Àngels Lafuente. Bon dia. El que avui estudiarà l'executiu de Rajoy és l'anomenat protocol de dèficit excessiu que inclou els números vermells o no provisionals de l'Estat, les comunitats autònomes, els ajuntaments i els de la societat social i que, quan siguin definitius, s'enviaran a Brussel·les el pròxim mes d'octubre. En tot cas, el ministre Montoro ja ha avançat que confia portar bones notícies al Consell de Ministres sobre el compliment de dèficit i tancar l'any 2014 en el 5,5%, un percentatge que ha avalat el Banc d'Espanya en el seu últim informe del mes de març.
Àngels da Fuente, Catalunya, Ràdio Madrid. El cineasta Kenneth Branagh actualitza amb classicisme el popular Conte de la Venta Fox. No te permito que assistas al baile. Disculpa, ¿por qué llores? ¿Quién es usted? El director britànic torna a adaptar un clàssic, Fenicienta, que avui s'estrena després d'haver-se presentat al Festival de Berlín. Branagh
Es manté fidel a la tradicional paula sobre la bondat i la pèrdua de la innocència, però el director de Molts Soroll per no res aporta matisos més realistes i actuals a la jove òrfana que resisteix pacíficament la crueltat de la mítica madrasta.
Esports, Robert Prat. Fernando Alonso ha tingut una actuació discreta en la seva reaparició a la Fórmula 1 al Gran Premi de Malàisia. Alonso ha acabat amb el setzer millor temps als entrenaments lliures. El millor temps ha estat per Hamilton, seguit de Raikkonen i Rosberg. Sainz Jr. ha fet el 14è millor temps i el pilot de Castelló, Roberto Meri, ha fet el 20è millor temps. El debut de Marc Márquez als entrenaments del Gran Premi de Qatar de motociclisme ha estat esplèndid fent el millor registre.
Sigui lliure o com sigui sempre, jo crec que tothom, o almenys jo, vaig al 100%, perquè sempre va bé començar l'any, sí que es fet la pretemporada, però va bé començar l'any amb bones sensacions i veient-te a dalt de tot.
Darrere a Márquez han fet els millors temps Dani Pedrosa i Aleix Espargaró. El jugador del Barça, Xavi Hernández, jugarà a Qatar si aquest estiu deixa el Futbol Club Barcelona. El jugador ha escoltat l'oferta del club catarià de l'Alçat. Avui, sis internacionals del Barça, Alba Piqué, Pedro Iniesta, Bartra i Busquets, juguen a Sevilla en l'Espanya Ucraïna de classificació per l'Eurocopa. També hi és el català Cesc Fàbregas.
Cinquena etapa de la Volta a Catalunya, en final avalls. El belga de Loto, Bart de Klerk, surt com a líder de la General amb 27 segons d'avantatge sobre Dan Martin, que és quart i 28 sobre Contador, que ocupa el cinquè lloc. Fins aquí les notícies. Motiu número 1002 per escoltar els optimistes.
Justa la justa.
Molt bon dia, passant 7 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui divendres 27 de març.
Arrenquem aquesta hora el programa d'avui, que comencem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia. A més a més parlarem del temps amb el Carles Hernández de Rius. Avui, segon dia consecutiu de sols. Sabrem qui ens espera avui divendres i també el cap de setmana. I pensarem també ja en la setmana que ve, Setmana Santa i festiu pels escolars i per altra gent que també té vacances. Per tant, doncs sabrem què és el que hi haurà de cara als propers dies.
Més qüestions. Avui a les 11 i 10 enrevistarem l'alcalde de Sant Just, Josep Epinyà, i va haver ple ahir a Sant Just. Per tant, repassarem què del que es va tractar i parlarem també d'altres qüestions.
I a més a més també tindrem la Raquel de Manuel que ens explicarà contes. Avui a la secció de la xarxa 06 tindrem l'Àngels Prat que ens presentarà un projecte molt interessant.
I acabarem parlant també d'aspectes de psicologia infantil, de necessitats especials amb la Mònica Flamé. Serà cap a tres quarts d'una del migdia. Avui parlarem, a més a més, de dislexia.
Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem.
Comencem saludant l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar de les notícies de Sant Justo i comencem parlant del ple municipal, Andrea. Sí, la sessió d'ahir va reclamar el compromís del govern de la Generalitat en el finançament de les beques menjador a Catalunya. Els grups que formen part de l'equip de govern van presentar ahir al ple de març una moció a la que també va donar suport al Partit Popular per reivindicar la cobertura del servei menjador per a tots els nens i nenes que ho sol·licitin.
La regidora d'Acció Social, Gina Pol, va contextualitzar la situació a Catalunya en referència a l'atorgament de les beques menjador. Asegurava que a dia d'avui la Generalitat encara no ha resoldre definitivament els beneficiaris de les beques menjador pel que fa al curs 2014-2015, tres mesos que s'acabi el curs. A més, explicava que en molts casos aquestes beques les han hagut de finançar les administracions municipals, quan el govern català
És qui té la responsabilitat plena de fer-ho. La moció també apuntava que la cobertura de les beques menjador ha baixat en 11 punts des del 2010, passant d'un 35% de la cobertura al 24%. La moció va tirar endavant amb el suport de l'equip de govern i del PP, amb l'abstenció de via democràtica i amb el vot contrari de Convergència i Unió.
Des de Ciu, el seu portaveu, Llorenç Rey, explicava que s'havien posat en contacte directament amb la conselleria per demanar informació sobre aquest tema. La resposta del govern català va ser que s'havien augmentat les ajudes i que el nombre de beques i el pressupost que se'n destina han augmentat. Aquesta, però, no va ser l'única moció que es va tractar ahir al ple. Via Democràtica en va presentar cinc més i totes van ser refusades. Abans de tractar-les, el portaveu de Ciu va anunciar que el seu partit s'abstindrien totes elles
perquè Via Democràtica havia ignorat un acord històric del Consistori pel qual només es permet entrar dues mocions per partit als plans. Una de les mocions feia referència a l'increment de l'IVA que a Promunça ha implantat els adjudicataris d'alguns dels seus habitatges. D'altra banda, també es va tirar enrere una moció que feia referència a la corba del vial de Mars-Lluís. Segons Pablo Barranco, incompleix el trecet inicial de l'Incasol i representa un perill pels vehicles que hi circulen, sobretot per l'autobús que envaeix al carril contrari quan fa aquesta corba.
També es van rebutjar les altres tres mocions que presentava via. Una era sobre el tancament de Promunsa, una altra sobre la reducció de sous de l'alcalde i dels regidors de l'Ajuntament amb responsabilitat de govern i una altra sobre la remodelació del camp de futbol. Doncs són els temes que es van tractar en aquest ple d'ahir dijous. Tenim més qüestions, Andrea, per això, eh?
Sí, parlem, si et sembla, d'algunes activitats del cap de setmana, d'una en concret, una activitat que tindrem aquest despre a Sant Just, el documental del mes de març, que plantejarà els límits de la llibertat individual i de la immoralitat a través de la història d'un jove de 22 anys, de l'or. De Gutson, El bon fill, és un documental íntim que porta un pas més enllà al debat sobre la identitat sexual. És un documental rodat a Israel l'any 2013 i és obra de la cineasta Shirley Berkowitz.
Un dia, davant la porta de casa seva, es va trobar una caixa plena de cintes de vídeo domèstic i una pregunta, una pregunta que li formulava l'Or, aquest jove, i li demanava si el volia acompanyar en el seu viatge. De Gutson planteja quins són els límits de la confiança familiar, si els desitjos més anhelats es poden fer realitat a qualsevol preu i si tot s'hi val quan es tracta de la recerca de la pròpia identitat. És, per tant, una història molt íntima, intensa, ja que s'explica en menys d'una hora i, a més, Bercovitch és l'únic testimoni del secret del protagonista.
De Gutson es projectarà avui a les 8 del vespre la sala del cinquantenari de l'Ateneu en versió original en hebreu, subtitulada en català. L'entrada costa 5 euros per al públic en general i 3 per als socis i sòcies de l'Ateneu.
Molt bé, doncs una bona proposta per aquest vespre. Acabem amb un últim apunt, Andrea. I parlem d'esports i seguim la trajectòria, seguim com ho està fent l'Alberto Lossada, el ciclista Sant Justenca a la Volta a Catalunya, si et sembla, dos dies que s'acabi, tres dies que s'acabi aquesta prova ciclista i podem destacar que Lossada ha caigut a la classificació general de la Volta a Catalunya fins la 69a posició.
Dijous-dimecres ho portava una mica millor, però sembla ser que la quarta etapa ahir va ser una mica difícil per l'Osada, que va acabar finalment en el lloc 167. Ahir era el torn de l'etapa Reina, que cobria un trajecte de més de 188 quilòmetres entre Tona i la Molina, i l'Osada, que competeix amb el Tim Catuixa, amb el dorsal número 1, avui s'haurà d'enfrontar l'etapa d'Alp a Valls, en un recorregut de més de 195 quilòmetres.
I us recordem que l'última jornada de la Volta a Catalunya serà diumenge i passarà per la carretera Reial de Sant Just. Diumenge cap al migdia. Doncs... hi aniràs, Andrea? Aniràs a veure? Doncs no ho sé. La veritat crec que no tinc res a fer diumenge al matí. Potser m'hi animo. Potser ja ho veurem. Tu sí?
No ho sé, passa per Sant Feliu també, i visc molt a prop de la carretera, és a dir que exacte, ho tinc fàcil, potser sí que vaig a fer un cop d'ull. Doncs diumenge al matí, i després un vermutet. Exacte. En fi, Andrea, gràcies, i ara de seguida repassem més notícies en clau d'actualitat general. Abans, però, posem música aquest matí, avui hi ha molts, molts concerts, Andrea, però com que tu vas a un d'ells, pensava que podíem posar aquest tema, Robbie Williams, que actua avui a Barcelona, entrades exaurides al Palau Sant Jordi,
Cantarà aquesta cançó? Espero. Sí, no? Sí, és una gira més de Greatest Hits que no de presentació d'últim disc. Sí. Doncs avui a les 9 del vespre, quan dèiem entrades exaurides, tens ganes de ser, Andrea? Moltes. Porto amb l'entrada ja des que vaig veure el cartell al metro. Quan faig? Abans de finals d'any segur, potser novembre, octubre, una cosa així. Sí.
Molt bé. Moltes ganes. Doncs serà aquest vespre, Robbie Williams, i ens quedem amb aquest fil dels seus grans temes per anar avançant cap a quarts d'onze. I just wanna feel real love, feel the home that I live in. Cause I got too much life running through my veins, going to waste.
That's why I keep on running Before I've arrived I can see myself coming I just want to feel real love Fill the home that I live in
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts o cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desbern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Just a la fusta, el magazín del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbem, darrere el mercat.
Se les dem de nou a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat ens fixem de nou en aquesta tragèdia aèria, avui amb les novetats que s'han fet públiques ahir al migdia. Sí, tots els diaris avui coincideixen en preguntar-se per què el copilot va estavellar l'avió, és el que vam conèixer ahir. Avui tots els diaris en parlen en portada al periódico titula Per què?
El copilot va estavellar l'avió, la caixa negra, la gravació revela que va fer caure l'Airbus després de tancar la cabina, la psiquiatria, pèrdua de noció, afany suïcida, brot psicòtic o ictus, possibles causes. Parla també de la seguretat. Moltes aerolínies decideixen ara que ningú es quedi sol al comandament. Bruce Robin, el fiscal transparent, va ser qui va fer aquesta compareixença ahir, on es va...
a declarar que va ser finalment el copilot qui va estavellar l'avió. És la notícia destacada avui al periòdico. Al diari ara llegim tres paraules, de les quals una és una pregunta. Es farà idó. La constatació que el copilot va estavellar expressament l'avió provoca un calfret generalitzat en l'opinió pública mundial. Absurd. La irracionalitat del gest criminal i suïcida, executat amb aparent sang freda, situa el drama en l'esfera de la manca de sentit. I la pregunta diu «habitable».
La tragèdia marcada pel factor humà reobre el debat de com minimitzar riscos i de si és possible el control remot d'un aeropla. També llegim quatre línies sobre aquest noi, sobre el copilot que va estar allà a l'avió, Andreas Lubitz, què li va passar pel cap a aquest jove alemany de 27 anys per matar-se i matar 149 persones. Soci de l'aeroclub del seu poble, Montabor, tenia el somni de volar. Fa uns anys va interrompre sis mesos la seva formació com a pilot per causes encara sense aclarir.
I per últim, a La Vanguardia, cal destacar que tots els diaris han triat la mateixa fotografia d'aquest noi amb el pont de San Francisco a les seves esquenes, a la seva esquena perquè va estar estudiant allà als Estats Units. Llegim a La Vanguardia que un jove copilot fora de sospita va estavellar a l'avió, va ser un crim, l'Ubits va aprofitar que el pilot va sortir de la cabina per bloquejar-la i dirigir l'aparell a 700 km per hora contra la muntanya.
També es pregunta a la Vanguardia per què la parem vida normal d'aquest noi alemany de 27 anys obre la incògnita de per què es va suïcidar duent a la mort 149 persones. També ara parlant veïns de la seva localitat natal, un veí descriu Andreas dient com se'l veia amable i sense problemes
I també l'avantguàrdia ens ofereix avui un reportatge titulat Les mesures antiterroristes de l'11S van jugar-hi en contra. Des de l'atemptat, el lloc de comandament ha d'estar tancat en ple vol i algunes aerolínies ara fixen que hi hagi dues persones a la cabina. Doncs actualitzem també aquesta informació amb els digitals, que expliquen, per exemple, el 324, cita The Times, que diu que la policia investiga el copilot de la 320, i el que cita The Times és que hauria tingut una depressió ara fa 6 anys.
La investigació se centra, com deies tu ara, en aquesta personalitat del copilot. S'explica també precedents de vols en què se sospita que el sinistre va ser una acció deliberada. I també es parla d'una mesura. Exiget Norwegian i Canadian Airlines exigeixen des d'ara dues persones dins la cabina. I les famílies que participen en un homenatge a les víctimes als afores de l'Evernet. La majoria han tornat aquesta mateixa nit cap a casa.
L'Ara.cat, evidentment, també parla d'aquesta tragèdia, es pregunten si era amitable, destaquen declaracions del primer ministre francès Manuel Valls, tot apunta a un gest boig, incomprensible i horrible del copilot.
I també la Vanguardia, tot i que ells obren dient que s'hauria trobat una possible pista important al pis del copilot, tot i que els agents confirmen no haver trobat cap nota de suïcidi i esperen que el que hagin trobat pugui portar alguna cosa important després de l'anàlisi. Per tant, de moment, poca congració en aquest pis.
Bàsicament, són aquestes les notícies d'aquest matí i alguna notícia més. Per exemple, en clau esportiva, Bartomeu que responsabilitza Tito del fitxatge de Neymar davant del jutge. En un interrogatori desvelat per la SER, el president del Barça va justificar la decisió d'incorporar Neymar un any abans i pagar el sobrecost de 40 milions en concepte d'indemnització.
Doncs anem ara per la clau cultural, Andrea. Què ens expliques? Doncs parlem d'art, primer de tot. Parlem del Vinceum, que diposita un tall romànica excepcional al Museu Nacional d'Art de Catalunya. La peça, que és una imatge de l'evangelista Joan, ha sigut restaurada, ho llegim al diari Ara. La col·laboració del Museu Nacional d'Art de Catalunya amb els museus del territori segueix donant fruits. El museu exposa fins al febrer de l'any que ve, fins al febrer del 2006...
La talla romànica de l'Evangelista Joan, atribuïda al taller d'Arill de Vall, propietat del Vinceu, un museu de les cultures del vi de Catalunya de Vilafranca del Penedès. Abans d'obrir la mostra, la peça va ser restaurada a l'àrea de restauració i conservació preventiva de la institució. Es pot veure ara a la sala número 11 del Romànic, del Museu Nacional, on també s'exhibeix part del davallament de la creu del mateix taller.
en el context de les pintures murals de l'església de Sant Pere de Sorpa. A diferència del Sant Joan del Taller d'Arill de Vall, de les col·leccions d'Almenac, el del Pinceu està acompanyat de l'àliga que l'identifica com l'evangelista Joan i fa un gest contundent de assenyalar el llibre que sosté. És, si més no, el que afirma el conservador en cap de l'àrea d'art medieval del Museu Nacional, Jordi Camps, que també és coordinador de l'exposició de la talla, titulada Jo, Joan, un talla romànica recuperada.
Ho llegim avui al diari Ara. Parlem ara d'un altre tipus d'art, parlem d'arquitectura i llegim que RCR, l'equip arquitectònic d'Olot, celebra els seus 25 anys amb una mostra que revisa la seva carrera al Palau Robert.
RCR és la firma arquitectònica catalana que actualment gaudeix de més projecció internacional i l'avantguàrdia ens explica que aquesta firma repassa 25 anys de trajectòria al Palau Robert. La planta superior d'aquest palauet d'Estilio Clàssic, afrancesat, s'ha convertit per l'ocasió en un típic espai RCR, és a dir, en una seqüència d'estances cúbiques, minimalistes, en què per una vegada els autors no recorren a l'acer patinable, sinó a uns murs de llum blancs que esponjan tota la informació que es reuneix.
Sense sortir del seu olot natal, Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els tres responsables de RCR, han desenvolupat una rica carrera internacional. L'any passat van inaugurar el seu aclamat museu Solage a Roders, a França, i un crematori a Bèlgica. I ara mateix construeixen la que serà l'obra més gran que han fet mai, la Mediateca Valse-Cruc,
Gant, a Bèlgica. De fet, el 75% de l'activitat DRSR ja es desenvolupa a l'estranger i a Barcelona, de tota manera, hi tenen pendents obres com el Parc de la Sagrera, el Palau de Justícia o la remodelació de l'Estació de Sants. Per tant, aquesta companyia ara exposa el Palau Robert a una mostra dels seus 25 anys de trajectòria
I acabem parlant, Carme, deies que aquest cap de setmana tenim un munt de concerts a Barcelona. Doncs ara en parlem d'una altra, parlem de Clems Night, que ha visitat Barcelona avui al petit palau, en el marc del cicle Band d'Autors, és la inauguració d'aquest cicle.
A principis de la dècada passada, Clems Knight, diu el periòdico, semblaven destinats a menjar-se el món, amb el seu country alternatiu. El disc The Ghost of Fashion del 2001 es considera un clàssic modern, però sis anys i dos altres discos no tan ben rebuts després el grup es va acabar. I F. Bargellay, que és el seu líder, va seguir publicant discos en solitari, tot i que a vegades se sol dir Clems Knight.
Diu, ja no estic mai segur de quin nom fer servir, diu, però sobretot no deixeu d'estimar-me, diu, jo ho faig per no embolicar la gent, diu, per fer-ho fàcil per tothom. La carrera de Barcelona pot haver sigut irregular, però en els seus discurs mai no falten perles i en directe és capaç, no sempre però sovint, de deixar amb la boca oberta.
Ara, el seu nou concert al Petit Palau, a inauguració del cicle avant d'autors, serà en solitari, un format que sembla ajudar Barcelona a treure el seu costat més visceralment emotiu. Recordem, diu el seu citat pas per la Sala Bícol de Barcelona l'any 2013. Sona bé, sona bé. Sí.
Doncs aquest vespre avui a Barcelona una altra de les múltiples opcions que hi ha per aquesta nit.
Parlem d'esports, Andrea, ara. Atenció perquè avui el Mundo Eportivo treu un nom. L'esport publica en portada que Xavi se'n va a Qatar. Va viatjar amb la seva família a Doha per segellar l'acord amb el SAT. Firmaria per dos anys més un, a 10 milions per temporada. I mentrestant, Alves negocia amb el PSG. El club francès li ofereix els tres anys que no li dona el Barça.
L'esportiu també parla de Xavi, diu, amb la maleta feta és com titulen, diuen que Xavi última la decisió de marxar del Barça i parlen també d'aquest viatge que es troba de malsat a Qatar per 3 anys amb el sou de 10 milions anuals.
I tot i que aquesta notícia també apareix més petit al món d'esportivo, el que destaca més és un altre tema. Diu el més alt, el més gran. Leo Messi, millor futbolista de tots els temps, va saludar ahir el gegant a Washington, George Morrison, que és el sostre de la història de la NBA, junt amb Manuel Manute Bol.
La veritat de l'onso és el que diu el diari Marca després que d'estar un mes sense dir res va sortir, va trencar el seu silenci ahir i va donar un cop de puny sobre la taula el dia que havia de tancar. Diu que s'havia espantat molt després de l'accident, diu que d'un cop que no semblava res va haver d'estar tres dies ingressat per una combustió cerebral.
i va acabar fins al capdamunt de test i d'esperar i sentir que la culpa havia d'haver estat seva perquè al cotxe perfecte no li podia passar res. Bé, en tot cas, és el que destaca avui el diari Marca. L'As fa un joc d'aquests que tan agraden els jocs semàntics que tan agraden a la premsa esportiva...
I s'avancen una setmana per titular, Andrea, divendres de Ram. Viernes de Ramos, impossible de traduir, clar. Però el tema és que és avui que el Sevilla compleix 10 anys i 125 partits amb Espanya i, com que diu, menys aies de Rams i tot plegat, doncs juguen amb aquesta idea. Diria que no és la primera vegada que fan aquest joc, aquest joc de paraules. Sí, exacte. I amb algun meme d'aquests també, d'allò que et passen pel WhatsApp, amb fotografies i tal, això sí que l'he vist.
En fi, doncs ens n'anem ara a les contraportades. Cop d'ull primer de tot el diari ara, el doble article de Xavier Bosch, titulat Sharp, un dels nostres i la relliscada. Doncs Sharp, un dels nostres, diu ell mateix n'hauria fet una novel·la i nosaltres, amb el que li ha passat després de mort, ens hi hauríem partit de riure com a l'actors. L'autor de Wilt, que va morir Aya Frank, farà dos estius...
volia que l'enterressin a l'església de Northumberland. Contra la seva voluntat, la dona i les tres filles van decidir incinerar-lo. Les cendres, com la seva herència, es van dividir en dues parts. Els drets d'autor, els béns immobles i la meitat de les cendres van quedar per a les filles i la vidua. L'altra meitat de les cendres, les màquines d'escriure, les de retratar, les pipes, els dietaris, els manuscrits, les fotografies, la paperassa i un munt de documents en dotzenes de caixes, va ser llegat que el mateix xarp
de deixar a Montserrat Verdaguer, qui va esdevenir molt més que la seva madreta. Era, d'alguna manera, la dona que li endreçava el caos. I a la relliscada, parlar de Bartomeu Mari, que va dimitir dilluns, diu Tom Sharp, també s'hauria divertit escrivint una novel·la sobre el que ha passat al MACBA en l'última setmana i que ha acabat, recordem-ho, amb la dimissió del seu director, Bartomeu Mari. Un home preparat per al càrrec, que anomenen el 2008...
I que des del primer pressupost cada any ha de passar amb menys per a un museu que vol ser referent mundial en l'art contemporani, atractiu turístic i model cultural per a l'educació dels nens de batxillerat que hi van d'excursió. Diu, potser per un excés de prudència, per ser més monarca que el rei o per un tic censurador que li desconeixíem, Maria es carrega l'exposició La bèstia i el sobirà, aquella mostra que es va censurar inicialment.
descarrega l'exposició, dona explicacions poc convincents, fa marxar enrere i finalment, com en un bo debil descrit en pressa, s'exposa l'obra. Ell limiteix, fulminen els comissaris i s'engega un concurs públic per buscar un director nou. Diu Bosch, i així acaba. Com en va dir algú que la toca bé en la cultura del país, la polèmica al final ha portat el doble de gent a l'exposició en comptes de 24 i ha anat 48. I diu Bosch, finalment, que no es perdi mai la ironia.
Saltem cap a l'avantguàrdia, on llegim, atenció que si no vols estar mai malalt, festa autònom. Sí, doncs ho diu un autònom. El Toni Garcia, té 45 anys, diu i he triomfat, em guanya la vida fent el que m'agrada. Diu, hi ha qui només ho és per ser autònom i perquè no pot ser res més. Diu, hi ha qui només ho és per això, però també aquí podem tenir sous, s'estima més, si hi ha el seu propi cap. Diu, si tu ets el teu cap, et permets rebutjar les feines que un assalariat només accepta per no deixar de ser-ho.
A més, pots organitzar-te el temps i, per exemple, treballar el doble un dia per no treballar el següent i sense haver de donar explicacions a ningú. Diu, vostè em tracta com si el meu somni humit fos una nòmina. I no, de fet, en vaig tenir, vaig ser funcionari de la Seguretat Social. Però en aquesta vida et pots morir de moltes coses tret d'avorriment i els autònoms amb causa tenim un projecte personal que comença directament per la llibertat.
Diu que molts prefereixen una nòmina, ells mateixos amb les seves vides. El que en fa mal és que també la prefereixen els bancs, els qui lloguen pisos, les botigues d'electrodomèstics i IKEA. Diu que treballar a casa i en pijama no sempre és un avantatge i, a més, fa molt possible que un dia, amb sort i molta feina, et veges obligat també a manar-te tu mateix de treballar en pijama en diumenge. I també parla de la seva guia, publica una guia que es diu Autònoms,
directe, que malgrat que li costa de cobrar algunes factures, diu, l'èxit en la seva vida ja no el decideix en els caps, sinó només ell, perquè aconsegueix guanyar-se-la fent el que li agrada. Aquest talent i energia autònoma mereixeria un més bon tracte en aquest país, diu, un tracte equiparable al que brinden els talents més lliures al Regne Unit i França. Diu, i acaba l'entrevista dient, i tots hi sortiríem guanyant.
Doncs ho tenim avui a l'avantguarda. Interessant de llegir aquest testimoni. Acabem amb el periòdic, Andrea. Tenim una altra història. Sí, tenim l'entrevista a José Antonio Arroyos, que treballa estampant roba amb Masalbornà, però el capiter imita el Gran Dalí. És un home que va néixer a Barcelona l'any 55.
i és treballador de Masalborna, una fundació que vetlla per la integració de persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental a l'Alpenadès. Actualment treballa a la secció de serigrafia de l'entitat, un lloc que li va, com l'anell al dit, pels seus dots creatius. Viu a Vilafranca, d'Alpenadès, en un pis tutelat amb més companys. Explica que, en serigrafia i confecció, som quatre persones,
Les noies cusen, l'Helena ens ensenya i ens controla i jo em dedico a l'estampació de samarretes, ajudo a fer fotolits, planxo i tallo roba. Fem samarretes, bosses, forros polars, records i roba per a turistes. És un treball artístic, m'agrada la meva feina i a més s'ha de tenir molt de tacte i una bona memòria perquè cada tela i cada pintura són diferents i han de tenir un tractament diferent. Per mi és una feina de veritat i m'obliga a estar molt atent. Parla també de la seva passió per la imatge.
Diu que en Photoshop fa gairebé sis anys que hi treballo, al principi va ser duríssim, hi ha moltes eines i em tornava boig. Ara busco aconseguir una mica l'estil de Dalí, però sent jo mateixa amb tècnica pròpia. Estic treballant en un quadro que serà molt original, inspirat en el pintor. Primer em vaig fixar en el treball de Dalí en llibres i exposicions, però després vaig arribar a l'escola d'arts i oficis i allà em vaig aprendre de veritat, perquè sense tècnica l'art és com tocar música duida, fa falta tenir tècnica.
I acaba aquesta entrevista explicant que, a més d'imatges digitals, Dayos, que és el seu sobrenom artístic, el de José Antonio Arroyos, també fa ceràmica i pintura. I aquesta Setmana Santa dedica, ara diu, algunes hores lliures a seguir treballant en aquest quadro inspirat en Dalí que està creant. Molt bé, doncs ho tenim avui al periòdic. Ens n'anem ara a parlar de la notícia curiosa, Andrea.
Avui parlem de pizzas. No sé si t'agrada la pizza així com a part en general. Sí, el menjar itàlia m'agrada. La pizza napolitana, en concret, és candidata a convertir-se en patrimoni de l'UNESCO. Patrimoni de cultura immaterial de la humanitat. Per tant, es veu que la Comissió Nacional Italiana per l'UNESCO va decidir ahir recompensar
l'arte dei pizzaioli napoletani, l'arte dels fabricants de pizza napolitans, reconeixen el seu art culinari. També va destingir la falconeria, que és un art ancestral d'ensinistrament de falcons, com un altre candidat italià, tot i que, en aquest cas, com a patrimoni transnacional de la humanitat d'aquesta organització de les Nacions Unides.
Tant en el cas de la pizza nepolitana, producte emblemàtic del menjar italià com en el de la falconeria, només es tracta però d'una primera etapa abans d'un llarg examen. De l'1 d'abril d'aquest any fins al 15 de novembre del 2016, els experts independents de l'organització amb seu a París hauran d'avaluar cadascuna de les candidatures.
Tant, encara queda per saber si finalment la pizza napolitana serà o no patrimonio de la humanitat. Jo proposo des d'aquí la carbonara. Sóc molt més fan. Sí, m'encanta la pizza carbonara. Com a pizza? Sí. Molt. La napolitana, de fet, ara mateix no sé ni què porta. És la més sosa, em sembla, no? És tomàquet... Aquí, almenys a la foto, sembla que sigui la margarita, que no ho és, eh? Però jo diria que és tomàquet, ara ho busquem. Si no m'equivoco, tomàquet pernil dolç, pot ser? Pot ser. I formatge i prou, no? I mozzarella, no ho sé.
Són pizzas que suposo que... Crec que sí, eh? Sí. Crec que, en principi, clar, si estan superben fetes, m'imagino que és bonic. Ah, és una delícia, clar, però... No, no, no, exacte. Pizza napolitana. Ja és curiositat, eh? Perquè mai me la demano quan vaig a un restaurant. No, no, tampoc. Detall és que és la massa fina i el voltant, això sí, doncs, més alt. Sí. I... Sí, sí, és la pizza napolitana. També es coneix pizza tonda. I llavors, descripció. La qual...
La peculiaritat de la pizza napolitana es basa principalment en la seva base, que s'ha de preparar amb massa de pa, tendra i elàstica, estirada a mà en forma de disc, és a dir, com la majoria de les pizzas, sense tocar els cantons, que és el que faria com una cornisa, que és de 1 o 2 centímetres, mentre que al centre la massa serà d'uns 3 mil·límetres d'alçada.
no gaire cuita i després diu que en l'estricte tradició de la cuina napolitana hi hauria només dues opcions per la salsa, que seria la marinera, que inclouria
tomàquet, all, orenga i oli d'oliva, o la margarita, que seria tomàquet, mozzarella en tires, i també li podries posar alfàbrega i oli d'oliva. I diu que això en principi, tradicionalment, només són aquestes les dues variants anteriors, per tant, la margarita i la marinera, les que serien les napolitanes, tot i que després també hi ha altres opcions, com serien la capritxosa, la quatre estacions...
la 4 formatges i que la napolitana o anàpols romana és tomàquet, mozzarella, anxobes, orenga...
és que és una brala que la tinc en castellà i no em surt la traducció en català el caparres és un nom molt curiós tàpares i olis que és molt curiós total, que sembla que els últims anys s'han volgut a l'Àpols la pizza blanca amb nata pernil i blat de moro que es diu mimosa
Està en hora tastant d'ahir. En fi, tot això una mica seria el tema de la pizza napolitana. Molt senzilleta, sí, sí. O una carbonara. O una barbacoa. Ahir m'ha vingut d'anar a la pizza. Ens anem a dinar a pizza després. Encara estem amb el cafè. En fi, Andrea, que vagi bé. Igualment, Carme, bon dia.
En punt tres quarts, doncs, hem dit que avui hi ha moltes opcions per anar de concerts. Hem repassat alguna. Hem repassat Robbie Williams, hem parlat també de Clemsonite. Hi ha més coses, però el que volem fer també és parlar d'altres novetats en clau musical, com sempre a aquesta hora. Aquests encara són els que és Clemsonite. And the air that you have brought to my heart we will never part, no?
I parlem, per exemple, de Run, Baby, Run, que és el tercer avançament...
de Watford, que és l'iminent quart treball de Chas Bondi com a Toro i... Ara ens fixem en com sona, ho llegim al web musical Indus Podcast. És així.
You've got so many things to do. L'ús que arribarà a les botigues el proper 7 d'abril. Des de fa algunes setmanes ja van sortint alguns avançaments que sonen bastant bé. Because tomorrow will not be you. Going too fast. All this paper we know it. Telling our good attitude.
The ceiling isn't rumbling with children I might just let you see I can't wait to make another decision Maybe we'll know what we want by then Run baby run You've got so many things to do
Amb aquest tema arribem cap al punt de les 11, un moment en què connectarem amb el bolletí de Catalunya Ràdio, també amb el de Sant Just Notícies, però encara tindrem temps per parlar de meteorologia, la previsió d'aquesta setmana.
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracara més de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
7 minuts i les 11. En aquesta hora saludem a Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Hem fet una mica... Estem fent soroll, eh? Sí. Bueno, no, perquè... Grinyola. Grinyola el rac aquest de pantalles, eh? Que és tot un arbre de Nadal, però tecnològic, podríem dir. Torno a moure, però també el volum.
No pots parlar tu? Mira que punyatero, però ara no ha fet soroll. Perquè he tret el meu micro. Ah, em pensava que anava a comprovar el soroll i em pensava que anaves a fer. No, no, no, és constant. Doncs bé, anem a parlar una miqueta del temps. Sol, home, una cosa, deixa'm dir-te, perquè a més a més ahir al matí vas comentar que al matí t'havies fixat en el canvi de llum a primera hora, no? Ahir a la tarda, 3.47 de la tarda més o menys, llum preciosa, eh?
Sí. No em busquis les pessigolles... No, però era diferent l'estil de llum. Vull dir, no només per l'hora en què fos, sinó que la caiguda de llum ja es veia diferent. Sembla que l'estalvi per cada una de les famílies catalanes està votant els 30 euros. No, no, jo no dic per canvi d'hora. Jo em refereixo pel tipus de llum que hi havia, que només en aquesta setmana en què no havíem vist tant el sol a aquella hora... No, no, clar, clar, això sí. Això sí, xoca, xoca moltíssim, perquè tens... És que sembla estrany, no? Se't fa estrany. Imagina't la gent...
que deu estar tot l'hivern tapat, aquesta gent en països més nòrdics, que tenen molts més fronts atlantis, que costa més de veure el sol, i que tenen, no és que estigui plovent, però que tenen molts dies més tapats que no pas aquí a Barcelona o a Sant Just,
El dia que recuperen el sol, per ells, és la festa de l'alegria. Perquè, clar, nosaltres aquí hem estat cinc dies sense sol, que estem molt acostumats al sol, i de cop i volta el trobes a faltar, i quan el veus dius, carai, quina llum que hi ha aquí. Ja m'havia... O sigui, en cinc dies ens hem acostumat a la... Treta que fa una setmana també va coincidir que l'últim dia de sol també teníem l'eclipsi, que va esmortell una miqueta el sol del matí, però vaja, que es nota moltíssim el sol, que la llum que hi ha ara ja no és la mateixa...
que aquella llumeta que tenim a l'hivern, que el sol va més baix i no tenim tanta incidència. Ara ja comencem a tenir el sol, el tenim paral·lel a nosaltres i això es nota amb la claror, les plantes ho noten i tot està brutant, tot està en punt, en aquella fase d'explosió de la naturalesa.
I bé, la primavera vol quedar-se amb nosaltres, i aquest sol que comentàvem també es vol quedar els propers dies amb nosaltres, és un sol que ens acompanyarà durant tot el cap de setmana. Hem de dir que, i ho comentàvem aquesta setmana, que tot i que tindrem bon temps en general, en alguns punts de Catalunya no serà ben bé així, perquè els fronts continuen circulant, aquesta circulació oest-est de fronts atlàntics segueix, encara que nosaltres tinguem un anticiclo a sobre.
I això farà que pel Cantàbric i també per la zona del que és el Pirineu, sobretot el de Lleida, aquests fronts vagin circulant al llarg de la setmana i ens puguin aportar alguns núvolets. Per exemple, aquest matí, quan ens hem aixecat, teníem alguns núvols alts a tot el que és el delta del Llobregat, uns núvols que feien notar el fet que...
que ens està a punt de creuar un front, però és un front que entra dins d'un anticiclo i no farà absolutament res, però bé, que podria donar algunes precipitacions cap a zones del Pirineu o acumular núvols a la cara nord, precipitacions febles, però podria acumular alguns núvols de cara al dissabte i al diumenge. Però la resta hem de parlar del que dius tu, de tranquil·litat, estabilitat, sol i temperatures que tiraran amunt. Ahir teníem 6 graus de mínima, recordem-ho, i avui ja n'hem tingut 9, o sigui que...
El fet que hi hagi bufat una miqueta de ponent, que ja no hem tingut nord, la temperatura no ha pogut baixar tant, el ponent arriba una miqueta més rascalfadet aquesta època de l'any, ja la temperatura no ha pogut baixar tant. Es nota el tema dels migdies, eh? També que deia seguir fer calor al migdia. Sí, no, no, doncs esperem-nos, eh? Perquè avui ja estem en 15 graus, ahir estàvem a 10 aquesta hora. Sí, encara vaig amb abric. No, però ja fas bé, perquè al matí no t'ha sobrat aquest abric.
M'entens? O sigui, no sé, que facis alguna activitat física, vagis corrent amunt i avall i diguis que t'han de comprar el pa, les verdures, aquí, amunt i avall. Clar, si et vas movent sí que tens caloreta, perquè ja no són els 5 o 6 graus de l'hivern, sinó que són 15. I ara tindràs calor si t'has fet... Jo ara, per exemple, que he anat amunt i avall per la Casa de la Cultura, clar, he arribat aquí i dic, Andrea, fa molta calor aquí dintre. I no, no, perquè si et mous...
i la temperatura ja comença a ser un punt agradable, i com que portes moltes capes ja tens aquella sensació de calor. Doncs avui les temperatures tiraran amunt, perquè ja són gairebé 5 graus més que ahir a aquesta hora. O sigui que avui, si ahir vam arribar gairebé als 16 graus, tranquil·lament es podrien arribar als 17 o als 18. O sigui que avui ja, per tota aquella gent, sobretot la meva filla que està preocupada per poder gaudir de menys roba i no anar tan carregada, doncs avui ja li puc dir que pot anar tranquil·lament al migdia amb àniques de camisa, perquè serà un dia allà primaveral.
El que dèiem, aquesta recomanació d'anar una miqueta al tanto a última hora del dia i a primera hora, doncs continuo en alerta perquè baixen ràpid les temperatures, a la nit fa fresca i encara som a la primavera i no és per anar amb màniga curta durant tot el dia. I si ho voleu comprovar, doncs l'han constipat, també ho podreu comprovar al cap d'uns quants dies.
Dissabte i diumenge amb sol, amb aquest front que creua entre avui i demà pel Pirineu, que pot aportar alguns núvols a la cara nord, ja ho dèiem, a l'Alta Ribagorça, a la Vall d'Aran, al Pallars Sobirà, a la cara nord d'Andorra, a totes aquestes zones, a la Cerdanya també, aquestes zones podrien tenir alguns núvols més, tant dissabte com diumenge, fruit d'aquest front que creua, diumenge creiem que ja no quedarà massa teca, tenim una certa influència encara de vents del nord, tot i que aquesta nit ha bufat ben deponent,
doncs encara aquests vents del nord poden acumular alguns núvols, són coses que entren dins del que és el bon temps. I seguirem parlant d'estabilitat, no només aquest dissabte i aquest diumenge, tanto diumenge perquè podem superar els 20 graus, tampoc no és res de l'altre món perquè aquest mes de març el rècord de màxim és de 22,8, o sigui que aquest mes de març ja hem tastat primavera encara que no toqués, o sigui que potser aquest diumenge podem arribar a aquests valors, o sigui que al migdia estem parlant que les temperatures seran molt agradables, a més no m'ho farà bé, serà un cap de setmana molt maco.
I la setmana vinent pinta de moment força bé.
dilluns, dimarts... Hi ha algun dia que podrien tenir alguns núvols més, és allò que dèiem d'aquest front d'aquest dissabte, doncs podem tenir alguns núvols, però són núvols d'aquells que si no hi hagués anticiclòs sí que ens podrien fer una mica la guitza, però com que hi ha anticiclò, passen, per dir-nos que està creuant un front però que arriba descafeïnat. I tota la setmana es va confirmant fins ben bé dissabte, i a partir de dissabte podria canviar una mica el temps. Però bueno, tenim dilluns, dimarts, dimecres i dijous de la setmana que ve per anar-ho confirmant. Això es pot moure. I un dia festiu de sol, no? Si més no.
Tindríem divendres i dissabte. Tindríem divendres i dissabte i potser diumenge i dilluns faria més mal temps, però que estem parlant avui dies vista, tampoc no ens en la juguem. En fi, Carles, doncs gràcies i que vagi bé. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana, dilluns tornem, no ens anem de vacances. No, nosaltres no. Que vagi bé. Bon dia. Informació. Els pitos nets. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Glòria Marín.
El copilot de la companyia German Wings, Andreas Lubitz, tenia un historial de depressions i de crisis existencials, segons publica avui el diari The Times. Uns problemes psiquiàtrics que l'aerolínia matriu Lufthansa coneixia, segons assegura el rotatiu britànic. Recordem que ahir el president de Lufthansa va reconèixer que Lubitz va interrompre durant uns mesos la seva etapa de formació per una baixa mèdica, tot i que no va concretar més per respecte a badir el secret professional.
A tot això, el ple de l'Ajuntament de Barcelona ha obert avui la sessió amb un minut de silenci en record de les víctimes de la tragèdia aèria dels Alps. Ajuntament de Barcelona, Albert Durant. Hola, bon dia. Només comença el ple. El president del plenari, Joan Puigdollers, ha llegit una declaració institucional expressant el condol als familiars de les persones mortes en l'accident de l'avió.
La capital de Catalunya s'uneix a aquest sentiment i ofereix tot el seu efecte i suport. A la declaració Puigdollers ha expressat també el condol per les víctimes de l'atemptat de Tunísia de la setmana passada. Albert Durant, Catalunya Ràdio, Ajuntament de Barcelona.
Notícies breus, Victoria Vilaplana. L'economia catalana va créixer un 1,5% l'any passat, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'IDESCAT. Aquesta xifra és tres dècima superior a la que havia donat fins ara el Departament d'Economia i representa l'increment més important des que va començar la crisi.
La Generalitat continuarà regulant l'activitat del fracking a Catalunya com a mínim els pròxims 5 mesos. El Constitución ha aixecat la suspensió cautelar que es va imposar el mes de novembre quan el Govern Central va presentar un recurs contra la normativa catalana. Segons la legislació catalana es prohibeix l'ús del fracking, l'extracció de gas i petroli del subsol si afecta el medi ambient, el paisatge o les condicions socioeconòmiques, entre d'altres possibilitats.
Esquerra Unida i Alternativa vol que el Parlament demani l'indult per als vuit condemnats pel cas del setge a la cambra. El diputat David Companyón, membre de la mesa, ho demanarà formalment segons ha explicat a Catalunya Ràdio. Les penes que s'han imposat per aquest fet que hi va haver-hi són excessives. Per tant, el que he plantejat és que el Parlament prengui una actitud activa de tal manera que aquestes persones no entrin a la presó i per tant hi hagi un indult o un indult parcial.
La presidenta del Santander, Anna Patricia Botín, presumeix del benefici que ha comportat l'última ampliació de capital. Ho ha dit a la Junta d'Accionistes Santander Txell Feixes. Bon dia. Botín defensa que l'ampliació de capital per import de 7.500 milions d'euros va ser la millor alternativa. Això en la seva primera junta ordinària, on ha superallat el que a la ment és el principal problema d'Espanya. Tenemos que solucionar como país el desempleo. Mientras haya tantos parados...
Ellos deben ser nuestra prioridad. Xell Feixes, Catalunya Ràdio, Santander. Alteració del trànsit aèria a l'aeroport de Xipoll, a Amsterdam, per un problema en el subministrament elèctric que està afectant a una part d'Holanda. Segons el Twitter de l'aeroport, estan utilitzant generadors d'emergència mentre no es solucioni l'avaria.
Macaco ha presentat el seu vuitè treball, Històries Tatuades, al Matí de Catalunya Ràdio. Cinco de la mañana hay en Tijuana. Si oi un disparo des de una ventana. Dani Carbonell, la veu de Macaco, ha explicat que en aquest nou treball hi ha una barreja de temes que intenten parlar del que vivim dia a dia. Fé una mica de cronista d'uns sentiments més col·lectius. I de què està passant.
i de coses que estan passant, i després unes cançons com més d'amor, però amb la cosa aquesta més realista, la cosa aquesta també de la contradicció, que té una relació real, de los vaivenes, de los tiras y aflojas, de tot això.
Esports, Josep Antonaguisa. La Lliga Professional acaba de donar dates i hores de la jornada del cap de setmana de futbol del 19 d'abril. L'Espanyol jugarà al Camp del Llevant divendres 17 a 3 quarts de 9. El Barça rebrà el València dissabte 18 a les 4 de la tarda. En Fórmula 1 Hamilton, el més ràpid en el primer dia d'entrenaments al Gran Premi de Malaïsia davant de Raikkonen i Rosberg.
Sainz Júnior, 14è, Alonso, 16è i Meri, 20è. Aquesta tarda, segona jornada d'entrenaments del Gran Premi de Qatar de Motos. A la Volta a Catalunya, avui etapa Alp-Valls, 195 quilòmetres. De Clerc surt de líder. En futbol, Piqué, Alba, Busquets, Bartra, Iniesta i Pedro són amb la selecció espanyola. Juguen contra Ucraïna aquest vespre, partit de classificació per l'Eurocopa.
En futbol Salabui, Barça Jaén i Palma Marfil. Al Mundial de Patinatge Artístic, Adrià Díaz i Sara Hurtado han quedat cartusens en dansa per parelles. Una competició que han guanyat els francesos Papadakis i Cicerón. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea Bueno. El ple de Sant Just reclama el compromís del govern de la Generalitat en el finançament de les beques menjador a Catalunya. Els grups que formen part de l'equip de govern van presentar ahir al ple de març una moció a la que també va donar suport al PP per reivindicar la cobertura del servei menjador per a tots els nens i nenes que ho sol·licitin.
La regidora Gina Pol va contextualitzar la situació a Catalunya en referència a l'atorgament de les beques menjador. Asegurava que a dia d'avui la Generalitat encara no ha resolt definitivament els beneficiaris de les beques menjador pel que fa al curs vigent 2014-2015. A més, explicava que en molts casos aquestes beques les han hagut de finançar les administracions municipals, quan el govern català és qui té la responsabilitat plena de fer-ho. La moció va tirar endavant amb el suport de l'equip de govern i del PP, amb l'abstenció de via democràtica i amb el vot contrari de Siu.
Més coses. Sant Just engegarà un procés participatiu a l'abril sobre l'abans del Pla Especial de Protecció de Collserola. És un procés que tindrà lloc als nous municipis que formen part de l'espai natural amb l'objectiu de recollir idees i propostes per inclourar el pla. L'abril de 2014 es va començar a treballar aquest tema a través de dues sessions de debat. Es va reflexionar sobre els usos del parc de Collserola i també sobre temes urbanístics.
Les conclusions extretes d'aquella sessió serviran per engegar aquest nou procés participatiu a l'abril. El procés serà obert a tothom i constarà d'una sessió informativa i una altra de reflexió. La primera sessió serà el 22 d'abril de 7 a 9 del vespre a la sala Egidor Cònsul de Can Ginestar.
I un apunt més, el documental del mes de març plantejarà els límits de la llibertat individual i de la immoralitat a través de la història d'un jove de 22 anys. De Gutson, el bon fill, és un documental íntim que porta un pas més enllà al debat sobre la identitat sexual. Es projectarà avui a l'Ateneu. És un documental rodat a Israel.
L'any 2013 hi és obra de la cineasta Shirley Berkowitz. Planteja quins són els límits de la confiança familiar, si els desitjos més anolats es poden fer realitat a qualsevol preu i si val tot quan es tracta de la recerca de la pròpia identitat. El documental del mes de març es projectarà avui a les 8 del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. L'entrada costa 5 euros per al públic en general i 3 per als socis i sòcies de l'Ateneu.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
People that come together People that fall apart No one can stop us now
Fins demà!
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats, o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, amb un cara a cara, amb les de segon d'ESO, i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
I dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Ara passa un minut d'un quart de dotze, aquesta hora parlem d'actualitat amb l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, bon dia. Bon dia, què tal, com estem?
Per parlar primer de tot d'aquest ple municipal que hi va haver ahir, corresponent al mes de març, penúltim de mandat. Encara que en farem un altre al maig després de les eleccions, però en funcions. Exacte, de veritat és just després, quatre dies més tard segurament. Bé, doncs en tot cas aquest ple del mes de març es van tractar diferents qüestions, per exemple, es va parlar de la liquidació del pressupost, que en tot cas acaba amb números positius.
Bé, jo crec que és una bona notícia que també demostra que el municipi està funcionant, que l'acció de govern és responsable des d'aquest punt de vista. Hem tancat el pressupost amb un superàvit de 850.000 euros. Una part d'això, el que farem a l'entorn de 250.000 van al banc a baixar deute. Recordar que pràcticament tenim un deute molt baix però seguim fent això.
i els altres s'han de destinar a inversions sostenibles, però en tot cas, de moment, també els he demanat a la regida d'Hisenda que esperin, que ho deixin, diguem-ne, al calaix, aquests diners, i siguin prudents, també. Per tant, aquesta prudència que hem tingut durant molts anys la continuarem tenint,
I abans de gastar el que hem de fer és pensar i esperar una mica perquè aquest marge d'un ajuntament molt sanejat ens ha permès afrontar amb garantia els serveis públics i aquells principalment que van a les persones. Per tant, seguirem fent això.
El fet d'acabar per això amb superàvit, hi ha un punt que algú es pot preguntar com és que s'acaba amb superàvit perquè no s'han invertit aquests diners en altres qüestions? No, són coses que s'optimitzen, són coses que moltes vegades són xifres que també venen algunes aportacions que no esperàvem d'alguna administració.
Per tant, el que hem de fer és un pressupost evidentment equilibrat, però si finalment tens alguns ingressos més, com és el cas que han vingut alguns ingressos d'alguna activitat no esperada, de diferents activitats econòmiques, per tant, és evident que tu fas un pressupost amb una previsió, però si al llarg de l'any entren més diners a l'Ajuntament, el que s'ha de fer és això, ser prudent...
tancar els números correctament i no gastar-los sobre la marxa, sinó esperar el tancament i aquests diners evidentment s'invertiran en aquest exercici 2015.
L'altre any també s'havia tancat en positiu. Sí, però amb xifres molt més petitetes. Clar, 850.000 és una xifra alta. Sí, sí, 850.000 són forces diners i jo crec que d'aquesta manera també ens dona un marge de moviment amb més tranquil·litat aquest 2015 i seguirem fent el mateix. Tornarem una part del deute i els altres es destinarem amb aquells col·lectius principalment que tinguin més necessitats i evidentment amb això que també la normativa ens diu que si fa inversions siguin inversions sostenibles. Què vol dir això?
que no tinguin despeses de manteniment corrents després de forma molt significativa, que aquesta inversió porti que en els anys successius de pressupostos tinguis partides hipotecades. Per tant, això evidentment ha sigut la tònica dels darrers anys en aquest equip de govern.
Personalment, si m'ho permets dir, una obsessió, és a dir, això de deure tants diners i anar al banc. És cert que si vas al banc i pots pagar-lo, doncs tampoc és dolent això, no? Però jo crec que aquests anys de crisi el que ens ha caracteritzat és no estirar més el braç que la màniga i això ens ha permès afrontar amb garantia la gran majoria de serveis públics, no?
Imagina't, per una banda, que això no hagués estat així, que aquests anys de crisi, a més a més, l'Ajuntament hagués d'anar a pagar molts interessos d'aquest capital demanat per pagar coses al dia a dia. Això hauria estat horrorós.
i un ajuntament que funciona, el seu entorn funciona. Si un ajuntament està endeutat i no pot pagar, tota la gent que està a l'entorn, proveïdors que no cobren, en aquests moments estan cobrant a menys de 30 dies, totes les seves empreses concessionàries, les seves empreses públiques, tot això és una taca, si l'ajuntament va malament, se va extenent,
amb molts més col·lectius, amb molts proveïdors. Per tant, això no ho hem permès i seguirem amb aquesta línia de prudència. Una part se'n va justament a fer més petit aquest deute. Sí, 250.000, però és que el deute a l'Ajuntament, si seguim així al final, en quatre dies, doncs no deurem res. Però insisteixo, el deute, si tu el pots pagar, no passa res, perquè de fet...
Doncs les empreses van a demanar crèdit per fer les seves inversions. I totes les administracions. Les administracions també, no? Per tant, el que passa és que el que has de preveure és quins ingressos tindràs en el 16 o en el 17. Intentar fer aquest exercici, que sé que és difícil,
Però és molt senzill anar al banc a demanar un, dos, tres milions d'euros i fer contents algun veí d'algun carrer que necessita reparacions i tal, urgent, però després has de veure si els pots pagar. I en aquests moments l'Ajuntament està sòlid, està sanejat, amb capacitat, i ho hem demostrat aquest any, s'ha augmentat el pressupost dos milions d'euros i, per tant, si tot va bé, jo estic convençut que el proper pressupost del 16 pot tornar a créixer una mica més,
i anar recuperant aquesta xifra que realment hem baixat de forma molt espectacular. L'any 2007, any abans de la crisi, teníem 37 milions d'euros i ara en tenim 22. Per tant, hem d'intentar anar recuperant això.
que vol dir que hi ha més activitat econòmica i que hi ha més moviment en tot en el terme municipal de Sant Gira. I aquests 850.000 s'inclouen a aquests 2 milions o es compta diferent perquè pertany a un altre exercici? No, aquests, diguem-ne, ara tinc 200.000 euros més en el pressupost del 2015 per destinar-los.
Hi hauria aquesta part de serveis socials? No sé si hi ha alguna altra cosa que es preveu que es pugui fer amb això? Nosaltres, des del punt de vista de pressupost, això s'ha d'invertir, insisteixo, en inversions sostenibles. Però nosaltres, en termes generals, nosaltres la partida de serveis socials, que va destinada a aquelles classes que en aquests moments tenen aquelles persones i famílies que tenen moltes necessitats perquè la crisi és molt dura,
doncs està oberta permanentment. És a dir, si s'ha d'augmentar, hi ha un compromís polític d'augmentar-lo en qualsevol ple municipal, com s'ha fet moltes vegades. Tenim un compromís, que és que cap família en aquests moments de Sant Lluís que no tingui cap ingrés tindrà una aportació de l'Ajuntament a aquests entorns de 500 euros, és a dir, una cosa que som els primers que ho hem fet. Hem dit també que cap nen...
deixi de tenir una beca menjador, i després el que és la pobresa energètica, amb recursos propis a l'àrea metropolitana, totes aquelles famílies que no poden pagar el rebut de la llum, de l'aigua, del gas, etc. Moltes també ajuts i subvencions en temes de lloguer.
de famílies que malauradament no poden, doncs tot això és una prioritat absoluta. I després entrem en temes també d'educació i medi ambient. El tema d'educació i formació és fonamental. Hem de continuar treballant directament perquè reduir, entre altres coses, el que és el fracàs escolar, sigui amb programes propis o conjuntament amb la universitat o amb les instituts o amb les escoles o amb el que sigui. És un tema fonamental de present i de futur.
i així ho estem fent, prioritzant més que mai perquè quan tu tens menys diners doncs has de prioritzar i és el que estem fent
De fet, ahir també una de les mocions que es va... La moció que es va aprovar, de fet, reclamava el compromís del govern de la Generalitat en el finançament de les beques de menjador Catalunya. La moció la presentaven els grups que formen part de l'equip de govern. Per tant, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just i també hi va donar suport finalment al Partit Popular. Bé, el que demanem és això. És a dir, si aquells com nosaltres, que no tenim les competències i no ens pertocadia pagar-ho,
Tenim un compromís personal de dir, escolta, si a Sant Just hi ha un nen o una nena que no se li dona la beca per part de la Generalitat per un tema tan fonamental com és beca menjador, el govern de Sant Just l'ho cobrirà. No hi ha res a discutir. Es pegarà i s'ha acabat. El que demanem és que la Generalitat sigui el mateix.
Des de Ciu, ahir, Llorenç Rey deia que des de la Generalitat se'ls havia informat que s'havien augmentat les ajudes. S'han augmentat les ajudes, però el que no pot ser és que es quedin tantes famílies sense ajut. Per tant, el que s'ha de fer és el 100%. És a dir, és que no podem estar parlant d'altres coses
si això no ho cobrim. És a dir, què és més important que això? M'agradaria saber en una llista què és més important que això. Per tant, jo crec que el que haurien de fer tots els governs és garantir que aquestes coses tan bàsiques que ho entendrà, ho entén tothom de la població...
Doncs ningú ho discuteixi. I després discutim les altres coses. Discutim tot. Però nosaltres què hem fet aquí en aquest municipi? Hem fet que, malgrat ha baixat espectacularment el pressupost de l'Ajuntament de Sant Jus, hem destinat primer de tot a les persones i hem deixat la via pública en segon terme. Jo ja sé que hi ha carrers que no estan bé a Sant Jus. Ho sé perfectament perquè passejo igual que els veïns. Ho sé.
però hem destinat la majoria de diners, destinats principalment a aquests àmbits socials, educatius, formatius, perquè això és present i futur. I li hem demanat a la població que entengui que la reducció del pressupost principalment està en temes de via pública, d'inversions a la via pública, i hem passat de grans inversions a manteniment i reparació. I quan puguem aixecar una mica el cap, que comencem a aixecar el cap, tornarem...
a invertir la via pública en aquestes inversions que a vegades són de molts diners. Carrer de la Sala, 600-700.000 euros. Carrer Pont, 700-800.000 euros o més. Per tant, són xifres que un carrer Font també sabem que està malament. És a dir, són xifres molt elevades. I per tant, no està previst que es pugui fer aquest 2015, per tant.
No, això no. El que farem és manteniment i reparació. Jo crec que en el 16, d'alguna manera, ja podem afrontar inversions de més diners, inversions més grosses. Però ara ens toca continuar amb aquesta prudència, estar bé, estar bé i sòlid, i poder-se desplegar. Perquè, si no és així, aleshores anirà en contra d'aquests recursos econòmics, directament a les persones i als col·lectius més necessitats, i això seria horrorós.
Al ple municipal d'ahir comentàvem que es va aprovar aquesta moció relacionada amb el finançament de les beques menjador a Catalunya i també se'n van presentar, Via Democràtica en va presentar cinc més, de fet totes però van ser rebutjades i abans de tractar-les el portaveu de Siu, per exemple, ja va anunciar que el seu partit s'abstindria en totes perquè Via Democràtica havia ignorat un acord històric del consistori pel qual només es permetia entrar dues mocions per partit als plens. De tota manera, entenc que és un acord i que, per tant, no és obligatori, no?
Efectivament, al començament de mandat, i li vam recordar al senyor Barranco de Via Democràtica, que hi ha aquest acord polític de fa molts anys, que, home, per coherència, que sigués, doncs, cada partit com a molt en tres, dos mocions, imagina't, no? Si no sigués així, imagina que un partit entre 50 mocions, no? I que l'altre en porta 70, és a dir, per tant, això està regulat, aquest senyor no ha volgut, doncs, complir aquest acord, i per tant, jo mateix li vaig dir al començament,
El senyor Llorenç ahir també i la gran majoria opinava amb això, és un acord polític de fair play, si m'ho permets dir. És cert que no està escrit i, per tant, té dret a fer-ho, se'l pot saltar. En tot cas, ja vam manifestar el que vam manifestar, però és molt curiós que durant els quatre anys només ho ha fet al primer ple i pràcticament a l'últim, i ara cinc, no?
quan és una persona que és el regidor que menys assisteix a les comissions informatives, menys assisteix a les juntes de portaveus i el que més ha faltat en els plens municipals. Per tant, la seva dedicació és mínima. I aleshores el que no pot ser d'alguna manera és aquesta exigència en uns temes que podien ser tractats directament amb el regidor
o directament en diferents plens, perquè hi ha alguns temes que és igual ara que fa un any. En tot cas, efectivament, la llei li permet fer-ho i el ROM li permet fer-ho, el reglament orgànic municipal, i se li va permetre fer-ho, no podia ser d'una altra manera. El debat va ser bastant llarg, el va incomodar...
No, no, no. Em va incomodar el fet del to, de la forma, del diàleg, de la manera d'expressar-se i, per tant, en un moment determinat falta respecte als companys i les companyes, inclús diria que a la institució.
però són maneres de fer que no comparteix la gran majoria del poble de Sant Just i la gran majoria del terrenar dels plens municipals. És a dir, aquí hi ha un nivell molt alt de convivència en el poble i també molt alt de convivència en el ple municipal, no? I aleshores, doncs, bueno, va haver-hi expressions o maneres de fer que no les comparteixo, però no només jo, sinó...
Jo crec que el Llorenç Rey va estar molt encertat en el seu comentari, també els companys d'iniciativa i la resta. Bé, ho va fer-ho i per tant es va votar i, com dius, es van quedar sol a la taula perquè no hi hauria res. Exacte.
no van tirar endavant. En tot cas, un agòstic que sí que fa referència a tot l'increment de l'IVA que a Promunt s'ha implantat als adjudicataris d'alguns habitatges, ho dic perquè ahir hi va haver un debat al ple, que és un agòstic que pot confondre segons qui, perquè es deia que a Promunt s'havia augmentat l'IVA d'un 4 a un 10% a les seves promocions, i en tot cas
Sí, però mira, aquest és un procés, no? És a dir, si hi ha algun regidor o un veí o una entitat que té aquesta inquietud, doncs, evidentment, ho ha de preguntar-ho, va el regidor, va l'alcalde, va el que sigui el gerent de la proposta, és lo lògic, no? Escolta, m'han dit això, tinc una inquietud, doncs, bueno, vas a informar-te.
Clar, la manera és posar-ho en un bolletí municipal, en un article, portar-ho a una moció i escalfar l'ambient amb alguns veïns, dient-li, escolta, veniu al plec perquè us estan timant, no sé què, què tal i què qual. Això no és la manera. Per tant, aquesta la manera és la criticable. Això és molt senzill. Es compleix la llei, són unes operacions d'habitatge que es fan anteriorment a la llei que puja l'IVA. Per tant, aquest veí ja coneix les condicions, l'IVA és el que és, no el marca l'Ajuntament...
I, per tant, jo crec que el regidor Massaganyes va estar excel·lent des del punt de vista d'explicar-ho, primer queixant-se de les formes, però, després, escolta, és un tema purament jurídic, és a dir, ja ens agradaria baixar això. Per tant, és un tema d'informe, només, dels fiscalistes i dels sabrets juridics de la casa, no? Per tant, és correcte, segons nosaltres, és correcte, i, per tant, jo crec que té una confusió, perquè, a més a més, no coneix aquests temes, no dic que haig de conèixer-ho, però, home, ja que està a promunça, doncs que ho conegui, no?
és que confon el que són les promocions públiques amb el que és la protecció oficial. Les promocions públiques, en tot cas, l'habitatge que és de règim especial continua sent el 4% i aquelles promocions públiques que només fa l'Incasol, els altres pràcticament no la fem per fer un habitatge de protecció oficial,
de règim protegit, com una societat mercantil que es promunça, no fa funció pública, no fa promocions públiques. I això suposo que és la confusió que l'ha portat a pensar que segurament havia trobat alguna cosa que podria fer mal a algú, però no ho discuteixo, és un tema d'informe, ni més ni menys. Per tant, clar, l'IVA és una cosa que
però Promunza la recapta i la paga l'Estat. Per tant, no se'n beneficia de res d'això. Ja li va contestar al regidor, aleshores que és tan senzill que la documentació que té el regidor, que l'havés pogut demanar abans, així de clar, li hauria facilitat. Si tot i així continua expressant això, no hi ha cap inconvenient. Però insisteixo, no és un tema polític, és un tema purament tècnic dels fiscalistes i dels serveis jurídics de la casa i de Promunza.
Doncs són alguns dels temes que es van tractar, o la majoria de temes que es van tractar en aquest ple municipal corresponent al mes de març. Parlem d'altres qüestions perquè dimarts, per exemple, es va presentar la miscel·lània de les dones, n'havíem parlat força i justament des de llavors dimarts vam parlar també amb el president de...
de la Taneu, Albert Macià, també vam parlar ahir amb algunes de les protagonistes d'aquest acte i agraïen que l'acte havia estat molt emotiu i a més a més en destacaven tots molt curt i profitós. De vegades els parlaments es fan llars i tot el que es va dir va estar molt bé, però a més a més va ser breu, cosa que de vegades, mira...
Sí, no és així. Jo crec que va ser un acte, ho has dit, molt emotiu, de recordar les vivències i les anècdotes moltes vegades d'aquestes 50 dones que han estat de forma activa, algunes ja no hi són, de forma activa han deixat la seva petxada a Sant Just, participant, activant coses de la vida associativa, dones molt actives, i jo crec que ha estat un encert.
tant del Centre d'Estudis com del Plenari de les Dones, el Consell de les Dones i les entitats que han participat, d'haver fet un monogràfic d'una miscel·lània dedicat a 50 dones que recull les seves vivences, la seva memòria històrica i que és una manera de deixar...
doncs un document pel futur, perquè quan escrius una cosa en una publicació, en un llibre, doncs quan ho escrius, en general, ho deixes pel futur, no? Jo crec que ha estat excel·lent, va ser un acte, insisteixo, molt emotiu, a la sala de l'Ateneu plena, poques vegades la veus, però plena, perquè evidentment les famílies van venir, la gent que estava a l'entorn de les polítiques d'igualtat i de gènere i també del món cultural, i per tant va ser, insisteixo, doncs un acte molt maco, no?
A més a més, justament era dimarts, es va fer un comentari precisament perquè va ser el dia en què hi va haver aquesta tragèdia aèria i després s'han decretat aquests tres dies de vol, d'aquests tres dies de dol per part de l'Ajuntament de Sant Just i de fet s'han cancel·lat algunes de les activitats. Sí, han cancel·lat activitats, per exemple, aquesta tarda que posàvem en marxa el Parc Júlia Quieta que es va anul·lar dissabte passat perquè plovia.
i efectivament hem fet tres dies de dol i això vol dir efectes pràctics que les activitats organitzades directament pel municipi o per l'Ajuntament s'han anul·lat i també les activitats que han estat organitzades per les entitats em consta que la gran majoria han fet un minut de silenci a l'inici dels actes. Per respecte, recordar que ens ha tocat de cop en el municipi de Sant Lluís tres treballadors de la fàbrica Winsbüller
darrere a l'escola Montseny treballaven allà, dos som veïns de Sant Lluís,
un de Can Sagrera i l'altre d'Àfici Valdençet, i per tant són persones que al nostre entorn es coneixien i ens ha afectat molt, no? A més a més afegir també que la gerbada, la secretària de l'Ajuntament de Sant Just, doncs també malauradament anava en aquest avió, no? I això doncs ens ha provocat, com tots plegats, com tot el país i tot el món, doncs una situació d'angoixa i ens hem expressat d'aquesta manera, no?
Està clar, doncs aquests tres dies de dol, evidentment aquest divendres no hi ha aquesta presentació que s'havia de fer i en tot cas el parc funciona perquè ja va funcionar diumenge passat. Sí, vaig estar-hi diumenge i escolta, jo té un èxit. Molta gent, no? Molta gent. A part que vaig anar-hi personalment dos vegades diumenge mateix.
I després un altre dia entre setmana, quan ja els nanos surten del col·le, la gent està molt contenta, molt satisfeta. Jo crec que hem encertat en el disseny i l'aposta en marxa i com és aquest parc. Poques vegades he vist un parc amb tanta gent, amb tanta gent, sembla mentida, perquè l'espai de joc semblava petit i tot, no?
És evident que s'han aprofitat, o venen també famílies de Sant Feliu que estan allà mateix, però jo crec que aquestes coses s'han de mirar de forma global i els veïns del mes lluïd, el diumenge a la tarda que estaven allà, no paraven de felicitar-me i d'agrair aquest esforç que s'ha fet tots plegats
Perquè els ha agradat el resultat. Molt, molt, molt. Hi ha també aquella mena d'escultura, que de nit és estar il·luminada. A més m'han enviat fotografies de nit il·luminat, que també és molt maco. Un parc, aquell que no ho ha vist, doncs vagi a veure'l, perquè jo crec que en aquests moments és un dels parcs més macos. Home, també és nou, evidentment. És el moment en què fa més boig, segurament.
Doncs bé, en tot cas, no hi ha aquesta inauguració, però ja s'hi pot passar. Per tant, aquest parc Llúlia quieta es llogui. Són els temes que hem volgut tractar aquest matí amb l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà. Moltes gràcies. Molt bé, a vosaltres. Que vagi bé. Bon cap de setmana.
Ara passen 7 minuts de 2 quarts a 12. Avui no connectem amb l'Institut de Sant Just, però tornarem aviat a fer aquestes connexions amb el Posem-li-Beu. El que fem és escoltar ara un dels temes de Manel, aquest 3 arrampell, el segon disc de Manel, i tornem de seguida després de la música i la publicitat.
El dos devia mordar quan ha sortit tres a rampell. No ho admetràs però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el clacson des de l'altra banda del carrer. Soc un motor accelerant sobre el pont de
Que soli un rock en roll, que baixin les persianes, tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta, sota una lluna clara. Al barri d'Orem, tranquil, aliè, que hagi arribat el dia gran. La cara de l'Andresa s'il·lumina quan un cotxe ve de casa.
Fins demà!
que ve l'amor, que ve l'amor, ressonant com un exèrcit de timpals. L'amor ja es va propagant com un incendi forestal. Tres arrempells, avui l'amor per qui retorna a la ciutat. Tenina decidida entre binars, tres arrempells,
Detecta els forsters mentre t'apropes a la vostra taula. Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus malucs, el balanceig de les arracades.
I ja no importa tant ni semblen ni un tots els desastres que hagis fet. I passa un enemic i feu les paus amb un brindis de covates. I mentre et cantem milers d'homes al món amb cabardina de passeig. Somien en trobar una dona en la teva casa.
per uns minuts els videoclits i ara hi surt un periodista estressat pels teletits i no hi ha un prejureries que diu que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor ressonant com un incendi de timbals
L'amor ja es va trompegant com un virus tropical. Teresa Lampell, avui l'amor per fi, i retorna a la ciutat. L'amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar. És a les mans de la gent, és als joves quan vas.
I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs. I furgaràs els seus racons per revelar el poder que s'hi amaga. La rota torna, Teresa, i ja diries que comences a llorar. I ets una ufra que decidim tastar l'aigua santa.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Fins demà! Fins demà!
En punt 3, quarts de 12, sentim ara de fons de nou els Manel, però el que fem és parlar d'un altre dels membres de Manel, perquè avui hem anunciat que hi ha un munt de concerts interessants a Barcelona i un d'ells és el del grup de Sejos, format per quatre membres, un dels quals és justament el baixista de Manel.
I presentaran el disc Farewell avui al City Hall de Barcelona. I tenen temes força interessants en aquest disc, com aquest que sentirem a continuació. Aquesta no, ara sí. Aquesta cançó és La Cobra, el disc, i es diu Peaceful Land. Take me down to that peaceful land Through the coconut trees to the watery sand Where the monkeys play and the cows don't bang And they'll fall asleep where you come to town
Són Guillem Aro, Martí Maimó, Adrià Alvareda i Xavier Aro que presenten aquest nou treball de pop interessant que té temes com aquest. Avui hi ha el City Hall de Barcelona, entrades que costen 10 euros a partir de les 9 del vespre, com aquest dèiem, però també una altra línia que es diu Boom i que sona així.
Avui en l'Andrea hem parlat també del concert de Robbie Williams, del concert de Clemsonite, ara estem parlant d'aquest de De Seixos, impossible és anar-los a veure tots junts, però bé, parlem de més propostes encara, fins i tot pels que no us acabem de convèncer aquests o no tingueu entrades per Robbie Williams.
És Rebecca Wacken, que actua també avui al vespre.
És noruega, té una veu íntima que sentirem de seguida i que passa per melodies del jazz, el southern rock o el folk. Noruega em queda créixer, ho llegim a la revista Time Out, que parla d'aquest concert que es fa a l'Auditori i forma part del nou ciclo de concerts Viking Music Barcelona. Va dir que a les escenes caminava. Rusted handlebars out in the rain Somebody must have an hour finished for
These things that nobody wants anymore September's remind
Sona bé. És avui a les 9 també, entrades que costen 22 euros. Aquesta cançó es diu justament la frase que sentíem ara, Broken Bicycles.
Més coses.
També avui divendres començàvem a sentir aquest tema de l'habitació en Roja que actua en la marca del Lex Festival. Ayer
És l'últim cap de setmana de l'Edge Festival que es fa a l'Hospitalet. Aquest any han celebrat els 10 anys de música independent amb un cartell que encapsalen justament els valencians, l'habitació en roja.
Porten ja 20 anys de carrera i presenten ara la moda Moneda en el Aire.
Un dels grups exponents del pop en espanyol. A la salamandra de l'Hospitalet, entrades agosten entre 15 i 18 euros. No pude decir lo que sé que he de decir ayer. Volví a ser un cobarde. No existen las palabras adecuadas.
Y en el último momento tuve que echarme atrás. Estaba perdido en un mar de dudas y tan superado por todos los lados. Quería morirme, quería escaparme, querría quererte como tú.
I poca broma, quan dèiem que hi ha molts i molts concerts avui, no s'acaben aquí, encara alguns no els hem repassat ara amb música, però els podem comentar, com és el de Cisa, Portet i Olivia, que actuen avui també al Teatre Joventut de l'Hospitalet. Que no pueda olvidarse, nadie puede entenderlo, pero sé que me alegro.
I també una altra proposta de casa són els Quico, el Cèlio i el Mut de Ferreries que actuen també avui divendres en el marc del Tradicionaris 2015. És la cloenda, de fet, d'aquest certamen. Actuarà en el Centre Artesat Tradicionaris a Gràcia aquest vespre a les 10 de la nit.
Les ventades valen entre 8 i 10 euros. Alegreu el vostre cor i esteu com a casa vostra. Si heu del tot benvinguts,
Ben menjats i ben begons. Als amants de la música tradicional, una molt bona proposta va aquest vestre. Se menja, se ve, se troba un amigo.
per a poder celebrar aquests dies de gran festa. Ai, portat a la ciutat artistes bons de veritat han vingut per molts camins.
árams, bretons i llatins. Mireu, vols tenir interès, per favore, que m'han costat molts diners. A la taberna, que en fritos se manja... Volem també avui actuar en 6 de Portat i Olivet, Tecnopolitans, una proposta de música electrònica, o dins del Festival de la Guitarra, Wyoming i les Insolventes. Voreu Eusebio al Salat,
I a Holanda de Bretanya, i ballarà la bellesa, d'Athelais a la princesa. A mi de les dotze ens n'anem, però escoltant Sènior i el Cor Brutal, que avui acompanyarà el líder d'aquesta banda, el Clems Knight, en el concert que farà el cicle avant d'autors del Petit Palau. No va fer re lier.
A la Ciutat de la Sol. Doncs ens anem de seguida amb Senyor Iacordot.
Tornem després de les 12, després de les notícies, amb més coses, l'espai de la xarxa, els contes de Raquel de Manuel i també parlarem de psicologia.
que les muntanyes s'allenoyen a ja on vas. Gran, eres tan gran, que les absències et dignifiquen et fanes gran. Gran, gran,
Eres tan gran. Lius a la cara sense botigges les veritats. Però com pots ser tan gran? És increïble lo bé que fas. Tot allò que fas, ma que eres gran.
Gran, eres tan gran. La compostura i les bones maneres no les perds mai. Gran, eres tan gran.
Fins demà!
Fins demà!
Catalunya Ràdio. Les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa David Badia. La fiscal que porta el cas del pedraste de Castelldans a les Garrigues ha confirmat a Catalunya Ràdio que l'acusat ha acceptat la pena de 51 anys de presó per haver abusat sexualment de menors que collia a casa seva. Tot i això, només han complitat 20. D'aquesta manera s'evita que en el judici les víctimes tornin a viure els fets.
Bon dia. El judici que està previst pel maig, segons fons de l'Audiència Provincial, les parts implicades ratificaran l'acord davant els magistrats i ja es podrà dictar sentència. La fiscal que porta el cas, Pilar Messalles, ha dit a aquesta emissora que l'acusat David Bonet ha acceptat per escrit la pena de fiscalia de 51 anys de presó i 8 mesos de multa. Messalles ha afegit que totes les parts han treballat per preservar la intimitat de les víctimes.
Acabar d'una vegada amb tot això i que sàpiguin que el processat ha acceptat una pena de 51. Que en complirà bé? Sí, però que n'ha acceptat una de 51, que és la que correspon a més a la gravetat dels fets comèsos. Recordem que l'acusació particular ja va arribar a un acord amb la Fundació Joventenya, encarregada de fer el seguiment dels nens tutelats per la Generalitat per indemnitzar les víctimes amb més de 200.000 euros.
Notícies breus, Carme Montero. Continua la recerca de les víctimes als Alps francesos mentre que el poble de la Bernet intenta tornar a la normalitat després que hi va acollir una cerimònia de comiat de les víctimes de la tragèdia aèria. La Bernet, Marc Jurado. Bon dia en memòria de les víctimes de la catàstrofe aèria del 24 de març del 2015. És el que diu la placa plena de flors que reposa les faldes a les muntanyes del Sinistre i que avui hem visitat dos familiars més. La Ibet, que viu just davant de la placa...
Està consternada i explicava a Catalunya Ràdio que, tot i viure molt a prop del punt on va caure l'avió, no va sentir res. Ningú d'aquí va sentir res fins les 11 o dos quarts d'12 que van venir els helicòpters. No vam sentir res.
Josep Fons, bancorador, Catalunya Ràdio, l'Avernet. Catalunya va ser la novena comunitat en creixement econòmic. Segons l'Institut d'Estadística, la primera va ser la Rioja i manté pràcticament igual el pes al conjunt del PIB amb una contribució del 18,5%. La renda disponible dels catalans va ser l'any passat de 16.500 euros de mitjana.
D'aquí a un quart d'hora comença la cinquena etapa de la volta entre Alp i Vall, 195 quilòmetres amb només un port al Coll de l'Illa. Els ciclistes passen per Organyà, Guixona, Solivella i Montblanc. De Klerk surt de líder. En Fórmula 1 a l'11 ha quedat 16 en la primera jornada d'entrenaments a Malàisia. El més ràpid ha estat Hamilton aquesta tarda i entrenaments de motos a Qatar.
En futbol avui Espanya-Ucraïna, en futbol sal avui Barça-Haen i Palma-Marfil, partits de Lliga, en patinatge artístic aquest matí Adrià Díaz ha acabat 14 en el Mundial de Dansa per Parelles. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts per l'Andrea Bueno. Sant Just engegarà un procés participatiu a l'abril sobre l'abans del Pla Especial de Protecció de Collserola. És un procés que tindrà lloc als nou municipis que formen part de l'espai natural amb l'objectiu de recollir idees i propostes per incloure el pla.
L'abril de l'any passat es va començar a treballar aquest tema a través de dues sessions de debat en les quals es va reflexionar sobre els usos del parc de Collserola i també sobre temes urbanístics. Les conclusions extretes d'aquelles sessions serviran per engegar un nou procés participatiu a l'abril i es poden consultar l'espai participat al web santjus.cat. La primera sessió serà el dia 22 d'abril de 7 a 9 del vespre a la sala Isidore Cònsul de Can Ginestar.
Més coses. El Bas Llobregat es frena dos punts al servei d'intermediació en deutes de l'habitatge adreçat als habitants de la comarca. Els dos punts es troben a Sant Feliu. És un servei que s'adreça a les persones que no poden fer front al pagament de la hipoteca del seu habitatge principal i ofereix assessorament jurídic i intermediació amb les entitats financeres. El posa en marxa la Diputació de Barcelona.
I un apunt més per recordar-vos que el documental del mes de març plantejarà els límits de la llibertat individual i de la immoralitat a través de la història d'un jove de 22 anys. De Gutson, el bon fill, és un documental íntim que porta un pas més enllà al debat sobre la identitat sexual. Es projectarà avui a l'Ateneu. És un documental rodat a Israel l'any 2013 i és obra de la cineasta Shirley Berkowitz.
El documental del mes de Gutson es podrà veure avui a les 8 del vespre a la sala del 50 Anarit de l'Ateneu. L'entrada costa 5 euros per al públic en general i 3 per als socis i sòcies de l'Ateneu. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Ara passen 9 minuts de les 12 del migdia.
I a aquesta hora cada divendres el que fem és parlar de diferents aspectes de l'etapa educativa 0 a 6, és la secció que fem conjuntament amb la xarxa de les zones, cada setmana tractem un tema diferent i avui el que fem és parlar, saludar la lingüista Àngels Prat amb més de 30 anys d'experiència educativa.
en el món universitari. Molt bon dia, Àngels. Hola, bon dia. Per parlar una mica de com els alumnes poden fer-ho per avaluar-se i, justament, per parlar d'aquest tema, el que fem és parlar d'una web que ho he impulsat, tu juntament amb una altra companya, que és Tresor de Recursos. Una web que ja ens has vist que està en construcció. De tota manera, si algú fa la cerca al Google, la pot trobar i ja comença a funcionar amb moltes coses. Un web que, com dèiem, està començant a funcionar, s'està...
Està creixent progressivament, però quin és l'origen de Tot plegat? Com va començar, Àngels? A veure, com va començar? Digue'm que va començar fa molt temps, només de quatre dies. La Neus, la Neus Sant Martí, que ha estat la impulsora, jo també. Llavors, havíem treballat en recerca amb el tema de l'autoavaluació.
Llavors, una mica ara, que ja no treballem tant i que tenim més temps, vam tenir ganes de recollir quantitat de les coses que havíem fet. I hem fet una web que intentaria descriure-la en molt poca estona, però que després, si de cas, us donarem la referència i si voleu entrar després... Perfecte. Sí, és molt fàcil d'entrar-hi, no hi ha cap problema.
Doncs nosaltres el que pretenem és que els nanos siguin, que s'autoavaluïn, que mentre treballen o quan han treballat sàpiguen què ha fet bé, què ha fet malament i que ell mateix pugui saber on és.
No és fàcil, això, perquè si ens costa als adults, segurament... No és fàcil, a veure, jo crec que és fàcil, perquè és una cosa com raonable, perquè fins que tu no estàs convençut que una cosa la fas bé o malament, no prens, i això els adults ho sabem. Ens poden anar explicant mil vegades el que sigui,
Si nosaltres no ho hem entès i no hem pensat que teníem un error i que l'havíem de corregir, això no ho arreglem. I llavors, diguem, hi ha una idea que aprendre és agradable, aprendre dona compensacions. O sigui que en el moment que tu veus que allò ho saps fer, doncs compensa molt.
Tota manera, tornaré a la web, perquè jo crec que té un bastant interès. A veure, és una web que ja us dic que està en construcció i que cada cop hi anem afegint coses, perquè volem que sigui una web bastant completa. Cada cop hi ha també més gent que hi treballa i per tant, doncs, jo crec que al final sortirà d'hi tot. És una web que intentem...
A veure, intentem ordenar els continguts que ha d'aprendre cada nen en diferents moments i diferents nivells de coneixement, també, perquè una mica la idea que nosaltres tenim és que no hi ha un model únic de nen que sap fer això o que no sap fer. Clar, això realment cal tenir en compte, no? Vull dir, és més important del que ens pensem, que cadascú té un procediment diferent, no? Una manera d'aprendre també a un ritme potser diferent.
Sí, o sigui, això dels ritmes, això nosaltres ho tenim molt en compte. Nosaltres tenim com quatre grups d'alumnes. Uns en diem novells. I, a veure, ser novell no és pejoratiu, no és dolent, és bo. Perquè també et situes en el lloc que ets. Si tu ets novell, saps que hi ha coses d'expert, encara no les faràs. Potser les faràs un dia, o no. Sí.
però sí que ha d'estar content del que fa com a novell i això és una cosa que això hi hem treballat molt perquè volíem que cada nivell d'aquests des del novell fins a l'expert que els nens i nenes que sabessin
Què han d'aprendre? Si ell ho han aconseguit i és de novell, doncs està molt bé. O sigui, ho ha fet bé. Si l'ha aconseguit una cosa d'experta, no ho ha fet molt bé. Però aquesta idea que les capacitats no són igual com per tothom...
Jo trobo que és una idea que no la tenim prou entesa. Està canviant una mica ara, potser? És a dir, s'està anant una mica més cap a aquest concepte, perquè és una cosa que és ben certa, però de vegades s'avalua tothom per igual, no? Nascut aquest any, doncs tots han d'arribar a aquests objectius. Sí, jo crec que això ho saps tu quan anaves a escola, perquè no fa tants anys que hi vas anar...
no, però es fa diferent a l'escola per entendre'ns en el sentit de primària ja fa 20 anys que ja no hi vaig anar i per tant sí que ara en el fons suposo que no és tant o 15 anys potser però sí que algunes coses potser estan canviant més o estan arriben més aquest tipus de mètodes no és fàcil
No és fàcil. Jo he estat a moltes escoles i n'hi ha que treballar d'una manera, n'hi ha d'una altra, i no sempre penses que tal com ho fan és la manera adequada. Bé, això ho dic jo i és la meva idea i el meu criteri. Llavors, una cosa que, millor per no descuidar-me les coses essencials,
que aquesta web nosaltres l'hem feta pensant en pares, mestres i nens. O sigui, l'hem feta per tots, perquè veure el pare, la mare, també ha de saber què ha d'aprendre en aquell moment, el seu fill. I, per tant, doncs,
també a vegades el pot ajudar una mica a passar aquest pas, no?, de dir, veure això, potser hauria de fer, dir que ara no ho fa, potser... O sigui, que li va molt bé als pares perquè... Saber quins objectius hi ha, no?, en cada cas. Exacte.
Però fins i tot una altra cosa que ara et diré, com que nosaltres també hi posem moltes experiències, després ho explicaré perquè n'hi ha alguna que ara a mi m'agrada molt. Sí. A veure, els pares a vegades... No, a veure...
Per exemple, els diàlegs que té un nen amb els seus fills, una nena. A nosaltres, a veure, no se'n sap massa de fer diàleg amb els nens. Se'ls va preguntant, i què fas, i on vas, i què tornes, i què... Doncs, esclar, aquí també trobaran maneres de fer diàleg que pugui parlar més el nen i nena, que no sigui només contestar respostes, preguntes i respostes.
Llavors, això posem molts exemples d'activitats que hem experimentat en un centre o en un altre i que jo crec que és una bona mostra perquè diguin, escolta, això fet així potser aniria més bé que no preguntar sempre què, què, què i preguntar coses que demanin respostes raonades i creatives i...
O sigui, a vegades hi ha coses que jo crec que pot anar bé, eh, pares. Llavors, pel que fa a mestres, evidentment. I a més a més, el que ens agrada és que el mestre comparteixi amb els nens i nenes el que han de fer.
Per tant, que els digui què és el que han d'aprendre, no?, d'alguna manera? A veure, els més petits, clar, parlem... Clar, clar, apren molt de les edats, eh? Sí, però jo crec que ja poden anar-ho fent. Poden anar sabent el que ja saben fer o el que no. I a vegades saben més coses del que ens pensem. I llavors això també els mestres els han d'estirar, els han de fer explicar una mica.
Per tant, el paper dels mestres també és molt important, no?, en aquest cas. Bàsic, bàsic. És la base, està clar. Sí, sí, el bàsic. Llavors, per exemple, jo et diré coses que, perquè a veure, tenim aquesta web principal, llavors tenim enllaços. Els enllaços t'ensenyen maneres de treballar temes diferents. Jo t'en diré un parell, perquè a mi el faig i que m'agrada molt.
Un tema és nens que treballen amb un ordinador i que tenen un text i l'han de corregir sols. Ells han de resoldre... Mira quins errors hi ha. Sí, ho han de resoldre. És maquíssim com ho fan, perquè els errors saben que ho poden resoldre o pensant...
o buscant, o a vegades simplement mirant. Si ho escric en B alta o ho escric en B baixa, que em sona més. Però, esclar, és una estratègia molt bona. O bé, a veure, aquesta paraula la tenim penjada a la classe. Van allà corrent, miren, i l'escriuen bé. I ningú els ha dit si ho feien malament o bé. Clar, clar. Ja tenen aquest instint, no? Sí. Aquest enllaç jo penso que pot ajudar...
Perquè hi ha diferents exemples, eh, en aquest sentit. Ui, sí, molts. Això que et deia ara, que a mi em fa una certa il·lusió, que ha començat una cosa que se'n diu, si me'n recordo, històries lectores... Històries de lectura de lectores joves, eh?
I això, com que és això que et dic, que tots tenim molta experiència, doncs això el que hem fet és recollir diàlegs amb nens que els demanen, a veure, saps llegir? Com ho fas per llegir? I llavors t'expliquen, boníssim, perquè tenen unes idees increïbles, i això a vegades ningú els pregunta.
Doncs nosaltres això en posem exemples i comentaris. Llavors, això crec que pot anar bé. I són històries. Una història, doncs, és... Com ho fas per llegir? Doncs jo, el que és més elaborat, et diu jo, miro el cap si tinc la paraula, si la tinc al cap, doncs ja està.
o ve un altre que et diu jo vaig mirant les lletres si les de davant les conec i les del darrere les conec ja sé què diu i tu quedes sorprès de veure que tenen tanta capacitat i no sé ara n'havia escrit una altra d'història d'aquestes amb nens que llegeixen etiquetes i és una delícia sí? perquè els surt sol és el propi interès que ho desperta
Sí, a més li dones una autonomia, li dones responsabilitat, li dius que ho fa bé, és un estímul, o que ho fa gairebé bé. Mira, això encara no t'ha sortit del tot, però jo crec que hi anem bé, eh?
Aquesta autonomia, de la qual hem anat parlant durant aquesta estona, és una mica la clau de tot plegat, el que es vol intentar potenciar. Sí, o sigui, la responsabilitat personal, que tots sàpiguen què han de fer i que sàpiguen si ho fan bé o malament, les dificultats que hi tenen, si necessiten... Perquè, esclar, a veure, a vegades necessiten molta ajuda, a vegades poca.
I és clar, nosaltres això ho hem anat graduant, des del nivell dels que comencen fins als experts, els novells, que en diem nosaltres que m'agrada molt aquesta paraula, perquè és una paraula molt positiva, no és negativa de dir els que ho fan malament, els que ho fan bé, els que... Saps això que a vegades es feia?
Sí, tant. Clar, que de vegades això també suposo que l'estigmatitza i fa que no es pugui continuar evolucionant, no?, o que limiti una mica més l'aprenentatge, és a dir, que té aquesta doble funció segons com. No permet potser avançar i, a més a més, doncs... En canvi, això que et deia, no?, que
Si un nen novell fa el que li toca com a novell, doncs de moment ha fet molt. I li has de dir que ho fa molt bé. I això que sembla tan tonto, doncs no ho és tant. No ho és tant.
Clar. No, és veritat. A vegades les coses que semblen més absurdes o més simples són segurament les més importants, no? Justament per això ens hi deixem de fixar i és més important, segurament. Sí, sí. Nosaltres tot aquest treball que estem fent l'estem experimentant amb bastants centres. Vull dir que no és una cosa així que ens hagin tret de la màniga. Clar.
Aquí a Sant Just tenen algun? Aquí a Sant Just jo crec que no. Perquè la que ho fa més és la Neu Sant Martí, que ho fa a moltes escoles. És amb qui ho han jugat a aquesta web, totes dues. Sí, és que a veure, saps què passa? Que per fer una cosa d'aquestes...
has de tenir criteris molt semblants. Amb la NEUS tenim uns criteris molt semblants a partir de tots els treballs que hem fet al llarg de la nostra trajectòria i que ja havíem treballat tota aquesta part de l'autovaluació.
Llavors, esclar, ho has de fer amb gent que t'avinguis molt, perquè si no és difícil. El que estem fent no és fàcil. No, no, i tant. I això ho facilita una mica, no? L'hora d'entendre's i de tirar-te davant. Sí, no tenim els criteris absolutament.
Els que obrin la web... Tresor de recursos, eh, recordem-la. Sí, tresor de recursos, fàcil d'entrar-hi. Els que obriu la web trobareu a primera pàgina, diguem, la Neu Sant Martí, que explica una mica aquesta filosofia, què és l'autovolació, per què fem aquesta autovolació. Jo us ho recomanaria.
De fer-hi un cop d'ull, una mica els objectius bàsics i llegir-ho. No hi ha gaire lletra, perquè intentem fer-ho que no hi hagi gaire lletra. Llavors una altra cosa que us recomanaria és que, no sé si és, ara no recordo quina pàgina és, com a la tercera, que hi ha gent que explica treballar d'aquesta manera i què li ha comportat.
Hi ha pares, mestres, alumnes. I és molt interessant, sobretot... O sigui, exemples directes, clar, clar. Hi ha gent que parla de primera mà, no? Sí, parla una mica de què li ha comportat allò... Perquè, esclar, nosaltres, diguem, els continguts els presentem ordenats en una cosa que en diem rúbrica.
i llavors els pares diuen que és una rúbrica això no ens són, ens són assignatura o no sé què i de la manera que quan ho van veient com van veient que és interessant pels seus fills
Llavors, esclar, parlen mestres i parlen nens que ho fan tan bé, que no són de sis anys, són una mica més grans, però ho fan tan bé perquè t'expliquen, no? Esclar, ara com que nosaltres ens hem de planificar, perquè si no, després això no ens surt.
Que bo, clar, clar. O sigui, ja tenen tota la seva consciència, eh? Sí, sí, sí. No sé, Àngels, en aquests moments també, que les últimes setmanes hem sentit un debat sobre si els deures s'han de... Si hi ha d'haver deures, n'hi ha d'haver, no n'hi ha d'haver... Si vosaltres teniu alguna opinió concreta al respecte.
No, jo, la veritat és que no, però, a veure, els nens han de jugar, també... El que no pot ser és donar molts deures. Altre vaig sentir d'una escola que ho feien al revés, que a l'escola hi anaven a fer deures i a casa estudiaven. Són experiències. Clar, clar. Sí, va bé, va bé, i saps...
Sí, hauria d'haver, exacte, haver-hi temps per tot, per entendre'ns. A veure, primer, que els pares no facin fer tantes activitats a les criatures, que una després de l'altra fins que arriba l'hora d'anar a dormir, jo ho trobo horrorós. Jo sé que els meus fills deien, jo vull temps lliure.
i bueno vull dir que i es valora també aquest temps lliure per descobrir què és el que vols fer què és el que t'avorreix, què t'agrada també els pares han de saber si els omplen d'activitats perquè així ells poden fer les seves feines o treballen o el que sigui però han de tenir temps lliure per tant, deures fer una mica de treball a casa tampoc passa res no s'ha de ser però el bàsic l'han de fer a l'escola no l'han de fer a casa
Està clar. Doncs fèiem aquesta última consulta per acabar de parlar d'aquest projecte, aquest tresor de recursos, que si busqueu directament a Google us apareixerà aquesta pàgina. A més a més hi ha aquests objectius, aquestes eines de l'avaluació formadora, aquests exemples i experiències que ens comentava avui l'Àngels Prat i que a més a més estan permanent evolució, no? Sí, sí, avui tant. Anem treballant.
Avui hem volgut descobrir en aquest espai de la xarxa 06 amb l'Àngels Prat. Moltes gràcies, Àngels. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé i fins una altra. Bon dia. Fins una altra. Bon dia. Tres minuts i dos quarts d'una del migdia.
I aquesta hora el que fem és saludar la terapeuta Mònica Flames. Molt bon dia, Mònica. Què tal? Bon dia. Per continuar amb aquesta secció que vam estrenar fa unes setmanes sobre necessitats especials en el cas dels nens. Vam fer una mica de presentació en el primer programa i avui entrem ja en un cas concret. Parlem de la dis·lèxia, Mònica. Sí, parlarem d'un tipus de dificultat d'aprenentatge, que és la dis·lèxia.
que la coneixem bastant, on hem sentit de parlar bastant, perquè seria una dificultat en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Sí, els nens que tenen dins d'èxia tenen un problema per aprendre a llegir, amb l'ortografia, amb l'escriptura, i són nens que normalment tenen una intel·ligència normal i que no tenen problemes ni de visió ni d'audició. És un problema congènit.
Sí, que pot tenir-lo qualsevol persona, independentment del que li passi per dintre, no? Sí. De tota manera, no tots els nens amb problemes per llegir o escriure tenen dislèxia, no? No, això és una distinció molt important, perquè a vegades es pot confondre. Quan un nen té un problema de lectura o d'escriptura, no sempre té dislèxia.
Llavors podríem una mica dividir en diferents grups el que li pot passar a un nen. El primer grup que seria el primer grup que tindria un problema, per exemple, de visió, seria un nen que no pot llegir o escriure perquè té, per exemple, un problema de visió, com la miopia, l'estigmatisme, etc. Això es soluciona amb ulleres, amb correctives o amb unes lenes de contacte.
El segon grup serien nens que tenen un problema de visió però que aquest problema no està en l'ull, sinó que el problema s'origina al cervell, amb la qual cosa l'ull no fa la seva funció perquè el cervell ja està donant una ordre incorrecta.
I això són diferents problemes. Tenim des de problemes, per exemple, els que es diuen de convergència, que són problemes en què el cervell no pot agafar dues imatges separades des de fora, una en cada ull, i amb aquesta imatge fer-ne una sola perfecta.
o, per exemple, no hi ha coordinació entre els dos ulls, o, per exemple, cada ull va en una direcció, com seria l'estrabisme. Per tant, serien les característiques d'aquest segon grup, no? Sí. Per exemple, això és una cosa que a vegades passa, i és que a l'estrabisme moltes vegades es fan operacions per arreglar aquests problemes dels nens, però s'han de repetir les operacions perquè els ulls tornen a la seva posició.
I això és perquè el problema no s'ha originat als ulls, sinó que s'ha originat al cervell. Clar, no és tant un problema d'ull, sinó que ja va molt més enllà tot plegat. I el tercer grup? El tercer grup ja serien els nens que tenen dislèxia. Aquests nens poden veure, poden escoltar...
però no poden descodificar i processar les paraules. És un origen totalment del cervell. I això el que els passa és que, encara que puguin veure, després, per algun motiu, perquè hi ha diferents tipus de dislèxia, ells no podran codificar bé i no podran llegir o no podran escriure.
Per tant, hi ha aquests tres casos i llavors tu el que proposes és la teràpia temprana per tractar aquestes situacions. Sí, podem tractar amb temprana terapia tant els casos de dislèxia com els casos on hi ha un problema d'audició o de visió original del cervell. D'acord.
La dislèxia, a més a més, pot tenir acompanyada també d'altres trastorns, no? Sí, hi ha nens que tenen dislèxia però que, a més a més, poden tenir un altre trastorn, com podria ser el dèficit de tensió, el dèficit d'hiperactivitat o, per exemple, els problemes amb les matemàtiques que es diu discalculia. No tots tenen aquests problemes però poden tenir-los a més. I quina és la incidència de la dislèxia?
La dislèxia és una problemàtica que afecta un 4% de la població. A més a més, els nens que tenen dislèxia no solen tenir altres problemes. Però també tenim un grup de nens, que seria els nens amb problemes de lectura, d'escriptura, que juntament amb els de la dislèxia, o sigui, tots els que són problemes de lectura, escriptura, inclús la de dislèxia, serien un 10-20% de la població, que ja és un percentatge més gran.
I què li passa a un nen amb dislèxia? A un nen amb dislèxia el primer que es nota, que es pot veure, és que són nens que primer a vegades porten un retal a l'hora de parlar, van més lents. També a vegades ja hi ha hagut casos de dislèxia a la família.
i el que els passa és que comencen a tenir problemes en organitzar, per exemple, les paraules en una frase, poden tenir problemes de pronunciació, moltes vegades no els interessa gens les lletres, no recorden bé les rimes, la seva atenció a l'hora d'escoltar és molt pobra. Es comencen a notar aquestes petites cosetes al principi.
Hi ha altres problemes que poden tenir? A més a més d'això, que això serien una mica les coses que es detecten al principi, poden tenir problemes, per exemple, amb l'alfabet i les lletres. Els costarà molt aprendre l'alfabet i a llegir, evidentment. També poden girar les lletres. O, per exemple, no poden recordar l'ordre. No sé si la M o la N va primer, no?
També pot ser que tinguin problema per organitzar les paraules, s'inventaran les paraules quan estan llegint, potser també tenen molt mala lletra, les lletres tenen una forma terrible, o els costa molt seguir la línia recta. Escriuen i se'n van cap a baix o cap a dalt.
Serien alguns dels problemes amb l'alfabet. Després poden tenir problemes d'organització del llenguatge. Per exemple, organitzar les frases, separar les paraules. També poden tenir problemes per llegir paraules curtes. Llegir assenyant les llargues, però les curtes els costa.
Clar. I de comprensió, no, també? Sí, comprensió i també de pronunciació. Pot ser que no es sentin al final de les paraules, que puguin dir una cosa però no correctament, poden tenir problemes per recordar. I això seria una mica la majoria de les coses que els poden passar a una persona amb dislexia.
La dislèxia, per tant, un problema que s'origina al cervell i llavors té diferents conseqüències també pels nens, no?, en molts sentits. Sí, pels nens té una conseqüència molt directa i és que en el moment en què comencen a aprendre a llegir i a escriure, ells ja començaran a tenir problemes i s'acostumen a frustrar molt.
comencen també a perdre l'interès, estan apàtics, i poden desenvolupar problemes de baixa autoestima, d'inseguretat, de comportament social, i això també és molt important, també poden desenvolupar comportaments d'hiperactivitat. Arran de la dislèxia. Arran de la dislèxia. O sigui, hi ha nens que, per així dir-ho, poden tenir un trastorn d'hiperactivitat, a part,
però que molts tenen una hiperactivitat que és una conseqüència. S'avorreixen a la classe, els costa seguir-ho, i al final una de les formes que ho portaran és desenvolupant la hiperactivitat. Com poden portar-ho els pares?
Això és molt important perquè moltes vegades, quan no sabem sobre una cosa, és molt difícil de portar-ho. Pels pares és molt important esforçar-se a entendre el que li passa al nen i acceptar-ho, el primer.
Perquè el nen necessitarà sempre més temps fins que se soluciona el problema. Té un ritme diferent, normalment és un ritme més lent, amb la qual cosa jo recomano paciència i buscar un equilibri per tal de no sobrecarregar el nen.
Per tant, doncs, important, aquests dos conceptes que semblen perils, però suposo que són difícils de portar en pràctica. Sí, són difícils perquè, evidentment, hi ha també unes expectatives de resultats de l'escola, s'ha de seguir el ritme...
I els nens s'han d'esforçar, ho han de fer. Però també moltes vegades, jo ho veig amb nens que venen, que tenen un nivell molt alt d'estrès, de pressió. Perquè els costa tant que a vegades m'ho diuen, no tinc temps per jugar, no tinc temps per passar-ho bé. Això és greu realment, no? Sí, això és important. S'ha de tenir en compte que un nen amb un problema d'aprenentatge ho passa malament.
Com es pot detectar, Mònica? Doncs es pot detectar fent cas els símptomes que hem parlat, si el nen ja comença a donar signes de problemes amb les lletres, etc. o altres coses. També hi ha testes de lectura que a vegades es poden fer a l'escola, que es poden detectar.
I també jo recomano sobretot descartar que no tingui un problema de visió o d'uïda. S'ha de fer un estudi, una revisió per veure com està això. Perquè potser pensem que és dislèxia però és un altre problema i s'ha d'adreçar d'una manera diferent.
I a l'hora de tractar-ho, què es pot fer? Doncs per tractar la dislèxia, Temprana Therapy és una teràpia molt efectiva i en alguns casos es pot resoldre en 12 sessions de treball. Però vull deixar molt clar que això depèn del cas, que s'ha d'estudiar, d'avaluar quin cas és, com està el nen i es pot treballar d'una manera o d'altra. Però té molt bons resultats.
Des de l'escola també es pot fer, no? Sí, de fet es recomana, és molt important, molt bàsic, que aquests nens tinguin una ajuda, una adaptació de la metodologia. A cada cas ja hi ha molt de material que els pares també poden fer servir a casa, llibres, àudio, llibres amb molts dibuixos, etcètera.
però sí que quan més hi hagi una adaptació i una ajuda i un seguiment amb l'escola, treballant juntament amb els pares i el terapeuta, millor anirà pel nen. I parlem també, com sabeu, estem parlant amb la Mònica Flames de diferents necessitats especials, avui de la dislèxia, i ella ens parla d'aquesta teràpia temprana. Llavors, quins resultats hi hauria en aquest sentit relacionats amb el que hem parlat avui?
Sí, com vam parlar l'altre dia, que és important, aquesta teràpia està reconeguda i acceptada per la Seguretat Social de Dinamarca i Suècia com a teràpia per disfuncions. En aquest cas parlaríem de disfunció, és una disfunció del cervell, i això és una garantia que té uns resultats. Però a més a més, recentment s'ha presentat un estudi, una recerca, amb un grup de nens d'anesos que tenien problemes d'aprenentatge de diferents tipus.
Es va fer un seguiment a un grup de nens que durant sis mesos van rebre teràpia temprana i es va trobar que el 73% de les àrees on ells tenien els problemes més grans van aconseguir un progrés important i concretament un 82% en la lectura i un 73% en l'escriptura.
Això té una marca on dèiem que aquesta teràpia forma part de la seguretat social, no? Sí, això ja està acceptat, es treballa d'una forma molt cada dia i té uns resultats molt bons perquè en els casos de problemes d'aprenentatge...
en poc temps se sol aconseguir un bon resultat sobretot si se segueix el programa que és el que una mica parlàvem l'altre dia que s'ha de fer una avaluació per veure com està el nen estudiar quin és el cas i què necessita perquè farem una estimulació neurològica natural
I després el que aconseguirem és que el nen pugui arribar normalment a algun nivell similar al mateix que els seus companys. Això també és molt important per ells, per la seva autoestima. Avui hem parlat en concret també de com es relaciona tot plegat amb el problema de la dislèxia amb la Mònica Flames. Moltes gràcies, Mònica. Moltes gràcies a vosaltres. Tornem ben aviat. Que vagi bé. Bon dia.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara, no és de segon d'ESO, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessos al cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit.
I aquesta hora saludem la Raquel de Manuel. Molt bon dia, Raquel. Hola, bon dia. Per parlar de contes, un divendres més. Avui, a més a més, ens has triat algú especial per tu, algú que tu coneixes. Sí, algú que conec, sí que és un dels meus professors de narració oral. És un llibre de Rubén Martínez Santana.
que ell és narrador des de l'any 84. Ostres, Déu-n'hi-do, per tant. Porta 30 anys, eh?, narrant... Totalment. I ell viu a Catalunya ja fa uns anys i un dels seus llibres, que han escrit alguns quants, és 47 idees per a una novel·la. És en castellà perquè ell és venezolano.
I avui doncs explicaré uns quants d'aquests contes. D'aquest, eh? És a dir, és real el pítol? Són 47 idees o són contes independents? Són contes, però que poden donar idees, no? 47 idees per a una novel·la. Per fer-ho gros, no? Exacte, 47 microrelats que poden, si tu els continues, iniciar el tema d'una novel·la. Sí, sí.
Molt bé, doncs vinga, comencem... M'has dit que en llegiríem uns quants, o sigui que comencem pel primer. Com es diu? El primer capítol es diu Libros, del llibre, i llavors he seleccionat un que es diu Libro de la emboscada. I diu que la Blanca podia entrar dins dels llibres. Així com sona, eh? Sí, sí. Ella escollia un conte que li agradava i es posava dins la història. Flash!
Coneixia els personatges que l'habitaven, recorria els seus paisatges... I després, abans que la seva mare la cridés per sopar, sortia del conte i tornava a la seva habitació. Un dia la Blanca va entrar en un llibre que no devia haver-se apropat mai, aquest llibre. I el seu germà Raül... Això passa, a vegades. Sí, això passa. El seu germà Raül, únic testimoni...
Jura que va veure sortir de l'habitació de la seva germana a una noia i un príncep, agafats de la mà. Dins de l'habitació, la policia només va trobar una poma vermella mossegada al costat d'un llibre de contes clàssics, obert contra el terra.
I així acaba aquesta història. Molt bé, molt bé. El que passa és que et quedes amb ganes de que continuï, no?, una mica. Clar, per això, no?, perquè ja inicia una novel·la, una història més llarga. Són com petits contes suggerents d'històries que podrien continuar. Què més tenim? Després tenim el segon capítol, que es diu Sapos i ranes, i aquest es diu La crida.
Diu, ineludibles somnis i pressagis el tenien absolutament convençut que ell era un gripau convertit en home a causa d'un sortilegi. Va ser així com una nit no va poder ignorar més aquella crida desesperada del seu destí i es va llençar al profund i obscur estanc.
mai va sortir. Ostres, pobrisset. Pobrisset, pobrisset aquest. No sabem si és clar, aquí hi ha cadascú d'aduccions. Potser es va quedar molt a gust dins de l'estany. Clar, clar, perquè hem de pensar que es va ofegar. No, no, potser es va convertir en gripau a l'entrar just amb l'aigua i ves a dir, escolta, em vaig lluny que ja estic fart. Això cadascú ha de triar el que més li convingui, segurament.
Després tenim un altre, el tercer capítol, que es diu Puertes, i aquest es diu Alternativa. Va obrir la porta i es va passar hores intentant creuar-la per sortir d'allà, però després de dos mil tossuts intents va comprendre que no sempre surt per la porta. Acte seguit va travessar la paret.
Aquest està bé, eh? És de trobar la manera, no?, una mica. Perquè a vegades ens posem allà que ho hem de fer així, ho hem de fer així, i no veiem les alternatives que tenim. Exacte. I mira, de vegades la tenim a prop, eh? De vegades no és la que sempre hem fet, fins ara. Sempre hem sortit per la porta, però potser un dia podem sortir per la finestra o per la paret. Exacte. O pel sostre. Una alternativa, no?, que és el títol del conte. Exacte.
I encara un altre, Raquel. Sí, i el quart capítol es diu Magos. I són molts petits contes sobre mags. I jo he seleccionat el primer, que diu... El mag va decidir retirar-se definitivament de la professió el dia que va sentir una terrible estirada de cabells. I acte seguit va començar a sortir d'un barret de copa davant d'un auditori ple de conills blancs que aplaudien entusiasmats.
Està molt bé, també. Sí, són molts petits contes que tenen moltes idees, aquests contes del Rubén Martínez. Quants n'hi ha, en aquest llibre? Hi ha 47. 47 idees, però una novel·la hi ha 47 petits contes. Comtes que ara es dirien microcontes, no? Microcontes, són microcontes. No cal dir microcontes, però que ara, com que aquest terme potser no existia tan directament quan ho va publicar... No, no, sí, sí. Ella darrere ho defineix, que és un llibre de cuentos, de microcuentos, qualquera d'elles capaç d'inspirar en una novel·la intera.
diu ell, aquí darrere. Mira, doncs ens ha agradat, eh? El recomanem. El nom d'ell recordem Rubén. Rubén Martínez Santana. I tu el coneixes, per tant, personalment? Sí, ha estat professor meu de narració oral, sí, sí, un dels professors que he tingut de narració oral. Jo vaig fer classes amb ell al Pati Llimona de Barcelona, que allà segueixen fent cursos de narració oral, per qui s'animi. Molt bé. Sí, sí, els caps de setmana.
Es fan molts cursos allà interessants, eh? Sí, sí, igual que la de Gràcia, la Biblioteca de Gràcia, que ha sigut, jo crec, sí, això sí que va ser l'any passat o fa dos anys, va ser com seleccionada la biblioteca, diguéssim, clau dels contes, la de Gràcia, i allà tenen molts contes i molta bibliografia de contes.
Molt bé. I allà es fan moltes coses sobre els contes. Així que ja ho sabeu, si voleu iniciar-vos en aquesta formació. Exacte, i pels que no es vulguin iniciar però vulguin anar a sentir contes, tenim coses aquesta setmana? De moment només he trobat el Harlem aquesta setmana anunciat a la web, perquè jo crec que intueixo i sé que es fan moltes més sessions de contes. Allà mateix, eh, el Harlem? No, als llocs a Barcelona.
Però és difícil accedir per internet a aquesta informació. Llavors, he d'intentar, aviam, si podem, no ho sé, a través del boca a boca, com puc accedir a aquesta informació que no es publica per internet. Jo proposo, tot i que el Naocat, que és aquesta web que vam dir un dia, que agrupa tots els contes, no està actualitzat. No té actualització dels contes per adults. Llavors, al moment tenim el Harlem, aquest dissabte 28 de març, a dos quarts de nou, Monstros, Marinos i Cataclismos, de la Carolina Rueda, que és una colombiana,
Molt bé. Home, és un títol també suggerent, eh? Sí, sí. Està bé, està bé. I els colomians tenen també molt art per la narració oral, així que jo us ho recomano. Segur. Doncs és una bona proposta per aquests dies. A Sant Just encara no en tenim, no? Encara no en tenim, no en tenim directament.
Recordeu per això que teniu allò d'essència, aquells tallers de contes que vam explicar que es feien essència, però allà podeu anar investigant. A veure si allà acaba fent també un lloc on explicar contes. A veure què tal. N'anirem estant pendent. Raquel, moltes gràcies. Tornem la setmana que ve. Divendres no, que és festa, però mirarem a veure si podem explicar contes un altre dia. Molt bé, moltes gràcies. Una abraçada. Que vagi bé, igualment. Bon dia.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
8 minuts i arribem en punt a la 1 de la migdia. És moment per tancar ja aquest just a la fusta d'avui divendres 27 de març. Ho fem agrair a la gent que l'ha fet possible, a l'Andrea Bon als serveis informatius i a la producció del programa, al Carles Hernández i Rius, a la previsió del temps. Avui hem entrevistat també l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, i hem parlat amb Anxels Prat, lingüista, per parlar del projecte Tresor de Recursos perquè els alumnes puguin avaluar-se a si mateixos. Música
I també, a més a més, hem tingut la Mònica Flamés, avui ens ha parlat de la dislèxia.
I hem acabat la setmana parlant de contes. La Raquel, la Manuel, ens n'ha explicat uns quants. Des de les 10 ha parlat Carme Verdó i tornarem dilluns. Amb més coses no ens n'anem, recordeu, de Setmana Santa, sinó que continuarem amb la programació habitual. Per tant, dilluns tornem a ser aquí des de les 10 i fins a la 1 del migdia. Ara us deixem de seguida amb el Sant Just Notícies. Redició a migdia, editat per l'Andrea. Que vagi bé, que passeu un bon divendres i que tingueu un gran cap de setmana.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Bits.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
There's still a little bit of your song in my ear There's still a little bit of your words that I long to hear You step a little closer to me So close that I can't see what's going on
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
98.1 98.1 98.1 98.1 98.1
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno.
L'Ajuntament de Sant Jus liquida el pressupost de 2014 amb un superàvit de més de 860.000 euros. El ple d'ahir va aprovar la liquidació definitiva del pressupost de l'exercici passat amb aquest superàvit que destinarà una part a pagar factures extrajudicials i amortitzar deuda. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui divendres 27 de març. En titulars estaquem altres qüestions de la jornada.
El ple de Sant Jus reclama el compromís de la Generalitat en el finançament de les beques menjador a Catalunya. Els grups que formen part de l'equip de govern i el PP van aprovar una moció per reivindicar la cobertura del servei per als infants que ho sol·liciteix. El Baix Llobregat estrena a Sant Feliu dos punts del servei d'intermediació en deutes de l'habitatge per als habitants de la comarca. S'adreça a persones que no poden fer front a la hipoteca i ofereix assessorament i intermediació amb les entitats financeres.
I parlarem també del documental del mes de març que plantejarà els límits de la llibertat individual i de la immoralitat a través de la història d'un jove de 22 anys. De Gutson porta un pas més enllà al debat sobre la identitat sexual. Es projecta avui a l'Ateneu.
Bon dia. L'Ajuntament de Sant Just liquida el pressupost de 2014 amb un superàvit de més de 860.000 euros. El ple d'ahir va aprovar la liquidació definitiva del pressupost de l'exercici passat amb aquest superàvit que destinarà una part a pagar factures extrajudicials. Sant Just Notícies.
La liquidació del pressupost es divideix en tres magnituds. El resultat del pressupost ajustat, el romanent líquid de tresoreria i la capacitat de finançament. La regidora d'Hisenda Natorella detallava les xifres al ple. Quan el resultat pressupostari ajustat ha sigut positiu per 539.000 euros, el romanent líquid de tresoreria ha donat un resultat positiu de 863.910 euros. El que fem amb aquest romanent líquid de tresoreria és primer paguem les factures extrajudicials, que és de 12.100 euros.
i la capacitat de finançament que ens dona l'import que hem d'amortitzar endeutament és de 243.470 euros. Això és el que hi destinarem a amortitzar endeutament.
El resultat del pressupost ajustat és positiu en 539.000 euros. El romanent líquid de trasllaria també és positiu en 863.900 euros. I la capacitat de finançament, també positiva, és de 243.000 euros. Aquests 243.000 serviran per amortitzar deute en compliment.
de la llei d'estabilitat pressupostària que obliga els ajuntaments a destinar part de l'import de la liquidació a amortitzar aquest endeutament. L'alcalde Josep Perpinyà també ha parlat d'aquest superhàbitat just a la fusta. Són coses que moltes vegades són xifres que també venen algunes aportacions que no esperàvem d'alguna administració. Per tant, el que hem de fer és un pressupost evidentment equilibrat, però si finalment tens alguns ingressos més, com és el cas que han vingut alguns ingressos d'alguna activitat
no esperada, de diferents activitats econòmiques. Per tant, és evident que tu fas un pressupost, una previsió, però si al llarg de l'any entren més diners a l'Ajuntament, el que s'ha de fer és això, ser prudent. Per cert, que en clau econòmica, el ple del mes de març també va aprovar la congelació d'algunes quotes de l'Escola Brassol Municipal Marrex i de les escoles esportives a Naturrella. Amb l'Escola Brassol, l'única modificació de proposta que fem era la bonificació per reducció de quota d'escolarització en situació de