En aquest sentit, un possible origen del mot es trobaria en el regne de Kafa, Etiòpia, d'on, de fet, prové la planta del cafè. L'arrel de la paraula originària gabe ha servit per construir el mot que utilitzem avui dia. Cafè en català, cafè en castellà, kofi en anglès o kiafei en xinès.
Segons un estudi de la Universitat de Tubbs dels Estats Units, prendre una tassa de cafè millora la capacitat de processar la informació. A més a més, la cafeïna té la propietat de millorar la capacitat del cervell d'identificar errors gramaticals durant la lectura ràpida d'una pàgina. La primera frase.
Em sembla que he trobat una solució al problema dona per tota la vida. Llibre. El projecte Rossi. Autor. Graham Simcion. Curiositats. En Don Tillman pensa casar-se aviat, però encara no sap amb qui. El projecte dona per tota la vida resoldrà el seu problema, o això pensa. Amb síndrome d'Esperger no diagnosticat, en Don és una persona extremament organitzada i sistemàtica.
Així que prepara un qüestionari de 16 pàgines per trobar la parella ideal. No ha de ser ni cambrera, ni fumadora, ni bevedora, ni impuntual. La Rossi s'adapta a tots aquests requisits. Una novel·la amb un gran sentit de l'humor que, més enllà de fer-nos gaudir arriallades de la seva lectura, és una seriosa reflexió sobre la necessitat que tenim tots de trobar companyia i una identitat pròpia.
L'autor, Graham Simpson, és pràcticament un desconegut en el món editorial. Viu amb el burn i, tot i que ha escrit relats curts i dos llibres de no ficció, el projecte Rossi és la seva primera novel·la. S'està traduint a 37 llengües i ja es prepara una adaptació cinematogràfica. Editorial i preu. La campana. 18 euros. La xarxa de comunicació local.
Són les 10.
Sapiguem la situació del trànsit. Connexió amb l'equip viari. Doncs destaquem la cua compacta i llarga que afecta la ronda litoral pràcticament en tota la seva extensió. Sentit Llobregat des de Bonpastó fins a l'altura del Far. Sentit Llobregat és conseqüència d'un camió variat que estan intentant retirar i també afecta amb aturades de zona franca fins a Montjuïc, sentit Trinitat.
El conseller d'Interior nega passivitat del dispositiu dels Mossos d'Esquadra en els aldarulls contra el ministre Montoro. Ramon Espadaler retreu a l'equip del Partit Popular decidir sortir amb el vehicle quan va voler, sense fer cas a les directrius i al dispositiu policial. Al Regne Unit i Holanda, dos dels membres de la Unió Europea amb més euroescéptics voten avui els seus representants al Parlament Europeu. Diumenges faran públics els resultats.
Els Mossos d'Esquadra han detingut un veí de Balaguer acusat d'abusos sexuals a menors d'edat. L'home hauria comès abusos sexuals a nenes menors d'edat i ara s'investiga quina relació hi tenia i quantes víctimes hi ha. Detingut un home a Sant Feliu de Guixols al Baix Empordà que durant més d'un any ha tingut atemorit un avi de 91 anys. Anava a casa seva on l'esperava quan sortia a passejar per reclamar-li diners.
Una de les grans figures de la chanson francesa, Charles Aznavour, fa avui 90 anys. El cantant tornarà a actuar a Catalunya el 26 de juny en un concert al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Catalunya Informació. Els titulars d'esports. El Barça presenta avui el porter Teres Tegen per a les cinc pròximes temporades. És el primer fitxatge del nou projecte de Luis Enrique que vol encanjar la gent amb un futbol d'atac atractiu. El futur de Xavi Hernández està per decidir.
El Bilial Belgrana va guanyar ahir la Copa Catalunya a la tanda de penals. La Federació Catalana de Futbol s'ha compromès a presentar un nou model per a la competició que serà consensuat pel Barça i l'Espanyol.
Pel que fa al temps, restes de núvols i d'enestabilitat amb algun ruixat puntual al litoral i prelitoral central i sud de la Costa Brava. Temperatures més baixes, entre 3 i 5 graus en la majoria de comarques. Núvols al Pirineu i més sol a Ponent i a l'interior de Tarragona. Migdia semblant amb temperatures que aniran cap amunt. I pel que fa a temperatures, hores d'ara a Barcelona, 19 graus. A Girona, el Gironès, 15. A Lleida, el Segria, 15 graus també. I 17 graus a Tarragona, el Tarragonès.
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 3 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dijous 22 de maig.
Un programa avui amb moltes coses, començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buena, també farem un repàs a l'actualitat general del dia a través de la premsa i parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius, avui que ens tornem a llevar amb un dia amb un cel ben gris, a més amb temperatures més baixes.
Cap a tres quarts d'onze parlarem de l'exposició sobre el món mitivinícola Sant Just que es va inaugurar ahir. En parlarem amb els seus responsables de l'arxiu i també amb un dels artistes que ja ha participat. Serà cap a tres quarts d'onze d'aquí poca estona.
I a la segona hora continuarem amb la ronda d'entrevistes dels diferents representants polítics de cara a les eleccions europees. Aquest diumenge avui parlarem amb Josep Maria Llop, número 9 per Convertència i Unió a Europa i diputat al Parlament de Catalunya. A dos quarts de dotze, tertúlia d'actualitat amb l'Alina Santa Bàrbara, la Joana Algarra, la Montse de la Rea, el Jordi Agulló i el Pere Oliver.
I més coses, a la tercera hora parlarem de teatre amb la Maica Dueñas, novetats de la cartellera teatral i també repassarem altres qüestions o farem alguna entrevista a algun dels personatges de l'actualitat teatral del moment i acabarem parlant de vins amb l'Estric Goldstein del celler de Can Mata.
Just a la fusta. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem amb les notícies. I ho fem saludant a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia.
Bé, a punt per parlar d'actualitat, per on comencem avui? Comencem parlant d'una activitat que tindrà lloc aquest vespre al Casal de Joves. És una conferència, una de les xerrades informatives que organitza periòdicament el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just i el Casal, en aquest cas, per informar els joves de les possibilitats d'estudi i de feina que poden tenir a Canadà.
És una d'aquestes noves xerrades informatives adreçades als joves del municipi que vulguin iniciar un projecte de mobilitat, en aquest cas el País Americà. A la xerrada s'analitzaran les diferents opcions de feina i d'estudi que ofereix Canadà als joves espanyols. Un dels elements imprescindibles que cal tenir en compte abans de marxar és que si no hi anem com a turista, cal un visat per entrar al país. I segons Begoña Aro, responsable del servei de mobilitat,
Entre Espanya i Canadà hi ha acords bilaterals que permeten tramitar una sèrie d'avisats per viure o treballar allà de forma temporal. Per tant, de tot plegat es parlarà aquesta tarda. Durant la xerrada també es comentaran els sectors professionals amb més demanda, com ara el sector sanitari. Com dèiem, la conferència serà avui a les 7 de la tarda al Casal de Joves. És una activitat oberta a tothom, això sí, majors de 16 anys, que vulgui iniciar un projecte de mobilitat a Canadà.
Molt bé, doncs és aquest vespre. Tenim més coses, Andrea. Sí, parlem ara de l'Ateneu i de la seva Setmana Cultural, la Setmana de l'Ateneu, que arrenca demà divendres. Durant tres dies l'entitat acollirà activitats culturals per a tothom, com exposicions d'art, recitals poètics, concerts i l'homenatge als socis. Les activitats de la Setmana de l'Ateneu comencen demà al vespre, amb la inauguració d'una mostra d'Artaneu i un recital poètic entre l'Escola d'Escriptura i l'Escola.
i el celler de Can Mata, estarà conduït pel poeta Marcel Riera. També hi havia un concert previst per demà al vespre amb el grup Riu, però per motius logístics s'ha hagut d'anul·lap. Tot i això, l'Ateneu està buscant una alternativa. Dissabte començarà amb un esmorzar al restaurant de l'Ateneu, una audició dels alumnes de l'Escola de Música, un concurs de dòmino per parelles i un torneig de ping-pong, i diumenge a les 12 al migdia hi haurà ballada de sardanes, també l'homenatge als socis i sòcies amb un dinar,
I la setmana de la Taneu s'acabarà amb el concert del grup All Green, finalista del programa de TV3 o Happy Day, que és l'últim espectacle del cicle Espaià a Sant Just. Ja s'han posat a la venda les entrades per assistir-hi, per 8 euros els socis, 6 els menors de 12 anys i 10 per la resta.
I precisament aquest diumenge, just abans del concert d'All Green, l'Ateneu oferirà un nou concert, un concert breu, d'un nou grup de música, Can Coral, que s'ha creat l'entitat. Una bona notícia. És un grup de Can Coral format per joves del municipi, entre els 15 i els 20 anys aproximadament, i actuarà abans del concert d'All Green. És un grup que funciona des de fa setmanes, però encara és obert a tothom qui vulgui participar.
assajant els dijous a l'Ateneu i si voleu formar-hi part només cal que us hi acosteu a l'Ateneu i que demaneu informació sobre aquest grup. Doncs una bona notícia també pel món musical aquí Sant Jus que és bastant actiu també. Sí, i una entitat nova jove a l'Ateneu també. Sí, estan fent els deures la nova junta.
En fi, acabem amb una última qüestió, Andrea. Doncs ara parlem d'esports i us expliquem que aquest diumenge tenim derbi Sant Justenca al camp de futbol. Els amateurs del Futbol Club i de l'Atlètic Sant Just s'enfrontaran en un partit decisiu, sobretot pel Futbol Club, que se situaria més a prop de les posicions de 100 si guanya, a només dues jornades al final del campionat. El Futbol Club Sant Just arriba tercer al derbi a quatre punts del segon a levantar les planes, mentre que l'Atlètic és desè.
El Jean González, un jugador de l'Atlètica, explicava dilluns al Juguem a casa que el seu equip no juga res en aquest partit però que sortiran a guanyar sobretot per compensar la derrota de l'anada al mes de gener. Com dèiem, queden dues jornades perquè s'acabi la Lliga, que ara lidera el dinàmic Batlló amb 69 punts, el segueix el Levante amb 66 i després el futbol club s'enjusta amb 62. I l'Atlètic se situa a la desena posició de la taula amb 43 punts.
Tant l'Atlètic com el Futbol Club venen de guanyar els seus respectius partits al cap de setmana, per tant, arriben forts al derbi, que començarà a un quart d'una del migdia, diumenge, al Camp Municipal de Futbol. Per tant, tenim aquest cap de setmana un bon partit a les instal·lacions del Camp de Futbol Municipal.
Doncs no ens l'haurem de perdre, per tant, estarem al cas del que passa tot plegat. Sí, sí, dilluns, el juguem a casa, suposo que també amb tots els detalls sabrem com ha anat aquesta cica. I a més els retransmetran, crec, en directe. Des de la ràdio? No sé si des de la ràdio, des del camp de futbol, però ho estan preparant tot per fer una bona transmissió en directe.
Doncs també n'anirem parlant. En tot cas, aquestes són les notícies principals d'aquest matí. Més notícies, com sempre, els butlletins d'horaris i també la una, els en just notícies. Edició a migdia, ara és moment de posar una mica de música, que ja t'aviso, Andrea, que avui, jo crec que si no vas de concert, és perquè...
No vols directament, perquè tens moltes opcions. Tenim moltes opcions, sí. I a més a més no estan gens malament, eh? Tres opcions que destaquem del que podem trobar avui a Barcelona. Per exemple, la primera sonaria així. No, així no, eh? Així no, perquè és gent que parla i no volem anar a concerts. A veure si pot entrar-nos, perquè... A veure... Sí? Sí, tenim la música a punt. Ai...
No pateixis, un moment, eh? L'ordinador ja està de consell. Però tenim una triple opció. Mira, en tot cas, te les anava a explicar a través de la música, però te les comento. Són tres opcions d'aquí, a més a més. Tenim la banda municipal del Polo Norte, aquest vespre, que presenta el seu últim disc, que es diu Calor, em sembla. L'has escoltat el disc? Què tal? No m'agrada. Sincerament, no m'agrada.
No, però potser l'he escoltat dos cops, potser necessito més oïdes, però... Què és? Ha canviat una mica d'estil? L'anterior estava bé, no? No, no, crec que no ha canviat gaire d'estil, crec que és el seu estil, però no sé... Et cansa ja? Una mica, sí, o no sé, potser és que els altres discos tenien cançons espectaculares. Sí, tenien algun tema que estava bé, no? Aquest disc té alguna cançó que sí que jo salvaria, però a mi personalment el disc aquest no m'agrada. Potser l'he d'escoltar més, no ho sé, però de moment...
En tot cas, no els triaries per anar avui a concert. Home, els veuria, perquè faran cançons d'aquest disc, evidentment, però també recuperaran temes antics. Aquesta és la més coneguda, en sembla, del nou disc, que es diu Bailando Mal. Aquesta està bé. A biquini, actuen.
Les entrades costen 10 euros i començarà a dos quarts de nou aquest vespre. Mira fijamente a sus ojos cansados y no digas que la situación no es crítica.
És la primera opció, però en tenim d'altres, eh? Després, una mica més tard, però tot i que no, hem de triar, eh? No podem anar als tres concerts a l'hora perquè tots són a la quarta 9 o a les 9. A les 9, en aquest cas, parlaríem de la Sala Bars de Barcelona, per tant, l'antiga Arteria Paral·lel. Trobarem la nova proposta de Nacho Vegas. Oh, molt bé.
Avui, aquesta entra més suavement en la cançó, és a les 9, les entrades valen entre 25 i 30 euros i presenta el seu últim disc, després de l'èxit de la zona sucia i com o hacer crack, que van ser editats el 2011. Ara presenta Resituación. Comença així el disc, però avancem una mica...
Es tan triste esta ciudad que por aquí cuando alguien se ríe lo hace mal.
A mi m'agrada molt Nacho Vegas. Se l'ha criticat en aquest últim disc, també. La crítica no el deixa gaire bé, aquest tercer disc. Jo no l'he escoltat en prou profunditat, no l'he escoltat sencer, per exemple, per tant, en principi no tindria autoritat per dir-ne gaire res, però les cançons que he sentit a mi m'agraden. A mi m'agrada Nacho Vegas.
Per tant, una bona proposta per aquest vespre. El que passa és que no hi podré anar, Andrea. Per què? Perquè em quedaré amb una altra opció. Ah, sí? Amb la tercera? Sí, és que no sabia que hi havia tants conceses avui i aquesta ja teníem les entrades. No sabia que tocava Nacho Vegas avui. Oh, oh.
i se solapan, no? se solapa perquè aquest concert també és a les 9 del vespre al City Hall i és Ramon Mirabet que ara fa un any que va publicar el seu disc de debut i avui els tocarem la seva banda al City Hall també a les 9 del vespre les entrades encara n'hi ha i valen entre 10 i 15 euros i per tant 10 euros crec que anticipades i 15 suposo la mateixa taquilla aquest vespre i té cançons com aquest Happy Days que per animar una mica aquest dia gris crec que és amb la que ens quedarem ara, Andrea Molt bé, fins ara
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Yo to ba em, pi yo ba em Yo to ba o ba o ba da o Yo go ba em, pi yo to ba o ba da o Yo go ba em, pi yo to ba o ba da o Yo go ba em, pi yo to ba o ba da o Yo go ba em, pi yo to ba o ba da o Yo go ba em, pi yo to ba o ba da o
Fins demà!
Just a la fusta. Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Fins demà!
Ara passen 5 minuts d'un quart d'onze. Aquesta hora saludem el Carles R. Nedi Rius. Molt bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, què tal? Per parlar del temps, que tercer dia seguit, que ens llevem amb el cel gris.
Sí, bé, són uns... Tampoc no a molts llocs, eh? Si mirem cap a l'horitzó, mirem cap al garraf, cap a l'interior, és completament serè. El que passa és que tenim una línia frontal que ha deixat una mica de precipitació enfront del mar, però vaja, que la resta de Catalunya està fent sol i que quan acabin de passar aquests núvols farà sol. Tenim la influència d'una situació d'inestabilitat, d'una depressió bastant profunda, bastant important, però que el seu centre està al voltant d'entre el Cantàbric, Astúries, Galícia...
i aquesta depressió indirectament ens afecta una miqueta a nosaltres. Ahir va aportar precipitacions cap a la zona del Pirineu, també va ploure en diferents punts de Catalunya, aquí a Sant Jus la precipitació va ser molt minsa, al voltant de dos litres, però sí que indirectament estem una miqueta afectats, hi ha una certa inestabilitat en alçada, i com que no ens agafa directament, tampoc hem de parlar d'una situació d'inestabilitat,
però sí que hi ha una miqueta que pot sempre provocar algunes gotes. Per exemple, aquest matí a Sant Just no ha arribat a mullar el terra, però sí que en algun moment hi ha alguna gota. Ara tenim un cel amb uns núvols que semblen molt amenaçadors, però sí, mirant cap a l'horitzó i mirant cap a altres punts, el cel és completament sereu. O sigui que al llarg de les properes hores ha de treure el nas al sol i ha de ser un dia assolellat. O sigui, no tenim una situació d'inestabilitat i de pluges contínues.
La nit ha quedat una miqueta més serena, tot i que aquests núvols del matí, la nit ha estat una mica més serena, amb alguns núvols prims, però eren poc importants. Hem baixat fins als 15 graus, pot baixar una miqueta més al llarg dels propers dies, i avui la màxima l'esperem als 21-22 graus. Recordem que ahir es va poder inflar força la temperatura perquè, com vam comentar, al migdia es van obrir les clarianes, el sol va fer acte de presència, i en el moment que el sol treu el nas se'ns enfila la temperatura i vam arribar als 22 graus.
Un moment d'estar tapats, a les 11 del matí d'ahir, que parlàvem amb un cel tapat, estàvem a 17-18 graus, però ja comentàvem que en el moment que el sol treu el nas això es dispara. I quan els núvols marxen, també a la nit, doncs les temperatures poden baixar una miqueta més. Així doncs una situació d'estabilitat, tot i aquests núvols a la costa central, pot caure alguna goteta al llarg de les propers minuts, mitja hora, una hora, però la tendència és que s'obrin les clarianes i que el sol sigui el gran protagonista.
Demà divendres, la mateixa situació. Tenim un dia de sol, poden haver alguns núvols, perquè no acaba de marxar aquesta inestabilitat del Cantàbric, però sí que la tendència és que el centre d'aquesta depressió comenci a circular una miqueta cap al nord, se'ns envagi cap a les Illes Britàniques, i això provocarà que estiguem una miqueta encara més lluny d'aquesta situació d'inestabilitat i que potser la inestabilitat que puguem tenir de mitja tarda, com passarà demà divendres,
quedi només restringit el Pirineu i Prepirineu. A la resta farà sol, podem tenir algun núvol, però bàsicament hem de parlar de sol a Sant Jús. Demà divendres les temperatures pujarien una miqueta més. Els mapes es comencen a barallar una miqueta pel que fa al cap de setmana. Pel que fa al dissabte, alguns mapes ens indiquen sol i temperatures una mica més altes, altres mapes ens diuen que serà un dia més variable amb sol i núvols, que no acabem de fer net, i que a la tarda fins i tot poden tornar a créixer un altre cop tempestes al Pirineu, o sigui que
és un dia que demà ho haurem d'acabar de confirmar, però creiem que a Sant Jus jugarem amb el sol com a principal protagonista, però sempre anirem acompanyats d'alguns núvols que aniran viatjant per la geografia. I de cara al diumenge encara es foten més bufetades els mapes, les previsions els uns amb els altres, perquè el diumenge hi ha uns que ens marquen un dia tapat i a la tarda fins i tot amb precipitacions, i d'altra banda hi ha altres mapes que ens parlen d'un dia estable i potser a la tarda alguna gota que no acabaria afectant Sant Jus, o sigui que tornaríem un altre cop
Durant tots aquests propers dies, en general, els mapes ens indiquen un temps bastant estables en just, però tempestes al Pirineu i Prepirineu. O sigui, en aquelles zones sí que poden haver ruixats a mitja tarda, es pot confirmar una miqueta que al llarg dels propers dies pel maig cada dia hi ha un raig, però no a tot arreu. Llavors, hem d'estar una miqueta atents, perquè avui parlàvem de sol i d'estabilitat, a gran part de Catalunya està fent sol i estabilitat, a les 4 d'aquesta tarda veuràs un cel completament serè, sense cap núvol, i clar, dius, estem jugant amb una variabilitat que també és típica del mes de maig. I més si tenim un front...
que és molt gran i que el seu centre, encara que estigui a Galícia, com que és molt gran, indirectament ens acaba afectant. I si passa algun núvol, té prou entitat aquest núvol per deixar alguna gota, que és com ha passat aquest matí, no? Però creiem que, en general, el dia ha de ser assolellat i ha de ser tranquil. O sigui, que no hem de patir massa, però el que sí que acabarem de confirmar debat i vendres és aquesta situació del cap de setmana, que sembla que pot ser variable, però hem d'acabar de confirmar què passaria el diumenge a la tarda, si arriben pluges o no.
Doncs perfecte, Carles, no estarem al cas de tot plegat. Moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Estem escoltant Just a la Fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat.
Per parlar d'actualitat, avui les portades dels diaris ens destaquen sobretot el paper dels socialistes o la presència del món socialista, una mica així en general, ahir al vespre.
a Catalunya. Sí, i un dels protagonistes també podríem dir que és Manuel Valls, el primer ministre francès, que va ser partícip d'un del míting del PSC. El diari ara, de fet, llegim Valls al rescat del PSC, míting socialista a Barcelona, sobre Catalunya, va dir no permetem que hi hagi noves fractures. Units som més forts. En clau econòmica, si voleu veure un govern d'esquerres, mireu a França. Pel que fa a l'europeïsme, Felipe González, per mi, ets un referent, com Billy Brandt.
És una de les notícies destacades al diari Ara. A La Vanguardia també van una mica en aquest sentit. Els líders socialistes d'Europa fan costat al PSC. Schultz, Valls, González i Valenciano protagonitzen el míting de Barcelona. No permetem noves fractures, diu el primer ministre francès, sobre Catalunya.
I al periòdico també ens parlen en clau socialista. El socialisme europeu vibra a Barcelona. Valls i Schultz fan costat els socialistes catalans i clamen per una Europa social. I en aquest sentit també ens parlen de Canyete, que claudica i ofereix les seves disculpes a Valenciano si es va sentir ofesa.
I en aquest sentit també el periòdico, avui en portada, ja que parlen de socialisme i de les eleccions europees, destaca una entrevista amb Martín Schulz, que ja que ha estat a Barcelona l'ha entrevistat, i diu Juncker o jo serem el president. Schulz adverteix a Merkel que ignorar el vot del ciutadà seria un cop majúscul a la democràcia.
Doncs és el que llegim avui en clau o la notícia principal més destacada en tot cas dels diaris. Parlem d'altres qüestions d'aquest matí i comencem amb el que destaca el 3.24, una catena d'atemptats amb explosius en un mercat de Xinjiang que causa una trentena de morts en aquesta regió xinesa de majoria uigur. Ningú ha reivindicat
L'atac, però arribar a l'endemà que es atingués una quarantena de persones per activitats terroristes. Hi ha, de moment, una trentena de morts i un centenar de ferits. És el titular principal d'aquest digital, que també ens parla d'altres qüestions, per exemple, de la fi del boom de les botigues de cigarrets. Més de la meitat han tancat arreu de l'estat espanyol, mentre a Catalunya la davallada podria arribar al 70%. Menys d'un any ha durat, per tant, aquesta moda en què no paraven d'obrir-se realment aquestes botigues.
Bé, en tot cas també llegim que hominoides de fa 12 anys es van extingir per un canvi climàtic, una notícia que llegim també al portal del 324. Segons l'Institut Català de Paleontologia, aquesta alteració va provocar la desaparició de l'aliment principal dels hominoides. I detenen un home a Balaguer per suposats abusos a 3 menors. Les víctimes tindrien entre 10 i 11 anys.
L'Ara.cat ens obre dient que Espedaler acusa els escortes de Montoro de no fer cas dels Mossos per evitar els incidents. En declaracions a recul, el conseller de l'Interior admet descoordinació, però en l'acte electoral de Vilanova, però en culpa els serveis de seguretat del ministre. Hi ha un detingut i cinc identificats per atemptat a l'autoritat.
I en aquest sentit la Vanguardia ens diu que Camacho denuncia la passivitat dels Mossos en l'atac a Montoro a Vilanova. Ella critica l'interior perquè no es va garantir la seguretat ni la sortida i els Mossos perquè es van negar a desbloquejar la sortida.
I acabem amb una altra qüestió. Báñez que proposa que les mútues revisin les altes per malalties. Si el seu metge li dona 3 dies de baixa per grip i la mútua diu que un ha treballat, és el que diu un metge quan és preguntat per aquestes conseqüències. Aquestes entitats vinculades a les empreses estalviaran 227 milions d'euros.
Més coses, tornem als diaris. La imatge del dia, quina és avui, Andrea? Doncs avui és il·lustre, d'alguna manera, el míting que va tenir lloc allà a Barcelona, el míting del PSC, i un dels protagonistes, sens dubte, és Manuel Valls, primer ministre francès, que va formar part d'aquest míting. El diari ara el veiem a ell, és la imatge del dia, saludant Pere Navarro en un moment del míting, i veiem també de fons a Javi López, el candidat del PSC a eurodiputat. El veiem també saludant a tothom.
Al periòdico veiem representants socialistes saludant al final del míting, com a Jaume Collboni, Manuel Valls, Martín Xulx, Elena Valenciano, Javi López i Pere Navarro, el míting que es va fer a la Vall d'Hebron, i també una fotografia de Martín Xulx en aquesta entrevista que ha concedit al periòdico.
I a La Vanguardia han triat una fotografia diferent, també vinculada amb Manuel Valls. Ja que ha passat per Barcelona, ha visitat la seva família al barri d'Horta i el veiem acomiadant-se de la seva germana amb un petó. Diu, Valls torna a casa. El primer ministre francès s'acomiada de la seva germana al domicili familiar del barri Barcelona i d'Horta, que va visitar ahir abans del míting.
És aquesta la fotografia més destacada de Valls a l'avantguàrdia. Un altre dels protagonistes avui és Luis Enrique, després de la seva presentació ahir com a nou entrenador del Barça. A l'avantguàrdia el veiem amb una encaixada de mans amb Josep Maria Bartomeu. Lluís Enrique es presenta com un nou líder. Al periòdic el veiem i diu «Lluís Enrique promet gestionar els egos». I a l'ara, Luis Enrique, il·lusionat i enèrgic, diu «No tinc por de res».
Són aquestes algunes de les imatges destacades en portada i després tenim altres fotografies en format més petit. Per exemple, a l'Avantguàrdia veiem Artur Mas i el rei saludant-se en l'acte que va tenir lloc ahir a Barcelona. Una fotografia també de Sharon Stone que treu totes les mirades a Kant. I per últim, el periòdico, el Carlos Daniel Medina, que és un català que ha estat salvat pels actors del periòdico, una de les víctimes de la crisi,
I ara veiem el cotxe de Montoro, el ministre d'Hisenda, ahir després del míting a Vilanova i la Geltrú, on va ser increpat i colpejat per diversos manifestants, si veiem el cotxe.
Doncs són les imatges d'aquest matí. Més qüestions, obrim ara les pàgines internacionals, Andrea. Doncs avui ens anem a l'avantguàrdia, ens centrem en les pàgines internacionals a l'avantguàrdia i un dia més tornem a parlar de Rússia i la Xina, que han signat un pacte a 30 anys per subministrar gas. La Xina i la Rússia van firmar ahir un macrocontracte de subministrament de gas natural després de 10 anys de negociacions, que permetrà al gegant asiàtic beneficiar-se de les exportacions d'aquest recurs durant 30 anys.
Segons aquest acord, els màxims representants dels seus dos vaixells insígnia industrials, el Consorci Gasista Rus Gazprom i la Corporació Nacional de Petroli de la Xina, van firmar un contracte que assegura l'exportació de gas natural rus al gegant asiàtic durant 30 anys a partir del 2018 per un import de 400.000 milions de dòlars, que són uns 292.000 milions d'euros.
La companyia Gazprom també subministrarà progressivament gas dels seus jaciments de Sibèria a la segona economia mundial a través del gasoducte oriental batejat amb el nom de la Força de Sibèria, fins a arribar a la xifra de 38.000 milions de metres cúbics anuals. I els representants de la Xina i de Rússia, Vladimir Putin i Xi Jinping, van celebrar d'alguna manera aquest acord brindant amb vodka, i els podem veure amb una fotografia brindant amb vodka.
I d'altra banda, ara ens n'anem a França, i a la Vanguardia ens diu, fiasco a França pels trens que no caben a moltes estacions. Els francesos van descobrir ahir estupar factes que la companyia ferroviària estatal, SNCF, havia encarregat prop de 2.000 trens nous per a la xarxa regional, les dimensions dels quals fa que no puguin passar per gaires estacions. Són 20 centímetres més amples que els actuals, entre altres coses, per facilitar l'accés de les persones en cadirades rodes.
Aquest error obligarà a llimar un total de 1.300 andanes, que són el 15% del total, i gastar 50 milions d'euros. Els responsables de la patinada sembla ser que ho saben des de fa temps, però ahir, al setmanari Le Cana de Genshene, ho va acabar destapant.
Els trens nous es van encarregar el 2009 i la companyia va signar amb aquesta finalitat un contracte marc per 3.000 milions d'euros per l'adquisició de prop de 2.000 convois nous, dels quals fins ara s'ha formalitzat l'encarreg de 341 trens. Doncs és el que tenim avui en Notícies Internacionals. Ara el que fem és repassar els apunts culturals d'aquest matí, fixar-nos en quines són les notícies en clau cultural més destacades.
Per exemple, que aquí no el par de Mafalda rep el Premi Príncep d'Històries de Comunicació i Humanitat. Que cants homenatge a Sofia Loren, l'actriu present del curtmetratge Boche Humana, i es projecta Matrimoni, la italiana, la pel·lícula que va protagonitzar ara fa 50 anys amb Marcello Mastroianni.
La Fundació Mies van der Robex posarà el seu arxiu a la Bienal de Venècia. La Fundació de l'Arquitecte Alemany mostrarà 145 maquetes i els 2.500 projectes que s'han presentat al guardó al llarg de la seva trajectòria dins dels eventi colaterali de la Bienal de Venècia.
I més art, el tercer Milestand de Girona es dedicarà només a l'art urbà, on artistes internacionals com el suec Akai, l'americà Braddouni o l'alemany Boris Kopech deixaran la seva empremta en murals o parets de la ciutat. El director de The Artis s'endinsa en la guerra, Txetxènia, Berensi Bejo protagonitza The Search, la pel·lícula de Michael Hasanavisius que s'ha presentat a Cannes.
El Festival de Jazz de Vic tanca amb 3.000 espectadors. L'organització espera que la producció pròpia, en homenatge a John Coltren, pugui girar internacionalment l'any que ve. I la nova biblioteca de Girona serà la segona més gran de Catalunya. El govern ultima els tràmits per posar en marxa aquesta nova biblioteca pública que multiplicarà per 10 la superfície actual.
I acabem amb un apunt musical, Portaferrada, que comptarà amb Belen Sebastián, Natàlia Gutmann i Crystal Fighters. La trobada comptarà amb jornades també dedicades a l'humor.
Confirmat pel duo Nadia Sabe Nada, que és Buenafuente i Berto Romero, per tant barregen també l'humor, la música. És el 53è Festival de Portaferrada, que es farà a Sant Feliu de Guíxols, i que també hi seran Sílvia Bérez Crud, Raül Fernández, Josep Rivera, els Amics de les Arts, Blaumut, etc. És aquest festival que no és només un dia, ja ho sabeu, sinó que són diferents dies, com el de Cap Reloig i tot plegat.
I d'aquí ens n'anem ara cap a les contraportades de la cultura, abansem a les contres, comencem a parlar de la vanguardia, comprem paratges a Espanya per preservar-los. Qui és, Andrea? Avui és Manuel Arango, que és bilionari, col·leccionista i filàntrop i vol conservar paisatges verges. Una de les frases que deixa anar al llarg de l'entrevista és que tots estem cridats a millorar el món i així també millorem. Diu que...
Estúries.
per donar-la a l'estat espanyol i que també la converteixi en parc natural. Diu, però permeti'm que mantingui la discreció, perquè encara estem en negociacions i no vol explicar de què va aquest tema. Diu, també hem urbanitzat paradisos, diu, però un grup de filàntrops van mantenir negociacions amb els egidatarios, receptors de la terra comunal, que van durar més de sis anys i ens van arribar a acusar de voler omplir l'illa de casinos. Finalment vam aconseguir reunir els 38 egidatarios en assemblea perquè ens venguessin l'illa.
Diu, per un preu just de 3 milions i mig de dòlars. Era poc, però tingui en compte que no es podia edificar. Diu, un egidatari, per exemple, hi va construir una casa i el govern la va fer enderrocar. També explica que va comprar fa 20 anys un parc de 70 hectàrees als afores de Mèxic d'EFA i l'ha gestionat com una empresa amb 150 empleats. Diu, avui milers de ciutadans paguen una miqueta per gaudir-ne, diu, i ja dona beneficis.
No està malament. El periòdico Llegim Pares i Professionals han de compartir, Andrea. Avui entrevisten a Climent Giné. Ens diu la Catalina Gaià que parla clar i anys de recerca a la bala en la discapacitat s'ha de posar la família al centre. Participa del segon congrés internacional sobre famílies i discapacitat. A l'auditori de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport de Blanquerna, Universitat Ramon Llull,
500 professionals escolten el que a Espanya i a Catalunya encara és freqüent, que és passar d'un model d'experts en l'atenció a la discapacitat a un model centrat en la família i les conclusions d'aquest congrés s'enviaran a les Nacions Unides. Asegura que els models que tradicionalment hem tingut posen l'èmfasi en el paper del professional quan un nen té algun problema, com ara pot ser, per exemple, síndrome de Down, posa aquest exemple, diu als professionals els ha atorgat un paper gairebé decisiu en tot allò que hauran de fer les famílies per atendre els seus fills,
En canvi, a les últimes dècades, i gràcies a la recerca, hem vist que s'ha de reconèixer un paper central a la família. No només per motius ideològics, que també, sinó perquè la família és el context més important de desenvolupament. Asegura que els nens aprenen i es desenvolupen a partir de les oportunitats que troben en els seus entorns naturals i acaba dient que la família és el més important.
Molt bé, doncs ho llegim avui al periòdic. Acabem amb l'entrevista que fa cada dijous la Bibiana Vallver, que avui manté el canvi de look que va fer la setmana passada, Andrea. Exacte, sí. És una mena de col·laix i el titular que tenim avui és Emociona't. Aquí ens presenta. Avui entrevista a Conrad Roset i a més veiem una entrevista il·lustrada per ell mateix. És una entrevista amb una il·lustració molt maca on veiem una noia que ha elaborat el Conrad Roset.
Té 30 anys, és il·lustrador i és icona d'una nova generació d'artistes. Diu aquells que han entès que l'èxit passa pel talent i la feina, però també per explicar qui són i què fan. Va estudiar belles arts, va treballar per Zara i ara se'l rifa tothom. S'ha convertit en un fenomen. I una prova clara d'això són els 45 minuts de cua durant 3 hores que hi havia el passat dijous.
per entrar a veure el mural que va fer Vincent. Sobre el fenomen, diu Conrad Roset, perquè s'ha convertit en un ídol pop. Ell diu que els il·lustradors som les noves estrelles de rock, sense les xarxes no seria qui soc, les xarxes m'han fet gran. Instagram, per exemple, diu que és el LinkedIn dels artistes i que la il·lustració és zero local, diu, ens ha catapultat el món.
També explica que intenta que tot el que faci sigui tan bonic com sigui possible i que és qui és gràcies a les muses. I sobre la sensualitat, una part molt important de la seva obra assegura que la base de la sensualitat és el desig, la sensualitat és física i mental i també diu que la sensualitat és un impuls i que no coneix la raó. Doncs l'escoltem avui al diari Ara.
I acabem amb la notícia curiosa del dia, Andrea. Avui torna a anar de robots, eh? La història, no tenim el d'ahir, no és un robot que fa bromes, sinó és un robot que han creat i que atrapa objectes amb centèsimes de segon. Oh, els atrapa? Sí, s'estan creant molts robots, eh? Sí. Estic descobrint, sí.
En aquest cas l'han creat els investigadors de l'Institut Suisse Col Politécnic Federal de l'Hosana, a Suïssa, i bé, en tot cas, doncs, la idea és aquesta, una mica, no?, és a dir, aconseguir un personatge que sigui capaç de capturar només 5 centèsimes de segon els objectes que es llencen. El que fa és detectar els objectius, farà una predicció de la trajectòria i es mou en conseqüència.
I bé, tot això en 5 centèsimes. 5 centèsimes de segons. És un braç que té les articulacions, observa tot el que passa. Bé, és molt curiós de veure. Físicament és molt estrany, eh? Sí? Sí, perquè és com una mena de mà gegant. No té forma humana, per entendre'ls. Exacte, no és el típic robot de la Guerra de les Galàxies.
I bé, en tot cas es van fer proves, hi ha com un vídeo fins i tot, és un braç robòtic, se li llençava una pilota, una ampolla buida, una ampolla mig plena també, un martell o una raqueta, i ell doncs buscava, en cada cas buscava un camí o altre. Sí, sí, sí, amb el braç només. Sí, sí, és que és com una mena de braç robòtic i una mà gegant. Diu que una mà que són com tres articulacions en forma així de dit. Diu que l'ampolla mig plena va suposar un repte, per exemple, perquè el seu centre de gravetat varia durant el vol, però tot i així doncs ho va aconseguir.
Molt bé, però per tant objectes no gaire contundents. Home, un martell. Ah, un martell també. I una ampolla mig bulla o mig plena. Doncs mirarem el vídeo perquè ha de ser espectacular, veure com un robot es mouen cinc centèsimes. Bastant curiós, bastant curiós. En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé, bon dia. Bon dia.
I acabem aquest repàs amb l'actualitat esportiva. Ara parlant-vos del que diuen les portades dels diaris. Evidentment avui el protagonista és Luis Enrique i el mundo esportivo aposta per dir Luis Enrique líder total i tria una imatge d'ell amb el rostre ben somrient. També aquesta és l'esperit que vol transmetre al diari Esport que titula il·lusiona i convents i a la imatge tenim també Luis Enrique. Destacant els seus titulars hi haurà canvis i es reforçaran totes les línies.
I l'esportiu també titula un líder i a la imatge també un primer pla de Luis Enrique rient i destacant algunes de les frases que va dir ahir durant la seva presentació. Fins aquí el repàs de l'actualitat del dia.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes fonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Som un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passen tres minuts de tres quarts d'onze. Aquest hora és moment de parlar d'actualitat Sant Justenca i el que fem avui és parlar de l'exposició El passat vitivinícola Sant Just d'Esvern, imatges i records que forma part de les cinquenes jornades de la vinya i el vi del parc de Collserrero, una mostra que es va inaugurar ahir al vespre. S'exposa al cim de Can Genestà fins aquest dissabte i que compta amb un muntatge artístic de l'artista local Josep Plaça que homenatge als treballadors de la vinya. En parlem amb ell mateix que el tenim avui, el Just a la Fusta. Molt bon dia.
Bon dia. I també tenim la Patricia Pedrosa de l'Arxiu Municipal. Bon dia, Patricia. Hola, bon dia. Per parlar una mica d'aquesta exposició, com funciona? És a dir, què és el que pretén recuperar aquesta mostra? Què pretén explicar? A veure, com bé has dit, aquesta és la cinquena edició que el Parc de Collserola organitza les jornades del vi i de la vinya.
Aquest cop és el primer cop que tots els municipis que formen parc del Parc de Collserola organitzen alguna activitat relacionada amb ella. I Sant Just ha organitzat aquesta exposició de fotografies en què s'ha fet un recull de fotografies, d'imatges, que intenta abocar el temps en què tot el que era al nostre voltant eren vinyes.
Que ara sembla mentida imaginar-s'ho, no suposo, però existia. Aleshores, d'una banda hem recuperat aquestes imatges, com et deia, i d'una altra banda hem recuperat unes altres imatges d'una exposició que vam muntar fa un any, on hi ha les barraques de vinya. Les barraques de vinya, com diu el seu nom,
van aparèixer precisament per guardar les eines i per poder resguardar els pagesos que quan estaven fent la barema, si es trobaven amb un xafa o qualsevol altra cosa, poguessin resguardar-se una mica.
El que fa el colfó d'aquesta exposició és la instal·lació que ens ha fet el Josep Plaza, que jo crec que millor que ell no us explicarà ningú. Clar, clar, que dona com d'entitat, no també tot plegat, perquè no només són les fotos, sinó que hi ha aquest homenatge que dèiem, un homenatge a Josep als treballadors de la vinya.
Tu vas plantejar per fer això directament o com va anar tot plegat? Bé, jo per qüestió de família, la meva família ve del camp i llavors sempre faig homenatge a la gent que treballa al camp o altres medis, a les meves instal·lacions, reivindicant una mica o fer un homenatge a aquesta gent i a aquests treballs, molts d'ells perduts o molts d'ells mal conservats.
Llavors el món de la vinya a Sant Lluís me'n va donar la idea ja fa molts anys i vaig fer tot un tòtem a Fira d'Esbert sobre aquest mateix homenatge a aquesta gent. Llavors amb aquestes dades d'ara i amb aquesta exposició hem tornat a recuperar.
i per tant d'alguna manera algú que vagi a veure aquesta exposició aquests dies pot fer-se una idea una mica d'una banda veure les fotos de què passava aquí Sant Just en aquella època i alhora també poden veure aquest homenatge com l'has fet? com ho has pogut treballar tot plegat? veient la sala hi ha un moble molt maco modernista
i em va donar la primera imatge com un retable del barroc. Llavors vaig agafar tots els elements que tinc per casa, algun element que m'han deixat, el Pere Pedrosa, i els vaig començar a muntar i començo amb la part del camp, les eines, la vinya, totes les estris de la poda. Després passa una mica pel tema de la conservació, de la maduració del raïm,
amb tones, amb portadores i tal, i anem acabant amb el somni, que aprofito amb les llums i els miralls, que és l'embassament, no?, ampolles de vidre, garrafes, i al centre n'hi ha una sorpresa que convida tots a... Que hem de veure nosaltres mateixos. A visitar. Però, per tant, hi ha tots aquests elements, no?, que directament els associem al camp i que has jugat una mica amb tot plegat, no? Sí, sí. I, per tant, queda aquest homenatge. Llavors...
Suposo que també l'espai no és molt gran, no? O sigui que tot plegat, algú que tingui temps de passar aquests dies, ho dic perquè hi ha tan poc temps, dèiem abans, i que és una llàstima, doncs que aprofiti, no?, perquè no és una exposició molt llarga, sinó que val la pena poder-se aturar a mirar-ho, no? Deies també que havies fet que altres vegades també és homenatjat, no? Sí, sempre faig, bueno, jo ho dedico molt a l'escultura, per una part, i les instal·lacions membres sempre són reivindicatives.
a nivell d'això del medi ambient, de la natura, d'oficis perduts, tinc projectes sobre les bòbiles, també d'aquí del poble, algun dia a veure si podem fer aquest homenatge, la gent del camp, els boscos, a tot, a tot el que és mantenir aquest món una mica més decent i cara als futurs.
De fet, la gent del camp, que d'alguna manera els tenim una mica oblidats, per entendre'ns, vull dir que és una part del nostre passat que no el tenim tant al cap, segurament, almenys en general. Evidentment, en el teu cas, vens d'una família i ho tens més al cap que nosaltres, i en el cas de la Patricia, des de l'arxiu, suposo que tot el que sigui memòria, també ho treballeu bé, però que en general potser és una part que no tenim tant en compte, en general. No sé si teniu aquesta sensació.
Sí, potser sí, una miqueta el que diu el Josep, la feina al camp és molt dura i crec que és bo recordar que encara hi ha gent que treballa al camp i que si nosaltres mengem el que mengem és gràcies a aquesta feina, que sigui oblidada, potser perquè no el veiem en el dia a dia, però que estan allà i s'ha de reconèixer la feina que fan.
i gràcies a ells podem menjar cada dia verdura, fruites i el que rebre indico és més solidaritat a nivell dels governs de potenciar i mantenir un camp viu amb esperança dels joves que podríem invertir molta mà d'obra, molts coneixements avui en dia amb les noves tecnologies i no oblidar la gent que treballa al camp per sobreviure amb Àfrica, Amèrica o Àsia.
És a dir, tota aquesta part que, evidentment, és activa i existeix, tenir-la més en compte una mica tothom, cadascú en la seva mesura, evidentment, els governs que tenen més mà per ajudes i tot plegat gestió. Des que la persona que treballa al camp tenia un sou, una dignitat per viure, amb tots els elements que necessita,
Fins al comerç i després, lògicament, a l'últim proveïdor, que som nosaltres mateixos. Els consumidors, no? Tenen una mica més al cap que tot plegat bé d'algun lloc, no apareix del no-res.
Doncs d'alguna manera també, en aquest cas, l'art permet recordar tot això, reivindicar-ho. És en aquesta exposició que es pot veure al cim de Can Genestà, la vinya i el vi, i que s'exposa fins aquest dissabte, tot i que em dèieu que fins la setmana que ve la part de les fotografies no, però la part artística... No, tota es mantindrà fins al dia 29. Fins al dia 29. Doncs, per tant, encara una setmana, una mica més, no? I no només fins dissabte, sinó que fins dijous de la setmana que ve estarà exposat al cim de Can Genestà.
Moltes gràcies, Patrícia Pedrosa, de l'Arxiu Municipal, i també el Josep Plaza, l'artista que ha donat forma també a aquesta exposició. Que vagin molt bé. Gràcies. I molta sort, bon dia. Gràcies a vosaltres.
Arribem d'aquí a 4 minuts a les 11 en punt del matí, moment en què connectem amb el bolletí informatiu i després també, com sempre, sentim el del Sant Just Notícies i tornem després amb més coses a les 11 i arribem amb la Maria Rodés. Cuando de veras se quiere El miedo es tu carcelero Y el corazón se te mueres
Si no te dicen te quiero. Y cualquier cosa te hiere como a mí me está pasando. Que me despierto llorando con temblores de agonía. Porque tus ojos mi vida
y ese color de tu pelo aún dormida me dan celos gitano, gitano del alma mía miedo tengo miedo miedo de quererte miedo te tengo miedo
Miedo de perderte Sueño noche y día Que sin ti me quedo Tengo, ay, vida mía Miedo Mucho miedo
Tiemblo de verme contigo y tiemblo si no te veo. Este querer es un castigo, castigo que yo deseo. Yo en tus palabras no creo y en las mías tú tampoco.
Por tu avenate de loco ya me duele el pensamiento de este puñal que presiento que llenará de agonía mi alegría y tu alegría, gitano, gitano.
Miedo de quererte
Catalunya Informació. Bon dia, són les 11. El conseller d'Interior nega passivitat del dispositiu dels Mossos d'Esquadra en els aldarulls contra el ministre Montoro. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, Ramon Espadaler retreu a l'equip del PP decidir sortir amb el vehicle quan van voler sense fer cas a les directrius i al dispositiu policial.
Detenen un veí de Balaguer a la Noguera, acusat d'abusos sexuals a tres nenes de 10 i 11 anys. Avui passarà a disposició del jutge. La investigació continua oberta per si hi ha més víctimes. Detingut un home de Sant Feliu de Guixols al Baix Empordà que durant més d'un any ha tingut atemorit un avi de 91 anys. Anava a casa seva o l'esperava quan sortia a passejar per reclamar-li diners.
Almenys 9 soldats ucraïnesos han mort i 18 més han resultat ferits en combat amb els rebels prorussos a la regió insurrecte de Donex, al sud-est d'Ucraïna. Els milicians prorussos confirmen 25 ferits a les seves files i denuncien víctimes civils.
Un jutjat de paterna al País Valencià ha admès a tràmit la denúncia presentada per la coalició Compromís contra directius de ràdio i televisió valenciana. La denúncia pretén conèixer quina responsabilitat van tenir els directius de l'empresa, la gestió econòmica i patrimonial que van acabar amb el seu tancament.
El Festival de Canes dona l'impuls definitiu al director català Marretxa per poder fer una nova pel·lícula. L'autor de Pau i el seu germà valora positivament a Catalunya Informació l'interès internacional que ha despertat el seu projecte i critica el poc compromís dels governs amb la cultura catalunyà. Marretxa també presenta avui, fora de competició, la pel·lícula col·lectiva Els ponts de Sarajevo.
Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça presenta avui Tere Stegen per a les cinc pròximes temporades. És el primer fitxatge del nou projecte de Luis Enrique que vol encaixar la gent amb un futbol d'atac atractiu. El futur de Xavi Hernández està per decidir. El filial Belgrana va guanyar ahir la Copa Catalunya a la tanda de penals. La Federació Catalana de Futbol s'ha compromès a presentar un nou model per a la competició que serà consensuat pel Barça i l'Espanyol.
Pel que fa al temps, el sol que domina les comarques de Tarragona, Lleida i també a punts de l'interior i al sud de les de Barcelona acabarà estenent-se aquesta tarda a gairebé tot el país. Les temperatures màximes seran més altes que ahir. Aquesta hora a Barcelona, 20 graus, 21. A Tarragona, 18 graus a Lleida i 17 a Girona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. 12.337 persones podran votar aquest diumenge a Sant Jús per les eleccions al Parlament Europeu. Hi haurà 11 col·legis electorals al municipi. I la novetat més destacada és que les persones que fins ara votaven a l'escola d'adults ho hauran de fer a l'equipament de les escoles. Els altres col·legis seran les escoles Montseny, Montserrat, Canigó, l'Institut i l'Escola d'Els Gràfics Antoni Algaró, el Centre Cívic Salvador Espriu i Joan Maragall, el Centre Pilot Can Ginestar i l'Espai Mas Lluí.
Recordem que, a més, al centre cívic Salvador Espriu ara hi haurà únicament una mesa electoral quan fins ara n'hi havia dues. Els col·legis electorals obriran a les 9 i es tancaran a les 8 del vespre.
Més qüestions. A aquesta hora se celebra a Can Ginestar la 25a reunió de Fede Natur, l'associació europea de parcs periurbans. S'emmarca en unes jornades que es fan aquesta setmana a Barcelona i que s'acaben demà per debatre sobre la gestió de l'aigua en espais periurbans, és a dir, que formen part de les ciutats.
Cada any els 24 socis de Fedenatur es reuneixen en una ciutat europea per debatre sobre la gestió dels parcs periurbans i Barcelona Cull a trobar d'enguany. Cangin està a més al centre de l'activitat avui amb la jornada tècnica aquest matí i una assemblea aquesta tarda. I precisament també per copsar la realitat d'aquests parcs periurbans, aquests dies es visitaran alguns d'ells. Avui, per exemple, es farà una passejada per la carretera de les Aigües i demà una visita al Parc Natural de la Serra de Collserola.
I acabem recordant que aquest diumenge tenim derbis Sant Justenca al camp de futbol. Els amateurs del futbol club Sant Just i l'Atlètic s'enfrontaran en un partit decisiu pel futbol club, que se situaria més a prop de les posicions de Sensi Guanya, a només dues jornades del final del campionat. Ara mateix la Lliga la lidera el dinàmic Batlló amb 69 punts, el segueix el Levante les Planes amb 66 i després el futbol club Sant Just amb 62 punts. Com dèiem, l'Atlètic se situa a la desena posició de la taula amb 43 punts.
Tant l'Atlètic com el Futbol Club venen de guanyar els seus respectius partits al cap de setmana. El derbi Sant Justenc serà diumenge a un quart d'una al Camp Municipal de Futbol. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Pretending everything's okay and you don't care about me.
Fins demà!
Could you look me in the eye
La informació més propera al Just a la Fusta.
Ara passen 10 minuts de les 11. Aquesta hora continuem amb la ronda d'entrevistes als diferents representants polítics de les eleccions europees que es fan aquest diumenge, 25 de maig. Avui parlem amb Josep Maria Llop, número 9 de CIU per les europees i president comarcal de Convergència al Bas Llobregat. Molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Ja estem en la recta final d'aquesta campanya. Estem ja tres dies per arribar ja del tot a les eleccions i la campanya que s'acaba ja demà. Per tant, no sé si esteu contents de com estan en tot plegat. La veritat és que si estem contents, estem més contents fins i tot del que esperàvem.
Veiem que la gent s'adona de la transcendència que tenen aquestes eleccions perquè són la primera estació pel dret a decidir i si de fet la gent, tots anem entenent que si la primera, nosaltres hem estat capaços d'omplir els carrers a totes les manifestacions que hem fet i que haurem de fer en el futur,
per reclamar allò que és nostre, que és el dret a decidir, la democràcia en estat pur, la primera estació per aquest dret a decidir és precisament l'estació del proper diumenge, les eleccions al Parlament Europeu. I la gent se n'adona i, per tant, veiem com els nostres actes estan molt més plens del que inicialment preveíem. Per tant, en principi, i sempre hem de veure que el resultat final són les eleccions, estem molt contents.
És a dir, que hi ha gent que potser, en un altre cas, en unes eleccions europees, li interessaria menys, potser, d'alguna manera, tota aquesta campanya i tot plegat. I creieu que sí que el fet que es parli també del dret a decidir en relació a Europa sí que motiva, d'alguna manera, l'electora català?
Crec que hi ha una dada estadística que ho testimonia d'una forma molt clara i és que hi ha hagut un 45% d'increment del vot per correu. I això el que vol dir és que hi ha interès per aquestes eleccions, 45% més respecte de les eleccions del 2009. Per tant, preveiem que l'índex de participació serà més alt. I això què vol dir?
Això vol dir jo crec que tres coses. La primera, que a nosaltres a Catalunya ens importa Europa. Volem donar un missatge clar que som europeus i que volem ser-ho de veritat com sempre ho hem estat.
En segon lloc, jo crec que aquest increment de participació és molt probable que es derivi de les forces que estem a favor del dret a decidir i de la llibertat de Catalunya i esperem, confiem i desitgem que, al final, qui realment, d'alguna forma, dona la cara per tot aquest procés que es diu el president Artur Mas, obtingui el suport necessari a través dels seus legítims representants
al Parlament, que són en Ramon Tremosa, en Paco Gambús i totes les persones que els acompanyem a la llista, perquè puguem representar aquesta manera de fer del president Mas al Parlament Europeu. A Europa s'entén tot el que està passant aquí? O es pot entendre d'alguna manera? Creuen que s'ha d'explicar, s'ha d'anar explicant o s'ha d'explicar millor tot plegat a tot el que passa?
Bé, això s'ha d'explicar, però Europa en aquests moments està molt alerta amb tot el que està passant amb Catalunya. De fet, des de fa un any, un any i mig, més aviat un any i mig, jo diàriament m'estic llegint la premsa internacional en anglès, no només d'Europa, sinó dels països del món que tenen la llengua anglesa com a vehicle de comunicació principal,
I el fenomen avui s'entén, i s'entén precisament com un element de màxima expressió democràtica i una de les coses que tothom posa de relleu és l'immobilisme del govern espanyol. De fet, tots els diaris estan recomanant avui
al govern espanyol que o es mou o Catalunya se'n va i ningú no hi podrà fer res per tant nosaltres aquí estem per ajudar a explicar aquest procés perquè aquest procés sempre s'ha d'explicar i s'ha d'explicar en profunditat però també per reclamar la intervenció l'ajut de les institucions europees si es produís algun dèficit democràtic i si no es produeix aquest dèficit democràtic que esperem que no es produirà perquè l'estat espanyol és i ha de ser un estat democràtic
en el moment que s'hagi produït les votacions perquè les institucions europees ajudin i acompanyin en aquest procés que permeti que Catalunya pugui assolir el seu nivell de llibertat que els catalans hàgim decidit de forma coherent amb els resultats de les votacions.
Jo li creu que en aquesta campanya es parla massa de Catalunya i del procés català quan són unes eleccions europees. No sé si creu que en realitat és una cosa que ve de mitjans o que la gent el que demana és que es parli també del que està passant aquí. No, el que passa és que hi ha gent que això els fa por, perquè entren en contradicció amb si mateixos. Jo no vull entrar en aquests moments en criticar els nostres adversaris, però el PSC, que diu que això de Catalunya és molt important, molt important, molt important, a l'hora de la veritat no proposen res.
perquè diuen que hi ha d'haver un gran acord per un estat federal i resulta que els socialistes internament no hi estan d'acord i el PP menys. Per tant, és impossible. El PP ja ho diu, clar, no ho volen. Per tant, si ningú no ho vol, doncs és lògic que els hi faci por i diuen, no, no, aquest és un tema europeu.
és un tema que no l'hem de tractar a nivell d'Europa. Sí, sí, aquest és un tema que és de primera magnitud europeu perquè és el que afecta a la configuració d'Europa com a un procés d'expressió democràtica de la voluntat d'un poble de decidir el seu futur i, per tant, la possibilitat que es constitueixi un nou estat. Dit això, Europa és molt més que això, també.
Europa és precisament un espai de benestar social, perquè el benestar social és la conquesta principal que hem assolit a nivell europeu i en aquests moments l'hem de defensar. I l'hem de defensar perquè, clar, a Europa representem el 7% de la població mundial, el 25% del comerç representem.
el 50% de tota la despesa social que es fa al món. I, per tant, això el que requereix és que Europa aposti per polítiques de creixement que permetin solventar d'una forma clara i definitiva el problema de l'atura estructural i, per tant, això vol dir que s'han d'emprendre un conjunt de polítiques molt serioses. I, a més a més, Europa també té tots uns temes de dèficit democràtic. No s'entén...
que totes les polítiques que s'estan adoptant per part de la troika, és a dir, el Fons Monetari Internacional, el que és la Comissió Europea, o també tot el que és el Banc Central Europeu, no hagin de retre comptes davant del Parlament Europeu. I no s'entén que el Parlament Europeu no pugui fer lleis
i que la Comissió Europea, és a dir, el govern europeu, no pugui governar. Doncs tot això són dèficits democràtics en els quals nosaltres, des de la nostra humil contribució de Convergència i Unió i els partits, que no és tan humil, en els que ens integrem, doncs podem fer.
De fet, en els últims anys sí que el que ha quedat clar és que moltes de les mesures venen també des de Brussel·les, és a dir, que en el fons estem molt més lligats a l'Europa del que potser alguns es pensaven, però com es pot incidir, per tant, des del Parlament Europeu en les polítiques econòmiques? De quina manera es pot fer? D'una forma molt important, és a dir, el Parlament Europeu, tot i que en aquests moments no pot fer lleis, sí que pot fer recomanacions a la Comissió Europea perquè adopti directives.
Una altra cosa que pot fer el Parlament Europeu és adoptar decisions de democratització de la Comissió i, per tant, que es demani a la Comissió, és a dir, al Govern Europeu, que reti comptes de la seva activitat governamental. I de la mateixa manera que això és així, també se li pot demanar
El Banc Central Europeu, com a institució europea, i el Parlament, juntament amb la Comissió, poden adoptar la decisió d'exigir al Banc Central Europeu que reti comptes també de les seves actuacions. No se li pot exigir això al Fons Monetari Internacional, tot i que si hi hagués una decisió en aquest sentit, jo crec que el Fons Monetari Internacional no tindria inconvenient en redre comptes davant d'una institució que té, de fet, la màxima legitimitat democràtica. Però, clar, hem de pensar...
que Europa és una construcció d'estats i, al ser una construcció d'estats, tenen por de perdre sobirania. Però, clar, en aquests moments on la globalització és tan important i, de fet, cap dels estats, ni des del més gran fins al més xic, no poden sobreviure i mantenir l'estat del benestar que hem aconseguit entre tots individualment, no hi ha altra solució que arribar a un acord.
I, per tant, jo crec que, a més a més de tot això, és importantíssim una de les mesures que, des de Convergència i Unió, també des del Partit Liberal Europeu, proposem, que és el fet que Europa tingui cedits una part dels impostos dels estats, per tal que la Unió Europea, a través del govern europeu, pugui no fer com fins ara només de repartidora, per exemple, amb les beques Erasmus,
per exemple amb el Fons Social Europeu, sinó que pugui fer polítiques europees realment adreçades a mantenir l'estat del benestar i a generar activitat productiva i a fer teixit industrial productiu i realment ajudar els espais europeus perquè realment es promocionin i siguem competitius al món i per tant puguem continuar produint riquesa.
És important que al nivell de la Comissió i el Parlament, cosa que també ho proposem nosaltres i el Partit Liberal Europeu, doncs aprovem la taxa Tobin, que és precisament una taxa de transaccions bancàries que aportaria a la Unió Europea un pressupost adicional aproximat d'uns 35.000 milions d'euros, que això no és poca cosa.
Jo crec que amb això es pot sembrar l'embrió del que hem de fer entre tots, que és una Europa d'estats federals que voluntàriament ens associem per ser forts, per defensar la democràcia, per vertebrar una Europa realment lliure i per vertebrar una Europa pròspera, capaç també de poder ajudar els països més subdesenvolupats i que avui representen el problema de la immigració.
Ara parla d'aquest model d'Europa, de fet també en els últims anys, arran de tot el que ha anat passant amb el que comentàvem abans també econòmicament, ja han crescut els euros sèptics. Entenc, per tant, que des de Convergència i Una Defensa en aquesta Europa, però no sé si calen o en quins són els canvis principals o les prioritats que caldria canviar en el model actual d'Europa.
Jo crec que n'hi hauria tres, i de fet una mica ja ho he dit abans. Aquestes eleccions es preveu que, com a conseqüència de la crisi, hi hagi uns grups euroesceptics i eurocrítics que tinguin una representació parlamentària important. Per exemple, es preveu...
que el partit d'en Jean-Marie Le Pen, el Front Nacional francès, tingui el segon o el tercer partit a França. Es preveu que a Àustria, l'extrema dreta, que de fet també és antieuropea, creixi. I hi haurà altres partits eurosèptics, com Vox, que poden tenir algun representant. I tot això el que vol dir és que en temps de crisi hi ha un gran populisme
que opta per solucions fàcils. Aquestes solucions fàcils el que pretenen és desconstruir
aquest projecte d'Unió Europea que és el més important de tot el món, el més important en capacitat de comerciar, en capacitat d'oferir serveis a les persones i el més important en la defensa de la democràcia i dels valors ètics. I volen tornar a economies nacionals i això portaria a un fracàs absolut de totes les conquestes que hem aconseguit.
Per tant, també tenim els anglesos, que aquests volen decidir si volen pertany o no. Bé, dit això, davant d'aquesta situació, nosaltres què proposem? Nosaltres proposem primer dir la veritat. Nosaltres estem en una crisi, una crisi forta, una crisi que en aquests moments podem i estem començant a superar en nivells diferents dins de la Unió Europea. Recordem, per exemple, que mentre a Dinamarca tenen un 4% d'atur i estan molt preocupats,
a l'estat espanyol tenim l'entorn d'un 23% i diem que ja comencem a anar bé. Però, en tot cas, estem en un procés de millora i, per tant, això ho hem d'aprofundir i el que necessita és estabilitat europea i tres coses. Una,
que hi hagi una major força del poder del govern europeu i del Parlament. Per tant, molta més capacitat que el govern governi i que el Parlament legislï, i això ho hem d'adoptar el Parlament europeu i ho ha d'adoptar la Comissió Europea, i ho han d'aprovar el Consell dels Estats Europeus,
És molt important que hi hagi un major nivell de democràcia i és molt important que s'adoptin decisions tan importants com que la Troika reti comptes davant de la Unió Europea perquè les decisions que ha pres no necessàriament són dolentes però estan deslegitimades perquè no retan comptes davant de la representació ciutadana.
L'aposta per una Europa federal, per una Europa de la ciutadania, on els ciutadans triem realment els nostres representants, és essencial. Perquè això és el que ens pot ajudar realment a dir jo també hi era en aquest procés de prendre aquestes decisions. Doncs moltes gràcies a Josep Maria Llop, número 9 de CIU a les Europees i també president comarcal de Convergència al Baix Llobregat. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia, gràcies.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
Fins demà!
So in this very strange world Hoping I could learn a bit about what is true and fake But while these hate try to communicate Finding trust and love is not always easy to make
This is a happy end Cause you don't understand Everything you have done Why is everything so wrong This is a happy end Come and give me your hand I'll take you far away
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Just a la fusta.
En punt dos quarts de dotze és un moment de fer tertúlia d'actualitat amb el Montse Larrea, la Joan Algarra i l'Alina Santa Bàrbara. Molt bon dia a totes tres. Molt bon dia. Molt bon dia a Carme i a tothom que ens escolta. Exacte. Avui que tampoc tenim el Pere i el Jordi, per tant... No, el Pere està d'aquelles relacions mèdiques i el Jordi està perdidor.
Revisiones ecològiques. Missing, està missing. Heu d'estar per la muntanya per veure si està verd o falta aigua. Falta aigua. Desgraciadament falta aigua. Perquè les clavegueres fan un perfum d'allò més profund. Sí, bufen, bufen. Sí, fan mala olor. Ara fa un moment, Carme, que dèiem que com ens hem quedat mujeres soles i desemparades, que potser ha sigut perquè els homes...
no es veuen amb aquesta obligació moral de posar-se en evidència per la nostra capacitat. I per això no venen. Perquè veig que el Carlos tampoc hi és. No, però hi ha l'Enric. Ah, l'Enric, val. No l'hem vist. Sí, contemporanitza més.
En fi, surt el sol, a més a més. Sí, perquè jo he portat per aigua. Com jo porto per aigua, segur que surt el sol. Tres d'allò, tres persones, aquest matí, quan he anat a buscar el diari i a prendre'm el meu tallat, que això és sagrat, doncs m'han preguntat, creus que plourà? Fa gràcia, perquè han sigut tres persones. T'ho pregunten a tu? No, un perquè havia d'agafar la moto, l'altre no se'n va jugar. I jo dic, home, si fa aquest vent,
En pa, per fet que no, perquè quan fa un tipus de vent així, a vegades no d'allò. Però després he entrat a un establiment a buscar el pa i les senyores que havien allà plenent-se coses...
cridaven. Jo recordo que en les classes, quan la canalla cridava molt, és que havia de ploure. Sí, sí. I aleshores dic... Ja ho notaven, no? Ara m'ha fet dubtar una mica, a veure... Si plourà o no plourà. Ara veig que ve l'Hombre del Tiempo i ens ho dirà després. Després ens ho dirà. Ah, sí, el Carles. Exacte. Vets, l'Ina, que portes ja un diari? No sé si tens alguna notícia triada o no, eh? Mira, ja m'he mirat el diari. De moment no hi havia res que fos així adient. Poc interessant. Sí, poc interessant, perquè...
Arriba un moment que queda saturat de tot el que estàs dient. S'acosta al final. Sí, ja demà sí per al body. S'acosta al final i està la cosa. Però ara li agafa precisament perquè no l'havia vist aquí quan la senyora Merkel puja a una plataforma.
I aleshores diu, mira, això va ser un comentari, puja en una d'allò, que està aquí a l'aeroport aquest, i se li veu amb la cara de dificultat per pujar. Diu, si hagués sigut un ministre, això ho hagués imposat. No. O sigui, una mica d'allò. Sempre buscar... No se n'adona que aquesta dona va tenir una rotura de... Lligaments, sí. Vull dir que és que ja és buscar la intenció de la intenció. Sí.
de rizar el rizo i l'altra cosa ara parleu que ja us explicaré al final una cosa de deports que és el que ens agrada a nosaltres això mateix que us sembla això que els senyors francesos han de gastar una porrada per corregir els vagons però escoltem però suposo que això passava només que a Espanya que no calculàvem però no i França quina patinada no
Però molt. O compren nous vagons de tren, o bé han de corregir les estacions. Mare de Déu, santíssima. Si això ho fessin aquí, diria que som... Panya canyí. Però no hi. Ja som bastant canyí, eh?
Perquè què passa ara, que aquí hem desembarcat tota la plana major del PP, però la plana major, eh? I del PSC, també. I del PSC, el Manuel Valls i tot. I el Jules va venir ahir també, avui. Però va estar molt escuet, eh? Va avadir totes les respostes compromeses, eh? El Jules, 20 minuts. Avui TV va estar 20 minuts.
Molt sèrio, amb por de parlar, de no passar-se, de pitjar la raia. Mira que el Cuny el punxava, eh? Sí, que el va punxar, sí. Però no el vaig veure. Sí, jo sí que el vaig veure. Vull dir, tots han descarregat aquí, tots, tot, tot a la plana.
i atiar el foc contra Catalunya. No és que descarreguin, perquè si descarreguen és la seva feina. De manera concreta, no? Sí, però tots posant llenya al foc contra Catalunya, contra els catalans... No, sobretot, si et vaig fixar, va dir, diu, el referèndum d'Escòcia pot influir en la manera de...
de Catalunya en 3. De moment no hi ha, si et vaig fixar, no hi ha normes. S'hauríem de fer i realment... No, no, és que clar, aquí amb això tenia raó. Sempre es remeten a la Constitució.
I com que la Constitució és intocable, sembla ser que és intocable, que no ho és. Escolta'm, al segle XIX es van fer set de Constitucions. De canvis, no de Constitucions. No, no, de canvis, no, set. Set Constitucions, una darrere a l'altra. Si no set, quatre o cinc.
De banca de constituïdes. Sí, de banca de ben assentades, no? De tot, jo només que he sentit un comentari que verdaderament dius, que va ser el del senyor Mas, que consti que ja sabeu que soc a política i si tinc les meves creències són diferents. Cada un... No, no, cada un pens el que sigui. Però vull dir que va dir, home, per fer campanya no cal posar en evidència els altres i buscar-li la cosa.
Si els polítics fessin això i cadascú s'expressés o volgués plasmar d'una manera gràfica i amb arguments sòlids el que pensen, el que volen, les seves aspiracions, però no, tot es basa en dir aquest ho fa malament i això ho fa malament i això ho fa... Bé, i tu què faràs?
Ja vull dir que... Què faràs? Què faries? No, no, no veus. Jo crec que la gent jove deu d'estar també decebuda. No, no. Molt decebuda, molt decebuda. I la por que tenen també és això, l'euroescepticisme que tenen molts països d'Europa. No aquí sol, eh? Que no volen, eh? Arreu, eh? Anglaterra, per exemple. Anglaterra, no? Anglaterra. S'ha dit que aleshores... Bueno, però Anglaterra, com si diguéssim, sempre s'ha volgut... No.
Pràcticament està en plan contemplativo perquè a Inglaterra no està ni a l'euro i a més té tots els quartos a la City, tenen tots els quartos de tot arreu. Suïssa també tindrà. Suïssa no està. Suïssa no està implicada amb la Unió Europea. Suïssa és un ente aparte.
És un ente aparte i també s'ho creuen, eh? Clar, tu diràs. Aprofiten la benentesa que són el que són i que ningú els toqui. I també ajuden a amagar els diners de qui els té. I el que els queda darrere d'aquestes operacions, amiga mia. No sé si mai arribarà a ser un bloc
Perquè sempre tirem cap a casa nostra. Home, clar, idealment. Idealment. Aleshores, no arribarem a ser un bloc potent. No, és que no. Jo no ho veig. Una Constitució Europea... I no ho veuré. Potser sí o potser no, no ho sé. Però la Constitució Europea va estar a punt de fer-se, però en l'últim moment no sé qui ni qui no va votar en contra. I clar, com s'ha de fer... Per unanimitat. Per unanimitat, doncs esclar, no pot ser.
Arribarà un moment que sí, que hi haurà tota Europa, com a los estados, federados. Sí, no ho veig tan clar. No, perquè tots tenim una idiosincràsia completament diferent i un caràcter completament diferent. I som... Recordo en un congrés que jo vaig anar, que diu... Era un senyor esposès, precisament. No, galès, mentida. I deia... I ustedes dicen que están en su castillo.
I estic parlant d'anys, com vulguem dir, que esclar, cada un defen, defen el seu. I aleshores falta una open-minded, una mentalitat més oberta per entendre els altres i respectar.
I això com... O voler fer-ho. Sí, no, no, voler fer-ho. Jo crec que alguns tenen la intenció, però d'això posat a la pràctica... No, però s'hi troben gran quantitat d'inconvenients. Cada país vol entrar a la Unió Europea, però guardant els seus privilegis. El que en ell li va bé. I aleshores, clar, no hi ha aquesta unió.
No, és que al principi va ser la unión del carbón y el acero. O sigui que ideològicament no. El que passa és que com els follons de totes les guerres havien vingut precisament per aquests temes, de l'economia més que res...
Perquè ara, perdoneu, ara Rússia, ara Rússia ja té el gran comprador, que és la Xina. Sí, de tot el petroli, de tot el gas, de tot el que sigui. No, però de les cuerdes, que ells mateixos s'horcaran, eh? Ells mateixos moriran sobre el seu èxit. Han de fer les infraestructures, no poden vendre gas a Xina perquè no hi ha infraestructures. No, no, és que arriba un moment que no hi hagi xinesos. No, és que han d'anar tot el dia amb la mascareta posada. Allà no es pot respirar.
però es morirà però que en tenien tants no, és igual, viuen amb una quantitat d'edificis amb unes habitacions que només hi cap és un altre funcionament realment el que passa és que són tan veients, tan soferts han patit tant que són capaços d'aguantar-ho tot però espérate que cuando China despierte el mundo temblará
Això ja era un llibre de quan jo era joveneta. Quan has llegit els llibres que escrivia l'americana aquella, la Perla, la Percibó, la Madre Tierra, la Teonia... I veies la cultura xinesa, com vivien, perquè és que només vivien els poderosos.
Perquè el que era la massa de la gent eren verdaderament esclaus. Gràcies al que podia menjar un plat d'arròs bollit. Realment eren esclaus. Els poderosos vivien. I continua sent el mateix. Poder, d'una altra manera, per poder... Per esclavatge, esclavatge.
Aquestes pobres criatures que treballen a la ciutat, que venen del camp i pensen que la ciutat està tot salvat. Està tot salvat. I no és així, eh? Estan també... I clar, i cada cop exigiran més en els governs. Que després hi ha revolucions que maten molts...
què ha passat? Mira els estudiants de la plaça de Tiananmen i ha passat i continuarà passant però clar, són molts milions però cada cop hi ha més xinesos que surten al món i veuen com funcionen les coses
i fan els diners aquí i han acabat els portaran a casa seva igualment també és complicat generalitzar i una cosa és evident que són els governs que funcionen d'una manera i l'altra la gent vull dir que la Xina com a concepte és complicat de resumir tenen governs que són poderosos però la gent també cada cop protesta més
O sigui, abans eren submissos, perquè eren submissos, ara ja no ho són tant. I clar, això també fa moviment. Això va fent bola, bola, bola, i aquesta bola pot explotar. Que és el que els pot passar, aviam, dintre de 5 anys, 10 anys, però això va per aquest camí.
no estan condemnats a morir d'èxit perquè escolta'm és la primera potència mundial econòmica els americans deuen cèntims a la Xina i ves fent els americans per això ells van tenen les teves però espera't que també econòmicament tenen les mans bastant lligades ja diuen que no és la primera potència no la primera potència en el món darrere de la Xina continua sent a Anglaterra
Que allà a la City... Allà a la City... Però les maten callando. Home, també es baralla... Vull dir que són bastant clars, no?, amb les seves històries. Sí, sí, sí. No se n'amaguen del que volen. No, no, no. I tant. No se n'amaguen, eh? Perquè ells són neurosceptics i continuen sent. No, no, i són els amos de mig món. Perquè han tingut la gran sort...
Habilitat, intel·ligència. Sí, tot. Les grans, o sigui, els territoris s'han alliberat, però encara ells estan dintre de la Commonwealth. La reina és la seva reina. Tu vés a Austràlia i vés al Canadà i vés arreu. Ells estan encara lligats a la City. Nosaltres, al 98 del segle XIX, ho vam fer repetir.
tot, i a sobre... Mal vistos. Home, la moneda, el Canadà, la moneda és el dòlar canadè, però continua portant l'esfísi de la reina. Sí, sí, sí.
I a l'Índia s'ha independitzat després de molts anys, però encara Anglaterra és Anglaterra. Sí, tot que ha sigut el país dominant. I a Escòcia, la reina és la reina. I conservaran els lligams amb Anglaterra. Aquí ve el que jo anava a dir del que em deia allà el senyor Schulz respecte a Escòcia. Diu, esclar, dintre de tot ha sigut un entente cordial.
però aquí per això diem que s'ha de parlar molt i s'ha de parlar amb qui té el mani i el poder les coses són claríssimes amb qui podem parlar és com si hi hagués un mur perquè ells altres estan plens de que tenen la seva majoria absoluta tenen tota la raó i soy yo quien manda y como dijo el señor Arias que no me equivoque que a veces le digo de otra manera
Bueno, i el van batejar. Àries. Àries. No, no. Homus, no? No, no. El van batejar. D'acord, això sí. És homus. No cal posar-li un nom perquè és homus de la prehistòria. Sàpies. Bé, aleshores, quan el trasbassament, va dir que el trasbassament es faria perquè homanaven els seus...
cataplines. Ah, sí, pel poder que li dóna. Ah, clar, perquè llavors en aquell moment també tenien majoria absoluta. I la cosa està així. Ara sembla... Bueno, no ho sé. De totes maneres, l'estan protegint perquè no fiqui una altra vegada més la pata abans del dimensió. Sí, està.
durant 8 dies que no ha triat 5 dies en rectificar-se, no? I rectificar-se s'ha rectificat? No, de fet ha demanat excuses. Sí, ni això, no? Un mal moment. No, ell va dir que perdó a qui hagi ofès, no? Sí, clar, a qui se senti ofès. La valenciana diu, home, jo em considero que el puc perdonar, però a les altres persones, a qui hagi ofès, no vosaltres que el perdonen. Però mira, disciplina de partit.
Ningú ha obert la boca de les seves correligionàries. Ningú ha obert la boca. Ningú ha tingut ni així. I què us sembla la senyora Cospidal en les seves... Sí, que fem tota la maldat. I la senyora Espe, con sus expresiones, també... Déu-n'hi-do, també. Això és falta d'humanitat, d'enteniment, de tot. Aquesta senyora que em perdoni. Suposo que ho diu per fer mal, no? No per fer mal, per agafar bots.
Sí, perquè això... Jo penso que, ho deia i ho he dit sempre i fa anys que ho dic, aquí no se sapigut fer el màrqueting aquest que tens que fer per demostrar que la llengua és part essencial de les persones que viven aquí, no se sapigut fer...
Ho han intentat fer i potser no ho han fet bé. I a les hores què ha passat? Doncs l'Espanya profunda, com l'Amèrica profunda, les seves idees són radicals i el que surt pel micròfon, com ara nosaltres, és el que val. I que sí i tal. I a vegades dius, però perdoni, vostè ha estat a Barcelona? Perquè si ha estat a Barcelona, veurà que va pel carrer...
I que parla castellano i que nadie li darà una interpretada. Sí, per contra, per contra. Jo quan tens de dir, a vegades diuen, no, has de dir espanyol. Jo no, al tanto, castellano. Perquè espanyol és castellano. És castellano. Escolta, si tant no... Són de l'estat també, el català, el basc i el gallec. Són també espanyols. Ja hi sabem. Entonces, ¿qué?
Perdona Escucha vos Tampoco no és castellano No, no, jo sempre ho dic Que passa que li hem volgut donar L'espanyol, l'espanyol, però no Perquè la llengua que es parla a Espanya és el castellà És castellà Que me'n diguin el que vulguin És el castellà És de castellà Imposat Però és igual, és el castellà No imposat
que jo m'agrada molt per exemple tu agafes un llibre de dir i això és allò i és pressió agafes algun d'aquests però vull dir que no té res que veure a mi m'agrada com a llengua els que llegim amb les dues llengües independentment podem saborejar és una sort i tant sort jo a vegades ni m'adono que estic llegint ni en castellà ni en català i tu te l'enteres tant és que ni m'adono
Tot i que jo no he fet escola a català. Però has tingut unes ànsies de... Però de saber-ho. No, la meva escola tampoc. Vaig anar a prendre les regles amb els cursos de català quan ja tenia el meu net a casa. Més tard, més tard. Perquè, sí, a casa meva, la iaia era andalusa.
I aleshores els nois, el més gran tenia 16 anys quan va venir a Catalunya, amb 11 crius que va tenir, i ja va portar 7, però els germans entre ells, com tenien amics, treballaven, parlaven català. I ella, alguna coseta, sempre deia, m'has de comprar pel Nil.
Mira, voy a lavar en el safrete. Coses d'aquestes que, clar, se li enganxaven. Se li enganxaven a mitges. Sí, vull dir que mai, mai a la vida un va renegada a l'altre. Jo aquesta cosa l'he vist a casa meva, tres quarts del mateix.
A mi em van controlar una mica, perquè als 13 anys vaig començar a treballar en un lloc... En un lloc que tenies que... Per obligació, conservar la meva castellà puríssim. No, no em sembla molt malament, eh? Cuidado. Que no cal xafar les llengües. Vull dir, has d'intentar...
Però els accents es poden mantenir, no? El millor possible, no? Tant si és la teva com si és la del... L'únic que de vegades l'accent català s'ha estolerat, no? Però això no es pot perdre, perquè l'accent et dona l'origen. Per això, per això. Si tu ets català, o castellà, o andalús, què canvia l'accent als andalusos? No. D'un temps, aquesta banda, eh? O sigui, fa uns anys cap aquí, que sí, que realment cadascú pot parlar amb el seu accent. Sí, i que ja està bé que sigui pura la llengua, ja em sembla bé.
Quan jo treballava, no, perquè teníem una noia que va venir d'Almeria i estava a Ràdio Juventut d'Almeria. I aquella noia, quan parlava normal, la notaves. I a més a més un andalús que la gent fina d'Almeria parla el castellà molt pitjor que la gent dels pobles. Que és una cosa a mirar. Però quan parlava pel micro, ja... A TV3 hi ha hagut locutors que han sigut...
de les Balears de Lleida sí, de Lleida el Piris de Tarragona i els que venen de Canàries sí, però de tota manera alguns accents també s'intenten maquillar a TV3 sí, també però si tens l'uïda fina veus si és Balear o no és Balear i Valencià el Valencià també però escolta
Que tu no saps, això, que passa. Home, esclar. Que portes les espadenyes fermades. Sí, això mateix, sí. Ara, queda el poquet i per què no parlem una mica del... Em deixeu explicar què us he dit, això. Aquest cas, home, aquest fa riure i no fa riure. Però havia una senyora que se va anar al seu lavabo, això, i ha parlat la senyora, eh?
Amèrica. No, no, aquí, que ha parlat la senyora per la ràdio. Mira, no facis dir, no sé si era a Múrcia o a Salamanca, un lloc de... O sigui, a Castella, un lloc castellà. I estava sentada en el seu inodoro tan tranquil·la i de cop i volta una mossegada. Resulta que havia pujat una serp
Per les canlleries. Per la canalera amunt. Els dos aües. Sí, sí, li va mossegar. Li han posat vacunes i tota la pesca en verd. No coneixen el virus que pot portar a la setmana. No, més o menys. O el verí. Suposo que verí no devia ser, però per la mossegada es veu que era. No, perquè si hagués sigut verí estaria morta. Home, naturalment. No, normalment les que es mouen per aquí no tenen verí.
Bé, doncs l'estan buscant encara perquè a sota, és un primer pis, i a sota tenen una guarderia de nens. Ah, sí. O sigui que, esclar, estan desesperats. Aquest és el problema de la gent que compra un serp en certs països, que la porta aquí. Sí, que mono. Sí, sí. Això ja hi ha els caimans a New York, que diu que moltes cloacres... Sí, els tenien perquè...
Aquesta cosa que diuen una història, com se diu això, allò de la ciutat, que dices, com una trola... Ah, sí, la gent d'Urbana. Una gent d'Urbana. Una gent d'Urbana. Però no, no. Si vols parlar de Luis Enrique, parla.
No, no vull parlar d'ell. La única cosa és que em fa... No, d'ell, hasta cert punt. Em va fer gràcia perquè quan es va començar a parlar de posar el Tata, o aquest, el Luis Enrique, i que al final es va decantar pel Tata, jo vaig tenir una conversa que em va fer molta gràcia. Perquè tenia compromís, eh? Bé, independentment d'això. Jo vaig pensar... Estaven a l'autobús amb el meu net i el conductor que es va entrar. Jo estava allà, diria, esta vieja...
que està parlant aquí d'autobús. De futbol. Del meu net, que té ja 21 anys, en aquell moment tenia de 19. A ti què te parece, Iaia? El Luis Enrique no iría mejor, perquè és un frofo del Barça. I jo digo, no, este año no. Luis Enrique para más adelante, i lo hará bien, però este año no. I li vaig dir amb el conductor, que no el coneixia de res, que veníem de Barcelona. Digo, acuérdese de lo que le digo.
El señor este no lo conozco de nada, no sé quién es ni cómo va. Pero este señor será el puente para dar una entrada más importante, una entrada con más confianza a Luis Enrique. En este momento Luis Enrique, tal como está en Barcelona, no cal que no estigui. S'hagués cremat. S'hagués cremat aquest any. Per tant, ara li desitgem, pobre, que li vagi tot molt bé.
i que els altres no hi hagi cap malentessos i que, sobretot, els periodistes no comencin a... A burxar, a burxar. No, no, a fumar cullerada, perquè ja aquest senyor ha dit, parlant del Xavi, que si ja hi ha fet un comentari, que seria el més normal, ja li han dit, ah, bueno, no deu de comptar massa amb el Xavi...
No, no, han fet una experiència, o sigui, han analitzat les seves paraules donant-li una... Fins i tot ahir deia, no, segurament li faran com li van fer al Raül, al Madrid, i el Raül no va estar d'acord en ser segon don i va marxar. I se'n va.
Però això tu, el Luis Enrique, perquè ahir me'n vaig empassar per 40 vegades en totes les cadenes les paraules del Luis Enrique. Sí, per això t'he dit. Les analitzen, bueno. A su aire, eh? Arrimandó, l'escoa su sardina. Mira, va perdre. Bueno, doncs jo em vaig quedar igual, ho sento pels forofos. Va perdre, ja li toca a tu, que perdi. Mira, això va anar molt bé que perdés. Ai, si em senten els...
però va anar molt bé perquè així vam poder anar a una certa quantitat de museus que estaven oberts a la matinada i mira, el Xavi s'hauria anat a Canaletes i hauria fet la gran xirinola i després sempre diuen quan juga el Barça i el Madrid que per exemple com si nosaltres fossin d'una altra galàxia i què ha passat ara quan el Madrid juga amb un equip jueu
i guanya l'equip jove. Sí, són judíos o no sé què. Ara els hem tocat el vora viu. Sí, sí. Ara els hem tocat el vora viu. El que ha sortit a l'arrel, però això és una part de l'aficionat, també. Vull dir que tampoc diguem que és el Madrid el que ha dit. No, però...
això podria passar en algun altre que de racistes n'hi ha tot arreu perquè no respectem els rivals tant si és el Macabic com si és el Barça no respectem els rivals igual que en política la gent no és ponderada ni mesurada ni objectiva és fanàtica és un fanatisme que tenen que a més els fa canviar
A mi quan jugo al Barça, jugui amb qui jugui, el meu sentiment, que és profund, jo vull que guanyi el Barça. Jo sé que també pot perdre, però el meu sentiment no me'l canvia ningú. No, però això és a part. No per això tiraré pedrades a tothom. I la senyora aquesta que l'han fet fora del Barça per fer en el Llagostera,
signes del mono aquell pobre noi que jugava a fer el signo vaig a callar també es necessita l'idiota el mateix que va fer el de Villarreal aquell que han expulsat però és que va estar molt bé el d'això va estar fantàstic el bo va estar no el que li va fer l'Albert la reacció de l'Albert va ser molt bona perquè va ser tan espontani si tot això sempre es tinguessin aquest tipus de reacció la major part d'aquestes
i bratulades i ara es farien perquè el que més molesta és la reacció i volent igual agafes pel sentit de l'humor i s'acaba ja està, però siguem sincers penso que aquest any l'Atlètic de Madrid s'ho mereixia evidentment i l'alegria que han tingut aquests nanos després de 19 anys de no xupar res
Escolta, ara que es mantinguin, tu. Que es mantinguin, que es mantinguin. Si l'interès d'algú no. Som dolentes, eh? Som dolentes. No, no, no, ara sortirem d'aquí, aquí ja tenim forofos i ens estan... Que no es diguin alguna pedra. No, que va. No saps de què és. I és la mala mirada. No portem cotxe, no ens poden apadrar. Jo estava allà, quan treballaven al Seguro,
Ve una y diu, era una gitaneta, y dice, doctor, me encuentro mamá, me encuentro mamá. Y dice el médico, ¿qué diu? Que es troba malament. Y dice, ¿qué le pasa? Dicen, ah, que me han echado una mala mirada. Y al médico, y al médico le digo, ay, señora, con las malas miradas que me han echado a mí...
En fi, hem d'acabar moltes gràcies a totes tres, l'Ina, Joana i Montse. Ja, el dijous que ve ja parlarem una mica del resultat. No, no, no, perquè vull dir que les coses no són tan senzilles. No, no, ni tan senzilles ni tan com la Ux ho espera. Que vagi molt bé i bon dia. Molt bon dia.
Connectem tot seguit en menys de mig minut amb l'argullet informatiu de Catalunya Informació i ens posem el dia de l'actualitat també amb el de Sant Just Notícies i tornem després per parlar de teatre i de vi.
Són les dotze.
El conseller d'Interior acusa els responsables de l'acte del Partit Popular d'ahir a Vilanova i la Geltruda no fer cas de les ordres dels Mossos per evitar els aldarulls. La líder del Partit Popular català diu que no és veritat i insisteix que demanaran una investigació sobre l'actuació policial. Xoc entre un autobús i un tren poc abans de les 11 a la zona franca, just al costat de l'entrada del port de Barcelona que dona accés a les terminals de vehicles. Segons a informar Protecció Civil, els conductors dels dos transports els han traslladat a les seves mútues.
Detingut un home a Sant Feliu de Guixols al Baix Empordà, que durant més d'un any ha tingut atemorit un avi de 91 anys. Forma part d'un grup de persones que anava a casa seva o l'esperava quan sortia a passejar per reclamar-li diners. A Balaguer, a la Noguera, detenen un veí acusat d'abusos sexuals a tres nenes de 10 i 11 anys. Avui passarà a disposició del jutge. La investigació continua oberta per si hi ha més víctimes.
A Catalunya hi ha 3 milions de persones amb estudis postobligatoris, un milió més que fa 10 anys, segons l'Institut d'Estadística. Per contra, les mateixes dades revelen que encara hi ha 106.000 persones en alfabetes i la majoria són avis.
Més de 735 milions d'euros l'any. Aquest és el cos anual de la depressió a Catalunya. Avui ha començat a Barcelona el Congrés de Salut Mental, on, entre altres qüestions, s'analitza la repercussió d'aquest trastorn en els adolescents, la principal causa de malaltia en aquest col·lectiu.
L'OTAN constata per primer cop certs moviments de tropes russes que podrien sugerir la retirada de la frontera ucraïnesa. Almenys 9 soldats ucraïnesos morts i 18 de ferits als combats amb els rebels prorussos de la regió insorrecte de Donex, al sud del país. Les biblioteques de Catalunya vendran llibres per sistema digital i algunes incorporaran llibreries físiques. Ho han acordat el Departament de Cultura i el Gremi de Llibreters.
I pel que fa al temps, el sol que domina les comarques de Tarragona, Lleida i punts de l'interior i sud de les de Barcelona acabarà estenent-se aquesta tarda gairebé tot el país. Les temperatures màximes seran més altes que ahir.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Aquest vespre s'explicarà al Casal de Joves les possibilitats d'estudi i de feina que tenen els joves a Canadà. Seran una xerrada informativa que organitzen el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just i el Casal, adreçat al jovent del municipi que vulgui iniciar un projecte de mobilitat al País Amèricà.
A la xerrada s'analitzaran les diferents opcions de feina i d'estudi que ofereix Canadà als espanyols i també es parlarà dels visats, un dels elements imprescindibles que cal tenir en compte abans de marxar a Canadà si no hi anem com a turistes. Durant la xerrada també es parlarà dels sectors professionals amb més demanda, com ara el sector sanitari. De tot plegat, com dèiem, es parlarà avui a les 7 al Casal de Joves de Sant Just. Repassem les portades dels diaris d'avui.
Més qüestions. Sant Jus recull més de 7.000 euros per a projectes solidaris. La quinzena edició de la Festa de la Pau ha permès recaptar 1.700 euros que es destinaran a Rels Fundació, una entitat que treballa amb persones sense sostre, els quals s'hi afegeixen els 4.000 obtinguts amb les entrades de la preestrena de l'espectacle de Carlos Latre a la Taneu. També s'aportaran prop de 2.000 euros a l'entitat Pallassos Sense Fronteres i, en concret, pel seu projecte a Costa d'Ibori.
I un apunt més en clau literària en aquest cas. Les obres guanyadores del 25è concurs de prosa i poesia en català per a no professionals de Sant Just es poden llegir ja al web municipal. Els textos premiats s'han publicat al web santjust.cat barra català per tal que tothom els pugui llegir. Els premis, recordem-ho, es van lliure el passat 25 d'abril en el marc dels actes de Sant Jordi a Sant Just.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I wait for you. Slide of hand and twist of faith. On a bed of nails she makes me wait. And I wait without you. With or without you.
And I'm waiting for you, with or without you, with or without you I.
Fins demà!
Gràcies.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracà amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta. Això és espectacle. A la fusta.
I a aquesta hora parlem de teatre. Falten dos minuts per arribar a un quart d'una a la migdia i celebrem a la Maica Dueñas. Bon dia, Maica, què tal? Bon dia, bona hora. Per parlar de teatre com cada dijous a aquesta hora. Avui per on comencem? Veig que desplegues ja tota la varietat de...
Comencem, Carme, si et sembla bé per una proposta que m'ha semblat original. A veure... No sé com serà, però és una proposta original. A un espai que es diu Espai R, que està al carrer d'Àvila de Poblenou, al carrer Àvila de Poblenou, doncs aquesta nit, aquest dijous, s'ofereix una obra de teatre... Avui, eh? Sí, sí, aquesta nit. Una obra de teatre i un sopar.
És curiós, no? No està malament. És un espai privat i és una experiència, jo penso que única, perquè a més a més és un espai petit on poden haver-hi com màxim 30 persones, que és una cosa com si fessis una festa a casa seva. I llavors hi ha un taller de cuina...
Un sopar, un espectacle i una copa. No està malament, no? Està bé, no? O sigui, pots passar molt bona estona en aquesta nit. El xef d'aquesta nit, perquè es veu que tenen la intenció de continuar fent els dijous, si surt bé, suposo, avui...
Doncs el xef serà l'Ada Parellada, que és la xef del restaurant Semproniana. O sigui que té nivell. Sí, sí, té nivell, eh?
I bé, l'obra de teatre està representada per la companyia Opskener, que és una companyia que va estar fundada al seu principi per Constança Aguirre i Judit Pujol.
I, doncs, que tenen ganes de fer disciplines diferents, o sigui, per formar antidisciplines diferents dins de les arts escèniques. L'oscaner, doncs, aquest nom significa op, a fora...
i és que d'escena. O sigui que en realitat la companyia es diu fora d'escena. I són gent que porten temps fent teatre, teatre al carrer i teatre de performance en diferents llocs. M'ha semblat una proposta interessant
perquè, bueno, taller de cuina, sopar, espectacle i copa, o sigui, està superben pensat. I tornem a dir on està perquè és un espai privat, vull dir que no surt als diaris ni res. Exacte, no es pot trobar facilment, no? Exacte, es diu Espai R i està al carrer Àvila 124, segon segona, segon segona, perquè és un pis de Poblenou.
És la nova tendència, no?, també, això de les obres als pisos. Això va començar a Argentina. Ah, sí? Per la crisi, també? Per la crisi. A Argentina, com que no tenien diners i no hi havia manera de... La gent de teatre el que va començar és a fer teatre a cases particulars.
o sigui un amic tenia una casa una mica gran i deien vinga va anem a fer aquí l'obra i la veritat és que va funcionar molt i molt bé i ara sembla que aquí a Barcelona comença també a fer-se perquè no sé fa poc des de l'Estel Solent
també els animals de companyia i també fa poc en una habitació d'hotel també el Fran Catdet també va fer una obra de teatre vull dir que s'estan buscant espais on no sé, on puguin fer la representació i la gent es trobi còmode
Està bé, és una manera de fer teatre, també, de continuar-lo fent. Sí. No la més òptima, eh? No, no, no. La més òptima no, la veritat. Però és que també fa molta pena, Carme, jo que vaig tan sovint al teatre, que veus coses que estan bé...
O molt bé. És el que passa amb Llibert, no tan bé, per exemple. Exacte. I que són 4, 5 persones, 10 persones, en una sala que hi caben, doncs, no sé, com a mínim 50. I això és molt, molt trist per als actors, la veritat. I, evidentment, a nivell econòmic, doncs, posen diners en comptes de cobrar diners.
Bé, una altra proposta, que aquesta sí que és ja més normaleta. Ja saps que la Fundació Romea cada mes fa un espectacle, una lectura, unes xerrades, unes conferències. En aquest cas, aquest dilluns, dia 26, farà una lectura dramatitzada de l'obra Canostra. Canostra és una obra d'un autor mallorquí, de Joan Mas,
Té el Premi Born de Teatre de 1881 i tots els actors que surten en aquesta lectura dramatitzada són actors mallorquins. Jo la veritat és que conec a molt pocs dels que posen aquí, però hi ha un llarg repartiment per fer aquesta lectura dramatitzada de Ca Nostra.
La direcció, com sempre, que fan lectures dramatitzades és el Carles Canut, que és el president de la Fundació Romea. Sí. El dia sempre és un dilluns, en aquest cas és el proper dilluns, dia 26, a les 8 de la nit. I penso que també és interessant de veure autors i actors que no són ben bé de casa nostra i que realment val la pena de...
D'intentar-ho. D'intentar-ho al mallorquí. És difícil d'entendre. Jo vaig estar vivint a Mallorca uns quants anys. Però un cop t'hi poses, no? Suposo que costa entrar-hi, potser. Et costa entrar-hi, però després la veritat és que ho entens. I sobretot que té la...
La gràcia, no?, de poder veure actors que no són els que veiem cada dia i també autors que no són els de cada dia. Parlant d'autors, després, si et sembla, parlarem d'una obra que vaig anar a veure ahir a la nit d'una autora de casa nostra, de la Marta Butxaca.
Però això serà després. Mira, ahir a la nit es va estrenar oficialment. Sí, eh? Es va estrenar oficialment. El so de vidre. El so de vidre és la primera obra que va escriure Tennessee Williams quan era molt jove, quan no el coneixia ningú. La veritat és que va tenir molt, molt èxit en el seu moment...
És un retrat autobiogràfic de Tennessee Williams. Aquesta obra és una obra familiar, evidentment, perquè si és un autorretrat és familiar. Està interpretada per la Miriam Iscla, el Daniz Balduz, la Meritxell Calvo i el Peter Vives.
La història, per la gent que no conec el zoo de vidre, és la història d'una mare que té un fill i una filla, el fill introvertit amb molts problemes de comunicació, la filla amb un problema físic, perquè és un conixa d'una cama...
I de la mare, que és una mare que té molta imaginació i que es té absolutament sota la seva faldilla, podríem dir. Llavors, apareix en aquesta història un quart personatge.
que és el pretenent, entre cometes, de la filla. Un pretenent que ha buscat la mare, perquè la mare vol de tot, sigui com sigui, que la filla tingui nòvio. I, de fet, aquí està tota la història del zoo de vidre. El Pou ha fet una magnífica, magnífica direcció. Són tots molt bons actors, pot ser dit, que també és més fàcil treballar en bons actors.
I la direcció del Josep Maria Pou és magnífica. Aquesta obra només s'ha fet una vegada aquí, a Barcelona. Una vegada només, eh? Que es diu ràpid, eh? Fa bastants anys que la va dirigir el Mario Gas, però era en castellà. D'acord.
I ara podrem sentir el text de Tennessee Williams. És el primer cop, per tant, que pot arribar aquí. Podem sentir el text de Tennessee Williams, que ho va fer ja fa també uns quants anys, ho va traduir a l'Emili Teixidor. Per tant, podríem dir que és una novetat, una novetat important. I jo penso que passarà el mateix que està passant últimament...
Ja ho vam comentar aquí, que estava fantàstica, però ella tenia molt d'interès que anés quan ja estigués una mica rodada l'obra. Doncs em vaig trobar que estaven exaurides les localitats i que a més a més... Bona notícia, per tant. Per tant, fantàstic. O sigui, em va fer ràbia perquè vaig anar i no vaig poder entrar...
Però a la vegada em va fer moltíssima il·lusió perquè quan veig exaureides les localitats, sigui on sigui, em poso molt contenta perquè no tothom té la mateixa sort. Per tant, si voleu anar a veure el galop que estan fent el Teatre Acadèmia, ja no es pot anar-hi perquè fins al diumenge que acaba...
estan les entrades exhaustides per tant també em va dir la Carme una bona notícia i en parlarem en aquell moment que tornarà al setembre per obrir temporada al Teatre Acadèmia què més tenim? el Teatre Raval a part del Top Model que estan fent a un horari normal estan fent una obra que vaig anar a veure a l'estrena
que es diu Venidos a Menos. No és un monòleg, com acostumen a fer els humoristes que fan hores extraordinàries, perquè és a les 11 aquest espectacle. No és un humorista, sinó que són dos. És el David Ordinas i el Pablo Pujol.
A part que fan riure, fan el gamberro, provoquen a la gent i tot això, és un espectacle diferent perquè és curiós perquè s'han fet cançons ells mateixos, no canten cançons d'un altre.
sinó que s'han fet unes quantes cançons i les van ficant dins de l'espectacle. És un divertimento, és per passar una bona estona, és, ja ho he dit, una mica gamperro. Sí, no sabent el que es va veure. Es fica amb el públic, la gent riu, però agafen algú del públic també. I és a les 11 de la nit al Teatre del Raval.
I em va semblar... Doncs també està bé recomanar-lo, i tant. Perquè, mira, és diferent, no? I no és teatre de text, sinó que és teatre d'humor, i en aquest cas no és teatre d'humor d'un monòleg, sinó que són dos.
Un altre que estan excebrides les localitats cada dia, cada dia, cada dia, i si voleu anar-hi, heu d'espavilar-vos, és Els Ferestecs. És veritat, és veritat. Del Teatre Lliure. Que està funcionant molt bé un altre cop, no? Un altre cop. És que estan fantàstics, de veritat. I a més a més, amb la platja movible, jo penso que guanya més, encara,
Clar, clar, que de fet era la idea inicial. Era la idea inicial, sí. És tan fantàstic. És una obra també de divertiment, que rius moltíssim i que no hi ha ni un dels actors que baixi la guàrdia o que estigui per sota dels altres. Molt bon espectacle. Si voleu anar, espavileu, perquè no hi ha entrades. I la veca de dia pengen el cartell d'accebrides les localitats.
El que no pensen exaurides les localitats i és un molt bon espectacle també és el lliure, l'espai lliure, la sala petita del lliure de Montjuïc i és informe per a una acadèmia de Francazca. Dient que és de Francazca, evidentment sabem que no és un divertiment.
Exacte, és un altre estil, és justament al revés del que estàvem explicant ara. Exacte, és l'Ivan Benet el que fa aquest monòleg de Kafka i la música original és de la Sílvia Pérez Cruz i ha estat una coproducció de molta gent, molt complicada la coproducció perquè està a la temporada alta el Julio Manrique de Sílvia Pérez Cruz...
o sigui que l'Ivan Benet se l'ha currat per poder fer aquest monòleg i per poder oferir-lo al públic. Què més? Doncs ara et parlaré del que vam anar a veure ahir. És un espectacle...
A mi em va agradar molt. Per tant, podrem parlar amb la protagonista. És un espectacle que es diu Losers, Loser, Perdidos, Perdedors, i que és de la Marta Butxaca. La Marta Butxaca és una autora molt coneguda i que realment té una trajectòria professional fantàstica.
Doncs l'Ossers és una història bé que passa moltes vegades a la vida real i també al teatre. És d'una noia que busca noi o d'un noi que busca noia i que al final es troben i que tot el que al principi sembla una meravella, que sempre fem...
Després, quan es porta un temps convisquent, cada vegada surt el caràcter de l'altre i llavors és quan comencen els problemes. La veritat és que és una història molt comú.
I per tant tothom una mica se sent representat en ella. A mi em va agradar moltíssim, moltíssim la interpretació de l'Alba Florejac i del Jordi Díaz. Tan fantàstic. I tenim l'Alba? Sí, la tenim. Ah, tenim l'Alba. Doncs Alba, bon dia.
Hola, bon dia. Guapa. Em vaig fer un tip de riure i també gairebé de plorar perquè és com la vida misma. Sí. Escolta'm una cosa, Alba. Tu vas començar gairebé de petita a fer teatre al col·le, després a l'institut, després vas marxar a la Índia, no? O sigui, ets una mica inquieta, no? Sí, m'agrada... Bueno, de...
M'agradava molt viatjar i m'agrada molt viatjar. Ara fa temps que no viatjo i vaig aprofitar l'oportunitat, quan era més joveneta, de fotre el camp i conèixer cultures noves. Vaig estar a l'Índia, a Cuba, i vaig anar allà a estudiar. A estudiar interpretació a aquests països? A Cuba vaig estar a la universitat d'art dramàtic, Elisa es diu, superior d'art.
Vaig fer un any, són 4 anys de carrera, vaig fer un any. Vaig tornar, vaig fer la coca aquí a Barcelona, a l'escola Albert i Tobias. Sí. Després me'n vaig anar a l'Índia 6 mesos amb 25 anys. Déu-n'hi-do. Ja he dit que ets una dona inquieta. Nosaltres, la veritat és que, a veure, jo recordo que et vaig veure, em penso, al Hoppera, no? Al Hoppera. El Hoppera fa molts anys, això. Al Kundal, no?
Però ja es veia que tenies un no sé què, eh? Sí, perquè, a veure, els actors, encara que facin obres de molts actors a l'escenari, sempre hi ha persones que destaquen, no se sap per què ben bé, però que destaquen, no? En aquest cas, doncs, Alba Florejat destaca i molt.
Després també t'hem pogut veure en el Polònia. Jo, la veritat, no t'he vist en el Polònia perquè la tele la veig molt poquet, però has estat al Polònia també, no? Sí, Polònia i Cracòvia. Ah, i Cracòvia també. Amb els dos. No és la mateixa producció. Sí, sí, ho sé, el Terrat, no? No,
Minoria absoluta. Ah, minoria absoluta, d'acord. Doncs portes un carreron, però realment la crítica, diria jo, que et va descobrir, d'alguna manera, l'any que ve serà millor, no? Sí, la veritat és que arrel de l'any que ve serà millor que estic molt agraïda d'aquest muntatge perquè...
m'ha anat sortint feina, porto dos anys que em sento bastant a furt, tan com està el pati. I tant, i tant, perquè el pati està molt malament, no? Sí, ja fa molts anys que per les companyies és molt difícil i les salades alternatives també, o més petites, és bastant difícil sobreviure i no et pots guanyar la vida. És molt difícil guanyar-se la vida amb aquest ofici i jo de moment tinc la sort que fa dos anys que...
Que vius d'això, fa dos anys que vius d'això. Però portes ja una llarga trajectòria fent de tot, una mica de mimo, també vas treballar al Tibidabo, en penso, no? Sí. En fi, que ets una persona inquieta i que et mous. Parla'm una miqueta de l'obra que esteu fent a la Villarroel. Doncs Losers és una comèdia romàntica de dues persones que se senten, com diu l'obra...
Looser, no? Se senten losers, se senten que són uns perdedors per la vida que tenen, no? Són gent de 35, 40 anys que estan en llocs de treball que no es corresponen a la seva edat, no? El Manel treballa en una botiga de mòbils i la Sandra no surt per text, però treballa en una botiga d'aquestes de roba, una cadena d'aquestes, no?, de roba.
i bé, no han tingut èxit amb l'amor, el Manel surt d'una relació que li ha fet molt mal i la Sandra també surt d'una relació que li ha fet molt mal i es troben al lloc de treball del Manel a una botiga de mòbils. I d'això va la història de dues persones que se senten que són poca cosa i gràcies a l'altra persona cap al final de l'obra ho diu, se senten millors persones del que es creuen que són ells mateixos.
Realment és real com l'evidemisme aquesta obra perquè tothom quan comença a sortir amb un altre cedeix, cedeix, cedeix. No mostres el teu caràcter ni les teves intencions ni els teus defectes a l'altra persona. I quan ja comença a sortir el teu caràcter és quan arriben els problemes.
Esteu fantàstic. Jo quan va començar l'obra, Alba, et confessaré que quan va començar l'obra i fas aquest monòleg sobre els mòbils i els iPons i tot això, pensava, ai, ai, ai, perquè clar, per la gent que no està molt, molt, molt en aquest ambient, doncs és una mica complicat. Però la veritat...
També ho notes pel públic, eh? Hi ha dies que tens públic més jove que reaccionen més, no? Perquè es mencionen moltes aplicacions de mòbil i d'internet i una mica com passava amb Smiley també, no? Que es parlava de les aplicacions. I dies que tens públic més jove notes que la reacció és més immediata. I ahir ens va passar una mica això, que a principi
no notàvem el públic, com en altres espaces, però, bueno, sí,
No, però de totes maneres... Sí, exacte. És res, una estoneta de monòleg que potser penses que no entraré en el joc. Però de seguida, amb la teva habilitat, perquè tot cal dir-ho, ets fantàstica i llavors et fiques el públic a la butxaca, però de totes, totes. Una obra que és un divertiment o encara que hi ha un moment que et toca una mica el cor?
És una comèdia amb tassic, no? Sí, sí, sí, la veritat és que sí. Sí, perquè a la segona part surten les inseguretats de cadascun dels personatges, quan creus que no et mereixes ser feliç també, estàs en una relació, doncs fas una mica de, que és el que els passa, autoboicot, per tota la Sandra en aquest cas. I la veritat és que esteu tots dos fantàstics. Tu havies treballat alguna vegada amb el Jordi Díaz?
i en la Marta? la Marta és una de les dramaturgues de l'any que ve serà millor d'aquesta si la coneixies doncs esteu fantàstics és una obra que cal veure-la em va comentar el Jordi que esteu fins al final de juny estem fins al 29 de juny perquè el juliol començava la temporada del grec i ens queda poquet temps, un mes
Una miqueta més o més. I després han sortit en gales, han sortit en bolos? En bolos? Encara no ho hem parlat, però sí, em sembla que ja tenim...
Ja tenim bolos però no sabem ni on ni quan. Ja és una bona notícia que estigueu fins al final de juny i a més a més amb bolos tal com està el pati. També voldria comentar que la escenografia del Sebastià Brosa també em va semblar magnífica. Una escenografia que sembla molt senzilleta però que té el seu... En fi, que resulta molt... Una sorpresa.
Sí, una sorpresa i que resulta molt bé per l'obra que esteu fent. Doncs, Alba, moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres. A tu, gràcies. Felicitats per aquest bon treball que feu i recordem als nostres oients que estem parlant de l'Ossers, perdodós, de Marta Butxaca, que l'estan fent a la Villarroel, amb Alba Floreixat i Jordi Díaz. Gràcies. Moltes gràcies, adeu.
Doncs se'ns acaba el temps, Maica, eh? Podem repassar encara una cosa més. Sí, només volia dir que aquest dijous podem veure un espectacle que, per la gent que li agradi el flamenco, és magnífic perquè al Mercat de les Flors de Barcelona actua Eva Gerabuena.
amb la seva companyia. Eva Llebrebuena ja sabeu que és una de les millors bailaures que tenim ara per ara. És una bailaura granadina i torna una altra vegada a Barcelona i suposo, no ho sé perquè no he trucat, però suposo que les entrades, si no estan exaurides, estaran a punt d'exaurir-se. Ho hem de comprovar, però en tot cas...
També bona notícia, que s'esgotin. Sí, la veritat sí, però clar, és que en un dia només, amb aquesta dona que és un portent del flamenco, doncs valdria la pena que estiguéssim uns quants dies més. Res, ho deixem aquí. Molt bé, Maica, doncs que vagi molt bé i tornem dijous que ve amb més teatre. Adéu. Adéu, bon dia.
Just a la fusta.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concert al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Tres minuts i tres quarts d'una del migdia. Salutem aquesta hora d'Estric Goldstein, del celler de Can Mata. Molt bon dia, Estric, què tal? Bon dia. Per parlar, com que de dijous, del món del vi abans, però, ja que hi som, parlem primer de, ja que va ser ahir, d'aquestes formatges que vau fer al casal de joves. Com va anar? Molt bé.
Crec que molt bé, la gent estava entusiasmada. Sí. Eren formatges de la formangeria Masderoles, de drall. Teníem dos formatges de vaca, dos d'ovella. Vam intentar que fossin així tots ben diferents i ben sorprenents. I la veritat és que sí. Va triomfar, no?, tot plegat. Va triomfar. Sobretot un que es diu Carreu, que és un formatge d'ovella...
de llet crua i que estava envoltat d'herbes aromàtiques del Pirineu, com la farigola, la sajulida, la sàlvia, i aquests realment van al·lucinar. Molt bé. Doncs bé, això va ser en aquests tastos que s'organitzen conjuntament des del celler amb el Casal de Joves. Exacte. El proper serà el juny, de vermuts, ja en parlarem. Sí. En tot cas, avui el que fem és parlar d'un altre vi que es diu Vincle. Vincle. Un nom bonic, no? Un nom bonic, no?
Ha sortit nou aquest any, o sigui, és un vi del 2013, varietat de raïms mandó. Tornaríem a estar aquí intentant recuperar aquestes varietats quasi bé perdudes. Sí. És allò que crec que és l'únic vi 100% mandó. Ah. O sigui...
Seria una exclusivitat. És una varietat que ja existia abans de la filoxera. 100% a Catalunya o en general al món? El tema és que es perd durant la filoxera el típic, aquelles varietats que són pobres de color, poc productives, aquelles que realment no donen.
una part econòmica, són les primeres que no és que es deixin a banda, no, és que clar, el no ser productiu gairebé al camp, doncs clar, es prioritzen d'altres, sobretot després de la filoxera.
Jo ara parlant amb els del celler, em comentàvem que hi ha un vi a València, jo no l'he tastat, un que es diu Maduresa, que potser porta una part de Mandó. Ells en aquest cas els recuperen, o sigui, fan un envelt d'un celler a l'Empordà. O sigui, havien quedat quatre vinyes allà a l'Empordà, i fan un envelt, i ara ja ho tenen aquí al Penedès. Però sí que a la illa de Sardenya encara...
Encara es pot trobar el mandó. Molt bé, doncs anem cap allà, l'hem de buscar també, no? Totes vegades en zones que fins i tot han estat més aïllades o més pobres, no s'ha arrencat. O sigui, són d'aquelles coses que dius, són curioses, però normalment tots aquests territoris que no han estat tan influenciats...
Es nota, no? Es nota perquè tot això ho conserven molt bé. I ara aquí sí que el Baixes ens sembla que ja comença a haver-hi alguna cosa plantada, però com a vi 100%, doncs tenim aquest mandó del celler Mascandí. Molt bé. Es diu el vincle. Vincle, eh? És una etiqueta així, com molt suau, no? Molt elegant, tot lila, no? Tot lila, molt femenina.
El color del vi també és allò que és molt atractiu. A veure, ells posen el nom de vincle perquè tenen gairebé com una comanda del mercat japonès buscant allò d'aniria bé poder fer un vi pensant en mercat asiàtic, cuina asiàtica.
Ah, molt bé, eh? Ens agrada. Llavors el que busquen no són vins allò forts, potents, perquè és que realment xocaria molt amb una cuina sobretot molt espaciada i amb moltes salses. Llavors el que és ideal per aquell estil de cuina serien això, negres, suaus, més lleugers, més frescos, potser amb una acidesa o un palet més alta. Llavors ells fan aquest vi pensant en aquell tipus de cuina, bàsicament, no?
I sobretot també pensant que aquí a Catalunya també cada vegada es cuina molt més suau. I sorgeix aquest vincle. El tema és que jo el vaig descobrir en un restaurant aquí a Hospitalet, el Sucapa. Ara fa cosa d'un mes i pico o així. Em va agradar moltíssim.
Va vindre un dia l'Arnau Cònsul al celler, estàvem parlant, hauríem ja de començar a buscar data pel proper tast poètic que farem justament demà, i em comenta això, serà poesia...
Xinesa. Ho has dit xinesa? És allò que hi dius, a veure... Clar, clar, és... Ara aquí diríem que quasi bé avui, ho he decidit avui, eh, de portar. Molt bé, està bé, està bé. Sí, jo vaig sempre a última hora. Doncs, aquella idea que amb l'Arnau busquem un vi que pugui tenir una certa connexió, jo no he llegit res.
I pensem, quarts de nou del vespre, sota el roure... Dissabte, no? No, divendres... Divendres, bueno, és igual. Doncs encara més, començar cap de setmana. És allò que dius, crec que pot ser un vi molt adequat, vincle al vincle, amb la connexió, com sempre, amb la poesia. I avui parlant amb la Mercè del Cellem Escandí...
m'explica aquesta història amb el Japó, amb la cuina, i dic, què millor que... Clar, clar, ens lliga molt. Encara que sigui xinesa, eh? Sí, però és allò que dius, ja és serial... Ja has trobat el vincle, no?, entre una cosa i altra. Total, ara ja el vincle ja és més que complert.
Són aquelles curiositats que tenen. Recordem-ho, divendres demà, dins de la setmana de l'Ateneu. Ah, exacte. Hi ha un munt d'actes. Sí, sí, l'Albert ens l'ha explicat a fons, eh? No pateixis si no ens has vist tot ara. Però en tot cas, el celler hi participa en l'escola d'escriptura de l'Ateneu, no? Ah, exacte.
De mal vespre. De mal vespre, sota el roure, com que la terrassa encara no està oberta per sopar, estarem més que tranquils, relaxats i busquem... Una bona proposta. Ja vau fer l'any passat alguna activitat, algun recital, oi? Un. Hi haurà més aquest any?
Jo voldria. El que fa ser que vam xocar una mica amb l'horari de començar a sopar. Les criatures anaven un pèl esmerades. És complicat, a vegades. Sí, perquè a més el so és una mica... També és veritat. Bé, en tot cas, no hi haurà aquest divendres. Demà estarem sols.
I el podeu tastar demà. Nosaltres el tastem avui, no? És aquesta secció que tenim aquest avantatge. Ja ho sé que és demà, però ens avancem. Ens avancem una mica. Fem difusió. Té un color molt bonic, és veritat. Anem cap a l'olor, si vols.
recordar que ara feia dies que no tastaven vins negres el 2013, que sempre encara tenen aquell component més blauós, més lilós, que és el que ens indica la joventut. Per tant, és un color així molt granatós. Olor forta a àstrid, no? Intensa. Intensa, és veritat, és veritat. Intensa, intensa.
Com canvia, eh? De dir, fort, intens... Sí, sí, intens és positiu i el fort... Sí. Quasi agressiva. Té connotacions negatives. Sí. O agressiva, m'agrada dir. El tastem, no? Molta fruita amb nas. És un vi molt jove. Jo no l'acabo de trobar, eh, la fruita? Bueno, estic constipada, de fet. Sí, jo vaig amb una al·lèrgia també al límit. És això, no va dir, que m'estranya. Sí, és un dia...
Cogem la música, cosa que vol dir que estem tastant el vi, ho dic perquè el ràdio és complicat. Molt bé, no? Aquest primer look. És d'allà recorregut, no? L'he tingut uns 45 minuts a la nevera, justament per fer baixar també una miqueta la temperatura. Jo crec que l'agraeix molt. És sobretot això, aquesta sensació de lleugeresa que té. És veritat, eh? És allò que...
que encara que sigui intensa l'olor, m'imaginava alguna cosa... El més potent. Ja et vaig dir que intentaria no portar-te vins a aquesta hora del migdia. Exacte, els dijous a quarts d'una. Però és allò que dius, és un vi que sí que el primer glob t'ompla molt la boca, després és allò que dius, et deixa una sensació de frescor. Sí, sí. El...
No té avui potser, el que sempre dic, amb les llunes, estem a un enguant i potser és allò que dius, els aromes no queden gaire favorits, però és allò que dius, és molt net. Sí, sí. No té aquella càrrega. Entra bé, no és el tradicional vinegre, per entendre'ns. Exacte, te'n recordes aquell cirà que et vaig dur fa uns mesos a...
que era negre, era allò que dius, que si havien de pensar en un menjar... Sí, només podies fer un glob i en prou feines, almenys aquesta hora en dejó. Aquest realment és allò que dius, és un vi molt... molt lleuger. De color, potser no donaria aquesta sensació. No, enganya una mica, és veritat. Però sí que després, com estructura, és un vi que, clar, no té aquella gran potència i al final és el respecte a la varietat. Si la varietat de raïm
És relativament pobra. El que prioritza és l'acidesa, no tindrà mai un gran cos, doncs traiem la màxima expressió, no? I per mi seria això. Amb uns formatges una miqueta cremosos li podria anar perfecte. Mira que jo no soc de combinar vins negres amb formatges, però aquest és allò que crec que sí. I menjar asiàtic, no? Exacte, és allò que és totalment tolerable.
Sense matar gustos i aquestes coses, no? Sí, sí. És un vi com... És una varietat potser molt tolerant. Sí, sí. Queda molt obert a moltes coses. Des de fer aquí un aperitiu, la típica paella dels dijous, que no sé per què els són els dijous.
Deu de ser perquè ja l'estic cuinada. Aquesta tradició, és veritat. Però és allò que dius amb una quix. O sigui, té una polivalència aquest vi que potser sí. No esperem trobar un gran vi negre fort, potent, no. Però ja ens va bé, no? És que juganer. Perquè fins i tot, si tanquéssim els ulls o no sabéssim el que hem begut,
hi haurien molts vins rosats que anirien amb aquesta frontera que hem begut, no?, un vi negre, un rosat, però és que et neteja molt bé la boca i et convida a continuar, no? Sí, sí, és veritat, he fet un segon glob, que normalment quan em portes segons quins vins negres ja et dic que en faig un i prou.
Però sí que és veritat que tens ganes de tornar a veure cap on et porta. A més, és allò que dius, avui potser no tant, però alguna vegada he notat allò com un palet de gas carbònic, que encara te'l fa més xispejant. Per tant, adequat per l'època de l'any, una mica així, primavera. Exacte, que segurament és encara fruit de la fermentació.
Però és allò que dius, ostres, té aquell punt de xispa, de gràcia, que també ara, quan vénen les primeres calors, també ve de gust, no? O sigui, no trobar els vins tan iguals, tan típics. Clar, clar, canviar una mica, no? A vegades m'avorreixen, no? O sigui, hi ha molta gent que em diu, estic avorrit els vins negres perquè tots tenen la mateixa gama aromàtica, els mateixos colors. I dius, al final, més igual tastar un que un altre. Clar, clar. Això, la veritat, que és un bon...
Un bon valor, no? Si tens ganes de sorprendre algú, no? De poder tastar un vinagre amb unes característiques... Aquest vincle, que a més a més, com dèiem, és el que es tastarà demà en aquest acte. Jo crec que aquelles hores escoltant poesia, tranquil... Ja m'ho he cregut, però haver-ho tot tastat ho podem corroborar, que segurament és molt adequat. Sí. I dins del cas, recordem que és demà a dos quarts de nou del vespre, no? Aquest acte que s'organitza també en l'escola d'escriptura...
i estreu aquest vincle, a més veureu també l'etiqueta, que ja et dic que m'agrada, eh?, aquesta etiqueta així... És molt vaca, sí. Minimalista. Consta com a vidataula, és una varietat de raïm no reconeguda per la denominació d'origen, o sigui, estaria encara en un procés de recuperació, i dius, és que és trist que una cosa que és nostra... Doncs sí. Sempre hagis d'estar...
Reclamant-la, no? Reclamant, no? I ara, quan surti d'aquí, vaig a intentar veure l'exposició que em preguntava sobre la vinya. Sí, l'exposició vitivinícola, que n'hem parlat aquest matí. Exacte, que també seria allò d'intentar recuperar la memòria, almenys, no?, de la gran quantitat de vinya que teníem plantada a Sant Just i...
I em sembla que n'hi ha recorreguts aquest dissabte per anar a veure els utensilis que s'utilitzaven, els cups... Em consta que n'hi ha un passeig força interessant. Home, és curiós de veure i de saber una mica d'on venim, no?, en aquest sentit, també. Exacte. I sobretot ara que torna... És allò que dius, no fa tants anys que ho hem deixat i...
I ara que torna, a més a més, una mica l'interès pel món del vi, doncs què millor, no?, que saber que aquí també passen coses, no? Jo, teòricament, havia de plantar sumoia aquest mes a Sant Just. Sí? Temes burocràtics. Per una valla, per una valla. En fi. Però és igual, durant un anyet potser els tindrem plantats en un hort...
Els exiliarem en algun hort, en algun lloc. Per fer vi, això. Sí, per poder fer vi i plantar el somoll aquí a Sant Just. El tastarem d'aquí dues setmanes perquè t'explicaré una altra història. Perfecte. Doncs n'anirem parlant. Gràcies, Astrid. Tornem dijous que ve. Com sempre, cap al final del programa dels dijous. Que vagi molt bé. Anem fent gana. Exacte. I bon cap de setmana. Igualment.
I així també acabem el Just a la Fosta d'avui, dijous 22 de maig. Agraïm a la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Manol, serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández de Rius, a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb la Patrícia Pedrosa i també amb l'artista encarregat d'aquesta exposició que comentàvem ara, l'exposició del Sant Just Vitivinícola.
Hem fet l'entrevista, hem continuat amb la ronda d'entrevistes electorals. Avui hem parlat amb Josep Maria Llop, número 9 de competència i unió a les eleccions europees. Hem fet tertúlia amb la Linda Santa Bàrbara, la Joana Lagarra i la Montse Larrea. També hem de parlar de teatre amb la Maica Dueñas. Avui hem entrevistat l'Alba Florejacs. I ara acabem de parlar amb l'Stricolstein del senyor de Can Mata de vins.
Des de les 10 us ha parlat Carme Berdoi. Per part nostra, res més, tornem demà amb més coses, com cada matí, de 10 a 1, per acompanyar-vos en aquests matins i explicar-vos tot el que passa a Sant Just. Que vagi molt bé, que passeu molt bon dijous. I woke up in the morning
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Aquest vespre s'explicarà al Casal de Joves com iniciar un projecte de mobilitat a Canadà. És una xerrada que organitza el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just i el Casal per detallar les possibilitats d'estudi i de feina que tenen els joves al País Americà. Serà avui a les 7. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dijous 22 de maig. En titulars destaquem altres qüestions rellevants a la jornada.
El cim de Can Ginestà acull fins dijous que ve l'exposició El passat vitivinícola de Sant Just d'Esvern, imatges i records de l'artista local Josep Paz Plaza. Aquesta mostra forma part de les cinquenes jornades de la vinya i el vi del Parc de Colserola. Derbi Sant Justenc diumenge al camp de futbol. Els amateurs del futbol Club Sant Just i de l'Atlètic Sant Just s'enfrontaran en un partit decisiu pel futbol club, que se situaria més a prop de les posicions de Sensi Guanya. Serà diumenge a un quart d'una.
I en clau política, aconseguir una major força del govern europeu i del Parlament europeu és un dels objectius de Convergència i Unió a les eleccions de diumenge. El número 9 a les llistes, Josep Maria Llop, ha parlat avui a Ràdio d'Esvern de les propostes convergents per a Europa.
Bon dia. Aquest vespre s'explicarà al casal de joves les possibilitats d'estudi i de feina que tenen els joves a Canadà. Seran una xerrada informativa que organitzen el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just i el casal adreçat als joves del municipi que vulguin iniciar un projecte de mobilitat al país americà. Sant Just Notícies.
A la xerrada s'analitzaran les diferents opcions de feina i d'estudi que ofereix Canadà als joves espanyols. Un dels elements imprescindibles que cal tenir en compte abans de marxar és que si no hi anem com a turista, cal un visat per entrar al país. Segons Begoña Aro, responsable del Servei de Mobilitat Internacional entre Espanya i Canadà, hi ha acords bilaterals que permeten tramitar una sèrie de visats per viure o treballar allà de forma temporal. Aro ho ha explicat el Just a la Fusta. Cada any s'obre una quota on la gent pot demanar
el jovent, en aquest cas, pots demanar aquest visat durant els dies que s'obre, aquesta convocatòria. Per exemple, aquest any hi ha hagut 800 visats del PBT, del Working Holiday Visa, que et permet estar allà un any vivint i treballant. I a part del Working Holiday hi ha d'altres modalitats. Hi ha una que és per fer pràctiques a empreses allà i també hi ha una altra que és només per l'estiu.
La necessitat d'aconseguir un visat, com sentíem, és un dels temes més destacats a l'hora d'iniciar un projecte de mobilitat a Canadà. Durant la xerrada també es parlarà dels sectors professionals amb més demanda, com ara el sector sanitari. També hi ha sectors on és bastant més fàcil aconseguir un visat. Hem trobat casos que han sigut concedits visats permanents, depenent de quina professió, per exemple, en el sector sanitari. El sanitari també, finances, comunicació...
però comunicació, noves tecnologies. També hi ha un sector de peons, indústries, on hi ha també bastanta demanda.
Un altre dels objectius de la xerrada informativa d'avui al Casal de Joves és parlar d'unes jornades que periòdicament s'organitzen a diferents països europeus per acostar totes aquestes oportunitats professionals al jovent. Avui, per tant, es donaran consells per començar a buscar feina o cursos a Canadà i es parlarà també de la situació del mercat laboral canadenc. Sí que és veritat que la casagatura a Canadà
és molt més baixa que aquí, potser és un 7% aproximadament, llavors sí que hi ha més possibilitats. El que passa és que tampoc és superfàcil en el sentit que les empreses canadenques, hi ha una característica que sempre busquen persones que hagin tingut una primera feina una empresa canadenca, un cop ja has tingut aquesta experiència i pots aconseguir una carta de referència, et serà molt més fàcil.
De tot plegat es parlarà aquest vespre. A partir de les 7, el Casal de Joves, una activitat per a majors de 16 anys.
Ara passant 5 minuts de la una del migdia, a aquesta hora se celebra Can Ginestal, la 25a reunió de Fede Natur, l'associació europea de parcs periurbans. S'emmarquen unes jornades que es fan aquesta setmana a Barcelona i que s'acaben demà per debatre sobre la gestió de l'aigua en espais naturals periurbans, és a dir, que formen part de les ciutats.
Cada any els 24 socis de Fedenatur es reuneixen en una ciutat europea per debatre sobre la gestió dels parcs periurbans i Barcelona acull a trobada enguany. A més, Can Ginestat és el centre de l'activitat avui amb la jornada tècnica aquest matí i una assemblea aquesta tarda.
La jornada tècnica serveix per debatre sobre la gestió de l'aigua en espais naturals periurbans. És de 9 a 2. Al llarg de tot el matí s'estan fent ponències diverses amb experts del sector hidrològic nacionals i de països com Itàlia o França. Josep Perpinyà, president de Fedenatur Espanya, ha detallat la importància de l'aigua en els espais naturals periurbans i quines inquietuds pot provocar en els experts.
I la presència a l'aigua a vegades provoca, que evidentment és supernecessària que aquesta aigua circuli pels espais naturals, però també provoca a vegades espècies que no són autòctones, inconvenients com tractar aquest tipus d'espècies, què passa amb una aigua estancada, quin tipus de fauna pot estar-hi a l'entorn. Tot això, els biòlegs que ho estudien permanentment i hi ha una gran recerca i investigació, doncs es posa en comú, no?
Per copsar la realitat dels parcs periurbans, precisament aquests dies es visitaran alguns d'aquests espais. Avui, per exemple, es farà una passejada per la carretera de les Aigües i demà una visita al Parc Natural de la Serra de Collserola.
El cim de Can Ginestar acull fins dijous que ve l'exposició al passat vitivinícola a Sant Just d'Esvern, imatges i records de l'artista local Josep Plaza. Aquesta mostra forma part de les cinquenes jornades de la vinya i el vi del parc de Colcerola. Ahir es va inaugurar aquesta exposició que homenatge als treballadors de la vinya. El seu criador, Josep Plaza, ha explicat al Just a la Fusta l'origen del muntatge.
La meva família ve del camp i llavors sempre faig homenatge a la gent que treballa al camp o altres medis, a les meves instal·lacions, reivindicant una mica o fer un homenatge a aquesta gent i a aquests treballs, molts d'ells perduts o molts d'ells mal conservats. Llavors el món de la vinya a Sant Lluís me'n va donar la idea ja fa molts anys i vaig fer tot un tòtem a Fira d'Esbert sobre aquest mateix homenatge a aquesta gent.
El passat vitivinícoles en Josep Verne, imatges i records, és un muntatge que barreja imatges i estris vinculats amb la vinya. A través dels objectes que es poden veure al cim, el visitant pot fer-se una idea de quin ha estat històricament el procés que segueix la barema, des de la recolecció del raïm fins a l'envasament. Josep Plaça ha detallat com es distribueix la mostra. I començo posant la part del camp, les eines, la vinya...
totes les estris de la poda. Després passa una mica pel tema de la conservació, de la maduració del raïm, amb tones, amb portadores i tal, i anem acabant amb el somni, que aprofito amb les llums i els miralls, que és l'embassament, ampolles de vidre, garrafes, i al centre n'hi ha una sorpresa.
La mostra, el passat vitivinícola a Sant Just d'Esvern, imatges i records, s'exposa al cim de Can Ginestar fins dijous 29 de maig. A més, l'arxiu municipal també ha recuperat unes imatges del passat de l'entorn vinícola de Sant Just. Ho ha avançat Patrícia Badosa, una de les responsables de l'arxiu.
que intenta evocar el temps en què tot el que era al nostre voltant eren vinyes. Aleshores, d'una banda hem recuperat aquestes imatges i d'una altra banda hem recuperat unes altres imatges d'una exposició que vam muntar fa un any on tallien les barraques de vinya. Van aparèixer precisament per guardar les eines i per poder resguardar els pagesos que quan estaven fent la barema si es trobaven amb un xafa o qualsevol altra cosa poguessin resguardar-se una mica.
A més a més, a banda d'aquesta exposició a Can Ginestat, dissabte al matí es faran dues visites guiades a la col·lecció etnològica de Can Pedrosa i a la masia de Can Carbonell i al seu taller d'elaboració de vi. És una activitat gratuïta, però les places són limitades. Per tant, s'han de fer inscripcions a l'Ajuntament fins demà divendres de 9 a 2 i al telèfon 934804800. També s'ofereix la possibilitat de dinar a Can Carbonell per un preu de 26 euros. Sant Just Notícies.
Totes aquestes activitats s'emmarquen, com dèiem, en les cinquenes jornades de la vinya i el vi del parc de Collserola. Tenen com a objectiu posar en valor el llegat patrimonial de la serra en aquest sector. I és que el territori del parc natural ha estat des de sempre aprofitat per a usos agrícoles. Sobretot el gonreu de la vinya ha deixat un ric patrimoni a tocar de casa nostra. Per això, el parc de Collserola i els nou municipis que en formen part organitzen aquestes jornades al voltant de la vinya i del vi amb un munt d'activitats. Les podeu consultar al web parcnaturalcollserola.cat.
Més qüestions quan passen 10 minuts de l'onada al migdia. L'Escola de Formació d'Adults de Sant Just obrirà un nou curs d'anglès a la temporada 2014-2015. És la novetat més destacada a l'Escola d'Adults. En concret, és un curs d'anglès nivell 3 que dóna accés directe al nivell 3 de l'Escola Oficial d'Idiomes després d'haver passat una prova prèvia.
A banda d'aquest nou curs, el centre segueix oferint el graduat d'Educació Secundària, que ha iniciat aquest curs, el de Preparació a Grau Superior i Informàtica. Ho ha detallat el Just a la Fusta el seu director, Jordi Mortes. Continuem fent el GES, GES 1 i GES 2, que són els nois que no han pogut treure la graduació de secundària, poden venir a fer aquí en dos cursos. Després també tenim la Preparació Pro d'Accés a Grau Superior, que aquesta l'ha fet l'any passat. Tenim Competic 1, que és una informàtica a nivell usuari.
I aquest any tenim un canvi que tenim Anglès 2 i Anglès 3. L'Anglès 2 ja el fèiem aquest any, eh? Però l'Anglès 3 és molt important perquè la gent que troba l'Anglès 3 aquí a l'escola...
fan una prova a l'Escola Fugial d'Idiomes i poden entrar a fer anglès 3 a l'Escola Fugial d'Idiomes. Directament. L'Escola d'Adults ha fet aquesta setmana la primera jornada de portes obertes abans del període de preinscripció, que comença a finals de juny. També s'ha donat a conèixer l'oferta formativa del proper curs i informació pràctica, com ara els horaris. Per exemple, els cursos de proves d'accés i els informàtics es fan normalment al matí i els d'anglès i educació secundària a la tarda.
El període de preinscripció a l'escola d'adults de Sant Jus sobre el 23 de juny i s'allargarà fins al 30 del mateix mes. La matriculació serà ja al setembre del 2 al 8 al centre, al carrer Montserrat, a l'equipament de les escoles. La propera jornada de portes obertes serà el dia 10 de juny.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I quan passen 12 minuts de la 1, parlem d'activitats. L'Ateneu celebra aquest cap de setmana la Setmana de l'Ateneu. Durant 3 dies, l'entitat acollirà activitats culturals per a tothom, com ara exposicions d'art, recitals poètics, concerts i l'homenatge als socis i sòcies més emblemàtics. Sant Just Notícies.
Les activitats de la Setmana de l'Ateneu començaran demà al vespre, amb la inauguració d'una exposició d'Artaneu i un recital poètic organitzat per l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu i el Celler de Can Mata. N'ha parlat el Just a la Fusta el president de l'Ateneu, Albert Macià. La inauguració de l'exposició d'Artaneu, que és a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Piquet. L'exposició estarà una setmana visitable. A dos quarts de nou hi haurà un recital poètic amb tast.
amb tas de vi, el poeta Marcel Riera, que recitarà versions del xinès Bat Llulli. I això, en principi, si el temps ens ho permet, ho farem al Pati del Roure. També hi havia un concert previst per demà al vespre amb el grup Riu, però per motius logístics s'ha anul·lat. Tot i això, l'Ateneu està buscant una alternativa. Divendres, en principi, teníem un concert que, per motius tècnics, possiblement, en aquest moment està penillant, perquè no tenim les persones que havien de venir, lamentablement,
són joves, que bé, que...