Bon dia, Sant Jus, són les 10 i 7 minuts, comença el Just a la Fusta, versió d'estiu.
Comença el Just a la Fusta d'avui, dijous, 12 de juliol.
El programa d'avui repassarem l'actualitat local, també farem un cop d'ull a les portades dels diaris
i tindrem el nostre meteoròleg, el Carles Hernández i Rius, per repassar la previsió del temps per als propers dies.
A la segona hora del programa recordarem algunes de les entrevistes que hem fet a llarg d'aquesta temporada,
de la temporada 2017-2018. Concretament, repassarem l'entrevista que hem fet a Cita Camps,
il·lustradora del llibre El Just i la Colla.
També repetirem l'entrevista a Anna Canyo, investigadora del Centre de Recerca Agrigenòmica.
I remetrem la secció de moda de la Nura i a Mas Mitján, que ens explica com fer-nos la maleta per anar de vacances aquest estiu.
I a la tercera hora del programa parlarem amb Sergi Vicente, periodista i excorresponsal a la Xina.
Aquest vespre, a partir de les 8, Sergi Vicente serà a Cal Llibreter per parlar del despertar del gegant adormit de la Xina.
Amb ell en parlarem a partir de les 12 i 10 al programa.
I també tindrem amb nosaltres l'Astric Goldstein, del celler de Cap Mata.
Ens parlarà d'etnoturisme.
També vindrà a veure'ns, com sempre, el president de l'Ateneu, l'Albert Macià,
i acabarem amb Afemèrides amb l'Arnau Cònsul.
Tot això serà des d'ara i fins la una, aquí a Ràdio d'Esvern, el 98.1 de la freqüència, modulada.
Nosaltres fem ara una breu pausa, escoltem una mica de música i de seguida tornem amb les notícies de Sant Just.
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
gràcia perquè
quan la posa al llit
hi ha dies que confon
bona nit i pantalons
Diu que ha vist en perspectiva
Té molt clar
que aquí no hagués estat
feliç però reconeix
que això de desaparèixer
tan tranquil
sense avisar-nos
és marxar amb molt poques dies
i que amb el temps
cocura tot
tot s'anirà
posant a lloc
Diu que des del poixo
veu un cel
que no te l'acabes
que a la nit
sempre surt a fumar
i pensa en nosaltres
i que per molt lluny
que estigui
no hem de tenir por
quan s'hi hagi de ser
i serà
quan s'hi hagi de ser
i serà
Diu que un dia hi hem d'anar
que l'avisem amb temps
però que té llits de sobres
Diu que un dia hi hem d'anar
que l'avisem amb temps
que l'avisem amb temps
però que té llits de sobres
Diu que un dia hi hem d'anar
que l'avisem amb temps
però que té llits de sobres
Diu que l'avisem amb temps
Diu que un dia hi hem d'anar
que l'avisem amb temps
que l'avisem amb temps
però que té llits de sobres
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Un quart d'onze del matí
comencem el programa
comencem les notícies de Sant Just
i comencem com cada dia
amb la Carla Vermeja
Hola Carla, què tal?
Hola, bon dia, molt bé
Doncs avui parlem
en primer lloc d'esports
perquè l'hoquei Sant Just
tindrà un equip
a primera catalana
Sí, l'hoquei Club Sant Just
jugarà la propera temporada
finalment a Nacional Catalana
el Club Petit Ordera
i l'hoquei Club Sant Just
han arribat a un acord
i el primer equip
de l'hoquei Sant Just
ocuparà la plaça
que el Club Torderenc
deixa bacana
a la màxima categoria
a nivell català
després de confirmar-se
que finalment jugaran
a primera nacional espanyola
tant mateix
aquest acord
inclou la sessió
per part de l'hoquei Club Sant Just
al Tordera
a la seva plaça
a primera catalana
la direcció tècnica
i la coordinació esportiva
del club
treballen en la configuració
final de la plantilla
encara del primer equip
de cara a aquesta nova temporada
Doncs bé
aquesta
han arribat a un acord
no?
Sí
Per tenir la plaça
què vol dir això?
Sí, perquè diu que el Tordera
puja a nacional espanyola
llavors queda bacana
aquesta plaça
i els dissedeixen
els Sant Just
I com els dissedeixen?
Per què li dissedeixen
els Sant Just
no ho sé
no ho sé
no m'ha estat en la taula
de negociacions
no ho sé
Però és curiós, no?
Perquè això
ho negocien unilateralment
dos clubs
és a dir
aquí no hi passa
la federació
No, no
És a dir
si diguessin
mira aquest club
és filial nostre
li sedim la plaça
Sí
ho podríem fer
Sí, sí
Això de
l'assassió de places
i tot això
és una guerra
Sí, totalment
Sí, sí
Llavors quin sentit té
les divisions
si pots
arribar a un pacte
amb un altre equip
perquè te les ha deixat la plaça
Sí, per exemple
el meu equip de bàsquet
estàvem a segona catalana
i no vam aconseguir
pujar a primera
i ara finalment
jugaran a primera
han aconseguit la plaça
no sé com també
però
Sí
Però aquí hi ha diners
entre mig o no?
No ho sé
O potser són pactes
més de
mira doncs
Sí
potser són més pactes
et deixo un jugador
T'en dec una
a la següent
em cedeixes tu
no ho sé
Vaja
Mira
Corremos un tupido velo
Sí, sí
I celebrem que el Sant Just
tindrà un equip
a primera catalana
Exacte
Això és important
Sí, sí
Bé
Seguim amb més temes
Elsa Artadi
vindrà a Sant Just
Sí
Elsa Artadi
vindrà a Sant Just
dijous que ve
19 de juliol
serà a partir
de dos quarts
de vuit del vespre
al pati
de les escoles
al carrer
Montserrat
número dos
i com bé
dèiem
doncs
el Sartadi
participarà
en aquest acte
organitzat
per assemblea
i Junts per Catalunya
Molt bé
doncs
tindrem aquí
el Sartadi
i Sant Just
i acabem
amb un darrer tema
amb l'activitat
d'aquest lliberater
Sí
i aquest vespre
a partir de les vuit
hi haurà
la segona sessió
de l'edició
d'enguany
de la Universitat
Sant Justenca
d'estiu
organitzada
per Cal Llibre T
i participarà
Sergi Vicente
corresponsal
de TV3
a Pequín
entre l'any
2003
i el 2015
i actualment
director de BTV
parlarà
de la seva experiència
xinesa
de la qual
n'ha escrit
també un llibre
titulat
Xina Fast Forward
que avui
es comentarà
també
Molt bé
doncs
avui en parlarem
a partir de les 12 i 10
amb el Sergi Vicente
tindrem amb nosaltres
el programa
per telèfon
i ens podrà explicar
una mica més
doncs
quins temes
es tractaran
de què es parlarà
aquesta xerrada
d'aquest vespre
a partir de les vuit
a Cal Llibre T
Molt bé
Doncs moltes gràcies Carla
per les notícies de Sant Just
i de seguida ens veiem
amb les portades dels diaris
Fins ara
Fins ara
Adeu
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
i buscarà consens polític.
L'assignatura de religió seguirà present a l'aula
sense comptar en la mitjana de la nota.
I també diu al periòdico que Medicina
és la carrera més demanada i amb nota més alta.
Mira, doncs ja deuen haver sortit les notes de tall.
De fet, he vist una notícia
que després podrem ampliar al diari Ara,
que explica una mica...
Això, les notes de tall.
Les notes de tall, quines són les més altes...
Interessant.
Pel que ens comentaven, els alumnes que han vingut aquí
explicarà la seva experiència,
són notes de tall altíssimes.
Això abans no passava.
Perquè aquests alumnes volien carreres molt demanades,
però també hi ha notes de tall d'un 5,
que és un aprovat.
Això abans no passava.
Abans tot això eren camps.
Bé, seguim amb més temes destacats de la jornada.
Veiem una fotografia amb Trump mirant el cel.
Què està mirant Trump?
Doncs no ho sé ben bé,
però diu que Trump ataca...
És que tinc el punter del ratolí
just on ell està mirant.
Ah, doncs mira.
Mira el teu punter.
I em si es mou, que em si es mou també.
Trump ataca Alemanya
i demana més despesa en defensa.
El president dels Estats Units
acusa el gabinet de Merkel
d'estar controlat per Rússia.
Això és el que mirava Donald Trump.
N'hem tret l'entrellat.
A Merkel, així per sobre, mira.
Sí, Merkel t'està mirant a l'altra banda.
No, és que a més a més, crec que la gràcia de la foto
és que tots miren cap a una banda
i Trump mira cap a l'altra.
Exacte.
Tots estan mirant cap a l'esquerra
i Trump cap a la dreta.
Cap a la seva dreta.
Cap a l'esquerra de la fotografia, clar.
Perquè l'hi han fet des del davant.
Bé, és igual.
Joc de mirades.
Seguim amb més temes del dia.
Sí, el Suprem condemna Espanya
per no complir la quota de refugiats,
només el 12,85%.
També diu que les morts de trànsit a Catalunya
es disparen el 42%
i que Croàcia dóna la campanada
i jugarà la final del Mundial contra França.
Anglaterra eliminada en un partit que va acabar 2-1.
Per últim, Beyoncé arrasa l'estadi
amb el seu xou conjugal amb Jayce.
Sí, mira, ho vam parlar amb la Serena.
que hi havia aquest concert
i que les entrades més barates
crec que n'hi havia algunes
que costaven al voltant dels 35 euros.
Ah, està prou bé.
Però estaves en un lloc que no és pràcticament res.
Veus la pantalla, no?
Sí, seria com estar a casa teva, pràcticament.
I allà al final està la Beyoncé.
I bé, doncs aquest concert a l'estadi olímpic
esperem que els que hi anessin
em gaudissin molt,
que no és el meu cas.
No és que no em gaudis,
és que no hi vaig a més.
Clar, clar.
Bé, passem al punt avui.
El punt avui que titula
Sense acords amb l'Estat
no podrem fer un pas definitiu.
Això ho ha dit el conseller d'Ensenyament,
Josep Bargalló.
També diu que el Parlament és sobirà,
les inhabilitacions no estan en mans de Llarena.
Avui l'entrevista de Josep Bargalló
sortirà al punt avui Televisió.
A partir de dos quarts de dues del migdia,
també a dos quarts de nou de la nit
i a dos quarts de dotze de la nit.
Sí que hi ha remissions.
Això sembla el just a la fusta versió estiu.
No sé.
Al punt avui Televisió.
No hi haurà més contingut,
tu, han de fer...
Potser no.
Bé, seguim amb més temes.
Veiem a la imatge de la portada
Quim Torra i Nicola Sturgeon donant-se la mà.
Sí, diu, seguint l'exemple d'Escòcia.
Els grups sobiranistes busquen una sortida
a les suspensions del Tribunal Suprem.
I encara un parell de temes més en plana nacional.
Uns 30 mestres de l'IES al Palau
sol·liciten el trasllat.
Tots els presos polítics ja són a presons catalanes.
Doncs sí.
És el que el doble de sol·licituds
s'ha trasllat aquest any que l'any anterior
a l'Institut del Palau.
Vuit dels nou mestres encausats
han demanat el trasllat.
Per tant, doncs, evidentment, aquest tema
ha afectat-hi molt els mestres
de l'Institut del Palau.
I encara hi ha un altre tema.
Veiem aquí dalt sobre els símbols franquistes.
Sí, el govern retirarà els símbols franquistes
amb una nova llei.
La norma permetrà suprimir noms,
treure monuments i anul·lar condecoracions
de la dictadura,
tot i que els ajuntaments s'hi oposin.
Sí, la fotografia és d'un monument franquista
que hi ha un pont a Tortosa
i que fa un parell d'anys,
si arriba,
es va votar
entre els veïns i veïnes de Tortosa
si volien conservar-lo o no.
I els veïns de Tortosa van votar
que volien conservar-lo,
però d'alguna manera reinterpretant-lo.
i ara podria ser que aquesta votació
hagués de quedar anul·lada,
si realment els hi fan retirar aquest monument.
Déu, veurem en qualsevol cas,
passem ara a l'ara
i veiem també una imatge
amb Trump i Merkel.
Sí, diu, Trump exigeix a Europa
doblar la despesa militar.
El president nord-americà,
de visita a Brussel·les
per la cimera de l'OTAN,
va reclamar ahir als països aliats
que elevin la seva despesa militar
fins al 4% del PIB.
Amb dades del 2017,
només Grècia, Estònia i el Regne Unit
superen el 2%.
Doncs aquest és el tema principal.
Trump va ser molt dur amb Alemanya,
dient que has gastat molt poc
després en militar
i que els Estats Units
han d'assumir la defensa
dels països del bloc occidental.
Bé, un altre dels temes destacats
també és aquest tema de memòria històrica
que comentàvem fa un moment.
Ofensiva política contra els símbols franquistes
prepara una llei que faculti
el govern per retirar de l'espai públic
tota la simbologia de la dictadura
i l'Estat exhumarà les fosses de la guerra,
anul·larà les sentències de Franco
i legalitzarà qui en faci apologia.
Altres temes,
el govern obligarà els seus proveïdors
de telefonia mòbil
a invertir en tecnologia 5G.
El Parlament mira com evita les suspensions,
els diputats For, Rull i Turull
completen el trasllat
i entren a la presó de Lledoners.
I per últim es fa referència al Mundial,
Croàcia i França disputaran la final.
Doncs sí, aquests són els temes destacats
avui a l'ara.
Passem a la Vanguardia,
on...
Avui els temes són força variats,
pel que veig.
Sí, però la fotografia...
La fotografia sí que és de Trump,
en aquest cas no en Merkel,
sinó en Pedro Sánchez.
Sí, tirant cap a casa,
diu, primera trobada,
la cimera de l'OTAN
va propiciar una breu salutació
entre els presidents Trump i Sánchez.
Trump esbronca els seus socis
a l'OTAN per la despesa militar.
El president dels Estats Units
acusa Merkel de ser presonera de Rússia
pel subministrament de gas.
I el titular, en aquest cas,
és per Barcelona,
que aconsegueix la fira líder mundial
de l'audiovisual.
La fira pacta que l'ICES
s'instal·li a la capital catalana
a partir del 2020.
El saló que se celebra a Amsterdam
atreu 80.000 professionals.
Doncs mira, una bona notícia
per Barcelona, en aquest cas.
Més titulars,
també es parla de...
de la memòria històrica,
d'alguna manera.
Sí, el govern central
vol anul·lar judicis franquistes
i obrir fosses.
Justícia il·legalitzarà
la Fundació Francisco Franco
i activarà una comissió de la veritat.
També es parla de la condemna a Espanya
per incomplir la quota
de refugiats de la Unió Europea.
El Suprem censura
la laxitud del govern
del Partit Popular.
I el Partit Socialista
revela un pla de retallades de Colau
de 107 milions.
Els comuns diuen
que el document està desfassat,
però no descarten ajustos.
Un parell de temes més.
Majoria de dones en totes les carreres
accepten les enginyeries,
diu la Vanguardia,
i vaga a fiat
pel fitxatge de Ronaldo,
per la Juve Dagneli.
Això és un tema esportiu.
Ostres.
És a dir,
la gent de Fiat ha fet vaga
perquè Ronaldo fitxa per la Juventus.
Ha sigut el titular d'entrada...
A mi m'ha desubicat aquest titular.
D'entrada el titular crida l'atenció.
Però vaja,
passem als diaris de Madrid
i després potser ho podem ampliar una mica.
I comencem el repàs dels diaris de Madrid.
amb el país que avui titula
condemna Espanya per incomplir el pacte dels refugiats
de la Unió Europea.
El suprem insta al govern
a completar les gairebé 20.000 sol·licituds d'asil
a les que Rajoy es va comprometre
amb els seus socis europeus.
A la imatge veiem els principals líders europeus i mundials.
Diu Trump,
arremet contra Alemanya
en la cimera de l'OTAN.
El president dels Estats Units
va demanar ahir a Brussel·les,
els seus aliats de l'OTAN,
que apugin el 4% del PIB,
la despesa en defensa,
i va atacar Alemanya
a la que acusa
de dependre de Rússia.
Altres temes també destacats.
Diu Berlín,
cadena perpètua
per a una neonasi alemanya
per a 9 assassinats.
També diu que a Foment
promoure 20.000 cases de lloguer
a baix preu.
El pla preveu mesures fiscals
per incentivar les rendes assequibles.
I finalment,
el tema que comentàvem
també de memòria història,
el govern buscarà
els desapareguts del franquisme.
La ministra de Justícia
anuncia que l'executiu
pretén reformar
la llei de memòria històrica
per anul·lar les sentències
dels tribunals de la dictadura.
El diari va ser titular
Les mesures de Sánchez
Arraconar l'ensenyament concertat
Imposar el seu ideari ètic
com a assignatura
i devaluar la religió
Debilitar la idea d'Espanya
Acostar els presos etarres
Impulsar una comissió de la veritat
sobre els crims del franquisme
Exigir el consentiment express
en les relacions íntimes
Nous impostos per societats, banca
i tecnològiques
i suprimir les centrals nuclears
i eliminar el dièsel
Doncs em sembla molt bé, tu,
totes aquestes decisions
I diu
Tots sense urnes
i amb només 84 diputats
Entenc que a la BC
No els hi ha agradat gaire
No els hi agraden gaire
aquestes decisions
Diu
Després de només 40 dies
al govern
El president anuncia una sèrie de mesures
de mercat caràcter electoral i ideològic
sense comptar amb el Congrés
I són doncs totes aquestes que comentàvem
Per exemple, doncs
Arraconar l'ensenyament concertat
Exigir el consentiment express
a les relacions íntimes
Com ho veus?
M'ha fet molta gràcia
la reacció de molts homes
per Twitter
sobre aquest anunci
de com
Oh, però
com sabem
quin és el consentiment express
i és com
Mare meva
quines relacions sexuals tens
i dubtes
que tens consentiment, no?
Vull dir que això
queda com clar
d'on gent dient
Ai, ara com ho sabrem?
I és com
Mare meva
Però bé, bé
Em sembla molt bé
aquesta mesura
Jo realment no
Sí, sí
No entenc que desconcerti
a tanta gent, saps?
Sí
En principi
si no fas
res fora del
normal
o del que es consideraria
ætic
Jo estic molt segura
quan hi ha consentiment
En principi
ho has de saber, no?
Clar, i tant
Sí, sí
A mi em sembla que
Crec que te n'adona
quan estàs passant-te
o quan no t'estàs passant
És veritat
que de cara a la llei
a vegades
s'han de posar
com unes
unes barreres
més evidents
Sí
Perquè clar, no pots dir
quan interpretis
que l'altra persona vol
Clar, clar
Però després a la pràctica
trobo que és molt més
evident, no?
Totalment
Sí, sí
Bé, en qualsevol cas
passem al diari El Mundo
que titula
Sánchez ataca
la concertada
i defensa l'ensenyament
només en català
Canviarà l'11
perquè els centres
no puguin donar
més places
encara que ho demanin
les famílies
La ministra defensa
la immersió
i diu que desconeix
si ja
adoctrinament
i també titula
ha detingut
un altre
ex
al càrrec
de la policia
implicat
en la xarxa
corrupta
de Villarejo
A la imatge del dia
veiem Trump
saludant-se
en Pedro Sánchez
diu
empatitzant
amb Trump
se les veu
conversant
Trump
encara de pocs amics
però això és
igual que sempre
no és una novetat
i Sánchez
també
es trenint-li la mà
i Margarida Robles
està allà al darrere
rient
com somrient
com dient
no mira
mira que bé
el meu president
com saluda el Trump
Es porta amb Trump
Sí, sí
està en l'elit
Bé
a altres temes
la indústria
es revela
contra la guerra
del govern
al diésel
la ministra
de Transició Ecològica
va dir ahir
que té els dies comptats
i els Pujol
acusats
de blanquejar
28 milions
mentre els investigava
la policia judicial
atribueix
a la família
el control
d'aquests fons
a Mèxic
en plenes
pesquisses judicials
i acabem amb la razón
que també destaca
una imatge
de la trobada
entre Trump
i Pedro Sánchez
ahir a la cimera
de l'Utan
diu
el govern
verificarà
la història
del franquisme
aquest és un altre tema
crearà una comissió
de la veritat
davant al relat
que va transmetre
l'anterior règim
i l'agraïtzarà
la Fundació Franco
també diu
que Educació
planteja eliminar
la concertada
no vol invertir
el 5% del PIB
que va exigir
l'oposició
i en esports
també destaquen
la victòria
de Nadal
que va guanyar
del Potro
i es classifica
per les semifinals
de Wimbledon
aquests són els temes
de portada
als diaris de Madrid
destaquem
ara ampliem
algun dels temes
del dia
sí parlem primer
d'un tema
que ens ha sorprès
a la portada
de la Vanguardia
que relacionava
una vaga fiat
amb el fitjatge
de Cristiano
diu
vaga fiat
un sindicat
de la fàbrica
de Melfi
protesta per Cristiano
a Itàlia
el fitjatge
de Cristiano
pels joventus
ha caigut
com un regal
del cel
al cop del segle
deia l'edició
d'ahir
de la Gazeta
de l'Esport
però no per tothom
els treballadors
de la fàbrica
de Melfi
al sud d'Itàlia
del grup
Fiat Chrysler
Automòbils
propietat
de la família
Agnelli
van convocar
una vaga
per protestar
pels 112 milions
que l'equip
de Turit
desemburçarà
per l'astre portuguès
és inacceptable
que mentre la companyia
continua demanant
als treballadors
enormes sacrificis
econòmics
decideixi gastar
centenes de milions
per al fitjatge
d'un futbolista
va protestar
el sindicat
USB
que va anunciar
que els treballadors
estaran en vaga
del 15 al 17 de juliol
aquest sindicat
és bastant petit
i no representa
gaire els treballadors
però la fàbrica
fa temps
que manifesta
la seva disconformitat
per ritmes
exagerats
de producció
i condicions
de feina
insostenibles
és normal
que una sola persona
guanyi milions
i milers de famílies
no arribin
a meitat del mes
afegeix aquest sindicat
els Agnelli
són una família
molt poderosa
a Itàlia
se'ls compara
amb la Rayalesa
a més d'haver fundat
Fiat
on ara controlen
un 30%
de les seves accions
també són amus
de la societat
d'inversió
Exor
i el diari
turinès
l'estampa
els Juventus
són entitats
completament
diferents
amb aquesta empresa
cadascuna
gestiona
les seves
pròpies finances
però ara
l'esponsor
principal
del club
és la marca
també d'Egip
sota el paraigua
del grup
FCA
per rendibilitzar
el contracte de Cristiano
la família italiana
s'estaria plantejant
trobar un patrocinador
diferent
per a les samarretes
d'entrenament
i està interessats
sobretot
tot en el mercat
asiàtic
bé
precisament
si volien
resor
l'han aconseguït
perquè han sortit
a l'avantguàrdia
a l'avantguàrdia
no crec que s'ho imaginessin
bé
i destaquem un altre tema
ampliem un altre tema
crec que és el que comentaves
abans de la selectivitat
exacte
sí
en parla el diari
ara
diu que física i matemàtica
repeteix
amb la nota de tall
més alta
un cop més
i ja són set anys consecutius
el doble grau
de física i matemàtiques
és el que té
la nota de tall
més alta
per entrar a la universitat
concretament
amb un 13,318
8 mil·lèsimes
més que l'any passat
aquest grau
a la Universitat Autònoma
de Barcelona
és altre cop
el que requereix
una nota més alta
en segona posició
amb un 13,25
hi ha el mateix grau
però a la Universitat
de Barcelona
el motiu és que
tant la Universitat
de Barcelona
com la Universitat Autònoma
s'ofereixen
només 20 places
que a sobre
van molt cotitzades
el grau
a la Universitat Autònoma
ha rebut 64 peticions
d'entrar en primera opció
i més de 300
en la resta de preferències
mentre que el grau
a la Universitat
de Barcelona
ha rebut 93
sol·licituds
en primera
i 260
en la resta
de preferències
la resta del rànquing
de les carreres
amb la nota de tall
més alta
es manté força
semblant
als anys anteriors
en tercera posició
apareix un clàssic
d'aquesta llista
Medicina
a la Universitat
de Barcelona
que també ha pujat
la nota de tall
i s'enfila
el 12,82
els graus
de Medicina
a la Pompeu Fabra
i a l'Autònoma
i a la UB
també
al campus de Bellvitge
també superen totes
el 12,6
i surten al top 10
de les notes de tall
més altes
també apareixen
en aquesta llista
Enginyeria Física
a la UPC
amb un 12,7
Filosofia Política
i Economia
a la Pompeu Fabra
amb un 12,7
Matemàtiques
a la Politecnica
amb un 12,6
i Estudis Globals
a la Pompeu
amb un 12,6
també Bioquímica
i Biologia Molecular
a la Rovira Virgili
amb un 12,6
en aquest últim cas
només hi ha 10 places
per aquesta carrera
en canvi
gairebé 4
de cada 10 graus
que es poden estudiar
a Catalunya
tenen un 5
com a nota de tall
així que veus
4 de 10
un 40%
tenen només un aprovat
vull dir que
sí, sí
però ho trobo increïble
perquè
això ha canviat
abans no eren tan altes
però potser no et fixaves
en aquestes carreres
són carreres molt puntuals
això
el doble grau
de Física i Matemàtiques
Medicina
sí, sí
però estem parlant
que si és un 13,3
13,3
més o menys
la més alta
sí
un 13,31
clar, això traslladat
a una nota sobre la 10
seria un 9,4
aproximadament
sí
jo estic segur
que quan jo vaig fer
perquè
mira
vaig mirar tota la llista
sí
i no hi havia cap nota
que passés del 9
cap nota de tall
i a més a més
treure més d'un 9
era
ups
era molt complicat
era molt complicat
home
aquí també segur
però el que passa
que hi ha poquetes places
i llavors
bé
però que són comptades
aquestes carreres
em t'ho comentaré més
amb notes tan altes
i tornaré
no us penseu
que se ho deixarem així
deixarem així
i també diu
aquesta notícia de l'ara
que Medicina
a la Universitat de Barcelona
mira, per exemple
Medicina a la Universitat de Barcelona
quina nota de tall té?
espera un segon
era un 12,8
un 12,8
l'any 2007
tenia un 8,47
és alt també
és alt
però no tant
no, ha anat pujant
cada vegada
sí, sí
però com és que puja?
els estudiants són més bons?
o hi ha més demanda
també
justament aquesta
de Medicina
és la carrera
més demanada
pel que fa als estudis
amb més demanda
aquest any
Medicina
recupera el tron
amb un total
de 1.299 alumnes
que volen estudiar-la
al clínic
amb primera preferència
com cada any
apareixen també
els altres centres públics
on s'imparteix
Medicina
com l'Autònoma
la Rovira Virgili
en sisena posició
així que cada any
va pujant
la nota de Medicina
perquè sempre hi ha molta gent
que vol estudiar Medicina
doncs bé
a mi la tindrem metges
ben preparats
sí, sí
això segur
o bé
almenys que hauran tingut
una nota de tall bona
potser després
no
no ho sé
és igual
aquesta és una
d'unes carreres
més demanades
històricament ja ho era
però
sí que és veritat
que les notes de tall
han anat
i Física i Matemàtiques
l'has trobat
en el teu any
mira, a veure
que és la més alta
la més alta
bé, de fet
és que és tan alta
perquè s'ofereixen
20 places només
jo recordo que
Ensenyaria Aeronàutica
era la més alta
sí?
a la meva època
sí
doncs mira
no pareix el top 10
sí, ara estic veient
des del 2012
però el 2012
ja és amb
ja és sobre el 14
exacte
sobre el 14
i les notes més altes
és que és
no, no
és un marc de xifres
sí, diu que
la de Física i Matemàtiques
porta 7 anys consecutius
en la primera
així que
Física i Matemàtiques
és el doble grau
a la UB
Física i Matemàtiques
l'any 2012
era un 12,5
a l'Autònoma
i un 12,2
a l'UB
doncs mira
ha pujat molt
ara és
sí
un punt més
un 13,3
i un 13,2
i encara més a més
pujar un punt
de 12 a 13
és pujar molt
sí, sí, sí
això és deixar fora
molta gent
bé
doncs el boom
de la Física i la Matemàtica
per cert
d'un dels estudiants
que va venir
volia estudiar això
no?
sí
jo recordo
el que he dit
d'estudis globals
això sí que
crec que una de les noies
de l'institut
volia estudiar això
és una de les notes
més altes
també
sí, sí
està amb un
12,6
no sé si
era la que deia
que estava patint
que no sabia
si arribava
te'n recordes?
haurem de tornar
a escoltar l'entrevista
i crec que era un 12,6
esperem que sí
esperem que sí
perquè després d'aquesta notassa
almenys que pugui entrar
almenys
molt bé
doncs gràcies Carla
per repassar
les portades dels diaris
i aquestes notícies
que hem ampliat
també
i t'escoltarem
als butlletins
i a partir d'un
als Sant Just Notícies
molt bé
fins després
adeu
adeu
el preu del bitllet d'avió
és total i tancat
inclou impostos
i càrregues
l'IVA
i està prohibit
cobrar pel concepte
d'emissió del bitllet
trobareu més informació
a consum.cat
o bé truqueu
al 012
Agència Catalana del Consum
Generalitat de Catalunya
quan compreu
per internet
si pagueu
amb una targeta
de crèdit
podeu exigir
l'anul·lació
del càrrec
si la targeta
és utilitzada
indegudament
o si finalment
no s'arribés
a proveir
el bé o servei
trobareu més informació
a consum.cat
o bé truqueu
al 012
Agència Catalana del Consum
Generalitat de Catalunya
és una garantia
escollir una empresa
adherida al sistema
arbitral de consum
En cas de robatori
o furt del mòbil
informeu l'operador
faciliteu-li
el número d'email
i feu la denúncia
als Mossos d'Esquadra
Trobareu més informació
a consum.cat
o bé truqueu
al 012
Agència Catalana del Consum
Generalitat de Catalunya
És una garantia
escollir una empresa
adherida al sistema
arbitral de consum
Durant el viatge
porteu sempre
el telèfon
de l'agència de viatges
o del seu representant
al país on estigueu
Trobareu més informació
a consum.cat
o bé truqueu
al 012
Agència Catalana del Consum
Generalitat de Catalunya
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Vam baixar fins als 21 graus i alguna cosa, avui hem baixat també fins aquí,
però ahir a aquesta hora més o menys estàvem a uns valors al voltant dels 26 graus
i avui estem a 27-28.
Avui la temperatura potser puja una miqueta més.
El que passa és que no hi confiem massa perquè aquesta tarda ja previsió un altre cop
que puguin formar-se tempestes.
Aquest matí n'hem tingut algunes entre les comarques de Lleida, Manresa,
o sigui, era una línia paral·lela a la costa però a l'interior,
que ha anat descarregant durant el matí, ha perdut pistonada
i les últimes gotetes que han caigut fa aproximadament un parell d'hores
eren cap a la zona nord del Baix Llobregat, cap a Montserrat.
Hi ha una certa inestabilitat en alçada, no cal dir-ho.
Ahir vam poder veure imatges com Saragossa, la mateixa ciutat,
amb menys d'una hora que hi ha entre 30 i 20 litres per metre quadrat,
però la intensitat va ser molt forta, es van trencar arbres, carrers inundats,
realment va ser una pluja intensa, va ser un diluvi,
i a més també es va veure un cap d'esclafit, una mica de tornado dins de la ciutat
perquè se'n van anar en orris més de 50 arbres,
unes imatges que contrasten a la que mínim que hi ha una miqueta d'aire fred en alçada
i la temperatura en superfície és molt elevada, que és el que passa en aquella zona,
doncs podem trobar-nos amb situacions molt semblants.
Aquesta tarda passarà el mateix, el terra es va escalfant,
a dalt hi ha els condicionants per tenir una miqueta d'aire fred,
i això pot provocar tempestes que abarcaran els vellesos,
també les tindrem cap a la Noia, al nord del Baix Llobregat,
els tindrem molt a prop però no arribaran a donar precipitació a Sant Jus,
o com a mínim això és el que esperem, però sí que podrien tornar a donar una tarda
una mica més ennubulada, com la que vam tenir ahir, una mica més variable,
i això permet que la temperatura tiri avall una miqueta abans d'hora,
no siguin dies tan càlids.
És agradable, eh?
Sí, realment, jo, i per exemple, a quarts d'avui me'n vaig anar a pasturar per la muntanya,
sense cabres, i realment era molt més agraït tenir el cel...
Perquè normalment vas amb cabres.
No, no, no, ho deia, perquè si es pensa que algú ara estic allò fent negoci de pastor,
no, és una manera col·loquial de dir, anar a fer una mica el poig per la muntanya,
i realment s'estava molt bé sense núvols.
Bé, aquesta tarda tornaran a augmentar aquests núvols,
és bastant probable que durant la nit encara tinguem una nit així una mica variable
amb alguns núvols, i els mapes continuen indicant que demà a primeríssima hora
podria caure alguna goteta a Sant Jus.
Avui han tingut aquestes tempestetes a l'interior que comentàvem,
potser demà al dematí tenim alguna precipitació molt feble,
però ràpidament, el sol ha de ser el gran protagonista,
el sol començarà a guanyar terreny, i tindrem 3 dies realment fotuts.
Ahir parlàvem de 4, descartem una mica el dilluns,
sembla ser que el dilluns no farà tanta calor,
però sí que realment hem d'estar molt atents a la situació de divendres,
que començarà a pujar la temperatura, arribaran gairebé els 30 graus,
dissabte podríem estar a tocar dels 31, 32,
i diumenge potser fins i tot superarà això, 33, 34.
Bé, un pic de calor, és un pic de calor que és curtet,
que coincideix amb el cap de setmana,
que després la cosa canvia una miqueta,
però hem d'estar una miqueta atents perquè realment
quan aquestes temperatures estan elevades s'ha d'anar una mica al tanto.
Això que comentàvem de fer el cabre a la tarda a la muntanya,
t'has d'esperar ben bé al vespre,
o a primeríssima hora del matí quan treu el nas al sol,
perquè són els únics moments que si voleu fer exercici a l'aire lliure
són els recomanables, i més en una situació
com la que tindrem diumenge de temperatures extremes.
És un dia puntual, la setmana vinent
sembla que canvia una mica la situació,
sembla que parlaríem ja d'un temps una mica més normal,
amb temperatures per sota dels 30 graus,
i fins i tot potser amb la possibilitat d'algun ruixat.
Ho anirem seguint perquè la previsió és interessant
de cara a la setmana que ve,
perquè podria ploure i ens cal,
sobretot entre dimarts, dimecres, dijous,
i les temperatures es normalitzarien.
Normalitzar vol dir 27-28, que és el que tindrem avui.
Doncs és el que dèiem ahir,
donarem la benvinguda a la canícula en temps realment canicular.
Realment sí, un cap de setmana molt calorós.
Molt bé, doncs demà acabem de comentar.
Gràcies, Carles.
Bon dia.
Bon dia, us informa Òscar Fernández.
Els hospitals de l'Institut Català de la Salut
han flexibilitzat els horaris de les unitats de cures intensives
perquè els familiars més propers
puguin estar en tot moment amb els malalts.
Està comprovat que si el pacient ingressa a l'UCI,
es manté despert més temps i té la família a prop
i la recuperació és més ràpida.
La mesura s'aplica des dels anys 90 als Estats Units
i a casa nostra es va començar a posar en pràctica
les unitats pediàtriques.
L'any passat es va començar a obrir les portes
durant tot el dia a les UCIs d'adults
pels familiars més propers.
El metge i la família acorden les hores
que poden estar amb el malalt, fins i tot de nit,
si el centre té estructura per poder-ho fer.
La doctora Pilar Ricard
és la cap del Servei de Medicina Intensiva de Can Ruti.
El que teníem abans eren uns horaris molt estancs,
eren matí, migdia, tarda i nit.
Quan prenem aquesta decisió,
de cara a afavorir una miqueta
tot el benestar del malalt, l'evolució del malalt,
ho fem també pensant en les famílies, no?
Les famílies i els pacients
quan estan en una UCI pateixen un estrès molt important.
I a vegades desestressa tant el pacient com la família.
A banda del benefici pels malalts,
aquest sistema també facilita la comunicació
entre la família i l'equip mèdic.
Una altra de les mesures que ja s'aplica
és permetre l'accés dels menors de 12 anys
amb una preparació prèvia a la visita.
Els hospitals de l'Institut Català de la Salut
són, com sentíem, el Trias i Pujol de Badalona,
l'Hospital de la Vall d'Hebron, el de Bellvitge,
el Josep Trueta, Girona, l'Arnau de Viranova, Lleida,
el Joan XXIII de Tarragona
o el de Tortosa, Verge de la Cinta.
L'Hospital del Mar i el de Sant Pau,
que, tot i que no són de l'ICS,
també faciliten que els familiars estiguin
amb els pacients a l'UCI tot el temps que puguin.
Més notícies amb Carlos Baraibar.
El govern espanyol eliminarà el copagament farmacèutic
per als pensionistes més vulnerables.
Ho ha anunciat avui la ministra de Sanitat
des del Congrés dels Diputats, Carmen Montón,
ha avançat que en l'últim trimestre de l'any
es recuperaran les cotitzacions a la seguretat social
de les persones que exerceixen de cuidadores no professionals
segons la llei de dependència.
Aquestes mesures formen part de la bateria de canvis
que ja ha avançat que prepara l'executiu de Pedro Sánchez.
Entre d'altres, també aprovaran un pla per la prevenció del suïcidi.
El vicepresident del govern, Pere Aragonès,
i la seva homòloga espanyola, Carmen Calvo,
reuneixen aquest matí al Palau de la Moncloa, a Madrid,
per reactivar les relacions entre la Generalitat i l'Estat.
La trobada es fa tres dies després de la reunió
que van mantenir els presidents Quim Torra i Pedro Sánchez.
S'espera que Aragonès i Calvo comencin a preparar
la futura reunió de la Comissió Bilateral
entre les dues administracions.
I els treballadors de la neteja a les Illes Balears
faran vaga indefinida a partir de l'1 d'agost.
No hi ha hagut acord sobre la pujada dels salaris.
Els sindicats reclamen un 25% en 5 anys
i la patronal ofereix el 6% en 5 anys.
La vaga pot afectar sobretot els hotels
i també els aeroports.
Palma, l'Ali Ferrer.
Bon dia.
El principal obstacle és l'augment dels sous
que gairebé no han crescut els últims 4 anys.
Hi ha, però, d'altres qüestions,
com ara la sobrecàrrega a causa de baixes laborals.
Miguel Ángel Pardo és el representant de Comissions Obreres.
Por ejemplo, hay servicios donde tiene que haber siete
y si se dan de baja,
las que se quedan tienen que hacer el trabajo de siete, ¿no?
Es decir, ¿qué pasa?
Que las cargas de trabajo son brutales.
La convocatòria de vaga a partir de l'1 d'agost
té caràcter indefinit.
L'Ali Ferrer, Catalunya Ràdio, Palma.
Revisió.
Per primera vegada la baixa
del creixement de l'economia espanyola per aquest any.
Brussel·les la rebaixa una dècima,
del 2,9 al 2,8%.
Ho atribueix, sobretot, a factors externs,
com ara la pujada del preu del petroli.
Brussel·les, Jordi Baró, bon dia.
Bon dia.
Retallada d'una dècima en les previsions de creixement
que fa la Comissió Europea per l'Economia Espanyola.
Després de quatre revisions consecutives a l'alça,
Brussel·les envia un missatge de moderació per aquest any,
en línia amb el discurs d'aquesta setmana
de la ministra d'Economia, Nàdia Calvinyo, al Congrés.
La Comissió Europea justifica el descens del 2,9 al 2,8% aquest 2018,
entre d'altres per la pujada del preu del petroli
i també per les condicions externes menys favorables
en un escenari de guerra comercial dels Estats Units
tant amb la Unió Europea com amb la Xina.
El Banc Central Europeu ja fa alguns mesos
que avisa que les mesures proteccionistes de l'administració Trump
són un risc pel creixement de l'eurozona
i l'FMI també creu que aquest escenari de disput aranzalari
entre països pot minar la confiança en l'economia.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
En els esports amb Robert Prat.
El jugador brasilè del Barça, Artur, passa aquest matí la revisió mèdica
abans de firmar el contracte i que el presentin oficialment.
Mentrestant, el Barça, que ahir va tenir jornada prèvia de revisions mèdiques,
ja ha començat els entrenaments.
Sant Joan d'Espir, Roger Bussà, bon dia.
Bon dia. L'equip ho fa encara amb pocs jugadors.
14 disponibles, 9 que no han jugat al Mundial,
més del 5 que tornen de les seves sessions.
Carles Delanyà encara en fase de recuperació
fa treball específic al gimnàs.
Avui doble sessió al matí a la tarda.
A la tarda, Valverdeix espera comptar
amb el seu primer fitxatge per a la pròxima temporada
del migcampista brasilè, Artur.
Roger Bussà, Catalunya, Ràdio, Sant Joan d'Espir.
El Barça ha fitxat per dues temporades.
Ryan Toulson, un jugador d'un 93,
33 anys, que ve de l'Istanbul,
ha passat pel Zènit i també coneix la Lliga CB,
ja que va jugar al Gran Canària i l'Unicaja.
L'Espanyol presentarà avui Rufete
com a nou director esportiu.
I Croàcia jugarà a la final del Mundial de Futbol
contra França després que ahir va derrotar
a Anglaterra per 2 a 1 a la pròrroga.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 6 minuts.
Aquest proper dijous 19 de juliol
la consellera El Certadi
participarà en una xerrada Sant Just
titulada Construïm la República.
Serà a partir de dos quarts de vuit del vespre
al pati de les escoles.
Aquest vespre, a partir de les vuit,
hi haurà la segona sessió d'aquesta tercera edició
de la Universitat Sant Justenca
d'estiu organitzada per Cal Llibre T.
Hi participarà Sergi Vicente,
corresponsal de TV3 de Pequín
entre l'any 2003 i 2015.
Actualment director de BTB.
Parlarà de la seva experiència xinesa
de la qual n'ha escrit un llibre
titulat Xina Fast Forward.
L'Hockey Club Sant Just jugarà
la propera temporada nacional catalana
després d'arribar a un acord
amb el Club Petit Ordera,
en el qual el primer equip de l'Hockey Club Sant Just
ocuparà la plaça que el Club Torderenc
deixa vacant a la màxima categoria
a nivell català després de confirmar-se
que finalment jugaran a primera nacional espanyola.
Tanmateix, aquest acord inclou la sessió
per part de l'Hockey Club Sant Just
al Torderen, la seva plaça, a primera catalana.
La direcció tècnica i la coordinació esportiva del club
segueixen treballant en la configuració final
de la plantilla de cara a la temporada vinent.
Aquesta és tota la informació per ara.
Nosaltres tornem al Sant Just Notícies, edició migdia a la una.
Recordeu també que podeu seguir la informació local
a través del web www.radiodesverb.com.
Molt bon dia.
You and me
We used to be together
Every day together
Always
I really feel
That I'm losing
My best friend
I can't believe
This could be
The end
It looks
It looks
As though
You're
Letting go
And if it's real
Well I don't want to know
I don't think
You know
Just what you said
So please stop
Explaining
Don't tell me
Cause you hurt
Don't speak
I know what you're thinking
I don't need your reason
Don't tell me
Cause you hurt
Your memories
They can be
They can be
Inviting
But some are altogether
Mighty
Riding
I don't want to know
I don't want to know
I don't want to know
I don't want to know
I don't want to know
I don't want to know
You and I
With my head in my hands
I see
And cry
I don't think
You know
Just what you're saying
So please
Stop explaining
Don't tell me
Cause you hurt
No, no, no
Don't speak
I know what you're thinking
And I don't need your reason
Don't tell me
Cause you hurt
It's all ending
You gotta stop pretending
Who you are
I don't want to know
You and me
I can see
Us dying
Aren't we
Don't speak
I know
Just what you're saying
So please
Stop explaining
Don't tell me
Cause it hurts
No, no
Don't speak
I know
What you're thinking
And I don't need
Your reason
Don't tell me
Cause it hurts
Don't tell me
Cause it hurts
I know
What you're saying
So please
Stop explaining
Don't speak
Don't speak
Don't speak
Go
I know
What you're thinking
And I don't need
Your reasons
I know
I know you're good
I know you're good
I know you're real good
La-la-la-la-la
La-la-la-la-la
Don't
Don't
Don't
Don't
Don't
Don't
Don't
Don't
Don't
Just a la fusta, el magazín del matí.
Seguim al Just a la fusta.
Aquesta hora parlem amb la il·lustradora Chita Camps,
qui tenim amb nosaltres a aquesta hora.
Hola, Chita, què tal?
Hola, bon dia.
La Chita Camps és il·lustradora
i de fet ha il·lustrat el llibre El Just i la Colla
que es va publicar i es va presentar recentment,
abans de Sant Jordi, aquest any,
un llibre de la Palmira Badell.
Com vas saber d'aquest projecte?
Com te lo van proposar?
La Palmira i la Maria van anar a una reunió
de centres d'estudis de Catalunya
i van veure una idea molt bonica
que era explicar a través de contes
com jugaven els nens als anys 1940-50.
I a partir d'aquí la Palmira els va escriure,
va escriure 15 contes
i aleshores van mirar a veure qui ho podria il·lustrar
i vaig tenir la sort que em van triar a mi.
Et va fer il·lusió aquest projecte?
Em va fer molta il·lusió perquè una mica també m'ha portat
el temps de quan jo era molt petita
i tens sempre records i el vaig agafar molt d'entusiasme
perquè jo he treballat molt de disseny gràfic i d'il·lustració
com si haguéssim començo ara, ara que m'he jubilat
he començat a dibuixar molt més.
Perquè la cita és veïna de Sant Just també?
Sí.
Sí, que suposo que quan dibuixaves parts de Sant Just
el fet de tenir-ho més al cap és més fàcil o a vegades és més complicat?
No, a veure, tenir-ho al cap està molt bé
perquè ser la vida de Sant Just com és, no?
Però em vaig haver de documentar molt
amb informació del centre d'estudis
per saber com eren les cases
què estava construït, què no estava construït
una mica per reproduir aquella època, no?
Aquella època, aquells anys.
I és difícil donar vida, donar imatge, diríem
a uns personatges que en aquest cas ha creat la Palmira
o sigui, com ho fas?
Bé, clar, la Palmira escriu d'una manera molt divertida
i llavors em vaig veure com amb un repte
de dir, les il·lustracions també han de ser divertides
perquè no pot ser que tenen de reflexar el text, no?
Aleshores, la creació de personatges per mi va ser tot un repte
i que sortissin igual a la mateixa proporció a tot el llibre.
Amb tot això em van ajudar els Urban Sketchers
que ja en parlarem més tard
perquè hi ha un amic que es diu Lluís Ot
que em va ajudar a dir
mira, si vols que et quedin tots proporcionals
fes fotocòpies
un cop els tinguis fets
de manera
amb tant percents diferents
perquè llavors veus
els pots agafar
i que siguin proporcional a totes les pàgines
no sé si m'he explicat massa bé
Sí, és a dir, que els personatges siguin iguals en totes les imatges
Sí, que tinguin la mateixa proporció
i que siguin els mateixos
que en un lloc no tinguin el camp més gran i l'altre més petit
sinó que tenen de ser, s'han de veure iguals
Suposo que aquest és un dels reptes més grans
Sí, sí, sí
i llavors la creació de personatges
perquè jo estic molt acostumada a dibuixar en directe
però no estava acostumada a la creació de personatges
I aquest procés de creació també el fas conjuntament amb la Palmira?
És a dir, li comentes
mira, aquest sembla ser aquest personatge el fem així o no?
Amb la Palmira ja havíem treballat amb equip
perquè havíem fet l'auca de l'Ateneu
quan va fer 75 anys
i sempre ens hem entès molt bé
Llavors jo vaig dibuixant, també li ensenyo
també em fan comentaris
i llavors és el millor treballar amb equip
I quina tècnica has fet servir per aquestes il·lustracions?
Per aquestes il·lustracions el que vaig decidir
és fer el dibuix en negre, a mà
i llavors el vaig escanejar
i ho vaig pintar tot amb ordinador
perquè em sento més còmoda
És a dir, el procés del dibuix està fet a mà
i després el que és pintar-ho
amb l'ajuda de tècniques d'ordinador, no?
Exacte
Has comentat també que havíeu fet una auca de l'Ateneu
Sí
pel 75è aniversari, és a dir, fa 25 anys
Fa 25 anys
En què va consistir aquest projecte?
Home, aquest projecte, la Palmira va fer uns rodolins
que n'hi havia uns quants
era una mica tota la història de l'Ateneu
des del començament fins aquest any
i, bueno, van fer una auca bicolor
de l'època i, bueno, l'han de distribuir
Has comentat també que formes part d'un grup
que és Urban Sketcher
Sí
En què consisteix aquest grup?
Els Urban Sketcher és un grup que va crear un espanyol
que havia nascut a Catalunya, que es diu Gaby Campanario
que estava a Seattle i llavors va veure que la gent
començava el 2007 a penjar molts dibuixos a la xarxa
i llavors se li va ocórrer de crear això
aquest moviment que es diu Urban Sketcher
que actualment està a tot el món
Bé, des del Japó, bueno, tot arreu on vas
sempre pots trobar un grup d'Urban Sketcher
sobretot a les ciutats
perquè una mica aquest fet ha començat a les ciutats
i a partir d'aquí s'ha anat fent gran
i llavors ara a Barcelona hi ha una associació i tot d'Urban Sketcher
i ens anem trobant
a través de Facebook ens convoquem
ens trobem en un lloc a dibuixar
sigui a dalt al menac
o sigui a la ciutadella
qualsevol lloc el que organitza
diu, bueno, avui anem aquí
abans som un grup
que ara ja som bastantes persones
a vegades som 50 i tot
i ens posem a dibuixar
el bonic és que tothom fa
la seva perspectiva
el seu estil de dibuix
tothom fa coses diferents
i després ho posem en comú
i ho comentem
i ens fem la foto
perquè també el típic és que
quan acabem de dibuixar
tothom agafa la seva llibreta
i en fem una foto tots amb la llibreta
que és que es penja a les xarxes
i els dibuixos també es penja a les xarxes
d'Inky Fingers
o d'Urban Sketcher
i hi ha diversos llocs
és una mena de xarxa social d'artistes
exacte, sí
bueno, de dibuix ràpid
jo diria que els Urban Sketcher
són gent que dibuixa
in situ
tant sigui a l'aire lliure
com dintre del
per exemple
si estigués
jo aquí hauria de dibuixar-te tu
com em fas l'entrevista
llavors és dibuixar el dia a dia
el món
dibuix a dibuix
i és captar el moment
i l'acció que passa en aquell moment
és una mica
representar
el que veus
i llavors
és que la filosofia és dibuixar el món
no?
bueno, una mica
és ser fidel
al que estem veient
una mica
però en quatre gargots
vull dir que
la gràcia
bueno, els que considero que són molt bons
són els que en quatre línies
et saben dibuixar
una escena
altres projectes
també
aprofitem per repassar
altres projectes
en què ha participat
la Cita Camps
o en què ha treballat
un dels projectes
també
que ha tirat endavant
és el de l'art de mirar
en què
creaves
material didàctic
oi?
sí
a l'art de mirar
va sorgir
una altra noia
que es diu
Montserrat Morales
que
ens vam juntar
per fer projectes
d'art
per nens
nosaltres
la nostra filosofia
és pensar
a través de l'art
llavors
hem fet
diversos projectes
per Manac
vam fer unes guies
d'art modern
i sempre
amb una filosofia
del
visual thinking
que vol dir
bueno
una mica
és això
el que he dit abans
pensar a través de l'art
i
qüestionar
en els nens
preguntes
que els siguin
reveladores
del que estan veient
és a dir
a través
de l'art
i del dibuix
no?
sí
a través de l'art
i el dibuix
els fem reflexionar
sobre la seva pròpia vida
no?
sobre el seu
propi context
o sobre
i llavors
ja et dic
vam fer
diversos projectes
i un altre
que va ser molt bonic
va ser també
a la Pedrera
per les exposicions
temporals
vam fer els
Clixart
que eren
una web
que hi havia
que explicàvem
l'exposició
que es feia
en aquell moment
llavors
introduïes a la gent
al que aniria a veure
vull dir
s'enviava a totes
les escoles
de Barcelona
llavors veien
el que hi havia
a la Pedrera
llavors si els interessava
i anaven
però era una petita
introducció
que bueno
que era un plaer
de fer
perquè era
és una feina
molt creativa
és diferent
dibuixar
o crear
per nens
que per adults?
jo penso
que és igual
quan un dibuix
és bo
és igual
de bo
per un nen
que per un adult
la Cita Camps
també ha estat
dissenyadora
gràfica
durant molts anys
a la revista
Cavall Fort
una revista
doncs
molt coneguda
per tots
bé
quina era la teva tasca?
la meva tasca
jo vaig fer
durant
quasi 30 anys
o així
el disseny
gràfic
de la revista
bé
això
amb tot el que implica
de muntar la revista
de maquetar
de decidir
el lloc
on van les il·lustracions
més o menys
què s'hi ha de dibuixar
i bueno
per tant
no il·lustraves
directament
sinó
era el disseny
de la revista
no
jo
a Cavall Fort
vaig fer el disseny
bé
vaig fer
algunes col·laboracions
però
el pes fort
que vaig fer
va ser el disseny
gràfic
i ara has fet
el pas
més cap a
il·lustració
sí
perquè un dia
que estava
amb el Cavall Fort
a la revista
es va presentar
el Lluís Ot
i va dir
faig un curs
d'urbaner sketcher
llavors
vaig dir
ai
jo havia sentit
parlar ja
d'aquest grup
i vaig dir
doncs ara
m'hi apunto
i això farà
cosa de 3 anys
que m'he posat
a dibuixar
i a partir d'aquí
és on
ja vas començar
amb il·lustració
i també ha vingut
projectes com
el Justi la Colla
exacte
i bueno
ara estic
molt entusiasmada
amb el dibuixant
la Chita Camps
és llicenciada
en Belles Arts
oi?
sí
també allà
vas fer coses
de fotografia
de fet
formes
per la grupació
fotogràfica
sí
però
la llàstima
és que no tinc
temps per tot
i vaig començar
quan es va muntar
a l'associació fotogràfica
però ara
les dues coses
dibuixar
tu també
en el seu moment
havies
fet fotografia
sí
bueno
és que he anat
alternant una mica
o fotografia
o dibuix
depèn de l'època
faig una cosa
o una altra
és a dir
una mica
tots els arts
visuals
no?
sí
tot el que sigui
creat
és encantador
bé
doncs
moltes gràcies
a Chita Camps
per haver vingut
al programa
a explicar-nos
en primer lloc
doncs
aquest projecte
del Just i la Colla
que per cert
està
tenint força èxit
oi?
ui
se'n venen molt
sí sí
està molt bé
estem molt contentes
amb la Palmira
perquè
bueno
va quedar una edició
molt acurada
i bueno
a la gent
li agrada molt
i encara que no siguin
de Sant Just
també
hi ha molta gent
de fora d'aquí
que també el compra
i bueno
fa molta il·lusió
d'entrada
podria semblar
pel disseny
o per les il·lustracions
que és un conte
potser més infantil
però en realitat
no oi?
a veure
també ho compren gent
persones adultes
clar
les persones adultes
els recorda
el que ells havien viscut
i els nens
els expliques
com jugaven
les seves àvies
i la relació
de nets i àvies
sempre és molt tendra
i molt maca
llavors
també els interessa
el llibre
bé doncs
ens alegrem
d'aquest èxit
del Just i la Colla
moltes gràcies
per haver vingut
i bon dia
gràcies a vosaltres
adeu-vos
adeu-vos
adeu-vos
just a la fusta
al 98.1 de l'AFM
tens la millor música
de les últimes 3 dècades
i totes les novetats
Ràdio d'Esverg
ens agrades tant tu
just a la fusta
al magazín del matí
Seguim al Just i la Fusta
d'aquesta hora
parlem amb l'Anna Canyo Delgado
que és investigadora
del Centre de Recerca Agrigenòmica
el CRAC
el seu camp d'investigació
són els processos
de senyalització hormonal
que controlen
el creixement de les plantes
i la seva adaptació
al canvi climàtic
Hola Anna, què tal?
Hola, molt bon dia
Explica'ns una mica
quin és el teu
camp d'investigació
Explica'ns una mica més
perquè ho entenguem
les persones que no som expertes
Doncs jo soc biòloga de plantes
i al meu laboratori
estudiem com les plantes creixen
i com s'adapten
als canvis ambientals
especialment estem molt interessats
en la sequera
i ho fem des d'un punt de vista genètic
volem entendre
o identificar els gens
que les plantes porten
i que els fan més resistents
a la sequera
D'alguna manera
és mirar cap al futur
què ens espera?
Clar, nosaltres
mirem cap al futur
perquè volem trobar solucions
pel canvi climàtic
i també
ho fem mirant
mirant el passat
perquè estem mirant
plantes molt antigues
per exemple
musgos
no sé com es diu en català
Molsa
Molsa
i el que fem
és estudiar els gens
que porten les molses
perquè aquestes molses
s'han adaptat
de l'aigua
a la terra
i han sigut capaços
de greixer sense aigua
per un temps
i intentem
entendre
quins gens porten
per veure
si nosaltres
podem
millorar
aquests gens
millorar les plantes
per exemple
com
els cereals
o l'estomac
nosaltres
estem treballant
el sorgo
el sorgo
que és un cereal
molt semblant
al mirat de moro
per intentar
fer-lo més
resistent
a la sequera
Clar, això del canvi climàtic
ens espanta
perquè no sabem
què ens depararà
la sequera
de fet ja és
una realitat
comença a ser una realitat
en moltes parts del món
realment
ens hem d'espantar?
Bueno
jo no vull espantar ningú
però clar
el que passa
és que nosaltres
al planeta Tierra
estem creixent
la populació
del planeta Tierra
està creixent
exponencialment
cada vegada
vivim més anys
i haurem de generar
més aliments
per a tothom
i a més a més
nosaltres
els habitants
del planeta
volem menjar
cada vegada millor
vol dir
més saló de prement
i més
i més quantitat
perquè són més
llavors
hem de generar
més plantes
perquè
només és que
mengem vegetals
és que també
les vaques
i els porcs
mengem plantes
i nosaltres
després
ens hem de menjar
les vaques
i els porcs
llavors
la matèria prima
de l'alimentació humana
està a l'agricultura
i doncs
hem de millorar
les condicions
de producció
de l'agricultura
i nosaltres
sofrem de ser
de la biotecnologia
hem volgut
conèixer una mica
quin és el camp d'estudi
de l'Anna Canyo
però
de fet
l'entrevista
se centra també
en la taula rodona
d'on estec
que com hem dit
tindrà lloc
el dimarts 29 de maig
a les 6 de la tarda
i en la que
participarà
l'Anna Canyo
de fet
es diu
Dona Estec
però
es parlarà
de les dones
que treballen
en camps
com
les ciències
la tecnologia
l'enginyeria
o les matemàtiques
quina és la presència
femenina
en el camp científic
la biologia
és molt alta
és almenys la meitat
també depèn
de
a quin nivel
per exemple
les estudiantes
de biologia
són
crec que ara
la Universitat Autònoma
de Barcelona
de biotecnologia
i biologia
bioquímica
almenys
són la meitat
després
estudiants
que fan el doctorat
també
les dones
almenys
són la meitat
i també
són la meitat
o comença
a baixar
quan porta
després del doctorat
han de fer
el postdoc
moltes vegades
aquesta estadia
postdoctoral
s'ha de fer
fora del país
i llavors
ja comença
a disminuir
el nombre
de dones
però posa
el 40%
i també
el que sí
que està canviant
ara
per exemple
el Dones
Grup Líder
el meu centre
de recerca
el centre
de recerca
de la Cris
Genòmica
que està
al campus
de la Universitat
Autònoma
de Barcelona
ara mateix
són la meitat
de grup líders
de caps
de grup
de recerca
són dones
però
encara
les dones
que ocupen
llocs a la direcció
del centre
la direcció
de departaments
a la direcció
dels programes
científics
ocupen
llocs
de representació
política
a la recerca
són molt baixos
i també
són molt baixos
el nombre
de dones
que són
professors
d'investigació
del FASIC
o professors
o
científics
al massa alto nivel
quan arriba
a mesura
que tu portes
més alt
el nivell
de responsabilitat
el número
de dones
comença
a baixar
és veritat
que està
millorant
el sostre
de vidre
sí
jo crec que
a mi m'agradaria
pensar que no
existeix
però
malauradament
existeix
i crec que
ara és un molt bon
moment
per
trencar
aquest sostre
de vidre
crec que està
canviant
però
encara
és una realitat
i per això
estem aquí
parlant d'això
avui
creus que
les dones
ho tenen més difícil
per desenvolupar
una carrera
en el món
científic
d'investigació
el món
acadèmic
jo crec que
la carrera
d'investigació
acadèmica
és molt difícil
per homes
i per dones
i a més a més
no està molt bé
remunerada
almenys
al nostre país
ja sabem
que
la inversió
a la recerca
acadèmica
o fonamental
o fonamental
cada vegada
és més petita
però
ser dona
porta
a més a més
una motxilla
d'inconvenients
per exemple
la dona
ha de
ser mare
o
el dret
de ser mare
i normalment
l'etat
de la dona
per ser mare
coincideix
quan l'etat
un home
o una dona
haurien d'establir-se
professionalment
a la recerca
d'una manera
més estable
normalment
entre els 35
i 40 anys
és una etat
crítica
per trobar
un lloc
més definitiu
a la recerca
i llavors
si a més a més
has de ser
de mare
doncs
a vegades
no és gaire
fàcil
però
no és impossible
hi ha moltes dones
que ho hem fet
i altres
que ho estan fent
nosaltres tenim
l'última
grup líder
que s'ha contratat
al nostre centre
de recerca
que és la Laura Botigué
ha hagut un fill
fa un mes
i coincidint
amb la contratació
vull dir
que
que és possible
és veritat
que és més difícil
també és veritat
que clar
la crisi
no ens ha ajudat
perquè
són gaire
problemes
la crisi
la maternitat
a vegades
també
la pressió social
perquè
a vegades
no s'espera
que una dona
arribi tan lluny
encara
és una realitat
això
i perquè
no tenim referents
no tenim referents
i jo crec que
que
som
jo sempre que dic
jo soc genetista
i dic que
això és un
és un caso additiu
és un home
és un home
al final
és un problema
perquè
nosaltres tenim
més problemes
que els homes
és una realitat
has comentat
que un dels problemes
també és que falten
referents
segurament si mirem
històricament
hi ha molts més homes
científics
investigadors
que han estat reconeguts
o que
no
que d'alguna manera
se'ls hagi reconegut
internacionalment
la seva feina
que no pas dones
sí mira
tinc un exemple
molt recent
del divendres pesat
perquè
el nostre centre
el CRAC
va fer 15 anys
el divendres pesat
i vam fer un homenatge
al Cosmo Caixa
a més
coincidint
amb la jubilació
del fundador
del CRAC
que és el professor
Pere Puigdomena
que és molt reconegut
a tot el país
i a més
internacionalment
perquè
és un científic
i un polític
molt important
per tots nosaltres
i a l'acte aquest
vam fer
una taula rodona
de la història
del CRAC
com es va
crear el centre
i tots
tots
a la taula rodona
eren homes
no hi havia
ni una sola dona
però
en canvi
quan el director
actual del centre
que és el José Luis Richman
va fer una presentació
de la recerca
que s'està fent
el CRAC
ha triat
la recerca
més d'elit
del CRAC
i el 70%
de la recerca
que ha presentat
era fet
per dones
a laboratoris
que dirigeixen dones
llavors
això vol dir
que estem canviant
alguna cosa
que segurament
doncs
el problema
no és tant
que les dones
no hi siguin
sinó que se'ls ha de donar
el reconeixement
i la responsabilitat
que mereixen
no?
Sí
jo ara estic molt positiva
crec que estem
en un molt bon moment
a la vegada
hi ha més dones
jo ja tinc 45 anys
vull dir que ja
no sé si sóc referent
però almenys tinc edat
per començar a ser-ho
almenys per les meves estudiants
i per la gent
que és més jove
i jo crec que
com jo
moltes investigadores
al meu centre
i a altres centres
a l'estat
i també internacionalment
i cada vegada
més i més
tenim més visibilitat
i també gràcies a vosaltres
als medis de comunicació
que esteu fent
una labor increïble
doncs
és més fàcil
i comença a estar
més normalitzat
més acceptat
per la societat
i també
més reclamat
jo crec
i això és molt bonic
el teu doctorat
el vas fer
al Regne Unit
i després
vas fer un estat
de postdoctoral
als Estats Units
també
diries que és diferent
en aquests països
el paper de la dona
en els camps
científics
i d'investigació
doncs
jo
a Inglaterra
vaig treballar
amb un home
com a supervisor
que va ser
un senyor fantàstic
el Mike Bevan
i després
vaig tenir
una cap
que era dona
que era la Joan Cori
que és una científica
molt prestigiosa
i a vegades
parlaven d'això
i ella deia
que llavors
als Estats Units
ella era una rara avis
i que ella
tenia problemes
perquè per exemple
moltes de les reunions
de les decisions
que es prendien
a la ciència
als Estats Units
es feien en reunions
que només anaven homes
i que allò
aquest temps
que fa 15 anys
estava ja canviant
i jo crec que per mi
jo he tingut molta sort
perquè ella va ser un referent
i vaig tenir
un gran exemple
ella també era mare
tenia dos fills
com jo
i a vegades
moltes vegades
penso en ella
perquè
encara
haig d'aprendre molt d'ella
però
crec que ha sigut
molt referent
per mi
i de llotadora
d'una dona
que ha sigut
capaç
d'estar
al primer nivell
internacional
de la recerca
de plantes
i també
fer una família
i ser feliç
amb la seva família
de conciliar
hi ha hagut
dones
també
que han passat
per aquí
per la ràdio
sobretot
d'àmbits empresarials
o polítics
que han dit
que d'alguna manera
sembla que
les opinions
de les dones
sempre es vegin
com
si fossin
opinions
de segona
o que no estiguin
amb la mateixa
consideració
que el que diu un home
això
creus que és així?
jo he viscut
en primera persona
això
tristement
malauradament
jo crec que a vegades
el que passa
encara
hi ha una tendència
per exemple
això també ho he compartit
amb una companyera
física
que és professora
de la Universitat
de Barcelona
que es diu
Marta Banyes
que és una recerca
una recerca
com se dice
recerca
d'estigadora
de primera línia
ella
i jo a vegades
estem a reunions
internacionals
no només a Espanya
també
quan estem
a l'estranjero
i el que sí veiem
és que a vegades
estem en una reunió
estem parlant
un grup
de científics
i a vegades
ella diu
és que ens fan
transparents
jo a vegades
no me n'adono
perquè jo soc molt
outgoing
soc molt activa
i parlo molt
es veu
i llavors
jo començo a parlar
encara que ells
no em parlin
o no em mirin
però ella
que és més tímida
per exemple
sí que ho diu
veus
que ens fan
transparents
i jo
quan ella ho diu
em fa molt
tristesa
perquè
és veritat
que nosaltres
estem fent
una recerca
al primer nivell
però per exemple
també
en el lobby
com encara
la majoria
d'investigadors
d'elit
internacionalment
són homes
i fins i tot
que ells
moltes vegades
diuen
no
s'ha de favorir
la dona
porten un discurs
molt feminista
si vols dir així
però a l'hora
de la veritat
tu veus
que no és veritat
que no ho fan
i no ho fan
en detalls
molt batits
que et deixen
molt trist
perquè
si et fan
transparent
doncs
amb això
ja t'ho dic tot
perquè l'estic ignorant
això és el pitjor
que et pots fer
perquè
els científics
treballem
per al nostre
reconeixement
si llavors
tu no em mires
quan parlo
o no m'escoltes
no m'estàs reconeixent
el que jo faig
bé
d'alguna manera
hem parlat
dels aspectes negatius
o d'aquelles coses
que creiem
que hauria de millorar
respecte
al paper de la dona
en els camps
científics
o investigadors
per mirar-ho ara
des del costat positiu
també
què creus que aporten
les dones
a la ciència
i a la investigació
doncs jo crec que
primer de tot
humanitat
jo crec que
la dona
és un ser humà
o molt humà
llavors humanitat
creativitat
i jo crec que
també
doncs
varietat
jo crec que
la recerca
necessita
de persones
molt diferents
i les dones
com els homes
no som ni millor
ni pitjor
però són diferents
i llavors la varietat
és molt enriquidora
en l'àmbit universitari
a les vuit universitats
públiques catalanes
set rectors
i només una rectora
que justament
és la Universitat Autònoma
i a més
he de dir una cosa
molt important
perquè vaig parlar
amb ella el divendres
en aquest acte
és el rànquing
d'universitats espanyoles
no sé si és coincidència
m'agradaria pensar que no
és la primera d'Espanya
aquest any
la Universitat Autònoma
de Barcelona
amb la seva rectora
doncs mire
me n'alegro
perquè jo vaig anar allà
doncs sí
jo també me n'alegro
perquè estic al campus
i entenc que és una persona
molt activa
i ella el que està fent
és apostant molt
per la transferència
de tecnologia
i això jo crec
que és molt important
i és una persona
molt capaç
i molt viva
m'agrada molt
que fins i tot
sembla mentida
perquè papers
com el dels rectors
i les rectores
que són segurament
els més visibles
és a dir
on es podria fer
un esforç
per visibilitzar
que es vol canviar
el paper de la dona
a les universitats
i fins i tot
els rectors
segueixen sent homes
també
sí
jo crec que
com ho he dit abans
és una situació
estem ara
en un procés de canvi
això és un procés dinàmic
i que es veurà
el resultat
potser en 5 anys
o així
jo crec que
l'evidència
és clara
cada vegada
hi ha més
més
més
èxit
de les dones
a la recerca
a la tecnologia
més presència
més reivindicació
i bons resultats
que al final
és el que compta
el que compta
al fin de tot
és els resultats
i jo crec que les dones
abans
han sigut capaces
per exemple
quan estava
el govern de Zapatero
va sortir aquesta foto
del govern paritari
però després van dir
que
el 50%
de les ministres
només
tenien
el 10%
dels fills
de tots els ministres
vol dir que
les dones
que havien arribat
a ministres
no havien sigut mares
en la majoria
o havien tingut
menys fills
que els homes
ministres
molts menys
i llavors
és veritat
que també
hem d'estar
molt agraïdes
a les dones
d'abans
que han lluitat
per
ser reconegudes
i moltes vegades
ha sigut
espenses
d'on haver fills
que segurament
la igualtat
en el món
professional
comença també
per la igualtat
en el món
diríem
en la vida
de cada dia
no?
clar
tu pensa
que per exemple
cada vegada
més i més
es veu
a la porta
de l'escola
pares
a les reunions
de l'AMPA
no tants pares
però
està augmentant
vol dir que la dona
també està reclamant
al seu marit
normalment
que tomi una responsabilitat
en l'educació
dels fills
en la criança
jo crec que això
està canviant
i molt positivament
i
no sé
jo crec que els homes
de la nostra generació
i els de generació
més joves
som molt
molt conscients
d'aquesta realitat
moltes gràcies
Anna Canyo
per haver vingut a la ràdio
a tu
amb molt de gust
i que vagi molt bé
aquesta taula rodona
i molts èxits
també
en la investigació
moltes gràcies
adeu
moltes gràcies
Gràcies
els matins
de 10 a 1
s'enjuusa la ràdio
justa la fusta
Seguim al Just a la Fusta i a aquesta hora tenim amb nosaltres la Núria Mas Mitjà, la nostra experta en moda. Hola, Núria, què tal?
Hola, molt bon dia.
I amb la Núria avui parlarem de com fer-nos la maleta quan margem de viatge.
Exacte.
Encara queden un parell de mesos per l'estiu, l'època en què la gent començarà a marxar, però ja està ben començar a pensar com ens ho farem per organitzar tota aquella roba que ens volem endur.
Exacte, jo crec que ja, Sergi, que molta gent el viatge ha agafat.
Si més no, mirat, quin destí. Tu que ets més, de platja o de muntanya? De mar o muntanya?
Potser de muntanya, però m'agrada més viatjar a altres països que anar a la platja o a la muntanya.
Perfecte, doncs avui donant unes pautes, la compra per a una maleta i no oblidar-nos aquelles coses importants, no?
I farem cap i sobretot en el tema del mar. Si marxem a la platja, si marxem a un lloc de platja, de mar, què són aquelles coses importants que n'hem d'oblidar?
D'entrada, em sembla que és més fàcil fer-se la maleta per anar a la platja perquè no cal gaire roba.
Sí, la roba és més lleugera, és més prima, podem posar moltes més coses i a la platja podem anar amb un top, amb el biquini, o sigui, és molt més fàcil.
També crec que aquí hi hauria un altre element a tenir en compte, si has de fer un avió o no.
Exacte, per això farem tres blocs, tres paquets importants. Farem bolso, farem necesser i farem maleta.
D'acord, doncs vinga, endavant.
Important, en el bolso, què hem de portar en el bolso? El DNI, importantíssim.
Això sí.
Això sí, sempre hem d'anar amb el DNI.
Però fins i tot per sortir a comprar el pa, eh?
Exacte, sempre, sempre, és important.
Si hem de marxar fora, a un país estranger, hem de portar el passaport, a més a més, d'acord?
Si hem d'agafar un avió o un tren, doncs el bitllet no se'ns pot oblidar, també.
Sí.
T'ho dic que moltes vegades ara ja són electrònics els bitllets.
Exacte, sí, també.
Doncs tenir-ho en el mail o en el telèfon mòbil.
Jo sempre enduc totes les còpies per ser de cas.
Per ser de cas, sí.
No nos quedemos en tierra.
Clar.
Doncs el telèfon, també important.
Com dèiem, el carregador.
Per fer, per carregar el telèfon, perquè farem moltes fotos, farem molts vídeos,
ens connectarem amb els familiars, amics nostres, també.
Però també, si vas a, segons quins països de l'estranger, t'has d'endur adaptadors, també.
Ah, exacte. També, això és important. Molt bé.
Aquesta sí que és una de les coses que molta gent no hi pensa, crec.
Exacte, perquè després has d'anar buscant per comprar...
Després de comprar un adaptador, que ho pots fer, però...
Exacte.
Però mira, si ja te l'endús.
I fins i tot en venen uns que són universals.
Ahà, exacte.
És a dir, pots posar on vulguis.
Sí, sí, sí.
Si marxem també amb el nostre cotxe, Sergi, hem d'intentar que passin les revisions
i portar els papers en regla.
No tinguem un susto.
També la tèrgia sanitària.
És important, si marxem a qualsevol lloc,
doncs tenim un mal de panxa.
Qualsevol imprevist, anem a l'hospital.
Què més, què més?
Podem portar dins del bolso ulleres a sol, pel que farà molt temps i sempre va bé protegir els ulls nostres.
Diners, diners en efectiu.
Si margem fora, fer l'intercanvi, fer el canvi de moneda.
Sí, fer-lo abans, eh?
Abans, sí.
Perquè quan arribes allà és un...
Tot és millor fer-ho abans.
Sí, de totes maneres, no sé si és més econòmic canviar diners i endur-te diners en dòlars, per exemple,
si veus als Estats Units, o endur-te la teva targeta i allà treure diners si necessites.
També, també.
O si no, també allà pagam tarja i et fa l'intercanvi ja automàticament.
Clar, pagam tarjeta tot el que puguis, que és més econòmic.
Sí.
I sempre es poden treure diners d'un caixer, tot i que cobrant una comissió.
Però per si de cas, portem a factiu.
Perquè si ens feia la tarja, tindríem un altre problema.
Sempre està bé portar alguna cosa.
I tant.
Doncs això és important pel tema del bolso.
Si fem el necessari, que hem de no oblidar.
Doncs tot el que fa referència a higiene personal.
Xampo, mascaretes, gel pel cos, hidratants, hidratants facials.
Pel tema de les noies, sí que és veritat que durant el dia, si anem a la platja, anem a la piscina,
o fem qualsevol ruta visitant les ciutats, no anem maquillades.
Però si per la nit volem estar més guapes, volem estar més arreglades, portarem un maquillatge.
Doncs cadascú el que utilitzi, des d'una base líquida, a una masclada de pestanyes, un làbial, una ombra d'ulls...
Això és molt personal, també.
Pel tema dels nois, la màquina de feita.
Sí.
Clar, sí, sempre s'ha d'estar...
Depèn dels dies que te'n vagis, si te feites molt o no.
Hi ha gent que s'ha feita cada dia, això també és molt personal.
Però jo haurà comano, s'ha d'endur.
Sí.
Per a les noies, també, un sacado de cabell, una planxa pel cabell...
Importantíssim, crema solar.
Perquè, clar, anem a la piscina, anem a la platja, factor total.
I després, a fer sant.
D'acord?
Perquè el sol dona molt fort, hi ha cremades, ens hem de cuidar, hem de protegir la nostra pell.
I, pel que faria el tema de la maleta, que és aquí el punt fort, doncs, coses importants que no hem d'oblidar per una maleta.
El pijama, unes sabaties per estar per l'habitació.
Si marxem una setmana fora, tres biquinis, recomano.
O tres banyadors, pel cas dels nois.
Si marxem més dies, podríem inclòs posar un biquini més o un banyador més.
Xancletes, important, per anar a la platja, per anar a la piscina, les xancles.
Tovallola, una bossa per portar tot el que és el material per anar a la platja o a la piscina.
I per capar els looks del dia a dia.
Penso que podem portar un look pel dia a dia.
El que deia, la roba d'estiu és molt més lleugera,
ens hi caben moltes més coses a dins de la maleta, perquè no ocupa espai.
Llavors, aprofitem, ja que hem parlat, aquí a la ràdio,
molt de les tendències de primavera, hem parlat de les tipologies.
Jo crec que els nostres oients ja saben molt bé com treure el seu partit.
I han pres nota de les nostres sessions d'imatge.
Doncs crec que és important que creem un look per cada dia.
Des d'un vestit, on dos peces, un top, una brusa, un short,
bermudes per noi, polos, camises pels nois també.
Suposo que hi ha un cert estil de peces de roba
que pràcticament només te les poses en època de vacances, oi?
O no?
Bueno, jo crec que tot va a gustos, no?
I sempre marquen les tendències.
A mi m'agrada molt vestir com amb tendència.
El que dèiem anteriorment, en altres sessions,
aprofitem i portem estampats florals,
de topos, ratlles, quadres, que és el que es porta ara.
Les brusses per a les noies, els nois el que deien, bermudes,
un taxa llar que és atemporal.
Molta gent, per exemple, no es posa a bermudes per anar a treballar.
Exacte.
En canvi, les té potser per l'època de vacances.
Vacances, cap de setmana, pel tema oci.
doncs, canviem, clar, si tu treballes en un banc o ets un directiu,
doncs aniràs sempre en traje.
Llavors, quan surts d'aquesta rutina professional,
doncs, pel teu altre temps,
farà servir altres looks completament diferents.
En aquest aspecte sí que es marquen molt els dos looks,
són molt, molt diferents.
I una cosa que has comentat,
que crec que moltes vegades també passem per sobre,
i és molt important, crec que és aquesta motxilla que hem de dur,
o una bossa,
per portar coses d'un lloc a l'altre, quan estàs de viatge.
Exacte, és important, perquè...
Perquè la maleta, al final, arribes al lloc,
la deixes allà i ja no la toques.
És una maleta gran, és incòmode portar-la a sobre,
és que és inviable.
Llavors, agafem el bolso per portar les coses importants,
el monader, el telèfon i demés,
i una motxilla, una bossa,
per portar coses que ens calen per fer una excursió,
per anar a la piscina, per baixar, per anar a la platja,
per fer qualsevol altra cosa,
aquelles coses que no ens caben dins el bolso,
doncs, a la motxilla és perfecta.
Tu ets més de muntanya o de platja?
Jo sóc més de platja.
Sí.
Sí.
Ja he vist que per les referències que feies,
t'estaves imaginant a la platja.
Jo tinc més o menys el meu viatge organitzat,
per això deien que molta gent ja o t'he agafat,
o t'he pensat, si més no,
on vol anar.
Perquè també ara és moment de somiar
i dir que queden dos dies per les vacances,
som-hi, que ja queda poquet.
Buscaràs platja per aquí a prop
o t'aniràs una mica més lluny?
No, a prop, a prop, perquè a prop sí.
Però farem platja.
Això sí, farem molt, molt de sol.
Molt bé, doncs a veure aquest estiu com va.
No sé si hi ha alguna cosa més que hem de recordar.
Sí, també podríem parlar de les sabates,
que ens ho deixàvem.
Jo, a més de les tancletes i les sabatilles,
està per l'habitació,
dos calçats que siguin molt còmodes,
un que siguin les bambetes,
per temes excursions, per moure'ts,
i l'altre, doncs una sabata més mona,
en el cas de les noies o dels nois més d'arreglar,
per anar a sopar,
per aquells sopars,
aquella escapadeta més romàntica que puguem fer,
doncs anar una miqueta més formalet i més elegant.
Si fas turisme de ciutat o anar a països estrangers,
s'acostuma a caminar moltíssim.
Exacte.
Això sí que és important, portar un calçat.
Que sigui molt còmode, sí, és molt important.
Sí, perquè a vegades pensem en quin calçat ens agrada més
o lluirà més,
però jo crec que portar dos o tres parells de calçats
que t'hi trobis còmode
i puguis estar tot un dia pel carrer caminant,
està bé.
I aleshores portar algun calçat
per si un dia has d'anar de gala, no?
Exacte, exacte, això mateix.
Però això també és important.
Doncs bé, ja sabem què hem de tenir en ment
a l'hora de fer-nos la maleta.
Per cert,
saps alguna tècnica
per si portem una maleta molt plena
i no ens hi caben les coses?
Per posar-la, per posar la roba?
Què hem de fer i què no hem de fer?
Doncs aprofitant que tenim aquesta motxilla
per fer les excursions allà en el lloc
on volem anar de vacances,
amb ales,
la podem agafar
i treure-la d'aquesta maleta gran que tenim,
omplir-la amb aquelles quatre cosetes
que sempre agafem de més,
que se'ns obliden,
i portar-la a sobre.
Sí, això sí, no vas amb aviós, clar.
Clar.
Si no hi ha compta com un paquet més.
Exacte, l'avió és una mica complicat.
A vegades ho deixen passar, a vegades no.
però, bueno, podem provar sort.
Sí, sí.
I comptar el pes de les maletes dels avions
també és un autèntic xou.
Això també.
S'ha d'anar a mesurar
què és el que ens emportem,
què és el més important,
i, bueno,
i disfrutar del viatge.
Sí.
Doncs molt bé,
ens quedem amb això,
disfrutar del viatge.
D'aquí...
Bé, la gent ja segurament
està planificant
les vacances d'estiu
i d'aquí un parell de mesos
doncs ja...
La gent té ganes de marxar allà.
Començarà a sortir, sí.
Ens escolti i volen marxar allà.
Segur, segur.
Doncs moltes gràcies, Núria,
per venir
i ens veiem a la propera.
Molt bé.
Adéu, bon dia.
Els ulls se t'il·luminen
com les nits de París
Mil tambors de guerra
que es desperten dins el pit
i de sobte te n'adones
que tu també tens dret a ser feliç.
Si aturem tots els rellotges
i estirem fins l'infinit
aquest breu moment de pausa
entre rutines i neguits
si oblidem el que s'espera de nosaltres
i fem cas al que sentim.
Queda't amb mi
aquesta nit
perseguirem l'alba
de fins a Rússia
i més enllà
creuant el mar
et despertaré a Tòquia
amb un petó
a vora del nas.
si és un càstig o és un premi
encara està per decidir
a vegades val la pena
arriscar-se a patir
tota nit de borratxera
deixa pas a la ressaca
cap al matí
i diguen que és el jutge
dels amors i dels instints
potser tots som culpables
d'ignorar el que portem dins
però en algun lloc
que en algun moment
haurem de començar a escriure el destí
Queda't amb mi
aquesta nit
perseguirem l'alba
de fins a Rússia
i més enllà
creuant el mar
et despertaré a Tòquia
amb un petó
a vora del nas
Queda't amb mi
aquesta nit
perseguirem l'alba
de fins a Rússia
i més enllà
creuant el mar
et despertaré a Tòquia
amb un petó
a vora del nas
i més enllà
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Òscar Fernández.
La justícia alemanya ha decidit extradir Carles Puigdemont a Espanya pel presumpte delicte de malversació de fons públics en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.
Però no pas pel delicte de rebel·lió.
L'Audiència Territorial d'Esleswig Holstein, al nord del país alemany, no ha decretat mesures cautelars contra l'expresident de la Generalitat, que era el que li demanava la Fiscalia.
Per tant, mentrestant, Puigdemont continua en llibertat a Alemanya.
El Tribunal no fixa cap data pel procés d'extradició.
L'ha d'executar la Fiscalia Alemanya, que tampoc sense concretar gaire, ha dit que ho decidirà en breu.
L'advocat Gonzalo Boyer, de l'equip de la defensa dels líders independentistes, ha dit a través de Twitter que la decisió de la justícia alemanya constata que els països democràtics, els fets descrits pel jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, no són constitutius de delicte.
Segons Boyer, queda provat que no hi ha rebel·lió, tampoc sedició, ni desordres públics.
Puigdemont, recordeu, el van detenir el dia 25 de març al nord d'Alemanya en resposta a una euroordre de res emesa dos dies abans pel jutge Llarena.
Sobre aquesta decisió de la justícia alemanya tenim les primeres reaccions a través de Twitter, per exemple.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que la decisió del Tribunal de Sleswig-Holstein d'extradir Puigdemont només per malversació és una gran notícia, diu Torra.
A través del seu tuit, Torra diu que la decisió demostra, segons ell, els enganys i les mentides d'una causa judicial que mai s'hauria d'haver iniciat.
I per la seva banda, la portaveu del govern, Elsa Artadi, ha assegurat que seguiran batallant per demostrar que tampoc no hi ha hagut delicte de malversació.
Ara, el president Puigdemont segueix amb llibertat després de la situació d'avui, hi haurà un recurs i seguirem batallant el cas de la malversació,
que està clarament fonamentat en el que no hi ha hagut, que a més a més hi ha hagut declaracions per part de l'anterior govern espanyol, en el que és evident que no hi ha hagut.
Artadi creu que la decisió d'avui de la justícia alemanya és una nova victòria a nivell internacional, diu, perquè s'exclou el delicte de rebel·lió.
Donald Trump dinamita l'agenda de la cimera de l'OTAN.
S'ha hagut de suspendre una reunió amb Georgia i Ucraïna davant la insistència del president nord-americà de reclamar un augment de la despesa en defensa per part dels seus aliats.
Brussel·la, Jordi Baró.
Bon dia. A canvi forçat d'agenda de la cimera de l'OTAN, Trump continua fent pressió perquè els seus socis gastin més en defensa.
El president dels Estats Units ha tornat a posar sobre la taula aquesta qüestió en la reunió sobre Georgia i Ucraïna
i ha forçat el secretari general de l'Aliança Atlàntica a convocar una trobada d'urgència només amb els líders, sense assistents,
per discutir sobre l'increment de la despesa militar.
La intervenció de Trump ha estat en un to molt dur, sobretot contra Alemanya, però també amb una menció a Espanya segons fons diplomàtiques espanyoles.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Nova entrega avui al digital El Espanyol de les converses de Corina Zuzain-Wittgenstein, l'examat del rei Joan Carles,
que assenyala que el monarca va demanar diners per la gestió de l'entitat NOS.
Ho diu en un fragment de les gravacions publicat al diari on se sent l'aristòcrata, que és traduïda pel comissari Villarejo,
quan ho expliquen a l'empresari Juan Villalonga.
Corina apunta també, en referència a Iñaki Urdangarín, que no era conscient de les diferències entre el diner públic i el diner privat.
Corina afegeix que el rei Joan Carles tancava contractes de 100.000 euros o fins i tot d'un milió d'euros,
i que ella era al seu costat quan feia aquestes trucades.
També diu Corina que el rei emèrit va demanar una comissió milionària per haver fet d'intermediari
en la licitació del megacontracte de l'alta velocitat a la Meca, a l'Aràbia Saudita.
Un glous aerostàtic ha hagut d'aterrar de manera imprevista el patit d'una fàbrica d'Igualada.
Per sort no hi ha hagut cap ferit. L'incident ha passat coincidint amb el primer dia de l'European Balloon Festival,
la trobada de globus aerostàtics més gran de l'estat i del sud d'Europa.
Corresponsal a la noia, Montse Jané.
Bon dia. A primera hora s'han enlairat els globus sobre el cel d'Igualada,
i quan s'ha donat l'ordre per ràdio d'anar aterrant per la calor,
un dels pilots ha demanat poder fer un aterratge al pati d'una fàbrica per no endinsar-se més a la ciutat.
Li han donat permís i ha aterrat bé, en vertical, sense ferits.
En el procés de resituar-lo, ajudat pels operaris, s'ha fet un estrip a l'Alona,
tot sortosament, sense conseqüències, però amb un punt d'espectacularitat.
Montse Jané, Catalunya Ràdio, Igualada.
Ens surt aquest matí al barri de Cerdanyola de Mataró, al Maresme.
Un home s'ha atrinxerat al seu pis després d'haver agredit la seva parella al mig de la via pública.
Tot plegat ha generat una gran presència policial a la zona que ha alarmat els veïns.
Corresponsal al Maresme, Miquel Jarké, bon dia.
Bon dia. Els fets han passat a quarts de vuit del matí,
quan al 112 ha rebut una trucada d'uns veïns al barri de Cerdanyola de Mataró,
que estaven presenciant una agressió d'un home cap a una dona.
Un fort desplegament dels Mossos s'ha presentat al lloc de l'agressió.
L'home ha fugit al seu pis, allà s'ha tancat, armat amb un ganivet.
Els Mossos han tallat el carrer, han entrat a l'habitatge i han pogut detenir-lo.
La dona, segons fons policials, ha estat atesa pels serveis mèdics al lloc dels fets.
L'home està detingut i en les pròximes hores passarà a disposició judicial.
Miquel Jarké, Catalunya Ràdio Mataró.
En els esports amb Robert Prat.
L'escorta Pau Ribas del Barça de bàsquet i el Futbol Club Barcelona
estan a punt de tancar un acord per tres anys.
Podrien ser tres temporades o bé dues amb una més d'opcional.
El jugador brasile del Barça, Artur, passa aquest matí la revisió mèdica
abans de firmar el contracte i que el presentin oficialment.
A un quart de tres farà la roda de premsa.
Mentrestant, l'equip que ahir va tenir jornada prèvia de revisions mèdiques
ja ha començat els entrenaments.
Hi ha pocs jugadors, 14, 9 que no han jugat al Mundial
i 5 que tornen de les seves sessions.
El Manresa, fixat per dues temporades, Ryan Tull,
són un jugador d'un 93 i 33 anys que ve de l'Istanbul.
L'Espanyol presenta Rufete com a nou director esportiu
i Croàcia jugarà a la final del Mundial de Futbol contra França
després que ahir va derrotar a Anglaterra per 2 a 1 a la pròrroga.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 6 minuts.
L'Hockey Club Sant Just jugarà la propera temporada nacional catalana
després d'arribar a un acord amb el Club Petit Ordera.
L'Hockey Club Sant Just ocuparà la plaça que el Club Torderenc
deixa vacant a la màxima categoria a nivell català
després de confirmar-se que finalment jugaran a primera nacional espanyola.
A més, aquest acord inclou la sessió per part de l'Hockey Club Sant Just al Tordera
de la seva plaça primera catalana.
La direcció tècnica i la coordinació esportiva del club
segueixen treballant en la configuració final de la plantilla
d'aquest primer equip de cara a aquesta nova temporada.
A aquest vespre, a partir de les 8, hi ha la segona sessió
de la tercera edició de la Universitat Sant Justenca d'estiu
organitzada per Cal Llibreter.
Anirà a càrrec de Sergi Vicente,
corresponsal de TV3 a Pekín entre l'any 2003 i el 2015,
actualment director de BTV.
parlarà de la seva experiència xinesa,
de la qual n'ha escrit un llibre titulat Xina Fast Forward.
I aquest proper dijous, 19 de juliol,
la consellera Elsa Artadi participarà en una xerrada Sant Just
titulada Construïm la República.
Serà a partir de dos quarts de vuit del vespre
al pati de les escoles.
Aquesta és tota la informació per ara.
Nosaltres tornem als Sant Just Notícies,
edició migdia a la una.
Recordeu també que podeu seguir la informació local
a través del web www.radiodesver.com.
Molt bon dia.
I'm sitting there.
Here in the boring room
It's just another rainy Sunday afternoon
I'm wasting my time, I got nothing to do
I'm hanging around, I'm waiting for you
But nothing ever happens
And I wonder

All that I can see
It's just another lemon tree
I'm turning my head up and down
I'm turning, turning, turning, turning, turning, turning around
And all that I can see
It's just another lemon tree
Sing
I'm sitting here
Here I'm Mr. Paul
I'd like to go out
Taking a shower
But there's a heavy cloud
But there's a heavy cloud inside my head
I feel so tired
I feel so tired
I put myself into bed
I put myself into bed
Well, nothing ever happens
And I wonder
Isolation
Isolation
Is not good for me
Isolation
I don't want to sit on a lemon tree
I'm stepping around in the desert of joy
Maybe anyhow I'll get another toy
And everything will happen
And you wonder
I wonder how
I wonder why
Yesterday you told me about the blue, blue sky
And all that I can see
Is just another lemon tree
I'm turning my head up and down
I'm turning, turning, turning, turning, turning, turning around
And all that I can see
Is just a yellow lemon tree
And I wonder, wonder
I wonder how
I wonder why
Yesterday you told me about the blue, blue sky
And all that I can see
And all that I can see
And all that I can see
Is just a yellow lemon tree
Radio Tostel
Radio Tostel
Radio Tostel
12 i 12 minuts
Seguim en direct
Al Just a la Fusta
Versió Estiu
Al Just a la Fusta
Radio d'Esvern
I a aquesta hora
Comencem la tercera hora de programa
I parlem de vins
Amb l'Astri Kostel
Del CD de Camata
Hola Astri, què tal?
Hola, bon dia
Com estem?
Bé
Avui et tenim aquí en directe
Avui en directe
A l'estudi
Sí
I avui ens vols parlar
D'etnoturisme
Enoturisme
Enoturisme
Perdó, etno seria d'ètnia
Exacte
No sé si existeix
Deu haver-hi
Enoturístic
Etnic
D'anar a conèixer
Diferents cultures
Sí
Jo he vist algunes coses
En alguns països
En aquest sentit
Una mica
Denigrants
Sí
En quin aspecte?
Doncs que
D'ètnia o d'eno?
D'ètnia
D'ètnia
No d'eno
No, no
D'ètnia
No, perquè
Hi ha zones del món
On agafen algunes
De les tribus
D'aquell país
Els posen en una mena
Com de zoològic
Entre cometes
I tu t'hi passeges
I tu et passeges
I ells s'exposen
Exposen la seva cultura
I les seves tradicions
Però fins i tot
Aquell és allò
On ells viuen
És a dir
Que els diuen
Mira, a canvi
De donar-vos
Aquell lloc
Per viure
Aquesta casa
I de
Donar-vos menjar
Perquè
Aneu vivint
Doncs a canvi
De això
Heu d'estar aquí
Com un zoològic
Muntant el circ
Exacte
Com un zoològic
Com un zoològic
Aneu-me a exposar
L'exemple caçat
Exacte
No sé si això
És una mica bèstia
Però seria una mica així
Del
El dominant
I el dominador
No sé si això
Es pot qualificar
D'enoturisme
Però en qualsevol cas
Avui parlem
Però segur que existeix
Avui parlem d'enoturisme
Hi ha gent que potser
Hi ha gent que potser
Va conèixer-ho
No?
És allò de
Segur
Bé
Segur que l'enoturisme
És molt diferent
L'enoturisme és més agradable
Exacte
Sí
Perquè he buscat allò
El Google
I el primer que em surt
Enoturisme
Enoturisme Penedès
Enoturisme Priorat
Enoturisme Empordà
És allò que dius
Quin gust buscar
Enoturisme
I que et surtin ja
Tot de
Diferents adreces
Realment
Amb unes pàgines web
Molt ben treballades
O sigui
Els últims anys
Hi ha hagut aquí
Realment un canvi
On tu trobes
Tota la informació
Per exemple
Ara
A l'hora de decidir-te
On vaig a passar el dia
El cap de setmana
O on me'n vaig de vacances
Per tant
Està millorant molt també
El màrqueting
Molt
Per tant
Abans l'enoturisme
Com a tal
La gent el feia
Potser d'una forma
Més
Més natural
Allò de dir
Me'n vaig a tal zona
O me'n vaig al poble
O me'n vaig a conèixer
Una regió
I potser
Anaves una mica
Allò de
Sense saber
Gairebé el que et trobaries
I ara
Ja surts d'aquí
Quasi ve tota la informació
Disponible
I realment
S'estan fent unes webs
Molt
Molt
Molt interessants
Avui en dia
Que viatgem
Pots endur-te
També són guies
Impreses
Però
Viatgem molt
Amb el mòbil
Amb la tauleta
I realment
Que tinguis
Com una base de dades
Molt bàsica
Pots treballar-te
I planificar-te
Un viatge
Fantàsticament
Seria una bona
Suggerència
Per allò de dir
A l'estiu
Ja et dic
Tant passarà un dia
Com te'n pots anar aquí
L'estiu és una bona època
Per no turisme
És una bona època
Perquè al celler
Com a tal
No hi ha molta feina
Per tant
Poden estar molt per tu
Sí
Tot i que hi ha molts cellers
Que sí
Que hi han contractat gent
Que et facin tastos
Que et facin coses
Però sí que és allò
Que dius
És una feina
Ara la que hi ha al camp
Molt molt bàsica
I la que puguin tindre
Dins del celler
És molt
Potser aquests dies
Molts cellers han estat
Embotellant el vi
De les últimes collites
S'estaria ja preparant
Tot el material
Dipòsits
Per fer la barema
Perquè
La tenim a
No a tocar
Però quasi quasi
Si ara anem a la vinya
És això
Que dius
És una època
Que n'hi ha pocs
Pocs canvis
No
És una
Tasca
Que és dura
Per les temperatures
Tot el que hagis d'anar fent
Fent por d'en verd
Fent por d'en verd
És
Ara aquest accent
Excess de fulles
Que taparien una mica
El raïm
I que no volem
Que la planta
Continui creixent
Ara volem
Que quasi totes les forces
Es centrin en el raïm
És una feina
Molt d'anar traient
D'anar mirant
Les maduracions
El raïm no ha canviat
Si tu ara
Te'n vas a una vinya
Quasi bé no sabràs distingir
Entre el raïm blanc
I el raïm negre
El veuràs tot verd
Perquè clar
El raïm
No és blanc
Ni és negre
És allò que dius
Ara és verd
Verd
Com les fruites verdes
És cap al mes d'agost
On els raïms
De varietats blanques
Agafarien tonalitats
Més gruguenques
Més transparents
Alguna més rosada
I les varietats
De raïm negre
Aniria més
Cap a blaus
Cap a vermells
Hi ha tota una tonalitat
Segons la
La varietat de raïm
Per tant
És allò que dius
Ara la planta
Treballa d'una forma
Molt interna
Però no hi ha grans tasques
A la vinya
D'acord
Mira he vist una aplicació
Sí
Que es diu Vivino
La coneixes?
Sí la conec
Que és per...
La porta molta gent
Tenim molts clients
Que la porten
Jo no vaig entrar
Perquè al final
En faig de totes les aplicacions
I no m'ho desviro
No, però són molt
D'escriure així
En paperets
Mira, diuen que
Per saber si les aplicacions
Les fa servir o no
Que miris el mòbil
I les que fa més d'una setmana
Que ni entres
Aquelles són les que no
Fan falta
Doncs aquesta
A veure, és pràctica
Jo diria que
A veure
Dien que a nivell
Professional
Podia ser pràctica
Sí que hi havia l'opció
Com a sommelier professional
De fins i tot
Tu valorar els vins
I que vosaltres
Des de casa
A l'hora de dir
Vaig a mirar aquest vi
Com està valorat
Tinguéssiu les nostres opinions
Sí
És un aspecte important
No és el de tres persones
Sinó tu et dones d'alta
Com a professional
Sí
Per donar les teves valoracions
Que seran també
Al final
Aquell conjunt de valor
Que tu trobaràs
Però
Sí
És una eina
Pràctica
Fins i tot
Allò de dir
Estic tastant molts vins
I vols tindre-ho guardat
A l'hora de viatjar
No sé si hi ha
Tenen un apartat
De no turisme
Però sí que va bé
Fins i tot
Per picar-te la curiositat
De dir
Mira, m'agraden molt els vins
D'aquesta zona
I
Ja em busco això
Aplicacions
De viatges
Amb mòbil
No, no
Jo crec que bàsicament
Està tot en webs
Segurament hi ha alguna
Però jo normalment
No costumo utilitzar la web
Tant
Per fer
Ara
Per exemple
Ja estan mirant
La del Penedès
Que potser era una de les zones
On quedava una mica més
De feina per fer
Per exemple
El Priorat ja fa més anys
Que també és més petit
Sí
Que estan fent una feina
Més conjunta
I és allò que dius
Trobes molt
Necessites adreces
Des de restaurants
A hotels
On passa la nit
Fins i tot
Allò de dir
Altres activitats
Per exemple
A la web
Aquesta
L'enoturisme
Penedès
N'hi ha totes les fires
Del préssec de l'Urdal
Sí
És allò que dius
Tens
Fins i tot
Una informació
Extra
Extra
A part dels cellers
On t'ofereixen
He vist des de
Vols amb Globus
Jornades
Allò de
De fer la verem
Ara
De cara a setembre
He vist
Concerts
Entre vinyes
Recitals poètics
Mira
Nosaltres ja fa anys
Que els vam començar
A l'Ateneu
Sí
És allò que dius
Una vegada el vam fer
Sota el Roura
Va ser
Sí
Va ser maco
Sempre buscar aquell entorn
És maco
I realment
Un entorn entre vinyes
Et dona una tranquil·litat
I una pau
Molt gran
Si no ens volem quedar
Per Catalunya
També tenim un munt
D'informació
Per viatjar a fora
Abans em comentaves
Això
Que et pots donar
Valta
Com a
Experta
Com a experta
Valorar els vins
Aleshores
Les persones
Aficionades
Però que no en saben
Tant
Poden saber
Quines són
Les valoracions
Dels experts
Sí
A tu t'agrada
Que
És a dir
Que saber
Quina és l'opinió
D'altres persones
Abans de provar un vi
Creus que això és positiu
O ja
Crea com una opinió
Preconcebuda
Et pot crear
Una opinió
Tots crec que
Rebem molts inputs
De moltes coses
Des d'una imatge
Que és bonica
O una zona vinícola
O el que diguin
Hi ha molta gent
Que ve uns retalls
De diari
A vegades també
Perquè és que ho diu
Tal diari
O tal altre
Amb això
És si més no
Un aspecte
A tindre en compte
Tu davant d'una cosa
Que hi ha la sentida
Anomenar per altres
O una cosa
Que ningú te l'ha anomenat
Ostres
Doncs potser
Et declinaràs
Per aquella
Que
N'han parlat
Jo crec que està bé
Poder tindre
Aquestes plataformes
De dir
El diari pot fer un comentari
Però poden haver-hi
Molts interessos
De publicitat
I d'altres
Amb una aplicació
Fins i tot
També
Que documentin experts
O no experts
Senzillament
Que molta gent
En parli
Sí
Et pot donar
Una valoració
Encara molt més àmplia
No?
Sí
Si
Jo com a expert
Puc parlar
De forma lliure
O de forma induïda
Clar
Encara que sigui
O sigui
Potser si no cobro
De tal empresa
Per parlar del seu vi
Parlaré d'una forma
Més honesta
Però n'hi ha molta gent
I s'ha de tindre en compte
Que parla o escriu
Perquè
Treballa
Per X
Clar
Val?
I amora
És com tot
Per això moltes vegades
El valor
De tots
Els que compreu vins
Suma
I també pot ser interessant
No?
Clar
No sé
Jo sempre intento allò de dir
A veure qui ha dit què
No?
O sigui
És allò que
Saps com pensa un
Com pensa l'altre
I per exemple
Ara jo
De forma personal
Miro l'Instagram
I sobretot
Depèn de quin professional
O fins i tot
De quin viticultor
Que ha tastat un vi
I ha penjat la foto
Ostres
A mi
Si tal persona
Ha penjat aquell vi
És
Uau
A tindre en compte
Que
Igual un altre
No?
És
Però clar
Ja són temes
De
Jo aquella persona
La conec
Conec el seu criteri
Clar
A vegades
Quan
Al celler ve algú
I et pregunta
Mira
Per exemple
Fa uns anys
No?
Venia una persona
I es parlava
Del vi
Nelín
Un vi blanc
Elaborat
El priorat
Elaborat
Pel René Barbier
I el recomanava
A la Vanguardia
I era com
Ostres
L'haig de tindre
No?
I estem parlant
D'un vi blanc
Del voltant
D'uns 30 euros
Clar
Que ens recomana
Un vi
Amb un preu
Posa-li per sota
Dels 10 euros
Pot ser una recomanació
Molt factible
No?
Allò de dir
És un trauma econòmic
I el compro
No te la jugues
Exacte
A mi recomanar vins cars
També m'agrada
Igual que econòmics
Però en el moment
Que ja estàs recomanant
Un vi blanc
Del priorat
Que no és el que
Molta gent
Estigui acostumada
A consumir
I tingui aquest preu
Comprar-lo d'una forma
Tan lleugera
Relativament
Perquè ho posava
Un diari
Ostres
Jo vaig trobar
Allò de dir
Potser hauria faltat
Aquella franquetza
De dir
I tu què opines?
El coneixes?
L'has tastat?
Clar
Perquè clar
És allò que dius
Soc la persona més pròxima
Sí que l'he tastat
I és dels que
Anirien amb els meus
Posar-li top 10
O sigui
És allò que dius
Per mi és un vi
Quasi bé de culte
Però tot i l'estimació
Que jo li he pogut tindre
És allò de dir
Consulta-m'ho
Clar
Perquè jo soc una mica
El teu enllaç
Clar
És a dir
Que tampoc ens
Tirem a la piscina
Sí per una valoració
Tira-te a la piscina
Si val
Fins i tot 10 euros
No passa res
Però figurava
Que aquella persona
Estava fent un esforç
Perquè a més
Com que
Tu treballes
De una forma molt
Psicològica
Sí
T'observes
I aquella persona
Estava fent un esforç
I al final dius
Si et suposa un què
Clar
Perquè 30 euros
Consulta-te a paraula
Potser més o menys diners
Segons la persona
Exacte
Hi ha molta gent
Que no està disposada
Mai a la seva vida
A gastar-se
30 euros
En un vi
I és
En que potser
Entri-la al celler
I demani vins
A partir d'un cert preu
Mira
Vins de menys de 20 euros
Que no els vull ni veure
Mira
Aquesta frase
Me la va dir
Un client
Ara ja no se'l veu gaire
Eren les èpoques
Encara aquelles bones
Del totxo
Saps allò
Quan rondaven
Els 2000
De les vaques ben grasses
Una persona
I una persona estrangera
Que en aquest país
No valia la pena
Comprar-se un vi
Per sota de 20 euros
Bé
Ens vam quedar una mica així
Al cap d'uns quants anys
Aquesta mateixa persona
Estava comprant vins
Per sota
D'aquella xifra
Sí
Que nosaltres
Què li ha passat?
És això
No?
Què ha passat?
Un problema econòmic
O
O has descobert
Que n'hi ha vins
Molt interessants
Per sota dels 20 euros
Clar
Tu quan una persona
Et diu això
Obert a mi
Li has de dir
Ves tastant
No?
O
Ai mira
Aquest
Val menys
Però tasta'l
És aquell
Consell
Molt de
Enfranquesa
Aquella persona
Doncs
Al cap dels anys
Fos
Per la causa
Que fos
Estava consumint
Jo no sé
Si se'n recordava
De la seva frase
Nosaltres
No la vam oblidar
Perquè és allò
Que dius
Ostres
Molta gent
També t'ho diu
És que si vas a Bordeus
Per sota de tal preu
Uf
El que trobes
I dius
Bueno
És que
Uf
El que trobes
Ho podem dir tots
De vins
De vins d'arreu del món
Perquè és una mala experiència
Amb un vi X
Hi ha altres països
En els vins són molt més cars que aquí
Aquí està
Perquè tots són importats
Potser
Perquè
O no és tan fàcil
El cultiu de la vinya
Però en un any hi ha gent
Que dius
Que els vins
Això
Del priorat
Són cars
Bueno
I l'orografia del terreny
I el clima
La geologia
Tot això
Són petits aspectes
Que no és el mateix
Una zona plana
Amb rec
I alta producció
Que potser pots tenir
Moltes hectàrees
De vins
De vins
Que no en zones
Que dius
Tens vinyes
El que dèiem l'altre dia
Vinyes molt molt velles
Que et donen molt poquet
Però que tenen
El seu conjunt
És un valor extraordinari
I que creixin
Vinyes
En certs llocs
Potser li hem de començar
A donar més valor
Pel sol fet
De néixer en llocs concrets
Que no és tan fàcil
Que no és allò
Que dius
Una cosa productiva
Fins i tot
Les olives
O sigui
A vegades també
Amb el que són els olis
Li donem poc valor
Bé
Sapiguem que n'hi ha
Oliveres
Que tenen més de 2.000 anys
Que encara estan produint
Lògicament
Aquests olis
No aniran al preu
D'un supermercat
Perquè
És que ens estarem
Alimentant amb història
I a vegades
Hem de ser una mica conscients
Que les coses
Mira ja és vell
Vinga l'arrenquem
I plantem un de jove
Clar
Sí que serà més econòmic
Aquell vi que surti d'allà
Però hi ha el valor de
M'estic bevent història
Per cert
D'entrada parlant d'enoturisme
És el que té
Que la gent que vulgui fer
Una mica d'enoturisme
Aquest estiu
Jo sempre dic
Jo no faig enoturisme
Jo intento arralar-me els llocs
O sigui
Lo maco és
Sí, potser et plantaràs
Davant d'una web
Decidiràs on vas
Però si
Quan arribes al lloc
I et plantes unes hores
A la plaça del poble
O a qualsevol reconet
Que si són pobles molt petits
Se t'aproparan els avis
I se't sauran
I et preguntaran
I d'on vens?
I què fas aquí?
I què vols
I què vols?
Entraràs en contacte
Potser amb el que
Tu et pensaves
Que no anaves a buscar
I ho acabaràs trobant
No?
Que és això
Una mica aquest
Aquesta forma d'arralar-te un lloc
Per poder-lo descobrir
Quines zones t'agraden
Per anar fent el turisme?
Mira, el que voldria és temps
Per fer-les totes
Sí
Bé, per enjar
Aquell
Sí, Penedès
La tenim a tocar
Però potser del Penedès
És que no ens quedem a dormir
Que està tan a prop
Està tan a prop
Per tant
Aquest arrel
La perds un pèl, no?
Que no li dones potser el valor, no?
Exacte
Perquè està aquí
Que realment
Hi ha molts racons
A descobrir
Sí
Clar, tothom ho sap
M'agrada molt el Priorat
La comarca del Priorat
La Terra Alta
Per què?
Perquè és això
Encara trobes aquests pobles
On
Tu sense adonar-te
Algú t'ha integrat
Et cacen, no?
Clar
I
I el trobar-te com el de
Vine a casa
Mengem alguna cosa
No passa a tot arreu
Per això a vegades parlo
Sí, l'enoturisme
És aquell
Aquell passar
I després hi ha aquella part d'arrelament
Que és
És que jo m'he integrat
En un espai
Clar
Per tant, ja comences a formar part d'allà
L'Empordà és molt maco
Clar, ara el problema de l'Empordà, per exemple
És la quantitat de turisme
I és clar
Potser en èpoques
El que dèiem, eh?
En èpoques que no hi ha tanta gent
Són les maques
Per perdre-te en aquests indrets
Tot el que seria
La Catalunya Nord
És per descobrir-la
Sí
Té una de racons
A més, amb molta tradició
De petits viticultors
De...
És una zona que no...
No és molt coneguda
No es coneix tant, no?
No
I la tenim aquí
A més, són tradicions
De cultura de vinya
De milers d'anys
La tenim aquí, però prou lluny
Per quedar-te a dormir
Exacte
I és una pena
Perquè quedar-te a dormir
A Colliure
A Banyols
És allò que dius
Són zones on encara
Es cultiva fins i tot
De forma tradicional
Mira, fa uns quants anys
Feien un reportatge a TV3
Allò acabant les notícies
On ensenyaven la barema
De Banyols
On n'hi ha conduccions
Per sota de terra
Perquè ja es collia el raïm
I es trepitjava
In situ a la vinya
I per aquestes conduccions
Subterrànies
O sigui, enterrades
Arribava tot el most al celler
Estem parlant de fa mil, dos mil anys
O sigui, és allò que dius
Tenim una tradició
La tenim aquí al costat
I aquí també es feia
Per exemple, el priorat
Si a tu et perds
Per alguna vinya
D'aquelles que et queden molt aïllades
Que no et vindran de pas
Que si ven el cotxe
Segurament
Tota aquella gent
Que anava a fer la barema
No feia la barema
Feia temporada allà
I vivia
En coves
Es feien
Les barraques de pedra
Per què?
Perquè fer la barema allà
No era
Vaig al matí i torno
Era tot molt costós
Era tot amb tracció animal
Que si et fixes
Ara torna
Sí
Per això de fer-ho tot
De forma més natural
Més sostenible
Més natural
Es fa
O sigui
S'intenta que les ampolles
No pesin tant
O sigui
Que l'empremta de carboni
Sigui la mínima
És allò
De prendre una mica
De consciència global
De tot
Doncs l'enoturisme
Va bastant cap aquí
Suposo que hi haurà zones
On
A veure
Jo fa dos anys
Vaig a estar a Bordeus
I sí que anava amb cotxe
D'una forma molt lliure
Anar a veure
Sobretot
Tant la part
Com més
Dels vins
Més humils
De Bordeus
Com fins
Aquells grans xatós
Que te'n pots anar
A 600 euros
Mil euros
Tranquilament
A una ampolla
Però clar
Allò és història
I allò també importa
Clar
I
Allà sí que per exemple
Vaig anar de visita
O sigui
Les visites
Al moviment
Era tot correcte
Tot bé
No veia grans autocars
Fins que vaig arribar
A un poble
Que pel seu renom
Ostres
Per primera vegada
Vaig dir
Ostres
Merda
Està ple d'autocars
Però autocars
A les conetes
Era
Era brutal
Era allò que dius
Ostres
Tant de bo
Passés aquí
Aquesta expectació
Per anar a visitar
Un poble
Amb tanta història
I tanta tradició vinícola
Després tens aquella cosa
Que dius
Ostres
Jo aquest tipus de turisme
Potser no el vull
Clar
És aquella doble moral
I dius
Ostres
Però és que tot el poble
Jo no sé si venien molt
Perquè quasi totes les botigues
Eren
De vins
De preus
Bastant elevats
El consum
Un dels bars
I restaurants
Era impressionant
És allò que dius
Ostres
A tindre en compte
No?
A ser observat
Tot el negoci
Que es munta al voltant
Però potser no és el gran model
Que un voldria actualment
De turisme
I només faltaria
Un par d'atraccions
Dels vins
Segur que hi és
Segur que napa
A Califòrnia
I és
Sí?
Podria ser
Podria ser
Jo diria que sí
Bé doncs
Moltes gràcies
D'Astrid
Per haver vingut
Un plaer
M'alegro de tornar-te a tenir aquí
Sí, sí
A poc a poc
Anem fent
I avui hem parlat de l'enoturisme
Sí
Amb totes les seves vessants
Perquè és això
N'hi ha tant com fins i tot
Me'n vaig aquest vespre
A una vinya
A prendre una copa d'acabar
Clar
Una cosa tan senzillera
Totes les carres de l'enoturisme
I ara que venen èpoques de vacances
I èpoques de bon temps
I de temps lliure
Doncs mira
Exacte
Potser algú s'ho pot repensar
I que és això
Pensem que tenim
Vinyes aquí
A Sant Esteve
A Sant Rovira
Per exemple
Ja a tocar
O sigui
En 20 minuts
Ens podem plantar
Molt bé
Doncs moltes gràcies
D'Astrid
I ens veiem la setmana vinent
Que vagi bé
Adéu
Bon dia
Adéu
De dilluns a divendres
Sintonitzes
A la ràdio
A la ràdio de la ràdio de la ràdio de Sant Just
Durant el dia
D'Astrid
Durant el dia de la ràdio de Sant Just
De dilluns a divendres de 4 a 5 a 5 de la tarda
Relaxa't amb estils de la ràdio de la ràdio de la ràdio de la ràdio de Sant Just
O la música electrònica més suau
Smooth Jazz Club
100% música relaxant
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
Primer van ser les zones
98.1 FM
Després internet
Radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram
I ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp
610-777-015
Ràdio Desvern
Cada dia més a prop teu
Ràdio Desvern
98.1
Foto de la Laura a Roma
Moltes emoticones
Un guip graciós
Un acudit de la Laura
La Laura menjant pizza a Roma
Ara que ho compartim tot
Podem compartir molt més
En Mans Unides compartim un objectiu
Acabar amb la fam al món
I per això desenvolupem projectes a 60 països
Planta-li cara a la fam
Entra a mansunides.org
O RG
I comparteix el que importa
No et trobes bé?
Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa
Truca al 061
Al 061
El nostre personal sanitari
T'oferirà ajuda
A les 24 hores del dia
Per resoldre la teva situació
I t'indicarà
A quin centre és millor
Que t'adressis
En cas que calgui
Així podràs rebre l'atenció
Que necessites
Més ràpidament
Per una salut millor
061
CatSalut Respon
Generalitat de Catalunya
Ràdio Fuster
98.1
12 i 38 minuts
Seguim en directe
Al Just a la Fusta
De Ràdio d'Esvern
I a aquesta hora
Parlem d'una xerrada
Que tindrà lloc
Aquest vespre
A partir de les 8
A Cal Llibreter
Sobre la Xina
El despertar
Del Zagan Adormit
A càrrec de
Sergi Vicente
Qui fue corresponsal
De Televisió de Catalunya
Entre els anys 2003
I 2015
A la Xina
I ara tenim el telèfon
Amb nosaltres
El Sergi Vicente
Hola Sergi
Què tal?
Bon dia
Hola, hola
Què tal?
Això d'Adormit
Ja fa temps
Que es va despertant
No sé si
Els tòpics
Encara
Encara
Encara continuen
Vaja
L'atreviment
S'han titulat
Així la xerrada
Des d'aquest llibreter
No sé si
Potser
Ja és massa tard
No?
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
I ja fa unes quantes dècades
Que en cas es va despertar
Si és que mai s'havia dormit
No?
Però bueno
No
També entenc que forma part
Del desconeixement
Del desconeixement
D'aquell país
Tenim un gran desconeixement
Cap d'aquell país
Igual que ells el tenen
De nosaltres
Tot i que
Bé
Les coses també van millorant
El 2003 és quan vas començar la corresponsalia per Televisió de Catalunya, a la Xina,
però ja hi eres a la Xina, oi?
Sí, perquè vaig arribar fent de mestre a l'anglès com una excusa per descobrir el país
i vaig tenir la gran sort de, a partir d'aquesta primera estrada,
poder tornar a fer allò que m'agradava, dir el periodisme.
De fet, vaig estar 9 mesos sense fer de periodista.
Havia estat a Televisió Espanyola abans, no em vaig anar a la Xina, vaig fer això
i després ja vaig començar amb TV3, sí, sí.
I com és que et va treure la Xina? Com és que hi vas anar i vas acabar allà?
Doncs va ser una mica per casualitat que estudiava xinès
i vaig decidir anar allà per veure'm un,
perquè creia que era un lloc on estàvem passant i passaria coses molt interessants
i que això per a un periodista podria ser interessant,
sobretot un lloc on no hi havia molts periodistes d'aquí
i per tant això em podia oferir una oportunitat també vital i professional
i en certa manera així va ser, clar.
La Xina és el país més gran del món o amb més població del món, millor dit.
Tots més o menys podem tenir una idea preconcebuda del que és la Xina
però potser no s'ajusta a la realitat.
Tu quan vas arribar allà et va sorprendre la Xina?
És el que t'esperaves?
Jo vaig arribar allà amb absoluta ignorància de què era aquell país,
no tan sols tenia molt clar com era la ciutat on anava,
que era Taiwan, que era a l'interior del país,
i sí, em va sorprendre perquè és un lloc que et desborda,
i fins i tot ara, tot i que ha canviat molt de gent respecte a l'any en què vaig arribar allò,
que era el 2002, segueixo sent un lloc que et desborda
si no tens una idea prèvia de què et pots arribar a trobar un cop arribis allà.
Però sí, sí, és un país desconcertant també a nivell cultural
perquè les claus són molt diferents, perquè tot va molt ràpid,
nosaltres anem en aquest sentit molt més lents.
No sé si responc a la teva pregunta.
Sí, més o menys sí.
De fet, has escrit un llibre que es titula Xina Fast Forward?
Sí, sí.
En aquest llibre el que d'alguna manera vens a explicar
és el creixement a un ritme vertiginós d'aquest país,
com està canviant de forma vertiginosa.
Sí, sí, i per això feia la conya del principi,
d'adormir i dir això,
perquè probablement molta gent aquí encara no s'ha adonat
que en moltes coses ja estan més avançats que nosaltres, fins i tot,
i que en tot cas els que estem adormits són més aviat nosaltres,
que tendim a mirar molt el món des de la nostra perspectiva,
però el món, no només la Xina, sinó tot el continent asiàtic,
però també molts altres llocs del món canvien i canvien molt de pressa,
són molt més dinàmics,
parlem a nivell econòmic, però també a nivell social,
i clar, aquest vector del creixement accelerat,
de la velocitat,
per mi va ser especialment determinant
a l'hora d'escriure aquest llibre,
i no és casualitat que el reculli també en el títol, no?
Per què la Xina fast forward?
Doncs perquè vaig viure,
i crec que el país també ho ha viscut així,
un creixement molt ràpid,
i aquesta llenya de la foto moguda, no?
Que pràcticament no has tingut temps
de poder digerir tot allò que està estimoniat.
Molts ja anem assumint d'alguna manera
que la Xina serà la propera gran potència mundial,
creus que això és irreversible i que ja està passant, de fet?
Jo crec que al final sí que és veritat
que hi ha una aspiració de potència mundial
per part de la Xina,
de fet és una mica recuperar el seu lloc,
o el lloc que creu que li correspon al món.
La Xina ja havia sigut una potència mundial,
encara que aleshores el món no estava tan interconectat
i no sabíem tant del que passava a altres llocs del món.
Però també jo crec que al final és resultat
d'un cúmul d'etapes,
i és veritat que econòmicament és això.
que és la segona economia del món,
però també passarà que cada cop tindrà més influència
a nivell polític, a nivell militar,
encara està per darrere, per exemple, dels Estats Units o de Rússia,
però també cada cop s'anirà més a nivellar
a la resta de potències.
També cultural, arribarà un moment en què la cultura xinesa
acabarà estenent-se igual que, probablement,
igual que en el seu moment, en la segona meitat del segle XX,
la cultura nord-americana es va estendre arreu del món
per la seva posició de poder en el món.
Però crec que, a vegades em pregunten sobre això,
crec que aquest ascens a xinès serà més en clau multilateral,
no en clau de substitució d'un lideratge per l'altre.
També deies en el teu llibre que el creixement,
des del punt de vista de les llibertats,
no està sent tan ràpid, no?, en aquest sentit, a la Xina?
Sí, el que passa és que sobre això també hem de tenir en compte
que nosaltres tenim una expectativa de canvi en aquest terreny,
i que la gran major part de la gent ve per desconeixement,
a vegades, del que està passant al seu propi país,
ve perquè la seva percepció és que les coses van a millor.
Aquesta expectativa no existeix,
o com a mínim no existeix de manera generalitzada.
i perquè, a més a més,
el que ha fet el Partit Comunista Xinès
és generar uns certs espais de comoditat
o de llibertat aparent o de maniobrabilitat,
no sé com dir-ho exactament,
que fan que la gent no tingui aquesta aspiració,
el que a mínim no la té fins que els problemes
no truquen directament a la seva porta.
I, per tant, segurament aquesta és una pregunta
que ens preocupa més a nosaltres que a ells.
Això també a vegades ho passem força per alt.
Però bé, el llibre que he escrit està ple de situacions,
d'anècdotes, d'històries relacionades precisament amb les llibertats
o la falta de llibertats, en aquest cas,
perquè crec que és un tema igualment preocupant.
Bé, i dic preocupant si és que creus en uns valors,
en les llibertats, en una determinada visió del món
que normalment compartim des de l'Occident
o des de les democràcies occidentals.
Tot i que, com hem vist,
això no és exclusió de la Xina, tampoc.
Ara ja has tornat de la Xina.
L'any 2015 va acabar la teva corresponsalia.
Ara estàs a Barcelona Televisió,
ets director de Barcelona Televisió.
Trobes a faltar la Xina, ara que estàs aquí?
Bé, mai acabaré trobant-la a faltar molt
perquè necessàriament jo anava a cada cert temps.
La meva dona és xinesa,
els meus fills van néixer allà,
ara mateix són allà, passant l'estiu amb la família.
i, per tant, sé que sempre hi tindré un peu o mig peu.
Però si la pregunta és més amb la feina que feia,
van ser molts anys, ho tinc força amortitzat,
i potser a vegades tens una mica el punt aquell
de, mira, està passant això, m'agradaria explicar-ho.
Però no soc gaire de mirar enrere,
sinó de mirar cap endavant.
I la veritat és que ara mateix la feina
que estic fent aquí a BTV és igualment apassionant,
no té res a veure, però també és molt estimulant.
I, per tant, no tinc gaire nostàlgia en aquest sentit.
Doncs, moltes gràcies, Sergi Vicente,
per atendre'ns al Just a la Fusta, a la Ràdio d'Esvern.
Aquest vespre, a partir de les 8,
que el llibre té, doncs, qui vulgui saber més coses sobre la Xina,
tindrà aquesta oportunitat de parlar amb el Sergi Vicente.
Gràcies, Sergi.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu, bon dia.
Bon dia.
Hem parlat amb Sergi Vicente, corresponsal de TV3 a la Xina,
entre els anys 2003 i 2015.
Aquest vespre a les 8 serà que el llibre té en aquesta serrada
titulada El despertar del gegant adormit, la Xina.
Ell deia que ja fa anys que no és un gegant adormit,
sinó que ja fa anys que s'ha despertat,
però, en qualsevol cas, aquesta és una de les preguntes,
és un dels temes dels que segur que en parlarà en Sergi
aquest vespre a partir de les 8 a Cal Llibre té.
Fem una breu pausa i truquem justament a la nou cònsul d'aquest llibre té
perquè ens expliqui les efemenides d'avui, 12 de juliol.
Fins ara.
El preu del bitllet d'avió és total i tancat.
Inclou impostos i càrregues, l'IVA,
i està prohibit cobrar pel concepte d'emissió del bitllet.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012,
Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Quan compreu per internet, si pagueu amb una targeta de crèdit,
podeu exigir l'anul·lació del càrrec si la targeta és utilitzada indegudament
o si, finalment, no s'arribés a proveir el bé o servei.
Trobareu més informació a consum.cat
o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador,
faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat
o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
Durant el viatge, porteu sempre el telèfon de l'Agència de Viatges
o del seu representant al país on estigueu.
Trobareu més informació a consum.cat
o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Ràdio Uncaster, Ràdio Uncaster, Ràdio Uncaster, RA Paulín, Ràdio Uncaster, Ràdio Uncaster, Ràdio Unc Story.
Ràdio Uncaster, Ràdio Uncaster, Ràdio Uncaster, Ràdio Uncaster.
Falten 10 minuts per la una encarenja a la recta,
final del Just a la Fusta d'avui, dia 12 de juliol, dijous,
i a aquesta hora parlem amb l'Arnau Consul.
Hola, Arnau, què tal?
Hola, bon dia.
Amb l'Arnau repassem les efemèrides del dia d'avui,
12 de juliol, com dèiem, moltes efemèrides?
Per un dia com avui.
En tot cas, en tenia preparada una, que semblava que seria,
que bé que em lligarà això,
però, mira, el futbol d'aquestes dinàmiques no se sap mai com acaba un partit,
i, per tant, endavant amb Croàcia,
que la veritat sigui dita,
jo preferia que guanyessin els croats,
però, clar, em lligava molt pensant que serien els anglesos,
que tal dia com avui, retrocedint més de mil anys en el temps,
que anem a l'any 927, o sigui, al segle X,
doncs ens trobem que el 12 de juliol va néixer el regne d'Anglaterra.
Sí?
Clar, lligava perfecte, no?, que avui, just, bueno, mira.
I és perquè, doncs bé,
durant el llarg del segle X,
tota l'illa d'Anglaterra, o de Gran Bretanya, vaja,
l'Anglaterra, estava formada per set regnes,
com hagut com l'Estarquia,
que, bueno, més o menys lluitaven entre ells,
de tant en feien les paus,
però mantenien el control així,
és, bueno, una mica allò era un regne d'aïsser,
però, just quan comencen a arribar els vikings,
s'adomen que lluitant entre ells no tenen res a fer.
Llavors hi ha un rei, el mític Ætelstan,
que és però considerat el primer rei dels anglesos.
No rei d'Anglaterra,
que aquesta és la diferència que a vegades
s'acaben encara avui als mitjans de comunicació, no?
La diferència entre el rei d'Espanya i el rei d'Anglaterra
és que el rei d'Anglaterra és rei dels anglesos.
D'acord.
I, doncs, bueno, això el rei dels anglesos
és aquest primer ætelstan,
que el 12 de juliol del 927,
doncs, reuneix a tots els seus diferents reis
d'aquesta ecterquia,
i els diu, escolteu, unim-nos,
el que sigui, no sé si ho decideixen,
o perquè en aquell moment és el més fort,
el que sigui, jo em poso al capdavant
i anem junts, perquè si no els vikings
se'n menjaran vius.
se'ls van menjar igualment, eh?
Però, en tot cas, d'aquest 12 de juliol del 927,
doncs, en rei neix aquesta monarquia
que, clarament, és la més llarga de la història d'Europa.
O sigui que al final no els va servir
per l'objectiu que volien,
però ja la monarquia es va quedar allà.
Van conquerir mitja illa o fins i tot més,
i van fins i tot posar els seus propis reis.
De fet, la història medieval d'Anglaterra
divideix entre això, entre els saxons i els normans,
no?
Els sajons i els normans.
Doncs, bueno, aquests eren els saxons.
Aquests, els d'Ethels, tant, els que hi havia allí,
els que havien arribat al llarg dels segles...
Quan cau l'imperi romà i comencen a arribar,
doncs, un poble que es deia els angles,
que, per exemple, són els que donaran nom
a la futura Anglaterra,
i als juts, i als saxons, i tot plegat, no?
Quan arriben, després, els normans,
les dinasties normandes, no?
Neixen d'això, els normans qui són? Els víkings.
Arriben, comencen a conquerir terra
i acaben imposant els forreis a tota l'illa.
En tant, les dinasties normandes, en el fons,
deriven dels víkings.
Tot i que, finalment, no ho seran, de víkings.
Però, sí, en tot cas, mira,
un cop s'instal·len, dirà molt del que fem
el nom del rei dels anglesos,
no cal crear res de nou, no?
Per tant, Anglaterra, n'èl, tal dia com avui,
de mil musulmans anys en darrere.
Sí, forces anys, forces anys.
Forces anys, forces anys.
Uns 250 anys després,
una data clau en la història també medieval,
Saladí, el gran
cabdill
musulmà,
ara, com que era Iacra.
Per tant, això posa fi
a la tercera croada
i, bé, és d'aquells moments repetits
en una de les últimes pel·lícules
sobre les croades
a Tarrafanta, sempre surt Saladí, no?
Saladí no va ser pas l'únic,
perquè de cabdills, imagina't,
si de croades n'hi va haver vuit,
vol dir que, entre mig, hi va haver tants cabdills
musulmans, serraïns, turcs,
el que fos, que van prendre les terres
que havien guanyat els cristians, no?
El més famós de tots, però, és Saladí.
I probablement és famós per aquest fet
acabat, finalment, el 12 de juliol del 1191,
que al final del segle XII,
que és conquerir Acre.
Mentrestant, Jerusalén ja l'havien tingut, no?
Acre era l'últim reducte cristià
i s'ha anat lluitant de dir, bueno, que això no ens ho prenguin
i d'aquí uns anys intentarem tornar a anar a Jerusalén, no?
i, per tant, doncs, bueno, doncs cau i el regne Jerusalén
queda sense terra.
El rei se salvarà ni se n'anirà a Xipre, però
Terra Santa es perdrà.
I això va ser el 17 de juliol...
Perdó, el 12 de juliol...
El 12 de juliol del 1191.
1191.
Ostres, avui estem tirant molt en darrere, eh?
Per les afemàries.
Sí, ara saltem ara uns 600 anys,
ja anem a un segle XVIII,
final del segle XVIII,
un any clau, 1789.
Doncs, efectivament,
faltaven dos dies per la Revolució Francesa.
No, perquè va ser el 14 de juliol.
Això, més o menys, tots ho sabem.
I, doncs, clar, ells no ho sabien.
No ho sabien,
però el que va passar el dia 12,
en el fons,
va acabar provocant aquest aixecament popular
que prendrà la vestida
i, doncs, no,
posarà en marxa la guillotina
i tot el que ja sabem, no?
El que va passar el 12 de juliol,
dos dies d'avant,
que us va ser el moviment,
és que un periodista,
Burgès, Camille de Moulin,
va fer un discurs abrandat
allà on estaven reunits
els tres estats,
que sabem que això,
la Revolució Francesa comença
perquè els tres estats, no?,
es reuneixen al jeu de pom,
en una sala als reforç de París,
dient, escolteu,
hem d'acabar això
perquè el rei aquest
ens està prenent el pèl,
si és dit bastament, no?
El rei reacciona prohibint-los
i, finalment,
el que fa és
fer dimitir a Necker,
que era el seu ministre de Finances,
considerat, d'alguna manera,
algú que podia arreglar
els desastres econòmics de Lluís XVI.
Bé, aquesta dimissió,
que es va produir el 10 o l'11 de juliol,
provoca que Camille de Moulin
faci un discurs
i dient, bueno,
prou, s'ha acabat,
i és que està fotent el que vol la gana
i l'única esperança que teníem
és que Necker arreglés
la situació econòmica,
d'alguna manera,
que ara es va fotre fora,
a mena de despòticament,
perquè, evidentment,
el rei fot el que li dóna la gana
i aquí no hi ha cap mena de control.
Aquest discurs,
tots els distorsos indiquen,
avui en dia es posen d'acord
en què és el que realment
van ser de dir,
bueno, hem de fer alguna cosa.
D'acord,
això ho ha estat desencadenant, no?
Al cap de dos anys,
exacte,
avui ens aniríem a encadenar
a la governació del govern
o a veure què sabeu on.
Aquell dia van dir,
no, no, escolteu,
poble,
aixequeu-vos
i anem a alliberar
tots els presos
que hi hagi al Bastida.
La Bastida no va ser pas premeditat
de ser un dia de gata.
Fem-les armes
i que demostrem el nostre poder.
Bueno,
algú va encendre aquesta guspira
i entra.
Evidentment,
la situació desastrosa política,
la xispa que finalment,
o la gota que fa bé ser el got,
és aquest discurs encès,
abrandat,
que crec que es pot recuperar
en bones parts
i que això tothom,
d'alguna manera,
va ser la presa consciència
del poble de dir
ei,
fem alguna cosa.
I el que va venir,
doncs,
en fi,
ja saps.
La revolució francesa
i directament el canvi d'època,
com ha acabat l'edat moderna
vam començar a la contemporània.
Així que,
poca broma
amb aquest discurs.
En canvi,
ve mola.
Evidentment.
Doncs,
bé,
això va ser el 12 de juliol
de 1789.
Amb aquesta efemèride
hem d'anar acabant,
Arnau,
perquè se'ns ha acabat el temps ja.
Doncs,
deixem-ho aquí.
Volia recordar que avui
és el dia que van
pirotejar
a Miguel Ángel Blanco
l'any 97.
Mira,
doncs aquesta efemèride
és molt més recent.
Però el 12 de juliol
és la data límit
que havia posat ETA
per dir,
bueno,
o el llibereu els presos
o ens el carreguem.
Ningú s'ho va creure
i sí,
sí,
ha sigut allò que el troben
i ell sobreviu d'unes hores
i finalment mor l'any demà.
Una efemèride
que molt recordem
per a les grans mobilitzacions
que hi va haver també.
i en fa 21 anys, eh?
Déu-n'hi-do.
Moltes gràcies, Arnau,
per estar amb nosaltres
i parlem la setmana que ve.
Ah, sí, sí.
Adéu, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.
Hem acabat el programa
amb l'Arnau Cònsul
repassant les efemèrides.
D'aquesta manera
acabem el programa d'avui.
Nosaltres tornem demà
com sempre
des de les 10 i fins a 1
i us deixem ara
amb el Sant Just Notícies
Edició Migdia.
que tingueu una molt bona tarda.
Adéu.
A cavall de dos llocs
despullat vers el món
esquivant decisions
somiant que perdo avions
no tingués mapa res
tants anys i només he après
que no tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
no tinc temps per pensar
que no tinc temps
no tinc temps per pensar
que no tinc temps
per pensar que no tinc
em convides a dinar
I a mitjàpet me n'he d'anar, em sap greu de debò, però faig tard, a no sé on, tot a mitges, cap per avall, tot fet i deixat estar, no tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia.
Bon dia, és la una.
Aquest vespre hi ha la segona nit de música organitzada pels tallers de música.
El concert el protagonitzarà la cantant Paula Grande, acompanyada de Sebastià Gris, i serà a partir de dos quarts de deu de la nit.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia, de 8-12 de juliol.
També aquest vespre, a partir de les 8, hi haurà la segona sessió de la Universitat Sant Justenca d'estiu,
amb la participació de Sergi Vicente, excorresponsal de TV3 a la Xina.
L'Hockey Club Sant Just jugarà la propera temporada nacional catalana després d'arribar a un acord amb el Club Petit Ordera.
L'Hockey Club Sant Just ocuparà la plaça que el Club Torderenc deixa vacant a la màxima categoria a nivell català.
Aquest proper dijous, 19 de juliol, la consellera Elsa Artadi participarà en una xerrada Sant Just titulada Construïm la República.
Serà a partir de dos quarts de vuit del vestre al pati de les escoles.
Bon dia! Aquest vespre hi ha la segona nit de música organitzada pels tallers de música.
El concert el protagonitzarà la cantant Paula Grande, acompanyada de Sebastià Gris.
Ola Guema Joan, dels tallers de música, valora positivament els cinc anys de trajectòria d'aquestes nits de música.
Ho va explicar el Just a la Fusta.
Estan molt bé els concerts i la gent ve, s'està molt bé.
L'espai és molt maco i hi ha la fresca.
Durant el dia fa calor però allà a la nit s'està molt bé i aleshores fem una mica de bar també,
que hi vulgui prendre una cerveseta o una copa de cava.
I en principi són concerts de música bastant agradable, tranquil·la i la gent s'ho passa molt bé.
Bé, ens ha anat molt bé sempre, ens ho hem passat molt bé.
El concert serà a partir de dos quarts de deu de la nit al claustre de les escoles.
El preu de les entrades fels adults és de 5 euros i els infants tenen l'entrada gratuïta.
Ma Joan ha recalcat que és molt important per a la formació musical dels joves alumnes veure actuacions en directe.
És molt important. De la formació musical, les coses més importants que hi ha,
una és escoltar música, perquè clar, si no escoltes música no, l'ha al·luïda.