¿Tú quieres negocio, sí o no? Como Egipto, por ejemplo. Pagan mucho menos. Pagan aproximadamente mil dólares por cura. El gobierno egipciano ha negociado con la compañía. La compañía ha decidido darle a este precio. Es muy bueno precio, yo pienso.
Google mostrarà les piulades de Twitter quan algú faci una cerca a internet. Segons avança l'agència de notícies Bloomberg, l'empresa tecnològica i la xarxa social Twitter han tancat un acord que permetrà que en qüestió de mesos, quan els missatges es publiquin, apareguin immediatament com a resultats si es fa una cerca amb el principal navegador d'internet.
Esforç Josep Anton Aisa Jordi Cardonel, vicepresident de l'àrea social del Barça, reclama unitat al barcelonisme. Diu que la imputació de Bartomeu s'ha d'entendre com un atac al club i al seu president. Declaracions al club de la mitjanit de Catalunya Ràdio. Però sí que hi ha un territori que ens és advers a la situació del club.
que està al centre d'Espanya i que es diu Madrid. Això incomoda la nostra posició com a club i avui, més que mai, hem de fer força i hem d'estar junts per dir prou i no acceptar tot allò que ens ve per imposició. El Barça torna a ser 4 punts sota del Madrid després de la victòria i dels blancs 2-1 sobre el Sevilla en partit pendent de Lliga. A l'agenda del dia avui, Real Madrid, Barça, Euroliga de bàsquet, a 3 quarts de 9, transmès per Catalunya Ràdio.
També segona semifinal de la Copa d'Àfrica de futbol entre Guinea, Equatorial i Ghana. El partit avançat de la Superdivisió de tenis-taula entre el Borges i el Sánchez de Madrid. I el supergegant masculí dins el Mundial d'Esquialpi. Fins aquí les notícies. Ràdio t'espera
Justa la posta.
Molt bon dia, passen 7 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dijous 5 de febrer.
Comencem un programa de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia i parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius. Avui sembla que tot plegat està més tranquil, que no tenim precipitacions i que tenim fred. Parlarem doncs de com continua tota aquesta setmana gèlida amb el Carles Hernández i Rius cap a tres quarts d'onze.
A les 11 i 10 avui parlarem de música. Vindran les integrants, 3 de les integrants del cor Cantabile, que diumenge actuen a l'Ataneu en el marc de la programació de l'Espai A, un cor que va passar fa poc pel programa Happy Day. Van quedar finalistes i avui vindran a explicar com serà aquest espectacle que presenten diumenge a l'Ataneu.
Un espectacle pel qual sortegem a més a més dues entrades dobles. Per aconseguir aquestes entrades només cal que truqueu a la ràdio el 933-723-661 i demà farem aquest sorteig d'aquestes dues entrades dobles per veure aquest espectacle de l'escantable.
A dos quarts de dotze farem tertúlia i a la tercera tindrem la Maica Duenyes, que ens parlarà de l'actualitat de cartellera teatral i també farem la secció jurídica amb la Sílvia Mas Mitjà, l'advocada que tenim també cada setmana al Just a la Fosta.
i tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia comencem.
Comencem saludant l'Andrea Bueno, bon dia, per parlar d'actualitat Sant Justenca. Avui no neva, ja no tenim totes aquestes previsions, però bé, en tot cas fa fred, convé abrigar-se, d'això no ens n'oblidem. Aquests dies, després parlarem del temps. Com dèiem, ara parlem de més qüestions, notícies, Sant Justenca. Comencem avui parlant de residus, Andrea.
Sí, perquè el municipi ha reduït el volum de residus recollits l'any 2014. En concret, l'any passat es van recollir un 2,5% menys de residus en comparació amb l'any anterior. Segons el regidor de medi ambient de Sant Just Pere Urriols, això pot ser conseqüència de l'increment de preus de recollida a la deixelleria municipal. Segons Urriols, a nivell general, pel que fa al volum de recollida de residus, Sant Just es manté estancat.
considera que el municipi no pitjora però que encara s'ha de fer més perquè els ciutadans i ciutadanes i els grans generadors de residus reciclin i s'aparin més. Apuntar més que la matèria orgànica segueix sent la signatura pendent pel que fa a la fracció de les escombraries encara es barreja matèria orgànica amb altres tipus de...
fraccions i embrutar la feina que es fa separant la resta de residus. És per això que l'abril de l'any passat l'Ajuntament de Sant Just va engegar una campanya informativa a una vuitantena de grans generadors de residus del poble com restaurants, residències i escoles per motivar-los a la separació de residus i encara ara segueixen amb aquesta campanya per intentar millorar sobretot la recollida de matèria orgànica.
Una bona iniciativa. Més qüestions, parlem ara de places d'aparcament. L'empresa municipal Promunça ha reduït els preus de l'aparcament del mil·lenari. L'empresa ha aprovat les tarifes per estacionar en aquest espai aquest 2015 i contemplen quatre modalitats establertes pels turismes i un únic preu per a motos.
Els cotxes de dilluns a diumenge s'estableix ara un horari diurn de 8 del matí a 9 del vespre per 38 euros al mes i un horari nocturn de 9 del vespre a 8 del matí per 24 euros. L'estacionament il·limitat 24 hores, costa 58 euros i per a les persones residents del milenari 38 euros. Com dèiem, per al que fan les motos hi ha un únic preu de 15 euros mensuals per a qualsevol de les modalitats.
Les persones interessades poden posar-se a contactar amb Promunça a l'edifici Walden al telèfon 93 470 7930 o enviant un correu electrònic a l'adreça o tècnica a www.promunça.cat
I acabem parlant de carnes toltes perquè avui sí que s'obren les inscripcions per formar part d'aquest concurs, Andrea. Sí, jo segueixo encara pensant la meva disfressa. Avui s'obre el període per apuntar-se al concurs, al desè concurs que es fa a Sant Just des de fa 10 anys que celebrem aquesta festa al municipi i aquest any tindrà lloc dissabte 14 de febrer. La novetat més destacada és que els premis seran premis en metàl·lic, la resta es manté amb la desfilada de disfresses individualment o per grups, la rua i la festa posterior a la plaça Camoapa.
Hi haurà quatre categories del concurs de disfresses. La millor comparsa de 10 membres o més guanyarà un premi al Matàl·lic de 600 euros. La millor comparsa escolar de 30 o més membres d'ampes d'escoles de Sant Just s'endurà 700 euros. El millor grup de 2 o 9 persones, 300 euros. I la millor disfressa individual, un val de compra per valor de 150 euros, abans que canviar qualsevol comerç de la Unió de Botigués i Comerciants. A més, la millor comparsa escolar serà la pregonera del Carnestoltes de l'any que ve.
Les inscripcions per participar-hi s'han de fer a partir d'avui i fins dijous que ve, 12 de febrer, a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament, en horari de dilluns a divendres de 9 a 2 i dilluns a dijous de 4 a 7 de la tarda. I les bulletes d'inscripció les trobareu allà mateix, a l'oficina de gestió integrada i també al web sanjos.cat.
de seguida parlem de més qüestions, de més actualitat a nivell general, avui a més a més portades, ho vam dir ahir que la Neu seria protagonista, tot i que també doncs amb aquesta mirada crítica parlem de seguida, però abans posem música aquest matí de dijous.
I parlant d'una notícia en clau musical, però també en clau del món audiovisual, perquè el clip Tengo miedo, és aquesta cançó que sentim de fons de Maria Rodés, ha guanyat el premi Carave Clips dins del festival musical Carave, s'inclouia en concurs de videoclips, on públic i jurat professional triaven els millors clips d'entre tots els participants, que eren més de 140.
Sí, sí. I els premis finalment han anat a parar a mans de Laura Ginés, que és la directora del clip de la cançó Tengo miedo, que és la que sentim de fons. El videoclip l'estic veient a mesura que parlo. I realment val molt la pena de veure. És bonic. Sí, sí. Ben merescut aquest premi. L'apartat premi del jurat, que són mil euros, no està malament. I després el premi del públic apremiat, Lagrimas de Cristal.
Aquest festival es celebra aquest pròxim dissabte a la Fàbrica Oats a Barcelona i participaran Joe Crepuscro, Mujeres, Jupiter Leon i altres grups d'aquest estil. Les entrades anticipades ja s'han esgotat, però l'organització anuncia que hi haurà algunes entrades a la venda el mateix dia, al mateix recinte.
També es projectarà, a més a més, una selecció dels millors clips presentats al concurs. I, com dèiem, el guanyador és aquest, Tengo miedo, inclòs dins de Maria Cantacopla, de Maria Rodés. El miedo es tu carcelero Y el corazón se te muere Si no te dicen te quiero
y cualquier cosa te hiere como a mí me está pasando que me despierto llorando con temblores de agonía porque tus ojos, mi vida y ese color de tu pelo
A un dormida me dan celos, gitano, gitano, del alma mía. Miedo, tengo miedo. Miedo de quererte. Miedo que tengo miedo.
Trueno noche y día que sin ti me quedo. Tengo, ay, vida mía, miedo, mucho miedo.
Tiemblo de verme contigo y tiemblo si no te veo. Este querer es un castigo, castigo que yo deseo. Yo en tus palabras no creo y en las mías tú tampoco.
Por tu avenate del loco ya me duele el pensamiento. De este puñal que te siento que llenará de agonía mi alegría y tu alegría, gitano, gitano.
miedo de quererte miedo de tiempo miedo miedo de perderte sueño noche y día que sin ti me quedo tengo hay vida
Mucho miedo. Justa la fusta
Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracare amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambaix. Flúzo Culturama.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Gran Rua de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Dissabte, 14 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, al Parc Maragall.
Si voleu participar al concurs de la millor disfressa o millor comparsa, podeu fer les inscripcions del 5 al 12 de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. Premis en metàl·lic per a totes les categories. Dissabte, 14 de febrer, gran festa de carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'onze, saludem aquesta hora de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Ara, per parlar d'actualitat, ens fixem en les portades dels diaris, on avui la neu i el caos que va provocar ahir és el protagonista. Doncs sí, tots els diaris coincideixen en no el mateix tema i també amb la mateixa paraula, col·lapse, ara ho veurem. La vanguardia diu col·lapse a l'autopista, la nevada i els camions atrapen milers de persones a la P7, la P2 i la 2 durant hores.
Interior alerta que la neu dona pas avui a un episodi de fred intens i a plaques de gel. És la notícia destacada avui a la Vanguardia, també en format fotogràfic, és el tema del dia. El periódicó ens diu que a prop del col·lapse Catalunya viu una severa onada de fred hivernal. El túnel del Bruc, la P7 i la P2 concentren els problemes per una nevada més intensa del que es preveia. També és la notícia del dia, és el tema del dia al periódicó i el diari Ara ens diu
El caos viari per la neu dona pas al perill de glaçades i a un fred creixent i també destacar aquest col·lapse, diu col·lapse, tot i les previsions. Les autopistes i carreteres intransitables, com la 2 a l'altura dels tunnels Albrook, van posant evidència al dispositiu d'interior. I és el tema del dia avui en totes les portades.
Doncs actualitzem aquesta informació ara amb altres temes que són els que són portades a aquesta hora, els digitals, el 324, que diu que el banc central europeu deixa d'acceptar bons grecs com a garantia en operacions monetàries, és el més destacat, tot i que també se'ns diu que Protecció Civil manté en alerta el Plan EUCAT, tot i que no es preveuen nevades importants, continuen afectacions a la xarxa viària i Renfe Interrom Drums de l'R11 i l'R3, i també tornen les bandades
amb ambient d'hivern, Déu-n'hi-do. Aquest final de gener, principis de febrer, l'hivern es nota. El Banc Central Europeu talla el crèdit dels bancs erics per collar al govern de Tsipras, és el que destaca també l'Ada.cat. L'organisme no acceptarà més bonds i les entitats del país només podran recórrer a les línies de finançament d'emergència. Atenes respon que no et metgi xantatges i assegura que la liquiditat està garantida amb les línies de finançament d'emergència.
L'IBEX35 s'enfonsa 1,5% després que el banc central talli el crèdit a Grècia.
I Santi Vila, que aquest matí ha dit al conseller de territori que s'ha de reconèixer que els 5 incidents que van generar el col·lapse tenen a veure amb un camió. La Generalitat també admet que els Mossos es van desplegar tard a la demarcació de Lleida durant la nevada i reconeix que van faltar maquines llivaneu en moments en què van coincidir talls en diverses carreteres.
i a l'avantguàrdia també ens obren amb aquesta notícia econòmica, aquesta notícia sobre el banc central europeu que deixa d'admetre el deute grec com a garantia. També diu que Tsipras demana que França sigui protagonista del canvi europeu i en esports destaquen que els blancs ahir a Madrid es va imposar en el partit aplaçat contra el Sevilla que va quedar finalment dos a un.
Són les notícies principals d'aquest matí, a aquesta hora, dels digitals. Tornem ara cap a les portades, ens fixem ara en aquestes imatges, Andrea, que van del que ens deies ara, del tema del dia, per tant, la neu. Sí, i la fotografia del dia a tots els diaris, a banda de ser la neu, és el col·lapse de turismes i camions retinguts durant hores a la 2 al Bruc, a l'alçada del túnel del Bruc, el periòdico,
Veiem una imatge molt gran que ocupa tota la portada d'aquelles muntanyes nevades amb una fila tremenda sobretot de camions, és el que més es veu bloquejats en aquesta carretera. Això ho trobem al periódico, a l'avantguàrdia veiem una imatge molt similar també de la 2 al seu pas pel Bruc amb camions
alguns cotxes que no poden avançar i també veiem una fotografia petita de conductors dins el Tunel del Bruc, que van sortir dels seus cotxes perquè no podien avançar. Ens diu la vanguardia que no hi va haver accidents greus però els vehicles que van quedar travessats en algunes carreteres, sobretot camions, van provocar que 200 km de vies ràpides quedessin tallats 4 o 5 hores en alguns casos.
I el diari ara, la fotografia de portada, és al túnel d'Albrook vist des de fora. Les autopistes i carreteres intransitables, com la dos a l'altura dels túnels d'Albrook, van posant evidència a aquest dispositiu d'interior i veiem els cotxes aturats a l'entrada del túnel d'Albrook amb alguns conductors fora dels seus cotxes, trucant per telèfon o simplement caminant perquè no podien fer una altra cosa.
Aquesta és la imatge del dia. Una altra de les fotografies ens acosten fins a Taïwan, catàstrofe aèria al país. Veiem aquesta imatge que està donant la volta al món d'aquest vídeo de l'avió que amb una de les seves ales va tocar un pont i un taxi abans de caure al riu. Ja hi ha desenes de morts en aquesta catàstrofe aèria i veiem a l'avantguardia una imatge del moment en què l'avió impactava contra el pont.
D'altra banda, en clau cultural, al diari ara veiem una fotografia de Francesc Garriga, s'apaga la veu poètica de Francesc Garriga, una fotografia petita. I a la vanguardia, en clau cultural, però d'una altra manera, veiem un ex de Madonna que ha desfilat a la Pesarela 080, i és el que trobem avui en format fotogràfic.
Doncs, com et pots imaginar, també les notícies més llargues gires passen per la nevada, per tant, doncs, un repàs ràpid, el 324 tornant a la normalitat, el més llegit, després la neu remet i ha entrat vent, i l'avís activat continua, doncs, també, amb una de les notícies amb més clics. En el cas de l'Hara.cat, el més vist és l'accident aèric a Taïwan, que deixa 31 morts i 12 desapareguts, i aquest vídeo espectacular. El segon tema, ja n'hi ha prou, Esquerra, que abandona l'hemicicle davant les crítiques del Partit Popular a la immersió lingüística.
i després que a la neu atrapen ombres conductors durant hores, deixar a prop de 44.000 nens sense escola. I a la vanguardia, la nevada a Catalunya, el més vist, l'última hora, el segon tema és el minut a minut del Madrid-Sevilla i després d'aquest accident d'avió.
En punt dos quarts d'ons, Andrea, és moment d'obrir pàgina internacional, per on comencem? Doncs anem cap a Jordània, seguim parlant de les conseqüències de l'assassinat del pilot Jordà a mans de l'estat islàmic, ho vam saber ahir o abans d'ahir, però en principi va morir.
a principis del mes de gener. L'Ara ens diu que la mort del pilot Jordà posa en crisi la monarquia haximita. Jordània es va despertar ahir amb set de venjança. Amb les primeres llums de l'alba, els dos terroristes iraquians del Caide han presonats el país. S'agida el Riai Shawi i Jahid Yihad Karboli van ser executats a la Forca en resposta a la cruenta mort del pilot Jordà, segrestat per l'estat islàmic Moaz Qasasbek, de 26 anys.
que va ser gravat mentre era cremat viu. El tinent Casas B havia caigut presoner de l'estat islàmic després que l'avió que pilotava s'estavellés a Racoa mentre participava en una ofensiva aèria de la Qualició Internacional el dia 24. Amb les execucions ahir dels dos terroristes, les autoritats jordanes buscaven apaibegar els ànims de l'opinió pública que culpa directament el rei Abdelahar II de no haver sabut gestionar el segrest del militar jordà.
Un nombre cada vegada més gran de Jordans. També creuen que els Estats Units han fet molt poc per donar suport a Jordania en aquesta última crisi. També ens explica ara que el tinent Casasbeg és el primer hostatge d'un país àrab que participa a la coalició internacional contra l'estat islàmic. La mort del pilot s'ha convertit en el desafiament més seriós que afronta el règim haximita en més d'una dècada, ja que ha obert el debat en una societat dividida per la participació de Jordania en la intervenció militar. El succés podria desencadenar una onada d'ira i frustració
provocar una crisi política. És una de les notícies destacades en clau internacional. I ara ens anem cap a Nigèria i ens centrem en el que ens ha explicat la vanguardia, una ofensiva del xat contra Boko Haram acaba amb 200 jihadistes morts. La casera Boko Haram diu que la vanguardia ha començat, l'exèrcit del xat va protagonitzar ahir una ofensiva en territori nigeria contra la banda fonamentalista que va matar almenys 200 jihadistes i 9 soldats xadiants i va fer una trentena de ferits.
La intensitat dels combats també va assolir la població perquè en la seva retirada els milicians extremistes van degullar diverses desenes de persones i van cremar una masquita. Ahir les tropes xadianes van avançar des de Fotocol a Camerún fins a alliberar la ciutat de Gamboro a Nigèria que estava sota control de la secta jihadista.
Les dues ciutats, una a cada banda de la frontera, són a tot just 500 metres de distància, però l'avanç és significatiu perquè es tracta de la primera incursió en territori nigeriat de l'exèrcit del Txat, considerat un dels més ben preparats del continent africà i un aliat clau de França en la lluita contra el terrorisme jihadistat de la regió.
De fet, París va donar suport a l'operació amb volts de reconeixement de les zones frontereres del Camerún i el Txat. En la seva retirada, cal destacar també, els miliciants islamistes van aprofitar que FOTOCOL havia quedat descoberta per atacar un batalló cameronès. En total, sis militars morts, segons el govern local, i també per assassinar diversos civils.
Són les notícies més destacades d'avui en clau internacional. Canviem de tema ara i ens posem a obrir portades de diaris esportius.
Farem una cosa gran, és el que destaca el diari Esport, Neymar i Piqué, que diuen que venen il·lusió a Catar, en aquest cas, me n'està la presentació del nou anunci d'Aerolínies, i bé, d'alguna manera van parlar, evidentment, del Barça, en aquest sentit. Cada cop em mantinc millor amb Messi, és el meu amic i el meu ídol, això és el que va dir Neymar, i Piqué diu que hi ha molt soroll al voltant del club, però respondrem al cap.
I també l'esportiu destaca una mica aquestes intencions. Fan pinya, és el que diu els jugadors davant de la situació que està passant al club. A la imatge també un moment de la presentació d'aquestes aerolínies de Catar. A la imatge Piqué i Neymar amb un dels representants.
de l'aerolínia i de fons la campanya on apareixen vestits de diferents personatges, per exemple Neymar apareix com amb camisa hawaiana, després Messi apareix amb una mena de kimono, no sé si és curiosa també la imatge que surt de fons de tot plegat, ja la anirem veient suposo.
I el Mundo e Sportivo parla d'estadística. Neymar goleja a Cristiano, el Brésil hi compleix avui 23 anys i el portuguès 30. És a dir, el mateix dia, no ho sabia, això. Molt bé, mira, que és la veritat de la vida. Suposo, perquè deu anar per aquí. Perquè diu que a la mateixa edat del Clac Breurana, el madridista no portava ni la meitat de gols, i ja que està comparativa.
Cristiano fa 30 segons la vanguardia. Sí, sí, segons el mundo deportivo també. I 23 neymar. 23 i 30. Mira, home, és curiós. Són aquestes casualitats, alguna cosa. Segurament tenen a veure com això que la majoria de futbolistes han nascut la primera meitat de l'any. Sí?
Sí. I això per què? Hi ha alguna teoria? Sala Martín d'una bona explicació vinculada amb el sistema educatiu o alguna cosa així. No la recordo. Un dia crec que el Manel Ripoll de la secció d'economia crec que la va explicar o potser ho vaig veure en algun altre lloc. Curiós. Però sí que és curiós si t'hi fixes. La gran majoria de jugadors han nascut entre gener i juny de futbolistes. Bé, ara estic pensant més si crec que és el juny.
Podríem mirar exacte la llista que deu sortir a tots els clubs i si fas un cop d'ull segurament sorprèn. I mira Neymar i Cristiano al mateix dia. Al febrer. El diari As parla del Madrid que obre una bretxa. Diu, destacant per tant la classificació, Madrid 54, Barça 50, Atic 47, fred, espants, lesions i tres punts treballadíssims. Com resumeix aquest partit d'ahir?
El diari AS i el marca diu també quatre punts caríssims. Diuen cames, rotura i dos meses, destacant també una de les conseqüències d'aquest partit d'ahir.
Un moment ara per parlar de diferents entrevistes que tenim normalment a les contraportades dels diaris. El diari ara la tenim a les pàgines d'opinió. És l'entrevista que fan avui a Àngel Casas. Sí, que va guidar a Santjust i la fa l'Alex Gutiérrez i Àngel Casas diu, no m'importa haver passat a la història per portar estriptis a la televisió.
Diu que l'Àlex Gutiérrez li pregunta quin és ara el seu estatus laboral. Pensionista. Ho he buscat jo per edat, em toca. Els periodistes i els metges si poden no jubilen mai però jo tenia ganes de parar. I per creure-t'ho cal que els papers ho diguin. No sé si d'aquí a 6 mesos estaré avorrit de ser un jubilat però necessitava una cura de desintoxicació laboral.
Diu que recorda la seva primera feina. Diu que jo treballava en publicitat de redactor en una agència que feia els anuncis de la majoria de llibres que s'editaven en català als anys 60. El primer contacte amb la televisió va ser un programa que es deia Luis en la noche. El realitzador era un capità de l'exèrcit. Als matins era a la caserna i a la tarda venia a la televisió. Tenia molt mal rotllo.
Ella em deia hola Melenudo i jo li responia hola Calvo i va intentar boicotejar-me molt per Rojo separatista fins que em va fotre fora al cap d'un any. Diu, però l'any 77 a Madrid en plena transició em criden perquè volen fer a la segona cadena un programa musical que no sigui de playback i així neix Popgrama, que el feia amb Carlos Tena, Diego Manrique, entre altres. Diu, Àlex Gutiérrez li diu ara la música ja no té gaire lloc a la televisió.
I Casas respon és que aquest món ha canviat molt. La introducció del videoclip a principis dels 80 mata els programes musicals i també explica a Casas per què no hi ha millor realització que la del videoclip. Nosaltres ja en vam passar algun i a explicar una anècdota recordo per exemple el Girls on Film de Duran Duran que em va costar 15 dies de suspensió de sou i feina perquè s'hi veia molt fugesment un mugró. Era l'any 1982 i acaba dient a punt de pujar als socialistes però encara estava
Gràcies per atendre'ns.
Doncs en una entrevista que tenim avui al Liariara, interessant, saltem cap a la Vanguardia, que ens diu, atenció, que els mamuts campaven pel que avui és la Rambla. A veure, què ens expliquen, Andrea? És una entrevista molt interessant, una entrevista en profunditat per conèixer els mamuts, com eren els mamuts. La protagonista és la Júlia Asle Sareva, que és la directora del Museu del Mamut, té 29 anys, va néixer a Jòrgia, a l'ex-pública socialista soviètica, i ara viu a Barcelona des de fa 9 anys, de fet.
Diu que un mamut llenut fa 230.000 anys feia 4 metres. Els seus ulls feien fins a 4 metres. Esgarrapaven la terra per aixecar l'herba que mastegaven i menjaven fins a 200 quilos al dia.
Els grans mamuts passaven 10 tones i feien 9 metres de llarg i 6 d'alt. Surten de l'Àfrica per Egipte i s'expandeixen per EurÀsia i Amèrica fa dos milions d'anys i s'extingeixen fa només 10.000 anys. Es van extingir per atacs d'humans, primer del Neandertal i després també de l'Homa d'Acromanó, però també els va perjudicar l'edat glacial, l'aigua congelada, el sol sense erva. Malgrat això, un mamut va sobreviure fa només 3.600 anys a l'illa de Brangèlia, a Sibèria. Vam trobar-ne l'escalet, és l'últim mamut.
Diu que van arribar per tot Amèrica, Àsia i Europa i inclosa aquesta península als mamuts campaven per on avui era Rambla, que era un riu. Parla d'algunes de les peces que es troben en aquest museu, per exemple un fèmur que va caminar fa 230.000 anys per Sibèria. La curvatura de la tibia i peronera va inspirar Gaudí.
Diu que li devem moltes coses al bemut, la seva carne ens va alimentar, el seu greix ens va il·luminar, amb la seva sang pintàvem, amb la seva pell ens calçàvem, amb el seu pèl ens abrigàvem i feien pins ells, amb els seus ossos van fer agulles, puntes de fletxa i llança, flautes, cabanes, calendaris...
Avui entrevista Víctor Amela a Lleas Lesareva perquè el seu pare és el director del Museu del Mamut de Moscou. És la gràcia del Museu del Mamut, semblant-se del que va fundar el seu pare allà a Rússia, tots dos únics al món. El seu pare, en Serguei, diu també que li porta peces autèntiques que beuen i toquen 30.000 visitants anuals. I si us interessa, se situa a la Casa de la Custòdia, al paraul del segle XIII, al carrer Moncada número 1 de Barcelona.
Les equacions en surten més bé que saludar. Doncs sí, ho diu Iñaki Lemyechewski, la síndrome d'Sperger, l'adfet protagonista d'un documental que ha viatjat en festival en festival.
Explica en aquesta entrevista què suposa tenir síndrome d'Sperger sense empatia per poder identificar-se i interactuar amb l'estat d'ànim aliè però amb sorprenents capacitats cognitives i memorístiques. Així es defineix la síndrome d'Sperger, que acompanya la vida d'Iñaki i Lemitzevski, un coeficient intel·lectual de 150 en les àrees lògiques del seu cervell, de 90 a 115 és el més comú.
viu en fa un xaval brillant, un peix a l'aigua conversant sobre física quàntica, cosmocaixa amb el físic professor i investigador de la UB, Jorge Wagensberg, una imatge del documental Through Me, en què la realitzadora Andrea Alamunt retrata el seu dia a dia. Iñaki Ilemitschewski explica que les persones amb síndrome d'Esperger tenim més intel·ligència racional, ens obsessionem més del compte amb els temes,
però no sabem socialitzar-nos, no tenim intel·ligència emocional, que és el que fa que la majoria de persones tinguin implicitats normes socials, com dir hola i adeu, donar les gràcies i demanar les coses per favor. Per mi és molt més fàcil resoldre un sistema d'equacions que presentar-me bé en un sopar. Ho passo malament en alguns moments. Quan vaig a comprar el pa, simplement m'oblido de saludar. Les maneres formen part de les normes de la societat que jo no entenc. I assegurar també, parlar de les seves amistats. Només tinc un amic a classe i també té síndrome d'sperger.
A mi m'agraden molt les cançons.
Bona nit, senyors.
Avui ens en anem cap al Japó perquè sembla que el Japó planteja obligar per llei agafar cinc dies de vacances pagades. Sembla que està estudiant la Gisla per obligar els treballadors compulsius a agafar almenys aquest cinc dies de vacances pagades l'any, que serien la quarta part del que els correspon, perquè en principi els salariats jamonesos disposen de vint dies de vacances pagades l'any
tot i que a la pràctica no s'agafen ni la meitat d'aquests dies. Per tant, de proposició d'inscriure en la Còdia de Treball un mínim obligatòric d'aquests cinc dies hauria de sortir de fet aquest divendres d'una reunió del comitè del Ministeri de Sanitat i en principi entraria en Vigo ja l'any que ve, el 2016.
Molt bé, em sembla una bona opció. El que tira fisc és una setmana, l'any, cinc dies. Sí, cinc dies laborables. Home, si no s'agafen tots els dies que els hi pertoquen, doncs està bé també que els obliguin. No sé si aquí farien això també, ara mateix en aquest país. El que veig més difícil és que la gent no s'agafés tots els dies que li toquen. A vegades la gent fa mans i mànigues per recular els seus dies de festa.
En fi, és el seu dret. No, no, i tant, per això, que exacte allà no l'exerceixen, doncs intentaran que d'alguna manera o altra el ministre ens descansi. En fi, recordem que qui ho fa és el Ministeri de Sanitat, per tant alguna cosa té a veure. Molt bé, sembla molt bé. En fi, Indriam, que vagi bé. Igualment encantada, bon dia.
En punt tres quartons, al moment, pels apunts culturals d'aquest matí, us expliquem, per exemple, avui que la Berninale obre amb Cuixet i Vinoig, la 65a edició del festival, s'inaugura amb la projecció de la pel·lícula Nadia Quiré la Noche, dirigit per l'Espanyola i interpretat, doncs, dirigit per la... de fet, catalana, llegim aquesta informació directament de la Vanguardia, i interpretat per l'actriu francesa Juliet Vinoig.
Sergi López, debut al Teatre Solís de Montevideo. L'actor català conclou a Uruguai la seva mini gira americana amb non solo. Descobreixen milers de peces precolombines a Nicaragua. La trobada s'ha produït durant els treballs d'exploració per construir el canal interoceànic.
El venen un miró per 20 milions i mig d'euros. És l'obra Painting Woman Moon Birds, un oli de 1950 del pintor Casavendra a la Casa Christis de Londres amb una subhasta d'art surrealista.
La Seca Espai Bro s'uneix poesia i música des del 10 de febrer, a partir de la setmana que ve fins al 18 d'abril en un cicle amb el nom del mític poemari de Guillom Apolliner. Està dirigit pel poeta i periodista Andreu Gomila i l'inaugurarà l'actriu Sílvia Bel i el cantautor Roger Mas amb l'espectacle sobre Osies Marc, La Carn vol Carn.
Jaume, acabaré presentant un llibre, les incerteses, el volum el publica a proa i inclou deu assajos breus sobre els interrogants creatius de l'autor de Jo confesso, algunes vivències culturals i els mecanismes de la inspiració.
I avui destaquem també les dues pàgines que dedica el diari Ara a la secció de cultura per parlar de Francesc Garriga, que va morir ahir, un poeta sempre jove, és com titulen doncs aquesta doble pàgina. Diu que en 13 llibres va ser capaç de crear un llenguatge propi, concís i d'impacte que va ser reconegut amb el Premi Carla Riba.
I, per exemple, publicen també un poema inèdit que apareixerà justament amb el poemari Swing, aquest 2015, que diu...
Manuel Forcano també li dedica un article i en aquestes pàgines llegim també paraules de Laura Borràs, Samàbram, Jaume Auleto, Jordi Llovina... arran de la mort del poeta. Fins aquí els apunts culturals del dia, tanquem aquest repàs per l'actualitat, ens queda només parlar del temps.
Estem escoltant just a la fusta.
Saludem per tant el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, i vos? Bé, a punt per parlar del temps. Avui cel clar, res a veure amb el dia, els últims dos dies, de moment. Depèn de l'hora del matí. El matí ens hem aixecat amb un salvent tapat, molt gris. Si miraves cap a ponent sí que tenies una mica de clarianes, però si miraves just a sobre nostre i també cap a mar, doncs encara teníem alguns núvols.
Ho diem, fem aquesta puntualització perquè aquests núvols han provocat que avui les temperatures no baixessin, no tot el que esperàvem, perquè més o menys esperàvem això, però que poden baixar molt més. I quan diem que no han baixat massa, diem que han baixat fins als 3 graus. És un valor baix si comptem el fet que tenim temperatures baixes amb el saltapat. Quan el cel és seret, les temperatures poden baixar més facilitat.
Tenim ara una situació d'ambient fred, una situació que canvia i que al llarg d'aquest matí d'avui començarà a girar-se un vent del nord, nord-oest, que ens portarà aquesta situació d'aire siberià i que ens portarà un fred rigorós durant avui dijous, demà divendres i dissabte, diumenge també, perquè encara que pugin una mica les temperatures diumenge encara farà molt de fred.
Això es traduirà en temperatures de sensació de sota zero. O sigui que realment farà molt de fred. Els valors, podríem dir, pel que fa el Mercuri, seran normals d'hivern. No en valors que aviam no superarem avui. Potser arribem als 7 graus positius, és un valor baix. És poquet. Però clar, o sigui, durant aquest matí, quan teníem aquesta serenor, aquests núvols que marxaven, el termòmetre marcava 3 graus i la sensació era de 3 graus. Clar, el termòmetre ha anat pujant, el sol ha fet acte de presència, però el vent s'està animant.
I en les últimes hores, pel que fa a la temperatura de sensació, ha anat baixant. Ara tenim gairebé 6 graus de temperatura senjus, però en canvi la temperatura de sensació és de 3. Avui podem arribar als 7 o 8 graus, però el moment que giri el vent amb aquests valors, probablement estarem sempre jugant entre els 3 i algun valor negatiu durant tot el dia. Quan marxi el sol la temperatura serà molt baixa, aquesta nit bufarà el vent i això provocarà que la propera nit tan al mercuri.
com la temperatura de sensació, siguin de realment molt fred. És el que apuntàvem. Ho dèiem ja des del dilluns, que probablement aquesta nit de dijous a divendres sigui la nit més freda d'aquest 2015. No sé que trobem alguna sorpresa pel camí cap al mes de març o així. Podria ser una de les nits més fredes d'aquest 2015. Demà a divendres, la mateixa situació. Seguim parlant d'un temps no tan ventós com dijous, però seguim amb aquest port obert del vent del nord
que ens seguirà influenciant. Sempre hem de pensar que tot el que és la zona central de Catalunya no tenim un vent exageradament molt marcat. Tot el que és l'area metropolitana, quan entra vent del nord, no notem encara les seves influències. Però ahir ja va entrar aquest vent del nord, pràcticament no el vam notar aquí a Sant Just. Aquesta nit l'hem tingut molt tranquil·la, hi ha hagut un cop de 30 km per hora.
Però penseu que ahir al vespre ja, en llocs com Palamós, el vent superava els 100 km per hora, més el nord superava els 120. I també cap a la zona del Delt de l'Ebre també teníem valors de cops de vent molt superiors, que si bufen aquí Sant Just hi ha delta baix, hem de fer avisos. Però aquest vent del nord, que és l'àrea metropolitana, no ens afecta tant i això provoca
que no sigui un vent molt molt molt marcat, però bé, un cop aquest... al llarg del dia d'avui tindrem vent que anirà fent, no serà extraordinari, però aquest vent amb les temperatures baixes dona molta sensació de fred al litoral.
Demà divendres, el que dèiem, la mateixa situació. Alguns núvols que aniran passant tampoc no han de ser massa importants. Potser de cara a la nit augmenten una miqueta més. El vent afluixa una miqueta demà divendres però seguirem amb una sensació de fred molt marcada. Potser la màxima demà pot arribar als 9, com a molt, o 10 graus. No esperem massa més. I en canvi les mínimes continuaran sent molt baixes.
Els mapes ens continuen indicant, i ahir també ja ho apuntàvem, que el dissabte al matí hi ha una miqueta d'inestabilitat al mar que entra cap a la costa central. I potser dissabte al matí tenim alguns núvols a punts del litoral. Podria caure alguna gota, no es descarta aquesta possibilitat de dissabte al matí, demà ho acabaríem de confirmar. Però hi ha una certa inestabilitat que toca de rasquillo al que és l'àrea metropolitana. Seria una cosa tipo aquests dies, que es pluja d'aquesta feble.
Sí, és una mica d'inestabilitat, com que tenim molt aire fred en alçades, ha entrat aquesta irrupció d'aire fred, la depressió d'ahir va voltant pel Mediterrani, sembla que recular una miqueta i el dissabte aquesta depressió s'aproparia una mica a la costa catalana.
Hi haurà valors molt baixos. Demà acabarem de confirmar, però com que estem amb temperatures força baixes, potser no a la ciutat de Barcelona, però si enganxa una mica d'inestabilitat al Maresme, que ja està una mica més apartadet i més ventilat, o enganxa una mica de garraf, potser en aquestes zones tornaríem a veure alguna volva de neu poc important, perquè la precipitació que hi ha marcada és molt poc important, però encara es podria veure alguna volva de neu a 200 o 300 metres dissabte puntualment al matí.
A mesura que vagi avançant al matí, aquests núvols aniran marxant, tornarem a parlar de sol i estabilitat, els núvols marxaran cap al mar i tornarem a tenir un dia força tranquil, molt semblant a dijous i divendres amb temperatures agradables. De cara al diumenge, temperatures agradables al migdia i agafades amb pinça, no volem dir que faci calor. El sol podrem... Sí, dissabte arribem als 10 graus però seguirà fent fred.
i de cara al diumenge puja una mica de la màxima. Tampoc no és res espectacular. Podem arribar als 11 o 12 graus i les mínimes continuaran fredes. Hi haurà molt de marge tèrmic.
amb molta amplitud tèrmica entre el matí i la nit perquè la nit realment refredarà. D'altra banda, també hem de recordar tota aquella gent que vulgui viatjar cap a l'interior que s'informi perquè si a Sant Just estem parlant de valors al voltant dels 0 graus, només que sortim de l'area metropolitana estem sota zero. No serà d'estranyar trobar valors importants de 5, 6, 7, 8 sota zero en zones com el Vallès o en zones properes com la Noia o el Garraf.
O sigui, a la que sortim de la influència metropolitana, els valors sota zero a les properes nits seran molt marcats i hi haurà gelades. O sigui, hem d'anar una miqueta al tanto. I aviam, esperar aviam aquest dissabte i el diumenge amb més tranquil·litat i amb més sol. O sigui que, de moment, es tranquil·litza el temps però el fred és ben viu. Molt bé. Doncs ens arribarem, Carles. Gràcies. Molt bé. I que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'esvern, flussó. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
3 minuts i arribem en punt a les 11, connectarem amb el bullet informatiu de Catalunya Ràdio, també sentirem el dels Sant Just Notícies, tornem després, entrevistarem algunes de les membres del cor Cantabile que diumenge actua a l'ateneu i recordeu que sortegem dues endrades dobles, podeu trucar al 933 723 661 per aconseguir-les.
You are a splendid butterfly It is your wings that make you beautiful And I could make you fly away
But I could never make you stay You said you were in love with me Both lovers know that that's impossible And I could make you rue the day But I could never make you stay Not for all the tea in China
Not if I could sing like a bird Not for all North Carolina Not for all my little words Not if I could write for you The sweetest song you ever heard It doesn't matter what I do Not for all my little words
Now that you've made me want to die You tell me that you're unboyfriendable And I could make you pay in pain
But I could never make you stay Not for all the tea in China Not if I could sing like a bird Not for all North Carolina Not for all my little words Not if I could write for you The sweetest song you ever heard It doesn't matter what I do
Not for all my little words Doesn't matter what I do Not for all my little words
del 2007. Tots els països de la Unió Europea creixeran. Brussel·les, ja ho m'esdeu. Bon dia. Segons la Comissió Europea que està en l'economia espanyola creixerà un 2,3%, per tant, una revisió al alça considerable, respecte a les provisions que la mateixa Comissió feia el novembre, fins d'és. A més, un creixement potenciat, i Brussel·les, per la demanda internal, la millora de les condicions de finançament i la baixa dels preus. Petroli, un creixement que es mantindria fins i tot augmentaria l'any que ve. El tip espanyol creixeria, llavors,
El director de protecció civil Jordi Auric defensa la gestió de les nevades d'ahir i minimitza els seus problemes perquè finalment ningú va dormir al vehicle. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio Jordi Auric subratlla que els commuters atrapats van tenir solucions en un temps raonable.
L'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos s'ha negat a declarar aquest matí com a imputat davant la jutge de Sabadell que instrueix el cas Mercur i la magistrada investiga si van gastar 14.000 euros de diners públics amb rellotge, jutjat de Sabadell Maria Núria Reveller. Bon dia, l'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos s'ha acollit al seu dret a no declarar
...legals de gaire institucional com agraïment a les persones que hi han treballat durant anys. Diu que els rellotges no arribaven a 200 euros per unitat. Nega que els diners que es van fer servir per comprar aquests rellotges fossin d'una partida destinada a cursos i seminaris. Maria Núria Revenlla, Catalunya Ràdio, jutjat de Sabadell.
amb nous sistemes d'observació, s'ha comprovat que els anells del planeta són enormes i que ocupen en total 120 milions de quilòmetres. Si els anells de Saturnos fossin com aquests, es podrien veure a simple vista des de la capra. Esforç molt serraia, el vicepresident Valàries
Per cert, el president de Barça visitarà avui el Papa Francesc al Vaticà.
Tot seguit les notícies de Santjust.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament convoca nous plans d'ocupació per a 17 persones aturades de Sant Just. Ja s'ha obert la convocatòria per a optar a alguns d'aquests plans, que contemplen feines, entre d'altres, d'auxiliar administratiu Consergeria PO Forestal. Els nous plans d'ocupació estan subpensionats per a la Diputació de Barcelona. Les persones que s'hi presentin han d'estar inscrites a la Borsa de Treball de Sant Just i al Servei d'Ocupació de la Generalitat.
El contracte és per un període de 9 mesos, de març a novembre d'aquest any, amb un horari de 30 hores semanals i un sou brut de 875 euros al mes. Per a més informació, us heu de posar en contacte amb el Servei de Promoció Econòmica, al carrer Campadruzeta sense número, en horari de dilluns a divendres de 9 hores.
Ja han començat les obres d'urbanització de la plaça Antoni Malaret i Amigo. Aquesta setmana han començat els treballs de construcció de l'espai, una obra que costa 619.054 euros i que està finançada per l'àrea metropolitana. Pel que fa a la plaça, el projecte contempla facilitar la connexió d'aquest espai amb el claustre de l'equipament de les escoles i amb la Teneu i obrir els jardins de la Casa Costa.
L'obra ha començat aquesta setmana amb la retirada del mur del carrer Creu a Montserrat que permetrà obrir els jardins municipals d'aquesta casa. Els treballs seguiran amb l'organització de la plaça oberta als carrers Creu i Ataneu. I d'altra banda, la setmana que ve s'iniciaran les obres de remodelació de la plaça de la Pau. Es canviarà el paviment per fornigó armat de color ocre. El pressupost dels treballs és de 74.000 euros.
I acabem destacant que l'equip de l'ACEAS, que s'ha inscrit a la Trailwalker Girona 2015, porta recaptats més de 682 euros. Això són 100 euros més que la setmana passada. L'equip necessita 1.500 euros per participar de la Trailwalker els dies 18 i 19 d'abril, que es destinaran a l'ONG Oxfam Intermond. Encara es pot ajudar l'equip a seguir sumant diners,
podeu col·laborar-hi a través del web de la Trailwalker, trailwalker.oxfamintermón.org, buscant l'equip de les CES, que és l'equip G96. De moment han aconseguit 682 euros, això és un 45% del total. I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies d'Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radyodesvern.com. Molt bon dia.
Me dice no crezcas jamás y le prometo no ser el recuerdo de una época mejor, no ser la nostalgia de un viejo.
Nosotros pasamos.
de vostra viesa.
No se li va vols com a cometa.
Sempre joves. 1, 2
Gran Rua de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Dissabte, 14 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, al Parc Maragall. Si voleu participar al concurs de la millor disfressa o millor comparsa, podeu fer les inscripcions del 5 al 12 de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. Premis en metàl·lic per a totes les categories. Dissabte, 14 de febrer, Gran Festa de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com.
Si vas en cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas en moto, respecta les normes. Si vas en cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta, al magazine del matí.
Un minut i un cor de dotze, aquesta hora parlem del cicle espaià que torna a l'ateneu de Sant Just. I fa aquest diumenge amb una actuació del cor Cantàvila, un cor de noies del barri de Gràcia que va quedar finalista del programa Happy Day, que aquest diumenge presentaran a Sant Just l'espectacle live amb coreografies i petites escenes. Avui tenim dues de les membres d'aquest cor, l'Alba Mas i l'Aulàlia Bou. Molt bon dia.
Per parlar una mica d'aquest espectacle live que representareu aquest diumenge, un espectacle que no és només cançons per entendre'ns de vegades quan pensem en cor, pensem només en un concert i prou, sinó que aquí intercaleu també la part d'escena. Com funciona, com es planteja l'espectacle? És com un musical per entendre'ns o no seria bé això?
No ben bé, el que seria és, li vam posar el títol de live per explicar una miqueta que les cançons totes t'expliquen una part potser del que seria les experiències que puguem tenir tots a la nostra vida, des del moment de quan ets petit i penses que vull ser de gran, fins al final quan et replanteixes
què ha estat de la meva vida o què és el que realment valia la pena tot plegat. Doncs el que fem és... Hem agrupat una mica les cançons per moments de la vida, de quan ets més petita després de més gran, i el que hem intentat ajudar el públic a entendre-ho, mitjançant alguns petits monòlegs o converses entremig, només per donar a entendre una miqueta cap on volem enfocar cada cançó. I així es crida com una petita història d'una vida.
Per situar, no n'heu disfressat en diferents moments per entendre'ns, no? No, és una obra de teatre. Per mantenir aquest fil conductor durant tot el concert. És un entremetge entre el que seria una obra de teatre i el que seria un concert purament de cançó o riera cançó. És un entremetge, un espectacle.
En altres espectacles que heu fet des del vostre cor ja ho havíeu provat o és el primer cop que tireu endavant aquesta vessant d'introdir les cançons amb aquest fil conductor?
Sempre intentàvem que tingués un fil conductor, però no sempre era text. De vegades eren projeccions o altres, però aquesta vegada m'hi apostava el text perquè així també s'entén millor. És l'Spectacle Alive que presenteu aquest diumenge. L'heu presentat ja... O sigui, no el presenteu a Sant Just per primer cop, sinó que ja l'heu fet, no? Tres vegades? Sí. Sí, per primer cop així, més oficialment el vam fer al SAT a Sant Andreu.
el 6 de gener, i allà és quan vam fer l'espectacle, tal qual el portem més o menys a tot arreu, en el sentit que hi ha la introducció de totes les cançons de Happy Day i etcètera, perquè en aquest concert, a més a més hi ha altres cançons que ningú ens ha sentit, si només ens coneixen de Happy Day no ens han sentit aquestes cançons, i és una mica una barreja. Per tant, quantes cançons sonen total?
16, així, no? 15 o 16. I l'espectacle, quant dura? Dura una hora, si arriba més o menys una hora. Per tant, la gent que us conegui per entendre'ns del vostre pas per a Happy Day trobarà també moltes altres cançons que no coneixia.
Sí, exacte. És una barreja de cançons que ja fèiem en el nostre repertori amb les que ens encaixen amb el que volíem fer i les que també ens agraden més perquè sabem que la gent també... Sí, són cançons bastant conegudes totes, la veritat. Quines hi ha, per exemple, que conegui la majoria?
Hi ha All About That Bass, que l'havíem cantat a la final. Revolting Children, que va ser una mica l'himne gairebé de la coral. I així que coneguem que també ha aparegut el Happy Day. Singing In The Rain. In the Rain, Clocks. Cansons de grups coneguts o que ens han ajudat també. És que a més ens van agradar quan vam estar allà, bàsicament.
Parlem d'aquest pas pel programa Happy Day, era la segona edició, es va acabar abans de Nadal, fa poquet, i veu que de finalistes. Com va anar tot això? Perquè suposo que passar per un programa com aquest, m'imagino que condiciona a partir d'ara el cor i durant tot el procés que dura el concurs. Com ho valoreu? Ara que feia un mes i mig que s'ha acabat tot plegat? Doncs són tres mesos molt intensos, moltíssims.
I jo crec que nosaltres anàvem una mica programa a programa, simplement de va, intentem arribar aquí, vinga, molt bé. No teníem l'objectiu de ser finalistes ni guanyant ni molt menys, no? Era com intentar anar passant. I jo crec que com cap a la meitat, quan portes ja un mes i mig, doncs penses, mira, ara que he arribat aquí i estic tan cansada, només m'agradaria que arribar a on sigui, a la final, a la final, però que la recta final agafa energies, però és bastant dur, bastant dur. Més del que us pensàveu, per tant.
Més del que ens havien dit, perquè tothom et diu que això serà molt dur, que assajareu cada dia, però tu passes perquè la il·lusió et pot molt més, no? Però realment quan assages cada dia fins a les tantes de la nit i graves el programa i també t'estàs fins a les tantes de la nit... És que, havent vist la temporada passada també, des de fora tampoc veus en plan, quantes hores que dedica la gent, no? Però un cop estàs a dins dius, ostres, realment tenien raó amb tot el que deien, no?
És un programa que cada setmana interpretava una cançó nova i per tant l'havíeu d'estudiar. La cançó la triàveu vosaltres? No, nosaltres no decidíem. El programa ens donava la cançó i podia ser del nostre repertori perquè al principi els havíem donat quines cançons havíem fet.
I també hi havia cançons que ens donaven ells. I els arrenjaments en si també ens el donava el programa. La coreografia també l'ha trigat el programa. Nosaltres érem com unes pobres mandales que anàvem amb un llavall i ens apreníem això pel dia a tal.
Vosaltres, en el tipus d'espectacle que presenteu diumenge, ja intercaleu aquesta part de text, no només cantar, per tant suposo que això us va ajudar també per passar pel programa, que s'hagi de combinar amb una posada en escena, amb una coreografia.
La veritat és que això ens va jugar bastant a favor perquè ja havíem fet cançons amb coreos i així. Cosa que teníem que potser altres corps no, perquè no estaven acostumats a fer aquest tipus d'espectacle. O el simple fet de fer espectacles sense una directora davant.
Tenir-la com a referent, en un punt, però no com a punt fixe. No estava davant, no estava dirigint-nos. Nosaltres hi portàvem un parell o tres d'anys. 5 anys que els nostres espectacles, com que siguéssim de final de curs, el mes de juny que fèiem, que preparàvem tot l'any, doncs aquests ja eren així.
de cara al programa, que la teníem com a referent a la directora d'Alla i Jornet, a un cantó, no teníem problemes per no mirar-la, perquè ja ho teníem molt interioritzat, el fet d'anar una mica soles. Una mica, suposo que també els cors moderns, per entendre'ns, funcionen més d'aquesta manera, que de vegades estem més acostumats, o segons quin tipus de cor més clàssic està més acostumat, a aquest paper central del director, i en el vostre cas ja anava una mica en aquesta altra línia.
Sí, el que nosaltres ens vam plantejar o la directora ens vam plantejar és que una manera d'arribar al públic més fàcilment era treure partitures de davant, treure els obstacles que es posaven entre nosaltres quan cantàvem i al públic. Perquè així, d'aquesta manera, si no estic pendent d'una persona, de mirar-la, doncs puc mirar les persones a qui canto. Puc expressar-los el que estic cantant.
Per nosaltres hi ha altres maneres de fer perquè no et dic que hi hagi grups que no. El típic concert i fer l'espectacle que dèiem abans amb un fil conductor i que totes les cançons una vagi darrere l'altra perquè té un sentit. Estem parlant amb l'Alba Mas i la Làlia Bou del cor cantabile. Abans dèieu que Revolting Syndrome s'ha convertit en una mena d'himne. Fins i tot sentim un moment de com va anar.
Oh! Never again will she get the best of me. Never again will she take away my freedom. And we won't forget the day we fought. For the right to be a little bit naughty. Never again. With a chalk either slam. Never again. When I be bullied then. Never again. When I shout it. When my mummy says I'm a miracle. Never again. Never again. We will leave behind bars. Never again. Oh, we know we are. We won't give children.
No hi ha res a veure.
És una de les cançons que sentirem aquest diumenge. És la primera actuació que vau fer, no? Sí. Aquesta actuació la tenim totes molt marcada però per bé. Va ser una bona porta d'entrada. Els nervis que tothom tenia només per ser el primer programa, afegits de l'emoció de poder fer aquesta cançó que ens feia tanta il·lusió. De fet, el nostre objectiu era no apoderar i poder cantar aquesta cançó i la resta...
I quan vam sortir em deien, ara què farem? Fet revolting, ximbra de la tele. De fet, aquesta sí que la triàveu vosaltres, no suposo? No, no. També ens van dir el que havíem de fer. I ens van dir, aquesta la podeu fer perquè l'havien fet el càsting per poder entrar al programa i havien vist una miqueta com la fèiem. Ja havien tingut una bona idea.
i per tant una cançó que deien que es porten aquests bons records serà aquest concert aquest diumenge i veient també l'actuació ara ens diu això, que sou només noies, això és volgut, és a dir des del principi que existiu com a Cantabile, erau només noies o han anat perquè els nois no s'han animat a cantar? No, bueno, la història de Cantabile una mica és que tot ve d'un cor infantil que es diu els Picarols del cercle de Gràcia, que és d'on som nosaltres
que va haver-hi un moment en què hi havia moltes noies i que ja se'ls acabava l'època d'estar allà, que ja tenien 16 anys. I el mateix director del cor infantil, que és el Tomás Rosado, va decidir que totes aquestes noies, per no perdre-les d'alguna manera perquè tenien ganes de seguir cantant, va crear aquest cor de noies que es diu Cantabile.
I cantava el cor de noies, li va posar aquest nom i com que el cor infantil tenia molta noia, més que nois, perquè els nois quan li canviaven la veu ja deixaven el cor, es va quedar així. S'han fet algunes col·laboracions a vegades amb nois, però puntuals. En principi es manté de noies i ja està. Quant temps fa per tant que existeix el que existiu? Acabem de fer 15 anys.
Per tant, vosaltres no porteu 15 anys dins el cor? No, no, bueno... Estàveu ja a la part infantil i per tant potser sí que porteu... Nosaltres hem vist néixer, no? Però jo porto 11 anys. Cantant. Jo cantàvele, vaja. Jo cantàvele, no sé, 3 o 4, però bueno, venia des dels 4 anys a Picarols.
Per tant, d'alguna manera heu begut de tota aquesta tradició que hi ha en aquest cor. Ara, com dèieu, diumenge actueu aquí a Sant Just, però també teniu uns quants concerts programats. És a dir, aquest pas per a Happy Day suposo que ha ajudat també a l'hora de poder fer més actuacions.
Sí, ens ha obert la porta a poder conèixer molts llocs de Catalunya, una miqueta, perquè nosaltres no estàvem gens acostumades a voltar tant. A voltar sí, però tant no. I ens fa molta il·lusió, perquè així ens podem apropar una mica al públic que deien que teníem, però que no vèiem mai, no? Que sempre ens deien, no? És que teníem molts seguides, però no en teníem ni idea, perquè no els podíem veure, ni tampoc podíem contactar amb ells a la setit que, no sé, perquè ens diguin què els semblava, com ho veien, no?
Amb el tema de la xarxa suposo que ha influït també a l'hora de... Sí, sí, totalment. Hem rebut molt suport, hem rebut crítiques, hem rebut de tot. Vull dir que per bo i per dolent, però ens ha ajudat moltíssim. Però el contacte en directe és el millor. I ens ha donat aquesta oportunitat de poder anar per molts llocs diferents i poder conèixer les persones en primera persona que et puguin dir el que pensen o el que senten.
Hi ha públic, per tant, del món coral, que de vegades també es diu que hi ha moltes corals però potser no hi ha prou públic, vosaltres en aquest cas desmentiríeu aquesta idea. Jo crec que el programa ha ajudat a que la gent senti com una mica de simpatia cap a les corals, perquè potser abans era, canto una coral, i això exactament què és? I potser Lo Happy Day ha ensenyat a la gent que cantar una coral és divertit i que hi ha molts tipus de corals i es poden fer moltes coses.
Crec que és una cosa molt bona que ha tingut aquest programa. Segurament el fet que la gent us conegui de nom fa que si esteu en diferents llocs sigui més fàcil anar-vos a veure i que vagi creant tot aquest circuit. Aquest diumenge recordem que sortegem dues entrades dobles per aquest concert que es farà a les 6 de la tarda a l'Ateneu de Sant Just. És fàcil, només cal que truqueu al 9 3 7 2 3 6 6 1.
aquí a la ràdio i demà farem aquest sorteig d'aquestes dues entrades dobles per veure l'es Cantabile. Avui n'hem volgut parlar amb l'Alba Mas i l'Ablalia Bau. Moltes gràcies a totes dues. Gràcies. I si us sembla marxem amb una altra de les actuacions. En aquest cas també heu parlat de Singing in the Rain, que era una altra de les cançons que també sentirem diumenge, no? I aquesta és l'actuació que vau fer a Happy Day. Que vagi bé, bon dia.
I'm singing in the rain, just singing in the rain. What a glorious feeling, I'm happy again. I'm loving a cloud so dark up above. No sound in my heart, I'm ready for love.
Let the story go tell Everyone from the place Come on, with a ring Got a smile on my face I walk down the lane With a happy refrain I'm singing, just singing in the rain
Why do I get up each morning to start? Happy I get up with joy in my heart. Why is it so fast? I'm trying to do. Because I am living a full life with you.
I'm singing in the rain, just singing in the rain. What a glorious feeling, I'm happy again. I'm walking at last, so dark and above. The sun's in my heart, I'm ready for love.
Ready for love In the storm without change Everyone from the place Come on with a ring Got a smile on my face I walk down the lane With a happy refrain I'm singing, just singing In the rain, in the rain
Just a la fusta. Smooth Jazz. Smooth.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes fonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concurs o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Gran Rua de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Dissabte, 14 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, al Parc Maragall. Si voleu participar al concurs de la millor disfressa o millor comparsa, podeu fer les inscripcions del 5 al 12 de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. Premis en metàl·lic per a totes les categories. Dissabte, 14 de febrer, Gran Festa de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador dispositiu MOB. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'Airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio. Just a la fusta.
Ara passen quatre minuts de dos quarts de dotze, és moment de fer tertúlia avui amb en Jordi Agulló, el Pere Oliver, la Joana Algarra i la Montse Larrea. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Molt bon dia. Més encustipats que ahir. Sí, sento una veu cat de lata, Pere. Però ja vinc del metge, anirem posant remei. Home, aquest hivern està sent bastant dur i les grips déu-n'hi-do. Sí, es veu que aquestes setmanes anterior i l'altre han sigut fatals.
Jo també he passat el meu mes de gener de veu complicada i ara crec que per fi... Per la millor no ha sigut una grip, ha sigut un refredat. No sé si heu pogut veure la neu o estàveu a Sant Just ahir. Però dins de Sant Just es veia aquí al costat.
Encara va quedar una miqueta dintre de les plantetes, una miqueta al cor. Va començar a ploure. M'ha comparat amb qui l'havia lliuregat a altres llocs que estan a la vora. Em feia gràcia perquè la penya del moro estava tota neta i darrere tota la carena que hi ha estava tota blanca. Són aquests dies que fa gràcia també. Si no t'interromp. El meu fill diu que si t'enganxa el túnel del bruig...
Diu que és estrany, a la Diagonal, no he trobat ningú. Estaven tots als camions i els cotxes aturats. Aquest és un dels temes, potser no el volíeu parlar, però avui vam sentir aquest debat que de vegades segurament no es va fer prou, però sí que és veritat que quan s'extremen les mesures de precaució
Molts també les critiquem. I ens riem. Vosaltres què seríeu? Més amants de fer d'extrema precaució i pecar de prudents? Jo crec que sí. A més, estem fent una societat molt hiper crítica en la comoditat. Perquè a Nova York vam parar a parir l'alcalde.
perquè havia donat massa hores. Que no era per tant. Havia pres moltes condicions. Va tancar el metro, que no s'havia tancat en 110 anys, i l'hi van posar a París. És que a incertar la ciència meteorològica no es poden incertar sempre. Escolta'm, a Lleida ens paraven neu.
I va caure un pam. I deia que a Girona tampoc, i d'un idòia a la tarda el que va nevar també. La meteorologia, jo deia que no és una ciència exacta. No hi entenc res, no és una ciència exacta. Nosaltres vam estar el cap de setmana a Sobremunt de Lluçanès i realment el fred...
Així estem sense veu, la meva esposa i jo hem anat acostumats a morir a l'Espanya, perquè som uns urbanites que no estem acostumats. Però després d'explicar tot el que han explicat i el que vam veure a través de la televisió,
que les precaucions potser no van ser encertades, les que es va fer a través que no es va deixar entrar camions, que no es va tenir en compte que es podia bloquejar, però hi va haver gent que va deixar els cotxes tancats a la carretera.
Tancats a la carretera, que llavors no podia passar ningú, ni endavant ni endarrere. Això també em sembla una manca de col·laboració, d'educació viària. I el que fa és que tu no pots, en una carretera que està bloquejada, tancar el teu cotxe i anar-te'n. Perquè quan venen les ajuts,
No poden passar. Tot se'ns ha d'ensenyar a poc a poc perquè si no, encara que ens ho expliquin una vegada, no ho aprenem. Això passa cada 15-20 anys a les zones. I no ens en recordem, no vols dir? Si no tinguessin estudiat el tema de cada dia per tota la població, per les màquines que tenen, per tal, quan ho tenen durant dos mesos a l'hivern, que estarien tot. Ho tenen per la mà.
de tant en tant, i sempre som novels. De totes maneres. Ens falta entrenament, simulacres. Ahir, la Joana i jo parlàvem d'aquest follador que reparteixen per la prevenció dels incendis dels bombers, per la prevenció d'accidents dels 112, perquè sabeu que emergències els 112. Per cuidar per les ambulàncies, per cuidar els bombers.
La 012 és informació. Alguna vegada heu viscut un simulacre en alguna empresa, només alguna vegada que heu viscut un simulacre, resulta que la meitat, jo el primer, estava concentrat i no vaig ni sentir la sirena ni vaig saber que hi havia un simulacre.
Jo hi discuto un simulacre i et va ser...
va ser a Tel Aviv, a l'aeroport, que ja tornàvem, i va ser un simulacre d'atac terrorista. Escolta'm, van passar els... clar, els empleats, estaven tots molt... molt amb assabentació, no?
I resulta que van deixar les maletes obertes de qualsevol manera, van saltar, es van empènyer, es van tirar per terra i tots... Però es veu que estàvem tan acostumats i nosaltres amb uns ulls oberts, el meu marit deia, però què ens passa? I el fill ja... clar, els joves són els joves...
Això és un simbolacre, no t'explantis. Estirar-te a terra i ja està. Però van saltar com a vermitables. Saps aquells ninots que estan amb una molla i obres la caixa i salten d'aquella manera? Tots, eh. Clar que havien d'estar acostumats. Deu haver fet molt periòdicament per qualsevol esport que has d'haver estat entrenat abans.
Encara que llegis 40 vegades un folletó de seguretat viària... No, no l'acabes de llegir. Com la seguretat dels avions, no? Una vegada ho has mirat però si t'ho pregunten què diu, no ho saps. I igual que diuen, intenteu no agafar el cotxe privat i tots l'agafem en casos d'aquest estil, no? Perquè, clar, a vegades sí que hi ha alternatives i ens costa, i parlo per mi també, que ahir vaig venir amb moto, eh? Vull dir que ens costa de vegades ser extrema la prudència. El transport privat, el transport públic,
Ara tenim la xarxa ortogonal, que cada dia va millor. Geometria ortogonal ho diu perfectament, és un gran invent. Les línies verticals perfectes, originals perfectes, diagonals perfectes, cada vegada més línies dins de Barcelona que funcionen a la perfecció. Però quan aquesta línia ortogonal et deixa el que abans es deia l'extraràdio, en el nostre cas.
perquè jo he fet servir últimament per als metges de tot, diverses línies ortogonals i funcionen de meravella cada cinc minuts, i a més hi ha menys parades, van ràpids directes. Els que porten la V, els que porten la H, els que porten la D, i de diagonals, van perfectes. Ara bé, quan aquesta línia et deixa en un lloc, que has d'agafar les línies de tota la vida...
El 157, allà ja no hi ha ni marquesina a la parada, no hi ha penell i indicador d'horari, ja no hi ha res. O sigui, no saps com passarà l'autobús. Si tens el telèfon mòbil... Pots comunicar... Pots comunicar i si portes un smartphone et diu que d'aquí 20 minuts passa, llavors pots prendre decisions. Si no portes el smartphone, potser veuràs si amb el tramvia tinc més sort.
és complicat, per això la gent diu segons on va agafa el cotxe perquè si no hi estan a besats diuen i ara hi ha un transport públic. El 157 que recordem que quan va haver el canvi fins i tot quedava reduït.
Després es va allargar una mica perquè no arribava al coll blanc. Quedava en la parada d'origen del devint. Si havies d'agafar el metro... La gent havia de caminar un tros més i es va demanar que acabés al coll blanc. Ara sembla que han posat una mica més de servei però durant mesos van reduir de tal manera que arribaves al coll blanc.
Encara ara, dissabtes i diumenges, arribes amb el devint a coll blanc i pots estallar mitja hora esperant. El trobeu a faltar el 157 del com era abans? Jo crec que sí. Perquè en un altre de la Túlia, d'aquí a la ràdio, moltes vegades el reivindiquen. Jo crec que sí. Abans anava en freqüència als bans de la Barceloneta.
Una hora i cinc... Pots llegir i ja està. Una hora i escaig. Jo pujava a Sant Just amb avantguàrdia i anava llegint el diari, el diari fins al final, i quan arribava al final baixava i cap al cul de detecció. En canvi ara, baixes i hi ha una multitud de coll blanc. Com comença el 20, que ve de... Del carrer Nes Lluc.
Ara en teoria va més ràpid perquè surts d'aquí, arribes a Coll Blanc i baixes l'altre i segueixes.
Clar, però ser en el 157 és una mena de misteri. No saps mai si trigarà 20 minuts, si trigarà 5... Hi ha dies que funciona el penell molt bé, i ho saps. Sí, hi ha dies que no funciona. Aleshores, hi ha dies que... I la gent que anem en transport públic ja sabem tots els invents. El primer bus que agafa 63. Aleshores, baixos plugues, trenvia, trenvia fins al Nes Lluc de 20.
Les combinacions aquestes es fan portant-les en pràctica. L'L10 fins a TV3, l'L77 fins a Sant Boi, de Sant Boi al carrilet fins a Piera. Però què passa? Que l'L10 i l'L77 no van combinats en absolut. L'L77 perfecte, cada mitja hora surt davant de TV3.
Sí, cada mitja hora surt de davant de TV3, però si vas caminant amb temps d'aquí fins a TV3 o esperes l'L10, però l'L10 et pot trigar mitja hora. Això és el que passa a vegades amb els autobusos que, per exemple, la carretera mateixa, aquí a la part de Sant Just, que hi ha unes parades només amb els vermells, per entendre'ns, amb els de TMB, i les altres que són altres a l'Evisauret.
Perfecte. Però que si estigués fent la mateixa parada, com el pont d'Espluga, facilita una mica més el moviment. Jo ho dic perquè ho trobo estrany, algun cop que els he de combinar, de dir baixo ara en aquesta parada i llavors camines un momentet. Però que és curiós, suposo que són coses d'aquestes traves que funcionen en plans administratius. Sí, però veus persones grans a la carrera que baixen d'un autobús
Des d'aquí puc anar a gavar amb la mateixa tarjeta. Jo tinc una tarjeta pensionista de la Generalitat i puc anar fins a gavar amb la mateixa tarjeta. Amb la T10 igualment, en principi, a gavar són més zones.
Hi ha dos temes diferents. Hi ha un que et serveix la targeta però l'altre que no.
La tarjeta V1 val des de Barcelona fins a Sant Feliu. Si vas a Molins de Rei hi ha la tarjeta vermella. La tarjeta gris et val fins a Sant Feliu. Si vas a Molins de Rei és la tarjeta vermella. Per tarifes, la tarifa V1, la tarifa V2, la tarifa V3, la tarifa V4. Jo tinc la verda de la Generalitat i aquesta pots anar fins a Castelldefels.
amb la mateixa targeta i sense pagar. Tema transport d'aquí Sant Just, que de vegades fa temps que ja que volem parlar, com ho veieu? Jo trobo que hem millorat bastant. En relació amb el que teníem, no ens podem queixar massa. Si mires enrere, era molt pitjor.
El hàndi que para són els dissabtes i diumenge. Estratègicament hi ha dues jocunes que és difícil de solucionar però s'hauria de solucionar. Una és la traversal, si tu vols anar a Sant Boi, si a l'L10 fa més voltes que a Montonto, per arribar a l'Hospitalet trigues tant com si vas caminant. Són tres quarts d'hora i ho tinc comprovat perquè anar quatre quilòmetres
la Lídia 1 i el tren d'Hospitalet, transcordora en el bus sense tràfic i transcordora caminant. La L10 és tremenda. Tot el que sigui, connexió en tot el que és LTA.
Coneixia Barcelona, jo diria que està correcte. L'altre hi ha una de molts anys que en la web de l'anus el tenim penjat. El carril bici s'estrangula aquí on està l'Hospital de Sant Joan de Déu. La gent ha de pujar a una vorera estreta en la qual hi ha farols pel mig.
i que són l'únic carril que venen autobusos i ho ha gastat anys. És molt depriment això. Ja fa anys que ho han reivindicat que hi ha d'haver una connexió a Barcelona a la Diagonal. I no hi ha manera que aquest tros es solucioni. I que la connexió amb Sant Joan d'Espí, els ajuntaments es posin d'acord i són ajuntaments germans.
Ara ja l'L46, no? Ja l'L46, però també... Estic parlant del carrer El Vicià. Que es posen d'acord en... Per enllaçar-ho correctament, no? Per enllaçar-ho correctament mateixos municipis. I enllaçar a Barcelona, que ja s'estrangula allà en la... Sí, queda mort. Això és en principi, lligar una mica amb aquest projecte que vam saber al desembre, que es volia fer de convertir la Diagonal, no sé si us recordeu,
La B23, perdó. És a dir, que un cop arribes a una universitària, per entendre'ns, hi ha autopista, no? Doncs que hi havia un projecte, una mica llarg termini, entenc, però d'arribar fins a la seta esportiva del Barça, que fos en format diagonal. I per tant, allargués el carril bici. Està dissenyat. És una bona proposta. I peatonal. Això seria una bona proposta. Tant de passeig com de carril bici. Exacte, també de passeig. Perquè permetria anar caminant amb calma.
Això és la llacuna que n'hi ha, que s'hauria de trobar la solució. Perquè ara cada vegada hi ha més investigació en aparells. Bicicletes molt petites, que es doblen poc, d'una roda sola, que es doblen patinets. Patinets és una bateria, que te'l pots oblar i portar en el bur i pujar-te'l a l'oficina o deixar-lo a la fàbrica en la taquilla.
La guixeta, que no n'hi ha cap problema. Això són instruments de futur per entre quatre, set quilòmetres i tal. Menys també, menys també, però caminar, com diuen els metges, si és estar dos quilòmetres, mer vol caminar. Mer vol caminar perquè així la gent...
Fa una mica d'exercici. La ciutat ja ha que lliurar-la. Jordi, i educació viària pels comigants, educació viària pels motos, educació viària pels cotxes. Els ciclistes potser s'haurien de començar a posar casc, també, en segons quins circuits. Fem estar regulat i anem a carretera. Perquè hi ha ciclistes temeraris, que són un perill públic, no tots.
El carrer Creu Coberta, auriculars com nosaltres, una noia que no era jove, que era de 40 per arribar, amb bicicleta, entre els cotxes, parlant per telèfon,
i a més a més amb els auriculars, escoltant música. El meu fill es va quedar, diu però que és boja, a més a una velocitat extraordinària. Quan vam arribar a la plaça Espanya es va saltar el semàfor i tot. O sigui que, elevado sea Dios. No, no, no, després passen els accidents que passen. Bé, és igual com això que els ciclistes a la Rambla de Catalunya diuen que no volia
els monopatins, aquells arredons, baixant escàter o els altres al patí. Baixant a 30 km per hora sortejant la gent per mig de la Rambla de Catalana. No s'adonen que això és una bestiesa, que es carreguin un crio.
Un senyor o una senyora gran que va en dificultat. La trompada que li donen és espectacular. I ells també fan mal. És una responsabilitat que és com tot. En la ciutat en tenim de tot.
Però vols dir que no hi ha ciutats més educades que la nostra? No ho sé. Segurament. Les ciutats del nord s'han acostumat ja als carrils bífils. Conviu al millor, no? On anda perfectament. Jo recordo Heidel, que és una ciutat universitària.
Hi ha mils i mils de bicicletes muntanades. Deu ser que coincideixen en l'hora per classes.
Sí, jo a Holanda ho vaig veure. I passant per un pont, jo tranquil·lament, per un pont, la vorera del pont, la meitat era de Vianants i la meitat de Cíclises, se me va córrer que anava per la... ui, m'han fotut una bronca. I a Dinamarca també hi ha moltes... Una bronca? A Holanda, a Holanda. Una bronca, uau! Deia al grup que anàvem, o ara se la podrien endur. Diu, pobra de tu.
Diu que aquí deixes una cosa a qualsevol lloc i no t'amoïnis, que la tornaràs a trobar o la portaran al lloc d'objectes perduts. A tant arriben, sí. Sí, jo crec que sí. Sí, la nord d'Europa sí. Ja et dic jo a Holanda. Hi havia un munt, ja parlo d'anys, un munt de bicicletes, gairebé tothom.
Ara, els semàfors també se'ls saltaven. Exacte, és la convivència. Els semàfors també se'ls saltaven. Es posen davant. Es col·loquen davant. És complexa. Teniu notícia positiva avui? Sí, que tinc notícia positiva. Tinc una notícia positiva molt maca, que suposo que aquí a la ràdio ja l'haureu dit, però com que a mi m'ho ha enviat ara per Facebook el seu autor, el Josep Maria Miró,
que és l'autor del Principi d'Arquímedes, que s'ha estrenat a Alemanya, a Uruguai, a Argentina. Es resulta que ha estat un gran èxit teatral. Aquí es va estrenar primer a la sala Beck i després a la sala Villarroel. I avui comença el rodatge de la pel·lícula dirigit per Ventura Pons.
i que el títol que de moment té és el virus de la por pel cinema. El principi d'Arquímedes avui comença el rodatge amb el virus de la por. O sigui que en aquests moments que el cinema català ha guanyat tants gaudís i que ens demana, i que també ho comentàvem, anem a cines com el Somsetge, com el Cinebaix de Sant Feliu, com els cines que són cooperatives que programen aquí mateix... Cinebaix que fa deu anys, aquest any, a Cinebaix?
Sí, sí, fa deu anys. El setembre d'octubre. La coral d'aquest assaig aquí a l'església, que es despluguen, participaran, que la madona està aquí, participaran també en aquesta...
I després una altra notícia que tinc avui del Facebook és d'Òscar Valiente, que és el director editorial de Norma Editorial, que estan preparant El legado de Prometeo. No saben encara si també la podran fer en català, de moment en castellà, però amb autors d'aquí Rafa Sandoval, Jordi Terragona i David García Cruz.
serà novetat segurament al proper Saló del Còmic, però que en podem seguir informant. Còmic espanyol, mortadelo. Còmic català, mortadelo. Felicitats. Més enllà de mortadelo, hi ha un munt de gent que es guanya la vida dibuixant i que cada vegada n'hi ha més.
que se n'han d'anar a fora, que s'estan guanyant la vida, treballant a París, treballant a Londres. I quan veig els títols de crèdit de les pel·lícules d'animació, jo m'alegro.
Javier Mariscal i Dono Hernando. I l'actor Fernando Trueba. I al darrere també van ser muntadors. Moltíssims dibuixants, perquè Javier Mariscal és el number one. Posa el nom també. Però el seu germà, Dono Hernando, molta gent ni deu saber que és el seu germà. Javier Mariscal deu ser un pseudònim. Ai, perdó, Hernando Hernando. Javier Hernando. No, Javier Hernando Mariscal és el seu nom.
Com que es diu Javier Errando Mariscal, Javier Mariscal sona molt més bé. Lliga més. Llavors el seu germà, António Errando, hi ha molta gent del seu estudi, té un estudi muntat que dona feina a moltíssima gent al poble nou. Això és fantàstic. Jo que gairebé sempre estic d'acord amb la Pilar Rahola,
Té molts detractors i molts fans. Tu ets d'aquesta part. Si no hi ha un terme mig. O l'estimes o l'odies. Jo l'admiro. Ja busca i això aquesta imatge. El dia que va parlar de Javier Mariscal em va caure els peus perquè em va parlar de Javier Mariscal com si fos un cregut, com si fos tal. Sí, evidentment.
És un bastant peculiar, eh? No, no, d'espectre de cara la gent té fama de difícil també. Té un algo, eh? Sí, té un algo. Com tots els genis tenen una personalitat molt pleja, no? Té un algo, eh? És bastant pedant tot, eh? Però té un... Home!
de vendre fanzines pels passadissos del metro, arribar a ser un dibuixant number one... Per això no té res a veure, Pere. No, és el seu caràcter. Una persona, si és senzilla, ho serà mentre visqui fins que mori. És el seu caràcter. El tracte proper és aquest sent de senzill. Sí? Sí. El que el tracti proper, però de cara a la gent, no ho és.
Jo tinc a casa un munt de dibuixos que havia esmariscat, però si això ho publiques jo vull moltes perdes, jo vull guanyar pasta. Això no ho pots ficar enlloc ni ho pot morir ningú. És teu i prou, però ell es fa valdre.
No, ja està bé. Jo em refereixo pel que dius de la Rahola. Que per ella deu ser una persona pedant. Ella també té el seu lloc. Pots estar d'acord o amb desacord. De totes maneres és bastant sensata parlant quan toca un tema. I em fa molt l'efecte que està molt a sobre d'aquest tema. Està molt assabentada.
Coses que diuen que a gent no li deu agradar. Actualment amb el tema de l'hijadisme funciona molt bé. I té el valor i té la valentia. La valentia que no agrada a tothom. Diu bastantes veritats.
Veig que us agrada molt la raó. No hi havia tanta gent que coincidís. A mi no la trobo unilateral, molt tendenciosa. Perquè quan bombardeixen a Gaza i maten milers d'habitants, centenars d'edents, es calla o justifica.
Calla o justifica. Jo diria que no, és bo del lobby israelí però amb barbaritat. Ens quedem en des d'on tornar a estimar.
Hi haurà la presentació el dia 20. M'agraden molt els títols de Joan Margarit. El vam tenir la setmana passada aquí i ens ha fet venir moltes ganes d'anar-lo a veure el dia 20 de febrer. El dia 20. Des d'on tornar a estimar i un velero bergantín seran presentats a la biblioteca. Que vagi bé, gràcies Jordi, Pere, Juliana i Montsen. Bon dia. Gràcies Christian.
Bon dia, us informa David Badia.
Quan encara hi ha afectacions a la xarxa viària per la neu i el gel, ara s'hi afegeix el vent. França prohibeix el pas de camions a gran tonatge per l'AP7. Aquí, Viari de Catalunya Ràdio, Xèlia Quintana. Bon dia. Tots els camions que circulen per l'AP7 de més de 7 tones i mitja els desvien per les sortidors de la Junquera cap als aparcaments, conseqüència del temporal de vent que hi bufa.
Recorda més que continuen tallades la C233 a Granadella per retirar un camí occidentat i la C241 a Sant Martí i Tatous per Neu i Calencadenes a la T704 a Prades, T333 a Prat de Compte i a la carretera acabada a Moreira de Montsan a Corrodella. Alerta de també amb les plaques de gel. Sèlia Quintana, Catalunya Ràdio, Centre d'Informació Viària.
Notícies greus, Mònica Mas. Derrota parlamentària adhesiu a la ILP sobre els pagaments a la grand dependència. Tota l'oposició inclòs esquerra tomba al veto del grup del govern i facilita la tramitació d'aquesta llei. Parlament, Ignasi Abat. Bon dia, els republicans no han fet costat a Convergència Unió com en altres ocasions en els rebulls d'iniciatives legislatives, i aquesta vegada han permès la tramitació d'una llei que, com diu el seu promotor Andrés Rueda, vol canviar el sistema de finançament de la dependència.
en la historia de una mala financiación. Hacia muchos dependientes en la historia de unos recursos que no les llegan. Nosotros entendemos que por decisiones equivocadas y, por lo tanto, revisables. Por eso queremos que las revisen. Ignasi Eba, Catalunya Radeo Parlament. Aquesta hora també us expliquem que el govern espanyol avala la decisió del Banc Central Europeu de tallar l'aixeta del crèdit als bancs grecs. Madrid, Jordi Prats.
El cap de la diplomàcia espanyola José Manuel García Margallo creu que la decisió del Banc Central Europeu respon a la lògica de qualsevol procés econòmic. José Manuel García Margallo pensa que el Banc Central Europeu està defensant els interessos dels països que han deixat diners a Grècia. No me parece ningún tipo de interferencia. Banco Central tiene que defender los intereses de los países que somos socios y propietarios del Banco Central Europeo. García Margallo demana al Govern grec que aclareixi quina és la seva proposta econòmica. Jordi Prats, Catalunya, Ràdio Madrid.
El jutge del cas Nos Jose Castro autoritza la venda del Palauet de Pedralbes a la Infanta Cristina Iñaki Undargarín. El magistrat els ha donat permís amb la condició que una tercera part de la venda serveixi per cobrir una part de les fiances imposades pel jutge.
Novetat d'última hora, Alex García dimiteix com a entrenador del Sabadell Xus Serrano agafa el càrrec de forma temporal. Dani Alves fa de treball i Douglas fan treball específic i no participen a l'entrenament de Barça. S'entrenen del filial Munir, Sandro Adama, Halilovic, Càmera i Sant Pèr. L'Espanyol fa una sessió porta tancada.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i gairebé 4 minuts us parla Andrea Bueno. Sant Just redueix el volum de residus recollits l'any 2014. En concret, l'any passat es van recollir un 2,5% menys de residus en comparació amb l'any anterior. Segons el Regidor de Medi Ambient, Pere Uriols,
Això pot ser conseqüència de l'increment de preus de recollida a la deixalleria. A nivell general pel que fa al volum de recollida de residus s'enjustament té estancat. Urriols considera que el municipi no em pitjora però que encara s'ha de fer més perquè els ciutadans i els grans generadors de residus reciclin i s'ha parit més. Apunta a més que la matèria orgànica segueix sent l'assignatura pendent pel que fa a la fracció de les escombraries.
Més coses comencen les obres d'urbanització de la plaça Antoni Malaret i Amigó. Aquesta setmana han començat els treballs de construcció de l'espai, una obra que costa 619.054 euros i que està finançada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona. L'obra ha començat amb la retirada del mur del carrer Creu a Montserrat, que permetrà obrir els jardins municipals d'aquesta casa.
i pel que fa a les obres de la plaça de la Pau es canviarà el paviment per formigó armat color ocre. Començarà la setmana que ve. El pressupost dels treballs és de 74.000 euros i inclou l'actualització del sistema de rec i la substitució de l'arbrat actual.
I un punt més per destacar que demà arrenca la programació de cinema de Cinema Utopia. És un nou projecte que engeguen des del Casal de Joves per tal de seguir oferint projeccions a pel·lícules d'actualitat després que Cineclub Utopia desaparegués el desembre. Seran sessions de cine gratuïtes. La pel·lícula que es podrà veure demà serà Boyhood del director Richard Linglater, un drama rodat durant 12 anys.
Boyhood està nominada 6 Premis Òscar, millor pel·lícula, director, actor i actriu de repartiment, Parisian Hawk i Patricia Arquette, millor guia original i millor muntatge. Boyhood, a més, ha guanyat 3 Globus d'hora aquest any a la millor pel·lícula dramàtica, millor director i millor actriu de repartiment. La primera pel·lícula que projecta Cinema Topia es podrà veure demà divendres a dos quarts d'onze de la nit a la Saló Topia del Casal de Joves i l'entrada és gratuïta.
I això és tot de moment. La informació local tornarà menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies. Adició migdia a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio ràdiodesvern.com. Molt bon dia.
Step one, you say we need to talk. He walks, you say sit down, it's just a talk. He smiles politely back at you. You stare politely right on through. Someone's throwing a window to your right and she goes left to you.
No, no, no.
I do no best, cos after all you do no best. Try to slip past his defense without planting incense. Without a list of what is wrong, things are told them all along. Pray to God he hears you, and pray to God he hears you.
And I don't know how to say a lie. As he begins to raise his voice lower yours and grant him one last choice drive until you lose the road a break with the one to follow
A veure...
S'ha d'escapar.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracare amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esbern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Gran Rua de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Dissabte, 14 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, al Parc Maragall.
Si voleu participar al concurs de la millor disfressa o millor comparsa, podeu fer les inscripcions del 5 al 12 de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. Premis en metàl·lic per a totes les categories. Dissabte, 14 de febrer, gran festa de carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio, just a la fusta.
Dos minuts i un quart d'una del migdia. Això és espectacle.
Saludem aquesta hora la Maica Duenyes, molt bon dia Maica, què tal? Bon dia, bona hora. Per parlar, sí, avui sí, continuem una setmana intensa. I ahir, increïble, amb el fred únic que soc. Exacte, però el teatre no s'atura, eh, amb el fred? No, no. Hi ha coses, hi ha coses. Sí, hi ha coses i afortunadament hi ha públic que va a veure aquestes coses, afortunadament.
Avui, si vols, comencem per una de nens. Perfecte. Una de nens molt original que la fan al Teatre Lliure de Montjuïc dins del seu programa dedicat als nens. Van fer el Moby Dick fa un parell o tres mesos. I ara fan una molt original, una història que es diu Biblioteca de Cuerdesinudos.
i s'ha muntat tota una biblioteca, així una mica en cercle, i està plena d'objectes, de fragments, de llibres que no han estat mai... bé, tot imaginari, evidentment.
cilindres plens de missatges i denussos, textos, partitures, disseny, tot això, totes les estanteries plenes. És una obra interpretada i dirigida per José Antonio Portillo
a part d'ell surten la Núria Parisi, el Joaquín Pinilla, hi ha més gent, i van explicant tota una història. És una obra que en principi va començar a fer-se a Bèlgica.
De fet és una de les produccions, una de les productores d'aquesta obra. És una hora sense pausa i està dedicada als nens de 6 a 12 anys.
No vol anar a França, per tant, no? Sí. Estan fent cada dia per les escoles i per la família, per els països familiars, doncs ho fan com gairebé tots els teatres el dissabte a la tarda i el diumenge al matí. És molt interessant. Jo penso que aniré a veure-la perquè m'ha semblat molt original.
Després volia comentar-te, ja sé que fa molt de temps que s'està fent, però jo fins ara no havia pogut anar-hi, el Maricel. Maricel no li cal explicar massa perquè penso que tothom en alguna de les seves versions l'ha vist, o la primera fa molts anys, que la feia el Carlos Sabaté i l'Àngel Cunhalons.
La segona, que la van fer al Teatre Nacional no fa tant, fa 10 anys em penso. I ara aquesta. Evidentment, la història no ha canviat, la música no ha canviat, està dirigida per Joan Vives, tot el repartiment és nou menys el Pep Cruz.
El Pep Cruz ha estat des del principi a Maricel. Vaig estar parlant amb ell i bé, està content perquè diu que l'energia de la gent jove que els joveneix a ell també. La posada nascent és esplèndida. Esplèndida. Tècnicament vaig estar parlant una estona amb el Bozzo i amb el Miquel Peirell.
I em van estar explicant que tots els diners s'han anat en tecnicismes. Val la pena tornar-hi a anar només per veure l'espectacularitat d'aquest espectacle que estan fent.
Tot i que jo no sé si la memòria a vegades traeix, tu ho saps i tothom ho sap, que a vegades recordes alguna cosa que no és ben bé com era, però per mi el que és l'equip musical, les veus, els actors, la primera versió va ser per mi la millor.
La primera, no l'anterior. No, la primera. La de Daniels, el Carles Sabater i moltíssima gent més. Aquesta està molt bé, però vaig sortir una mica... Vaig pensar...
No sé si és que la recordo amb molt de carinyo perquè aquella versió la vaig veure cinc vegades. O sigui que me la sabia gairebé de memòria. Al Nacional la vaig veure dues vegades i aquesta és la primera vegada que la veig. O sigui que pot ser això. El Said ho fa el Roger Berrueso.
que és un noi que canta molt, molt i molt bé, que li tenen bastant respecte com a cantant i com a actor, i la blanca l'Anna Sant Martí.
I després n'hi ha gent que ha fet moltíssima cosa com el Xavi Fernández, que també va estar en la que vam fer per al Nacional i repeteix el mateix paper. Després hi ha el Toni Vinyals, que és un home que ha fet musicals a Dojo.
Hi ha un repartiment al Mar Vilavella, que també, no sé si te'n recordaràs, d'una obra que va tenir molt d'èxit, que era la història d'un cantant de coble que va haver-hi d'exiliar-se per la dictadura, i que estava molt bé.
Bé, doncs són gent que tots els que surten no és la primera vegada que fan musicals, això és veritat. Però jo diria que val la pena anar-hi més que res. Més que res. Per la magnitud de l'espectacularitat. Tot plegat. Hi havia una parella al costat meu que anaven dient tota l'estona.
És que sembla una pel·lícula. És que sembla que estiguem al cinema. Això està molt aconseguit. La veritat és que sí. Doncs deixem Marisel. Ja tenim alguna cosa per anar-hi. I ara anem per les coses que estan a punt d'estrenar-se o que acaben d'estrenar-se.
Està a punt d'escenar-se al Teatre Acadèmia 99%. És el nou espectacle del Teatre Acadèmia. Estarà de l'11 al 22 de febrer, o sigui que no estan gaire dies, de dimecres al dissabte a les vuit i mitja, a dues quarts de nou, i el diumenge a les sis de la tarda. Bé,
Parla una mica d'això que ara mateix està parlant per tot arreu, que són les minories, les majories, el tant percent d'això i el tant percent de l'altre. És una mica difícil
el que intenten en alguns països de fer, que és aniquilar una minoria étnica. Aquest és el tema. Parla una mica de l'ésser humà, de com es plantegen aquests reptes i aquestes situacions, i com les minories
lluiten per sobreviure i d'altres lluiten per submetre les minories. Un tema dur, perquè és dur, però que realment està a l'ordre del dia, perquè ho estem veient cada dia per la tele, escoltant per la ràdio, als diaris...
Una mica que el peix gran es menja el petit, no? Una mica el que està passant. Doncs d'això parla aquest 99% que s'estrena el dia 11 i estarà fins al dia 22, o sigui 10 dies, al Teatre Acadèmia.
Després tenim una altra història que a mi m'agrada perquè els actors són magnífics. La direcció del Juan Carlos Martel estic segura que estarà perfecta perquè és un home que cada vegada que dirigeix alguna cosa l'encerta. Es diu Joc de miralls o el teatre com a teràpia.
Aquesta obra es podrà veure de l'11 de febrer al 15 de març. Aquí tenim una miqueta més de temps per anar a veure-ho. És d'una autora nord-americana, l'Annie Baker,
I està catalogada aquesta obra de Joc de Miralls com les deu millors peces del 2009. Bé ben avalada. Exacte. I va obtenir també el premi Ovi 2010, el millor text de teatre nou. Això ja crida l'atenció i pot ser bo.
I l'obra gira al voltant de cinc persones que estan una mica perdudes, que no saben què fer amb la seva vida, que estan una mica angoixades i decideixen participar en unes classes de teatre en un centre cívic
per tal de trobar alguna cosa que doni sentit a les seves vides. Em fa molta gràcia quan estic dient això perquè jo sempre dic que el teatre ajuda molt tant a la gent, a les criatures, als jovenets, més que a les criatures també, però a l'adolescència, per dir-ho d'alguna manera,
i també ajuda molt a la gent gran. Jo he donat corsets per a gent gran i la veritat és que penso que el teatre ajuda moltíssim, moltíssim a la gent gran i a la gent, als adolescents. I ajuda una mica a deixar-se estar segons quines preocupacions, vols dir, Maica? Clar, sí, perquè si tu ets una mica tímid o tu ets una mica... doncs estàs...
sempre pensant jo no puc, jo no sé, jo tal qual. I et poses a fer teatre quan puxes a un escenari i ja no ets tu. I per tant pots obrir-te i deixar-te anar perquè ja no ets tu. I això és el que realment s'ensenya quan estàs donant un curs de teatre. A deixar-te anar. A deixar-te anar siguis com siguis però a deixar-te anar. I va molt bé per la vida diària.
no només per dedicar-se al teatre, sinó per la vida diària. D'això tracta el joc de miralls. El repartiment és fantàstic perquè hi ha l'Aina Clotet,
Per cert, vaig anar als Premis Gaudí, que era el més recordat per l'Aina, que portava un vestit espectacular. Està l'Aina Clotet, l'Eduard Farello, el Jordi Martínez, l'Isabel Rocati i l'Elena Terrats. És un repartiment d'actors molt bons. És un joc dins del teatre. No és fa temps que no veiem l'Aina Clotet en teatre, no? Sí, molt de temps.
es dedica més a fer cinema i penso que el tema és prou interessant, com a mínim a mi m'interessa molt perquè m'ha fet gràcia el tema perquè jo també ho dic sempre, que la gent que fa teatre... Bé, doncs deixem això. Joc de miralls, el teatre lliure dirigit per
per al Juan Carlos Martel. Què més tenim? Tenim una cosa que ja es va veure fa algun temps al teatre lliure, em penso que va ser per al grec, que es diu El bon lladre, que és una obra del Conor Marpexon. Hem vist unes quantes obres d'aquest autor i sempre són bones.
Està dirigida per el Chico Massó i està interpretada per el Josep Julien. El Julien va rebre molt i molt bones crítiques quan va fer el Bonlladre, que es va poder veure al lliure. Em penso que va ser per al grec aquest estiu. I ara la podem veure en el Offside Romeo.
Això és un cicle que va començar, ja va haver-hi un altre espectacle abans que aquest, aquest és el segon espectacle d'Obscire Romea i la novetat o com vulguis dir la originalitat és que no es fa a l'escenari.
Es fa buscant els racons que té el Teatre Romea, que no són coneguts per al públic. El Bon lladre, el Teatre Romea,
amb el Josep Dolient i és un monòleg que parla una mica del conflicte que va passar a Irlanda
quan hi havia l'ira i els problemes que la gent normal de carrer tenia per sobreviure en aquell estat de por. Les crítiques van ser boníssimes, cal anar-hi també a veure-ho.
I després això, perquè és l'originalitat també que pots veure racons del Teatre Romeu, que no estan a la base del públic habitualment. No, està molt bé. Propostes noves. Sí, és original.
Estarà 4 únics dies, per això ho dic ja, perquè la gent es prepari per si li interessa i vagi a anar-hi. La sala Beckett faran del 14 al 22, encara falta, però per això ho dic. Bueno, no gaire, una setmana, 10 dies.
Ricard de Tercer. No Ricard Tercer. No. Ricard de Tercer. Un títol que haig de confondre una mica, no? Exacte. És de Gerard Guix. La direcció és de Montse Rodríguez.
I la història va... És interessant perquè en Ricard és un adolescent molt tímid i s'obsessiona una mica amb el rei Ricard III, el de Shakespeare, el que coneix tothom, el Ricard III de Shakespeare. A més fa poc la vam poder veure també al llibre.
I llavors comença a fer el mateix que feia el Ricard III. 4 dies només. Teniu en compte que començarà el dissabte 14 i el 21 de febrer es fa a les 7 de la tarda a la sala Beckett.
I el diumenge 15 i el 22 es fa a les 9. La sala B ja saps que continua a tenir la sala B de Gràcia, perquè ara ja haurem de distingir entre la sala B de Gràcia i la sala B de Poblenou.
Aquest desgràcia té a sobre del teatre una acadèmia de ball. Sempre han de començar les representacions molt tard. O és molt d'hora o és molt tard.
I per acabar, si et sembla bé, recordem que resulta que com que el rei Líer, al lliure de Montjuïc, ha exaudit les localitats des dels primers dies que es va posar en marxa la venda, doncs l'han pogut prorrogar fins al 27.
Encara podem aconseguir entrades. Vaig a comprovar-ho ara mentre ho expliques. Ha tingut un èxit a Poteó. Estan exaurides les localitats de cada dia, no només dels cap de setmana.
i llavors l'han proposat a la companyia de fer uns quants dies més. S'ha pogut arreglar, perquè la problema és que tothom té coses pendents. Hi ha molts actors, a més a més. Hi ha moltíssims actors. I finalment s'ha pogut prorrogar fins al dia 27 d'aquest mes, o sigui que si voleu anar-hi, doncs a veure, m'estàs mirant, a veure si n'hi ha d'entrada. Estic obrint.
La web del llibre només em deixa mirar fins al 27 de febrer. Fins al 27, què és quan acaba? Acaba el 27? Pensava que programaven més. No, no, no, acaba el 27. Havien d'acabar el 22. Havien d'acabar el 22. I programen fins al 27. No, no, no. Vaig mirar fa una setmana i mitja, potser que ja havien fet aquest anunci, i vaig veure que el dilluns 24
Dimarts 24, perdó, quedava alguna, però ara veig que hi ha res. Res, ens ha orit tot. És un magnífic espectacle i com que ja sé que el Lluís ho fa sempre, suposo que si la Núria es perd la propera temporada, té alguns dies lliures, perquè aquesta dona està sempre treballant.
És dificilíssim. I la resta de la companyia està també lliure. Potser la propera temporada es podrà tornar a veure al Regliard. La veritat és que va la pena d'anar-hi a mi. Em va agradar moltíssim. Ja ho vam comentar en el seu dia.
Si algú és afortunat i té aquestes entrades, que les agudeixi bé. Tornem dijous que ve amb més qüestions. Moltes gràcies i bon dia. Que vagi bé, bon dia. A veure si canvia el temps i fa una miqueta més de calor. És el que toca. Encara ens queda una mica per arribar la primavera. Ja ho sé que és el de tot, però quin horror. Gràcies, que vagi bé. Bona setmana.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Gran Rua de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Dissabte, 14 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, al Parc Maragall.
Si voleu participar al concurs de la millor disfressa o millor comparsa, podeu fer les inscripcions del 5 al 12 de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. Premis en metàl·lic per a totes les categories. Dissabte, 14 de febrer, gran festa de carnestoltes a Sant Just d'Esvern.
Ara passen 6 minuts de dos quarts d'una del migdia.
I a aquesta hora el que fem és saludar l'advocada Sílvia Masmitja. Molt bon dia, Sílvia. Bon dia, Carme. En despatx al carrer Montanya número 2 d'aquí Sant Just per parlar una setmana més d'alguna qüestió vinculada amb el món jurídic. Avui parlem de la reforma del Codi Penal. Se n'ha parlat força, sobretot aquesta setmana, que és quan s'ha aprovat, no? Sí. Hi ha alguns canvis que convé saber, no, Sílvia? Sí, sí. A veure, de moment falta l'aprovació per part del Parlament, però tenim l'esborrany i...
Si no tenim cap novetat, l'esborran serà el definitiu. Hi ha moltes reformes, molts canvis, i això afecta... clar, això són canvis legals, són canvis jurídics, però afecta també a la vida social.
Comentar, hi ha diversos pilars bàsics que es comenten últimament molt, que és la condemna de presó permanent, que això és com una mena de cadena perpètua. Per què es diu així amb aquest nom?
Amb aquest nom? Doncs perquè la cadena perpètua vol dir que estàs de per vida. I la condemna de pressó permanent revisable vol dir que tu tens una condemna de pressó, tens una privació de llibertat, però potser que sigui permanent, de per vida, una cadena perpètua, o potser no.
Hi ha dues opcions, d'acord? Llavors, què vol dir? Permanent vol dir que és per sempre, no? Però la revisable, aquí és on canvia el tema. Què vol dir? Doncs que jo, si tinc una condemna de presó de 10 anys, doncs estaré 10 anys. Però, si resulta que és permanent, encara que posi 10 anys, s'allargarà. I cada dos anys, des que s'acaba, cada dos anys, jo, bueno, el pres tindrà un dret de que li revisin aquella condemna.
Aquí entra tot el tema de conflicte, perquè llavors es deixa no a l'estat, l'estat no és qui decidirà quan sortirà aquella persona, sinó serà un jutge qui revisarà aquella condemna i li podrà donar... Decidirà ell, per tant. Exacte, el jutge serà qui decidirà si aquella persona pot sortir o no.
A veure, qüestions cada dos anys. Doncs clar, si a mi em revisen i em diuen que no, m'haig d'esperar dos anys més perquè m'ho tornin a revisar. Això també, com deia al principi, té les seves conseqüències. Primer de tot, i també va relacionat amb
L'enduriment de les penes al Codi Penal. He estat molts anys a Briantzu i Dos, que són els centres penitenciaris que hi ha a prop de Martorell. Hi ha una massificació actualment. Ja amb l'anterior reforma que vam tenir el 2005, amb el tema de les alcolèmies, amb el tema de violència de gènere,
Hi ha moltes persones més a presó perquè s'han endurit les penes i llavors si tu t'agafen una alcolèmia tres vegades en un any, a la tercera ja compliràs condemna de presó. S'ha de veure el cas concret, sempre no, però més o menys en termes generals és això. Llavors hi ha una persona complint condemna de presó
que va d'una positiva monoculèmia, això s'ha incrementat. Què vol dir? Doncs que les presons estan massificades ara. Si endurim les penes, hi haurà més gent. No hi ha suficient espai, no hi ha mitjans, no hi ha infraestructura, no hi ha diners. Com ho farem? No ho sé. Igual no s'acaba aplicant tant com es vol vendre, pot ser això?
Si la llei surt, els jutges i les persones que estem en el món de la justícia hem d'aplicar les lleis. Després, quan el centre pensari diu que no, que està ple, doncs potser aquell pres l'haurem de portar a una altra comunitat autònoma. Perquè haurem de veure a tota Espanya quina presó té espai, té un lloc. O, si no, a les habitacions o a les teldes, en comptes d'haver-hi tres o quatre, doncs n'hi haurà vuit. Lliteres.
És que no ho sé realment com volen. Després, clar, aniran revisant. Qui revisa?
A veure, quan una persona entra a presó, el jutjat competent per veure tot allò, si es demanen permissos de sortida, si es demana un tercer grau, tu quan entres a presó hi ha tres graus, el primer, el segon i el tercer, i tu vas evolucionant segons el temps de condemna que portes, complert, i la teva conducta. Què passa? Aquí ens trobem que el jutge competent és el jutjat de vigilància penitenciària. Aquests jutjats avui en dia estan col·lapsats.
Si estem dient que cada dos anys es revisarà, ja poden esperar perquè burocràticament no els arribarà mai. Després, aquest jutge de vigilància penitenciària, el que es fa avui dia amb els temes dels permisos de sortida, i jo suposo que en el futur, si això sortís endavant, m'imagino, i puc imaginar-me perquè ho he viscut, perquè ho he tractat, és
Aquests jutjats es basen en els informes que donen el centre penitenciari. Què vol dir? Que hi ha un equip que es reuneix amb l'intern, fan entrevistes, veuen l'evolució, si aquell intern fa treballs, entra a la presó... Podem veure el progrés que pugui fer. I el jutge de vigilància penitenciària dirà si aquella persona està capacitada
per reinsaltar-la novament a la societat. Però el jutge, evidentment, no està dintre de la presó. No ho veu el dia a dia. En què es basarà? En un informe del centre, de la direcció del centre penitenciari. I aquests informes tampoc arriben a temps, perquè estan col·lapsats, tenen molta feina i això no arriba mai.
Tenim temps actualment que estan demanant permisos i al final es passa el temps i com que burocràticament no han tingut temps, doncs ells tampoc han pogut tenir una... com ho diria?
Això, tu compleixes una condemna i la gent diu que per missos de sortida si té una condemna de 10 anys que compleixi els 10 anys. El Codi Penal diu que la finalitat de la privació de llibertat és la reinserció social. Ja sé que això és molt bonic i que a vegades després que et toqui a tu, rebrà... Sí, hi ha molts casos. És evident que les condemnes també depenen de cada cas. Exacte, el tipus de delicte que s'hagi comès.
Però aquesta reinserció social no pot ser que al cap de 10 anys aquella persona el deixem, com si fos un experiment. A veure, tecnològicament tot ha canviat, tot és diferent, i aquella persona es troba al carrer dient, i ara què faig? Molta gent diu, vull tornar, perquè ara estic al carrer, no tinc pis...
no tinc cap oportunitat a nivell laboral, llavors aquesta fase progressiva, aquesta evolució s'ha de portar des de l'última fase de condemna. Els últims temps, els últims mesos de la condemna de privació, doncs s'ha d'anar perfilant què farà aquella persona. D'acord? Perquè és que si no...
La condemna de privació de llibertat permanent revisable té moltes crítiques, és molt objecte de debat a tots els nivells.
Avui encara no he sentit a ningú que comentés realment això. Què passarà amb els centres penitenciaris? I qui tindrà l'última paraula? El jutge de vigilància penitenciària? No només estem parlant d'aquella persona, si sortirà o no sortirà. És que afecta a tots els nivells, perquè econòmicament a l'estat també li sortirà més car. Com ho pagaran això? És complex el tema, és molt delicat.
i segurament portarà cua o no, perquè no ens hi trobarem fins que tot això ja et diguin davant. De vegades diem que ens costa, la gent entendrà tot el llenguatge jurídic, etc. i de vegades sentim la notícia i diem, no ho sé. Sí, sí, això, la teoria, si s'aprova, és teòric i després anirem veient a la pràctica què és el que va passant amb aquelles persones que van entrant a presó. Després una altra cosa, una altra qüestió és que, clar,
Ja fa molts anys, quan començava a anar jo a la presó a fer un servei d'assistència jurídica pels presos, jo em vaig adonar que realment calen no només, potser també, centres penitenciaris, però des del meu punt de vista fan falta també molts centres psiquiàtrics.
Perquè dintre de la presó hi ha molta gent amb malalties. Malalties mentals. Ja pot ser malalties que sorgeixen a nivell genèticament, per traumes personals, però també moltes pel consum de drogues. Per tant el problema de fons és molt més gran. Exacte.
és un tema social. De vegades quan surten aquests temes pensem només en delinqüents grans, passa, amb les contemnes més potents, però el que dius ara... Hi ha un percentatge molt alt. La reincersió és molt difícil. Aquesta persona ha comès aquest delicte. Entra a la presó, està als 10 anys, el que sigui, i la deixa en fora. Aquesta persona té un problema afegit, i és que és drogodependent.
és que dintre de la presó tampoc li arriba el tractament o per falta de temps burocràtic que comentàvem abans o perquè no hi ha mitjans suficients. Perquè si s'ha d'aprendre metadona o algun tipus de medicament o algun tipus de teràpia no els arriba tampoc. Suposo que a la resta de centres penitenciaris passarà igual. Almenys a Abriàns n'hi ha un departament de psiquiatria.
Com pot ser que hi hagi un departament de psiquiatria? Hauria d'haver un psiquiàtric sense ell. És evident que no es podrà resoldre tot el que pugui passar. Aquella persona necessita un tractament mèdic i aquest tractament mèdic és bàsic per la seva reinserció.
Segurament, abans de reformar o de fer aquests canvis a la reforma penal, caldria mirar com funciona tot el sistema de reinserció o dins de la mateixa logística. Jo crec que hi ha dos punts molt importants. Veure quins problemes hi ha realment dintre de les presons per poder abarcar això, perquè per molt que endurim les condemnes el problema continua existint,
I d'altra banda, que és també una gran qüestió de debat que s'està fent últimament, és cal endurir aquelles penes, invertir tots els esforços i tant econòmics com de infraestructura en una condemna més llarga o potser valdria més invertir-ho en la prevenció?
Deixar d'aquí la pregunta i segurament caldria donar-hi més voltes, segurament més enllà de firmar grans tractats o de vegades de que som i tot a grans promeses i grans canvis, cal mirar el problema de fons. Exactament, perquè a vegades sembla que sigui... bueno, fem aquesta reforma al Codi Penal perquè és el més ràpid, el més fàcil i el que dona més vots.
però no hi ha un estudi de fons del que realment necessita la societat. Què passa amb aquesta reinserció? Què passa amb la prevenció? En què estem fallant? Anem a ficar els mitjans que realment es necessiten. Després, d'altra banda, una altra qüestió del tema d'aquest esborrany de la reforma és
que amb el tema, i això està relacionat amb el que els últims dies s'està parlant del tema Can Vies, a veure, resulta que ara, actualment al Codi Penal, una desobediència a una gent de l'autoritat estava considerat falta, i hem parlat alguna altra vegada la diferència entre les faltes i els delictes, les faltes per entendre'ns i així en un llenguatge més col·loquial és menys greu, no? I el delicte és més greu i la resposta penal és, evidentment, acorde amb aquell acte.
Què passa? Que, clar, treuen les faltes i ara tot serà delicte. Tot, eh? Tot. Per tant, tot augmenta de dimensió, per entendre'ns, no? I per tant, la conderona també és més gran, etcètera. Exactament. És a dir, fa poc que hem sabut això, no? Que aquest noi que va llançar una ampolla al Mossos d'Esquadra està condemnat, si no m'equivoco, per 3 anys i una mica més.
I això vol dir que ja són 3 anys, per tant, està clar que és presó segura, no? Sí, a partir dels dos anys i un dia, encara que no tinguis antecedents penals, a partir d'aquella condemna estàs obligat a... Per tant, Sílvia, si no hi hagués hagut aquest canvi, segurament la condemna no hauria estat tan alta o és... Va, part d'això. No, va, a veure, el canvi... No té res a veure. Sí, no. Aquest senyor ha estat condemnat per un delicte d'atemptat.
que actualment el codi penal ho preveu. Què passarà si es fes la reforma? Doncs que hi ha una desobediència, imagina que una gent de la policia em diu pare, usted el coche, i jo no li faig cas, doncs també serà delicte. O sigui, la multa serà molt més gran i si tens antecedents... Clar, és que un atemptat contra la gent de l'autoritat, les condemnes són de presó. Però això ho va fer Esperanza Aguirre, per exemple.
És el que hem comentat alguna vegada, que la justícia no és igual per tothom. A tots els advocats ens ha sorprès com és possible que s'hagués arxivat. Això és una qüestió que... Podríem parlar del tema, però és un tema específic i és un monogràfic.
El tema de l'atemptat és que, clar, si es reformés, una desobediència també seria considerada atemptat. El que jo vull que entenem també és que, i jo crec que és molt clar, la diferència està clara entre una atemptat i una desobediència. A veure, una atemptat és que, clar, tu quan... al marge de sapiguer dret o no, tu quan és la paraula atemptat que et recorda?
Grans coses, exacte, terrorisme, etc. I moltes víctimes, no? Exacte. Què vol dir? Doncs que jo, perquè jo se'm imputi un delicte d'atemptat contra una gent d'aturitat, jo, l'acte en si és anar cap a un policia i voler agredir el policia. D'acord? Amb el qual està claríssim que la diferència entre això i desobeir
una ordre, hi ha un abisme, i si una desobediència comportarà una condemna de presó, doncs jo crec que estem davant d'un estat autoritari. Déu-n'hi-do, una reforma penal que en principi s'ha canviat i trigarà a tornar-se a canviar, haurem de conviure en temps amb aquest codi penal.
A no ser que els polítics també, com que hi haurà eleccions, es parà que amb les noves eleccions, si hi ha un canvi de govern, es pugui reformar. També hi ha un altre tema molt important que estava llegint aquest matí, que també m'ha semblat que tampoc ho havia sentit a comentar, però és molt important. El magistrat Santiago Vidal ja va fer unes manifestacions dient, senyors del govern, que sapigueu que aquesta reforma
és inconstitucional, perquè té un defecte. Aquest defecte es pot subsanar. La qüestió erradicava... Exactament no vaig entrar de ple en el tema, però bàsicament perquè entenem
Es veu que per fer aquest tipus de reforma al Codi Penal es necessita l'informe del Parlament, del Consell, dels Fiscals... De diferents tipus de Consells jurídics. Què passa? Que aquests informes no s'han demanat.
i la reforma s'està tramitant. Llavors, el magistrat Santiago Vidal ha dit que si això surt és probable que se'n vagi al Constitucional perquè no ha complert el tràmit, el requisit que estableix la llei. Que això és subsenable. Què vol dir subsenable? Que si ho demanen i això se'ls concedeix, evidentment sí que pot tirar endavant.
Imagina't que en aquests informes es diu que no perquè no té l'aprovació de tots els cents. Llavors què passaria? Aquella reforma seria anul·la i ens quedaríem com estem amb el Codi Panel Actual.
Déu-n'hi-do, doncs jo crec que hem entès una mica millor i, segurament, haurem d'estar una mica més pendents de tot això o ser conscients de què implica aquesta reforma del Codi Penal. Gràcies, Sílvia Masmitjà, advocada de Sant Just. Tornem a parlar de més temes vinculats amb el món jurídic la setmana que ve. Que vagi bé, bon dia. Just a la Fusta, Sant Just en directe.
I així acabem també aquest Just a la Fusta d'avui dijous, 5 de febrer, agraïm ara la gent que l'ha fet possible, l'Andrea, bon els serveis informatius i la producció del programa, el Carles, Hernández i Rius a la previsió del temps, també avui a les dues membres del cor Cantabile que han passat pel Just a la Fusta, recordem que diumenge actuen aquí a Sant Just a la Teneu i que sortegem dues entrades, podeu trucar a la ràdio el 933-723-661 per aconseguir-les encara fins demà.
Hem fet tertulia amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Larré i el Jordi Agulló, hem parlat de teatre amb la Maica Deu Enyes i també heu sentit ara de dret amb la Sílvia Mas Mitjà. Des de les 10, ha parlat Carme Verduy. Tornarem demà amb moltes més coses que en cada dia de 10 a 1 del migdia. Ara ha de seguir d'arribar als Sant Just Notícies amb l'Andrea Bueno per posar-vos el dia de l'actualitat Sant Justenca.
Res més, que vagi bé, que passeu un molt bon dijous. People put pictures of places in frames
I remember someone's face but then I forget their names I have a book for writing down who I meet and where I'm going to But my home is nowhere without you There is nowhere like the ocean to breathe
And the world is wonderful as it is Now I might try to settle down on some beach in Malibu But my home is nowhere without you My home is nowhere without you My home is nowhere without you My home is nowhere without you
My home is nowhere without you.
I met a native and they shook my hand In a warehouse in Providence, Rhode Island They said they had a room for me there with an incredible view But my home is nowhere without you Their house is full of dogs and full of bugs In a city full of gods and full of thugs
I wander there down the streets and up on First Avenue But my home is nowhere without you
My home is nowhere without you. My home is nowhere without you. My home is nowhere without you.
My home is nowhere without you. My home is nowhere without you. My home is nowhere without you. My home is nowhere without you. Without you. Without you.
48.1, ràdio despert, 48.1.
és la una bon dia tot seguit les notícies de sant just sant just notícies edició migdia amandrea bueno
Es redueix el volum de residus recollits a Sant Just el 2014. L'any passat es van recollir un 2,5% menys de residus que l'any anterior, probablement conseqüència a l'increment de preus de recollida a la deixelleria. Pel que fa a la fracció de les escombraries, l'orgànica segueix sent l'assignatura pendent. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui dijous 5 de febrer. En titulars, destaquem altres qüestions de la jornada.
Promunt se redueix els preus de l'aparcament del Milenari. L'empresa municipal ha aprovat les tarifes per estacionar en aquest espai aquest any i contemplen quatre modalitats establertes pels turismes i un únic preu per a motos. Comencen les obres d'urbanització de la plaça Antoni Malaret i Amigo. Són uns treballs que costen 619.054 euros i estan finançats per l'àrea metropolitana. La setmana que ve s'iniciaran les obres de remodelació de la plaça de la Pau.
I avui s'obre el període per apuntar-se al concurs de disfresses de Carnestoltes. La festa serà dissabte 14 de febrer i inclourà la desfila de la disfresses, la rua i la festa posterior a la plaça Camoapa. Enguany els premis seran en metàleg.
Bon dia, Sant Just redueix el volum de residus recollits l'any 2014. En concret, l'any passat es van recollir un 2,5% menys de residus en comparació amb l'any anterior. Segons el regidor de Media Ambient de Sant Just, Pere Oriols, això pot ser conseqüència de l'increment de preus de recollida a la deixalleria.
Hem recollit un dos i mig per cent menys de residus. Sembla que aquesta reducció s'atribueix, bàsicament, a que hi ha hagut menys recollida a la selleria. I ha coincidit en que, justament, la selleria, que és un servei que tenim mancomunat a través de l'àrea metropolitana, a la selleria hem hagut d'aplicar un sistema nou de preus que ha encarit pels comerciants, pels industrials, no pels ciutadans que no paguen. I aleshores hi ha hagut una disminució que probablement deu voler dir que fan servir altres mecanismes
Segons Uriols, a nivell general, pel que fa al volum de recollida de residus s'enjusta es manté estancat. Considera que el municipi no en pitjora però que encara s'ha de fer més perquè els ciutadans i ciutadanes i els grans generadors de residus reciclin i separin més. Apunta més que la matèria orgànica segueix sent la assignatura pendent pel que fa a la refracció de les escombraries. El regidor de Media Pien ha explicat per què.
per les estimacions que altres tenim de l'orgànica que s'hauria de recollir sant just, no en recollim ni la meitat. I el problema és que llavors l'orgànica embruta tot el rebuig. I en el rebuig s'hi pot fer un treball de separació, que es fa a les ecoparcs, però és clar, si està barrejat amb el rebuig, amb l'orgànica tot es complica molt.
És per això que l'abril de l'any passat l'Ajuntament de Sant Just va engegar una campanya informativa a una vuitantena de grans generadors de residus del poble, com restaurants, residències i escoles, per motivar-los en la separació de residus. Sant Just Notícies.
Ara passen 4 minuts de la una del migdia i parlem d'altres temes. Promunça redueix els preus de l'aparcament del milenari. L'empresa municipal ha aprovat les tarifes per estacionar en aquest espai aquest 2015 i contemplen 4 modalitats establides.