Para quedarnos allí Precisamente aquí Lo pienso de verdad
Esperat nou disc del Joan Colomo, una nova col·lecció de cançons de totes les mides i sonoritats marca de la casa.
Cada setmana t'esperem a la teva televisió local per compartir un capçot.
Són les 10.
Problemes a aquesta hora, Rodalies Renfa, endavant equip viari. Hi ha retards de més de 20 minuts a les línies R2, nord i sud, R3 i R4 per dues incidències al Prat i també a Vallvitge. A Difens acaba d'informar que ja s'ha pogut solucionar, però encara s'acumulen aquestes demores que també afecten els trens regionals. I pel que fa al trànsit, queda intensitat a la C58, a Badia, a sentit Barcelona, A2, a Cornellà, també per anar cap a la capital catalana, i B23, a Esplugues, cap a Barcelona.
El president de la patronal COE no detecta problemes d'inversió a Catalunya a causa del procés sobiranista. Joan Rossell assegura a TV3 que no tindria por d'invertir-hi, però es queixa que els empresaris no tenen prou informació sobre els avantatges d'una Catalunya independent.
El conseller d'Economia avisa al govern de Rajoy que si manté el seu enrocament, el procés sobiranista es desplaçarà cap a problema intern de la Unió Europea, no d'Espanya. En un article al The Wall Street Journal, Andreu Mascolell parla d'una ofensiva recentralitzadora del govern espanyol.
Esperanza Aguirre estudia amb els seus advocats si denuncia la policia local de Madrid per retenció il·legal. La presidenta del PP de Madrid va fugir ahir dels agents mentre li posaven una multa per haver estacionat malament. Els impulsors de la querella contra els crims del franquisme demanen avui formalment a la justícia argentina una ampliació de la querella. Volen que també es persegueixin els exministres que van firmar sentències de mort.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, assegura que ja s'està treballant per corregir els mals resultats dels estudiants catalans per resoldre problemes quotidians, com deia l'informe PISA. Ho ha dit al matí de Catalunya Ràdio, on també ha explicat que la nota baixa pel mètode de càlcul de l'informe.
Arrenca el Saló Internacional del Turisme a Catalunya, que fins diumenge plegarà els principals agents del sector al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona. Agències de viatges, creuers, càmpings, enoturisme, destinacions internacionals... Són 200 expositors que presenten les seves ofertes per a aquestes pròximes vacances.
I Barba Blava, l'esperança de les dones que es va estrenair al teatre Tantarantana de Barcelona, mostra el desig de quatre personatges femenins per buscar l'amor autèntic en una societat on no s'estima. Dirigida per Lourdes Barba, destaquen les interpretacions d'Àoria Márquez i Xavi Ripoll. Catalunya Informació.
El Barça i la FIFA han acordat trobar-se després de Setmana Santa. Ahir Josep Maria Bartomeu i Josep Blatter van parlar per telèfon. El president Blaugrana es defensa dient que la masia no es toca. El club ha deixat la defensa del cas en mans de l'advocat Lucas Ferrer. Avui la plantilla Blaugrana s'entrena, demà partit contra el Betis i també el referèndum per l'Espai Barça.
I el temps, la pertorbació es va retirant, però durant el matí encara es mantindran els núvols i algunes precipitacions a les comarques de Barcelona i Girona. Les temperatures una mica més baixes a primera hora, però pujaran al migdia i al cap de setmana el temps serà assoleillat i més càlid. Ara mateix tenim 10 graus a Lleida, 13 a Tarragona i 14 a Girona i Barcelona. Ràdio Despert
Just a la justa.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, divendres 4 d'abril. Un divendres que ens hem llevat de nou encara amb algunes pluges amb el cel gris. Pararem d'aquí una estona amb el Carles de Renred i Rius, que és el que finalment ha plogut a Sant Just des d'ahir. També sabrem què ens espera de cara al cap de setmana.
Més qüestions. Ara de seguida començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També farem un repàs a l'actualitat del dia amb ella i a Laura Camps i a les 11 i 10 entrevistarem la Clara Segura que aquest vespre farà una xerrada sobre Pere Casaldàliga arran de la minissèrie que es va projectar la setmana passada a poder veure per TV3 sobre Pere Casaldàliga. Ella hi va treballar. Avui el vespre fa una xerrada organitzada per Sant Just Solidari i el grup Nostra Dona de la Parroquia. Serà a les escoles a les 8 del vespre. A les 11 i 10 parlarem amb ella.
A dos quarts de dotze connectarem, com cada divendres, amb l'Institut. La secció posem l'Ideu per saber què ens han preparat aquest divendres els alumnes de terça d'essot de l'Institut. I a la tercera era de programa tindrem l'agenda de concerts de cara al cap de setmana amb la Laura Camps i també les estrenes de cinema d'avui divendres amb el Xavi Roldán.
Us acompanyarem des d'avui fins a la una del migdia. I si ens voleu acompanyar, comencem avui amb les notícies.
I el que fem, per tant, és saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. Per parlar d'actualitats en Justenca, avui comencem parlant d'urbanisme. Sí, perquè la Unitat d'Intervenció Ràpida farà més de 800 actuacions a la via pública en els propers dos anys.
El nou servei s'ha posat en marxa l'últim mes i complementa la feina de la Brigada Municipal per donar una resposta més àgil a les incidències, a més de fer el manteniment preventiu de tots els elements dels carrers, com ara el manteniment dels vials, la reparació de paviment o de senyals de trànsit, entre d'altres qüestions. Aquest 2014, de fet, està previst millorar més de 1.700 metres quadrats de paviment de voreres, més de 1.000 de paviment d'asfalt i més de 60 escossells.
El ple del mes de febrer va aprovar el contracte de manteniment de la via pública i l'espai urbà a favor de l'empresa Axa, obres d'infraestructures. I ara, com dèiem, aquest any, unitat d'intervenció ràpida s'introdueix a Sant Just. Ha començat la seva feina fa aproximadament un mes per, com dèiem, complementar la feina de la brigada municipal fent petites obres als carrers de Sant Just.
Molt bé, doncs és la béna notícia del dia. Tenim més qüestions. Parlem, per exemple, del que dèiem ara, aquesta xerrada que es fa aquest vespre, que la fa Clara Segura. Sí, exacte. L'actriu Sant Justenca explicarà avui les seves vivències amb el bisbe Pere Casaldàliga. És un acte que organitzen el grup Nostra Dona i Sant Just Solidari. Segura ha format part de la minissèrie d'Escal sobre la Terra Vermella i aquest vespre explicarà als Sant Justencs com va ser a conèixer el bisbe.
L'actrius Clara Segura ha explicat que Pere Casal de Lega és una persona especial des del primer moment i per això avui s'organitza aquesta conferència. Recordem que la setmana passada es va poder veure a TV3 la miniserie, la pel·lícula Descal sobre la Terra Vermella, protagonitzada per l'actor Eduard Fernández i basada en el llibre de Francesc Escribano.
que explica la lluita de Casaldàliga a favor dels drets dels camperols del Mató Grosso al Brasil. Un rodatge que va ser molt intens i que avui, clar, segur ens explicarà a les escoles, a les 8, com va ser conèixer Pere Casaldàliga, què li va portar i, com dèiem, tot plegat avui a l'equipament.
Molt bé, ja acabem amb un últim apunt, Andrea. Un apunt d'agenda per aquest cap de setmana. 96 persones participaran del torneig de Pa del Solidari amb la Fundació Torets, que acollirà el Club Carmelic a partir de demà. En concret, s'hi han inscrit 55 parelles i aquestes 96 persones, i és que més d'una persona participarà en més d'una categoria. El torneig arrenca demà dissabte i s'acabarà dissabte de la setmana que ve. Per tant, una setmana molt intensa.
La Fundació Toret investiga la síndrome de Toret, que és un trastorn neurològic que provoca tics motors i vocals crònics. I des de la Fundació fan activitats per a les famílies i els afectats per aquesta síndrome i també per a professionals. I amb la crisi, d'alguna manera, s'han hagut també de suspendre algunes de les activitats més destacades.
Els diners recaptats entre totes les inscripcions al torneig es destinaran a l'acompanyament de les famílies sense recursos de la Fundació en aquest campionat que es divideix en categories femenina, masculina i mixta i jugaran dos partits com a mínim. Per tant, les parelles tenen assegurats aquests dos partits. Amb les 55 parelles apuntades se superen les expectatives de l'organització. Recordem que aquest campionat arrenca demà dissabte i s'acabarà dissabte de la setmana que ve, el dia en què també es lliuraran els premis als guanyadors del torneig.
Molt bé, doncs una bona iniciativa també, des d'aquí els hi anem també el nostre suport.
Acabem, acabem, no estem començant el programa, però de fet, per donar pas de seguida a les notícies d'àmbit general, el que fem és parlar d'un apunt musical, avui parlem d'un concert que es fa demà, per això. No parlem de Franz Ferdinand, suposo que de Franz Ferdinand, que actua demà i en parlem després amb la Laura, que farem un rapes més general. Parlem de Senior i El Cor Brutal, que crec que no n'havíem parlat mai encara aquí al programa, Andrea. Com sonen, de res.
Són valencians i tenen cançons... Sènior i al cor brutal. Sí, mira, sonen així. A veure si... Jo els vaig gerar per venir a cop en directe abans d'haver-los sentit mai en disc i em van sorprendre molt. Sí? Sí, eren... Ai, ara ens passa allò que entrarà del nom. El nom ja sorprèn. Què passa? No sé, que els divendres... No et sona que molts divendres tenim problemes a l'hora de connectar?
És amb la connexió o amb els cables? No, tot l'altre ho tinc bé, llavors hi ha alguna cosa de cables que fa que no domino. Ara m'hi haurem de resoldre-ho. En tot cas, Senyor i el Cor Brutal són valencians. És ell, com si diguéssim. És una persona, només. És com l'esperit cantautor, per entendre'ns. Espera, posem una mica la música de fons per explicar-ho bé. Sí.
I en una línia diferent, eh?, de la que estem més acostumats a sentir. Mira, em sembla que ara sí, ho hem resolt. No sé quin problema, era un problema molt fàcil, em sembla, que era un error meu. Però bé, en tot cas, té com una mica de diferència d'altres grups actius, eh?, però sí que tenia algunes que eren com molt de... Canya? Sí, canya i crítica, eh?, també. I algunes d'amor. Estan esperant-te
Aquesta sí que veig que és un estil més... Va, anem a provar una més potent. Home, el nom que tenen, no sé, me'ls imaginava canyeros, a veure si... A mi m'agrada el nom que tenen, no? Sí. Aquesta no es diu València i el cor? Brutal. Aquesta no es diu València i eres una puta. Ah, mira que bé, no?
Sí que tenen, eh, també, aquesta tirada d'avant. Però, bueno, ja lliga amb el concepte de cantar autònom una mica, també. Esta niña he eixit al carrer y he visto bien mirables con demandarme perdón por las voces y escales y es que está a treinta años.
Amb carinyo, eh? Sí, sí, sí, tranquil·lament. Ells venen dret a dir, suposo, perquè sí, una mica és la teva terra. Llavors tenen, a veure, altres opcions, doncs, que és el que et deia, una mica més de cançons més d'amor. Jo els vaig descobrir també, em sembla que, com un dia, quan veus un grup que es fa taloner d'un altre grup, i vaig dir, ostres, aquest grup el buscaré.
El vaig buscar, després el vaig tornar a veure en un altre festival. Sí. I en aquell festival estaven com ja molt més... amb una actitud passada de voltes, però no en sentit, entre cometes, positiva. En un concert, sinó sí, sí, sí. Allò estripant-ho tot i estripant les seves cançons tan melòdiques. Potser per això els recordo com més... Eres tan gran. Aquestes cançons diuran... Gran. Que les muntanyes s'agenoyen allà on vas...
Gran. Estic sorprenent, André. Sí, sí, no, me'ls imagino molt divertits en concert. Gran. Que les absències et dignifiquen et fan més gran. És a capella de l'estona, no? Crec que era d'entra música, ara. Gran. Eres tan gran.
Llius a la cara sense botigges les veritats. Però com pots ser tan gran? És increïble el bé que fas. Tot allò que fas me quedes gran.
M'estan venint ganes, eh, d'anar al concert. Sí, i el missatge d'aquesta cançó és maco, és molt xulo. I sí, jo crec que el que farem potser serà quedar-nos amb una cançó del nou disc, que és del 2013, que es titula directament València com a Califòrnia. I ara mirem a veure si podem sentir una cançó, crec que eren aquestes més tranquil·letes, eh, vull dir que potser... I on és al concert, per cert? Ah, sí, de car. Sí, de car, demà.
Demà dissabte? Mira, potser acabem en anti, eh? A veure, mirarem d'escoltar-nos una cançó d'aquest últim disc i ara donem els detalls del preu de les entrades i tot plegat perquè actuen a la sala Cidecar, per tant ens sembla que normalment Cidecar no és molt car. 10 euros, 12.
Sí, com a molt, no? Jo he anat al concert per 5 euros al CD-Cart. Sí, això t'anava a dir, no? Em sona com concerts d'aquests de 6 euros, normalment. Ara ho acabem de confirmar i no sé per què no ens entra aquesta cançó que volíem sentir. I a quina hora? És el que no acabo de trobar, per això... A veure, Senyor i el Cor Brutal i Balenci, un grup que es diu Balenci, actuaran al CD-Cart demà dissabte, 5 d'abril,
8 euros anticipades, 10 euros si les compreu a taquilla, a les 10 de la nit. A veure... Sí. Aquesta cançó es diu Flava Maig. Molt bé.
Mare, em fa tant de mal, disliua el pare i els meus germans, però és que mare, estem patint fam, a Califòrnia ens hem d'anar. Mare, em fa tant de mal, disliua el pare i els meus germans, però és que mare, estem patint fam, a Califòrnia ens hem d'anar. Mare, em fa tant de mal, disliua el pare i els meus germans, però és que mare, estem patint fam, a Califòrnia ens hem d'anar.
Mare em va cridar Pep, diu que té una cambra pa anar tirant, i un treball en un pianobar, a Califòrnia ens hem d'anar.
Sé el que el pare dirà, que soc un covard per no seguir lluitant, però és que la fam ja no em deixa pensar i trobe a faltar als companys que han tancat. Música
Mare, no em dones res, tan sols la flaçà que la iaia es va fer quan se'n va anar a l'Uruguai, dis-li que com ella me n'he d'anar.
Mare, ho tinc tot ben prest. Hem fet tots els pàrtols i tenim els bitllets i un fum de fotos, contes i cançons. No siga que els nanos els entre la porc i no troben la sona.
Estem escoltant just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques del cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passant 21 minuts de les 10, aquesta hora repassem l'actualitat general d'avui amb l'Andrea, bon dia de nau Andrea. Hola, bon dia. I també amb la Laura Camps, bon dia Laura. Bon dia. Comencem parlant de la notícia principal del dia, avui als diaris també, cadascun aposta per una qüestió diferent, Andrea. Sí, temes molt diferents, avui al periòdic el tema del dia té a veure amb...
Amb la immigració i amb els sars de tanca entre Melilla, diu el periódico 4 anys per frenar el drama. Estimera Europa-Àfrica a Brussel·les. El pla contra la immigració il·legal africana no culminarà fins l'any 2017 i la Unió Europea promet 20.000 milions anuals en ajudes al desenvolupament econòmic.
En fotografia, com dèiem, veiem una imatge d'alguns immigrants saltant aquesta tanca, la tanca de la vergonya, que la qualifica el periòdico. I com dèiem, és el tema del dia avui al diari i també l'editorial, aprofitant que es fa aquesta cimera a Europa-Àfrica.
A Brussel·les, a Bèlgica, és el tema del dia al periòdico. El diari ara també ens parlen d'Europa. Des d'una altra perspectiva, com a tema destacat, una Europa sense fronteres per a trucades de mòbil. Protecció al consumidor, ens diuen 2015. El Parlament Europeu aprova eliminar el roaming l'any que ve. I resistències, la norma que han d'acceptar els estats, xoca amb les operadores.
I, per últim, a La Vanguardia ens parlen del rei. Ens diu que la Sarsuela reivindica el paper del rei al 23F, és el tema més destacat en portada. Ministres de Suárez blasman el llibre d'Urbano sobre el president i, en un gest inusual, la Casa Reial surt al pas d'una ficció difícil de creure, literalment, entre cometes. I són els temes que tenim avui en portada als diaris.
Doncs actualitzem la informació amb els digitals. El 324 ens obre amb l'article de Mascorell que ha escrit a The Wall Street Journal, que diu que no ens hem tornat bojos. El conseller diu que Franco no va poder dissoldre l'identitat catalana i que Rajoy tampoc ho podrà fer. També es destaca el que ha dit Rossell, el president de la COE. Diu que els empresaris no són ningú per dir què ha de fer el govern. També diu que com a ciutadà li agradaria ser consultat, però herreu que als empresaris els falta informació.
I encara dos apunts més, d'una banda que Esperanza Aguirre nega haver fugit i embestit dos municipals que l'estaven multant, i un apunt, una mala notícia pel món de la cultura especialment, que és que ha mort l'actor Pere Aventura als 54 anys. Una insuficiència respiratòria a causa de la mort. Era un actor bastant habitual a les sèries catalanes.
A l'Ara.cat ens destaca en primer lloc l'advertència de Rossell. Diu que el Banc Central Europeu podia deixar els bancs catalans sense liquiditat si Catalunya s'independitza. El president de la COE demana als governs català i espanyol que retrocedeixin com a mínim una passa perquè hi hagi entesa.
I també Lara destaca que el president de Grífols, en Imer Artur Mas, tiri endavant, no s'arronci. El fabricant d'Hermoderivats Català inaugura una nova planta de producció a Parets del Vallès després d'una inversió de 20 milions. I és allà on va dir aquesta frase dirigida Artur Mas.
I acabem amb la portada digital de La Vanguardia, que encara destaca fins i tot el vídeo de la declaració de Bartomeu ahir en roda de premsa, on va dir que hi ha evidències que algú intenta fer mal al Barça, i després que la Certuela reivindica l'actuació constitucional del rei en el 23F, un tema que també treu en paper, com dèiem, i un altre punt, que és en la recerca de la vida d'una lluna de Saturn.
No sé si em sembla que això l'Oriol Tricat t'ho va explicar fa poc. No n'estic segura perquè crec que és un tema que sí que va explicar alguna cosa així. És que ara dubto perquè amb que explica tantes coses i hi ha alguna cosa d'algun planeta d'anells, no sé, ells li preguntarem en tot cas.
Sí, la Vanguardia avui va més tard a l'hora d'ampliar la seva informació o actualitzar-la. Més coses, notícies animatges, Andrea. Doncs avui un dels protagonistes és Josep Maria Bartomeu, el president del Barça i aquesta compareixença que va fer ahir davant dels mitjans. A la Vanguardia el veiem en un moment.
Un moment d'aquesta roda de premsa. I a l'Ara també amb una imatge molt similar. La Vanguardia ens diu que algú vol fer mal al Barça. Bartomeu anuncia que recorrerà contra la prohibició de la FIFA de fitxar i alerta que la Masia no es toca, que precisament aquest és el titular que acompanya la fotografia de l'Ara. La Masia no es toca. Com dèiem, és un dels protagonistes...
Format fotografia. Avui, d'altra banda, el periòdico, la fotografia destacada és, com dèiem, la del tema del dia, on veiem com un agent de la Guàrdia Civil ajuda un immigrant a despenjar-se de la tanca de Melilla després d'un intent d'assalt i veiem també altres immigrants penjats d'aquesta tanca de Melilla.
D'altra banda, un altre dels protagonistes de la jornada en fotografia als diaris és Mario Draghi, que hi va compareixer a Frankfurt i va dir que el Banc Central Europeu assegurava que està a punt per combatre la caiguda de preus, això ens diu la Vanguardia i el periòdico, que el Banc Central aplica la por a la deflació malgrat no prendrà mesures. I també veiem en totes les portades en format fotografia, excepte la Vanguardia,
a Esperanza Aguirre i amb aquesta topada que va tenir ahir amb la policia de Madrid. Treballem amb fotografies petites. També veiem a La Vanguardia una fotografia de Saturn i d'aquesta lluna on estan intentant buscar vida.
I a la Vanguardia, per últim, el papa Francesc, el veiem amb la reina Isabel II, que l'ha visitat i que li ha regalat mel i whisky. I, per últim, cues als taulells de l'aeroport del Prat ahir, perquè la Vanguardia ens diu que les reserves de viatges dels catalans per a l'estiu han crescut un 20%.
Doncs és el que tenim en les imatges d'avui. Ens fixem ara, però, en les pàgines internacionals. Cap on viatgem avui, Andrea? Doncs primer de tot ens anem cap als Estats Units. La Vanguardia ens diu la guerra a casa. Un veterà de l'Iraq se suïcida després de matar tres camarades a Fort Hood. La salut mental dels veterans es converteix en tema central. Ara, un altre cop...
Després d'un altre tiroteig a l'interior d'un complex militar, en aquest cas Ivan López, de 34 anys, casat i pares, es va fer volar al cap, però abans va matar 3 persones, va deixar 16 ferits, alguns de molt greus, tot plegat va tenir lloc.
el Ford Hood a Texas, un altre emplaçament militar. El soldat López, va ser conductor de vehicles i d'origen portorriquen, va estar desplegat quatre mesos a l'Iraq durant el 2011. Un altre tiroteig, com dèiem, als Estats Units, però sobretot un altre tiroteig a Ford Hood a Texas, conegut com el gran lloc. Aquest Ford és la seu de dues divisions,
i de 12 unitats més. Hi ha més de 40.000 uniformats. Aquesta base militar, que és la més gran del país, va ser escenari el 2009 d'una altra matança, en aquest cas el crit de l'A és el més gran, una matança que va fer el psiquiatre militar Nadal Malik Hassan, que va matar 13 companys, i ahir el presumpte pistoler sembla ser que es trobava en procés de ser diagnosticat per una síndrome d'estrès posttraumàtic després de la guerra de l'Iraq.
Barack Obama també va comparèixer per explicar què havia passat i va assegurar, ens trenca el cor, que una cosa així pugui tornar a passar. I a l'avantguarda veiem una imatge d'Ivan López, com dèiem, a les pàgines interiors del diari.
I ara ens n'anem cap a Rússia, cap a Ucraïna, més ben dit, a l'avantguàrdia, llegint que Kiev culpa Janukovic i Rússia dels franctiradors de la Maidan. El govern provisional ucrainès intenta depurar ara responsabilitats per les matances del mes de febrer. 12 ex-policies antiavalots pertanyents a una unitat d'operacions especials estan detinguts com a sospitosos de l'assassinat de dotzenes de persones el passat 20 de febrer, segons va informar ahir la Fiscalia.
Però Kiev creu que tot estava planejat des de dalt, és a dir, que el responsable final acabaria sent el president de posat Víctor Yanukovych. L'informe afegeix una mica més d'atenció ara amb Rússia després de l'anecció de Crimea i suggereix que també hi va estar implicat els serveis secrets russos. I per últim, l'avantguàrdia ens diu que Moscou diu que les acusacions estan polititzades i demana una investigació transparent.
Doncs són algunes de les notícies internacionals d'aquest matí. Passem ara a fixar-nos en la maroteca, què tenim o què passava un altre 4 d'abril d'ara fa més anys. Per exemple, 4 d'abril del 94, fa 20 anys, Arzallus radicalitzava el discurs del PNB, Garay Cochea demanava una treva a ETA durant els actes de la Berriguna i arribat a sonar rebutjava immediatament la idea.
Es parlava també d'economia, BBB, encara no era BBBA, sinó que BBB, Santander i Argentària podien formar però un pool i Barra, Botín i Luzón negociaven la seva entrada a Benesto. I també es parlava del final de la Setmana Santa, més de 350.000 cotxes arribaven a Barcelona, amb el temps havia provocat fins a 8 morts i 7 desapareguts.
Fa 15 anys els Balcans tornaven a ser portada a l'escalada bèl·lica i l'alarma humanitària a la crisi dels Balcans. Era la portada del diumenge del 4 d'abril del 99. L'OTAN estava disposat a enviar tropes a Kosovo. L'aliança es plantejava desplegar una força terrestre a la zona per protegir el retorn dels refugiats.
I els aliats apuntaven contra centres on es planificava la neteja ètnica. Déu-n'hi-do, aquestes notícies que arriben ara fa ja uns quants anys, en fa 15 de tot plegat, però alhora és molt i no és temps a la vegada. I Iberia xifraven mil milions al cost de la vaga.
Fa 10 anys, 3 terroristes de l'11M simulaven i mataven un policia. Els sospitosos es van suïcidar amb explosius quan anaven a ser detinguts. Això també ara fa 10 anys. I els islamistes es van atrinxar en un pis de Leganés, al sud de Madrid.
I tornava l'esperit del 92, atenció, amb el fòrum, que anava més de 83.000 visitants en la primera jornada de Portes Obertes. El tram baix també començava el seu camí replet de viatgers i amb molta expectació. Sí, que va estar intens el 2004 a Barcelona, no? Sí, sí, el fòrum, el tram baix, seran anys de bonança.
En fa 5 es deia que el G20 deixava oberta la bretxa entre Estats Units i Europa, que Obama advertia que el Qaeda amenaçava a la Unió Europea i després també que Baraconsa s'estrenava després de 6 anys d'obres al túnel.
Són notícies d'altres 4 d'abril. Tornem als diaris d'avui, 4 d'abril del 2014. Ara per mirar-nos les pàgines del darrere de tot, les contraportades. I comencem per la contraportada de l'hiari ara, doble article de Xavier Bosch. D'una banda titula el primer un goguent a la cuina i l'altra un cardenal caducat, Laura. Doncs el Xavier Bosch ens explica una notícia molt curiosa d'un jove que estudia arquitectura
que ha descobert que el quadre que té al costat de la nevera és un govern de veritat. I és que des que va néixer sempre havia vist aquell quadre... No és a la cuina, eh? Vull dir que és un lloc com no està ni presidint el menjador. El jove aquest sempre havia vist el quadre al costat de la nevera, a la cuina. I...
Veient un catàleg de pintures, el jove es va adonar que la firma que tenia al quadre de la cuina s'assemblava molt a la que sortia el llibre. Era un catàleg de Paul Gauguin i va dur el quadre a fer-lo examinar i va resultar que era autèntic.
Llavors, el pare i el fill van explicar la història i ningú els hi creia. I el pare va tindre que recordar que ell, el 1974, en una subhasta d'objectes perduts i trobats, va comprar dos quadres per 45.000 llibres. I li van agradar i els va penjar a la cuina. Aleshores, no sabia que les dues obres del Gauguin i un bonag havien viatjat entre anar a París fins a l'estació de Turi, on mai ningú no els va anar a buscar. Mira.
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Aquest és el primer article que fa. El segon parla d'un cardenal caducat, no? Suposo que... De Rocco Varela. Sí, sí. Que aquest article és com que remet molt contra ell i les seves declaracions que va fer de Suárez i diu Xabevos que vol ser el més important i que en aquest ambient d'encens i creus en blanc i negre, Rocco Varela s'hi troba com peix a l'aigua. Aprofita l'humilia...
per dir en veu alta i davant del nar dels prínceps i del dictador Obiang que el que sembla és que són els últims despertencs de la nostàgia del franquisme i amenaça d'una nova guerra civil segons com es portin alguns. Està tan fora de lloc que si no fos tan greu semblaria un esqueig de Polònia.
Doncs és l'opinió de Xavier Bosch al diari ara. Ens anem ara a La Vanguardia, llegim el següent titular, penso deixar... No, La Vanguardia és una altra, eh? La violència està en l'aire, una mirada, un gest... Qui ens ho explica això, Laura? Doncs li han fet una entrevista a Mariana Rodon...
que ha escrit, dirigit i firmat una història, pel o malo, que ha mereixut l'últim premi del Festival de Cinema de Sant Sebastià, la prestigiosa Concha d'Or, que és una història crua, no per estrident i truculenta, sinó per la substil·lesa del desamor, i omple l'atmosfera, les mirades i els gestos. I li han fet una entrevista on parla que què li va fer cineasta i ella comenta que el seu entorn d'infantesa
I joventut, hi havia artistes, intel·lectuals, literaris, cineastes. També parla dels seus pares, que eren comunistes i implicats en la guerra clandestina. I aquí ell és de Venezuela. També recorda que va ser criada per monges. Parla del seu país, el país dels colabrots i de les Mís. També comenta la seva pel·lícula. I això...
Doncs és l'entrevista que tenim a la Contra de la Vanguardia. Acabem amb la del periòdico. Penso deixar un vídeo i així parlar al meu funeral. Li fan una entrevista a Eloi Pastrana, que és un orador de funerals laics, i treballa per una petita empresa del sector funerari, música i cerimònia, i se'l sol veure antenatoris del grup Atim a Barcelona, l'Hospitalet Ronda de Dalt, el Baix i Obregat...
I, en certa manera, parla de diferents enterros que ha percebit i ha comentat. Des d'aquest altre punt de vista. És curiós de descobrir avui també el periòdico.
Acabem ara aquest repàs amb la notícia curiosa d'avui, que parla d'una jove que queda atrapada en una claveguera intentant recuperar el seu smartphone. Sembla que els bombers van haver-la de rescatar, és una noia de 16 anys, que això ha passat... O sigui, ho publica el... On està? És una noia estrangera. Si no sé si és a Anglaterra, sí. Perquè ho publica la BBC, per tant sí, no? Exacte. I ella es diu...
Ella Birkenog té 16 anys i va demostrar això quan li interessa tot plecat. Diu que va comprar el telèfon feia només dues setmanes i com molta gent anava pel carrer fent servir el seu telèfon i llavors com que no el va guardar a la butxaca va ensopegar i va caure per la claveguera. És a dir, no és que l'anés a rescatar. Quina casualitat.
I llavors diu que no va pensar ni en demanar ajuda, ni cap altra... No, el mòbil va caure... El mòbil, sí. Que estrany, no, que puguis caure tu directament. El mòbil va caure... Diu que no va pensar ni en demanar ajuda, ni en cap altra opció, que directament obrir... A més, hi ha imatges, eh? Bastant curioses. Obrir directament la tapa...
i intentar agafar el telèfon fins i tot amb els peus, perquè no va entrar amb la cara, sinó s'hi va posar dintre i intentar-lo agafar amb els peus fins que va veure que estava atrapada i no podia sortir-ne. Llavors diu que un testimoni explicava a la BBC escrivint-ho com un moment còmic d'or brutal. Ella estava més preocupada per recuperar el seu telèfon fins i tot que per sortir del forall.
I diu que algú es preguntava com pensava que aconseguiria treure'l, no? Perquè si no podia ni sortir, encara que l'havia fet amb els peus, què faria? Força bé. Que algú va pensar fins i tot que es podia ofegar perquè estava allotrapada i no podia sortir-ne. Diu que tant ella com la mare de la jove, que van al lloc dels fets i van intentar ajudar-la, el testimoni, i finalment van ser els bombers, els que van haver d'aprendre...
una mica, exacte, sí, per desencallar-ho tot plegat. Diu que la pregunta que rondava el cap de molts era molt clara i que era, doncs, això, fins on poden arribar algú pel seu smartphone. I què va passar amb l'Smartphone? No ho diu l'amficia. Tant d'esforç i tant d'amoratges dels bombers per què? Per salvar-lo? Per no? A mi em va passar una cosa similar. Era un iPhone 9, eh? iPhone 9, bé.
a mi em va caure el mòbil però no en una claveguera en una mena de reixa on van aparar les aigües quan plou i estava parlant amb una amiga i sense voler em va caure el mòbil però em va caure a terra i no sé com la tapa del mòbil es va obrir i la bateria va caure dins de la reixa i ja em veia jo el dia següent trucant a l'Ajuntament perquè va ser Esplugues i la meva amiga em va fer agafar un pal i entre les dues vam recuperar per fi la bateria és que era la bateria només
doncs potser ho podia haver provat així. El que passa és que és fonda, perquè si hi fica fins a la meitat, Déu-n'hi-do. No era una claveguera, era una reixa on van aparar les aigües quan plou, però... Encara, encara. És que allà pots trobar-te rates, no s'ho pot, no? Sí, sí, no, per això dic. Estan modifico. Ho sento, smartphone, però... Les imatges valen molt la pena. En fi, gràcies, Andrea i Laura. Que vagi bé. Que vagi bé. Bon dia.
Cop d'ullar a les portades esportives d'aquest matí, el diari Esport. Títula, Bartomeu denuncia una mà negra, és com veu en la conferència de premsa que va oferir ahir el president del Barça, i el Mundial Deportivo tria un dels titulars que va deixar ahir també Bartomeu, si el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, no es toca. I la imatge, ell, i la Masia.
El mateix es trobarà que triar el nou esportiu. La Masia no es toca, és el que ensenyen, el que defensen els diaris esportius d'avui. En canvi, l'Esparla de Cristiano, que estarà a Noeta, i el Marca tria una imatge de Bartomeu i titula Canta i no ploris. Canta i no lloris jugant amb la cançó, per tant.
Un tema que, com ens ha dit l'Andrea, també apareix a les portades dels diaris generalistes, el periòdico només amb titulars sense foto, el Barça defensa davant la FIFA, el model de la Masia. Lara presenta una fotografia de Bartomeu ahir en aquesta taula de premsa i titula La Masia no es toca i la Vanguardia aprofita l'altre titular. Algú vol fer mal al Barça. Tots dos trien una foto molt semblant, una mal cap cop i l'altra mirant cap amunt.
Dels esports saltem a obrir diaris cop d'ullar a diferents informacions que tenim avui interessants als diaris. Per exemple, al periòdic avui el tema del dia és que la Unió Europea i Àfrica es donen 4 anys per frenar la immigració il·legal i a la pàgina 4 trobem testimonis directament de tot plegat. Ho escriu Beatriz Mesa des de Rabat i parla amb Castro, per exemple, i volia que va arribar al Marroc en avió o amb el David.
de Guinea-Conakry a Benllunes, a prop de Ceuta, Smith, un batenany dels intents de franquejar reixes, o William, un cameronès estafat per les màfies.
I explica una mica aquests testimonis. Per exemple, el desmit que ve de Camerún diu que fa 3 anys el jove vagabundeja pels carrers del Regne a la Uita, buscant-se la vida en la mendicitat o fent alguna feineta en la construcció. És un dels veterans de la comunitat cameronesa pel temps que fa que està vivint en clandestinament al Marroc i el nombre de vegades que ha intentat franquejar les reixes de Ceuta i Melilla. Ell diu que no som delinqüents sinó supervivents. Els nostres països estan liderats per lladres i corruptes.
El David, com dèiem, de Guinea-Conakry, diu que passa més temps a la carretera pròxima al bosc de Benllunes, a prop de Ceuta, que a les cases Pastera. S'ha d'estar per la zona per quan sorgeixi el moment de saltar. També diu que a ell li van assegurar que estudiaria l'estranger i al final mai va ser així perquè volien que en dediqués a la vida militar, però no li agrada.
Diu que a casa mai li va faltar de res però que no volia complir el somni d'anar a l'exèrcit un matí després de revelar-se contra el seu pare i gràcies a la compassió de la seva mare que li va pagar el bitllet al Marroc va arribar a Casa Blanca.
Des de Camerun també arriba William, diu que la màfia el va enganyar, ha perdut 6.000 euros, quan arribes per primer cop al Marroc, penses que el primer que et dona la mà t'ajudarà, però després t'estafa, no coneixes el país on acabes de desembarcar i confies en qualsevol.
Diu també que ell ve de Malàisia, on treballava en la construcció i guanyava molts diners, però el seu visat va expirar i per renovar per segon cop havia de tornar al seu país d'origen, així que se'n va anar a Egipte i després a Líbia, però van sorgir els conflictes i va haver de fugir. Un reportatge molt interessant que tenim avui a les pàgines principals del periòdico.
Ens aturem també les pàgines d'estils del diari Ara. La creativitat a la taula, més enllà dels grans xefs, parla dels snacks i menjar de preparació fàcil que revolucionen el sector alimentari.
I, per exemple, parla de fruita congelada però com si fos fresca. L'empresa Castellbisbal Nice Fruit s'ha convertit en la primera escala mundial que aconsegueix un tipus de congelació que permet que al cap de 3 anys, un cop descongelada, qualsevol tipus de fruita i verdura fresca mantingui vitamines, gust, olor i textura d'acabada de collir. Tot plegat ho descobreixen a alimentària. També parla de iogurts fets d'oli d'oliva. L'empresa catalana Casa Matllé, amb més de 100 anys d'experiència, s'assuma a aquesta iniciativa.
Un kit d'ingredients per a elaborar tapes, patates fregides amb gust de sopa de pollastre o torrons de tòfona al romaní, són altres de les protuostes, a més a més de l'escudella en pilota per consumir tot l'any de casa ferrer. El primer cava fumat del món és la proposta de cava rimars de sense dornir de noia...
Xiclets amb cafeïna per concentrar-se, pastes o iogurts amb proteïnes i ensalada russa amb un any de caducitat. Són alguns dels invents més curiosos d'alimentària que avui s'expliquen al diari ara.
I acabem amb l'article de Sergi Pàmies a La Vanguardia, les pàgines de cultura. El títol a T'ho compro o no? Diu que és una expressió que ha passat del nivell de conversa col·loquial al repertori dels tertulians dels mitjans de comunicació i que, reforçada per l'èxit i amb la lògica d'un boomerang, ha tornat a l'àmbit col·loquial amb un vigor contagiós.
Això no t'ho compra, em va dir l'altre dia un conegut en una sobretaula que en principi semblava inofensiva. És la típica expressió que acaba triomfant, diu Sergi Pàmies, entre cunyats locuassos i amb l'autoestima hipertrofiada o entre addictes a la telefonia mòbil. En realitat jo no li estava venent res, però se sobreentén que aquest comprès metafòric que fa referència a la relació que hi ha entre missatges d'una conversa que s'acaben convertint en els arguments en matèria primera d'una transacció.
Diu que dir tu compro o no altera el to de la conversa perquè les eleva a la categoria de debat. A un tertulià professional és lògic que li interessi trobar expressions i recursos dialèctics afervescents. De la mateixa manera que no podrà evitar sentir la temptació de dir no ens fem trampes al solitari, es pot entendre que de tant en tant deixen a un tu compro o un no tu compro que marcarà la posició amb una claredat fàcilment intel·ligible pels oients
o els espectadors. El problema, diu, és quan un instrument de debat gramialment legítim s'aplica en un context domèstic. Aleshores, el contrast entre la proximitat o la modèstia de les qüestions tractades en una sobretaula convencional i segons quines mostres de pirotècnia dialèctica no casen bé. És l'opinió de Sergi Pàmies que trobem avui a La Vanguardia.
I acabem ara sí aquest repàs amb els apunts culturals del dia. Ho hem destacat al principi, ha mort l'actor Pere Aventura, als 54 anys, per insuficiència cardiorespiratòria. Gabriel Marquez evoluciona favorablement, està hospitalitzat des d'ahir la nit a Ciutat de Mèxic.
I en cinema, la campanya Dimecres al Cine s'amplia fins al 9 de juliol. L'editorial Roca recupera antics bestsellers en un nou segell digital en català. CDLibros arrenca per Sant Jordi amb un centenar de títols low cost d'autors com Merskin, Caluel, Thomas Wolfe, Ellery Queen i Gibranjell Gibran, entre d'altres.
I els arqueòlegs descobreixen un campament neandertal a Font Coberta. És la primera campanya arqueològica que ha extret més d'un centenar de restes de fa 40.000 i 80.000 anys. Són aquestes les notícies més destacades d'aquell matí.
Just a la fusta.
10 minuts i les 11, aquesta hora parlem del temps, amb el Carles Hernanedi Rius. Molt bon dia, Carles, què tal? Bon dia, Carme, molt bé. Avui que ens hem llevat encara, com vas dir, amb algunes pluges, no? Encara són els residuals d'aquesta inestabilitat, d'aquestes pluges. D'unes pluges que volíem parlar de precipitacions, perquè potser algú pot haver vist a la web de l'Ajuntament de Sant Just i de la ràdio, on hi ha l'estació meteorològica, i ha vist la precipitació que ha provocat aquesta pluja d'ahir i d'aquesta matinada...
I d'altra banda també ha pogut comprovar com avui, per exemple, en altres mitjans de comunicació, com és TV3, tenien també l'opció de poder comprovar com, per exemple, l'Observatori Fabra van caure gairebé 56,8 litres. Va ploure molt a Barcelona, no? Moltíssim, moltíssim.
I avui el que hem fet és un estudi una miqueta per contrastar una mica la diferència que hi havia en el moment del migdia, on hi havia cors vermells, just a sobre de la ciutat de Barcelona, diferents cors vermells, i a Sant Jus hi havia cors taronges, grocs, però no arribaven a la intensitat que hi havia en altres punts, a molt pocs quilòmetres, perquè Sant Jus i l'Observatori Fabra realment no estan a tanta distància.
Doncs la diferència és pràcticament de la meitat. A Sant Just han caigut 29 litres en aquest episodi de pluges, però clar, dius, ostres, és que al Raval en van caure 32,8, a l'Observatori Fabra, com dèiem, 56,8, gairebé 57, gairebé el doble que a Sant Just, o a la zona universitària van caure 37. O sigui, ja també molt a prop de Sant Just, a la zona universitària va caure una miqueta més...
que a Sant Jús. Però, clar, mirem el Baix Llobregat, quan més ens allunyem d'aquesta zona del barcelonès, doncs, per exemple, a Vegas van caure 19 litres, al Prat van caure 16 litres, tan sols, a Ballerena van caure 26, una miqueta més elevat, i a Viladecans en van caure 12, o sigui, també la precipitació, en funció de la proximitat del Llobregat, doncs, disminuïa o augmentava, o sigui, hi havia molt de joc en funció d'on t'estaves pel que hi ha a la precipitació. Ho dic perquè el pluviòmetre funciona,
ha estat molt variat la quantitat de precipitació el total per això ha estat més del que esperaves sí, vam calcular uns 15 o 20 litres però és que aquesta nit ens han caigut 5 litres aquesta nit ha anat fent ho dic per la persiana de casa meva perquè estaves a dormir i senties clar com anava picant l'aigua i realment durant tota la nit ha estat molt regular una pluja molt feble com la que teníem cap a les 9 del matí però ha estat molt regular ha anat fent molt a poc a poc i realment ha estat una situació curiosa però que hem recollit 5 litres que no està gens malament
En el que deies tu, hi ha precipitacions molt residuals, hi havia una que entrava aquest matí entre les 8 i les 9 del matí, les 8 i les 10 entrava Sant Jús pel mar, però ja se n'anava cap a mar. En queden algunes altres que estan més pròximes a l'est, com és la costa gironina o del nord de Barcelona, aquestes també han d'anar sent història al llarg de les properes hores.
I el que ens espera, doncs, és vent del nord entrar a la tramuntana. Hi ha hagut cops ja molt destacats als dos extrems del país, de més de 100 quilòmetres per hora. Aquesta tramuntana anirà afluixant a mida que vagi avançant el cap de setmana, però avui es farà notar-hi molt. I ho podem mirar, mirant cap a l'horitzó, mirant cap a les Terres de Ponent, mirem ara des de Sant Just, podem veure una gran clariana, és aquest vent del nord-oest que bufa amb molta intensitat aquella zona del país i que a poc a poc escombrarà tota aquesta inestabilitat, tots aquests núvols, i donarà pas al sol.
I no només el sol pel fet de tenir-lo, sinó que el sol aquest provocarà que avui les temperatures ja s'enfilin. O sigui, quan avui aquest matí algú sortia de casa amb sensació de fred, amb aquestes quatre gotetes que aquell han aplicat fins al nas i li estiguem dient que aquest migdia farà solet, farà fins i tot caloreta, doncs dius, ostres, no, ostres, no, és el contrast de la primavera, que pots tenir un matí fred i plujós i que al migdia pot sortir el sol.
I, per tant, menys fet, també, al migdia. Sí, jo crec que avui arribarem als 17-18 graus i el que tindrem és una situació d'estabilitat. No és un cap de setmana espaterrant, però sí que el 80% serà de sol. Comparat amb l'anterior, segurament sí, no? No tindrà res a veure. Però el que tindrem és... Sí, home, sí, és molt fàcil. O sigui, el que tindrem és un dissabte assolellat, amb alguns núvols,
però seran per fer bonic i les precipitacions les deixarem aparcadíssimes perquè no n'hi haurà enlloc. D'altra banda, hem de parlar de temperatures, que si avui arribem als 17 o 18 graus a Sant Just, demà podem arribar als 20 o 21, i que serà un dissabte que al migdia s'estarà plenament bé i que podries anar amb mànigues de camisa que deia en Francesc Mauri quan feia el temps, que ja no el fa, que el trobem molt a faltar. És curiós, eh?
S'aprovarà en un programa, va sortir. Sí, sí. Una altra història. És una llàstima. I d'altra banda, el diumenge serà també variable, però amb el sol com a protagonista. El que dèiem, la tramuntana bufa avui, però anirà perdent força, perquè a mesura que es vagi imposant aquest anticiclo que ens arriba per Àfrica i que sembla que es vol estar uns quants dies amb nosaltres, doncs farà que aquesta tramuntana es vagi esqueixant i que pràcticament ja no en tinguem. Diumenge no n'hi haurà, sembla que potser quedaria algun residual, però creiem que no afectarà cap punt del país la tramuntana ni el mestral.
I pel que fa a això, doncs, aquests núvolets, una mica de mala visibilitat diumenge, les temperatures en un dissabte, 21-22, o fins i tot diumenge podríem tocar els 22-23. I és que el termòmetre tindrà una certa facilitat tremenda pujar de cara a aquest cap de setmana, i no s'atura aquí, sinó que dilluns, dimarts i dimecres encara pot pujar una miqueta més. I amb aquesta pujada d'entre dilluns i dimecres...
Podria fer fins i tot calor en alguns punts de Catalunya. Sí, sí. 25 o 26 graus podríem tenir algun punt. Creiem que a Sant Jus es quedarem amb 23-24, però bé, no es pot assegurar mai aquestes màximes i potser d'aquí el dilluns o el dimarts podem assegurar que després d'un divendres pràcticament abrigats, jo porto samarreta, camisa i jersei i a més a més portava...
Sí, sí, encara porto l'abric, eh? Doncs potser dimecres anem amb una samarreta i amb un jersellet al matí i poca cosa més. Ja veurem com va la cosa, però té aquests alts i baixos la primavera. Després també recordar que la cosa que havia... No es queda, no? Exacte. La segona meitat de la setmana que ve... No ho volem dir per no aixafar res, però la segona meitat de la setmana que ve... No pintem. No, sobretot dissabte. Però bé.
Cap de setmana i tot. Queda molt. Queda molt. Queda molt. Queda molt. Quedem-nos amb aquest, no? Sí, quedem-nos amb aquest. Aquest ha de ser un molt bon cap de setmana, amb temperatures agradables, plenament primaveral i per fer moltes activitats a l'aire lliure. O sigui que gaudim-lo i la setmana que veia ens ho trobarem. Perfecte, Carles. Que vagi bé i bon cap de setmana. Igualment.
Connectem tot seguit amb la Catalunya Informació, amb el butlletí de les 11. Tornem després amb més coses que la Segura i l'Institut de Sant Just ens esperen després de les notícies, a les que arribem mentre floreixen les flors de Bixima.
Mentre es va fent de dia, les abelles brunzeixen, algú remena la cua al ritme d'unes per so. Ara la pàgina passa i fa que el núvol es mogui i descobreixi un avió que pinta al cel una ratlla i passa lent com la tarda mentre floreixen les flors. Mentre floreixen
Mentre surt la nau no passis moure el paisatge, dic foc que encés a ballar i tu sents la seva escafó, que es construeixi la casa, que el nen s'estimi la mare mentre vol el calcó.
Ara el vent mou els arbres i escala foca coberta mentre floreixen les flors. Mentre floreixen. L'àmbit rusa, l'àmbit rusa, l'àmbit rusa, l'àmbit rusa.
Fins demà! Fins demà!
Són les 11. Artur Mas assegura que les reivindicacions sobiranistes de Catalunya no tenen res a veure amb els vincles de sang en contra del que planteja el president espanyol Mariano Rajoy. Artur Mas insisteix que a Catalunya el que preval és la voluntat dels ciutadans amb independència dels seus orígens.
El president de la patronal espanyola COE no descarta problemes d'inversió a Catalunya a causa del procés sobiranista. Joan Rossell assegura a TV3 que no tindria por d'invertir-hi, però es queixa que els empresaris no tinguin prou informació sobre els avantatges i inconvenients d'una Catalunya independent.
El primer ministre de Turquia ha criticat el Tribunal Constitucional del seu país per considerar il·legal el bloqueig de la xarxa Twitter decretada pel govern i forçar-lo a aixecar la prohibició. El primer ministre ha acceptat aplicar la decisió judicial, però ha dit que no la respecta. Els impulsors de la querella contra els crims del franquisme demanen avui formalment a la justícia argentina una ampliació de la querella. Volen que també es perseguessin els exministres que van signar sentències de mort.
comença el Saló Internacional del Turisme a Catalunya que fins diumenge apel·legarà els principals agents del sector al recinte del Montjuïc de la Fira Barcelona. Uns 200 expositors presenten les seves ofertes per les vacances.
Avui comença a Lleida la vintena edició de la mostra de cinema llatíno-americà de Catalunya. El certamen premia en la inauguració d'avui els actors José Sad, Cristán i Emma Vilarasau i els directors Daniel Burman i Marc Coll. Catalunya Informació. Els esports. El Barça i la FIFA han acordat trobar-se després de Setmana Santa. Ahir Josep Maria Bartomeu i Josep Vlater van parlar per telèfon.
president Laurana es defensa dient que la masia no es toca. El club ha deixat el recurs en mans de l'advocal Lucas Ferrer. Avui la plantilla s'entrena a partir d'aquesta hora, demà partit contra el Betis i també el referèndum per l'Espai Barça.
La previsió meteorològica la pertorbació es va retirant, però durant aquest matí encara es mantindran els núvols i algunes precipitacions a les comarques de Barcelona i Girona. Les temperatures una mica més baixes a primera hora però posaran de cara al migdia i de cara al cap de setmana el temps serà assolellat i més càlid. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i gairebé 3 minuts. Us parla Andrea Buino. La unitat d'intervenció ràpida farà més de 800 actuacions a la via pública en els propers dos anys. El nou servei s'ha posat en marxa l'últim mes i complementa la feina de la brigada municipal per donar una resposta més àgil a les incidències, a més de fer el manteniment preventiu de tots els elements dels carrers, com ara el manteniment dels vials, la reparació de paviment o de senyals de trànsit, entre altres qüestions.
Aquest 2014 està previst millorar més de 1.700 metres quadrats de paviment de voreres, més de 1.000 de paviment d'asfalt i més de 60 escusells. El ple del febrer va aprovar el contracte de manteniment de la via pública i l'espai urbà a favor de l'empresa Axa Obres i Infraestructures.
Més coses, l'atur baixa en 39 persones el mes de març a Sant Just. És la primera davallada de l'atur al municipi en els 3 mesos que portem d'any i la més important de com a mínim els últims 3 anys. Ara la xifra de desocupats a Sant Just arriba al 777. L'última davallada important de l'atur a Sant Just va ser el desembre de l'any passat, quan va caure en 35 persones, i el novembre de 2010...
quan 33 persones van trobar feina al municipi. Ara hi ha 39 desocupats menys que el mes de febrer al Sant Just. Al vers Llobregat i a Catalunya també s'ha produït una tendència a la baixa. A la comarca, per exemple, ara hi ha 68.074 persones sense feina, quan al febrer la xifra estava a punt d'arribar a les 69.000.
I un apunt més. 96 persones participaran del torneig de pa del solidari amb la Fundació Toret, que acollirà el Club Can Mèl·lic a partir de demà. En concret, s'han inscrit 55 parelles i 96 persones. I és que més d'una persona participarà a més d'una categoria. El torneig arrenca demà dissabte i s'acabarà dissabte de la setmana que ve, dia 12 d'abril. La Fundació Toret investiga la síndrome de Toret, un trastorn neurològic que provoca tics motors i vocals crònics.
Els diners recaptats al torneig es destinaran a l'acompanyament de les famílies sense recursos de la Fundació Toret. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
If I wanted loneliness, I'd choose to go. If I liked rejection, I'd audition. If I didn't love you, you would know. Why can't you just hold me?
Fins demà!
I wish I didn't give you all.
If I wanted silence, I would whisper. And if I wanted loneliness, I'd choose to go. And if I liked rejection, I'd audition. And if I didn't love you, you would know. And why can't you just hold me?
Fins demà!
But I can't remember life without him I think I did have good days I think I did have good days And why Can't you just hold me
Fins demà!
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concerts al cinema. Nits electrònica ara és bit.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la Ràdio. Just a la fusta.
I aquesta hora parlem d'una activitat que es fa aquest divendres al vespre, una activitat que organitzen el grup Nostra Dona i Sant Just Solidari per parlar de les vivències de Clara Segura amb Pere Casaldàliga. Ho explicarà, per tant, l'actriu Sant Justen, que aquí avui hem convidat el Just a la Fusta. Molt bon dia, Clara, què tal? Hola, molt bon dia, molt bé.
Tot plegat, a més a més, arran que la setmana passada es va projectar, es va poder veure per TV3 la minissèrie d'Escal sobre la Terra Vermella, on vas participar també i, per tant, d'alguna manera, després que s'hagi pogut veure per TV3 i, per tant, s'ha fet tota aquesta presentació, han organitzat també aquesta activitat per explicar-ho una mica també més directament als Sant Justenc, al públic Sant Justenc, com va anar tota aquesta experiència
en Pere Casaldàliga, que pel que hem anat sentint aquests dies, tots expliqueu que realment és molt especial, no? Sí. La veritat és que el fet d'haver viscut el que vam viure i d'haver-ho fet on es va fer, que va ser el Mato Grosso, seu Félix d'Araguaia, on ell viu i on ell ha fet tota la seva tasca principal d'immersió i d'ajut a una regió que estava molt abandonada...
i que necessitava, jo crec, un personatge com el seu, no solament a nivell religiós, sinó a nivell social, a nivell de compromís, a nivell polític, ha fet que ara amb la pel·lícula revivíssim tota aquella experiència que per nosaltres crec que per la gran majoria que vam anar a fer la pel·lícula va ser com un descobriment. La persona del Pere, les causes del Pere i el progrés
en el més bon sentit de la paraula, no en un sentit més capitalista, sinó el progrés que havia pogut ajudar a aquella regió tan oblidada del Mato Grosso a Brasil. La persona per què, sobretot? És una persona especial, però des del primer moment. És una persona que, malgrat ara l'edat que té, que ja són 86, i que és veritat que té un Parkinson que li diu al seu germà, que l'acompanya...
dia sí, dia no, a ell. És una persona que crec que amb el compromís que ha pres amb la vida i amb la humanitat fa que d'alguna manera això ho transmeti a pesar de l'edat i quan el tens a davant no saps per què però tens...
et toca d'una manera molt especial i tens la sensació que estàs coneguent algú que és diferent a la resta de persones que potser et creus a vegades per la vida. I ho dic des de la...
Jo no sóc una persona molt mitòmana ni tampoc sóc molt fan de ningú, però sí que hi ha gent que crec que tenen un àurea, tenen un àngel, tenen una màgia especial i crec que indubtablement ell la té perquè si no...
Jo crec que ni l'Escribano, que és un dels inductors d'aquest projecte, es queda fascinat per ell, ni tots els que hem anat ens hem sentit com privilegiats de conèixer-lo. I no és una cosa de... No sé com dir-ho. Si jo vingués d'una família molt religiosa, que m'haguessin ensenyat molt qui era la seva figura, suposo que al descobrir-la, sempre també hi ha una càrrec que t'ho poses, però no era el meu cas. Vull dir que jo el coneixia d'oïdes i després, just abans d'anar cap a Sau Fèlix,
Sí que vaig ser una immersió que fem, com qualsevol feina que fem, que treballes la història, el personatge, jo també feia un personatge real, vull dir que portava una càrrega emocional, la que portem als actors quan ens agraden els projectes, que aquesta crec que és molt valiosa, però no sé, va ser un xoc conèixer alguna mica.
O sigui, va superar les expectatives de tots. De tothom, de tothom. I a part la regió, a part la gent, a part... Com el poble també es va volcar amb la pel·lícula, perquè d'alguna manera a São Félix no hi ha massa res. I suposo que en un principi haurien de tenir certes reticències que vinguéssim uns catalans aquí estrangers a explicar una pel·lícula que és d'ells, que parla d'ells, perquè en el fons anem a parlar d'ells.
de primera suposo que és el xoc i també de veure aquests actors i veure aquestes coses una mica que tens la imatge del cine una mica distorsionada a vegades que et penses que veuràs arribar autocaravanes i camerinos i no era el cas en absolut perquè també la producció ha sigut una producció que ha costat i ha valgut el que es mereixia valdre però que tampoc no anava de res
Us va costar entrar-hi? És a dir, en tot, no només cap a ell, sinó amb l'entorn, sentir-vos que us acceptaven com a part de tot plegat? No massa gens. Jo també és veritat que vaig arribar quan ja feia potser 15 dies que ja hi havia una part dels actors, ja s'havia començat a rodar part de la pel·lícula, amb la qual cosa no vaig ser de les primeres a desembarcar.
Tot va ser molt paulatinament perquè, com que és una regió que realment és molt difícil d'accedir-hi, hi havia un treball previ de preproducció i, sobretot, de direcció d'art molt important, que era fer pobles on no hi havia res, era reproduir les cases una miqueta com estaven als anys 70, que és quan va arribar ell...
i llavors això no es fa amb 15 dies vull dir que el Josep Rossell que és el responsable d'art de la pel·lícula va viatjar 3 mesos abans i producció 2 i clar, totes les gestions a nivell de mobilitat les localitzacions les converses amb els indis per saber si volien o no sortir la pel·lícula vull dir que hi havia molta feina a fer que d'alguna manera no es podia fer la gent estava mentalitzant que a poc a poc aniria passant molta gent pel poble
Estàs contenta del resultat final? És a dir, tenint en compte per tot això, per tota aquesta feina que dius, per tot el que implicava el projecte. Sí, estic molt contenta perquè era una de les pors que també teníem de dir, una cosa és el que vivim nosaltres, una altra cosa és el que acabi explicant la pel·lícula.
I crec que a nivell de guió la pel·lícula ja estava molt ben tramada, crec que és molt hàbil anar fent les comparacions de les converses amb el Ratzinger, que són totes reals realment, vull dir que no hi ha res de ficció. I mesclar coses de la realitat del Pere i ficcionades també, perquè d'alguna manera és una pel·lícula de ficció, no és un biòpic.
Però crec que el més important que jo l'altre dia ho vaig veure tant en l'emissió per tele com el dia que vam fer l'emissió pel cine, que de cop agafen una importància les causes d'aquest senyor i la lluita d'aquest senyor, que encara és tan vigent i que encara hauríem de recordar a molts llocs, a les escoles, que s'estudiés una mica aquest personatge per...
Per això, per veure el pes que té, perquè malgrat l'edat que té, encara està protestant pel mateix, i em sembla que és una cosa que no hem de deixar mai de reivindicar. D'alguna manera serveix convertir-ho en miniserie, encara que ja existis el llibre de Francesc Escribano, per allongar aquesta idea, la lluita de Casal d'Àliga, i que pugui anar-se veient o anar-se a intentar-la veure de tant en tant, no sé si TV3 la va tornar a projectar o aquestes coses...
Que sí, més no, és un altre dels papers, no? També del cinema o de la televisió, en aquest cas. I tant, i tant. Vull dir que tenim la feina d'entretenir, però també es pot educar entretenint i també reivindicar tot entretenint, no? Què és el que més va impactar d'ell, de Pere Casaldà? Bé, jo crec que...
Tu et penses que a les portes més de la jubilació, més de la contemplació d'una edat d'uns 84, que és quan el coneixem nosaltres els que anem a fer la pel·lícula, serà un home retirat, que estarà tranquil, vivint... Ell és un home actiu que segueix treballant cada dia, contestant mails de tothom, rebent visites de la gent que el ve a veure, perquè ja et dic, jo sense ser fan per terreny religiós,
Hi ha molta gent que hi creu molt en les seves causes i que es paga el viatge i que de tant es planta casa seva. I la seva tenacitat i el no baixar del burro, la seva consciència social, malgrat l'edat que té, està connectat amb tot, amb el que passa aquí, amb el que passa allà, que encara donaria la seva vida per defensar una causa, perquè quan vam marxar,
El van amenaçar de mort per un problema que hi havia amb els Chavantes, que són una altra de les tribus d'indígenes que hi ha allà, per una qüestió de terres, com sempre el problema allà i a tot arreu. En el fons és la terra, en el fons vivim tots amuntagats en un món que ens el volem repartir entre els que tenim més.
I d'alguna manera que encara ell, en aquesta edat, digui el que diu i estigui lluitant com lluita, això és una de les coses que em va impressionar més i que a més té un discurs d'una coherència que et deixa espaterrat. No té por? No. Jo crec que no té por...
No té por de la mort, perquè d'alguna manera ell diu que les seves causes són més grans que ell mateix. Vull dir que d'alguna manera, si ell les reivindica encara que li passés alguna cosa, les causes aquestes no deixaven d'existir mai, no? I és una mica el que crec que ha ensenyat a la gent del seu voltant, que la lluita ja ha de ser cada dia, no? I...
I això també fa molt... t'emmiralla molt i t'enlloerna molt una persona de la seva edat que no tingui por a tot això, no? I a part que té una generositat extrema amb el tema religiós, perquè precisament el sector...
El meu sector professional potser no és dels que bundi més la religió, que hi haurà excepcions com a tot, però potser sí que és veritat que la fe ens l'hem qüestionat més o la portem cap a una altra banda i no fa que et sentis estrany per no pertanyar a aquesta església. Ell diu que aquesta església també és teva, encara que no hi creguis, és de tots.
I de cop és això, que jo vaig fer una broma a la roda de premsa i deia que no havia vist tants actors mai a missa junts, no? I és veritat, perquè també és veritat que les seves misses són molt especials. Clar, clar. Segurament fa el que no s'ha fet durant molt de temps aquí, no? És una cosa d'una senzillesa i d'un missatge profund que és el que hauria de transmetre una mica l'Església, deixant-se de bandes dels formalismes i de...
i de les defenses del que ha defensat, sense anar més lluny avui les declaracions de Raúl Covarela del funeral d'ahir, és que realment és una cosa molt manipulada. Ell diu que s'ha de fer política, que el compromís amb la vida és política, que no tot ha de ser política, però clar, jo entenc molt més la política que ell defensa que la que defensa el senyor Raúl Covarela, que per sort està a punt de jubilar.
I ell això, no només Rocco Varela, sinó també altres sectors de l'església que vagin en una direcció tan oposada a la seva, com ho viu? No ho viu massa bé, en el sentit que ell, d'alguna manera, tal com es veu a la pel·lícula, se'l va intentar jutjar perquè saltava una mica les normes a nivell eclesiàstic, no?
Ell ha deixat dir missa a dones, considera que la dona hauria d'anir un paper actiu a l'església, no relegat a les funcions a les que està relegada la dona, com vam veure la visita papal aquí, que també va haver-hi el merder que va haver-hi, lògicament perquè van sortir solament a netejar les dones, les monges, per molts honrades que s'hi sentissin elles, no?
I hi ha moltes coses que ell fa que també per necessitat no les pot fer. O sigui, al llibre de Descals sobre la Terra Vermella també hi ha un moment que ell diu em va tocar fer una missa i evidentment em vaig preguntar si hi havia pa i si hi havia vi i no hi havia pa ni vi. I llavors vam fer una pinga, que és una de les begudes de la zona, bastant forta per cert,
i galetes perquè era el que hi havia si aquí l'església s'hi ha de posar perquè no és pa i no és vi és que estem perdent el sentit de les coses o qualsevol altra cosa per exemple ell l'hòstia consagrada no és partidari que el capellà l'hagi de donar perquè és com un símbol de superioritat d'ell cap a tu sinó que tu tens prou criteri com per agafar-la tu mateix i no
Vull dir que hi ha una sèrie de coses que dius, clar, és que ell ho diu, s'han de trencar aquests formalismes que fan que hi hagi tant poder respecte als altres. I aquesta distància, no? I aquesta distància que diu, Déu et castigarà si no fos això, i ell diu, no, Déu no castiga, som nosaltres que ens castiguem, a nosaltres mateixos.
I d'alguna manera com s'ha muntat aquest sistema perquè sempre hi hagi una por, perquè sempre hi hagi ai, ai, ai... I amb això és de la manera que tenen el poble subjugat a les lleis, en general a qualsevol llei que imposi una sobre l'altra, no? Et va canviar, tu, personalment, en algun aspecte, la manera d'entendre o de veure alguna cosa? Potser també, doncs, ara comentaves això de la religió, però més enllà de tot plegat, coneix algú com ell? Sí, jo crec que són aquells projectes que...
que no ets conscient del canvi. No és allò que dius, arribo a casa i em transformo en un indi tapirapé. No, perquè no vius on vius i tens la realitat que tens. Però sí que és veritat que cada vegada... Jo sempre penso que les persones que diuen això em va canviar és perquè tu ja estaves una mica disposat al canvi. Vull dir que d'alguna manera hi ha coses que a mi no m'agraden d'aquesta societat i amb les quals jo també crec que he de seguir lluitant i he de seguir cridant i he de seguir dient no estic d'acord amb això...
i veure un exemple tan clar d'una coherència, d'una senzillesa, d'una no tindré això fins que el poble no ho tingui, d'una credibilitat que fa que realment ell no s'hagi intoxicat de res material perquè el seu camí ha sigut tan coherent en l'austeritat per poder defensar el que defensa, que d'alguna manera tu dius...
És evident que jo ja sento que estem enfarfegats en el nostre món de tantes coses i ja no sabem qui som de tant que tenim, no? I clar, això no és que jo no ho pensés abans, però ella et fa obrir encara més els ulls i llavors són canvis que, com crec que passen també a la pel·lícula i a la vida d'ell i a la vida en general, de la gent que ha marcat un camí a seguir...
és que la gent a poc a poc va començar a anar caminant aquest camí no és una cosa que es pugui fer d'un dia per l'altre ni es pot imposar ni es pot dir el meu camí és millor que el teu sinó que tu amb l'exemple vas fent llavors hi haurà gent que et anirà seguint i d'alguna manera jo crec que són aquestes coses que et van portant cap a un altre lloc
De tot plegat se'n parlarà, com dèiem al principi, en una xerrada aquest divendres al vespre, que organitza el grup Nostra Dona i Sant Just Solidari. Serà una xerrada que faràs tu clara. Com tu vas prendre aquesta demanda? Com ha anat tot plegat? En tens ganes? Fa il·lusió fer-ho aquí a Sant Just també? Em feia il·lusió... O sigui, em feia il·lusió que d'alguna manera...
La meva experiència la pogués compartir amb més gent, no? No tant perquè consideri que en sé, sinó simplement perquè pensava, ostres, que és una pena que les sensacions que jo vaig tenir no les pugui compartir amb gent que igual també les ha tingut sense haver-hi anat allà, no? I, per exemple, creient molt en ell, no?
I d'alguna manera sí que quan algú t'ha tocat molt és com dir... He descobert una muntanya, he d'anar-la a veure i ensenyar unes fotos per dir... És que per aquest camí és increïble, perquè aquí s'arriba al cim o no, o l'important és el camí. Vull dir que d'alguna manera és com quan t'agrada alguna cosa que tens la necessitat de poder-ho compartir.
i sobretot quan és una cosa que d'alguna manera penses que realment, en els temps que corren, fa falta com una mica de tocar de peus a terra i que algú et parli del Pere, no jo, sinó les idees del Pere, et parlin de les coses més essencials, perquè realment hi ha un moment que ara ens perdem amb tantes queixes i amb tantes coses que no veiem que en el fons...
Doncs s'empararà tot plegat aquest divendres a les 8 del vespre a les escoles i aprofitant que avui també tenim la Clara Segura aquí, volíem felicitar-te perquè hem vist que també estàs nomenada al Premi Català de l'any. És un primer pas, no? Em sembla que són 12 nominacions o alguna cosa així. Són 10 nominacions i és de votació popular, vull dir que això ja per a mi és un premi, no? Clar, t'han triat entre aquests 10 i ara és el públic que hi diu la seva. Exacte, exacte.
I és un premi, és un premi això, ni que sigui accedir al premi ja és el premi, no? I sí, no sé, evidentment sí que penso que hi ha persones com ell que sí que haurien de ser catalans de l'any o persones que han fet una tasca social molt més important, però bueno, no sortiré de la llista ja que n'hi han posat. Exacte.
Quan anirem seguint, volíem comentar-ho també i recordem que demà, aquest divendres a les 8 del vespre, a l'edifici de les escoles es podrà sentir aquesta xerrada amb la Clara Segura sobre Pere Casaldàliga. Moltes gràcies, Clara. A vosaltres. I que vagi bé. Fins aviat. Bon dia. Molt bé, bon dia.
Mig minut i arribem en punt a dos quarts de dotze. Després de parlar amb la Clara Segura, el que fem és anar-nos-en cap a l'Institut de Sant Just. Com sempre, els alumnes del taller de ràdio de Tercer d'Eso tenen preparat el seu. Posem-li veu, per tant, connectem amb l'Institut.
Tots els divendres i festes en justes veu.
Hola, se'ns estencs, com esteu? Som la Daniela i el José i avui estem amb vosaltres a Posem-li Veu per parlar d'esport. Parlarem de futbol, segurament l'esport més conegut a tot el món i molts més. Esperem que passeu una estona entretinguda amb nosaltres a Posem-li Veu!
Fins demà!
Què passa pel món? En aquest afant antiindependentista que el poble espanyol vol imposar sobre el poble català va començar a Catar i fins al 9 de novembre a València, 9N, més casualitat impossible, s'hi afegeixen els participants del Mundial del Motociclisme.
Evidentment, és una exageració, però sí que és cert que els rivals a Batra aquesta temporada a dues rodes són catalans. Marc Márquez, de MotoGP, és el rival a Batra. A Moto2 s'intentarà que el successor de Pol d'Espargaró no sigui català. Igual que a Moto3, on Maverick Minyalès busca relleu.
Serà complicat que tornem a veure un altre mundial com el de 2013, on el domini dels catalans va ser insultant. Això sí, sembla que el 2014 els catalans tindran molt protagonisme com sempre, i que en les tres categories es mataran entre ells, mentre els altres esperen l'error. Alex Rins, que va acabar segons l'any passat, darrere de Maverick, és el principal favorit per endur-se la categoria petita.
Amb ell, catalans i parents com Isaac Vinyales, cosí de Maverick o Alex Márquez, germà petit de Marc, atenció també a Efrem Vázquez, l'italià Romano Fenatti o Jack Miller.
A Moto2, la categoria mitjana, després de l'exhibició, l'any passat, de Pol Espargaró, es coronarà un nou campió. Els Eterns, Tomàs Luti, Suís, Sandro Cortese, Alemany, Omica Calió, s'hi afegeixen. Lluís Salom, el Balear, gran sensació l'any passat a Moto3, i Maverick Vinyales, el campió de la cilindrada petita.
Esteve Rabat, Àlex Pons o Jordi Torres són altres catalans aspirants a la cilindrada més oberta. I a MotoGP el triplet fantàstic Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo, Valentino Rossi intentarà superar el trot de Cervera, Marc Márquez, el campió actual de la competició. I per allà al mig segur que ha donat guerra als germans Espargaró.
Serà un Mundial molt atractiu, on l'Argentina s'afegeix com a nou punt del mapa de l'espectacle. Un xoc que arribarà a Catalunya del 15 de juny i que mediàticament serà molt seguit a casa nostra. Movistar Televisió, que també té la F1, s'afegeix a Telecinco com a canal per on veurem el Mundial, a diferència que, en tancat, sí que podrem veure'l tot.
i per primera vegada el Mundial el seguirem per la ràdio. Ha començat GPRQ, el programa on podem seguir cada cap de setmana de curses la prova de MotoGP i tot el que hagi passat a Moto3 i Moto2, amb Quim Salvador als circuits. Ha començat el Mundial de Motos 2014 tot contra la senyera. Gas a fons, Catalunya tornarà a triomfar.
I avui, al tema de la setmana, parlarem de les eliminatòries de Champions League, la màxima competició europea.
Analitzarem els equips, les seves respectives eliminatòries i finalment ens mullarem i direm què passarà a les semifinals. Comencem pel primer enfrontament, el Fútbol Club Barcelona contra l'Atlètico de Madrid. A l'anada els dos equips van empatar el nou cap, el Camp Nou. La sortia que obliga els colers a marcar en el Calderón i afavoreix els matalassers pel doble valor de gols al Camp Contrari.
El Futbol Club Barcelona té a favor que és un club experimentat en aquest tipus d'enfrontaments que ho ha guanyat tot i la qualitat tècnica que passa per sobre del conjunt de Simeone. En contra té el resultat i una plantilla afectada pels problemes extrasportius que han perjudicat a jugadors com Neymar, a més de la falta de Piqué i Víctor Valdés.
L'Atlético, en canvi, té a favor el resultat, el canvi de la motivació que s'hi aporta als jugadors fer història. En compte té la inexperiència a grans competicions, la qualitat tècnica i la falta del seu millor davant-te. Digo Costa, serà un partit molt disputat, amb l'experiència d'intensitat i un Atlético que li jugarà de tu a tu al Barça. Hem apostat d'un 1 a 2, resultat que faria passar al Barça a les semifinals.
Seguim en el següent enfrontament, Bayern de Múnich contra el Manchester United. A l'anada, un empat a un que afavoreix el conjunt de Pep Guardiola, el Manchester va demostrar ultrafort que no s'ha de donar per mort que pot donar la sorpresa contra un dels millors equips d'Europa.
Apostem pel Bayern que no creiem que es deixarà vèncer per un Manchester United. Setea la seva lliga i que està fent una temporada dolenta amb David Mollès al front. Però li falta el seu mig campista més potent, Bastian Esban Steiger. Està sent frontament. Real Madrid contra el Borussia Dortmund.
No parlem gaire d'aquest enfrontament, ja que són a Portramit després del 3-0 de l'anada a favor del Madrid. Només podem parlar d'un burro, sí. Molt mal mat per les baixes. Segons el nostre criteri, el Madrid passarà l'eliminatòria amb un empat.
Atrimem l'últim enfrontament, el PSG contra el Chelsea, de Mourinho. El primer partit va acabar amb un 3-1, favorable al conjunt per i sent gràcies a un gol de Pastorea en 94. L'afició blu ajudarà el seu equip a guanyar l'animatòria que pinta força difícil, cosa que si a més li afegés a l'última jornada van perdre a liderar que sembla un fet difícil de realitzar.
Apostem pel PSG, que encara que tingui com a dubte Ibrahimovic, és favorit, i més encara, en el factor moral. Ja podeu apuntar que passaran els equips. Barça, Madrid, Bayern i PSG. Un peso per aquesta tarda. Vull enribeu! Vull enribeu!
Fins demà!
Fins demà!
Hem trobat navegant per blocs d'esport una carta d'un seguidor culer a Pinto. Escolteu, carta oberta a José Manuel Pinto. Estimat Tranetes, des de dimecres passat has convertit en el protagonista inesperat de l'actualitat blaugrana. La greu lesió de Víctor Valdés al genoi que el farà estar mínim sis mesos fora fa que hagis de defensar la porta blaugrana en el tram decisiu de la temporada i quan el Barça viu el seu millor moment de la temporada.
Cal dir que quan se t'ha necessitat mai has fallat. No has fet aquestes parades impossibles del Víctor, que ha salvat molts cops el teu equip, però ets mostra de fiabilitat i que sempre estàs a punt quan se't necessita. Ara seràs el primer porter i el soci espera que no et constipis i que els dolors d'esquena que de tant en tant et martiritzen et deixin en pau. De Messi, de com estigui el crac,
que tranquil ha tornat, i de tu i les teves actuacions dependrà el futur immediat del club. Un futur ple de copes per guanyar. Valdés t'ha deixat el club amb possibilitats fermes de guanyar la Lliga. Només cal guanyar totes les 8 jornades que queden, incluent l'última, el Camp Nou, davant l'Atlètic de Madrid, que pinta que serà decisiva.
i als quarts de final de la Champions amb l'Atlètic de Madrid. La Copa del Rei és teva i l'èxit d'arribar a la final del 16 d'abril amb el Madrid és èxit teu.
Aquest és el panorama, i aquesta és la teva afició, la del camp nou. Cule fins a la mort i que et defensa a ultrança, si algú extern et critica i capaç de demanar al teu cap si l'espies a la mínima. Tot el que va passar fins a la nació de Víctor és com la vida de Crist, abans de Valdés. Ara comença el dia 1 després de Valdés, en el que serà, si res no canvia, l'any primera divisió.
És la teva hora, estimat Trenetes. Molta sort. La necessitaràs. La necessitarem. Firmat un afassionat del Camp Nou. I swear by the moon and the stars and the stars.
I see the questions in your eyes. I know what's weighing on your mind. You can be sure, I know.
Bon dia, ja som aquí altra vegada per saber com van les investigacions de Diomedes després d'un agradable estat al teatre dels nostres personatges. Tornem al cas d'Eli Manli. Què hi ha del pulsim aquell i de la des de la venjança? Bé, encara no tinc cap conclusió clara.
Parla per tu. Jo ja he anat lligant caps. Sembla ser que l'estàtua de nèmesi estava coberta de guix. Algú va entrar a la cambra durant la tragèdia i va arrascar l'estàtua que va prendre la seva forma original. Per tant, el famós pulsim no era més que guix. A la mental, estimat Watson. Molt bé, ja està. I què em diu de l'aleteig? Que jo sàpiga, el guix ni és daurat ni briga la foscor. Seran imaginacions d'aquell home. No tenim prou indicis. Haurem de buscar altres antecedents.
Us sembla que passem a l'enigma de les egípcies, Cleopatra i Arsinoe? Ens haurem d'espavilar, si no volem que la competència i que el marlenc de les egípcies ens passi la mà per la cara en la investigació, em sembla que hauré de tornar a la vida lluny. Doncs vés amb compte, que les egípcies són molt dolentes, podria ser un parany. Per cert, com és que tornes a treballar, Bajasca? Que no era Marcia la que s'encarregava?
Heu tornat a enredar aquell capsi gran de Quintoc, aprofitant les dots d'interpretació de marxa per fer-se passar per Bellasco. I com desfaràs aquest embolic? Doncs me'n vaig que més ajudeu-me. Si em descobre ell aquell litocèfal em caurà una bona. You won't have to ask if I'm still there.
I'll be there. I'll be there. I swear. Like a shadow that's flying.
Bona nit.
I'll be there. I'll be there. I'll be there. I'll be there. I'll be there.
Avui tot gira en torn de l'esport. Aquesta setmana ha estat molt dura pel Barcelona, l'equip del Tata Martín.
A part de l'empat al Camp Nou a la Champions League contra l'Atlètic de Madrid, l'equip ha rebut una sanció que li ha posat la FIFA. El Barça passarà dos períodes de traspassos sense poder fitxar, el de l'estiu del 2014 i el de l'hivern del 2015. I a més, ha de pagar 370.000 euros de multa per haver realitzat infraccions realitzades amb el traspàs i les inscripcions de jugadors menors de 18 anys. El Barça, fins l'estiu del 2015,
no podrà fitxar cap jugador. O el que és més important, i el que tenia pensat fer al FC Barcelona, que era fitxar un porter, perquè us recordem que el porter Víctor Valdés deia que se'n anava al final d'aquesta temporada. O no. I per culpa de la lesió, ja no podrà jugar més aquesta temporada amb el Barça. En aquests moments, juga Pinto, el segon porter del Barça. I amb el que s'està tenint molta polèmica. Les males llengües diuen que fa patir amb els peus.
Aquest tema ha perjudicat molt al Barça i li ha anat bastant malament. Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins a les dotze, des de l'Institut de Sant Just d'Esbert, us enriveu.
Sabíeu que la Champions League no sempre ha tingut aquest nom? Abans era més coneguda com la Copa de la Fira. El Barça i uns pocs clubs més d'Espanya tenen el plaer de lluir aquest trofeu als seus respectius museus. Però sabíeu qui va implantar aquesta tradició del futbol a la península? Ni més ni menys que els anglesos, que el van portar cap aquí i van fundar clubs com ara el Futbol Club Barcelona i l'Atlètico de Madrid.
Fins demà!
La setmana vinent no sortirem per les zones. Oh... Ens anem al teatre. Lo cantador de Serafi Pitarra. Sí, com escolteu. Ens anem al TN6. Aquesta obra, substitulada Gata Caballeresca en dos actes, en vers i en català del que ara es parla. Es tracta d'una paròdia del drama romàntic, el trobador d'Antonio García Gutiérrez.
gran èxit del Teatre Espanyol de 1836, que inspira el llibret de Il Trovatore de Josepe Verdi. El cantador va ser escrit l'any 1864 en col·laboració amb Pau Bunyegas, pseudònim de Conrad Roura, una altra figura imprescindible per entendre el renaixement teatral i cultural del moment.
Situada al segle XV, el cantador representa la venjança de la gitana Magdalena i del seu fill secret, el cantador Don Manric, sobre la família de Don Nuno, la qual havia fet cremar la mare de Magdalena per bruixeria. L'enamistat de Don Nuno i Don Manric...
que es disputa en l'amor de Doña Leonor. Desembocarà en una rivalitat còmica que agafarà camins absolutament aliens a les nocions d'honra i honor, promogudes pels codis narratius del teatre en castellà. Us recitem un petit fragment. Creu-me, ha portat el teu senderi per veure si es pot fugir? Per què? Per passar-la així en el món, val més no ser-hi.
Llavors, com algun dia no exposarem gens la pell i en algun poblet d'Urgell plantarem una barbaria. Per plantar-la no m'amoïna, res que he fet al pensament que el teu casco tan lluent ens pot servir de vecina. Del sabre en fem ganivetes, la falda espantinadora, la salada escarpidor i la llança unes forquetes. L'escarcella ens servirà per recollir-hi el cabell, serà el cinturó la pell per nevalles afinar.
Tu amb guitarra, jo amb pandero, passarem per l'Isalia i es dirà la Barberia. Barberia del Guerrero. Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins les dotze, des de l'Institut de Sant Just d'Esbert.
La cançó de la setmana és Wizard, que ocupa la primera posició a la llista de platja FM. És una producció de Martin Garrix i Jay Hardway. Va ser publicat per Spinning Records llançat el 2 de desembre de 2013. El vídeo musical oficial va ser estrenat el 19 de novembre de 2013 i en ell es mostren una sèrie d'imatges d'una presentació en vídeo de Garrix i Hardway. Compte amb més de 35 milions de reproduccions fins al març del 2014. Així doncs, es comptem with Earth.
Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins a les dotze, des de l'Institut de Sant Just d'Esbert.
I un cop més acabem la setmana en posem-li veu. Esperem que hagi gaudit escoltant-nos. No tornem fins passades les vacances de Setmana Santa, però la diada de Sant Jordi ens dura sorpreses. Recordeu que, com ja fa 6 anys, el programa Just a la Fusta s'emet des del nostre centre i col·laboren totes les escoles de Sant Just. I tenim moltes sorpreses preparades. Entre elles, avui revelem la sintonia especial pel programa de Sant Jordi. Per Sant Jordi és per
Volem desitjar-vos un fantàstic cap de setmana. Adeu i fins la tornada. S'acomiada a vosaltres l'equip del programa... Posem-li veu! Tots els il·landres i festes en justes veus.
Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins les dotze, des de l'Institut de Sant Just d'Esbert.
Tres minuts i arribem en punt a les 12 de la migdia. Moltes gràcies als alumnes de l'Institut de Sant Just per aquesta connexió que fem cada divendres. I ara el que fem és de seguida connectar amb el botlletí de Catalunya Informació de les 12, sentir també el del Sant Just Notícies per posar-nos al dia de l'actualitat Sant Justenca i tornem després amb més coses, parlem de cinema i de concerts de cara als propers dies.
I tot això ho fem després d'arribar-hi a través de la música. Avui amb els Things of Convenience.
I'll lose some sales and my boss won't be happy But I can't stop listening to the sound Of two soft voices blended in perfection From the reels of this record that I found
Fins demà!
I've traveled far and I've burned all the bridges I believe as soon as I hit land. All the other options held before me wither in the light of my plans.
A song for
Són les dotze.
El president de la Generalitat, Artur Mas, assegura que les reivindicacions sobiranistes de Catalunya no tenen res a veure amb els vincles de sang, tal com ha plantejat el president espanyol Mariano Rajoy. Mas insisteix que a Catalunya el que preval és la voluntat dels ciutadans amb independència dels seus orígens.
El president de la patronal COE no detecta problemes d'inversió a Catalunya a causa del procés sobiranistà. Joan Rossell assegura a TV3 que no tindria por d'invertir-hi però es queixa que els empresaris no tenen prou informació sobre els avantatges i inconvenients d'una Catalunya independent. A l'Afganistan una fotògrafa alemanya ha mort i una reportera canadenca ha quedat greument ferida quan un policia les ha tirotejat. Els fets han passat la vigília de les eleccions presidencials en aquest país.
La justícia de Turquia ordena l'aixecament del veto sobre YouTube imposat pel govern la setmana passada. La decisió judicial arriba l'endemà del desbloqueig de Twitter per ordre del Tribunal Constitucional. El primer ministre Recep Tayyip Erdogan ha deixat clar que cata però no comparteix la decisió del Tribunal.
Esperanza Aguirre estudia amb els seus advocats i denuncia la policia local de Madrid per retenció il·legal. La presidenta del PP madrileny va fugir ahir dels agents mentre li posaven una multa per haver estacionat malament.
Tots esperant la llista de convocats del Barça per rebre de malbetis a la Lliga. Aquest matí també hi ha roda de premsa de Gerardo Martí, en què podria comentar l'enèsim incident en torn del club, la impossibilitat de fitxar durant una temporada. Aquesta tarda comença a Solsona el Mundial d'Enduro. D'aquí una hora comencen els entrenaments del Gran Premi de Bahrein de Fórmula 1. Avui també Almeria s'assuna en futbol i jornada final a la Lliga Lep de Bàsquet amb un decisiu Melilla-Lleida.
I al temps encara hi haurà força núvols a les comarques de Girona i de Barcelona, però s'aniran obrint clarianes. A la tarda podria caure algun ruixet al Prepirineu i a la vall d'Aran. Bufarà ben fort de tramuntana i de mestral. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. L'actriu Sant Justenca Clara Segura explicarà aquest vespre les seves vivències amb Pere Casaldàliga. Seran un acte que organitzen el grup Nostra Dona i Sant Just Solidari. Segura ha format part de la minissèrie Descal sobre la Terra Vermella i avui explicarà als Sant Justencs com va ser conèixer el bisbe Pere Casaldàliga.
L'actriu ha explicat que Casaldàliga és una persona especial des del primer moment, tot i que té 86 anys i pateix Parkinson, continua transmetent el compromís que ha après amb la vida i la humanitat. La setmana passada es va poder veure a TV3 la miniserie d'Escal sobre la Terra Vermella, protagonitzada per l'actor Eduard Fernández i on també hi participa Segura, que explica la lluita del bisbe a favor dels drets dels camperols del Mato Grosso al Brasil. Clara Segura parlarà de les seves vivències en Casaldàliga avui a les 8 a l'edifici de les escoles.
Més qüestions. 96 persones participaran del torneig de Padel Solidari amb la Fundació Toret, que acollirà el Club Can Mèl·lic a partir de demà. En concret s'hi han inscrit 55 parelles i 96 persones, i és que més d'una persona participarà en més d'una categoria. El torneig arrenca demà i s'acabarà dissabte de la setmana que ve.
La Fundació Toret investiga la síndrome de Toret, un trastorn neurològic que provoca tics motors i vocals crònics. Els diners recaptats entre totes les inscripcions al torneig es destinaran a l'acompanyament de les famílies sense recursos de la Fundació Toret. Entre la setmana, els partits es disputaran a partir de les 6 de la tarda i els premis es lliuraran l'últim dia del torneig, és a dir, dissabte de la setmana que ve, dia 12.
I un apunt més, abril intens pel celler de Can Mata. El celler organitza les properes setmanes un munt de degustacions a la fresca i també de literàries. La setmana que ve, de fet, arrenquen els tastos de vi a la fresca. El proper dijous, dia 10 d'abril, el celler de Canoata tornarà a sortir al carrer per fer una degustació dels vins del celler Bàrbara Forés de la Terra Alta.
És un celler familiar situat a Gandesa i una de les seves responsables, Carme Ferrer, en parlarà al tast. És un tast gratuït, obert a tothom, i es recomana confirmar assistència al celler de Can Mata. Serà dijous que ve, a dos quarts de vuit del vespre, a l'exterior del casal. I d'altra banda, el 14 d'abril, el celler repetirà tast d'olis amb maridatge, en aquest cas, al centre cívic Joan Maragall. Serà a les 6 de la tarda. El preu d'aquest taller és de 9 euros amb 73.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio radiodesvern.com i també a les nostres xarxes socials al Twitter i al Facebook. Que vagi bé. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que siento.
Bona nit.
Fins demà!
...de las letras que son ideas y los mensajes que son promesas... ...de alguna parte de tu cabeza, de alguna parte de lo que piensas. Y los sabores bailan y las farolas son sume negras... ...de luces blancas, de luces blancas, de luces blancas. Y el firmamento luce como una fuente de las estrellas... ...como una manta de tu cabello, de la presencia de tu recuerdo.
Bona nit.
i no se arrepienten de lo que sienten, yo solo digo que se intente. Y los árboles bailan y las farolas son chimeneas de luces blancas, de luces blancas, de luces blancas. Y los árboles bailan y las farolas son chimeneas de luces blancas.
Fins demà!
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de conces o cinema. Nits d'electrònica ara és Bits.
Fits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Fins demà!
I aquesta hora parlem de cinema com cada divendres amb el Xavi Roldán. Molt bon dia, Xavi, què tal? Hola, bon dia, com anem? Per parlar bé de pel·lícules. Avui en portes moltes, a més a més, no? Sí, sí, i a més, algunes de bones. Sí? Doncs comencem per ja aquí. És la primera. Ah, vale, vale. Sí, em pensava que comencem ja aquí. T'ho juro, així estic, eh? És un joc de paraules. Així estic. No, no, els divendres al matí són cruels per mi. Són difícils. Són difícils. A la sacra, no dels dijous, a la nit... Sí, claro, claro, perquè jo surto cada dijous. Cada dijous i m'emborratxo hasta les trencas, vamos.
que no em coneixes. Jaqui, avui, mira, t'he fet una organització de pel·lícules una mica rara, perquè he pensat, va, anem a posar primer les més fluixetes i després les més bones per acabar por todo lo alto. Però llavors... Ens hem d'anar saltant, eh? Si no, m'has d'anar avisant. No, no, per això t'anem a dir. Llavors he pensat, ja, però és que igual no acaben totes. I llavors he posat dues de les xungues al final. No sé, he fet una cosa rara. No fas ni cas. A més, no m'has marcat quines són les bones o les interessants. Avui et tinc tot igual de neutre. No, alguna n'he deixat a fora encara, alguna que he pensat. Aquesta ja no interessa a ningú. Bueno, va, Jaqui. Jaqui.
En Tonet Beumer és qui dirigeix aquesta pel·lícula, diria que holandesa, si no recordo malament, de dues bessones que les van separar al néixer, allò típic que passa sempre. Allò que passa sempre, ha passat més a les pel·lícules que a la realitat. I llavors són bessones però són totalment oposades de manera de ser i tota la pesca. I un dia reben la notícia que la seva mare biològica
Està... Que no la comparteix... O sigui, que és la duna, no? Suposo, una viure amb ella, o no? Em sembla que no. Ai, escampilles perquè no he vist la pel·li, eh? Estic parlant una mica de memòria de la sinopsi. Diria que les separen i les posen a viure amb diferent gent. Llavors, reben la notícia que està malalta i han de fer un viatge per... Trobar-se, l'origen... I al final, no? La mort...
Això no ho sé. I si ho sàpigués, tan poc ho diria. Ah, està malalt, però no és mort. No ho sé, és que no sé si és mort. No és el punt de partida, en tot cas. No, no, no. Van a veure... Suposo que a despedir-la. Sap greu no ver-la... O sigui, no parlar així una mica d'oïdes, però... Però, bueno, el temps és limitat. Doncs va, parlem de la següent. Que es titula Need for Speed. No l'han traduït, afortunadament, la pel·lícula.
Bueno, no ho han traduït perquè es basa en un videojoc, llavors el videojoc ja no ho han traduït, suposo que han pensat, bueno, doncs mira, no podem fotre mà, no podem esgarriar el títol de la pel·lícula, però si no ho haguessin fet, però sincerament en dubte. Sí, sempre la necessitat de... No, i és que... Rapidez. Jo crec que hi ha...
No, és de velocitat, és de cotxes. Jo crec que haurien tirat per un altre lloc. Ah, clar, jo. Velocity mortal o cotxe letal o alguna cosa així. Com en dic, és una pel·lícula basada en un videojoc bastant mític de curses de cotxes, d'Electronic Arts. I això que ha fet el salt a la gran pantalla en una pel·lícula d'acció desenfrenada i trepidant i tota la pesca, però una mica desterebrada.
Però, bueno, no està mal feta per qui vulgui veure una pel·lícula de totes. Té una al·licien i és que està, bueno, suposo que és una al·licien, i és que està protagonitzada per Aaron Paul, que és el Jesse Pinkman de Breaking Bad. Ah, vaig veure els primers capítols i em generava molt... Què? No sé, malestar.
Ah, clar, bé. Ja sé què és el que busques. Vaig parar. Vas dir prou i ja està. Doncs et vas perdre la millor sèrie dels últims anys. Sí? Home, sí. No és True Detective. Bueno, espera't. El True Detective porta una temporada de 8 capítols. No l'he vist encara. De marxa.
True Detective és la millor sèrie de la temporada. Breaking Bad és, per mi, una de les millors dels darrers anys. I un dels dos protagonistes és l'Aaron Paul, que és aquest noi jovenet que feia Drogota. Doncs aquí una mica fa d'héroe en Macarra. Continua amb la seva línia de Macarra, però és més bon tio. Carreres de curses a cotxes por docker i acció desenfrenada. Segur que té el seu públic. Oh, i tant.
Canviem totalment de registre, eh? Passem de curses de cotxes a Noé. Noé, una estrena d'èpica bíblica i literalment... Clar, Setmana Santa està aquí, més a més. Vull dir que és el que ha fet conxudir, no? Sí, ho han buscat. Ho han buscat d'estrenar ara en aquestes dates perquè és el que tira. I la gent pica en aquestes coses. I jo pico en aquestes coses. Sí? T'agrada? Jo a la Setmana Santa miro pel·lis de romans i coses d'aquestes, t'ho juro, eh?
Sí, com si fos un iaio. Bé, a mi el cine clàssic m'agrada tota la vida, tot, no? No sé per què. A mi això em passa per Nadal, que m'agrada, mira, el que veig és vivir. Potser et passa això tu amb la Setmana Santa. No, i amb el Nadal també, i sóc la persona menys religiosa del món, però mira, tinc aquest impuls, no sé per què. I, bueno, doncs, una manera de veure pel·lícules d'aquestes sortint de casa és anar a veure Noé, que és la darrera proposta del Darren Aronofsky, que, no sé, adapta, o com podríem dir-ho? Clar, clar, és que és curiós, no?, que ho hagi fet ell.
Sí que és curiós, perquè és una pel·lícula d'aquestes, de grans pressupostos, és un superespectacle, i que sigui un tio com el de René Aronofsky, que tampoc és que sigui un superautollo i superhermètic, però és un tio amb una... És el de Requiem por un sueño, no? El de Requiem por un sueño, Cisne Negro, Luchador, aquestes pel·lícules que són...
però són també una mica autorals. Llavors, aquesta no és la seva pel·lícula més comercial, però no deixa de banda un toc més seu. És la típica pel·lícula. Si l'hagués dirigit al Michael Bay, posem, no l'hagués dirigit igual. No tindria aquest petit toque de Ren Aronowski. Protagonitza el Russell Crowe fent de Noé, i és el Noé dels Noé de tota la vida, de l'Osarca de tota la vida. Jennifer Connell i Emma Watson són un repartiment bastant xuc. Està bé la pel·li?
Sí, està prou bé, es deixa veure. Vale, doncs també l'apuntem com a possibilitat per aquests dies. Cròniques diplomàtiques, més pel·lícules. Sí, comencem ja una mica la parte alta de la taula, perquè això ja és una senyora pel·lícula, no és una bona pel·lícula, però és una pel·lícula molt palomitera, però Cròniques diplomàtiques, i és una pel·lícula d'autor, però és una d'aquelles pel·lícules d'autor que li agradarà una mica a tothom.
Perquè és una crítica, bueno, no és molt una crítica, és una sàtira política de la classe política francesa, protagonitzada per un ministre d'Afers Exteriors, que és un autèntic personatge. Llavors, a partir d'això, i a partir del material en còmic,
que va escriure el Christophe Blaine, que és un guionista de còmics dels més destacats d'Europa mateix, de França, doncs el Bertrand de Bernier, que és aquest director, va agafar aquest material i construeix tota aquesta mena de farsa política al voltant d'aquest personatge. I la veritat és que és una comèdia molt divertida. No és molt acida allò que diguis, es carrega els polítics amb mala baba a l'obèstia, no.
Però és bastant divertida, es deixa veure molt bé, té molt de ritme, dura gairebé dues hores però es passa amb volant i passa tot en despatxos, en els passadissos del Ministeri i tot això. Està molt bé, jo penso que és una pel·li molt potencial per agradar a bastanta gent, tot i que és això, és una pel·lícula tota dialogada, no té acció, no té molta cosa i tampoc té una línia narrativa molt clara, simplement van passant coses... O sigui, una mica especial també, no per tots els públics llavors, o sigui...
O sigui, no és pel públic més ampli, no és pel Cidessa, allò de tot el que vagi a tothom veure-la, però jo crec que qui estigui oberta una bona pel·lícula li agradarà segur, perquè és molt divertida. Doncs què t'he dit també, aquestes cròniques diplomàtiques. Parlem ara del Desconocido del Lago, pel·lícula francesa, no? Sí, francesa. Què et diu aquest nom, aquest títol?
El títol em fa mandra, però suposo que no m'he de deixar portada pel títol. No, però a la pel·li et pots fer una mica de mandra, perquè aquesta sí que és cine d'autor, una mica més hermètic. A mi algun cine d'autor m'agrada, eh? Ah, no, sí, sí, ara no em refereixo tu en concret. Estava personalitzant el públic en general. Sí, és una pel·lícula molt personal.
Hi ha diàlegs? Sí, hi ha diàlegs, però hi ha més que diàlegs. Perquè és una pel·lícula una mica delicada. A mi m'agrada molt, m'encanta, em sembla una pel·lícula extraordinària. Però és una pel·lícula sobre cruising. Saps què és el cruising? Sí. Sobre cruising homosexual. Són uns personatges que estan... De fet, és bàsicament homosexual, no? Són aquestes trobades que es fan... Entre homes que no es coneixen i que es presten a relacions sexuals. Qui te pillo, qui te mato, una mica, doncs això...
És exclusivament homosexual, la pràctica, segurament, no? O crec que sobretot. Potser no és exclusiu, però en general crec que, almenys quan el va passar a Barcelona es veu que va haver-hi un boom i tal, era de públic homosexual. No sé si és una cosa més generada. En aquest cas sí, a la pel·lícula, no? Sí, sí, sí. Són homosexuals que es troben a la vora d'un llac, un llac que està enmig d'un bosc,
i passa alguna cosa rara, un assassinat i una gent que es deixa emportar pels seus instints. És una pel·lícula, és un drama, no és una pel·lícula de misteri ni de terror ni res de tot això, és un drama, però que té una component criminal i, sobretot, que parla del desig masculí, de l'erotisme i dels sentiments... Ja està ben explicat, no? Està molt ben explicada, molt ben rodada i, òbviament, potser no cal dir-ho, però jo ho dic, no és exclusivament pel públic homosexual. A mi em va encantar aquesta pel·lícula.
Bueno, complicada, difícil, però gran pel·lícula. Molt bé, doncs també queda apuntada.
Parlem ara d'una altra pel·liure que no sé si pronunciaré bé, que és Francis... Què? Història? No. Clar, hi ha una H i una petita. És Hà, Francis Hà. Francis Hà. Qui és? És un personatge, no? És un personatge, Francis Hà. Ja està, no té més, ho havies de llegir i ja està. Hi he pogut anar més enllà. Sí. És de gran error. Perquè penses en quatre dimensions. No, és Francis Hà. És la història d'una noia jove que es diu Francis Hà, que interpreta la Greta Gerwig, que simplement és...
Té 20 i tants anys, 20 i molts, està a punt de fer la trentena i està en aquella etapa de la vida. Ja està. És la meva etapa, llavors. És la teva etapa, és la meva etapa... No, tu ja has fet 30 anys. Bueno, vale. És la teva etapa. No, és broma. Quan facis 30 anys t'ho arrastraré per la vida, que et digues.
I ja està, és una pel·lícula molt naturalista, doncs això sobre les coses que li passen pel cap a una persona d'aquesta edat, una persona urbanita, està molt bé. Ah, vale, vale. Sí, és una grandíssima pel·lícula, però tampoc és una pel·lícula que passin moltes coses, és simplement, doncs això, una mirada fresca, molt sincera, a aquesta etapa de la vida i a una noia que està buscant el seu lloc, està buscant algú que fem la seva vida i alguna cosa cap a on encaminar-se i cap a on dirigir-se. És britànica?
És americana i és una pel·lícula molt americana, molt indiamericà, tipus Cassavetes i tots aquests directors que van inventar el cinema alternatiu i tot això, però també té un punt de Noël Bach, francesa, té un puntet d'aquesta modernitat dels anys 70 que la fa molt xula. És amb l'Anquinegra, la pel·lícula més?
I és una pel·lícula que, ja et dic, no passa res, però es passa molt bé, està molt ben interpretada. I, sobretot, la Greta Gerwig, que és la protagonista, s'ho em porta tot per davant, perquè aquesta tia és un fenòmeno. És la guionista, també, de la pel·lícula, amb el director. Sí, el director dirigeix i coguionitza la pel·lícula amb la protagonista. I la protagonista és la seva, és una pel·li espectacular. I, a més, surt Adam Driver, que és un tio que està molt de moda ara, que és el... No sé si veus Gals, tu?
Sí, sí, sí. Però no m'agrada ell. Ja sé que li agrada a tothom. No m'agrada. I dius, com pot ser que no t'agrada i l'Adam, però si és boníssim. No? Bueno, no m'agrada. Ja sé que ho fa bé i també sortirà de la pel·li d'aquestes fa poc a la dels músics. A la dels Coen. Exacte. Però, bueno, no m'agrada el personatge que li agrada a tothom, també. Bueno, perquè és un personatge molt friqui, molt raro. Sí, però a les meves amigues els agrada a totes. Llavors, no ho sé, potser vaig al revés. I a mi també m'agrada. Bé, doncs, està on faia, també, aquest noi. Sí, Sorato de Reus. Ha fet moltes pel·lis últimament, eh?
Va, parlem de... No, apuntem aquesta, Francesca. Jo crec que l'aniré a veure, eh, Xavi? Bueno, ja em diràs què tal. A veure, vés amb mentalitat de... Sí. Això, cine naturalista. Vale, doncs ja en parlarem. I ara venen les que no vols recomanar o sí? Perquè m'has dit les he desordenat, tal. Bueno, queden un parell que... Purgatorio, de Pau Teixidor. Sí, de Pau Teixidor. És una pel·lícula espanyola protagonitzada per Una Chaplin, que és un thriller de suspens que, bueno, no l'he pogut veure, però tampoc és que hagi tingut molt de resom. No n'esperes gaire, no?
Jo no n'espero gaire. I la segona pel·li que estrenen, de totes les que queden... Ui, que malament que m'estic explicant. L'última de totes. La segona part, la continuació de Rio. Aquella pel·lícula dels pàjaros digitals, em sembla que eren guacamallos, uns ocells que estan a Brasil, a Rio de Janeiro, i que passen aventures. Vaig veure la primera part en el seu moment i ni me'n recordo de què va. O sigui que una pel·lícula familiar d'animació és de dimulsors animats, 3D, d'ocells que parlen.
Si us va agradar la primera, anem a veure aquesta. Vinga, Rio 2. Gràcies, Xavi. A tu. Que vagi molt bé. Igualment. A la setmana. Adéu.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Ja ningú visita la tètrica ciutat i un rostre blanc passeja d'amagat. I mans a les butxaques ha trobat la soledat i l'aigua regalima pel paraigües d'estepat. Hi ha una roca a prop la mà.
Quatre minuts i dos quarts d'una del migdia, aquesta hora parlem de concerts, l'agenda de concerts de cara als provers dies amb la Laura Camps. Molt bon dia, Laura, què tal? Bon dia. Avui tenim bastants concerts, aquest cap de setmana, tenim força oferta i comencem amb aquesta noia que sentíem de fons, que és la Vicky Mel.
Actua avui a l'auditori, no? Sí, a les 9, i l'entrada val uns 12 euros. Acompanyada dels músics de Bill Soler i Pau Figueres, Iquimel despoia les cançons del seu darrer treball, Ferrera, Cançons, Do, composat i gravat en les Baix de Ferrera. La cantautora de Vallaterra experimenta amb les sonoritats i imatges naturals i presenta un treball conceptual on la identitat neix de l'ànima dels paratges pirinencs. Com un espant ocell
Doncs sona així. Tenim propostes diferents també per avui divendres, em sembla, no? Sí.
que es tracta d'una proposta múltiple, no és un sol concert, sinó que és un concert que es fa avui a la Sala Bikini, forma part del Festival de Guitarra i hi ha diferents noms en el cartell d'aquest festival. No ens està entrant la cançó, la tenim preparada, per això estava arrossegant aquesta presentació. Mirarem de seguida en Soni. Si vols, Laura, mentre estan explica'ns de qui parlem.
Estem parlant de Ken Riba, Marcel Crank i Inspira. A la sala biquini avui a les vuit i mitja i l'entrada està entre uns dotze i quinze euros. I nit dedicada al seller músic bass al festival de guitarra amb tres apostes ben diverses però amb un denominador comú. Tant Inspira com Ken Riba i Marcel Crank practiquen un pop d'autor sensible i cuidat de tall. Cadascú amb una veu pròpia però tots amb una forta personalitat.
Els barcelonins, Inspira, un dels grups més representatius de la nova escena independent catalana, oferiran les cançons dels seus dos darrers discos, Escapistes i Amunt, mentre que el fundador de la pastora, Keim Riba, debutarà en solitari, amb 306 quilòmetres, un treball paisatgic amb notes de pop, indie i folk. Finalment, el mallorquí Marcel Crank presentarà la seva darrera aventura musical amb Despartà i el seu cinquè treball i el primer cantant íntegrament en castellà.
Per tant, hem fet tota la presentació a cap el, a veure si ara ho podem sentir, si més no, que ahir arriba amb un plin de neu, que és una cançó del disc a 306 quilòmetres, aquest que presenta en solitari.
És un altre dels concerts que hi ha per aquest divendres. Passem cap a dissabte, Laura. So if you're lonely You know I'm here Waiting for you I'm just a crosshair I'm just a shot away from you And if you leave here
coneguda cançó, una de les més conegudes de Franz Ferdinand, que actua demà a Barcelona al Sant Jordi Club. A les 9. I les entrades estan esgotades. El quartet de Glaucio, Franz Ferdinand, torna a Barcelona per presentar el seu quart àlbum d'estudi, Right Those, Right Words, Right Action. El disc és el primer des de Tsunai, que el va treure el 2009, i vol ser un retorn al sou vital, imaginatiu, divertit del seu debut homònim de 2004.
Molt bé, doncs els afortunats que tinguin entrades podran disfrutar-ho.
Després també hi ha dues opcions diferents que ens has dit que no has trobat les cançons, no? Spotify, Laura, i per tant les explicarem de moment amb Franz Ferdinand de fons per un públic una mica més alternatiu, no? Un trio que actua aquest vespre que es fa dir Corkzak. El Club Cronopis a les vuit i mitja i l'entrada van uns tres euros. És un trio barceloní format per Joan Sirera, compositor, guitarra i veu, Emma Canyades, que també es veu, i José Manuel Durán, que és al baix.
Les seves composicions originals tenen arrels en el folk americà, la banda ha desenvolupat i evolucionat cap a una sonoritat pròpia on combinaven el duet vocal, la guitarra rítmica, el baix i l'armònica.
Molt bé, doncs és demà al vespre, les quarts de nou, i també demà a les 9 de la nit es fa el festival Gente Joven. El centre cívic de les basses a les 9, i l'entrada va al 9 euros més cervesa. Molt bé. I és un festival que aquest any celebra el seu desè aniversari, 10 anys de playback, electroclass, en el concurs sense només, més externs dels concursos musicals que es fan i es desfan, i que ha donat el nom al món noms...
Tant fonamentals com ara ultraplàia, pudilecs, els herois de la Catalunya anterior o de movides. I, bueno, és com un concurs de playbacks. Mira, doncs una proposta divertida també per dissabte. I encara més coses per aquest dissabte 5 d'abril a la Sala Apolo a les 8 del vespre. Sí. Aquesta veu que sentim de fons. Rie cuando puedas. Llora cuando lo necesites. Es el xollín. Es Triptis 2007. Ajá.
Bien, ahí me tenéis en uno de esos días en los que nadie te coge el teléfono y las paredes se te echan encima. Yo sé que siempre hay salida, pero saber que todo irá mejor no quita que me sienta hecho una porquería. Pasan los años, los proyectos, los sueños. ¿Recuerdas cómo quería ser cuando eras pequeño? Crecer es darse cuenta de que la vida no es como quisieras que fuera, todo es mucho más complejo.
Responsabilidades, luchas, deberes... Qui és, Laura? És el Cho Hin, que demà estarà a la sala Apolo a les 8, amb para Zeida i amb cor. Les entrades valen uns 12-15 euros. I el Cho Hin és un artista veterà de l'escena hip-hop a Espanya, destacat per la seva profunda crítica social i compromís. Avui presenta el seu últim treball discogràfic, el tretger de la seva carrera, Ira, Instinto, Razón i Autobiografia, i escalfaran motols a Zeida i amb cor, estaran allà.
Molt bé, amb cor que també t'has preparat algunes cançons, no? Que per si algú vol saber com sonen, doncs sonen així.
O mirarem de sentir-los perquè avui tenim problemes amb aquesta llista de tant en tant que una cançó se'ns queda penjada i no ens la deixa sentir. Bé, en tot cas, de seguida ens sembla que hem perdut la connexió, o sigui que mirarem de posar remei a aquest tema. Parlem d'altres concerts, per exemple, dilluns ja, deixem estar el cap de setmana i parlem... Mira, ara sí que ens entra, veus? No falla. Això és en cor.
Si tú me das la espalda yo estoy tan perdido.
Per tant també una mica en la línia, no? O sigui, farà de taloner, exacte, dins del seu estil. I dilluns, com dèiem, el festival de prop 2014, que també caça la pedrera a les 8 del vespre. I estarà Narwal i No Domain. Les entrades valen uns 6 euros. I l'artista visual No Domain proposarà tota una abstenció visual que encaixa a la perfecció amb la psicodèlia, pop de base electrònica d'aquests dos barcelonins astrals que són Narwal. Projecte que comparteix Cristina Sobirà i Simón Williams.
I sonen així. Amb un to, per tant, experimental, una mica. Sí. Molt psicodèlic. Exacte, si combinen també amb projeccions, hi hagi una quebra de videoart, doncs pot ser una experiència interessant.
Passem a dimecres, canviem d'estil també i ens anem cap a la Salabars. Cuando estoy contigo No sé si es más bello El color del cielo
I la cosa va de boleros? Doncs sí. Aquest dimecres. Aquest dimecres de la Sala Bars a les 9, Moncho i Los Panchos. I les entrades estan entre 25 i 35 euros. En motiu del 70 aniversari de la fundació de Los Panchos, el trio de boleros més famós del món passa per Barcelona a aquesta gira on se l'uneix Moncho, el nostre particular rei del bolero. Una cita ineludible per a tots els amants de la música romàntica i del bolero.
Doncs segur que també tindrà el seu públic i dijous, atenció, perquè hi ha uns quants concerts també destacats a Barcelona. Són tres grans noms, de fet. Nos toca vivir tiempos en lo que ya nacemos muy viejos Nos queda el cuerpo en suelo de mirarnos nunca al espejo
Són el destop, a veure, boin confusible, també. Estan aquest dijous 10 d'abril fins al 13 d'abril a les Salabars. Cada dia? Sí, a les no. I les entrades de dijous i divendres ja estan esgotades i, si algú el vol veure, queden les de dissabte i diumenge entre uns 35 i 45 euros.
Els germans David i José han decidit acostar-se al seu públic amb una proposta estrictament acústica, ells i les seves guitarras. I un dels grans recintes que acostumen a acollir els seus concerts, els germans Muñoz oferiran una selecció dels seus èxits en versions acústiques i en un ambient dispers i proper que també els permetrà comentar les seves particulars experiències i anècdotes al llarg dels seus més de 15 anys de trajectòria musical.
I també serà una altra veu mítica, el Palau de la Música, més en aquest cas. Tu beso se hizo calor, luego el calor movimiento, luego gota de sudor, que se hizo vapor, luego viento, que en un rincón de la Rioja movió el aspa de un molino. És Jorge Drexler, Laura, que actua, com hem dit, el Palau de la Música, també el mateix dijous.
A les 9 i les entrades estan entre 18 i 45 euros. El cantautor uruguai, un habitual de Barcelona i del Guitar Festival BCN, torna un any més per presentar les seves noves cançons que s'inclouran al seu nou disc previst pel març. I acabem encara amb una última proposta també pel mateix dijous. Love of Lesbian actua a res matàs.
Fins demà!
Encara hi ha entrades, em sembla, no? Més a més, Laura, en aquest cas... És el Ras Matàs a les 8 i mitja, estan del 10 fins al 12 d'abril i les entrades estan de 22-27 euros. La banda Santí Valves torna a portar la gira del seu últim treball, la Noche Eterna, los días no vividos, a Barcelona. Ho faran 3 dies consecutius, el Ras Matàs, perquè cap fan es quedi fora i pugui vibrar amb el seu directe, un dels punts forts del grup.
Molt bé, tu et quedes amb algun dels concerts que hem comentat, aniràs algun o tens pensat? Doncs m'agradaria anar al de Cho Hin. Que és el demà dissabte, no? Sí. I com ho veus? Podràs anar-hi? No ho sé, no ho sé. Molt bé. Doncs bé, en tot cas ja hem dit que hi ha propostes per tots els gustos, dies de concerts, per tant aprofiteu, ens quedem ara amb aquesta cançó de Love of Lesbian, una de les series també conegudes del 1999, de l'àlbum 1999, la cançó es diu Club de Fans de John Boy. Gràcies Laura.
Adéu. I que vagi bé amb cada setmana.
Fins demà!
Y sin embargo a quien tenía cerca no podía transmitir. Mirado universal de alcance personal me hipnotizó por fin con su verso letal.
Bona nit.
Quatre minuts i tres quarts d'una del migdia. Després de Barra de Concerts, avui agafem també la revista Time Out, que trobem avui dins del periòdico, i avui ens parla de Barcelona, un top ten per tenir un cos perfecte a la ciutat. El primer punt que ens demana és apuntar-se a un gimnàs. Diu que no cal anar a arruinar-se, sinó que cada cop n'hi ha de més de modalitat low-cost repartit pels barris. Suarà es diu col·lectivament, en una seda de païda de màquines torturadores,
sota una llum fluorescent i, en el pitjor dels casos, amb música en sortidura de fons, diu en el primer punt. El segon també proposen unes màquines a la platja. Diu que hi ha, sota el soleil primaveral, la veritat de mar, hi ha aquestes màquines musculadores que hi ha repartides per les platges de la ciutat, que, a més a més, són gratuïtes.
En tercer lloc, proposa córrer les curses que a Barcelona hi ha gairebé cada diumenge per la transparació, diu, pels ciutadans que es mouen en cotxe o en autobús. En quart lloc, proposa anar a peu, comparada amb altres ciutats com Istanbul, plena de Sots o Berlín, plena d'autopistes o Londres, diu, plena de tolls, o com París, plena de fum, o com Lisboa, plena de pujades, Barna és walk-friendly. Ho diuen fins i tot com a reclam turístic a les pantalles de l'aerobús. Camina-la.
En cinquè lloc, pujar al menac. Diu que ho facis però sense fer servir les escales mecàniques i en sisè lloc parla de fer un mapa antidolsos. Es pregunta, però, a la Castells, que escriu aquest article, si es poden dissenyar recorreguts que evitin les pastisseries. Sí, però circular, en canvi, per Barcelona sense topar un forn és impossible. Diu que no es pot tenir un cos deu en una ciutat amb xuxos de crema, ulleres de xocolata, croissants farcits i ensaïmades amb cabell d'àngel tant tant que de pocs metres.
També parlen sota el lloc d'anar a restaurants cars però demanar molt poc menjar i en buita lloc només beure aigua. Una fórmula diu que és infal·lible per superar l'operació biquini sense fer panxa cervesera.
I després de dir tots aquests punts, diu que en el nové no ens enganyem, diu que veurem més aigua, més caigua de la font, caurem al pecat del xuxu, agafarem el metro i pujarem per escales automàtiques. La solució és decidir que un cos 10 és un cos amb panxa, cel·lulitis, unes bones cuixes i que els estilistes del passeig de Gràcia els bombin.
I acaba dient que el 10 pot ser reinventar la moda, que l'altra solució alternativa és tapar-se perquè només cadascú sàpiga fins a quin punt té o no té el cos 10. Les moltes botigues vintage del Raval facilitaran la tasca de tornar a la moda premium i faldilla i cobrir-se amb folars per ensenyar fins on es vulguin.
Just a la fusta, el magazín del matí. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb l'oja de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Nits electrònica ara és bit.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
La informació més propera al Just a la Fusta.
Passant dos minuts i tres quarts d'una del migdia, us ho expliquem encara abans d'arribar al punt horari de la una, més qüestions. I parlem d'algunes curiositats com, per exemple, un mapa que ha aparegut, en teoria, amb les dones més atractives del món.
Ho llegim a les pàgines de Vita de la Vanguardia, diu que han publicat un mapa on diu que Colòmbia, Argentina, Latònia i Estònia són els països que compten amb les dones més sexis del planeta.
És un projecte que ha elaborat el portal Target Map i que divideix el grau d'atracció en 5 categories i, atenció, les qualifica amb les més sexis, les llatines i les bàltiques. Diu que aquests països estan marcats amb el color verd fosc, cosa que vol dir que ningú pot comparar-se a ells pel que fa a nivell d'atracció que generen les seves dones. Hi ha, per tant, un mapa que funciona a través dels colors.
Després d'aquests, continuen els de categoria sexi identificats del mapa amb un verd més claret i que inclou la majoria de països de l'Europa de l'Est, com ara la República Txeca, Bosnia-Herzegovina, Sèrbia, Rússia, Ucraïna i Macedònia. Aquesta és la regió que concentra la quantitat més gran, per tant, també de dones atractives.
Albert Claret. Després hi ha un altre color que seria la tercera categoria, que seria les dones categoritzades com a dones d'atractiu normal, perquè de fet a Europa Occidental només hi hauria les sueques a la categoria de sexy. A l'atractiu normal entraria la major part d'Europa de l'Ouest, al nord d'Àfrica i països com Xina, Ecuador, Mèxic o Xile.
I després hi ha les menys atractives que les posen, per exemple, en països com Bolívia, Afganistan, Mauritània o Nigèria. Un mapa d'aquests absurds que de moment només el tenim en versió femenina. Esperem que també es publiqui la versió d'on són els homes més atractius.
I per acabar també fem un apunt televisiu. Recordareu els fans de Lost, el mític personatge de Sawyer, que era George Holloway, doncs ara tornarà a televisió amb la sèrie Intelligence, una sèrie de les que ha tingut més èxit aquest any, que es va estrenar ahir a De Feta, a Telecinco. És la sèrie de moda de la CBS.
El protagonista és una màquina perfecta de hackejar, que és l'arma més poderosa del govern dels Estats Units i el sistema més eficaç per combatre el ciberterrorisme a escala mundial.
Aquest és l'argument. Amb un sofisticat microxip implantat al cervell, sembla que una gent especial de l'Agència Nacional de Seguretat és capaç d'accedir a qualsevol xarxa d'informació del món. Les seves arriscades missions, com a principal operatiu de Cybercom, i la seva lluita per descobrir els estranys misteris que envolten la mort de la seva dona conformen aquest eix argumental de la sèrie Intelligence.
El guionista de la pel·lícula En Tierra de Hombres, Michael Seitzman, és el creador d'aquesta sèrie, que hi ha també interpretada per Josh Holloway. El famós actor californià comparteix protagonisme amb una altra gran estrella de la televisió dels Estats Units, que és Mark Helgenger, que és la guanyadora per un Emmy i la millor actiu secundària per Playa Chinal, el 90, i nominada en tres ocasions als globus d'or, per exemple, Barthesa i Las Vegas.
Jo sabeu, doncs, els fans de Soir teniu una cita ara els dijous a Telecincom Intelligence.
I així arribem al final del programa, 7 minuts i arribem a la 1 en punt del migdia. Agraïm la gent que ha fet possible el Just a la Fusta d'avui divendres 4 d'abril. Per tant, l'Andrea Bonos Serveis Informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius en la previsió del temps. Avui hem entrevistat l'actriu Sant Justen que aclara segura que avui a les 8 fa una xerrada a les escoles sobre la seva experiència amb Pere Casaldàliga.
Hem connectat també amb l'Institut de Sant Just, amb el Posem-li-Beu. De fet, ens hem acomiadat fins després de Setmana Santa. Hem parlat de les estrenes de cinema amb el Xavi Roldán i també hem repassat l'agenda de concerts de Carrecat de Setmana amb la Laura Camps.
Us ha parlat des de les 10 i fins ara, fins la 1, Carme Berdoi. Per part nostra, res més, ens queda acomiadar-nos, desitjar-vos que passeu un molt bon cap de setmana, que tingueu també un bon divendres i que tornem dilluns, com sempre, a partir de les 10 per acompanyar-vos en aquests matins santjustencs, explicar-vos què és el que passa a Sant Just i també fer-vos els matins una mica més entretinguts. Marxem mentre ens arribem al punt horari de la 1, que arriba l'Andrea i ens porta el seu...
informatiu migdia el que fem és marxar avui amb Nacho Vegas aviat sembla que sortirà el sol però mentre no ho fa ens quedem amb una cançó de Nacho Vegas que acompanya un dia encara un punt gris com el d'avui
Vull ho fem amb Cuando te cansas de mi, la cançó que obria, de fet el disc que va treure el 2011 titulat La zona sucia. Que vagi bé, bon divendres.
Te diré entre tú y yo que me dan miedo las tormentas, que ahora veo que una se acerca, que en el cielo hubo un temblor y solo pienso en escapar. Esto se ha puesto muy feo, tuve un juicio contra reo y se quemé.
Bona nit
Me decías lo que me dio entre tú y tu soledad, es un derecho que no puedo abarcar. Yo le preguntaba al cielo, sin disimular el miedo, ¿cómo voy a vivir cuando te canses de mí?
Cuando te cansas de mí
¿Y qué más da si esto es el fin? Yo trato de matar el tiempo y entre tanto lo que el tiempo intentará es matarme a mí. Estas líneas, ya lo ves, son lo más desesperado para tenerte a mi lado. ¿Qué se me ha ocurrido hacer? Y si me dejas que lo intentes solo una vez más.
Me decías lo que media entre tú y tu soledad. Es un derecho que no puedo abarcar.
Yo me pregunté a mí mismo, solo paso del abismo, ¿cómo voy a vivir cuando te canses de mí? Cuando te canses de mí, ay, de mí.
Cuando te cansas de mí. Cuando te cansas de mí.
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. És molt jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda concert al cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Tits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
L'actriu Sant Justenca Clara Segura explicarà aquest vespre les seves vivències amb Pere Casaldàliga. És un acte que organitzen el grup Nostra Dona i Sant Just Solidari. Segura ha format part de la minissèrie Descal sobre la Terra Vermella i sobre la lluita del bisbe Pere Casaldàliga al Brasil. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui divendres 4 d'abril. En titulars destaquem altres qüestions relacionades amb la jornada.
La unitat d'intervenció ràpida farà més de 800 actuacions a la via pública els propers dos anys. És un servei que complementa la feina de la brigada municipal que s'ha posat en marxa recentment a Sant Just per fer petites obres als carrers. El jazz del David Manguals Low Quartet sonarà aquesta nit a l'Ateneu. És el quart concert del cicle de jazz que es fa un cop al mes a l'entitat i avui David Mangual torna a Sant Just per portar el seu nou projecte. L'organitzen Onerja, Sèries i l'Ateneu.
96 persones s'han apuntat al torneig de pa del solidari del Club Can Mèl·lic per col·laborar amb la Fundació Toret. El torneig arrenca demà i s'acabarà dissabte 12 d'abril. Els diners recaptats s'assinaran a les famílies sense recursos de la Fundació.
Bon dia. L'actriu Sant Justenca, Clara Segura, explicarà aquest vespre les seves vivències amb Pere Casaldàliga. Serà en un acte que es farà a les escoles i que organitzen el grup Nostra Dona i Sant Just Solidari. Segura ha format part de la minissèrie Descal sobre la Terra Vermella i avui explicarà als Sant Justencs com va ser conèixer el bisbe Pere Casaldàliga. Sant Just Notícies.
L'actriu Sant Justenca ha explicat que Pere Casaldàliga és una persona especial des del primer moment. Tot i que té 86 anys i pateix la malaltia de Parkinson, continua transmetent el compromís que ha après amb la vida i la humanitat. Clara Segura ha definit el Just a la Fusta la singularitat de Casaldàliga.
És una persona que crec que amb el compromís que ha pres amb la vida i amb la humanitat fa que d'alguna manera això ho transmeti a pesar de l'edat i quan el tens a davant no saps per què, però et toca d'una manera molt especial i tens la sensació que estàs coneguent algú que és diferent. Jo no soc una persona molt mitòmana ni tampoc soc molt fan de ningú, però sí que hi ha gent que crec que tenen un àurea, tenen un àngel,
La setmana passada es va poder veure a TV3 la miniserie Descal sobre la Terra Vermella protagonitzada per l'actor Eduard Fernández i basada en el llibre de Francesc Escribano, que explica la lluita del bisbe a favor dels drets dels camperols del Mato Grosso al Brasil. El rodatge va ser molt intens i sobre el terreny els actors es van familiaritzar amb la història real que havien d'explicar en ficció. El més destacat, el bisbe Casaldàliga. Clara Segura ha explicat el que més la va impressionar d'ell.
És una persona que crec que ell és un home actiu, que segueix treballant cada dia, contestant mails de tothom, rebent visites. I la seva tenacitat, no baixar del burro, la seva consciència social, malgrat l'edat que té, està connectat amb tot, amb el que passa aquí, amb el que passa allà, encara donar la seva vida per defensar una causa, perquè quan vam marxar el van amenaçar de mort per un problema que hi havia amb els Chavantes, que són una altra de les tribus d'indígenes que hi ha allà, per una qüestió de terres.
L'actriu Sant Justenca també ha remarcat que tot i les circumstàncies adverses amb qui ha de conviure, Pere Casaldàliga no té por.
No té por de la mort, perquè d'alguna manera ell diu que les seves causes són més grans que ell mateix. Vull dir que d'alguna manera, si ell les reivindica encara que li passés alguna cosa, les causes aquestes no deixaran d'existir mai, no? I és una mica el que crec que ha ensenyat a la gent del seu voltant, que la lluita hi ha de ser cada dia, no? I això també fa molt... t'emmiralla molt i t'enlluerna molt una persona de la seva edat que no tingui por a tot això, no?
Clara Segura parlarà de les seves vivències en Pere Casaldàliga avui a les 8 del vespre a l'edifici de les Escoles, al carrer Montserrat. Sant Just Notícies.
Ara passen tot just 5 minuts de la una del migdia i seguim parlant d'altres qüestions. La unitat d'intervenció ràpida farà més de 800 actuacions a la via pública en els propers dos anys. El nou servei s'ha posat en marxa l'últim mes i complementa la feina de la brigada municipal per donar una resposta més àgil a les incidències, a més de fer el manteniment preventiu de tots els elements dels carrers, com ara el manteniment dels vials, la reparació de paviment o de senyals de trànsit, entre d'altres qüestions.
Aquest 2014 està previst millorar més de 1.700 metres quadrats de paviment de voreres, més de 1.000 de paviment d'asfalt i més de 60 escocells. El ple del mes de febrer, de fet, va aprovar el contracte de manteniment de la via pública a l'espai urbà a favor de l'empresa Axa Obres i Infraestructures.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I en clau econòmica us expliquem que l'atur ha baixat en 39 persones el mes de març a Sant Just. És la primera davallada de l'atur al municipi en els 3 mesos que portem d'any i la més important de com a mínim els últims 3 anys. Ara la xifra de desocupats a Sant Just arriba al 777. Sant Just Notícies.
L'última davallada important de l'atur a Sant Just va ser el desembre de l'any passat, quan va caure en 35 persones, i el novembre de 2010, quan 33 persones van trobar feina a Sant Just. Ara hi ha 39 desocupats menys que el mes de febrer al nostre municipi. Al Bas Llobregat i a Catalunya també s'ha produït una tendència a la baixa. A la comarca ara hi ha 68.074 persones sense feina, quan el mes de febrer la xifra estava a punt d'arribar a les 69.000.
I a Catalunya la desocupació també ha baixat, en aquest cas amb més de 5.100 persones, arribant als 624.000 aturats apuntats a les llistes d'ocupació.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I a la 1 i 7 obrim Planena Cultural. El jazz del David Mangual Slow Quartet sonarà aquesta nit a l'Ateneu. És el quart concert del cicle de jazz que es fa un cop al mes a l'entitat i aquest cop David Mangual torna a Sant Just per portar el seu nou projecte. L'organitzen Onerges Sèries i l'Ateneu. Sant Just Notícies.
David Manguals, Lou Quartet, presenta U, el nom d'aquest primer treball que portarà avui a l'Ateneu. Joan Orpinell, d'Onergia Sèries, ha destacat el just a la fusta, el ritme del grup i del seu repertori. Està, diguéssim, amb tota la intenció perquè es pugui, com ell diu, buscar una mica el discurs de cada un dels músics, el més sincer possible.
Com més velocitat hi ha, més difícil és aconseguir això, no? Més es pot caure en tocar un altre tipus de coses i potser no tan personals, no tan les que un pot dir més a temps real. A sobre de l'escenari hi haurà instruments com ara el contrabaix, el piano i la guitarra. I Orpin, ell assegura que els assistents podran apreciar diferents maneres de tocar-los. La improvisació a temps real, al moment, entre quatre músics en aquest cas...
I una mica també diferents maneres de com es pot tocar un instrument, un mateix instrument. Perquè, per exemple, l'Oriol, que és la bateria, té un enfocament de la bateria més enllà del que és convencional d'aquest allà com a instrument rítmic i acompanyant. És un músic molt melòdic, la bateria l'utilitza d'una manera supermelòdica, de molts ambients.
El concert amb el David Manguals Low Quartet serà avui a les 10 de la nit a la sala del 50 anari de l'Ateneu. L'entrada pels socis i sòcies de l'entitat costa 7 euros i per la resta 8 euros.
I quan passen 9 minuts de la 1, parlem d'esports i parlem també de solidaritat. 96 persones participaran del torneig de Pa del Solidari amb la Fundació Toret, que acollirà el Club Can Mèl·lic a partir de demà. En concret, s'hi han inscrit 55 parelles i 96 persones, i és que més d'una persona participarà en més d'una categoria. El torneig arrenca demà dissabte i s'acabarà dissabte de la setmana que ve, dia 12 d'abril.
Sant Just Notícies. La Fundació Toret investiga la síndrome de Toret, un trastorn neurològic que provoca tics motors i vocals crònics. La Fundació es va crear l'any 2005, però venia precedida per una associació amb 30 anys de trajectòria amb el mateix objectiu. Un dels vocals de la Fundació Toret, Ramon Pujades, ha explicat al Just de la Fusta en què consisteix aquest trastorn.
De fet, es tracta de tics nerviosos crònics, motors i vocals alhora. Aquest és simplement el diagnòstic que es fa dels nois i noies i de les persones que tenen aquest trastorn. Sovint van acompanyats altres trastorns, per exemple, el TDA, el trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat, el TOC, el trastorn obsessiu-compulsiu i altres.
Des de la Fundació fan activitats per a les famílies i els afectats per la síndrome de Toret i per a professionals, com ara xerrades divulgatives i teràpies de grup. També s'editava una revista periòdicament i es feien excursions i colònies, però la crisi ha obligat a suspendre-ho. Sant Just Notícies.
Els diners recaptats entre totes les inscripcions al torneig es escenaran a l'acompanyament de les famílies sense recursos de la Fundació Toret. El campionat es divideix en categories femenina, masculina i mixta i es jugaran dos partits com a mínim. I amb les 55 parelles apuntades se superen les expectatives que tenia l'organització. A més, els participants rebran un lot de benvinguda amb regals als col·laboradors del torneig.
El Campionat Solidari de Pada l'arrenca demà dissabte i s'acabarà dissabte que ve, 12 d'abril. Entre setmana els partits es disputaran a partir de les 6 de la tarda. Els premis es lloraran l'últim dia del torneig, dissabte, com dèiem, 12 d'abril.
Més coses. Diumenge, carregat d'activitats al parc de Torreblanca. A més de l'habitual mercat de pagès, es farà una gimcana familiar i un taller d'herbes aromàtiques. La gimcana es farà a les 11 del matí per descobrir el parc a través d'activitats lúdiques i psicomotrius. El punt de trobada serà la porta d'accés a la carretera Reial, a prop de la parada de trambaix de Sant Feliu Consell Comarcal.
D'altra banda, diumenge a dos quarts de 12 a la plaça de la Torra es farà un taller d'herbes aromàtiques per aprendre a cultivar-les, conservar-les i cuidar-les i saber què aporten quan les mengem i la importància que tenen a l'hora de cuinar. I com cada diumenge al matí, de dos quarts d'onze a dues del migdia tindrà lloc el Mercat de Pagès. Sant Just Notícies.
És un espai de trobada entre els pagesos del Parc Agrari del Bas Llobregat i els consumidors que permet comprar directament als pagesos fruites i hortalisses de proximitat. Tot plegat està organitzat per l'àrea metropolitana de Barcelona, el Consell Comarcal del Bas Llobregat, el Parc Agrari de la Comarca i els ajuntaments de Sant Jus, Sant Joan d'Espí i Sant Feliu de Llobregat.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. A abril intens pel celler de Can Mata. El celler organitza les properes setmanes un munt de degustacions a la fresca i també de literàries. La setmana que ve, de fet, arrenquen els tastos de vi a la fresca. Sant Just Notícies. El proper dijous, 10 d'abril, el celler de Can Mata tornarà a sortir al carrer per fer una degustació de vins del celler Bàrbara Forés de la Terra Alta.
És un celler familiar situat a Gandesa i una de les seves responsables, Carme Ferrer, en parlarà al tast. Astrid Goldstein, del celler de Can Mata, ha donat més detalls al just a la fusta. Comencem amb un celler de la Terra Alta, celler Barbera Forés. Vindrà la Carme Ferrer.
Fer l'explicació i el tas de 4-20 vala molt la pena, perquè a més van ser d'aquells primers cellers en desmarcar-se una mica del que són les típiques cooperatives de la zona.
És un tas gratuït i obert a tothom i es recomana confirmar assistència al celler de Can Mata. Serà, com dèiem, dijous que ve, a dos quarts de vuit del vespre, a l'exterior del celler. I d'altra banda, el 14 d'abril, el celler repetirà tas d'olis amb maridatge, en aquest cas al Centre Cívic Joan Maragall. El mes passat es va fer al Casal de Joves, serà en aquest cas a les sis de la tarda, i s'explicarà la història, localització geogràfica, varietat...