89 milions d'euros
y este año presupuestan 75, señor ministro.
¿Ustedes creen
que pueden mirar a la cara
a los catalanes y decirles
que este es un presupuesto que cumple con
Cataluña y que cumple con los catalanes?
Àngels, la fuente de Cataluña,
Ràdio Madrid. La plataforma en defensa
de les terres del Sènia creu que
el govern espanyol vol donar un nou ús
al magatzem del gas Castor i que
per això no el desmantella. El portaveu
de la plataforma, Joan Ferrando,
reclama al Catalunya el dia a Tarragona de Cataluña
informació que algú es faci responsable
del desastre del Castor. Tarragona,
Coia Ballester, bon dia. Bon dia. La plataforma
que fa 10 anys que denuncia
les irregularitats del Castor, alerta
que es vol donar un nou ús a les instal·lacions.
Estan plantejant-se
encara fent alguna cosa, aprofitar
les instal·lacions per alguna cosa. I això seria
terrible. Podem posar, potser, que els
vaixells vaguen allí i puguem
descarregar. Què en sé, tenim una bomba
que ho diuen els americans i tot, no?
Coia Ballester, Catalunya, Ràdio Tarragona.
A França, el centrista Emmanuel Macron ha estat el candidat
més creïble en el debat televisat que l'ha enfrontat
aquesta nit passada la candidata del Front Nacional
Marine Le Pen, segons els sondejos. Ha estat
un xoc frontal entre els dos rivals que s'enfrontaran
en segona volta a les eleccions presidencials franceses
d'aquest diumenge, enviat especial a París de dictes a Blancas.
Bon dia. Marine Le Pen i Emmanuel Macron
han reprès la campanya hores després
de l'agressiu debat televisat d'ahir al vespre.
La premsa francesa utilitza avui metàfores
relacionades amb la boxa per referir-se a un
cara a cara apartat del to respectuós
tradicional i que, segons les enquestes
que es publicaven a la mitjanit, ha reforçat
les opcions de Macron. Però els seguidors
respectius es combren cap a casa,
sentint-ne un de Le Pen i un altre de Macron.
S'ha fet pensar en una pel·lícula
on hi ha un mini i un mini-mini, és a dir,
tens un François Hollande i un mini-Hollande.
Ell ha fet el seu camí, ha respost
ràpidament a Marine Le Pen. Crec que
Macron ha guanyat el debat.
David Casablanques, Catalunya Ràdio, París.
L'atur cau a Catalunya a l'abril. El nombre
d'aparats es va reduir de 20.266
persones. És un 4,5 menys
respecte del mes de març.
Els contractes de
Santa Santa han situat el nombre de
desocupats a Catalunya en xifres mai vistes
des del desembre del 2008.
encara hi ha, però, 425.750
inscrits a les oficines públiques
d'ocupació a Catalunya. Respecte a l'abril
de l'any passat, a Catalunya hi ha 60.372
aturats menys, xifre que
comporta un descens de 12,4%.
Al conjunt de l'Estat, l'atur
registra a l'abril la major caiguda mensual
de la història. Ha baixat de
129.000 persones fins als
3.500.000 parats. Respecte
a l'abril de l'any passat, el nombre d'aturats ha caigut
de 438.000
persones.
Més de 79.000
alumnes de 6è de primària a Catalunya
fan a aquesta hora les proves de competències
bàsiques. Han començat amb l'examen de matemàtiques
i després tindran la prova de català.
Anem cap a una escola del barri de Sants,
a Barcelona. Montse Poblet, bon dia. Bon dia.
L'examen de matemàtiques té 31 problemes.
Han de calcular, per exemple, quantes gomes
d'esborrar i hi ha 6 capses amb 30
gomes cada una. I dir quantes
s'han fet servir per fer diferents fiores geomètriques
dibuixades al full. També han d'averiguar
quants quilòmetres ha de caminar un grup
que vol anar des d'un poble fins a un riu
o quin número s'ha esborrat d'un tiquet de compra
amb les 3 pistes que els donen.
Montse Poblet, Catalunya Ràdio Barcelona.
Ara, els esports amb Jordi Turrià.
Sant Antonio ha derrotat Houston per 121
a 96 aquesta matinada i ha igualat
a una victòria a la semifinal de la
conferència oest de l'NBA.
Pau Gasol, que està titular, ha agafat 13 rebots
i ha fet 6 punts.
Cleveland, per la seva banda, ha derrotat
Toronto amb 39 punts de
Lebron James, domina la sèrie per 2 a 0.
A la Lliga de Campions de Futbol, ahir, partit d'anada
de les semifinals, Mónaco 0 i Juventus 2.
Els dos gols de Gonzalo Higuaín.
Sí, felice. Era una partita importante.
Una semifinale, creo que era importante vincere.
Cuando habíamos portado a casa una victoria
importantísima, ahora habíamos campeonato
y esperábamos vincere a Torino
y esperábamos cerrar cuanto prima el campeonato.
A la Lliga Europa, ahir, hay accés 4,
Olímpic de Lío 1.
Avui, anada de la segona semifinal
entre el Celta i el Manchester United.
També avui, Manresa-Madrid
i Tenerife-Basconia, partits
ajornats de la Lliga ACB.
I que no és Sabadell i Sant Andreu-Terrassa
en els play-offs de la Lliga d'Avaterpolo.
Afegirem que Leo Messi té previst
declarar avui per videoconferència davant la FIFA
per intentar que li redueixin
els 4 partits de sanció amb les seleccions
i en Tinec que li van imposar.
Fins aquí, les notícies.
Ciutadans de l'Estat de Gràcia,
ja tenim els dos finalistes.
L'imponent Castell de Cardona,
en línia Ferran Estruc, alcalde de Cardona.
Quan Catalunya va deixar de ser estat,
Cardona i el seu castell
va resistir fins al final.
I l'altre, el no menys imponent
monestir de Santa Maria de Ripoll.
Jordi Monell, alcalde de Ripoll.
Hi ha el Panteo Comcal d'Aguifre el Pilos,
el primer que es va indefatitzar
respecte a l'ampada per l'any.
Just a la Fusta
Molt bon dia, passen 8 minuts de les 10.
Comencem a aquesta hora el Just a la Fusta
d'aquest dijous 4 de maig.
Arrenquem el programa de seguida
parlant de les notícies més destacades
de Sant Just.
Farem també un repàs
de l'actualitat general del dia.
Parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius
i tindrem també nou espai del Quinto Tapa.
Estem fent ja les últimes parades
per la ruta radiofònica que estem fent cada dia.
Des que va començar el Quinto Tapa, avui fa dues setmanes,
amb els diferents restaurants que hi participen
per descobrir quines són les tapes
que ofereixen a cada dia.
Avui a les 11 entrevistarem
el portaveu de Ciutadans de Sant Just,
Guillermo Francés, per parlar d'actualitat.
I a dos quarts de 12 farem tertúlia
amb Jordi Agulló, Montse Larrea, Joan Algarra
i l'Ira Santa Bàrbara.
I a la tercera hora tindrem també l'espai de l'Ateneu,
l'actualitat de l'entitat amb el seu president,
l'Albert Macià.
També parlarem amb l'Estricolstein
del celler de Camp Mata.
Tindrem secció de llibres amb la Silvana Vogt
de Cal Llibre Té i parlarem amb l'Arnau Cònsul
sobre què passava altres dies com avui, 4 de maig.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia.
Comencem!

I comencem parlant de les notícies més destacades de Sant Just amb l'Andrea.
Bueno, bon dia, Andrea.
Hola, què tal? Bon dia.
Per parlar, com dèiem, d'actualitat Sant Justenca.
Què ens expliques? Què ens portes avui?
Doncs avui comencem destacant que a partir de demà i fins al dia 25 de juny la Biblioteca Joan Margarit amplia el seu horari per oferir el servei d'aula d'estudi.
Queda poc per al final del curs vigent i, per tant, per l'arribada dels exàmens i, com cada any, l'equipament amplia el seu horari d'obertura per tal de facilitar que els estudiants de Sant Just puguin preparar adequadament els seus exàmens.
En concret, els dilluns obrirà de 3 quarts de 4 fins la mitjanit.
De dimarts a divendres l'horari serà de 10 a 2 quarts de 2 i de 3 quarts de 4 fins les 12 de la nit.
I als caps de setmana la Biblioteca Joan Margarit obrirà de 10 a 2 i de 4 a 12 de la nit.
Per tant, a partir de demà i, com dèiem, fins al 25 de juny la Biblioteca amplia el seu horari.
Molt bé, doncs aquesta és la primera notícia del dia.
Més qüestions.
Ara destaquem que ja s'ha obert el termini d'inscripció per als casals i les activitats d'estiu de Sant Just.
Com cada any, els infants del poble, els joves i la gent gran podran participar d'un munt de propostes culturals i esportives per passar un bon estiu.
Cal destacar també que el període per sol·licitar beca s'acaba el dia 16 de juny.
S'han de demanar, via instància, uns documents, unes instàncies que podeu trobar al web municipal santjust.cat i lliurar-les directament a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament.
Diferents equipaments i entitats del poble ofereixen un ampli ventall d'activitats per a tots els públics.
Per exemple, des del complex esportiu municipal La Bonaigua s'ofereixen diverses propostes i altres clubs n'oferiran les seves especialitats,
com ara el club natació Sant Just, el voleibol, el bàsquet, el club esportiu Barna, el club de patinetge artístic, el club i Picasso el Solet i l'hoquei Club Sant Just.
I pel que fa als casals escolars, la Fundació Pere Terrés organitza el casal de l'escola Montserrat i l'associació Patim Patam, el de l'escola Canigó.
Tots dos casals es faran del 26 de juny al 28 de juliol i ofereixen preus per setmana i es poden triar diferents horaris.
Teniu tota l'oferta de casals i activitats d'estiu d'aquest any al web municipal santjust.cat.
Molt bé, i encara tenim temps per fer un altre punt, Andrea.
Un apunt cultural de cara a aquest vespre perquè l'artista Miquel Planes presenta avui a Can Ginestà a la seva mostra Dibuixant Línies.
És una exposició d'escultures i dibuixos que decorarà els espais del celler de Can Ginestà fins al dia 4 de juny. Tenim un mes complet.
Miquel Planes és un reconegut escultor i dibuixant mallorquí, catedràtic de Belles Arts a la Universitat de Barcelona
i a Sant Just els últims anys ha participat de nombrosos projectes artístics,
com són l'edició passada del projecte Custòdia que impulsen des de l'espai de lliure creació Carme Malaret
i de la mostra Silla en aquest mateix espai.
Ara presenta aquesta nova exposició al poble.
Ho farà a partir d'avui a dos quarts de vuit del vespre, com dèiem, al celler de Can Ginestà.
Molt bé, doncs són aquestes les notícies més destacades del dia.
Recordeu que teniu més informació als butlletins horaris.
I a la una, als Sánchez Notícies, edició migdia.
Ara de seguida repassem més informació general, però abans una mica de música, Andrea.
Espera, aquí se'ns entra.
Xerran.
No ho sents, no?
Sí.
Sents o no?
Con incrementos de IVA del 12%.
A Montoro, no?
Per què parla Montoro?
Però em fa riure perquè és boníssim sentir...
M'ha fet riure sentir aquesta base, ara, mentre parlava dels increments de l'IVA.
Parla Montoro perquè ja tinc preparades les portades digitals per després.
i ja en directe el...
Pensava que havíem ficat un tall de Montoro.
El debat de pressupostos, no, però ja l'he tret, ja l'he tret.
Va, després en parlem, en fi.
Parlem d'una altra cosa.
Sí.
Parlem de Laberint.
Sí.
Laberint és el nom d'una cançó que estrena avui a través d'un videoclip, la revista Anderroc,
i és de la banda Os Bru.
El grup treurà segon disc aviat, l'ha dit ara Indian Runners i ara presenten aquest videoclip.
La definició del vídeo, perquè et facis una idea, Andrea,
és algú està en un laberint vital enfrontant pors i angoixes
i quan en surt troba l'infinit i encara s'hi troba el més perdut.
És com l'escriu Roger Torrent, el que ja t'ha d'agradar Uala,
és com es diu aquest segon disc que treuen, el segon disc 2 Gru,
que sortirà el dia 17 de maig.
Avui estrenen aquest videoclip del tema Laberint,
que diuen que és un parèntesi popero dins el disc que serveix de preparació
cap a una escletxa de llum.
Uau.
Uala, que no sé si es pronuncia així o no, perquè jo dic Uala,
però no és que sigui nou, és com una V baixa,
perquè vol dir lluan sant rus, aquesta paraula.
O també és el nom de la primera ossa introduïda als Pirineus.
Sí, exacte.
El rodatge del vídeo que s'estrena avui en Derroc es va fer en uns boscos
al costat de Mollà, on els tres membres del grup, que són cosins,
havien registrat pel·lis de sèrie Z durant l'adolescència.
I amb l'excusa del videoclip han pogut recuperar part d'aquest material
i combinar-ho amb imatges seves passant pels mateixos llocs
més de 10 anys després.
Doncs això ho veiem a Laberint.
Sí, un experiment visual interessant, a més de sentir el tema,
però que el videoclip, doncs, jo trobo només això,
ja m'ha agradat.
Ja m'ha agradat, sí, ara m'ha atrapat.
Doncs és aquest tema, aquest Laberint, que forma part d'aquest Uala,
que surt el 16 de maig.
Presentaran el disc el 16 de juny, un mes més tard,
a la Sala Vigut, de Barcelona.
Molt bé.
La fregència dels xipers, em rodeja,
l'embaza, on són ara els meus germans.
Laberint, com si fossin ratolins.
Laberint, ple de fantasmes recorrents.
Està przez, tak ey, imposin tants abstrals,
a la pasta les teves memòries,
i aberrant què hi fa
que els camins esdevenen abruptes,
col·len de plogis,
quan es slides les meus germans
i l'emb impres nen.
Els camps s'han alliberat
cercen traces d'ansietat
i jo capto les corredisses
dels amics dels meus germans
L'adarill
no podrem desfer el camí
L'adarill
una llum que haurà trobar
perquè és la llum que projecta per buscar
i anar a buscar
i és el final de la macabra partida
és la llum que haurà trobar
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un quart i mig d'11, cop d'ull a l'actualitat general del dia, amb l'Andrea.
Bon dia de nou, Andrea.
Hola, bon dia.
Parlem de les portades dels diaris, els temes que més destacen.
Avui comencem parlant d'aquests pressupostos que sembla que s'aprovaran amb el suport del PNB.
Sí, exacte, és la notícia destacada a tots els diaris.
Al periódico, per exemple, llegim que Rajoy es blinda l'estabilitat al pactar els pressupostos.
El PSOE i Podem fan entrar la corrupció en el debat.
El PNB dona el seu vot a canvi de 540 milions anuals més i un abonament retroactiu de 1.400.
El PP convida el PDeCAT a buscar inversions per a Catalunya en la negociació parlamentària.
D'altra banda, a l'avantguàrdia, també llegim que el País Basc arrenca un tracte milionari pel suport al PP.
El govern central tornarà 1.400 milions i rebaixarà la quota en 500 cada any.
I el pacte per a pressupost inclou l'AVE i un pla industrial.
Per últim, al diari Ara, llegim que el PNB Salva Rajoy, un PP assetjat per la corrupció, accepta millorar el concert basc per encarrilar els pressupostos.
Cal destacar que aquesta és la notícia més de tots els diaris, però avui la imatge del dia la dediquen a dos protagonistes.
Potser ara parlem, no ho sé, potser en els diaris digitals, però és aquest debat entre Macron i Le Pen que va tenir lloc ahir a la televisió francesa.
Els veiem a tots dos en tots els diaris, moments abans de començar el debat.
I llegim titulars com ara cosa a cosa sense concessions al periòdico, tens debat Macron-Le Pen a l'avantguàrdia i a l'ara du cara a cara Macron-Le Pen.
Doncs és el que tenim, com deies, també destacat, els digitals, tot i que en 10 minuts ja ha baixat la cosa, eh?
Ja està com a tema principal, almenys en el cas de digitals com el del 3-24, però bé, igualment ho expliquem,
perquè es fan ressòdent aquestes acusacions creuades en un du cara a cara, també és com ho diu el 3-24 entre Macron i Le Pen.
Després també l'avantguàrdia sí que ho destaca en primer pla.
Tens i estèril debat, diuen a tres dies d'aquesta votació entre Macron i Le Pen i també ho tenim a l'edició digital del diari Ara.
Tot i que també, en aquest cas, molt més avall, el cara a cara més dur, Le Pen atacar Macron per la seva indulgència, l'ha dit, amb l'islamisme.
Altres temes per això, l'atur d'una banda, perquè s'ha sabut aquest matí, s'han conegut les dades d'atur,
l'atur registrat baixa en 20.266 persones a Catalunya el mes d'abril, així ho explica el 3-24.
També ho destaca l'Ara, en aquest cas es fixa en una altra dada, com és que...
No, perdona, veig que l'Ara no tenim encara aquesta notícia, estrany, però bé, sí que surt a l'avantguàrdia.
La Setmana Santa veix la major caiguda de l'atur de la història, en aquest cas de xifra espanyola, 129.281 persones menys a l'atur.
I l'altre gran tema que surt de tots els diaris és que hi ha hagut Ramon Bori aquest matí a la Casa Reial Britànica,
al Palau de Buckingham, una reunió d'urgència ha aixecat una gran expectació, així com ho explica el 3-24.
L'anunci ha esbombat per alguns mitjans britànics, ha generat múltiples especulacions a les xarxes socials,
entre elles que la reina o el seu marit havien mort, però després s'han desmentit tots els humors.
També ho diu l'Ara, la Casa Reial Britànica convoca una reunió d'emergència per avui,
veurem què és el que passarà finalment.
I després sí que surt l'atur a l'Ara, però és que està molt, molt avall, no és que es facin reacció de la notícia.
I finalment, això, reunió britànica urgent a Buckingham, es desconeix el motiu, és el que diu l'avantguàrdia.
I després també el que ens deies avui dels pressupostos, perquè estan en marxa aquest debat de pressupostos,
abans sentíem el ministre Montoro, encara està parlant, eh?
La sucessiva doctrina del Tribunal Constitucional en Espanya.
Esas diferencias, y esas diferencias de Hacienda.
También los regímenes económicos fiscales de Ceuta y Medilla.
En fi, si algú vols seguir, el 3-24 ho està oferint en directe.
Estamos potenciando esos regímenes, no estamos creando agravios entre españoles,
estamos impulsando capacidades, porque cuando a nadie les va mejor...
Aquest és el tema, aquesta, la fiscalitat entre comunitats.
Andrea, parlem de cultura. Per on comencem avui?
Doncs avui comencem parlant dels Premis Serra d'Or.
Al diari ara llegim que Joan Lluís, Lluís i Jordi Lara s'enduen aquests guardons.
Joan Lluís Lluís, l'escriptor nord-català que agraïa ahir el Premi Criticat Serra d'Or en aquesta categoria de novel·la
per la peripècia de El navegant, un homenatge al gènere picaresc.
Els guardons, que atorga des de fa 51 anys la revista Serra d'Or, editada per publicacions de l'abadia de Montserrat,
també van reconèixer la meravellosa Mística Conilla, de Jordi Lara, en la categoria de narració,
i Ús, el poemari dedicat a Virginia Woolf, de Mireia Vidal Comte,
que confiava que el guardó fos un premi a la qualitat del text i al rigor estricte de qualitat literària
i no pas qüestió de quotes, en uns guardons certament molt masculins.
Al Serra d'Or també van premiar Xavier Montoliu per la traducció dels relats de
Per què ens estimem les dones?
Del poeta romanès fins ara inèdit en català Mircea Cartarescu
i per a Gabriel Genè Manila en la categoria de memòries per a Nevat sobre Yesterday.
Els jurats als Premis Serra d'Or no tenen dotació econòmica, però sí una llarga tradició,
i també destaquem que la literatura infantil va reivindicar-se per boca d'Eulàlia Canal
i la il·lustradora Rocío Bonilla, premiades pel conte Els fantasmes no trucant a la porta.
Molt bé, més coses, parlem ara de Woody Allen, tot i que no parlem de cinema, Andrea.
No, parlem de música perquè Woody Allen s'incorpora al cartell del Festival de Cap Roig,
ho llegim al diari La Vanguardia.
El cineasta Woody Allen i la seva New Orleans Jazz Band
actuarà el dissabte 8 de juliol al 17è Festival de Cap Roig a Calella de Palafrugell, a Girona,
on es convertiran en un dels caps de cartell del certamen,
que obrirà un dia abans amb la formació nord-americana Wilco.
La incorporació última hora del realitzador cinematogràfic i entusiasta aficionat musical
suposa un d'aquells noms utilants que solen fistonar el cartell del festival a cada edició.
La seva presència, a més a més, porta a la memòria
que no serà la primera vegada que s'anuncia que actuarà Cap Roig,
ja que el 2005 hi havia d'actuar, però el concert es va acabar cancel·lant
perquè Allen va decidir a jurar la seva gira europea.
Esperem que aquest any no passi el mateix.
I acabem parlant de música, però d'un altre tema, no parlem de Woody Allen ni de Cap Roig.
Parlem d'un altre concert, no hem d'esperar tantes setmanes per anar-nos de concert.
Avui a l'auditori tenim a Chicuelo i Marco Mezquida, que a més presenten el seu primer disc,
a Conexión. Marco Mezquida i Juan Gómez Chicuelo presenten aquesta nit a les 9 a l'auditori.
Conexión, un impressionant disc, diu el periòdico, fruit de la primera col·laboració
entre el versatil pianista manorquí, sempre a la recerca de nous desafiaments artístics,
i el toca-hor de Cornellà, de Cornellà inspirat guitarrista amb molta màgia
que ha treballat amb Enrique Morente i Maí de Martín, entre d'altres.
A Conexión asseguren, tot flueix de forma orgànica, en un vell diàleg instrumental
que va més enllà de les seves respectives trajectòries en el món del jazz i el flamenc
per assolir una veu única, en què cap s'imposa a l'altre, tots dos sumen.
La majoria de les melodies estan doblades i toquen a l'uníson.
Hi ha voleries, rombas, seguirilles i títols tan originals com lenta, andante, trepidante
entre les set peces del compacte.
Cap de les peces s'ajusta als cànons de durada de la música comercial
perquè, diuen, l'art es mesura en sensibilitat, passió i màgia.
Així sona.
Sona bé, eh?
Sí.
Aquest tema es diu el sol.
Molt bé.
Passem ara per la part de l'esport, portades esportives d'avui, el Barça, que ve al món del esportiu
ja més enllà i parla de futures cares, futurs fitxatges del primer equip.
Són cinc jugadors que són els principals objectius per reforçar l'equip.
I són Héctor Bellerín, de l'Arsenal, Teo Hernández, de l'Aleves, Marco Berratti, del PSG,
Cautinho, de l'Iverpool i de l'Ulofeu, que ara juga al Milan.
Prioritats són un lateral dret de primer nivell i un mig amb toc i potència.
Podríem quedar-nos a aquesta portada i veure realment la temporada que ve
quins d'aquests cinc venen o si venen tots.
Guardem-la, guardem-la.
Serà que comença aquest moment dels fitxatges.
I també avui hi ha un deportiu entrevista a Juan Carlos Navarro
que diu, menteixen sobre mi, diversos jugadors cobren més que jo
i resulta que jo soc el gran culpable.
Societat Ilimitada, titula avui l'esportiu,
parla del Barça i del Trident.
El Trident és el que apareix en fotografia
perquè està a dos gols d'arribar a 100 per tercera temporada consecutiva.
I avui l'esporta a entrevista a Koeman
que diu que somia en va entrenar algun dia al Barça.
L'entrevista apareix a la portada en Gran, en fotografia a Gran i amb aquest titular.
Superman Cristiano, aquest és el titular de l'As.
A l'hora de parlar de nou del partit que es va jugar, en realitat,
no ahir sinó abans d'ahir.
Però en parla perquè la premsa mundial li augura una cinquena pilota d'or.
Mentre que Higuaín va demolir el Monaco,
Mbappé va guanyar 0 a 2 en l'anada d'aquest partit.
I també destacen les declaracions de Mourinho
perquè avui hi ha partit del Celta contra la Manchester United.
Els portuguesos a Vigo no sabem si estem a casa o a Espanya,
això és el que ha dit Mourinho.
I bé, en tot cas el somni del Celta contra una llegenda,
avui aquest partit d'Europa League.
I el marca avui amb gran fotografia d'Higuaín.
Aquest és el protagonista de la portada
després d'aquesta victòria de la Juve
ahir amb gol seu en aquest partit d'anada
i titula Pipa nos vemos en Càrdif.
Dos gols de l'Argentí col·loquen el Monaco davant d'un impossible
que és que ningú ha fet un gol a la Juve a la Champions
des del mes de novembre.
És curtíssim aquesta dada.
És bèstia, molt bèstia.
Veurem què passa la setmana que ve
i veurem què passa si s'arriba a la final
entre la Juventus i el Real Madrid.
També és veritat que encara queda el partit de tornada.
Encara l'Atlético podria intentar una remuntada.
No, i el Monaco, fins i tot.
També, exacte.
Què passa?
Sembla fins i tot més difícil la del Monaco
perquè són dos gols en contra.
Són el contrari.
És veritat que l'Atlético juga al Calderón.
Però jo veig gairebé més fàcil que remunti el Monaco
t'ho diguéssim, molt difícil tenint en compte aquesta imbatibilitat.
Però bé, en fi, és futbol ficció.
Per tant, doncs...
Veurem la setmana que ve.
Exacte.
Passen 33 minuts, sí, a les 10.
Volíem dir 3 minuts per això de dos quarts d'11.
Ens anem a les contraportades.
Avui comencem amb la contraportada de La Vanguardia,
l'entrevista que fan a Javier Fernández Aguado,
que és estudiador de la gestió, Andrea.
I catedràtic de l'Institut d'Empresa.
I en aquesta entrevista parlen ampliament de política,
dels inicis de la gestió, per exemple, històricament parlant.
De fet, diu que els millors gestors de la història
van ser els egipcis, els primers,
i d'alguna manera hem heretat les seves experiències i encerts.
I el primer de tot és aconseguir que gestioni qui en sap,
i no només qui mana.
Cal saber sobre el que decideixes o saber delegar.
El faraó era tota la casta sacerdotal,
i això és un gran pas endavant.
Diu, ja no és només un capdill militar
que mana en solitari com en els hititers,
sinó que un faraó es deixa aconsellar.
Té consellers que decideixen amb ell.
Recluta i selecciona talent,
ells inventen el coaching, que coneixem ara,
i aquell talent inclou també les dones.
A més, la casta faraònica té en compte tots els egipcis.
Tots els problemes de gestió ja apareixen a l'antic Egipte,
com les fugues de cervells, d'artesans i d'escribes, per exemple.
marxen a Líbia, Síria o Palestina,
després d'una gran fam al Nil.
Els talents tornen i rellencen a Egipte
en les dinasties XVIII i XIX,
que són les més brillants,
i aquesta tecnocràcia transfereix el seu saber a Grècia.
Els grecs estudiaven allà,
com avui anem als Estats Units o a Alemanya.
Grècia fa un pas endavant
al democratitzar la gestió del talent,
el savi ha de demanar,
però fa un altre pas cap enrere
al cauran al nacionalisme
i posar-lo al servei exclusiu de cada polis,
fins que arriba a Alexandra,
que és el primer gestor cosmopolità.
I diu, i així acaba,
que amb la seva energia,
la nostra sinergia,
unificar les polis
per llançar-les a conquerir
i administrar el món.
Alexandra va saber aplicar el poder de l'equip.
Molt bé, ens anem ara a la contra de l'ara.
Avui escriu Natza Ferrer un article
que el titula
Què volen les mares?
Diu Natza Ferrer,
diumenge és el dia de la mare.
Diuen, a casa no ho hem celebrat mai,
la lleu d'idees per regalar alguna cosa material a la mare
és finita,
el missatge es repeteix,
digues-li que l'estimes mitjançant una liquadora,
un perfum,
un ram de flors,
una planxa,
una samarreta del Barça,
diu, no, aquest me l'he inventat,
diu, t'imagines,
sembla Nadal.
Els catàlegs de joguines
continuen sense corregir-se,
tornen els anuncis de fracàncies,
que no compten amb llocs petits i tancats,
i olfactes sensibles,
el concepte de mare tradicional s'aferra a la societat
i la societat li gira l'esquena a canvi d'una rumba.
Regaleu conciliació laboral i familiar,
regaleu una societat on moltes dones deixin de ser mares
per ser les persones que tiren del carro que resisteix avançar.
Ser mare és una opció tan vàlida per a una dona com no ser-ho,
que les dones es puguin perdre l'experiència més important de les seves vides
per viure tota la resta d'experiències,
i si no,
que ho convinin,
i si no,
que triin.
Però si la tria és ser mare,
que no els limiti avançant als llocs de treball,
que no les convenci que el més natural és quedar-se a casa,
tenir cura del nadó,
fins que el nadó vagi a la universitat,
i que no les faci sentir culpables per voler-ho tot.
I acaba dient Ferrer
que si donessin a les dones els sous que es mereixen,
podrien canviar més sovint de rentadora
i comprar-se més cremes miracle.
Sabatars de taló,
alguna joia potser,
diu,
no sé,
això que agrada a les mares
i que no es compra mai
perquè sempre passa al davant la família.
Molt bé,
doncs bon article de la Natsa Ferrer.
A la Contra de l'Ara
i acabem amb el periòdico.
En aquest cas,
una altra història,
un altre personatge,
és Montserrat Brós,
que ha escrit el blog i el llibre
Mujer Blanca Soltero Busca.
Montserrat Brós,
coneguda potser pels seus seguidors del blog
com a ISA P,
és llicenciada en periodisme
per la Universitat de Navarra
i estava a punt de complir 30
i no havia aconseguit res del que s'havia imaginat.
Instalada en la precarietat laboral i sentimental,
va canalitzar la seva frustració
creant el blog
Mujer Simblanca Soltero Busca,
sota el pseudònim d'ISA P,
un cas aïllat.
I ara el blog ha mutat en un llibre
on retratar els més veterans
de la generació milanista.
Diu que als 30 s'imaginava la seva vida
amb una feina estable,
preferentment relacionada amb el cine i la cultura,
que és el que m'agrada,
amb casa, parella
i fent-me la idea de tenir fills.
Se suposava que als 30
has d'estar superbé,
però jo estava pitjor que als 25.
Era miliourista a la baixa,
tenia un euro a la feina
i els centenars de currículums que enviaven
no tenien mai resposta.
Mentre les meves amigues els agafava per tenir fills,
jo no tenia parella
i seguia vivint en un pis compartit.
Va tan decebuda que per desfogar-me
vaig començar a escriure,
un blog que està funcionant
i que ha funcionat molt bé.
També diu que no lamenta
no haver triat una altra carrera.
Diu que la meva mare és metge
i durant un temps vaig pensar
que si hagués fet medicina
em sentiria més útil.
També em vaig treure el certificat
per ser professora,
però crec que és un error
dedicar-te a ensenyar
si no és la teva vocació.
Quan era a la universitat
el país anava bé
i deien que amb tot això
del periodisme digital,
la TDP i l'explosió
de la comunicació corporativa
tindrien un camp brutal,
però va arribar a la crisi.
Al final diu
estic treballant
en una agència de comunicació
que és el meu sector
i he publicat un llibre
que em fa molta il·lusió.
El que no faria
seria idealitzar tant
el periodisme
perquè a vegades
per ser poc realista
et frustres molt.
Molt bé, interessant
aquest personatge
també avui
a la contra del periòdic.
I acabem, Andrea,
ara ja amb la caixa de música.
Quan passen nou minuts
de tres quarts d'onze
què sonava
altres dies
com avui
quatre de maig
d'altres anys?
Per exemple,
aquest clàssic, Andrea.
De quin any
diries que estem parlant?
Va, 65 o 69?
76.
Més en darrere,
més en darrere.
1956.
En sèrio?
Avui fa 61 anys
que Jim Vincent
gravava aquest clàssic
del rock and roll,
aquest Viva Ballula
a un Bradley Studio
a Nashville.
La cançó va ser
un èxit als Estats Units,
també al Regne Unit,
va arribar al top 20
aquell mateix any
i Jim Vincent
va dir que havia escrit
aquesta lletra de la cançó
després va inspirar-se
en un còmic
que es deia
Little Lulu.
No el conec.
Seguim amb clàssics, Andrea.
Molt bé.
Tot i que canviem de dècada,
si els cinquantes
no en parlem gaire sovint,
avui ens anem
en dècada d'aurada,
per tant,
ara passem als setantes.
Sona?
Sí, Ava.
1974,
5 de maig del 74,
Ava eren
tal dia com avui,
de fa 43 anys,
número 1 al Regne Unit
amb aquest cingre,
amb aquest Waterloo.
Era el primer
de nous números
que tindrien
al Regne Unit.
De fet,
els 74
van participar
al concurs
d'Eurovisió.
Van guanyar, no?
Sí, van guanyar.
Van guanyar per Suècia.
Amb aquesta cançó.
Del seu moment, no?
Sí.
I la cançó primer
es deia
Honey Pie.
Aquesta.
Això ho veig?
Vaja.
No sabia que parlava
de una Honey Pie,
la cançó.
Jo tampoc.
Tampoc no m'he parat
a mirar la lletra,
la veritat,
però...
Sabem que diu
a veure-lo.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
I encara els 70
és un altre tema.
Night Fever
dels Vigis
el 78,
avui fa, per tant,
doncs 39 anys,
que era el número 1
al Regne Unit,
era el tercer número 1
de la banda
i era també el tema
de la pel·lícula
Southern Night Fever.
La cançó va ser número 1
als Estats Units
per més de dos mesos.
Avui, uns quants clàssics,
entre, eh?
Sí, no?
M'agraden.
Molt bé.
Ara, a veure si coneixes aquest tema.
És fàcil, avui, eh?
Sí, sí, sí.
T'he de dir que jo amb el nom de la cançó
no m'havia situat, eh?
Ai.
Algo d'Ai.
Potser, no?
No?
The Shub Shub Shub.
Ah, Shub Shub, és veritat.
És de la pel·lícula Sirenes.
No ho recordava, tampoc.
Tal i com avui, doncs,
4 de maig del 91,
fa 26, 26 anys.
Del 91.
Sí.
Que Txer aconseguia el seu primer número 1
al Regne Unit com a solista
amb aquest single.
Just his arms, if you wanna know
If he loves his soul
It's in his kiss
Oh, oh, oh, oh
It's in his kiss
Oh, oh, oh, him
It's sweet and tight
Find out what you wanna know
If it's in love
If it really is
Seguim avançant amb els 90s
una mica més endavant.
1996.
Fa 21 anys que George Michael
guanyava el seu setè número 1
al Regne Unit
amb single com a artista solista
amb aquest fast love
que començava la seva tercera setmana
al capdamunt de les llistes d'èxit.
I un punt més per acabar, Andrea,
que és que el 2000,
per tant, avui fa 17 anys que Metallica,
van demanar a Napster.
Recordes Napster?
No.
Perquè deien que 335.000 usuaris
Ah, aquella plataforma.
Sí, sí, sí, sí.
S'havien baixat il·legalment
les seves cançons.
La banda, doncs, va passar
als noms dels qui consideraven
que havien estat robant
el seu material
exactament, no?
Va ser un moment, doncs,
molt destacat, no?
Aquests servidors.
Napster, recordes allò que...
que la gent ha deixat
l'ordinador oberta a la nit
per baixar-se en música.
Napster no utilitzen mai.
Però en altres plataformes
era semblant, eh?
Sí, sí, sí.
El funcionament era el mateix.
Jo recordo aquesta idea
de que...
Com si denunciaves
la mule o una cosa d'aquestes,
no?
Sí, exacte.
Gent que es baixava una cançó,
no?
Que es baixava...
Jo reconec que m'havia baixat
alguna cançó a les nits
i que també havia format
part d'aquesta gent
que de tant en tant
doncs havia deixat
l'ordinador oberta a la nit
i l'anem al matí
i deies, ai, mira,
ja se m'ha descarregat
una cançó
que trigàvem una descarregada.
És clar, serà mentida ara, eh?
Molt bé.
No fa tant.
I fa 17 anys
que aquesta denúncia, sí.
Va prosperar, no?
No veig com...
No sé com acabar de resoldre, no?
En fi, Andrea,
amb George Michael Defons
avui ho deixem aquí
aquesta cançó de música.
Gràcies i que vagi bé.
Bon dia.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
La informació més propera
al Just a la Fusta
Passen dos minuts
de tres quarts d'onze
El que fem aquesta hora
és la ruta radiofònica
del Quinto Tapa
que estem fent
des de fa dues setmanes
quan va engegar
aquesta campanya.
El que fem ara
és saludar la Míriam
del bar de la Casa Regional de l'Extranadura.
Molt bon dia, Míriam.
què tal?
Hola, Míriam?
Hola.
Per parlar una mica
d'aquesta primera edició
del Quinto Tapa
de les tapes que oferiu.
Com està anant de moment
tot plegat?
Bé, el fin de setmana
molt bé.
Sí?
Després en tres setmanes
està més parat
perquè penso que nosaltres
només donem la tapa
de dilluns a dilluns
pel dematí.
Per tant, la gent s'anima
més al vespre, no?
Segurament, el cap de setmana?
Sí, el cap de setmana
és un no parar.
Molt bé.
De fet, em sembla
que és una cosa
que passa bastant
a la majoria de llocs, eh?
Quan hi hem parlat
tothom ens diu
que el cap de setmana
és molt intens, no?
És a dir, que la gent
de Sant Jus
s'ha pres molt en sèrio
això d'anar
de Quinto Tapa, no?
Sí.
Han anat molt bé.
Nosaltres hem fet moltes tapes.
Ara ja queden tres dies
i després el diumenge
a la plaça Maragall
i ja no sabem què fer
si serà ja els últims dies
serà que vindrà ja tothom
el que no l'hagi tastat.
Clar.
No sabem, no?
Però, bueno,
com és el primer any
és provar.
Exacte, és el dubte, no?
Saber com actuarà la gent
i com reaccionarà
si la gent s'esperarà
ja diumenge
o si no, al contrari
tothom anirà a aprofitar.
Jo crec que anirà per aquí, eh?
Perquè a la gent
li està agradant molt la idea, no?
I serà, ostres, va,
tenim un cap de setmana
últim, aprofitem-lo, pot ser.
Vosaltres oferiu dues tapes.
Una és la tapa Oda Pirata.
Explica'ns com és aquesta etapa, Míriam.
Bueno, doncs aquesta etapa
la idea era agafar
alguna cosa de la cultura extremenya
perquè nosaltres a sobre
tenim la Casa Cultural d'Extremadura
i vam pensar
en alguna cosa
que no sigui el típic
i, bueno, vam mirar
i hi ha un escritor
del romàntic, bueno, castellà
que és el de Bronceda
que és el del Càntic Pirata.
Molt bé.
Bueno, doncs fem una barca pirata
a veure què fem.
I, clar,
al ser una barca pirata
vam buscar un sabor
que sigui diferent.
Clar.
I llavors...
I llavors...
Se'm va ocorrir
fer una reducció
de licor de gla...
Bueno, licor de bellota.
Vale.
Home, doncs molt especial, no?
A més, a més,
és que no l'he provat
però tinc la fotografia
aquí davant, no?
I és que és realment
és un barco, no?
Vull dir que realment
hi ha una construcció
arquitectònica aquí darrere.
Sí, sí.
Bueno, va al vaixell
i després el pinxo
amb la banderilla
i si li dones
la volta a la banderilla
bueno, lo que és la...
el banderol
amb la calavera pirata
tens el poema.
Ah, molt bé.
La primera troca del poema.
Home, molt bé.
O sigui que realment
un disseny
molt especial
i entenc que, clar,
totes les tapes
les serveu així, no?
Sí, totes.
I que hi ha feina
al darrere.
Sí.
Molt bé.
Una matada
però bueno...
Exacte.
A la gent
això t'anava a dir, no?
A la gent
li encanta això.
Suposo que la gent
ho deu valorar també, no?
Sí, bueno,
els vens, fantàstic
perquè, clar,
no pensen menjar-se
un vaixell.
Ah, clar, és veritat.
I després de gust
també pel que ens has dit
és una combinació
interessant, no?
El gust és entre
el formatge de cabra
que és sec
després et trobes
la cara aquesta
que és
que és dolça
bueno,
sap a
herbes aromàtiques
i el dolç
del licor
i després
les patates.
Molt bé.
Per tant,
home,
una combinació explosiva, no?
Sí, bueno,
està bé.
Si t'agrada
el dolç
està bé.
Molt bé.
Doncs aquesta és una
de les tapes
que oferiu
que entenc que
la veu crear
expressament
pel Quinto Tapa
sí, no?
Sí.
Almenys el disseny
segurament.
Sí, nosaltres
tenim secreta
la carta
però bueno,
ho fem amb vi
amb vi blanc.
Molt bé.
I va ser canviar
el vi blanc
per al...
bueno,
és una mescla
de soja
amb licor
de bellota.
perfecte.
Home,
doncs,
qui no ho hagi provat
que sàpiga
que si ens estàs
escoltant ara mateix
pot passar
i ara mateix
es pot provar,
oi,
Míriam?
Sí,
ara sí.
O sigui que...
exacte,
doncs,
podeu passar
per ver-te
a la casa regional
i a més a més
també teniu
una altra etapa
que és la de Callos
amb cancel·lada ibèrica.
Sí,
bueno,
aquesta és una etapa
que fem sempre.
Vale.
Per pensar,
a veure,
l'altra etapa
per la gent ja que ve,
els clients
ocasionals
que provin
el barco
van donar compte
que l'etapa
que m'ha sortit
era els Callos.
Vale,
molt bé.
I està funcionant també?
Estava nint gent
que normalment
no veia a provar-lo?
Sí.
Sí,
el que passa
que els Callos
sí que és veritat
que hi ha gent
que no li agrada.
Ja,
és veritat, eh?
És una etapa
que a mi,
per exemple,
jo no els tasto.
Ja.
No els tasto
perquè no m'agraden.
La textura
és més complicada.
A la gent major
sí que li agrada molt.
Clar.
Molt bé,
doncs,
encara queden
aquests últims
tres dies
de quinta etapa.
Ja sabeu que
de dilluns a dijous,
per tant,
avui,
des de...
bé,
des d'ara,
perquè des de les 9
ja esteu en marxa
fins a quarts de 5,
no?
I després,
demà i dissabte
sí que és
durant tot el dia,
pràcticament,
que s'ofereixen
les tapes.
Bueno,
doncs,
animo que el que no
li hagi donat temps
a tastar-la,
que vingui,
que si es coneix
i prova també
les altres coses
que tenim.
Exacte.
Doncs és el bar
de la Casa Regional
d'Extremadura
que està situat
al carrer Jacim Benavent
número 3
i avui n'hem parlat
amb la Míriam.
Moltes gràcies, Míriam.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé
i molta sort
amb aquest final
d'etapa.
Vinga,
gràcies.
Adéu,
bon dia.
Adéu.
I d'aquí ens n'anem
de seguida
de la Casa Regional.
Passem ja cap al mercat.
No marxeu.
Estem escoltant
Just a la Fusta.
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out,
l'smooth jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
Smooth jazz club.
100% música relaxant.
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Cada tarda
de 5 a 7
Escolta'ns,
explica'ns,
participa,
proposa.
La plaça Mireia
amb Mireia Redondo.
Cada tarda
de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Et fa mandra reciclar,
oi?
Tant et costa?
Tan lluny estan els contenidors?
Dius que no tens temps
per reciclar,
però la veritat és que
ja no ens queda temps
per no reciclar.
A Catalunya
encara reciclem
molts menys residus
que els que generem.
Fins quan?
Redueix,
reutilitza,
recicla,
reacciona.
Amb la col·laboració
de Coembes i Ecovidrio,
Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta.
Seguim de ruta
de Quinto Tapa.
Ara ens en anem
fins al bar del Mercat
on tenim el Paco.
Molt bon dia, Paco.
Què tal?
Hola, buenos días.
Per parlar
del Quinto Tapa,
com està anant,
tot plegat?
Com va?
Bueno,
está yendo bastante bien.
Vamos conociendo
gente nueva.
Lo que pasa es,
claro,
nosotros estamos
más limitados
por el horario,
pero bueno,
los sábados
bastante afluente.
Bien, bien.
Clar,
és veritat que
al ser el bar del Mercat,
no?
Des de quarts de vuit del matí
ja esteu en marxa,
però a les quatre
ja s'acaba, no?
Claro, claro, claro.
Fins les quatre.
Vosaltres oferiu
una etapa
per això de truita
de delícies de l'or
que m'han dit
que està molt bona, eh?
Muchas gracias.
Muchas gracias
a todos los que lo dicen.
Sí, sí.
Home,
suposo que la gent
també us ho diu,
no vosaltres?
Sí,
sí,
también, también.
Explica'ns una mica
de què és
aquesta truita
de delícies de l'hort.
Quines són
aquestes delícies?
Pues son
alcachofas,
que las compramos aquí
en el Prat.
Casualmente tenemos
un amigo
que es hortelano
aquí en el Prat
y no.
Perfecto.
Están trabajando bastante bien.
Bueno, ya se acaban, eh?
Pero bueno,
todavía las estamos
sacando bien.
Y mi mujer
las hace con
ajos tiernos
y puerros.
Molt bé.
Una bona barreja, no?
Y huevos de primera.
Clar,
important, eh?
Segurament és important.
Claro,
que sí.
Luego la presentación
también es bonita,
está bien.
Y ahí estamos
trabajando en ello.
Exacto.
És l'etapa
que s'ofereix
dins del bar del mercat
que, a més a més,
teniu l'horari limitat,
dius,
però, clar,
al matí,
o sigui,
algú que vulgui
agafar-la per esmorzar
també ho pot fer, no?
Allò mentre
s'agafa un cafè
o alguna cosa, però...
Sí,
con café,
con agua,
con vino,
la cerveza mori
también.
Exacte.
I ve gent
que ho fa
a l'hora d'esmorzar,
Paco?
Ve gent al matí,
també?
Sí, sí, sí.
Ahora mismo estoy sirviendo.
Mira.
Perfecte,
clar, clar,
és l'hora punta, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs és aquesta truïta
de delícies de l'Hort
que és l'etapa
que s'ofereix
des del bar del mercat
en aquesta primera edició
del Quinto Tapa,
que suposo que,
tal com estan anant,
segurament hi haurà
una altra edició,
no?
Imagino.
Supongo que sí,
no lo sé.
Per vosaltres
us semblaria interessant
que existís per això?
¿Cómo, cómo?
Us agradaria
que es tornés a fer
una altra edició?
Bueno,
supongo que sí.
Supongo que sí,
todavía no hemos valorado,
pero vamos,
supongo que sí,
todo lo que sea
para conocer gente nueva
y estar ahí,
pues sí.
No, no, clar,
és exacte,
encara estem en marxa
i a més a més
queda encara
aquest últim cap de setmana
que suposo que també
si el temps ajuda
pot ser que dissabte
també el mercat
sigui un bon dia
de Quinto Tapa,
no?
También, también
y también estaremos
el domingo
en la fiesta final
en la Plaza Maragall
y bueno,
ahí nos podemos ver.
Exacte.
Doncs ho hem volgut parlar avui
amb el Paco
del Bar del Mercat,
recordeu doncs
que està això
al carrer del Mercat,
no?,
i al Mercat Municipal
allà i a aquest bar
t'hi podeu tastar
aquesta truita
de delícies de l'hort.
Paco,
moltes gràcies.
Muchas gracias a ustedes.
Que vagi molt bé.
Fins aviat, bon dia.
Adéu, gracias,
bon dia.
I així acabem
aquest repàs
d'avui
pel Quinto Tapa.
De tota manera,
no us aneu gaire lluny
si voleu estar al cas
del Quinto Tapa,
perquè pot ser que avui
en un altre moment horari
també descobrim
encara algunes tapes més
dels restaurants
que ens queden
per descobrir.
Tot plegat,
però serà després,
més tard,
cap a la tercera hora.
Ara,
que falta un minut
per les 11,
el que fem de seguida
és connectar
amb el butlletí informatiu
de Catalunya Ràdio,
les notícies,
també el butlletí
de Sant Just
i tornem després.
Entrevistarem Guillermo Francés,
portaveu de Ciutadans
a Sant Just
i farem tertúlia
amb l'Ina Santa Bàrbara,
Joan Algarra,
Montse Larrea
i Jordi Agulló.
Tot plegat serà després
de les notícies.
Just a la fusta.
Sant Just en directe.
Catalunya Ràdio.
Les notícies
de les 11.
Bon dia,
us informa
Òscar Fernández.
Segona sessió
del debat
de pressupostos
al Congrés.
Ara és el tor
de Ciutadans
que,
juntament amb
Coalició Canària
i el partit nacionalista
basc,
tiraran endavant
els comptes
del govern de Rajoy.
Caldrà, però,
estar atents
al moment
de les votacions
perquè no pot faltar
cap dels diputats
que els dona suport
i ningú es pot equivocar
a l'hora de prendre
el votó de votació.
Madrid,
Àngels,
la Fuente,
bon dia.
Bon dia.
Des de la tribuna
d'Ura 2
i el torn de resposta
als representants
del grup MIS,
Cristóbal Montoro
diu que l'esmena
a la totalitat
del PDeCAT
no és per discrepàncies
amb els pressupostos.
Las enmiendas
a la totalidad
que presenta
PDeCAT
pues no tienen
ningún sentido
porque sabemos
que la razón
es una razón
política la suya,
únicamente,
pero política
en sentido
genérico,
vacío
y sin sentido.
Àngels,
la Fuente de Catalunya,
Ràdio Madrid.
Més notícies
amb Carlos Baraibar.
Aquest matí
tenim els ulls posats
al Palau de Buckingham
a Londres
perquè la monarquia
britànica
ha convocat
tota la seva plantilla
per fer un anunci.
La reunió comença
a les 11 del matí
i estem pendents
de què en sortirà.
En paral·lel al Regne Unit
avui hi ha eleccions
municipals parcials
i es fan en el context
marcat
per aquest suposat
de denunci
o aquest anunci
que podria haver-hi
a partir de les 11
també pel Brexit
evidentment
i per la proximitat
d'unes altres eleccions.
En aquest cas
les legislatives
anticipades
del 8 de juny.
Els britànics
renoven avui
una norentena
de consells municipals
d'Anglaterra,
Escòcia i Gales
i a més
s'elegeixen alcaldes
en dues localitats angleses
i en sis àrees
metropolitanes
de nova creació.
Algèria
celebra
les sisenes eleccions
legislatives
després de l'adopció
el 1989
d'un sistema
pluripartidista.
Avui més de 23 milions
d'algerians
estan convocats
a les urnes
tot i que el clima electoral
no desperta simpatia
ni interès
especialment entre els joves.
Segons les enquestes
oficials
tot apunta
liderat per l'actual president
Abdelazib Oteflika
tornarà a guanyar
amb una àmplia victòria.
En les últimes eleccions
celebrades el 2012
el partit oficialista
de l'oposició
a l'Agrupació Nacional Democràtica
ja va ser segona força
al darrere del front
de alliberament nacional.
Malgrat tot
el sondejo es preveu
en uns comissis
marcats per una elevada abstenció
després d'una campanya
sense gaire sorpreses.
La Generalitat
va captar l'any passat
una setantena
de projectes
d'inversió estrangera.
Han suposat
més de 350 milions d'euros
i la creació
de més de 2.800 nous llocs de treball.
Barcelona, Laia Ortega.
Bon dia.
3 de cada 10 inversions
han estat a la indústria
destacant les noves tecnologies
l'automoció
i el sector agroalimentari.
El conseller d'empresa
Jordi Baget
ha assenyalat a més
un altre factor diferencial.
La meitat
d'aquests projectes d'inversió
són projectes
que venen d'empreses
que mai abans
no havien estat ubicades
a Catalunya.
Són empreses
de França
de Bèlgica
d'Estats Units
del Japó
que venen
i que s'implanten.
D'ara a finals d'any
s'obriran
3 noves oficines
exteriors d'acció.
Serà a Amsterdam,
la Habana
i Los Angeles.
Laia Ortega,
Catalunya Ràdio,
Barcelona.
Més de 79.000 alumnes
de sisè de primària
a Catalunya
fan a aquesta hora
les proves
de competències bàsiques.
Han començat
amb l'examen de matemàtiques
i ara estan fent
la prova de català.
Anem a una escola
del barri de Sants
de Barcelona.
Montse Poblet,
bon dia.
Bon dia.
Aquí a l'escola
Gaia Rè de Barcelona
els alumnes de sisè
ja estan responent
les 30 preguntes
de l'examen de català.
Comença amb un dictat
extret del llibre
Pató de Mandarina.
El segon bloc
de la prova
són preguntes
de comprensor-lectora
sobre dos textos,
un fragment
de l'home de Sau
de Jaume Cabré
i un article
de Marc Boada
titulat
Vols ser científic.
L'examen s'acaba
amb una redacció.
Han d'escriure un article
per la revista
de l'escola
parlant d'un invent
que ens hagi millorat la vida.
Montse Poblet,
Catalunya Ràdio Barcelona.
El Saló
Innova Barcelona
ha obert portes
a la farga
de l'Hospitalet
amb 100 expositors
i delegacions internacionals
de 10 països.
La Fira d'Innovació
i Noves Tecnologies
és un aparador
per emprenedors
i start-ups
i aquesta serà
la seva segona edició
des que va traslladar-se
de Brussel·les
a Catalunya.
L'organització
espera que hi passin
entre 2.000 i 3.000 visitants.
Un dels plats forts
de la cita
serà
el certamen Eureka
que premiarà
la millor innovació
entre prop de 90 projectes
relacionats sobretot
amb l'energia
i la seguretat.
Ho explica
Florent Godén,
president d'Innova.
La innovació
és la solució
a un problema.
Ara,
quins són els problemes
més grans?
L'energia?
La seguretat?
Tenim moltes innovacions
sobre energia
i seguretat,
per exemple.
El Saló
acollirà avui i demà
les ponències
de diversos emprenedors
com Pau García Milà
i acabarà dissabte.
Esports amb Robert Prat.
La Juventus va fer un pas de gegant
per ser a la final
de la Lliga de Campions
amb la seva victòria
a Mònaco
per 0 a 2
i Guaim
va marcar els dos gols
de l'equip turinès
aprofitant dues grans assistències
de Dani Alves
que va fer un gran partit.
A l'Europa League
l'Àgex va golejar
l'Olímpic de Lió
4 a 1
en la primera semifinal.
Avui juguen la segona
al Celta
i al Manchester United
de Josep Mourinho
a partir de les 9 del vespre.
Leo Messi declara avui
en videoconferència
davant la FIFA
perquè li redueixin
la sanció de 4 partits
imposada amb la selecció argentina.
Fins aquí
les notícies.
Ja té el foc a la fletxa.
El Covid s'ha fet gran.
Tot seguit
les notícies de Sant Just.
Bon dia.
Són les 11 i 6 minuts.
Us parla Andrea Bueno.
Entre avui i diumenge
el comerç Sant Justenc
regalarà flors
als seus clients
en motiu de la festa
del comerç
aquest diumenge
i en el marc
de la campanya
a la primavera
Sant Just altera
les botigues associades
a Desvergir Comerç
i Empresa
Dona i Empresa
i el mercat municipal
regalaran una planta
als seus clients
que les podran recollir
diumenge
durant la festa
del Parmaragall
fins a esgut a existències.
A més,
fins dissabte
segueix en marxa
el concurs
de paradors
de comerços
del poble.
Fins demà passat
es pot votar
els aparadors
més atractius
i qui ho faci
entrarà en el sorteig
a tres caps de setmana
per a dues persones.
El certamen
es resoldrà
durant la jornada
de diumenge.
Més coses
2.304.000 passes
pel sud
1911-2011.
Aquest és el tercer
audiovisual
de muntanya
que projectarà
les CES
en el marc
del quart cicle
de documentals.
Serà avui
i la sessió
comptarà
amb la presència
d'un dels seus
protagonistes,
l'aventurer
i escriptor
Albert Bosch.
2.304.000 passes
és la pel·lícula
de Bosch
a l'Antàrtida
per commemorar
el centenari
de l'arribada
de l'expedició
de Roald
de Montseny
de Montseny
al Pol Sud
la primera expedició
que ho va aconseguir.
Aquest documental
es projectarà avui
a les 8 de l'espre
a la sala
Piquet de la Taneu
i a més
després es farà
un col·loqui
amb Albert Bosch.
I un apunt més.
L'artista Miquel Planes
presenta aquest vespre
Can Ginestà
a la seva mostra
Dibuixant línies.
És una exposició
d'escultures
i dibuixos
que decorarà
els espais
del celler de Can Ginestà
fins al dia 4 de juny.
Miquel Planes
és un reconegut
escultor
i dibuixant mallorquí
i catedràtic
de Belles Arts.
a Sant Just
els últims anys
ha participat
de diferents projectes artístics
com són
l'edició passada
del projecte
Custòdia
que impulsen
des de l'espai
de lliure creació
Carme Amalaret.
Ara presenta
una nova exposició
al poble
i ho farà
a partir d'avui
a dos quarts de vuit
del vespre
al celler de Can Ginestà.
I això és tot de moment.
La informació local
tornaran menys d'una hora
i també a la una
al Sant Just Notícies
edició migdia.
Mentrestant us recordem
que podeu seguir
l'actualitat de Sant Just
al web de la ràdio
ràdio d'Esvern.com
Molt bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
La plaça Mireia
Just a la fusta
Sant Just en directe.
I aquesta hora
el que fem
és parlar d'actualitat
amb el portaveu
de Ciutadans a Sant Just
Guillermo Francés.
Bon dia.
Hola Carme.
Bon dia.
Per parlar
de diferents qüestions
comencem parlant
de l'últim ple
que va ser intens
va ser la setmana passada
el ple corresponent
al mes d'abril
en què
entre altres coses
d'una banda
es van aprovar
les ajudes destinades
a finançar una part
del lloguer
de les persones joves
que s'han emancipat
a Sant Just
en els últims anys
i que és un punt
que es va aprovar
finalment
per unanimitat.
Esteu satisfets
d'aquesta proposta
de Ciutadans?
Sí, nosaltres
ja ho hem votat a favor.
Creiem que és una bona iniciativa
perquè
tots sabem avui dia
que l'emancipació
dels joves
és molt complicada
per la situació
que patim al país
problemes laborals
per trobar
una feina
estable
i els joves
que estan disparats
de preus
jo crec que
aquesta és una ajuda
que sempre va ibé
potser el debat
venia pel títol
que realment
l'ajuda és
per joves
que ja hi són
emancipats
no per joves
que són a casa
que s'hi volen emancipar
llavors
la polèmica
venia
en aquest sentit
però jo crec que...
Però podrà servir
també per joves
que s'hagin d'emancipar?
No, perquè
el que deia era
joves que ja estan
emancipats
i que estan pagant
un lloguer
Des del 2014, no?
El 1 de gener
del 2017
és a dir
a partir d'aquest any
Ah, val
però hi havia alguns
que...
Ara no ho tinc
aquí al davant
n'havia parlat
justament amb l'anterior
quan hi havia la provisional
que em sonava
que hi havia
que podia tenir efectes
també
en els que ho havien fet
durant l'últim any
però bé
no sé exactament
En tot cas
ara
el que comentes
és que és
els que afecta
els que ho han fet
aquest 2017
Clar, jo crec que
era el tema de l'IBI
que sí que era retroactiu
del 2016 també
que era 16, 17 i 18
crec que
o ara potser
està entenent
Bé, en tot cas
exacte ja
si no mirarem
d'aclarir-ho
però bé
en tot cas
sigui com sigui
sí que és una costa
que com deia
no es va aprovar
per unanimitat
justament ara
també deies
que es van aprovar
en aquest ple
aquestes bases
per optar
la subvenció de l'IBI
2017, 2018
i també 2019
i justament
també el que fa
és que s'amplia
els criteris
per les persones
que puguin accedir
a aquestes subvencions
uns criteris
que per tant
entenc que també
hi esteu a favor
Sí, de fet
ho vam subscriure
i creiem que
encara
hi ha una certa necessitat
al país
d'ajudar
a la gent
i creiem que
aquest augment
de criteris
que abans
ja existia
però el que hem fet
és ampliar-lo
perquè pugui arribar
molta més gent
i vam subscriure
i vam dir
que estàvem a favor
que això
era fer política
de veritat
i que per això
estàvem els polítics
per servir
al poble
i ajudar-los
Com dèiem
va ser un ple
intens
aquests punts
són dos dels punts destacats
però en tot cas
es van aprovar
sense masses
complicacions
i després també
es van tractar
algunes qüestions
econòmiques
perquè de fet
un dels temes
era presentar
la liquidació
del pressupost
de l'Ajuntament
de l'any 2016
a partir del qual
es va dir
que hi havia
un romanent
de tresoreria
que és positiu
de 4 milions i mig
aproximadament
i després
justament
es va debatre
una moció
vinculada
amb aquest tema
una moció
que presentaven
els diferents partits
que formen part
de l'equip de govern
que demanaven
que aquest romanent
es pugui reinvertir
més enllà
d'aixugar deute
o de fer inversions
sostenibles
des de Ciutadans
per això
es veu abstenir
aquesta moció
ens vam abstenir
però per la forma
en què es va presentar
i el que era
com el redactor
i el seu contingut
no amb la finalitat
de fet ja vam dir
al ple que estàvem
d'acord
que creiem que
això s'ha d'arreglar
però teníem la sensació
que això era
l'estat espanyol
el govern de Mariano Rajoy
que eren els dolents
eren els que no
no volíem
ficar remei
i clar
nosaltres el que volíem dir
vam dir
és que volíem recordar
que veníem d'on venim
d'un passat
on
molts ajuntaments
han fet un desfalco
de diners
que s'han construït
polideportius
teatres
que després
han sigut insostenibles
i que no s'han pogut pagar
i sobretot
jo crec que
venim d'unes polítiques
europees
que són les que es que manen
és a dir
jo crec que
llavors en aquest sentit
ens vam plantejar
vam plantejar
l'abstenció
però no perquè
estiguéssim d'acord
amb la finalitat
sinó
amb com es va plantejar
que semblava
que uns eren els bons
i altres els dolents
perquè
està clar
que això s'ha de modernitzar
s'ha de canviar
però jo crec que
per tant esteu d'acord
amb el fons
amb aquesta idea
que aquest deute
que aquest romanent
pugui servir
més enllà d'aixugar deute
correcte
sí sí
passa que
el que creiem
que s'ha de modificar
i ampliar
el criteri
i el contingut
que sigui
més enllà de deute
o potser
aquells ajuntaments
que tinguin
un benefici
que el que ara ja sempre
és a privar
d'un superhàbitat
i en temes públics
un romanent positiu
que se'ls donés
un marge superior
per destinar
aquells diners
a fer polítiques socials
polítiques econòmiques
en aquest sentit
per això
ens vam estenir
el que sí que
ens vam fer
un plantejament
i li vam fer
equip de govern
és que portem
3 anys consecutius
amb un
pressupost
que
any a any
el romanent
és cada cop més alt
és a dir
quan vam entrar ciutadans
si no recordo malament
vam tenir un romanent positiu
de 3 milions
l'any passat
el 2016
ja s'ha vist
que hem anat als 4
és a dir
i abans d'entrar
crec que van ser
uns 2 milions i pico
també
jo crec que
li vam dir
a l'equip de govern
potser també
ens hem d'ajustar
una mica més
el pressupost
i podem fer
rebaixar una mica
la taxa impositiva
i pressió fiscal
als contribuents
que l'equip de govern
diu no
perquè hi ha
uns quants diners
que són
que venen després
que són per construccions
i obres
i clar que això
no ho
justament en entrevista
amb l'alcalde
la setmana passada
plantejàvem això
potser si el reglament
està en el cas
de 4 milions i mig
es podria
pressupostar
des d'un principi
però ens comentava
que en algunes partides
en alguns casos
aquest ajust
és molt complicat
clar
jo per això
jo crec que
ja ho vam dir
a quants
menys
però pressupost
que jo crec
que el que hauríem de fer
és una auditoria interna
real
i veure
on es pot ajustar
perquè jo crec que
els ajuntaments
estem per servir
i per ajudar
no per tindre
beneficis
entre cometes
romanents
de 4 milions
també és veritat
per això
que si aquests diners
aquests 4 milions i mig
es poguessin reinvertir
després en alguna altra cosa
seria positiu
segurament
no no
evidentment que seria positiu
però també creiem
que hem de pagar deute
perquè és que si
jo crec que
amb aquesta mesura
també
no hem d'oblidar
que la deute
s'ha de pagar
perquè si cada cop
ens en demanem d'un mes
després
passa el que va passar
amb un passat
llavors jo crec
que el que s'hauria
és d'ajustar
amb aquesta norma
però en principi
aquí sí que
amb el tema del deute
Sant Just no té
un deute molt gran
com a ajuntament
Sant Just no
però en general
no es pot fer excepcions
la norma
no està feta
per cada municipi
sinó
està feta
amb caràcter general
per tothom
i sí que
s'haurien de fer
potser la norma
fer unes ampliacions
i unes excepcions
perquè és que tinguin
un superàvit
que és que compleixin
la normativa
jo crec que s'hauria
d'anar per aquí
per això
vam votar l'abstenció
una altra qüestió
que es va provar
era el de destinar més recursos
per bonificar les tarifes
de l'escola Bressol
també d'aquesta idea
per beneficiar
a més famílies
un punt també
que va generar
cert debat
com ho veieu
des de Ciutadans
aquesta qüestió?
Bé
jo crec que
genera debat també
perdona que ho tallo
perquè justament
explicava el dilluns
la Leia Flotats
de la Partit Demòcrata
que ells no van estar d'acord
que es votés aquest punt
conjuntament
amb una altra qüestió
també
Bé
amb això
nosaltres no entrem
en debat
sí que
podem parlar
de l'aprovació
d'aquest contingut econòmic
del que és la taxa
de l'escola Bressol
que sí que
tenint sí que ser
i hi ha una realitat
que pràcticament
l'escola Bressol
de Sant Just
és pràcticament
tan cara
com
com una
privada
llavors jo crec
que en aquest sentit
això no
a primera vista
amb el sentit comú
no
dius
ostres com pot ser
això
llavors jo crec
que el que sí que
és veritat
i amb això
compartir amb Convergència
hauríem de mirar-ho
realment
perquè no pot ser
que l'escola pública
sigui més cara
que la privada
més cara no és
no en principi
no més cara no és
però pràcticament
estem parlant
d'un preu molt similar
no sé si
són 30 euros
amunt o abans
crec que són 30 euros
més abans
respecte a la privada
però jo crec que
per ser una escola pública
jo crec que
el que s'hauria de ser
molt més baix
i sobretot
perquè jo crec
que hauríem d'ajudar
aquelles famílies
perquè puguin tindre fills
i un dels dos
no tingui
principalment
la dona
no tingui que deixar
treballar per poder cuidar el fill
el pugui treballar
i pugui pagar
una escola bressol
llavors jo crec que
hauríem de buscar això
i en aquest sentit
vam quedar
en trobar-nos-la
i parlar d'aquest tema
per veure
revisar realment
on es podia
sí que és una qüestió
que en aquest cas
no només afecta
Sant Jus
sinó perquè
tot el tema
d'escoles bressol
com que també depèn
d'un finançament
que va més enllà
dels municipis
és cert
que són cares
les escoles bressol
municipals
o cares
en comparació
per exemple
amb l'escola pública
que en principi
l'escola
em refereixo
de P3 a 6E
que no té un cost
per les famílies
per entendre'ns
o és molt mínim
comparat
amb el que implica
un curs
a l'escola bressol
clar
per això nosaltres
Carme
en aquest sentit
tenim una part
desconeixença
perquè no estem
en equip de govern
llavors per això
sí que ens voltin
a sentar més
que ens expliquessin
que veïssim números
per poder estudiar
per poder parlar
amb un cert criteri
sí que és cert
que de fet
en aquest sentit
també es va aprovar
una moció
de l'escola bressol
que reclama també
aquests diners
que la Generalitat
doncs
exacte
que nosaltres
ja la vam presentar
en dues ocasions
i
que el sorprenent
que ja ho vam dir
al ple
és que la finalitat
de la nostra moció
i la de l'equip
de govern d'à
en el seu sentit
era el mateix
era reclama
a la Generalitat
els 1.800 euros
per curs
per nen
i la nostra moció
en el seu dia
esquerra
i movem
es van estenir
és a dir
jo crec
allò va quedar
totalment reflexat
que és un tema
ideològic
i una mica
elitista
en aquest sentit
però jo crec
que sí que és cert
i de fet
ho vam dir
a la moció
des que la vam presentar
que la vam trobar
que només parlava
que també parlava
de l'estat espanyol
però jo crec
que el tema
de l'escola
de l'estat espanyol
és competència
exclusiva
de la Generalitat
i que vam dir
que tenia
una llei
que era la 5 barra 2004
si no recordo malament
del 2005
que parlava
d'aquestes competències
exclusives
i d'una qualitat
d'educació
i jo crec
que s'hauria d'exigir
a la Generalitat
aquesta ajuda
que sí que és cert
que de molt temps
l'ha estat cobrint
la Diputació
de Barcelona
llavors jo crec
que en aquest sentit
hem de seguir insistint
perquè nosaltres
apostem
per l'escoles Brassol
creiem que són
molt més importants
de la que molta gent
es pensa
sí que és veritat
que en tot cas
és un tema
el de l'escola Brassol
que està en moviment
que hi ha
aquesta intenció
no només de Sant Jus
sinó a nivell general
Sí, molt bé
Sant Jus
tenia una problemàtica
de majoria
aquella escola Brassol
que ha quedat
en stand-by
que no ha arribat
mai els diners
per fer-la
Exacte
Més enllà del ple
també altres qüestions
que tenim
sobre la taula
Sant Jus
d'actualitat
un és el tema
de la gestió
de residus
aquest canvi
de model
que es vol fer
n'hem anat parlant
al llarg d'aquest 2017
amb diferents portaveus
el mes d'abril
a més a més
es va fer una visita
al País Basc
per veure com funcionava
el sistema
de contenidors tancats
en el cas de Ciutadans
no veu poder anar
entenc aquesta visita
però
no sé si us heu reunit
amb l'equip de govern
heu parlat ja
de com va anar
No, estem esperem
quadrar agendes
amb el senyor Bonfort
per parlar-ho
d'això
que ens expliqui
amb calma
i no
és que no vam poder arribar
a un tema
de persones de feina
el que sí que
ja li vam comentar
i vam anticipar
en aquell sentit
que no enteníem
per què teníem
que anar a Mondragón
a mirar el tema
dels contenidors
tancats
perquè crec que
a Mondragón
no és un municipi
que pugui ser comparable
amb Sant Just
és a dir
jo crec que a Mondragón
estem parlant
d'un municipi
d'habitants
que té alguna cosa més
que Sant Just
però sobretot
estem parlant
d'un municipi
que és bastant
molt més industrial
des del punt de vista
de residus
amb el que creiem
que el criteri
no valdria
sobretot
perquè a Mondragón
només porten
dos mesos
tres mesos
si no recordo malament
un any
un any
no em sembla
va ser una aprovació
de l'equip
una promesa electoral
de l'equip
de govern actual
que si guanyaria
ho faria
però no ho han posat
en marxa
fins fa poc temps
llavors jo crec
que tampoc
hi ha un estudi
concret
que demostri
que allò sigui
però els índexs
de recollida
que s'han fet
en l'últim any
em sembla que eren
bastant positius
ara no recordo
el percentatge exactament
però era dels més alts
jo deia que potser
no era el millor
puesto per equiparar-lo
perquè també sí
que teníem
una disputa
amb el senyor Montfort
que dèiem
que ells estàvem
a favor
d'etiquetar
si no l'escombraries
per cada persona
que hi tiri
l'escombraria
que quedi identificar
qui ha sigut
amb una etiqueta
amb un número
d'identificatiu
o un número de sèrie
que això s'havia parlat
que nosaltres vam estar
tot en total desacord
perquè vam dir
és que és trencar
amb la privacitat
de les famílies
les persones
perquè al final
tothom
podríem saber
què és el que tira
cadascú
que consumeix
exacte
inclús temes personals
d'higiene
que jo crec que això
no importa a ningú
per tant
amb el tema
del canvi de model
de residus
esteu d'acord
o creieu
que s'ha de fer
un canvi de model
o creieu
que caldria continuar
continuar com fins ara
crec que nosaltres
el porta a porta
no estem d'acord
perquè creiem
que això
sí que augmenta
la despesa considerable
i no
seria positiu
i potser
en aquest sentit
sí que hauríem
d'ampliar
modificar
o variar
en aquest sentit
a l'actual
per millorar
el tema
de reciclatge
i que sigui
molt més net
del que era
el medi ambient
però per tant
entenc que no teniu
un posicionament concret
de quin seria
el model
a seguir
per fer aquest canvi
no
en aquest sentit
no el tindríem
posicionament concret
i sí que estaríem
disposats a estudiar-ho
i veure quin és
el millor
criteri
per aquest sentit
també
properament
hi haurà diverses obres
al barri centre
de fet
algunes
s'han anat comentant
ja
també per exemple
es farà una plaça
entre la zona
del Major i Rambla
també s'ha parlat
del projecte
del Parc Sagrera
com veieu
aquest moviment
també
que estem veient
d'inversions
aquest 2017
sobre el carrer
també
jo crec que
positiu
és a dir
jo crec que això
significa
que venim
d'un romanent
de tesòria
positiu
i que tot el que siguin
inversions
pel poble
i millori
la qualitat
dels veïns
s'alabor
és a dir
ara
quines són les prioritats
si faríem una cosa
o l'altra
primer
jo crec que això
és un tema
polític
és a dir
jo crec que
és positiu
que es facin obres
que es millori
i és el criteri
del equip de govern
d'anar en aquest sentit
per crear aquest parc
que deies
per les Sagrera
és a dir
això ja
determina
quines obres
han terminat lloc
i és un tema
més polític
sí que ens agrada
veure moviment
perquè això significa
que les coses
s'estan activant
que hi ha diners
que es millora
la qualitat
dels ciutadans
i això sí que és positiu
també es va presentar
la setmana passada
una proposta
per millorar la mobilitat
al centre de Sant Just
es va fer una reunió
amb diversos veïns
i comerciants
no sé si vosaltres
n'heu parlat
amb el govern
d'aquesta proposta
d'aquest canvi de mobilitat
no, no n'hem parlat
en aquest sentit
que en principi
fa referència
en concret
a la zona de carrers
Bona Vista
Raval
els passatgers
Montseny
i Serral
i per tant
entenc que
en parlareu
o teniu prevista
alguna reunió
per veure'ns
perquè estem també
tractant un reglament
intern de protocol
de cara a actuacions
públiques
i en aquest sentit
ens vam emplaçar
per parlar també
de diversos temes
i espero que
un d'aquests
sigui aquest
les relacions
amb el govern
en aquest sentit
en temes de comunicacions
perquè alguna vegada
n'hem parlat
han millorat
són més fluïdes
continuen igual
haurien de
jo crec que per tu mateixa
Carme
ho pots veure
són lentes
és a dir
costa molt
perquè
no et solen donar informació
fins que no tenen
un posament clar
un criteri
fins que no tenen
d'alguna manera
ben assolit
i que et puguin donar
ja pràcticament
el tema
amb una exposició
clara i contundenta
farem això
fins que no ho tenen
ben assabentat
i après
aquest setmanet
no t'arriba
la informació
aquest mes de
aquest és el matge
però el mes d'abril
van engegar la campanya
de la primavera
Sant Justaltera
que de fet
no només ha afectat
l'abril
sinó que aquest mes de maig
també
Déu-n'hi-do
continuem amb el Quinto Tapa
aquest cap de setmana
hi ha la Fira del Comerç
i la setmana que ve
també tenim aquest torneig
de l'Especial Olímpics
com ho veieu
tot plegat
aquesta campanya conjunta
que afecta
aquests diferents sectors?
Bé
nosaltres
ho veiem molt positiu
de fet
vam estar a l'enaguració
del Quinto Tapa
amb l'Àlex
i de fet
ells ens van facilitar
i es van sobtar
i ens van dir
ostres
a Sant Just
hi ha molt més moviment
del que nosaltres
molts cops
ens pensàvem
de ciutat dormitori
de residencial
sembla que això
s'ho pensaven també
els comerciants
aquests dies
que estem parlant
cada dia
amb els comerciants
vull dir els restauradors
cada dia estem parlant
amb diferents restaurants
i tothom està bastant sorprès
de la bona rebuda
que hi ha hagut
en aquesta primera edició
no, no, per això
ja dic
ens va sorprendre
perquè la recepció
ha sigut molt bona
de fet
parlàvem amb la Trini
fa poc
i ens deia
no, no
ostres
tenim més moviment
la gent ve més
que sigui positiu
ens haurem de plantejar
cosetes d'aquestes
i potenciar-ho
molt més
sí que és cert
que ara tenim
després els olímpics
que és un esbeniment
que és el primer cop
que es fa
per aquí a Sant Jus
i que jo crec
que serà
una cosa molt bonica
i especial
sobretot
jo crec que
ara no recordo
el nombre
d'esportistes
que hi són
però sí que serà
un bon desplegament
municipal
una bona proposta
que serà el dia
14 de maig
també per tant
tindrem temps
a parlar-ne
però Déu-n'hi-do
portem-ho més intens
més o menys
després de la setmana santa
arrencant amb la setmana
de Sant Jordi
la festa de comer
la setmana després
els olímpics
després tenim també
algun acte de romeria
de casetes
i jo crec que
no parem
està clar
doncs avui
em vull parlar d'actualitat
amb el portaveu
de Ciutadans
a Sant Jus
Guillermo Francesc
moltes gràcies
gràcies a tu Carme
que vagi molt bé
i fins aviat
bon dia
adeu bon dia
vet aquí
una vegada
un programa de contes
que realitza
el grup Marc
mestres àvies
recuperadores
de contes
de l'associació
de mestres
Rosa Sensat
els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del matí
us hi esperem a tots
els matins
de 10 a 1
Sant Jus
a la ràdio
Just a la fusta
passen 3 minuts
de 2,5 de 12
aquesta era el que fem
és tertúlia
com cada dijous
amb el Jordi Agulló
la Montse
i la Rea
la Joan Algarra
i anava a dir també
l'Alina Santa Bàrbara
perquè se m'anava
però avui no tenim l'Alina
sinó que tenim
el Pere Oliver
el Pere Oliver
que torna
ben retornat
a la tertúlia
molt bon dia
encantadíssim
de saludar-te
un convidat de luxe
oh i tant
de luxe res
ho va dir l'Alina
que ja no venia
doncs mira
aprofito
de substitut
molt bé
molt bé
però a més he de dir també
que
si he passat
un cert desencís
envers les testúlies
és que
en veig
tantes arreu
tant per ràdio
com per televisió
és el gènere estrella
és el gènere estrella
però nosaltres som diferents
ja ho sé
i parlem de coses diferents
clar que sí
i això
clar que sí
i a més té
té molt d'encant
perquè no ens encallem
en els temes de sempre
perquè jo veig
que les tertúlies
es passen el 90%
de temps
parlant del referèndum
i altres
a mi fa temps
que me'n parlem
ara que ho dius
parlant
del govern de Madrid
que no sé si val la pena
ja fa també
dos o tres vegades
que no parlem
del govern
tenint temes
molt interessants
més que el govern
perquè farà igual
les coses
encara que nosaltres
el critiquem
però segons
alguns analistes
gent de dret
de carrera de dret
amb el caral
i ells troben
que hi ha
el camí
per fer-ho
clar que sí
hi ha el camí
per fer-ho
i un camí correcte
sense molestar a ningú
però com que no ho volen
tu creus que aquests senyors
que es burlen descaradament
dels representants
de Catalunya
com va passar
ahir a Madrid
la sonricita
del senyor
Montoro
com vulguen dir
vosaltres demaneu
que farem
el que ens donà
quina vergonya
és que esto
com ho diuen
els madriles
hacen lo que les haré
del nardo
i llavors
segur que s'han llegit
la Constitució
segur que s'han llegit
aquest article
i si se l'han llegit
és igual
però se'l passen
pel forno
a mi el que m'espanta
i això vinc a les tertúlies
és que no es parla
de les coses importants
per les persones
per la humanitat
per exemple
ara el que és un
i confirmat
perquè nosaltres
no tenim dates
però ara sí
ara està confirmat
el que és un drama
possible
no ha passat
però pot passar
és un terratremol
de 6,8
en la zona de l'Ebre
i que n'hi ha culpables
i culpables
que a més a més
s'han robat 4.000 milions
d'euros
i on estan les enginyers
que m'han signat
a ser menjant barbaritat
on estan
les enginyers
no s'ha parlat mai
això és el que s'havia parlat
no
perquè interessava
interessava
a Gorski
aquests
haurien d'estar ja
en el jutjat
en la presó provisional
perquè
possiblement
aquest terratremol
sigui imparable
nova
escolta'm
ho ha dit
ho ha dit
el de Howard
en l'informe oficial
el govern
se l'ha hagut de començar
i encara
indemnizarà
i encara
es costarà
300 milions
cada any
per mantindre l'estructura
i com deien abans
un senyor
un senyor del govern
que no entén res
de res
en geologia
ni entén res
en prospeccions
petrolíferes
ni en prospeccions
nucleares
ni en nada
aquest senyor
diu
això pot esperar
no hi ha
de com està
però aneu pagant
aneu pagant
amb el rebut
del gas
que li peta
un altre tirant
això són
els temes
que a mi m'agrada
tocar
el que no m'agrada
és que em marquen
l'agenda
avui tots els certulianos
i totes la ràdio
estan parlant
de coses conjunturals
repetint el mateix
repetint el mateix
coses conjunturals
això és el que a mi
em fa
jo a vegades
escolto dos o tres
més o menys
per intentar
llegir entre línies
com deien abans
a la premsa
en temps
de la dictadura
però de totes maneres
em fa l'efecte
que tots van
al mateix final
aquí el Pere
tenia
unes coses
que
i tu també
i tu també
teníem uns quants temes
sí, sí, jo després
jo tenia aquí dos temes
ell és el convidat d'hora
no, no, no
abans d'ahir
va sortir un article
bueno, pues de plata
de plata
si tant vols
si tant vols
o d'allà una
no, bueno
el 2 de maig
exacte
o sigui
abans d'ahir
va sortir
al periòdico de Catalunya
un article
signat
per un enginyer de camins
el senyor
Eduard Alborz
que parla
de les meravelles
de la connexió
de les línies
del tramvia
eterno tema
també
que diu que ja fa 30 anys
que s'havia d'haver fet
però que evidentment
no ho han fet
però
aquest senyor
com tants d'altres
estan convençudíssims
que el tramvia
això serà
la gran solució
aquí el dibuix
és molt explicatiu
perquè els dibuixants
especialment
ens fa molta gràcia
hi ha un escaire
i un llapis
i una línia
traçada
damunt del plano
això mateix
això em recorda
quan jo feia traçats
cartografia a la mili
sobre el plano
tot era
facilíssim
tot era
però la línia nou
del metro
sobre el plano
és una meravella
està a mig fer
amb una millonada
que no s'acaba
el pont de les glòries
sobre el plano
és perfecto
és un pou sense fons
llavors
quantes obres
han de tenir
començades
a Barcelona
a mig fer
a més
el tramvia
sí sí
és pràctic
tal com ell ho explica
és una meravella
però jo l'agafo
gairebé cada dia
per anar al cine
baix de Sant Feliu
ha estat 20 i 25 minuts
molts dies
esperant-lo
de la línia 3
de la línia 3
però en principi
és bastant puntual
el tramvia
és puntual
però triga molt
però va molt espaiat
va molt espaiat
i a més el temps
jo ho he comprovat
diverses vegades
rellotge amb mà
de l'estació
de Consell Comarcal
fins a la plaça
Maria Cristina
amb la línia
d'autobús L64
que va per l'autopista
11 minuts
amb l'L51
un quart d'hora
o 20 minuts
segons el trànsit
amb el tramvia
35 minuts
amb el 63 també
perquè el 63
dóna voltes
però en canvi
l'L51
les línies rectes
van totes molt bé
la distància més curta
entre dos puces
de línies rectes
ens van ensenyar
i per això
lo de la diagonal
de moment
mentre no estiguin
6 anys
barallant-se
i a més
quan hi hagi un canvi
de govern
per a les obres
i aquestes coses
que posin
l'autobús
aquest articulat
com hi ha
l'H12
que és una meravella
que té 3 mòduls
un bus articulat
que cregui tot
que cregui tota la diagonal
i que passi
cada 5 minuts
a més
les andanes
estretes
del tramvia
aquest és un gran
inconvenient
quan hi ha partits
de futbol
és un perill
és un perill
és un perill
qualsevol dia
un empenta
quan se vol
i el tramvia
farà una desgràcia
les administracions
van muntar
unes jornades
internacionals
va vindre
l'alcalde
de Curaçao
i allí
tenien
problemes
que per creuar
una ciutat
com Barcelona
estaven 3 hores
i van col·locar
aquests busos
i ell va
explicar
que aquests busos
a més
que és una empera privada
i és rendible
diu
necessiten
dos carrils
alliberats
i ara
els cotxes
tenen
dos carrils
i trigen
3 hores
i 4 hores
i aquests busos
duren una hora i quart
una hora i mitja
de punta a punta
imagina
però clar
són autobusos
que obren la porta
com el metro
tu quan entres
entres a una cabina
que és tancada
que ja pagues
i ja està
arriba el bus
obre
surten la gent
i entren la gent
però tot això
es fa en un minut
i l'autobús surt
i els dos carrils
estan
totalment segregats
estan disposats
a fer això
en la diagonal
o tornaran a emprenyar
això també
no no
tornaran a emprenyar
aquest és el problema
tornaran a desfer
perdona que t'he tallat
però tornaran a desfer
totes aquestes obres
que s'han fet
que han costat
un realero
i que els veïns
no estaven disposats
a tenir el tramvia
fins a enllaçar
amb l'altre
perquè
l'alcalde Areu
ho va preguntar
a aquella plaça
o sigui
va costar
dos milions
d'euros
fer l'enquesta
a l'alcalde Areu
i va sortir
que no
que aquest
aquest projecte
que hi ha ara
està molt bé
tant per
els usuaris
com per la gent
que passeja
i tot
aleshores què?
estan disposats
a trencar
tota aquesta obra
que està feta
que ja funciona
acabaríssima de fer
per enllaçar
l'altra punta
doncs
busquem una altra solució
exacte
perquè
per què
hem d'enllaçar
si tenim
un inconvenient
al mig
de la plaça
Francesc Macià
un inconvenient greu
per passar
d'un cantó
a l'altre
el problema
és un problema greu
si ara
unes caravanes
tremendes
ja es feu
aleshores punta
l'hora d'anar a treballar
i imagina't
amb trenvien clos
i ara posa allà
que això
que no s'oprimit
però
la contradició
que posem
a fer
això
aquesta crítica
o hipercrítica
és
que
per altra banda
sabem
que 200 persones
a l'any
moren de contaminació
que les ciutats
en contaminació
en Europa
sobretot
que es fa cas
a la salut humana
en Europa
diguem
en Occident
s'estan traient
d'Amsterdam
de Londres
de París
cotxes
si deixem
sis carrils
de cotxes
en la diagonal
estem igual
si fem
el bus
que jo estic
partidari
perquè en totes coses
en totes coses
gasta
una dècima part
que el metro
i una cinquena part
que el tramvia
que ho va explicar molt bé
ahir
en aquelles jornades
posar aquests abusos
i jo soc partidari
que no
tenim que ser
de luxe
el metro
el metro
sí
és que fa gent falta
però val 10 vegades més
i ara estan allà aturats
i s'han tirat milions
vas passejar
per la plaça Europa
on hi havia d'haver
la parada del tramvia
de Sant Josep
però un parc
ja ho era
aquest senyor
concretament
que no et destrossaran
les veres
Joana
diu
el tramvia
circularia pel centre
de l'avinguda
i les voreres
de 9 metres
són suficients
per admetre
els fluxos
de vianants
i els carrils
bicis segregats
i el trànsit
distribuït
pels carrers
adjacents
i llavors
el barri
ha fet
ai
i llavors
però bueno
aquest és
el gran dilema
que tenim
estem disporats
a tallar els cotxes
a tallar els cotxes
o no
aquest és el dilema
la resposta segurament
serà que no
no dic per per meva
en general
jo la faig
a la societat
en general
quina connexió tenim
la gent
d'aquí baix
que fem servir
quants usuaris
del tramvia
d'aquest cantó
tenen vida
a l'altre cantó
del Besòs
contem-ho
potser sí
però normalment
la gent d'aquí
anem al centre
o pràcticament
al centre
de moment
les enquestes
van fallar també
perquè el tramvia
jo triple
de les expectatives
que tenien
sí, sí
oi tant
triple
de les que tenien
és fantàstic
perquè
ergonòmicament
és fantàstic
perquè tu entres
a peu pla
tens
una bona temperatura
a l'estiu
i una bona temperatura
a l'hivern
i realment
és molt còmode
més del que jo em pensava
jo me'n recordava
dels tramvies
de la meva infantesa
però
no té res a veure
ara
comptem també
el gasto
recorda que
aquest ho vam triar
nosaltres
vam fer primer
una prova pilota
amb tres models
de tramvia
que circulaven
un trosset
de la diagonal
i el que per majoria
vam aprovar
la gent
amb l'enquesta
que ens van fer
és el que circula
que és molt semblant
al model de tramvia
que circula per Madrid
que circula per Roma
que circula
per
per Saragossa
que funciona també molt
Saragossa està molt content
Sí, sí
a Sevilla
a Sevilla
és un altre
acabo d'estar ara
i és un altre
és un altre tramvia
i la gent d'Esplugues
no el volien
el tram
i van haver protestes
però
i molta gent d'aquí
de Sant Just
i tots
els propis
que no la volien
ara
ara volen que vingui
el tramvia
pel carrer
Milà
i l'Aipí
evidentment
si en lloc
d'agafar-lo
a Consell Comarcal
o agafar-lo
a Sant Just
l'agafes
a Esplugues
passa en tres línies
la freqüència
és més subit
i aleshores
sí que és pràctic
aquí és que
l'errada ja principal
és que hi ha trossos
que només hi ha una via
i el fet
que només hi hagi una via
impedeix
que el tramvia
no pugui fer
un horari més àgil
perquè el tramvia
necessita una nada
i una tornada
clar
l'únicament
ara Sant Feliu
baixa
crec que baixa
no
per la mateixa via
no baixa
no, no
per Sant Feliu
per la carretera
hi ha les dues vies
però clar
allà s'estancat
dintre
venint
fins a Sant Just
s'estancat
no es pot s'estancar
perquè ha de passar
o per la dreta
cap a l'interior
o hauria de passar
per l'esquerra
per la dreta
o per l'esquerra
hi ha un lloc
que no té pas
a veure si els fan
cas i accepten
la majoria
o seran els tècnics
o així per acabar
el tema
el que els donarà
la gana
el que els donarà
el que els donarà
i els que tenen interès
en l'obra
jo el que volia
dir
si aquest tema
l'hem
si jo volia
l'entreposent
ah, di-lo, di-lo
no, di-lo del TVO
di-lo del TVO
i la gent
de l'Associació d'Autors
de Còmics d'Espanya
i tota la gent
vinculada al món
del còmic
hem parlat ja
del TVO
em sembla
a totes les jornades
que s'han fet
de coses
a les diferents ciutats
aquí tinc un exemplar
que ha reproduït
una coberta
de l'URDA
que és l'almenar
que té TVO Esfera
2017
i de fet
això és un calendari
que porta
totes les jornades
de còmic
que es fan
a totes les ciutats espanyoles
al llarg
de tot l'any
això està editat
per uns nois
de l'associació
que han format
un editorial
que es diu
Associación Cultural
TVO Esfera
són de Sevilla
i editen
sempre coses
i formen part també
de l'Associació d'Autors
de Còmics d'Espanya
deuen ser joves
no aquests nois?
bueno
n'hi ha gent
des de 50
fins a 20 i 25 anys
perquè tenen empenta
eh?
tenen empenta
tenen iniciativa
i a més
per fer un treball
d'investigació
sobre el TVO
ha de tenir
com a una certa edat
i una certa experiència
i una certa capacitat
d'investigació
i ho fan molt bé
ho fan de meravella
i després
per acabar aquest tema
perquè ja sé que em vau parlar
de tots els seus dibuixants
i tota la seva història
sí
hem parlat
de molts dibuixants
de la història
volia recordar
que hi ha una exposició
d'originals del TVO
que encara es pot veure
tot aquest mes
a la Biblioteca de Catalunya
n'hi ha una d'humor gràfic
des del segle XIX
fins als nostres dies
a la planta baixa
i al pis de dalt
sobre originals del TVO
i en el memorial democràtic
el carrer Peu de la Creu
que això està molt a prop
del MACBA
el carrer Peu de la Creu
està acostat
al convent dels Àngels
sí
és veritat
que ja no és convent
sinó sala d'exposicions
hi ha una exposició
que es diu
Patufet en guerra
on que a més del Patufet
també hi ha TVOs
d'aquella època
hi ha altres publicacions
de la gent
que en temps de guerra
seguia publicant historietes
i seguia dibuixant
perquè els nens
i els joves
no, no
clar que sí
i a més
el bo
és la lectura
el que tu deies abans
entre línies
que hi ha de molts acudits
en doble sentit
que un senyor
per exemple
està molt prim
perquè fa molt d'exercici
de fet
és que no té menjar
però
clar, clar
tipus Carpanta
no?
també
ha fet molt exercici
també
perquè treballà
en 14 hores
anterior a Carpanta
perquè Carpanta
és de
Carpanta
és de postguerra
Carpanta
és la postguerra
que no veu
una altra
i el que
Trece
Ruiz del Percebe
no?
això és posterior
el Trece Ruiz del Percebe
és de l'Ibáñez
que per cert
és un dels tres
que està proposat
ara com a català
de l'any
que ara som a temps
de votar-lo
segurament
ara hi ha tres catalans
de l'any
que queda
sí, sí
sempre hi ha
un
cada any
un és un metge
l'altre
és un dibuixant
i l'altre
que queda
qui és
queda un altre personatge
que és el periòdico
això
sí, el periòdico
que està organitzat
pel periòdico
i encara se'n poden votar tres
si pot no deuen quedar
sí, l'altre és el pare Manel
ara m'ha vingut a la vó
el pare Manel
un és el pare Manel
un és un metge
un investigador
i l'altre és el
el dibuixant
el dibuixant
ah, per popularitat
s'ho portaria
jo havia votat
la Clara Segura
però ja
ja l'han tret
ja l'han tret
ja dic només
en queden tres
sí, sí, per eliminació
queda un metge
un dibuixant
i un capellà
podeu muntar
però no se'ls vota
però el capellà
no és per ser capellà
no
és per la gran obra
humanitària
que es realitza
ni l'altre per ser dibuixant
la gent que es tria
per català de l'any
és per l'obra
que han fet
en benefici
de la societat
evidentment
que hi hagi actors
i que hi hagi actrius
i que hi hagi dibuixants
que la gent diu
perquè fan per la humanitat
una funció important
que és l'entreteniment
el divertiment
encara que molta gent
digui que no
que els nens s'ho passen bé
vull dir
els còmics
precisament
en temps de guerra
i de postguerra
en aquestes dues exposicions
van endolcir
moltes vegades
les famílies
en una època
que no hi havia joguines
o que no hi havia diners
per comprar-les
que es cassejava el menjar
i moltíssimes coses
els TVOs s'intercanviaven
corrient d'una amb l'altra
o bé
es venien de segona mà
quan ja les havies llegit
i et costaven
la meitat
de cèntits
jo lligia TVOs
i lligia
el conversito
lligia
m'encantava
ja saps
jo soc de Flash Gordon
jo el seguia
era una bogeria
jo de Phantom
aleshores tu li tenia
12 o 13 anys
vaig divertir molt
editant Flash Gordon
a Sant Sebastián
i vam d'edició
un burulant
i després amb l'edició
un ideal pal
que era de Planeta
i a la col·lecció
Noveno Arte
vam editar Flash Gordon
vaig aconseguir
Alex Raimon
és un number one
el pare del còmic americà
clar que si hi ha
Alex Raimon
Burne Hogarth
i el Phantom també
no?
també
vaig ser
no el fans a tots
del còmic
sí
l'hombre en mascarado
l'hombre en mascarado
també
no no no
està molt bé
era una època
en que
era molt terapèutic
per a la gent
el tipus d'humor
i ajudava molt
però
el trist del tema
és que moltes famílies
clàssics
pares i mares clàssics
se'n pipaven
si tu el veia
i ets un com
ah veia que lligia TVO
no que tenies
que lligia llibres
i era seriós
i tal
i els mestres
no s'hi donaven
amb estegot
sí exacto
tenint en compte
una cosa
que el que comença
lligint TVO
acaba lligint llibres
és que em va passar a mi
aquest és lògan
donde hay un TVO
habrá un libro
clar
i després
va sortir un altre eslògan
que deia
donde hay un TVO
habrá dos TVOs
i jo això
aquesta lectura
que tinc jo
sense ser una fanàtica
l'afició de la lectura
jo
l'hi donava
als meus fills
clar
perquè tots dos
lligeixen
totes les famílies
fan
vol dir que no
el que nosaltres llegim
és perquè tu
ho digies
naturalment
recordem que el TVO
va passar
el nom TVO
de ser una edició
especial
al genèric
de totes les publicacions
exacte
que la Real Academia
de la Lengua Espanyola
el nom TVO
T-E-B-E-O
donava nom
a totes les altres publicacions
a totes les publicacions
en principi es deien
abans de Còmic
i TVO
es deien
publicaciones
ilustrades
revistes ilustrades
però sempre
la Vox Populi
li ha donat
el nom
del que es feia més
en els anys
10
i en els anys 20
li deien
patofets
a tots els TVOs
a Catalunya
i he vist a València
que hi ha gent
que els TVOs
els deia Pocholos
els deia Jaimitos
vull dir
els noms
de la revista
que es ven més
que es ven més
donen nom
però el TVO
és més universal
i actualment
no no
actualment la paraula
com es denomina
universalment
és còmic
vull dir
la paraula còmic
també acceptada
per l'acadèmia
ha desbancat
la pronúncia anglesa
i ara
en espanyol
s'escriu còmic
C-O
con acento en la E
en català
ai
con acento en la O
perdó
en català còmic
amb accent greu
la O
i aleshores
la paraula còmic
ha desbancat
una mica TVO
i si ja ens hi posem
el còmic japonès
actualment
el més venut
el manga
llavors
manga
és el còmic japonès
com Manuà
és el còmic xinès
i aleshores
ara tindrem aviat
el còmic coreà
que està invadint el mercat
i el còmic
i a molts països
hi ha
el còmic ara
editat
per l'Arabia Saudí
amb superherois
queden sis minuts
per tant
si us sembla
teníem encara
algun parell
de temes
més
si no
primer voldria avisar
al senyor
Perpinyà
nostre alcalde
que jo li tinc
un cariño
per eficaç
que té un problema greu
quan
es fan unes instàncies
és una veïna
vaig dues vegades
a la Guàrdia Urbana
i es diu que n'hi ha un problema greu
per als crios
perquè hi ha un post
de la part darrere del Walden
dels que aguanten
els jocs
de fer gimnàstica
que està apodrit
i a punt de caure
i es pot caure
damunt d'un crios
he vingut dues vegades
a la Guàrdia Urbana
i pràcticament
diu
sí, sí, sí
ja està
fas una instància
però si una veïna
ha fet una instància
i ha telefonat
tres vegades
si jo sé
una cosa d'urgència
hasta que caig
això és una cosa d'urgència
perquè quan li caig
damunt d'un crios
ja l'ahir
ja li vaig dir al Guàrdia Urbana
mira, si cau damunt d'un crios
jo aniré de testimoni
i demanarem a l'Ajuntament
dir que això pensi
que això no és possible
després l'altra qüestió
recordo que van parlar
que les instàncies
s'han de contestar
que en aquest cas
tampoc li contesten a la veïna
jo en vaig fer una
però posant un camí
que van parlar aquí
per l'Avall
perquè sortiria de l'ITV
i aniria a pujar
i té unes propòsties
fins al camí de les Almeyers
i diuen que sí
que els que s'han de contestar
no han passat la setmana
i no contesten
i és la tercera vegada
que ho faig
dir que això
pensi
que quina gent
té al costat
o perquè això
es degrada
l'Ajuntament
i la confiança
sí
realment
o sigui
el senyor alcalde
suposo que no
no té
facilitat
per accedir
a totes les
a totes
però no cal
és qüestió
del funcionari
en principi
les instàncies
han de respondre
naturalment
suposo que deu ser
una qüestió també
i per això hi ha
cada un funcionari
a càrrec
de cada un
dels negociants
no té que ser
l'alcalde en persona
que hi ha d'anar
per això que hi ha gent
o sigui
que s'ha espanyat
ja que se m'han regut
en la cara
a l'ordre urbana
dient
que prenia nota
i el segon
dient
m'he posat
una instància
i dient
una instància
per prendre'm el pèl
perquè no les contesten
i ja està veient
anar a fer dos
d'instàncies
i no li han contestat
i ja no em queda
més que a mi
que dir-ho des d'aquí
havent demanat
si era pertinent
o no
als
de la ràdio
perquè no vull ser
ningú pesat
i m'han dit que sí
i l'emplaço
a que comprove
que si li pot degradar
l'Ajuntament
és un lloc perillós
no cal que arribi un moment
aquí hi ha un cas
un cas important
ja de fa molts anys
demanaven
no no
és que hi ha
tots els
hi ha un dijous
cada mes
que es poden fer
preguntes a l'alcalde
a través de Llobrecat Televisió
o sigui
li pots
plantejar
aquesta qüestió
a Llobrecat Televisió
i llavors
li passen
aquesta pregunta
directament a l'alcalde
em sembla
quin dijous és
de cada mes
jo ho he vist
no sé si és el primer
o el segon dijous
però hi ha un dijous
de cada mes
que es fan preguntes
al senyor alcalde
directament
per telèfon
per telèfon
no sé si l'has vist
alguna vegada
aquest programa
una vegada
em van entrevistar
la Meri Barranco
i fa 3 anys
4
he parlat
del canvi climàtic
i ja no
em van dir
que els va agradar
que em tornaria
a quidar
i no m'han quedat
més
o sigui
no
no
no
no
no
no
no
per això que parlava jo
dels fets dolents
es demanava
en temps que vam
aconseguir
un
un semàfor
en aquest poble
era una barbaritat
ni pagant-lo
a l'ajuntament
que costava
un milió
de pessetes
doncs
a la cruïlla
que hi ha
entrant
a Villa Dolores
diguéssim
a baix
sí
a baix
a la carretera
fins que
una senyora
del poble
no va morir
en aquella cruïlla
i es va armar
la Meri Morena
amb foment
o el ministeri
corresponent
o no sé
qui li corresponia
no va autoritzar
posar
autoritzar
que el va pagar
l'ajuntament
autoritzar
posar
el semàfor
allà
que havia costat
una vida
recordeu que hi havia
70 propostes
per fer a Sant Just
que es van passar
una enquesta
per quines
ens semblava
que tenien preferència
i la vam omplir
i la vam portar
a l'ajuntament
o la vam enviar
per correu
o a través d'internet
suposo que també
devies posar
les teves preferències
Jordi
no
aquestes dos són
noves
el post que s'ha degradat
les últimes setmanes
s'ha degradat
les últimes setmanes
i està de perill
requereix
una actuació ràpida
que no hi ha que ser
molt llest
per anar a la llei
i dir
hòstia
que això pot caure
damunt d'un crió
que fa unes rodes grans
i així
i si cal
que no
doncs queda
dit també
i ens queda ara
mig minut
per arribar a les dos
per tant
si voleu dir una cosa
molt ràpida
i si no
ho haurem de deixar
ja
de moment
donar
i que vingui
més ocasions
al Pere
exacte
sí
la porta aquí
està oberta
molt bé
i esperem
gràcies a vosaltres
adeu
gràcies
quan ens hi tornem
dijous
que ve més coses
connectem
tot seguit
amb les notícies
ens queda encara
parlar
d'una exposició
que s'estrena
avui al vespre
que en gent està
de l'artista
Miquel Planes
en parlarem
de seguire
també del temps
l'actualitat
de l'Ateneu
vins
llibres
tot això
a la tercera
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 12
bon dia
us informa
Òscar Fernández
El Consell Fiscal
es reuneix
aquest matí
a Madrid
per parlar
sobre el conflicte
creat a la Fiscalia
Anticorrupció
arran de la decisió
d'apartar
del cas
els fiscals
que investiguen
el cas
del 3%
sobre el presumpte
finançament irregular
de Convergència
El fiscal
en cap anticorrupció
Manuel Moix
considera
que l'empara
que han demanat
als fiscals
no és la solució
a la crisi
i reclama mesures
per evitar
filtracions
de sumaris
Madrid
Lali Ferrer
bon dia
bon dia
els fiscals
del 3%
han estat denunciats
per coaccions
per un empresari
implicat en el cas
Manuel Moix
pensa que
demanar-ne
l'empara
pot predeterminar
el procés judicial
són declaracions
a un de cero
que a mi no me parece
que pedir amparo
pueda ser la solución
bàsica
en este tiempo
porque además
puedes predeterminar
o mediatizar
el señor
que tiene que resolver
sobre esa denuncia
Manuel Moix
demana implementar
mesures
per evitar
la filtració
de sumaris
i destaca
que a Alemanya
sancionen
els mitjans
de comunicació
que ho publican
Lali Ferrer
Catalunya Ràdio
Madrid
Doncs precisament
aquesta última proposta
del fiscal Moix
la de sancionar
els mitjans
de comunicació
que publiquin
dades de sumaris
secrets
no la veu bé
el ministre de Justícia
Rafael Català
No, no creo
que sea necesario
en absoluto
Lo que hay que hacer
es equilibrar
el derecho a la información
que es un derecho
fundamental
con el derecho
a la intimidad
y la propia imagen
Ese equilibrio
es lo que tenemos
que conseguir
pero no
por la vía
de las sanciones
Més notícias
amb Carlos Baraibar
Finalment l'anunci
que aquest matí
havia de fer
Buckingham Palace
és que el príncep
Felip
duc de Dimburg
consor de la reina
Elisabet II
d'Anglaterra
a punt de fer
96 anys
al juny
abandonarà
de manera permanent
totes les obligacions
reials
i la seva agenda pública
a partir de la tardor
Així ho assenyalan
en un comunicant
la Casa Reial Britànica
el príncep Felip
és president
o membre
de centenars
d'organitzacions
a les quals
continuarà
estant associat
però sense
tenir-hi un paper
actiu
La notícia
s'ha fet pública
després que la convocatòria
de matinada
de tot el personal
de la Casa Reial
perquè assistissin
al Palau de Buckingham
hagi aixecat
tota mena d'especulacions
al voltant de la reina
el seu marit
i la successió
Recte final
del debat de pressupostos
abans de les votacions
de les esmenes
a la totalitat
presentades per l'oposició
unes esmenes
que el govern
tombarà
gràcies al suport
de Ciutadans
i del PNB
entre d'altres
després de les
contrarrèpliques
dels diferents grups
que intervenen
aquest matí
començaran
les tres votacions
necessàries
perquè els comptes
puguin tirar davant
recordeu que hi haurà
un empat
sempre i quan
no falti
o no s'equivoqui
cap dels diputats
que donaran suport
a aquests pressupostos
i l'economia catalana
ha crescut un 2,5%
el primer trimestre
en relació
al mateix període
de l'any passat
el sector de la construcció
amb gairebé
un 6,5%
ho ha fet molt
per sobre de la resta
tot i que
tot i el fred
de l'obra pública
s'ha incrementat
el nombre
d'habitatges iniciats
l'han seguit
l'agricultura
i la indústria
són dades
del Departament d'Economia
de la Generalitat
i de l'IDESCAT
segons el govern
demostren que
l'economia catalana
torna a prendre
impuls
després de la moderació
que va viure
en la segona meitat
del 2016
la cap d'oncologia
de l'hospital
són espases
de Palma
referma davant del jutge
que el Minerval
no cura el càncer
la doctora
contradiu així
la versió
dels dos catedràtics
investigats
per haver estafat
suposadament
fins a 600.000 euros
a malalts
Palma Sara Riera
Bon dia
la doctora Josefa Terrassa
que fa dos anys
va fer públic
que aquests dos catedràtics
estaven estafant
els malalts de càncer
amb un producte
suposadament miraculós
ha ratificat avui
davant del jutge
la seva denúncia
i ha aprofitat també
per llançar un missatge
a tots els malalts
jo crec que el Minerval
a dia d'avui
encara no té demostrat
el seu poder terapèutic
s'ha d'esperar una mica
potser ho té
i no ho sabem
i hem de deixar que
aquestes coses
es facin com toquen
els malalts
han de confiar
en els seus metges
els malalts
mos han de fer preguntes
quan no saben
el que han de fer
Sara Riera
Catalunya Ràdio Palma
Els esports
amb Jordi Turria
Leo Messi
ha de declarar avui
per videoconferència
davant la FIFA
amb l'objectiu
que li redueixin
la sanció
de quatre partits
sense jugar
amb la selecció argentina
la Juventus
va vèncer ahir
per 0-2
al camp del Mónaco
la nada
d'una de les semifinals
de la Lliga
de Campions de Futbol
els dos gols
els va marcar
Gonzalo Higuaín
a la Lliga Europa
la Jax va derrotar
a l'Olímpic de Lió
per 4-1
avui jugant al Celta
i al United
John Guidetti
jugador de l'equip Gallet
té clar el paper
de cadascú
per Manchester
no passar de final
és un desastre
per el Manchester
perquè necessita jugar
el Champions League
perquè és un club
molt gran
per Celta
és una història
per la primera semifinal
de Euro
a l'NBA
després dels partits
d'aquesta matinada
Cleveland 2
Toronto 0
i San Antonio 1
l'equip de Pau Gasol
Houston 1
aquí avui
es juguen dos partits
ajornats de la Lliga ACB
Manresa Madrid
a partir de dos quarts de nou
i Tenerife Bascònia
també avui
que no és a Badell
i Sant Andreu Terrassa
a les semifinals
de la Lliga de Bàter Pau
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
de la Lliga de Bàter Pau
i Tenerife Bàter Pau
a la I Tenerife Bàter Pau
i Tenerife Bàter Pau
i Tenerife Bàter Pau
Bon dia, són les 12 i 6 minuts, us parla Andrea Buenot.
A partir de demà i fins al dia 25 de juny, la Biblioteca Joan Margarit amplia el seu horari per oferir el servei d'aula d'estudi.
Queda poc per al final del curs vigent i, per tant, per l'arribada dels exàmens.
I per facilitar que els estudiants de Sant Just es puguin preparar adequadament els exàmens, l'equipament amplia el seu horari.
En concret, els dilluns obrirà de 3 quarts de 4 fins la mitjanit.
De dimarts i divendres, l'horari serà de 10 a 2 quarts de 2 i de 3 quarts de 4 fins les 12 de la nit.
I els caps de setmana, la Biblioteca Joan Margarit obrirà de 10 a 2 i de 4 a 12.
Més coses sobre el termini d'inscripció per als casals i les activitats d'estiu de Sant Just.
Com cada any, els infants de Sant Just, els joves i la gent gran podran participar d'un munt de propostes culturals i esportives per passar un bon estiu.
El període per sol·licitar beques s'acaba el dia 16 de juny.
S'han de demanar via instància que podeu trobar al web municipal Sant Just.cat i lliurar-les a l'Ogi.
Pel que fa als casals escolars, la Fundació Pere Terrés organitza el casal de l'Escola Montserrat i l'associació Patim Patam, el de l'Escola Canigó.
Trobareu tota l'oferta al web Sant Just.cat.
I un apunt més, últim concert de jazz a l'Ateneu de la temporada.
L'Ateneu i Oners Jazz Series han convidat la Tòful Martínez Blues Band demà divendres a la nit per cloure aquest cicle de jazz.
La Tòful Martínez Blues Band presentarà demà a l'Ateneu el seu nou disc No Pànic, un treball de blues que la banda va gravant directe.
El guitarrista Tòful Martínez lidera la banda i l'acompanya en Agustí Borrell a la bateria, Jordi Cobra al baix i Gerard Nieto al jamón.
El concert serà demà a les 10 a la sala del cinquantenari de l'Ateneu.
El preu de l'entrada és de 10 euros per al públic en general, de 8 per als socis i sòcies de l'entitat i de 6 per als menors de 30 anys i a més inclou una consumició.
I això és tot de moment.
La informació local tornaran menys d'una hora, més ampliada.
El Sant Just Notícies edició migdia a la una.
Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio.
Un molt bon dia.
Aquesto25.
Sant Just Notícies edició.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'hi esperem!
Ens veiem a la plaça.
Vé-te aquí una vegada.
Un programa de contes que es realitza el grup Marc,
mestres àvies recuperadores de contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre
comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants,
els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre
més destacades de la cartellera,
sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis.
No us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Primer van ser les zones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram,
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Des del cap de Sant Jus posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
CAP Sant Jus, Avinguda Indústria, sense números.
CAPTION Jus, Avinguda Indústria, sense números.
CAPTION Jus, Avinguda Indústria, sense números.
CAPTION Jus, Avinguda Indústria, sense números.
Passa minut d'un quart d'una del migdia.
Aquest hora el que fem és parlar d'art
perquè aquest vespre s'estrena una exposició que ens hi ha d'estar.
és la mostra Dibuixant Línies,
una exposició d'escultures i dibuixos
que omplirà els espais del Sallà de Can Génestà fins al dia 4 de juny.
En parlem avui amb l'artista Miquel Planes,
el tenim aquí a la ràdio.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per parlar una mica d'aquest Dibuixant Línies
que s'estrena aquest vespre aquí Sant Just
i que no sé si és el primer cop per això
que es pot veure aquesta mostra
o ja ha passat per altres llocs.
No.
Alguna peça, alguna escultura gran
venen ara d'una exposició que estava a Mallorca,
una exposició que organitzava el govern Baleà d'allà
i després alguna petita va estar també alguna exposició
però la majoria són peces noves.
I són escultures i dibuixos, eh?
És una combinació de totes dues parts.
Per què aquesta idea de combinar-ho?
T'hi vas anar trobant a mesura
que vas pensar en l'exposició de Dibuixant Línies o...?
No, treballo entre escultura i dibuix
i ho fa 30 anys que ho porto a sobre o més
i sempre combino les dues coses.
Estranjament presenta una cosa i no l'altra.
Sempre són camins bastant paral·lels
que funcionen com molt en sintonia
no és que se repeteixin però un ajuda l'altre
i es van treballant sempre a l'hora.
Puc fer escultures mentre faig dibuixos i viceversa.
Tot tenen unes semblances, una temàtica la mateixa,
però en canvi la manera d'abordar aquestes temàtiques,
de tractar-la, de manipular, són distintes.
I per això...
el que no puc fer amb escultura ho puc fer en dibuix i exactament.
Per tant, es complementen, no?
Totalment, sí, sí.
I per tant, en aquest cas concret,
han creat aquest Dibuixant Línies.
Per què aquest títol?
No ho sé.
Les títols a mi sempre se'n donen molt mal.
Això ens ho diu que són els artistes, eh?
Quan comencem a parlar dels títols
i de si han de tenir o no títols les obres.
Normalment no ho posa títols.
Si ho posa són animàtics o ja els ho sé
i tampoc crec que les peces s'expliquen soles.
Amb el títol de l'exposició
suposo que volia explicar una certa obsessió
per això, pel tema de les línies.
Utilitzo molt de línies en aquesta exposició, moltíssim,
i és com una espècie de reiteració, dibuixar línies,
perquè bàsicament el dibuix,
el dibuix d'ataca, però és molt lineal.
És una eina teòrica molt lineal,
per tant seria reiteratiu.
Però intentava explicar aquesta obsessió
per aquestes línies que, per a mi, treballen el paisatge.
Treballo sobre l'idea del paisatge
i a través d'aquestes línies transformo aquest paisatge,
que m'envolta i que conec,
en aquestes escultures i dibuixos.
Per tant, això ho pot captar,
per dir-ho de alguna manera a l'espectador que em vingui, no?
Sí, si no ho captés,
és que té un problema greu i hauria d'anar a l'oculista.
Sí, sí, és...
Per això hi havia aquesta idea d'intentar plasmar aquesta obsessió,
de dibuixar línies.
Era un tema...
Una altra que estic preparant per un catàleg,
el títol també ve una mica en aquest sentit.
És un títol que serà bastant estúpid perquè està en anglès.
A mi me molesta molt posar títols en anglès.
Per aquí m'agradava molt,
perquè aquest es titularà
ofegar pels dibuixos,
que em van dir drawing by drawing,
que són dues paraules molt semblants.
Era també homenatge a una pel·lícula que m'agrada molt,
també, que és Drawing by Numbers,
del Peter Greenaway.
I era una mica plasmar aquesta idea de dibuix,
de reiterar-se en aquell tipus de procés de treball.
L'exposició s'estrena avui a les quarts de vuit del vespre.
No sé si faràs alguna explicació com ho has plantejat.
No, no.
Tenc un amic meu,
un gran arquitecte que és el Carles Ferreter,
que a més és veí d'aquí de Pau,
que farà una petita pinzellada.
No som molt d'explicacions, jo.
Després, així en particular,
a veure, no som d'explicacions,
sóc professor.
Per de la teva pròpia obra, no?
De vegades costa més, potser.
M'agrada més...
És que si a vegades expliques,
trenques possibilitats.
És a dir, m'agrada més insinuar
i que la gent pugui interpretar després,
si de cas ho podem discutir,
podem entrar en matisos,
però prefereixo deixar una porta oberta
que no anar-ho explicant.
És com, sempre ho explico,
a vegades als meus alumnes,
una obra d'art també,
i hi ha una exposició,
és com un acudit.
Si te l'han d'explicar,
ja no és un acudit.
O rius,
perquè l'has entès i l'has captat,
ni que sigui 10 hores després,
però si t'expliquen
el per què de l'acudit,
l'han trallat,
ja no serà aquella gràcia.
Però això no.
Si no, després ja podem explicar l'acudit,
acabar-ho de riure més i tal,
però l'ha de captar l'espectador.
Per tant, exacte.
Una mica suposo que és aquesta idea
que de vegades els espectadors
potser volem entendre molt
i es tracta més de sentir, no?,
a l'hora de mirar les obres.
Sí.
Jo,
i ara que estem més a la ràdio,
jo sempre poso un exemple
molt interessant.
Quan va sortir a Catalunya
una emissora ràdio
que es deia Catalunya Ràdio,
és el dia 102.8,
i sempre la primera publicitat
que van dir era
que el 102.8 no ho trobes
i arribes.
Jo crec que en l'art també
no ho pots trobar,
i has d'arribar.
Tardaràs més,
menys,
però la possibilitat
d'anar sempre descobrint
en aquella peça
alguna cosa distinta,
algun valor,
algun punt,
alguna cosa que fins aquell moment
no t'havies adonat,
és el que li dona la gran riquesa.
Doncs avui,
a dos quarts de vuit,
es podrà veure aquesta mostra
dibuixant línies
a aquesta exposició
que s'inaugura aquest vespre
al celler de Can Genestai
que es podrà visitar
fins al dia 4 de juny.
Avui n'hem parlat
amb l'artista Miquel Planes.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
Gràcies, adeu, bon dia.
Quatre de cada deu vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB,
Metròpolis, Barcelona.
Et poso lluç?
El tinc molt bo.
Sí, posa'm uns filets
per arrebussar
i quart i meitat
per llançar les escobradies.
Cada any
malbaratem el 35%
del peix que capturem.
Mentrestant,
800 milions de persones
passen gana.
El món no necessita més menjar.
Necessita més gent compromesa.
A Mants Unides
recolzem projectes
contra la fam
a 60 països.
Fé compromets?
Truca al 900-811-888.
No et trobes bé?
Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa
truca al 061.
Al 061
el nostre personal sanitari
t'oferirà ajuda
a les 24 hores del dia
per resoldre
la teva situació
i t'indicarà
a quin centre
és millor
que t'adressis
en cas que calgui.
Així podràs rebre
l'atenció
que necessites
més ràpidament.
Per una salut millor
061
CatSalut Respon.
Generalitat de Catalunya.
Et fa mandra
reciclar, oi?
Tant et costa?
Tant lluny
estan els contenidors?
Dius que no tens
temps per reciclar,
però la veritat
és que
ja no ens queda
temps
per no reciclar.
A Catalunya
encara reciclem
molts menys residus
que els que generem.
Fins quan?
Redueix,
reutilitza,
recicla,
reacciona.
Amb la col·laboració
de Coembes i Ecovidrio,
Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta,
Sant Jus en directe.
de Coembes i Coembes i Coembes i Coembes i Coembes.
minuts i dos quarts d'una del migdia.
Aquesta hora saludem el president de l'Ateneu,
Albert Macià.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui estàs sort en aquesta taula, eh?
Almenys de moment.
De moment estic sol
i, bueno,
encara hem pogut venir
perquè me l'han constipat que porto.
Sí, et sento la veu, eh?
No sé si sentireu la veu,
no sé si em reconeixereu,
però bé,
aquí intentarem explicar
tot el que sigui de l'Ateneu.
Exacte.
La setmana passada
ja vam dir que era una setmana
força més tranquil·la,
teníem aquest cap de setmana llarg,
per tant, doncs,
baixava molt el ritme.
I baixa.
La Ateneu
i aquesta setmana, doncs,
us recupereu, no?
Aquesta setmana
us recuperem una mica.
Ja ens has avisat, eh?
Ja he avisat.
És que era un dia complicat de veu.
Molt bé.
Comencem,
ja ho vam avisar la setmana passada,
que la primera activitat,
diguem,
anunciar és d'avui mateix.
Sí, és veritat.
L'audiovisual de la muntanya,
2.304.400 passes,
Polsurt,
1911-2011,
un audiovisual sobre una expedició
que es va fer a l'Antàrtida,
d'un...
Ai,
el nom no me'n recordo,
Bosc es dèiem,
em sembla el nom.
Sí, Albert Bosc.
Albert Bosc va agafar un trineu
i tirant-lo manualment
va fer, bueno,
una...
allò que en diríem,
una bestiesa, no?
Sí, sí, totalment.
És una aventura.
Totalment el que havíem fet
exactament 100 anys abans,
100 anys abans
a l'expedició.
Crec que pot ser interessantíssim.
Sí.
Pinta molt bé,
això és a les 8 del vespre
a la Sala Piquet.
Perfecte.
Avui.
Doncs avui, exacte,
aquesta primera activitat
comença gairebé el cap de setmana,
això, un dia abans.
Què més tenim?
Demà tenim dues coses,
bàsicament així obert,
ben obert al públic,
tenim el jazz
amb Tóful Martínez
Organic Trio.
Si no estic equivocat,
això és guitarra baix
i bateria.
I bé,
això serà demà a les Gatelon
Interessal 50 Nari,
com sempre.
Ens presentarà
un disc
que té per nom
No Pànic,
i com sempre
està organitzat
per Onair Jazz Series
i, bueno,
hi parlareu.
Molt bé.
Com està anant el jazz
aquest any?
Bé,
aquest és l'últim concert
del cicle,
sempre té alts i baixos,
depèn de...
però bé,
entre dins del que
nosaltres entenem
que...
Que pot passar.
Que és raonable.
Sí, sí,
perfectament.
Demà mateix també hi ha gent
que se'n va,
gent que se'n va a Mallorca,
de les Cees,
perquè s'ha organitzat
una sortida de la serra
de Tramuntana
i això requereix,
lògicament,
el desplaçament
fins a les Illes
per poder fer l'excursió
i tornar-se a una sortida
de llarga,
de cap de setmana.
Molt bona proposta.
Que a hores d'ara...
Deu estar tancat, segurament.
Està absolutament tancat tot
i està tancat tot
de fa setmanes,
setmanes,
o mesos,
Més d'un mes segur que sí,
perquè tots els llocs
estan perfectament ja agafats.
I finalment,
el dissabte a la nit,
a les 10 de la nit,
a la Sala Gran,
hi haurà valls de saló.
Molt bé.
Doncs un cap de setmana
força complet, no?
Un cap de setmana complet,
el qual sumarem ja
que dimecres que ve
ja,
lògicament serà
com és abans del dijous.
Aquí sí que...
Exacte, ho hem de dir avui, eh?
O ja ho anunciaríem ja
a missas dites.
Es farà,
bueno,
a la sala cinquantenari,
dos quarts de set de la tarda,
el 24è concurs
de composició musical
de l'Escola de Música.
Molt bé.
O sigui,
amb el qual,
bueno,
tenim uns dies
una mica animats.
Sí, exacte.
Doncs,
no, no,
està bé,
a més,
amb el tema d'obres
que continua també...
Les obres continuen.
Sí, no?
Encara en marxa.
Tenim en aquesta fase,
només,
només estem posant
l'escala d'emergència
nova,
la que dóna directament
al Pati del Roure,
una escala nova.
Aquesta escala
ja es van tenint
els seus moments
els fonaments,
i sembla que estigui
tot molt parat,
però,
bueno,
està parat
perquè l'escala
l'estan fent en el taller
i està previst
s'instal·lar-la
la setmana
d'entre el 22
i el 25 de maig.
Aquest mes
acabarem
amb l'escala
posada.
Molt bé,
doncs ho...
Hem de considerar,
per tant,
amb la festa major,
no,
de l'Ateneu?
Sí,
més o menys,
més o menys.
El que passa
que després
queden
els petits...
perdó,
els petits detalls
de la il·luminació,
de si caldrà
pintar
alguna soldadura,
qualsevol cosa,
que potser
estarà un dia més,
però el que és
l'obra grossa
tindrem en bestia
aquella setmana.
Molt bé,
doncs ho anirem comentant
també,
ja sabeu que cada dijous
parlem de l'actualitat
de l'Ateneu,
ho acostumem a fer
també amb una copa
de vi al costat,
perquè és la secció
del tast de vins
que fem l'Estrich Goldstein
en aquesta hora cultural,
també hi ha la Silvana,
de vegades ve la Silvana
amb els llibres,
de vegades ve l'Arnau,
és una mica sorpresa,
aquesta última temporada,
però bé,
sempre que va sortint
tota una hora sencera,
sempre ens n'acabem sortint,
avui l'Estrich Goldstein,
que no acostuma a fallar
que tenia molt complicat
per a mi molta feina,
perquè a més,
ahir es va fer el Docs & Wine
en aquesta prèvia,
no?
Jo crec,
jo crec que l'Àstrid
està...
Està perdonadíssima,
totalment perdonada,
perquè quan vam marxar,
jo ahir vaig tenir
la possibilitat
d'estar en aquesta
tercera edició
del Docs & Wine,
quan vam marxar
li deixàvem allà,
a veure,
més o menys,
set copes,
set,
doncs,
unes 150 copes
per netejar,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do,
i taules,
taules per posar al seu lloc,
coses per guardar,
vull dir,
en fi,
una feina de nassos,
tenint en compte
que ja havia tingut
tot el dia
per preparar-ho,
exacte,
vull dir,
que no era,
o sigui,
per preparar només això
mentre la botiga
estava oberta.
Exactament,
mentre la botiga
estava oberta,
amb la qual,
jo crec que es mereix
el descans i,
en fi...
Sí,
però la trucarem,
eh?
Perquè ja l'hem preguntat,
ens ha dit que sí,
que la podem trucar
per saber també com va anar.
Tercera edició,
en el teu cas,
des de la teva experiència
de participar en el Verde,
com va anar això?
Bé,
bé,
bé,
va ser una edició
amb alguna petita novetat,
una novetat que no...
Sabeu que...
Primer ho fem aquí,
després es fa en el Docs,
o sigui,
aquí ho fem,
la presentació...
Una prèvia,
no?
Una prèvia,
ja amb els vins
i documentals
que es veuran
a la sessió
que es fa a Barcelona,
però en aquesta prèvia
hi havia una petita modificació
de programa
respecte als anys anteriors
i és que dos dels documentals
no tenien un vi assignat,
sinó que tenien dos
i els assistents
vam acabar definint
quin dels dos
havia de ser i quin serà.
Teníem un paper participatiu real, eh?
Exactament,
un paper participatiu.
Això ho veurem llavors
en el 12 de guany de Barcelona,
doncs ja
el vi serà
el que vam acabar de decidir
els assistents.
Tenim l'Astric Goldstein
a l'altre cantó del telèfon
des del celler de Can Mata.
Molt bon dia, Astric,
què tal?
Bon dia.
Hem posat la teva sintonia
també perquè
ara l'Albert
ens estava explicant
la seva experiència
com a participant
en aquesta tercera edició
i aquesta novetat, eh?
Sí.
Molt bé, això.
perquè a més a més
és una d'aquestes
que suposo
que la gent
l'ha rebut bé, no?
Perquè és com que
et fa sentir
una mica més
implicat
en tot plegat, no?
Molt, molt.
És allò que diré,
bueno,
l'Albert i la Montse
ja són...
Uns experts, no?
Són experts.
Bueno,
tu vas vindre l'any passat.
Sí, sí, sí.
L'Andrea i la Cristina
van guanyar el primer any.
Tens raó,
que van guanyar elles.
El Jordi i jo
no ho vam aconseguir.
No, exacte.
Això la comba.
Vam quedar bastant malament,
em sembla més a més.
No, home,
és que no és fàcil
perquè al final
no és difícil,
és difícil.
A veure, clar,
són documentals impactants
i el vi
de cop i volta
te'ls trobes
i tens molta informació
i has de començar
a lligar
molts caps.
Molta cosa.
Però jo crec que
sobretot
és un divertiment
de...
sobretot també
de posar-ho en comú.
Sí, sí, és veritat.
Que normalment
és el que més costa, no?
Que la majoria de parelles
cada una
pensa una cosa diferent.
Exacte,
has de trobar un consens, no?
Llavors, quan t'equivoques
li dones la culpa a l'altre,
eh?
Això sempre.
Sí, però és maco
perquè crees un debat, no?
I un debat
el per què aquest sí
i aquest no.
I això, no sé,
avui en dia
jo crec que és maco
que la gent tingui debats
fins i tot
per dir
que si aquest vi
va amb aquest documental
o amb un altre.
Exacte.
Ahir es va fer
doncs aquesta prèvia
i el Docs en Uaina
a més a més...
El Docs en Uaina
el Docs Barcelona
el festival en si
més enllà del Docs en Uaina
em sembla que també
aquest any hi havia
incorporat novetats
com que s'amplien els dies,
no?
Diria?
Uau, sí,
passen d'una setmana
a 10 dies.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Jo crec que no compten bé, eh?
Amb les pel·lícules i...
Jo crec que no compten bé, eh?
Estrit,
perquè de fet
diuen 10 dies
però són del 18 al 28.
A mi això
em dona que són 11 dies realment.
És veritat,
efectes pràctics...
Efectes pràctics
són 11 dies.
Serà una parada.
11 dies
i em sembla
que a nivell
escoles i instituts
ja fins i tot
treballen
dos i tres dies abans.
Molt bé.
O sigui...
O sigui,
és allò que diu,
Docs Barcelona
ha anat com ampliant-se,
no?
És allò que diu,
si n'hi ha el Docs en Tins,
el no sé què,
o sigui,
l'escola
l'aprendre a fer documentals
i, dius,
involucren a...
fins i tot
el sistema educatiu,
no?
De dir,
aquests nanos
que hi ha quasi bé
a provocar-los
a dir,
ostres,
teniu eines,
com per exemple
tots els nanos
que van amb mòbils
i tablets,
però ja per crear-se
els seus propis...
Clar, clar,
donar aquest...
Documentals,
no?
Tenir aquest poder.
Per tant,
doncs,
això serà el Docs Barcelona
que ara miraré
exactament les dates
en què es farà,
que heu dit,
el 18 al 28.
De maig, eh?
Sí.
Maig.
Per tant,
el tenim ja,
efectivament,
sí, sí.
I ahir es va fer
aquesta prèvia
i llavors
quin dia serà
el Docs & Wine
a Barcelona?
El Docs & Wine
oficial
és el dissabte
20 de maig
a l'hotel
Soho House
a Barcelona.
Carai, molt bé.
Tu hi seràs,
Astrid, suposo.
Sí.
Sí.
Molt bé.
Aquest hi serem
i també hi haurà
d'altres
Docs & Wine
que seran
específics
per engemblar
per entitats
i associacions
que projecten
el documental
del mes.
Hi haurà
una altra
pel que serien
els socis
d'aquest hotel.
A finals de mes
em sembla
que és cap al 23
també hi ha
una sessió
poetes,
directors
i sí.
Molt bé.
És allò
que anirem informant
perquè jo encara
tot just tinc
les dates.
Clar.
Hi ha alguna
petita informació
però que encara
està la cosa
coent
però sí, sí,
la cosa
creix, creix.
Sí, sí,
fa molt bona tinta.
A més a més,
aquest any
surten de Barcelona.
a part de la ciutat
de Barcelona
ho fan amb ciutats
més de...
Molt bé,
o sigui que va creixent.
Va creixent.
Han establert
un conveni
amb la Diputació
i així de memòria
no sé quines ciutats
som però
no sé si
hi havia Martorell,
Vilafranca,
que ara em somni,
5 poblacions,
5 capitals
de comarca
on hi haurà
algunes sessions
del
Docs Barcelona.
Molt bé,
doncs
ja en part
tornem a parlar
també suposo
quan s'acosti
la data
d'aquí un parell
de setmanes,
Astrid,
ens deia l'Albert
que més ahir
quan van marxar
us van deixar
com 150 copes,
no?
Sí,
més o menys,
ja no les he contat.
Déu-n'hi-do.
I avui,
a més a més,
el celler està obert,
vull dir que funciona.
Érem 19 persones
i 7 copes
per persona.
Déu-n'hi-do,
eh?
Déu-n'hi-do.
El càlcul es fa ràbid.
Sí,
sí,
perquè a més
els assistents d'ahir
que parlen
de la Montse
i de l'Albert
també teníem
els nostres regidors
de comerç
i de cultura.
Molt bé.
Que es van acompanyar
per primera vegada
podien.
Mhm.
I personal
de Docs Barcelona
i Paradell 40
i van poder
ells tindre,
jo crec que
aquesta sort
de decidir
dos vins
per dos documentals.
Clar.
O sigui,
a més,
van fer pràctiques reals
a el complicat
que és decidir-se
per escollir.
Exacte,
van posar en la teva pell,
no?
Va haver-hi molt de consens,
eh?
Sí?
Home,
molt bé.
Un dels dos va haver-hi
unanimitat total.
Ostres,
que curiós.
I que amb 20 persones
ja és difícil
i amb l'altre,
si no va ser unanimitat,
va ser una majoria aplastant,
vull dir que
aquí sí que no vam
tenir gaires dubtes.
Sí,
com es pot arribar
a identificar,
no?
O sigui,
tu passis el dubte
de dos estils de vi
més o menys similars
pel concepte,
però dir,
què faig,
el blanc o el negre?
I tens els teus dubtes
i com els veus
i com els rebrà
l'altra gent
i quan ho poses en prova
veus que tots
més o menys
tenen un consens
que és més un vi
que l'altre.
Que fort.
Molt bé,
doncs aquest és el motiu
pel qual avui
no tenim mal,
les tricols
tenen aquí
fent el tas de vi
en directe habitual.
Sí,
perquè a més
ens ha coincidit
amb el concurs
de paradors,
per tant,
és veritat,
muntar-ho,
muntar,
desmuntar,
o sigui,
estem allò
entre copes i flors
amunt i avall.
Què tal el concurs?
Què us diu la gent?
No,
la gent,
a veure,
vint a puntuar
i a mirar-s'ho
no venen,
el que els agrada
moltíssim
és que
una gran part
de botigues
de Sant Just
hagi decidit
a fer el pas
d'anem a guarnir
els nostres establiments
a un flors.
Exacte,
exacte.
Sí,
això agrada molt,
o sigui,
el fet de veure
quins aparadors
més macos
heu deixat.
Home,
sí,
és una manera
de revifar
també
el comerç,
no?,
aquest esperit
de...
Aquesta idea
de moviment
que anem veient
també a Sant Just
últimament.
Sí,
que Déu-n'hi-do,
entre el quinto tapa,
tema astronòmic.
Aquest diumenge
també hi ha la fira
del comerç,
no?
El diumenge
la festa del comerç.
La festa,
exacte.
i sereu vosaltres
des del celler astri?
No.
Descanseu,
aquest dia,
eh?
Sí,
descansem
perquè Barcelona
és la prioritat
el mes de maig.
Clar.
No,
no,
està clar.
I a part,
moure ampolles
és complicat.
Sí,
sí,
sí,
és complicat.
És tota una infraestructura,
a més,
acostuma a fer sol,
calor,
i a la zona
ja n'hi ha bars
i restaurants
que jo crec
que són
també
tot el que sigui
propel
per Maragall
que és el que realment
aquell dia
li toca més.
Exacte.
Més moure's,
no?
I a part,
tenint un soci casteller,
doncs,
el diumenge
en castell.
Doncs sí.
Astrid,
doncs,
moltes gràcies,
que vagi molt bé,
disculpem totalment,
eh?
Perfecte.
Una altra vegada.
Perfecte.
Doncs,
ens retrobem la setmana que ve.
Totes les copes,
vindré.
A veure,
a veure si és així.
Gràcies, Astrid.
Una oloreta
a qui vulgui vindre
a col·laborar
o senzillament
a olorar
aquesta barreja
d'aromes
de vi blancs
de manzanilla...
L'experiència pot ser curiosa,
eh?
És espectacular.
Molt bé.
A tu com en un jardí.
Doncs, Astrid,
moltes gràcies
i que vagi
molt bé.
Adéu-siau.
Adéu,
bon dia.
Doncs,
l'Astricor
tinga,
com sempre,
el peu del canó
amb totes aquestes propostes.
Avui té
tota una excusa
absolutament
que no és excusa,
que és una realitat.
Exacte,
exacte.
I queda més
que perdonada.
Sí,
qui no sé si queda perdonat
és a segon llibreter,
eh?
Perquè no tinc resposta
a aquesta hora,
per tant,
el que farem serà
trucar.
Normalment sempre
ens trobem l'Arnau
que sí que està per allà
per explicar-nos
què passava.
La setmana passada
diria que és el dia
que va venir l'Arnau
i per tant
suposo que aquesta
han descansat.
Hem fet una setmana
de cada.
Ahir també
tenien una presentació
important.
Sí,
molt important.
Coincident,
exacte.
de la qual no vaig poder anar
perquè coincidia justament
amb...
però era...
Sí,
home,
Matías ha anat...
Un acte...
Un acte...
Potent.
Potent.
O sigui que
també deuen estar...
Sí,
recollint,
no?
A veure si ens ho trobem per això.
Anem a provar de trucar-los.
A veure si ens ho trobem per això.
A veure si ens ho trobem per això.
Tres minuts i tres quarts
d'una del migdia.
Seguim aquí amb l'Albert Macià
a l'estudi.
Albert,
avui estàs aquí de capità, eh?
Bueno,
avui no.
Però em diuen...
Em diuen que la Silvana ve ara, eh?
O sigui que...
Exacte.
Li deixarem uns minutets per ella.
I aquí tenim l'altra,
que amb tota la telèfon
és a l'Arnau Consul.
Arnau,
bon dia.
Molt bon dia.
Des de Cal Llibreter.
Ara parlàvem amb l'Estric Goldstein
del celler
que estava acabant de recollir
tot el que va donar de si ahir
aquesta prèvia del Docs & Wine.
i clar,
amb l'Albert dèiem
que vosaltres també
hi vau tenir una festa important
en aquest llibre teu.
També estàvem acabant de recollir
justament,
però això ens ha passat l'hora
i entre que encara
estem de por Sant Jordi
vol dir fer caixes
decidint què tornes
i què no.
I que clar,
ahir,
doncs sempre és la moguda
de moure totes les...
les taules
i per tant,
que tot et quedi desordenat.
Però just ara
no hem tingut temps
fins ara
de tornar a posar
les taules a lloc.
Les cadires sí que ja van quedar
replegades
que aprofito a l'Albert
per agrair-li
perquè, clar,
nosaltres tenim
pràcticament
com amb Júlio Vitalici
les cadires de l'àstrid
del celler que en mata
els nostres actes
però ell les necessitava.
Per tant,
nosaltres ens trobàvem
que un acte
que preveia multitudinari
i que ho va ser
doncs clar,
no teníem cadires
i per tant
vam recórrer
a la Teneu ràpidament
si us plau
deixeu-nos cadires
i em van dir
cap problema
només que sàpiguin una cosa
pesen molt.
I ho van dir tant
tant l'Albert com l'Anna
que dic
no, no sé,
no serà tant.
No, no,
realment són molt pesades
les cadires.
Ara,
per anar de poña
són comodíssimes.
Doncs ja.
I ara avui les he de tornar,
o sigui,
em torna a tocar
la seguda.
Clar.
Cadires amunt,
cadires avall.
Com va anar per això,
Arnau?
Has dit que molta,
molta gent, eh?
Sí, sí, sí,
realment
jo crec que quasi una quarantena.
Vull dir,
al final havia demanat
20 cadires
i em vaig alfar 25
i l'han fer curt.
Però bé,
entre que algú
em quedava en peus
al sofà del fons
i tal,
doncs pràcticament
tothom va quedar servit
i va poder seure.
I, bueno,
la veritat és que,
clar,
doncs tenia el Premi Goncourt
que més un home
que és políglota,
que parla perfectament català
i, bueno,
veig conegut de la casa.
Ahir ho vam dir,
de fet.
L'hi vam fer reconèixer
públicament
que quan anava
a Ràdio d'Esvern
encara no era tan conegut
i per tant,
home,
aquelles tertulies d'aquí
alguna cosa
hi devien fer, no?
Jo hi vaig dir
que sí, sí,
que és evident que era un factor
totalment
que va influir.
La veritat és que
ens feia molta gràcia això.
El Jordi Carrion
és un dels padrins,
diguéssim,
va fer el pregó
inaugural de la llibreria,
a més,
algú que ha fet un assaig
sobre llibreries
i, per tant,
doncs que torni
sempre és un plaer.
I, clar,
sobte algú
que ha sigut amic teu,
bon,
encara ho és,
però el veus molt menys,
perquè, clar,
ara imagineu-vos,
doncs a França
deu tenir una agenda
de no parar,
perquè
algun curt això,
tot i que ja fa un any i mig
que el va guanyar,
doncs, clar,
de sobte passa
d'una categoria superior.
I ahir,
mig de la conversa,
ens anava parlant,
sí,
però l'altre dia
em vaig trobar
amb l'ULD,
que l'altre dia no,
clar,
d'ací tant,
sí, sí,
clar,
tots aquests,
ell està ja
amb aquesta categoria.
Ja forma part,
exacte,
d'aquesta classe.
que havia vingut a dinar a casa,
que el portàvem a la ràdio
a fer la terdulia
i, per tant,
fa molta il·lusió que torni
i a ell li feia molta gràcia.
Més enllà d'això,
doncs, clar,
que ells dos
que han fet dos llibres,
que en principi
no tenen res a veure,
però que són tots dos allò,
si tenen algun punt en comú
que són com enciclopèdics,
no?,
el llibre del Jordi Carrion,
Barcelona,
el llibre de passatges,
és allò com una acumulació
de sabers sobre Barcelona,
sempre amb la condició
que siguin històries
o personatges
que hagin viscut
en algun dels molts passatges
que té Barcelona,
però, per tant,
això és històries,
històries,
històries,
històries,
i l'altre és
la fascinació d'Europa
per la cultura oriental,
música, pintura,
arquitectura i tot,
i, per tant,
és una novel·la
d'un argument mínim,
bàsicament algú
que va recordant
durant tota la nit
tots els seus sabers,
perquè és com un gran savi,
no?,
i, per tant,
també és l'excusa
d'aquells
per anar posant-hi
històries de tota mena,
que tinguin relació això,
de la fascinació
de viatgers europeus
que des del segle XVIII o XIX
han anat i han descobert
doncs Pèrcia,
l'antiga Mesopotàmia,
en fi,
l'Orient Mitjà.
Per tant,
suposo que la manera
d'explicar-ho,
la presentació en siia,
devia ser també interessant,
no?
Clar,
i ho van anar fent
en forma de conversa,
un presentava el llibre
de l'altre,
i, a banda,
també,
doncs,
com que eren dos llibres
i novel·les estranyes
que s'escapen al cànon,
doncs va acabar derivant molt
en la conversa sobre,
bueno,
com tanques un llibre
d'aquest tipus?
Perquè tens la idea,
comences a acumular
i dius,
tot no ho puc posar,
he de tallar
i li he de trobar
una forma.
Clar.
Llavors,
el del Matías de Nars
sigui una novel·la més formal,
però,
en finalment,
és un personatge
que,
a banda de recordar
aquests seus viatges,
també hi ha una història
d'amor entre mig,
mínima,
però hi ha un mínim argument.
El Bell Jordi no,
és molt més trencador
en aquest sentit.
És una novel·la
sense ficció.
I llavors,
clar,
el fet de novel·la
sense ficció
i d'acumulació
de sabers,
doncs,
tots dos en van anar
buscant referències,
el seu gran mestre
en aquest sentit,
considerant que era
el Roberto Bolanya,
que, clar,
tots dos l'havien conegut
i és un altre
d'aquests autors
que,
havent viscut a Barcelona,
ha passat a categoria
ja universal.
I tant.
I, clar,
que tots dos parlin
de quan van conèixer
el Bolanya,
de com el Bolanya
els va influir
i els va donar
llibertat
a l'hora d'escriure,
la veritat és que
va ser interessant,
va ser fantàstic.
Està clar.
Home,
doncs,
ens n'alegarem
que anés també
aquest acte.
Teniu alguna altra
de prevista
abans de dijous que ve?
Dic abans de passar...
La setmana que ve,
crec que dijous,
precisament,
un acte
absolutament diferent,
però també una novel·la
que crec que val molt la pena,
a veure si ara
la Silvana
que ha llegit
en pot parlar,
és Els Estranys
del Raül Garriguesai.
Una novel·la,
un jo...
primera novel·la
d'un noi,
però que és el responsable
des de fa una colla d'anys
de la col·lecció
Bernat Metge.
Per tant,
un altre savi.
I el que fa
és aprovar-nos
a la Primera Guerra Carlina.
Però d'una manera
molt curiosa.
I és, bueno,
ell fa aparèixer
a Solsona
Sí.
un austro-hongarès
convençut
que venint
a defensar
els carlins,
la causa carlina
ve a defensar
l'ordre.
L'ordre que ell entén
com a austro-hongarès,
per tant,
l'ordre dels grans imperis.
Contra què?
Doncs contra la nova dèria
d'aquells anys,
perquè això, clar,
se'n parla del 1830,
que és el liberalisme.
El liberalisme
són els disbaixats,
per tant,
això és la nova,
aquesta nova moda de França
que han acabat tallant
el cap al rei.
No?
La revolució en fa
un parell d'altres generacions.
I per tant, clar,
és molt curiós
perquè aquest ordre
centre-europeu,
quan cau algú
a Solsona,
que l'ordre són
bisbes i capellans
amb trabuc,
que és el que eren els carlins.
I ell, en canvi,
és un home
que toca el piano,
toca de toben,
i per tant,
doncs, música romàntica,
liberal,
i els únics
amb qui pot parlar
una miqueta,
perquè són gent assenyada,
són metges
i mestres,
per tant,
liberals.
I per tant,
el xoc i el contrast
i la lectura
pràcticament satírica
de tot el que eren els carlins
val molt la pena.
Molt bé,
tenim la Silvana,
ja ha aparegut aquí.
Doncs que parli ella
els estrany,
que sé que és un llibre
que li agrada molt,
i això ho presentaré
la setmana que ve aquí
amb l'autor.
Dijous, eh?
De Solsona,
primera novel·la,
doncs això,
passem de dos autors
consagradíssims,
ah, vinga,
una primera novel·la,
però que a tothom
que li dà la novel·la històrica,
que és aquell gènere
que mai perd vigència,
mai passem,
o de realment que vinguin,
perquè és una novel·la històrica
feta diferent.
I escrita meravellosament bé.
Escrita meravellosament bé.
Sí, sí.
Ho he sentit,
a més a més,
un diferent entén
que era una mica escèptica
amb la temàtica,
de dir,
ui, no sé si m'agradarà,
i tothom està molt meravellat.
Sí, sí.
Potser no li juguem molt a favor,
que estigui tothom tan meravellat,
perquè ja he vist
lectors
que diuen,
bueno,
és que passa sempre el mateix
a la literatura catalana,
quan fem alguna cosa
una mica amb cara i ulls,
ja diem
que és el millor
que s'ha escrit mai,
i llavors
hi ha gent que arriba
amb unes expectatives
que potser
no són tan altes.
Va haver-hi
sobrellat
la primera novel·la,
i per tant,
és important.
M'agrada que
porta molt temps
al món literari,
però, bueno,
com a estudiós
i com a traductor,
no?
Arnau,
si vols,
ho fem,
la Silvana Baig
que porta alguns llibres,
però explica'ns una mica
què passava
altres 4 de maig,
i acabarem amb els llibres.
hauríem de recordar
el 4 de maig
del 1773.
Fa uns quants anys?
La meitat del segle XVIII,
perquè hi va haver
a Barcelona
el que es rebol,
el coneix com
la Balot
o la Revolta
de les Quintes.
Ara,
exacte,
sí,
i això dels rebomboris
del pa,
bueno,
és un...
He dit 1773,
no?
És 1800, eh?
1873,
val.
1870.
M'ha saltat la línia,
segle XIX,
per tant.
Exacte,
just ara que parlàvem
de carlinades,
doncs és un d'aquests
avalots populars
que comencen a Barcelona
i que acabaran derivant
en la tercera guerra carlina,
que és la que començarà
el 1872 o així.
Però clar,
precedit de què?
Doncs d'una inestabilitat
total en molts nivells,
no?
I que aleshores,
quan la revolta de Barcelona
que comença
a la Vila de Gràcia
i que per sufocar-la,
doncs d'alguna manera
hi haurà que dir
un enfrontament
entre Gràcia i Barcelona,
perquè clar,
Gràcia llavors
encara no estava
dintre de...
L'Eixample no hi havia arribat,
per dir-ho així.
Doncs clar,
provocarà...
Això que ara
fins i tot
alguns gracents diuen,
no?
Nosaltres baixem
a Barcelona,
no?
No és que hi sigui,
no en forma en part.
Aquest enfrontament
ve en part
d'aquests...
De quan, evidentment,
Gràcia no formava part
de Barcelona
i fins i tot
hi havia un cert
enfrontament
d'alguna manera
entre les dues ciutats,
no?
Perquè des de Gràcia
es va
bombardejar Barcelona,
el General Prim,
i a banda
aquest apelot
va fer que des de Barcelona
els soldats
anessin a dir
escolta,
hem d'aturar-ho això,
això de les quintes,
no?
Mhm.
I per tant,
doncs, bueno,
és d'aquests...
És un d'aquests
episodis
molt importants,
no?
Sí,
i que a més a més,
clar,
com que van fer sonar
la famosa
Campana de Gràcia,
d'aquí naixerà
una revista,
no?
Que serà
la Campana de Gràcia
que en algun moment
serà prohibida
i en sortirà
l'esquellot
de la Torratxa,
que...
l'esquella
de la Torratxa,
que és un joc
amb el mateix nom,
no?
La Campana de Gràcia
era una revista
satírica d'humor,
com que es posava
en altres,
no?
No deixava
ningú
recte,
doncs,
va haver un moment
que la van suprimir,
van dir,
no,
la Campana de Gràcia
no es pot publicar més,
i a vegades
ells mateixos van dir,
bueno,
doncs,
en comptes de Campana
de l'esquella
i en comptes
de la Torre
de Gràcia,
doncs,
això,
la Torratxa,
l'esquella de la Torratxa
ve d'aquí,
ve del Campana de Gràcia,
o la Campana de Gràcia,
vaja,
que és la que sona
i crida
a la revolta
amb aquest 1870.
Per tant,
en fi,
vull dir,
és allò que...
Tot plegat,
mira,
quasi que ho hem lligat
sense voler.
Sí,
exacte,
sempre ens passa,
eh,
amb aquesta secció.
on s'hi posa i dius,
home,
de fet,
ja hi som aquí,
no?
Sí.
Doncs,
Arnau,
no sé si tens
alguna altra dada
i, si no,
ens passem a parlar
de llibres
per acabar l'espai.
Home,
mira,
podríem recordar
un personatge
com Isaac Rabin,
malauradament assassinat,
poc després
del que va passar
un 4 de maig
de 1994.
O sigui,
bastant...
Fa poc.
Bastant més proper,
en total,
fa 20 anys.
Van signar
els acords d'Oslo,
els que semblava
que havien de posar
finalment
al punt i final
l'etern conflicte
entre palestins
i israelians.
Perquè ja serà de fat
i Isaac Rabin
a Oslo,
que va actuar
com a país neutral,
doncs,
bueno,
van signar això,
la creació
de l'autoritat
nacional palestina,
que tenia poder
sobre la franja
de Gaza
i Jericó,
després també
a Cisjordania,
i, per tant,
uns acords
de dir,
bueno,
va,
comencem
a posar-nos d'acord,
no?
Bueno,
tot se'n va anar
en l'aire
poc després
quan el
alguns jueus
van decidir
que l'Isaac Rabin
doncs no,
era massa
massa
virtuista,
massa bo.
De fet,
a veure,
la seva mort
va ser uns mesos
després,
un any mig,
el novembre del 95.
Però venia d'aquí.
I probablement
tot ve de que sí,
certs sectors
no van veure
no van veure bé
que això,
bueno,
ja si ara fa
molta gent
no el va aconseguir
d'anar mai
un líder polític
sinó un cap terrorista.
I, per tant,
a partir d'aquí,
en fi,
tots dos van acabar
fent allò,
el trist paper
de que molestes
et traien de davant.
Però,
vaja,
crec que val la pena
recordar que sí,
que un temps
per trobar
una pau definitiva
amb aquell racó
de món
doncs n'hi ha hagut diversos.
Uns quants.
El problema és que
per una banda o per l'altra
també se l'acaba encarregant,
no?
Sí,
no acaba de funcionar del tot
o mai del tot
com voldrien
les dues parts.
En fi, Arnau,
doncs ho he de deixar aquí.
Doncs vinga.
Gràcies.
I que vagi molt bé.
Fins aviat.
Bon dia.
Adeu.
Vinga, doncs.
Bon dia.
A les altres.
I el que fem ara
per acabar,
ara sí,
després d'haver parlat
una mica d'història,
és una mica de
Recomanacions Express,
Silvana,
perquè ens queden 5 minuts
per la una.
Recomanacions Express.
Són 4 llibres
que dialoguen entre ells.
Són dels millors llibres
que he llegitat aquest any.
No són novel·les,
són llibres
de grans escriptors
que parlen
del fet d'escriure.
Lo tinc aquí
enarbolant
la lista
de recomanacions.
L'Anna Blandiana,
traducida
per Cori No Praé,
La por de la literatura.
Està publicado
por Café Central
i Adia Edicions.
Adia,
que està
aquesta editorial
de Palma
de Mallorca
que està fent
una feina preciosa
amb poetes
i amb llibres
d'aquest tipus
d'escriptors
que reflexionen
sobre el fet literari
i que està
comandada
per el Pau Badell
que ahir va guanyar
els Jocs Florals
de Barcelona
amb un poemari
i que diuen
que és extraordinari.
Legeixo una part
d'aquest llibre
que diu així
l'Anna Blandiana.
Si volgués explicar
la meva vida
perquè la meva explicació
sigui vers semblant
hauria de tenir
obligatoriament
dues parts
el que he viscut
i el que he llegit.
O sigui,
és un llibre
que és una meravella
perquè quan una gran escriptora,
una gran poeta
es posa a reflexionar
sobre el fet literari,
sobre el fet d'escriure,
sobre què vol dir
la poesia
en la seva vida,
les paraules,
hi ha una part
on diu
que la vida
algun dia
li passarà comptes
perquè ella ha triat
no viure
sinó
llegir
i escriure
i
és un llibre
de debò
per a la gent
que li agrada
la literatura
i les reflexions
no només
sobre el fet literari,
les reflexions
sobre el món,
les reflexions
sobre com estem,
les reflexions
de per què
llegim com llegim
o per què
escrivim com escrivim,
això és una joia
de debò.
M'ha fet recordar
moltíssim
a l'analfabeta
de la Gota Christophe
editada per l'Aertes,
un llibre
crec que del que
ja vaig parlar
i que pot estar
absolutament
ben conjuntat
amb l'art de la ficció
sobre elegir
i escriure
del James Salter,
traducció
d'Albert Torres Casana
però sobretot
per el pròleg
que té aquest llibre
de l'art de la ficció
de l'Eduard Márquez,
deu punts
on l'Eduard
repassa
tota la seva obra literària,
tot el seu compromís
amb la literatura
i després, a més a més,
dues o tres conferències
del James Salter
explicant també
què vol dir
això d'escriure.
La reflexió
més important
malgrat que sembli
exagerada
de tots aquests llibres
que he portat avui
és, com bé diu
el James Salter
i l'Eduard
i l'Eduard
el seu pròleg
escriure
o morir.
És extraordinari.
De debò
ja parlaré
amb més temps
aquestes...
Perfecte.
Perquè m'he deixat un
que encara no he llegit
però sobretot...
Doncs sí, eh?
Ens emplacem
a tornar-ne a parlar
perquè només
amb aquestes propostes
jo crec que ens has fet
venir ganes
ja de fer-hi
un cop d'ull
però molt interessant.
Perquè és això
quan un gran escriptor
es posa a reflexionar
sobre la literatura
no reflexiona
només sobre la literatura
està reflexionant
sobre el món
com el tenim
muntat ara.
Doncs amb aquesta última
reflexió
deixem aquí
aquest programa
de dijous.
Silvana,
moltes gràcies
també a l'Albert
que l'hem tingut
al final
no t'has quedat sol, eh?
No, no,
al final una mica més
i no tenim temps
d'acabar.
i hem estat tots, eh?
D'alguna manera o altra
o sigui que gràcies a tots
ens retrobem dijous que ve.
Que vagi molt bé.
Bon dia.
Bon dia.
I també tanquem
el programa d'avui
perquè són ja
pràcticament la una
que té només un minut
per arribar-hi
per tant
ho deixem aquí
des de les 10
us ha parlat Carme Berdoi
i podeu recuperar
tot el contingut
com sempre
a través del podcast
al web de la ràdio
i ràdio d'esvern.com
Tornem demà
amb més coses
de 10 a una
que vagi bé
que passeu
molt bon dijous.
Bé t'aquí una vegada
un programa de comptes
que realitza el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores
de Contes
de l'Associació de Mestres
Rosa Sensat
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del dematí
Us hi esperem a tots!
És la una, bon dia!
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Sant Just Notícies
Edició migdia
amb Andrea Bueno
Ciutadans
Reivindica
més llibertat
per tirar endavant
polítiques socials
i econòmiques
als ajuntaments
que no estiguin endeutats
El seu portaveu
recolza l'equip de govern
Sant Justenc
quan reivindica
que pugui gastar
els diners
del romanent positiu
en allò realment necessari
Amb aquesta notícia
obrim el Sant Just Notícies
edició migdia
d'avui dijous
4 de maig
amb titulars
destaquem
altres qüestions
de la jornada
209 alumnes
Sant Justencs
fan avui i demà
la prova d'avaluació
de sisè de primària
Són unes proves
que avaluen
les competències bàsiques
en matemàtiques
català
llengua catalana
i aranès
llengua estrangera
i castellana
Sobre el termini
d'inscripció
per als casals
i les activitats
d'estiu
de Sant Just
Com cada any
els infants del poble
els joves i la gent gran
podran participar
d'un munt de propostes
culturals i esportives
per passar un bon estiu
I parlarem
de dues propostes
culturals
per aquest vespre
d'una banda
de l'exposició
dibuixant línies
de Miquel Planes
a Can Ginestar
i de l'altra
del documental
2.304.000 passes
amb Albert Bosch
a la Taneu
Bon dia
a la secció local
de Ciutadans
considera que els ajuntaments
sense deute
haurien de tenir
més llibertat
per tirar endavant
les polítiques socials
i econòmiques
que cregui inconvenients
el portaveu del partit
Guillermo Francés
assegura
que Ciutadans
recolza l'equip
de govern
quan reindica
que pugui gastar
els diners
del romanent positiu
en allò que sigui
realment necessari
en contraposició
al que dicta
el Ministeri
d'Hisenda
que el romanent
només es pot gastar
per aixugar deute
o fer inversions
sostenibles
Sant Just Notícies
El ple municipal
del mes d'abril
va aprovar una moció
que feia referència
a la capacitat
de finançament
del consistori
i a la contractació
de nou personal
D'acord amb l'informe
econòmic
l'Ajuntament de Sant Just
té un romanent
de tresoreria positiu
de més de 4 milions
i mig d'euros
En aquest sentit
el Ministeri d'Hisenda
indica als ajuntaments
que destinin
els seus romanents
a aixugar deute
o a fer inversions
sostenibles
Des del consistori
però
asseguren
que
el seu nivell
d'endeutament
és molt baix
a l'igual que milers
de municipis
de tot l'estat
i per això
els grups de govern
van presentar una moció
reivindicant
la supressió
d'aquestes limitacions
Guillermo Francés
portaveu de Ciutadans
ha apuntat
al Just a la Fusta
que els consistoris
que no estan endeutats
haurien de tenir
un marge superior
per actuar
S'ha de modificar
i ampliar
el criteri
i el contingut
que sigui més enllà
de deute
o potser
que no estan
en el cas
en el cas
en el cas
en el cas
en el cas