Unlucky I can open the door and I can walk down this tree Unlucky I can no place to go and so I follow my feet A choice is facing you, a healthy dose of pain
Fins demà!
You stop short of going all the way. You'll have to make it someday. Why is this happening to you? You're not a child. Why is this happening? You're too much on your mind. Things creep up on you when you are fast asleep.
You are dreaming, you are sleeping You are stuck in the shade In your time so small There's no escape in you
In a town so small, there's no escape from here In a town so small, there's nothing left to do Dreamed till you couldn't see her face But you saw everything else
Bona nit.
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu.
27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Agües, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La informació més propera al Just a la Fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Un minut lluncar, doncs. Sardem aquesta hora l'Andrea Bueno. Molt bon dia, Andrea. Hola, bon dia.
Per parlar d'actualitat s'enjustenca i avui per on vols començar? Doncs parlant d'una activitat que tindrà lloc aquest dimecres a l'Ajuntament i que és molt interessant i que es necessita inscripció per assistir-hi, parlem d'una trobada empresarial adreçada a empresaris del vers Llobregat que organitzen des de l'Ajuntament, des de promoció econòmica...
I des del Consell Comarcal del Bas Llobregat és una trobada empresarial, com deia, una d'aquestes reunions que organitzen els ajuntaments de la comarca amb el Consell Comarcal i que aquest cop es fa a Sant Just i té com a títol Com trobar el teu agent comercial a Europa, que és pràctic, França i Alemanya. Es farà el matí de dos quarts de deu a dos quarts de dotze a la sala de sessions del consistori i, com dèiem, s'han de confirmar assistència al servei de promoció econòmica enviant un correu electrònica a l'adreça promocióeconòmica arroba santjust.cat o bé trucant al telèfon 93
A més a més, a través del Consell Comarcal, Promoció Econòmica també ha posat en marxa una oferta formativa per empreses amb diferents cursos gratuïts a diferents municipis de la nostra comarca.
Doncs és el que tenim aquest dimecres, si ens dèiem aquest dimecres en parlarem també al llarg d'aquests dies i parlem també del banc de sang i teixits que torna a Sant Just. Sí, demà a la tarda, a partir de les 5 i fins les 9 del vespre, el banc de sang i teixits de la Generalitat torna al Casal de Joves en una d'aquestes 4 campanyes anuals de donació de sang que es fan a Sant Just i si voleu donar sang i heu de tenir entre 18 i 65 anys
i pesar més de 50 quilos. Així doncs, demà la caravana del Banc de Sang i Teixits estarà allà al Casal de Joves, a les portes del Casal de Joves, per fer aquestes donacions de sang i també estem mirant de parlar també amb el Banc de Sang i Teixits per conèixer més detalls. I acabem amb una conferència que es fa demà dimarts. Sí, és un taller que es fa a l'Escola Montseny, a les 9 del vespre, adreçat a pares i mares. Es titula, el taller m'ha sonat graciós, Jo no soc tan guai com...
I l'impartirà Jordi Soler, que és mestre d'Educació Primària i Pedagò, que és un taller que s'adreça a pares i mares per tal d'orientar i treballar l'autoestima dels seus fills i filles. Es buscarà descobrir i potenciar les millors qualitats dels fills i trobar eines per poder-les treballar junts. I aquest taller es complementarà amb un altre, que es farà el juny, el dia 4 de juny, titulat La gestió de les emocions de pares a fills, que es farà en aquest cas a l'Escola Bressol Municipal Marrex a les 9 del vespre
però que l'organitza igualment l'empar de l'escola Montseny. Així doncs, demà a les 9, aquest taller, Jo no soc tan guai com... Doncs interessant també aquesta proposta educativa. També en parlarem d'aquí a demà. Gràcies, Andrea, i fins ara mateix. Fins ara, Carme.
Bona nit.
Tants i tants planetes com hi ha al cel, tants i tants estels com hi ha dins teu, som de tantes formes. Com hi ha estels, som de totes formes, partícules de veu.
Tants i tants planetes com hi ha al cel, tants i tants estels com hi ha dins teu, som de tantes formes, com hi ha estels, som
partícules de Déu, tants i tants planetes, com hi ha al cel, tants i tants estels, com hi ha dins teu, són de tantes formes, com hi ha estels, són de totes formes, partícules de Déu, tants i tants planetes, com
Com hi ha al cel, tants i tants estels, com hi ha dins teu, som de tantes formes, com hi ha estels, som de totes formes, partícules de Déu.
Bona nit.
Tants i tants estels, com hi ha dins teu, som de tants esforços.
planetes com hi ha al cel tants i tants estels com hi ha dins teu Música
Bona nit.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio just a la fusta
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. 6 minuts i 2 quarts 11. Saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Ara per parlar del tema principal del dia que avui passa pel futbol.
Sí, i pel Barça, pel campió de Lliga i com va celebrar aquest primer dia com a campions. El diari ara, per exemple, ens ofereix una fotografia on veiem a Gerard Piqué, a Cesc, a Pedro, celebrant aquesta victòria. Diu excel·lent a la Lliga, és el titular principal. Vilanova reivindica un equip que Piqué qualifica amb un 10. I diu que també la lesió de Messi intervoleix la victòria contra l'Atlètic de Madrid, 1-2.
El periòdico ens mostra una imatge similar, Piqué, Busquets, Sesc i Alba, després de guanyar 1-2 l'Atlètic. En fotografia els veiem a ells. Primera Rua, el Barça inicia la festa de la Lliga derrotant l'Atlètic i la continuarà avui als carrers de Barcelona.
El punt destaca el passadís, el tradicional passadís que es fa el campió de Lliga. Passadís remuntada i nova recaiguda de Messi. I veiem un moment del passadís ahir al Vicente Calderón. I l'avantguàrdia també ha optat pel passadís. En portada, el passadís, el campió, obre la gran festa blaugrana. Doncs és el que ens expliquen avui els diaris. Actualitzem ara la informació a través dels digitals i parlem d'economia perquè Mas Colell ha dit a TV3, els matins de TV3, que el sostre de dèficit
No se saberà almenys fins al juny, però no serà inferior a l'1,2%. El Consell d'Economia admet a TV3 que encara no saben la xifra final i assegura que els pressupostos no es faran fins que el govern espanyol la concreti. Aquesta xifra. És també el tema principal del 324.cat, que diu que aquesta negociació està feta i que estem a l'espera d'aquesta xifra de dèficit. D'altra banda, se'ns parla també del Barça i de Camés, si diu adéu a la temporada...
O l'Ara.cat ens diu que el sou i el càrrec dels funcionaris dependran del rendiment. El govern avalorarà regularment els empleats i escollirà els directius en processos oberts. Un 66% dels catalans no veuen possible la independència segons una enquesta feta al país. No és que no la vulguin, sinó que no la veuen a curt termini. I el 324.cat també ens diu que el 15M torna al carrer i coincidirà amb el segon aniversari del moviment.
I se'ns parla de l'última gran col·lecció de gravats de Goya al Museu Diocesà. Més coses que hi ha als diaris d'avui, Andrea, què tenim? Doncs avui ens parlen de política i de reformes. El punt avui ens diu tots contra Merkel...
Estímul, el Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea i els Països Perifèrics, incluent i França, aposten per posar fre a l'austeritat. I diu també Mur, la cancellera, enrocada en les reformes estructurals com a única sortida, tan sols excepte flexibilitzar les retallades. És el que ens diu el punt avui en portada. Després trobem altres reformes, en aquest cas a Catalunya. El diari ara ens les explica en portada. Diu, sector públic cobrarà més qui treballi millor.
El govern Mas prepara tres lleis per reformar l'administració pública i millorar-ne l'avaluació i els càrrecs directius fins a subdirectors generals es triaran amb processos oberts. D'altra banda, a l'avantguàrdia ens parla de política com un dels temes principals de la jornada. Ens diu que el PSOE reputja les consultes autonòmiques que vol el PSC, la reforma constitucional dels socialistes no preveu referèndums i Rubalcaba sí que accepta incloure a la carta magna el finançament.
Per últim, el periòdico segueix parlant de la llei de dependència i de les retallades que estan a vent i aquest sector. Avui ens explica el drama d'una mare. És el tema del dia, el periòdico. Des que ens van donar la dependència ja ens l'han retallat un 30%. L'estivalit té un fill que es diu Àlex, que ha patit un doble transplantament de ronyó. Té un pulmó més petit que l'altre i és epilèptic. I diu que arribar a final del mes, per aquesta família, és un miracle.
Déu-n'hi-do, doncs, el que se'ns explica avui amb aquests temes. Passem ara a... Estem de tots els diaris, no? Passem, per tant, a actualitzar, o simplement a mire enrere i què passava un dia, un 13 de maig d'altres anys. Per exemple, el 13 de maig del 93, se'ns deia que González estava a favor que governés qui obtingués més escons. El PSOE renunciava a una col·lisió amb Izquierda Unida si guanyava el PP.
I Pujol, que deia que havia agafat un megàfon i sortia una imatge d'ell al mig del carrer contra l'impagament dels impostos de l'aigua amb l'argument que si els ciutadans volien servei de nivell europeu havien de pagar impostos. Per tant, va intentar fer pedagogia d'aquesta manera. També se'ns deia que la policia resolia en set hores el segrest d'un estudiant barcelonès, barceloní, de 15 anys. Només un dels tres captors detinguts tenia antecedents penals
Eren estudiant de 15 anys a la Via Augusta que la policia havia alliberat la víctima i aquests segrests de dos que van arribar a cobrar 35 milions de pessetes. El cap de la banda era Andreu Junoi Pujol, de 39 anys, i dues persones més que també s'entraia amb nom i cognoms, cosa que em sorprèn perquè de vegades es fan servir les sigles dels cognoms en aquests casos. Passem ara al 98, 13 de maig del 98, la Vanguardia diu que Aznar aguantava la ficta Borrell, el president exhibia els èxits de l'euro,
Però no responia a la denúncia sobre el dèficit de la seguretat social. El candidat socialista acusava el líder popular de triomfalisme i de maquillar les xifres de dèficit públic. Pakistán amenaçàvem respondre l'escalada nuclear de la Índia i morien 5 cavalls per la riada tòxica de Donyana.
I ara fa 10 anys, el 13 de maig del 2003, el PP temia que PNB i ETA pactessin una treva. El govern creia que els atarres deixarien les armes a canvi d'un referèndum i els populars deien que s'havia gestionat un Lizarra 2 i Barretxe no es pronunciava. Al final advertia que no negociaria amb els terroristes i hagués o no treva. La fotografia eren els jugadors del Barça de bàsquet celebrant la seva victòria a la plaça Sant Jaume i el titular era Barcelona s'enamora del bàsquet.
I també se'ns deia que tots els partits censuraven Maragall per suscitar la polèmica de la immigració. Mentrestant, el PSC tancava files amb el seu líder. I acabem amb el 13 de maig del 2008, on llegim que a San Gil obria una bretxa en el PP, que amenaçava Rajoy. La divisió entre populars esclatava per l'estratègia d'acostament entre Siu i PNB, i Rajoy...
no aconseguia reconduir el rebuig de la líder basca a una ponència. La liquidació de la plantilla del Barça es complicava pels contractes, això fa cinc anys, i també se'ns parlava d'una tragèdia, conmoció a la Xina, per un sisme que havia causat 10.000 morts. Hi havia una imatge de 900 estudiants atrapats.
Passem ara per fixar-nos en les contraportades i comencem per la contra de la vanguardia del diari Ara, on llegim l'article d'Antoni Bassas que es titula avui el final de la història. Sí, i avui no parla de futbol com fa cada dilluns. En aquest cas, parla de la Universitat Amèrica i d'aquella tradició d'estalviar que tenen les famílies perquè els seus fills puguin anar a la universitat.
Ens diu, aquests dies els campus de les universitats americanes van plens d'estudiants amb toga i birret, camí de la cerimònia de graduació. Més de la meitat d'aquests joves han fet la carrera gràcies a préstecs que tornaran en els pròxims 20 o 30 anys amb un deute que s'enfila de mitjana fins als 20.000 euros. I els americans deuen en conjunt un bilió d'euros, que és un bilió dels nostres, un milió de milions, en crèdits a l'estudi universitari. I això comptant que des que van néixer la família no ha parat de posar diners al seu compte per al college, que recorda molt aquella formalitat
en què les cases catalanes obrien una llibreta a la caixa al fill que acabava de néixer. Doncs és el que tenim avui al diari. Ara passem cap a la Vanguardia, on llegim el següent titular, que és «Regulem i vigilem o s'imposaran els murris». Avui en Víctor Amela parla amb Michel Camdesús, economista. Diu que va conversar amb ell fa cinc anys i li va preguntar que quan s'acabaria la crisi. I Camdesús li va dir «A partir del qual trimestre del 2010».
Diu, bé, és que ens va agafar desprevinguts aquesta crisi del deute sobirà, diu que els economistes van ser laxos en la vigilància col·lectiva i el que vam fallar van ser els controls. Aleshores no vam ser sabers amb el deute dels països, tots estaven immersos en una eufòria col·lectiva, crèdits, despesa i, com més al sud, més eufòria. Diu, ni ho podem saber tot ni ens podem abstreure de l'estat d'anim col·lectiu. Diu que el que aconselleria avui a Rajoy és que flexibilitzi l'economia, inverteixi en innovació, que tingui preparades les empreses espanyoles
per al pròxim enlaidament perquè la crisi mundial no serà eterna. I com a culpable de la crisi, ell destaca la coobdícia. Diu, tots van voler extreure la màxima rendibilitat dels nostres diners. Doncs des d'aquest testimoni que tenim avui a l'avantguarda, interessant, passem ara cap al punt avui, però on llegim que la tele ha distorsionat bastant la sexualitat. Avui entrevisten Pere Estupinyà, divulgador científic i autor del llibre La ciència del sexe. És el seu segon llibre, després de El lladre dels cervells
I avui doncs parla, com podem deduir del títol de sexualitat, diu que el sexe continua sent un tabú. La majoria d'educadors es queixen que no hi ha obres on es parli del sexe d'una manera natural i alhora seriosa. Tradicionalment el que s'ha fet ha estat evitar parlar-ne i el que hauríem de tenir és material educatiu seriós per donar una visió del sexe no moralista sinó més neutra. Diu que en aquest sentit vol parlar de la ciència del sexe des de la perspectiva divulgativa però també amena amb humor.
I també parla de sexe tàntric que el va portar a investigar aquest tipus de sexe. Bàsicament la curiositat científica. I bé, és el que trobem avui en aquesta Contra del Punt Avui. Doncs també curiós aquest punt de vista. I acabem amb el del periòdico, on tenim que Erika el Belga és l'assassí en sèrie de l'art antic.
Ho diu Juan J. Sánchez, diu que és antiquari de raça, expert en ceràmica i les seves memòries autoeditades acullen l'anecdotari de 50 anys d'ofici. És fill d'avenista, restaurador de mobles, diu que va passar a la compra-venda d'antiguitats un ofici al seu pare, parlem del seu pare, un ofici en què el van seguir els seus tres fills, entre ells en Juan, i publicar les seves memòries que ha titulat
Aventures i experiències vivides en el desempenyo del noble arte de l'antiquariado. És aquest el títol que, si esteu interessats, doncs els podeu trobar als dos locals que regenta la família, a Banys Nous i a la Gran Via. Diu que el seu pare els va portar als seus germans i a ells a ser evanista, el seu pare ja en tenia de fustes, com el primer ell solia repetir una frase que el va quedar gravada. Diu, ven, cobra i penedeix tant després.
D'aquesta manera tens diners per continuar comprant, si esperes el gran preu et pots quedar dos anys plegat de braços i mentrestant què menges. Diu, la qüestió és comprar una altra peça que a les rodes continuï movent, és la base mateixa del comerç, i diu que hi ha molt d'esnovisme elitista en el sector, com quan algun antiquari diu que la peça li parla o li transmet alguna cosa. Més profund. Mira, doncs és una altra manera d'entendre tota aquesta història que tenim avui al periòdico.
I ara passem a la notícia curiosa del dia, que és una bona notícia. És una persona que s'ha salvat d'una historietat de 49 anys perquè va tenir un infart en un avió, però en aquest avió hi havia 20 metges que anaven cap a un congrés.
Molt bé. Sí, anaven cap a un congrés científic a Barcelona i llavors aquest home va tenir aquest infart a ple vol però d'aquesta manera es va poder salvar. És una nòvia de la companyia Welling i anava d'Oviedo cap al Prat. Va ser dímicres passat, es va començar a sentir malament però ràpidament aquests metges el van diagnosticar el que li passava i van decidir què calia fer per salvar-li la vida. Hi havia aquesta vintena de metges que a més d'uns quants estaven especialitzats en origències
i tot plegat va acompanyar o ajudar aquest salvament. Diu que el comentant de l'avió va demanar pista també per a un aterratge d'emergència a l'aeroport de Saragossa, davant del diagnòstic, i allà es va disposar tot el que calia per no perdre temps i atendre amb la màxima rapidesa Manuel Rodríguez, que està recuperant-se en aquest hospital de la capital aragonesa. Molt bé, és tenir sort també d'alguna manera, no? Sí, sí, bé.
no t'havia de passar en aquell moment no t'havia de passar en aquell moment i allò que a vegades el capità pot anunciar bé, a mi em va passar en un tren també estava en un tren i un dia el conductor va dir si hi ha algun metge a bord, sisplau que vagi al vagó número 1 i com que et passi això en un avió i que s'aixequin 20 persones de cop està molt bé també, no? sí, sí, tota una sort realment gràcies Andrea, que vagi fins ara bon dia
I després d'aquesta notícia curiosa, aquesta bona notícia, el que fem és fixar-nos en altres qüestions que tenim a l'interior dels diaris. Avui articles o diferents reportatges.
I avui comencem pel periòdico. Llegim un article doble pàgina sobre la situació a Argentina. Ens diu que el mal humor s'instal·la a l'Argentina, l'odi i la passió per la presidenta Kirchner irriten la societat. L'increment del cost de la vida fomenta la crispació i els partits de l'oposició no aconsegueixen forjar un front comú. També se'ns diu que la classe mitjana s'alça, que els argentins crítics eleven el toc contra Kirchner, que fan responsable de la ineficiència, que segons ells mostra al govern
i diu que cada vegada són més semblants a Veneçueles. És el que diu una veïna d'un barri anti-Kirchner. Els opositors ja han sortit tres vegades al carrer per protestar. Un article que ens explica també el que hi ha o com segueixen tota aquesta informació...
Els argentins, ho explicava el Gilbert des de Buenos Aires, diu que un 30% dels televidents diumenge a la nit argentins estaran per veure el periodisme para todos, que és un programa del periodista Jorge Lanata, que a aquestes altres s'ha convertit en el principal crític del govern. Denuncia setmana a setmana suposats negocis bruts.
El punt d'avui avui ens fixem en un tema que ja ens ha comentat abans també l'Andrea, aquesta situació a les famílies amb discapacitats. Ens diu condemnats en 18 anys per les famílies. Atendre una persona discapacitada representa un sobrecost d'entre 15.000 i 20.000 euros l'any. Una legislació estricta fa que tot es compliqui quan es vol assegurar la bellesa del fill discapacitat.
Tot es complica quan es compleixen aquests 18 anys perquè tot plegat els tanca moltes sortides. Arribats a aquest punt, amb tot el dolor de l'ànima, alguns responsables es veuen obligats a pactar amb les famílies i informar-los que si tenen dret a una plaça en un dels seus centres no tenen finançament, que pensin en un pla B i aquí també es planteja deixar de treballar. Un tema també que preocupa i que està en primera línia de nou agarrant de les retallades.
La setmana a la Vanguardia, un dels articles que hi ha dedicats a Constantino Romero, en destaquem el del Jordi Balló, que el titula de cos obert i parla de la seva faceta de doblador. Diu, com aconseguir una actuació integral? Curiosament, Constantino Romero, sense ser primordialment un actor, ho va fer d'una manera molt més total que nosaltres, que tant ho intenten i no poden. Ser de cos obert vol dir, per exemple, saber improvisar davant la reacció dels altres. En aquest sentit, per mi, la peça clau de l'obra actoral de Romero és el tiempo es oro, perquè allà...
és quan es va crear la imatge d'un personatge, algú disposat a escoltar i a deixar-se sorprendre pel saber o per la ignorància dels altres des de la modestia i el respecte. No tothom sap fer-ho i quan els presentadors de concursos han volgut fabricar una imatge pròpia hem entès la dificultat i en la majoria de casos la impossibilitat de tal obstinació.
I ara també l'encarnació de la veu en el cos dels altres, per tant, diu que encara que avui ens emocioni revisitar el monòleg de com llàgrimes en la pluja de Blade Runner, no hauríem suportat en el seu dia que estiguessin veient tota l'estona Romero rere el cos de Roger Howard, igual que no m'acaba d'agrada veure Joan Pera imitant-se de si mateix en la cara de Woody Allen. El que ens encanta és el ressò llunyà, diu, quan la veu de Romero es fonia amb la de l'actor sense ser reconeixible, però traslladant-li
La seva autoritat, el seu sentit de la ironia o el de la tragèdia adípica. I això era com una norma d'actuació. És el que explica avui Jordi Balló a La Vanguardia. I en el cas del diari ara avui editar un suplement especial titulat La primera de Tito, per tant, La lliga de Tito.
I ja el llegim, o destaquem l'article de Joa Maria Pou, periodista de RAC1, al final d'aquest suplement. El titular l'any 1 després de G. Diu que la primera temporada després de l'era guardiola ens ha deixat sensacions agredolces. Si ens fixem només en els resultats, la temporada ha estat molt bona. Després també diu que, malauradament, l'any 1 després de Guardiola també serà per sempre més el de la recaiguda de Tito Vilanova. La notícia és que l'entrenador del Barça tornava a tenir càncer
Va deixar el barcelonisme en estat de xoc i la seva marxa a Nova York per tractar-se va deixar l'equip orfe de lideratge. Parla, per tant, de la segona part, dels resultats irregulars, etcètera, etcètera, i que el Barça diu que és campió de Lliga però ha deixat de ser referència del futbol mundial. Llavors diu que la Lliga no pot amagar la necessitat de fer canvis, canvis de jugadors, en la dinàmica de treball, en els entrenaments, en la preparació de partits, en la gestió dels minuts...
Canvis en el grau de protagonisme de determinats futbolistes, canvis per tornar a competir, diu Joan Maria Pou, contra qualsevol equip del món, canvis per poder recuperar el domini imponent del passat més recent, canvis per aspirar una altra vegada a tot. Diu, però, Joan Maria Pou, que l'home ideal per fer evolucionar aquest equip és Tito Vilanova, que ja va demostrar en la primera part del curs, que és capaç de comandar
El grup amb mà ferma i sense casar-se amb ningú. Segur que ja ha detecat els problemes i segur que tindrà prou agressivitat per solucionar-los. És l'opinió de Joan Maria Pau avui al Diari Ara. I d'aquesta manera enllaçem també amb l'actualitat esportiva d'avui que, com hem dit, passa també per aquesta celebració de Lliga.
I el diari Esport ens diu avui Passadís i Festa, homenatge al Barça campió, triomf de Messi amb aquest 1-2, triomf amb cau de Messi i diu avui rua per la ciutat. El nou esportiu s'ha de celebrar, el Barça va capgirar un 1-0 jugant amb 10 perquè Messi es va retirar per unes molèsties quantitats i havia fet 3 canvis.
I el Mundai Oportivo titula també Pas al Campió. El Barça remunta amb gols d'Alexis i Gabi i Messi recau de la seva lesió. L'equip aspira a igualar el rècord de 100 punts. En cultura, gran afluència de públic a la jornada de portes obertes del Liceu. El Coliseu de la Rambla s'assuma a la celebració del Dia Europeu de l'Òpera.
El castell de Llívia obre les portes després de 19 anys de treballs de restauració. L'obra ha tingut un cost de gairebé 400.000 euros. I el trapezi de Reus perd espectadors i programadors internacionals en una edició que vol ser un punt i a part.
Aquests són alguns dels temes més destacats en clau cultural d'avui, dilluns 13 de maig.
I acabem ara parlant de música, en concret parlant de l'Anna del Rei. Perquè ja està anat el vídeo de Young Beautiful, un tema que forma part de la banda sonora del gran Gatsby. El videoclip es veu a l'Anna del Rei en la foscor, juntament amb imatges d'una gran orquestra interpretant aquest tema.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta. 9 minuts i les 11, moment de parlar del temps. Per això saludem avui des del telèfon el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Avui que tenim un cel... Ara s'ha començat a tapar, però tenim un cel ben clar des de primera hora, una mica diferent d'aquest cap de setmana. Ha de durar gaire o aquests núvols es queden? Aquests núvols estan fent l'equip des de Saja molts dies i hem de pensar que en altres indrets del país, tret del que és la costa Barcelona i del sud de Girona,
Costa que marquen aquests núvols baixos, sempre es formen a vegades, són molt caprichosos, però es formen habitualment quan tenim una mica d'influència de vents del nord, i això el que provoca és que tinguem aquesta situació de... Em sentiu? Sí, sí, sí. Ah, perdó. I el que provoca és que tinguem aquesta situació de núvols molt baixos que fins i tot arriben a plorar, o sigui, per exemple, el dissabte al matí a Sant Jus, a primera hora del matí cap a les 7-8 del matí va mullar els carrers,
també cap a quarts de dotze de la nit, el dissabte, quan acabava la festa de la Pau, també hi havia una mica de precipitació. Són com uns núvols que s'hi ploressin. I a més, quan te'ls mires, semblen molt amenaçadors, però sempre ho diem aquí, que són núvols baixos, són núvols que estan molt a prop del terra, d'on estem nosaltres, i aquesta negró, aquesta sembla que hagi de caure al cel, però al final no acaba sent res. És la pròpia boira aquesta, el que arriba a plorar del núvol, que a vegades pràcticament ni arriba a terra, però veus com està precipitant. Aquests núvols hem de marxar, perquè aquesta influència de vents del nord que hem tingut durant el cap de setmana, que...
S'estava bé el migdia, és el que dèiem, o sigui, temperatures agradables... Sí, com el sol apretava. El sol s'està bé, però, clar, en canvi, en el moment que es va girar aquest vent del nord cap al dissabte a la tarda, també, diumenge, o el sol es tapava per algun d'aquests núvols, llavors ja refrescava una miqueta, perquè la temperatura tampoc no és prou alta. Avui tornarem una mica al que passava aquest cap de setmana, o és un dilluns un altre cop marcat per aquesta alegria del sol...
que quan el tens present s'està realment molt bé, però quan es tapa per aquests quatre núvolets, de fresc una miqueta, i de nit les temperatures també han estat bastant més fresques. Queden molt enrere aquells valors d'inici del matí, de la setmana passada 17, 18, 19 graus, avui teníem 15, o sigui, les temperatures, tant les mínimes com les màximes, són clarament més baixes i són més normals per l'època.
Què tindrem? Doncs aquesta tranquil·litat d'avui dilluns, també demà dimarts fins a mig matí, i a partir de la tarda de dimarts comença a canviar la truta, i és un canvi que l'haurem d'anar seguint, demà ho podem anar a confirmar una miqueta més, perquè ja estarà més a prop, però sembla que a partir de dimecres recula la primavera, tornaríem un altre cop una mica enrere, i tornaríem com a principis de primavera, o sigui, una miqueta fred, sí, realment ens arriba una situació...
que s'ajunten... i que podria ploure molt, eh? Ho hem d'anar seguint, perquè s'han de combinar moltes coses i ha de coincidir moltes coses. Però tenim una depressió pel sud de la península d'Amèrica, que va pujant i a poc a poc es va apropant a Catalunya. Aquesta depressió demà a la tarda botarà molts núvols, fins i tot a la tarda d'espre podria ploure-se'n just demà, però amb pluja plena de fang, perquè embrotaria cotxes i embrotaria motos i embrota tot, perquè és... Demà al matí. ...que ens ve del sud, que porta els porcins del Sàhara...
i aquesta situació del dimarts a la tarda, d'aquesta depressió, n'arriba un altre pel nord, que baixa a latitud, l'anticiclo de les Açores ens en va cap endins de l'Atlàntic, i aquesta combinació d'un front fred pel nord i es trobarà amb aquest front càlid, doncs ja es reforçarà, sembla i podria ser que reaclés la inestabilitat de Catalunya amb aquest front del sud i amb aquesta entrada del front del nord,
I això pot ser una mica d'enrenou, una mica, de cara a dijous i divendres. Déu-n'hi-do, mans. Sí, sí, dimarts a la tarda ja podria començar a ploure, de moment les temperatures estables, però a partir de dimecres, dijous i divendres sembla que podrien ser tres dies passats per aigua i, a més a més, amb unes temperatures una miqueta més baixes, sobretot. Llavors, divendres els valors seran bastant més baixos perquè la influència del nord provocarà que l'ambient sigui força més fresqueta.
Al tanto, la segona meitat d'aquesta setmana. Al cap de setmana encara queda una mica lluny, encara no podem precisar si la cosa continuarà, perquè ja estem dient que és un canvi que haurà de coincidir moltes coses perquè pugui arribar a passar. Però bé, sembla que dimecres recordaríem i tornaríem a inicis de primavera amb uns valors tan més freds. Déu-n'hi-do, doncs ja estarem al cas i ja ho anirem acabant de precisar. Gràcies, Carles. Molt bé. I que vagi bé. Bon dia. Gràcies, bon dia.
4 minuts i escat i arribem de seguida a les 11 en punt del matí. El que farem ara és escoltar una cançó que ens porti Camí de les Notícies i després continuarem amb la segona hora del Just a la Fusta. El que farem és escoltar Grizzly Beard i aquest tema que es titula Easier. Forma part de l'àlbum Yellow House.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Són les 11. Notícies en xarxa.
d'expulsar el director de l'Espai Catalano Marroquí de la Fundació Nous Catalans Neurodins i Ani. El conseller ho ha dit aquest matí en declaracions a la xarxa de comunicació local. Amb la informació que jo tinc sobre aquesta qüestió no estic pas en condicions de confirmar que l'expulsió tingui aquesta raó de ser, aquesta raó del sobiranisme. Per tant, això sí que ho voldria deixar clar. Si així fos, seria greu.
Segons el CNI, el Centre Nacional d'Intel·ligència, Ciani, és un agent secret marroquí que estaria treballant per desestabilitzar Espanya. Avui l'eurodiputat de Convergència i Unió, Ramon Tramosa, denunciarà davant la Comissió Europea aquest procés d'expulsió.
Set de cada deu urbanitzacions de les comarques de Barcelona incompleixen la llei de prevenció d'incendis, sobretot perquè no tenen fets els tallafocs obligatoris a l'entorn de les cases. A més, la situació pot empitjorar per la disminució dels recursos i els diners que s'hi destinen. N'ha alertat a la xarxa de comunicació local el tècnic de prevenció d'incendis de la Diputació de Barcelona, Xavier Navalón. Els ajuntaments ja no tenen aquests pressupostos. I ara tenim un problema, que els ajuntaments no tenen partida suficient
per obrir aquestes franges perimetrals, però ni tampoc allò que va obrir poder-ho mantenir. Si a més a més ara s'ajunta que la Generalitat també a lo millor no pot mantenir el ritme d'ajuts, això fa que puguem tirar enrere del que s'havia aconseguit, clar.
Al conjunt de Catalunya, una de cada tres urbanitzacions infringeix la llei de prevenció d'incendis. La compra-venda d'habitatges va baixar a Catalunya un 14% el mes de març i en relació amb el mateix mes de l'any passat. Segons les dades que ha fet públiques aquest matí, l'Institut Nacional d'Estadística
Durant el tercer mes de l'any es van formalitzar 2.750 operacions, gairebé 450 menys que el març de l'any 2012. Aquesta caiguda posa fi a la ratxa de tres mesos consecutius d'increment en les vendes de pisos, afavorida per la finalització de la desgravació fiscal per la compra d'habitatge nou a final de l'any passat.
El descens va ser d'un 12,6% a la taxa interanual. Està ocupat des d'ahir un edifici municipal del carrer Sant Pere, més baix de Barcelona, de resultes de la manifestació del 15M que va recórrer el centre de la ciutat. Un grup de manifestants que s'autonomenen les barricades van entrar en aquest bloc d'habitatges buits que, segons aquest col·lectiu, són de protecció oficial.
En aquests moments, segons fons de la Guàrdia Urbana, continuen a dins de l'edifici de quatre plantes situat al districte de Ciutat Vella. Segons fons de l'Ajuntament de Barcelona, responsables del consistori estudien el cas. La Guàrdia Civil ha interceptat grans quantitats de droga durant els dies 10 i 11 de maig a la Junquera. Segons han confirmat avui fons policials, els agents van aturar un vehicle ocupat per dues persones que anaven en direcció a França. En registrar aquest cotxe van detectar diversos paquets que, un cop analitzats,
han resultat ser 220 quilos de xix i més de 6 quilos de marihuana. Poques hores més tard, els agents aturaven un altre vehicle on només hi anava el conductor. Després de registrar aquest cotxe, novament van detectar droga amagada. En aquest cas, els agents...
Van comissar 90 quilos de xix i 8,7 de cocaïna. Els dos primers detinguts són de Nacionalitat Macedònia i el tercer és francès. Aquest matí es repren el judici contra l'acusat d'assassinar i escoartarà la seva exparella Sant Pere Pescador a l'Alt Empordà. Els fets van passar al setembre de l'any 2010, quan l'home va clavar presumptament una vuitantena de punyalades a la dona. Ell mateix ha declarat que l'exnòvia no volia admetre que la relació s'havia acabat
i que el va començar a insultar. Després l'acusat va intentar incriminar un jardiner que va denunciar el cas a la policia. L'acusat s'enfronta a una pena de 22 anys i 4 mesos de presó. Esports en xarxa Bon dia, us parla Arnau Maimó. Aquesta tarda el primer equip del Barça celebrarà el títol de Lliga amb una rua pels carrers de Barcelona. A partir de dos quarts de set de la tarda arrencarà l'autocar d'escapotat des del port de Barcelona en fi de trajecte a la plaça del doctor Ignasi Barraquer amb avinguda de Sarrià.
per sota de la Diagonal. El primer equip del Barça va estar en el títol de Lliga amb victòria i el Calderón va superar l'Atlètic de Madrid per 1-2. Leo Messi va recaure de la seva lesió i avui se li faran més proves per conèixer l'afectació exacta.
A segona divisió, el Girona manté la segona posició que li dóna l'ascens directe a primera gràcies a la derrota de l'Alcorcón per 1-3 contra el Vilarreal. Avui també estan de celebració al Vandrell, després que l'equip d'hoquei patins es proclamés ahir campió de la Copa de la Ser, superant el Vic a la final per 3-2 amb un gol d'hora a la pròrroga. A partir de dos quarts de nou, la plantilla de l'equip del Baix Penedès oferirà el títol de l'afició amb una ruva pels carrers de la Vila en final de festa a l'Ajuntament.
I en hockey, Herba, aquest diumenge, el Polo s'ha proclamat campió de la divisió d'honor. Els barcelonins van guanyar el tercer i definitiu partit contra el Club de Campo per 4-1. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Buenol. L'alcalde de Sant Just demana que tothom que viu al municipi s'empedroni. L'Ajuntament calcula que més d'un 5% de la població que viu al municipi no ha fet constar aquest canvi de domicili oficialment. Una qüestió que podria guanyar importància per la reforma de governs locals que preveu fer el govern espanyol. Un avantprojecte que pretén eliminar les competències als ajuntaments de menys de 20.000 habitants en polítiques socials, habitatge i plans d'ocupació, entre d'altres.
A la majoria de municipis hi ha entre un 3 i un 5% que no consta que estiguin empadronats, però aquest percentatge és més alt a Sant Just. Més qüestions d'ama a la tarda torna al Banc de Sang i Teixits de la Generalitat al Casal de Joves. Des de les 5 de la tarda fins a les 9 del vespre s'organitza una de les 4 campanyes anuals de donació de sang que es fan a Sant Just.
Per poder donar sang heu de tenir entre 18 i 65 anys i pesar més de 50 quilos. Així doncs, demà a la tarda torna el banc de sang i teixits al casal, recordem-ho, entre les 5 de la tarda i les 9 del vespre. I un últim apunt per explicar-vos que s'ha anul·lat el taller de bricolatge que s'havia de fer aquesta tarda al centre cívic Joan Maragall. El motiu és que no s'hi han apuntat suficients persones.
De tota manera, el juny es preveu fer un altre curs per tal d'aprendre a fer reparacions a casa i per familiaritzar-nos amb aspectes bàsics d'electricitat i també de lampisteria. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora, també al Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de la 11.05. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats.
A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36 o bé al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Estem escoltant Just a la Fusta.
I aquesta hora el que fem és parlar d'una cooperativa de consum del Baix Llobregat, que la tenim des de fa pocs mesos aquí a Sant Just, és una iniciativa del cau i que ara també s'obre a la resta de persones del municipi. En parlem amb la Maria Salvany i la Maria Bardagí. Molt bon dia a totes dues. Hola, bon dia. Com m'invita ara, és una iniciativa que sorgeix des del cau, des de fa, de fet, molts pocs mesos. Em sembla que és a principis d'aquest any que comenceu a tirar endavant aquest projecte. D'on surt aquesta idea?
Bé, la idea va sortir una mica d'una reflexió que vam fer tots els caps de l'agrupament quan ens vam plantejar si realment érem conseqüents amb els valors que volíem transmetre als nens del cau. I llavors ens vam adonar que precisament la nostra manera de consumir no era gaire ni de proximitat, ni treball pel territori, ni ecològic, ni bé, tot aquest seguit de coses que no es compleixen quan vas a comprar a grans superfícies o marques blanques, que són les més econòmiques. I vam decidir fer un canvi d'hàbits.
I bé, una cosa que ens va sortir va ser, anem a comprar cooperatives, menjar ecològic, anem a pujar els nostres pressupostos, però anem a apostar per aquesta altra manera de consumir. Clar, realment el canvi es nota, canvi de qualitat de menjar i també que no sabem d'on prové el que mengem i vam pensar que pel cau estaria bé, però que no només pel cau, sinó que també ho podríem provar. Ho vam començar provant primer els caps,
i que després les famílies del cau també podrien començar a comprar en aquesta cooperativa. I de moment, en aquests mesos, com ha anat la resposta? Bé, bé. O sigui, els que n'hem anat comprant estem molt contents perquè realment és menjar molt bo i que és fàcil comprar-ho i no t'exigeix cap mena de periodicitat. O sigui, pots comprar...
la setmana que tu vulguis, només t'has de fer un usuari el primer dia que hi compres i després, sense exigir comanda mínima ni que compris cada setmana, compres el que vols i t'ho porten el divendres al cau. El que passa és que potser no som molta gent perquè hagin vingut grans comandes al cau, que és per això una mica la idea que vagin...
Clar, ho esteu començant a estendre, d'alguna manera, ara. I expliquem una mica com funciona, perquè cooperatives ara sí que últimament potser s'encenten més, també aquí al Baix Llobregat, tenint a prop també pagesos i tot plegat, sembla que és una idea que s'està estenent, però cada cooperativa funciona d'una manera diferent, per tant, expliquem com funcioneu en aquest cas, en el vostre cas concret. Va, doncs Mengem Baix, de fet, ve d'una cooperativa prèvia que es diu Mengem Bages, que ja funcionava molt bé, i vam decidir fer el mateix al Baix Llobregat.
Llavors aquesta cooperativa el que fa és treballar directament amb productors de tot el Bas Llobregat i de fet també alguna cosa de les comarques del voltant i els productors decideixen què volen posar en venda i quin és el preu final que ha de tenir. És una cooperativa i aleshores això funciona, és una pàgina web en què tu això et registres com a usuari i és ben bé com un supermercat una mica. Tu veus tots els productes allà, vas clicant els que t'interessen, les quantitats i finalment dius vull que m'ho portin al punt de recollida tal, que en el nostre cas seria el de Sant Just, que ho posa ja, Sant Just d'Esvern.
I això també, ho pagues tot per internet? Sí, nosaltres no toquem diners ni res, fem simplement d'amagatzem, ve el noi de Mengem Baix i ens porta les caixes i allà hi ha la factura i el nom de cadascú i venen les famílies i ho recullen. Exacte, això és un servei només que obrim el poble, nosaltres tampoc som socis d'aquesta cooperativa i què més volíem comentar?
I per tant estalvien el cost, no? Suposo que implicaria anar-ho a buscar... Exacte, no et cobren res per dur-t'ho. I llavors sí, el que sí que s'ha de remarcar és que tu la comanda la pots fer fins al dimecres a la tarda, a les 3 del migdia. Això, el dilluns obren... Bé, o sigui, es pot comprar el dia de la setmana que tu vulguis, però perquè t'ho portin el divendres d'aquella setmana has d'haver fet la comanda abans del dimecres. A les 3 del migdia. Sí.
I el dilluns sí que renoven productes. Clar, actualitzen, no? Sí, actualitzen. I llavors tu compres i pots començar a comprar un dia de la setmana i no tancar el carret. Bé, hi ha com una finestreta que hi diu el teu carret i no pots tancar-ho, o sigui, pots tancar-ho quan vulguis. Exacte. Perquè llavors ells els reserven el dijous i el divendres per anar als productors, agafa els productes frescos i dur-te'ls. Mhm.
I si hi ha algun problema, que algun producte falla, o així, el divendres, quan ja posen les caixes a la furgoneta, t'envien un correu dient que ha fallat aquest producte. Clar. I heu notat la diferència que dèieu al principi, que han estat contentes. Són més bons? És perquè creieu que són d'aquí i llavors també... Suposo que tot ajuda, no? Sí, una mica com que la convicció és més... És important. No, però per exemple, vam fer la prova pels campaments de Setmana Santa,
I pels nens i les nenes el menjar que vam comprar fresc va ser seu. I bé, s'ha de dir que, home, jo crec que han estat els millors tomàquets que han menjat els nens del Cava amb molt de temps. Sí, sí. Que això es notava, no? Que volguessin repetir demanida era un èxit. Clar, clar. A part que et sents millor que no agafant una bossa d'aquestes en què cada peça que et mengis està embolicada amb una altra. Exacte, i més plàstic. Bosseta de plàstic i...
I ells ho han notat, com han viscut tot aquest procés. Perquè, de fet, d'alguna manera tot va sorgir per intentar ser conseqüents amb aquests valors que dèieu. Com s'ho han pres? Els nens. Els nens, sí, sí. Bé, els nens és una cosa que volem començar a treballar i, de fet, ja ho explicaves una mica, Cesellona, com que portem els petits... O sigui, això ho hem provat amb els petits, de moment. És preguntar-los una mica què tal aquesta marida? Està bona? La verdura d'avui què? Intentar a veure si s'adonaven.
Bé, que això es veu, que no ho veus allà els nens dient que no en vull més, no en vull més. O bé, que els postres que eren fruita i que venia de gust o berenar una taronja, que estaven boníssimes.
Perquè el que passa és que, com que dèiem abans, és una cooperativa de consum i són productes de quilòmetre zero. Què vol dir quilòmetre zero perquè no estigui gaire ficat en tot aquest tema? Doncs que no han fet un llarg recorregut, o sigui, no estan produïts... A l'Argentina? Sí, i llavors hagin hagut de passar per un llarg viatge i no hi ha el cost tampoc del transport i...
I afavoreixes els pagesos locals i saps d'on ve, que després ho pots saber. A més a més, nutricionalment hi ha una cosa molt interessant del quilòmetre zero, que és tot el conjunt de vitamines i nutrients que té una fruita collida al punt madur. Tot això, quan ha de venir de molt lluny, la fruita es colla abans, quan és verda i madura en un camí, venint cap aquí. I clar, no té ni punt de comparació tot el que té una fruita acabada de collir.
que maduri a un avió, que maduri a un arbre. Es nota encara, no?, aquesta diferència. I ara, el que feu, com dèiem, us heu començat des del cau, ara ho esteu estenent també altra gent, però suposo que encara és un procés molt embrionari, però en principi, llavors, ara tothom qui ens estigui escoltant o algú que li interessi, què pot fer per adreçar-se? Pot anar a la pàgina web, a l'Avenil-Cau, com funciona? No, no, pot anar directament a la pàgina web de Mengem Baix, que és www.mengembaix.com
Punt. Coop, que és C-O-O-P, de cooperativa, i llavors allà veurà tota la llista de productes, amb la foto, d'on ve, quin preu té, i llavors s'ha de fer un usuari si vol comprar, que no implica res fer-se l'usuari, és simplement per poder comprar i tenir el nom i poder pagar. I llavors ja paga directament allà i ha de triar a baix de tot quan compres...
hi ha un punt que diu punt de recollida. I has de clicar a l'agrupament Escolta Martin Luther King de Sant Just d'Esvern i venir el divendres de 7 a 8 al cau a buscar-ho. Sí, una cosa que vull remarcar, quan et fas l'usuari, que això pot portar a confusions, et demanen una adreça. Aquí és l'adreça de casa teva, però és la de la factura, és on t'ho facturaran, però que no es pensi la gent que li donen a casa, que després hi ha confusions. Ah, sí, de veritat, poses l'adreça.
Doncs no, perquè supos que si tu posen a casa té possiblement un cost més alt o alguna cosa d'aquesta mena, no? I es pot anar a la pàgina web i remenar sense comprar, o sigui, el catàleg, diguéssim, està penjat sense tenir l'usuari. De fet, si algú vol la informació més concreta o li ha quedat algun dubte o el que sigui, a la web del nostre cau, que és agrupament Escolta Martin Luther King, això ho pots buscar a Google segur que et surt, perquè la web, de fet, és www.aemlk.com, llavors és complicat.
Però allà està tot explicat i hi ha els links per si algú té més curiositat. Perfecte. Doncs és aquesta iniciativa que s'ha posat en marxa des del cau i que ara estem també a la resta de Sant Just, una cooperativa de consum o un punt de recollida d'aquesta cooperativa de consum, que és Mengem Baix? Sí, Mengem Baix. Avui n'hem parlat amb la Maria Salvany i la Maria Verdagí, dues de les impulsores d'aquesta iniciativa des del cau. Moltes gràcies a totes dues.
I que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlant de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concessos al cinema. Just a la fusta.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Agües, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial.
Estaven bé i eren distretes, perquè era difícil treure's del cap o fer volar el mar que em regalaves. Per fi a baix vam situar-nos a una distància prudencial de les senyores.
Fins demà!
Fins que avorrit aquell espectacle va venir el Xavi i queda bé.
Deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de marrats, que això és canet, que això el que vol és un bon joc. I senyors, te'n vols insistir, com saber-se retirar, i no sé l'Ignasi, però en el meu cas, reconèixer que em va fer mal.
Grom-u-merà.
i a les rampes tot a camp. Molts anys ens ha fet com homes i malgrat que ningú ha apropiat. Vaig pensar en alternatives, però si mai és o no.
Fins demà! Fins demà!
Si sents això, un abraç a l'amor.
Ara passa un minut de dos quarts de dotze i és hora de fer tertúlia amb el Vicenç Riera, la Carme Madó, el Josep Coderc i el Jaume Jalabert. Molt bon dia a tots quatre. Hola, bon dia a tots. Per parlar de diferents qüestions, ara abans d'entrar en directe us demanava quin tema preferíeu tocar i és veritat que alguns temes dels que apareixen al llarg de la setmana, com que és dilluns, ens arriben més tard i com que n'havíem anat parlant i em sembla que no anàvem tan desencaminats o no anàvem tan desencaminats,
un dels temes centrals de la setmana passada va ser aquesta desimputació de la infanta Cristina, que ha durat, no ha durat un mes, em sembla que s'ha acabat abans, no? Tot plegat. Ja està desimputada. Us ha sorprès? No. A veure, cuidado, cuidado. Jo no m'hi he llegit l'auto de desimputació. No me l'hi he llegit. Però, segons diuen,
en aquest auto de desimputació es parla que el jutge ha de demanar més informació de la Hisenda sobre les declaracions de la renta de la infanta per veure si per aquest camí es pot indagar per la responsabilitat que hi ha. Bé, jo, si és així l'auto, jo aquest auto no m'agrada. És a dir, trec una apel·lació...
ha d'entendre única i exclusivament del tema apel·lat. I que el que no pot fer el tribunal d'apel·lació és convertir-se en part del procediment. I això és convertir-se en part del procediment, dir si ha de demanar això o ha de demanar això altre. Perquè això, en tot cas, correspondrà a manos limpies a demanar-ho. Però mai el mateix tribunal superior dir tu, jutge, has de fer això, has de... No, no, l'instructor és el jutge.
No és el tribunal d'apel·lació. Vull dir, el tribunal d'apel·lació. I això és un assumpte que crec que durarà. I no m'estranyaria que anés a parar fins i tot a Estrasburg. Ja veus el que us dic. És un assumpte que s'està portant malament. Malament ho va portar. Per part de qui? De tota la judicatura. De la judicatura espanyola. S'està portant malament.
És a dir, si la primera resolució de la imputació, aquesta sí que me la vaig llegir, la vaig llegir, això no s'aguanta. Això no s'aguanta. Si al mateix jutge em dius que tots i cada un dels indicis analitzats per si sol no constitueix causa suficient per imputar-la,
Però que el consideraç en el seu conjunt, sí. Miri, perdoni, jo sé sumar una mica. I si és zero, més zero, més zero, més zero, em dono zero. Una altra cosa és que em parlés de fets. Però no, és que anar a l'auto diu, tots els indicis analitzats fins aquí... Sí, sí, clar. Si m'hagués dit, tots els fets analitzats fins aquí, en el seu conjunt no em donen causa per imputar-la, molt bé...
Llavors, això és una... Ara, si em diu, ell comença dient que cada fet era zero, és zero el resultat, la suma. Ja. Per tant, i en realitat l'auto que ha vingut, segons m'han dit, confirma això, és a dir que, oh, com que cada un dels indicis no és suficient, no la podem imputar. Ah, però vostè ara analitzi això, faci això altra...
això és fer passar el temps i d'aquí quatre dies no té aquesta missió de dir-ho que ha de fer el jutge instructor i aquest és l'altre punt a veure què faran ara no és res no és res no és res no ho sé jo no ni amb ell ni amb ella ni res perquè a ell ja comencen vaig sentir l'altre dia una tortuga que feien que es veu que ell a part de ser un
un nano maco, alt, i jugava a baloncesto, el més ho té a zero. Es veu que és intel·lectualment... No és que els volguessin desinculpar-hi molt menys, al contrari, sinó que es van fotre en aquest merder precisament perquè no tenien ni pajolera i perquè els estava bé sortint portada.
Però es veu que el nivell de tant un com l'altre, perquè aviam tota la família d'ella també, per aquí... Aviam, aviam... El nivell intel·lectual... I van caure quatre potes amb tot el que els van oferir. Mira, de moment... De moment a Qatar ja no hi va, que no l'han volgut a Qatar. Bueno, perquè allà, bueno, perquè no hi ha... No, perquè era massa desprestigi...
Ja no és que no l'hagin volgut. És que aquí el que mana ha dit deixem-ho estar així perquè llavors la gent ja sí que rebota. Si el tenim el nen col·locat allà cobrant un paston. Això no ve de Catar, eh? Això ve de la casa del senyor... Però Catar és que no l'ha volgut? No, home, no, que aquí li hem dit res d'anar a Catar. No és que no l'hagin volgut. Tu te quedes aquí a passar la xuga. Tu, Catar, sí, quieto. No sigui tan innocents. Perquè enviar-lo a Catar ja representava perdre'l de vista.
I la gent, o sigui, que la millor està més intellectualment, més possibilitats que ell, no pot anar a Qatar perquè no té els mitjans que té ell perquè el contratin. Perquè anava a fer ella la sassó de què? Sassó de què? De Humboldt. De Humboldt. Que no hi ha altra gent que es dedica avui en dia a Humboldt, eh?
Sí, però no en saben tant. Catàrrecs? Ai. Quants anys fa que no he jugat a pilota aquest tio? Temps, esclar. Però ja està, tu. Bueno, home, però per ensenyar a la gent... Que t'ho diguis, home, que t'ho diguis. Però res, el Catàrrec no l'han volgut. Després també, a nivell judicial, la semana passada al Tribunal Constitucional també va tombar tot el tema de la declaració de sobirania del Parlament.
Que això sí que va ser també molt insòlit, no? A veure, a veure, a veure... No és tan insòlit. No és tan insòlit. A veure, hi ha un article de la Constitució que parla que quan es presenti una impugnació per l'Estat, per l'Estat, la impugnació, es podrà demanar que prèviament aquest article, aquest acord que ja havíem pres, quedi en suspens. I això és el que ha fet el Tribunal Constitucional.
És a dir, no ha fet ell una declaració. Diu, com que m'han demanat que suspengui l'acord que havia tingut el Parlament, però us ho comunico, suspengui l'acord del Parlament per durant cinc mesos, transcorreguts els quals, si no hi ha resolució, altra vegada l'acord del Parlament serà vàlid.
o si durant aquests cinc mesos s'ha solucionat el problema, el discurs, el tribunal pot acordar que no hi ha motiu de pronunciar-se sobre aquest pronunciament del Parlament i, per tant, que sigui així.
És a l'espera de la resolució definitiva, això. Vull dir, de vegades, les coses tampoc no les entrem. Home, és que aquestes coses, tu perquè ets d'abogat, però no diguis que la gent del carrer s'ha de discernir tot aquest discurs que ens acabes de parar. I tal com ho ven, de vegades, la mateixa premsa. Com els que hem anat a ser. Tal com ho ven la mateixa premsa. La premsa ens fa veure el que vol. I dius, bueno, aquí els jutges venien obligats, el Tribunal Constitucional pràcticament venia obligat a fer-ho, això.
Perquè ho diu la Constitució. Clar, m'ho notifiquen i dius, perquè s'ha de notificar això. Mira, perquè la Constitució ho diu així i aquests senyors ho han demanat, el govern ho ha demanat. És a dir, és el gust del govern, això. Ara, té cinc mesos per resoldre i ja veurem què resultar.
No ho sé. Aquesta és la qüestió. Algú s'ha llegit la Constitució, sencera? A part de tu? No, jo no me l'he llegit de tota, sinó que me la vaig llegint a mida que s'ha substituït el problema. Jo és com el del Gijote, la primera pàgina. A mida que s'ha substituït el problema. Però vull dir, no, jo no hi dono tanta importància. Vull dir, en aquest fet seran cinc mesos d'espera.
I el que no es pot fer és, en aquest cas, donar la culpa al Constitucional. No, en aquest cas s'ha de donar la culpa al Estat, que és el que ho ha demanat. Si no ho hagués demanat... És el sistema. Anar redreçant, anar redreçant... No...
Aquí temps passa, com és allò? Passa, temps, empeny? Passa, empeny. Sí, sí, sí, esclar. O hi ha una mala violència contra el català, això és evident. Aquí a la pau aquest, anar retallant catalans, ja no n'hi ha tants catalans ara. Però aquest tema que és gairebé absurd, no?
el tema de la pau, vull dir que es retraten sona tan a xiste, barato acudit a xiste tots els que parlen la pau no parlen català jo a partir d'ara ja, escolta, al meu currículum ja posaré 40 més idiomes a Valencià el que parla Extremadura a l'Aragonès parlaré de tot això perquè tots són bueno, ja hi va haver algú que va dir que aquí no es parla l'espanyol
Aquí es parla l'espaqui. Espaqui? Sí, és la llengua espanyola que es parla aquí.
Bueno, els paquis deia molt als Estats Units, als sudamericans que anaven, els paquinglits, saps? Es deia el paquinglits, que parla en mig anglès i mig en espanyol. Bé, jo... Ara tu, a més, me'l feia una mica de broma. Ah, i tant, tu. Perquè, clar, jo recordo, ja tinc molts senyets, que quan a l'època de franquista, que no es podia parlar en català, en els segons quins llocs i tal,
s'havia arribat a dir que el català era un dialecte. Era un dialecte, no era un idioma, era un dialecte. Però la gent va continuar parlant aquest dialecte i fins i tot van començar a sortir els lingüistes i van dir que això no és un dialecte, això és un idioma, amb tots els angiosos i tal.
Que diguin el que vulguin, que si es continua a parlar... És a dir, el problema està... És que es deixi de parlar català. En els individus, en tots i cada un dels individus de la zona que deixin de parlar o no el seu idioma. No, no, és això. Som nosaltres, eh? És a dir, si en un lloc se'n diu fregatí i en l'altre lloc se'n diu, no sé quins altres diferents noms que en la zona català,
d'Aragó, diuen, segons, la població... Sí, els de la Franja, que diuen que un cantó és... Si no deixen de parlar-lo, allò continua sent idioma català. Li podeu donar la denominació que vulgueu. A veure, estem donant la denominació valencià, si em sent algun valencià potser no ho farà. Però és català. Però li diem valencià...
Té unes modalitats, sí, té unes modalitats diferents. Però això és el que es busca, que això va apagant les brases, a més que faci flama.
fer aquestes coses elaborats, es manté, però no se'n sent. No se'n sent, eh? Sí, però almenys els mallorquins estan ben orgullosos. És la manera que em prenguem a broma. Generalment els mallorquins estan molt orgullosos de parlar el català i jo vaig a Mallorca i no els entenc. Ho dic sincerament, no els entenc. Vaig a València i l'entenc més. I també hi ha molts valencians que estan orgullosos que sigui català.
Vull dir... Però València no tant, eh? València... Té la seva parla, eh? València... Sí, però és el seu mot de parlar, és el seu budisme, és... No, l'important és el que tu dius, que no es deixi de parlar, o sigui... Jo amb tot això veig això, eh? Anar rebaixant la quantitat de catalans, eh? De parla catalana. La quantitat de parla catalana rebaixa, d'aquesta manera es va rebaixant. És qüestió de... Què li diem d'aquest nom? Què li diem d'acord? Abans era tot català. Ara no, anem...
Ja no n'hi ha tants catalans. Jo crec que això no es mora. Crec que el que és cert, hi va haver-hi un temps quan la monarquia, que la borgesia catalana es va...
passar l'idioma castellà i ara també no era un problema de l'estat era un problema dels ciutadans agafeu qualsevol autobús d'aquests col·legis que surten de la zona alta i et dono 10 euros per cada nen que sentis parlar català
Sí, sí. Mira que t'estic dient, eh? Sí, sí. Alto, aquí el seu gent. No, no, jo he conegut... 10 euros a cada nen que parli català. Tots, absolutament. I mira que jo vaig sempre amb la trompetilla posada. Castellà. Sí, sí, es parla molt castellà. Sí. És així? Actualment, jo encara conec família... Nanos d'aquí de Sant Jusqui. Conec família que són catalans, parlen català. I dintre de casa parlen castellà. Sí, són catalans, eh? Sí, sí. Perquè fa més fi, home.
Sí, que feia més fi parlar en castellà. Bueno, però jo estudia català, no vaig estudiant català, perquè no hi havia una escola catalana. Però a casa meva tota la vida sap parlar català. Tota la santíssima vida. Com en moltes cases. Ara, no he estudiat català, perquè a l'època els estudis en castellà. Però en el plan que anem, això que parles a casa teva, ja no és català, eh? És...
Català adaptat a casa teva. Vinc a dir, però que jo a casa meva, i a més a més, havent sigut una família molt conflictiva, s'ha parlat sempre català. Ara, jo tinc amics, gent, que són catalans, que jo he començat a treballar amb ells o a l'amistat d'anys i anys en castellà i jo, em fa molta ràbia, però continuo parlant castellà amb ells.
Perquè vam començar amb castellà. No em fa ràbia, però de vegades em dic, màbia, per què estic parlant en castellà? Ai, perquè tu qui eres el meu... Sí, però és la... Sí m'entens. No sé. El meu germà estava casat, i estava, perquè el pobret és mort, i la meva cunyada també, la seva dona era castellana.
El cas més curiós, el meu germà parlava en castellà amb ella i ella parlava en català amb ell. No s'havien posat d'acord en parlar tots els dos el mateix idioma. Sí, no, no. Aquestes coses... Però jo conec algunes parelles o famílies també que ho fan i tan tranquil·lament, no? Vull dir que... És la gràcia, no? D'aquí, segurament. És una fluïdés també que no tenen... Escolta'm, som l'únic...
l'únic país del món que tenim dues llengües sense haver-les estudiat per exemple ni el castellà ni el català sinó que forma part de la teva vida aquí el castellà l'ha d'ensenyar molt bé Jaume, però vull dir que tenim la virtut la sort nosaltres els catalans de parlar dos idiomes perquè els anglesos només parlen anglès els francesos només parlen francès i el que hagin estudiat jo crec que és necessari però nosaltres podem estar orgullosos de...
a part d'on vam aprendre el castellà mira, no és igual però vull dir que som l'únic país així occidental que parlem dos idiomes com si passem d'un a l'altre sense haver-ho mirat mira, si ho hem vist bé que ara per tenir una carrera tindràs que saber tres idiomes bueno, doncs millor no, no, millor però hi ha gent que es esparvera per què? perquè es esparvera i s'apriquen que aprenen idiomes per tenir una carrera
Jaume, no t'hi entès. Home, si parlen només un idioma, ara per tenir una carrera en tindran que tenir tres. Ell en té un, n'haurà d'estudiar de més. Abans era el francès, que el francès ja ha passat a segon terme i ara és l'anglès. O més avall, eh? Perquè ara l'alemany també està agafant molta força. Bueno, perquè hi ha feina allà i necessites...
necessites un idiom que les acadèmies i tot plegat es nota moltíssim però com no vagi a anar a treballar de base allà ja poden anar a l'acadèmia no, però
Ah, però si tens un any de base i llavors vas allà, sí que es pot fer. Però el que vinc a dir... Jo em pensava que n'hi havien anat molt pocs allà, eh? Però són d'uns 30-40.000. Joves que han anat cap a Alemanya, a el que sigui, a treballar. Jo conec gent que està treballant de feines... Perquè tenen carreres i perquè han après a parlar o a l'anglès o a l'alemà. A mi no...
No han anat un mindundi a treballar a Alemanya i li han donat un carrer de directiu. Carme, els mindundis d'allà tampoc parlen ingles, eh? Què? Que parlen alemany i hi va aquest Estrelles. El què? Els mindundis d'allà... Bueno, per això, però som nosaltres... Parlen només alemans. Escolta'm, som... Mira, jo quan me'n vaig anar molt joveneta a l'estranger, em vaig dir, bueno, me'n vaig, però en realitat parlava de política, jo vaig decidir marxar, vaig estar un any menjant salsitxes de Frankfurt i bananes.
I guai que t'has fet maca i ja m'entens T'has fet maca i ja m'entens I encara tinc, em vaig comprar un curs de l'Assimil, tu ets recordes de l'Assimil? Que era un curs per aprendre idiomes Acabava de treballar i m'anava a l'habitació i l'endemà explicava tot el que havia après
Però vull dir, no pensis que la gent que se'n va a la mania se'n va a la... Tothom no és enginyer ni tothom és abogant ni laboral ni això. Hi ha gent que se'n va allà a comprar carrers, eh? Perquè hi ha feina. I aquí per què només tenim els... Aquí no n'hi ha de feina, ja ho veus. Mira els immigrants quan netegen els carrers. Busca un català es compra en els carrers. Au, busquen un.
el que trobis et pago el dinar ja, ja, ja home, és que també, bueno, ara sí, sembla que vagi a favor d'algú jo però és que és veritat, home ens molesta més ens molesta molt menys nats a Alemanya o a Anglaterra perquè així també, almenys en el cas de gent jove gent amb qui no tenia gens de feina aquí doncs aprofito també l'oportunitat per poder conèixer un lloc diferent encara que siguin rentamplats exacte però almenys sents que estàs fent alguna cosa
Exacte, aquí sí que entro, però si em molesta molt menys anar a Inglaterra a pregar plats que està aquí... Priorit que és normal Esclar que sí
Però vull dir, no penses que tots se'n van allà en grans comitats, eh? Però hi ha diferents sectors. Perquè hi ha gent que sí que ha pogut trobar feina. Més timbús de feines d'aquests que dèiem, eh? Més enginyeries, coses tècniques. I després, quan tornen o tens ocasió de parlar amb ells, diuen, bueno, és d'orillo. No, no, això està clar. Que us estan esperant allà
a círcles tancats, molt tancat com no vagis amb algú que estigui introduït dintre d'un mitjà et mores de fàstic, home no, em digueu que no perquè esteu parlant amb una persona que ha passat per tota aquesta durant molts anys llavors la solitud és molt important si no tens algú que t'introdeixi dintre del seu món i tots acabaran tornant perquè amb alguns sí, alguns altres es quedaran perquè tenen feina allà
No, però vull dir que tampoc és un paraís anar-te a Alemanya, anar-te a Inglaterra,
Anar-te'n a Austràlia no és cap a paraïs, eh? Et deia l'altre dia, unes persones deien, oh, és que a Finlàndia, és que a Finlàndia els criatures tenen la col·legia. I dic, escolta'm, una cosa, a Finlàndia poden tindre la qualitat de vida que tens, però jo m'estimo més viure aquí que no viure a Finlàndia. Clar, pel temps. Poden tindre tot el que vulguis, les proteccions, però et mores de pena, eh? Perquè jo no vaig poder suportar-ho.
ara aquesta hora ja és de nit, tu. Ah, bueno. No hi ha ambient social. No, això és un d'aquests temes que sempre... Però què dius, home, què dius? Allà aguantas tres mesos a la teva vida. No pots aguantar molt més, i la gent jove menys. La gent gran encara, mira, tants de l'idioma. No, què? No, no. Que et donen facilitats per viure. Si vas a gent jove d'aquí, els recomano que si se volen anar a Escandinàvia poden anar, que els donaran de tot. Tindran un any pagat
Mentre s'estudin l'idioma del país. Això és veritat. Et mantenen, et paguen el pis, però a l'any, com no passis el fresc, ja te'n pots anar cap a casa, eh? Perquè això és veritat. Però tu saps el que representa estar allà un any tancat estudiant el finlandès?
No ho sé, jo no... Vull dir que no està... Ara, vull dir aquestes coses... Que no es lliguen els gossos, són llangonisses, vinc a dir-te. No hi ha lloc, no hi ha lloc. Que anar-te'n a fora a l'estranger... Clar, a Finlàndia hi ha unes coses socials que sí, home, al xapó, les senyores poden estar a casa a cinc anys mantenint els nens petits i cobrant-les l'estat. Però això és...
Però el país que més se suïcida la gent i més alcohòlics hi ha Carme, a Nova York és una superpotència Nova York no és Però hi ha gent que passa a gana allà dins Oh i tant que sí, Amèrica és el país Però es pensen que diuen Amèrica, Amèrica, Amèrica No, a Nova York no és Amèrica La gent va a Nova York i va i torna A Nova York precisament no necessites l'idioma inglès perquè l'entens en tothom Però cada vegada menys, no et pensis perquè els que van allà a treballar volen que parlis anglès
cada vegada tu ves-te'n a una cafeteria que hi hagi un cubà i please speak English perquè ells volen integrar-se amb ells els està bé parlar de castellà quan estan a casa seva
Però quan estan treballant, ells que volen parlar anglès, cada vegada menys. Quan hi vaig estar... Clar que n'hi ha, clar que n'hi ha. Però a mi no em posis l'Amèrica a Nova York, com exemple, perquè no. L'Amèrica és una altra cosa. Home, no. Però també es passa gana, eh? Que sí, però potser t'ho digui. Que hi ha l'Amèrica profunda, que la gent... Home, però la gent es pensa que ja també es diguen els gossos inyegonistes. No, però és que a mi em fa ràbia quan la gent diu que la gent ha de marxar fora. Ja ho sé, perquè no es pensin que marxar fora els estan esperant amb els braços oberts. Vinga, nens, aquí... Això és a ser tonto.
Ho teniu tot, solucionat, no té cap problema. Alto, eh, aquí, amigo. Que no és així, tampoc, eh. Ja he acabat el meu speech. Home, sí, és que... Avui ja esteu. Jo conec un que va estar-hi, pobre, és mort ara, va anar lluny a França, dormia al metro,
per mi van anar pujant, pujant, pujant Bueno, vale Conec una altra família que va marxar el matrimoni a Alemanya van passar les seves peripècies van tenir quatre fills amb aquells ja parlàvem com volien perquè eren fills ells van tornar i els fills van quedar tots els quants fills van néixer allà però el matrimoni va tornar per mi els espanyolans es van néixer allà
Bueno, clar, perquè les criatures aquestes ja havien nascut a la cultura aquella. Tot això no podem generalitzar. Sempre hi ha molta qüestió personal. De fet, de com l'hi va amb vosaltres. Estem parlant dels joves que marxen cap a l'hora. Jo recomano a tothom que marxin joves. Espera't, espera't.
Tots han marxat per necessitat. No. Molts perquè ja han arribat a un punt en què, home, la família ja em fa nosa. Què em fa nosa? Ja se són independents, se senten més independents, volen anar a descobrir món. Això és positiu.
És una altra opció. Altres, que potser sí, que serà per necessitat, perquè aquí no tenen 3 feina, i en canvi, allà els hem promès que tindrà una feina, la que sigui, i aniran allà. Vull dir, cada cosa és personal. Vull dir, no podem generalitzar. Jo tinc un nebot que ha marxat
I en realitat la cosa és perquè s'ha volgut independitzar. Com els que s'han anat a viure a casa, aquí mateix a Sant Jús, però que s'han agafat un pis a Mas Lluí. Perquè s'han volgut independitzar la seva família. I ho trobo lògic, és natural, es van fent grans. Avui dia és anar-se lluny, avui dia.
Avui dia és anar-se'n lluny i no anar-se'n lluny. Avui dia lluny encara. A veure, cadascú té les seves coses. Un va anar a Anglaterra, mira, està treballant a Anglaterra, va començar a anar a un restaurant, feia de frega plats, ara ja li fa de cambrer perquè ja està una mica l'inglès. No, però és que a mi quan fa ràbia és la demagogia aquesta de carrer, d'ignorants que som tots,
ha hagut de marxar a Londres. Bueno, ha hagut de marxar. A fer què? A fer què? Oh, s'ha anat a Londres. Però els pares, mentrestant, els pares, mentrestant, s'estan rascant la butxaca, eh? No tots, eh? Ara mateix hi ha molts casos diferents. En el cas de gent que se'n va fora, de diferents exemples, gent que...
que això passa de fa temps, però gent que ha estudiat o gent que s'està mantenint, o justament estudiant alguna cosa i treballant del que sigui per poder-se mantenir fora. Treballant el que sigui, tu ho has dit, treballant el que sigui. O al revés, o gent que se'n va, perquè jo conec gent que ha de treballar amb ofertes. Però estem parlant de, o sigui, els que ja van col·locats o tenen un nivell, o tenen un nivell, mana, o tenen un nivell, però a mi...
Els nanos de 18 o 19 anys que diuen... Clar, és un altre cas. És una altra història. Jo, si encàssia, seria més la generació de 25, 30... Sí, que ja tenen... Home, estem parlant d'una altra cosa. 20-25. Que vas amb un bagatge que ja parles l'anglès o parles l'alemany o tens uns... Llavors és molt diferent. Pots entrar de...
és que hasta per fer de botones alemany tens que parlar alemany. Si, per fer de botones. No, hasta per anar pel carrer. No, no, no hasta per anar pel carrer. No, que vinc a dir que hasta per fer de botones amb la porta d'un hotel tens que s'apriquen. És el que et dic d'aquest net que ja he dit molt abans. Aquest net meu que ha anat a Inglaterra.
Primer va entrar a fregaplats perquè no sabia res d'Ingleterra, no sabia res d'inglès. En el moment que hem vist que sabia inglès i que el psicòleg és estabilat, passa a ser cambrer ja, perquè ja podràs prendre les notes amb inglès i tal.
Vull dir, clar, també es va pujant. De mica en mica, clar, però hem de passar temps, hem de passar temps. I ara això també deu fer més temps, no ara, perquè ara hi ha una invasió, mira, per exemple, a Suïssa han tancat l'entrada de l'estranger ja. I n'hi ha que anem a ser els primers cuiners. Se'ns acaba el temps, eh? Se'ns acaba el temps, gràcies a tots quatre avui, després de l'últim minut. Hem tingut una xerrada ben pregada. Exacte, exacte, hem fet una mica de tot. Gràcies Josep, Carme, Vicenç i Jaume, tornem dilluns que ve.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Els concessionaris catalans preveuen tancar l'any amb un increment de vendes de l'1%. El president de la patronal dels concessionaris s'ha mostrat convençut avui que la veritable recuperació del sector arribarà l'any vinent, l'any 2014. Paraules.
del president durant el Saló Internacional de l'Automòbil que continua a la ciutat de Barcelona. Jordi Casino, bon dia. Bon dia. En una jornada organitzada al Palau de Congressos de Barcelona amb motiu del Saló de l'Automòbil, la patronal dels concessionaris ha xifrat en 10.000 el nombre d'operacions que ha permès enllestir la pròrroga del pla PIBE només a Catalunya fins a finals del mes d'abril. Una dada que el president de Faconauto, Jaume Roure, ha aprofitat per donar un missatge d'optimisme i donar per acabada la crisi. Hem entrat en un canvi de segle. La paraula crisi
No podem estar vivint tota una vida la crisi, la crisi, la crisi ens està perjudicant. Necessitem que l'empresari tiri endavant, que emprenyi. Això que els empresaris estan pensant en tancar empreses per intentar veure si els queda alguna cosa i anar-se'n de jubilació, això és negatiu per al país.
L'empresari ha de ser lluitador, tingui 60-70 anys, ha de lluitar pels negocis, perquè lluita pel treballador, i el treballador automàticament s'hi implica, i el treballador compra cotxes. Els concessionaris preveuen tancar l'any amb la venda de 107.000 nous cotxes només a Catalunya, amb un increment de l'1,4% respecte al 2012. La veritable recuperació arribarà, però, segona el 2014, amb un creixement de gairebé el 10%, i, sobretot,
el 2015, on preveuen vendre 144.000 nous cotxes amb un creixement de gairebé el 22%. 7 de cada 10 urbanitzacions de les comarques de Barcelona incompleixen la llei de prevenció d'incendis, sobretot perquè no tenen fets els tallafocs obligatoris a l'entorn de les cases. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el tècnic de prevenció d'incendis de la Diputació de Barcelona, Xavier Navalón, ha explicat que les retallades afectaran també la lluita contra el foc.
La gent del que donava fins ara era diners per executar. El fet que aquests diners no arribin dificultarà molt més la posada en pràctica de l'obertura d'aquestes neteges o a posterior manteniment, perquè això és vegetació i és combustible que tens allà disposat a cremar. El conjunt de Catalunya, una de cada tres urbanitzacions, infringeix la llei de prevenció d'incendis. Avui, en declaracions també a la xarxa de comunicació local, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha reconegut que la lluita contra el foc
És una de les prioritats del govern aquest estiu. Ha assegurat Espedaler, però, que no es faran inversions en altres àrees per poder afrontar la campanya amb garanties i la qualificat de complicada. La regidora del districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona, Mercè Oms, avisa que l'edifici ocupat al carrer Sant Pere més baix de la ciutat no està en condicions per ser habitat. La regidora ho ha dit a la xarxa de comunicació local i ha fet una crida al col·lectiu que hi ha dins del bloc de propietat municipal a sortir d'aquest edifici.
En el seu moment es va fer la rehabilitació de la façana, ara tenim pressupostat la rehabilitació a l'interior de l'edifici, per tant, un edifici ocupat en unes condicions que no són òptimes per ser condicionat o per ser habitatge o per ser vivenda, jo aprofitaria per fer una crida a les persones que l'han ocupat que no està en condicions d'estar habitable.
Per tant, demanaria, sisplau, que desallotgessin l'edifici justament per això. La regidora ha demanat als ocupants de l'edifici utilitzar equipaments municipals que ja existeixen al districte de Ciutat Vella per fer-hi debats o altres activitats. Els ocupants d'aquest edifici van començar, recordem l'acció, després de participar-hi a la manifestació del moviment del 15M que va recórrer el centre de la capital catalana.
Bon dius per la David Fleta. El Barça celebrarà aquesta tarda el títol de Lliga amb una rua.
pels carrers de Barcelona. A la celebració participarà l'equip femení, també campió de Lliga. A dos quarts de set de la tarda sortirà l'autocar d'Escapotat des del port de Barcelona, passarà per Passeig Colom, Via Lalletana, Carrer Aragó, Urgell i Avinguda Sarria per acabar a la plaça del doctor Ignasi Barraqueix, just per sota de la Diagonal. El Barça va estrenar el títol de Lliga amb victòria contra l'Atlètic de Madrid per 1-2. Leo Messi va recaure de la seva lesió i avui se li faran més proves per conèixer-ne l'abast.
A segona vegada, l'Hospitalet manté el liderat a dos punts de l'huracà. En el Reus s'ha assegurat la permanència matemàtica i al Prat la salvació virtual. A tercera, el títol es decidirà l'última jornada. L'Olot, el Cornellà i l'Europa aspiren el triomf. Al Manlleu s'ha assegurat la quarta plaça del play-off, mentre que el Palamós i el Vilafranca han certificat la permanència. En bàsquet, el Barça va perdre el partit per a tercera plaça. De la final a quatre, la Londra, CSK 74, Barça 73. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Bueno, 5 colles participaran el dia 26 de maig del primer concurs de colles a Rosaires de la plaça de la Pau.
És un concurs que s'adreça als membres del col·lectiu de la plaça de la Pau i que té com a objectiu cuinar plats que tinguin com a protagonista l'arròs. La idea inicial era que hi participessin entre 4 i 6 colles, per tant l'objectiu s'ha aconseguit. Cada colla té entre 5 i 20 persones i cadascuna tindrà la seva funció. Com a mínim han d'haver-hi un xef i 3 pinxes que seran els encarregats d'elaborar l'arròs. Els ingredients s'hauran de cuinar entre les 12 del migdia i dos quarts de 3 i per tant el brou s'haurà de portar fet de casa.
Si el primer concurs de colles a Rosaires té èxit, la intenció és fer-lo més popular encara a les properes edicions, obrint-lo a tot el poble. Més qüestions. Demà a la tarda torna el banc de sang i teixitza el casal de joves. Des de les 5 fins les 9 del vespre s'organitza una de les 4 campanyes anuals de donació de sang que es fan a Sant Just. Per poder donar sang he de tenir entre 18 i 65 anys
i pesar més de 50 quilos. I d'altra banda, també demà, a les 9 del vespre, en aquest cas, l'AMPA de l'Escola Montseny ha preparat un taller titulat Jo no soc tan guai com, que impartirà el mestre d'educació primària i pedagog Jordi Soler. És un taller per pares i mares per tal d'orientar i treballar l'autoestima dels fills i filles. Es farà a l'Escola Montseny, i a més es completarà amb el taller La gestió de les emocions de pares a fills, que es farà el 4 de juny, al vespre, amb l'Escola Bressol Municipal Marrex.
I un últim apunt per recordar que la Biblioteca Joan Margarit amplia horari fins a finals de juny de cara a l'època d'exàmens de molts estudiants. Per això l'aula d'estudi obrirà algunes nits i també dies festius. Els divendres de maig i juny l'horari extra de l'equipament és de dos quarts de nou del vespre fins la mitjanit. Els dissabtes de quatre de la tarda a dotze de la nit i els diumenges fins al 30 de juny de deu a dues i de quatre a nou del vespre. El dia 23 de juny, vigília de festiu, l'horari serà de deu a dues.
I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Just a la fusta.
Passen 10 minuts de les 12, saludem aquesta hora la Maria Quintana. Bon dia, Maria, què tal? Ai, sempre tenim el micro. Ara sí, bon dia. Ara sí, que puc dir bon dia. Bon dia, Carme. A punt per parlar, per tant, del Centre d'Estudis Sant Justens. Avui, què ens explicaràs? Bé, doncs explicar-vos que tenim ara...
Posarem fila d'agulla ja a el que és la passejada de la Festa Major, a triar els poemes perquè està dedicat a Salvador Espriu. Ara ja és qüestió de mirar quins poemes, i la ruta ja la sabem, però els poemes és el que ara hem de mirar i anar enllestint aquest tema.
I per una altra banda, un tema que demà tenim una reunió, doncs ens hem preocupat part de la Junta, juntament amb la Palmira, la Pilar Domínguez, que és de la Junta, la Josefina Modolet, que també ho és, i una servidora.
anirem a trobar a la superiora de la Sil, de les Germanetes, perquè l'any que ve fa 50 anys que la Sil, que la residència es va crear o es va formar. Llavors, des del centre volem fer un homenatge, o volem explicar com ha anat. Això ja ho veurem. Demà anem a fer aquesta reunió
veurem com estan les coses, crec que per part de la residència també hi ha interès en fer-ho, i mirarem, doncs, de tirar endavant aquest projecte, almenys explicar tot com ha anat, com va anar al començament i com han anat aquests anys, i explicar una mica, doncs, perquè qui més qui menys hi té algú, qui més qui menys pensa qui anirà a parar, doncs, que sapiguem, a més, estar en un lloc fabulós de Sant Lluís, el més maco està, i nosaltres creiem, doncs, que
que hem de fer la història de la residència i amb aquest tema aquests dos temes ara són els que tenim també a més a més tenim ja fila l'agulla també amb la miscel·lània de les dones de Sant Just ja vam tenir una reunió amb el Jordi amb el Jordi Migó
I el Pere Font ja ens vam reunir per una mica coordinar la feina. I això també va endavant. Vull dir que de feina sempre se'n fa.
Mira, aquestes tres coses precisament que avui he dit són temes que en aquest moment jo hi participo com altra gent de la Junta. Però és que també hi ha altra gent de la Junta que no participa en aquests i que fa altres coses. Com és el Julio Chó, que ja sabeu que no para mai, que segur que ja té 40 coses al cap i que les està fent.
i llavors doncs i en Pere que coordina tot això i el Vicenç que ens porta també en bon port sempre estem retinguts realment i l'Alberta que porta els números perquè no ens passem doncs crec que tot va molt bé gràcies a Déu som l'equip molt conjuntat i que ens agrada treballar i ho fem amb molta il·lusió
Molt bé, Maria, doncs tornem a parlar d'aquí 15 dies, que la setmana que ve dilluns és festa. Sí, perquè jo tampoc hi seria, m'entens. Veus que bé? Tot resolt. Doncs gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Igualment, adéu. Just a la fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària.
El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36 o ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem!
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Un punt, un quart d'una del migdia, és hora de posar-nos a la cuina. Per això saludem primer tota la Carme Modo. Bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, com estàs?
Bé, a punt per saber què cuinarem avui dilluns. Què ens portes? Mira, avui he anat a fer-me una cosa d'estètica, encara que per la ràdio no es veu, però aquí, en un centre que hi ha aquí a Sant Jus, que no sé si puc dir-ho, perquè, clar, no paga publicitat. No t'han pagat, no? Però, bueno, davant del mercat, un centre termal que... molt amable. Molt bé. I llavors, parlant amb aquella noia, diu ja... Dic, és que a les 11 he de tocar el 2, que vaig amb els col·legues, que anem a la ràdio i tal.
I diu, què fas? Dic, doncs parlem i després faig un programa de cuina. I llavors diu, ai, vaig a donar-te una recepta que vaig fer ahir. Dic, hombre, agraïdíssima. A veure, clar. Amb panadilles de botíferró i poma. Molt bé, home. Botíferró i negra. Però de veritat, m'ho he explicat facilíssim. Agafes la poma, la peles, sac, sac, sac, la poses a la paella com si fossin patates fregides. Però ja s'entén, menys temps que les patates fregides.
Agafes els botifarrons de ceba, i m'encanten, el que passa que... Són potents. Són potents, però m'encanten. Treus la pell, més la carn, passes per la paella, junta amb la poma, la salat una miqueta, ojo, perquè els botifarrons s'acostumen a ser més aviat forts, eh? Ojo amb la sal. Llavors ja venen les emparadilles fetes, bueno, no fetes, les venen que n'hi ha 12 o 15 amb un paquet. Venen amb paquets, no? Sí.
les rellenes, fas l'adorno pel rodador i llavors fregeixes. I m'ha dit que ho garantitzava, que estava riquíssim. Home, és una bona barreja, no?, una bona combinació. Ja està, la fruita, el botifarroi, després el...
El pa que és la, no sé com es diu... La pasta de... La pasta, ara... Gletes o alguna cosa així. I ho ha garantitzat, eh? Mira, és fàcil, eh? Passeu el botíferró, amb la poma i relleneu. Fregiu-les amb paradilles, oli molt calent...
L'oli molt calent, abundant, però perquè es faci un perfol. I fregir-ho junt, la poma i el botifarrol. Bé, clar, posar-ho, es barreja tot, la poma i el botifarrol, perquè agafi el gust, la poma ja es desfarà, perquè clar, la poma no és com una patata, ho barreges tot i llavors omples les...
I les caletes, la pasta follada aquesta, que no és pasta follada, però ja m'entén. La pasta de les empanadilles, no? La pasta de les empanadilles. Les arrisseu una miqueta, les tanqueu i les freju. Molt dol i molt calent. Sac, sac, eh? Perquè ho dintre ja està cullit. Perfecte. I m'ho heu garantitzat. Molt bé, Carme. Doncs ho provarem. Vinga, fins demà. Gràcies i que vagi molt bé. Bon dia.
Just a la fusta. Sant Just en directe. Un cop a la setena planta vaig saludar la secretària i hauria pogut
fotre'm el peu la porta avall, cridar sentit que hem de parlar. Doncs parla, odia em sap greu, però t'equivoques i del tot no has calculat i estic molt boig. Enguàrdia, enguàrdia.
un barret ben divertit, retar-lo a un duel irrequerit. Les fases, o estirar-me dels cabells com posseït, no estar-lo ben acollonit. Mirant-me, mirant-me,
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gintònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Un quart i mig del migdia, aquesta hora parlem d'una trobada que es vol fer aquest dimecres al matí a Sant Just, una trobada empresarial adreçada a empresaris del Bas Llobregat, una de les reunions que organitzen els ajuntaments de la comarca amb el Consell Comarcal i que es vol centrar en els agents comercials a Europa. En parlem aquesta hora amb el regidor d'Ocupació i Innovació, Joan Bassaganyes, a l'Ajuntament de Sant Just. Bon dia. Hola, bon dia.
Una trobada que, en principi, per tant, l'objectiu està enfocat en aquesta exportació europea. Efectivament, estem detectant que les empreses del país que millors resultats estan tenint, que més estan resistint a aquesta crisi tan dura que ens afecta,
són aquelles que no depenen en exclusiva del mercat intern, que està molt tocat, i que des de ja fa un temps estan exportant a Europa i a fora d'Europa. Hi ha moltes empreses que ja han tingut més tradició i vocació internacional i ja fa molts anys que estan fent la feina en aquest sentit,
Però n'hi ha dades que fins ara no havíem fet i el que pretenem amb aquest programa és ajudar-los a donar aquest primer pas per exportar.
La Generalitat de Catalunya, a través d'acció, ja havia tingut iniciatives en aquest sentit. El que passa és que entenem que arribaven a moltes més empreses i el seguiment que es podia fer no era suficientment proper. Amb aquesta mesura que volem impulsar, l'Ajuntament el que vol és que les empreses d'aquí Sant Just tinguin un assessorament molt proper.
Quin tipus d'empreses, en principi, o és una qüestió oberta? No, està oberta, el que passa és que entenem que les empreses que tindran més interès són aquelles que o bé no exporten i veuen que o exporten o moren, o bé aquelles empreses que...
que ja han començat a exportar però que tenen dificultats per detectar nous mercats. És una trobada que es vol fer aquest dimecres per participar i cal confirmar assistència i de moment encara no se sap si es podrà fer o no perquè depèn del nombre de persones que s'hi apuntin. Exacte, hem de tenir un mínim de número d'empreses interessades perquè portarem uns consultors que són molt bons aquí a Sant Just i
Aquests consultors, evidentment, ens demanen un mínim de participants i, si no hi arribem, ho anul·larem. Per tant, animo a aquelles empreses que ens escoltin que, si estan interessades, s'apuntin al servei d'ocupació i innovació de l'Ajuntament de Sant Just. Empreses no només de Sant Just, sinó que poden ser de la comarca. Sí, sí, sí. Ho hem obert a tot tipus d'empreses. I, de moment, les que s'hi han apuntat són d'aquí al municipi? Sí, efectivament.
Són un tipus de trobades que s'han anat fent, ja diria que aquest any o almenys l'any passat s'havia fet també alguna altra trobada, en cada cas amb algun objectiu concret, suposo que també com a manera de coneixença entre uns i altres i per donar-se suport d'alguna manera o altra encara que siguin empresaris d'àmbits diferents. Sí, aquestes trobades van bé primer perquè poses eines a disposició de les empreses, en aquest cas...
assessorament per exportar, però a més a més també va bé perquè les empreses ens d'ells es coneguin. Penseu que moltes empreses, malgrat compartir polígon, inclús carrer, són unes grans desconegudes les unes a les altres i això fa que a vegades les empreses contactin serveis que tenen molt a la vora a empreses que estan més lluny
i que pel seu fet d'haver-hi un desplaçament pel mig, al final acaben sent les despeses majors que no contractant amb l'empresa del costat. Aquest tipus de trobades van bé per apropar els empresaris els uns als altres. De fet, segurament passa en molts àmbits, però en un sector com l'empresarial, que està una mica tocat d'alguna manera o altra, o que necessita aquestes eines...
m'imagino que poder conèixer què tens a prop de casa o què et pot donar un cop de mà, en aquest sentit, o com no altruista, sinó com ho faries en alguna altra empresa més llunyana, m'imagino que és un factor necessari avui en dia. Efectivament. És important, inclús en moments com els actuals, que les empreses tinguin fins i tot un espai per intercanviar
Permeteu-me que utilitzi aquesta expressió, sentiments, perquè hi ha empresaris que estan passant-ho molt malament. Els empresaris que ho passen molt malament els afecta a nivell personal, perquè molts cops s'hi estan jugant els seus propis calers...
Molts cops es veuen amb la tesitura d'haver d'acomiadar els treballadors que han tingut tota la vida i pels quals senten un apreci. Hi ha empresaris que a nivell personal ho estan passant molt malament i tenir aquests espais de trobada els permet... No sentir-te tan sol, potser, no? Exacte. En tot aquest camí.
Estem parlant amb el regidor d'Ocupació i Innovació, Joan Bassaganyes, arran d'aquesta trobada que es vol fer aquest dimecres al matí, aquesta trobada empresarial, i aprofitant també que el tenim aquí, que està en contacte amb tot aquest món empresarial d'aquí Sant Jursk,
i que arriben cada dia aquestes notícies, aquest panorama i aquests pronòstics que costa una mica, suposo, de trobar l'optimisme. Com s'està vivint o com es viu en general aquí a Sant Just? Com veus els empresaris? Bé, hi ha de tot. Jo les visites que faig setmanalment a les empreses em trobo realitats molt diferents. Em trobo empreses que ho estan passant molt malament, que s'estan inclús plantejar tancar. No són moltes, però alguna me n'he trobat.
Em trobo sobretot empreses que estan aguantant, que han reduït els seus marges d'ençà fa uns 3-4 anys, però han fet els ajustes que havien de fer i ara estan
capejant el temporal, amb la dificultat que t'expressen, que no saben, no veuen la llum al final del túnel, no saben quant de temps més han d'aguantar en aquesta situació i aquesta incertesa els genera... és normal, els genera molta inquietud. I, finalment, hi ha un tercer grup que no és petit, que no és petit, afortunadament, d'empreses que van molt bé, que són empreses precisament que ja fa temps que estan exportant, que estan oberts
a nous mercats. Penseu que la crisi que tenim actualment al món és una crisi europea, no és una crisi mundial. Hi ha molts països, a Llatinoamèrica, a l'Àsia, que estan creixent molt i que necessiten de productes fabricats aquí. I aquestes empreses van molt bé i són les que, en moments com l'actual, han de tirar del carro de la nostra economia. Està clar. És evident que hi ha una mica de tot, però que almenys pugui haver-hi un sector que
que pugui mirar endavant, suposo que també ajuda una mica, encara que sigui pensant a mig termini o pensant que s'ha de canviar el model que s'havia seguit fins ara. Sí, efectivament. I aquest dimecres hi ha aquesta trobada. Com dèiem, el títol és Com trobar el teu agent comercial a Europa, que és pràctic França i Alemanya, que suposo que són llocs on els ha funcionat bé. Sí, aniran a més amb... És un curs molt pràctic. No seran dissertacions teòriques, seran...
En base a les necessitats de les empreses se'ls farà un pla de treball, se'ls donarà informació sobre potencials consumidors, sobre potencials proveïdors, se'ls dotarà d'una informació molt detallada i molt útil. El que volem és que la gent que vingui surti amb la idea clara de si han d'invertir o no.
no volem despertar l'interès per exportar, entenem que la gent que venen ja tenen clar, tenen decid que volen exportar, i simplement el que han de decidir és si volen exportar o no en aquests dos països, i llavors a partir d'aquí s'obren portes per altres possibles destins. Doncs una trobada molt interessant, serà aquest dimecres de dos quarts de 10 a dos quarts de 12 a la sala de sessions del consistori, com dèiem però cal que hi hagi un mínim d'inscrits, per tant, doncs
Si a algú l'interessa pot adreçar-se directament a Promoció Econòmica o escriure un correu a l'adreça promocieeconòmica arroba santjust.cat. Avui n'hem parlat amb el regidor d'Ocupació i Innovació, Joan Bassaganyes. Moltes gràcies. A vosaltres, com sempre. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
Fins demà!
A poc a poc el cotxe va, a poc a poc el cotxe va, però jo, jo ja m'hi he estimat.
Twister shop, oh, twister shop. Twister shop, oh, twister shop. Les ratlles del banyaró.
Ens vam drogar, tant en tant, i ens droguem tant, que al final ja no se'ns fa estrany.
I un regal per Nadal. I un regal per Nadal. I un regal per Nadal. I ja és normal.
I cantem tant malament, i cantem tant malament, però cantem tant que al final ens queda normal.
Bona nit.
Dos quarts i mig d'una hora del migdia, aquesta hora parlem de coaching com cada dilluns amb el Francesc Orbella. Molt bon dia, Francesc, què tal?
Espera que tenim el micro equivocat. Ja m'ha passat dos cops aquest matí. Bon dia. Perdó, bon dia, bon dia. Ara sí, no, no, si és cosa meva. En tot cas, avui cada setmana parlem d'un tema diferent i avui el que tractarem és la comunicació i què implica dir no, no? Exacte, sí. I primer de tot començarem parlant sobre com ens comuniquem. A veure... Home, la comunicació és un tema molt interessant, no? Jo crec que des que hem començat aquesta secció sempre hem portat temes que la gent d'hi són familiars...
I jo crec que aquest és un tema que li és familiar absolutament a tothom. Comunicar és una cosa que les persones fem tant si volem com si no. És a dir, és impossible no comunicar. Fins i tot quan no estem dient res, també estem dient que no volem dir res. És a dir, és una cosa que... Però clar, molts cops no s'és conscient, no?, d'aquests silencis o com actuem...
Exacte. Per això dic que és important que sapiguem que no comunicar no pot ser. Sempre vol dir alguna cosa, tot el que fem. Els gestos, a vegades, no? No sempre són paraules, a vegades són gestos, són senyals. La comunicació ha estat sempre present des dels inicis de la història. De fet, a l'antiga Pèrsia, quan un missatger arribava amb una bona notícia,
Se'l tractava com si fos un rei, se li veien uns banquets, se'l tractava de les mil meravelles. En canvi, quan portava una mala notícia, el pelaven.
És a dir, fins a aquest punt el missatge era important. El que ens hem de preguntar nosaltres respecte a la comunicació és com ens comuniquem. És a dir, quin és el nostre estil habitual de comunicació. Que cadascú en té un diferent, suposo. Sí, cadascú té un estil diferent. És a dir, hi ha persones que de forma habitual mostren missatges positius, altres missatges derrotistes, altres missatges de més qualitat...
cadascú diguéssim que es cull de la manera que es vol comunicar amb els altres, no? I això és una cosa que acaba convertint-se en un hàbit. I les persones ens comuniquem de forma habitual d'una manera o d'una altra. Aleshores, clar, el missatge que enviem normalment es ve condicionat per la càrrega emocional. És a dir, en moments en què estem enfadats ens comuniquem d'una manera, en moments en què estem contents o alegres...
ens comuniquem de maneres molt, molt diferents, no? I això, clar, això li dona molt de poder al que és el llenguatge, al que diem, no? És a dir, missatges, per exemple, és que ho fas tot malament, no? Quan li diem a una persona això, clar, això influeix molt en aquesta persona. Imagina't un nen petit, el que sempre li estem dient, és que ho fas tot malament, és que ho fas tot malament. Clar, sobretot si som els seus pares, els seus professors o algú en qui confia, arriba un moment que aquest nen, diguéssim, la seva autoestima, doncs s'ho acaba creient, exacte.
I d'alguna manera aquest missatge d'es que ho faig tot malament acaba interioritzant-se, no? Al contrari també, eh? Si li dius a un nen que ho fa tot bé, que ho fa tot bé, al final s'acaba creient que ho fa tot bé. I això tampoc és positiu, no? És una mica trobar aquest punt mig, no? Que fa que les persones, doncs, enviem els missatges anivellats a la realitat, no? Exacte. Perquè si no acabem pensant coses que no són, ni per una banda ni per l'altra, no?
Està clar, aquests extrems, doncs, que no convenen. Exacte. A més a més, clar, hi ha un gran avantatge amb això de la comunicació, és que sempre podem decidir nosaltres com volem comunicar-nos. Sí? Sí, és una cosa que es costa més o menys, però sempre es pot canviar. És a dir, no vol dir que... No m'acosta, eh, segons com. Molt, molt, a vegades molt. I sobretot si portes molt de temps comunicant-te d'una manera determinada, no? Ja. El fet de canviar un hàbit sempre és difícil. En Councing sempre diem que canviar un hàbit són com a mínim quatre mesos,
Déu-n'hi-do. Sí, exacte. Però també és tant, eh? Potser si ho penses en fred. Sí, però són quatre mesos de fer les coses d'una manera contrària a la que estàs acostumat. Clar. Saps? Com sí que costa, no? Implica esforç segur, això segur. Sí, exactament. Però si comencéssim ara, seria mitjans de setembre, se suposa que ja podríem haver canviat aquest hàbit, no? Exacte, ja podríem dir que tenim l'hàbit, el nou hàbit instaurat. És a dir, és un temps considerable.
Aleshores, en el tema de la comunicació també es pot canviar. A més a més, hi ha un aspecte molt important en el tema de la comunicació, en el tema de les persones. Com ens comuniquem? Bàsicament depèn de dues coses. D'on traiem la seguretat en nosaltres mateixos. Si som persones que traiem la seguretat en...
en coses dels altres, en el que diuen els altres, per exemple, o en el que ensenyen els altres de nosaltres, o en les nostres possessions, o en la nostra feina, ens acabem convertint en persones dependents de tot això. Ens acabem convertint en dependents de tenir una feina o no tenir-la, de tenir coses o no tenir-les, del que diuen els altres o el que no diguin els altres.
Llavors això conforma una forma d'expressar-te a tu, diguéssim, no gaire assertiva. Però que això en un món actual que estem també tan abocats, no?, tot el tema de xarxes socials, ja no tant a nivell de Facebook i ensenyar fotos, sinó potser també el que es diu a través de Twitter, que funciona d'una altra manera, que és un altre tipus de xarxa, que una és més exhibicionista i aquesta potser...
Es busca, tothom busca ser com més intel·ligent, no?, d'alguna manera o altra. Exacte, busques una mica l'aprovació, no?, de l'altre. Clar, clar, hi ha molta projecció enfocada quan algú escriu alguna cosa o diu alguna cosa, és respectar la seva feina moltes vegades, però a veure què diran, no?, i si no té resposta sembla que...
És difícil sortir-se d'aquesta... Vull dir que ara podem parlar-ho aquí molt fàcilment, però segurament a tots ens ha passat alguna vegada, no? Sí, exacte. A més, quan són tendències així que porta la societat, doncs es fa molt difícil anar contracorrent amb aquestes coses. Però hem de ser conscients que és això, en el fons. Sí, sí. Hem de ser capaços de separar-nos d'aquesta... Exacte.
I si ho fem, que siguem conscients que ho fem perquè volem, però que en el fons estem buscant l'aprovació d'altres persones, no? Perquè d'alguna manera la nostra autoestima no és lo suficientment forta com per nosaltres mateixos sentir-nos suficientment plens. Però la busquem moltes vegades, no, aquesta aprovació?
Sí, moltes vegades. Tot i que a vegades es pot barrejar, no? Perquè tu pots dir, mira, vull ensenyar-vos això que he fet, no? I per ensenyar-ho, però tampoc sentint que si ningú no et diu res, tampoc cal que et desplomis, no? Exacte. S'ha de ser conscient de... Sí, però tu mateix quan ho fas ja saps, eh? Si és una situació o és l'altra. Sí, no? Ja saps si comuniques simplement per comunicar o si ho fas una mica per...
per fer una mica el feixembre. En el fons ho saps, encara que el que estigui rebent el missatge pugui tenir dubtes. Exacte. I això des del coaching és una cosa que s'ha abordat moltes vegades. Tot això de com ens comuniquem, com parlem, som persones agressives quan ens comuniquem o no. I per què el coaching és molt bo en aquest tema? Doncs és molt bo perquè el coaching el que fa és treballar amb la gent que és conscient que ha de canviar alguna cosa.
És a dir, és aquí quan el coaching és útil. I quan ve una persona que diu que jo tinc un problema a l'hora de parlar, que soc molt agressiva, o que, per exemple, també és un cas molt freqüent, gent que diu que jo no sé dir que no, aleshores, en aquests moments, és a dir, quan la persona...
se'n dona compte que hi ha alguna cosa que ha de canviar, és quan el coaching treballa. Per què? Perquè parteix des de la situació actual de la persona, és a dir, tinc aquesta situació, i va cap a una situació futura, que és cap a on vull anar, que és el que vull canviar, no? I llavors...
En aquest aspecte, d'aquesta manera, trobem una mica tres classificacions de persones. Són les més clàssiques. Per una banda, hi ha les persones que són agressives. Persones agressives són persones que es situen des del punt de poder respecte a l'altre. Que les senten superiors. Se senten superiors, se senten poderoses, que dominen la situació, dominen l'altre. D'alguna manera, la forma de comunicar-se d'aquestes...
d'aquesta gent és una forma desafiant. Quan està parlant amb tu una persona agressiva et sents com desafiat per el comentari que estigui fent o pel comentari que facis tu. En el fons, el que hi ha darrere d'això no és més que por
Culpa o ràbia, eh? És a dir, aquesta persona que sembla tan poderosa i tan forta... És molt més fràgil del que vol aparentar, no? Exactament, sí. I això fa que senti normalment sentiments d'impotència, de frustració, perquè les coses no em surten com espero que surtin, no?
D'alguna manera el que mou aquesta gent és la justícia. O sigui, jo vull que si jo tinc raó s'ha de fer justícia i aquesta persona ha d'acceptar la meva veritat, no? Acostumen a pensar coses com jo soc qui té la raó, o mira què m'estan fent, o no hi ha dret a que això sigui d'aquesta manera, o em sento injustament tractat, no?
Aquest perfil de creences són creences típiques de persones agressives, no? Per l'altra banda, el pol, diguéssim, totalment oposat, ens trobaríem la gent que és més passiva. Passiva vol dir que tenen aquest perfil més de submissió, d'acceptar les coses com són...
La seva postura al seu llenguatge corporal és més d'encongir-se, d'abaixar el cap, una mica d'acceptar les coses. I en el fons, en el fons d'això, hi ha una mica també les mateixes emocions que en l'altre. També hi ha por, també hi ha culpa, però a més a més s'hi barregen una mica de tristesa, s'hi barreja vergonya...
i el que hi ha darrere d'això són sentiments d'inseguretat. Llavors això forma aquest perfil de persones que accepten les coses, per què? Perquè en el fons el que busquen és sortir-se'n de la situació. Estic parlant amb alguna persona, aquesta persona sembla que em sento insegur parlant amb aquesta persona, accepto el que està dient, no li dic que no i d'aquesta manera em surto de la situació. Jo ho he matat, no? Exacte. Exacte, he matat la situació.
I això és un perfil bastant freqüent també. En el punt intermig entre els dos hi hauria la postura que se'n diu assertiva, que és una postura que accepta l'opinió de l'altre, que no se sent ni millor ni pitjor, sinó que accepta que aquest davant seu té una opinió i ell té una altra.
que la seva postura, el seu llenguatge corporal és una postura oberta, és una postura receptiva a idees diferents, però a la vegada no es considera que estigui apabullat per les idees de l'altre. Difícil, eh?, mantenir aquesta posició.
Vull dir que la trobo molt ideal, però que suposo que tots, menys en segons quins temes, ens costa a vegades. Clar, per això diem que per tenir una postura assertiva és molt important tenir una bona autoestima. És a dir, tenir una forta consciència de tu mateix i de no creure't superior, però tampoc no creure't inferior a l'altre. D'alguna manera es tracta de veure l'altre amb els mateixos ulls amb el que et mires a tu, bàsicament. I quan aconseguim això, aconseguim comunicar-nos de manera que no molestem l'altre i que l'altre no ens molesta a nosaltres.
Tot i que suposo que si et comuniques amb algú que tingui aquesta actitud passiva o agressiva, també vulguis o no, encara que tinguis aquesta actitud més o menys assertiva, pot ser difícil, no?, a l'hora d'entendre's, vull dir que... O la resposta, o ja actuarà en funció de com estàs actuant tu. Exactament, sí. De fet, ja recomano una pel·lícula en aquest sentit, que es diu 12 homes sense pietat, 12 homes sense pietat, és una pel·lícula molt antiga, en blanc i negre,
que hi ha una escena a l'inici de la pel·lícula que segurament, si tots la miren, identificaran quina és, d'aquest exemple, d'un moment de postura assertiva, tot i que els seus, diguéssim, contrincants són molt agressius. És a dir, no és impossible, però és complicat.
I després acabem parlant també, vinculat amb tot plegat, amb la comunicació, a aprendre a dir que no, no? Exacte, aprendre a dir que no és una cosa molt freqüent, és molt freqüent trobar-los en aquestes situacions. Venen bàsicament per persones de perfil més aviat passiu, que per situacions de por, de culpa, de no fer mal a l'altre, es troben a acceptar coses que possiblement no els ve de gust fer.
Aleshores, en aquests perfils, depenent de la situació, hi ha coses molt diferents, però així en línies generals, podríem dir que són persones que, diguéssim, el que no volen és tenir el rebuig de l'altre. No busquen, diguéssim, que l'altre els vegi com un estorb o que els altres els vegi com, diguéssim, una...
Una dificultat per tirar endavant, no? En aquest aspecte, el més important per aconseguir, diguéssim, millorar aquesta situació és identificar la causa base, que és el que crea que no siguis capaç de dir que no a una cosa que en aquell moment no et ve de gust fer o consideres que no és el més adequat fer o el que sigui, no? És a dir...
es tracta d'analitzar què és el que et fa dir que no realment. Què és allò que et fa por de tota aquesta situació? Què és allò que et fa sentir culpable? O què és allò que et fa sentir vergonya, fins i tot? És a dir, aquesta emoció que tu sents en aquell moment, que és la que t'empeny a no dir que no,
Quina és, en el fons? I un cop has analitzat què és el que et fa por, o què és el que et fa vergonya, o què és el que fa ràbia, perdó, o del que et sents culpable, és aleshores on pots començar a treballar. Llavors treballa sobre aquesta situació. Perquè ja saps a què t'enfrontes, no? Exactament. És a dir, el cos humà a vegades expressa les seves pors i les seves...
les coses que l'inquieten de formes molt diferents. Es tracta de trobar-la, o sigui, de treure tota aquesta capa de palla que hi ha per sobre i trobar que és, en el fons, el que ens fa actuar d'aquesta manera.
Doncs molt interessant avui totes aquestes explicacions vinculades amb la comunicació, la manera com ens comuniquem. N'hem parlat avui amb el Francesc Corbell en aquesta secció que fem cada dilluns sobre coaching. I tornem dilluns que ve, no que és festa, per tant, d'aquí 15 dies. Això mateix, fins d'aquí 15 dies. Moltes gràcies i que vagi molt bé, bon dia. Igualment, adéu.
La informació més propera al Just a la Fusta. How I wish I had A loving man Who could give me some joy Who could give me some fun
You were fine It shouldn't hurt you so much To talk to me Talk to me My life with desire And I have given you so much What you keep under your skin
Fins demà!
Look in your eyes And torture you How you wish I was fine It should hurt me sometimes To talk to you Talk to you
You filled my life with desire And I have given you so much What you keep under your skin Oh, you filled my life with desire And I have given you so much
Fins demà! Fins demà!
Quatre minuts i arribem a la una del migdia. Per tant, tanquem aquest just a la fusta d'avui, dilluns, 13 de maig. I tornarem demà a partir de les 10 i fins a la una. Com sempre, agraïm ara a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'aniréu en els serveis informatius i a la producció. Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui també hem entrevistat la Maria Salvany i la Maria Bardegí per parlar-nos d'aquesta iniciativa del cau vinculada amb una cooperativa de consum.
del Baix Llobregat, i també hem fet tertuli amb la Carme Madó, el Vicenç Riera, el Jaume Jalabert i en Josep Coder, que en aquesta última hora també hem parlat de la cuina, amb la Carme Madó, del Centre d'Estudis Sant Justens, amb la Maria Quintana, la seva vicepresidenta, i d'una trobada empresarial que organitza l'Ajuntament per aquest dimecres amb el Regidor d'Ocupació i Innovació, Joan Bassaganyes. Hem acabat, però, parlant de coaching amb el Francesc Corbella. Us ha parlat Carme Verdoy i tornem demà, a partir de les 10 i fins la 1. Que vagi molt bé que passeu. Molt bon dilluns!
I ens n'anem a ritme dels Mishima. M'agrades tant que quan ens creuem pel carrer faig tal, faig veure que ningú m'espera, que exigem la primavera d'aquest any.
Fa tan mal saber que t'avorreixes com un llum amb aquell burro de la feina que sempre et parla d'hipoteques i de futbol. I no és veritat
T'estimo tant que ja no penso gaire en el valer, pel que és somiar tota la vida, el marró i el veig, l'uniforme et queden tan guai. I no és veritat que estic millor quan em destino
És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El conseller interior Ramon Espadaler avisa des de la xarxa de comunicació local que la campanya contra els incendis d'aquest estiu a Catalunya serà complexa. El conseller ho atribueix a les pluges abundants dels darrers mesos que han fet créixer molt el sotabosc, però deixa clar que la lluita contra el foc és una prioritat del govern català.
El govern està fent un sobresforç, i per dir-ho molt clar, deixarà de fer altres coses per prioritzar aquesta qüestió que ens sembla a tot el govern, no només al conseller de l'interior, sinó a tot el govern, important poder atendre una campanya d'estiu que és complexa. Allò que ens deixa de positiu moltes pluges a l'hivern i a la primavera, que són els pentans plans, i per tant ens esvaeix qualsevol risc de sequera als entorns urbans, té una altra cara de la moneda que no és tan positiva, que ens deixa també més combustible, més sota bosc en els boscos.
Segons ha pogut ser la xarxa, una de cada tres urbanitzacions incompleix la llei de prevenció d'incendis, però per què no té fets els tallafocs que marca la llei al voltant dels habitatges? La majoria, unes 560 urbanitzacions, són a la demarcació de Barcelona, i si aquests treballs no es fan, són els ajuntaments dels municipis qui s'han d'encarregar de les feines.
Des de la Diputació de Barcelona, els tècnics alerten que la retallada del pressupost que hi destinava la generalitat ha fet que els consistoris ja no puguin assumir aquesta tasca de prevenció dels focs. L'agència tributària ja ha tornat 228 milions d'euros als contribuents catalans per la declaració de la renda. Això suposa un increment de l'import de les devolucions del 23% respecte de l'any passat.
Per les mateixes dates, Barcelona, Joan Porta, bon dia. Bon dia. A Catalunya es presentaran enguany 726.000 declaracions de la renda, un 29% més que l'any passat. El delegat especial de l'Agència Tributària, Gonzalo García de Castro, ha detallat que a finals del mes de maig ja s'hauran retornat als contribuents catalans 700 milions d'euros, mentre que abans que s'acabi el mes de juliol, Hisenda haurà pagat ja entre el 85%.
i el 90% de les declaracions a retornar. A Catalunya s'esperen 3.500.000 declaracions, el 76% de les quals són a devolver. Són en torno a 2.000.000, 2.000.000 i escaig de declaracions a devolver. I, efectivament, ja insisto en que la major part d'estes declaracions estaran devueltes abans de devolver. Isenda ha confirmat via internet 500.000 esborranys a Catalunya i ha augmentat el número de cites personals als contribuents a 1.400 per dia fins a arribar a les 11.163.
La bombona de votar costarà un 2% més a partir de demà. El preu quedarà fixat en els 17 euros i mig. És la segona revisió a l'alça del preu de la bombona aquest any. De fet, des del gener, el preu del votar s'ha encarit un 17%. Els 17 euros i mig que es pagaran a partir de demà...
És el preu més alt que tindrà una bombona de votar fins al març de l'any que ve. La Universitat de Girona ha començat a elaborar el segon estudi sobre l'impacte econòmic que representa la mostra Girona Temps de Flors. La ciutat ha registrat un ple absolut durant el primer cap de setmana d'aquest esdeveniment. Freqüència Girona, senyat obert, bon dia. Bon dia. Els carrers de Girona s'han vist inundats de gent durant els dos primers dies de Temps de Flors i fins i tot hi ha hagut col·lapses de visitants en alguns punts.
Precisament per quantificar millor tot el que representen aquests visitants, la Universitat de Girona està elaborant el segon estudi d'impacte econòmic de l'esdeveniment. En aquesta ocasió s'han introduït algunes millores, com ara comptadors automàtics de gent als banys àrabs.
A més, segons ha dit el director de l'estudi Jordi Comas al programa Girona Ara de Freqüència Girona, aquest any també s'intentarà comptar què representen diners tota la feina que fan els voluntaris. Volem demanar a totes les persones que han col·laborat a l'exposició que es diguin els temps que han dedicat a l'exposició i si han hagut de posar diners a la seva butxaca, perquè, com saben, ells fa la proposta, l'Ajuntament ha sigut una determinada quantitat econòmica, però si no arriba, aleshores s'hi han de posar la seva butxaca.
Per tant, això també ens interessa perquè també forma part d'aquest impacte econòmic. Bars i restaurants del barri Vell han omplert les taules i els hotels de la ciutat han rondat el ple total les nits de divendres i dissabtes, segons l'associació d'hostaleria. Bon dia, us parla Eduard Cabré. El Barça celebrarà aquesta tarda el títol de Lliga amb una rua pels carrers de Barcelona. A la celebració hi participarà l'equip femení, també campió del campionat.
A dos quarts de set de la tarda sortirà l'autocar descapotat des del port de Barcelona, passarà pel passeig Colom via Lalletana, carrer Aragó, Urgell i Avinguda de Sarrià per acabar a la plaça doctor Ignasi Barraquer just per sota de la Diagonal. El Barça va estrenar el títol de Lliga amb victòria contra l'Atlètic de Madrid per un gol a dos. Tito Vilanova ha aprofitat també la consecució del títol d'aquest 22è campionat del Barça per demanar respecte pels seus jugadors. Recordem també que Leo Messi
va recaure de la seva lesió i que avui li faran més proves per conèixer-ne l'abast. També en futbol, a segona vegada, l'Hospitalet manté el liderat a dos punts de l'huracan. Al Reus s'ha assegurat la permanència matemàtica, mentre que el Prat també té la salvació virtual. Notícies en xarxa. La Ràdio Sant Jus.
Bon dia, és la una i cinc minuts. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Dimecres al matí, la cel·la de plens de l'Ajuntament acollirà una trobada empresarial adreçada a empresaris del Bas Llobregat. És una de les reunions que organitzen els ajuntaments de la comarca i que aquest cop es titula Com trobar el teu agent comercial a Europa, que és pràctic França i Alemanya.
Amb aquesta notícia obrim els Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dilluns 13 de maig.