Quan comentes a la biblioteca, es trobem amb una espaiada doble alçada, que té una escala i un ascensor que connecta amb la planta superior, i que el fet de tenir doble alçada permet tenir una percepció espaial de tot el que tu t'acabaràs trobant.
Fons editorial. Pedro Ángel Bravo, director de la biblioteca, té clasala de l'Hospitalet de Llobregat. Clàssicament es podien trobar llibres, solament llibres. En els 90 es van introduir els audiovisuals, discos i DVDs, i en aquest moment pot sobar de tot. Perquè a través d'internet obrim la xarxa i pot sobar de tot. I el plat fort que serien el còmic i el blues. I el proper projecte que jo crec que en aquest any sortirà són les plataformes de descàrrega.
Activitats. Tenim tertúlies, clubs de lectura, conferències, espectacles infantils, i el que no tenim, doncs poder demanar-lo. Biblioteques. Cada setmana al Cultura i a la teva televisió local. Correcte. Amb Roger Jardí i Gemma Genó.
En català occidental no s'admet en registres formals pronunciar au en comptes d'o, tret molt present en el llenguatge col·loquial o informal. Per tant, en registres formals no és correcte dir auliba. En comptes d'oliva. Auló, incorrecte. En comptes de olor, correcte. I un altre exemple, aufegar, incorrecte. En comptes d'ufegar, correcte.
la xarxa de comunicació local.
treball relacionats amb aquesta indústria. Miguel Rodríguez és director de la 080 en declaracions a la xarxa. D'empreses participants en aquesta edició del 080, mitja dotzena, avui tenen clients i clients importants en el mercat rus. A la 080 Fashion que durarà fins divendres a Barcelona.
Els promotors del complex d'oci Casinos, Barcelona World, defensen al Parlament el seu projecte i estan comparixent en aquests moments, assegurant que no necessiten cap canvi legislatiu important per poder-lo construir. El conseller delegat del grup Veremonte Xavier Etxarà reitera que ho tenen tot a punt per poder començar les obres abans de l'estiu i assegura que a la presència de Casinos el projecte no ha de servir per fomentar el joc entre la gent.
És un projecte que per la nostra part no requereix cap canvi legislatiu amb els àmbits bàsics tant de salut com laborals. I entenem que no necessàriament ha de fomentar el joc perquè qui vol jugar ja té en aquests moments la possibilitat de jugar. No sol per les 30.000 màquines escurebutxaques que hi ha arreu de Catalunya, sinó perquè inclús a Tarragona ja hi ha un casino de les característiques que nosaltres estem parlant.
El Parlament estudia la modificació de la llei de centres recreatius i turístics per poder donar llum verda a aquest projecte.
Un bomber de Gironella al Berguedà està acusat d'abusar sexualment de 6 menors. Va ser detingut i posat en llibertat amb càrrecs. La setmana passada està apartat del cos per una falta interna aliena als fets de què se l'acusa. La detenció, com dèiem, va tenir lloc dilluns de la setmana passada després de les denúncies dels pares de diversos menors. El detingut se l'acusa d'abusar de 6 adolescents d'entre 12 i 15 anys. Se li imputa un delicte d'exhibicionisme i un altre d'abús sexual per haver-los fet tocaments.
El doctor Elias Campo, premi nacional de recerca 2013, alerta des de la xarxa que les retallades en investigació posen en perill la continuïtat de la recerca mèdica al nostre país. La raó és que estan troncant la carrera d'aquells investigadors joves que haurien d'assegurar-ne la continuïtat.
La franja de joves investigadors entre els 30, 40, 45 anys, que van fer unes apostes importants per dedicar la seva vida a la recerca, basat en uns programes, Ramons i Cajals, Miguel Cervets, que prometien una carrera científica en aquesta línia,
i que sobtadament s'han vist troncades. Elias Gambo ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Recerca 2013 pels seus treballs en origen de desenvolupament i diagnosi de l'alausèmia. Tornant a la crònica policial, els Mossos d'Esquadra han detingut dues persones per estafar i usurpar la identitat d'un altre home.
Els detinguts van enganyar la víctima oferint-li una feina inexistent al sector de l'hostaleria a canvi d'uns diners per a la tramitació de l'oferta laboral. Els dos suposats empresaris també van demanar-li que donés d'alta un compte bancari i per poder cobrar la nòmina i també els donés el número secret. Els Mossos busquen en aquests moments una tercera persona que estaria vinculada amb aquest cas. Els detinguts han quedat amb llibertat amb càrrecs.
Els bombers treballen en aquests moments en l'extinció d'un incendi que s'ha declarat aquest matí en una planta de reciclatge del municipi dels Alamos del Sagrià. A tracta d'una empresa situada a prop de la carretera, ella, 12, al foc, és a l'exterior de la planta, hi ha quatre vehicles treballant-hi. No hi ha ferits.
Han cremat mil metres cúbics de polpa de paper, concretament segons els bombers, i en un altre incendi que s'ha declarat també aquest matí en una casa del Picat al Sagrià han resultat intoxicats de forma lleu una dona gran i el seu fill. Tots dos han estat traslladats a l'Hospital Arnau de Vilanova. De llei del foc s'ha iniciat com passaven uns minuts d'un quart de vuit del matí en un domicili situat al carrer de Lícies del Picat, el número 1. Notícies en xarxa.
Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Aquesta hora comencem el Just a la Fostada. Avui, dimarts 28 de gener, un programa amb moltes coses. Començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Amb qui també farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa. A més a més, parlarem també del temps amb el Carles de Rener de Rius, avui que ens hem llevat amb sol, però més fred que ahir.
Mirarem de parlar també al llarg del matí d'avui del concurs internacional de fotografia perquè aquestes setmanes sobren les inscripcions per participar-hi. I cap a dos quarts de dotze farem tertúlia d'actualitat amb l'Acosti Rubió i la Maria Camps.
Més coses, també, a la tercera hora d'avui, a les 12 i 10, el que farem serà parlar, com sempre, amb el Pep Quintana, que ens explicarà l'almanac del cordill d'aquesta setmana. I el Francesc Corbella, que avui ens parlarà del temps i de com planificar-lo.
I acabarem el programa d'avui parlant del Club Ciutat Diagonal, aquest club esportiu que està situat ben a la vora de Sant Just, a tocar de la plaça Mireia. Tot plegat des d'ara i fins a la 1 del migdia.
just a la fusta.
Saludem per tant l'Andrea Bueno, bon dia. Bon dia Carme. Per parlar d'actualitats d'en Justenca, avui comencem per on comencem? Comencem parlant d'una conferència que tindrà lloc demà, una conferència molt interessant de la robòtica aplicada a les necessitats de les persones. És el tema de la conferència que l'Isia Casals invertirà demà a Sant Just.
Casals, que és enginyera industrial i informàtica, parlarà de la neurorobòtica i dels reptes de la robòtica assistencial, en una ponència que organitza l'aula d'extensió neurovarsitària per a la gent gran del Barç Llobregat. La neurorobòtica és un camp de la biotecnologia en què es va avançant cada dia,
Segons Casals, gràcies a la neurorobotica, els usuaris podran controlar més fàcilment a les màquines que presten un servei assistencial, per exemple, a les persones que tenen problemes de mobilitat, persones amb mobilitat reduïda. De fet, Alicia Casals donava més detalls d'aquesta qüestió al Justa la Fusta. El posar-hi la paraula neurodavant és perquè ja no ho veiem tant com una màquina externa que la anem amb uns dispositius de comandament i l'hem de programar,
doncs ha de tenir un accés més fàcil a ella, ja pràcticament en el límit que la controli amb el pensament i que la pròpia màquina sàpiga de les teves capacitats fisiològiques, biològiques, com per poder reaccionar i ajudar-te en funció de les teves necessitats i capacitats.
De tota manera Casals assegura que encara això és un repte i que els investigadors estan lluny d'aconseguir-ho, però Elisia Casals també apunta que s'han fet petits avenços en aquest camp, com ara a l'hora de millorar la comunicació entre el servei de l'usuari i l'ordinador al qual li dona un ordre.
la màquina o millores en sistemes o sensors específics que poden arribar a detectar, per exemple, fàtiga muscular amb aquestes persones que tenen dificultats a la mobilitat. De tot plegat parlarà demà Alicia Casals. Serà a les 6 de la tarda a la Vagoneta en una conferència que organitza, com dèiem, l'aula d'extensió universitària per a la gent gran del basliobregat.
Perfecte, doncs és la primera notícia d'aquest matí. Tenim més qüestions, Andrea? En clau cultural, us expliquem que aquest divendres s'inaugura l'exposició d'un dels retaulistes catalans més destacats dels últims temps, Jordi Vilarrufas, el celler de Can Ginestà. Vilarrufas va morir fa tres anys, als 86 anys, i ara la sala de Can Ginestà acollirà un recull dels retaules més rellevants de l'artista, que va tenir un paper molt important en l'art contemporani català.
L'exposició porta per títol retaules d'ahir i d'avui i mostra l'evolució de l'artista durant més de 50 anys. Des de la seva etapa més inicial en l'art fins a la seva maduresa amb un domini absolut i transgressor de la seva tècnica. És una petita mostra on no només es podran veure els retaules de l'artista Jordi Vila Rufas sinó també podran veure les seves eines, com elaborava el seu procés creatiu i bé, això s'inaugurarà divendres a les 7 de la tarda retaules d'ahir i d'avui
És la nova exposició que podrem veure al Celler de Can Gynestat fins al dia 16 de març. Molt bé, doncs una bona proposta. Envergarem també al llarg d'aquesta setmana amb els que es venen en aquesta exposició.
i acabem parlant de tecnologia, Andrea. Sí, perquè l'informatiu comarcal d'Albers Llobregat ja té aplicació mòbil. De fet, se n'havia creat una després del web, però ara s'ha millorat. L'empresa Sant Justenca, en Antena Produccions, ha dissenyat i desenvolupat aquesta aplicació, compatible amb els dispositius Android i iPhone, des de fa menys d'una setmana que es pot descarregar des del Play Store i des de l'Apple Store. En Antena Produccions, com dèiem,
També va ser l'encarregada de posar en marxa la pàgina web de l'informatiu comarcal, ara fa uns dos anys, al març farà dos anys, informatiucomarcal.com i ara l'aplicació té per tant el mateix disseny que el web i podeu trobar informació sobre els municipis que formen part del projecte com Aràs, Sant Just, Cornellà, Sant Feliu, Alprat o Sant Vicenç dels Horts entre d'altres.
Molt bé, doncs una altra notícia o una bona notícia a nivell tecnològic, doncs pels usuaris de tauletes, també mòbils, hi ha gent que consulta molt la informació a través del mòbil. No sé si és el teu cas, Andrea.
Doncs m'he descarregat aquesta aplicació i realment és molt útil. Sí, jo a vegades no tinc temps de consultar la informació del Basil Bergat a través d'internet. És pràctic, no?, fer-ho a través del mòbil. Sí. Molt bé, doncs així acabem aquest repàs per l'actualitat de Sant Just. Abans de passar a repassar l'actualitat general del dia, el que fem és posar una mica de música aquest matí, que avui té nom propi, perquè sa mort ho vam sentir aquest matí.
Pete Seeger va morir ahir a la nit als 94 anys. És aquest cantant de folk americà que m'havia nascut a Nova York, que havia estat creat amb algunes cançons que s'han convertit fins i tot en himnes de moviments pacifistes i ecologistes. De fet, el seu activisme polític i la seva participació en moviments socials van convertir en objectiu de la Casa de Bruixes del senador McCarthy.
Va començar als anys 40 i va ser un dels cantants de folk que més va influir en la popularització de l'espiritual, per exemple, i això a l'Overcom, que es va convertir en l'himne reconegut de la dècada dels 60, en moviment de drets civils i després entre alguns dels seus temes més destacats, ara mirarem de sentir Ivey Hummer, que el que passa és que moltes cançons seves, després com que les han versionat, potser ens sona més la versió nova. Exacte. Ara mirarem de sentir aquest tema que dèiem ara.
A veure si... És el dia que... Sí, exacte. Sempre em passa, quan els vull veure, així com faig tot el discurs... Sí, exacte. Crec que sí que... A veure... Sona? Sí, no? Sí.
If I had a hammer I'd hammer in the morning I'd hammer in the evening all over this land I'd hammer out danger I'd hammer out a warning I'd hammer out love between all of my brothers all over this land
If I had a bell I'd ring it in the morning I'd ring it in the evening all over this land I'd ring out danger I'd ring out warning I'd ring out love between all of my brothers all over this land
If I had a song I'd sing it in the morning I'd sing it in the evening all over this land I'd sing out danger I'd sing out a warning I'd sing out love between all of my brothers all
Well, I got a hammer and I got a bell and I got a song all over this land. It's the hammer of justice, it's the bell of freedom, it's the song about love, we all are my brothers all over this land.
Just a la fusta.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat del Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Pellcerola t'ofereix el millor que li pots demanar al club. Aire purt. Hi pots fer de tot. Tenis, squash, golf, yoga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te en pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. El Club Ciutat Lligonal t'ofereix en un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 9671. Club Ciutat Lligonal.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Jóves a Sant Just, fem un caracar amb Nois de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigendo del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. InformatiuComarcal.com Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
M'agrada molt.
Ara passen 5 minuts d'un quart d'onze.
coincideixen a parlar de les últimes marxes del Partit Popular, les últimes baixes. A la vanguardia llegim que el PP deixa en allast pel flanc de la dreta, Mayor Oreja, que discrepa de Rajoy per la doctrina parot, descarta ser candidat a les europees, i també sabíem, ho vam conèixer ahir, que l'eix vi del quadres plega del partit amb crítiques del president i se'n va a Vox, la formació d'Ortega a l'Ara, aquesta formació que ha sortit ara fa poc.
El periódico ens diu que la justícia frenar el PP, la sanitat no es toca, la comunitat de Madrid obligada a retirar el pla de privatització hospitalària, González accepta la dimissió del conseller que va provocar una marea de protestes ciutadanes. I en portada el periódico també aprofita per dir que vital quadre se'n va i que Mayor Areja ho deixa.
En clau educativa, en aquest cas, llegim 9 pols a Rigau per frenar verd. La consellera vol centrar el debat en l'aplicació de l'ALOMSE a primària. Demà hi haurà una altra cara a cara entre tots dos.
I, per últim, el punt avui ens parla de política a nivell general, ja no tant del Partit Popular, diu des Unió Europea, s'esbaeixen totes les possibilitats d'una llista unitària sobiranista, mapa, si ho va amb el PNB esquerra estudiant a sola i iniciativa, vol l'acord d'esquerres i, per últim, en clau política, el punt avui destaca també una declaració que...
una frase que va deixar anar ahir Luis de Guindos al ministre, un micròfon sensible torna a deixar evidència al ministre, perquè sembla que va fer un comentari una mica obsè als periodistes, i bé, van dir que se'n vagin a prendre i és el que llegim amb portada del punt avui.
Doncs passem ara a destacar l'actualitat d'aquest matí, que ja passa per Ucraïna, perquè sembla que ha presentat la dimissió el primer ministre ucraïnès, Mikola Azarov, ho ha anunciat amb un comunicat al web del govern, coincidint amb l'indici d'una sessió extraordinària al Parlament del País per intentar arribar a un acord que calmi les protestes que des de fa dies protagonitzen opositors als carrers de Kiev. Ara falta saber si el president del país, Viktor Yanukovych, l'accepta, ell ho que ha pres la decisió de demanar al president que accepti la seva dimissió com a primer ministre per contribuir a crear les condicions
necessàries per un compromís polític que permeti una solució pacífica del conflicte.
També aquest tema és el primer que ens trobem a l'edició digital del diari Ara. L'avantguàrdia, però encara no s'enfarassó de tot plegat. Sí, sí que s'enfarassó, però ho tenim com un tema més avall, exacte. I el que ens explica en primer lloc és que Windows augura un creixement de l'1% aquest any i ocupació neta. El primer ministre, no, el ministre d'Economia volien dir, avisa que queda un camí llarg i difícil perquè la taxa d'atur continua en el 26%.
I després també es diu que el número d'hipoteques noves per habitatge cau al 27%. L'hipoteca d'un préstec hipotecari per habitatge va pujar al novembre en 106.473 euros. També a la vanguardia llegim les cares que s'oculten. Darrere dels cascos de Defun, el grup de NOCs, va difondre el 2013 una de les poques fotos conegudes dels rostres del duet guanyador d'aquest Grammy.
I el 324, com dèiem es fa ressò ben amunt d'aquesta mort de cantant de folc i activista polític, Pitziguero, un comentar fa una estona, i també destaca que el col·legi de metges francès expulsa el famós nutricionista Ducan.
Més coses, ara tornem als diaris, a les portades, però a les imatges, Andrea. Doncs avui van en clau de moda perquè s'ha inaugurat la passadela 080 Barcelona i trobem diferents fotos a totes les portades dels diaris. Al punt avui veiem una desfilada de models al Born de Barcelona i al vespre. El titular és 080 Moda en expansió al Born.
I tant l'avantguàrdia com el diari Ara han utilitzat en fotografia de portada una imatge d'Irina Shayk, que és la nòvia de Cristiano Ronaldo, el model, i que desfila avui al Born amb la firma desigual. I han triat tots dos diaris una imatge d'aquest model. El periódic es decanten per una de l'Alessandra Ambrosio, l'Àngel de Mangó, que diu que vola sobre el Born.
A l'avantguàrdia veiem com a imatge del dia l'avió del príncep, que sembla ser que l'avió de Rajoy va anar al seu rescat segons l'avantguàrdia. I una imatge també de Valéry Thierbeyer, l'ex primera dama francesa que ahir va fer declaracions a la seva visita a l'Índia i diu, no us amoïneu per mi, estic bé. És l'imatge que veiem en fotografia de l'avantguàrdia.
Al diari ara veiem una imatge de Margallo i l'altra fotografia que trobem destacada és el ministre verd d'Esquenes i la consellera Rigau mirant-se'l fixament perquè demà tindran una altra trobada per parlar de la reforma educativa. I al perièdico veiem una imatge panoràmica de la plaça dels Països Catalans de Barcelona abandonada un any després del Tunal de l'AVE i el titular és La ferida oberta de l'AVE. És el tema del dia al perièdico.
Molt bé, doncs són les notícies, les imatges d'aquest matí en claudons de notícia, també les portades, i ara sí que obrim pàgina internacional, Andrea.
I ens centrem a l'avantguàrdia, a banda de França i altres qüestions, a Egipte. Diu 3 anys després de la revolució, l'exèrcit designa el nou raïs. El Sisi és ascendit a Mariscal i és avalat com a candidat a la presidència. Tot estava minuciosament preparat i res no ha pogut perturbar el pla de l'aval general Abdul Fatah al Sisi, novenetai mariscal, a la direcció de l'estat en les ja anunciades eleccions presidencials a Egipte que s'haurien de produir durant els propers 3 mesos.
Les forces armades li van donar el seu mandat per presentar-se com a candidat i s'espera que el flaman Mariscal presenti ara la dimissió dels càrrecs com a viceprimer ministre i ministre de Defensa per complir els requerits de la nova Constitució i expressar de viva veu el seu honorat desig. I també la vanguardia fa una cronologia de la seva vida des que va néixer a qui era la seva família fins que ara va derrocar Murci i ara ha estat designat Mariscal.
I també ens anem a França, perquè és un dels temes del dia de la Vanguardia. De fet, el titular principal emportada és que França votarà en referèndum l'addesió de Turquia a la Unió Europea. Però la Vanguardia aprofita aquest tema per parlar de Valerii Tirveller i d'aquesta visita que ha fet a l'Índia, que es va estrenar ahir com a ex primera dama de França. M'agrada molt aquesta manera de protegir-ho. Es va estrenar com a ex primera dama de França. Exacte, sí.
Diu que ella mateix va esquivar bastant les preguntes dels periodistes sobre la seva relació amb Volant. Diu que al final del recorregut que va fer per centres mèdics de l'Índia es va sincerar. Diu que és la tercera visita que faig a l'Índia, la primera va ser com a periodista, la segona com a primera dama i aquesta digueu-ne com vulgueu, però no us amoïneu per mi que estic bé.
I el cas és que la vanguardia també, amb un quadradet molt petit, sí que parla de Turquia i diu que França la celebrarà un referèndum sobre l'adhesió a Turquia a la Unió Europea, segons Francois Hollande, segons el que va dir ahir encara. Això suposa un canvi important a la tradicional oposició de París a l'entrada de Turquia a l'Europa comunitària.
Molt bé, em sembla molt curiós per això que el rassó que està prenent el tema tri... no sé pronunciar gairebé ara així de primeres, però triveller. A més, tu has de pronunciar la francesa, no? Tiroveller o una cosa així, m'ho imagino, vaja. Ho dic perquè la Vanguardia, que en principi s'ha suposat que és diari seriós i tot plegat, l'ha tret a portada molts dies, aquest tema, encara que com avui tingui l'excusa del vot de Turquia, etcètera, però la imatge, o sigui tu quan veus la Vanguardia i el quios, la veus amb ella.
Sí, sí, totalment és ella. El titular destacat no és el de no us amaneu per mi, estic bé, sinó el referèndum per permetre l'adhesió a la Unió Europea, però quan obres les pàgines internacionals veus que li dediquen un gran espai a la notícia de la ruta de Balergui-Tirveller per l'Índia i no li dediquen tant d'espai com sembla al tema del referèndum a Turquia.
En fi, doncs són les notícies internacionals d'aquest matí de dimarts. Ens en anem ara a fixar-nos què passava l'altre 28 de gener, de fa uns quants anys.
Per exemple, fa 20 anys, 94, 28 de gener del 94, la vaga no va paralitzar la vida ciutadana, es parlava de la vaga que hi havia hagut el dia abans, una vaga general que havia estat seguida de forma pacífica i desigual, tot i l'ampli despagament de piquets informatius, i s'hi ensenyava una imatge de la policia vigilant pel compliment dels serveis mínims, i desallotjaven de la via del tren a l'estació de Barcelona un piquet informatiu, un piquet que tractava d'impedir
el funcionament dels serveis mínims era el tema principal del dia. També es deia que el Tribunal Suprem plantejava la possible inconstitucionalitat de la llei del català providència per sol·licitar alegacions abans d'haver decidit la presentació del recurs del Tribunal Constitucional. Hi ha coses que no han canviat tant.
Fa 15 anys, 28 de gener de 1999, el tema principal era en clau política. Zanaro posava l'actitud de Pujol a la del PNV, que s'etxa al monte. No m'atreveixo a traduir aquesta expressió. El president jutja legítima la proposta de finançament de CiU mentre desqualificava la conducta política d'Arzallos. Això era el 99. Pujol proposava distanciar-se del PP apostant per una majoria nacionalista.
I després una imatge d'Urquinaona en flames, el particular incendi que s'havia declarat a la torre Urquinaona, un dels primers gratacels de la ciutat inaugurat l'any 73. Hi ha la imatge d'aquest incendi que ens sembla que no va arribar més.
28 de gener del 2004, Maragall accepta que Carod dimiti per etapes. L'ex conseller en cap anunciava que es presentaria a les eleccions generals, Carod continuaria uns dies com a conseller en cap sense atribucions i el líder d'esquerra ja demanava el vot per donar suport als seus contactes amb Bet, el tribertit salvant extremis després de
Hores de dures negociacions. I la imatge era Pascual Maragall, que diu que va ser elegant i les seves primeres paraules van ser per defensar el conseller Carod i recordar que sense ell no hi hauria govern. Itabatero donava per tancada la crisi i donava suport al tripartit. El líder socialista coincidia amb les crítiques de Maragall i Carod al PP. Rajoy advertia al PSOE que no valia la dimissió i que havia de trencar amb Esquerra.
I Master and Commander disputava els Òscars al Senyor dels Anells, ara fa exactament 10 anys, i mentrestant també el documental de TV3 Balceros aconseguia competir per una estatueta. Hi eren encara les nominacions dels Òscars.
Fa cinc anys la primera notícia és econòmica. El Santander assumia les pèrdues dels afectats per Madoff. El banc hauria d'entregar participacions preferents per 1.380 milions com a compensació per l'estafa. L'entitat que presideix el president Emilio Botín assumiria una pèrdua de 500 milions l'exercici del 2008.
I mira, al foro de Davos continuàvem buscant respostes a la crisi econòmica. L'elit mundial acudia perplexa a la seva cita anual a Suïssa, un titular que podia ser el mateix d'aquest any. I després també es parlava d'Esperanza Aguirre, amb una imatge d'ella, en què deia, va anar per mi. Diu que políticament anaven a parella. És un dels capítols que s'havia sabut també, ara fa cinc anys s'havia sabut que Rajoy havia comunicat a Aguirre el 2006
que el tresorer del PP tenia dosies sobre els seus consellers, tot d'un cas d'espionatge que després va quedar bastant abarcat.
Tornem als diaris d'avui, ara amb les contraportades ens fixem en els diferents articles i entrevistes. Comencem pel diari ara, per tant l'article que estigna avui Salvador Cardús i titula desglassa. I avui parla d'Isebergs i de les metàfores que se li acudeixen a ell.
La metàfora de l'iceberg, que només es veu una vuitena part per sobre del nivell del mar, diu que en alguna altra ocasió ja ha exposat la meva idea del poder entès com un gran iceberg del qual només emergeix a la superfície una petita part, exactament una vuitena, que queda exposada a l'erosió. És el poder polític institucionalitzat. La metàfora de l'iceberg em permet fer unes consideracions que em semblen oportunes per als temps que vivim.
La primera de totes és sobre la importància que els dos tipus de condicionaments als quals es veu sotmes el poder polític estiguin equilibrats. En segon lloc, que com que el poder polític institucionalitzat és el més visible, és el més fàcil de criticar, i l'última reflexió va sobre les conseqüències del canvi climàtic en el sistema de poders. I acaba dient que quan el poder institucional es desglassa, els poders fàctics emergeixen.
És l'opinió de Sabado Cardús avui al diari. Ara, el punt avui, llegim que sense lluita i esforç no hi ha recompensa. Ho diu Eva Clausó, periodista, una de les sis finalistes a Griffone dels Pirineus. És de la seva d'Urgell i ha treballat durant 16 anys com a corresponsal de TV3, cobrint el Pirineu i Andorra.
De fet es defineix com una reportera a tot terreny. Diu que tampoc pot cobrir un polític de primera línia com la Fira del Cavall. És finalista en una aventura que combina comunicació i territori. La marca Griffone organitza un concurs per trobar una persona disposada a marxar 4 mesos de l'1 de març al 30 de juny amb un autocaravana que et cedeixen a més de tot el material.
Diu que no és un viatge d'oci, m'hi vaig inscriure perquè vaig veure que era la possibilitat de continuar fent el que m'agradava. Ha explicat la gent el que veig i el que passa. En aquest cas s'han de promocionar els Pirineus de punta a punta, el català, el basqui, el francès. És un projecte que combina natura i esports, a més de compartir públicament les teves experiències. A més hi ha un sou al més de 1.500 euros. Acaba dient que porto els Pirineus al cor i em faria molta il·lusió donar-los a conèixer.
Molt bé, doncs és el que tenim avui al punt avui interessant, aquesta entrevista, aquest punt de vista d'aquesta periodista. A l'avantguàrdia tenim el següent titular, Dalí és el pensador més potent que ha existit. Doncs ho diu Efrem Gordillo Pla, estudiós del pensament de Dalí, filòsof, és un noi jove, té 26 anys i ha fet un assaig titulat Dalí, el gran pensador, que és un resum de la filosofia daliniana.
Diu que és el pensador més gran comparat amb Aristòtil, Nietzsche i amb tots. Salvador Dalí és el filòsof més potent que ha existit i que jo hagi llegit. Diu que l'exageració és l'única cosa de la qual el món mai no en tindrà prou.
frases que deixaven a Dalí. Diu, estàs destinat a una missió literària, legura el seu amic García Lorca. I Dalí va respondre, soc més bon escriptor que pintor. I ens ha llegat 9.000 pàgines escrites. I ell diu que les ha estudiat. Diu, el seu pensament és únic. Dalí va proclamar els drets de l'home a la seva pròpia bogeria. Diu, una diferència entre geni i boig. Allò que sempre es deia de Dalí, que era un geni que estava boig. Diu, l'única petitíssima diferència entre un boig i jo és que jo no estic boig.
És el que deia Dalí. I l'últim apunt d'aquesta entrevista és que Efrem Gordillo, l'entrevista de la Contra d'avui, promou ara una campanya per dedicar a Dalí un carrer o una plaça a Barcelona. Podeu votar a través de la pàgina dalipensador.blogspot.com. És curiós, no?, que no entengui cap.
És veritat, cert. No, no té cap, és veritat, cert. I també fa temps que va morir, s'han fet carrers nous des que va morir Sabadell. Home, sí. Doncs mira, no hi ha... He dit que és una pàgina web, però no és una pàgina web, és un correu electrònic. DaliPensador arreu a blogspot.com. Doncs sí, mira si... És rara, Barcelona d'adreça, Andrea. Realment crec que és normal que t'hagis equivocat. Ja, ja, és que pensava que blogspot x serà un blog. Doncs no m'he fixat en la roba. Doncs si voleu cada litig d'un carrer o plaça a Barcelona, podeu votar.
A veure si funciona perquè la veig estranya aquesta dresa. En fi, acabem amb l'última contraportada d'avui. Ho vaig fer a l'antiga, vaig tatuar centenars d'orelles de porc. És Analia Zarate, la seva vocació la va trobar a Barcelona, té un estudi de tatuatge lluny del carrer i del públic i explica com va començar amb el món del tatuatge. A ella li agradava molt dibuixar.
Durant 20 anys no hi havia pensat, de sobte era allà amb això al cap, amb la idea de dibuixar. I no només això, sinó que al cap de 20 passes caminant per Barcelona vaig trobar un cartell d'una escola de dibuix i pintura, m'hi vaig apuntar. També em vaig conèixer a un tatuador, en Luki, que em va animar d'alguna manera. També un vell amic que justament estava començant a tatuar em va animar a que em fiqués en aquest món.
Vaig visitar tots els tatuadors de Barcelona per demanar-los consells. Jo crec que els vaig tornar bojos. També anava a la xarqueteria, comprava orelles de porc i practicava. Ara venen peces de silicona especials perquè la gent practiqui. Jo ho vaig fer a l'antiga. Vaig tatuar centanes d'orelles de porc. Estava obsessionada a fer-ho bé. És una manera de començar a tatuar. I explica, com a anècdota, que el primer tatuatge me'l vaig fer jo mateixa. És un dragonet sortint d'una flor de lotus que em vaig fer el peu esquerre i va fer mal perquè és una zona sensible.
Molt bé. Doncs és la història que tenim avui al periòdic.
I acabem aquest repàs amb una altra curiositat, és la notícia curiosa d'aquest matí, que avui va de sabates, perquè una empresa familiar d'ells, una de les... és un dels llocs importants de calçat, ha donat forma a un desig important per clients amb pressupostos ajustats, que no valen deixar d'anar a la moda, que són sabates anticrisi. La costa en 60 euros, que diràs, tampoc és tan barat, no? No és anticrisi, però resulta que és una mateixa parella de sabates que es pot convertir en 6 models diferents.
Gràcies a un senzill sistema i combinant peces metàl·liques a la sola es fixen diferents peces de pell que amb diferents formes i diferents colors canvien l'aspecte final de la sabata en un instant. Diu que la idea era que la crisi afecta a tothom i llavors si l'any següent canvies el color, compres fins i tot pintura acrílica i també la pots canviar i són encara més noves aquestes sabates, a més a més són molt còmodes i en principi la idea és pensar-les per tots els peus, també per peu amples, perquè pugui ser una mica per tothom.
Doncs ens va anar molt bé. Sí, sí, a més a més he vist el disseny i no està malament. A més a més també diuen que... qui fa una entrevista i llavors canta en les mil meravelles, diuen que també les pells són ecològiques, etcètera, etcètera. En tot cas, diu que també pots fer-ho a través del web de la firma, pots triar el color i la forma que vols per les sabates, perquè tant la sola com els talls de color es venen per separat i a dert.
Grog, Leopardo, també tots els colors de la tendència de primavera estiu. Sembla que estan en aquesta firma d'ells. I he vist la foto, que t'apareixen les 6 possibilitats amb una sola sabata. I una sabata plana, per exemple, li pots posar talons.
Jo el que veig és que és una sabata tipo una cunya d'aquestes andàlies d'estiu, saps? Per de la fusta. I llavors el que sí que canvia, és a dir, jo veig que és com... Bueno, t'hi diries un estil molt marcat, no? Perquè serien totes dins el mateix estil, que passa que unes són blaves, unes són dents marrons, una té una flor, l'altra té unes formes diferents... És una bona idea, eh? Per això, perquè si per 100 euros ho tens, tu pots anar muntant i mira, et dona lloc a la creativitat, també.
60 euros ben invertits. Exacte, el que passa és que no farà gaire negoci la botiga. O potser tothom va comprar-se-les. Estaria bé, també. En fi, Andrea, moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia.
3 minuts i 3 quarts d'11. Un moment ha anat per obrir diaris i tornar a aturar-nos en diferents pàgines interessants. Per exemple, avui al periòdico ens aturem el tema del dia que ens parla de la ferida oberta de l'AVE de la plaça dels països catalans que està abandonada un any després del túnel.
I arran de tot plegat d'aquest impacte de les infraestructures, llegim l'article d'anàlisi que fa Jordi Mercader al periòdic. El títol es paren als xinesos.
Diu que l'havia circulat plàcidament per les entranyes de Barcelona a Roma a França des de fa un any, el gener del 2013. Renfe i Edip van respirar lleujats per veure a complert el compromís històric de l'arribada de l'alta velocitat a la frontera francesa i poder tancar d'una vegada per sempre una inversió que es va disparar fins als 4.300 milions d'euros.
Després d'un monumental esforç, el Ministeri de Foment es va relaxar fins a tal punt que ha donat la raó a aquells que van baticinar que una vegada els trens passessin rum a París, l'Estat s'oblidaria dels projectes associats a l'operació, bàsicament, la Sagrera.
No hi ha diners en general i tampoc el Departament de Foment deuen anar sobrats de capacitats financeres però fins i tot acceptant aquesta premissa del mal de tot resulta sospitós tant desinterès per completar el projecte inicial per obtenir el màxim aprofitament de l'impacte de l'AVE a Barcelona centrat en el complex de la Sagrera en termes de millora del servei estrictament ferroviari, de cognitivitat pel conjunt de transport urbà i interurbà, de mobilitat ciutadana i de promoció urbana i econòmica per la zona nord de la ciutat.
Diu també Jordi Mercader que el gran forat de la segreta amenaça de convertir-se en un monument a distanciament i la falta de diàleg entre el govern català i l'estat, mare de totes les paràlisis, justificades formalment per la crisi, la guerra, el dèficit públic, però perfectament situades per tots els ciutadans en l'enorme profunditat política de l'enfrontament. És l'article que trobem avui al tema del dia, signat per Jordi Mercader el veriòdico.
Avui el Punt Avui que continua explicant com va ser el 75è aniversari de l'ocupació de les tropes franquistes i que avui se centra a Terrassa i Sabadell, foc industrial, diu a Terrassa i Sabadell a les pàgines centrals d'aquest diari, les tropes durant la retirada van cremar algunes fàbriques a les dues capitals de Vallès Occidental per no deixar vents als facciosos.
i diu que la inexistència de cap autoritat de Terrassa i Sabadell els últims dies de guerra per la desbandada dels que van tenir alguna responsabilitat política sindical o càrrec va provocar que s'hi visquessin episodis de desgavells pels carrers on part de la població que feia anys que estava famolenca ho va aprofitar per sequejar alguns magatzems i establiments. Tot el que et s'explica en una doble pàgina a l'interior del punt avui.
El diari Ara llegim avui una entrevista que assigna Thais Gutiérrez a Núria Escalona, que és publicitària i consultora de comunicació digital. Diu que moltes tecnologies quotidianes ens han fet la vida més fàcil i que aquests canvis són molt accelerats. Ella ho ha estudiat a fons, és la Núria Escalona. Com deia a mi, diu que el futur que apareixi al cinema l'hem anat fent real.
Ah! Ah!
Se li pregunta si estem massa connectats, tot i que ella diu que depèn de cada persona. Creu que hem de tenir clar que el telèfon està al nostre servei, no al revés. Si no ho fem ens pots aturar i absorbir massa i això pot crear fins i tot una addicció malaltissa. Per tant hem d'aprendre a fer servir aquesta tecnologia de la qual no tenim cap coneixement previ. Ens hem d'educar i ho estem fent amb assaig d'error. Els infants saben utilitzar la tecnologia perfectament però no saben si ho fan bé o malament. Per això els hem d'educar.
i també diu que moltes petites i mitjanes empreses són molt conscients de la importància d'internet per atreure el consumidor i fidelitzar-lo. Creu que han arribat a internet més per les demandes dels clients que no pas per voluntat pròpia, però el que és important és que hi han anat. Una entrevista per saber més de cap on som en l'era de la comunicació digital, avui al diari, ara.
I ja acabem aquest repàs amb l'article que assignava avui Mario Serra a les pàgines de la Vanguardia titulat Per què no li diré Bartó.
Comença dient que el senyor Josep Maria Bartomeu és el nou president del Barça, que ens ha vingut tant de nou que fins i tot dubtem sobre com anomenar-lo. Sabem que fins ara en els circuits propers era el Bartó. Els companys de Junta l'anomenen així, també les diverses capes d'aquesta ceba blonanida anomenada Antorn Blagorana. Sento un munt de tertulians que encara diuen Bartó, tot i que de dues maneres, els uns ho acaben amb bo,
com qui diu Gabo, el novel colombià, Bartó, per tant, i els altres amb u com a sorto, Bartó, que la clàrica, la majoria dels primers no són parlants de cap variant de català occidental, sinó barcelonins efectes a pronunciar val més en bé en comptes de neutralitzar-la. També he sentit veus, algunes tan autoritzades com la de Joaquín María Puyal, que consideren poc convenient excursar el cognom del president del Barça ni que sigui per sentit institucional. Ja estic d'acord i afegeixo tres raons més.
D'entrada diu Mario Serra perquè algun nom bertomeu és també un nom de pila que figura al santural català i que ja ha establert una tradició i... pocurística.
El segon motiu, per no excursar el cognom del president entrant a la categoria del greujó comparatiu, el govern no mena mai Santiago Bernabéu al Berna. Us imagineu que ara la premsa de Madrid títol és Florent Dimite, oi que no? Doncs no fotem cagarela amb el Bart. Reconec que el passat 30 de juliol ja vaig publicar un article amb el títol, perquè no li diré el tata.
ens suporta la proposta de Jo Maria Pou d'anomenar-lo Martino, i mireu quin cas que ens heu fet, però ara tinc un argument imbatible que em fa anar més enllà. El nou president del Barça mereix lluir no només el cognom sencer, sinó tots dos. Cal pronunciar-ne els dos cognoms complets per agafar moral i rememorar la tradició afortunadament victoriosa que ens lligarà Johan Cruyff, el nou... El nostre home es diu Josep Maria Bartomeu i Floreta.
És l'àrtic que assigna avui Mario Serra a l'avantguàrdia i enllaçem això amb la informació esportiva avui força diversa. Tot i que s'entrada bàsicament en la polèmica de la Junta Directiva, els diaris de Madrid titulen tots dos, curiosament, Madriditis. Madriditis titulant marca i les Madriditis incurable.
El Munt Lleivor diu que Bartomeu dona les claus. Diu que aquest és el titular. Neymar fastigueja molt a Madrid, ha destacat diferents declaracions que va dir ahir. També va dir que hi hauria canvis de carteres però no de ministres, perquè fa la remodelació directiva. I els contractes de Neymar, el president Izubi es van reunir amb a Crac abans de desballar-los.
I atenció a l'esport, que diu directament que Bartomeu conquista els cracs. I la imatge és Messi i Neymar. Va prometre a Messi que seria el futbolista més ben pagat del món i va tranquil·litzar Neymar perquè no se sentís justament culpable de la crisi. Aquests són els titulars destacats de les portades esportives d'aquests diaris, però encara ens queda el nou esportiu que titula directament Batibull.
La imatge és principalment la de Josep Maria Bartomeu, tot i que també amb una mica més petida apareix Jordi Casas pensatiu. Jordi Casas, que reclama al Barça que es comprometi per escrit a no prendre mesures contra ell. El club considera que amb la paraula del president n'hi ha prou i no pensa en signar cap document.
I acabem amb els punts musicals, no, els punts culturals d'aquest matí. I us expliquem, abans hem parlat de la mort de cantant de pit, siguin més coses, per exemple, que Mango i Alessandra Ambrosio donen el tret de sortida a la 080 Barcelona Fashion, que l'actor Roger Pere deixa el musical Germans de Sang per motius de salut,
o que el Museu de Cultures del Món obrirà el 2015. Després d'una reforma que costa 4,2 milions d'euros, el centre exposarà 550 peces de 40 cultures.
Tarragona recupera un fons documental dels segles XIII. Al XVIII la Generalitat tornarà al consistori textos que li van entregar a un grup de ciutadans al XXXVIII per protegir-los dels estralls de la guerra civil. I mor José Emilio Pacheco als 74 anys, poeta i narrador mexicà.
Aquestes són les notícies d'aquest matí, dimarts 28 de gener.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
No penso tornar a veure'm mai més i així quan siguem vells recordarem el dia d'avui com la meva última ressaca.
No penso tornar mai més a aquell bar on sembla que la festa no s'acaba. Fins que l'idiota que escolteu ja no recorda el que dutxava. T'ho juro com ja sóc. Quin lloc ho juro per la lluna. Encara m'he begut.
i ja són dos quarts d'una.
No penso tornar a veure'n mai més He vist que ja ningú perd els papers I sempre em quedo sol amb tu al mirall els amb un clima a copa T'ho juro com ja soc Millor t'ho juro per la lluna Encara no he begut ni monda Ja passen dos quarts només
Ja passen dos quarts d'una.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Catalunya Informació. Són les 11. Limiteix el primer ministre d'Ucraïna, Mikhail Azarov, al cap de govern, deixa el càrrec després que el president Viktor Yanukovych hagi fet marxa enrere en les lleis per restringir el dret a manifestar-se. Mentrestant, hi ha en marxa una sessió especial del Parlament per debatre la crisi que viu el país.
Convergència Democràtica de Catalunya tornarà a apostar per Ramon Tremosa com a candidat a les europees el 25 de maig. Ho ha avançat al matí de Catalunya Ràdio el diputat de Ciut Lluís Coromines, tot i que encara han de començar a negociar les listes electorals amb el PNV i coalició canària.
Els promotors del macrocomplex Barcelona Wall estan disposats a negociar que la rebaixa de l'impost que s'aplica al joc no comporti una baixada d'ingressos a la Generalitat. Ho ha dit el Parlament, el conseller delegat de Beremonte, Xavier Sarà, que també avisa que si no hi ha acord el projecte es farà fora de Catalunya.
Satisfacció del PSOE per l'aturada del procés de privatització de 6 hospitals de la Comunitat de Madrid. La responsable de política social socialista Trinidad Jiménez ho considera un avís per als projectes privatitzadors d'altres comunitats. Queixes dels bombers del grup de rescat de muntanya de la Seu d'Urgell perquè s'han de desplaçar cada dia més d'una hora per anar a buscar l'helicòpter amb què treballen. El sindicat Comissions Obreres demana que l'aeronau subiqui a l'aeroport de la Seu d'Urgell i no atirvi, el Pallars subirà.
I ha mort als 94 anys el músic de folk Pit Cigar, considerat una de les principals figures d'aquest gènere musical, i també un activista dels drets humans, entre els títols més destacats de la seva carrera i Vai Hatahammer.
Josep Maria Bartomeu confirma el matí de Catalunya Ràdio que el vicepresident Carles Vilarrubi li va posar com a condició per continuar que ell lideri un projecte de dos mandats fins al 2022. Li diu al soci Jordi Casas que posi punt final al tema de la querella i li assegura que no emprendran accions legals contra ell però que tampoc posaran res per escrit. Bartomeu afirma que a Rossell no el poden perdre perquè és un actiu del club.
L'Espanyol viatja avui a Madrid, on aquest vespre juga al Bernabéu la tornada de la Copa. Els blanc i blaus estan obligats a marcar després del 0 a 1 de la nada. Javier Aguirre afirma que han de fer un partit intel·ligent perquè encara estan vius a l'eliminatòria. David López, novetat a la convocatòria. El partit a les 9 des de mitja hora abans a Catalunya.
Matí fred han baixat les temperatures entre 5 i 7 graus a bona part de les comarques. El cel estarà serè, tret d'alguna boira i més tapat a la cara nord del Pirineu. Hi haurà ruixats a la tarda i vespre al Prè Pirineu Occidental i a la Catalunya Central, amb neu a partir dels 800 metres. Aquest migdia les temperatures seran més baixes. De moment ara a aquesta hora a Tarragona hi ha 10 graus, a Barcelona en tenen 9, 7 a Girona i 6 a Lleida. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Aquest dissabte arrenca el cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just d'Esberna. El tema d'enguany és monocrom, color i fotografia nocturna. El preu de participació augmenta de nou aquesta edició. La inscripció costarà 25 euros, 10 més que l'any passat. L'Agrupació Fotogràfica Sant Just, la Unió de Botigues i Comerciants i els 62 del Mercat Municipal organitzen el concurs amb la col·laboració de l'Ajuntament.
Cada participant podrà presentar fins a 4 obres per secció, per tant, 12 fotos com a màxim. L'enviament de les fotos es farà únicament a través d'Internet. Entre el 1 de febrer i el 30 d'abril trobareu les bases del concurs al web de l'agrupació fotogràfica a fsenjust.com.
Més qüestions, aquest divendres s'inaugura l'exposició d'un dels retaulistes catalans més destacats dels últims temps, Jordi Vila Rufàs, el celler de Can Gynastà. Vila Rufàs va morir fa tres anys, als 86 anys, i ara la sala de Can Gynastà acollirà un recull dels retaules més rellevants de l'artista. L'exposició porta per títol retaules d'ahir i d'avui, i mostra l'evolució de Jordi Vila durant més de 50 anys, des de la seva etapa més inicial fins a la seva maduresa. L'exposició és una petita mostra de l'obra de Jordi Vila Rufàs, de les seves eines,
del seu procés creatiu i d'un antic oficí adaptat a l'artualitat. Retaules d'ahir i d'avui s'inaugurarà divendres a les 7 de la tarda al celler de Can Ginestan. S'hi podrà visitar fins al 16 de març.
I acabem recordant que la robòtica aplicada a les necessitats de les persones serà el tema de la conferència que Lícia Casals impartirà demà a Sant Just. Casals, enginyera industrial i informàtica, parlarà de la neurorobòtica i dels reptes de la robòtica assistencial. És una ponència que organitza l'aula d'extensió universitària per a la gent gran del basliuregat.
La neurorobòtica és un camp de la biotecnologia en què es va avançar en dia a dia. Segons Alicia Casals, gràcies a la neurorobòtica els usuaris podran controlar més fàcilment les màquines que presten un servei assistencial, per exemple, a les persones que tenen problemes de mobilitat. La conferència tindrà lloc demà a les 6 de la tarda a la vagoneta.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una. El Sant Just Noticias, edició migdia, amb la informació més ampliada. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I'm up to meet you Tell you I'm sorry You don't know how lovely you are I had to find you Tell you I need you Tell you I set you apart Tell me your secrets
Ask me your questions. Now let's go back to the start. Running in circles. Coming in tails. Heads on a science apart. Nobody said it was easy.
Oh, take me back to the start
Oh, what a rush to the start. Running in circles, chasing tails, coming back.
No ho sé.
Just a la fusta.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Jóves a Sant Just, fem un caracar amb nois de segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
I aquesta la parlem d'unes instal·lacions esportives situades ben a prop de Sant Just, al Club Ciutat Diagonal, que compta amb activitats dirigides, amb pistes de tènis i de pàdil, piscines i un munt d'activitats possibles per fer també a nivell esportiu. Tot plegat a tocar de Gollcerola. En parlem ara amb en Xavier Mainou, que és coordinador i responsable de l'àrea de gimnàs i fitness del Club Ciutat Diagonal. Molt bon dia. Hola, bon dia. Què tal?
Destacam ara al principi aquesta idea que esteu sobretot a l'entorn de Collserola. Venen a la vora d'aquest entorn, cosa que fa que sigui una situació privilegiada. M'imagino que també es nota, no?, a l'hora de... Exactament, i tant. A més, molt a prop també de Plaça Mireia, de Carrers de l'Aigua, i llavors aquí tenim totes les activitats ben a prop de l'aire lliure. Tenim aire pur aquí al nostre club.
Exacte, de fet segurament si anem ara per la plaça Mireil perquè tot aquest entorn en els últims anys hem vist com ha augmentat la quantitat de gent que practica esport i que potser va a córrer. És a dir que suposo que tot això també es tradueix a l'hora d'apuntar-se a un club d'esport. Exactament. A més no només això, sinó que per exemple tenim una de les seccions, també són la mountain bike, les bicicletes, que tenim el que són els ganxos de lloguer amb els quals els nostres socis
doncs tenen la seva bicicleta. És a dir, ja no falta que pugin des de Barcelona tota la pujadeta amb bicicleta fins aquí, sinó que arriben, agafen la bicicleta, fan la seva excursió, la tornen i després es dutxen, es canvien, es relaxen i ja poden marxar. Per tant, molt pràctic. Molt pràctic. Que també és la manera d'incloure o d'integrar-se dins d'aquest entorn, no? Exactament. Dins d'aquest entorn, no? Exactament. I el que comentaves també, doncs tota la zona nova
de sala de fitness i classes dirigides. Hem triplicat tot l'horari i hem fet una bona inversió amb tota la maquinària. Tant una com l'altra, com el nostre restaurant, que ja és ben conegut, estan a vistes de Coixerola, de Sant Just, de Barcelona. Estàs fent la teva gimnàstica, tant dirigida com de fitness, estàs sobre la teva máquina de cinta ol·líptica i estàs tota l'estona amb vistes espectaculars.
Això us ho valora? Els vostres socis us ho han comentat o ha vingut algú atret justament perquè estiguéssiu situats en aquest espai? Sí, sí, totalment. A part que tenim el pàrquing aquí molt còmodament, un pàrquing gratuït pels nostres socis, doncs el fet d'entrar en una sala i dir, ostres, quina llum que entra, quines vistes que teniu, doncs clar, pensa una cosa, avui dia amb l'estrès que porta tothom, amb el tema de crisis, amb els nervis,
doncs tenir aquestes vistes, tenir aquesta sensació de llibertat que no està dintre d'un zulo tancat, doncs és vida. Comentaves ara que heu triplicat els horaris, a més a més. Sí, estem fent classes de tot el que és convencional i tot el nou, perquè ja saps tu que amb temes d'activitats dirigides
Cada dia surten modes i s'han de triar molt bé perquè al final acaben, com la persona que compra el material per dir-ho així de teletienda, al final acabaríem amb els materials tots penjats en un armari sense fer-ho servir. Doncs aquí hem introduït tant el pilates, que ja no és una cosa nova, que ja és una cosa sencera, que treballa tot el cos, que el tonifica, que l'estira i que la gent se sent molt bé treballant-lo, doncs el típic manteniment que nosaltres li diem en forma, que treballa tot tipus de materials,
i que també es preocupa de millorar la qualitat del dia a dia del nostre usuari. Fins i tot també tenim el Zumba. Aquesta sí que és la nova moda, no, una mica? I que és una tipologia de classe que està agradant molt perquè t'ofereix una diversificació d'estils, és a dir que és el merengue, que és el hip-hop i tal,
amb unes coreografies molt senzilles i que la gent, quan hi entra a la classe, doncs s'hi troba molt a gust, perquè no es perd. Aleshores, no hi ha aquesta sensació de frustració. I per això té tant èxit la Fumba. A part de tenir... Són treballs amb músiques molt actuals, doncs que això a l'Íngli li agrada a la gent, no? És molt fàcil, no?, una mica? Seguint una classe dirigida i sense aquest sentit de frustració, perquè ho està seguint tot, és a dir que...
és una classe oberta a tots nivells. I nosaltres, en sentit de classes, també tenim el spinning, que tenim en cap de setmana també, tenim el ioga, tenim pilates ioga, una combinació, tenim classes interbàliques, que es fan treballs interbàliques d'entrenament, és a dir que també és vàlid per esportistes, per gent sanitària, per tot una mica. Tenim classes de dilluns a diumenge, tota la setmana hi ha classes. O sigui, també hi ha dirigides, no, cada setmana?
Clar, suposo que no sé quines són les que acostumen a tenir més èxit, o sigui, ve més gent que té ganes de practicar classes dirigides, anar directament a la sala de fitness, anar a jugar a tenis, si teniu alguna activitat estrella, com si diguéssim. Sí, com a activitat estrella, clar, ara estem nosaltres amb nou programa, com hem dit, d'activitats dirigides a la nova sala de fitness, tot això està emergent, és a dir, la gent està a poc a poc entrant-hi, coneguent el nostre producte,
i la veritat és que molt contents, però com a activitats també estrelles tenim el tenis, tenim el pàdel amb el qual tot ara comptem amb vuit pistes de tenis, cinc de terra batuda i tres de resina sintècnia, després tenim set pistes de pàdel. Deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do, eh?
molt agressiu, o bé, ja he jugat molt de temps i ara vull passar a una altra cosa més senzilla, el soft racket t'ofereix això. És una pilota més... Tipo del tennis, una raqueta més estreta, carret, i aleshores una partida soft racket et permet aguantar més els tantos. Amb la qual cosa la gent s'hi agafa més, també, en aquest esport. Tenim d'haver una pista de bitx tennis,
Vigtens. De bola i platja. Ah, també, molt bé. També, també. I després, els nostres coordinadors en cada secció de la que són responsables estan constantment organitzant activitats, events, perquè sobretot el soci es coneguin un amb l'altre i a partir d'aquí ja al final siguin
una mica autònoms, que és el que nosaltres també apostem, és a dir, el Club Ciutad Diagonal és un club molt familiar, és un club en què la gent quan arriba aquí s'hi troba molt bé, com a casa, jo és el que els dic als meus socis, als meus clients, doncs quan arriben, digueu que aquí esteu a la vostra segona casa, i realment és el que respiren, aquest aire pur que comentàvem, aquestes llistes, aquesta trobada amb clients propis que no coneixen al nostre club i que venen a dinar,
i que surten ben contents, doncs és el que. Al final, qualitat de vida i trobar-te com a casa. La majoria de públic ens deia que és un club familiar. Són famílies o per dominar més un tipus d'adult o no sé quin és el perfil majoritari? Sí, hi ha bastant jovent, hi ha adult, és una combinació.
És una combinació ben curiosa i sobretot també, com he dit, molt familiar. És a dir, tenim cursets per nens de golf, perquè no ha anomenat, però també tenim canxa de pràctiques de golf. Aleshores, aquí tenim cursets per nens de golf, de tenis, de pàdel i tot això en crescendo. És a dir, la família està arribant aquí, s'està trobant ben a gust i a partir d'aquí diu
totes les components de la família aquí poden arribar a fer coses mentre jo treballo, això és molt important. I després, quan arriben les estades, o que són a l'estiu, també tenim un programa superinteressant de casals, en el que també els petits fan moltes activitats, que ara és sobretot el que els toca amb aquestes edats joves, que n'aprenguin de moltes coses.
i els tenim en tenis, en paddles, en softrackets, en piscina i així realment els pares poden tenir també la seva estona tranquil·leta mentre tenen els nens els casals. Perquè es vagin familiaritzant, no? Exactament. Abans ens deies que heu fet aquesta ampliació últimament, és a dir que també relacionat a la sala de fitness i també amb les pistes em sembla. Exactament, la sala de fitness té maquinària nova
És una maquinària molt interessant perquè hi ha tots els estris per col·locar el cos en una posició adequada per fer el treball que cadascú necessita. I nosaltres, evidentment, fem programes d'entrenament personalitzats, a qui ho demana, per temes d'esquena, per temes d'articulacions o pos operatoris o, senzillament, per posar-te en forma. Ja sabem que el que costa és la regularitat.
i quan entres en una sala on tens aquestes vistes, aquesta sensació de dir, ostres, que tranquil i que bé que estic aquí, doncs...
finalment et fa més regular. És més fàcil de venir de manera habitual. Hem fet aquesta ampliació en un moment en què sembla que tot plegat és una situació molt delicada i últimament també mirem de parlar amb gent que se n'estan sortint per dir-ho d'alguna manera. Suposo que vosaltres heu pogut fer aquesta inversió pensant en un moment en què tot plegat anirà una mica millor. Esperem que vagi millor.
De vaques flaques i de crisi, aquí el que volem és rebre a tothom amb un somriure i amb molta energia i és a l'idioma, no n'hi ha un altre. Clar, ho heu notat vosaltres per això la crisi que hi ha hagut? Perquè a vegades també diem que Sant Just o aquestes zones són una mica illes de tot plegat, però d'alguna manera o altra afecta potser menys o d'una altra manera, però no sé si en el vostre cas ho heu notat en el sentit dels clients que hi hagi hagut menys moviment o més baixes.
Sempre s'arriba a notar, sempre s'arriba a notar. De tota manera, si et comentaré, és que la gent comença a fer les seves comptes i diu, em retallo això, em retallo això. Però finalment, avui dia, ja des de les Olimpíades del 92, que hi ha més consciència esportiva, més consciència d'esport, està clar que l'esport va lligat amb la salut. Això és veritat, que els gimnatsos estan plens. Jo crec que a poc a poc
A poc a poc el que deies ja es comença a veure la llum al final del camí i sembla que la gent té cada dia més clar que la salut és esport. A part d'allà el tema alimentici, que això seria una altra cosa.
Sí, sí, però sí que és veritat que amb l'esport de vegades, tot i que potser s'eliminin coses, tothom, qui més qui menys, intenta poder-ho mantenir. I si evidentment és soci d'algun lloc, potser és veritat que ajusta una mica més, però que potser sí que intenta fer la manera per poder seguir anant-hi. I potser llavors el que es fa més és també la constància, no? Justament, ja que pagues una quota, doncs dir l'amortitzo. Correcte. Però bueno, nosaltres amb aquest programa d'activitats dirigides que tenim, doncs ja ens encarreguem
com he dit, es trobin com a casa i que realment siguin constants. Doncs moltes gràcies Xavi Mainou, que com hem dit és responsable i coordinador de l'àrea de fitness i de les activitats dirigides del Club 7 Diagonal. Avui hem descobert una mica més com són aquestes instal·lacions i que vagi molt bé. Fins aviat. Quan vulgueu aquí us esperem. Que vagi bé, bon dia. Igualment, adeu.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
3 minuts i dos quarts de dotze, saludem ara el Carles d'Eran de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, què tal? Per parlar del temps, del fred, no, avui? Sí, sí, és allò que comentàvem ahir, que tindríem una afuatada una mica important de les temperatures, i a més a més afegint-hi el vent, doncs tot ajudaria que tinguéssim una mica de sensació d'un fred molt més marcat, ahir recordem que al matí teníem 14-15 graus,
Avui hem baixat fins al 6, és una davallada important de 9 graus, però a més a més s'hi afegim molt bé la temperatura de sensació a les 8 del matí de 2 graus a Sant Just. Ara tenim una temperatura de sensació de 5 graus, tenim 8 graus de temperatura de Sant Just, és un ambient bastant més fred i més normal per a l'època que no pas el que estàvem patint va regaudint aquests últims dies.
Estem a l'espera de l'arribada d'un altre front. Seguim amb viatges de diferents fronts que van circulant pel nostre país, que ens afecten de diferent manera, i el d'aquesta tarda és un front que començarà a donar precipitacions cap a la tarda, vespre a les comarques de Lleida, que escombrarà el país i fins i tot de nit i matinada podria caure algun ruixat.
Al principi, aquest front es trobarà en un ambient molt fred. I això farà que en alguns punts de l'interior de Lleida, de les comarques de Barcelona i fins i tot de l'interior de Girona, la cota de neu en un inici es pugui estar al voltant dels 500 o 600 metres tan sols. Després, de cara a la matinada, la cota de neu pujaria cap als 800 o 900 metres.
però sí que és probable que hi hagi precipitacions, unes elevades de l'interior de Catalunya, doncs hi puguem veure alguna enferinada, perquè hi haurà precipitació. Creiem que serà just que pugui caure aquesta propera nit matinada, o fins i tot demà al matí a primera hora, doncs seria de caràcter ceble. Podrien caure unes petetes, però seria poca pèl. No cal paraigües o què?
Si hem de voltar amb un llavall de matinada, potser sí. No esperem grans, o sigui, ens estan parlant d'un 20% de possibilitats de precipitació, és una possibilitat molt baixa, però bé, algun litre podria caure, o sigui que en algun moment pot haver una certa intensitat. És un front que serà més efectiu a les comarques del nord que no pas a les comarques centrals, o sigui que a partir del que és les comarques gironines sí que podria haver alguna precipitació litoral, eh, però al interior sí que pot plorar més.
però difícilment arribarà a caure a l'àrea metropolitana. Hi ha aquesta possibilitat, l'hem d'apuntar com a possible, i amb aquesta cota de neu que també fa una mica de goig, perquè estem tenint un hivern bastant fluixet, cota de neu al voltant dels 500 o 600 metres a partir del vespre, després de matinada, com dèiem, mil metres.
Llavors, durant el dimecres tot aquesta inestabilitat marxarà, ens tornarà a quedar un ambient una mica tranquil, podríem dir, amb el sol, amb alguns núvols alts, amb un ambient fred encara, perquè aquesta setmana, com dèiem, avui s'engega una situació de nevera que anirà acompanyant-nos pràcticament tota la setmana. No tornarem a recuperar valors de 15 o 16 graus, però sí que algun dia els 12, 13, 14 podrien arribar com a temperatura normal puntual del mes de gener.
Llavors, demà dimecres o matí encara algun ruixat possible, però obretura ràpida de clarianes durant el dimecres. Tindrem un temps força tranquil. I a la nit, entre la nit de dimecres i dijous o matí ens torna a creuar un altre front, un altre front que no es mostra massa actiu, però sí que podria fer acte de presència, deixar alguna precipitació, i la neu la podria deixar una miqueta més amunt, cap als 800 o 1.000 metres. Dijous serà un altre dia que al matí, com que els núvols aguantaran bastant més que demà,
Dijous al matí farà força fred perquè els núvols mantindran la temperatura baixa i amb prou feines arribarem als 10 graus de màxim. O sigui que dimecres potser recuperem una miqueta perquè al migdia sortirà el sol però dijous baixarien les temperatures. De cara al divendres tornem un altre cop a tenir un dia estable amb temperatures normals per l'època, al voltant dels 12 o 13 graus, però amb el sol com a protagonista i amb vent del nord.
Dissabte arriba un altre front, que ens taparà pràcticament bona part del dia al cel. A la tarda es començarà a obrir clariones, però tornarà a ser un dissabte tapat, cris, lleig i fins i tot d'hivern, perquè les temperatures tampoc no seran massa elevades.
però en canvi a partir de la tarda de dissabte es torna a arreglar el dia i diumenge tornaríem a parlar de sol en un ambient de 12 a 13 graus, que tampoc no serà extremadament càlid, no serà el diumenge que vam gaudir, va repetir, la setmana passada que vam arribar als 17 graus, sinó que serà un diumenge de sol però d'hivern. Així doncs, atents a un front la nit de dimarts a dimecres, a partir d'aquesta tarda a nit, un altre front que ens arriba a la matinada de dimecres al matí de dijous i un altre front que ens arriba dissabte. D'unida, doncs, a Carles estem moguts
Estem en un anticicló que se'ns ha anat molt amunt, els fronts baixen una miqueta de latitud, això afecta tot el que és el Cantàbric, que també hi ha notícia que l'Ebre aquests dies està baixant amb molta quantitat, amb molt caudal, i això és fruit que en tota la zona del Cantàbric aquestes situacions de nord oest són com el llavan nostre, que no para de ploure.
i totes aquestes zones del País Vas, de Cantàbria, d'Estúries, que està precipitat molt, i tot això que vas comprat cap a l'Ebre, després veiem com l'Ebre està baixant bastant més ple, perquè tota aquesta situació que a nosaltres ens arriba, doncs una mica apuntada, i que deixa alguna precipitació, potser algun front és una mica més potent, però normalment no deixa massa cosa, però en altres zones del país ho podem notar, perquè si anem a veure l'Ebre, veurem que baixa molt de caudal.
Doncs aquí està una mica la visió del temps, aviam com van passant aquests fronts, però aquesta situació és la que tenim ara, o sigui, una influència claríssima de nord-oest, amb diferents fronts que ens van visitant, que ens van afectant de diferent manera, i aquest serà el terreny de tota la setmana. Molt bé, doncs l'anirem actualitzant també cada dia. Gràcies, Carles. Molt bé. I que vagi bé, disfruta d'aquest fet. Bon dia. Bon dia.
Just a la fusta.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire purt. Hi pots fer de tot. Tenis, squash, golf, yoga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a paddle o iniciar-te en pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. El Club Ciutat Lligonal t'ofereix en un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. I on em puc informar? Només has de trucar al 93 473 9671. Club Ciutat Lligonal.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just amb un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agents de concert o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de Mil Anys d'Història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Estem escoltant Just a la Fusta.
Ara passen 6 minuts de dos quarts de dotze i fem tertúlia amb la Maria Camps i l'Agustí Rubio. Molt bon dia a totes dues. Què tal? Avui us veig a més a totes dues ja amb paper i boli per anar apuntant. La situació està complicada. Que passa tan ràpid la tertúlia. Veig que no us voleu perdre res. La situació està complicada. Maria, no sé si et refereixes a aquesta visita que hem tingut aquest cap de setmana.
del Partit Popular, que encara aquest matí sentia les tertúlies i encara cueja tot plegat, tota aquesta visita i una mica l'actitud, potser, més que la visita en si, no? És a dir, ja s'havia feia temps que seria un cop de setmana intens, que vindrien les grans figures del Partit Popular a nivell estatal, però bé, diguem que tot plegat, potser va ser més del que s'esperava fins i tot la gent, no? Sí, bueno, a veure...
Diuen, i això penso jo que ho comparteixo bastant, que el fet que et vinguin aquí a fer-te una campanya pel no, per dir-ho d'alguna manera, no? I a carregar-se a ells de raons de tipus, què sé jo, molt poc democràtiques, diguem-ne. Vull dir, això ens fa creure que nosaltres anem pel bon camí i que de fet és una realitat que hi haurà una consulta dia 9 de novembre. Si no, no farien campanya. Si no, no estarien així ens a la guait com estan.
Però jo que em deia que també les coses tan complicades és també des del punt de vista democràtic i des del punt de vista econòmic. Tu veus que la societat va recular. Vull dir que estem a la societat, al govern, reculen el temps, diguem-ne. I això a mi em fa molta, a tots plegats ho poso, molta angoixa.
I una de les coses que en el dia d'avui precisament em preocupa és la llei verd un altre cop. Perquè vulguis o no vulguis, tu penses amb els teus fills i penses amb els teus nets. I la veritat, jo estava molt contenta del tipus d'ensenyament que teníem.
de la lleis d'educació que hi ha hagut aquí a Catalunya, i de veritat és que qualsevol retrocess en aquest camp, com sembla que hi ha avui una reunió no bilateral d'aquestes, una reunió d'aquestes, es fa estar pendent exactament del que passa.
Tot i que és veritat que caldrien millores, però que realment la llei verd a banda de l'atac que fa al català, que és segurament el que més hem sentit i que és brutal, però que és un retrocés molt important en molts sentits. Sembla absurd que s'hagi castigui endavant ara, l'any 2014, aquesta llei d'educació.
És que sembla mentida que a nosaltres se'ns afecta bàsicament amb dos punts. Un és amb el de la llengua, que amb això estem aguantant, aguantant, aguantant, però fa tants anys que anem aguantant, que sempre tens por que arribi un dia que ja no puguis fer més. I després tens el tema dels curriculars i els temes de principis educacionals.
i en aquests moments que està la lluita aquesta que sembla ser que començaran per la primària, tercer i cinquè o sisè, no ho sé exactament, vull dir, i que ja veus que s'afanyen a fer els llibres, ja veus que els continguts estan canviant i que sobretot aquesta nova assignatura de ciències socials molt adreçada a espanyolitzar tothom, això fa angúnia, la veritat. No és una cosa que a mi em preocupa moltíssim.
Aviam jo què he de dir més sobre aquesta llei, la llei d'educació de drets és un retrocés i a més a més és un menyspreu total i absolut a totes les persones que habitem en aquest estat. Jo no sé si s'ha dit tant i estic d'acord amb tot el que ha tocat.
Però és tan bèstia, és tan fora de tot, que jo em crec... Si algú em diu que soc una mica innocent, doncs mira si que ho seré. Aviam, en el Congrés el resultat va ser que tot el partit va dir que quan governessin, quan canviés el govern, la retirarien. Per tant, aviam, hi ha una mica que dius...
Ara només hem de fer una cosa, que no guanyi el PP perquè no tirin endavant. L'altre dia també parlàvem el mateix de no sé quina altra llei i dèiem que és novembre de 2016, ens queden més de dos anys. Precisament perquè queden més de dos anys, tenim temps per anar organitzant-nos i per anar fent pinya qui està en contra d'aquesta llei i d'altres, perquè no només està aquí, està de l'avortament també, queda per aquí.
Aquesta ja he vist que han rectificat. Ja parlaré d'això, que requereix molta profunditat. Però a mi hi ha una cosa que em preocupa més. A veure, que em preocupa més. No, que em preocupa també. La solució a l'educació és oblidar-nos de la llei web i mantenir el que tenim.
No oblidem que en dos anys de govern que porta, dos anys, són dos anys, ara el temps no, perdó, Convergència i Unió, en el govern s'ha retrocedit molt. I clar, l'argument aquell de què? Bueno, és que Espanya no es paga, és que Espanya no... A veure, fins ara la Llei Ver no s'ha apartat, no s'ha adut a la pràctica, però aquí a Catalunya s'han perdut moltes de les conquistes que van fer.
Què van fer des del 82? Les classes Torrona estan molt més plenes, no hi ha substituts. S'han tret personals, s'han incrementat les ràtios, s'han desmuntat sistemes que estaven bastant consolidats.
no es té en compte l'escola inclusiva, no es té en compte els menjadors, les beques de menjador, en tots els aspectes que comporta tot el funcionament d'un centre. Jo recordo...
el Consell Escolars, que encara que és veritat que en molts moments faltés una mica de democràcia perquè hi havia un desequilibri, el claustre pesava més que les amples, però les amples tenien allà, legalment no, legalment. Són moltes coses que s'han perdut sense...
La llei verd és el que més desitjo per a mi i per a totes les persones que m'envolten, però ojo amb les polítiques neoliberals que s'estan donant a terme, perquè aviam, no oblidem que la tendència ara és que l'educació és una mercaderia.
I aquí, qualsevol partit que governi i que no tingui clar que l'educació és un element, és una eina per fer créixer la població, per fer créixer les persones,
i per fer créixer la democràcia i per desenvolupament personal, mentre no es pensi això, mentre es pensi que això és una mercaderia, llavors més igual. I la veritat és que no a la llei verda, però no a les polítiques educatives del govern de Convergència.
Que jo sàpiga, les polítiques educatives aquí no s'han canviat, sinó que són obligades per l'estat espanyol. A veure, un moment. La pràctica, Maria. Segur que hi ha hagut retallades, això està claríssim. Hi ha hagut moltes en l'educació. Això, en l'educació, en sanitat i en moltes altres coses. I en cultura hi ha hagut moltes altres coses.
I també és cert que no hi ha diners. Això ho ha comprovat tot tothom. És una raó que podeu dir que no és una raó de pes, però sí que ho és, perquè en una casa particular ja ho veus. O tens diners o no en tens, pots fer unes coses o no pots fer l'altra. Segur que... Les dediques a una cosa o les dediques a una altra. Per això mateix. Exacte.
Però bueno, en aquest cas concret aquí, després del dèficit que ens va deixar el tripartit, i això ja no vull ni dir-ho perquè ja ens hem cansat de repetir-ho, i després de l'espòli que ens està fet l'estat espanyol, no hi ha diners, senzillament, no hi ha caixa. Però a part d'això, vull dir, sí que és veritat que això ha fet recular uns serveis, jo no diré pas que no és veritat això, que hi ha menys professors, per tant hi ha menys substitucions, i per tant hi ha una mica més de nens per aula, cosa que s'ha de reconduir en el moment en què
això s'arregli. Jo no ho he vist sobre el paper que això s'hagi dit no es farà mai més. No, es retalla momentàniament per després tornar-ho a posar, igual que sanitat. Vull dir, no...
Amb el tema d'ensenyament jo també crec que l'acosti, que l'educació és una cosa social, és una cosa que faig a les persones, que ha de ser igualitària, que és l'única cosa que també ens pot fer iguals a tothom, i per tant és una de les coses que s'ha de vetllar perquè sigui així. Segurament sempre ens acabem oblidant que és un dels pilars fonamentals per aconseguir la igualtat a les persones.
I, de vegades, l'altra cosa que jo sempre he sigut partidària de l'escola pública, que això ho sabeu, vull dir, i tot el PSC ha estat just, demostrat, ho coneix perfectament. Però sí que és veritat que hi ha vegades que hi ha una cosa que jo moltes vegades penso, que és que amb alguns punts, amb alguns punts, a vegades ens passem com si fóssim molt rics. I no som tan rics. Hi ha coses a vegades que dius, això és molt millor, però no ho puc fer, no hi arribo perquè no tinc els mitjans.
I això en alguns casos que a vegades s'anomenen, i ara no els necessitaré aquí, però si algú l'interessa, li puc dir exemples. De peticions concretes per a escoles, vols dir? Exacte, ens han passat una mica. És millor tenir 10 nens que 15. Segur, segur. 10 tampoc s'havia arribat. No, potser 15 sí. No arribarem a 25, n'hi arribarem a 30. 15? Quan? D'on? On?
A on? Depèn de les escoles. Però publicar segur que no. Perquè no omplim matrícula, però no puc anar un any... No, hi ha escoles bressol sobretot. A veure, potser amb una escola bressol és més fàcil arribar a 10 o 15. No ho sé, em refereixo a que a vegades som una mica exagerats amb això. Que és millor o sí? Segur que és millor, però que no tenim els diners suficients com per fer-ho.
i ja està, no crec que m'educació pugui dir gran cosa més, no som el tema, perquè no soc mestra ni ho conec a fons, però sí que la llei verm es veu de moltíssim, això està claríssim. Amb això que deies, i és veritat, jo no estic en contra de la racionalització de la despesa,
i jo no estic en contra de l'austeritat, no la que s'imposa la troica, sinó l'austeritat de vida. En general, aquest canvi d'època que estem vivint. És molt curiós que de cop
És veritat que el tema de la crisi és veritat, que no hi ha diners... Però l'administració ha de treure els diners, i llavors hi ha encara impostos que s'han retirat o que no s'han posat. Que no s'han deixat posar. Com a mínim hi ha dos que no s'han deixat posar. Hi ha algunes competències que sí que... O sigui, algunes competències que permeten anar més enllà. De Catalunya, concretament.
El curiós era que on més s'ha retallat, on més s'ha retallat ha estat. En educació, en sanitat, en dependència, en recursos de dependència i en estat social.
Jo no veig que s'hagi aplicat una política d'austeritat en espais més amplis. S'ha desmuntat o s'està desmuntant
l'estat del manifestat que tenia. S'està desmuntant i s'ha desmuntat i això no ho pot negar ningú. I això és conseqüència d'una manera d'entendre la política.
I ja està. És una manera d'entendre la gent quan es diuen que són consignes, que s'han rescatat els bancs però no les persones. És per reduir.
Aquí, un dia d'agost, el PP i el PSOE, de vegades, l'estat espanyol, van canviar la Constitució perquè es pagués primer el deute que els serveis que necessitaven. Això ho van aprovar entre ells dos. La Constitució, aquella que no es pot...
modificar ara ni que es pot incorporar algun moviment. No. Això ho van fer ells. I al cap de dos o tres dies, en el Congrés de Madrid es va aprovar amb el vot de Convergència i Unió. Clar, aviam, això és història i això és una manera de veure la política i era l'únic que volia dir. Era l'únic que volia dir, Maria. Amb totes, aviam, hi ha rost. Hi ha partits de fer rost.
i qualsevol partit, coalició, en algun moment cometerà. I, evidentment, governant és normal, també són qüestions prioritàries. Però per mi, que hi havia una direcció més clara en prioritzar aquest tipus, l'habitatge, l'educació, recordeu, més metges, més mestres,
més mosos en aquells temps. Això és un dèficit. Això és una política que... Clar, què va passar? Que de cop es va acabar aquella manera de fer política, va venir la crisi tot junt.
però el plantejament és totalment radical, és totalment diferent i jo personalment m'estimo més que hi hagi un govern que es preocupa més de les persones, de les potes de l'estat de l'Estat. Jo crec que tota la vida he cregut que la política és l'art de gestionar bé i gestionar bé els recursos que tens. Està fins a clar, tu has de gestionar el màxim possible per les persones, el màxim de bé possible per les persones,
amb els recursos que tu tens. Aquests recursos són variables. I és veritat que tu pots tenir preferències o pots tenir prioritats. Però en principi, i convergència tota la vida, des del començament, des de l'any 82, i governant no ha estat fàcil, una prioritat va ser la que va crear l'Estat del Madastat, la primera conselleria ambiental... Hi ha moltíssimes coses que ha iniciat. Per què no ho fa ara?
perquè és administrar els recursos que tu tens, això és la primera cosa bàsica en qualsevol cosa, des de la casa més petita fins al país més gran, ha d'administrar el que té, no pot administrar el que no té, per més que sigui molt millor el que no, però és impossible.
Però ara parlem un altre cop recol·lant cap a ensenyament, perquè he pensat que hi ha una cosa que és molt bàsica, crec jo, a partir d'ara, ja somiant una mica, no? Pensant que si algun dia podem tenir el nostre país i administrant-nos nosaltres, hi ha una cosa que crec que ensenyament fa falta, que és el tutoratge. El mestre és el mestre.
En aquests moments, és un mestre que intenta que els continguts curriculars de l'any es compleixin, es facin i que el màxim de nens possibles ho entenguin i se'ls facin seus. Però jo crec que ens falta una mica la figura del tutor.
Vull dir, ha d'haver d'anar a les classes, no sé exactament en quina proporció ni com, però tenir un tutor que es faci càrrec, posem per cas de 10 nens, però no que faci la classe, només que sigui el tutor de 10 nens i que pugui fer el currículum especial per a cadascun dels nens. Però no hi ha diners per fer-ho, no m'imagino. No, no hi ha diners per fer-ho. Per això et dic que en un país que somiens. Les bases ideals. Exacte.
Això es va començar a fer en algun temps, si no m'equivoco, almenys en casos més específics, però que sí que existia una mica, que està relacionat a la figura d'un vetllador, però per casos amb més dificultats. Jo crec que és per tot, en certa manera, els nanos s'aprenen de manera diferent, els nanos tenen preferències diferents.
i a través de la biologia, els nens calcidan els animals i la natura poden aprendre a sumar, restar, multiplicar i fer moltes altres coses. Per tant, és una mica adaptar els currículums a la necessitat del nen. I d'aquesta manera, suposo que tindríem molt més èxit amb el currículum de les persones.
Segurament en l'educació, potser caldria que, la justícia tampoc ho acaba sent, però d'algunes vegades hem parlat en algunes tertulies, que pogués ser independent dels governs polítics que hi hagi tant a Espanya com a Catalunya. És a dir, que hi hagués com un òrgan
que fos independent format per experts i que es prenguessin les decisions d'alguna manera des d'aquell punt de vista. Per què? Si amb 30 anys portem 7 lleis d'educació i tampoc és que haguem millorat tant amb algunes coses, alguna cosa falla, no? En principi jo que trobo falta de rosa sensat, en certa manera.
Què va passar després de la transició i els primers anys de democràcia? Que ens vam basar una mica, tothom, el que no hi entenia era un referent. Rosa Sanzat va ser un referent de com s'havien de fer les coses amb ensenyament. Vull dir, la Marta Mata va ser una altra persona. És a dir, actualitzar-ho, no? Tenia una figura que pogués fer una mica... Bueno, era l'associació, bueno, eren els que sabien més o menys per on tenien que anar les coses i era un referent per tots els que no hi entenien, per dir-ho d'alguna manera, no?
i el govern s'hi va apoyar totalment. Jo en aquests moments trobo a faltar, i sempre ho he dit, trobo a faltar una mica la continuïtat d'això, perquè hi ha hagut un moment que això s'ha trencat. No sé per què, però s'ha trencat. I en aquests moments crec que sí que fa falta. Fa falta un referent d'aquest tipus pedagògic que ens indiqui una mica, o que indiquin els governs, indiqui la gent que ha de preocupar-se d'aquest tema per on anar.
I ara estem copiant una mica, que a Finlandia ho fan molt bé, que als Estats Units hi ha això del tutoratge, que no sé què... D'acord, vull dir. Jo crec que hi ha coses bones a tot arreu que podem copiar. Però ens fa falta adaptar-ho aquí. I llavors això és el que jo trobo a faltar una mica, una rosa sensat actualitzada en aquests moments.
Sempre m'he estat copiant, perquè jo no veig malament copiar sempre que això enriqueixi. Abans el principi de Rosasensau, el principi de Séclair era la Maria Montessori. Són referents, no? Són referents i que van aplicant i que van incorporar els mestres a la formació
A poc a poc van integrant tot aquest... Jo en aquest moment, quan parlava la Maria d'un tutor o que fos diferent del mestre, llavors el mestre què és per ensenyar a sumar? Jo recomanaria
la lectura del Francesco Tonucci. És un pedàgogo italià. No sé si el coneixeu, ha escrit diversos llibres. Un d'ells, per exemple, és Ambulls de nen.
Aquest és un pedagog en el que té un plantejament diferent, que el centre, la motivació i l'interès de l'educació és l'alumnat, el nen i la nena, és el centre. Llavors, és el nen i la nena, els seus interessos, els que qualsevol administració la que sigui, perquè clar, a veure, si parlem d'escola pública hi ha una administració pública darrere, no?
Qualsevol administració ha de pensar. I en funció d'això, per exemple, ara en aquests moments, què diu? Que a Finlàndia, per cert, l'educació està transferida als municipis i els municipis reben tots els diners de l'estat, és a dir, ho gestionen. És a dir que el que aquí cada vegada centralitza més
o porta més lluny a Finlàndia i és una part de l'èxit. A més a més d'això, el que diu és que l'escola no ha d'ensenyar continguts, que els continguts estan a tot arreu, en aquests moments que a més a més les criatures de dos anys ja maneguen una tablet.
Llavors els hem de guiar, entenc? Llavors hem de fer ciutadans i ciutadanes crítiques, és a dir, ensenyar a analitzar, a ser creatius, a pensar, a desenvolupar el seu propi pensament i el seu propi camí, i que vagi al seu propi ritme d'aprenentatge. És un conductor, no és un instructor. Segurament fa massa temps que no canvia la manera d'ensenyar, segurament.
Exactament. O la manera d'avaluar, perquè t'ensenyava potser sí que ha canviat. Les escoles d'ara són el model del segle XIX, que és quan es van fer les fàbriques. Les fàbriques van reclamar una necessitat d'aprenentatge dels seus treballadors i treballadores i llavors van establir l'escola al costat i tenia la mateixa estructura.
Filadores, màquines totes en fila, escoles, taules totes en fila. S'han fet intents. S'ha canviat bastant. Sí, però és el mateix model. Maria, passejat per les escoles. Ja m'hi passejat bastant per les escoles.
Mira una classe, una classe sól una filera de pupitres. Ara ja no, ara ja no. Almenys totes les classes que jo he vingut a passejar no són fileres ni estan amb racons i amb llocs determinats. Ens queda mig minut. Avui hem fet aquesta tertúlia centrada només al final de l'educació, està molt interessant per això. Fixa't que no fem cas a la monitora.
Exacte, però ja m'ha semblat bé el canvi de tema. Gràcies a totes dues, Costi, Rubi i Maria Camps. Tornem d'aquí 15 dies. Gràcies que vagi bé, bon dia. Gràcies. I el que fem tot seguit és connectar amb el Bullatí de Catalunya Informació, posar-nos al dia de l'actualitat i continuem després amb més coses. Arribarà el Pep Quintana amb l'Almanac del Cordill i també tenim el Coaching amb el Francesc Corbella.
Catalunya Informació. Són les 12. El Parlament d'Ucraïna deroga les lleis antimanifestacions que han provocat un rebrot de les protestes a tot el país. La cambra ho ha aprovat després de la dimissió del primer ministre, Mikola Zarov, víctima política d'aquestes revoltes.
L'economia espanyola creixerà aquest any a prop d'1%, segons ha dit des de Brussel·les el ministre d'Economia, Luis de Guindos, fins ara la previsió oficial era del 0,7%. Foment del Treball reclama al govern espanyol que mantingui els mètodes de càlcul que hi havia fins ara per elaborar les balances fiscals en un comunicat la Patronal Catalana afirmar que la publicació dels comptes públics regionalitzats, que va anunciar el ministre Montoro, no exclou l'ús d'aquestes metodologies.
Els promotors del macrocomplex Barcelona-Guola estan disposats a negociar que la rebaixa de l'impost que s'aplica al joc no comporti una baixada d'ingressos a la Generalitat. Ho ha dit el Parlament el conseller delegat de Beremonte, Xavier Azzarà, que també avisa que si no hi ha cor al projecte es farà fora de Catalunya.
Detingut un bomber del Parc de Berga que acusen d'abusos i exibicionisme a 6 menors d'edat. L'home de 46 anys va ser apartat fa dos mesos del cos després que li obrissin un expedient disciplinari.
El músic de fol, Pete Seeger, ha considerat una de les principals figures d'aquest gènere musical i també un activista pels drets humans. Ara els esports. El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha confirmat al matí de Catalunya Ràdio que el vicepresident Vilars Rubí li va posar com a condició per continuar.
que ell lideri un projecte de dos mandats, és a dir fins al 2022. Bartomeu ha dit als socis Jordi Casas que posi punt final a la carella i li asseura que no emprendran accions legals contra ell però que tampoc posaran res per escrit. Bartomeu a més a més ha afirmat que a Rossell no el poden perdre perquè diu que és un actiu del club. L'Espanyol viatja avui cap a Madrid on aquest vespre l'equip juga al Bernabéu la tornada de Copa. Els blancs i blaus estan obligats a marcar
després del 0 a 1 del partit d'anada. Javier Aguirre, el tècnic, ha afirmat que han de fer un partit intel·ligent perquè encara diu que estan vius en aquesta eliminatòria. David López és la novetat de la convocatòria. El partit comença a les 9 i des de mitja hora abans ja el podreu seguir per Catalunya Ràdio.
I pel que fa al temps, canvi aquesta tarda i vespre amb núvols més abundants i previsió de nevades en moltes zones de les comarques de Lleida i alguns sectors també de la Catalunya central i el Pirineu oriental. La neu pot caure fins a 500 o 700 metres però només deixarà un bon gruix al centre i nord de les comarques lleidatanes. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts us parla Andrea Bueno. La robòtica aplicada a les necessitats de les persones serà el tema de la conferència a Calícia Casals i impartirà demà dimecres a Sant Just. Casals, enginyera industrial i informàtica, parlarà de la neurorobòtica i dels heptes de la robòtica assistencial. És una ponència organitzada per a l'Aula d'Extensió Universitària per a la gent gran d'Albes Llobregat.
La neurorobòtica és un camp de la biotecnologia en què es va avançar en dia a dia. Segons el Lice Casals, gràcies a la neurorobòtica els usuaris podran controlar més fàcilment les màquines que presten un servei assistencial, per exemple, a les persones que tenen problemes de mobilitat. Aquesta conferència es farà demà a les 6 de la tarda a la vagoneta.
Seguim parlant de noves tecnologies. L'informatiu comarcal del Bas Llobregat ja té aplicació mòbil. L'empresa Sant Justenca en Antena Produccions ha dissenyat i desenvolupat aquesta aplicació compatible amb els dispositius Android i iPhone. Des de fa menys una setmana que es pot descarregar des del Play Store i des de l'Apple Store. En Antena Produccions també va ser l'encarregada de posar en marxa la pàgina web de l'informatiu comarcal del Bas Llobregat. Ara fa dos anys, informatiucomarcal.com.
L'aplicació té el mateix disseny que el web i podeu trobar informació sobre els vuit municipis que formen part del projecte, com ara Sant Just, Cornellà o Sant Feliu.
I acabem parlant d'agenda de dues hores del compte que tindrem aquesta setmana a Sant Just d'entrada demà dimecres a dos quarts de sis a l'estalegidor cònsult. Es farà una sessió de l'hora del compte amb el col·leccionista de contes amb Santi i Rovira. L'aforament és limitat i per infants a partir de tres anys. L'organitza la biblioteca Joan Margarit i també aquest dissabte a les dotze del migdia hi haurà una altra hora del compte en aquest cas amb anglès. Serà amb Farmyard i Storytime per infants a partir de tres anys.
L'activitat de la patrocina a quits de nats i l'aforament és limitat. Serà, com dèiem, dissabte a les 12 al migdia també a Can Ginestà. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora, més ampliada al Sant Just Notícies Edició migdia i us recordem que també podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Can't explain all the feelings that you're making me feel. My heart's in overdrive and you're behind the steering wheel. Touching you. Touching me. Touching you. Can't you touch your moon?
I wanna kiss you every minute, every hour, every day. You got me in a spin but everything is A-OK.
Touching you. Touching me. Touching you. Yeah, I can touch you. I believe in the pink of love. Just listen to the rhythm of my heart. There's a chance we can make it now. We'll be looking for the sun goes down. I believe in the pink of love. Get down!
I believe in a thing called love. With a chance we can make it now. I believe in a thing called love
Justa la fusta. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Gràcies per atendre'ns.
Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia, que ara saludem el Francesc Corbella, molt bon dia Francesc. Hola, molt bon dia. Avui no tenim la Pep Quintana que ens porti el seu almanac del cordill, per tant t'hem avançat una mica la secció. Molt bé. Per parlar, com sempre, de coaching. Avui, a més a més, per parlar de com planifiquem una mica i com justinem el temps, no?
Sí, exacte. És un tema que... Un tema que a tots ens pot anar molt bé, segurament. Sí, exacte. La gestió del temps és una mica una de les coses que més ens costa, en general, a les persones, oi? I no sé, tu com ho portes, això de la gestió del temps?
No us tinc clar. És una resposta molt freqüent. No sé. Les persones estem acostumades a fer les coses i anem fent. Jo últimament no ho porto bé perquè crec que vull fer massa coses perquè tinc més feina del que...
Estava habituada i llavors ho porto malament si tinc en compte que a part de treballar una mica voldria fer més coses. A part de treballar i fer la vida més habitual que pot ser i al cap de setmana i tal. A mi t'explicaria la meva vida i al cap de setmana crec que ho gestiono bastant bé i aconsegueixo fer moltes coses però llavors em passa de vegades
coses com aquestes setmanes passades que he tingut molt temps i he aprofitat per fer coses molt tranquil·les i diumenge a la tarda em va envair com un sentiment de culpabilitat perquè creia que no havia aprofitat el temps però em va agafar de veritat, em vaig sentir no mala persona, em sentia malament i a més havia estat molt feliç fins diumenge al migdia
que bé, per fi té un cap de setmana que no tinc compromisos, que tampoc no tinc grans coses, per tant doncs puc anar fent. Vaig llegir, vaig fer sopars amb amics, vaig fer coses tranquil·les, però no havia anat a veure una exposició, no havia anat d'excursió.
I no sé, si és habitual o si no hauria de sentir-me malament espero que em diguis que sí perquè si no sentiré encara pitjor. El tema de la gestió del temps és molt subjectiu perquè depèn bàsicament de les prioritats de cadascú. Hi ha coses que per una persona són molt importants i altres coses que no ho són pas. I no tots som iguals en aquest sentit. Hi ha persones que això que dius tu potser anar a veure una exposició per tu és una cosa important o és una cosa que
Però no ho és tant, segurament. És a dir, ho tinc més al cap com a idea. O sigui, m'agrada fer-ho eh, però vull dir que tampoc no estic morint per anar-hi. Llavors com que... Vull dir que de vegades ens passa que les prioritats aquestes ens les hem de marcar més nosaltres, segurament. Sempre. Sempre ens les marquem. I a vegades quan les tenim allà, o són coses que fa temps que ho volem fer, no? El típic viatge, o el típic anar a un restaurant, no sé què, o veure una pel·lícula, no? I ho anem posposant, ho anem posposant, i llavors ens sentim malament quan ens sentarem, per exemple,
que aquesta pel·lícula ja no la fan o que han tret de l'hora de teatre ja ha canviat de ciutat o coses d'aquestes. Llavors és quan dius, ostres, però com pot ser que m'hagin passat aquests dos mesos i no ho haguem fet? Llavors entrenar aquests mals, perquè en el fons el que es tracta és de què és el que realment vols fer, en què vols ocupar la teva setmana, el teu dia, l'any sencer, etc. Aquestes prioritats que ens marquem són les que després faran que aquestes cosetes que ens agradaria haver fet, les haguem fet o no les haguem fet.
Cada vegada s'ha relacionat amb el temps que tinguis normalment el dia a dia, entre setmana, etc. i que el dia que tens un dia lliure, has de ser conscient que no podràs fer tot el que voldries fer. I has de dir, no, no, trio aquell objectiu, vaig a veure això. O no, em quedo a casa mirant tres capítols que vull mirar.
Jo sempre dic que... ara en parlarem de totes les coses que hem de tenir en compte. A respecte a això que acabes de comentar, una cosa important que hem de tenir en compte és que un dia sempre hem de tenir només una cosa important.
Cada dia alguna cosa? Només una. Això de posar dues coses molt importants en un mateix dia és un error. Jo ho faig jo molts cops, m'ho poso tot junt, intento arribar a tot, sense dinar, dinar ràpid. Ara estic acostumada a parar per dinar. I no sentir-me malament perquè pares una hora. És veritat, tot això hem de millorar perquè realment estem molt avançats però de vegades
De vegades ens costa. Doncs ara anem a donar unes pautes de com fer-ho. La primera cosa que hem de tenir en compte, que sembla una obvietat però que no ho és, és que el dia té 24 hores. I que una setmana té 7 dies. I que hauríem de dormir més de 6 hores, no?
Sí, la recomanació són 8 hores, però també depèn de la persona, 6 hores, a partir de 6 hores ja és correcte. Però sobretot si la gent que ens estigui sentint ara que treballa en empreses... Però 8 també està bé, no? Si algú dorm 8... Jo quan dormo 8 em sento malament també. Doncs és el correcte. Perquè penso que estic dormint massa. Tinc molts problemes de consciència.
Això ja és un altre tema, però a nivell del cos humà, del que necessita el cervell per regenerar hormones i totes aquestes històries. 8 està bé. 8 hores. Si dorms 6 també està bé, però si són 8 millor. I com deia, el dia en té 24, 8 són per dormir, de manera que te'n queden 16. No són tantes. Que són poquetes. I com que són poquetes, a vegades
tant dir-me que el dia en tingui 30 o en tingui 35, llavors és quan no dormim, no mengem i no fem les coses que hem de fer amb el temps que necessiten. I el mateix respecte als dies de la setmana. Una setmana té 7 dies. A vegades ens pensem que els dissabtes i domències no existeixen. Deixem per dissabtes i domències moltes coses i arriben els dissabtes i domències i s'han desaparegut, hem passat, hem marxat.
Una altra de les coses que també hem de tenir en compte que semblen unes obvietats però que tampoc són obvietats és que el temps de traslladar-te d'un lloc a un altre existeix. Perquè hi ha gent que organitza l'agenda i diu jo a les vuit estaré a Sant Just en una reunió i a les nou estaré a Sant Adrià del Besòs en una altra reunió. Òbviament entre Sant Just i Sant Adrià hi ha mitja hora de camí. Han d'estar en l'agenda aquesta mitja hora de camí. Però hi ha gent que no.
Hi ha gent que es troba amb aquest problema molt sovint, que arriba sempre tard. Perquè el temps del trajecte d'un lloc a un altre és com si no existís. No el contempla. Jo sempre recordo quan anava a l'escola que tenia un company que vivia
a 10 metres de l'escola, és a dir, a la casa del costat de l'escola. Sempre era l'últim a arribar a classe. Perquè ell tenia 3 minuts de trajecte però és que ell sortia a les 9 de casa. I arribava a les 9 i 3 minuts. És una exageració però a vegades passa això, que tenim mitja hora de camí però aquesta mitja hora no la comptem. Internament no la planifiquem i arribem sempre tard. Una altra cosa que també hem de tenir en compte és que ens agrada dir que el temps és diners.
És a dir, és diners? No m'entenc. Sempre hem de pensar que les persones en general som estalviadors. I fem moltes coses per estalviar diners. Però en canvi el temps no ens importa gastar-lo. I fins i tot mal gastar-lo. És veritat això.
A mi em fa molta gràcia, per exemple, quan veig sobretot gent gran, que disposa de molt temps lliure, que va anar a les fonts d'aquestes que hi ha per Coicerola, amb les ampolles d'aigua, que surten a aquesta font un rajulinet d'aigua i posen l'ampolla allà i s'estan, no sé, un quart d'hora per omplir una ampolla de 5 litres i estan allà tot el matí per omplir 5 o 6 ampolles. És a dir,
Evidentment és molt més econòmic que anar al supermercat a comprar-les. I deu ser més bona, no? Potser és més bona, però el temps que has invertit en tenir aquests 5, 10... Però potser el fa feliç per a aquesta persona que fa això, no? Sí, això és una altra cosa. Si és una cosa que dius, no és que a mi això és el que em fa feliç, d'acord, però si la teva mentalitat és estalviar,
Si l'única raó que tens per fer això és estalviar, doncs no estàs estalviant gaire eficientment, perquè aquestes quatre hores les podries estar dedicant a altres coses. Potser és això que dius tu, és un tema de dir que és el que vull estar fent d'aquesta hora, encara que em costés diners i tot. Però si no és aquesta la motivació, és a dir, hem de tenir en compte sempre que el temps existeix i gastar el temps
vol dir que estem perdent d'alguna manera diners perquè aquest temps el podríem estar dedicant a altres coses, a treballar o inclús a coses que no són econòmiques però que també ens aporten molt, estar amb la família, estar amb els amics, fer alguna activitat que ens interessa... El temps és una cosa que hem de tenir sempre en compte que és molt valuosa, això que se'n deia abans, el tiempo es oro, no? Sí, exacte. Doncs una mica és aquesta... És veritat, no? M'entenim aquesta teoria, que el temps és or. El temps és or, no sé si oro o plata, però és molt important com a mínim, no?
i en canvi n'hi ha certes coses que ens fan perdre aquest temps, coses que no sabem com ens els xuclen aquest temps. La primera és no planificar. Això és una mica la gran deficiència que sembla, a més a més, que la gent que planifica només ho fa per la feina. Jo tinc el meu horari, que és de vuit hores o el que sigui, cadascú tindrà el que tingui, i té l'agenda d'aquestes vuit hores.
des que entra a l'oficina o a la feina fins que marxa i tot està molt ben planificat però quan surt de la feina no hi ha planificació desapareix la planificació i això és l'error perquè llavors és quan ens trobem amb aquestes coses de dir ostres aquesta pel·lícula que volia veure de cop ja no hi és al cine com és que ha passat això? doncs ha passat perquè no està planificat
També a vegades ens passa que volem deixar espai a la improvisació, per ser una mica l'advocat del diable. Algú que li diguis si tota la seva vida està organitzada en aquest noi espai, saps que a les 7 va al gimnàs i a les 8.30 sap que d'aquí tres dies ja ha quedat un o dos aquí, pot atabalar.
Això es diu molt sovint. De fet, hi ha gent que diu que tenir una agenda molt apretada li porta estrès. En realitat no és així. És a dir, quan una persona ho implementa i ho posa en la pràctica, se'n dóna en compte que és justament el contrari. Per què? Perquè el fet de tenir-ho tot planificat és com si ja no te n'has d'entendre. Ja no hi penses en el que has de fer el dia següent. Perquè com que està escrit a l'agenda,
és un problema menys que tens al cap. Hi ha un lloc on està escrit el que has de fer, és com portar una secretària. Pots pensar que portar una secretària deu ser molt estressant. No, portar una secretària et treu estrès, perquè és una persona que...
en tot moment està pendent de totes les coses que has de fer, que no t'oblidis de res, que no hi hagi cap cosa que queda pel camí, no? I tu no t'has d'entendre de res, simplement la secretària s'ocupa d'això. Doncs la gent és la nostra secretària personal, no? L'únic que passa és que, clar, l'hem de cuidar i l'hem de tenir en compte, de posar-la bé, de tenir-la actualitzada, de no deixar-la... De mirar-la, no, també? Sí, també estaria bé, oi? De tant en tant, doncs diria, ostres, mira, quina casualitat que estic seguint-la, no? I aquestes coses.
També una cosa que fem sovint malament és que no prioritzem. És a dir, tenim el mal costum d'agafar l'agenda i vinga, tot a dins. Com si fos la rentadora, va tot a dins de cop i ja està. Doncs és un error perquè hi ha coses que són importants, hi ha coses que ho són molt, hi ha coses que no ho són gens, hi ha coses que si no es fan avui és el desastre absolut. I clar, tot això ha de quedar reflectit a l'agenda. Perquè si no estàs fent coses que no tenen gaire importància,
i altres que sí que ho som. Que podríem fer en un altre moment, no? Exacte, i a lo millor deixes acabat el dia i dius, ostres, això tan important no ho he fet i com m'ha passat? A vegades ens passen aquestes coses, no? També coses que ens passen més quotidianament, doncs el telèfon. El telèfon és el gran enemic del temps, no? Sembla que quan sona el telèfon el món s'ha d'aturar i el telèfon és el que...
No només per una trucada, sinó també per un WhatsApp o un correu o qualsevol cosa. O el correu electrònic. També sembla que quan arriba un correu electrònic has de deixar el que estiguis fent i contestar, no? Perquè és la cosa més important. O llegir-lo, si més no. Però és curiós, no?, que quan veus la finestreta amb el... Exacte.
I moltes vegades, potser és una cosa... a mi em va semblar que em té fascinada aquests fenòmens. Realment la capacitat d'atenció, de dir a veure el correu i moltes vegades potser en un matí, i a més a més a matí jo almenys rebo més correus del que és habitual, potser en cada setmana o a la tarda, saps que la gran majoria no seran importants, però aniràs a mirar-los. De fet, jo conec una persona que contesta els whatsapps i els correus durant la nit.
Tu li envies un e-mail o un whatsapp a les 3 de la matinada i ella es desperta perquè sent el so del telèfon i el contesta. I dius, ostres, quina eficiència, no? Està molt bé per l'altra persona, però una mica estressant a les 3 de la matinada que estàs així mig d'això. Haurien de posar horaris pels correus, per exemple, encara que no siguin de feina, fins i tot pels personals.
Home, jo crec que sí, de fet... O pels whatsapps, no? Allò rebre no sé quants whatsapps en una estona... Sí, hauria d'haver com una llei que marqués el que es pot fer i el que no es pot fer amb el tema dels whatsapps, no? Un protocol, no? Sí, de fet hi ha molta gent que quan escriu whatsapps te n'escriu 30 de seguits, no? I almenys si tens el teu telèfon, no? Com el tinguis configurat t'estàs sonant 30 vegades, no? I almenys no t'està dient res important, no?
De vegades m'ha passat algun cop que, jo què sé, per exemple, és veritat que sempre el tens a mà, per tant el vas mirant, però vas al gimnàs i surts al cap d'una hora i evidentment no tenies el mòbil amb tu perquè estaves al gimnàs. I em genera com, no angoixa, però vull dir que m'atabala molt quan agafo el telèfon i veig
la icona del correu, 30 whatsapps de 5 grups diferents, i després ho mires en un moment i moltes coses no te'n genera aquesta sensació, però la sensació quan l'obro sí que és com, ostres... Sí, és com... em molesta, no?, m'incomoda dir a veure ara.
Exacte. De fet, això que dius, quan fas un viatge a l'estranger, que potser estàs uns dies sense WhatsApp, perquè el pares l'internet, i quan tornes i dius, hòstia, tinc 200 WhatsApps o alguna cosa així, tens les opcions de llegir-los dels 200, que potser estàs una estona i no tens res d'important,
o potser resulta que dius, mira, m'és igual, no? El que fos no... ho deixo estar i passo els següents, no? Aquestes coses ens passen molt sovint, no? I és una mica aquesta necessitat o aquesta falta de posar per davant el que és important i el que no ho és, no?
i a vegades amb el correu electrònic, amb el whatsapp, amb els telèfons... Totes aquestes coses fa que passin per davant de coses que són molt més importants i que a vegades les deixem estar. N'hi ha moltes més. Per exemple, una altra cosa que ens fa perdre molt de temps són les reunions. Les típiques reunions de feina que anem a planificar i anem a decidir coses... Són molt lents aquí per fer reunions, no? I molt desorganitzats.
Sí, això és veritat, no hi ha hora del dia moltes vegades. I sobretot una cosa que jo sempre recomano a les empreses a l'hora de fer reunions, que em sorprèn realment, que no es fa mai, és que no hi ha mai l'hora de finalitzar la reunió. És veritat. És a dir, reunió a les 9, molt bé, però quan durarà aquesta reunió? Perquè si no es diu mai l'hora de finalitzar, que ens estem fins a l'hora de dinar decidint
És a dir, és una mancança, que és això que diem, no? El temps sembla que no passi res. I després el dia següent resulta que tens un treball super urgent que l'has de fer en tres dies i dius si tinc feina per un mes amb tot això, com l'he de fer en tres dies, no? A vegades ens trobem amb aquestes incongruències o també coses que ens fan perdre molt de temps és quan no som capaços de dir que no a algú.
Escolta, que en pots fer això per demà, no? A veure, si tens temps ho fas, i si no tens temps dius no, no tinc temps, no ho puc fer. Clar. A vegades ens costa. Això és veritat que costa, que et dic que no, recordo que un dia li vam dedicar una sessió sencera perquè és molt difícil, possiblement. És una cosa que costa molt, no? I a vegades no som conscients del temps que estem perdent i l'angoixa que ens produeix voler arribar a tot això quan materialment no ho és possible, no? Simplement. Aquestes són algunes de les coses que hem de tenir en compte, no?
Jo ara et posaria, si vols, un exemple, això del que dèiem, de les coses que són importants i el que no. Es va fer un... és un exemple bastant famós que es fa en els Estats Units, sobretot, que es fan aquestes coses així, molt visuals. Imagina que tens un tarro d'aigua, un cubell d'aigua.
i al costat tens dos terrons diferents, una amb unes pedres grandotes i una altra amb unes pedretes petitones. I a tu et diuen que has de posar en aquest cubell tots dos tarros de sorra junts. Tu tens dues opcions, començar a agafar i posar-ho tot de cop
o organitzar-ho una mica més. I quina és la manera adequada de ficar-ho? La manera adequada de ficar-ho és agafar les pedres grans i posar-les primer, lo més ordenades que puguis, de manera que ocupin el mínim espai. I quan tens les pedres grans ben col·locades, aleshores agafes les petitones i les verteixes de manera que vagin ocupant el lloc entre les pedres grosses. I quan ho fas d'aquesta manera és quan optimitzes l'espai.
cabrà tot o no cabrà tot, però com a mínim les pedres grosses ja estan totes col·locades. I les petites, les que es puguin, les que acabin cabrant i les que no acabin no cabran. Això és una mica expressar les coses importants i les que no ho són. Les pedres grans són aquestes coses importants, que són les primeres que hem de posar sempre en el temps que tenim, en aquestes 24 hores que dèiem. Aquestes pedres grans les hem de posar a l'agenda
que ens permetin omplir les 24 hores, no? De manera que puguem aprofitar el dia en fer aquestes importàncies. Clar, a vegades ens fa més mandra potser, no? I per això les deixem per al final. Exacte. Si jo em faig llistes molts cops per saber les coses que he de fer, no? Jo tasques la feina o alguna cosa així. Exacte.
I reconec que de vegades la que més mandran fa i que potser és la més important la deixes pel final. Hauríem de posar-la al principi. La més important és la primera que s'ha de fer suposo. O la imprescindible si més no. La imprescindible és la primera que has de posar al pot. I a partir d'aquí els forats que et quedin són els que has d'anar omplint amb la resta de coses.
però no fer-ho al revés, perquè si ho fem al revés això costa de fer. El que passarà clar, això dit així és molt fàcil, perquè dius molt, molt bé, agafes les coses importants, les poses a l'agenda i la resta pot ser el que càpiga. Llavors potser mai fas la resta, no? Aquí està el problema. De la resta què és el que fas i què és el que no has de fer. Jo sempre dic que abans d'organitzar el temps, el que hem d'organitzar és la nostra vida. I saber quines són les coses realment importants per a nosaltres i les que no ho són.
O sigui, ens hem d'aturar a pensar, no? Això sempre, suposo, però en aquest cas, en el cas del temps, és molt veritat, no, suposo? Sí, és totalment imprescindible. És a dir, perquè si no, van passant les setmanes, van passant els mesos i els anys, inclús, i dius, ostres, fa 10 anys que tinc la sensació que he fet moltes coses, però alhora tinc la sensació que no he avançat res. Aquesta sensació hi ha gent que la té, realment, no? I això és perquè, tot i que l'agenda està plena,
l'objectiu i les coses que realment són importants per tu no estan definides. Llavors vas fent, que ets com un vaixell a la deriva que es mou moltíssim. Vas trampejant, no? Sí, i segons les circumstàncies vas enlloc on vas a un altre. Jo sempre dic que el primer de tot és marcar bé els objectius, quines són les coses més importants per tu. De fet, quan fem la nostra agenda, físicament, quan l'has de dir, avui m'asseuré a fer l'agenda de la setmana que ve.
Una de les coses imprescindibles és que a dalt de tot ha d'estar ben clar quins són els teus objectius. D'aquella setmana, no? No, no, de sempre. Ah, de la vida. És que passa que això fa por, segurament. Molta gent potser l'espanta durar-se a pensar perquè implicaria molts canvis. Sí, home, sempre ficar-te davant dels teus objectius vitals és com ficar-te davant del mirall, no?
Però va bé escriure-ho, no? Per tant, si ens dius que hem de recordar cada setmana els objectius vitals, suposo que convé tenir-ho escrit, no? Encara que potser no tingui ni si directe amb la feina més urgent que tingui. Exacte. Mira, si et sembla, anem a explicar ara com fer l'agenda, d'acord? Molt bé. Perquè tothom sàpiga com fer-ho, perquè és una cosa que tothom fa malament. No m'he trobat mai ningú que ho faci bé, he conegut uns quants. La primera, això que diem, a dalt de tot, bueno, primera de tot, abans d'això, l'agenda ha de ser una agenda que es vegi la setmana.
Sí, amb això estic molt d'acord, sempre l'agafo així. Com que l'he de comprar, que passa que jo crec que ara ja potser fins i tot és favorable, depèn d'on estiguis o potser quan estiguis al lloc de feina, tenir-la, això per exemple, el show e press del Jordi Domènech, qui fa el programa de tarda, que té la graella de la setmana impresa cada setmana i amb gran. Jo no ho feia i reconec que ara fa unes setmanes que ho faig i em va molt millor. Exacte. Això és important, tenir la setmana que es vegi, la setmana.
Hi ha aquestes agendes que tens un dia en una pàgina i un dia en l'altra pàgina, però això no va bé perquè et pes perspectiva. És una qüestió de perspectiva, de dir si avui sé com tinc el dia, demà també, però d'aquí quatre dies com està. L'agraïlla que dius tu setmana al et permet veure que aquesta setmana la tinc molt descompensada o d'uns dimarts ho tinc molt atapaït, però resulta que divendres i dijous aquí em sobra temps per tot arreu. Això t'ho permet.
La gent que és més moderna i li agrada més les noves tecnologies, que fa servir l'outlook o programes d'aquest tipus... El calendari del Google, per exemple? Per exemple, el calendari del Google, totes aquestes coses també et permeten fer la vista setmana.
És a dir que si algú no li agrada tant el tema paper i prefereix fer-ho així... També serveix, no? També serveix. És una opció que està contemplada. Després, hem de tenir en compte sempre, abans de ficar-nos a escriure les coses de cada dia, per fer l'agenda hem de tenir les coses que són importants per nosaltres. I hem de fer una llista de totes aquestes coses importants. Per exemple, si una persona vol dedicar temps a la família, doncs família ha de ser una de les coses.
Ho ha d'apuntar, encara que ho tingui al cap se n'ha de recordar. Ha de fer la llista amb totes aquestes coses. Família. Si vol fer anar al gimnàs, perquè anar al gimnàs és una cosa important per la salut, doncs també gimnàs. Els nens, els amics. És a dir, la feina, feina. Totes les coses que siguin importants per a aquesta persona i que vulgui dedicar temps i hores han d'estar en aquesta llista. La gent que ho provi veurà que al principi surten poques.
Sembla que amb 5 o 6 estigui feta, però a mesura que vas fent servir l'agenda van sortint coses noves. Jo ho provaré, em sembla. Mira, m'has donat una bona idea. Sí, això és important. Encara estem a principis d'any i encara és un moment en què... Ara es pot fer per començar l'any. Jo crec que els propòsits duren tot el mes de gener. Em serveixen per... Em planejo una mica l'any.
L'altre dia pensava en Gendrere i vaig arribar a la conclusió que el gener sempre és el moment en què començo a pensar una mica a veure com reorganitzo la vida. És a dir que això és un bon consell, una bona manera és fer-ho via agenda, no? Exacte. I també és important que cada una d'aquestes categories, per dir-ho d'alguna manera, tingui un color diferent.
Els colors són importants perquè de forma visual veus de seguida en què estàs dedicant moltes coses i poques. Per exemple, si el gimnàs és color vermell, clar, tu en seguida, si veus que allà no hi ha vermell en aquella setmana vol dir que poques notes al gimnàs. Per tant, també convé, quan s'acaba la setmana, mirar-la, no?, a veure si has complert, suposo. Exacte, fer un repàs de dir, mira, aquesta setmana,
només hi ha vermell el dilluns al matí, hem anat malament. És a dir, una mica fer el balanç. I aquests colors t'ho permeten. En l'ordinador la gent que li agraeix també es pot. És a dir, el Google permet fer aquestes categories i assignar un color a cada una d'aquestes categories. De manera que és una cosa que és molt útil.
La semana aquesta, l'agenda, la vista semanal, el que dèiem abans, ficar a dalt de tot el teu objectiu, vull ser un gran professional del que sigui. Això ha d'estar. Les coses importants, les categories aquestes, a continuació. Han d'estar sempre visibles perquè quan facis aquest repàs puguis dir quina és aquesta categoria que és l'avi Josep.
que miro i aquesta setmana no l'he anat a veure i la setmana passada si reposo tampoc vaig anar. Aquestes coses et permeten ser conscient de quines coses no estàs fent. És posar-ho per escrit que segurament és el que ens pot atabalar però que segurament convé tenir en compte aquestes prioritats. També una altra cosa que és important i és un dels grans errors és que la gent en comptes de fer agendes el que fa són llistes com vas a la compra i llistes de totes les coses
Aquest va ser la primera agenda que va existir en l'organització. Avui he de fer això, això, això... Sense horaris, vols dir? Sí, inclús sense horaris. I de qualsevol manera, segons se't van ocorrint les coses que has de fer, les poses. Això té les mancances que després es queden coses per fer. La següent, quan va evolucionar això, es va fer el mateix aquesta llista però amb prioritats. Abans posaves el important i a continuació el menys important.
Clar, això també millorava, perquè si quedaven coses per fer eren l'últim, però el que no et permetia era organitzar el dia, perquè no sabies ben bé en què estaves gastant totes les hores. A lo millor en la primera cosa de la llista et dedicaves tot el matí i dius, ostres, se n'han quedat encara vuit i no en queden temps. En canvi, fer-ho d'aquesta manera amb l'agenda et permet dedicar a cada cosa el temps que vols dedicar.
Quan fem l'agenda hi hem d'apuntar. Hem d'apuntar-ho i apuntar quanta estona se suposa que hi estarem. Això és molt fort. T'obliga a ser molt conscient de tot.
Això la gran dificultat que té és que li has de dedicar un temps cada dia a l'agenda. Però clar, l'allarga en principi és per bé, és per millor. Sí, i de fet jo que fa un temps que ho faig d'aquesta manera, arribes a ocupar-te molt poc temps en fer-ho. A més ara amb el mòbil i tot això... I t'ha millorat, m'imagino, la gestió del temps? Sí, perquè en seguida saps si tens temps lliures, si no tens temps lliures, i amb el mòbil ara es veu en seguida, perquè ho tens allà mateix.
Demà has d'anar no sé on, en aquell moment ja ho poses, l'hora de començar, l'hora de finalitzar, poses el color i pam. Tot i que al principi pugui ser molt de temps el que hi dediquis a l'agenda, amb el temps vas veient que no, que en seguida en cinc minuts al dia està més que fet. I és això que deies abans, sobretot important ficar el temps que vols dedicar a cada cosa. Si comences a les 9 o acabes a les 11, doncs ara està a l'agenda d'aquesta manera.
I el que dèiem abans, el temps de traslladar. Jo poso l'agenda. El desplaçament. El desplaçament fico desplaçament. Hi ha una categoria que és desplaçament. Perquè si no et passen aquestes coses, que entre dues coses importants hi ha un temps que fa tard. I això et permet anar, al contrari del que pugui semblar, molt més descansat, amb molt menys estrès.
Avui hem après una mica més com ens hauríem de gestionar el temps amb aquests consells. Segurament el més important de tot és que és necessari, segurament, ser conscient de tot plegat. És a dir, no fer veure que si no ho penses, perquè ho hauràs de fer igualment, per tant, millor que siguem eficaços, no suposo. Exacte, és que un menys problema se'ns porti millor. Exacte, és veritat. Doncs moltes gràcies Francesc Corbella per aquesta nova associació de coutching i tornem dimarts que ve amb més coses. Que vagi molt bé. Bon dia.
Just a la fusta. Sant Jús en directe. While you were sleeping Your babies grew The stars shined And the shadows moved Time flew
The phone rang, there was a silence when the kitchen sang. Songs competed like kids with space. We stared for hours in our maker's face. They gave us pics, said go mine the sun and go gold and come back when you're done.
Uh-oh, uh-oh. While you were sleeping you tossed, you turned. You rolled your eyes as the world burned.
The heavens fell, the earth quaked. I thought you must be, but you weren't awake, no. You were dreaming, you ignored the sun. You grew your power garden for your little ones.
And you found brides for them on Christmas Eve They hung young pain from the Adam trees And danced, uh-oh, uh-oh, uh-oh While you were sleeping I tossed and I turned till I closed my eyes
Through the planet turned a hair gray As I relived the day While you were sleeping the money died
Machines were harmless and the earth flied. The wind, you swept sound and gravity brought my love around. The oceans rose, sang about decay while the witches flew.
And the mermaid stayed full of dreams. You overslept in keeping with the quiet through the walls I crept. I walked on tiptoes and darkness swirling over all the kitchen in the early morning.
I'll never catch up to you Who sleeps so sound My arms are useless My heart beats too loud To go to sleep My mind's too proud To dwell While you were sleeping Your time changed All your things
I rearranged your vampire mirrors face to face They saw forever out into space And found you dreaming in black and white While it rained in all the colors of the night Oh, oh, oh, oh I watched the TV's memories
Time can shed the slanish to see Can it be my money between us?
So I waited for the riddled sky To be solved again by the sunrise And I made a death soup for life
I was born mine farther than a dill-widowed wife. Did you have that stranger's dream before you woke? Cos in your gown you had the butterfly stroke. Did it escape you like some half-toed joke? Where you reached for your bloom of smoke?
They don't haunt you. My honey, be anyone who's anyone who has that same dream. Where are you falling? Where are you flying? And where are you falling now? And where are you dying? Well, thank God you're up now. Let's stay this way. Else they'll be no more amazing.
No, no.
Just a la fusta.
Com portes els propòsits d'en nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar al club. Aire pur. Hi pots fer de tot. Tenis, squash, golf, yoga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te en pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. I on em puc informar?
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegir de concert o cinema. Cinema sense línits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Justa la fusta.
Passen dos minuts de tres quarts d'una del migdia, que ara parlem d'agenda, agenda per fer final de mes, és a dir, que sigui gratuïta, ens queden encara tres o quatre dies per acabar aquest mes de gener, i des del time out hem fet un recopilatori de propostes per fer sense gastar, gratuïtes.
Per exemple, pels amants d'exposicions es pot veure l'exposició sobre Joaquín Torres García a Gràcia, al Palau dels Antiguitats.
És un jove de 17 anys de paracatalà que migra a l'intrevés de Montevideo a Mataró i el primer que sorprèn són les colleres de fusta. El seu país els coberts són metàl·lics, aviat s'instal·larà a Barcelona, ingressarà a les acadèmies artístiques de Rigó i farà amistat amb el bo i millor d'una joventut increïble com són Mir, Soñé, Canals o Nonell. Va començar a destacar cap al 1898 i gràcies a la mesa Tamó Genidors va rebre encàrrecs del naixent catalanisme oficial.
I el 1919 va trencar lligams amb l'establiment de l'època, va agafar-la davant les criatures i va iniciar un parible que el va conduir cap a Nova York via París. I a Amèrica se'l troba ajuntament amb el Villanubí Rafael Sala, confegint una revista independentista titulada Catalonia. Aquesta figura es pot conèixer avui, com deia, amb aquest palau de les Antiquitats de Gràcia, un home que va morir als 75 anys, el seu Uruguai natal.
Una altra exposició que es pot veure gratuïta és el Palau Robert a l'Eixample. La Barcelona preta porta el 1958-2008 mig segle d'industria i moda recollit en aquesta mirada retrospectiva a 50 anys de moda que dona a conèixer la consolidació del disseny i la confecció de la roba seriada que va impulsar i obrir noves perspectives a la indústria tèxtil de Catalunya.
En clau musical, demà dimecres es pot veure a l'auditori els grans conjunts de l'ESMUC, l'Orquestra Sinfònica. Salvador Brutons dirigeix aquest concert amb dos dels grups instrumentals de l'Escola Superior de Música de Catalunya, on s'hi podran sentir obres de Borac, Pagès, Serra, Toldrà i del mateix Brutons, entre altres en un concert que tindrà també la presència com a solista del músic de tenor Jordi Figaró.
I més coses, també, Pep Duran adapta a cadascun dels espais diferents que configura la galeria Més ERRAL, un dels seus projectes més recents. L'espectador es veu convidat a muntar en un actor i improvisar un guió prenent com a punt de partida aquelles obres de Duran instal·lades en la teatralitat escènica des d'avui dimarts i fins al divendres 7 de febrer a la galeria Més ERRAL al carrer Sant Eusebi de Barcelona.
Són algunes de les propostes per aquests dies acabant el mes. Just a la fusta, el magazine del matí. Hi parlem a l'edat de més propostes, però ara musicals.
I el que fem és parlar d'un nou festival que es fa a Vilanova la Geltrú a partir d'aquest estiu. Recordem que fins ara hi havia el Faraday, que va ser l'última edició, es va fer l'any passat, i que aquest any n'hi haurà un altre, també situat a les mateixes dates, a principis de juliol, i també ben a la vora del mar. De moment han confirmat algunes novetats, com ara, que hi seran Emoart i Mishima.
El festival es diu Vida Festival, es fa com dèiem a Vilanova i la Geltrú, i està començant a desballar algun dels seus noms del cartell. Se celebra els dies 3, 4, 5 i 6 de juliol 2014, i de moment el gran nom és aquest que sentim de fons, M. Ward.
Un artista que fa temps que no visita casa nostra, per tant doncs que pot ser un bon reclam per aquest festival. Tenim més coses, perquè de fet un altre dels noms és d'aquí, de casa nostra, i són catalans. I fan música, també català.
L'Anna ha incomplert el suport que hi ha d'aquesta setmana.
Són els Mishima, que presentaran a més a més en aquell moment noves cançons del disc que estaran a punt de treure en aquell moment. També hi serà Cílio Bérez Cruz i Raúl Fernández. De moment són els mams que han sorgit i ja es poden comprar els abonaments a través del web delvidafestival.com. De moment l'abonament costa 60 euros.
i a mesura que vagi avançant doncs aquest any s'aniran informant també dels altres mons que configuraran aquest cartell que com dèiem es fa al vida festival a principis del juliol del 2014
I així acabem aquest Just a la fusta d'avui dimarts, dia 28 de janeu, recordem que ara de seguida arribarà l'Andrea Bueno amb el Sant Just Notícies de Ciutadans a la 1 en punt i que agraïm ara la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea, els serveis informatius, el Carles, el Hernández i el Rius a la previsió del temps. Avui hem fet tertúlia amb la Maria Camps i l'Agosti Rubio, hem parlat també amb el Xavi Maynou del Club Ciutat Diagonal.
I hem parlat de coaching amb en Francesc Urbella. Us ha parlat Carme Merdó i des de les 10 i fins a la una tornem demà a la mateixa hora amb més coses aquí al Just a la Fusta. Ara marxem, us deixem com dèiem amb les notícies abans però ja arribarem amb una mica de música. Avui amb Nacho Vegas.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Te diré entre tú y yo que me dan miedo las tormentas, que ahora veo que una se acerca, que en el cielo hubo un temblor y solo pienso en escapar. Esto se ha puesto muy feo, tuve un juicio contrarreo y se quemé.
que el condenaran desde la lloca hasta el museu. Te busqué y no te encontraba y cuando nos vimos las caras me buscabas tú también. ¿Y ahora qué sigues aquí? ¿Cómo no vas a cansarte si de miércoles a martes ya estoy alto yo de mí?
Me decías lo que me dio entre tú y tu soledad. Es un derecho que no puedo abarcar. Yo le preguntaba al cielo sin disimular el miedo. ¿Cómo voy a vivir cuando te canses de mí?
cuando te cazas de mí.
¿Y qué más da si esto es el fin? Yo trato de matar el tiempo y, entretanto, lo que el tiempo intentará es matarme a mí. Estas ideas, ya lo ves, son lo más desesperado para tenerte a mi lado, que se me ha ocurrido a ver. Y si me dejas que lo intente solo una vez más,
Me odiarás secretamente Y para siempre jamás que hacen falta Hay amor más de dos vidas enteras Para corregir siquiera el más mínimo error Me decías lo que media entre tú y tu soledad Es un derecho que no puedo abarcar
Yo me pregunté a mí mismo, solo un paso del abismo. ¿Cómo voy a vivir cuando te canses de mí? Cuando te canses de mí, ay, deme.
Me decías lo que media entre tu y tu soledad. Es un derecho que no puedo abarcar. Yo le preguntaba al cielo, sin disignar el miedo. ¿Cómo voy a vivir cuando te canses de mí? Cuando te canses de mí.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia, amb Andrea Bueno.
La neurorobòtica és el tema de la conferència que Alicia Casals impartirà demà a Sant Just. La robòtica aplicada a les necessitats de les persones i els reptes que afronta serà el llei central d'aquesta ponència que organitza l'aula d'extensió universitària per a la gent gran. Serà demà a la vagoneta. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies Edició migdia de 8 i març 28 de gener. En titulars, destaquem altres qüestions de la jornada.
El mil·lenari compta ara amb 6 pisos buits que estan a disposició de la gent gran de Sant Just. 6 dels 84 pisos del complex han quedat buits, amb la qual cosa que estigui interessat i compleixi els requisits els poden ocupar de forma immediata. L'informatiu comarcal del Barç Llobregat ja té aplicació mòbil. L'empresa Sant Justenca en antena de produccions ha dissenyat i desenvolupat aquesta aplicació, compatible amb els dispositius Android i iPhone.
I parlarem d'esports. El sénior del futbol, Salah Sanjust, es troba a prop de la zona de descens. Els resultats no acompanyen, tot i que el grup fa una bona feina a la pista i als entrenaments. El proper partit serà dissabte a casa, contra la Penyes Plugues.
Bon dia, la robòtica aplicada a les necessitats de les persones serà el tema de la conferència que Alícia Casals impartirà demà dimecres a Sant Just. Casals, enginyera industrial i informàtica, parlarà de la neurorobòtica i dels reptes de la robòtica assistencial. És una ponència organitzada per a l'aula d'extensió universitària per a la gent gran del Vas Llobregat.
Sant Just Notícies. La neurorobòtica és un camp de la biotecnologia en què es va avançar en dia a dia. Segons Alicia Casals, gràcies a la neurorobòtica els usuaris podran controlar més fàcilment a les màquines que presten un servei assistencial, per exemple a les persones que tenen problemes de mobilitat. Casals ha donat més detalls a Justa la Fusta. Al posar-hi la paraula neuro davant és perquè ja no ho veiem tant com una màquina externa
que l'anem amb uns dispositius de comandament i l'hem de programar, sinó que l'usuari ha de tenir un accés més fàcil a ella, ja pràcticament en el límit que la controli amb el pensament i que la pròpia màquina sàpiga de les teves capacitats fisiològiques, biològiques, com per poder reaccionar i ajudar-te en funció de les teves necessitats i capacitats.
De tota manera, l'enginyera assegura que encara això és un repte i que els investigadors estan lluny d'aconseguir-ho. Tot i això, Alicia Casals apunta que ja s'han fet petits avenços en aquest camp, com ara a l'hora de millorar la comunicació entre el cervell de l'usuari i l'ordinador, al qual li donen ordre, o millores en sistemes o sensors específics que poden arribar a detectar fatiga muscular, per exemple. A banda d'aquests avenços, Casals també assegura que hi ha una sèrie de limitacions que dificulten el desenvolupament d'aquest tipus de tecnologia.
problemes molt importants d'energia, per tant el tema bateries, el tema motors de baix consum, eficients, que no facin soroll. Hi ha moltíssims, moltíssims problemes tecnològics que fan que ara el seu ús sigui molt limitat. Més limitat a llocs, centres de rehabilitació, que no pas de portar el robot a sobre de la vida quotidiana, que és al principi portant una pròtesi pel carrer i que pràcticament la gent no s'adoni que portes una pròtesi i que fas fer vida normal.
Investigadors i neuròlegs treballen conjuntament per avançar en aquest terreny i, entre altres coses, per interpretar d'una manera més acurada la informació que transmet el cervell. Elisia Casals, que impartirà la conferència sobre neurorobòtica demà, comenta els reptes als quals s'enfronta aquesta ciència ara per ara.
per ajuda directa a la persona. No hi ha tant en el produir, en el fabricar, en el reduir costos en fabricació, sinó realment ajudar la persona i anar cap a la robòtica personal, no? Una mica els reptes són el que són els reptes tecnològics. Clar, també entrem en aquest tema que moltes vegades dius, bueno, què és el que convé més, aspectes ètics, un robot que tens a sobre, que està en contacte amb tu, que t'ha d'interpretar la teva voluntat per poder-te servir.
Tot i que s'avança lentament, Alicia Casals assegura que la neurorobòtica és un tipus de biotecnologia que interessa investigar, ja que és una eina molt important d'ajudar les persones. La conferència sobre neurorobòtica i els reptes de la robòtica assistencial tindrà lloc demà dimecres a les 6 de la tarda a la vagoneta. L'organitza, com dèiem, l'Aula d'Extensió Universitària per a la gent gran del Bas Llobregat. Sant Just Notícies.
Ara passen tot just 5 minuts de la una del migdia però Montse posa a disposició de la gent gran de Sant Just 6 pisos de lloguer al mil·lenari. Ara hi ha 6 pisos buits al complex per la qual cosa les persones interessades i que compleixin els requisits podrien ocupar-los de manera immediata. Tenen prioritat les persones majors de 60 anys empadronades de Sant Just que tinguin familiars directes al municipi.
El complex del mil·lenari és un equipament adreçat a la gent gran que compta amb 84 pisos de lloguer per aquest col·lectiu. D'aquesta manera, les persones grans poden viure de manera independent amb els serveis necessaris al seu abast. Trobareu més informació al telèfon del mil·lenari 933-301-8987.
amb tota la informació local a Sant Just Notícies. Parlem ara del Centre d'Estudis Sant Justencs que celebra aquest divendres la seva Assemblea General Ordinària corresponent a l'any 2013. Entre d'altres punts s'aprovarà la memòria d'activitats i l'econòmica de l'any passat i es presentarà el Pla d'Actuació 2014. Sant Just Notícies.
es donaran a conèixer, per tant, alguns dels projectes de l'entitat per aquest any, com era l'estudi dels desapareguts Sant Justencs durant la Guerra Civil i els 50 anys de la llar-residència en Nostra Senyora de Lourdes. Maria Quintana, vicepresidenta de l'entitat, ho explicava fa uns dies al Just a la Fustam. S'estan treballant amb els desapareguts, s'estan treballant els que també fan 50 anys a l'acil de Nostra Senyora de Lourdes,
i fan uns actes, no hi ha gaire... no hi ha arxiu, és que és així. Hem d'anar rescant aquí i allà, però intentarem... no podem fer una miscel·lània, però sí que la nostra col·laboració amb el Vall de Verts s'hi faria un article sobre aquests 50 anys de la casa d'acollida de les germanes de la Caritat.
A més es donaran a conèixer alguns canvis a l'Ajuntada Directiva. L'Olga ho deixa perquè no pot continuar l'Olga es verd, però entrarà el Pere Seyton i el Mirabadell. Això no vol dir que la persona que no sigui de Junta no hagi de treballar. Hi ha molta gent que no és de Junta però que fa molta feina. A la Junta som una gent que ens hem de reunir per tirar endavant una sèrie de coses concretes però que la feina d'investigació, la feina que fa el centre, la podem fer tots.
L'Assemblea serà aquest divendres a les 7 de la tarda a la sala i d'or cònsult de Can Ginestà.
Ara passen 7 minuts de la 1 del migdia. Dissabte dia 1 de febrer arrenca el cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just d'Esbern. El tema d'enguany és monocrom, color i fotografia nocturna. El preu de participació augmenta de nou aquesta edició. La inscripció costarà 25 euros, 10 més que l'any passat. L'agrupació fotogràfica Sant Just, la Unió de Botigues i Comerciants i els 62 del Mercat Municipal organitzen el concurs amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just. Sant Just Notícies.
Cada participant podrà presentar fins a quatre obres per secció, per tant, 12 fotografies com a màxim. L'enviament de les fotos es farà únicament a través d'Internet entre dissabte dia 1 de febrer i el 30 d'abril. S'atorgarà un premi de 400 euros i una insignia especial de la FIA, el millor autor del Saló. També es lloraran 45 medalles i 18 mencions d'honor.
De les fotos rebudes, el jurat en triarà 50 com a màxim per exposar-les als balcons d'un carrer de Sant Just. Podeu consultar les bases del concurs al web de l'agrupació fotogràfica www.afsantjust.com.
En clau cultural, us recordem que aquest divendres s'inaugura l'exposició d'un dels retaulistes catalans més destacats dels últims temps, Jordi Vilarrufas, al celler de Can Gynastà. Vilarrufas va morir fa tres anys, als 86 anys, i ara la sala de Can Gynastà acollirà un recull dels retaules més rellevants de l'artista, que va tenir un paper molt important en l'art contemporani català. Sant Just Notícies.
L'exposició porta per títol Rataules d'ahir i d'avui i mostra l'evolució de l'artista durant més de 50 anys, des de la seva etapa més inicial fins a la seva maduresa amb un domini absolut i transgressor de la tècnica. L'exposició és una petita mostra de l'obra de Jordi Villarrufas, també de les seves eines, del seu procés creatiu i d'un antic ofici adaptat a l'actualitat. Rataules d'ahir i d'avui s'inaugurarà divendres a les 7 de la tarda al celler de Can Ginestà on s'hi podrà visitar fins al 16 de març.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ho hem avançat en titulars. La informació comarcal del Baix Llobregat ja té aplicació mòbil. L'empresa Sant Justenca en antena de produccions ha dissenyat i desenvolupat aquesta aplicació compatible amb els dispositius Android i iPhone. Des de fa menys d'una setmana que es pot descarregar des del Play Store i des de l'Apple Store. Sant Just Notícies.
En antena produccions també va ser l'encarregada de posar en marxa la pàgina web de l'informatiu comarcal del basliobregat informatiucomarcal.com ara farà dos anys. L'aplicació té el mateix disseny que el web i podeu trobar informació sobre els vuit municipis que formen part del projecte Comara, Sant Just, Cornellà, Sant Feliu, El Prat o Sant Vicenç dels Horts entre d'altres.
Durant 25 anys els ciutadans d'Albers Llobregat s'informaven de tot el que passava a la comarca gràcies a l'informatiu comarcal que se matia a través del sistema de ràdio tradicional de freqüència modulada. Fa dos anys, l'informatiu va començar una nova etapa a internet i ara segueix potenciant les noves tecnologies amb l'introducció d'aquesta aplicació gratuïta per a mòbil.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. En clau solidària, us expliquem que la primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya ha superat les expectatives. En una setmana s'han fet 6.600 donacions de sang als principals hospitals catalans i ara les reserves es troben en 7 dies, un nivell considerat normal. De totes les persones que hi ha col·laborat, un 20% són donants nous. Sant Just Notícies.
En concret, en una setmana, de divendres 17 a divendres 24, s'han fet 6.637 donacions de sang, quan les previsions apuntaven que s'en aconseguirien 5.000. Gràcies a aquests gestos, el Banc de Sang i Teixits de la Generalitat ha augmentat les reserves de sang, que havien disminuït notablement després de les festes de Nadal i a conseqüència de l'epidèmia de grip. Ho explica Gala Cortel, responsable de promoció del Banc de Sang i Teixits, al Just a la Fusta. La normalitat no existeix i aleshores van baixant aquestes reserves en funció de...
de les donacions que van entrant dia a dia i si a més et complica per la climatologia, per altres problemes, tens una situació complicada que necessites d'accions com aquesta perquè en pocs dies tornis a tenir les neveres preparades per poder distribuir tot i cada una dels components que necessites.
Tot i això, des del banc recorden que cada dia es necessiten mil donacions de sang a Catalunya per atendre tots els malalts ingressats als hospitals. L'activitat dels bancs de sang dels principals centres médics ha estat molt intensa, arribant a multiplicar per quatre les donacions a la major part dels hospitals. La primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya ha tingut un paper clau a les xarxes socials, que han comptat amb prop de 20.000 missatges fent difusió de la campanya, sobretot a través de Twitter i de Facebook.
Això, segons Gala Cortel, ha permès arribar a la gent jove i aconseguir que augmentin els donants en aquesta franja d'edat, ho ha dit el Justa la Fusta. Però és cert que a través de les noves tecnologies les hem d'utilitzar sobretot per arribar també a una franja d'edat que a vegades ens costa o no hem sabut arribar i donar la informació com està en el Twitter i el Facebook que han fet possible que molts d'aquests nous donants, que a més a més ha augmentat amb la mitjana del banc de sang,