...punts valls, que representa el sector més centrista.
El fet que el tercer candidat a la primera volta, Arnaud Monteburg,
ja hagi anunciat el suport a l'exministre d'Educació,
li pot posar les coses més difícils a Manuel Valls.
I de tornar de Catalunya, un intern de la presó de Mas Enric,
el Catllal, tarragonès, ha mort aquesta matinada a la seva cel·la.
En té més dades, des de Tarragona, la Clara Chavarria.
Bon dia. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio,
l'home ha estat trobat a la seva cel·la sense vida.
El que no està clar són les causes exactes de la mort.
Aquesta mateixa matinada també s'ha registrat un petit incendi
en una paperera del centre penitenciari
que n'ha pagat els propis funcionaris.
Actualment, a la presó de Mas Enric, inaugurada a finals de l'any 2015,
hi ha uns 400 interns, tot i que té capacitat per a uns 800.
Clara Chavarria, Catalunya Ràdio, Tarragona.
Catalunya Ràdio farà una jornada especial
per commemorar el Dia de la Ràdio el pròxim 13 de febrer.
El matí de Catalunya Ràdio i tots els programes de la casa
us acompanyaran d'una manera especial,
sortint dels estudis de l'emissora
i desplaçant-se allà on vulguin els oients.
Ho ha explicat el matí de Catalunya Ràdio
el director de l'emissora, Saúl Gordillo.
Suposarà un desplegament de tècnics i tecnològic
i de recursos espectacular,
però creiem que Catalunya Ràdio aquell dia
ha de demostrar la seva potència,
ha de demostrar que està amb els oients
i que ho podem fer. És una mica un repte.
Des d'aquest matí els oients ja poden fer
la seva proposta al web de l'emissora.
Recordeu que, si ja us heu registrat abans al web
per participar en altres ocasions, us servirà el mateix usuari
i contrassenya. Sentim el director de continguts
de la casa, Santi Faró.
El fet que puguin decidir on volen que sigui,
és igual, sigui una universitat,
sigui això un menjador,
sigui un negoci de poble,
això és, jo diria que és l'expressió màxima
de la sobirania dels oients
respecte a la seva ràdio.
La Unesco va proposar el 13 de febrer
com a Dia Mundial de la Ràdio,
perquè és el dia que es va crear
la Ràdio de les Nacions Unides l'any 1946.
Esports amb Maria Guixà.
A l'Open d'Austràlia de tenis,
el català Marcel Granoller s'ha classificat
pels quarts de final en la categoria de dobles,
fent parella amb el croat Ivan Dodik.
Han superat el polonès Kubot i el brasile M1
per un doble 7-6.
Se jugaran l'accés a semifinals
davant els germans nord-americans Brian.
D'altra banda, l'úsbec Denis Istomin,
butxí de Novakí o Covid,
gegat, eliminat a mans de Dimitrov.
En futbol, el Barça manté la pressió a Madrid i Sevilla,
després de golejar i l'Eivar a Ipurua
per 0 gols a 4 amb gols de Denis i el Trident.
Els blauranes continuen a un punt del Sevilla
i a dos del Madrid, que encara té un partit pendent.
Avui, per cert, fan proves a Sergio Busquets,
que va acabar lesionat del Tormell
arran d'una entrada d'escalante.
A segona, el Girona es referma en posicions
de ascens directe, després de guanyar per 2-0
el Sevilla Atlético.
L'equip de Pablo Matxín és segon en llocs,
com diem, de ascens directe amb 6 punts avantatges
sobre el tercer classificat.
Els Reus va empatar un amb el Mallorca
i és a un punt de les places de play-off.
I en bàsquet, Lice la Manresa va sumar
i la tercera victòria a la temporada.
Va fer-ho a casa davant el Betis per 91 a 86
d'altra banda el Divina Joventut.
Va perdre a font la brada 94 a 88
i el Barça, que ha reincorporat el Senegal
i el Ganyer, va descansar.
Fins aquí les notícies.
El 13 de febrer és el Dia Mundial de la Ràdio.
I el passarem al teu costat
com un més a la teva família.
Volem saber què sents quan som tan a prop teu
que ens podem arribar a tocar.
Per això, el 13 de febrer, farem els programes
on tu triïs.
Perquè a la ràdio ets tu.
Si vols, puc venir al teu menjador.
A la teva escola.
Al bar, home.
O a la teva feina.
Fins i tot a un altre país.
El Dia Mundial de la Ràdio,
més que mai, Catalunya Ràdio es mou
fins on tu ets proposis.
Entra a catradio.cat barra dia de la ràdio
i explica'ns per què hauríem de venir on ets tu.
Celebrem junts aquest gran dia.
Deixa'ns entrar i fem la ràdio junts.
Catradio.cat barra dia de la ràdio.
Això sí que és ràdio de proximitat.
Eh, que corri l'aire.
Just a la justa.
Just a la justa.
Molt bon dia passant.
7 minuts de les 10.
Comencem aquesta hora just a la fusta
d'avui, dilluns 23 de gener.
Arrenquem el programa de seguida
parlant de les notícies més destacades de Sant Just.
Amb l'Andrea Bueno farem un cop d'ull
també l'actualitat general del dia.
I parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius.
El temps d'aquest cap de setmana
hem tingut un cop de setmana ben tapat,
força lleig, amb pluja.
Avui ens han llevat també amb els carrers mullats.
Sabrem què ens espera de cara a les properes hores.
Més qüestions.
A partir de les 11 entrevistarem avui
el portador del PSC a Sant Just,
Joan Bassaganyes, per parlar d'actualitat.
Tindrem també la tertúlia
amb la Palmira Badell, la Carme Madó,
en Carles Bas i en Josep Coderc,
a partir de dos quarts de dotze.
I a la tercera hora parlarem de l'actualitat
del centre d'estudi Sant Justencs
amb la Maria Quintana.
Entrevistarem a Joan Faneca,
que serà un dels convidats,
un dels protagonistes dels propers diàlegs
que es fan a Sant Just
en el marc d'aquestes trobades
que fan amb diferents personalitats
Sant Justenques.
En parlarem amb ell a la tercera hora.
I també tindrem l'espai de cuina
amb la Miracle Serra de Cuina Miracle.
Tot plegat des d'ara
i fins la una del migdia.
Comencem.
I comencem.
Saludant a l'Andrea Bueno.
Molt bon dia, Andrea.
Què tal?
Hola, què tal?
Bon dia.
Per parlar de les notícies de Sant Just.
Avui, per on comencem?
Doncs comencem parlant
de la campanya Serveis Socials
més a prop,
una campanya conjunta
de l'Ajuntament de Sant Just
i la Diputació de Barcelona
que ha arrencat aquest mes de gener
i que es fa per tal de conèixer
les necessitats de la població
major de 80 anys del municipi
per tal de poder activar
programes socials existents
o bé dissenyar-ne de nous.
A Sant Just hi ha 217 persones
que tenen més de 80 anys
i d'aquestes, 77 persones viuen soles.
Des de principis de gener
s'estan fent visitats a les llars
on viuen persones majors de 80 anys
per tal d'informar
dels recursos municipals
als quals poden accedir
i per conèixer les seves necessitats.
I a més, es fa una observació directa
del lloc de residència.
Actualment, els serveis més utilitzats
per la gent gran de Sant Just
són la teleassistència
que permet avisar
de qualsevol incident a la llar
de forma ràpida i àgil
i el servei d'atenció a domicili
que ajuda la persona a fer
les activitats d'higiene personal
o de neteja de la seva residència.
Amb programes com serveis socials
més a prop,
els serveis socials volen aconseguir
apropar-se a la població
i millorar els programes existents
d'acord amb les seves opinions.
Molt bé, doncs és la primera notícia del dia.
Tenim més temes, Andrea?
Sí, ara us expliquem
que properament es reformaran
els carrils bici de Sant Just.
L'Ajuntament té previst
començar d'aquí poc
unes obres de millora
dels carrils bici
de l'Avinguda Indústria,
11 a setembre
i carretera reial
entre Indústria i Rambla.
Aquesta és una de les actuacions
principals del Consistori
per potenciar l'ús de la bici
al municipi.
Un altre dels grans projectes
és la construcció
d'un carril bici o passarel·la
que anirà la Rambla de Sant Just
amb el pont d'Esplugues
i ella serà amb la Diagonal,
un projecte que s'està fent ja
en coordinació amb l'Ajuntament d'Esplugues
i que es proveu
que s'acabi a l'estiu.
I d'altra banda,
com a actuacions
per potenciar l'ús de la bici,
s'han creat nous aparcaments
per a bicicletes
a diferents parades d'autobús
com ara el Walden,
la carretera reial
o el carrer Miquel Rebarter
i també altres punts
del municipi
com el parador.
També fa poc
que s'instal·la ja mateix
el parador
un punt bici
on s'hi pot estacionar la bici
i també hi ha un tòtem
amb eines per reparar-la
amb una moneda
que permet obrir-lo
i que és retornada a l'usuari
un cop es tanca.
Aquest punt bici
disposa de 10 places d'aparcament,
6 més
que les que hi havia anteriorment
i per cert
que a l'apartat mobilitat
del web santjust.cat
hi ha un formulari
per demanar nous punts d'aparcament
per a bicicletes.
Molt bé
i acabem encara
amb un últim apunt, Andrea.
I ara parlem
en clau comarcal
perquè el Consorci de Turisme
del Bas Llobregat
ha reedit els cupons
amb promocions
per a famílies
per visitar
els principals atractius
turístics de la comarca.
Són uns cupons
que es poden descarregar
per internet
i que atorguen descomptes
per visitar
un total de 13 punts turístics
del Bas Llobregat.
En concret
es poden visitar
la cripta Gaudí
de la colònia Güell,
el Parc Arqueològic
Mines de Gabà,
els espais naturals
del Delta Llobregat,
el Canal Olímpic de Catalunya,
el Museu de Sant Boi,
les coves de Montserrat,
Coll de Tó,
Catalunya en miniatura
i aventura vertical,
Catalunya en miniatura,
els museus d'Esplugues,
el Museu Alcabar de les Aigües,
l'itinerari Jujol
de Sant Joan d'Espí,
el Museu de Montserrat
i el Museu de Matemàtiques
de Catalunya.
Tots aquests descomptes
els trobareu
al web
turismabesllobregat.com
barra cupons
i també es poden adquirir
a les oficinades de turisme,
allotjaments, restaurants
i els principals atractius
turístics de la comarca.
Una campanya molt interessant.
Doncs són aquestes
les notícies del dia,
de seguida més informacions
a nivell general,
les notícies destacades
a nivell Sant Justenc,
però abans, com sempre,
a aquesta hora,
posem una mica de música
aquest matí
i avui ho fem
parlant d'una noia,
una veu femenina
i la seva banda.
és una artista australiana
Julia Jacqueline.
I què sabeu, eh?
Poca broma.
Jo no la coneixia personalment,
Andrea,
no sé si és el teu cas.
És un dels noms
que hi haurà,
dels noms petits,
aquests que són
de la lletra petita.
T'acord una mica a l'Anna del Rei,
potser.
Sí.
L'Anna del Rei
i Angel Olsen,
una mica d'aquest estil.
Actuarà el primer de la segona
del 2017,
entre molts, molts,
molts altres artistes
i a través d'aquesta pàgina
web indispot
que consultem sovint
en aquest espai,
doncs ens descobreixen
aquesta artista australiana,
ells ja n'havien parlat
feia un temps,
Julia Jacqueline,
abans que publiqués
fins i tot el seu
àlbum de debut
que es titula
Don't Let the Kids Win
i des de llavors
l'artista ha estat confirmada
pel Primavera Sound.
Ara,
l'artista ha passat
per l'emissora australiana
doncs és Trip Triple J,
que hi ha una
sexi que es diu
Laika Version,
i llavors ell és una cançó
més coneguda
a la portada del seu terreny.
Ara sentim la versió
que volíem sentir
i l'estem sentint
amb el tema
que dóna nom
al seu àlbum de debut
que és Don't Let the Kids Win
en tot cas,
però el que volíem sentir
és la versió que fa
d'una altra,
ara em sap greu tallar
aquesta cançó,
perquè sona molt i molt bé,
però és que el que volem sentir
és la versió que fa
d'un tema conegudíssim
de Strokes,
com és Somday,
i que la porta
diuen totalment
al seu terreny,
és a dir,
bastant diferent
del que seria
l'estil de Strokes,
que el porta
al seu terreny
de folk així,
tranquilet,
i que el resultat,
segons indisput,
és molt satisfactòric,
i estem intuint
el principi
d'aquesta cançó,
sona així de bé,
si ho busqueu a més
hi ha vídeo,
és a dir,
que és interessant
de veure també
com toquen
i com ho interpreten.
Apunteu el nom
perquè d'aquí un temps
se'n parlarà,
jo crec.
Julia Jacqueline.
Julia Jacqueline.
D'aquí un temps
que és la llengala.
It hurts to say
but I want you to stay
Sometimes, oh, sometimes
When we know it's young
Oh, man, did we have fun
Always, oh, always
The promises they break before they make
Sometimes, oh, sometimes
Oh, my exes are black and red
But I will try my best
You say you want to stay by my side
Darling, your head's not right
She'll always stay and together we fall by
Oh, I think I'll be alright
I'm working so I don't have to try
So hard, because it hurts not time
Oh, I'm sorry
I ain't wasting no more time
Oh, no, yeah
No, no, no, no
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh my, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i a on van ser estrenades o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat, tot això i més,
ho trobareu al programa L'Audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions. Us hi esperem.
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Rambo Bineu, si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50.
o, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern.
L'antic és millor i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. Ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610 777 015.
Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.
98.1.
Des del cap de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Jus. Avinguda Indústria. Sense número.
4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui
amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix
totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Jus d'Esvern,
darrere el mercat.
I aquesta hora se la dem de nou a l'Andrea.
Bueno, bon dia, Andrea.
Hola, bon dia.
Per parlar d'actualitat, ens fixem en les portades dels diaris
que avui destaquen un tema diferent en cada portada.
Sí, a la Vanguardia el tema més destacat és en clau internacional.
i llegim que el Regne Unit i Israel seran els aliets preferents de Donald Trump.
El president dels Estats Units cita a Theresa May per establir una aliança davant la Unió Europea
i Netanyahu amplia els assentaments amb la val nord-americà.
En portada també llegim, vinculat amb el canvi de presidència a la Casa Blanca,
llegim que la Casa Blanca elimina la versió en espanyol del seu web oficial.
És la notícia més destacada a l'avantguàrdia, com dèiem, en clau internacional.
El diari ara ens parlen de seguretat i llegim que el govern reclama la gestió dels permisos d'armes.
Competència Interior vol que se n'encarreguin els Mossos perquè veu insuficient el protocol que aplica la Guàrdia Civil.
I pel que fa a aquest homicidi d'aquest cap de setmana,
llegim que l'autor dels trets els dos agents rurals de Lleida, que no tenia llicència,
assegura que no recorda res.
I per últim, el periòdico.
El tema del dia ens diu que proliferen les plantacions domèstiques.
Catalunya ja exporta la seva marihuana a Europa.
Els Mossos confirmen que una part de la producció autòctona viatja a França i Itàlia
i una tona de cànnabis és confiscada cada mes pels agents antidrogues.
Temes diferents, per tant, avui a les portades dels diaris.
Doncs actualitzem ara la informació amb el que tenim aquesta hora, els diaris digitals.
Ens fixem en la portada del diari 324, en primer lloc.
Cobra amb Puigdemont, que recordem que ahir va ser a TV3,
arran d'aquest nou format que es va estrenar de Jo pregunto,
en aquest cas destacant una de les afirmacions que va deixar anar Puigdemont,
que va afirmar que en breu es reuniria amb Rajoy,
que seria una trobada amb continguts en aquest programa.
També va prometre 1.100 milions més per a polítiques socials
si s'aproven els pressupostos
i va dir també que a Europa no s'entén l'immobilisme de la posició del govern espanyol.
Un programa que va tenir una audiència va ser d'un milió 354.000 persones
i va ser també líder a Twitter.
Ho destaca aquesta hora també al 324.
Més qüestions.
També encara en aquesta línia, el mateix 324,
diu que el destacant 10 frases de Carles Puigdemont en aquesta entrevista.
Hi ha altres apunts en clau política.
Arrimada serà la nova portaveu estatal de l'executiva de Ciutadans.
El preu de la llum es torna a disparar
i Trump elimina la pàgina web en espanyol de la Casa Blanca,
una altra de les novetats del president dels Estats Units,
ara ja de manera oficial des de divendres.
Justament l'ara obre amb aquesta notícia política,
la de Ciutadans, que dèiem Rivera, reforça Arrimadas
i l'escull com a portaveu estatal de Ciutadans.
Una diputada del Parlament pot ser portaveu estatal de Ciutadans
perquè no tenim un doble discurs,
és el que ha seguret la cap de l'oposició en una entrevista Antena 3.
La universitat vol que el govern exigeixi el first per ser mestre,
ensenyament és partidèrica primària,
el requisit del B2 segueixi sent només per als docents d'anglès.
És un índice interessant,
el que passa que també es podria exigir,
per tant, el nivell de català,
els mestres que han d'ensenyar a Catalunya.
La Generalitat vol assumir 3.300 tractats internacionals de l'Estat,
un altre dels apunts que trobem a l'ara.
I d'aquí passem ja a la portada d'Avantguàrdia
en la seva edició digital.
Cobren clau internacional,
el Regne Unit i Israel seran els aliats preferents de Donald Trump,
el missatge a Amèrica Primer espanta,
Canadà i Mèxic inquieta Europa.
I pel que fa també a l'entrevista a Puigdemont,
l'entrevista de la ciutadania,
Puigdemont, el titular que li destaca en l'Avantguàrdia
és si no fem el referèndum és que hem fracassat.
A Europa estem avisats,
el referèndum es farà amb o sense pacte.
També pel que fa a Ciutadans,
Rivera Aleva,
Rimades, portaveu de Ciutadans i la blinda de les crítiques,
aquesta és la interpretació que fa aquest diari,
i una punt més,
Samsung desvetlla el motiu de les explosions de la Galaxy Note 7.
Sí, sembla que finalment ha donat explicacions,
les publica aquest titular així,
llaminer també a l'Avantguàrdia,
diu que el fabricant coreà
ha acabat una investigació interna
i que en principi el culpable seria doble.
En el primer set de bateries analitzades
era la compressió mecànica
a la part superior dreta de les bateries
entre les capes de separació de dos espais,
això era un error,
i l'error detectat al segon grup de bateries
estaria en un pinçament de les mateixes capes
fet possible pel procés de microsoldat
que causava un curt circuit.
Vaja.
D'acord, les explicacions,
però estaríem parlant...
Errors molt míos.
Això t'anava a dir,
que li podria passar a qualsevol mòbil del món
i en principi aquest seria un dels millors.
Sí, sí, sí.
En fi,
això és les explicacions que han donat.
Parlem ara de cultura, Andrea.
Què ens portes?
I començant parlen de literatura i de música.
Fem una fusió avui per parlar dels dos darrers llibres
de Mònica Pagès,
de la periodista Mònica Pagès,
que signa la biografia d'una banda,
d'Alicia de la Rocha,
i un llibre que plega documents sobre Enric Granados.
Ho llegim al diari Ara.
Aquests dies coincideixen a les llibreries
dos llibres de Mònica Pagès,
que són retrats de dues figures musicals
i que també expliquen una part molt significativa
de l'evolució cultural de Catalunya.
Granados, el sol de la mirada,
editat per Pagès editors,
i la biografia d'Alicia de la Rocha,
amb el llibre Notes per a un geni,
editat per Alba.
A més, l'un i l'altre estan connectats.
El fil que uneix Granados i de la Rocha
és l'acadèmia creada pel músic nascut a Lleida
i continuada per Frank Marshall,
marmassó del llegat pedagògic de Granados,
allà, quan ja es deia Acadèmia Marshall,
va ser on la pianista barcelonina
va oferir el primer concert,
al maig del 1929.
Pagès ha dedicat quatre anys
a completar la biografia de de la Rocha,
excepcional també perquè és la primera biografia
d'una pianista que, mentre vivia,
no volia veure cap llibre amb el seu nom.
Aquesta biografia,
que es ven amb un CD amb peces inèdites,
inclou passatges que a priori semblen paradoxals,
com quan de la Rocha s'adona de la dificultat
de ser dona i dedicar-se a la música
quan viatja per Europa.
I, d'altra banda, pel que fa a aquest llibre
de Granados,
El so de la mirada,
tot i que, en un altre context
i menys favorable en alguns aspectes,
Granados també és una singularitat genial,
fruit de tot un seguit de circumstàncies
que, si no s'haguessin produït,
potser haurien fet
que no estiguessin commemorant l'any Granados.
Això és el que diu l'autora
de Granados, El so de la mirada,
un llibre que retrata el compositor,
l'intèrpret i el pedagòg,
i encara el relat es completa
amb un centenar de fotografies i documents.
Més qüestions, Andrea.
Ara parlem d'art
i ens anem cap a l'Espai Volart
de Barcelona
que recorda la lleugeresa
de Francesc Tudor,
una exposició amb 43 obres
que esdevé un tribut pòstum
a l'artista.
Francesc Tudor,
que va morir l'any passat,
va estar al corrent
dels preparatius de l'exposició
que l'Espai Volart
li va dir que fins al 26 de març,
però, malauradament,
la mostra ha acabat convertint-se
en un homenatge pòstum
a la seva figura
i la seva trajectòria
de gairebé set dècades.
Amb aquesta exposició
que es titula
Francesc Tudor,
una música de cambra,
una mostra comissariada
per Àlex Susanna,
que és poeta
i director
de l'Agència Catalana
de Patrimoni Cultural.
La mostra repassa
la trajectòria de Tudor
amb una quarantena d'obres,
13 de les quals són aquarel·les.
Més de la meitat
provenen de la col·lecció
de l'artista
i la resta
de col·leccions particulars.
I la Fundació Vilacasas
hi aporta
una de les tres obres
de l'artista
dels seus fons,
el Molinet de Cafè,
de l'any 1980.
Llegim també
que al llarg
d'aquesta mostra
es pot observar
com els objectes
evolucionen
i també com Tudor
van a construir
les relacions
que sorgeixen
entre ells.
L'obra exposada
més antiga
sona a ritme de jazz
i va ser propietat
del poeta
Jaime Agilda Viedma.
Per Susanna,
el comissari de la mostra,
els referents
d'aquest Tudor primerenc
són artistes
com Paul Klee,
Francis Picabia,
el Torres García
constructivista
i Alexander Calder.
Més endavant
es pot observar també
el ressò del pop-art
en un bodegó d'ampolles
titulat
Homenatge als Beatles
de l'any 1967.
I d'art,
finalment,
passem a parlar
de música.
I d'un concert
molt interessant
que tenim avui
a la sala
Bars
amb l'Am Chop.
Ja són
tres dècades
en actiu,
però l'Am Chop,
el grup liderat
per Kurt Wagner,
que avui entrevista
en el periòdico
per cert,
encara és sinònim
d'inquietut i recerca
i avui presenten
el mòl electrònic
Flotus
a la sala Bars
com a part
del Guitart Festival
de Barcelona.
Llegim el periòdico
que el que ens oferiren
avui serà un quartet,
diu Wagner,
diu m'ajudarà
el talentós
en dir
Stag
amb el llevat
del grup
White Oak
a la bateria
i després
Toni Crau
tocarà el piano
i Matt Swanson
al baix
i diu també
que portarà una guitarra
i tocarem una selecció
de cançons
al nostre ampli catàleg.
Per desgràcia,
William Tyler
no vindrà a tocar
en aquesta ocasió
perquè diu,
no sé si són excusa,
s'ha quedat a casa
fent galetes.
Mira,
cadascú...
Tens el seu plan
de dilluns de nit,
ja està.
Ui,
ens ha entrat una publicitat
quan no tocava, eh?
En fi,
estàvem així com molt hipnòtics.
Sónava molt bé.
Jo no els coneixia.
Jo tampoc,
ens l'apuntem, eh?
Aquesta descoberta.
Avui estem a les descobertes musicals.
Bones.
Molt bones.
Passem, però,
ara a la informació esportiva
d'aquest matí.
Aquest espatè
que ens hi ha portat
de cop, cop,
d'afecte,
diu l'esport,
parlant, doncs,
del 0-4
d'ahir
del Barça.
Serà, doncs,
que estan canviant
les tornes
i també l'esportiu
diu com si res.
Per exemple,
el Barça,
liderat per un gran Messi,
guanya
amb l'agilitat,
amb agilitat
el camp de l'Eiber
en un partit
en què el Trident
torna a marcar.
Amb agilitat,
doncs,
de què diu?
Amb facilitat.
Lletra molt petita
i de vegades
ens confonem.
Més qüestions,
com dèiem,
l'esport que parla
d'aquest cop d'afecte,
amb fotografia
Messi,
Neymar,
rebrassant,
se'l Barça protagonitza
en l'altre festival
de gols de Denis,
Messi,
Suárez i Neymar
i el seu estat de forma
confirma que pot guanyar
la Lliga.
Com dèiem,
doncs,
ha canviat una mica
les tornes
de les portades
que teníem ara
fa un parell de setmanes.
I també optimista
després d'aquesta victòria
del Barça d'ahir
ho és el Mundo Deportivo.
Llençats,
diu,
i tria la imatge
en què
al porter
se li escapa
el gol
de Messi
d'ahir.
I en un altre ordre
dels fets,
a Madrid
t'ho veuen diferent.
Més difícil,
més difícil
totavia.
Aquest és el titular
del Marca
amb una imatge
de Marcelo
lamentant-se
enmig del camp,
així cap cot
a la gespa.
En l'últim partit
del Real Madrid,
tot plegat
per les noves baixes
per intentar
la remuntada
aquesta setmana
a Vigo,
però Marcelo
i Modric
estarà en un mes
fora,
Cristiano,
molèsties és dubte,
igual que James
i Danilo.
Per tant,
és complicat.
També parlen
d'un mes infernal.
Jo diria que fa una setmana
deia el Marca
potser era l'As,
però que deia
que la segona volta
afavoria el Real Madrid
de calendari
i veig que una setmana
més tard
el titular
és un mes infernal.
Una de calendari
potser sí,
però la Copa del Rei
la van liar bastant.
Tot i que semblés
un calendari
potser més senzill.
En fi,
em sembla que també parla
una mica
del que ha passat
també l'últim mes,
diria que potser
va per aquí.
I després
l'As dius
i Dan,
campió
de la seva lliga virtual.
És a dir,
de com li ha anat
també.
Mira,
sí,
cadascú.
té motius
per estar contenta.
Passen sis minuts
de dos quarts d'on.
Andrea,
cop d'ull a les contraportades.
Comencem avui
amb el diari Ara,
l'article que signa
Carme Colomina,
es titula
L'altra Europa.
Diu,
hi ha una Europa
que sí que es mostra unida,
que sí que se sent
forta i guanyadora,
que té ben definit
el seu enemic comú
i s'hi aferra,
dissimulant les altres fòbies
i matisos importants
en política econòmica
que els separen.
És la dreta populista
que s'ha reunit
aquest cap de setmana
a la localitat
alemanya de Coblença
per anunciar
que,
després de l'entrada
de Donald Trump
a la Casa Blanca,
el 2017,
cito textualment,
el 2017 serà
el despertar dels pobles
de l'Europa central,
com deia la líder
del Front Nacional,
Marine Le Pen,
favoritar les enquestes
per a les presidencials
franceses del maig.
Alternativa per a Alemanya,
la força euroescéptica
organitzadora del Congrés
va prohibir l'entrada
a l'acte
d'alguns mitjans
alemanys i europeus.
Una mostra,
segons el president
de l'Associació
de Periodistes d'Alemanya,
de la trampització
de la política
que es diu el país,
tot i que els atacs
a la premsa crítica
durant les manifestacions
xenòfobes
que s'han celebrat
als últims temps
arreu del país
són anteriors
a la irrupció
del nou president
nord-americà.
I acaba dient
que la dreta populista
es prepara
per a una primavera patriòtica
que abasteixen
de col·laboració
i de col·laboració
transeuropea
volia dir
al servei
de la supremacia
dels interessos nacionals.
Diu,
el missatge és el moment.
Doncs,
Carme Columina
a la Contra de l'Ara
ens portarà
a saltar cap
a l'avantguàrdia.
Avui entrevisten
l'historiador
Luis Suárez,
Andrea.
Sí,
l'historiador,
no té res a veure
amb el jugador del Barça,
llegint que Espanya
és una construcció
immensa de Catalunya.
Diu,
Suárez ha estat catedràtic
d'Història Antiga i Medieval
i és membre
de l'Acadèmia
de Bones Lletres
de Barcelona
i ara publica
Lo que és Espanya
a l'EDB a Catalunya,
732-1516,
un llibre que explica
el part d'Espanya
com a unitat
en la diversitat,
amb Catalunya
com a motor
i el casal d'Aragó
com a model.
Diu que
l'any 716
els musulmans
prenen tota la península
ibèrica
i els gots cristians
refugits al Pirineu
comencen a dir
en Occità
Espanya
fa 1301 anys.
El territori
de la península ibèrica
que va senyorejar
la monarquia visigoda
herència de la Hispània
romana
es referien a això
i l'actual Catalunya
l'anomenaven
marca hispànica.
Aleshores
arriba a Guifré
el Palós
diu
al segle següent
i s'erigeix
com a príncep
o marquès
d'aquella marca
fins a l'Ebre
independitzant-se
de Carlemany.
I a la resta d'Espanya
a la resta de la península
doncs
a l'Andalus
regnes musulmans
i Catalunya
comença
a construir Espanya.
Espanya
diu
és obra de Catalunya
en mesura immensa
el model català
mitjançant el casal d'Aragó
conforma a Espanya
i també explica
en què consisteix
aquest model català
diu
en la unitat
en la diversitat
regnes diversos
s'uneixen
per ser més forts
Ramon Baranguer I
compte de Barcelona
al segle XI
ja serà anomenat
apoderador d'Espanya
i el seu net
Ramon Baranguer III
del segle XII
es casa amb Maria
una filla de Díaz de Vivar
al CIT campeador
i això és rellevant
perquè el CIT
indica als catalans
el camí de la conquesta
del fèrtil regne de València
i catalans i aragonesos
s'uniran a Barcelona
l'any 1137
mitjançant
capitulacions matrimonials
entre Peronella
Areva del Casal d'Aragó
i Ramon Baranguer IV
comptat de Barcelona
diu
i allà neix tot
i diu també
que Espanya
té partida de baptisme
en concret
el 22 de gener
del 1516
i ahir per tant
Espanya
va celebrar
el seu
aniversari
número 501
molt bé
doncs
una revista curiosa
avui
a la contra de la vanquàrdia
que anem al periòdico
on tenim una altra curiositat
diferent
però en aquest cas
són els cosins germans
d'Antonio Gades
sí
són l'Enric
i l'Antonio Esteve
Antonio Gades
figura mítica del Vall Flamenc
que van néixer a Igualada
i viuen a Castellolí
diu que
aquesta història
va començar
quan un veí de Castellolí
de la noia
l'investigador
Pere Guixà
Amabres
va fer un estudi
biogràfic
sobre el bailaor
Antonio Gades
el seu verdader nom
era Antonio Esteve
a Rodenas
que va néixer a Elda
l'any 36
i va entregar
l'esborrany
al seu amic
un relat titulat
Tiban d'Alfil
en aquesta entrevista
l'Olga Merino
entrevista tots dos
els dos cosins
l'Enric i l'Antonio
i l'Enric diu
que té 80 anys
l'Enric diu
quan vaig acabar de llegir
el manuscrit
li vaig dir al Pere
vols que t'ensenyi
una foto de l'avi
d'Antonio Gades
doncs resulta que també
era el meu avi
i es va quedar de pedra
esclar
el seu amic no ho sabia
no li havia explicat
que eren cosins germans
del ballari
perquè mai havia vingut a Tom
el seu avi
era guàrdia civil
diu
l'avi Esteve
va tenir sis descendents
nosaltres dos som fills
el segon
el Mariano
i Antonio Gades
del quart
Vicente
i a partir d'aquell retrat
el Pere
que és un gran forgador
va començar a estirar
el fil
i va decidir escriure
els arxius
de la Benemèrita
a Madrid
sol·licitant informació
d'aquí va saber
que l'avi Esteve
va entrar en Quintes
l'any 1896
i el van enviar
a les Illes Filipines
a la caserna de Cavite
a la via de Manila
on les forces nord-americanes
van enfonsar
la flota espanyola
el van repatriar
el 1899
amb honors
com un dels últims
de Filipines
després va estar
destinat a Igualada
com a guàrdia civil
durant set anys
i allà
doncs
van néixer tots
també expliquen
que el flamenc
no és el seu estil
per tant
no van seguir
la carrera
del Cusigades
diu
ell va ser una figura
en el seu món
diu
però no ha sigut
prou reconegut a Espanya
perquè tenia un defecte
era comunista
i catalanista
doncs
és el que tenim
en aquest repàs
per les contraportades
d'avui dilluns
Andrea
el que fem ara
és obrir la caixa de música
quan falten 3 minuts
per arribar
a 3 quarts d'11
endavant
avui comencem
a la dècada dels 70
no sé si et situes
Andrea
sí
sí
la conec
sí
sí
la conec
ara no recordo
de qui era
és molt bona
és maestro
i l'or de George Harrison
que tal
com avui es convertia
doncs
en el primer número
que tenia
doncs
el Vittel en solitari
i arribava al cap damunt
de les llistes d'èxits
del Regne Unit
una cançó doncs
que venia d'àlbum
All Things Mas Paz
diria que la setmana passada
també vam comentar
doncs que continuava
entenc que serien més setmanes
però
jo diria que
n'hem sentit a parlar
ja aquests dies
d'aquest tema
d'alguna manera o altra
ah sí
exacte
mira
però no va ser el 71
mira
ara
he trobat la solució
una mica més endavant
en el text que estava llegint
perquè
vam comentar
que quan va morir el 2001
jo és que
a principis del 2002
ara
la setmana passada
doncs el gener del 2002
la cançó tornava a estar
al cap damunt
de les llistes d'èxits
però és ara
ara
era el
el 23 de gener
de 1971
per tant
fa
46 anys
tal dia com avui
que aquest tema
es convertia en número 1
per primera vegada
molt bé
més coses
més coses
passem ara
encara ens quedem als 70's
sí
era el llançament
d'un àlbum
no era un àlbum
de debut
sinó que era el
desè
àlbum d'estudi
de David Bowie
el dia que sortia
era el 23 de gener
de 1976
per tant
avui fa
41 anys
que sortia
Station to Station
que va ser també
doncs
una de les peces
que el van
van llançar la fama
òbviament no
perquè portava un temps
però que sí que
van anar-li configurant
doncs
aquest caràcter particular
l'àlbum va acabar sent
doncs també això
en el top 5
tant al Regne Unit
com als Estats Units
això és el principi
de la cançó
que dona nom també
a aquest àlbum
que era l'obertura
que és Station to Station
43 segons
encara no hem sentit massa
avançarem una mica
cap endavant
això anava així
i un altre clàssic
de la música
més o menys habitual
també d'aquestes accions
Michael Jackson
que el 1988
avui fa 29 anys
arribava el número 1
als Estats Units
amb
The Way You Make Me Feel
és aquest tema
que estem sentint ara
era el tercer single
de Michael Jackson
arran del seu
setè àlbum d'estudi
un tema mític també
de Michael Jackson
i saltem cap endavant
una vegada més
ens en anem a l'any
no
no
1900 no
ens en anem al 2000
2000
2000 i prou
just clavat
sí
fa 17 anys
no sé si t'ho diques massa
Andrea
parlem de Carlos Santana
que començava
la seva tercera setmana
com a número 1
amb l'àlbum Supernatural
un àlbum que tenia
com aquesta
que estem sentint
i que va acabar
donant-li
8 premis
Grammy
i va estar 9 setmanes
en el número 1
durant aquell any
17 anys fa
molt bé
recordo
que tal
m'agrada
que són molt
sí
aquestes són les cançons
que tenim avui
a la caixa de música
Andrea
si vols
podem fer-la girar
també
vinga
23 de gener
de quin any
què estava sonant
del
83
vinga
ens anem lluny
sí
lluny
m'agrada
m'agrada
viene de la luz
con calma
se va
de esta danza
y con amor
canto
yo
la canción
África
va a pase
un lado
a la tristeza
y otra
más dulce
no la
podas
encontrar

sonava. Tenia alguna cosa
de mena forta, l'al·lucinador, també.
Sí, bona.
No la coneixia, eh?
No? Que la sentia ma mare,
aquesta cosa. Estaríem parlant
del 83, és a dir, que avui fa
34 anys.
Númer 1, als Estats Units.
Sí.
Doncs mira, Andrea,
així, de nostàlgics, deixem avui la caixa
de música, gràcies i que vagi bé, fins ara.
Can't you hear, can't you hear
the thunder?
You better run,
you better take cover.
Fine bread from a man
in Brussels
He was six foot four
and full of muscles
I said,
to speak of my language
He just smiled
and gave me
a Vegemite sandwich
He said,
I come from a land
of love
It has no one
mentioned
Can't you hear,
can't you hear
the thunder?
You better run,
you better take cover.
10 minuts i les 11
és hora de parlar del temps.
amb el Carles Hernández de Ríos.
Carles, bon dia, què tal?
Molt bon dia, què tal?
Parlem del temps,
hem tingut un cop de setmana
ben gris,
com vas pronosticar,
ahir diumenge
de quedar-se a casa total
amb aquesta grisó
i aquesta pluja,
aquesta tristesa
que avui ens torna a acompanyar, eh?
Sí, sí, sí,
és allò...
però és l'últim dia
tindrem més dies de sol
aquesta setmana
pinta una miqueta bé
tot i que
també tindrem fred
també tindrem pluja
i
potser no tindrem tan vent
però bé,
de vent ja en tenim
jo crec que ja n'hem tingut prou
perquè hem tingut una situació
bastant extrema
a més és
és un vent que és poc habitual
i fa moltes destrosses
perquè no estàs acostumat
o sigui
penseu que totes les
moltes platges
i molts
ports
moltes
moltes estructures
que protegeixen les platges
normalment estan enfocades
més a situacions d'allà van
o del sud-est
que no pas del nord-est
el vent d'agregal
és un vent que ha bufat
amb molta força
aquest cap de setmana
i d'aquí les destrosses
no és que no estiguem preparats
però estem preparats
més en situacions més típiques
no pots allà posar murs
per tot arreu
i
i realment
la situació marítima
amb aquest cop màxim
que es va enregistrar
crec que a Bagur
de 10 metres d'alçada
una onada
o sigui
és una autèntica
animalada
molta gent ha anat a fotografia
hem vist moltes imatges
hem vist moltes destrosses
realment doncs
costarà
recuperar
en algunes platges
la sorra
en algunes altres platges
fins i tot
el passeig marítim mateix
perquè l'aigua
doncs ho ha endut tot
perquè veiem
doncs la força
de la pròpia naturalesa
un altre dels ingredients
és el vent
aquest vent que bufava la costa
i feia destrosses
i que provocava
aquestes onades tan altes
a Sant Just també
l'hem patit
i l'hem patit
amb destrosses
amb arbres trencats
amb palmeres
fins i tot
que és un arbre
que realment és molt complicat
que es trenqui
com podem comprovar
a vegades
veiem imatges
de tornados
a Florida
en zones
de l'Atlàntic
nord-americà
i de l'Amèrica Central
que entren
a costa
que entren
al litoral
i l'únic que queda de peu
són precisament
les palmeres
perquè és un arbre
que en el seu tronc
genera una pasta
que és com una goma
d'enganxar
és molt difícil
de trencar
doncs
vam pensar
ens van dir
allò
s'ha trencat una palmera
i a la plaça
de Camoapa
anirem a veure-ho
i deuria estar fotuda
què coi
no estava fotuda
més estar trencada
pel mig
o sigui
no està trencada
per la part
que podríem dir
més dèbil
les palmeres
és un arbre molt dur
però clar
tenim un cop màxim
registrat
de vent
Sant Jús
a dos quarts de dues
de la matinada
de la nit
de dissabte
diumenge
que va superar
els 80 km per hora
són cops de vent
molt forts
recordem
l'última vegada
que fins i tot
vam tenir pèrdues personals
d'un nen
a Cornellà
que va haver
una ventada
molt forta
també era un mes de gener
també era un mes de gener
i vam arribar
aquí a Sant Jús
a 86 km per hora
no tenim un registre
del lloc
on probablement
pugui fer més vent
de Sant Jús
més en vent d'agregal
perquè la vall
de Sant Jús
s'encamina una miqueta
en aquesta direcció
o sigui
si mirem des de Sant Pere Màrtir
i enfoquem cap a Sant Feliu
el recorregut de la vall
és precisament
aquest vent d'agregal
o sigui
les baixades de la Riera
de Sant Jús
és de nord-est
i potser per allà
en aquella zona
cap a la zona
de l'arribada
de baix de tot
a la zona industrial
cap a l'hotel
o cap a ja pràcticament
a baix de tot
a la parada
del tram
del Consell Comarcal
doncs en aquella zona
probablement
el vent hagi estat
fort més intens
que aquests 86 km per hora
perdó
80 km
pensàvem en 86
perquè també volíem recordar
que l'Observatori Fabra
s'ha arribat a 86
o sigui
són cops de vent
que no estem massa acostumats
l'arbrat de Sant Jús
quan hi ha aquestes ventades
doncs tampoc
no està acostumat
i rebem
doncs aquests impactes
palmeres trencades
també cap a Miquel Reverdem
rambla també un arbre
doncs va tallar el trànsit
a la tarda
altres arbres
al carrer Monistrol
i molts més
que ens en deixem probablement
perquè realment
quan anaves caminant
pel poble ahir
veies tot de branques
trencades per tot arreu
perquè els arbres
fins i tot entrant aquí
a la ràdio avui es veia
sí sí
perquè és que estava
ahir per exemple
teníem tots els carrers
plens de fulles
branques
d'aquests arbres
per exemple
a indústria
són arbres
doncs que la fulla
la mantenen
fins pràcticament
d'entrada
a la primavera
a l'estiu
i després fan
un canvi ràpid
de fulla
doncs aquests arbres
l'havien perdut
força fulla
estava tot el terra
ple de branques
i de fulles
bé un vent
que ha arribat
aquest cop màxim
que dèiem de 80
però realment
el fet és que
era molt sostingut
o sigui
el dia de diumenge
vam estar amb 50 sostinguts
o sigui
que això és un vent
molt fort
per ser sant just
dissabte
diumenge
divendres
o sigui
han estat 3 dies
amb molt de vent
aquesta nit
també ha bufat
ara ha fluixat
una miqueta
i la tendència
és que vagi a menys
aquest vent
però bé
en tornarem a tenir
i ara en parlarem
un vent
doncs que afluixa
i també afluixa
la pluja
tot i que aquest matí
encara
que és l'altre ingredient
que volíem comentar
per resumir
el cap de setmana
tot i que
ha afluixat una miqueta
i ara ja no plou
Déu-n'hi-do
per ser el mes de gener
ens han caigut
gairebé 20 litres
per metre quadrat
a Sant Just
ben repartits
en 3 dies
amb pluja minça
que anava fent
potser i la tarda
es va animar una miqueta més
però era una pluja
que anava fent
i era d'agrair
és aquesta pluja
que sempre
és tan interessant
no per exemple
com a Cadaqués
que han caigut
100 litres per metre quadrat
s'ha desbordat la riera
i aquesta pluja
se'n va a mar
i fa més destrosses
que una altra cosa
però Déu-n'hi-do
la pluja
que també ha caigut
cap a la zona
de l'Alt Empordà
una zona
doncs habitualment
poc regada
i que
gràcies a aquest gregal
doncs també han rebut
força pluja
hem vist el
el d'Aro
com baixava
rieres
doncs
d'allà dalt
de l'Empordà
doncs que baixaven
fortes
i baixaven
plenes
d'aigua
bé
resumint
el que hem tingut
el cap de setmana
amb molta precipitació
què ens espera
de cara a les properes hores
doncs bé
avui fins al migdia
encara pot ploure
tenim aquesta possibilitat
mirant el radar
doncs a hores d'ara
encara hi ha precipitacions
que van lliscant pel mar
que entren a punts
del litoral central
i del litoral de Girona
i que van donant precipitació
ara en tenim algunes
cap al sud
i al nord
al sud de l'alt
i al nord
del baix Empordà
també hi ha alguna precipitació
cap al Maresme
que apunta cap a Barcelona
i al Baix Obregat
també hi ha algunes precipitacions
cap al Tarragonès
cap al Montsant
o sigui que
aquestes pluges
podrien anar fent
podrien anar caient
també
la neu és protagonista
en zones del Pirineu
cap al Ripollès
i l'Alta Garrotja
en aquesta zona
doncs la cota de neu
està al voltant
dels 800 metres tan sols
i també hem pogut veure
com en aquests moments
està precipitant
cap al Montsant
i probablement també allà
a partir de 800 metres
el Santa Fe és neu
o sigui que avui veiem imatges
de TV3
de gent que volia pujar
a gaudir de la neu
que el lloc més proper
doncs pràcticament
és anar al Montseny
i veiem cotxes colgats
que aquella hi ha
pel que deies
amb dos dits de neu
la gent la poca traça
dient anem a veure la neu
però no comptem
i ni pensem mai
en que això d'anar a veure la neu
també ha de comptar
amb algunes cadenes
o algun sistema
perquè si no el cotxe
no tens les carreteres netejades
i més si està nevant
durant el dia
si no neva
i fa un bon sol
doncs ja hauran netejat
però si està nevant
si puges
a tenir precaució
bé doncs
de cara a les properes hores
tot això es trencarà
tindrem un temps
una miqueta més estable
i esperem un dimarts
tranquil
de sol
marxa la inestabilitat
tindrem una situació
bastant més tranquil
i això
permetrà al país
doncs respirar una miqueta
tot i que tindrem
alguns núvolets alts
prims
que no acabaran de fer net
també farà una miqueta de vent
perquè ja haurà marxat
aquesta inestabilitat
però aquest vent del nord
no acaba
no serà tan fort
com el cap de setmana
però sí que hi haurà
una certa influència
de vent del nord
i sempre amb aquests núvols alts
però demà dimarts
és un dia de descans
de descans meteorològic
i estima que caiguin dimarts
però
és un dia
doncs que podem estar
una mica més tranquils
pel que fa a les temperatures
pujaran una miqueta
a les màximes
perquè veurem més el sol
però en canvi
baixaran més les mínimes
que avui hem tingut
una mínima
d'uns 7-8 graus
aquesta propera nit
ja serà de 4 graus
i la nit de dimarts
a dimecres
també baixarà
fins als 4
o sigui que
tornarem a tenir
doncs temperatures
més fresques de nit
perquè no hi haurà
tants núvols
i el tanto dimecres
una bosseta d'aire fred
que es despenja
del nord d'Europa
i la punyetera
i caprichosa li dona
per passar per soble
de Catalunya
i s'instal·la una miqueta
a Catalunya
i marxa
això serà
durant el dimecres
és una bossa
de menys 31 graus
a 5.000 metres d'alçada
què provoca això?
doncs provoca
que s'inestabilitzi
l'atmòsfera
provoca que les temperatures
caiguin en picat
provoca vent
i provoca fenòmens
de pluja intensa
puntual
o sigui
quan hi ha tan aire fred
en alçada
i trobes que el sol
comença a fer la seva feina
a baix
doncs
és això de les tempestes
aquelles d'estiu
però amb hivern
llavors podem tenir
una certa inestabilitat
avui els MAPES
ens diuen
que la inestabilitat
més marcada
serà la meitat
nord de Catalunya
sempre estem a Sant Jus
amb aquella frontera tonta
que no sabem si col·locar-nos
al nord-o
perquè estem al mig
però la meitat
nord de Catalunya
és on es veuria
afectat
per més inestabilitat
i més possibilitats
de precipitació
dimecres
serà un dia variable
meresme
per tant segur
probablement
cota de neu
començarà al matí
les màximes
les tindrem al matí
perquè és d'aquelles situacions
tan estranyes
que quan arriba la bossa
com que ens arriba al matí
doncs durant l'any
la temperatura
haurà estat més alta
posa que la mínima
és llistat de 4-5 graus
veurem com a les 9-10 del matí
comença a recuperar-se
la temperatura
amb els 6-7-8
i de cop i volta
cap a les 12-1
el termòmetre
en comptes de continuar pujant
tirarà cap avall
i doncs
la màxima
al migdia
podria arribar
com a molt als 6 graus
cap a les 1-2-3 del migdia
o sigui que serà un valor
que potser fins i tot
està per sota
de la mínima de la nit
que no tenim sol
i la mínima de nit
de dimecres a dijous
que és quan ja haurà passat
la bossa a l'aire fred
i ens quedarà
amb una miqueta d'aire fred
estancat
podria estar al voltant
d'un grau tan sols
o sigui el tanto
perquè baixen la meitat
si dimarts parlàvem
d'una màxima
de 12 graus
probablement dimecres
ens quedem amb la meitat
6-5-4
en funció de si hi ha precipitació
o no
la neu pot fer acta
de presència
com ja sabeu
a partir dels 3 graus
Sant Just
estem una mica al llindar
i l'opció
que tenim
que pogués haver
precipitació
seria de cara a la tarda
podria caure
algun floc de neu
una miqueta d'aigua neu
si arriba aquesta precipitació
a Sant Just
amb un ambient fred
un ambient gèlid
un altre cop dimecres
i de cara a la resta de la setmana
doncs no acabem de fer net
però dijous
tindrem un dia força més tranquil
amb un ambient fred
però amb sol
divendres ens arriba un front
és un front atlàntic
segon de la temporada
d'aquest any
2017
és un front que es cobrarà
Catalunya
d'oest cap a est
i que podria donar
algunes precipitacions divendres
doncs Déu-n'hi-do
estem animats aquest gener
parlarem al llarg de la setmana
Carles, gràcies
les notícies de les 11
bon dia
us parla Òscar Fernández
el temporal de vent i un atja
ha fet danys importants
a tot el litoral català
ho ha explicat a Catalunya
a informació
el director general
de protecció civil
Joan de l'Hort
destrosses
n'hi ha hagut arreu
el que passa
és que en alguns indrets
ho han fet
amb molta més virulència
s'han emportat
platges encès
o trossos de passejos
circumstància
o situació
que sí que ja havia estat
coneguda
en alguna ocasió
i temps passats
però de manera
molt més localitzada
el que ens ha succeït
en aquest cap de setmana
dur
molt intens
és que ho ha fet
arreu de tot el litoral
i estem parlant
de Catalunya
protecció civil
manté el pla procicat
en alerta
pel foronatge
i en prealerta
pel vent
a més recomana
evitar zones costaneres
i lleres de rius
i rieres
plou sobre mullat
i per tant vol dir
que els rius
baixen plens
encara estan agafant
escorrentia
de les precipitacions
que s'han anat produint
i l'accés a lleres
sobretot
zones costaneres
els llius
passallisos
per sobre d'alguns
d'aquests llius
que habitualment
no porten massa aida
són zones
o indrets
en els que evidentment
no es pot
accedir
de l'or
demana
que no s'abagi
la guàrdia
davant les alertes
dels últims dies
i que es mantingui
la prudència
una de les zones
més castigades
és el maresme
a Pineda de Mar
per exemple
l'aigua s'ha emportat
la platja
i bona part del passeig
i els danys
podrien arribar
al milió d'euros
segons un primer balanç
encara provisional
a la costa d'Orar
el temporal
deixa carrers inundats
i passejos marítims
afectats
el mar ha entrat
fins ben endins
en poblacions
com ara
Salou o Cambrils
però sense que s'hagin
ha hagut de lamentar
d'anys en el mobiliari urbà
més notícies
amb Carlos Baraibar
un home mort
atropellat
aquesta mitjanit
quan creuava
a peu
l'autopista
a P7
a prop de la frontera
a l'Ala Empordà
anem a Girona
Fèlix Martín
bon dia
hola bon dia
l'accident va passar
entre 1 i 2 quarts
de 12 de la nit d'ahir
segons han confirmat
els Mossos
l'home va creuar
l'autopista
a l'altura del quilòmetre 7
al terme municipal
de Gullana
una zona pròxima
a la frontera
i a prop d'una àrea
de serveis
se'n desconeix el motiu
a més anava
indocumentat
i per això
aquest matí
encara no n'havia
transcendit
la identitat
Fèlix Martín
Catalunya Ràdio Girona
militars
de diversos països
de l'Àfrica Occidental
s'han desplegat
a Gàmbia
a l'espera
de l'arribada
del nou president
Adama Barrow
que encara està exiliat
al Senegal
el fins ara president
Iaia Jame
ha abandonat el país
però s'ha emportat
11 milions de dòlars
i les arques
del país
han quedat buides
segons ha assegurat
un conseller
del nou president
a la cadena britànica
BBC
Donald Trump
ha convidat
el primer ministre
israeli a visitar
la Casa Blanca
a principis de febrer
li ha confirmat
durant la primera
conversa telefònica
que han mantingut
el ja president
dels Estats Units
i Benjamin Netanyahu
que és el primer ministre
israeli
i que ha celebrat
la bona sintonia
amb el nou mediatari
nord-americà
damunt la taula
de la trobada
hi destacarà
sobretot
l'acord nuclear
firmat pels Estats Units
administració Obama
amb l'Iran
un tema que preocupa
tots dos dirigents
ha mort als 33 anys
l'actor Ricard Gil
per un accident
de trànsit
que va tenir dissabte
va, parla'm
de la teva feina
si te vols que et digui
havia fet el paper
del Gaspar
a la sèrie La Riera
de TV3
la temporada passada
interpretava un cambrer
enamorat de la Maribel
també havia aparegut
en sèries com
El Ministerio del Tiempo
o El Caso
i en pel·lícules com
Juli o Diez Mil Noches
en Ninguna Parte
fa dos anys
va guanyar el premi
al millor actor
del No Todo Film Fest
pel curtmentatge Impulso
Una sobredosi
seria la causa
de la mort
d'un intern
a la presó
de Mas Enric
al Catllal
Tarragonès
l'home ha mort
aquesta matinada
a la seva cel·la
Tarragona
Clara Chavarria
bon dia
Segons ha pogut saber
Catalunya
informació de fons
pròximes a la investigació
l'home seria
el presumpte autor
de l'assassinat
d'una dona
de 54 anys
que va passar
l'abril
de l'any passat
a Tarragona
la víctima
era una psicòloga
que treballava
a l'Institut Pere Mata
Els Mossos d'Esquadra
han obert una investigació
per determinar
les causes exactes
de la mort
Aquest és el segur intern
que mor en aquest centre
penitenciari
El primer va ser un home
que es va suicidar
l'abril de l'any passat
Aquesta mateixa matinada
s'ha registrat
un petit incendi
en una paperera
del centre
que han apagat
els propis funcionaris
Actualment
a la presó
de Mas Enric
inaugurada a finals
de l'any 2015
hi ha uns 400 interns
tot i que té capacitat
per a uns 800
Aquest dijous
els funcionaris
es mobilitzaran
per protestar
per diverses eficiències
del centre
com ara
la manca de personal
Ara els esports
amb Maria Guixà
A l'Open d'Austràlia
de tenis
el català Marcel Granoller
ja és a quarts de final
en la categoria de dobles
ho ha fet
fent parella
amb el croat Ivan Dodic
han superat
el polonès Kubot
i el Brasilem Elu
per un doble 7-6
se jugarà
en l'accés
a semifinals
davant els germans
nord-americans
Brian
L'usbec
Denis Istomin
Butchi de Nova
Gijokovic
ha quedat eliminat
a mans
de Dimitrov
Ara juga
Rafa Nadal
per una plaça
quarts de final
davant el francès
Guelmon Fis
el primer set
del partit
Nadal
domina per 3 jocs a 0
el Barça en futbol
manté la pressió
al Madrid i al Sevilla
després de la golejada
d'Ai Eivar
per 0 a 4
els Blaugrana
continuen a un punt
del Sevilla
i a dos del Real Madrid
que encara té un partit pendent
avui fan proves
a Sergio Busquets
lesionat d'un turmell
arran d'una dura entrada
d'Escalante
el Girona
referma en posicions
de sense directe
a primera divisió
després de guanyar
ahir el Sevilla Atlètic
per 2 a 0
l'equip de Pablo Machín
és segon
a la categoria plata
amb 6 punts
avantatges
respecte al tercer classificat
el Reus
per la seva banda
va empatar un amb el Mallorca
i és a un punt
de les places del playoff
i en bascet
l'Istela Manresa
va sumar i la tercera victòria
a la temporada
en imposar-se el Betis
91 a 86
la penya
va perdre a front
la brada 94 a 88
i el Barça
que ha reincorporat
dianyer
va descansar
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bon dia
són les 11 i 6 minuts
us parla Andrea Bueno
en marxa la campanya
serveis socials
més a prop
és una campanya
conjunta
de l'Ajuntament de Sant Just
i la Diputació de Barcelona
que ha arrencat
per tal de conèixer
les necessitats
de la població
major de 80 anys
al municipi
per tal de poder activar
programes socials existents
o bé dissenyar-ne de nous
a Sant Just
hi ha 217 persones
que tenen més de 80 anys
i d'aquestes
77 viuen soles
Més coses
Assemblea oberta
de Movem Sant Just
Demà
el grup farà
una reunió oberta
a tothom
al Centre Cívic
Joan Maragall
per tractar
diferents punts
d'actualitat política
i de partit
L'ordre del dia
planteja tractar
el canvi de responsabilitats
al grup municipal
de Movem Sant Just
en què Lluís Monfort
ha deixat
la segona tinença
d'alcaldia
també del projecte
del parc d'habitatge
públic de lloguer
i les accions
a desenvolupar
aquest 2017
en relació
al projecte educatiu
de ciutat
també es parlarà
de les despeses
i els incursos
de partit
i del nou web
de Movem
L'assemblea serà demà
a 3 quarts de 7 de la tarda
al Centre Cívic
Joan Maragall
I un apunt més
al cim de Can Ginestà
acoll una exposició
que mostra l'experiència
d'un grup de joves
de l'agrupament
Escolta Martin Luther King
l'estiu passat al Senegal
Un grup de 14 nois i noies
van fer una immersió cultural
en un poble
del sud del Senegal
i ara presenten
una exposició
que repassa
la seva experiència allà
La mostra es pot visitar
al cim de Can Ginestà
fins al dia 30 de gener
I això és tot de moment
la informació local
tornaran menys d'una hora
i també a la una
al Sant Jus Notícies
Edició Migdia
Mentrestant us recordem
que podeu seguir
l'actualitat de Sant Jus
al web de la ràdio
Ràdio d'Esvern.com
Molt bon dia
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Just a la fusta
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
Ràdio d'Esvern.com
a 5 de la tarda, relaxa't
amb estils com el chill-out,
el smooth jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Els matins de 10 a 1,
Sant Jús a la ràdio.
Just a la fusta.
Un minut i un quart de 12,
aquesta hora parlem d'actualitat
amb el portaveu del PSC a Sant Jús,
Joan Bassaganyes, bon dia.
Hola, bon dia.
Comencem parlant de l'actualitat més recent
perquè aquest cap de setmana,
ara justament en parlàvem a la informació del temps,
amb el Carles i Hernández i Rius
hem tingut aquests cops de vent, no?,
que aquí a Sant Just, en concret,
han fet caure alguns arbres, no?,
en diferents punts del municipi.
Sí, que tingui constància n'hi ha tres.
El més espectacular és una palmera que ha caigut a la plaça Camuapa.
Després també em consta que ha caigut un arbre a la cantonada de carretera reial amb Salvador Espriu
i una altra al carrer Monistrol.
I llavors també han caigut branques de diferents arbres.
A la cruïlla de Major, a Rambla, van caure bastantes branques d'uns arbres que van provocar molèsties
i en diferents punts del poble també han caigut diverses branques.
El que passa és que no han tingut l'afectació que ha tingut aquest cas concret.
I, en principi, per tant, només seria el fet en sí de la caiguda dels arbres,
vull dir que no hi ha hagut altres desperfectes com a conseqüència.
No, ahir al vespre també vam tenir un problema, una apagada de llum molt important,
tant a Rambla com a carretera reial,
que va afectar fins i tot el servei d'envia i de semàfors.
El que passa és que aquest va ser un problema originat en una estació d'endesa
i, per tant, està fora del nostre marc competencial.
Es va arreglar amb bastant poc temps
i, per sort, no van haver-hi més incidents importants.
I el que fa als arbres entenc que ara es reemplaçaran...
Sí, efectivament.
En cas de la palmera, per exemple.
Sí, sí, sí.
Tots aquests arbres seran replantats perquè estan en llocs que no molesten
i la nostra política és, sempre que un arbre cau i està en un lloc que no provoca molèsties,
doncs el replantem.
Doncs això pel que fa a aquesta informació que sentíem aquest matí,
arran d'aquest temporal o d'aquest episodi de vent, d'alguna manera.
El temporal, aquí no tenim mar de moment, no m'ha afectat d'aquesta manera.
Més qüestions, som a finals de gener del 2017.
Hem anat parlant amb diferents portaveus també aquest mes.
s'està aplicant, doncs, el pressupost aprovat ara fa un mes, al desembre,
i que, com vam anar comentant ja, augmenta de manera destacada.
En comparació als últims anys, la partida d'inversions en aquestes setmanes,
a peu de carrer una mica ja ho hem notat, no? També s'han començat a fer algunes coses.
Sí, tot i que són inversions que venen del pressupost anterior o bé de convenis urbanístics que no...
Si les obres que hem vist no fan tant referència a aquest pressupost que creixia, doncs.
Exacte. Ara mateix les obres que o bé s'han tancat o bé que estan en fase de final d'execució
són les del carrer Font, les del carrer Valmes, la rotonda d'11 de setembre,
que coneixem tots com la rotonda de Camp Mèl·lic,
i després diferents millores a nivell de seguretat viària.
Totes aquestes actuacions depenien, bé de convenis urbanístics,
que seria el cas de la rotonda de Camp Mèl·lic,
bé d'inversions que anaven vinculades als romanents de tesoreria del pressupost de 2015.
Per tant, són romanents que es van incorporar al pressupost del 2016.
De pressupost de 2017 encara no tenim cap inversió en execució, no.
I quan començarà la primera?
Jo crec que entre l'última setmana d'aquest mes o la primera de febrer.
I la primera actuació que farem serà canviar el paviment de la pista del Parc de les Basses de Sant Pere.
La pista de bàsquet que hi ha té un paviment que està molt deteriorat
i serà reemplaçat per un altre paviment.
Doncs ho anirem veient.
De fet, també, la setmana passada, arran de l'Special Olympics,
vam parlar de la inauguració, del tret de sortida oficial,
vam parlar amb la regidora d'Esports, Carles Omeda Serrano,
que també comentava que, precisament, amb motiu d'aquest esdeveniment,
els farien també algunes inversions, com ara la pista de l'Institut, no?
Correcte.
O s'accelerarien, igual s'havien de fer.
De fet, aquesta és la més important.
No, de fet, no s'havia de fer.
Es farà perquè tenim aquest esdeveniment al nostre municipi,
perquè vull recordar que l'Institut és un equipament
que és de la Generalitat de Catalunya
i, per tant, totes les inversions que s'hi fan
les hauria de finançar la Generalitat de Catalunya.
Sabem que en aquests darrers anys
la Generalitat, per les raons que sigui,
no hi ha invertit molt en l'Institut
i hem estat l'Ajuntament,
qui hem acabat fent diferents inversions
que no ens pertocaven.
Aquesta de la pista de bàsquet de l'Institut
serà una d'elles, aprofitant o amb l'excusa
que, com bé sabeu,
es celebraran el mes de maig
els Special Olympics d'aquí a Sant Just.
I, per tant, no estava pressupostada per això,
en principi, per aquest any, o sí?
Sí, sí, està en pressupost de 2017.
Estava tenint en compte que es feia aquest esdeveniment.
Una altra de les actuacions destacades,
aquesta fa temps que ara anem parlant
i que, en principi, s'executarà aquest any,
serà la del camp de futbol,
que es posarà l'agis pel camp de futbol
i que, en principi,
en temes de calendari,
no sé si serà una mica complicat,
perquè, clar, hi ha la competició,
després també és l'espai on s'acostuma a fer
també les barraques de festa major,
com es gestiona la topplaca?
Efectivament.
En el camp de futbol hi ha
tres inversions dins d'una.
La primera és substituir la gespa
del camp de futbol,
que ja té més de 10 anys de vida
i, per tant,
ja ha exaurit el seu període d'amortització.
La segona és
una part de la gespa que traurem del camp
la deslladarem al camp de baix,
que està al costat de l'escola Montseny,
perquè s'hi pugui crear un camp de futbol set
i que és una antiga demanda dels clubs
que juguen al camp de futbol.
I la tercera inversió és
millorar les casetes que hi ha
que donen el carrer Cervantes,
que actualment s'utilitzen com a espais
per a les entitats.
L'obra que hem d'encaixar molt bé
és la primera
perquè la temporada s'acaba
per Sant Joan
i comença
la temporada
o els entrenaments, millor dit,
a finals del mes d'agost.
I, per tant, amb aquesta obra
sí que haurem d'anar molt coordinats
amb els clubs
i fer una execució ràpida,
tot i que també he de dir
que és una obra que, en principi,
no hauria de durar més d'un mes.
No estem parlant d'una obra molt complicada.
La resta d'intervencions
ja tenim més marge
a l'hora d'executar-les.
No depenen tant
del calendari dels clubs.
Per tant, potser que
podria ser per això
que les barraques les fessin en un altre lloc?
No, la idea inicial
és que
s'enderroquin
les barraques actuals
i es facin al mateix lloc.
És per un tema
de seguretat
i també per un tema
de cost.
Totes les instal·lacions
ja les tenim
que passen pel carrer Cervantes.
Surt més a compte.
Clar, si ho haguéssim de fer-ho
al carrer
Monturiol,
Narcís Monturiol,
que és el que està darrere,
el carrer del polígon,
suposaria haver de fer
noves instal·lacions
per donar serveis
a aquestes casetes.
A més a més,
entenem
que està bé
que al voltant del bar
és on hi hagi
tota l'activitat
del camp de futbol.
D'aquesta manera,
per exemple,
ara a l'hivern,
que la nit és molt més llarga,
no cal tenir
totes les llums
de les instal·lacions obertes.
Si ho tens tot concentrat
en un mateix lloc,
pots sectoritzar
i només utilitzar
una part
del camp de futbol.
Per la instal·lació
del camp de futbol.
Per tant,
i en principi,
tot això es faria
aquest 2017,
tot el que té a veure
amb tot el projecte.
A banda d'aquestes inversions
o de les inversions
pel que fa a projectes
per aquest any,
la setmana passada,
també parlant
amb el representant
de Movem,
un dels representants
de Movem,
Just Fosalba,
destacava que aquest 2017
també s'haurà de decidir
què es fa
amb el model
de gestió de residus
aquí a Sant Just
o que és un tema
que ja s'ha començat
a plantejar
i que s'haurà
de decidir coses.
Cal un canvi
realment
aquí a Sant Just?
Aquí a Sant Just
som dels municipis
que no tenim
porta a porta
que tenim uns nivells
de reciclatge
més alts
de tota l'àrea
metropolitana.
Per tant,
el punt de partida
és bo,
que és millorable,
efectivament,
i que hem de
prendre decisions
i que hem de
fer apostes decidides
i que no ens podem
quedar de braços
creuats
i pensar que el model
actual
ja funciona
correctament
i que
amb una campanya
de sensibilització
ja n'hi ha prou,
amb això
estem tots d'acord.
Què hem de fer?
bé, doncs aquí
hi ha moltes alternatives
que passen
des de
temes
que toquen
la fiscalitat,
de
temes
que els contenidors
poden ser diferents
als actuals,
entre cometes
poden ser més intel·ligents,
o bé
el famós
de porta a porta,
que és una opció
que defensen
uns dels grups
que estan
al govern,
però que no necessàriament
és la decisió
o la postura
que té
el govern.
No hi ha una postura
consensuada encara?
No,
estem encara
en una fase
de debat intern,
el tema
dels residus
en els últims anys
ha viscut
un boom
perquè és necessari
aquesta és
la realitat,
hi ha moltes alternatives
sobre la taula,
més que
s'estan
desenvolupant
en un ritme
molt ràpid
i tot això
és el que ens fa
ser una mica
prudents
a l'hora
d'apostar
per un model
o per un altre.
Des del PSC
teniu alguna postura
concreta?
No,
estem estudiant
dues alternatives
que són
interessants
i que suposo
que quan tinguem
més madures
ja farem públiques,
ara mateix
és un debat
intern
en el qual
jo reconec
que nosaltres
encara ens
tenim molt
l'aprenentatge
a fer,
en els propers dies
tindrem visites
de companys
d'altres
institucions
i d'altres
municipis
que
coneixen
molt a fons
aquest tema
i una mica
en funció
d'aquests
inputs
que rebem
i de l'opinió
dels nostres
militants
i acabarem
de definir
la nostra postura.
I després també
si hi ha un canvi
de model
possiblement
caldrà...
Em refereixo,
Carme,
perdona,
davant d'aquest
referèndum
que tenim voluntat
que es faci
a l'hora d'obrir-ho
a l'estat.
Igualment dic
que potser
hem vinculat
amb aquesta idea
de participació
però que suposo
que d'alguna manera
amb l'oposició
també s'haurà
d'establir...
No sé si
s'ha parlat ja
que es tirin
davant
aquesta consulta
si n'heu parlat
o encara no.
En el que jo crec
que estem tots
d'acord
és en què
s'ha de fer
aquesta consulta.
El company
Lluís Montfort
és un tema
que he estat treballant
molt a fons
i jo crec
que de cara
al segon semestre
de l'any
doncs ja acabarem
de definir
quin tipus
de consulta
parlem
i quines
són les regles
que han de regir
per aquesta consulta.
A banda d'aquests temes
que estem comentant
anirem parlant
com que és principis d'any
doncs és un moment
d'aquests
d'intentar
pensar
en general
en global.
No sé si
hi ha algun altre repte
que creguis
que serà important
per Sant Just
aquest 2017.
Repte en quin sentit
vols dir?
Tenint en compte
ara que ja teniu
el pressupost marcat
o sigui
alguna cosa
que així
com l'altre dia
Sant Just destacava
aquesta part
del model de residus
alguna de les coses
que està previst
que es faci
no que s'haurien de fer?
Aquest any 2017
jo crec que
no només depèn
de nosaltres
sinó que aquí
hi ha molts actors
involucrats
però l'Ajuntament
és un actor
molt important
jo diria
que és el més important
hauria de servir
per definir
el futur creixement
de Sant Just
que aquestes sí
que són decisions
que afecten
a futures generacions.
vull recordar
que en el seu moment
havien de construir-se
al voltant
de 130.000 metres quadrats
d'habitatge
a la vall
de Sant Just
que va haver-hi
un consens
polític i ciutadà
que això
no es podia fer
i que per tant
una part
d'aquests metres quadrats
s'havia de situar
en altres llocs
de Sant Just.
una part
d'aquest soste
que havíem de moure
ja s'ha mogut
i jo crec
sense
voler ser massa optimista
crec que
durant aquest any
començarem a veure
realitats tangibles
del que
això suposa
però vull recordar
que aquesta motxilla
encara
segueix
està en plena
per tant
hem d'aterrar
encara uns quants
metres
dos quadrats més
en diferents llocs
del municipi
a la carretera
per exemple
jo
ja puc dir
que des del PSC
i crec que aquesta és una decisió
bastant compartida
en el govern
entenem
que
l'àmbit
natural
de creixement
de Sant Just
és al voltant
de la carretera
reial
de fet
se t'hi fixes
des de
Barcelona
des de
des de
Plaça Espanya
fins a
fins a
Sant Feliu
l'únic lloc
de l'antiga
carretera nacional
la carretera reial
340
que no té
d'amor urbana
és
aquí Sant Just
és la part
que va
des del
Walden
des de la rotonda
on hi ha
la gasolinera
fins a
l'inici
del
d'envia
a Sant Feliu
en tallar
al Consell Comarcal
davant de l'esclat
tota aquella zona
no
més a baix
tota la part del parc
Torreblanca
on comença
l'envia
tot aquest espai
és l'únic
des de
Barcelona
insisteixo
fins a Sant Feliu
que no té
l'amor urbana
no hi ha comerços
no hi ha habitatge
és
tot industrial
això t'anava a dir
sí que hi ha una part
d'indústria
i que no hi ha
tampoc tant d'espai
sí
és una indústria
bastant dura
és una indústria
productiva
que és necessària
que hi sigui
però segurament
no en aquest espai
concret
un cop
es va
transformar
la carretera
reial
la carretera reial
abans
era una carretera
nacional
que admetia molt bé
el pas de camions
de molts cotxes
i per voluntat
en el seu moment
de la Generalitat
de Catalunya
i de l'àrea metropolitana
aquesta via
es va pacificar molt
s'hi va posar
tot en via
es va reduir molt
el nombre
del trànsit
de vehicles
carril d'ici
i el carril d'ici
i per tant
no té molt sentit
que aquesta nova via
urbana
amb el disseny
que té actualment
encara tingui
en la seva façana
activitat industrial
tan dura
per tant
i com es pot fer
o com es pot fer
aquest canvi
això també és el planejament
i nosaltres tenim
com et deia
aquesta motxilla
de metres quadrats
que encara han d'aterrar
que
cacen bastant
amb l'objectiu
que el creixement
del municipi
sigui per
la carretera reial
de fet
davant de la parada
del tram baix
de Torre Blanca
que sembla que sigui
Sant Joan d'Espí
perquè el que hi ha
és Sant Joan d'Espí
però és Sant Just
sí que s'havia provat
que hi hauria
pisos
correcte
aquests són uns dels
metres quadrats
són 24 de mil
són bastants
que veurem
en els propers mesos
jo potser diria
a finals d'any
allà la gent
ja començarà
a veure
moviment de terres
i potser
ja començarà
a veure
els primers blocs
aixecats
però aquests
venen
del conveni
del 2005
en què hi ha
una part
d'aquells
metres quadrats
que reconeixien
amb els propietaris
de la vall
ja se situaven
a Sant Just
d'Esbert
però encara en queden
uns quants
i
aquests
que queden
entenem
que el millor lloc
on poden estar
és precisament
com aquests
de Torre Blanca
al voltant
de la carretera
reial
és l'àmbit
natural
de creixement
de Sant Just
tenint en compte
que el que volem
des de l'Ajuntament
i crec que aquesta
és una
opinió molt compartida
per la ciutadania
és preservar
Coixerola
i el que és
la vall
de Sant Just
i arribarà
els 20.000 habitants?
jo crec que sí
arribarà
en el moment
en què hi hagin
aquests desenvolupaments
urbanístics
és la voluntat
una mica
també
d'aquest planejament?
no
no és la voluntat
la voluntat
d'arribar
a 20.000
tot i que té
conseqüències positives
arribar
a 20.000
en temes
de finances
tots aquests
desenvolupaments
no es fan
amb la finalitat
d'arribar
a 20.000
jo crec que
arribar a 20.000
serà una
conseqüència
però no
és l'objectiu
ho anirem
veient
o començarem
a veure
en principi
això aquest any
o és més
una cosa
de mandat?
no, aquest any
jo crec que serà
decisiu
és el repte
que tenim
aquest any
en matèria
urbanística
i que és un repte
a més a més
que té
derivades
en molts terrenys
també
t'afecta
el pla d'equipaments
que aquest any
tenim la voluntat
d'encarregar
una actualització
del pla d'equipaments
que tenim
afecta
temes de mobilitat
per això
ara aviat
començarem
a treballar
el nou pla
de mobilitat
que
aquesta setmana
ens van
començar
a treballar
amb la Diputació
de Barcelona
que és qui
el financia
en definitiva
té
conseqüències
en molts aspectes
de la vida
del municipi
doncs anirem parlant
també
al llarg
d'aquest any
avui hem volut
comentar
en aquesta entrevista
amb el portaveu
del PSC
Sant Jojo
en Bassaganyes
abans de marxar
també
un apunt
sobre el partit
perquè aquest cap de setmana
hi va haver
assemblea
del PSC
del Baix Llobregat
i entre altres qüestions
per la part
Sant Justenca
la nova executiva
comptarà també
amb Josep Perpinyà
com a conseller nacional
i Gina Pol
com a secretari
de polítiques socials
efectivament
és una bona notícia
per nosaltres
és important
estar present
en òrgans
de decisió
per sobre
dels municipals
i estic convençut
que tant
l'alcalde
com la Gina
faran una feina
molt important
el primer
en el Consell Nacional
i la Gina
portant l'àrea
de polítiques socials
de l'executiva
comarcal
de l'última entrevista
que havíem fet
estàvem en un moment
jo diria que era
novembre-desembre
segurament
doncs
en què tot era una mica
recent
els canvis
o el que estava
passant
dins del Partit Socialista
ara continuen
havent-hi canvis
o continuen
passant coses
potser menys
més a porta tancada
no tant
la primera notícia
per entendre'ns
creus per això
que s'està
treballant
o s'està evolucionant
des del PSC
cap a
treballant
evolucionant
no seria la paraula
però que s'està treballant
en la direcció
que defenseu vosaltres
des d'aquí Sant Just?
és que la veritat
no sabem
en quina direcció
s'està treballant
et refereixes
en relació
amb les
relacions
amb el PSOE
sí
la reunió
per exemple
la setmana passada
a 17
es va reunir
l'Extremadura
per exemple
comencen a parlar
jo crec que el que està en joc
és si els militants
del PSC
poden o no participar
en l'elecció
del futur primer secretari general
del PSOE
si finalment
s'opta
perquè no podem votar
doncs jo crec que
el marc de relacions
entre el PSC i el PSOE
serà molt diferent
del que hem tingut fins ara
i vull recordar
que si hem arribat fins aquí
és perquè
els diputats del PSC
i tot el PSC
en el seu conjunt
es van mantenir
fidels
a la paraula donada
que no
es votaria a favor
de la investidura
o no ens abstindríem
en la investidura
del senyor
Mariano Rajoy
i per tant
jo crec que
que aquella decisió
doncs
provocarà unes conseqüències
que
difícilment
les relacions
de PSC i PSOE
serà igual
més enllà
de si finalment
els diputats
del PSC
els militants
perdona
del PSC
podem o no
participar
en aquest procés
de primàries
la meva opinió
la meva opinió
personal
és que
bo seria
no participar
m'agrada ser
que
aquesta decisió
potser
satisfà
alguna
candidata
que no és
del meu
agrat
però
jo crec que és bo
que es comenci
a visualitzar
ja que
PSC i PSOE
poden tenir
una relació
fraternal
però que han de tenir
vides
separades
aquesta és la meva
opinió
personal
veurem com
avança també
com a evolucionador
plegat
avui ho hem volgut
comentar també
com dèiem
amb el portaveu
del PSC
Sant Just
Joan Bassaganyes
gràcies
a vosaltres
que vagi bé
bon dia
bon dia

good news
good people
and good
origin
from 5
to 7
every afternoon
the best radio show
you can listen
now
maybe
you don't
understand
nothing
but don't worry
the radio show
is in
catalan
the best radio show
the radio show
sabeu que es coneixen
més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants
milers d'enregistrades
voler conèixer quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades
si us agrada les sardanes
i teniu curiositat
tot això i més
ho trobareu
al programa
l'audició
que s'emet
tots els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o
amb les seves repeticions
us hi esperem
cada dilluns
de 9 a 10 del vespre
teniu una cita
amb Rambo Bineu
si us plau
una mirada
al passat
sense nostàlgia
amb la millor música
dels anys
20 o 50
o si ho preferiu
podeu descarregar el programa
a la carta
a Ràdio d'Esvern
l'antic és millor
i més divertit
rebobineu
si us plau
primer
van ser les ones
98.1
FM
després
internet
ràdio d'Esvern
punt com
li va seguir
Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
i ara
obrim un nou canal
comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
cada dia
més a prop teu
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Passen 8
3 minuts de 2
minuts de 2 quarts
de 12
a aquesta hora
a aquesta hora
el que fem
és tertúlia
ja tenim
a punt
els tertulians
dels dilluns
la Palmira Badell
la Carme Madó
en Carles Bas
i en Josep Coderc
molt bon dia
a tots
què tal
bon dia
bon dia
a tothom
i comencem
doncs
amb aquesta carta
que es signa
cada dilluns
Josep Coderc
llegeixo
endavant
Trump
ja és el president
dels Estats Units
d'Amèrica
escoltant el primer discurs
que com a president
investit
va pronunciar
Trump
no vaig poder
per menys
que recordar
els discursos
de Hitler
que el van emportar
en unes eleccions
alemanyes
a ocupar
la presidència
del
Bundestag
del Tercer Reich
amb tot el que
comportar posteriorment
l'investidura
de Trump
ha fet palès
la divisió
de la població
dels Estats Units
d'Amèrica
més de 200 detinguts
per forts altercats
en el carrer
de Washington
manifestacions
adverses
d'artistes
de renom mundial
manifestacions
feminines
antisexistes
en definitiva
manifestacions
a tot el món
contra el propi
Trump
sincerament
crec que és
de tema
el que pot passar
a nivell
no tan sols
americà
sinó
a tot el món
veient com
les extremes
dretes
ressorgeixen
amb força
principalment a Europa
i el perill
que pot representar
l'amistat personal
de Trump
amb Putin
el papa francès
que aconsella
esperar i no
i no jutjar per endavant
i en una carta
personal a Trump
després de felicitar
l'anima a lluitar
per les llibertats
de les persones
i a tot això
i a tot això
què hi diuen
els verdeders
americans
aquells
que estan
en les reserves
permís d'armes
trista notícia
dos agents
forestals
un de Tosses
i l'altre
del col·letge
han estat
morts
per un caçador
de 28 anys
al Segrià
concretament
a Parcerisses
en demanar-li
la llicència
d'armes
que tenia caducada
els companys
de caça
l'han convençut
per a que ell mateix
s'entregués
als Mossos
d'Esquadra
això em porta
a demanar
a aquells
a qui correspongui
lliurar
els permisos
d'armes
l'exigència
del major rigor
possible
en fer-ho
i especialment
un escurat
examen
psicològic
del peticionari
del permís
és evident
que en aquest cas
l'autor
dels homicidis
és una persona
emocionalment
inestable
que s'altera
profundament
en veure sorprès
amb una falta
que com a màxim
hauria comportat
la retirada
de l'adma
fins que no
renovés
la llicència
a voltes
aquestes
llicències
com les del
carnet
de conduir
són lliurades
amb massa facilitat
imprudències
vist per la televisió
onades
de fins 5 i 8
metres d'alçada
que es trenquen
i retiren
en xocar
contra els espigons
de mar
i gent situada
en els espigons
contemplant
l'espectacle
certament
corprenent
corprenent
i fent
i fent fotografies
sense tenir
en compte
que una homenada
els pot fer
els pot fer
una mala passada
i com a mínim
deixar
Però la inconsciència arriba a tals temps que fins i tot s'ha pogut veure a persones amb nens molt petits en l'espigó,
contemplant el panorama amb el perill que això representa pels infants.
En certa ocasió, ja fa temps, i també per televisió, es va viure el drama d'un nen arrabassat per una onada dels braços del seu pare
que l'onada s'endogué mar endins sense poder-lo recuperar.
I del Barça.
Real Societat 0, Barcelona 1 en la Copa del Rei.
Eiberg 0, Barcelona 4 en la Lliga.
Tercer classificat a dos punts del Leial Madrid.
Visca el Barça.
I de l'Espanyol, Espanyol 3, granada 1 a la Lliga.
Visca l'Espanyol.
Molt bé.
Comencem pel començament.
Vinga.
Vostè diu, sí, fa por el president nou.
I acaba dient que el papa l'ha felicitat.
Però penso que l'ha felicitat perquè té tot el món resant.
Ah, no, bueno, l'ha felicitat com el cap d'un estat.
Sí, bé, és un protocol que es fa.
S'ha de felicitar la persona que guanya.
Clar, sí.
Vull dir, fins aquí molt bé, però ha sortit aquest acudit,
que el papa està content perquè té tot el món que resa.
I el permís d'armes és molt difícil poder fer aquestes comprovacions
perquè quan es fa la comprovació,
la persona que ha demanat el permís d'armes o el permís de conduir,
aquell moment està serè.
Però no sabem mai com reaccionarem en un moment que ens veiem atrapats.
No, no, però s'ha d'estremar molt bé.
Per això de cop i volta una persona atropella una altra
i de la mateixa esglai que pren, se'n va i l'abandona.
Sí, sí.
No hauria de ser així.
No, no.
Però és la por preservar-se d'un mateix.
No, no, això jo ho comprenc, això ho comprenc.
Però vull dir, això també es pot preveure.
A veure, no els defenso, eh?
Això també es pot preveure,
és d'anar amb un bon estudi psicològic, un bon estudi.
És a dir, i per donar-me's, jo crec que s'haurien d'estremar els arguments
per veure fins a quin punt aquella persona pot tenir una arma.
Mira, a Amèrica cadascú pot comprar l'arma que vulgui
i no necessita ni llicència ni res.
Però passa el que passa.
Passa el que passa, això mateix.
I aquí jo crec que es lliuren les armes una mica massa fàcilment.
Sobretot les armes de caix.
Són necessàries?
Eh?
Són necessàries?
Home, per anar a caçar, sí.
Clar.
No, doncs hi hauria d'haver una determinada gent
que fes la caça per mantenir l'equilibri natural.
Ah, bé, això ja és una altra qüestió.
A veure, perquè...
Això ja ens podem...
L'excusa dels caçadors és que ells estan convençuts que...
i segur que és així, eh?
No dic pas al contrari.
Però penso que es podria fer d'una altra manera,
perquè de tant en tant passen coses.
Sí.
No, no, però esclar, llavors hi entrem,
més que en la llicència de caça,
en un cert partit o una certa política animalista.
de dir, si jo hi volem, que vas mantenir l'ecologia,
mantenir-la...
Sí, sí.
És un argument animalista, vull dir, no...
Clar, la caça ho consideren un esport.
Sí.
I consideren que...
Mira, com més...
Avui mateix, com més...
Avui mateix jo hi he vist, la fotografia.
en el diari la porta, la fotografia
d'aquest xicot que va matar...
Sí.
...que té penjada a Facebook.
Indica alguna cosa, aquesta fotografia.
Sí, ja.
Saps per què?
Perquè porta tot un feix de perdius mortes al costat.
No és la fotografia d'ell sol.
No.
És la fotografia amb els animals morts.
Jo, el que me...
Per tant, ja no m'agrada aquest individu.
El que me sorprès és l'edat.
Sí, sí, sí, però vull dir...
Perquè més aviat són gent, homes...
Sí, sí.
...la gran majoria, per no dir la totalitat, més grans.
Sí, sí, normalment sí.
Però jo em pensava que hi havia un protocol per anar a caçar.
Per exemple, l'associació de caçadors d'aquí, del Baix Llobregat,
em sembla que tenen, pel tema dels senglars...
Sí, esclar.
...tenen un protocol d'uns dies...
I una temporada, eh?
I una temporada, vull dir...
Sí, sí.
I una temporada, crec, eh?
I a més a més, em sobta que un caçador li caduqui la llicència.
Sí.
Sí, vull dir que tot és una mica...
Sí, tot plegat.
Bé, mira, el resultat és aquest, no?
El resultat és aquest, no?
El resultat és un dia.
El resultat és un dia, no?
El resultat és un dia.
I a més, esclar, demostra que aquesta reacció de matar, quan li haurien retirat l'arma, però si ells no de la llicència li haurien tornat l'arma.
Vull dir, no, és que no...
A veure, que el fet que el parin i li demanin la documentació disparar...
No sé, és que no...
Jo no tinc capacitat per entendre'l, o sigui...
Sí, és que això és el que em sobta, perquè...
A veure, no hi ha testimonis, és el que ell ha dit.
Sí, ja no...
No, ell diu que no se'n recorda de res, eh?
No, esclar, què vols que digui?
Hi ha els companys que el van...
Els companys que estaven amb ell i li van dir que...
Ja se sap que sortirà enajenació mental transitòria.
Això és així, perquè, evidentment, que una persona que està serena no fa això.
No.
Ja sé, no sé.
Clar, sempre hi ha aquesta excusa.
No sé, les relacions personals, és que, no sé.
Com que jo no em puc entendre, no em puc manifestar sobre això.
Vull dir, no em puc entendre.
En Carles vol dir una cosa, també.
En Carles, aixeca el dit.
Sembla que estigui a classe.
Deixeu-me d'això aquí.
Això mateix.
Bé, doncs jo estic d'acord en el fet que sí, però de totes les coses que diu aquí Trump ha guanyat,
hi ha una cosa que m'ha interessat molt.
Jo que Trump arribi a fer el que va fer el Hitler, no ho crec.
No ho crec.
No ho crec, perquè, en fi, allà hi havia, si ho recordo perfectament, hi havia un ambient tot favorable.
Per altra banda, el Hitler era una filosofia i aquest home, el Trump, si cal, té una altra filosofia, no la mateixa.
Però de la mateixa manera que el Hitler es va anar transformant, també li pot passar amb aquest?
No, però el Hitler hi ha d'entrada, d'entrada com va arribar, a les votacions que el van proposar com a cap, i el, com se deia jo, aquest, el...
Senciller.
Sí, el que era president del govern, eh, de la República Alemana, com se deia.
El Willy Brandt.
No, el Willy Brandt.
Des de més cap aquí, el Willy Brandt.
Bueno, hi havia un president i un primer ministre.
El primer ministre, el president, encara no recordo com se deia, era el Káixer, com se digui.
Sí, sí, el Káixer.
Sí, el van proposar perquè havia tingut una majoria considerable.
En aquell moment ja se sabia que aquest home no era, però, esclar, la possibilitat d'aturar-lo, de mantenir-lo,
i a més estava fet amb un ambient, si recordeu aquelles conferències que van tindre,
de Chamberlain, el de França, i el mateix Hitler, el que semblava que a mi el podrien encarrilar.
No ho encarrilar, però, i en aquest cas això no ho sé.
Ara hi ha un penagre del final, molt bonic, que diu...
I tot això, quan, què hi diuen els verdaders americans, aquells que estan a les reserves?
Això és un aspecte que a mi sempre m'ha fet molta pena,
en el sentit que a Amèrica hi viuen senyors.
Aquests senyors que vivien a Amèrica eren els indígenes.
Indígenes, a més, amb un top majoritiu, els desgraciats.
Els aborígens.
Sí, sí, sí.
No, si algú es preocupa, perquè tindre'ls, tindre'ls,
amb una persona, tu, aquí...
Sí, sí, reserves.
I aquí, feu el que us doni la gana per aquí...
Però no emprenyeu?
Em sembla que no és pròpia d'un país civilitzat.
Transformar-nos tampoc és necessari.
És simplement donar-los la possibilitat, com passa al Brasil,
que el Brasil ja se veig igual,
que puguin desenvolupar les seves pròpies tendències,
les seves pròpies experiències...
Sistemes.
Els seves pròpies sistemes.
Cadascú d'aquests sistemes és possible que, amb el temps,
confleixin amb els nostres sistemes.
És possible, perquè això sí significaríem pensar que els nostres sistemes són...
Són el nova mas.
O no és així.
Però aquesta línia última,
tota aquesta paraula, senyor Poder,
el menys a mi és el que més m'ha agradat.
Perquè és que...
No, no, és que és així.
És que sempre he pensat que aquí, de vergonya,
pensar que un estat teòricament civilitzat
tingui les zones executades, les reserves...
Però això, més amunt el Canadà,
passa exactament igual, eh?
Sí, sí, sí.
No, però en canvi, a Amèrica del Sur no.
I a Austràlia també.
A Amèrica del Sur, tu veuràs, per exemple,
el de Venezuela i tal,
que tenen infeccions.
Sí.
Aborígens.
Sí, sí, però també passa i a l'Àfrica també passa.
A l'Àfrica no tant, eh?
No, no.
Ja, però...
A Austràlia sí.
A Austràlia sí, eh?
A Austràlia sí.
Va arribar a demanar perdó,
perquè el que feia el Canadà era pitjor,
que agafava les clitones dels aborígens
els donava una família blanca
perquè eren les duquers en un altre ambient.
Sí.
I ara, fa un any o dos,
el govern austràlia va demanar perdó
per aquestes...
Perquè era una autèntica caçeria.
I on sabien que a l'Àfrica escova una criatura,
l'anaven a enganxar
i la donaven a un de blanc
perquè la donessin modo blanco.
Clar, però no parlem de fa 20 anys,
parlem d'ara, eh?
Sí, no d'ara, eh?
Perquè és que els blancs ens creiem que som els millors.
Exacte.
I això no és veritat.
Bé, això per una banda.
I per altra banda,
en una paraula vull dir
que valdria la pena
que això que Trump no farà,
que aquests grups de persones,
que si més no
eren la base de la identitat americana,
se'n preocupessin una miqueta més.
I l'altra cosa que hi havia,
estava en el segon apartat.
de les imprudències.
De les imprudències, no.
De les imprudències, no.
De les imprudències.
Sí, el segon apartat,
que vol dir la segona pàgina?
Sí, sí, no, vull dir que...
Això que diu ella és el caçador aquest.
Ah, aquest caçador, no.
Els permisos.
Sí.
No, primerament,
que els permisos
es donen per un període.
Sí.
No per sempre,
per un període.
Segona,
com a exemple,
en el cas de la pesca,
està per més pescar,
per moltes espècies,
està per més pescar
i tornar-los al riu.
Sí,
com a esport.
Exacte.
doncs en aquest cas,
fora del cas,
per exemple,
dels forts anglars
que estan patint
d'una manera descontrolada,
el cas hauria de ser
d'aquesta mateixa manera.
I no és que sigui
una qüestió ecologista, no.
Això no és ecologisme.
Això és senzillament
preservar l'ecosistema.
Sí,
i com es pot fer
amb la cacera?
No s'hauria de tornar.
Així es tracta de dir
quan i com.
Clar,
però ja ho fan així.
Sí,
sí,
sí,
ja ho fan així.
Però de totes maneres,
vull dir que,
no sé,
he sentit,
m'he sentit,
ho he entès malament,
com que diguis,
l'ecologia no és un problema
d'ecologia,
és un problema
de preservar l'equilibri.
L'equilibri natural,
sí.
Ens acordeixem nosaltres també,
els homes també fem part
d'aquest cacera.
I aleshores,
doncs,
si ja passes per semblars
per matir d'algui,
bé,
doncs autoritza
una batuda.
Una batuda,
això es fa
i el que és caçador,
caçador,
va caçar
quan hi ha vega,
quan hi ha,
quan toca.
Però jo crec que
tinc un boçot
que aquest home
era un individu,
que això passa,
inestable emocionalment.
Però...
i quan va anar
a demanar-li la llicència,
que no tenia,
que tenia que educada,
aleshores...
Es va a tevalar.
Es va a tevalar.
I li va a parlar.
M'ha anat a altres persones.
Sí,
però és que,
és que em sembla molt fort,
eh?
Sí, sí, sí.
Ara,
ja dic,
mireu-vos la fotografia
que té a Facebook.
Facebook, sí, sí.
Que té a Facebook.
La fotografia...
És un detall.
M'agrada molt
quan lligeixes
que no dius Facebook.
Face,
Facebook.
Perquè s'ha de llegir...
Tal com ho veu ells.
Em sembla molt bé.
Sempre em crida amb l'atenció.
És un detall.
Tonto, si vols.
Però,
home,
a Facebook,
posar-lo,
que es vegin
les pordius.
Sí,
clar,
perquè...
Veu-ho a 12 pordius
que de malort.
Perquè ell vol lluir.
Hi ha...
Mira,
jo
coneixia
el masover
de la finca
que vaig comprar.
El masover.
Matava
un animal
i li sabia greu
haver-lo mort.
Era caçador
i després de haver-lo mort
li sabia greu.
Mira,
què vols que et digui?
Doncs no haver-ho fet.
No,
no,
però vull...
Vull dir,
era una persona
sí que era molt sensible.
Era molt sensible.
Anàvem en grup
de caçadors
i tot això.
I,
clar,
també matava
algun...
i li sabia greu.
Era molt curiós.
A mi em feia gràcia
per això,
perquè deies,
home,
escolta,
ja no vagis a caçar.
Això mateix.
A més,
una altra cosa.
En el cas del port
sanglanó,
perquè aquest realment
està proliferant
d'una manera
descontrolat.
t'estava descontrolat,
això.
Però les zones
aquestes
de caçeres
importants,
que van la gent
bé
i la gent
i tal,
banyà a la banca...
Clar,
els reis
i els prínceps.
Doncs,
aquestes,
jo coneixia,
coneixia,
coneixia,
un senyor
que
va a part
d'una associació
que es dedicava
a criar
perdius
i bonills
i llavors
els deixaven
quan hi havia
una caceria
d'aquestes
els deixaven anar
amb els animals,
clar.
Llavors,
el ràxid
pot existir
amb això
que diu el senyor
Coder,
de dir,
mira...
Esclar,
jo n'he que set tantes.
Sí,
set tantes
atontades
perquè aquests
veus animals
acostumats
que els hi haguessin
menjar,
els deixen seran
lliures
i ara
ja els ve.
Sí.
No, no,
és clar,
és que s'han fet
autèntics
tonteries
i autèntics
disbrats.
Mira,
allà a Vallgurguera
on havia tingut
jo a la finca,
no sé qui se li va
a córrer
i si sí,
van agafar
feisants.
Sí.
Feisants.
I després
se'ls devien menjar,
no?
Sí,
no,
no van estendre
massa,
hi havia alguns
feisats
però no sé si
ara suposa
que no
deu quedar
en camp.
Però hi havia
feisants,
clar,
dius,
home,
que n'hi havia
hagut mai
de feisants.
no sé qui se li va
a córrer.
No ho sé.
Però encara
el feisà
encara
és un
de feisants
oberts
però té
poc sentit
ecològic
com si diguéssim
perquè ja està aquí.
En fi,
se'ns acaba
per avui el temps,
tornem dilluns que ve,
més coses.
Pots fer-te una pregunta?
Molt ràpida.
Sí,
molt ràpida.
Per què comencem
8 minuts més tard
i se'ns acaba el temps
a l'hora justa?
Perquè l'actualitat mana,
el butlletí
ens va connectar
i quan tenim
una entrevista
una mica més llarga
de vegades
has de tallar-la.
Hi havia una autoritat
davant nostra
i...
Minut de silenci
a la plaça
de l'Ajuntament de Lleida
en record
dels dos agents rurals
morts dissabte
a Aspa
per als trets d'un caçador.
Una de les víctimes
vivia a la ciutat,
l'altra era del col·letge.
Està previst
que l'homicida
passi demà
a disposició judicial
al jutjat de Lleida.
Aquesta tarda
es faran els funerals.
Anem a Lleida,
Pere Joan Álvarez,
bon dia.
Hola, bon dia.
La Corporació Municipal
en ple,
també membres
de tots els cossos
de seguretat,
també la subdelegada
del Govern Central
de la Lleida
i una plaça Paeria
amb unes 200 persones
concentrades
i que d'aquí a un moment
faran un minut de silenci.
Ara, després d'haver parlat
l'alcalde de Lleida,
està parlant
el secretari general
de Comissions Obreres,
Jaume Sellers,
i després, tot seguit,
ho farà un membre
del cos d'agents rurals
que a més és regidor
d'Esquerra Republicana
a l'Ajuntament de Lleida.
Escoltem,
us deixem amb les paraules
del secretari de Comissions Obreres,
Jaume Sellers.
Gràcies, gràcies, Jaume.
I al...
L'alcalde que li agraeix
la seva intervenció
i l'aplaudiment generalitzat,
com diem,
ara parlarà
Josep Maria Baget,
Pere Joan Alvarez,
Catalunya Ràdio Unitat Mòbil
a la plaça Paeria de Lleida.
Més notícies
amb Carlos Baraybar.
El PP menys té la conferència
que demà faran
el president Puigdemont,
el vicepresident Junqueras
i el conseller Romeva
al Parlament Europeu.
Diuen els populars
que no és un acte oficial
sinó una mena de reunió
en un bar
on no assistirà
ningú important a Brussel·les.
Així és com n'ha parlat
el porteu del PP espanyol
a l'Eurocambra,
Esteban González Pons.
Bon dia.
Dins el PP auguren
el fracàs de la conferència
de demà.
Aquests són els arguments
d'Esteban González Pons.
És un acte particular
alquilada d'una sala
del Parlament Europeu
com podria haver-ho fet
en un bar.
El que Puigdemont
volia és sortir-se
de la Unió Europea
i sortir-se
del mercat únic.
I per això
cada vegada
té més alient
a l'extrema dreta.
El grup de Farage
i el grup de Le Pen
cada vegada
ven amb més alegria
tots els moviments
que fa Puigdemont
des de Catalunya.
Albert que l'atreve a Catalunya,
i a Ràdio Madrid.
Científics de diversos centres
de recerca de l'Estat
han desenvolupat
la primera impressora
en 3D
per la producció
de pell humana.
La impressora
és resultat
de les investigacions
de científics
del centre de recerca
CIEMAT
i funciona
amb material biològic
en lloc de tinta.
Com a resultat
s'obté pell humana
d'alta qualitat
que es pot utilitzar
per transplantaments
a pacients
o també per fer assajos
de productes químics
o cosmètics
amb resultats
molts més fiables
que els mètodes actuals.
El laborista
Irelia
Islomo Ben-Ami
mediador
en processos de pau
i ambaixador
a l'estat espanyol
veu impossible
un retorn a la Síria
d'abans de la guerra.
No obstant això,
remarca que trobar
un acord
és imprescindible
per aturar
l'onada de refugiats
actual.
N'ha parlat
el Mediacat
de Catalunya Ràdio.
Sea la solución
la que sea
es vital
para frenar
el flujo
de refugiados.
Un sondeo
que se hizo
a refugiados
sirios
en Europa
nos da indicios
de que la mayoría
quieren volver a Síria
pero no van a volver
a una Síria
en guerra civil.
Si estabilizas
la situación
eso puede ser
un retorno.
La Guàrdia Civil
investiga la mort
d'un nounat
al Pilar de la Foradada
del País Valencià.
La criatura
va néixer
a casa de la mare,
una noia de 16 anys,
sense assistència sanitària.
Els pares de la noia
que van informar
els agents dels fets
van assegurar
que no sabien
que la seva filla
estigués embarassada.
La investigació
se centra ara
a determinar
si el nen
va néixer mort
o en canvi
i va morir després.
Diversos sindicats
de treballadors
de justícia
i funcionaris
de presó
ens han creat
una plataforma
per impedir
que es tanqui
la històrica
presó model
de Barcelona
abans que estigui
feta la nova presó
de preventius
de la Zona Franca.
Francesc López,
que és portaveu
de la plataforma
ProZona Franca,
remarca que el fet
de no tenir un centre
a la capital catalana
perjudicarà
treballadors
i interns
perquè implicarà
desplaçaments
de 40 quilòmetres.
Són declaracions
a Catalunya Ràdio.
Hi haurà
un desplaçament
de molts quilòmetres
i pèrdues
de lloc de treball
pels interns
i les famílies
desplaçaments
increïbles,
dificultats
per tindre
l'assistència
de lletrats
i assistents socials
i personal voluntari
a afectacions
molt grans.
Ara els esports
amb Robert Prat.
Aquest matí
li fan proves mèdiques
a Sergio Busquets
per veure
l'abast exacte
de la seva lesió.
El primer diagnòstic
apunta als 15 dies
de baixa
per un esquins
al Tormell.
El Madrid
també té les baixes
de Marcelo
i Modric.
Dimecres
el Madrid
té partit
de Copa
contra el Celta.
Marcelo
no jugarà
aquest partit.
La lesió
de Marcelo,
segons acaba
d'informar
ara mateix
el Madrid,
el deixa
sense jugar
un mes
per culpa
d'uns problemes
musculars
al bíceps
femoral
de la cama
esquerra.
En el cas
de Modric
el club diu
que té una sobrecàrrega
l'adductor
de la cama dreta.
El Barça
ha d'afrontar demà
una nova jornada
d'Aurolliga
a la pista d'Alpen
a Cinaicós.
Ernest Macià,
bon dia.
Bon dia
i ho farà
amb la novetat
d'Estratos
Perperoglu
que torna a viatjar
amb l'equip
un mes després
dels seus problemes
musculars
també en el cas
de Perperoglu
al basó
de la cama dreta.
Això sí,
Musa Dianyer
un dels jugadors
que ahir
es va fer públic
que tornarien
al Futbol Club
Barcelona
no debutarà
fins divendres.
Recordem que
aquesta setmana
el Barça
ha perdut
a Bratolesso
en parlació.
A l'Open d'Austràlia
de tenis
Marcel Granollers
accedeix
als quarts de final
en dobles
fent parella
amb el Corat Dodic
després de superar
el polonès
Lucas Kubut
i el brasilem
Marcelo Melo
per un doble 7-6
jugaran els quarts
contra els germans
Brian.
L'usbec
Denis Istomín
Butxita Djokovic
ha quedat eliminat
a mans de Dimitrov.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia
són les 12 i 6 minuts
us parla Andrea Buenó.
El projecte educatiu
de Ciutat
rebrà un nou impuls
el mes de març.
El dia 4 de març
es convoca
una jornada participativa
a través de la qual
es formaran diversos
grups de treball
que desenvoluparan
els eixos temàtics
del PEC.
La intenció del govern
és introduir
una nova manera
de percebre
a l'educació
ja que l'educació
no només es dona
a l'escola
i en les franges
de la infància
i l'adolescència
sinó que es dona
a molts espais
de la ciutat
i al llarg
de tota la vida.
Per avançar
en aquest PEC
el dia 4 de març
s'ha convocat
una jornada participativa
arrel de la diagnosi
que n'ha fet
la Diputació
de Barcelona
en la qual
s'establiran
4 grups de treball
que desenvoluparan
els eixos
del PEC
i ja al juny
al setembre
com a màxim
es convocarà
un fòrum
d'educació.
Més coses
el Consorci de Turisme
del Bas Llobregat
reedita els cupons
amb promocions
per a famílies
per visitar
els principals
atractius turístics
de la comarca.
Són uns cupons
que es poden descarregar
per internet
i que atorgen descomptes
per visitar
un total de 13 punts
turístics
del Bas Llobregat
com ara
la cripta Gaudí
de la Colònia Güell
el Parc Arqueològic
Mines de Gabà
els espais naturals
del Delta
del Llobregat
els museus d'Esplugues
i l'itinerari Jujol
de Sant Joan d'Espí
entre d'altres.
Els cupons
els trobareu
al web
turismabasllobregat.com
barra cupons
I un apunt més
al cim de Can Ginestà
acull
una exposició
que mostra
l'experiència
d'un grup de joves
de l'agrupament
Escolta Martin Luther King
l'estiu passat
al Senegal.
Un grup de 14 nois
i noies
van fer una immersió cultural
en un poble
del sud del Senegal
i ara presenten
una exposició
que repassa
la seva experiència
allà.
Aquesta mostra
compta amb una cinquantena
de fotos
que van fer
aquests expedicionaris
triades
d'entre un total
de mil imatges
i mostren l'entorn
l'estil de vida
l'escola
i els rituals
del poble.
La mostra es pot visitar
el cim de Can Ginestà
fins al 30 de gener.
I això és tot de moment
la informació local
tornant en menys d'una hora
més ampliada
al Sant Just Notícies
edició migdia
a la una
mentrestant
us recordem
que podeu seguir
l'actualitat de Sant Just
al web de la ràdio
ràdio d'Esvern.com
Molt bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si es van a les sardanes i teniu curiositat,
tot això i més ho trobareu al programa L'Audició
que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
Passant 12 minuts de les 12 del migdia,
a aquesta hora saludem la presidenta del Centre d'Estudio Sant Justens,
Maria Quintana, bon dia!
Molt bon dia!
Per parlar de l'actualitat del centre,
tot i que avui, abans de parlar de coses noves,
parlarem de com va anar dissabte la caminada, la passejada, no?
Sí, la caminada, passejada, sacrificada!
Molt de fred, no?
Oh, un fred d'aquells i el vent d'aquells tan profunds...
Sí, un dia, un cap de setmana que no convidava gaire,
sortir al carrer, eh?
No, l'únic que va respectar-los va ser la pluja,
que no n'hi va haver ni aquell moment.
Ara, sortir de casa dos quarts de cinc de la tarda,
es necessitava voluntat.
I la vam tenir, la vam tenir 40 persones.
Home, està molt bé, no?
Molt.
Un dissabte de gent i fred, amb un dia que feia.
Va ser, mira, allò d'anar-hi i de dir que sigui el que Déu vulgui,
a veure si som quatre...
I no n'esperava tanta gent.
No, què va, què va, què va.
Jo, bueno, vam quedar, jo vaig donar les gràcies,
però d'una manera tan, tan sincera i de veritat,
perquè, esclar, trobar-nos en el cementiri dos quarts de cinc de la tarda d'un dissabte
i començar, doncs, allà, la xerrada primer...
Clar, més no hi ve la inscripció,
prèvia, vull dir que era una mica sorpresa, no?
No, no, no, no ho tenim, perquè no val...
Vull dir, no hi creiem, perquè la gent, a últim moment,
és quan sap el que farà.
Sí.
Bé, doncs, va ser un èxit, va ser un èxit,
i, a més a més, hem de donar les gràcies molt, molt sinceres,
tant en en Jordi Migó com en el Francesc Riera,
que vam fer una exposició dels fets.
També vam parlar tant de l'entrada de les tropes franquistes
com del començament de la guerra.
i, doncs, en els llocs que ens trobàvem,
anècdotes i vivències d'aquests llocs,
i, ja dic, va ser molt interessant perquè,
fora que ja havíem fet aquesta passejada
amb el Francesc Riera fa uns anys,
va ser com més ampliada amb el Jordi,
detalls que, lògicament,
ho tenien molt ben estructurat,
la passejada, tant un com l'altre,
amb records i de la memòria de gent de Sant Just,
doncs, escrits.
Va ser un acte, ja et dic, molt, molt aprofitable
i molt interessant.
I, per això, doncs, les gràcies infinites,
tant a l'en Jordi com a l'en Francesc,
però les gràcies infinites, infinites,
a tota la gent que va venir.
Molt bé.
Doncs queda dit.
La propera cita és aquesta setmana, no?
Aquest divendres, el 7 del vespre,
a l'espai del Isidore Consul, les golfes,
tenim l'assemblea nostra,
i, com que fem 30 anys,
doncs, serà, doncs,
que sempre, quan acabem,
fem la copeta de cava.
Aquesta vegada serà una copeta, copeta.
Perfecte.
Temes que tingueu sobre la taula, Maria?
Sí, n'hi ha, però estem pendents de,
ja ho vaig dir un dia,
d'algunes respostes oficials.
No hi ha gaire temps, no?, per rebre-les?
Ah, això ho esperem, no?
Que almenys ens diguin de quin mal hem de morir, que diem, no?
Abans, el divendres, heu de tenir resposta, o com feu que no?
No, no, l'Ajuntament,
les coses de palacio van despacio.
I, encara que et sembli que t'ho diran l'endemà,
no, no, no.
La qüestió és que el responguin,
i que responguin el que nosaltres desitjaríem que responguessin.
Així, és que després ja en parlarem.
i, si no, doncs mirarem també de què es pot fer,
que crec que es farà,
però, bueno, m'agradaria més tenir-ho ja,
com aquell qui diu, molt lligat.
Molt lligat.
Molt bé, perfecte.
Doncs a veure si podem explicar alguna cosa més.
Ja, la miscel·lània, com és lògic,
ja la miscel·lània.
Això no depèn d'aquest pressupost misteriós?
No, no, no.
No, això ja està, ja està, a més està amb impremta,
vull dir que ja està.
Sortirà a l'abril, no?
No ho sé quan.
D'això depèn també, eh?
Depèn de...
També depèn del palau, no?
No, no.
Depèn de quan estigui maquetat,
de quan estigui tot fet,
i de trobar la data idònia per fer-ho.
No, això no em preocupa.
A veure, no és que em preocupi l'ho de més,
però sí que...
Que m'agradaria saber una mica més.
Sí, m'agradaria molt ja saber això,
de quin mal hem de morir.
Doncs bé, a veure si la setmana que ve ja ho sabem,
o si no, el dia que ho sapiguem ens ho expliques, Mària.
Això, poder explicar-ho, doncs, quan ho sapiguem.
I si no, doncs sí que anirem dient,
doncs, les coses que farem per aquests 30 anys
a fora de, doncs, que farem un sopar o un dinar,
encara no sabem ben bé què,
però serà passat i estiu.
Vull dir que el de més és la feina que anem fent sempre,
que és el que toca.
Perfecte, Mària.
Doncs moltes gràcies.
A vosaltres.
Que vagi molt bé i fins la setmana que ve.
Gràcies.
I per la de les malades que ve de l'assemblea.
Perfecte.
Molt bé.
Adéu, bon dia.
Bon dia.
Just a la fusta.
Sant Jus en directe.
Just a la fusta.
Sant Jus en directe.
Show.
Is in Catalan.
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre
teniu una cita amb Ramobineu, si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia,
amb la millor música dels anys 20 o 50.
O, si ho preferiu,
podeu descarregar el programa a la carta
a Ràdio d'Esvern.
Lo antic es millor
i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mobile.
Informatiucomarcal.com
Just a la fusta,
el magazín del matí.
Ara passant 4 minuts
d'un quart d'una del migdia,
és hora de posar-nos a la cuina.
amb Miracle,
Serra de Cuina Miracle.
Aquí tenim l'altre cançó del telèfon.
Molt bon dia, Miracle.
Hola, molt bon dia, Carna.
Avui, amb aquest dia que tenim gris,
tercer dia d'hivern, hivern.
Algo calentó, algo calentós.
Sí, exacte.
Cuinarem un plat que ens vingui de gust
per un dia com avui,
que a més a més té l'origen francès, eh?
Doncs sí, l'estic fent avui jo aquí,
a casa, perquè em feia il·lusió.
És un plat que m'agrada molt
i és molt gustós
i és com un plat únic, diríem.
Ja porta la carn incorporada
i és estupenda per ara.
És una cassolet, no?
Mana?
És una cassolet.
Sí, una cassolet.
Es fa amb mongetes.
Jo l'he fet amb mongetes del ganxet
i li he posat,
li pots posar alguna cosa de verdura.
De fet, ells li posen molt poques coses de verdura.
Una mica de ceba,
però jo li he posat una mica de bledas.
Molt bé.
Comences a ser l'època, a més a més, no?
Al meu aire, saps?
Clar.
Vull dir que un francès francès em diria
home, però no porto bledas.
Vull dir que ho he posat perquè a mi m'agraden.
És la teva interpretació, no?
M'he arreglat el meu...
I sí.
Molt bé.
Carai, Déu-n'hi-do.
És tenir el temps, no?
Clar.
Suposo que ho podria fer a la tarda,
per exemple, per menjar-se l'endemà, no?
Exactament, exactament.
Ho pots posar al dematí i ell va fent.
És que això el bo és que vagi fent amb el foc baixet
i bastant rato.
Molt rato i pot ben baixet.
Perquè no vol anar ràpid.
És una cosa, un plat que vol temps, lent.
Per tant, pot no estar molt a sobre.
A més, home, no és cremi, no?
Però vull dir, veig a la, i ja està.
I després, quan ja casi veig, tingui cuit,
que jo si això estigués fet,
hi posaré una cuixa de confit d'ànec.
Sí.
I el desmonoçaré, la carn,
i la posaré dintre.
I serà el toque final.
I això que n'hi ha, vamos,
menjar aquest plat i jo...
Sí, no?
Home, és un plat ideal d'hivern, no?
Allò que diem que hem de menjar el que toca.
I a més, els legums que, mira,
són tan bones, no?
I ahir vam menjar lenties.
Vam menjar lenties amb verdures,
estil hindú,
amb moltes espècies i tot això,
i és que està tan bona,
s'apitxar.
Es regenera, saps?
És com un plat d'escudilla, no?
Sí.
Que et senta tan bé
i et ve tan de gust.
Clar, té aquesta força, no?
I després aquests dies és el que...
És el que toca.
És el que estem fent,
perquè és el que agrada més.
Clar, es calen tots
i que et refacin, no?
Sí, sí, home,
és l'època en què no et canses de menjar sopa, eh?
No, no, no.
Però, bueno, sí,
jo en veig...
Jo tinc gato, ara, fet, mira,
però...
Em venia més a gust...
Una cosa més contundent, no?
Sí, no,
que ja fos com un plat únic
i tot està aquí i ja està.
i m'han recordat...
Bueno, ahir, vaig pensar-ho ahir la tarda
i, coi, mira,
tinc unes monguetes d'estat al ganxet,
ostres, mira,
ja em van les faré
i les vaig posar a maigua
i ara, doncs mira,
ja fa dues hores que les tinc aquí al foc
i jo ara les deixo
fins que estiguin...
Exacte, perquè a més a més
amb tot el...
amb la ceba, no?
Sí, sí, sí, sí.
He fet un sofregidet primer
amb la ceba i l'all i la costella
amb la sofregida duradeta
i l'he posat a dintre
i ara ja se'ls faci fent tot.
Perfecte.
De veritat que és un plat extraordinari
i d'aquests plats hi ha molts.
Vull dir, nosaltres aquí
també en fem molts.
Fem els cigrons també.
Cigrons estofats, no?
Seria una bona...
Sí, i no li pots posar
per gallar,
també li pots posar blera.
És que...
Llegums permeten
tant joc...
És veritat per això
que aquest tipus de plats estofats
a la generació meva,
per entendre'ns,
ens costa més fer-los, no?
Són més plats que hem menjat a casa,
segurament,
però que no els tenim tant al cap.
quan pensem en què podem fer
per dinar o per sopar,
no ens ve el cap.
A mi no em ve el cap
la idea de fer-me un estufat
o alguna cosa,
encara que m'agradi molt, eh?
Sí, sí, sí.
Però, a més,
també el que té aquests plats
és que és el mig de preferència que té.
Temps.
Són plats de temps.
Clar.
És la gràcia, no?
I, clar.
Però això ha de ser un dia
que estigués a casa
i que tingués el temps
perquè això no pots posar-hi
anar-te'n a estar 6 hores a fora.
Ja ho sé que tarda molt de temps,
però ha de ser que estigués a casa.
I amb això,
és l'únic que vol.
L'únic que vol és temps
i tranquil·litat.
Molt bé.
I aspirant.
Molt bé.
Doncs miracle perfecte.
Moltes gràcies.
Aquesta setmana, mira,
ha tocat plats així calentons.
Ben fet.
que ve,
em sembla que també algú que l'entén.
Segurament,
encara serem al gener.
Això pinta que encara...
Encara durarà uns dies i tant.
Ja començaré a explicar-te
alguna cosa sobre els calçots.
Perfecte.
Ja n'he menjat aquesta anya de calçots.
N'has menjat?
Sí.
Sí, sí.
Jo no.
Ja he començat amb calçotades.
Ai, m'encanten.
M'encanten.
Sí, a mi em passa una cosa estranya,
eh, amb els calçots per això.
Et senten malament o què?
M'agraden.
No estic boja pels calçots
com a alguna gent, eh?
M'agraden.
Me'n menjo segurament 10 o 12 en una calçotada.
Sí, sí, sí.
Però després,
si alguna cosa no...
Acabar la panca.
Mal no, però no...
No senten mal.
Una mica de malestar, exacte.
Saps què passa?
Que el calçot és...
A vegades és una mica indigest a l'hora de país.
Bueno, no digues, fixa's,
el que té,
que millor et relaxa una mica.
Saps?
I millor et fa una mica
com una miqueta rebombori a la panca.
Pot ser alguna cosa així.
O sigui, noto que...
O sigui, per entendre'ns unes vegades més tard,
recordo que he dinat alguna cosa avui, no?
Sí, sí, sí.
Que no està ben...
Perquè això ho té, el calçot ho té.
Però m'agraden, eh?
Vull dir que una cosa no treu l'altra.
Sí, també.
Jo...
M'agraden moltíssim.
M'encanten.
M'agraden molt, molt, molt.
i a vegades no se'n reconeix
que també els podem fer a casa,
que no necessàriament el tenen que...
Això és veritat, no?
Al forn o alguna cosa així.
Sí, al forn...
Doncs perfecte,
la setmana que ve parlem de calçots.
Miracle.
De diferents maneres de cuinar calçots.
Gràcies i que vagi molt bé.
Una abraçada.
Bon dia.
Adéu-siau.
Just a la fusta.
Smooth jazz.
De dilluns a divendres,
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'smood jazz,
el funk,
el soul
o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Get back to surrender
Cada dia,
de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Everybody loves the sunshine
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Cada dilluns,
de 9 a 10 del vespre,
teniu una cita amb Rambovineu,
si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia,
amb la millor música dels anys 20-50.
O, si ho preferiu,
podeu descarregar el programa
a la carta
a ràdio d'Esvern.
L'antic és millor
i més divertit.
Rebobineu,
si us plau.
Primer,
van ser les ones.
98.1 FM.
Després,
internet,
ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram,
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Des del cap de Sant Just,
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut
és un espai de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria
sense números.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà
una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMD,
Metròpolis, Barcelona.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
Sabeu que es coneixen
més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers
d'enregistrades?
Voleu conèixer
quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agraden les sardanes
i teniu curiositat,
tot això i més
ho trobareu
al programa
a l'audició
que s'emet
tots els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
Cada dilluns
de 9 a 10 del vespre
teniu una cita
amb Rambobineu,
si us plau.
Una mirada
al passat sense nostàlgia
amb la millor música
dels anys 20 o 50.
O si ho preferiu,
podeu descarregar
el programa
a la carta
a Ràdio d'Esvern.
L'antic és millor
i més divertit.
Rebobineu,
si us plau.
Just a la fusta.
a Ràdio d'Esvern
Passa un minut
de dos quarts
del migdia
que ara parlem
del cicle
de converses
del món il·lustrat
que torna
aquest dijous
en una conversa
en aquest cas
amb Ferran Ranyer
i Joan Faneca.
Avui tenim
a l'altre cantó
del telèfon
Joan Faneca,
molt bon dia.
Bon dia.
Ara no et sentíem,
ara sí,
ja et tenim
a punt.
Per parlar una mica
del que es farà
aquest dijous,
aquesta trobada
entre tots dos,
és a dir,
una conversa
amb Ferran Ranyer,
que imagino que,
no sé si ja la teniu preparat
cap on voleu dirigir-la,
si serà una mica,
apostareu una mica
per la improvisació,
com ho teniu pensat?
Bé,
les dues coses.
per una banda,
sí que ens hem reunit
ja i hem parlat una mica,
de fet,
fins i tot
el moment
que vam dir
bé,
no parlem més
perquè si no
no ens sorprendrem
nosaltres mateixos
quan estudiem
el dijous que ve.
i per l'altra banda,
doncs,
també improvisarem
i amb això també
hi tindrà a veure
públic,
és a dir,
la gent que vingui
també ens podrà fer
preguntes
de manera,
doncs,
que puguin sortir
coses
que potser
nosaltres
no les hem previst.
Per tant,
tindrà
els dos components.
Per una banda,
ho portem
una mica
parlat
més que preparat,
diguem-ne,
i per l'altra,
doncs,
deixarem obert
que la gent
també se sorprengui
i ens sorprengui
a nosaltres.
En el teu cas,
a més a més,
el que tenim
més al cap
o més recent
ens ve al cap
quan parlem
de Junfanec,
que és la companyia
Volras,
que justament
ara fa una mica
més d'un any
que veu
plegar.
Per tant,
un temps
que també permet
fer una mica
de perspectiva.
Com ho portes
aquesta etapa
de després,
de tancar
aquest pas
per vols-res?
Bé,
dir que la porto bé
suposat que és un tòpic
i sempre
amaga coses,
diguem-ne.
La veritat
és que sí
que la porto bé
en el sentit
que evidentment
hi ha una qüestió
que és la feina,
la feina
de crear,
la feina
de posar-se en marxa,
viatjar,
fer els vols i tal,
doncs,
ha desaparegut
de moment.
No hi ha aquest estrès,
oi,
a la qual cosa,
això,
doncs,
és positiu.
per altra banda,
doncs,
el fet,
diguem-ne,
sobretot de no actuar,
doncs,
ho trobes més
en falta.
El que passa és que
a la vida
hi ha tantes oportunitats
per actuar,
és a dir,
per fer coses,
per estar
amb gent,
jo tinc un grup
d'aficionats
aquí a la segona
i llavors
em veig,
faig coses
i,
evidentment,
em toca fer tots els papers
a l'auca,
o bé també
donar classes
i quan dones classes
d'alguna manera
doncs també
estàs a actuar
en el sentit
que has de mostrar
els recursos,
etcètera,
no?
Per tant,
el fet d'actuar en si
no,
no et va tan afaltar
durant aquest temps.
Ara,
l'altre,
el de la feina,
doncs,
sí,
clar,
nosaltres,
nosaltres,
diguem-ne,
és que tens més temps
però no sé què passa
que el temps
l'ombra és en seguida
amb 50 coses més
i acabes no tenint
una altra vegada.
Clar.
Home,
a més a més van ser 35 anys,
vull dir que és molt de temps
també, no?,
per una companyia.
Sí,
però amb aquestes coses
jo penso que el que compta
sempre és l'últim que fas,
no?
Vull dir que sí que evidentment
que hi ha una història,
que hi ha
molts records,
que hi ha molts documents,
que hi ha
molts moments
viscuts
molt intensament,
però
l'últim que fas
és el que compta.
Jo crec que
amb molts aspectes
de la vida,
però concretament
en la nostra professió
això és
de calaix,
vull dir,
si avui tens un fracàs
ningú se n'acorda
dels èxits anteriors
i avui tens
un èxit,
saps que és momentani
i que
la setmana que ve
o com a molt
el mes que ve
has de tornar
a fer-ne una altra,
no?
El que compta
la nostra feina
és molt, molt,
el que fas
últimament,
el que fas fi.
Això és veritat,
eh?
És una part,
suposo que és inevitable,
entenc,
en tot el món,
doncs,
vinculat amb les arts
i la cultura,
però també és dur,
no?
Suposo que
implica una exigència
també,
de vegades fins i tot
amb massa pressió.
Sí,
la pressió la tens
sobretot
en el moment
que has decidit
que has de presentar
una cosa en públic,
en aquell moment
sí que tens
la gran pressió.
I, evidentment,
també,
en el procés
de creació,
no?
I,
i aquest,
però aquestes coses,
aquestes estrès
són positius,
penso,
jo,
vull dir,
són els que et donen
vida,
en definitiva,
no?
Vull dir que
viure sense pressió
també pot acabar
sent molt,
molt avorrit.
Per això et dic
que,
amb l'edat
d'aquests 35 anys
de Bolras,
doncs,
ara,
en tras d'un any,
doncs,
això,
fent petites cosetes,
intervenint,
en algun espectacle,
al finidor,
com a actor,
etcètera,
i,
i és com,
com per imposar-me
a mi mateix,
aquest,
aquest estrès positiu,
no?
Aquesta mena de,
bueno,
de cuquet,
que és el que et manté
viu i que et faci
aixecar cada matí.
El que mou,
clar.
Amb tota aquesta trajectòria
o tots els anys
que portes en aquest món,
el moment actual
és un dels més difícils?
Per la professió?
Per la professió?
No,
la professió
sempre ha tingut
moments difícils,
és a dir,
jo crec que Bolras
han tingut
la sort
i també,
diguem-ne,
la qualitat
com per
mirar aquests 35 anys,
però
quan vam començar
era molt difícil
per nosaltres,
perquè
no hi havia mercat,
no hi havia
massa possibilitat
de representar
allò que tu volies
crear,
diguem-ne,
ara hi ha molt més mercat,
ara hi ha moltes més possibilitats,
també hi ha més companyies
i els diners
n'hi ha més
ara que quan
vam començar
amb rotes
i en canvi
vam tirar
endavant,
no?
Vull que
sempre hi ha
el món de la creació
de la cultura
en general
sempre està en crisi
i el teatre,
perquè
no hi ha més
que l'altre,
ja que el coneixem
ho podem dir,
no?
Sempre
hem estat en crisi
i aquesta mateixa crisi
també
és la que ens fa avançar,
amb això no vull dir
que no
n'hagin d'haver-hi ajudes,
no vull dir
que
sempre
haguem d'estar patint,
però
sí que
diguem-ne
que
amb un músic pagat
fa molt so,
diuen,
i en certa part
és
veritat això.
Però en altres llocs
potser
de fora de Catalunya
o fora d'Espanya?
Sí que
es valora una mica més
potser la professió
o hi ha
o no?
És un mite
que tenim nosaltres
també de vegades
en el nostre imaginari?
No, no, no,
no és un mite,
vull dir,
hi ha països
sobretot
de la zona europea
on
la cultura
i el teatre
doncs estan
més cuidats,
no?
Vull dir,
fins i tot els actors
tenen subsidiar
d'atur
o
Sí,
a França mateix,
no?
Sí,
a França mateix.
No et connecten
poc tota la
burocràcia,
diguem-ne,
europea
respecte a
com mantenen
els seus sectors
i els seus teatres,
però sí que és veritat
que hi ha
poblacions molt petites
amb grans teatres
que s'omplen,
o sigui que hi ha més tradició,
o hi ha hagut més tradició
i això fa
que hi hagi més espectadors.
Sí que és veritat
que països com
França,
Alemanya,
països més nòrdics,
etcètera,
estan,
diuen
en millors condicions
la gent que s'ha de dir
que en aquesta
professió,
això és veritat.
No és un mite.
Aquí
semblava
a un moment determinat
que podíem aconseguir
uns estatus similars,
però evidentment
que el fet
que la
crisi aparegués
l'any 2008,
aproximadament,
doncs va fer que
moltes de les coses
que s'havien aconseguit
fessin
dos passos enrere.
Exacte.
De fet,
no sé si ets optimista
o de cara al futur
més immediat
o creus que
continuarem una mica...
Del teatre
o el meu?
De tots dos,
si vols.
Primer,
anem pel teatre
i després anem cap a tu
perquè així
tornem cap al món il·lustrat.
Del teatre?
Sí,
home,
només cal mirar
la cartellera d'ara
i la cartellera
de fa uns anys enrere
veuràs que hi ha
moltes més propostes.
Per tant,
per molt
que
evidentment
que no totes
són grans èxit
i a vegades
la gent només
es volca
coses que diuen
molt de nom,
la veritat
és que sí
que hi ha
moltes més
possibilitats,
tant per l'espectador
com per la gent
que s'hi dedica.
També és veritat
que hi ha molt més actors,
però també és veritat
que aquests
estan molt més
ben preparats
que no estàvem
pas nosaltres
fa tants anys.
avui en dia
doncs
actors que cantin,
interpretin,
ballin
i facin
acrobàcies
doncs
em pots trobar
uns quants
abans
això era molt difícil,
no?
per tant
s'ha de ser optimista
en aquest sentit
hi ha més gent,
hi ha més possibilitats,
doncs s'ha de ser optimista.
I respecte a mi,
home,
ho soc
evidentment
en el sentit
que tinc altres camps
ara que explorar
que també m'interessen
i per tant
doncs
em prenc les coses
amb il·lusió
també, no?
molts anys
no etapa
s'ha acabat
em van tenir
en contacte
evidentment
amb els
l'enceralers
i encara
doncs
tant en tant
fem alguna
coseta junts
coses que ens demanen
o
inclús
alguna cosa
per escoles
i tal
vull que
m'he de sentir
optimista
vull dir
no
no tinc
motius
per caure
en una depressió
avui
avui no
avui estem parlant
això sí
amb Joan Faneca
dijous
sereu
amb Ferran Ranyer
a Can Gina
està en el món
il·lustrat
en aquesta conversa
la teva relació
amb Ferran Ranyer
es remunta
fa temps
també?
la teva relació
amb en Ferran Ranyer
ve de lluny?
ve de lluny
perquè clar
ell
hi havia sent just
igual que jo
durant uns quants anys
la meva relació
va ser més amb els seus germans
que no pas amb ell
per una qüestió
d'edat
jo estic una mica
entre mig
d'ell i del seu
següent germà
diguem-ne
del Xema
i per tant
doncs
jo em vaig relacionar
més amb el Xema
i amb el Miqui
que no pas amb el Ferran
però sí que
durant tots aquests anys
ens han anat veient
o bé per quina tarda
els seus espectacles
o hi ha anat venint
alguns dels meus
i després
inclús
durant tot això
espero que surti
la xerrada
però fins i tot
vaig tenir de professor
en una ocasió
i vam parlar
d'una possible direcció
d'una possible producció
és a dir que sí
sempre hi ha hagut
un contacte
amb el Ferran
i amb Sant Just
i amb Sant Just
hi vius encara actualment?
no
hi vius
amb la meva germana
encara
i també
és una bona boda
i tinc
quanta vegades
això
vens de tant en tant
per això
sí
m'ho he vist
físicament
però
un procés d'obre
mànina
por a partir
per tant
dijous
també serà
un moment
per retrobar-te
d'alguna manera
amb Sant Just
espero que sí
espero que sí
tot i que en tenen tan vist
i saben ja
totes les meves històries
que no sé
si ha passat el Joan
no, no
espero que sí
que vinguin
perquè evidentment
doncs
el fet que
vagi una conversa
amb una altra persona
del mateix
del mateix
gremi
doncs espero
que surtin coses
que ells
també
m'esconeguin
serà aquest dijous
com dèiem
a les 8 del vespre
a la sala
i a la consulta
que ens en està
una activitat oberta
a tothom
aquesta conversa
del món il·lustrat
amb Ferran Ranyer
i Joan Faneca
avui hem pogut parlar
amb Joan Faneca
moltes gràcies
que vagi molt bé
i esperem
veure'ns dijous
molt bé
a veure
adeu
molt bon dia
adeu bon dia
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'smood jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més sual
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz club
t'hi esperem
de 4 a 5 de la tarda
i de 4 a 5 de la tarda
i n'hi ha uns quants milers
d'enregistrades
voleu conèixer
quan i a on
van ser estrenades
o a qui van estar dedicades
si us agrada
les sardanes
i teniu curiositat
tot això i més
ho trobareu
al programa
l'audició
que s'emet
tots els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions
us hi esperem
cada dilluns
de 9 a 10 del vespre
teniu una cita
amb Rebobineu
si us plau
una mirada
al passat
sense nostàlgia
amb la millor música
dels anys 20
o 50
o si ho preferiu
podeu descarregar
el programa
a la carta
a ràdio
d'Esvern
l'antic
que és millor
i més divertit
rebobineu
si us plau
just a la fusta
Sant Jus
Sant Jus
en directe
ara passa un minut
de 3 quarts
d'una del migdia
és moment
per repassar breument
les novetats musicals
del dia
d'avui
dilluns 23 de gener
aquest matí
l'Andrea
ens ha parlat
del concert
que faran avui
els Slum Shop
a la sala
Vars
hem parlat també
de la versió
que sentien
de Julia Jackson
amb què hem decidit
que hem de seguir-li
la pista
la versió que feien
de Someday
de Destrox
portada a un terreny
folk molt diferent
del que seria
la versió original
però tenim més coses
per exemple
parlem
aquests
que estem sentint
no
els estils no
parlem
d'una altra proposta
un so que no és
en la millor qualitat
però explica
en els dindis
es pot que
un dels discos
més parts d'aquest any
és el satèdix
de The National
i es pot veure
un vídeo
des d'ahir
que és un breu minut
d'una nova cançó
dels grups
dels Estats Units
Starland
una petita píndola
que podria indicar
cap on van
doncs
aquests
els trets
del seu nou disc
una mica de mala qualitat
deien que és un so
d'un concert
en directe
gravat des del públic
quan ho recullen
altres diaris
com digitals
musicals
com
Mondo Sonoro
en fi
més qüestions
parlem
d'altres
notícies
musicals
i el que fem
és parlar
d'una marxa
que ha estat notícia
aquest cap de setmana
aquesta
Women's March
que es va fer
a Estats Units
principalment
tot i que també
aquí a Barcelona
hi va haver
la seva rèplica particular
on també
s'han alçat
algunes veus
del món
de la música
per dir-hi
la seva
una d'elles
la sentim ara
a continuació
és la reina del pop
és Madonna
qui alça la veu
doncs
contra Trump
arran doncs
d'aquesta marxa
i eren també
Janel Monáetxer
i Alicia Keys
en aquesta marxa
de la dona
contra Trump
són alguns dels noms
dels que hi han acudit
Madonna va fer
una crida
a l'amor
davant de l'odi
i davant
doncs
d'aquesta
pujada al poder
doncs
de Donald Trump
a més a més
també la setmana passada
un altre
artista
va fer públic
també doncs
un
va dir la seva
respecte a Trump
és Fiona Apple
que va dir
que no volia
les diminutes
les mans de Trump
prop de les nostres calces
i ho va dir
en format
cançó
tot plegat
doncs
arran d'aquesta
Women's March
aquesta manifestació
que es va fer
als Estats Units
principalment
dissabte passat
i ho va fer
doncs
amb un tema
que dura
amb prou feines
un minut
ara sentíem
a Madonna
i ara sentirem
doncs
aquest tema
de
Fiona Apple
com dèiem
que es titula
Tiny Hands
en referència
a les petites mans
de Trump
són així
i
d'un
Sous-titrage Société Radio-Canada
i amb un munt d'artistes van ser també aquesta Women's March.
Més qüestions, parlem ara de Gorillaz.
Sí, Marrock Deluxe, que Damon Albert i Jamie Filet han reactivat Gorillaz
i el nou àlbum està previst que surti a finals d'aquest 2017.
De moment hem compartit el vídeo de l'Eluia Moni,
que és també la seva aportació a la creuada artística
que s'està generant anti Donald Trump.
La cançó compta amb la participació de Benjamin Clementine
i es pot veure el vídeo d'aquest l'Eluia Moni.
From the far east come to eat its tender fruits
And I've thought the best way to protect our tree
Is by building walls
Walls like a unicorn
And for glory and galore
And even stronger than the walls of Jericho
I aquest repàs musical l'acabem justament amb la mateixa revista Rock Deluxe
que avui a la seva portada repassa un dels temes que ha estat single destacat de l'any
per aquesta revista i parlem, per tant, de Maria Arnal i Marcel Bagés
que aquest any publiquen nou disc, de moment el que podem sentir és un EP que inclou cançons tan bones
com aquesta versió d'A la vida d'Ovidi Montlló.
La flora més gran que duc
A dins del meu poc cos
Quin raig de foc que sento a dintre meu
Que fort que bufa el vent
Aquesta nit suau
Quines coses més estranyes que passen prop de mi
Què passa aquí on soc
Que tinc re gust de res
Vaig i anem passant
Anem i vaig passant
Vaig i anem compartint
Sense cap
Novetat
A poc a poc
Els minuts
A poc a poquet
L'hivern
Tots passant un camí
Havent-ne tants i tants
Tots i tantes coses més
Que neixen cada instant
Espero tant i tant de tu
Que esperant moro amb tu
Mil trencaments de viure
Mils i mils d'enemics
Tot contra tota vida
Cops amagats
Muntanyes de parans
Engans i més enganys
Paraules sense lletra
Imatges sense vida
I un arma prop la mà
Pel que pugui passar
Espero tant i tant de tu
Que no m'atua el meu cos
Segueixo amb tots
I un pensament però
Per aquells que estaran junts a tots
I tots junts
Per aquells que
Ara estan tan lluny
Però tan a prop
Tan a dins de nosaltres
Per aquells que fan possible
L'esperança de viure
Morint a cada instant
Un dia qualsevol
Serà la vida i tots
Serà la vida i tots
Canto a la vida plena
Des de la vida buida
Tanco els ulls
Baixo el cap
La sang em puja al cap
I el cor em diu que sí
I el cervell em diu que sí
I tot amb mi és un sí
Que mai no acabarà
Canto a la vida
Canto a la vida sí
Canto a la vida sí
Canto a la vida sí
Canto a la vida plena
Des de la vida buida
Tanco els ulls
Baixo el cap
La sang em puja al cap
I el cor em diu que sí
I el cervell em diu que sí
I tot amb mi és un sí
Que mai no acabarà
Canto a la vida sí
Canto a la vida sí
Canto a la vida sí
Som Maria Arnal i Marcel Bagés
Així que veiem avui
Aquest programa d'avui
Dilluns 23 de gener
Agraïm a la gent que l'ha fet possible
A l'Andrea Bono els sabers informatius
I a la producció del programa
Carles de Ranandes i Rius
A la previsió del temps
Avui m'ha entrevistat també
El portaveu del PSC Sant Jus
Joan Bassaganyes
Hem fet tertúlia amb Carme Amador
Pelmira Badell
Carles Bas i Josep Coderc
Hem parlat de l'actualitat
Del centre d'estudis Sant Justens
Amb la seva presidenta
La Maria Quintana
També de cuina
Amb la Miracle Serra
Avui parlant-nos d'aquesta
Cassolet francesa
Per un dia d'hivern i de fred
Com el d'avui
I hem acabat parlant també
Del món il·lustrat
Amb Joan Faneca
Que dijous participarà
D'una conversa
Amb l'actor Ferran Ranyer
Des de les 10
Us ha parlat Carme Verdo
I tornem demà
Més coses
Que vagi bé
Que passeu un molt bon dilluns
Per seguir l'actualitat
Del Baix Llobregat
InformatiuComarcal.com
Notícies
Entrevistes
Reportatges
Agenda
No et perdis tot el que passa
Al teu voltant
Ara
La informació del Baix Llobregat
Al teu ordinador
O dispositiu mòbil
InformatiuComarcal.com
A la informació del Baix Llobregat
A la informació del Baix Llobregat
A la informació del Baix Llobregat
A la informació del Baix Llobregat
A la informació del Baix Llobregat
A la informació del Baix Llobregat
A la informació del Baix Llobregat
A la informació del Baix Llobregat
A la informació del Baix Llobregat
A la informació del Baix Llobregat
A la informació del Baix Llobregat
A la informació del Baix Llobregat
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit