Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 dinars a les 10. Comencem aquesta hora del Just a la Fusta d'avui, divendres 10 de maig. Començarem el programa, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia.
A través de les portades dels diaris molt centrades en la vaga d'educació que hi va haver i també, d'alguna manera o altra, en tota aquesta qüestió de la pau, que des d'ahir a la tarda ocupava també els jocs de paraules de les xarxes.
I parlem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius, perquè avui ens hem llevat amb un cel ben gris, a més a més també fa una estona plovia, per tant sabrem quin és el temps que ens espera a les properes hores i també de cara a demà dissabte i diumenge. A les 11.10 entrevistarem l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, per parlar d'actualitat Sant Justenca i a més a més també
Com que és divendres, farem economia, repassarem diferents factors de l'economia. Avui acabem amb aquest monogràfic que hem dedicat a l'IVA amb el Manel Ripoll. I a la tercera hora parlarem també d'una activitat que es fa demà a l'estudi Totoguri, d'un tipus de dansa. Parlarem amb la persona que impartirà aquest taller. Música
Farem la cuina amb la Carme Monadó i farem un repàs també a l'actualitat política de la setmana amb els Seves Alies. Tot això a partir d'ara mateix i, com sempre, acompanyant-vos amb bona música. Just a la fusta
I avui començarem amb el tema To Dubs de Dirty Projectors. Sonen així.
Fins demà!
For your love, better than wine For your colones, we need praise
Fins demà!
Please don't defend a silver lining Around the halo of what is already shining When all the planets are all lightning For an afternoon that's lightning
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Ara passen 12 minuts de les 10 i salutem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia. Per parlar de l'actualitat Sant Justenca, no, de les portades, encara no. Encara no, encara no. I fem... comencem parlant de l'IBI, de les subvencions. Comencem parlant d'economia. Ho comença molt malament i torneu a començar, em sembla. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Comencem parlant de les notícies de Sant Just i avui comencem parlant de l'IBI perquè avui s'obre, no?
Aquest període per demanar les subvencions per l'IBI del 2012. Sí, ho hem anat anunciant els darrers dies aquí a la ràdio, però vaja, avui comença oficialment sobre aquesta convocatòria per demanar subvencions per l'IBI de l'any passat. Unes subvencions a les quals es poden acollir famílies monoparentals, nombroses i persones soles de més de 62 anys. A més, també hi haurà bonificacions per famílies amb algun membre amb discapacitat.
És el primer cop que s'atorgan aquests ajuts aquí a Sant Just i es fa per pal·liar d'alguna manera situacions familiars complicades per la crisi econòmica. Com deies, la bonificació fa referència al d'IBI de l'any passat, per tant, és amb efectes retroactius. I la regidora d'Hisenda, Ana Torrell, explicava fa uns dies al Just a la Fusta en concret quines persones es poden acollir, quines famílies. Les subvencions s'hi poden acollir, les famílies numeroses que estiguin de lloguer,
les monoparentals que siguin propietàries o de lloguer i les persones de més de 62 anys que visquin soles i que siguin propietàries o de lloguer. Les condicions que han de complir són tenir una renda màxima, que hem considerat que és l'indicador de renda de suficiència. Doncs cal destacar també que per les persones de més de 62 anys la bonificació màxima serà del 50%, per les nombroses i monoparentals dels 60% i per les famílies amb algun membre amb discapacitat
el topall de la subvenció serà del 90%. Les sol·licituds per demanar aquesta subvenció de l'IBI de l'any passat s'han de presentar a l'Ajuntament des d'avui fins al dia 10 de juny. Teniu un mes exacte i les bases reguladores i la documentació les podeu consultar a la seu electrònica de l'Ajuntament, on podreu accedir-hi a través del web www.sanjos.cat.
Perfecte, doncs això d'una banda parlem però d'altres qüestions també vinculades amb el món de l'economia, unes trobades empresarials que es fan la setmana que ve, Sant Just. Sí, dimecres al matí en concret, la sala de plens acollirà una trobada empresarial que s'adreça a empresaris de la comarca del Barçol Llobregat. És una de les reunions que organitzen els ajuntaments amb el Consell Comarcal i que aquest cop té com a títol Com trobar el teu agent comercial a Europa, que és pràctic França i Alemanya.
Es farà de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 12 a la sala de sessions del consistori i s'ha de confirmar assistència enviant un correu a l'adreça promocióeconòmica arroba sanjus.cat o bé trucant al telèfon 93 475 63 36. I ja que estem parlant d'empresa també us recordem que a través del Consell Comarcal a Promoció Econòmica ha posat en marxa també una oferta formativa per a empreses
amb cursos gratuïts a diferents municipis de la comarca. Hi trobareu tota la informació i també els passos a seguir per fer les inscripcions al web empresa.elvasllobregat.cat. Doncs una bona notícia. I acabem parlant d'un tema que es fa avui a Sant Just, un tema internacional i educatiu. És l'English Day que es fa aquest matí al Casal de Joves. És la setena edició d'aquesta jornada
de la qual participen les escoles de Sant Just amb alumnes de 6è i primer d'ESO, bàsicament. Al llarg del matí a l'equipament es fan activitats i tallers amb l'objectiu que els joves parlin anglès entre ells, que practiquin la llengua i bé, tot plegat a base de tallers, de jocs, etcètera. I intentarem a veure si podem aquest matí també parlar amb algun responsable del casal de joves o de l'English Day a veure com està funcionant el dia. Perfecte, Andrea, doncs moltes gràcies i fins ara mateix. Fins ara.
De seguida repassem l'actualitat general del dia. Ho fem després d'escoltar Lady of a Certain Age de The Divine Comedy.
Sous-titrage ST' 501
Until the light of youth became obscured
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
And left you on your own and in the chains
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Until the light of youth became a steward And left you all alone and in the shade An English lady of a certain age
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gintònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema. Nits electrònica ara és bits.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
5 minuts i dos quarts d'onze, moment per l'actualitat. Salutem per això l'Andrea. Bueno, bon dia, Adanau, Andrea. Bon dia. I parlem del tema més destacat a les portades que passa per aquesta vaga d'educació que hi va haver ahir dijous. Això mateix, totes les portades en parlen, amb imatges i amb titulars molt destacats. El diari ara, per exemple, ens diu vaga l'ensenyament contra verd i les retallades. La comunitat educativa torna a sortir al carrer un any després i diu que l'aturada suma la defensa del català a la protesta pels ajustos.
I en fotografia de portada han triat una imatge de la plaça Sant Jaume plena de gent ahir durant la manifestació que va tenir lloc al migdia. El periódico ens diu que Rajoy cedeix i ajorna la polèmica a llei verd. Ens diu seguiment desigual de la vaga a l'escola. La Moncloa reclama al ministre d'Educació que suavitzi el tracte al català i altres aspectes. I desenes de milers de persones clamen al carrer contra la reforma educativa i les retallades.
A l'avantguàrdia, en portada, trobem una imatge de la manifestació al seu pas per Barcelona. El malestar a les aules esclata per les retallades i la llei verd, protestes multitudinàries a professors, pares i alumnes, tot i que la vaga va ser desigual. Els diaris coincideixen amb això. El ministre vol que la nova reforma educativa, la tercera en 12 anys, s'apliqui l'any que ve.
I per últim, al punt avui, veiem una imatge de la capçalera de la manifestació ahir a Barcelona i ens diu el titular, més vaga al carrer que a les aules. En referència, m'imagino, aquest seguiment, com dèiem, desigual, que va tenir la jornada de vaga ahir a les escoles. Doncs és el que tenim a les portades d'avui. Ens fixem ara en com actualitzen la informació els digitals i el 324.at ens explica que el govern espanyol
Ajorna Sinedier l'aprovació de la llei d'educació. També se'ns diu que hi ha retards de 30 minuts a l'R1 i l'R4 per una avaria. I després també se'ns parla de la resposta a l'Alapao, demanar l'empara internacional. És el que ha dit el president de la Diputació de Lleida, Joan Ranyer. Mas i Rajoy, d'altra banda, estaran junts a Barcelona en la primera trobada després de la suspensió i serà avui en el marc de la inauguració del Saló de l'Automòbil de Barcelona. L'última decisió
del Tribunal Constitucional, afegeix per tant un grau més d'atenció a aquesta trobada. Els presidents no se'ls veu junts en públic des del gener. L'Ara.cat també ens diu que el govern espanyol no premiarà les autonomies complidores, que de guindos versus Montoro, el rosari de devinències públiques de dos ministeris, se'ns fa una anàlisi d'aquests dos ministres, també se'ns parla d'aquesta trobada de Mas i Rajoy,
I després ens destaquen les declaracions d'Oriol Junqueras, del Matí de Catalunya Ràdio, que ha dit que el marc legal espanyol està dissenyat per no poder fer la consulta.
Passem ara a altres qüestions que tenim a les portades, Andrea. Què més ens expliquen? Doncs el punt avui també parla d'una de les notícies del dia d'ahir, aquest canvi de nom del català de la Franja per la Pau. Al punt avui insisteixen i diuen, es diu català, és el titular destacat, el PP canvia de nom el català de la Franja en un pas més de la seva obsessió contra la llengua i diu que les Corts d'Aragó consumen el despropòsit lingüístic amb els vots populars i del parc.
I en portada també ens avança en una crònica que fa David Marín que es titula Estir, parlem català. Al diari Ara també ens parlen d'altres qüestions relacionades amb la política catalana. El Tribunal Constitucional i la Democràcia Vigilada és un anàlisi que fan tres constitucionalistes detallant els efectes de la suspensió de l'aclaració de sobirania aprovada al Parlament de Catalunya.
A La Vanguardia llegim la història de Gonzalo, que és un nou prodigit de la cirurgia intrauterina. És un fetus de quatre mesos operat a l'úter per desobstruir la tràquia. És un èxit que han aconseguit des de l'equip de l'Hospital Clínic i de Sant Joan de Déu. És el primer èxit del món en aquest terreny. I per últim, al periódico, ens parla d'Alfredo Landa. Ens diu, mort Landa, queda el landisme. Un dels actors mítics del cine espanyol se'n va...
als 80 anys, i aquest cop el periòdico li ha dedicat la seva fotografia de portada a Alfredo Landa, en un primer pla. Doncs ens ho expliquen avui als diaris. Ens fixem ara en què s'explicava fa uns quants anys, un 10 de maig.
I comencem parlant del 10 de maig del 93, ara fa 20 anys. I se'ns parlava de política. Els líders del PSOE i del BP ocupaven les places de toros de Santander i Màlaga, feien mítings. Afanar esgrimia el suport de Calvo, Sotelo i González ironitzava sobre Ormaetxea.
dels candidats dels torrents partits van recórrer a un llenguatge més agressiu. I a banda de la política, l'altre tema més destacat era que el Barça despenjaven altre cop al Madrid, estem parlant de l'any 93, i es veu que els Blaugrana havien pogut avançar al Madrid en aquesta recta final de la Lliga.
Passem cap al 98. Deu de maig del 98, Azonar proclamava que ETA i Arribatassona acabarien tots a la presó. El PSOE criticava que el govern i el PNB fessin ofertes de diàleg que només servien per alentar els terroristes. És el que deien. I d'altra banda, continuaven parlant de Donyana. En Miguel Ferrer, que era director de l'estació biològica, deia que la riada tòxica havia afectat Donyana des del principi.
10 de maig del 2003. País Basc, Artallur, demanava el vot de Batasuna pel PNB. Els sufragis nuls només es beneficiarien a PP i PSOE, és el que alegava el líder nacionalista, i l'Aznar, mentrestant, deia que s'havia acabat votar amb una papereta en una mà i la pistola en una altra. Això fa 10 anys, per tant, continuava tot el tema del País Basc en primera línia. També se'ns deia el passatge d'un avió que queia el 8 al Congo. Un centenar de víctimes hi havia hagut
quan s'havia trencat la porta d'un Ilushin, que és un tipus d'avió. L'informe tècnic era favorable a l'OPA sobre Iberdrola amb condicions, tot aquest tema de gas natural, que criticava que aquestes dades no es mencionessin en la resolució. I la fotografia era de bàsquet, perquè el Barça criticava la desitjada Eurolliga, els Laurana disputarien el títol
A Benetton, després de guanyar el CSK, em sembla que aquest vespre també hi ha partit d'Eurolliga, o potser m'estic equivocant, per tant, no m'agradaria equivocar-me, tot i que ja hi he entrat. En tot cas, la imatge de Juan Carlos Navarro, vestit del Barça, amb una imatge també que evidencia el pas del temps. Estem parlant de fa 10 anys, per tant, clar, Juan Carlos Navarro tindria 23 anys, segurament, en aquesta imatge. Molt jove. I 10 de maig del 2008
ens parlaven en primer lloc de l'Ivan. Isbola exhibia la seva força a un Beirut rendit als seus peus i la imatge era un milicià xiïta descansant després d'un tiroteig, una imatge d'aquestes de guerra, però curiosa pel somriure que mostra aquesta persona, i diu que el govern libanès molt dèbil condemnava el cop. Almodóvar convertia Penélope en mala actriu
I Barretx es plantava, l'endacari demanava a Zapatero la sobirania que havia ofert a Batassuna. Per tant, el País Basc tur continuava sent el primer tema. Hem vist que està a les portades de tots els anys d'aquests que hem rebassat avui. De la Vega advertia al líder basc que no rescatés el seu pla. I finalment, queien les primeres pluges en un any. Havíem parlat d'una sàquina important. Semblava que la costa catalana ara, al maig, rebria el 20% de la precipitació anual en 3 dies. La recordo, aquelles pluges? Un cap de setmana se'n segueix plovent.
I d'aquí passem a les contraportades d'avui, divendres. I comencem pel diari ara, on tenim l'article setmanal, el doble article setmanal de Xavier Bosch,
Llegim avui els següents titulars, el fenomen Sugarman i l'Espanya de Fuentes. El fenomen Sugarman, Xavier Bosch ha parlat d'un documental que ella aposta molt fort per aquest documental. Molt recomanable, eh? Sí. L'has vist? Sí. Està bé? Sí, està molt bé. Ens ho haurem de plantejar. Doncs, Searching for Sugarman es diu, i diu, malgrat la crisi, l'IVA i el tancament de sales, si la història és bona, la gent continua anar al cinema.
En una cartellera tan plena de mediocritat, els barcelonins han sabut destriar el gra de la palla i han escollit un documental, Searching for Sugarman. S'ha convertit en un fenomen, haver guanyat l'Òscar de la seva categoria, les bones crítiques i sobretot el boca-orella aconsegueixen omplir sales al verdí i al florida blanca. També destaca altres documentals que han rebut els seus Òscars, Bowling for Columbine, Una veritat incòmode, Inside Job, però diu que a totes aquestes es queda amb Sugarman. Sugarman
Doncs explicaré la història exacta d'aquest músic de Sixto Rodríguez i si la podeu anar a veure, molt recomanable. Doncs endavant.
Això d'una banda, recomana, com dèiem, Searching for Sugarman i a l'Espanya de Fuentes, evidentment, posa el punt fluix de la jornada. Diu que aquest mes es compleixen 7 anys de les atencions a l'operació Port, la trama de dopatge esportiu més gran que s'ha desarticulat mai, i el doctor Eufemiano Fuentes, que tenia un gran tinglado muntat, diu que li ha sortit molt barat, un any de presó que no complirà i 4 anys d'inhabilitació.
Diu que el motiu és que se l'ha jutjat per un delicte contra la societat pública, perquè quan el van detenir l'any 2006, la legislació vigent no considerava que el dopatja fos delicte. Doncs és el que tenim avui al diari ara, la contra que escriu Castigna Xavier Bosch. Passem ara cap a altres contraportades i ens n'anem cap al punt avui. Llegim, estem sacrificant el bon gust a canvi de la comoditat. M'imagino que...
ens ho podem imaginar tots, és un dissenyador de moda que es diu Juan Pedro López, que aquesta setmana ha mostrat la seva última col·lecció de moda en una pop-up store de Gratacost i que és una habitual de la 080 de Barcelona i que des de l'octubre del 2010 té una botiga pròpia a Gràcia, al barri de Gràcia, i diu que el seu estil li surt com de dintre fer princeses sofisticades.
Diu que en aquesta col·lecció ha treballat amb vestits de seda, llana, amb lluantons, buscant la part més barroca de la moda. Diu que en aquest sentit la reialesa no li agrada gaire perquè és un micromont molt conservador que es regeix amb normes d'altres temps, amb protocols estrictes i que no arrisquen. Parla dels seus referents a l'hora de fer vestits. Diu que s'identifica molt amb París i que li agrada vestir dones com Inés de la Fresanys, Carla Bruni i sobretot el tipus de noia de pèl roja fràgil
però forta per dins, com ara Julian Moore, Nicole Kidman i Jessica Chastent i també parla de Jennifer Lawrence, que és la noia que li va guanyar l'Òscar a Jessica Chastent i diu que el moment en què va caure els Òscars és genial, diu que ha resultat tan natural que en si mateix ja és tota una campanya de moda de la firma que representa.
Doncs és el que tenim avui al Bonavui, aquest dissenyador. Passem ara cap al periòdico on llegim M'he gastat els estalvis per un màster en la subhasta d'Arristo. Aquest tema m'ha costat una miqueta agafar-lo. Es diu David Belzunze i és un noi que té 23 anys i que ha comprat la columna d'Arristo Mejide a més periòdico que es subhastava a eBay i que surt diumenge. Diu que ell va llegir la columna d'Arristo en què oferia el seu espai a subhasta però que no li va passar pel cap a participar-hi
Però com quedaven 4 hores per tancar la licitació, diu, vaig veure un tuit que deia que anava pels 600 euros. Si de sobte vaig sentir la necessitat de fer un canvi en la meva vida. Diu que tenia 1.300 euros estalviats per al màster d'entreteniment de la UOC i TV3 i vaig pensar, podré fer el màster algun dia, però comprant la columna de Risto tindré una tribuna on exposar les meves opinions. I a més també tenia el valor afegit que els diners, que al final van ser 1.020 euros, no anaven a parar a la butxaca de Risto, sinó a la plataforma d'afectats per la hipoteca, a la qual em sento afí,
i diu que els acompanyo a tots els actes que puc, fins i tot he fet escratxes davant la seu del Partit Popular. Doncs està bé aquest tema, és curiós. Sí, sí, no m'ha sobtat. Com et pots gastar diners? Però mira, la causa finalment és bona. Ho entenc, sí, sí. I acabem amb l'avantguàrdia. Llegim el següent titular. Cada any que faig estic més cabra. Qui és, Andrea? Doncs és mediatiquíssima Mercedes Milà, presentadora de televisió...
que va néixer a Esplugues de Llobregat i diu que visc a Madrid i que acabo de fer 62 anys i ella mateixa es diu 62 anys esplèndids. Diu que treu l'energia perquè té sort, està viva, té salut i té feina, també amor però d'això no en parla i diu que s'ho permet gairebé tot, sense pecat ni culpa, cada any que faig estic més cabra. Diu que cada dia és més desvergonyida, m'agrada riure'm de mi mateixa i que aquelles coses estrambòtiques que fa la tele, això de baixar-se els pantalons o dir borrades...
Diu que ho fa perquè ja sap a quina hora se'n va dormir la seva mare i aquestes coses les fa després. I bé, aprofita per destacar que ara publica un llibre que es titula Lo que me sale del volo, que crec que és el títol que té el seu blog a internet i que sembla ser que diu allà coses vàries. Doncs és el que tenim avui a La Vanguardia. Passem a la notícia curiosa del dia que avui parla de turisme, estafa i gelats.
Com això? Resulta que l'alcalde de Roma es disculpa amb un grup de turistes britànics que havien pagat 64 euros per 4 gelats. Què dius? Doncs a l'esclinata de la plaça Espanya de Roma, que és un lloc molt bonic, etcètera, però clar, i pot ser un moment especial, els gelats realment d'Itàlia són boníssims, però clar, pagar 64 euros...
Com que no. Potser és massa, no? Per quatre gelats. Doncs resulta que l'alcalde itàlia, que és Gianni Alemano, s'ha compromès amb aquests turistes estafats a ensenyar-los la seva ciutat el proper cop que tornin a Itàlia, si és que algun dia tornen, segons publica el diari britànic The Telegraph. Són dos germans i les seves dones que han regut les disculpes per part també del conseller de Turisme, que els va dir que l'alcalde estava realment afectat, que els volia oferir una sincera disculpa i els volia veure en el següent viatge a Roma...
i que estarien molt agraïts, diu, si poguessin oferir-los un tour per la ciutat, és un gest amable, i esperem que puguem acceptar la seva oferta, és el que diu la persona afectada, Roger Bannister. Diu que ella va sorprendre molt, i que va reclamar al veure que el preu dels 4 gelats era de 64 euros, una gelateria que es diu Antica Roma, i que està situada a la plaça Espanya, que ha insistit que el preu correcte és pel tamany dels gelats, perquè eren de 4 o 5 boles, i diu que es tractava de...
mig quilo de gelat, és el que diu el senyor que regenta la gelateria, on el preu dels diferents gelats, doncs, 125 euros és la més car, estan escrits per això en lletra molt petita i difícil de veure. Suposo que si tu vas, demanes un gelat d'una bola, potser et costa 3 o 4 euros, o 5 o 6, si és la plaça d'Espanya, però clar, es deu anar disparant. Diu que els turistes britànics van explicar que es van sorprendre molt perquè havien pres gelats però del mateix tamany durant la seva estada a Roma
amb un cost molt més baix i, doncs, potser només la diferència era una cullereta i un parell, doncs, de barquillos d'aquests dels gelats. I, en tot cas, doncs, diu que molts italians consideren elevat els preus dels gelats i ha començat el debat de si es tracta bé els turistes a Roma arran, doncs, d'aquesta història. Hem menjat gelats molt més barats a Itàlia i també potents, consistents. Sí, sí, però no era a Roma ni a la plaça Espanya. I Déu ha vingut.
Doncs, Andrea, moltes gràcies i fins ara. Bon dia. I ara el que fem és obrir diaris i fixar-nos en altres històries interessants avui.
I avui comencem pel Punt Avui, una crònica que ja ens l'ha destacat l'Andrea en les portades. Estic parlant català de David Marín respecte a tota aquesta qüestió lingüística, l'Alapau. El que llegim, per tant, o destaquem que cal llegir, és una crònica de David Marín al diari El Punt Avui, on ens parla d'ahir com es vivia a Fraga. Diu que davant de l'Ajuntament de Fraga s'està en un passeig ample i arbrat, la gent insisteix,
Encara avui a dir-ne Passeig del Segonyer, el nom que tenia abans que el consistori el canviés per decret i el dediqués a Eugenio Barrón, enginyer i polític fregatí que al segle XIX va participar en grans obres de l'Estat, com ara la construcció del canal d'Isabel II a Madrid. En un banc del passeig dues dones aprofitaven ahir a l'hora del cafè els darrers minuts abans de tornar a la feina per parlar de les seves coses lluny dels seus caps. No tenen ni idea que unes hores abans les Corts d'Aragó havien canviat el nom de la llengua pròpia de la ciutat.
A mi tot això m'és igual, que em diguin com vulguin, explica Nadilles en castellà. Català, la Pau, aquí en diuen fregatí, però bé, m'és igual, jo parlo castellà, respon la seva amiga. I parla també de l'Ignacio, un jove fregatí que estudia mòduls formatius per trobar feina, també és castelló no parlant, però sí que li interessa aquest tema i té idees força elaborades. Diu que el que es parla aquí és fregatí, s'assembla molt a català, però és una altra llengua perquè hi ha paraules diferents. Per exemple, en català dieu pressa, que aquí diem mullerero.
Tot i això, creu que encara que hi hagi paroles diferents, en la Pau és la seva primera notícia que la llengua d'aquí és fregatí i que no n'han de canviar el nom. Parla també amb una persona que va per una altra vorera, és en Gori, amb la seva filla, ell diu que sí que parla la llengua pròpia de Fraga i diu qui nom hi posa aquesta llengua? Diu que català. Poden posar-hi denominacions diferents, però és evident que és la mateixa llengua.
Diu també que la gent de Fragán al fons ho sap perquè més hi ha molta relació amb Lleida i Catalunya, més que no parlem Saragossa i t'adones que parlem el mateix idioma. Però hi ha grups de pressió molt forts des de Saragossa perquè tenen por que per parlar la mateixa llengua en sentim catalans i no aragonesos i els que manen aquí es dediquen a obeir que diuen a Saragossa i no a defensar la llengua pròpia.
Són alguns dels exemples que ens plantegen avui David Marín en aquesta crònica des de Fraga referent a aquest conflicte lingüístic. O aquest canvi de nom, simplement.
I ens fixem també en una altra de les notícies més destacades d'ahir i que avui tracten els diaris, que és la vaga que hi va haver d'ensenyament. Parlem d'un reportatge que hi ha al diari Ara des de Girona, on se'ns parla de diferents centres. Diu, què llegiu la meva samarreta? Pregunta d'Angela Ina Forcada, professora especialista de música de l'Institut d'Escola Francesc Ambo i Valla, a Verges. A la vintena d'alumnes de primer, cinquè i sisè curs,
que han agrupat en una mateixa aula. L'escola en català contesta en totes hores. Hi ha un senyor que mana a Madrid, en verd, que diu que no entenem prou bé el castellà i vol que fes més classes en aquesta llengua. Aquesta és només una de les raons per les quals avui la majoria de professors fem vagues, com ho explicaven ahir en aquest centre de Verges, un dels quatre de les comarques gironines, que és institut-escola i on van fer vaga ahir un 80% dels professors que hi treballen.
També diu que els pares ho entenen, que només un 20% dels alumnes en aquest cas van anar a classe i ens parla de com es va viure aquesta protesta en aquest cas, en aquest centre de Berges.
I al periòdic on es parla d'una cooperativa d'èxit ens diu molt més que Ros i parla de Rosaires, la Delta de l'Ebre, que facturaran aquest any un 56% més a l'adquirir Nomen. La firma exportarà Catar, Nigèria i Sud-Àfrica i llançarà nous productes derivats d'aquest cereal. És una cooperativa presidida per Jordi Casanovas, de 3.000 socis, dels quals 1.200 son agricultors, que produeix
30 milions de quilos l'any. Fins ara ho feia sota les marques Bayo i Segators del Delta, però sobretot gràcies a produir arròs per les grans distribuïdores. Des de fa dos anys han fet un gir radical, l'erremés de nous productes, més exportació i sobretot l'adquisició d'una marca històrica, en un moment amb la qual ha passat a liderar el mercat català. La cooperativa dona el pas contrari a altres firmes i està deixant de produir, en canvi, a marca blanca.
Bona nit.
Parla de quan va començar a veure Crispetes, d'on arribaven, doncs, el tema dels Estats Units, el costum que es va estendre al món sencer. Diu que menjava la gent abans als cinemes. Doncs probablement Cacauets o Pipes o Tremussos, els cinemes barcelonins de Restrena. Dues pel·lícules seguides, la gent hi duia de vegades on entrapava els nens i una ampolla d'aigua per si tenien set. Després ja no, els cinemes de Restrena amb sessi doble van desaparèixer del mapa i l'invasió de les Crispetes va arribar per quedar-s'hi per sempre més. Però com que tot evoluciona, ara un empresari perniler...
ha decidit vendre daus de pernil als vestíbuls dels cinemes. L'empresari es diu Enrique Tomàs i, segons explica la cadena SER, hi ha quatre cinemes catalans on ja se'n venen. Són els ciners de Diagonal, Diagonal Mar, Iron City, també els ciners de Parballers, a Terrassa. Cada cap s'acosta 5,50 i, segons Tomàs, és un preu baix perquè es tracta de pernil de Glac. La botiga surt a 12 euros als 100 grams. Arran d'aquesta història, avui fa un dels seus articles diaris, Quim Monzón.
I ara parlem de l'actualitat esportiva a través de les portades dels diaris esportius. Comencem pel diari Esport, que diu Tensió amb Valdés. És el titular que han triat avui divendres. Diu que es manté distant amb el club i amb els seus companys. Vilanova vol que compleixi el seu contracte fins al 2014, però la situació s'està tornant insostenible.
El nou esportiu diu la trucada de Londres al Barça-Rigal, tocat per les lesions, s'enfronta amb el Madrid a la final a 4 de la capital anglesa. Avui, per tant, hi ha aquest Barça-Madrid de bàsquet. I al món de deportiu ens parla de Neymar, que diu que se'n va.
El Crac va confessar alguns dels seus companys que se n'anirà del Santos després de la Copa de Confederacions. El Brasil i el Barça resisteixen els 120 milions del Madrid.
En clau cultural us expliquem, ho hem comentat també abans, que mor als 80 anys Alfredo Landa, un dels més populars del cinema espanyol, que va donar origen al moviment conegut com a Landisme. També mor Pere Formiguera, un dels renovadors de la fotografia artística. És autor de sèries de retrats com Muls Clucs, on feia tancar els ulls a personatges populars catalans o treballs on mesclava la fotografia i la pintura.
La mirada sobre l'art de vuit parats representa Catalunya a la Bienal de Venècia, aquesta proposta curiosa. La revista El Tahir, que tanca per la crisi, Isabel Clara Simó guanya el 13è premi Jaume Fuster. El guardó de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana reconeix la trajectòria de l'autora del COI.
I acabem parlant de música, perquè els Stansteel presenten avui nou espectacle. És l'espectacle que acompanya el nou disc de la banda, el disc Dentro de la Luz, que els autors de Viva la Guerra i de L'Enter Bonamparte han finançat amb una campanya de micromecenatge.
És l'espectacle Zenit, arriba després de l'anterior, l'aclama Rum i prometen que serà una experiència intensa. Avui el presenten a l'Espai Barts, al Paral·lel de Barcelona, i les entrades costen entre 16 i 18 euros. Demà dissabte el presenten, no avui divendres, sinó demà dissabte. El deixem amb un dels seus temes d'un àlbum anterior, que és Quan ella toca el piano.
Y muy graciosamente siempre empieza a gesticular. Y sale a la calle y saluda a todo el mundo. Tiene un segundo para Roby, el perro más feo del mundo.
Y cuida a la gente como nadie. Costa de sí misma a menudo. Y yo me parto con la justicia. Ya verás, ya verás, me dice. Si eres incapaz de dar de más.
Gràcies a ella.
Sí, sí, no els hi ha les 11, moment de parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, molt bé. Ha plogut ja, estem en un dia així molt gris... Sí, sí, sí, sí, és el que comentàvem, que el fet que passés aquell front que ens creuava ahir, que deixava també algunes gotes a la tarda, també al matí hi havia una certa inestabilitat, però arribava molt desgastat. Cap a la tarda vespre sí que va haver més activitat, més intensitat, cap al Pirineu de Lleida ja sí que van caure algunes precipitacions...
unes màximes de 10 litres per metre quadrat, a les zones més altes del Pirineu, però a la resta realment va ploure molt poc. Però darrere seu, com que ha entrat una miqueta d'aire fred, i també la intenció és que entri la tramuntana... Si mirem cap a l'horitzó i mirem cap a Ponent, veurem com el cel és força més clar. Allà ja està entrant el vent del nord. Per una banda, el vent del nord farà baixar les temperatures. Avui no tenim aquells 20 graus, ja que marcàvem aquesta del matí alguns dies d'aquesta setmana, sinó que ara estem amb 16 graus.
tot i que l'ambient és pesat, és aixafogós, perquè fa molts dies que no renovem l'aire massa. Però bé, tenim l'esperança d'aquest vent del nord, que ja ha començat a bufar als dos extrems del país, tard o d'hora ho acabi fent aquí a casa nostra. Llavors, aquests núvols, encara que sembli mentida i facin petxoc, hagin caigut algunes gotes i fins i tot aquest matí hagi alguna tempesta que estava enfront de la costa central...
la tendència és que es vagin trencant i es vagin obrint moltes clarianes, i probablement aquesta tarda tinguem més estones de sol, però en canvi també veurem com creixen nubulades i tenim tempestes de tarda a vespre a molts punts de Catalunya, que difícilment arribaran a Sant Just, però tenim aquella possibilitat que hem anat apuntant durant bona part d'aquesta setmana, i és que de cara a la vespre nit alguna d'aquestes desgastades podria arribar a tocar Sant Just. És difícil, és poc probable... Però pot passar...
Sí, però podrien caure les quatre gotes que han caigut aquest matí, ni ho ha registrat el pluviòmetre i pràcticament el radar ni ho ha marcat avui. O sigui que són precipitacions que sí que poden semblar allò que vagi a caure el cel perquè els núvols són bastant gruixuts, però ja et dic que és difícil perquè la precipitació més intensa s'espera cap a les comarques interiors de Barcelona i de Girona i no pas al litoral. Però bé, aquesta nit hi ha aquesta possibilitat.
D'altra banda, les temperatures avui queden una miqueta més curtes, quan ens entri aquest vent del nord aquesta nit encara notarem una miqueta més aquesta sensació de més fresqueta, que s'està una miqueta més bé, perquè he tingut dies que la temperatura ha acompanyat molt, i a més a més li hem afegit la humitat, i avui hi ha força això a fogor, de cara als propers dies això podria afluixar una miqueta.
I llavors al cap de setmana ens queda un cap de setmana bastant tranquil, no net del tot, sinó que amb alguna nuvolositat, amb creixement de nuvolades a la tarda, tant dissabte com diumenge, més importants dissabte. Aquestes nuvolades de dissabte podrien donar alguna precipitació, un altre cop cap a comarques interiors de Barcelona i Girona, difícilment a la costa.
Sí, com la setmana passada una mica. Però menys probable aquí, no? Sí, és bastant menys probable. O sigui, és difícil que ens arribi a caure alguna precipitació. I si cau alguna cosa seria tan minso que tampoc no hauríem de suspendre cap activitat de les que es pugui fer aquest cap de setmana.
El més destacat d'aquest cap de setmana, paral·lelament a aquesta possibilitat d'alguna tempesta despistada que pogués arribar desgastada, seran les temperatures. Les temperatures sí que es normalitzen i ben bé fins dilluns o dimarts no tornarien a pujar, amb canvis a la vista de cara a la setmana vinent, que podrien ser destacats. Però d'aquest cap de setmana les màximes estaran al voltant dels 20 o 21 graus, les mínimes al voltant dels 11 o 12. O sigui, que amb aquesta entrada de vent del nord, aquest anticicló de les Açores ara ens envia una miqueta a vent del nord, netejarem l'ambient, marxarà aquesta xafogó
i les temperatures seran les reals, o sigui, 16, seran 16 graus de veritat, i no 16 graus amb una humitat molt elevada, amb sensació de xafogó, sinó que ventilarem i estarem força bé. Així doncs, cap de setmana que hem d'anar una miqueta al tanto, amb màximes i mínimes, perquè tindrem sol, semblarà que hagi de fer molta calor, perquè ho ha fet aquests dies, però en canvi les temperatures quedarà una mica més curtes. S'estarà bé, però no per allò anar, el que diem sempre, no?, pantaló curt,
Sabata sense mitjó, samarreta sense tirar... Encara no, això que havíem estrenat aquesta setmana ho hem d'aparcar una mica, no? Una miqueta, o sigui, tampoc no es tracta d'anar abrigat, al migdia s'estarà bé, però tampoc no són 25 graus, però en parlarem de 20 graus, o sigui, que s'està bé, podríem dir que és temperatura ideal. Sí, sí, exacte. Ni temps ni calor, és perfecte, llavors aquest cap de setmana serà una mica així. Molt bé, doncs perfecte, Carles, gràcies i que vagi bé, bon cap de setmana. Igualment.
Arribem de seguida a les 11 en punt, connectarem per tant amb la xarxa, sentirem el butllet informatiu del Sant Just Notícies i tornem després on entrevistarem l'alcalde de Sant Just, Jureper Pinyà i també parlarem d'economia amb el Manel Ripoll i a més a més la cuina amb la Carme Adó encara ens queden moltes coses en aquest Just a la Fusta d'avui divendres 10 de maig.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El director del Saló Internacional de l'Automòbil de Barcelona, José Miguel García, assegura que tot i el descens del nombre de marques presents al Saló enguany en relació amb edicions anteriors, la qualitat d'aquesta edició és molt alta.
En aquest sentit, ha defensat les novetats que s'hi presenten. Aquest any són dues mundials i quatre de l'àmbit europeu. Són declaracions del director del Saló a la xarxa de comunicació local.
Aquest any 22 les marques són presents en aquest saló internacional de l'automòbil. Algunes de les absències destacades són BMW, Toyota i Ford. Tres marques que s'han desdit a última hora argumentant motius pressupostaris.
Doncs el president del govern central, Mariano Rajoy, viatjarà avui fins a Barcelona per participar en un dinar amb els principals fabricants d'automòbils, on coincidirà amb el president de la Generalitat, Artur Mas. Es veurà encara que ara només dos dies després que el Tribunal Constitucional ordenés suspendre la declaració sobiranista aprovada al gener pel Parlament de Catalunya a instàncies d'un recurs que va ser presentat per l'advocacia de l'Estat.
Després del dinar a les 5 de la tarda, tots dos, Mas i Rajoy, participaran en la inauguració oficial del cel internacional de l'automòbil. Rajoy agafarà l'avió de Madrid cap a Barcelona després de presidir aquest matí la reunió del Consell de Ministres habitual de cada divendres. Un Consell de Ministres on no s'aprovarà finalment avui la reforma de la llei educativa del ministre Bert.
al contrari del que estava previst. El motiu oficial que ha donat l'executiu central és que encara hi ha punts per polir de la memòria econòmica de l'avantprojecte de llei. La frenada de l'aprovació d'aquesta normativa es fa, però, l'endemà d'una jornada de manifestacions a les principals ciutats de tot Espanya en contra de la llei que prepara el ministre, l'OMC, i en contra de les retallades.
Els Mossos d'Esquadra han detingut tres presumptes lladres de pisos de Sitges i de Sant Pere de Ribes al Garraf. De fet, dos d'ells van ser arrestats infraganti quan robaven en un habitatge de Sant Pere de Ribes, ara fa vuit dies. Un veí va avisar els Mossos que podien estar robant al pis del costat i els agents els van enxampar, eren un home i una dona, quan sortien corrents de l'edifici amb el botí, diners en efectiu. El tercer detingut actuava en paral·lel, sense connexió amb els primers,
I va ser retingut per un ciutadà de Sitges que també es va adonar que havien robat el domicili del costat de casa seva. L'home el va perseguir pel carrer fins que un policia local d'aquesta ciutat va acudir a ajudar-lo. Dos dels arrestats ja han ingressat a la presó.
No tenia cap sentit. El responsable de l'àrea de farmàcies de Calda, Salvador Codín, ha explicat a la xarxa de comunicació local que el tancament nocturn de les farmàcies és conseqüència directa del tancament del CAP. Aquest servei ens el financiaven al 100% dels farmacèutics. De vegades tot, nosaltres fèiem aquest servei i enteníem que era un...
una atenció ciutadana, però sí que havíem dit moltes vegades, inclús havíem volgut parlar amb el CAP, de dir, escolta, no, això no té cap tipus de sentit, podem posar una farmaciola en el CAP. Des d'avui, doncs, aquest municipi del Vallès Oriental, com dèiem, no tindrà farmàcies obertes durant les nits.
Encara hi ha retards aquesta hora en una línia de Rodalia-Renfa, és la R4. Els trens d'aquesta línia circulen amb demores de fins a 30 minuts de mitjana, segons fons de la companyia. La línia R1, però, que també s'ha vist afectada durant bona part del matí per una incidència que hi ha hagut a l'estació de Cornellà de Llobregat, aquesta hora la R1 ja està normalitzada.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Avui arrenca Londres la final a 4 de l'Euroliga de Bàsquet. A partir de les 9 de la nit, semifinals entre Barça i Reial Madrid. La Clip Blaurana afronta el partit amb la plantilla molt tocada. Jauei és poc probable que pugui jugar, mentre que tenen més opcions. Todorovic, Wallace i Sada, tot i que també estan tocats físicament a les 6 de la tarda. Juga la primera semifinal entre el CSC de Moscou i l'Olimpiakos.
També en bàsquet aquesta nit es juguen els primers partits de les semifinals d'ascens de l'Aleaport a l'ACB, a partir de les 9, River, Andorra, Càceres i Alacant, València. En ok patins avui comença el Vendrell, la final a 4 de la Copa de la Cers. A les 9 de la nit es disputa la primera semifinal entre el Vilanova i el Vic. Demà a la tarda l'equip anfitriol Vendrell juga contra el Bassano Itàlia.
Amb futbol a la segona divisió, el Barça ve moltes baixes en font contra l'Els. Avui a les 9 de la nit a l'estadi, Martínez Valero. I amb motor en marxa aquesta hora els primers entrenaments lliures del gran premi de Fórmula 1 al circuit de Catalunya. La pista està a molla a causa de la pluja i, per tant, els pilots estan utilitzant pneumàtics internitjos de pluja. De moment, Fernando Alonso és el que està corrent més ràpid. Aquest cap de setmana s'esperen més de 90.000 espectadors amb un meló a escenari de la cinquena prova de la temporada, la primera en territori europeu.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just obre avui la convocatòria de les subvencions per la vida 2012, a les quals es poden acollir famílies monoparentals
nombroses i persones soles de més de 62 anys. A més, també hi haurà bonificacions per famílies amb algun membre amb discapacitat. És el primer cop que s'atorguen aquests ajuts i es fa per pal·lir a situacions familiars complicades per la crisi econòmica. La bonificació fa referència a l'IBI de l'any passat, per tant, és amb efectes retroactius. En podran ser beneficiàries les persones de 62 anys o més que visquin soles i siguin propietàries o arrendatàries de l'immoble i també famílies nombroses i monoparentals tant arrendatàries com propietàries.
De fet, les nombroses propietàries estaven incloses per llei en aquest descompte de l'IBI. Les sol·licituds es poden presentar a l'Ajuntament des d'avui fins al 10 de juny. Trobareu tota la informació al web santjust.cat. Demà dissabte a la tarda se celebra la Festa de la Pau a la plaça de la Pau de Sant Just. El lema de la festa d'aquesta edició és Tots junts per la Pau i hi participen prop d'una vintena d'entitats. Una de les novetats d'enguany és que es faran horari de tarda a partir de les 5.
Des de l'inici, diverses entitats muntaran les seves parades a la plaça fins les 9 del vespre. Al llarg de la tarda hi haurà una xocolatada, pastissos, circ, sardanes, actuacions dels gegants, del Drac de Sant Just i un concert amb versions dels Beatles. També es llegirà el manifest per la pau i s'encendran 400 fanarets per comemorar la jornada. A més a més, es farà una botifarrada popular i els diners recaptats es destinaran a la plataforma d'afectats per la hipoteca i el Club Desplei ara mateix farà una recollida d'aliments.
I un últim apunt per recordar que 32 parelles participaran diumenge de la marxa de regularitat Fulgens i Banyos de la CEAS. És la 39a edició d'aquesta marxa que aquest any es farà a Sant Miquel del FAI. La marxa de regularitat no premia qui primer arriba a la meta, sinó la regularitat de les parelles a l'hora de caminar i anar passant pels controls. Per tant, cada parella anirà marcant els seus temps a cadascun dels punts de control establerts al llarg del camí i guanyarà la que més s'hagi apropat al temps calculat per l'organització. Aquest any el recorregut se situa entre els 12 i 13 quilòmetres.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la 11.05. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio just a la fusta
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Just a la fusta.
Dos minuts i un quart de dotze del matí, a aquesta hora parlem d'actualitat Sant Justenca i per això saludem l'alcalde de Sant Just, Jureper Pinyà, bon dia. Bon dia, què tal, com estem? Per parlar de diferents qüestions, primer recordem, ara ho sentíem també en el butlletí de les onze, vam parlar també dimecres amb la regió de disseny d'Anna Torrella, però avui justament...
és el dia en què s'obre d'aquest període per demanar les subvencions per l'IBI, referent al 2012, aquestes ajudes que per primer cop s'atorguen a més famílies, i fins ara només a famílies numeroses, i ara s'obre a un ventall més ampli de la població. Bé, ens semblava que podíem augmentar aquests ajuts a la població que té més dificultats. Evidentment estem parlant principalment rendes baixes, amb unes característiques econòmiques i socials determinades que estan aprovades així, és qüestió d'accedir
a la nostra pàgina web i mirar-ho, o venir a l'Ajuntament i recollir-ho. I, per tant, el que hem fet és augmentar aquest ventall d'ajuts, insisteixo, en aquestes famílies, que en aquests moments, per diferents motius, i esperem que siguin motius transitoris, tenen greus dificultats. Com tu dius, no només a les famílies numeroses, que antigament només eren els propietaris de les finques, sinó també als llogaters, també als monoparentals...
i també a persones que viuen soles de més de 62 anys. Tot això, insisteixo, en uns topalls que van en funció de la renda mínima que pot tenir els ingressos que té aquestes famílies determinades. Per tant, per no desglossar o dir tots els criteris i les característiques d'aquests ajuts, qualsevol persona que tingui aquesta inquietud o pensi que pot accedir, que vingui a l'Ajuntament o miri a la pàgina web.
Tot plegat també, o d'alguna manera també bé condicionat perquè l'any passat el govern espanyol va decidir pujar a l'IBI un 10% més del previst per reiar el decret, que es manté també per tant per aquest any, i d'alguna manera també el que explicaven almenys o el que argumentaven des del govern espanyol era que es feia als municipis que no havien fet la revisió cadastral després del 2002, com ara s'enjusti en molts altres municipis. En principi, parlant l'altre dia amb la regió d'Elisenda, deia que de moment no està previst fer-la de manera immediata aquí a Sant Just...
Tot i que és una qüestió que s'està començant a parlar d'intentar treballar per actualitzar els preus, el valor de mercat, però no ni l'any que ve. Això és molt diferent. Jo vaig manifestar al començament de la crisi que no hi hauria revisió cadastral mentre aquesta crisi sigués d'aquesta manera. És la poca ajuda que podem fer en aquests àmbits concrets de fiscalitat.
que una revisió cadastral podria portar unes conseqüències importants d'augment de valors i, per tant, també de tipus, etcètera, i finalment del rebut de cadascú. És evident que quan dius que el Rajoy, el govern Rajoy, li diu a l'Ajuntament de Sant Lluís que pugi a l'IBI un 10%, ho diu per lo següent, és a dir, vostè, com que no ha fet la revisió cadastral des del 96 i vostè voluntàriament no li ha pujat els impostos a les famílies de Sant Lluís perquè ha volgut vostè, no per una altra cosa...
Doncs no es queixi, no es queixi i que si té menys diners faci el que ha de fer, no? I li obligo aleshores a pujar el 10%, a tots els veïns, el 10% a Líbia. Això és així. Atès que vostè no ho ha fet, no?, alcalde del govern municipal, pel que sigui, perquè creiem nosaltres que no era tan necessari, doncs ara bé Madrid diu, escolti, pugi als veïns de Sant Jus un 10%, no?
Per tant, una cosa és pujar l'IPC, l'altra, moltes vegades que tu li has dit a la població, escolta, una mica més que l'IPC, us demano un mig punt o un punt més, però de cop i volta, efectivament, l'any passat els veïns de Sant Just van rebre per ordre d'un decret de Madrid l'augment del 10%. Doncs això referent a aquest impost, que de fet, com que hem dit, fa referència al del 2012, per tant, són ajudes que es rebran amb efectes retroactius i, com dèiem, avui fins al dia de juny,
Hi ha temps per acollir-se a aquestes subvencions. Més qüestions enjustenques. Ara feia temps que no parlàvem de Maslluí, o si més no, no parlàvem del vial de Maslluí, aquest tema que també fa tants mesos que ens ocupa, que ha anat canviant tot plegat tant i que finalment la situació actual és que els propietaris principals estan encarregant-se de les obres, tot i que la fase del vial
és l'última d'aquest procés i, per tant, se la quedava pel 2014, no? Que curiós, no?, que sigui l'última. Allò que necessita l'Ajuntament és l'últim, no?, que és curiós, no?, això. Perquè ara el que estan fent és urbanitzar els carrers? Sí, bé, primera cosa, per recordar d'aquells que no segueixen el tema, perquè no li pots demanar a tots els veïns de Sant Just que coneixin l'evolució de aquest tema complicat, de fa molts anys, on fa, ja recordo perfectament el gener del 2008, doncs els propietaris dels Solars...
que eren els que tenien l'obligació d'urbanitzar aquests carrers, venen a la Junta i diuen, escolta, no tenim els 18 milions d'euros, això hi ha una crisi que comença, i per tant no tenim els 18 milions d'euros, no farem els carrers. Això comença així, el gènere del 2008, i comença tota una fase de negociacions, de veure com es pot ajudar conjuntament a tirar endavant, i finalment, després de moltes negociacions, o moltes coses que les evito, perquè hi ha molts temes molt més complicats i d'interessos econòmics per part de molts, amb tot això, doncs finalment comencen les obres, no?
dir que reconec l'esforç que estan fent aquests propietaris, que quan parlo de propietaris no són els propietaris dels pisos. Ja, que a vegades es pot confondre. Són els propietaris dels solars, que tenen les propietats dels solars. I he de reconèixer que, efectivament, l'esforç que estan fent és terrible, perquè en aquests moments uns propietaris que han d'urbanitzar i posar molts milions damunt de la taula, en aquest cas els carrers damunt de la taula, no?,
doncs és molt difícil que construeixin, venguin i, per tant, rendibilitzin aquesta inversió que estan fent els carrers. Per tant, això reconeix que això és un esforç molt considerable perquè aquests propietaris, alguns són veïns de Sant Lluís, altres són de fora, altres són entitats bancàries, etcètera, etcètera.
Bé, com estan? Seguint les obres en un calendari, per tant, perquè he de preveure que això es pot aturar. Doncs sí. Què el pot aturar? El pot aturar potser interessos globals o pot ser que hi hagi una manca de liquiditat d'aquests propietaris en una fase final, perquè són molts diners. Però el dia d'avui aquestes obres s'estan seguint, els veïns ho veuen, s'estan acabant els carrers, s'han començat a fer els parts públics, la qual cosa els parts també s'havia dit que serien l'últim i perquè inclús podia ser que no es fessin, perquè en curt termini parlo, és a dir, que ens demanessin
un ajornament d'aquesta temporalitat. És evident també que hi ha unes sentències judicials i també és evident que hi ha una pressió de l'Ajuntament perquè això s'acabi. Per tant, espero i desitjo que aquestes obres...
que és cert que avui continuen, i que si no passés res, doncs per l'estiu seria tot acabat. Després de l'estiu seria tot acabat si no passés res. O sigui, que si no passa res, en setembre podria arribar aquest vial. És a dir, si el constructor no rep una horda d'aquests propietaris que són el que li paguen cada mes amb el constructor, doncs aquest senyor manifesta i així que, escolti, jo després de l'estiu això ho podria acabar-ho tot. Si no s'acaba, i ho veurem, és que ha passat alguna cosa.
I si no s'acaba, es podrà intervenir? Doncs la maquinària administrativa tornarà, no només la negociadora, sinó l'administrativa, la jurídica, hauria de tornar a actuar perquè es compleixin les obligacions.
Per tant, s'allargaria el procés segur, això per descomptat. Entrarem en dinàmiques d'aquestes que són les mateixes que hem estat quatre anys. Per tant, bé, no cridem al mal temps. De moment pensem que tot funciona bé. Exacte. Reconèixer l'esforç d'aquestes persones i d'aquestes entitats que estan endavant i pensem que s'acabi. Si no s'acaba, és que hi ha damunt de la taula una manca de liquiditat o hi ha una voluntat, diguem-ne, no col·laboradora.
I si s'acaba segons el calendari previst, se suposa que seria passat a l'estiu, o sigui aquest mateix any? No ho dic jo. Dic, si entrevisteu el constructor us dirà, escolta, jo això ho puc acabar-ho per final de l'estiu. Normalment d'ahir en 2014, però veia que potser es podria avançar una mica. Podria avançar, sí. Si vas allà físicament ho veuràs que realment
Està avançant de pressa. Avança molt de pressa, sí. Doncs anirem seguint aquesta situació. Aquest vial recordem que és el que ha donat aquest barri. És fonamental per l'autobús, per l'E10 que pugi aquí, perquè hi hagi una mobilitat molt més fàcil de sortir directa o molt més directa cap a la zona d'equipaments i la trama urbana més consolidada de Sant Just i, per tant, tota aquesta volta que s'està fent ara per Sant Feliu...
desapareixeria o seria una alternativa voluntària, no seria obligada. De fet, justament em sembla que fa uns mesos, parlant també amb la regidora de transport, deia que ja s'estava parlant també amb la línia L10, si no m'equivoco, justament per, encara que no fos immediat, però per poder ja arribar a un acord amb Sant Feliu...
Diria per allargar i fer com una mena de conveni que passés una hora per Sant Feliu i una hora per Sant Just. Correcte, ara hi ha una trobada dels dos alcaldes amb el president de l'àrea metropolitana i també l'hi han fet per escrit. Jo crec que en aquests moments ha hagut molt bona sensibilitat per aquesta direcció de l'àrea metropolitana.
És evident però que sempre acabem dient el mateix quan en parlem, si no hi ha carrer no hi ha autobús, per tant el que ens convé s'acaba el carrer i després amb totes les dificultats que hi ha a l'àrea metropolitana, perquè evidentment hi ha una reducció molt important també d'inversions i del manteniment del dia a dia de tota la xarxa de transport públic, és evident que tothom pateix,
Però bé, sembla que això podria ser una probabilitat bastant forta i viable un cop tinguem aquest vial, perquè no s'està demanant d'alguna manera més autobus, sinó una prolongació a canvi d'alguna reducció, d'alguna parada anterior, també que hi hagi una alternativa, com explicaves tu, que un pugi i l'altre segueixi en diferents horaris, i això podria ser bastant viable, però a mi m'agrada dir les coses quan les signem, i en aquests moments no està signat res.
En un barri, d'altra banda, bastant actiu. Vull dir que sí que hi ha, suposo que el fet de ser un barri jove també fa que encara que estigui lluny, que hi hagi moviment. Que continuïn amb aquest dinamisme. D'altra banda, també tenim sobre la taula des de fa mesos aquesta reforma de l'administració local. D'una banda, una reforma que impulsa el govern espanyol. N'hem parlat també que el problema, o almenys per qui s'enjusta el tema central, és aquest tema de la reducció dels municipis.
de competències als municipis de menys de 20.000 habitants, i d'altra banda també hi ha una reforma que s'està fent des del govern català. I aquesta setmana, de fet, s'ha parlat d'alguna manera, també la vicepresidenta del govern ha parlat d'aquesta reforma. No sé si es veu millor que la del govern espanyol, com es planteja per aquí Sant Just, com es viu? Jo, aviam, la preocupació és la mateixa.
Ahir, per exemple, em convidaven... Bé, el programa que faig a la televisió del Baix Llobregat va ser pràcticament monogràfic sobre això. La inquietud que transmeteu és la meva inquietud segurament la meva molt més augmentada, perquè aquest avantprojecte l'he llegit de totes maneres i afecta moltíssim l'Ajuntament de Sant Just pel fet de no tenir 20.000 habitants. S'està dient que només podràs fer una sèrie de serveis que són els bàsics, que són la neteja...
Diguem, d'escombraries, la recollida d'escombraries, la gestió de residus, enllumenat, via pública, mercat, biblioteca i poca cosa més. Coses grosses que no estarien. La gestió de serveis socials, imagina't, l'estic dient en aquests moments de crisi econòmica on també s'has d'arribar en posar més recursos, gestió o proximitat, que no sigués...
diguem-ne, gestionat o portat a terme per l'Ajuntament de Sant Just. Això seria una mesura absolutament desproporcionada, que no puguem, diguem-ne, atendre directament els casos que tristament van augmentant o que existeixen.
Per l'altra banda, plans d'ocupació. Un altre exemple que no té cap sentit que no tinguem capacitat. Un altre, la gestió de l'escola Bressol. És a dir, a algú se li ocorreix que els pares de l'escola Bressol o la direcció de l'escola Bressol tingui que donar comptes a la Diputació de Barcelona. Això no se li ocorreix a ningú, absolutament. Política d'habitatge. Doncs s'ha acabat, absolutament, perquè no tenim 20.000 habitants. És a dir, hi ha una sèrie de...
de competències, que ara les estàs fent, és veritat, voluntàriament, però que, o algunes les tenim, però que queden molt reduïdes pel fet de no tenir 20.000 habitants. Per tant, seguir lluitant des de tots els fòrums, també demano que la societat civil i les entitats
s'hi posin amb això. Igual que fem, diguem-ne, manifestacions en compte de les retallades de l'educació, tinguem, doncs, mobilitzacions o tinguem actuacions des de tots els fòrums perquè això la població civil sigui conscient que li pot afectar molt. Perquè si això s'aprova, després ens donarem compte com ens afecta de forma dràstica. Jo l'altre dia vaig compartir una presentació al Consell Comarcal del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, on ha fet una manifestació pública, ens van donar als alcaldes, doncs, que...
assistíssim i recolzéssim aquest manifest del Centre d'Estudis. Vaig felicitar la iniciativa del Centre d'Estudis Comarcals perquè això és clarament una entitat que té una missió o una funció que és recuperació del patrimoni, el que és la memòria històrica, etcètera, però s'ha posat a entendre i ha entès que això pot afectar molt. Per tant, la societat civil s'hauria també de manifestar-se en tots els seus àmbits, de les entitats principalment,
que això ens hem de mobilitzar no només és l'alcalde o els governs o els ajuntaments a forma oficial sinó que insisteixo poso aquests exemples és a dir, aquí hi ha hagut una molt forta política d'habitatge en els darrers anys, més de mil habitatges tot això no s'hauria pogut fer si aquesta llei s'aprova i tot això si s'aprova no en farem ni un mes
O sigui, ja no podem fer ni un més. T'obliga que no pots tenir empreses públiques i diu, escolta, això de l'habitatge ja ho farà el sector privat, vostè faci altres coses que no perdi el temps amb això. No podrem fer els serveis socials amb una proximitat com la que estem fent, és a dir, quan hi ha un problema va directament a aquesta persona, a aquesta família.
als serveis, als serveis socials, al departament, i és atesa per als treballadors i a l'equip molt professional de serveis socials, això tampoc, etcètera, etcètera, etcètera. Després ens arrepentirem. De fet, Sant Jús, per això, dels municipis més de l'àrea metropolitana o més propers a Barcelona, és dels pocs...
que té menys de 20.000 habitants? A l'àrea del Baix Llobregat, a la part alta del Baix Llobregat hi ha bastants. El que passa és que no has de mirar-ho així. Has de mirar-ho quants municipis de menys de 20.000 habitants estem fent moltes coses. Perquè podem fer i perquè les volem fer. Per tant, aquesta és la pregunta. Perquè pot ser que hi hagi municipis de menys de 20.000 habitants que no han fet mai
pisos de protecció oficial, que les polítiques, les que siguin per les característiques socioeconòmiques o per la seva voluntat del govern, no les fa o les fa d'altra manera. A nosaltres ens afecta molt perquè fem moltes coses i hem volgut voluntàriament fer moltes coses i estar a prop de la població. I això ens afecta molt més que a ningú.
Perquè poso aquest exemple de Promunça. És a dir, clar, quants municipis de Catalunya han fet aquests mil habitatges? Amb 17.000 cap, som la tercera població en Catalunya, la tercera població en Catalunya fent habitatge. Barcelona, Hospitalet i Sant Lluís. Per tant, clar, no li afecta a la gran majoria de municipis que han fet molt poquet, o bé han utilitzat alguna empresa metropolitana, o bé han fet, doncs, acords amb uns tercers, amb cooperatives, etcètera, etcètera, no?
I en aquest cas, que és més a prop, perquè parlar amb el govern espanyol és una cosa que queda més lluny, però amb la Generalitat n'han parlat? Bé, n'hem parlat a través de la Federació de Municipis, de la Federació de Municipis, del qual aquest Ajuntament forma part. Jo crec que hi ha una sensibilitat una mica més oberta que el que és aquest avantprojecte del govern de Madrid, però tinc inquietuds també, perquè aquí darrere també hi ha polítiques conservadores...
on moltes vegades intueixes interessos que són de model de societat i no tant de gestionar. Per tant, em manifesto poc. M'agradaria veure aquests documents amb molta profunditat. És veritat que tenim alguns i tenim converses. És millor, en principi, que el que hi ha a Madrid, però voldria que encara sigués molt més respectuós
I que sí que aposto, això ho deia ahir, absolutament per minimitzar, reduir i concentrar administracions, mancomunar serveis, això no tinc cap dubte, a mi em trobaran en aquest camí. És a dir, jo crec que l'administració s'ha de simplificar.
ha donat esforços, no té cap sentit, i poso exemples, que cada municipi tingui la seva deixalleria, que cada municipi tingui la seva recollida d'escombraries, que cada municipi vulgui el seu. Això s'ha de mirar amb un zoom més ample. Si jo vull posar en marxa una cosa, vull mirar al costat què tinc. Hauríem de mirar Espluga, Sant Joan d'Espí, Sant Feliu, escolta, podem fer-ho conjuntament això? Li afecta a algú si ho fem conjuntament? Aquesta és la pregunta. No li afecta a ningú? Doncs som-hi, fem-ho.
I això, les dinàmiques dels darrers anys, doncs ha sigut que cada ajuntament vol l'oseu per ell, no? Això estic totalment d'acord. Simplificar administracions, també. I m'encomunar, insisteixo. Això, crec que aquesta part de la filosofia que té aquest gran projecte de Madrid, aquí, molt bé, doncs som-hi, amb això ja està bé. Castaliarem diners, segur. Castaliarem costos, segur. Són sinergies noves, no?
Això també ho apunta el govern de la Generalitat i, per tant, aquí també ens trobarem. El que ens trobarem és anar en contra de la proximitat perquè llavors són... Jo ahir ho deia, no? Ho deia la periodista de televisió, no? Desmotiva, això, no? És que no sé si seria alcalde.
No, no, clar, perquè per gestionar tres o quatre coses i no podem fer polítiques i no podem tenir aquesta proximitat per resoldre els problemes del municipi, escolta, potser gestionar... Clar, quin seria el paper de l'alcalde, llavors? Bé, alguns n'hi existeix. Hi ha municipis que no hi seran, no? Els més petits, pràcticament, no hi ha l'alcalde. Per tant, de quin sentit té que tu no puguis anar pel carrer o que hi hagi els teus representants i dir, escolta, tinc aquest problema o tinc aquesta inquietud o què et sembla o mira, et proposo això, no? Tot això...
Queda reduït a la mínima expressió. Per tant, exagero, però et pots convertir-te en un gerent que gestiona quatre coses, en els municipis més petits, i ja està. I aleshores, home, fer política sí que és això, també, però...
Però, home, és trencar-se el cap d'iniciar noves línies, de veure com pots ajudar, què falta en una població, què és el que no fa el sector privat, què puc fer jo, com ho fem conjuntament amb el sector privat, tota una ideologia, tu tens una ideologia i, per tant, poses en funció els serveis públics, en funció de la teva ideologia i en funció de les necessitats que té una població. Clar, si només em deixen l'enllumenat, la gestió de la via pública i el cementiri, que és una cosa que m'he deixat abans, doncs, home, sí, potser és maco ser alcalde, però...
però una part, doncs segur que no. Creu que s'ha d'explicar millor, per tant, a la població, perquè potser hi ha gent que no n'és conscient, potser? Sí, sí, jo estic convençut i estic convençut que necessitem reunions amb el teixit social en aquests moments i explicar-li a cada consell que fem i a cada consell de cultura, d'esports, convocar la població, perquè estic convençut que ens arrepentirem, no hi ha consciència d'això. I després vindrà la gent i dirà, escolti,
Si tinc un problema a l'escola a Bressol i quan algú li contesti que vagi a la Diputació de Barcelona a la Rambla en Diagonal, doncs això no s'entendrà. Dirà, no, però hi ha una directora, sí, sí, hi ha un departament d'educació, però al final el que dirà sí o no és la Diputació de Barcelona que vagi a la Rambla.
faig amagoig, però això no ho entendre ningú. I què passarà? Que tornant a venir l'Ajuntament a buscar una resposta i nosaltres tindrem menys competències i menys recursos i menys de tot. I s'estan plantejant aquestes reunions, aquestes trobades amb entitats? Bé, ho tenim al cap. En tot cas, ja hi ha hagut manifestacions en diferents fòrums i jo
Crec que estem a prop de fer, si realment avança amb el ritme, he de dir que s'ha frenat una mica això des de Madrid en aquests moments, perquè hi ha hagut molta pressió també dels ajuntaments grans, entre altres governats pel Partit Popular. La Catalunya ha passat i la mateixa amb Siu, no? Hi ha molts ajuntaments petits. Per tant, s'ha frenat una mica aquest ritme, però escolteu, el Partit Popular democràticament, i per tant aquí hem de callar, jo sé que el primer demòcrata va guanyar les eleccions i té majoria absoluta. Què vull dir amb això? Que pot anar el dilluns al Congrés i aprovar-ho.
En aquest sentit també es va comentar que potser hi ha gent que viu a Sant Just però que no està empadronada, és un tema d'aquests que apareixen i que de vegades ens passa que canviem de municipi i no som conscients que...
Hem de canviar-nos de... Fins i tot, suposo que seria obligatori, suposo, no? Mira, deixa'm fer una campanya. No sé fer campanya amb això, ara, perquè campanya a favor de l'empadronament, eh? No a favor d'unes eleccions. Doncs deixa'm fer campanya perquè en un municipi es preveu, en general, cada municipi és diferent, depèn de si estàs a la costa, al litoral, si ets al centre de Catalunya, depèn de les característiques socioeconòmiques, però tothom sap que l'estadística diu que entre un 3, 4, un 5% de la població no està empadronada a cap municipi.
És a dir, en el municipi X hi ha un percentatge que no està empadronat. Nosaltres sabem que Sant Just és més elevat. És més elevat que aquest percentatge d'estàndard. O sigui, hi hauria més d'un 5% que no estaria empadronat. És possible que estigui per sobre el 5% i inclús el 7%.
És possible perquè les característiques socioeconòmiques de la tipologia de Sant Lluís fa que un sector de persones, doncs, dir, escolti, jo vinc d'on vinc, porto els meus nens, doncs, encara a Barcelona els estudiar, tinc els metges allà, per moltes coses, no? I vaig a viure a Sant Lluís però no m'empadrono, no? Clar, viure en un lloc és uns drets, però també tens uns deures.
Per tant, faig campanya perquè la gent s'empadroni, perquè si som 17.000 habitants i t'estic dient que entre un 5, un 6, un 7 no està empadronat, deu-n'hi do la xifra. Deu-n'hi do la xifra que estaríem més a prop d'aquests 20.000 habitants. Perquè si ja estem donant serveis i existeixen, per tant, clar, si estem parlant de 18.500, ara faig números a Gran Capitan,
Doncs, home, no és el mateix, no? No és el mateix. I com s'essapeia aquest 5 o 7%? Com es calcula? Per les mobilitats, per els fluxos de serveis públics, per l'anàlisi de serveis públics, escolti, biblioteca, tenim tants, no? I resulta que hi ha el complex de la bona aigua, gent que no està empadronada, no? Ja estem forçant moltes coses, escolti, vostè si vol garantir o vol accedir a aquest servei públic, doncs ha d'estar empadronat, no?
Això ha hagut coses o serveis que són obligats. Per exemple, la política de l'habitatge, si no és de Sant Padronat. Però és que sempre que fèiem, doncs, començàvem a pensar en promocions futures, resulta que el padron pujava, no? Sempre demanàvem dos anys o cinc per estar empadronat. Doncs, clar, ja se'n padrona gent, no? Però estan pensant que aquí cinc anys era una promoció de promocions.
Ho notes amb els serveis públics que, quan comparteixes dades amb la Diputació de Barcelona i altres municipis, veus que estem per sobre. Per tant, això és un dret. Una persona té el deure d'empadronar-se quan ve a viure a Sant Just d'Esbert. I hi ha dinàmiques que no. Hi ha un indicador que són les mútues. Les persones que tenen mútues privades acostumen a estar menys empadronades, perquè molta gent que s'empadrona per la
que són els serveis sanitaris, per al centre d'atenció, primària, la societat social, escoles públiques, tot això. La gent d'aquests àmbits concrets tenen menys inquietud d'estar empadronat i estan fent un mal favor a l'Ajuntament i al municipi. Doncs val la pena també ser-ne conscient de tot plegat. Estem parlant d'aquesta reforma de l'administració local perquè fem aquesta conversa amb l'alcalde de Sant Just. D'altra banda, també parlant d'actualitat d'agenda ja d'aquest cap de setmana,
Aquest dissabte es fa la Festa de la Pau, aquest cop concentrat en activitats a partir de la tarda i també s'allargaran més en un concert. Una festa que ja fa ara no sé quants anys exactament, però ja fa temps que ja està ben consolidada, per tant, al municipi. Diuen que l'alcalde ho sap tot i ara m'has enganxat a mi també perquè no recordo el primer any. Jo tampoc ho sé. No recordo en aquests moments, ja fa uns quants anys. I per tant és una molt bona iniciativa que les entitats lligades principalment al món de la cooperació, solidaritat,
i inquietuds per arribar a ajudar la gent que té problemes, sigui d'aquí o no sigui d'aquí, doncs ens apleguem o s'apleguen a l'entorn de la festa, a la plaça de la Pau, i allà totes aquestes entitats volen mostrar la feina que fan, expressen a través de moltes coses, de reivindicació, de publicacions, amb la veu, amb accions, amb activitats, tot això...
que jo crec que és una festa molt maca, molt solidària, molt humanitària, surt de dins, això. Hi ha un factor humà de valor humà molt gran i que, a més a més, han tic la idea fantàstica de recollir els diners que es recolleixen per les diferents activitats es donaran a la plataforma d'afectats per la hipoteca. És una iniciativa que els felicito. També hi ha iniciatives conjuntes de MAC, perquè sé que també algunes entitats també s'apunten
el que és recatar diners a favor de la Fundació Joan Petit Nens amb Càncer, és a dir, per iniciatives pròpies, però globalment la Festa de la Pau està pensada per aquesta plataforma d'afectats per la hipoteca. Doncs això serà demà a partir de les 5 de la tarda a la plaça de la Pau. Acabem aquesta entrevista. Gràcies, alcalde de Sant Just i Jure Perpinyà. Molt bé a vosaltres. I que vagi bé. Fins aviat. Bon dia. Adéu-siau.
Just a la fusta. A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats.
A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36 o bé al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi, també parlant de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Bona nit.
Fins demà!
This is a happy end Cause you don't understand Everything you have done Why is everything so wrong? This is a happy end Come and give me your hand I'll take you far away
I'm a new soul, I came to this straight world Hoping I could learn a bit about how to give and take But since I came here I felt the joy on the field Finding myself making every possible mistake A new soul In this very straight world
Bona nit.
Estem escoltant just a la fusta.
I acabem la setmana parlant de postres a la secció de cuina amb la Carme Amador. Bon dia, Carme. Hola, què tal? Fem, per tant, un plat per acabar d'ardunir un menú, no? Quines postres fem avui? Sí, bueno, avui el postre, vull dir, si hi ha algú que estigui fent res amb una cosa d'aquestes... Malament. No cal que ens escolti perquè... Home, aviam...
Si no hi poses l'ingredient final, no passa res. Però si poses l'ingredient final, no. O nata. Llavors, agafem unes pomes. Les palem, xac, xac, xac, les passem per la paella una miqueta amb una miqueta de mantequilla. Sí. Que es facin només, que agafin un color. Les pomes les fan enseguida. La partem.
Ara ja és temps de fresons. No sé d'on venen, eh? Home, ara ja som d'aquí, no? Vols dir? Aquells fresons així que fan mig metro cada fresó? Això és d'aquí, no sé. Aquests tan grans potser no, però venen d'aquí... Jo crec que sí, que ara ja és l'època de les maduixes. L'altre dia vam tindre un pagès a la televisió d'Esplugues. Sí.
que vam dir que seria convenient que ens fessin un dietari de la temporada de la verdura i fruta, perquè jo no tinc ni idea. Jo, em sembla que ara sí que és de maduixes, eh? Bé, doncs agafem aquestes maduixes nostres, posem en un plat la poma tallareta, unes maduixes tallades per sobre, una altra poma, maduixes, poma, maduixes, tenim el plat ja, mig tevi, que la maduixa també agafa la tabió una miqueta de la poma...
Llavors agafem, posem una fulleta de menta i anava a sortir en castellà amb mel. Agafem mel i tenim mel per sobre. Molt bé. Jo dic que la gent que s'ha de regeix que s'abstinguin de la mel. Però és un plat... Molt bé, una barreja curiós, a més a més, no? Amb mel... I amb el top de la mel. I la punteta de menta, per donar-li una miqueta de color, que junta amb el verd...
És que moltes vegades menja per la vista. Pels ulls, i tant. Home, jo crec que les maduixes, si no fos pel color, no ens agradarien tant. Són bones, però la gràcia és que són boniques, també. No, no. A mi sí que m'agrada. Però a mi la fruita que em pot fer mal són acideres.
Les siries que més de boniques són bones. No, no, això és capaç de menjar-me un quilo d'aquí que es neva. En sèrio, eh? A mi també m'agraden molt les siries. Encara queda una mica per les siries. Molt bé, perfecte, Carme. Doncs gràcies. Fins la setmana que ve. I que vagi bé. Bona setmana. Bon cap de setmana. Adéu.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema. Passen tres minuts de tres quarts de dotze del matí. Avui se celebra l'English Day al casal de joves i és la setena edició d'aquesta jornada
on participen les escoles de Sant Just, amb els alumnes de sisè i de primer d'ESO de l'Institut. Al llarg d'aquest matí a l'equipament es fan diferents activitats amb l'objectiu que els joves parlin anglès entre ells. I en parlem ara amb la Marta Nebot. Molt bon dia, Marta. Hola, molt bon dia. Que de fet estàs al mateix lloc on s'està fent tot plegat, des del casal de joves. Ah, sí, exacte, aquí estem, el casal de joves. S'aconsegueix aquest objectiu, el fet que tots parlin anglès entre ells, o costa una mica de primeres? Home, això sempre.
Però tenim una presó i quan els fem una estona no hi tornen. Una presó on es va quan no es parla en anglès? Una presó on se'ls fa un examen d'anglès. Allà els obliguem a parlar en anglès i deixen de jugar una estoneta. O sigui que de seguida no acostumen a tornar-hi massa vegades. Clar, suposo que t'haver fet un cop es deixa anar també tot és una mica més fàcil, no? Sí, sí.
I com funciona tot plegat? Hi ha diferents jocs en què es barregen alumnes de diferents escoles? Com està organitzat? Són equips de 5-6 alumnes i estan barrejats els alumnes d'ESO i de sisè de primària i de diferents escoles. I van junts tot el matí jugant en diferents tallers o jocs i juguen durant dues hores i la tercera hora estan mirant un DVD
que hem fet amb els treballs fets a cada escola, que cada grup ha fet un videoclip, que ha hagut d'agafar una cançó en anglès, canviar-li la lletra i cantar-la i enregistrar-la, i estan, doncs, disfrutant de les seves pròpies produccions en anglès. Per tant, també, més a més, és una manera d'interactuar amb gent d'abats diferents, suposo que, o d'escoles diferents, que també fa que, potser no et fa tanta vergonya, no?, l'hora de deixar-te anar amb l'anglès.
No, de fet estem participant junts durant tot el curs. L'Inglis Day és simplement la cluenda de tot una festa feta al llarg de tot el curs escolar. Junts vam inventar una mascota, els ens de sisè van treballar la descripció, tots vam votar la millor mascota, que és la que presideix avui la pancarta de l'escenari, i a més la mascota guanyadora és la protagonista d'un conte online
que van fer els alumnes de primer d'ESO i que van il·lustrar els alumnes de sisè. També hem fet un concurs sobre coneixement de diferents països de llengua anglesa a través d'online, a través del Moodle, i ara, quan acabem un quart d'una, donarem els premis al grup guanyador, que encara no saben qui és, i a la guanyadora de la mascota d'enguany. I és la setena edició, per tant, ja són uns quants anys fent aquest English Day. D'on va sortir la idea d'aquest projecte?
va sortir arrel d'una coordinació de primària-secundària on vam coincidir alguns específices d'anglès i en unes jornades d'intercanvi d'experiències vam conèixer aquesta activitat que es feia a Santa Coloma, a Fernès, si m'equivoco.
I ens va semblar una bona idea i ho vam proposar i ens vam posar d'acord tots els especialistes i vam fer el nostre particular English Day, que cada any hem intentat millorar i ara la veritat és que ja funciona gairebé sol.
només suposo que si ho fan només alumnes de sisè i primer d'ESO es deuen esperar també al llarg dels cursos quan s'hi arriba poder-hi participar, m'imagino. Exacte, a més ara ja tenim, a més, aquest any és l'any que és més nombrosa la col·laboració i participació dels alumnes de quart d'ESO i de primer de batxillerat, tant de l'IES com de l'Escola Madre Sacramento, que ens han vingut a fer de Language Assistants i estan aquí fent de professors, de teachers, portant tots els diferents tallers
i ajudant els professors. És una col·laboració no només de sisè i primer d'ESO, sinó també de quart d'ESO i de batxillerat. Hi ha 280 alumnes entre sisè i primer d'ESO i uns 50 alumnes de quart d'ESO i batxillerat que estan ajudant, enregistrant, fent entrevistes, portant els tallers i tot plegat. Déu-n'hi-do.
I en aquests set anys potser és poc temps, però no sé si creieu que han millorat d'alguna manera el nivell d'anglès dels alumnes, si s'està veient alguna abans en aquest sentit. Home, jo crec que sí. Jo crec que anem millorant. Primer que totes les escoles de Sant Just, des d'allà fa uns anys, els alumnes comencen a estudiar anglès de més petits i això ara es nota moltíssim i hi ha un bon nivell d'anglès al poble.
totes les escoles en general i perquè, a més, per la tipologia de famílies que hi ha i les possibilitats, també és veritat que fora dels centres escolars també hi ha moltes possibilitats de millorar el nivell de llengua estrangera. I es nota. Molts nanos tenen bastanta fluïdesa ja de ben petits. De fet, ja, per tant, deixa de ser una mica l'assignatura pendent, potser, almenys aquí. Sí, però és una assignatura que jo penso que estem anant millor, que estem millorant,
De fet, aquesta setmana passada s'han fet les proves de competències bàsiques i en llengua estrangera a Sant Just es troben molt bons resultats, o sigui que això és una prova que anem pel bon camí. I un exemple també és aquesta jornada que es fa avui durant el matí, no? Sí, només ho fem durant el matí de moment.
Aquest English Day avui al Casal de Joves, on participen alumnes de les escoles i també hem sentit ara de l'institut per fomentar l'ús de la llengua anglesa. I n'hem parlat amb la coordinadora d'aquesta activitat, la Marta Nabot. Moltes gràcies, Marta. Moltes gràcies a vosaltres. I que acabi d'anar molt bé aquest matí. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Bon dia.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Agües, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gintònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O bé al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com 5 minuts i arribem a les 12 en punt del migdia. Acabem aquesta segona hora i de seguida sentim la informació, les notícies a nivell general i també de Sant Just amb la xarxa i el Sant Just Notícies al butlletit de les 12 i 5 i tornem després amb més coses. Ens queda parlar encara
d'Economia i fer l'anàlisi polític de la setmana i també entrevistarem el Ricard, un dels mestres que imparteix un taller de mà a l'estudi de dansa Tutuburi. Per tant, moltes coses encara en aquest Just a la Fusta. Marxem, però, cap a les 12 del migdia amb Florence en The Machine i aquest Dog Days Are Over.
Unhappiness hit her like a train on a drive Coming to water, stuck still, no turning back
Fins demà!
Fins demà!
Except for everything you had and what was left after all.
Run for it!
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Poixador. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro i el Consell d'Economia, Andreu Mascolell, es reuniran aquest vespre a Barcelona i per tractar la flexibilització de l'objectiu de dèficit per a Catalunya. Així ho asseguren i ho confirmen diversos fons. La trobada es farà sense convocatòria oficial. El ministre té una trobada aquesta tarda amb empresaris catalans i possiblement serà després.
quan es reunirà amb el conseller Mas Culell. L'objectiu de dèficit del govern central fixat per a les autonomies està situat a l'1,2% després de l'última revisió feta pel govern central i permesa per Brussel·les. La xifra, però, continua sent insuficient per al govern català. El conseller ja ha explicat en diverses ocasions que la voluntat de la Generalitat és que aquesta xifra s'apropi al 2%.
El govern d'Artur Mas espera aconseguir més marge amb la reducció del dèficit per fer els pressupostos d'aquest any que de moment estan prorrogats. La reunió de Mas Culelli i Montoro coincideix avui amb una altra trobada. És la que mantindrà en aquest migdia el president del govern català, Artur Mas, i el president del govern central, Mariano Rajoy.
Tots dos coincidiran en un dinar de treball amb representants del sector de l'automoció i coincidint amb la inauguració oficial del Saló, que avui obrirà portes al públic a Barcelona. Serà la primera trobada de tots dos líders després que el Tribunal Constitucional suspengués la declaració sobiranista aprovada pel Parlament. El Saló Internacional de l'Automòbil i que propicia aquesta trobada coincideix aquest cap de setmana amb el Gran Premi de Fórmula 1 al circuit de Catalunya en declaracions a la xarxa de comunicació local
L'alcalde del municipi de Montmeló, Antoni Guil, ha explicat que abans d'acabar aquest any s'ha d'haver llestit ja un pla director per dinamitzar l'economia del Vallès al voltant del circuit.
Tots aquests passos que estem donant a favor d'aquest sector realment Montmeló i l'entorn de Montmeló, Granollers i, reitero, Parets, han de veure compensat aquest esforç que de per si ja va ser en el seu dia, la instal·lació d'aquest circuit, han de veure també aquest retorn en forma d'activitat, en forma d'ocupació i en forma, reitero, de mantenir aquesta finestra uart del món que significa aquest circuit de Fórmula 1.
Només aquest cap de setmana el Gran Premi es calcula que deixarà un impacte econòmic de més de 100 milions d'euros. Uns 200 membres de la plataforma d'afectats per la hipoteca han ocupat aquest matí una sucursal del Banc Popular situada al Passeig de Gràcia de Barcelona, a pocs metres de la borsa, exactament el número 17 del Passeig de Gràcia. Els manifestants, vestits amb samarretes verdes, han entrat en bloc a l'oficina d'on asseguren que no es mouran fins que l'entitat accepti renegociar uns casos sobre els quals ja havien arribat a un acord.
i que, segons la plataforma, s'estan incomplint. Davant l'ocupació de la sucursal, els treballadors han optat per sortir a l'exterior de l'oficina. Un grup de 40 persones, en aquests moments, segons la Guàrdia Urbana, es concentren davant del Banc Popular al Passeig de Gràcia de Barcelona. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, demana la implicació de la societat civil per finançar les entitats que es dediquen al tercer sector social. Trias també demana una llei de mecenatge que ho fomenti. Barcelona, Sandra Valent, bon dia.
Bon dia, l'alcalde Xavier Trias ha reclamat una llei del mecenatge per implicar la societat civil en el finançament del tercer sector social en temps de crisi. No ens enganyem, durant uns anys l'administració pública de l'Estat i de la Generalitat no podran fer segons quines inversions en aquests sectors. Per tant, haurem d'apel·lar la gent, la societat civil, a fer tot un esforç. Jo crec que seria molt important que hi hagués una llei de mecenatge diferent de
que donés unes possibilitats diferents perquè el nostre país és un país amb una capacitat de solidaritat i d'entor. Triat també ha assegurat que el tercer sector no genera despeses sinó riquesa en ser un motor de creació de llocs de treball estables.
Bon dia us parla Jordi Cervantes. És a punt de començar la roda de premsa de Jaume Pons Arnau al No Congost, on el tècnic de la Bruixa d'Or podria anunciar que deixa la banqueta manresana després de sis temporades.
al capdavant del primer equip. Encara en bàsquet, avui arrenca a Londres la final a 4 de l'Eurolliga. A partir de les 9 de la nit, semifinals entre el Barça i el Real Madrid. L'equip Laurana afronta el partit amb la plantilla molt tocada. Jauei és poc probable que pugui jugar mentre que tenen més opcions Todorovic, Wallace i Sada. A les 6 de la tarda juguen la primera semifinal entre el CSK de Moscou i l'Olimpiakos. També en bàsquet aquesta nit es juguen els primers partits
de les semifinals d'ascens de la Lepor a l'ACB a partir de les 9. Ribera, Andorra, Càceres i Alacant, Palència. I en hockey patins avui comença també al Vendrell la final a 4 de la Copa de la Cers a les 9 de la nit. Es disputa la primera semifinal entre el Vilanova i el Vic. Demà a la tarda l'equip anfitrió al Vendrell juga contra el Bassano italià. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just obre avui la convocatòria de les subvencions per l'IVI de 2012, a les quals es poden acollir famílies monoparentals, nombroses i persones soles de més de 62 anys. A més, també hi haurà bonificacions per famílies amb algun membre amb discapacitat.
És el primer cop que s'atorguen aquests ajuts i es fa per pal·lir a situacions familiars complicades per la crisi econòmica. La bonificació fa referència a l'IBI de l'any passat, per tant, és amb efectes retroactius. Teniu tota la informació al web de l'Ajuntament, santjos.cat. El proper dimecres al matí, la sala de plens de l'Ajuntament acollirà una trobada empresarial adreçada a empresaris del Bas Llobregat. És una de les reunions que organitzen els ajuntaments de la comarca amb el Consell Comarcal i
i que aquest cop té com a títol Com trobar el teu agent comercial a Europa, cas pràctic França i Alemanya. Es farà de dos quarts de 10 a dos quarts de 12 a les sessions del consistori i s'ha de confirmar assistència enviant un correu a l'adreça promocióeconòmica arroba santjust.cat o bé truquen al telèfon 93 475 63 36.
I acabem recordant que l'escola Montserrat farà demà dissabte el segon mercat de segona mà. L'horari serà de dos quarts d'onze a dos quarts de tres al pati de l'escola. El primer mercat de segona mà que el centre va fer al novembre va tenir molt d'èxit i per això s'ha decidit fer un nou mercat. Cada paradeta haurà de pagar tres euros per participar-hi, que s'abonaran demà dissabte mateix. Això sí que cal fer inscripció prèvia per tal de controlar quantes hi participaran. Ho heu de fer a través del blog de l'AMPA, www.emparrat.blogspot.com.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies Edició Migdia. I us recordem que també podeu seguir mentrestant l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Get back on my feet again Is this real? Is it pretend? I'll take a stand Until the end
Just a la fusta, el magazín del matí.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concerts al cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també.
Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Dos minuts i un quart d'una de la migdia. A aquesta hora parlem d'un curs que es fa demà a l'estudi Tutu Guri. És un curset de l'Indie Hop Swing i l'impartirà Ricard Retge. Aquí tenim ara l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Ricard. Hola, bon dia.
Així de primeres, explica'ns què és l'Indy Hop Swing, perquè té un nom curiós, suposo que si ens ho expliques ho entendrem més ràpid i ens sembla que ho associarem ràpidament. Sí, l'Indy Hop és un bai que es va iniciar cap allà als anys 20, als 30, amb els claus nerds que anaven allà a treballar als Estats Units, a la costa est, i llavors allà sortien per la nit, anaven a les...
anaven a les festes que hi havia allà, que eren big bands, i fusionaven aquesta música jazz amb el que ells sabien de ballar. I va sortir un ball que era molt explosiu, molt obert, molt dinàmic i molt alegre, que era l'indie hop. I que, de fet, segurament, si se'ns parla de swing, de seguida ho associem, no? Vull dir que està tot lligat.
Sí, està tot lligat. Dins de la tendència de la música swing es pot ballar l'indie hop, Balboa, Charleston i després hi ha d'altres que són posteriors, però ja hi havia com més mescla de la influència blanca, llavors es perd una mica la gràcia aquesta de l'alegria que tenien els negres de l'època.
I, de fet, després, cap als anys 20 o cap als anys 30, als Estats Units, que és quan arriba, també tenia, doncs, com un to combatiu. No sé si m'equivoco, eh? O es feia, doncs, durant... O sigui, el feien... No sé si m'estic equivocant i em confonc de l'estil. Però em sap, en alguna pel·lícula, haver vist alguna cosa semblant. Combatiu? No sé si era als Estats Units o no, però diria que en alguna època de guerres, no sé, potser m'estic confonent de pel·lícula, però això anava. No, bueno, també els...
Bé, posteriorment sí que els alemanys van agafar aquest ball i sí que l'utilitzaven per ballar, per poder desfogar-se. Exacte, era el rebeldes del swing, diria, i que sí que passava a l'alemanya nazi. Sí, sí, sí. Llavors ells agafaven els ballarins d'aquella època o gent que volia...
treure les tonteries de sobre que portaven, bueno, els problemes que tenien, i sí que anaven i ho donaven tot. I feien competicions i de tot. I era molt bèstia. Això és l'origen, d'alguna manera, i és un ball que està bastant de moda a Barcelona, sobretot ara actualment, no? Sí, Barcelona ha fet un boom. Ara fa uns... Bueno, exactament no sé els anys, però ara fa uns 20 anys o uns 15 anys o una cosa així, bueno, un...
El Lluís Vila, que ara ja té una escola també, va muntar uns cursos i es va anar fent gran, fent gran, i van sortir a altres escoles després. I bé, tota la moguda aquesta. Ara hi ha un munt de vellarins. O sigui, hi ha escoles que tenen més de mil alumnes.
I fins i tot a un nivell bastant amateur, jo conec gent que no hauria dit mai que aniria a classes de ball i tinc amics que van a fer swing al barri de Gràcia, vull dir que segurament és d'aquestes modes que potser ha agradat més del que es pensava, fins i tot, no?
Sí, sí, a la gent li encanta, i a més Barcelona té molt de jazz. A un munt de bars jo m'hi fixo i sempre fan jam sessions. Amb aquesta música de jazz es podria ballar perfectament en swing, sempre que sigui amb un tempo ballable. No tota la música de jazz es pot ballar en swing, perquè són músiques molt rares o molt ràpides, però sí que tot és jazz, Barcelona és jazz, així que a la gent li agrada molt. Ho pot ballar tothom o hi ha d'haver algunes nocions de ball?
No, no, qualsevol persona de qualsevol edat pot ballar l'indihop. És un ball que és divertit fins i tot sense tenir moltes qualitats físiques. Pots interpretar la música ja sigui amb una expressió de la cara, comunicant-te amb una mirada o amb moltíssima connexió i fent coses bastant impossibles. Però des de qualsevol nivell es pot sentir la música.
Per tant, si algú es vol apuntar aquest curset demà i no l'ha fet mai, suposo que pot fer-ho sense por, no? Sí, sense por. A més, el que s'ensenya són coses que no requereixen una qualitat física especial ni res, són coses molt divertides, moviments molt fàcils de fer i, a més, tenen un aire molt de jazz. Llavors, és maco amb la música, també és molt divertit, així que...
Segur que ens ho passarem bé, no?, si ens hi apuntem. Sí, sí, i tant. Home, això segur, la música swing és molt alegre. És un curs que es fa, com dèiem, a l'estudi Tutuburi. No sé quina durada té, si serà tot el matí, quanta estona serà? Serà de 12 a 2 i mitja. Hem fet un nivell de beginners i tenim un altre nivell que és una mica més avançat, que serà de 3 i mitja a 5. Perfecte, per tant, doncs hi haurà una mica... Si algú no vol iniciar-se, sinó que ja en sap, també tindrà el seu espai
demà en aquest curset. Sí, sí, sí. Doncs és aquest curs que es fa demà a l'Estudio Tutuguri de l'Indie Hop, que avui hem pogut descobrir una mica doncs què és aquesta, quina és aquesta faceta de la música swing, també aquest ball de la música swing, amb el Ricard Reig, que serà qui impartirà aquests cursos demà a l'Estudio Tutuguri. Moltes gràcies, Ricard. Molt bé, sí, sí, l'impartiré amb la meva companya Marta, així que serem dos, un noi i una noia. Perfecte, doncs una mica de tot. Que vagi molt bé i bon dia. Vinga, vagi bé.
Fins demà!
I a aquesta hora parlem d'economia, per això saludem com sempre el Manel Ripoll. Molt bon dia, Manel, què tal? Hola, bon dia, Carme, molt bé. Per acabar de parlar de l'IVA, portem ja tres setmanes que hem anat parlant d'aquests diferents punts de vista, no només més punts de vista, sinó diferents qüestions des d'on es pot mirar
tot aquest tema de l'IVA i avui acabem parlant d'aquest impost indirecte que ens afecta a tots. Exacte, durant aquestes 3 setmanes en aquestes píndoles que anem prenent a poc a poc per entendre en aquest cas com funciona un impost indirecte com l'IVA
el qual recordem als oients que normalment ens escolten, que l'IVA no era res més que un impost sobre el consum que paguen els consumidors quan compren productes, béns o serveis. Vam comentar que existien quatre trams diferenciats en funció del tipus de producte que es consumia. La setmana passada vam explicar que, tot i que nosaltres pensem i tenim la sensació que qui paga l'impost
directament és el consumidor final, perquè sempre quan paguem en les factures veiem el 21% d'IVA en la majoria de productes. Qui realment fa la transferència a l'estat no és sempre, no és mai el consumidor final i depèn de l'estat en què es trobi el producte que s'està produint, això ho podem veure amb l'exemple de la taula, que la mateixa taula tributava dos cops per IVA al llarg del seu procés productiu, perquè per això es diu impost del valor afegit, perquè cada cop que se li afegeix valor a aquest
producte i d'aquí al nom es paga a l'estat el percentatge corresponent a aquest IVA. I avui el que farem serà passar a parlar de si hi ha marge per pujar a l'IVA, aquest tema que no està a l'ordre del dia de tot plegat, tot i que hagin dit que de moment no, però bé, no s'acaba aquí, per tant potser aquest mes no, però d'aquí tres mesos o sis
es canvia d'opinió. Sí, avui entrem més en temes, podrien ser més de política econòmica, no tant de conceptes econòmics que hem anat fent, sinó més veure això, si hi ha marxa per pujar a l'Iba i no, perquè com comentava la Carme, doncs
no fa relativament molt, crec que la setmana passada, va sortir Cristóbal Montoro comentant que de moment no hi havia intenció, des del punt de vista del govern central, de pujar el percentatge de l'IBA i de moment l'objectiu era deixar-lo al 21%. Ara bé, hi ha altres països que el tenen per sobre aquest 21%. Per tant, qui té raó dels dos? El senyor Cristóbal Montoro que ens...
i ens jura i ens prejura que no el pujarà, o aquests països que si l'han pujat és per algun motiu. Llavors, per entendre una mica tot això, recordem als oients que l'última vegada que es va...
fer aquesta pujada de l'IVA va ser al setembre del 2012, és a dir, no fa ni un any que s'ha fet aquesta pujada, i hi ha certes veus, sobretot des de Brussel·les, que de tant en tant van deixant anar globus sondes, informant que vagi sonant, perquè no agafi els catalans i els espanyols de sopetona, es diria en castellà de sobte, que no els agafi de sobte, doncs ja van dient que potser seria recomanable o s'hauria de tenir en compte aquesta...
nova pujada de l'IVA. I el que avui intentarem veure aquí en aquestes píndoles d'economia és si hi ha marge per tornar a pujar l'impost i que sobrepassi aquest 21% que tenen al tipus normal, que és el que ens afecta més a tots nosaltres. Les primeres jo diria que no, que no n'hi ha de marge. Però a veure, tu vols entrar una mica més en matèria i parlar de cada pento plegat del que entenguem per marge. Sí, de fet, marge sempre n'hi ha perquè fins al 100% pots anar pujant. O sigui, en números...
Sempre des del 0 fins al 100 tens 100 punts de marge per anar pujant, però si som una mica més seriosos i intentem entendre a què ens referim amb això del marge, tindríem dues possibles hipòtesis. La primera seria comparar el marge amb...
comparar-nos amb la resta de països de la Unió Europea. I dic de la Unió Europea perquè, clar, si ens comparem amb Estats Units, ens comparem amb Sud-amèrica, o amb l'Índia, o amb Xina, o amb Austràlia, no serviria perquè les condicions macroeconòmiques són diferents. Però amb els nostres veïns, i sobretot els que estan dins de la Unió Econòmica Monetària, que estan dins de l'euro, doncs amb aquest sí que ens hi podem comparar i és bastant fiable poder mirar-se i emmirallar-se en aquests països.
Llavors, mirant-ho des d'aquest punt de vista, el país que té el rècord o que té un impost sobre el valor afegit més elevat és Suècia amb un 25%. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Els segueixen de molt a prop Dinamarca i Finlàndia amb un 24%. D'acord? O sigui, sembla bastant clar que els països nòrdics són aquells que aposten més per tenir un impost sobre el valor afegit més
També hi ha una cultura dels impostos diferent que la d'aquí, segurament, no? Sí, és una cultura... I un raó fiscal diferent, també. Sí, aquí entraríem en molts debats perquè sempre llavors et diria la gent que allà la gent cobra més que aquí, però recordem que això valdria per si parléssim... O té serveis més bons arran de pagar més impostos, no? Això no hi ha cap dubte.
Això és veritat, sí o sí. Aquí s'acaba pujant l'IVA, o quan s'ha pujat l'IVA ha estat perquè demanen mesures des de Brussel·les i s'ha de pagar un deute, però no s'entén que sigui perquè ens hagi millor. En canvi, suposo que la cultura nòrdica, una mica, aquest tema dels impostos, l'ha venut o l'ha gestionat diferent, segurament. L'ha gestionat diferent. També hi ha una plicaresca diferent que existeix al sud d'Europa i no existeix als països nòrdics. Allà són...
encara que no ens agradi reconeixeu-vos més seriosos, i això ho comproves ràpidament quan tu vas al metro a Alemanya, tant amunt no me'n recordo, a Dinamarca crec que també, però a Alemanya segur, tu vas al metro i no hi ha barreres de protecció, no fa falta. Allà la gent compra el seu tiquet i no fa falta que hi hagi unes barreres que t'impedeixin accedir al metro. Aquí seria impensable que no hi hagués aquestes barreres. El que passa al tramvia, que han hagut de posar tanta vigilància, perquè si no sembla que qui pagui és tonto. Exacte.
Tornant una mica a tot això, qui tenen aquests rècords són aquests tres països. Tot i així, seria una mica agosarat comparar Espanya i de retruc Catalunya amb aquests països, però si no anem tan lluny i ens comparem amb els països que recentment han estat rescatats, que podríem dir que són més semblants a nosaltres, i aquests sí que tenen una cultura més semblant a la nostra, estem parlant de països com...
Portugal, Irlanda o Grècia, tots aquests tres països tenen un IVA del 23%. I per què tenen un IVA del 23%? Perquè en el moment en què van acceptar ser rescatats i que els famosos que en diuen homes de negre vinguessin des de Brussel·les i s'instal·lessin en els governs d'aquests països, no de forma directa, però sí que de forma indirecta, els van dir que una de les premisses per donar-los diners és que l'IVA estés al 23%.
Llavors, no seria molt descabellat pensar que, si bé és cert que Espanya tècnicament no està rescatada, però si mirem els diners que ens han donat pel rescat bancari, més o menys és una quantitat de diners bastant semblant a la que han donat economies com Irlanda, Portugal i Grècia,
Doncs no seria d'estranyar que tard o d'hora el senyor Montoro hagi de sortir un dia i hagi d'anunciar que no hi ha un altre que ens obliguen des de Brussel·les, ficarà l'excusa que vulgui, però que digui que passem del 21 al 23 per ficar-nos a nivells d'estàndard europeu, que és el que està en la majoria de països el 23, i alguns per sobre aquest 23%.
Doncs és el que, segons tu, ens hauríem d'anar preparant, no? Sí, ens hem d'anar acostumant que no ha estat l'última pujada que hi ha hagut. A part, amb tot això sempre hi ha una discrepància entre què és millor, si pujar els impostos o reduir-los. Perquè, clar, per una banda... Com a l'extremadura potser els abaixa, no? Sí, aquests feran molta barra, però ara no entrarem en el tema...
perquè un dia parlarem de com es distribueixen equitativament els diners des de l'estat espanyol i com van a parar i com es distribueixen. Avui aquest el tema no és, però sí que hi ha comunitats que diuen que ho abaixaran. Hi ha dues premisses bàsiques en aquest aspecte. La primera premissa bàsica...
és que si puges els impostos en principi t'han de permetre recaptar més sobretot si és amb el tema del consum perquè vulguis o no menjar no hauràs de comprar cada dia vulguis o no la benzina l'hauràs de ficar per anar amb el cotxe vulguis o no per funcionar encara que consumeixis menys hauràs de gastar el problema és que a vegades no se sap si és millor pujar aquest percentatge i reduir el consum perquè en el fons tastaràs d'algunes coses i consumiràs menys
o baixar-lo a algun punt i fer que això incentivi el consum i, per tant, com que la gent consumés més, tot i que el tipus és inferior, recaptes més. Ja, és la manera de fer-ho, no? És el que s'estem, la que des de segons quins sectors ara s'està proposant, s'està reivindicant, tot i que, evidentment, el govern espanyol té majoria absoluta
Farà el que vulgui o farà el que vulgui Brussel·les. El que vulgui o el que li diguin des de Brussel·les, perquè es veu més això, és que pujant el tipus és més fàcil que es recapti més, tot i que no està gens demostrat, ni molt menys ara bé. És cert que en els països europeus hi ha molta picaresca, i en els països del sud d'Europa hi ha molta picaresca, i en especial Espanya, perquè quan tu demanes de fer una factura...
no voldria dir un percentatge, però un percentatge molt elevat de gent, ho demana que no li facin factura i pagar-ho amb negre. Llavors, per molt que pugis al tipus impositiu, mentre això segueixi existint, no es pot fer res i no es pot descobrir, perquè si les dues parts arriben a l'acord, no hi ha manera possible de descobrir-ho. Això era molt divertit. Un professor d'economia, un cop que vaig anar a l'IES, explicava a ell que
va fer que li vinguessin a arreglar la caldera, d'acord? I ell, evidentment, li van preguntar si ho volia facturar con IVA o sin IVA, no? I el senyor li va dir que era això de preguntar-li de si IVA o sin IVA i diu, no sé, jo ho pregunto sempre als meus clients perquè si no s'ho estalvien i m'ho estalvio jo. I ell va dir que no, que en viva. I li va fer la factura i li va fer cal número 1. Va passar tot un any i la caldera, al cap d'un any, va tornar a espatllar-se a ell.
Com que aquell senyor ho va fer bé, el torna a trucar i el senyor alcalde d'un any la mateixa pregunta. Vol que li faci la factura a mi o sense IVA? No, no, en viva. I a mi sempre m'agrada tenir-ho tot legal i tot en viva. I agafa la factura i va veure que ficava el número 2. Evidentment, aquest senyor... Havia treballat durant aquest temps, no? Havia estat durant tot l'any treballant, perquè si no, quan l'hagués trucat, no l'hagués trobat. I evidentment, el senyor aquest no se'n recordava que havia anat a casa d'aquest professor d'economia.
Però ell sí que se'n recordava i quan va ficar la factura on al costat de l'altre va dir, cony, aquest home ha estat treballant tot l'any i és la segona factura que fan viva. Això és una exageració, però són coses que ens podríem trobar i és un exemple bastant visual. Exacte. Parlem ara d'una altra qüestió, perquè parlàvem de plantejar-nos el marge. Un altre dels temes que hi ha, un altre dels factors que...
és un d'aquests mals que sembla que no s'atura, que és l'atur a Espanya. Correcte. L'altra manera de mirar el marge, marge ho podríem entendre, com hem dit abans, en comparació amb altres països i mirant el tipus impositiu que tenen, marge també podríem parlar sobre les persones.
perquè Espanya, i de retruc a Catalunya perquè li arrossega tot el que passa a Espanya, és molt diferent a la resta de països nòrdics que hem parlat i també és molt diferent a la resta de països que han estat rescatats, ja que nosaltres tenim un handicap, nosaltres tenim una taxa d'atur immensa, de fet podríem dir que som el país de la Unió Europea que tenim la taxa d'atur més elevada i això és un mal endèmic perquè inclús en els millors moments
de l'economia, quan Espanya anava bé, doncs sempre hi ha hagut una atura estructural, que se'n diu que és aquell que no desapareix mai i sempre hi és, que és el més elevat de tots els països d'Europa. El problema és que ara, tot el que sabem de la crisi, s'ha anat accentuant i estem en torn d'això, el 25-26% de població activa que no treballa, això serien 5-6 milions, depenent de les dades, a Espanya, i a Catalunya estaríem en torn dels 600.000.
Vol dir que hi ha moltíssima gent, tant a Espanya com a Catalunya, que estan a l'atur i quan estàs a l'atur et pot arribar a passar que els teus ingressos que tens per arribar a final de mes no t'hi permeten arribar, perquè evidentment el que cobres com a prestació d'atur és inferior al que cobraves quan treballaves.
I, per tant, hi ha molta gent que no arriba a final de mes i, per tant, en el moment, i això ja va passar, quan va passar del 18 al 21, en el moment que els puja esliva, doncs aquella gent que anava més justeta i que podia arribar a final de mes amb el 18%, amb el 21 ja no hi arribaven. I ara tornaria a passar el mateix. Si passéssim del 21...
el 23% hi hauria tota una sèrie de gent que segurament amb el 21% havien fet mans i mànigues per arribar a final de mes i al passar del 23% no aconseguirien arribar a final de mes. Llavors el marge també s'ha de mirar des d'aquest punt de vista. Si aquest
pujar del 21 al 23 genera que molta gent no pugui arribar a final de mes, llavors no hi ha marge. Seria l'altra manera de veure aquest... Està clar, és el que jo deia, que no hi hauria marge pensant en aquesta línia, segurament. Són les dues maneres de mirar-ho, i no només amb això, també amb les empreses, perquè ja vam explicar que quan fabricaven aquella famosa taula anava saltant,
i que a cada moment que s'afegia valor s'havia de pagar aquest IVA. Doncs les empreses és el mateix. No només són les persones, sinó que moltes empreses, de fet centenars de milers... I autònoms. I els autònoms també a final de mes, cada mes han de liquidar Misenda i pagar l'IVA. I clar, evidentment pot ser que tu presentis els números i que al cap d'uns mesos et tornin els diners perquè quan liquides, doncs, es passen els números en positiu i en negatiu i pot ser que et tornin diners. El problema és que tu primer avances i després ja te'ls tornaran.
I el problema és que hi ha moltes empreses que potser ja no estan en capacitat de poder avançar una altra cop aquests.
aquests diners. Llavors, aquestes eren les dues hipòtesis o les dues maneres de mirar-ho per veure si hi ha marge o no, depenent de si es mira comparant-nos només amb el tipus impositiu o comparem amb les persones. Jo crec que no, per tant. Amb el que m'has explicat, la meva resposta seria negativa. No sé com... Cap on et decantes, tu, Manuel? Jo crec que si els països rescatats a Irlanda, Portugal, Grècia, tenen el 23, no té cap sentit que nosaltres tinguem el 21 i que tard o d'hora... Arribarà.
arribarà i ho pujaran, o faran el que vam fer l'altra vegada, a més a més, que algunes coses que tenien el tipus reduït o superreduït saltin al normal. Doncs queda dit, veurem quan passi, ja rescatarem aquestes paraules, o quan no passi exacte, estarem pendents d'ho plegat. I d'aquesta manera també acabem, no només la secció d'aquesta setmana, sinó també el capítol dels IVAS, de l'impost de l'orifegit. La setmana que ve, més economia, però anem cap a un altre cantó. Sí, i tant.
Gràcies, Manel Ripoll, com sempre, que vagi molt bé i bon cap de setmana. Igualment, bon cap de setmana, Carme. La informació més propera al Just a la Fusta.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Agües, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O bé al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
I com cada divendres és hora de repassar l'actualitat política d'aquesta setmana. Avui comencem, primer de tot, saludant els Sebes Elies. Bon dia, Sebes. Hola, bon dia. Ens presentem encara. I ara sí que ja podem entrar en matèria i anar-nos-en cap a l'altra banda del món, com si diguéssim. Avui sí que creuem una mica l'Europa, no? I ens anem a nivell més internacional.
per parlar d'Obama, que diu que Corea del Nord ja no pot provocar una crisi. Ja ens hem oblidat, no?, d'aquelles amenaces que ja vas avisar, per això me'n recordo, quan vam parlar-ne, que no havíem de patir. T'ho anava a dir, eh?, que ja ho havia dit. Hauríem de recuperar el tall. No volia ser així molt... Bé, però sí, hem de mirar punta a punta, no?, perquè d'una banda, Estats Units i de l'altra, Corea del Nord, que Corea del Nord va declarar l'estat de guerra amb Corea del Sud i també amb Estats Units, no?, un aliat, com ja se sap.
I això fa ben bé uns dos mesos. I aquests anuncis es van emmarcar en la campanya d'amenaces que el règim de Corea del Nord, el règim comunista, va dirigir a Corea del Sud i als Estats Units, com hem dit. I això tot per què? Perquè el passat 7 de març, és a dir, fa dos mesos, la ONU va anunciar noves sancions pel país per la seva última prova nuclear el febrer,
Recordem que Corea del Nord, en teoria, no pot tenir bombes nuclears i per això se la va sancionar. Unes sancions que Xina va refrendar, que és el principal aliat de Corea del Nord, dos règims comunistes, va respaldar i apujar i recolzar la penalització contra Pyongyang. I què em van dir als Estats Units o Corea del Sud? Als Estats Units es va prendre seriosament aquest anunci d'estat de guerra, que ja vam dir que no havíem de patir, que als Estats Units estava fent una mica aquell joc de la por. Ja, ja.
Però Corea del Sud sí que va ser més realista i va restar importància a la declaració d'estat de guerra per part de Corea del Nord perquè no era una amenaça nova. Recordem que porten en guerra des de l'any 50.
si bé va assegurar que es reprimiria qualsevol provocació per part de l'estat de Corea del Nord. Quin poder que té els Estats Units i els seus avisos de por del que sigui. Ja va posar en marxa la seva maquinària de guerra, va enviar baixers, i crec que encara estan allà, alguns, si més no. I què en va dir Obama dimarts a tot plegat? Sí, perquè Obama es va reunir amb les presidentes sud-coreana, a veure si ho dic bé, a Park Jeon Hyatt,
I va assegurar a Washington, es van reunir a Washington, que Corea del Nord ja no pot provocar una crisi. Els dies en què Corea del Nord podia desembocar en una crisi ja han passat, va dir el president dels Estats Units. I va destacar que si el règim de Pyongyang havia intentat generar divisions entre Washington i Seoul, és a dir, entre Estats Units i Corea del Sud, aliats, l'intent havia fracassat i va destacar que Corea del Nord encara més es troba més aïllada.
I bé, el govern dels Estats Units, amb aquell acte que van fer a Washington, a la Casa Blanca, es va reforçar una mica més l'aliança amb Corea del Sud per fer front a aquestes possibles provocacions. Doncs bé, en tot cas, és el que ha passat. Aquest tema, doncs, que d'alguna manera queda una mica més tancat, no? Sí, el tanquem ja, el deixar porta i ja tanquem el tema. A veure com ha volgut sonar tot plegat.
Passem ara cap a Europa, perquè David Cameron se centra en la immigració. David Cameron ha inclòs la immigració com a tema important en el programa legislatiu del govern britànic l'any parlamentari entrant. Això per què, Sebas? Bé, encara podem dir que es troba dins d'Europa, però no sé si d'aquí uns anys podrem dir que és Europa, sinó una ell enmig de l'Atlàntic, no? Perquè, bé, centrant-nos en la immigració, intenta així aplacar l'ala més de dretes que ha sorgit ara dels conservadors,
i a treure votants del partit per la independència del Regne Unit, que és conegut com UKIP. I és un partit així bastant nou, que després explicarem una mica en què es basa, però podem dir-li que és populista, anti-europeu i anti-immigració. Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do. Sí, bé, un moviment bastant comú, no?, actualment. Sí, sí, també és el que toca aquesta època, no?, com si diguéssim. Sí, sempre surt algú, bé, aprofitant la vinentesa. I què inclouen les propostes del govern, aquestes propostes que David Cameron ha inclòs en el programa? Doncs, primer de tot, reduir o dificultar la immigració, tant la procedent de tercers països com la d'interior de la Unió Europea, és a dir,
de fora i de dins, i també amb l'objectiu, sobretot, d'evitar una hipotètica allau de ciutadans de Romania i Bulgària, països d'Europa, quan el 2014 caducarà el període transitori que limita el seu dret a treballar al Regne Unit i altres estats membres de la Unió Europea. Per tant, evitar aquesta entrada que podria ser massiva, ja que es liberalitza una mica el...
el trànsit de persones i treballadors. I com es donen a terme aquestes propostes? Tens algun exemple? Doncs, per exemple, idea de multar les persones, els amos de les cases que lloguin a persones, els inquilins, si no comproven que aquests inquilins resideixen legalment en el país. És a dir, han d'assegurar-se que resideixen legalment. Això no seria una...
una capacitat, no?, d'aquest amo de casa. Ja. I el ministre de Sanitat, Jeremy Hahn, va ser incapaç, en un programa de televisió, d'explicar que ha de fer un amo de casa per complir aquesta obligació. Per tant, propostes una mica descabellades. En principi no li tocaria, no? No, clar, això és... Anar a fer de policia, en aquest sentit, no ho sé. No, no, no. I, clar, com t'assegures que aquest amo de casa ho ha fet o no ho ha fet? Clar, això és preguntar i, si més no, dir sí o no. Mhm.
Bé, Cameron també vol que perdin el dret de cobrar l'atur a aquestes persones nouvingudes si estan més de sis mesos sense buscar treball. També que tinguin que esperar entre dos i cinc anys per accedir a vivendes socials o que entrin al país amb una assegurança mèdica o qual país d'origen pagui les seves factures sanitàries. És a dir, li treus el subsidi d'atur
Li treus la capacitat per optar una casa de protecció oficial i també li treus la capacitat de curar-se en un país si no tens una assegurança prèvia del teu país. D'on i do, doncs, David Cameron. I què en dirà per això a Europa, tot això? Clar, anava a dir, el govern porta mesos preparant-les, però són difícils d'aplicar dins de la legislació europea, que recordem que té més capacitat que la del país, si regulen certes aspectes.
Doncs potser Europa, la Unió Europea, no en podrà dir res, perquè moltes veus de la dreta i anti-europea estan forçant el primer ministre Cameron que acceleri el procés per marxar de la Unió Europea abans de 2017, que és l'any previst pel referèndum. Recordem que Gran Bretanya és el país més eurosèptic dins d'aquesta Unió de 27 estats. I bé, els anti-europeus argumenten que aquesta és l'única manera de tallar aquest auge del populisme, del populista partit per la independència del Regne Unit,
l'equip, que abans n'hem fet referència, i bé, que va tenir un èxit molt fort en les municipals que van tenir lloc aquest cap de setmana, i que amenaça encara més les expectatives conservadores de guanyar les eleccions i seguint el govern, perquè li roben aquest vot, aquest vot conservador se'n va cap al partit més populista. I què va passar en aquestes eleccions municipals britàniques? Sí, ara parlem una mica més d'aquest equip, que va ser el gran...
gran vencedor, bé, el que va sortir una mica... La sorpresa, segurament. No tant com l'èxit, sinó... Bé, l'equip va guanyar el 25% dels vots en els municipis que es presentaven, no es presentaven tots, i va obtenir 147 representants en els municipis. Són molt pocs, al costat dels 2.300 que estaven en jocs. No va ser el principal actor, sinó que va ser una mica la revelació, perquè...
El 2009 només tenien 8 representants, és a dir, passar de 8 a 147. És una mica el que va passar potser aquí amb Plataforma per Catalunya, segurament, encara que sigui simbòlic. Aviam si es manté o si... Clar, potser es fa el referèndum i... Bé, no se sap, perquè Gran Bretanya sí que la gent opina que s'ha de marxar, però a l'hora de fer un referèndum és bastant difícil copsar la realitat.
Doncs veurem com acaba tot plegat de moment però aquests temes vinculats amb la immigració a Gran Bretanya que sorprenen o si més no fan estar en alerta del que pugui passar també al llarg dels propers temps i com s'ho mira a Europa també. Sí, Cameron ja va dir que faria el referèndum sí o sí i per tant s'ha d'esperar si realment el 2017 hi haurà o abans perquè se l'estan forçant. Passem a parlar d'Espanya perquè la infanta Cristina evita la imputació. Sí, també en vam parlar una setmana
Tampoc sorprèn, no? Em sembla que ja havíem comentat que alguna cosa podria passar. Sí, perquè no tancarem el tema, com amb els Estats Units, ara veurem per què. Si més no, queda obert i expliquem el per què. Primer de tot, l'Audiència de Palma de Mallorca va deixar aquest dimarts en suspensió la imputació a la infanta Cristina, que va decidir el passat 3 d'avril, per tant fa un mes i escaig, al jutge José Castro. I per què l'Audiència de Palma ha suspès aquesta imputació?
Bé, perquè el jutge Castro va portar 14 indicis que assenyalaven per què s'imputava la infanta, però l'audiència de Palma ha dit que aquests indicis són dèbils i, sobretot, inconsistents. La sala creu que amb ells no es pot formular una acusació penal, que és l'acusació que la va fer estar imputada, és a dir, un delicte penal,
com a suposada còmplice de malversació de fons públics i per la prevaricació del que s'acusa a Ordangarín i a Diego Torres, el seu exsoci, en els que fes de l'Institut Nos del Govern de Balears i la Comunitat Valenciana entre 2004 i 2007. I és definitiva aquesta situació o encara queda la porta oberta per tornar-la a imputar? Clar, això t'anava a dir, que la porta queda encara oberta perquè la resolució judicial tanca...
aquesta finestra a la imputació de la infanta per cooperació o complicitat amb el delicte dels comès pel seu marit, suposadament, però el mateix autojudicial obre la porta, obre la via per reactivar la imputació de la filla del rei per delicte fiscal. Per tant, la mateixa audiència de Palma que ha desimputat la infanta pot fer que se la torni a imputar per un delicte fiscal. Exacte, hem parlat molt que hem sentit que se la desimputa, si això és correcte,
però no s'ha dit gaire, no?, això que la mateixa audiència diu que Sant Car se la pot imputar per un altre delicte, el fiscal, i li demana a aquesta audiència de Palma, li demana al jutge Castro que demani aclaracions a l'agència tributària sobre la participació de la Infanta Cristina en els beneficis aconseguits per la societat Aison, una de tantes que tenia Urbengarín, i que també era, en aquest cas, de la filla del rei, al 50%.
Els magistrats, en aquest cas, suggereixen que la Infanta Cristina va poder evitar l'actuació irregular de l'empresa. I es diu que la Infanta tenia el control funcional de la societat, el ser titular del 50% del capital social, i per això està en condicions d'impedir la defraudació a l'hora de presentar les declaracions de l'impost de societat dels anys entre 2006 i 2008, per tant, que podia haver vist que el declarar...
l'impost de societats, alguna cosa hi havia dolenta. Bé, si més no... Alguna cosa, exacte. Ja se sabia, no? Exacte. No sé si tot plegat acabarà, s'ha de tornar a imputar... Tu com ho veus, Sebes? Què creus? Home, jo crec que això que diu l'Audiència de Palma seria molt més consistent... Que el que havien fet fins ara, no? Exacte. Però també hem de recordar que ja no està imputada per un delicte penal, sinó que és un delicte fiscal i la cosa canvia.
Clar, estem parlant que un delicte penal potser és més dur. Un delicte fiscal... Potser es pot tornar. Però tu creus que anirà a la presó? No, no, no. I ja ni m'ho plantejo, però... Qui ha anat a la presó? Mario Conde. Mario Conde. I ja està. I quant temps va estar? No, no, ha sigut l'únic. I algun dirigent socialista, no? Barrio Nuevo... Aquesta època era una altra història. No ho sé...
No em vull equivocar, eh? També ho estic dient amb molta memòria. Sí, pot ser que algun dirigent socialista en l'etapa de Felipe González... Algú altre. Sí, però el que és segur és que la legislació espanyola, en aquest cas, has de robar molt perquè t'arrien a posar a la presó. I si et posen a la presó, clar, potser et donen dos anys, dos anys i mig, que encara pots evitar-la si no tens ningú en delicte. Per tant, sí, bueno... Ho veurem.
La Pantoja, no?, potser també és un exemple. Sí, sí, és veritat. Però no a la presó, no? Sí, sí, sí. Ja ha entrat ja, vull dir. No, va fer el concert l'altre dia. No canviem de tema ara. Per això encara hem entrat. Ja ho veurem. No, en principi sí. Parlem ara de Catalunya, però perquè...
Atenció, perquè el Tribunal Constitucional suspèn la declaració sobiranista del Parlament de Catalunya. El mateix dia que es crea la Comissió Parlamentària pel Dret a Decidir. Tens raó. Fem una mica de memòria, perquè parlem d'aquesta declaració de sobirania que ens remet el mes de gener. Diria que l'havíem tractat aquí, que és quan començàvem a fer la secció, si no m'equivoco. No, sí, vam començar al febrer. Sí, no la vam tractar. No, però ara la tractem. Cap problema.
Proclama aquesta declaració de sobirania que el poble català és un subjecte polític i jurídic sobirà i reclama la celebració d'una consulta per decidir el seu futur polític. Va ser secundar aquest text per 85 diputats de Convergència i Unió, Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya, Verge i la CUP. Oriol Pujol en el seu moment va dir que no és una regulació jurídica i tampoc és un full de ruta.
només es declaren els fonaments d'aquest camí que s'obria. Només es diu que es vol fer, com si diguéssim... Clar, i sobretot no té regulació jurídica perquè són uns principis.
I posteriorment a aquesta declaració sobiranista, el govern espanyol del Partit Popular va impugnar aquest text al Tribunal Constitucional. Sí, i va sobtar perquè ho va fer dos mesos després. Em sembla que tenen un termini de tres mesos el govern espanyol i qui pot interposar una impugnació al Tribunal Constitucional i van tardar tant degut als dubtes jurídics de la declaració, com dèiem.
Pujol ja us ha remarcada que no era una regulació jurídica i fins aquí, fins i tot el govern del PP ho va dubtar. Però, si més no, es va impugnar. D'aquella declaració, el Tribunal Constitucional no ha tocat que la Generalitat podrà dialogar amb el govern sobre la consulta del dret a decidir, és a dir, una relació bilateral entre governs.
El que sí que queda allà en suspens és la consideració que el poble català és un subjecte polític i jurídic sobirà. Per tant, aquesta declaració sobiranista és inconstitucional? Doncs no encara. Es diu que s'ha suspès aquesta declaració, però no és inconstitucional. I en un termini de cinc mesos el tribunal haurà... No n'hi do, aquests terminis tan llargs? Sí, podrien ser cinc anys i ningú diria res.
Sí, no ho sé, s'opta, però clar, s'han d'obrir un període perquè el govern de Catalunya es presenti en menes, on termini a 20 dies, el tribunal haurà de rectificar-la o definitivament determinar si és inconstitucional. Però clar, darrere d'això tenim un altre tema, que la composició del ple del Tribunal Constitucional, que decidirà aquesta constitucionalitat o no de
d'aquesta declaració de sobirania serà molt diferent al que aquest dimecres es va aprovar la suspensió de dia. El ple canvia. Bé, el Constitucional actualment està format per set magistrats progressistes i cinc de conservadors. El juny, quatre magistrats d'aquests hauran de ser rellevats, com marca la llei, i dos d'aquests d'ombraments corresponen al govern de Mariano Rajoy, un govern, com sabem,
gens progressistes, sinó més aviat conservador. El que atrogarà un aspecte molt més conservador al ple, perquè tenim set ara progressistes, cinc conservadors, i ara en tindrem més. Llavors, bé, si més no... Se n'ha ment idea que funcioni així, per això, aquesta independència de poder, realment. Sí, aquí t'he posat independència del poder judicial.
Doncs no, perquè... I a continuació, je-je. Sí, sí, ha sigut la vena que m'ha vingut de dir, mira... Hauríem de mirar, no sé si, o parlar en un altre programa, però com funcionen en altres països, no? És a dir, com és aquesta separació que tingui més història, perquè, no sé, no se sent... Bueno, tampoc sentim totes les notícies, evidentment, de cada país, però el cas, almenys espanyol, que és on ens hem de jutjar nosaltres, és bastant greu i al final...
Sí, sí, sí. Si dos ho decideixen el govern, l'altre ho decideix el Consell General del Poder Judicial, que alhora el Consell General del Poder Judicial és escollit pel govern, també em sembla que l'escolla el Congrés, que alhora té majoria absoluta del PP. Per tant, què? És tot el mateix, no? No hi ha cap tipus d'independència, i això és claríssim, perquè ja veiem un exemple aquí. I si més no, aquest ple que ha suspès la declaració sobiranista...
també hi han set progressistes, vull dir, això jo crec que no té res a veure, sinó que... Clar, no, no, és un tema diferent, perquè estem parlant de la independència. I Catalunya, igualment, també és un tema que, més enllà de progressistes o conservadors, sembla que va més enllà de tot això, segons com, fins i tot que alguns espanyols també es posen d'acord amb tot el tema català, més enllà d'aquestes...
No ho sé. Volem com acaba tot plegat. De moment parlem de les reaccions que hi ha hagut aquí a Catalunya. Sí, perquè qui ha portat la veu cantant d'aquesta defensa de la declaració ha estat Núria de Gispert, la presidenta del Parlament de Catalunya. Va dir que la declaració de sobirania continua vigent perquè és una declaració política i no té efectes jurídics, que és el que es defensa. I...
Bé, ahir va haver-hi una reunió extraordinària de la Junta de Portaveus per debatre sobre la resolució del Tribunal Constitucional que manté aquesta suspensió de la declaració de sobirania. Per tant, reunió extraordinària per tractar aquest tema. Per majoria de la Junta de Portaveus es va decidir demanar als serveis jurídics de la cambra que defensin la legalitat d'aquesta declaració, que és política i no jurídica. De Gispert ha dit que confia en l'objectivitat del Tribunal Constitucional i que això es veurà, que no té cap rerefons
legal, si més no. Dimecres, com hem dit abans, que es va crear la comissió parlamentària per estudiar les vies per exercir el dret a decidir, doncs al mateix dia el PP i Ciutadans van demanar a la Junta de Portaveus, és a dir, el dimecres, no, perdó, ahir, a la Junta de Portaveus que no es constitueixi mentre duri la suspensió de la declaració de sobirania. Per tant, que aquesta comissió no tiri endavant en els cinc mesos que queden per
Per això, no? I clar, ens n'anem a octubre. Un any després de les eleccions, etcètera, etcètera. Exacte. També el PSC, que fa un mes... Sí, potser vam parlar d'aquesta, d'una altra declaració. Sí, sí, sí. Sí, que fa un mes pel PSC va... Exacte, d'aquesta vam parlar. Exacte. Doncs el PSC va proposar un altre text alternatiu que va ser defensat... Òbviament pel PSC, doncs, una majoria més gran. Però...
El mateix PSC va defensar que s'ha de catar la resolució del Tribunal Constitucional i que, per tant, no s'haurien de presentar al·legacions a la resolució del Tribunal. Clar, com ells no la van respaldar aquesta, doncs, bé, pensen que amb la seva ja n'hi ha prou, no? Déu-n'hi-do, doncs, aquestes reaccions a aquest últim tema que hem tractat, doncs, el fet que el Tribunal Constitucional ha tombat o ha sospès, si més no temporalment, aquesta declaració sobiranista. Gràcies, Sebas.
I anirem seguint-ho tot plegat, també. Sí, perquè aquests temes surten, eh? Exacte, estan vius. Divendres que ve més anàlisi de l'actualitat política. Molt bé. Que vagi molt bé. Bon dia.
It is not that funny.
Ja aquesta hora tanquem ja aquest Just a la Fusta de 8 divendres 10 de maig. Arribem de seguida a la 1 en punt del migdia. Per tant, agraïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui. L'Andrea Bueno, els serveis informatius. El Carles Hernández i Rius, la previsió del temps. Avui també hem parlat amb l'alcalde de Sant Just.
Josep Perpinyà i hem fet també una connexió amb l'English Day i hem parlat amb la Marta Nabot des del Casal de Joves. També hem tingut la cuina, com cada dia, amb la Carme Amador i hem parlat d'economia amb el Manel Ripoll i de política amb el Seves Alies. A més també de parlar amb el Ric Arrets que demà fa aquest curs de l'Indy Hop Swing a l'estudi Tutuguri.
Us ha parlat Carme Berdoi. Tornarem a partir de dilluns, com cada dia, des de les 10 i fins a la 1 del migdia. I recordeu que sempre que vulgueu podeu recuperar qualsevol dels continguts a través del podcast del programa que trobareu al web de la ràdio, www.radiodesen.com. Ara es deixem amb el bolletí de la xarxa i tot seguit als Enjust Notícies edició migdia. Que vagi molt bé que passeu un molt bon cap de setmana.