Els agricultors celebren la fi de les restriccions per a tractors a la carretera C17. Fa dos anys que aquests vehicles, els tractors, s'havien de desviar per carreteres comarcals entre les masies de Voltregà i Ripoll. Aseguren que poder-hi circular de nou els farà estalviar diners, temps i guanyaran en seguretat. Escoltem un dels productors afectats per aquestes restriccions i membre del sindicat agrari JARC, Jordi Prat, en declaracions a la xarxa.
Ens suposava un augment d'uns 15 minuts de viatge. I, a banda d'això, també ens suposava un risc, ja que havíem de travessar vies urbanes, com és el cas de travessar el municipi de Torelló, Burgunyà, i, clar, les carreteres no estan acondicionades per les dimensions que actualment estan anant les màquines agrícoles.
L'acord amb el govern per aixecar les restriccions permetrà retirar i modificar els senyals de trànsit que alerten al llarg de la C-17 de la prohibició del pas de tractors. La reunió que van mantenir ahir representants dels governs espanyol i rus sobre les adopcions en aquest país ha estat considerada positiva per les dues parts. En un comunicat que ha fet públic el Ministeri d'Afers Exteriors,
S'explica que s'han negociat els termes que serviran de base per a un acord bilateral. Tant la delegació russa com l'espanyola qualifiquen de satisfactori el resultat de la trobada que es va fer a Madrid. A la reunió s'ha tractat la situació de les famílies catalanes que estan pendents d'adopció, tot i que el comunicat no en dona detalls. I s'ha parlat també de mantenir l'acreditació de les entitats col·laboradores en els processos d'adopció internacionals amb Rússia. Com dèiem en titulars, a aquesta hora ja ha millorat el trànsit a l'autopista C-58, una via amb molts problemes a llarg d'aquest matí.
Es va normalitzant la circulació en aquesta via a poc a poc, l'autovista del Vallès. Ara hi ha retencions a la C-17 a Montcadi-Reixac-Vallès Occidental fins al Nus de la Trinitat i una mica de l'Antitud a la C-58 a l'entrada de Barcelona. Notícies en xarxa.
Just a la Fusta. Molt bon dia. Passen 5 minuts de les 10. Comencem a aquesta hora el Just a la Fusta d'avui, divendres 4 d'octubre. Des d'ara i fins la una del migdia us acompanyarem explicant-vos moltes coses de Sant Just. Començarem, de fet, saludant primer de tot
I com sempre, bon dia Andrea, què tal? Bon dia Carme, molt bé i tu? A punt per sentir què ens expliques, de punts d'agenda, parlem del vial, aquesta notícia que vam saber ahir, que hi ha data d'obertura d'aquest vial que comunicarà amb Mas Lluí, ho explicarem tot seguit, a més a més també parlarem en aquesta primera hora, farem una mirada general a l'actualitat del dia a través de la premsa i tindrem també el temps amb el Carles Herneri Rius, avui que tenim aquest cel completament tapat, ahir finalment també va ploure, per tant doncs mirarem de parlar
de què és el que ens espera de cara a aquest cap de setmana. Tindrem també una segona hora amb moltes entrevistes. Començarem parlant amb Ferran de la Fuente, que és un dels organitzadors de la caminada de la CEES, la 18a caminada popular de la CEES, que es fa aquest diumenge. Parlem de com es prepara tot plegat i cap a dos quarts de dotze també entrevistarem el president de la Casa Regional d'Extremadura, que és Manuel Zapata, perquè demà dissabte comença
la Setmana Cultural de la Casa Regional de l'Extremadura. I cap a tres quarts de dotze parlarem amb Helena Barambio, que és una de les membres de l'Associació de Veïns de Mas Lluí, que ens expliqui com han rebut aquesta bona notícia que s'obre a aquest vial i també per si poden explicar-nos com han vist l'arribada o si més no l'anunci, que també hi haurà
Aquest centre esportiu al barri. I com aquest divendres també parlem de videoclips i fotografia. Amb la Clàudia Barberà avui ens parlarà més a més de David Fincher. I repassarem també la cartellera cinematogràfica com cada setmana a última hora del programa amb el Xavi Roldán.
I no ens oblidem, tampoc, de la cuina. Avui acabarem aquesta setmana dedicada al restaurant de l'Ateneu amb una última recepta de chivito. T'agrada el chivito, Andrea? M'agrada el chivito, de l'Ateneu especialment. Doncs no marxis abans de la una perquè hi haurà la recepta. Comencem, però, com dèiem, amb les notícies.
I com dèiem, és aquesta notícia que explicàvem ara obrint aquest programa i que ja anem explicant des d'ahir, que és que ja hi ha data per l'obertura del vial que comunica Maslluí. I és dilluns, aquest dilluns, dilluns que ve s'obrirà el vial que connecta Maslluí amb el nucli urbà de Sant Just. Després de mesos d'espera, el veïnat d'aquest nou barri podrà circular per aquest carrer, que és la continuació de l'actual carrer Ponce de León, on hi ha situada la ITV. A més, a partir de l'1 de desembre, l'autobús L10 també arribarà a Maslluí.
L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, ha explicat que l'obertura és una gran notícia perquè permet la mobilitat del barri al barri de Maslluí, que compta amb més de 400 veïns i veïnes. El dilluns a les 8 del matí, el carrer que connecta definitivament el carrer i els carrers que connecten definitivament d'una forma molt més propera i pròxima amb el barri del Maslluí, doncs estarà obert. Per tant, dilluns a primera hora, els veïns i les veïnes del Maslluí i del reste del municipi, aquesta mobilitat ja és una realitat.
Doncs en principi l'Ajuntament també ho va comunicar ahir als veïns i veïnes del barri. Les obres d'aquest via les van acabar al setembre, però el procés d'obertura s'ha endarrerit uns dies fins que s'ha recepcionat l'obra i els tècnics municipals han revisat la documentació. La mobilitat es completarà amb l'arribada del transport públic també al barri, a Maslluí. La línia L10 d'autobús que connecta Sant Feliu amb el Prat, passant per Sant Just, allarà el seu recorregut fins al barri a partir de l'1 de desembre.
De moment, la bona notícia és que dilluns que ve a partir de les 8 del matí ja es podrà circular pel vial, una notícia que els veïns han rebut també amb alegria. Una notícia molt esperada, des de feia temps. Exacte, i en parlarem cap a tres quarts de dotze, també. Què els van explicar en aquest anunci d'ahir?
Més coses, parlem ara de la temporada de caça que comença demà. Exacte, i és amb la primera batuda del porc sanglar. Es donarà així el tret de sortida a la temporada de caça de Collserola. Aquest any s'han establert 5 dissabtes per la caça major, és a dir, per les batudes de sanglars, que es faran de 8 del matí a 3 de la tarda, i també 15 dies, els dijous i dissabtes, de 8 a 5 per a la caça menor, és a dir, conills, todons i tors, i 3 d'aquests 15 es permet també la caça de becada.
Durant els dies de caça major s'assenyalitzen i es tanquen els camins de les zones on es fa la batuda a la vall i segons el president de la societat de caçadors de Sant Jus, Jaume Teixer, hi ha una marxificació de senglars a Collxarola. Diu que això provoca molts anys a l'agricultura i fins i tot han de fer algunes intervencions especials. Per això diu que les batudes de senglars són importants per tal de controlar aquesta població de senglars. Per tant, durant els dies de caça major s'assenyalitzen i es tanquen els camins de les zones on es fa la batuda de 8 a 3 i
I és acomanar que tothom respecti els senyals i que no traspassi cap barrera. I els primers dies de Casa Manor a la Vall seran els dies 17 i 19 d'octubre. I acabem parlant d'agenda, alguns apunts d'agenda, no?, perquè avui és divendres i, per tant, se'ns us somplà d'activitats. Sí, i no només avui, perquè aquest cap de setmana tenim moltes coses al municipi, però aquest vespre...
El cor italià Hermes Grion de Montfalcone és el convidat del concert que farà avui l'Orfeo Enric Morera a l'Ateneu. Els dos grups estan agermanats des de fa molts anys. De fet, la plaça Montfalcone de Sant Just es diu així en honor al cor italià i a Montfalcone li van posar el nom de Sant Just a uns jardins, per recordar l'Orfeo. Aprofitant que el cor està de visitar aquí a Catalunya, avui faran aquesta parada a Sant Just per fer aquest recital amb l'Orfeo Enric Morera. És a les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu,
I l'entrada és gratuïta. Si voleu sentir bona música, doncs avui a les 8 a la Taneu. I un últim apunt és que diumenge es farà la 18a Caminada Popular de les Seas per Collsarola. S'espera que hi participin més de 300 persones i s'espera també que la majoria d'assistents s'inscriguin diumenge mateix, abans que comenci a partir de dos quarts de nou. La prova començarà a les 9 al Patí del Roure, passarà per Can Candeler, l'àrea de la plaça Mireia, el Coll del Portell, la Cus Cullera, el Coll de Can Solanes i s'acabarà de nou al Patí del Roure.
uns 13 quilòmetres de recorreguts, que, com dèiem, començaran diumenge a les 9 del matí des del Pati del Roure, i la inscripció costa 6 euros pels socis de les SEAS i els menors de 12 anys, i 8 euros pels que no ho són. Perfecte, doncs queda dit també aquestes activitats, perquè cap de setmana, Andrea, gràcies, de seguida parlem de l'actualitat general del dia. Molt bé. Abans una mica de música, avui amb Jon Gran. Què ben concerts?
Torna al novembre, sí, vendrà al novembre. El dia en concret a la sala Bars de Barcelona, dins de la programació del 45F Festival Internacional de Barcelona, serà el dia 26 de novembre, quan passarà per aquí. Fa una mica de gira, passa per Bilbao primer també i després arriba a Madrid i al mig fa aquesta parada per la sala Bars. Per tant, doncs, mira... Ens ho apuntem. Exacte, i escoltem aquest tema que és Black Belt.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
. . . . . . . . . . .
Un moment per repassar la premsa del dia amb l'Andrea. Bueno, bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Ara, com dèiem, per parlar de la notícia principal, què és el que ens expliquen els diaris avui? Doncs la notícia més destacada podríem dir que és un dia més la plataforma que està provocant aquests sismes a les Terres de l'Ebre. De fet, tots els diaris ho recullen. El diari ara ens diu, per exemple, que Brussel·les va avalar el 2009 al magatzem de gas
La Comunitat Europea va ignorar les advertències dels eurodiputats d'Iniciativa i d'Esquerra i la Generalitat diu denunciar una opacitat intolerable. Això d'una banda, el punt avui ens diu Castor culpable. El Ministeri d'Indústria admet que hi ha relació entre les injeccions de gas i els sismes. El govern activa el sismicat en vista de la persistència dels terratrèmols i veiem una imatge molt gran emportada d'aquesta plataforma.
I, per últim, el periòdico, que avui no tenim l'avantguàrdia, el periòdico ens parla, en aquest cas, de les manifestacions que van tenir lloc ahir a Tarragona, en aquest cas a Vinarós, protesta a Vinarós contra el projecte Castor, ens diu terratrèmols fora de control pel projecte Castor. El govern i l'empresa van ignorar els avisos sobre el risc sísmic. És aquest el tema del dia al periòdico i, sobretot, com van anar aquestes manifestacions que van tenir lloc ahir a la nit.
Doncs continua sent aquest el tema principal almenys a través dels digitals. Interior activa el sismicat pel neguit de la zona, tot i admetre accés de zel. La Generalitat ha pres aquesta decisió després de conèixer la inquietud dels alcaldes de la zona en la reunió que han mantingut, van mantenir ahir la tarda al canal. El sismicat és el pla que activa els protocols perquè en cas d'un sisme important es pugui donar una resposta ràpida per minimitzar el tanys a persones, vents i medi ambient, així com per establir els serveis bàsics afectats el més aviat possible.
Com dèiem, és el que se'ns explica principalment a través del portal de notícies 324. També recullen diferents declaracions d'alcaldes de la zona o també el que va dir el ministre Sòria, que va dir que el magatzem de gas no funcionarà fins que hi hagi garanties. D'altra banda, el conseller d'Economia, Andreu Mascolell, ha passat aquest matí per Catalunya Ràdio i ha dit que si haguéssim sigut bons minyons...
Els pressupostos de l'Estat haurien estat els mateixos. El Consell d'Economia no veu aquests contes com una represàlia al procés sobiranista, sinó com un menys teniment a l'Estat del conjunt de les autonomies a qui trasllada el gruix dels ajustos. També declaracions del Papa, que diu que és una vergonya referent a aquesta tragèdia de l'Empedusa. I tornant a Barcelona, la modela es començarà a tancar el 2015 i es descarta la presó,
de la zona franca. I pel que fa al diari ara, també se'ns destaquen notícies en clau política.
El conseller de Justícia diu que de Vies n'hi ha dues, els que estem a favor de fer la consulta i els que no, i adverteix també de conseqüències imprevisibles si el govern espanyol impedeix qualsevol expressió de legitimitat. També hi ha un avís, se'ns diu en clau meteorològica, en parlarem d'aquí una estona, ho confirmarem, perquè ja anem a parlar-nos també aquests dies amb el Carles, que la tardor comença aquest cap de setmana.
I finalment, sí, una mica, sí. Canvis en la normalitat, no, canvis, sí, en les normatives de trànsit. Velocitat màxima a 130 en alguns trams i casc pels menors amb bici. La banprojecta de llei que aprova aquest divendres el Consell de Ministres duplica de 500 a 1.000 euros les multes per conduir sota els efectes de l'alcohol.
Aquests són, doncs, alguns dels temes principals d'avui divendres. Ara ens fixem en clau internacional. Què és el que passa al món, Andrea? Doncs parlem d'aquest tràgic fet de Lampedusa. Diu, Lampedusa avergonyeix Europa, immigració tràgica. S'enfonsa una pastera líbia amb 500 eritreus i només se'n salven 150. I al diari ara li dediquen la fotografia de portada. Veiem els cossos de seguretat traslladant amb algunes bosses alguns dels cadàverss.
Ens diu que el naufragi d'una pastera a l'illa italiana de Lampedusa torna a recordar el drama de les desigualtats entre el nord i el sud del Mediterrani. Més de 130 immigrants han mort i 200 més han desaparegut. Ens diu que aquests 150 immigrants que van sobreviure a l'incendi de l'embarcació a mitja milla de l'illa. Hi veiem algunes imatges d'alguns dels supervivents i també dels cadàvers amb fotografies al diari ara.
I d'altra banda, llegim un incident que va tenir lloc ahir a Washington, ahir a la nit, aquí era hora catalana, una persecució policial acaba amb un tiroteig davant del Capitoli. Alerta per una conductora que va intentar accedir a la Casa Blanca amb cotxe. El Capitoli, de fet, de Washington, va haver de tancar les portes ahir i els polítics van quedar confinats a dins durant mitja hora mentre la policia disparava a l'exterior contra un cotxe que perseguia des de la Casa Blanca. Sembla ser que la conductora va intentar saltar-se una barrera
a l'edifici presidencial al centre de Washington. Malgrat els intents dels agents del servei secret que li van demanar que s'aturés, el vehicle va marxar a gran velocitat de la Casa Blanca, es va iniciar aquesta persecució, la policia va disparar, va ferir la conductora, finalment sembla ser que va morir, també va quedar ferit un agent de la policia del Capitoli i dins del vehicle també va ser localitzada una nena, segons les autoritats. I és aquest el fet que va tenir lloc ahir a Washington als Estats Units.
Déu-n'hi-do, doncs, molt americà tot plegat, eh? Persecució a la Casa Blanca. Exacte. Ens donarem ara a saber què passava el 4 d'octubre de fa uns quants anys. I comencem per fa 20 anys, el 4 d'octubre del 93. L'exèrcit acudia ajuda a Elsin.
El president rus recorria a la força per sometre al Parlament després d'una revolta alentada pels líders rebels amb una vintena de morts. Ens resumia el dramàtic 3 d'octubre, tot el que havia passat, els milers de manifestants que havien trencat l'acostament també a la Casa Blanca, saldant diversos policies, morts i desenes de ferits.
I, per tant, se'ns ensenyava també una imatge amb els partideres del Parlament que responien als disparos dels militars. Déu-n'hi-do, aquesta situació de Rússia de fa 20 anys era el tema principal de l'avantguàrdia, que també ens destacava que el 55,6% dels espanyols donava suport a un pacte amb més flexibilitat del mercat laboral. Se'ns deia que això era un element clau a aquest virtual pacte social, un pacte amb més del 80%,
que seria necessari, etcètera, etcètera. Enquestes i opinions que feien referència al marc laboral actual del 93. Fa 15 anys, 4 d'octubre del 98, declaracions del president del Partit Nacionalista Basque en aquell moment, Arzalluz, que deia que no barrejaria la pau i la Constitució. El líder del PNB afirmava que si Aznar els hagués fet cas abans s'haurien estalviat molts morts.
I Borrell oferia Aznar, el suport del SOE, davant del tràgala nacionalista, segons havia dit en aquestes mateixes paraules. I atenció a aquest tema, Andrea, crec que t'agradarà. Estem parlant de fa 15 anys, és el 98, fa temps, fa temps. Vull dir, han canviat moltes coses a les hores, però ens en recordem una mica, no?, d'alguna manera. M'ha fet gràcia el titular perquè l'he trobat com si fos molt d'una altra època, perquè deia, el nou sistema de vídeo digital DVD,
Estrella de Sony Mac. Diu, el disc versàtil digital, que és el que respon a aquestes sigles, és el nou format de vídeo basat en la tecnologia digital, és el principal reclam de Sony Mac, a més de l'innovador sistema de televisió digital terrestre i les revolucionàries pantalles planes de plasma. Una altra de les grans novetats. No era un anunci, era una notícia. De fet, hi havia dues pàgines i dedicava a l'avantguarda també l'editorial. Del 4 d'octubre del 98 a parlar de tot plegat.
I ara no sabem la vida ni la tecnologia sense plasmes i sense DVDs. No s'esperaven quan feien aquest titular que havien canviat tant. L'estrany ara és el VHSA, la tecnologia del VHSA. Fins i tot el DVD algú ho deu trobar també com que ja és antic, no? I que ja es mira les pel·lícules d'una altra manera. En tot cas, tot va canviar ràpid perquè el 4 d'octubre del 2003, juntament amb... Se'ns deia que el diari costava un euro i entre parèntes li es posava i si compres el DVD, 6,95. Per tant, tot plegat, la implantació va ser molt ràpida, com recordem també.
En aquest cas, fa 10 anys, el titular principal era que Siu demanava que el govern pagués el 20% dels pisos als joves. Mas plantejava que la Generalitat fos copropietària del futur habitatge, el PSOE qualificava d'extrevitós fracàs la política del PP al sector i les caixes d'estalvis no veien la situació tan preocupant. Això, el 2003, canviar les coses, sí, sí, sí.
Foment rebutjava editar la línia del TGV a Lleida. El govern creia que no hi havia risc al tram i el PSOE demanava la dimissió de cascos. Un nou forat de 150 metres de la via Saragossa reavivava, reactivava la polèmica. I finalment, el 4 d'octubre del 2008, ara fa 100 anys, sí, el rescat era el titular principal. El Congrés dels Estats Units aprova un pla retocat per acontentar a diferents sectors. Les borses europees reaccionaven a l'alça mentre Wall Street baixava un punt i mig.
I la CET suspenia 4.700 llocs de feina per la crisi, i també se'ns parlava de Barcelona, que es postulava com seu de la Unió pel Mediterrani. Bé, doncs, era una de les notícies del 4 d'octubre d'ara fa 5 anys. Tornem a l'actualitat, als diaris d'avui, i ens centrem ara en les contraportades. Avui no tenim la contra de la Vanguardia, no tenim la Vanguardia, de fet, per tant, tindrem un diari menys.
I el que fem és parlar, primer de tot, del doble article setmanal de Xavier Bosch que avui titula El crèdit i el descrèdit. I parla de dues persones en concret. El crèdit parla de Jordi Galceran i, d'altra banda, el descrèdit parla de Josep Antoni Durant i Lleida. Anem a pams. I el crèdit és aquesta nova obra, aquest nou èxit a Jordi Galceran al teatre. Diu, la realitat és tan surrealista i tan divertida que a vegades ens tempera allò que ens explica la ficció. Per això, potser,
Jordi Galceran ha hagut d'estripar tant amb el seu no èxit teatral. El crèdit serà el fenomen de la temporada. Diu, un any és agost al TNC, un altre és incendis al Romea i enguany comença a haver-hi autocars de públic cap a la Villarroel, que és on es pot veure aquesta obra. I d'altra banda, el descrèdit, parlant de Josep Antoni Duran i Lleida, es va la següent pregunta. Com passar en pocs anys de ser el polític català més ben valorat a ser vist com l'esca del pescat?
A Madrid li diuen separatista i aquí el titllem de Botifler perquè té una visió pròpia com a banderà la idea respectable de la tercera via. Diu que Durant està tan a favor del dret a decidir com de no trencar amb Espanya. I és el contrapunt del crèdit i el descrèdit avui de Xavier Bosch a la contra de l'ara. Interessant doncs aquesta visió, ens n'anem al punt avui on llegim no m'importaria fer tota la vida de model, em fa feliç.
Ho diu Marc van der Lu, que és, evidentment, model, un noi molt guapo que sembla ser que porta molts anys... T'agrada? És guapo. No ens enganyarem. Crec que sí que és guapo, no és el més guapo del món, però allà... Bé, és un noi maco. Hi ha una foto que il·lustra la contra. Diu que això, que no li importaria fer tota la vida de model, diu que és convertit en un guapo pare de família que no renuncia al seu posat de nen dolent. Diu que forma part del nostre univers de celebrities...
Des que l'any 99 es va casar amb l'Ester Canyades, un altre model, diu, allò no va funcionar, però sí que arrotlla en la seva vida personal i la seva carrera de model, tot i tenir 45 anys, que es conserva molt bé. Diu, l'home d'Andy és elegant, especial, té estil propi, diu, no copia la moda, sinó que la crea i té personalitat. Diu que el pentinat i els cabells són naturals, diu, no porto tint, l'estil és noi ros. Diu, l'estil podríem dir que sí, de fet fa 20 anys potser també era aquest, però el tipus de roba el canvio molt segons el que faig.
i ha acabat dient que a Holanda l'abdicació de la reina Beatriu, ell és holandès, es va viure amb molta normalitat. Diu, un es fa gran i es retira. Doncs rellegim avui el punt. Avui acabem amb la contraportada del periòdico.
que tenim el següent titular. Em feia 40.000 preguntes com tractar-la, com parlar-li. De quins parlen? Ara l'Esther Cullell, que és l'entrevistada, ens parla de la Neus, que és una nena amb la qual va haver de treballar durant sis anys, una nena amb síndrome de Williams. De fet, a la Branca, l'escola d'aquesta nena, al Baix Empordà, no se separaven les dues, en principi per obligació i després perquè es van fer inseparables.
Diu que la seva definició sobre la síndrome de Williams és que els que tenen aquesta síndrome són mestres de l'essència humana, diu, han estat pur. Per mi són persones que perceben la realitat des d'un altre punt de vista, són discapacitats, però quan aconsegueixes entrar en el seu món et planteges qui és realment el discapacitat, si ells o nosaltres. Diu, el primer dia de la feina, de treballar amb ella, al tornar a casa vaig buscar tot el que vaig poder a internet sobre la síndrome, però no hi havia res de com tractar un nen Williams.
Em vaig adonar que l'única manera era conèixer la Neus. Diu que em va ensenyar moltes coses, el valor de la paciència, per exemple, em va ensenyar que el que vols sempre costa un esforç. I ara ha publicat un llibre que es diu Va ser la Neus, una nena Williams, on plasma aquesta experiència. Doncs una entrevista també interessant de llegir avui divendres.
Passem ara a la notícia del dia. Atenció, perquè ens sembla que vam parlar fa unes setmanes, Andrea. No sé quin país era de Soc Amèrica que començava a fer cuina amb insectes. Sí. Te'n recordes? Sí, sí. Però no era Mèxic, diria. No. Doncs avui sembla que Mèxic pren força també aquest tipus de menjar. Hi ha una fotografia bastant impactant, on hi ha plats amb ous de formigues. Atenció que estigui esmorzant ara, eh? Sí.
No, no, però allà s'ho mengen com a cosa luxosa, fins i tot. Hi ha un restaurant així com de nivell. Plats amb ous de formigues. Després també hi ha acociles, que és cranc de riu amb albocat i ceba. Petites panqueques d'ous de mosquit amb fulles de cactus. Fulles de cactus, eh? I flors de carbassa, per exemple.
I després hi ha xapolines, hi ha la imatge, després te l'ensenyaré, es pot trobar, si busqueu aquesta comida prehispànica a Mèxic. I això és el restaurant Don Chon, un restaurant mèxicà, on sembla que s'estan agafant amb força aquests ingredients estrella en restaurants de tots els nivells, que aposten per renovar la seva cuina i conquerir paladars que trobin amb aquests animals que els agradin. Diu que hi ha un boom d'insectes,
Diu que, per exemple, aquests ous de formiga són molt luxosos, es diuen escamoles, i costen, atenció, fins a 100 dòlars per quilo. 100 dòlars, els ous, m'agrada. Ja sé com un caviar. S'acaben molt de pressa, i diu, preparaix-me les xinxes, que són vegetarianes, encara que causen més impacte quan se serveixen vives, perquè així estan més bones.
Bé, clar, hi ha gent que menja ostres. Això és el que diu el Daniel Obadia, que és xef de l'exclusió restaurant Paxia a ciutat de Mèxic. Després també hi ha una mena de cucs amb una pell tupida i molt negra, que també formen part del menú, es diuen azotadores. Sí.
I bé, doncs Sebna diu que estem vivint una nostàlgia pel passat, la gent doncs vol tornar a revalorar la terra i és una manera de donar un trosset de terra als clients. Ja veig, ja. Creuen. I diuen això, una expressió que diu, tot el que camineu, voleu ser arrastre, va a la cazuela. I després això, aquest menú que hem comentat al principi que descrivíem una mica, doncs és el menú de xon, que és un...
Està situat al popular barri de la Merced i també anys enrere incluïa carn de lleó, però com que la comercialització d'aquesta carn es va prohibir, es va substituir per la de cocodril, per exemple. Llavors, ell prepara una truita d'ous de gallina i ous de mosquit amb un sabor similar al camarón, però més intens. I bé, diuen que això, que la gent ha de perdre una mica la por a tot plegat i com deia, sí, és el caviar mexicà, aquests escamoles que dèiem abans.
que deia armàxicà. I per contribuir al reconeixement en ascens d'aquest menjar amb insectes, sembla que també s'ha inaugurat un petit restaurant a la botiga on venen justament aquest tipus d'insectes i llavors tot queda molt lligat. I sembla que el paladar armàxicà es va occidentalitzar, diuen, durant un temps i ara estan tornant una mica a aquest tipus de menjar i diu que tota la temporada de pluges
Venen a comprar-se, que comprar-ho, que no s'ho perden. Bé, no hi ha molts testimonis, és molt llarga la notícia, però en tot cas ens ha semblat bastant curiosa. Mira, si s'instal·lessin un restaurant aquí a Sant Jus, si obrissin un restaurant aquí, podríem venir a fer les receptes de cuina amb tu. Sí, mira, ja saps, pots proposar-ho si a algú li interessa i els convidaríem al Jus de la Fusta. Gràcies, Andrea. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé, bon dia. Bon dia.
Fins demà!
I ja que parlem de menjar, canviem de tema, ara cobrim diaris i ens fixem en un article, el Punt Avui, que escriu el professor de mèrit de Nutrició i Bromatologia de l'UB, Abel Mariner, al diari El Punt Avui, que parla de les carxofes, diu plaer i salut. Diu que la carxofa té un valor nutritiu interessant, 100 grams aporten unes 22 kilocalories, que són molt poques, i entre 2 i 3 grams de proteïnes, hidrats de carboni i pràcticament gens de greix. També diu que són molt riques en potassi,
i també contenen magnesi, fòsfor i altres minerals. A més, a la carxofa se li atribueixen propietats beneficioses i medicinals. Sembla que és l'antiga atribució a les carxofes d'una activitat promotora de la formació i secreció de bilis, cosa que per alguns consideren beneficiosa pel funcionament del fetge. I amb això també serà relacionat amb certes formes de depuració del cos sense gaire fonament ni evidències que tingui repercussions clíniques clares. I en tot cas, també s'ha d'ajudar a baixar el colesterol. Avui se'ns expliquen
Aquestes provietats de la carxofa en aquest article titulat Carxofes, plaer i salut. I el llegim a les pàgines d'opinió del punt avui. El diari Ara avui ens parla de moda i ens parla del Sussi Sweet Dress, el mercat català de moda vintage.
És una cita que renca avui i dura fins demà a Barcelona, amb més de 700 vestits únics, activitats per tota la família, durant dos dies, cada tres mesos aproximadament. Se celebra aquest mercat de vestits vintage, que es venen tots a 30 euros i són vestits únics, tots plegats. Una història que se'ns explica avui en aquest article, el diari Ara, sobretot plegat, i com a la seva inventora, que es diu Susana, justament, se li va acudir muntar aquest mercat.
I acabem parlant, aquest recull de premsa, del periòdico. Avui llegim un article a la secció d'Economia sobre les preferents institucions
el títol, a la lleia de les preferents, el signe Max Jiménez Botías, diu que entre els milers defectats pels productes híbrids, aquesta àvia pugna per recuperar els seus estalvis als jutjats. El seu banc els va vendre per primera vegada quan ella tenia 88 anys. Ella diu que com que saben que està sola, abusen, no li deien, no posaven els diners, i que l'advocat afirma que el cas s'acosta al delicte penal, tot i que ha recorregut a la demanda civil. Ella és d'Alegria Castarlenas Mongai i li van vendre deute subordinat per primer cop al març del 2008. Van ser
5 títols de 1.500 euros, en total 7.500 euros, i l'octubre d'aquell any li van col·locar participacions preferents. Al novembre, una altra vegada deute subordinat i tot plegat, doncs, ha acabat com molts altres casos de preferents. Podem llegir aquest testimoni avui al periòdico.
Bona nit.
I ara parlem d'esports. Quan falten sis minuts per tres quarts d'onze, el Mundo Deportivo avui fa una entrevista a Alexis, que diu que està a punt per explotar. Diu que està a la fase madura d'aprenentatge del joc del Barça, que s'ha de deixar anar i acabar ell la jugada i marcar més. És el que diu en aquesta entrevista que titula també el Mundo Deportivo la seva portada. D'altra banda, tant el nou esportiu com el diari Esport dediquen la seva portada a Bartra.
L'esport diu Barça sí, fitxatge no, renovació immediata, el jugador no escolta ofertes i el seu únic desig és continuar el Barça amb qui ja parla el seu representant. El Barça, a més, no acudirà al mercat d'hivern. I el nou esportiu, titular recurs propi, Barça tanca el debat sobre el fitxatge d'un central amb unes grans actuacions i el Barça ha d'afrontar ara ja la renovació del jove defensa.
En clau cultural us expliquem que Vicenç Villatoro deixa l'Institut Ramon Llull i el substitueix Àlex Susana. El govern calcula que la inversió de l'estat en cultura a Catalunya ha baixat un 75% els últims 3 anys. I mentrestant el ministre d'Hisenda Cristó del Montoro va dir ahir que l'IVA cultural no ha pujat, que és un mantra que s'ha instal·lat. El ministre d'Hisenda defensa que el que ha pujat
és l'assistència a l'espectacle i afirma que la llum ha pujat bastant més que al cinema. Declaracions curioses ahir del ministre de Cultura. La galera a l'editorial fa 50 anys que anodreix la literatura infantil i juvenil a Catalunya. L'editorial celebra mig cicle d'història amb una exposició a la Biblioteca Jaume Fuster que es podrà veure fins al 7 de gener del 2014.
I la Fira Mediterrània de Manresa arriba a la seva setzena edició, es farà del 7 al 10 de novembre i acollirà noms com Quico Meneno, Jordi Saball, Franca Massú, Urxata i Obrim Pas.
Aquests són alguns dels temes més destacats d'avui. Divendres, de seguida, parlem del temps. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes fonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Connecta't al català.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. En vaig tirar 18 mesos, un any i mig...
a l'hospital, i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
En punt 3.11, moment per saludar el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, i vos? Bé. Bé, no, és un dia trist. És un dia bastant trist avui. Un dia lleig. Els núvols ja crec que ja estan al nivell del terra, fins i tot. Gairebé, gairebé, sí, és que són molt baixos, eh? Realment és curiós. El que passa que ara els núvols, doncs, és el que dèiem ahir, van una miqueta més, són una mica més alts, són una mica més bruixuts.
i aquests sí que porten una miqueta més d'aigua a sobre el seu. Per què? Perquè han guanyat en recorregut, el vent és més intens, aquest vent que porta bufant durant tota la matinada de nord-est i est, arriba més humit, té més recorregut marítim i quan arriba a la costa dona més precipitació. D'altra banda, tenim un front, una depressió que s'ha gestat i s'ha alimentat
d'una altra depressió que està tirant cap al nord d'Europa i que la tenim al Mediterrani. Com sempre diem, depressions al Mediterrani fan una miqueta el que volen i encara no tenim gens clar el que podrà passar al llarg de les properes hores. Els mapes sí que no han variat massa en funció de la previsió d'ahir. Ahir parlàvem que afluixava una miqueta la intensitat, la quantitat d'aigua que esperàvem per Sant Jús, ens mirem al malic, ha baixat una miqueta i realment esperem que aquesta previsió s'equivoqui
i acabi donant alguna coseta més perquè realment ens cal. En Collserola fa temps que no ens fot un bon ruixat, hem tingut precipitacions molt febles. Home, aquesta nit? 3 litres, wow. Però més del que estava previst. No, però ho ha fet amb molta estona, moltíssima estona. Aquest dematí el que porta fins ara són dos dècimes de litre. M'entens? No, aquest dematí ja, però ahir a la nit vaig pensar, mira, plou bastant. Però ahir a la tarda els porcs van caure 70 litres per metre quadrat.
Clar, dius, aquí sí que és una precipitació, que si cau en 24 hores és perfecte, ara que et caiguin 4 litres en 24 hores és, bueno, sí, està molt bé, però tampoc no és allò el que esperem, esperem una miqueta més, perquè realment ens cal molta aigua, o sigui, ha plogut en molts llocs del país. L'altre dia surtien estadístiques de mapes de precipitació i realment hi ha una taca vermella pràcticament coincidint amb el parc de Coixerola, sobretot la part de parc que toca el Baix Obregat del Barcelonès, que allò era vermell i volia dir que havia...
Em sembla que era un 70% menys del que plou normalment en un mes de setembre. O sigui que dius, és que ha plogut realment molt poc i vam tenir la sort d'aquells dos dies, coincidint amb l'11 de setembre, entre el 9 i l'11, que ens van caure 20 litres. Però si no, el setembre hagués fotut bastanta pena. L'estiu ha estat sec. Tret del mes de juny, l'estiu ha estat sec. Llavors, clar, dius, anàvem molt bé. Te'n recordes que parlàvem allò? Dius, estem a mitjans d'any i estem amb 350 litres, que si fa o no fa... Però encara queda tota la tardor, Carles.
Queden dos mesos i escaig, sí, però estem a 350 litres. Queden dos mesos per acabar l'any.
Sí, pot ploure d'aquí a desembre. Sí que pot ploure, però igual, clar, no, no, però si passarà el desembre, que en un dia... Ara parlarem d'unes dades que vam trobar per internet l'altre dia, que no sé si són molt fidels, però no fa massa es va celebrar el centenari d'una pluja tremendament intensa, ara que parlàvem de quantitat, ja ho direm, però el que dèiem, que vull dir que per molt que falti, probablement d'aquí a final d'any ens podrà caure un xàfec de 100 litres i arreglarà la tardor, perquè serà un dia, després tota la tardor estarà sense ploure, clar, és que aquí...
Sempre ho diem, i aquella frase que Catalunya no sap ploure, que el temps de Catalunya plou molt estrany. Vam trobar per internet una dada que parlava justament d'aquest setembre una miqueta sec, i feia referència al 30 de setembre, o sigui, justament el dia que acabava, el mes de setembre, i que feien referència a aquest mes de setembre que s'ha mostrat una mica per sota.
I les dades d'aquest home, que té un blog que és de Sant Joan d'Espí, que és un home que s'hi posa bastant amb això de la metrologia i és un tio molt trempat perquè fa uns articles que no estan gens malament, ferà referència a dades històriques. I aquest home, no sé d'on t'ho ha dret, però té una dada del 1814... No, perdó, del 1914. Sí, ara fa 100 anys. Ara fa 100 anys, l'any que ve, que van caure a Sant Feliu
267 litres per metre quadrat en 24 hores. Ah, sí? Quin dia? Això va ser un 30 de setembre, 29 o 30 de setembre, i ho hauria d'admirar, perquè és que ara em balla la xifra, però jo sé que s'ha fet el centenari, deu ser...
O el 1913 o el 1813. Era una dada que a mi em xocava perquè se n'anava molt enllà i no sabia que es recollissin dades de fa tant de temps. Però bueno, ahir també veiem un observatori, com és el de la ciutat de Girona, que justament el que ens explicava és que Girona tenia una estació meteorològica de més de 120 anys d'història i mai havien tingut una nit tan càlida com la que van patir la nit de dimarts a dimecres.
superior als 21 graus en un mes d'octubre o sigui que hi ha llocs que els registres
van molt enrere i ens sobtava aquesta dada, no?, d'un dia sencer, 267, que és una autèntica... Però com deu ser un dia així? L'home explicava en aquest bloc, explicava que no només va ser Sant Feliu, sinó que el Llobregat es va desbordar, el gran part de Catalunya van tenir molts problemes i realment va ser un episodi realment complicat per tot Catalunya. Clar, no devien poder sortir de casa, no? No, Sant Feliu va quedar negat.
o sigui, el Llobregat va sortir de mare i només les poblacions que queden així una miqueta més altetes, com és Sant Jurs, que se'n salven una mica d'aquestes coses, però molta part de la part plana del delta del Llobregat segur que quedaria negat fins a les orelles, perquè clar, és que és una tèntica animalada, estem parlant de 260 litres, que això passa puntualment algun dia al Pirineu i no hi viu ningú, però tu trobes quan baixa l'aigua. Però bé, després d'aquesta dada, anem a parlar del que és la previsió, perquè la tenim així una mica complicada i és animadota. Avui,
es forma aquesta inestabilitat, ja la tenim, i ens ha de creuar al llarg del dia d'avui. És una inestabilitat que, segons els mapes, donarà molta precipitació, hem d'anar al tanto perquè poden ser tempestes importants i pluges importants, a tot el que és el recorregut, podríem dir, del litoral cap endins a tot Catalunya. O sigui, si traiem el litoral...
tret de les Terres de l'Ebre, que hi podia haver alguna tempesta, tot el que és la resta, des de Tarragona fins a Girona, el litoral quedarà com al marge d'aquesta situació, amb molts núvols, amb això que estem tenint, aquestes gotetes, aquesta pluja feble, i els mapes indiquen que tot el que és l'interior sí que hi haurà una precipitació interessant, i de cara a la nit es reforçarà quan entri cap al que són els dos Empordàs, llavors ja marxaria cap al golf de Lleó. O sigui que la previsió és aquesta, ara puntualment
d'aquesta inestabilitat màxima podria apropar-se una miqueta potser a Sant Jús, als dos vellesos, podria passar aquesta situació. Però creiem que si arriba a passar, això seria entre les 6 i les 12 de la nit. És quan tenim més possibilitats que el ruixat pugui ser una miqueta més destacat. Fins aquesta tarda vespre no passarem d'això. Com a molt, recollirem 4-5 litres, o sigui que és una quantitat... Home, tenint el que tenim a sobre, és una llàstima que estigui caient el que cau, però bé, és el que hi ha, no? Llavors...
Un cop hagi passat això, la nit ens quedarà pràcticament serena, perquè tota aquesta inestabilitat marxa cap al sud de França, cap al mar Mediterrani, cap a Marsella, com si diguéssim, i ens queda tota una nit una miqueta més serena, amb alguns núvols, amb alguns ruixats puntuals, inconexes, que et poden sortir a qualsevol punt.
però la nit serà serena. Clar, avui les temperatures ja és molt diferent. Tenim 22 graus en aquests moments a Sant Jús, ja no són els 24 d'ahir, són dos graus menys, però clar, la humitat ha baixat i ja no tens aquella sensació. Ha baixat una miqueta, tot i que està plovent, no estem al 100%, estem al 84, però no estem al 95 d'ahir i aquesta sensació d'aixa fogo tan acusada no està tan marcada. Jo aquesta nit he passat bastanta calor, eh? Sí, sí, sí.
Sí, sí, no, no, però és que aviam ja... Però no tenim els 33-34 graus de sensació d'ahir, sinó que avui estem en 29-30. Que dius, bueno, això a fogó, perquè aviam, el cos ho nota, però... Però ja s'acaba. Perquè aquesta nit, com que quedarà serena, quedarem amb els mateixos valors, seguirem... O sigui, demà dissabte probablement al matí surti el sol. Que bonic. Però la temperatura serà molt semblant a la d'avui. M'entens? Llavors, com que la humitat també haurà baixat perquè entra una miqueta del nord,
Clar, o sigui, tindrem la temperatura real, i això és un canvi bestial, perquè perquè fa sensació del cos passarem de 32-33 del dijous i del divendres a una situació el dissabte de 23 o 24, i això al cop és fort. Llavors dissabte serà un dia on tindrem estones de sol i núvols, més sol que núvols durant el matí, i a la tarda creixeran tempestes.
De moment, les tempestes que indiquen els mapes, i això demà a radiodesvern.com ho acabarem de puntualitzar demà al matí, de moment, avui per demà, demà a la tarda, la precipitació podria quedar cap a l'interior de Catalunya. Aquestes tempestes podrien tenir el seu recorregut pels dos vellesos, pel nord del Baix Llobregat podria afectar la zona de Montserrat, Esparreguera, potser Martorell, però a Sant Just igual ens quedem en aquella frontera que no ens acabi de tocar. Però podria passar. Podríem tenir algun ruixat o alguna tempesta demà a la tarda...
però creiem que quedarà més una miqueta cap endins. Seguirem amb una situació de tranquil·litat, amb temperatures clarament més baixes, la nit de dissabte i diumenge també serà força fresqueta, i diumenge se'ns forma aquella inestabilitat... Te'n recordes que parlàvem ara no fa massa dies, que entraven els dos vents i que se'ns muntava aquella nobulositat just a la costa central? Doncs tindrem aquesta situació, hi haurà inestabilitat al mar. Justament a la costa central, diumenge tindrem inestabilitat davant del mar. O sigui, des de Sant Jus veurem com plou el mar. Però...
Com que això és molt quisquillós i és molt difícil de preveure, i demà ho intentarem perfilar una miqueta més, aquesta precipitació es podria apropar cap al litoral central, podria entrar cap al Baix Llobregat i podria afectar Barcelona. O sigui que no es descarta la possibilitat que diumenge al matí encara poguessin parlar d'algun ruixat o alguna precipitació a Sant Jurs.
que alguns mapes ahir indicaven que seria la més destacada de tot aquest episodi, la del diumenge al matí, que és així com despistada, no? Després seguirem amb una certa variabilitat, però les temperatures ja no canvien. O sigui, hi haurà la presència del sol, tindrem alguns núvols, però estarem parlant de valors de 23-24, però reals. Sí, com a principis de setembre passat, no? Segurament. Que dèiem, ai, fa més fred del que hauria de ser, tal. Doncs ara tornarem a aquelles temperatures i és el que toca, eh? Jaqueta, no? Aquests 23-24 graus.
Sí, home, a primera hora i a última hora sí, al migdia s'està bé si està sol solet, si fot una mica d'aire emprenya. Ens agrada. Però dilluns ve aquell fred que havia de venir o no? No. Ja no ve? No, no, el que tinguem dissabte més o menys ho tindrem dilluns. Bueno, està bé. Entrem a la tardor. Sí, tardoreta.
Tampoc no és allò tardor, tardor. A l'interior sí, però a la costa encara el mar... Tardoret, m'ha agradat aquesta definició. Molt bé, Carles, doncs ja ho acabarem de matisar. Per tant, la caminada de les Seas? Potser algunes gotetes, però es podrà fer, crec. Molt bé, doncs perfecte. Escolta'm, que també està bé, jo n'he fet algun esploment i fa molt de temps que no passa això. Un cop ens han dit que no passa. Bé, jo hi vaig sèrie. A més, aquelles èpoques filmàvem en vídeo les caminades, o sigui que vam patir una miqueta aquell dia. Va ser intens, no? Molt bé.
Molt bé, Carles, dones gràcies i bon cap de setmana. Vinga, bon dia igualment. La informació més propera al Just a la Fusta. Quatre minuts i arribem de seguida a les onze en punt del matí. Un moment en què connectarem amb la xarxa i també sentirem el butllet informatiu del Sant Just Notícies. Tornem després amb moltes coses, moltes entrevistes. Us hem anunciat abans, abans però una mica més de música.
I ara ho fem amb la iaia, que versiona el guaié d'Antònia Font. Jo canto a la lluna i l'estrella, la jungla i el bosc animat, treno, sent l'avioneta.
I el teu sumari aquí aparcat. Jo canto el cafè i la galeta. Quan tu dius podria ser meu. Que sexy, que dolce, que freda. Oh yeah. Les ebres passen.
Cosmètics i margaretastor, ja sé com s'escriu, Juliet. Jo canto a la rosa i al cactus i també llepis d'aquí un pistatxo. Que divertit el que escric quan estic avorrit.
Per exemple, el teu cos, el jersei destellit, el carrer blanc de sol. El meu cos a damunt, per exemple, el teu llit de perombra i llençols amb el terro espatllat. Per exemple, a dormir. Jo canto a la lluna i l'estrella, la jungla i el bosc animat. Trena el vaixell, l'avioneta...
i quan acabi riuré que la pots nen o fas princesa, oh yeah. Que divertit el que escric quan estic avorrit, per exemple, el teu cos al jersei destanyit, el carrer blanc de sol al meu cos a damunt, per exemple, el teu llit de penombra i llençols amb el termo espatllat, per exemple, adormits...
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Jus en directe. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. La plataforma en defensa del Sènia presentarà una denúncia contra l'empresa responsable de la planta de gas Castor. Ho ha avançat un membre d'aquesta plataforma a la xarxa de comunicació local. El portaveu del PSC, Maurici Lucena, assegura que el dinar de Josep Antoni, durant Lleida i Pere Navarro, va ser per parlar de la tercera via i no del dret a decidir o editar la xarxa. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 25 anys que tenia a prop de 400 plantes de marihuana Vilafant.
Esports avui es juguen les semifinals femenines de la Lliga Catalana de Baterpolos, Sant Andreu Sabadell i Mediterrani Mataró. I en futbol sala a les 9 de la nit, el Marfil Santa Coloma visita el Saragossa.
Com dèiem, la plataforma en defensa del Sènia presentarà avui una denúncia als jutjats de Vinerós contra el projecte Castor, el projecte de Gas Castor. Ho ha avançat a la xarxa de comunicació local aquest matí un dels membres d'aquesta plataforma. Es tracta d'una denúncia preventiva perquè en cas que hi hagués una situació de més risc, l'empresa n'assumís les conseqüències. La plataforma en defensa del Sènia també ha convocat una manifestació diumenge a les cases del Canà. Evelio Monfort, membre de la plataforma, ho ha explicat a la xarxa.
ens hem presentat denúncies davant la fiscalia de Vinaròs. Perquè la planta on està és a Vinaròs. Una denúncia preventiva. I si passa alguna cosa, prendrem totes les mèdides necessàries i oportunes amb la fiscalia perquè aquells que han fet el que no tenien que fer paguen. Perquè si vostè puja amb un cotxe
Sense frenos, sabem que no porta frenos i atropella algú, vostè és el responsable. Protecció Civil, mentrestant, manté activat el sismicat. El pla d'emergències que ahir al vespre es va posar en marxa davant la preocupació d'alcaldes i veïns de les Terres de l'Ebre per la crisi sísmica oberta el 8 de setembre. Protecció Civil recorda que s'ha activat de manera preventiva. La nit ha estat relativament tranquil·la i hi ha hagut dos petits sismes d'1,7 i 1,6 graus a l'escala de Richter.
Actualitat ara política. El PSC ha assegurat que el dinar entre els líders Josep Antoni Duraní Lleida i Pere Navarro del passat dimecres va ser una trobada, un dinar per parlar de la tercera via. I no del dret a decidir, com afirmen alguns dirigents d'Unió Democràtica. El portaveu parlamentari socialista, Maurici Lucena, ho atribueix a les tensions internes de Convergència i Unió. Són declaracions avui a la xarxa. Algunes de les declaracions que s'estan fent als últims dies s'han d'interpretar més en clau
dic sobretot per part de membres de Convergència i d'Unió, perquè és evident que ara ells tenen una forta tensió, ja comencen a fer que el PSC sembli una bassa d'oli comparat amb el que els està passant a ells. Lucena ha dit que Pere Navarro se seguirà reunint amb dirigents d'altres partits, inclòs el PP, agradi o no alguns dirigents socialistes.
Ha ingressat a la presó un noi de Vilafant a la comarca de l'Ala Empordà per conrear prop de 400 plantes de marihuana dins d'una casa. Els agents es van presentar al domicili el 26 de setembre perquè van rebre un avís que hi havia una baralla i en inspeccionar l'habitatge van trobar-hi les plantes distribuïdes per les habitacions i una vintena de transformadors elèctrics, així com material divers, per conrear-les.
El noi va assegurar que les plantes no eren seves i el pis tampoc, i que només s'encarregava de tenir-ne cura, però tot i això el van detenir acusat d'un delicte contra la salut pública. El noi de 25 anys tenia dues ordres de crida i cerca pendents per un delicte d'amenaces i un altre de lesions. L'Ajuntament de Tarragona es mostra preocupat perquè dos dels grans projectes de la ciutat, el nou edifici del Mercat Central i els Jocs del Mediterrani, no figuren en els pressupostos generals de l'Estat pel 2014.
L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros pressionarà els diputats tarragonins perquè s'incloguin en els comptes de l'Estat Reus Digital Josep Cartanyà. L'alcalde enviarà la carta als diputats tarragonins a Madrid tot instant-los a defensar els interessos de la ciutat durant la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat amb la introducció d'esmenes que proposin partides pels Jocs del Mediterrani Tarragona 2017.
com pel nou edifici del mercat central. Així ho anuncia la portaveu de l'Ajuntament, Begoña Floría, que ha recordat que és un compromís de l'Estat i no d'un partit polític els 8 milions d'euros que el govern espanyol havia previst destinar al mercat. En aquest cas, com és interès de ciutat, no és un interès d'un partit concret. I ens equivocaríem molt si fem d'això una eina política. Per tant, per això l'alcalde vol que tots els diputats del territori es comprometin amb que això trobi una solució. Tot i que tampoc s'ha previst cap partida pel Joc del Mediterrani i Tarragona 2017,
L'Ajuntament està convençut que la bona acollida dels jocs farà que tard o d'hora arribi. I un apunt més, hi ha problemes a les línies T5 i T6 del tram Besòs. Han de finalitzar el recorregut a l'estació de la Farinera i la T4 no té servei entre Glòries i Maresma o acaba de confirmar transmet per causes alienes a l'empresa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Dilluns que ve s'obrirà el vial que connecta Mas Lluí amb el nucli urbà de Sant Just. Després de mesos d'espera, el veïnat d'aquest nou barri podrà circular per aquest carrer, que és la continuació de l'actual carrer Ponce de León, on hi ha situada l'ITB. A més, a partir del desembre, l'autobús L10 ja arribarà a Mas Lluí. L'alcalde ha explicat que l'obertura és una gran notícia, cap perquè permet la mobilitat al barri que compta amb més de 400 veïns i veïnes.
Les obres d'aquest vial es van acabar al mes de setembre, però el procés d'obertura s'ha endarrerit uns dies fins que s'ha recepcionat l'obra i els tècnics municipals han revisat la documentació. Com dèiem, la mobilitat es complentarà amb l'arribada del transport públic a Masllui. La línia L10 d'autobús que connecta Sant Feliu amb el Prat, passant per Sant Just, allargarà el seu recorregut fins a arribar al barri el dia 1 de desembre.
Més qüestions. Una vintena de persones podran ser contractades a Sant Just els propers dos anys. Això serà possible gràcies a les noves convocatòries de plans d'ocupació que han tret el Servei d'Ocupació de Catalunya i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Les persones que estiguin interessades poden dirigir-se al Servei Municipal d'Ocupació i Innovació. Hi ha diferents programes. Un d'ells és el Pla d'Ocupació del SOC per majors de 30 anys que hagin accelerit la prestació per desocupació o el subsidi per afavorir-ne la inserció laboral.
Un altre és el programa de col·laboració social per persones majors de 45 que perceben un subsidi per desocupació. I la darrera opció són els plans d'ocupació de l'àrea metropolitana per persones en situació d'atur en general. I acabem recordant que Proex ha obert un concurs per accedir al lloguer compartit d'una oficina al Mas Lluí. L'objectiu de l'empresa municipal de promoció econòmica és oferir una ubicació on iniciar a desenvolupar i consolidar nous projectes empresarials a un preu assequible.
Es requereix un mínim d'empreses que estiguin interessades en compartir oficina i poder tirar endavant la idea. El local se situa al carrer Rosa de Luxemburg, número 14. Podeu presentar les sol·licituds per participar del concurs a les oficines de Promunça, a la carretera Reial, número 106, al Walden. Trobareu més informació al web proexa.cat. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Jus Notícies, edició migdia, a partir de la una. Mentrestant,
Podeu consultar la informació de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fills the darkest night with a brilliant light Cause it's time for you to shine
Bona tarda.
Una notícia molt esperada que, sobretot l'últim mes i mig, que més o menys ja es veia que les obres s'estaven acabant, es veia que el carrer si passaves per davant ja estava enllestit i faltaven aquests últims trenis. Puntualitzem això de mesos per anys, però recordem que ja fa més de dos anys que estem vivint allà i era molt esperat que s'obrís aquest dial. S'ha fet llarga l'espera? Sí, s'ha fet llarga. Molts veïns, clar, tothom preguntava...
Hi ha jo mateixa que jo visc allà, vull dir, això de passar a través de Sant Feliu per tot, quan has d'anar a Sant Just, realment un barri desconnectat de Sant Just era un problema pels veïns. D'alguna manera suposo que sense voler acabes fent, a part que tinguis els vincles aquí d'amics, família, o si tens relació amb entitats, el que sigui de Sant Just, però si no, per proximitat i facilitat és molt més senzill,
Acabar acostumant-te als comerços d'allà... Comprar allà, sí, tot allà, sí. Bé, i a més els locals d'allà encara no s'han venut, encara no han obert o tal, i llavors tampoc no hi ha vida comercial, diguéssim, a la nostra part del barri. Llavors, sí, totalment a Sant Feliu. Potser aquest viat canviarà una mica les coses, no? Bé, potser pel...
Per les compres o coses així, molt a Sant Jus estem acostumats a fer compres setmanals, molts barris de Sant Jus ja estan desconnectats del centre i tens l'hàbit d'abans d'anar a casa passar pel súper no sé on, però per la connexió amb volatori, escoles, sobretot escoles, institut...
realment facilita molt. Et toca venir Sant Just, no? Vull dir que encara que estiguis més enlloc. Sí, perquè com que el conveni amb les escoles de Sant Feliu tampoc ha sigut efectiu i sí que hi ha algun nen del nostre barri que va a alguna escola de Sant Feliu perquè han quedat algunes places, però clar, tots els nens de Sant Feliu i encara més
l'any que ve i el següent, que els nens petitets que estan naixent ara al barri seran més grans, tot a Sant Just, que les escoles són les de Sant Just. Comentaves abans, justament, que fa dos anys més o menys, que és quan va arribar aquesta gran... Sí, ja fa més temps que hi ha més gent qui viu, però aquesta última promoció de pisos de protecció oficial, de 80 pisos, si no m'equivoco, va ser fa dos anys i mig, més o menys,
I que va començar com un barri jove, continua sent jove, pel que passa que ara hi ha molts nens, no? Hi ha molts nens, molts nens. Menors de dos anys, moltíssims a la meva escala, n'hi ha sis perquè hi ha bessonades, però sí, sí, molts. És un ambient familiar, per tant, ja. Sí, sí, sí. Per això també les activitats de l'associació procurem que siguin una mica...
que ara nens, perquè vinguin famílies, el que passa és que encara són molt petites. Clar, clar. De seguida en parlarem també de les activitats que organitzeu, parlant però d'aquesta obertura del vial que és aquest dilluns, que és dilluns a partir de les 8 del matí, no serà de moment cap acte d'inauguració oficial, sinó que s'obrirà i s'hi podrà passar, simplement. I justament...
representants de l'Ajuntament el vespre us ho van venir a explicar, no? Com va anar aquesta reunió? Bé, van venir tres persones de l'Ajuntament que ens van venir a explicar una mica com seria el procediment, que la primera setmana hi hauria la Guàrdia Urbana, vigilant una mica incidències i com estava el tràfic. Ja sabem que els matins...
la gent del nostre barri de Sant Feliu travessa Sant Just per anar-se'n cap a direcció Barcelona-Tipo Diagonal llavors que aquest carrer serà molt utilitzat hi haurà trànsit no potser jo espero equivocar-me però jo crec que es quedarà curt aquest carrer jo sempre ho dic es quedarà curt ja veureu com es farà servir molt realment es farà servir molt ens van explicar una mica quins carrers estaran realment oberts la resta de carrers on no hi ha edifici el veïnal entre cometes
Estaran tallats els cotxes i llavors la zona dels parcs i així estarà ballada. O sigui, el que sí que estarà obert és la plaça, però... La plaça què és on hi ha els pisos, com si diguéssim, o no? O sigui, davant del que és el bloc de pisos de Promunça i on està l'associació...
hi ha una ampliació de vorera bastant gran, però a la següent illa, tirant cap al polígon i cap al vial, hi ha una ampliació de vorera bastant gran, això és el que ells anomenen plaça, realment és un espai bastant gran de terra dura, de paviment, on es podran fer activitats i que suposo que a les festes de tardor l'activitat ho farem allà. Llavors aquell trossi que estarà obert, el que no estarà obert és el que és en si parc,
Sí, el que serà... Perquè s'ha d'urbanitzar encara, entenc, no? Sí, encara no s'hi ha empujat. I se sap quan es farà o pot ser que vagi per llarg? No, el que ens van comunicar és que a la Junta de Propietaris havien de convocar una reunió per veure quan començaven a treballar aquí. De moment no. Vam preguntar una mica, bueno, segons tota la resolució del tema de...
d'aquest conflicte que va haver una mica entre ajuntament i propietaris, fins a quan podien allargar-se les coses, aproximadament. Estaven parlant que hauria d'estar acabat tot a final del 2014, però que en principi hi ha propietaris d'allà que estan interessats en començar a moure edificació allà i, per tant...
que podria ser que tot s'avancés. El Rubé també ha d'entragar els pisos ja, també és un principal interessat en que les coses ja es moguin. És una promoció? Sí, és una promoció que ja està pràcticament enllestida, o sigui, em sembla que han de fer la primera ocupació i molts dels veïns que aniran a viure allà han passat per l'associació per preguntar-ho del parc, tot això, perquè ho tenen davant de casa.
Vosaltres heu arribat a parlar mai amb aquesta junta de compensació de propietaris que són els que han d'urbanitzar tot això? No. Hem parlat amb l'arquitecte que va dissenyar i que està portant les obres de l'urbanització i amb l'Ajuntament, però amb ningú de la junta de propietaris. Ja va haver un moment en què una advocada de part seva sí que es va posar en contacte amb nosaltres, però no vam arribar a aclarir qui era exactament i tal. Creiem que era una advocada, però al final no hi va haver més contacte.
Un procés que, com dèiem, ha estat llarg, de tota manera, a dilluns arriba aquesta obertura avial, per tant, suposo que contents, no?, també? Sí, contents, sense oblidar, no?, sense eufòria, potser, però... Sí, és una mica el porfin aquest d'ostres, per fi estarà obert, o sigui, a més, això, el que comentaves abans, que...
L'urbanització estava molt avançada i hi havia molta gent que entrava allà a les valles a mirar què falta aquí. Però, clar, no hem d'oblidar que hem estat molt de temps esperant i que seguirem esperant el parc i seguirem esperant altres coses. Es farà algun acte d'inauguració?
El que ens han comentat l'Ajuntament i que suposo que aviat sortirà publicat també per les festes de tardor, és que dins de l'acte de les festes de tardor que està programat a Mas Lluís i que hi haurà com un acte inaugural del vial, però que no s'han volgut esperar, que han volgut obrir el més aviat possible. Sí, no, perquè si han d'esperar fins al dia més, suposo que... Sí, no, ja va bé que ho obrin ja.
Ahir l'alcalde també recordava tot aquest procés llarg, aquesta batalla també entre l'Ajuntament, també amb els propietaris i evidentment els primers damnificats que sou els veïns. Com ha estat la relació amb l'Ajuntament durant aquest temps?
Bé, sí que cada cop que hem demanat que hi hagués una reunió informativa i tal, hem procurat quedar el més aviat possible. Tenim la informació de l'urbanització des de fa mesos a l'associació. Sí que hi ha coses que els veïns hem comentat i hem reclamat i que encara estan per veure. Com per exemple? Com per exemple, temes que a veure...
Suposo que el servei d'escombraries, després s'ha de parlar amb el servei d'escombraries, ara es veu que han de treure la licitació un altre cop aviat. Què passa amb el servei d'escombraries? A part que tots els veïns sofrim que els camions passen a segons quines hores, que s'havia sol·licitat que tots els contenidors passessin a la zona del parc i no a la zona de les voreres.
i que tinguessin un manteniment més gran a l'hora de netejar els contenidors. Hi ha usuaris que no els fan servir bé, que això ho tenim clar, que no és culpa de les escombriaires, però que els mantinguin, que els netegin.
Després no tenim busti al barri, no sé, que no hi ha control, que hi ha carreres de cotxes i això sí que ho hem avisat molt sovint a Guàrdia Urbana i ells van passant. Ah sí? Perquè queda una mica apartat, no? Exacte, llavors tot el que era moviment de cotxes a les nits i tal, Sant Feliu, Sant Jus, anar a la zona de Maslluí, sí que ho hem anat avisant en moltes ocasions i sí que les patrulles passen més sovint que abans.
problemes amb els gossos i això, que també ho anem recordant i a veure si el tema del parc aviat podem obrir. D'altra banda, també la setmana passada coneixíem que el ple municipal va aprovar les condicions perquè es pugui construir un equipament esportiu o amb eslluir. Suposo que també en vau parlar d'alguna manera. Sí, vam també preguntar sobre el tema. El que ens van dir és que estàvem fent...
tot el tema de la paperassa per obrir el concurs, que és un concurs amb projecte arquitectònic i per tant és un procés una mica més llarg de... Em sembla que van comentar que possiblement serien 72 diases, o sigui que...
que serà un procés una miqueta llarg, però sí que ens van dir que hi havia uns mínims d'una pista esportiva sense concretar quin tipus, una piscina exterior, un edifici social amb restaurant...
I una sala de fitness era com les coses més bàsiques que havia de tenir. Però bé, que això encara no ha sortit i que per tant... Us agrada la idea per això? Oh, i tant, sí. Sí, sí. Ens agrada... És una zona que hi ha molta gent amb bici, que puja molta gent a caminar, és al peu de collcerola, hi ha moviment a sortir. És un lloc privilegiat, no? Sí, hi ha molta gent que va córrer i llavors el fet que hi hagi un equipament esportiu més que
Camp Mèl·lic no ens queda gairebé en connectar, la bona aigua tampoc, el que queda més apropi és el poliesportiu de Sant Feliu, i que hi hagi un equipament allà. Ens falta la guarderia, que nosaltres anem recordant que a veure què és. Aquesta Llari Infants és un altre dels projectes que fa temps que es deia, també s'havia plantejat que pogués ser un projecte mancomunat amb Sant Feliu,
Però em sembla que almenys amb les últimes informacions que hi ha és que de moment està frenat, no? Sí, sí, sí. No és cosa de l'Ajuntament, sinó ja ve d'altres esferes, però nosaltres ho anem recordant perquè qui no plora no... Però sí, sí, nosaltres ho recordem perquè realment l'índex de natalitat és altíssim. El que sí que també arribarà aviat, arran de l'obertura d'aquest vial, és l'autobús.
És l'autobús L10 i finalment és l'acord que es va arribar que s'allargaria el recorregut de l'L10. A més a més, un viatge o un trajecte el fa fins a la part de Sant Just de Maslluí, el següent el fa fins a la part de Sant Felè de Maslluí. Per Maslluí passarà cada 40 minuts. Sí, és una bifurcació realment. Llavors després, segons necessitats, ja es veurà què passa.
De moment, teníem nosaltres l'associació, pensàvem, i potser era l'última informació que havíem rebut, que la parada seria la rotunda on arriba el vial, però no, la parada serà al carrer Rosa, a Luxemburg. És a dir, directament a casa vostra, no? Si diguéssim, vull dir, hi ha la majoria de pisos. Sí, sí, on comença el parc de Lluia Quieta, allà davant.
de la façana de l'edifici de promoció municipal. Però, en principi, el que ens van comentar ahir és que només hi hauria una parada i que això cal ser una bifurcació, doncs un aniria a una banda i el següent pujaria. Els horatis encara no estan concretats, és una línia molt llarga, per tant, és una mica difícil que plogui a gust de tothom, però que ja havia l'interès... Ja teniu exacte una cosa o altra, suposo que...
que ens acabin de concretar una mica més els horaris. Aquest encara falta un parell de mesos, perquè ha d'arribar l'1 de desembre, és a dir, que hi ha aquest temps per acabar-se de situar, suposo.
Sí, està com aprovat, però hem de fer encara una reunió, ja tema més burocràtica que el novembre, per ja el desembre començar. Estem parlant amb Helena Barambio, la presidenta de l'Associació de Veïns de Mas Lluí, i abans comentàvem també que des de l'associació
Esteu fent diverses activitats, ens sembla que fa poc veu també fer una projecció de cinema que va venir bastanta gent, no? Molta gent, sí, molta més del que ens esperàvem. Si un barri ha de ser 400 persones en què n'hi havia unes 200, vull dir que no està gent malament. Sí, sí, sí, bastant molt bé, bastant molt bé. I feu bastantes activitats, no? També.
Procurem fer alguna cosa cada mes. Igualment tots els dijous estem allà, tothom que vulgui venir. Al final és una reunió de veïns. Estem allà berenant o preparant la festa següent. Ara estem una mica organitzant les festes de tardor. Hi ha el curs de cos, postura i salut que també m'hem parlat diversos cops. Continua endavant els dimecres.
Hi ha alguna iniciativa més. Estem preparant l'acte aquest de les festes de tardor juntament amb l'Ajuntament. Què es farà? L'any passat ja també ho vam fer de la botifarrada.
també xocolatada, començarem amb... L'any passat ens vam trobar que ho vam fer tard de vespre i, clar, aquestes èpoques tard de vespre ens vam arriscar una mica amb el temps, va aguantar bastant fins que va venir una ventrada. Va coincidir que les festes de tard de l'any passat, que era un cap de setmana molt, molt fred, més del que en teoria hauria de ser l'únic.
Sí, llavors va començar a fer fred i no va estar bé. Llavors aquest any hem decidit fer-ho més migdia, matí migdia. Més familiar també, no? Sí, activitats per nens i tal, hi haurà alguna actuació i començarem amb la xocolatada i ara la botifarrada igualment. I llavors l'acte inaugural del vial i tal. Això ho estem començant a preparar, ja està en marxa la preparació d'això.
I res, vam fer una activitat per nens fa poc per fer reciclatge material. I teniu bona resposta en general?
A veure, és com... Hi ha una activitat que de sobte et falten cadires i una altra que trobes que sobrem gent de l'associació i falta gent que no és de l'associació. O sigui, que cridem que vingueu, que som veïns, que estem per allà per això. Quanta gent sou a l'associació? Som 30 associats, som poquets. Bé, per les subvencions, etcètera, i perquè ens anem organitzant bé i... Faltaria més gent.
L'associació no s'aguanta a l'aire. La quota és mínima, és anual. Quant costa fer-se soci? Aquest any van ser 25 euros més 10 d'inscripció. Estem valorant de baixar un pèl.
per veure si així... Quanta més gent siguem, més coses podem promoure i més benefici en traurem tots. Hi ha una proposta de fer classes d'anglès, d'oral per adults... Hi ha propostes, però s'han de materialitzar amb gent que s'estigui interessada.
I d'altra banda també, Proex ha obert un concurs per accedir al lloguer compartit d'una oficina amb Eslluí. Per tant, també això donarà d'alguna manera o altra, potser una vida, perquè la iniciativa també és interessant. Sí, va ser una iniciativa que va sortir una mica dels veïns.
de gent que tenia necessitats i respecte a això, suposo que per connexió autònoms i tal, doncs mira, si està a prop de casa millor, uns locals que estan buint, anem a veure si podem fer alguna cosa. I ens van recolzar, bueno, de seguida, sobretot en Joan Bassaganyes, que li hem d'agrair el seu interès, doncs de seguida va dir sí, sí, tal, mirem-ho i, bueno, ha sigut difícil com de trobar la fórmula perquè...
És un local que hi ha cap gent, però no és suficient, com perquè hi hagi algú allà sempre, controlant, llavors, bueno, quina fórmula utilitzarem, però al final, entre tots, sembla que tira endavant, s'han obert les bases, ja es poden consultar a la web de Proexa, i, bueno, bé, bé, sí, hi haurà més moviment que això. Esperem que sí. De moment recordem que aquest dilluns, a partir de les 8 de la matí, sobre aquest vial que connecta Masllui amb el nucli Hora de Sant Just, una notícia molt esperada, avui n'hem volgut parlar també
amb la presidenta de l'Associació de Veïns de Masllui, per saber com ho vivien i com han rebut aquesta notícia els usuaris principals de tota aquesta via. Moltes gràcies, Helena Baràmbio, i que vagi molt bé. Fins aviat. Adéu, bon dia.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Connecta't al català.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. En va ser 18 mesos, un any i mig.
a l'hospital, i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Passant tres minuts de dos quarts de dotze, la Casa Regional d'Extremadura arrenca aquest cap de setmana la seva Setmana Cultural. I ara en parlem amb el president de l'entitat, Manuel Zapata. Molt bon dia, què tal? Hola, bon dia. Aquesta Setmana Cultural, que de fet s'allarga gairebé... Enganxa dos caps de setmana, és una mica més d'una setmana, eh? Sí, sí, sí. En tot cas, comença aquest dissabte, demà al vespre, no em sembla?
Sí. ¿Qué es para Adama? Mañana a las ocho y media pues se comienza con el pregón, que viene una alcaldesa de un pueblo de Badajoz que se llama Magacela. Sí. Y a continuación hay un poco de canto por el grupo de la asociación y después pues un vino de honor. ¿Un? Un vino de honor. Ah, o sea, es para una mica de brindis. Sí, sí.
Això aquest dissabte, no? Aquest dissabte. Que és el tret de sortida principal, no? I llavors ja diumenge continuen a vent i més coses. Sí, el domingo hacemos el día del socio, que se celebra con una paella para todos los socios que se quieran apuntar. Quants socis hi ha a l'entitat? L'entitat 317. Déu-n'hi-do.
Apuntados de momento a la paella hay unos 250. Bueno, no está malament tampoco, ¿no? Era bé tots, era bé tots. Sí, sí. I on es fa la paella? Perquè és una paella molt gran, ¿no? Sí, la paella la hacemos en la puerta de la entidad. Esperemos que el día no esté como está hoy. Que bueno, que por las noticias que hay más o menos será un día que está más o menos. Aguantarán el diumenge. Yo creo que aguantarán.
I que és un dels actes més destacats, no?, aquest dia del soci, també. Bueno, sí, és uno de los más destacados porque, claro, ahí es un homenaje al socio, digamos, es lo que más se hace y como hay mucha participación, pues mejor todavía, ¿no?
Ja que se hace que acude a la gente. Això serà aquest diumenge, és a dir, aquest cap de setmana, d'alguna manera, aquestes són les activitats que es fan, i després la setmana que ve continua tot plegat. Entre setmanes no sigui algun acte. Sí, el lunes, martes i mièrcoles, hacemos juegos de mesa, en particular cartes. Se hace un pequeño campeonato, esos tres días. En la mateixa associació, no? Al local de la entitat. Sí, en el local de la entitat.
Y bueno, hay premios para la primera pareja, para la segunda pareja, un poco significativo, ¿no? Son lunes, martes y miércoles. Y después el jueves se ensaya el grupo, ensaya la coral de la casa, o sea, no se puede disponer del local porque el domingo tiene la actuación de la misa y entonces no se puede disponer del local. Y ya pasamos al viernes.
El viernes hay un festival folclórico, entonces claro, nosotros siempre en estos festivales intentamos que mezcla la música, particularmente de los socios que tenemos. Primero pues llevamos el Svalv y la Despluga, que además viene sin cobrar un duro, viene gustosamente, o sea, es la segunda vez que nos viene.
Ellos muy agradables. Intentamos mezclar lo que es la música de Cataluña, Extremadura, Andalucía, que es la mayoría de los socios que tenemos. Después viene una casa andalucía de Hospitalet y viene un grupo extremeño del Prat de Llobregat. Y para terminar, la corada nuestra de la entidad también cantará cuatro o cinco canciones. Esto se hace en el ataneo.
La sala municipal el viernes 11 a les 9 de la noche. El divendres que ve, això, no? El divendres, sí. Vale, perfecte. I llavors, no sé si dissabte o la setmana que ve, continuen encara les activitats, no? Encara s'allarguen fins diumenge. Sí, el sábado a partir de las 8 y media hacemos una...
Un concurso de tapas. Molt bé. És nou, això, no? Sí. Antigualmente lo hacíamos de tortilla. És veritat. Sí, sí, sí. Però ahora, para variar, hemos puesto un concurso de tapas. Molt bé. Podrà participar més gent, potser, no? Perquè potser algú porta... El año pasado fue la primera vez que lo hicimos. Sí. Y tuvo un éxito enorme. Porque hubo 42 tipos de tapas diferentes. 42, eh? La clara, és bastant. És mucho. És mucho.
Después de hacer concurso de tapa, pues bueno, se hace un sorteo, no se hace... No es premia la millor tapa, ¿no? No, no, lo hacemos como sorteo porque... Perquè llavors s'esmenja entre tots, entenc, les tapes, ¿no? Cuando se termina de hacer sorteo.
Se come entre todas las tapas. Perquè es porta, suposo, com una ració, no?, per entendre'ns, imagino. Sí, és un plato... Si fas una croqueta, t'aporten les quantes, no pots portar una croqueta. Sí, sí, sí. Si no llevan croqueta, no llevan quatre, llevan un platito bastant... Que hi hagi una mica per tothom, no? Sí, sí. Y esto pues se come entre todos cuando se termina.
Y después pues hacemos un pequeño baile allí hasta las dos de la mañana más o menos con un grupo que hemos contratado que se llama el dúo La Familia. Vale. Es un dúo. Esto es el sábado. Y después el domingo ya terminamos la semana. De unido, ¿eh? Porque aquí llevamos ya dos semanas o tres de Semana Cultura. Y el domingo pues a la una del mediodía se hace la misa aquí en la iglesia de aquí de Sant Llut.
una misa extremeña cantada por la cora de la entidad. Cuando se termina la misa se hace un parlamento de autoridades, normalmente pues o va al arcarde o va a alguna personalidad del ayuntamiento. Este año creo que va al arcarde por lo que me han dicho. Y terminamos allí con unas palabritas y para despedir la semana pues otro vinito.
Que això del vi d'honor, que és ben bé, perquè es diu vi d'honor, és com per dir que és de celebració, entenc. Sí, sí. És com la manera de dir que és un brindis, no, suposo? Sí, honorar a la gent que està allà delante, que ha ido a la... Com un homenatge, no? Sí, sí, és un homenatge a la gente que està asistiendo a...
A todas las cosas estas. Fa molts anys només que se celebra aquesta setmana cultural. Perdona? Fa molts anys que se celebra, no? Sí, esto hace lo menos 25 o 26 años. Déu n'hi do, déu n'hi do. Lo que pasa que antes era, bueno, pues la cosa ha ido cambiando cada vez a más. Antes también ha habido un tiempo que era más también porque podíamos traer unos grupos...
de música un poco famosos, pero esto se ha terminado. A cambio de presupuesto, ¿no suposo? Sí, esto antes lo pagaba la Junta de Extremadura. El traer el grupo aquí lo pagaba la Junta de Extremadura. Le tenían puesto unos presupuestos y le decían a un grupo o dos si vais a Cataluña, a las casas regionales que hay, aquí hay 22 casas,
pues tenéis nosotros pagamos lo que vale. Y ahora ya no es para desde allá. Se ha acabado. Ahora no hay un duro. Ahora para conseguir algo es muy difícil. Las entidades yo creo que
que cada vez lo vamos a tener muy problemático, aunque nos buscamos muchas formas de conseguir dinero, pero cada día mayores. Clar, i s'han d'enfocar les activitats, que és el que us està passant, suposo, d'una altra manera, més amb els grups de casa i tot plegat, que també és una bona manera de fer-ho, suposo, però que canvia una mica. Otras entidades, como ya te he dicho, el Esbar de Esplugas, son unos chavales jóvenes, no sé si conoces este Esbar,
A nosotros nos vinieron hace tres años, ya te digo, ellos muy agradables, se ofrecieron voluntarios que no cobraban nada ni nada y bueno, muy bien, muy bien. Doncs aquestes són algunes de les activitats, o de fet les hem repassat totes, aquestes activitats que es fan arran de la Setmana Cultural que organitza la Casa Regional d'Extremadura.
Començarà demà al vespre amb aquesta inauguració a dos quarts de nou i avui n'hem volgut parlar amb el president de la Casa Regional d'Extremadura Sant Just, Manuel Zapata. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bona setmana cultural. Gràcies i quan do grai. Adéu, bon dia. Adéu.
I de seguida parlem de la caminada popular de les Cees que es fa aquest diumenge. En parlarem amb un dels seus organitzadors, el Ferran de la Fuente. Ho fem després d'escoltar, però, els Dit Cap For Cati i aquest Grapevine Fires.
To wake up cold to a rancid room Sounded like an alarm of impending doom To warn us it's only a matter of time Before we all burn Before we all burn
Bought some wine and some paper cups near your daughter's school and we picked her up and drove to a cemetery on a hill, on a hill. We watched the plumes paint the sky crane as she laughed and danced through the field of graves and there I knew it would be alright but everything would be
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
I aquesta hora parlem de les CES, en concret de la caminada popular que es fa aquest diumenge. És la seva 18a edició i ja s'ha tancat el període d'inscripcions. Avui en volem parlar però amb un dels seus organitzadors, el Ferran de la Fuente. Molt bon dia. Hola, bon dia. 18 edicions, eh? És la 18a aquesta, per tant, Déu-n'hi-do, no és poca cosa. 18, 18, sí. Com està anant tot plegat? Com es presenta, si més no, aquesta caminada que es farà diumenge? Hi ha hagut bastant moviment d'inscripcions...
Doncs mira, jo és que he estat fora i no he pogut saber dels primers dies aquests, perquè no està tancada, com m'has dit, no està tancada l'inscripció. Sempre, abans de sortir, dos quarts de nou, la gent es pot inscriure. Sí que n'hi ha tres dies a la setmana, penso que era dimarts, dimecres, dijous, avui també, avui també, doncs, que encara es poden inscriure, allà a la CEAS, al local de la CEAS. Val, perfecte.
Que llavors no sé si s'apunta molta gent en aquell mateix moment o...? Normalment allà a la CEES no ve molta gent. El gruix de la gent més bé ho fa el mateix dia allà, encara que pateixen unes quantes més d'incomoditats, no? Però el gruix de la gent s'apunta el mateix diumenge, sí. I és la 18a edició, com dèiem, però no sé si cada any és diferent el recorregut. Sempre. Sempre.
Sempre. Per fer-ho diferent. Sempre, sempre. Per motivar la gent, suposo, no? D'això sí que m'encarrego jo personalment i sempre intento, perquè no caure una mica en les repeticions, no? Doncs cada any anar a un lloc diferent, o sigui, de les valls que tenim aquí més a mà, no? La vall de Sant Just, però també anem cap a la banda de la Salut, la Riera de Santa Creu...
I com es tria tot plegat? És a dir, com es decideix aquest itinerari, aquest recorregut que cada any és diferent, és a dir, tot un repte també. Sí, és difícil ja no trepitjar camins que hagin fet abans, no? Però bé, en conec molts perquè m'he passejat molt per aquí. Jo crec que n'he fet centenars de quilòmetres per la vall de Sant Just i, diguem, entre Santa Creu, el Coll de les Torres, el Can Cullàs...
Per aquest indret, dintre d'allò, hem caminat tant que jo crec que els conec ja tots. I llavors, és qüestió de fer... Ara ja quasi quasi és com un muntatge, no? Agafarem un trosset d'aquí, un trosset d'allà i farem la caminada. En Collsarola no s'acaba, no? No, la veritat és que no. No s'acaba i si he de dir-ho jo mateix, doncs escolta'm, jo no em canso de caminar per aquests camins. O sigui que no repeteixo a vegades muntanyes altes i en canvi aquí no em canso de caminar per...
per aquí, per la vall de Sant Just. I la tenim ben a prop, per tant, convé aprofitar-la, no? Sí, i tant, i tant, i tant. És aquest diumenge, com dèiem, una activitat que acostuma a aglutinar bastanta gent, bastantes persones? Sí, últimament la cosa està bastant establitzada al voltant de 300, 300 i escaig participants. Déu-n'hi-do. Creiem que per ser un centre...
modest, no?, doncs ens sembla que està molt bé. Clar, perquè si punta gent també, doncs, que potser no forma part de l'entitat, no?, que no està... No, no, no, que va, està obert a tothom. O sigui, està obert a tothom. I la majoria de la gent que ve, doncs, no són socis.
I a vegades ni tan sols són aquí de Sant Jús, sinó que venen d'altres llocs. I com és que agrada tant? A vegades lluny. Sí? I com és que arriba, que venen aquesta caminada expressament? Bé, jo m'imagino que és perquè gent que li cau bé això de les caminades, populars, no? I deu d'apuntar-se a moltes. I entre elles la de Sant Jús, clar, les Seas. Està clar, està clar. Quants quilòmetres són? Són uns 30... Aquesta vegada són... Però bé, quasi sempre és el mateix, eh?
al voltant d'uns 13 quilòmetres. Aquest any serà 13 i no sé si arriba a mig. No està malament, no? S'ha d'afegir... No, però és lo normalet, eh? Vull dir, per 3 hores, 3 hores mitja ja estava així. S'ha d'afegir una mica el trosset que hi ha des del pati fins a la sortida del poble, que en temps pot representar mitja horeta més, un quart d'hora per sortir i després a la tornada també, des de les primeres cases fins al pati, doncs un quartet d'hora més també.
A més a més, cada un se l'apren a la seva manera, n'hi ha alguns que se l'aprenen corrents i corren molt, els nanos són molt habituals al córrer, i altres van al seu passet, perquè a vegades també hem vist persones que van inclús amb el nen i un cotxet i tot, portant un petitet amb un cotxe de nens. Es pot fer corrents?
Es pot fer corrents, però no aconsellem això, perquè és una caminada. Ja ho diu la paraula, caminada. Ja és concreta, no es parla de cursa. Ja hi ha les curses trail running, que van començar la setmana passada de les CES. No és competició, és una caminada, ho diu la paraula mateix, la presentació ho diu. Sí, sí, de fet és la caminada popular de les CES. I ara, a més a més, últimament han baixat, però en les primeres caminades venia gent que corria, sí. Venia gent que corria, que ni...
ni tan sols s'aturava, vull dir, estava parlant amb tu si havia de parlar i allà fent saltets, no? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. Hi pot participar tothom? S'ha de tenir un mínim nivell? Qui s'adreça? En principi no és molt fort, el que passa que sí, que puntualment poden haver-hi alguns punts que hi hagi pendent, tant de baixada com de pujada, això en la muntanya és inevitable, no? Però jo crec que totes les persones que estiguin acostumades a passejar, jo crec que la poden fer. Mhm.
De fet, amb aquestes 18 edicions, hem vist gent molt gran. Sí? Que suposo que potser ja se la reserven, no?, almenys per poder fer aquesta caminada popular aquest diumenge. Es marca la data i llavors s'intenta. Ah, sí, suposo que sí. I a més a més ho fan amb gust. Quan acaben et pregunten a vegades i quants quilòmetres han fet i tal i qual, no? Estan molt interessats els que venen a ser.
De fet, per participar-hi s'han de pagar o bé 6 euros, 6 socis de les CEES i 6 menor de 12 anys, o si no, 8 euros i a més també inclou un esmorzar, no? És a dir, es fa un esmorzar col·lectiu després, o com es fa? Hi ha un esmorzar que es farà, en aquest cas, com altres vegades, a la plaça Mireia, però, a més a més, hi ha un regal. Ah, sí? Un regalet. Sorpresa. Sempre, sempre... Bueno, sorpresa per ells. O es pot dir.
No, no ho direm, que sigui sorpresa. Un regalet, hi ha sempre un regalet. Quan s'apunten a les inscripcions, doncs donem el regalet aquest, sí. Perfecte, doncs es farà aquesta caminada, com dèiem, aquest diumenge, se sortirà a les 9 del matí? Sí, a les 9 del matí, com és habitual des de fa unes quantes temporades, hi ha forces, ja. Es dispararà el coet i llavors sortiran tots, sí.
sortirien tots des del pati de l'Ateneu, des del pati del Roure. Exacte, que Déu-n'hi-do, si són unes 300 persones, és molta gent, no? Vull dir que realment... Jo no he tingut, en les 18 edicions de la caminada, no he tingut ocasió de fer-ho mai, perquè la meva feina suposa que surto d'allà abans de les 7 i no torno fins a les 11.
De manera que no he pogut mai veure-ho, però bé, suposo que s'ho passa molt bé allà. Clar, perquè llavors la seva feina, què és? Està per a tu explicar una mica com és aquest recorregut? Jo, a part d'estudiar l'itinerari, doncs soc l'encarregat de col·locar els controls en els punts que crec més oportú. I em reservo, per mi, el títol, per dir-ho d'alguna manera, de control volant. Control volant vol dir que surto una miqueta més tard que ells,
i llavors repasso per dir tot el recorregut. Si hi ha alguna incidència, perquè també n'hi ha incidències, doncs miro d'arreglar-ho, no? A vegades, diguem, s'han perdut, entre cometes, alguns senyals, no? I bé, els reposo, perquè jo porto també la motxilla plena de trastos, i en fi, si veig alguna cosa que no està correcta, doncs intento arreglar-ho, no? En algunes ocasions...
la meva feina ha estat bé perquè ha salvantat coses que han passat. Una vegada ens van treure senyals de com a mínim 500 metres. Això podia haver provocat que la gent es perdés, oi? Sovint són aquestes feines invisibles, no? Possiblement, ho dic, perquè de vegades sembla que tot es faci sol i que tot es troba fet, perquè hi ha molta feina darrere. Hi ha molta feina darrere. La gent que no està acostumada a veure això, quan veu el que fem...
perquè ens posem en moviment a dos quarts de... a les 6, jo diria. Alguns a les 6, pràcticament ja... Que has de nit. Sí, i tant que has de nit, sí. Doncs estan allà. Hem de fer els entrepans, que els fem a les seves, els fem allà, els fem abans de caminar, amb el qual vol dir que imagina't. Déu-n'hi-do, hi ha feina, hi ha feina aquest diumenge, realment. Sí, sí, sí que hi ha feina, sí. La gent ho diu. La gent ho diu, carai, treballeu molt, no? Bueno, estem contents, és un dia que...
Home, clar, i més hi participa tanta gent, suposo que, a veure si el temps acompanya, m'imagino que encara que, a no ser que faci un diluvi, es fa, no?, es manté. Sí, no, no, a més a més una de les premisses de la caminada és que encara que faci mal temps es farà. Afortunadament amb 18 edicions només va haver un ensurt un any, que estava plovent a got i barral al principi, es va sortir i al cap d'una horeta o així la cosa va escampar i el dia va acabar bastant presentable.
Doncs veurem què passa aquest diumenge, en aquesta 18a Caminada Popular de les Sees per Collserola. Avui n'hem volgut parlar amb un dels seus organitzadors, el Ferran de la Fuente. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
There's no sign of life It's just the power to talk I'm lying in the rain Better never wait bye-bye But I try I try Never gonna fall for what's beside me
Fins demà!
Fins demà!
Són les dotze Notícies en xarxa
Bon dia, us parlem a IT. Polo i Oriol Pujador, nou terratrèmol a les Terres de l'Ebre. Ha estat de 3,7 graus a l'escala de Richter. El pla d'emergència sismicat continua actiu. El govern central aprova avui la reforma de la llei de trànsit. Permetrà circular per algunes vies a 130 km per hora. Detingut un home de 25 anys que tenia a prop de 400 plantes de marihuana al municipi de Vilafant, a l'Empordà. Esports en hoquei patins. Avui comença l'hoquei lliga femenina. El Vilanova rep la visita del Palau de Placamans.
I també avui es disputen les semifinals femenines de la Lliga Catalana de Waterpolo, Sant Andreu Sabadell i Mediterrani Mataró. Fa tot just una hora i deu minuts que hi ha hagut un nou terratrèmol a la costa de Castelló. I ha estat de més intensitat que els d'aquesta matinada. El sisme s'ha sentit a les Terres de l'Ebre i ha arribat als 3,7 graus a l'escala de Richter segons l'Institut Geogràfic Nacional.
Depenent del Ministeri de Foment, el Departament d'Interior a Catalunya manté encara activat el pla d'emergències sismicat. El telèfon d'emergències, el 112, ha rebut tres trucades de ciutadans del canal Montsià i de Tortosa al Baix Ebre relacionades amb el darrer terratrèmol de les 11 a menys 10 minuts. No hi ha constància que hagi provocat danys. El sotsdirector de Protecció Civil de la Generalitat, Sergio Delgado, acaba d'explicar a la xarxa de comunicació local que ha estat prou fort com per ser percebut per la població.
i el que s'ha produït són percepcions més o menys àmplies, i en el cas de l'últim sisme de 4,1, doncs àmpliament percebut, més enllà de les Terres de l'Ebre, i és una mica això el que nosaltres hem fet seguiment. Per tant, un 3,7, el que hem estat veient aquests dies, que en aquesta sèrie sísmica, aquests valors fins a 3,5 o a l'entorn de 3,5 i sense arribar a 4, doncs són percebuts, però no amb una àmpliament percebuts com els que han passat de 4 a 4,1, 4,2.
Sergio Delgado diu que hi ha indicis que apunten que la falla sísmica que hi ha en aquesta zona podria haver estat induïda a entrar en acció. Avui es fa una reunió a Tarragona entre representants justament del govern central, del govern català a les Terres de l'Ebre i presidents dels Consells Comarcals a la zona per tractar la crisi sísmica. Una reunió que està en marxa tot just a aquesta hora és la del Consell de Ministres al Palau de la Moncloa i a Madrid. El govern espanyol avui dona llum verd a la reforma de la llei de trànsit i de seguretat viària.
Entre altres mesures, la normativa permetrà augmentar la velocitat fins als 130 km per hora en alguns trams d'autovia i d'autopista. I també incrementarà de 500 euros a 1.000 la multa per alcoholemia. El TEC s'aprovarà avui en Consell de Ministres i s'enviarà al Congrés. Quan la Cambra Baixa aprovi la norma, es començarà a tramitar el nou reglament de circulació que hauria d'entrar en vigor la primavera de l'any que ve.
Primera nit sense gairebé vehicles a la Nacional 340 i el seu pas pel municipi de l'Aldé, a la comarca de la Baix Ebre. Ahir es va inaugurar la variant d'aquesta carretera i això permet que 17.000 vehicles deixin de passar pel mig d'aquesta població. Entén el d'ahir a Seto Gallego. Bon dia.
Bon dia. Aquesta passada nit els veïns de l'aldea al Baix Ebre han viscut, podríem dir, que la primera nit de tranquil·litat. Ahir dijous va ser inaugurada la nova variant de l'aldea, encara que el trànsit no era desviat per la nova variant fins les 5 i mig de la tarda. Escoltem a Francis Albacar, veïna de l'aldea. A veure, jo que soc molt a la bona nacional, ha sigut una nit molt tranquil·la. Inclús pensava, dic, mare, que aquí no hi ha ningú en aquesta casa. I no pensava, és que m'haia llegat i mirat per la finestra i avia-ho.
ni un cotxe, ni un camió amb molta tranquil·litat, inclús si sentia los grills, i que ara sí que puc tindre les finestres de guarda.
17.000 vehicles han deixat de passar diàriament pel mig de la població que a nit va poder gaudir de la tranquil·litat i dels sorolls insignificants que abans no eren capaços de sentir per la contaminació acústica dels vehicles que col·lapsaven diàriament la Nacional 340.
L'àmbit policial ha ingressat a la presó un noi de Vilafant, a la comarca de l'Alt Empordà, acusat de conrear prop de 400 plantes de marihuana dins d'una casa. Els Mossos d'Esquadra es van presentar al domicili el 26 de setembre perquè van rebre un avís que hi havia una baralla. En inspeccionar l'habitatge van trobar-hi les plantes distribuïdes per les habitacions i una vintena de transformadors elèctrics, així com material divers per conrear-les. El noi va assegurar als policies que les plantes no eren seves i el pis tampoc.
que només s'encarregava de tenir-ne cura, però tot i això el van detenir acusat d'un delicte contra la salut pública. El noi de 25 anys tenia pendents dues ordres de crida i cerca per un delicte d'amenaces i un altre de lesions. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Buenot. Demà es farà la primera batuda del porc senglar a Sant Just. Es donarà així el tret de sortida a la temporada de caçar a Collserola. Aquest any s'han establert 5 dissabtes per a la caça major, és a dir, les batudes de senglars, de 8 del matí a 3 de la tarda. I també 15 dies els dijous i dissabtes de 8 a 5,
per a la caça menor, és a dir, conills, todons i tors. Tres d'aquests 15 dies es permet la caça d'abacada. Durant els dies de caça major s'assenyalitzen i es tancen els camins de les zones on es fa la batuda a la vall. Segons el president de la Societat de Caçadors de Sant Jus, Jaume Teixer, hi ha una massificació de sanglars a Collxarola i això, diu, provoca molts danys a l'agricultura i han de fer fins i tot intervencions especials. Per tant, durant els dies de caça major s'assenyalitzen i es tancen els camins de les zones on es fa la batuda
I es recomana que tothom respecti els senyals i que no traspassi cap arreda. Més qüestions. El cor italià Hermes Grion de Montfalcone és el convidat del concert que farà aquest vespre l'Orfeo Enric Morera a l'Ateneu. Els dos grups estan agermanats des de fa molts anys. De fet, la plaça Montfalcone de Sant Just es diu així en honor al cor italià
I a Montfalcone li van posar el nom de Sant Just a uns jardins, per recordar l'Orfeo Enric Morira. Aprofitant que el cor està de visita a Catalunya, avui, aquest vespre, faran para de Sant Just per fer aquest recital amb l'Orfeo. Serà les 8 del vespre a la sala del cinquantenari de la Taneu i l'entrada és gratuïta.
I un últim apunt, el 8 d'octubre farà 75 anys del bombardeig de Sant Just. I per commemorar aquesta data, el centre d'estudi Sant Justens ha organitzat una passejada demà que recorrerà als llocs on van caure les bombes del municipi i explicarà què va passar aquell dia. La conduirà Julio Ochoa, membre de l'entitat. La nit del 8 al 9 d'octubre de 1938, Sant Just va ser bombardejat, va ser un atac accidental, ja que el municipi no era un objectiu estratègic.
Demà al matí, doncs, es farà un itinerari a peu per explicar les conseqüències d'aquell bombardeig. Se sortirà una mica abans de les 10 des del Parc Maragall. El recorregut s'acabarà a les escoles, on es farà la presentació d'una filmació del refugi antiaeri que es va construir a la zona. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia, a partir de la una. I mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com,
Per continuar, informats. Que vagi bé. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta. Ja arriba l'hora de parlar de cuina. Aquesta setmana ho hem estat fent cada dia. Hem parlat de cuina, ens han explicat cada dia una recepta diferent des de la neu de Sant Just amb el Carlos Rodríguez. I avui divendres continuem, acabem també aquest blog i per això salvem amb el Carlos. Bon dia, Carlos. Bon dia. Com acabarem la setmana?
Pues mira, hoy acabaremos, he dejado este plato para el último día porque es un plato súper, súper sencillo.
Y a mí me gusta mucho porque, bueno, es un plato muy típico de Uruguay. Sí. Que se encuentra en cualquier hamburguesería. A donde vayas, tú pides este plato que se llama chivito al pan. Y lo encontrarás en todos los restaurantes uruguayos. Y la verdad que nosotros lo hacemos aquí desde que abrimos y tiene muy buena salida.
Perfecte, doncs a veure. Lleva unos cuantos ingredientes, pero es súper sencillo de hacer, como todos los anteriores. Aquí tenemos que esto es como un plato combinado, pero en bocadillo. Entonces necesitaremos unos 150 gramos de solomillo de ternera.
O, por el contrario, solomillo de cerdo o lomo de cerdo o pechuga de pollo. Se puede hacer con cualquier tipo de carne. Que quede bueno. Utilizaremos una rodaja de jamón dulce, una rodaja de queso muzarella, un huevo duro, dos rodajas, dos tiras de bacon ahumado, un par de rodajas de tomate, una hoja de lechuga,
mayonesa y para acompañar patatas fritas. Y por supuesto un pan, se puede hacer con cualquier pan, a mí particularmente me gusta con el pan de hamburguesa. Entonces cogemos en una plancha, ponemos primero a dorar el bacon. Esto se hace, lo ideal es tener una plancha un poco grande porque se hace todo al momento. El huevo lo tendremos previamente cocido o se puede hacer también con huevos fritos.
Eso a gusto de que lo vaya a comer en ese momento. Entonces, cogemos la carne, la ponemos en la plancha con el bacon, inmediatamente, cuando esté la carne ya un pelín jugosa, ponemos el bacon encima de la carne, encima de esto colocaremos el jamón dulce con la muzarela, encima el huevo, al pan le pondremos la mayonesa,
Lechuga y tomate debajo de todo esto, esto es un plato para servir al momento. Lo que al salir la carne caliente lo colocamos encima de la lechuga y si lo dejamos mucho rato la lechuga se quema, se cocina. Entonces es un plato para hacerlo al momento. Es súper rápido de hacer, no tardamos más de 5 minutos. Y esto es un plato muy muy bueno. La combinación de la carne con el bacon, muzarella, lo hace un plato sencillo y la verdad delicioso.
Esto lo colocamos en un plato y lo podemos acompañar simplemente con patata frita. ¿Y por qué es el chivito? Bueno, el chivito, lo que es aquí el cabrito, que todos conocemos que tiene como una barba, una barbita pequeña, la barbita.
Bueno, en Uruguay es típico el chivito al pan. Al llevar tantos ingredientes, al querer comerlo, lo cogemos con las dos manos y lo que hace es que la mayonesa y la muzarela se caen y por lo general se nos pega en la boca y nos queda siempre algo. Entonces, por eso se le ocurrió a alguien llamarlo chivito y ya le ha quedado el nombre. Es una buena idea.
Molt bé, doncs avui hem descobert com es fa aquí el xivito i també on ve aquest nom, un pla que també trobem a l'Ateneu. Aquesta demana hem fet aquestes receptes amb el Carlos Rodríguez de l'Ateneu de Sant Jús. Moltes gràcies, Carlos. Por favor, gracias a ustedes por invitarme y bueno, los esperamos por el Ateneu para probar todos estos platos. Exacte, que vagi molt bé. Fins una altra. Adéu, bon dia. Fins una altra, adéu.
La informació més propera al Just a la Fusta. Passa un minut d'un quart d'una del migdia i aquesta hora el que fem és començar una nova secció amb la Roser Sort. Bon dia, Roser. Bon dia, Carme. I ben tornada perquè t'havíem tingut fa temps ja, ara fa temps que no sentíem aquí els micròfons de Ràdio d'Esvern, però havies anat fent diferents qüestions, vam parlar de diferents notícies, també vas fer reportatges
del comerç Sant Justenc i has decidit ara tornar a la ràdio? Doncs sí, he decidit tornar, ja que m'agrada molt venir aquí a conversar amb la gent de Sant Just i poder aportar una mica d'informació, actualitat a la ràdio. Avui, de fet, el que farem aquests dies és actualitat, però és una mica a través de notícies bastant curioses, eh? Doncs sí, repassarem algunes notícies que ha passat al món o a Catalunya o a un lloc inèspit del món...
Que no són molt relevants a les telenotícies. Sí, segurament no la trobarem als diaris. Si anem a comprar avui el diari no ens trobarem amb aquestes informacions, però són curioses, no? Doncs sí, la veritat és que he anat buscant moltes i n'hi ha de molt curioses. Jo n'he escollit quatre només avui, ja que podem trobar hagut i paraver coses. A veure, comencem per la primera que has triat.
Doncs sí, he trobat una cosa que ja havia passat anteriorment, l'únic que m'ha sorprès, jo que no havia sentit mai, que és una noia de Croàcia que li van pujar les temperatures amb el sol i es va quedar en coma només 24 hores. La nena, quan es va despertar, no parlava ni el seu idioma i només parlava l'alemany, i superfluidament.
Molts pares expliquen que Esboca feia alemany com a idioma extraescolar, però que no l'havia parlat mai. No l'havia dominat tant, no? No, no. I la veritat és que és molt soprenent, ja que la nena Esboca es nega completament a parlar el seu idioma natal, que és el croata. Potser ha perdut els coneixements en aquest sentit. És el que Esboca, el director de l'hospital, estan investigant aquest fet tan insòlit que no és molt comú a la gent que té comú. No gaire, eh? Molt pots perdre mobilitat o pots perdre altres coses...
És la veritat que hi ha aquests canvis bèsties, suposo, quan es pot sortir d'un coma, però en aquest cas és bastant sorprenent, no? La veritat és que sí, a més, una nena tan jove, que jo què sé, quan parlem de gent gran sí que perden la parla o els hi costa molt més, però una nena de 13 anys, doncs és com... Molt curiós, molt curiós, Roser. Doncs aquesta és la primera notícia d'avui, tenim més qüestions. I ara parlem del llac Natron de Tanzània...
que es coneix com el llac de la mort, perquè Déu-n'hi-do, eh?, el que passa en aquest lloc. Doncs sí, m'ha sorprès molt perquè es parlen de mites dels llacs, de monstres i de tot, i mai tu acabes de creure si realment és així, doncs sí. Hi ha un llac a Tanzània que es diu Llac Natron, que aglutina una sèrie de condicions de vida no optes per la majoria dels éssers vius. Les aus, que es bussen a les aigües del llac, moren i els seus cossos queden calcificats en perfecte estat de conservació.
És a dir, els animals d'allà pensen que és un llac normal i corrent, no? Sí, sí. Jo he vist les fotografies, quan ensenyen la notícia, es veu un llac supernormal. He vist que una mica amb por dels típics llacs de pel·lícula, que en diem, molt gris, però és un llac molt normal. I és un llac on els animals queden petrificats, on les auses es converteixen en estàtues i on molts pocs d'issers vius són capaços de sobreviure allà.
Aquest fet tan inhòspit ha fet molt el coset de molts científics de la zona i del món per veure què és el que té aquest llac que provoca aquests fets. I llavors he vist una mica més avall aquesta notícia, que és el que m'ha sorprès, que diu que no existia, bueno, que no podien viure cap, sinó que només una sola espècie és una mica estranya, que és de l'espècie d'Alcolàpia alcaica, que sí que sembla que sobreviu en aquest llac. Ah...
doncs tenim unes particularitats bastant interessants perquè deu ser molt resistent si els altres queden calcificats diuen que és un peix però deu ser un peix una mica estrany perquè si ningú sobreviu allà no sé quina pinta deu tenir
Doncs aquesta és una de les notícies curioses. Ara anem a una altra història, que atenció, perquè possiblement a tots ens podrà sonar la situació, eh? Doncs sí, en el món en què estem de l'actualitat, del món dels mòbils, de l'internet i de les xarxes socials, i en el món en què estem vivint ara actualment, no és sorprenent aquesta notícia, és que en el poble de Sant Javier, a Múrcia, ja s'han instal·lat les primeres senyals de tràfit que alerten els petons del...
del risc que comporta l'ús del mòbil mentre caminem. O sigui, a veure... A Múrcia, no, un poble, el que hi ha és un senyal com el que et podries trobar de prohibit girar, etcètera, etcètera, o senyals adreçats a avianants que indiquen, doncs, no sé, avianants hi ha menys senyals, potser, però que indiquen, doncs, per aquí, prioritat per camins escolars, etcètera. Hi ha un senyal que avisa directament dels whatsapps. Doncs sí. Les senyals de tràfic s'adapten als nous temps que corren i, on sabem molt bé, en aquesta població de Múrcia i a tot arreu, han importat aquestes senyals als d'Estats Units...
i s'han instal·lat per tota la població i posa atenció en peatón presta atenció mentre camina su whatsapp puede esperar i és veritat que n'hem tingut d'algunes notícies i s'ha sentit no gaires la veritat per sort que gent molt distreta inclús amb la música que ja es deia anteriorment ara actualment amb els whatsapps clar perquè la música sí que és veritat que pots no sentir si realment és perillós perquè no sent si un cotxe et pica però clar és que això és a baixar la vista i seguir caminant segurament és a dir
És bastant... No pot ser perquè no tinguis un accident, però sí que pots xocar amb algú, fins i tot el dia ens ha passat. No, sí, sí. Allò que dius que tu m'has t'enganxat ara amb el mòbil, és veritat que fixes la imatge en el mòbil, sembla que res més t'importi al teu voltant i que no miris ni si tan sols tens en verd. En alguns casos, fins i tot, jo crec que hi hauria d'haver cartells d'algunes botigues, tant pels que t'atenen com pels compradors, eh? És a dir, sisplau...
Mentre vinguis a caixa, desconnecta del teu... Jo soc la primera que m'hauria d'aplicar això, perquè soc la primera que la mínima que... Sí, sí, és la prioritat, a vegades. Mentre paguen i no faig ni cabal a la pròpia de pendenta, vull dir que... Segurament ens ha passat tots algun cop, però és veritat que hauríem de vigilar una mica, perquè sembla que aquest món de prioritats del mòbil...
Potser li fem més cas al que ens està dient per WhatsApp que si ens ho digués en persona, en aquell moment o en un altre company nostre. A més que impliquin hi ha senyals i que ja sigui algú que ja s'està portant a la via, és perquè deu ser greu que la gent no deu mirar ni prestar atenció absolutament a cap senyal.
I acabem amb una última notícia curiosa, que és que algú que ha aconseguit sortir amb un escorredor al cap al seu DNI... Doncs sí, aquesta m'ha fet molta gràcia i l'he fet com a... Com a cosa estranya i que m'ha fet molta gràcia quan he trobat, perquè a més la imatge és d'un home que, la cara pobra, amb un escorredor al cap, que jo dic, mare de Déu, l'últim que em faltava per trobar en aquest món. Doncs sí, un noi que és procedent de la República Txeca...
ja pot lluir amb orgull el seu document nacional d'identitat amb un escorredor al cap. El motiu no és un altre que per qüestions religioses, que posava. O sigui, no sabem per això quina és ben bé la seva religió, no? No, bueno, sí, hi ha un petit fragment que explica que es diu que és la religió del pastafarismo, que és un dogma al qual pertany aquest noi que es manté amb la teoria del monstre espagueti volador. Va crear l'univers després de veure molt.
Són coses estranyes que mai... Déu-n'hi-do, per això que arribi fins al punt que se li permeti, no? Perquè de vegades fins i tot a mi m'han recomanat treure'm les ulleres per fer-me la foto del DNI, que penso, si no realment vaig amb les ulleres, per què l'hem de treure, no? Clar, el que diu el carnet d'identitat quan et fas una fotografia és que s'ha de veure la cara perfectament. I el cerrell fora, també, o intentes apartar-te'l, etcètera, etcètera. Sí, no pots portar gorres, no pots portar absolutament res. Clar, en el corredor del cap,
No tapa la cara, no? No entenc. No, i es veu que ell ho va sol·licitar, el jove va sol·licitar poder-se ficar a l'escorredor del cap i va ser acceptada ja que es considerava que rebutjar la seva petició suposava una violació de les lleis de la igualtat religiosa. Ja que hi ha gent que potser per ser religió porten el mocador o altres coses, aquest va dir que sí, que ell era una religió i que sí podia portar l'escorredor del cap que...
Era la llei religiosa, no era com algú que ell volgués sí o sí. Clar, clar, ja ho entenc. Bé, doncs, curiós, amb aquest últim apunt tanquem aquesta primera secció de notícies curioses que farem cada divendres amb la Roser. Moltes gràcies, Roser, sort. Moltes gràcies, Carme. I tornem la setmana que ve, que vagi bé. Molt bé, la setmana que ve. Adeu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema.
Un moment ara per parlar de videoclips i fotografia, com cada setmana amb la Clàudia Barberà. Bon dia, Clàudia, què tal? Ara, bon dia. Avui descobrirem, doncs, una altra història, no? De fet, havíem anat descobrint la setmana passada, vam parlar de Bayona, la primera setmana vam parlar... Respecte Jones. Exacte, i avui... Avui tornem a saltar cap a l'altra banda del xarco, o sigui, la setmana passada vam estar aquí a Espanya... Sí, sí.
gent propera, gent que sonava proper i cançons que en sonaven a tots. Per cert, digue'm... Perdó, tallo, eh? Però deixa'm dir-te, perquè ara hi he pensat que tu vas marxar molt ràpid l'altre dia quan vas fer la secció, però just després arriba el Xavi Roldán, que és qui fa la secció de cinema, que també fa el programa del Pluto, i estava molt indignat amb el que anaves dient perquè deia que el Balló no feia uns videoclips molt bons i llavors que justament el que tu estaves explicant, que a ell li encantava...
i que volia entrar a rebatre-ho un altre dia. Un dia em quedo més rato. Bé, en tot cas, això que t'ha dit, avui parlem, com dèiem, d'una altra història. Doncs avui passem a l'altra banda de, com he dit, American, i tornem amb... Bueno, avui toca una de les grans divas del pop, que és Madonna, amb el seu videoclip, Vogue, no sé si el teniu present, ni la cançó, posem per recordar una mica. Sí. What are you looking at?
Bona nit.
I ens n'anem bastant enrere, a més a més, eh? Exacte. És del 1990, aquesta cançó i videoclip. És un dels grans moments de Madonna, segurament. No hem de tenir grans moments, potser. Però aquest, no sé, crec que al principi del 90 sembla que sigui el seu moment, o si més no, potser va ser la nostàlgia, que fa més mitificat. La reina.
En tot cas, exacte, sentim jo aquí. D'acord, perquè no tingueu el videoclip present, us el descric una mica el que aniria veient. Comencem primer de tot. És un videoclip en blanc i negre. Llavors comença el videoclip i són una sèrie d'imatges de personatges molt quiets en blanc i negre i que es van alternant amb unes imatges de la Madonna que s'assembla molt a la Marilyn Monroe. Va una mica així vestida de la Marilyn Monroe.
Llavors, a continuació, no és que tingui cap lògica negarativa, el videoclip no ens està explicant una història com la setmana passada al Bayona, sinó és una sèrie d'imatges, més aviat estètiques, boniques, en blanc i negre, i la madadona anant cantant i ballant per aquí a sobre. I és realment impactant, si més no, perquè són bombardeig de imatges, això, blanc i negre... Moltes imatges. Moltes imatges, bé, tampoc és que sigui molt ràpid, però són imatges diferents. Com si fossin flaixos i tot això. Exacte, són imatges, això...
diferents, que no tenen cap continuïtat entre elles i van apareixent. I qui ho va fer, això? Qui ho va fer? Això és important. Ho va fer el David Fincher. Et sona aquest nom? Sí que en sona, sí que en sona. El David Fincher sona... Tenim una mica situat, segurament. David Fincher sona perquè ha fet moltes pel·lícules que han passat bastant i han portat bastant d'èxit, com és últimament la Red Social, després va fer Zodiac, Club de la Lutxa, Seven... Sí, sí, és un dels grans directors, podríem dir. Jo crec que és un dels grans referents de l'últim cinema dels últims temps. Uh-huh.
I el que m'agradaria parlar aquesta setmana, d'aquest videoclip, per això l'he triat, si la primera setmana vam parlar de Spike Jonze amb la Björk, que feia un videoclip que era tot de colors, de posada en escena, vam comentar molt que era molt difícil de fer-lo perquè era un videoclip que anava passant tot el rato amb la mateixa càmera, un pla seqüència, com els clip d'ups que no paraven d'avançar i sempre estaven gravats amb la mateixa càmera, doncs allò és el que vam destacar de llavors.
La setmana passada amb el Bayona vam parlar del guió que pot agradar més o pot agradar menys, però era com un videoclip que realment era una mini història, era un mini curtmetratge. Jo crec que el que és important d'aquesta setmana del videoclip del David Fincher és com il·lumina ell o com ho fa, això de posar en escena aquest videoclip que...
Són la típica frase pedant de sortir del cinema, que molta gent diu, ui, la pel·li no estava malament, però la fotografia era bonica. Sí, aquesta frase que... Què vol dir això? Què m'estàs dient de la fotografia? Què és això tan pedant que sona quan dius m'agrada la fotografia? Perquè vol dir alguna cosa. No es diu només per dir... Bueno, segurament hi ha de les dues bandes, però jo entenc que això vol dir que si no hi hagués llum en un pla, si no hi hagués llum al cine, no veuríem res. Per tant...
Qualsevol persona que ja posi una bombeta i obri una llum davant de la càmera ja està il·luminant. I per tant, de com posi les bombetes i com posi els focus, ja t'està intentant dir alguna cosa. És a dir, de la manera en què decideix posar el focus o que si li ve per darrere la llum, si li ve per sobre, si li deixa trossos de la cara negra, ja està intentant dir alguna cosa.
Sí, com ens ho ensenyen d'alguna manera. Exacte, com és la imatge que acabem tenint, perquè si no hi hagués llum no hi hauria imatge. Llavors realment és com un concepte que queda molt pedant i que s'ha analitzat i ui, ui, ui, de què es parla quan es parla de fotografia. És tan senzill com...
Què ens està dient amb la imatge, saps? Qui ha pensat que, a més enllà que puguem valorar les coses, puguem pensar alguna cosa a través del que estem veient. I potser és important tenir-ho en compte. No, no, i tant. És un aspecte més, és com més ric. Segurament ens condiciona possiblement la manera com veiem un videoclip o una pel·lícula o qualsevol documental visual. Jo crec que va directament al subconscient, que no t'adones i ho estàs mirant i ja t'estàs rebent informació d'una cosa que no saps ni què estàs rebent, que t'entreu directament pels ulls. Doncs en aquest videoclip crec que és molt...
impactant veure com amb el blanc i negre només, que no es pot jugar ni amb colors ni amb res, posa la llum allà a sobre i pam, t'il·lumina tot i és realment digne... S'ha de veure, no? Digne de mirar, exacte. I parlant del David Fincher, contrasta molt que aquest director, saps? Que ha fet pèl·l·lícules que són bàsicament de guió i de trama, que de cop et surti en un videoclip que no hi ha trama, que no és com el Ballona que et feia un guió allà, un formatatge. Et fa un videoclip que és simplement imatge.
Doncs això contrasta. I com no podem parlar de David Fincher sense parlar de les seves pel·lícules, jo avui et volia recomanar alguna pel·lícula. A veure, per on comencem? Jo crec que començaria pel Club de la Lutxa, que de les que ha fet, per mi, és de les millors. I de fet, has portat una cita, no?, directament? Sí, perquè jo crec que, bueno, m'agrada molt a mi aquesta cita. I us la vull posar. La posem? I tant. Pero en el Club de la Lutxa, los más fuertes y más listos de la zona. Veo mucho potencial...
Pero está desperdiciando. Toda una generación trabajando en gasolineras, sentiendo mesas o siendo esclavos oficinistas. La publicidad nos hace desear coches y ropas. Tenemos empleos que odiamos para comprar mierda que no necesitamos. Somos los hijos malditos de la historia. Desarraigados y sin objetivos. No hemos sufrido una gran guerra.
Ni una depresión. Nuestra guerra es la guerra espiritual. Nuestra gran depresión es nuestra vida. Crecimos con la televisión que nos hizo creer que algún día seríamos millonarios, dioses del cine o estrellas del rock. Pero no lo seremos. Y poco a poco lo entendemos.
Una gran cita, eh? Només amb això et dona ganes de mirar la pel·lícula i pensar a veure on es pot haver dit això i qui ho està dient. Es reconeix ràpidament la veu aquesta, el doblador, que només per això ja val la pena mirar la pel·lícula. És un gran actor i realment clava tots els personatges que fa les pel·lícules últimament. Sí, com sigui, és veritat, eh? És...
Posar-se en moltes pells diferents, realment. I t'ho fa creure, t'ho fa creure. Doncs amb això i el tràiler... Ens quedem amb aquesta recomanació més. Jo admeto que no l'he vista. Cosa que he intentat dissimular mentre la presentàvem, però... No, no, és envajable no haver-la vist perquè el primer cop que la veus és... La puc descobrir, no? Sí. Volies acabar, de fet, amb el tràiler, tot i que ens has vist ja que és un tràiler musical, no? Exacte. Bé, per posar-nos en contacte. La gent li suele preguntar-me si conozco a Tyler Durden.
Aquí parlen, eh? És veritat. Bé, ja entenc que sí, que sí que és musical tot plegat, no? Però ens podem en situació segurament... Podem entendre el to de la pel·lícula, possiblement. Exacte.
A més que també surt Eduard Norton, Helena Bonham Carter, vull dir que realment el repartiment... És un gran repartiment i té un gran guió a darrere. Sí, sí, molt recomanable. Ens l'hem d'apuntar a la llista de pel·lícules que s'han de veure ben aviat. Gràcies, Clàudia. Així que veiem també aquesta secció d'avui de videoclips i fotografia. M'ha pres alguna cosa més, jo crec. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Cinc minuts i tres cors d'una del migdia, és un moment com cada divendres, quan acabem el programa de parlar de cinema, les estrenes de la setmana amb el Xavi Roldán. Bon dia, Xavi. Hola, bon dia a tothom. A més a més, ara, en principi, i l'altre dia pensava que, en principi, la tarda és quan hi ha més bon cinema, no? La tarda i el març és quan s'estrenen moltes coses, o no? Sí, arriben bastantes estrenes, però, sobretot, jo crec que és una mica per comparació, perquè l'estiu ens deixa tantes castanyes...
que, paradoxalment, les castanyes al cine arriben a l'estiu i no a la tardor. Per tant, encara no parlem de qualitat. Per comparació pura i dura, sí, sempre sembla que tot sigui millor. Però, bueno, escoltes, estem a la primera setmana de... Sí, encara donem una mica de temps. Sí, o la segona, eh? Sí, sí, va arribar a final de setembre. Vaig liat, però en qualsevol cas, hi ha estrenes importants, o sigui que potser sí que... Exacte. Si vols, avui comencem directament amb el primer tràiler d'aquesta pel·lícula que suposo que portarà bastanta gent al cinema, que és Gravity. A veure...
El amanecer. Espectacular.
M'he espantat, he fet un salt i tot. A mi també m'ha passat, eh? Comença tot molt dolçament, no? Amb aquesta musiqueta, aquestes veus. Jo també, mira que he vist vegades aquest tràiler i també he fet una mica de sostaco. Estem parlant de Gravity. És la nova proposta d'Alfonso Cuarón, que és aquest director mexicà que ja ha fet algunes pel·lícules destacades, com ara Hijos de los hombres, que és una pel·lícula de ciència-ficció bastant emblemàtica ja.
I va dirigir la millor entrega de Harry Potter, aquella... Ah, sí? Sí, em sembla que era la cinquena, que era una que era especialment bona, era millor que les altres, aquesta era del 1440. Gràcies a ell, segurament, no? Sí, sí, sí, principalment era gràcies a ell i a la seva realització. I també és el director de Ito Mama, també, en aquella pel·lícula amb la... Ah, aquesta sí que la conec. Exacte, amb la Maribel Verdú, que passava, em sembla que a Mèxic, si no recordo malament.
Bé, doncs aquest senyor ara ha tornat i ha fet aquesta pel·lícula Gravity que el que ha fet és posar el George Clooney i la Sandra Bullock a l'espai en una estació espacial fent d'astronautes arreglant cosetes i que tenen un incident o un accident bastant xungo, bastant important que els deixa penjats per l'univers. Que és el que s'endevina una mica en aquest tràiler, no? Exacte, el tràiler acaba una mica amb la Sandra Bullock sortint disparada cap a l'espai i a partir d'aquí a veure què passa, no?
La pel·lícula va principalment d'això. De fet, té un guió una miqueta escàs, podríem dir-ho així. El guió no explica una gran història molt desenvolupada.
però és que és una pel·lícula purament sensorial, i en aquest sentit és una autèntica meravella, és una flipada de pel·lícula absoluta que et deixa amb els ulls com a plats. Sí, quan dius sensorial vols dir que visualment entra per la vista, com si diguéssim, i el so, suposo, i aquí hem vist que es juga molt, no només amb el trailer. Correcte, a nivell visual, tot el tema del so, la música també està molt afinada, i jugar sobretot a fer-te sentir coses, a posar-te gairebé en el lloc dels astronautes,
Com si tu estiguessis a l'espai, perquè a més la projecten en 3D. I jo recomano que la veieu... Sí, sí, sí. Tothom que estigui una mica fard del 3D, jo em conto entre aquestes persones. Estic fins als nassos del 3D. Però aquesta jo crec que té su razón de ser. Una sola pel·lícula en 3D. En tota la teva vida? Va. Avatar. Sí, sí. És que sempre que puc l'habito.
I com que sempre hi ha la doble opció. Fas bé, fas bé, però només una pel·lícula. És que no m'agrada. A més hi porto ulleres. Llavors és un detall molt tonto i ja sé que sí, o que em puc posar les lentilles, però m'acaba molestant. I a més es veu fosca la imatge, no n'ha aconseguit fer que... I reconec que normalment, a més, les grans pel·lícules de 3D tampoc són... potser no són les que més m'agraden, per tant potser ja no les veuria, però per exemple recordo que eran Gatsby.
Que vaig com dubtar perquè vaig dir, no, però sí, però vaig tirar pel digital. El 2D sempre és millor. A més, si és en digital ja compleix els nivells d'estàndards de qualitat. Però en aquest cas jo crec que sí, perquè és que jugar a això, jugar a posar-te allà en el lloc de la Sandra Bullock i del Joc Cloni i de penjar-te enmig de l'espai. Això és veritat. I en aquest sentit és una autèntica agostada. Quan anàvem a l'IMAX i tot això, qui ens tornaríem a recuperar. Exacte. La pel·lícula té un to molt, home, no diré documental, però té un to molt realista. No és una pel·lícula de ciència-ficció...
sinó que és una pel·lícula de suspens a l'espai. És una pel·lícula, és un thriller que passa a l'estació espacial. O sigui, a qui no li agrada la ciència-ficció que no s'espanti, perquè aquí no hi ha ni àliens, ni invasions de no sé què, ni viatges en el temps, que a mi m'encanten els viatges en el temps i tota aquesta moguda, però hi ha gent que li agrada el puro realisme. Aquesta és una pel·lícula que, tot i fer una història molt ficcionada, d'un accident molt espectacular, tot i ser una història molt cinematogràfica, s'escriu en els límits de lo real, de lo plausible.
dit això, jo la recomano, però encarecidíssimamente perquè és una de les pel·lícules Sí, l'única, sí, però ojo, van tots dos amb casco amb casco i traje I ella no era gaire bona actriu La Sandra Bullock, jo crec que la Sandra Bullock s'està destapant metafòricament, ara no en el sentit que està madurant sempre havia sigut una d'aquestes actrius de comèdies romàntiques tontes una mica segueixent-ho, jo no crec que sigui una gran actriu, però últimament
Doncs, bueno, ha millorat. Li van donar un Òscar, també, que tampoc és que sigui molta garantia. Sí, però també li van donar un Razzi al mateix any, els anti-Òscars. Al mateix any li van donar un Òscar i un anti-Òscar per una altra pel·li, eh? Sí, sí. I, en fi, a mi no m'agrada, però aquí compleixen, tots dos compleixen. I això jo la recomano, però molt, molt, molt, molt. Ens apuntem un gràvit. I tenim ara una història bastant, bastant diferent, no? No sé si és llipic. I la i mi hermano també. Jo estic aquí per robar un examen. Tu? Jo? Por decirle que lo robes.
Pues no tiene tan mala pinta, ¿a qué no? No. ¡Déternos firmes! Soy el director del Centro Reeducacional Esperanza. Aquí van a recibir el regalo más preciado de toda su vida. La madurez. Bienvenidos. Este es el plan. A partir de ahora, sabotaje la esperanza. Somos el Club de la Canica. ¡Por el Club de la Canica!
Doncs és justament Cipi Zape i el Club de la Cànica. Correcte. Acabo d'alhora que aquí en el guió m'he fet una disposició de pel·lícules una mica d'acció i reacció. He posat una pel·lícula bona i el seu contrari. Perquè si estàvem parlant de Gravity, que és una pel·lícula excepcional i a més un enfocament bastant adult, aquesta Cipi Zape jo la posaria gairebé com a antirrecomanació, menys que tingueu nens molt petits...
i fins i tot diria una mica tontos. Perdó, eh? No aneu a veure aquesta zipi-zape, perquè... Però es veu bastant ben feta, no? Molt espectacular. Bueno, normal, eh? El tràiler, sí, tu veus el tràiler i dius, ah, bueno, mira, cola, cola bastant. Sí, ja n'hi ha prou amb el tràiler, no? Sí, el tràiler posen les imatges més espectaculars.
Però la resta és fluixeta, és una mica atonal, és una mica mortecina, diguem, la pel·lícula. És, doncs, això, l'adaptació a la pantalla gran de Zipi Zape, que no té absolutament res a veure amb el que tots coneixíem dels personatges mítics dels còmics, exacte. O sigui, estan en el lloc oposat.
Per mi això, en principi, no seria problema. Vull dir, escolta, si vols fer una cosa diferent, fes-la. Però com a mínim que estigui bé, que sigui una bona pel·lícula. I no és una bona pel·lícula. És una pel·lícula massa infantil en tots els aspectes, no desenvolupa una trama interessant, tot és tret d'altres llocs, tot és copiat. I el que pretén és una mica convertir-se en la resposta espanyola
A totes aquestes sagues infantils familiars, tipus Harry Potter i tot això... Home, l'estil és una mica això, no? El castell... Totalment, totalment. Almenys la primera escena que veiem al trailer de l'autobús també pot recordar Harry Potter, no? Quan es coneixen... Sí, quan arriben a Hogwarts i quan tot això... Clar, però no és el mateix, tu. Harry Potter és Harry Potter i aquí no podem fer les mateixes coses. Tira bastant per aquí, és bastant... Tot sona bastant a alguna cosa. A los Goonies també hi ha una mica de cine dels anys 80 i això.
Jo, sincerament, si teniu nens, potser s'ho passen bé, però vosaltres no us ho passareu bé, això segur. Doncs parlem ara d'una altra pel·lícula, que és la irida. Sí, correcte. Una altra pel·lícula espanyola, de la setmana.
I aquesta és una altra recomanació que jo faig molt insistentment, però també és veritat que serà una mica en preus de plom, perquè és una pel·lícula molt, molt, molt d'autor. No és per tots els públics. No, no, no, en absolut. És una pel·lícula molt radical, en tant que l'autor es posiciona, el director, el Fernando Franco es posiciona en un lloc molt incòmode, perquè és la història d'una noia interpretada per Marian Álvarez,
que té un trastorn de personalitat d'aquests que l'impedeix relacionar-se amb les altres persones d'una manera ordenada i que, a més, també amb si mateixa té conductes una mica xungues, com que s'autolesiona i com que té desordres alimentaris. És una pel·lícula molt dura.
però molt, molt, molt valenta, i que té al capdavant aquesta Marian Álvarez, que tot just ara ha rebut... Sí, pot ser, ha rebut ara un premi adonòstia a la millor actriu, precisament per aquest paper. En fi, jo la recomano amb recances per això, perquè no és una pel·lícula per tots els públics, però si us agrada el risc cinematogràfic, si us agrada que no necessàriament el cine sigui tot...
explosions, acció, coses que aporten altres coses, sinó que pugueu prendre-vos una hora i mitja de contemplació, d'anar païnt a foc lent el que ens vol explicar aquesta pel·lícula. Jo, la veritat, que em sembla una pel·lícula extraordinària i la interpretació de la Marian Álvarez és que és una cosa fora d'este mundo, perquè la pel·lícula està construïda al voltant d'ella i de la seva interpretació. És un absolut regal que li ha fet el director en aquesta actriu i la cosa ha sortit meravellosament. Que tampoc és tan coneguda, no? Ara veig la seva imatge, o sí? Bueno, ha fet bastantes sèries...
Hospital Central... Exacte, exacte. Va fer bastantes sèries i, bueno, doncs, alguna pel·lícula ha fet algun pinit al cine, però de veritat que en aquesta pel·lícula jo crec que es destapa com una... Mira, un altre cop. No es destapa. Estic fixat, eh? Tinc la cosa aquesta. Es... què? Es revela com a una actriu excepcional. Molt bé, doncs també suposo que deu ser més difícil de trobar, no estarà tots al cinema. Si tenim sort, l'estrenaran a un cine...
segurament és Carnet de Verdi. Potser arriba al Cinebaix, que també, en aquest cas, al Cinebaix de Sant Feliu, acostuma a fer una mica, recull pel·lícules d'autor de tant en tant. Arribar una mica més tard, possiblement, però a veure si... Podria ser. A mi em passa que sempre al Cines que miro són a Barcelona. És per, bueno, per aquell costum que tinc, però escolta, sí que mirant al Cines una mica de província, doncs, igual sí que la trobem.
Doncs això d'una banda, acabem encara amb una altra història. En aquest cas, no sé si vols dir antirrecomunació, perquè deies que estaven totes una darrere l'altra. Sí, una miqueta. Tot el important i tot el pes que té la herida no el té René-René, que és una cosa una mica fluixa, una mica bastant interessant. És la història d'un timador que està assentat a Costa Rica...
que capta pel seu séquito a un noi brillant matemàtic, que és el Justin Timberlake, i el foten un món de trepitjors. És una pel·lícula que és...
Ja és això, no? I es treta ratos, però, bueno, a part del Justin Timberlake, l'altimador aquest del protagonista és el Ben Affleck, que fa un paper que no li queda gens bé, perquè Ben Affleck tampoc és que sigui molt gran actor, i una Gemma Arterton que està una mica de mujer florero. Obre Ben Affleck, eh? Sí, la veritat és que sí. A mi li tinc com simpatia, perquè veig que tothom la critica sempre. Bueno, però ara tot el bo que té de director, doncs, segueix tenint-ho dolent d'actor, però, bueno, escolta, no es pot fer tot bé. No és un nombre del renasciment del Ben Affleck. Però, bueno, jo, de recomanar-la, no ho sé, sí.
Distreta una estona, però és interessant totalment. Interescendent. Doncs és l'última estrena que parlem avui divendres. Ara, però, és el moment de la música. Com sempre, acabem aquesta secció amb una recomanació musical. Avui acabem de sala. Sí, finalment. Avui anem cap a un altre lloc, anem a l'Avicul. Em sembla que les dues setmanes anteriors havíem anat a l'Apolo. No, havíem anat a Nitza.
Ai, el Nitsa, exacte, bueno, Nitsa, perdó. Ja veus que recordo molt les meves aventures nocturnes. Be cool, aquest vespre que mateix, a quarts de nou, hi ha els Dead for Goths, que són una gent que debuten aquest any en un disc que es diu Life After Default, que és el projecte personal d'un tal Daniel Woolhouse, que s'està destapant ara, ja en veus que diuen que és un dels debutants més importants de l'any,
i que ha fet aquest disc, doncs, que és un tractat de pop i de folk, així una mica atmosfèric, una mica paisatgístic, que té algunes puntadetes d'electrònica, però molt suaus, i que el presenta aquesta mateixa nit. Jo penso que és una proposta bastant xula. Sona bastant bé. Podria ser la banda sonora de Gravity. Sí, podria ser. És veritat, eh? Almenys me n'imagino això. Exacte, cíclic, acabem. Exacte.
Doncs us deixem amb la banda sonora apòcrifa de Gravity. Exacte. Entre 15 i 18 euros. En mandalació, 18 a l'entrada. Escolta, jo penso que és un bon plan. Està bé, està bé. Deixem sentir aquesta cançó que es diu Particles. Gràcies, Xavi, i tornem divendres també. Molt bé, gràcies a tu. Adéu.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Un, dos...
de la Casa Regional d'Extremadura, Manuel Zapata, i un dels organitzadors de la caminada popular de la CES que es fa aquest diumenge, el Ferran de la Fuente. Hem tingut l'última receta d'artaneu amb el Carlos Rodríguez, que ens ha ensenyat avui a fer xivito. També hem parlat de notícies curioses amb la Roser Sort, de videoclips amb la Clàudia Barberà i ara mateix també heu sentit el Xavier Roldán amb la cartellera cinematogràfica.
Us ha parlat Carme Verdó i tornarem dilluns, com sempre, a partir de les 10 i fins la 1 al migdia per acompanyar-vos en aquests matins i explicar-vos el que passa a Sant Just. Nosaltres deixem amb l'informatiu migdia a la 1 en punt amb l'Andrea Bueno i recordem també que podeu recuperar qualsevol dels continguts d'aquest programa a través del podcast que trobareu al web de la ràdio www.radiodesvern.com
Marxem, que vagi molt bé, que passeu un bon cap de setmana i us deixem amb els Vespres Verds de Mishima.
Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó, que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó, te'n volia robar un altre. Ho s'ha dit des de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grocs ho trobes, blaus ho perds. Taronges, les postes, la vida mai nostra. Amb niegadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grocs, ho trobes, blaus o perds. Tronges, les postes, vida mai nostra. Amb liegadors els vins que bevem quan fugim a la primera. Impressiones, el meu amor.
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia és la una. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. L'obertura del vial de Maslluí ja té data. El 7 d'octubre dilluns, a partir de les 8 del matí, s'obrirà aquest carrer que comunica el nou barri de Sant Just amb el nucli urbà del municipi. Això també permet que el transport públic pugui arribar-hi a partir de l'1 de desembre i circularà l'ELA10.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia de 8 divendres 4 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada. Demà comença la temporada de caça. La primera jornada serà de caça major, és a dir, una batuda de porcs sanglars. El president de la societat de caçadors
denuncia la massificació de sangles a Collserola. També s'establiran 15 dies per a la casa menor. Una vintena de persones seran contractades a Sant Just els propers dos anys gràcies als plans d'ocupació. A més a més, en clau laboral, Proexa ha obert un concurs per accedir al lloguer compartit d'una oficina al barri de Mas Lluí.
I també parlarem de les activitats del cap de setmana, del concert del cor italià Hermes Grion de Montfalcone, de la passejada per recordar el 75è aniversari del bombardeig de Sant Just, de la Setmana Cultural de la Casa Regional d'Extremadura i de la passejada de les Sees per Colxarola.
Bon dia. Dilluns s'obre el vial que connecta Mas Lluí amb el nucli urbà de Sant Just. Després de mesos d'espera, el veïnat d'aquest nou barri podrà circular per aquest carrer, que és la continuació de l'actual carrer Ponce de León, on hi ha situada l'ITB.
A més, a partir del desembre, l'autobús L10 ja arribarà a Maslluí. L'alcalde Josep Perpinyà ha explicat que l'obertura és una gran notícia perquè permet la mobilitat al barri de Maslluí, que compta amb més de 400 veïns i veïnes. El dilluns a les 8 del matí, el carrer que connecta definitivament el carrer i els carrers que connecten definitivament d'una forma molt més propera i pròxima amb el barri del Maslluí, doncs estarà obert. Per tant, dilluns a primera hora, els veïns i les veïnes del Maslluí i del reste del municipi
aquesta mobilitat ja és una realitat. L'Ajuntament ho va comunicar ahir a la tarda als veïns i veïnes del barri. La presidenta de l'Associació de Veïns de Mas Lluí, Helena Baràmbio, ha dit al Just a la Fusta que la notícia s'ha rebut amb alegria, però que han hagut d'esperar més de dos anys. Sí, és una mica el porfin aquest d'ostres, per fi estarà obert. A més, això, el que comentaves abans...
L'urbanització estava molt avançada i hi ha molta gent que entrava allà a les valles a mirar què falta aquí. Però no hem d'oblidar que hem estat molt de temps esperant i que seguirem esperant el parc i seguirem esperant altres coses. L'obertura d'aquest vial suposa arribar més directament en transport privat des del Mas Lluí fins al nucli urbà de Sant Just.
Això permetrà millorar la connexió amb serveis tan necessaris com l'ambulatori i les escoles. Sentim de nou Helena Barambió. Com que el conveni amb les escoles de Sant Feliu tampoc ha sigut efectiu i sí que hi ha algun nen del nostre barri que va a alguna escola de Sant Feliu perquè han quedat algunes places, però clar, tots els nens de Sant Feliu i encara més l'any que ve i el següent que els nens petitets que estan així ara al barri seran més grans, doncs tot a Sant Just, que les escoles són les de Sant Just.
Les obres d'aquest vial es van acabar al mes de setembre, però el procés d'obertura s'ha endarrerit uns dies fins que s'ha recepcionat l'obra i els tècnics municipals han revisat la documentació. L'alcalde també ha recordat que l'Ajuntament ha batallat per aconseguir que la Junta de Compensació, és a dir, els encarregats d'urbanitzar el barri, tiressin endavant aquestes obres.
Però ha estat una lluita constant, una lluita constant que va començar el gener del 2008, quan la Junta de Compensació en aquell moment comunica, en aquest cas l'alcalde o tot l'Ajuntament, que no es desenvoluparà el barri del Mas Lluï. I, per tant, nosaltres des d'aquell moment vam prendre la decisió de lluitar, treballar, de convèncer, d'arribar a acords, d'avançar diners, que vam avançar molts diners, diguem, inicialment perquè aquestes obres comencessin, no?
representants de l'Ajuntament van explicar ahir a la tarda als veïns què suposarà l'obertura del vial i com seran els primers dies de funcionament. Segons Helena Baràmbio, la primera setmana la Guàrdia Urbana regularà el trànsit de vehicles i solucionarà possibles incidències. D'altra banda, la mobilitat es completarà amb l'arribada del transport públic a Mas Lluí. La línia L10 d'autobús que connecta Sant Feliu amb el Prat de Llobregat, passant per Sant Just, allargarà el seu recorregut fins al barri a partir del 1 de desembre. Ho avançava ahir Josep Pepinyà. També tindrem
aquesta mobilitat amb els veïns, diguem-ne...