i va sumar els punts necessaris per endur-se el campionat. El seu germà Marc va tancar la temporada amb un altre record, 13 victòries en una temporada.
A la lliga de futbol l'Espanyol empata 1 amb el Villarreal al minut 90 amb un gol de Coloto. Sergio González, el tècnic, va quedar satisfet amb el joc de l'equip a la segona part. A la classificació l'Espanyol suma 11 punts. El Barça és segon a dos punts del Madrid. El València, l'Atlètic de Madrid i el Sevilla no van guanyar els seus partits. La lliga s'atura ara 15 dies pels compromisos de seleccions.
A la Fórmula 1, Lewis Hamilton guanyarà el títol si acaba segon a Budavi. Ahir, el Brasil va guanyar Nico Rosberg per davant del pilot britànic. El tercer poti va ser Felipe Massa. I a la Lliga Andesa de bàsquet, triomf important del Fiat Juventut contra l'Unicaja, fins ahir imbatut 82-74. Als altres marcadors, Tenerife 66, Barça 80 i la Bruixa d'Ormanresa 76, Bilbao bàsquet 77.
I pel que fa al temps hi haurà més sol al centre i oberts de Catalunya, amb restes de boira a les comarques centrals i del Pla de Lleida, cel més clar al Pirineu i les comarques de Tarragona. Les clarianes aniran avançant cap a Barcelona i l'interior de Girona, però seguirà anul·lat i fresc a la costa brava. Fem ara repàs de temperatura. A Barcelona tenim 13 graus, a Girona 10 graus, a Trem 6 graus i Reus, al baix camp, 10.
Justa la pujta.
Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dilluns 10 de novembre.
10 de novembre, l'endemà del 9N, aquesta data de la qual s'havia parlat tant, parlarem de com ha anat aquí Sant Just, de com va anar ahir, parlarem a les 11 i 10 amb la Montse Molinero, una de les membres de l'ANC, que a més a més ahir també va fer de voluntària, amb alguns dels voluntaris també, amb algun voluntari de l'Institut de Sant Just per saber
com va anar tota aquesta jornada i ara de seguida l'Andrea Bue ens explicarà també quins són els resultats de participació i el que es va votar ahir a Sant Just. Ho farà en el repàs de l'actualitat Sant Justen cada dia, com obrirem com sempre el programa, a més a més també ens fixarem en què és el que diu la premsa d'aquest endemà, com són les portades, l'endemà d'aquest nouena. Actualitzarem la informació, també primeres reaccions ja a través dels digitals d'aquest matí i també parlarem d'altres qüestions, contraportades, esports, cultura, una mica de tot en aquest dilluns.
I a la segona hora, Josundí, parlarem de com va anar aquest nou any. Farem tertúlia amb la Carme Madó, el Vicent Riera, en Josep Codercle, la Palmyra Badell i en Carles Bas. Més coses, a les 12.10 parlarem del Centre d'Estudis Sant Justencs, l'actualitat del Centre d'Estudis, amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana.
I a més també parlarem d'una altra qüestió, d'un taller que es fa demà dimarts al migdia. Parlarem amb la seva responsable, un taller relacionat amb el cos. L'invertirà Caroline Cupsteak.
i és un taller de focusing que es fa demà dimarts a Sant Just. I acabarem el programa parlant d'economia amb el Manel Ripoll. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia comencem.
I el que fem primer de tot és saludar l'Andrea. Bona, bon dia. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, comencem parlant avui, com dèiem doncs, de com anar al Nou Win a Sant Just. Aquest procés participatiu, aquesta consulta, diguem-li com li diguem, en tot cas, van passar coses.
Vostè va votar a Sant Just.
recordem-ho, el punt de votació oficial únic al nostre municipi. La gran majoria de votants es va posicionar a favor del Sí-Sí, en total 5.016 persones, d'aquestes 6.272. El Sí-No va comptar amb 753 vots i el No amb 281 vots.
Cal destacar que la jornada participativa ahir, com pràcticament arreu de Catalunya, es va desenvolupar amb total normalitat, en aquest cas a l'Institut de Sant Just, on es van mobilitzar, recordem-ho també, una cinquantena de voluntaris i voluntàries que controlaven que les votacions es fessin sense problemes i amb total normalitat, que és el que va passar finalment ahir a l'Institut de Sant Just, i com dèiem, aquestes 6.272 persones que es van mobilitzar ahir per exercir el seu dret a vot.
doncs demanarem de parlar-ne també d'aquí una hora amb alguns dels qui ho van viure en pròpia pell des del voluntariat ahir.
Més coses parlem ara d'una qüestió en clau política perquè té relació amb el Consell Comarcal i l'alcalde de Sant Just. El ple del Consell Comarcal del Basliobregat triarà nou president aquesta tarda i tot apunta que l'alcalde de Sant Just Josep Pinyas serà anomenat president avui fins que acabi el mandat municipal, és a dir fins a les eleccions municipals del maig.
tot plegat arran de la recent emissió de Joaquim Balcer, alcalde de Gavà, que era president del Consell Comarcal. Serà, com dèiem, avui a les 6 de la tarda en una sessió extraordinària del ple del Consell, i avui també es preveu que prenguin possessió com a consellers i conselleres a l'alcalde de Sant Just, Josep Pinyà, en representació del grup comarcal del Partit dels Socialistes de Catalunya, coalició progrés municipal,
També Candela López, que és del Grup Comarcal Coalició Iniciativa per Catalunya Vers, Esquerra Unida i Alternativa i Entesa, i Jaume Olivella, del Grup Comarcal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Tot plegat avui a les 6 de la tarda i, com dèiem, tot a punt, que Josep Perpinyan, alcalde de Sant Jose, serà anomenat president del Consell Comarcal aquesta tarda fins a les eleccions municipals. Mitjany, doncs, no?, més o menys? Sí, sí, tot plegat arreu de la demissió de Valcera.
I acabem parlant del novembre literari, Andrea, que aquest cap de setmana va a continuar, però evidentment estem només a dia 10 i ens queda molt de novembre. Aquesta setmana, dimecres en concret, seguirà el novembre literari aquí a Santjust. El poeta i veí del municipi Joan Margarit conduirà un acte basat en l'obra Poemes de Joan Vinyoli, en l'any del centenari de Joan Vinyoli.
El llibre porta una visió especial de la seva obra, de l'obra de Vinyoli, a través de l'expressió d'una altra poeta, com és Margarit. Per tant, pot ser interessant. L'acompanyant el crític literari Sama Abrams. Aquest acte serà dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, a la biblioteca Joan Margarit. I, a més a més, Joan Vinyoli serà el protagonista de nou del següent acte del novembre literari, que en aquest cas serà aquest cap de setmana, dissabte, en concret, amb Just Teatre, perquè faran un recital poètic de la seva obra. Serà a les vuit del vespre a l'Aterreu.
Recordem que el novembre literari l'organitzen conjuntament l'Escola d'Escriptura de l'Ataneu, la Biblioteca Joan Margarit i la Regidoria de Culturar, i que aporta Sant Just una sèrie d'activitats literàries amb reconeguts autors catalans. Ja hem passat per Sant Just, per aquesta quarta edició del cicle del novembre literari, Maria Barbal i els poetes Carles Morell i Antoni Clapès. I ara serà el torn del veí Sant Justenc Joan Margarit, del poeta.
Molt bé, doncs una setmana, un mes de fet molt actiu literàriament, ja sabeu que us anem explicant també aquí tot el que està fent en el marc d'aquest novembre literari. De seguida parlem de més qüestions d'actualitat, ho farem però després de la punta musical del dia. Avui parlem d'aquest grup que sentim de fons, Andrea.
El reconeixes? No. És d'ex ex que havien anunciat que havien trauriat nou disc. De fet, el seu segon disc, que va agradar molt i que té cançons com aquesta que sentim ara, va sortir ja en 2012. És a dir, que fa més de dos anys durant aquest temps han estat bastant en silenci.
i fa uns mesos van dir que estaven gravant el tercer disc. De moment es pot esperar que es veurà potser l'estiu del 2015. I segons llegim el portal Indispot, possiblement abans d'aquest estiu també sortiran alguns avançaments. El que s'ha fet fins ara per això és que aviat han interpretat en directe alguns temes nous, és a dir...
El dia 5 vam tocar el Gungham de Nova York en una gala del museu i vam tocar cançons com la que sentim ara, que es diu Angels, també altres més conegudes d'ells com Islands o Crystal Isaac, i el que vam fer va ser també incloure dues cançons noves tocades en directe. En una canta ell, després l'altra canta només ella i, clar, també, és a dir, se senten amb molta gent. Vull dir que això que sentim ara forma part del disc i les gravacions
Clar, el directe és diferent. Exacte. Però per endevinar una mica com pot sonar seria així. Aquest és el directe? Sí. Ah, molt bé. Està publicat a la pàgina d'indispot.
En tot cas, ells hi han dit que havien gravat cançons a més a més de Londres, també a Texas i a Islàndia. Per tant, doncs, curiós. I també se n'acabaran visitant Los Angeles per continuar gravant, a partir de tots aquests llocs que n'he inspirat també d'una manera o altra. Aquest tercer àlbum, que sortirà a l'estiu, a partir del principi estiu del 2015,
tot i que no hi ha una data de moment concreta. Ens quedem, per això, amb algun dels temes... L'últim disc. Sí, que sigui el segon disc. Per exemple, aquest que es diu Reunion, i que forma part del disc Coexist, que va sortir el 2012.
Oh, blazing we go over and over and over and over again. If I wait too long I'll lose you from my sight and maybe tonight I could stop dreaming and stop believing forever and ever and ever and ever again.
Reunió, reunió. Reunió, reunió.
It's running inside till you give it up. How long should I wait? There's no need to hide when it's only you in here. There's an end to us if there's someone else inside to shine a light.
There goes that feeling, won't let me see them Never, not ever, never, not ever again
In your life Did I see you?
Did I see you? See me? Never, never, never.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem!
Què passa si a un cotxe li treus l'Airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esver, darrere el Mercat.
Un quart i mig. Bona nit.
bastant contundent amb la seva portada, només posa 2,25m, 2.250.000 votants, que es va mobilitzar ahir en aquest procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya. És el que ens diu el diari Ara, no ens diu res més, només veiem una fotografia que ocupa tota la portada del diari Ara d'aquestes coes en un col·legi electoral a Barcelona, per tant només estaca en aquest titular.
El periódico llegim ple sobiranista. A Catalunya viu una nova jornada de reivindicació. La participació estimada en la consulta alternativa arriba al 35,7%. Mas celebra l'èxit d'una cita que el govern central jutja propaganda. Més qüestions. També llegim els resultats amb el 88,4% dels vots escrotats. El Sisi va guanyar amb un 80,7%.
El sino va obtenir un 10,1%, el no un 4,5% i altres opcions un 4,7%. I en aquest sentit el periódico també ens avança en portada, que podrem llegir diferents cròniques i articles de periodistes com Rafael Tapounet, Josep Maria Funalleres, Xavier Brutasala, Enric Marín, entre d'altres.
És un dels dies que ve de gust, llegir la premsa amb calma. Sí, exacte. I a més, comparar també com ens ho expliquen els diferents diaris. I per última, la vanguardia, llegim el 9N massiu reclama una sortida política. Més de 2,2 milions de catalans, segons el govern, voten en un climat de civisme. El CIS a la independència suma 1,6 milions de vots, amb el 88,44% de l'escrutini realitzat.
Mas creu que s'ha fet un pas de gegant per aconseguir el referèndum legal i definitiu i el govern del PP diu que és un acte de propaganda i que el fiscal continua investigant. És aquesta la notícia destacada a la Vanguardia i com està sent habitual també aquests dies, també veiem l'inici de l'editorial de, en aquest cas, la Vanguardia 8, també en portada Prou d'immobilisme, així titulant aquesta editorial avui a la Vanguardia vinculada amb la UENA.
Doncs ens fixem ara en com ens ho expliquen també des de Madrid, les portades del diaris Com el País, que et diu després de la consulta sobiranista a Catalunya, Mas, dos punts, ara el referèndum definitiu, diu que un terç aproximat del cens total calculat vota en una jornada sense incidents, el govern anunciar investigació per determinar responsabilitats penals i el PSOE demana negociació política i proposa avançar cap a un model federal. A la imatge, doncs, una família
fent-se un selfie mentre vota una imatge molt vista durant tot el dia d'ahir. Després, altres diaris, per exemple, l'ABC titula farsa i desobediència, i a la imatge, doncs un home amb una samarreta on hi havia una estelada, votant, ahir també es van veure algunes imatges amb persones que havien anat a votar embolicats a la bandera d'Espanya, però l'ABC ha triat doncs una persona amb la samarreta independentista.
El Mundo diu Mas ven com un gran èxit la seva ficció democràtica i demana un referèndum real. És la seva manera de veure el que va passar ahir a la imatge d'Artur Mas. Igual que la Razón, també trien Artur Mas en el moment en què posava el vot a l'urnes a la mateixa fotografia i la Razón titula desobediència, prevaricació i malversació.
Són les opinions que ens arriben des de les portades dels diaris de Madrid. Ens n'anem ara actualitzant una mica aquesta informació a través dels digitals. El 324 encara ens hora amb un tema que ocupa tota la pàgina d'esquerra i dreta de la portada. El CC guanya amb un 80,76% dels vots amb 2.236.806 participants.
i l'ara.cat també ens diu 9N massiu, més crèdit i més pressió per Artur Mas, la independència s'imposa amb el 80,8% dels 2,2 milions escrutats i després també qüestions d'aquest matí, el l'Endicari, que felicita Mas i Catalunya per l'èxit de la consulta, i la presidenta d'Andalusia fa una crida a Rajoy per començar a reformar la Constitució.
i, mentrestant, també, des d'aquí, la CUP creu que Siu no és un agent vàlid per tirar endavant la independència. A la Vanguardia també ens diu que el nou N massiu reclama una sortida política a Catalunya, mas disposat a continuar perquè Catalunya decideixi, i després també es parla de com veuen aquest nou N massiu i simbòlic a la premsa internacional.
Ens fixem en les imatges del dia. Si cadascú fa una lectura una mica diferent dels titulars, les imatges coincideixen.
Han triat les cues, com a tema principal amb clau fotogràfica, que es van formar a l'Institut de la Celler de Gràcia. A Barcelona, llargues cues que feien diferents voltes per l'interior del recinte. Veiem en aquestes portades la cue a l'Institut de la Celler de Gràcia. El diari ara la veiem ocupant tota la portada. És l'única imatge destacada.
A la Vanguardia la veiem en un format més petit. Llegim també que hi va haver llargues cues per votar en aquest procés participatiu amb l'ajuda de voluntaris sobre el futur polític de Catalunya. És la imatge destacada a la Vanguardia. També al periòdico veiem una de les cues d'aquest centre de votació. I també l'altra fotografia en portada del periòdico és el president de la Generalitat, Artur Mas, envoltat d'un munt de periodistes que li feien fotografies,
en aquest col·legi electoral on van a votar ahir. I per últim, l'última fotografia destacada, la trobem a la Vanguardia, no té res a veure amb el 9N, i veiem els germans Márquez. Márquez i Marc. Márquez i Márquez és el titular. Els germans Márquez celebren l'èxit a Xest, Alex guanyen Moto3 i Marc bat al rècord de victòries. Ja els veiem a tots dos, doncs, fent el simbol de victòria després de batre aquests rècords. Molt bé, doncs són les imatges del dia. Andrea, no sé si sona aquesta sintonia.
Sí, home, de Justa la Fusta. Ho dic perquè ahir el punt C et la posaven. I vaig pensar, no sé qui es va pensar si ja existia, perquè no sé si ells l'han tingut des del maig, però en tot cas, diem perquè tots ens hem inspirat en la mateixa melodia, però... La sintonia d'abans del Justa la Fusta també sona a diferents programes de ràdio. Sí, i un dia escoltant la ràdio, que estava escoltant la competència RQ, dic, ostres, dic, aquesta sintonia vaig dubtar per un moment que estic sentint, Justa la Fusta o...?
El que passa aquí, deixem que respiri una mica més.
El segon tema, les llarges cues i la normalitat que domina el 9N, i el tercer, que el CICI s'imposa amb un 80% de vots, amb gairebé totes les maneres escrutades. Això va ser el més llegit també a l'Hara.cat, el més llegit és el Triomf del CICI, aquests 2,25 milions de vots, això és la part més llegida.
El segon tema, la participació a les 6, poble per poble, també va interessar molt els lectors d'aquest diari digital, i després la retransmissió en directe de les dades de participació del 9NI, que van arribar força tard a fer que tothom vagi a dormir, tothom qui volia saber-les abans del nou dormir. Qui més qui menys avui, per tant, abans de les 12, poca gent va anar a dormir ahir diumenge. I després tenim també altres qüestions, l'avantguàrdia, també fixem doncs quins són els temes més vistos.
Fins aquí el programa d'avui.
Doncs no, bé, l'apartat del més vist avui està en blanc. Per tant, no podem comentar-lo. Ens n'anem directament cap a la informació internacional d'aquest matí. Avui parlem de Berlín, Andrea. Sí, perquè ahir també era jornada històrica a Berlín. Feia 25 anys de la caiguda del mur el 9 de novembre de l'any.
89, llegim a l'avantguàrdia, en clau internacional, com es va viure ahir aquesta efemèrida. Ser ciutadans no subdits és el titular destacat a l'avantguàrdia. Berlín celebra entre multituds la fi de la divisió i de la dictadura comunista. Un mur lluminós de 8.000 globus blancs, dèl·li encesos, ha delineat 15 km del traçat de l'antic mur.
que va partir la capital alemanya en dos durant el pitjor de la guerra freda. Ahir a la nit, els acords del quart moviment de la novena sinfonia de Beethoven, l'himne de l'alegria, els globus van anar desprenent-se cap al cel barrinès, carregats amb missatges plens d'emoció. Els alemanys, amos d'una història recent carregada de culpes i vergonyes, han trobat en la vocació de la caiguda del mur a preludir de la reunificació del país un motiu orgullós de celebrar la seva germenor. Emportada a l'avantguàrdia, en aquest sentit veiem
La porta de Brandenburg rebiana i a la nit plena de llums de colors lides i moltíssima gent davant mentre s'interpretava l'himne de l'alegria de Beethoven. Veiava aquesta multitud davant de la porta de Brandenburg i la Vanguardia també ens fa un resum del que s'ha...
convertit a Berlín. Avui en dia, diu, Berlín ha transformat el seu urbanisme i s'ha erigit en una metròpoli activa. Els grans hirs històrics es noten de vegades en funció de per on se't permet trepitjar. Ens diu que els espais alliberats pel mur caigut i recobrar la capitalitat d'Alemanya han proposat Berlín. I ens diu també la vanguardia que la capital ja és la tercera destinació turística europea, amb uns 1,3 milions de visitants l'any 2013.
És una de les notícies estacades en clau internacional. I un dia més ens n'anem cap a Mèxic, perquè creix la protesta al país pel cas Iguala i un nou escàndol. La protesta social pel segrest i probable, assassinat de 43 estudiants a mans de policies i sicaris el passat 26 de setembre, doncs estàvem provocant més protestes a Mèxic.
Desenes de milers de persones es van manifestar la tarda de dissabte a la capital i altres ciutats del país per expressar el rebuig a la versió oficial del que va passar a l'estat de Guerrero. El Districte Federal, la massiva concentració convocada pel marge dels partits polítics en menys de 24 hores a través de les xarxes socials, va congregar ciutadans de totes les edats i origens socials. La marxa, encapçalada per una gran bandera nacional blanca i negra, com a mostra de dol, va transcorre de manera pacífica sota la consigne l'estat ha mort.
La multitud va arribar a la seva destinació, a Zócalo, que era el centre neuràlgic de la capital, sense que es produïssin incidents. Va ser llavors quan un petit grup de radicals va calar foc a la porta de fusta del Palau Nacional que el govern del president Enrique Peña Nieto ha recuperat com a seu del poder executiu.
Doncs és el que tenim avui en la secció internacional de la premsa. D'aquí ens n'anem ara cap a la informació esportiva d'aquest matí que recull les declaracions de Pep Guardiola, que ahir va passar per Catalunya per votar justament. Doncs tant el Mundo e Sportivo com el diari Sport el que fan és presentar-nos una imatge d'ell en aquest moment. Tot i això, el que destaquen són paraules vinculades amb Luis Enrique.
triomfarà. És el que diu el Mundo Deportivo, que va dir guardiola a Suárez Luis Enrique, va viatjar des d'Alemanya per votar i va demanar temps pel projecte del tècnic del Barça.
i el diari Esport, també titular Guardiola, Milletres Vents Grans, una imatge d'ell en aquest moment de la votació, i el titular també passa per Luis Enrique. Luis Enrique triomfarà, se li ha de donar temps, tot en la vida necessita un procés, però espero no creuar-me amb el Barça en les Champions.
De fet, perdó, en aquest cas no trien la imatge d'ell votant, sinó que és una imatge ahir a Barcelona esmorzant abans de votar el 9N i és una imatge que fa des del carrer, és a dir, ell mirant com em desafiant la càmera una mica, des de l'altre cantó del vidre, en tot cas és el que tenim prenent un suc de taronja, un cafè i amb un parell de persones. Fent diumenge votació.
i acabem amb l'esportiu que ja saps que acostumen a jugar una mica amb qüestions més enllà de l'esport i parlen de motor d'una banda, perquè parlen doncs de Mark Market tot i això el que diuen és sí, sí, sí i llavors sí amb els tres campions
D'ahir Alex Márquez, que es corona campió del Món de Moto3 i completa el segon triplet consecutiu de places catalanes en el Mundial. Per tant, aquest triplet lliga amb aquest sí, sí, sí i juga una mica amb l'actualitat, l'esportiu en la seva línia.
Més coses, les contrabortades del diari. L'article setmanal de Carme Colomina avui el titula Grècia com a metàfora. Avui ens parla, com deies, de Grècia. El laboratori és la primera part d'aquest article. Durant els anys més durs de la crisi grega, mentre la Unió Europea imposava plans de rescat a un país ofegat pel deute i trencat socialment per les retallades, vaig sentir molts grecs desesperats que deien, nosaltres som el laboratori d'Europa.
La Unió Europea està utilitzant Grècia per provar fins on es pot arribar en aquesta pressió sobre la ciutadania, això és el que es lamentaven els castigats per la crisi. El govern intentava quadrar pressupostos a cop de rebaixar els sous dels mestres i els metges, les pensions i els subsidis, mentre l'estructura de poder grega continuava intacta. Grècia no era únicament el laboratori de l'austeritat, sinó també l'escenari ciclotímic d'un fliterig constant amb el caos polític i financer.
D'altra banda, a Caps de Turc, la segona part de l'article, diu que la llibertat d'informació és, probablement, la primera víctima de la crisi a Grècia. És el que assegurava fa temps a Barcelona Kyriakos Txatis Temfanou, que és periodista i director de documentals. La major part dels periodistes grecs que vaig conèixer, diu Colomina, fa més d'una dècada a Brussel·les, avui treballen d'una altra cosa. La crisi i l'aprofitament de la crisi per fer neteja de mitjans que no agradaven els que havien d'aplicar la cirurgia de la austeritat va ser l'excusa perfecta. I per últim,
Ens diu devaluats i ens parla d'alguns termes que ara mateix estan devaluats. A Grècia diu el periodista Nick Malkutzis que davant la incapacitat de l'eurozona de devaluar l'euro durant la crisi els polítics han optat per devaluar les paraules. Hi fa una anumeració. En els últims anys el valor de paraules com solidaritat, reforma, competitivitat o allaujament s'ha desplovat a la Unió Europea. És el que escrivia aquest analista del dia a dia grec.
De la mateixa manera, els polítics grecs han minat el significat de paraules com canvi, transparència, meritocràcia, justícia, igualtat o recuperació. I sentència col·lumina és com si les paraules ja no tinguessin gaire a veure amb la realitat.
I d'aquestes opinions anem cap a l'avantguàrdia. Atenció avui al personatge que entrevisten a la contra. Ser el que val cada minut d'espert i ho valoro molt. Aquest és el titular que descobreix una persona narcolèptica. Exacte, és l'Ivan Fernández, que és dada un noi molt jove, té 22 anys. Diu que està estudiant humanitats a la Universitat de Pompeu, Fabra, però li està costant un any més per això de la narcolèpsia.
Diu que dematí em llevo cansat, tot el dia. En algun moment del dia noto una escalforeta que em puja al cap, visió borrosa i m'adorm. Diu visca amb la narcolèpsia a sobre. Tinc aquesta sonolència constant i atacs de sons sobtats. Estic aprenent a controlar-los amb moc, amb el compàs d'aigua, camino...
Diu que no té cura, segons el metge gairebé no en sabem res de l'anarcolèpsia. Ell explica que s'estima que hi ha uns 25.000 afectats a Espanya, però qui sap? Diu que el que passa normalment amb això de l'anarcolèpsia és que abans de l'atac de son també és una somnolència, com de no haver dormit gens.
entre 48 i 72 hores. En el meu cas, el que més em provicia aquest atac de son és viatge en metro, taxi, cotxe... Però tot va començar en un aulà als 12 anys. Em vaig adormir a classe de mates, després em vaig adormir en una altra classe, després en una altra...
i m'adormia en cada hora de classe. Una companya de pupitre em clavava una plantufada cada vegada. Diu que jo no sabia segreir-ho o tornar-m'hi. Diu que els meus pares em van portar psicòlegs, metges. Un psicòleg va dir que em volia abadir de la realitat. Diu que ell quina ximpleria. Els neuròlegs veuen en l'hipotala amb el narcolèptic Déficit Dipocretina, que és una hormona que regula el metabolismo de la son.
Diu que a banda d'altres símptomes, a banda de la somnolència, diu que la narcolèpsia també a vegades li comporta cataplexia, que és paràlisi del son, al·lucinacions, diu que qualsevol emoció intensa causa fluixedat muscular i pots caure a terra. Diu que la paràlisi del son fins i tot és més desagradable, diu perquè em desperto al matí conscient d'estar despert però no puc obrir les perpelles ni moure'm.
I ara, amb aquesta experiència d'aquest noi, s'ha proposat divulgar aquest coneixement que té de la narcolèpsia per intentar normalitzar aquest trastorn i per ajudar les persones que la pateixen a viure sense tanta angoixa. I diu que està preparant també un llibre i que agrairà les experiències que li enviïn a altres afectats. Home, doncs segur que ajuda la gent que tingui aquest trastorn. Ja està jove. Sí.
Ens en anem amb una altra contraportada, la del Periódico. Me'n orgulleixo que tinguin aquest plomatge tan blanc. Avui en entrevista simpàtica, eh? La Contra del Periódico avui entrevisten a Carlos Carmona, que és cuidador de les oques que viuen al claustre de la catedral de Barcelona. Diu 13, en honor de Santa Eulàlia.
Diu la contra del periodico, sota les magnòlies i les palmeres corren pel claustre de la catedral de Barcelona, 13 oques, tantes com anys, tenia Santa Eulàlia, una nena cristiana que en pasturava pel prèdid de Sarrià quan va morir martiritzada en temps del perfecte romà de Cià. Una altra llegenda diu que la seva presència es deu al fet que a l'edat mitjana, quan va començar a construir-se la catedral, el guardià de les obres tenia unes oques que amb les seves estrindents clacades el van alertar quan van aparèixer uns lladres i des d'aleshores vigilen el temple.
Sí, com sigui, Carlos Carmona és un dels sis encarregats de ballar per les aus. Es coneix totes les manies d'aquestes inquilines palmíva des d'avui. Diu que jo estava treballant a Parcs i Jardins i fa 10 anys se m'ha presentat l'oportunitat de venir a treballar aquí a la catedral. Diu que la rutina comença molt aviat.
Primer netegem bé el claustre i els animals cada dia de dilluns a diumenge i més tard, després de passar el respall a la missa d'onze, anem a buscar el menjar. Anem al mercat de Santa Caterina, allà ens donen les sobres vegetals, fulles de col i enciam, tomàquets, pomes, tota mena de fruites. L'únic que no es menja és l'api ni la ceba. No els agraden. Diu que les oques són bastant fortes, algunes arriben a viure fins a 20 anys. Diu que si veig algun símptoma estrany, telefono al veterinari perquè no els donaràs un gelocatil, esclar.
Diu que el que més les afecta aquí és el reum. Deu ser perquè a l'hivern l'aigua de l'estany està bastant freda. I les potes, si es fan una fisura, se'ls infecten. Molt bé, doncs és la història que tenim avui. No sabíem ni que hi havia oques.
I acabem amb la punt curios del dia parlant d'un predicador de Florida, Andrea, que busca fer el record amb el saramó més llarg. Què vol és intentar trencar el record actual per fer ell el discurs més llarg, que és el que va explicar ahir diumenge. És Zach Zender de l'Església de la Creu a Maundora. Quan diries que pot ser aquest discurs llarg?
El va començar ahir. No, no, no. Ell ha dit que volia fer-lo. Ah, el volia fer. Sí. Va, posem 10 hores. No ho sé. 10 hores? Sí. Doncs no. Més? Més hores. Per favor. 48. Molt bé. Sí? 48 hores i 31 minuts. Molt bé. Suposo que 48 poses el rècord perquè detallar aquests 31 minuts, vull dir, per trencar el rècord mundial, està recaptant més per un nou programa de Jutadadictes i planteja donar una visió general de la Bíblia i espera parlar
Es fa de parlar durant 50 hores. El record actual és 48 hores i 31 minuts, llavors ja hauria de fer 50 o 48 hores. En parades i tal per descansar. Un nou detall. Ah, sí, mira. D'acord amb les regles, justament és el que t'anava a dir ara del llibre dels records. No havia vist aquesta part. Guinness Zender podria descansar 5 minuts cada hora.
D'acord, menjar-se una turadeta, lavar-ho, menjar una cosa, beure aigua... Clar, el tema de dormir potser no, llavors no és complicat. Però diu que el predicador va dir al diari que aquesta manera de fer és una part creativa de difondre la paraula de Déu, és la seva manera de veure-ho. Evidentment, estem parlant d'ell avui aquí. Si no fos per això, no n'hauríem parlat. Evidentment.
Ha de tenir gent davant que l'escolti o no cal? Les mateixes persones durant 48 hores? S'han de canviar aquests 5 minuts que sigui un moment d'entrar i sortir. Està molt bé que tu vulguis fer un sermó de 48 hores o de 50, però has de tenir allà... Només he dit que el vol fer, però no ha començat. Ho seguirem a veure com va. Gràcies, Andrea. Que vagi bé, Carme. Bon dia.
En punt tres quarts d'onze ens fixem ara en els titulars culturals d'aquest matí i us expliquem, per exemple, que el mític grup Pink Floyd vol publicar el seu primer disc en 20 anys. O que mor Aurora Bernard de Julio Cortázar als 94 anys a París. Oscar Gareleto podria ser el proper joker a Squadro Suicida. El film s'estrenarà el 2016 i explicarà la història d'un grup de supermalvats.
I els roscos honorífics seran per Maore Nohara, Ahayo Miyazaki, Jean-Claude Carrier i Harry Belafontes, ha sabut també fa poc. I també parlem d'un punt cinematogràfic perquè Borja Kobeaga i Diego San José, guionistes d'Ochoa Pellidos Vascos, debuten com a novelistes.
L'apunt encara final sobre cinema és un film sobre la caiguda del mur de Berlín que guanya el premi Ciutat de Reus del festival Memòri Maix. El festival de cinema de la ciutat d'Aragonina registra gairebé 2.000 espectadors.
Hi ha literatura Vila Sant Juan, que debuta com a autoteatral amb una història sobre l'assetjament escolar. És l'obra El Club de l'Escalera. D'altra banda, Javier Cercas publica El Impostor, un llibre sobre la prodigiosa història d'Enric Marcó. I en trau musical, Ariana Grande i Justin Bieber, els millors artistes en els MTV Europe Awards.
Són aquests els apunts culturals d'aquest matí. Ens n'anem ara a fixar-nos en la previsió del temps de cara als propers dies.
11 minuts i arribem a les 11. És moment, doncs, com dèiem, per fer la periodista meteorològica de cara als propers dies. I també, doncs, repassar una mica com ha anat el temps d'aquest cap de setmana. Per això saludem el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Què tal? Molt bé, bon dia. Estem immersos, eh?, en aquest fred. Amb una tardor avançada, amb temperatures... Sí, sí, sí.
Te'n recordes que comentàvem que un dia ens fotrà un calbot al temps? Tindrem un canvi radical i la costa ha sigut tres fronts atlàntics i hi ha un canvi radical al temps. Tres fronts que ens han afectat de diferent manera. Potser el de mitjans d'octubre va ser el més destacat i ara en portem uns quants que vam fer una miqueta. Primer de novembre també en vam tenir alguns.
I ara et déu-n'hi-do les tempestes que tenim enfront de la costa catalana, tempestes importants, amb precipitacions destacades, amb cors grocs i taronges, fins i tot algun cor vermell, i alguna d'aquestes tempestes gairebé està a tocar. Pràcticament aquestes tempestes es troben entre el que és la costa catalana i la costa balear, o sigui, entre aquests dos punts.
i trobem la màxima activitat d'inestabilitat. Aquest matí han caigut algunes gotes, durant la nit també ha pogut plorar una miqueta, 6 dècimes de litre, no hem arribat al litre, ahir una altra vegada la mateixa situació, al voltant d'entre dos i quatre dècimes de litre. Semblava que plogués, que durant gran part del dia les gotetes aquelles mantenien la humitat molt elevada i mantenien el terremoll, però realment la precipitació ha estat molt minsa.
D'una banda, en la previsió del cap de setmana vam encertar una mica, podríem dir, el fet que el dissabte al matí hi havia moltes possibilitats de tempestes i ruixats. Aquests van fer acte de presència senyors, però després vam arrà el fet que un cop passéssim aquesta inestabilitat, el sol s'aclariria i seria el gran protagonista de dissabte. No va ser. Això no va ser així, els núvols es van mantenir, tot i que veiem a l'horitzó com entrava l'estral darrere del front i veiem que
Si miràvem cap a les terres de l'Ebre o cap al camp de Tarragona es veia el cel completament serè, és ben cert que mitja Catalunya pràcticament tenia uns núvols allà fixes que no es van moure durant tot el dia i per una banda van provocar que el sol pràcticament no es veiés fins a la tarda.
I d'altra banda, que les temperatures mantinguessin força baixes. 14 de màxima dissabte, ahir gairebé 13 de màxima són dies de fred, són dies que no els podríem qualificar a Sant Just de tardor, sinó que podríem qualificar-los d'algú més, perquè aquestes temperatures clarament baixes doncs el que provoquen és aquesta sensació de fred i que tinguem valors màxims que són més habituals a Sant Just a l'hivern que no pas a la tardor.
Algún dia d'aquests també recuperarem. L'armaria es pot deixar amb aquesta roba perquè ja estem a mitjans del mes de novembre i cada cop la cosa té tendència així i no creiem que arribin les mànigues curtes ara de cop i volta. Seria una cosa molt estranya.
però sí que arribaran dies amb màximes entre els 16 i els 20 graus, o sigui, això encara ho té el mes de novembre i probablement el mes de desembre, llavors direm que el temps està boig. Però bé, el fet és que ens espera una setmana amb una certa inestabilitat i tant de bo no es compleixi el que està previst pel cap de setmana.
I ara ho explicarem. Seguim amb aquesta influència. Ja vam dir que serien 15 dies. Doncs mira, s'allarga una miqueta més aquesta situació de diferents fronts que van circulant per la península d'Ibèrica i que ens afecten de manera molt diversa. En funció de la intensitat del front i de l'aire fred que porta associat, doncs poden ser una mica més importants o menys.
Aquesta setmana què ens espera? Avui dilluns tenim les restes d'aquest fron. Probablement a la tarda es pugui obrir alguna clariana tímida i les temperatures, si sobra aquesta clariana tímida, ens podríem tirar una miqueta amunt. Sembla que la nit quedarà força serena.
Demà al dematí serà un dia que ens enganya una miqueta. Són fronts que ja diem que hem d'esperar que siguin puntuals amb la previsió, perquè en funció de quan arriben i aquest cap de setmana ja ens han fet la guitza, doncs poden fer una mica... poden fer una mica el ronso i ens poden deixar amb evidència. Però bé, tècnicament la nit quedarà serena, serà una nit tranquil·la, demà al dematí ens aixecarem amb sol i clar, nit serena. Entre fronts, ja pots imaginar-te que les temperatures quedaran a baix,
i que tornem a valors de 7 o 8 graus, com a molt, de mínim, o sigui que són valors un altre cop baixos, i que si viatgem una mica cap a l'interior ens trobem amb uns dies de realment fred, sobretot si som pixapins d'aquí que ens anem una mica a l'interior i ens trobem amb temperatures de 0 graus o glaçades a l'interior.
Demà mig matí ens arriba un altre front, o sigui que si tenim sol al matí, vigilem-ho, perquè de cara al migdia probablement ja quedi tapat i a la tarda és probable que pugui ploure. Poca intensitat, pluja mince, molt semblant al que hem viscut aquest cap de setmana. De fronts que deixen anar les quatre gotetes, poden mullar el cel, pots una mica empipador si has d'estar dues o tres hores al carrer, per exemple fent cua.
I aquest front passaria sense pena ni glòria el dissabte. Esperem que arribem al litre, però no som gaire eufòrics per aquest front. Però sí que pot fotre una mica la guitza els que surtin de casa pensant-se que serà un dia de sol perquè a migdia i a primera de la tarda ja podria plorar gran part de Catalunya. Però ja estem dient que és una precipitació molt feble.
Dimecres i dijous seran dos dies estables on el sol ha de ser el protagonista, on les màximes podran tirar una miqueta amunt, perquè el fet de tenir la presència del sol en aquesta època de l'any al termòmetre pot superar tranquil·lament els 16 o 17 graus, però si no tenim sol ens quedem amb aquests valors que hem viscut aquestes setmanes i que estem tenint aquest matí a Sant Just d'Esvern.
De cara al divendres ens arriba un altre front. Aquest front emprenya una miqueta ja per una de les històries importants d'aquest cap de setmana que ve al nostre municipi, que són les Carts de Cuixinets. Divendres arriba la palla al circuit. Divendres és un dia on s'ha d'embolicar aquesta palla i posar-la dins dels sacs.
i probablement el dia no acompanyi gens, perquè divendres sí que aquest front hi tenim una mica més d'esperances, d'esperances que sigui una mica més destacat, una mica més important, i podrà plorar. Divendres serà un dia on la precipitació podria ser una mica més intensa i el front de divendres fa més petxoca. Però com que falten molts dies, la cosa es pot diluir. Quan anem enllà, ja sabem que la previsió s'ha d'agafar amb moltes pinces, divendres hi ha un front i podria baixar per una banda les temperatures i donar precipitació.
Dissabte, en canvi, tindrem una etapa de tranquil·litat. Estem fent càlculs molt així perquè són fons que van passant. Dissabte faria sol, seria un dia estable, amb temperatures una mica més agradables, amb nits fredes, i diumenge arriba un altre front.
Un altre, eh? Sí. Diumenge, dia de cursa de Carles de Coixenets. Llavors, ens n'anirem esperant, anirem vigilant, això és molt important en aquestes previsions. És mala sort, eh, realment. Tampoc plou tant sempre al novembre, no? Vull dir, no ho sé.
Jo he baixat moltíssimes vegades els cards, i he baixat moltes vegades plovent, i si no plovia dissabte plovia diumenge, i si no hi havia una estona a la tarda que et fotien l'aire al crono... I fred en funció. El que comentàvem ara just és aquella sensació del mes de novembre, que tens aquesta situació que si surt el sol et sobren coses, i si no surt el sol i està tot el dia gris, com ahir o dissabte, doncs aplicadeta s'està molt bé. Jo ahir vaig estar al Parc de Torreblanca, el Kroska va celebrar l'Atlètic,
L'Atlètica, el club de latisme Sant Just, i vaig passar fred i anava ben vestidet, però estàs quiet, no et mous i va caient les gotetes d'aigua, doncs t'agafa fred. Aquesta previsió s'ha d'agafar molt amb pinces perquè estem fent càlculs aproximats de cada un dels fronts a l'hora que arriba. Això pot anar variant, pot ploure dissabte i fer sol diumenge, pot ploure dijous i no ploure divendres. També sembla que havia de ploure avui, no ha plogut.
Per això et dic que els fronts aquests van passant, fan la seva història i el que sí que podem confirmar una miqueta és l'entitat dels fronts. Com dèiem, el de demà és fluix, el de divendres és una mica més intens i el de diumenge és mig-mig. I tampoc no esperem massa cosa d'ell. El més destacat seria el de divendres, podríem dir, aquesta setmana. I això sí que potser es complirà, però el dia encara no el podem precisar i ho anirem seguint aquesta setmana. Molt bé. Doncs anirem parlant, Carles. Moltes gràcies. De res. I que vagi bé. Bon dia.
Arribem de seguida a les 11, al moment que connectem amb els Sant Just Notícies, el bulletí i també el de Catalunya Informació, fem després de sentir els més presvers de Meixima, que forma part de l'àlbum L'amor feliç.
Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó, te'n volia robar un altre. Potser dit des de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grocs uptrobes, blaus, opets, taronges despostes, a vida mai nostra, embregadors als vins que bevem quan fugim de la primera impressió.
Calis, vespre, esvers, grocs... Ho trobes blaus o pèls, ronges, les postes, la vida mai nostra. Embriagadors els pins que bevem quan fugim a la primera. Impressiona és el meu amor.
Més enllà del món, on s'ha ficat.
Bon dia, són les 11.
El govern denunciarà l'actitud de l'executiu espanyol de les últimes hores davant al 9N al Tribunal Constitucional. El portaveu Francesc Homs, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha dit que és vergonyós el menyspreu expressat per Mariano Rajoy dissabte contra la consulta alternativa i ha qualificat la seva posició d'hostil i antidemocràtica, i la del ministre de Justícia, de lamentable.
El PP qualifica de fracàs la jornada d'ahir, parla d'una participació molt baixa de poc més del 30% i, per tot plegat, demana al govern d'Artur Mas i als partits nacionalistes que abandonin les aspiracions sobiranistes. 2.236.000 persones han participat en la consulta alternativa. Amb gairebé el 97% de les meses escrotades, el 81% de les paperetes tenen marcat el CCI.
Almenys 48 morts i 72 ferits en una explosió en una escola de Nigèria. Ningú ha reivindicat l'acció, però els fets han passat en una zona en estat d'emergència per la violència del grup terrorista Boko Haram. Aquest matí ha passat a disposició judicial el conductor de l'autobús que dissabte la nit va caure per un terra ple a Múrcia i on van morir 14 persones. L'acusen d'excés de velocitat i de distreures. Aquest matí també es faran els funerals per les víctimes.
La jutge que investiga el cas de la mort de Sara Lozano a Montblanc imputa l'únic sospitós delictes d'homicidi o assassinat i una altra d'agressió sexual. El detingut va ingressar a la presó divendres passat. 2.600 cotxes s'han abandonat als carrers de Barcelona des de començaments d'any fins ara, una xifra similar a anys anteriors, segons la Guàrdia Urbana. En els pàrquings privats sí que ha augmentat aquest fenomen, tot i que la xifra és menor, no arriba a la trentena de vehicles. Catalunya Informació. Títols d'esports.
Temporada rodona per al motociclisme català amb el títol d'Àlex Márquez en Moto3. El servei va acabar tercer a Xest i en va tenir prou per guanyar el títol. El seu germà Marc va tancar la temporada amb un altre rècord. 13 victòries en una temporada. L'Espanyol empata 1 amb el Villarreal al minut 90 amb un gol de Coloto. A la classificació sumen 11 punts. El Barça és segon a dos punts del Madrid. La Lliga s'atura ara 15 dies pels compromisos de seleccions.
I a la Fórmula 1, la propera i última cursa, Bo David decidirà el títol. El britànic de Mercedes, Luis Hamilton, necessita acabar segona, i el brasil va guanyar Nico Rosberg davant del pilot britànic, i en bàsquet, el Fiat Juventut, derrota a l'unicaja fins ahir amb batut, 82 a 74.
El temps ja haurà més sol al centre i oest de Catalunya, amb restes de boira dels comarques centrals i del Pla de Lleida, cel més clar, Pirineu de Lleida i les comarques de Tarragona. Les clarianes aniran avançant cap a Barcelona i l'interior de Girona, però seguirà anul·lat i fresc a la costa Brava. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. 6.260 persones van votar ahir a Sant Jost en el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya. Això és el 57% de les persones majors de 16 anys que podien votar al municipi. El CC va guanyar per ampla majoria amb el vot de 5.096 persones, és a dir, el 81,41% dels votants. El sino va ser la segona opció més votada a Sant Jost, amb 753 vots.
el 12,03 de les persones que es van mobilitzar ahir. Segueix l'opció del no amb 41 vots, el que representa el 0,65% dels votants. Altres opcions van obtenir els 59 vots, l'opció ciblant 41 i el vot en blanc va aconseguir 30 vots.
Més coses, dimecres seguirà el novembre literari. A Sant Joost el poeta veí del municipi Joan Margarit conduirà un acte basat en l'obra Poemes de Joan Vinyoli en l'any del seu centenari. El llibre porta una visió especial de l'obra de Vinyoli a través de l'expressió d'una altra poeta com Margarit.
L'acompanyarà el crític literari Sam Abrams. L'acte serà dimecres a dos quarts de vuit del vespre a la Biblioteca Joan Margarit. I, a més, Joan Vinyoli serà protagonista de nou del següent acte del novembre literari. Serà dissabte amb Just Teatre perquè faran un recital poètic de la seva obra a les vuit del vespre a l'Ataneu.
I un últim apunt, Sant Just li dedica la salut tot el mes de novembre. Durant tot aquest mes es faran xerrades i tallers al municipi adreçades a alumnes dels centres educatius, mestres i famílies. És el cicle novembre més salut. Personal de l'àrea bàsica de salut, de les ampes de les escoles i professionals del món de la salut impartiran aquestes activitats. Per al professorat, per exemple, demà a dimarts es farà un taller per escoltar el cos i conèixer i acceptar el seu potencial i el dels infants, a carrer de Caroline Cobsteig, psicòloga i psicoterapeuta humanista.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
When I look you in the light Something deep inside me dies Cos I know you won't get better, better, better You'd rather be right than below The only thing I've understood Nothing's ever good enough
I tremble at the sight of your majesty. And I cut myself just to get them out. This time I'll be different, I promise you. This time I'll be special, you know it. Just don't leave me.
I'll be better, I want you to know. This time I'll be special, I'll not make it so. Just don't leave with me in your eyes, your eyes, your eyes.
You took my hand and if you're not here I'd fight myself You're supposed to make this better, better, better No self-control and no reason why And if I don't change then we both die This is it for you and I Flisters at the end of my fingertips
To a God I don't think exists Will you listen now? Can you forgive me somehow? This time I'll be different, I promise you This time I'll be special, you know I will Just only
No, no, no.
No.
This time I'll be special
This time I'll be better, I want you to know. This time I'll be special, I'll make it so, just so.
Gràcies per atendre'ns.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, amb la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Dos minuts i un quart de dotze, 6.260 persones van votar ahir a Sant Just en el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya que es va fer ahir 9 de novembre. És un 57% de les persones majors de 16 anys que podien votar al municipi. I ara parlem amb Montse Molinero, membre de la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana i també voluntària d'ahir en aquesta consulta que es va fer a Sant Just. Molt bon dia, Montse.
El bon dia. Quines sensacions tens ara que ja han passat més de 12 hores que s'ha tancat tot plegat? Doncs moltes, moltes, perquè realment va ser un dia festiu, emotiu, de molts sentiments barrejats, i una sensació, bueno, és que jo crec que no hi ha manera de rexifrar-la, la sensació que es té, no? Pensar que he viscut tan interessament tots com ho hem fet tots nosaltres, i d'això és que... veure la gent gran plorant un moment de ditos i tal al bot,
la gent que arribava a les meses i t'agraïa que estiguessis allà i que haguessis treballat pel futur d'aquest país. I gent de tota classe, gent castellà no parlant, gent... estrangeres. Recordo un noi concret... estranger que, al moment que et posessis al bot, va cridar a viure a Catalunya. I són d'aquelles coses que et trapen.
un gent que també és estranger. Remarco l'estranger perquè veiem una mica l'amplitud, no? Clar. Quan dic estranger és gent que no era... Que no havia nascut aquí. Exacte, vull dir, els jetins del Canadà, perquè, a més a més, va venir de molta gent que va venir només a votar. O sigui, va aprofitar, evidentment, la votació per veure la seva família. I això, però, que el motiu pel qual van venir va ser per votar, no? Una noia que es va abraçar a la seva parella es va posar a plorar
d'emoció i era una noia argentina. Vull dir que realment moltes gràcies, moltes. Podríem estar tot el dia explicant anècdotes de tot el que tots els que estàvem a l'escola vam viure. Que de fet tu estaves en una mesa, estaves... Jo estava de presenta d'una mesa, sí. Per tant, doncs vas viure-ho directament. En primera persona, evidentment. Evidentment, sí, sí. A més a més, vaig tenir la sort de poder estar a Sant Just perquè van haver-hi molts, molts voluntaris de Sant Just que es van apuntar
però els van enviar altres pobles del Baix Llobregat, com sobretot de Sant Boi. O sigui, en llocs on faltava gent, no? Faltava gent i llavors van fer, per dir-vos, una xifra, un 80% de gent de l'ANC que es va apuntar de voluntària va marxar de Sant Just. Ni una ni dues. I els van enviar a Sant Boi, a Sant Joan d'Espí, a Cornellà, bueno, diversos pobles de la comarca. Però és igual, la qüestió era fer la feina,
i això és el que vam fer de la nostra fita, que es fes aquesta feina, i tots vam ser-hi. De fet, la participació que dèiem ara que era de 6.260 persones a Sant Just, no sé si t'ha sorprès, t'esperaves més, t'esperaves menys, com la valores, la participació? Com la valoreu des de l'ANC? Nosaltres la valorem molt positivament, perquè pel tipus de votació que era, vull dir, de votació, que l'estat espanyol es va encarregar de fer pont a la gent.
I per tant, va haver-hi gent, i n'estem segurs, i ho hem parlat el dissabte, amb una paraula que teníem davant del mercat, on parlàvem amb la gent que passava, deien, és que no sé si hi aniré, perquè, i si passa alguna cosa? I si passa alguna cosa? Vull dir que per tant, això també ha fet segur, que va haver-hi gent que hi hagués participat.
i no va participar per la por que se li va fer. Però a mesura que anava avançant el dia ja es veia que en principi tampoc no passaria res, no? Exacte, no, no. Aviam, al matí nosaltres vam arribar a l'escola i eren les 7 i 20, 7 i mitja, i érem quatre o cinc dels voluntaris que sempre arribem d'hora per fer el que calgui, no? I a cap de re, de deu minuts, vam sortir fa bo al carrer per dir que passava al carrer,
i vam veure davant de la porta de l'institut que potser hi havia 70 o 80 persones. A quarts de vuit del matí, les portes es rebrien fins a les nou. Vull dir que, clar, això era... I llavors ens anaven passant informació i va haver-hi moments que la cua arribava fins a la bona aigua. Imaginau-vos, de la porta de l'institut, però fins a la bona aigua, no a la bona aigua, a la primera porta, no, no, anava cap a baix, cap al Moliferiné. Sí. I era el moment que provia. Ja, ja, ja, clar. És que...
és molt difícil. Nosaltres estem supercontents d'aquesta participació, que t'hauria agradat més. Evidentment, sempre quan hi ha un procés d'aquests voldries que fos el 100%, però ja sabem que és inviable. Però nosaltres estem molt contents de la participació.
Tenen en compte aquestes dades de participació, 6.260 persones que van anar a votar, d'aquests un 81,41% va votar sí-sí, després 753 van votar sí-no, i 41 vots van ser pel no. A banda d'aquest 81%, aquesta majoria important que vota un sí-sí, suposo que també... 41%, segons les dades que m'han passejat al vespre,
que només votaven que sí. 281 van ser pel no. Doncs ho dic perquè en tot cas són dades importants, també aquesta quantitat de vots que hi ha, tant pel no com pel fet de fer un sí blanc o el que sigui, suposo que també és el que abans que hi hagués aquest nou N10, esperem que no surti només que sí. Tot això contribueix.
amb tot procés participatiu, l'important és que surti totes les opcions. Perquè tothom té dret a dir el que pensa, el que vol pel seu país, i això és indiscutible. O sigui, un país està composat per gent de totes classes, gent que pensi de dretes, gent que pensi d'esquerres, gent que pensi que vol un Estat federal, gent que pensem que volem la independència. Per tant, nosaltres agraïm moltíssim la gent que va venir a votar,
o no, que fins i tot va deixar el paperet en blanc. Vull dir que nosaltres estem molt contents d'aquest resultat, perquè realment representa el que el poble de Sant Junts vol. I llavors, clar, això és que creiem que és una de les fonts més democràtiques que pot arribar, i que tothom ho digui, no? Que tothom pugui participar, que tothom pugui dir el que realment pensa, i pugui dir de la manera que es va fer ahir, totalment cívica i totalment en diàleg.
El tema de l'organització, per part de voluntaris, ara de seguida parlem també amb Antonio Serralluno de l'Institut. Com va anar aquesta logística? Jo vestim amb en Toni, en parlàvem i creiem que molt bé. No va haver-hi cap mena d'incidència de res. I nosaltres, per exemple, jo com la persona que estava també de l'ANC per allà, i d'això estem molt contents de tota la resposta que va haver-hi. Ens va alegrar molt la gent de l'ANC, per exemple, que estàvem allà.
veure que hi havia taules de voluntaris que no els coneixíem. Creiem que això és molt positiu. Vol dir que la gent que habitualment no és molt tant pel poble, que la gent que potser no forma part de les entitats culturals i del moviment associatiu, també va voler ser i també va participar. Això és que hi ha paraules, no? I quan l'organització de l'escola, jo crec que va ser millorable. Hi havia molta gent per part, diguem-ne, de l'organització d'escola,
ajudaven a la gent. I llavors, l'altre factor que no era dins de l'escola, però que jo també voldria remarcar i agrair moltíssim, era la crida que va fer l'ANC a que la gent col·laborés. L'ANC vam fer una crida per poder portar gent amb cotxe si ho necessitaven, gent que tingués problemes de mobilitat, gent gran, que no tinguéssim cotxe però tinguéssim cap fill que el pogués portar, etcètera. Vam fer un servei. I llavors vam demanar, vam fer una crida a la gent,
que posés a disposició ell com a persona o ella com a persona i el seu vehicle. I després també vam demanar a gent per poder fer una parada de recollida de signatures a la denúncia contra el govern espanyol per tota aquesta situació. I vam tindre... O sigui, t'havíem apuntat el dissabte entre 50 i 60 persones. Però ahir hi havia un de cada 15 que no s'havia apuntat, que va passar per allà, veia gent de l'ANC i deia què puc fer i amb què us puc ajudar.
que això és que... és molt, molt positiu. Llavors, clar, quan vam fer l'agenda de l'anècdota, com que hi havia tantíssima cua, ajudàvem la gent gran, que creia que era difícil estar-se a la cua, a més a més provien aquell moment, i tal, doncs, juntament amb l'administració de l'escola, es va fer que aquesta gent pogués passar abans de la gent que podia estar al carrer, diguem-ne. I això va ser una tasca que també va estar molt bé. La gent gran, sobretot, estava molt agraïda,
perquè era gent amb dificultats i, en canvi, s'havia posat a la cua, perquè li tocava estar a la cua. I quan anaven la gent amb les vermelles i deien, escolti'm, que si té dificultat la podem acompanyar i podrà avançar a la cua i tal. Bueno, clar, imagineu-vos, no? Ja. Si pot establir una hora de cua, com va haver-hi algun moment que quasi que arribava l'hora, doncs, clar, la gent molt, molt contenta.
molt participativa, eh, tothom, tothom. I a partir d'ara, des de l'ANC, on us situareu? És a dir, avui és 10 de novembre... Avui descansem. Avui intentem recopilar informació, intentem fer cadascú un petit anàlisi. Dia de reflexió, doncs, no? En comptes de fer-ho el dia abans, el feu després. Avui per nosaltres és el dia de reflexió una mica, ja molt som, que és el que volem fer o que és el que podem fer. També estem esperant la...
l'Assemblea i Òmnium, que és el que decideixen també a partir d'ara, doncs fer com, bueno, veiem cap on anem, i per tant, doncs estem pendents també d'aquestes instruccions. Com a INC de Sant Just i Òmnium de Sant Just, una primera cosa que farem a partir de demà és començar a netejar el poble, que això és una cosa que ens vam comprometre. Els posàvem al poble groc, a treure tot el groc, i això és una cosa que començarem a fer a partir de demà,
Avui necessitàvem allò... Clar, la gent avui treballa igualment, no?, i vam estar treballant, però avui també treballem per guanyar-nos les garrofes. I, per tant, avui deixem la gent una mica tranquil·la, que faci la seva, i llavors demà sí que farem una crida, perquè la gent ens vingui a ajudar a fer el que hi ha a groc, perquè si som molts en un dia podem fer-ho, si som poquets, doncs trigarem dos o tres dies. Però, bueno, com sempre, confiem que serem molts i que en un dia podrem fer-ho.
i a partir d'aquí veiem on som i què farem. Doncs moltes gràcies, Montse Molinero, de l'NSA i voluntària, també, ahir, per explicar-nos com veu viure aquest 9 de novembre. Gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Just a la fusta.
Quatre minuts i dos quarts de dotze. Continuem parlant de com va anar el 9N a IES en just i ara ho fem amb Toni Serrallonga, secretari de l'Institut. Molt bon dia. Molt bon dia. Que vas ser un dels voluntaris de la part de l'Institut i que de fet vas obrir tur al centre. Sí. Per tant, d'alguna manera, en representació de l'Institut, volíem saber una mica també com havíeu viscut aquesta jornada, com va anar, per part del voluntariat del centre. La veritat és que no hi havia problemes ni de...
ni d'obrir ni de tancar, que sigui d'haver-hi molta gent, tant tot el matí el col·lapse va ser bastant considerable. Clar, perquè era l'únic centre de Sant Just on es podia votar, per tant... Hi havia les 14 taules aquí, és a dir, les taules que normalment estan repartides per 5 o 6 centres, estan totes al nostre centre, i això volia dir que el matí vam passar a votar pràcticament més de 4.000 persones,
i... i... clar, jo sentia la camisa que té i estava molt col·lapsat. I hi havia molts voluntaris de l'institut, és a dir, personal de l'institut? Hi havia voluntaris, n'havíem, a veure, de les meses de l'institut, jo crec que hi devia haver entre pràcticament unes 60 voluntaris, més o menys. Per tant, n'hi ha n'hi do, eh? Hi havia voluntaris, doncs, doncs, diguem que senzillament
Obríem, tancàvem i gestionàvem totes les cues, hi havia els voluntaris de totes les meses i l'organització pròpiament de la jornada de participació. En tot cas tu et vas encarregar d'obrir i tancar. Va ser el primer i l'últim d'entrar a l'institut. I no sé si ara comentaves que tot havia anat molt bé, que finalment no hi va haver cap mena d'incident. No sé si el dia abans o la setmana abans tenies algun dubte o tenies alguna por que pogués passar alguna cosa.
Home, a veure, durant tota la setmana vam estar rebent cartes o correus i informacions per a la tele, per a la ràdio, per a tot arreu, de que si tancàvem, que si obríem, que si no podríem obrir, que si podíem tancar, que si vindia la policia, que si vindia els Mossos, que si vindia el tribunal, que si venia... No sé, tot el rato era el mateix i clar, al final on ja no sap què...
Clar, d'alguna manera tot va venir a veure què passaria el diumenge del matí, no? Sí, perquè no sé, el diumenge del matí encara hi havia algú que va presentar una denúncia i llavors estan pendent de diversos tribunals a veure què feien. Fins al mateix diumenge del matí o que pel que sigui no es van tirar endavant aquestes denúncies o no sé ben bé com van anar.
Però aquí, la veritat, no haver-hi cap mena de problema. Vull dir, s'ha d'obrir amb normalitat, s'ha de fer tot amb normalitat, molta gent, i no haver-hi cap enfrontament de res ni cap problema de res. Us ha portat molta feina, tot plegat? És el dia abans i el setembre també ho veu haver de ser? Sí, la feina sí, perquè ordenar les coses, estar pendent del material que portin, i durant la setmana, més que res, estar una mica pendent això de la gent que hi havia, els horaris que havien de fer...
Ja sabíeu el que hi havia. Qui s'hi apuntava ja sabia el que es faria. Hem volgut saber com havia anat aquest nou ENA amb el Toni Serrallonga de l'Institut de Sant Just. Moltes gràcies. I que vagi bé. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxes amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'hèrbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Just a la fusta, el magazine del matí.
M'agrada molt.
Passen 3 minuts de 2 coses a 12, és moment d'aquesta horeta de fer tertúlia d'actualitat amb el Vicenç Riera, la Carme Madó, en Carles Bas, en Josep Coderqui, la Palmyra Dadell. Bon dia a tots 5, què tal? Bon dia a tothom. Avui m'he col·lat 3 minuts més i em sembla que ens faltarà temps, o potser no. No sé si teniu moltes coses a no perdir i a veure com veniu. Quin esperit teniu? A veure, és que estem en el dubte de quin tema triarem avui.
Però dins del tema del nou VN, que jo m'ajudo que voleu tractar, hi ha moltes coses a parlar en realitat. Per tant, primer de tot, hauríem de preguntar això. Com veu viure Cisca veu anar a votar o no veu anar a votar la jornada d'ahir? I com la veu viure? Jo la vaig viure amb pena pels que em falten i amb esperança pels generacions futures. La vaig viure molt tranquil·la, perquè aquí a Sant Just som gent de pau,
A tot arreu va ser tranquil. I a tot arreu, dret d'algun, però són fets molt puntuals, que no val la pena parlar-ne. Crec que va ser una demostració de civisme una vegada més i per això estic contenta i del resultat, evidentment. Quim és? Com veu viure avui? Vegem una mica un per un i després ja ens atendrem. A mi em van venir a buscar perquè anés a votar a Vall d'Urbina.
Que era l'adreça del DNI, eh? Recordo que havíem tingut aquest debat fa unes setmanes. Per l'adreça del DNI. Vaig anar a Vall d'Orguina, molt emocionat, molt emocionat. Vaig per votar pensant més en els que vindran, que no pas els que ja han marxat, purets. Però vaig plorar. Vaig plorar d'emoció. A la meva edat, de 90 anys, pensar que podia votar
pensant amb els venidors, amb els meus donets, amb els meus besonets, i que pugui tenir una nació pròpia. Això em va emocionar molt.
Ens emociones també nosaltres. En tot cas, jo et vaig estar observant en diferents municipis, però sí que es veien moltes sensacions i el tema de la motivitat es veia. Va ser general.
És una altra de les característiques d'aquesta festa que deia la Palmira, però també aquesta emotivitat. Sobretot les persones molt grans. Són les que van demostrar més emoció. Vaig anar a votar a Barcelona d'acord amb l'adreça del meu carnet d'identitat. Ningú canvia amb el DNI i l'adreça. Ens empadronem però no canviem l'adreça.
Tenia una miqueta de por, perquè el meu lloc de votació era a la part alta de Sarrià, i aquesta gent, a veure què, però no. Hi havia gent, no? Immenses, immenses. El meu lloc de votació era a les escoles dels Alacians, a dalt del Jorn Bosco, i la cua no s'acabava mai.
No sé com mai, a més hi havia un entusiasme, una alegria, la gent fent aquest senyal de victòria, etc. Fantàstic. Home, és un dia que tothom es feia fotos, a més, posant el bot a l'urna, eh? Però... La sensació meva és que no és que tingui por del que digui la Madrid, això no té cap por per ser convençut. Del que diran, oi? El que diran diran 4 o 5 vegades.
però nosaltres hem arribat a un moment que Catalunya en els darrers dos segles ha intentat repetir les vegades d'això d'una altra manera i per la sensació que és la primera vegada que té cara, cara.
una cara una miqueta llunyana, però dintre d'èxit, això és una impressió que a mi personalment m'emociona. Perquè Intentones té aquest tipus d'inputvàries, ara totes han fracassat. Han fracassat per una roba molt senzilla, que hi havia uns que lideraven i un poble que no acabava de seguir. Aquesta vegada és el revés. Un poble que em vell i uns líders que diuen ja hem de posar-ho al davant si no la veiem.
Segurament és la diferència. Això mostra la potència d'un poble que quan vol una cosa la vol de veritat. Carme. Ja m'heu deixat planxada perquè tots aquests senyors tenen una sensibilitat, no, i com aquí el Vicenç, i teniu una sensibilitat... Home tu també la tens Carme. Sí, però jo era feliç ahir. Sí, però la dissimula.
Jo vaig anar a votar i era feliç. Jo potser no vaig pensar tant en els futurs. Vaig pensar que igual com el dia de la cadena, que va ser molt bé, o el de l'UB també, jo ja sabia que això havia de sortir bé.
Depèn, era d'alegria. Jo vaig anar com si no hi hagués festa major. I penso que a Madrid els espanyols els hi ha hagut de fotre molt, perquè també hem de pensar una cosa que ha sortit tan bé, perquè la gent està cremada amb els dos partits. Ara en parlarem d'aquí una mica, ara quan acabem de parlar... Ja en parlarem. Acabem de fer aquesta primera, però parlem també dels nos que hi ha hagut, dels sinors... El perquè la gent ha anat perquè estan decepcionats dels dos partits. Ara, Vicenç.
No, no, a Vicenç, poca cosa, a Vicenç sempre ve a fer voltor. Encioma, no és veritat. No, jo dir que... El que m'agrada és que Sant Just és un poble que mou molta gent. Té moltes ocasions durant l'any que mou molta gent. Molta gent, sí.
però com ahir, com ahir mai. Amb una alegria, amb una cosa. Ocasions que tots acompanyats allà, ahir era la gent amb un llevant pel poble, era un dia festa. Es respirava pel carrer, per tant, no entenc. Era fantàstic. Tu en vius?
Jo visc a Sant Feliu però l'adreça del DNI és a Sant Joan d'Espiga. Jo vaig viure molt a Sant Feliu però vaig haver d'anar a votar. I podries anar a viure a Nova York més bé. Exacte. La veritat que va ser un dia inenarrable.
Va ser un dia fantàstic a tot arreu. Primer us presentaré una petita anècdota que fa gràcia d'explicar-la aquí. A veure. Estàvem fent cua i el teient, el teient, el content, i amb aquestes entre un mosso d'esquadra.
Fent cua també. Jo vaig sentir la ràdio i com a curiositat em vaig quedar amb el...
Un aspecte que va presentar una periodista que va fer un comentari que em va fer molta gràcia, va dir, una periodista estrangera, parlava el català però se li notava amb el deix que era estrangera, diu, jo crec que podeu estar contents, perquè diu, anant com ha anat aquesta votació, diu, queda com més sexy.
Vaig pensar quina manera de donar-li un caire a la votació. Més sexi pel fet d'estar prohibit. Tenia més adrenalina. El morbo. Ella ho va dir així.
I una altra cosa, no és un invent meu perquè això va comentar ahir a TV3 el Marc Álvaro, va dir que de fet els no-no també eren una votació de cara a castigar el govern, perquè el govern deia
de no fer les votacions i ells hi han anat. 101.601 han dit no però han anat a votar. Més de 100.000. Es tractava d'anar, es tractava de la llibertat. Es tractava de dir a mi qui em prohibeix, jo això no ho vull però jo em puc anar a votar. I ho van fer. Qui són ells? Anar a votar el que jo vull. Exacte.
Possiblement, si només haguessin sortit, si d'aquests 2.200.000 tots fossin del C, sí que es veuria que hi ha molta gent que s'ha mobilitzat, però una mica, el que potser pot fer obrir els ulls a Espanya o aquí sigui, és aquest 100.000 del no i aquests 225.000 del si no. I aquí a Sant Just també es veia, jo m'hi vaig fixar, moltíssima gent jove, de l'edat dels 18 i tal, que ja vam poder votar.
El meu ja és el segon perquè ja va votar els 18 i ara els 20. I ell també estava de voluntari amb el cotxe a la tarda. Per mi ens havia de portar algú. I amb aquella alegria que anaven tota la gent... Em va agradar més la gent jove que no hi ha els... Que nosaltres... A mi em van recordar les parelles que anaven amb criatures. Em van recordar que jo el primer dia que vaig votar tenia 34 anys i anava amb les meves filles.
I quines votacions van ser? Les... no sé si eren les generals. Jo la primera vegada que vaig votar va ser quan de l'ànxima de l'OTAN. Pot ser.
Però jo tenia por que li passessin por forat. No me'n recordo, no me'n recordo. Havien de ser els generals. Però fa molts anys, eh. O és clar que fa anys, en tinc 70. Imagina't, en tenia 34. Jo me'n recordo. Al final he hagut de fer dir la data que tenia. Algú que encara hi havia al sisquet? Algú que vam anar a votar? No. Ah, bueno, no hi vaig anar.
No, però de què eres? No me'n recordo. Jo sempre me'n recordo que hi havia el sisquet encara. Sí, un referèndum. Fixa't, llavors es feien referèndums.
Si deies que sí, que estaves conforme amb el règim d'en Franco. I si deies que no, volia dir que no volies que ho canviessin. Tornant al que va passar ahir, avui parlàvem amb la Montse Molinero de l'ANAC i deia que el preguntaven per i ara què?
Ella deia que avui volíem prendre una via com un dia de reflexió, que també la sensació de vegades és que un cop s'acaba ja volem saber si no tenim temps ni de similar o digerir el resultat, siguin quins siguin, però bé, en tot cas sí que d'alguna manera la vida política va molt de pressa, tot va molt ràpid. Què espereu que passi a partir d'ara?
Esperem el full de ruta del president, que ha d'arribar demà. Això d'acord, però una mica per on espereu que vagi. Descansa, president. Com vols dir full de ruta? Demà sortirà l'Espai del Consell de Govern o abans. Jo tinc la meva opinió.
Catalunya ha donat un pas. M'he llegit, ha pujat un graó cap a la independència. I el govern ha baixat un graó cap a la República.
Crec que aquesta és la lectura que n'hauria de fer el govern si no fa res. Jo no sé quina serà la proposta d'en Mas, no sé quina serà. Però si aquesta proposta que pugui fer, crec que s'ha de comunicar igualment a l'estranger. Vaig a fer això, vaig a intentar això amb en Rajoy.
que ho sàpiguen també els que han vigilat des dels estangers les votacions d'ahir. I si no surt, bé, si es neguen, jo crec que està autoritzat, llavors, a considerar les votacions d'ahir com a vinculants.
Però no hi ha un percentatge prou alt, no? No hi ha un percentatge prou alt d'ahir, no? Encara que siguin 2 milions de 100.000, no faltaria una mica més? Perquè fossin vinculants, vull dir. Hi ha molta gent que no... Jo crec que han de venir eleccions. Aquest càlcul de 2 milions i escaig, en què està basat? Només en els vots que hi ha hagut. A Catalunya són 7 milions i escaig. Llavors, d'aquests 7 milions i escaig, què és càlcul que pot votar?
El problema és que on que no hi ha el cens cedir... Tant per cent que pot votar. Són dades estimades perquè no cedeixen el cens. Hi ha molta gent que no pot votar. Mira, tots els que hi ha, jo parlo pel que toco cada dia, tots els que hi ha en les residències, que no hi ha hagut ningú. I són ciutadans de Catalunya. Els que no tenen 16 anys... Els que no tenen edat. A l'edat tampoc.
M'agradaria saber quina és la població votant.
però tenim 100. Exacte, no hi ha una dada exacta. No hi ha una estimació, però pel que diu vostè i pel que jo havia contat, els que són menys de setze anys, els que tenen menys de setze anys, jo estimo una estimació personal que és la meitat. De set milions que diuen que som aquí, uns tres milions i mig serien els que en principi podien votar. Si t'havies tres milions i mig votat dos milions dos anys,
És un temps per ser molt elevat. Encara és més comptant aquesta gent que dic jo. Aquesta gent que estan allà, que no hi són en aquest món ja, tampoc voten, ells són ciutadans. Encara augmenta més. Tu ho dius en un pla positiu.
a favor del que hem tret. No s'entenia millor que no haguéssim entès. Encara que les estimacions aquestes, malauradament, com que no tenim cens oficial, ni tenim cap control oficial, com deia ahir un d'aquests, en Jordi Rivera, diu, això qui ho comptarà? Un guàrdia urbano? Deixem de part això, la comparativa amb les altes votacions,
en el que votava tothom. I tot plegat és el més alt de totes les coses que s'ha aconseguit. Això que dic jo es podia saber. Hi ha prou mèdits per poder-ho saber. I si s'hagués pogut, els mèdits informatis que disposa Catalunya en aquest moment, a partir del Mare Nostre, amb aquest gran fornilador, es pogués fer perfectament
Ahir va sortir gent d'aquesta que se'n va a cor a fer d'aport. Que no voten mai. Hi ha gent que no vota mai, també vull sentir aquesta idea que hi ha gent que no va a votar mai.
Bueno, però això és complicat, eh. No, no, avui dia no. Avui dia no és complicat. Oficial no es pot tenir. És complicat aquests que han dit ara, últimament jo, aquests que se'n van a córrer per muntanya, bicicleta... La gent que simplement diu que passa a quatre poques... Això es pot controlar. Però a vegades sí que es pot controlar. Ja, ja, ja.
Jo penso que valdria la pena, entre tots, encara que fos una cosa puder banal, fer una petita reflexió sobre el que creiem que Madrid farà, no farà, dirà, perquè de fet no farà res, però dirà als voluntaris, i ells al vespre eren molt astres, sobre aquesta situació actual a Catalunya.
És un fracàs. Per ells és una pantomima. Heu vist les portades dels diaris de Madrid avui? No. Us les dic una mica, els titulars per on van? Jo pensava que fins i tot seria pitjor, però bé, tot cas sí que, per exemple, el País, que ahir sí que justament titulava amb un referèndum o una consulta inútil o alguna cosa així, avui diu, mas, dos punts, ahora el referèndum definitivo. A la imatge, una família fent-se una foto votant, l'ABC,
Tria una foto d'un votant que porta una samarreta amb una estelada i el titular és Farsa i desobediència. El Mundo posa en portada la foto d'Artur Mas posant el seu vot a l'urna i diu Mas vende como gran éxito su ficción democrática y pide un referéndum real.
Hi ha la Razón, una imatge encara més gran d'Artur Mas en el moment que posa el vot a l'urna i fa aixecar el polze. I el titular en aquest cas és més contundent, desobediència, prevaricació i malversació.
A mi no em ve de gust fer un referèndum de debò, em ve més de gust que es facin eleccions i que es proclami o es declari, proclamar és una altra cosa, es declari l'independència.
Sí, però això per mi no és una cosa de quatre dies. No, esclar que no. Pensem que... Per això que tinc pressa. Sí, però per mi... A mi també em sorprèn una miqueta el diari El País, que en un moment de la nostra vida va ser un diari d'esquerres... O modern. Sí, modern i que era d'esquerres i tal. I que era l'intel·lectual. És veritat. Era el diari... I aquest dematí em volia aixecar jo les...
les neurones, escoltant ràdios concretos, no? Escoltant la Jimena Losantos, però ja no m'hi he atrevit perquè aniré malament. No, perquè no t'ho haguessis arribat a la mesura. No, no, no, no, ja en tinc prou amb... ahir la... aquestes hàicres d'aquí de Sant Just, que a mi m'agrada molt la Ràdio Nacional, la Pepa... Bueno. Pepa, bueno, una tia molt maca, eh? Jo cada diumenge l'escolto a la Ràdio Nacional al dematí. I què deia? No, ella s'abstenia.
Fixa-vos en una cosa. Tots aquests titulars que la moderadora ens ha llegit, no hi ha cap que sigui ni positiu ni definitiu. És la mateixa tècnica que han anat seguint fins ara. I tornar-ho a centrar amb Artur Mas.
No hi ha cap postura acusatòria amb un argument clar, que és el que s'ha fet fins ara. Fa quatre dies, referèndum no. Consulta tampoc. El que proposen mas és un simulacre de consulta i referèndum no. Han arribat el moment que ens hi hem acostat, moltíssima agàvia. Han deixat que es fes, perquè com que no es consulta, ni és referèndum que ho facin. I això...
ponem altres persones poder més qualificades que jo, com això anirà afuixant per banda de Madrid, perquè hi ha aquest problema. Madrid no és Madrid, no és Raboi. És que els que s'atiraran en contra de Raboi, l'acusaran d'haver sigut clubs, d'haver permès, etcètera. Aquesta és una qüestió. I aquí, al revés, aquí, quan es fa l'opció,
és per amb valenturança durant les xifres que hem tingut. Prescindint dels certs que no el sé ni crec que el puguem saber, la situació competitiva amb totes dues votacions que hi ha hagut prèviament és una demostració clara de la intencionalitat
i el poder estadístic, si voleu, d'aquesta votació. Ells diran que no té cap valor, però ells la quantitat de gent que han anat a votar la saben perfectament. I saben que sí que tenen valor. Clar, poden jugar, i crec que els ha sorprès, fins i tot també pot haver sorprès a gent d'aquí, no sé si la gent esperava dos milions. A més, no poden dir, és que uns diuen una quantitat i els altres diuen una altra, no. La quantitat és la quantitat. Sí, però ells diuen que això no és fiable.
No hi ha hagut un notari. No es fien dels voluntaris perquè, com deia l'altre dia el Mas, amb això dels voluntaris ells no hi entenen. Sí, perquè no han sentit parlar mai la resta de l'Estat.
Però bueno, hauria sigut una miqueta més fosc que l'opinió que poguessin tindre si s'hagués fet tot a mà. Però hi havia ordenadors. Tots tenien ordenadors. Ja saben que... A veure, el dissabte... I quedava tot registrat. El dissabte van intentar fer boicot la Montse Molinero, que has estat tu, Carme, parlant amb ella. Jo en soc testimoni. A les 7 del vespre tenia més de dues mil trucades amb el mòbil.
Però el boicot ahir no va funcionar. I què van aconseguir? En quin sentit tenien les trucades? Perquè no la pogués trucar ningú.
amb tothom que volia fer trucades durant el dissabte. I la Montse, aquí a Sant Just, és de les persones que va al capdavant. No és la presidenta, però és de les que ha tirat del carro i li van agafar el d'ell.
No ho sabíem. Hi ha molta gent. En tot cas, el dubte també era si podrien o no podrien obrir els instituts i després d'una setmana amb incerteses. I els instituts alguns els han trobat amb silicona al pany.
Una petaleta. A qui no? A Badalona, Santa Coloma... No, perquè deia Mare de Sant Just que algú no es pensi que ha passat d'aquí. Jo vaig anar el dissabte a Igualada, per una cosa personal, i allò sí que era en Estaladas. Tot Igualada, amb uns lletreros que jo no he vist aquí.
Una passada, molt més, però molt... centenars més que Barcelona. Home, és que està molt basodregat nosaltres, eh? Però en positiu, eh? Estava tot igualada, tot groc, tot ple de... En positiu pel que fa la nostra idea.
Que no eren franquistes, vull dir, d'alguna manera. Que em va sobtar i li vaig dir a les persones que anaven, mare de Déu. I a més, ja et dic, amb uns llatereros que aquí a Barcelona jo no els he vist. Clar, perquè és diferent. Un tipus de població també. I els països bars que me'n dieu.
Ah, molt bé, molt bé. A la platja tot. Vam fer l'estelada a la platja. Ah, sí? A quina tele? L'estelada, la senyera i la bandera dels escossesos. Ah, això mateix. A la platja, tu, amb parelles. Després t'ho ensenyaré, que ho tinc al mòbil, però també es va veure per televisió. Quina televisió? És que, clar, jo només m'ho vèreu...
Una televisió, no puc veure cinc televisions a la vegada. Tu què diries que ho va fer Telecinco? Jo t'havia estat veient ment discriminada segurament. No ho sé, això era les notícies.
Segurament avui estem fent aquesta anàlisi. Jo crec que la setmana que ve, com sempre estem dient en aquest trimestre, m'hauran passat moltes coses i potser ja estem debatent sobre què passarà, però sí que és veritat el que deia el Vicenç abans, que potser avui també es pugui prendre el dia de gent amb una mica de calma. Sí, però no pots més que parlar-ne.
No, això sí, però no de buscar noves solucions. La gent en general, els que s'hi ha esforçat molt, han de descansar. El Març mateix, a més parlant d'un, déu-n'hi-do la diada. I tota la gent descansant ja començant a estar pel meu fill, mira que et dic. Ha de portar, a veure. Em vas a portar una pressió.
Sí, sí, sí, sí, sí.
En el programa de Salvador. I fins i tot la vicepresidenta se la veia. La podria haver pentinat, que ella no està així. Vaig veure la vicepresidenta, no semblava a ella. Perquè la van maquillar molt. Jo vaig veure el president amb la seva senyora que marxaven cap a casa, tots de sols. Dic, hombre... Per fi, no? Anem cap a casa, noia, i mengem una sopeta, que és el que em ve de gust.
En fi, anirem parlant de tot plegat, exacte. Quedem a l'espectativa. Felicitats a tothom del comportament, a tots els catalans i no catalans que van anar a votar, perquè hi havia gent que estan empatronats aquí i són ciutadans com nosaltres, que també van anar a votar. Felicitats pels qui són i pels que no són, per tots.
I els que van votar a l'estranger també. I els quilòmetres que han fet alguns. A veure, una mare ahir allà a l'Ateneu explicava que el seu fill a mig de matí va arribar amb l'avió, va anar a votar a dinar i s'han tornat
Però podia votar allà, als Estats Units... Però ell va voler venir aquí. Hi va haver diversos que van amb sentiment que un acte com aquest es havia de fer aquí. Aquí, no perdre-se'l. S'acaba el temps, eh, per això? Ens hem d'acomiadar, haurem de continuar fora del micròfon. Gràcies a tots. Adéu-siau. Adéu-siau. Bon dia.
Catalunya Informació. Són les 12. Avui es continua votant a bon ritme la majoria de les delegacions del govern de la Generalitat arreu del territori. Els ciutadans que ahir no ho van fer poden votar durant 15 dies a les 7 delegacions que el govern ha habilitat a Barcelona, Targona, Lleida, Girona, Catalunya Central, el Pirineu i Terres de l'Ebre. Aquests vots afegiran els 2.236.000 a mesos ahir.
El govern denunciarà l'actitud de l'executiu espanyol de les últimes hores davant el 9N al Tribunal Constitucional, mentre el PP qualifica de fracàs la jornada d'ahir i parla d'una participació molt baixa, diuen de poc més del 30%.
Almenys 48 morts i 72 ferits en una explosió en una escola de Nigèria. Ningú ha reivindicat l'acció, però els fets han passat a una zona en estat d'emergència per la violència del grup terrorista Boko Haram. Els esports eren també titulars. Alex Márquez completa el triple L català amb el títol de Moto3. Ha aconseguit ahir a Xest. El seu germà Marc va batre un altre rècord, 13 victòries en una temporada. I a la fórmula 1, la propera i última cursa a Budavi, decidirà el títol.
I el temps ja haurà més sol entre el centre i l'oest del país amb restes de boira a les comarques centrals i del pla d'Aireira. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i dos minuts. Us parla Andrea Bueno. 6.260 persones van votar ahir a Sant Just en el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya. Això és el 57% de les persones majors de 16 anys que podien votar al municipi.
El si-sí va guanyar per àmplia majoria amb el vot de 5.096 persones, és a dir, el 81,41% dels votants. El si-no va ser la segona opció més votada a Sant Just amb 753 vots, el 12,03% de les persones que es van mobilitzar ahir. El segueix l'opció del no amb 281 vots, el que representa el 0,65% dels votants. Altres opcions van obtenir 59 vots, l'opció si blanc 41, i el vot en blanc va aconseguir 30 vots.
Finalitza el procés d'expropiació d'uns terrenys privats al polígon del Pont Reixat. L'Ajuntament de Sant Just acaba de tancar l'expropiació d'uns terrenys de 4.000 metres quadrats que eren de propietat privada. Les superfícies se situen a la confluència entre l'Avinguda del Vaso Ibregat, la Carretera Reial i l'Avinguda Sant Sebastià. Aquests 4.000 metres s'afegeixen a 4.500 de propietat municipal ja existents al polígon.
El terreny total és de 9.514 metres quadrats i pertanyia a dos propietaris privats diferents d'una empresa privada i una família. Després d'un llarg procés administratiu i judicial, el desembre de l'any passat es va poder signar l'adquisició dels terrenys a l'empresa en total 4.500 metres i ara s'ha tancat l'expropiació dels 4.000 metres quadrats corresponents a l'altre propietari.
I un punt més per recordar-vos que el Just Metro ha reduït el nombre de viatgers en l'últim any i el Just Tram l'ha incrementat. Entre octubre de 2013 i setembre de 2014, el Just Metro ha disminuït els seus viatgers prou d'un 2%, és a dir, 13.100 viatgers menys. Per contra, el Just Tram ha augmentat els viatgers en un 1,1%, 929 viatgers més. Són dades de la Direcció de Transport i Mobilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, corresponent al setembre d'enguany. En línia generals, però, segons aquest estudi, tots dos autobusos han perdut viatgers en el que portem d'any.
De gener a setembre el just metro ha registrat 16.400 viatgers menys i el just tram 436.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora, més ampliada al Sant Just Notícies, edició migdia, a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Never made it as a wise man. I couldn't get it as a poor man stealing. Tired of living like a blind man. I'm sick aside without a sense of feeling. This is how you remind me. This is how
You remind me of where I really am. It's not like you to say sorry. I was waiting on a different story. This time I'm mistaken. A forehead and you a heart were breaking. And I've been wrong. I've been down. Into the bottom of every bottle. These five words in my head scream.
I know that. I said I loved you and I swear I still do. It must have been so bad. Cos living with me must have damn near killed you.
I was waiting on a different story. This time I'm mistaken. I forehand and you were over breaking. And I've been wrong. I've been down and to the bottom of every bottle. These five words in my head scream my weakness.
This is how...
It's not like you to say sorry. I was waiting on a different story. This time I'm mistaken. A forehead and you were always breaking. And I've been wrong. I've been down. And to the bottom of every bottle. These five words in my head scream are we having fun yet?
La informació més propera al Just a la Fusta.
Passen 8 minuts de les 12 del migdia. Aquestes hores saludem a la Maria Quintana. Molt bon dia, Maria. Ui, espera. Ara sí, bon dia. Molt bon dia. Misa presidenta del centre d'estudi Sant Justecs per parlar de l'actualitat de l'entitat. Ah, passada més o més no vam trobar-nos. No ens vam trobar. Vaig fer festa. No passa re, però per tant tenim coses. No sé si esteu... Sí, vam tenir la reunió de Junta aquest dijous i llavors ja vam planificar una mica tot el que volem fer a partir d'ara.
que una de les coses que ja saps que volem fer és la batllada poètica literària. La de la Vala. És el dissabte abans, o sigui, aquest any serà el 20 de desembre, a la sala del cinquantanari de la Teneu. Ara començarem a treballar sobre això, a veure què hi fem, perquè és clar, és continu, continu. Quan acabes una cosa, comencem una altra.
I també vull ratificar la xifra que vaig donar l'altre dia perquè vaig dir que per sobre havíem recollit 600 euros sobre les galetes per Sant Joan de Déu. Hem de ser justos, eren 588 euros.
No, el que vull dir és que és el que es va recollir, per tant és el que es portaran allà. Hi ha les despeses que això comporta perquè assumim el centre i per tant el que s'ha fet es porta allà. Aquests 588 són directament. Les despeses les paguem al centre, és la donació que més a més fa el centre a aquesta gent.
Fora d'això, també hi tenim l'Assemblea, que la tenim el mes de gener, l'últim divendres de gener. Hi ha canvi de Junta. Canviarà el president, per tant. Sí, canviarà el president. Ara aquesta setmana ens posarem a confeccionar el que volem que sigui la nova Junta, si podem amb alguna incorporació,
perquè se'n va gent i volem que entri gent. Hi ha candidatures o com funcionaran? No, nosaltres seguim els passos legals, o sigui, es fa la convocatònia, es diu a la gent, dos mesos abans que això es fa, que qui vulgui presentar una candidatura la pot presentar dins un plaç, lògicament, i llavors es veu.
Podem tenir una sorpresa que hi hagi una candidatura a fora de la que presenta la Junta. Això seria un miracle, però com que els miracles existeixen pot ser que passi. Però si no, la Junta ha de tenir una candidatura per presentar i que si no ens surten més i els nostres socis ens donen confiança, és la que tirarem endavant.
Així és com ho farem, que és com s'ha de fer, a més a més, legalment. Així és que nosaltres estem en aquesta impàs ara de preparar candidatura, esperant que responguin els socis, tant si és per presentar-ne alguna més o si és per no presentar-ne cap i donar confiança en aquesta.
I després també començarem l'any que ve, segurament serà el març. En janrere que havíem fet els estudis de coneixements s'enjustencs, jornades de coneixements s'enjustencs, doncs es tornaran a posar en marxa aquest any que ve, segurament a partir del març, els serien 4 dimecres si no canviem, perquè això també...
Ara això està embastat però déu-n'hi-do, per entendre'ns. Però encara hem de saber si a la persona que va fer aquest curs li va bé el dimecres, no li va bé el dimecres, l'horari... Però el que sí que vam acordar amb Junta és tirar endavant, tirar endavant les jornades de coneixements en just temps.
i ja quan sàpiguen més coses les explicarem perquè ara també seria qüestió d'enraonar per enraonar i més val que quan tens les coses més... que la gent sàpiga que això es farà. Exacte, està bé. També que s'està treballant amb la Missalània i tot això. Tot va fent els seus passos correctes que s'han de fer. Nosaltres sortim d'unes festes de Tordó que per nosaltres han sigut molt plenes, molt plenes,
i per això vull dir que ara continuem la feina que fem sempre. També crec que ja s'ha tancat quasi totalment del cert el dossier sobre els desapareguts i morts de la guerra civil. L'altre dia ens van passar a cada un membre de la Junta ja anem a dir la feina i és una feina que ha sigut increïble. Jo voldria que molts pobles
Preguessin un exemple de què han fet al Centre d'Estudis Sant Lluis Tengues amb aquest tema, cosa que ja es va posar de manifest a les jornades de les ciutats educadores. Quan vam presentar aquest projecte va haver-hi molts ajuntaments que van quedar parats de veure com ho havien fet.
Per tant, és una feina que posem a l'abast de qui vulgui veure com s'ha fet. Nosaltres, amb molt de gust, els hi explicarem. Perfecte. Doncs, déu-n'hi-do, hi ha coses. Hi ha coses, oi? Aquesta setmana de vacances m'ha anat bé. Sí, sí, perquè així tota la feina s'acumula. En fi, anem parlant aquí cada dilluns amb la Maria Quintana. Moltes gràcies, Maria. A tu, Carme. I una altra cosa. Què més? Felicitats.
Felicitats per tothom qui va creure que valia la pena anar a votar. Fos el que fos el que vagin a votar, però van exercir el seu dret, a pesar de les amenaçades. I això, som un poble digne i que nosaltres la democràcia la tenim per sobre de tot. Doncs també queda dit, Maria. Moltes gràcies. Que vagi bé. Bon dia. Just a la fusta. Sant Jús en directe.
Un minut i un quart d'una del migdia de seguir de continuar parlant d'actualitzar Sant Justenca, en aquest cas per parlar d'un taller que es fa demà dimarts a Sant Just. Un petllet de focusing per escoltar el nostre cos, conèixer i acceptar el propi potencial i el dels infants. Serà amb Caroline Copsteig amb qui parlarem d'aquí a no res, després de sentir aquest tema dels Clems Knight titulat Tears on my pillow.
Sí, sí, sí.
I'll gladly take you back and tempt the hand out of you.
Love is not a gadget Love is not a toy When you find the one you love She'll fill your heart with joy You don't remember me But I remember you It was not so long ago
You broke my heart in two. Tears on my pillow.
Tampoc hi és.
La informació més propera al Just a la Fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb el nostre segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. La informació més propera al Just a la Fusta.
Ara passen 5 minuts d'un quart d'una de la migdia. A aquesta hora parlem d'un taller que es fa demà, Sant Just, un taller de focusing per escoltar el cos, conèixer i acceptar el propi potencial i el dels infants. Es farà demà al migdia, a la 1, a la sala Vidimullo del Casal de Joves, i serà amb Caroline Copsteig, amb qui parlem avui al Just a la Fusta. Molt bon dia. Hola, bon dia.
per parlar una mica de com era aquest taller i primer de tot saber què implica aquest terme, el focusing, que jo crec que molta gent de primeres no n'ha sentit parlar habitualment. Explica'ns una mica Caroline en què consisteix. Molt bé.
El focusing, Eugene Gendlin, que era un psicoterapeuta americà als anys 60, va veure com els seus clients a teràpia milloraven molt més si escoltaven el seu cos, si escoltaven els signes que donaven al seu cos.
Ell va dissenyar aquest procés en sis passos que són molt senzills i simplement és escoltar què ens està donant el cos, com ho estem sentint i a partir d'això buscar un canvi corporal. Ens oblidem de vegades de fixar-nos una mica més en què diu el cos a cada moment? Exactament. No ho volem escoltar a vegades.
I per tant, escoltar és evident que demà en parlareu més ampliament, però algú que ara pensi que potser és veritat que no escolto el meu propi cos, com ho hauríem de fer per intentar escoltar una mica més les necessitats que ens està indicant? Què caldria tenir en compte?
Lo primer és parar. I mai parem. Molt difícil, no? Segurament és veritat. Però s'està veient, a més, el focus en les escoles, que és principalment el que treballarem demà, es veu que si nosaltres parem aquells cinc minuts o aquells dos o tres minuts abans d'entrar a classe i escoltem els nens i que els nens puguin escoltar el seu cos, això farà que després la resta de l'hora serà molt més productiva i llavors guanyem temps.
Cadascú, en el cas dels nens, cada cos indicarà una cosa diferent. A l'hora de treballar-ho a classe potser és difícil respondre les necessitats de cadascú o és més fàcil del que sembla? És molt més fàcil del que sembla. Si pensem en el llenguatge, hi ha moltíssimes frases que parlen del cos.
La sensació sentida del que jo sento quan veig algú o em cau com una llosa, això és una cosa pesada. Si li podem posar paraules a això, i en el cas dels nens més petits, inclús un dibuix,
o se li dona el seu perfil del cos i llavors que puguin dibuixar què és el que ells estan sentint dins del seu cos, poden prendre distància d'aquesta sensació que a vegades és desagradable. Són més capaços de sentir els nens, o de sentir no, de sentir suposo que tots som capaços.
de ser conscients del que senten. Tenen una mica menys d'aquests filtres que potser els adults ja tenim més imposats. Sí, de ser congruents amb el que ells estan sentint. Un nen que se sent malament buscarà una manera de trobar-se millor. I als adults ens costa molt més. Ens hem de tornar a entrenar per fer-ho.
És veritat que també en els últims anys cada cop apareixen més diagnòstics en molts nens, la hiperactivitat o altres trastorns, que hi ha qui diu, potser posem massa etiquetes, posem massa noms a tot el que passa realment. Tu veus així, creus que està bé que cada cosa tingui el seu nom o s'hauria d'anar cap a un altre cantó?
Crec que realment s'estan posant massa etiquetes. Abans era un nen mogut, ara és un nen amb TDA. Llavors ja és una etiqueta que tindrà tota la seva vida. Amb aquestes eines com el focusing se li pot ajudar a que ell pugui estar més tranquil, pugui trobar-se ell mateix. Quan pugui actuar en conseqüència amb el que ell està sentint, la cosa pot anar molt millor.
Abans es deia mogut i ara es diu TDAG, però el nen que li hem dit que és mogut sempre ho ha sentit des de molt petit. Suposo que és transformar aquesta idea que el mogut és dolent en una cosa que pugui ajudar-lo a construir. En que tinc 6 anys i em toca córrer. Que potser el més normal seria això. És més normal potser ser mogut que no ser tranquil amb 6 anys. Exacte.
Us trobeu que ara demà fas aquest taller enfocat, m'imagino, de cara a professionals que estan en contacte amb nens, no? Suposo que us trobeu que cada cop hi ha més gent interessada una mica en aquest tipus de processos, és a dir que la gent està començant a obrir més els ulls o a escoltar més el cos, lligat una mica amb el que dieu, o encara és un fenomen una mica incipient, encara falta molt.
Cada dia crec que ens adonem més de la importància de les emocions. Hi ha llocs a Espanya on l'educació emocional ja forma part del currículum.
Està evolucionant, no? Està evolucionant i anem cap aquí. Hem de començar a mirar cap a nosaltres mateixos per després sortir fora. Treballo com a formadora en un programa de la Universitat de Barcelona que es diu programa Treva. Les tècniques que s'estan donant els docents perquè puguin sentir-se millor ells i millorar el clima de l'aula.
Cada dia s'està treballant més d'això. Hi ha escoles d'aquí a prop, escoles a Cervelló, a Sant Boi, a Castadefels, que ja estan utilitzant aquestes eines i tenen aquesta formació. Eines del focusing, d'aquests processos. Sí, perdona, el focusing és una tècnica més dintre d'aquestes treves.
Per tant, seria d'alguna manera, la base seria aquesta, és contra el propi cor i suposo que a partir d'aquí hi ha molts mecanismes per poder saber com reaccionar. Una cosa és això que deies al principi, aturar-nos suposo que és fonamental i després m'imagino que un cop algú s'adoni del que sé i no del que li passa pot ser que no sàpiga gestionar-ho també o que no sàpiga com extreure-ho. En el cas dels nens, ara comentaves la part dels dibuixos,
Un mestre o un formador, m'imagino que també ha de saber una mica què pot demanar o què pot demanar cada nen en el sentit aquest. No en el sentit d'assignatura, sinó què implica que un nen sigui així, que un nen necessiti això.
Què se li pot demanar al nen en el sentit de quan li demanem que es concentri, que és realment el que li estic demanant quan vull que es concentri? I quan hi ha de mi amb això també? El focusing és tant una cosa que s'utilitza, el propi decent ho pot utilitzar perquè ell se senti millor i després per prendre distància del que li està passant dins de l'aula.
El pitjor és negar el que sentim? En aquests casos, suposo que sí. Sempre. No només en aquests casos, sinó qualsevol moment de la vida. El fòcings s'utilitza, ja et dic que va començar amb psicoteràpia, jo l'utilitzo amb les meves teràpies individuals, però serveix per absolutament tot, el prendre consciència del que estem sentint. És això. El cos mai menteix. Lament a vegades, el cos mai.
Això segurament estem acostumats a no veure-ho així, perquè de vegades això, algú té un petit dolor o alguna cosa i de seguida el fet de voler-ho resoldre immediatament i potser amb algun medicament, m'imagino que no ajuda a intentar escoltar-lo, sinó que desequilibra totalment el que puguem arribar a entendre el que ens passa. Exacte, sí, sí.
Suposo que el fet de viure en un món que va tan ràpid tampoc ajuda a acceptar que el cos té unes necessitats diferents que potser les del nostre company. El que passa és que ara ja s'està adonant d'això. Hi ha aquest canvi i hem d'anar tots cap aquí.
Demà serà focusing a l'escola, però el focusing s'utilitza amb tot. Amb qualsevol àmbit. És gairebé una filosofia de vida. Abans de pensar i abans de dir, em deixo sentir. Deixo sentir el que penso i llavors ho puc exterioritzar. És a dir que potser en una empresa, fins i tot, també es podria practicar. I tant, i tant. Sí, sí, sí.
Doncs demà, la una és a la sala Ovidi Mullo del Casal de Joves i és aquest taller de focusing, escoltem el cos, conèixer i acceptar el propi potencial i el dels infants. És un taller, per tant, no serà una xerrada, sinó que suposo que fareu alguna pràctica, no? Sí, és experiencial. Sempre, com estem parlant d'escoltar el cos, el primer que hem de fer és sentir-ho, no? I llavors serà a partir del que estiguem sentint, amb unes pautes, podrem treballar això. I és totalment a partir de la vivència.
Si algú vol apuntar-se, no sé si hi ha inscripció prèvia o com funciona. Està totalment obert, principalment és per mestres, però qualsevol que estigui interessat, inclús pares, mares, que tinguin nens i que vulguin tenir una eina més per entendre el seu fill i el que està passant. Demà, dimarts, a la una del migdia, la Sara Ovidi Mullo de Casa de la Jove serà amb Coraline Cobsteig. Avui hem pogut parlar amb ella. Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. I ara de seguida parlem, després de parlar d'aquesta llei, parlem d'economia, com que dilluns amb el Manel Ripoll ho farem després d'escoltar aquest tonight de Jarvis Coker.
So let's go take some drugs And let's go have some sex The first time it's alright The future starts tonight And you cannot make everything alright But you could stop being wrong
Someone's getting born And someone's getting killed Somebody falls in love Somebody falls from a window sill But you, you just sit tight Hiding out from life
Set the world to rights But you can't stop being loved
Passed the hours of future, the world is changing shape. And someone's getting a kiss and done for goodness sake.
Oh, and you cannot set the world to rights That you could stop being wrong
No ho sé.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'Airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
1, 2...
Passant 10 minuts de dos quarts d'una del migdia. Aquesta hora serem amb en Enel Ripoll. Bon dia, Carme. Per parlar amb Dilluns Més d'Economia. Avui parlem de les targetes black. Després d'uns quants programes en què hem parlat de diferents qüestions vinculades amb una hipotètica que té un independent relacionat amb l'economia, avui ens portes aquest cas d'actualitat.
Sí, la veritat és que era un tema que va sorgir més o menys quan estàvem parlant d'aquests temes que vam parlar d'una hipotètica de Catalunya independent com funcionaria amb el tema d'Europa, de la moneda i les pensions i com que estàvem fent aquest monogràfic fins al 9N, doncs ho vaig deixar una mica aparcat i no vam tractar aquest tema d'actualitat perquè ens hagués trencat aquest
aquest monogràfic que estaven fent de tres sessions, però ara, un cop ja ho hem acabat tot. Millor, eh? No, perquè així ja hem pogut pair i anem passant coses. Exacte, a veure. I ara, i a més a més, ha sortit més suc i ha sortit més informació, sobretot plegat, i el que intentarem avui és no tant jutjar-ho des d'un punt de vista moral, que també es pot fer, però això suposo que en altres...
a seccions o en altres apartats de diferents programes, es dona més el tema de parlar de temes morals i altres temes. Intentarem centrar-nos en la part econòmica perquè la gent vegi realment el que aquesta gent, aquests individus han fet amb l'ús d'aquestes targetes.
Diria que aquesta deu ser la tercera temporada que he d'anar per aquí o més o menys. L'hem anat fent, no sempre ha estat seguida al llarg del temps, però sí que al llarg de tres temporades hem anat explicant diferents píndules econòmiques, havíem explicat què eren les participacions preferents, havíem explicat
el perquè havien desaparegut la majoria de caixes d'estalvi o havien parlat també de conceptes com l'IVA, com l'IRPF, com la inflació quan es pot considerar un impost. Hem tractat tota una sèrie de temes que sembla que aquests 86 directius o exdirectius del que abans era Caja Madrid i Arabanquia no ens haguessin escoltat mai o no tinguessin aquests conceptes una mica clars. Potser no els interessava tenir-los.
Sí, per una banda sembla això, podria ser això, però estem parlant de, no diré el nom de tots els 86 directius, però noms així rellevants estem parlant de Miguel Blesa, aquest senyor, abans de ser president de Caja Madrid.
havia estat inspector Dizenda. Alguna idea? Hauria de tenir. O potser sap molt bé com podies que volies estar tot plegat. Rodríguez Rato havia estat ministre d'Economia i Finances. De fet, se l'havia dit que havia estat el millor ministre d'Economia i Finances que ha tingut mai un govern espanyol des de la democràcia. Per tant, t'havien deixat ben alt.
I també hi havia el senyor Stanislau Rodríguez Ponga, aquest senyor abans de ser un directiu o estar dins del Consell d'Administració de Caja Madrid i després de Bànquia, havia estat expresident de l'Agència Tributària, per tant, també sabia de què anava el tema.
El que ha passat entre el 2003 i el 2012 i que ho ha aconseguit destapar al final l'Agència Tributària amb col·laboració amb Caja Madrid, amb Actual Banque,
Recordem que en el moment que hi va haver tota la reestructuració bancària, una sèrie d'identitats financeres no van resistir els test d'estrès que es van fer en aquell moment i van haver de ser nacionalitzades. Això va passar amb Caixa Madrid, va passar amb Caixa Catalunya, que es va compartir després amb Catalunya Caixa absorbint
a Manresa i Tarragona, va passar amb altres entitats com Unim, que després se la va quedar al final al BBBA, Galícia va passar amb Nova Caixa Galícia, va passar amb una sèrie d'entitats que no van resistir i se les va quedar l'Estat. En el cas de Bànquia, van agrupar el que abans era Caja Madrid i van agrupar Bancaja. Aquestes dues caixes les van fusionar i va aparèixer el que avui en dia és Bànquia.
Crec que també va agafar, d'aquí a Catalunya, el que era Caixa Laietana també ho va agafar. Llavors, en tot aquest temps, des que era a Caixa Madrid fins que va ser Bànquia, en el període de 2003-2012, són 9 anys, gairebé 10, s'ha aconseguit destapar que 86 directius o exdirectius d'aquesta entitat financera
Tenien una tarjeteta negra. És molta gent. No són quatre, són 86. No som coneguts els altres, però Déu-n'hi-do. Exacte, 86 persones que tenien aquesta tarjeteta. Uns amb més crèdit, els altres amb menys, però fixem un crèdit mitjà, 5.000 euros al mes. Per si no arribes a final de mes, 5.000 euros al mes per poder gastar amb el que ells creguessin oportun.
Al principi es va parlar de si eren unes targetes de despeses de representació, que ens pot agradar més o menys, però el 90% de les empreses, quan hi ha una persona que la representa o una persona que parla del nom d'aquesta empresa, si ha d'anar a un sopar i ha de parlar amb uns clients, fa servir la targeta de l'empresa per poder pagar aquestes despeses.
Ara bé, s'ha anat tirant el fil i s'ha vist que els 15 milions d'euros que s'han gastat aquests 86 persones, la majoria d'ells s'ho havien gastat anant a restaurants i no a hores de feina, anant de viatge i no per motius de feina, anant a hotels en èpoques de Nadal i de vacances,
o traient diners del queixer en efectiu per si amb la nòmina que tenien no arribaven. I uns quants diners, no estarien parlant de... Sí, podies treure 700 euros un dia, l'endemà 700 més, clar, fins a 5.000 euros al mes podies anar traient cada més 500 euros sense problemes. És molt gros, perquè ens hi hem acostumat i acceptem que ha passat això, però és que si ho penses, en fet, us hi tornen a explicar-t'ho. I ho hem anat veient, ho hem anat sentint, estem acostumats a classificar la notícia, però...
És dur perquè, a més, la gran majoria d'aquesta gent... El problema, per una banda, és tot el que hem despilferrat i el que s'han gastat, sobretot a partir del 2007, que van dir que des del Govern central ens hem d'apretar el cinturó, hem de fer un esforç, potser les pensions no podran pujar, potser haurem de congelar el que pagàvem a la gent amb l'atur
cobrar més o només els podem donar aquells 426 euros perquè no tenim més diners, d'acord? Però per l'altra banda, i a més a més, un cop nacionalitzada a costa de tots els contribuents, doncs anaven sortint diners per pagar aquestes coses.
Això per una banda i l'altra, que és el que intentareu explicar des del punt de vista econòmic, és el fet que a sobre, com a gravant, tot això es feia com a diner negre i no declarat, que és pel motiu pel qual l'Agència Tributària s'hi fica pel mig i el ministre d'Isenda, Cristóbal Montoro, també s'hi fica pel mig.
de 15.000 milions d'euros. Si mirem el percentatge de diners que hauria d'haver recaptat l'Estat, no són 4 euros. És rellevant aquesta xifra i, per tant, haurien hagut de fer uns ajustos menors si aquests diners haguessin tributat com tocava.
Perquè la gent no ho pugui entendre, farem com un símil, d'acord? És que ja ho havíem explicat al moment que vam parlar sobre l'IVA, perquè entenguin que era això del diner negre, és com quan si et ve un paleta o un electricista a casa arreglar-te alguna cosa... Quan t'ho ha acabat d'arreglar et diu, vostè ho vol pagar en viva o sense IVA? Et donen l'opció, com si poguessis triar, realment no podries triar.
Si ho fessis bé, hauries de dir no, no, vagi amb la factura. I ficava amb la cuida aquella que quan ho demanaves tens el número 1 i al cap d'un any, quan tornava a dir el senyor a fer-te la revisió, era la factura amb el número 2. Perquè havia passat tot un any, el senyor s'hi havia vingut, és que havia anat treballant tot l'any, però no havia fet cap més factura com la que tu li havies demanat l'any anterior.
Si fas la factura i ho declares, això és legal, i si no ho fas, els diners que li dones a aquest senyor són negres, que no estan declarats al lloc, que no paguen impostos, però els pots fer servir per anar a comprar el pa després i fer-los aflorar.
És veritat que de vegades, quan són coses més a la petita escala, que tu tu pots comparar, dius home, no passa res diferent, no? Però que en el fons ens fan preguntar què faries tu si estiguessis allà tot. Llavors, clar, si ho fas a petita escala, no passa res, no passa res, no passa res. Però si estem a gran escala, tampoc passa res. Si ho fa el que no paga la factura al paleta, doncs ho faig jo, que soc en un consell d'administració.
Aquestes targetes blanques, el que eren i el que van fer entre el 2003 i el 2012, era com un complement de la nòmina o era un plus, que pel fet de ser dins del Consell d'Administració o directiu de Bànquia, tenies dret o...
t'arribava un sobre, al departament no estiguessis, em deien, mira, té aquesta targeta i té un carrer de 5.000 euros. Tota la gent, la majoria d'aquestes 86 persones que han estat interrogades pel jutge que porta el cas, encara n'hi ha d'altres colors, els que hem dit eren del PP, però Cajamadi d'abans havia estat del PSOE, hi havia consellers del PSOE, hi havia consellers d'Esquerda Unida i dels dos grans sindicats, d'UGT i Comissions Obreres, i són tots.
Allà dintre tots tenien la seva tarjeteta. Crec que n'hi van haver d'aquests 865, però es podrien comptar amb els dits d'una mà que mai, durant aquests 9 anys, vam fer servir aquesta tarjeta perquè no ho vam veure clar. Però la resta, ja que la tinc, fem-la servir.
Aquesta targeta el que et permetia era poder fer aquesta sèrie de despeses i quan tu feies la declaració de la renda que té el problema i per això és diner negre, no et sortia que havies tingut aquesta targeta ni que havies tingut aquestes despeses.
En principi, normalment, si aquesta targeta és un complement de la teva nòmina, per exemple, una cosa que la gent podrà entendre més clarament, perquè això amb moltes empreses passa, que et donen tiquets restaurants. Exacte. Està clar que t'obliguen a menjar fora de casa. Exacte. Hi ha gent que els elimina cada cop més, però fins i tot dins les empreses per cada dia en donaven. Exacte, donaven uns tiquets o després es van eliminar i van fer com una targeta restaurant que anaves tu i tenies 9 euros al dia per gastar.
Aquests números el dia que tu gastes, quan tu fas la declaració de la renda, com que no és diner negre aquesta targeta, sinó que és un complement de la teva nòmina, et surt. Vostè ha cobrat durant l'any x diners, i a més a més, amb espècies, li han pagat aquests diners per gastar-se'ls al restaurant dinant a l'hora de dinar. D'acord? Va bé. El problema és que aquesta targeta, aquests 5.000 euros que es podien gastar al mes, quan venia la declaració de la renda i l'havies de fer, sortia la teva nòmina i no hi havia res amb espècies.
Tots els 80 que l'haguessin utilitzat, tots ells deien que amb aquests 9 anys mai es van adonar que la declaració de renta no sortia. A mi me la fa el meu assessor, no me la faig ni jo.
No m'ha dit mai que faltés alguna cosa o que no sortís. Estem parlant de Miguel Blesa, que és el director de Caja Madrid i Rodrigo Rato, que va ser el director de Banquia. No estem parlant d'un mando intermitge o un director de l'oficina que li dona la targeta i potser no té per què saber d'on venen aquests diners o on van aparar. Això per una banda.
A més a més, per augmentar el tema, Bànquia, primer Caja Madrid i després Bànquia, si tu mires els seus balanços, els seus comptes de pèrdues i guants o la liquidació que fan de l'impost de la societat, no pareix res. Aquests diners...
No, no, són diners que tenien però que no declaraven, que s'havien gastat. Però aquí quan es va fer tot aquella cosa dels diners que no estiguin declarats, declarem-los si no me n'atreven... No, però això eren per diners que portàvem de l'estranger. No valdria. No, exacte, aquests són diners que ja tenien aquí. I a més no són diners que fossin d'ells, sinó eren despeses que ells feien. Aquests diners no els han tingut mai fiscals, si era una tarjeta, però no es tenien físicament enlloc com per fer-los aflorar.
Tenien una targeta i anaven tirant d'ella. El problema és que a les persones aquestes, quan feien l'IRPF, no els apareixia el concepte de despesa en espècies a 5.000 euros en targeta, no li apareixia. Per tant, no ho declarava. I Caja Madrid i Després Bankia, quan feia la liquidació de l'impost de societats, i miraves els seus balanços, no hi havia una partida que fiqués... És que no ho ficava ni una partida... És que s'hagués inventat una partida que digués altres despeses.
i fiques 15,2 milions d'euros, no? Repartits en aquests 9 anys. Però és que no hi ha aquesta partida. No existeix. No existeix. Són 15 milions d'euros que han sortit dels contribuents, perquè al principi Caja Madrid... Clar, clar, és que el fort és això, també. També ens acabem oblidant d'aquesta part. Són diners que surten dels contribuents, perquè si fos un banc... M'invento Santander, BBB, ara la caixa que és un banc, o el Sabadell, diu, mira, els accionistes
dels diners que ha guanyat el banc al llarg dels anys, han decidit donar una part al Consell d'Administració perquè ho han fet molt bé, un premi, tinguin la targeta, gastin amb el que vulguin. Aquests diners, com que era una caixa d'estalvis, en principi, els beneficis que té una caixa d'estalvis i per això existien, era per reinvertir-los en la societat i fer com l'obra social que té la caixa, o com Caixa Catalunya que va comprar la Pedrera i la va arreglar, és per fer obres socials.
els beneficis que té una caixa d'estalvis. Si ja se la feien ells mateixos, no l'obra social, però no repercutia a la societat. De tota manera, pot millorar-se, pot canviar-se d'aquí a segon, però pot quedar impuna.
Sí, la veritat és aquesta, que tota aquesta gent quan els pregunten o els han anat a declarar aquests dies, ells diuen jo no sabia res, jo hacía la declaración, jo me creia en el que ponia el morrador, no podrien arribar a dir quan se sap perfectament que una vegada surten totes les coses.
Aquesta gent pot tenir la... sobretot si no ets un... no estàs a dins del Consell d'Administració perquè clar, jo no sé com de gran de bé és que és al Consell d'Administració però no crec que hi hagi 80 persones allà dintre, que potser sí, però imaginem-nos que al Consell d'Administració n'hi ha 20. Aquests 20, no tenen l'excusa de dir, és que jo no sabia que aquesta targeta
com funcionava o jo no sabia que aquesta targeta era diner negre o jo no sabia que aquesta targeta no m'apareixeria a mi a la declaració de la renta i no apareixia als comptes del banc perquè vostè els firma els comptes del banc a final d'any, vostè està al Consell d'Administració i diu que si aquests números són bons, tirem-los endavant. Que potser no se'ls ha mirat i ha firmat, podria ser, però ja és delicte no haver-se'ls mirat durant 9 anys i anar firmant.
Aquesta gent no té excusa perquè una cosa és que tu arribes d'aquesta targeta i ets un directiu que vas alguns dies o tens una altra feina i t'han ficat allà dintre i que no veus els números del banc i pots tenir la targeta.
tu pots pensar que tu gastes i que ja t'arribarà a la declaració de renda, però clar, el senyor Rodriu Arrat o el senyor Miguel Blesa o l'Estanislau Rodríguez Ponga, aquesta gent, la targeta, si es va provar que es donava al Consell d'Administració, ells van firmar, conforme al Consell d'Administració i els directius que havien per sota d'ell les poguessin tenir, no és que algú de sobre els donés, ells eren qui estaven a sobre. Ells decidien, no? Clar, ells decidien si es donava aquesta targeta o no, per tant,
Havien de saber d'on sortien els diners, no poden dir no. Jo les tenia, però no sé d'on sortien els diners.
Vostè firmava els comptes i liquidava cada any la societat com estava, el banc aquest. Per tant, és tots aquests problemes perquè després, clar, gent que ens escolti potser alguna vegada ha tingut algun problema amb l'administració tributària, problemes tals com... Si equivoques la declaració de la renda... Exacte, per exemple, a vegades t'has desgrabat més percentatge de la hipoteca que et tocava o, per exemple, gent que pel primer cop estava a l'atur
i no sabia que l'atur era un rendiment del treball com si fos una nòmina normal i diu no, jo no he estat treballant, he estat a l'atur. Diu no, però és que l'atur és nòmina. O facturar, per exemple, cobrar una factura quan tens una nòmina que tampoc en principi no pots fer. Exacte, exacte. Totes aquestes coses llavors l'agència tributària, com que ara està revisant el mil·límetre totes les coses, es pot recaptar tant com pugui.
Vostè aquí s'ha equivocat, ens ha volgut enganyar. Jo no sabia això, ens ha volgut enganyar. Pagi i amb multa. Aquesta gent hauria de pagar i amb multa de 9 anys. Ara, passarà o no passarà? En principi, Cristóbal Montoro hauria de voler cap a 6 perquè són uns inventants. Si d'aquests 15.000 milions d'euros en recaptes al 40%,
Si fos el 50% serien 7,5 milions. Només que en recapti 5 milions d'euros ja val la pena, no que ho tirin fins al final però veurem què acaba passant, com acaba desembocant tot plegat i veurem com acaba tot. En fi, exacte. Manel, moltes gràcies per explicar-nos una setmana més d'aquestes qüestions econòmiques. Avui ens hem portat una mica de més molt humor. Sí, no? Aquestes coses... Està bé parlar-ne perquè si no això passa el dia que s'acaba l'actualitat i no ens en recordem.
recordar-ho i tenir-ho en compte per no oblidar-nos ni de tant en tant saber en quin món vivim. En fi, Manuel, gràcies. Fins la setmana que ve. Que vagi bé.
I també ens acomiadem perquè falten només 6 minuts per arribar en punt a la 1 del migdia. Per tant, tanquem aquest just a la Fusta. Avui dilluns 10 de novembre agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bono al Serveis Informatius i a la producció del programa, el Carles, l'Andrea Rius a la previsió del temps. Avui hem entrevistat també Montse Molinero de l'ANC
voluntària d'ahir al 9N a Santjust. A més a més també, per parlar del 9N, hem entrevistat a Toni Serrallonga, el secretari de l'Institut, que va ser qui va obrir i tancar el centre, l'Institut de Santjust, ahir en aquesta jornada. Hem parlat també del 9N i altres qüestions derivades d'aquesta qüestió, amb la Carme Badol, Vicent Riera, en Josep Coderc, la Valmira Badell i en Carles Bas.
I a la tercera hora, al centre d'estudi Sant Justencs, l'actualitat d'aquesta entitat amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana, han descobert que és el focusing amb la Caroline Copscake, que demà farà un taller d'aquesta tècnica aquí a Sant Justencs a la una del migdia, enfocat a educadors i pares i mestres que vulguin saber com funciona i què pot aportar per millorar el dia a dia de cadascú, com escoltar-se el cos.
i hem acabat parlant de les targetes black amb el Manel Ripoll a la secció d'economia. Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses. Com sempre, ara de seguida arriba l'Andrea Bono amb els Sant Just Notícies a dissimitxdia d'avui dilluns 10 de novembre. Per per nostre, nois més, que vagi bé, que passeu molt bon dilluns.
And when I see you
But my brain knows better It picks you up and turns you around Turns you around Turns you around If you feel discouraged When there's a lack of color
Please don't worry, lover. It's really bursting at the seams. You're absorbing everything. The spectrum's A to Z.
This is fact, not fiction For the first time in years All the girls in every girlie magazine Can't make me feel any less alone
I should have given you a reason to stay. Given you a reason to stay.
This is fact, not fiction. For the first time in years.
és la una bon dia tot seguit les notícies de sant just sant just notícies edició migdia amandrea bueno
6.260 persones van votar ahir a Sant Just en el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya. És el 57% de les persones majors de 16 anys que podien votar al municipi. El CC va guanyar per àmplia majoria amb el vot de 5.096 persones. El sino va ser la segona opció amb 753 vots. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'avui dilluns 10 de novembre. En titulars, destaquem altres qüestions de la jornada.
Josep Perpinyà serà triat avui president del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Aquesta tarda se celebra un ple extraordinari a l'Ens Comarcal per nomenar nou president i conseller arrel de la recent dimissió de Joaquín Balcer, alcalde de Gavà. Demà es farà un taller de focusing a Sant Just per escoltar El Nostre Cos. És un taller que s'adreça principalment al professorat d'Educació Infantil i Primària i Secundària. L'esticòloga i psicoterapeuta humanista Caroline Cobstake conduirà l'activitat.
i dimecres seguirà el novembre Literàries. El poeta veí del municipi Joan Margarit conduirà un acte basat en l'obra Poemes de Joan Vinyoli en l'any del seu centenari. L'acompanyarà el crític literari Sam Abrams.
Bon dia, 6.260 persones van votar ahir a Sant Just en el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya. Això és el 57% de les persones majors de 16 anys que podien votar al municipi segons el web www.participat2014.cat. El CC va guanyar per àmplia majoria amb el vot de 5.096 persones, és a dir el 81,41% dels votants.
El sí-no va ser la segona opció més votada a Sant Just amb 753 vots, el 12,03% de les persones que es van mobilitzar ahir. El segueix l'opció del no amb 281 vots, el que representa el 0,65% dels votants. Altres opcions van obtenir 59 vots, l'opció sí blanc 41, i el vot en blanc va aconseguir 30 vots. Sant Just Notícies.
El punt de votació es va centralitzar a l'Institut de Sant Just on es van instal·lar 14 meses. Una seixantena de persones voluntàries, membres de l'Assemblea Nacional Catalana i voluntariat de la Societat Civil es va implicar activament en el bon funcionament d'aquest dia que es va desenvolupar sense incidents i amb total normalitat a Sant Just. Això sí, des de primera hora del matí, abans que obris el col·legi, fins i tot ja hi havia una llarga cua de persones que volien votar. Ho ha explicat el just a la fusta Montse Molinero, membre de l'ANC i presidenta de Mesa ahir a l'Institut.
I vam veure davant de la porta de l'institut que podien hi havia 70 o 80 persones. A quarts de vuit del matí, les portes s'obrien fins a les nou. I llavors ens anaven passant informació i va haver-hi moments que la cua arribava fins a la bona aigua. Però fins a la bona aigua? No a la bona aigua, a la primera porta. No, no. Anava cap a baix, cap al Moliferiner. I era el moment que provia.
El matí van votar més de 4.000 persones. Segons el secretari de l'institut, Toni Serrallonga, que ahir va ser l'encarregat d'obrir el centre, el col·legi es va col·lapsar una mica però no es va produir cap incident. Si hi va haver-hi molta gent, tot el matí el col·lapse va ser bastant considerable. 14 taules aquí, és a dir, les taules que normalment estan repartides per 5 o 6 centres, estan totes al nostre centre. Això volia dir que al matí van passar a votar pràcticament més de 4.000 persones.
El centre fins i tot va haver de tancar breument en dues ocasions per no saturar les meses. Des de la secció local de l'ANC, valoren d'una forma molt positiva la participació de 6.260 persones a Sant Justai. Montse Molinero, a més, destaca que un procés participatiu d'aquesta mena ha de comptar amb opinions de tot tipus, com va passar justament ahir. Un país està composat per gent de totes classes, gent que pensi de gràcia, gent que pensi d'escala,
gent que pensi que vol un Estat Federal, gent que pensem que volem la independència. Per tant, nosaltres agraïm moltíssim la gent que va venir a votar, si no o no, que fins i tot va deixar el paperet en blanc. Vull dir que nosaltres estem molt contents d'aquest resultat, perquè realment representa el que el poble de Sant Juny es vol. Des de l'ANC, però, consideren que possiblement s'hauria mobilitzat més gent si des del govern de l'Estat no haguessin jugat a la tàctica de la por per dissuadir