Just a la fusta
Molt bon dia passant 5 minuts de les 10
Arrenquem aquesta hora el Just a la Fusta
d'avui dilluns 26 d'octubre
Un programa on repassarem com sempre en aquesta primera hora
les notícies més destacades de Sant Just
farem també un repàs a l'actualitat general del dia
i parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius
Avui a la segona hora a partir de les 11.10
parlarem de com va anar la nit al carrer
de dissabte passat
ens ho explicarà per aquesta valoració
Montserrat Ferras de dona i empresa
després d'aquest èxit
que segurament elles també analitzaran
serà la segona hora on també farem tertúlia
amb la Carme Amador, la Palmyra Badell i en Josep Codert
I a la tercera hora del programa
tindrem l'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justens
amb la seva presidenta, la Maria Quintana
més a més també avui tornen les càpsules de l'Espai de Lliure Creació
avui descobrirem Natàlia Cao
i parlem de cuina
setmana ja de castanyada
dissabte és 31 d'octubre
i per tant avui cuinarem
alguna cosa vinculada
amb castanyes i moniatos
amb la Miracle Serra
de Cuina Miracle
Tot plegat des d'ara
i fins la una de migdia
comencem
i fins la una de migdia
de la Carme Amador
de Comencem
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
섯pes!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una cursa que fa gairebé 40 anys que es celebra a Sant Just
i que des de l'any 83 l'organitza una comissió específica
dividida en quatre departaments, comunicació, control tècnic, seguretat i publicitat,
que és el que més costa tirar endavant.
El nucli dur de l'organització dels CARS són les persones que formen part d'aquests departaments,
però també compten amb col·laboracions a títol individual
i comerços i entitats que els donen suport, sobretot el cap de setmana de la cursa.
Sembla que dijous, després d'aquesta reunió, una quinzena de persones
es van oferir a formar part de l'equip d'aquest esdeveniment lúdico-esportiu,
una de les tradicions més arrelades a Sant Just.
Per cert, el període per fer inscripcions s'ha allargat a través d'internets
fins aquest dimecres, dia 28, ara hi ha un centenar de CARS apuntats a la 39a cursa
que es farà els dies 7 i 8 de novembre als carrers Freixas i Cré del Pedró.
I acabem amb aquest bolletí parlant del concurs de microcurs
que ha obert el Casal de Joves, un concurs contra la violència de gènere,
que s'obre a joves de 12 a 18 anys per commemorar el Dia Internacional
contra la Violència vers les dones, que es farà el 25 de novembre.
No és el primer cop que el Casal de Joves impulsa un concurs de microcurs reivindicatius.
El passat mes de març en va organitzar un altre pel Dia Internacional de la Dona.
Han de ser crometratges de 3 minuts com a màxim, incluent els crèdits.
Ara el Casal de Joves està fent difusió d'aquest concurs entre el jovent
implicat en els seus tallers de stop motion, teatre social, entre d'altres,
i també entre els centres de secundària del poble.
El premi per al microcurs guanyador serà un val de 100 euros per vescanviar a l'AFNAC
i al web de Casal de Joves, www.casaldejoves.com,
trobareu les bases completes del concurs que s'obre avui i es tancarà el 16 de novembre.
I de moment això és tot, més informació als butlletens horaris i a la una als Sengels Notícies, edició migdia.
De seguida més notícies, més actualitat, però abans el que fem és posar una mica de música
aquest matí de dilluns, gris i fluixós.
I ho fem parlant de novetats de cara al 2016,
perquè David Bowie anuncia que publicarà nou disc el gener del 2016,
en concret el dia 8 de gener, data del 67è aniversari de David Bowie,
és quan sortirà Blackstar, que serà el seu 25è disc,
que és el que ha anunciat el Times britànic,
i de moment no hi ha confirmació oficial per part de l'entorn de Bowie,
però es pot donar per fet que apareixerà aquest 25è disc en menys de 3 mesos.
Serà també el seu disc més estrany,
llegim a Indispot, que tindrà 7 cançons,
gravades a l'estudi Magic Shop de Nova York,
amb músics de jazz locals,
i barrejarà jams d'aroma de jazz,
amb beats de crowdtruck en la línia de Crawford i Ken.
La seva cançó titular es dirà Blackstar
i durarà l'atenció més de 10 minuts,
i barreja cans gregorians amb electrònica i una secció de sol.
Aquest tema sortirà el dia 19 de novembre.
Un disc, per tant, que segur que donarà de què parlar,
i bé, en tot cas també hi ha els dubtes de si hi haurà gira o no
per presentar aquest disc, una gira que no fa des de fa més de 10 anys.
En principi, el seu antic agent de contractació va afirmar fa poc
que Bowie havia decidit retirar-se dels escenaris i que no tornaria a girar.
Caldrà veure si finalment complirà aquesta paraula
o si canvia d'opinió mentre presenti aquest nou disc.
El que fem ara, arribant de seguida a parlar de més notícies,
és escoltar un dels seus temes més clàssics,
que és el que obria justament el disc publicat aquest 2015,
fa years, amb aquest Space Editing remasteritzat.
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
El fang, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio
que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just.
La seva història o el que passa a l'exterràdio.
També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives.
Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just,
fem un caràcar amb les de segon d'ESO
i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa.
També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Torna al millor programa d'esports de Sant Just d'Esvern.
Us oferim tota l'actualitat esportiva Sant Justenca
i, per suposat, les millors entrevistes locals.
Torna al Juguem a casa, cada dilluns a partir de dos quarts de vuit
i fins les vuit del vespre,
amb Marc Romero i Adrià Vilà.
Aquí, a Ràdio d'Esvern. No te'l perdis.
Amigues, amics, Ràdio d'Esvern us ofereix el programa a l'audició
amb nous continguts i amb més temps.
Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana,
la música de coble o també les danses tradicionals,
el podreu escoltar els dilluns de vuit o nou del vespre
o els dissabtes a les nou del matí.
Us esperem.
Cada dilluns de nou a deu del vespre
teniu una cita amb Ramobineu, si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia,
amb la millor música dels anys 20 o 50.
O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta
a Ràdio d'Esvern.
L'antic és millor i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Cadant.
Treballant.
Celebrant.
Sortim.
Conduint.
Vius Connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui
amb Quiosc Mercat.
El Quiosc et ofereix totes les publicacions periòdiques
al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Cop d'ull a l'actualitat general del dia avui dilluns.
A la premsa empaver cadascun dels diaris aposta per un tema diferent.
Per exemple, el diari ara obre amb un tema vinculat amb el pròxim orient
i obre amb la famosa fotografia que s'han fet Toni Blair,
George Bush i José María Aznar de les Açores.
L'any 2003, Blair demana ara perdó per la guerra de l'Iraq.
L'exministre britànic s'avança a la publicació d'un informe crític
i, bé, en tot cas, recorda aquesta fotografia
i també el diari ara recorda que l'expresident nord-amèricà,
George Bush, admès també errors,
però el seu entorn encara a justificar la guerra,
mentre que José María Aznar no ha assumit cap responsabilitat
i ara vol un conflicte amb l'Iran.
És el que tenim a la portada del diari ara.
El periòdico obre amb una qüestió vinculada amb l'economia.
Els bancs encara financen el 100% de les hipoteques.
Les entitats segueixen donant crèdit pel total del preu del pis
si és de la seva propietat.
Les restriccions per aconseguir préstecs
es mantenen en les noves promocions.
I la Vanguardia obre també en clau internacional.
La cimera per l'asil acaba amb picabaralla europea.
Els països de la ruta dels Balcans augmentaran les seves places d'acollida
i pressió perquè Grècia accepti ajuts a les seves fronteres.
Són les notícies que tenim avui a aquesta hora a la premsa,
però ens fixem també en l'actualització de tot plegat a través dels digitals.
Per aquesta hora també es construeix el Parlament.
I el 3.24 obre amb una gràfica encara sense qui hi haurà a cada lloc,
sinó que s'ensenya amb colors, en funció de qui anirà assegut a cada punt.
Aquest matí es constitueix aquesta onzena legislatura.
Els 135 diputats prendran possessió dels seus escons
i Carme Forcadell serà elegida presidenta de la Mesa,
que tindrà majoria independentista.
Un minut a minut de tot plegat, també a través de Twitter,
tot i que també explica el 3.24 que el govern espanyol
aprova avui el decret de convocatòria de les eleccions pel 20 de desembre
i que Brussel·les acorda crear 100.000 noves places d'acollida per als refugiats.
Dos apunts més en clau internacional d'oficialistes.
Xoli, el conservador Macri, a la segona volta a l'Argentina
i els conservadors nacionalistes s'imposen a les eleccions a Polònia.
L'Ara punt que t'obre amb una imatge d'abraçada
entre Carme Forcadell i Núria de Gispert,
vinculat per parlar de la nova presidenta de la Cambra.
La sessió de la Cambra catalana dona avui el tret de sortida
de la onzena legislatura, la primera majoria independentista a l'hemicicle.
Més coses, també llegim a l'Ara punt que ens parla de meteorologia,
arruixats i regulars per encetar una setmana poc freda.
I a l'avantguàrdia diu que Espanya se sotmet des d'avui
a 50 dies d'exigent sexeig polític i social.
Marina Rajoy convoca aquest dilluns les eleccions generals
més incertes de la democràcia.
També llegim a l'avantguàrdia que una agenda de Biló
que detalla les presumptes comissions de convergència.
El document inclou vuit operacions on apareixen
identificats els empresaris i les comissions que es van pactar.
I també l'avantguàrdia explica com va ser el menú
de Francis Portcópol en el seu viatge a Llampega a Barcelona.
El cineasta es va traslladar en el seu jet privat
des d'Obiedo a la capital catalana aquest dissabte
per sopar al passadís del Pep.
Més coses, parlem ara de cultura.
I comencem avui parlant de cinema.
Al periòdico llegim que la parella de directors Corbacho i Cruz
estrenen a Valladolid incidències en què tornen a abordar
la sàtira i la crítica social des d'una perspectiva però més esbojarrada.
És la nova aventura cinematogràfica de José Corbacho i Juan Cruz
una comèdia sense treva on tornen a abordar la sàtira i la crítica social
des d'una perspectiva força més desanibida que en l'anterior Tapes.
La pel·lícula es desenvolupa en un tren d'alta velocitat
en un trajecte Barcelona-Madrid
i la bogeria anirà esclatant progressivament
a partir que la màquina es quedi parada a mig trajecte.
Els personatges quedaran aïllats i sense possibilitat de comunicar-se amb l'exterior
i aniran posant de manifest les seves pors i inseguretats
fins que la de raó s'apoderi d'ells.
Diu Corbacho que volien que els personatges es traguessin la màscara
i es mostressin tal com són en realitat
sobretot en un país en què la imatge pública sempre sembla que ha de ser impoluta
que volíem ensenyar, diu, la masquinesa, la hipocresia i la mentida que hi ha darrere de tot això.
Els realitzadors s'han envoltat d'un nodric grup d'actors
amb els quals tornen a assajar un plantejament coral de l'acció
en aquest cas amb la particularitat que conflueixen tots al mateix escenari
Entre aquests hi ha Lola Dueñas, Carlos Areces, Miqui Sparbe, Toni Acosta o Roberto Alamor.
Avui doble pàgina d'aquesta presentació a Valladolid
de la nova pel·lícula de Corbacho i Cruz.
Llegim el periòdico.
La mateixa, en el mateix diari
on també ens parla avui del llibre Putos himnes generacionals
d'Andreu Gomila i Marta Salicru
que revela claus i interioritats de l'escena catalana moderna.
Ells són el director i la cap de redacció de Time of Barcelona.
L'observació i un si ja sentit els deien a tots dos
que una aire de fi de festa respirava l'escena pop catalana
que tantes alegries els havia donat
sobretot des del disc que situen com a pòrtic d'aquesta era d'aurada
el debut de Manel l'any 2008.
Ells diuen que calia explicar aquesta història
i què s'havia de fer ara
i d'aquí surt aquest llibre Putos himnes generacional
editat per Empúries
amb el subtítol de Relats sobre l'escena musical barcelonina.
Barcelonina perquè va ser la capital catalana
la seva catalitzadora
encara que alguns dels artistes vinguessin de l'Empordà, Solsona o Mallorca.
Precisament de l'Illa Balear va sortir Antonia Font,
grup en la dissolució del qual a finals del 2013
els autors van veure un indicador d'aquest canvi de cicle.
I mentre el llibre anava avançant i afrontava la seva fase final
en van arribar d'altres que els van donar més arguments,
més aparacions, les d'Stansdale,
la banda del petita Caleril
i el tàndam de Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández, per exemple.
També l'adeu als festivals pop-art i pròxims
i la sensació, diu Marta Seligru,
que els artistes que continuïn poden fer més discos brillants
però difícilment superaran els seus cims.
El text retratar un ambient en moviment
amb els seus punts cardinals, sales com Elio Gaval
i bars de matinada com Clavier i l'ascensor,
fruit d'un contacte que desborda la cotilla
de l'entrevista promocional.
I, per exemple, pel que fa a la proximitat amb els artistes,
Seligru confessa que impressiona,
queda impressionada amb l'aura natural de Sílvia Pérez Cruz
i també diu, per exemple, en aquest cas com Mila,
que una vegada van entrevistar cada bé al seu pis
i mentre parlaven ell anava col·locant adhesius
als discos de Mishima.
Tot plegat es descobreix, doncs, en aquest disc,
aquests putos himnes generacionals d'Andreu Gomila
i Marta Seligru.
Avui en parla el periòdico.
I acabem parlant de més música.
i ho fem per parlar en realitat del festival inèdit
que arriba ja aquesta setmana.
Durant deu dies es podran veure documentals musicals
de tota mena a Barcelona.
I un dels protagonistes serà aquesta banda
que estem sentint ara de fons.
És Rumba 3, que és un dels protagonistes d'aquest festival.
David Casademunt, codirector del documental Rumba 3 d'Ida i Vuelta,
que és un dels títols que es projectaran a aquest festival,
diu que no sap com és possible que no sabés qui eren Rumba 3.
Diu que arran d'aquest documental
fa conèixer en generacions més joves
quin és aquest grup nascut al Bon Pastor.
Més de 50 anys de trajectòria,
cançons com aquesta,
que van ser superèxits, per exemple,
a l'Amèrica Llatina.
I hi haurà més protagonistes musicals,
per exemple, de l'escena catalana.
Hi haurà els dos minguets.
Es podrà veure en aquest cas
dos minguets i la petxanga jonda,
un altre dels documentals catalans
que s'estrenaran a l'inèdit.
El documental va sorgir
de l'impuls de Messidor Rodríguez
i de la complicitat de Miguel Ciprés
i Ferran Aromi,
que van ser tècnic de sol al grup de la Garriga
i s'ha tirat endavant
gràcies a un micromecenatge.
El documental convoca gairebé
una quarantena de testimonis
i inclou també arxiu audiovisual.
El documental musical
s'està convertint en una eina fonamental
d'alguna manera
en la preservació de la memòria històrica.
És el que explica aquest article
que avui l'Ara li dedica a l'inèdit.
És la 13a edició d'aquest festival
i que dedica un espai
a la seva programació,
a visibilitzar també
una de les heroiques històries subterrànies
de la música de Barcelona,
la del segill discogràfic G3G.
Caminant, caminant, caminant.
Tot plegat arrenca aquest dijous.
Rumba, rumba, rumba, rumba i de bona
De tan bona l'amor s'hi posa
Rumba, rumba, rumba i de bona
De tan bona l'amor s'hi posa
Parlem ara d'esports.
Després del partit d'ahir,
avui l'esportiu
titula Gols en llibertat 3 a 1
fent referència també per tant
a l'inici del partit en què es va parlar
es va fer la pancarta de la resposta a la UEFA.
El Barça compensa un joc distret
descrit amb el desequilibri
de Neymar i l'efectivitat
del Luis Suárez que va marcar
un hat-trick.
Suárez, Suárez, Suárez
és el que diu l'esport
parla d'aquest hat-trick
de l'uruguai que va remuntar
el partit ell sol.
Diu l'esport que el Barça
va tornar a guanyar sense brillar
i Mascherano va ser expulsat
i podria perdre's el clàssic.
I finalment també dels diaris catalans
el Mundo Deportivo
que avui viu de predador
parlant també de Suárez
té la mateixa imatge
que tria també l'esport
que és Suárez
doncs celebrant
àmpliament un d'aquests gols.
L'equilibri és que l'ornaves
és el que defensa avui
el diari As en portada
parlant doncs del porter
del Real Madrid.
I el Marc avui
portada contundent
cau un ídol
vergonyós
Rossi tira
d'una patada a Marquez
l'italià
taca la seva llegenda
però rep una sanció ridícula
i encara podria ser
campió a València
on sortirà l'últim.
I a la imatge
doncs trien
aquesta fotografia
de Marc Màrquez
quan era petit
i es fotografiava
amb Rossi
en un marc de fotos
trencat.
És la manera que té
avui el Marc
de criticar
aquesta acció
d'Ida Rossi.
a la imatge
i a la imatge
a la imatge
a la imatge
a la imatge
i acabem
amb les entrevistes
avui que tenim
a les contres
per exemple
al periòdic
avui parla
amb Marc Sallarès
que és artista
i bomber
que fa
un cap de creus
a la zona del Bruc
que es va cremar
aquest estiu.
És un treball
que fa a mà
sense serres mecàniques.
Ell és caporal
del cos
de bombers de Barcelona
i treballa
al parc de Montjuïc
en l'extinció
de l'incendi
d'on anà
i va participar
com a membre
de l'associació
de defensa forestal
ADF
del seu poble.
I a rendre
tot plegat
diu que intenta
passar
les seves
viències personals
a través del filtre
de l'art
i quan va veure
els escalets
dels pins abresats
els va associar
a les imatges
desoladores
dels camps de creus
que hi ha a Normandia
de voler fer
una intervenció
amb el bosc cremat
com un ritual
de dol
per expressar
els seus sentiments
envers el paisatge
desaparegut.
Més entrevistes
avui l'ara
en revista
el músic
Tot the King
que diu que
s'inspiren
les conductes
grotesques
i miserables
de l'ésser humà.
Ho llegim
a les pàgines
d'opinió.
Ell diu
que pel que expliquen
els seus pares
sí que sembla
que ara hi ha
una altra transició.
Ells parlen
dels mateixos dies
grisos
i de la mateixa
sensació.
in your home
car
we have lost our way
so many times
ell diu
que s'inspira
a l'hora de fer música
i escriure lletres
diu
que ho fa
amb coses de veritat
no ha estat mai
dels que matinen
per sortir al carrer
a veure què treuen
de les converses
dels bars.
Les seves referències
les treu
diu
de llegir
Vilamatas
Coetze
o Selin
tot l'important
ja s'ha fet
i pensat.
I pel que fa el Naudís
diu que volia
que la part instrumental
tingués alguna cosa diferent
i que ho ha aconseguit
ha fet un tema
de flamenc
amb el canizó de Querés
una altra amb Andrés Lutz
que és molt roquer
també hi ha tocs àrabs
diu
perquè la part àrabe
del flamenc
m'agrada molt
i harmònicament
queda molt bé
amb el rap
és millor això
que assemblejar
unes sevillanes.
Ho llegim
en aquesta entrevista
que tenim
al diari Ara
i acabem
amb la contra
de l'avantguàrdia
que avui
parla amb
Jaime Lerner
arquitecte urbanista
que va ser
alcalde de Curitiba
al Brasil
i governador.
El titular
d'aquesta entrevista
és
Reduïu distàncies
en la vida
i n'augmentareu
la qualitat
ell defensa
que per començar
per celebrar
la vida
en una ciutat
cal aconseguir
que sigui curt
i fàcil
moure's
entre la feina
el negoci
el lliure
l'educació
a la llar
i els amics.
Diu que
l'error
va ser
concebre la ciutat
com una unitat
de producció
i per aquesta finalitat
separar els usos
les classes socials
en uns llocs
es produeix
l'aire industrial
o citi financier
i de serveis
i en altres
hi dorm
en barris dormitoris
en altres
s'educa
com a ares d'escoles
o ciutats universitàries.
i diu també
en aquesta línia
que el cotxe
és el cigarret
del futur
que la indústria
de l'automòbil
no s'amoïni
però perquè
hi continuarà
havent cotxes
encara que menys
utilitaris
i més per gaudir-ne'ls
farem servir per plaer
quants automòbils
pregunta per exemple
hi ha aquí a Barcelona
diu Lluís Amiguet
que creu que circulen
un milió de cotxes diaris
i ell diu
que estan ocupant
25 metres quadrats
de l'habitatge
i 25 més
a la feina
o al súper
imagina'ls
diu
tornar aquests milers
de metres quadrats
a la comunitat
cases millors per tothom
parcs i jardins
escoles
i platges
i diu també
Jaime Lerner
en aquesta entrevista
que hem de convertir
en desitjable
l'inevitable
que els nostres veïns
siguin cada dia
més diversos
en identitat
races i procedències
encara que iguals
en drets
i obligacions
we have lost our way
so many times
acabem així aquest repàs
per l'actualitat general
del dia
totes'n la
Sous-titrage ST' 501
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps.
Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals,
el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí.
Us esperem!
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Rebobineu, si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50.
O si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio Desveros.
Rebobineu, si us plau.
Vine al Besar Hiperàsia de Sant Just d'Esvern.
Al Besar Hiperàsia trobaràs productes de la millor qualitat, al millor preu.
Roba i complements.
Perfumeria i cosmètics.
Productes per a l'allar.
I moltes coses més.
Vine i troba el que estàs buscant.
Estem a la cantonada del carrer La Forja, amb la carretera reial de Sant Just d'Esvern,
just al costat del restaurant Nou Món.
Besar Hiperàsia.
Peràgia.
Passant tres minuts de tres quarts, doncs a aquesta hora saludem el Carles Hernández i Rius.
Bon dia, Carles, què tal?
Molt bé, bon dia.
Per parlar del temps.
Sí.
Aviam, un temps trist.
Sí, molta tardor, eh?
També l'hem tingut el cap de setmana, però no sé què dir-te.
Jo crec que hi haurà força gent amb mi, eh?
Però crec que aquest cap de setmana...
Vale, que podria haver fet sol i podria haver fet caloreta,
però com que no feia ni fred ni calor i teníem aquests núvolets que anaven mantenint així...
S'agraït, no?
Jo crec que és una mica agraït.
L'única parra així una mica més frescota, podríem dir que va ser potser al migdia,
es va girar una miqueta de vent.
i a l'hora de fer, doncs, la paella aquí, la rossada aquesta que vam fer aquí a Can Ginestar,
potser sí que en aquell moment feia una miqueta més de fresca.
L'arròs estava calentó, entrava més bé i com que el cel estava gris, doncs, teníem aquesta...
Però clar, o sigui, és d'aquells dies que perquè tenen la seguretat, doncs, que mirant el radar no veus precipitació, no?
Però si no haguéssim tingut tots aquests avenços a l'hora d'organitzar un Sant Jus al carrer,
amb tots aquells núvols que teníem, a més, a més, cap al migdia, veies cap a l'horitzó, cap al mar,
veies núvols que no eren núvols alts ni era una massa així, veies que jo començava a agafar una mica de forma, no?
I era tot aquest procés cap al que hem tingut aquesta mica de pluja, aquesta matinada i aquest matí, no?
Una situació que es anava inestabilitzant, que salvàvem el diumenge...
Però, bueno, en general, creiem que s'ha encertat bastant, ha estat un cap de setmana més inestable al litoral central i tarragoní,
potser cap a l'interior amb algunes clarianes més, i fins i tot, com tu comentàvem abans, amb micròfon tancat,
doncs, cap a Girona hem tingut una situació molt més estable, amb solet, i, a més, com que bufava sempre, en general,
bum, vents del sud, la temperatura era agradable.
Aviam, ja hem de ser conscients que de nit i matinada, doncs, en aquestes èpoques de l'any, a l'entrada del novembre...
Es nota, eh? Sí, sí, sí.
Doncs no posen amb xancletes, però al migdia encara hi ha alguns dies que s'està prou bé.
Pel que fa a la previsió, no portem massa canvis importants pel que fa a la temperatura.
Recordeu que la setmana passada ens acomiadàvem molt engrescats en una situació de molta inestabilitat
que podia arribar dimecres a Catalunya i deixar molta precipitació.
Tot això, durant el cap de setmana, s'ha anat a Norris.
Realment ha fet un canvi radical amb la previsió.
Tots els mapes han girat cua, aquesta situació d'inestabilitat.
Sí que passa, però l'anticicló potent aquest del nord d'Europa no ha estat tant,
se n'ha anat cap a Rússia, com si diguéssim, i els fronts no han de baixar la latitud,
no han d'entrar a la península ibèrica, sinó que entren per França, entren una miqueta més amunt.
Allà sí que hi haurà una molta inestabilitat, però aquí tenim les cues.
Hi haurà algunes una mica més destacades, altres menys, però ja no parlem d'una situació de molta inestabilitat.
Els mapes s'engresquen a parlar de molta inestabilitat de cara al diumenge que ve i de cara al dilluns.
Però clar, com que falten tants dies, i amb l'engrescada que portàvem divendres,
i amb dos dies se'ns en van a Norris tampoc.
I això d'avui ja ho tenim.
Això d'avui ja ho tenim, aviam ho expliquem.
Avui tenim alguns núvols, les precipitacions ara les més destacades estan cap a les comarques del nord de Barcelona
i comarques gironines, també el litoral.
A partir del Maresme cap amunt encara hi ha algunes precipitacions febles,
és un recorregut per la costa, com si diguéssim, de sud a nord,
i de cara a les properes hores anirà afectant tot el que és la zona de la Costa Brava,
les comarques de Girona.
Això, teòricament, a mesura que vagi avançant el dia, cada cop anirà perdent pistonada
i que fins i tot a la tarda, a última hora,
bueno, ara ja la tarda és molt curta,
però vaja, cap a la tarda, vespre, doncs es podria obrir una miqueta el cel,
el que passa que serà fosc i ja no ho veurem.
Ja no ho notarem, sí.
Avui serà un dia en general gris.
L'obertura de Clariana serà durant la matinada
i ens deixarà un dimarts força tranquil i estable.
No hem de parlar de grans canvis pel que fa a les temperatures,
però clar, en el moment que el cel se serena i no tenim el cel tapat,
les temperatures tenen tendència a poder baixar una miqueta.
Avui hem baixat fins als 14, ara estem a 17.
Si el cel és serè, podem baixar dels 14 als 12 o als 11 graus,
que també és normal per a aquesta època.
O sigui que probablement la nit més serena, que serà de dimarts a dimecres,
durant el dimarts les temperatures màximes seran agradables amb el solet,
20-21 graus, doncs ja és això,
i les mínimes es treballa molt tant d'això, dels 11, 12, 13 graus,
que també és un valor força normal.
Una situació que es mantindrà molt tranquil·la durant bona part de la setmana,
o sigui, completament i radicalment diferent del que preveiem divendres,
perquè veieu que a vegades el que tenim previst anunciar
i el que agafem amb moltes ganes i anunciem amb moltes ganes
i està a 5 dies vista,
doncs ens desmunta tot en qüestió d'hores
i de cop i volta no tenim res del que teníem previst explicar.
I això és el que ha passat,
per això que agafem amb moltes pinces el de finals de setmana,
però la setmana, de moment, el que diuen els mapes,
i poden canviar perquè sempre ho fan,
els mapes ens indiquen un dimarts força tranquil,
al matí encara amb forces núvols,
a la tarda hi ha molt més estones de cel obert,
temperatures màximes una mica,
més altes, mínimes, més baixes,
dimecres seguirem amb aquesta situació,
dijous també i divendres també,
fins i tot dissabte,
o sigui, dies de sol al matí,
a la tarda algun nubolet, poc important,
no esperem precipitacions,
temperatures sense canvis importants,
fresqueta a partir del vespre i també a primera hora del matí,
i temperatures, doncs, podríem dir que agradables,
si sempre juguem entre els 19 i els 21 graus,
no ve cap pujada ni cap baixada destacada.
Això sí, a partir de diumenge,
ja dissabte notarem alguns nubolets més,
però els salvaríem,
però sí que sembla que diumenge,
el dia justament de tots sants,
doncs tindríem una situació que s'aniria complicant
i sembla que podria donar precipitacions,
que podrien ser intenses,
però els mapes avui ens ho indiquen de matinada,
o sigui, la màxima activitat de la inestabilitat
que podria arribar entre diumenge i dilluns
passaria la matinada,
la nit de diumenge, dilluns,
o sigui, que no ens afectarà massa el dia a dia.
Potser al matí de dilluns,
quan portem els nens a l'escola
o comencem a desplaçar-nos cap a la feina,
doncs podríem tenir una miqueta més d'enrenou
pel culpa de la pluja,
una miqueta més que avui.
Però bé, falten molts dies,
com dèiem abans,
en dos dies ens va canviar tot de cop i volta,
doncs esperem,
toquem de peus a terra
i anem avançant durant la setmana
i anirem informant.
Perfecte, Carles, moltes gràcies.
Perfecte.
Que vagi bé i bon dia.
Bon dia.
Els matins de 10 a 1
s'enjusa la ràdio,
just a la fusta.
6 minuts i arribem en punt a les 11 del matí,
moment en què connectarem el butllet informatiu
de Catalunya Ràdio,
també amb el del Sant Just Notícies.
Tornem després,
entrevistarem Montserrat Ferraz de Dona i Empresa,
que ha estat l'entitat organitzadora
d'aquesta nit de Sant Just,
d'aquesta nit al carrer,
parlarem de com va anar tot plegat
i farem també tertúlia.
Serà després de les notícies
i a les notícies
i arribem amb música.
Ho fem amb Roger Mas.
I aquest tema que es diu
Aquest Llac.
Totes les llàgrimes
que no havia passat
brollant ara
amb fobre s'aig
i crement la pell
no s'acostuma a veure
com es va fent gran l'esquerra
no s'acostuma a veure
que en un instant la pot perdre.
Grut d'aquella lluna
i sec tot ple de ràbia
va sacsejar el seu cos
sense saber
que volia
fer
cangre.
Grut d'aquella lluna
i sec tot ple de ràbia
va sacsejar el seu cos
sense saber
que volia
fer cangre.
i sec tot ple de ràbia
no s'acostuma a veure
que volia
fer cangre.
Grut d'aquella lluna
i sec tot ple de ràbia
que volia
que volia
Aquest llac vostre
que us uneix d'arrel
que mai no mou
les seves aigües abissals
Aquest llac vostre
símbol etern de qui sap què
no pot deixar cuspedre
dint
llams de lluna
molt alta
Brut d'aquella lluna
és sec, tot ple de ràbia
va sacsejar
el seu cos
sense saber que volies
fer
cap
membre
brut d'aquella lluna
és sec, tot ple de ràbia
va sacsejar
el seu cos
sense saber
que volies
fer
caure
156
acompanyor
drac Sunders
caure
perch0000 Laureat
556
que volies
d'aquesta setmana
d'aquella Cents
recorda aquell llarg
les vostres llàgrimes l'han fet gran
recorda aquell llarg
deixa el penediment dins seu
recorda aquell llarg
que sempre serà dins vostres
per d'or buzen ja
per d'or buzen ja
per d'or buzen ja
per d'or buzen ja
per d'or buzen ja
per d'or buzen ja
per d'or buzen ja
per d'or buzen ja
per d'or buzen ja
per d'or buzen ja
per d'or buzen ja
per d'or buzen ja
per d'or buzen ja
per d'or buzen ja
per d'or buzen ja
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet.
Tot a punt al Parlament per iniciar el ple de sessió constitutiva.
Els diputats han d'elegir els set membres de la mesa.
La presidenta de la cambra, els dos vicepresidents i les quatre secretaries.
La majoria sobiranista votarà Carme Forcadell com a nova presidenta.
Parlament, Carme Clèries.
Hola, bon dia, diputats electes i convidats estan ja agafant posicions dins de l'hemicicle.
Entre ells la futura presidenta Carme Forcadell,
ho serà pels vots de Junts pel Sí i la CUP,
i el president en funcions Artur Mas,
que s'han saludat a l'entrada de l'hemicicle i han posat junts davant les càmeres.
Forcadell s'expressava així minuts abans de l'inici d'aquesta sessió.
Estem molt felices avui, és un gran dia per al país.
Els diputats de Junts pel Sí i la CUP ocuparan la banda esquerra de l'hemicicle,
la resta de grups seuran a la dreta.
El president en funcions Artur Mas seurà també per primer cop a la banda esquerra.
Carme Clèries, Catalunya, Ràdio Parlament.
Altres notícies, Mercurado.
De retrèmol de 7,5 graus a l'escalada Richter al nord del Paquistan,
segons les primeres informacions,
hi hauria quatre morts al sisme.
També s'ha notat als països veïns,
a Kabul, a Afganistan i a Nova Dèlia, a l'Índia.
Macedònia té capacitat per acollir 2.000 migrants,
segons el seu president.
Aquesta ha estat la seva reacció a l'anunci fet per la Unió Europea
de crear 100.000 places per acollir refugiats a Grècia i als Balcans.
Grècia, de la seva banda, s'ha compromès a crear 30.000 places
per finals d'any amb l'ajuda de l'alt comissionat pels refugiats.
Confiscats prop de 4.000 articles electrònics falsificats
de gran qualitat a Barcelona.
S'han detingut tres persones d'una mateixa família
que compraven, empaquetaven i distribuïen aquests articles
que tenien com a destinació final l'entorn del port de la capital catalana.
Continuen els interrogants sobre la desaparició
d'un helicòpter militar espanyol
que s'ha perdut a l'Oceà Atlàntic,
davant les costes del Marroc.
Defensa no ha trobat l'aparell ni sap què ha passat
amb els tres militars que anaven a bord.
El ministre Pedro Morenès no descarta cap hipòtesi
però rebaixa la possibilitat d'un segrest.
No és la única sensible ni la més plausible,
ni mucho menos.
Hay muchas otras importantes en las que estamos trabajando.
Esforç, Mosserraia.
El Barça colidera la primera divisió amb el Madrid
després de remuntar i guanyar l'Eibar
per 3-1 amb un hat-trick de Luis Suárez.
Cal treveure quina és l'ascensió a Mascherano
que ahir van expulsar i que es podria perdre el clàssic.
Joan Laporta, Tilla, Josep Maria Bartomeu,
d'hipòcrita i mentider.
En unes declaracions, el club de la mitjanit
afirma que el Barça està en mans de Qatar
i que l'actual president firmarà tot el que li diguin
perquè hi té negocis personals.
I en tenis, Garbine Muguruza ha accedit
al tercer lloc del rànquing mundial
just abans de debutar avui contra la xeca
Lucí Safaroba al màsters de Singapur.
Muguruza ha desbancat xarapova del tercer lloc.
La número 1 continua sent.
Serena Williams al davant de Simona Alep.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 3 minuts de les 11.
Crida a la ciutadania perquè s'involucri
en l'organització de la cursa de cars de coixinets.
L'organització de l'esdeveniment va convocar la setmana passada
una reunió amb els corredors i corredores d'aquest any
i amb ciutadans a títol individual per explicar-los
que les properes curses de cars de coixinets perillen.
El motiu és que cada any hi ha menys persones involucrades
fins al punt que ara la cursa la munten només 5 persones.
És per això que dijous passat l'organització va comunicar
que es compromet a tirar endavant la cursa d'aquest any
i la que ve, que serà la quarantena,
però després deixaran de fer-ho.
Una cursa que fa gairebé 40 anys que la celebra a Sant Just
i que des de l'any 83 organitza una comissió específica
dividida en 4 departaments, que són comunicació,
control tècnic, seguretat i publicitat,
que és el que més costa tirar endavant.
En el nucli d'1 de l'organització són les persones
que formen part d'aquests departaments,
però també compten amb col·laboradors a títol individual
i comerços i entitats que els donen suport,
sobretot al cap de setmana de la cursa.
Recordeu que hi ha temps encara per fer inscripcions
a través d'internet.
L'últim dia és aquest dimecres.
Ara hi ha un centenar de cars apuntats a la 39a cursa
que es farà els dies 7 i 8 de novembre als carrers Freixes
i crea del padró.
Més coses.
L'associació Sant Jus d'Esvermhorb Amnecaramics
organitza un viatge a Horb al desembre.
L'entitat prepararà un viatge al municipi alemany
a Germanat amb Sant Jus del 4 al 8 de desembre
per visitar diferents mercats de Nadal i museus.
Per exemple, es visitaran els mercats de Nadal
de Stuttgart, Baden-Baden i Tübingen,
on també es podrà visitar una exposició de xocolata.
Es visitarà també el Museu de Rellotges de Cocut,
a la Selva Negra, i si és possible,
el Museu de la Marca de Cotxes Mercedes-Benz.
Tothom qui vulgui participar en aquesta sortida
pot posar-se en contacte amb l'entitat Sant Justenca
al telèfon 687-91-3390
o al correu electrònic d'una de les persones
que forma part de l'entitat,
julia.durant.isjfinques.com
Hi ha temps per fer-ho fins a mitjans de novembre.
Sant Just i Horb Amnecar es van a germanar el 2002
i des de llavors serà una organitat d'intercanvis culturals,
cursos i estades formatives,
entre moltes altres iniciatives.
I acabem aquest bolletí parlant del Casal de Joves
que ha obert un concurs de microcurs
contra la violència de gènere.
És un concurs adreçat a joves de 12 a 18 anys
que comemora el Dia Internacional contra la Violència
vers les dones que se celebra el dia 25 de novembre.
Han de ser cursmetratges de 3 minuts com a màxim,
incluent els crèdits.
Ara el Casal de Joves està fent difusió d'aquest concurs
entre el jovent implicat en els seus tallers
de stop motion, teatre social, entre d'altres
i també entre els centres de secundària del poble.
El premi serà un val de 100 euros
per a escanviar a l'AFNAC.
Al seu web, casaldejoves.com,
trobareu les vades completes del concurs
que s'obre, com dèiem,
que es va obrir divendres passat
i està encara el dia 16 de novembre.
I de moment això és tot.
Més informació al butlletí de les 12
i a la 1 als Sànchez Notícies, edició migdia.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Més informació al butlletí de les 12
d'avui.
Més informació al butlletí de les 12
d'avui.
Més informació al butlletí de les 12
d'avui.
Més informació al butlletí de les 12
d'avui.
d'avui.
d'avui.
d'avui.
.
d'avui.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out,
l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suol.
love.
btons la mala.
Y.
T listen.
ORS.
...
100% música relaxant...
Get back to surrender.
Da'り touteテcis!
T Guardians!
Ezieten!
Demu,6 depende.
I des blir aquí.
coront.
7 o 2 OUR Life.
Bes Allahurites!
Author.
Youth Jazz Club. T'hi esperem.
de Sant Just d'Esvern. Us oferim
tota l'actualitat esportiva santjustenca
i, per suposat, les millors entrevistes locals.
Torna al Juguem a casa
cada dilluns a partir de
dos quarts de vuit i fins les vuit del vespre
amb Marc Romero i Adrià Vila.
Aquí, a Ràdio d'Esvern. No te'l perdis.
Amigues, amics,
Ràdio d'Esvern us ofereix
el programa a l'audició amb nous
continguts i amb més temps.
Totes aquelles persones
que sou amants del món de la sardana,
la música de coble o també
les danses tradicionals,
el podreu escoltar els dilluns
de vuit o nou del vespre
o els dissabtes a les nou
del matí. Us esperem.
La informació més propera
al Just a la Fusta
Un minut i arribem
a un quart de dotze.
Aquest hora el que fem
és parlar de com va anar
la nit de Sant Just al carrer,
aquesta shopping night, aquesta nit de tapes
i de moltes activitats que es va organitzar
per aquest dissabte. En vam parlar
ara fa uns dies
per saber com s'estava preparant
tot plegat i com anaven
els últims preparatius.
I avui hem tornat a convidar
la presidenta i la secretària
de Dona i Empresa,
l'entitat que ha organitzat
tota aquesta nit.
Amb la Barda en saludem
a la Montserrat Ferraz,
la Eurita i Raja.
Molt bon dia
a totes dues.
Què tal?
Bé.
Crec que fa deu dies
més o menys que és quan vam parlar
i que dèieu que se us notava la il·lusió
i estava tot més o menys a punt.
Però bé,
tot que sempre suposo
que hi ha el punt del dubte,
quan hi ha la primera vegada
de veure què passarà i com anirà.
Bé, hi ha allò...
Ai, no?
La incògnita, no?
Diríem, la incògnita,
però la veritat és que els resultats
han sigut...
Fantàstics.
Fantàstics.
Us ha sorprès, fins i tot?
Jo diria que sí.
Jo, un punt sí, eh?
Nosaltres esperàvem tenir afluència,
però se'ns ha desbordat molt, no?
I la història ja no és tant
sapiguer si la gent ven molt o ven poc, no?
Aquesta no era pas el més important.
El més important és veure gent
que dius,
on t'han sortit, no?
El que et parlen la gent dels comerços.
Cares noves,
cares desconegudes
que en alguns llocs estan, no?
I que també tenim sempre
l'estigma aquell
que Sant Jeus no funciona,
que les botigues no funcionen.
Bé, jo penso que si es fan prou coses
i, a més, la gent ens animem,
la gent no tenim ganes de moure'ns.
Vull dir, si ho tenim tot a la vora,
tenim el consum a la vora i de més,
no ens mourem de la població, no?
I està clar que passa per fer coses ben fetes, no?
I coses estimulants, d'alguna manera,
i donar un bon espectacle.
I la gent surt.
Perquè la prova és aquesta.
La gent, quan fas unes bones propostes
i tens la capacitat que això,
gràcies a l'Ajuntament, realment,
vull dir,
i com ha anat el tema de la publicitat
i tot això que ha arribat a molts llocs,
la gent se n'ha assabentat.
N'hem après, també, eh?
N'hem après.
N'hem après que s'han de millorar coses.
Evident.
Val, perquè, clar, ens ha enganxat a això, no?
Vull dir, ens ha sorprès l'afluència,
la quantitat de gent,
i això, bueno, fa que s'aprengui.
Ara, a la vegada, també t'estimula de dir,
bueno, ja pot quedar una cosa instaurada aquí a la població,
amb el que ho millorarem.
Clar, entenc que, segurament, la idea és repetir-ho, no?
Ara això, esperem.
Jo vull incidir encara una mica més,
insistir més que res amb el que diu la Lourdes,
que és cert que n'hem après,
però, bàsicament, la lliçó, la lliçó màxima,
jo crec que és que la unió fa la força.
Aquesta és la lliçó màxima, no?
Perquè aquí hem treballat la gent dels comerços,
dona i empresa, evidentment,
també, l'Ajuntament, el mercat,
l'equip tècnic de l'Ajuntament,
que ha estat fent les instal·lacions
i tot això que no estava previst.
Per tant, és una suma,
és un èxit d'un equip molt global.
Per tant, exacte.
O sigui, no és que hagi funcionat per una cosa concreta,
sinó per la suma...
No, no, no, no, no, no, no, no.
Nosaltres estem molt agraïdes a l'Ajuntament
pel suport que ens ha donat
i, a més a més, estem molt agraïdes
i molt agraïdes
perquè gràcies a l'Ajuntament
existeix dona i empresa.
Ara dèieu també, doncs,
que coses que es podrien millorar,
coses que...
Però abans de passar a parlar
de les coses que es podrien millorar,
vosaltres us ho vau passar bé, suposo, dissabte, també.
Vau dir-ho.
Mira, jo no sé si m'ho vaig passar bé.
Jo sé que vaig anar amunt i avall.
Jo també, i no vaig poder sopar,
també t'ho puc dir.
Aleshores, clar, són aquelles coses, no?,
que dius, hòstia, la fluència pública,
ens ha enganxat a tots una miqueta.
Normalment, poder no haver-hi
en els llocs suficients per menjar.
Ja t'ho dic, nosaltres...
Jo no vaig poder sopar,
em vaig empoltar, vaig tafint cua
per entrar al mercat.
Bé, finalment vam decidir,
mira, anem a casa,
ens fem un altre pa i tornem.
Aleshores, bueno, aquestes són les coses que dèiem, no?,
de que, bueno, ens ha agafat, que molt bé, no?,
fantàstic, no?, vull dir, bueno,
però ho millorarem, ho millorarem,
perquè hem de sopar tots,
hem de provar les tapes tots
i hem de gaudir tots.
Què us deia la gent del que més li havia funcionat
o el que més li havia agradat, per exemple?
Parlant d'assistents...
Jo, per mi, la gent estava...
El meu propi fill em va dir
que no sabia que hi havia tanta gent a Sant Jus.
a mi un em va dir que és el que la frase diu
jo no havia vist mai tanta gent a Sant Jus
excepte amb els cars, no?
Sí, sí, és veritat que
és una sensació que a vegades es produeix també el diumenge, no?,
de dir, com és que avui hi ha tanta gent
i després, no?
On és la gent, no?
Aquest any va sortir també el dissabte.
Bueno, això és el que diem des de Dona i Empresa
a partir d'ara, esperem, no?,
que quedi l'eslògan aquell
a partir del 2015 Sant Jus tal carrer
comença la nit abans.
Exacte.
Coses que creieu que es faríeu diferents
o que caldria fer diferents?
Ara és una mica...
Massa d'hora.
Sí, poder és massa d'hora.
Hem vist poder amb el que hem mancat, no?
Vull dir, aleshores això sí que ho tenim, eh?
Sobretot temes de...
Més que diferents millorar-les, no?
Més que diferents millorar-les
que en principi estem fent.
Ara diferents, per què no, també, no?
I sempre estem...
Però no, però ara no n'hem ni parlat d'això, no?
No, encara estem en aquella...
És l'endemà, gairebé, no?
Ara sabem allò, vull dir,
el que ens ha mancat, el que...
Bueno, ara tenim una mini-experiència
que, bueno, que suposo que anirem fent-ho millor.
No, com dèiem ara aquí fora fa un parell de minuts,
dèiem, això sembla...
Sembla que vulgui marcar una direcció, no?
I ara per ara, doncs, l'agraïment...
És a la població en general, no?
De que ha cregut i ha confiat i ha sortit.
Vull dir, jo penso que és...
La població respost.
Exactament.
La idea, entenc per això que és rebatir-ho,
però de nou, de cara al Sant Just al carrer, eh?
No fer-ho de tant en tant,
sinó que pugui ser una cosa que es faci anual?
Allà pensem que sí,
però tenim intenció d'activar altres zones del poble, no?
Amb altres mirades.
No sabem, encara hi ha alguna vaga idea,
però tenim idea de fer coses, doncs,
a la zona de plaça Camoapa, una mica per activar més...
I després la zona de Maragall,
sense deixar més lluïr,
també diríem que són les quatre zones.
Però això...
Ara, la nit de Sant Just al carrer
és la nit d'abans de Sant Just al carrer.
Exacte.
Aquesta sí, a més a més, ja amb el seu nom propi, no?
Sí, exactament.
Per tant, doncs, caldrà ara, suposo que és evident, eh?
És molt d'hora, avui és dilluns,
no fa ni 48 hores, no?, de tot plegat,
per tant, encara fa...
Encara tenim ressac.
Exacte.
Assimilar-ho amb el cap fred,
però bé, en tot cas, doncs,
suposo que les sensacions són molt positives,
les fotos que hem pogut veure,
jo no hi vaig poder ser, però he vist això,
fotos ho he rebut, doncs,
molta gent, doncs, que m'ha dit com va anar
i tothom, doncs, la sensació és aquesta positiva, no?,
que compartiu vosaltres, també.
Sí, hi havia, a part, tu no hi eres,
però, de fet, tampoc t'haguessin pot ser vist,
perquè hi havia tanta gent que diu,
ah, jo hi era, ah, sí?
Segur que no.
No, no, molt bé, jo penso,
nosaltres, com a dona i empresa, estem molt contentes.
Fem un camp, també, vull dir,
perquè molta gent, bueno,
també ha sigut una prova que ens coneixin
com funcionem i què és el que fem i de més,
amb el que animem a tenir,
a rebre moltes més sòcies,
i endavant, i aquí no s'acaba la feina,
ens estem ja posant les piles per la propera.
Això és cert, vull dir, perquè, de fet,
dona i empresa és una associació
relativament nova, no?,
i aquesta associació, doncs,
encara va una mica,
ai, a veure, no?,
tantegem, tantegem,
ningú ens coneixia com treballàvem,
i això, d'alguna manera,
el que serveix és d'ensenyar o mostrar
que darrere hi ha un equip que treballa molt,
molt, amb molta seriositat, no?,
i, bueno, i això ens ha servit una mica,
també, per que ens veiessin.
Exacte.
Doncs ho anirem veient,
també, doncs, estarem pendents de com,
d'aquests nous projectes,
o de com es va avançant des de dona i empresa.
Per ara, teniu alguna altra cosa al cap
que ara, digueu, mira,
ara ens centrarem en aquesta qüestió,
en algun projecte així més obert a tothom, o...?
Bé, potser donarem un parell de voltes a...
Bé, estem pensant en temes de donar...
De complementar, de complementar la Fira de Nadal.
Sí, i de donar cabuda a visualitzar
a la gent jove, a gent jove,
a nivell de, bueno, noves iniciatives,
i, sobretot, a la gent jove,
que penso que és el que, bueno,
s'ha d'incentivar ara.
Obrim les portes a la gent jove,
noies joves, noies emprenedores,
teniu les portes obertes.
Sí, com una fira de nous emprenedors,
nous creatius i demés.
Això és la idea que podem avançar,
encara no la tenim desenvolupada.
Doncs ho anirem seguint,
us anirem seguint de prop.
Avui hem pogut parlar, doncs,
sobretot d'aquesta nit de Sant Just al carrer,
que es va fer dissabte passat,
amb la Lourdes RG i la Montse Ferrat,
de dona i empresa.
Moltes gràcies a les dues.
A vosaltres.
Que vagi molt bé i fins aviat.
Bon dia.
Gràcies.
Adeu, adeu.
I did my best to notice.
When the call came down the line,
up to the platform of surrender,
I was brought, but I was kind.
And sometimes I get nervous,
when I see an open door.
Close your eyes, clear your heart.
Cut the cord, cut the cord.
Are we human?
Or are we dancers?
My sign is vital.
My hands are cold and I'm on my knees looking for the answer.
Are we human?
Or are we dancers?
Pay my respects to grace and virtue, send my condolences to good.
Hear my regards to soul and romance.
Hear my regards to soul and romance.
They always did the best they could.
And so long to devotion.
You taught me everything I know.
You taught me everything I know.
Wait goodbye.
Wish me well.
You've got to let me go.
Are we human?
Or are we dancers?
My sign is vital.
My hands are cold.
And I'm on my knees looking for the answer.
Are we human?
Or are we dancers?
Will your sister be all right when you dream of home tonight?
Will your sister be all right when you dream of home tonight?
There is no message we're receiving.
Let me know, is your heart still beating?
Are we human?
Or are we dancers?
My sign is vital.
My hands are cold.
And I'm on my knees looking for the answer.
You've got to let me know.
Are we human?
Or are we dancers?
My sign is vital.
My hands are cold.
And I'm on my knees looking for the answer.
Are we human?
Or are we dancers?
Are we human?
Or are we dancers?
Are we human?
La informació més propera al Just a la Fusta.
Rebobineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50.
O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern.
Lo antic es millor i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
Rebobineu, si us plau.
Rebobineu, si us plau.
Rebobineu, si us plau.
Rebobineu, si us plau.
Rebobineu, si us plau.
Rebobineu, si us plau.
Rebobineu, si us plau.
Tertúlia, saludem de seguida en Josep Coderc i també la Carme Madó, que ja els tenim situats a la taula.
Molt bon dia, molt bon dia a tots dos, què tal?
Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
I de seguida també s'incorporarà la Palmyra Badell, que la tenim fent tertúlia fora de l'estudi.
Està fent relacions públiques.
Comencem, per tant, comencem amb aquesta carta que ens porta cada setmana en Josep Coderc.
Del famós 3%, vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%.
Maragall Díxit en seu parlamentària ara fa 10 anys dirigint-se als parlamentaris de Convergència i Unió.
Fa més o menys el mateix temps, una regidora de Valls denunciava al senyor alcalde del Partit de Convergència i Unió
de corrupció per adjudicacions irregulars d'obra.
Però, curiositats de la vida, no és fins fa uns pocs dies,
quan el president mà signa el decret de dissolució de la Cambra Catalana
i Junts pel Sí està en converses amb la CUP per anomenament del nou president de la Generalitat
que, donada la majoria de vots obtinguda per Junts pel Sí,
sembla just que sigui anomenat el propi senyor Artur Mas,
que és el proposat per aquesta última formació,
i després d'haver-ne publicat amb una setmana d'antelació en un rotatiu de Madrid
el registre de la seu de Convergència i les detencions de membres d'aquesta organització,
tenen lloc, efectivament, el registre i les detencions anunciades.
Algú pot negar que tot plegat fa pudor d'una clara intervenció del poder executiu,
és a dir, del govern de Rajoy, en les decisions del poder judicial?
Montesquieu ha mort.
Aquesta famosa frase faudita per l'inefable socialista Alfonso Guerra
en ser aprovada la Constitució tantes vegades invocada pel govern central.
Per desgràcia pot dir-se així,
tota vegada que la separació de poders pròpia de tota democràcia
no es dona tal com ve estructurada la suposada democràcia espanyola.
El fet és ben evident.
Poder legislatiu, Parlament i Senat,
està majoritàriament constituït per membres del partit majoritari
o per la coalició que aquesta hagués pogut pactar amb altre partit,
cosa que igualment passa en la Constitució del poder executiu, govern.
D'aquesta manera és evident que entre aquests dos poders
és molt difícil que es produeixin diferències.
Però hi ha un tercer poder, el judicial,
la llibertat del qual fa molta por els dos poders dels que abans he parlat,
ja que de ser lliure podrà malmetre els acords d'ella.
La solució no és altra que impedir qualsevol decisió d'aquest tercer poder
que negui valor a allò que el legislatiu i l'executiu hagin decidit
i per relograr-ho no hi ha altre camí que interferir en el seu nomenament,
en el nomenament dels membres del Consell General del Poder Judicial
i de la Fiscalia General, com succeeix també en el Tribunal Constitucional.
Fins i tot, si convé, privar-los dels suficients comitxants econòmics
amb pressupostos extremadament reduïts.
Fi del Sínode del Vaticà
El papa francès, qui de les tres virtuts cardinals
posa la caritat, és a dir, l'amor,
per sobre de la fe i de l'esperança,
com feia Sant Pau,
li serà difícil fer reaccionar el grup immobilista dels cardenals del Vaticà,
però ha estat especialment dur contra ell
durant la lectura de la seva homilia a la missa celebrada
com a cluenda del Sínode sobre la família.
Vergonyós, però, quan el grup més real, més reací del Sínode
ha corregut la veu que el papa tenia un tumor cerebral,
com si la seva actitud sobre la comunió dels divorciats i casats civilment amb altra parella
o la seva reflexió sobre els homosexuals fossin deguts a aquesta malaltia
que ha tingut que ser pública i oficialment desmentida.
Es pot vaticinar que serà un papat difícil,
però del que, es poden esperar,
importants decisions per part del Sant Pare
per la major adequació de l'Església als nostres temps.
El Barça ens fa patir.
Camp nou, Eiber-Barça.
S'adavanta l'Eiber amb un gol.
El Barça reacciona i empata.
L'empat es manté fins a la mitja part.
Segona part.
El Barça fa dos gols.
Cap gol l'Eiber.
Final, 3 a 1 a favor del Barça.
I un jugador expulsat per ficar-se amb la mare de l'àrbitre.
sempre ens farà patir el Barça.
És la gràcia del Barça, segurament, no?
Perquè si no, no hi ha emoció.
Quin jugador és el que es va posar amb la mare de l'Àrbitre?
El Macerano.
El Macerano.
La germana.
Sí, bueno.
No ho dic perquè hem dit que era la germana
i que si és la germana,
sembla que pot recórrer.
Ai, mare meva.
Exacte.
Passem un altre tema.
A veure, hem de reconèixer
que el Barça ens fa patir
perquè ens agrada patir.
Perquè no guanyen.
Perquè està guanyant, sisplau.
Qui fa patir? Jo és que no ho entenc.
Que no guanyen.
Sí, però fa patir
i mentre no guanya fa patir.
Però és el que els agrada als culers, també, patir.
Sí, sí.
És que hi ha gent que s'ho passa.
Ara, això de fer córrer
que tenia el papa un tumor cerebral
és molt fort, eh?
Però això...
Sí, sí, això va ser.
Això ha sigut.
També demostra, també demostra
que hi ha...
Com són.
No.
Inventa't alguna cosa
per perjudicar l'altra persona.
Sí.
Invent...
Això també ho estem vivint d'una altra sala.
Sí, sí.
Difama que alguna cosa queda.
Sí, sí.
Això està clar.
Qualsevol dels àmbits.
A tot arreu, eh?
O sigui, si hi ha una cosa dolenta
que jo pugui dir de tu
i aniran 99 bones,
quedarà la...
Això no ho faràs.
Jo això ja ho sé que no ho faràs.
No, no de tu.
El poso, per exemple,
per no ficar-me amb la Carme,
no té cap culpa.
Però vull dir que és així.
Ens quedem amb l'últim
i un més dolent.
Mai, saps?
És com el demanar perdó a la vida.
Ah, sí, però és que ara
demanes perdó, però...
Saps?
Sí, sí.
I és així.
Què més dels altres temes?
Ara estem pendents, no?
Un d'aquest dematí, no?
Perquè s'està fent.
S'està fent.
S'està fent, sí.
al Parlament.
Ara, de moment,
ha parlat...
A mi m'agradaria parlar
de l'èxit
del dissabte
a Sant Just.
Sí, sí.
Ara, no, jo no hi era.
Ara...
Ai, doncs no t'ho pots imaginar, Carme.
No t'ho pots imaginar.
He vist fotos?
No n'hi ha prou, no n'hi ha prou.
S'ha de viure.
M'ho crec, m'ho crec.
És que no s'ho creia ningú, eh?
Allò que dius, això és veritat,
que és un dissabte a l'espre a Sant Just?
No pot ser,
perquè es va desbordar.
Tothom ho va acabar tot.
Jo ja vaig desistir,
ja no vaig entrar al mercat.
Vaig anar allà al Can Carbonell,
els de la grangeta havien posat un taulell
i estava barrotat
i quan vaig poder vaig demanar una sopa,
que era boníssima.
I res, ja està.
Després vaig anar a les poesies,
que estava planíssim,
perquè a més a més, esclar,
van treure sofàs i tot a fora
i la gent estava allà,
el que es diu, escarxofada.
I bé,
i després hi havia també
un mag
davant de l'arbolari
i la grangeta que hi ha
allà aquell raconet
i la senyora de les verdures
feia pinxos
amb xocolata desfeta.
El carrer Bonavista estava...
Bueno,
jo no havia vist mai això de debò, eh?
I tinc els meus ànciers.
No, no, no.
Jo era que tothom els ha sorprès una mica, no?
Fins i tot de...
Ha sorprès molt.
I a la plaça...
Sense greu haver-m'ho perdut.
Un malaret.
Bueno, a veure,
tu t'ho has perdut
perquè estaves per allà a los madarilers.
Sí.
Explica'ns-ho, explica'ns-ho com ho pot anar.
Bé, molt bé.
Reventada.
Vaig arribar a casa feta...
Esclar.
Cacau, sí.
Ja som a Sagrant.
Ja no puc anar ni a matar de Pere.
Ja...
Això ja fa anys que ho està dient,
però ella va anant a tot arreu.
Jo no és Sagrant.
Jo ja no puc anar, però ella va.
Sí, vaig, vaig, vaig.
Em va sorprendre molt,
perquè jo hi estava diverses vegades a Madrid, eh?
Però aquesta vegada l'he trobat...
Vam anar molt en metro,
perquè teníem moltes zones...
Re...
Marcades.
Marcades, perquè teníem el dinar,
i després teníem que agafar l'altra vegada,
vull dir, i en metro més ràpid.
Jo, que tothom diu que el metro de Madrid
és obsessional...
Home...
Ni una escala elèctrica,
ni un ascensor.
Vaig arribar a casa...
Home, tampoc...
La part que vam agafar nosaltres...
Tampoc vas anar a totes les estacions.
No.
Les que em va tocar a mi, home,
per mi, que el que ens va tocar a nosaltres
ja al final vam dir, bueno,
agafem-me algun autobús,
que per almenys...
Carme, aquí a Barcelona,
segons on et toqui,
tampoc tens ascensors.
No, ara, però ara sí.
Sí, estàs mirant molt bé.
Sí, va.
Jo potser vaig notar...
I la vaig trobar especialment...
Ja et dic, ahir,
perquè em vaig cansar molt,
i anava una miqueta agobiada,
perquè vaig pensar,
no sé per què he vingut.
Molt bruta la vaig trobar a Madrid.
Molt bruta.
No ho sé, això...
Depèn de qui s'enguida.
No, no, potser...
Perquè després vam anar al barri Salamanca,
que se'm teníem el...
Al Guatec, i clar, allò ja...
Ja, era una altra cosa.
Però què és el centre,
el carrer Preciados, tot allò?
Bueno, a mi...
Especialment, eh?
A veure, amb això...
Que em disculpin els senyors de Madrid,
que segurament ho tenen,
però jo el que vaig veure ahir...
Però és que amb això,
hem de comptar una cosa.
Un dia també,
per la ràdio,
i la gent es queixava
que Barcelona estava molt bruta.
Sí, clar.
Aquests carrers i tot això.
i una noia em va telefonar i va dir
escolteu,
jo entro a treballar a les vuit del dematí.
Quan surto de casa meva,
diu,
jo visc aquí o aquests carrers d'on s'esteu queixant.
Quan surto de casa meva,
els carrers estan nets com una patena.
Quan torno...
Sí, no, si és la gent.
Quan torno,
aquells carrers ja no semblen els mateixos.
Per tant,
és que no hem de fer,
no hem de donar la culpa
a l'Ajuntament que no se n'acuida,
sinó que la gent que som uns bruts.
No, no, no.
És la gent.
És la gent, evidentment.
I cada vegada que parles d'això,
els que parles,
sempre et diuen que ells no llencen mai res.
No, no, clar.
No ho crec.
Ningú llença res mai.
Mira,
per això de la netedat,
el que em va sorprendre
va ser Fènix,
als Estats Units,
que és una ciutat
que està al mig del desert.
Però és molt maca.
Fènix és molt maca.
Estàvem nosaltres en un jardí
i un senyor anava davant nostre
i allò que es posa la mà a la butxaca
i li va caure un paper d'un carmelo,
que es veu que es havia menjat un carmelo,
i es havia posat el paper a la butxaca.
Darrere s'havia anava un altre senyor.
No el va avisar,
però ell es va ajupir,
aquest altre senyor es va ajupir,
va col·lir el paper
i el va anar a posar a la paperera.
Això vol dir la netedat que tenen.
Això és educació.
Que tenen.
Vull dir, l'educació,
és clar,
aquell paper,
si hagués quedat el que passa darrere,
no, no, no,
si jo estic donant la culpa a la gent.
Per exemple,
ara em vaig a qui,
ja,
a farol número 1,
Suïssa,
per exemple,
o al Japó,
la gent,
que em va sorprendre moltíssim,
que la gent fuma com carraters.
Sí,
jo.
Suïssa o al Japó?
Bé,
me'n vaig a primer,
em poso un bon continent.
Que un és molt gran
i l'altre és molt petit.
perquè els dos,
els dos tenen el mateix tipus de mentalitat.
Sí,
sí.
Es posen la colilla,
al Japó es poden fumar els restaurants
i els bars,
i en canvi,
quasi prohibeixen el carrer.
No te la perdis,
aquesta.
Per la netedat,
eh?
Sí,
per la netedat.
I per no tirar,
bueno,
i ningú tira una colilla a terra.
Bueno,
i a Suïssa,
que ho tenim més a la vora,
ells a dintre de casa seva,
ja no,
millor no parlem,
perquè cadascú,
cada seva,
fa algú que li deia la gana.
però ja te'n guardaràs prou
de tirar una colilla a terra.
Jo us puc dir,
fins i tot la persona
que em va sorprendre
i fins i tot la vaig felicitar,
la Costi Rubio,
que és fumadora,
i porta una capceta,
i allà hi llença la cendra
i quan acaba hi deixa la borrilla.
Jo també en tinc una caixeta d'aquesta,
sí.
Molt bé.
I tu també,
doncs et felicito també.
I a més jo,
si no tinc on llançar-lo,
vaig apagant-lo així,
i me'l guardo a la butxaca.
Jo això ho faig,
perquè fuma d'hora.
Doncs sí, sí,
molt bé.
Em sembla molt bé.
Procuro no tirar...
Però és que...
Ara...
Ja et dic,
potser...
Ara, Carme,
jo t'he vist molt poques vegades a fumar.
Jo fumo perquè dic que fumo,
però molt poques vegades.
Ho fa d'amagat,
perquè així li dóna més plaer.
No, perquè no m'agrada molestar la gent
que no fuma.
Vull dir,
jo en puc estar a fumar.
Sí, sí.
Jo en puc estar en els viatges,
en puc estar a tot arreu.
Però si fumo,
m'estimo més a fumar sola
per no molestar a ningú.
Ara la Carme...
No.
Ara la Carme potser no s'ho creurà,
però és que abans la gent
fumava dins el cine.
Sí.
Sí.
Tinc els autocars.
Jo d'iglésia.
Sí.
Jo he fumat.
Sí, per això...
És curiós per això
com hem canviat l'hàbit de...
Perquè en realitat
la prohibícia de restaurants
jo crec que deu fer...
Ara ho dic de memòria,
però jo crec que deu ser
fa 5 anys potser, no?
4 anys, eh?
De seguida en passen 10, eh?
Sí, bueno, sí.
De seguida en passen 10, sí.
Jo crec que deu...
2010 devia ser.
Ara ho comprovarem.
Però en tot cas...
Jo crec que fa més.
Bueno, però és que...
Però el canvi d'hàbits,
perquè recordo que el primer any
es podia...
i recordeu que també els restaurants
tenien una aparcació i una aparcació,
però el canvi...
Jo recordo que pensava
que serà impossible
i l'hem fet tots,
fumadors i no fumadors, eh?
Vull dir que és molt curiós.
Està a dintre,
però tu te'n vas als restaurants,
Ramla Cataluny,
on sigui,
on freqüentis...
Molt pocs, eh?
I totes les terrasses estan...
Ah, clar, sí.
Perquè la gent no és que
hagi deixat de fumar.
No, no, no, no.
Però sense voler
al lloc on no.
És que em sap greu
perquè millor ahir...
Però és que...
Abans d'hi.
És tot plegat
a fet
que els fumadors
acceptin
que molesten.
Sí, sí, jo, jo ho tinc.
Bé, a més,
mai m'he qüestionat
molestar ningú a mi.
Molt poques vegades
m'han vist fumar ningú.
Vull dir,
per què no?
Perquè respeto moltíssim.
Bé, i a casa meva
quan venen els meus nens,
com tu comprendràs,
ja ni si m'acurre.
I a més,
jo tinc un defecte
que només fumo a la cuina.
O sigui,
jo no fumo a la sala ni res.
Sóc una fumadora...
Bé, tornem-nos a...
2011, eh?
Fa molt poc.
Sí, 2011.
Fa molt poc, sí, sí.
És que, clar.
La llei anti-tabac
quan rembigo el 2 de gener
al 2011,
molt poc.
Farà 5 anys?
Sí, sí, bueno.
Molt poquet, eh?
Així tenies raó, calma.
Home, ho hem acceptat
perfectament.
Sí, home,
jo perfectament
ho he acceptat.
Jo de mil amores.
No, però la gent,
els fumadors, vull dir,
tampoc hi ha hagut
una gran revolta,
perquè es continua
venent tabaco.
Vull dir,
i jo sempre poso
com a excusa
el segell
que hi ha
en la casella
del tabaco,
dels impostos.
Escolta,
sí, clar,
és que en realitat
també és hipòcrita,
una cosa no treu l'altra, eh?
És una llei
que jo cada vegada
que he tingut
una petita discussió
d'aquest tema,
que no entro,
ja et dic no entro
perquè soc fumadora,
sempre tombo el paquet
i dic,
doncs mira,
ho treguin això
i a lo millor
ens plantegem
que un paquet de tabaco
costi 15 euros
perquè li deixem de fumar.
O que el govern
no s'ho embutxaqui,
perquè això és
com el tema
de les armes i tot,
és aquelles hipocresies,
sí.
Perquè, clar,
el segell hi és, eh?
Sí, sí.
O sigui que...
No sé.
Bueno,
doncs em sap greu
pel senyor Madrid
que vaig passar
un dia una miqueta agobiat,
ja no per això,
sinó perquè va ser
tot molt ràpid i tal,
i em vaig cansar
com una avorrita
i el vaig trobar
especialment deixat.
Bruta.
Em sap molt de greu.
Sí.
Home,
jo ja fa molts anys.
No em sap molt de greu
per si algun madrinens
estàs escoltant.
Jo hi vaig ser.
ja fa anys,
perquè
un hi feia
12 anys
i l'altre
13.
Bueno,
la primera vegada
era el desembre,
estava ja
tot guarnit
de Nadal.
A mi em va agradar
aquella ciutat.
I després
hi vaig estar
amb juliol
amb una calor
que m'ho fa tant.
Bueno,
des de juliol,
des de juliol.
Allà,
la plaça aquella,
com ens dius,
la plaça...
Mayor.
Plaça Mayor,
de veritat,
que jo tenia un record,
ja des d'aquella
doña Manolita
ja ante la botiga,
allà.
Em va fer molta gràcia.
i aquella plaça Mayor
hi havia paradetes
de coses de Nadal.
I jo vaig mirar-m'ho
i veig uns caganers.
I agafa la figureta
i aquell senyor em diu
això
és muy típico
en Catalunya.
És un caganer,
sabe?
i jo dic
si no ja lo sé
perquè jo sóc catalana.
I precisament
em va fer gràcia
comprar-lo allà.
Em va fer molta gràcia
encara el tinc.
I bueno,
m'ho van dir
amb simpatia,
les coses com sí.
jo no vaig dir
a veritat.
Jo ja fa anys
que no he estat a Madrid.
Però quan hi anava
m'agradava.
Ara l'agradava.
A Madrid,
a més,
el tracte m'agradava molt.
Sí, no,
el tracte m'agradava molt.
M'agradava endinsar-me
en el Madrid Castizo,
en el Madrid Vent,
el Madrid Antic.
no hi ha
molts edificis gòtics
i tot això.
Vaig voler
tastar
el bocat a calamares.
Hi ha qui suat molt bo.
A mi m'encanta.
Ai,
a mi,
és aixut
com una mala cosa.
M'agrada molt
el bocat a calamares.
Oh,
a mi no.
No,
és,
no ho sé,
ja et dic.
A mi m'agrada molt Madrid.
Que sí,
que sí.
A mi el que em va agradar
és passar pel Lardi
i anar a buscar
una tasseta de caldo.
Ah, bueno.
Sí,
bueno,
és que no vam tindre temps
de...
Un cap de setmana,
no?
No,
un dia,
què dius?
Anar al matí a l'AVE
i vam tornar a l'AVE.
Que ràpids.
Sí,
vaig arribar a casa.
Com un executiu,
eh, Carna?
Sí,
és que anava a l'AVE.
Al mateix ritme.
Sí.
Igual,
igual.
En lloc del vol aquell...
I a més d'amor...
El pont aèri.
El pont aèri.
Sí,
no.
O el pont del tren.
Ara van tots a l'AVE perquè clar,
són tres hores.
I et deixen el centre de la ciutat.
Et deixen el centre de la ciutat.
Sí,
i tant que sí.
I ara hi ha un vagó de silenci.
Sí,
sí,
sí.
Està molt bé.
Però clar,
jo em pensava que era pels molts només.
i automàticament jo parlant amb la...
No,
no,
no,
no,
xoca,
xoca,
xoca,
xoca,
i als dos minuts ve un senyor tot trajat.
Senyora,
això fa guai.
Vagón.
Ah,
jo em pensava que era pels mòbils.
I vas marxar,
vas caminar a Vagón?
No,
que va bé en callar.
Va ser art,
ens hi ha.
Era pels que aprofiten aquestes tres hores per treballar.
No,
no,
no,
sí,
sí,
sí.
Però esclar,
va vindre...
Quina vergonya la Pepe,
que sí que no podem sortir.
Bueno,
i els vegons en silenci que sembla...
Sí,
està bé,
està bé.
Has fet bé de dir-m'ho perquè si vaig a parar el vegó del silenci,
miraré de no dir res,
també.
No,
és que jo no el vaig aixecar.
Te'l recordes?
Perquè a més van coincidir dues persones que feia temps que no ens veien.
Te'l recordes?
Te'l recordes?
Te'l recordes?
Te'l recordes?
No.
No,
anar criticant.
Tu anar criticant,
eh?
Saps aquella?
I al cap d'un moment va vindre,
senyores,
vegons en silenci.
Jo si hi vaig,
em sembla d'anar un preludi
i de l'altre sigui
vagó de silenci
que hauré de passar forçosament.
Ai,
ara no ho entenc.
Aviam,
sí,
va molt enllà.
Ja m'ha entès ella.
Jo estic enllà.
Jo forçosament arribarà,
tots forçosament,
arribarà un dia
que haureu de passar pel vagó del silenci.
Silenci.
Ai,
això,
quina metàfora.
Acabes d'aixafar el meu cap de setmana.
Quina?
Gruliós de rebentar.
Quina metàfora.
Ja ho sé.
De tot s'ha de treure punta,
no?
No, no,
sí, sí.
I tant que sí.
Escolta,
m'és una cosa que malament el que no ho té assumit, eh?
O sigui,
el que no ho té assumit...
Però costa, no?
Sí, no, suposo.
Jo,
una altra cosa...
Una altra cosa voldria fer.
Els de l'associació fotogràfica
ja estan preparant l'exposició pel juny que ve.
La de l'aire lliure, vols dir?
Sí.
I quin tema és?
Ah, no ho sé, però jo...
Home, si ho dius aquí amb el Palmires,
que ens ho vols dir?
No,
és que ens ho van dir ells mateixos.
Vam passar la colla de geganters
i ens vam fer una fotografia vestits de bombers.
Un tenia la manguera,
l'altre portava el vestit tot sencer.
Jo m'hi vaig posar sense res.
I ens van dir que això ja és...
Ah, tu ho deuries portar a sobre.
Sí.
Home, sense res de bomber.
I ens van dir que era preparant ja l'exposició.
Però no volíem fer una gendre jove?
Bueno, sogra...
Ah, no.
No, sogra no.
Per exemple...
A veure'm.
El Javier amb el Miquel, per exemple.
Cunyats.
Cunyats.
Ja ho van fer, això.
L'any passat.
Ja va ser.
Jo m'hi vaig posar amb la meva cunyada.
Ja va estar, Carme.
Sí, però ara no sé si és l'aire lliure o el que sigui,
però em van dir això.
Quina van dir que l'àstria havia de fer?
Que era per les...
O una de les que esperen, no?
Exacte, on que en fan també tantes.
I passant per allà hi havia gent que es feia la fotografia
i ho vaig trobar molt simpàtic.
Ai, no me'n recordo.
Sogres i gendres, no?
Home, jo tinc dos gendres.
Aquest no sé si s'ha fet, no.
Aquesta estaria bé, estaria bé.
Aquesta que ho va dir el Javier.
Sí, estàs desballant tu, eh, ja, Carme.
Ells potser no m'han volgut dir
i no hi ha res a dir el tema de la propera exposició.
És perillós, eh, aquest tema.
És perillós.
És que vaig sentir alguna cosa.
Ara, és que no em preguntis.
Vaig sentir un comentari d'aquests.
Em va arribar alguna cosa així.
Em va arribar alguna cosa així, eh?
Sí, jo crec que té gràcia.
De què estàs parlant?
Els gendres amb els sogres, o sigui...
Ah.
I les joves amb els sogres.
Jo els convenceria, els meus gendres, eh?
Sí.
Jo he estat bé i estic bé amb els meus gendres
i les meves joves.
Sí.
Ara, jo sempre dic que els meus gendres
han fet molta sort.
Amb les teves filles, oi?
Esclar que sí.
A mi la gent em ve i em diu
ha fet molta sort la teva filla amb aquest noi.
I jo sempre els contesto.
I aquell noi amb la meva filla, que no l'ha fet?
I tant que sí, i tant que sí.
Jo crec que més, eh?
Home, això sempre es creu, no?
Sí.
Normalment sempre se es compra cap a casa, segurament.
Jo també m'ho crec, eh?
Sí, clar.
Que ha fet més sort la Teresa que el Xavier.
Sí, perquè entre els dos s'han acoblat molt bé.
Ah, molt bé.
Les dues persones tan diferents.
Home, sí, home, sí.
A mi m'agrada més el teu fill.
A mi m'agrada més el teu fill, però vaja.
No sé si n'està escoltant, però la Teresa s'ha...
A veure què dius, Carme.
A veure què dius.
Sí, que s'han acoblat, és veritat.
S'han acoblat molt bé l'alegria.
Sí, sí, sí, sí.
No, estic encantada a mi que no me la toquin, eh?
Ja et dic...
Jo tinc més...
M'entenc més bé.
Amb la teva ajuda que amb el teu fill.
Mira, veus?
Mira, a mi em passava amb el sogre.
Jo m'entenia molt bé amb el sogre.
No, ja em si heu rematat de ara la jugada.
És veritat, eh?
Tant és així...
No, ni cap problema.
Tant és així que els meus cunyats em tenien enveja,
perquè jo m'entenia molt bé amb els sogres
i els sogres m'estimaven molt.
Jo em reservo els comentaris.
Sí?
No, no, no, vull dir...
Sí, no, no, sí, no, perquè no se sap mai.
Ho podem endevinar, no?
Per el Mira, vols dir?
No, però vull dir, jo he sapigut jugar,
perquè, aviam, jo quan vaig...
Tinc el primer net, clar, com que sóc així,
devíem pensar aquí, o la tallem d'entrada el primer dia,
o la tindrem aquí, la iaia...
Carme, Carme, jo ja sé el que vas explicar,
perquè ja no l'has explicat.
Has d'entendre que tenien tota la raó.
Com que em van tallar ja el primer dia,
ja no hi ha hagut mals entesos,
perquè jo ja sé on...
Fins a on...
Quin és el meu lloc i on puc arribar?
Sí, sí, esclar.
Explica el que vas fer.
Sí, perquè ens quedes ara una mica amb la...
Ens fas el dubte?
Què és el que va passar?
Et vas presentar amb tot el mobiliari d'una habitació.
i, bueno, quan em van dir que tenia que tindre el primer...
El micròfon, Carme, que no ens en dius.
Em van dir que anaven a...
Van vindre, jo vivia encara a Barcelona,
que tindria el primer fill.
La primera criatura.
La primera criatura.
Jo vaig anar a...
Com es deia la casa aquella?
A prenatal.
A prenatal.
Vaig entrar i vaig dir aquí que es pari tot,
que entro jo,
que estava al carrer Galileu.
La cuna, el cotxet,
roba per canviar sis vegades,
roba per canviar...
No sé...
Bueno, em vaig gastar a l'època.
No sé si van ser 100.000 pessetes i pico.
Quan va...
I s'han empadat.
Però era per tu, no?
No, era pel meu...
Ah, clar.
Ellos van dir, alto, aquí la tenim capa.
Pensava que era al revés.
No, no.
Va ser amb els joves, per tant.
Sí.
No amb els teus sogres.
No, no, amb la meva jove i amb el moctí.
Sí, vas ficar del tot, eh?
Van dir, parem el carro aquí
perquè ens envairà de joguets
i la tindrem aquí cada dia.
Sí, sí, em van...
Això, et vas posar a posto d'ells.
No, no.
Et van posar a posto a mi.
No, no, però vull dir que et vas...
Ah, sí.
Et vas permetre unes llicències que no tenies.
En canvi amb el segon no.
Però va fer amb bona fe, no?
Sí, però amb el segon ja no.
La mateixa il·lusió la va desbordar.
I això és una cosa que han de fer els pares,
d'agafar el llitet i tot això.
Una altra cosa és que diguis
jo us ho pago.
No, però jo...
És que em va fer tanta il·lusió
que ja dic...
La il·lusió te l'entenc.
Allà prenen a tal,
no sé si van posar una foto meva després o alguna cosa.
La clienta del mes.
En sèrio, és que de tot...
La clienta de l'any.
No, no, en sèrio.
Sí, i bueno, en fi...
Home, a veure, els nets fan molta il·lusió.
Sí, jo...
Jo és pel que tinc més il·lusió a la vida.
Sí, però això la gent no l'entén.
Jo considero que els nets són el premi de la vida.
Arribes a gran i tens la descendència de la teva descendència.
Tens unes criatures que et mantenen al dia.
I que no creen cap problema.
Clar, però mira, perquè jo...
Clar, ara ja...
Avui, com que tenim el que estan discutint els polítics...
A veure...
Que parlin, ja parlarem.
I el senyor Josep és besavi, ja, eh?
Ja, és besavi, sí, sí.
Jo, quan a vegades parlo dels meus nets, diuen...
És que sembla que t'estimes més els teus nets que el teu fill.
Dic, és que la gent...
És diferent.
Sou tontos.
No, no.
Aquesta és la conclusió, no?
Sí, perquè els meus nets...
No, jo...
Els meus nets no causen cap problema a mi.
Jo crec que sí que me'ls estimo més.
Jo els nets me'ls estimo molt.
Els meus nets també me'ls estimo molt.
Sí, clar, és que...
Però com els meus fills no me'ls estimo.
Clar, és que és diferent, és que és diferent.
Els nets...
Els que més m'he estimat són els meus fills.
Sí, home, i...
I els nets me'ls estimo.
Però d'una altra manera.
No els estimo.
Doncs jo el que sento pels meus fills no ho sento...
Ai, pels meus nets no ho sento per les meves filles.
Doncs jo sí, vull dir...
Ara, si és...
Això estima més.
Ara ja són grans, tots ells.
No ho sé.
Però vull dir, el que jo he sentit pels meus fills,
doncs no ho sento pels meus nets i els meus nets.
Ara, potser, això ve una mica per al criteri que teníem tant la meva senyora com jo.
I deia, els nets són dels pares.
Sí, sí, evidentment.
I, per tant, són ells qui han de fer tot el necessari per ells.
Nosaltres no hem de fer res.
Oi, hem d'acabar, eh?
Jo crec que sí.
S'ha d'acabar molt interessant aquesta tertúlia sobre a Vicinets.
Ja hi tornarem, però són les 12.
Hem de conèixer les notícies.
Vinga, adeu-siau.
Que vagi molt bé.
Bon dia.
Adéu.
5 de Catalunya sí que es pot.
El ple de sessió constitutiva segueix ara amb la votació dels dos vicepresidents
i les quatre secretaries.
Un ple que ha començat amb un minut de silenci en memoria de Jordi Miralles.
Parlament Carme Clèvies.
Hola, bon dia, Carme Forcadell, que ha esperat visiblement nerviosa.
El resultat de la votació ha estat llargament avacionada
per la majoria de diputats presents a la cambra.
No ho ha fet Ciutadans, que considera que no es reuneix als requisits mínims
per ser presidenta del Parlament.
Aquest ha estat el moment en què Julieta Joder feia la lectura del resultat.
Ha estat elegida presidenta del Parlament
per 77 vots a favor.
57 vots en blanc i un vot nul, la molt honorable senyora Carme Forcadell.
Forcadell.
Els diputats han de votar ara les dues vicepresidències
i les quatre secretaries.
Carme Clèvies, Catalunya, Ràdio Parlament.
Notícies breus, Carme Montero.
El lendacari Íñigo Urcullo no posen la mà al foc
per Artur Mas en el cas del 3%
el suposat finançament il·legal de convergència.
El president basc només respon dels seus actes
menys té també la consulta del 9-N
perquè les urnes, diu, eren capses de sabates.
El cas de Manresa, on hi van aparèixer mortes
dues persones en un pis, és de violència de gènere
i la hipòtesi principal apunta que la dona va matar l'home
i després es va suïcidar.
Els Mossos d'Esquadra ja descarten d'entrar a la intervenció
d'una tercera persona.
Tot i això, s'emparen en el secret de sumari
i esperen resultats de les autòpsies.
Els esports, Montserratia.
El Barça estan pendents de la sanció Mascherano
que hi van expulsar contra l'Eyber
i podria perdre's el clàssic.
Els baugranes s'entrenen amb els disponibles
Més Gombau, Samper, Capthom i Aitor del filial.
Dimecres juguen a la Copa al Camp del Villano.
Bencestrament també s'entrena l'Espanyol.
Cruyff agraeix el suport del món del futbol
en la seva columna avui al diari holandès The Telegraph.
L'extècnic del Barça considera emotiu i conmovedor
veure com els mitjans han respost a la seva malaltia.
Asegura que ha d'esperar per saber-ne més detalls.
I en tenis pendents del debut de Garbini Muguruza
al màsters de Singapur.
Juga contra la Txecca.
Lucy Seferova 4-2.
A primer set per Muguruza,
la tenista que s'entrena a Barcelona
ha accedit avui al tercer lloc del rànquing mundial.
Fins aquí les notícies.
La vida amb Sílvia Coppola.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Passant 3 minuts de les 12.
L'associació Sant Just d'Esdermhorpe amb Necaramics
organitza un viatge per Horpe al mes de desembre.
L'entitat prepara aquesta estada al municipi alemany,
ha germanat amb Sant Just,
del 4 al 8 de desembre,
entre altres coses per visitar diferents mercats
com el de Mercat d'Ana del d'Estutgar,
el de Baden-Maden i el de Tübingen,
on també es podrà visitar una exposició de xocolata.
Més també es visitarà el Museu de Rellotges de Cucut
a la Seva Negra
i, si és possible, el de la marca de cotxes Mercedes-Benz.
Els santjustencs i santjustenques que vagin a aquest viatge
s'allotjaran als dos hotels de la ciutat de Horpe al Necar
i també s'hi ho demanen en cases de famílies de Horpe
per viure el seu dia a dia
i conèixer els seus costums amb més profunditat.
Hi ha temps per apuntar-se a aquesta sortida
fins a mitjans de novembre.
Recordem que Sant Just i Horpe al Necar
es van a germenar el 2002
i des de llavors s'han organitzat intercanvis culturals,
cursos i estades formatives
entre moltes altres iniciatives.
L'organització dels cars de coixinets
fa una crida a la ciutadania
perquè s'impliqui en l'organització de la cursa.
Des de la cursa es va convocar la setmana passada
a una reunió amb corredors i corredores d'aquest any
per explicar-los que les properes curses de cars perillen
si no s'apunta més gent a l'organització.
Tot plegat perquè cada any que passa
hi ha menys persones involucrades
fins al punt que aquest any
la cursa la munten només 5 persones.
És per això que dijous passat
es va fer aquesta reunió
comunicant que l'organització es compromete
a tirar endavant la cursa d'aquest any
i la de l'any que ve, la quarantena,
però després deixaran de fer-ho.
Una cursa que fa gairebé 40 anys
que es fa a Sant Just i que des de l'any 83
organitza una comissió específica.
Segons els organitzadors,
els voluntaris que cada any trepant la cursa
es reuneixen unes 7 vegades l'any
que són més freqüents a partir del setembre
i la setmana passada, després de la reunió,
una quinzena de persones ja es van oferir
a formar part de l'equip d'aquest desenvolupament
logut vicós partiu,
una de les tradicions més arrelades al municipi
i un dels moments més esperats de l'any al poble.
Si voleu formar part de l'equip dels Cars de Coixinets
podeu posar-vos en contacte amb l'organització
a través de les seves xarxes socials
o al web carsdecoixinets.org
Hi ha temps encara per apuntar-se
a la cursa d'enguany, fins dimecres, dia 28.
Ara hi ha un centenar de cars
apuntats a la 39a cursa
que es farà els dies 7 i 8 de novembre
als carrers Freixas i Quira del Padró.
I acabem aquest butlletí parlant del cas de les joves
que ha obert un concurs de microcurs
contra la violència de gènere,
un concurs obert a joves de 12 a 18 anys
que comemora el Dia Internacional contra la Violència
vers les Dones, que es farà el 25 de novembre.
El premi per al microcurs guanyador
serà un val de 100 euros per vescanviar a l'Aznac
i al web del casal de joves, casaldejoves.com
trobareu les bases completes d'aquest concurs
que es va obrir la setmana passada
i es tancarà el dia 16 de novembre.
I de moment això és tot, més informació
a la una, als Enjust Notícies, edició migdia.
A la una, als Enjust Notícies, edició migdia.
A la una, als Enjust Notícies, edició migdia.
A la una, als Enjust Notícies, edició migdia.
A la una, als Enjust Notícies, edició migdia.
I del protiven xiners
i feia discretion
i fins a enllotharia ment
i feia-se fer-me de res.
Eriticiano
s'off***
tot el que podia,
bé,
i pagant.
El balança diu
que vietjava a través del temps,
que de sort era epidemial indemol
dels 100 anys.
Però per una mena,
hem d'aminar clar o borrbel sempre allà.
Sostreint un petit dot amb l'equip Paul
entre les mans.
Eriticiano
Follava tot. Tot el que podia, esclar. Tot el que podia, esclar. Tot el que podia, esclar. I vagant.
Un dia em van venir tres, vincomvienes com si jo fos que se serveixen mostres plen d'incau de cor.
La manganera, la barra roja, en bandera americana i aquells estels van caure tot.
Tot i que alguns semblaven recent, baixats a l'arbre d'enbreu, ferien tots ossos rins d'una caixa.
Tot i que alguns semblaven recent, baixats a l'arbre d'enbreu, ferien tots ossos rins d'una caixa.
Va quedant-me a l'abisme d'una manera de fugir-me.
Va quedant-me a l'abisme d'una manera de fugir-me.
A l'abisme d'una manera de fugir-me d'una manera de fugir-me.
Gaunt-me a l'abisme d'una manera de fugir-me.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i n'està. Érem unes cinquanta persones.
Llavors,
també, haig de dir que
el taller de galetes va anar molt bé,
va haver-hi quinze criatures
que s'ho van passar molt bé,
i nosaltres vam vendre les galetes
de les senyores, que també van
fer, el dissabte al matí
en el mercat, davant del mercat,
ho vam vendre, i ho vam vendre tot.
O sigui que ahir,
per Sant Lluís al carrer, només vam tenir
la nostra parada de les nostres
publicacions i del que fem,
perquè ja no va caldre posar la taula
de les galetes perquè s'havien acabat.
Això era per la marató, ja se'ls va
donar l'import a la marató,
ja se'ls va donar, ens ho van
agrair, però no cal, vull dir, per això
estem tots, no? I després,
doncs, res,
molt bé, vull dir, va anar tot molt
bé, i ja està,
ja no sé què dir, ara ja, perquè
ja hem acabat. Ara de preparar
les pròpires coses. Ara descansar, suposo, no?
No tant, no tant. No hi ha directes, eh?
No, el 7 de novembre tenim un acte
a Cervelló, hi ha una
trobada del Baix Llobregat, dels centres
d'estudis del Baix Llobregat,
que això hem de, hi portem el llibre
de les dones, expliquem una mica el què,
i se'ns va
convidar a anar-hi, bueno, se'ns convida,
però se'ns va convidar que portíssim
un treball, no? I anirem
a fer això, i després
jo ja, ajuntament amb la
Palmira i algú més,
ja estic preparant el de la vetllada
poètica, que serà el 12 de desembre.
Per això ja m'ho agafo, com si fos
un plaer absolut, eh? Perquè
ha sigut, doncs, una marató,
per dir-ho així, de coses
i de compromisos que hem tingut
aquest mes d'octubre, però des d'allà
les jornades del patrimoni europeu
fins al dia d'ahir...
La valoració és bona per això, no?
Molt, molt, molt, molt cansats i satisfets,
que es diu, no?
Però molt, molt, molt, molt. De veritat que sí,
i agrair moltíssim, moltíssim.
Primer la gent que t'ajuda,
i després els que venen a la nostra
crida, i això sempre és
molt d'agrair, de veritat, sempre.
Molt bé, Maria, doncs
cada dilluns, dilluns que ve també
et tindrem per parlar
de com va tot plegat.
Clar, perquè es fan moltes coses,
i jo també vull agrair des d'aquí, vull agrair
en el Brot, que és el nom que tindrà
el restaurant del
recinte del Milenari,
de l'Aina, que...
Demà parlarem amb ella, justament.
Que ens va deixar per fer el taller amb els nens,
que ell encara no ha obert, però ell ens ho va deixar.
Agrair-li moltíssim
i crec que aquesta noia es mereix
un... que li vagi
molt bé tot perquè té unes idees
molt maques per el que vol en aquest
restaurant ecològic que posarà.
crec que val la pena que tothom
la recolzi
en aquesta...
en aquest atreviment
que fa per veure com en sortirà
d'aquesta experiència.
Esperem que entre tots
pugui ser un èxit,
perquè s'ho mereix.
El Brot.
Demà en parlarem, quan t'havíem
a partir de la junta i 10.
Gràcies, Maria.
A vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins la setmana que ve.
La informació més propera
al Just a la Fusta.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils com
funk, el sol
o la música electrònica
més sual.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Torna al millor programa d'esports
de Sant Just d'Esvern.
Us oferim tota l'actualitat
esportiva santjustenca
i, per suposat,
les millors entrevistes locals.
Torna al Juguem a casa
cada dilluns a partir
de 2.30 i fins les 8 del vespre
amb Marc Romero
i Adrià Vilà.
Aquí, a Ràdio d'Esvern.
No te'l perdis.
Cada dilluns
de 9 a 10 del vespre
teniu una cita
amb Rebobineu, si us plau.
Una mirada al passat
sense nostàlgia
amb la millor música
dels anys 20 o 50.
O, si ho preferiu,
podeu descarregar el programa
a la carta
a Ràdio d'Esvern.
Lo antic es millor
i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
Als matins de 10 a 1
s'enjusa la ràdio
Just a la fusta
Passa un minut
d'un quart d'una
del migdia.
I el que fem
és reprendre
una secció
que vam estrenar
la temporada
passada.
Recordareu les càpsules
de l'espai
del lliure creació
Carme Malaret,
d'una secció
que és possible
també gràcies
a la col·laboració
de Quim Déu
i on un cop al mes
l'últim dilluns de mes
ens centrem
en alguna qüestió
vinculada
amb el món
de l'art
i de la creativitat
amb algun dels seus
protagonistes.
Avui ho fem
amb la pintora
Natàlia Cao.
Molt bon dia, Natàlia.
Benvinguda.
Hola, bon dia.
Gràcies per convidar-me.
Que a més a més
la setmana que ve
exposarà
a l'espai
de lliure creació
a partir de dijous que ve, no?
Sí, el dijous dia 5.
Una d'aquestes
mostres express
suposo que...
El que fa a l'espai
de la Carme Malaret.
Aquests 3-4 dies
intensos.
Doncs això serà
com dèiem
dijous de la setmana que ve
i avui el que volem fer
és parlar una mica
de l'art
i l'abstracció, no?
Que són aquests conceptes
que sentim moltes vegades
i que, bé,
segurament
com molts altres conceptes
sí, els sentim
més o menys
els hi posem una mica
o tenim alguna idea
de què pot ser
però a l'hora de la veritat
ens faltaria saber
doncs
què vol dir tot plegat
o què pot voler dir, no?
Perquè no,
segurament no hi ha una sola resposta.
Perquè, per exemple,
en el teu cas
tu per què pintes, Natàlia?
Perquè
una cosa així tan concreta
sóc incapaç de...
m'agradaria dir que
això és una encerrona
perquè jo quan vaig conèixer
el Quim Déu
que és amb qui prepareu
totes aquestes entrevistes
la primera cosa
que li vaig dir
va ser
a mi no m'agrada gens
parlar d'art
i em va dir
perfecto
aniràs a la ràdio
a parlar amb la Carme
i dic
que aquí és tot.
perquè pinto
no tinc ni idea
ni tan sols
si hi ha una necessitat
de comunicar
o no
no ho sé
ho trobo una cosa
molt difícil
jo sóc una pintora abstracta
soc bastant austera
utilitzant els colors
mai tinc un referent figuratiu
ni jo crec que
jo no pretenc representar res
soc abstracta
pura i dura
colors
formes
formes
i llavors és una cosa
és un tipus de cosa
que no s'ha d'entendre
jo crec que l'equivocació
és tan com
apropar-se a l'art abstracta
que de vegades
molta gent diu
no l'entendo
és que no s'ha d'entendre
és altra cosa
molt difícil d'explicar
però no
o sigui vols transmetre
és a dir
el que hauria de fer un espectador
quan mira un quadre teu
seria veure què li arriba
o tampoc
bueno
si li arriba bé
i si no
doncs res
és com
quan t'apropes a la música
tu si estàs escoltant
jo què sé
Vivaldi
o Bruce Springsteen
jo mai m'he plantejat
si l'entenc
o si estic entenent
el que sento
soc més d'edonista
tu gaudeix-ne
si ho entens
bé
és que no hi ha res a entendre
com a mínim
l'art abstracte
jo crec que el figuratiu
de fet tampoc
a no ser que sigui
un art conceptual
que tingui de darrere
una idea
que l'artista vulgui
que tu entenguis
però si no
jo ho trobo tot
molt més
com escèptic
i per tant
tu quan crees
quan t'esteixes
pintar
qualsevol quadre
ho fas pensant
en alguna idea
que tens
o pensant
com pot
què hi podria trobar
alguna cosa
o realment
ho fas més per tu mateixa
en el moment inicial
a l'inicial
i al final
en tot el procés
absolutament
per mi mateixa
jo
comigo
i m'obligo
jo pintant
necessito
soledat absoluta
i estic davant
un paper
o una tela
però
no penso
en absoluta
en l'exterior
no
sóc jo mateixa
i miro cap a dins
sóc superhermètica
jo com a mínim
deies al principi
que fas art abstracte
i un art
doncs minimalista
no sé si
si pocs colors
sí
sí
bueno
sí
minimalista
és una corrent
nord-americana
però bueno
sí
austeritat de colors
i aquesta fredor
d'un tros d'alumini
de color blau
això és el minimalisme
això ja
a mi m'emociona
i jo
part d'això
tinc jo crec
que l'obra
i per tant
l'abstracció
que és una mica
el corrent
que tindríem
més habitual ara
i que
molta gent
no ens costa entrar-hi
segurament
de què parteix
es parteix
una realitat
no és real
com ho expliques
si és que es pot explicar
bueno
si és l'obra
d'algú
si real
vol dir que existeix
existir
existeix
però
aviam
la realitat
sí que és real
el que no és
és figuratiu
clar
no pretén
remetre'ns
en lloc
però real
hosti
és que això ja és filosofia
material
quin déu
aquestes preguntes
pot ser realitat
sí
és que és tan relatiu
això
jo no m'atreveixo
a filosofar
doncs
ens anem també
en el punt
en què comences
per exemple
a pintar
un cop ja tens la idea
o no
en tot cas
hi ha
jo dono la tela
exacte
el material base
que hi hauria
el llens
aquesta idea
de por
el tema
en blanc
a tu et fa por
o no
o t'ajuda
en absolut
em relaxa absolutament
i jo crec que
com a mínim
a mi em funciona
precisament això
el no
no pretendre res
no pretendre
aviam si
amb aquesta taca
vaig a l'essència
l'essència
de què
clar
et poses
com pretenguis
coses així
de bèsties
és que ni la religió
ni amb la religió
arribes pintant
una taca
encara menys
jo amb tranquil·litat
sense apretar
de res
i partint
jo què sé
la tinta xina negra
la tinta xina
amb això
ja podria
jo ja podria
anar tirant
milles
durant anys
i papers blancs
de diferents blancs
i el material
per tant
és bàsic
per tu
o
per mi
sí
jo crec que
el material
com a medi
ja sigui
un ordinador
ja sigui
la tela
és bàsic
per tothom
i quins són
els materials
que prefereixes
o que et van
jo sempre he sigut
de dues dimensions
a mi les coses planes
a mi el volum
de les coses planes
ja passaria
directament
als edificis
l'arquitectura
sempre m'agrada moltíssim
i l'escultura
també m'encanta
però jo soc plana
o sigui
que jo partiria
o bé de paper
vaja
que conegui
més o menys bé
és paper
i tela
ara estic fent
uns treballs petits
sobre cartrons
que és el que posaré
aquí a l'espai
de la Carme Malaret
i per tant
en funció de
paper o tela
seria en funció
del que vulguis explicar
o no
o et dius
mira
però a vegades
és una casualitat
que trobo una oferta
i mira quants cartrons tinc
vinga va
i tant
la casualitat
com a mínim
en el meu cas
és absoluta
absoluta
i després
amb un altre tipus
de materials
tinta
llapis
amb què et bases
la tinta
bueno
això sí que
tot el que trobo
al mercat
tinta
acrílic
oli
llapis
tot pot donar joc
sí potser
l'aquarela
és el que menys
he disfrutat
faig
però sí
massa color
no
perquè els colors
els tens a tot arreu
fins i tot
a les tintes
no
els colors
és perquè
quan més
és que sempre
soc
bastant austera
i quantes
menys coses
hi hagi
menys informació
a mi
a mi com a mínim
més m'agrada
o veig el quadre
més acabat
o més
com li vulguis dir
sempre em sobren coses
en fi
més coses
estem parlant
amb la pintora Natàlia
Cau
de diferents qüestions
vinculades
amb tot el procés
d'abstracció
i també hi hauria
els límits
de la raó
i d'aquest pensament racional
que de vegades
també és el que ens fa
que quan anem com a espectadors
hi diem
és que no ho entenc
i no sé què hi he de veure
suposo que això
és el que
encara no
fa molts anys
que estem fent
art abstracte
i encara ens passa
encara no n'hem après
sí
això és una cosa
que
hòstia
a l'art figuratiu
mai se li ha exigit
aquestes explicacions
tu veus un quadre
del retrat
d'una família
tu vas a les menines
de Velázquez
et fiques al davant
i ningú diu
no ho entenc
perquè se suposa
que ja veus
sí
perquè veus
una representació
d'alguna cosa
i ja tranquil·li
i llavors
s'apropa
a un quadre
una taca
que hi ha una taca
per exemple
un quadre de Miró
que és blau
amb una taca vermell
i una taca negra
per exemple
i s'apropa
ni al davant
diuen
no ho entenc
i clar
tu gires
i dius
però senyora
què vol entendre
és una taca
és una taca blava
per deixi d'aquesta base
no hi ha res a entendre
l'explicació del quadre
això és una família
el relat d'una família
el Miró seria
senyora
això és una taca
no se'n publiqui més
entendre
s'entendre
que és una taca
que és una anècdota
pura i dura
i la qüestió
és si t'arriba o no
t'arriba
com la música
és a dir
és molt més simple
si t'arriba
si t'agrada
si sents
jo crec que
això és culpa dels crítics
i dels historiadors
jo soc completament
no ho sé
sempre hem de trobar
explicacions
i no
no home no
és tot bastant més simple
de tota manera
també
en segons quins moments
doncs
s'han defensat
no?
sí
corrents concretes
doncs molt
innovadores
en el seu moment
o
trencadores
amb el que hi havia
sí
però no prou
ho hem volgut
etiqueta massa
de defensar
sí
voler tiqueta massa
i per altra banda
això d'insuflar
a la cultura
a la pintura
a l'art
d'aquesta cosa
com ser religiosa
de no és que és art
i que
doncs no és parar
tanto
i que tampoc és
no sé
és com a la literatura
també hi ha grans autors
que unam tranquil·litat
hòstia
si a tu no t'agrada gens
el Borges
doncs no t'agrada
doncs deixes el llibre al costat
ja trobaràs un altre
doncs amb la pintura
passa igual
ens hem d'apropar
amb molta més
com amabilitat
i l'art abstracte
ja és prou
de vegades
prou fred
com perquè a sobre
la gent es planteja
si ha d'entendre alguna cosa
són taques
són colors
sensacions
és una cosa inexplicable
abans
abans deies
no t'espanta gens
en el teu cas
el paper en blanc
no?
no
no sé si t'has trobat
amb altres artistes
o altres convenys
que et diguin el contrari
que sí
que el blanc
els impacta
o si és una cosa
que és un mite
més aviàtica
en realitat
doncs
jo crec que hi ha molts mites
amb això
és com per exemple
això de
que l'artista crea
l'obra
perfecta
al punt del suïcidi
i tot això
potser pels poetes
tu i jo
per pintar
és d'estar
ben alimentada
tranquil·la
feliç
amb el menjar apagat
amb la llum
no passar gaire fred
a ser possible
és molt relatiu
això
hi ha un mite
també entorn
de la ciber de l'artista
per tant
bueno clar
tota l'herència
aquesta
dels començaments
a finals del 19
i el 20
a París
la bohèmia
tot allò
que hosti
realment era
no sé
quants aguantaríem
si ens poséssim
allà al mig
amb el fred
de París
per molta absenta
que vaguessin
no sé jo
fins a quin punt
però hi ha molt de mite
hi ha molt de mite
jo crec
més conceptes que hi ha
també doncs
de vegades sentim
a parlar d'art
o d'artesania
creus que hi ha diferències
entre una cosa
i l'altra
o que l'art
és artesà
són maneres
de parlar
totes les coses
a la vida
fins i tot
el cuinar
si té art
és una cosa
més agradable
l'art
és com una
manera
de fer bé
les coses
l'artesania
potser
la paraula artesania
està més lligada
als oficis
els oficis
fets amb carinyo
i amb art
es tornen artesania
jo crec
és una diferència
molt subtil
l'art
artesania
i en el cas
del disseny
perquè també és un altre
dels conceptes
que últimament
o en els últims anys
ens sentim a parlar molt
també vinculat
amb el tema de l'art
és art
no és art
on s'acaba una cosa
i l'altra
el bon disseny
és que no hi ha
no hi ha límits
no hi ha límits
és una cosa
de funcionalitat
això sí que
per exemple
un disseny
una taula
s'ha de dissenyar bé
perquè no es caigui
el plat
per una banda
per un quadre
no s'ha de dissenyar bé
un quadre pot ser horrorós
potser
no s'aguanta enlloc
i el penges
i és horrorós
i és desagradable
però és un quadre
una taula
si no s'aguanta bé
no és una taula
és una merda
doncs això és el disseny
ha de ser funcional
i ben fet
però pot ser art
també
per tant
i tant
i tant
si ho és
i tant
objectes de disseny
home mira els cotxes
sense anar més lluny
hi ha cotxes
que avui en dia
molt pocs
però
hi ha cotxes
que hòstia
els mires de costat
i són un riet
i tu
d'una escultura
per tant
el trobem
a molts més llocs
del que ens pensem
segurament
l'art
a tot arreu
a tot arreu
a tot arreu
la setmana que ve
com dèiem
dijous
de la setmana que ve
exposes a l'espai
del llirogració
Carme Malaret
i també
justament
una altra
de les preguntes
que de vegades
fem quan algú
ja està exposant
que és
el factor
de l'espai
on s'exposa
condiciona
influeix
si saps
que has d'exposar
en aquell lloc concret
o un cop
ja ho saps
si trobes
en el meu cas
sí
perquè sempre
vull que
les obres
que jo faig
estiguin com còmodes
on han de ser
però depèn de l'obra
que faci
si fas una escultura
amb una bona peana
és trobar una cantonada
però aprofitant
d'això
de l'espai
de la Carme Malaret
volia agrair
a la Carme
que no
jo no conec
ningú que faci això
perquè jo tinc un taller
i no el deixaria
perquè altra gent
es posés
o un espai
de lliure
creació
i fa coses
realment interessants
des d'aquí
agrair-li
perquè no
és corrient
entre els mortals
què veurem
dijous
de la setmana que ve
abans has dit
que estava fet
amb cartró
unes peces petites
de cartró
vaig començar
amb la Carme Reia
perquè
sempre
sóc abstracta
abstracta
i molt pocs colors
i amb la Carme
li vaig dir
estic pensant
en posar-me
a pintar flors
però literalment
pintar flors
perquè la gent
a més d'aquest concepte
de pintar flors
és la cosa
més difícil
del món
saps això
o fer un bodegon
que és la primera cosa
que quan un s'apunta
a un taller de pintura
doncs flors
o bodegons
però si és lo más
difícil
és molt més fàcil
pintar una cara
encara que estigui
malament feta
la cara tindrà
més qualitat
pintar una flor
que no sigui una cosa
ridícula
xorra i cursi
és gairebé impossible
dic vaig a pintar flors
i no em vaig en sortir
i jo continuo
amb les meves abstraccions
de tinta absoluta
i bueno
potser diré
que són flors
o no
no ho sé
i això ho veurem
per això
a l'Espanya Recreació
sí
són formats petits
un 20 a 4
uns cartrons recolzats
sense gaire
més
quin serà el títol
de la mostra
cartrons
hem decidit
fàcil eh
per tant
sí
perquè la gent
ja no
que no dona peu
a gaires interpretacions
o reflexions
t'ho pregunta la gent
quan va bé
quan va a veure
obres teves
et pregunten molt
de dir
què vols dir amb això
quin
què volies expressar
tu trobes
més del que voldries
sí
bueno
no tant perquè
tant de vos poses sovint
però
sí
però és que
a mi
la reflexió més maca
que m'han fet
de la meva obra
va ser una amiga
d'una tia
una senyora
gran
que no ha estudiat
art
ni
segurament
deu saber
ni què és
ni el rotco
ni el caravatjo
i hòstia
és la cosa més maca
que m'han dit
que davant dels meus quadres
em va dir
mira Antàlia
jo no sé
tus garabatos
què són
però són
muy tranquilos
i hòstia
vaig pensar
Lolita
m'agrada
és la cosa més maca
que m'han dit mai
i més autèntica
saps
que es va apropar
i va dir simplement això
jo veu garabatos
dic sí
és que són garabatos
són garabatos
però són tranquilos
i em va agradar
això de tranquilos
dic
m'agrada
que em vegi tranquil·la
per mi sí
jo els trobo tranquils
tens
també els teus mites
o els teus referents
sí
en pintura
qui són
per exemple
bueno mites
és que quasi ve quadres
més que mites
però
bueno clar
és que dir
que m'agrada Velázquez
que m'agrada Carabatjo
és que és com no dir res
aviam
algun raro
que no agradi en Angliú
que a mi m'agradi
que poden descobrir
mira
aquest que agrada bastant
a mi m'agrada molt
i l'he conegut ara fa poc
perquè hem fet una exposició
a la Fundació Miró
aquest estiu
que es diu Alfons Borrell
que és un senyor
que hi viu a Sabadell
i és un senyor gran
i és un pintor reconegut
però jo fins ara
no l'havia conegut
i em va impactar bastant
i després un altre senyor
que es diu
Furriols
de Cognom
que van fer
també
també vaig descobrir
també és un altre senyor gran
que aquest és de Vic
que té una ferreteria
i fa unes escultures
amb una sensibilitat
amb un tros
de goma espuma pintada
amb una força
ostres
aquests dos
són les dues últimes persones
i així que m'han
que la descobria
sí
sí
doncs els apuntem també
i recordem això
dijous de la setmana que ve
s'estrena aquesta mostra
algú que dèiem abans al principi
que s'espanti molt
davant de la idea
d'art abstracte
què li recomanaries
perquè
que vingui amablement
i sense cap tipus de
i si li sembla
un garabat
o
sense més això
és que és
o que es quedi
i hi haurà vi
hi haurà un bon vinegre
fareu
faràs alguna explicació
al principi de la mostra
heu pensat
què fareu
em sembla que
qui m'obligarà
i la Carme també
acostumen a obligar-te
i et fan pregunta
que et poses vermella
sí sí
són bastant
cruels
en aquest sentit
doncs serà
la setmana que ve
a dos quarts de vuit
suposo
dijous de la setmana que ve
aquests cartrons
amb Natàlia Cao
la pintora
amb qui avui hem volgut parlar
d'art i abstracció
en aquesta càpsula
de l'espai
de lliure creació
sí
moltes gràcies Natàlia
a vosaltres
que vagi molt bé
i fins aviat
bon dia
adé
bon dia Carme
i de l'art
passem de seguida
a parlar
de cuina
ho fem després
de la publicitat
avui cuina
de tardor
castanyes
moniatos
la Mira Clacerra
ens explicarà
què podem fer-ne
vine al Besar Hiperàsia
de Sant Just d'Esvern
al Besar Hiperàsia
trobaràs productes
de la millor qualitat
al millor preu
roba i complements
perfumeria i cosmètics
productes per a l'allar
i moltes coses més
vine i troba
el que estàs buscant
estem a la cantonada
del carrer La Forja
amb la carretera reial
de Sant Just d'Esvern
just al costat
del restaurant Nou Món
Besar Hiperàsia
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out
l'smood jazz
el funk
el soul
o la música electrònica
més sual
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz club
t'hi esperem
La penya del morro
és un programa de ràdio
que fan una vintena
de col·laboradors
cada tarda
de 5 a 7
parlant de les coses
que passen a Sant Just
la seva història
o el que passa a l'extraràdio
també parlem de televisió
esports, bandes sonorats
o fins i tot notícies positives
cada setmana connectem
amb el casal de joves de Sant Just
fem un caracar
amb nòs de segon d'ESO
i parlem del que no hem de fer
a l'antigenda del programa
també tenim noves tecnologies
videojocs de llibres
i a gent de concesor cinema
Torna al millor programa d'esports
de Sant Just d'Esvern
Us oferim
tota l'actualitat esportiva
Sant Justenca
i per suposat
les millors entrevistes locals
Torna al Juguem a casa
cada dilluns
a partir de 2 quarts de 8
i fins les 8 del vespre
amb Marc Romero
i Adrià Vilà
Just a la fusta
el magazin del matí
Passant 8 minuts de 2 quarts
d'una del migdia
aquesta hora saludem
la Carme Malaret
bon dia Carme
Hola bon dia
et teníem aquí fora
escoltant a la Natàlia
i hem aprofitat
perquè volíem parlar
doncs ja
aquest teníem aquí també
doncs de com havia anat
l'inauguració
aquest cap de setmana
doncs de l'escultura
Porta Cadira
hem vist algunes fotos
hem sentit coses
però ja aquest tenim aquí
doncs expliquem també
com ho vas viure
una cosa que no m'ho esperava
perquè he vingut aquí
a sentir la Natàlia
i de cop i pot
he dit
que les preguntes
te les feia així
en directe
bé jo crec
com va anar
molt bé
molt bé
vull dir
molt bé
en tots els sentits
va ser un acte emotiu
va ser un acte
que jo vaig tindre
també la possibilitat
d'explicar
què és el que hi havia
darrere
d'aquella cosa senzilla
no?
i també
hi van haver-hi anècdotes
no?
hi havia gent
que encara preguntava
estava sota de la cadira
i preguntava
però bueno
on és el monument?
no?
i deia
potser estàs aquí
hi havia gent
que potser s'esperava
una representació
més formal
o més realista
del que era
la figura del pare
però
clar
jo ja sabia
o vaig donar
les explicacions
amb qui
esperava això
abans del dissabte
i vaig dir
és que no us espereu
que faci
una persona amb oina
sinó que
és tot més
un concepte
unes sensacions
i que jo les expreso
doncs
amb aquesta
amb aquesta figura
amb aquesta obra
i que queden molt ben expressades
també
vull dir que la gent
n'ha quedat contenta
d'aquesta idea
de participar
i també
i tot plegat
sí
jo crec que ha sigut
una obra
molt pensada
molt meditada
molt reflexionada
i que
aquesta idea
també
d'obrir
que això passava
poc sovint
que un artista
pensa
o la forma
pensa el concepte
i el realitza
i tant
que no
aquí
és una obra
que s'acaba
amb la participació
d'aquestes
100 persones
que han vingut
allà a l'espai
i que
feien la rajola
perquè clar
quan venien
deien
on té de posar els dits
i dic
no no
és que has de fer
la rajola
i has d'embrotar-te
amb el fang
i l'acció
no és només
posar l'empremta
sinó
tota aquesta
metodologia
i crec que
sí
també
l'escultura
també és una mica
de tots
i del poble
i de la gent
i que és el que a mi m'agrada
que sigui
exacte
que ara ja està
allà instal·lada
vull dir que ara
n'hem sentit a parlar molt
i ara serà un element més
no?
Sí
i jo també vaig dir
a l'hora d'inaugurar
que potser era la primera vegada
una altra de les característiques
que es feia la presentació
d'una obra
que encara estava en procés
perquè està instal·lada
però falta
un panell
un frontal
de darrere
que s'instal·larà en breu
però que la gent
que vagi ara
a veure l'escultura
que no pensi
una mica encara
sí
encara
encara està en el procés
encara no
formalment
encara no es pot dir
ja s'ha inaugurat
sinó que hem fet una prèvia
perfecte
doncs Carme Malaret
moltes gràcies
per explicar-nos
aquestes transaccions
de com va anar
tot això
que vagi molt bé
i fins ben aviat
bon dia
gràcies a vosaltres
amigues
amics
ràdio desveros
ofereix
el programa
l'audició
amb nous continguts
i amb més temps
totes aquelles persones
que sou amants
del món de la sardana
la música de coble
o també
les danses tradicionals
el podreu escoltar
els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o els dissabtes
a les 9 del matí
us esperem
cada dilluns
de 9 a 10 del vespre
teniu una cita
amb Rambo Bineu
si us plau
una mirada
al passat sense nostàlgia
amb la millor música
dels anys 20
o 50
o si ho preferiu
podeu descarregar
el programa
a la carta
a ràdio desveros
l'antic
és millor
i més divertit
rebobineu
si us plau
just a la fusta
el magasin del matí
el magasin del matí
el magasin del matí
el magasin del matí
el magasin del matí
el magasin del matí
el magasin del matí
el magasin del matí
el magasin del matí
el magasin del matí
el magasin del matí
el magasin del matí
el magasin del matí
el magasin del matí
el magasin del matí
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I vam haver de fer diversos viatges a buscar més productes perquè ens havíem quedat sense, sense, i vam anar tres cops a buscar.
I, bueno, sobretot l'agraïment de la gent, ai que bo que està, ai que bé, ai quina il·lusió.
I després l'ambient, jo és que quan veia d'aquest ambient, jo és que de veritat estava al·lucinada.
He parlat amb el Jules Fosalva, i que són molt amics, i llavors, ho heu també comentat, vull dir, jo també m'ho he dit,
diu, és que vaig desbordar-me, m'ha desbordat, dic, nosaltres també. I això és perquè esperes, però no tanta gent.
Aquesta vegada això ha sigut, suposo que, a veure, les coses no vénen soles i perquè sí.
Hi ha hagut molt moviment de molta gent perquè això fos així. I d'això també ens som conscients.
Després hi havia allò de la Carme, amb l'escultura del seu pare.
Hi ha hagut una sèrie d'esdeveniments, a veure, haver-hi música en diversos llocs.
És a dir, una sèrie de coses que han propiciat que la gent es motivés a sortir.
Que en aquest poble és molt difícil, molt difícil. Vas per als carrers i a vegades penso,
estic com un poble fantasma, o què? Perquè no veu gent.
I en canvi aquest dia, bueno, és que em va impressionar, eh, de veritat.
De veritat, em va impressionar, no l'esperava.
Doncs ho celebrem també i felicitats per la part que et toca, Miracle,
i a més a més no s'atura l'activitat, perquè aquest dijous teniu també un nou curs de cuina vegetariana.
Sí, un curs de cuina, com tenim l'últim curs de cuina d'aquest mes,
i llavors aquest dia farem menjar vegetariana i vegà.
Són plats vegetarians, que moltes vegades ja fem nosaltres normalment,
i és un tipus de cuina que el meu fill, que ha estudiat,
ha fet un màster en gastronomia especialitzada en cuina naturista i vegetariana i vegana,
això li interessa moltíssim, li agrada molt, i en fi, d'una vessant que ell té,
que li agrada molt, vull dir, i llavors sigui a boca, no?, quan hi ha coses d'aquestes.
I hi ha molta més varietat de la que ens pensem, segurament, no?
Sí, sí, moltíssimament, i cada vegada més, eh, cada vegada més.
Jo sempre tinc plats vegetarians al restaurant, sempre.
I si no n'hi ha ni perquè s'ha acabat, però n'hi ha hagut aquell dia.
Algun plat que ens puguis recomanar vegetariana una mica diferent?
Mira, et explicaré els que farem, i així ja veiem què anirà a la història.
Mira, farem uns rotllets amb fulla d'arròs, farcits de verdures, amb quinoa.
Que bo.
La quinoa és un pseudo-cereal, és un cereal que només escultura entre 2 i 3 mil·límetres d'altura,
és originàriament del Perú, també en pots trobar a algun altre país, sud-americà,
i és un cereal que, per les seves qualitats nutricionals, és excepcional, vull dir, excepcional, de veritat.
Vull dir, té una quantitat de vitamines, proteïnes, bé, quasi bé podries veure només menjant la quinoa.
Saps què vull dir-te? És superimportant, és una cosa, també diria que aquí és car.
Sí, però ha apujat molt la preu en 4 anys, eh? Perquè jo em vaig començar a comprar fa 4 anys i no era tan car.
No, no era tan car.
No sé què ha passat.
Ara és que els últims anys podria ser donant més a conèixer, perquè ha de valorar, i ha pagat una disparada de preu.
Però per això ho fem amb verdures, a veure, ho combinem amb altres coses per rebaixar el preu, no?
Perquè sigui assequible.
Perquè si tu compres mig kilo de quinoa, tampoc no passa res, no?
No, exacte, és car comparat amb altres cereals.
Vull dir que...
Al cap d'entrar d'estar 15 o 7 o 17 euros al quilo, eh?
Vull dir que ha comparat un quilo d'arròs.
Està clar, i tant, i tant.
El que passa és que, bueno, a veure, la combines amb verduretes i rebaixes i et dura més dies, oi?
Sí, sí.
Nosaltres ho fem així, ho rebaixem, diguéssim, el cos, el rebaixem amb combinant-lo amb verdura.
Uh-huh, perfecte.
I el que passa és que podria donar una mica més de feina perquè les verdures s'han de tallar i, bueno, però, bueno.
És un plat també especial, hem aquestes pasta de paper d'arròs que era molt bo i, bueno, és diferent.
També farem un plat que ara és molt bo i molt adient per l'època.
A veure, a tardor.
Farem una crema de carbassa amb gingebre.
Uh-huh, molt bé.
Perquè ja he de gust algú calentonet.
Sí, i tant.
I el gingebre també és un producte que ens agrada molt utilitzar i, avontes, quan ja tenim la crema, que li posem porro i li posem sal i una patatona,
quan ja ho acabem, li posem el gingebre fresc, ratllat.
I és no una barbaritat, és un toc, eh?
És per tot, que té un aroma...
Que es nota ja, segurament, no?
Que tu dius, oi, quina cosa més bona, però no saps ben bé el què.
Doncs és això, no?
I després també farem una altra cosa, que a més està molt bé, que són tomàquets farcits amb arròs i fruits secs.
Uh-huh, perfecte.
Llavors, això tu vols menjar a calentó, també, i si fos a l'estiu també tu podries menjar fet com una maniga.
Clar.
Llavors, a línia hi posarem nous, panses, pinyons i barrejats amb l'arròs, ho fem amb arròs basmati i la polpa del tomàquet, i tot això ho podem arreglar i ho cohem al forn.
Molt bé, que bo, també. Ara se m'està obrint la gana com sempre, mira, clar, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, aquesta hora és l'hora de la gana.
Exacte.
Bueno, doncs, en fi, vull dir que ara farem aquests tres plats, i l'altre més ja farem les cuines de Nadal.
La cuina de Nadal, que ja, com a joia, que és més elaborada i té una altra...
Clar, és una altra història.
Cures una mica més les presentacions, una miqueta més el producte, saps? Vull dir, més festiu, eh? Aquests plats que t'he explicat, però són plats de cada dia, es poden fer qualsevol moment.
I la cuina de Nadal, realment, però sí que ja la guardes per un dia més especial, o per una festa, un sopar, una cosa més.
Molt bé.
I aquí estem, anar pensant i anar innovant i anar pensant a veure què podem fer que sigui bo, atractiu i bé de preu.
Exacte.
Exacte.
No, no, i tant, i aquí cada setmana anem repassant, doncs, diferents propostes i recomanacions.
Ara ens anem cap a les cremes, eh, realment, i a més un dia com el d'avui, tan gris i tan...
Sí, sí, hi ha de gust una miqueta de crema, una miqueta de cosetes que l'entona.
Hauríem de provar de fer aquesta crema de carbassa amb gingebre que ens deies ara, Miracle.
Sí, sí, sí, això, avui molt de gust.
Doncs moltes gràcies, Miracle Serra, de Cuina Miracle. Tornem dilluns que ve, més coses, més cuina.
Ah, i una, et vull comentar una coseta.
Vinga.
Tinc una miqueta que ha estat al Masterchef, que es diu Andrea Vicenç, que la gent es posi a la seva pàgina web, és una passada.
Sí? De... amb receptes?
La recomano. Vaya cosa que fa, és una nena marquíssima, és la nena, una noia jove, que es va presentar al Masterchef.
Estava l'any passat, no?
Sí, l'any passat, i, bueno, que està tenint un èxit a les xarxes i a tot arreu, i, bueno, jo tinc amistat amb ella, i, bueno, que són unes coses increïbles, eh?
I ara està treballant molt amb moniatos, amb productes de temporada, i fa unes coses supercurioses, molt diferents, molt fresques, molt juvenils.
Perfecte.
I aquest és molt interessant. Es diuen Andrea Masterchef, posant això, el trobaran.
Doncs la buscarem.
Parlaré de tu a la ràdio. M'ha dit, d'acord, d'acord.
Doncs mira, que t'ha recomanada també aquesta pàgina web.
Perfecte, Miracle, doncs moltes gràcies i fins la setmana que ve.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi bé, Maria.
Un petonet, un petonet. Gràcies a tots.
Adéu, adéu, adéu.
La informació més propera, el Just a la Fusta.
Torna al millor programa d'esports de Sant Just d'Esvern.
Us oferim tota l'actualitat esportiva Sant Justenca i, per suposat, les millors entrevistes locals.
Torna al Juguem a casa, cada dilluns a partir de dos quarts de vuit i fins les vuit del vespre,
amb Marc Romero i Adrià Vilà.
Aquí, a Ràdio d'Esvern, no te'l perdis.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just.
La seva història o el que passa a l'extràdio.
També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives.
Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de segon d'ESO
i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa.
També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Bona nit
6 minuts i arribem a punt a la una del migdia.
És moment, per tant, per tancar el Just a la Fusta d'avui, dilluns, 26 d'octubre.
Agraïm a la gent que l'ha fet possible.
Avui hem tingut l'Andrea Bueno a la producció del programa,
el Carles de René de Rius a la previsió del temps.
Hem entrevistat Montserrat Ferraz i l'Urder Raja de Dona i Empresa
per parlar de la nit de Sant Just al carrer.
Hem fet tertúlia amb la Carme Amador, la Palmira Badell i en Josep Coder,
que hem parlat també de l'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justencs
amb la seva presidenta, la Maria Quintana.
D'art i abstracció amb la pintora Natàlia Cao a les càpsules de l'Espai
que han tornat a partir d'ara l'últim dilluns a més.
I també ens hem ficat a la cuina amb la Miracle Serra de Cuina Miracle.
Tornem demà amb moltes més coses, com cada dia de 10 a una del migdia.
Des de les 10 us ha parlat Carme Berdoi.
Que vagi bé, que passeu molt bons dilluns.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.