fa el consistori en millores urbanístiques. Jo crec que l'avaluació és positiva. Lloreta està fent els deures en aquest sentit, ha reconvertit una part important d'equipaments i en aquest sentit és la línia que es valora.
L'Ajuntament de Lloret de Mar xifra en 3 milions d'euros el cost de remodelar el passeig marítim, la Riera de Just Marlès i l'Avinguda de Pau Casals. I a Lleida, l'aeroport del Guaire celebra avui el tercer aniversari. La pista de les comarques del Segrià ha transportat en aquest temps més de 115.000 passatgers en 6.300 operacions, segons la Generalitat.
Aquest aeroport té el futur garantit. La pista del Sagrià va costar més de 100 milions d'euros. I pel que fa al trànsit, comprovem si encara hi ha problemes a la xarxa aviària catalana. Racaduar Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Doncs hem de dir que el trànsit ja es manté normal, tranquil, fluid pel que fa a les principals vies del país. En principi, ara ja sense dificultats.
de cap tipus, segons les dades que ens van arribant del Servei Català de Trànsit. I únicament això sí, recordem que pel que fa a les últimes novedades només queda la C-28, tancat per risc de llaus al port de la Bona Aigua, de fet entre Baqueira i el port de la Bona Aigua. És totes el RAC, bon dia.
Bon dia, us parla Arnau Maimol. Barça s'entrenarà aquest matí d'aquí a una hora per començar a preparar el pròxim partit de Lliga dissabte contra la Reial Societat a Noeta. Ho farà després de complicar-se la classificació a semifinals de la Copa del Rei, ja que ahir va empatar dos contra el Màlegal Camp Nou. La tornada jugarà d'aquí una setmana, el pròxim dijous.
a la Rosaleda. El Barça haurà de guanyar o empatar a 3 o a més gols per passar a semifinals. El tècnic blaurana Tito Vilanova lamenta no haver sentenciat l'eliminatòria. Crec que sí que hi ha hagut una diferència entre la segona part i la primera part, però crec que la primera part hem jugat molt i molt i molt bé. Pràcticament podríem haver sentenciat l'eliminatòria perquè hem tingut les ocasions claríssimes i hem jugat un nivell altíssim. Possiblement no és sempre fàcil mantindre el mateix nivell a la segona que la primera.
Avui a les 10 de la nit es disputarà l'últim dels partits de nada dels quarts de final de la Copa del Rei, l'Atlètic de Madrid-Betis. Mentrestant, la plantilla blanca i blava torna als entrenaments d'aquí a mitja hora per seguir preparant el partit de divendres contra el Mallorca a les 9 de la nit. Després d'aquesta sessió preparatòria, Javier Aguirre farà pública.
la llista de jugadors convocats. En bascat avui el Barça s'enfronta al Besictes en la quarta jornada del top 16 de l'Eurolliga. L'enfrontament començarà a tres quarts de nou del vespre a Istanbul. El Barça tornarà a tenir la baixa del capità Joan Carles Navarro. Els de Xavi Pasqual presenten un balanç de dues victòries.
i una derrota aquesta fase de la competició continental, mentre que els turcs encara no han guanyat cap partit. I avui a les 7 de la tarda a Espanya s'enfronta a Hongria el Mundial d'en Vol. És probablement el primer partit després de quatre jornades on els de Valero Rivera s'enfrontaran a un rival d'exigència. A la jornada d'ahir del Mundial, Alemanya, Rússia i Macedònia van certificar el seu pas a vuitens de final. Notícies en xarxa
Just a la pusta. Just a la pusta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i comencem ara el Just a la Fusta d'avui dijous 17 de gener. Programa moltes coses, començarem parlant de seguida de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, després repassarem l'actualitat del dia a través de la premsa i també en aquesta primera hora parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius.
A la segona hora, a partir de les 11.10, parlarem de medi ambient i de reciclatge amb el regidor de Medi Ambient en l'Ajuntament de Sant Just, Pere Oriol. Farem la cuina amb la Carme Madó i, a més a més, també tindrem la tertúlia habitual dels dijous amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Línia de Santa Bàrbara i la Montse Larrea.
I a la tercera hora parlarem de teatre amb la Maica Dueñas i també tindrem el descobriment d'un nou invent de la nostra història. Avui la Lea ens explicarà els orígens del preservatiu. Tot plegat a partir d'ara i acompanyant-vos, com sempre, amb bona música. Avui començarem amb la bien querida i les seves 7 medidas de segurida.
Es que el universo no estará tan mal pensado
Yo con tus caricias ya me hubiera conformado Que sí, que no, que quizás Que nos bebimos el minibar Me hubiera quedado contigo De aquí a la eternidad
Música Música Música
Fins demà!
No me hubiera conformado
Gràcies.
Fins demà!
Just a la fusta. Les notícies de Sant Just.
Ara passen 11 minuts de les 10, és hora de parlar de l'actualitat s'enjustenca i per això tenim l'Andrea Buenopunt. Bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, molt bé. Per què ens expliquis quins són els temes més destacats d'avui, dijous, 17 de gener? Comencem parlant dels espais creatius, si et sembla, que es troben al Mas Lluí i que l'empresa municipal Proex ha anunciat que ofereix 3 espais creatius en lloguer.
Són, recordem, uns espais interiors situats a la primera planta de l'edifici d'oficina Sant Just Proexa. He dit el Masllui, però volia dir el sector Sant Just Portadiagonal al carrer Constitució. Són preus que van dels 155 euros als 160, incluent la despesa comunitària i l'IVA. I recordem que són uns espais que Proexa ofereix als ciutadans i ciutadanes, sobretot a joves emprenedors que vulguin desenvolupar el seu negoci, la seva empresa, començar aquest negoci en algun lloc.
I bé, doncs ofereix aquests espais que es troben, com dèiem, a l'edifici d'oficina Sant Just Proexa, a la Càrrec Constitució. I si voleu més informació, si esteu interessats en llogar un d'aquests locals, un d'aquests tres locals, podeu trucar al telèfon 93 480 48 40. Molt bé, doncs interessant oferta per tots els que tingueu algun, o que pugueu acollir-vos a algun d'aquests espais creatius. Més qüestions?
Parlem ara de fibra òptica, perquè l'Ajuntament està treballant amb telefònica perquè tot s'enjusti en fibra òptica. Ara comença el tràmit per fer-ho possible i així milloraria la velocitat en la transmissió de dades i la connexió internet a tot el poble. El barri de Mas Lluí, com que és nou, ja compta amb aquest suport, però el servei era bastant deficient a la resta del nucli urbà, sobretot a les zones de Can Candeler i del Gualde.
A més, també des de fa poc temps que s'ha acabat d'instal·lar aquest sistema al polígon del sud-oest, cosa que facilita les activitats de les empreses ubicades en aquest sector. De moment s'està començant a treballar en aquesta qüestió telefònica donat el vistiplau i mica en mica anirem veient ja aquestes millores al carrer. Molt bé, Andrea. Esperem que puguem explicar-ho ja quan tot estigui en marxa. I tant.
I acabem amb un últim apunt. I parlem de Carnestoltes, perquè ja tenim... Ja s'acosta, eh? Ja tens disfressa? Que ara no. Me la vull pensar bé. Tampoc no la puc trigar gaire, perquè és d'aquí res, però vaja, pretén que sigui gran. Ja ho veurem. I ja sabem algunes dades d'entrada que la rua de Carnestoltes es farà el dia 16 de febrer i que comptarà amb una novetat. I és que començarà el Parc Maragall, en lloc de davant del mercat municipal. Sempre es feia des d'allà, doncs ara començarà el Parc Maragall
Però això sí, acabarà la plaça Camoapa, com cada any. Aquest any, a més, les categories del concurs de disfressa s'han modificat, s'han fet alguns canvis. Ara hi haurà premis per a la millor comparsa, que és de 10 persones o més. Millor comparsa escolar, és a dir, 30 o més membres d'empes d'escoles de Sant Just. Sempre cada any hi havia comparses de moltes escoles. Millor comparsa escolar, com he dit. Millor grup, que és de 2 a 9 membres. I millor individual.
i les persones que vulguin inscriure's en aquest concurs de disfreses, que es farà, com dèiem, el dia 16 de febrer, ho podran fer de l'1 al 12 de febrer a l'Ajuntament de Sant Just i ja anirem també donant més dades al respecte. Molt bé, doncs ho anirem explicant també, perquè queda això un mes com a molt, per tant, suposo que tota la gent que vulgui participar, m'imagino que ja ho té una mica al cap, tot plegat. Jo vaig tard, no ho sé. Queda un mes, queda un mes. Que vagi molt bé, Andrea, i fins ara mateix. Fins ara, Carme.
Esta historia empieza en un final feliz Esta historia no tenía que ocurrir Dime que no es así Esta historia
Empieza en un final feliz. Esta historia no tenía que ocurrir. Dime que no es así.
Puedo parar el tiempo ¿Y ahora qué? ¿Y ahora qué? Se supone que hemos de hacer
¿Cómo? ¿Cuándo? ¿Por qué?
¿Cómo? ¿Cuándo? No sé. Dime que no es así. Lo he intentado, lo he intentado y no puedo creer
un cuento. ¿Y ahora qué? ¿Y ahora qué? Se supone que hemos de hacer
Hay que parar en la cuneta a revisar lo que hemos creído. Lo he intentado, lo he
Música Música Música
Puedes tú. Puedes tú. No será quizá que es la hora ya de dejarnos de ver
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Just a la fusta, el magazín del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Un quart i mig d'onze, ara és hora de llegir la premsa d'alguna manera o altra i ho fem ara amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Primer de tot repassant quina és la notícia del dia.
Tots els diaris coincideixen, d'alguna manera, diu l'avantguàrdia, els islamistes responen segrestant 41 occidentals a Algèria. Els terroristes assalten una planta de gas situada al sud-oest del país i amenacen amb una matança si l'exèrcit de França no se'n va de Mali. És, d'alguna manera, segons qualifica l'avantguàrdia, un espectacular contraatac a la intervenció armada de França a Mali.
Com deia, tots els diaris en fan ressò. L'Ara, per exemple, ho personifica amb el president francès. Al-Qaeda respon a Hollande. Veiem una imatge del president. Diu, un grup islamista radical ataca una planta de gas a Algèria i segresta una quarantena d'occidentals. El periòdico també va en aquest sentit. Diu, la crisi de Mali s'estén a Algèria. Un grup d'Al-Qaeda segresta 41 civils i els assaltants maten dos vigilants i es mantenen a la instal·lació amb els ostatges.
I el Punt 8 també recull aquesta informació amb un titular menys visible que d'altres diaris. Segrest massiu d'Al Qaeda a Algèria. El grup islamista pren hostatges occidentals per rebenjar-se de l'atac francès a Mali. Tots els diaris van en aquest sentit. Doncs d'aquí passem a parlar també del 324.cat que ens actualitza amb una facció d'Al Qaeda segresta 41 treballadors estrangers a Algèria. Una milícia islamista ha atacat un camp d'extracció de gas a l'est d'Algèria i ha causat dos morts.
retenen, a més a més, una quarantena d'hostatges, la majoria d'estrangers entre els francesos britànics i nord-americans. També se'ns diu que el Barça es complica a la Copa, la Rosalera decidirà qui passa a les semifinals de la Copa del Rei, és un altre dels temes més destacats, aquest partit que va tenir lloc ahir a la nit, i que les farmàcies ja no cobren l'euro per recepta. D'altra banda, l'Ara.cat, el primer titular és que hi haurà una cimera 5 aquest divendres,
Per sumar als 107 diputats, l'unanimitat del catalanisme al voltant de la declaració sobirana encara és possible. Amb aquest convenciment es trobaran demà les 5 forces favorables a la consulta per mirar d'acostar postures. I també se'ns diu que fracassa la reunió de Nissan i els sindicats per un acord laboral a canvi d'un cotxe nou. Finalment, també un apunt més, que és que un grup d'islamistes, vinculat amb tot plegat, anuncia l'execució primària.
de l'hostatge francès segrestat a Somàlia. L'exèrcit de França va intentar rescatar-lo 17 de passat sense èxit i el Shabab el tenia retingut des del 2009. Més coses que trobem a les portades, Andrea. Ens centrem a La Vanguardia, que ens diu que l'extresorer del Partit Popular va arribar a tenir 22 milions d'euros ocults a Suïssa.
La justícia investiga un àtic del president madrileny a Marbella. És Lluís Bárcenas, que va acumular aquests 22 milions d'euros en comptes a Ginebra, i mentrestant el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, Ernest, que és el propietari d'un àtic, fins ara deia que només n'era llogater, que s'investiga a Marbella.
més coses relacionades amb l'actualitat del dia. Avui al punt avui ens diu també que l'imperi contraataca. Diu ofensiva Llanos de Lluna exigeix a la Rojigualda a l'escola, al pavelló i a la biblioteca de Corbera de Llobregat
d'aniversari en un any la delegada del govern espanyol s'ha convertit en la gran defensora dels seus símbols veiem una imatge en portada i amb una mena de muntatge que ha fet el punt avui en portada amb tot de banderes espanyoles penjades més coses en portada de l'ara centrem el diari ara perquè també tenim una imatge de Pep Guardiola ho recullen també totes les portades dels diaris però bé ja ho comentarem després a la part esportiva
Diu, destí, Múnich, guardiola entrenarà el Bayern els pròxims 3 anys. Com deia, ho recullen tots els diaris, és una notícia important. Imagino, Pep Guardiola se'n va cap allà. Home, tothom esperava a veure què passava, no? Vull dir, que realment eren d'aquests temes que portava gairebé des d'acabar a marxar. Què passaria amb ell? Que tothom es plantejava on acabaria entrenant quan tornés a incorporar-se al món del futbol. Doncs sembla ser que ha optat pel Bayern del món, sí.
I per últim, a la portada del periòdico trobem una imatge molt maca. Veiem la Shakira i el Gerard Piqué ensenyant, lluint en baràs, d'alguna manera. Diu, pare solidari. Shakira i Piqué llueixen en baràs i demanen ajuda per l'UNICEF. És un acte solidari que han fet aquests dos personatges públics, la cantant i el futbolista, per recollir diners per l'UNICEF. És una imatge molt maca i...
el que més crida l'atenció de la portada del periòdico avui. Una imatge en blanc i negre, bonica. Sí, sí, amb un damany d'aquests importants. Doncs és el que ens trobem avui a través de les portades, altres informacions que tenim, i d'aquí ens n'anem a mirar què és el més llegit dels portals digitals.
I és que almenys dos morts han d'estavellar-se en un helicòpter contra una gru al centre de Londres, a més llegit el 3-24. El Bayern de Múnich fa oficial la contractació de Pep Guardiola, el segon més llegit, i el tercer que el president Más acusa el govern espanyol d'asfixiar econòmicament Catalunya. A l'Ara.cat el que més ha interessat, però, és que Shakira llueix panxa a Twitter, que Guardiola entrenarà el Bayern, és el segon tema, i el tercer també és un tema esportiu, Cristiano Ronaldo i Mourinho es barallen als vestidors després de vèncer el València, és el que més ha tret l'atenció...
dels lectors de l'ara.cat. D'aquí ens n'anem cap a les contraportades.
I comencem per parlar del diari ara. Avui tenim la Bibiana Vallvé i el titular és El sexe amb mi no és natural. Qui ho diu, Andrea? Ho diu Amanda Lepore. La definició que fa la Bibiana Vallvé d'ella és que és icona global, model, cantant, artista. Va néixer home però va desafiar la naturalesa per convertir-se en dona a base d'hormones, operacions i incomptables retocs. Diu que n'ha perdut el compte.
De fet, la Bibiana Ballbé, al principi de l'entrevista, fa una descripció d'ella, diu que tot és plàstic, és molt desconcertant perquè diu, no parla, xiu-xiueja, no es mou, posa, i diu que només s'encara amb el perfil esquerre, diu que és el bo. Diu que mirar-la, doncs, confone la Bibiana perquè tot és plàstic, cap rastre de vida, pur Photoshop. Diu, la Bibiana va estampar de la transformació. I veiem, de fet, una imatge d'ella emportada i és com si fos una nina molt pàl·lida...
diu que ha trigat quatre hores a arreglar-se, amb els llavis molt vermells, molt de pit, moltes corbes, és el que trobem a la contraportada del diari Ara, i també parlar de la seva vida, de com va ser la seva transformació, de drogues, d'alcohol, diu que no és droga, que no beu, i la Bibiana fa una comparació també amb la Marilyn, diu que té una clara obsessió pel personatge. Ah, sí? Sí, de fet,
Se li pot assemblar una mica a la Marilyn Monroe, perquè també és així, molt rosa, platí... I bé, doncs, és l'entrevista que tenim avui a l'Obladioblaca. Doncs d'aquí ens anem cap al punt avui, on llegim que durant la bombolla els bancs es van autoenganyar. Andreu Mas, avui entrevista Joaquim Perramont, economista del grup d'investigació IAFI de la Universitat de Barcelona...
És doctor en Ciències Econòmiques i acaba de publicar un llibre que es pot descarregar de franca a la xarxa sobre la relació dels mitjans amb les bombolles financeres. Una de les coses que diu és que si la desgràcia econòmica és molt gran hi ha el risc que tothom en surti perjudicat. I tant el periodista com l'entrevistat parlen dels interessos que poden tenir en tot plegat, tant mitjans de comunicació, opinadors, empresaris... Diu que hi ha massa interessos creuats.
I bé, del seu llibre també diu que l'origen de les bombolles està en la confusió, però quan el tot xua anava bé ningú semblava dubte de res. Això també és veritat. Passem d'aquí cap al següent diari, que és el periòdico. Llegim a la contraportada d'avui que la formació i els contactes són clau. A l'hora de trobar feina, sobretot, ens diu el Sergi Navarro, que és gestor de comunitats virtuals, un noi jove, i que explica la importància de les xarxes socials per buscar i trobar feina.
Diu que quan el van acomiadar es va dir a si mateix. Actitud positiva, Sergi, no et tanquis. Diu que les xarxes socials t'ajuden a mantenir el contacte amb gent que no veus i es defineix com un consumidor d'informació que s'escapa del seu entorn físic, és gestor de comunitats virtuals. Diu que primer hi ha un llenguatge online que és universal i que elimina fronteres culturals i socials. Això és per ell, les xarxes. Segon, el tracte amb l'usuari és més directe i això a vegades genera tensions, però si saps gestionar-ho tot plegat
doncs pot ser un aspecte positiu. I finalment, a la Vanguardia, haver estat pobra i discriminada és la meva força. Ho diu Bàrbara Hendricks, que és soprano lírica, intèrpret de jazz i activista pro-drets humans. Va néixer a Stevens a Arkansas i viu a Estocolm i té 64 anys. I parla en aquesta entrevista que li fa l'Immasanchís de Coratge. Diu que va néixer en un barri negre i segregat, a la zona més pobra d'Arcansas, però amb 20 anys ja era matemàtica i química.
La música va arribar després en un curs d'estiu. Diu que va ser aleshores quan va descobrir el món de la música clàssica. Hi havia concerts fantàstics i va tenir una professora magnífica que li va oferir continuar amb ella a la Julliard School de Nova York. Diu que ha actuat als teatres d'operants més importants del món i ahir, per això l'entrevista, va actuar al cicle Palau 100 del Palau de la Música Catalana amb l'Orquestra de Cadaqués.
Doncs, interessant també una entrevista per descobrir un personatge com aquest que trobem avui a la contraportada de La Vanguardia. I passem ara cap a la notícia curiosa, perquè avui resulta que és un invent que han fet a Reus, em sembla que és, aquí a Catalunya. Sí, una empresa de Reus, l'empresa Pipipop, que ja té un nom curiós, doncs han creat un tanga amb penis...
Perquè les dones puguin fer pipí dretes. En sèrio? Ah, mira. Diu que l'inventa un sentit i que és per persones que, o sigui, és una calceta de tanga que porta incorporat un dispositiu de silicona transparent, que és com un penis, hi ha una fotografia, i serveix perquè les dones puguin fer les seves necessitats de l'aire lliure, per exemple...
tranquil·lament, o amb lavabos públics que estiguin en mal estat sense haver de seure o de tenir problemes d'equilibri. Bé, no sé si tindrà gaire èxit. També porta un penjador incorporat per deixar-me el suc. Bé, bé, bueno, sí. És curiós, home, potser hi ha algú al compra. Està a la venda? No, de moment no estic gaire interessada, però bé. Sí, sí, pots trobar la notícia l'any digital, nocidigital.com. Sí, curiós, si més no.
I així acabem aquest primer repàs. Gràcies, Andrea. Que vagi bé, Carme. Que vagi molt bé. Fins després. Bon dia.
Passant 3 minuts a les quarts del matí, obrim diaris i repassem alguns articles o històries interessants que trobem avui a la premsa. Per exemple, a la Vanguardia, a les pàgines de política, ens trobem un article que es titula Cap un acidís catalana i que ens parla d'aquest nou partit que es vol crear i que es titula Avancem. Alguna cosa es mou a l'esquerra catalana, podem llegir en aquest article. Diu que el Teatre del Raval va ser testimoni ahir
del que pretén ser el primer pas per la construcció d'una aliança progressista que impliqui partits, entitats i sindicats, és a dir, més enllà d'un partit, que és una gran aliança i que pugui convertir-se en una alternativa real volen el govern de Siu. L'acte va ser una primera experiència transversal en una esquerra catalana en què encara no han sincatritzat les ferides
dels anys del tripartit, diu que una novetat que va despertar una gran expectativa, expectació, que va deixar petit l'aforament del teatre i que va tenir una conclusió. Els partits d'esquerres catalans, per separat, no tenen prou força per arribar a la Generalitat.
A l'acte van prendre la paraula la portaveu d'iniciativa Dolors Camats, el dirigent d'Esquerra Eduard López, també el membre d'avancem Fabián Moedano i entre el públic hi havia representants del PSC com Rocío Martínez Sanpera, Miquel Iceta o Jaume Collboni, també hi havia Montserrat Tula i Joaquim Nadal i d'Esquerra Unida i Alternativa hi havia Josep Nuet o Jordi Miralles, també hi havia Pere Almeda de Nova Esquerra
i fins i tot Agustú Colomínes, director de CatDem, que és la Fundació Vinculada a Convergència. Més qüestions. Avui el periòdico ens dedica bastantes pàgines a parlar dels ciclistes per Barcelona i un dels reportatges es titula Infractor sense voler. Hi ha dubtes sobre el codi que regeix la bici. Diu que molts ciclistes desconeixen l'ordenança i la infringeixen de manera habitual, que a més és una norma de difícil aplicació i control
que tampoc no hi ajuda. Diu que la bicicleta, per exemple, que hi ha una fotografia, una bicicleta lligada a una paperera, diu que no pot estar-hi, tampoc podria estar agafada en un arbre, en canvi, si entre aquests dos elements hi hagués un senyal de trànsit, llavors no hi hauria cap problema.
és un dels buits que deixa aquesta ordenança que també diu que els conductors han de fer controls d'alcolèmia, no poden portar auriculars i que hi ha qui ho desconeix o hi ha qui realment coneix la norma i se n'amaga i els amaga sota jerseis o barrets. També hi ha el tema de les voreres, no es pot portar una bicicleta en una vorera de menys de 5 metres d'amplada i tot plegat fa que es cregui que cal simplificar la redacció i que els ciclistes puguin complir millor també
les normes per conviure amb els ganants.
Destaquem ara una entrevista que fa el diari Ara a Alexandra Panayotou, que és ultrafondista, psicòloga i filòsofa. Té 42 anys, va néixer a Irlanda i es va criar entre Irlanda i Grècia, tot i que fa 9 anys que viu a Barcelona. Panayotou corre per trencar barreres esportives i personals i fa més de 5 anys que s'enfronta a reptes en solitari amb finalitats solidàries.
Se li pregunta per què corre i per què corre tant i diu que corre, ha canviat la seva vida i des que corre ha adquirit valors, determinació i autodisciplina, ha après a afrontar les pors i a viure amb optimisme. Diu que des dels 18 anys fins als 30 va omplir el buit que sentia sortint de festa. No feia gens esport, tot i que des de petita sempre li havia agradat i fumava. Estava desmotivada, no volia ni treballar.
i se sentia completament perduda. Aleshores es va apuntar a un gimnàs a Grècia i va començar a trobar a trotar la cinta i va recordar que quan tenia 12 anys el seu pare els havia portat a la marató de Dublín. Va tornar a descobrir aquesta rel seva. Dico corre l'ha ajudat molt a la seva vida personal, que ha après que finalitzar un repte esportiu és un moment bonic però que al cap i a la fi no són res més que moments, que l'important és el que passa entre podi i podi. Diu, jo era una persona...
Sense autoestima, que mai acabava res del que començava i córrer m'ha portat eines per afrontar els obstacles de la meva vida. Una entrevista que trobem al diari Ara i acabem aquest revull de premsa parlant d'un reportatge que hi ha al punt avui dins del suplement que es fa amb col·laboració amb estudiants de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. Avui hi ha un reportatge interessant sobre alternatives a l'hora de plantejar-se com es viu i se'ns parla més enllà de la compra i del lloguer
persones que viuen en format cooperativa. Són les cooperatives d'habitatge o les mesovaries urbana. Diu que hi ha una sostre cívica a Catalunya que proposa un model d'accés a l'habitatge de cessió d'ús en la qual la propietat és col·lectiva de la cooperativa que és un model sense precedents al país. Els socis paguen de 150 a 450 euros cada mes en funció del projecte
i d'un estudi de viabilitat econòmica i que el primer pas per ser soci comporta pagar una entrada única de 100 euros. Els perfils d'usuari és gent jove amb ingressos baixos, persones de mitja edat amb feina estable o també gent gran que veu el cooperativisme d'habitatge com una manera d'encarar la bellesa activament. De moment hi ha 85 socis i 30 habitatges revertits per Catalunya i per l'estat espanyol. Hi ha des de pisos urbans fins a Masies, al camp. A Alemanya hi ha dos milions i mig d'habitatges en cessió d'ús
I a Copenhague ja ho són, el 30% dels pisos. Un reportatge interessant que se'ns explica el punt avui.
Cop d'ull ara els titulars esportius. Les portades d'avui parlen de diferents temes, del partit de Barça d'ahir i també del futur de Pep Guardiola. El diari Esport, per exemple, ens diu que ja saben guanyar a Màlaga, tot i que la Copa es complica parlant d'aquest 2 a 2 ahir al Camp Nou. També se'ns diu que Pep cobrarà 17 milions al Bayern, que firma per tres temporades per l'equip alemany. És com ens ho explica el diari Esport. Passem ara
cap al nou esportiu, que diu un club germà. Fa aquest joc de paraules per parlar-los del que ha triat Pep Guardiola amb el seu destí de Múnich. Diu que abans de Nadal va fitxar pel Bayern fins al 2016. Un de vistes diferents, el Sporti i el nou esportiu i el Mundial Esportivo, el titular que tria és Herr Pep al Bayern. Guardiola substituirà Heinckes, que es retira el juny i Pep firmarà per tres temporades i tindrà a les seves mans
Un equipàs també se'ns fa referència que el Barça perdona i que decidirà la Rosaleda. En cultura tenim que la nova pel·lícula d'Isabel Coixet participarà al Festival de Cinema de Berlín. La cineasta catalana portarà la pel·lícula Ayer no termina nunca a la sessió paral·lela panorama del certamen alemany que comença el 7 de febrer.
També tenim que les galeries catalanes finalment aniran a Arco, tot i el desacord per raons econòmiques. Vuit galeries seran presents a la Fira d'Art de Madrid, que es fa del 13 al 17 de febrer, però esperen que el 2014 apareguin les seves peticions o no hi participaran. I el Festival de Cinema de Sundance, el més prestigiós del cinema independent, dona el tret de sortida avui dijous i acollirà una coproducció catalana sobre Google.
És Google i el cervell mundial, una cinta sobre el futur del coneixement i l'ús de la informació a internet, un projecte que va néixer fa dos anys i de mica en mica ha anat creixent l'expectació en torn d'aquest apacentant document sobre els límits de la universalització de la informació en l'era digital.
I de la cultura ens n'anem cap a la punt musical del dia que passa per aquest grup que sentim de fons, els Fènix, que ja titulen el seu nou disc. I de la cultura ens n'anem cap a la punt musical del dia que passa per aquest grup que sentim de fons, els Fènix, que ja titulen el seu nou disc. I de la cultura ens n'anem cap a la punt musical del dia que passa per aquest grup que sentim de fons, els Fènix, que ja titulen el seu nou disc.
Que Fènix, a més a més, el que desveren a la seva web és que sí que faran un disc una mica diferent, serà més electrònic i fins i tot experimental, i tot i que de moment encara no es pot escoltar cap avançament, però a l'abril, que és quan surt aquest disc,
queda cada cop més a prop. A més a més, el que hem fet és llançar al grup una imatge al seu perfil de Facebook, una imatge enigmàtica, com pixelada de diferents colors, però que pot recordar una poma, que potser podria ser la portada del nou disc, tot i que encara no se sap. Això sí, el títol del disc serà Van Group, amb una exclamació final, que també serà una de les noves cançons del disc que preparen pel mes d'abril
Mentrestant podem continuar escoltant els seus últims èxits, aquest que va ser un dels que va llençar la fama, que encara és de més lluny que és aquest, i «If I Ever Feel Better».
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta.
Passant 3 minuts de 3 quarts del matí, parlem a aquesta hora del temps i fem la previsió meteorològica amb el Carles Ergeneri Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, Carme. S'ha mogut la ràdio, totes les cadires estan en un cantó de l'estudi, això vol dir que hi ha hagut una desestabilització. Sí, sí, igual algú ha intentat robar-ho tot, ocupant tota l'habitació, s'hauria mogut tot com un cantó. Què tal, Carme, com estem? Bé, sí, no fa gaire fred, no vull... No fa vent. No fa vent, tampoc fa sol. Fa sol. Tornada la setmana passada, eh?
Home, no. No, no, no. Fa més dret? Sí, estem amb 9 graus. Ah, és poc. No, no, és poquet. El que passa que avui, com que hem tingut aquest vent durant la nit, que se'ns ha parat cap a la mitja nit, una miqueta més, les temperatures no han pogut baixar tot el que podrien haver baixat. Aquesta propera nit serà més freda, ja ho avisem, que no serà tan sou. Ahir, per exemple, cap a les 9, 10 de la nit, estàvem amb valors al voltant dels 11 o 12 graus, o sigui que havien valors molt càlids. Les màximes pràcticament eren de nit, al migdia...
I això va ser fruit d'aquest vent, un vent del nord-oest, a vegades més aponentat. Hem tingut dos cops importants, a mitja tarda ahir i després cap a les 10 aproximadament, dos cops de més de 60 km per hora a Sant Just. Ha estat un vent molt marcat d'aponent i aquest vent arribava una miqueta rascalfat i no permetia que el termòmetre comencés a baixar. Durant la matinada ha anat perdent intensitat aquest vent i ja ben entrada la matinada pràcticament ens hem quedat sense vent i això ha permès baixar una mica el termòmetre però com que veníem de valors de 10-11 graus només ha pogut baixar
fins a aquests 6 graus de mínima, però ja avisem que la propera nit serà bastant més freda, perquè el vent hauran calmat i la nit ha de ser serena. Perquè estem en un impàs, serenitat en aquests moments, estem en un impàs d'un front que ens va creuar ahir, apuntàvem a la possibilitat d'algun ruixat, n'ha caigut algun, a Sant Jús no, però ha caigut algun ruixat a Catalunya, més intensos com no al Pirineu i Prepirineu, perquè hi ha hagut nevades avui,
doncs es para una miqueta aquesta situació de neu, perquè aquest vent del nord també ha afluixat una miqueta, però ja pronostiquem nevada un altre cop destacable a partir de la nit de divendres i sobretot dissabte. Perquè estem amb aquest impàs d'espera que tindrem una certa tranquil·litat durant un parell de dies ben bons. O sigui, tant avui dijous, que han començat amb molts núvols però s'han anat trencant, s'està complint perfectament el pas d'aquests fronts i el pronòstic que anàvem fent durant la setmana, ara ens quedarà un dijous assolellat,
on les temperatures màximes, el que dèiem, tornarem un altre cop als 13 graus, però ahir amb núvols i avui sense núvols. Això què vol dir? Doncs que avui amb el cel serè el termòmetre es queda igual que ahir, tot i que ahir no teníem sol i no hi ha aquesta sensació de fred, tot i que el termòmetre no es mou. I és el que passarà els propers dies. El termòmetre pràcticament no es mourà, pel que fa màximes, i tindrem oscil·lacions més de sensació que no pas de termòmetre.
Dia assolellat, no esperem ja núvols, aquests núvols que quedaven són restes d'aquest front que ens ha creuat i avui hem de tenir un dia bastant tranquil durant tota la jornada. Ja ho diem, aquesta propera nit, la de dijous a divendres, les temperatures seran una miqueta més baixes, podríem baixar cap als 4 graus aproximadament de mínima.
Demà divendres començarem amb sol el dia, un dia encara força maco i a mesura que vagi avançant anirem guanyant alguns núvols, els que pel vespre a la nit ja quedarà força més tapat i sembla i tot apunta que hi haurà precipitació dissabte. Ah, sí? Intensa? Anirà fent. És que ahir vaig llegir un tuit d'aquests, no sé si era de Meteoracú o d'Arameto, algun d'aquests que avisava que pintaran moltes borrasques per dissabte, que seria molt intens.
Bueno, hi ha inestabilitat, és tot el dissabte tapat, amb precipitacions, però tampoc no es pot contabilitzar. Deu d'aprendre de les zones... Sí, i de la velocitat que passi aquest front, o sigui, a vegades tens una situació d'estancament, o d'un front, o d'una situació d'allà avant, que pot estar en molta zona i pot estar precipitant, però això és un front que passa. Si passa a poc a poc, doncs hi haurà més precipitació. Si passa ràpid, doncs la cosa serà vist i no vist.
Els mapes indiquen que durant tot el dissabte el tindrem tapat i plujós, o sigui que serà un dia bastant lleig. Les temperatures no han de ser baixes, no ha de fer fred, la cota de neu estarà per sobre dels 1.400 metres, o sigui que no hem d'esperar el fet que aquests propers dies no tinguem més sensació de fred. No esperem el dissabte nevades a cotes baixes, sí que podria anar al Montseny, però això ja és molt amunt. I d'altra banda, doncs,
Un cop hagi passat aquest front del dissabte, el diumenge encara al matí quedarà una mica de ressaca de núvols. Com ha passat aquest matí? Aquest matí teníem la ressaca del front d'ahir, però ràpidament el diumenge se'ns aclarirà i tindrem un diumenge força més. Si hem de fer alguna activitat al cap de setmana i hem de triar dia, aquest cap de setmana passat va ser al revés. Vam triar el dissabte perquè el diumenge va ser més trist i més fred i aquest cap de setmana que ens arriba demà passat, millor diumenge que no pas dissabte pel que fa al cel.
I la setmana vinent continuem amb aquesta situació de fronts que ens poden anar creuant. Sembla ser que entre dilluns, més aviat dimarts, podria arribar-ne una altra amb precipitacions també a Sant Jús. O sigui que anem sumant, anem veient, anem apuntant a noves situacions d'inestabilitat, aquesta variabilitat en el temps, que potser coincidint amb el final de gener i primers de febrer, tindríem una altra període d'aquells tranquils, de molt anticiclo. Encara falta molt, no?
I es pot preveure. Sí, aquesta situació entre anticiclons molt potents, que comencen a avançar una miqueta, que van molt a poc a poc i que arriben i si estan, perquè com que és un procés molt a poc a poc ja s'està veient una miqueta que probablement al llarg de la setmana vinent, després d'aquests fronts que comentàvem al primers de setmana, després ens tornaria una estabilitat que ens portaria fins gairebé a l'inici del mes de febrer. O sigui que potser tornaríem a parlar d'anticiclo i de tranquil·litat. O sigui que no compliríem aquelles previsions que dèiem del febrer més complicat. Però bé, ja veurem com van les coses. Ja veurem, exacte.
Molt bé, Carles, doncs moltes gràcies i n'acabem de parlar demà, d'aquesta setmana. I tant. Que vagi bé, bon dia. Bon dia. Estem escoltant just a la fusta.
I ha arribat l'hora de saludar la Carme Madó. Bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, com estàs? Bé, a punt per posar-nos cap a la cuina i fer un nou plat. Un platet, mira. A veure, què farem avui? Avui farem una carn que estava últimament molt desprestigiada, no sé per què, que és la carn de porc. I llavors és una carn del porc, ja hi ha aquell dit castellà que s'aprofiten hasta les ungles, i és veritat. Tot s'aprofita, no?, del porc. I a més, és una carn tendríssima, tota, és que...
No passes cap risc de dir, aviam, sinc sordura o qualsevol... El porc és tot exquisit. I és de bon mercat, a bon preu, a més. No és una carcara. Llavors, què fem? Anem a la tossineria, la nostra de confiança, que ens posin, si vol, llumillo, però mira, jo us diria més bé el tall normal de coll del porc, que és sabrosíssima.
Simplement la passeu per la paella, perquè a més es fa en seguida. No saleu abans mai cap carn, perquè la sal deixa anar aigua. Heu de salar i pebre quan ja estigui feta, a punt de posar a taula. Perquè si no la sal ja sabeu que és aigua, llavors no m'acabo d'inventar res. Llavors passeu això per la paella i feu una miqueta d'arròs bullit.
Però aquí, jo amb més d'arròs bullit, potser li posaria un carabassó, passat també per la paella, perquè l'arròs i això sembla que sigui una miqueta pel mal de panxa, no? Que repeteixi, clar. Sí, i llavors amb més d'arròs, que podríem posar tranquil·lament amb unes panxes,
picadetes i passat per la paella, però jo aquí li afegiria un carabassó tallat finet i passat per la paella un moment, perquè el carabassó es fa en seguida, posar-li uns pinyonets i un frit secs per sobre i tenir un plat exquisit. I ve de preu, barato, eh?
Perfecte. Sí, ara, si no us agrada el carabassó, perquè en els crius a vegades costa una miqueta, feu arros blanc. Les setes amb arros blanc. Mira, és una variant interessant. Per menjar verdura. Molt bé. No, no, realment aquesta setmana una mica de verdura ja hem posat quasi cada dia, no? Molt bé, Carme. Doncs perfecte, i tornem demà. Bon dia. Adéu-me, Carme.
Posem un toc musical, Camí de les 11, ara amb Els Amants, d'Incerta Glòria, l'últim disc de la brigada que comencen a presentar ara mateix.
Un amor etern, un amor fugaz, un amor superb, un amor vulgar, un amor rogent.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El president de Foment de Treball, Joaquim Gai de Montellà, es mostra contrari al procés sobiranista de Catalunya i demana al president Artur Mas que eviti la confrontació i el xoc de trens amb el govern central. Gai de Montellà aposta per la millora del finançament a Catalunya a través del pacte fiscal. Barcelona-Montse Hidalgo, bon dia.
Bon dia davant del conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig. El president de la patronal catalana ha deixat ben clar els dubtes dels empresaris sobre el procés sobiranista i la seva conveniència en una crisi econòmica tan severa. Caida Montellà ha dit que respecten les dinàmiques parlamentàries i confien en que se segueixi escrupulosament la legalitat. També ha exigit que els polítics actuïn amb responsabilitat per evitar el trencament social.
ni una societat catalana fraccionada. Des del món empresarial de Catalunya que representa foment del treball, així ho hem demanat i ho demanem. Gait de Montellà ha afegit que el pacte fiscal encara és un instrument vàlid i necessari i si cal s'ha de fer un esforç polític per consensuar una reforma de la Constitució que li doni cabuda.
Direcció i treballadors de l'empresa de fustes Tradema de Solsona han arribat a un preacord aquesta matinada sobre les condicions de tancament de la planta. Aquesta tarda es farà una assemblea per presentar el pacte a tots els treballadors i demà els empleats de Tradema l'hauran de votar. El punt més difícil d'acordar han estat les indemnitzacions però finalment s'han pactat 35 dies per any treballat amb un màxim de 21 mensualitats i una indemnització màxima de 50.000 euros.
La direcció i el comitè de Tradema també han pactat les condicions dels trasllats, ja que 13 treballadors de la factoria d'aquesta multinacional aniran a Linares, a Haen, i un altre anirà a Valladolid. La prejubilació serà a partir dels 55 anys. La reunió ha durat més de 15 hores. La ciutat de Barcelona disposa des d'avui d'un nou menjador social a l'Eixample amb capacitat per donar menjar a un centenar de persones, un centenar d'àpats diaris.
Amb aquest nou equipament, la ciutat ja té un menjador social a cada districte, després dels inaugurats recentment a Sarrià-Sant-Gervasi i a les Corts. Maite Fandos és la tinent d'alcalde de Qualitat de Vida de l'Ajuntament de Barcelona. Creiem que això és una notícia bona pel fet que permet que les persones puguin estar en el seu districte i, a més a més, el que fem és augmentar places. Amb això nosaltres ja arribem a tenir 1.540 apats diaris a la ciutat.
Això ha sigut un augment important perquè a cada menjador en principi és un promís de 100 places i per tant hem augmentat 300 places més. Durant l'any passat els menjadors socials de l'Ajuntament de Barcelona van servir 380.000 àpats a 10.000 persones. L'Ajuntament de Badalona i les principals entitats impulsores del Museu del Còmic es reuniran el 30 de gener per intentar desencallar el projecte i pressionar juntes la Generalitat. Des de fa gairebé un any els responsables del museu no s'han pogut reunir amb el govern català. Badalona, Raquel Morino, bon dia.
Bon dia, el president de FICOMI, Carles Santa Maria, adverteix que el futur del Museu del Còmic a Badalona és un gran interrogant. Ara mateix no té entitat jurídica i els seus responsables es troben de mans lligades. Santa Maria considera que la Generalitat ha demostrat manca de voluntat i lamenta que el govern català no es mostri més receptiu amb el món del còmic, un sector en creixement especialment a Catalunya. Només cal veure les xifres de vendes de llibres a Espanya l'any 2011
resulta que l'únic sector que va tenir creixement de venda és el sector del còmic, un sector dinàmic, en nous canals de venda, amb una gran oferta editorial, amb molt de talent per part dels nostres autors, amb una gran projecció internacional per part dels nostres creadors. L'Ajuntament de Badalona ja va invertir 3 milions d'euros per preservar l'estructura de l'antiga nau de la Cassi, on ha d'anar el museu que conservarà les sigles de la fàbrica, centre de les arts del còmic i la il·lustració. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Joan Barberà. L'extècnic del Barça, Pep Guardiola, centra totes les portades després d'anunciar-se el seu fitxatge pel Bayern de Monique per les properes tres temporades, un cop finalitzi la present campanya. L'exajudant de Luis Vangal al Barça i el Bayern de Monique, Andries Jonker, està convençut que Pep Guardiola triomfarà el conjunt alemany. Són declaracions a la xarxa.
Són paraules d'Andreas Jonker, el que va ser ajudant de Luis Bengal al Barça i també al Bayern de Munic, sense dubte ha explicat que per ell no ha estat una sorpresa i que és una gran notícia per al futbol alemany, per Pep Guardiola i per al Bayern de Munic, el fet que novament agafi les regnes d'un equip, el tècnic de Sampadó. D'altra banda, destaquem que en bascet avui el Barça s'enfronta al Besit, que és en la quarta jornada del top 16 de l'Eurolliga. L'enfrontament començarà a tres quarts de nou del vespre.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. .
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just marcarà el material de la via pública amb un espai invisible per evitar robatoris. És un sistema de seguretat que marcarà els béns, que són de propietat municipal. D'aquesta manera, objectes com bancs o tapes de claveguera quedaran marcats amb una solució que només detectaran els ratxos ultraviolats i que permetrà recuperar-los si es roben. L'objectiu és la seguretat i també evitar despeses, perquè cada any l'Ajuntament s'ha de gastar entre 2.000 i 5.000 euros per tornar a col·locar objectes al carrer que desapareixen.
Amb aquesta mesura de marcat ja, amb spray o cola, anomenada DNA artificial, els objectes que pertanyen a l'Ajuntament i que estan al carrer quedaran marcats amb un senyal invisible per les persones. Només el detectarà, com dèiem, un ratx ultraviolat que el relaciona amb un codi identificatiu del seu propietari.
Més qüestions? La cançó francesa serà la protagonista demà divendres d'un concert tertúlia a l'Ateneu. Els músics Xavier Baurier, a la veu i la guitarra, i Josep Roma, el clarinet i el saxo representaran les cançons franceses més populars del segle XX. L'acte està plantejat com un concert didàctic en el qual s'interpretaran nou cançons de nou cantautors francesos diferents. Ramon Martí i Pol donarà una breu explicació de cada cançó i cada autor per tal que les persones assistents s'introdueixin en el repertori més profundament.
El programa inclou temes d'Edith Piaf, George Mostaquí i Jacques Brel, entre molts altres. L'activitat és gratuïta i començarà a dos quarts de nou del vespre a la Taneu. I acabem destacant que aquest any hi haurà menys premis al concurs de disfresses de Carnestoltes, però s'hi introduirà un de nou. Seran un total de quatre categories i no sis, com fins ara.
En concret seran millor comparsa de 10 persones o més, millor comparsa escolar, la nova, que inclourà 30 o més membres d'empas d'escoles de Sant Just, millor grup de 2 a 9 persones i millor individual. A Sant Just la rua i el concurs de disfresses es farà el proper dia 16 de febrer. A més, la desfilada pels carrers del municipi comptarà amb una novetat i és que començarà el Parc Maragall, en lloc de davant del mercat municipal. Acabarà això sí a la plaça Camoapa. Si voleu participar del concurs de disfresses us podreu inscriure a l'Ajuntament de l'1 al 12 de febrer.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora també als Sant Jós Notícies, edició migdia, a partir de la 1 i 5. Recordeu que també podeu seguir l'actualitat local al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. La informació més propera al Just a la Fusta.
Ara passant 12 minuts de les 11 i a aquesta hora parlem de mediambient, de reciclatge i de recollida de residus amb el regidor de mediambient de l'Ajuntament de Sant Jusca, ja el tenim a l'estudi, Pere Oriolz, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Primer de tot volíem comentar la iniciativa que s'ha estrenat aquest mes de gener al punt net d'aquí Sant Jusca, el que fa és regalar bosses de compost a canvi de pèrels electrònics, difícils de reciclar, per tant, no? Suposo que és com una mena d'incentiu en aquest sentit.
Sí, mira, aprofitant que la deixalleria, que està gestionada per la mateixa empresa que gestiona el punt net, que com tu saps és Solidança, que és una empresa d'inserció social que treballa a la comarca, doncs aprofitant que la deixalleria es fa compost amb les restes de poda que recullen, doncs aquest compost es distribueix en el punt net afavorint o a canvi, doncs, que
la gent, quan aportem petits aparells elèctrics, que és una de les funcions que té el punt net. Exacte. I la gent què en pot fer a casa, per això, amb el compost? Perquè l'altre dia algú us preguntava llavors què pot passar? Què es pot fer més enllà de a nivell de plantes? Bàsicament és això. Per les llars és això, és adob per les plantes o en el pati, diguem-ne. Això és per l'adob, sí.
Doncs és una de les iniciatives que s'ha estrenat aquest any, aquest mes de gener, de fet, al Puntnet, que recordem que s'instal·la els dimecres, el punt aquest que s'hi ubica al Mercat Ambulant, a la plaça Camoapa. A més a més, també es poden portar a la deixalleria, evidentment, aquests objectes. El que passa és que sempre costa, segons com, anar fins a la deixalleria. Ens costa, tenim una deixalleria que està lluny. No està tan lluny, dins de Sant Jús, perquè suposo que se l'agafa el cotxe. Has d'agafar el cotxe i...
psicològicament és fora, és lluny. Ja ens agradaria poder-la apropar i també millorar la dotació de la deixalleria, però de moment encara no tenim aquesta oportunitat. Clar, m'imagino que per reciclar o perquè es recicli més l'ideal és que les coses siguin fàcils i fer-ho còmode i de fet la deixalleria mòbil ja té una mica aquesta funció
Però és una barreja entre conscienciació, suposo, i comoditat, de vegades. Sí, tenim la laixelleria mòbil i tenim la mini-daixelleria darrere el mercat. També. Tenim aquestes dues possibilitats, a part de la laixelleria. Sí, clar, hem d'anar-ho afavorint tant com puguem.
a més a més els últims dies s'ha parlat molt de més que mai potser o menys en els últims temps de reciclatge de fet em sembla que l'any passat justament en alguna d'aquestes entrevistes vam parlar que feia temps que no es feien campanyes potents per promoure el reciclatge i ara fa encara no fa un mes que ha aparegut aquesta campanya en vas on vas ets de plàstic el groc carall tu ets de metal el groc ja val oh pric de llet el groc vas i fet
Però tu, tu de plàstic ets, però no ets cap envàs. I si no ets cap envàs, tu on vas? Encara que siguis de plàstic, si no ets envàs, el groc no hi aniràs. Encara que siguis metàl·lic, si no ets envàs, el groc no hi aniràs. On aneu? Si no ets un envàs.
Pregunta on vas.
Una campanya que ha generat polèmica també perquè hi ha començat a sortir veus que criticaven la campanya o l'acusaven de ser enganyosa, diferents veus també del món de l'ecologia. Realment què passa amb tot el tema del contenidor groc? Hi havia qui es creia que sí que hi podia anar tot el que sigui plàstic,
Si només són envasos, un plàstic, per exemple, del que fa servir per estribar una bossa d'una revista per dir alguna cosa, no pot anar el groc, on ha d'anar? Ja com que ha generat confusió, segons com. Ha generat debat, que suposo que és bo, però també genera molta confusió. Sí, mira, el sistema de finançament del tractament dels residus
És un sistema que ja fa 20 anys, més o menys, que està en funcionament. No sé exactament quant, però fa molts anys que està en funcionament.
I és un sistema que, pel que fa als envasos, es fonamenta en una aportació que fan les empreses productores dels envasos, que es visualitza amb el punt verd que van els envasos. Aquelles flitxes, no?, que indicen que és per reciclar. Exacte. I aquest finançament, pel que fa als envasos de plàstic, bàsicament, però no només de plàstic, sinó...
els amassos en general, però que es clau el paper i el vidre, això ha donat lloc a una entitat que es diu Ecoembes, que és l'agrupació de tots aquests interessos per finançar i per vehicular l'execució d'aquest finançament. Aleshores, què passa? Aquesta gent podien agafar i fer un sistema de recollida
pagar a ells uns contenidors i recollir, i només recollir el seu. Esclar, a la pràctica això és complicat de fer, tampoc seria molt còmode, molt pràctic pels usuaris, tampoc, no? I aleshores, què es fa? Molts recursos d'Ecoembes van aparar els diferents sistemes municipals, metropolitans o catalans, diguem-ne, de gestió dels residus. Però aleshores, ara ells han fet aquesta campanya perquè l'han pagada ells,
en la qual recorden que el sistema que paguen ells, però que tampoc és ben bé cert, perquè el sistema no el paguen exclusivament ells, sinó que el paguen entre tots, però que ells financia una part molt important, doncs només és pels envasos aquests, els que són clarament envasos. Aleshores, això és contradictori. Nosaltres no estem recollint envasos, estem recollint plàstic. Clar, clar, pel sentit comú és estrany, no? Exacte. Exacte, és absolutament estrany. Per exemple, en Molins de Rei...
per exemple, no es recull d'acord amb aquest sistema. Es recull pel sistema de residu mínim que el que fa el ciutadà li diu, posa tot el que no sigui rebuig, el que no sigui orgànica, el que no sigui vidre, en un contenidor que després nosaltres ho separem. Això què passa? Que això té uns costos de separació relativament importants, no?
I en el seu moment, fa 15 anys o 17, no recordo, fa uns quants anys, es va discutir bastant això. La Generalitat en general va decidir-se per fer un sistema que no era el de residu mínim, que és el que s'aplica a Molins, s'aplica a altres llocs també, però Molins és el més significatiu. I es va decidir per fer aquest sistema que és una miqueta ambigu, que és una miqueta ambigu i que aporta conseqüències com aquesta. En principi,
En el groc només hem de tirar els envasos que no siguin de paper i vidre, però esclar, al ciutadà li costa d'entendre això. Clar, perquè si no llavors, si en principi ho fas amb un nivell de consciència perquè el plàstic es pugui reciclar, etcètera,
llançar-lo a rebuig simplement perquè no entra en tot aquest sistema és estrany És molt estrany Què s'hauria de fer amb l'altre plàstic, llavors? Portar-lo a la xilleria? Jo el segueixo tirant al groc i ho seguiré fent però és clar, en teoria l'hauries de portar a la xilleria o tirar-lo al rebuig Què passa? Que també és cert que el rebuig, ara mateix el rebuig, una gran part també passa per una criba
el que passa és que és una criba que té moltes dificultats perquè hi ha molta gent que l'orgànica no la tira al rebuig amb la qual cosa és molt difícil ja en el rebuig separar perquè tot es barreja, s'embruta i genera molts problemes és veritat que el rebuig i l'orgànica està com començant fa menys temps que està implantat tot el tema de separació a nivell més general ja fa 10 anys que tenim l'orgànica separada a Sant Just
Clar, és a Barcelona que sí que es nota que ha arribat més tard, almenys en tots aquests contenidors, i cada vegada sembla que siguin... Barcelona, sí. El que passa que, justament, amb el cas del blau, el groc i el verd, que sí que fa més anys que funciona...
El que dèiem ara sembla estrany i segons com no es pot plantejar realment una gestió diferent dels residus a nivell més general, més de tot Catalunya. Clar, clar, perquè aquest ja és un tema que ens la supera una miqueta, però sí, sí, està clar que s'hauria d'afrontar un sistema molt més lògic i molt més orientat a objectius més clars, no?
pensa que el vidre és el mateix Ecovidrio gestiona el vidre i Ecovidrio el que passa és que com que li genera menys problemes però Ecovidrio diu aquí no hi tiris un got Clar, també és una d'aquestes coses que de tant en tant quan també apareixen a banda d'aquestes campanyes que s'explica doncs què s'ha de llençar o què no i recordo que copes trencades o quan s'ha de treure una copa o un got no el pots llençar al contenidor del vidre però quan tu llences alguna cosa un pot de ciberons al contenidor del vidre
Sents com es trenca, no?, justament, i llavors, doncs, és el mateix, no?, també? Vull dir que va lligat amb aquest sistema. És la mateixa situació. Evidentment, jo segueixo dient els gots trencats al contenidor de vidre. I és el que hem de fer, per tant. I aconsello que ho facis, sí, però, clar, oficialment, doncs, no... Però oficialment a Sant Just, com a regidor de Medi Ambient, ho aconsella, per tant... Jo no puc dir una cosa oficial en aquest sentit, no? Però és el consell del regidor de Medi Ambient, això sí. Clar, evidentment, perquè el vidre, tot és vidre, no?,
Hi ha diferents característiques del vidre, però també hi ha les ampolles de diferents característiques, per tant això no té... I amb els envasos, o insisteixo una mica més en aquest tema, o aquests trossos de vidre que van aparar després, si no, ho dic perquè hi ha tanta insistència i realment són aquestes empreses, es poden reciclar, o sigui, acaba reciclant-se o no funciona? Sí.
Sí, no t'entenc. O sigui, com que en principi el que demanen és que només es reciclin... Si entren en el contenidor de vida, evidentment que es reciclen. Per tant, sí que la campanya intenta pressionar cap a aquest camí, però justament per beneficiar aquests interessos... La campanya és d'envasos. Sí.
Envasos ni de vidre ni de paper. Però n'hi ha un altre de vidre, de campanya. Exacte, però la de vidre no té raó. En el cas dels envasos, els plàstics que tirem en aquest contenidor groc, un cop surten d'aquest contenidor, arriben a reciclar-se. Això depèn. Hi ha una part important que el sistema de separació no aconsegueix reciclar. Hi ha coses...
com joguines o coses d'aquestes que s'hi tiren, doncs que és difícil de poder-ho reciclar. I aleshores és possible que no tot... També hi ha envasos que no reciclen. Clar, clar, i que no és simplement que els envasos siguin la resta o no, sinó que... És a dir, que el criteri no és si és envas o no és envas. El criteri hauria de ser si és reciclable o no reciclable. Però aquest criteri difícilment el podem aplicar nosaltres, com a consumidors. Clar, clar. Sí, sí. Doncs això pel que fa tota aquesta campanya, que n'hem volgut parlar amb el Regió de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Just, també voldríem parlar...
de Sant Just, com es viu tot plegat, n'anem parlant també, a més a més, el mes de març, si no m'equivoco, es va començar, va canviar l'empresa que gestiona, que recollia els residus, no? Ara és Urbacer. Com està en tot plegat, ara que fa ja gairebé un any que funciona? Bé, estem satisfets de com funciona. Bàsicament, és a dir, la recollida, no hi ha hagut incidències remarcables, funciona bé i potser tenim una mica més de saber i tot,
Pel que fa a la gateja de contenidors, el nostre entendre ha millorat, tal com ells havien anunciat, ha millorat. I hi ha una assignatura pendent encara en relació al contracte, que és el tema de tancar una mica amb aquestes tanques de fusta, que hem de tancar un centenar de bateries de contenidors. Dels 200 bateries que tenim, el compromís és tancar-ne un centenar.
I això és el que queda pendent i que entenem que sí que es complirà i que es complirà en els propers mesos o dins de l'any que ve. I a nivell dels usuaris, calen millores? Com està anant tot plegat? Sí, seguim en una situació d'estancament. Sant Just té una característica negativa important que és que produïm
molts residus per habitant. Més que en altres municipis? Sí, nosaltres produïm més d'un quilo i mig. A l'àrea metropolitana la mitjana és 1,3 quilos i nosaltres estem a un quilo i mig. Hi ha altres municipis que en fan més que nosaltres. També per les empreses, potser? No, no, no. Això són les llars. Segurament és un tema relacionat amb la renda, la renda mitjana de Sant Just, malgrat que algú de Sant Just pugui dir-me, jo no soc d'aquests, però...
però en general la renda és alta i per tant sembla que hi ha més consum i el tipus de consum o l'aprofitament potser no és el mateix, no ho sé. La qüestió és que nosaltres en general el volum de residus és alt. Això és una cosa que tenim dificultats per incidir-hi i després la separació i el tractament, nosaltres per un cantó ja saps que tenim una gent important de gent
un centenar o més d'un centenar de persones que fan autoconsum, perdó, autocompostatge, és a dir, que aquest compost que ara pots anar a buscar al punt net se'l fan a casa, amb les seves deixalles orgàniques. O sigui, Déu-n'hi-do, un centenar, no? Encara que sigui una xifra... Déu-n'hi-do, això està molt bé. Això està molt bé i és difícil de valorar-ho, però és molt important. Si avancéssim en aquest sentit, doncs tindríem uns estalvis econòmics i ambientals enormes. Bé, però en canto això...
I després la separació, doncs bé, seguim tenint un nivell de separació alt, però estem estancats. Des de fa ja quatre anys que estem estancats... O sigui, estem estancats vol dir que no s'augmenta. Que no millorem, no millorem. L'orgànica, més aviat, està estancada a la baixa. Clar que aquí caldria veure si hem millorat l'eliminació d'orgànica pel autocompostatge. Això és difícil de saber-ho, però tampoc crec que sigui tan important com perquè això hagi canviat. Mhm.
Pel que fa, el paper ha baixat molt, però això segurament ho hem d'atribuir a que ens el roben, que això és un tema que ens perjudica econòmicament de manera important. I pel que fa amb vasos orgànics, un problema que tenim, que ja en vam parlar l'última vegada, és que tenim molts impropis, augmenten els impropis, això ens perjudica, perquè aleshores no es pot fer l'autocompostatge, el compost que ens surt
No es pot dedicar a les mateixes finalitats que si fos més bo, no es pot dedicar a l'agricultura, s'ha de dedicar a altres finalitats que a casa no podem fer, però que en altres entorns sí, que és per omplir llocs, espais que s'han d'omplir, etcètera, no?
Improvis, que vol dir que hi ha elements que no haurien d'anar a l'orgànica, no? Hi havia molts bolquers. Ara mateix, les últimes caracteritzacions que en diuen, que és analitzar el compost, que jo vaig assistir a una d'elles, que, per cert, no hi aneu que acabes fent una pudor que és increïble. Doncs...
En l'última no hi va haver cap bolquer, el qual està molt bé, però en canvi hi apareixien plàstics, hi apareixien joguines, ampolles... A l'orgànica? A l'orgànica, sí. Igual sí que aquí seria un dels llocs on caldria incidir més, segons com. Sí, cal incidir-hi. Cal incidir-hi, el que passa és que la realitat sembla que costa molt de convèncer, perquè això poca gent t'ho pot embrutar. Però bé, ara iniciarem algunes accions en aquest sentit, ja us em vine a parlar,
però bé, tenim... És a dir, estem estancats, tenim feina, ara intentarem fer coses, però costa, costa molt, perquè pocs poden embrutar el de tots. Doncs n'anirem parlant, perquè si hi ha noves coses també val la pena anar-ho recordant. Avui n'hem volgut parlar amb el regidor de Medi Ambient i gestió de residus de l'Ajuntament de Sant Just, Pere Oriol, moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia.
Moltes gràcies. Bon dia.
Keep feeling like a little child I hate you but I love you I just can't take how beautiful you are I hate to say this but my eyes go blind
I hate you but I love you My favorite song becomes a healing sign I have to tell you this Cause my heart goes wild Oh you are so high Above in the sky
Every time I travel far I think about you by my side To any of those places I cannot go back I hate you but I love you I just can't take how beautiful you are I hate to say this But my eyes go blind
Bona nit.
Just a la fusta. Passen tres minuts de dos quarts de dotze del matí. Parlem aquesta hora d'actualitat. Fem tertúlia com cada dijous. Avui els tenim a més a més a tots quatre ja a punt. Tenim la Lina Santa Bàrbara, el Pere Oliver, la Joan Algarra i la Montse Larrea. Molt bon dia...
Bon dia, bon dia, bon dia. Has dit tot això? No, no, no, ho estic perfecta. Tindries que dir, ja tenim a punt els sèniors. Clar. Sí, però no sóc si sou la tertúlia més sènior, eh? Mai no. Em sembla que dilluns també, eh? Dilluns que tenim el Josep Coderqui, el Jaume Jalbert... No, sóc el Jaume Jalbert és l'única més jove.
El poder no em sembla que no. El poder no ho sé. Avui té els septuagenaris i l'altre dia té els octuagenaris. Avui estem tots en el set. Avui fem el 70 i més. Deixem-ho així. Deixem-ho estar.
Exacte, 70 i tant. I més. Doncs... Òtigament els consells de savis els feia la gent gran. No, no, escolteu, allà en l'Agora, en l'antigua Grècia, pues estaban los savis a los cuales les tenía mucho respeto. Que no son savis... Que no son savis por intel·ligencia, sino por experiencia. N'hi ha savis que están locatis. Veig que me quedan jo els diaris i no els he deixat a fer. És igual, no te moines, no te moines.
Ara veig que el Pere té alguna pàgina oberta en concret i veig que els portaves a casa. Jo me n'he llegit dos a casa, ja m'he llegit a casa el periòdico i la Vanguardia. I veig que vens amb alguna pàgina en concret oberta, no? Sí, una, sí. El que passa que a mi... Muy porno. No, muy porno.
Primero, de porno no té absolutament nada. No, no, no. Com a grafista i dissenyador he treballat molt en el que eren antigament les revistes de destape i hi ha una diferència perfecta entre l'erotisme i la pornografia. L'erotisme és la imatge d'una sola persona nua i en canvi la pornografia té d'haver dues persones en acció.
Una definició, però gràficament en acció és una mica difícil, no? No, però es veu perfectament en la fotografia que estan fent un acte sexual. És que t'ho has dit en acció. Ara sí, en vídeo sí, però... No és un vídeo, no és un vídeo. Tampoc cal detallar tant, però evidentment... No, no, escolta'm. No, estem parlant del cartell del que es va donar Reus. Jo l'inista de la Vanguardia està...
maquíssima. És preciosa aquella foto, eh? Ella està més maca que ell, crec jo, eh? Mira, a veure si ho veieu des d'aquí. Sí, sí, sí. És la portada del periòdico d'avui, sí, sí. La tinc a casa, està preciosa. La posa és dolça. Ell és més posició de model, no? Vull dir, no és tan... És que aquí m'ha juntat dos temes, el cartell del Carnaval de Reus i la foto de la Shakira i el Piqué.
Però ni l'un ni l'altre són... Sí que espera, l'han tret d'una web pornogràfica, per això la fotografia, aquesta del Carnaval de Reus. Sí, sí, l'han tret d'una web porno i a més no l'han hagut de repetir el cartell, no per la qüestió eròtica, sinó per la qüestió de plagi. El que no pots és agafar una imatge, la primera que et ve, i reproduir-la sense permís. El cartell ha de ser original.
O pagar el copyright, no? Clar, no pagar el copyright o demanar permís, però quin mor ho tenen perquè, fixa't, en els millors temps de les revistes, entonces se llamaven de destape. Havien revistes eròtiques que n'hi havia un munt i totes les editorials amb un membret que no era...
El de la seva empresa, perquè no donava prestigi, s'inventaven noms d'una altra empresa i tenien el seu departament que feia revistes eròtiques. Ho tenien tots els grups editorials del país. Ho feien perquè es venia. Ho feia perquè era el moment que en 40 anys no s'havia fet. Però fixa't que el plagi no és que estigui totalment prohibit, és que ni se'ns passava pel cap.
Cada portada i cada reportatge es feia una storyboard fet per un dibuixant, fet per un dissenyador, perquè n'havia fet moltíssims, es passaven al fotògraf i es passaven al model o la model o als models i aleshores es feia una sessió adequada i un reportatge per cada revista. Aleshores, fer una portada... Avui és que hi ha gent que diu, oh, internet està tot, treu una cosa d'internet i... I ja està, ja sembla que estigui a l'abast de tothom. Copien fotografies, copien lletres, copien fonts de lletra... I les utilitzen.
Hi ha gent que té la barra de dir, oi, passa-me una fuente. Dic, com vol dir que et passi una font, un abecedari d'una lletra? Dic, tots els abecedaris que he dissenyat són propietat d'una empresa editorial. Totes les fonts que hi ha a dins d'internet, algú les ha posat allà dintre. Ja són...
De tothom, però les que tenen una característica especial s'ha de demanar permís. Hi ha gent que està fent cartells a dojos sense demanar permís a ningú. Treuen fotos, treuen imatges, treuen dibuixets i virlen d'aquí, virlen d'allà. I publiquen per el que ells volen. Però ja hem arribat a aquell tema que tractem sempre tu i jo. Internet, qui el controla?
Bueno, hi ha un buit legal molt important, no? Hi ha un buit legal importantíssim, sí, sí. Allò, bo i dolent, que es posa a internet, hi ha gent que el que diu internet va a missa. La gratuïtat fa molt i és el que, no sé si vosaltres crec que no ho hem comentat cap vegada, però les pàgines de diaris, o sigui, les pàgines digitals dels diaris en paper, no?, que quan publiquen qualsevol notícia...
a l'hora de reproduir els comentaris, hi ha comentaris molt, molt, molt fora de to en diferents notícies, sobretot hi ha algunes que totes de política s'apuja més al to que en altres, però que alguna vegada ho hem parlat segons quins comentaris de qualsevol línia.
no s'haurien de publicar. El que passa és que llavors entra el tema que hem debat totes altres vegades de llibertat d'expressió, quins són els límits. I tenim més... Però es devorien posar, perquè hi ha gent que té criteri i realment saben fins aquells que això està bé o allò no està bé. O simplement això, que són insults o les... O malparlar o...
Ahir en la vanquàrdia sortia una crítica penso que era del Marius Carol que estava dient que una cosa és que un faci un comentari i una altra cosa és que un penso que és algú de la judicatura però de l'alto estado no sé si és el president no sé qui és
que resulta que està parlant en una reunió, com ara aquí nosaltres, però d'aquestes que surt, una xarra d'aquestes, dient coses d'un procés que en aquest moment està a la judicatura. Està subjudicat, ho vaig llegir. Ho vaig llegir-ho? Doncs és clar, això està sota secret de sumari, no? Clar, també és el que dèiem, que de vegades alguns diaris extremistes, no segons com també, han publicat informacions que no tenien contrastades i que després s'ha demostrat
Si fins i tot els mateixos diaris fan això, com han de censurar comentaris, no? Ja que has fet aquest tema de la justícia... Però a vegades és una difàmia d'aquestes, el mal parlar d'alguna persona, ho llencen com acte de fer. I després, al retractar-se ho fan...
amb una columneta petiteta. Aquesta, aquest xicol... No, no hi ha dret. Perdona, Pere, ara me'l diràs. No, no, sí. Aquest ciclista, no l'amstro, eh? Sinó l'altre que tenim nosaltres. El contador.
El contador, pobre nano, que li van dir que si s'havia dopat o que si no sé què, no sé quantes, per aquell xuletó que li diuen que ha tingut un martiri i ara s'ha demostrat i ha tingut allò i han vist que no li ha sigut. Li va passar Gordiola, eh, també. Sí, guaita. De poc, pobre.
Bueno, se nos va al Bayer y mira, tomaremos espina. Va con el tema. Algú de vosaltres va veure l'obra El principi d'Arquímedes de Josep Maria Miró i Coromina, a la sala Beckett? No. Doncs en aquest cas, El principi d'Arquímedes significa que una calúmnia submergida dins d'una societat equival a tota la quantitat de difamació que després expandeix, no? Sí, clar, clar.
quan més grossa sigui la mentida i a més mitjans es digui i més es multipliqui i més es vagi exagerant aleshores resulta que aquell entrenador que ha fet un petó al nen en un vestuari es converteix en un cas terrible d'abús d'autoritat d'abús sexual que tot el que puguis fer
està distorsionat perquè fer un petó amb una criatura tant si és un entrenador com una entrenadora semblaria la cosa més normal hi ha tots aquests entredits hem passat d'un extrem a l'altre avui els nens són intocables ningú els pot donar un calbot ni fer-los un petó ni se'ls pot tocar i això també és una exageració perquè són nens de cotó fluix en Estats Units
Tu estàs en un parc i veus una criatura i no li pots fer cap gracieta. Perquè si no la mare o el que sigui, ja ve. Excepte que no parlis amb l'adult. Cosa que aquí és normal que amb una criatura... O que s'acosta, li preguntes. Per què poses, per exemple, als Estats Units? Si aquí, en els vestuaris de qualsevol club de natació...
Hi ha pares, no tots, afortunadament, però hi ha pares que porten les criatures a natació i dius bon dia i et giren la cara i dius nen, no diguis res a desconeguts. Si hi ha aquesta reacció. O sigui, això ha creat... Hi ha notícies que han causat tanta alarma perquè hi ha casos de pederàtia. Clar, perquè també han passat moltes coses, no? I continuen passant. I com s'han difós...
I també hi ha la finestra, justament també, d'internet, que com que també és un món tan desconegut i els nens i nenes o tothom hi té tant accés tan ràpid que s'ha de vigilar. Bueno, en refereixo també a això, gent que potser pot tenir xats i és mentida i tot plegat. És més fàcil. Aleshores, igual que hi ha una difusió del que està mal fet, hi ha una por i una prevenció excessiva. I que arriba a tots els col·lectius.
quan va passar amb el clero que va sortir si un sacerdot havia abusat la gent pensa en tots si en el cas de la política l'altre dia venia un reportatge penso que també del Marius Carroll que portava l'enquesta del tant percent que hi ha de polítics corruptes és poquíssim el que hi ha de corruptes amb la quantitat que són honestos resulta que és la política
Els titulars que venen és dir que cada partit té els seus. I clar, com que n'han sortit de cada partit, i a més en alguns de casos molt sonats, segurament s'arreglaria si els casos aquests sonats s'apartessin, no?, potser de la primera línia, però quan veus que no s'aparten...
et desenganya una mica perquè precisament els més notables estan en primera línia de política és el que sabreu tornant al que dèiem de la canalla remuntem-se el cuento de la caperucita roja i el lobo això és una motèfora de tot el que passa cuidado con el lobo
Sí, sí, sí, sí. O sigui, al tanto, perquè ja te pots trobar el lobo, no? Per cert, darrerament el cuento de la que pensis deia el lobo ha servit... No, no, però ha servit de paròdia per moltíssims acudits sobre fets sexuals, no? Sí, clar, clar, clar. Per què tens les dents tan grosses? Diu, ah, para defraudarte mejor. I les orejas para escucharte mejor. Val pena que tenia alguna cosa especial. Ah, el que tenia aquí obert és que, com a notícia positiva, em sembla molt bé que Barcelona...
vagi reescrivint la seva història amb aquesta troballa que han fet
a la piscina que estava recoberta fins ara, s'ha passat segles sota terra, a l'església del Sant Just i Pastor, no la de Sant Just, sinó la de Barcelona, que havia estat la primera catedral de Barcelona, segons han descobert, la primera basílica, perquè diu que l'altra era la dels heretges, no sé això amb quina base es fonamenta, però en aquell temps ens hem de remuntar no a la catedral actual, sinó a la catedral.
Les dues abans que hi havia. Estem parlant del segle IV, el cinquè, després de Jesús Gris. Estem parlant de molts anys. I que aquesta piscina era un baptisteri i diu que aleshores només batejaven els bisbes i els submergien completament. O sigui, era una piscina d'inversió total. Però això encara es fa, eh, avui dia, d'algun tipus. No sé si serà autodòctia. Però això ho fan només d'estil·lògic de Geovà, no? Sí, també els bateixen a tots i els submergeixen. Els submergeixen. Deu vindre de la purificació al riu Jordà.
El baptisme per immersió és en totes les esglésies cristianes, menys en la catòlica. La catòlica es fa d'una manera simbòlica. Quan posem l'aigua al cap d'or net. Però, en canvi, en totes les esglésies evangèliques, maturistes, adventistes del setè dia, testimonis de Jehovà. Això ho he vist perfectament perquè vaig treballar a Planeta amb un llibre que era la Bíblia i les confessions cristianes i vaig estar amb diferents batejos de diferents confessions.
i l'única... Excepte la cristiana. No, no, la catòlica. La única cristiana evangèlica, almenys quan hem fet reportatge d'aquest llibre, que batejava els nens petits i d'igual manera que la catòlica, era l'Església evangèlica metodista. La variant metodista difereix dels bautistes i dels...
i d'altres corrents evangèliques en què els nens s'han de batejar de petits, com la catòlica, perquè és un regal que se'ls fa per donar-los ja l'esperit d'entrada, no? I després ja s'hi explicarà més grans. En canvi, la resta de confessions cristianes diu que el baptisme ha de ser amb una persona adulta i quan té una consciència profunda del que es fa. Per això bateja de la gent de gran. Si ho penses una miqueta en sentit comú, potser sí. Sí, sí.
Són diferents maneres de veure-ho, les dues són vàlides. Teologalment s'han donat arguments, això ja seria tot un tema, s'han donat arguments tant per l'una com per l'altra que tots són considerables, perquè els metodistes precisament van fer tan bones migues amb els catòlics després del concili perquè es van posar d'acord en que regalar l'esperit és el millor regal que es pot fer amb un infant.
que després el pots refusar o no té tota la vida per fer-ho en canvi l'altra postura és no, no, espera't a tenir 20 anys i aleshores sí o 15 o 18 o 25 i aleshores decidiràs quan hi ha les criatures o més o més 14 anys
El que passa és que si un s'ho pensa massa i les idees s'han endurint molt, n'hi ha que diure, ah, als 40 anys m'he de batejar. Però per contra, hi ha persones que reben els tres sagraments. O sigui, quan es van a casar, el batisme, la confirmació vi és casa. Sí, però per exemple, nosaltres anàvem a una escola que no era laica, era...
La portaven unes senyores que eren catequistes. Sí. Però no vam fer mai la confirmació. En canvi, sí que vam fer la confirmació. No, són diferents criteris. Tampoc, jo no. Un dels països del món. Jo la confirmació no. Jo tampoc. Perquè suposo que també sonava per fet, però en una època, m'imagino. Vull dir, no hi havia alternativa, no? No, no, aquí Sant Jús va haver, per exemple, quan els meus fills eren a l'edat de la confirmació, jo només que els vaig no obligar a orientar una mica...
de fer les primeres coses. Però després, a partir de la confirmació que ells la van fer, ja no els hi vaig dir. Si no volien venir, a més, continuen igual. Qui vol que vulgui, que no, no. Ja cadascú és la seva consciència. Però millor un país que té molts catacúmens, o sigui, gent que...
rep el bateig i que inclús es fan cristians de dolç és el Japó el Japó la llavor plantada pel padre Rupert i els jesuïtes que van anar al Japó però ara actualment he parlat amb japonesos actualment una comunitat gran de cristians però el curiós és que comparteixen no deixen de ser sintoïstes no deixen de ser budistes són cristians a més
Hi ha japonesos que estan batejats per un rito, per una religió, casats per una altra i després amb una altra... N'hi ha molts cristians a la Índia que són budistes també. Però molts, eh? Però a més és que el budisme és una cosa que pot ser també... No deixa de ser creences teologals. Però el budisme crec que és la religió... Jo no estic assabentada, eh? Perquè no ho he estudiat ni ho he llegit.
Però crec que és la religió que és més, com diríem, més natural. El budisme és, tu dones la... Bueno, jo tampoc ho sé ni tampoc ho definir. Però el budisme, com si diguéssim, és la teva paula en natura. O sigui, que no és que tinguis ni aquest déu ni aquest altre déu. És tota la proximitat, tot el pròxim, tota la terra...
és com l'entorn tu tens que estar en pau en tot hi ha 5 corrents d'acudisme hi ha 5 corrents d'acudisme i només aquí a Catalunya penso que ja en tenim 3 la del Garraf per exemple que són els que més prediquen i els que més donen a conèixer
no és el budisme més radical ni el budisme més intens, és un budisme bastant apanyaico no, no és qüestió de tolerància és qüestió d'adaptar-se de permetre coses és un sistema de vida també hi ha diferents estats com en el cas de qualsevol religió hi ha qui decideix viure d'aquesta manera i aquí simplement agafa una part que el pugui ajudar bé qualsevol cosa que sigui a favor del ser humà és beneït sigui Déu
La natura o el que vulgueu, les forces. I possiblement... I aleshores un budista, normalment el budista, la seva trajectòria és una trajectòria de pau. Que després de sortir rana, segurament algú... De pau, no? Però d'estimació al pròxim, de sentir-te bé amb tothom... Jo vaig estar dues vegades amb uns que són xinos...
I la veritat és que ara ho dic i me sento molt afalagada. I què eren? Teoïstes? Teoïstes? No, no, teoïstes. Teoïstes. I em va fer molta gràcia perquè la senyora li va dir a ma filla que venga tu mamà que és hacedora de paz. I això per mi és el més...
si m'han dit alguna cosa menys fea és el més afalagó de tot una cedora de paz bueno, porque dice le daremos la luz del tao jo vaig dir, pues si voy, porque no i tant, i tant que vaig anar i va venir el maestro que venia d'amèrica, precisament que després vam estar tot el rato parlant les explicacions que feia aquell senyor que feia en ingles i tal, i tal bueno, és igual però estava el Buda
i ells ens van fent allà com si diguéssim una benedicció jo la vaig acceptar amb molt de gust però amb molt de gust qualsevol cosa que sigui per millorar un
És que ja n'hi ha prou. Vull dir que les religions, tot el que no sigui l'isme del fanatisme, poden ser molt bones. I totes tenen algú en comú. Més que les religions vols dir la espiritualitat. Més que la religió. Jo tinc una cosa que sempre... La religió a vegades són normes o coses establertes per als humans. I no...
A vegades són massa doctrinàries. Exacte, és com s'havia aquí durant tant de temps i durant uns anys tan complicats, com suposo que abans el franquisme, van acabar relacionant-se amb un tipus d'idees concretes i és el que sabem, va desencantar tanta i tanta gent. Hombre, que tenga que el jefe de l'estado bajo palio...
Això de la pau és una manera d'adaptar-se a la seva personalitat. M'ha agradat molt perquè en el tracte amb els japonesos vosaltres ja haureu notat que totes les persones que hem tingut bastant de tracte amb japonesos s'inclinen i fan una reverència davant teu i tu els hi correspons.
Aquí és una actitud de silenci, de voler-se entendre, i l'actitud d'aquesta reverència significa donem-nos la pau. Vull dir, aquest donar-se la pau, és un desig de ser el que tu has dit abans.
Hacedors de Pau. Ara no em surt la paraula en català. Com és Hacedor? No, creadors. Creadors de Pau. Sí, creadors de Pau. En anglès es diu Peacemakers. Exacte. I els Peacemakers donen de la Pau els premis nobels. Un d'ells el té la madre Teresa de Calcuta. I un altre és el Martin Luther King. Li van donar també el premi.
que el premio de la part, per exemple, a l'Obama no l'hi van donar, aquest era una cosa de tipo político, o potser perquè van pensar que era una llum dintre d'aquest... Una llum diferent, sí, diferent. Però potser no se l'havia guanyat encara. El que passa és que el seu buen hacer, almenys diplomàticament, semblava que volia fer una concòrdia
dintre dels Estats Units. I a més, perdoneu, un contrast amb el nostre amigo Bush. Diu, amigo, por no decir nada más. Vull dir que era una cosa així. Però bueno, encara així tot, n'hi ha un llibre que se'n diu això, Peasmakers, o sea, los creadores de paz. I tenien la cruz roja, també va ser premio Nobel de la Paz. Hi ha ven anys que no els saben donar.
Un altre va ser aquell, l'Sveyser, no sé què, que era un metge. Sí, se'n va anar a l'Àfrica. A l'Àfrica i tot el dia. És a dir, que sempre n'hi ha persones creadors de pau. I recorda el lema del concili Vaticà II, Pax et Bonum, pau i bondat. O sigui, tot allò que feu, abans de parlar, penseu...
que allò que feu sigui dit en pau i bondat. O sigui, em sembla un lema magnífic si fóssim capaços de portar-lo a terra. De totes maneres, ara estendeix una mica l'ecumenisme. Ells parlàvem d'això. O sigui, és a partir del Vaticà II, que moltes altes esferes estaven en contra.
Però perquè no, no, l'autèntica, la nostra, no siguem així. Tothom té les seves creences i hi ha un sol Déu, gairebé a totes, gairebé, a totes les creences, doncs escolta'm, perquè ells sí, nosaltres sí i ells no.
Doncs siguem germans i no siguem... I a més el nostre país ens convenia molt perquè amb 40 anys de nacionalcatolicisme i unes esglésies evangèliques, poques però molt radicalitzades, van crear una autèntica batalla, o sigui que entraves en una església evangèlica i quan parlaven dels catòlics dèiem...
Li deien l'església satànica de Roma. I viceversa, quan entraves a una església catòlica, deien pobrecitos evangélicos. Si tu tio o tu padre són evangélicos, estàs perdut. Els uns t'enviaven a l'infern i els altres a les tillebles exteriores. Però això què és? Tu després llegeixes les escriptures i dius, però com és possible que tot un senyor pastor, sacerdot, t'enviï... Que tenen?
envia a l'infern els que són de la competència i els altres em diguin no, l'infern no existeix anireu a les tenebres exteriors dic no sé què és pitjor hagués estudiat molt i siguis un sac de cultura i que les teves creences siguin radicals i llavors ja l'hem feta perquè la cultura aplicada a la radicalitat és horrorosa és el tema de la pel·lícula The Master
Ahir la comentaven aquí en el programa que vam fer després del nostre o abans, no ho sé. Bueno, el gravaven. El gravaven, no sé si anava abans o després, llavors devia anar després, i precisament parlaven d'aquesta pel·lícula. I tinc moltes ganes de veure-la i la comentarem en 60 i més. És el maestro? Clar, és el maestro, però és precisament d'un líder d'una...
No és aquest de la cienciologia? Sí, exacte. Podria ser d'aquest o d'un altre secte. Quan es radicalitza, però quan es fa servir qualsevol...
Qualsevol grup religiós té els seus grups sectaris. I els grups sectaris el que van a fer és proselitisme i a buscar la gent que té més pasta per fer-la d'aquell grup. Llavors, domina el merdito perner. Si eres pobre no te quieren. És el que fan els grups de poder, no? Clar, que són grups de poder per treure la pasta. Perdona, ara direm per què ens queda dos minuts.
Carmen, què volies preguntar? No, no, a mi em sembla interessant que parlem també de temes que s'escadin més del que trobem cada dia al dia. Això ha vingut pel baptisteri que van trobar a Sant Just, eh? Tant difosos que, escolta'm, i com cadascú diu la seva, et tornes boig perquè no saps a quina idea quedar-te. O sigui, queda polit. Jo crec que els seniors d'aquesta taula tots tenim el gran criteri d'almenys ser una miqueta hacedores de paz.
i cap dels quatre quedem-nos en aquesta idea que intentem que hi hagi pau no volgué arreglar el món perquè no podrem tornarem a la política la setmana que ve perquè el dimecres hi ha el gran debat sí, tornem als plens parlarem de les conclusions perquè a mi em sembla increïble increïble
que no puguem posar-nos d'acord. Mínimament. Demà, divendres, hi ha una cimera, en principi, per intentar concentrar al màxim de vots. És vergonyós. Esperem que sí, perquè tirar-nos els plats pel cap. En plan per volar-ho, queda molt lletj. L'estetut, quan va ser la discussió de l'estetut, ens va cansar a tots.
Aquesta vegada que faci el que vulguin Però que es posin d'acord No se n'adonen però perden tota la credibilitat En parlarem d'ellos que ve Gràcies Montse, Ivana, Pere i Lina Fins d'ellos que ve, que vagi bé Gràcies Carme, bon dia Són les dotze
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. L'agència tributària ha denunciat 23 empreses de la demarcació de Barcelona en una operació contra l'economia submergida. Isenda els atribueix un delicte de 64 milions d'euros. Barcelona, Montcarvajal, bon dia. Bon dia, 23 empreses de Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs han defraudat a Isenda 64 milions d'euros en IVA i impost de societats.
Ho han fet falsificant factures procedents d'empreses reals asiàtiques. Entre les 43 persones implicades hi ha un representant duaner que substituïa les factures. Els beneficis de l'IVA no pagat pujan a 60 milions d'euros i el benefici obtingut per volum de venda tan poc declarat puja a 240 milions d'euros. No hi ha cap detingut.
La direcció i els sindicats de Nissan han donat per tancades les negociacions per canviar les condicions laborals a la planta de la zona franca de Barcelona i poder aconseguir així la fabricació d'un nou model. Els sindicats han organitzat assemblees aquest matí per explicar la situació. Barcelona, Maricarma Gallego, bon dia. Bon dia. Els sindicats havien acceptat la doble escala salarial pels treballadors nous però han dit que no podien acceptar la reducció de les condicions de treball pels nous.
En l'assemblea, els sindicats han explicat la situació als treballadors. El portaveu de la CGT, Javier Torrillo, ha dit que algunes condicions són inadmissibles. La plantilla entiende porque son medidas que ahora mismo pueden parecer pasajeras o no muy dolentes, pero son muchas medidas que van encaminar en el futuro al que está trabajando hoy en Nissan.
La direcció de Nissan assegura que amb les condicions actuals no poden garantir l'arribada de noves fabricacions a la planta de Barcelona. Som entre direcció i treballadors de l'empresa de fustes Tradema de Solson han arribat a un preacord aquesta matinada sobre les condicions de tancament d'aquesta planta. Aquesta tarda es farà una assemblea per presentar el pacte a tots els treballadors i demà els empleats de Tradema l'hauran de votar. El punt més difícil d'acordar han estat les indemnitzacions dels treballadors. Finalment s'ha pactat 35 dies per any treballat
amb un màxim de 21 mensualitats i una indemnització màxima de 50.000 euros. La direcció i el comitè de Tradema també han pactat condicions de trasllats. 13 treballadors aniran a la factoria de Linares a Jaén, un altre a Valladolid, i la prejubilació es farà a partir dels 55 anys. L'augment de les exportacions i l'increment de la renda dels pagesos són els indicadors més positius del sector agroalimentari de Catalunya, segons revela el balanç que ha donat a conèixer avui el Departament d'Agricultura.
L'informe també recull els reptes principals, entre els quals hi ha de garantir preus justos per als productors. Lleida Marta Serret, bon dia. Bon dia. El conseller d'Agricultura, Josep Maria Pellegrí, ha destacat la solidesa del sector en un context de crisi i ho ha exemplificat amb l'increment de les exportacions. L'any passat van créixer un 12% i cada vegada és més a prop l'equilibri amb les importacions. Ara bé, el conseller reconeix que cal lluitar perquè el lliure mercat no atempti contra la dignitat dels productors. Com podem fer-ho? Si nosaltres poguéssim excloure...
l'agricultura de la competència, de les normes de la competència, podríem ajudar a fer això possible. Qui no ens ho permet? En aquest cas, l'estat espanyol ho he demanat moltes vegades a l'estat espanyol, que faci el favor de demanar a Brussel·les que exclogui l'agricultura de les normes de la competència.
l'estat d'Espanya en aquest cas no ho fa. El balanç destaca l'augment de la renda agrària, que l'any passat va creixer més d'un 3,5% per primera vegada en més d'una dècada. Pellegrí s'ha compromès a seguir treballant des del departament per impulsar les polítiques que permeten aquesta tendència. Protecció Civil ha rebaixat a la fase de pre-alerta el pla espacial per risc d'allaus, l'allaucat per la millora de les condicions meteorològiques, el risc que ha passat de ser molt fort a la zona del Pirineu Occidental durant el dia d'avui i també demà, en concret a la Vall d'Aran i a la franja nord de la Pallaresa.
Esports en xarxa
Bon dia, us parla Joan Barberà. L'extècnic del Barça, Pep Guardiola, centra totes les portades l'endemà d'anunciar-se el seu fixatge pel Bayern de Munic per les properes tres temporades. L'exajudant de Luis Bengal al Barça i també al Bayern de Munic, Andries Jonker, està convençut que Pep Guardiola triomfarà al conjunt alemany. Són declaracions a la xarxa. És una cosa molt bona per al futbol en Alemanya, per al Bayern de Munic i també per al Pep Guardiola.
Un Barça que entren en aquests moments per començar a preparar el partit de dissabte de Lliga contra la Real Societat l'endemà de l'empat a dos en el partit de nada dels quarts de final de la Copa del Rei contra el Màlaga al Camp Nou. L'Espanyol també s'entrenen en aquests moments a porta tancada. Demà juguen a Cornellà al Prat contra el Mallorca.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. L'Ajuntament de Sant Just està treballant amb telefònica perquè tot el municipi tingui fibra òptica.
Ara comença el tràmit per fer-ho possible i així millorarà la velocitat en la transmissió de dades i la connexió a internet de tot el poble. El barri de Mas Lluí, com que és nou, ja compta amb aquest suport, però el servei era deficient a la resta del nucli urbà, sobretot a les zones de Can Canaler i del Gualden. A més, també fa poc temps que s'ha acabat d'instal·lar aquest sistema al polígon del sud-oest, cosa que facilita les activitats de les empreses ubicades en aquest sector.
L'empresa municipal Proexa ofereix tres espais creatius en lloguer. Són espais interiors situats a la primera planta de l'edifici d'oficina Sant Just Proexa, ubicat a Sant Just Porta Diagonal, al carrer Constitució. Són preus que van dels 155 euros als 160, incluent la despesa comunitària i l'IVA. Per més informació podeu trucar al telèfon 93 480 48 40 93 480 48 40 o bé escriure en correu electrònica garciamr arroba santjust.cat.
Acabem recordant que el centre d'estudis farà la seva assemblea general ordinària demà divendres. Els 180 socis i sòcies estan convocats a la reunió en què s'aprovaran els comptes d'aquest any i les activitats i iniciatives que l'entitat vol tirar endavant. Pel que fa al pressupost, és més ajustat que l'any passat perquè la subvenció que porta el consistori es redueix. Això sí, el centre d'estudis tindrà menys despeses que l'any passat. I a banda de qüestions econòmiques, a l'assemblea es parlarà també de les activitats que el centre d'estudis vol fer aquest 2013. Algunes de les propostes són les habituals, com la miscel·lània,
o la passejada de festa major, però l'entitat té altres projectes. Un d'ells passa per seguir investigant sobre els desapareguts durant la Guerra Civil i l'altre tirar endavant el dia 9 de març, amb un acte que es farà al Masluí per explicar als veïns i veïnes del barri qui eren les quatre dones enjustenques que donen nom als seus carrers, Carolina Catasús, Mària Cintamigó, Emilia Guàrdia i Francesca Cortés. De tot això se'n parlarà demà divendres a l'Assemblea del Centre d'Estudis. I de moment ho deixem aquí. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada
El Sant Jus Notícies, edició migdia. I mentrestant us recordem que ens podeu seguir informats al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Hoy es el día de hoy.
Gràcies.
que cayó por el camino el día que estuvimos a punto de perdernos dejaron de girar los planetas nos miraba el universo y sabía que todo era distinto que no le hicimos caso a las señales del destino cantándole a la lluvia bailando como indios sabemos que es el día que comienza el infinito
El día, hoy, es...
Just a la fusta. Sant Just en directe. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
The Hill of the Leaves, every afternoon from 5 to 7. A Radio Dutchman. Però què? El metge senyor Marito, què fa? Bé, vostè m'ha dit que ho volia així com a internacional. No, jo no li he dit això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi...
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de Fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdios Externs.
Estem escoltant just a la fusta. Ara passant 13 minuts, de les 12 de seguida parlem de teatre en la Maica Dueñas, abans però el que farem és escoltar aquest tema, aquest om, que és el cobre, l'àlbum Fate, de Jo la tengo, que ha sortit publicat aquesta setmana, en parlàvem ahir, en vam parlar i vam sentir ja una de les cançons, Isda Renaf, ara sentim aquest om, un disc que s'esperava des de feia temps,
aquests feits i que sembla que no de fraude, al contrari.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Això és espectacle. Passen quatre minuts d'un quart d'una del migdia, un moment pel teatre per parlar-ne amb la Maica Dueñas. Molt bon dia, Maica, què tal? Bon dia. Espera un segon que tens un altre micròfon. Ara sí? Sí, no? Bon dia. Ja? Bon dia a tothom. Ja et sentim bé. Ai, Carme, avui hem de començar...
No acomiadar-nos d'ella, però sí fer-li un petit homenatge a l'Analizaran. L'Analizaran va morir la matinada del divendres al dissabte. Tenia 68 anys. Estava en plena forma perquè era una persona molt vital, amb molta energia.
amb moltes ganes de treballar i no sé si recordaràs que ho hem parlat aquí diverses vegades doncs que ella quan va tornar del mes de vacances de l'agost doncs va retornar a assajar la best la bèstia al Nacional que era un regal del Sergi Belbell per ella perquè era un personatge que li anava superbé va començar a estar molt cansada molt cansada
No podia, no podia, estava molt cansada, van anar al metge, li van fer proves, li van dir que tenia anèmia i que tenia estrès, que estava cansada perquè tenia estrès. I la cosa va quedar així. Ella va continuar assajant i això ho vam comentar aquí, que en recordes, no? I finalment, pocs dies abans de l'estrena es va veure que no.
que no es podria fer, que no podia, que ella no podia. I llavors és quan van trucar al Jordi Bosch i el Jordi Bosch fent un tour de force. Sí, totalment. Un tour de force increïble. Doncs en dues setmanes va preparar això. Li han fet proves, li van posar molta cortisona, li van posar de tot. I la setmana passada ella es trobava molt malament, va anar a l'hospital,
i fins quatre dies abans de la mort d'en Elisaran no va donar la cara al càncer. O sigui, en aquell moment no s'havia detectat quin era el problema. No, o sigui, tothom sabia que estava malalta, que tenia aquesta anèmia i aquest cansament, però evidentment ningú s'esperava que es morís d'un dia per l'altre, perquè ha estat una mica així.
I clar, això s'ha sorprès molt en el món del teatre i en altres mons, evidentment, però en el teatre que la coneixien tots i que sabien com era. Un cop dur, no? Sí. La veritat és que en el comiat que vam fer el dilluns al migdia hi havia tothom, tothom. Estava ple, ple a vessar. Jo vaig tenir la sort d'entrar a la capella, la sort.
d'areta, o sigui, no hi havia cadires. La capella gran de... De l'escort. De l'escort, és molt gran. No sé si l'has vist, però és molt gran. Estava plena de gom a gom. Però, a més, és que a fora n'hi havia molta més gent que la que hi havia a dins. Imagina't la quantitat de gent que va arribar a venir a donar-li el seu comiat. La cerimònia va estar molt maca, va presentar-la a l'Elisenda Roca...
que en molts moments de la presentació se li va tallar la veu, perquè eren molt amigues i, clar, és molt dur, no? Després va parlar el Sergi Belbel, ens va fer riure recordant com era ella, va parlar el Jordi Bosch, que va ser company de professió des del principi, perquè l'Ana Lizaran va començar quan era molt joveneta en comedians. Ella sempre recordava que
quan estava a Comèdia ens havia de pagar 500 pessetes al mes per poder treballar amb ells i que li costava molt d'aconseguir les 500 pessetes que havia de pagar. Després se'n va anar a França a treballar amb Lecoq, que és un especialista en teatre gestual, i després va tornar, i quan va tornar és quan s'estava...
estava bullint l'energia per començar el Teatre Lliure de Gràcia. I llavors es va ficar allà. Per tant, el Jordi i ella estan junts des de fa molt de temps. Em penso que el Lliure va començar al 74 o una cosa així. Bé, va estar molt maco. Va...
La música la van posar gent de la seva família. Ja va haver-hi un sol de violín preciós. Després van tocar el violonxel al camp dels ocells. És una peça que a mi sempre em fa plorar. O sigui que t'imagines, no? I la veritat és que va estar molt bé. Van incidir tots molt en que no havia mort. També va parlar al seu cosí.
que és periodista, també va explicar una mica com era la família i com era ella i tal. Va haver-hi moments que la gent va riure de tot el que s'estava dient i va haver-hi moments que els aplaudiments van durar, jo no sé, no vaig mirar el rellotge, però potser 10 minuts llars, o sigui, una cosa increïble. I tothom va incidir en que no havia mort, en que no havia mort, en que no havia mort, i cada vegada que deien això...
Jo pensava, això és molt maco, queda molt maco, però realment se n'ha anat. Perquè, a més a més, ella ha treballat més que res al teatre. Ha treballat al cinema, evidentment, estava també al Ventura Pons, perquè l'ha dirigit en unes quantes pel·lícules. Ha treballat al cinema, ha treballat a la televisió, però diguem-ne que el gruix de la seva obra, de la seva vida... Era teatral. Era teatral.
I la veritat és que del teatre queda poca memòria, perquè normalment... Home, però en queda, perquè Margreta Xirgo també tothom la té molt present i tot i això... Sí, però vull dir, no és com el cinema, no?, que pots veure una pel·lícula, clar, tu vols veure, no sé, el James Stewart, no?, i busques una pel·lícula dels anys 30 i ja estava allà, no?, jovenet, jovenet, i això el teatre no ho té, o sigui que no deixa massa memòria de la persona.
Però bé, va ser molt maco i molt emocional, la veritat. Doncs això hem volgut fer parlar d'en Elisa Lanca, com dèiem, va morir divendres per encetar aquesta secció en què cada setmana la Maca Dunyes ens parla de teatre, parlem però també d'altres qüestions perquè el món no s'atura. Exacte, que és el que et deia, que estaven sempre dient no ha marxat, no ha mort, però realment bé. Bé, deixem-ho aquí.
I continuem, doncs. Sí, anem a parlar de... Ja saps que sempre faig una selecció per a la gent menuda, perquè els papas vagin amb els seus fills a veure teatre. En aquest cas, ara en el Teatre Poliorama s'està fent l'home de la camisa. Això és un conte de Chekhov. Sonsons.
teatre que ha fet una adaptació del conte de... Ai, perdona, Chekhov de Tolstoi. De Tolstoi. L'home de la camisa feliç. I la història, suposo que molts nens la coneixen i els papàs també, és la història d'un tsar de Rússia, perquè Tolstoi era rus, evidentment, que es posa molt malalt. I llavors el metge li diagnostica el mal de la infelicitat. Ah, que és un mal molt raro, no? Sí. Però bueno.
I el remei per curar aquesta malaltia, segons el metge, és trobar un home feliç i posar-se la seva camisa. I, bueno, explico al final o no? No ho sé. Tu ho saps, al final? Jo no ho sé. Ah, doncs ho explico. Busquen per tota Rússia un home que sigui feliç per posar-li la camisa al tsar i no troben ningú, i no troben ningú, i no troben... I al final, l'home...
que es diu ell mateix que és molt feliç i que està super, super content d'aquesta vida, resulta que no portava camisa. Aquest és el conte de l'home feliç, de l'home de la camisa feliç. La fan al poliorama. Al poliorama, recordeu que ho fan cada diumenge, no dissabtes i diumenges, sinó cada diumenge, sí,
A partir del diumenge passat s'està veient, o sigui, tenim el 20, el 27 de gener, el 3 de febrer, i ho fan a dos quarts d'una. O sigui, que només tenim aquestes oportunitats. Els diumenges a dos quarts d'una al Teatre Poliorama, la camisa de l'home feliç.
I després, una altra cosa per als nens, també la podem veure a l'Arenes Festival, o sigui, a l'Arenes, al Centre Comercial Les Arenes, de dalt de tot, aquell que van tancar, te'n recordes que ho vam parlar, que havien tancat la Generalitat i que després el van tornar a obrir i tal. Doncs, aquesta obra que s'està fent és La màgia de los cuentos. Per al dia 19 i 20, doncs, s'han...
han col·laborat o volen col·laborar en l'associació Afanoc i ajudar a mantenir la casa dels xuclis. La casa dels xuclis, o sigui, si compres un xucli, que són uns ninos petitons dissenyats per el Dani Freixas i la Roser Capdevila, que és de les tres bessones, doncs si compres un xucli et regalen una entrada.
O sigui que si tu li compres al teu nen un ninot d'aquest, doncs ja tens una entrada de regal. Ja queda una mica més... Bé, no has de gastar tants diners, no? Sí. Però això només es pot fer el 19 i el 20 de gener. O sigui que la gent que vulgui anar el 19 i el 20 de gener i compri un xucli, doncs li regalaran una entrada. Què és la casa dels xuclis? Suposo que tothom ho sap, però ho recordem aquí.
L'associació Afanoc el que fa és posar una casa a disposició dels pares i dels nens que venen aquí a Barcelona a tractar-se de càncer. Parlant de càncer, tornem a parlar de càncer.
Els nens que venen aquí a Barcelona, que no viuen aquí, evidentment, doncs mentre estan a l'hospital rebent la químia o el que hi hagin de fer, doncs els seus pares poden estar a la casa dels xuclis i ells quan surten de l'hospital, si no van cada dia a fer-se això, també. Per tant, és una bona manera d'ajudar
I és una bona idea, perquè clar, jo em plantejo venir amb un nen aquí a Barcelona, que ha d'anar a l'hospital potser dos dies a la setmana, i on et fiques. I a més a més té una cosa molt bona a la casa dels xuclis, que com que tots els que estan allà tenen els nens malalts, doncs els pares d'alguna manera se senten més recolzats, no? Hi ha una mena de... Es fa pinya, no? Segurament. Sí, jo crec que sí, no?
Bé, doncs això perquè fa el 19 i el 20. Però, si voleu anar altres dies, evidentment, estan des del dia 12, o sigui, des de dissabte passat, fins al dia 27 de gener. L'obra, La màgia dels contes, doncs és un musical, un musical que d'alguna manera reuneix tots els contes infantils, més que els contes, jo diria, tots els contes però musicals.
Perquè què fan? Doncs que canten cançons, i evidentment expliquen una mica el conte d'acabar, però canten cançons, per exemple, de La vella i la bèstia, del xaperut de Nostradam, de Peter Pan, de La sireneta, vull dir que és un musical, però que d'alguna manera explica una mica els contes i després les cançons.
que es van fer famosos, no? Això estarà, ja dit, fins al 27. I aquí sí, a la cúpula de la Serena, sí que fan dissabte i diumenge. Els dissabtes són a les 12 i a les 17 hores, i el diumenge també a les 12 i a les 17.30, o sigui, a dos quarts de sis, d'acord? Doncs això pel que fan els nens i nenes, no? I ara, mira, Carme, ara...
Vigila perquè després et faré una pregunta. A veure. Després faré una pregunta. Mira, ahir es van estrenar unes quantes coses a Barcelona. Això que em fa molta ràbia a mi. Que és el mateix dia, no? Clar, tot el mateix dia. Una d'elles és adreça desconeguda. Adreça desconeguda la fan a la Villarroel. Sí. Està interpretada per Lluís Omar i Eduard Fernández. I si a algú teatrero li sona la...
l'obra, doncs li diré que aquesta peça d'Adreça Desconeguda la vam veure fa uns quants anys ja, el 2006, que estava interpretada per el Ramon Madaula i el Jordi Bosch. És una història a mi em va agradar moltíssim, moltíssim. Me'n recordo molt d'ella perquè em va agradar moltíssim. És la història de dos alemanys...
un jueu i un altre gentil que, quan acaba la Primera Guerra Mundial, aquella devastadora guerra, se'n van als Estats Units. La cosa li va bé i tenen una galeria d'art de molt d'èxit i, evidentment, les seves relacions d'amistat són un glaicard. Són dos amics molt amics. Però el jueu, doncs,
ai, perdona, el llueu el gentil, té com nostàlgia, nostàlgia del seu poble, de la seva terra, de les seves famílies, clar, que t'han deixat moltes coses allà, no? I a l'any 32 torna a Alemanya a viure. Continuen sent socis de la galeria, però ell se'n va, torna una altra vegada al seu país. I
Bé, és una obra magnífica perquè a partir d'aquí comença una relació epistolar d'aquests dos homes. I a l'any 30... Molt interessant, a més a més per l'època. Molt interessant perquè és quan Hitler puja el poder. Clar, clar. I llavors es veu a través de la correspondència com el que viu a Alemanya, que no tenia ni molt menys aquelles idees...
va cada vegada tenint les idees més a prop del nazisme. Es va convertint en un nazi per tot el que està passant al seu país i per, suposo, la rentada de coco que li feien les autoritats i tot això. És una obra molt interessant. A mi em va agradar moltíssim quan la vaig veure per el Ramon Madaula i el Jordi Bosch i, evidentment, tornaré a anar a veure-la
Perquè Lluís Omar i Eduard Fernández, home, són dos alturas. Sí, sí, dos grans. I a més a més, el Lluís Omar ha agafat la direcció també d'aquesta obra. Perfecte, doncs també és un plus. Es va estrenar ahir. Ahir es va estrenar, Carme. I tenim més estrenes, no? Sí, tenim més estrenes. Un altre que es va estrenar és Black Bear. Black Bear. Un titul en anglès, no? Sí. Ocell negre, no? Sí. Seria? D'acord.
Doncs Black Bear és una peça de David Harrowert, que és un escocès, i ja ha tingut el Premi Lawrence Oliver el 2007, i bé, és una obra molt, molt interessant, perquè jo no sé si tu te'n recordaràs fa uns quants anys, va sortir una notícia que hi havia un exmarine que estava jutjat per abusos sexuals a una menor,
No me'n recordo. A partir d'aquesta història, que va ser de veritat... Sí, han construït aquesta obra. Sí, l'autor, el David Harwer, que ha posat aquesta història d'amor perquè va ser una història d'amor, o sigui, la nena tenia 12 anys en aquell moment, i ell, evidentment, gairebé el doble.
Llavors, ella estava enamorada d'ell i ell deia, no, s'entén? Sí, s'entén, no? L'amor és sec, no? Però, evidentment, la societat no el veia bé. Els 12 anys se n'ha anat una mica difícil, no? Per això. Per entendre tots aquests límits. Llavors, aquesta obra de Blackbird comença 15 anys després, que ja no tenen relació, evidentment, i que la Shivan, que és la noia, va a veure'l a ell.
el Toby. Han deixat els seus noms de veritat, o sigui, els... Perquè s'identifiqui ràpidament, no? Sí. Ell era el Toby Student Baker, que era exmarí, exmarine, d'Estats Units, i ella era Sheevan Pannington. I han deixat els noms de veritat. Jo no sé si hauran demanat permís, perquè, clar... I a partir d'aquí, 15 anys després, comença una altra vegada la història, i comencen els retrets, i comença...
una interessant batalla entre tots dos. Quan comença l'obra ella té 27 i ell té 56. El dirigeix el Lluís Pasqual. El Lluís Pasqual va fer aquest
aquest espectacle, aquest mateix espectacle al Piccolo de Milán fa un parell de temporades evidentment en actors italians i ara doncs l'ha portat aquí al Teatre Lliure de Gràcia i els actors que fan aquests dos personatges del Tobi i la Shivan és el Jordi Bosch i la Bea Segura molt bé, doncs una obra que pot remoure també coses, per tant interessant, no? sí, jo crec que sí una altra cosa que es va estrenar ahir
Ja portem dues, ara tres. La tercera, no? Sí. Ens vas fer una quartet. Quartet és una obra d'Henri Müller. L'adaptació del text l'ha fet el mateix director de la peça aquesta, que és el Conrad Hendricks, que és un home que a mi m'encanta com dirigeix i no treballa gaire, però és molt bo. És molt acurat i li agrada fer les coses molt bé. I aquest quartet està basat
en els personatges de les amistats perilloses, amb el Balmond, ell, i la Madame Mertuil, no? Llavors, són un cara a cara, per dir-ho d'alguna manera, entre aquests dos personatges. Només surten ells dos i parlen, doncs, com a l'obra, no?, de les amistats perilloses, del poder que tenen un sexe sobre l'altre sexe, no?
Estan interpretats... Això ho va fer, curiosament. Sí? Ho va fer fa 20 anys. I és ben actual, no? M'imagino aquest text, doncs. Sí, sí, no, no. Encara que sigui escrit. La va interpretar fa 20 anys. Penso que va ser la temporada 93 o 94, no fa 6. La va interpretar, l'analitzaran en el paper de Madame Mertull i el Lluís Omar,
en el paper de Balmond. En aquesta ocasió, aquest quartet que podem veure al Teatre Acadèmia, està interpretat per la Montsal Canyiz i el Mingo Raffles, dos magnífics actors. La Montsal Canyiz també va començar amb el Teatre Lliure, quan era joveneta. El Mingo Raffles no cal presentació, perquè és un grandíssim actor. I jo penso que és una obra molt interessant i, sobretot, per la gent...
que en el seu dia va veure el quartet del lliure d'Anna Lizaran i Lluís Omar, doncs que no s'ho perdi perquè, evidentment, serà la mateixa obra, però
amb una altra visió, perquè la visió de les obres sempre les dona el director. El Teatre Acadèmia, Quartet, Les Amistats Perilloses, amb el Balmond i la Madan Mertil, interpretat per la Montse Alcañiz i el Mingo Rafa. Tres estrenes d'aquesta setmana. Volies fer una pregunta, no? No, no, espera. Encara no? No, vols que acabem ja? Tenim encara un parell de minuts, per això. Bé, jo et volia comentar que hi ha una altra estrena que també va estrenar-se ahir. També? Déu-n'hi-do.
A veure, quina és? Si en cas, la setmana que ve parlem més d'això. A la sala Montaner s'ha estrenat Cosmètica de l'Enemic. Això és una obra que també es va veure fa un parell de temporades al Teatre Borràs, però venia de Madrid, o sigui que era en castellà, i en aquest cas la podrem veure en català. I està interpretada per a Lluís Soler i el Xavi Ripoll. Sí.
Està dirigida per Magda Puyo i, si et sembla, la setmana que ve parlem més llargament d'aquesta obra, però no voldria acomiadar el programa sense recordar que tenim una petita joja per veure, també que es va estrenar ahir, per cert, al Teatre Romea. Es diu El Diccionario. És en castellà, està interpretat per la Vicky Peña, amb l'Helio Pedregal,
I la història és la història de Maria Moliner. Maria Moliner, en el seu dia, va fer un diccionari d'uso de l'espanyol. Es va publicar el 1966. És una dona que mai la Real Acadèmia Espanyola l'ha reconegut al mèrit, ni li ha donat un silló com fan, ni res. I l'autor d'aquesta obra va començar a escriure-la
Perquè Manuel Calzada va començar a escriure aquesta obra perquè es va assabentar que la Maria estava perdent la memòria. I l'obra comença justament l'escena que hi ha entre el neuròleg i la Maria.
perquè a poc a poc no recordarà res de la seva vida, de les seves vivències, ni de les seves estimades paraules. Aquesta peça estarà fins al 10 de febrer, o sigui poquets dies, i veure a la Viqui Penya fent de Maria Moliner serà un absolut plaer, perquè aquesta dona és molt bona. I ara et faig la pregunta de Maria.
Què tenen en comú totes les obres que hem parlat? Que hi ha dos personatges només. Exacte. Sí, senyor, bravo. És que t'ho anava a comentar perquè pensat, igual em farà la pregunta perquè dic, m'espero a respondre-ho correctament. Què et sembla? Primer, n'hi ha dues reposicions. És veritat que són nous espectacles perquè ho interpreten uns altres actors, no? Això és veritat.
Però són reposicions i a més a més són de dues persones. Què significa això? Que hi ha crisi, no? Home, per favor, es nota molt, eh? Però si són actors bons suposo que poden aguantar el pes en si mateixos. Almenys per aquest cas, que estem veient que són grans noms. Evidentment, són gent boníssima de teatre i s'agafen aquestes obres, que també són molt bones, per cert, que són de dos personatges i els posen
en escena perquè la cosa està molt malament però molt malament en fi jo no sé si continuarem podent parlar de teatre el teatre sempre diu que és un malalt sempre es diu que està malalt per això que no anirem parlant segur gràcies Maica adeu a tothom bon dia just a la fusta
Sant Jus en directe.
But that time is good and gone And if I ever see her again Just walking by with some new guy I know that we will need to pretend And hope our eyes keep telling lies Sit on the back porch and wonder about her
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7.30 a 8.00.
El condensador de fluzó. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Experts.
Just a la fusta, el magazín del matí. La màquina del temps.
La idea inicial va néixer fa moltíssims anys Concretament
L'any... 1.500, més o menys. Ja veus que anem molt lluny. Avui parlarem del producte sanitari que s'utilitza com a mètode anticonceptiu i de prevenció de malalties de transmissió sexual. Avui parlarem, doncs, del preservatiu.
Fins demà!
que hem sentit en diferents anuncis i que segons com ja l'associació associem a tota aquesta matèria 1.500, realment fa més de 500 anys i de fet més el que passa és que coneixem un prototip de 1.500 però realment ara ja veureu que abans ja es feia servir és com ja sabeu evidentment una funda que l'home es posa sobre el penis erecte abans de la penetració sexual per prevenir la transmissió de malalties sexuals i com a mètode anticonceptiu actualment
Doncs molta gent veu els preservatius, els condons, com un producte de l'edat moderna i entenc que el seu ús és fonamentalment contraceptiu. Però tal com demostra la literatura, el preservatiu s'ha utilitzat des de temps antics per prevenir les malalties venèries, com se'ls coneixia abans en honor a Venus, de S de l'amor. Venèries, de Venus. I com a mètode també han tingut septiu, però això va ser més tard.
En el moment que l'home va descobrir la relació entre el sexe i la concepció dels fills, així com entre el sexe i l'aparició de certes malalties, va començar a utilitzar seccions més o menys llargues, això depenia, d'intestins d'animals amb una de les puntes lligades. De fet, com ja et deia abans que fa molt més de 600 anys, Egipte, des de l'any 1000 abans de Cris, o sigui, imagina't,
s'utilitzaven fundes de tela sobre el penis. També hi ha la llegenda que el rei Minos, el 1200 abans de Cris, fa que es servir pulmons de peix o bufetes de cabra per retenir el semen. O sigui que ens n'anem molt lluny i ja sempre l'home ha intentat evitar determinades coses. De fet, l'any 2000 el Museu Britànic de Londres va exposar per primera vegada els preservatius més antics del món, que es conserven, evidentment.
són del voltant de fa uns 450 anys, més o menys. Van ser trobats en excavacions fetes als anys 80 al castell de Dudley, al centre d'Anglaterra. Aquests exemplars en concret corresponen als segles XVI, XVII, XVIII i crida l'atenció que són tan fins com els que es fabriquen actualment de manera industrial amb làtex. Aquests preservatius fabricats amb intestins d'animals, com ja hem dit abans, estan cosits atentament en una extremitat
Mentre que a l'altra punta tenen una cinta que permeten mantenir premuts una vegada col·locats perquè, clar, no caigui. Però mesuren, això és molt curiós, mesuren 34 mil·límetres d'ample. Actualment cal dir que mesuren 52. És a dir, que ha crescut uns 18 centímetres més. Sí, sí, hi ha una diferència, eh? Sí. Segons els experts, aquests preservatius estaven destinats a homes que freqüentaven cases de prostitució. No s'utilitzaven com a anticonceptius, és a dir...
Només es feien servir per evitar malalties venèries, com per exemple la sífilis, perquè evidentment els homes que anaven amb prostitutes tant els hi feia deixar embarassades aquestes dones. I ells el que no volien era acabar malalts. Per tant, no existia el concepte d'anticonceptiu. Tenia un altre objectiu. Exacte. Es creu que, a més a més, abans de ser utilitzats es submergien en llet tèvia perquè es posessin més tous. Ah, sí? Sí. Si no eren molt rígids. I clar, fa mal. Però després estaven...
Sí, no, això ja arribarem després al tema de lubricació i tal, perquè també va haver-hi un punt en què es va fer. Aquests preservatius, a més a més, de budell, evidentment fabricats a mà, el més probable és que fossin molt cans. No serien a la base de qualsevol, no? No, i per tant, doncs, es reutilitzaven. No era estrany veure'ls aixugar-se a les parets un cop utilitzats i rentats.
Avui ja veig que tens forta, a més a més això que visualment encara és més divertit de veure, és un anunci de Durex de fa uns quants anys i té gràcia a nivell sonor també però visualment és divertit Mireu-lo, com es titula? Best Durex Condom Commercial Ever
Són com tres gossets fets d'això de globus amb preservatius i van fent diferents postures i és molt divertit. Hem parlat d'aquests preservatius utilitzats al segle XVI i XVII, però d'on va sorgir la idea? Doncs ens remuntem al segle XVI, com he dit abans, 1.500 més o menys. En aquell moment a Europa hi havia un brot de sífilis molt important i un metge, un anatomista italià, va investigar-hi al respecte. El metge en qüestió és Gabriel Fallopio,
que va néixer el 1523 i va morir el 1562. Era seu el nom aquest? No era un sobrenom? No, no, es deia així. És que ve una mica també de les trompes de Fallopio. Val, val. En el seu llibre, que es titulava Morbo Gàlico, va proposar l'ús de fundes de tela que recobrissin únicament el glan i es noaven amb un llaç. Tot això per evitar la sífilis, aquest brot tan bèstia que va haver-hi a Europa. Gabriel va arribar a aquesta conclusió després de provar 1.100 homes...
uns preservatius fets de lli i, evidentment, cap dels homes, 1.100, cap, es va infectar. Per tant, aquesta va ser segurament la primera prova clínica del preservatiu, que en aquell període, com ja he dit, els preservatius es remullaven solucions de sal o herbes i s'assecaven per millorar les seves propietats protectores. Per tant, Carme, ja pots comprovar com va sorgir com un mètode per evitar les infeccions. Inicialment va ser això.
Però com va arribar a ser denominat els abrics de fal·lopius condons? També és curiós el nom. Sí, és veritat. Doncs mira, al segle XIX va aparèixer per primera vegada la paraula condó en un llibre dedicat a la sífilis, escrit pel doctor Turner. Tot i que l'etimologia o l'origen del nom condó encara es desconeix. Però hi ha dues teories. A veure. Dues possibles explicacions. Un és la que diu que la paraula prové del conde de condom, que era un metge personal del rei Carles II d'Anglaterra a mitjans del segle XVII,
el qual es va haver d'inventar un preservatiu per les aficions que tenia Carles als plaers sexuals, eren molt notòries, i clar, va tenir moltes demants i, tot i que no va tenir un hereu, de fet, va tenir d'anar ilegítims, exacte, va fer molts bastards, però el que volia era un mètode anticonceptiu per no infectar-se de sífilis, precisament. Clar.
Per tant, la seva solució, la del doctor Condom, va ser constituir una funda de bodells d'ovella estirada i oliosa, oliosa pel tema de lubricant. Clar, clar. També hi ha la teoria que el nom de condó és un derivat de condes, que en llatí significa receptor. No sé quina deu ser la certa. No ho sabem pas. Una barreja de les dues, potser...
Bé, en tot cas, continuem cap endavant, no? Sí, però no sempre els preservatius van ser d'allí o de bodells d'animals. Va haver-hi un moment en què van passar a ser de làtics, els que coneixem ara, gràcies al procés de vulcanització. Aquest procés el va inventar Charles Goodyear. Et sona, Goodyear? No. Dels nou matis. Ah, sí? Això sí, és veritat. Doncs és això. Bàsicament és el procés de combinar la goma crua amb sulfur a altes temperatures per convertir el cautxú, o goma, com ja hem dit, en un material elàstic i fort. Mira...
Doncs aquest procés de producció de condons de làtex és molt simple, es submergeix en uns motllos en forma de preservatiu, evidentment, en una solució de làtex amb químics editius i ja tenim els preservatius. De fet, no ha variat gaire des del 1920 que s'ha començat a fer. El mateix procés, simplement bàsic de submersió, encara s'utilitza, però s'ha refinat una miqueta i s'ha automatitzat, evidentment. De fet, en uns inicis els preservatius eren molt gruixuts, es veu.
Tenien una costura i, bé, eren bastant incòmodes. A més, es deterioraven ràpidament. Avui en dia, doncs, ja són tens i resistents. També va haver-hi un moment en què es va crear preservatius de poliuretà pels hiràrgics del làtex, perquè, clar, no se'l podien col·locar. I ja que parlem del seu procés de producció, t'explicaré que Durex, la marca de preservatius mundialment coneguda, va crear el 1953 un sistema per tastar electrònicament els preservatius.
introduint-lo definitivament al procés de fabricació dels mateixos. Clar, d'alguna manera s'ha de provar, però tots no els provaràs. Això és el 95, 99, crec, o 98% de probabilitats que vagi bé, però hi ha un dos que no. Durex també va ser la primera marca que va crear el primer preservatiu lubricat del món. Veus, ara, 1960, més o menys. No fa tant d'això, ja tot clara. Fa 50 anys, més o menys.
Doncs en un minut, Alea, em sap greu perquè encara teníem més informació. Què ens pots dir com a resum? Que van començar a vendre's a les farmàcies i drogueries, curiosament drogueries, i bé, va haver-hi un moment que evidentment amb la Segona Guerra Mundial no van poder produir làtex i va haver-hi molta mancança a Europa. Però bé, ja t'explicaré. Bàsicament ha tingut un gran èxit, només va tenir una davallada als anys 70 amb l'amor lliure, però després amb l'aparició del Sida, doncs evidentment...
És l'únic mètode anticonceptiu i que preveu agafar malalties venèries. I fins avui. Doncs exacte, avui hem descobert... A més a més, hem tirat molt enrere una mica el 1.500. Potser és el cop que hem viatjat més enrere amb el temps, Alea, per descobrir la història del preservatiu. Gràcies i tornem dijous que ve amb més coses. Que vagi molt bé. Bon dia. I també ens acomiadem de tots perquè arribem ja a la 1 en 4 segons, us deixem amb les notícies i tornem demà a les 10. Que vagi molt bé, que passeu. Un bon dijous.
És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Dues persones han mort per l'incendi que s'ha declarat a casa seva al municipi de Santa Maria de Curcó, a la comarca d'Osona. Són dues dones que vivien en una casa aïllada a Ràdio Vic. Montse Mir, bon dia.