Són les 10. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. 20 persones continuen desallotjades d'un bloc de pisos de Sant Adrià de Besòs per un incendi que aquesta matinada ha deixat dos morts. Els Mossos investiga les causes. El director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona atribueix el relleu de l'investigador en medicina regenerativa, Juan Carlos Diz Pissuà, a la necessitat de canviar el model d'investigació, ho ha dit a la xarxa. La policia ha desmantellat una trama de delinqüents que es dedicaven a blanquejar diners procedents del narcotràfic i a 35 detinguts a Catalunya.
Esports, definides les eliminatòries de quarts de final de la Copa del Rei, entre elles Barça-Llevant, Espanyol-Madrid, Real Societat Racing i Atlètic de Madrid-Bilbao.
Una vintena de veïns continuen, com dèiem, desallotjat del bloc de pisos que aquesta matinada ha patit un incendi i posteriorment una explosió de gas al municipi de Sant Adrià de Besòs. El sinistre ha deixat dues persones mortes. Segons les primeres dades, les flames s'han declarat a la tercera planta per causes que s'investiguen. El foc s'ha propagat per l'exterior de l'edifici i ha arribat a la sisena i a la setena plantes. Les dues víctimes mortals són veïnes d'aquestes plantes, una d'elles una dona gran amb mobilitat reduïda.
La virulència de les flames ha obligat a desallotjar més de 200 persones tant del bloc afectat com del bloc del costat. Pedro Rivero és tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Adrià i ho ha explicat a la xarxa.
de les quals ja han tornat tots a casa seva, excepte una vintena aproximadament, que són els veïns del bloc afectat i que estem a l'espera de veure del que ens indiquen els tècnics, tant de bombers com de serveis tècnics de l'Ajuntament, amb l'estat de les vivendes, a veure si les persones que poden tornar a casa seva
Fins a 11 dotacions dels bombers han participat en les tasques d'extinció. Una desena de persones han hagut de ser ateses per inhalació de fum o per crisi d'ansietat. El director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona atribueix el relleu de Juan Carlos Izpisúa a la necessitat de canviar un model d'investigació que considera actualment ja obsolet.
En declaracions fa uns minuts a la xarxa de comunicació local, Jordi Camí ha assegurat que l'aposta per fer Medicina Regenerativa es manté intacta, però retreu Aiz Pissua falta de dedicació com a director del Centre de Medicina Regenerativa. S'havia acceptat dues renúncies, s'han acumulat una sèrie de consideracions que el patronat ha considerat que era un moment de canviar de model, que el que s'ha fet fins ara era correcte, però probablement ja no era apropiat pels temps que corren. També s'ha de dir que aquest model no ha reeixit,
i que de vegades quan es diu Espanya, Catalunya, perd un científic, de fet no acabem de perdre perquè no ha acabat mai d'estar aquí. Jordi Camí també dirigeix la Fundació Pasqual Maragall i ha assegurat que la prioritat en investigació contra l'Alzheimer ara mateix se centra en conèixer l'evolució de l'anomenada fase de silenci d'aquesta malaltia.
La capital del Bages, Manresa, millora a partir d'avui les connexions de tren amb Barcelona. Des del territori es mostren contents, però també reclamen que arribin millores pel que fa a la mobilitat per carretera. Renf ha posat en marxa sis nous trens semidirectes de Rodalies, un fet que permet escursar entre 10 i 15 minuts el trajecte entre Manresa i Barcelona. Només fan parada a Sant Vicenç de Castellet, Terrassa i Sabadell Centre abans d'arribar a la capital catalana. Des de la Càmbra de Comerç de Manresa, el seu vicepresident Jordi Torrents s'ha mostrat satisfet.
de millora del servei, però ha explicat que la signatura pendent és la C55, que presenta molts problemes de seguretat. Ho ha dit a la xarxa. És una valoració positiva i pensem que tindrà molt d'èxit.
En quant a la segona, bé, la reivindicació de la C55 crec que tothom la coneix. Al territori tothom necessita mobilitat per anar cap a Barcelona i hi ha molts camions, molts cotxes a la carretera. Només hem de passar qualsevol dia per la C55, la C58, entre les 7 i les 9 del matí o entre les 6 i les 8 del vespre per veure el volumen de trànsit que hi ha. Penso que és una necessitat al territori. Per tant, crec que és necessari que es facin totes aquestes millores
Precisament el ple del consistori de Manresa ha aprovat una moció per reclamar més inversió a la carretera C55 per part de la Generalitat. Està molt congestionada i passen més de 30.000 vehicles cada dia. La policia ha desmentellat una trama de delinqüents que es dedicaven a blanquejar diners procedents del narcotràfic. Hi ha 35 detinguts a Catalunya i 19 a la resta d'Espanya.
Són 26 els arrestats a la demarcació de Barcelona, 7 més a la de Tarragona i 2 a la Junquera, a l'Alt Empordà. La banda introduïa cocaïna a l'estat espanyol des de Sud-Amèrica, ocultant contenidors amb vaixells i encarregaments de fruita. També disposaven de col·laboradors, que se'n passaven la droga i la transportaven a dins l'organisme. La Policia Nacional i la Guàrdia Civil han bloquejat diversos comptes corrents i 32 immobles relacionats amb la trama i valorats en 7 milions d'euros.
Notícies en xarxa.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, divendres 17 de gener.
Avui que ens hem llevat amb un cel més clar, amb una mica més de fred, en parlarem del temps i també del cap de setmana per saber si això durarà o és només cosa d'avui divendres amb el Carles Hernández i Rius cap a l'últim espai d'aquesta primera hora, cap a les 11 menys 10.
Abans, però, farem un repàs a les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno i també farem un cop d'ull a la premsa general del dia per repassar l'actualitat d'aquest divendres que avui passa per l'endemà d'aquest ple sobre la consulta molt mogut, sobretot pel PSC.
A les 11 i 10 entrevistarem l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, i cap a 2, 4 o 12, farem la connexió amb l'Institut per sentir el posem-li deu, aquesta connexió que fem cada setmana amb els alumnes del centre. I a la tercera hora parlarem de les estrenes de cinema d'aquesta setmana i també de notícies curioses amb la Roser Sort.
Tot això des d'ara i fins a una del migdia.
I saludem ara mateix a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia, Carme. Què tal? Molt bé, i tu? També, avui fa sol. Estic contenta que fa aquest dia així. Sí, és veritat. Portàvem uns dies una mica grisos i apagats, eh? Però aquest matí també era una mica així. Sí. Perquè havia sortit de sol i no es veia. Però bé, sí. Ara es veu. Sembla que no durarà gaire, però bueno. Clar, per això. O sigui, que tindrem en compte la setmana complicat. Exacte. En fi, parlem de notícies de Sant Just. De fet, comencem parlant d'una qüestió que va més enllà de Sant Just.
Exacte, parlem de política, tema vinculat a tot el que va passar ahir al matí al Parlament de Catalunya, i parlem d'aquest manifest socialista que per referèndum, a favor del referèndum, perquè el portaveu del PSC de Sant Just, Joan Passaganyes, és un dels signants d'aquest manifest.
És un document que avui trobem als mitjans de comunicació i que pretén donar suport als diputats socialistes que en la votació d'ahir al Parlament van trencar la disciplina de vot per posicionar-se a favor de la celebració de la consulta i també per posar-se al costat dels diputats que es van negar a votar per evitar anar en contra del seu compromís electoral.
Bassaganya subscriu aquest manifest que es fonamenta en tres pilars. Que l'esgotament del pacte constitucional fa que calgui revisar les relacions entre Catalunya i l'Estat. Que l'opció de la independència pot ser una sortida, però no necessàriament l'única possible a la crisi actual. I que oposar-se a la possibilitat que el poble de Catalunya es pugui pronunciar en un altre sentit és una postura inexactable i antidemocràtica.
És el portaveu dels socialistes, Sant Jus, Joan Bassaganyes, que dona suport a aquest manifest socialista que han signat molts representants del partit de Catalunya. Sí, més d'un centenar. Exacte. I bé, doncs avui també en parlarem al llarg del matí. Exacte, entre els quals hi ha també Joaquim Nadal, Antoni Castells i gents també de l'alta política, per entendre'ns, no?
En fi, doncs ja anirem parlant més qüestions. Parlem d'una xerrada que es fa aquest vespre a l'Ateneu. Sí, és una xerrada molt interessant, també en clau política. L'historiador Borja de Riquet, política històrica, l'historiador Borja de Riquet conduirà avui una tertúlia a Sant Just sobre les figures d'Alfons XIII, del rei Alfons XIII i de Francesc Cambó i les similituds i diferències entre els seus temps i l'actualitat. És una nova tertúlia que organitza la secció de cultura de l'Ateneu,
El rei Alfons XIII va ser rei d'Espanya durant més de 30 anys, fins l'any 31, que és quan es va proclamar la segona república espanyola. En aquell temps va coincidir amb el polític català Francesc Cambó, el líder més representatiu del catalanisme conservador d'aleshores. Eren, per tant, dos personatges amb caràcters forts que volien, òbviament, diferents projectes de país. De fet, l'historiador Borja de Riquet, que avui continuirà aquesta tertúlia, explicava ahir al Just a la Fusta que per això mateix, per aquests dos caràcters, les seves relacions...
eren complicades. Complicades tant perquè els personatges eren uns personatges forts i el rei era un rei que es ficava molt en política, era un rei clarament polític, no feia simplement de cap d'estat i el projecte polític de Cambó era un projecte de transformació d'Espanya per tal d'aconseguir l'autonomia catalana.
Doncs segons explicava de Riquet, aquella manera de concebre Catalunya i Espanya es pot comparar amb l'actualitat i el conflicte d'aleshores té la mateixa rel que el que estem vivint ara, el reconeixement de Catalunya dins d'Espanya. La tertúlia és oberta a tothom, tindrà lloc aquest vespre a les vuit a la sala Piquet de l'Ateneu, recordem amb l'historiador i catedràtic d'història de la Universitat Autònoma, Borja de Riquet, que parlarà de tot plegat del rei Alfons XIII, Francesc Cambó i del conflicte amb Espanya de fa cent anys i l'actual.
I acabem parlant de la reforma de l'administració local, Andrea. Sí, perquè és un tema que portarà cua, segurament, al llarg d'aquest any, i dijous de la setmana que ve es farà una taula rodona a Sant Jus per debatre aquesta reforma. És un acte que organitza la revista La Vall d'Avers i els sindicats comarcals, UGT i comissions obreres, i que ha estat impulsat pel comitè conjunt dels treballadors de l'Ajuntament. És una norma que va aprovar el Congrés el mes de desembre, ha entrat en vigor aquest mes, i que és especialment restrictiva amb els municipis de menys de 20.000 habitants, com el nostre,
La taula rodona, per tant, plantejarà com afectarà aquesta reforma als serveis públics municipals, així com la ciutadania i els seus drets. Intervindran alguns membres dels sindicats de la comarca, d'UGT, de comissions obreres i també d'associacions de veïns, com el vicepresident de la CONFAP, de la Confederació d'Arreu de Catalunya, i un representant de la Federació de Municipis. Es farà dijous que ve, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala Piquet de l'Ateneu, i també és oberta a tothom.
Doncs sí, exacte, un altre acte per apuntar l'agenda, aquest de cara a la setmana que ve, i de moment fins aquí aquest rapes per l'actualitat de Sant Just, de seguit arrepassem l'actualitat general del dia, que bé, va estar encarregada avui, abans, però com sempre és divendres, a més a més, pensem en música, en format concert, no també? Sí. The angel of the north spreads its wings, offending something to rest The angel of the north
I parlem de Luke Haynes, que presenta el seu concert aquest vespre, el seu últim disc, que es diu Rock and Roll Animals, que ha sortit publicat aquest 2013 i se'l qualifica com incansable lluitador de la classe mitjana musical britànica. I passa avui per la sala Cidecar, a la plaça Reial, i presenta aquest disc i aquesta cançó es diu, justament, com sentíem al principi, que ell mateix ho cantava, The Angel of the North. Molt bé.
Just accept it.
Fins demà!
Jimmy Percy the fox put a claw paw to his mouth, let out a wolf whistle and leered at the angel of the north. A balmy army of foxy friends appeared on the garden fence. Who's got a dirty face then? leered Jimmy.
Just accept it.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nosa de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concert o cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Bits, molt més que mitja electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Ara passen quatre minuts d'un quart, doncs, saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. I ens fixem en les portades del diari, el tema del dia avui, els diaris en paper, ho dic perquè ara hem sentit que ja ens parlaven també d'aquest incendi, ara en parlarem, però els diaris en paper, la notícia principal del dia és el que va passar ahir al Parlament i, com a conseqüència, també, el que està passant al PSC.
Sí, el que cal destacar és que els diaris avui només és el periòdico, avui no tenim el punt, però només és el periòdico que destaca allò d'una manera important en portada aquest tema del PSC. Ho llegim a totes les portades, però el periòdico és el que més importància li dona.
A l'ara llegim, la majoria demana la consulta. Geli, Helena i Ventura voten sí i el PSC els exigeix que tornin les actes de diputat. El suport de la petició va comptar amb 87 vots, el sí, el no va comptar amb 43 vots, més les 3 abstencions.
És la notícia del dia. El diari ara també ho és a l'avantguàrdia. El Parlament demana la consulta al Congrés. Tres diputats del PSC trenquen la disciplina i s'assumen a Siu Esquerra Iniciativa i la direcció socialista sol·licita als dissidents que abandonin l'escor. I per últim, el periòdico, com dèiem, ens diu la consulta accelera al PSC Trontolla. El Parlament demana amb 87 vots a favor la competència per convocar referèndums.
Rajoy es manté ferma amb la defensa de la Constitució davant el desafiament català i pel que fa al PSC llegim que tres diputats socialistes trenca la disciplina de vot i la direcció els exigeix als escons i el partit obre un debat sobre les conseqüències de votar contra la sol·licitud al Congrés.
Doncs és el que llegim a les portades d'avui. Ens fixem ara en les edicions digitals, les actualitzacions a tot plegat i, evidentment, se'ns obren amb aquestes dues morts en l'incendi d'un edifici d'habitatges a Sant Adrià del Besòs. El foc ha començat de matinada al tercer pis del número 18 de la carretera de Mataró, on, segons els veïns, hi havia una dona d'edat avançada que podria patir l'anomenada síndrome de diògenes.
s'han propagat amb molta violència cap a les plantes superiors i al setè pis ha provocat una explosió de gas. Una de les víctimes, de fet, és una dona gran amb mobilitat reduïda, com llegim ara a l'Ara.cat, i també és el tema de portada de l'avantguàrdia.com, que explica, en aquest cas, que molts veïns han viscut escenes de pànic
que després de quedar atrapats durant hores a l'interior de l'edifici mentre els bombers apagaven les flames de la façana. És a dir, hi ha un incendi d'aquests molt impactant. La imatge realment és bastant espereïdor tot plegat.
Més coses, declaracions de Maurici Lucena, portaveu socialista al Parlament, les destaca el 324.cat, que ha dit sobre els díscols que la seva impressió és que entregaran l'acte. Admet que el programa del PSC és interpretable, però tot i això considera que els diputats socialistes que han votat sí l'han contravingut frontalment. També afegit que respecta la possibilitat que formin un altre partit i de fet diu que li sembla millor que no acatar la majoria.
També ens destaca el diari Ara, que l'Eucena està convençut que els crítics plegaran i Helena, en canvi, ho nega i veu inimaginable que se'ls expulsi. Són notícies, tot plegat ens porta a cua arran del que va passar ahir al Parlament i, d'altra banda, també Maurici Lucena ha dit que tots els partits, inclòs el president Mas, asseguren en privat que la consulta no es farà el 2014 i per això demana que es rebaixi la hipocresia dels partits.
També a lavanguardia.com llegim que els discurs del PSC descarten deixar l'escor i avisen dels efectes de l'expulsió i a més a més parlen d'esports, la lesió de Neymar i els gols de Messi. També ens ensenya com queden els quarts de Copa del Rei que es fan la setmana que ve. El Barça s'enfrontarà amb Vallavant.
I ens fixem ara de nou en les portades, ara en les fotografies, Andrea, què ens expliquen avui? Doncs totes van a la mateixa línia, veiem alguns polítics catalans, després d'aquesta votació que va tenir lloc ahir al Parlament, el protagonista és Artur Mas, el veiem a ell de peu a l'hemicicle, després d'aquesta votació, després d'aprovar-se.
I veiem com tots els polítics, alguns polítics com ara Oriol Junqueras, l'aplaudeixen, els veiem a tots aplaudint, tant al diari ara com a La Vanguardia i al periòdico. És la imatge del dia, són fotografies molt similars. Al periòdico veiem una imatge també de Marina Geli, una imatge molt petita de Marina Geli, també en un moment de la sessió d'ahir, que va rebre l'aplaudiment sobiranista.
I també veiem una fotografia que és comuna també a dos diaris, a la Vanguardia i al Periódico, de Marc Zuckerberg, que és el creador de Facebook, que sembla ser que serà l'estrella del Mobile World Congress d'aquest any. I, per últim, l'última fotografia destacada a les portades, és una que trobem al diari Ara, i veiem a Sala i Martín en un del segon debat i ara què, que organitza el diari Ara, i llegim el titular, El futur econòmic del país passa per la revolució educativa.
Doncs és el que tenim avui en les imatges. Ens fixem ara també en les pàgines internacionals. Què passa arreu del món, Andrea? Doncs parlem un dia més d'Egipte perquè el govern del país celebra la victòria en un plebiscit qüestionat. Segons els primers resultats filtrats a la premsa local, els egipcis haurien aprovat amb un 98% dels vots la reforma constitucional que la Junta Militar ha convertit en un plebiscit a la seva gestió després del cop d'estat de l'estiu.
Els observadors internacionals, però, alerten de la imparcialitat de la cita a les urnes, que recordem que ha tingut lloc aquest dimarts i aquest dimecres, alerten d'irregularitats en el procés i en els resultats. Tothom esperava que s'imposés el sí amb contundència i l'aprovació de la carta magna significa la primera legitimació electoral del cop militar i aplanar, per tant, el camí per a la candidatura presidencial del general al sí-sí.
I d'Egipte ens anem cap a Síria perquè la guerra civil al país està endarrerint la retirada d'armes químiques. La guerra civil que viu Síria està endarrerint aquesta retirada d'armes químiques, segons ho explicaven ahir des de l'ONU, des de l'organització de les Nacions Unides, que és l'encarregada de retirar l'arsenal.
En un principi estava previst que es retiressin a finals de desembre, que sortissin del país a finals de desembre, però ho faran a finals de març i seran destruïdes al juny. I sembla ser que un port italià acollirà les armes, si més no, és el que va dir el ministre d'Infraestructures i Transports d'Itàlia, Maurizio Lupi, que va anunciar que el port calabrès de la localitat de Joia Tauro, al sud-oest del país, servirà per canviar l'arsenal d'un vaixell a un altre, però...
D'altra banda, l'alcalde d'aquesta població, Renato Velofiore, va assegurar que ningú l'havia informat del tema. Doncs és el que tenim avui en pàgines internacionals. Són alguns dels temes d'aquest matí de divendres. Ens fixem ara en què passava el 3, 17 de gener.
Per exemple, fa 20 anys, de gener del 94, Síria disposada a la pau amb Israel. És el que es deia fa 20 anys, Clinton concluïa la seva gira europea amb el triomf del compromís de SAC per negociar. Itàlia anticipava les eleccions el 27 de març i després la imatge era d'una multitudinària manifestació a París en suport a l'escola pública.
El 17 de gener del 99, fa 15 anys, massacre del Venesos a Kosovo. La policia sèrbia executava més de 45 persones en un acte qualificat de crim contra la humanitat i la imatge era justament...
la majoria de cadàvers amb trets al cap i fins i tot un de decapitats, una imatge molt esgarrifosa, a la portada de La Vanguardia de fa 15 anys. S'entrevistava l'Endacari en aquell moment del govern basc quan José Ibarretxica deia que la violència no era compatible amb la política, es parlava del centenari del president Terradellas i després de l'aterratge dels germans de Boer, molta...
de rebombori mediàtic, veiem aquí una imatge, doncs, ells arriben vestits de carrer a la seva arribada a l'aeroport, que després jo crec que tampoc no van ser gaire... Potser van ser bons, però vull dir que no eren els grans ídols, no? Per entendre'ns, em sembla, no sé, potser... I van arribar tots a l'hora, no? Jo diria, sí, jo em pensava que no, però la imatge, doncs sí, sí, aterratge dels de Boer, tal qual...
En fi, fa 15 anys d'això. En fa 10, 17 de gener del 2004, Nissan demanava congelar salaris per garantir el seu futur i el tripartit anomenava major, amb el tema que estem parlant aquests dies de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i tancava files per donar imatge d'unitat, que ara et deia que hi havia hagut problemes però no era crisi, montilla...
que hi havia hagut desacords i que es parlava massa i Saura que el govern havia viscut un moment delicat. Com ho deien, la imatge era de Saura, Maragall i Carot Rovira. I la portada de fa cinc anys obria, com pràcticament cada dia en aquella època, amb informació econòmica. L'economia perdrà més de 700.000 llocs de feina aquest any.
El govern admet que la taxa d'atur arribarà al 16% durant el 2009 i també es parlava de 75.000 sentències sense executar a Catalunya. La falta de mitjans havia congestionat els jutjats penals, una situació que s'agraujava en els últims dos anys. Són temes, com dèiem, de fa uns quants anys i un altre 17 de gener. Tornem ara als diaris d'avui, ara, per fixar-nos en les contraportades d'aquest divendres.
Comencem per la Contra de la Vanguardia, que diu veure-hi és imaginar. Avui Víctor Amé l'entrevista a Rafael Barraquer, que és oftalmòleg de quarta generació, ens diu veure, com deies, és imaginar, i ens parla fins i tot en aquesta entrevista de com es formen els ulls amb el fetus.
També parla de la importància de veure-hi. Diu, hi ha ulls perquè hi ha dia i nit, llum i foscor, i veure-hi dona avantatges per sobreviure. A poc a poc l'ull va passar a reconèixer formes, colors. L'ull recull estímul que es transmet per les cèl·lules del nervi òptic fins al cervell que construeix el que veiem. Diu, perquè veure-hi també és imaginar i recordar. Diu, si imagines un arbre, actives les mateixes àrees cerebrals que si veus aquest arbre.
diu la Mela, per tant el cervell hi veu? I Barraquer diu sí, perquè d'un 30% a un 50% del cervell s'implica en la visió, que al final és un fenomen cognitiu mental. I un apunt molt interessant també, la Mela pregunta, farem que els sexs hi vegin? I Rafael Barraquer respon que existeix un xip que ha implantat el cervell i connectat a unes ulleres amb càmera, permetrà veure i té 60 píxels, però amb els anys creixerà la qualitat d'imatge.
Una entrevista molt interessant avui. Sí, sí, sí, fa bona pinta. Ens n'anem ara a la contra de l'Iariar, el doble article de Xavier Bosch, que avui titula Carta amb qui vulguis, però que no se sàpiga gaire. I avui tria un dels temes estrella de la setmana, podríem dir, aquesta afer, suposat afer de François Aulant amb Juli Gallet, des de dues perspectives diferents.
La visió positiva, bé, a l'article més positiu, comença dient he conegut periodistes que carden pels descosits, he vist traductors i intèrprets que fan anar la llengua a tot hora, he tractat amb professors de tenis que s'han repassat totes les alumnes que han pogut, a vegades fins i tot les de la pista del costat. Diu, del sexe entre els de la faràndula se'n podria publicar una enciclopèdia.
Diu, de Kennedy tots en sabem la brama, de Clinton també en van tenir la prova. Diu, del que passava entre Juli Gallet i François Hollande, diu, a l'apartament de la rue du Cirque, no n'hem de fer res. Siguis actriu, rei, forner, advocada o president, si no és a costa de diner públic, carda amb qui vulguis. El tema és qui paga els preservatius. I a la part de Parquet, però que no se sàpiga gaire, també parla d'aquest tema i del llibre que publica d'aquí a poc
Vicenç Pagès Jordà, Dies de Frontera, en aquest llibre en Parla Públicament, explica que el protagonista de la novel·la, els 40 tocats, té allò que diu una relliscada. Diu, tenim el món muntat així, allò que per als homes és una patinada, per a les dones és una història. I el cas Oland Gallet no se n'escapa.
Doncs mira, interessant també el punt de vista avui de Xavier Bosch sobre aquest tema a la contraportada de l'ara. Acabem amb la del periòdico on llegim que la vida i els símbols vinculen literatura i tarot. Són en Pere i Joan Prats, professor d'Institut Il·lustrador de Llibres per Nens. Inspirats en els arcans majors del tarot, ara han fet un llibre.
De fet, el Pere tenia 10 anys quan, furgant a les golfes de la casa dels seus avis, a les Garrigues, va trobar un joc de cartes amb nens com a protagonistes, ors, que eren pilotes, els bastons bitlles i les espaces, eren espaces, directament. Amb elles va començar la seva col·lecció de cartes, entre les quals ni algunes del tarot, les cartes d'origen medieval, la investigació de les quals, per part de Salín Nícols, va portar el Joan a dedicar un poema a cada arca major,
I ara, doncs, en Joan i en Pere Prats són autors de Marea Alta, d'aquest llibre Marea Alta, que dilluns que ve, dia 27, també el periòdico en Parla, a dos quarts de vuit del vespre, presentaran a l'Ateneu de Barcelona. Doncs és el tema de la contraportada d'avui del periòdico.
I acabem aquest rapes ara amb els apunts culturals d'aquest matí, perquè ja sabem les nominacions als Òscars, Gravity i la gran estafa americana acaparen aquestes nominacions. Has vist Gravity tu, Andrea? No. Jo tampoc. Ni la gran estafa americana. Però aquesta no ha arribat, la gran estafa americana. Encara no? Ah, vale. És que també ho heu vist als diaris avui i dic, mira... Però Gravity sí que fa uns quants mesos ja que l'hem de dir per aquí. Sí, no la vaig arribar a veure jo tampoc. M'han dit que està molt bé per això. M'han dit de tot. Llavors, al final no vaig coincidir i bé, en tot cas... L'haurem de veure, no? A veure què, sí.
I després també en clau cultural. La taquilla es va disparar un 65% el primer dimecres de cine. Després Salgado explora a Gènesis el territori encara verge del planeta, regions polars on hi ha hagut vents gelats i boscos tropicals. Són els escenaris del fotògraf brasiler amb aquesta exposició. El documental L'home del carrer reivindica Quico Pí de la Serra.
I una obra de teatre que arriba a Barcelona i es titula Un Jeta, dos jefes, que busca l'èxit, bàsicament. Es veu que ha tingut molt bona resposta a Regne Unit.
En teatre, la revelació mexicana arriba a la sala Atrium, l'obra de Vaca 35, basada en les criades de Genet, va ser la sorpresa de la fira de Tàrrega i el tancament del curs salt d'Igualada deixa la comarca de la Noia sense cinemes. El cinema no pot sifronar la digitalització i, per tant, limita una mica més l'oferta d'oci.
d'aquesta comarca. I un punt més, que és que la venda de pastanagues a canvi de teatre travessa fronteres, va començar tot plegat aquí a Catalunya, i arriba ja a Nova York, aquesta innovadora mesura per esquivar l'IVA. En fin, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. I que vagi bé. Bon dia.
Ara passant 5 minuts de dos quarts d'onze, obrim diaris i ens fixem en diferents qüestions que tenim a les pàgines de la premsa escrita, on creiem que val la pena aturar-nos. Per exemple, al diari Ara tenim la contracrònica de Cristian Segura respecte al ple del Parlament d'ahir al matí.
L'article el títol El rellotge de la història de Marina Geli i la imatge és l'expresident Jordi Pujol que va animar ahir a Marina Geli i surt doncs abraçant-la.
I comença dient l'article que les llàgrimes de Marina Geli eren en silenci, però al seu voltant el soroll era xordador. El soroll era dels aplaudiments dels diputats de Ciu i Esquerra que es van girar per agrair-li el vot a favor. Geli estava d'en peus, només ella i Núria Ventura es van aixecar a les files socialistes. A poc a poc va començar a plorar discretament en la forma, però no en el fons, perquè optant per aquesta escenificació es va convertir en el focus d'atenció. Els diputats de Ciutadans abandonaven en aquell moment l'hemicicle
Però eren ignorats perquè Geli i Ventura continuaven dretes i les aplaudien.
Dit això, el portaveu del PSC, Maurici Lucena, acusava al Parlament de fer teatre perquè, segons ell, la consulta no té cap opció de reixir i tothom ho sap. La política té una dosi important de sanificació, fins i tot la té el dol de gel, però Lucena també va incorporar un nou concepte que és més difícil de valorar. La madreta de Navarro va parlar del rellotge secret de la història. El rellotge de la història no sona avui per siu i esquerra, va assegurar Lucena, però si és cert, com ho sap? Es pregunta Cristian Segura.
Parla també dels manifestants de l'ANC les portes al Parlament, la majoria eren d'avançada d'edat i fins i tot hi havia el cartell d'una sectorial de l'ANC anomenada «Jubilats per la independència».
I també recorda que Lucena, com a orador, sovint fuma una atzivada violenta que no t'esperes, com si perdés el control de la mala llet. Ahir ho va fer en dues ocasions, contra Mas. President, jo li auguro un judici saber per part de la història, porta el país a un trencament dramàtic, i la segona va ser pròpia d'inici de sessió, diu Cristian Segura, al psicoanalista. El podríem ajudar a salvar-se del seu pitjor enemic, vostè mateix.
I també té paraules per Quim Arrufat, que va comparar les negociacions a Madrid per la consulta amb un documental de sobre taula de la 2. I va dir que no torni, fent referència, que va dir que no tornin els elefants que durant tants anys han negociat plats de llenties. Van sorgir xiu-xiu ajos de perplexitat, perplexitat, diu, des de tots els escons. I just acabat el ple, Arrufat va ser felicitat pel dirigent de Convergència, Víctor Terradellas, i per representants d'Òmnium asseguts darrere seu. Arrufat admetia estar emocionat.
És el que ens explica aquesta contra crònica, el que no es veu tan directament, Cristian Segura, avui al diari Ara.
I ara parlem de Marc Zuckerberg, que ens ho destacava l'Andrea abans, serà una de les estrelles del Mobile World Congress i també ens parla d'altres personatges que apareixeran per Barcelona aviat, que seran, per exemple, el creador de WhatsApp i el responsable de Bitcoin, que explicaran els seus projectes. També passarà per aquí Virginia Romti, que era enginyera, que s'ha fet tota la seva carrera en la firma IBM, és la dona de negocis més poderosa del món.
I John Koum, que és el creador de WhatsApp, és exempleat de Yahoo, és ucraïnès, i va crear amb Brian Axon l'app de missatgeria més exitosa del moment. També serà Hugo Barra, que és el que va deixar Google, on era màxim responsable d'Android, per fitxar pel fabricant de mòbils xinès Xiaomi.
On Lance Cowart, que impulsa la Fundació Sense Anim de Lucre, Raspberry Pi, que ha creat un ordinador que costa només 25 euros. Són alguns dels rostres que passaran pel Mobile World Congress i que avui descriu el periòdico.
I acabem aquest repàs per l'interior dels diaris amb l'article que escriu Sergi Pàmies avui a La Vanguardia, titulat Servidor de vostè. Diu que diumenge, cinema es va al mes de Barcelona, primera sessió, una cua de gent inhabitual i un malhumor creixent entre els que ja fa estona que s'esperen. La causa, una varilla del sistema informàtic que alenteix la venda d'entrades de manera exasperant i col·lapsa l'única màquina automàtica.
Diu Pàmies que a mesura que passen els minuts i que els aspirants espectadors s'adonen que no arribaran a temps a començar la pel·lícula que els venia de gust veure, les queixes es tornen agres. Indefensos i una mica espantats, els empleats del cinema actuen amb una gran professionalitat però no poden evitar la contrarietat i tampoc disposen de recursos eficaços per contenir l'incendi.
I diu que intenten explicar el que passa i expliquen que només poden vendre les entrades si es paguen en efectiu i sense respecte de les butaques numerades. Sergi Pamias diu que d'alguns ens preguntem per què Carai es va tancar el servicaixo que precisament estadiava contingències com aquesta i et permetia comprar per avançat a centenars de caixis automàtics. La cosa s'escalfa fins que l'encarregat del cinema verbalitza una explicació màgica que és que el servidor ha petat.
L'efecte, diu Sergi Bamias, és immediat. L'aparició del concepte servidor situa el conflicte a un nivell superior inaccessible a anònim. L'incident ja no enfronta una empresa atrapada per un accident informàtic i uns espectadors damnificats. La culpa és del servidor i, com si fos amb un relaxant muscular, la gent ho accepta amb una resignació que té garantia tecnològica i versemblança narrativa.
I arran de tot això diu Sergi Pàmies que la fatalitat tecnològica està per damunt de tots nosaltres. I acaba dient veig de gran màster un híbrid esteticista a mig camí entre Bruce Lee i Sergio Leone amb estagots i arts marcials tractats amb elegància i que de tant en tant em permeten imaginar les puntades de peu que m'agradaria donar als servidors que peten.
És l'article que llegim avui a La Vanguardia, aquest article de Sergi Pàmies. El trobem a la secció de Cultura. I enllaçem aquest apartat amb la informació esportiva. Ens fixem ara en les portades dels diaris esportius.
Comencem pel Mundo Deportivo, que ens diu Messi OK, i en canvi Neymar va tornar al Superleo, va firmar un altre doblet amb una obra d'art incluïda, i el Barça va consumar el seu passe a quarts. Però destaca que el crac Neymar es va espantar quan va patir unes guins del turmell, tot i que em sembla que arribarà el duel contra el City.
Això era la portada del Mundial Eportivo i l'esport ens diu Susto y Golazo. És el titular que trien per parlar de tot plegat. Neymar, tres setmanes sense jugar, va batir unes guins al turmell i va haver d'abandonar el camp. I també destaca aquest 0-2 a aquest resultat. I el nou esportiu que diu que el tràmit surt car. És com titula i la imatge és justament de Neymar sortint acompanyat dels metges del Barça del camp d'ahir.
Fins aquí el repàs per l'actualitat del dia. De seguida parlem del temps. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concerts al cinema. Nits d'electrònica ara és Bits.
Pits, molt més que mitja electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Estem escoltant Just a la Fusta.
Passant tres minuts de tres quarts d'onze, saludem aquesta hora el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Per parlar del temps, que avui ens hem llogat amb sol, però serà per poc, no?
Sí, és una llàstima que aquest dia no s'hagi mogut una miqueta, ja firmaríem un dia més ennubulat i que demà fes aquest dia, per exemple. Però realment és un cap de setmana lletjot el que ens arriba, un cap de setmana d'aquests d'hivern, amb pluja demà, amb ambient fred, diumenge encara no acaba de fer net i potser cap al migdia diumenge s'hauran algunes clarenars, però tornarem a parlar igual de precipitacions de cara al dilluns.
Hem anat molt ràpids, però sí, és una situació, és aquella despenjada d'aquella bosseta d'aire fred que ens ha afectat una mica la península ibèrica i que la tendència és a fer recorregut pel Mediterrani. És una mica incert aquest recorregut pel Mediterrani, encara que els mapes certificen la presència que arribi a Catalunya, però no es posen massa d'acord amb les quantitats d'aigua. O sigui, podem estar jugant entre dos o tres litres per metre quadrat, que seria una...
Miséria molt semblant a les últimes precipitacions que hem tingut aquests dies, de dia tapat, en cauen quatre gotes, en mullen les coses, però no acaba de ploure. Si ha de ploure, doncs que plogui bé i que faci la seva feina. Però els mapes amb l'únic que no es posa massa d'acord és amb la quantitat de precipitació, a punts del litoral, sobretot.
Però bé, intentarem agafar-nos a la que habitualment el GFS, que és la previsió que agafem sempre nosaltres com a marc i ens enfiem bastant d'aquesta previsió. I ens marca un dissabte molt ennubolat. Avui divendres mantindrem el dia així, potser a la tarda començaran a augmentar una miqueta els núvols.
Ha fet fred aquest matí, la sensació del vent ha causat també més aquesta sensació de fred. Ara tenim 10 graus a Sant Just, que per ser mes de gener seguim dient... És l'època, no? O és més alta? Podrien ser bastant més baixes. Però és aquest anem, tenim un mes de gener que encara no s'ha comportat d'allò fred, fred del tot. Avui és un altre dels barbuts, em sembla que avui Sant Antoni. 17 de gener, és veritat, sí.
Doncs avui és aquesta setmana dels barbuts, que avui és un dels dies marcats, avui és el dia que era festiu, anys enrere, el dels tres tombs es feia justament avui, i era un dia molt important i esperàvem màquines a tot el país perquè era el dia que es van aïllant les bèsties. Una de les festes. Sí, era un dia important.
doncs no està fent el fred que hauria de fer, però bé, avui tenim el sol, tenim vent, tenim sensació de fred, o sigui que és un dia típic del mes de gener, a més amb aquesta bona visibilitat, amb anticicló, com si diguéssim, i sembla que no hagi de passar res i que estiguem a les portes d'alt. Aquells que no s'hi fixen massa en la meteorologia diuen, mira, divendres, cap de setmana, amb un cel realment bonic, aviam si aguanta, i si escolten la previsió d'un servidor, doncs aixafarà una miqueta la truita, perquè el que diem,
Començarem amb aquest dia així, com el tenim ara, però a mida que vagi avançant el divendres els núvols han d'anar a guanyar terreny i cada cop s'ha atirat a pan més. Aquesta propera nit esperem que es tapi. I els mapes ens indiquen, això pot variar, però ens indiquen que demà el debat estarà ja molt ennubolat per una part de Catalunya i que podrien caure algunes gotetes. Al matí encara...
No descartem que quan tregui el nas al sol hi hagi alguna clariana, però s'ha d'anar tapant i s'ha d'anar complicant. Les precipitacions a Sant Just podrien arribar a mig matí i migdia, de moment febles, i sembla que l'episodi més important de pluja coincidiria amb la nit, vespre, nit i matinada. Aquest vespre? No, demà al vespre. Vespre, nit i dissabte és quan les precipitacions podrien ser una mica més destacades. O sigui que demà al matí encara ens podem aixecar amb una onada de sol. Encara podríem salvar. A tot Catalunya?
No, a les comarques de Ponent ja seria més complicat, a les comarques de Tarragona ja estaria força més tapat, però a Barcelona encara estaríem una miqueta entre dos aigües, diguéssim. Potser les de Girona fins i tot bona part del matí estaran amb el sol i després els núvols aniran guanyant terreny. Serà una guanyada de terreny molt important, molt ràpida, perquè és que la humitat marítima arribarà al litoral i escombrarà i que els núvols creixeran amb una facilitat tremenda i se'ns taparà el cel amb molta celeritat.
Llavors, aquesta precipitació, el que diem, sembla, i els mapes ho ens indiquen així, i això s'ha anat movent durant tota la setmana, que l'episodi de pluges més destacats, que podríem estar parlant de 10-15 litres per metre quadrat, si es compleix la previsió, doncs podria arribar entre el vespre i la matinada de dissabte a diumenge.
Diumenge al matí encara ho tindrem força tapat, fins i tot podrien caure encara algunes gotetes a Sant Jús, també a les comarques de Girona, però ràpidament s'obriran moltes clarenars, entrarà una miqueta de vent del nori, potser gran part del diumenge anirem jugant amb sol i núvols, però trauria el nas al sol, l'ambient seria més fred, però com a mínim podríem parlar que ja no hi hauria precipitació.
Després hi ha la previsió que podria tornar a recular aquesta inestabilitat i que de cara al dilluns podria tornar a arribar a una mica més d'inestabilitat. Aquesta del dilluns potser quedaria una mica al març i podria arribar més a comarques de Girona, perquè recularia un cop arribat a la Catalunya Nord i tornaria a entrar pel litoral. I lluny passat ja vam tenir pluja, no? Sí.
Però jo crec que ho anirem seguint i demà en tornarem a actualitzar. Hi va haver un any que plovia sempre el dilluns. No sé si et recordes, però sempre de 12 a 10 va ploure els dilluns.
Potser sí, no ho sé. Jo recordo perquè feia amb el Som Les Mils, feia el programa i ens passava sempre que em... Com pot ser? Mala sort. Doncs és aquest el fet, que la inestabilitat quedarà una miqueta així i sembla que la setmana que ve, a partir de dimarts, dimecres, tornaria l'estabilitat i potser amb temperatures una miqueta més baixes. Però això és un potser, molt potser, perquè no estem veient massa clar i això que ja hem entrat a la segona quinzena del mes de gener que...
el fred o les bosses d'aire fred importants arribin. Però bé, tenim aquest episodi de precipitacions que coincideix amb el dissabte, aviam si el diumenge la cosa passa ràpid i podem tenir alguna clariana. Però de moment començaríem amb algunes gotetes el diumenge, però potser s'arregla el dia i podem fer el vermutet a fora, a l'exterior, amb fred, però podríem fer el vermutet, ja veurem com va.
Déu-n'hi-do. Bé, doncs ens reparem i dir si algú pot disfrutar del dia avui que ho faci, no? Perquè sembla que s'ha d'arribar el millor que tindrem. Sí, hi ha gent que ho està fent. Escolta'm, i d'altra banda, recordar que aquesta setmana hem estat amb un problema amb l'estació meteorològica que no hem pogut transmetre les dades a través d'internet. Sembla ser que al llarg d'aquest matí solucionarem el tema i tornarem a recuperar les dades de Sant Just d'Esvern a través de l'estació meteorològica.
Home, bona notícia, i més hi ha de ploure demà, no? Això, ja tenim 5 litres per metre quadrat a Sant Jús, que els tenim apuntats amb llibreta, perquè ja no els vam poder quantificar a l'estació per també una raó. Quan ha plogut ja, aquest 2014, doncs? No està mal, no? No està mal, no està mal. Molt bé, Carles, doncs moltes gràcies, i que vagi bé, bon cap de setmana.
Just a la fusta.
cap a dos quarts de dotze. Tot això a la segona hora del Just a la Fusta i mentre ens acostem al que dèiem a les notícies el que fem és posar una mica de música i ho fem amb Nacho Vegas i aquesta cançó que es titula La gran broma final.
Mientras se aproximan carcajadas, obtuve un premio por miedo a padecer.
Fins demà!
Alguien dijo habrá que demoler, no sé cómo no lo vi llegar, era el día de la gran broma final.
Fins demà!
Él sabe cómo se hacen bien las cosas. Puede que el tiempo te dé la razón, pero no queda tiempo. Hoy es el día en que dos planetas estrellarán.
Mientras tú concedes entrevistas y ahora ya me empiezo a preguntar ¿Cuál de estos chistes es el mejor? ¿El del día en que te hablé de amor sabiendo que graban temporal? ¿O el del día de la gran broma final?
Como un mar me presente ante ti, en parte agua y en parte sal, lo que no se puede desunir es lo que nos habrá de separar en el día de la gran promatina.
Hay quien decía que era tan de fuerte nuestro amor y lo era igual que las torres gemelas allá en Nueva York. Y cuando sabes que algo puede ir mal y estallará bajo tu nariz,
Cuando no es posible ser feliz y te asustas como un animal es el día de la gran broma final. Cuando te griten con rabia que tu amor entero fue una estafa y tu protesta es tu vino que de una
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dius per la Maite Polo i Oriol Pujador. Un centenar de persones continuen desallotjades d'un bloc de pisos de Sant Adrià de Besòs per l'incendi d'aquesta matinada. Les flames han deixat un balanç de dues persones mortes i una quincena de ferits. Ja ha començat la primera marató de donacions de sang a Catalunya. Entre avui i demà l'objectiu és superar les 5.000 donacions. Els Mossos han detingut dos presumptes atracadors que robaven establiments de Barcelona encastant una moto contra els aparadors.
Esports, avui derbi català, primera divisió de futbol sala, el Barça segon i el marfil Santa Coloma quart juguen a tres quarts de nou al Palau Blaugrana. I a natació avui arrenca a Terrassa el campionat de Catalunya Absolute Open.
El centenar de persones desallotjades del bloc de pisos que aquesta matinada s'ha incendiat a Sant Adrià de Besòs no podran tornar a casa com a mínim durant la jornada d'avui. Les flames han provocat la mort de dues persones i gairebé una quinzena de ferits. Els bombers han inspeccionat l'edifici aquest matí i han comprovat que les flames han afectat l'escala d'accés i també els baixants.
Els veïns que viuen a la vintena de pisos d'aquest bloc són ara mateix en un centre municipal de Santa Adrià de Besòs a l'espera de saber on podran passar la nit. Una de les veïnes ha explicat que les flames han començat a la tercera planta i en el pis d'una veïna que patia la síndrome de diògenes.
La vecina de al lado, que es a la que se le ha prendido el piso, ha salido pidiendo auxilio. Entonces ya hemos abierto, la hemos visto que ella ya se había quemado las manos, las piernas y la cara. La hemos entrado en casa y ya ha empezado todo a arder, a arder, porque tenía mucha acumulación de cosas en casa. Ropa, muebles, cartones, todo claro. Y eso ha prendido como si se hubiera quemado una tienda textil.
Les dues persones mortes vivien a la sisena i setena planta del bloc. En un primer moment s'havia parlat d'una explosió de gas, però els bombers l'han descartat. Més qüestions. El director de la Fundació, Pasqual Maragall, allunya les possibilitats d'una vacuna contra l'Alzheimer. En declaracions a la xarxa de comunicació local, Jordi Camí ha volgut deixar clar avui que ara mateix no existeix cap tractament definitiu contra l'Alzheimer. Tot i així ha assegurat que la prioritat és trobar medicaments que frenin la malaltia.
Sé que abans aconseguirem probablement frenar o manipular el progrés d'aquesta malaltia en una etapa en la qual aquesta malaltia encara és silenciosa, que no pas malauradament curar, per dir-ho d'alguna manera, a les persones que estan sofrint la malaltia d'una forma oberta.
D'altra banda, el director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona ha atribuït el relleu de l'investigador Juan Carlos Izpissúa, especialitzat en medicina regenerativa del capdavant d'aquest centre, a la necessitat de canviar un model d'investigació que ha dit que considera obsolet.
Avui comença la primera marató de donants de sang que es fa a Catalunya de forma simultània i participen als hospitals de les principals ciutats i durarà una setmana sencera. L'objectiu és aconseguir reserves per a un mínim de set dies ja que s'està a prop d'arribar a la fase d'alerta.
Ara mateix als bancs de sang de Catalunya hi ha reserves per a 5 dies i és un nivell molt proper al que es considera fase d'alerta. Es decreta l'alerta quan queden reserves per a 4 dies. Per aquest motiu, el Banc de Sang i Teixits ha organitzat la macrorecollida. A més, la sang és un element que caduca i, per tant, cal renovar l'estoc. Ho ha explicat a la xarxa Enric Contreras, director territorial del banc.
Per dir-ho en números rodons, Catalunya necessita mil donacions de sang cada dia. I no val tenir aquestes donacions totes de cop el primer dia de l'any, perquè la sang és un producte biològic que caduca i, per tant, les entrades han de fer-se de forma paulatina diàriament.
Les donacions es poden fer a partir d'avui a les quatre capitals catalanes i a municipis com l'Hospitalet del Llobregat, Badalona, Manresa, Terrassa, Reus i Tortosa, entre d'altres. Per donar sang cal ser major d'edat, pesar més de 50 quilos i trobar-se bé. En lloc de la donació es fa una entrevista mèdica i es descarten els donants que tenen algun factor de risc. Les dones no poden estar embrassades. I en l'àmbit policial ho destacàvem titulars. Els Mossos d'Esquadra han detingut dos presumptes atracadors que robaven en establiments de Barcelona encastant una moto contra l'aparador.
Tres dels atracaments els van cometre en menys de 25 minuts de diferència en locals oberts al públic el 23 d'octubre de l'any passat. Van ser dues farmàcies i un forn de pa. El quart atracament el van cometre el novembre en una altra farmàcia, també quan estava a punt de tancar. Van encastar una motocicleta a l'aparador i un dels delinqüents hi va entrar amb el casc posat i amenaçant amb un ganivet es van portar 780 euros.
En total van sostreure, amb els quatre atracaments, prop de 1.700 euros i un telèfon mòbil. Els arrestats tenen 18 i 19 anys, són veïns de Barcelona, un d'ells ha ingressat a la presó i l'altre ha quedat en llibertat amb càrrecs. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. El portaveu del PSC a Sant Just, Joan Passaganyes, és un dels signants del Manifest Socialista pel referèndum. És un document que avui recullen els mitjans a comunicació i que pretén donar suport als diputats socialistes que a la votació d'ahir al Parlament català van trencar la disciplina de vot per posicionar-se a favor de la celebració de la consulta i als que es van negar a votar per evitar anar en contra del seu compromís electoral.
Bassaganya subscriu aquest manifest, que es fonamenta en tres pilars. Que l'esgotament del pacte constitucional fa que calgui revisar les relacions Catalunya i Estat, que l'opció de la independència pot ser una sortida, però no necessàriament l'única possible, la crisi actual, i que oposar-se a la possibilitat que el poble de Catalunya es pronunciï en un altre sentit és una postura inacceptable i antidemocràtica.
Més qüestions. L'historiador Borja de Riquet conduirà aquest vespre una tertulia a Sant Jus sobre les figures d'Alfons XIII i Francesc Cambó i les similituds i diferències entre els seus temps i l'actualitat. Seran una nova tertulia de la secció de cultura de l'Ateneu. El rei Alfons XIII va ser rei d'Espanya durant més de 30 anys, fins a l'any 31, quan es va proclamar la Segona República. En aquell temps va coincidir amb el polític català Francesc Cambó, líder més representatiu,
del catalanisme conservador d'aleshores. Eren, per tant, dos personatges amb caràcters forts que volien diferents projectes de país. L'historiador i catedràtic d'Història de la Universitat Autònoma parlarà de tot plegat avui a la Taneu en una tertúlia que porta per títol el conflicte amb Espanya de fa 100 anys i l'actual semblances i diferència serà a les 8 del vespre a la sala Piquet.
I acabem recordant que el centre d'estudis recordarà el proper dia 25 la jornada en què les tropes nacionals van entrar a Sant Just. El dia 25 de gener farà 75 anys que les primeres unitats franquistes van entrar al municipi i l'entitat ho recordarà recreant un itinerari similar al que van fer des de la plaça dels Estudis Vells fins a Sant Pere Màrtir. Francesc Riera, del centre d'estudis, serà l'encarregat de guiar els enjustencs que hi assisteixin. El punt de trobada serà la plaça dels Estudis Vells a les 5 de la tarda i es pujarà a peu fins a Sant Pere Màrtir.
Des de l'entitat demanen que si hi ha algú que vulgui anar-hi però que tingui dificultats per desplaçar-se, ho comuniqui al centre d'estudis. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de Ràdio d'Esvern, radiodesvern.com. Molt bon dia. I'm ready.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Mitz Electrònica ara és Bits.
Just a la fusta, el magazín del matí.
3 minuts i un quart de 12, aquesta hora parlem d'actualitat municipal amb l'alcalde de Sant Jus, Josep Arpenyà, molt bon dia. Bon dia, què tal, com estem? Bé, comencem, de fet, comencem parlant una mica de la reforma de l'administració local, que d'alguna manera estem encara a principis d'any i tot plegat, vam parlar que el desembre es va aprovar, és a dir, que ha entrat en vigor aquest gener del 2014,
i d'alguna manera ara s'està estudiant una mica tot plegat, no?, com queda, és a dir, com afecta específicament a cada àrea, en el cas de Sant Just. Bé, el que estem és veient tots plegats com s'aplicarà aquesta llei, que realment és complexa d'aplicar. Que et facis una idea, ahir la tarda estava amb dues senadores al meu despatx, doncs, parlar-ne en profunditat, que són dues senadores que han estat treballant a Madrid, doncs, aquesta llei, treballar no ho sé, però, perquè no ens han deixat el Partit Popular, no?,
però ha estat en totes les ponències i quin era el seu parer. Per tant, estem treballant des de tots els fronts oberts, des de la Federació de Municipis, la mateixa Generalitat, la Diputació, els ajuntaments, perquè realment ens afecta moltíssim aquelles poblacions que tenen menys de 20.000 habitants, que és el nostre cas, no? Perquè et marquen unes competències, com tu dius, estan en vigència, et marquen unes competències, que són mínimes, mínimes, mínimes, i, a més a més, aquelles que no són teves, que li diuen impròpies,
doncs, evidentment, també hi ha uns càlculs econòmics que han de sortir encara, per part del Ministeri, uns paràmetres, millor dit, que et diuen com calcular si un servei públic els està gestionant bé o malament. Per tant, a més a més, tens un posicionament tant de la Generalitat com la Diputació, que són aquelles administracions que la llei aquesta de Madrid et diu que són, en determinats casos, les administracions que han d'exercir aquestes competències que s'han manifestat en contra.
Vull dir en tot això que és d'aplicació complexa. I el que preocupa, i em preocupa, és que la ciutadania Sant Just, que té uns serveis molt grans i amplis i que estan funcionant, sigui la població...
que els afecti moltíssim. Per tant, primer missatge, que nosaltres defensarem els actuals serveis públics de Sant Just com sigui, per tant, amb resistència, amb insistència i de cap de les maneres la proximitat que té aquest Ajuntament cap als serveis públics
d'aquest municipi afecti, malgrat aquesta llei. Però hi haurà uns límits, no? Sí, és evident. Nosaltres podem estar penalitzats perquè si això no es fa com diu la llei o això no es fa amb els criteris, doncs, evidentment, aquí darrere, aquesta aportació que fa l'Estat espanyol directament de 2.500.000 euros a l'Ajuntament de Sant Jusk, en el fons és el que pot perillar
sigui qüestionada. Però el que hem de lluitar és per aquesta proximitat. No m'entro al cap que no es trobi alguna delegació o solució
i que els serveis públics que van directament a la ciutadania es deixin de fer o es facin diferent. Perquè la ciutadania de Sant Just jo crec que no pot rebre de cap de les maneres això. I parlo de serveis socials, parlo de plans d'ocupació, parlo de política d'habitatge, de comunicació, etc. Pràcticament sabeu que el que ens deixen fer són molt poques coses, que és la via pública, principalment, l'enllumenat, la neteja...
el manteniment, els accessos a la població, el cementiri, mercat i biblioteca. Poca cosa més en deixo.
Què és el que més por us fa de tot plegat? Home, jo crec que fa por aquesta inseguretat d'aplicació. Em fa por que la Generalitat de Catalunya no reaccioni amb una proposta ràpida i contundent i eficient i eficaç per a aquells que volem continuar fent aquestes polítiques de proximitat, que és el que es mereix la ciutadania. I també que no es valori el suficient l'esforç que ha fet aquest Ajuntament, per exemple,
està sanejat. He de dir ja avui, que aquesta llei s'ha aplicat fa, com deies, i està en vigència fa pocs dies, que menys mal que l'Ajuntament de Sant Just està sanejat, que compleix l'estabilitat pressupostària i que té uns pagaments als seus proveedors molt regulars. Perquè això és la primera cosa que ens està salvant d'una aplicació molt contundent ja de l'article primer, ja, eh?
Vull dir amb això que la feina feta per aquest govern en els darrers anys, ja per concepte i per tarannà, de no estirar més el braç que la màniga i de no fer coses sense diners, ens beneficia amb l'aplicació d'aquesta llei. Perquè amb la filosofia de la llei hi ha coses que si tu compleixes aquesta estabilitat pressupostària està sanejat econòmicament,
t'ho permeten fer. Ho has de justificar, però t'ho permeten fer. Jo crec que ha estat un encert i espero i desitjo que la població de Sant Jus això ho valori, que sé que ho valora, perquè, entre altres coses, si això hagués estat diferent, segurament ara estaríem encara amb una inquietud més gran.
Un cop s'aclareixi com a efecte, suposo que s'explicarà d'alguna manera, no també? Sí, de fet ara hi ha moltes reunions de tot tipus, des dels mateixos secretaris dels ajuntaments fins a aquesta que es deia jo a nivell polític, de les administracions.
Estem esperant també que la Generalitat perquè la Generalitat té molt a dir amb això. I que destini temps i hores del govern del meu país en aquest tema perquè hi ha molts ajuntaments que tenen menys de 20.000 habitants, altres menys de 5.000 habitants, cal ser solidari. I aquests ajuntaments grans també han de ser solidari amb els ajuntaments petits.
La setmana que ve, de fet, hi ha una xerrada també per debatre-ho, que ens avancen a parlar a Vall d'Avers, també amb representació sindical, és a dir, que suposo que tot plegat s'anirà parlant al llarg dels propers mesos, també, aquí Sant Just. I, d'altra banda, aquest 2014, suposo que aquest és una mica el gran tema que condiciona aquest any, perquè també condiciona a l'hora de gestionar el que es pugui fer d'aquí i també les properes eleccions, que falta una mica més d'un any. I condiciona el futur,
De l'Ajuntament, no?, com si diguéssim. Bé, de l'Ajuntament jo crec que és conseqüència, és a dir, dels serveis públics. I quan això es comenci a aplicar, doncs vingui gent a l'Ajuntament i digui, escolta, i com és que això ja no ho fa l'Ajuntament de Sant Lluís i m'envia a anar a un altre lloc? Dic, miri, hi ha una llei del Partit Popular, del Govern de Madrid...
que ha fet això i que la Generalitat està ajudant o no està ajudant. Per tant, no és un tema tant d'Ajuntament, sinó de ciutadania. I quan passen les coses és quan realment a vegades veus la inquietud i el problema. Vull dir amb això, si em permets, un segon. Clar, nosaltres estem a 18.000 habitants. Jo faig una crida a l'empadronament. Faig una crida a l'empadronament perquè ens costa que hi ha molta gent a Sant Lluís d'Esbert que no està empadronada i, per tant, aquest empadronament és una obligació.
Però ara ha de ser una obligació molt més ferma, perquè si sabem que hi ha un número molt important de població que viu a Sant Just i que per altres interessos personals o col·lectius o familiars, els que siguin, doncs no s'empadrona i està afectant molt aquesta població. Perquè, clar, no és el mateix fer estratègies de com resistir o com posicionar-se davant d'aquesta retallada de serveis públics si et falten mil habitants que te'n faltin 10.000.
perquè si et falten mil habitants i la població va creixent poquet a poquet i saps que la gent es va empadronant i compleixen les seves obligacions, és molt possible que aquesta inquietud i aquesta angoixa sigui temporal. Clar, oficialment en falten 3.000, no? Bé, estem gairebé a 18.000.
En aquests moments intuïm que pot haver-hi més de 1.000 persones sense empadonar-se a Sant Jus. Per tant, no és el mateix dir que potser en 3 o 4 anys, o 2, no ho sé, els que siguin, pots estar als 20.000 i estàs una mica més tranquil,
a tenir-ne 12 o 13.000 d'empedronament i, per tant, la teva estratègia segurament ja és aplicar-ho al 100%. Per tant, fer una crida a l'agència empadroni que compleixi amb les seves obligacions, que ha de ser així, entre altres coses perquè també pot exigir...
Aquests dies ens trobàvem amb persones que exigien molt al seu Ajuntament, que ha de fer-ho, i aleshores no està empadronat. I això té poc sentit, que estiguin empadronats altres indrets del país o inclús molt lluny de Sant Just d'Esbert.
La setmana passada, d'altra banda, també tornem canviant de tema, ara vam saber que el cau s'instal·larà finalment a la Taneu, una bona notícia per totes dues bandes, pel cau perquè troba un lloc on ubicar-se i també per la Taneu, que acollirà també d'un sector d'agenda jove important. També ens comentaven que cal també d'aquí, que ha estat com una conversa tres també amb l'Ajuntament, i que de fet ara, per rehabilitar-ho tot plegat, també serà necessària l'ajuda de l'Ajuntament, no?
Bé, nosaltres hem estat treballant des del silenci aquest tema i a vegades hem rebut crítiques, no? Jo crec que s'ha de treballar des del silenci, aguantar alguna queixa, alguna crítica. És cert que si no informes, doncs tothom té dret a queixar-se, no? Però hem tret des del silenci no només una alternativa, en teníem bastantes damunt de la taula i finalment aquesta a tres bandes ens ha semblat la més coherent.
Primer perquè deies tu, és a dir, segurament és una font de futur per l'Ateneu que hi hagi gent jove dins de les instal·lacions de l'Ateneu, de l'equipament de l'Ateneu. L'Ateneu està fent una molt bona política cultural i molt bona política com a entitat, són les centres més potents de Sant Lluís i per tant amb una tradició i una història que no només de Sant Lluís sinó de país i que cal ajudar per concepte.
I per l'altra banda, el caus ha trobat en una circumstància que la parròquia, per uns motius determinats, creia convenient no continuar la seva presència en aquestes instal·lacions parroquials. La qual cosa ens vam posar a treballar fa molt de temps i ens va semblar que aquesta era l'opció més raonable i et contesto el que em demanes, és a dir...
continuem ajudant que l'Ateneu sigui efectiva aquesta possibilitat d'ubicar el cau dins de les instal·lacions de l'Ateneu. Per tant, inclús aquesta petició que segurament ja comença a sortir, ja fa temps que l'estem treballant també. És a dir, no hem caigut del cel ara i ens posem a treballar amb aquesta petició que ens fa l'Ateneu. Inclús la hem valorat
econòmicament i com han de ser, i portem mesos amb això. El que passa és que jo crec que les notícies surten quan estan madures, i efectivament en aquests moments aquest acord ja és un acord ferm, que agraeixo a l'Ateneu la sensibilitat, també al cau... De fet, al cau ja havia comentat que a l'estiu els vau ensenyar també a alguns altres locals... Sí, sí, i havien parlat de diferents coses. Ho havien explicat també. Havien parlat de diferents coses, però aquesta era la que jo crec que a tres bandes ens anava millor a tothom. Mhm.
Hi ha algun calendari sobre la taula de tot plegat? No, ens reunim ara aquests dies amb la Taneu una altra vegada per parlar d'aquestes millores en les instal·lacions i jo confio que serà aviat. No hi ha calendari. De fet, ens posarem a treballar, diguem-ne, no en filosofia i no en dibuixos i no en ferm després d'aquesta trobada.
D'acord, doncs això també ho anirem seguint perquè és un d'aquests temes que també estàvem pendents de saber aquest any i que de seguida, és a dir, la setmana passada ja, un cop començat l'any, doncs ja hem sabut que almenys ja hi ha aquesta solució. D'altra banda, aquest any, també aquest 2014, una altra novetat és que el butlletí municipal tornarà a ser mensual, una bona notícia. Bé, jo crec que és una bona notícia pel que significa, és simbòlic, no? Perquè dius, home, avui hem deixat de fer per què? Per la crisi, no?
doncs vol dir això que estem una miqueta millor, doncs home, vol dir que veiem les coses una mica, una mica, fredament una mica millor i el pressupost de l'àmbient és capaç de recuperar algunes coses que havíem deixat pel camí, és capaç.
Per tant, és evident que la informació és important, que la ciutadania estigui informada. El bolletí que dos o tres mesos costava, perquè moltes vegades les notícies ja eren antigues, això pel carrer t'ho deien, hem rebut també correus i trucades. Però, clar, fixa't, jo l'altre dia tornava a explicar en un fòrum, fa pocs dies, que el pressupost municipal del 2007 de l'Ajuntament de Sant Jus eren 37 milions d'euros.
2007, inversions incloses, i ara l'hem aprovat de 20, no? Clar, la gent diu, com ha passat tot això, no? Ha passat, doncs, principalment fer menys coses al carrer, que és el que està patint, les inversions al carrer, no? Però també deixen de fer algunes coses, no? I aquestes coses la gent les ha entès, i per tant, si les podem anar recuperant poquet a poquet, doncs està bé. Jo crec que el bolletí que hi hagi informació mensual del que passa en el municipi, doncs és força interessant, no?
Home, sí, crec que la gent no és que ho demanés, però sí que hi havia aquesta sensació que un cop t'arriba cada dos mesos et falta una mica aquesta periodicitat, és a dir, que suposo que la gent m'agrairà també. I d'altra banda, parlem també de... Bé, abans de parlar d'aquest altre tema, recordem que la setmana que ve, divendres, hi ha una xerrada aquí que en gent està, em sembla, relacionada amb el medi ambient, no jornades de medi ambient. Economia verda. Economia verda, exacte.
Són obertes al públic? Totalment, totalment. Perquè ja que el tenim aquí també li volia preguntar. Totalment, jo crec que és una jornada molt interessant d'economia verda, que l'economia, es pot fer economia, es pot posar en marxa empreses i els emprenedors poden tenir oportunitats en aquesta economia pensant en el respecte del medi ambient, pensant que els recursos són limitats, els recursos naturals són limitats i que la sostenibilitat pot donar la creació d'empreses.
El que es fa és una jornada oberta que comença dos quarts de cinc, que qualsevol persona pot entrar i està una estona o està tota la tarda, on primer ve el món acadèmic, gent de la universitat, catedràtics, i gent de l'administració que ens explica què vol dir això de l'economia verda. Després venen investigadors i persones de recerca de la Universitat Politécnica de Catalunya,
que han fet investigació sobre productes o coses o serveis que ja poden ser comercialitzats en economia verda i després empreses, principalment joves, que ja han posat en marxa alguna iniciativa i es guanyen la vida amb aquesta economia verda. Per tant, hi ha les tres fases, món acadèmic, diguem-ne, món d'investigació i recerca i empreses que ja han posat en marxa un producte o la pròpia empresa, no?
Jo crec que vol demostrar aquesta jornada que hi ha moltes possibilitats de guanyar-se la vida amb un respecte, insisteixo, molt acurat del que és els recursos naturals i la que és la sostenibilitat i el que és el medi ambient i que pensar que aquests darrers anys d'aquesta economia marrón o aquesta economia tradicional també ens ha portat a un fracàs i que això no té sentit i que avui dia, sobretot insisteixo, el món de l'emprenedoria
Hi ha exemples magnífics, els uns vindran aquí, que ens hi han... Escolti, mire, em va costar molt, però jo em guanyo la vida amb això, no? I ens ho explicaran. Per tant, convidar a tothom que vulgui entrar-hi a Can Ginestar. Divendres que ve la tarda, no? Exacte, sí. I, d'altra banda, ara sí que volíem acabar parlant d'aquest ple del Parlament que es va fer ahir. Es votava la petició perquè l'Estat transferís les competències per fer la consulta. Ja portàvem setmanes parlant i, de fet, durant tota la setmana també...
s'havien anat sabent diferents qüestions i, en tot cas, en el cas del PSC, que es va decidir, o que la executiva va decidir que el vot havia de ser un no, Àngel Ros va renunciar a l'escó i després, doncs, tres diputats van votar finalment que sí. Com ho va viure tot plegat? Home, amb intensitat, amb preocupació, amb inquietud, no?, perquè vic amb preocupació i amb inquietud tot el procés nacional que el país està...
duent a terme, no? És evident que aquest immobilisme del govern de Madrid és gravíssim, perquè no ens entén. També, per l'altra banda, no em va sorprendre, perquè el Consell Nacional del Partit Socialista havia decidit aquest vot, per tant... I, per l'altra banda, inquiet i preocupat, perquè el Partit Socialista ha estat històricament i és un eix central de la política catalana, ha estat un eix central de la política catalana, i penso que ho serà, perquè en política passes etapes dolentes, no?
però hi ha coses que tornaran a ser, perquè jo difícilment veig que el nacionalisme conservador apliqui les polítiques progressistes o d'igualtat, de justícia social, perquè en el fons hi ha un altre interès aquí darrere.
però inquiet perquè ha estat un partit, a més, molt plural, no? La suma de moltes sensibilitats, de moltes maneres d'entendre el catalanisme, i això, doncs, finalment s'ha expressat en uns vots en contra en el Parlament, no?
Jo entenc que aquest que viu amb tanta intensitat aquests processos, i que entenc, que jo ho he dit moltes vegades, jo crec que la sobirania del país està en la població, està en el poble de Catalunya, i que s'hauria de manifestar lliurement. Més enllà d'això, em preocupa tal com està el país, perquè el país està en una situació complicada des del punt de vista social, aquesta crisi és molt dura,
Aquest tema és molt important, és evident que és molt important, però m'agradaria també que els esforços que estan destinant-se a aquest tema, que dic que és molt important, es destinesin a resoldre els problemes de la gent, perquè aquest tema no porta la solució als problemes de la gent. Portarà, diguem-ne, igual, si això passa, d'aquí molts anys, no?
però és evident que a curt termini, a mitjà termini no. I aleshores la gent està patint, la gent té molts problemes, i jo veig que tenim un govern que se centra, no dic que exclusivament, però amb una intensitat molt elevada a la transició nacional. Jo m'he manifestat, insisteixo. Jo vull un referèndum, que el meu vot serveixi, que anem tots a votar,
i més enllà d'això crec que el problema l'està generant un immobilisme que no porta enlloc, no porta absolutament enlloc. És veritat que es parla massa de la consulta, el que passa és que en aquest cas també el que sorprenia una mica ahir era que justament que tres diputats socialistes se sortissin d'aquesta norma o d'aquest no i diguessin sí que hi hagués com... o que se'ls pogués castigar o que se'ls hagués d'apartar, no? Ens referia també a aquest cas concret, eh?
Jo crec que hauria d'haver-hi una reflexió per la direcció, perquè és que si passa això, que potser passa, no ho sé, ja ho veurem les properes hores, doncs aquesta manera d'expressar-se, d'aquesta pluralitat, doncs home, es pot qüestionar, però és cert també que també has de ser demòcrata, no? És a dir, si el teu partit, la teva direcció, el teu Consell Nacional, que és l'or amb més representació, ha dit que has de fer una cosa, tu allà has discrepat i finalment no acceptes això, doncs també pots fer una reflexió tu mateix, no?
Què és el que va fer Àngel Ros? Bé, sí, l'Àngel Ros, segurament hi ha gent que diu, escolta, ha fet bé, no? Altres també diuen, home, mira quina manera de sortir-ne.
Però tu, si formes part d'un col·lectiu, has d'acceptar el que diu el col·lectiu. Si no estàs amb aquest col·lectiu, doncs te'n vas, no? Però també seria trist i injust perquè perdríem una part de debat històric, no? És a dir, quan es va fer la Constitució, quan va haver-hi la refundació del Partit Socialista a Catalunya, era la suma de moltes coses, no?
Jo crec que el PSC fa falta, i això ho està dient tothom, és curiós ara, no? Darrerament tothom està intentant... Tothom el reclama. Sí, però fa un any o dos tothom vol matar el Partit Socialista, no? O vola jo que posar-li el peu al coll i després ara t'estan dient que és importantíssim. És que ho és, que ningú s'equivoqui. Jo que ara tinc aquella vella tradició de derecha-izquierda, no?, de progressistes conservadores, no?,
Però quan ho vius en primera persona i veus que darrere hi ha molts més interessos, però molts més interessos econòmics en el nacionalisme conservador que altres espais progressistes, i veus molta gent de l'espai progressista que està a les entitats de solidaritat, de cooperació, del món educatiu, social, tot això, que destinen centenars i centenars d'hores, i resulta que són gent progressista i que lluiten per això,
Doncs sí que hi ha diferències, hi ha moltes diferències. I aquí al municipi ho hem vist, moltes vegades ho he expressat, que hi ha grans diferències. La llei de l'avortament del Partit Popular, això no té res a veure amb una crisi econòmica. Res, absolutament res. Això és un tema de drets socials. Jo no acabo d'entendre com no hi ha encara una reacció molt més gran...
no de les dones, de tothom. Bé, a l'Europa ja dic la seva. Sí, m'alegro d'aquesta notícia, però això no té res a una crisi econòmica. O quan precisament amb aquesta llei que tu ara comentaves, que ens afecta tant, fa de la llei de racionalització i que ens afectarà molt l'Ajuntament de Sant Just per tenir menys 20.000 habitants, és curiós com aquesta llei fa tres mesos o quatre es posa tots els serveis socials, quan no estava des del principi. No estaven els serveis socials.
Per tant, per què els serveis socials es posen? Perquè els serveis socials mouen molts diners. No ens equivoquem. Igual que la sanitat mou molts diners. I els serveis socials posats en aquesta llei vol dir que hi ha una oportunitat molt bona que sigui gestionat pel sector privat. Per tant, les coses no són perquè sí. Quan hi ha un lloc que es pot fer negoci, aleshores, tristament, hi ha un sector que entén que la política és fer negoci,
aboca aquesta part que pot ser negoci. Per tant, per això entra els serveis socials a la llei de racionalització i sostenibilitat a Madrid, no per una altra cosa.
I això és una manera de fer, doncs, dels conservadors. Per tant, encara hi crec amb aquesta ideologia antiga, no? Encara no està de modi, dretge, izquierda, aquestes coses. Potser per això es diu tant que sap greu que el PSC estigui passant això, no? Perquè era una figura important per tot plegat. Bé, però jo crec que això tornarà a ser així. El debat nacional jo crec que ens ha posat el dit a la llaga, és a dir, el Partit Socialista ve d'on ve, la suma de dos grans sensibilitats, de moltes, però també de dos, no?
I aleshores el que ha provocat és que quan veu un sector de la direcció, ho respecto, però quan veu un sector de la direcció, que segurament aquest procés és de difícil ejecució o concreció finalment, perquè jo veig més que mai ara unes eleccions anticipades. Si fa uns mesos o un any i m'ho preguntes, doncs no ho sé, però jo en aquests moments veig unes eleccions anticipades a la primavera del 2015 o els primers sis mesos del 2015, no?
perquè en el Parlament de Catalunya la gran majoria de diputats comenten als passadissos que la consulta serà difícil, l'execució. I per l'altra banda, tens una part molt important de la ciutadania que vol això, exigeix això i volem això. Per tant, aquí hi ha una confrontació.
I aquesta visió que un sector diu, home, anar promocionant aquest camí, que saps que no val lloc, doncs segurament és un error. Bé, és un debat apassionant, jo crec que és un debat que... No s'acabarà. No, no s'acabarà, no s'acabarà. Però el PSC com a partit, doncs jo crec que ha d'estar pel dret a decidir, està per aquest referèndum, està per aquesta consulta, i jo insisteixo. Vostè sap que hagués votat ahir al ple?
No, no, no ho sé. Jo sé que dintre del grup parlamentari hi havia una gran majoria que volia abstenir-se. Això és així. I, per tant, no ho sé. Suposo que més té que viure tota la situació i tal, no? Però segurament em vés trobat en una situació complexa. Per una banda, veure que el Consell Nacional et diu...
El que has de fer, i per l'altre, segurament opinió personal, que, influenciada per moltes coses, et fa dubtar. Però, com que no m'hi vaig trobar, doncs no... De fet, ara han de doblegat, però sí que ha aparegut un manifest on hi ha els exconsellers, per exemple, Montserrat Tura, Joaquim Nadal i Antoni Castell, són un centenar, de fet, de dirigents i càrrecs locals del PSC, on també hi ha el portaveu del PSC, Sant Jus, Joan Bassaganyes, de suport d'una mica els díscols, no?, entre cometes. No, jo no crec...
Jo tampoc he set tot això díscols o crítics. Això són qüestions del periodisme, per etiquetar-ho tot, segurament. Ells mateixos no han reaccionat en contra. Jo sentia la Marina Angelica... No, avui els he sentit que protestaven. Algun d'ells que deia que nosaltres no, que som també...
Jo et diré una cosa, ja que has parlat del portaveu del PSC a Sant Lluís, em van parlar, evidentment, d'aquest tema, i només faltaria. Només faltaria que, a títol personal o com a militant, no poguessis expressar la teua opinió, perquè aleshores ja no és un partit. És una altra cosa. Per tant, cap inconvenient que hi hagi companys que hagin signat aquest manifest. De fet, avui signava molta gent, i jo trobo que és normal. El Partit Socialista és un partit molt gran... No s'hi afegirà, vostè.
Ara no. Jo soc partidari d'intentar canviar les coses des de dins. Jo formo part d'un projecte, formo part d'una direcció, o formo part, en aquests moments, de l'opinió del Partit Socialista, i m'agradaria que les coses anessin canviant des de dins. El dia que no m'hi trobi bé, potser teniu una notícia. Però, de moment, soc partidari d'estar insistint, com ahir nit estava insistint fins a les tantes de la nit, que les coses han de ser, potser, d'una altra manera.
i de posar el meu gra de sorra en una manera de fer, però és una situació complexa, jo crec que no tindria la solució tampoc de com resoldre aquest tema, perquè el país s'ha posat en un lloc de difícil solució, insisteixo, difícil solució, i aquí, si m'ho permets dir-ho, hi ha una imprudència molt gran del president de la Generalitat.
Els que tenim responsabilitats polítiques i estem al front d'una cosa, o d'una administració, és igual, d'una comunitat o d'una entitat, o en aquest cas d'un ajuntament o d'un govern, quan portem el poble cap a un lloc ha d'haver-hi una gran porta, no pot haver-hi una porta petita, ha d'haver-hi una gran sortida, perquè si portes el poble cap a un lloc i no hi ha sortida, el que estàs fent és una gran decepció.
I el poble de Catalunya, en aquests moments, bona part del poble de Catalunya, no vol ser decepcionat. No vol ser decepcionat. Perquè té tot el dret, té tot el dret, de poder expressar-se i de decidir el seu futur, no? Doncs anirem parlant de tot plegat, perquè segurament serà un 2014 molt intens en molts sentuts. I tant, i tant, i tant. Apassionant. Moltes gràcies, alcalde Josep Perpinyà. Molt bé, moltes gràcies. I fins aviat. Que vagi bé. Bon dia.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio, just a la fusta. I avui anem una mica més tard, passen 9 minuts després de 12, però connectem, ara sí, tot seguit amb l'Institut de Sant Just, que ja estan a punt per fer el Posem-li Beu. Tots els dilembres i des de Sant Just es veu.
Hola Sant Justenc, som la Daniela i el José i estem un divendres més amb vosaltres des de l'Institut de Sant Just. Avui el nostre programa envolta l'esport. El tema, la pilota d'or, premi a l'esport o a la figura mediàtica. Sabíeu què? Els ballasters de Can Barça. Tecnologia i xarxa de l'esport. L'entrevista, l'esforç de fer un esport d'elit i combinar-lo amb els estudis.
I la cançó de la setmana. Esperem que us agradi i comencem... Posem-li veu!
La pilota d'or, premi a l'esforç o a la figura mediàtica d'un jugador. Cristiano Ronaldo, 5 anys després, ha guanyat per punts a Leo Messi per aconseguir la pilota d'or i ha estat escollit com millor jugador de l'any 2013. El madridista que ja l'havia guanyat el 2008 ha superat el blaugrana i el francès Frank Ribery en les votacions. Cristiano Ronaldo no ha pogut evitar les llàgrimes acompanyat del seu fill. El portuguès ha agraït la feina de companys, tècnics i directius.
Però un trofeu d'aquestes característiques és esportiu? O només parlem d'interessos i de política esportiva? Des que érem petits ens han inculcat que l'esperit esportiu és alguna cosa més. L'afany de superació, la disciplina, el companyerisme. I ja fa un temps que estem assistint a espectacles com aquest, on la manipulació sembla estar palesa. Ens sorprèn hi hagi en alguns mitjans de comunicació titulars com aquest.
Fins a set seleccionadors denuncien que el seu vot és diferent del recollit al llistat de les votacions de la pilota d'or. No us sembla una llàstima que també en el món de l'esport hagin de fixar-nos en la mediocritat i no en els valors. Tots els divendres i des de Sant Just d'Esbert us enribeu. Tots els divendres de dos quarts de dotze fins les dotze des de l'Institut de Sant Just d'Esbert us enribeu.
L'estadi del Futbol Club Barcelona, el Camp Nou, té una de les colònies de ballasters més importants de la ciutat de Barcelona i de tot Catalunya, amb més de 200 exemplars. I què són els ballasters? El ballaster és una espècie protegida d'au migratòria, de color gris fosc i d'uns 55 centímetres de llargada, amb les ales esteses. Hi ha uns 4.000 exemplars de ballaster a Catalunya i ves per on que 200 estan acabant-se.
Ara mateix són a l'Àfrica tropical, fugint de l'hivern d'Europa, però tornen al mes que ve. I unes 100 parelles han fixat la seva residència habitual a la zona més elevada de les parells del Camp Nou. Això pot afectar la remodelació de l'estadi.
El Vallester és un ocell que fa el niu al Camp Nou a l'estiu. Medi Ambient i el Club negocien la manera de preservar els 200 exemplars de l'espècie durant les obres. A veure si els hem d'adoptar per uns mesos en els nostres jardins de Sant Just. El vol d'aquests animals, que també utilitzen l'estadi com a dormitori, acompanya les jornades de l'equip.
I dona un toc de natura cada vegada més difícil d'observar en una gran ciutat com és Barcelona. Si teniu l'ocasió, fixeu-vos-hi la pròxima vegada que aneu al Camp Nou o passeu a prop. Si els localitzeu, envieu-nos fotos a la ràdio i les publicarem al web. És un gran exemple de bona convivència entre animals i persones que caldria conservar en el futur. Tots els divendres i festes en justes veus
Les noves tecnologies també n'han arribat a l'esport. Una tecnologia molt utilitzada per esdeveniments especials, finals i partits decisius, per exemple, és Instant Replay.
Repetició instantània en català. Aquest tipus de tecnologia serveix per a revisar en directe algunes accions de l'encontre amb el vídeo del partit. D'aquesta manera, les decisions dels àrbitres es devenen més segures i fonamentades en poder-se reexaminar els fets dubtosos gairebé temps real.
L'instant replay va començar a ser utilitzat el 2006 i va ser aplicat pel primer cop al bàsquet espanyol, a la Copa del Rei, de l'any 2007, on, entre altres casos, va ser molt útil per a comprovar si l'assistella d'un jugador era de dos o de tres punts, és a dir, per a veure si trepitjava o no la línia de 6,25.
Aquest mateix any ja va ser utilitzada en altres esdeveniments, com ara la final de la lliga ACB. L'ús de l'instant replay, però tampoc no garanteix al 100% que els àrbitres no s'equivoquin.
Un dels aspectes que ha evolucionat més els últims anys pel que fa a noves tecnologies i esport és el de les pàgines web, on es penja tota la informació relativa a esdeveniments esportius gairebé a l'instant. La immensa majoria de pàgines web són accessibles a tothom que disposi d'una connexió a internet i poden resultar de gran utilitat.
En l'àmbit del bàsquet hi ha un munt de pàgines web. Sense anar més lluny, els 18 equips de l'ACB tenen una pàgina web pròpia. N'hi ha de tota mena de formats, dissenys i distribució de la informació. A banda de les webs de clubs hi ha molts jugadors professionals que també tenen la seva pròpia pàgina web. I com no, perfils a Twitter, a Facebook, amb milers de fans seguidors.
I és que les xarxes proporcionen una possibilitat de relació abans impensable. Ara mateix, Twitter és una de les formes més fàcils de saber el que succeeix al moment. És fins i tot més ràpid que la televisió. Els dies de partits, els comptes de Twitter dels grans clubs treuen foc. Tots els divendres i des de Sant Just es veu.
Avui entrevistarem l'Ada, alumna de l'Institut que practica natació sincronitzada. Hola, Ada. Hola. Fa quan que practiques aquest esport? Doncs fa aproximadament cinc anys, ja. Per tant, d'algun club o alguna selecció? Sí, ara estic al Club Natació Esplugues. Ah, i seguiràs molts anys més al club? Doncs tinc pensat aquest any canviar-me de club i anar-me a algun de Barcelona en què s'ho prenguin més en sèrie.
Explica'ns algunes de les característiques d'aquest esport, si pot ser. Doncs és un esport que requereix molta dedicació, compromís i resistència, sobretot a l'hora d'aguantar sota l'aigua o aguantar 50 metres sense respirar. És un esport només femení? És un esport només femení, les competicions només són femenines, però hi ha un club a Barcelona on també hi participen masculins.
Molt bé, i com sents la música dintre de l'aigua? Doncs tenim altaveus subaquàtics que són especials per l'asincro. I el consideres un esport molt dur? Sí, bastant. Quantes hores a la setmana el practiques? Doncs entrenem tres dies a la setmana i aproximadament una hora i mitja o dues. Et suposa molt d'esforç combinar-lo amb els estudis?
La veritat és que no, perquè tenim un horari bastant lliure. I què deixaries abans, l'esport o els estudis, si haguessis d'escollir? Em fiques en un compromís, no sé què faria, la veritat, perquè l'esincrò mai la deixaria, i els estudis tampoc, o sigui no sé. I a on t'agradaria arribar?
Doncs on es pugui, no? Suposo que primer m'agradaria anar a alguna residència com la Blume o alguna d'aquestes on es puguin combinar els estudis i treballar més hores amb la sincro i tot.
Es necessiten padrins o patrocinadors per arribar lluny en aquest esport? Doncs no sé, suposo que sí, de moment no en tenim. I quines serien les teves recomanacions a qui volies practicar la matació simbolitzada? Doncs que comencin d'estar ben petits perquè quan ho intentes agafar de gran és molt més complicat.
Doncs moltes gràcies, Ada, per posar-nos al dia d'aquest esport. Penso que molta gent que t'ha escoltat desconeixia moltes de les coses que ens has comentat. Que tinguis molt bona sort i arribis tan lluny com vulguis arribar en aquest esport. Gràcies. Tots els dilembres i des de Sant Just es veu. Us enribeu. Us enribeu. Us enribeu. Us enribeu.
I la cançó de la setmana és Counting Stars, realitzada per la banda estadounidense One Republic. Incluïda el seu tercer àlbum, Natif, la va composar Ryan Tender i parla bàsicament que els diners no donen la felicitat. D'aquí ve el títol Comptant Estrelles, en comptes de comptar diners.
L'Ada i la Nerea han escollit aquesta cançó perquè els sembla molt coherent el tema del que es parla. Escoltem-la. Lady, I've been, I've been losing feelings
Yeah, we'll be counting stars.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I fins aquí posem-li veu. Recordeu que estarem cada divendres amb vosaltres a la mateixa hora. I si us agrada la música, no us perdeu el pròxim programa, ja que aquest serà el tema principal. Un petó radiofònic i una abraçada. Adeu-siau, ens veiem en el proper programa. Just a la fusta
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert o cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. I wait for you.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. Un centenar de veïns del bloc incendiat aquesta matinada. Sant Adrià de Besòs no podran tornar a casa seva. Les flames deixen un balanç de dos morts i una quinzena més de ferits. La morositat del sector bancari marca un nou rècord. Segons dades del Banc d'Espanya, un 13% dels crèdits són de doctors cobrament. La policia desmantella una trama de delinqüents que es dedicaven a blanquejar diners procedents al narcotràfic i hi ha 35 detinguts a Catalunya.
Esports en futbol sala. Avui hi ha derbi català a primera. El Barça rep el marfil Santa Coloma a tres quarts de nou del vespre. I en bàsquet avui arrenca la setzena jornada de la Lliga Leport. A les 9 de la nit, el Força Lleida visita el Clínic Arrincón.
Un centenar de veïns hauran de passar com a mínim la nit d'avui fora de casa seva a causa de l'incendi que aquesta matinada ha afectat un bloc de pisos a Sant Adrià de Besòs. Les flames han provocat la mort de dues persones i una quinzena més han hagut de ser ateses pels serveis d'emergència. El foc ha començat a dos quarts de tres de la matinada en un pis on, segons els veïns, hi viu una dona que pateix la síndrome de diògenes. Les flames han començat a la tercera planta i s'han estès per l'exterior.
Els bombers hi han desplaçat 11 dotacions, però l'evacuació dels veïns no s'ha pogut fer per fora de l'edifici i totes les persones s'han hagut d'esperar a casa seva dins dels pisos fins que les flames s'han apagat. El tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Santa Adrià de Besòs, Pedro Rivero, ha explicat la situació de les persones que avui no podran tornar als seus domicilis.
En hores d'ara han tornat pràcticament tots a casa seva, excepte els veïns i les veïnes de l'edifici afectat, que ara els tenim aquí amb el centre de l'Ajuntament. Estan sent ateses aquí. Algunes ja comencen als familiars, els venen a recollir i van a casa de familiars. I estem esperant a veure les que al final queden sense recurs, sense sortida, per des de l'Ajuntament, des dels serveis socials, posar en marxa els protocols sedients, evidentment, per poder atendre aquesta gent durant els propers dies.
Les dues víctimes mortals són de les plantes Sisena i Setena. Una d'elles és una persona gran amb mobilitat reduïda. Els bombers descarten que hi hagi hagut cap explosió de gas. La morositat del sector financer torna a marcar un nou rècord i ja en van sis de consecutius. Així ho asseguren les dades que ha publicat avui el Banc d'Espanya.
Els bancs i les entitats de dipòsit tenien al mes de novembre una cartera de crèdits a particulars i empreses valorada en 1,4 bilions d'euros, dels quals 187.000 estaven qualificats com a dubtosos. Aquesta xifra suposa que un de cada 10 crèdits del sector bancari podria acabar sent morós. I Manresa, millor a partir d'avui les connexions de tren amb Barcelona des del territori es mostren contents, però també reclamen que arribin millores pel que fa a la mobilitat per carretera.
Renf ha posat en marxa sis nous trens semidirectes de Rodalies, un fet que permet escursar entre 10 i 15 minuts el trajecte entre Manresa i Barcelona.
35 persones han estat detingudes a Catalunya en el marc d'una operació policial que ha desarticulat una organització de blanqueig de diners procedents del narcotràfic. Actuaven a tot l'estat i distribuïen grans quantitats de cocaïna originària de Sud-amèrica. A la demarcació de Barcelona hi tenien un grup de testaferros que es dedicaven a blanquejar els diners a través de les seves empreses dedicades a la venda de fruita i a l'adquisició d'habitatges locals i vehicles. En el procés hi col·laboraven també de manera destacada, segons la nota policial, dues gestories i una entitat bancària.
També a les comarques de Barcelona els agents han fet 13 escorcolls, empreses, domicilis i oficines. A la resta d'Espanya hi ha 19 arrestats més. S'han intervingut 330 quilos de cocaïna, un milió i mig d'euros en efectiu, 12 armes de foc, 50 telèfons mòbils, 20 ordinadors, 16 cotxes i una trentena de pisos i cases.
Els ossos que es van trobar a Can Mils, al municipi d'Arenys de Mar, durant unes excavacions l'any 2001, pertanyien a un destacament d'homes que van defensar aquest municipi durant la guerra de 1714. Els estudis conclouen que els 18 combatents van morir a mans de les tropes borbòniques. En Ràdio Arenys, Marc Sánchez, bon dia.
Bon dia, els cossos que van sortir durant les excavacions per construir un supermercat són de sexe masculí i joves i van ser abocats a la fossa sense cap tipus d'indici de ritual funerari. Alguns d'ells van morir durant l'enfrontament a unes tropes borbòniques, però la majoria van ser presoners executats, ho explica l'historiador Francesc Forn.
Des de Mataró, que és el control on hi havia el comandament de les tropes burbòniques, clar, ràpidament envia un destacament cap Arenys de Mar i ordena un altre destacament que estava a Llorguina que baixi cap Arenys de Mar. Hi ha un enfrontament, en moren 4 o 5 i els altres els fan presoners. L'historiador diu que fins i tot es pot posar en noms i cognoms els aranyencs que van formar part del sometent. En aquest sentit, Forn proposa que se'ls pugui retre un homenatge i que se'ls enterri acompanyat, si pot ser, d'una làpida recordatòria.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. L'historiador Borja de Riquet conduirà avui una tertúlia sanjust sobre les figures d'Alfons XIII i Francesc Cambou i les similituds i diferències entre els seus temps i l'actualitat. Seran una nova tertúlia de la secció de cultura de l'Ateneu.
El rei Alfons XIII va ser rei d'Espanya durant més de 30 anys, fins l'any 31, quan es va proclamar la Segona República. En aquell temps va coincidir amb el polític català Francesc Cambó, líder més representatiu del catalanisme conservador d'aleshores. Eren, per tant, dos personatges amb caràcters forts que volien diferents projectes de país. La tertúlia serà avui a les 8 del vespre, com dèiem, amb l'historiador i catedràtic Borja de Riquem.
Més qüestions. Aquest matí ha començat la primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya. El Banc de Sang i Teixits de la Generalitat promou aquesta iniciativa que preveu aconseguir al voltant de 5.000 donacions en una setmana. El punt neuràlgic és la Fundació Tàpies, però també es pot donar sang als principals hospitals catalans. A nivell global, les reserves de sang es troben a un nivell baix perquè només hi ha sang per a 5 dies i l'ideal seria tenir-ne per a més de 7.
La primera Marató de Donants 2.0 ha començat avui, s'allargarà fins divendres que ve. Si voleu participar-hi, heu de demanar cita a través del web de la Marató, www.maratodonants.cat.
I acabem amb dos apunts d'agenda de cara de matí-sabte. El Centre Cívic Joan Maragall organitza al matí un itinerari cultural a la Barcelona de l'Ombra del Vent, basat en la novel·la de Carlos Ruiz Afon. Per a més informació i per fer les inscripcions, us podeu adreçar al Centre Cívic. Participar-hi costa 11 euros amb 67.
I d'altra banda, demà a la tarda es presenta el curtmetratge de Diva al Casal de Joves. Un treball de Raülena Cortés i de Jesús Fernández, que compta amb el Sant Justenc Dani Martínez, col·laborador de la Penya del Morro, com un dels protagonistes, juntament amb Eva Martín, Inés Ramos, Antonio Reyes i Juan Cortés. Diva es projectarà demà a dos quarts de set de la tarda al Casal de Joves.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé. Molt bon dia.
Slip inside the eye of your mind Don't you know you might find A better place to play You said that you'd never been But all the things that you've seen Slowly fade away So I start a revolution from my brain
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio Just a la fusta
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs en llibres i agentes de concerts al cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Molt més que mitja electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. La informació més propera al Just a la Fusta. Dos minuts i un quart d'una del migdia.
És moment per parlar de notícies curioses, que em queda divendres a aquesta hora amb la Roser Sort. Bon dia, Roser, què tal? Bon dia, Carme. Avui has trobat teca, em sembla, a més a més. Sí, sí, avui hem trobat bastanta cosa i crec que m'han deixat perquè a última hora he sentit la ràdio i n'han sortit unes quantes més que realment m'hauria agradat dir-les però potser els direm la setmana que ve. Perfecte, a veure, comencen parlant d'uns metges de la Xina que li treuen un dit del peu a un home per implantar-li a una mà.
No ens sorprèn, com sempre, ja és habitual parlar d'aquest país que sembla que... Però són coses, però bueno, els Estats Units i la Xina s'endurien la palma, segurament. Els Estats Units també, Déu-n'hi-do. El premi als països més curiosos de coses estranyes. Sí, a la Xina es tracta d'un home que fa molt de temps, que quan era un nen, en un accident va perdre el dit de la mà.
I resulta que ara amb les noves tecnologies, suposo que fins a dia d'avui no ho ha pogut fer, un metge va decidir tallar-li el dit del peu com si res i ficar-li a la mà. Suposo que li ha agafat, per el que he vist a la imatge, li ha agafat el més llarg possible, perquè clar, els dits de peu precisament molt llargs no són i molt semblants a la mà tampoc ho són. No gaire, eh?
però la imatge es veu que és bastant bastant semblant, vull dir que han agafat més en la mà perquè no es notés el canvi de que no fos de la mà. Molt curiós, molt curiós, no sé, jo crec que no ho podria fer. Jo, és el que he dit, que ho muntarem amb la Carme.
Perquè no és una de les coses que jo en faria, de veritat. No, no, jo crec que tampoc. En fi, més històries. Parlem ara d'un jove que es declara addicte a mossegar i olorar bolquers plens de pibi. Roser, aquesta notícia em fa molta angúnia. Em fa molta angúnia, tio, és que em fa molta gràcia. A mi em fa gràcia perquè... Quan he dit el titular he dit, mana meva... A mi és una noia que té la meva edat, bueno, un any menys que jo, té 22 anys. Ara ens has dit quants anys tens, Roser, molt bé.
i és de Nova York, ens ha explicat a una televisió, com o no, als Estats Units sempre s'emporta la palma per fer programes tan raros i diferents del que tenim aquí realment. És un programa que explica addiccions estranyes que té la gent i explica que té una addicció que és la de mossegar i llorar els bolquers a Morina i com més, millor. O sigui, que això ja és una cosa que ella explica a ella.
Per favor, a més addicció, vull dir que no és ni... No, no, no addicció, i explica també que diu, m'agrada molt, tenen un sabor increïble, diu, en tinc una a la cuina, en tinc una al llit, a la tauleta de la nit, una al bolso, una a la butxaca, o sigui, aquesta noia va sempre amb un bolquer enganxat a ella. Però un bolquer utilitzat. Sí, clar, utilitzat, perquè diu que el que li agrada és mossegar i olorar l'orina.
Vull dir, jo no sé si és que ella té un fill o no, perquè això ja no ho ha volgut entrar més, o que ella realment té aquesta gran adicció que es deu comprar bolquers o es deu orinar en ells i els deu portar sempre a sobre. Vull dir, aquesta noia sempre deu fer una olor. Ai, Roser, no. Mira, crec que no ho vull saber.
Pues sí, justament parlant d'aquest programa, addiccions com la de menjada de Jordan, que tela, i menjar-te aquella pena de cera. Molt estranya. No és gaire... Són addiccions molt estranyes, bueno, no sé. Per això dic que jo, a veure, suposo que sí, perquè realment no ho sabem, hi ha gent molt rara en el món, i segurament aquí també deu passar i no la sabem, però perquè suposo que no es deuen fer aquest tipus de programes perquè la gent no ho sàpiga.
I un home que mantenia relacions sexuals amb cotxes. Tenia molts cotxes i mantenia. Però com ho feia? No ho sé. Això ja no he volgut entrar-hi en detalls perquè deu ser molt agradable. Quin país hem dit que era? Nova York. Veus com tot passa una mica... Per això ho dic que tot és d'allà. Aquestes coses no surten a la llum. Exacte, potser és això. Jo crec que no surten a la llum.
Ara, notícia tecnològica, que és que Google llançarà unes lentilles per mesurar l'índex de glucosa a les llàgrimes. Ciència, gairebé, això, no, Roser? Sí, pels que tenen problemes de diabetis, sobretot.
el gegant de la búsqueda d'internet ha tornat a ser notícia que és el Google Lab que suposo que és el laboratori de Google elabori més famós de recerca conegut per treballar en projectes típics com vam parlar fa un abans de Nadal que contractava nens de 15 anys per treballar amb ells en projectes de recerca socials doncs ha tret aquest
Aquest projecte l'estan desenvolupant, és un projecte que d'unes lents de contacte, o sigui les famoses lentilles que coneixem, poden ajudar les persones amb diabetis a controlar el seu índex de glucosa en sang. Això ho trobo un gran descobriment, més que res per la gent que té aquesta malaltia, que com he llegit, una de cada 19 persones al món la pateixen,
són moltes, moltes persones que pateixen aquesta... De veritat, eh? I de ben petites, perquè ja no és la gent gran amb problemes de sucre... No, no, cada cop hi ha gent més jove. Cada vegada gent més jove que a vegades és com una mica pal allò de sempre portar aquesta cosa a sobre, anar-te punxant... Bueno, t'has de punxar cada àpat i a més a més també diferents hores del dia, vull dir que... Per això, clar, no sé si... O sigui, això et permet mesurar l'índex de glucosa, però no et treu que t'hagis de punxar insulina, vull dir que...
No, et controla. Més que res per la gent despistada. No és un descobriment per substituir la insulina, sinó per fer que cada vegada que tinguem que punxar que t'ho recordin aquestes lentilles. I hem llegit, com he buscat, aquestes lentilles funcionen amb un petit xip connectat a un sensor de glucosa en miniatura, justament a la meitat de dues capes del material de l'incontacte.
Com he explicat abans, la diabetes és una de les matícies més extenses, això és el que m'ha sorprès. Sorprèn o sorprèn, que hi ha moltes malalties al món, però aquesta és una de les que no és molt mortal, perquè suposo que no arriba a aquest extrem, suposo que si hi ha una persona molt gran, que tingui un nivell,
que facin algunes coses i tal, pot ser que sigui perillós, però no és mortal. No, has de seguir en control, simplement. Clar, que facin aquest tipus de lentilles, puguis controlar a l'hora de dir, ostres, m'he de punxar, m'he de punxar més o menys, perquè el que fa és controlar.
la d'allò, vull dir, no t'avisa, perquè per això pots portar un rellotge que t'avisi, però no. Bé, doncs és aquest invent de Google, un altre dels que tenim avui. Després, una universitat de Bangkok obliga els seus alumnes a posar-se uns barrets per evitar que copiïn en els exàmens.
Sembla que el problema de tots els professors al llarg de la vida... Passa a tot arreu, eh? Segurament, sí, sí, sí. No només allà, a tot arreu, i és una cosa molt comú, és el professor de la gran lluita que tenen diàriament amb els alumnes a l'hora de fer els exàmens, suposo que per no copiar.
sobretot a nivell de, per exemple, de selectivitat, totes aquestes coses que aquí tenim, que la gent, doncs clar, sembla que inclús per això tenim potser un ændex de mancances a l'hora de l'educació, suposo que també una de les grups deu ser aquesta.
Doncs a Tailàndia, això sembla que s'ha acabat. Els professors d'aquesta universitat estaven cansats de que els seus alumnes copiessin. I han dissenyat una mena de barret, o sigui, no és ben bé un barret, perquè si busques la imatge... Té forma de barret, no? M'imagino, això sí. Bueno, és una cinta al cap, al redor del cap, i té enganxada dos papers al lateral de cada orella. Ah, que estrany, no? Sí, o sigui, no és un barret allò, dius, t'has ficat una manta a sobre... Sí, i el que fas que no vegis pels teus costats, no? No vegis els teus costats.
Encara que no és ben bé un barret, però fa una mica la funció. Perquè els nois, el que dius tu, no mirin els seus costats. Molt raro perquè la veritat és que als nens sembla com si fos una presó, vull dir, no és ben bé així, però la imatge que es veia de tots els nens amb aquest barret, que semblava com ninotets, semblava que una mica se'n rien de temps, perquè la veritat no feien...
Molta gràcia, vull dir, que... A mi no m'agradaria, vull dir, abans que em diguen en plan mi has copiat i un zero. Sí, sí, suposo que no devia ser efectiu, però sí, sí, és una mica extrem, eh, tot plegat, una mica extrem. Bé, des del que passa això a Bangkok, no ho sé? Sí, sí, a Bangkok. Doncs tornem una mica ara cap a... Ens n'anem... No, a... A Regne Unit? No, a publicitat. No, no, no, dic, a quin país anem? A Nigèria? A Nigèria anem.
Però no és, aquest programa no és de Nigèria. És un noi de Nigèria, però no passa a Nigèria. A veure, doncs ara ho expliquem del tot bé, és la següent notícia que tenim per avui, que és això, un nigerià que porta a judici la pasta de dents close-up perquè no ha lligat...
Com prometien en un anunci de televisió? A judici, eh? Vull dir que això vol dir que la denúncia ha anat a més, no? Ha anat sèria. Tenia alguna cosa per demostrar, fins i tot. Quan he llegit, bueno, ja la vaig veure feta allà a la televisió, quan la van explicar, jo realment dic que aquesta és notícia de divendres per explicar. L'Anthony és un noi de 26 anys, d'origen nigerià, i creu que li han pres el pèl i diu que no pot ser.
Vull dir, vol posar cartes a l'assumpte amb aquest tema. El cas és que l'innocent Anthony va comprar la famosa pasta pensant-se que, com bé deia l'anunci, que si portava aquesta pasta o es rentava amb aquesta pasta, lligaria molt més. Que també creure't això, vull dir, ens la posa una mica incrèdula i de dir, de crèdula, de dir, creure tot el que surt a la tele.
Vull dir, no... Jo, no sé tu, però jo, moltes coses que surten als anuncis, realment, cremes antital, anticellulitis, totes aquestes coses que surten anunciades per vendre's, vull dir, realment no tenen el transfons que realment es ven. L'home porta set anys utilitzant aquesta pasta amb l'únic objectiu de lligar. Però després de veure que els efectes no sorgien, després de set anys veure que no sorgien... Va trigar, eh? És a dir, Renan ho va intentar, no? Vull dir...
Va prendre mesures molt estrictes, ja que ha denunciat a l'empresa de pastes per posar publicitat enganyosa. S'ho va prendre molt seriosament.
Aquesta pasta realment vull que em serveixi. Que em serveixi. Clar, clar. Diu, i l'home seguia més solter que mai. Vull dir, que a veure després de 7 anys, després d'un altre 7 anys de compte que... Ara, no surt la imatge perquè també diu que la imatge no surt, i ho diu textualment en plan, no surt perquè l'home realment tampoc és molt agradable de veure, de saber com és, amb tots els respectes. Ja, ja, ja. Però clar, segurament...
El home aquest tampoc era molt atractiu. El jove acusa la marca de frau i de prejudicis psicològics i ha portat al tribunal tots els tubs de pasta que ha utilitzat durant set anys. O sigui, ojo tots els tubs de pasta que ha utilitzat aquest home...
I resulta que tot ve que està enamorat de la seva jefa i que a l'hora de fer-li un petó li va plantar una bufetada a la cara. I diu que, en vista del resultat, l'home està ben dignat. Diu, on està l'efecte de close-up d'aquesta pasta que deia que em faria lligar més? I clar, clar, és a dir, és estrany tot plegat al tempo, no? També, és a dir, triga set anys a descobrir-ho i llavors ara... Tu què creus que passarà, Roser? No sé, perquè... Imagina't que guanya el judici.
No, no, segurament l'empresa li haurà d'enganxar amb tots els tubs de pasta, tots els diners que s'haurà gastat amb tubs de pasta. Vull dir, si realment li porta allà la prova dient que era que jo m'havia gastat tants diners i d'això, clar, a veure, arreglar-lo no crec que el pugui arreglar si el noi realment no és gaire maco o no, sinó tornar-li els diners, com fa moltes empreses, potser endenganxar-lo amb tants diners i dir, bueno, mira, això és una... O també l'empresa es pot dir, mira, això són polítiques de màrqueting que fem...
Vull dir, sí que t'has de creure perquè evidentment si dius una cosa és realment així. Tu publiques una cosa o fas anunci d'un producte i realment la gent espera creure-s'ho i que realment sigui així. Vull dir, no vendre't una moto que no és.
Vull dir que... Exacte. Bé, doncs... És una mica... L'home, jo crec que en el fons té raó, l'única, clar, l'empresa aquí, i suposo que és una multinacional que es pot defensar molt bé i dir, bueno, ja saps què? Crec que deuen tenir les armes necessàries. T'ho paguem i ja està, i acabem aquí, i l'història, i no hi ha més, i senyor, no es compri més close-up, perquè no lligarà. Exacte, des dels 19 anys, eh?, que ho tenim tota aquesta bastada dents, i aquí és que... Déu-n'hi-do. Home, estaria bé, solució màgica. Sí, sí.
I acabem parlant de xarxes socials, no, Roser? Com si, tema... On és on més utilitzes el tema de smartphones i tot plegat? Sincerament, quan vaig en transport públic, els típics trajectes llargs i que són avorrits, perquè com que també treballo a Barcelona i això, el trajecte d'aquí a Barcelona a vegades és una mica pesat. És pràctic, no, en aquests moments? És pràctic tenir el mòbil en aquests moments per poder fer una actualitat d'allò...
I també m'agrada molt quan esmorzo. Quan esmorzo m'agrada molt el mòbil, mentre esmorzo m'agrada molt mirar les notícies, Twitter, Instagram, Facebook... Jo també, mira, això converteixo això de l'esmorzar, perquè tinc la ràdio posada enormement també, i llavors mentre esmorzo, que potser són 10 minuts, un quart, i em va bé per actualitzar-me. Mira, amb això, amb qui en aquest punt coincidim? Sí.
Però bé, en tot cas, sembla que es posen de moda també els lavabos. Això volia preguntar. Tu, al lavabo, t'has endut el mòbil algun cop? Sí. Me l'hem portat alguna vegada, allò típic que t'estàs pentinant, maquillant o... Jo també, eh? Sí, jo crec que és algo... Jo més d'una vegada, Roser. Sí, més d'una vegada, no és una. Som moltes.
I com sempre són la notícia del dia de les xarxes socials perquè estem sempre al voltant. Vull dir que és normal i no normal la manera que com estem utilitzant a nivell de... S'estan endinsant molt al dins de la nostra vida. Però jo trobo que és normal fer-ho servir el lavabo que amb el tema aquest que ja l'hem comentat moltes vegades però és a dir, en un restaurant o en un bar en què quedes amb algú
i la persona amb qui estàs al davant agafa el mòbil i comença a utilitzar el mòbil. Cada vegada més la gent es feixa que quan estàs parlant amb algú tinguis el mòbil sempre a mà. O a la feina fins i tot, que de vegades hauríem d'aprendre més a tenir-lo apartat i no estar-lo utilitzant tot cada cop que ens sona alguna cosa o rebem...
un correu que no sigui d'agostins així, doncs potser també l'hauríem d'aprendre a discernir una mica. Clar, des que hem tret aquesta nova tecnologia sembla que depenguem d'això i fins fa poc, fa dos dies, en el dilluns mateix, una amiga va treure un article per la Vanguard i li van publicar de...
Es deia en plan... Com ho va ficar el nom? Vivir sin tele. Bueno, el títol no va ficar ella, que li van canviar allò que fan a alguns diaris. Era una carta de director? No sé, una publicació. La tinc penjada, de fet, al meu Facebook. Vull dir que si algú la... Podeu fer-vos amics de la Roser. Com vivíem abans sense tota aquesta tecnologia? No per tant, eh?
Vull dir, que posa't a pensar de... Jo crec que no és dolenta, eh? Vull dir, que està molt bé, que se serveix a molta escola, el que passa que a vegades potser... La gent li dóna mal ús. Haurien de posar uns límits. Ara, jo crec que al lavabo, mira, tampoc ho trobo tan mal lloc. En fi, un 15% dels espanyols, que em sembla poc, reconeix que el fa servir. Fins i tot a l'hora d'anar al lavabo, s'emporta el mòbil o la tablet, que ara està tan de moda tipus iPads petits i tablets petites amb gran tecnologia...
se l'emporten al lavabo. És que ho sap tothom que la revolució de la tecnologia, el que estem parlant i les aparècions de les xarxes socials han modificat notablement la manera de viure del ser humà. Però la propagació d'aquestes noves formes de comunicació ha intervingut també en l'activitat íntima, que és el que estàvem parlant ara. Que fins i tot en el lavabo, que és un acte molt íntim on...
la gent només anava a fer aquelles necessitats, s'ha convertit en un lloc on també, a part de fer necessitats, fem altres coses. Hi ha més percentatges, no? Sí. Un estudi fet per la Universitat Britànica que de cada un de cinc persones publica continguts a Facebook, Instagram, Twitter, en moltes rets socials, en el moment que està fent les seves necessitats.
Vull dir que ja és fort. Home, jo em duia un llibre a vegades al lavabo, no? Doncs potser ara sí que és veritat que t'endus el mòbil, que és una estona molt curta, un llibre tampoc et dóna gaire temps. Ara no sé si he publicat, tampoc. No sé. Jo de publicar no reconec que no ho he fet. Estem aquí explicant les nostres intimitats, Roser. De fet, ens estem ficant nosaltres mateixes en un jardí. Sí. I a més a més, un 20% està activament connectat
quan està fent les seves necessitats a nivell de compra de coses, connectar-te fent consultes i gestions relacionades amb un banc o enviar correus electrònics de la feina. Vull dir que realment tan enganxats estem en aquests llocs que el que parlem que no és molt greu
Però sí que hi ha arribat un punt que tanta gent va al lavabo i no es pot separar del mòbil, i a sobre que no es pot separar, inclús treballa. Bueno, portar-se fins i tot a la feina al lavabo, vull dir que hi ha correus i fer gestions del banc, i això ja és una cosa que hauries de fer des d'un ordinador de casa teva tranquil·lament, o inclús correus a la feina, no t'emportis la feina a casa, si és que no és molt urgent. I no te l'emportis al lavabo, no? I no te l'emportis al lavabo.
I l'última és el 25% reconeix que ha fet trucades o ha mantingut una trucada o ha fet quan estava a lavabo. És a dir, que no sabem quan estem parlant amb algú per telèfon, mòbil... Realment on està. O sigui que feu-vos la pregunta del millón de si realment la teva parella, amic o amiga o jefe fins i tot està a lavabo mentre es parla amb tu.
fora del horari laboral. Sí, sí, clar. Doncs ja ho analitzarem. Ara m'ho preguntaré, Roser, quan fas una trucada pensarem en tu llavors, segurament. En fi, amb aquesta notícia acabem aquest repàs per notícies curioses d'avui. Moltes gràcies, Roser. Molt bon cop de setmana, Carme. Igualment, i fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Que vagi bé. Adéu.
Passen dos minuts de dos quarts d'una, de seguida repassem les estrenes de cinema d'aquesta setmana amb el Xavi Roldán. Abans, però, posem una mica de música. Aquest matí de divendres, ara jo la tengo, i un tema que es diu Isdarenav, que forma part de Fate, l'últim àlbum que van treure justament ara fa un any. The things we did are thinking That you'll feel that don't say
Unsure how and when we were misreads And if that matters, it's a very few And all that matters for me is you Is that enough? Oh, is that enough?
Fins demà!
I wonder how to know. I wonder why I hate to let that show. It's someone important, as far as I can tell.
Is that enough? Oh, is that enough? Well, it's not enough, no. If it's unclear the way I feel for you, it's true. What can't come back's what we can't bear to lose.
Fins demà!
No, there's just no way that it's enough Is that enough? Oh, is that enough? Well, it's not enough No, if it's still not clear The way I feel for you Is so, but not for the truth
What can't combat's what we can't bear to do
Just a la fusta, el magazín del matí.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara, no és de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta.
I aquesta hora parlem de cine com cada divendres amb el Xavi Roldán. Bon dia, Xavi. Hola, bon dia a tothom. Pots repassar una mica les estrenes de la setmana, no? Sí. Tenim coses interessants, em sembla. Alguna coseta interessant, alguna coseta més tontuna, però... Tenim bastantes estrenes, no, em sembla? Sí. O almenys avui me n'has portat unes quantes. En quantitat, en número? Sí. Bueno, sí, sí, més o menys, més o menys. Hi ha setmanes que és una autèntica animalada d'estrenes.
Però aquests tenien unes quantes, sí, per triar, vull dir que... Exacte. Per tot el gustós. A veure, per exemple, tenim... Volia... Estava esperant ara com pronunciaus això. És basc, no? Sí, veig que el teu esquerre està una mica enrobinat, eh? Sí. A veure si... Sí, sí, sí. Una mica de repàs. Clar, ara he entès què vol dir, no? Però no sabia que bioc era jo.
Doncs... Sí, sí. Deu ser idioc, no? Sí, sí. Sí? Vale, és que jo també ho vaig pensar. M'has fet tram perquè m'has posat et en majúscules. Llavors per això he dubtat. Espera't un moment que t'ho explico. Jo vaig dubtar també. Ho vaig veure i vaig dir...
i jo no he vist la pel·lícula i llavors vaig haver de llegir l'argument i l'argument va sobre ETA sobre el grup terrorista ETA llavors potser ha fet el joc de paraules l'autor que és Aitor Merino que junta amb Aya Merino doncs fa aquest documental sobre ETA amb un plantejament
una mica original, és una mica frívol dir-ho així però una mica original que és la història d'aquest senyor és una història en primera persona i explica com un amic seu de cop i volta es va allistar a ETA es va fer de la banda terrorista llavors és tota aquesta reflexió i tota aquesta investigació sobre els motius que van portar el seu amic de tota la vida més que havien sigut amics des de petits doncs de cop i volta fer-se d'ETA
Jo penso que no l'he vist, suposo que està fet amb bon gust i amb elegància, i sobretot vist des de dins, des de les tripes del conflicte que és el propi País Basc. Jo crec que fa bona pinta i sempre és necessari fer aquesta mena de productes. Home, és molt interessant la manera de plantejar-ho, realment. Sí, i tant. Doncs és la primera proposta d'aquesta setmana, a veure que es pugui veure tots els cinemes.
Però bé, com passa sempre amb els documentals, no? Complicadet, eh? Un parell, potser. Hi ha alguns que sonen a la flauta i el posen a dos o tres cines, però no és la norma. Sort de buscar. Bé, queda dit, passem ara a parlar d'una altra, aquesta sí que es poden veure tots al cinema segurament, que és el logo de Wall Street.
Sí, i aquesta és l'estrena per descomptat de la setmana. Recomanable, no? Molt recomanable. A veure. Sí, o sigui, molt recomanable. Sempre m'obtesa quan t'ho pregunto. Sí, perquè després rebo a casa moltes trucades de gent enfadada, al meu mòbil personal, de gent enfadada que em diu, és que a mi no m'ha agradat, és que no li agradarà a tothom. És una pel·lícula, jo penso que és una obra mestra, l'Obo de Wall Street, és la darrera pel·lícula del Martin Scorsese, que a més ha rebut algunes nominacions als Òscars, ahir van fer el reparto de nominacions i en va rebre algunes.
i és una gran pel·lícula, però és una pel·lícula molt histèrica, molt histriònica, és una pel·lícula que surts esgotat per a més durar 3 hores, és absolutament excessiva, i explica la història real d'un nano que es va fer broker a Wall Street, es va forrar, i doncs va començar a esnifar-s'ho tot i a... com ho diria finamente? I anar-se'n al llit amb moltes noies. Això és Leonardo DiCaprio, no? És Leonardo DiCaprio. Volíem dir per Leonardo DiCaprio. Bueno...
Sí, és una interpretació No, no, ho fa molt bé No té mala fama, no, ell com a persona Una miqueta, eh Ah, sí? Ah, doncs no la coneixia Té fama de, no de pendencioso Sinó de... Obsessiu De portar-se malament en els rodatges Més que d'obsessiu de ser un tio difícil Un tio amb qui costa rodar perquè suposo que té exigències Té bizarrades d'aquestes que tenen els actors Però bueno, fa un papel on impressionant La pel·lícula és supervisceral i és espectacular Però això una mica de llarga, sí que és veritat
Una altra pel·lícula espanyola, ara, una altra, em refereixo perquè la primera és basca, és a dintre ni jo, està fet a l'estat espanyol, o no, està fet a fora d'Espanya, l'hem mandat. És espanyola, sí, sí, és espanyola, feta a Espanya. Feta aquest link que m'ha sortit més complicat que el que era. Sí, no, no, no, has fet bé, has fet bé. I no és l'única pel·lícula parlada en castellà, com bé has dit, n'hi ha unes quantes més, n'hi ha dues o tres més. Què tal aquesta?
Aquesta és una mica de bajo tono, de bajo perfil. És una... Comèdia. No, és una pel·lícula de terror dirigida per Julio Martí, protagonitzada per la Lídia Bosch, que suposo que busca fer algun paper a la Desesperada. I és una pel·lícula una mica xunga d'una noia que va a un lloc perquè està ferida i la curen i comencen a investigar sobre què passa amb aquesta hermandat, que és qui la cura, i es troba coses molt rares. És una mica xunga.
Doncs crec que no l'anirem a veure. Jo diria que no. Mandela del mito de l'Hombre. Bueno, parlant de pel·lícules xungues. A veure, a més aquesta pel·lícula fa un mes que ha mort Nelson Mandela. Sí, bueno, doncs l'ha fet així ràpid, ràpid. Ja sé que no s'ha fet en un mes, però estava feta per estrenar quan morís? Jo crec que no, però ho devien tenir en mente també, eh? Jo no crec que diguessin, venga, quan es mori l'estrenem, no? Bueno, podria ser, eh? Però... Però potser si estigués viu encara no l'havien estrenat.
Exacte, podria ser, podria ser, no ho sé, no crec que la rodessin amb aquesta mentalitat, però podria ser que l'estratègia comercial sigui aquesta. És el biopic de Nelson Mandela, és a dir, la història, la vida de Nelson Mandela, i és una mica fofo, és com a biopic, és molt... Mandra, no?, una mica? Sí, bastanta mandra, a més és molt llarga...
Clar, que està molt recent, no era d'ell, però Victus, no? Ai, Victus, perdó. Invictus. Ell és protagonista una mica de la pel·lícula, vull dir que... Sí, bueno, no era el protagonista, o sigui, no era una pel·lícula sobre la seva vida, però sortia a ell. No, però ho pareix molt, no? Vull dir que fa molt poc que tots tenim al cap una mica també aquesta imatge en aquella pel·lícula, d'ell. Sí.
Aquesta pel·lícula, si algú ens pot canviar, és la imatge precisament que tenim al cap, perquè el bo d'aquesta pel·lícula és l'actor principal que interpreta el Mandela, que és l'Hidris Elba, un actor afroamericà que... No, afroamericà, no, perdó, és l'undinenc.
que ha estat algunes sèries de prestigi, tipus The Wire, tipus Luther, i fa un papelón. La veritat és que fa un papelón com a mínim fins que li posen tot el maquillatge d'Anelson Mandela quan es fa gran. Quan es fa gran li comencen a posar aquella mena de maquillatge tipus Laura Xanante i llavors ja no veus ni l'Hidris Elba, ni el Mandela, ni ningú. Veus una màscara xunga. Però ell ho fa molt bé, ho fa francament bé. Ara, la pel·lícula és una mica... No ens acaba de començar. No aporta massa res. Com a biopic és molt canònic. Doncs anem cap a la següent.
Memòria de mis putes tristes, arriba des de Mèxic. Sí, exacte, arriba des de Mèxic, però està dirigida per Henning Carlsen, que és un danès, no em preguntis ben bé què ha passat aquí, però aquest senyor volia adaptar Gabriel García Márquez i ho ha fet. Molt bé. Ja està, jo no tinc res més a dir, la veritat és que no he vist la pel·li, no tinc moltes crítiques, de manera que qui no li agradi García Márquez que no hi vagi, i qui li agradi potser tampoc.
Molt bé, ens queda dita també la recomanació. Oslo, 31 d'agosto. Aquesta sí que arriba de Noruega. Sí, exacte, dirigida per un norueg que és Joaquim Trier, que en algun lloc vaig dir que era primo lejano de Lars von Trier, però no sé si era literal, que és così llunyà. O pel tipus de pel·lícula que fa, no? Sí. No té molt a veure amb Lars von Trier, en tant que no és una pel·lícula tan salvatge i tan radical com la que fa Lars von Trier, però sí que és una pel·lícula de molta qualitat en tots els aspectes. És una pel·lícula
podríem dir autoral, sobre un noi que surt de desintoxicació, ha estat desintoxicant-se en una clínica i surt i llavors explica el seu primer dia a la ciutat les coses que s'hi troba, la gent que hi coneix i la gent amb qui es retroba. És una pel·lícula molt ben feta i narrada amb molta subtilesa i amb molta mà. És una pel·lícula molt elegana i molt xula. Molt bé, doncs també aquesta sí que ens l'apuntem, en tot cas. Després tenim un parell de pel·lícules encara, una és Sigo Siendo...
Sí, aquesta és una curiositat, perquè és un altre documental, aquest ve de Perú, i pretén fer una mica una paràbola, traçar una, no sé, digue-li com vulguis, una gran pel·lícula sobre la música tradicional peruana.
Arriscat, no? Bé, més que arriscat, jo crec que deu ser una cosa superautoral d'una persona que va dir, vull fer això. Arriscat a nivell comercial, sí, arriscat estrenar-la. Però està bé que arribi, perquè deu ser, doncs, això... Delicat. Sí, delicat, curiós i algú que no hagin vist mai. Molt bé. Doncs mira, si el CUP vol descobrir una cosa, segur que pot apostar per aquesta pel·lícula. I l'última és una estrena italiana que es diu Todo el Santo Día.
Sí, és la darrera proposta de Pablo Virgí, que és el senyor que va dirigir Los Senyos Dorados i La Prima Cosa Bella. Són dues pel·lícules que vam poder veure per aquí. I ara podem veure aquesta nova proposta seva. I què tal? Doncs, bueno, normaleta, no està mal. No et venen ganes d'arrencar-te els ulls, però tampoc. És una comediata punt dramàtica amable sobre dos personatges que volen tenir un fill i els problemes que passen per arribar-lo a tenir. Doncs ens quedem amb el Lobo de Wall Street, no sembla? Sí, descaradament. I també Oslo 31 d'agost, una mica. Sí, i tant, dues propostes segures.
Molt bé, doncs deixem el que fa cinema i avui tenim temps i tot de parlar de música, Xavi.
Bé, això va ser un petit hit que va sonar entre el públic índic per la cara que poses. Se'ns està acabant el temps. No ho havia de dir, això, no? Doble pletina, toquen en paret, celebrant el 20è aniversari de Javelina, el segell per excel·lència, dissabte 18 a les 8 del vespre, Apolo 2, no hi ha res més a dir. Està bé, no? Xulo, pel públic índic així guai, és xulo. Una mica de remember i aquestes coses, no? Sí, una mica. Javelina és un dels segells mítics. Aquest dissabte, eh? És a dir, demà. Demà mateix? Sí, sí.
Doncs una bona proposta, Xavi, moltes gràcies. I així acabem aquesta secció d'avui. Molt bé. Que vagi molt bé. Gràcies, igualment. Adéu. Música para cerrar las discotecas Algo que bailar Si el fin no se acerca Y que nos permita
Mi fórmula magistral será Música para cerrar las discotecas Algo que bailar se alfina se acerca Y que nos permita salir de aquí Música que acabe con todas las fiestas que tiene
Fins demà!
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Fits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Set minuts i les on, la una, volíem dir, la una al migdia. És moment, per tant, de tancar aquest just a la fusta d'avui, divendres 17 de gener. Agraïm la gent que l'ha fet possible. L'Andrea, bueno, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius, la previsió del temps. També avui hem entrevistat l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, i hem fet el posem-li-veu, aquesta secció que fan cada divendres, els alumnes directament de l'Institut de Sant Just, que va a dos quarts de dotze.
Hem tingut la Roser Sort amb les notícies curioses i a més a més també hem parlat de cinema amb el Xavi Roldán que ens ha fet un repàs de les pel·lícules que podem veure aquesta setmana. I us ha parlat Carme Verdó i tornarem dilluns a partir de les 10 amb moltes més coses. Ara us deixem amb l'informatiu migdia a dir-hi per l'Andrea Bueno que us posarà el dia de tota l'actualitat Sant Justenca. Que vagi molt bé, que passeu molt bon cap de setmana.
de Figarenco.
Fundamental problems
Fins demà!
This is what love is for To be out of place
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Sintonitzes la ràdio de Sant Just, 98.1.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
El PSC català ha de fer una reflexió sobre el que està passant a dins del partit. Així ho creu l'alcalde, Josep Perpinyà, sobretot després de la votació del traspass de competències de l'estat de Catalunya sobre la celebració del referèndum ahir al Parlament, quan tres diputats socialistes van trencar la disciplina de vot. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui divendres 17 de gener. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Per Pinya també fa una crida a l'empadronament per fer front a la reforma de l'administració local. L'Ajuntament calcula que hi ha un miler de persones vivint al municipi sense estar empadronades. Ara hi ha prop de 18.000 habitants a Sant Just. Les figures del rei Alfons XIII i de Francesc Cambó seran el tema central d'una tertúlia avui a la Taneu. L'historiador Borja de Riquet explicarà les similituds i diferències entre els seus temps i l'actualitat serà a les 8.00.
I en clau esportiva, el Futbol Club Sant Justa juga la primera posició de la classificació diumenge contra el líder, el Dinàmic Batlló. Després del derbi de la setmana passada, ara lidera la taula el Dinàmic Batlló. Dos punts per darrere el segueix el Futbol Club.
Bon dia al PSC català de fer una reflexió sobre el que està passant a dins del partit. Així ho creu l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, sobretot després del que va passar ahir en la votació del traspàs de competències de l'estat a Catalunya sobre la celebració del referèndum quan tres diputats socialistes van trencar la disciplina de vot. Perpinyà, a l'altra banda, creu que és bo que un partit aplegui diferents sensibilitats. Sant Just Notícies.
El Consell Nacional del PSC havia decidit votar contra aquest traspàs de competències per convocar referèndums, però tres dels diputats van decidir votar-hi a favor durant la sessió d'ahir. A més a més, aquesta setmana, Angel Ros ha deixat el seu escó al Parlament per no haver de complir amb la disciplina de vot. Segons l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, és bo que un partit tingui diferents sensibilitats a les seves files, però assegura que cal una reflexió a dins del grup, sobretot plegat. A més, entén el malestar del partit després que tres dels diputats trenquessin el pacte, ho ha dit el Just a la Fusta.
Si formes part d'un col·lectiu, has d'acceptar el que diu el col·lectiu. Si no estàs amb aquest col·lectiu, doncs te'n vas, no? Però també seria trist, injust, perquè perdríem una part de debat històric, no? Quan es va fer la Constitució, quan va haver-hi la refundació del Partit Socialista a Catalunya, era la suma de moltes coses, no? Jo crec que el PSC fa falta, i això ho està dient tothom, és curiós ara, no? Però fa un any o dos tothom vol matar el Partit Socialista, no?
El portaveu del PSC de Sant Just, de fet, Joan Bassaganyes, és un dels signants del Manifest Socialista pel Referèndum. És un document que podem trobar avui als mitjans de comunicació que dona suport als diputats socialistes que van trencar la disciplina de vot ahir i també als que es van negar a votar per evitar anar en contra del seu compromís electoral.
Bassa Ganyes subscriu aquest manifest fonamentat en tres pilars. Que l'esgotament del pacte constitucional fa que calgui revisar les relacions Catalunya i Estat, que la independència pot ser una sortida però no necessàriament l'única possible a la crisi actual i que oposar-se a que els catalans es pronunciïn sobre qualsevol tema és una postura inacceptable i antidemocràtica. En aquest sentit, l'alcalde recolza la postura del portaveu socialista a l'hora de subscriure el document. I només faltaria.
Només faltaria que a títol personal o com a militant no poguessis expressar la teva opinió, perquè aleshores ja no és un partit, és una altra cosa. Per tant, cap inconvenient que hi hagi companys que hagin signat aquest manifest i jo trobo que és normal, el Partit Socialista és un partit molt gran,
I és que, segons Josep Perpinyà, la transició nacional és un procés important, és partidari de la celebració del referèndum a Catalunya i defensa que el sobiranisme pertany al poble català. Tot i això, creu que la classe política catalana no ha d'oblidar que la societat té altres problemes. Més enllà d'això, em preocupa tal com està el país, perquè el país està en una situació complicada des del punt de vista social, aquesta crisi és molt dura. Aquest tema és molt important, és evident que és molt important.
però m'agradaria també que els esforços que estan destinant-se a aquest tema es destinesin a resoldre els problemes de la gent, perquè aquest tema no porta la solució als problemes de la gent. Portarà, diguem-ne, igual, si això passa, d'aquí molts anys, però és evident que a curt termini, a mitjà termini no. Perpinyà també ha pronosticat eleccions anticipades a la Generalitat per la primavera del 2015, perquè, segons diu, la celebració de la consulta és molt complicada i això pot frustrar els ciutadans i també el govern.
Sant Just Notícies.
Ara passant sis minuts de la una del migdia, parlem d'altres qüestions, també en clau política. L'alcalde ha fet una crida que les persones que viuen al municipi sense estar empadronades s'inscriguin al registre per fer front a la reforma de l'administració local. L'Ajuntament de Sant Just calcula que hi ha un miler de persones vivint al municipi sense estar empadronades, un factor que juga en contra del consistori perquè la llei del govern central afecta tots els municipis que tenen menys de 20.000 habitants. Ara a Sant Just n'hi ha prop de 18.000.
Sant Just Notícies. La llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local es va aprovar al desembre al Congrés dels Diputats i ha entrat en vigor aquest mes de gener. Una norma que és especialment restrictiva amb els municipis de menys de 20.000 habitants, com Sant Just. Segons l'alcalde, Josep Perpinya, es calcula que hi ha un miler de persones que no estan empadronades al municipi. Si ho fessin, el padró estaria més a prop dels 20.000 habitants i, per tant, la reforma no afectaria Sant Just. Sentim-lo al Just a la Fusta.
intuïm que pot haver-hi més de 1.000 persones sense empadonar-se a Sant Jus. No és el mateix dir que, escolta, potser en 3 o 4 anys, o 2, no ho sé, els que siguin, pots estar als 20.000 i estàs una mica més tranquil, a tenir-ne 12 o 13.000 d'empedonament i, per tant, la teva estratègia segurament ja és aplicar-ho al seu percent. Per tant, fer una crida a l'agència empadroni, que compleixi amb les seves obligacions, entre altres coses perquè també pot exigir...
Per això Josep Perpinyà fa una crida que tothom qui visqui a Sant Just i no estigui empadronat ho faci, perquè també es diu una obligació. I és que aquesta reforma aprovada pel govern central traurà competències als ajuntaments de menys de 20.000 habitants i les traspassarà a la Generalitat o a la Diputació. Una d'aquestes serà la gestió dels serveis socials. L'alcalde ha explicat per què precisament els serveis socials s'han inclòs en la norma. És curiós com aquesta llei...
Fa tres mesos o quatre es posa tots els serveis socials, quan no estava des del principi. Per què els serveis socials es posen? Perquè els serveis socials mouen molts diners, no ens equivoquem, i posats en aquesta llei vol dir que hi ha una oportunitat molt bona que sigui gestionat pel sector privat. Per tant, les coses no són perquè sí.
Ara per ara no se sap com afectarà la norma als municipis de menys de 20.000 habitants, però segons l'alcalde s'està treballant des de molts fronts, entre d'altres des dels serveis jurídics de l'Ajuntament i de la Federació de Municipis de Catalunya. Per aquest motiu l'alcalde s'ha mostrat preocupat perquè l'aplicació de la llei encara és insegura, no se sap com afectarà el dia a dia dels municipis, de la gestió dels ajuntaments i de la ciutadania. A més, lamenta que no es valori que l'Ajuntament de Sant Just estigui sanejat econòmicament.
que no es valori el suficient l'esforç que ha fet aquest Ajuntament, per exemple, en estar sanejat. He de dir que menys mal que l'Ajuntament de Sant Just està sanejat, que compleix l'estabilitat pressupostària i que té uns pagaments als seus proveïdors molt regulars, perquè això és la primera cosa que ens està salvant d'una aplicació molt contundent ja de l'article primer.
Josep Perpinyà espera que la Generalitat respongui de manera contundent a l'aplicació de la llei perquè assegura que hi té molt a dir. Sant Just Notícies.
Per debatre precisament sobre la reforma de l'administració local, dijous de la setmana que ve es farà una taula rodona a Sant Just. L'acte l'organitza la revista La Vall d'Avers i els sindicats comarcals UGT i Comissions Obreres i ha estat impulsat pel comitè conjunt dels treballadors de l'Ajuntament. Els ponents seran Antonio Olmos, secretari de la Federació de Serveis Públics d'UGT Bas Llobregat, Isabel Caire, secretària de la Federació de Serveis a la Ciutadania de Comissions Obreres al Bas Llobregat,
Fernando Pindado, vicepresident de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya i un representant de la Federació de Municipis. El debat el moderarà un altre representant de la redacció de la Vall d'Avers. La taula rodona es farà dijous a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de la Taneu i serà oberta a tothom. Tota la informació local a Sant Just Notícies.
I quan passen 10 minuts de la una del migdia, deixem de bandar la política municipal i parlem.