Els Mossos d'Esquadra han desarticulat un grup de lladres a qui s'atribueix una trentena de robatoris a pisos, granges i establiments de la Catalunya Central i les comarques de Lleida i de Tarragona. Els robatoris han estat comesos en els darrers dos mesos a les comarques del Bages, el Solsonès, la Sagarra, l'Urgell, el Segrià, la Noguera...
i a les comarques tarragonines del Baix Camp i el Priorat. Els lladres entraven a les cases i pisos de nit quan les víctimes dormien i també robaven a benzineres i restaurants. Quatre dels detinguts són veïns de Lleida i el cinquè de Mollerussa. Tots cinc han ingressat a la presó.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Avui es disputen els segons partits dels quarts de final de la divisió masculina de Baterpolo, amb la presència de sis equips catalans. A dos quarts de nou, Atlètic Barceloneta-Mataró i Barcelona-Canoe, i a tres de nou, Sabadell, Navarra i Terrassa-Mediterrani. Si és necessari desempatar alguna d'aquestes eliminatòries, els partits jugaran aquest mateix dissabte. En futbol, el Barça va encaixar ahir la derrota més contundent i dolorosa dels últims anys. El Bayern de Múnich va superar l'equip Blaurana per un contundent 4-0 en l'anada de les semifinals de la Lliga de Campions.
La tornada es disputarà el pròxim dimecres al Camp Nou. Per altra banda, avui, a partir de tres quarts de nou, Borussia i Madrid juguen a Dortmund l'altre semifinal de la Lliga de Campions. També en futbol, avui l'Espanyol torna als entrenaments amb doble sessió, de matí i tarda. El conjunt blanquiblau començarà a preparar el pròxim partit de Lliga contra el Granada, ja amb aspiracions europees. I en tenis, avui es disputa la tercera jornada del trofeu Comte de Godó amb el debut dels grans favorits. A la pista central del club de tenis, Barcelona, Rafa Nadal s'enfrontarà a Berloch, mentre que Ferrer jugarà contra Tursunov.
Notícies en xarxa.
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i comencem el Just a la Fusta d'avui dimecres 24 d'abril. Us acompanyarem des d'ara i fins la una del migdia i començarem com sempre parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno.
amb qui repassarem diferents qüestions vinculades amb l'actualitat Sant Justin, que també amb ella farem un repàs a l'actualitat més general a través de les portades dels diaris que passa per l'endemà de Sant Jordi. Ahir, a més a més, vam fer aquest programa especial des de l'Institut. Avui recuperem el format habitual i, per tant, en aquesta primera hora ens fixarem en com ens expliquen als diaris el que va passar ahir. És un dels temes que també tractarem quan fem el recull de premsa i, a més a més, també parlarem del temps. En aquesta primera hora, després del dia esplèlit d'ahir, avui sembla que també tornem a tenir
Un cel ben clar, però les pluges no trigaran gaire a arribar. En parlarem amb el Carles Bernari de Rius. A més a més, també tindrem avui un contingut que ahir no vam poder sentir al programa especial de l'Institut, que és una entrevista que vam fer diferents alumnes a l'actriu i Sant Justenca, Marta Domingo, serà a les 11 i 10.
I, evidentment, també l'altra notícia del dia és la derrota contundent d'ahir del Barça contra el Bayern de Múnich. També és un altre dels temes que apareix en primera pàgina dels diaris. En parlarem a partir de dos quarts de dotze, la tertúlia esportiva amb el Carles Hernández de Rius, l'Enric Riva i l'Emilius Casocchio. I, a més a més, també tindrem a la cuina, amb la Carme Amador i a l'Estric Austin, que ens parlarà de vins avui, la ressaca.
Just a la fusta. Tot això a partir d'ara mateix i com sempre acompanyant-vos amb bona música. Avui comencem amb Johnny Cash.
I aquest tema que es titula Diamond Comes Around.
Everybody won't be treated all the same. There'll be a golden ladder reaching down when the man comes around. The hairs on your arm will stand up at the terror in each sip and in each sup.
Will you partake of that last offered cup Or disappear into the potter's ground When the man comes around Hear the trumpets, hear the pipers One hundred million angels singing Multitudes are marching to the big kettle drum
Voices calling, voices crying Some are born and some are dying It's Alpha and Omega's kingdom come And the whirlwind is in the thorn tree The virgins are all trimming their wigs The whirlwind is in the thorn tree
It's hard for thee to kick against the pricks Till Armageddon, no shalom, no shalom Then the father hen will call his chickens home The wise men will bow down before the throne And at his feet they'll cast their golden crown
When the man comes around.
It's Alpha and Omega's kingdom come.
And the whirlwind is in the thorn tree The virgins are all trimming their wits The whirlwind is in the thorn tree It's hard for thee to kick against the pricks In measured a hundred weight and penny pounds When the man comes around
Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
I saludem ara l'Andrea. Bueno, molt bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia. Ara sí? Ara, què tal? Bon dia. Ui, tenies una mica molt baix. Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca... No, les portades encara no. Això després. D'actualitat Sant Justenca. Comencem parlant d'un tema que ja fa dies que en parlem, però finalment avui hi haurà una sala que en gent està capaç de dir-se...
Isidor Cònsul. Això mateix és la sala de les golfes de Can Ginestà on es fan un munt d'actes culturals, literaris i presentacions de tot tipus. D'aquesta manera Sant Just s'homenatjarà l'editor i escriptor que va ser veí del nostre municipi durant molts anys. Serà en un acte que començarà a les set de la tarda i a dos quarts de vuit ja es farà el primer acte en aquesta sala ja amb el nou nom d'Isidor Cònsul.
L'escriptora Carme Arriera presentarà i signarà el seu darrer llibre, Temps d'Innocència, i aquesta presentació també comptarà amb la col·laboració de Pilar Beltran, que és editora d'Edicions 62. També podeu comprar exemplars del Temps d'Innocència allà mateix, en aquesta nova sala Isidore Consul, que és el que ara mateix, aquesta hora, encara és la sala de les golfes de Can Ginestar. Exacte, el procés d'avui és un dia de transició. Sí, això mateix.
Doncs això, d'una banda, serà aquest vespre a partir de les 7. I hi ha més coses, més notícies. Parlem ara del projecte Comenius. Què és això, Andrea? Doncs és un programa d'intercanvi, un projecte internacional d'intercanvi que es diu de centres de secundària d'arreu d'Europa i des de dilluns professors i alumnes de quatre països europeus, Noruega, Alemanya, Dinamarca i Turquia visitant Sant Just en el marc d'aquest projecte. De Sant Just hi participa l'Institut i aquesta edició del Comenius porta per títol
The Soul of Who We Are, que és l'ànima del que som, i treballa els diferents costums i tradicions que conformen la nostra personalitat com a poble. Els alumnes estrangers s'estan allotjant aquests dies amb famílies de Sant Just i fan, per tant, una completa immersió tant en la cultura com en les tradicions catalanes, en la llengua. I ahir, per exemple, quatre d'aquests alumnes van participar del Just a la Fusta, especial Sant Jordi, ahir des de l'Institut, m'imagino que els recordaràs. Dos alumnes del centre, la Bet i l'Òscar,
Què és la vostra primera impressió sobre els catalans?
La Beta en aquest cas ha preguntat quina ha sigut la seva primera impressió de Catalunya i si era molt més diferent del que havien, o sigui, del que s'esperaven. I ha respost que diu que som molt hospitalaris i tot i que això està passant molt bé.
Interessant, sí, sí. De fet, ahir, quan sortíem del programa especial Sant Jordi, que feia aquest dia tan fantàstic aquest sol, veies alumnes o també algun professor d'aquest programa que estaven asseguts al terra de fora l'institut, davant del sol, gaudint-lo totalment. Sí, sí, sí. Aprofitant, no? Exacte. Home, i tant. Home, i més amb el dia que feia, suposo que... Home, m'imagino. Bé.
Això va ser ahir durant el programa especial Sant Jordi, però dilluns vam fer una gincana pel poble amb una ruta pels indrets més destacats de Sant Jus, com ara Can Ginestà, el Gualdeni o el Morí Fariner, i aquest migdia l'Ajuntament els farà una recepció a Can Ginestà. La resta de temps s'està repartint entre treballar a l'Institut i visites culturals a Barcelona i finalitzaran l'estada amb un sopar d'acomiat amb tot el grup.
Molt bé, doncs molt interessant aquest projecte que vam parlar d'una bona notícia en clau de transport públic. Sí, que esperàvem des de fa ja molt de temps, ja uns quants mesos. El bus 157 tornarà a arribar a Collblanc a partida de Madijous. Els ajuntaments de Sant Just i Esplugues van reclamar la petició de veïns i entitats del poble perquè l'autobús allargués el seu recorregut per enllaçar directament amb la parada de metro de Collblanc. TMB finalment va acceptar fa uns mesos, fa un mes i mig aproximadament,
i després que l'octubre va reduir l'itinerari d'aquesta línia que arribava fins a Passeig Marítim. Per tant, des de fa mig any que aquest bus acabava el trajecte a la parada de trambaix Ernest Lluc i el canvi va ser conseqüència de la remodelació de la xarxa de busos de TMB. Ara doncs, el 157 tornarà a allargar-se per la travessera de les Corts en una parada situada entre els carrers del Pintota Piró i Aurora Bertran, prop de l'estació de Collblanc. L'autobús 57, que és el que va fins a Cornellà, també allargarà el seu recorregut fins al mateix punt.
Doncs una bona notícia i un cop també que teme haver escoltat les peticions dels usuaris, cosa que també ens n'alegrem. I tant que sí. Vendria, doncs gràcies i fins ara mateix. Fins ara. De seguida repassem l'actualitat del dia, parlem de llibres, parlem d'esports i també d'aquest trànsit, d'aquestes cues que hi ha arran de la cremada de pneumàtics que han fet estudiants
a l'alçada de la zona universitària per protestar contra les retallades en ensenyament. I ens hi arribem a escoltar en futur insert de San Josex. ... ... ...
davant d'un futur incert molt per descobrir no vull decidir i perdre aquest moment just abans de començar la boira es pot palpar jo vull perdre el fil
un full de somni ja no em va la realitat la llum és el desgrat les cares de la gent en un mar de dubtes jo ja no vull pensar jo ja no vull lluitar vull fondre'm amb el llit escoltar la pluja
És la llibertat de no l'escollir
jo em vull quedar aquí i viure com abans, al marge d'un camí, veient com passa el temps i ara vull estar arran de terra, ja no em va a
Més a desgrat, les cares de la gent, un mar de dubtes. Jo ja no vull pensar, jo ja no vull lluitar, vull fondre'm amb el llit i escoltar la flor.
Fins demà!
Bona nit.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Veus de la parròquia.
Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més Cada dimecres a les 8 del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més
Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat.
El quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Quatre minuts i dos quarts d'onze, saludem l'Andrea Buenoldau. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, avui les portades que hem dit que se centren en dos temes. Llibres, Sant Jordi, Verdant i Barça. Sí, i els titulars...
pel que fa almenys a Sant Jordi, que és la notícia que li dona més importància a totes les portades. Destaquen la victòria d'alguna manera de Victus, aquest llibre de l'Albert Sánchez Pinyol. El punt avui, per exemple, ens diu Victus Véns.
La novel·la de Sánchez Pinyol sobre el setge de 1714 triomfa entre els lectors, tant en català com en castellà, i diu símbols. L'estelada es consolida al costat de la rosa i el llibre com a icona d'una diada que torna a omplir els carrers. I veiem la imatge de dos globus blancs amb una estelada ahir als carrers de Barcelona. I també trobem una relació dels llibres més venuts a Catalunya. Víctor és el primer, el més venut, pel que fa a ficció, l'estiu que comença de Sílvia Soler és el segon i plans de foto de Màrius Serra el tercer.
En no ficció s'ha acabat el bròquil de Jaume Arberà, estimat Miquel de Lluís Llach i desmuntant la caverna de Jofre Llombard. I els mediàtics, podríem dir-ho així, el més mediàtic que és el de l'Albert Espinosa, Bruixoles que busquen somriures perduts, també el de Pilar Rahola al carrer de l'Embut i el de l'Isidre Esteve que es titula No t'aturis mai.
Doncs és el que ens explica el punt avui. Seguim encara amb altres punts de vista. Sí, i de fet, jo crec que l'Avantguarda i l'Ara avui han tingut el mateix punt de vista perquè tenen el mateix titular de Sant Jordi. Sant Jordi Invictus. Fes referència, òbviament, al llibre de l'Albert Sánchez Pinyol. L'Ara ens diu Sant Jordi Invictus i veiem una fotografia d'una parella fent-se un petó a Barcelona, a les Rambles, la noia amb una rosa, i el diari Ara avui ens ofereix
La crònica que ha fet Albert Hom, que sembla ser que hi va sortir a passejar amb Sánchez Pinyol, i bé, doncs parlen de Sant Jordi. La Vanguardia també utilitza aquest titular, Sant Jordi Invictus. Sánchez Pinyol amb la novel·la Victus serigeix triomfador d'un nou gran Sant Jordi i els llibreters calculen unes vendes iguals o millors que les de l'any passat. I per últim, el periòdico, és la portada potser més diferent, ens diu Sánchez Pinyol, Espinosa i Barberà s'imposen, Sant Jordi vens la crisi, tot i que les vendes segueixen sense remuntar, és el tema del dia al periòdico de Catalunya avui.
Doncs és el que tenim avui als diaris i ens fixem ara en què ens expliquen els digitals perquè el món continua més enllà del Sant Jordi i per tant estudiants universitaris cremen pneumàtics i tallen la diagonal de Barcelona. La protesta ha col·lapsat la via que ha quedat tallada durant una estona. A més s'han desviat els autobusos, han format cues de quilomètriques. De fet a la B23 encara hi ha 6 quilòmetres de retencions des de Sant Feliu.
Fins a l'entrada de Barcelona. També se'ns destaca aquesta informació al diari Ara, que universitaris cremen pneumàtics a la Diagonal contra les retallades. Se'ns detalla els motius, també. I hi ha moltes imatges bastant espectaculars, també. Encara se'ns parla, també, d'alguna manera, però més avall, de llibres. Aquest Sant Jordi d'ahir, que ens diu que Victus és el llibre més venut de Sant Jordi i la dada negativa de les floristaries. I, d'altra banda,
que només un miracle ho pot salvar. Se'ns parla del Barça, és el que diu el 324.cat arran del Barça que va sortir escaldat ahir de Múnich. D'altra banda, a l'Ara.cat se'ns diu que Rajoy insisteix divendres no hi haurà pujada d'impostos i el diputat de Compromís es despulla al Congrés contra els desnonaments. Joan Voldubí es treu la jaqueta, la corbata i es descorda la camisa i mostra una samarreta amb stop desnonaments en protesta per la forma que el PP ha desvestit la ILP.
Per tant, una manera homogràfica de fer-ho, suposo que els diputats de compromís, també és el que passa amb Esquerra, fa poc Joan Tardà busquen també la manera més enginyosa per poder també tenir, suposo, un raó amb els mitjans, que de vegades és més difícil que els partits petits el tinguin, en aquest cas. Més coses, què tenim a les portades, Andrea?
Doncs el periòdico, encara que pugui semblar mentida, i altres notícies en dades Sant Jordi del Barça, ens diu que Rajoy admet que podria pujar més els impostos. El govern aprovarà divendres noves retallades. El president no vol, literalment, tornar a incrementar l'IVA i l'IRPF, però supedita la decisió al dèficit i ens diu també que la prima de risc baixa dels 300 punts, l'IBEX puja al 3% i el PIB cau al 0,5 fins al març.
Això és el que trobem al periòdico de Catalunya en portada. D'altra banda, el punt avui en Economia ens diu que Europa obre la porta a l'adhesió en pagament. Una nova directiva de la Unió Europea no la imposa, però exigeix als bancs una tolerància raonable abans de fer les execucions. I amb el diari Ara i amb la Vanguardia, crec que acabarem aviat, perquè a banda de Sant Jordi només destacant la derrota del Barça a Múnich,
L'Ara ens diu derrota humiliant. El Bayern expulsa de la Champions un Barça impotent amb una golejada inapelable 4-0. I en fotografia veiem les imatges d'un dels gols del Bayern. I a l'avantguàrdia, potser més contundents, ens diuen adeu Wembley. El Barça va caure ahir derrotat pel Bayern a l'Allianz Arena amb una duresa excessiva. Diu que no hi haurà tercera final a Wembley.
Doncs és el que tenim avui a les portades. Passem ara a llegir què es passava fa uns quants anys a la portada de la Vanguardia d'ara fa 20 anys, per exemple. Ens parlava d'economia i ho volia dient-nos que els bancs centrals europeus intervenien en defensa de la passeta. La incertesa política situava la divisa espanyola a la banda baixa de l'SME. Això ara fa 20 anys. D'altra banda, la fotografia
era de la Rambla planíssima, planíssima. Diu que el bon temps va omplir de gent com poques vegades la Rambla de Barcelona. I també se'ns diu que Sant Jordi, el rei i 4 milions de roses eren les dades, les xifres d'ara fa 20 anys i que Vilallonga i Monzó eren els bestsellers de l'any 93.
D'altra banda, el 24 d'abril del 98, ens parlava de política, colze a colze, en el cas de les primàries del PSOE, el Múnia diu que el partit es posa en marxes imparable i Borrell, pregunteu a la gent i voteu el que la gent pensa. I en clau de Sant Jordi, se'ns deia que Toni Soler i Gala eren els supervendes. Bullició Sant Jordi diu amb rècord de llibres
I de Roses, també una imatge de la Rambla, i se'ns deia això, que una jornada en què s'havien batut també rècords i destacaven aquestes obres, les d'Antonio Gala i Toni Soler. Ara fa 10 anys, el 24 d'abril del 2003, els Estats Units amenaçàvem represàlies a França. Washington volia relegar l'OTAN als francesos, Xirac temia quedar aïllat i buscava la reconciliació, i Abou Mazén imposava Arafat, el nou govern palestí.
Després l'OMS demanava que no es viatgés ni a Toronto ni a Pequín per la neumonia, un perill per l'economia asiàtica. I en Claudi Sant Jordi, Ruiz Zafón i Eixa Miró eren els que triomfaven com a autors al Sant Jordi de fa 10 anys. Xavier Tercas també tornava a resar amb soldadors de Salamina i hi ha un ampli ressò del manifest per una nova política cultural. Això fa 10 anys, queda bastant lluny. Sí, molt bé.
Ja en fa 5, el 24 d'abril del 2008, Clinton guanyava a Pensilvània i sembrava dubtes sobre Obama. La candidata s'imposava per 10 punts de diferència i aconseguia un triomf psicològic. L'entusiasme que desperta Obama no es traduïen vots i, d'altra banda, govern i Generalitat xocaven per l'execució del mini-trasbassament. Aquest tema que fa dies que comentem. Catalunya i València reclamaven juntes més finançament. Els consellers d'Economia de les dues autonomies subratllaven
Els seus interessos comuns s'enclava Sant Jordi molt més petitet. Se'ns diu també que Ruiz Zafón tornava a batre rècords en un Sant Jordi esplèndid. I la imatge? Era el Barça, diu, només va faltar el gol, el Barça es va esforçar i va dominar el joc contra el Manchester, el resultat, però 0-0, permetia encara albergar esperances d'arribar a la final de la Champions. També queda lluny tot plegat.
I d'aquí ens n'anem a les contraportades d'avui. Comencem per la del diari Ara, on llegim nous humanismes eternes miopies. És l'article setmanal de Josep Ramoneda que avui es titula el primer apartat Fraternitat, el segon interferències i el tercer miopia. A Fraternitat ens diu el deute i el seu complement, la culpa, són el ciment de la fase actual del capitalisme. Sobre ells es construeix la submissió de la gent, per això una paraula com misericòrdia pot semblar subversiva.
Diu que abans pagava les hipoteques que menjar. De fet, és el que van aprovar Soe i PP quan es van comprometre amb Europa a donar prioritat al pagament del deute per sobre de qualsevol altra obligació de l'Estat. I ens diu que la paraula misericòrdia té connotacions religioses que la devaluen en les secularitzades societats contemporànies. Diu que pot semblar un acte de generositat dels poderosos. En interferències es pregunta, planteja una situació, el conseller Vila anuncia impostos als bancs i als constructors que tinguin pisos buits i al cap d'unes hores
El president Mas diu que ja ho veurem. I es pregunta ara, hi ha hagut alguna interferència bancària en aquest interval? I per últim, miopia, parlar de Kosovo, de la independència de Kosovo. Poc després de la independència vaig visitar Belgrat. Diu, poques vegades he vist un clima de decepció i ensorrament tan patent. A poc a poc Sèrbia s'havia anat quedant sola i la sortida de Kosovo era la ferida definitiva al narcisisme sèrbic.
Doncs el que tenim avui a la Contra de l'Ara, a la Vanguardia, llegim una entrevista amb el titular següent. Som convidats a aquest planeta i al nostre cos. Ho diu Prashan Kakode, que és fundador del Centre per a la Salut Integral, fill i net de metges. La convicció que som alguna cosa més que cos i cervell el va portar a crear el Centre per a la Salut Integral de Cambridge, que utilitza la medicina holística per curar
i se centra en l'educació per a la salut. Diu que hi ha un missatge en la malaltia. I ara ha fet una conferència a Barcelona de la Universitat Espiritual Mundial Brahma Kumaris, de la qual forma part activa. En relació al titular, que som convidats a aquest planeta i al nostre cos, diu que si començo a posseir coses o persones, creo dependències. Si gaudeixo de les coses sense posseir-les i no m'amoïna a perdre, soc lliure emocionalment i això diu crear pau interna.
I bé, també parla de com va arribar la medicina holística. Era cirurgia a Manchester, tractava amb cossos, no persones, i per al sistema mèdic imparant la consciència és una cosa massa subtil i invisible, així que la ignora. Doncs interessant, també aquest punt de vista avui a La Vanguardia. El punt avui tenim que els gladiadors eren els ex-símbols de l'antiga Roma. Avui, a la contra del punt avui, ens parlen de sexualitat en el món romà. Entrevista en Esther Gurri, comissaria de l'exposició
el sexe a l'època romana. I bé, ens parlen de la imatge que potser ha donat una mica Hollywood en pel·lícules on es veuen bacanals, orgies, en el món romà. Diu que estan basades aquestes imatges generalment en textos de Suetoni, que va exagerar les perversions de Tibèrica, Lígula i Naró. Segurament feien coses desmesurades, però no sabem ben bé què hi ha de veritat.
Diu que estava tot permès, però només el pare, el pater, famílies de la família. La dona havia de mantenir el llinatge familiar, l'adulteri, li podia provocar la mort i humiliacions públiques per als seus amants. I també ens diu que el cap de família tenia dret a satisfer els seus desitjos amb esclaus i llivers, que ho tenien força malament, i si no en tenia prou sempre tenia el prostíbul. I fa una, també assegura l'Esther Gurri, una declaració que m'ha fet una mica de gràcia, diu que els fa l'ús a les portes,
feien la mateixa funció que el quadre de Déu Busguard amb la Mare de Déu de Montserrat. Ah, sí? Sí, és una comparació una mica portada a l'extrem. Molt bé, doncs és el que passava a l'antiga Roma. I acabem amb el periòdico on llegim una entrevista avui singular. Si ets un nen feliç, al col·le, aprens millor. Doncs entrevisten aquest nen, Marcel Bruguera, que és alumna de l'escola Vilamagore de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental,
que va passar la nit en una aula amb els nens i nenes de 6è per protestar contra el tancament del centre. Diu que amb aquesta mania de reduir-ho tot en números, s'oblida que una escola és molt més que quatre parets a un rànquing a l'informe PISA. Per això, quan es va anunciar el tancament prorreciu d'aquesta escola a Vilamagore, de Sant Pere de Vilamajor, van ser els mateixos alumnes els que es van alçar en armes.
Tenien l'exemple de la mare d'una nena de la classe que es diu Marta, segons el Marcel, que va dir que en una escola d'un poble veí també havien fet el mateix. Es va anunciar que l'havien de tancar i els alumnes també van protestar. I diu que ens vam reunir unes quantes vegades a casa dels avis després del col·le i vam preparar un guió per explicar la nostra decisió als pares, la decisió de tancar-se, organitzar les activitats que faríem i repartir-nos les feines.
I diu que hi va haver gent que en lloc de treballar es va dedicar més a jugar, però la Marta, aquesta nena, va dir això no és cap festa de pijames. I al final, doncs, van ajudar a tots. Ah, sí? Sí. Molt bé. Es van posar seriosos. Està bé, està bé. Doncs aquest testimoni avui al diari El Periódico.
I amb notícies curioses el que tenim avui és una casa de Toledo que guarda una carta d'amor durant 300 anys. Una antiga casa amagada entre les seves parets una carta d'amor durant tots aquests tres segles data de l'octubre de 1700 i és una declaració d'amor prohibit d'un cavaller a una dona de Toledo. Eres dona Alfonso de Vargas i Montes a la seva molt amada doña María de Sierra. Dio es mi afición tanta vuestra merced que me abrazo en amores.
Diu, clar, evidentment en castell antic hi ha una caligrafia, doncs també la... No, també llavors la caligrafia de la seva dona. Diu que no havia vist mai lletra millor de dona i, per tant, doncs vol dir que hi havia correspondència entre tots dos. I la carta és del 29 d'octubre del 1700. No se sap si la dona l'hauria acabat llegint i l'hauria amagat o si és que ella no l'havia arribat a llegir aquesta. Clar, si era molt prohibit, potser l'havia d'amagar. Interessant aquesta història que ens porta avui a Toledo. I l'hem descobert ara. Sí, mira.
Molt bé. Vendria, doncs moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. I ara fem el recull de premsa habitual, obrim diaris i ens fixem avui sobretot en l'endemà, les cròniques de Sant Jordi.
I avui val la pena, si teniu un moment, dedicar alguna estona a llegir aquestes cròniques que hi ha als diferents diaris, per exemple, a la Vanguardia o a l'Ara li dediquen moltes pàgines i diferents punts de vista. I ens aturem amb la crònica que fa Albert Tom, que ens parla del gran absent que va ser ahir Albert Sánchez Pinyol.
s'assita amb ell el dia abans, el dia 22 d'abril, a la Virreina i explica en aquesta crònica que Albert Sánchez Pinyol li diu que el que farà el dia 23 d'abril és anar-se'n amb la seva parella a la Fageda d'en Jordà. També explica, doncs, recorda altres Sant Jordis quan encara no havia escrit cap llibre, que també passejava per la Rambla i comprava llibres i anava a demanar signatures. Per exemple, parla de quan va demanar una assignatura a Joan Brossa o a Teresa Pàmies.
També diu que ens regalaran una rosa el dia 23, tant a la seva mare com a la seva parella, i diu que ell opina que Sant Jordi és l'únic dia de l'any que no pots tenir contacte amb els lectors, que té un sentit fer una assignatura després d'haver parlat durant dues hores amb un grup de lectura d'una biblioteca, però que no en té cap despatxar assignatures a una cua de gent amb qui no pots ni parlar, que no pots posar de costat Joan Francesc Mira i Nacho Vidal, que Sant Jordi abans anava de lletres i anava de números i que ell no sap
Com es pot solucionar i que, mentrestant, prefereix apartar-se'n sense que per això la gent emprengui per un friqui o per un esnob? És l'opinió d'Albert Sánchez Pinyol que recull Alberto Mavui al diari Ara. I d'aquí ens n'anem cap a l'avantguàrdia. Llegim també una crònica de Sergi Pàmies, en aquest cas...
que ens diu, un dels que més venen no signes, parla una mica també de tot plegat, i comença dient que l'any 1929, quan el dia del llibre no se celebrava per Sant Jordi i només era un experiment discontinu i sense aureola antropològica, Josep Maria de Sagarra va escriure un article memorable que avui provocaria en la llau de querelles i linxaments. Diu, tothom amb l'esquera el 10% de descompte ha anat a comprar llibres desesperadament amb la mateixa desesperació que en temps anteriors el públic estirava entre les esglésies el dia de dijous sant, fins als paralítics, als mutilats,
I aquelles que en prou feines tenen esma per respirar s'han fet d'acollir bé a les llibreries. Tots els positívols han treballat més que d'acostum per poder contribuir a la difusió de la cultura escrivia a Sagarra. I fa 50 anys, l'any 63, el Sant Jordi, tal com a coneixem, s'estava consolidant al diari, però no es parlava dels llibres més venuts perquè en bon criteri s'interpretava que era poc elegant.
Entrevistat per la Vanguardia, el president del grammi de llibreters de l'època parlava d'una magnífica elecció d'espiritualitat i cultura i 20 anys més tard, l'any 83, l'amenaça de la competició començava ja a treure cap. Ara fa 30 anys i ja es parlava dels títols més demanats, com ara en aquell moment, la xica del tambor de Le Carré i los pajaros de Bangkok de Vázquez Montalbán.
Després de fer aquesta retrospectiva ens parla ja del dia d'ahir, diferents coses que passen, també ens parla de la densitat de la Ronda Catalunya, els presagis d'un dia esplèndid, també els estranys companys de taula, un altre dels temes habituals per Sant Jordi i diferents qüestions que apareixen o que tenen lloc en un dia de Sant Jordi que recull avui Sergi Pàmies des del seu punt de vista habitual.
Un altre tema que sembla que esclata d'aquest Sant Jordi, que és el tema que s'han classificat escriptors mediàtics, gent que potser en principi no ho hauria de ser. I ho analitza avui Jaume Vidal al diari El Punt Avui i diu que és ser escriptor mediàtic. I llavors, per exemple, parla del fet que la novel·la de Pilar Rahola al carrer de l'Embut ocupi el segon lloc de la classificació de mediàtics després del primer d'Albert Espinosa. Diu que, en canvi, Jaume Barberà lidera el de no ficció
amb S'ha acabat el bròquid. Diu, és més mediàtic que Rahola que Barberat, tan lligat a la televisió com un comandament a un televisor. La categoria de mediàtic està agafant una dimensió diferent de la de fa pocs anys, en què un llibre mediàtic era aquell que feia referència a un programa televisiu. Els nous mediàtics solen tenir grans coneixements de política o economia, en el cas de Rahola que ha escrit una novel·la.
Se'ns posa en dubte aquesta etiqueta. M'imagino que també és un tema que durarà més dies i que algú altre intentarà aclarir com s'ha de classificar tot plegat. I acabem parlant de futbol. L'anàlisi de Martí Pere Arnau al periòdico arran de la derrota del Barça i a Múnich. Diu, un requiem dolorós que obliga a prendre decisions.
Diu Martí Pere Arnauc un repte important el que té el quadrotècnic del club. Tots hauran d'assumir que ja no són els dictadors d'Europa. Diu que el Bayern ha de servir d'exemple. Fa quatre anys va patir una lliçó similar davant del primer Barça de Pep. Va haver de prendre decisions, però ho va fer sense modificar el rum. Des d'aquell 4-0 del Camp Nou, el 2009, va arribar a dues finals de la Champions i les va perdre. També va perdre dues Bundesligues consecutives i va tancar el curs passat en blanc nuclear. No obstant,
En cap moment va dubtar del seu potencial. Diu que la Massacre de Múnich va més enllà d'accions puntuals a favor o en contra. I ho veia senzillament que tots els elements que influeixen en el futbol es van alinear a favor del Bayern. Arriba en forma al dia adequat amb 14 homes platòrics convençuts del pla de joc, flexibles per modificar-lo, compromesos fins a l'agonia, units, talent i compromís.
Són els mateixos factors que havien anat quedant escampats pel camí del Barça. En articles anteriors, diu Pere Arnau que vam explicar en detall quins eren tots aquests factors i les raons de la desorientació del col·lectiu. Múnich només es certifica negre sobre blanc. I acaba dient Martí Pere Arnau que un equip amb Leo Messi, Andrés Iniesta i Sergi Busquets a les seves files sempre tindran futur esplèndid, però del director esportiu al jugador més modest de la plantilla tots hauran d'assumir que ja no són, com dèiem,
Els dictadors d'Europa, que tenen moltíssim per corregir si pertenen continuar competint, com feien quan hi havia el pesat de Pep Guardiola. I amb l'anàlisi de Martí Pere Arnau d'aquest partit d'ahir, enllaçem també amb les portades esportives. L'esport titula la nit més trista. El Bayern va passar per damunt d'un Barça sense forces ni futbol. L'equip blaugrana va patir la seva pitjor derrota europea des d'Atenes del 94.
El nou esportiu juga amb l'actualitat de nou i titula Victus. El Bayern pot més que el Barça, supera en tot pels bavaresos. Diu que els errors arbitrals no justifiquen la desfeta. I el Mundo Deportivo titula Malsons.
La imatge és un dels gols que es van marcar ahir. El Bayern Platòric diu que desfà un Barça físicament trencat, tres gols dels alemanys són il·legals i hi ha penalti de Piqué, Messi no està a tope i de volta i la tornada és gairebé un tràmit. I encara van més enllà, evidentment, els diaris de Madrid, el marc que titula avui pallissa històrica i les fins de ciclo.
En clau cultural, més enllà de Sant Jordi, us expliquem que Quim Nova, que és la convidada d'honor al Festival de Cants,
I que el Senat rebutja revisar a la baixa l'IVA cultural amb els 146 vots del PP. Finalment també que el Premi Cervantes enalteix el poder de la poesia per rehabilitar un edifici social menys cabat.
I us acabem explicant també que mor el cantautor Richie Havans, una llegenda del folk nord-americà. El músic de Nova York va obrir el festival de Woodstock l'any 1969. I ens n'anem escoltant un dels seus temes.
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Sentin' children to the feet There's so much confusion I can't get no relief
Fins demà!
5 minuts i arribem a les 11 en punt del matí, per tant, és moment de parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius, a qui saludem tot seguit. Molt bon dia, Carles, què tal? Bon dia, què tal? Avui et deixo poc temps i em sembla que hi ha coses, no?, a explicar? Bé, ja... Però per avui no tant. Bé, si han estat atents el reste de dies, doncs tampoc no és cap sorprès el que direm avui, perquè es va mantenir aquesta situació de precipitacions.
de cara a aquesta segona meitat que ens atarem demà d'aquesta setmana, dijous, divendres, dissabte, diumenge, no estarà plovent tot el dia, hi ha un dia que sí, i ara el direm, i ara el traurem a la llum, però els altres dies hi haurà una certa variabilitat, tampoc, però, bueno, inestabilitat, hi haurà, i aquests dies tan espaterrans i tan assolellats, doncs no, avui deixen de fer acte de presència, i fins la setmana que ve no tornarem a tenir dies clars.
Aviam, aquesta nit començaran... Avui és un dia molt tranquil, un dia pràcticament clavat a la diada de Sant Jordi, amb una màxima que pot arribar als 19 graus, ara en tenim 16 a Sant Lluís. Recordar que l'ambient a primera del matí a última hora del dia és fresquet, avui a les 8 del matí teníem 11 graus, és un ambient que convida a portar alguna jaqueteta, però després al migdia et sobra pràcticament tot perquè aquests 18, 19...
que podem arribar avui, són valors molt agradables, i si a sobre estàs el sol, et sobra una miqueta de tot. Què passarà de cara els propers dies? Aquesta baixa que es forma a Algèria, que ha anat remuntant al Mediterrani, ja es troba a les portes de començar a afectar les Illes Balears, i que a poc a poc anirà avançant cap a Múrcia, al País Valencià, i arribarà a Catalunya.
Per començar, demà al matí tindrem molts núvols. Encara hi haurà alguna ullada de sol, eh? O sigui, serà un matí on a poc a poc hi haurà núvols, però el sol també encara tindrà el seu protagonisme. I a mesura que avanci la jornada, aquests núvols cada cop podrien fer més petxoca i a última hora del dia podrien caure algunes gotes. O sigui, el dijous el salvaríem pel que fa pràcticament a precipitació i a última hora del dia podria caure alguna goteta. Els mapes no indiquen precipitació destacada de dijous i que a última hora podrien caure algunes gotetes.
Divendres, matí variable, sol, amb molts núvols, creiem que els núvols seran els destacats, en una situació de vents humits de mar cap a terra, podria escapar-se algun ruixat durant el matí, però ha de ser poca cosa, i a la tarda reactiva, i a la tarda sí que podríem parlar de precipitacions una mica més importants, sobretot els mapes de 6 a 12 de la nit del divendres a la tarda parlen d'una precipitació una miqueta més destacada.
Entrem en l'episodi de pluges, que avui ens indica que serà el dissabte. Dissabte serà el dia que les pluges dominaran durant tota la jornada. Seran pluges que, si avui els maves tenen ro, seran pluges destacades durant el matí i també a la tarda, amb unes temperatures que tampoc no baixaran massa. Hi haurà aquella sensació de fred per la humitat, però no seran valors. Tampoc estarem per sobre dels 20, però valors entre els 15 i els 20 graus, que tampoc no és un fred excessiu.
Les mínimes també tenen tendència a pujar perquè estarà tapat el cel. I diumenge se'ns obriran algunes clarianes al matí, però es tornaria a complicar cap a última hora. O sigui que potser diumenge el salvaríem una miqueta, amb sol i núvols al matí, al migdia potser els núvols guanyarien més terreny, i de cara a la tarda podríem tornar a parlar de precipitacions. Més destacades a l'interior, potser no tant a la costa, però a última hora també podrien caure a Sant Just. Sembla que dilluns aquest rebombori continuaria, o sigui que tampoc no hi ha un final així de cara al diumenge que potser pugui canviar la situació.
Avui per avui, el dia que marca la precipitació més destacada és dissabte. Sac greu, però és així. I després diumenge, doncs, té una mica més de variabilitat. Ho anirem confirmant, perquè recordeu que vam començar dilluns amb un divendres plujós i un dijous també. De moment, demà dijous no és tan plujós com pintaven els mapes. O sigui, que a mesura que es va avançant, la cosa va fluixant. Però, bueno, els mapes porten ja 3 dies, 4, dient que dissabte ha de ploure i amb aquesta condició ens quedem. Fes dies que no et plou en cada setmana, això és veritat? Sí, sí.
És una llàstima, però quan ve el bon temps que plogui en dissabte. I a l'IA1?
és molt d'hora, no? És aviat, dilluns i dimarts encara hi haurà una certa estabilitat, però potser el dia 1 el salvem, perquè ja seran molts dies de... Sí, probablement sigui una miqueta més estable, però ja ho veurem. També hem d'estar molt pendents i demà acabaríem de confirmar una miqueta la situació del divendres a la tarda. Recordem que tenim aquesta activitat de divendres als parcs, s'aprofita per inaugurar aquest nou equipament de Sant Jus, que són les escoles, que es troba al carrer Montserrat, i la previsió de pluja de cara a la tarda de divendres també hi és present avui.
Aviam si de cara a demà podem donar alguna bona nova, però és una llàstima perquè dissabte al matí hi ha inflables, hi ha contes a l'aire lliure, la festa de la biblioteca. Queda molt lletja si està provent. Aviam què diuen els mapes més endavant. Doncs moltes gràcies i fins d'aquí una estona. Fins ara. Que vagi bé, bon dia. Connectem tot seguit amb la xarxa, sentim també el butllet informatiu dels Sánchez Notícies i tornem a més coses a partir de les 11 i 10.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El nou impost que prepara el govern i que agravarà els pisos buits que tenen bancs i constructores només s'aplicarà als immobles que faci dos anys o més que estan desocupats. El conseller de Territori Santibila ho ha anunciat durant la sessió de control que s'està fent al Parlament. Albert García, bon dia.
Bon dia. Santi Vila ha assegurat que el govern no té voluntat recaptatori amb aquest impost. Ho ha fet en resposta el diputat d'Esquerra, Pere Aragonès, que ha reclamat un tipus impositiu raonable però prou alt perquè pugui ser un incentiu per evitar que hi hagi pisos buits. Santi Vila ha precisat que la taxa s'aplicarà a constructores i entitats bancàries, no pas a particulars.
quan els habitatges facin més de dos anys que estan desocupats. Cap vocació recaptatòria. Aquesta és una proposta que ha d'estimular el mercat de lloguer i que, per tant, que ha d'agravar aquell habitatge que, per circumstàncies X, es continuï trobant desocupat durant més de dos anys.
Per tant, una primera cotació. Vila també ha aclarit que en quedaran exemps els habitatges de protecció oficial, els que puguin passar a mans de l'administració com a parc de lloguer i els pisos buits situats a localitats on no hi hagi demanda acreditada. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home acusat de cometre set agressions sexuals a Mollet del Vallès i ja ingressat a la presó. El presumpt agressor assaltava les víctimes a les immediacions del parc de la Plana de Lledó, en aquest municipi, i són nenes i dones...
amb edats compreses entre els 9 anys i els 57 anys. L'home va actuar entre l'octubre de l'any 2009 i fins fa només un mes. Autacava les víctimes en solitari i en dues ocasions va arribar a saltar menors que anaven en grup. Després d'amenaçar-les amb una arma blanca, les feia despullar i les agredia sexualment. Gràcies al fet que gairebé totes les víctimes van presentar denúncia, ha pogut ser identificat i detingut. Totes les agressions van passar a la mateixa zona de Mollet del Vallès, al costat del parc de la Plana de Lledó.
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha assegurat en declaracions a la xarxa de comunicació local que el nou hospital Josep Trueta continuarà al municipi, després de diversos rumors que parlaven d'un possible trasllat fora de la ciutat.
Puigdemont ha deixat clar que el compromís de la Generalitat és que l'hospital continuï a Girona. Ara, diu l'alcalde, només queda concretar l'ubicació exacta del centre, que serà a la zona nord del municipi. Jo tinc el compromís enferm de la Generalitat que es complirà el desig de la ciutat de Girona, per altra banda aprovat en un ple, que es mantingui el terme municipal de Girona i a la zona nord. Aquest és el compromís que estic treballant, que està ratificat i queda a l'espera
de qüestions tècniques, que és saber exactament de quina volumetria estem parlant en funció del model de gestió hospitalària que té la regió de Girona. Puigdemont ha defensat el canvi de projecte d'aquest futur hospital. Josep Troeta assegura que l'anterior pla, promogut pels socialistes, preveia una obra faraònica i que l'actual context de crisi econòmica justifica el canvi de model cap a una obra més modesta.
Avui fa una setmana que un grup d'estudiants universitaris està tancat al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona en contra de l'augment de les taxes i per exigir més transparència en els comptes. La vicerrectora d'Estudis de l'Autònoma, Sílvia Carrasco, ha assegurat a la xarxa de comunicació local que els estudiants no accepten la reunió que els ha ofert el rector i els ha demanat que utilitzin les vies democràtiques per expressar les seves opinions. Compartim totalment amb tots els sectors universitaris la profunda preocupació
per la situació en què ens està deixant el govern i la falta de finançament, sobretot el deute de 60 milions d'euros de la Generalitat amb l'Autònoma, imagineu-vos si ho compartim, i tota la situació social. Però, esclar, les maneres i els instruments que tenim, nosaltres no ens assortirem de les maneres i dels instruments democràtics.
Pel que fa a la Universitat Politécnica, aquest matí un grup d'estudiants ha tallat l'Avinguda Diagonal a l'entrada sud de Barcelona i han cremat pneumàtics. Això ha provocat un col·lapse de trànsit que a aquesta hora ja està dissolt i els autobusos que estaven afectats ja han recuperat la normalitat.
Bon dia, us parla l'Arnau Maimó. Avui es disputen el segon partit dels quarts de final de la divisió masculina de Waterpolo amb la presència de sis equips catalans. A dos quarts de nou, Atlètic Barceloneta, Mataró i Barcelona, Canoe. I a tres de nou, Sabadell, Navarra i Terrassa, Mediterrani. Si és necessari desempatar alguna d'aquestes eliminatòries, els partits es jugarien aquest mateix dissabte. En futbol, el Barça va encaixar ahir la derrota més contundent dels últims anys. El Bayern de Munic va superar l'equip Blaurana per un contundent 4-0 en l'anada de les semifinals de la Lliga de Campions.
La tornada es disputarà el pròxim dimecres al Camp Nou. Per altra banda, avui a partir de tres quarts de nou, Borussia i Madrid juguen a Dortmund l'altre semifinal de la Lliga de Campions. Millors notícies per a la secció d'envol del Barça, que ha guanyat el seu tercer títol de Lliga consecutiu després de la victòria per 25 a 30 a la pista de la de Mar de Lleó, a tres jornades per al final del campionat. Els blauranes han guanyat els 27 partits jugats fins ahir. El pròxim objectiu dels de Xavi i Pasqual és classificar-se per a la final a quatre de la Champions dissabte al Palau.
han de remuntar 5 gols a l'Atlètic de Madrid. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Buenau. Professors i alumnes de quatre països europeus, Noruega, Alemanya, Dinamarca i Turquia, visiten Sant Just aquests dies en el marc del projecte Comenius. Es tracta d'un projecte internacional d'intercambi de centres de secundària d'arreu d'Europa, del qual hi participa l'Institut de Sant Just. Aquesta edició del Comenius porta per títol The Soul of Who We Are, l'ànima del que som, i treballa els diferents costums i traïcions que conformen la nostra personalitat com a poble.
Els alumnes i mestres van arribar dilluns i des d'aleshores l'alumnat s'allotja amb famílies de Sant Just. Dilluns van fer una gimcana pel poble fent una ruta per indrets destacats del municipi com ara Can Ginestà, el Gualden o el Molí Fariner i aquest migdia l'Ajuntament els farà una recepció a Can Ginestà. La resta de temps es reparteix entre treballar a l'institut i visites culturals a Barcelona.
Aquesta tarda, la sala a les golfes de Can Ginestar es batejarà amb el nom d'Isidor Consul. D'aquesta manera, s'enjustomenatgerà l'editor i escriptor que va ser vell del nostre municipi durant molts anys. Això serà a les 7 de la tarda, avui, i a dos quarts de vuit ja es farà el primer acte en aquesta sala amb el seu nom. L'escriptora Carme Riera presentarà i signarà el seu darrer llibre, Temps d'Innocència. La presentació del llibre també comptarà amb la col·laboració de Pilar Beltran, editora d'Edicions 62.
I un últim apunt, ja podeu consultar al web municipal tota la informació sobre els casals i activitats d'aquest estiu a Sant Just. Com cada any, hi ha activitats per a totes les edats, infants, joves, adults i gent gran. Pels infants, per exemple, tenen una àmplia oferta de propostes lúdiques i esportives. Els casals d'estiu de la Bonaigua, el de les Ampes, que aquest any es farà a l'Escola Montserrat, campus de patinatge, activitats de voleibol, el campus d'estiu del Futbol Club Sant Just i també el de l'Atlètic Sant Just,
campus de natació, futbol, sala, bàsquet i hockey. Trobareu la informació completa al web www.santjust.cat barra estiu 13. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora, també al Sant Just Notícies, edició a migdia a la 1 i 5. I també us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio www.radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
Fins demà!
I don't believe you Saw Cinderella in a party dress She was looking for a nightgown
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. 60 i més Cada dimecres, a les 8 del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més
Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més. Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran... 60 i més...
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com.
Un minut i un quart de dotze. Ahir va ser Sant Jordi. Vam viure intensament des de Sant Just i des de tot Catalunya. Avui també els diaris recullen com va anar tota aquesta jornada, quins van ser també els llibres més venuts. Es parla de llibres, de roses i de tot plegat i per això avui tenim a l'altre cantó del telèfon el Diego Marcos de la llibreria Resenya de Sant Just. Molt bon dia, Diego. Què tal? Hola, bon dia, Carme. Com va anar aquest Sant Jordi? Bé, va estar força animat per com està tot.
Sí, perquè a més a més és un d'aquests en què es patia una mica, segurament. Sí, hi havia la incertesa de què és el que passaria, però el que s'aspira últimament no és a abatre rècords, sinó a igualar els resultats de l'any anterior. I és el que ha passat? Més o menys és el que ha passat. Igualat, possiblement s'hagin superat una mica. Molt bé.
En tot cas, a més a més, suposo que d'aquests dies, que més enllà dels números, també el fet que hi hagi gent, potser tothom passeja o gent que mira i no acaba de comprar, però en aquest sentit hi va haver gent aquí a Sant Just també? Sí, sí, sí, la tarda va ser allò d'allaut de gent a la llibreria. El mateix que passa cada any, que hi ha clients que tornen l'endemà, que diuen vaig venir ahir a la tarda però no podia entrar,
i vaig decidir que ho deixava per avui. Respectem els descomptes, les condicions i demés, i fem Sant Jordi un dia després. Jo, normalment, ja hi ha molts clients que els dic que o adelantin o endarreguin les compres de llibres per Sant Jordi, però que el dia de Sant Jordi, si ho volen, fem una certa tranquil·litat. Aquí, com que a la llibreria no tenim possibilitats per ara de...
de tenir parada a l'exterior, perquè les voretes són molt estretes, s'ha de fer tot a l'interior, doncs clar, s'acumula bastanta gent. Clar, clar. A més a més, suposo que també el fet que diumenge es fes aquí, que en gent potser ajuda una mica a descongestionar, però vulguis o no el dia a dia... Sí, sí, però el dia de Sant Jordi és el dia de Sant Jordi. Hi ha molta gent que reserva aquell dia l'anar a fer les compres, no? Està clar. Quin és el llibre que es va vendre més, eh? Ressenya.
Doncs mira, hem complert amb la norma. El més venut era el Victus, que ja havíem comentat una vegada, que a mi em semblava que era la novel·la més arrodonida, més rodona, més sencera, diguem, malgrat que estigués publicada fa més de sis mesos, perquè va sortir al setembre, i sí, sí, ha tornat a arrasar. Per tant, també una bona notícia, el fet que El més venut també sigui un llibre que és bo, que de vegades no coincideix tant, no?
No, perquè l'any passat, em sembla que va ser, teníem el Jo Confesso, també un molt bon llibre. És veritat. Però, clar, no era, diguem, el Jo Confesso no era accessible al gran públic. Llavors sí que es va vendre, però no... És diferent. Bé, el més venut de l'any passat va ser, no sé si ho recordes, l'avi que va fugir per la finestra. Ah, sí, és veritat, sí, sí. Que, per cert, jo fent reflexions, és això que és de l'editorial La Campana,
una editorial petiteta d'aquí de Barcelona, que la va fundar el Josep Maria Espinàs. L'any passat va aconseguir el llibre més venut en català i aquest any ha repetit, perquè el Victus també és de la campana, és d'aquesta editorial petita, diguem, i també tant en català com en castellà, ha estat el llibre més venut. Després, a continuació, podem dir la Sílvia Soler, amb l'estiu que comença, en català, i el Màrius Serra, amb
plans de futur. I en castellà ha continuat l'Ill de Fons o Falcones, la reina descalza, i s'ha venut també bastant, tant en català com en castellà, l'Albert Espinosa, amb les brúixoles que busquen somriures perduts. I en el cas de no ficció heu venut també? Sí, sí, sí. Aquí ha restat el Jaume Barberà. S'ha acabat el bròquil,
Pilar Rahola també ha tingut la seva parcel·la d'èxit. El de Pilar Rahola em sembla que és la primera novel·la. Sí. El carrer de l'Embut. I què més en català de no ficció? A veure que recordi. Sí, ha estat molt demanat. El que passa és que teníem molt poquets llibres. El Botifarra de Pagès, que és un d'aquests humanístics. Ha estat bastant demanat el de l'Endes Hispània.
El tema independentista ha estat el que més ha demanat de no ficció. Avui també llegíem als diaris, i he sentit també el matí a la ràdio, que sortia com un nou debat que es plantejava que alguns autors que estaven qualificats com a mediàtics, com era el cas de Pilar Rahola, que ara dèiem, o fins i tot Espinoza,
i en principi, doncs, deia que tant de moc se'ls hauria de posar en la classificació de mediàtics perquè també, com que, per exemple, el de la Raola és una novel·la, o el de l'Espinosa, que en principi també haurien d'estar en l'altre rànquing. No sé si... Què en penses tu de tot plegat, Diego? Bueno, a veure, una cosa és l'autor. L'autor sí que són mediàtics perquè els estem veient cada dia en diferents mitjans de comunicació, estan pràcticament a tot arreu, no? El que passa és que, bueno, ara l'Espinosa no es pot
qualificar d'autor mediàtic, diguem, perquè ell tot el que ha fet ha estat novel·la. Clar. Tot el que ell ha publicat els quatre llibres, em sembla que recordar que són, començant pel Montgroc i acabant per aquest d'aquest any, han estat novel·les, no? El que passa és que té els seus ingredients, està fent el seu públic, no agrada a tothom, és evident, això passa amb tots els autors, que no agraden a tothom, però sí té el seu públic, no?
I en quant a Pilar Rahola serà una etiqueta que li costarà de treure's de sobre perquè, bueno, és que està a tot arreu. Està a tot arreu, no? Sí, sí. És allò que diuen, s'apunta a un bombardeo. Exacte. Sí, ara, últimament, la vaig veure també que formava part de tot el grup aquest que ha fet MAS per... El Consell de la Transició. Exacte, sí, també està allà, o sigui, està... la trobem a tot arreu, no?
Sí, sí, suposo que és un d'aquests temes que també com que m'imagino que és difícil fer aquestes llistes i aquestes clasificacions, que ara ha aparegut de cop i volta aquests dubtes, que potser no s'estava fent del tot bé, com si diguéssim. Bueno, el que sí podem subratllar una mica és que el que són autors mediàtics, mediàtics, com podia ser el Buenafuente, aquests han desaparegut totalment. Clar, van començar a aparèixer aquesta etiqueta justament d'això, quan feien llibre d'un programa. Exacte, es va crear amb aquests autors. Perquè si no...
Clar, Barberà també seria mediàtic i en principi ha fet no ficció, saps? Sí, sí, sí, sí. Però tots aquests, diguem que són més mediàtics però de la broma, aquests han desaparegut d'escena. Igual que pràcticament ha passat inadvertit el no sé quin llibre allà de Polònia, que cada any també... Apareix, no? Sí, sí, sí. A més a més, aquest any venia acompanyat d'una samarreta, una samarreta de Polònia, no?
Ningú parla, diguem que no sortirà de les estadístiques i si surt, sortirà cap al final. Això jo en certa manera ho veig positiu, perquè vol dir que quan la gent s'ha de rascar la butxaca per comprar un llibre, miren de comprar un llibre ja amb un cert contingut. No és un llibre banal d'uns monòlegs que ha fet un senyor...
en un programa de televisió i que després suposo que han passat les gravacions a uns correctors que han millorat l'estil i demés i han fet el llibre. Llavors el positiu és això, que la gent tira cap al que alguns ja anomenen més literatura. També pot ser justament això, que potser en la crisi es comprin menys llibres per Sant Jordi, potser abans podies fer una mica més de comprar-ne, i ara potser s'en compra només un cadascú i llavors es mira una mica més.
Sí, sí, sí, no, això sí que s'ha notat, Carme, això que dius, eh? Abans hi havia gent que potser dos, tres, quatre llibres, no? I ara no, ara sí, és complir amb la tradició. La tradició és una rosa i un llibre, doncs a mi em sembla bé que sigui una rosa i un llibre, perquè jo, ideològicament, ni per la meva manera de ser, estic en contra d'aquest consumisme desaforat que hem portat durant tant de temps, no? Clar, igual... El planeta no pot suportar, sigui en el món del llibre...
O sigui, amb els cotxes. El planeta no pot amb el ritme que li estàvem imprimint. Potser es tractaria, per tant, de comprar algun altre dia, un dia que no sigui Sant Jordi, no també algun altre llibre, en tot cas. Això, també. No oblidar-nos-en, també. Doncs moltes gràcies, Diego Marcos, de la llibreria Resenya de Sant Just, per fer-nos aquesta crònica del post Sant Jordi aquí al municipi. I et sentirem dimarts que ve amb més llibres que no s'acaben.
Ens veiem dimarts que veig. Que vagi molt bé, gràcies, bon dia. Gràcies a tu. Adéu.
El dos devia mordar quan ha sortit tres a rampell. No ho admetràs però et veus en el mirall del sensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el clacson des de l'altra banda del carrer.
Que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara. Al barri d'Oren tranquil, que hagi arribat el dia.
quan un cotxe ve de cara, ve de cara. Uns macarres us saluden el semàfor i somrius.
I mentre arrenca en el més xul, abans que se'l mengi la nit, et mira els ulls i juraries que diu que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, ressonant com un exèrcit de timpals. L'amor ja es va propagant com un incendi forestal.
Teresa Rampell, avui l'amor per qui retorna a la ciutat. La dina decidida entre billars, Teresa Rampell, detecta els foresters mentre t'apropes a la vora.
Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus malucs, el balanceig de les arracades. I ja no importa tant ni semblen tots els desastres que hagis fet. I passa un enemic i feu les paus.
i mentre cantem milers d'homes al món amb la verdira de passeig, somien en trobar una dona amb la teva cara.
que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor ressonant com un incendi de timbals. L'amor ja es va trompegant com un virus tropical. Tres ara amb ell avui l'amor partir i retorn a la ciutat.
I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs. I furgaràs els seus racons per revelar.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat. 60 i més.
Cada dimecres a les 8 del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més. Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més.
Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Veus de la parròquia.
Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Just a la fusta, el magazín del matí.
Passen tres minuts de dos quarts de dotze. És moment de parlar de futbol amb el Carles Hernández de Rius i l'Emilius Casocchio. Molt bon dia a tots dos. Què tal? Bon dia. Hola, bon dia.
Per parlar, doncs, avui d'una mala notícia. A vegades, com que fem la tertulia en dimecres, coincideix que és una prèvia o coincideix que és l'endemà d'un bon partit, com crec que és l'últim que va passar, és a dir, la setmana, fa 15 dies, no, diria? O fa 3 setmanes, exacte. Ah, no, no, vam parlar just l'endemà de l'anada, perquè la tornada diria que va caure en dimecres, també. Per tant, doncs, no, tampoc parlàvem d'un bon partit, però en aquest cas estem parlant ja d'una cosa que va més enllà, no?
Bueno, dimecres que ve és festiu, sí, que tampoc no caldrà parlar de res. Sí, exacte. Si que faci referència a les àmbits ja podem saltar directament a la lliga, si vols. Ens ho saltem. Què vols que expliquem? No ho sé, com ho veieu? Com us veu sentir? Doncs ens vam sentir una mica decebuts. Decebuts. Crec que és una mica la paraula, no? Primer, per una banda...
jo no vull ara dir ja ho sabia i tal, aquestes coses jo vaig pronosticar les meves vaig fer dos porres i les dos porres vaig pronosticar una victòria del Bayern amb un 2 a 1 però sempre amb aquell rebustet que em quedava de dir el Camp Nou, el Bayern estava bé i faltava veure els nous jugadors del Futbol Club Barcelona perquè clar, quan et planteges un resultat així és perquè pràcticament no coneixes els que jugaran
saps que han rendit molt bé, que ho han fet molt bé, però com que se'ls ha estat reservant tantíssim, doncs arribava un partit ahir que, quan jo vaig veure la alineació, dic, potser m'he quedat curt, perquè, clar, s'ha reservat a Busquets, s'ha reservat a Piqué, el Valdés no ha jugat massa perquè també ha estat amb l'ascensió del darrere, però el Pinto ha tingut més protagonisme, es reserva Messi per una qüestió de lesió, el Xavi s'ha reservat, també que anava una miqueta tocat,
Llavors, clar, i fins i tot el Pedro també se l'ha reservat, no? Dius, bueno, amb tanta, tanta, tanta, tanta reserva, potser perden el rodatge dels partits. I això va ser una mica, jo crec. Mira, tinc endavant l'article del Ramon Besa, del País d'avui, que diu, per exemple, en un dels paràgrafs que destaquen,
Ningún equipo juega hoy tan bien como lo hacía el Barça, y mucho menos el propio Barça. A la espera de que se reinventen los azulgrana, el fútbol va por un camino diferente en el que ahora simboliza al Bayern. Un equipo poderoso físicamente, muy bien organizado tácticamente, lleno de matices técnicos y recursos, muy científico y misericorde con los rivales que desfallecen progresivamente como el Barcelona. El partido, al fin y al cabo, simplemente reflejó los peores presagios del torneo y de la previa para los barcelonistas. Los alemanes son un equipo en plena forma y los azulgrana están desfondados.
És la seva opinió. Sí. Perquè jo tampoc no veig allò que la referència a Europa ara sigui l'estil de joc del Bayern. 30% de possessió de pilota. Res que vol a l'avant, res que poca. Pals els van fotre tots els que van poder i més. Cada cop que anaven a la pilota li fotien una castanya amb algú. Llavors dius, bueno, si aquest és el futur del futbol a Europa, o com a mínim ara és la manera de jugar a Europa per guanyar títols, doncs perfecte. Veurem el bàsquet. S'ha perdut l'espectacle futbolístic, no? Però vull dir, tampoc ahir el Barça no va demostrar el que és...
I ahir el Barça va estar... Jo crec que el partit no el guanya... El partit el va perdre el Barça. El partit el va perdre el Barça. Vam discutir-ho molt, eh? Perquè dius, bueno, és que clar, també feies referència, dius que hi ha tres gols, que l'àrbitre va estar fatal, però també va estar fatal pels dos cantons. O sigui, que també hi ha dos penals a dins l'àrea del Barça que toquen la pilota amb les mans i no ho veu. Però el tercer gol de l'eliminatòria...
O sigui, aquest àrbitre no pot tornar a arbitrar un altre partit de la Champions. Si l'altre dia... Si l'altre dia es para el partit, en aquell moment, vull dir que no hi ha ni reacció perquè semblava que... El que no pot ser que un àrbitre estigui dins l'àrea... O sigui, pots equivocar-te, o pots tenir una tendència tremenda que guanyi el Bayern perquè hi ha una certa influència espiritual. Això pot passar. Ara, per la imatge del senyor àrbitre en el tercer gol del Bayern, que el tio està dins l'àrea...
i el Líner al costat i l'àrbitre es mira el Líner dic tio on t'estaves mirant vale que les noies alemanyes són molt maques o que t'agradi molt aquell àrbitre que està per fer bonic que no serveix de res que a mi ja m'hi poden portar també perquè si tingués algun àrbitre col·lega m'hi poden portar a mi em fotu al costat del porter i podem entrar en conversa perquè pot ser avorrit perquè no tens ni dret ni vot
L'únic que fas és córrer una miqueta per la banda quan ve la pilota per fer veure que fots algú, però no obris la boca amb tot el partit i no diguis res. Perquè són els que serveixen aquests àrbitres que estan... que amb un sensor se soluciona i s'estalviarien els calarons. Perquè si estan per mirar si entra o no entra la pilota, realment fot pena. Però aquella jugada, l'àrbitre principal mira el línier.
I aquí està el gran error. Jo crec que l'empresa que organitza la Champions es mirarà aquest vídeo i mirarà l'àrbitre com, nassos, pots estar dintre d'una àrea, veure que un tio surt volant per un placatge i mirar el Línear a veure què opina. A veure què opina. Ets tu qui manes. El Línear no et dirà res. A mi què m'explica si estic gairebé jo més juny que tu? És igual. Van haver també jugades... L'arbitratge és un condicionant que hi pot ser, que pot fotre la guitsa en un partit, però si tu tens el 70% de la pilota...
i surts i planteges el partit com el va plantejar jo el Barça, que encara no ho entenc, que em truquin i que m'ho expliquin, doncs llavors dius, vale, el Bayern pot ser que ahir guanyés, però jo segueixo dient, i ahir ho discutíem molt amb tortura i haver d'acabar el partit, eh? Molta gent deia que havia guanyat el Bayern i jo deia que havia perdut el Barça. Jo per mi ho va perdre el Barça. I tampoc entenc, el Tito Vilanova sabrà per què, el canvi de Villa al minut 80. O sigui, si veus les coses perdudes...
reacciona d'alguna manera. No, no, és que aquí hi ha la clau del... O sigui, per una banda, el que deia al començar jo, eh, jo crec. Gent que s'ha estat reservant i és gent que tenia una necessitat imperiosa, i parlo del senyor Gerard Piqué, de jugar partits. De jugar partits. Perquè aquest nano passa per una lesió a l'inici de la temporada, entra en l'equip amb una eufòria important...
els partits següents de després de la lesió fa els millors partits d'aquesta temporada i de cop i volta es va apagant amb la mateixa intensitat que s'apaga el seu company de futbol que és en Puyol però el Puyol s'apaga perquè les lesiones trenquen i no pot seguir jugant
I llavors esperem un Gerard Piqué que agafi el rol de la defensa, que simboli a la defensa, que mani, que cridi, que col·loqui, que posi. I ja comencem a veure un Gerard Piqué cap al mes de febrer i mes de març, recordem, el mes de febrer fosc, que quan juga amb Bartra pràcticament no hi ha diàleg. Se'ns ho peguen entre ells. El segon gol del Bayern, Piqué i Bartra s'estampen saltant de cap. Això és una falta de diàleg. Estan els dos junts.
Els dos centrals de l'equip, els dos tios més alts, perquè si hem d'esperar que els baixets vagin a treure les pilotes altes, o el Valdés, que aquest és un altre personatge que el dia que algú es posi a entrenar-lo, a desviar les pilotes amb el puny en un còrner o amb una pilota centrada, serà un gran espectacle i podria arribar a ser el millor jugador, el millor porter del món.
però aquests dos nanos no es parlen hi ha molt poc diàleg i el Piqué tenia d'haver agafat aquest rol i tenia d'haver anat combinant però aquí hi ha un petit gran problema a part dels jugadors que s'han reservat no sé per què hi ha un problema que està a la banqueta i a mi em sap molt de greu però és un tio que està lluitant per la seva vida i jo com a persona humil si estic lluitant per la meva vida tot l'altre me l'arrapa em pinflen patates
Puc agafar aquell rol de responsabilitat i de dir, hòstia, sí, no sé què, però és que en qualsevol moment em pot passar pel cap que jo estic allà, que estic donant-ho tot per aquell equip, però jo tinc el cap amb un altre. A mi que no m'atabalin, o sigui, i aviam, és normal, però ha de ser ell qui ha de dir que ell no d'això. És la propera roda de premsa, probablement, del senyor...
d'aquest home doncs serà dir que plega del futbol perquè té el cap a un altre condo i quan estigui més bé doncs que torni i ja està però el que passa és que hi ha com una ralentització m'entens? o sigui ja començant perquè ell seien buit amb el Roura i l'altre i el seien allà al mig l'altre rient allà amb els peus creuats per telèfon amb un Fabrena Fas com l'equip estava jugant fatal semblava que no hi hagués és que no hi ha hagut ni lideratge al camp ni lideratge a la banqueta a la banqueta perquè mira mala llet no s'hi pot fer res
Ha estat difícil, també, el que ha passat, suposo. Vull dir que és una cosa... Sí, sí, sí. I que, evidentment, des d'ara es pot dir que no s'ha reaccionat bé, perquè suposo que és una situació... Però, Carme, no pots estar xiulant. Portem des del mes de febrer xiulant. O sigui, el Barça, els últims partits, no els soluciona facilitat. L'equip contrari els hi posa fàcil. L'altre dia, ara ho comentava aquí un company d'aquí al costat, de l'oficina del costat, i ho deia, diu...
anem a jugar contra un Levante que li fot 4 a un que està pràcticament a segona i que ara s'està salvant, que és el Deportivo. Arriba el Camp Nou i les passen canutes per fotre-li un gol amb el Levante. Hi ha un procés, abans tu comentava tu, micròfon tancat, jo crec que comença la temporada amb un procés ressecós de l'època guardiola, que hi ha un engranatge que ja va funcionant, però que a partir del mes de novembre-desembre l'oli es va secant, allò ja no comença a tirar, allò comença a anar amb petits problemes,
I quan Sant Messi es fa malbé, o té un petit problema, o té una petita lesió, que el Messi, per exemple, portava dos anys sense pràcticament lesionar-se, doncs allà comença a aturuntullar tot. Llavors es fan rotacions, i el senyor Roure surt i diu, hòstia, hem d'estar molt agraïts a aquests nanos que estan sempre a punt, que quan surten, perquè estic reservant els altres, que encara no ho entenc i ho segueixo dient, quan surten donen el call i treballen bé. Per què no va jugar a Vidal ahir? Perquè portava 90 minuts, d'acord? Doncs fes-ho jugar a mitjà punt.
Per què no va jugar Tello, per exemple? Per què no va jugar Tello, que està desestabilitzant els equips i està portant de porcoll i és un tio que corre? Doncs no, ahir traiem un equip que està més pendent que no s'escapin els laterals alemanys, o sigui, els dos extrems nostres estan més pendents que no s'escapin els laterals alemanys que no pas d'atacar. Quantes pilotes a l'Albes arriba a la frontal de l'àrea i no hi ha ningú per passar la pilota.
Quantes vegades intenta agafar la pilota a l'Iniesta al mig del camp... I no té a ningú? Oh, ja l'ha perdut a l'Iniesta! És que està aixecant al cap i no veu a ningú. I ha de tornar enrere un altre cop. I al Sabi també li va passar un parell de tres de vegades, que no sabia qui li havia de donar la pilota. Les dues ocasions de gols som de Bartraí, eh? Sí.
És que dius, man de nassos. I això, els primers 45 minuts pots dir, no t'ho ocorre res, després els cau la bronca a la mitja part, els espavilo una mica... Que és el que jo esperava que passés, i no. Alexson, Avidal, Tello, Cesc... Tot això a la banqueta. I el problema és que aquesta gent, ahir a la banqueta...
provocaran un canvi de cicle, que és el que diu aquell francès. Perquè què va passar ahir? Que l'únic que surt allà, amb l'ànim i l'orgull pujat, és el senyor Bardre. De tot l'equip, de tot l'equip. Perquè dius, per què nassos em tens a la banqueta a mi? Vale que tenim un tio mig lesionat, que a vegades agafa la pilota i fa meravelles, però si està mig lesionat i porta 60 minuts sense res caula i anant per terra, guardem-lo. Guardem-lo, que no serveix per res. El Xavi està petat al mig del camp, no pot, no porta el motor, no està controlant al mig del camp...
L'Àlex Song encara és hora que perdi una pilota, amb 3 partits. Perquè el tenim. Llavors dius, que són les vaques sagrades, són les que han de treure les castanyes de foc, d'acord. Llavors juguem a Monza. I que no vull ser allò el crític que si ahir el Barça hagués quedat 2-1... No, no, són coses que es diuen. Jo no entenc. Què farem la setmana que ve? Reservem el Piqué al partit de Lliga? O surt? Ara què passarà? Ara què hem de fer amb el Piqué?
Ara ha d'agafar el rodatge i potser arriba a mitjans de maig i el tio està que s'assori i talla totes les pilotes. És que no ho entenc. Jo aquestes reserves no les entenc. Llavors, clar, en partits on hi juga la sort, on hi pot jugar l'àrbitre, on si la cagues 10 minuts ja estàs fora. Amb aquestes situacions, ho comentava el mateix Xavi no fa massa dies, de dir que hi ha moments que són puntuals en un partit i que et foten l'eliminar. Aquell moment, ahir amb el senyor Vilanova i el senyor Roura,
Van ser 90 minuts, perquè al minut 83 reaccionen i fan un canvi. Un canvi, un canvi. Quan feia que el Barça no feia un canvi? I, a més, el senyor Vilanova era dels que a mi em va sorprendre a principi de temporada que el canvi el feia al minut 50. No era el valorisme que s'esperava el 86. Sabíem si hi havia una reacció. Amb els petits que anaven malament. No estava acostumat a fer canvis. I ahir, noia, jo no sé què va passar allà dintre.
És que semblava allò que de cop i volta cadascú parlés un idioma diferent i ningú s'entengués. No va passar res, no van fer res. I el partit s'anava perdent i no passava res. I continuaven igual. I no hi havia reacció, ningú cridava, ningú aplaudia, vinga va, fotem-li canya. I l'únic al minut 90 que està fins la fava de córrer, li fot una pilotada a la cara amb un paio. És l'únic moment de reacció, d'una mica emprenyamenta, però van rebre pals per tot arreu i ningú va dir res.
I a l'alba estava cremant, li havien acabat de fotre una castellana al mitjà l'àrea. Una falta impressionant. Però una mica malament, no? La reacció. Sí, bueno, és la reacció de la impotència del cabreig. És la mig del joc, almenys. Sí, però bueno, l'altre també l'està buscant, eh? L'altre és un angelet que està allà a la banda. Ell no ha de secar aquella bola, què fot allà? Està tocant la fava. Bé, a més que no passa res. Què s'ha de fer, doncs? Que què s'ha de fer?
O qui ha de prendre les regnes de la situació? Les regnes de la situació l'hauria d'agafar el senyor Zubizarreta, però no ho farà. No. Perquè jo crec que fins ara jo no he vist una directiva del Barça que agafi les coses per les banyes i se les comenci a plantejar.
i fa molt pocs dies el senyor Sandro Rossell va dir que el Tito Vilanova renovava i que l'any que ve tornaria a estar d'entrenador de Futbol Club Barcelona, o sigui, que viu paral·lel a la realitat de l'equip. A veure, és que si el Tito Vilanova estigués en plenitud de condicions... Que el renovi els anys que vulgui, però vull dir, amb la situació que estem, primer pregunta-li, però no vagis amb aquesta eufòria de dir, l'equip està trontollant pertot arreu, allò s'està aguantant perquè hi ha una estructura que funcioni, i no perdem el Nord, que són uns grandíssims jugadors...
Però vull dir que aquí hi ha d'haver una mica de moviment i ens han de prendre decisions i aquesta situació no es pot mantenir i el Vilanova ha fet el que ha pogut i fa el que pot perquè està, ho torno a dir, està lluitant per la seva vida i això és molt més important que qualsevol altra cosa. Però algú s'ha de donar compte i dir, mira, escolta'm, doncs mira, fem una cosa, Tito, queda't als Estats Units, nosaltres ara busquem algun fitxatge d'això, que es quedi amb el teu estatge tècnic, que vingui alguna persona, que foti Sàvia Nova aquí, tu, recupera't i quan tornis tot és teu.
Però algú ha de prendre alguna decisió. Tu no pots estar xocant tota l'estona i tothom allà dient, bueno, no passa res. O, per exemple, el Santos Rossell ahir rient quan acabava el partit. Potser el que va passar el desembre, que és quan era prendre la decisió, és que tampoc semblava que fos una cosa que hagués de veure tant, no? Clar, si tu dius, ah, és que jo me n'he d'anar als Estats Units, i tots diuen, vale...
I clar, o sigui, jo ja als Estats Units igual... Sí, però tu tens una directiva que està allà? I la directiva s'hi va xiulant i va dient... Si l'enternador no diu que se'n va fer fora algú perquè està malalt... No, jo no estic ben de fer fora ningú. No, però si al Jordi Raura li haguessin dit, mira, el Tito no hi és, el Tito està als Estats Units, oblida't del Tito mentre ell estigui fora, i tu dirigeix l'equip. Clar, el que no pot fer és dirigir un partit per telèfon... És que on s'ha vist, això? No.
I tard o d'hora això acaba passant factura. I ja t'ho dic, que la Lliga i el Barça guanyen molts partits, però porten molts anys, guanyen molts partits, i hi ha molta diferència entre el que és el Barça i l'equip del Barça, i l'equip del Madrid, o l'Atlètic de Madrid, hi ha molta diferència. I amb la resta. O sigui, ara la diferència s'ha fet molt més àmplia, els equips estan sense un duro. I això, el que comentàvem abans a mi que era el font tancat, és que el Barça ha guanyat 27 partits d'aquesta temporada. I tant, a la Lliga, sí, sí, però mira com estan els altres, el Giron està a punt de pujar...
S'han acabat els calés de Castilla-La Manja, s'han acabat els calés de llevant, s'han acabat els calés d'Andalusia. I ara un Girona, que és un equip modest, que gairebé hauria d'estar a segona vez si hi haguessin calés a tot arreu, ara estan pujant aquest equip. Per què? Perquè són més humils. I són uns equips que ara ja no tenen el caix que venia per darrere. I llavors, clar, o sigui, dius, els equips han baixat, o sigui, és la millor liga del món, o sigui, això és molt fàcil dir-ho. Però vull dir, hi ha una diferència abismal entre Barça i Madrid amb les restes abismals, i serà la tònica habitual.
I la Lliga al Barça se l'emporta perquè el Madrid va tenir una cara al principi de temporada que va perdre 3 o 4 partits. I això no ho recuperes. Però perquè els altres tampoc no són allò de dir, uah, quin equip has vist? La Real Societat. Jo tampoc. Una mica de Real Societat i una mica de Màlaga. València ni res. Jo aquest any no he vist res. Jo no he vist allò, uah, partits xulos, home, sí, d'aquests de tu a tu i tal, com el de l'altre dia de l'Espanyol allà a València, són molt macos de veure, hi ha un tu a tu i és un partit maco.
Però vull dir, quan agafes un equip i agafes qualsevol altre de la Lliga... Hi ha molta diferència, hi ha molta diferència. Encara que pugui perdre el Madrid 3 o 4 partits, i el Barça en pugui perdre també 3 o 4. No, no, només has de veure la diferència de punts que hi ha en aquests moments a la classificació. Lo normal serà això, o sigui, veure el Barça i el Madrid a una diferència abismal i els altres fent la seva Lliga. Llavors, clar, dius, hòstia, sí, la Lliga ho ha fet molt bé el Barça. Sí, clar, bueno, també ho ha fet molt bé el Bayern, però què té a l'Ambanya? Entens? O sigui, el partit de l'altre dia de Copa del Bayern que vam veure contra el Golfburgo aquell...
No fotia res. Però és que, clar, els altres també col·laboraven de mala manera. És com el dia, quin va ser? El 0-3 del Mallorca, no? Abans del Llevant, quin partit va ser? El del Barça? Abans del Llevant va ser... Mallorca, potser? Saragossa, no? Saragossa. El dia del Saragossa. Què va fer el Saragossa? O sigui, no va guanyar el partit del Barça, allà. Allà va perdre el Saragossa, que no va fotre res en tot el partit. M'entens? I llavors, clar, dius...
Jo crec que si el Barça el partit del dimecres, el dia 1, doncs juguen una mica, una mica millor... Ara és salvar l'honor. Pot guanyar el partit i a lo millor, mira, et diré, a lo millor el guanya per 3 a 1. I aleshores començarem a parlar que si a la falta Alba del quart gol, que si a fora de joc, que si no sé què. Jo crec que no s'ha de desviar l'atenció. Però aquest partit l'ha perdut el Barça i l'ha perdut amb totes regles. És com el Jordi Grau, ahir, la primera pregunta que li fa amb el Robre diu...
Com és que em fas un canvi, el primer canvi amb un 4-0 al minut 84? Aquesta és la primera pregunta d'un periodista esportiu que diu, què us ha passat? Com és que no heu mogut la banqueta? És que jo pensava que el canvi... La primera pregunta, per què no li preguntes pel vessant que hi havia al mig del camp al començar el partit, que hi havia a Montaigua? Què passa? Has tancat un re que has parlat amb el jardiner? És que estem arribant a uns punts de dir, anem directe al gran i preguntem per què i què passa.
Bueno, posem cregut en aquest equip, o creiem que aquest equip estava molt més descansat, a la banqueta teníem la gent petada, bueno, que digui el que sigui, que vagin a buscar el Sergi Roberto, o el Montoya, si estan petats els de la banqueta i no podien sortir. Però, a veure, jo puc entendre que pensaven, per lògic que han tret aquest equip, que era el millor equip per fer front al Valle. Sí, home, clar. Perfecte, però si... Deixa la primera part.
al començar la segona part veus que la cosa continua canvia és el minut 40 i pico 49 4 minuts de la segona part i entra el segon aquí has de reaccionar i del 49 al 84 ja em trosseta però comencem a veure a mi el Tello m'encanta com juga m'encanta com trenca la defensa per les bandes però quan vaig veure que el Tello estava a la grada dius no ho entenc
I a més a més, que els diaris parlen... No ho entenc perquè pot ser un revulsiu amb el 2-0. Clar, qualsevol jugador que surt amb Sàvia Nova allà i que surt amb ganes i diu, vinga, va, tios! Però no amb un 4-0, de fet, treure la vida. No, no, amb un 4-0 ja no cal que canviïs res. No sé què fes... Però és que no hi havia gent escalfant, si és que ho deien. Si estàvem mirant i no hi havia gent escalfant. Llavors, bueno, no ho sé, és igual, és una situació... Però vull dir, això que el Regnat arriba a la fi... Bueno, no, no, això són xordades. Bueno, però escolta'm, el Regnat, ningú juga com el Barça, eh?
I probablement aquest cap de setmana el Barça jugui i no hi ha cap equip al món que jugui. Inclús ahir, fent-lo malament, el que tu dius, va tenir la possessió de la pilota, va ser del Barça. El que passa és que aquesta possessió no es traduïa res perquè al centre del camp no hi havia ningú a qui passar-li la pilota. I ja no et dic res dintre de l'àrea del Bayern. El Barça es treballa sol.
Sí, no, és que... I a més la gent crida... Aquella que agafa així de mitja volta el Bartra, que l'enganxa dins la... Però què vols? Queda un mes i poc per acabar la Lliga, queda res. El que passa és que està molt a prop d'ahir, deien de si... Queden sis partits. Clar, ara això que si el Madrid perd contra l'Atlètic i el Barça... l'Atlètico i el Barça guanya l'Atlètic i es proclama campió de Lliga. La gent no tindrà gaire ganes de celebrar-ho, no?
O després, sí. És a dir, aquest dissabte no. Però si fos aquest dissabte, com que ja fa tant mesos que es té colla avall, estaria tothom una mica massa enfadat. Suposo que d'aquí a dues o tres setmanes potser sí que... Ja el tenen tan colla avall que guanyaran la Lliga que... És que no es tracta d'estar enfadat amb el Barça. Es tracta que surti algú i aporti solucions. S'han eliminat d'una Champions a les semifinals. Sis anys seguits arribant a una semifinals no ho ha fet ningú mai. Tu dius...
Semifinals de la Copa del Rei, semifinals de la Champions i Campions de Lliga. On s'ha de firmar? On s'ha de firmar l'any que ve? On s'ha de firmar l'any que ve? Ara, escolta'm, si tu creus que el teu equip ho ha de guanyar tot cada any, busquen un altre esport.
Patanca, jo què sé, busca't uns col·legues que en sàpiguen molt i fas un altre esport, però no es pot guanyar tot sempre. I et diré una cosa, eh? Per mi, l'any passat que ens va eliminar el Chelsea, va ser una eliminació molt dura i que feia mal. La d'aquest any, mira, ens han passat per sobre, han jugat millor, han marcat quatre gols i... El que rebenta és lo d'ahir perquè ahir és ridícul. O sigui, lo d'ahir no és una derrota. O sigui, ahir es van deixar guanyar
Ahir van fer el ridícul. Ara, d'aquí a dir que s'ha acabat el cicle, que s'ha acabat el regnat, que el Barça... Sí, què passa? Que ara l'Iniesta, aquest dematí, és coix? Li arriba la pilota i l'agafa amb les mans? Perquè no la sap agafar amb els peus? No. I ara s'ha d'aprofitar el que hi ha. I ara s'ha donat molt rodatge amb altres jugadors i aquests jugadors s'han d'introduir amb aquests nous i que no hi hagi vaques sagrades amb un equip, que és el que ha donat moltes ales amb aquest equip. Exacte. Que hi havia 15 atius que podien jugar en qualsevol moment a qualsevol lloc. Llavors...
Doncs no entenc això de les vaques sagrades, o sigui, si el piquet no està fi, doncs no. Jo aquesta frase de dir, és que és l'únic que hi ha, l'altre dia vam tenir que jugar amb quatre laterals, doncs tonto bo haguéssim jugat amb quatre laterals, amb tots els respectes.
Volem com acaba. Parlem de l'espanyol, si us sembla, abans d'acabar, perquè... Ara ja sembla que comença. Ara Europa. És aquella gran frase temuda, eh? Això ja és el que em fa por. És aquella gran frase temuda, perquè cada cop... És que no hauríem d'haver dit res, perquè cada cop que parlen d'Europa... Hauríem d'haver continuat parlant de la salvació. No, jo crec que l'espanyol realment ha fet una feina bestial. El senyor Aguirre ha portat una sàvia nova, o com a mínim ha portat un estat d'ànim. Ha ventilat... O sigui, saps allò que el vestit estava molt carregat. Feia olor germanor.
i llavors aquest home ha entrat, ha deixat la porta oberta ha entrat un aire nou i els jugadors han agafat aquest aire, han respirat un aire diferent i s'han posat les piles i és molt bona notícia i crec que em repeteixo amb el mateix que vaig dir fa un any cap al mes de maig tant de bo arribi l'estiu i no marxi cap jugador perquè em sembla que vaig dir el mateix vaig fer referència a altres jugadors el veig aquell, alguns d'aquests que estava l'estat i se'm van anar per desgràcia doncs espero que no li passi un altre cop el mateix
a l'Espanyol, perquè si se li en van les joves i m'agafen i em fitxen el Débor, el que té 34 anys, el davanter centre, el Manuel em fitxa ara un tio que ha estat molt bé, que ha jugat molt bé, però que ara ja està acabat, i si t'has de vendre dos nanos que són dues perles per portar un experimentat davanter centre... No sé, jo espero i desitjo que l'Espanyol acabi bé la temporada, si arriba a Europa serà una gesta bestial, que gairebé es pot celebrar molt més que algun títol del Barça aquest any, perquè realment s'ha fet tota una...
una feina bestial, que ja està acostumada a l'afició de l'Espanyol, perquè no serà el primer cop que quan acabi aquesta temporada l'Espanyol haurà fet una segona volta de primer o segon, perquè sempre fot una primera volta de segon de baixar, o al revés, però a vegades fot voltes de baixar i voltes d'estar a la Champions. Llavors, tornarà a ser una gesta d'aquestes importants, que ja està acostumada a l'afició de l'Espanyol, i si s'arriba a Europa ho han de celebrar moltíssim, perquè jo,
bocamoll de mi, el mes de novembre deia que no havia de vellar futbol per enlloc. No, no, és que no es veia el futbol, és que no es veia res. Sí, sí, sí, està clar. Doncs veurem com va tot plegat o com acaben aquests pocs partits que et queden i després de cara a la temporada que ve... Ja vam ser guanyar la Lliga del Barça, perquè estaves parlant de la setmana que ve de proclamacions. Però quants punts estan a Madrid?
A 13. Home. Què? Per tots els partits del Barça? Bueno, és que aviam, el pal d'ahir és molt pal, eh? Sí. Tu, el dissabte, convoques el senyor Song i li dius que es posi enmig del camp a repartir pilotes, o li dius al Cesc que es posi d'esquena... Home, vas a fer la lliga... No, però vull dir, ara has de fotre una teràpia molt forta, que suposo que no va començar ja a la mitja part, però has de començar a fer teràpia, perquè dius, has confiat en una gent, tens uns altres, estàvem preparats i no has cregut en ells. No has cregut en ells. O sigui, si tu un entrenador no et treu en un partit...
1-0, 2-0, 3-0, 4-0, i és una eliminatòria, i quan menys gols et foti més possibilitats tens. I la necessitat imperiosa de marcar un gol. En tota la colla que tens darrere, aquests darrere t'han de treure les castanyes del foc. Perquè suposo que el Piqué aquest dissabte ja està dintre molèsties. El Xavi haurà de descansar perquè estem veient que el Xavi arrossega una cosa que no acaba de treure...
I sobre d'això, el Pedro deu estar pensant ja en el proper partit de la selecció per marcar algun gol. A mi m'agradaria veure l'alineació d'aquest proper dissabte. Dissabte a les 6, per ser.
Veurem com serà. És allà o és aquí? És allà. Per tant, no hi haurà afició que xiuli i faci aquestes coses. És que no s'ha de xiular. No s'ha de xiular. No, però encara ho veig pensant que perdran la Lliga i tot. No, no, no. Jo dic que la Lliga encara no està guanyada. Jo dic que la perdrà. No es pot donar per fet. Són sis punts en sis partits. Tu et pots imaginar que el Madrid perdés els partits que va perdre a l'inici de la temporada? Que perdés aquells punts que va perdre? No, és inimaginable ara. Però a veure... És un pal molt fort. Que no està guanyada la Lliga, d'acord.
però empatant els sis partits que li queda és campió de Lliga s'han d'esforçar per això a veure doncs gràcies Carles i Emilio que està l'Espanyol pel mig exacte, ens trobem d'aquí 15 dies ara hem tingut temps de deixar-ho reposar tot plegat potser ja són campions o no potser estan a la final de la Champions potser sí, home nit màgica que vagi molt bé i bon dia
Arribem de seguida a les 12 i tornem després encara més coses. Parlarem amb l'Àstric Goldstein de vins i també tindrem l'entrevista que han fet alumnes de l'Institut de Marta Domingo i també la cuina, com sempre, com cada dia, al Just de la Costa. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El president de la Generalitat, Artur Mas, assegura que s'han iniciat converses amb l'executiu central per a un nou model de finançament. Mas ha reclamat, a més, el suport del PSOE en aquesta negociació. Parlament, Albert Garcia, bon dia. Bon dia, Artur Mas, ha revelat en resposta a una pregunta del líder del Partit dels Socialistes, Pere Navarro, que s'han iniciat contactes amb el govern central sobre una reforma del sistema de finançament.
NASA ha reclamat el suport del PSOE per aconseguir un finançament millor per Catalunya, tot constatant que la Junta d'Andalusia, governada pels socialistes, s'hi ha mostrat contrària. El tema del finançament autonòmic. Clar que n'estem parlant. Veurem amb quin resultat. També em varen parlar vostè i jo amb el senyor Rubalcaba. Veurem amb quin resultat.
Veurem quina serà la posició del Partit Socialista a nivell estatal en el tema del finançament. Veurem si aquesta posició del Partit Socialista a nivell estatal és favorable a Catalunya o no. D'altra banda, mà has avançat que l'obert treballa amb discreció en el disseny d'un banc públic català. Segons el president, l'existència d'aquest instrument hauria permès a la Generalitat fer-se amb una participació significativa de Catalunya Bank, que ara està controlada al 100% pel FROP.
Ja ha començat aquest matí a Barcelona el 14è congrés del sindicat UGT de Catalunya. Es preveu que s'hi reelegeixi el secretari general Josep Maria Álvarez, que fa 23 anys que ocupa el càrrec. Barcelona, Montse Hidalgo, bon dia. Bon dia. Sota el lema temps de lluita, unitat i resposta ha començat ja aquest 14è congrés ple de convidats. Força en renou ha generat la presència del president Jordi Pujol abans de l'inici de la jornada. Molts alcaldes també, com a convidats,
com per exemple els de Terrassa, que va a Rubí o Sant Saloni, i també el de la ciutat anfitriona, el de Barcelona. Xavier Trias ha intervingut fa només uns minuts per esperonar l'UGT a treballar en la lluita contra la Torra. La ciutat de Barcelona, una ciutat d'èxit, té 115.150 persones sense feina. I hem de ser capaços darrere d'aquests.
Hi ha problemes per escoltar les declaracions de l'alcalde de Barcelona que en aquests moments participa al 14è congrés del sindicat UGT de Catalunya. Com se'n diem, l'alcalde Xavier Trias ha esperonat el sindicat a treballar.
perquè es millorin les xifres d'ocupació i d'atur a Catalunya. Repassem més qüestions. Intermond Oxfam ha demanat que el govern central apliqui a partir de l'1 de gener la taxa sobre les transaccions financeres que fan les entitats bancàries. Aquesta ONG reclama a l'executiu que els diners recaptats per aquest impost
es destinin a lluitar contra la pobresa. Barcelona, Jordi Casino, bon dia. Bon dia. Espanya va ser un dels 11 països de la Unió Europea que es va comprometre a aplicar l'anomenada taxa Tobin o taxa contra la pobresa i té de data de límit per fer-ho al desembre de 2014. Intermonoxfam reclama al govern central que la contempli ja els propers pressupostos com faran França, Itàlia o Portugal i sobretot que els 5.000 milions que recaptaran només Espanya cada any es destinin a ajudar les persones més necessitades de l'Estat
i ajuda humanitària destinada als països més pobres. Francesc Mateu és el director de l'ONG a Catalunya. Aquesta aplicació no ha d'anar a rescats bancaris ni a combatre la deute pública, ha d'anar directament a fons socials i això és absolutament innegociable i cal que en aquests fons adicionals seguim reclamant que no es retallin els fons, altres fons socials. Intermont calcula que
Amb els diners es podria garantir, entre d'altres coses, una renda mínima per a les 700.000 famílies que no tenen cap ingrés i beques menjador per més d'un milió de nens.
Bon dia, us parla Roger Castillo.
I Barceloneta, Canoé, Sabadell i Terrassa es classificaran per al semifinal si avui aconsegueixen el triomf. En cas que algun equip forci el desempat, el tercer partit dels quarts de final es disputarà dissabte. En futbol, el Barça va encaixar ahir la derrota més contundent dels últims anys. El Bayern de Munic el va superar per un contundent 4-0 en l'anada de les semifinals de la Lliga de Campions. La tornada es disputarà el pròxim dimecres 1 de maig al Camp Nou.
En embola el Barça ha guanyat el tercer títol de Lliga consecutiu després de la victòria per 25 a 30 a la pista de l'Ademar de Lleó, a tres jornades per al final del campionat. Els pleuranàs han guanyat els 27 partits jugats fins ahir. El pròxim objectiu dels de Xavi i Pasqual és ara classificar-se per a la final de 4 de la Champions. Dissabte al Palau han de remuntar 5 gols a l'Atlètic de Madrid. Notícies en xarxa Tot seguit
Les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. El ple municipal del mes d'abril farà un reconeixement institucional...
el primer alcalde democràtic de Sant Just, Antoni Malaret i Amigó. És un dels temes de la sessió que es farà demà dijous a les 7 a l'Ajuntament. A banda d'aquest punt, l'ordre del dia consta d'11 temes i un dels més destacats és l'aprovació de la segona adhesió al conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Sant Just i el Departament d'Ensenyament per la creació d'un allar d'infants. D'altra banda, hi haurà tres mocions. Una la presenta el grup municipal de Convergència i Unió per acordar la suspensió cautelar de la liquidació de plusvàlues derivades de les sessions en pagament.
D'altra banda, PSC Iniciativa i Junts per Sant Just presentarà una moció sobre la reforma urgent de la renda mínima d'inserció i de suport a la ILP de renda garantida de ciutadania. I per últim, el grup municipal de Junts per Sant Just presentarà una moció amb el nom de Sant Just en un país lliure de retallades.
Més qüestions. Victus d'Albert Sánchez Pinyol també va ser el llibre més venuda a la llibreria Resenya de Sant Just. S'han complert els pronòstics que aquesta seria la novel·la més venuda tant a Catalunya com al nostre municipi. Victus explica la guerra de successió espanyola i del setge a Barcelona de 1714 i es va publicar la tardor passada en castellà. A principis d'aquest mes d'abril s'ha publicat en català. La llibreria Resenya segueix celebrant Sant Jordi avui ja que a la tarda l'establiment estava una mica saturat de clients.
I el seu propietari ha assegurat que des de fa alguns Sant Jordis, amb la crisi, la idea dels llibreters ja no és tan batre rècords, sinó igualar els resultats de l'any anterior. Això és el que ha passat, precisament a ressenya, fins i tot amb uns resultats una mica més positius que el 2012.
I acabem recordant que el bus 157 tornarà a arribar a Collblanc a partir d'aquest dijous. Els ajuntaments de Sant Just i Esplugues van reclamar la petició de veïns i entitats del poble perquè l'autobús allargués el seu recorregut per enllaçar directament amb la parada de metro. TMB ha acceptat i ha fet marxa enrere després que a l'octubre va reduir l'itinerari d'aquesta línia que arribava fins al passeig marítim. Per tant, des de fa mitjany que el 157 acabava el trajecte a la parada del trambaix Ernest Lluc. El canvi va ser conseqüència de la remodelació de la xarxa d'abusos de TMB.
I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada als Sants Jus Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat del nostre municipi al web de la ràdio www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Don't hold back.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Passant 12 minuts de les 12, comencem la tercera hora del Just a la Fusta d'avui dimecres i ho fem avui avançant una mica a la secció
de vins amb l'Estric Goldstein, del celler de Can Mata. Molt bon dia, Estric, què tal? Bon dia. Per parlar, havíem avançat que parlàvem de la ressaca, però finalment... Com que estàs trista per la derrota del Barça d'ahir... Va ser un tuit que vam fer bútuament de dir... Vam fer un canvi, no? Sí.
potser parlar d'altres tipus de ressaca. Després venia potser una mica la idea de per què la gent veu quan està trista, però m'he pensat... No fem callar més l'olla, no? Exacte. I el que fem és parlar de... Ui, dels vins de la Terra Alta. De la conca de Barberà. Perdó, perdó. Estem una mica... Desorientats. Sí. Sí, pensat, parlem una mica de la conca de Barberà. A veure, entrem ja en plena temporada ja de fires setmanals...
Quasi bé, per no dir diàries, de vins, mitjavals, formatges, de tots tipus. O sigui, el que dèiem, la primavera ens convidava a sortir, doncs realment ara sí que quasi bé estem obligats. La setmana passada ja va començar la setmana mitjaval a Montblanc i acaben aquest cap de setmana. Jo crec que el temps no puntaria perfecte, però i potser per la conca no plou.
i podríem escapar-nos-hi, no? Tastar els productes locals...
s'estan recuperant moltes tradicions. La veritat és que és maco veure com els pobles s'impliquen en la seva història i la seva cultura, no? I d'aquí vindria una mica de lligar-ho amb els vins de la conca, que en alguna vegada hem parlat de la varietat de raïm trepat, que és la varietat autòctona d'allà, no? I si per una part parlem de recuperar història, tradicions, festes, per una altra banda trobem un munt de microcellers que se'ls hi diu...
que estan gairebé florint amb petits projectes, amb molta gent jove, nanos que encara estan a la universitat i ja que comencen a fer els seus primers vins, intentant recuperar tot aquest patrimoni. Molt bé. Home, doncs és interessant, no? També va lligat amb tot això que de vegades comentem, aquesta idea que realment sí que se'n parla d'alguna manera o altra, potser menys del que els que esteu a dintre voldríeu,
Però que hi ha com una mena d'intent de mantenir la tradició, però renovar-la, una cosa molt interessant. Tecnologies noves, tots els controls qualitatius de sanitat, noves formes de fer, però sempre intentant lligar, no?, aquell, sobretot, el sentit de la terra, del territori.
Llavors, quasi tots ells, sobretot intentant recuperar la varietat de raïm trepat, no? Perquè els últims anys, posar-li 20 anys enrere, vam començar tots a apartar una mica aquestes varietats típiques, perquè, per exemple, el trepat dona vins relativament pobres de color, poca estructura, si són frescos, però no són dels que al mercat...
O ens pensàvem què buscàvem, no? Que era consistència, volum, expressions... No, l'altra part, jo sempre ho dic, ens podríem imaginar una mica que s'assemblaria potser a la que més a la Pinot Noa de la Burgonya, no? I què es caracteritza, llavors? És un raïm bastant... Es fa grossot, un color així blau, maco, però a l'hora de laburar els vins queda com...
Pobre, fluix, lleuger. Llavors, clar, quasi tota aquesta producció anava destinada a l'elaboració de vins rosats o per fer cava. La conta de Barberà és de les grans zones on més aporta raïm per l'elaboració del cava, no? I des de fa pocs anys es torna a apostar per aquesta varietat que si don vins lleuger, suaus, amb relativa poca estructura, doncs per què no gaudir-ne, no? Ara és l'època ideal, no?
per començar a beure tots aquests vins, no? O sigui, aquells vins forts, consistents, potser ens costarien més, sobretot per la climatologia i fins i tot amb el que mengem. Per tant, varietats com aquesta, com el Trapat, és perfecte. És un bon moment per provar-ho, no? Sí, sí. A tu t'agraden personalment? A mi m'agraden personalment, perquè és allò que dius, són molt insinuosos, no? És allò que dius, també una mica cansada de tanta extracció i tanta color...
Són vins que, un pèl com més provocador, o sigui, poden semblar molt humils, però és que és això, la provocació, la insinuació, que et poden donar moltíssim. A casa que es veu que si no tenim algú allò ben granatós i ben potent i que ens tanyeixi les estovalles, allò ja no és un vi, no? Aquest raïm també el podem fer com si fos, o com si volguéssim fer un vi blanc. Podem trobar fins i tot algun vi blanc que està elaborat amb la varietat de raïm trepat, no?
que en aquest cas li donaria més estructura per ser raïm negre, però clar, no el veuríem com a negre. Aquesta és la gràcia una mica del joc que estan portant molts petits cellers. Aquest matí he trucat una parella que vaig conèixer ara tot just de fer 3-4 mesos, que amb la Mariona del succés vinícola, em sembla que surten al mercat amb el que seria la segona anyada.
I tenen dos vins, no? Un seria aquest, el trapat bàsic, fresc, lleuger. Un vi que es quedi al voltant d'uns set euros, que arribi a tothom, que, per exemple, és mitja tarda i ens ve de gust un vi. Obrim-lo sense manies, sense complexes. És un vi que és la cuca de llum. O sigui, el nom ja convida també una mica allò del romanticisme, de la...
del que hi troben ells a la vinya, no? Moltes cuques de llum i que s'estan també perdent, no? I l'altre vi que fan és el mentider, aquest. Quin nom, no? Sí, perquè a més... Es diu així, el mentider? El vi es diu el mentider i penja la foto al Twitter i es veu... Faria pensar una mica en el Pinotxo, no? És un dibuix... És veritat. Sí, sí, ara que ho dius, sí que...
Perquè el vi és una mica mentider, perquè, clar, pensem, trepat, és tot aquest discurs que us he donat, no? Però el vi no és això, és estructura, és potència, és volum. O sigui, ells han aconseguit fer un vi amb trepat amb tot el que seria atípic del trepat.
Llavors, tot just ara acaben de tenir les etiquetes i ara el començarem a comercialitzar. La producció és petitona. Per tant, suposo que el preu és una mica més alt. Aquest voltarà potser al voltant dels 15 euros, però que tampoc és una cosa desorbitada, però que realment està molt, molt ben fet.
i és atípic és una parella que ha començat a treballar en el viver a Barberà de la Conca hi ha un celler l'àntica cooperativa on allà s'han instal·lat tot de petits viveristes si entenem tots el que és un viver i que seria com un projecte de planta
És a dir, la idea de cooperativa. Una mica la idea de cooperativa, perquè comparteixen, però alhora és... Jo tinc un projecte, jo vull elaborar vi, però no tinc infraestructura, no tinc un celler, no tinc instal·lacions, i llavors et pots instal·lar allà. Llavors, entre ells comencen a fer aquests microprojectes i que en un futur potser podran tindre ja el seu propi celler, augmentar la producció... Clar, comencen d'una forma molt casolana, però realment és molt romàntic.
Home, doncs és una idea molt interessant, no?, que suposo que una cosa és consumir el vi i prou, però bé, si podem anar una mica més enllà, doncs sempre encara és anar a l'origen de totes les coses. Exacte, com ells n'hi ha el molí dels capellans, el cuspi, n'hi ha un munt de microcellers allà instal·lats que és una molt bona forma de començar, perquè avui en dia és que ja només el que et costa econòmicament muntar el teu propi celler i ja és complicat, no? Mhm.
Molt bé, Astrid, doncs molt interessant. Avui hem descobert una mica més aquests vins de la conca de Barberà, que al principi m'he confós de comarca, però hem descobert que s'hi fan coses molt interessants, aquestes iniciatives que han dit de renovar tradicions, que ens agrada molt. I gent jove, sobretot, que és el que més s'encoraja, gent jove que torna a agafar la terra...
I a tirar-la endavant. I en un moment que no és fàcil, suposo, però que si més no, també la tradició del vi, que també es manté, i potser es veuen menys alcohols forts, però en canvi el vi no falta tant. Exacte, i el que portem-hi en les últimes setmanes, vins molt naturals, amb sulfurós baix...
Crec que val la pena, si no tenim res més a fer que cap de setmana, per apropar-nos-hi. I aprofitant que la setmana que ve ens enxampa l'1 de maig amb dimecres... És festa, per tant no tindrem acció. Exacte. Doncs ni que sigui via Twitter o via Facebook us aniré informant que ve la Fira de Falset i aquesta ve forta i potent perquè són dues denominacions d'origen en una sola comarca.
que és la Montsani i el Priorat. Doncs tindrem teca, eh? Aquí hi ha molta teca i potser sí que després parlarem de ressaca. Molt bé, Astrid, perfecte. Doncs és el que vindrà el mes de maig, del que parlarem d'alguna manera aquí en aquestes seccions de vi, el Just a la Fusta, que fem cada dimecres amb l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata. Gràcies, Astrid.
I que vagi molt bé. Obriu el celler dimecres? No, no. No, perquè... Feu festa. És el dia del treball. Perdó, perdó. Jo he treballat, eh, uns quants anys el dia del treball. Andorra, quan no era obligatori... Era dur, era dur. Era allò que dius, queda enrere fa 20 anys d'això, però... Ho pots explicar quasi bé com una anècdota. Exacte. Molt bé, Astrid. Doncs que vagi molt bé. Molt bé. Adéu, bon dia. Adéu.
A great unholy clatter quickly filling me with dread
I wondered then if silence had forever disappeared. What with everybody yelling, the end was finally here.
I scrambled for the television Desperate for its light Hoping that my favorite stars Could stop this endless night I waited for instructions I waited for a sign I listened very carefully When told
Lovers became bitter Mathematicians counting crumbs Some were filled with angry lust The rest felt mostly numb The sun became the enemy They eat hunger
Fins demà!
Bona nit
The king and queen of homecoming Both shed a poignant tear
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Veus de la parròquia.
Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
La informació més propera al Just a la Fusta. En punt dos quarts d'una del migdia, ara el que farem és escoltar una entrevista que van gravar els alumnes de l'Institut de l'Actriu Sant Justenca Marta Domingo i que ahir no es va emetre finalment al programa de Sant Jordi. La podrem sentir tot seguit.
Marta Domingo Quintana és una actriu de teatre, sèries de televisió i cine. Nascuda a Sant Just, va estudiar a l'Institut del Teatre i ara és professora a la Universitat Pompeu Fabra. Per què vas decidir ser actriu o volies ser de petita? Sí, ho volies ser de petita. El que passa és que pensava, ai no, això no podrà ser, perquè clar, ha de ser molt difícil o...
No ho sé, a vegades et falta com confiança en tu mateix. Llavors vaig estudiar altres coses i vaig fer altres coses. I al final em vaig adonar que volia ser actriu. Llavors vaig decidir formar-me i sóc actriu. Què t'agrada més, el cinema o el teatre? És molt difícil decidir perquè són llenguatges diferents. El teatre va com tot seguit i és en directe perquè ens entenguem.
i et demana un esforç perquè és cada dia i depèn del personatge que hagis de fer, potser és difícil o és molt cansat, però també és molt agraït perquè el públic està super a prop i tu saps com ho percep tot el que estàs fent i immediatament saps quina percepció hi ha. Al cinema, en canvi, el que té és que tu graves i aquella pel·lícula passa davant d'uns espectadors que tu no estàs vivint la reacció que tenen.
Però el cine també m'agrada molt perquè pel seu mateix llenguatge audiovisual és molt xulo i en el cine a vegades fas coses més divertides o més rares que les que pots fer dins d'un teatre perquè clar, el cine té moltes més possibilitats i pots fer exteriors. En algunes pel·lícules o obres de teatre has sigut protagonista? Sí. T'agrada ser-ho? Home, sí per una cosa, perquè el protagonista, el personatge protagonista és el que viu l'aventura de la història.
i és el que té determinades dificultats que quan la superes quan va avançant la història sinó no hi hauria història sempre és algú que vol fer alguna cosa i apareixen o obstacles o problemes o personatges que no li deixen però també és molta responsabilitat fer un personatge protagonista perquè una mica tot gira al voltant teu i tu has d'estar molt bé perquè tot l'altre funcioni però vaja, però no en el sentit de xupar plànol com si diguéssim perquè tots els personatges són interessants i tots els personatges serveixen per explicar una història
Jo recordo fins i tot una obra de teatre que em va impressionar moltíssim quan jo començava a estudiar, que hi havia un personatge que no parlava en tota l'obra. Aquell era el personatge més interessant, perquè sorties allà pensant què és el que hagués dit si hagués pogut. I a vegades el més important no és estar a la primera línia o figurar molt, per molt bé que ho facis o per molt interessant que sigui el personatge. És igual, en qualsevol història, narrativa, visual, són molt importants tots els personatges.
Has participat en alguna obra o pel·lícula que hagi tingut molt èxit? Sí. Bé, a veure, El cor de la ciutat, no? Després vaig estar també al Porc a misèria, la quarta temporada. I en teatre, doncs també vaig estar fent un espectacle que es deia Plataforma, amb el Juan Etxanové. I vam viatjar moltíssim i vam fer una gira molt gran i a dins de l'àmbit del teatre, que malauradament...
no arrossega grans públics o no se'n fa molta difusió, però sí que va ser un espectacle que va funcionar molt bé i que es teníem sempre ple de gent i que va guanyar premis internacionals i va ser molt xulo. Dones classes de teatre a algun lloc? A on? A una escola que hi ha a Sarrià i dono classes per adults, per persones que podrien ser els vostres pares, per exemple, i això és una experiència nova per mi perquè jo no havia donat mai classes de teatre per adults i és interessant.
I després dono classes de teatre ja fa molts anys a la Pompeu Fabra, a l'aula de teatre. Quan fa que et dediques a la teva professió? Doncs mira, jo em vaig licenciar l'any 97. I el 96 ja vaig començar a treballar, fent alguna trampilla, perquè encara no havia acabat d'estudiar, però ja ho sé que des del 96. Ens podràs explicar algunes anècdotes que t'hagin passat durant la carrera? Una vegada estava fent una obra de teatre de Molière, que es diu La Vars,
i tenia una escena amb el que era el meu nòvio en el que ens començàvem a enamorar i llavors estàvem els dos allà els nostres vestits d'època i estàvem parlant l'un molt a prop de l'altre i l'escena era que anàvem parlant tan a prop l'un de l'altre que ens havíem de fer un petó però no ens arribàvem a fer aquest petó perquè entrava el meu germà i ens interrompia i nosaltres volíem dissimular perquè encara no volíem dir a ningú que ens agradava el que va passar és que
vam començar a fer l'escena, ens vam anar apropant, arribava el moment d'anar a fer el petó, però que havia d'entrar el germà, i el germà no va entrar. I llavors ens vam quedar així i vam dir, bueno, a vegades passa, no?, que arribes una mica tard, però a vegades passa, no millor que et pipi, o et despistes, o el que sigui. Però clar, és que ja trigava molt, i clar, ens vam haver de fer el petó, perquè a més no hi havia text, no teníem text per dir després.
perquè si no vas improvisant i vas avançant l'escena, però és que no havíem de dir res més i anar fent el petó, però clar, quan ja vèiem que el petó durava tant i que no anàvem al lloc, llavors vam començar a improvisar text. El que passa és que és difícil, perquè una cosa és improvisar text al cor de la ciutat, per exemple, que els personatges parlen com parlem nosaltres, però Molière en vers, que és traduït en un català molt ric i en un vocabulari que no és el més quotidià,
I en vers era molt difícil. Llavors ens vam sortir com vam poder. Hi ha hagut algun personatge que hagis hagut de fer que no t'ha agradat? Tant com això, no. El que potser sí que hi ha hagut algun personatge que jo després he pensat que el podia haver fet millor. Clar, dintre del teatre hi ha el que vol el director, el que t'agradaria a tu fer. Els condicionants d'una escenografia, que vol dir els decorats, que potser són superincòmodes per treballar.
que són molts elements que entren en joc, doncs a vegades no acabes de quedar contenta de la feina, però tots els personatges són macos, tots els personatges són interessants, els ha de trobar la gràcia. Recordes la primera vegada que vas pujar a l'escenari? Vas passar molts nervis? No, perquè és que jo abans de fer teatre professional feia teatre amateur i també ballava, llavors allò de l'escenari per mi era com...
o familiaritzada amb el fet de pujar dalt d'un escenari, que la gent admiri i que tu hagis de fer les coses i que les intentis fer bé. Nervis però nervis d'aquests que són com xulos, nervis de papallonetes a l'estómac i tal, no nervis de desesperar-te i de dir, ai no, no vull sortir. En aquest moment, quin projecte tens entre mans? En aquest moment, com en tots els sectors, tot està bastant fotut i suposo que vosaltres ho sabeu. Llavors, justament,
Un dels sectors més castigats amb les retallades és la cultura, com també la sanitat, l'educació. Llavors ara estem en un moment molt difícil, i perdoneu que em posi com sèria, però jo crec que és important saber-ho també i dir-ho. És un moment difícil perquè el teatre viu molt de les subvencions, llavors en aquest moment no hi ha subvencions.
Llavors és molt difícil tirar endavant projectes per un mateix, perquè aquí tampoc tenim una indústria molt potent, privada, que tiri endavant coses. Tot això us ho dic que és per dir que no hi ha feina. No hi ha feina aquí, com no hi ha feina a altres sectors, i com probablement vosaltres coneixereu també gent que s'acaba sense feina o que li costa molt trobar feina. I un dels meus projectes ara mateix és
Continuar plantant llavors, perquè quan les coses vagin millor, alguna florirà. Allà es queda la cosa. Què li diries a un nen o nena de secundària que de gran vol ser actriu o actor? Jo, mira, primer li preguntaria per què vol fer-ho. Per què? I si té clar per què ho vol fer, que ho faci. I també saps què li diria? Li diria que sobretot es formés, que és molt important. Abans de posar-se quatre anys en l'Institut de Teatre. I si a algú li agrada molt el teatre, jo el que li recomano és
que no descarti altres opcions d'altres coses que també li puguin agradar i que intenti formar-se. Hi ha moltes escoles que ofereixen molt bona qualitat de classes, que s'hi pot anar un cop a la setmana, dos cops a la setmana, i després més endavant pots anar-hi mitja jornada i fer un cicle de tres anys. Que si un meu nen o una nena i em diu que vol ser actor perquè vol ser famós, li diré que és una altra professió, que això és una altra cosa. Moltes gràcies per haver vingut. Moltes gràcies a vosaltres per haver-me convidat.
Just a la fusta, el magazín del matí. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7,
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tard. Smooth Jazz Club. Hi esperem. 60 i més.
Cada dimecres a les 8 del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més. Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més.
Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música
Bona nit.
I tried to laugh about it
Gràcies.
I would break down at your feet and back forgiveness and plead with you. But I know it's too late and now there's nothing left that I can do. So I tried to laugh about it, cover it all that was lies.
I try to laugh about it, hiding the tears from my eyes. Cause boys don't cry. Boys don't cry.
Fins demà!
Fins demà!
I took you for granted. I thought that you needed me more. No, I would do most anything to get you back to my side. I just keep on laughing, hiding the tears in my eyes.
Bites don't cry Bites don't cry Bites don't cry Bites don't cry
Bona nit.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Just a la fusta. I ara és moment de parlar de cuina, per això saludem com sempre la Carme Amador. Molt bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia. I per fer com cada dia una nova recepta.
Molt bé, com va anar el dia de Sant Jordi? Molt bé, sí, sí, aquestes coses, els dies sempre van bé, exacte, sí. Però molt bé, són dies més que ens envegen a tot arreu, eh? Sí, sí, és molt bonic. Saps que al Japó també es fa el dia de Sant Jordi? A molts llocs, no?, se celebra com el dia del llibre, el que passa aquí té com aquest component una mica més especial en tot el tema de la rosa, no? Bueno, però va portar el Jordi Pujol, que se sàpiga, eh? Ah, sí? Ah, sí, sí.
Se'n va anar allà a Japó, a dir-los que representava el dia Sant Jordi, la Rosa, el dia s'enamorats. Sí, senyora. M'alegro que si t'han regalat molts llibres, tot ha passat bé. Avui anem a fer un plat que ens va recomanar el nostre company Pep Quintana. I li vaig dir que ho faríem. Que el faríem, molt bé. Són llagostins al cava. No us espanteu perquè ja sabeu que l'alcohol i el cava no és naveguda alcohòlica. Agafem la ceba...
Home, sí que porta alcohol. Sí, però un cop posat al forn... Un cop es cuina, exacte. Però no és de les begudes més... Els nanos fins al dia de Nadal poden provar una miqueta d'alcohol que ningú es posarà a la presó. Bueno, si hi ha algun il·luminat, sí. Bueno, agafem la ceba. L'estovem ben estovada. Estofada, eh? Ja ho he après, eh? Ben estovadeta. Agafem llangustins...
És un plat facilíssim, eh?, que poden ser perfectament congelats, eh?, que hi ha un producte exquisit. Si us podeu permetre comprar-los frescos, evidentment, no hi ha... Sempre és millor. Però, bueno, el congelat és una de les coses que jo, és clar, defenso molt. Llavors, agafem els llagostins, si són congelats tal qual, i són frescos també, sobre la ceba. D'acord. Poseu bé, perquè serà, teòricament, un plat únic, acompanyat d'una amanida, no? Perdoneu. Quan ja ho tingueu tot ben posat sobre la ceba, agafeu una botella de cava...
Del més barat que trobeu al mercat, tampoc posar allà una buida de picó, que és per cuinar, eh? I hi ha caves molt correctes.
Si pot ser brut, millor, o semisec. Bé, el dolç em sembla que ja no el fan, eh? No es veu tant, sí. No, perquè a més em sembla que és semisec i sec. Jo el posaria sec. Ho cobriu amb cava, però no allò que es pugui menjar en cullera, eh? Sinó tapar la ceba ni els llagostins, formatge ratllat i ho poseu al forn. El temps que es calentin les gambes. Que bo, no?
un plat exquisit per presentar-lo acompanyat d'una bona amanida i quedes... Es veu que m'ha dit el Pep que visualment és un plat deliciós. Doncs se m'està obrint la gana, eh, també? I fàcil, eh? Molt bé, Carme, doncs ja provarem. Bon profit a tothom. Gràcies i bon profit, exacte. Que vagi bé, fins demà.
Fins demà!
Que tengas a explicar que todo termina, amor. Que tengas que decir que no me quieres ver. Es imposible que haya solo mi amor.
Y todo el tiempo que he desperdiciado se puede ver de nuevo contra mí. Y si esto te hace dar
Fins demà!
Quatre minuts i arribem a la una del migdia, per tant, tanquem ja el just a la fusta d'avui dimecres. I agraïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bona, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius, de la Previsió del Temps. També avui hem parlat amb Diego Marcos, de la llibreria Resenya, per saber com havia anat el Sant Jordi ahir aquí a Sant Just. I també hem fet tertúlia esportiva amb el Carles i l'Emilios Casóquio. En aquesta última hora hem parlat de vins amb l'Estric Goldstein del Silla de Can Mata. I hem sentit també l'entrevista que van fer alumnes de l'Institut de l'Artriu Sant Justenca
Marta Domingo. Hem tingut la cuina amb la Carme Madó i us ha parlat des de les 10 i fins la 1 Carme Berdoi. I tornem a partir de demà amb més coses des de les 10 i fins la 1 de migdia, com cada dia. Que vagi molt bé que passeu. Molt bon dimecres.
Fins demà!
Bona nit.
No, I cannot wait to hear you call my name And forget me now
I cannot wait to see the expression on the face of my sweet lord.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El Parlament de Catalunya ja ha començat el ple d'aquesta setmana, ho ha fet ara fa només uns minuts, i després d'una nova sessió de control marcada per l'àpica baralla entre el president Artur Mas i la líder del PP català, Alicia Sánchez Camacho, i pel rom sobiranista engegat a Catalunya, Parlament Albert Garcia, bon dia.
Bon dia, Alicia Sánchez Camacho ha exigit a Artur Mas que no desafiï el govern d'Espanya, que abandoni la crida a la insubmissió fiscal i que deixi de somiar. Artur Mas li ha respost que és més fàcil entendre's amb alguns ministres que amb el PP català. I ahir se'ns va posar poeta, senyor Mas. Ara resulta que Catalunya és una rosa. Doncs miri, la rosa serà Catalunya, però el seu govern comença a ser les espines d'aquesta rosa. I deixi de somiar, senyor president, toqui de peus a terra...
opti per la Catalunya realista, treballi pels catalans, governi i prengui mesures per reduir l'atur, per fer créixer l'economia i no pas per fer constantment una política oblicista, victimista i de queixa permanent. I la seva prioritat està amb la bronca permanent, senyora Sánchez Camacho.
S'estan especialitzant en la bronca permanent. Li diré més, tinc la sensació, i miri que al cara li vaig dir és difícil, que fins i tot tenim millor interlocució amb alguns ministeris del govern espanyol que amb el grup del Partit Popular a Catalunya. D'altra banda, Mas ha revelat que ja s'han iniciat contactes amb el govern central sobre una reforma del sistema de finançament i ha reclamat la complicitat.
Continua el congrés de la UGT que ha de relegir Josep Maria Álvarez com a secretari general del Sindicat a Catalunya. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha fet una crida als sindicats a lluitar contra l'atur,