Senzillament, quan una ràtio d'animals se'ls sobrepassin, hi ha una sèrie de mesures fetes i aquestes mesures transversals a tot el territori. Des del Departament d'Agricultura aleguen que els conills no es poden considerar una plaga perquè formen part de la cadena tròfica.
Bon dius per la Toni Castromíria. Belmonte disputarà a partir de les 6 de la tarda a la final dels 1.500 lliures als Mundials de Barcelona. La nadora badalonina ja va guanyar ahir la seva primera medalla. El bronze als 200 estils, establint la seva millor marca personal i un nou rècord d'Espanya. Belmonte, que s'ha quedat a només 6 centèsimes d'aconseguir la plata, ha fet aquesta valoració. Em sento molt bé, molt contenta i sorpresa més que res.
Aquesta és rara, alguns trams d'estils, però al final l'he evitat i he pogut aconseguir la mà de dia.
Amb Interpol, la selecció espanyola femenina ja és a les semifinals, on s'enfrontarà a Hongria. I a la nit es va imposar als Estats Units per 9 a 6, també es repetia la final dels Jocs Olímpics de Londres. En futbol, el Barça juga aquest vespre a Polònia el seu tercer partit amistós de pretemporada contra l'Equia Gedans. Pot suposar el debut de Neymar. Tampoc hi serà el nou entrenador Gerardo Tatamartino, que es queda a Barcelona. Víctor Valdés explicava les seves sensacions amb el tècnic argentí.
Es veu una persona molt propera amb els jugadors, molt il·lusionada amb el projecte que té per davant d'intentar aconseguir que aquest Barça no deixi de guanyar i no es cansi mai de conquerir títols. I estic convençut que sortirà molt bé. I també l'Espanyol jugarà aquesta nit a Algèria el seu tercer partit amistós a la pretemporada contra el Constantina. Notícies en xarxa
Bona nit. Bona nit.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 del matí. Comencem una nova edició d'això que es diu Just a l'estiu i que us acompanya durant aquest mes de juliol i també els dos primers dies d'agost aquí a la sintonia dels 98.1 de la freqüència modulada. Això és Ràdio d'Esvern, la municipal de Sant Just. Comencem un programa que us acompanyarà fins la 1 de la tarda amb un servidor, en Carles Hernández i Rius.
que us portarà molta actualitat, moltes històries interessants i també una bona refregada musical de temes d'actualitat i també de fa uns quants anyets. Ja sabeu que tenim una petita predilecció pels anys 80, però també intentem, i començarem amb una cançó precisament dels anys 80, però bé, que escoltem una miqueta de música de tot perquè tothom ens surti servit.
Avui, 30 de juliol del 2013, què farem? Que què farem? Doncs tenim avui a la Lear de Nui que ens parlarà d'un invent, com sempre i cada dia el tenim amb nosaltres. Avui ens parlarà de les pastilles Joanola, un invent català. També tenim previst avui poder parlar amb Diego Marcos de la llibreria Resenya, ens farà 5 cèntims o com a mínim una recomanació.
de cara a aquest estiu, que molts el tenen a tocar i que tenim unes quantes hores més per poder gaudir de la literatura. També tindrem, com no a primera hora, ara d'aquí uns instants, l'Andrea Bueno ens farà un repàs a l'actualitat local i també repassarem les portades dels diaris, les notícies més destacades i també
Farem un cop d'ull als portals d'internet, als portals informatius d'internet. Avui també tindrem amb nosaltres, l'entrevista del dia, és a l'Alícia Casals, que és membre de l'ANC de Sant Just. L'Alícia Casals ens parlarà d'una activitat d'aquesta entitat que se celebrarà dins de la Festa Major, i és aquesta nit estel·lada, aquest passeig.
que farem, doncs, o que farem, que farem el Sant Justec, si volem, doncs des de baix, des de Can Ginestaf, fins dalt de tot de la penya del Moro, de nit, això als nens, doncs, sempre els agrada una miqueta, podem anar amb llanternes, amb lots, amb fanals, amb el que vulguem, podem pujar fins a la penya del Moro, veurem estrelles, i després també...
baixarem i es farà com... crec que ens ho explicarà avui, no ho sé ben bé, però crec que farem una mica de cadena humana, jo practicant pel dia 11 de setembre. L'Alícia Casals la tindrem quan passin 10 minuts de les 11 del matí aquí, just a l'estiu. I també, com és habitual, tindrem l'Oriol Rigat, ens parlarà d'astronomia, i la Carme Madó, la nostra cuinera preferida, ens farà també una recepta de cuina...
de cara a aquest estiu 2013 o intemporal. Tampoc no passa res. 7 minuts passen de les 10 del matí. També parlarem del temps. I parlant del temps, 25 graus de temperatura a Sant Jús, però a diferència d'ahir, 73% d'humitat. Què vol dir això? Us tenim ben ensenyats ja que avui l'aixafogó ja comença a apretar. Tenim alguns robolets per fer bonic el cel. Aquesta tarda en poden haver alguns més, però el sol ha de ser el protagonista.
i amb humitat a Sant Jús el que tenim és xafogó. En aquests moments tenim una temperatura de sensació de xafogó de 32 graus al nostre municipi, o sigui que si has de sortir, hidrata't bé, i sobretot, i és una recomanació que fem cada dia, insistim, perquè cada cop que sortim pel carrer veiem gent fent esport,
Sobretot, intenteu evitar les hores centrals del dia per realitzar la vostra tasca esportiva, ja sigui córrer o anar amb bicicleta. Busqueu altres moments del dia on el sol no apreta tant i la calor és una miqueta més suportable. Si no, pots tenir problemes de salut. Nosaltres ho avisem, que cada u fotre el que vulgui, però.
Vuit minuts passant de les deu, seguim parlant d'històries interessants, hem fet repàs i sumari del que donarà de si al programa, ara és el torn de la música. Una noia que als anys 80 va triomfar de la mà d'un que ja era conegut i es deia Michelle Cretú, ella es deia Sandra, va interpretar un tema que va ser tot un èxit en el seu moment, com es deia Maria Magdalena, però nosaltres escoltarem un altre que va sonar una miqueta més tard i que també va triomfar algunes llistes d'èxit, com a mínim aquí a Catalunya. Es diu Little Girl.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Hey, little girl, the moment comes to pain, but the beat bars feel no sorrow. Hey, little girl, my little girl, and I'm the same, but the beat no sorrow. Hey, little girl, the moment comes to pain, but the beat bars feel no sorrow.
Aquest estiu torna la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta.
Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extradi. També parlant de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Gairebé 14 minuts passen de les 10 del matí. Ja tornem a seguir després de la música de Sandra i uns consells publicitaris. I el que farem ara és parlar de l'actualitat del nostre municipi. Andrea, que falta cada cop menys. Quins nervis. On t'estàs? Estic aquí. Què tal? Et sento com... Hola, què tal? Jo crec que també els meus auriculars necessiten vacances. Sí? Doncs mira que avui estic enfòrica.
Avui estàs eufòric, explica'ns el per què, si es pot explicar. Festa major, Carles... Ah, va bé, vaig pensar que era una cosa més profunda. Doncs això vol dir que ens parlaràs de festa major, de ja només començar? No. Alguna cosa vinculada a festa major? Després. Demà. Primer començaré a parlar d'un tema que és molt interessant, que té a veure amb les dones del municipi, i després sí que parlaré de festa major, àmpliament, del pregó i de la passejada del centre d'estudis. I avui en parlarem també d'altres...
Sí, ho hem comentat en el sumari, sí, sí. Però bé, per anar fent boca d'aquestes, parlarem de dos actes que es faran aquest dijous i aquest divendres. Molt bé, doncs comencem amb una notícia important per les dones de Sant Just. Sí, és que s'ha acabat la primera fase de la miscel·lània de dones de Sant Just. És un treball inèdit en la història local sobre la vida de les dones del municipi en períodes històrics com la república, la dictadura o l'inici de la democràcia.
L'estàvem preparant des de l'Ajuntament, des del Consell Municipal de les Dones, el Centre d'Estudis Sant Justencs i més de 40 voluntaris i voluntàries. Ara, aquest mes de juliol, s'ha acabat la fase de gravació d'entrevistes a 50 dones majors de 65 anys que han nascut, viscut o treballat a Sant Just. I entre les entrevistades hi ha dones de diferents classes socials, orígens i professions. La darrera entrevistada ha estat Ana Bufill, arquitecte, compositora i veïna que va impulsar i dissenyar l'edifici Walden.
Va dissenyar ella? El va ajudar, va ajudar amb el disseny. Sempre se li havia atribuït a un altre personatge de la seva família, no, això? Altrament conegut com germà, no? Sí, sí, sí. Però són els dos, són els dos, els ideòlegs, els ideòlegs de... Sí. Em sembla que ella hi viu, no, encara, allà dins? Ella hi viu, al Welden, sí, sí, és viu allà.
La segona fase del projecte consisteix en la transcripció íntegra de les entrevistes. La tercera agruparà per temàtiques les vivències de cada dona, com ara vida laboral, familiar, educació o moviments migratoris. I a la quarta etapa els voluntaris redactaran els capítols que conformaran la publicació final. I a més la idea també és buscar micromecenatge per aconseguir una edició de qualitat i una major distribució. Aquesta miscel·lània de dones és un projecte que va començar l'any 2009, comptarà amb una desena de capítols,
I es preveu que vegi la llum l'any que ve. Un projecte molt interessant, inèdit, que no teníem aquí a Sant Just. Doncs aquest recull de la història de les dones al municipi. Doncs perfecte, una notícia que ens alegra de poder conèixer, perquè tot el que sigui tenir coneixement de la història del nostre municipi és engrandir l'estima per aquest municipi. Apa, ja ho he dit.
Altres notícies, ara sí, vinculades amb... He de posar la música de Festa Major? Encara no l'he posat. Ah, he posat-la? Entre avui i demà ja posaré. Quina, la de trinca? No, que tenim indicatius de la ràdio que fan... Ah, sí? Mira, això em vindria molt bé per l'informatiu. Doncs ja t'en posarem un... Ja veuràs, sí. És molt divertida. Sí, però em farà riure o alguna cosa així. Si em m'ha de fer riure l'informatiu, malament. Tu ets de riure fàcil, també. També, però a l'informatiu... Però a l'informatiu, amb una mica d'alegria, si parles de Festa Major, tampoc no passa res. Si no tirem de trinca, ja està. Això mateix. Clar que sí.
Doncs parlem del pregó, si et sembla. Parlem del pregó. És oficial que seran gentil i flor de neu els pregoners de la festa major de Sant Just, que ha començat dijous d'anar passat. Són dels gegants. Els gegants del municipi. Sí. Que fan en guany 25 anys. Els gegants, no els gegantes. Els gegants, això mateix. I per això són els convidats per fer el discurs inaugural de la festa gran de Sant Just. Com s'ho faran, si són de Cartró? Però parlen. Parlen? Són dos personatges que parlen, sí. Carai. Tenen veu, i segons la Montserrat Bell, tenen veu i vot. Ah.
De fet, ahir el Jaume Jalabert, que és el president de l'entitat, i la Montserrat Bell van venir a la penya del Morro i no van voler desvetllar de què tractarà el pregó, però sí que han avançat una mica alguns detalls. El pregó de festa major, com deia, és el tret de sortida oficial a la celebració. Es farà aquest dijous a les 8 del vespre a la plaça Verdaguer, tot i que durant tot el dia hi haurà més activitats a la plaça. I com deies, Gentil i Flor de Neu fan enguany 25 anys, però el cert és que l'entitat en té 33. Sí.
El constructor dels gegants va ser Manel Cacerres, des de la seva creació de Solsona. De Solsona, Solsonés. Ja no hi és entre nosaltres. Ja, vaja. I des de la seva creació, Gentil i Flor de Neu participen de totes les activitats que poden. Tant dins com fora del municipi, van a les escoles, van a trobar de gegantires fora d'aquí, participen de les festes de tardor. I bé, actualment l'entitat compta amb una 25ena...
De membres. Està ben dit, 25ena, oi? Sí. 25ena de socis i sòcies i els agradaria una renovació... Que m'has vist que posava amb la cara o algo? No, no, no, però m'ha sonat fatal. 25è, 25ena. Ho he escrit jo. Sí, és el femení de 25. Clar, i els agradaria, doncs, una renovació generacional, com passa d'altres entitats de Sant Just. De tota manera, que sapigueu que Gentil i Flor de Neu estaran dijous a les 8 del vespre a la plaça Verdaguer, als gegants de Sant Just, fent el pregó per donar el tret de sortida oficial...
A sis dies de festa major. Hi ha xupinasso, no? També m'han dit. Amb un xupinasso. Amb un xupinasso. Molt bé. Que no sé com serà el xupinasso, però... Suposo que farà soroll. En sèrio? Pujarà cap amunt. No serà silenciós. Bum! D'acord. Doncs pot estar molt bé, pot estar molt bé. Els gegants i després el xupinasso. Tu no jugaves a l'escola a fer petards sense fer soroll? No m'agraden els petards a mi. No, no, fer petards però... No m'agraden els sorolls que m'espanten. Que no feies res, home. Com, gesticulant?
gesticulant amb els braços i el cos, picaves amb les mans i llavors em sembla que picaves amb els d'aixòs, picaves amb els dits i xiulaves o alguna cosa i llavors feies veure que era un petard que pujava cap amunt. Anda. Sí, era una cosa rara. No sé si era una cançó o era un joc, però jo li fotia candela amb això. Curiós. Sí, sí. Doncs bé, tenim dues notícies. Una dedicada a les dones de Sant Jus, amb una notícia que has destacat. També hem parlat d'un dels actes importants del primer dia de Festa Major, que és demà passat, que és el pregó. Què ens queda?
La passejada del centre d'estudis? Sí, anirem parlant també al llarg d'aquests dies de moltes activitats, però és que si no, no acabaríem, si parlem de totes. Ens centrem en la del centre d'estudis Sant Justencs, que és una de les activitats de festa major que més gent plega, és una de les més seguides, amb més de 130-150 persones que poden arribar a acompanyar la comitiva. Es farà divendres al vespre i aquesta passejada d'enguany la dedican a Salvador Espriu en l'any del seu centenari.
Consistirà en que una dotzena de Sant Justens i Sant Justenques llegiran poemes i textos de l'autor arreu del poble i el punt de trobada serà divendres al Parc del Parador a les 8 del vespre. El recorregut passarà pel carrer Tudona, pel Centre Cívic Salvador Espriu, per l'Avinguda Indústria, al carrer Carles Mercader i s'acabarà a Can Ginestar i la idea és anar llegint poemes i textos d'Espriu per tots aquests punts de Sant Just. S'acabarà, com dèiem, als jardins de Can Ginestar on es farà un passi de fotos i un vídeo de l'agrupació fotogràfica sobre Espriu
i un pica-pica pels assistents. Si voleu assistir-hi, que es pegueu. Tenim controlades dues manifestacions importants aquell dia a Sant Just, a la mateixa hora. Una que es mobilitza per un tema que no té res a veure al literari, que és el gastronòmic, per fer-ho fi, i l'altra és el literari. O sigui, hi ha dos grups de gent ben diferenciada que es van movent pel poble pràcticament a la mateixa hora. Curiós i divertit. Està molt bé.
Podríeu intentar combinar les dues activitats, però... És complicat, eh? És complicat perquè he sentit jo... No és impossible, tampoc. Sí que és impossible. Per què? Home, si et fots un parell de cervesa, després has de llegir Salvador Espriu... Però no l'has de llegir tu, tu pots seguir la comitiva. Ja estic pensant, per exemple, en el regidor Bassacanyes, que combina la joventut per poder fer una cosa...
I després també combina, perquè l'han convidat i ha de llegir algun text, que jo sàpiga. Però ara imagina't-ho fent el primer recorregut, amb dos tapetes a correcuita i dues cerveses així, que durant menys de 10 minuts, ja vas una mica entonadet per anar a llegir alguna lectura de Salvador Espriu. Complicat.
Complicat. Però curiós. Sí, home, seria curiós. Fins i tot, els mòbils anirien locos gravant-los, clar. Ah, i el tuitejant i el comento. Doncs, sí, sí, tot això serà divendres. Si voleu veure, doncs, com es fa la gent que vol combinar les dues activitats, divendres a partir de les...
7, que comença al Quina Barra i a les 8 aquesta, a la passejada. Molt bé, i recordar que la ràdio estarà ben a sobre, ben al capdamunt d'aquesta festa major, informant-vos sobretot dijous i divendres de totes les activitats, matxacant-vos amb diferents butlletins, també amb petites flaixos musicals informant de les diferents activitats.
I després, durant el cap de setmana, la ràdio també participarà activament, físicament. O sigui, l'Andrea estarà amunt de baix, jo també, i algú més de la ràdio. El Jordi Domènec també, que també s'hi participa d'una manera important. El programa de la Penyalmorro també participarà. I com que la ràdio és blava el dia 5, el dilluns, que esperem molta gent, allà sí que la ràdio fa un desplegament important per poder estar i compartir aquest dia, aquesta festa dels blaus. No hi ha festa groga, perquè és un punt de trobada. Sí, de l'entitat. Altrem conegut de grocs.
Però sí que ja s'establava, aquesta sí que està més definida i, a més, no passa res. Molt bé, doncs, Andrea. És la bona, aquesta. Sí, sé que t'agrada aquest grup, però t'agrada una altra cançó i et posaré una de més antiga d'aquest grup. Ha quedat claríssim de qui estic parlant i de quina cançó és. Sí, tant. Molt bé.
De guantes. Molt bé, molt bé. Jo deia que encara quedaran aquí clavades mirant al terra.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs aquí tenies aquests 5 joves que es diuen The Wanted i ens portaven a un èxit que editaven l'any passat, el 2012, Chasing the Sun.
Encara no has tastat el menú especial celebracions del restaurant El Niu? Vine amb els teus familiars i amics a celebrar qualsevol esdeveniment amb els millors plats a un bon preu. Per 29 euros podràs degustar un primer plat a base de pica-pica i un segon escollir entre carn o peix, amb pa, postres, beguda i cafès. I el menú infantil per només 17 euros.
El Niu convidarà al menú a la persona protagonista de la celebració i l'obsequiarà amb un regal sorpresa de la casa. Informa't del nostre menú especial celebracions al web restaurantalniusantjust.com o al telèfon 93 473 40 58. Restaurant Al Niu. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol...
O la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Seguim amb vosaltres. Dos minuts i arribem al punt de dos quarts d'onze del matí. Deixem la informació local i la música per donar pas ara a tot el que és premsa que s'edita al nostre país.
Comencem sempre aquest repàs important i exhaustiu a la premsa, intentant fer una mica unificar les portades i buscar la notícia que surt a totes les portades dels diaris que tenim avui nosaltres, que és l'Ara, la Vanguardia, el Periòdico i el Punt no hi és. No hi és, tampoc. Molt bé. Hi ha algú a l'Ajuntament que s'ha abonat al Punt sense pagar quota. Sí. No, però el que... Avui...
No pot ser això, eh? Potser hi ha algun problema que no ens arriba. I era hora que l'Andrea s'enfadés. Home, ara sí que ja tremola. No vull dir això. És que pensàvem que potser podria ser algú de l'Ajuntament que li agrada molt el punt. El que passa és que avui ha recollit els diaris, estaven embolicats i era impossible que algú de l'Ajuntament els hagués agafat.
O sigui, han portat els diaris directament a l'Ajuntament embolicats i així me'ls he trobat i no hi havia el punt. Molt bé. Doncs llavors és un problema que el punt surt massa i no en tenen prou còpies i no ens ha arribat. O potser en el moment que ens ho han portat encara no havia arribat l'edició del punt. En definitiva, que avui tractarem tres diaris i aquests tres diaris tenen alguna notícia en comú? Sí. Passa per un nom propi. Molt bé, doncs canviem de tema. Papa Francesc.
És el papa francès, que ahir va fer una de les declaracions que han sobtat d'alguna manera i els diaris ho recullen en portada. El diari ara diu Qui soc jo per jutjar els gais? Canvi de rumba al Vaticà. Això diu el papa. El papa diu que l'Església no pot marginar homosexuals ni divorciats. I en fotografia de portada han triat un primer pla del papa. Ai, que poc que durarà aquest papa. Ai, que poquet que durarà aquest papa. Envellirà de cop.
De moment no ha dit això. A veure com s'ho agafen altres estaments de l'església. Sort que tots els que són així, que estan als estaments més alts de l'església, tenen poc pèl ja, perquè si no se l'estarien estirant el poc. En fi. A l'avantguarda llegim el papa. El mateix qui soc jo per criticar un gai. Francesc concebeix una inusual roda de premsa de més d'una hora en què respon a les preguntes més espinoses. Amb roda de premsa i tot? Has vist? Aquest home està trencant tots els esquemes, eh? Sí, diu...
Diu, des de l'època de Joan Pau II no recordava un gest d'obertura a la premsa com el que va protagonitzar ahir el papa Francesc. Sí, clar. Era d'alguna manera també el papa Joan Pau II més obert, en aquest sentit, que a Josep Ratzinger. Sí, el Ratzinger, sí. Diu... D'última hora ja, per dir una paraula o una altra, tardava 10 minuts. Clar, és que aquests papes ho aprofiten ara per fotre-li candela, perquè després entren en un procés de capa caiguda, com fem tots els mortals, encara que siguem papes o no ho siguem,
que clar, ja se'ls costa entendre, els missatges són molt liats, ells també s'atabalen perquè ja són gent molt gran. Està bé que aprofitin ara, que és aquell moment de joventut, entre els 75 i els 80 anys, que dius
Aquí és on encara estic despert per poder deixar anar alguna flama. Arriba al 70, aquest papa? No ho recordo. Jo crec que el ronda, eh? Sí, no? Bé, si rondar-lo és segur. Sí, home, aviam, per la... Clar, és que va de blanc i tampoc no sabem com vesteix, no? Clar, i per tant... Si ho veiéssim amb texans o amb pantalons de targal i americana, diríem, bueno, aquest home està ubicat aquí. Ara buscaré l'edat. Va, més fent-ho. Doncs concretament va dir, si una persona és gai i busca el senyor i té bona voluntat, qui soc jo per criticar-ho? És el que va dir, ho hem recollit als diaris avui, i de fet al periòdico
Amb un apartat més breu, diu el papa Francesc rebutja criticar els homosexuals, carrega contra el lobby guy del Vaticà. Lobby guy. Sembla un local nocturn. És la notícia comuna de tots els diaris a banda de la represa dels entrenaments del Barça, que també ho comentarem ara. Sí, clar, perquè aquella imatge que xoca i que pot fer tremolar més d'un dels contraris del Futbol Club Barcelona...
Doncs avui s'ha pogut veure com a mínim a la premsa, i es va poder veure a la televisió, però avui es veu a la premsa que són aquests dos paios que en saben tant de futbol, que és en Neymar i en Messi tots junts fent un entrenament, que dius, hosti, aquests dos per parar-los, la mare, els que són defenses, sobretot com jo, com a la meva època, dius, com parem això? Com uns ho farem per parar amb aquests dos? Perquè quan ens doni mal de cap un ens el donarà l'altre i és complicat, sí, sí. Mira, la vida. Sí, sí, és la vida, tu. Sí.
I és el que tenim avui a les portales. Ara ja comentarem el tema del Barça. Doncs perfecte. Segueixo buscant aquest home... Deixa'm baixar una miqueta més. Té 80... Ah, què, què? No, home, no. 80. El Ratzinger té 86. És que m'he escapat de papa, jo. Me n'he anat. Estic amb el Benet i és el Francesc. Doncs bé, anem a parlar d'altres... Ah, has buscat el Benet? Sí, m'he escapat. Molt bé. D'acord. Doncs... Què fem? Portales dels diaris. Més?
situada a Sant Just d'Esvern, Catalunya. No, anem a parlar dels digitals. Els digitals avui, en la seva edició, el 324.cat, en aquesta última hora, diu la inflació cau tres dècimes al juliol i se situa a l'1,8%. El descens es deu sobretot al preu de l'electricitat i dels medicaments que al mes de juliol van augmentar menys del que ho van fer al mateix mes de l'any passat. L'economia frena la seva caiguda al 0,1% en el segon trimestre de l'any.
L'altra notícia destacada que fa el 324.cat fa referència a aquests mundials de natació que s'estan celebrant a Barcelona i ens diuen rebenja i a semifinals. La selecció espanyola femenina de Waterpolo s'ha classificat per a les semifinals del Mundial de Barcelona. Les noies de Mickey Oca es van imposar als Estats Units per 9 a 6 i es van prendre la seva rebenja de l'última final olímpica a Pekín.
L'equip espanyol sempre va portar la iniciativa al marcador gràcies a l'encert de l'ulutina Jennifer Pareja, màxima notadora del partit, amb quatre gols, i ara s'enfrontarà a Mongria per un lloc a la gran final de Butter Polo Femení. Una gran fita.
D'altra banda, podem veure una imatge i a la llunyania una columna de fum. Diu, controlat l'incendi a Mirabet després de cremar 25 hectàrees. Un incendi que es va generar ahir a part del de Balleran a Catalunya i que sembla ser, a última hora hem pogut saber que una persona ha quedat ferida lleu a les cames i ha estat traslladada a l'Hospital de Mora d'Ebre i 18 dotacions terrestres continuen treballant en aquesta extinció. L'incendi de Balleran està en vies de ser completament ja controlat. Portem com...
jo et diria més de 36 hores parlant que hi ha 88 hectàrees cremades, o s'està cremant dins del mateix, o no evoluciona la informació, o és que els periodistes han marxat de Vallirana, perquè portem... No, és que portem 36 hores dient que està controlat i que està estabilitzat. Però tampoc no augmenta el tant percent d'actàrees cremades, no? Llavors, no sé com va. Jo, dir la veritat, o sigui, ja fa temps, fa dies, des del diumenge a la nit, que no veig fum sortir de l'horitzó de l'skyline que tenim nosaltres a Sant Jus, i és on està Vallirana. Però bé,
I després l'altra notícia que destaca al 324.cat diu Rajoy respondrà en el seu moment a la carta de Mas per pactar la consulta. Alguns propers a Rajoy diuen que entre el 2125 i el 2126 està prevista una compareixença del senyor Rajoy, estem parlant d'anys, per poder respondre aquesta carta que ha enviat Mas. I com que Mas veu que això pot tardar un o dos segles en ser respost,
ha demanat que aviam si aquest estiu es pot fer alguna reunió amb el senyor Rajoy en plan íntim i sense massa...
focus, ni càmeres, ni micròfons. Allò de dir, pactem un dia, quedem, pagues tu la mariscada o la pago jo i ens n'anem a la platja i fotem una xerradeta. Aviam com van les coses. Molt bé, doncs aquest és el 324.cat. Ara anem a l'ara.cat, aquest portal informatiu que també repassem cada matí. Diu, els medicaments i la llum fan baixar la inflació fins al 1,8%. Els preus disminueixen el mes de juliol un 0,5 respecte al mes de juny. L'altra notícia destacada del...
del portal ara.cat, és una crònica que fan Joan Faus i Miquel Jordà, que parlen de l'estat espanyol i el que està intentant fer amb el cabal de l'Ebre. Recordem que tot el que és la conca de l'Ebre no es veu afectada, però sí, en el moment que entra a Catalunya, la quantitat d'actòmetres es disminueix d'una manera important i els científics creuen i alerten que pot tenir efectes nocius pel riu, aquest cabal fixat.
Tot i que tampoc no ens hem d'espantar massa, perquè fixen ara un cabal, comencen les obres per fixar aquest cabal, comencen a fer els desmuntatges, arriben a les eleccions, entra a un altre partit i ho tira enrere. L'Arias Canyeta ja té una experiència important amb això, perquè no va començar el primer dia que va estar al govern per fer aquesta història, sinó que s'espera un parell d'anys, està a mitja legislatura, i ja quan estigui tot i s'hagin invertit els calés per poder fer això, arribarà un altre partit polític i dirà, ara no es fa.
I ens quedarem, com sempre. I anem jugant a això i a tirar els calés, que és el que més importa. Deixeu el riu que fots el que vulgui. I l'altra notícia destacada, que també és crònica amb l'Ara Premium. Tu saps què és l'Ara Premium? És allò que pots llegir els articles àmpliament si pagues.
Convergència i Unió i Esquerra s'obren ara a negociar uns nous pressupostos. El govern espera que Isenda atorgui demà un dèficit de, com a mínim, l'1,8%. Aquesta és l'altra notícia destacada, podríem dir, del diari Ara. El portal de l'Ara també parla d'incendis, com és normal, perquè tenim un parell aquí a Catalunya controlats. Sembla ser que el de Miraveig està controlat i el de Belleran està a punt d'estar-ho. O sigui que tenim una mica de tranquil·litat, tot i que encara els queda molta feina als bombers
per seguir remullant aquestes zones perquè no es pugui revifar. Aquestes són les dues portals digitals i les notícies que ens estan oferint en aquests moments. Molt bé. Doncs passem a la resta de punts de les portades dels diaris, si et sembla. A La Vanguardia ens diu el maquinista al·lega que es va confondre de túnel. Garzón va declarar al jutjat que creia que encara podia frenar i el jutge investiga el paper de l'altre conductor.
En aquest sentit també veiem en fotografia de portada la cerimònia que va tenir lloc ahir, la missa que va tenir lloc ahir a la catedral de Santiago amb els familiars i veiem els prínceps d'Astúries, la infant Helena i els presidents Rajoy i Núñez Feijó saludant i donant el condol als familiars de les víctimes de l'accident. És la fotografia i una de les notícies del dia a l'avantguàrdia. El periódico d'estiu, el tema principal és Boqueria amb Sabor,
Els agradats porxos del mercat barceloní afronten la seva reconversió per convertir-se en una ruta de degustació gastronòmica. I a les pàgines interiors del periòdico d'estiu trobem la del periòdico. Llegim un tema que es titula Mas preveu un gran ajust si el govern no cedeix. El president intenta de nou pressionar Montoro per aconseguir que el dèficit superi l'1,7% i la Generalitat decidirà la setmana que ve si presenta els pressupostos o els prorroga.
I per últim, el diari Ara, ara sí, en parlem d'esports, d'una banda de futbol, Messi Neymar, la parella somiada que Maco ja és realitat, i els veiem a ells en una fotografia, a l'entrenament d'ahir, i a natació, Mireia Belmonte, bronza en 200 estils. És el que tenim a les portades. I ara, si et sembla, passem a les contraportades.
Passem a les contraportades. I ens centrem en la història, primer, que ens acosta al diari Ara, entrevista que l'Arabonilla fa a Manel Girado, que és cuiner i periodista gastronòmic. Diu que saber gastronomia no és només anar a bons restaurants, sinó saber comprar al mercat. Aquest noi, que té 33 anys, amb només 7 anys li cridava l'atenció com els personatges dels dibuixos animats japonesos es menjaven els fireus amb bastonets.
Diu que això va fer que es comences a interessar per la cuina, ara és professor de cuina i periodista gastronòmic, i acaba de publicar quines coses més estranyes que mengem a Catalunya. Aquí revaloritza plats com el fetge de xai, la cua de vedella, i en general els menuts de bèsties diverses. Diu que abans s'aprofitava tot, és la base de la cuina de menuts, i en realitat de qualsevol cuina. La majoria de productes que considerem delicatessen són fruit de la necessitat, fa milers d'anys,
Quan es caçava una peça, ningú es plantejava que se'n menjava, s'aprofitava tot. Absolutament. Diu, a mesura que hem tingut més diners hem pogut triar i també hem tingut menys temps per cuinar. I és quan hem anat descartant coses que s'han acabat convertint en estranyes i ens hem quedat amb el més fàcil. Clar. I acabem amb un apunt que diu, diferències. El País Basc... La set. Fan fit les set diferències a la contraportada? No, només una. I m'ha agradat... Diferències. El País Basc... El País Basc és normal veure nois que es gasten diners per menjar bé
I aquí la majoria volen anar al Primavera Sound. És la petita diferència. Bé, també. Però tampoc no vol dir... Sí, hi ha de tot, saps? Més històries, si et sembla. Va, anem a La Vanguardia. A La Vanguardia. Javier López Menacho, cronista de la precarietat. Diu que té un màster en creació literària i un dia va decidir narrar el seu dia a dia com a Home Xocolatina, gran teatre de l'asfixia,
i malvivint amb altres feines precàries als 30 abrils. Jo Precario és un testimoni tragicòmic d'aquest avisma moral, és el llibre que publica Javier López Nenacho, i diu que vaig fracassant el desenvolupament d'una petita empresa de serveis educatius i animació en què vaig invertir els pocs diners que havia aconseguit estalviar al llarg de la vida. Diu que no em podia mantenir perquè el lloguer no espera. Així vaig començar amb aquestes feines precàries, malpagades i sense cap mena d'esperança de progressar. Un home xocolatina diu que cobra 7 euros l'hora,
La calor que es passa dins d'aquella espècie de vestit d'astronauta és impressionant i després hi ha les sabates gegants i l'Ernest per aguantar la baluerna, que pesa moltíssim. Per dins tot és fosc, has d'aprendre a filtrar la llum.
Al principi treballava 4 i 8 hores ininterrompudes, ningú no sabia què era allà dins, deshidrataves, hi havia qui es desmallava i tots abandonaven al cap de poques hores. Diu, fins que vaig aconseguir que ens donessin un descans de 10 minuts cada hora. I en aquell llibre, jo precario, Javier Rópez me n'haixo a explicar aquestes experiències en feines pratiques. Em imagino que són aquells homes que es posen aquelles disfresses tan grosses per promocionar algun producte i per fer publicitat. Poso que sí.
d'astronauta no és el que em perdia una mica tenen aquí cap tan gros que sembla que portis un cas tens una petita reixa que està a la boca jo no els havia vist mai he vist homes fent promocions i tot això però d'astronauta em perdia d'astronauta perquè va dins d'una carcassa així molt grossa no ho sé m'estic imaginant
Doncs és la història del Javier López Menacho a la contra de la Vanguardia. Molt rebé. I tenim una altra contra, que és la del periòdico. Sí, el periòdico d'estiu. D'estiu, perdó. Ens acosta avui a la història de Joan Martí i Judit Nadal, que, mentre cremen, Andraig i Ballirana lluiten per defensar el seu projecte a Pastura Bosch, una empresa per netejar els boscos de manera subsostenible.
Diu, vam llogar el ramat precisament per evitar incendis. Ell, Joan Martí, s'havia guanyat la vida com a paleta i una fàbrica de paper, i ella, la Judit, és doctora en geologia, se l'havien rifat durant el boom de la construcció. Ara la parella viu a Gauses, a Viluprio, a l'Alta Empordà, i diu que es van comprar un ramat i l'ofereixen de lloguer per evitar incendis forestals. Excepte en el temps de cria, les nostres cabres es poden alimentar exclusivament de plantes del sotabosc mediterrani,
Diu la Judit que ara mateix les tenim a Sant Esteve de Guialbas, al Pla de l'Estany, en un bosc de 25 hectàrees, delimitat per un tancat elèctric. Diu, mengen de forma natural i al mateix temps el netegen de malesa. Déu-n'hi-do. Bé, he estat investigant mentre tu feies les contraportades al tema de l'edat del papa, 76 anys. Bé.
76 és això? Sí, ja passa més dels 70. Clar, entre els 75 i els 80 pots dir fotre cullerada per dir els 80 quants anys? No, es conserva millor que el Ratzinger. Quants anys tenia el Ratzinger? 86. Ara en té 10 més i ha d'esvaria ja. I després pel tema home xocolatina, hombre chocolate, buscant imatges al Google només em surten uns pallos amb unes abdominals que fan enveja. En sèrio? Sí. Clar, com que les... Les tabletes, no? Les tabletes de l'estómago... Espera, que acabarem parlant. Estómago. Doncs, de l'estómago...
Què passa? És una barreja, eh? Sí, sí, està bé, està bé. Està bé, és per anar combinant idiomes. Va, anem a escoltar una cançó que tu encara no hi eres al món mundial, però que potser coneixes, que es diu My Kind of Lady. És una cançó que es va presentar en un... Bueno, com a mínim ja es va presentar aquí a Barcelona en un concert que jo hi vaig anar i va ser el meu primer concert de la meva vida...
d'un grup una mica important, que eren els Supertramp, que arribaven a Barcelona l'any 1983, amb una gira que es deia Famous Lost Words, i aquesta era una de les cançons My Kind of Lady. Gràcies, Andrea. No better love could I embrace No better heart no
We'll make it yours soon. In spite of those who say it's wrong,
Fins demà!
You know I'll love you every day When things go wrong we'll find a way I'm so glad I met you Much more than I can ever sing We're making plans and holding hands just like before We'll try again, we'll make our friends around the world
I've got a message for you today To tell you that you are my kind of lady
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Als 98.1 de la FM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. Ràdio d'Esverg. Ens agrades tant tu. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores, o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap joc amb foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Ràdio C7, 98.1. Sé diferent a tota l'altra gent, aprendre a resistir.
Fins que arribi l'últim dia jo saber dir que no. El camí més fàcil avança sense por. Ràpid que s'acaba el temps. La gent t'assenyala veure que vas vestit diferent. Et prens el dia tot rient i amb ben por que cosa estàs content. Dispara!
Aquesta melodia penso sempre en soc ara i no vull deixar de somiar que en un altre lloc vulgui sortir el sol demà. El sol brillarà per tots igual, brillarà per tots igual, però això només podrà ser demà. El sol brillarà per tots igual, brillarà per tots igual, però això només podrà ser demà.
I quan em dóna la gana, em dóna la gana, em poso a ballar I quan em dóna la gana, em dóna la gana, em poso a cridar I quan em dóna la gana, em dóna la gana, jo vull cantar Que el dia es faci molt i molt més llarg Ser diferent
Un dia jo, saber-li que no, que no, el camí més fàcil, abans de sense por, ràpid que s'acaben. I tu te'n rius de mi perquè sóc diferent, i jo m'enric de tu perquè ets com l'altra gent. I no vull deixar de somiar que en un altre lloc s'ha sortit el sol de mà.
El sol brillarà per tots igual.
Fins que arribi l'últim dia jo saber dir que no el camí més fàcil avança sense por ràpid que s'acaba el temps
Fins demà!
Seguim amb vosaltres, tan sols 6 minuts i arribem al punt horari de les 11 del matí, moment de la informació, i el que fem tot seguit és parlar de la previsió del temps, una previsió del temps que encara està enclastada amb aquest anticicló, amb aquesta tranquil·litat atmosfèrica que ens porta molta estabilitat. Diumenge a la nit vam tenir precipitacions, el dilluns vam respirar molt més bé perquè va entrar vent del nord darrere del front, que ens va afectar la matinada de diumenge a dilluns, i això va fer un dilluns molt més suportable, tot i que la temperatura pogués arribar als 29 graus,
La humitat era molt més baixa i la sensació de calor no era tan acusada. A poc a poc aquesta setmana el termòmetre es anirà enfilant i la humitat avui ja, com que no tenim aquesta influència de dents del nord, el que fa és fer acte de presència. Clar, avui ara tenim 26 graus, però no estem amb les humitats d'ahir, sinó que tenim unes humitats força més...
elevades, estem al 71%. Això provoca que, a medida que vagi pujant el termòmetre, la temperatura de xafogó en aquests moments sigui molt, però molt més destacada que no pas ahir. Ahir potser parlàvem de 28 graus a hores d'ara i en aquests moments superem tranquil·lament els 33 graus de xafogó. Així doncs que estem en una situació molt més enganxosa, molt més empipadora, però que anirà a més. En petits els i baixos, però la tendència és que vagi bastant més al llarg dels propers dies.
i és que avui tindrem aquests núvolets que tenim ara per fer bonic al matí, també els tindrem a la tarda, no hem d'esperar precipitacions, però les temperatures avui no s'enfilaran massa, o sigui que farà xafogó, farà calor, perquè és el que toca, però les temperatures es quedaran per sota dels 30 graus, que això ja també és notícia si ho comparem amb altres dies.
D'altra banda, el que hem de dir és que de cara a demà la tendència és que el cel sigui més clar, no hi hagi aquests núvolets de fer bonic que tenim ara en aquests moments, i això pugui provocar que demà es puguin enfilar una miqueta les temperatures. Potser són una mica més altes demà dimecres, així doncs que demà la sensació de xafavor seria una miqueta més acusada. I sembla, i tot indica, que a partir de dijous, i sobretot al cap de setmana, la tendència és a tenir molta més calor perquè les temperatures s'inflaran, pujaran, i podem arribar a valors...
que siguin propers als 31 o 32 graus. Això, amb una humitat elevada, pot proporcionar que els dies de festa major siguin molt càlids, molt calorosos, aquí al nostre país. Ho anirem seguint, però vaja, que la calor està assegurada de cara a finals d'aquesta setmana, que és quan comença la festa major. I can't tell where the journey will end.
Bona nit.
Fins demà!
Life's a game made for everyone And love is a prize
Bona nit.
I was lost I didn't know I was lost I didn't know I was lost I didn't know I was lost I didn't know I was lost
20 segons i arribem a les 11 en punt. Deixem ara una estona, donem pas a les notícies de la xarxa, després als serveis informatius d'aquesta casa i després tornem amb moltes més històries, entre d'altres l'entrevista a l'Alícia Casals de l'ANC de Sant Just per parlar-nos d'aquesta nit estelada dintre la Festa Major.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Maria Josep Guitart i David Collantes. El govern català estudia a aquesta hora l'avantprojecte de la llei de governs locals que blindarà Catalunya de la llei espanyola que divendres va aprovar el Consell de Ministres.
La mesura neix amb l'objectiu de delimitar les competències entre administracions per evitar duplicitats, reduir un miler de càrrecs remunerats i limitar els sous dels alcaldes. La reforma local pot suposar la desaparició del Consell Comarcal del Barcelonès i de part del del Baix Llobregat. La presidenta de la taula d'entitats del tercer sector social, Angel Guiteres, reclama al govern central que atengui la petició de la Generalitat en relació a l'objectiu de dèficit per fer front, diu, a les necessitats socials que hi ha a Catalunya.
Guiteres ho ha dit en declaracions a la xarxa. La inversió social, que a més també té efectes en cohesió i en creixement econòmic molt positius, són partides que no poden reduir-se més. Per tant, demà sabrem aquest límit de dèficit, però també demà passat, d'alguna manera, estarem molt pendents que hi hagi una prioritat en els temes socials que més necessiten en aquests moments que aquests pressupostos prioritzin les seves necessitats.
Demà reuneix el Consell de Política Fiscal i Financera que hauria de concretar l'objectiu de dèficit per aquest any. La inflació interanual ha caigut tres dècimes al juliol i s'ha situat en l'1,8%, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística. El descens es veu sobre tot el preu de l'electricitat i dels medicaments que al juliol van augmentar menys del que ho van fer al mateix període de l'any passat.
L'economia espanyola modera la recessió. El Producte Interior Brut ha caigut un 0,1% el segon trimestre de l'any. El primer trimestre la caiguda havia estat del 0,5%.
Les exportacions expliquen aquesta moderació. Un any després del gran incendi que va afectar l'Empordà, el turisme a la zona s'ha recuperat amb normalitat. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el president de l'Associació d'Empresaris d'Activitats d'Hostaleria de l'Empordà, Lluís Fernández, ha explicat que aquesta setmana s'arribarà a la plena ocupació. Aquest any, com que l'any, el mes de juliol, sempre hi ha fa anys que és un mes de mitja, no és una altra temporada, sinó que és una mitja temporada...
I ara esperem el dia sàptim que ve, que suposo que s'omplirà, s'haurà d'omplir tot, durant 15 dies, 20 dies o 25 dies.
Fernández ha valorat les campanyes que es van fer per donar una imatge de normalitat a la zona. Una investigació dels Mossos ha permès la detenció a Granada d'un presumpte assetjador sexual a través d'internet. El cas remunta a l'abril de l'any passat, quan un noi menor d'edat, acompanyat de la seva mare, va denunciar en una comissaria dels Mossos un cas d'assetjament. El detingut té 22 anys i viu a Granada. Els Mossos d'Esquadra han informat també avui de la detenció el passat 17 de juliol de dos nois de 13 i 14 anys
com a suposats autors d'una vintena de robatoris a l'interior de vehicles a l'estació de l'Avern, al municipi de Subirats, a l'Alpenedès. També haurien actuat a un aparcament públic de Cerdanyola del Vallès. Els dos menors havien fugat d'un centre de menors aquell mateix dia. Van passar a disposició de la Fiscalia de Menors i van tornar a ingressar al centre d'on s'havien escapolit.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El president de l'Espanyol, Joan Collet, ha anunciat fa uns minuts que el club blanquiblau descarta el fitxatge del brasiler del Fluminense, Samuel Rosa. Als Mundials de Natació de Barcelona destaquem que la selecció espanyola femenina de Waterpolo ja és a les semifinals de la competició després d'eliminar la vigent campiona dels Jocs Olímpics de Londres als Estats Units per 9 gols a 6. Ara les noies que entrenen Miqui Oca s'enfrontaran a les semifinals contra Hongria.
En natació, la badalonina Mireia Belmonte ja s'ha penjat la primera medalla, en aquest cas de bronze, a la prova dels 200 estils, amb un temps de 2'09'45. La nadadora catalana va establir la seva millor marca personal i un nou rècord d'Espanya en aquests 200 metres estils. Belmonte, que es va quedar a sis centèsimes d'aconseguir la medalla de plata, fa aquesta valoració.
Més que res no rendir-me, no? Perquè a vegades veus que estàs una miqueta d'endarrere i no saps com estàs i has de lluitar fins al final. Aquesta tarda la badalonina disputarà la final dels 1.500 metres lliures. Per tant, optarà a aconseguir la seva segona medalla en el dia d'avui. Aquesta hora comença ja la tercera jornada de les proves de natació en aquests Mundials de Barcelona que se celebren.
a la piscina de Sant Jordi. En bàsquet us destaquem que ja es coneix el sorteig de la Lliga Catalana Eva, el grup 1, Club Bàsquet Tarragona, Club Bàsquet Quart, Pardinia, Sant Foliuenc i Sant Nicolau de Sabadell. El grup 2, Coll Blanc de l'Hospitalet, Sabadell Bàsquet, Club Bàsquet de l'Hospitalet, Cornellà i Montgat. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Acaba la primera fase de la miscel·lània de dones de Sant Just. És un treball inèdit en la història local sobre la vida de les dones del municipi en períodes històrics com la República, la dictadura o l'inici de la democràcia. L'estan preparant des de l'Ajuntament, el Consell Municipal de les Dones, el Centre d'Estudis i més de 40 voluntaris i voluntàries. Aquest juliol s'ha acabat la fase de gravació d'entrevistes a 50 dones majors de 65 anys que han nascut, viscut o treballat
a Sant Just. Entre les entrevistades hi ha dones de diferents classes socials, orígens i professions. La segona fase del projecte consisteix en la transcripció íntegra de les entrevistes. La tercera agruparà per temàtiques les vivències de cada dona i a la quarta etapa els voluntaris redactaran els capítols que conformaran la publicació final. La miscel·lània de dones és un projecte que va començar l'any 2009, comptarà amb una desena de capítols i es preveu que vegi la llum l'any que ve.
Més qüestions? Una activitat que l'Associació de Veïns de Mas Lluí volia fer des de feia setmanes per reclamar l'arribada del vial era una pujada a la Penya del Moro. Finalment la faran demà dimecres i serà una excursió nocturna. La idea és anar-hi caminant des del local de l'entitat veïnal al carrer Rosa de Luxemburg, número 14 del Mas Lluí. És una activitat oberta a tothom i es recomana portar roba còmoda de muntanya i fanals, llanternes o frontals. La trobada serà demà a les 9 del vespre al local de l'Associació de Veïns del Mas Lluí.
I un apunt més, gentil i flor de neu seran els pregoners de la festa major de Sant Just, que comença dijous. Els gegants del municipi fan enguany 25 anys i per això són els convidats per fer el discurs inaugural de la festa gran de Sant Just. El pregó és el tret de sortida oficial a la celebració i es farà, com dèiem, dijous a les 8 del vespre a la plaça Verdaguer, tot i que durant tot el dia hi haurà més activitats a la plaça.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora. També al Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de la 1 i 5. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
It makes this dark planet come alive So when the lights flicker out tonight You gotta shine When the sun goes down and the lights burn out Then it's time for you to shine Brighter than a shooting star So shine no matter where you are
Fins demà!
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Ràdio 200, 98.1. Estan just per la independència, l'agrupació astronòmica, la CEAS i l'ATANEU s'uneixen per festa major.
i ho fan per fer una activitat a la Penya del Moro, que porta per nom Nita Estelada. A més, aquesta activitat inclourà una cadena humana, segurament més a petita escala que la que tindrem a Catalunya el proper 11 de setembre, però l'objectiu i la idea són els mateixos. I avui hem convidat a la ràdio Alicia Casals, que és la presidenta de la secció local de l'ANC de Sant Just per la Independència. Bon dia, Alicia. Hola, bon dia.
La nit estalada és una activitat que tenim aquí a Sant Jus per primera vegada. En què consistirà? Es farà aquest diumenge. Sí, consistirà en que ens trobarem a Can Ginestar, a dos quarts de vuit, aleshores ens portarem a les Cees fins a la penya del Moro, a la base, a la plana que hi ha abans, i allà berenarem, cantarem i esperem una mica que es faci fosc així en un ambient de festa.
I parlarem una mica també del que és l'objectiu, de la trobada aquesta dintre del context de la Festa Major i en una època molt especial pel nostre país en què motiva més que realment els que estem motivats per un canvi...
i creiem que és necessari, que és possible i que l'hem d'aconseguir entre l'esforç de tots, doncs hem d'actuar en la manera en què cada un puguem. Quan es faci fosc, pujarem a la penya i allà el grup astronòmic ens explicarà una mica tot com estan els estels i jugarem amb estels i estelada, que és una miqueta el que ens motivarà ja.
I aleshores sí que baixant, ja quan anem de tornada, farem una cadena des de la plana on comencem fins a baix, fins que s'acabi la gent. Esperem que sigui ben llarga. Esperem que sigui molt més curta que la que tindrem el dia 11 de setembre. Aquesta ha de ser un salt important com el que vam tenir l'any passat. I així acabarem una festa.
I per participar d'aquesta activitat s'han de fer inscripcions? No, tothom benvingut i com més serem, més maca serà la cadena i més maca serà l'activitat. I una mica és trobar-nos a tots i anar expressant el que molts tenim a dintre i esperem aquestes ocasions per poder dir al món que nosaltres volem un país propi.
perquè és una activitat que han organitzat conjuntament totes aquestes activitats, en just per independència, l'agrupació astronòmica d'Esvern, la CEAS i la Taneu, és una activitat que té un doble significat, podríem dir-ho així, la part de fer aquesta excursió i la part de fer una mica festa major i també la part d'explicar tot el que vol fer Catalunya, quines són les següents passes a partir d'ara.
Una d'aquestes activitats és aquesta cadena humana. A Catalunya ja s'han inscrit més de 150.000 persones, a Catalunya, que aniran des del nord fins al sud. Quina valoració en fan? Des de Sant Just per l'independència de tota aquesta gent que farà la cadena humana i encara les que queden, perquè hi ha trossos que encara no s'han omplert del tot. Sí. De fet, una mica la motivació que ja també aquest dia 4 nosaltres fem aquí és que arreu de Catalunya s'estan fent aquests dies també cadenes
que té la doble missió, una mica entrenant-se, perquè fer una cadena és una cosa complexa. És un repte i és dir, aconseguim això i aconseguirem aquesta cadena i aconseguirem el que volem pretendre aconseguir després de fer la cadena. I en aquest cas farem aquesta petiteta.
Home, la valoració és positiva. Estem impacients perquè la volem veure tota plena. Evidentment, el fet que fem una cadena ben feta, completa, des dels dos punts extrems de nord i sur de Catalunya, és un acte d'un valor molt important. Penso que és important i crec que la gent és molt conscient d'aquesta expressió que donarem al món, que estem units i que volem fer-ho, que no és que tinguem un president que s'ha tornat boig, com molts volen fer creure,
i que s'està portant els catalans no sap on, sinó que és al revés, que és la gent que està al carrer i diu, govern, feu el pas que nosaltres volem i que ja estem en una situació insostenible. I es va omplint. Estem una mica impacients de dir que les persones verdes que encara no estan plenes les voldríem veure plenes. Som molt conscients que molta gent s'apunta sempre a l'últim moment.
Però, clar, jo també voldria fer una crida, que inclús m'he trobat amb gent que diu, ah, però no cal que t'apuntis, perquè si vas, doncs, clar, l'important és ser i tal. Però, clar, l'important és que sigui contínua... Que s'ompli tot. Que s'ompli tota, que no hi hagi llocs que hi hagi dos i tres files de cadena i altres llocs que quedi enforat. Clar, si de cara en fora dius, mira, no han sigut capaços de fer una cadena...
Doncs dónes un sí, per tant. I per tant, clar, és qüestió que si la gent es va apuntant, veurem on es necessita més i la gent que s'ha ofert, que és molta gent que diu volem que surti bé, anirem on sigui, doncs dient, doncs mira, falta que aneu allà o falta que aneu a tal altre lloc, no? I com creu que serà aquell dia? Com se l'imagina? Doncs un dia, bueno, per mi serà impressionant com l'any passat va ser, que va ser tot un dia d'unes vivències, de viure al carrer des del dematí ja, no va ser la manifestació, va ser tot el dia...
I en aquest cas, evidentment, jo penso que serà igual o més, perquè ja estem tots molt més... Potser no serà tant l'efecte sorpresa que l'any passat tothom, què passarà? Hi anirà? No hi anirà? Aquest any ja veiem que serà gran. Però, clar, ja estem tots molt més animats, molt més embalats.
el repte i la visibilitat és diferent el d'una manifestació que el d'una cadena i per tant es avançarà un dia festiu i així és com una mica des de l'ANC ens han encomanat a cada una de les territorials de dir feu això que sigui un acte festiu i entenem que la gent no ve a fer la cadena i després ens n'anirem corrent sinó que vols participar i
I viure l'expressió, el sentiment que sents en aquests moments, doncs també farem una mica de festa. I a totes les zones es pretén fer una mica de festa. Alguns faran un diner abans, els altres faran unes sardanes després. I a tot arreu de Catalunya hi haurà activitats al voltant de la cadena. Una mica de país també, no? Exactament. Aquest és l'objectiu. Doncs aquest diumenge es farà la nit estel·lada a la Penya del Moro.
Tothom pot assistir-hi. A quina hora s'ha quedat? Hem quedat dos quarts de vuit a Can Ginestar i d'allà pujarem cap amunt. D'acord, esbrenarà allà i veureu una mica els estels, parlareu del futur del país. I esperem que aquell dia, el dia 11 de setembre, ja no només aquest diumenge, sinó el dia 11 de setembre, sigui un dia històric per Catalunya, com tan bé ho va ser. Ho serà, ho serà.
Com també ho va ser el dia 29 de juny passat, ara ja ha fet un mes, el concert per la independència que es va fer al Camp Nou i aprofitem que estem començant amb l'Alícia Casals per parlar-ne perquè vostè va pujar a l'escenari per parlar al final de l'acte. Com va viure aquell moment? Com va veure el Camp Nou?
Bé, jo tenia claríssim que anava al concert, que era un acte molt important, i a part viure des d'allà era important, i quan m'han convidat a assistir em va agradar molt en els dos sentits. Primer, perquè personalment és un privilegi poder participar, no ja senti, sinó fer una petita, perquè va ser molt petiteta, lectura, però és un membre actiu d'aquesta activitat, i per tant un gran honor i una gran satisfacció poder-hi ser.
i com a coordinadora de Sant Just encantada que una mica de Sant Just estigués allà representant el sentiment de molts de nosaltres. I pel que fa al tema de la consulta, aquesta consulta que a veure si celebra l'any que ve, el 2014, com la veu? Creu que serà possible?
Com està veient tota la situació política a Catalunya i a Espanya també? Home, s'ha fet un estudi i de fet és possible. Els esdeveniments que vagin passant és una mica ara un joc d'escacs de veure qui juga a una peça i qui juga a l'altra. Nosaltres crec que els catalans estem fent uns passos molt ben fets. Acabarem amb consulta o sense consulta.
però els passos s'aniran fent. De fet, vies n'hi ha. L'estudi que ja es va entregar al Consell Assessor la setmana passada,
Posava diferents viabilitats. Aquesta carta que el president Mas ha enviat al president Rajoy li ve a dir és possible, si no la fem és perquè vosaltres no voleu, amb el qual és una manifestació al món de dir nosaltres ho anem fent tot, anem demanant, anem seguint tots els processos legals i Espanya només sap dir no, no, no, no. I en molts casos s'està simulant una mica, aquí no passa res i fins que el dia que s'ho trobin. Això mateix.
Doncs de tot plegat se'n parlarà, m'imagino, segurament, vaja, aquest diumenge, a la nit estelada, aquest acte que organitzen des de Sant Jeus per l'independència, a l'Europació Astronòmica, a les CES i l'Ateneu. Recordeu que dos quarts de vuit del vespre s'ha quedat a Can Ginestar per pujar a la penya del Moro, allà a fer un berenar, parlar del país i també a la baixada simulacre de cadena humana, podríem dir-ho així, amb totes les persones que hi vagin, doncs faran aquesta cadena, aquesta avançada del que serà la via catalana del proper 11 de setembre.
arreu del país i avui hem convidat just a l'estiu l'Alícia Casals, que és la presidenta de la secció local de l'ANC per parlar de tot plegat. Moltes gràcies, Alícia, per ser avui amb nosaltres. Moltes gràcies a vosaltres i Sant Just, convidats el diumenge que ve i esperem que siguem molts i que anem preparant el camí cap a l'11 de setembre. Així ho farem. Gràcies, Alícia, que vagi bé. Adéu.
Fins demà!
But you only need the light when it's burning low
Fins demà!
Staring at the ceiling in the dark Same old empty feeling in your heart Cause love comes slow and it goes so fast Well you see it when you fall asleep But never to touch and never to keep caught You loved it too much and you dive too deep Well you only need the light when it's burning low
Oh, oh, oh, oh, oh.
Don't you let her go When you let her go Cause you only need the light when it's burning low Only miss the sun when it starts to snow Only know you love her when you let her go
Fins demà! Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Ràdio Castell, 48.1 Ràdio Castell, 48.1 Ràdio Castell, 48.1
I aquesta hora és moment de parlar de cuina amb la Carme Amador, com cada dia. Molt bon dia, Carme. Hola, bon dia. Què tal? Hola, bon dia, Carme. Per parlar d'una recepta, alguns consells d'aquests per fer plats econòmics, fàcils, ràpids de fer, unes quantes indicacions. Què ens portaràs avui seguint aquests patrons? Avui farem un plat també, com sempre, fàcil i intentem que sigui econòmic.
Sí. Una broqueta de gambes amb salsitxes de Frankfurt, amb una salsitxeta. Molt bé. Que a vegades tenim un paquetet per casa i no sabem massa què fer. I això, bueno, facilíssim, això acompanyat amb una amanida, teniu un plat completíssim, eh? Agafem amb un bol i posem una llimona, tot el suc de la llimona,
els granets que hi ha dintre la llimona perquè això amarga moltíssim no passa mai que les sense voler l'arrossegat no és un detall de les tonteries aquestes agafem un bol un suc de una o dues llimones ja et dic no passa res vi blanc sec que tot això s'apurarà quan acabem el plat
oli d'oliva, que estigui bé, i una cullereta de pebre vermell. O pebre de cayena, però bé, tampoc fa falta que això amb un pebre vermell dolç... Sí, ja fa el fet, no? Fa el fred, eh? Llavors, agafem els pinxos aquests que tots tenim a casa. Tu no tens un paquet de pinxos d'aquests que els venen al súper? Si no el compres, no? Venen uns paquets que n'hi ha en 50. Aviam. Agafes i poses...
Hem comprat, bueno, que ens anem directament a comprar el Matèria Prima, que ara m'he quedat d'aquí amb l'amanida, amb la salsa. Agafem i ens anem al departament de congelats, perquè estem a dimarts, i aviam, encara el mercat no està d'això, i aquí es trata de fer un plat econòmic, les coses com siguin. Agafem unes gammes congelades, les deixem congelar en un moment, aviam, si tens molta pressa, amb microones on posa frost,
allà es descongela perfectament. Si no, l'ideal suposo que és fora de la nevera. Fora de la nevera els poses amb una miqueta d'aigua en la mateixa bossa, sense treure-les de la bossa que l'hagi hagis comprat, els poses una miqueta d'aigua i ja està. Llavors agafes el salgista de Frankfurt, que ja suposo que les teniu, i si no, les compreu. Passa res.
tallem a trossets així de dos dits, un trosset de salsitxa, una gamba, un trosset de salsitxa i feu una broqueta. Quan ja la tingueu feta, ho poseu tot en un plat pla i treu tot el suquet aquest que hem preparat per sobre i ho deixeu com mitja hora que reposi. Que ho absorbeixi bé, suposo, no? I ho passeu si teniu una planxa o una paella sense oli, aquestes paelles negres o aquestes de ceràmica, que no fa falta que sigui una... Home, si teniu una planxa, millor.
Vull dir, si és que la feu servir, perquè jo tinc una planxa que la vaig comprar, però ja està. No, és veritat, perquè és que, aviam, totes les coses que tenim a la cuina, quasi tot serveix per tot, o no? Sí, sí, segons com el feu servir pot ser una cosa o altra. Llavors, un paper amb bé amb aquesta salseta. Sí. On la planxa ben calenta, on la paella ben calenta, ben calenta, sense sol ni res, sac, sac.
Dues voltes, perquè les salsitxes de Frankfurt necessiten 5 minuts. I la gamba també és ràpid, no? I la gamba es fa enseguida perquè no es tracta que quedi sec. Exacte. O acompanyem la plata amb una muqueta, si teniu ganes de fer una miqueta de puré, i si no amb una bona amanida. Doncs mira, et carien tomàquets bons. I és atractiu a la vista aquest plat també, no? Ja està, ja teniu un plat facilíssim. Ens agrada. O sigui, una broqueta de gambes amb salsitxes. Molt bé, Carme, perfecte. Vinga, fins demà. Doncs gràcies i fins demà. Bon dia.
Doncs aquí teníem les Carmes, la Carme Amador i la Carme Verdó, i parlar-nos d'una recepta de cuina. Nosaltres seguim amb tu, superant ja aquest punt dels dos quarts de dotze del matí, a la sintonia del Just a l'Estiu. A la línia recta, bicicleta sense llum, un satèl·lit que comença on perdo el cap.
Un camí fet d'herba, els teus llavis són de vidre congelat. Vaig descalç i penso imatges cegues de les platges que només podria veure sota el dit. Deixa't de paraules ara, penja des d'un arbre aquesta llum de contra-hivern.
Només digues què penses jo.
Un dilluns perfecte, bicicleta sense mans, tinc un pas de zebra nou recent pintat. Molt gelat de ment a les finestres semblen de paper mullat. Tant soroll que falta l'aire, he perdut la bruixola i el nord que dec haver guardat per aquí.
Deixa't de paraules ara, pensa des d'un arbre aquesta llum de contra i vent. Més digues què penses tu.
Bona nit.
Doncs aquí tenies aquesta bonica cançó de la mà dels Blaumut, bicicletes.
Only now it's gone I can see the end See for what it was And start another day All the liberty you took The love that you abused The friends that you turned
Fins demà!
I hear nothing, see no need to apply I can smile now and turn away Come over here so you can see me walk away And celebrate the end of night The end of night Only takes one life
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Tomatis i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per anadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. La màquina del temps. I com sempre, amb aquesta sintonia ens traslladem en uns quants anys enrere. Per això saludem a l'Aliar Danui. Bon dia, Aliar. Bon dia, Carme.
I avui on anem? Avui anem aquí, a Catalunya. D'anys, d'anys volia dir. Sí, sí, però jo primer dic que anem aquí perquè, si n'hi fixes, fins ara... Sí, és veritat, hem anat molt enllà i molt a l'Amèrica, però aquest cop parlarem d'un invent de Catalunya. Doncs comencem aquesta setmana, anirem a l'any, ara sí. 1906.
per parlar de les pastilles formulades a base d'ingredients naturals que serveixen per allongerir la tos, aclarir la veu i refrescar la boca, i que es comercialitzen a les farmàcies espanyoles des de 1906. Avui parlem de les joanoles.
¡Oh, no! Me gusta Juanola, me gusta su sabor. Le gusta Juanola, me gusta su sabor. Nos gusta Juanola, nos gusta su sabor. Y con su nuevo envase es mucho mejor. Ahora Juanola en un envase más moderno con dosificador, pero... Tan Juanola como siempre. Pastillas Juanola, aclaran la voz y refrescan la boca. No entres que diuen al final de tot, de fet. Pastillas Juanola, aclaran la voz. Tan, tan, tan, como siempre. Con el mismo sabor de siempre, tal. Oye, que no perd, que pastillero no, pero...
capsa nova, però no perden l'essència. I no l'han perdut, de fet. No, no. Les pastilles de Joanora són inconfusibles per la seva forma de romba, sempre, el seu peculiar color negre i un sabor únic que prové de la combinació de la regalèsia amb el mantol i altres olis essencials.
Però situant-nos al context de l'època. Estem a inicis del segle XX, la revolució industrial és una realitat i és una època de molts canvis. El modernisme arquitectònic de la gran Barcelona industrial està en ple a Pugeu, les torres de la Sagrada Família comencen alçar-se...
I allà estan. Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafat i altres arquitectes de la ciutat aprofiten l'empenta de la revolució industrial i dels grans avanços tècnics. L'electricitat, la màquina del vapor, la producció en sèrie, el ferrocarril, el cinema... Tot això havia propiciat el desenvolupament d'una burguesia culta i emprenedora que serveix de context per comprendre millor la història de la Joanola. Però si parlem de la Joanola, hem de parlar del seu inventor, el farmacèutic Manuel Joanola Reixac.
En Manuel va cursar la carrera de farmàcia per continuar amb el negoci familiar, això que es feia tan abans. Va ser precisament amb la seva pròpia farmàcia on va desenvolupar la fórmula de les pastilles, creades pel calmar la tos.
La farmàcia estava ubicada al popular barri de Gràcia, que ara ja no hi és, aquella farmàcia. Oh, no es pot veure. No, no és allò d'aquí va inventar. Hi ha moltes d'aquestes centenàries, a vegades, així modernistes. Sí, però precisament aquesta, doncs no. I, com deia, en aquella època el preu de la caixa era de 6 grams. Bé, de fet, no hi havia caixa, ja parlarem d'això, no de capsa. Era de 6 grams i pesava 6 grams i valia 2,5 cèntims.
De passeta. De passeta, sí. El 1907, un any més tard, va vendre més de 100.000 unitats. Xifre que en 6 anys arribaria a les 236.000 capses. Molt. Sí, sí.
En el moment de la seva aparició, però, les pastilles no es venien com hi ha llit, en capses, sinó a granel, en un sobre de paper. Sovint els clients anaven a buscar-les en un recipient o un bol. Allò, bueno, jo prefereixo que m'ho posis aquí. Però moltes vegades s'oblidaven, s'oblidaven el recipient i llavors va sorgir la necessitat de fer les capses per envasar les joanoles.
La formulació de les pastilles, com hem dit a l'anunci, no s'ha modificat durant tot aquest temps. Està format per regalèsia, mentola, eucaliptus i altres olis essencials, tots ells ingredients naturals sempre. Per tant, parlem ara de la joanola en si? Sí, joanola. Una marca de tradició familiar que no ha necessitat renunciar a la seva essència per integrar-se en el grup farmacèutic Angelim.
És un producte que va néixer en una farmàcia i que avui es troba sempre visible i accessible a totes les farmàcies de la geografia espanyola. No trobaràs mai que hi falti. El 1908, quan trobem doncs, en Manuel Joanola va aconseguir una sèrie d'acords per projectar imatges fixes de les seves pastilles balsàmiques i les seves aplicacions a les populars sessions cinematogràfiques. Podríem dir doncs que, en certa manera, en Joanola...
es va convertir en un dels pioners del cinema publicitari d'Espanya. Clar, clar. Perquè ja va ser el primer que va dir, a les produccions de cinema podria aparèixer el nom de la Joan Ola i una mica allò... Visionària, eh? Sí, sí, publicitat. Uns anys més tard va començar fins i tot la producció massiva de cartells i follets il·lustratius que contribuirien decisivament al desenvolupament del seu negoci. No es va quedar només amb la seva farmàcia, sinó que va voler estendre l'imperi de la Joan Ola a tot arreu.
El 1912, sis anys més tard, ja com a laboratori farmacèutic, les pastilles joanoles van registrar com a especialitat farmacèutica. El procés de fabricació era totalment artesanal. Al laboratori s'hi van crear moltes altres fórmules, per exemple, dientífrics, plumades, elixirs o tònics, però cap va obtenir l'èxit i la perdurabilitat de la joanola.
I tot plegat també perquè era molt garantia de fiabilitat, no? Sí, totalment. És el que l'ajudava a tirar endavant. Sí, ell sabia que qui provava les pastilles acabava de convertir-se en un fidel consumidor. Per aquest motiu es va dedicar a enviar mostres en un sobre a qui més les podia necessitar, doncs ja siguin cantants, dependents, locutors... En Manuel Joanola ràpidament va aconseguir que la resta de farmàcies de Barcelona i altres ciutats li demanessin de vendre el seu producte.
Així doncs, les pastilles es venien pràcticament soles, només amb el boca a orella, i qui les provava s'hi aficionava per sempre.
Jo Manel Serrat com sentit de fons o Nico Reix, Lloy Valdran, Iñaki Gabilondo, deies locutors també Set de Gibarnau, tots aquests noms són només algun dels molts seguidors de Joan Ola. Molt bé, sí, sí. Cantants, locutors, periodistes, hi ha molta gent aficionada a la Joan Ola. Ella, com us ho podré dir? Grabació domèstica.
Era tot el meu món llavors, quan en la llar cremava... Tornem, però, als anys 30, en Joan Venecerrat encara no cantava. Les pastilles ja es distribuïen a tot Espanya, tot i que durant la Guerra Civil, o d'amor...
Durant la Guerra Civil va haver-hi un intent de tancament que va mobilitzar tot el barri, però el petit laboratori es va veure obligat a tancar durant uns mesos. Van ser temps difícils per a tots, però les pastilles no van deixar de vendres, malgrat es tanqués el laboratori. Durant aquells anys, la capsa petita era d'alumini gris. Passada la guerra, la dificultat per trobar materials adequats va obligar que la capsa de les pastilles arribés a ser de suro
o fins i tot paper premsat. Ah, sí? Sí, sí. Que poguessin sortir, no?, malgrat... Com fos. Exacte. L'envas fos més precari, no? Cotranga, sí. Directament. El fil del fundador, del Manuel Joanola, inicia més tard la producció industrial.
El procés començava a industrialitzar-se, tot i que això no va implicar que es perdés la inconfusible fórmula. De fet, la industrialització era passar a tallar el producte amb tisores a utilitzar laminadores talladores. Tot i això, molts processos es continuaven fent a mà.
Als anys 50, avancem una miqueta, es va crear la primera xarxa de representants per tot Espanya i ja va començar a sortir l'emblema aquest de Contra la tos, aclaren la vot i refrescen la boca, les pastilles joanoles. Una frase publicitària que ja s'utilitzava als anys 30 però que va veure's als anys 50 a cartells, ràdio, publicitat de cabines telefòniques...
Diguem que la inversió publicitària dels laboratoris Joan Ola va ser reduïda però molt efectiva. No tenien gran pressupost per fer-ho, però sabien on col·locar-se. A partir dels anys 70, les caixes petit van adoptar diversos colors, mentre que la gran sempre va ser de color verd fluorescent molt cridaner. La varietat de colors va despertar l'afició de col·leccionar caixes i són moltes les cartes que rebien al laboratori preguntant quants colors es podien reunir i com ho podien fer. Molts aficionats.
Avancem molt, ara anem cap als anys 90, on la capsa va tornar a ser metàl·lica, però de color vermell, que és una mica el que nosaltres ja coneixem ara. Sí, sí. Metàl·lica eren aquelles hores, però després ja va arribar el plàstic i ja es va quedar vermell, plàstic, ja per sempre. El 1996 van aparèixer els primers carmels balsàmics Joanola en forma rombòtica i que tenien vitamina C i sense sucre. Sí, també són bons aquests. Sí, a mi m'agraden més. Les Joanolas sí, tenen un gust molt fort.
Però bé, van obrir una mica el ventall de possibilitats i van començar a fer altres tipus de sabors, sempre per això, com ja he dit, amb els mateixos tipus d'ingredients. El 1998 Joan Ola va entrar en el grup farmacèutic Angelina Farma, com hem dit abans, i des d'aquell moment el grup va ser conscient que havia de recórrer a noves eines de màrqueting. Per tant, el 1999 va aparèixer el primer espot a la televisió.
Així va augmentar la seva imatge i visibilitat a les farmàcies. El merchandising, com veiem, és fonamental i la imatge s'ha revitalitzat any rere any. No és estrany veure a les farmàcies el seu propi stand amb els seus colors significatius, com que tens els halls, tens la joanola sempre.
Com ja hem dit, el producte va seguir creixent, es va diversificar amb novetats, tals com els xiclets, també. Això ja fa molt poc, però van començar a veure-hi també els xiclets. I bé, no deixa de ser una marca genuïna, autèntica, que es transmet de pares a fills. L'èxit es deu a diversos factors i variants. Per exemple, el manteniment de la formulació original, com ja he dit, el seu estatus de producte tradicional, molt arrelat a la nostra cultura...
i la vocació empresarial i emprenedora de la família Eugenola al llarg de diverses generacions, si no hagués estat per aquest home aquesta visió que tenia. Sí, sí, i això superant traves complicades, no?, hi ha moments en què potser sembla que no haurien de deixar-se de fabricar. I no, no, no ho va fer pas, doncs això, un encertar l'estratègia de comunicació i màrqueting al llarg de tota la vida de la marca. Amb tot això cal destacar que un dels grans encerts de la casa és no deixar de banda els valors que van inspirar els ja allunyants començaments.
I res, doncs, ho deixaríem aquí, només, doncs, com a anecdòtic, tenim l'espressió joanola que apareixen de forma espontània en programes de televisió, fins i tot hi ha el trivial, hi ha alguna pregunta on apareix la joanola, vull dir que forma part ja de la nostra cultura... Cultura general. Cultura general, d'aquí, sí. Fins i tot en articles de premsa, en llibres com La sombra del vent, del Carlos Ruizafón, o en pel·lícules com Luces i sombres del Jaime Camino. Són un producte social i, com a tal, doncs, estan a la ment de tots.
Doncs moltes gràcies, Alea. Avui ens has descobert quin és l'origen de les pastilles Joanola. Moltes gràcies i tornem a parlar la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Adéu.
I want to take you somewhere, you know I care But it's so cold and I don't know where I brought you taffodils and a pretty string But they won't flower like the last spring And I want to kiss you, make you feel all right
I'm just so tired to share my nights I wanna cry and I wanna love But all my tears have been used all On another love, another love All my tears have been used all On another love
Oh, my tears have been used all. Oh, my tears have been used all.
Bona nit.
Tros de cançó. Ell és Tom Odle i ens porta aquest Another Love, una de les històries, un dels projectes d'aquest 2013 que més agrada aquí, just a l'estiu. 4 minuts i mig i arribem al punt horari de les 12 del matí. Nosaltres seguim amb tu, amb consells publicitaris i amb una mica més de música que ens portarà aquest punt, el de les 12.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Ràdio 2798.1
Doncs arribem a aquest punt de les 12 amb Ina i Daddy Yankee i aquest More Than Friends. Tornem després de la informació de les 12. Molta més teca aquí el just a l'estiu. No hi falteu, que passem llista.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Maria Josep Guitart i David Collantes. Els bombers de la Generalitat donen per controlar l'incendi forestal de Vallirà en el Baix Llobregat. Tot i això, 10 dotacions terrestres continuen remullant tot el perímetre afectat pel foc, revisant que no hi hagi cap punt calent i refrescant el terreny. En total, i segons dades dels agents rurals, l'extensió cremada és de 80 hectàrees, bàsicament, de pi blanc i matoll. Aquest incendi cremava des de diumenge al vespre. D'altra banda, els bombers continuen remullant el perímetre de 25 hectàrees,
de l'incendi de Mirabet controlat des d'aquesta matinada. La Direcció General de Protecció Civil ha desactivat l'alerta del pla enfocat. El Consell Executiu del Govern debat avui l'avantprojecte de la llei de governs locals. La vicepresidenta, Joana Ortega, ja va anunciar que no aplicaria la reforma del món local aprovada pel govern central perquè és un projecte de llei de rang menor a l'Estatut. El text que té previst aprovar avui la Generalitat es basa en els principis d'estabilitat pressupostària i el respecte a l'autonomia local segons la vicepresidenta.
La reforma també pot suposar la desaparició del Consell Comarcal del Barcelonès i de part del Baix Llobregat. El comitè d'empresa de la planta d'Alstoma Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès Occidental, denuncia pressions a la direcció per acceptar una rebaixa salarial del 15%. A canvi, la planta ballesana s'encarregaria de la construcció del nou metro de Riat a l'Aràbia Saudita. Daniel García, representant de comissions obreres al comitè d'empresa, ha explicat a la xarxa de comunicació local que, a acceptar-ho, posa en perill la viabilitat de la fàbrica.
Estamos en la mesa de negociación, vamos a seguir negociando y veremos a ver qué pasa. Desde luego si la dirección al final apuesta por no apostar por Santa Perpetua o esto, pues hombre, ya nos conocen, saben que la respuesta nuestra será contundente y por supuesto que vamos a ir a por todas porque no vamos a permitir que en una situación tan injusta pongan riesgo nuestra planta. Els sindicats i l'empresa s'han de tornar a trobar el proper 28 d'agost.
Montse Mindan serà a partir de dissabte la nova alcaldessa de Roses després de la renúncia de Carles Paramó. Paramó ha anunciat les últimes hores que abandonen l'alcaldia després de 16 anys al capdavant del municipi. Ràdio Vilafant, Toni Guerrero, bon dia. Per Montse Mindan aquest nou càrrec al front de la casa de la Vila de Roses representa una nova etapa política en la seva vida que afronta amb molta il·lusió. Bé, doncs amb moltes ganes, amb molta il·lusió. No crec que em suposi sincerament un gran canvi, ja que
Com a primera tinent d'alcalde porto sobretot aquest darrer any assumint moltíssimes responsabilitats i compto amb tot el meu equip, que jo crec que és el més important. Per tant, bé, contenta i amb el respecte que em fa aquest càrrec per la responsabilitat que comporta. La il·lusió des del primer moment que vaig entrar ara fa 14 anys era de treballar pel poble i ajudar amb tot allò que pogués.
N'han passat 14 anys, ara estem en una altra situació, però la il·lusió i les ganes són les mateixes. El rellot es farà efectiu en un ple extraordinari el proper dissabte 3 de gons i el programa de govern amb el pacte amb el PP continuarà com ara. Carles Parmo, alcalde en funcions, continuarà com a regidor a l'Ajuntament de Roses.
Esports en xarxa
Bon dia, us parla Joan Barberà. Els Mundials de Natació de Barcelona, la padronina Mireia Belmonte opta aquesta tarda a aconseguir la seva segona medalla. Serà en la final dels 1.500 metres lliures. Belmonte, recordem, va guanyar ahir als 200 estils la medalla de bronça.
Un estímul bastant bo, perquè la primera prova que estic donant a final i el fa medallà és molt bona. Segueixen iguales expectatives i sobretot disfrutar del campionat i donar-ho tot en cada prova.
Aquesta tarda la barcelonina Marina García disputarà la final dels 100 metres Brassa i també les semifinals dels 200 lliures. En Waterpolo la selecció espanyola femenina jugarà contra Hongria en les semifinals després d'eliminar els Estats Units vigent campiona olímpica per 9 gols. A 6 la selecció masculina s'enfronta als quarts de final a Itàlia avui a 3 quarts de 10 de la nit.
En futbol, avui a Misturs per al Barça i per l'Espanyol al Barça amb la presència de Messi i Neymar a la llista de convocat jugar al camp de l'Eccia polonès a tres quarts de nou del vespre i l'Espanyol jugar a domicili contra el Constantina d'Algèria a dos quarts de dotze de la nit. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Buenos Aires. Per la independència, l'agrupació astronòmica d'Esvern, les CEAS i la Taneu s'uneixen per festa major en una activitat que barrejarà excursionisme, astronomia i autodeterminació. És la nit estelada, que comptarà amb un assaig de cadena humana. La nit estelada se celebrarà diumenge i el punt de trobada serà Can Ginestar a dos quarts de vuit del vespre. La idea és pujar fins a la base de la penya del Moro, berenar i parlar de l'actualitat i del futur del país i després a dalt del turó veure els estels.
A la baixada es farà aquest simulacre de la cadena humana que l'11 de setembre travessarà Catalunya de dalt a baix. L'objectiu de la nit estelada és participar de la festa major de Sant Just a través d'una activitat per tothom que ha de servir per parlar de la situació política de Catalunya i de l'estat i, a més, fer un assaig del que pot ser la via catalana de la Diada Nacional. Si voleu participar-hi, se sortirà a direcció a la Penya del Moro a dos quarts de vuit del vespre de diumenge des de Can Ginestar. Heu de portar berenar i roba còmode per pujar fins al turó, a més d'afrontar el sol llanternes.
Més qüestions. S'acaba la primera fase de la miscel·lània de dones de Sant Just. És un treball inèdit en la història local sobre la vida de les dones en períodes històrics com la República, la dictadura o l'inici de la democràcia. L'estan preparant des de l'Ajuntament, el Consell Municipal de les Dones, el Centre d'Estudis Sant Justencs i més de 40 voluntaris i voluntàries. Aquest juliol s'ha acabat la fase de gravació d'entrevistes a 50 dones majors de 65 anys que han nascut, viscut o treballat a Sant Just.
La miscel·lània de dones és un projecte que va començar l'any 2009, comptarà amb una desena de capítols i es preveu que vegi la llum l'any que ve. I un apunt més, el vial que connectarà el barri de Masllu i el nucli urbà de Sant Jou s'obrirà al setembre. Els propietaris dels solars, és a dir, la Junta de Compensació, han donat l'ordre d'acabar el vial als constructors. Era l'acció que faltava per tal de poder començar a enllestir aquesta via.
El vial estava pràcticament acabat des de feia setmanes, però la Junta de Compensació havia de donar l'ordre a l'empresa constructora perquè l'acabés i no ho feia. Ara, finalment, ho ha fet. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sánchez Notícies, edició migdia, a partir de la 1 i 5. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé. Molt bon dia.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Just a l'estim.
Bona nit.
Fins demà!
Make love. Don't fight.
Leave it all.
Make love. Don't fight. Let's tonight. You name it, she's done it. She's the reason that women run it. Bet this on a Grammy. Maybe now you're
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Doncs després d'escoltar la música de Pitbull i Jennifer López amb el Livirà, ara seguim amb vosaltres, amb Robi Tiki i els T.I. i Farrell Williams.
Blue Red Blinds.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
moment ara per la literatura com cada dimarts el Diego Marcos de la lliberia ressenya de Sant Just ens apropa
algunes de les novetats literàries que podem trobar. Avui comencem parlant, comencem saludant el Diego Marcos, bon dia, Diego. Hola, bon dia. I parlant d'una de les novel·les de les que més s'ha parlat els últims temps, que és 50 sombres de Grey. Sí, 50 sombres de Grey, que és la primera entrega, diguem, de les 50 sombres, que totes són 50 sombres, l'última és 50 sombres alliberades,
i la del mig no ho recordo ara, però això ho podem solucionar ràpidament perquè tenim aquí la xuleta, les 50 sombres més fosques. És aquesta que jo fins ara, sincerament, m'havia resistit una mica a portar-ho. El que passa és que he donat l'èxit de vendes que està tenint i l'acceptació, sobretot, més que sobretot, jo diria que quasi exclusivament a dins del públic femení,
m'ha forçat una mica a fullejar-lo, a veure de què anava, i portar-lo i parlar una mica d'ell. A veure, diguem que... L. James, que és l'autor, ha dividit tota la història en tres parts. Les 50 sombres de Grey, que és quan els personatges es coneixen...
A veure, entrem una mica en les 50. Aquí és on els personatges es coneixen. És una estudiant que ha de fer un treball sobre un personatge milionari, un empresari, una persona d'èxit i jove. Aquesta noia no havia tingut relacions...
conegudes, almenys, perquè hi ha moltes converses amb la seva mare i no hi ha cap noi, no ens has presentat cap noi encara, no, no hi ha ningú. Llavors estableix contacte amb l'altre personatge, amb el Christian Grey, que és l'altre personatge de les novel·les. A veure, els dos queden captivats, un de l'altre, no?
El que passa és que el Christian Grey aquest té uns costums sexuals, diguem, una mica, per dir-ho d'una manera, entre cometes, perillosos. Inicia l'Anna, que és el personatge femení, amb tota això, amb tota una sèrie d'experiències sexuals que podem qualificar d'alto voltatge. S'ha parlat molt a la premsa de
d'aquestes tres novel·les. Hi ha qui les ha calificat com a novel·les pornogràfiques amb argument, que normalment les obres pornogràfiques no acostumen a tenir arguments. Això ho qualifiquen com a novel·les pornogràfiques amb argument.
el fet real és que està tenint molt bona acceptació jo quan moltes vegades es parla això és literatura, no és literatura literatura per mi és tot allò que a alguna persona li pugui fer disfrutar de la lectura per tant sí que seria literatura sí, ho entraria després podem fer subdivisions de la literatura el que passa és que mai se sap per on una persona es pot enganxar a la lectura
i a més a més tot el que quan ho llegeixes sense que hagis de fer allò l'esforç que moltes vegades molta gent ha fet jo confesso que fa molt que no el faig que un llibre que es comença s'ha d'acabar jo considero que un llibre que es comença no té per què acabar-se perquè moltes vegades no ens interessa en absolut el que ens estan explicant i un escriptor no és cap superheroi
El que l'haguem de seguir en penitència, fins i tot de vegades arrossegant-nos per intentar acabar el llibre i entendre què és el que ens està dient. Si no ho entenem, bé perquè pensem que l'autor desbarra i està equivocat.
o perquè és un idiota, i això que ens està explicant són tonteries, doncs es deixa de banda i es passa a un altre. I tan tranquils, no? A vegades és un plaer també poder tancar un llibre a la meitat. Sí, sí, sí, sí. A veure, jo, sincerament, alguna vegada ho hem comentat, Carme, jo amb Murakami no he pogut.
Per ara jo no he pogut, em sembla que tu m'havies dit el mateix. Bé, un sí que m'ha llegit. M'ha llegit After Dark i... Sí, igual que jo. I Toquio Blus el vaig deixar a la meitat. Jo vaig llegir After Dark i vaig llegir amb un títol molt estrany, El País del Fin del Món i no sé què més.
Aquest sí que el vaig deixar a la meitat perquè era bastant bo. El vaig acabar, no ho recordo. En fi, i és això, i estem parlant de tot un Murakami, un senyor que fa dues setmanes encapçalava les llistes del Premi Nobel, que al final no li van concedir a ell. Llavors, tornem-nos a centrar en les 50 sombres de Grey. Si qui les agafa disfruta de la lectura...
benvingut sigui el llibre. Si està tenint l'acceptació que està tenint ara amb un cert suport publicitari però en un començament pràcticament sense suport publicitari perquè les editorials últimament no es gasten ni un euro en publicitat, a mi em sembla que és un èxit ben guanyat.
Doncs són aquestes 50 sombres de Grey, de L.G.L.L. James, ara sí. Aquest James que s'encolava. Això està editat per Grijal, Bon Castellà i Rosa dels Vents en català. En català també. Molt bé, doncs aquí ens n'anem cap a Les Jolles del Paraíso de Donna Leon, crec que alguna vegada ja n'hem parlat també aquí al programa. Sí, bueno, Donna Leon, que diuen que és la reina de la novel·la negra. I llavors, a veure...
Aquí Dona León abandona el seu personatge de tota la vida, el comissari Brunetti. I s'adintra una mica, crea un nou personatge que no sabem si tindrà continuïtat, si Brunetti s'ha jubilat definitivament i aquest nou personatge serà el protagonista de les seves futures novel·les, que és Caterina Pellegrini, que és una experta...
en òpera del barroc. Llavors, a veure, aquí hi ha una maniobra conjunta entre la dona de León i la Cecília Benini, la mezzo-soprano, al voltant d'un compositor del barroc del segle XVII, que és Agostino Stefani. Dona León ha escrit aquesta novel·la
basant-se una mica en una òpera d'Agostino Stefani, que es deia La Libertat Contenta. I a la vegada, la Benini ha tret un disc també d'aquest mateix autor. I estan fent, bueno, ja dins del llibre hi ha un còdic d'aquests moders que es fan servir, bueno, no moders, és un còdic alfanumèric,
que tu entres a internet, entres amb aquest codi alfanumèric, llavors t'adreça a la Cecília Bartoli, és la mezzo-soprano, t'adreça a l'obra de la missió, de la Cecília Bartoli. I allà hi ha tota una sèrie de documents visuals i auditius per complementar el llibre de les joyes del paraíso.
en català està editat per Edicions 62. Llavors, què ens trobem? A veure, que aquest Agostino Estefani va ser un personatge d'un cert pes, però tan diplomàtic, a part de com a músic, en la seva època. I en l'òpera que hem dit abans, La Libertat Contenta, es narra
un procés d'adulteri, de relacions de no recordo quina princesa amb un duc. Llavors aquest duc un bon dia apareix assassinat, apareix mort. Això en l'obra. Però és que això està basat en la realitat. I llavors tot el que ha ordit la dona León aquí és fins a quin punt Agostino Estefani
estava involucrat amb l'assassinat d'aquest duc. I això ens ho ha convertit en una novel·la negra. Llavors hi ha l'especialista aquesta, Catarina Pellegrini, experta en l'òpera del barroc, que és qui es dedica a investigar tot el que va passar al voltant de l'Agostino Estefani. Molt bé, doncs és aquesta novel·la negra de Les Coyes del Paraíso.
I acabem, ara sí, amb Arabès, que és un llibre d'aventures per nens, no? Sí. A veure, Arabès és un cavall. És un cavall fidel company d'una nena que es diu Eli. És una nena que no té pares, com molts protagonistes de novel·les juvenils, infantils o juvenils, com podia ser Harry Potter, per exemple. És veritat.
I llavors, ella és criada per una dona que arribava a un punt, doncs fa que entri, que aquesta nena entri al servei del cavallet Roc de Roca Negra. I, a veure, la Eli, junts amb el seu cavall arabès, amb el qual parla, i arabès també parla amb ella i s'entenen,
entren al servei d'aquest cavaller i es dediquen a obtenir aventures. També apareix un monjo especialista, expert en arts marcials. I entre aquests quatre personatges, recorda una mica el Quixot, el personatge, el cavaller roc de roca negra, corren les aventures i són els que
fan una mica, diguem, plantant cara al malvat de la novel·la, que és el príncep Llop de Torreforta. Val a dir, una coseta, un apunt final, que l'autor d'aquest llibre es diu Níster i és el mateix autor d'una saga que deu ser...
que és coneguda sobretot per les lectores al voltant de 8 anys, que és la Latina Superbruixa. Un personatge conegut, doncs, no? Sí, sí, la Latina Superbruixa és un d'aquests, com ara són el Jerónimo Stilton o tal, i la Latina Superbruixa deu de tenir com 10 anys o alguna cosa així, igual té 20 o 30 llibres publicats. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Molt bé, doncs amb aquest Aradesca acabem aquest repàs per llibres que fem cada dimarts amb el Ligó Marcos de la llibreria Resenya. Moltes gràcies, Diego, i fins la setmana que ve. Gràcies a tu. Adéu, bon dia. Adéu.
We're in love, let's be together Happy times or happy weather Mother says today's a special day So let's not fight homely
When you were at school, you were a honey The boys all loved you, you loved the money The boys would stare, you'd cross your legs And then you'd toss your hair Away Yes, you get mine Away
Fins demà!
Skeletons fall out of covers Curtains strong fall open to allow The light shows up the dust That plays around your face Away Yes, you can't cry Away
Yes, you can fly away Innocents and lies don't make a perfect match
Fins demà!
Well, I'll believe you now. But then I just don't know. I think I have to reconsider. Yeah, I know when she got married she looked fine in white and lacy.
Bona nit.
Fins demà!
Doncs després d'escoltar l'Espai de Literatura amb la llibreria Resenya i el Diego Marcos, escoltàvem els Bolshoi amb aquesta història que porta per títol Owey des del 1986. Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Akbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides.
Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigues.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà set euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
ens agrada estar amb tu moment ara per canviar de tema parlem ara d'astronomia i per això saludem a través de l'Skype l'Oriol Rigat membre del grup astronòmic d'Esvern molt bon dia Oriol, què tal? Hola, bon dia
Avui per parlar del Curiosity, que segurament la gent que hagi llegit el diari més o menys aquest estiu n'ha pogut sentir parlar bastant, que és aquest robot que ronda per Mart. Ja deu fer un mes, segurament. Sí, aquest diumenge va fer 40 dies, o sigui que ja tenim uns bons dies d'haver estat dintre Mart i bàsicament va ser que entre el dia 5 i 6, la nit dels 5 al 6,
és quan va arribar a Mart la sonda aquesta. En principi era el Mars Science Laboratory, que el van batejar com a Curiosity, i bàsicament és l'instrument o la sonda més grossa que s'ha enviat mai, en principi fora de la Terra, i en aquest cas estudia a Mart. Déu-n'hi-do. En principi hem estat uns quants anys, un parell d'anys. Sí, sí. Mira...
Les diferències bàsiques fins ara, anirem al gra, serà, primer, que és molt gran, perquè la gent es faci una idea, pesa 900 quilos a la Terra.
Un cop ha arribat a Marc ja seria com uns 350 quilos, però bueno, comparem-ho com si fos a la Terra, 900 quilos i de la mida d'un cotxe. Bàsicament és tan gran com un, diguem marques, és un Mini Cooper, perquè hi ha una fotografia que el comparaven, és a dir, van posar un Mini sota de l'escut protector que porta aquest cotxe,
aquesta sonda, i per tant, doncs, és bàsicament d'aquesta mida. Si algú pel carrer en veu un, doncs mi li vegi, que pensin que aquest cotxe és el que està rodant per sobre de mar. També què té?
Bàsicament, a part de ser molt gros, no va alimentat per penills solars. Això, bàsicament, és que porta uns... material nuclear que es va disgregant i això cria calor i d'aquesta calor pot anar escalfant...
Bé, crear energia, i d'aquesta energia poten escafar els instruments i tenir-los en funcionament. Això fa que no depenguem de les tormentes de sorra, de tota aquesta problemàtica que van tenint les naus que hi ha hagut fins ara, que bàsicament deixen de funcionar quan els penínsulars ja no generen prou energia. En aquest cas, tenim l'Opportunity, que tot just ara, bé, fa pocs dies...
ha fet els 35 quilòmetres recorreguts, que són molts quilòmetres, i porta més de 8 anys de superfície. Quan, aquí ve l'explicació que estava donant, la seva missió principal era de 3 mesos. Aviam, això de la missió principal és quan es munta o es programa una sonda, el que fem és dir, mira...
Els instruments han d'aguantar, passi el que passi, 3 mesos. I els diners que han gastat per aquesta missió s'han de poder justificar en 3 mesos. Si tenim sort i tenim bon temps i la sonda no cau en un forat i tot funciona perfectament, doncs mira, Curiosity porta 8 anys.
El problema també és que els pressupostos s'han d'allargar, perquè no és el mateix tenir personal controlant una sonda de mar durant 3 mesos que durant 8 anys. Però bé, tot sigui per la ciència i que en puguem treure molts coneixements. En aquest cas, com que tot això que hem explicat de l'energia i de les pagues solars no ho tenim, doncs tenim energia assegurada com a mínim per dos anys. I els funcionaments dels instruments, és a dir, els instruments no s'haurien d'espatllar abans de dos anys. De totes maneres...
Tenint el precedent de l'opportunity, esperem que duri com a mínim uns 10 anys. És una de les previsions que està corrent per aquí i, per tant, seria prou optimista pensar que tenim un cotxe a tot terreny a Mart pels propers 10 anys. I l'objectiu, en principi, és descobrir si hi ha hagut vida o si n'hi podria haver alguna cosa semblant, no?, aquesta opció de vida.
O sigui, aquests instruments es van enviar amb les sondes Viking i van fer els seus petits experiments que sempre han portat una mica de controvèrsia, si al final van fallar, si van encertar-ho. Ara s'han enviat una sèrie d'instruments. Han passat molts anys, han passat quasi 40 anys. Per tant, els instruments són molt més fiables, molt més bons i hauríem de poder-ho esbrinar. Bàsicament, hi ha un instrument...
que s'anomena SAM, Sample Analyst at Mars, és a dir, que analitza les mostres al mateix mar, bueno, així, per poder localitzar, bàsicament, molècules orgàniques, sobretot els aminoàcids. Aquests serien, doncs, els elements que haurien d'estar, no ben bé sobre la superfície, una mica per sota, i amb si ja els poden agafar, i que...
ens hauria de confirmar que realment hi ha hagut vida en algun moment o encara n'hi hauria. De totes maneres, dir que per la constitució del planeta és molt, molt difícil que hi hagi vida i molt difícil mantenir-la. Per exemple, un altre dels instruments, aquest instrument SAM és el més gros que hi ha, té una massa de 40 quilos i recordem que, per exemple, aquests rovers a l'Opportunity i a l'Espirit
aquests altres que hi havia anat, en total portaven 5 quilos d'instruments, és a dir, que superem bestialment la massa. En total en porta 75. Déu-n'hi-do. Realment, la sonda que em va portar més, com a quilos, era les Vikings, de fa 40 anys, que en portaven 90.
De totes maneres, aquests 40 anys ha fet que se puguin miniaturitzar molt els instruments i la precisió, i aquests 90 quilos d'instruments de la Viking eren molt rudimentaris comparats amb els que tenim ara. És a dir, és com si en aquella època portéssim quasi 200 quilos d'instruments. Realment tenim un cotxe preparat amb tot tipus de mecanismes per poder descobrir, en aquest cas, petites traces d'aminoàcids,
i, per tant, això confirmaria que en algun moment podria haver hagut vida a Mart. De totes maneres, també tenim instruments molt importants, com el Cheming, que és el Chemistic Mineralogy, que és que per primera vegada a Mart es podrà mirar minerals per difracció de ratxics. Això permetrà descobrir elements concrets de minerals. Fins ara, el que podríem descobrir eren...
elements que tenia la roca, és a dir, alguns dels elements que la composaven, però en aquest cas, en el moment que pugui fer aquesta difracció i també pot fer fluorescències, és a dir...
enganxarà quin tipus de mineral hi ha a la superfície i, per tant, començarem a tenir una visió més clara de tot el que forma la superfície, la geologia marciana. Fins ara teníem intuïcions, teníem més o menys quin tipus de roques podrien haver-hi o podrien estar formades, però en aquest cas l'enganxarem exactament. A part, té un làser...
que a distància vaporitza la roca i a partir d'una espectroscopia láser detecta també tots els minerals que comporta la roca. És a dir, no hem d'anar a excavar-la ni a illusionar-la, sinó que només amb un láser l'anem cremant i a partir d'aquesta vaporització descobrint quin tipus de minerals tenim. És a dir, portem una maquinària molt sofisticada que també permet que no ens entretenguem en excavant com altres missions hem pogut fer. Un altre molt important...
és el RAT, és un instrument que medirà la radiació que es rep a superfície marciana. Això és molt important, per si en un futur, diguéssim, jo diria proper, però serà llunyà, anéssim a la superfície de mar,
Com hauríem d'anar protegits? Perquè, aviam, això que sempre es diu, que aviam si hi ha o no hi ha vida. Mart és un planeta molt petit, quasi no té escuts com la nostra magnetosfera. És a dir, no podem impedir que tots els ratxos que vinguin del Sol o totes les radiacions còsmiques arribin al planeta. Nosaltres tenim aquest escut magnètic que les desvia cap als pols i això també ens protegeix. Per tant,
a Mart, i arriben tot tipus de radiació, hi haurà aquest instrument que els medirà, veurà fins a quin, bueno, amb una precisió, fins a, podria que...
tan grans com àtoms de ferro, que tampoc no saben com reacciona si arriben a l'home, i també, bàsicament, els ratjos gamma i els neutrons que venen del Sol. Tot això, com que nosaltres aquí a la Terra no ho tenim, podem viure. I aquest tipus de radiació són molt fortes i hauria de veure com hauríem d'anar protegits perquè no afectin massa els astronautes que puguin anar-hi. De totes maneres, recordar que l'atmosfera de Mart és molt tènua, molt tènua,
Per tant, quasi no té ozó. Per tant, la llum ultravioleta del sol ningú la para. I més o menys la gent ha de saber que la llum ultravioleta es fa per estel·liritzar els instruments, siguin mèdics o qualsevol altre, aigua... Doncs, en certa manera, la llum ultravioleta mata quasi tot tipus de vida que pugui haver-hi a la superfície. Per tant, és molt difícil que un dia n'hi hagi...
Però pot ser que en un estadi antic, quan hi havia més erupcions volcàniques, hi havia una atmosfera potser més forta o potser el cap magnètic encara estava en funcionament perquè el centre del planeta encara fos líquid, doncs podia haver-ne hagut i, per tant, intentarem descobrir-ho. De totes maneres, amb tots aquests instruments ens haurien d'aportar molts coneixements i entreure moltes incògnites, tot i que, com tot, i amb la ciència, com més...
Respostes tenim, més preguntes ens apareixen, però bueno. Sí, està bé. En el cas del Curiosity, suposo que potser el fet de la casualitat que s'hagi passat a l'agost, que s'ha anat parlant bastant i trobo que des de l'anar s'han sabut fer una campanya bastant ficada en el món actual. És a dir, el Curiosity té Twitter, fins i tot, i per tant va piolant el que va fent. També van reproduir una cançó en directe i una cançó més o menys comercial, per tant també
es va fer bastanta promoció, aquests detalls tontos o simpàtics que fan que pugui aparèixer en els grans mitjans una notícia important com és aquesta, que a part del dia en què va capellar, que és el dia més destacat, doncs potser es pot fer una mica de seguiment, que no passi tan desapercebut com passa a vegades.
És que, bueno, és que un dels inconvenients que té la ciència en general és que té poc màrqueting de divulgació. És a dir, sabem que hi ha científics que cobren pocs diners, diguem-ne, n'haurien de cobrar més, n'haurien d'investigar més. Amb alguns laboratoris que tenim, per exemple, aquí a Barcelona, allà al Mar, allà a la Tegona del Mar, que tenim prou científics i punters en els seus camps, però el problema que tenim és que la gent no sap què es fa ni què s'investiga, i per tant...
Aquí és on t'arriba, potser, diguem-ne, dintre la ignorància nostra de començar a dir i per què es gasten aquests diners si no serveixen per res. El problema és que no sabem per què serveixen. En el màrqueting, els americans són els reis. Per tant, el que no puguin anunciar ells ja no ho pot fer ningú. De totes maneres, amb els temps que corren, les retallades són a tot arreu. La NASA ha tingut retallades molt grans
En els seus camps d'investigació i les seves sondes han sigut anul·lades molts projectes i un bastant important és l'exploració a Mart. Hi havia tota una sèrie de sondes que havien de visitar a Mart en les properes dècades i moltes han sigut anul·lades.
el fet que aquesta missió sigui exitosa i sigui coneguda i la gent la pugui valorar és molt important per ells. Per tant, van posar-hi una mica de dramatisme. Per exemple, recordem els set minuts de terror. Què és això? No és res més que quan la sonda entra a l'atmosfera de Mart, per diverses raons...
La informació que tenim, una principal, és perquè estem prou separats de mar, com perquè trigui 13 minuts arribant-nos a qualsevol senyal que vingui de mar, doncs la reentrada trigava uns 8-7-8 minuts. Per tant, quan nosaltres rebéssim la primera informació, la sonda ja hauria d'haver aterrat. Per tant, durant aquests 7 minuts que tindríem la confirmació que arriba de Satya Stalvi, doncs per ells sí que va ser un autèntic terror, bàsicament per tots els científics que durant anys han estat
fabricant aquesta sonda i programant tots els experiments, que de cop i volta es quedi esfumat, quedi totalment desintegrada en superfície o hagi xocat al final amb la superfície.
Què tenim? Doncs que molts, en aquest cas, molts llocs de treball i molta investigació futura, sobretot, hi hauria una gran pèrdua. Per tant, seria per ells més un terror que no pas per nosaltres. I aquests set minuts que van estar esperant la senyal que havia arribat la sonda, doncs, la van dramatitzar més del compte. Van crear aquests suspens, no? Home, per ells segur que era real, per això també es veuen aquestes imatges d'alegria i d'eufòria, que un ho veu des de fora, dius, home, no n'hi ha per tant. Doncs, home, quan t'hi jugues la feina...
I les investigacions de molts anys, què menys que poder-ho celebrar amb tota l'eufòria possible. Està clar. Aviam, amb aquesta sonda també hi ha un petit experiment que s'ha fet a Espanya. Tenim el REMS. El REMS és el Rover Environment Monitoring Station. És bàsicament una estació meteorològica.
i, bueno, no sé, tu també em vas poder fer alguna entrevista, no? Sí, amb un dels que en principi, dels equips que hi havia participat, que era de la UPC, i llavors comentaven una mica com havia anat o la importància que podia tenir tant l'emissió o aquest paper, aquest sensor en l'emissió, que de fet, comentant que hi havia el perill, que en funció del que passés podia espatllar-se una petita part, va acabar passant, però com que suposo que
s'ho veien venir i van ser previsors i em van crear un doble perquè no passés res, per tant, doncs, diguem que van fer bé la seva feina, la part que ens queda més a prop, en aquest sentit.
Sí, clar, tot el que és exploració especial, com que no pot anar-hi ningú a arreglar-ho, sobretot, per exemple, en aquest cas, tot el que són satèl·lits, per exemple, un radar que portava quan estava baixant, perquè aquests set minuts de terror també eren justificats, era un aterratge d'un cotxe molt gros, amb un paracaigudes, després el feien baixar amb una grua, portava com uns contrapesos de tomster que s'anaven traient a diferents fases per poder...
modificar la trajectòria de la sonda, quan tenia la trajectòria balística, i tot això feia que fos molt perillós. En un d'aquests moments, quan ja estava aterrant, portava un radar, que dius, home, amb un radar que enfoqui cap al terra, si per poder veure-ho a l'alçada, però si falla, els errors que poden veure, i tot aquest primer guiatge que ha sigut automàtic, podria ser d'uns 50 metres cap amunt. És a dir, quan nosaltres ens pensevem que faltaria poc per arribar, paper,
Molt per arribar a terra, doncs, podíem tenir el terra als nostres nassos i malmetre l'emissió. Doncs portava un radar. Doncs aquest radar portava set sensors. En portava tres a 20 graus, dos a 50, perquè mai saps com s'inclina la sonda, i un vertical, vull dir...
Si algun em falla, el que no pots jugar-te-les, que per un petit fallo et quedi sense sonda. Per tant, home, no passar-nos, és a dir, el pressupost i els instruments no poden estar mil vegades duplicats, però sí suficientment com perquè un petit error entri dintre de les previsions i es pugui subsanar aquesta disfunció, o si no, que la sonda pugui continuar funcionant regularment. Per exemple, segurament, no ho sé exactament quina és la seqüència,
però hi ha una seqüència sempre de desactivar instruments. A partir dels anys, d'aquí 10 anys, falti energia, els instruments que més o menys hagin fet la seva funció o siguin menys importants es començaran a desconnectar. I per tant, sempre tenim els més importants, els anem guardant fins al final que en puguem treure més suc. Crec que també hi hauria un problema amb aquest instrument, però bàsicament també al principi va ser perquè com que estava en el braç robòtic, estava plegat,
no donava bona senyal. Un cop es va desplegar tot, tot està en bon funcionament i, per tant, esperem que pugui córrer molts quilòmetres, encara que sigui a poc a poc, perquè la velocitat és molt petiteta. No està pensat per anar a tota pastilla per la superfície de mar, sinó amb mica en mica anar descobrint el que troba davant seu. I que, a més a més, amb aquest nou sistema d'energia tinguem molts anys d'exploració marciana,
I no podem demanar més, perquè a part de les 17 càmeres que porten, més fotografies de més resolució ja gairebé no les podem veure. Vull dir, ja només ens falta enviar-hi una persona, però no sé si una persona pot fer fotografies durant 10 anys, no? Vull dir, jo soc més partidari d'enviar-hi robots. Doncs interessant aquesta tasca del Curiosity, ja n'anirem parlant també, suposo. Com que hi estarà temps, suposo que s'hi van sortint coses, ja ho podrem anar comentant en aquesta secció.
Abans d'acabar, volia preguntar-te també. No sé si, en principi, continueu o reprendreu aviat les sessions d'astronomia aquí a Sant Just. Sí, sí. Nosaltres ja tenim programat tot el que és aquest trimestre. Començarem octubre, novembre i desembre. Cau exactament allà amb què tenim. A l'octubre crec que és el dia 26, el divendres 26 d'octubre, a les 8 del vespre, farem observació de la Lluna ja des del mil·lenari. El novembre...
També el divendres 23, primer faríem una xerradeta, que encara el títol no ho sabem, però sempre serà molt interessant, o sigui que la gent vingui, sigui el tema que sigui. A les 7 farem una xerrada allà al mil·lenari i després a les 8 del vespre farem observació també de la Lluna. I al desembre ja ens passem cap al dia 21 de desembre, on la xerrada ha sigut anul·lada per...
perquè la sala ja estava ocupada allà al mil·lenari, però l'observació la farem. És a dir, que a partir de les 7 del vespre, sí, al desembre la farem. Segurament continuarem durant tot l'any intentant fer aquest tipus de...
Des d'aquí també hi ha posats a fer, ja aniré fent aquesta crida més sovint. Qui estigui interessat en observar, però a més a més tingui algun tipus de coneixement amb ordinadors, càmeres, també ens podria donar un cop de demà a posar a punt aquest observatori i poder-ne treure més profit. És a dir, tenim un gran telescopi, però voldríem fer-li fotografies i així amb...
amb CCDs i utilitzant alguns redocs informàtics. I, per tant, si algú està disposat a donar algun cop de mà, li agrairíem, o sigui que passi el dia de les observacions o contacti amb nosaltres i tirarem endavant l'exploració de l'espai, però des de Sant Just. Doncs queda dit, perfecte. Moltes gràcies, Oriol Rigat, membre de l'Europa Astronòmic d'Esvern. Tornem a parlar la setmana que ve de més qüestions vinculades amb el món dels astres. Que vagi bé, bon dia. Que vagi bé, adeu.
Doncs bé, amb l'espai de l'Oriol Rigat i la Carme Verdoy d'Astronomia, arribem al punt i final d'aquest programa d'avui, d'aquest just a l'estiu, que tot just li queden 25 segons per dir-vos que ahir ha estat amb nosaltres l'Alea Ardenuí, el Diego Marcos, l'Andrea Bueno, fent notícies, que ara hi tornarà. També hem tingut l'Alícia Casals avui per parlar d'aquesta nit estel·lada de la festa major, una festa major que cada dia tenim més a prop i que ens seguirem parlant al llarg dels propers dies.
Que vagi bé, ha estat un blest amb vosaltres. Demà tornem a partir de les 10, amb més just a l'estiu. Ara us deixem amb les notícies de la UNA. Apa, que vagi bé, ara sortirà aquella veueta d'aquella noia somrient que diu, és la UNA, ja ho veureu, ja ho veureu. És la UNA. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem. Maria Josep Guitart i David Collantes. Continua la reunió del Consell Executiu de la Generalitat que té previst aprovar l'avantprojecte de la llei de governs locals que blindarà Catalunya de la llei espanyola que divendres va aprovar el Consell de Ministres. De fet, l'alcalde de l'Escala, Estanis Puig, veu amb preocupació aquesta reforma aprovada a Madrid perquè considera que és un atac al municipalisme. Ràdio L'Escala, Berta Maspoc, bon dia. Bon dia. Segons el govern de Rajoy, aquesta llei ha d'evitar duplicitats i agilitar l'administració local.
Una voluntat que l'alcalde de l'Escala, Stanis Puig, elogia, però adverteix que darrere aquest canvi pot haver una altra intenció amagada.
com és la pèrdua de l'estat del benestar i la privatització dels serveis. Jo crec que aquesta llei neix amb una clara ideologia, podríem dir, molt liberal i de tretes. I en aquest sentit jo no hi estic gaire d'acord. Tot i reconeixent els aspectes, insisteixo, necessaris de regularitzar, d'ordenar tota l'administració local. Puig considera que la llei traurà competències als ajuntaments, especialment als petits, amb l'objectiu de recentralitzar el país i saltar-se la generalitat.
A tot això, però, l'alcalde de l'Escala reconeix que hi veu un aspecte positiu, la limitació de certes pràctiques i l'obligació que els consistoris publiquin el cos dels serveis en un exercici de transparència, una cosa que precisament l'Ajuntament de l'Escala ja fa des de fa uns mesos a través del web municipal.
El catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat, considera que el pla hidrològic de l'Ebre que el govern central vol aprovar aquesta setmana només respon a interessos polítics. Prat recorda que les qüestions científiques avalan que el cabal del riu sigui variable i no limitat a poc més de 3.000 hectòmetres cúbics anuals. A nivell tècnic i científic està molt clar, és a dir, no hi ha aigua per regar si vols mantenir el delta de l'Ebre.
I està claríssim. Ningú pot demostrar el contrari. El que han fet els de l'Ebre amb el Pla és una frau, és una frau científica. Han buscat la manera en què els hi sortís 3.000 intentant demostrar que científicament això no hi havia. I és mentida, és totalment falsejat. El que han fet ha sigut fer servir l'aigua com una eina política. Llavors això és una cosa que el país fa servir molt. L'aigua és una eina política per vots.
Els col·lectius ecologistes, però també la Generalitat i la Plataforma en Defensa de l'Ebre suposen els criteris inclosos en aquest pla. Des del territori continuen arribant mostres de rebuig a aquest pla de cabals. És el cas del ple d'ahir de l'Ajuntament d'Emposta, al Montsià. Ràdio Emposta, Manel Ramon. Bon dia.
El ple de l'Ajuntament, en posta en sessió ordinària del ple municipal, ha aprovat una moció conjunta de tots els grups municipals amb representació al ple de rebuig al pla hidrològic de la Conca de l'Ebre, és a dir, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit dels Socialistes i també Plataforma per Catalunya. Els acords de la moció conjunta contemplen rebutjar aquest pla hidrològic que no té en compte les necessitats i els interessos del territori, donar suport al govern de la Generalitat per a que aconsegueixi un acord amb el Ministeri d'Agricultura...
i donat el cas que es personi davant les institucions europees per aturar aquest pla. Pràcticament la meitat dels aturats catalans ja cobren només la renda mínima de 426 euros mensuals destinada a aquells que ja han esgotat la prestació. Ho denuncia el sindicat UGT, que reclama també que s'ha de tornar a invertir en polítiques actives i d'ocupació. Laura Palai és la secretària d'Estat de Benestar i Treball del Sindicat.
Tenim una gran part de la població del nostre país que s'està quedant fora de joc, que l'estem deixant absolutament al marge del nostre mercat de treball, que en aquests moments cobra 426 euros al mes la gent que encara té sort de poder cobrar el subsidiu o la renda activa d'inserció, que estem creant una forta fractura social i una forta exclusió econòmica de les persones del nostre país.
A Catalunya, 211.000 persones cobren la renda mínima en 48% del total de desocupats.
Bon dia, us parla Joan Barberà. La selecció espanyola s'ha quedat sense opcions a lluitar per les medalles de la Copa Intercontinental de Futbol 7 per a persones amb lesió cerebral en perdre contra Escòcia per 6 gols a 0. La cita, recordem, se celebra a Sant Cuat del Vallès, el Vallès Occidental. El combinat espanyol encara ha de jugar un partit en aquesta fase de grups contra la potent Holanda.
Els Mundials de Natació de Barcelona, la badalonina Mireia Belmonte opta aquesta tarda a aconseguir la seva segona medalla. Serà en la final dels 1.500 metres lliures. Ahir va guanyar el bronze als 200 estils. Aquesta tarda la barcelonina Marina García disputarà la final dels 100 metres brassa i les semifinals dels 200 lliures. La selecció espanyola masculina de Waterpolo s'enfronta a Itàlia avui a tres quarts de deu de la nit
amb partit de quarts de final i amb futbol avui amistosos pel Barça i l'Espanyol i també juga el Palamós Olot.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals.