El que volem és que tinguem la tasca d'avisar als ajuntaments que aquestes persones en qüestió d'uns dies o d'una setmana perdran la vivenda.
Aquesta iniciativa, aquest nou conveni, s'aplicarà a tot Catalunya. Pel que fa al trànsit, hi ha algunes vies d'accés a Barcelona encara amb trance d'intensitat. A aquesta hora, Raq Roger Serra, bon dia. Hola, bon dia. Si és, per exemple, aquest cinturó del litoral que no fa net, encara baixa molt lent entre Sant Joan d'Espí i Cornellà, cap a la zona franca, i a l'extrem nord de Barcelona, B20, ha millorat força el trànsit en aquesta pota nord, que tenen aturades ja puntuals entre l'interior del túnel de Santa Coloma
i el nus de la Trinitat. Pel que fa a les rondes, ens quedem amb la ronda litoral, un pèl lenta, en satillo bregat, entre el Fòrum i la Barceloneta. És tot des d'Arrac. Bon dia. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Arnau Maimó Martín Pos, és el nou entrenador del Centre d'Esports L'Hospitalet. L'argentí substitueix Miguel Álvarez, que deixa el club per dirigir l'Alcorcón de segona divisió. Pos va penjar les botes tot just fa cinc temporades.
Com a tècnic, té experiència a la base de l'Espanyol, concretament a l'equip juvenil. Amb l'hòspi, Posse tindrà el repte de tornar a portar l'equip fins als play-off descens a la categoria de plata. Més qüestions de l'actualitat esportiva, el jugador del Llagoster Alex Moreno marxa a Mallorca.
El Jovextrem tenia ofertes de diferents equips de primera divisió i ha acabat acceptant la proposta del primer equip mallorquí. D'altra banda, també de segona B, el Lleida esportiu ha renovat el capità Villalmedina per una temporada. Parlem ara de l'Espanyol, equip blanc i blau que tornarà a la feina el 10 de juliol. Jugarà vuit partits a pretemporada. Un dels rivals d'aquest estiu serà el Girona, el trofeu Costa Brava. Pericos i Gironins s'enfrontaran el 7 d'agost a Montilivi.
Més qüestions. Avui comença Barcelona al Campionat d'Espanya de l'Avater Polo en categoria cadet. A les instal·lacions de l'Atlètic Barceloneta, amb la presència dels anfitrions, el club natació Rubial Terrasay al Mediterrani. Els millors clubs de la categoria buscaran el títol espanyol amb opcions per als equips de Catalunya. Notícies en xarxa.
Ràdio Gasper, 48.1 Ràdio Gasper, 48.1
Què tal? Molt bon dia, benvinguts a una nova edició del Just a l'Estiu, aquest programa que us acompanya cada dia d'aquest mes de juliol per refrescar-vos una miqueta la jornada estiuenca. Dia càlid, dia calorós, que arrenca avui el nostre municipi, com és habitual i és normal, estem a l'estiu, ha de fer calor, i doncs hem de dir que al llarg del dia d'avui tindrem moltes històries interessants a compartir amb tots vosaltres, com cada dia passa en aquest programa, i avui en especial, perquè tenim allò a les portes al cap de setmana,
i tenim moltes ganes de poder gaudir i disfrutar amb tots vosaltres d'aquest programa que us acompanyarà fins a la una de la tarda. En aquests moments tenim un 70% d'humitat, 23 graus de temperatura, això ronda ja les temperatures de 28-29 graus de sensació, o sigui que si hem de sortir al carrer tampoc no us abrigueu massa o gens, perquè la calor està instaurada i sembla que la cosa anirà més coincidint amb el cap de setmana, així que bon temps i fem una miqueta de sumari del que us oferirà avui aquest just a l'estiu.
Durant la primera hora serà purament informativa, com sempre es fa en aquest programa parlarem de les notícies del nostre municipi, la informació local amb l'Andrea Bueno d'aquí una estoneta. També tindrem una bona estona per fer un repàs a les notícies d'arreu del món a través de les portades dels diaris que s'editen aquí al nostre país i també a través de les portades digitals d'alguns dels mitjans d'aquí de casa nostra. També al llarg d'aquesta primera hora farem una previsió del temps, tot i que ja hem anunciat
Doncs que la cosa és bastant tranquil·la i que el cap de setmana serà plàcid, càlid, fins i tot calorós a les Terres de l'Ebre, o molt calorós. I també tenim altres històries, perquè durant la segona hora, a partir de les 11, parlarem amb Víctor Lancharro, que aquí és aquest home. I aquest home és coordinador de l'Escola d'Arts Gràfiques Antonio Algaró, que està ubicada aquí a Sant Just d'Esvern.
Doncs aquesta escola ha obert la matrícula del cicle de cursos formatius. I per explicar-nos quina és aquesta, quina és l'oferta d'aquests cursos, doncs tindrem amb nosaltres avui a Víctor Lancharro a partir d'aproximadament un quart de dotze del matí.
Però també tindrem altres espais com són habituals en aquesta casa i són espais que han sonat al llarg d'aquesta temporada al Just a la Fusta, el programa predecessor del Just a l'Estiu, que es fa durant tota la temporada ràdio d'Esvern, i són espais que són intemporals i que nosaltres volem compartir amb tu. Per exemple, tindrem a la Carme Amador fent-nos una bona recepta de cuina. També tindrem avui l'Oriol Rigat fent el seu espai d'astronomia.
La Léa Ardenui transportarà aquests invents tan necessaris per a la nostra vida quotidiana i com van sorgir. I avui viatjarem fins a conèixer com van néixer les galetes. Una cosa tan normal i corrent dels nostres dies, doncs avui ens assabentarem de qui les va inventar. I d'altra banda, també, amb la Irene Pujadas, doncs visitarem algun racó del món per donar idees, tu, perquè molta gent ja veu, està a les portes,
Si encara no has muntat les vacances,
La Irene Pujadas ens fa una petita recomanació d'algun lloc del món on podeu gaudir o disfrutar d'unes bones vacances. Comencem programa. Ho fem avui, si us sembla bé, amb una mica de música. Ens arriba de la mà d'un paio que és un dels referents del techno europeu i també d'arreu del món. Ell es diu Armin Manburen i aquest bon home, amb la col·laboració de Trevor Guthrie, ens ha portat una cançó aquest estiu que es diu This is what it feels like.
Així de bé, comencem amb molta canya i molta marxa, just a l'estiu d'aquest divendres 5 de juliol del 2013. Benvinguts, bon dia. Nobody here knocking at my door The sound of silence I can't take anymore Nobody ringing my telephone now
Oh, how I miss such a beautiful sound.
This is what it feels like.
Oh, they remind me of the battle I face. Without your love, without you I drown. Somebody save me, I'm going down.
Oh, without your light No, I don't even know if I'm alive Oh, without your name This is what it feels like
Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Akbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipullets.
Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelezaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Qui esperem? Museu Ácbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Doncs un bon moment ara per parlar de l'actualitat del nostre municipi després d'aquest tros de cançó que ens ha posat les piles. Per aquí la redacció veiem com la gent anava remenant els malucs perquè deien cançó potent.
I una de les que remenava els malucs amb més insistència era l'Andreu, que estava preparant notícies, però també anava ballant la cançó. T'ha agradat? Bon dia, no? Molt, bon dia, sí, què tal? Aquest xula? Sí, sí, sí. És canyera, és per començar el divendres. De Armin Van Buuren. És un DJ, és un tio que si mires algun vídeo per internet te quedes una mica marejat, però a vegades fa que ells... Després m'has creusat el nom, perquè...
Bambiuren. Bambiuren. Sí. No controlo la la mà. No, no. No, no, és holandès. Ah, holandès. Dos, dos, dos. Dos us. Bambiuren. Ja està. D'acord. Tornar a l'altra zona. Vé de Barcelona. Doncs el buscaré, mira. Sí, home. No, ha sonat molt bé. Ha sonat molt bé. Sí, és xula. Tenim, a part de parlar d'en Bambiuren, per parlar una miqueta de l'actualit... No, no, no passa re. Per parlar de l'actualitat del nostre municipi, que tot i ser juliol i estar a mig de vacances i ja a ralentir, es coguen coses al nostre municipi. Sí, sí, sí.
I d'entrada aquest vespre hi haurà cosetes. El PSC de Sant Just, l'Europació Local, organitza avui el Dia del Militant. D'alguna manera vol reconèixer la confiança dels seus militants amb aquesta celebració que es farà al Parc del Parador avui a les vuit del vespre. A partir de les vuit els agrairan, d'aquesta manera, la seva dedicació i la seva confiança. Ara pararà la desafecció que existeix entre la ciutadania i la classe política. És més gran que en janrera, per això,
La secretària d'Organització del PSC de Sant Just creu que encara té fins i tot més mèrit ser militant d'un partit en aquests temps, de qualsevol partit polític. Realment, doncs ser militant de qualsevol partit polític ara és de dir allò, fer cega. Fer cega amb els que... perquè clar, la imatge d'un polític ara realment és lleixa. De vegades ho hem sentit allò de dir que jo passo d'anar pel carrer que em diguin de tot perquè saben que sóc polític. És complicat, és complicat. Doncs és del tot cert, avui dia el PSC té
El PSC de Sant Just té una seixantena de militants i un centenar de simpatitzants. No està mal. I periòdicament es reuneixen per debatre temes d'actualitat i les seves inquietuds de manera que reflexionen, comparteixen pensaments i miren de buscar solucions o alternatives de futur. I per tot plegat, la secció local del partit creu que s'ha de reconèixer la tasca i el suport dels militants i serà aquest vespre amb aquest acte al parador.
A partir de les 8 començarà el dia del militant. Hi haurà un bufet fred. Allà podran sopar de peu els militants. No és que faci fred, és que imagino que hi haurà un pic a pic amb coses fredes. Tot congelat. Porteu el microones des de casa. No, ja està bé un sopar fred perquè fotran una calda. I es farà entrega de tres distincions. Tres només? Sí, home. Tres tipus. Però està bé per ser alt. Però només tres militants? Sí, són sorpreses. O tres tipus de distincions? Són tres distincions. Només tres. Només tres. En sèrio?
Això serà pim pam pum, no? Bé, però... Només tres militants? Sí. De la seixantena? Quins privilegiats. No, perquè tot té sentit. Va, explica-m'ho. Segons explicava la ginepòlia, la rosa blanca, la rosa vermella i la rosa d'ori. Cadascuna té els seus... Significants. Significants, sí. Sí, sí. I es lliuraran avui. Són distincions sorpresa. Per tant, encara ells ni els militants mateixos saben qui es lliuraran aquestes distincions. Ah, no ho saben. Per tant, sorpresa, sorpresa.
Has d'anar-hi si vols. Ostres, però no fan com els premis, aquests oficials de la Generalitat o la Diputació, que agafen i diuen... Que vindràs aquesta nit al sopar? Ui, no sé, va home, vine! Perquè, clar, si li has de donar el premi, no hi és? Ja. Estem en caps de setmana que són una mica fumuts, eh? Clar, també s'havia de reservar, s'havia de confirmar assistència d'alguna manera. M'imagino que les distincions s'atorgen a la gent que ha confirmat. Clar. No? No sé, vaja, no t'arriscaràs a... Jo hi seré, jo hi seré.
eh? Controlant el so. Perfecte, doncs... Per això que dius que si queda algun desert amb mi... Potser era la rosa vermella... Amb mi una rosa vermella... Sempre és maco tenir-ho a cas, una rosa vermella. Doncs... No sé com seran, no sé si seran roses físicament o seran... T'ho explicaré. Plaquetes... Feré una foto i te l'enviaré per un assa. Ja me n'ensenyaràs dilluns, no? Molt bé. Si me la donen a mi, si no també... Si no també ja faré una foto dels premis. Doncs això serà avui a les vuit del vespre al PSC, doncs, reconeixent la tasca i la confiança i el suport dels seus militants. I on has dit que hem d'anar?
El Parc del Parador. Molt bé, perfecte. A les 8 del vespre. Molt bé, doncs activitats al nostre municipi, tot i ser caps de setmana d'aquests que la gent o fuig o es prepara per fugir, perquè són caps de setmana realment molt bons... Les divendres a les 8 del vespre de juliol. Divendres, sí. És un dia difícil. Però bé.
Allà hi seran els militants, no? Com sempre. I tant, faltaria. Més cosetes? Sí, ara sortim de Sant Just i ens anem cap a Donosti, cap a Sant Sebastià. Collera, això està una mica lluny, Andrea, eh? Sí, però... La informació local, el nostre municipi. Ja, tenen platja allà i està molt bé, és una ciutat molt maca. De Sant Just també tenim platja, si no tens el temps. Ja, ja, ja. El cas és que és una ciutat maca i allà tenim molts Sant Justencs que estan jugant la Donosti Cup de l'Atlètic Sant Just.
i podríem destacar que el jovenil de l'Atlètic és l'únic equip que segueix endavant ara. I els alabins? Els alabins què els va passar? Doncs que van perdre els alabins B, van perdre per 8-1 ahir contra l'Antiguoco Basque, que és la referència del fútbol base a Sant Sebastià, segons membres de l'Atlètic Sant Just. Ens han dit que és com el Barça del fútbol base, però allà a Sant Sebastià. I l'alabí A?
La Lavià va caure derrotat ahir també als penals. Als penals, al final? Sí. Bueno, com a mínim... Murieron con las buenas puestas. Sí, van perdre 3 a 2. I ens centrem en el juvenil, perquè encara segueix viu a la Donosti Cup, en aquesta 22a edició del torneig, i a la una del migdia jugarà el passi a semifinals contra el l'Etoile Blu francès. I si guanya, al partit de la una, a les 7 d'aquesta mateixa tarda jugarà a les semifinals. Sí, que està a quart de final, ara.
Ara està a quarts de final. Si guanya el partit de la 1, a la tarda semifinals i les finals demà. D'altra banda, l'infantil va caure ahir a quarts de final, per 3 a 2, davant el Madis Sporting Jets Club del Cairo, d'Egipte.
i com deia la David va perdre per 8-1 contra l'Antiwoko Bass que avui és un dia clau per tant pel jovenil de l'Atlètic que a la una jugarà el passi a semifinals. Estarem atents aquesta tarda. I tant, que estarem atents. Perfecte, doncs l'Atlètic Sant Just fent història per les tierres del norte de la península ibèrica. I ens queda una notícia més, no? De les petries? Sí, per acabar, doncs parlem de la festa jove que es farà de mal casal de joves. Bre! Sí, és una... La estan organitzant joves de Sant Just
Tot queda entre el jovent i es fa del Casal de Joves, tot per ells, per fer aquesta festa jove, aquesta nova festa jove, ambientada demà en l'estiu i en Hawaii. Per tant, doncs si voleu anar-hi, poseu allà les floretes aquelles que porten els kawaiians. Ah, es pot anar amb unes fendilletes de palla? És festa d'estiu. Coses fresquetes, perquè també hi haurà activitats d'aigua.
Tot plegat començarà a dos quarts de sis de la tarda, amb activitats d'aigua. Hi haurà bole i aigua al Casal de Joves, més activitats, actuacions, servei de bar, un DJ...
i també una exhibició de soft combat i moltes coses més. I això de jove perquè últimament els joves, jo crec que hi ha algú a la Generalitat que mira que es va fent gran, va allargant, perquè el Carnet Jove s'ha arribat gairebé als 40 anys. Sí, és veritat. La festa jove, on fan el tall, aquests nanos? En principi són activitats adreçades a joves de 12 a 16 anys. És el marc aquell d'activitats 12 a 16. O sigui, que encara que hi ha un presenti amb la meva edat de 40 o amb el meu Carnet jove, no.
Si demostres d'alguna manera que el teu esperit està en aquella franja d'edat, potser sí que et deixa adaptar. S'hauria de fer un esforç i agafaria guietes i tot. Si el meu esperit ho hagués de posar al nivell d'un nano de 12, 14 o 16 anys, agafaria guietes. Bé, en principi és per a aquesta franja d'edat, però m'imagino que 7 anys, 8 anys, 20 anys, no ho sé. El més maco de tot és que els mateixos nanos s'organitzen la seva pròpia festa. I una festa més gratuïta. I s'allargarà també, començarà a dos quarts de sis de la tarda,
Però a partir de les 8 del vespre, dos quarts de nou començarà la música i les actuacions amb playback.
amb representacions com, ahir explicava el Dani Martínez a la penya del morro amb final countdown i altres temes mítics. Sí, explicava i cantava, eh, perquè hi ha una interpretació sorpresa. Doncs tot plegat serà demà, al cas el de joves. Està molt bé, eh, perquè és una franja d'edat complicada, és una franja d'edat on no acaben de sortir massa lluny perquè som petits, es monta la festa aquí a Sant Just i ho tenen al costat de casa, sí senyor. Estan muntant moltes coses per ells mateixos, perquè fa no res, estaven organitzant una altra festa jove i ara
Més d'amatge en van fer una. Sí, per això. No paren. Perfecte. Me n'alegro. Doncs tenim això. Seguirem al peu del canó perquè fa la informació del nostre municipi. Qualsevol cosa que passi podeu estar informats cada hora en punt i, si no, actualitzats amb les notícies que tenim tant a la web del senyors.cat com a radiodesbem.com. I a l'Andrea la acomiadem ara amb una cançó canyera, també. Però és d'allà de fa uns quants anyets. Sí, a veure. Sí. L'àlbum... Vam si me'n recordo. Secret Message, em sembla que es deia, l'àlbum. Sí. Secret Message.
de la ELO, saps qui són la ELO? Electric Light Orchestra. Ah, em sona. Són els que van intudir una miqueta el món de la música gairebé, que després va desencadenar-se amb disco. Era un grup de rock que hi va fotre el sintetitzador i de cop i volta la gent va dir, què és això que sona aquí al mig? Però teniu un èxit bestial i tenen cançons tan peculiars com aquesta, que es diu Rock and Roll is King. Ah, molt bé. Vinga, va. Fins ara.
Bona nit!
She goes dancing on down the street
No, no, no, no.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just amb un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concert o cinema. Estàs escoltant Just a l'estiu. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui.
Doncs sí senyor, darrere el mercat el que ens fan cada dia al matí és desplaçar-se fins aquí a casa nostra i ens porten aquests diaris que nosaltres podem compartir amb tots vosaltres. Bàsicament ho fem per tota aquella gent que encara pot estar a casa, que ja està de vacances. Diu, no sé quin diari comprar avui.
Tot i que és una cosa difícil de trobar, no? Una persona que vagi al quiosc diu, què em recomanes avui de diari? Però bé, nosaltres el que fem és oferir-vos les diferents titulars, les diferents notícies que enfoquen cada un dels diaris i com a mínim et fas una mica la idea del que pots triar després un cop vas al quiosc del mercat. Andrea, avui parlem d'un 5 de juliol del 2013 que doncs deu haver afarcit de moltíssima informació, esclar, com no. No encara ni me l'he mirat, eh? No he tingut temps.
Avui només tenim la Vanguardia, el perièdic i l'Ara. Ens torna a faltar el punt avui. Avui també tots coincideixen. La notícia comuna a tots els diaris. És el segon dia després d'aquest Compte d'Estat a Egipte. Tot el que està passant. I la repressió que d'alguna manera està fent l'exèrcit contra els germans musulmans.
A La Vanguardia, per exemple, trobem que els islamistes convoquen un divendres de rebuig a Egipte. L'exèrcit reprimeix els germans musulmans mentre que el deposat mursi continua retingut. Diu també que els Estats Units i la Unió Europea reaccionen amb cautela i eviten parlar de cop d'estat, que és el que acabo de dir jo. En fotografia de portada veiem una manifestació contrària al cop. Veiem partidaris de germans musulmans protestant contra l'exèrcit i veiem com aguanten una fotografia
del president d'Aposat o de l'expresident Mursi. Això ho trobem a la vanguardia. El periódico, en un format més breu, trobem que, arrestats a Egipte, diversos caps dels jamans musulmans. És una de les notícies emportades i ens diu, el jutge Mansur, nou president. I, per últim, al diari Ara, trobem la fotografia d'una dona tapada amb un ni cap.
Diu setge als islamistes. Els germans musulmans criden a un divendres de l'aire després de la res de l'expresident Mursi i d'uns 300 dirigents del moviment. I és com enfoquen avui les portades als diaris el que estava passant a Egipte aquest dia dos després del cop d'estat. Molt bé, doncs això són portades als diaris de paper. Ara anem cap a la premsa digital amb els dos portals que cada matí mirem una miqueta, aviam quina és l'última hora, però bàsicament es parla de la mateixa situació.
L'únic és que aquí, doncs, potser el que ens estan dient és que els islamistes, a part de proclamar aquest divendres en contra d'aquest cop d'estat, sembla ser que han desafiat aquest exèrcit, aquest exèrcit egipci, o sigui, els islamistes estan una mica picadets amb l'exèrcit, han tocat, doncs, el que és el partit de referència musulmà en aquest país, i sembla, doncs, que estan, doncs, com una mica, podríem dir que empipats. Ara mateix m'ha canviat, acaba de canviar el titular, ha fet un refres.
L'actualitat mana, Carles. Sí, sí, no, no, clar. I ara em surt un anunci per comprar entrades i coses rares. El 324 es posa a les piles. Però... no, no, ara, coi. Sí, ara m'ha deixat en pau. Doncs bé, aquesta és la notícia destacada del 324 emportada. L'altra notícia també destacada és una que feia referència a la nit, que se sabia i que aquest matí s'han fet reso molts, i és que el cap de trànsit de Girona dimiteix en ser engempat pels Mossos d'Esquadra a 160 quilòmetres per hora a la AP7.
Mm-hm.
Aquest és un paio que la seva feina durant fa molts anys, durant 15 anys, és intentar fer que la gent compleixi les normes de trànsit i que tothom sigui un referent a l'hora de complir-les i que hem d'estalviar morts d'accidents de trànsit. Porta 15 anys treballant amb això, va anar a una reunió a Barcelona precisament per parlar d'això i tornant cap a Girona l'enganxen a 160 km per hora. Aquest home ha dimitit, ahir sentíem el conseller, un dels consellers de la Generalitat dient que l'onre al fet que hagi dimitit,
No entenc, 160 km per hora, 300 euros de multi i dos punts? Crec que és molt poc. És molt poc. Aquest tio és un kamikaze... És que a vegades hi ha gent que va 140-150 per l'autopista i és estranya que el multin. Com et pots estranyar? Jo et parlo de tres vegades més de multa a la ciutat de Barcelona per anar amb un ciclomotor.
de 75 centímetres cúbics, quan encara no era permès, amb 20 anys d'experiència conduint i em van clavar 900 euros de multa per anar sense carnet. En sèrio? I aquest tio, que és un camigase a 160, que pot carregar-se... Jo t'estic parlant d'un ciclomotor de 75 centímetres cúbics circulant per persona amb 20 anys d'experiència de carnet V1. Però en aquelles èpoques, el V1 no et deia a tu, no estàs capacitat per circular amb una moto, si no saps el codi de circulació, ens et clavaven 900 euros. A aquest li clavan 300 i dos punts. Per anar a 160 per l'autopista, no pel mal que es pugui fer ells, sinó pel mal que pugui fer els altres.
I a sobre, un tio que és un referent a l'hora de fer que la gent sigui una mica... No corri, sigui prudent. És una mica al·lucinant, aquesta notícia. Jo he flipat bastant quan ho he vist. Quan he vist més la multa, que un tio vagi a aquesta velocitat, mira, pot tenir els seus motius, no? Que si a sobre et dediques a que la gent no vagi a aquesta velocitat i tu hi vas, una mica de... Bueno, és igual. D'altra banda, també fan referència que aquesta nit hi ha hagut un...
Un accident de trànsit a la Ronda de Dalt, en direcció Llobregat. Un motorista mor a xocar contra un camió d'escombraries a la Ronda de Dalt, a prop de la sortida 6, en direcció Llobregat. Aquesta és una de les notícies destacades que potser no es fan referència als diaris. I, doncs, bé, després es fan referència a altres notícies que suposo que també estan ampliades a la premsa escrita, com els nervis de selectivitat en ple mes de juliol, perquè avui recordem que qui vulgui pot repetir aquell examen de matemàtiques que estava...
que el seu anunciat estava malament. I bé, doncs, moltes notícies destacades que ja has fet referència a tu i potser aquesta matinada s'ha desmentit que el president Mandela, ex-president Mandela, estigués en estat vegetatiu. Hi ha hagut molt de merder, aquest home està ingresat, està suposo que les últimes de la seva vida per una qüestió d'edat.
Hi ha una mica de malentès entre familiars, però hi ha un entelant terran, encara està viu i ja estan barallant-se per un entelant terran. I com que el tema va sorgir arreu d'aquestes disputes familiars, ja s'ha arribat a dir que el Mandela estava bastant vegetatiu, que l'estaven aguantant viu a l'hospital i avui han hagut de sortir els metges que cuiden amb Mandela dient que no és cert i que no està bastant vegetatiu. Però és una notícia que també s'ha assegut de matinada i que fa referència al portal 324.
Després també tenim el diari Ara, que és un altre dels portals digitals, que també van actualitzats i estan bastant al dia de l'última hora. I la portada, com no, és que els islamistes s'haig de cridar a un divendres de l'Aira. El cap del Tribunal Constitucional, Adli Masur, assumeix una presidència amb poders limitats pel l'exèrcit, com no.
Així doncs, la notícia principal és aquesta també en el diari Ara. I bé, hi ha una enquesta del periódic, un sondeig que suposo que també... Sí. I que fa referència que el Partit Popular partia 68 escons. M'estava llegint tal qual. Sí, sí. Això és moltíssim. I a favor d'UPD? Molt probablement. 39 i 28. És el tema del diari. Deu-n'hi-do, tu. Deu-n'hi-do, quina enquesta.
De fet, tindria 31-33 escons. Ara ho comentarem.
Cap on anem ara? Doncs anem cap a les apuntades i comentem aquestes dades. Aquest sondeig que ha fet el Jesop al periòdico, que detecta un 40% d'indecisos. El titular és Encaiguda al lliure. Refereixen els dos grans partits, SOE i Partit Popular. Diu crisi i corrupció. Enfoncen els partits. Veiem una imatge on veiem a Alfredo Pérez Rubalcaba i Mariano Rajoy donant-se la mà en una d'aquestes trobades que han tingut els darrers mesos.
És una imatge molt fosca, perquè és una imatge que tenen un... El fons és negre, completament. És un joc de llum. El fons és negre i ells van amb un trajó negre. Que es confon amb la fons. Sí, totalment. I només se'ls veu la mà, com s'estan donant la mà, i les seves cares. Suposo que juguen una mica amb això. Ens diu que el Partit Popular, segons aquest sondeig dels 186 escons actuals,
en tindria entre 118 i 122.
El PSOE també baixaria, però menys, dels 110 escons actuals a 104-107. Recordem que el PSOE ja anava patacat, com si diguéssim, ja fa 4 anys. Això pel que fa als dos grans partits, per exemple, Convergència i Unió tindria 11-12, entre 11-12, deies que... Com podria prendre 4, ben bé, no? Convergència i Unió. Un T16, ara. UPID... No sé què té ara, però clar, és una animalada.
Els últims resultats electorals, diria que tenia 28, 26 i ara en guanyaria 7, 8. No, a partir de la Rosadías tenia 5 diputats. I com ho estic mirant jo? Probablement, probablement. És que estic veient les diferències des que respecte al resultat electoral del novembre del 2011, que fa dos anys, o sigui, l'inici del mandat. I guanyarien 7, 8 ara. Del 5 passaria a 31 o 33.
La pujada seria entre 28 i 39. És una animalada. Esquerra en tindria 7, 9. I recordem que aquesta pujada excepcional has d'escoltar discursos del Toni Cantó. La pujada excepcional és de... amb tots els respectes del Toni Cantó, que no en tinc cap ni un, d'un pallasso. Que dius, al·lucina, vecina. La Rosa Díaz com a mínim s'ha dedicat a la política i sap de què parla. Pot tenir les seves idees, però el Toni Cantó aquest... Il·luminacions de la vida. Sí, sí.
I bé, és el baròmetre del jesup que ha fet pel periòdicom. Aquesta crisi de corrupció accentuant aquest enfonsament del bipartidisme. I bé, és la patacada espectacular del Partit Popular, si es fessin eleccions ara. És el tema del dia, de fet avui hi ha el periòdicom. A l'avantguàrdia tenim altres temes, en clau política també.
Ens diu que el govern del PP preveu moure funcionaris entre les diferents administracions. El personal d'organismes autonòmics que es suprimeixin podria passar a la plantilla de l'Estat segons la reforma plantejada per la vicepresidenta. I per últim el diari ara... Funcionaris no tenen hipoteques, no?
Clar, dius, mira, ara saps què? T'enviaré a Salamanca a treballar. Dius que això es paga la hipoteca i quan vinguis allà a Salamanca ja et pagues un pis de lloguer que tu pots fer amb el sou tan espectacular que tens i com que també et traiem totes les pagues, que són part del sou, i tu traiem tot, doncs és perfecte. Ho tenen fàcil, no? Bueno, després entens per què perden tants d'això, si és que estan fotent un animal a la darrere de l'altre.
I per últim el diari ara, parlar d'espionatge en aquest cas a França. Ens diu que França també espia massivament. Le Monde revela l'existència d'un gran germà que controla missatges per mòbil i ordinador. I diu que el sistema és illegal i no està sotmès a cap mena de supervisió per part dels poders públics.
i és la notícia més estacada al diari ara, a banda del que comentàvem abans, d'Agipta, del setge dels islamistes. Molt bé, doncs anem a repassar una miqueta això de les efemèrites, de recordar el que va passar un dia com el d'avui, un 5 de juliol, però de fa molts anys enrere.
Hem mirat una miqueta així per sobre, buscant i buscant, perquè a costa de trobar les efemèries abans era una cosa bastant senzilla, perquè jo recordo de més jove que el periódico tenia un apartat que eren temes del dia, llavors ja sortien les efemèries i tenien les més destacades i era una feina bastant currada i estava prou bé. Però buscar-ho per internet es fa una mica complicat, perquè les efemèries les fa cadascú que ens surt de la fama. Llavors hem trobat, per exemple, que el 1811, un 5 de juliol, Venezuela es va declarar independent d'Espanya.
Això ho diem avui perquè va ser el primer país d'Iberoamèrica que va preocupar la seva independència de l'estat espanyol. I des del 1811 fins al 2015 continuarem així. O sigui que hi ha tot un desbarajuste d'aquell imperi on no se pot ni el sol, que de cop i volta es quedarà a poc més de Castilla i una miqueta més. Doncs el 1811, un 5 de juliol, Venezuela es declarava independent de l'estat espanyol. Això ho podem lligar
Ahir dèiem que es va aprofitar un 4 de juliol, dia dels nord-americans.
perquè a les filipines els va donar el permís de ser un estat independent. I a la vanguardia, a 5 de juliol, doncs li falta temps al senyor Caudillo, al Paquito Franco, per fer una proclama solemníssima de la independència filipina. O sigui, fa com un escrit que fins i tot sortia a la vanguardia espanyola, a la seva portada, doncs un escrit del Caudillo que feia un missatge a les filipines expressant a la nació hermana
el dia de la seva independència i que els desitjava el millor per aquesta independència dels Estats Units. I llavors, per què ens hem anat a l'any 46? Per què t'has anat aquest any, Cunyateru? Doncs perquè en una altra pàgina web ens trobem que l'any 46 un home que es deia Luis Reor, francès,
era dissenyador de moda i va presentar el bikini, un atrevit banyador de dos peces que es va bautitzar, que es va batejar així perquè en aquests moments els Estats Units estaven realitzant proves nuclears en unes illes que es deien bikini i això va provocar doncs mira, com que aquesta paraula bikini està de moda ara per aquestes proves nuclears doncs agafarem i li posarem aquesta prenda bikini l'estat espanyol i itàlia es va prohibir l'ús d'aquest banyador en molt de temps
Vaig anar a la vanguardia.
Doncs que la notícia del dia, perquè vegis com estava en aquella època la cosa, era el Crucero del Mediterrani del Real Club Nàutico. O sigui, es feia una competició que era viatjar des de Barcelona fins a Formentor, 100 milles, i aquest era el gran titular en fotografia de l'avantguàrdia que hi havia. O sigui, desvia en la imatge cap a un altre cantó, però sí vinculat al mar, perquè estem parlant del mes de juliol, i es feia un creuer, es feia una cursa de creues per viatjar des de Barcelona fins a Formentor.
I aquesta era la gran notícia, la portada m'esperava que el biquini. Diu, este es el biquini que no vereu nunca. Però no, era el que estava vinculat amb el mar, però no estava vinculat amb la prenda. I per això hem viatjat avui fins a l'any 1946, fa... 67 anys. Fa moltíssim.
Doncs ja està, hem trapassat les portales dels diaris, només ens queden 3 minuts per arribar a 3 quarts d'11, i ara tornem a l'actualitat, anem combinant aquí, entrenarem a cançons antigues, ara anem combinant cap a l'actualitat, i un dels últims s'ha ensit d'una dona que està en boga els últims anys, és a dir, la seva edat, que ens sembla que és... Ai, les contres! Ah, si vols, eh, si no... Que jo m'havia deixat les contres, gairebé no em paga ni l'esmorzar avui! Pensava, dic, bueno, l'actualitat són les contres! Queda a respectar, va, contres els diaris i tant! Avui són interessants. Sempre ho són.
El diari avui ens consta en la contra del Xavier Bosch i el titular, l'article positiu, diu si perds ets excuses.
I l'article més negatiu es diu en nom de la seguretat, que m'ha fet molta gràcia. Diu el si perds ets exclusès. Fred Perry més conegut per les samarretes de dos botons per vestir l'os a casa del mau, que per ser un campió va ser l'últim britànic a guanyar a Wimbledon, era juliol del 36, un moment en què per dir-ho curt aquí no estaven pendents del resultat del tercer set.
Diu que des d'aleshores els britànics valden per trencar el que ja consideren que és més que un malefici esportiu. Tim Henman, un tenista d'Oxford amb més educació que revés l'Iftat, va ser qui va estar més a la vora de convertir-se en el heroi. Diu que la passió per Henman va ser tanta i el van tenir tan a prop de la glòria que en van crear un mite. Per tant, en aquest article, parlar de tècnics i de Wimbledon. I l'article en nom de la seguretat
Parla de Llanos de Luna. Fa una volta tremenda per arribar fins a la senyora Llanos de Luna. Diu, en nom de la seguretat estan florint les càmeres que et filmen al carrer. En nom de la seguretat t'has d'espullar als aeroports amb pacients amb resignació. En nom de la seguretat, el Departament de Justícia dels Estats Units escolta les converses de 20 periodistes de Associated Press. En nom de la seguretat, Obama espiava a mig món.
En nom de la seguretat, els Estats Units busquen Edward Snowden, com si fos el tercer violador de Manhattan, i diu, i en nom de la seguretat, aquesta sí que fa riure, Maria de los Llanos de Luna, delegada del Govern Central a Catalunya, deixa el seu pis i se'n va, amb la família, a viure en un xalet de Pedralbes que és patrimoni de l'Estat. Els 465 metres quadrats deuen ser en nom de la comoditat. O de la seguretat, també.
És clar, ja no sé l'onar, o sigui, passejar-se sola per Catalunya ho té una mica complicat, perquè he triat una ciutat... Doncs se'n va a Pedralbes. Sí, sí. No, no, no. O sigui, cadascú tria el que vol, no? Però és com si et tirés el morbo. Mira, decideixo viure aquí, faig d'aquí, però et dono pel sac a tots els d'aquí i els deixo de volta i mitja. Així em puc passejar amb tota la tranquil·litat del món. Paradoxos de la vida. Bueno, per això se'n va a Montcastell. Per estar en nom de la seguretat, estar tranquil allà i amb moltes càmeres que ningú els hi salti la casa.
Me n'alegro per l'allanus de luna, humildat. Més, la vanguardia. Entrevista avui a David Manford, que és medallafils, investigant les matemàtiques de Gaudí. Diu que tots comencem el dia amb un bon algoritme. Diu que els alurismes són part de la nostra vida, l'organitzen. Diu que vostè quan s'ha llevat aquest matí ha fet servir un algoritme. Només despertar s'organitzen mentalment en seqüència els actes que faria.
Un llevar-se, més dos dutxar-se, més tres vestir-se, més quatre esmorzar. És la seqüència per aconseguir el resultat de posar-se en marxa. És una fórmula diària. Diu que vostè busca un resultat i aquesta seqüència és la fórmula per aconseguir un algoritme. Bona part de les matemàtiques són els algoritmes i les seves demostracions. I aquest home, com es dedica a investigar les matemàtiques de Gaudí, diu que Gaudí era un gran matemàtic perquè la seva imaginació li permetia transcendir l'evidència
I un últim punt que m'ha sobtat quan fa l'entrevista, Lluís Amiguet i el David Manfort estan per Barcelona i diu, Manfort s'ha sorprès que un banc espanyol, i per tant ha arruïnat, pugui donar-li un premi i es meravella de no veure barricades els carrers amb l'atur que hi ha. Diu, contemplem l'obra de gaudir per una Barcelona que bull de turisme i pacífica activitat i es torna a sorprendre que això no sigui Síria. M'ha sobtat, m'ha agradat aquesta reflexió que fa Lluís Amiguet.
Perfecte, i ens n'anem a la contra. Avui amb Feliu Saludes, que és estudiant d'enginyeria, i acaba de passar per l'experiència de ser mentor d'un nen dominicà de 12 anys. Diu que va ensenyar i va aprendre. Diu que tenir un nen al teu carrer, a cobrir el seu món, m'agradava.
era el mentor d'en Norquin Díaz, de 12 anys, un nen com deia Dominicà, i l'objectiu de ser el mentor era acompanyar-lo i ensenyar-li coses que en el medi en què es mou habitualment no arriba a veure, ensenyar-li coses, fer-li una mica diu de germe gran. Quedàvem un cop per setmana, tres hores, si fèiem alguna cosa, el primer dia no compta gaire perquè vam fer l'activitat en grup, així que anàvem tots els mentors amb tots els nens, vam visitar la Sagrada Família, que en Norquin ja coneixia, però el primer dia que vam quedar tots dos aquell dia vam fer un passeig
i diu que pel seu barri, per Torre Baró, diu que jo vull veure com creix aquest nen i penso tornar-lo a veure i trucar-li. Una història molt maca, avui, el periódico. Molt bé, molt bonic. Doncs hem fet repàs a les portades dels diaris, ara sí, eh? El que et deia abans, dius, fem una... No, no, no, no. A mi m'agraden molt les portades. Falteria. El que anem a fer ara és, en comptes d'escoltar una cançó antiga, una de nova. O sigui, anem fent així una... Bé, una nova nova de l'any passat. És la Jennifer Lopez, que va fer un àlbum d'exis l'any passat que es deia Dance Again,
i dins d'aquesta cançó hi havia una que es deia Dance Again, que és la que donarà nom a aquest àlbum i escoltarem aquesta molt pit. Què et sembla? M'encanta, aquesta cançó.
Do it, do it, do it.
Yes, no.
Only one just one life is a life
Sí, sí, sí, sí.
Oh, my God, just what life is all about!
Vine al restaurant del Centre Social El Milanari. Al restaurant El Milanari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milanari, el menú et costarà set euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esbern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. Restaurant El Milanari.
Els 98.1 de l'FM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. Ràdio d'Esveral. Ens agrada estar amb tu.
Doncs continuem amb tots vosaltres i ara és el moment després de la música de la Jennifer Lopez de poder gaudir de l'espai del temps. Ens l'hem de fer nosaltres mateixos. Normalment és diferent perquè presenta la Carme i jo ho faig, però aquí és un...
Tu t'ho fas, tu t'ho montes. Parlem una mica de la previsió del temps, de tan sols 7 minuts per les 11 del matí, i diem l'hora perquè en aquests moments, a les 11 del matí, pràcticament, tenim una temperatura de gairebé 26 graus, falten dos dècimes, 25,8, amb un 70% d'humitat. Això dona ara una temperatura de xafogor al nostre municipio, de calor, de sensació, de 33 graus. O sigui que la calor avui està apretant amb molta força, ja ho havíem anunciat durant tota la setmana,
que avui divendres i també el cap de setmana les temperatures serien acusadament altes. Aviam, el termòmetre no és que s'infli molt al llarg del dia d'avui, perquè ara probablement anirà baixant i la humitat anirà pujant i es mantindrem amb aquestes temperatures de sensació durant tot el dia.
i on el termòmetre realment reflectirà més aquest augment serà cap a les comarques de Ponent, les comarques de Lleida, de l'interior de Tarragona. En aquestes zones les temperatures tenen tendència a fins i tot arribar a superar els 35 graus de cara a avui i també durant el cap de setmana. Tenim una petita bosseta d'aire càlid que vol estar amb nosaltres, coincidint amb el cap de setmana, i això farà que a punts del litoral tinguem aquesta sensació de xafogor emprenyadora i a punts de l'interior, doncs, molta calor. El que passa és que a l'interior, quan marxa el sol,
els termòmetres baixen i la nit és bastant més suportable, però en canvi al litoral els termòmetres no pugen tant, tenim més sensació de calor i a més a més les nits són bastant més insuportables perquè aquesta xafugor es manté, aquesta sensació de calor es manté durant la nit amb unes unitats amb la influència del mar molt elevades. I això passarà avui divendres i també passarà durant el cap de setmana. Poden créixer algunes nubulades tímides a punts del litoral, però aquestes nubulades no han de donar precipitació i es desfaran a mida que avanci el dia
i quan marxa el sol es aniran desfent i a la nit ja no faran ni acte de presència. També hi ha la possibilitat aquest cap de setmana que creixin alguns núvols baixos a prop del litoral i que freguin la costa i que puguin fer una miqueta a la guitza durant la primera hora del matí, però s'han d'anar trencant. És probable a qualsevol punt de la costa, amb més possibilitats a la costa central i a la costa tarragonina, a la costa d'Eurada, no tantes possibilitats cap a Girona, però pot passar a qualsevol punt.
A la setmana vinent començarem amb molta calor.
Però, en canvi, a partir de dimecres comença a evolucionar. L'anticicló es debilita una miqueta, marxa una mica, entra una miqueta més d'aire fred amb molta alçada, i això pot provocar que hi hagi encreixement de nublades i tempestes ja a partir de dimecres a la tarda. Aquestes a Catalunya només afectaran el que és la franja de Ponent i en zones del Pirineu de Lleida, del Pirineu pràcticament de la Vall d'Aran i els Pallars.
però a la resta difícilment arribaran aquestes tempestes. Això dimecres. Però dijous van guanyant una miqueta més de terreny aquestes tempestes de mitja tarda. I potser dijous ja abarquin una miqueta més de Pirineu. Les comarques de Ponent també podrien créixer aquestes nublades i aquestes tempestes. I sembla que divendres aquestes tempestes ja farien més acte de presència i podrien arribar fins i tot a la costa central. Estem parlant d'una setmana vista. Amb aquestes tempestes de mitja tarda les temperatures podrien afluixar una miqueta més i no serien tan càlides la segona meitat de la setmana que ve. O sigui que a partir d'avui
Fins a mitjan de la setmana que ve, calor, xafó, i una calor potent típica del mes de juliol, i a partir de llavors, podria començar a canviar una miqueta la cosa. Aquesta és la previsió del temps de cara a les properes hores i als propers dies. Ui, perdó que ens equivoquem. Ens anem cap a una cançó d'uns catalans que es diuen Acció. Ser diferent a tota l'altra gent Aprendre a resistir
Fins que arribi l'últim dia jo saber-hi que no. El camí més fàcil avança sense por. Ràpid que s'acaba el temps. La gent t'assenyala a veure que vas vestit diferent. Et prens el dia tot rient i amb ben poca cosa estàs content.
Amb aquesta melodia penso sempre on soc ara i no vull deixar de somiar que en un altre lloc puc sortir el sol de mà. El sol brillarà per tots iguals, brillarà per tots iguals, però això només podrà ser demà. El sol brillarà per tots iguals, brillarà per tots iguals, però això només podrà ser demà.
Ser demà. I quan em dóna la gana, em dóna la gana, em poso a ballar. I quan em dóna la gana, em dóna la gana, em poso a cridar. I quan em dóna la gana, em dóna la gana, jo vull cantar. Que el dia es faci molt i molt més llarg. Ser diferent a tota l'altre.
Fins que arribi l'últim dia i jo ho saberé i que no, i que no. El camí més fàcil avança sense por, ràpid que s'acaba el... I tu te'n rius de mi perquè soc diferent, i jo me'n ric de tu perquè ets com l'altra gent. I no vull deixar de somiar que en un altre lloc potser surti el sol demà.
El sol brillarà per tots igual, brillarà per tots igual, però això només s'ha de fer.
Doncs aquí us tenia, són Els Acció, un grupet gironí de Torroella de Montgrí, que aquest 2013 ens porten aquest nou treball que es diu On Soc Ara, i amb aquesta bonica cançó que es diu Ser diferent. ...aprendre a resistir, fins que arribi l'últim dia jo. Saber dir que no, el camí més passa por, ràpid que s'acaba el temps.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com.
Ens agrada estar amb tu. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador, el conseller de Territori Sant Tivila és a punt de compareixer a aquesta hora per valorar el nou pla hidrològic del riu Ebre i que ahir va aprovar la confederació. Es tracta d'un pla que incrementa notablement el nombre d'actòmetres cúbics que es destinen al regadiu de camps i que, per tant, deixa el cabal del riu Ebre sota mínims.
El govern català i les plataformes en defensa del riu han expressat ja la seva oposició frontal. Aquest nou pla asseguren que amb el cabal mínim que s'establirà no es garanteix la supervivència del delta, ja que l'aigua salada del mar entrarà a les zones més baixes del riu, acabant amb l'ecosistema de la zona. El delegat del govern català a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarés, ha explicat a la xarxa de comunicació local que recorreran aquest pla on calgui.
La lluita, al final, haurem de portar fins a Europa, fins a Brussel·les, ja que aquí, a l'estat espanyol, malauradament, en lloc de poder escoltar els criteris tècnics, ambientals, i ha prevalgut, una vegada més, els criteris polítics, i haurem de mirar si Europa pot escoltar aquesta demanda o aquesta tendència ecològica que es podria arribar a fer si finalment s'apropés aquest pla de compra.
Avui el Comitè d'Autoritats de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre reuneix a Saragossa. Ho farà per aprovar, perdona el vistiplau, aquest nou projecte. D'aquesta manera, el text ja només caldrà que arribi al Consell de Ministres abans de l'estiu perquè s'aprovi el reial decret. Abans del 2017, tota la funció pública a Catalunya estarà ja reformulada. Ho ha dit a la xarxa de comunicació local Guillem López Casas Noves, que és membre del Consell Assessor per a la reactivació econòmica del govern català i que ahir es va reunir amb el president Artur Mas.
Abans del 2017 veurem una empenta en el que és la recomposició de les plantilles de l'ocupació pública de Catalunya. El govern català prepara una nova llei de la funció pública que preveu aprovar a partir de la tardor vinent. Entre les propostes hi ha la d'apostar per la flexibilitat dels recursos humans i externalitzar plantilles.
Els Mossos d'Esquadra han desarticulat un grup de lladres que rebentaven caixers automàtics a Barcelona i a altres municipis de l'àrea metropolitana. Feien esclatar els caixers amb explosius.
i després robaven els bitllets que hi havia a dins dels dispensadors. Hi ha 7 detinguts i els acusen de robar en total més de 300.000 euros. Els farmacèutics presentaran una demanda contra la Generalitat per reclamar els interessos que els deu i que xifren en 12 milions i mig d'euros. Ho ha confirmat a la xarxa de comunicació local el vicepresident del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, Josep Aiguabella, que ha dit que ja són més de 20 les farmàcies a Catalunya que han hagut de tancar ofegades pel deute acumulat del govern.
Es va començar parlant de 14, després van passar 17, ara 20 i escaig de farmàcies que han hagut de fer concurs de credidors i tancar perquè no han pogut suportar a tots, després és que van fer aquests errors, seria que no et paguin en el moment, no? Perquè sempre és el que no hem estat explicant, que no estem parlant que et deixin de pagar el sou, que et deixin de pagar tota una factura.
i 4 factures de les móviles que jo he de suportar. Avui els farmacèutics havien de rebre els diners de la Generalitat del mes de maig, però els cobraran el dia 30 d'aquest mes. A més, tenen pendents de cobrar les quantitats corresponents de novembre i desembre de l'any passat. Aquesta tarda, a les 5 es repetirà l'examen de matemàtiques de la selectivitat que contenia un error. El denunciat és la primera vegada des que fa les proves d'accés a la Universitat de Catalunya que s'ha de repetir un examen. El faran més de 3.300 estudiants per lliure decisió, ja que repetir la prova
és opcional i, per tant, no obligatori. Han decidit tornar a fer aquesta prova una tercera part dels alumnes que ja el van fer, és a dir, un de cada tres. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Arnau Maimó. Martín Pos és el nou entrenador del Centre d'Esports Hospitalet, que substituirà Miguel Álvarez, que deixa el club per dirigir-la al Corcón de Segona Divisió. El tècnic argentí de 27 anys va penjar les botes tot just fa cinc temporades. Com a tècnic, Pos té experiència a la base de l'Espanyol, concretament a l'equip juvenil.
amb l'hospi tindrà el repte de tornar a portar l'equip fins als play-off descens a la categoria A de plata. També en futbol, Agustín Pujivert, conegut com a Puig i deixa de ser l'entrenador del Vilafranca de la tercera divisió. El tècnic no accepta la marxa del seu ajudant, Enric Sirera, tal com li imposava la nova junta directiva i deixarà de ser el tècnic del Vilafranca després de quatre temporades. L'entrenador ha explicat a la xarxa que li fa l'efecte que ha enforçat la seva marxa.
Lo primero también era porque ese dinero que cobra aquí, que está incluido en el presupuesto de los jugadores, se le iba a dar al chico que merecía. ¿Qué es lo que pasa? Que si el problema era económico, lo pagaba yo. Y si tampoco lo aceptas, entonces es mentira. Ya no es problema económico, ¿dónde está el problema?
En hoquei sobre patins, avui a les 12 el Barça presenta el primer fitxatge de la pròxima temporada, Raúl Marín, que signa per les dues properes temporades amb opció a una tercera. El davanter Rausenck té 26 anys, però compta amb una llarga trajectòria a l'hoquei lliga on ha jugat amb l'Elkoi, l'Igualada, el Vilanova i els Reus Deportiu. I en tenis avui es juguen les semifinals de torneig de Wimbledon, Jokovic del Potro i Marra Genovis. Notícies en xarxa.
Notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11.05. Us parla Andrea. La confiança dels militants del PSC de Sant Just serà reconeguda avui amb la celebració del Dia del Militant. La secció local del partit ha preparat aquest homenatge als seus militants al Parc del Parador per agrair-los la dedicació.
Ara per ara, la desafecció que existeix entre la ciutadania i la classe política és més gran que en janrera. Per això, la secretària d'Organització del PSC de Sant Just creu que encara té més mèrit ser militant d'un partit en aquests temps. Per tot plegat, la secció local del PSC creu que s'ha de reconèixer la tasca dels seus militants i serà aquest vespre el parador quan ho farà. A partir de les vuit, començarà el dia del militant on es farà entrega de tres distincions, la rosa blanca, la rosa vermella i la rosa d'or.
En clau esportiva, destaquem que el juvenil de l'Atlètic Sant Just és l'únic equip que segueix endavant en la Donosti Cup. A la una del migdia jugarà el passí a semifinals contra l'Etoile Blu francès. Si guanya a les 7 d'aquesta mateixa tarda, jugarà a les semifinals. D'altra banda, l'infantil va caure ahir a quarts de final per 3 a 2 davant el Madis Sporting Jets Club del Cairo, a Egipte. I la La Vive també va perdre per 8 a 1 contra l'Antiguoco Basque, la referència del futbol base a Sant Sebastià.
Les finals es jugaran entre aquesta tarda i demà dissabte. És la 22a edició de la Donòstia Cup, un torneig internacional referent al futbol base. I acabem parlant també d'esports, perquè l'associació de veïns de la Plana Bellxulets organitja demà un torneig de pàdel a Can Mèlic. El campionat és obert a socis i sòcies de l'associació, però també poden portar algun convidat. El torneig es fa demà a la tarda a Can Mèlic i s'espera la participació d'unes deu parelles.
Les parelles es formaran per sorteig. Tot plegat tindrà lloc demà a partir de les 5 de la tarda, com dèiem, a Can Mèlic. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també als Sant Just Notícies edició migdia a l'1 i 5. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I can see the mirror of light. All your crumbs are also mine. The real jelly's inside. Invisible chains breaking for you, breaking for us, breaking for me.
Feel the captain of my soul. I'm the master of my fate. Three days inside. Invisible chance. Breaking for you. Breaking for us. Breaking for me. Breaking for free. We're living for tomorrow.
We're living for so long And we're waiting for somebody Someone who brings salvation Why? Why? Why? Why? Why? Why? Why? Why? Why? Why? Why? Why? Why? Why? Why?
Bona nit!
Listen to the prisoners. I feel like talking to myself. The history of humankind is the story of a man.
We're living for so long We're waiting for somebody
Ràdio d'Esper, 48.1. Ràdio d'Esper, 48.1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. L'escola de formació professional Antonio Algaró ha obert el període de matriculació pels cicles formatius del proper curs, fins al dimarts que ve, el dia 9 de juliol,
Teniu temps per formalitzar la inscripció per alguns cicles formatius, tant de grau mitjà com de grau superior. I avui per parlar-ne tenim a l'altra banda del telèfon el Víctor Lancharro, que és el coordinador del centre. Bon dia, Víctor. Hola, bon dia. Explica'ns una miqueta l'oferta que tenim, perquè ara heu obert la matrícula per tres cursos, tres cicles formatius. Quins són, en què consisteixen? Doncs mira, en principi tenim a nivell de grau mitjà, per a unes majores etxanens, normalment a les que venen de l'ESO,
Tenim dos cicles formatius, totalment subvencionats, un relacionat amb la preimpressió, la preimpressió digital, que són assignatures, són uns cicles destinats a tot el tema del treball amb ordinador, amb suport de mac, Photoshop, InDesign, Illustrator, per treballar en empreses, per treballar amb els dissents que vinguin dels diferents clients. El cicle formatiu costa dos anys, el primer any reben formació
del programa Photoshop, del programa InDesign, del programa Illustrator, a més a més dels materials que s'han utilitzat per a la impressió, i al segon any reben formació relacionada amb la maquetació, que és el treball final, un cop hem treballat diferents aspectes del disseny, i una novetat que hi ha, gràcies al Plan OE que vam implantar l'any passat, que és d'edicions electròniques, tot relacionat amb entorn multimèdia, amb entorn d'ebook, d'aplicacions, etc. En segon lloc, ja tenim el cicle formatiu de grau mitjà d'impressió,
Aquest enclar d'estample, l'OXE, la seva duració és d'un any. L'objectiu d'aquest cicle formatiu és que l'alumne aprengui a fer funcionar màquines d'alta tecnologia relacionades amb els diferents sistemes d'impressió. Impressió OBSET, que és el que està destinat a l'impressió de llibres, revistes i demés. Impressió seregràfica, que és el que popularment conec tothom amb les samarretes, tot el tema de fer estampació de samarretes, personatge de samarretes, etc.
Tenim la part de la flexografia que s'encarrega de totes les etiquetes destinades per ampolles de cava, de vi, tot el tema d'embalatge, les caixes de cosmètica i de més. I després tenim la novetat d'aquest any, gràcies a la nostra nova col·laboració amb HP, de la possibilitat d'introduir la impressió digital. La impressió digital és un sistema d'impressió bastant més econòmic que la resta de sistemes,
on el client pot demanar, des de fer les targes de personals o petits flyers, de tiratge curde, d'una mil còpies. I d'altra banda, la impressió digital és una impressió digital d'alta qualitat, de poc tiratge, que sol ser tot el tema de flotes, no?, tots aquests postres de publicitat que tapen façanes, que tapen valles publicitàries a les carreteres, de llistes d'ingredients punts de la ciutat, o fins i tot la part aquesta de decoració que ha sortit ara,
per poder decorar els cotxes o decorar les cases amb diferents anefes o el que sigui. És un tipus de producte que es diu vinil, que és un producte que s'enganxa. Està molt de moda, el vinil, també, últimament. Sí, la veritat és que gràcies a empreses com Ikea, per exemple, que han trobat aquesta part de sortir a afiar les cases i de decorar-les, és una sortida moral que molta gent es repitent.
que està tenint ofertes per fer un vinil per al meu cotxe o un vinil per a la meva casa, etc. Tot això ho podríem trobar al curs d'impressió. Al curs d'impressió. Llavors, sortir els professionals de tots dos. A nivell d'impressió digital, l'alumne surt preparat per poder assumir tasques relacionades amb el treball de preimpressió. És a dir, pot retocar una imatge, tractar un text, mecar un document, fer la preparació de la mostra impressora, que és allò que
que s'utilitza per després poder imprimir. És un perfil bastant ampli. Amb la introducció de les edicions electròniques, el mòdul aquest nou, pot treballar a nivell de multimèdia. Pensa que cada cop més el llibre és electrònic i menys en paper. Aquesta substitució que pot haver-hi no ens deixaria fora del mercat laboral. Hem d'anar cap aquí als ensenyaments. La idea nostra és cada cop més, sense oblidar el paper, perquè no hem de tenir en compte que
Encara continuarem comprant material escrit perquè és necessari. Sí que hi ha una part de multimèdia que nosaltres no li podem girar la cara i hem de tenir en compte que s'ha de preparar a les nostres alumnes perquè puguin competir amb màxima d'obligitats en una situació de crisi global com ja tots coneixeu. En el cas de l'impressió, garantim que l'alumne surti amb un perfil que li pugui afavorir poder treballar en diferents sistemes d'impressió.
Normalment els impressors especialitzaven en un sistema. Nosaltres el que volem és que cada una tingui un inici en els diferents sistemes que hi ha, no? Sense oblidar que després s'ha d'especialitzar, evidentment. Nosaltres, tal i com està muntada la família gràfica dels cicles, els graus mitjans són la màxima acreditació acadèmica que existeix tant a preimpressió com a impressió. El grau superior no té ni relació amb el que fan aquí. És un altre perfil professional dintre del mateix sector.
A banda d'aquests graus mitjans que estàvem comentant també oferiu un cicle formatiu de grau superior. En aquest cas, de gràfica publicitària. El primer que fem és un cicle formatiu de grau superior artístic, és totament privat, la matrícula són 180 euros, la mensualitat són 180 euros i és de gràfica publicitària. Gràfica publicitària és, bueno, nosaltres tenim molts alumnes que de preimpressió volen fer disseny gràfic o volen relacionar-se amb el tema del disseny d'art i és el cicle formatiu d'artístic de grau superior
que és més genèric en relació a les altres que hi han plantejat des de l'ALOE. Gràfica publicitària és un perfil on l'alumne fa una col·laboració estreta des de l'inici de la creació de la idea publicitària amb el publicista per després fer el que seria la mostra per poder després dur la terma a nivell tècnic i a l'aplicació final. És a dir, si jo haig de fer el disseny per una...
una exposició a qualsevol museu i em contracten com a empresa gràfica, com a empresa publicitària, el publicista crea una idea relacionada amb el tema que vulguin fer l'exposició i el que fa el grafista publicitari és traslladar i traduir aquestes idees en realitat. A partir d'aquí fa tot el procés. A partir d'aquí ha d'anar a aquest museu i portar a terme tota l'aplicació del disseny, això va aquí, això va allà, etcètera.
és molt atractiu perquè té tres vessants molt clares. Té una vessant del coneixement de la part publicitària, té una vessant molt artística perquè hem de fer projectes, hem de treballar a nivell manual i després té una vessant molt important que no ens hem d'oblidar que és la part tècnica, tota la part informàtica. Llavors, a l'hora de sortir a buscar feina en el mercat laboral, pots col·laborar en diferents situacions del procés. Per tant, has de ser una persona polivalent si vols dedicar
el cicle de gràfica publicitària. Aquest cicle a qui s'adreça? Perquè els altres, els graus mitjans sí que poden accedir a estudiants, per exemple, que surten de l'ESO, amb 16 anys, i a gràfica publicitària, aquest grau superior? Doncs mira, el gràfic de publicitat de gràfica superior són alumnes que, primer, que tinguin una bastant artística, que s'interessin, que els agradi, segon, que tinguin el batxillerat artístic aprovat o les proves d'accés aprovades per a persones de 8 i no 20 anys.
Sí que m'agradaria recalcar una cosa. Amb la situació de turc que tenim, jo animo des d'aquí a persones que hagin deixat els seus estudis a nivell d'ESO, a nivell de CP1, de CP2, cicles formatius de grau mitjà, els animo que tornin a formar-se, perquè és la directiu que estan marcant des d'Europa, la directiu que estan marcant des d'Espanya, des de Catalunya, és que ens hem de formar, hem de ser treballadors qualificats.
Tot i que els grans superiors i grans mitjans tenen una edat compresa entre 19 i 25 anys en grans superiors i 16 i 21 en grans mitjans, jo animo gent de 25, 26, 27, 30, 31, 35, 40 que estigui a l'atur, que tingui possibilitats d'estudiar, que vingui, que s'adreixi a nosaltres poques o a altres centres que facin oferta formativa de grans mitjans o de grans superiors i que es formin allò que està treballant.
perquè és una mesura de poder ampliar el currículum, de poder qualificar-lo. I més en aquest sector també potser, que està en auge, sobretot ara amb la digitalització, tot plegat. I és important també el nivell de reciclatge. Perquè hi ha persones que s'han tirat 20 anys treballant en la mateixa empresa, que després s'han tirat fora, que ara van a buscar feina i es donen compte que hi ha una miqueta de desincorització entre la seva formació i el que s'està fent ara.
Nosaltres anem des d'aquí ja només amb els cicles formatius, sinó també amb els certificats de professionalitat, que són accions que es fan en col·laboració amb el Departament de Treball, amb el SOC, que són per aquest tipus de perfils. Si no volem fer un cicle formatiu de dos anys, doncs som certificats de professionalitat que tenen una durabilitat de tres o quatre mesos, fins i tot en pràctiques incloses, on l'alumne treu formació concreta d'una àrea concreta de qualsevol perfil, del perfil de preimpressor, d'impressor, de postimpressor,
i el que li permet és qualificar-se en aquesta àrea. A l'hora de buscar feines, doncs tenen millors solucions. Víctor, abans d'acabar l'entrevista, perquè se'ns està acabant el temps, m'agradaria tractar dos temes. Un d'ells és que per fer aquests cursos estan incloses també les pràctiques, els centres de treball de l'àmbit, evidentment. Quins centres són? Estan ja establerts o això depèn de...? Mira, nosaltres les pràctiques, la sort que tenim, com que som l'escola del Grem Indústria Eficàcia de Catalunya, del Grem Indústria Eficàcia de Comunicació Gràfica,
A veure, tenim contacte amb moltes empreses esganiades, normalment nosaltres col·laborem amb elles. Hi ha dues vies. Una, que la pròpia empresa ens demana tenir la persona en pràctica i valorar la seva inserció. Dos, nosaltres demanem col·laboració amb les empreses, tot i sabent que no podrà haver-hi inserció immediata perquè pugui fer les pràctiques allà. Això ho tenim bastant controlat gràcies a que tenim
un gran ventall d'empreses agraviades. Per tant, aquestes empreses el que poden fer-hi també és una oportunitat de treball quan acabin les pràctiques. Mira, una dada que donaré abans d'acabar. Nosaltres vam fer el... l'anàlisi de l'últim any del curs anterior i podem presumir, perquè la veritat es va sorprendre quan vam fer el estudi, el 50% dels nostres alumnes que van acabar estan treballant, l'altre 50 està estudiant. Hi ha un, bé, 49, 47. Anem amb dos cicles formatius. Això per a nosaltres
Home, doncs és una motivació extra, és un cop d'ajuda, és un cop d'il·lusió, perquè realment estem les coses perquè pugui la gent en sortir-se. I aquest any, valorant la situació, encara han acabat les pràctiques, estem en fase de finalització, dir-te que ja comencen a haver-hi incepcions. Llavors, això significa que feina pot haver-hi, però que les empreses, evidentment, i amb la lògica de la mà,
assegurar-se a qui contracten. Llavors, l'Espàtica és un bon vehicle per poder optar a aquesta opció. Bàsicament això. Per últim d'ara, m'agradaria parlar de qüestions més tècniques. La matrícula s'ha de fer directament al centre... Sí, s'ha de venir perquè s'ha de portar una documentació. Si som menors, s'han de venir amb els pares perquè els pares també han d'assignar la matrícula i han de portar la documentació. Bàsicament és el DNI, la targeta de la ciutat social, dos canets de fotos,
el resguard o el títol de l'ES o prova de l'accés o FP1, depenent del dinari que vingui, i després, si estan donats d'alta, la seguretat social. Per tema de pràctiques és interessant. I els pares, el mateix, han de tenir el DNI, la seguretat social i el llibre de família. Perfecte.
Molt bé, doncs també trobareu tota la informació al web de l'escola d'esgràfiques Antoni Algaró, que és l'escolaalgaró.com. També podeu trucar al telèfon de la secretaria, el 93 473 89 84. I avui hem parlat directament amb el Víctor Lancharro, que és coordinador dels cursos de l'escola Antoni Algaró. Moltes gràcies, Víctor. A vosaltres. I que vagi bé. Ens veiem. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
Let's go! All right, all right, okay. All right, okay. All right, okay. Return to the Mac, get on what it is, what it does, what it is, what it isn't. Looking for a better way to get up out of bed instead of getting on the internet and checking a new hit. Get up, first shot, come straight walking. A little bit of humble, a little bit of cautious. Somewhere between like Rocky and Cosby, sweat a game. No, no, we all can't copy a bad moonwalking. And this here is our party, my posse.
I shed my skin and put my bones into everything I record to it, and yet I'm on. Let that stage light go and shine on down. Got that Bob Barker suit game and Plinko in my style. Money, stay on my crap and stick around for those pounds. But I do that to pass the torch and put on for my town. Trust me, on my I-N-D-E-P-E-N-D-E-N-T. Disgusted, chasing dreams since I was 14 with a fortune.
Labels out here, now they can't tell me nothing. We give out to the people, spread it across the country. Labels out here, now they can't tell me nothing. We give it to the people, spread it across the country. Can we go back? This is the moment. Tonight is the night. We'll fight till it's over. So we put our hands up like the ceiling can't hold us. Like the ceiling can't hold us. Can we go back? This is the moment.
Sí, sí.
I wanna see Rome See some make you a believer now I never ever did it for a throne That validation comes from giving it back to the people now Sing this song and it goes like Raise those hands this is our party We came here to live life like nobody was watching I got my city right behind me If I fall they got me Learn from that failure gain humility And then we keep marching I said When we go back this is the moment Tonight is the night
So we put our hands up like the ceiling can't hold us Like the ceiling can't hold us We go back, this is the moment Tonight is the night We'll fight till it's over So we put our hands up like the ceiling can't hold us Like the ceiling can't hold us So we put our hands up
I know my people say... And all my people say... Then we go back, this is the moment, tonight is the night.
Just a l'estiu.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa tant al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esbern. 100 Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Ens agrada estar amb tu. Doncs, després d'escoltar els Macklemore amb el Ken Holdes, ara escoltem, quan són dos quarts de dotze del matí, els Erwin On Fire, que aquest cap de setmana són a la ciutat de Barcelona, amb un dels seus clàssics, After The Love Has Gone. Oh, why, to love was all we could do.
We're young and we knew when our eyes were alive. Deep inside we knew our love was true. For a while we paid no mind to the past. We knew love would last every night. Something right would invite us to begin the day.
And yesterday was all we had And oh, after my love has gone How could you leave me out When my love is flying around? Oh, oh, oh, oh After my love has gone What used to be right is wrong
For a while To love each other with all We would ever need Love was strong for so long Never knew that what was wrong Oh, baby Wasn't right We tried to find what we had Till the sadness was all we shared We were scared
Something happened along the way. Yesterday was all we had. Something happened along the way. Used to be happy and sad.
Doncs amb les boniques veus de Maurice White i Philip Bally, que l'altre dia sortia per la tele i déu-n'hi-do. 62 tacos té una de les veus més destacades d'aquests Earth, Wind & Fire, que seran el proper diumenge a l'estat de la nit als jardins de Petralbes, a la ciutat de Barcelona, diumenge 7 de juliol, aportant-nos les velles glòries, les seves velles cançons de fa tants anys i també algunes novetats.
Erwin and Feyer, compartíem amb vosaltres la seva bona música i ara compartim un espai realment interessant, el que ens porta l'Alea Ardenui amb els seus invents i avui, com dèiem, parlem de galetes. Per tant, amb aquesta sintonia, ens indica que és moment de parlar d'algun invent, per això sortim a l'Alea Ardenui. Bon dia, Alea. Bon dia, Carme.
Avui què faran? Avui anirem una mica enlluny. Anirem a l'any 1874 per parlar del pastís fet de farina, oli vegetal, sucre i vainilla i que està fet al forn. Avui parlarem de les galetes Maria.
Ballem. Sí. Parlem, doncs, d'aquestes galetes. Atenció, perquè he escollit aquesta cançó. Però, exacte, situem-nos. Encara no s'ha reconegut. Ricky Martin. Fa molts anys, ja. Molts. Era l'època del Força Barça. Uh! Tant fa. Recordo una paròdia del Força Barça fent aquesta cançó. És una cançó... De Víctor Bahía. Ah, potser és. Recordo el Núñez ballant això. Mira, veus? Diuen Maria.
Per això l'he agafat. Nivell. Maria. Està a punt d'arribar. Com la galeta. Pobre galeta, eh? Que hem de parlar d'ella parlant de so. Ara. Estem passant a nivell musical d'aquest programa. És molt ben valorat.
La Galeta Maria, la humil Galeta Maria, té en realitat un origen aristocràtic. Va néixer el 23 de gener de 1874 al Palau d'Hiver de Sant Petersburg amb motiu de l'enllaç matrimonial de la gran duquesa Maria Alexandrova de Rússia.
que es va casar amb el príncep Alfredo de Sahònia Coburg, gota d'Anglaterra, és a dir, el duc d'Edimburg, el segon fill de la reina Victòria. Per commemorar l'ocasió, el pastisser anglès Big Friends va crear les ara internacionalment populars galetes maries, elaborades amb farina de blat, oli vegetal, sucre i vainilla, de forma plana i rodona. I decorades, i aquí està també la gràcia, amb una orla,
i el nom de la núvia de l'eduquesa gravat al mig. Es deia Maria Alexandrova, doncs Maria. En molt poc temps, aquestes galetes es van fer molt populars, passant a ser una de les galetes més famoses del món. Ara anirem canviant de música i ens posarem a l'època aristocràtica, em sembla bé.
Vaig a buscar música aristocràtica. Mentrestant, et diré que Maria és el nom genèric d'aquest tipus de galeta, molt popular a Anglaterra i altres països de la seva àrea d'influència, però sobretot a l'estat espanyol. El mercat peninsular va ser introduïd el 1907 per Artiak, empresa fundada aquell mateix any per Gummer Sindo Artiak a Bilbao. Encara que probablement se li havia avançat Olivet, una altra productor base amb seua renteria.
Altres fonts assenyalen com a precursors d'instaure aquí la galeta Maria a Espanya a Rafael Fontaneda, empresari de la població castellana de Guilard de Campo a Palència, sobre qui s'ha construït una autèntica llegenda. De petit es diu que Fontaneda recorria els pobles de la comarca amb un ruc carregat de cigrons i convocava a la clientela el crit de
Garbanzos! Garbanzos! Home, clar, com s'anunciava si no! El afilador, ell, Garbanzos! Fins aconseguir un petit capital que li permetia organitzar a casa seva una petita factoria de xocolata. El 1913, quan tenia 23 anys, va decidir modernitzar la indústria i iniciar la fabricació de galetes. Ell mateix en feu el motlle
comprar dues amassadores mecàniques i contractar 7 treballadors per posar en marxa la producció. Com abans havia fet amb els Cigrons, Fontaneda tornarà a anar de poble en poble amb el seu nou producte i un crit renovat. En aquest cas, que bones són les galletes Fontaneda! Gran crit! L'EMA, que anys després incrementaria la seva fama a través d'anuncis de premsa i televisió i donar lloc a la marca La Buena Maria.
El jingle marca l'eslògan comercial de les gletes fontanera. Hem d'arribar fins als nostres dies. I tant. Escena d'un esmorzó. Feliz d'aquests de pel·lícula. La Buena María. La de ayer. La de hoy. La de mañana por la mañana. Que buenas son. La María Fontanera.
breu i concís. Sí, exacte. El missatge ha quedat clar perquè encara hi ha gent que recorda aquest eslògan nosaltres mateixes. Sí, evidentment. Que buenas son las María Fontaneda. Com ja hem dit, l'eslògan de que buenas son las guitas Fontaneda es va convertir al llarg dels anys en un referent de la cultura popular. I tu ara cantes la melodia sense la lletra i la gent que estàs referint. Però seguim amb la història. El 1918 la factoria incorpora els moderns forns de carbó i trucaladores mecàniques
que permeteren la fabricació massiva de galetes. Així doncs Fontaneda es va expandir i el 1923 inaugurà una nova fàbrica i iniciar la fabricació massiva de galetes. Durant els anys 20 i 30, la Galeta Maria de Fontaneda va assolir una sòlida implantació a Castella, a Extremadura i a Galícia. Mentre que a Catalunya, aquí, el mercat es mantingués fidel artiach.
amb una gama de galetes que incluïa altres tipus volars com les galetes Chiclim. Nom, jo no ho sabia això, derivat del protagonista infantil de The Kid, la pel·lícula de Charles Chaplin, que s'estrenava el 1921 i aquí es va adaptar amb espanyol com al Chico. Doncs Chiclim ve d'això, del nom del protagonista, del nen. Aquí ens agradava més les artiats i les Chiclim, per exemple. A final de la dècada del 1920, com deia un productor català,
llança la seva galeta Maria, però sota la denominació de Núria. Visca, més noms de dona. Es tracta de les galetes Virva, empresa familiar fundada a Camprodon, al Ripollès, al 1910. Molt apreciada per la qualitat extraordinària dels seus productes, que feia que s'anunciessin com a galetes de lujo. Galetes, galetes de lujo. Aquí eren més nivell, a Catalunya. Ui...
Situat molt així, eh? Després de fer en Salna. Sí, sí. Després d'això, va venir un període molt fosc. Després de la Guerra Civil, les galetes Maria van assolir la màxima popularitat, en esdevenir el dolç més assequible per a l'empobrida població. En aquest context, Fontaneda va ser l'empresa més beneficiada, més que no pas, com ja he dit, les galetes Virva o les Arteac.
Durant la postguerra el govern va considerar prioritari tenir pa per alimentar tota la població i va fomentar el cultiu i comerç interior del blat sense posar limitacions. Però va haver-hi un moment en què n'hi havia massa de blat. I com que no es podia exportar els forners van començar a fer aquestes galetes en grans quantitats perquè es podien guardar durant molt de temps, per si de cas venien mal dades i no es feien malbé. Així doncs era un producte econòmicament assequible
accessible a la majoria de persones i va haver-hi un moment en què tots els bars i cafeteries tenien galetes Maria a l'aparador. Per això són tan conegudes. En aquesta època el fet de vendre aquestes galetes era un senyal feliç de prosperitat i de recuperació econòmica nacional. Per això es identifiquen amb positiu, en general. Vull dir que té com serta simpàndia i deu venir d'aquí. A més, jo sempre les he tingut com... Ai, les galetes Maria. Són molts ossos. Jo ara les torno a apreciar. Fixa't tu.
Jo és que recordo tenir-les a casa que no s'acabaven mai. Sí, no ho sé, tot ho hem d'aclarir perquè després han sortit altres galetes però aleshores no hi havia res més i suposo que... Jo, per exemple, la meva relació a galetes marines amb la meva iaia. Clar, per aquí sí. Tot i així, com ja hem dit abans, el consumidor català és allò... té les coses clares i va seguir preferint les galetes artià i en ocasions especial les birba, que eren més torrades i cruixents que les del fabricant castellà.
Per fer front a aquesta competència i l'aparició dels nous productes, a la dècada de 1960 Fontaneda va dir que llençaria la marca Povilla, especialment fabricades al gusto català.
Com ja hem dit, les galetes Maria són ideals per fer sucades al llet, cafè o te. I ha estat un ingredient habitual d'esmorzars i berenars per a diverses generacions de consumidors fins que va ser parcialment desplaçada, com hem dit abans, per a altres productes més elaborats pel que fa a ingredients, sabors, formes i colors. A mi em dónes un cookie d'aquestes chips de foie i potser sí que m'agrada més que la Maria.
Conserve una bona coatora de mercat, tot i això, i una imatge associada a la tradició sense artificis. Fins i tot, a la cuina dels països catalans, les galetes Maria s'utilitzen per a fer preparacions salades, per exemple a bases com la picada o també trinxades al morter per a espècies salses com la salsa salvitxada, la veritat de la salsa romesco, si a vegades s'hi afegeix la galeta Maria. O fins i tot per a rebossats i gratinats. És multiusos.
Bé, sigui com sigui, pel que fa a les empreses desmentades durant tota la secció d'avui, totes tres segueixen elaborant els seus productes però han perdut la condició de negoci familiar. Ja no hi ha la família Fontaneda, ni Artiach, ni fins i tot l'Esbirva. Totes aquestes, després de diverses instituts, s'han hagut d'ajuntar amb multinacionals. Per exemple Fontaneda i Artiach van ser adquirides el 2006 per la multinacional americana Kraft.
Mentre que Virva s'ha convertit en la societat anònima Galetes Camprodon. I segueix estretament vinculada a la comarca del Ripollès. Però bé, sigui com sigui, siguin de les marques que siguin. Tots tenim la idea quan ens diuen Galetes Maria i en podeu trobar de diferents marques i tot però totes tenen el mateix gust o si més no s'assemblen molt. Jo conec gent, algú, que és allò pelar esquisit i saps si són de Fontaneda o si són de Marbú o d'on són.
Per què diu que es nota? Doncs segurament, si anaves menjant moltes m'imagino que ho deus distingir de veritat. Si com sigui, tot va venir de la boda aquella, eh? Exacte, has vist? De l'Atllàs, de la Maria Alexandrova. Cada setmana arribem a saber d'on ve algun dels nostres invents més quotidiants. Gràcies, Alea, i que vagi bé, molt bon dia, fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve, adeu.
Just te l'estim. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. You got the whole world in your pocket but you just don't know Everybody's smiling at you everywhere you go It's like you've got that secret that everybody else wants to know
Doncs aquí teniu aquesta bonica cançó de Mika que serveix per posar a música un anunci publicitari d'una marca de cervesa i que també és tot un èxit d'aquest 2013. La cançó de Mika es diu Leave Your Life i ens porta a 10 minuts tan sols per les 12 del migdia.
Everybody want to shine that bright Everybody want to say they can Everybody want to live your life Everybody want to talk like you Only want to do the things you do Cos they always want to turn out right Everybody want to live your life
Som all the way too far away. We can't get back yesterday. But we young right now, we got it right now. So get up right now, all we got is right now. Som all the way too far away. We can't get back yesterday. But we young right now, we got it right now.
Bona nit!
I can't fight this feeling, got me feeling. You got me feeling. Something you wanted to do all your life. There's no more waiting, tonight is the night. And it can't be wrong, not if it feels as right.
Oh, oh, oh...
Oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh
Doncs aquí teníeu la bona música de Riana amb la col·laboració de David Guetta i amb un remix del Ralph Rosario, una història interessant que compartíem amb tu.
I ara és moment de parlar de cuina amb la Carme Mando. Bon dia Carme. Hola, bon dia. Avui divendres, l'últim dia en què fem una recepta nova. Exacte. Avui perquè vegin els nostres estimats uïdors que m'ho he treballat per ser l'últim dia. A veure. Per anar de vacances. Avui farem un plat una miqueta elaborat. No massa perquè sabeu que jo vaig... No ets gaire fan dels postres. No, i de complicar la vida la gent. Això està bé i tant. Té que ser una cuina fàcil.
que vulgui complicacions que se'n vagi el bulli. Agafem aquí unes prunes negres, vermelles. Les partim, traiem el pinyol. Les pelem o no? No, tal qual. Només traiem el pinyol. Només traiem el pinyol, tirem una miqueta, ara tu diràs veia tonteria,
Agafeu les plunes, talleu per la meitat, les poseu cap per avall en un plat. En un plat gran que capiguen al microones. Ja no he de posar-ho al forn perquè es perda la energia al microones que també va bé. Aleshores les posem en el plat que capiguen al microones, si sou dues o quatre persones, tres plunes per persona. Cap per avall.
Tireu un ratx de llimona, que trenca molt amb la doçor de la pruna, i les poseu a microones, tres minuts, ja veureu que es pensegen directament. Les traieu, les deixeu refredar, i agafem xocolata d'aquest que ja vam preparar, que l'entrem a microones, és que el xocolata
és fàcil de fer, agafar la xocolata i el desfas. Però és més a l'engorro d'haver netejat després. S'ha d'anar a un pràctic. El xocolat és una de les coses més fàcils que hi ha.
perquè és desfer el xocolata però que tens que estallar un quart d'hora d'ale que te pego. I ara hi ha el xocolata, que de marques reconegudíssimes, que el poses una miqueta al microones i està calent. Doncs tens les prunes, tirem el xocolata per sobre i una miqueta de nata, que també la venen envasada, perquè no pots anar... On vas a comprar nata? Ahir estava pensant en els postres, que sé que és un fallo que tinc, de dir, abans anàvem a comprar nata a la pastaleria els domenges, i et donaven, sí,
I ara no vagis, perquè allà la brica que t'has de donar li quatre tocs. Aquí tenim les prunes amb xocolata i un bon xorret, com ho has dit abans? Un rajolí, no? Un rajolí de nata. I teniu un plat variat i que està al mercat.
No, no està bé. Més a més, la fruita i la xocolata sempre és una bona combinació. I bones vacances. Gràcies, Carme. Bona estiu. Que vagi bé. Gràcies a tots per escoltar'ns. Adéu. Adéu, bon dia. Vine al restaurant del Centre Social El Milanari. Al restaurant El Milanari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets sòcia o sòcia del Centre Social El Milanari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El Menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. Restaurant El Milenari. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb les de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fer-ho de més. Ara també. Fa uns dies m'encantaven anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar.
Fa un segon, jo era la mateixa persona a cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic. Diuen que havia plogut, que un dia el meu germà ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i... un mort i l'altre casi.
vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem, Aite Polo i Oriol Pujador, el conseller de Territori Sant Tivila considera lamentable l'actitud i les formes del govern central en l'aprovació del nou pla hidrològic del riu Ebre. El conseller assegura que el projecte de l'executiu central, i que ja ha rebut el vistiplau de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre,
no garanteix la supervivència de l'ecosistema del delta. Asegura Santivila que augmentar el nombre d'actòmetres cúbics destinats al regadiu posa en perill la zona més baixa del riu, perquè no es garanteix un cabell suficient per frenar l'entrada d'aigua salada del mar. Ens ho posarem frontalment, que s'aprovi en aquests termes aquest pla hidrològic de la Conca,
Creiem que no es garanteixen els cavalls suficients per garantir la biodiversitat del riu, per garantir un cavall que finalment no eviti la regressió del delta i que no continuï cronificant el que és una progressiva salinització del tram baix fins a Tortosa Fincitat. El conseller Sant Tivil ha anunciat que recorreran a la Comissió Europea per evitar que aquest projecte tiri endavant. Avui, de fet, es reuneix a Saragossa,
el Comitè d'Autoritats de la Confederació Ideogràfica de l'Ebre per donar el vistip blau a aquest nou pla hidrològic. El text després d'aquest pas anirà a Consell de Ministres perquè s'aprovi en reial decret. Una dona ha mort ofegada aquest matí al mar al municipi del Roc de Sant Galletà al Tarragonès.
La víctima ha anat a banyar-se a la platja de la Pallisseta amb el seu marit abans de les 10 del matí i per causes que es desconeixen ha quedat surant a l'aigua a prop de les roques de la platja i dos banyistes l'han tret del mar. Segons Protecció Civil, la dona estava en aquell moment inconscient. Han arribat al lloc dels fets efectius del sistema d'emergències mèdiques i han intentat reanimar-la sense èxit. La dona tenia 69 anys i era veïna del Roc de Sant Galletà.
Protecció civil, precisament, ha emès un avis de situació de risc per calor per aquest cap de setmana. En declaracions a la xarxa de comunicació local, la cap del Servei Logístic i Operativa Territorial de Protecció Civil, Rosa Mata, ha explicat que els terremòmetres s'enfilaran sobretot demà a les comarques de Lleida i a la Ribera d'Ebre. És un avis que s'ha fet que arribaran temperatures que superen les mitjans que tenim habitualment establertes en determinades zones.
les mitjans màximes de l'estiu, i concretament aquest avís ens arriba per la demarcació de Lleida.
i la Ribera d'Ebre. Protecció civil recomana a la ciutadania que eviti exposar-se al sol directe a les hores centrals del dia, beure més aigua i evitar l'activitat física intensa. Han ingressat a la presó tres presumptes membres d'una banda que es dedicava a fer esclatar caixers automàtics amb explosius. És un mètode molt perillós, segons els Mossos d'Esquadra, perquè no només destrossa el caixer, sinó que posa en risc l'estructura de l'edifici.
Els detinguts ficaven un tub a dins del caixer, l'omplien de gas inflamable i feien saltar una cospira amb un cable elèctric per provocar l'explosió. La policia els acusa de destrossar 12 caixers automàtics d'entitats bancàries de Barcelona i altres municipis de l'àrea metropolitana. En total, els lladres en van arribar a detenir-ne 7. Van robar més de 300.000 euros.
I d'aquí a 5 hores a la 5 de la tarda es repetirà l'examen de matemàtiques de la selectivitat que contenia un error a l'anunciat. És la primera vegada des que es fan les proves d'accés a la Universitat de Catalunya que s'ha de repetir un examen. El faran 3.300 estudiants per lliure decisió.
ja que repetir aquesta prova era opcional. Han decidit tornar a fer l'examen una tercera part dels alumnes. La majoria són de les comarques de Barcelona, prop de 300 de les de Tarragona, una mica més de 200 de Girona i 158 estudiants a la demarcació de Lleida. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Arnau Maimon. En aquests moments es presenta el primer fitxatge de la secció d'oqueipatins del Barça, i Raül Marín, que assigna per les dues properes temporades amb opció a una tercera. El davanter Rausenc té 26 anys, però compta amb una llarga trajectòria a l'oquell lliga on ha jugat amb l'Alcoi, l'Igualada, el Vilanova i els Reus Deportiu.
En futbol, Martín Posa és el nou entrenador del Centre d'Esports a l'Hospitalet. L'argentí substitueix Miguel Álvarez, que deixa el club per dirigir-la al corcó de segona divisió. Parlem de l'Espanyol. El vicepresident irresponsable de l'àrea econòmica, José Luis Morlanes, i el portaveu Rafael Entrena presenten avui el pla econòmic i financer pel que queda demandat.
L'equip blanc i blau ahir va anunciar que aquesta pre-temporada, que comença el 10 de juliol, jugarà vuit partits, un dels quals contra el Girona a Montilivi. En bàsquet, la Bruixa de Manresa pot rebre avui l'autorització per jugar a l'ACB la pròxima temporada. Aquesta hora es fa a Barcelona a l'Assemblea General Ordinària, que tractarà dels ascensos i dels descensos de categoria. I en tenis avui es juguen les semifinals del torneig de Wimbledon, Djokovic, Del Potro, Imarra i Janovic.
mentre que en ciclisme es disputa avui la setena etapa del tour amb sortida a Montpaller i arribada al vi a la regió de migdia dels Pirineus. Notícies en xarxa. Passen 5 minuts de les 12 del migdia. Benvinguts a Matins en xarxa.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea. L'escola de formació professional Antonio Algarou ha obert el període de matriculació pels cicles formatius del proper curs, pels tres cicles. Els de grau mitjà estan totalment subvencionats i tots inclouen pràctiques en empreses. Hi ha temps de fer la inscripció fins dimarts.
Els cicles formatius de grau mitjà que s'ofereixen són un cicle de preimpressió digital i un altre d'impressió. Pel que fa al de preimpressió digital, té una durada de dos anys, és a dir, dues mil hores, de les quals 350 són fent pràctiques en empreses del SACTO. Pel que fa al cicle mitjà d'impressió, dura un any, 1.400 hores, 140 de les quals seran pràctiques, i el tercer que ofereix l'escola, el curs que ve, és un grau superior de gràfica publicitària. Aquest cicle és privat, així doncs la matrícula costa 250 euros i la quota mensual
és de 180, durar dos anys, és a dir, 2.000 hores lectives amb 350 hores de pràctiques. En clau esportiva destaquem que el jovenil de l'Atlètic Sant Just és l'únic equip que segueix endavant en la Donosti Cup. A la una del migdia jugarà el passi a semifinals contra l'etual Blu francès. Si guanya, a les 7 d'aquesta mateixa tarda jugarà a les semifinals.
L'altra banda, l'Infantil va caure ahir a quarts de final per 3-2 davant el Madis Sporting Yacht Club del Cairo, Egipte. I la La Vive també va perdre per 8-1 contra l'Antiguoco Basque, la referència del futbol base a Sant Sebastià. I un últim punt per recordar-vos que segueix oberta el concurs fotogràfic 2013 de les Sees amb els temes l'excursionisme, la muntanya i la natura.
L'entitat excursionista convoca de nou aquest cert amant que guany inclou una categoria nova a gent a muntanya. Consisteix en que a les fotos aparegui alguna persona o algun grup de persones en un entorn muntanyenc o excursionista. Les imatges s'han d'ajustar estrictament al format que marquen les bases del concurs perquè qualsevol diferència pot suposar la desqualificació de la foto. Teniu temps per lliurar les imatges fins al 6 de setembre local de les Sees a l'Ateneu o bé a la Secretariat de l'Ateneu.
trobareu les bases al web de la CEAS, sanjus.org barra CEAS. I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé, molt bon dia.
I'm the kind of girl who doesn't say a word,
Ready or not, here I come. Where you at, the night is young. In the crowd, the music's loud, but I will find you. Ready or not, here I come. I like your face, do you like my song? Just sing it, la-la-la-la-la-la, and I'll find you. Ready or not. Ready or not.
No, no.
And hit the gas quick. Ready or not, here I come. Where you at? The night is young, in the crowd. The music's loud, but I will find you. Ready or not, here I come. I like your face, do you like my song? Just say it. Da-da-da-da-da-da-da. And I'll find you. Ready or not? Ready or not? No.
Ready or not, here I come, here I come. You're like a breath of fresh air in my lungs. You and me dance from the night to the dawn. Ready or not, here I come boy, it's on. Ready or not, here I come, here I come. You're like a breath of fresh air in my lungs. You and me dance from the night to the dawn. Ready or not, here I come boy, it's on.
Ready or not, here I come. Where you at, the night is young. In the crowd, the music's loud, but I will find you. Ready or not, here I come. I like your face, do you like my song? Just sing it, la-la-la-la-la-la-la, and I'll find you. Ready or not. Ready or not.
Just a l'estiu. I els dimecres d'aquesta hora parlem d'astronomia. Ho fem amb l'Oriol Rigat, del grup astronòmic d'Esvern. Des de l'altre, cantor de l'Skype. Bon dia, Oriol. Què tal? Hola, bon dia.
Avui ens vols parlar d'un planeta que han descobert, que s'ha trobat, no? Un nou planeta. Sí, aviam, d'aquests planetes extrasolars, és a dir, no del nostre sistema solar, sinó que fa voltes a una altra estrella, doncs s'emporten bastantes. Hi ha una aplicació pels tràfons mòbils, anava a dir una marca, però no cal, perquè està per tots, que diu exoplanet. En principis de tuit, exoplanet.
És gratuïta, però sempre pots anar pagant una mica.
a partir de descobriments, en aquest cas, de telescopis terrestres, o si no, des del satèl·lit Kepler, que també és un telescopi que fa fotografies a moltes estrelles, i d'allà van variant, va veient com varia la lluminositat d'algunes estrelles, i dedueixen cap a veure planetes. A partir d'allà, se'n fa un estudi, quan es donen, doncs, com per molt segur, s'anuncien, i en aquests moments ja portem més de 825 planetes. És un idò, un idò.
És un tema molt important. Des del 1995 es va descobrir el primer. En pocs anys tot això ha revolucionat molt. Veiem que els planetes no és una cosa rara que passi en el nostre sistema solar.
que tot el sistema solar serien com els nostres. Doncs no és així, trobem gegants com Júpiter molt a prop d'un sol, per tant fa voltes en pocs dies, fa voltes al sol, van molt ràpids, molta calor... O el cas d'aquest planeta nou que té tants sols, no?
Aquest cas és especial. Ho van descobrir des de l'observatori europeu del sud.
Fent una mica d'astronomia, diguéssim que Alpha Centauri és tal com s'anomena l'estrella més brillant de la constel·lació del Centauri. Això és l'Alpha. La Beta normalment és la segona menys brillant de la constel·lació. També és una de les tres estrelles més brillants que hi ha en tot el nostre cel. El que passa és que només la podem veure si estem a l'Equador o a la zona d'Ornisfèri Sud.
Això per començar, llavors, això és important. El segon quina és? Doncs que Alpha Centauri és l'estrella que tenim més propera al nostre sistema solar o al nostre Sol. És com si diguéssim que és la veïna més propera que tenim. Per tant, si hi hagués una possibilitat d'anar a visitar un planeta, doncs el que tenim més a prop és aquest. Ara anirem veient com és el planeta i veurem si val la pena anar-hi o no. Aviam.
El que s'ha descobert és que Alpha Centauri és un sistema en aquest cas triple, però realment Alpha Centauri és doble. La estrella principal, la que és aquest tram brillant, es va descobrir cap a l'any 1700 que no era una sola estrella, sinó que amb un telescopi vam poder veure que eren dues estrelles. En aquest cas, Alpha Centauri A i Alpha Centauri B.
L'Alfa Centaurià és un 10% més massiva que el sol, i per tant és una mica més gran que el nostre sol.
Aquestes són dues estrelles separades.
Tinguéssim el Sol al centre, Alpha Centauri A, i Alpha Centauri B a l'òrbita de Plutó. És a dir, bastant lluny però bastant a prop. És una estrella que triga 80 anys a fer la volta al seu Sol. Tot i així va molt més ràpid que el que aniria a un planeta. Bé, doncs hem vist que en aquesta estrella, Alpha Centauri B, hi gira un planeta.
És un planeta. És evitable? Això és difícil. Fins ara ens pensàvem que en els sistemes dobles era difícil que hi hagués un planeta.
La dificultat de la pertubació gravitatòria és bastant important. I quin tipus de planet han descobert? Hem descobert un planeta, aquí ve la segona cosa, que als titulars els agrada molt, que és molt semblant a la Terra. Exacte. De densitat i de mida, diguéssim. Perquè hi ha una cosa que ara explicarem que no és com la Terra i que fa que sigui molt difícil que pugui tenir vida.
El sol està separat de 6 milions de quilòmetres de l'estrella.
En comptes de trigar 365 dies com nosaltres, en triguen només 3,2. D'això dius que vagi molt ràpid, tindríem anys molt ràpids, no. Estem molt a prop del sol, i hem dit que, per exemple, Mercúnica està molt a prop del nostre sol, doncs estaríem molt lluny. I, per tant, tindríem temperatures superiors als 1.000 graus centígrads. Sobretot a la part que estarà encarada del sol. Diuen, home, a la part de darrere,
Si fóssim voltes com nosaltres al dia, és bastant probable que tan a prop del sol estigui la rotació capturada, com nosaltres amb la lluna, que sempre veiem la mateixa cara. Però això no estolvia que estiguéssim molt a prop i que és gairebé impossible. Segurament la superfície estarà tota fosa, serà quasi una bola de lava. Però ja tenim el primer planeta.
Com hem descobert? Hi ha diversos sistemes per descobrir planetes.
S'estudia amb més ateniment. Normalment és degut a que un planeta ha passat per davant i per tant ha fet disminuir una mica la brillantor. Seria com un mini eclipse. Això seria més semblant a un trànsit. Com va haver-hi el trànsit de Venus, no fa gaire. És a dir, veuríem, si ho poguéssim veure, un petit disc negre que passa per davant del sol i per tant fa disminuir, depèn de com sigui el planeta,
ni que sigui una milècima o una centècima de brillantor, i això és suficient per deduir un planeta. A més a més, és el millor sistema, perquè un cop es dedueix que és un planeta, la massa i el volum que pot tenir el planeta és fàcilment deduïble. Jo ho diria entre cometes, perquè això ho serà pels científics o estrònoms que s'hi dediquen, perquè jo, la veritat, no sabria trobar-ho, però bueno, hi ha gent que ha fet tota una carrera i, per tant, ens dirà... Està clar, sí. Com és aquest planeta?
Tindríem algunes preguntes ràpides que podríem anar veient d'aquest planeta. En primer lloc, és el planeta extrasolar més proper a la Terra? En principi hauríem de dir que sí. En aquest cas, què és més proper a la Terra? L'estrella Alpha Centauri la tenim a 4,3 anys llum.
I també hauríem de recordar que Alpha Centauri
És una estel·la molt llunyana. Fa una volta cada un miler d'anys. No està clar que sigui una tercera companya.
És una estrella molt petita. És una estrella molt petita. La tenim a propera.
És el planet extrasolar més petit descobert, pot ser una mica roni, és el més petit descobert amb el mètode de velocitat radial. És a dir, d'aquests que ens deies des del 95. Sí, des del que s'ha descobert des del 95, però no des del sistema que fa el Kepler.
que és veure si baixa la lluminositat, és a dir, que hi hagi un trànsit que passi per davant de l'estrella, sinó que, en aquest cas, ho estem veient des de dalt. Per tant, diuen que només hi ha un 10% de possibilitats que passi davant de l'estrella. I l'altra manera que podem veure és que la força gravitatòria, per petit que sigui el planeta, fa que l'estrella no estigui fixa, és a dir, no estigui quieta, sinó que tingui un petit moviment.
Aquest moviment és tan petit que hem superat molts dels records de precisió d'aquest tipus de medicions. Si ho comparéssim amb la primera estrella que es va descobrir l'any 95, vam descobrir moviments de 70 quilòmetres per hora. Ara hem descobert només un quilòmetre com a vuit per hora.
En metres seria 51 metres per segon, el que podria... Doncs res, misèria i companyia parlant d'estrelles que estan tan lluny. Per tant, una precisió fins ara mai trobada. Què més podríem veure? Doncs, finalment, podrem viatjar algun dia en aquest altre planeta. Està molt lluny, eh? Home, és el que tenim més a prop, eh? No hi ha més estrelles més a prop.
Un dia podrem anar-hi, tot i que ja ens en anem una mica a la ciència i ficció. Dir només que ara actualment tenim la sonda Voyageru, que és la que tenim més lluny del sistema solar, que porta 35 anys viatjant a 17 km per segon.
i només ha fet el que se'n diria una mil·lèsima part del que seria aquest viatge. No va cap a aquella estrella, va cap a una altra constel·lació. I, per tant, no serveix de gaire. De totes maneres, posar una nau més ràpida, aquesta que hem enviat, és molt difícil. Tot i així, si l'enviéssim trigaria 76.000 anys a arribar-hi. Ja, clar, clar. Per això dic que és per lluny.
És molt difícil. Amb els sistemes de proporció que tenim ara això és bastant difícil.
És el mateix que el sol, però com que el làcer les teníem enfocant durant els 40 anys que faria falta... Dius, home, això podria ser possible. Dius, sí, però durant 40 anys fer funcionar un làcer molt, molt potent, que fins ara no el tenim, doncs dubto que a la Terra, qualsevol dia que hi haguem una petita crisi, el primer que paguem és el làcer aquest.
i això podria millorar ja qui diu que podríem agafar una velocitat prou alta com que arribés a menys d'un segle. Dius, home, això ja hem baixat molt dels 76.000 anys a fer-ho amb 100 anys. Però bueno, suposo que el gasto energètic seria tan brutal que no sé si la gent ho suportaria. I més endavant, doncs, ja anar amb nous especials més tipus Star Trek, doncs sí, això ja no hi som a l'abast, i deixem-ho per la ciència-ficció on anirem a visitar més endavant, si cal.
Abans de marxar, volia preguntar-te que aquest divendres hi ha observació. Deixem de banda aquests planetes i ens quedem per aquí perquè hi ha aquesta observació a la Lluna.
Sí, en principi és a partir de les vuit al terrat del mil·lenari que tenim al telescopi. En principi quedarem per fer l'observació, però crec que les previsions meteorològiques no són molt optimistes. De totes maneres, si algú hi està interessat, doncs intentarem ser-hi, tot i que si està molt núvol i la gent no es vol...
mullar o refredar una miqueta doncs no cal que vingui. És una llàstima perquè seria la primera observació que tenim programada aquest curs i en principi ja comencem amb núvols i pluiges amenaçant. Però bueno, això és l'astronomia i si no doncs esperarem un altre dia que vingui, que surti la lluna. Si no plogués per això en principi seria observació a la lluna només aquest cop, no per això?
La lluna és molt avançada.
És molt interessant. Quan fem un quart creixent és molt proper a quan comença. Canviaríem el registre de cràter i de mar.
Quedem a les vuit al mil·lenari, a dalt del terrat, i qui serà? Benvingut, qui vulgui. Moltes gràcies, Oriol Rigat, del grup astronòmic d'Esvern, per explicar-nos avui aquest planeta que hem descobert, una mica, a saber què és, com és, com s'hi podia arribar, hipotèticament, i ara, finalment, amb aquest apunt d'aquesta observació d'aquest divendres. Gràcies i fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Que vagi bé, bon dia. Adéu.
Sí, sí.
No, no, no!
Fins aquí el programa d'avui.
Doncs aquí teniu un dels èxits d'aquest estiu 2013. Robin Tiki amb T.I. i Farrell amb aquest Blurred Lines.
Amb ells hem arribat al punt de superar aquests dos quarts d'una del migdia a la sintonia de ràdio d'Esberna. Això és el Just a l'Estiu, que us acompanyem cada dia aquí en aquest dia, al 98.1 de l'FM. 26 graus de temperatura, 70% d'humitat, 33 graus de temperatura de sensació fora al carrer. O sigui que si sortiu de casa, millor que us ho plantegeu a l'hora de brigar amb vos massa.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatis i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per anadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. 100 Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. Ràdio 200, 98.1
I aquesta hora fem la volta al món, com cada 15 dies, amb la Irene Pujadas. Molt bon dia, Irene. Bon dia, Carme. A través de la cultura, per tant, viatgem cap a algun lloc del món, a través de la música, el cinema, la literatura i una mica de tot. Doncs sí, i avui parlem d'una de les ciutats més pobrades dels Estats Units. És una ciutat famosa per les seves carreteres immenses, les seves passareles i per la caloreta que hi fa i l'humorena que està l'estiu. És una ciutat immensa i inacabable. Estem parlant de Los Angeles, a Califòrnia.
A més, molt adequat amb el temps que està fent. Tot l'agost convida a anar-se'n cap a Los Ángeles. Què ens en pots dir, Irene, de trets una mica generals? Los Ángeles és la ciutat més poblada de Califòrnia, tot i que no és la capital, he descobert, fent aquest reportatge exhaustiu sobre Los Ángeles, que no és la capital de Califòrnia. Jo ho pensava. La capital és Sacramento, que deu tenir algun interès històric.
que se m'escapa. O administratiu, segurament. Sí, segurament administratiu, però té 500.000 habitants, és un poblet. Hi ha diferència bastant abismal. Sí, perquè Los Angeles té una població de 3.800.000 habitants, dos barcelones i mitja, i l'àrea metropolitana compta amb ni més ni menys que 18 milions d'habitants. És molt gran.
I bé, abans que arribessin els nord-americans i s'hi aposentessin com s'hi han aposentat, i abans dels espanyols i dels portuguesos i tota aquesta mena de mar de colonitzadors, la costa de Los Ángeles va ser habitada per pobles amerindis, com els Tongva, els Txumeix i altres que ara es van estudiant, no? Poca a poc. Però bé, de fet, suposo que no se'n deu saber gaire cosa, o sí que se'n deu saber, però en tot cas van si esborrats del mapa bastant ràpidament.
Bé, la ciutat va ser fundada oficialment el 1781 per 44 espanyols que van anomenar-la, atenció, el Pueblo de Nostra Senyora, la Reina de los Ángeles de Portiúncula. No sabia això, no sabia que venia gens d'aquí aquest nom, eh? Però clar, clar, tot quadra. Sí, sí, teològic, però jo tampoc en tenia ni idea. I va ser per algú del riu, no ho sé. En tot cas, fa gràcia, em destagra que entre els reexploradors o viatjants hi havia un mallorquí, un tal Joan Crespí.
i un tal Gaspar de Portolà natural d'Os de Balacliem, que va ser governador de Califòrnia del 1767 al 1770, i va fondar, és que és molt fort, a més la ciutat de Sant Diego i Monterrey. Això sí, després va decidir tornar a Terres Catalanes i morir a Lleida plàcidament al 1786. Molt català tot plegat. Sí, sí, bastant gros. I bé, en tot cas, increïble que ens pugui semblar en moments com ara, Los Angeles va formar part d'Espanya fins al 1821,
que va passar a ser part de Mèxic, de la independència de Mèxic. I finalment va convertir-se en ciutat nord-americana el 1848, arreu de la guerra, entre Estats Units i Mèxic. No fa tant, eh? No, no fa tant, no fa tant. Clar, és que a Estats Units en general no fa tant. Exacte. I bé, el 1850 va obtenir el rank oficial de ciutat nord-americana uns quants mesos abans que Califòrnia obtingués el rank oficial d'estat nord-americano. I bé. Això fa 150 anys. Sí, sí, és que...
Sí, és que no fa gaire, en realitat. A partir d'aquí, en aquests 150 anys, la citat ha anat creixent en un ritme vertiginós. Los Ángeles és una ciutat que combina extravagàncies molt grosses, com la de Michael Jackson i els seus Palauets, Beverly Hills, Hollywood, Lady Gaga i Viu, Paris Hilton, i amb l'escootidianitat, suposo, dels habitants més normals, els que hi ha a cada ciutat.
Sentint de fons ara no ho hem dit, però sentíem Michael Jackson per introduir-nos a aquesta ciutat. Normalment si un pensa en Los Ángeles pensa en autopistes immenses, en Hollywood i en los vigilantes de la playa, però intentarem anar una miqueta més enllà.
Ens agrada bastant, eh, Rufus o Enric? Sí, sí. Venen com ganes d'anar amb patins per un passeig a Palmera, oi? Sí. Si em sento això... Ens reposes, però va parlar-nos de literatura a Los Ángeles. Sí, ens posem seriosos.
Doncs bé, Los Angeles és una ciutat immensa, amb molts escriptors, alguns mítics, com per exemple Vukovsky, que sí que els relaciona bastant amb la ciutat, o Raymond Chandler. Tot i això, avui volem recomanar una novel·la d'un escriptor menor, en el sentit de menys conegut, però no per això menys bo. De fet, Vukovsky era molt molt molt fan, estelta de John Fante.
que és un escriptor d'origen italià i com una mena dels escriptors oficials de Califòrnia. Ell va viure allà durant molt de temps, va anar movent-se de ciutat en ciutat i anava explicant a cada ciutat una mica el que anava veient al seu voltant. En Fante va néixer a Denver, Colorado, però va passar gran part de la seva vida per Los Ángeles i per Califòrnia. La seva obra més coneguda, de fet, és Ask the Dust. Pregunta-l'hi al polvo.
i es considera la gran novel·la sobre Los Angeles. Malauradament no l'he llegit, però... i llavors encara farem més alternatiu i no parlarem de preguntar-li el polvo, sinó de plens de vida, que és una novel·la molt recomanable, que a més és novetat editorial de fa poc, perquè la va publicar edicions de 1984, no fa gaire, i és el primer cop que la publiquen en català. I val la pena, Irene? Val molt la pena. Doncs queda dit, també. Mira, ens podrem traslladar a Los Angeles a través dels llibres. Sí, sí. I...
Tot i que se l'ha titllat molt d'escriptor maleït, aquesta novel·la, Prens de vida, és una novel·la bastant lleugereta, la veritat. El protagonista també es diu John Fante, llavors hi ha com el joc aquest que ell va parlant de la seva vida molt en plens quotidianitats i tampoc saps fins a quin punt segurament res és gaire cert, però en tot cas la dona es diu Joyce, com es deia en la vida real. I bé, el John Fante fictici està molt content perquè està a punt de sortir la gran tranquil·litat
americana, casa a Los Angeles, un nen, hi ha algunes novel·les escrites, sembla que tot comença... A quadrar-l'hi, no? Exacte, tot comença a calmar-se i comença allò, la bona vida, el cafè Marical Porcho, mentre el nen es va movent, no? Tot i això apareixen diversos problemes, la dona que està embarassada comença a convertir-se al catolicisme i comença a pensar molt en Déu i en totes aquestes coses. A la llar idílica que tenen a Los Angeles hi apareix una plaga immensa de tèrmics
I també apareix el pare de Fante que és d'origen italià i que creu que tothom ha de comportar-se com els seus avantpassats rústics que vivien en un poble perdut dels abrusos italiens. Tot plegat és bastant divertidet. La novel·la té tots els ingredients típics de les novel·les de Fante que són el tema dels sentiments religiosos i és molt típic.
l'atenció entre les diverses generacions d'immigrants italiens, perquè ell era un immigrant italià. I la vida a la costa oest en general. El protagonista, aquest Fante, és un home molt hipocondríac però és molt entrenyable i es planteja tots els dilemes de la paternitat però des d'una perspectiva molt tendra. Tampoc és naïf però molt naïf, que agafa el toquet perquè vol agafar-lo i a part està molt ben escrit.
S'enfronta el protagonista al drama relatiu d'acceptar que a vegades el viu i deixar viure no funciona en les dues direccions i que potser l'American way of life no és tan increïble com diuen. Però en tot cas no és gens dramàtic, al final és molt feliç. És lleugeríssim. És molt lleuger però està...
No ho sé, jo m'ho vaig passar molt bé llegint-lo. Era el primer llibre de Fante que llegeixo i la veritat és que m'ha agafat moltes ganes de llegir-ne molts més. Molt bé. I passa a Los Angeles, per tant, doncs això ens situa d'una mica a la ciutat que estem parlant avui. Exacte, que també Los Angeles fa darrerafons bastant remot, tampoc és una cosa que diguis que no et xerres de cada carrer. No és un personatge, com si diguéssim.
Però sí que es contraposa bastant, per exemple, a la llar dels pares del protagonista, que viuen en un poblet, allò més perdut. Llavors, John Fante sí que parla de la vasta metròpoli i el lloc on ell viu, una ciutat gran i també aquest desordre, combinat amb la caseta del Porxo, com les grans ciutats americanes.
I ara parlem de cinema, Irene. Doncs sí. Cinema, Los Angeles, no ho sé. No sé què podem dir sobre una ciutat com Los Angeles, que és la llar de Hollywood, de 40.000 artistes, hi ha el famós World of Fame, totes les emprendes d'actors mítics, és bastant la ciutat del cinema. Vull dir, segurament del cinema de Hollywood, però...
El tenim molt vist, no? Sí, però en tot cas és un lloc que ha tingut molta importància al cinema. S'hi han gravat mirers de pel·lícules, algunes com Sunset Boulevard, Chinatown, em Reservo i Docs. I bé, el que no podem deixar d'anomenar és un dels hits de l'adolescència, que és aquest.
Ara sí que som a l'estiu del tot, Irene. Molt bé que l'atem de la playa. Ens agrada molt. Bé, ens agrada molt. Ha marcat l'essència d'alguna manera als 90. Sí, sí, sí.
Los vigilantes de la playa, en anglès Baywatch, és una mítica sèrie sobre els socorristes que vigilen la platja de Santa Mònica. Es va transmetre bàsicament durant els 90, com no podia ser menys. Concretament entre el 1989 i el 2001. I segons el llibre, quina és? Atenció, és la sèrie més vista de tots els temps.
Vull dir, potser ha estat superada per algun per Lost, però... No, no, no. En menys oficialment no, en televisió suposo que són aquestes les xifres d'audiència. Segurament sí, home, clar, clar. I bé, Pamela Anderson, Marugeus entre socorristes, Vídeo de salvar, tot plegat, bastant increïble. I bé, és que a mi la cançó em recorda molt. Sí, estius d'infància. Sí, sí. Tot i això, ens posarem una mica més seriosos i parlarem d'una pel·li mítica situada a Los Ángeles i protagonitzada per un personatge mític.
es tracta de reveler-se en causa protagonitzada pel tremendo, estupendo, increïble James Dean. He tret los vigilantes perquè no m'has de fer entrar la James Dean amb aquella sintonia de fons. Millor, millor. James Dean? Sí, quin home, quin home. Sí, bueno, de fet, James Dean va tenir molta relació amb la ciutat de Los Ángeles, va estudiar a UCLA, a la Universitat de Califòrnia de Los Ángeles, i va viure durant algunes etapes de la seva vida.
encara que fos part d'unes de rodatges i tal. I com tots sabeu, el protagonista de la pel·lícula és James Dean, que és un estudiant bastant difícil i tendeix fàcilment al tema de les baralles i els follons. Típic adolescent rebel i confús, que al final és el que vol ser... La pel·lícula és una mica sobre aquesta degradació dels adolescents als Estats Units. La seva família es muda, sovint a causa dels follons del fill,
I arriben a Los Angeles on Jimmy s'enamorarà pertudament de Judy, la Natalie Wood, i que és el seu torn, la nòvia de Bus Gunderson. I es farà molt amic de Plato, que és un noi molt més jovenet que ell. Llavors ja la cosa es comença a liar i tal. He llegit que la pel·lícula es va metre per primer cop l'octubre del 1955 i James Dean va morir d'un accident de cotxe el setembre del 1955. Així que no sé si les dades que he consultat estaven malament,
Però sembla que ell ja no va veure l'estrella de la rebel·la sin causa. Cosa que si fos veritat tindria un punt d'humor negre bastant xungo. Perquè durant la pel·lícula hi ha aquell moment en què Jimmy Stark fa una carrera de cotxes amb Bus Ganderson i el segon mort perquè no hi ha temps de sortir del cotxe abans de caure al precipici. I després que el gran públic veiés l'estrella de la pel·lícula, James Dean havia mort ja d'un accident de cotxe.
Sí, es veu que se'l va menjar un estudiant que conduïa amb gran velocitat però que ell anava normal. Tot i que, com el seu òdol a Cent Rebel, James Dean també va participar molts cops en carreres de cotxes. Tot plegat té uns... Sí que va ser així. Jo diria que em sona aquesta història de pel·lícules pòstomes i tot plegat. Sí, sí, a mi també, de fet. Però clar, el fet que fos tan puntual, a més a més, com mor la pel·lícula o l'accident que té, d'alguna manera. Sí, sí, tot plegat bastant fort.
però si James Dean també participava en carreres de cotxes i es jugava bastant la vida, exactament igual que la pel·lícula. Doncs sentim un fragment d'aquesta pel·lícula, Irene, em sembla? Sí, sentirem el fragment en què la Judy i el Jim es coneixen. La Judy no se'l creu gaire, però se la quedarà creient. Van de sonora.
I've seen you before. Well, stop the world. You don't have to be unfriendly. Well, now that's true. But life is crushing in on me. Life can be beautiful. I know where it was. Where what was? Where I first saw you. Everything going okay now? You live here, don't you? Who lives?
Tot molt de l'època també, no? Molt, molt. Ara arribem a la venda. Un grup d'amics, no? Tot de... si jo set nois, suposo que hi hauria el nòvio d'ella, no? Evidentment.
I bet you're a real yo-yo. Ai, Judy, si tu s'aprenguessis. I love you too. Doncs és aquest fragment del Rebellis in Causa, protagonitzada per a James Dean a Los Angeles. Sí, sí. Pel·lícula molt recomanable, ja no pel James Dean, que també, sinó per a tot en general. En general, no? Sí, sí. Molt, molt, molt. Plena de cenes mítiques, molt bonic. Sí, sí. Bé.
Molt bé Irene, doncs això pel que fa a cinema, quedem a prop parlant de més música. Vinga. Bé, i hem anat sentint diverses cançons. Hem sentit Michael Jackson, Postal Service, que són de Los Angeles, i The Brother Johnson, que és una banda de fan que va tenir molt d'èxit durant els 70 i la majoria dels 80. Però passarem a tots els grups de Los Angeles.
i parlarem directament d'una cançó d'un grup originari de Boston, que és de Magnetic Fields, i de la cançó que està sonant ara mateix. Bé, es diu California Gales, i pel que he entès, és una noia de Nova York, pocagraciedeta, blanca, que llegeix molts llibres,
que no és especialment social ni especialment simpàtica, i parla de les nenes de Califòrnia i l'odi profund que els té. I les letres són bastant gracioses perquè, per exemple, a la primera estrofa diu, menjar, no menjar, no aliments, les manté dolentes, però seran joves per sempre. I parla molt del tòpic de les noies de Califòrnia, que totes són guapíssimes, totes es casen amb ducs, que tenen molta pasta,
i diu, respiren Coca-Cola i tenen ligues amb cada estrella del rock que passa. I llavors, ella diu que es venjarà algun dia quan les noies californianes que van empatins pels llocs no les vegin. En fi, us deixo amb aquesta cançó. Una bona història i una bona cançó, exacte. Per tant, que aquesta secció, molt interessant avui aquest viatge per Los Angeles, Irene, hem après una mica més de què ens espera en aquesta ciutat nord-americana, a Califòrnia.
Que vagi molt bé. Ens veiem d'aquí dues setmanes. Exacte, bon dia. Adéu, Irene. Adéu.
Whoa, whoa. Whoa, whoa. Whoa, whoa.
In the middle of our streets, our house. In the middle of our streets, our house. In the middle of our streets, our house. In the middle of our streets, our house. In the middle of our streets, our house. In the middle of our streets, our house. In the middle of our streets, our house. In the middle of our streets, our house. In the middle of our streets, our house. In the middle of our streets, our house.
Our house in the middle of our street. Our house in the middle of our... Our house here has a crowd. There's always something happening and it's usually quiet and loud. Our mum, she's so house proud. Nothing ever slows her down and the mess is not allowed. Our house in the middle of our street. Our house
Now where's my dog? Father gets up late for work Mother has to iron his shirt Then she sends the kids to school Sees them off with a small kiss She's the one they're going to miss and helps away Whoa, whoa Whoa, whoa
In the middle of our streets our house. In the middle of our streets our house. In the middle of our streets our house. In the middle of our...
I remember when I came and lived with these children. We would have such a good time, such a quiet time, such a happy time. And I remember how we'd play, simply wasting their away every day. Nothing would come between us, to dream it. Father, where's his Sunday best? Mother's time, she needs to rest. The kids are playing up downstairs. Sister's sighing in her sleep. Brother's gonna spend the night at the TV.
In the middle of our street Our house In the middle of our street Our house In the middle of our street Our house In the middle of our house Our house Was our castle and our king Our house In the middle of our street Our house That was where we used to sleep Our house In the middle of our street
Doncs aquí els tens. Des del 1982, sona els Madness. Aquesta cançó, aquell any, aquell estiu, arribava a la cinquena posició a la llista d'èxits britànics. Our House, els Madness. Aquest estiu torna a la ludoteca d'aigua al Museu Akbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits.
Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses de llocs més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelasaigues.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem!
Museu Àcbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Just a l'estiu. Doncs, bé, poc més de dos minutets i arribem al punt horari de les... de la una a la migdia. I serà el moment de posar el puny final al programa i també al programa d'aquesta setmana, perquè fins dilluns que ve no tornarem
Ha estat un plaer estar amb vosaltres, repassar una miqueta els que han fet possible aquest programa a l'Andrea Bueno, amb les portades dels diaris, les notícies de casa nostra, i que ara escoltareu també amb l'edició migdia dels s'enjust notícies després del bulletí de la una de la xarxa. Però també hem tingut amb nosaltres avui la Carme Madó, fent-nos aquesta recepta de cuina, també l'Oriol Rigat ens ha parlat d'un nou planeta descobert, ara no fa massa aquesta primavera passada.
en aquest espai que ens fa sempre d'astronomia. La Léa Ardenui ens parlava d'invents i avui especialment ens parlava de les galetes Maria, d'aquest invent que ja fa molts anys que conviu amb nosaltres. I la Irene Pujadas, aquest últim espai, ens ha fet una recomanació viatjar a la ciutat de Los Ángeles i ens ha parlat una miqueta d'aquesta ciutat, de la seva història i de la seva cultura.
També al llarg del dia d'avui hem pogut escoltar una entrevista amb Víctor Lancharro, coordinador de l'escola d'Arts Gràfiques Antonio Algaró. Ell ens ha parlat avui de la matrícula d'aquest cicle obert de cursos formatius que hi ha en aquesta escola. Doncs res més, nois, que ha estat un plaer estar amb vosaltres, que us deixem ara amb les notícies de la xarxa i després amb els serveis informatius d'aquesta casa, i res, que tornem dilluns desitjant-vos que passeu un molt bon cap de setmana, que aneu al tanto amb aquest sol que es veu que apretarà i força aquest cap de setmana,
i si aneu a la platja o a gaudir del sol, doncs poseu-vos força crema protectora. Un plaer, un servidor, Carles Hernández i Rius. Tornem dilluns a partir de les 10. Bon cap de setmana. Vagi bé.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador. El govern català recorrerà si cal a Brussel·les el nou pla hidrològic del riu Ebre. El conseller de Territori Santi Vila assegura que la proposta que ahir va aprovar la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre no garanteix la supervivència de la zona del delta. El pla hidrològic preveu destinar molts més actòmetres cúbics del riu a regar camps de Conreu.
i per tant el cavall de l'Ebre pot quedar sota mínims en època de saquera o de poca aigua. El conseller creu que el cavall mínim no és suficient perquè l'aigua del riu freni l'entrada d'aigua salada del mar a les zones més baixes.
Ens ho posarem frontalment, que s'aprovi en aquests termes aquest pla hidrològic de la Conca. Creiem que no es garanteixen els cavalls suficients per garantir la biodiversitat del riu, per garantir un cavall que finalment no eviti la regressió del delta i que no continuï cronificant el que és una progressiva salinització del tram baix fins a Tortosa, fins i tot.
El conseller ha demanat al ministre d'Agricultura que reconsidiri la proposta perquè posa en perill l'ecosistema però també l'economia de les comarques de la zona. El producte interior brut de la demarcació de Barcelona va caure l'any passat al 0,8%, segons un estudi presentat avui per la Cambra de Comerç i la Diputació. Un descens força inferior al registrat al conjunt de Catalunya i d'Espanya. El president de la Cambra, Miquel Valls, destaca quins són els factors que expliquen aquesta millor tendència tot i ser negativa.
Aquesta evolució menys negativa de l'economia barcelonina s'explicaria pel major creixement de les exportacions a la província i el millor comportament del sector hoteler i turístic dins del Barcelona. Aquest resultat és positiu perquè demostra el potencial i la fortalesa de la província de Barcelona i de la ciutat de Barcelona en particular en moments de dificultat.
L'estudi presentat avui també es destaca que l'any 2013 la demarcació perd població per primer cop en 15 anys i que les comarques de la Noia i el Vergadà són les que registren un increment més important de l'atur. A Osona, el Valles i el Barcelonès és on menys ha crescut la desocupació. Un helicòpter i quatre dotacions terrestres dels bombers de la Generalitat busquen un home desaparegut des d'ahir a Maranges, a la Cerdanya. És francès, té 75 anys,
i es va extraviar tot i que anava amb un grup mentre feien una ruta per la zona del Puigpedrós. L'avís de la desaparició es va donar a dos quarts de set de la tarda. Encara no l'han pogut localitzar. Un centenar de treballadors de l'Hospital Sant Joan de Reus han manifestat aquest matí davant l'Ajuntament de la capital del Baix Camp per les retallades que està patint el centre. Reus Digital, Joan Marc Salvat, bon dia.
Bon dia, després de votar en contra d'una nova retallada salarial, un centenar de treballadors de l'Hospital Sant Joan de Reus s'han manifestat aquest matí a les portes de l'Ajuntament i, posteriorment, al plenari per fer sentir el seu malestar. En el referèndum celebrat aquest dijous, el 66,7% dels professionals sanitaris es neguen a acollir-se a la proposta negociada entre la Direcció i el Comitè d'Empresa, que implicava una reducció del 5% del sou quan ja acumulaven una rebaixa del 30% en la massa salarial.
En declaracions a la xarxa, Jordi Roig, representant dels treballadors, ha reclamat un pas endavant tant de l'alcalde com dels treballadors. Ens agradaria que l'alcalde i les autoritats competents traïssin algun tipus de compromís, evidentment. Som l'empresa més gran d'aquesta nostra ciutat de Reus, la presentarem a voltant de 1.200 treballadors, que amb el procés democràtic de les urnes han dit que no, no a tanta retallada. Ara, jo crec que és la qüestió de mobilitzar-nos tots.
D'una banda, l'alcalde Carles Pellicer acaba d'oferir una taula negociadora amb els grups municipals per abordar l'oferta amb un punt a cavil plenari. D'altra, els treballadors sanitaris valoren la possibilitat d'una tancada a l'hospital aquest cap de setmana. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Eric Gimés. La secció d'hoquei patins del Barça acaba de presentar el primer fitxatge d'aquest estiu, Raül Marín, que signa per les dues properes temporades amb opció a una tercera. Escoltem el davanter Rausenc, just després de la presentació, en declaració en relació a la comunicació local, explicar que Marín té 26 anys, però compta amb una llarga trajectòria a loquei lliga on ha jugat amb l'Alcó i l'Igualada, al Vilanova i als Reus Deportius.
En futbol, Martín Posés, el nou entrenor del centre d'Espòs l'Hospitalet, l'exfutbolista argentí que té experiència amb l'equip juvenil de l'Espanyol, substitueix Miguel Álvarez, que deixa el club per dirigir l'Alcorcón de la segona divisió. També, en bàsquet, explicar que la Bruixa d'Hormenresa pot rebre avui l'autorització per jugar a la Lliga CB la propera temporada. A aquesta hora es fa a Barcelona l'assemblea general ordinària que tracta dels ascensos
i dels descensos de categoria, i també en bàsquet explicar que el Barça ha anunciat que Agustí Julba, l'entrenador ajudant de Xavi Pascual, no continuarà la propera temporada al Club Blaugrana. Notícies en xarxa.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, SEM Patrick's Preschool. A SEM Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un