Just a la pusta.
Doncs, molt bon dia a tothom, benvinguts a la ràdio, a Just a la Fusta, són les 10 i 4 minuts, i saludem l'Andrea. Bueno, Andrea, bon dia i bona hora. Hola, què tal? Bon dia, Enric. Avui tinc el privilegi de poder substituir la Carme Berdoi, que... Per cert, què té la Carme? Festa. Festa, no? Festa d'entrada. Festa. Bé, i sort.
Home, sí, és maco tenir festa. Home, i a més dilluns és festa. Ja n'he agafat. A mi em tenen dins d'un armari amb furmol. Ja, et recuperem. Amb un pot de furmol i t'entenen tant l'obra. Com has de dir aquell? Diu Enric, va, posa'l, va, posa'l.
Estic molt content d'estar aquí I nosaltres de tenir-te aquí No fent de Carme Perquè tu tens entitat pròpia Et tenim aquí també Per manitjar-nos al matí Avui tornareu a sentir la cullereta de cafè Com la Carme no l'escuteu La gent camina per la redacció Ja m'han tancat la porta Que no t'agrada A mi m'agrada fer el programa amb la porta oberta Passaràs calor, eh? Porto banyador, vull
Bé, Andrea, bon dia i bona hora. Què tal, bon dia? Temps primer per explicar què és el que farem des d'ara i fins a l'una del migdia. Com sempre, en tota l'actualitat de Sant Just d'Esbert, que ens explicaran des dels serveis informatius. També entrevistarem el Francesc Fàbregas. Francesc Fàbregas segurament el coneixereu perquè participa de forma activa en la vida del municipi. Forma part de l'Associació Fotogràfica de Sant Just. L'ha fet ell i també treballa a Televisió de Catalunya. Ha fet diverses exposicions
a Can Ginestà i ara forma part de l'equip que s'ha encarregat del Junts Fotogràfic i avui ens ho explicarà una miqueta. I a més és el comissari de l'exposició Canet Rock. Sí, senyor. També ens explicarà una miqueta tot plegat, a veure com funciona aquesta mostra. També avui connectarem amb l'Institut, amb la ràdio de l'Institut, el posem l'hi veu, com cada divendres a partir de quarts de 12 aproximadament. La Roser Sort ens portarà totes les notícies curioses que troba. Farem la cartellera amb el Xavier Roaldán, la cartellera cinematogràfica del dia,
I entrevistarem a la Roser Garriga. Que sort que he tret el tall per estar gravat, perquè anava a dir Roser Garriga. Garriga, Garriga. Sí, que és diplomà de Teologia i mestre i ens explicarà del paper de les dones l'any 1714. Ah, molt bé. Molt interessant. I tant. I bé, doncs, demà es farà una conferència a les escoles que organitza Nostradona, ella serà la conferenciant i parlarà d'aquest paper de les dones el 1714.
Doncs tot això, com sempre, amb bona música, amb bona companyia, amb el Carles Hernández, que també farem el temps, no ens oblidem del temps, tot i que avui sé que el Carles ha de sortir a fer algunes gestions, però tenim el dia una mica tonto. Jo no me l'esperava així. Jo tampoc, perquè seguint la previsió meteorològica que fa el Carles cada dia, excepte quan la Carme se li oblida,
doncs penseva que faria calor faria més calor el cap de setmana que arribava l'estiu suposo que una cosa no és és a dir que aquests quatre núvols no són incompatibles amb aquesta situació home calor fa però jo he notat més xafogor potser que ahir no sé si per la meitat home la cullereta molt bé el cafè i no sé però jo m'esperava si més no sol això d'entrada molt bé i sí que amb els núvols doncs sí que fa una mica més de fred però vaja
Doncs, escolta, Andrea, si et sembla bé, escolteu una mica de música i després repassem l'actualitat del dia o comencem primer amb l'actualitat del dia? Comencem amb l'actualitat, si de cas. M'acaba de dia.
Però bé, per anar per feina, perquè hi ha moltes coses i és interessant. Comencem parlant, si et sembla, d'unes sessions obertes que la setmana que ve tindrà lloc a Sant Just per debatre sobre el futur de Collserola. Seran dimarts, dia 10, i el dia 19 de juny, i seran unes sessions obertes a tothom per debatre separadament els usos i els temes urbanístics del Parc Natural de Collserola.
D'aquesta manera es va decidir en la Comissió del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat. Les aportacions que es facin s'enviaran a l'equip redactor del Pla Especial que ha d'aprovar la Generalitat de Catalunya sobre els usos del parc i es pot consultar tota la informació referent a aquest procés a l'espai participar del web santjus.cat.
Aquestes sessions es faran dimarts dia 10 per debatre en aquest cas sobre els usos a Collserola i dijous dia 19 de juny es debatrà sobre temes urbanístics vinculats amb la serra. Seran sessions obertes a tothom, com dèiem, que es faran a la sala Isidor Consul de 7 de la tarda a dos quarts de 10 de la nit. Això pel que fa al parc de Collserola.
Ara parlem dels Premis Conviu, perquè s'ha obert el termini de presentació de candidatures als Premis Conviu 2014. Són uns premis que volen posar en valor persones del municipi que hagin destacat pels seus actes cívics, de convivència o en benefici de la comunitat. És un reconeixement que també té la finalitat de contribuir a difondre i a fer perdurar les accions d'aquestes persones premiades perquè siguin un exemple i un estímul per a futures generacions.
La presentació de candidatures les poden fer les entitats del poble, les ciutadans a títol individual, serveis municipals i el Consell de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat. El termini finalitza el dia 5 de setembre i ja s'han penjat les bases dels premis al web municipal santjust.cat. Com dèiem, hi ha temps pel dia 5 de setembre per proposar aquestes candidatures als Premis Conviu 2014. Jo em puc proposar a mi mateix?
Sí, suposo que sí, no? Tu ets ciutadà a títol individual. Sí, sí, sí. He fet mèrits, he fet mèrits. Ah, potser seria bo que algú altre et proposés, no? Per no quedar malament. Fatal, no per quedar malament, no sé. No, no s'ho ha de fer. Hauries de mirar les bases que destens al Sant Lluís. Doncs ara ho faré. Ara mateix ho faré, ara mateix ho faré.
9 minuts passen de les 10 del matí. Alguna coseta més? Un punt més abans d'escolta una mica de música? Sí, un últim punt interessant i és que l'espai de lliure creació Carme Malaret acull la mostra express Recomponer de l'artista Laura Baringo i és una nova mostra express pel poc temps que hi serà exposada. Es va inaugurar ahir al vespre i claurà demà a les dues del migdia. Laura Baringo presenta Recomponer amb obres relacionades principalment amb vena de guix. De fet, per l'artista és un material que mostra fragilitat però alhora la capacitat de guarir.
A Recomponer, Baringo presenta un seguit d'obres formades per peces de ceràmica trencades a consciència prèviament per després recompondre-les i donar-los un altre sentit. Aquesta exposició es pot veure, es pot digitar a l'espai de lliure creació Carme Malaret, al carrer Bonavista, número 105, avui de 5 a 8 del vespre i demà dissabte d'11 a 2. Per tant, molt poquet temps.
Exposició Express. De cara a barraca. Doncs Andrea, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquests minutets. De seguida repassarem tota l'actualitat del dia en format paper i també en format web amb les darreres notícies que hagin sorgit. Molt bé.
Doncs 11 minuts passem de les 10 de matí, estem avui a la sintonia de Ràdio d'Esvern. Pels que us hagueu connectat una miqueta més tard, avui amb aquesta novetat, la nostra companya, la Carme no hi és, però un servidor, l'Enric, doncs us acompanyarà fins ara, o des d'ara mateix fins a la 1 del migdia.
i la llum d'un matí de dissabte i l'elegància d'un crim que no ets insculpable d'oferir el vols torre com pou els seus efectes l'ànsia que cura no te'l van a cap el projecte a brisa que tens cinza i el neve saps que mai serà teva és com d'un oasi un miratge i aquí la mira i ve
i aquí n'està fart, però viure d'una altra manera, la pestanaga del burro fons.
Avisa que t'encisa i alena, fins a perdre el contacte amb tu mateix, diu que ets viu, que podries ser lluny, té l'energia d'un canvi, d'una revolució, d'un espectacle, no saps ni anar a comprar o agafar una pancarta, esperar les rebaixes o un morratxat que...
Sous-titrage Société Radio-Canada
El museig que t'encisa i eleva, li demana el dia, i accepta de la nit, de la vida, de la mort, el vell del jove, el ric del pobre, marcat de tot allò que no està en venda, la brisa només bufa per tornar-te a sorprendre.
Però en una lloc, què era?
Fins demà!
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Tot seguit, repassem les portades dels diaris. Escolta, les portades dels diaris diu que són del Quiosc Mercat?
Ai, senyor. Un quart onze del matí, repassem les portades dels diaris del dia, com deia aquesta veu que no parava, no callava, no callava, no callava, jo li dic, calla ja, però no callava. Andrea, jo haig de buscar el 324, però tu... Perdona, aquesta garrafa d'aigua que portes de 6 litres és poc pràctica, trobo, no?
Andrea, veig que portes una bona ampolla d'aigua. Sí. Però és petita, no te l'acabaràs avui. Que és de 3, 4, 5 litres? És d'un litre i mig. Sembla molt gran. Un litre i mig, eh? N'hi ha de dos litres, també. Sí, sí. I de 5, fins i tot. I de 8. Bé, escolta, Andrea, comencem repassant... La notícia comuna als diaris. Si vols, el que pots anar fent és preparant el 324. Ja ho tinc a punt, ja ho tinc a punt.
Doncs comencem destacant la notícia principal a tots els diaris, com la veuen. D'entrada, la notícia destacada és aquest pla de xoc del Banc Central Europeu per impulsar l'economia, que anunciava ahir el seu president, Mario Draghi. El periòdico, el titular és Teràpia de xoc, reacció davant el negre panorama econòmic, Draghi revoluciona la política monetària, tipus al 0,15%, 400.000 milions en crèdits i càstigs als dipòsits dels bancs al Banc Central Europeu.
Diu, les hipoteques, les claus, les hipoteques es mantindran baixes durant un llarg període, les entitats financeres pagaran si guarden els seus diners al Banc Central Europeu, els bancs hauran de prestar a empreses no immobiliàries i, segona advertència, als mercats. Va dir Draghi, no hem acabat. Això és el que llegim al periòdico. Sembla que per fi el Banc Central Europeu veurem si funciona o no, però que està prenent mesures perquè els diners dels bancs arribin a la petita i mitjana empresa.
Exacte, i per això el periòdic ha desglossat amb aquestes claus, aquestes principals mesures que proposava ahir Mario Draghi. Unes mesures que també ha destacat l'avantguàrdia emportada, també ens diu pla de xoc del Banc Central Europeu per impulsar l'economia. Draghi abaixa els tipus al 0,15% i es prepara per a la compra d'actius i anuncia una línia de 400.000 milions per estimular el crèdit.
I per últim, el diari Ara, és una mica més original amb el titular, diu que corri el diner, bateria de mesures del Banc Central Europeu per forçar les entitats financeres a donar crèdit a les empreses i reactivar així l'economia real. I també destaca aquestes dues xifres principals, els 400.000 milions d'euros d'injecció de líquid al sistema bancari per estimular els préstecs i el 0,1% d'interès negatiu als bancs que aparquin els diners al Banc Central Europeu seran penalitzats. La notícia més destacada avui a les portades dels diaris.
Doncs jo repassaré l'última hora, el 3-24, amb informació que fa referència a la tensió entre Rússia, Ucraïna, la Unió Europea. Oportunitat, diu, per refredar tensions a Ucraïna. Les potències occidentals volen propiciar algun contacte amb el líder rus i el president electe ucraïnès per buscar una solució a la crisi que recorda la Guerra Freda.
malgrat això hem de dir que també contraposant aquesta informació troben mort d'un tret al cap de la campanya electoral del president electe d'Ucraïna com? troben mort d'un tret al cap el president electe d'Ucraïna no ho sé està una mica mal redactat aquest titular troben mort d'un tret al cap de la campanya electoral del president electe d'Ucraïna al cap de la campanya electoral del president electe d'Ucraïna no ho he explicat gaire bé faltaria alguna com aquí
També en referència al desembarcament de Normandia, avui recorden aquesta efemèride, diu el mal temps per retardar el desembarcament de Normandia, una operació dels aliats que va ser clau per guanyar la guerra contra els nazis. El desembarcament de Normandia va ser l'inici de la fi del nazisme. També llegim tipus d'interès del 0,15%, macroinjecció de diners i penalització dels dipòsits. Mario Draghi anuncia que no ha acabat aquí.
Referència també a la macrooperació contra el frau del Gasol a Tarragona. L'operatiu se salda de moment amb un centenar de detinguts. Les actuacions s'estan fent a una vintena de províncies de tot l'estat amb un centenar d'escorcolls. I també podem llegir que Felip serà proclamat rei de l'estat espanyol el 19 de juny en una cerimònia laica i austera. I en cultura avui destaquem que un dels discos de Bruce Espresso Tinc la 30 anys...
30 anys del Born in the USA i Bruce Springsteen va escriure la peça Desperit Crític el 84. Ronald Reagan la va acabar convertint en un himne a la campanya electoral per la seva reelecció dels republicans, tot i que en principi la lletra no anava per aquí. Un quart i cinc d'onze del matí. Tornem a l'Andrea que ens explica més coses. Sí, repassem les fotografies destacades de les portades que avui tenen com a protagonista Mario Draghi fent aquest anunci d'aquestes mesures de xoc.
La Vanguardia el veiem a ell en la roda de premsa somrient després de la reunió del Consell del Banc Central Europeu que va aprovar mesures per estimular l'economia de l'eurozona. I al periòdic el veiem de perfil sobre un fons negre amb aquesta roda de premsa després del Consell del Banc Central Europeu.
Més coses, el diari ara en parlarem en clau internacional. Retorn a Normandia, veiem alguns dels actes que ja es van fer ahir per celebrar els 70 anys del dia D, segons diu l'Ara. Una celebració per recuperar el diàleg, i és que la commemoració avui d'aquests 70 anys del desembarcament de Normandia anirà més enllà de la història i suposarà una reobertura del diàleg entre els països occidentals i Rússia després de la crisi d'Ucraïna, ja que s'han previst diverses trobades amb Vladimir Putin.
Com dèiem, ara en parlarem. També parlarem en clau internacional de Barack Obama, que ha dit que vol que la Gran Bretanya continuï unida i a la Unió Europea, i el veiem en fotografia de portada a Brussel·les, a La Vanguardia. I més coses. A La Vanguardia veiem una foto de Zubin Meta, que diu que avui els diners manen molt a la música, i una fotografia petita d'un os, ens diu La Vanguardia, amb bolics de família entre els osos del Pirineu.
Són aquestes les fotografies destacades de les portades avui. Si et sembla, parlem de les notícies en clau internacional, dels diaris. Una de les notícies principals és aquest 70è aniversari del desembarcament de Normandia. Avui el diari Ara ens ofereix un reportatge molt ampli.
Sobre aquesta qüestió ens diu el record del dia d'erra obre el diàleg amb Putin. El líder rus comparteix la celebració amb els aliats de la Segona Guerra Mundial. Recorden que el 6 de juny de l'any 44, durant la Segona Guerra Mundial, els països aliats van iniciar l'alliberament d'una França ocupada pels nazis, l'anomenat desembarcament de Normandia,
70 anys després, el record d'aquella data històrica, el dia D, aconseguirà reunir els líders de tots dos bàndols. Però el més significatiu és que el president de Rússia, Vladimir Putin, ha deixat de banda el contenciós amb els països europeus i també assisteix als actes de commemoració a les platges de Normandia. L'antiga Unió Soviètica va participar en aquell desembarcament al costat de potències com França i els Estats Units. I és una de les notícies de la jornada, aquesta commemoració del 70è aniversari del desembarcament de Normandia.
I també parlem de Barack Obama, perquè amb motiu d'aquesta efemèride, ahir a Brussel·les, que també es van fer diferents actes, va parlar sobre Escòcia. Diu Obama es mulla sobre Escòcia, això ho trobem al diari La Vanguardia. El president dels Estats Units creu que la Gran Bretanya ha de continuar unida i a la Unió Europea.
Ens diu l'avantguàrdia que al final de la cimera del G7 a Brussel·les Obama va trencar per primera vegada la neutralitat en què havia observat fins ara el referèndum escocès. Va opinar i ho va fer per deixar clar que l'interès del seu país és que la Gran Bretanya continuï sent un aliat fort i unit i amb cadira a la Unió Europea encara que entengui que són decisions que ha de prendre la gent d'allà. Això ho va dir literalment. I per últim ens diu l'altre front de David Cameron vinculada als Estats Units
El líder dels Estats Units crida a la Unió Europea a vetllar perquè el Regne Unit continuï dins del club. Són aquestes les dues notícies en clau internacional avui als llaris. Doncs jo, si et sembla, tinc la premsa esportiva. Endavant. Doncs no sé si em salto el guió, no? Una mica, aquí acostumem a fer notícies en clau cultural. Això sí, sí, és una novetat de les últimes demanes. Sí, home, però vull dir que l'esport és cultura...
Home, i tant, sí, sí, no? Està molt bé, està molt bé. Ara que hi ha tanta activitat esportiva... L'esport pot ser cultura, però la pensa esportiva ja et dic que no hi menys d'aquesta època de l'any. És rumorologia sense fonament. En tot cas, l'esport diu Rakititxa a punt de firmar, ja negocien per Coque, el Barça ha decidit de fitxar els dos migcampistes. Qatar tenta el jugador Xavi amb una oferta multimil·linària, li ofereixen 10 milions per temporada per als propers 4 anys. Una barbaritat, si això és cert. T'ho imagina't.
Quin sentit té això? A jugar a Qatar en camps que pots comptar. Ja, però bé, és el futbol. Diu que prefereix seguir el Barça, però decidirà després de parlar amb Luis Enrique. Maurinho admet que vol fitxar Cesc Fàbregas. Sembla que Cesc ho tindria tot fet amb el Chelsea. Nadal per la nova final de Roland Garró.
El Barça dona el cop a València en el primer partit del play-off, va guanyar per 56 a 77. També llegim al Mundo Deportivo, Rakitic per Cesc, el Barça compta amb el hockey del jugador i la negociació amb el Sevilla està molt avançada. El Chelsea va fer una oferta oficial de 33 milions per al jugador d'Arenys.
Diu, aquest és el debut del... Aquest és l'11 del debut d'Holanda. Ja saben qui jugarà en el primer partit del Mundial. Bé, en tot cas, suposo que queda molt i és pur també un pli, perquè si el dia que juguin contra l'Holanda no n'encerten ni una, tampoc ningú els hi dirà res.
Nadal a per Murray i el pas a la gran final del Roland Garró. I partides blaugrana amb un Navarro Estelar, un bon avantatge al Barça, 1-0 en els play-offs. Premsa de Madrid. L'Arsenal vol a Casillas. Villas va fer la foto amb la samarreta del Melbourne City. Sembla que mentre no comenci la lliga nord-americana se'n va a Melbourne a jugar per mantenir-se en forma. És una altra de les franquícies que té el Manchester City.
Acord Sevilla-Barça per Rakitic, 20 milions d'euros. Lukaku és el davanter triat per substituir a Diego Costa. I la Roja, doble prima que Brasil o Alemanya. És a dir, que els jugadors de la selecció estatal espanyola cobraran 720.000 euros, el doble del que cobraran Brasil o Alemanya si guanyen el Mundial. Això sembla. Ja se sap que els sous a l'estat espanyol són més alts que Alemanya.
Per tant, s'entén que cobrin el doble, no? Sí, és totalment... 720.000 euros cada jugador. És una passada. El següent país, que era Brasil. Amb 300.000. I a Espanya, has dit? I a Alemanya, 720.000. Molt bé, molt equitat i tot plegat.
Sí, però és que clar, en un país com Espanya, on s'està retallant drets socials, és com molt poc estètic, no? Sí, però... Em diran, això és la xocolata del lloro. Quan és tot estètic, el futbol, en aquestes coses. Sí, però en aquest cas... Els diners amb els que mouen tots els equips... Sí, però en aquest cas ho paga la Federació Espanyola, que és un organisme públic. Em diran, no, els diners els paguen els patrocinadors. És cert, és cert. És a dir, bona part dels diners, des que Espanya és campiona del món, l'estan aconseguint amb aquests partits que fan porai. És a dir, se'n van a jugar un bolo a...
a Olangator i els hi paguen 3 o 4 milions d'euros. És a dir, que això és cert, però vaja, no deixa de ser molt poc estètic, que cobrin 720.000 euros per 3 setmanes de feina si guanyen. Però bé, ningú dirà, no patiu, perquè li dirien que no es pati. A mi em sembla tot igual. En el món de futbol, parlo de tots els equips de seleccions, de clubs, és...
Em sembla tot molt desorbitat. Sí, però és que insisteixo que la Federació Espanyola, entre altres coses, viu de donacions públiques, és a dir, és un organisme semipúblic. Bé, deixem-ho estar. Parlo dels números, eh? Sí, sí, clar, és tota una barbaritat. Com dèiem també al diari Benmarca, Anxeloti, diu la veritat de Carim, és que no té ni solta ni volta. La clau d'Anxeloti és la calma, no ens tornarem bosos, diu Benzema.
Si per mi fos, em quedaria el Real Madrid per tota la vida. Bé, suposo que no depèn d'ell. Iker i Xavi, guanyar, guanyar, guanyar. És que no s'aguanten per alloc, eh? Mou o la Cesc. Bé, el més interessant és l'anunci de Logitravel.
I què ens proposa? Un anunci, no? Que paguin. Sí, sí. Bé, tampoc no és que sigui molt interessant, eh? Perquè ofertes a Benidorm... Prometador, eh? Benidorm, pensió en completa, 41 euros, hotels de playa, i l'altre, no sé, és Matadescalos, no ho sé, no ho conec, no ho conec aquesta població. Andrea, què fem ara? Doncs hauríem de fer les contraportades, si et sembla.
Les tens tu, no? Les tinc jo, no pateixis, les tinc jo. Comencem parlem de la contraportada del diari Ara, de l'article setmanal de Xavier Bosch, aquest doble article. El primer article, el títol Podem el plagi, ens parla de Pablo Iglesias i d'aquest nou partit.
Diu, el fenomen electoral de l'any, Pablo Iglesias ha estat abastament analitzat. L'èxit electoral de Podem, de 0 a 100 en pocs mesos, ha estat diseccionat com mereix un resultat a Espanya, tant espaterrant com aplaudit. A Catalunya, el nou partit va tenir la gran sort que les CUP no es presentessin a les europees i Iglesias va saber passar el rasclet entre els indignats i els que estan en contra del sistema perquè troben que el sistema els ha expulsat.
En aquest article també m'ha semblat interessant que Xavier Bosch diu que la influència de les aparicions televisives d'Iglésia, plantant cara a Inda i Maruenda, ja han estat prou valorades com a clau d'un resultat tsunami. En canvi, de la troballa del nom del partit se n'ha parlat poc. El Podemos, diu, no és més que la versió espanyola del celebradíssim weekend de Barack Obama.
D'aquí el títol d'aquest article, Podem el plagi. I el segon article, a un tron tronat, ens parla del rei i es planteja la pregunta d'on ha sortit la seva fortuna. Diu, ja fa temps que el rei d'Espanya només fa bona cara als segells i com si fos una metàfora del seu destí, ara cada vegada s'escriuen menys cartes. Això ho he trobat molt fi.
Ahir, gràcies a una piolada de Xavier Salamartín, vam recuperar un article del New York Times, publicat a finals de setembre del 2012, pocs dies després de la famosa casera d'elefants a Botswana i de l'anèssima lesió reial. Ens deien al New York Times els periodistes Dorín Carvajal i Rafael Minder es preguntaven com podia ser que algú que l'any 75 va accedir al tron sense tenir diners...
Avui acumulés una fortuna estimada en 2.300 milions de dòlars, uns 1.700 milions d'euros. Què dius? Això té el rei? Es pregunta a Xavier Bosch, precisament derivat d'aquí, com s'ho ha fet. 1.700 milions d'euros té? Segons the New York Times. Però quin s'ho té? Diu Bosch, que és una pregunta que no ha tingut resposta en cap dels suplements especials de la premsa espanyola. Deu haver treballat molt. Són molts anys treballant dedicats a Espanya. Sí, dedicats a Espanya.
Doncs això ens explica avui, Xavi Bosca, a la contra de l'ara. Si et sembla, passem a l'avantguàrdia. Sí, mai tant. Avui tenim entrevista de Lluís Amigueta, Werner Phillips, que és besnet dels fundadors de Phillips, avui emprenedor ecologista, i el titular és El meu besavi va pactar fer bombetes que duresin poc. Diu en aquesta entrevista, guardo un document que prova que el meu besavi va acordar amb altres fabricants produir bombetes que duresin menys. Diu, sis mesos a tot estirar.
Obsolocència programada es diu això. Com? Perdona? Obsolocència programada. Obsolocència programada. Sí. Molt bé. No ho sabies? No, tinc ni idea. Tot està programat perquè duri poc. Obsolocència programada. Molt bé. No sé com és en català el refrany aquest, però... Fixa't, un dia ens explicava... De fet, hi ha una bombeta que es va fer abans que es signés aquest acord famós.
en un parc de bombers de Nova York, crec que és. De Sant Francisco. Sant Francisco és? Sí, aquí en parla ara. Ah, d'acord. Sí, sí. Que porta no sé quants anys engegada i que no ha patat mai. Més de cent. Sí, sí. Més de cent. Sí, sí. De fet, el Lluís Amiguet li contesta. Diu, sense aquest pacte, avui les bombetes de fa un segle encara durarien, i he contestat a Werner Phillips. En efecte, hi ha bombetes als Estats Units que continuen enceses des de fa més de 100 anys en una caserna de bombers a prop de Sant Francisco. Jo mateix n'he vist una més que centenària. O sigui que, mira.
Fixa't en un altre concepte, una companya nostra de la casa, la Joan Algarra, tenia una nevera a casa d'una marca concreta, que no recordo, que la tenia en un magatzem i que feia molts anys que la tenia i li anava molt bé, no se li havia espatllat mai, i va dir, doncs escolta'm, n'hem de comprar una altra...
perquè ens cal per un altre lloc, si aquesta ha anat tan bé, en comprem el mateix model, però evolucionat, és a dir, hem passat 20 anys, agafarem el mateix model, però evolucionat, insisteixo. Bé, dir que la nova ja està feta malbé, però que l'antiga encara funciona.
Paradoxa, no? Tot plegat. Paradoxa o estafa, o digue-li com vulguis, o coseta de consum, és a dir, cal que anem consumint constantment perquè la roda continuï girant. Exacte. És a dir, suposo que és el sistema. Sí, que s'ho fan. Què més? Doncs ens parla de la seva família, ens parla també d'eficiència energètica, diu que cal anar a relacions duradores i no de compra-venda d'un producte, sinó de prestació d'un servei.
I diu, a mi la vida me la il·lumina una empresa californiana fundada per enginyers d'Apple i Google que han dissenyat un sensor de disseny preciós que en proporciona experiències de llum, aire, música. I ens diu també en aquesta entrevista que avui Werner Phillips està orgullós dels seus LEDs que duren 25 anys però més encara dels seus contractes d'il·luminació que duren el que vulguis perquè amb ells la llum es gaudeix sense malbaratar-la.
Doncs interessant aquest tipus d'economia que està sorgint i que pot canviar les coses. De fet, hi ha una empresa que es diu Tesla que està fent cotxes elèctrics als Estats Units, que s'estan posant molt de moda. De moment està fent cotxes de gama alta que tenen una autonomia espectacular i que és una empresa que no sorgeix
de la indústria tradicional de l'automòbil sinó que sorgeix també d'una gent que està a Silicon Valley un d'aquests joves que ha guanyat molts calés amb les noves tecnologies que tenen un punt d'idealistes i també de negociants
que pensen en aquesta idea, muntan Tesla i s'està convertint en un boom als Estats Units. És a dir, que ha de ser gent de fora de la indústria tradicional, la que no vol que es mogui, la que està enquilosada, la que aconseguirà canviar les coses. Com explicava aquest senyor a la contraportada, amb les llumres, que ha de ser una gent de Google i Apple, que s'inventin una història diferent. Però el negoci tradicional, per molt que intenti retenir, per molt que intenti aguantar, ho aconseguirà durant un temps. Mhm.
Però li sortirà gent per altres bandes i com no espavilin es quedaran enrere. Renovar-se o morir. I s'ho mereixeran. Alguna cosa més, Andrea?
Doncs ens queda la contraportada del periòdico. Avui entrevisten a Fran Granada. Diu, no es pot pagar una escola de cine i va per lliure. Fa la seva propera sèrie i cada setmana penja un capítol a internet. El titular de l'entrevista és, aviam què puc fer amb la càmera, vaig pensar. Des del novembre del 2013, cada setmana, Fran Granada grava un capítol de la seva sèrie i el penja a internet. Diu, s'agradament, l'escric el dilluns i el penjo el dissabte.
No es pot pagar una escola de cine perquè són cares i estan fora del seu abast, però entre les seves certeses, totes les que es poden tenir amb 28 anys, hi ha el cine a ser quasi cada setmana amb un nou capítol a la xarxa. Diu que Granada espera senzillament cridar l'atenció. Un dia va decidir que estudiaria cine, però pel que comentàvem no ho va fer, és molt car, impossible...
Diu, per tant, jo vaig estudiar a Belles Arts. El meu primer curt es diu Candilan, el vaig fer amb 18 anys mentre era a la universitat. També ha fet un altre curt que es diu Omega i després la sèrie Short Time, que és la que ocupa bona part d'aquesta entrevista.
L'escriu els dilluns i la penja els dissabtes. Diu, té a veure amb una sensació molt apressant que vaig tenir en aquella època, que estava trigant molt a activar-me. Tenia una obsessió amb el temps. Pensava, aquest minut que estic desaprofitant no el recuperaré mai. Per això va sortir al projecte, Short Time. Pensava que fent un curt a la setmana recuperaria el temps perdut. I diu, he trobat molta gent que m'ha ajudat, que m'ajuda, ara tinc un tècnic de so i diversos actors de doblatge que fan les veus en off.
A més, en una discoteca on vaig començar a treballar va resultar que tots els meus companys eren actors. Diu, són els que ara surten a la sèrie. I si voleu veure aquesta sèrie, doncs la trobareu perfectament al YouTube. Només cal que escriviu It's Short Time. Com es diu la sèrie? Doncs interessant. Una altra de les eines està democratitzant la creació, no? La creativitat. Sí. Interessant. No ho està al llens.
Dos quarts i mig del matí. Tanquem aquest bloc del programa. Andrea, moltíssimes gràcies. T'escoltem d'aquí una estona avui a ti, d'acord? Molt bé, que vagi bé.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Same as it ever was Same as it ever was Same as it ever was Same as it ever was Same as it ever was Same as it ever was Same as it ever was Same as it ever was Same as it ever was Same as it ever was Same as it ever was Same as it ever was Same as it ever was Same as it ever was Same as it ever was Same as it ever was Same as it ever was
Es muy difícil.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Just a la fusta.
Tres minuts i un quart d'onze del matí. El que fem ara mateix és saludar el Carles Hernández de Rius, que ens explicarà si aquest cap de setmana, tal com es preveia, tindrem més calor de la que tocava. Carles, bon dia i bona hora.
Bon dia. Per què no em deixes tenir la porta oberta? Perquè s'està sentint tot i estem aquí renegant i dient de tot i s'està sentint tot per antena. Per què renegueu? Que això no és bo? Home, perquè... Això no és bo renegar? Quan les coses no van a renegar, llavors es troben solucions. És un tema de cablejat, no passa res. Res important. Sí, sí que és important. Vull dir, res que no es pugui solucionar. Si es pot solucionar, no és important. Esperem-ho, esperem-ho. Sempre s'ha de solucionar tot. I tant que sí. La vida, tot té solució, menys la mort. Bé, Carles... Però clar...
És relatiu, eh? Perquè dius, en la vida tot té solució. Sí, quan estàs mort ja no tens vida. O sigui, que ja la mort ja no és un problema de la vida. Tens raó, tens raó. És a dir, seria... Bé, deixem-ho estar. Podríem estar hores i hores, sí, sí, clar. Home, doncs que ens portin carajillos. Carajillos. Què tal, Enric? Quanta temps? Sí. T'has fet gran. Lledre, no? T'has fet gran.
Però no de tamany. No, això sóc jo. M'estic envellint. Tu t'has fet gros. El Carles ha fet gran i jo m'he engreixat. Mira tu, va com va això. Va com va.
Però aviam, tot té solució també, eh? Com la vida. Sí, i tant. És posar-s'hi... Bueno, fer-se gran no. No, fer-se gran no. Però tampoc és un problema fer-se gran. No, és bonic. És un procés i ja està. Sí. Que no cal donar-li més voltes. És que no sigui legal el procés. Digues. Dèiem que avui s'allada el dia una mica així amb el cel una mica brut.
Sí, no ens hem d'espantar, o sigui, ja portem tota la setmana dient, uoh, venen uns dies espaterrans, coincideix amb la segona Pasqua, molta gent té, sobretot a Sant Just, tenen tres dies de festa, els nens per descomptat, perquè és un dia personal de les escoles, o no, no ho sé, no, si és festiu no el se la veuen agafar per ells. El què? La segona Pasqua no és un dia personal de les escoles. No, no, és de tothom, és de tothom, és de tothom, sí.
Llavors, clar, o sigui, estem pronosticant molt bon temps, vents del sud i a sobre, temperatures altíssimes, perquè aquest cap de setmana tocarem sostre les temperatures i passarem de la primavera a l'estiu com qui no ho ha vist. Però, clar, hi ha uns quants ingredients que a vegades fan acta de presència quan hi ha aquest canvi tan radical. Recordem que estem encara a primers de juny, que el mar...
el Mediterrani encara no està en aquella situació de tanta calidesa, o sigui, quan entres a l'aigua has de fer una miqueta el valent, perquè l'aigua està una mica freda, i quan en superfície ens entren vents càlids, com és el cas d'avui, aquest cap de setmana, i una part de la setmana vinent, entren vents càlids del sud, fruit d'una depressió molt potent que hi ha enfront de la costa gallega i portuguesa, estan viant vents del sud, no ens afecta directament, perquè jugarà per allà i després marxarà cap a les illes britàniques,
Però sí que la seva influència de vents del sud ens portarà, doncs, vents molt més càlids, vents que arriben ja del sud de la península i del nord d'Àfrica, que són temperatures que faran filar molt el termòmetre. A la costa, com que sempre estem en valors molt més atemperats, doncs, no es notarà massa, però sí que cap a l'interior i al Pirineu, sobretot, passar de màximes de 15 o 16 graus que aquest cap de setmana, doncs, estiguin entre els 30 i els 35... Hosti, però això és temperatura de ple estiu. De ple estiu, sí, ahir ho comentàvem. Mare de Déu!
Ho comentàvem amb la Carme i potser, vés a saber, les temperatures màximes que es puguin viure avui en algun punt del Pirineu sigui la més alta de tot l'estiu. Què dius? Sí, sí, sí, perquè és una patacada de vents del sud, que això a vegades són molt fortes i potser durant l'estiu, si es mostra així bastant tranquil·let, no arribes a aquests valors.
entre 30 i 35 graus a l'interior, al voltant dels entre 25 i 30 graus al Pirineu, i a la costa estarem entre els 23 i 27 graus. No pujarà molt més, no s'arribarà a la costa els 30 graus. Per què? Doncs perquè tenim la influència aquesta del mar encara, que està força fresquet, i com que el vent del sud empaitarà una miqueta de vent humit de mar cap a terra...
doncs farà que la temperatura no es pugui enfilatar. Tot i així s'enfilarà, perquè hem estat en valors de 22, 23 durant tota la setmana, avui esperem ja uns 24 o 25, i demà i diumenge els 27 podrien arribar. Les mínimes també, hem estat jugant amb 15 o 16 graus aquests dies i probablement estiguem parlant de mínimes de 18 o 19 graus a Sant Jús. O sigui que són valors ja de finals de juny, primers de juliol, que ens els enganxa aquesta cap de setmana.
I directament associat a aquesta situació de pujada de temperatures d'ambient i aigua del mar freda són les boires baixes enfront del mar. Normalment s'hi posen, marxen, arriben, entren, surten... Pots estar a Calafell banyant amb un sol espaterrano... És a dir, tampoc no es pot preveure molt, no? No, pots tenir un sol espaterrano a Calafell i potser a Sant Salvador com a ruga tens el cel tapat. Ah, doncs anem a Calafell...
No és per fer promoció d'aquesta bonica població... Que l'ha fet ràdio. Penedès. Molt macos. El fet és que aquesta situació de núvols afecta molt aleatòriament la costa i en aquelles zones on es pugui estar tapat, com ha passat aquest matí, que fins i tot aquests núvols han entrat fins a Sant Jus, o sigui que han tingut prou petxoca que són els que estàvem veient ara, el sol és important, no hi ha cap depressió, ens està lluint, però aquests núvols són fruit d'aquest vent del sud que arriba una miqueta humit
que quan es troba amb el litoral, doncs, pot provocar aquestes masses. És que no deixa ni passar el sol, com passava aquest matí. Aquest matí, quan portàvem els nanos a l'escola, veies com el cel. Estava complet de pandèmia. Hòstia, avui ha de ploure, i els del temps ahir van dir que ha fet un cap de setmana espectacular. Jo és el que he dit quan he començat el programa. Sí, home, sí, sí. A més, jo he sentit comentaris, allò que et sents al·ludit, quan passes pel costat callen, però quan t'allunyes una mica...
Aquell és el que deia que faria. Aquests del temps, que avui a l'escola Montseny fa una festa, com que van guanyar el premi de carnestoltes i se'ls premia en una festa. Us menjareu el pernil o què?
No, no hi ha pernil. No, pernil és per les altres entitats. Diu que era boníssim. El premi és una festa infantil, a l'escola. L'any que van guanyar. Qui va guanyar? Diu que era boníssim, un any. Però a les escoles no els hi donen pernils. No, a un barri, va guanyar un barri. Diu que els va donar un pernil. Molt maco, amb aquests puntets blancs. Sí, que està viu. Sí que era viu, sí, perquè tenia coses...
Doncs el fet és que aquesta tarda al Montseny fan la Festa de l'Espuma. Digue'ls i agosarats tan aviat fer una Festa de l'Espuma. El Canicó també la fan a mitjans de juny. Em sembla que falten molt pocs dies per fer-la. Festa de l'Espuma també tu t'hi hauràs de fotre, com a bon pare que ets. Com a gran pare que soc. Doncs aquesta tarda hi ha la Festa de l'Espuma i clar, deia, no, ja sentia el comentari per l'escola.
Ostres, aquests del temps que deien que fotria un sol espaterrany, ja veurem si ens banyarem aquesta tarda amb aquests núvols. Però bé, s'està trencant el cel, es nota que són boires perquè el sol a la que es trenca una miqueta veus el blau del cel, i això és el que podria passar durant tot el cap de setmana. El que està assegurat són els valors, les temperatures, aquestes sí que estan pràcticament assegurades, que seran altes de tot arreu, però aquestes boires a prop del litoral,
doncs poden fer acte de presència. Solució, doncs aviam, el dia que veus una mica de boira, que veus que la cosa no s'aixeca, agafes el cotxe o t'agafes la bicicleta, camines 10 o 15... 10 quilòmetres endins i tens un sol espaterran per fer-ho. Mar endins.
No, mare endins és millor anar amb flotador, no dic terra endins, perquè amb la bicicleta mare endins és fotut. Hi ha un moment que t'ofegues. Sí, sí, sí, hi ha un moment que no tires més. Bé, doncs esperar, no, esperar, i no anar cap a l'interior, és la recomanació que us faig jo. Aviam, pels que no els agrada la calor, no aneu a l'interior. A 35 graus no li agrada a ningú.
Bé, però a l'interior també no estan influenciats per l'humitat. Ja, és més sec, és cert, és cert. És un altre tipus de calor, no hi ha tanta xafor. És diferent. Jo crec que és un bon cap de setmana per, bueno, durant el dia, dius, ho pateixes una miqueta, les temperatures s'inflen molt, però a la nit és molt agraït estar a l'interior. Si hi ha alguna festeta o alguna cosa, doncs les temperatures seran agradables i no es refresquen massa i és idoni per poder sortir. A mi m'han muntat dos xeringuitos diumenge i dilluns dos dinars.
Dos dinars. A la platja. A la platja. Una a Badalona i l'altre a Castelldefels. Ràdio Badalona, per cert, i Castelldefels, també. Sí. Són molt macos. Doncs podries trobar-te amb aquesta situació d'estar dinant i potser estar tapat i... Tant de bo, tant de bo, perquè si no està a rebentar. A Sant Boi, per exemple, que està a prop del mar, doncs... A Sant Boi també t'agrada. Doncs, si t'anaricis a Sant Boi potser fa sol i a Castelldefels està núvol. Però bé, és una cosa molt puntual i es pot anar trencant durant el dia.
Carles, et deixo, t'allibero, perquè tens aquí els companys que se'n van, no? Sí, han marxat. No passa res. Ah, no havies d'anar tu. A mi encara no em toca. No havies d'anar tu. Si han marxat vol dir que s'ha solucionat. Doncs escolta'm, parlem del Barça. Què va fer dilluns, diumenge? Diumenge va jugar al Barça. Ah, és broma.
Escolta, m'has dit que volies... Abans t'he sentit de Rafiló, quan no escoltava gaire, que m'has dit, Enric, sisplau, posa'm el Bruce o U2, no? Jo soc un gran fan de Bruce o d'U2, a mi, aquests grups... Sí, oi? Els vaig disfrutar molt fins al 1990, vaig dir prou, i ara ja fa, doncs, uns vint i pico d'anys que ja dic prou. No sé què posar-te, doncs.
Sí, home, d'una de les primeres. Jo, de l'album Word, doncs ho accepto tot, de U2, o, per exemple, el Joshua 3 dels U2. El One de l'Acto Baby t'agrada o no massa? T'estic parlant fins a l'any 90. Per tant, el One seria de la segona dècada? Sí. Bé, doncs buscarem una altra cosa. Com a mínim et faré feliç mínimament. Aviam si això va... Prefereixo dos cabrus, eh?
Doncs et poso, hòstia, hi ha problema. El brus va ser un problema perquè em van obligar a anar de vacances de petitó amb els meus pares. Et van obligar a anar de vacances amb els meus pares? Perdona, però tots els fills han anat amb els meus pares. És aquella època que ja fluctua, que ja tens l'opció d'anar amb els amics o anar amb els pares. I va ser l'últim any, va ser l'acomiat, un gran comiat, per cert. I vas estar tot el... Me'n vaig anar a la poble d'Illet, bonic poble. I a l'època de bolets diu que la gent cansava en trobar. No, però jo estava al mes d'agost i l'únic que es feia allà era jugar a ping-pong.
hi ha molta afició això passa molt a cases de colònies passar un cap de setmana això que dius tu, o una setmana tu no has jugat a ping-pong amb ta vida o alguna vegada, però és igual les vacances són jugar a ping-pong i a la piscina
Bé, a l'interior és alguna cosa així, i tots desitjant, esperant que arribi la festa major, que coincides amb aquell cap de setmana que els pares diuen baixant cap a casa perquè ja és massa tard i no se'ns acaben els calés i queda sense festa major. No, però el fet va ser un any que vaig haver-me... I recordo... Havien Olimpiades...
Los Ángeles, 84. Pot ser, 84, tenia 14 anys, sí, 14 anyets. I era una altra de les opcions, ping-pong, piscina, olimpiades a casa, i recordo el fet que me'n vaig endur.
dos cintes de caset una amb el Born in the USA que avui ha fet 30 anys que avui ha fet 30 anys i l'altra i l'altra va ser, doncs mira, devia ser clar, 84 sí, sí va ser l'estiu aquell exacte, exacte i l'altra va ser un àlbum de l'Allen Parsons Project que es deia Numbers, que era molt bonic i aquests dos àlbums van ser els que em vaig cap menjar ara s'entén tot però vaig cansar-me més del Bruce suposo que el vaig escoltar més que no pas de l'altra
és la meva història després et trobes a Manel Fuentes aquí a la ràdio que és un malalt i ja va ser l'últim perquè era com ell es pensava ell es pensava que era brux que era la reencarnació ja? en aquella època ja s'ho pensava el vol d'en Manel Bé Carles, moltíssimes gràcies que vagi molt bé et poso a Estil Having Found
Fins demà!
Fins demà!
Tot seguit, la... De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Doncs en menys d'un minutet arribem a les 11 del matí, connectarem amb els serveis informatius de Catalunya Informació, també l'actualitat de Sant Just d'Esberna amb l'Andrea Buenor, i de seguida tindrem aquí el Francesc Fàbregas, ell forma part de l'Associació Fotogràfica de Sant Just, i són els encarregats de muntar aquesta història tan espectacular que és el Junts Fotogràfic,
que s'està desenvolupant durant aquest mes al nostre municipi. I també connectarem amb l'Institut, amb el Posem-li-veu. Serà després de les notícies. Fins ara mateix.
Catalunya Informació. Són les 11.
Aquesta hora han començat ja a les platges de Normandia, França, els actes de commemoració del 70è aniversari del desembarcament dels Aliats que va posar fi a la Segona Guerra Mundial. Però de 1.800 veterans i cap d'estat i de govern d'una vintena de països hi prenen part. El president de la República Francesa ha retut homenatge als 20.000 civils morts durant aquella batalla.
Cesurer de Convergència Democràtica, Daniel Ossacar, ha negat davant del jutge tenir un compte milionari a Suïssa i a Gibraltar. Se l'investiga per una peça separada de la causa oberta per l'expuliació del Palau de la Música, en què ell s'està imputat per suport.
A partir d'ara, la revista El Jove serà un altre segons l'opinió de l'autor de la polèmica portada, Manel Fundavila, que el grup editorial RPA ha censurat pel dibuix del rei amb una pinça al nas mentre intenta col·locar una corona plena d'excrements al príncep Felip. Arran d'aquesta censura, fins a 8 col·laboradors han anunciat que deixen de treballar pel setmanari.
Han assassinat d'un tret al cap el responsable de la campanya electoral del president electe d'Ucraïna. El cadàver ha aparegut a l'interior del seu cotxe aparcat en un carrer de la ciutat de Nemirov. La policia ha obert una investigació. La marina italiana ha rescatat 2.500 immigrants que intentaven arribar a la costa europea des de l'Àfrica. Només entre aquesta nit i matinada la marina italiana ha assistit 1.600 persones que viatjaven amb vassalls precaris.
Pràcticament totes les colles castelleres que es mobilitzen per Europa aquest diumenge a favor de la consulta s'accaran castells de 4 de 8. En total són 5.000 castellers d'una setantena de colles que reproduiran aquesta construcció a la mateixa hora a 8 capitals europees i 41 ciutats i pobles de Catalunya.
Catalunya Informació. Els esports. Xavi Hernández té una oferta de Catart, tal com va informar, i el club de la mitjanit, el migcampista del Barça, encara no ha pres cap decisió a l'espera de la trobada amb Luis Enrique en què s'ha de definir quin paper jugarà l'equip la pròxima temporada.
A la Lliga ACB de Bàsquet, València 58, Barça 77. Els blaugranes recuperen el factor pista en aquesta semifinal pel títol. Avui es juga el primer partit del Madrid Unicaja pel que fa a la final de l'NBA. Primer triomf de Sant Antoni sobre Miami per 110 a 95. Lebron James ha acabat tocat.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts per la Andrea Bueno. El col·lectiu Sumater estrena seu a Sant Just. A partir del proper 16 de juny, aquest col·lectiu sense afany de lucre i no partidista tindrà el seu lloc social al Centre Cívic Joan Maragall cada dilluns de 6 a 8 de l'espre. L'objectiu és que pugui acostar-s'hi tothom, qui vulgui, per afiliar-s'hi o bé per preguntar dubtes o demanar informació. Sumater és una associació formada principalment per catalans amb barrels espanyoles i que tenen el castellà com a llengua materna
però que formen part activa de la Comunitat Nacional Catalana. La seva intenció és estendre el debat social i polític sobre Catalunya i el seu futur, i també la consciència que cal que la societat civil catalana s'impliqui en el procés sobiranista. Per tant, a partir del 16 de juny, su mateix serà cada dilluns de 6 a 8 del vespre al Centre Cívic Joan Maragall.
Més qüestions. Els Pirates i el cinema són els temes sobre els quals girarà el casal d'estiu de les escoles públiques de Sant Just. Tindrà lloc del 25 de juny a l'1 d'agost a l'escola Montseny. Les inscripcions ja són obertes. Un any més l'organitja la Fundació Pere Aterrés. El casal es dividirà en dues franges d'edat, nens de P3 a primer de primària i de segon a sisè. Cada franja té un fil conductor, centre d'interès, al voltant del qual giraran les activitats.
Per això, les activitats, jocs i tallers hi eren al voltant dels pirates i del cinema, depenent, com dèiem, de l'edat. El que és el testiu de les escoles públiques tindrà lloc del 25 de juny a l'1 d'agosta a l'escola Montseny i ja es poden fer les inscripcions per tot aquest període o per setmanes concretes. Avui és l'últim dia per fer-les presencialment a cada centre educatiu i a partir d'aquí s'hauran de fer a través d'internet o bé a la seu de la Fundació Pere Terres, al carrer Nomància de Barcelona.
I un apunt més per recordar-vos que a l'espai de lliure creació Carme Malaret acull la mostra express Recomponer de l'artista Laura Baringo. És una nova mostra express pel poc temps que ahir serà exposada. Es va inaugurar ahir al vespre i claurà demà a les dues del migdia. Laura Baringo presenta Recomponer amb obres elaborades principalment amb vena de guix i també amb peces de ceràmica trencades a consciència prèviament per després recompondre-les i donar-los un sentit.
La mostra es pot visitar avui de 5 a 8 del vespre a l'espai de lliure creació Carme Manaret i també demà dissabte d'11 a 2 al carrer Bona Vista, número 105. I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
I aquesta hora parlem de fotografia perquè en el context del juny fotogràfic es pot visitar ja la sala Piquet de l'Ateneu. L'exposició de fotografia és titulada, hola-la, del fotògraf Sant Justeny, Francesc Fàbregues. Avui el tenim al Just de la Fusta. Molt bon dia. Hola, bon dia, què tal?
una exposició de les moltes que hi ha aquests dies, el que realment el juny fotogràfic ja anem a parlar, però dona per moltes mostres diferents també en diversos equipaments del municipi. En el teu cas tenim aquesta mostra que es pot veure a l'Ateneu i que té aquest títol, que no dona gaire pistes.
Doncs és present per això. Ja ho imagino, per tant ara... Home, no, perquè si la cosa es queda molt evident o molt descriptiva, doncs ja perd la gràcia. Fotos fetes, no sé què, total. Que la gent hi vagi, no? Fem una mica, doncs sí, una mica, doncs aquest...
Ostres, que m'estàs explicant, no? Una mica sempre m'agrada el factor aquest de sorpresa, una miqueta. Que les coses no siguin tan fàcils, per favor. Que de fet és una mica el que busca també o el que representa aquesta exposició, no? Sí.
Sí, l'exposició, dins d'una dels meus links, som una mica malalts de la imatge, aquí he anat a buscar una part més urbana, una part d'aquestes de les que habitualment fem, o hauríem de fer, de passejar. En el fons és anar a passejar per...
per zones urbanes, i zones urbanes, en aquest cas, del món, que he tingut l'oportunitat de poder visitar, encara que les fotos no estan identificades, amb el tema aquest, seguint amb l'ol·là, doncs no m'agrada ni identificar les fotos, perquè penso que les fotos i els espais a vegades són globals, o sigui...
Intento no fer fotos, les típiques i tòpiques, evidents, perquè per això hi ha els catàlegs. I quan vas a un lloc, intento això. I sempre m'interessa en aquest aspecte, m'interessa molt la part humana, la persona, l'expressió. I amb aquesta carpeta,
és que el nom de Carpeta em fa gràcia perquè la setmana passada vaig assistir a una conferència d'una de les grans mestres de la fotografia espanyola que és la Cristina García Rodero i feia una cosa que suposo que tenim una certa edat imagino per centrar-nos doncs jo ho faig i ella ho deia Carpetes quan tens
quan tens 4 o 5 fotos que dius, ostres, aquestes fotos poden anar per aquí, no? Per fer-ho fàcil, nens, carpeta de nens, no? Carpeta de petons, carpeta no sé què, ta, ta, ta, no?
I jo, en aquest cas, tinc la carpeta o l'alà. I la carpeta o l'alà és un recorregut, el que deia abans, per diversos postos de ciutats del món, en què el que intento és recollir aquelles expressions, aquelles mirades...
aquelles situacions, de vegades subrealistes, que els que tenim, no sé si és un dol, que tenim aquella màgia de poder-ho captar o pillar-ho, doncs, és això, no? Vull dir, són situacions de fotos amb gent, perquè ho entenguem, documentals, però sempre hi ha un toi irònic, per dir-ho de manera, no?
Doncs crec que ha quedat ben explicat el que vam trobar en aquesta explodició. Espero, no sé si m'ha enrallat molt, no? Tu no sé si portes sempre la càmera a sobre quan surts pel carrer. Saps què passa? Mira, m'agrada que em faci aquesta pregunta, perquè just fa 10 anys la meva tornada a la fotografia la vaig fer a Can Ginasta, al celler de Can Ginasta.
I el nom de l'exposició es deia 365. Amb això més o menys ens entenem. Jo em vaig crear un adjectiu, jo estava, ja no, a TV3, i en un moment donat vaig tenir l'oportunitat perquè hi havia un director que era bastant impresentable,
i vaig tenir l'oportunitat de tenir més temps i amb això entre que vaig tenir més temps i entre que va començar a sorgir tot el tema digital em vaig marcar un objectiu i portava sempre la càmera a sobre i el 365 era una foto cada dia i això va ser la meva retornada al món aquest i a mi em va anar molt bé
Em va anar molt bé perquè jo mateix em vaig fer com una teràpia, de dir, bueno, doncs bé, jo faig una foto cada dia, quines són les coses d'una manera visual, quines són les coses que a mi m'atraïen, que m'agradaven i va ser com un arbre, no?, de dir, de diverses carpetes, no?
I aquí va néixer una miqueta totalment. I a partir d'aquí continues fent una mica aquest... El tema de la pregunta, perquè me'n vaig de vegades de mare, a la pregunta no sempre, però com ara tenim els telèfons, els iPhones i tal, doncs sempre que tens una ocasió o tens una oportunitat d'aquest tipus d'imatges, doncs Instagram queda abans, no?
Exacte, també et volia preguntar justament per aquest tema, perquè de fet en els últims dos anys, sobretot que és quan ha crescut més tot aquest fenomen de l'Instagram, més o menys tothom, o molta gent en té, molta gent fa fotos, molta gent les fa amb una intenció més o menys artística. Tu com a fotògraf professional com veus tot aquest fenomen? Com te'l mires per entendre'ns?
o sigui, jo m'almiro en que és una llibertat en el món, diguéssim, de l'imatge, o sigui, s'ho veu un camp i tant mateix també em preocupa, no? Perquè tothom fa fotos i tothom, doncs, fa el que pot. El que passa que de vegades les eines aquestes tenen el seu perill, no?
O sigui, jo intento fer a la meva, o als que tinc molt més a prop o que els conec, però hi ha molta besura. Clar, clar. Hi ha molta escombraria, no? Hi ha molta escombraria. Però és el que hi ha. I això és el mateix que l'entorn digital, no? L'entorn digital és molt més fàcil, tothom tira fotos, tothom no sé què...
I això, aviam, jo perquè tinc la sort que estic una miqueta de volta de fulla, no? Però és un tema complex ara mateix, sobretot de cara a la gent que es dedica o s'hi vol dedicar, no? Perquè tothom és fotògraf i la fotografia és molt fàcil, no? I no és tan fàcil, no? I aquí entraríem en un debat ja interessant...
que potser l'hauríem de fer en un altre moment. En un altre context. Sí, però sí. O sigui, a mi m'interessa molt perquè és una manera també, el mateix que us deia abans, perquè és una manera també d'exputar les meves inquietuds, no?
El mateix que el Facebook, no? Tu entens d'Instagram, per tant. Sí, sí, sí. Jo tinc Instagram, va com va, no? I Facebook, i el Facebook intento ser molt actiu, no? Molt actiu perquè és diferent. Jo penso que a l'Instagram li pots donar una part més creativa, és el meu pare, eh?
I el Facebook és com el full de ruta del diari de dia a dia, no? El que podria ser el dia a dia i, no sé, serveix. Sobretot, doncs, els que... Sobretot, no sé, les persones com jo, que tenim una cosa clara, no? No com les que conviden o van a la juerga o a les festes. Això no m'interessa. Però, per exemple, no? Jo sí vull anunciar que a l'Ateneu i a la Sara Piquet hi ha una exposició...
Doncs jo tinc el meu canal de promoció, no? I tinc els meus fans o els meus no sé què, i que van dient coses. I si més no funciona, no? I si més no funciona, d'una certa manera funciona. O sigui, jo tinc per això, no? Directament.
Exacte, com aquesta fenestra. En parlant amb el Sant Justenc Francesc Fàbregas, hem parlat d'aquest debat sobre la fotografia, hem parlat d'aquesta exposició que es pot veure a la sala Piquet de la Taneu, però d'altra banda també es pot veure ara mateix una exposició sobre el Canet Rock, aquest festival que d'aquí un mes aproximadament es torna a reviure, però en tot cas aquesta exposició que et dirigeixes i que de fet moltes de les fotografies que hi apareixen són teves, parla del Canet Rock, l'original, per entendre'ns d'alguna manera...
Com ha anat aquest projecte? Com l'has viscut?
El projecte del Canet o el projecte de l'exposició? El primer de l'exposició, en tot cas. No, l'exposició, mira, jo penso que les idees se les emporta el vent, però jo, des del primer moment que l'empresa, l'empresa que va anunciar el festival de Canet Rock, jo primer moment vaig anunciar que jo tenia una col·lecció de fotos i part d'elles inèdites, no?
I... O sigui, no va anar de la mà, per entendre'ns. És a dir, quan es va anunciar que es faria aquest festival, encara no havíeu parlat. No. No. O sigui, no s'havia parlat. A millor, jo et diria que no, perquè ara estic una mica d'allò, però no es va parlar. En paral·lel, jo dic...
La història és que jo vaig tenir la meva història, diguéssim, de la fotografia, abans deia, de la meva fotografia, a la meva primera vida, quan jo mal dedicava la fotografia, jo estava vinculat a una revista que es deia Vibraciones, que a més dirigia un gran amic nostre de Sant Justenga, que és l'Àngel Casas,
I a cap de pocs mesos, l'any 75, va sorgir la idea de fer un canet. Un canet que ell i el Francesc Bonimont van ser els directors, es va fer un documental, una pel·luca, van ser els directors d'aquesta història, que això d'alguna manera queda reflectit en aquesta exposició.
i jo vaig ser el fotofixa, diguéssim d'aquesta d'aquesta pel·lícula cosa que em va permetre doncs estar a tot arreu per dir una manera i fer un seguiment a través de la pel·lícula, o sigui que
La idea és d'entre tots, no?, el que podem veure és això, no?, el que podem veure amb aquesta exposició és fotos que no s'han vist mai, algunes si s'han vist, s'han vist malament, perquè en aquell moment la revista es reproduïa fatal, en plan ganso, en plan gran, no?,
I que, a més a més, jo penso que pot passar que si algú ha anat a Canet, potser s'hi pot trobar, perquè això ens va passar, no? I va haver-hi una inauguració i més d'un va dir, ostres, aquest era jo, etcètera, no?
Clar, clar, per tant, suposo que per la gent que hi va ser és molt especial també una exposició d'aquest tipus, no?, de fotos que no... Sí, sí, sí, jo, bueno, ja et dic, és... A part de la pel·lícula, a nivell de fotos, a nivell d'expositiu no s'havia vist, no?, i penso que és això una mica, doncs, recuperar la memòria sempre s'agraïm, no? És un festival molt especial, tu que també coneixes o has viscut bé el món dels concerts i dels festivals, què ens recordes d'aquell Canet Rock?
Jo el que recordo és pencar molt, anar amb el meu amic Àngel Casas, això ho dic perquè vam anar vàrius anys, parava al Jursina a comprar coques i fuets i previsions per passar totes les hores, això per nosaltres era molt important. No, el...
El que recordo és que nosaltres veníem, o estava en un moment, diguéssim, ara parlem, això va ser un esdevenent polític, social, cultural i tot el que vulguis, etcètera, no? Sí, moltes dimensions, no? Té moltes dimensions i té moltes lectures. O sigui, estem a l'any 75, el senyor aquell encara estava viu i encara estàvem en aquell moment, diguéssim, de la dictadura, no?
Però d'altra banda, nosaltres, vull dir, els catalans, com sempre hem tingut una mirada oberta, doncs ens miràvem més a fora, no? Ens miràvem a Europa, ens miràvem a pel·lícules, o sigui, vèiem un festival que es deia Gustoc o la Isla de Guay i, ostres...
Això, d'alguna manera, ens va donar una miqueta aquesta il·lusió, aquesta alegria, això d'espai com de llibertat, no?
Per primera vegada a la història a Catalunya, d'alguna hora es feia un festival, encara que prèviament es havien fet els Canet Cançó, eren més polítics, el mateix any també, però aquest era com més allò més... deixar-te anar, no? I deixar-te anar era allò de dir, escolta'm, anem a passar-nos-ho bé...
anem a fotre'ns el primer polvo, anem a gaudir, anem amb boles a la platja, o sigui... Anem més enllà, no? Tot allò una miqueta que dius, hosti, això ho hem vist, no? Escolta'm, podem fer-ho nosaltres aquí. I a part hi havia el concepte de música...
que també és important, perquè jo penso que per mi era més important el primer. O sigui, un esperit de transgressió, una mica de transgredir el que hi havia. Era un festival contracultural, per una manera, perquè també la música no estava tan definida com ara. La música també hi havia una part més punquera, és mera contracultura, cançons més radicals,
I hi havia, diguéssim, una ona de música que es deia Ona Laetana, que això, clar, jo parlo ara de tants anys que la gent d'allò, que això va sortir del celeste, i jo dic celeste, a la gent hi sonarà, perquè abans d'un celeste hi havia un razmatàs, ai, després d'un celeste hi havia un razmatàs, que encara que hi és, però el celeste autèntic les noves generacions no el coneixen, no?
que va ser una sala emblemàtica, que d'allà va néixer el Canet, d'allà va néixer l'onaretana, i d'allà va haver-hi tot un moviment de música, fins i tot va passar, diguéssim, tota la movida madalenya. Clar, d'alguna manera, el Canet drogues farà d'aquí un mes, que és una ascensió una mica diferent, no?, sí que es recupera aquesta idea, però el tipus de música que s'hi podrà veure, justament, ja està, almenys els grups que estan programats, formen part ja de l'escena actual, no? No forma tant d'una escena ni independent...
Està bé, m'agrada que facis aquesta pregunta, perquè jo tinc una certa història amb això. No, història no, però penso que sí. L'escena de música ara és, a part que és un tema que podem veure constantment, tenim la gran sort, posem un pla positiu,
que tenim ara mateix, jo penso que ara estem en un dels millors moments de la història de la música pop-rock catalana, i ho dic sense floritures, a nivell global, a nivell creatiu, a nivell eclèptic, hi ha molts grups i molts grups que són diferents i canten el que vulguin, majoritament en català, i això, conllonut, no?
Però jo el que trobo faldant amb aquest canet és la part aquesta més reivindicativa, no? El que trobo faldant és... Han anat a fer un festival de lo mejor del món mundial, amb la panorama, i trobo faldant una mica el que seria la segona o tercera generació, no? Que n'hi ha, i n'hi ha molts, no? Però bueno, això ja és una altra història, no?
Exacte, en funció de com vagi tot plegat, potser també canvio, perquè no sé què passarà després d'aquest Can Nen Roca, com dèiem, es farà d'aquí un mes. L'exposició, de tota manera, es pot veure fins quan?
L'exposició es pot veure fins al 24 de juny, a les tardes, a l'antiga fàbrica Damm, les tardes de 5 a 9, i els dissabtes tot el dia. Tot el dia, però diguéssim l'hora de dinar... Matitarda. Matitarda, no? Sí.
Doncs una bona ocasió també per saber què va passar o què es va cobre, no?, en aquell carent rot. Jo penso que és força interessant, no?, és força interessant perquè, a part de les fotos, hi ha altres elements, també, no?, que d'alguna manera t'expliquen una miqueta tot el per què, no?, també dels quatre anys, jo...
Jo tinc fotos de tots els anys, però jo sempre m'hi quedo amb el primer, perquè el primer és el primer, no? I és el que tens més record, que en tinc més material, i és el que sempre t'ha quedat a l'imaginari, no? Doncs, com dèiem, es pot veure fins al 24 de juny. Avui n'hem parlat amb el fotògraf Sant Justenc, Francesc Fàbregas. Moltes gràcies. A vosaltres. I que vagi molt bé, fins aviat. Bon dia. Vinga, adéu, bon dia.
Bona nit
Life has new meaning to me There's beauty up above And things we never take notice of You wake up and suddenly you're in love Ooh, yeah
You're everything a man could want and more One thousand words are not enough To say what I feel inside Holding hands as we walk along the shore Never felt like this before Now you're all I'm living for
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
This love affair would last forever Suddenly Life has new meaning to me There's beauty up above And things we never take notice of
Wake up suddenly, you're in love.
Fins demà!
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Smooth Jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Smooth jazz club.
Dos quarts tocats de dotze. Continuem aquí a la sintonia del Just a la Fusta després de la conversa que hem mantingut amb el fotògraf Francesc Fàbregas. El que farem és marxar cap a l'Institut de Sant Just d'Esvern, on, com cada divendres a aquesta hora, escoltarem el Posem-li Veu, aquest programa que està editat, produït i locutat per als nois i noies de l'Institut de Sant Just d'Esvern. Així doncs, connectem amb l'Institut.
Bon dia, Sant Just. Com esteu? Avui, l'equip del programa Posem-li Veu us porta temes nous. Exacte. Avui parlarem de temes interessants que han passat aquesta setmana. Parlarem del Mundial, de l'abdicació del rei Juan Carlos I. També el grup de cultura clàssic ens explicarà més coses noves. La cançó de la setmana i molts temes més. Doncs bé, esperem que gaudiu i comencem amb... Posem-li Veu!
Pau, Jan, expliqueu-nos el Mundial.
Ja comença el Mundial i tots els equips lliuraran per aixecar la Copa i ser la millor selecció del món. Els principals favorits d'aquest any són Espanya, l'actual campiona, Argentina, Brasil, que juga a casa i França. Espanya tindrà que defensar el títol encara que aquest any ho té difícil.
Aquest any has tingut una mica de polèmica per al tema dels diners que donen si guanyes el títol o quedes finalista. Si quedes finalista guanyaries 360 milions d'euros. I si guanyes el Mundial et donarien 120.000 euros. 120.000 euros més que el Mundial passat. El total que guanyaria Espanya si tornés a ser campiona del món serien 30 milions d'euros. Pau, a tu qui t'agradaria que guanyés el Mundial?
M'agradaria que guanyés Espanya. Creus que té possibilitats? Sí, perquè té molt bon equip i jugadors molt bons. I et sembla bé que els jugadors, a part de guanyar molts diners durant la temporada, cobrin també una gran quantitat per guanyar un mundial? No, no em sembla bé, perquè mentrestant molta gent no té diners i està vivint al carrer i és massa diners.
Bé, i ara vosaltres feu-vos aquesta pregunta. En aquests temps de crisi creieu que és necessari donar tants diners?
Fins demà!
We got hopes, we got hopes, but we carry on. We got hopes in our hearts, we got hopes in our lives. We got hopes, we got hopes, but we carry on. We got hopes in our hearts, yeah, we got hopes in our lives.
Bona nit. Bona nit.
I Ada i Nere, expliqueu-nos l'abdicació del rei Juan Carlos I. El passat dilluns 2 de juny de 2014 va abdicar el rei d'Espanya cedint el tro al seu fill, el príncep Felip. Però per què va abdicar? Fent una recerca per alguns diaris hem pogut trobar els següents motius. Els dos anys de decadència de la Casa Reial, el malestar de salut del monarca, el recent cas de corrupció d'Añac i Udergarín...
marit de la filla del rei. El cas és que s'han alçat molts republicans demanant un referèndum a favor d'una república. Molta gent no és partidària, però sabem el que és realment...
Bé, una república és un sistema polític que es fonamenta en l'imperi de la llei, la Constitució i la igualtat davant de la llei, igual que en altres règims basat en l'estat de dret, com la forma de frenar els possibles abusos de les persones que tenen més poder, del govern i de les majories, per tant de protegir els drets fonamentals i les llibertats civils dels ciutadans, dels quals no pot sostreure mai un govern legítim.
I Nerea, què opines sobre la nova proposta de Fona República? Home, jo penso que estaria bé, però que no es pot fer així. O sigui, de qualsevol manera s'hauria de preparar i tal.
I en quines coses milloraria el país en cas que s'aprovés fer una república? Home, jo crec que s'estalviaria amb molts diners de tant... perquè la monarquia viu de diners públics i llavors s'estalviaria amb molts, que es podrien donar subvencions i ajudes de l'Estat. I en quines coses empitjoraria? Jo crec que en cap, perquè, que jo sàpiga, el rei fa la funció representativa i la podria fer perfectament el primer ministre.
I per què creus que va abdicar el rei? Doncs jo crec que és degut a la seva salut. Molt bé. Música
Des dels anjos d'esveu Pusem l'hi veu Pusem l'hi veu Pusem l'hi veu Oh girl, this boat is sinking There's no sea left for me And how the sky gets heavy
Marc, què és el que està preparant SomEscola.cat pel 14 de juny? SomEscola.cat ha reiterat per anèsima vegada la defensa del model vigent d'escola catalana i ha rebutjat la decisió que s'ha conegut aquest dimecres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, TSJC, d'avalar la quota del 25% del castellà a les aules.
Per això, l'entitat ha fet una crida a participar a la mobilització del pròxim 14 de juny a Barcelona per respondre al TSJC i mostrar el suport social a la immersió lingüística i el dret a decidir el model educatiu.
Somescola.cat considera que el TSJC contradiu el mandat de les institucions democràtiques catalanes i el criteri pedagògic del conjunt de la comunitat educativa. Reitera que és el Parlament de Catalunya qui estableix la legislació educativa pròpia i, en aquest sentit, l'entitat demana a la Generalitat que continuï blindant el model d'immersió lingüística, d'acord amb l'aplicació de la normativa pròpia vigent.
L'entitat ha fet una crida a la participació massiva a la Cercavila per l'escola catalana del pròxim 14 de juny pel centre de Barcelona. Amb el lema Per un país de tots decidim escola catalana. La mobilització es presentarà com una manera verda de l'escola catalana amb la finalitat de mostrar el suport social a la comunitat educativa i el dret a decidir el propi model educatiu.
Tots els divendres i vistes en justes veus.
I avui tenim a la Blanca la Júlia, la Carla i la Carolina al grup de Cultura Clàssica. Bon dia! Bon dia! Avui és el dia de la descoberta. Crec que ha arribat el dia d'esvetllar tots els enigmes. I per fer-ho tenim aquí a D'Homedes, ballasca i ha ressuscitat els simeners. Començo jo amb el cas de Siderobros. Aquest cas ha estat com buscar una agulla en un pallà. Tothom estava implicat. La Bruixa Proèlia em va desvetllar la trama.
Tocul i Timoleu van aprofitar la cicatria del Llen Gardaix. La recordeu? Que el lleu seria vençut pel Llen Gardaix. Ningú el va matar, però es va adonar la situació idònia que va acabar amb la vida de Siderobros.
Doncs, Déu-n'hi-do, quin embolic. Passem al cas de Cleopatra. Sorprenentment, aquest cas ha fet un gir inesperat. Tothom culpava Arcínoe, però ha resultat que era la seva germana Cleopatra qui va llençar la javelina contra César per donar-li motius per matar-la. Així doncs, Arcínoe li ha pagat amb la mateixa moneda la seva germana.
Això em recorda alguna cosa, ja, ja, ja. He estat en una experiència semblant entre Vallèsca i Màrcia. Estic per canviar la dita. Càguecànem per Càguefèmines. Compte amb les dones. Home, havies de ser. No som tan dut lentes com ens pintes. Les dones tenim altres virtuts. Jo mateixa estàs fidel al teu oncle durant tot aquest temps.
Certament, tot aquest temps sota la pell del capcaire i mobsos m'han permès fer d'exquirient, sempre a prop de vellasca, que tu, Diomedes, et facilitava per resoldre els casos. Vinga, lluesta i explica el cas d'Eli Manli. Laurenci i Líbisa eren còmplices, així que ella va convèncer el seu marit, Eli Manli, perquè contactés la companyia de teatre de Laurenci i poder realitzar el pla.
L'Aurenci havia encomanat l'estàtua i l'havia recoberta de guix. L'Ivisa l'havia posat a la cambra d'Eli Manli i el dia de l'actuació, l'Aurenci, que estava fònic per actuar, va pujar, va treure el guix, va obrir la finestra perquè sortís el pulsim i va atacar les parets de sang. Quan Eli Manli va pujar a la cambra i va veure-ho tot, va caure a terra de l'ensurt.
moment idònic per a l'Ivisa de clavar-li el punyal al pit. Vist així, ara tot concorda.
Però quines ments més enrabassades tenen alguns? M'alegro que tot hagi quedat resolt. Passem a temes més personals. Com han anat les despedides? Abans de marxar, Màrcia m'ha fet una visita i m'ha obligat a fer-li una despedida en condicions. I al dir-li que l'apreciava molt, se m'ha llançat a sobre i m'ha donat un petó.
Un petó, però un petó a on? Doncs als llavis. Bueno, bueno, millor deixem a marxa a part. Estic intrigat de com acaba aquesta història, l'esquirrient i l'esclava. Aniràs a Atenes amb Diomedes, vellesca, o vindrà ella amb tu? O encara millor, notició. Del dia us aneu a viure tots dos junts a Roma, oi?
Ei, ei, ei, para el carro. Tot el seu temps. De moment jo torno al país del Samsic, on hi haurà sempre un lloc per a Diomedes. I ara resulta que a ell li ha sortit una nova clienta. Jo crec que li ha agradat això de sexquirient.
Des de Sant Just es veu, us enribeu, us enribeu.
La terra humida escric. Saps que estic pos per tu. Em passo els dies esperant a mi. Com et puc estimar?
Si de mi estàs tan lluny Servint i acabat Bots per tu Sé molt bé que ha bastat aquest part Jo no puc arribar on ets tu Però dins la meva copa veig
Fins demà!
Sabíeu que el 5 de juny del 1944, ahir feien 70 anys, s'ha previst començar l'operació Overlord, més coneguda popularment com el desembarcament de Normandia? Però el mal temps va retardar l'inici fins a la matinada del 6 de juny. Paracaigudistes nord-americans i britànics van saltar l'edat de línies enemigues. I des de bon matí, decenes de milers de soldats de la deua
i del Regne d'Aurí i voluntaris d'altres necessitats van començar a s'embarcar a les platges de Normandia en una batalla sagnant en què es jugava la sort del món, com canta Manel. El conflicte està és a l'inici una mina inesgotable per al cinema. La segona grata mundial és el tema que ha inspirat més produccions de la història. La batalla de Normandia ocupa un lloc important en la filmografia,
Destacant especialment Salvar el soldador Ryan, Steven Spielberg, 1998, i El dia més largo, 1962, amb la qual es va intentar fer una producció que mostrés objectivament el desembarcament, com si fos un documental, però amb actors famosos.
Altres títols que destaca sobre la guerra i que retraten diferents fronts són el díptic de Clint Eastwood, Banderes de Nostros Padres i cartes des de Hugo Hima, 2006. Patton, F.J. Schaffner, 1970, amb guió de Còpola. Romà, cita aperta, Roberto Rossellini, 1945, i el puente sobre el rio Quai, David Lynn, 1957.
Alguns d'aquests films es projecten aquests dies al Festival de Cinema Bèl·lic. El Cinema Arribau de Barcelona és el marc entre avui i dilluns del Festival de Cinema Bèl·lic, que es celebra amb el motiu del 70è aniversari de la batalla de Normandia. Oferirà diàriament la projecció a la gran pantalla d'aquest local, d'un clàssic sobre el conflicte, amb veu original subtitulada en castellà. La mostra va arrancar ahir amb la producció britànica Un puente muy lejano,
Dirigida el 1977 per Richard Attenborough i protagonitzada per Sean Connery, Ryan O'Neill i Michael Caine per crear una fallida operació britànica en el camí de Normandia cap a Alemanya.
Avui, a les vuit i mitja, es projectarà Salvar el soldat de Ryan, 1998, dirigida per Steven Spielberg i protagonitzada per Tom Hanks i Matt Damon. Dissepte, vuit i mitja, s'ha de tornar a la gran evasió, 1972, de John Sturge i Steve McQueen, com a principal protagonista.
Tot un clàssic que combina el cinema bèl·lic amb un subgènere de fugues de presons. Diumenge, sis i mitja, es pot veure El Puente sobre el llou. Film sobre la construcció d'un pont al sud-est asiàtic feta per presoners aliats amb què David Lynn va triomfar en els Òscars del 1957.
Dilluns, sis i mitja, hi haurà una sessió sorpresa. Les entrades valen 7 euros, que és com a 5 la sessió sorpresa. I es poden comprar per ticket mèster o la taquilla.
d'estes en justes veus.
La cançó de la setmana és Jubel Klingande. Klingande és un duo francès nou de música electrònica. Grup format per Cedric Steinmiller i Edgar Katrin. Tots dos toquen el piano de molts joves i després diversos anys com a DJs. I productors van crear la seva pròpia música. Els seus sons abasten una instrumentació clàssica i ritmes faus.
En les seves produccions, Clint Gander utilitza el saxo i principalment el piano i sempre titulant els seus singles en suec, degut a l'admiració que posen per aquesta llengua. D'altra banda, va aconseguir més de 800.000 escoltes a la plataforma de SoundCloud i prop d'un milió a YouTube, en tan sols 3 mesos.
No està de moment els números ruls de les llistes, però a nosaltres ens agrada molt i volem que la disfrutem. Escoltem Júbel.
I don't get up or bring me what I need, so why are we losing time?
i amb tot això arribem al final del programa esperem que hagi estat un programa complet i que us hagi agradat
També volem recordar que avui és el penúltim dia del nostre programa Posem-li Veu. Les classes ja s'acaben i amb nosaltres el programa. Així que la setmana que ve volem que escolteu el nostre darrer programa amb més forces i energia que mai. Adeu. Fins el divendres que ve a les 11.30. L'equip de Posem-li Veu s'acomiada de vosaltres. Bon cap de setmana. Adeu.
Doncs adeu, és l'equip del Posem Libeu en directe des de l'Institut de Sant Just des del 3 minutets i arribarem al punt de les 12 del migdia. Continuem aquí al Just a la Fusta.
Estem escoltant just a la fusta.
Lo que duran dos peces de hielo en un whisky hombre. En vez de fingir. O estrellarme una copa de celo. Le dio por reír. Que pronto me ve. Con perro de nadie ladrar a las puertas del cielo. Me dejó un neceser con agravio. La piel en los labios. Y escarcha en el pelo.
Tenían... No, muy mal. A mí me habían dicho que habíais estado... Tenían... Volé. Tenían el autor. Mis amantes, en eso de que antes el malo era yo. Con una excepción...
Y regresé a la maldición del cajón sin su ropa.
Catalunya Informació.
Són les dotze. El president de França, François Hollande, ret un homenatge als 20.000 civils morts durant la batalla de Normandia en l'obertura de les commemoracions del 70è aniversari del desembarcament. Prop de 1.800 veterans i els caps d'estat i de govern d'una vintena de països hi participen.
L'extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya, Daniel Ossacar, diu davant del jutge que no té cap compte milionari a Suïssa ni a Gibraltar. Se li investiga en una peça separada de la causa oberta per l'espoliació del Palau de la Música, en què ja està imputat per soborn.
Els infants de famílies desafavorides tenen, segons denuncia el síndic de Greuges, més problemes per participar en sortides, colònies i activitats extraescolars. Rafel Ribó reclama a la Generalitat ajuts i garanties legals que evitin aquestes desigualtats.
La revista El Jueve serà una altra. Ho ha dit el matí de Catalunya Ràdio Manel Fondaví, l'autor de la portada que el grup RBA ha censurat pel dibuix del rei i intentat col·legar una corona plena d'excrements al príncep Felip. Arran d'aquesta censura, fins a 8 col·laboradors han anunciat que deixen de treballar pel setmanari.
150.000 alumnes catalans canten simultàniament una cançó per defensar la signatura de música. És una acció per defensar-la com un element important i bàsic a l'educació davant la llei que vol fer-la una matèria optativa. Les set colles castelleres que es mobilitzen per a Europa aquest diumenge a favor de la consulta aixecaran el simbòlic 4 de 8. En total, però, són 70 colles que s'assumen a la iniciativa que s'estén també per tot Catalunya i altres ciutats del món.
La casa Museu Dalí de Port Lligat, a l'alt Empordà, amplia l'àrea visitable amb 2.400 metres quadrats de zona d'oliveres. A partir d'ara també es podrà visitar el garatge que utilitzava el pintor. Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça d'en Bola ha anunciat el fitjatge de l'extrem islandès Gudjon Valors Sigursson. Procedent d'alquil firma un contracte per dues temporades i el presentarà en dimarts.
I en bascat el Barça comença a les semifinals de l'ACB amb una victòria per 77-58 a la pista del València. Avui, primer partit de la semifinal Madrid-Unicaja. I pel que fa el temps, els núvols continuaran sent abundants i podrien deixar escapar alguna gota. A partir del migdia s'aniran desfent i en general la tarda serà més assolellada. El cap de setmana farà més sol i pujaran les temperatures. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament ha publicat les bases dels Premis Conviu 2014. Uns guardons que volen posar en valor persones del municipi que hagin destacat pels seus actes cívics, de convivència o en benefici de la comunitat.
La presentació de candidatures les poden fer les entitats del poble, la ciutadania a títol individual, els serveis municipals i el Consell de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat. El termini finalitza el 5 de setembre. S'atorgaran un màxim de 25 premis conviu. El lliurament a les persones premiades es farà en un acte públic emmarcat a la celebració dels actes del dia de la policia local.
Els Pirates i el cinema són els temes sobre els quals girarà el casal d'estiu de les Escoles Públiques de Sant Jú. Es tindrà lloc del 25 de juny a l'1 d'agost a l'Escola Montseny. Les inscripcions ja són obertes. Un any més l'organitja la Fundació Pere Terrés. Al casal es dividiran dues franges d'edat, nens de P3 a primera primària, que treballaran el tema dels Pirates, i de segona sisè, que treballaran el cinema.
Per això les activitats, llocs i tallers iran al voltant d'aquests dos temes, depenent de l'edat. El casal d'estiu de les escoles públiques tindrà lloc del 25 de juny a l'1 d'agost a l'escola Montseny. I ja es poden fer les inscripcions per tot aquest període o bé per setmanes concretes. Les inscripcions es poden fer presencialment a cada centre educatiu. Avui és l'últim dia per fer-ho.
I a partir d'aquí es podran fer fins dues setmanes abans de començar el casal a través d'internet, al web de la Fundació Pere Terres, pereterres.org, o a la seva seu al carrer Numància de Barcelona.
I un apunt més en clau cultural per recordar-vos que a l'espai de lliure creació Carme Malaret acull la mostra express Recomponer de l'artista Laura Baringo. És una nova mostra express pel poc temps que hi serà exposada. Es va inaugurar ahir al vespre i claurà demà a les dues del migdia. Laura Baringo presenta Recomponer amb obres elaborades, principalment amb vena de guix. La mostra es pot visitar avui de 5 a 8 del vespre i demà dissabte d'11 a 2 a l'espai de lliure creació que es troba al carrer Bona Vista, número 105.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquesta hora parlem d'una activitat que es farà aquest dissabte, una conferència que es farà a les escoles, titulada el 1714, tothom hi era, les dones també, i organitzada pel grup Nostradona de la parròquia del Sant Just i Pastor. La conferència l'impartirà a Roser Garriga, mestra i diplomada en teologia, i la tenim ara al trencador del telèfon. Molt bon dia, Roser.
Bon dia. Per parlar una mica, t'ho plegat un títol molt subgerent, eh? Aquest del 1714 tothom hi era i remarca que les dones també, perquè aquest any estem parlant tant del tricentenari i potser no se'n parla tant d'aquesta faceta. Sí, i a més a més està poc estudiada i llavors hi ha poques dades, però realment sempre en totes les guerres, aquest setxe de Barcelona, si les dones no l'haguessin fet seu com a tals, com a dones...
els homes no haguessin seguit. Perquè això passa sempre. La dona és la que fa que diem a la família, sí, vinga, som-hi, som-hi, patirem tots, però això s'ha de sortir endavant. Si la dona està convençuda, tots els demés s'hi fan. Encara si s'hi posa d'esquena, la cosa s'afluixa, pateixen més, etcètera, etcètera. I les dones hi eren. I aquesta part, aquesta mitja humanitat que sempre ha estat oblidada, és hora de... I ja s'estan fent moltes coses per tornar-les a recuperar,
i crec que aquí també les dones també hi eren, en aquesta cosa tan important per Catalunya. Sí, aconseguien el consens, d'alguna manera, no? Sí, sí, i a més a més és això, els 300 anys que estem, tothom hi patim, amb això tothom hem volgut, jo no m'imaginava poder-ho veure, ara ja sé que és impossible tornar darrere.
Ara ja sé que ja ho estàs com assaborint amb això. I penso amb la meva mare, el meu pare i els meus germans grans que hi voldrien ser i que no hi són. I tanta gent que li hauria agradat veure tot això que estem veient. I que penso que anar fent coses d'aquestes també és anar sensibilitzant a tothom perquè el que hem de fer és saber la nostra història. I si sabem la nostra història, que homes i dones hi érem aquí i que no ha sortit això com un bolet, sinó que és com allò que...
aquell foc que va per sota les arrels, que els bombers ja apaguen un foc en un bosc, o llavors aquestes arrels es van cremant per dintre i arriba un moment que un fan la flamarada i dius d'on t'ha sortit això? Doncs això ha sortit de tanta gent que ha mantingut el foc durant 300 anys, durant 300 anys. Jo no sé, penso que això és molt important.
Penso que això és molt important. I d'alguna manera, el que es reivindica aquest dissabte és aquest paper de les dones, que fa 300 anys, per tant, és evident que en tots els sentits les coses han canviat molt, però evidentment el paper de les dones en aquell moment segurament era molt diferent del que tindrien ara. Sí, diferent, però hem de pensar que elles eren, quan els homes eren absents, elles són les que treballaven als tallers, als obradors, elles tenien cura de la família, quan aquells béns eren escassos,
mantenint com podien l'economia productiva les que estaven fora de Barcelona, perquè al temps de guerra hi havia molta gent que estava dintre del setge de Barcelona però hi havia tota la gent de la rereguàrdia. I llavors aquestes dones com havien d'anar vivint, com havien d'anar mantenint, fins i tot acompanyaven les tropes i participaven en la lluita hernada. Algunes eren espies.
entre els morts després de les batalles es trobaven dones vestides d'homes i armades per defensar la causa nostra, per la defensa de la quasi mil anys d'independència de Catalunya. I que ens la van arrebatar, no per un... ara tantes escrúpols que si fem un referèndum i que si no fem un referèndum. Però escolteu, ens ho vam prendre...
Això és per la força de les armes i no d'una guerra petita de 3 anys que hi ha, encara els que som grans la recordem com una cosa tremenda, sinó que va ser 11 anys i després quasi un any de setxa a Barcelona tot sols, amb les dones i amb els homes i amb tots allà. O sigui que la cosa... Hi ha moltes coses que són errors que tenim la gent.
Per exemple, una cosa que es diu molt i es dirà sempre, i no sé què, que Catalunya ha estat unida a Espanya des dels Reis Catòlics. Això és una mentira pura i dura. Espanya com a estat ha nascut en el moment que Catalunya ha mort. O sigui que es va pensar que s'havia mort, però no ha estat mai morta, no? Però el moment que Catalunya va ser vençuda, l'estat espanyol es va formar. I així com tenim 129...
presidents de la Generalitat de Catalunya, les turmasses, el número 129, de Reis d'Espanya, n'hi han hagut 10. Si vols, posen-hi 12, si vols comptar-hi amb això, l'Amadeu de Saboia i el Bonaparte, que ens van governar poc temps. Però de Bourbons n'hi han hagut 10 i prou. I dos d'una altra dinastia que van governar molt poc temps.
I això la gent ho ignora. Per tant, aquest tricentenari serveix una mica per fer aquesta memòria històrica, no? Ah, clar, és per això. És que ara ens ho estem jugant tot. Jo no pensava pas que aquesta xerrada vingués després, ara que hi ha tot això del rei i totes aquestes coses, no? Però el curiós d'aquestes dones és que eren de tots els estaments socials.
hi havia les mestresses, hi havia les que portaven els obradors, hi havia les que portaven, estaven en el camp, hi havia les monxes, sobretot aquests dos monestirs de Barcelona, que eren el de Sant Pere de les Pueles i el de Santa Clara, tots dos de monxes benedictires. Hi havia la monja Cistercenca, una propagandista, que en aquesta guerra es va començar a fer pamflets i coses així, que era l'abadesa de Vallbona de les monxes.
tothom estava aquí tothom era aquí fins i tot hi ha també una tal Magdalena Bolic una mística natural de Piera una dona que practicava la vida escètica laica i que en canvi ella també va anar a veure el rei Carles III el nostre rei Carles III d'Àustria i el van anar a veure i dient que no es vencés que tirés endavant que no s'arrogués etcètera
O sigui, de dones, n'hi ha hagut moltes, i no solament aquestes tan anònimes, sinó que també hi ha uns noms que ressalten molt. O sigui que era un tema molt generalitzat, no? Sí, sí. Homes, dones i totes les clares socials, també. Era tot Catalunya. Es coneixen menys, per això, els noms de les dones, no? Teníem alguns noms d'homes més destacats d'aquella època, de 1714, però en canvi no ho associem, tota aquella època, amb algun nom concret femení, no? Sí, sí, passa això.
Va ser això, i a més a més també moltes vegades allò que diuen davant d'un gran home i a darrere una gran dona. Mira, senyor, apartis una miqueta i deixi veure la dona, no? O sigui que passa aquesta cosa. Després també marginada per l'Església, encara ara, perquè és l'única institució que per constitucions, o sigui pel dret canònic, es diu que no poden prendre part en cap lloc de decisió ni de govern,
Doncs esclar, els homes tampoc els likes, però si es fan clergues poden ser-ne, en canvi la dona no en pot ser de clerga. Clar, clar. I això són coses que... Però això l'important és que la dona ha anat a la universitat, la dona ha anat a estudiar, fins i tot la gent de barris i de tot això senten tantes coses, hi ha això a l'internet i tot plegat,
Tot això va donant una cultura, i a més a més la dona es forma més que l'home. Cuidado, jo dic que home i dona són els que hem d'anar tirant el món endavant. Però ara, com que nosaltres tenim uns passos enrere, els hem d'anar reconquerint i guanyant. I veuràs que en el barri, jo que estic en un barri, les dones...
van al centre cívic, van a classes de no sé què, van a classes de no sé quantos, van a poesia, van a no sé què. I moltes vegades veus que els seus marits només van al bar. Clar, es va fent un desnivell cultural també molt gran amb això. Però vull dir que tothom va aprenent la dona i sap defensar també més els seus drets que no pas abans. I per tant això...
si hem tardat tant de temps ara anirem i es va molt de pressa. Doncs reivindicarà tot plegat en aquesta conferència que és sabta. Sí, sí, sí. Serà a dos quarts del matí a les escoles aquí a Sant Just, organitzada pel grup Nostra Dona de la parròquia del Sant Just i Pastor. Sí. Titulada, com hem dit al principi, el 1714, tothom hi era, les dones també, serà amb Roser Garriga, mestra i diploma d'antologia. Avui hem pogut parlar amb ella. Molta gràcies, Roser.
De res, les gràcies per vosaltres. Que vagi molt bé, fins aviat, bon dia. Bon dia.
de dubtes, intentant trobar el camí, perquè de tant en tant la vida ens fa escondir. Oblivant les meves passes, intento seguir endavant, perquè de tant en tant la vida ens fa renunciar.
Més dins i en salvatges que em lliguen les meves mans. Jo segueixo les petjades dels que de tant en tant es tornen a equivocar. Un petit moment de dubte, una gran indecisió, perquè de tant en tant
intentant no fer dreceres que m'escurcin el canyí, perquè de tant en tant guido el meu destí. I girant el cap enrere puc veure el que he deixat, perquè de tant en tant la vida ens fa triar.
Il·lusions trencades de camins que no he agafat. Jo segueixo les petjades perquè de tant en tant es toca renunciar. Un petit moment de dubte, una gran indecisió perquè de tant en tant jo trio al pitjor.
Correspostes a l'exalt. I hem pregut el que hagués passat. Tu em mires i dius, em ser blau. Em queden tant en tant, la vida ens fa encerrar.
La música d'en Pep sap el que fora 50% de la formació sau amb aquesta cançó, un petit moment de dubte, inclòs dins d'un album que porta exactament el mateix nom. Un quart i mig d'una, de seguida continuem aquí a la sintonia del Just a la Fusta.
Bé, doncs, un quart i mig d'una edat del migdia, saludem la Roser Sort. Roser, bon dia, bona hora. Bon dia, Enric. Què tal, com estem? Bé. Sí? Temps per repassar les notícies curioses, aquesta és la teva funció aquí, just a la fusta, no? Sí, se'm fa raro, eh, veure't a tu, perquè a l'hora sí que acostumava amb la Carme i ara...
És qüestió d'acostumar-s'hi. Sí. Una mica més pelut de barba i menys de cabell. La resta, si fa o no fa, és el mateix. Escolta, parlem de begudes energètiques i és que sembla que és un tema que els estudiants que estan d'exàmens fan servir i força.
Doncs sí, que com bé ja sabem aquesta és l'època d'exàmens, el mat, juny, juliol, recuperacions, exàmens de la universitat, ha sigut la selectivitat i sembla que abusen d'aquestes begudes energètiques i estan fent moltes campanyes en contra d'això, ja que provoquen coses com tachicàrdies, insomni, vull dir, la cosa va en sèrio i sembla que els joves han agafat la costum de...
de passar moltes hores estudiant i abusar ja només del cafè, sinó d'aquestes begudes. Quin tipus de begudes serien? Red Bull o més encara? Més encara. Monster Energy, tot aquest tipus. És que jo, la veritat, no en prenc perquè no m'agrada el gust. És a dir, no en prens perquè no t'agrada el gust, no perquè consideris que són dolentes, està bé.
Sí, no m'agrada el gust perquè la vaig provar, evidentment, quan va sortir la novetat d'aquestes begudes, la vaig provar per veure què és el que contenia aquesta beguda, que va ser com innovador, inclús la barrejaven amb alcohol per sortir de festa perquè anessis més engegat d'alguna manera tota la nit i no t'adormissis, perquè a vegades arriba una hora que t'adorms i sembla que aquesta esbeguda fa que estiguis activat.
que representa que era una beguda energètica, que és per fer esport, o que molta gent la promociona quan fas esport, s'ha convertit en una cosa que els estudiants només veuen això i hores i hores i hores davant dels papers estudiant. A més, com comentaves, en alguns casos es barreja amb alcohol. Suposo que no és el moment de l'estudi.
No, clar, no crec que sigui en el moment de l'estudi, o potser sí, no se sap, depèn de l'estudiant com s'agafi l'estudi, potser amb un cubata agafa l'estudi els papers amb més ganes, qui sap. Segons que estiguis estudiant, no un gintònic seria gairebé indispensable. Bé, escolta, parlem d'una altra qüestió, l'ús del WhatsApp, cada vegada més extès, pot aportar problemes.
Doncs sí, parlem de la notícia que jo justament, bueno, no sé, la gent que es mou per les reds socials s'ha acostumat a fer-se molt renom d'això des que s'han creat moltes pàgines on pots aportar informació sobre els controls policials o bé els radars, de manera que avises a totes aquelles persones que surten en el moment on hi ha radars, on hi ha les policies, on fan controls de colèmia o fan controls de drogues o
on hi ha policia passant, i doncs sí, es veu que ha sigut a Pontevedra un jove que es veu que va informar d'un control d'alcoholèmia en els seus amics per WhatsApp, i justament estava la policia que el va parar i el va detenir dient que això no ho podia fer, que els secrets policials d'on tenien les zones col·locades dels controls, doncs que no ho podia fer, que no ho podia avisar. Però una cosa és publicar-lo en una web, però avisar un amic teu, compte que hi ha un cotxe de la patrulla...
És a dir... No han donat moltes explicacions perquè no s'entén gaire, que tu puguis enviar un whatsapp... No dic que sigui correcte, però tal com va el món hi ha coses molt pitjors. No, evidentment, vull dir, que és el que no s'entén com ha actuat la Guàrdia Civil d'aquesta manera, que el noi ja està lliure, simplement li caurà un judici, suposo que amb una petita multa, dient que havia... com...
infringit la llei que havia mostrat secrets de la policia dient on estan aquests controls. De fet, aquí a Barcelona, entre amics i nosaltres, s'ha creat una pàgina de Facebook que es diu Cuidar o Policia, que tothom diàriament penja fotos a totes hores d'on estan els controls policials. Per tant, quan surts de festa et connectes a aquesta pàgina, ho mires...
i t'informen i t'informen d'estar a les Plugues estar aquí a Sant Joan d'Espí ahir n'hi havia un allà Francesc Macià sobretot a les zones on hi ha més realment les xarxes socials i tot està sobrepassant els límits que clar la policia ja no pot controlar això perquè un pas s'ho penja i el següent que vingui darrere ja ho sabrà si realment està connectat i si es canvia de lloc doncs li tornaran a canviar
Clar, llavors el que han volgut fer amb aquesta notícia és que la policia diuen que canviaran els mètodes i avisar que no ho facin. Però clar, a veure, aquí això és el que dius tu, sobrepassa límits que no podràs mai aturar. És incontrolable, és posar-li... I diuen que volen canviar els mètodes... Que es disfressin, que es disfressin. Escolta, 30 anys del Tetris, un joc que encara és plenament vigent.
Jo ho he trobat molt fort perquè és veritat del mític joc del Tetris que qui no ha jugat el Tetris en aquesta vida El meu nano que té 7 anys encara hi juga Per això ho dic Jo hi he jugat moltíssim típiques hores d'ordinador que no sabés què fer jugar el Tetris i 30 anys són molts i és el que dius tu que segueix vigent i de fet ara amb totes les aplicacions que tenim n'hi ha 50 milions de tipus de Tetris doncs sí, es va crear fa 30 anys per un jove rus i
I res, no s'esperava tota la promoció que ha tingut aquest joc, doncs va començar així, a popularitzar, i es veu que va haver-hi una època que moltes patents informàtiques es van començar a barallar per poder-se quedar...
els drets d'autor d'aquest joc i m'ha fet gràcia perquè sembla com que és un joc que és el més senzill que és anar col·locant peces que van baixant i anar-les col·locant d'una per una que és el més senzill del món doncs és un joc que ha triomfat
Doncs 30 anys, passa el temps volant. De fet, jo he jugat, però no he estat mai massa gamer, que em diuen, o sigui, que tampoc no és que ja he jugat molt, però vaja, és cert que el 30 sempre ha estat allà com una referència. I aquesta notícia que ens explicarà a continuació la Roser és d'aquelles que sempre et fa pensar, no? Què faria jo en aquestes circumstàncies? No t'ho preguntaré.
La veritat és que et trobes en una situació de dir, què faig? Doncs sí, és un home, un ciutadà dels Estats Units, que es va trobar una bossa amb 125.000 dòlars, que són pocs, que se'n diu... Doncs pertanyia a una bossa de la borsa dels Estats Units,
Home, sabent a qui pertanyia, aquí sí que jo ja... Tindria clar, eh? Si és de la borsa dels Estats Units... Me la quedo segur. I tant, tot una colla de mafiosos que ens han enviat a entrar... No serien els únics responsables, no? Però que han provocat aquesta crisi mundial, aquesta economia financera tan...
Però això et fa repensar, veient aquestes opinions com la teva o del ciutadà que és aquest home que es troba, veu la situació que un cotxe perd una bossa i quan veu el que hi ha al contingut de la bossa i troba... 125.000 dòlars.
Què fas? L'home explica que et passa tota la vida per davant de què faries, saps? Què faig? Me'ls quedo? No me'ls quedo? Què faria amb tants diners realment? I la situació en què es troba aquest home perquè explica que justament en aquell moment està en un programa d'inserció per addictes a les drogues, vull dir que és un home que sincerament suposo que a la vida no li ha donat molta sort i clar, en vista que tens aquesta oportunitat és com...
Puc tornar a reviure per una vegada amb aquests diners i justament va venir la seva neta i com per fer el fet de donar una educació o per veure una lliçó de dir jo torno els diners i sí, sí, els ha tornat íntegrament tots. Espero que l'hagin premiat.
Això ja no ho diu, jo ho he buscat, he buscat, he entregat més, a veure si l'havien premiat, li havien donat la meitat o un quart de la borsa. Alguna cosa. Però no sabem d'on venien aquests diners, així que... Sí, sí, ho sabíem, de la borsa, no has dit? Sí, però no sabíem de qui érem, de quina empresa, depèn de qui fossin, potser donar aquests diners no els hi sortia a compte. Has vist la pel·lícula El Lobo, de Leonardo DiCaprio? Sí, l'he vista, l'he vista, l'he vista.
Vaja, és un fet molt concret, però bé. De fet, aquests dies... La moral que es respira per allà jo crec que ha de ser més o menys aquesta, no? Sí, aquests dies ho parlava amb els meus pares d'això, de dir, ojalà sapigués invertir en borsa per ser com el lobo, eh? Jo dir...
No a l'extrem del lobo. Perdona. No, no, no a l'extrem del lobo. El lobo es dedicava a fotre's cocaïna i a fer orgies. Per això, no a l'extrem del lobo, sinó de tots els diners que arriba a tenir. Vull dir, la sort que va tenir aquest noi de començar d'una petita cosa, logrant que una persona que potser amb quatre diners faci una fortuna, doncs...
Quina sort que tindríem, no? Vull dir, d'aquí, de la nada, amb 10 euros que tinguis a la butxaca, et puguis fer milionari. Evidentment, no l'exprem de drogues. És complicat, això de l'economia financera. Molt allunyada de l'economia real. Una notícia més propera i força curiosa, i és que un os es cola en un jardí.
I per sort només es dedica a dormir, a fer la migdiada, no? Però vaja, els amos de la casa es deurien quedar d'estopafactes. Sí, és sorprenent però sense cap perill. I és que un animal, a l'os, es cola en un jardí d'una família de Florida i amb cap remordiment es toma una maca durant una estona a descansar. Semlava que estava cansat. La sorpresa va ser per l'home de la casa que quan obre la finestra...
de casa seva es troba tranquil·lament a l'os descansant a la seva maca. No dona crèdit al que estava veient i al·lucina. Resulta que s'espera una estona i és el que l'os sembla que marxava. Veu que torna i diu, jo aquí ja estava molt bé, jo m'hi torno cada una estona més i es torna a estirar un altre cop a la maca i s'hi queda una bona estona. Fins que després ja marxa.
Va acabar bé Sí, per això vull dir que un dia t'obres la finestra i et trobes Home, el Pirineu ara hi ha ossos Sí, han sortit les notícies de l'os del Pairos, em sembla que es diu, que no l'aturen perquè està descontrolat sexualment està descontrolat i es veu que està revolucionant el Pirineu Va que xondo el tio Roser, gràcies Molt bé, com cop de setmana Igualment, adeu-siau 5 minuts passen de dos quarts d'una Continuem amb la música de l'Adrià Puntí
i a una festa baixa el pot i la gent s'animava els ulls plens d'espurnes cantant mudadeta hi has anat que la vida et somriu amb la força del sol a l'estiu afanya que no queda temps
La feina se'ns va acumulant, i encara que fóssim eterns, optaria temps per poder-te estimar. Fanya que no queda temps, mosiria oles per sopar, i encara que ens escorcollessin, no trobarien un segon de més.
I no costa diner Afanya que no queda temps
La feina se'ns va acumulant. I encara que fóssim eterns faltaria temps per poder-te estimar. Afanya que no queda temps. No us iria oles per sopar. I encara que ens escorcolléssim no trobaríem un segon de més. Jo també vindré.
A l'ofici d'emà. Los híbrides verdinar. Clos y blu. Los híbrides y champán. Fanya que no queda tensa.
La feina se'ns va acumulant, i encara que fóssim eterns, faltaria temps per poder-te estimar. Afanya que no queda temps, fos i ola ens va sopar, i encara que ens escorcollessin, no trobaríem un segon de més.
Fins demà!
És el que passa quan no et coneixes les sintonies, et surten coses com aquesta. Dos quarts i mig, Xavier Roldán, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, Carme, què tal, com estàs? Doncs molt bé. Canviada, no? Sí, sí, sí. M'he engreixat, m'he envellit, m'ha canviat la veu i estic més cascada. No, però et cuides, et conserves. Estic guapa. Sí, sí, sí, et queda bé la barbeta de dos dies. És veritat. Quanta gent ha fet aquesta broma avui? Ningú. No? Sóc el primer? Ets el primer, sí, sí. Aquí la gent és molt seca, aquesta ràdio, ara que no m'escolten, estan a fora, escolten una altra emissora a fora, saps, ho saps, no?
Home, sí, i tant. Jo també ho faria, eh? Ràdio Sant Boi, estem escoltant. Ràdio Esplugues, no, eh? No estrem la broma, tampoc. Compte que vaig sentir l'altre dia la penya del morro, que torna. Que torna? Que ha arribat a marxar la penya del morro? No, no, no. Ràdio Esplugues!
Alto, alto. Ah, que la penya del morro va ser... No, ostres... Home, ho has explicat bé. És molt aviat. És molt fort perquè la gent de la cultura, si no teniu el guió, no sabeu parlar. No, què és un guió? Escolta una cosa. Ràdios, plugues, que tu feies la brometa, la van tancar.
i vaig sentir l'altre dia el programa de la penya del morro que la tornen a obrir via internet via online només home, sí, ja és i faran un rotllo icat només tancant allò saps què crec que està a punt de tancar? el jueves
Ho acabo de llegir. No, no, tema sèrio, eh? Tema sèrio. Ja sé que m'estic extremitant. No, no, però mira, és que ho estava llegint i per educació he tancat el diari, però ja que trascolté molt... És igual, ja estic acostumat que em llegeixin al diari els tècnics. No, no em diguis. Jo quan t'he fet de tècnic no ho he fet mai. No, tu no, però bueno. Jo no dic res, jo no dic noms.
Marc Perearnau. Marc Perearnau llegia el diari? No, no, no. Marc jugava a Play. No, no, no jugava a Play. A la FCP. Feia sudokus. Que fort. No, no, no, però sudokus. Però per exercitar... Saps? Per estar com més despert. Jo saps què he arribat a fer? Estant de tècnic? Digues. No diré el programa. Està veient amb el taulet un partit al Barça.
Molt bé, sí senyor. A més a més, és petitó i els de l'altra banda no ho sabien. Tu fas veure que... Exacte, fins que marquen i llavors et demates. Que escoltes, no? Llavors tens una mica pujat el so, però alguna vegada diuen, bueno, música! Ai sí, perdoni, perdoni. Llavors marca el Barça, fas així, fas com un gest de... I llavors els de dintre es pensen que estàs disfrutant el programa i encara es posen més contents. Jo crec que és afavoridor, això...
Això també passa en algun programa, que el que l'està fent vol aquesta empatia, aquesta... La música que es posen no m'agrada una merda, però bueno, no passa res. Escolta, què ha passat amb el Joves? Diu que han retirat la retirada de revisió del Joves per una portada crítica amb el rei. Correcte, una situació molt truculenta. Ha passat aquesta història amb el rei, aquesta cosa que ha passat últimament...
I llavors el jueves tenia preparada una portada en relació a això, no? I la va presentar dilluns a nivell internet, la va llançar, no? En plan, això és el que tirarem dimecres, la portada de dimecres serà aquesta. I era una portada del rei, ara ex-rei, Juan Carlos. Encara no. Bueno, no, vale, sí, el futur ex-rei donant-li una corona
Molt bruta, plena de caca, directament. D'excrements. D'excrements. D'atritus. Exacte, passant-li en el seu fill, en el seu hereu. I aquesta era la portada que havia de sortir, i a última hora van dir que, ai, no, al final no, perquè se retrasa la no sé què, i llavors va sortir el jueves, la revista que sale los miércoles, va sortir dijous.
O sigui, un dia més tard, en no sé quants anys, no? I amb una portada totalment diferent. I van dir que és que el retràs era que havien tingut problemes, que no sé què, però ningú va dir res de la portada. Ho van silenciar. Però que van pensar, que ningú se n'havia adonat, que ningú m'havia vist la pàgina web? Exacte, exacte. Llavors, els principals redactors del jueves han mostrat el seu descontent desapuntant-se directament de la revista, han dimitit, em sembla que han dimitit 8 en total dels més destacats, a més, tipus Montells, tipus Font de Vila, tots aquests...
i ja s'ha fet, ja es va expopulir el motiu, no? I és que la Casa de Reial, probablement, presumptament la Casa de Reial, va fer pressió sobre RBA, que és qui té els drets del joves, qui va comprar el joves ara fa, em sembla, 7 anys. Llavors li van fer pressió i els senyors dels jefes d'RBA van dir «esto no sale a la luz». Recorda que precisament va haver-hi un episodi similar l'any 2007, el juliol del 2007,
on es mostrava en primera pàgina el príncep Felip i la Tissi mantenint relacions sexuals. En aquest cas es va llançar la revista, però un jutge la va segrestar, que també fa molta gràcia, això. Li van donar més publicitat a una altra cosa. Que és el que ha passat ara. Aquesta portada ara mateix la coneix tothom, tothom la té al fondo de escritorio gairebé, i el que han aconseguit és fer una publicitat, una antipublicitat, per dir-ho d'alguna manera.
Jo crec que són estratègies molt torpes, a part de totalment immorals. A més d'una altra època, vull dir que és absurd. En una altra època podries segrestar una revista i que no se sabés. Però ara... Només que l'hagi fotografiat, capturat una persona, ja està. Ja has begut oli, ja està. No hi ha res a fer. I a més en aquest cas és trist perquè és una autocensura, perquè és el senyor RBA que ha decidit retirar-la. Sí, l'any 2007 encara no deuria ser d'RBA, no?
Perquè fa uns set anys. Sí, por ahí, por ahí. Però no sé què va passar. Igual no va rebre pressió el senyor de RBA, però bueno, després va muntar un pifostió bastant important, però la revista ja havia sortit, ja hi havia no sé quantes tirades por ahí donant voltes, i en aquest cas no ha arribat a sortir, però la foto, doncs, això ja havia sigut penjada d'internet. Doncs seria trist que el jueves desapareixés, però vaja, si no ha de ser el que era el jueves, tampoc val la pena que sigui. No, exacte, exacte. Si tot el núcleo duro, no? Si ha de ser el BOE, tampoc val la pena. No, exacte. I no té cap mena de
Parlem de cinema. X-Men, dies del futuro pasado. Això és ciència-ficció i n'han fet moltes, no, d'X-Men? Bueno, aquesta és la cinquena, si no m'ho acabo. Sí, la cinquena d'X-Men i se li ha de sumar aquelles dues de l'Obezno, que era un spin-off del personatge de l'Obezno, que eren bastant lamentables.
I aquesta, per sort, no agafa la senda d'aquells lobeznos, sinó que està una mica a la línia dels altres X-Men, que en general eren bastant bones. Recordem que les dues primeres les va dirigir Bryan Singer, després va haver una tercera que no va agradar gaire a ningú, i després vam fer una mena de reflote de la saga amb els protagonistes més joves, que es deia X-Men primera generació, no? Eren els mateixos protagonistes, però rejuvenits.
Llavors, el que han fet en aquesta ocasió és fer una maniobra estranya i ajuntar els dos repartos, o sigui, els X-Men joves i els X-Men vells, a través d'una trama que involucra viatges en el temps i coses d'aquestes, no? Llavors, es troben com els dos casts i fan la pel·lícula definitiva dels mutants. És el nou amàs, això, no? És l'última, llavors, o no? No, no, no, no. Si va bé, no.
Jo crec que anirà bé. És més, ja estan planejant la següent. Ja està projectada. I, a més, és que aquesta arregla algunes coses que fan que encara puguin haver més pel·lícules. No em vull explicar molt per no fer espòilers. Això es fa molt, ara, els espòilers. Ho va fer fins i tot Imanol Àries amb Cuéntame. Aquí no em trobaràs. No penso fer ni un sol espòiler. No, no, no. Jo sóc antispòilers total, sóc el primer que no ho faré. Ni t'ho demano. Ah, vale, vale. És que et veia una mica...
passa res explica no no no ni tu demano al final de la peli passa alguna cosa es casen tots no es casen però bueno no no passa alguna cosa que fa que que obri més possibilitats de cara a futures entregues les recomanes? és a dir val la pena rebeure pels aficionats de ciencia ficció al gènere sí pels aficionats dels superherois i tot això segur que els agrada perquè és una peli bastant digna per mi era millor l'anterior
primera generación, però bueno, és una peli digna que es deixa a veure i està ben feta en tots els aspectes, perquè, perdona si no t'ho dit, dirigeix el Bryan Singer un altre cop, que és el que va fer les dues primeres, és a dir, vuelve el hijo prodigo, torno a la saga i torno a fer una bona peli, i està bé. Doncs fantàstic, X-Men, dies del futuro pasado, ja s'entén una mica el títol amb el que explicaves, gent del passat, del futur... Exacte, una mica de caos temporal.
Pancho el perro millonario. Això què és? Però això què és? Has dit una frase com... Ja s'entén el que és pel títol. Doncs aquesta...
Pancho el perro millonario. És de dibuixos o és de gent? Depèn. Què entens per gent? Patricia Conde seria... És gent. Hi ha un gos que no és de dibuixos animats. És un gos animat. A vegades són de dibuixos i posen els protagonistes de les veus com si fos una cosa interessant. Amb Nemo, quan anava l'Alonso, va fer del peix aquell que era penós. Com si fos una cosa interessant. Com si fos, és veritat. És cert.
Fernando Alonso. No, no, no. En aquest cas no. És una pel·lícula espanyola interpretada per gent espanyola i amb un gos que es mou i fa coses com de persona humana. És un perro millonari. No l'he pogut veure, va haver passat a premsa, però vaig dir... Va, igual va. Tinc altres coses a fer, no? Igual va. No, jo hagués anat, eh? Però, bueno, és que no...
El perró millonario, Pancho, el perró millonario. És per tota la família. És una pel·lícula familiar. Sí, és aquest rotllo. És humor infantil, aquestes coses. A veure, per nens una mica... A veure, hi ha nens que els costa més, no? Si hi ha nens i nens, no? Doncs pels nens que els costa més potser estaria bé aquesta pel·lícula. Què tal Patricia Conte com a actriu? Quina filmografia té al darrere? Doncs jo diria que és el seu debut.
No? Com a actriu, actriu, ara que ho dius, potser ha fet algun cameo, algun torrente o així, jo, la veritat és que no segueixo molt la seva carrera. Però a mi és una tia que em cau bé, mira. Sí? A mi em dóna la sensació que sobreactua molt, però bé, a la tele. Perquè feia el programa del... No, ai, Salve, com és el programa? Que sé el que hicisteis, sé el que hicisteis. I tenia aquest to, com de tot sobreactuaven, no? Tot era com, estamos improvisando, però és que llegien la paraula, estamos improvisando. Ja, ja, ja.
Però és una noia que no em cau mal. Ara està a quatre fent alguna cosa, no? No sé si ha durat dos dies. Probablement. Aquests presentadors així que salten d'un programa a l'altre acaben enfonsant tots els programes. No sé per què passa. Sí, però els tornen a fitxar. Els tornen a fitxar i tornen a enfonsar. Enfonsar de programes. Bueno, també és un curro, eh? Tant d'entant per això tenen sort i els n'hi surt un de bé.
Havia mejor que Javier Vázquez venia de fracassar el tomate El tomate va anar bé però va venir molt de... Havia desaparegut, va fer alguna coseta a l'Ivana malament I ara està tot arreu i tot arreu triomfa Sí, és veritat, és veritat Hi ha alguns que en algun moment els hi sona la campana Va a modes, Pepe Navarro en el seu moment I ara què està fent Pepe Navarro? Qui és Pepe Navarro? Qui era aquell senyor? En el seu moment era el líder de les nits I una superestrella Fins que va arribar al Sardà
i el Cerdà se'l va merendar com patates i nunca más se supo de Pepe Navarro. Dias de vinilo, va, què és això? Això és una mica diferent, no? És una mica diferent, bastant diferent. És una pel·lícula argentina dirigida per un senyor que es diu Gabriel Neixi, que debut en aquest cas, i té la presència de Gastón Pols, que és un actor argentí que té molt d'èxit i que agrada molt allà.
I que nosaltres l'hem vist algun cop per aquí, em sembla que sortia a la pel·lícula Nueve Reines. Tens recordes aquella pel·lícula Nueve Reines? Sí, una pel·lícula molt divertida, vaja. Sí, entretinguda, molt entretinguda. Entretinguda, amb un final que no l'explicaré, perquè encara et faré casa tu, perquè tenia un final... Sí, bueno, era una pel·li amb gins, amb no sé què. T'enganyava a última hora, sí, sí. Era una pel·li d'estafadors i t'estafava, però en el bon sentit t'estafava. Sí, sí, sí, acabava sorprenent-te. Sí, exacte. Sortia Ricardo Darín i diria que el partener de Darín era Gastón Pols,
Jo recordo Darín, l'altre no el tinc tant present Era un noi més jove i crec... Igual ara estic... Mira, veus quina professionalitat que tinc i com porto la secció preparada? No et preocupis perquè ara t'ho miro jo a internet Però el que passa és que no ho havia fet abans perquè és que avui la cosa va molt lenta, saps? I quan trobi aquest noi estàs parlant de The Invisible Woman, segur Però vaja, jo ho intentaré Dias de Nilo, amb aquest Gastón Pols Gastón Pols És una pel·lícula com molt generacional Són de quatre amics, la trentena ja una mica avançada
que tenen les seves aventurilles emotives, les seves nòvies, les seves no sé què, fracassen, triomfan en l'amor, aquestes coses, no? I tot rodejat d'aquesta imaginaria tant de música de vinils i de botigues i d'aquestes històries.
Les intencions són bones, no diré que no, però la pel·li és una mica fofa, una miqueta li falta mordiente, li falta d'allò. I a més és una pel·li com... En el musical, que a mi, jo soc molt malo-man, llavors en el musical li falta una mica de pegada també, no? Són com uns friquis dels discos i després parlen dels Beatles. I jo els Beatles els adoro, òbviament, no? Però no pots fer una pel·li com de friquis de la música que després escoltin els Beatles, el Phil Collins, l'Eric Clapton, no? Aquestes coses que dius...
Estava pensant d'una pel·lícula que també... No recordo com es deia, que també anava de vinils. Sí. D'un paio que era un repàs com a la seva vida, que treballava en una tenda de discos... Alta Fidelidad. Alta Fidelidad. Gran pel·lícula. Sí. En la qual aquesta jo crec que s'intenta envirallar. Jo crec que aquest senyor va dir... Vaig a fer una mena d'Alta Fidelidad. Però Alta Fidelidad era molt... Estava molt bé. Molt bé. Era una pel·li molt lúcida. Sí, sí, sí. I tot anava al voltant d'aquest noi. Sí, sí. I un repàs de la seva vida...
A través de la música, i també no repàs la història de la música. Exactament. Aquesta potser no és tan així, però jo crec que s'intenten mirar allà en alta fidelitat, però no arribar als seus nivells de lucidesa, perquè és que aquella pel·li és que tocava molt, era una pel·li que arribava molt. Què és el tema Gaston Pols? Sí, el tinc, el tinc, el tinc, però vaja, aquí em parla... M'he colat, no? No, no, actor de fine. No, perquè és que la Wikipedia crec que està endarrerida, o aquest tio no farà des del 2005, no pot ser això. Bueno, jo no l'he vist molt, no ho sé...
Perquè el 2005 va fer com moltes pel·lícules i el 2006 ja no ha fet res més. És a dir, aquí hi ha alguna cosa que ha passat que no... No ho sé, igual va agafar... Igual va parir i va agafar... O s'ha agafat 9 anys sabàtics. També és possible. 9 anys sabàtics. És que són 9 anys sabàtics avui dia. Bueno, tothom se'ls agafa. Home, i tant. Escolta, canviem de pel·lícula l'Hijo de l'Otro, va.
El hijo de l'autre un drama parlat en francès així com a molt com tu diries saps els drames parlats en francès? doncs així jo soc molt fan del cine francès però hi ha unes pel·lícules franceses que són com molt estàndard que tu saps davant de la tele o del cine en aquest cas i dius ja sé què passarà
ja sé per on aniran les coses. Llavors, és la història d'un noi que descobreix que quan va néixer el van intercanviar per un altre, amb la particularitat que les dues famílies, una és palestina i l'altra és israeliana. Jo anava a dir, al cinema francès normalment passen coses que la gent és com tot, tot és molt normal, sort que no ho he dit. No, no, però tens raó, sempre tot és molt normal, fins i tot en aquest cas està enfocat com des d'una normalitat.
I és tan normal, la pel·lícula, que al final dius, és que està bé, però em fa ràbia que estigui bé. Saps? Està bé, però ja està. És correcte i... No ens pots explicar per què es produeix aquest canvi, no? Ja ens carregaríem alguna cosa. Directament no us ho explico i ja està. Aneu a veure-la. Bé, no aneu a veure-la, però us cadeu amb les ganes. Home, sí, que la vagi a veure la gent, no? Sí, home, sí. No està mal, és una pel·li ben feta, ben interpretada, però una mica sosaïnes, una mica allò que dius, bueno, ja aquesta història més o menys ja l'he vista, aquest tipus de pel·lícula ja l'he vist molts cops...
Però bueno, escolta, té el seu públic, no et diré que no. Jo crec que el Verdi, aquesta pel·li, pot agradar bastant. Jo sóc molt d'anar al Verdi, eh? Però saps aquell tipus de... És bo, perquè va criticant les coses i llavors diu... No, perquè no voldria... Però jo sóc... Sí, perquè no voldria que se'm taxés de classista. No, home, no. Però ho sóc, eh? Ho ets? Classista, a tope. Quan vaig al Verdi dic, mira, aquest és d'aquest tipus i aquest és de l'altre tipus. Els agafa pasta... Encara es porta, això no.
El tema agafa pasta. O ja ha passat de moda. Jo crec que això no passarà de moda mai. Ara es diuen hipsters. Ah, sí, van amb una barba volada. Exacte, amb aquestes barbes així. Sí, pobladíssima. Exacte, i no veuen cafè. Un dia ho llegia, llegia aquesta frase. Els hipsters no veuen cafè, veuen te. I els hipsters que no es renten no veuen te, veuen mate.
Els que no renten. Sí. És a dir... No, no, això va així, eh? No, no, és que aquest concepte de hipster que l'he començat a sentir darrerament... És molt vell, eh? Com a concepte és molt vell. Però darrerament s'ha posat de moda. Seria una mica com els pijos, però no són ben bé pijos, perquè són pijos deixats, però tampoc són deixats del tot perquè és una deixadesa controlada.
Exacte, és això d'anar com d'alternatiu, d'antisistema, de tal, però tot molt, ja ho has dit tu, molt controlat, tot molt calculat i molt maturat. És a dir, si vaig despentinat a ser un despentinat, pentinat. Exacte, cada pel ha d'estar en el seu lloc. I aquestes ulleres tan lleig estan passades de moda, estan passades de moda i llavors jo les poso de moda perquè estan passades de moda, no? Aquesta cosa de... Ha fet molt de mal aquell noi del Gran dictat, amb aquelles ulleres també...
El Dalmau, eh? Sí que ha fet mal. Però, escolta, aquell senyor va vestit com un senyor gran, ícono de la moda, escolta. Sí, sí, i tant, i tant. Però vesteix com un iaio, eh? Totalment. I a més com un iaio de... I aquella barba, i aquell pentinat. Sí, sí, sí. Tu creus que és una mica de posat, sí? O no? Jo sempre l'he vist així, aquest senyor. Jo crec que aquest tio se'n va a dormir al llit, a la seva intimitat, a la seva allò, i se'n va amb corbata. Es posa una corbata al pijama. T'ho digui en sèrio. Jo me l'imagino així.
L'avantatge d'aquest no és que si un dia s'empa de vacances, es treu les ulleres, es talla la barba i no el coneix ningú. No el coneix ningú. El paparazzi s'oblida a gust d'Òscar Dalmau. Bé, difícil, pel·lícula difícil en tots els sentits, difícil de recomanar, difícil d'explicar, molt difícil d'explicar, perquè és una pel·lícula grega d'un tal... Espera't, eh? Sí, jo no m'atreviria a dir-ho. Dic jo el cognom. Me l'aixugo? Endavant.
No, mira, jo me l'he empullat ara mentre es parla. Estafulopulus. Estafulopulus. No, no, estafu no. No, estafu, estafu no. Estafulopulus. Bueno, els grecs no pronuncien. Estatolopulus. Estatolopulus. Bueno, deixem-ho així. I de nom Spiros. Que és nom una mica de... Spiros. Spiros, Spiro, Spiro. És nom una mica com de tracte de dibuixos animats, no? Spiro.
Japonès, a més a més. Japonès, a més, exacte. És una pel·lícula molt difícil, molt complicada. És una d'aquelles pel·lícules que la veus i dius, uf, això no ho veurà ningú. No anirà ningú a veure-ho. Jo soc molt d'anar a veure aquestes pel·lícules. Has anat a veure aquesta? Sí. Sí. Quants éreu a la... Mira, el que més... No, no, no em preguntis això. Vaig a dir-te el que més m'interessa de la pel·lícula. Vale. Quants éreu a la sala? Et demano una cosa.
Hi ha una pregunta que no em pots fer. Aquesta. És quan érem a la sala. No sé si veus per on vaig. No veus per on vaig. No em preguntis quan érem a la sala. Perquè no hi havia sala. D'acord. I no puc dir res més. Vols dir que estava sol quan fos? No, no vol dir que no la vaig veure al cine.
La vaig veure en un altre lloc. Sí, estava sol on fos, exacte, on fos. Ens estem enrotllant per una tonteria, potser hi ha gent a casa que calin ja. Ens estem posant en un terreny pantanós que no val la pena posar-s'hi. No, no, exacte, perquè no volem fer apologia de res que no s'hagi de fer apologia. Però és una pel·lícula molt difícil, destinada a festivals purament, saps aquestes pel·lícules que dius, madre mía, i em va agradar, però...
Però clar, és una història com molt poètica, a nivell visual molt cuidada, però molt lenta, molt minimalista. La història d'amor entre un monge ortodox grec i una monge ortodoxa russa, que tenen un amor impossible i que té escenes com animades. És una pel·li complicada, molt difícil. I a qui li agrada el cine arriscat, que vagi a veure-la. Però t'ha d'agradar molt el cine arriscat.
A mi em costaria. Crec que m'han de cridar l'atenció perquè això s'ha d'acabar de seguida. Vale, deixem-ho, deixem-ho. L'última, re, una paraula. The Invisible Woman. No està mal, la vida de Charles Dickens, la vida amorosa de Charles Dickens, dirigida pel Ralph Fiennes, l'actor Ralph Fiennes, bueno, doncs ha dirigit aquesta pel·lícula. Doncs escolta, moltíssimes gràcies que vagi, molt bé tenir-te aquí i t'escoltem la setmana que ve. Adéu-siau. Estupendo, adéu-siau. Doncs nosaltres marxem perquè ja ens han cridat l'atenció. A la una arriba els Sánchez Notícies, a la secció migdia amb l'Andrea Bueno.
I ella m'ha mirat així, jo pensava que m'estava mirant un caldí que bé que ho fas. No, no, m'estava mirant volent dir, tio, marxa ja. Gràcies per acompanyar-vos aquest divendres, que passeu un bon dia. Tornem dimarts, perquè el just de la fusta dilluns fa festa, que és la segona pasqua. Adéu-siau. You can be so, oh, oh, oh. And it will only get better. You and me together.
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Demà s'explicarà a les escoles el paper que van tenir les dones el 1714. Serà una xerrada a càrrec de la mestra i diplomada en teologia, Roser Garriga. Garriga considera que cal recuperar i recordar el paper que van jugar aquell any i la seva rellevança històrica.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui divendres 6 de juny. En titulars destaquem altres qüestions rellevants a la jornada.
Nova edició dels Premis Conviu. L'Ajuntament convoca aquest certamen que pretén posar en valor persones del municipi que hagin destacat pels seus actes cívics o en benefici de la comunitat. Hi ha temps fins al 5 de setembre per presentar candidatures. Aquest mes es faran dues sessions obertes per debatre sobre el futur de Collserola. Seran el dia 10 i el dia 19. Es parlarà separadament dels usos del Parc Natural de Collserola i de qüestions urbanístiques.
I en clau cultural, el fotògraf Sant Justenc, Francesc Fàbregas, és un dels comissaris de Canet Rock 1975-2014, l'exposició, una mostra que es pot visitar a l'antiga fàbrica d'Am de Barcelona. Fàbregas també exposa Sant Just aquests dies.
Bon dia. Explicar el paper de les dones el 1714 a Catalunya és l'objectiu de la xerrada que impartirà demà la mestra i diplomada en teologia Roser Garriga a les escoles. Serà en una conferència que organitza el grup Nostra Dona de la parròquia del Sants Just i Pastor per tal de donar a conèixer més coses de la nostra història. Sant Just Notícies.
El tricentenari marca en guany molts actes arreu de Catalunya. Aquest és un d'ells i Roser Garriga s'encarregarà demà d'explicar la rellevància que van tenir les dones el 1714. Asegura Garriga que si les dones no s'haguessin fet seu al setge de Barcelona, els homes no l'haguessin seguit. Ara diu que cal recuperar i recordar el paper que van jugar aquell any. Roser Garriga n'ha parlat al Just de la Fusta. Com els homes eren absents, elles són les que treballaven als tallers, als obradors. Elles tenien cura de la família quan aquells béns eren escassos.
Mantenint com podien l'economia productiva les que estaven fora de Barcelona, perquè al temps de guerra hi havia molta gent que estava dintre del setxe de Barcelona, però hi havia tota la gent de la rereguàrdia. Fins i tot acompanyaven les tropes i participaven en la lluita armada. Algunes eren espies. Entre els morts, després de les batalles, es trobaven dones vestides d'home i armades per defensar la causa nostra.
A més a més, les dones de l'església també tenien un paper important a la societat catalana, tot i estar marginades per la mateixa institució. Hi havia les monxes, sobretot aquests dos monestirs de Barcelona, Sant Pere de les Pueles i el de Santa Clara, tots dos de monxes benedictires. Hi havia la monxa Cistercenca, una propagandista, que en aquesta guerra es va començar a fer pamflets i coses així, que era l'abadesa de Vallbona de les monxes. Tothom estava aquí, tothom hi era aquí.
Roser Garriga considera que les dones van fer seva la causa catalana perquè coneixien la història i sabien que no era una lluita efímera. El que hem de fer és saber la nostra història, i si sabem la nostra història, que homes i dones hi érem aquí, i que no ha sortit això com un bolet, sinó que és com aquell foc que va per sota les arrels, que els homers ja apaguen un foc en un bosc.
Llavors aquestes arrels es van cremant per dintre i arriba un moment que vol fan la flamarada i dius d'on ha sortit això? Doncs això ha sortit de tanta gent que ha mantingut el foc durant 300 anys. El 1714 Tothom hi era, les dones també, és la conferència que explicarà tot plegat, com dèiem de la mà de la mestra i diplomada en teologia, Roser Garriga. Tindrà lloc demà al matí a dos quarts d'onze a l'espai de formació de les escoles. L'organitza el grup Nostra Dona i és oberta a tothom.
Sant Just Notícias.
Ara passen 5 minuts de la 1 del migdia. En clau política podem destacar també que el col·lectiu Sumater estrena Seu a Sant Just. A partir del proper 16 de juny, aquest col·lectiu sense afany de lucre i no partidista tindrà el seu lloc social al Centre Cívic Joan Maragall cada dilluns de 6 a 8 del vespre. L'objectiu és que pugui acostar-s'hi tothom qui vulgui per afiliar-s'hi o bé per preguntar dubtes o demanar informació. Sant Just Notícies.