una nova ruta d'alta velocitat entre Seattle i Portland.
I quan va descarrilar, alguns vagons van caure
sobre una de les principals autopistes de l'estat
en plena hora punta.
La majoria de víctimes serien passatgers del tren,
en què viatjaven 77 persones.
S'estan investigant les causes de l'accident,
però el president nord-americà Donald Trump
ja ha demanat millores en les infraestructures del país.
Vull començar expressant el meu suport
a les víctimes de l'accident de tren a l'estat de Washington.
Estem seguint molt de prop la situació
en coordinació amb les autoritats locals.
És una raó més per començar a arreglar immediatament
les infraestructures dels Estats Units.
Aquesta línia de trens funciona amb trens de tecnologia pendular
del fabricant basc Talgo,
però segons la companyia, la tractora és del fabricant alemany Siemens.
Unió de Pages us proposa al Ministeri d'Agricultura
un pla per l'any que ve d'arrencada d'arbres, de préssecs i nectarines
amb els fons comunitaris que fins ara es destinaven a retirades excepcionals.
Segons els sindicats, se n'haurien d'arrencar més de 1.700 hectàrees
per reduir la producció d'uns 36 milions de quilos.
Lleida, Josep Maria Perello, bon dia.
Bon dia.
D'aquesta manera es podria controlar la baixada dels preus
motivada pel Beto Rus,
que es preveu que continuarà,
i per l'excés de producció.
Unió de Pages es calcula que amb la mateixa quantitat d'ajuda
destinada a la retirada excepcional que l'estat espanyol
va fer l'any passat, de gairebé 9 milions d'euros,
es podrien retirar 1.700 hectàrees en un any.
Josep Cabrè, membre de l'executiva
de la fruita dolça d'unia de Pagesos.
En lloc d'implementar aquestes retirades extraordinàries,
en lloc de fer aquestes retirades extraordinàries
destinar aquest pressupost
a un pla d'arrenca de pressa ginectarina.
Josep Maria Perello, Catalunya Ràdio, Lleida.
El Clau Nia, el festival que organitza
xarango a Sant Joan de les Abadeses,
el Ripollès, ja té dates per l'any que ve.
Es farà entre el 28 de juny i l'1 de juliol.
Algú ja riu i surt el sol,
i ja vedalla i es pateguen els balcons de flors.
Els xarango tornaran a exercir d'anfitrions
en la cinquena edició,
però les novetats del cartell són
Doctor Cràpula, els alemanys Bukhara,
amb influències jamaicanes, àrabs i balcàniques,
amb paranoia o marina,
la cantant dels prestigiosos Ojos de Brujo.
Els esports amb Jordi Turria.
Els Lakers han fet aquesta matinada
un gran homenatge a Kobe Bryant,
que va jugar 20 punades amb aquest equip
i va guanyar 5 títols de l'NBA.
L'equip de Los Angeles ha penjat les samarretes
amb els números 8 i 24 que va portar Bryant.
Encara l'NBA, Sant Antonio ha derrotat els Clippers
per 109 a 91, amb 8 punts de Pau Gasol.
Houston ha guanyat Juta per 120 a 99,
amb 14 punts de Ricky Rubio.
Avui comença una nova jornada de la Lliga de Futbol.
A primera, llevant la ganès.
I a segona, Barça ve el Bacete,
el ministrar de partida a les 8 i Valladolid-Saragossa.
Nou partit pel club natació Sabadell
a la fase de grups de la Champions masculina de Baterpolo.
El seu rival és l'estàgua de Bucarest,
un rival que elogia a Xava Gómez,
el tècnic del club català,
tot i que l'equip romanès és el CUE.
Otro de los clásicos de Europa, este agua,
gente veterana, bueno, un buen equipo,
pero espero que en casa podamos dar el nivel
el nivel adecuado para poder querer
hacer un partido cuanto menos igualado
y intentar ganarlo.
I encara un partit més, en aquest cas,
de l'hoquei Lliga, a partir dels 9, Reus-Igualada.
Fins aquí, les notícies.
en el que terà.
Fins aquí, les notícies.
Bendiciones.
Fins demà!
Fins demà!
La previsió del temps per als propers dies ja s'acosta a Nadal i tots tenim ganes de saber quin temps tindrem per aquesta setmana nadalenca.
A la segona hora seguirem amb les entrevistes habituals de campanya.
Ja avui acabem amb aquestes entrevistes de campanya i passa per aquí la Laia Flotats del PDeCAT per parlar-nos de la llista de Junts per Catalunya.
I també a la segona hora, després de l'entrevista amb la Laia Flotats, passaran per aquí el Jaume Campreciós, el Jordi Ferraz i el Pep Quintana per fer la tertúlia dels dimarts.
I a la tercera hora el Pep Quintana seguirà aquí amb nosaltres per repassar la història de Sant Just, seguint amb les miscel·lànies.
La setmana passada vam parlar de la miscel·lània número 7, avui suposo que el Pep ens portarà la miscel·lània número 8 i també la frase de la setmana que sempre tenim penjada al taulell de la ràdio també ens la portarà el Pep Quintana.
Tot això serà des d'ara i fins la una aquí a Ràdio d'Esvern, al Just a la Fusta de Ràdio d'Esvern. Ens podeu escoltar a través de les zones 98.1 de la freqüència modulada i també a través de la nostra pàgina web www.radiodesvern.com
Ràdio d'Esvern
I don't want to talk about things we've gone through. Though it's hurting me, now it's history.
I've played all my cards, and that's what you've done too. Nothing more to say, no more ace to play.
The winner takes it all. The loser's standing small. Beside the victory, that's my destiny.
I was in your arms. Thinking I belonged there. I figured it made sense. Building me a fence. Building me a home. Thinking I'd be strong there.
But I was a fool. Laying by the rules. The gods made from one's eyes. Their minds as cold as ice. And someone way down here loses someone dear.
The winner takes it all. The loser has to fall. It's simple and it's plain. Why should I complain?
But tell me, does she kiss? Like I used to kiss you. Does it feel the same? When she calls your name? Somewhere deep inside. You must know I miss you.
But what can I say? Rules must be obeyed. The judges will decide. The likes of me combine.
Leaves over the olur move from the cellar. Spatane is on the shark. Always stay in love. The game is on again. A lover or a friend. A being onder is small. A being onder is small. The winner takes it all.
Takes it all.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
Fins demà!
Fins demà!
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Un quart d'onze del matí comencem el Just a la Fusta repassant les notícies de Sant Just amb la Carla Bermejo.
Hola Carla, bon dia.
Bon dia, Sergi.
No et sento gaire bé avui.
Crec que tinc un problema amb els meus auriculars.
A veure, ara?
Bon dia.
Ara sí, ara sí que et sento bé.
Doncs, endavant amb les notícies de Sant Just.
Sí, comencem amb política, com estem fent aquests dies.
I és que el candidat número 15 per Barcelona de Ciutadans, Martín Barra, va assegurar ahir el Just a la Fusta que el 21 de desembre serà una data històrica pel procés nacionalista, perquè serà la data de la seva defunció.
Creu que després de les eleccions cal enterrar el malson del procés i encarar amb il·lusió una nova etapa per Catalunya.
Barra va recalcar que les eleccions d'aquest dijous són una oportunitat per derrotar els partits sobiranistes.
Barra va insistir que no li agradarà veure polítics de la presó i que la situació ideal seria que, per exemple, el candidat d'Esquerra, Oriol Junqueras, estigués participant a la campanya electoral.
Però va defensar que la presó deriva directament de les seves accions.
A més, va reivindicar que les eleccions són la millor sortida a aquesta situació.
Pel que fa als escenaris possibles, després de les eleccions, Martín Barra va reiterar que donaran suport al partit constitucionalista, amb més suport a les eleccions, tal com ha insistit la seva capdallista Inés Arrimadas.
Martín Barra creu que Arrimadas serà la futura primera presidenta de la Generalitat i va assegurar que el partit dona veu a catalans silenciats.
Doncs aquesta va ser la penúltima entrevista de la ronda d'entrevistes habitual de campanya.
Avui tindrem l'Aleia Flotats del PDeCAT per parlar-ne.
No sé què està passant aquí amb els micròfons o...
No, no, no, no, t'estava dient si em podies apagar un moment el micròfons.
Ah, d'acord.
No, no, cap problema. Era per tu, sí.
D'acord. Ja t'hem sentit, tu, sí.
Tota l'audiència...
Ja està solucionat.
...ho ha pogut sentir.
Estic una mica cascada de la veu.
Doncs dèiem que arribem ja a final de campanya. No sé si ho trobaràs a faltar.
No.
No?
No gaire.
Demà dia de reflexió. Suposo que encara coagirà l'entrevista d'avui de l'Aleia Flotats,
els rapes de les notícies, però en qualsevol cas demà dia de reflexió.
El 21 de desembre les eleccions, que també mirarem des del programa de fer-ne una cobertura.
I el divendres el post-eleccions.
Divendres farem un post-eleccions i la setmana vinent Nadal.
Exacte. Fugim tots.
Doncs a veure més notícies que no tinguin a veure potser amb les eleccions. O sí?
No, no tenen a veure amb les eleccions, però sí amb la política.
I és que avui se celebra el darrer ple de l'Ajuntament de Sant Just.
En aquest ple, l'Ajuntament aprovarà les ordenances fiscals reguladores dels preus públics per l'any 2018,
després de l'estimació de les al·legacions que s'han presentat.
Una d'aquestes al·legacions era la presentada per les associacions de veïns i veïnes
que van sol·licitar la reducció de l'increment previst de l'impost de bens immobles,
que en un principi estava previst que fos del 3,5%.
L'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Just va ajustar al 3% l'increment de l'IBI per l'any 2018,
rebaixant així la previsió inicial.
També des del punt de vista econòmic s'aprovaran les noves tarifes corresponents al 2018,
que s'apliquen al complex esportiu municipal de la Bonaigua.
En aquest ple també s'aprovarà el nou protocol d'atenció a les dones víctimes de violència masclista
després de revisar l'actual protocol amb els agents involucrats.
Doncs ple municipal aquest vespre, no sé si això ho trobaràs a faltar,
quan te'n vagis de vacances de Nadal.
Tampoc, m'estàs dient unes coses.
Tampoc.
No sé, a veure, hi ha gent que és addicte als plens.
Addicte.
No, aviam, tampoc està malament, però tant com addicte.
No, no.
I sobretot si són de 3 hores.
Com l'últim.
A veure si aquesta vegada el ple no s'allarga tant.
Amb una horeta en tenim prou.
Doncs tanquem la secció dels notícies de Sant Just amb un tercer apunt.
Sí, a partir de gener de 2018, que en Ginestat tindrà uns nous horaris d'obertura,
de dilluns a divendres l'equipament estarà obert de 3 quarts de 10 del matí a 2 quarts de 2
i també de 2 quarts de 4 fins les 9 de la nit.
Els dissabtes obrirà de 3 quarts de 10 del matí a 2 quarts de 2 i les tardes de 6 a 8 del vespre.
I els diumenges, que en Ginestat estarà obert de 12 a 2 del migdia.
Aquests seran els horaris de l'equipament exceptuant els dies festius
i els períodes de vacances de Nadal, Setmana Santa i l'estiu.
La modificació d'horaris s'ha fet després d'una anàlisi dels usos dels serveis que es presten a la Masia.
Per cert, ara potser faré un espòiler,
però sé que estàs treballant una informació d'un accident que hi ha hagut aquest matí.
Ah, sí.
Què ha passat?
Doncs encara no sabem ben bé què ha passat,
però sembla ser que un autobús ha xocat contra un arbre,
ha vingut a Indústria.
És un autobús de la línia 46
i ha xocat contra un arbre prop de la rotonda
entre Salvador Espriu i Carrer Indústria.
Sí, i encara no sabem ben bé quines han estat les causes.
Però la conseqüència és aquesta, l'autobús contra l'arbre.
Doncs suposo que podrem saber més coses més endavant durant el matí.
La policia de moment no ha donat més informació que aquesta,
però segur que anirem sabent més coses al llarg d'aquest matí.
Moltes gràcies, Carla,
i de seguida tornem amb les portades dels diaris.
Perfecte, fins ara.
Doncs de seguida tornem,
tal com comentàvem ara amb les portades dels diaris.
Fem una breu pausa musical,
escoltem la flama d'obrint pas,
i de seguida tornem. Fins ara.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
La fotografia!
Fins demà!
Fins demà!
li diu!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Trif filling!
Fins demà!
Ar abide!
El mat!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I demà!
Fins demà!
Fins demà!
Фins demà!
Fins demà!
El central també anuncia arguments importants per al 2019 i al 2020.
Doncs Rajoy, el govern que posaria aquest salari mínim,
un nivell que no sé si és suficient, també.
735 euros.
Es pot viure amb 735 euros?
Si vius sol, segur que no.
Viure sol, seguríssim que no.
Viure a una ciutat com a Barcelona o a Madrid, segur que tampoc.
I bé, potser vivint en un poble molt petit i compartint un pis, doncs, pots anar tirant.
Però, de totes maneres, aquest és un sou que guanya molta gent, el sou mínim.
I a més a més, això és un sou mínim d'una jornada completa.
És a dir, la gent que treballa una jornada parcial, ja res de poder viure amb el seu sou.
Exacte, doncs, seguim amb altres temes.
Diu, la vanguardia que creix l'entrada d'immigrants per mar a Espanya.
Aquest any ja s'han comptat més de 21.000 entrades davant les 13.000 del passat 2016.
Doncs, aquests són els temes principals que repassa la vanguardia.
Passem al diari ara, que crec que també parla del debat d'ahir.
Sí, diu que el debat evidencia la tensió entre blocs.
L'absència forçada de Puigdemont i Junqueras condiciona la cita final.
Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP concentren els seus atacs en Arrimadas i el Ruyol.
I diu que Iceta marca distàncies amb Ciutadans i el Partit Popular i Domènech busca un espai propi.
Doncs, aquesta lluita també entre blocs, diríem que per disputar-se aquest vot,
pel que es comenta o pel que sembla, segons els sondejos,
el vot entre blocs pràcticament no variaria, però sí dins dels blocs.
És a dir, que Esquerra, Junts per Catalunya i la CUP es disputen votants
i el Partit Popular, Ciutadans i el Partit Socialista se'n disputen també.
i Catalunya en comú fa una mica de bisagre, no?
Sí, potser sí que es disputa vots amb gent dels dos blocs, no?
Potser amb partit dels dos blocs.
Sí, potser es disputa vots amb...
Bé, ara són elaboracions que faig, però potser es disputa vots amb votants d'Esquerra
menys convençuts amb el tema del procés
i votants del Partit Socialista menys convençuts amb l'aplicació del 155,
per dir-ho d'alguna manera.
Potser sí que aquí pot pescar vots Catalunya en comú.
Bé, ho veurem. El resultat se sabrà d'aquí a poquet.
Dijous. Dijous ja ho sabrem tot.
Doncs seguim amb un altre tema i és que hi va haver un descarrilament
sobre l'autopista als Estats Units.
Diu que un tren que viatjava entre Seattle i Portland
va descarrilar ahir en passar per un pont que creuava l'autopista
amb un balanç inicial de 6 morts i més de 70 ferits.
Doncs aquest matí crec que dèiem 3 morts, 6 morts ja.
Suposo que haurà augmentat o potser aquesta xifra encara no se sabia segur.
He vist a les notícies 3 morts, però com que les van repetint...
pot ser que estigui més actualitzat fins i tot el diari.
Bé, en qualsevol cas una notícia trista, lamentable,
que arriba també pocs dies després de l'accident entre un tren i un autobús
a la Catalunya Nord.
Per tant, estem tenint uns dies desgraciats pel que fa accidents ferroviaris.
Passem al periòdico.
Sí, el periòdico que ha titulat Ciutadans pressiona el PSC en la recta final.
Em citen una declaració d'Arrimades que diu
per què Iceta ens veta i demana indultar Junqueras.
Guerra soterrada també entre Esquerra i Junts per Catalunya
per la primàcia nacionalista.
Presons expedienta, el líder d'Esquerra i Sánchez
per haver gravat àudios electorals.
Aquests àudios que van utilitzar en alguns actes.
Sí, això no estava permès, no?
Exacte.
Doncs les conseqüències, se sap què pot passar?
Encara no.
Expedienta, diu aquí.
Expedient intern de la pròpia presó.
Ah, sí, sí que ja van dir algunes mesures
com en horaris d'esbarjo i coses així internes.
No podran sortir al pati.
Exacte, doncs alguna cosa així era.
Més coses del periòdico.
L'altre tema del dia, el descarrilament mortal.
almenys sis morts, també diu el periòdico,
i un centenar de ferits al caure a un tren
sobre una autopista a l'estat de Washington.
I la fotografia va estar espectacular, la veritat.
Sí, ara estic veient que hi ha diaris de Madrid
que també destacen avui en portada la fotografia d'aquest tren,
però això ho repassarem després de veure
què és el que diu el punt avui.
Sí, el punt avui que titula per una entrevista
de Carles Puigdemont que diu
el 130è president no el pot liquidar Rajoy.
En aquesta entrevista, Puigdemont també afegeix
que comencem a normalitzar de manera inconscient el 155.
A més, la retirada de la causa és factible
i seria saludable per a la democràcia espanyola.
I per últim, Carles Puigdemont diu
que el país no està malalt, està ocupat.
Doncs, declaracions de Puigdemont
a pocs dies de les eleccions.
No sé si hi ha algun tema més al punt avui que vam destacar.
A part del debat, que ja n'hem parlat,
també hi ha una entrevista al candidat número 18 per Barcelona,
de Junts per Catalunya, Toni Morral,
que diu que aquest país ha obert un camí
que no té marxa enrere.
Les entrevistes també del punt avui
que estan fent com el Just a la Fusta, eh?
Fins i tot, crec que hem compartit algun...
Sí.
Algun entrevistat, crec que va ser...
El Jordi Albert d'Esquerra.
El Jordi Albert d'Esquerra va passar pel punt avui
i va passar pel Just a la Fusta,
però l'entrevista d'aquí va ser millor.
Exacte, segur.
Doncs passem als diaris de Madrid.
Comencem amb el país, que titula
El separatisme torna a crear expectatives falses per guanyar.
Els presos sortiran de la presó,
les empreses tornaran a Catalunya,
seguren els candidats de Junts i Esquerra.
Trump torna al món al conflicte entre superpotències.
La nova estratègia de seguretat nacional de la Casa Blanca
acusa Pequín i Moscou
de socavar els interessos estatunidens.
La fotografia del dia, precisament per als Estats Units,
també pel descarrilament d'aquest tren
entre Seattle i Portland,
una fotografia molt espectacular
en què es veu la carretera tallada
i els vagons caien des d'un pont
cap a l'autopista.
Villar desvia cap al govern
la culpa de si Espanya surt del Mundial.
Aquest és un tema migcam
entre la política i l'esport.
Angel Maria Villar,
el president suspès
de la Federació Espanyola de Futbol,
es va referir ahir
a la possibilitat que Espanya
pugui quedar-se sense participar
al Mundial de Futbol
per les injerencies polítiques
en la Federació Espanyola.
és un tema que ampliarem després
amb les portals dels diaris esportius
i el país també,
perquè com el país diu Carmena,
obre una crisi del seu govern.
L'alcaldessa de Madrid
destitueix el regidor d'Hisenda
per no recolzar el pla d'ajustament.
Tres regidors
amenacen amb Dimiti.
Aquest és el destacat,
el titular del país
en clau local a Madrid.
L'ABC també avui dedica la portada
a Manuela Carmena
i diu
la descomposició del carmenismo.
Un nou concepte
que no havia sentit encara.
i l'ABC,
que tenen molta imaginació,
doncs han titulat això,
la descomposició del carmenisme.
Això ho posaré en català, no?
L'alcaldessa de Madrid
destitueix el seu regidor d'Hisenda
per negar-se
a aprovar el pla econòmic
pactat amb Montoro
i diversos regidors
es revelen en contra seva.
Manuela Carmena
i en aquesta roda de premsa
destacada en la imatge principal del dia.
El Mundo,
la fotografia també és per Manuela Carmena,
diu
les tres crisis de Carmena,
Podemos i Izquierda Unida
intenten aturar
el contagi de les crisis de Madrid.
Iglesias i Garzón
han mantingut dues reunions
en els darrers dies
per limitar a l'Ajuntament
l'enfrontament entre els dos socis
i Carmena destitueix
el regidor d'Economia
d'Izquierda Unida
i treu endavant
un pla econòmic i financer
gràcies al vot
dels consellers
dels regidors
del Partit Popular.
Junqueras entra
en el cos a cos
en Puigdemont
i el Tilla
de Covard.
Junqueras diu
vaig anar a la presó
perquè no m'amago
i sóc conseqüent
amb els meus actes
afirma el líder d'Esquerra.
L'expresident
refusa criticar-lo
perquè segueix sent
el vicepresident
diu Puigdemont.
Un indult
mentre el PP governi
és somià d'expert.
Això
diu
Xavier García
Albiol
en una entrevista
avui al Mundo.
Altres titulars
del país
diuen que González
acusa l'extrasur
del PP
de controlar
els concursos.
L'expresident
de Madrid
declara
que la Puerta
intentava decidir
les adjudicacions
d'obra pública.
Aquest
és
un dels titulars
del Mundo.
I acabem
repàs
desportats
als diaris
de Madrid
amb
La Razón.
El titular
de La Razón
diu
el bloc constitucional
necessita
4.000
vots
més
per cada
diputat.
La llei
electoral
premia
els sobiranistes
que amb
27.000
vots
sumen
un
escó
davant
dels 31.000
dels
constitucionalistes.
Crec que
aquest és un titular
també
tan ansiós
perquè
el que venen
a dir aquí
és que
els independentistes
en tenen
prou
amb menys
vots
per guanyar
però
suposo que
tot això ve
arrel
que
les províncies
amb menys
habitants
tenen
més representants
per habitant
que les províncies
més grans
i el vot
constitucionalista
o
unionista
està molt més
concentrat
a l'àrea
metropolitana
de Barcelona.
Exacte.
I no tant
a Girona
per exemple
que és
històricament
un lloc
on...
Clar,
per exemple
els diputats
de Girona
o de Lleida
valen
molts
menys
vots
o són més
fàcils
d'aconseguir
en quant a vots
que no pas
els de Barcelona
i a Barcelona
suposo que és on
Ciutadans
obtindrà
millors resultats
Ciutadans
i el PSC
històricament
i etcètera
etcètera
doncs
jo crec que
amb això
ja ho tindríem
fem ara un repàs
d'algun tema
interessant
de la Vanguardia
un últim tema
que en part
està relacionat
amb la política
i és que
la loteria
de Nadal
diu la Vanguardia
percep
una baixada
de vendes
per la política
la grossa
en canvi
viu una de les seves
campanyes més optimistes
guanyant nous clients
441 milions d'euros
és els euros
que estan en joc
aquest any
a Catalunya
les administracions
creuen que vendran
entre un 5%
i un 10% menys
que l'any passat
d'aquesta loteria
de Nadal
i les associacions
que jugaven cada any
a la loteria de Nadal
es passen
a la loteria
catalana
doncs
també és una guerra
entre cometes
ideològica
entre les loteries
la gent ha de triar
si vol jugar
a la grossa
o a la loteria nacional
crec que els premis
són més grans
a la loteria nacional
sí, això sí
crec que els premis
són bastant més grans
a l'acció
que comporta
un petit sacrifici
de premi
però potser també
la probabilitat
que et toqui
és més alta
amb la grossa
això també
no sé
potser
això és la forma
de mirar-ho
també positiva
optimista
des del costat
de la grossa
també parla
d'una curiositat
que són els números
que cada any
es posen de moda
i diu que
amb la grossa
de cap d'any
el 1714
ha tornat a ser
un dels més buscats
però aquest any
en aquesta loteria
catalana
també s'ha demanat
amb insistència
diu la Vanguardia
bitllets que inclouen
entre la seva numeració
el 155
ha passat el mateix
amb els clients
que busquen
fortuna
amb la loteria
de Nadal
aquest número
de l'article
aplicat
des del govern
de Madrid
a Catalunya
ha tingut
també
molts nòvios
i nòvies
diu la Vanguardia
el 155
es va esgotar
pràcticament
en qüestió
d'hores
a les administracions
que el tenien
consignat
com
doña Manolita
la bruixa
d'or de sort
i el Pescador
i també
diu que
un número
força benut
és el
17.817
referit
als atentats
de Barcelona
i Can Vils
i creus
en aquesta mena
de coses?
no massa
ets supersticiosa
de pensar
que potser
el 155
podrà sortir
jo tampoc
hi acostumo
a creure
i a més a més
crec que
les proves
són prou
clares
no
és a dir
no acostumar
a sortir
números
així
específics
assenyalats
surt un número
qualsevol
suposo que el que
surti aquest any
l'any que ve
n'hi ha molt buscat
aquest any
el 155
això sí que seria
una bomba
seria bastant genial
doncs
això serà
el dia 22
com sempre
el dia de la
loteria nacional
gràcies Carles
i ens anem
veient per aquí
a les notícies
de Sant Just
i als bulletins horaris
perfecte
fins ara
adeu
fa tant 4 minuts
per 3 quarts
fem ara un repàs ràpid
a les portades
dels diaris esportius
i ho fem començant
amb el diari Esport
l'Esport
anuncia que sortiran
a guanyar el Bernabéu
el Barça
Messi
Iniesta
i Suárez
van fer declaracions
ahir
parlant
d'aquest partit
de dissabte
contra el Real Madrid
Messi diu que
seria bonic
acomiadar l'any
amb una victòria
i passar un Nadal
feliç
Iniesta
diu que
van al partit
amb la intenció
de ser protagonistes
i de dominar
i Suárez
diu que
no han de fer
el passadís
que no tenen
res a veure
amb el Mundial
de Clubs
i per tant
diu que no
cal fer
aquest passadís
el Barça
ja ha anunciat
que no farà
passadís
al Real Madrid
en clau
de la Federació
Espanyola
diu que si Espanya
queda fora del Mundial
serà per culpa seva
assegurar billar
billar
billar que ataca
el govern espanyol
i ambàsquet
la Junta del Barça
dona suport
a Cito Alonso
per redreçar
la situació
confiança
en Cito Alonso
titula
el diari
Esport
El Mundo Deportivo
avui destaca
en portada
Gerai
Gerai
convocat
per
Anyilbarro
per jugar
demà
un partit
amb l'equip
sub-23
de
Lezama
a
Galas
el central
blanc i vermell
continua
sent la seva
progressió
després
d'haver superat
de forma
satisfactòria
un tumor
per tant
Gerai
que sembla
que se'n comença
a sortir
de la seva
malaltia
del seu càncer
Quepa
amb una fractura
al peu
i valenciaga
són baixes
per al Benito
Villamarín
tot això
pel que fa
a l'Atlètic
de Bilbao
sembla que avui
han destacat
la versió
basca
del Mundo Deportivo
a la Lliga
el Màlaga
va perdre
0 gols a 2
davant del Betis
l'últim partit
de la jornada
i Messi diu
que vol guanyar
el clàssic
pel que significa
futbol
Villar
culpa el govern
si Espanya
no va al Mundial
i en bàsquet
el club
aprova un pressupost
de 4,2 milions
d'euros
del Bilbao
Bàsquet
avui
evidentment
la pàgina
que consultem
ha donat
la versió
la versió
basca
d'aquesta portada
seguim
amb el diari
que diu
Ordago
de Villar
si Espanya
no va al Mundial
serà per culpa
del govern
a Rajoy
que en sap de tot
diu
el nomenaré
auxiliar
de Lopetegui
segur que guanyarà
més diners
que com a president
del govern
diu Villar
i no tornaré
a la presó
perquè no he fet
res
però tot i així
em van mentir
i darrere de tot això
està
Lete Tebas
i Cardenal
diu
Villar
I el diari
marca
a la portada
avui
és per Messi
que va guanyar
el premi
Pichichi
que precisament
ofereix
aquest diari
i el titular
diu
un clàssico
Messi
l'estrella
entre les estrelles
dels premis
marca
es va endur
el seu quart
trofeu Pichichi
i el dia
Estefano
com a millor jugador
de la Lliga
2016-2017
diu que seria bonic
acomiadar l'any
amb una victòria
al Clàssic
Oblak
Aspas
i Niesta
també premiats
i Mendilio
i Garitano
comparteixen
el premi
al millor entrenador
Fem ara una pausa
per la publicitat
i de seguida
tornem
amb la previsió
del temps
amb el Carles
Hernández i Rius
Fins ara
A les portes
la riu
desfèr
sintonitzes
la riu
desfèr
la ràbia
de Sant Lluís
florent
amb el porcú
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out
l'smood jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més sual
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smood jazz club
t'hi esperem
cada tarda
de 5 a 7
escolta'ns
explica'ns
participa
proposa
la plaça Mireia
amb Mireia Redondo
cada tarda
de 5 a 7
ens veiem a la plaça
cinema sense límits
cinema sense fronteres
cinema sense mesures
en definitiva
cinema sense condicions
els dimarts
de 8 a 9 del vespre
quan el cinema
es fa ràdio
avui a les 9 del vespre
Emma de Música
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
ben
un programa realitzat
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Has vist quin abric m'he comprat?
És de la botiga aquella que et vaig dir, de Sant Just.
Ostres, m'agrada.
I les sabates pel Miquel, de Sant Joan d'Espí.
I aquest rellotge?
Per la Sandra.
Ja l'he comprat a la botiga aquesta de Sant Feliu,
la que et vaig dir dels complements.
I com és que voltes tant?
Volta, calla, calla, que igual me'n vaig a Irlanda.
A Irlanda?
Si tu també vols viatjar fins a Irlanda, pren bona nota.
Fes les teves compres a Sant Feliu, de Llobregat,
Sant Joan d'Espí, Sant Just d'Esvern.
Per cada compra de més de 10 euros, aconseguiràs un gomet.
Necessites 10 gomets.
I com a mínim 3 han de ser de colors diferents.
Enganxes el tarjetó promocional
i quan l'hagis completat, diposita-la a les urnes
que trobaràs als equipaments municipals.
Espavila!
Tens fins al 5 de gener per aconseguir-ho.
Recorda, per Nadal no cal creuar la Diagonal.
Cada ovella, el seu corral.
Venen al comerç local.
Primer van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
RadioDesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610-777-015.
Radio Desvern.
Cada dia, més a prop teu.
Et poso lluç?
El tinc molt bo.
Sí, posa'm anunciidats per arrebussar
i quart i meitat per llançar les escompraries.
Cada any, malbaratem el 35% del peix que capturem.
Mentrestant, 800 milions de persones passen gana.
El món no necessita més menjar.
Necessita més gent compromesa.
A Mants Unides, recolzem projectes contra la cam a 60 països.
Té compromets?
Truca al 900-811-888.
No et trobes bé?
Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa, truca al 061.
Al 061, el nostre personal sanitari t'oferirà ajuda a les 24 hores del dia
per a resoldre la teva situació i t'indicarà a quin centre és millor que t'adressis en cas que calgui.
Així podràs rebre l'atenció que necessites més ràpidament.
Per una salut millor, 061 CatSalut Respon.
Generalitat de Catalunya.
Per Nadal, bé, bé, no cal creuar, bé, bé, la Diagonal, bé, bé, que l'ovella al seu corral.
Som feliu, bé, bé, Sant Joan Despí, bé, bé, i Sant Just, bé, bé, que era el comerç local.
Tant et costa separar la brossa?
Tant esforç és llençar cada cos al seu lloc?
No, tot el mateix covent, tota la mateixa pila.
Esclar, no hi tens espai a la cuina, oi?
Però si no ens hi posem, aviat no tindrem espai sense brossa.
A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generem. Fins quan?
Redueix, reutilitza, recicla, reacciona.
Amb la col·laboració de Coembes i Ecovidrio, Generalitat de Catalunya.
Aquestes festes omplim de música les vostres llars.
Escolta a Ràdio d'Esvern les Nadales de sempre i la millor música.
Els dies 24, 25, 26, 31 de desembre i l'1 de gener
us oferim la millor selecció de Nadales i música de sempre.
Per Nadal, escolta Ràdio d'Esvern, els 98.1 de la FM.
Bones festes!
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Informatiucom.
La!
El baix Llobregat a Ràdio d'Esvern .
Arriba un dels moments més esperats pels nostres oients,
que és la previsió del temps amb el Carles Hernández.
Hola, Carles, t'has deixat les ulleres.
Sí, ho deixo les ulleres fora, vaja.
Ho pots fer sense ulleres?
No, no, no.
O et deixem que vagi a buscar-les?
És una petita escapada.
Doncs vés a buscar les ulleres.
Ja tenim aquí el Carles.
Recorda, Carles, que si perds les teves ulleres basant en cars,
sempre pots fer una segona còpia.
Jo crec que encara si vas amb algun comerç dels que s'anunciaven el dia dels cars
i dius, escolta'm, és que mira, les he buscat, eh, porto un mes buscant-les,
però resulta que les vaig perdre baixant en els cars.
Igual et fan una segona.
Potser sí.
Perquè crec que l'oferta només és vàlida, si les has perdut baixant en cars.
Però tu pots dir, és que les estic buscant pel carrer fa un mes i no les he trobat i ara vinc.
Abans de venir a fer-me la còpia he pensat...
Deixa'm buscar-les.
Que m'agradaven molt.
Doncs ja tens les ulleres.
Ja tinc les ulleres, això de la vista cansada, que és fomut, eh, per això me les deixo tant, eh,
que no es pensi la gent que sóc despistat, sinó que és una cosa que s'afegeix al tarannà de la gent que es fa gran com jo,
o que és gran.
Ja, perquè per les necessites per algunes coses, però per altres no, no?
Clar, només és per llegir de prop.
És la vista cansada.
Això que et passarà a tu també els 50 anys, per desgràcia.
Encara et queda.
Encara et queda, gaudeix.
Doncs a veure, què ens espera?
Avui ens espera una situació que ens ha sorprès bastant.
Esperàvem una mínima avui al voltant dels 4-5 graus i hem baixat fins als 2 graus.
Realment el fred ha estat rigorós.
També, per exemple, ens hem trobat avui, quan arribàvem aquí a l'emissora,
hi ha un parell o tres de motos que dormen aquí, que són unes motocicletes municipals
que hi ha aparcades aquí al pàrquing de Campa Droseta,
i el seient estava glaçat, o sigui que avui la rosada s'ha glaçat a Sant Jus.
Recordeu que les dues...
Això pel seient de la moto que està aquí aparcada.
Cobret.
Clar, perquè no, òbviament, és que ara ho anava a explicar,
les estacions de Sant Jus estan en alçada.
Clar, l'aire fred es diposita al terra.
No sé si has vist alguna vegada aquestes gràfiques,
que si els peus els pots tenir aquí, ara si surtíssim a l'exterior,
la temperatura ambiental ara en aquests moments és de 6,6 graus.
Però si posem un termòmetre al terra, potser està a 2 graus.
Clar.
O sigui que la diferència de temperatura en un metre i mig és brutal
quan l'aire fred es desploma perquè pesa molt més
i a mesura que vas pujant es va recuperant.
La gent que és més baixa té més fred, en general.
Sí, normalment sí.
I per això normalment la gent comença sempre amb el fred dels peus.
Al cap, els peus els tenim tots igual.
Els peus...
Jo crec que amb la distància del terra amb els peus sí.
Potser alguna persona que es disfressa de nit
i que es porta unes botes especials
pot estar un pam aixecada del terra,
però vaja, depèn de les plataformes que portis.
Llavors avui ens ha sorprès el que dèiem,
aquestes temperatures mínimes que realment són espectaculars.
No esperàvem aquesta situació de temperatures tan baixes.
I a tall d'exemple, doncs això que dèiem, no?
Si vol carregar-se a la pàgina web,
que aquesta és una altra de les històries,
però hem arribat a aquests dos graus de mínima
amb una temperatura de sensació realment molt baixa.
El punt de rosada ha estat al voltant dels zero graus,
o sigui que és el que dèiem, eh?
O sigui, imagineu-vos la diferència de temperatura,
que aquí ja ho podem contrastar,
i és que al terrat de Can Ginestell
hi havia dos graus i mig,
i al terra estava zero graus a la mateixa hora.
Això és perquè poguéssim veure una miqueta
que pràcticament el mortal que està una miqueta així arran de terra,
doncs la temperatura és realment molt baixa.
La temperatura de sensació tèrmica
també ha estat al voltant dels zero graus,
tot i aquests dos,
i hem tingut un petit d'altabaix aquesta nit
que em volia comentar,
que ha estat realment molt, molt, molt curiós,
internet va fatal,
i és que durant aquesta matinada a la una
estàvem amb una temperatura de sis graus,
estàvem bufant vent del nord-oest,
i de cop i volta he exigirat vent del nord-est,
no del nord-est, més humit, de mar cap a terra.
I durant aquesta mitja horeta que ha canviat la direcció del vent,
hem passat dels sis als nou graus.
Això ha estat cap a la una de la matina.
De fet, una revifada amb menys de trenta minuts...
I per què? El mar està més calent que...
Sí, l'aigua del mar no està a la temperatura que ens pugui entrar
del Pla de Lleida o de l'Altiplà català, no?
Llavors, si el vent del nord-oest,
que ens ve un vent més de l'anoia,
doncs és molt més glaçat,
ha glaçat pràcticament a tot Catalunya, a l'interior,
doncs estava entrant aquest vent
i ens estava portant aire fred de l'interior de Catalunya,
i estàvem a sis graus.
De cop i volta ha girat el vent,
s'ha encapritxat a girar a nord-est,
la temperatura ha pujat amb menys de mitja hora a 3 graus,
hem passat a 9 graus,
i després ha tornat un altre cop al nord-oest
i ha tornat la temperatura un altre cop a 6-5 graus.
Ha estat realment molt curiós poder veure aquesta situació,
aquesta matinada,
i després la temperatura ha anat baixant
a mida que avançava la jornada,
i se'ns ha quedat amb aquests dos graus de temperatura mínima.
Ahir va ser un dia gèlid,
el vent va ser important durant tot el dia,
no va permetre que el termòmetre superés els 10 graus,
i realment amb els núvols i a sobre,
doncs la sensació de fred era molt marcada ahir.
Avui tenim la diferència,
doncs que el sol fa més acta de presència,
tot i així,
doncs el que dèiem,
estem amb aquests 6 graus al Walden,
ara 7 graus a Can Ginestà,
avui podem superar els 10,
però ens quedarem amb 11 o 12,
és un valor bastant normal
per aquesta època de l'any.
Recordeu,
ara que parlem d'èpoques de l'any dijous,
quan faltin dos minuts per dos quarts de 6,
a les 17 i 28,
arriba l'hivern astronòmic,
canviem el susto.
Avui?
Dijous.
Dijous, ah, perdó.
Dijous,
quan faltin dos minuts per dos quarts de 6 de la tarda,
amb horari català,
hora catalana.
El dijous serà un dia mig interbolit,
però vaja,
abans parlem del dimecres,
que serà un dia més variable.
Demà potser la sensació de fred és una mica més marcada,
perquè tindrem forces núvols,
serà un dia més variable,
tot i que al migdia el sol pugui lluir,
doncs al matí tindrem alguns núvols,
i això també permetrà que aquesta propera nit
no sigui tan freda.
No crec que arribem als dos graus,
perquè tindrem alguns núvolets més
i això ajudarà que les temperatures
no puguin baixar tant.
Però bé,
els 4 o 5 graus els tindrem segur.
I d'altra banda,
el dijous serà un dia variable,
amb més sol,
les temperatures es recuperen una miqueta
i potser la nit es torna a nubular
per tenir un divendres força tapadot.
És bastant probable que el cap de setmana
seguirà sent fred,
però les màximes es recuperen una mica.
Serà un cap de setmana de vent,
però amb temperatures màximes
una miqueta més altes.
Ho anirem seguint,
perquè realment el vent pot ser molt important dissabte.
Doncs ho anirem seguint
i aniràs fent la previsió també dels dies de Nadal.
Perfecte.
Gràcies, Carles.
Bon dia.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 11.
Bon dia.
Us informa Òscar Fernández.
La Federació d'Entitats de Persones amb Discapacitat
denuncia que les administracions
no garanteixen el dret a l'accés universal
a les persones amb mobilitat reduïda.
Tot i que aquest mes ha acabat el termini
per haver implantat les mesures
que permeten l'accés universal per a llei,
no s'ha fet res.
Només a l'Àrea Metropolitana de Barcelona
hi ha més de 265.000 persones amb discapacitat.
Barcelona, Maria Núria Rebella, bon dia.
Hola, bon dia.
Per Maria Pilar Díaz,
presidenta de la Federació d'Entitats de Persones amb Discapacitat,
és una vulneració sistemàtica
d'un dret fonamental per una part molt important
de la població
i demana a les administracions que hi reflexionin
i posin fil a l'agulla sentimla.
Ningú n'hi ha amb un certificat
que li digui que mai tindrà una discapacitat.
Per tant, fer una societat accessible
és fer una societat inclusiva,
una societat solidària.
Aquesta entitat ha subscrit un conveni
amb el Consell de l'Advocacia Catalana
per denunciar públicament
aquests reiterats incompliments
i per portar als jutjats
els casos concrets de discriminació
per manca d'un accés adequat.
Suspenen en temes d'accessibilitat
els transports públics, els hotels,
la restauració i la sanitat.
Maria Núria Rebella,
Catalunya Ràdio Barcelona.
Més notícies amb Carlos Baraibar.
La Xina reclama als Estats Units
que abandonin la mentalitat de la guerra freda
i de suma zero
i que abordin la seva relació bilateral
d'una manera més constructiva.
Aquesta és la resposta de Pequina
a la nova estratègia de seguretat nacional
que ahir va desgranar Donald Trump.
Trump va dibuixar un món en disputa
on els Estats Units han de prioritzar
els seus interessos en oberta batalla
amb la Xina i amb Rússia.
Aquí veu com a rivals i potencials amenaces.
Rússia també hi ha reaccionat.
Veu aquesta estratègia amb un toc imperialista
i amb poca voluntat de deixar enrere
l'unilateralitat en política internacional.
De fet, aquest és el plantejament
que respon al lema America First
als Estats Units primer
que ha guiat fins ara
totes les polítiques del president.
A Donald Trump li molesta molt
el desequilibri comercial amb la Xina
i en el cas de Rússia
la relació amb Vladimir Putin és ambigua.
Continua en marxa encara aquesta hora
al Congrés de l'Argentina
on ara mateix són quatre hores menys que aquí.
El maratoni ha debat
per tirar endavant la reforma de les pensions
que impulsa el president del país,
el conservador Mauricio Macri.
La policia protegeix les portes del Parlament
després de la mobilització de milers de persones
i uns enfrontaments
que han causat desenes de ferits i de detinguts.
La reforma inclou, entre altres coses,
reduir la pujada de les pensions
i ajornar l'edat de jubilació
dels 65 als 70 anys en el cas dels homes
i dels 60 als 63 en el cas de les dones.
La nova tripulació d'astronautes internacionals
ja ha arribat a l'estació espacial internacional.
La nou russa Soyuz 07 s'ha acoblat amb èxit a l'estació,
segons ha confirmat el Centre de Control de Vols Especials de Rússia.
La nova tripulació, que s'estarà en principi 6 mesos a l'estació,
està formada per un astronauta rus, un nord-americà i un japonès.
Aquesta estació especial internacional
és un projecte d'investigació científica internacional,
del qual formen part 16 nacions, 100 estats.
Està integrada per 14 mòduls diferents
que orbiten la Terra a una velocitat de 27.000 km per hora
i a una distància de 400 km de nosaltres.
Rècord d'audiència del debat electoral del 21 de desembre
que van emetre ahir a la nit TV3 i Catalunya Ràdio.
El van veure 683.000 persones amb un 26,5% del share.
A les xarxes també ha obtingut xifres de rècord.
Més de 173.000 piulades a Twitter.
S'ha convertit així en el programa de TV3
més comentat a la xarxa en tota la història.
La vida a la Terra es va iniciar com a mínim
fa 3.500 milions d'anys.
Això són 300 milions d'anys abans del que es pensava fins ara.
Això és el que asseguren científics
de la Universitat de Wisconsin, els Estats Units,
que han analitzat fòssils microscòpics
procedents d'Austràlia de 3.500 milions d'anys,
els més antics trobats fins ara.
Aquests científics han analitzat els fòssils
amb un espectòmetre de nova generació
que és capaç de separar els isòtops de carboni
i determinar-ne la forma per saber
si tenen un origen biològic o no.
L'anàlisi va determinar que, efectivament,
als fòssils hi ha restes biològiques
de 3 tipus diferents de microbis,
cosa que confirma que ja hi havia varietat de microorganismes
fa més de 3.500 milions d'anys.
De fet, els responsables de la investigació
consideren que la vida podria haver sorgit molt abans.
Recorden que hi ha proves
que fa 4.300 milions d'anys
hi havia oceans d'aigua líquida a la Terra
i que, per tant, no seria estrany
que la vida s'hagués originat llavors.
Els esports amb Robert Prats.
Aquesta hora, el president de l'Espanyol,
Shenyang Shen, compareix davant els mitjans de comunicació
després de la Junta General d'Accionistes d'ahir.
El propietari de l'Espanyol va reconèixer
que espera que el rendiment esportiu
estigui per sobre i va insistir
que el seu projecte és a llarg termini.
Avui es fa la presentació oficial a Vic
dels partits que jugaran les seleccions nacionals
de Catalunya, tant masculina com femenina,
d'Hoquei Patins.
Els partits es jugaran el 30 de desembre.
A la segona divisió, el Barça-Berrem l'Albacete,
en partit de Lliga, a partir de les 8,
l'equip que entrena Gerard López
ocupa llocs de descens.
Els Blaugrana només han guanyat
un dels últims 10 partits.
També avui es disputa el cinquè partit
de la fase de grups de l'Eurolliga de la Tarpolo.
El Sabadell, que només ha guanyat un partit,
juga contra l'Esteaua.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 6 minuts.
El candidat número 15 per Barcelona
de Ciutadans, Martín Barra,
va assegurar ahir el Just a la Fusta
que el 21 de desembre serà una data històrica
pel procés nacionalista,
perquè serà la data de la seva defunció.
Creu que després de les eleccions
cal enterrar el malson del procés
i encarar amb il·lusió una nova etapa per Catalunya.
Barra va recalcar que les eleccions aquest dijous
són una oportunitat per derrotar els partits sobiranistes.
A més, va afirmar que l'enquesta més fiable
és el suport de la gent al carrer
i assegura que està sent molt elevat.
Barra va insistir que no li agrada veure polítics de la presó
i que la situació ideal seria que, per exemple,
el candidat d'Esquerra, Oriol Junqueras,
estigués participant a la campanya electoral,
però va defensar que la presó deriva directament
de les seves accions.
Pel que fa als escenaris possibles després de les eleccions,
Martín Barra va reiterar que donaran suport
al partit constitucionalista
amb més suport a les eleccions,
tal com va insistir la seva capdallista,
Inés Arribades.
Martín Barra creu que Arrimades serà
la futura primera presidenta de la Generalitat
i va assegurar que el partit dona veu
a catalans silenciats.
Aquest vespre se celebra el darrer ple de l'any
de l'Ajuntament de Sant Just.
En aquest ple, l'Ajuntament aprovarà
les ordenances fiscals reguladores
dels preus públics per l'any 2018
després de l'estimació de les al·legacions
que s'han presentat.
Una d'aquestes al·legacions era la presentada
per les associacions de veïns i veïnes
que van sol·licitar la reducció
de l'increment previst de l'impost de béns immobles
que en un principi estava previst
que fos del 3,5%.
L'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Just
ha ajustat al 3% l'increment de l'IBI
per l'any 2018, rebaixant així la previsió inicial.
També des del punt de vista econòmic
s'aprovaran les noves tarifes
corresponents al 2018
que s'apliquen al complex esportiu municipal
de la Bonaigua.
En aquest ple també s'aprovarà
el nou protocol d'atenció
a les dones víctimes de violència masclista.
Després de revisar l'actual protocol,
amb els agents involucrats.
A partir d'aquest gener de 2018,
Can Ginestà tindrà uns nous horaris d'obertura.
De dilluns a divendres,
l'equipament estarà obert
de 3 quarts de 10 del matí
a 2 quarts de 2
i també de 2 quarts de 4
fins a les 9 de la nit.
Els dissabtes obrirà
de 3 quarts de 10 del matí
a 2 quarts de 2
i les tardes
de 6 a 8 del vespre.
Els diumenges,
Can Ginestà estarà obert
de 12 a 2 del migdia.
Aquests seran els horaris
de l'equipament
exceptuant els dies festius
i els períodes de vacances
de Nadal,
Setmana Santa
i l'estiu.
La modificació d'horaris
s'ha fet després d'una anàlisi
dels usos dels serveis
que es presten a la Masia.
Aquesta és tota la informació
per ara.
Nosaltres tornem
als butlletins horaris
i als enjust notícies
edició migdia.
Recordeu també
que podeu seguir
la informació local
a través del web
www.radiodesverb.com
Molt bon dia!
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Comencem la segona hora del Just a la Fusta.
Aquesta setmana, com ja sabeu, i la setmana passada, també, hem estat tenint representants dels diversos partits que es presenten a les eleccions del 21 de desembre.
de desembre, per fer entrevistes de campanya i saber què és el que proposen tots aquests partits.
Vam començar dilluns passat amb la CUP, hem anat passant per tots els partits de representació menor a major,
i avui toca el partit que va tenir una representació més gran a les eleccions de l'any 2015,
que és el PDeCAT o la llista de Junts per Catalunya,
i per parlar-ne tenim amb nosaltres la deia Flotats de la secció local del PDeCAT i regidor a l'Ajuntament.
Hola, bon dia, Laia.
Bon dia.
Aquestes eleccions, que es presenten en una situació extraordinària.
Com heu viscut tot el temps que ha transcorregut fins que s'han convocat aquestes eleccions?
Des del setembre?
Sí, des que es van convocar fins ara, que arriba el 21 de desembre.
Com valoreu la situació en què arriben aquestes eleccions?
A veure, és una situació excepcional.
Aleshores, en el moment que es va fer el 155, el mateix dia a la nit es va dir que es convocaven aquestes eleccions,
i va ser el mateix dia que es va proclamar la República en el Parlament de Catalunya.
Aleshores, va ser un dia molt estrany, perquè per una banda estàvem contents per la proclamació de la República,
però per una altra ja vam veure que això s'estava començant a complicar molt.
I també la situació que hem viscut des d'aleshores fins ara ha sigut bàsicament de greu preocupació,
perquè tenim uns consellers que han estat a la presó i uns encara segueixen,
els Jordis segueixen a la presó, i tenim el president i tres consellers més a l'exili.
Aleshores, és una situació molt estranya per nosaltres.
Ho hem viscut amb angoixa, amb preocupació, amb neguit,
hem fet diverses concentracions davant de l'Ajuntament,
i ens hem plantejat fer aquesta campanya, sortir amb tota la força possible,
tota la força del món, sortir al carrer,
anar a convèncer el màxim de gent possible,
perquè el nostre objectiu és desfer aquesta situació anòmala
que s'ha provocat des del govern de Madrid.
Aquest és el nostre objectiu.
Creu que són unes eleccions legítimes?
Són legítimes?
A veure, són unes eleccions convocades pel govern de Madrid.
Pel govern de Madrid, el govern de l'Estat.
Les ha convocat el president del govern.
Nosaltres no volíem fer aquestes eleccions.
El president Puigdemont no les ha convocat pas.
Ell és qui tenia la potestat de convocar aquestes eleccions.
Amb la qual cosa són unes eleccions que s'estan convocant des del govern de Madrid,
i el que hem de fer nosaltres és,
bé, doncs com sempre hem fet,
que cada vegada que se'ns demana que anem a votar i que ens comptem,
ho fem sense problemes.
Inclús van sent situacions molt hostils,
com van ser les de l'1 d'octubre,
doncs aquest cop doncs vencerem també aquesta situació hostil
i el que hem de fer és anar a votar el dia 21 de desembre
i donar el màxim suport possible al president Puigdemont,
perquè demanem el vot pel president Puigdemont
en tant que ell és el president,
és la figura institucional,
la presidència la representava ell,
i la situació no me les produeix en el moment que el govern de Madrid el destitueix
o pretén destituir-lo,
i el que hem de fer nosaltres és,
si creiem que el camí que estàvem emprenent aleshores era el correcte,
doncs reprendre el camí allà on ens l'han fet deixar, no?
I per tant, per això,
nosaltres demanem que es voti a la llista del president a la llista de Puigdemont,
bàsicament perquè ell és el president,
i ell és qui ha de tornar,
i qui s'ha compromès que no només tornarà ell,
sinó que restituirà tot el govern que hi havia abans,
amb tots els seus membres.
El PDeCAT no es presenta sota el nom de les sigles de PDeCAT,
sinó amb una llista que porta per títol Junts per Catalunya,
o també coneguda com la llista del president.
Sí.
Per què?
Doncs durant aquests dies,
des que es van convocar les eleccions aquell divendres,
des que en Mariano Rajoy va convocar les eleccions,
fins que va ser el moment de presentar la llista,
hi van haver diferents concentracions.
I ahir, per exemple, que va venir la Meritxell Lluís,
que és una regidora del PDeCAT a Terrassa,
ho explicava a la manifestació que hi va haver al carrer Marina
durant aquests dies,
una de les consignes que es va cridar,
o sigui, era una llista unitària i president Puigdemont,
o sigui, en el sentit que el que es volia era que el president Puigdemont
tornés i una llista unitària al seu entorn,
que representés el que ja va representar Junts pel Sí
i que representés una vegada, una altra vegada més,
aquesta unitat i aquesta espècie de plebiscit
que ens han posat sobre la taula pel dia 21.
Aleshores, nosaltres vam entendre que aquesta era la voluntat de la gent.
la gent volia una llista unitària.
Esquerra Republicana no va voler.
Bueno, és que inclús ens vam trobar que inclús la CUP
estava disposada a fer una llista unitària aquest cop,
entenent doncs la gravetat de la situació i del moment.
Però l'Esquerra Republicana a última hora no va voler,
es va despenjar, dels seus motius és legítim, eh?
No diem pas que estigui malament, però no va voler.
I aleshores, doncs, des del PDeCAT i el president Puigdemont
va dir, escolta'm, jo sí que crec que hem de tirar endavant això,
crec que, bueno, s'estima Catalunya, vol tirar endavant el país
i vol tirar endavant el projecte que va estar,
bueno, que va estar executant fins que l'han hagut de marxar,
volia continuar això i entenia que si la majoria de la gent
el que volia era una llista unitària, doncs el que s'havia d'articular
al seu entorn, el que havia d'articular ell,
era una llista que fos el més transversal possible.
I per això era necessari que el partit, doncs, fes un pas enrere
i deixés el màxim de posicions possibles disponibles
per poder fer aquesta transversalitat
i poder, doncs, fer aquesta llista unitària
el màxim possible, no?, transversal
al voltant de la figura del president.
Clar, aquesta llista hauria d'estar encapçalada per Puigdemont.
Correcte, està encapçalada.
No s'havia previst, per exemple, que aquesta llista
pogués ser encapçalada per Junqueras?
Una possible llista unitària?
Clar, sempre i quan Esquerra Republicana estigués amb nosaltres,
o sigui, volgués formar part d'aquesta llista unitària.
El que passa és que Esquerra Republicana va dir que no,
que muntava la seva pròpia llista
i en Junqueras va de número 1 a la llista d'Esquerra Republicana.
Em refereixo perquè fins ara, o a Junts pel Sí,
diríem que s'havia donat una mica més de pes
als membres del PDeCAT i fins i tot al número 1 de la llista,
però que ara mateix no se sap fins a quin punt el PDeCAT
segueix sent el partit independentista majoritari o no,
perquè no s'ha votat mai per separat, no?
No, correcte.
Per tant, això ho veurem també el 21 de desembre.
Sí, correcte.
A banda del procés nacional, o millor dit,
el PDeCAT és aquestes eleccions només en clau nacional
o va més enllà d'un programa, diríem, social, econòmic,
o el programa bàsicament és en clau nacional?
Hi ha un programa social, econòmic,
el que passa és que és molt greu el que ha passat.
Aleshores és cert que tots els missatges que es donen
estan en la línia de restituir el govern negítim,
de fer fora, de cancel·lar el 155,
de recuperar, o sigui, de...
De tornar a restituir...
De lliberar, perdona,
de lliberar els presos polítics, o sigui...
I fem molt èmfasi en això,
però perquè és molt important,
perquè s'està atacant directament una cosa que és bàsica,
que és la llibertat de pensament, la llibertat d'expressió,
i això en una democràcia és sagrat, és bàsic,
és que les democràcies occidentals es basen en això,
en el respecte de la llibertat individual
de cadascuna de les persones que formen part
d'aquesta democràcia o de la societat,
i sobretot la llibertat de pensament i d'expressió.
Aleshores, el que ens hem trobat és que,
perquè uns dirigents polítics de Junts pel Sí,
perquè d'un govern de Junts pel Sí,
o sigui, Convergència, Demòcrates, Mès, Esquerra,
o sigui, molts partits polítics.
Bé, doncs perquè uns dirigents polítics han tirat endavant,
han executat un programa amb un mandat popular majoritari,
perquè el 27S van guanyar majoritàriament unes eleccions,
han tirat endavant un programa polític que els hi hem demanat la gent,
i nosaltres hem demanat que tiressin endavant això,
i perquè n'hi ha uns altres que no hi estan d'acord,
han agafat, i ja ho va dir la Soraya fa dos dies,
ja ho ha reconegut,
han fet servir tota la maquinària judicial,
que teòricament és independent del poder executiu,
però no ho és, ja ho hem vist,
i l'han fet servir per fer-nos callar,
fer-nos callar i que no puguem expressar les nostres idees.
Home, això no pot ser.
O sigui, en el moment que ens posen els consellers
que nosaltres hem posat allà perquè féssim allò,
ens els posen a la presó,
o el nostre president ha de marxar per no anar a la presó,
i per mantenir viva la institució,
en el moment que està passant això
és a tots els ciutadans i ciutadanes que ens estan ficant a la presó.
És la nostra voluntat, la nostra expressió.
Això és molt greu.
Molt greu.
Si això falla en una democràcia,
tot l'altre falla.
Tot.
És clar, és molt important que tinguem clar això.
De fet, fixem-nos en el que està passant.
Des de l'aplicació del 155,
ho vull recordar amb el recolzament del Partit Socialista,
ho vull recordar això, eh?
Perquè el Partit Socialista dona recolzament al 155.
S'està anant molt més enllà
del que seria la mera aplicació del 155
o que inicialment havia de ser aquesta aplicació.
Les enquestes donen resultats molt ajustats.
Sí.
Us sembla difícil de preveure
perquè, a més a més, hi ha moltes enquestes
i cada enquesta va per la seva banda.
Quin valor doneu a aquestes enquestes?
Bé, passa que portem una temporada,
aquests últims anys,
que les enquestes no les han encertat massa.
Aleshores, clar, estem una mica escamats, no?
I quan ens ensenyen les enquestes
que les enquestes ens les mirem
amb una mica de prevenció i de prudència.
Aleshores, dir, bueno, és una enquesta,
ja ho veurem, no?
Ja ho veurem.
El que passa que és cert
que ara mateix les enquestes
estan durant un escenari de 50-50,
o sigui, més o menys, per dir-ho d'una manera,
però com un empat.
Aleshores, hem de veure.
Per això és important que tinguem clar
què és allò més essencial que ens importa,
el més essencial, i votar amb clau d'això.
Entenc que si Esquerra, per exemple,
fos la força més votada,
el PDeCAT li donaria suport, no?
Suposo que sí, sí.
Hem de pensar que sí.
Però aquesta decisió és de Junts per Catalunya,
o sigui, del grup parlamentari que surti...
Però si les eleccions es lleixen amb clau de país,
seria normal pensar que, en principi,
aquests partits pactarien.
Hem de pensar que sí,
però ja dir que això és,
com m'has explicat al principi,
Junts per Catalunya,
és una llista transversal
que s'ha articulat al voltant d'en Puigdemont.
Òbviament, evidentment,
que el PDeCAT hi és, també.
Aleshores,
quan arribi el moment,
el dia 22,
de prendre decisions,
doncs suposo que
hi haurà algun òrgan col·legiat,
Junts per Catalunya,
o PDeCAT,
que prendrà les decisions oportunes.
Però hem de pensar que,
a veure,
aquesta és una llista de país,
és una llista per tirar endavant,
per continuar treballant per la república,
que es va proclamar ara,
bueno,
uns dies enrere,
unes setmanes enrere,
i per seguir treballant,
perquè això pugui ser una realitat,
però en el temps que calgui.
Clar.
Si les forces sovianistes
no guanyessin aquestes eleccions,
s'acaba el procés aquí?
Clar, a veure,
és que això es fa
per i amb la gent.
Aleshores,
si la majoria dels catalans i catalanes
no donen recolzament a aquest projecte,
doncs serà trist,
però no es podrà tirar endavant.
Clar, bàsicament,
perquè si no tens la majoria
no pots governar.
Això és una evidència, no?
Però si ho guanyaràs.
Això és una democràcia.
Vull dir,
si guanyem i podem formar govern,
seguirem treballant per això.
Vull dir, també,
que, al final,
la independència no és una finalitat en si,
és una eina que hem estimat
que és la més idònia
per poder oferir un futur,
o sigui,
per poder garantir un futur de prosperitat
i de millora a tots els ciutadans
i ciutadanes de Sant Just,
o sigui,
de Sant Just,
i de Catalunya.
A Sant Just també,
inclòs, inclòs.
Sí, sí, clar.
Aleshores,
doncs,
la independència és,
això és una eina més
que creiem que pot ser útil,
doncs,
per la prosperitat,
per la llibertat,
per la justícia social.
Aleshores,
és important això també.
Deies que,
si els partits sobiranistes no guanyen,
clar,
això no es podria tirar endavant,
però, si guanyen,
tampoc se sap si es podrà tirar endavant.
Home,
hem d'entendre que,
si guanyen,
podran formar govern,
si guanyen,
tenen la majoria...
Sí, però,
dir,
el programa dels partits sobiranistes
es podrà tirar endavant,
si es guanya,
o podríem entrar en una mena de bucle.
clar,
és que això és...
Per això,
demanem el màxim recolzament possible
a la llista del president,
perquè sigui molt contundent
la resposta a aquesta aplicació injusta
i il·legítima del 155.
Per això demanem el màxim recolzament possible,
perquè és injust això que hem fet,
és il·legítim,
i el que ha de quedar molt clar
és que la voluntat majoritària dels catalans i catalanes
és anar cap a un camí
de desenvolupar una república,
de tirar endavant una república,
vamos,
digui el que digui Madrid,
diguin el que diguin,
i intentin posar-nos les traves que intentin.
Aleshores,
jo crec que si la resposta és molt contundent,
molt clara i molt majoritària
al voltant del president Puigdemont,
és que,
més enllà de les nostres fronteres,
faran una lectura
que ens pot ser beneficiosa
i ens pot ajudar
a fer entrar en raó
al govern de l'Estat.
Diguem a principi
que la campanya ha estat atípica
o no ha estat normal,
especialment
pels partits sovianistes
i pel PDeCAT
que té el seu cap de llista a Brussel·les.
Com ha estat això de fer campanya
amb el principal actiu del partit
a més de mil quilòmetres?
Bé, doncs,
és interessant
perquè s'ha vist, doncs,
que, malgrat que no estigui aquí físicament,
s'ha pogut fer campanya
perquè tenim els mitjans tecnològics
que tenim actualment
que ens permeten, doncs,
poder fer connexions en directe,
ens ha enviat missatges en directe,
ha intervingut en directe
als diferents mítings
que s'han fet
i diferents trobades
i, doncs, bé,
és un avantatge
el fet de, bé,
les noves tecnologies
i la tecnologia
i la informàtica
que tenim actualment
al nostre abast,
als mitjans de comunicació,
doncs,
ens ha permès poder fer una campanya
més o menys,
més o menys,
força semblant
al que s'ha fet fins ara.
fins ara,
però,
amb aquest punt,
no?,
curiós i interessant,
no?,
que el president no hi era,
però,
realment,
ha pogut participar com si hi fos.
Aleshores, doncs,
bueno,
dintre del cap hem pogut tenir una normalitat
i també ha sigut molt interessant
que s'ha produït una situació molt,
des del meu punt de vista molt bonica,
que és la que també es va produir amb Junts pel Sí,
que és que ha sigut una campanya molt coral.
Aleshores,
aquí, per exemple,
hem fet dos actes que han vingut candidats
i candidates de la llista del president
i, clar,
o sigui,
no s'ha articulat tota la campanya al voltant
d'una única persona,
sinó de totes les persones que formaven part de la llista,
que són de diferents perfils,
de diferents orígens,
amb diferents missatges.
Aleshores,
això ha sigut molt bonic
perquè els actes que s'han fet
han participat persones diferents,
candidats i candidates,
i el missatge ha sigut molt coral,
molt plural,
i això ha sigut molt bo.
La veritat és que això és molt bo.
De totes maneres,
malgrat la pluralitat d'aquesta campanya
en quant a persones que han intervingut,
també és veritat que
es parla molt de la llista del president
des del propi PDeCAT
i, a més,
em fa la sensació que hi ha molta gent
que no votarà a Junts per Catalunya,
sinó que votarà a Puigdemont.
A la institució.
Teniu aquesta sensació,
que hi ha molta gent que diu
jo votaré
el meu president legítim.
Correcte,
perquè és un tema de dignitat.
És com quan vam anar el dia 1 d'octubre a votar
i a primera hora del matí
vam veure tot el que estava passant
i d'allà no es va moure ningú dels col·legis
perquè vinguéssim d'on vinguéssim
i penséssim el que penséssim.
tots teníem molt clar
que el nostre dret a vot
i les nostres urnes del nostre vot
era sagrat
i s'havia de defensar.
Aquest mateix impuls
de dignitat,
de respecte,
de voluntat,
de determinació,
és el que ara
molta gent s'ha sentit
interpel·lat de nou
quan el govern de l'Estat
ha destituït el nostre president legítim.
Una vegada més,
en la nostra voluntat,
en la nostra determinació.
Aleshores,
el nostre president
l'escollim nosaltres
i és el president
amb les nostres normes
i és el president
el que decideix
quan marxa i quan no marxa.
I que vingui
qui sigui de fora
a dir-nos
que aquest president
ja no pot continuar més,
dius
no, no, no,
escolta'm,
pensi el que pensi,
sigui del color que sigui,
és el meu president,
és la meva institució
i aquí
només la dirigeixo jo,
ningú més pot intervenir.
Aleshores,
per això era important
poder articular una llista
unitària
al voltant de la figura
del Puigdemont
però com a president,
o sigui,
la figura del president
de la Generalitat
perquè és la institució
i la idea és aquesta, no,
la institució
més enllà dels colors polítics.
Per això era important
poder fer aquesta llista
i per això
des del Partit Demòcrata
en el moment que
amb Esquerra Republicana
i amb la CUP
no es va poder articular,
doncs,
quan el president Puigdemont
vaig dir, escolta'm,
doncs fem-la nosaltres,
però el partit ha de fer un pas
enrere,
des del Partit Demòcrata
i doncs sí,
tens raó,
fem el pas enrere
perquè hi ha aquesta gravetat
enrere,
aquesta importància.
hi va una decisió
que es va prendre
que era si els consellers
i el president
es quedaven a Catalunya
amb el risc
que s'ho suposava
o s'anaven a Bèlgica
en aquest cas,
Puigdemont
se'n va anar a Bèlgica
i Junqueras
es va quedar aquí
i ara està, doncs,
com està.
A la presó, sí.
aquesta decisió
es va,
no sé si aquesta informació
la tens o no,
però,
saps si es va prendre
de forma conjunta
o és un tema personal
de cadascú?
Bé, ahir precisament
va venir, repeteixo,
com que va venir
van fer un acte de campanya
i va venir en Meritxell Lluís
que és regidora de Terrassa
però, a més a més,
és la dona del conseller Josep Rull
i ens va poder explicar
alguna cosa respecte a això
aleshores,
perquè li van preguntar,
li van preguntar,
la mateixa pregunta
que m'estàs fent ara,
li van preguntar ahir
i el que ens va explicar
és que,
sí que tots els consellers
i conselleres
van tenir molt clar
que el que era el president,
la institució
de la presidència,
o sigui,
el president,
no havia d'entrar a presó,
per tant,
havia de marxar,
això ho van tenir tots molt clar
perquè s'havia de salvaguardar
la institució
i no podia humiliar-se
la institució
passant el que pogués passar
en el moment
que el fiquessin a la presó,
i la resta de consellers
i conselleres
doncs van tenir sobre la taula
les dues opcions
i cadascú va decidir
des d'un punt de vista personal,
o sigui,
va ser una decisió personal
de cada conseller i consellera,
doncs sí,
marxaven a Brussel·les
o es quedaven
i feien un foron
una possible,
perquè en aquell moment
no se sabia segur,
però una possible
presó provisional.
Bé,
presó provisional
que és un càstig,
o sigui,
no és provisional,
perquè no es compleixen
els requisits
perquè sigui presó provisional,
és un càstig
que els estan fent.
no creieu que potser
aquí Esquerra
també ha pagat
un preu més alt,
tenint el seu número 1
a la presó
mentre el PDeCAT
el pot tenir lluny,
però almenys
pot estar fent campanya?
Va ser una decisió personal,
va ser una decisió personal,
o sigui,
es va considerar que era important
que el que és la institució
de la presidència,
la persona que l'encapçala,
que és el president,
es conservés
no humiliat a la presó
i la resta de consellers
tenien les dues opcions,
era lliure,
podien escollir
i el vicepresident Junqueras
va optar per aquesta decisió.
Suposo que quan passi un temps
i puguin explicar més,
doncs,
cadascú explicarà,
no?
Espero,
m'agradaria,
ens agradaria,
poder saber per què cadascú
va optar per la decisió
que va prendre.
Però,
bàsicament és això.
Vull dir també
que el fet d'estar a l'exili,
o sigui,
és cert que estar a la presó
privat de la llibertat,
de la llibertat,
inclús de la llibertat d'acció,
de moviments,
allunyat de la teva família,
és dur.
El que passa és que ahir,
per exemple,
també la Meritxell Lluís ens explicava
i almenys els que estan a la presó,
un cop a la setmana poden veure's,
es poden veure,
poden parlar cada dia,
un cop al mes es poden veure amb la família,
hi ha certes situacions
amb les que podrien sortir
un temps prudencial de la presó
i tornar a entrar.
En canvi,
les persones que estan a l'exili
no poden venir,
no poden venir.
Com valoreu que l'Estat espanyol
retires l'ordre europeu d'atenció
de Puigdemont?
Bé,
es veu que,
jo no soc experta jurídica,
pel que he pogut llegir,
es veu que hi havia el risc,
que si la mantenien,
com que un dels fets
pels quals està imputat,
o investigat,
el president Puigdemont,
a Bèlgica,
no és un delicte,
no existeix,
no està tipificat com a delicte,
que em sembla que és allò de sedició,
a les hores corrien el risc que no fos atès aquesta ordre,
o que es resolgués des de Bèlgica,
que no hi havia lloc aquesta acusació i que,
per tant, no l'extraditaven.
I això representava pel president Puigdemont i els consellers
que estan amb ell una situació d'impunitat i de salvaguarda,
que els permetia iniciar un procés judicial a través dels tribunals europeus
en contra del govern d'Espanya.
I això debilitava molt la postura del govern d'Espanya a nivell internacional
i a l'hora d'argumentar i justificar les seves accions de govern,
en aquest sentit.
Estimava més retirar-se.
Sí, sí.
Crec que ho he dit més o menys bé,
ja et dic que no sóc experta,
però pel que et vull llegir...
No, s'ha entès.
Molt bé.
Doncs, gràcies, laia, Flotats,
per haver vingut avui al Just a la Fusta
i parlar de la situació política
i de quina és la intenció del PDeCAT d'aquestes eleccions.
Sí.
I que vagi molt bé que queda campanya.
Sí.
I bona sort.
Gràcies per poder...
Bueno, per aquesta oportunitat de poder-nos explicar.
Moltes gràcies.
A tu. Adéu.
Adéu.
A tu.
A tu.
A tu.
A tu.
A tu.
A tu.
A tu.
A tu.
A tu.
A tu.
A tu.
A tu.
T'hi esperem.
T'hi esperem.
Ens veiem a la plaça.
T'hi esperem.
No que vingueu.
No ho farem.
Perquè se n'esteva.
Van escurçant però també el sou, també.
Sí, bueno, el sou no ho sé, perquè com que el paguen amb sobres, jo veig que tots els que paguen amb sobres, tenim el cas del PP que estan pagant sobres, se'ls estan morint els jutges, els que han fet estafes, pobres horiçons.
No sé per què, però se'ls hi va morint a tothom, d'una manera o altra, és molt llarga.
Els 16 jutges d'un jutjat.
Sí, 16 jutges d'un jutjat menja fetge d'un penjat.
Això.
Doncs avui és l'últim dia que es pot fer campanya.
Sí, sí.
Bueno, nosaltres ho podem fer perquè no donàvem, teòricament, no som de cap partit.
Què vol dir, teòricament?
No vol dir que no estem a cap partit.
Exacte, sí.
No veniu en nom de cap partit, però evidentment que ha escut aquí la seva ideologia, la història.
Sí, clar, jo crec, no ho sé, nosaltres, a mi, a mi el soc, que jo sàpiga, a mi ningú m'ha dit que no puc parlar del president Puigdemont, que no puc portar un llars groc, perquè no ho crec, a mi no m'ho poden dir, o sigui que no ho dic.
No soc polític, nosaltres som polític.
Aquí a la ràdio, llibertat d'expressió.
Absoluta.
Perquè, home, a una ràdio no hi hagués llibertat d'expressió, no sé, a una ràdio.
No, però no hi ha, ja.
Jo no ho sé, fins aquí a un cert punt, la ràdio aquesta de moment no ho sé, però fixa'm-hi a Catalunya Ràdio que també els hi han posat, els hi van posar a la Marca Territas, els hi van dir moltes coses.
No ho poden dir president, no ho poden dir president.
I ara, i a la TV3 també ara, a la Junta Electoral també els hi vol posar una querella per allò que van fer de Brussel·les, perquè diu que no...
Sí, perquè van donar massa.
Sí, van donar massa coses.
Donàven un minut cada no sé quant.
O sigui que això de llibertat d'expressió, no sé fins a quin cert punt ho poden mirar tota gent.
Ara, la Saraia sí que ho pot dir-ho, perquè ho va dir ben clarament en el Senat, que han escapçat el govern espanyol, el govern català, que els han escapçat...
Que han sigut ells, no els jutges.
Esperem que la gent siguem responsables, el dia 21 anem tots a votar, que crec que demà passat, que jugarà el dijous, esperem que ho faci sol.
A mi em ve de nou això de demà passat, jo encara no hi he posat a dintre d'aquella cosa mental que saps que demà passat has d'anar a votar, i no sé què.
Perquè normalment un es fixa a les tasques diàries, no?
Però aquesta de dijous no la tinc encara assimilada?
Jo ja fa dies que la tinc posada a l'agenda, i la tinc posada ja completament.
El que passa és que fer-ho en dia de cada dia s'opta, perquè des de l'any 89, que van ser les últimes eleccions que es van fer en dia de diari, que van ser les europees, ja no els havia fet, sempre s'ha fet en dia festiu.
Creu que això pot condicionar d'alguna manera? Creu que hi ha més participació si és un dia elaborable o n'hi ha menys?
Home, si hagués sigut el divendres hi hauria un pont magnífic, i llavors la gent aprofita el pont.
És veritat, això sí.
Aquí queda d'entremig, que hi ha aquella història ara complexa dels horaris.
Però per què pont? Això sí que no ho he entès.
Sí, home, perquè divendres tens festa i botes, i te'n vas dissabte i dimensió.
Però no hi ha festa, ni dilluns.
El dia de les eleccions.
Bueno, el dia de les eleccions, no, abans sí, tens raó.
Però vull dir que hi ha un bus...
Aquí demà a Dissous treballem, també.
Sí, sí.
El dijous es treballa el divendres també.
Hi ha un bus important d'horaris.
Sí.
Perquè depèn de l'horari que tu tinguis, doncs tens més hores o menys per anar a votar.
Hi ha tot un quadre complex.
Sí, però això és la llei electoral que s'ha fet sempre.
Abans, com que anava, tothom tenia l'altre quatre hores per assentar-se de la feina.
Quatre hores és una persona que treballi jornada completa i que el seu horari coincideixi amb les eleccions.
És a dir, si diguem que tens torn de nit, per exemple, doncs això no...
No t'entra.
No t'aplica.
I si treballes des de les vuit del dematí a les vuit del vespre, tampoc t'entra.
A tu llavors tens quant tret a quatre hores.
Tens quatre hores.
Però jo suposo que avui en dia ningú treballa de les vuit de la nit perquè...
N'hi ha que treballar més.
Home, en teoria, les jornades de vuit hores, no?
Les jornades de vuit hores.
Jo durant molts anys vaig fer matí i tarda.
Matí i tarda vol dir...
Llavors, per norma general, les jornades de vuit hores abans eren, teòricament, eren de sis a dues i de dues a deu.
I ara, com que hi ha molts llocs que fan jornades partides i sobretot funcionaris que poden agafar uns horaris diferents i després els recuperen, clar, avui en dia hi ha més possibilitats.
Llavors, falta que jo espero que la gent no afecti el anar a votar.
Jo he sentit que la gent que té més problemes són, per exemple, per posar un exemple, un estudiant de Lleida, per posar un exemple, que viu a Barcelona però que està empadronat encara a Lleida.
Ja.
Clar, aquesta persona per anar a votar ha d'anar a Lleida.
Ha d'anar a Lleida.
I pot ser que estigui estudiant i treballant a Barcelona però, en canvi, hagi de tornar a Lleida només per votar, no?
O ha pogut fer-ho per correu.
Vull dir que sí, ho ha pogut fer per correu però per correu no és senzill.
És un treball més complicat i, esclar, potser una persona que té moltes ganes de votar o que té molt clar qui vol votar, ho fa, però potser una persona que no està potser tan compromès amb el seu vot, doncs mira, potser diu, si em compliquen tant la vida jo no voto.
Jo crec que són les complicacions, no?
El de dir, sortia al diari el Xavi, el jugador del Barça que està a Dubai, que sortia que havia votat allà i que no podia votar aquí perquè està vivint allà.
Llavors ha hagut de votar allà.
En canvi, ell estarà aquí.
Què vol dir que ha votat allà?
Ah, perquè ell ha votat allà perquè està empadonat allà perquè està vivint allà.
Ell està als cens d'espanyols residents a l'estranger.
A Cera.
Si estàs en aquesta llista, jo crec que només pots votar a distància perquè no tens un col·legi assignat, no?
Imagino.
No, però ell ja havia votat.
O sigui, ja està allà, estarà per Nadal aquí.
Això.
Bueno, esperem que hi hagi molta participació el dia 20.
Vosaltres sí que podreu votar a Sant Just amb normalitat.
Bueno, esperem que sí, eh?
Si em deixen, sí.
Com a mínim, a mi em toca que en Ginestà i al Jusuf suposo que també.
Sí, a mi també.
Ja no anirem a l'1 d'octubre que ens va tocar a l'institut, aquest any.
No, ara m'he repartit.
Cadascú pel seu sector.
Cadascú en el seu sector.
Ja estan repartint les urnes, les paperetes, els partits que hi ha, que hi ha tants partits,
perquè només aquí ens encenen els 9 primers, però després tenim el PANC, tenim el de...
Sí, els que parlem més són els 7 primers.
Els 7 primers, perquè ahir vam fer un debat que...
PDeCAT, Esquerra, Comuns, PSC, PP, Ciutadans i la CUP, i les CUP.
Però, com dius, hi ha més partits.
Crec que a Barcelona hi ha fins a 15, allà estàs.
Sí, sí, hi ha fins allò.
No, no, fins que ara hi ha partits que no els coneixes de res, que només apareixen, per dir-ho, si hi ha les paperetes,
del dia de les votacions, perquè ni veus, almenys a nivell general, que facin algun míting o que facin alguna reunió destacable, si més cap.
Clar, també no tenen... Deuen tenir un pressupost molt limitat.
No ho sé, el que tinguin...
Clar, això dels pressupostos, el que diem, depèn dels vots que tens, tens unes quantitats o menys o menys d'ajudes.
Sí, però bé, vull dir que, de totes maneres, hi ha noms, cicles d'aquestes d'alguns partits, que no, fins que no vas allà, en un lloc de votació,
i et mires, si vols, doncs totes les piles que hi ha, perquè n'hi ha totes classes.
Clar, n'hi ha de molta mena, que els animalistes...
Els animalistes aquests, que és el punk aquest, aquest dia fa anys que hi són, i se'n presenten a totes...
Però es presentes, això, es presentes, ho veus allà, en les paperetes, però no en tens una referència pública d'actes que hagin sigut, si més no, rellevants, una mica rellevants, no?
Perquè, és clar...
Però, clar, és per la força que tenen econòmica i de recursos i de persones, no?
Suposo, sí, però, clar, vull dir, aquests que es presenten, què fan després? No ho sé, és que...
Imagineu-vos que féssim un partit d'equim, gent de Sant Just, que fos el partit de Sant Justencs Units per Catalunya.
Ja s'ha fet, eh?
A nivell municipal.
A nivell municipal, a nivell nacional, quin raó tindria, això?
Pràcticament nul.
Els Sant Justencs són molt importants, eh?
Sí, és un sector...
Com a mínim, amb la vivenda i l'encariment de les vivendes de Sant Just són molt importants.
Estic intentant buscar una...
I de lo bé que s'hi viu.
Un llistat de tots els partits que es presenten, però això és complicat, eh?
Sí, sí, no, no.
Però a nivell d'aquí a Catalunya, per les aquestes de dijous, eh?
Sí, bueno, aquí són els que hi ha ara.
Espero que dintre de poc hi hagi les nacionals, també.
Bé, jo crec que podem encetar una altra cosa.
Ahir m'estava mirant a la plaça de l'Antonem Malaret,
que estem fent una campanya comercial dintre de tot amb una mica de serietat
una mica de problemes així de poder fer les altres poblacions,
que molta gent ho té complicat.
Això sí.
Però a mi em sap greu que s'estem fent campanyes perquè la gent compri el poble
i, en canvi, tenim els nostres ajuntaments que se'ls acut sempre començar a fer obres
en èpoques de Nadal.
Resulta que està en un temps que abans de Nadal ho tenen places d'aparcament ocupades
i suposo que aquesta setmana ja ho deixaran i fins passat festa no hi tornaran.
O sigui que tenim una campanya de Nadal en llocs sense poder aparcar la gent.
A aquest poble ja sempre hem parlat que és difícil aparcar.
La gent aquí, si no pot aparcar el cotxe, teòricament ja no ve.
I ara també només ens faltava ahir que van començar a tancar la plaça de la Torre del Senyor Costa,
que també la volen ja començar a arreglar, ja l'han tancat.
O sigui que ara per anar allà al Palma Malaret ja no es pot passar per enlloc
perquè en unes escales estan tancades, a l'altra també està tancat.
O sigui, per dins del parc ja no pot circular, només pot circular en tros.
Per això el fet perjudica els negocis?
Els aparcaments, o sigui, hi ha la part d'allà que estan arreglant la plaça de l'Antonet Malara
que ja portem, ens sembla que és un mes i pico, que el tenen allà ocupat.
Allà hi ha tres places d'aparcament i és un lloc sobre què van treure molts aparcaments.
Ara continuen sense haver-hi aquests tres, que són tres places que són importants.
Estan al carrer de la Creu, per exemple, aquestes places?
Estan al carrer Montserrat.
Estan entre l'escola Montserrat, llavors allà han posat els contenidors.
En voltant són tres places d'aparcament.
Abans de les escoles.
Abans de les escoles, sí, les escoles Montserrat.
És el carrer Montserrat.
Per cert, el Jordi és comerciant.
Clar.
La campanya de Nadal com l'estàs veient? Està tenint algun efecte positiu?
Jo, pel que estic veient, dintre del que ha sigut sempre el comerç de Sant Jurs, jo crec que es va fent.
No sé, no es veu al Baixadal. O sigui, la campanya de Nadal es va fent.
Jo vaig veure a la fira que també hi havia gent.
La fira molt en grà escala, no?
Hi havia molts comerciants que anaven venent.
Sempre hi ha el que voldries vendre més del compte, però les hores que t'hi passes,
perquè, clar, si tinguessin que comptar hores, com fa la majoria de gent, no surten els números.
Però llavors són dies que treballes molt, i si treballes i pots anar venent, es va venent.
Tot això que diuen els del PP, de la crisi i tot això, esclar, aquí hi ha crisi a nivell estatal,
perquè hi ha una crisi, però jo crec que la crisi aquesta no és com diuen ells,
que és per culpa de l'unitat que es va dir.
És una crisi general, la gent per Nadal, qui més qui menys, sempre es tira més el braç que la mànica,
es compra, i són les festes de Nadal.
Després vindrà, ja vindrà el mes de gener i febrer, que és quan començaran a haver-hi els altabaixos.
Però ara en aquesta campanya...
La Cuesta de Nero, deien aquesta campanya.
Això deia, la Cuesta de Nero.
I la Setmana Blanca.
També.
Però jo crec que, d'un moment, crec que es va fent.
I amb els botiquers que més o menys vas veient, es va fent.
Però aquesta campanya de les ovelles i tot això...
Les campanyes de les ovelles, no ho sé, jo estic veient, molta gent diu, sí, i molts no ho volen,
perquè molts diuen que jo tinguis que anar a Sant Joan d'Espí, anar a Sant Folibó a comprar,
jo diria, no ho faig.
Això sí que és una cosa.
Llavors els hi dius a la gent que vagin i...
I per cert, us ha arribat a casa la botlleta?
Quina botlleta?
A casa?
La dels sorteig de la campanya de Nadal.
Hi ha les botlletes petitetes aquelles que es reparteixen a tot arreu.
A casa què és que envien a casa?
Però a casa no.
Van dir que ho enviarien a casa, però a mi no m'ha arribat.
A casa no.
A casa no la tinc.
Ah, d'acord.
Jo els he vist a la botiga, els he vist al Milenari,
al Milenari també hi havia piles allà de bolletes d'aquestes,
però clar, aquestes bolletes tu necessites a tres gomets com a mínim que siguin diferents.
Ja, sí.
Llavors, clar, t'obligues a anar a Sant Joan d'Espí
i la gent a Sant Joan d'Espí l'únic que pot fer és anar a engrossir la farmàcia que hi ha.
S'accel·la.
És l'única que hi ha.
L'única que hi ha.
Cobra sempre.
Però, per cert, ara canviaran horaris de les farmàcies a Sant Just.
Sí, però aquesta segur que no.
No hi haurà farmàcia de guàrdia a Sant Just.
Doncs què hi haurà?
Què és el canvi, doncs, que es proposa?
A veure, seguiu parlant i ho busco.
Sí, molt bé.
I us ho comento.
Bé, això de les farmàcies de guàrdia, vull dir, sempre n'hi ha hagut una,
però ja fa molt de temps que sempre, si no hi havia aquí a Sant Just,
ja et posaven farmàcia de guàrdia a Sant Joan d'Espí i tal, carrer i tal, i tal, i tal, i tal.
I aquí n'hi ha tres, però aquesta de Sant Joan, aquesta que hi ha, aquesta l'obren fins a les 10.
Sí, cada dia, cada dia, cada dia.
I això els ambus viuen a la Rambla.
Sí, de Sant Just.
A veure, diu que la coordinadora de les farmàcies de Sant Just, Noemi Morán,
va demanar cita amb l'Alcàdac per explicar-li que a partir de gener
canvien els torns de guàrdia de les farmàcies de Sant Just.
Quan una població no té cap obert a la nit, és a dir, quan una població no té un ambulatori
que està obert a la nit, que és el cas de Sant Just,
no hi ha obligació que les farmàcies no estan obligades a fer guàrdies nocturnes.
Per tant, com que el cap no està obert a la nit, les farmàcies no obriran.
Han fet anàlisi de...
Sembla una contradicció, no?
Han fet anàlisi de dispensacions nocturnes a Sant Just i és una xifra molt baixa.
A part, segons les seves informacions, la majoria no són urgències,
sinó gent que s'ha oblidat un medicament i el va buscar a aquella hora.
I tenen farmàcies obertes a 15 minuts caminant, segons el mapa de la zona,
que són, per exemple, la que comentàveu de Sant Joan d'Espí o Esplugues, també.
Bueno, Sant Joan d'Espí, 15 minuts caminant, depèn d'on vinguis de Sant Just,
pot caure una pèl·la, eh?
Ai, depèn de com hi vagis.
Caminant diu, caminant.
No, és que jo crec que això és el mateix que les enquestes polítiques,
la gent fa enquestes, però, clar, no sé com ho fan,
perquè molts ho fan per telèfon, però aquesta gent, clar,
si tu dius que, per exemple, una farmàcia 15 minuts,
si hi vaig jo, estaré més de 15 minuts,
i si va el Josep a peu no t'he dit.
Però hi anireu a peu?
Ah, però és que estan dient això de 15 minuts a peu o acabes de dir-ho, eh?
Estan dient que 15 minuts a peu té una farmàcia.
Només faig una mica de contrapunt, també.
No, no, però, clar, si ells mateixos ho estan dient,
que en 15 minuts tens una farmàcia a peu,
que jo sàpiga ni que vagis esplugues.
També diuen que, normalment, si tu tens una urgència
i vas a l'hospital, al Brogi, per exemple,
allà, normalment, a l'hospital et proporcionen
la medicina que necessitis, almenys per passar 24 hores
i puguis anar a la farmàcia.
Això ho asseguren, d'alguna manera?
És molt relatiu.
Jo no ho sé, perquè quan vas 12 anys allà,
el primer que fan és agafar-te l'afiliació
i esperis vostès allà, i quan et criden, van allà.
Mira, la nota segueix, diu,
l'any 2018 no tindrem farmàcies de Guàrdia Sant Jus
de 9 de la nit a 9 del matí,
i diuen també que s'ha de fer pedagogia entre la ciutadania,
diu, perquè si vas a l'hospital Brogi d'Urgències,
dispensen la medicació corresponent
i al matí següent ja es pot comprar sense problema.
Tenim el CUAB de Fons d'Urgències,
que també dispensa de nit.
En cas de pediatria, Sant Joan de Déu
o bé Hospital de Mútues també en dispensen,
i les farmàcies de Sant Jus no faran guàrdies nocturnes,
però sí cobren els festius en el mateix horari habitual,
és a dir, de 9 del matí a 9 del vespre.
Aquesta és la informació que ens ha arribat, eh?
Bé, però...
Com que ho treu?
Jo crec que sí, d'almenys...
Sí, però d'almenys...
Fins ara, vull dir, les farmàcies de Sant Jus,
no ho sé, a la nit hi ha de guàrdia,
pràcticament, si no és una urgència,
molta gent no hi va.
El problema estarà amb els dissabtes.
Dissabtes i diumenges sí que hi ha molta gent que...
Aquí ha dit que sí, sí que obriran, eh?
Fins ara només obrien la que està de guàrdia.
Aquí posa...
Tenia una de guàrdia que obria dissabtes,
un dissabte o un diumenge.
Aquí posa clarament,
les farmàcies de Sant Jus no faran guàrdies nocturnes,
però sí que obriran els festius en el mateix horari habitual,
de 9 del matí a 9 del vespre.
No crec que obrin les 3.
Les 3 que tenim aquí, suposo que només n'obriran una.
No sé.
Com fan ara de guàrdia.
Que serà la de guàrdia?
Clar.
Que seria la de guàrdia?
No crec que siguin els dimensos,
però bé, en fi,
jo crec que els medicaments avui en dia,
la gent, com dius,
dius, estem a 15 minuts,
pots trobar alguna farmàcia a algun lloc,
que clar, si necessit un medicament
a les dues de la matinada
és una mica peliagut,
i jo crec que si vas a un hospital
que vagis d'urgències
i vagis a buscar un medicament,
no ho sé, fins a 15 punt.
Llavors, gràcies a Déu, no ho he provat.
Exacte, també.
Fins ara també hi ha hagut la possibilitat
d'anar amb la policia municipal.
Mira, si voler preguntar-li l'alcalde,
està passant per allà.
El que ha de passar.
Era una bona oportunitat
per preguntar-li això a les farmàcies.
Bé, potser ells ho cridaran d'una altra manera.
No cal ara que el cridem.
Doncs això ho emporrarem
quan es posi en marxa
i veurem el...
que en parlarem aquí.
Aquí aquest tema el tractarem
a ràdio,
des dels serveis informatius també.
Segur.
I més endavant podem seguir parlant-ne.
I que vingui alguna farmàcia
que ho expliquin també,
perquè són elles les quantes...
Sí, em sembla que la nostra emissora germana
deu estar a punt d'entrar.
Sí, ens falten ara 40 segons.
40 segons, sí.
Teniu 35 segons per demanar el vot.
Bon Nadal.
Bona Nadal.
Bona Nadal.
Bona Nadal.
Bona Nadal.
Bona Nadal.
Bona Nadal.
Bona Nadal.
Bona Nadal.
Bona Nadal.
Bona Nadal.
Que facin cagar el tio a tothom
i sobretot que se'n recordin
del dia 21
que anem tots a fer
a exercir el nostre det.
Hi ha molta gent que ens ha deixat.
Tothom a casa.
Tothom a casa
i com és de via millor.
Doncs que vagi bé
el dia de l'eleccions,
les festes
i ens veiem ja
després d'an nou.
L'any vinent.
Pensem al 2018, eh?
No ens veurem?
Doncs gràcies i bon dia.
Vindem al país.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Òscar Fernández.
Un grup d'estudiants de secundària
s'ha concentrat davant de l'Institut Gil i Gaia de Lleida
després de saber l'ascensió
que la Generalitat ha imposat el professor de Filosofia
per haver fet comentaris homòfobs a classe.
El docent de 64 anys
ja ha fet efectiu el pagament de la multa
de 417 euros.
Lleida Alba Barbosa, bon dia.
Hola, bon dia.
L'entitat Colós de Ponent
que va denunciar el cas
juntament amb el Sindicat d'Estudians
valora la sanció
però considera que no n'hi ha prou.
Rosa Escue és la portaveu.
Que no acabem d'entendre
perquè com ho hem passat per la llei LGTBI
ha considerat una cosa lleu
i no greu o molt greu
tal com hagués sigut pel reglament de funcionaris.
Els estudiants de Quart d'Eso van abandonar l'aula
quan en un debat
el professor va dir que ser homosexual era antinatural.
Alba Barbosa, Catalunya, Ràdio Lleida.
Més notícies en meva compte.
El Sindicat de Policia de Catalunya
presenta una querella perquè s'aclareixi
si és cert que agents dels Mossos d'Esquadra
els van fer seguiments.
L'expresident de Societat Civil Catalana,
Josep Ramon Bosch,
i l'advocat José María Fuster Fabra
també denuncien un sub...
Barcelona, Marc Corado, bon dia.
Bon dia.
El sindicat sospita que el suposat espionatge
seria cert i és per això
que demana a tothom
que porti proves José María Fuster Fabra, advocat.
Hemos pedido a un diario
que dé la información que tiene.
A la policía
que aporte la información que tiene
aunque ha salido fotografiada
en algún medio
y a los Mossos
para que digan
cuál es el origen de eso.
Con lo cual, nosotros de entrada
no nos hemos quedado contra nadie.
Els Mossos d'Esquadra
han detingut una persona
sospitosa d'haver punxat
les rodes de diversos camions
a l'AP7
al seu pas pel Vallès
a principis de desembre.
El dispositiu policial
es manté obert
davant la possibilitat
que es facin més detencions.
El cas va afectar
el divendres 1 de desembre
13 camions
i una furgoneta
que va acabar estacionats
al voral de l'autopista
cosa que va provocar retencions.
Dimarts següent
30 camions més
van punxar les rodes
entre Montmeló
i Sant Cugat del Vallès
cosa que també va causar
problemes de trànsit
a primera hora del matí.
El mateix dia
els Mossos
ja van anunciar
que tenien un sospitós
identificat
però fins avui
no s'havia fet cap detenció.
El Parlament argentí
ha aprovat
la polèmica reforma
de les pensions
impulsades pel govern
del conservador
Mauricio Macri
ha estat després
de 12 hores de debat.
128 votos
fueron afirmativos
116 negativos
y hubo
dos abstenciones.
La sessió parlamentària
s'ha fet en mig
de les protestes
a les portes del Congrés
d'opositors
contraris a la reforma.
Els enfrontaments
amb la policia
han causat
desenes de ferits
i detinguts.
Aquest Nadal
els productors catalans
de Ponseties
preveuen vendre
dos milions de plantes.
És una xifra similar
a la de l'any passat.
Vilassar de Mar,
Miquel Járquez, bon dia.
Bon dia.
Aquest any
les flors de Pasco
es comercialitzen
des del mercat
de la flor de Vilassar de Mar
amb el segell
de qualitat
cultiu d'aquí
que diferencia
les plantes cultivades
a Catalunya
de les que arriben
d'importació.
Des del mercat
Antoni Andrés
subratlla la importància
que la Ponsetia
sigui de cultiu
de proximitat.
La Ponsetia
és una planta
molt delicada
en el transport.
Llavors,
el fet de tenir
un circuit curt
i una venta
de proximitat
fa que aquella Ponsetia,
aquella planta,
duri molt més temps
a casa.
Quan la manipules
i hi ha un transport
molt llarg
és més complicat
aquella planta aguanti.
Miquel Járquez,
Catalunya Ràdio,
Vilassar de Mar.
La forma del cervell
pot determinar
l'aparició
de símptomes
del trastorn
obsessivo-compulsiu,
el TOC,
en infants sants,
segons un estudi
de l'Institut
d'Investigació Biomèdica
de Bellvitge
i de l'Institut
de Salut Global
de Barcelona.
És la primera vegada
que s'associa
aquest trastorn
a l'anatomia
del cervell
i, per tant,
segons els seus impulsors,
la recerca
aporta una nova perspectiva
per poder prevenir
aquesta patologia.
L'estudi s'ha fet
amb 255 infants
d'entre 8 i 12 anys,
tots ells sants,
i s'ha determinat
que algunes conductes
pròpies d'un TOC lleu
es corresponien
a una anatomia
cerebral concreta.
El TOC és un trastorn
mental greu
present en entre
un 1 i un 2%
de la població,
però la seva manifestació
lleu és molt més freqüent,
pot afectar
un 30% de la població.
Entre els símptomes
que manifesten
hi hauria,
per exemple,
tenir pensaments recurrents,
neteja excessiva
o la necessitat
de tenir els objectes
de casa
en un ordre
perfecte
i simètric.
Els esports
amb Jordi Turrià.
El president de l'Espanyol,
Shen Yang-Shen,
analitza ara
la situació
de l'equip
i del club.
Tot això
l'endemà
de la Junta d'Accionistes.
Cornellà,
Sergi Andreu,
bon dia.
Bon dia.
S'ha acabat
fa uns 20 minuts
la roda de premsa
de Shen Yang-Shen
on ha explicat,
entre altres coses,
que l'objectiu
de l'Espanyol
continua sent
jugar a la Champions
de l'Espanyol.
sempre estat i serà aquest objectiu
que hi ha factors
irrevisibles
en el món de l'esport
però que es lluitarà
per continuar avançant
cap a aquesta fita
pel que fa a les limitacions
del govern xinès.
Ha dit
que en efecte
hi són
però que el club
és ara mateix
autosuficient
i que això
no perjudicarà
el desenvolupament
del projecte
Blanc i Blau.
Pel que fa
al desenvolupament esportiu
màxima confiança
en els professionals
que hi ha
en el club
convençut
Shen Yang-Shen
que es revertirà
la situació
i dos noms concrets
el d'Aron
possiblement
de lateral
del planter
doncs home
no estan tancats
no rebuixen
cap tipus d'oferta
sempre i quan
no perjudiqui
la bona marxa
de l'equip
no es vendrà
això sí
cap jugador
forçadament ha dit
i sobre la renovació
de Pau López
ha dit que el club
sempre farà
el màxim esforç
per conservar
els seus millors jugadors
i si són del planter
encara més
i que ja fa mesos
que treballen
proactivament
en aquesta renovació
Sergi Andreu
Catalunya
Ràdio Estadi de Cornellà
La Federació Catalana
de Futbol
ha confirmat
que la lliga
de l'any que ve
a tercera divisió
serà de 21 equips
per l'ascens
obligat
de la Unió Esportiva Sants
un cop
el Tribunal Català
de l'Esport
li ha donat la raó
en una impugnació
al final de la lliga passada
encara en futbol
avui jugant els partits
ja van Leganers
de primera
i Barça ve
Albacete
i Valladolid Saragossa
de segona
el del ministadi
començarà a les 8
també avui
Sabadell
Esté agua de Bucarest
a la lliga de campions
de Waterpol
a partir de les 7
i Reus Igualada
a les 9
a l'UK Lliga
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bon dia
són les 12 i 7 minuts
el candidat número 15
per Barcelona
de la llista
de Ciutadans
Martín Barra
va assegurar ahir
el just a la fusta
que el 21 de desembre
serà una data històrica
pel procés nacionalista
perquè serà la data
de la seva defunció
creu que després
de les eleccions
cal enterrar el malson
del procés
i encarar amb il·lusió
una nova etapa
per Catalunya
Barra va recalcar
que les eleccions
d'aquest dijous
són una oportunitat
per derrotar
els partits sobiranistes
a més va afirmar
que l'enquesta
més fiable
és el suport
de la gent al carrer
i assegura
que està sent
molt elevat
pel que fa
als escenaris possibles
després de les eleccions
Martín Barra
va reiterar
que donaran suport
al partit constitucionalista
amb més suport
a les eleccions
tal com ha insistit
la seva cap de llista
Inés Arrimadas
Martín Barra
creu que Arrimadas
serà la futura
primera presidenta
de la Generalitat
i també va assegurar
que el partit
dona veu
a catalans silenciats
i que estan creixent
en cada comissi
aquest vespre
se celebra
el darrer ple
de l'any
de l'Ajuntament
de Sant Jús
en aquest ple
l'Ajuntament
aprovarà
les ordenances
fiscals reguladores
dels preus públics
per l'any 2018
després de l'estimació
de les al·legacions
que s'han presentat
una d'aquestes
al·legacions
era la presentada
per les associacions
de veïns i veïnes
que van sol·licitar
la reducció
de l'increment
previst
de l'impost
de béns immobles
que en un principi
estava previst
que fos del 3,5%
l'equip de govern
de l'Ajuntament
ha ajustat
el 3%
a aquest increment
de l'IBI
per l'any 2018
rebaixant així
la previsió inicial
també des del punt
de vista econòmic
s'aprovaran
les noves tarifes
corresponents
al 2018
que s'apliquen
al complex esportiu
municipal
de la Monaigua
en aquest ple
també s'aprovarà
el nou protocol
d'atenció
a les dones víctimes
de violència masclista
després de revisar
l'actual protocol
amb els agents
involucrats
a partir de gener
de 2018
Can Ginestà
tindrà uns nous
horaris d'obertura
de dilluns a divendres
l'equipament estarà
obert de 3 quarts
de 10 del matí
a 2 quarts de 2
i també
de 2 quarts de 4
fins a les 9
de la nit
els dissabtes
obrirà
de 3 quarts de 10
del matí
a 2 quarts de 2
i les tardes
de 6 a 8
del vespre
els diumenges
Can Ginestà
estarà obert
de 12 a 2
del migdia
aquests seran
els horaris
de l'equipament
exceptuant els dies
festius
i els períodes
de vacances
de Nadal
Setmana Santa
i l'estiu
la modificació
d'horaris
s'ha fet
després d'una anàlisi
dels usos
dels serveis
que es presten
a la masia
a la masia
de la masia
Aquesta és tota la informació per ara.
Nosaltres tornem al Sant Just Notícies, edició migdia.
Recordeu també que podeu seguir la informació local
a través del web www.radiodesverb.com.
Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Brutell,
Brute,
Brute,
Plimà,
Ro,
Ca.
Bell,
Brute,
Tind demà!
Unelt,
Un quart d'una del migdia
seguim al Just a la Fusta
i seguim també amb el Pep Quintana.
Hola, Pep, de nou.
Bon dia a tothom, bon dia.
Seguim amb les miscel·lànies
que ja anem repassant des de fa setmanes.
Veig que la d'aquesta setmana
té un format diferent.
No, no, no, són totes idèntiques, veig una.
Totes tenen la portada blava?
No, no, la mida.
Ah, la mida.
Cada portada és absolutament diferent.
Oi que les portades acostumen a ser
d'un color més o menys uniforme?
No, no, les nostres no.
Unes poden ser vermelles, blaves, grogues, blanques...
Ah, potser aquí m'he aventurat.
Sí, no, les portades precisament
són diverses de molts colors.
El que sí que és idèntic,
menys una, que va ser per una història llarga,
doncs és més petita que les altres.
Però la mida,
varen procurar que es poguessin
col·leccionar-les, tenies un al costat de l'altre,
que tinguessin la mateixa mida, el mateix format,
i per tant, d'aquesta manera,
doncs ja les tens ordenades d'aquesta manera,
i per mides també.
I llavors aquesta és la número 8.
La número 8.
Ja som la número 8.
I té la curiositat, diguem-ne,
que la majoria de les miscel·lànies
que hem tractat fins ara
tenien diversos articles
i diversos autors.
Sí.
I en aquest cas, no.
Resulta que és una miscel·lània
especial en aquest sentit,
que és un sol autor
que ens parla, doncs,
de temes molt diversos.
Com, diguem-ne,
una miscel·lània
de temes,
en canvi,
és d'un sol autor,
que és l'Antoni Malaret i Amigo.
Aquesta número 8
està dedicada a 10 anys
d'Esvern,
aproximació a 40 anys
de vida local,
del 39 al 79,
que és quan,
diguem-ne,
és la transició.
Sí.
És des del 39,
que ja acaba la guerra,
fins a la transició.
Quin any es va publicar
aquesta miscel·lània?
Aquesta miscel·lània
es va publicar el 97.
i és de l'Antoni Malaret i Amigo.
I Amigo,
és d'ell únicament.
Va ser l'alcalde?
Havia estat alcalde de Sant Just.
El primer alcalde en democràcia.
En democràcia.
I després va ser president
del Centre d'Estudis Sant Justens,
també.
Una persona,
un cronista local,
important,
perquè, doncs,
té molts escrits
sobre Sant Just,
en general,
la història de Sant Just,
amb moltes facetes diverses.
I llavors el que,
diguem-ne,
volia explicar una mica
quin és el contingut
d'aquesta miscel·lània
que té un sol autor,
però, com dic,
moltes matèries diverses.
I ell ho classifica,
per exemple,
parla al començament
de l'ocupació del territori català
per les tropes franquistes
i al començament,
no?
La repressió franquista,
o sigui,
parla a partir del 39,
no?
La repressió franquista,
la repressió cultural
i condicions de vida,
reconstrucció de la parròquia,
perquè recordem
que la parròquia
es va cremar,
per tercera vegada
van aconseguir,
doncs,
que cremés
i resulta,
doncs,
que es reconstrueix
durant aquests primers anys
dels 40,
no?
Després tenim
una consolidació,
ai,
consolidació,
consolidació,
que ara no en sortia,
del règim
del general Franco,
la lenta recuperació,
reactivació econòmica
i social,
l'ataneu,
la difícil supervivència,
reacció al franquisme,
la clandestinitat.
Sí.
Aquests són aquests temes
de...
Passa després
del creixement urbà,
industrial i demogràfic.
Sortida de la crisi,
obres,
indústries i immigració,
festejos i reinstaurats
i costums desapareguts.
L'ataneu,
rellançament social,
altres activitats.
I després,
el pla d'estabilització,
una societat canviant,
repercussió local
del pla d'estabilització,
iniciatives culturals,
socials i associatives.
I acaba,
de la fi del franquisme,
a la transició.
I diu,
del creixement material
a la crisi econòmica,
al Congrés de Cultura Catalana,
que es va celebrar llavors,
i activitats polítiques.
O sigui,
és un repàs
de la vida local,
però,
diguéssim,
amb l'afectació general
que provoca
una vida local.
Perquè no només
vivim a Sant Just,
sinó que
ens ve
els efectes
de tot arreu,
però llavors
queda aplicat
i explicat
quina va ser
tota aquesta situació
a Sant Just d'Esvern,
a nivell local.
i això ens explica
l'Antoni Malaret
i Amigo,
amb aquesta miscel·lània
número 8,
interessantíssima.
Al final,
hi ha coses també
molt,
que estan molt bé,
en general,
tot està molt bé,
però vull dir que
ens
ens reprodueix
una auca
Sant Justenca
molt distreta
i molt divertida,
que no és la del 23,
sinó que és una posterior.
Tenim una
auca
de l'any 1923
molt divertida.
L'auca del senyor Esteve?
No,
l'auca del senyor Esteve
és una obra de teatre.
Sí.
I no t'has de veure
amb l'auca aquesta d'aquí.
I,
doncs,
aquesta altra,
que és
amb lletra
del senyor Martí Aprisi,
Joan,
Joan Martí Aprisi,
també que ho cujo Joan,
que va ser president de l'Atreu
i aquí
era un senyor
que escrivia
versos
i tot això,
sobretot
per la festa de la bellesa
sempre feia el vers
sobre
elogiant la bellesa
i etcètera.
I aquí,
doncs,
el senyor Martí Aprisi
ens fa els textos
d'aquesta auca.
Però,
a part d'això,
hi ha altres coses,
per exemple,
com ens explica
quins van ser
els rectors
que hi van haver
durant aquella època.
I després,
els jutges
municipals,
o sigui,
fa un recull
a l'Antonet
molt important
per a rectors,
diuen Toni Atenes
i tu ja coneixes
l'Antoní Atenes.
L'Antoní Atenes,
i tant.
Era un home
que imposava, eh?
Sí, sí,
i tant.
També un altre
dels mossens,
rectors,
Pere Montserrat,
Antoni Andrés,
Josep Martorell,
Ramon Graner
i Miquel Leirà
que era d'eroc.
Recordem que el Ramon Graner
va morir
a Egipte
durant un viatge
va morir
allà.
Qui més?
l'Antoní Atenes
mor,
el Pere Montserrat,
etcètera,
l'Anívia de Sant Feliu,
el Ramon Graner
era de Sant Feliu,
una família de Sant Feliu també.
I després,
Vicaris,
d'Antoní Arrós,
Carles Piqueres,
etcètera.
És curiós,
és curiós
el que ens explicarà aquí
els jutges municipals,
Jaume Coscó,
Blai Navarra,
Josep Maria Domènech,
Manuel Corrales
i Rovira.
O sigui,
fa tota una sèrie
de reculls d'aquests anys,
quins són els personatges
que han representat
l'administració,
en aquest cas,
i també la part
de la parròquia.
O sigui,
que ens fa tot aquest recull
important,
que al final
és com un apèndix,
diguéssim,
del que tracta dels temes
fins al 78,
o 79,
i després fa un recull
d'aquests detalls
curiosos,
com inclús
quina era
la superfície agrària
de Sant Just
i què s'hi cultivava
durant aquests anys.
O sigui,
ens fa tot aquest seguit
que és important
perquè ens agafa
aquests 40 anys
i amb tota una sèrie
de dades
que es veu la vida
de Sant Just
com ha evolucionat,
com ha canviat,
com ha anat
tirant endavant.
normalment endavant
sempre,
per sort,
i llavors
està tot recollit
amb aquesta miscel·lània
9-8,
que recomano una vegada més,
que quan la llegeixes
tornes a quedar
sorprès
per la quantitat
de materials
que hi pots trobar
i la importància
dels treballs
que també t'hi trobes,
de la categoria
dels treballs
i curiositats
com aquestes
que dèiem
d'aquest recull
que fa en aquest cas
l'Antoni Malaret
sobre aquestes dades
que es poden recollir
dins d'aquests 40 anys,
d'aquests personatges,
d'aquestes coses
que normalment
passen desapercebudes,
però ell les recopila
en aquests 40 anys
i les tenim aquí
en aquesta miscel·lània.
Per tant,
doncs és un...
Més enllà de les dades,
què ens recordes
d'aquests
anys de franquisme
a Sant Just?
Home,
doncs,
per exemple,
coses...
Què ha canviat,
per exemple?
Home,
ha canviat bastantes coses
per sort,
esperem que no tornin
endarrere,
que és el que estem,
d'alguna manera,
doncs,
també en què podia passar
algun d'aquests detalls,
no?
Sí.
que, doncs,
activitats culturals
que no es puguin realitzar,
que hi hagi, doncs,
una censura excessiva,
que hi hagi una autocensura,
que és pitjor potser encara,
el que et passa
quan vols fer una cosa
i ja no la fas
per por de...
Per por de...
i, doncs,
l'activitat cultural
que hi va haver a l'Ateneu
durant aquests anys
és importantíssima.
Es van fer, doncs,
moltes activitats
per la defensa
de la llengua,
etcètera,
però dintre de la normalitat.
Per exemple,
l'Orfeó
ha cantat
durant aquests anys
el Corre o Pont de Flors
també,
jo que normalment
cantàvem
amb peces catalanes
al 99%,
que hi era una manera
de mantenir també
la llengua,
de, doncs,
donar-la a conèixer
o de mantenir-la
especialment,
no?
I després,
doncs,
recordo d'aquests anys,
va ser bastant curiós
el retorn de Terradelles,
després,
ja parlem una mica més enllà,
que, doncs,
l'Orfeó d'aquí Sant Jús
va enregistrar
per primera vegada
després de la guerra
els Segadors.
Sí.
Oficialment.
O sigui,
era l'únic enregistrament oficial
que hi havia
després de la guerra.
Això va ser una fita
també important,
no?
Sí,
molt important,
que, doncs,
es fes d'aquesta manera,
conec la persona
que es va cuidar
de la casa Hispavox,
que viu aquí a Sant Jús,
per cert,
un dia m'agradaria convidar-lo
i que ens ho expliqués ell
en persona.
i tant.
I llavors, doncs,
va ser que,
per iniciativa d'aquesta persona,
va presentar
la Lletra a Madrid
i va canviar inclús
Ares Hores Segadors
per Ares Hores Catalans,
que,
curiosament,
va canviar
inclús una frase
i, doncs,
va passar,
va colar
perfectament bé,
es va enregistrar
i va ser un èxit de vendes,
per dir-ho d'alguna manera.
Però,
per part nostra,
per la part de l'Orfeó Enric Mariera,
que cantava en aquell moment
i estava dintre de la Junta,
va ser també molt important
el fet de poder lliurar
uns discos,
uns quants exemplars,
en el que era
president a l'exili,
doncs,
en Josep Terradellas
i Joan.
I vàrem anar a França
a portar-li,
precisament a casa seva,
Sant Martín Lébó,
li vàrem anar a portar uns discos
i llavors va ser
també una fita
per nosaltres important
que ell,
quan va tornar,
ens va tornar a la visita.
I va venir aquí a Sant Just
i va...
Va venir en Josep Terradellas.
Sí, sí, tant,
diverses vegades.
I va venir a presidir,
doncs,
un concert
que hi va haver l'Orfeó,
doncs,
m'agraïment també
en la gentilesa,
per dir-ho d'aquesta manera,
que vàrem tenir
d'anar fins a casa seva
a portar-li
aquests discos.
O sigui que...
Això és el que...
Això és una...
Una batalleta.
Sí, una batalleta
de les mil
que, doncs,
d'aquests 40 anys
es podien explicar, no?
La Taneu,
quin paper jugava
durant el franquisme?
Bé,
aquest de consolidació
i de...
Conservació, també.
Conservació,
evidentment,
de la llengua
i d'altres aspectes,
perquè també hi havia el teatre,
hi havia la música,
el teatre,
però altres aspectes,
també,
diferents, no?
Les revistes
que es van editar
a la Taneu,
importantíssimes.
S'editaven en castellà.
I en català.
I en català, també.
Sí, sí, sí.
Les que jo hi vaig participar
durant molts anys
van ser en català.
A la Taneu estava permès
al català.
Sempre ha estat permès
en aquest nivell intern,
no?
O sigui que,
doncs,
tot el que és
a nivell familiar,
podríem dir d'alguna manera,
encara que no era així,
familiar,
era més ampli,
però sempre hi ha hagut
aquesta permissivitat,
si més no,
inclús,
per molta gent
del propi
Ajuntament de Sant Just,
que era gent nostrada,
absolutament,
podien tenir
les seves idees polítiques,
però, en canvi,
el sentiment
de la llengua,
del país, etcètera,
el tenien.
Sí.
Com pot passar ara mateix,
que té gent,
doncs,
hi ha gent que,
per les seves inclinacions
polítiques,
doncs,
tira per un costat,
però, en canvi,
el sentiment
de país
n'és un altre,
no?
I de la llengua,
i tot plegat.
I això ha estat sempre.
D'aquesta manera,
i aquí,
hem tingut la sort
que molts dels regidors
i arcaldes
que,
en aquella època,
van estar aquí,
doncs,
eren gent del poble,
gent que entenia
perfectament això
i que,
d'alguna manera,
doncs,
no hi van posar
cap inconvenient
i si hi van poder,
van ajudar.
I, per tant,
doncs,
molt...
Podem dir que potser
a l'Ateneu es feia
una vista grossa,
entre cometes.
Bé,
potser comptàvem
una mica més
de permissivitat.
Home,
als centres culturals
sempre ha passat això,
no?
Perquè si feies una obra
de teatre en català,
doncs,
la feies en català,
tal com estava escrita.
Vull dir,
hi havia aquesta,
diguéssim,
possibilitat
d'actuar
dintre d'una normalitat,
no?
Evidentment,
que si venia
algun set de jutges
o de la nova cançó,
havien de passar
les peces
ja no només a Sant Jus,
sinó fora de Sant Jus
per la censura
i llavors
hi havia coses
que no es podien cantar
i la gent les cantava
i etcètera,
no?
Però vull dir que
sempre hi ha hagut
una vida cultural
molt important
aquí a Sant Jus,
per sort,
hi ha hagut molta gent
implicada,
artísticament també,
hem de parlar,
que llavors,
doncs,
ha fet que aquesta activitat
cultural d'aquí a Sant Jus
fos important.
i d'aquesta manera
hem pogut viure aquests anys
i s'ha anat normalitzant tot
fins que en aquell moment
ens semblava
que tot era normal
i ara comencem
a veure
que potser
no tot és normal
perquè si tu
no pots portar
un color
determinat
doncs ja no és normal.
No t'has posat
el micròfon groc,
però...
No, no,
perquè aquí
en aquesta casa
no n'hi ha cap.
Sí, mira.
Quin, quin?
El que tens
a la teva esquerra?
Ah!
El color de marca.
Ui, una en ella,
no pas els protectors,
no.
No, no, no.
Clar, clar, no, no.
Només hi ha un de vermell
i els altres són negres.
Sí, no?
I l'església
jugava un paper polític
a Sant Jús
de la franquisme?
Sí, evidentment.
Nosaltres ens vàrem
en aquella època
doncs
ens vàrem acollir
a l'església
quan els escoltes.
Sí.
l'església
va ser, que després
en parlàvem l'altre dia,
no?
Perquè celebravem
els 25 anys
d'aquell moment,
en aquella miscel·lània
de l'agrupament
Martin Luther King
i abans hi havia hagut
el doctor Atenes,
el grupament doctor Atenes
i vam estar a Barcelona
amb esperit català,
catalanista,
etcètera,
i que doncs
va ajudar també
que en aquest aspecte
protegits, diguéssim,
sota o sota la capa
o sota el mantell
de l'església
en aquest moment
i doncs
es fes una activitat normal,
com és l'escoltisme,
eh?
Perquè tampoc
anàvem fent res
especial.
Tampoc era un exèrcit
ni res, no?
No, no, evidentment.
I molt menys
doncs
amb nanos
i canalla, no?
I per tant, doncs
vull dir que també
va estar protegit
per l'església
doncs
en aquest sentit
que l'escoltisme
doncs va poder fer
la seva vida normal
perquè també
l'escoltisme
no era
un moviment
massa ben vist
en general
pel règim, no?
Perquè doncs
hi havia
l'Oje
i sí que
l'Oje
que no es sentit
mai Oje
perquè no és
no vull dir l'Oje
perquè en diem l'Oje
Què és l'Oje?
L'Oje és
l'organització juvenil
espanyola
Ah, d'acord
de les juventudes
de moviment
Sí, exacte
que hi havia
i estaven
i eren aquí
i llavors hi havia
aquesta
en general
quan sortíem
i inclús havíem sortit
alguna vegada
nosaltres de campament
a fora
com escoltes
i havíem tingut
algun petit ensurt
que
algun d'aquestes
diguéssim
agrupaments
diversos
i diferents
de l'escoltisme
doncs havien fet
algun petit
ensurt
en els campaments
però vaja
això són anècdotes
que per sort
no van passar
amb el suposo
que en general
d'anècdotes
i molt bé
si et sembla
sí, avui
hem fet un repàs
de l'etapa franquista
dels 40 anys
amb la Missani
i també amb l'experiència
pròpia del Pep Quintana
bé, una certa experiència
de gent que va tenir
més experiència que jo
molta més
cadascú té la que té
l'experiència
la dels anys que ha viscut
sí
doncs passem a la frase
de la setmana
passem a una frase
de la setmana
per exemple
que diu
un que és de la Montserrat
jo començaré
pel l'autora
en aquest cas
Montserrat Roig
ens diu
l'amor és massa cruel
perquè tingui
la tendresa
de l'amistat
l'amor és massa cruel
perquè tingui
la tendresa
de l'amistat
d'un illo
però maco
és dur
sí
després n'hi ha un altre
que és de la Vicenç Pagès
de Figueres
que és viu
si no
hi ha cap contradicció
diu
cada trajecte en trenc
és una novel·la
no escrita
una novel·la
no escrita
cada trajecte en trenc
trenc
és una novel·la
no escrita
és curiós també
d'acord
i l'altre del
George Christoph
Lichtenberg
científic i escriptor
alemany
que aquest senyor
és del 1700
i ens diu
una idea càlida
pot assolellar
un dia sencer
una idea càlida
pot assolellar
un dia sencer
quina t'agrada?
home
jo si en porto tres
és que em semblen
correctes
però
jo descartaria
jo agafaria
la de Montserrat
Roig
o la del
Christoph Lichtenberg
perquè
no t'agrada
la del tren
no
el tren
la trobo
més normal
vull dir
que està bé
no?
cada trajecte
d'entrenc
és una novel·la
no escrita
i ens passa això
quan agafem
un transport
o que sigui
doncs
l'imaginació
corre
veus persones
que no coneixes
veus les persones
t'imagines
què els pot passar
a la vida
a mi em passa
als restaurants
em fixo en les taules
en general
i penso
aquell grup d'allà
o pot ser un matrimoni
la família
una parella
uns amics
el que sigui
i en aquell moment
em faig una mica
internament
la vida
d'aquella gent
que estan fent allà
quines són
les seves relacions
personals
i també el que passa
als transports
autobusos
o trens
avions
fins i tot
és que
per molt
per molt atrafegats
que anem
o per molt frenètica
que sigui
per molt frenètica
sigui el ritme de vida
mentre ets allà
no tens cap altre remei
que esperar
fins que
l'autobús
o el tren
arribi
al seu vestir
per tant
és com una estona
potser més de reflexió
que pots aprofitar
per
l'autobús
jo recordo
molt
la meva joventut
que bàsicament
va ser sempre
d'autobús
per anar
a treballar
i resulta
que
esclar
la gent
que agafava
amb l'autobús
anava fent
també
les seves historietes
aquí
en aquella època
recordo molt
hi havia
una sala
de festes
aquí Sant Just
perquè quan
tancaven
tots els de Barcelona
obrien aquest
Sant Just
i llavors
que estaven
al carrer
de la Creu
davant
de l'escola
que per això
es va canviar
el lloc també
del local
aquest
perquè
els nanos
quan anaven a escola
encara es trobaven
que s'obten
els de l'Àfter
l'Àfter
i també
potser una mica
més d'orillo
que no pas
podia ser
o també
són d'orillos
els d'Àfters
en general
però vull dir que
quan tancaven tots
començaven a obrir
aquest d'aquí
i llavors
al demà matí
quan nosaltres
anàvem a treballar
i agafar l'autobús
sortia la gent d'aquí
i especialment
els artistes
que havien actuat
o la gent
que hi havia estat
durant la nit
en aquests llocs
i agafaven l'autobús
amb nosaltres
i et trobaves
doncs
amb uns personatges
entranyables
i molt curiosos
i llavors
et feies decidir
la novel·la
i a més a més
també es dona
el fet
que
quan la gent
agafa un transport
cada dia
a la mateixa hora
al final
t'acabes trobant
amb les mateixes persones
cada dia
sí, sí
i tant
i tant
a més a més
són persones
que potser
no hi tenen res en comú
més enllà
que els dos
agafen l'autobús
al mateix dia
a la mateixa hora
jo encara recordo
un altre cas
que jo treballava
a Barcelona
al carrer Urgell
hi havia un senyor
del carrer Urgell
que treballava
al costat de casa meva
aquí a Sant Just
i ens trobàvem
o sigui
ens creuàvem
el més fàcil
hauria estat
de dir
queda't tu aquí
a la meva feina
al costat de casa teva
jo agafaré
la meva
aquí a Sant Just
perquè ens creuàvem
per anar
o sigui
anaves a treballar
al carrer Urgell
sí
i ell venia aquí
al costat de casa meva
us podria haver canviat
la casa també
entre setmana
per exemple
entre setmana
he quedat a viure
a casa meva
i les quatre setmana
ja he canviat
però veus
ara estem parlant
d'aquesta
d'aquesta
que és la que hem descartat
i la torno a recuperar
perquè ens ha donat
molt tema
doncs si vols
ens poden quedar aquesta
perquè no?
que també
perquè ja que ens ha donat
tant tema
vol dir que alguna
importància té
i cada trajecte
en trenc
és una novel·la
no escrita
i un autobús
o un avió
o quan vas
a un restaurant
que comentava
moltes coses
que pots fer
doncs
gir de guió
avui
em semblava
que estava
defenestrada
aquesta presa
i al final
s'ha salvat
sola
s'ha salvat
i és la presa
de la setmana
s'ha autosalvat
doncs
gràcies Pep
un bon Nadal a tothom
i un bon any
i tot això
perquè ara ja
amb el dimarts
de Sant Esteve
també trobarem
que és festa
sembla mentida
perquè entre eleccions
partits de futbol
decisius
i tota la pesca
sembla que Nadal
encara sigui molt lluny
però
i és aquesta setmana
d'avui en vuit
ja serà Sant Esteve
per tant
ja estarem
arribant al final
d'aquests primers dies
de facilitat
i sabrem
moltes coses
i sabrem coses
i ho comentarem
a partir del dia
que tornarem a estar aquí
molt bé
molt de gust
a veure
gràcies Pep
bon dia
bon dia a tothom
adeu
doncs d'aquesta manera
acabem la secció
d'història de Sant Just
fem ara una breu pausa
per la publicitat
i de seguida
tornem aquí
al Just a la Fusta
no marxeu?
fins ara
al lik
a les gotes
l'àrea
l'àrea
l'àrea
l'àrea
ho 뉴�
de Sant Just
No te'n importo
No te'n importo
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
Ens veiem a la plaça
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva
Cinema sense condicions
Els dimarts de 8 a 9 del vespre
Quan el cinema es fa ràdio
Avui a les 9 del vespre
Emma de música
Un programa realitzat i presentat
Per Maria Quintana
Un programa realitzat i presentat
On ve countenections
기로 no di casa
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
E, has vist quin abric m'he comprat?
És de la botiga aquella que et vaig dir, de Sant Just.
Ostres, m'agrada.
I les sabates pel Miquel, de Sant Joan d'Espí.
I aquest rellotge?
Per la Sandra.
Ja l'he complat a la botiga aquesta de Sant Feliu,
a la que et vaig dir dels complements.
I com és que ha voltat tant?
Volta, calla, calla, que potser me'n vaig a Irlanda.
A Irlanda?
Si tu també vols viatjar fins a Irlanda, pren bona nota.
Fes les teves compres a Sant Feliu, de Llobregat, Sant Joan d'Espí i Sant Just d'Esvern.
Per cada compra de més de 10 euros aconseguiràs un gomet.
Necessites 10 gomets i com a mínim 3 han de ser de colors diferents.
Enganxes el tarjetó promocional i quan l'hagis completat,
diposita-la a les urnes que trobaràs als equipaments municipals.
Espavila! Tens fins al 5 de gener per aconseguir-ho.
Recorda, per Nadal no cal creuar la Diagonal.
Cada ovella, el seu corral.
Primer van ser les zones.
98.1 FM
Després, internet.
Radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610 777 015
Ràdio d'Esvern.
Cada dia més a prop teu.
Et poso lluç? El tinc molt bo.
Sí, posa'm anunciadats per arrebussar i quart i meitat per llançar les escompraries.
Cada any malbaratem el 35% del peix que capturem.
Mentrestant, 800 milions de persones passen gana.
El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa.
A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països.
Té compromès?
Truca al 900 811 888.
No et trobes bé?
Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa, truca al 061.
Al 061, el nostre personal sanitari t'oferirà ajuda a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació
i t'indicarà a quin centre és millor que t'adrecis en cas que calgui.
Així podràs rebre l'atenció que necessites més ràpidament.
Per una salut millor, 061 CatSalut respon.
Generalitat de Catalunya.
Per Nadal, bé, bé, no cal creuar, bé, bé, la Diagonal, bé, bé, que l'ovella al seu corral.
Som feliu, bé, bé, Sant Joan d'Espí, bé, bé, i Sant Just, bé, bé, que era el comerç local.
Tant et costa separar la brossa?
Tant esforç és llençar cada cos al seu lloc?
No, tot el mateix covell, tota la mateixa pila.
Esclar, no hi tens espai a la cuina, oi?
Però si no ens hi posem, aviat no tindrem espai sense brossa.
A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generem.
Fins quan?
Redueix, reutilitza, recicla, reacciona.
Amb la col·laboració de Coembes i Ecovidrio, Generalitat de Catalunya.
Aquestes festes omplim de música les vostres llars.
Escolta a Ràdio d'Esvern les Nadales de sempre i la millor música.
Els dies 24, 25, 26, 31 de desembre i l'1 de gener us oferim la millor selecció de Nadales i música de sempre.
Per Nadal, escolta Ràdio d'Esvern, als 98.1 de la FM.
Bones festes!
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
La informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Tres quarts d'una del migdia arribem a la recta final del programa.
Avui, darrer programa de campanya electoral.
Demà, recordem, és dia de reflexió.
I dijous ja tenim aquí les eleccions del 21 de desembre.
Unes eleccions convocades per l'Estat espanyol
després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Unes eleccions que arriben en un moment especial,
un moment, diguem, extraordinari,
amb exconsellers empresonats i també amb líders
de moviments polítics i populars també a la presó,
com són Jordi Sánchez i Jordi Cuixart,
i unes eleccions que es plantegen com decisives, definitives,
pel que fa al procés sobiranista.
Unes eleccions en què compareixen fins a 10 partits
a la circunscripció de Barcelona,
però 7 són els que realment han tingut veu
en els mitjans de comunicació principals
durant aquesta campanya.
Els partits principals que es presenten,
els que fins ara tenien representació
al Parlament de Catalunya,
són el Partit Popular,
el Partit Socialista,
Esquerra Republicana,
la llista de Junts per Catalunya,
o del PDeCAT,
Ciutadans,
Catalunya en Comú
i l'Scub.
Ahir va tenir lloc a TV3 l'últim debat
de la campanya electoral,
l'últim debat amb els set candidats.
Van assistir aquest debat de TV3
Xavier García Albiol,
Miquel Iceta,
Marta Rovira,
també Jordi Turull,
Inés Arrimadas,
Xavier Domènech
i Carles Gallego.
Carles Riera,
perdó,
Carles Riera,
de les candidatures d'Unitat Popular,
va ser el safè candidat
que també va assistir
a aquest debat,
a l'últim debat a set abans de les eleccions.
Ja d'entrada,
tot el debat va ser peculiar,
o va denotar el fet extraordinari d'aquestes eleccions,
i Jordi Turull va dir que si es vol parlar de pantans d'exportacions de cotxes,
però això va d'una altra cosa,
de democràcia, va dir Jordi Turull,
de Junts per Catalunya,
l'únic participant,
que ha passat per la presó,
l'únic dels que estaven,
el debat que ha passat per la presó.
Diu, us pensàveu que era broma
i Espanya és una democràcia molt seriosa,
va replicar el popular Xavier García Albiol.
Des del primer minut van saltar espurnes
entre els dos blocs
que van fer diagnòstics completament oposats
sobre el que ha passat a Catalunya
des del mes de setembre.
Marta Rovira,
que debutava en un debat d'aquest format en campanya,
després de Roger Torrent i Carles Mundó,
no va tregar ni deu segons a recordar Oriol Junqueras,
que no pot participar en un debat
en igualtat de condicions.
Per la seva banda,
el copaire Carles Riera va ser el primer
a posar sobre la taula
un concepte que faria fortuna.
Després de l'1 d'octubre,
el que hi ha hagut és un cop d'estat,
va dir Carles Riera de l'ESCUP.
A diferència del debat de la Sexta,
aquesta vegada els candidats independentistes
van evitar els retrets mutus
i van fer pinya contra el Partit Popular,
Ciutadans i el PSC
sense estalviar atacs dirigits als comuns.
La primera batalla baralla multitudinària
es va produir al voltant de la idea
de si les eleccions del 22 de desembre
serveixen per triar un president
o per restaurar el govern sorgit
de les anteriors eleccions
i cessat per Mariano Rajoy.
La primera cosa que hem de dir als espectadors
és que aquestes eleccions serviran
per triar un altre president,
insistia Miquel Iceta,
que va fer gala de dominar millor que ningú
el marc normatiu de l'injuriat estatut.
En això no hi està d'acord
ni Oriol Junqueras,
bursà veïnès arrimades,
que va tenir menys protagonisme
que en altres debats,
disminuïda per una molesta tos.
La síntesi en el debat sobre la restitució
la va fer Carles Riera, de la CUP,
fent equilibris entre legitimisme i escarranisme.
És evident que s'ha de restituir
el govern de la República, va dir Riera,
després del cop d'estat del govern espanyol
i s'ha de triar el millor govern
per portar a terme aquesta missió.
Turull va tirar de missatges directes i repetitius.
Això va de democràcia, va dir Turull.
Això va de restituir el 130è president
o d'aixecamant el 155.
La candidata de Ciutadans
va fer servir el seu habitual to sarcàstic
per menystenir els independentistes.
Vostès tenen un problema amb la realitat.
Diuen que viuen en una república
i en la seva república imaginària
no hi ha problemes.
Per cert, Arrimadas va fer intents
per suavitzar el seu perfil
davant de l'audiència de TV3,
però quan li van preguntar
sobre el requisit lingüístic
al professorat de Catalunya
va intentar escapulir-se sense contestar.
Ai, què diran les editorials del Mundo?
Això és un apunt que fa el diari Ara.
Diuen que va ser un moment excepcional
perquè Arrimadas no sol comet errors
i ha transitat per la campanya
trepitjant fora i col·locant
amb eficàcia els seus missatges.
Aquest moment va servir, Iceta,
per reivindicar el PSC
com a impulsor de la immersió lingüística
i per marcar distàncies amb ciutadans.
Aquesta és la crònica, el resum,
que fa el diari Ara del debat d'ahir a TV3,
l'últim debat abans de les eleccions del 21 de desembre.
Nosaltres en parlarem aquí al Just Agafusta,
demà farem també una mena de descans d'eleccions,
dia de reflexió,
deixarem que els ciutadans puguin acabar de triar el seu vot
en aquest dia de reflexió,
i dijous tornarem a parlar d'eleccions.
Ho farem amb un desplegament especial
amb diferents col·laboradors de la casa
que passarem pels col·legis electorals
per poder fer connexions en directe,
i també parlarem amb diversos representants dels partits
per saber quin és l'Estat
per copsar el pols de les eleccions en directe
des d'aquí, des del Just a la Fusta.
I divendres també parlarem, en aquest cas ja,
del post-eleccions,
dels resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya.
Ho farem al Just a la Fusta,
també amb representants de tots els partits
i amb una tertúlia que tindrem aquí
a l'estudi de Ràdio d'Esvern
per valorar els resultats de les eleccions.
Fem ara una petita pausa per la música,
escoltarem toc de Footprints
i de seguida tornem, ja per acomiadar el programa.
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
!
!
!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Anirem a por aeros dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit, oh Jennifer.
Les ments estretes ens intenten per als peus repetir la història de Julieta i Romeu,
que no veuen que el temps ens donarà la raó.
L'amor és superior a tota por, a tot rancor, i ens diuen que tenim el cor dividit
entre l'amor i el país, la pàtria contra el desig, però jo no ho veig, l'espai, jo només veig el conjunt.
I no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts, oh Jennifer,
em torneixeré el cotxe per tu, oh Jennifer,
anirem a por aeros dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit, oh Jennifer.
Jennifer, Jennifer, oh Jennifer, oh Jennifer, oh Jennifer, oh Jennifer.
Jennifer, oh Jennifer, oh Jennifer, oh Jennifer, oh Jennifer.
Y lluitarem pel nostre amor prohibit.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia.
És la una, bon dia.
La regidora del PDeCAT de Sant Just i membre de Junts per Catalunya,
Laia Flotats ha demanat el vot per l'anomenada llista del president
per dignitat i per reprendre el camí cap a la república
iniciat abans de l'aplicació del 155.
Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies,
edició migdia d'avui dia 19 de desembre.
Aquest matí, un autobús de la línia L46 ha topat amb un pal de llum
a l'avinguda Indústria a l'alçada del carrer Salvador Espriu.
El conductor de l'autobús, que anava buit, s'ha desmaiat provocant el xoc.
Avui se celebra el darrer ple de l'any de l'Ajuntament de Sant Just.
En aquest ple, l'Ajuntament aprovarà les ordenances fiscals reguladores
dels preus públics per l'any 2018,
després de l'estimació de les al·legacions que s'han presentat.
Aquest proper divendres arriben els pastorets de Sant Just.
es representaran els dies 22, 23, 26 i 28 de desembre.
Com a novetat d'enguany, les entrades anticipades
es poden comprar al web tictacticket.com.
La regidora del PDeCAT de Sant Just i membre de Junts per Catalunya,
Laia Flotats, ha demanat el vot per l'anomenada
llista del president per dignitat
i per reprendre, diu, el camí cap a la república
iniciat abans de l'aplicació del 155.
A més, afegit que Carles Puigdemont
està compromès a restituir el govern anterior
amb tots els seus membres.
Ho ha explicat aquest matí, el just a la fusta.
Demanem el vot pel president Puigdemont,
en tant que ell és el president,
és la figura institucional,
la presidència la representava ell,
la situació no me la es produeix en el moment
que el govern de Madrid el destitueix
o pretén destituir-lo
i el que hem de fer nosaltres és,
si creiem que el camí que estàvem emprenent
aleshores era el correcte,
doncs reemprendre el camí allà on ens l'han fet deixar.
I per tant, per això nosaltres demanem
que es voti a la llista del president
a la llista de Puigdemont
bàsicament perquè ell és el president.
Flotats ha recalcat
que el PDeCAT ha fet un pas enrere
com a partit per desenvolupar
la llista de Junts per Catalunya.