta dels dits i toques millor que mai. Per molt que controlis, sempre hi ha un marge incontrolable. Diu, per això tenim manies.
Per tocar el piano diu que cal molta perseverança, autoconfiança, que t'agradi molt tocar, diu que és una empresa exigent i si no la vius no avances. I aquest noi ha tocat als Estats Units, Rússia, Japó, Corea, Espanya i precisament dilluns, dia 19 de gener, toca també el Festival del Mileni del Palau de la Música a les 9 del vespre.
I acabem ara amb la contra del periòdic. Una altra història que ens diu que el cim l'invident em va dir, sento el mateix que tu. És Juan Carlos Vázquez que acompanya persones amb discapacitat física a coronar cims. En un llibre reuneix les emocions que supleixen la limitació.
Diu que l'any 97, mirant la premsa, vaig llegir que el grup de muntanya de l'11 es preparava per pujar a la Concagua, que són 6.962 metres. Em va semblar una cosa surrealista i vaig pensar que els sexes estaven sonats, però em vaig voler saber més. Vaig localitzar l'impulsor de l'expedició, el doctor Juan Antonio Carrascosa, i vaig proposar acompanyar-los. Ell em va dir que no, diu jo no vaig amb qualsevol, però em va proposar conèixer-nos en una ascensió a la Neto que faria el grup i va ser espectacular.
Diu, esclar que vaig pujar amb els que tenien la millor preparació física, tècnica i mental, invidents de Champions. Després de passar el complicat pas de Mahoma, ja al cim, un d'ells, l'Oscar Domínguez, em va dir, no em preguntaràs com fa tothom que sent un sec al arribar al cim? I ell li va dir, esclar, diu, i el sec li va respondre, doncs el mateix que tu.
Em vaig adonar que a part del paisatge, la resta, que és esforç, ensopegades, cansament, fred, el gaudi del descans després de l'esforç, tot això, tant ell com els altres ho sentíem igual. I acaba dient que el cim no és el que més importa, sinó les vivències del camí. Doncs és l'última contraportada que llegim aquest matí, que ens porta ara cap a la notícia curiosa del dia.
que avui en situa als Estats Units, a Nova York, en concret, Andrea, un noi de 16 anys ha obert una casa d'empenyuraments de vambes. Expliquem una mica tot plegat. A aquest noi li encanten les vambes, no? I llavors està profitant aquest calçat per fer una cosa una mica diferent. És una casa, això, que serveix per empenyurar, però que fa servir les vambes, les sabates esportives de gama alta, com a dipòsit.
Diu que ho han obert ell, que és Chase Reed, i el seu pare, Troy Reed, han obert aquest local que es diu Sneaker Pound a l'avinguda Helena de Harlem per aprofitar el multimilionari negoci de calçat esportiu i els preus a que es poden revendre aquests productes. La idea va començar a casa mateix quan aquest noi, quan aquest noi de 16 anys, doncs demanava diners que el seu pare li demanés que li deixés diners després d'haver-se gastat uns centenars de dòlars en bambes pel seu fill. Oh.
Llavors ell es quedava amb un parell de bambes fins que recuperés els seus diners. Llavors diu que el fill li va dir, papa, és com que m'estiguessis fent empenyurar les meves bambes. I llavors diu que quan va dir això se li va encendre la bombeta. Molt bé.
Diu que el pare li va dir al seu fill, no tens diners però tens totes aquestes bambes. Imagina quants nois tenen totes aquestes bambes i probablement necessiten diners. Per tant, diu que els dos van decidir renovar aquest espai on havíem viscut abans de mudar-se a un altre lloc i convertir-lo en botiga per pagar-ho, atenció, el noi que feia vendre tota la seva pròpia col·lecció amb la que va reunir uns 30.000 dòlars. La col·lecció de bambes? Sí. Sí, sí, sí.
Diu que les vambes de bàsquet poden vendre-les i revendre-les per centenes de dòlars, depenent del model. Gran que fos també com de gran fos el lot fabricat, etcètera, etcètera. I bé, doncs sembla que l'útica va haver-hi ara fa sis mesos, hi ha diferents opcions. Gent que només vol desfer-se de les vambes, sobretot d'aquests models de bàsquet, que els pot vendre directament amb ells, o arribar a un acord per deixar en dipòsit les vambes per un 20% del preu final de venda.
I els que vulguin empenyorar-la tenen dos miros per canviar-les per la quantitat que els van deixar, a més també per una quota per amagatzemar-ho, és el benefici. I les bambes empenyorades s'ammagatzemen i no s'exposen fins que el propietari la recupera o directament hi renuncia.
Mira, un prenezoria, no? No, és una bona iniciativa, em sembla molt bé. Diu que és una experiència que està sent instructiva per aquest jove que ha deixat de banda la idea de refer la seva pròpia col·lecció. Ell diu que hi ha moltes talles 14 que passen per la botiga, que les més boniques de la terra passen per la botiga, però que el primer que fa és vendre-les. Ell s'ho pren amb filosofia, no pot deixar que el seu subiton de sabatilles, així com ho diu,
li impedeixi fer diners sent com és un home de negocis de 16 anys. Home, i tant. Per favor. Doncs una bona lliçó. Està molt bé. Sí, és curiós. Que estigui allà una mica vigilant-te. Suposo que el pare li ha sortit bé, devia estar fart de deixar diners al seu fill per tot el tema. Doncs mira, li ensenya coses i de sobre surt a guanyar. Està molt bé. En fin, Andrea. Que vagi bé i bon dia.
Un minut i tres quart d'onze acabem ràpidament parlant de les notícies culturals d'aquest matí. I us expliquem, per exemple, que els Premis Borni busquen els millors anacronismes. És la segona edició del certamen que convida els lectors a detectar incongruències a les narracions històriques.
James Cameron endarrereix Avatar 2, un any. L'escriptura simultània dels guions de les tres seqüeres del film han d'arribir al projecte i la segona part de la saga de Pandora s'estrenarà el 2017. Bjork estrenarà el seu nou disc, Vol ni cura, el mes de març. El nou treball de l'artista islandesa integrarà nou noves cançons i estarà produït per The Hugs and Clock i per Arkham, que ha coescrit dues cançons.
També en clau musical, a casa nostra el Canet Rock s'amplia a dos dies, es farà els dies 3 i 4 de juliol. El festival oferirà una prèvia divendres a la platja de Cabaló abans de la marató de dissabte al Pla d'en Sala.
I 50 sombres de Grey que ven 43.000 entrades a un mes de l'estrena. En 3 setmanes ja s'opera prevendes d'altres grans produccions cinematogràfiques. I avui, que es coneixeran quines són les nominades als Oscars, ja se saben qui són els Premis Radzi, les nominacions. Els Premis Radzi, els coneguts com a Anti-Òscars, que destaquen les pitjors pel·lícules de l'any. Transformers, lidera les nominacions. També hi ha Cameron Diaz com una de les més nominades en top legat.
Altres pel·lícules que s'enduen unes quantes nominacions són Salvando la Navidad, La leyenda, Hércules, Tortugues, Ninja Mutantes o Lo que quedó atrás. I com a novetat hi ha una nova categoria que és el Premi Redentor dedicat a aquells actors que han passat de fer papers desastrosos a interpretacions aclamades. En aquest cas hi situen Ben Affleck per haver passat de Gigli a Argo i Perdida, acompanyat de Jennifer Aniston, Kenny O'Rish, Christine Stewart o Mike Myers.
I amb les notícies culturals d'aquest matí acabem aquest repàs per l'actualitat del dia i de seguida entrevistem el jutge Santiago Vidal, que demà passarà per Sant Just.
El jutge Sandiego Vidal conduirà aquest divendres al vespre una tertúlia a l'Ateneu. Vidal és magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona, membre de jutges per la democràcia i lidera un grup de treball que redacta un esborrany per una futura Constitució catalana. Ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Molt bon dia.
I demà, com dèiem, farà aquesta conferència a l'Ateneu de Sant Just sota el títol Els set pecats capitals de la justícia catalana, la justícia catalana, present i futur. Un títol, per tant, suggerent. Quin seria el pecat principal? Bé, els sers humans en cometem de pecats. El que passa és que seria molt bo que només en féssim de venials, no de capitals.
I, per tant, el primer pecat capital que jo reflecteixo en el llibre que vaig publicar fa uns quants mesos i que serà el fil conductor d'aquesta conferència o xerrada-debat, en podríem dir, de demà a Sant Just, serà, començant per la soberbia, que és el primer, els oients segur que recorden la llista dels set pecats capitals que estudiàvem quan anàvem a l'escola i encara ensenyàvem religió en aquella època, doncs el primer serà la soberbia.
I, si m'ho permet, perquè els oients ja tinguin una mica clara la idea de per on hi ha els trets, el que es tracta és d'aprofitar en cada un d'aquests pagats capitals, la soberbia, l'averícia, la ira, la gula, la luxúria, etcètera, anar desgranant casos judicials, que ja estan a la immensa majoria tancats, que demostren fins a quin punt la realitat social i la justícia van per camins diferents.
que és una situació que fa temps que en parlem, però cada cop es fa més evident, aquest distanciament segurament entre societat i justícia, o si més no el fet de no saber per quin canvi va cada cosa. Efectivament, i és una disord que sigui així. El que seria molt bo és que els ciutadans tinguessin confiança en els tribunals de justícia perquè veiessin
que resolen d'una manera ràpida, perquè un altre dels pagats capitals que ens han deixat és la paresa, la lentitud. El que sé llavors que els ciutadans veieixen que els tribunals de justícia resolen els conflictes que es presenten en un termini curt de temps i que els resolen de manera satisfactòria, coneixent la realitat social, no vivint en una bombolla de vidre...
on és difícil connectar amb les necessitats de la gent. En aquests 40 anys de transició democràtica han passat moltes coses, evidentment, però en clau de justícia es podria haver fet alguna cosa perquè no hi hagués totes aquestes mancances o tant pel que fa a l'antitud com aquest distanciament. S'ha deixat massa de banda tot plegat? Sens dubte. És a dir, l'Estat s'ha anat modernitzant, afortunadament, en tots aquests anys que vostè comentava.
Per exemple, l'agència tributària no té res a veure amb la que tenim avui amb la que teníem fa 20 anys enrere. Però, en canvi, amb justícia no s'hi han esmerçat ni els recursos econòmics ni els recursos humans necessaris perquè puguem parlar d'una justícia moderna, una justícia eficient, propera al ciutadà, equivalent a la que tenen, per exemple, els països nòrdics, Suïssa, Alemanya, Noruega, Dinamarca...
Un dels exemples més flagrants d'aquest dèficit absolutament intencionat per part del poder executiu, no cal dir-ho, doncs un d'aquests dèficits més palès és, per exemple, el nombre de jutges o de fiscals per cada 100.000 habitants que tenim a l'estat espanyol. Aquí tenim un nombre de 10,3 jutges per cada 100.000 habitants. En canvi, si vostè mira a França, són 15 per cada 100.000 habitants. A Alemanya, 21 per cada 100.000 habitants.
I als països nòrdics ja no li dic 24-25. Això fa que els jutges es puguin estudiar els casos molt més acuradament, que puguin resoldre amb molta més coneixement de causa i, evidentment, amb un termini molt més curt de temps. Per tant, als governs no els ha interessat millorar-ho o modernitzar-ho justament amb benefici propi, en principi. És així. A vegades oblidem que la funció dels tribunals de justícia no és només resoldre els conflictes entre ciutadans, que sí que és una de les nostres funcions,
sinó que una altra funció que tenim assignada per la llei és la de controlar els abusos de poder per part de les administracions, no?, totes les administracions públiques. I, sens dubte, aquesta segona funció, aquesta segona vessant, és la que al poder executiu no li interessa potenciar en absolut. L'he de sentir avui dalt també un grup de treball, com dèiem al principi, per elaborar una Constitució catalana. Un document que sortirà, un esborrany que sortirà a finals d'aquest mes, no?,
En efecte, el dia 31 de gener, i aprofito la vinentesa que em doneu l'oportunitat, a les 12 del migdia, a l'Ateneu Barcelonès, l'equip de juristes que hem redactat un senzill esborrany, no és res més que això, d'una hipotètica futura Constitució, en el cas que el dia 27 de setembre, ara ja ho sabem, hi hagi eleccions plebiscitàries, la ciutadania, el poble de Catalunya, decideixi majoritàriament continuar aquest procés de transició nacional.
I farem la presentació pública. A més, aprofitarem per informar a la ciutadania que a partir de l'endemà tindran aquest document penjat a una web, que llavors ens explicarem totes les dades, i per tant podran fer totes les aportacions, esmenes que ells vulguin. Perquè el que volem és que en el seu dia, quan a finals del 2015 puguem entregar aquest document definitiu, perquè ara només és provisional,
a qui pertoca, que és el Parlament de Catalunya, els partits polítics, a totes les institucions i moviments civils, sigui un document ja molt integrat per la participació dels ciutadans. Evidentment, el 31 coneixerem tots els detalls de tot plegat, però pel que fa a la part de la justícia, en una Catalunya del futur, què caldria millorar, sobretot? A veure, moltes coses, perquè la veritat és que el sistema judicial que proposem en aquest document...
no té res a veure amb el sistema judicial espanyol, sinó que hem agafat els models de Noruega, de Suïssa i d'Islàndia, i el que intentem és traslladar-los amb les seves lògiques característiques específiques aquí, a Catalunya. En síntesis, jo m'atreviria a donar-li, si em permet, tres dades concretes. Una d'elles és, en la línia totalment contrària del que vol fer el govern espanyol en la seva última reforma de la llei orgànica del poder judicial,
Nosaltres apostem perquè siguin els jutges, a través de la figura del jutge de proximitat, el que es traslladin en els municipis on hi ha els conflictes. És a dir, el govern espanyol, com molts avui en sabran, el que vol és suprimir tots els jutjats de primera instància i instrucció i que els ciutadans tinguin que anar a les capitals de província a tenir el seu pleito, el seu judici. Nosaltres volem tot el contrari, que siguin els jutjats de pobles que resolguin la major part dels conflictes.
Un altre aspecte, un segon, seria que el Tribunal Suprem del futur estat tingués competències plenes a l'hora de resoldre les garanties constitucionals. És a dir, que els ciutadans poguessin veure reflectit en els membres que integren aquesta sala de garanties constitucionals
els seus propis ciutadans. Això vol dir que alguns d'aquests membres podrien ser elegits perfectament per sufragi universal. Això evitaria la politització de l'alt tribunal, que per desgràcia està caracteritzant l'estat espanyol. I si em permet un tercer aspecte, el que fixaríem també és una llei de terminis processals executiva. És a dir, els plecs no té cap sentit, cap ni un que durin 3, 4, 5, 6 anys.
Ja han de durar, sempre hi haurà un cas específic, molt complex, però la immensa majoria han de durar com a màxim sis mesos, com a màxim. Llavors això s'ha d'exigir. Aquest canvi que vagi una mica més ràpid, no? Clar, perquè es puguin complir aquests terminis, la ministra de Justícia ha de tenir recursos, ha de tenir mitjans. Què ha representat el repte de tirar endavant aquest projecte d'aquesta Constitució Catalana?
Doncs miri, a títol particular, una il·lusió enorme i una gran satisfacció, perquè poques vegades es té l'oportunitat de treballar amb un text d'aquestes característiques, i a nivell col·lectiu, i en aquest sentit parlo de tot l'equip de juristes, dels que jo només soc un senzill portaveu, res més que això, doncs la veritat és que tenim la sensació, després de tot aquest any 2014, d'haver treballat amb aquest document, de satisfacció. De satisfacció perquè hem aconseguit
Penso que un document consensuat entre els deu juristes, que a vegades és difícil, ja sap vostè aquella dita que on hi ha dos juristes hi ha tres opinions, i això és veritat, és difícil a vegades pactar els continguts de determinades normes. I el que voldrem, sobretot, és que la ciutadania, quan llegeixi aquesta proposta, que insisteixo, només és un esborrany dels molts que podrà tenir sobre la taula el Parlament Constituent de Catalunya,
que algunes noves aportacions que nosaltres hem fet esperem i desitjaríem que fos tinguda en compte. De tota manera també he tingut altres conseqüències com ara el Consell General del Poder Judicial que proposava la setmana passada expulsar-lo a vostè de la carrera judicial per aquests motius i és una de les advertències que hem anat sentint. Com s'ho pren tot plegat?
Seria una hipòcrita si li digués que no estic preocupat. Evidentment que el meu futur professional... Jo em guanyo la vida fet de jutge i, per tant, si hi hagués algun tipus de sanció greu per part del Consell General del Poder Judicial, això amb la meva vida professional i personal m'afectaria molt directament. Però, dit això, tinc dues coses molt clares. La primera...
que jo crec que el que estem fent i jo personalment el que estic fent perquè en aquest equip de juristes hi ha algun altre company jutge també que el dia 30 evidentment se sabrà doncs qui són el que jo estic fent penso que és absolutament correcte que forma part del meu dret a la llibertat de creació intel·lectual jurídica ho faig a més a més com en sembla que és públic i notori des de fa temps fora de les hores de treball sense cap retribució sense ser un encàrrec concret de cap institució pública ni de cap partit polític
I, per tant, jo confio que, ateses aquestes característiques, el Consell General del Poder Judicial acabi prenent una decisió ajustada a dret. I jo no m'imagino cap altre que decretar l'arxiu d'aquest expedient perquè no hi ha cap motiu de sanció disciplinària. Esperem, per tant, que sigui així. Ahir vam saber, ho comentava abans, que hi haurà eleccions el 27 de setembre. Com ho veu? Que siguin d'aquí a vuit mesos. Molt content. A veure, la data, en el fons, home, sí que té importància. No és el mateix que haguessin sigut el mes de març,
que siguin el mes de setembre. Però jo penso que era un aspecte secundari, el tema de la data. El que era absolutament essencial era que ahir arribessin a un acord els dos partits polítics majoritaris, això s'ha aconseguit, llimant les diferències i els malentesos que hi havia hagut fins ara, i que tinguin molt clar, i així ens ho van prometre, tant el president Mas com el president d'Esquerra, tenir molt clar full de ruta que s'ha de seguir
no només fins al dia 27 de setembre, sinó també el que s'haurà de seguir després en funció de la decisió que els ciutadans dipositin a les urnes. Després d'aquest 2014 tan intens políticament parlant, també amb totes les impugnacions i tot el que ha anat passant, creu que encara veurem més intromissions de la justícia en tot plegat d'aquí al setembre? Aquest és un dels aspectes més negatius de tot aquest procés.
hi ha hagut unes interferències contínues per part del poder central, i quan dic el poder central em refereixo lògicament tant a nivell de govern com a nivell de poder judicial. La politització dels tribunals de justícia és dolentíssima, perjudica a tothom. Pot ser una solució immediata per contenir un determinat problema, però a la llarga aquest problema continua existint i per tant és un conflicte irresolt.
i acabaria sent una veritable desgràcia per tots, per l'estat espanyol, però també pels catalans, que finalment, i jo confio que això passarà després de les eleccions estatals del mes de novembre d'aquest any a l'estat espanyol, doncs deia que hi ha una desgràcia que finalment no aconseguim seure a una taula i com a sers civilitzats i adults
ens poséssim d'acord en com s'ha de fer aquest procés pactat de separació entre un estat i l'altre. Doncs veurem com va tot plegat. De moment recordem que aquest divendres a les 8 del vespre tertúlia amb el jutge Santiago Vidal a la sala Piquet de la Taneu. Avui n'hem vuit per la justa La Fusta. Moltes gràcies. Ha estat un plaer. Igualment, que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Bon dia, us informa Neus Bonet.
Convergència Democràtica assegura que no cal que Esquerra Republicana entri al govern l'endemà de l'anunci que hi haurà avançament electoral el 27 de setembre. Els republicans s'emplacen a començar a treballar en el full de ruta per dotar de contingut la proposta d'independència per a Catalunya. Un acord que no converteix iniciativa per Catalunya vers que el considera una reedició del pacte d'estabilitat.
Les entitats independentistes que han impulsat el procés, però, confien que en els pròxims mesos els partits que s'han desmarcat de la unitat s'hi reincorporin. Són declaracions de la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, al matí de Catalunya Ràdio. És veritat que no hi són, però nosaltres estem convençudes que s'hi poden incorporar, per descomptat, amb aquest full de ruta que nosaltres creiem és el que s'ha de fer, amb aquest full de ruta sí que hi estan els altres partits. I, per tant, aquesta és la manera d'incorporar-los amb aquest full de ruta...
Entre les formacions més crítiques amb l'acord, el PP, la líder de la formació a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, ha dit al matí de Catalunya Ràdio també que només és una fugida endavant. L'únic que fa és intentar justificar que l'acord és un acord real, perquè tothom ha vist que és un acord fictici, que hi ha una gran desconfiança, que no han estat capaços d'arribar a acords importants, que desconfien l'un de l'altre,
Notícies breus, David Badia. El president francès, François Hollande, ha afirmat davant dels musulmans que són les primeres víctimes del fanatisme, del fonamentalisme i la intolerància. Discurs pronunciat en un acte d'obertura al primer fòrum internacional Reibindrivencions del món àrab a l'Institut del món àrab a París. Per Hollande, ha arribat el temps de la renovació.
Penso que ha arribat el temps de la Renaixença i de la renovació, no només pel món àrab, sinó també per a Europa i pel món sencer. Renaixença és una paraula que ve de lluny, de la història d'Europa, però també de la història àraba.
I la cancellera alemanya, Angela Merkel, adverteix que el seu govern no cedirà davant els moviments xenòfobos que pretenen treure profit dels atemptats islamistes. Merkel ho ha dit durant l'homenatge que el Parlament Federal alemany ha fet a les víctimes dels atacs de París. Berlín Oriol Serra. Bon dia. Després d'un minut de silenci al Bundestag, en record de les 17 víctimes dels atemptats islamistes de la setmana passada a París, la cancellera federal, Angela Merkel, ha enviat un missatge molt clar als moviments anti-islàmics, com Pegida,
Això també val pels atacs contra mesquites. Tampoc els acceptem i també seran condemnats conseqüentment. No ens deixarem dividir per aquells que, aprofitant el terrorisme islamista, volen posar els musulmans a Alemanya sota sospita general.
El 2014 els preus han baixat set dècimes a Catalunya, un 1% a la mitjana de l'Estat. És la primera vegada a la història que la inflació tanca un any sencer negatiu. Segons Dolors Llobet, de comissions obreres, les dades evidencien la caiguda del consum i també l'empobriment de la població. I ha crescut l'economia a Alemanya durant el 2014. El Producte Interior Brut del país es va situant l'1,5% l'any passat, una mica per sota del que s'esperava, segons dades provisionals de l'Oficina Federal d'Estadística.
La pica d'Estats, el cim més alt de Catalunya, ja té una estació meteorològica automàtica. L'ha instal·lat un meteoròleg aficionat com a part d'un projecte més ambiciós. Diu que vol col·locar estacions com aquesta a tots els cims del Pirineu. Sort Eloi Barrera. Bon dia. Fins ara té 5 estacions automàtiques des dels 900 metres fins a més de 3.000.
Però Cristòfol Quadras vol obtenir dades meteorològiques de tots els cims del Pirineu. Ara ha aconseguit la part més difícil, col·locar una estació al sostre de Catalunya, a la pica d'Estats. Li arriben dades de temperatura i humitat, però ja està estalviant per instal·lar-hi un anemòmetre que mesuri la velocitat del vent. Però al vent hi hagi posar uns anemòmetres que valen molts col·les, valen 5.000 euros.
L'estació a més de 3.000 metres d'altitud funciona amb una placa solar i una bateria de liti de reserva. Les dades li arriben amb senyal de ràdio. Es poden consultar al seu web, meteovallsdaneu.com. Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, sort.
Esports Montse Reiam. Messi, Suárez i Neymar encapçalen el llistat d'absències de renom en una convocatòria en què hi ha fins a sis jugadors del filial. El 5 a 0 de la nada fa que Luis Enrique doni oportunitats als menys habituals i als més joves. El partit es juga a les 10. La transmissió de Catalunya a ràdio des de les 9 i es pot veure per TV3. El Reiam Madrid ha de remuntar avui un 0-2 contra l'Atlètic de Madrid si es vol classificar per als quarts de final. Juguen a les 8 al Bernabéu. Tornant al Barça, president Josep Maria Bartomeu
Creu que reduir la sanció que els prohibeix fer fitjatges fins al 2016 reconduiria les relacions amb la FIFA, ho va dir en una entrevista al Club de la Mitjanit de Catalunya Ràdio. A l'Eurolliga de Bàsquet, el Barça juga a la pista amb l'actual campió de la competició, el Maccabi de Tel Aviv, a les 8 del vespre per Esport 3. I a la Barcelona, World Race de Vela, abandonament de l'embarcació líder Lugo Boss han trencat el pal enmig de l'oceà. Ara intenten rescatar els tripulants, Pepa Ribas i Àlex Thompson.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea Bueno. Avui és l'últim dia perquè s'inscriguin al cens electoral les persones que viuen a Sant Just i que no tenen nacionalitat espanyola per tal de poder votar a les eleccions municipals. Les persones d'altres països de la Unió Europea o de països amb acords de reciprocitat
que vulguin exercir el seu dret a vot el 24 de maig, ho hauran de comunicar a l'Ajuntament de Sant Just abans a les 7 de la tarda d'avui, mitjançant una sol·licitud d'inscripció al cens electoral. L'horari d'atenció és fins les 2 i també de 4 a 7 de la tarda. A partir d'aquí, l'Ajuntament haurà d'enviar la sol·licitud a la delegació provincial de l'oficina del cens electoral. Pel que fa al procés electoral, arrencarà el 31 de març amb l'entrada en vigor del decret de convocatòria i la campanya serà del 8 de maig al 22.
Més coses, el col·lectiu Artejust fa una crida als santjustencs i santjustenques vinculats amb el món artístic per crear una exposició al mes d'abril. Es tracta d'un projecte que pretén omplir tots els espais i parets de Can Ginestar amb obres de persones del poble vinculades amb el món de la música, la fotografia, la poesia i les arts plàstiques i visuals. Es preveu que l'exposició s'instal·li a Can Ginestar del 16 d'abril al 31 de maig i tindrà com a tema principal la natura com a font d'inspiració artística.
Entre altres idees, la sala de ponents s'utilitzarà com a sala d'audiovisuals. Les propostes s'han d'enviar abans el 20 de febrer a l'adreça de correu artejust2.yahoo.es
I acabem recordant-vos que aquestes setmanes estrenes amb just l'obra Un Musical innominable, una paròdia dels llibres del mag Harry Potter. La companyia Wizard Musicals portarà a sobre de l'escenari de la Sala Gran de la Taneu aquesta obra divendres i diumenge. Les entrades ja són a la venda.
En concret, més de 1.000 persones l'han vist ja a l'octubre en la seva estrena a Barcelona amb una molt bona acollida per part del públic i ara la presenten per segon cop. Estan Jus serà demà a les 9 del vespre, diumenge a les 6 de la tarda a la Taneu. Les entrades generals costen 15 euros i a descomptes per als socis i sòcies de l'entitat i menors de 12 anys. A taquilla costaran 18 euros.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
These storms are breaking over great escapes, but we'll find out how to make it with the rain. These trades will lead us through the burning pain.
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Ara passant 11 minuts de les 11, a aquesta hora parlem d'actualitat política i ho fem amb Guillermo Francesc, que serà el proper candidat de Ciutadans a Sant Jus. Molt bon dia. Hola, bon dia, Carme. Per parlar d'aquests mesos que vénen, avui és 15 de gener, per tant estem a 4 mesos i mig, no arriba de fet a les properes eleccions municipals.
I a Sant Just, de fet, ja coneixem pràcticament tots els candidats. Sembla que l'únic que encara no ha dit qui serà el candidat seria Partit Popular i Via Democràtica. Per tant, sembla que aquest any tot el tema electoral s'està preparant amb temps. Des de Ciutadans, Guillermo Frances serà el candidat, que és el primer cop que et presentes com a candidat a l'alcaldia. Com encara has aquest repte?
Amb molta al·lusió, amb molta força i amb moltes ganes. Queden tres mesos i mig i treballarem per entrar al consistori.
Com ha estat el procés de triar candidat? Perquè ja fa uns quants minuts que sabem que seràs tu el candidat. Fins ara, en les altres ocasions, era Charles Abreu, que tenim també aquí, Charles. Aprofito per saludar-te, molt bon dia. Hola, bon dia, què tal? I per tant, per saber com ha anat tot aquest procés de selecció del candidat aquí a Sant Just.
Bé, nosaltres fem primàries, he sigut escollit pel grup local de Sant Jús en unes primàries i per l'agrupació del Baix Llobregat. El que sí que haig de dir, encara faltaria l'aprovació definitiva per la direcció executiva del partit per poder dir que sóc candidat oficial. Per tant, falta com aquest últim pas, no? Exacte. I quan serà aquesta aprovació o està previst que es faci...? Està previst que pel 31 de gener.
per tant, d'aviat també amb 15 dies en principi no sé si desconec com funciona el procediment però no sé si és un tràmit senzill per dir alguna cosa o si és una cosa que pot condicionar aquest nom
No, al principi ha de ser un tràmit senzill, perquè, repeteixo, nosaltres som un partit que ens agrada fer per primàries, que la gent pugui escollir el seu candidat. Compto amb el recolzament dels meus companys de Sant Jus i de l'agrupació del Baix Obregat, amb la qual cosa confiem i desitgem que el partit definitivament aprovi la meva candidatura.
Per tant, això serà l'últim pas que quedaria a finals d'aquest mes de gener. Si tot continua com fins ara, per això, en principi, Guillermo Francesc serà el candidat a l'alcaldia de Sant Just a aquestes eleccions municipals de finals de maig. Abans deies que optareu per entrar a l'Ajuntament. No sé si us heu fixat per això algun repte concret, algun objectiu, allò de dir volem treure tants regidors o volem de cosa o de l'altra.
Mira, a veure, nosaltres Ciutadans és un partit que surt a guanyar, anem a per totes, i la idea principal és entrar al consistori. No ens podem ficar un objectiu, si és cert que pensem que entrar amb uns regidors seria un bon resultat i entrar amb dos seria un excel·lent resultat, però parlar d'un regidor, dos regidors o tres, quatre, creiem que és poc científic i encara queda molt, no...
Ciutadans s'associa molt amb la imatge del partit a nivell general, en la gran majoria de municipis, potser més que a nivell local. Creieu que caldrà insistir en el projecte local, un projecte concret per aquí Sant Just, o que justament la imatge o la intenció del partit a nivell general serà el que també pot ajudar o pot atreure a diferents votants de Sant Just?
També és cert que ara mateix la marca Ciutadans està a l'alça i això també ens beneficia, però també pensem que a nivell local molts cops la gent no vota tant les sigles d'un partit sinó a la persona. Per tant, des de Ciutadans, què creieu que li falta millorar a Sant Just?
Home, nosaltres creiem que sempre es pot millorar. Hi ha moltes coses que canviaríem. És a dir, el tema de transparència, tot el tema d'arribar a la gent, de fer un poble més proper i cercar, perquè ara mateix trobo que la relació entre l'Ajuntament i el ciutadà vindria a ser una relació una mica proveïdor-client.
Sí, que falta una mica acostar l'un a l'altre, no? Sí, penso que això sí que s'hauria d'arreglar, perquè sent un municipi tan petit com és Sant Just, hauria de ser molt més proper. El govern actual de l'Ajuntament de Sant Just, de fet, des de fa uns quants anys està format per PSC, Juntament amb Iniciativa i Junts per Sant Just, com veieu aquest govern, aquesta aliança entre aquests partits aquí a l'Ajuntament de Sant Just?
A veure, nosaltres no compartim el que seria el seu ideari, no compartim la seva política municipal, però sí que hem de valorar el seu esforç i la seva actitud per treure un poble endavant i sobretot tot el tema social, que s'ha embolcat bastant i han sigut estar a l'altura.
Creieu que serà un any de canvis per això? Serà un any, de fet, intens en la gran majoria de municipis perquè en els últims 4 anys, del 2011 al 2015, s'estan movent moltes coses i sembla que poden canviar coses. Però en el cas concret d'aquí Sant Just, creieu que pot canviar alguna cosa? També tenint en compte que Montserrat Nebrera serà la candidata de Convergència i Unió, creieu que pot ser que es moguin fitxes per entendre'ns?
Jo crec que sí, que pot ser un període de canvi. Estem vivint una segona transició democràtica, no només a Sant Just, sinó a nivell estatal, on estem veient que la gent s'està mobilitzant, estan sortint molts partits nous, on els partits tradicionals, com vindria a ser el Partit Popular com el Partit Socialista,
estan una mica allà la gent està farta i el que vol són canvis i llavors pensem que Ciutadans ha d'estar allà és un partit que ha de xeri i que ha de portar aire fresc i renovació Parla també de transparència ara d'aire fresc i renovació alguna altra cosa que cal canviar o algun dels pilars bàsics que vulgueu defensar des de Ciutadans de cara a les properes eleccions municipals o de cara a un projecte del municipi?
Bé, nosaltres, el nostre projecte es baixarà bàsicament amb l'atenció a les persones, als joves i a pal·liar la pobresa i sobretot a intentar baixar la pressió fiscal a la mateixa que pateix el municipi. Són una mica els eixos que defensarem. És a dir, a baixar impostos, entenc?
No, a veure, baixar impostos és molt fàcil dir-ho, això, no? S'ha de quadrar un pressupost i l'Ajuntament es nutreix d'això. El que sí que són partidaris de les bonificacions fiscals, és a dir, no tan baixar impostos sinó posar més bonificacions.
Encara és d'hora, és evident que encara falten molts mesos, però en cas que Ciutadans, per exemple, entrés a l'Ajuntament, es podria plantejar pactar amb algun dels partits polítics o, si més no, fem una pregunta al revés, amb qui no pactaria Ciutadans a l'Ajuntament de Sant Just? Bé...
Parlar d'això trobo que encara és massa dura, no? Encara no som en temps de campanya, no m'ha entrat al consistori amb el concejal, regidor, amb la qual cosa parlar d'això trobo desmesurat. El que sí que tinc clar és que el partit no pactarà amb cap...
El que vam dir és que... Sí? Perdona, no et sentia... No bé, que el partit no pactarà... No pactarà amb cap partit polític que vulgui trencar amb l'unitat d'Espanya. Això sí que ho tenim claríssim. I nosaltres, a l'hora de poder pactar amb un partit polític o amb un altre, no mirarem tant el poder tindre la dedicació al govern o no, sinó que el nostre programa es pugui portar a terme.
En el cas d'aquí Sant Just, justament pel que fa a tot aquest tema de sobirania, el govern local, el govern format per PSC i Iniciativa Junts per Sant Just, en el marc de tot el procés del 9-N, s'ha posicionat a donar suport a
a tot aquest procés el nou ENA que finalment es va tirar endavant i en diferents mocions o en diferents moments del ple municipal com ho veieu això des de Ciutadans tenint en compte que també el PSC ha actuat diferent en segons quins ajuntaments en el cas d'aquí Sant Just ha estat aquest el cas
Sí, ja veiem que el PSC en aquest punt del sobiranisme està trencat. És a dir, t'enteren una vertent molt més sobiranista i una altra no, que això jo crec que al seu electorat li pot passar a l'hora de les eleccions. Crec que la postura del partit amb el tema del sobiranisme és clar. És a dir, nosaltres creiem que el millor per Catalunya i per Espanya es continua junts. És a dir, creiem que en aquest projecte, si pensem que potser
Estem oberts a modificar la Constitució, estem oberts a modificar la llei de finançació per buscar noves fórmules, però sempre parlant de Catalunya dintre d'Espanya.
A Sant Just dèiem abans que molta gent vota en clau local, tot i que és evident que també en altres casos la situació de qualsevol dels partits condiciona una mica o pot influir a l'hora de votar. Ahir justament vam saber que hi haurà eleccions de Parlament de Catalunya el 27 de setembre. Des de Ciutadans, com veieu aquesta data? És a dir, que sigui el setembre, s'havia parlat que fos potser el març, és a dir, abans de les municipals. Creieu que en el cas d'aquí Sant Just, o perdón, les eleccions municipals,
És més bo que es faci més tard o hauríeu preferit que s'haguessin fet a la primavera?
A veure, nosaltres pensem que aquí el senyor Mas ha fet un autèntic joc de trilers, no? És a dir, d'aquí al 27 de setembre queda moltíssim temps. Jo crec que aquest pacte està fet per tapar la comparecència de la família Pujol, de poder aprovar uns pressupostos i que no es parli potser del tema espaner, de la Barcelona Wall, problemes que té com a urgència actualment.
En el cas de les municipals d'aquí Sant Jus, per això creieu que influirà d'alguna manera el fet que siguin al setembre, és a dir, el que pugui passar durant aquests mesos pot condicionar? Jo crec que sí, és a dir, pot ser que sigui una mica la gent voti en el sentit ple vegetari.
Sí, que es prenguin les municipals també en un sentit nacional. Exacte, també el que penso és que ens venen uns mesos bastant durs en aquest sentit, d'una campanya on tant Esquerra Republicana com l'Scub apretaran fort, sobretot el president Mas,
per fer el camí de ruta que volen fer, i sobretot jo crec que l'estratègia ho han fet en el sentit de dates, ho han marcat per una raó, és a dir, són el 27 de setembre, i si vostè compta enrere els dies, 15 dies abans, l'inici de campanya seria la nit del 10 al 11 de setembre. Per la diada. Per la diada, és a dir, jo crec que això és un tema estratègic per començar a escalfar l'ambient, la gent el dia 11 amb la diada, és a dir, que...
Començarem ja a partir de diada a ser molt intens aquells dies. Abans també parlàvem que serà un any molt intens per molts sentits. També hi ha eleccions generals després, en principi el novembre. En realitat no se sap quan seran, però en principi haurien de ser la tardor del 2015. Hi haurà aquestes municipals el mes de maig, aquestes eleccions també...
al Parlament al setembre i estan canviant o s'estan movent moltes coses, com dèiem abans, també. De fet, la setmana passada vam saber que a Sant Just pot ser que es presenti també la plataforma Guanyem. Des de Ciutadans, com veieu el fet que vagin apareixent diferents forces polítiques? La veritat que em sembla molt bé i molt legítim. És a dir, tot el que sigui sumar i fer una prioritat política ho trobem molt bé.
A veure, també pensem que Guanyem és un moviment ciutadà, que encara està per construir, s'està per fer. La gent parla que ha tingut conversacions amb Iniciativa, amb el Lluís Montfort, que no se sap si encara es presentaran com a partits. Exacte, encara ho van a decidir també. A decidir.
I el que així està clar és que en molts ajuntaments governar probablement, i no sé si Sant Just també, serà molt complicat. És a dir, estem vivint un canvi a nivell polític, una transició on estan naixent molts moviments tan ciutadans i també no hem d'oblidar que Sant Just també està via democràtica, no sabem si encara es repetirà o no.
De fet, Pablo Barranco, en una entrevista fa un temps, deia que la intenció era tornar-se a presentar com a partit, encara no s'havia el candidat, però bé, en tot cas, caldrà esperar també, perquè de moment... Per això encara, i a mi m'agrada ja sàpiguer, en principi aquí a Sant Jus, per exemple, encara no hem sentit parlar mai de Podemos, en principi no hi som, però no sabem si hi seran, o si junts en guanyem,
o les CUP, que sí que són altres municipis i aquí sembla ser que tampoc encara no han arribat. Però bé, ja li dic, queden 3 mesos i hem d'estar ben atents i amb els ulls ben oberts. Al principi parlant de com encara el repte, doncs una mica de com us plantegeu, i d'altra banda també voldríem saber ja per on acabar, aquests mesos de precampanya, per entendre'ns, la campanya comença 15 dies abans oficialment, però és evident que aquests mesos són importants,
Des de Ciutadans, com us ho plantegeu? No sé si fer alguna mena d'actes per arribar a la població, si es pot fer, no sé si teniu alguna estratègia que es pugui explicar, evidentment. A veure, nosaltres estem ja treballant des de fa molt temps, Ciutadans ja fa vuit anys que assisteix a tots els plens municipals d'Ajuntament, i no només els plens, sinó també els consells de l'Ajuntament, tant de cultura com d'educació,
I sí que és cert que des de fa ja uns mesos hem començat a reunir-nos, a treballar amb diferents associacions de veïns, entitats, per poder escoltar-les. Nosaltres tenim molt clar que volem fer un programa que sigui molt participatiu, que sigui un programa de la gent de Sant Just.
Pensem que la realitat i qui importa són les persones, és a dir, hem de governar per ells, és a dir, el polític està al servei del ciutadà i nosaltres per això estem començant a fer una volta en aquest sentit amb totes les assemblees i veïns.
Doncs és el que hem volgut conèixer avui, com estava funcionant d'alguna manera Ciutadans de cara a aquestes eleccions municipals que es faran al maig del 2015. N'hem parlat amb Guillermo Francesc, que serà el proper candidat de Ciutadans, a l'espera que finalment l'Assemblea Nacional ho aprovi. I abans de marxar, Charles, veig que teniu un últim apunt, no?
Sí, només volia comentar que una de les raons principals per les quals hem escollit Guillermo com a nostre candidat ha estat la seva experiència, és advocat, té un màster en assessoria i gestió tributària a Masade, té molta empenta, molt de coneixement d'administració i temes fiscals i per això hem pensat que seria...
un candidat idoni per entrar al nostre ajuntament. I per això li estem donant tot el recolzament possible. La formació, que evidentment sempre és important per qualsevol tipus de càrrec en aquest sentit, també queda clar el detall. Doncs moltes gràcies, Guillermo, i també al Sals de Ablet que ens ha acompanyat. Continuaràs el lligat, per això suposo. Sí, sí, sí. Estic donant tot el que tinc per recolzar el meu campany.
Doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Fins aviat. Tu, Carme. Bon dia.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
A un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Passa un minut de dos quarts de dotze, és hora de fer tertúlia d'actualitat. Com cada dijous, saludem el Jordi Agulló, la Línia Santa Barba, la Montse Larrea i la Joana Algarra. Avui no tenim el Pere Oliver, el saludem també, per tant, des d'aquí. Però, en tot cas, doncs, bon dia a tots quatre, què tal? No, la bon dia. Disculpem el Pere, que havia anat a acompanyar la seva dona al clínic, bueno, aquelles coses del parcheo de la nostra edat.
Molt bé, doncs queda disculpat, per tant, i entrem a fer la tertúlia d'aquest dijous, que últimament us toca l'endemà de dies de temes importants, perquè la notícia més destacada d'aquest matí, tots els diaris, és aquesta anúncia d'eleccions per el 27 de setembre del 2015, d'aquí a vuit mesos, una mica més, fins i tot.
no sé si veus seguir si heu vist alguna cosa si heu vist algun resum totes les tertúlies totes les televisions de cadascú deia la seva que consti una cosa que vam donar en col·laboració amb el Carles que és un cel de persona en primícia era l'hora dels 60 i més i ho vam dir i escolta mira
anàvem a començar viatjant per Catalunya i vam viatjar primer per la política jo, perdó, jo sense res més tinc que dir en llatí i en alvis no tinc ni idea de què està parlant de fet ara feia dies que no parlàvem de política cosa que també està bé això de banda tot plegat però avui era inevitable jo vaig escoltar tota la tota la...
Tota la roda de premsa. Tota la roda de premsa. Perquè jo era aquí. I, bueno, la que va fer el MAS, no? I, bueno, diré només una paraula perquè no vull anar més lluny. Em sembla una utopia. El que estan preparant el 27 de setembre. No creus que s'hi pugui arribar? No.
no, arribar potser sí però ajuntar tants criteris i tantes aspiracions i tantes coses de tipus personal que falta fer moltíssimes coses no, no pensis que per sota s'està treballant concretament la nostra querida Constitució la Constitució gairebé està acabada
o almenys està molt avançada. Hi ha coses molt avançades. Avui hem parlat justament amb Santiago Vidal, que està fent aquest projecte, que és evident que no és una cosa definitiva, però està molt, molt embastat. Per on va aquest esborrany. No dubto que estigui, perquè fa molt temps que hi treballen, no?
Però això en cas que guanyi l'opció independentista, que pot ser que no passi. Entre aquestes dates hi ha les municipals, no? I poden canviar una mica la posició dels partits, amb la qual cosa tot el que han dit queda en entredit.
Bueno, sí, el paso del tiempo... És una opinió molt personal. Jo penso que al final ha passat el que anava parlant la gent, que estaven en el procés independentista i havien participat en les mobilitzacions al voltant de...
de l'ANC, de tal, i estàvem molt, molt, molt insatisfeits. I arribàvem fent tertúlia entre ells, arribàvem a un acord, dir que el que hauríem de fer és segrestar-los, posar-los en una habitació, en una finestreta, per entrar-los al menjar, i no surten d'ahir fins que no es ponen d'acord.
Això seria com la fumatona, la fumata, eh? I al final una mica ha passat això. Ja s'han posat d'acord, però ja està. Sí, quatre hores, eh? Això és el procés aquí que va així. Una, dos, futur. Jo crec que el futur és practicar la democràcia i arribarem i es votarà i veurem.
No és tan clar que s'arribi a més d'un 60%, i un 60% ja està bé, però un 55% és molt pobre. El problema és que no s'ha de tindre preces històriques en una cosa tan sèria com fer un nou estat,
I això no vol dir renunciar a res, sinó vol dir que les coses es fan ben fetes i que funciona la democràcia. Jo, si no n'hi hagués més del 55%, no donaria el pas endavant, estirant la corda i tal.
hauria d'haver un 60 o més jo soc partidari i Espanya em callo perquè si no es diré insults del que penso d'Espanya Espanya és un xantatge com a mínim de l'any 78 que em van fer a mi i estic molt dolgut
Hi ha molt d'algú que 30 anys després la monarquia estigui ahir i hi haguen un partit republicans que es permeten de defensar el monarca, alguna cosa tan arcaic, tan tal, i va ser un xantatge. En això en dic prou perquè les diríem a grosses.
l'Alina també vol dir la seva jo que us he dit abans que estava en Alvis el que per exemple faig ara una mica d'espectadora i t'indiques que fer un titular en un diari posaria exactament les paraules que ha dit el Jordi quan ha dit la història no es fa de pressa oh i tant sí, prou
ja és la meva intervenció perquè la història no es fa de pressa i com aquella obra que no era en aquest cas però deia passito a passito amor o sigui que així caminen a poc a poc es va molt lluny el que passa que esclar tota l'efervescència que n'hi ha en uns certs moments a vegades quan passa el temps queda diluïda i es va perdent una mica l'efervescència i aleshores tot el que en un moment determinat dius això surt així no surt
Sí, per tant, també hi ha un perill de l'efervescència, perquè en el moment, és com quan tires el magnesia amb un got d'aigua, quan baixa es queden no res, val més, seguim la cosa més compacta. El que ha dit el Jordi, és veritat, no hi ha una majoria, i si aquesta majoria és petita, com tu penses, que seria un 55%, no arribem enlloc.
O sigui, s'ha d'intentar convèncer els que no estan decidits o els que pensen que no, que sí, que sí, que no, intentar convèncer aquests per passar d'aquest 55%. I si no, no farem res. Però com diu el Jordi també, avui he posat, que fa dies que no ho feia, he posat una emissora nacional i escolta'm, quan la gent truca d'altres llocs d'Espanya, és que tenen una visió tan... Bé, em diu...
Arcaica no. Deformada, tendenciosa, insultant. Ha dit que Mas i tota la seva camarilla que es va reunir ahir, un d'ells... Els han de fusellar. Sí, sí, sí. Que els havien de posar contra una paret i fusellar-los tots. Clar, per l'amor de Déu, però ho han dit.
I aquests vols que defensa la democràcia? Aquests defensa la democràcia? Bueno, mira, això de la democràcia em sembla que cada cop la gent té menys idea d'aquells. És una paraula que vol dir... És un concepte però que no se... Que no acaba de dir el que vol dir. No ho entenen.
Aquest és el drama. Jo estic totalment convençut que hem de ser independent per tornar a començar justament a germanar-se posteriorment els més propers, perquè tots són familiars, tots estem imbancats, però que no és possible la cura, la cura d'esta malaltia, si no es sentim lliures. I des de la llibertat comencem a tornar a construir. Si no es deixen, no es sentim, si no al revés, que es regoden en el tema.
i encara reivindiquen que van enfusellar la companya i encara ho reivindiquen que va estar bé i que volen fer-ho i repetir-ho, mal anem, mal anem. Però sí, però en el terreny propi... I un altre de les ullets, això eren ullets, no era l'opinió de l'emissora perquè el locutor l'ha tallat de seguida.
Però un altre deia, sí, un altre deia, oh, diu, no volíem votar, doncs ja, ja votaran, ja voten, veus, ja, ja voten. Sí, però això no és el que es volia en un principi. No, no, clar que no. No han entès res. Això és una derivada del que volíem.
Això és una ocasió o una manera de fer alguna cosa que no era realment el que es volia fer. Us cansa tot aquest tema o com el viviu? És que aquí ve la segona part. Les coses... Recordeu-se de l'Estatut quan es va voler aquí fer l'Estatut. Es va allargar...
i després encara el van cepillar i quan van arribar a estar d'acord i que van anar allà i el van defensar d'una manera extraordinàriament bé després vienen i me lo cepillo
dius, xoques o te vas contra un mur que és impossible. I quan hi ha un mur, i diria un mur de cert, de cert però fort, o de ciment armat, o de titani, o de fumaliatge, o el que més costi de trencar, no hi ha manera. I a més a més és la visió tan deformada, el que dèieu, del que és la democràcia, del que és la democràcia,
És que es pot conviure, es pot conviure, però fins que no sàpiguen conviure, doncs no. I a més a més, n'hi ha aquests focus, aquests corpúsculos que estan fomentant tot el que pugui anar en contra, no d'aquí, d'aquí, d'allà i de més enllà.
en contra de tot són interessos criats vull dir que això no és jo com a part individualment estic decebuda o sigui decebuda amb un conjunt de coses perquè no es posen d'acord fan una reunió d'aquí 15 dies torna a reunir i quan s'han reunit torna a proposar-ho llavors es reuniran al cap d'un mes i al cap d'un mes no tornen a pactar res i donen llargues i llargues i la gent
jo crec que es cansen. Bueno, però això és la política. Això és la política. Montse, el problema per mi del que estàs dient és que lamentablement la gent és poc madura. És poc madura perquè si no té convicions profundes del que vol...
mal anem. Si hi ha convicions profundes, si aquests 55% tenen convicions profundes i els seus fills les eduquen en aquestes convicions profundes, el futur és nostre.
el futur immediat i no molt llarg hauria de ser si les conviccions són ahir una moda no sé què, que es mescla el Barça com en dia uno i la mania del Barça i el Madrid també llavors les conviccions no estan clares això no s'hauria de barrejar
per això no estan clars per fer una cosa tan sèria com és un altre estat és que un estat és una cosa més sèria s'ha d'haver convicions profundes per part de la gent que ho apoya però que ens posaran molts pals a les rodes però jo crec que aquí hi ha una cosa també que és bastant important la gent no sap el que és llibertat llibertat en el sentit de llibertat d'idees
aleshores el sol fet de dir independentista ja és com esbarar-se és com si fos el foc de l'infern no tenen i és que no se n'adonen que potser una llibertat és una fraternitat amb l'altre
Perquè tu no ni interfereixes amb les seves conviccions o amb les seves coses i tu continues sent. El que passa és que la llibertat... No ho saben. O sigui, la paraula aquesta és una paraula tabú per ells. És una paraula com vulguem dir... Així, bueno, és que aquesta és la convicció. Us menyspreem. Vosaltres sou púrria i nosaltres som... El número 1. I aquí això és el que s'ha fomentat.
que es creuen que els catalans estan embuïts de la seva superioritat, que són els que porten la màquina del tren aquest que té que arrastrar tota l'economia, una sèrie de coses. Jo no sé si també els dirigents aquí, o les persones a vegades, han donat una imatge falsa del que seria la convivència. Ojo!
També és possible. Llavors vaig dir-ho de la llengua. Aquí ja la van pifiar tots. Perquè si tu t'enamores d'una llengua, doncs t'enamores de la llengua i del qui parla. Clar que sí. Bé, parlant d'això, recordo que l'última vegada que vaig saltar al Coi, un antic cura obrera em deia que això de la...
un dia de la independència, que és Mas i que són els rics de Catalunya. I li vaig tindre que aclarar, dic, escolta, que és la sanitat, que en Andalusia fan les caries gratis, allà dalt tot cobren, cada dia n'hi ha més pobresa, cada dia n'hi ha més gent tirada al costat, i això li va sorprendre.
L'únic que escolten i llegeixen és que el que li interessa perquè el PIB en general en Catalunya és més elevat i la industrialització i tal. I que l'únic que li interessa als emperaris, no. Interessa és que el desastre de país que tenim volem construir-lo d'altra manera. En els fons que n'hi ha en públic volem construir-lo d'altra manera i no es deixen altra alternativa.
Ara estàvem llegint això com, o sigui, la centralització i les ganes de dominar-ho tot. Ara, mira, a l'obrir la pàgina del periòdico, a la Cristina Puig, que presentava el debat amb desconnexió els dijous, a última hora ja de la nit, a quarts d'una o a la una,
Resulta que l'han acomiadat i en el Twitter ha explicat que ha estat perquè la direcció central volia inmiscuir-se en els temes del debat i en la manera com portava el debat. I ara, clar, han posat una altra persona de les seves conviccions. I això està molt mal fet.
Perquè no pot un professional comportar amb la seva emissora, si tenim llibertat, podem fer les coses lliurement, no? Doncs ho trobo molt malament. I tampoc no era... A televisió espanyola? Sí, a televisió espanyola...
a la una, desconnectava de Madrid i llavors feien el debat aquí a Catalunya dels temes de Catalunya que a vegades sortia segons quina gent que també deia la seva, no era tot a favor però perquè volien obligar-li a seguir un espai marcat no estaven d'acord de la manera que portava el programa
no seguia les normes que havia de seguir no com nosaltres que la Carmen porta el programa i la deixem tal com és i li permetem que de quan el quan parli no, ella els guia clar home
hi ha dies que gairebé no dic res perquè ho aneu fent sols i és la gràcia també vull dir que avui era un dia d'aquests en què pensava els torna a tocar els dijous ahir a la nit ho pensava els dimecres es veu que es prenen les decisions i els dijous les comentem
Tot plegat també, evidentment, doncs falta molt, perquè 8 mesos és molt de temps, i més tan ràpid com van les coses, i amb aquestes eleccions que t'heu abans al maig, creieu que influirà alguna cosa per això? En el cas de Sant Just, per exemple, el fet que ja siguin finalment...
que siguin al setembre en comptes del març, que hi hagi més o menys canvis aquí a Sant Just? Clar, perquè hi poden haver canvis a les municipals. Veurem les tendències a qui puja i a qui baixa, no? Clar, les municipals es fan abans, no? Sí, sí, al maig. A veure, jo crec que hi haurà una revolució molt forta en la qual la gran víctima...
serà el PSC, que sempre ha sigut el partit de les municipals, i més en zones obreres, com que és per aquestes zones, tindrà una clatellada en l'Hospitalet, en Cornellà, i aquí, malgrat el bon rotllo que davant del poble té l'alcalde, cosa que li reconec, porta una marca a sobre, que posa PSC, que està...
Condemnada. Més o menys. És la meva opinió. Estic dient l'opinió. Està condenada a tirar baix perquè s'han allunyat del poble. Defensen massa els interessos. En dos dies s'han parlat d'acord també amb el PP. Una altra vegada.
O no, és una cosa d'estat. És una decisió d'estat. I per defensar la monarquia, no, és que és bon xicot, diu el Pedro. Que té a veure això amb la humillació d'un país que el seu president es col·loca per centre d'estat. Si no volem una monarquia, per què no ens deixen a l'estat? No, és que es tenia que haver fet un referèndum. No, i nosaltres som republicans que tenim un pacte en la monarquia.
per tota la vida per cent anys això del 78 que va ser un centatge tot té manca hora però això s'ha acabat jo crec que les municipals decidiran l'equilibri de les forces que tenim aquí perquè es veurà el que realment baixa o les tendències llavors a nivell
local, però local però és local, són municipals o sigui, la gran avantatge que té però veurem com van els partits però mira, aquí la gran avantatge que té el problema que ja va suggerir que tenia que haver fet el Perpinyac, és haver fet una llista lliure
igual com guanyem Barcelona a vista lliure i possiblement que així a millor haver sortit aquí ja guanyem sí, ja vaig estar l'altre dia en la reunió i pobrets no tenen no et va agradar
No, no perquè no em va agradar, ells ja han fet l'intent, és d'iniciativa i el d'Amiro per l'intent, però la resposta civil no... No qualla. No qualla. No, no. És així, en aquell aspecte. No, el que passa...
però la resposta civil mira que no qualla que jo vull ser del CUP i formar el CUP i no hi ha manera que el formem en el poble no hi ha 5 persones per ajuntar-se i dir ja n'hi ha assemblea i si no n'hi ha assemblea no n'hi ha CUP és la gran premissa que jo crec que és un partit molt democràtic assembleari en aquest sentit i no n'hi ha
Però aquí no hi ha representació. No, perquè si els 4 o 5 que veiem en el tema no s'ajuntem i fem l'assemblea, no n'hi ha. No us poseu d'acord, tampoc. No n'hi ha. No, no us veiem, un no perquè ha sigut mare, l'altre per no sé què, jo sóc un jubilat que vull participar. No té ningú protagonisme. Ja, ja, ja. I tal, no arribem ni a ajuntar-se. Ho han preparat, però no han tingut capaços.
Total, que jo sentenció que és possible que puja molt l'esquerra republicana. Que només té un regidor ara. Sí, sí. És de... Ciutadans? Sí, sí, igual es queden penestant. Ciutadans, igual entre un o dos. I...
Entre mig està els altres, que el baixarà el PSOE, per tant, hi ha una tombada. A mi m'agrada, si és per apostar, perquè aquí podem parlar i apostar, m'agradaria que hi hagués un govern d'això que estan intentant guanyar i Esquerra Republicana. M'agradaria que aquest poguessin arribar a tirar la majoria. Difícil, no? Sí, doncs aquest sigui l'objectiu que jo crec. Si no, tindrem que tragar a la senyora aquella, d'alcaldessa.
Montserrat Nebrera, que és la candidata de CIU, que això també farà, suposo, que condicionar... Espero que no. Espero que els d'Esquerra Republicana li superen i la deixen de tenir d'alcalde d'assuntos socials.
Volem què passa, perquè també evidentment el fet que s'hagin candidat a un altre condiciona que hi hagi possibles pactes. Tenim mesos per anar-ne parlant, perquè el que passa és que avui com que hi ha hagut aquest anunci, dic, però passa el del temps que vola. A poc a poc, mira, gener ja no comptis, ja en febrer, març, abril i maig. Passa tot molt de pas. El que passa és que he sentit que també l'acció català, no me'n recordo el de la Carme Forcadell, també hi ha eleccions.
O sigui, que ella no serà. Bueno, perquè de moment no són partit, vull dir, encara són societat. No, no, perquè ells també tenen que dos vegades i prou. I ella ja compleix les dues. Societat catalana. Societat catalana, sí. Ja compleix dues vegades, cosa que em sembla molt bé.
El que passa també, no sé qui deia, ah sí, l'alcalde de Barcelona, que per fer una legislatura i acabar unes obres que s'havien començat o que s'havien... Seria bo que en lloc de quatre anys, que és just, cinc i cinc, i els deu anys fora, que és una manera de portar a terme sobretot grans obres i grans projectes...
opinions d'estudiar són opinions d'estudiar aquí n'hi ha una altra cosa per exemple, en 4 o 5 anys tampoc no es fan massa coses i resulta que si se canvia tot i perquè el que l'altre ve té que demostrar que fa alguna cosa i ho canvia tot és un desastre
Un fer i un desfer. O sigui, no és que tingui que continuar ni es tingui que estar en el trono. L'administració sí que és una continuïtat. Hi hauria d'haver algun tipus de reglament a les quals les coses que fossin bones per al poble i necessàries pel poble, intocables. Perquè si no, no.
És el que diem moltes vegades que no passa, per exemple, amb l'educació a nivell general, que es va canviant la llei d'educació. Que tinc entès, que tinc entès, no sé si ho he sentit malament, que no tira cap endavant una cosa nova que volien proposar.
que tenen informació, ha dit el senyor Bert, si és respecte a l'educació, que tenen la informació des d'octubre passat i que, o sigui, no és solament Catalunya que ha demanat... Altres comunitats també. Hi ha cinc comunitats més i que no, que no, que s'ha de fer.
no sé, però no sé què dir que no ells intentaran ell diu que la seva llei és la que s'ha d'imposar o naturalment ja ho sabem doncs jo estic d'acord amb la Lina perquè els projectes que es fan que són de gran embargadura el que entra
té l'obligació de continuar aquests punts específicament es poden millorar o canviar però no deixar-los morts gastos fets i a més el benefici del poble però això quedaria molt ben especificat amb algú que s'hauria de modificar amb els ajuntaments antics
es feia per terços o sigui un terç quedava i continuaven els franquistes era una de les coses de sentit comú dels ajuntaments franquistes no canviaven tota l'estructura no, no, anaven fent per terços i llavors tres aquest any les properes eleccions uns altres però mai es netejava del tot perquè hi havia coses que s'havien de continuar
Aquests projectes que es fan, que a més a més en benefici del ciutadà. Lleis, clar. Exactament. Bueno, veurem. Volem el que passa. Tenim que tenir una àgora, que podia ser la placeta d'aquí davant de l'Ajuntament. Això mateix, una àgora. Una àgora aquí, que anessin tots els d'allà a discutir-ho. Tornaríem a posar Seneca. Però saps què passa? Que es portaria molt xasco, que no vindria gairebé ningú.
No ho sé, no ho sé. Tenim notícies optimistes o no? Sí, ara, bueno, culturals, l'altre dia, el dimarts, vaig estar en la reunió de la... que és la que fa escultures. Consell de Cultura. La Carme, la Carme Maleret. No, la Maleret, no, la que va vindre. La que va vindre, i és que estava el Carles, ahir de tècnic,
i la sala estava a petar. Ah, molt bé. Això en un poble... La Montserrat es diu, Montserrat? Com es diu? És germana de la Leo. Susana Solano. Ara no, perquè llavors no és. Parla amb ella el dilluns, el dimarts. Sí, molt bé. Susana Solano, jo no me'n recordava. És el problema que passa a l'edat.
la sala estava a petar per parlar de cultura pura i dura del goig de la vida del goig de crear i bueno, és un goig veure un poble tan així de 17.000 habitants que sembla que encara la sala actual actua tota van tindre que portar més cadires perquè no sé què havia
Ah, molt bé. Aquest poble és un poble... Ah, i una altra cosa també... On digue, això em ple de goig. Això em ple de goig. I també, ara saps la nostra lectura de novel·la negra i tal? Sí. Ahir, a la tarda... El Paco Camarassa. El Paco Camarassa va ser entrevistat a Ràdio Nacional, a l'Espai de Cultura, a l'Ojo Crítico,
També per presentar la setmana, que és la setmana que ve de la Setmana Negra de Barcelona. Que precisament aniran a un altre lloc perquè l'últim dia no hi cabien. I no, no, que vindran... Pensava que anava a dir que diu, jo vaig a Sant Jús i allà tinc l'actuació... Ah, això jo també pensava què diria jo. No...
Bueno, que vindrà la Dolores Redondo. Sí, sí, sí. No, a la convidada. Però, de totes maneres, ell moltes vegades diu que pensa que algun dia pot portar algun d'aquests autors.
t'agrada molt el Paco Camarassa la Sue que ve també la Sue Craft que ve ara aquesta vegada que és aquella la dama de l'abecedario doncs aquesta jo la vaig parlar amb ella no l'ha portat aquí però la va convidar a Cornellà i vam anar amunt d'allò i vaig estar parlant amb ella i el marit que una gràcia va ser molt divertit en fi, se'ns acaba el temps ara sí ens queda un minut només per arribar a les 12 del migdia moltes gràcies a tots quatre Jordi, Lina
Joana i Montse, tornem dijous que ve a veure què ha passat dijous que ve. Aviam, aviam. Donem les gràcies a la senyoreta que porta el programa. Deixar-nos la nostra. Per la paciència. Que vagi molt bé i bona setmana. Bon dia.
Connectem tot seguit amb el Bolletí de Catalunya Ràdio, ens posem al dia de l'actualitat, sentim també el del Sant Just Notícies i tornem després una tercera hora, parlarem de teatre en la que a Duenyes farem la secció jurídica amb la Sílvia Masmitjà i també de la Biblioteca amb la Rosa Maria Vallès, la directora de la Biblioteca, Joan Mararit. Com mireu l'Ester Pujol.
Bon dia, els informa David Badia.
La presidenta del Partit Popular Català, Francisca Macho, creu que les eleccions del 27 de setembre han de ser decisives i per això fa una crida a la mobilització dels no independentistes. Barcelona, Carme Clèries. Hola, bon dia. Crida de la dirigent del PP català el votant independentista a les eleccions del 27 de setembre per frenar les aspiracions separatistes del president Mas i d'Oriol Junqueras.
Nosotros creemos que en esas elecciones se tiene que despertar la Cataluña silenciosa, la gran mayoría de catalanes que no quiere la independencia, que no quería elecciones anticipadas y que tiene ya que ser mayoritaria en el futuro en Cataluña.
Per Joan Herrera Collider d'Iniciativa, un cop els republicans han renunciat a construir governs progressistes d'esquerres, cal ara una alternativa que aturi les privatitzacions, les retallades i l'aprovació d'uns altres pressupostos antisocials. Un cop Esquerra decideix jugar un paper de subalternitat, i en sap greu, respecte a Convergència i Unió, tenim la responsabilitat de construir un pol d'esquerres precisament perquè no tot passi per Artur Mas i Convergència i Unió. Mònica Mas, Catalunya Ràdio, Barcelona.
L'alcalde de Santa Coloma de Farners qualifica de fet aïllat el cas d'una nena del poble a qui els pares prohibeixen fer natació amb l'argument que és musulmana i no es pot treure determinada roba. Santa Coloma de Farners, Carme Canet. La denúncia feta per una mestra de l'escola Sant Salvador d'Horta de Santa Coloma de Farners acusa uns pares musulmans de no permetre a la seva filla de 10 anys i que cursa cinquè de primària de fer natació. L'alcalde Antoni Solà considera que aquest és un cas aïllat.
És un cas que em consta que l'escola ha fet tot el possible per convèncer-los. Em consta que hi ha mares musulmanes que ajuden, que van a la piscina ajudar els petits i tal, per vestir-se, etcètera. Per tant, podríem dir que és un fet aïllat.
Carme Canet, Catalunya Ràdio, Santa Coloma de Fernès. I els canals de TV3 canviaran de freqüència el 31 de gener per adaptar-se així a la nova reordenació de l'espai digital. Això obliga totes les llars a ressintonitzar el televisor buscant els canals marcats ara amb la paraula definitiu.
Esports Montserreia. El Barça jugarà avui a la Copa al Camp de l'Ell sense 10 jugadors dels habituals, entre ells el Trident, Messi, Suárez i Neymar. Lluís Enrique ha convocat fins a 6 jugadors del filial després que l'anava a engolejar 5 a 0 a partites a les 10. Des de les 9 la TDP i es pot veure per TV3.
A Madrid ha de remuntar a les 8 un 0-2 al Bernabéu contra l'Atleti de Madrid si no vol quedar eliminat de la Copa. A l'Eurolliga de bàsquet m'ha acabat a l'Evit Barça a les 8 del vespre per Esport 3 i a la Barcelona World Race de vela l'embarcació Hugo Boss està navegant a motor cap a Salvador de Bahia al Brasil després que han hagut d'abandonar la cursa quan han trencat el pal Pepe Ribas i Alex Thompson eren els líders destacats de la regata. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts, us parla Andrea Bueno. Dama divendres arrenca una nova edició de la Marató de Donants de Sang 2.0. El Banc de Sang engega aquesta campanya per segon any consecutiu per animar a donar sang després de les vacances de Nadal i sobretot per aconseguir més donants joves, tindre lloc del 16 al 23 de gener.
Tot i que una de cada tres donacions la fa un menor de 35 anys, segons el banc de sang calen 25.000 nous donants joves per substituir les persones que deixen de donar sang. La marató comença demà i els dies intensos seran precisament demà i dissabte, ja que s'habilitarà un punt de donació especial a la Torre Agbar de Barcelona. Heu de demanar cita per donar sang al llarg d'aquesta setmana al web donarsang.cat.
Més coses, avui és últim dia perquè s'inscriguin al cens electoral les persones que viuen a Sant Just i que no tenen nacionalitat espanyola per tal de poder votar a les eleccions municipals. Les persones d'altres països de la Unió Europea o de països amb acords de reciprocitat que vulguin exercir el seu dret a vot del 24 de maig ho hauran de comunicar a l'Ajuntament de Sant Just abans d'aquesta tarda a les 7 mitjançant una sol·licitud d'inscripció al cens electoral. L'horari d'atenció és fins les 2 aquest matí i a la tarda de 4 a 7.
I acabem recordant-vos que la poetessa Sònia Moll i la pianista i compositora Sant Justenca Clara Pella protagonitzaran un tast literari a l'Ateneu aquest dissabte. És el primer recital literari que organitza aquest any l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu i a més anirà acompanyat d'un vi o cervesa artesana. Tot plegat serà dissabte a dos quarts de vuit del vespre la serà del cinquantenari de l'Ateneu. Al calendari de recitals per Sergi hi ha altres cites programades com ara amb les poetesses Blanca Llum i Anna Pentinat el 6 de març i en Vanagual l'11 d'abril.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
I la playa llora, llora y desde mi casa grito que aunque pienso en abrazarte y aunque pienso en ir contigo una tarde recomienda que no me quite mi abrigo que no esté ya más contigo
Fins demà!
Aunque sigas suspirando por algo que no era cierto, me lo dicen en los bares, es algo que llevas dentro. Que no quieres que te quieran, solo quieres que te abracen y publicas que no tuve ni el valor para quedarme. Yo rompí todas tus fotos, tú no dejas de llamarme, que no tiene el valor.
¿Quién no tiene valor para marcharse? ¿Quién no tiene valor para marcharse?
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Això és espectacle.
Dos minuts i un quart d'una del migdia, que estarà saludant de nou a la Maica Dueñas. Molt bon dia, Maica. Bon dia. Ben tornada al Just a la Fusta per parlar de teatre, que hi ha força coses, no? Comencem el 2015 amb Teca. La veritat és que estan fent unes programacions fantàstiques en general.
i ara ha començat l'any, doncs continua la cosa més o menys igual. Promet molt. A veure si és veritat que totes aquestes promeses compleixen. Jo avui, si et sembla bé, he portat, ja sé que s'han acabat les vacances de Nadal, per als nens i per als grans també, evidentment,
Però he portat tres espectacles que són, diguem-ne que són, bueno, dos podrien dir-se que són familiars i un és més infantil. I començarem per als nens, si et sembla, perquè els pares han de portar els nens al teatre perquè després als nens de grans els agradi el teatre. Mira, justament aquesta setmana, aquí a Sant Lluís, es fa un musical.
Un musical que està basat en un dels llibres del Harry Potter. Sí. És un espectacle familiar. Som una companyia amateur, però que estan fent esforços per continuar de forma ja professional. I bé, i l'obra es diu Un musical innominable.
I hi ha dues ocasions de veure-la, per això he dit que és familiar. Si només va gent gran, doncs el divendres a les 9 de la nit es pot veure aquest musical. I si n'hi ha nens petits, si has de portar la canalla al teatre, doncs pots anar el diumenge a les 6 de la tarda, que és una magnífica hora.
perquè els nens gaudeixin d'aquest, un musical innominable, l'història, una de les històries del Harry Potter. Pinta molt bé. Sí, no? Fa bona pinta, realment. Jo aniré, perquè aniré segurament el divendres, però... A l'estrena, doncs. Però m'agrada veure aquest musical.
Perquè recordem també que l'Ateneu de Sant Lluís també fa no res. Van fer també un altre musical que va tenir molt d'èxit. Sí, és veritat, el Mamma Mia. Per tant, pot ser que es vagin programant coses també. A veure si continua la mateixa...
intuïció un altre que és també familiar perquè agrada molt també a la gent gran i a nens una miqueta més grans és el petit príncep el petit príncep ha estat totes les vacances de Nadal al Vars el que era abans Estudio 54 no sé si Estudio 54 ja queda una mica massa lluny de la gent jove
Jo la conecia com a Salabars, eh? Salabars. Ja me l'he fet el cap amb aquesta. Molt bé. Doncs està a la Salabart, al Petit Príncep, està totes les vacances de Nadal i la notícia, si es pot dir que és notícia, però és que prorroga. Molt bé. Havia d'acabar. Sí, sí, havia d'acabar i prorroga fins al dia 1 de febrer. La veritat és que a mi em va agradar moltíssim. Ja saps que l'Àngel Yatzer, per mi, és un magnífic director.
I després de veure el Jerónimo Stilton que va fer fa un parell o tres de temporada... L'encerta, eh? Sí, sí, sí. Té un alma molt infantil, tot i que és un senyor molt seriós, encara que no ho sembli, eh? Perquè quan el veus a la tele o quan la veus sembla que sigui una mica humorista, no? Però això és una part de la seva personalitat, perquè ell és molt seriós.
Doncs res, Angel Yatzer ha fet una petita joia, el petit príncep, i teniu temps d'anar-hi, si no heu anat a aquestes vacances, fins al dia 1 de febrer. Molt bé. I després un altre, que és ja gairebé un clàssic...
que aquest sí que és per nens més petits pots portar el nen a partir de 3 anys i ben bé, que s'ho passarà superbé que és la Ventafox la Ventafox de la companyia Dreams Teatre que ja porta molts anys fent teatre per a nens i que fa coses realment molt bones aquesta Ventafox jo la vaig veure la passada temporada em va semblar molt maca i segur, segur que els nens gaudiran moltíssim d'aquesta obra
Va començar el dia 10 de gener i estarà fins al dia 8 de febrer al Teatre Regina, que ja saps que està una mica especialitzat, encara que ara fa en programació per adults també, però està una mica especialitzat també. Doncs està fins al 8 de febrer. I l'horari és com sempre, els dissabtes a les 6, a les 18 hores, i el diumenge a les 12 hores.
O sigui que són tres espectacles per nens. Molt bé. Un per nens més petits i els altres dos, diguem-ne que més familiars. I ara, si et sembla bé, parlem de teatre per adults. Vinga, senyora, perfecte. Cap on ens portes? Doncs mira, al Teatre Tantarantana s'estrena una obra... Ai, perdona, al Teatre Tantarantana, no. Al Teatre...
Regina, concretament. S'estrenen una obra que es diu No és tan fàcil. No és tan fàcil és del Pacomir. Es va estrenar ja fa temps i va estar fent temporada al Capitol de Barcelona. Però en aquest cas ho fan una companyia que es diu Estrena Morena.
que es va crear l'any passat, l'any passat no, el 2013, que ja estem al 15, es va crear a Sabadell, són quatre actors i tots procedeixen també del teatre amateur, una mica el que estaven dient abans.
I havien treballat junts en diversos muntatges del teatre sol i llavors van decidir fer un muntatge amb la intenció d'arribar a Barcelona, que és una mica més difícil. Es va estrenar al Centre de Creació i Producció Escènica de l'Estrúix de Sabadell. Després va haver una funció també...
el mes de març, al Teatre a la Bàscula, també de Sabadell, i ara ens arriba al Teatre Regina de Barcelona. I quan es va fer aquesta obra, que la vaig anar a veure al Capitol, fa un parell o tres temporades, l'obra té el segell personalíssim del Paco Mir. Es nota, eh? Sí, es nota moltíssim. En aquesta ocasió, la companyia No la Coneixo,
I el director tampoc. Vull dir que l'obra en si és una obra divertida i parla una mica del món de la parella, del món del matrimoni.
comença una mica després d'uns quants anys d'estar casats doncs un d'ells decideix deixar la seva dona i tot fent una copa en un bar doncs explica la seva decisió i en fi, parla una mica d'això de l'amor i el desamor que també arriba
i llavors bé, doncs això el Paco Mir la va escriure i la va estrenar i la va dirigir en un muntatge que vas fer el 1999 que ja ha plogut una mica i ara doncs aquesta gent la recupera i espero que vagi superbé perquè realment
Parla de temes, parla en clau d'humor, però de temes greus i seriosos, com són plantejar-te si realment vols seguir al costat de la teva parella, no?
Després també estan fent, al Teatre del Raval, estan fent un altre musical, anem de musical. Molt bé, mira, home, és el que agrada, no? Per tant, suposo que és normal també que n'hi hagi cada cop més. Al Teatre Raval, doncs, està fent un musical que es diu La Moños, la composició musical és de Pedro Pardo, la lletra de les cançons és d'Albert López Vivancos,
La idea original i direcció és de la directora del Teatre del Raval, de l'Empard López. A mi no és dels musicals que més m'ha agradat. Té algun moment que sí que t'agrada, però es fa llarg i feixuc.
En fi, la Monius és la Teresa de la Torre, tots coneixeu el personatge mític de la Monius, una dona que no li funcionava massa bé al cap i que estava sempre a la Rambla amunt i avall i que tothom tractava d'ajudar-la i era coneguda per tothom.
I n'hi ha un repartiment, home, Déu-n'hi-do, n'hi ha com 10 persones damunt de l'escenari, que això és un luxe i això és amb música en directe també.
vull dir que és una gran producció però a mi el que és el text de l'obra em va semblar una mica minso perquè clar no aprofundeixen per res en la vida de la Monius suposo que perquè no se sap no n'hi ha més doncs el Teatre del Raval, la Monius qui vulgui rememorar aquest personatge tan barceloní pot fer-ho facilment a més amb una cosa divertida
Sí, sí, sí, està molt bé. Una altra obra que m'ha agradat moltíssim, ja saps que jo soc una amant de Shakespeare, i s'està fent un Shakespeare que em va agradar molt, que és Com us plagi, el Teatre Acadèmia. També una mica, podríem dir que un repartiment gran, llarg, que això sempre és un risc per part de la producció.
Està l'Emilia Carilla, l'Oriol Casals, la Núria de Olufeu, el Joan Díaz, el Guillem Fernández Vall, la Sílvia Forns, Irene Jodar, Mingo Raffles, Jordi Robles, Carol Rovira, o sigui, vull dir, un repartiment llarg i luxós. I em va agradar moltíssim perquè la, diguem-ne que l'adaptació de l'obra, tot i que Shakespeare és Shakespeare,
és molt fresca i molt àgil i té un puntet de màgia que està molt bé. Ja saps que el Teatre Acadèmia ja saps que és un espai diferent perquè no és un teatre a l'ús, no hi ha escenari i la veritat és que han tret un magnífic resultat d'aquest espai.
Està dirigida, no t'ho perdis, per el Dugald Bruce Longhan, que és un dels components de la companyia Propeller. Ah, mira. Clar, i es nota moltíssim perquè l'estàs veient i estàs recordant obres de los Propeller, oi, detalls, no? Està plena, plena de detalls petitons. Que es pot reconèixer. Clar, que enriqueix l'obra i que, a més a més, dona això, no? Dóna el segell de la companyia Propeller.
Em va agradar molt. Com us plagi, el Teatre Acadèmia, si la voleu anar a veure, estarà a punt d'acomiadar-se. Què més? Molt bé. Doncs avui, dijous, s'estrena...
El Regliar. Un altre xèspir. Què tal aquesta? Hem d'anar a veure, Maica. Mira, jo vaig tenir la sort d'anar a veure el primer passe. Sí. El Pasqual em va deixar anar a veure el primer passe que feien i em va encantar. Sí? Va agradar moltíssim. Estava adoptant i ja haurem d'anar. Moltíssim. És un repartiment també absolutament de luxe.
Perquè, a més a més de la gent protagonista, el Lluís Pasqual ha posat com 15 o 20 nois joves que fan de l'acord, de l'acompanyament del rei Lear, que vol quedar-se amb 100 persones. Doncs els repartiments, si et sembla, tothom sap, suposo, la gent que li agrada el teatre...
que la Núria Espert és el rei Lear.
En cap moment penses que és una dona, o sigui, les coses que passen no te la fan... No hi has de pensar, eh? No has de pensar. Ella està supercontenta perquè és un dels personatges més difícils i la Núria Espera, el primer Shakespeare que va fer, va ser Hamlet i ara fa el rei Lear, o sigui, al cap de tantíssims anys, no?
i està super emocionada i super contenta a mi el passem va semblar fantàstic i si ara han continuat fent passes fins avui que és l'estrena doncs estarà encara tot molt més encaixat hi ha música en directe que això és fantàstic els nois, els servents o el que sigui canten acompanyen no diria jo que canten acompanyen
I el repartiment, a part de la Núria Esper, evidentment, està l'Àlei Salvareda, el Marcel Borrat, el Jordi Bosch, que fa un paper fantàstic, el Jordi Collet, la Laura Conejero, la Miriam Iscla, que són les dones, o sigui, les filles del Reilea, la Teresa Lozano, que fa de bufón.
i que està fantàstica. A mi la Teresa Lozano no és una actriu que m'agradi massa, o sigui, li he vist coses bones i coses dolentes, però en aquesta ocasió penso que fa un bufó super, super, super xulo. M'agrada molt. El Ramon Madaula també fa un personatge i un paper increïble. Julio Manrique, Òscar Rabadan, Andrea Ros i David Selvas. Per tant, un repartiment fantàstic,
Més tota la colla d'homes joves que estan allà fent costat a tot aquest repartiment de luxe. Molt bé, Maica. Doncs ens l'abundem com a recomanació. Sí, s'estrena avui. Exacte, i estarà un mes, segurament. Està fins al... A veure, espera. Del 15 de gener, que és avui, el 22 de febrer.
Molt bé. Una miqueta més d'un mes. I per acabar, recordeu, ja en parlarem en un altre moment més profundament, però que s'estrena també la setmana que ve, Fedra. Fedra és de Llan Racim, està dirigida per el Sergi Belvell i també hi ha un repartiment que no t'ho perdis. L'Emma Vilarrasau fent de Fedra...
Fantàstica. La Mercè Sant Pietro fent de la seva dida. Home, d'on hi do, eh? O sigui que n'hi ha moltes, moltes escenes que estan elles dues parlant i que serà fantàstic de veure-les. El Lluís Oler, que fa de marit de la Fedra. El Jordi Benacolocha. El Xavier Ripoll.
El Xavi Ripoll que fa d'Hipòlito, o sigui, del seu fillastre, que ella s'enamora. I després estan dues dones joves, però molt bones actrius, que són la Keralt Casases i la Gemma Martínez, Keralt Casalles.
Aquest ja en parlarem la setmana que ve. Perfecte. Però bé. També queda dit. Sí, sí, la veritat és que està superbé. I després, per acabar, si et sembla bé, el Tantarantana. Sí. També s'estrena avui una obra que es diu Cena de amigos.
que ja en parlarem, però que no us ho perdeu. Cena d'Amigos és un Premi Pulitzer de l'any 2000, per tant és un text boníssim, i està dirigit per Daniel Veronese, que és un dels millors directors argentins. O sigui que això ja en parlarem la setmana que ve més àmpliament. Perfecte, Maica. Doncs moltes gràcies. T'esperem un altre cop dijous que ve. Aquí, com sempre, que vagi bé i bona setmana. Adeu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessor al cinema.
Passen dos minuts de les quarts durant el migdia. Saludem aquesta hora la Sílvia Masmitjà. Molt bon dia, Sílvia. Bon dia, Carme. Advocada amb despatx del carrer Muntanya número 2 d'Aquí Sant Just, amb qui cada setmana repassem diferents qüestions vinculades amb el món del dret. Avui, Sílvia, parlem d'accidents. Sí, perquè aquests dies s'ha parlat molt d'accidents de trànsit relacionats amb motos. Cada cop va anar més a Barcelona, sobretot.
Sí, sí, que he vist en el diari que dèiem que molta de la culpa era dels motoristes. Exacte, de despistats, no? Bueno, sí. No estàs d'acord? Com dic sempre, depèn de cada cas. Perquè se'ns ha de més lluny. Un cas del despatx, a més de no fa molt de temps, de fa un parell de setmanes abans de Nadal, de fet...
una senyora va creuar per no de via, o sigui, mig de la carretera, sense pas de peatons, sense semàfors, sense res, i passava una moto, i clar, la moto per esquivar-la, què va fer? Va caure a terra la moto. Llavors, no sempre, després tinc alguns casos d'alguns amics també, ostres, la meva germana, mira el que li ha passat, i dius, què li ha passat? Doncs que anàvem al monopatí,
Per la diagonal i en un semàfor que es va posar, que se li estava posant quasi en vermell, se li va anar al monopatí cap endavant i li va donar una moto. La moto va caure. Què vull dir amb això? A veure, evidentment, les persones que estan a sobre d'un vehicle, ja sigui un cotxe, ja sigui una moto, jo sempre ho dic, és com tenir una arma. Perquè tu, i les motos no tant, però els cotxes estàs molt protegit.
Per exemple, vulnerable més amb la moto, això és veritat. Exacte. Llavors, els peatons són realment els que són vulnerables. Però què passa aquí? No todo vale. Què passa? Que si jo, per exemple, he creuat per on no devia i he causat un accident, la moto, evidentment, no haurà de pagar.
tot el que li ha passat, d'acord? Després, per això estan els judicis, per això estem els advocats i per això estan... Però per tant, és important fer part, no? En un moment en què passi alguna cosa així? El més important és això, és moment que tens accident, doncs si ve la policia, perfecte, perquè la policia obre un atestat i redacta els fets. Evidentment, la policia no serà... A no ser que la policia estigui allà davant. Quan passa l'accident, la policia no és testimoni.
Perquè si arriba més tard, el que fa és levantar acta del que veu. Llavors, què és el que veu? Pot veure una moto al terra, una persona al terra, ve l'ambulància... Aixeca acta de tot el que ha passat. Si hi ha una ambulància que ve, si hi ha serveis mèdics... També pot dir quins danys materials pot tenir aquella motocicleta. Llavors, això és important, perquè de cara a les...
responsabilitats de cadascuna de les parts, serà molt important el que diu la policia. D'acord? Perquè hem d'estar això. Després, tot un judici pots interpretar, pots modular, d'acord? Però és important que en aquell primer moment hi hagi algú que doni fe, per dir-ho d'alguna manera, com pot ser la policia, del que ha passat. D'acord? Jo, per exemple, en un altre cas, un noi que anava amb bicicleta i...
i anava per la muntanya. Que és un altre cas, el de les bicicletes, també. Sí, és que, clar, amb el tema aquest, que s'ha posat molt de moda a la ciutat, doncs hi ha més accidents relacionats amb skaters, amb bicicletes, tot això. Jo, per això, el cas que et volia comentar és d'un noi que anava per un camí de muntanya. Com si anés per Collserola, no? Sí, exacte, per un camí de muntanya, però que també hi accedeixen els cotxes perquè és un camí que porta fins a una finca on hi viu gent.
I què passa? Que el GIP se'l va endur per davant i el GIP li posa una demanda de reclamació d'uns 4.000 euros dels desperfectes que li ha causat el cotxe. A veure, això té diverses lectures, d'acord? Si jo, per exemple, i és el que ells deien, aquest noi anava amb baixada, anava molt fort de velocitat,
I a sobre, amb una curva que hi havia, no extrema la precaució, doncs si tu m'has causat això ho has de pagar. Això d'una banda. Què passa? Jo en aquest cas portava el noi i vam sortir guanyant. Per què? Doncs perquè tot al final depèn de cada cas.
I potser els tenien part de raó, que anàvem baixada, anàvem molt alt de velocitat, deien que el noi va envair el carril contrari. Però què passa? Que era un camí de terra, i el camí de terra, per sort la policia va fer un acte, va dir que l'amplada era com uns 4 metres, clar, vaig agafar el model del cotxe i vaig veure quina amplada tenia el cotxe, 3 metres i mig.
Què passa? Hem d'anar sempre molt en compte amb aquestes coses. En una calçada... Per això esteu vosaltres, segurament. En una calçada de 4 metres amb un jip de 3,5, digue'n tu qui és el carril dret i l'esquerra, per començar. Saps? I després, doncs...
Per la situació, per les circumstàncies, a veure, aquest noi l'única opció que tenia per no estampar-se era obrir-se perquè si no, si s'anava cap a l'altre cantó d'una va contra la paret de la muntanya. Cada cas és un món, però aquí està el tema d'esbrinar qui té la culpa, qui és culpable és qui respon a tot això. Si jo estic creuant per un pas que no és de peatons i una moto cau per culpa meva,
evidentment, a mi em reclamaran. Clar, clar, i tant. Tot i que jo, com a peató, tingui també lesions. Després, en el judici, que això és molt important també, perquè estem parlant... Això passa, en qualsevol cas, també, amb cotxes, no? M'imagino. Exactament. Això passa igual. Vull dir, una cosa és que en l'àmbit penal hi hagi un accident i hi hagi una alcoolèmia, que això ja ho hem tractat altres vegades, i altra cosa és que sense alcoolèmia, sense res, hi ha un accident de trànsit. D'acord? I tenim la via penal, la via civil. La via penal...
Vull dir, l'únic que podem demanar és que si hi ha lesions, que el forense ens valori aquestes lesions. Però el normal és agafar la via civil per reclamar els danys del vehicle i les possibles lesions que hem tingut. Què passa? Aquí hi ha un punt molt important jurídicament i és el que parlava des del principi. Qui té la culpa? Qui té la culpa ho paga. Però...
De vegades, imaginem el cas que parlàvem abans del peató que creua per on no toca. Si la moto venia de lluny, tenia visibilitat,
I dono la casualitat que és que ha tingut l'accident, potser hi ha hagut altres circumstàncies que han fet que la moto també tingués part de culpa. Què vull dir? Accés de velocitat, un despiste, saps? Perquè si la carretera en aquell moment no hi havia tràfic i la persona que estava creuant per on no devia es veia de lluny... Sí, sí, sí.
Podia haver frenat. Llavors, què passa? Concorrència de culpes. Una, perquè passa per un lloc que no és i l'altra, perquè anava o amb excés de velocitat o perquè anava parlant o perquè tenia el mòbil o perquè estava mirant en un altre lloc. Llavors, què passa en aquests casos? Que si ja la moto té uns danys tant en el vehicle com aquella persona, quan la culpa és repartida, què vol dir? Doncs que jo pago el que li he fet a l'altre i l'altre em paga el que m'ha fet a mi. I paguem la meitat.
D'acord? Llavors és important, primer, que hi hagi algú que doni fe del que ha passat, perquè si no hi ha res de la policia, imagina't, Carme, en el judici. I tant. És la meva paraula contra la teva. Sí, sí, sí, està clar. Hem de portar testimonis... És més difícil que un jutge, després, pugui valorar. I llavors, qui tingui la paraula més creïble...
I qui aporti més proves que corroborin la seva paraula és qui guanyarà. Clar, clar. Està clar. Déu-n'hi-do, eh? S'ha d'anar molt en compte amb aquestes coses perquè, a més a més, moltes vegades passa en moments en situacions límit o en què no som conscients de tot això, no? I, per tant, convé recordar tenir en compte aquests efectes que ens deia ara la Sílvia perquè deu ser més habitual del que ens pensem, no? Aquest tipus de casos. Sí. Tu t'hi trobes. Sí, molts, molts, molts.
Més que, ja et dic, és que a la ciutat, no sé quina és l'estadística, però hi ha molts accidents de trànsit. Ja et dic, amb l'augment també del tema del carril bus, també s'ha augmentat. Què vols dir, amb el fet que tinguin ells carril propi a Barcelona o...?
Exacte, perquè llavors circulen més. Què vol dir? Que a l'obrir un carril bus circula més gent amb bici o amb patins o amb l'esquait. Llavors, què passa? Hi ha més probabilitat que hi hagi algun tipus d'accident. O bé perquè una persona salta al semàfor, no respecta les regles...
Vull dir, les regles són per tothom. Jo, evidentment, animo a tothom que agafi la bici, però també s'ha de respectar. Perquè les bicicletes, el que veiem quan estem conduint, són els primers que no respecten el semàfor en vermell. Això també és veritat, que també passa en algun cas de motos, que una mica tots hem de ser conscients i cadascú del que ha de fer. I si ets més vulnerable, d'acord, però has de complir igualment tant les bicis com les motos o els vianants...
Els senyals de trànsit, no? Exacte. Vull dir, no pel fet de ser més vulnerable, vol dir que si tens un accident perquè tu no compleixes la llei, tu tens les de guanyar sempre. No. Ets més vulnerable, has d'anar en compte, evidentment s'estan en compte les circumstàncies, però s'ha de complir, tothom ha de complir la seva part del...
en principi és una mica la idea, no?, de la societat que funciona i que cadascú compleixi el que, independentment, que passa també, o que hi ha coses en què, perdó, en què poden haver accidents, no?, vull dir que és impossible, suposo que tot flueixi sobre rodes, però en tot cas sí que anar alerta i ser conscient i després, exacte, en aquests casos que ens ha explicat, doncs, que algú que intenti
fer treure benefici d'això realment suposo que anava a dir que és greu però m'imagino que deu passar també molt sovint i és una llàstima en tot el cas de tot el negoci que es fa també amb el tema dels accidents fins i tot Sí, sí, i aquí ja podríem parlar o entrar en
milions de debats del tema de, per exemple, les bicicletes, si asseguran-se o no asseguran-se, portar casc, vull dir, això ja... Suposo que aquest debat s'obrirà, segurament, perquè el tema de l'assegurança, no ho sé, però suposo que sí que el fet de portar casc acabarà convertint-se en obligatori, possiblement, perquè ni que sigui per prevenir, vull dir que és important.
Sí, igual que abans amb les motos, jo me'n recordo, a veure, fa anys d'això, però que als pobles la gent circulava amb la moto sense casc ni res. Com que hi va amb bicicleta i ara ens xocaria, no?, si veiem algú que va encara que sigui per un carrer tranquil de Sant Just sense casc. I tant, i tant. Per tant, tot evoluciona. Aquí ja sabeu que cada setmana parlem amb la Sílvia Mas Mitjà sobre algun aspecte vinculat amb el món jurídic. Gràcies, Sílvia. A vosaltres. Que esperem la setmana que ve. Que vagi bé. Bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
El Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Passa minut de tres quarts d'una a la migdia, que estarà avui. Parlem del temps amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Avui que ens hem llevat dues hores més tard. Però bé, volem saber-ho encara, perquè avui ens hem tornat a tallar amb sol, el que ens vas dir, però vénen canvis.
Sí, arriba per una banda fred, per una altra banda possibilitat de pluges, per l'altra banda més sensació de fred i un canvi una mica radical que es anirà confirmant al llarg de la setmana vinent, perquè serà una setmana mogudeta. No per a cada dia, però sí que hi ha diferents fronts que ens volen visitar i volen fer acta. La que ve, per això. La que ve. Aviam, el primer front...
Demà al matí tindrem ja molts núvols arreu de Catalunya, és un front que ens podria afectar una miqueta al migdia, amb precipitacions o com a mínim els mapes ens indiquen pluja molt feble durant tot el dia, feble volem dir dècimes, o sigui que estarà tapat bàsicament, podria caure alguna goteta però amb la humitat que tenim els terres estaran igual de mullats.
i al migdia podria caure alguna gota una miqueta més destacada. De cara ja al que seria cap a la tarda es podria parar aquesta precipitació, fins i tot el sol podria intentar treure una miqueta el nas. Per altra banda, recordar-te que ahir sortia un moment a fer un encàrrec a les 6 de la tarda de la ràdio i era clar, o sigui, el sol s'està ponent cap a tres quarts de 6, però a les 6 ja és clar, o sigui, recordem que el mes de desembre, final de desembre...
A dos quarts de sis ja era gairebé fosc, o sigui que ens estem recuperant cap a la teva situació desitjada. No territori, sí, sí. I cap al vespre nit podria tornar-se a reactivar. O sigui, és un front que passa durant tot el divendres, el vespre nit podrien encargar quatre gotes. No estem parlant d'un front massa actiu, és una cosa que és poc activa, però sí que el notarem perquè estarà tot el dia tapat.
També porta associat aire fred, i això farà que si ja no tenim la presència del sol, i a més a més hi ha una miqueta d'aire fred, demà serà un dia clarament més fred, ahir vam arribar a 15, avui tornarem a arribar a aquests 15 graus, la mínima aquesta nit ha baixat una miqueta més, hem baixat fins al 7, però ha sigut fruit que hem tingut una nit una miqueta més serena, però encara bufen vents dels sotuers que mantenen...
que el termòmetre no es pugui desinflar massa. I demà divendres ja serà un dia on tant la màxima com la mínima seran clarament més baixes que el que hem vingut aquesta setmana, amb un dia tapat i amb aquestes possibilitats de plos. Dissabte al matí tindrem restes de núvols, però el sol serà el protagonista i gran part del dia tindrem sol. O sigui que al matí encara tindrem alguns núvols, però en canvi les temperatures amb prou feines arribaran als 12 graus de màxima i les mínimes estaran al voltant dels 3 o 4 graus. O sigui que...
Ah, mínimes, mínimes, enteres màximes. No, no, no. Això m'ha espantat. I, clar, sí, jo també ja em deia, ara tampoc li agradarà aquestes temperatures. Són les temperatures normals per un mes de gener, però serà un cap de setmana que, tot i la presència del sol que guanyarà terreny dissabte, les temperatures seran fredes. I diumenge la mateixa situació. Sol durant gran part del dia.
i temperatures fresquetes, frescotes. Serà un dia marcat per aquest ambient, que tot i la presència del sol, podem arribar a 11 o 12 graus i les mínimes poden ser força fredes. La nit de diumenge ens torna a arribar un altre front que ens podria portar pluges durant la matinada i també el matí de dilluns. Aquest front encara refreda una miqueta més l'ambient, encara farà una miqueta més de fred.
I ja podríem concretar que potser aquestes precipitacions en zones elevades de Catalunya, Montserrat a 900 metres, el Montseny, allà on hi hagi precipitació, en aquestes zones una mica elevades, l'altipà, cap allà a Manresa i tal, en aquestes zones podria caure alguna volva de neu. I aquesta possibilitat perquè on hi hagi precipitació farà prou ferat ja dilluns com perquè hi pugui haver precipitació en forma sòlida. Aquí segur que no, no?
Jo crec que a dilluns la màxima Sant Just estarà al voltant dels 8, una cosa així. Serà un ambient realment fred. Però ja ho veurem. De matinada, aviam com baixen, sabem que quan es tapa el cel també li costa més baixar la temperatura. Farà fred, però creiem que no, que la cosa quedarà més cap dins. No arribarem. I dimarts hi haurà una mica d'impàs, però sembla ser que dimecres ens en creu una altra de més actiu.
Cada dia l'ambient fred es anirà com a acomodant, podríem dir, i probablement entre dimarts, dimecres, les mínimes estiguin al voltant dels dos o un grau positiu. És una de les primeres patacades d'hivern que podríem dir que coincideix amb la setmana vinent i que anirà fent. Ja hem parlat de dilluns un front, dimecres un altre, potser entre divendres i dissabte un altre...
Anirem veient aquests fronts com van actuant i aviam aquest aire fred com ens acaba afectant directament. Hi ha aquestes tres possibilitats que en algunes zones on no és massa habitual veure neu o es veu molt puntualment als hiverns, doncs probablement la setmana vinent puguem arribar a veure alguna vulva.
Molt bé, doncs n'estarem pendents. Aquests dies suposo que estaràs més content de fer l'horació del temps, no?, a partir de demà. Sí, comença l'emoció. És com quan comença el Fórmula 1, que diuen a TV3, comença l'emoció. Exacte. Molt bé, Carles, doncs que vagi molt bé, gràcies. D'acord. I bon dia. Bon dia.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats, ofensitats, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcara més de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Set minuts i arribem a la una, un punt del migdia. És moment, per tant, per tancar el Just a la Fusta d'avui dijous 15 de gener. Ho fem agraïnt a la gent que ha fet possible el programa, l'Andrea Bon als serveis informatius i a la producció del programa. Carles Hernández de Rius, l'hem sentit ara a la previsió del temps. Avui hem entrevistat també el jutge Santiago Vidal, que demà passarà per Sant Just, Fernanda Túlia a l'Ateneu.
I a més a més, a la segona hora del programa hem entrevistat avui a Guillermo Francesc, que serà el candidat de Ciutadans a les properes eleccions municipals. Hem fet tertúlia d'actualitat amb l'Alina Santa Bárbara, la Joan Algarra, la Montse Larrea i el Jordi Agulló. I en aquesta última hora hem parlat també de teatre amb la Maica Dueñas. I de dret amb la Sílvia Masmitjà.
Ara us deixem de seguida amb el Sant Just Notícies, edició migdia, amb l'Andrea Bueno, que ens posarà el dia de l'actualitat Sant Justenca. Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornem demà amb moltes més coses, últim programa de la setmana, de 10 a 1 del migdia, com cada dia. Que vagi bé, que passeu un molt bon dijous.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Fins demà!
Seasons change But I'm both tired of trying to change for you Cause I've been waiting on you
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
I've been waiting on you
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Últim dia avui perquè s'inscriguin al cens electoral les persones que viuen a Sant Just i que no tenen nacionalitat espanyola per tal de poder votar a les eleccions municipals. Ho hauran de comunicar l'Ajuntament de Sant Just abans de les 7 de la tarda. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dijous 15 de gener. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Ciutadans comptarà amb Guillermo Francés com a número 1 a les eleccions municipals. Francés es presenta als comissis amb la intenció de fer un ajuntament més proper a la gent i més transparent. A més, seguirà defensant la unitat d'Espanya. Santiago Vidal conduirà demà una tertúlia a l'Ateneu. El jutge de l'Audiència Provincial de Barcelona parlarà de les mancances de l'exercici de la justícia i de propostes per al bon funcionament del sistema judicial.
I en clau cultural, la poetessa Sònia Moll i la compositora Clara Pella protagonitzaran un tast literari a l'Ateneu dissabte. Vés al primer recital literari que organitza aquest any l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu i anirà acompanyat d'un vi o cervesa artesana.
Bon dia, avui és l'últim dia perquè s'inscriguin al cens electoral les persones que viuen a Sant Just i que no tenen nacionalitat espanyola per tal de poder votar a les eleccions municipals. Les persones d'altres països de la Unió Europea o de països amb acords de reciprocitat que vulguin exercir el seu dret a vot el 24 de maig...
ho haurem de comunicar a l'Ajuntament de Sant Just abans de les 7 de la tarda, mitjançant una sol·licitud d'inscripció al cens electoral. L'horari d'atenció aquest matí és fins les 2 i a la tarda serà de 4 a 7. A partir d'aquí, l'Ajuntament i tots els ajuntaments hauran d'enviar les sol·licituds a la delegació provincial de l'oficina del cens electoral com a màxim abans del 20 de gener. Sant Just Notícies.
Pel que fa al procés electoral, l'arrencarà el 31 de març amb l'entrada en vigor del decret de convocatòria i la campanya serà del 8 de maig al 22, dos dies abans dels comicis. Per tant, us recordem que avui a les 7 de la tarda s'acaba el termini perquè s'inscriguin al cens electoral les persones que estan empadronades a Sant Just però que no tenen nacionalitat espanyola per tal de poder exercir el dret a vot a les eleccions municipals el 24 de maig.
Sant Just Notícies. I seguim en clau política quan passen 3 minuts de la 1 del migdia. Guillermo Francés serà el candidat de Ciutadans a les eleccions municipals de Sant Just. La candidatura de Francés ha estat triada a través d'un procés de primàries en el si del partit i ja ha estat validada pel grup local i comarcal, però encara falta l'aprovació definitiva de la direcció executiva del partit. Una aprovació que arribarà el 31 de gener. Sant Just Notícies.
Ciutadans comptarà amb Guillermo Francés com a cap de llista el proper 24 de maig i ho farà amb la idea d'aconseguir com a mínim un regidor a l'Ajuntament de Sant Just. Si l'aconsegueixen, un dels reptes del partit i del seu número 1 serà potenciar la transparència del consistori i la proximitat amb els ciutadans. Guillermo Francés ho ha explicat al Just a la Fusta. Sempre es pot millorar. Hi ha moltes coses que canviaríem. És a dir, el tema de transparència...
Tot el tema d'arribar a la gent, de fer un poble més proper. Ara mateix trobo que la relació entre l'Ajuntament i el ciutadà vindria a ser una relació una mica proveïdor-client. Ser un municipi tan petit com el Sant Jurs hauria de ser molt més proper. Pel que fa a la tasca del govern municipal a aquest mandat, Francesc assegura que, tot i que no comparteixen programa ni ideari, han fet una bona tasca.