La ciutat de Barcelona, RAC Roja Serra, bon dia. Hola, bon dia. Així és en general millor del trànsit en aquesta xarxa viària, però encara val la pena comentar aquesta ronda litoral, sobretot en sentit llobrecat. Presentaria l'entitud, encara aturades intermitents entre Gran Via i la Barceloneta. En sentit llobrecat, com et deia, la ronda litoral...
de la ciutat com tal. En direcció contrària, el trànsit és lent, arribant a Montjuïc, topelegat en aquesta ronda litoral de la ciutat de Barcelona. A la resta de vies, com et deia, hi millora la circulació. Destaca un tram de l'antitud aquí, a l'autopista del Carraf, zona de Sant Boi, venint cap a la ciutat de Barcelona. És tot des del RAC. Bon dia. Afegir encara un altre punt vinculat a la informació de la xarxa viària, una dona anglesa de 30 anys ha mort aquesta matinada en un accident de trànsit. S'ha produït a la P7 a l'altura de l'Alder, al Baix Ebre. Conduïa una furgoneta que ha topat contra un camió.
Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. El Lleida es complica l'ascens a segona divisió després d'empatar un contra el Jaén en el primer partit de l'eliminatòria. Jaime Mata va avançar els ellaidatants al minut 21 de la primera part, però a dos minuts del final del partit els visitants van igualar el marcador gràcies al gol de Migue Montes. El partit de tornada jugarà diumenge que ve a les 7 de la tarda a Jaén. L'altra banda, en futbol femenil, Girona va perdre per 1-3 contra el Torrejón en el partit d'anada per l'ascens a la primera divisió, mentre que ja es coneixen les finalistes de la Copa de la Reina, són el Barça i el Saragossa.
En hoqueix sobre patins aquest diumenge s'han jugat els últims partits de la penúltima jornada de l'hoqueix lliga i s'ha confirmat el descens de categoria del Sant Feliu que la pròxima temporada jugarà primera divisió després de perdre per 2 a 0 contra el Blanes. Els de la Selva encara no estan salvats i ja jugaran la darrera plaça de descens amb el Calafell.
I el Massanet, Barça i Liceo jugaran el títol en la darrera jornada. En bascat el Barça perd el primer partit de la final de la CB contra el Madrid per 76 a 72 amb polèmica arbitral, ja que el col·legiat no va xiular una falta a Víctor Sada en els instants finals. El segon enfrontament de la sèrie jugarà demà a les 9 de la nit també a la pista madrilenya. Notícies en xarxa
Aquest dia vol passar com un autobús buit que ningú voldrà agafar, que ningú voldrà agafar. I serà molt avorrit, jo voldria que fos ahir.
i posar-nos a jugar que serà més divertit que posar-nos a pensar que el dia és un autobús que no porta ningú però si tu estàs al meu costat i em vols dir
Com potser que estiguis trist Tenint-me aquí Tots els dies autobús Que agafem S'aniran omplint de llum I de gent
però si encara no estàs llest per marxar o vols seguir el teu camí jo estaré en un banc a la para de següent esperant
Fins demà!
Molt bon dia. Passen 8 minuts de les 10. Comencem a aquesta hora el just a la fusta corresponent avui dilluns 10 de juny.
Començarem el programa parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través dels diaris i parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius.
A les 11 i 10 enregistrem el portaveu del PSC a Sant Just, Joan Bassaganyes, per parlar de la valoració del mig mandat de govern municipal. Aquesta demana que se celebren aquests dos anys de govern a Sant Just.
I farem tertúlia amb el Josep Coder, també amb la Carme Amador, el Vicenç Riera i el Jaume Geladert, a dos quarts de dotze. Parlarem de cuina amb la Carme Amador, també de coaching amb la Francesc Corbella, tot això a la tercera hora, i del centre d'Estat i Sant Justens amb la Maria Quintana, la seva vicepresidenta. I acabarem el programa fent la volta al món a través de la cultura. Avui la Irene Pujada ens portarà a Iran.
Tot això a partir d'ara mateix i com sempre acompanyant-vos amb bona música. Avui hem començat escoltant Nico Roig i ara ho farem amb Herman Dion. I had to leave you and go away but I think about you every day
Fins demà!
Now listen.
Bona nit.
I'm like...
Bona nit.
No way to say and there is nothing I can do.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Dos minuts i un quart d'onze, saludem ara l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui ens portes, a més, moltes activitats d'agenda, no?, per encetar la setmana ja fent plans. Això mateix, i hi ha coses molt interessants, comencem parlen d'educació, perquè la xarxa 06 de Sant Just, juntament amb l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, organitza aquesta setmana un grup d'aprenentatge compartit a pares i fills. De fet, seran dues sessions, es diu Aprenem plegats,
i són dues sessions on els pares i les mares i els seus fills i filles de 6 a 12 anys tindran un espai i el temps perquè comparteixin el que és educar els fills amb altres famílies que estan vivint la mateixa experiència. La primera sessió es farà demà dimarts a les 7 de la tarda a les escoles i la dinamitzarà Lídia Esteban. La segona serà dijous a la mateixa hora i al mateix lloc a les 7 a les escoles i la conduiran Xavier Jimeno i Arnau Careta.
S'han de fer inscripcions per assistir-hi. Fins arribar a les 20 o 25 persones us hi heu d'apuntar a l'adreça xarxa06santjust arroba gmail.com Doncs això d'una banda i tenim també més propostes. Sí, aquest dissabte és un dia d'aquells que portem molt de temps esperant i és que s'inaugura l'exposició de les fotos finalistes del quart concurs internacional de fotografia de Sant Just. En principi seran 50, ja les podeu veure al web de l'agrupació fotogràfica
I recordem que s'hi van presentar un total de 1.086 fotos de 525 fotògrafs de 24 països d'arreu del món. I totes aquestes fotos s'han reduït a les 50 finalistes que podrem veure a partir de dissabte al matí. Les fotos s'exposaran als balcons del carrer Bonavista i es donarà pas d'aquesta manera al concurs popular de fotografia. L'acte inaugural de l'exposició, si voleu anar-hi, serà a les 12 al migdia aquest dissabte i les imatges es podran veure fins al 16 de juliol
al carrer Bonavista. I aquell mateix dia es farà públic al veredicte del jurat. Doncs també una bona proposta, tot aquest tema de fotografia, que sempre estem al juny fotogràfic, per tant l'hem de tenir molt en compte. Més qüestions, ara parlem de cuina, no? Sí, és un taller que organitzen des de Cuina Miracle i el Centre Cívic Joan Maragall aquest dimecres i serà una aula de cuina centrat en la cuina d'estiu.
ara que sembla que hauria d'arribar al bon temps però encara li costa la idea és aprendre a elaborar amanides exòtiques especials ara per aquesta època de l'any i evidentment es faran degustacions i si voleu assistir-hi us hi heu d'apuntar al centre cívic Joan Maragall el taller costa 9 euros amb 73 i es requereix que existeixin mínim 8 persones
El taller serà, l'aula de cuina serà a dos quarts de set de la tarda, aquest dimecres, com dèiem, al centre cívic Joan Maragall, amb cuina Miracle i amb la col·laboració de l'equipament. Molt bé. Doncs això també per aquest dimecres. Per tant, activitats per tots els gustos, que se demana la excusa per no quedar-se injust a fer alguna d'aquestes activitats. Ja de tot, sí, sí. Doncs gràcies, Andrea. Fins ara.
Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard a mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà.
Poses les nits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut i en un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàix, heu parat una furgoneta aprofitant.
Fins demà!
I ben volgut ni sospiteu que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que s'usbeu i quin mal devia fer i m'ho imagino o ho intento i t'asseguro que comprenc que encara vull sense remei tot trucar.
Fins i tot el recordar no saps per què però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat amagat en mentidetes amb dubtes emprenyadors amb cada intuïció fugaz d'una vida millor
Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és però nena no puc respirar. Ai ben volgut que estranys si un dia et van fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dir.
Fins demà!
Ben volgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, per a si un dia ens creuem, ja em disculpo que em conec.
Fins demà!
Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo dient, ei, aquí els senyors, estem esperant. Xicots, aneu fent lloc.
La informació més propera al Just a la Fusta. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també.
Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'onze, saludem ara a l'Andrea de nou. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat en general, ens fixem en les portades dels diaris, que el tema del dia és la victòria de Nadal. Sí, i tots els diaris li dediquen la seva imatge en portada. El periòdic ens diu Nadal ja és únic i veiem un buit gegant, el número de Roland Garros que ha aconseguit aquest noi.
El mallorquí es converteix en el primer tenista que guanya un torneig del Gran Slam per vuitena vegada i el veiem a ell en fotografia estirat a terra quan acaba el partit, que estira a terra, es tapa la cara amb les mans. Diu còmoda victòria davant Ferreira a la final del Roland Garros. A l'avantguàrdia llegim Nadal etern, a París amb el triomf d'ahir a París. És l'únic tenista que ha guanyat vuit cops un mateix torneig de Gran Slam. En fotografia el veiem a ell fent-li un petó.
el trofeu. Al diari ara llegim Octa Campió. Rafael Nadal va convertir-se ahir a París en l'únic tenista que ha guanyat 8 cops en un trofeu del Gran Slam, és el rei del Roland Garró. El veiem ell celebrant, aixecant aquell trofeu. I al punt avui, en un format més petit, però també veiem una imatge de Nadal amb el seu premi. Roland Garró, Nadal, l'únic tenista que ha guanyat 8 cops un Gran Slam. Per tant, avui Rafael Nadal és un dels noms protagonistes de la jornada dels diaris.
Doncs passem ara a actualitzar-ho amb els digitals, que ens parla el 324.cat de Mas, que presentarà demà un pla de govern per recuperar l'iniciativa. El president presentarà aquest pla pels propers quatre anys, un pla que vagi més enllà de la consulta i els ajustos econòmics. Segons publicar la Vanguardia, Mas vol exhibir que els seus departaments tiren endavant projectes importants, malgrat la incertesa pressupostària.
Els comerciants dubten que el nou mercat dels encants es pugui estrenar amb garanties. La inundació que va patir dissabte el nou mercat dels encants ha costat 55 milions d'euros i ha d'inaugurar-se el 19 de juny. Ha generat malestar entre els paradistes que demanen explicacions sobre les causes. The Guindos admet que va ser un error crear Bankia. Ho ha dit a la cadena La Sexta en una entrevista on ha afirmat que s'estan posant les bases per reduir l'atur.
I Joan Domènech Ros substituirà avui Salvador Giner al capdavant de l'Institut d'Estudis Catalans.
Són els temes que ens porta avui el 324.cat. L'Ara.cat continua obrint un munt dels temes que té un portal en paper, que és que l'ONU investigarà els desapareguts del franquisme i també ens explica, però, que els Mossos d'Esquadra despleguen un ampli dispositiu policial a la zona franca contra el clan Khodorovic. L'operació contra el tràfic de drogues espera concloure en detencions i confiscació de material.
I un apunt més, un exinformàtic de la CIA va destapar l'afer d'espionatge dels Estats Units a Ciutadans Estrangers. El diari The Guardian destapa la seva font, que és un assessor tècnic de la CIA de 29 anys, que explica els seus motius en un vídeo. Diu, no vull viure en una societat que fa aquestes coses. Testimoni, doncs, interessant que recull l'ara del The Guardian. Més qüestions que tenim a les portades, Andrea.
Al diari ara trobem un article relacionat amb la memòria històrica. Diu que l'ONU investigarà els desapareguts del franquisme. Un grup de cinc experts del Comissionat per als Drets Humans visitarà Espanya. I ens diu també que familiars de Puig Antic declararan a l'estiu davant la justícia argentina. Això ho trobem a l'Ara. Anem ara cap a la Vanguardia. I ens parla d'Artur Mas, que fixa un pla de govern per recuperar la iniciativa. El president presentarà demà el full de ruta de l'executiu català per a tota la legislatura. Això ho trobem en clau política.
El punt avui ens parla d'una campanya que ha iniciat l'ANC. El titular és el CAT reenganxa, el CAT de les matrícules, aquella enganxina. Diu, reedició, l'ANC inicia una nova campanya perquè els vehicles tornin a portar el distintiu català a les matrícules. També llegim que el distintiu té un model europeu i un amb la senyera, inspirat en els que s'utilitzen a Noruega i a Suïssa.
i relacionat amb aquesta qüestió el punt avui aprofita per introduir-nos una entrevista que podrem llegir més àmpliament a l'interior del diari amb Gerard Quintana diu vull l'independència però l'hem d'omplir de contingut molt bé, doncs és el que ara ens queda periódico sí, i ens diu que la notícia, una de les notícies d'ahir també que el cine espanyol perd Elias Querejeta el seu gran productor amb 78 anys és la notícia trista que també recull el periódico avui
Doncs són alguns dels temes que apareixen en les portades dels diaris d'avui. Ens fixem ara en què passava fa uns quants anys. És aquest repàs que fem cada dia fixant-nos en la Maroteca de la Vanguardia i observant les portades d'altres dies com avui.
10 de juny ja, estem... Sembla que no, però ja arribem. 10 dies, Andrea, què tenen per arribar a entrar a l'estació de l'estiu? Sí, qui ho diria? Bé, avui sí que fa un dia de poc. Sí, i avui encara podríem salvar, encara podríem estar a les sandàlies. En tot cas, mira, avui em sembla que no podrem fer aquesta secció perquè no... Ho fem sempre a través de la pàgina web, però no s'encarreguen aquestes pàgines de l'hemeroteca. Per tant, crec que haurem de saltar-nos-ho, si més no, de moment, i passar a fixar-nos
En les contraportades. I comencem per la contraportada de l'Ara, on llegim el següent titular, el Consell de l'Ambaixador. És l'article setmanal de l'Antoni Bassas i comença dient. Crec que Joan Manuel Serrat ha explicat que la seva mare havia dit alguna vegada jo soc d'on mengen els meus fills. L'explicació diu esclarar com un vas d'aigua.
Diu, el problema és que aquest relat s'ha variat. Mentre que el món continua fent cua per travessar les fronteres nord-americanes, milers de catalans se n'han d'anar de Catalunya per trobar la seva oportunitat. Diu, a aquestes altures de l'anglès, d'internet i dels viatges low cost, el problema no és que els catalans se'n vagin, sinó que no tinguin més remei que anar-se'n. Diu, aquest és el senyal més desesperat del moment.
i ho relaciona tot plegat explicant-nos que si milions de persones han fet catalanes per decisió és perquè aquesta ha estat una terra d'oportunitats, un relat calcat al que podrien donar milions d'irlandesos, italians o mexicans, que avui són ciutadans dels Estats Units.
Doncs és el que tenim avui a la contraportada de l'Anna. Al punt avui llegim Sigues el primer a donar la notícia bé i completa. És Roberto Herscher, autor del llibre Periodismo Narrativo, dirigeix el màster de Periodisme BSNY, és autor d'aquest llibre, Periodismo Narrativo, Com contar la realidad con las armas de la literatura, i diu que insta el valor ètic del periodisme. Parla de Truman Capote i del seu mític llibre Sangfreda,
Diu que Pote va ser prou intel·ligent d'escriure un gran llibre i de pregonar els quatre vents que inventava un nou gènere, la novel·la de no ficció. Diu que aquí no hi ha tradició d'aquests articles, és el que reivindico d'alguna manera. Diu que el que està en crisi en el periodisme és el temps d'espera per donar les notícies. D'una banda hi ha la immediatesa i de l'altra la profunditat. I diu que el periodisme narratiu no dona la notícia ara i ho fa per alguna cosa.
Diu, quan el poder vol gent menys informada, la funció del periodista és més necessària. Doncs interessant aquest testimoni avui a La Vanguardia. Ens fixem ara en el periòdic, al revés del punt avui, i ara sí que ens fixem en La Vanguardia, on llegim que si n'has fet 50, ningú no es mirarà el teu currículum. És una entrevista molt interessant. Entrevisten avui el creador de la Fundació Objetivo 50, és Jacques Gaiteli, un home francès. Diu que s'ha quedat tres vegades sense feina en més de 50 anys, i això el va dur.
a crear aquesta associació, una associació d'ajuda als aturats sèniors que té seu a França, Milà i a Barcelona amb bases de dades comunes i serveis de comunicació, creació de webs, màrqueting, recursos humans i informàtica. Diu que els més grans de 45 anys han de reorientar la manera de buscar feina.
De fet, era Objetivo 50, és una associació que ajudava a persones de més de 50 anys a buscar feina, les que es quedaven sense feina. Diu, això va néixer el 2001 a París, però atès a la problemàtica actual de l'atur, hem abaixat la data als 45. Diu, 3 anys després del 2001 vaig crear Objetivo 50 a Milà i des de fa un any a Espanya. La idea neix de la meva pròpia experiència, m'he quedat 3 vegades a l'atur a partir dels 50 anys,
I dona algunes dades, diu, del total de les persones de més de 45 anys a França, Itàlia i Espanya només treballen entre el 25 i el 30%. I diu que, segons la nostra experiència, França i Itàlia, el binomi jove-senior funciona molt bé, diu, som complementaris. Tot el dinamisme i la capacitat tècnica dels joves, els seniors, el compensem amb l'experiència i la visió perifèrica de les coses. Diu, junts podem sumar i crear empreses.
Doncs ho podem llegir avui a l'avantguàrdia. Acabem amb el periòdico on tenim el següent titular. La clau de l'ofici està en la rapidesa i l'eficàcia. De quin ofici ens parlen? En Terramors. O com el Diego Carrera, que és l'entrevistat, explica, aquest ofici se'l coneix com a Brigades. Dius que és un nom més lleuger. Treballa al cementiri de Montjuic, diu que estava treballant en un altre lloc i a través d'un amic, a qui li vaig donar un currículum, avui sóc aquí.
Diu, pràcticament feia de tot, vaig a estudiar electrònica i miri on estic ara, aquí tinc estabilitat laboral. Diu, i no ho canviaria per moltes altres feines. Hi ha moments dolents, però estic a l'aire lliure i tinc un bon ambient entre els companys. Diu que si no anéssim tots a l'una no tiraríem, a vegades necessites la mà d'un company i per això això de brigades sona millor. Alguns companys diuen que som manipuladors de cossos inerts, que queda una mica més fi.
Doncs ho podem llegir avui al periòdic. Passem ara cap a la notícia curiosa del dia. I atenció perquè es busca l'amo d'un nos de peluix centenari abandonat a l'aeroport de Bristol. Sí, sembla que el personal d'aquest aeroport britànic ha sol·licitat la cooperació internacional...
amb l'esperança de trobar els detalls d'un os de peluix que està bastant fet malbé, de fet hi ha una imatge de com està aquest os actualment, que té uns 95 anys i que va ser abandonat a principis del 2012 a la zona de les sales. Sembla que en la foto que han tirat, ensenyat per internet, això té una orella penjant, també té algunes parts del cos fet malbé, i aquest peluix va ser trobat en una bolsa de plàstic fa 14 mesos,
Però la gràcia és que també l'acompanyava una foto que data del març del 1918, on apareix en companyia de dues nenes. Segons la nota que portava també l'Osset, posa que són Dora i Glyn. El propietari o testimonis que puguin ajudar a aclarir aquest misteri estan convidats a comunicar-se amb l'aeroport. Més interessat en tornar l'Oss pel seu valor intrínseq i efectiu que pel que pugui pagar un col·leccionista, evidentment.
Curiós, sí. Sí, no? Que el degin allà i, a més, amb aquella foto. Se'l devien haver oblidat, suposo. Llavors, a veure si algú pot respondre. Seguirem, perquè a vegades aquestes notícies evolucionen, Andrea, anirem fent el seguiment de tot plegat. Doncs gràcies, Andrea. Que vagi bé, Carme. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
I ara és moment d'obrir diaris. Avui comencem per La Vanguardia.
On llegeix una entrevista a Carmelo Mesa Lago, que és catalàtic d'economia cubano-americà, on diu que a Cuba hi ha una lluita pel poder. Diu també que Cuba ha anat sortint de la fallida del 2008, sobretot gràcies a les continuacions de deute de Rússia, el Japó i altres països. El dèficit comercial de béns ha baixat de 10.000 a 7.000 milions de dòlars i van assobar la compensa a aquest dèficit.
També diu que, tal com avui estan traçades, les reformes no solucionaran els problemes de Cuba i que hi ha restaurants que guanyen 60.000 dòlars l'any mentre el salari ronda els 150.000.
És una entrevista que podem llegir avui a La Vanguardia. Ens aturem ara al periódico i ens parla de psiquiatria. És un article que diu que la nova bíblia de la psiquiatria s'estrena enmig de la polèmica. És el text de referència editat per l'Associació Americana de Psiquiatria, que inclou uns trastorns i en treu d'altres en la cinquena edició. La falta de bases biològiques i els conflictes d'interessos centren les crítiques.
Parla dels trastorns del desenvolupament neural, on hi ha l'autisme, la síndrome d'Esperger, el trastorn desintegratiu o el generalitzat de desenvolupament. I, per exemple, apareixen alguns trastorns que no constaven, com són el d'afartament o el trastorn disfòric premenstrual.
També n'hi ha que es concentren ara en un nom concret, tots aquests que hem comentat ara són d'autisme, o al revés, l'ansietat, que també es pot dir que hi ha ansietat, obsessivo-compulsius o posttraumàtics. El periódico avui analitza com es planteja aquest nou manual de psiquiatria americà.
El diari ara avui parla que creixen les iniciatives d'utilització d'enamats per prevenir els focs i fa una entrevista a Oliver Tomàs, que és responsable de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vegas. Ell diu que la nostra experiència es pot traslladar a molts municipis, que la clau de l'èxit és el pastor i que, a més de l'enriquiment social de recuperar una activitat perdura, es potencia el comerç de la carn i s'aporta en referent a l'escola.
Ara fa cinc anys que es va iniciar un procés que ha permès el manteniment de les franges de protecció contra incendis als boscos de Vegas que es faci amb la pastura de ramats de cabres. És el que explica en aquesta entrevista el tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament, Liber Tomàs.
I el punt d'avui ens parla d'un indret de còmic, parla d'una exposició dedicada a Tutent i Berenguer, primera passa de crear un museu que recordi la floresta com a espai de còmic a Sant Cugat. El títol és l'esclet creatiu a la floresta Sant Cugat, és el nom en què s'ha deixat aquesta exposició que es podrà veure fins l'1 de març del 2014. Un homenatge dos personatges principals d'un moviment artístic que va tenir el seu centre d'operacions a la floresta en els anys 70 i 80.
Ho recull avui al diari El Punt Avui. En esports avui portades dedicades al tenis, l'esport titula el més gran i parla de Rafa Nadal mossegant el Roland Garró.
El Mundo Esportivo aposta per Rafa i un 8 amb números romans, ensenyant també com fa un petó a aquest trofeu i fent referència al vuitè que aconsegueix aquest títol. I el nou esportiu titula Són 8, Nadal, Escombra, Ferrer i es converteix en el primer tenista que guanya vuit vegades al mateix Grand Slam.
Parlem ara en clau cultural i us expliquem, a banda que mor el productor de cinema li es creixet als 78 anys, com hem comentat abans amb l'Andrea, altres qüestions en clau cultural, que és que Els nens salvatges és millor pel·lícula al Festival Internacional de Cinema, en català de Roda de Barà. O que el Teatre Goyen, sent una nova versió de Luzes de Bohèmia, després de 6 anys de gira i més de 80.000 espectadors, arriba a Barcelona a l'adaptació de l'obra de balla inclan de la mare de Carlos Martín.
I acabem parlant de música, una setmana marcada pel Festival Sonal, que és el proper cap de setmana per anar escalfant la boca, un dels caps grans, caps de cartell, les Fet Shop Boys, i per tant els escoltarem abans de parlar del temps. Música
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda.
Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número 1. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant El Milenari. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia.
Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes fonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcter amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
10 minuts i les 11, parlem ara del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Bon dia. Un cap de setmana intens, meteorològicament parlant, no? Sí, sí, home, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Sí, sí, realment hem tingut un cel amenaçador, un cel negre, amb tempestes que han arribat amb molta força a Sant Just. Fins i tot dissabte, que va ser el moment de la tempesta més important,
al matí va haver... Home, quarts de deu del matí va ser fort, no? Sí, va haver un moment de més de 100 litres per metre quadrat si la precipitació hauria durat una hora. O sigui, 100 litres...
per hora, estava caient en algun moment del matí de dissabte. Després es va arreglar tot i es veia vindre perquè miraves al radar hi havia tota una línia de tempestes, una franja de tempestes que evolucionava del sud-oest cap al nord-est. Va escombrar tot el país, va passar per sobre de Sant Just amb molta intensitat. La temperatura, que la teníem a uns 18 graus, tot i que el sol havia sortit a les 7-8 del matí, es va veure, després es va tapar.
però cap a les 10 del matí teníem entre 16 i 17 graus, i de cop i volta, després de la precipitació, la temperatura va caure fins als 12, amb una temperatura de sensació de 9 graus tan sols. O sigui que fos un fred que pelava. I de cop i volta, entre les 11 i les 12 del migdia, la temperatura es va enfilar fins als 22 graus. Va pujar 10 graus en el moment que el sol va poder treure el nas. Ahir també podíem comprovar, per exemple, l'efecte de...
Ahir al matí va ser una mica variable i teníem estones de sol i estones de no. Sí, home, va ploure també. El moment que sortia el sol, si t'assentaves a terra i tocaves el terra, s'escalfava. Quan el sol es tapava tenies una sensació de fred molt acusada, però el terra estava calent, o sigui que s'estava més bé assentat a terra, amb les cames enganxades al terra, que no pas estar de peu per la qüestió del vent, no?
Doncs bé, una situació bastant mogudeta, bastant distreta, divertida, típica de la primavera, també d'altra banda, cert, un cap de setmana molt semblant al que hauria de ser la primavera. I avui porto un titular d'aquells que t'agraden a tu. Arriba l'estiu? Serà la setmana més estiuenca d'aquest mes de juny. Aquesta? Aquesta que ve ara. Més que la que ve i que l'altra? Més que la que ve i que l'altra. Bueno, està bé la notícia, però tampoc... Està bé la notícia, però clar, que tu mires molt el futur, mires Sant Joan i mires...
Miren una mica l'estiu, no? Segons els mapes a molt llarg termini que s'han d'agafar moltes pinces, doncs aquesta setmana serà estiuenca, ja ho diem, i la setmana que ve i l'altra encara seran, doncs, podríem dir que primaverals. Pluja i tot això? Bé, les temperatures seran una mica més baixes, hi ha alguns dies de pluja, però tindrem algun dia puntual de pluja, per Sant Joan ho hem mirat, encara que quedi molt i tranquil·la que no, però sí que puntualment tret d'algun dia on la temperatura es pot enfilar,
Tot el que resta de mes de juny seria una miqueta més fresquet.
Estem parlant d'estiu, eh? Però seria una miqueta més frescat que aquesta setmana. Per què? Doncs perquè aquesta setmana se'ns tira sobre un anticicló, és molt potent, ens envia vents agarbinats, vents del sud a Catalunya, i això farà que els termòmetres s'enfilin, i no només en màxima, sinó que també en mínimes. I que tindrem el suport tècnic del sol durant gran part del dia, i també estem en una època de l'any que el sol és el gran minador de les 24 hores,
que dura un dia, doncs tots aquests ingredients ens portaran a parlar de valors bastant alts. Valors que a l'interior, cap a les terres de l'interior de l'Ebre, cap a la franja de Ponent, cap al Segrià, doncs poden arribar a temperatures al voltant dels 30 graus. A Sant Just podem arribar a valors de 25 o 26 graus. Serà progressiu, avui quedarem amb uns 24. Avui encara l'ambient és fresquet, ho comentava el tu i l'André abans del tema sandàlies. Sí, sí.
però vaja, que demà ja les sandàlies es poden fer servir tranquil·lament, perquè les mínimes no baixaran dels 16 a 17, com a molt, i fins i tot algun dia d'entrada la setmana 18 graus de mínim, o sigui que són ja valors que al matí es pot anar amb sandalietes. I les màximes, això, avui 24 graus, però a partir de demà, amb el sol com a gran dominador, podrem arribar als 25, fins i tot si en algun moment abusarà 26, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge, són dies de sol, de temperatures agradables,
Es poden formar algunes boires a punts del litoral. Fruit d'aquesta diferència, l'aigua del mar no ha agafat el mateix, no porta el mateix ritme que el termòmetre que ara de cop i volta se'ns enfia en l'aram, tot i que l'aigua del mar tampoc no està congelada. O sigui, el sol quan surt fa la seva feina i quan està tapat també, i l'aigua del mar progressivament el tenim més estones de sol, menys estona de nit, va agafant temperatura i va pujant. No serien els valors típics d'aquells anys que hem tingut un maig càlid
però sí que la temperatura de l'aigua del mar va pujant a poc a poc però bé, com que hi haurà bastanta diferència entre el mar i el d'això és el punt del litoral es podria formar alguna boireta que tampoc no passa res perquè s'ha d'anar trencant durant el dia però són els petits ingredients que tindrà aquesta setmana on podríem dir que tothom dirà ja era hora ja ha arribat l'estiu ja podem anar amb mànica culta ah, serà veritat la setmana que ve podrem continuar o no? la setmana que ve serà una miqueta menys càlida
però podrem anar amb sandàlies sí, tret d'algun dia que el vespre nit et pugui molestar i puguis tenir fred als peus si no entra una ventada del nord estem parlant de molts dies però vull dir que si no entra alguna ventada del nord que sigui emprenyadora aviam ja arribem pràcticament a l'estiu això sí, a partir del juliol sí que entrem amb la normalitat des de Caloncana no en veiem hem mirat a molt llarg termini perquè clar la setmana com que es presentava avorrida deixem dir alguna coseta més
i per això miràvem i portàvem aquest titular, no? Clar, clar, està bé. En principi, per tant, el resum és que podem fer el canvi d'armari, no? Aquesta setmana sí, i la que ve, doncs, no amaguem. Depèn d'on anem, no amaguem alguna jaqueteta, perquè, clar, en algun moment donat... Home, és que jo crec que el dia que... Si demà, per exemple, comença a fer això, tothom sortirà al carrer, ja, doncs, amb vestits, no?, sandàlies, perquè tots ho tenim com a punt...
Clar, o sigui, potser és el canvi. Que tant, clar, vaig sentir que es queixaven les botigues perquè no està venint absolutament res d'estiu. Ara volen vendre d'estiu. Tenint en compte que el juliol comencen rebaixes. Les botigues es queixen per defecte, no? Perquè, clar, quan tenen... El problema també és que t'entri gent o no t'entri gent, però quan tens genero de primavera, te'l menges amb patates, perquè de cop i volta fa d'això, si les catetes d'entretemps no les poden vendre, ara que l'estiu no ha arribat, ara la gent es queixa, perquè, clar, que quan tu tens calor, dius, vaig a comprar-me alguna coseta d'estiu. M'he mirat a l'armari i vaig una mica curt.
o se m'ho han menjat els escarbats durant l'hivern però vull dir que ara l'estiu el tenim a les portes i que teòricament aquesta setmana ja és estiu potser sí que s'ha d'endreçar la roba més d'entretemps però també els botigues dir-los que aquest any com a mínim han tingut primavera i han pogut tirar milles amb un vestuari que a vegades hi ha anys que no fa servir per res que passes d'un cantó a l'altre la setmana vinent ja veurem l'altra la de la rebetlla ja veurem què passa perquè vénen molts dies
Però, de moment, aquesta setmana sí que diem... Potser avui estàs encertada i avui és el dia on es fa el canvi. Potser avui, dilluns, 10 de juny, passem de la primavera a l'estiu. Perquè la setmana que ve, encara que diguem que podria ser més fresca, aquestes previsions s'han d'agafar molt amb pinces. Però sí que és cert que aquesta setmana els valors són estiuencs. Potser avui, dilluns, 10 de juny, passem de la primavera a l'estiu i les properes setmanes ja ho veurem. Però aquesta farà calor.
Perfecte, Carles. Moltes gràcies. Que vagi bé i tornem a parlar-ho. Exacte. Adeu, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. Dos minuts i arribem a les 11. Connectarem amb la xarxa per actualitzar-nos per saber què passa ara del país i també
Sentirem el butllet informatiu del Sant Just Notícies amb l'Andrea Fu. Bueno, ho farem després d'escoltar, però, un tema més musical per arribar a les 11 en punt del matí. I ho farem amb el refri i aquest tema que es titula Un buen tío. Forma part de l'àlbum titulat Matilda. Tardes y tardes sentado así Soñando con descubrir
Centímetros de rodilla, blondas de color gris. Se sabe unas frases en latín. Y cree que embauca todas las mujeres. Eso tan triste y ruin. Mientras le hablan de cosas de ellas. De citas por ocurrir.
Me la siente con la mirada, pero sufre como un faquí. Sangra que sangra sin decir que él querría hacerles guarderías, pasar noches sin dormir.
Fins demà!
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha criticat durament el projecte de reforma dels ajuntaments que prepara el govern central. Asegura, Salvador Esteve, que buidarà de competències els consistoris i que és un atac frontal a l'autonomia de les administracions locals. Barcelona, Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, Salvador Esteve ha acusat el govern central d'aprofitar la crisi econòmica i l'excusa de l'estalvi per centralitzar més l'Estat, traient competències als ajuntaments. El president té clar que no es pot acceptar fer passos enrere en aquest sentit i que les diputacions no poden substituir la feina que fan els ajuntaments.
El que és inviable és que les diputacions ens convertim en substituts dels ajuntaments, que ens toca exercir el govern local des de la distància, perquè, a més de vulnerar l'autonomia local, la nostra perspectiva és territorial, superlocal i engloba un conjunt de municipis per la qual cosa la pèrdua de la proximitat,
perjudicaria sens dubte la qualitat dels serveis públics locals. Esteve ha fet aquestes declaracions en la inauguració d'una jornada que vol analitzar a Barcelona quins efectes tindran a nivell de competències i sobre les sisendes locals les dues reformes de les administracions locals que preparen els governs català
i al central l'organitzen la Fundació Ernest Lluc amb el suport de la Diputació de Barcelona. El portaveu adjunt de Convergència i Unió al Congrés, Pere Macias, confirma que el president de la Generalitat, Artur Mas, compareixerà demà per explicar el full de ruta del govern català per als propers quatre anys. Macias ha dit a la xarxa de comunicació local que les previsions econòmiques més optimistes per al 2014 permeten que el president pugui presentar nous projectes.
Hi ha possibilitats, hi ha ganes de fer coses, hi ha aquests símptomes clars d'esperança i jo penso que val la pena, és un bon moment, repeteixo, per fer un programa que ajudi això, que animi, que acompanyi els ciutadans, que doni confiança i el president Mas jo estic segur que això ho farà.
En la mateixa entrevista, Pere Maciès ha confirmat que el Ministeri de Foment ha descartat totalment destoblar la Nacional 2 en el tram entre Tordera, el Maresme i Massanet de la Selva. La morositat de les comunitats de veïns augmentarà un 20% aquest any a Catalunya. És el càlcul que fa el Consell General de Col·legis d'Administradors de Finques i que constata l'existència de veïns morosos a un de cada quatre edificis.
Les comunitats del veïn suporten un deute que creix cada any i que arribarà a ser l'any vinent de 300 milions d'euros. Es dona el fet que la meitat d'aquest deute prové dels promotors immobiliaris i de les entitats financeres que han comprat els pisos que pels deutes són embargats. El president del Consell d'Administradors de Finques, Enrique Vendrell, assenyala que els bancs són un mal exemple per a la societat.
És un mal exemple, sincerament. Els bancs són els que estan reclamant el compliment de les obligacions hipotecàries, que em sembla absolutament joixic i correcte, que no siguin ells els primers que estiguin pagant, quan a més a més estan rebent ajudes en molts casos.
Per part dels bancs, l'Associació Espanyola de Banca assegura que les entitats es fan càrrec dels deutes dels pisos quan els compren i els inscriuen al registre de la propietat. Però el problema, segons algunes fonts, és que en alguns casos triguen a fer aquesta inscripció. Els Mossos d'Esquadra han detingut gairebé una desena de persones en una operació contra el tràfic de drogues a la zona franca de Barcelona. Dos dels arrestats pertanyen al clan Jodorovich. L'operació ha començat aquesta matinada i ha acabat a dos quarts de deu del matí.
I a Rodalia Renfe ja ha tornat la normalitat a la línia R3 després d'haver-se tallat la circulació dels trens entre Ripoll i Ribes de Frager durant més d'una hora aquest matí. Ja tornen, doncs, a passar-hi els trens, segons informen fons de la companyia Renfe, amb puntualitat.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. El Lleida es complica l'ascens a segona divisió després d'empatar un contra el Jaén en el primer partit de l'eliminatòria. Jaime Mata va avançar els lleidatans el 21 de la primera part però dos minuts del final del partit. Els visitants van igualar el marcador gràcies al gol de Migue Montes. El partit de tornada jugarà diumenge que ve a les 7 de la tarda a Jaén. Escoltem el porter del conjunt del Sagrià, Pau Torres, en declaracions a la xarxa de comunicació local.
Amb aquesta cosa al final sempre t'ha de passar a casa amb aquest mal segur de boca, però hem fet un bon partit nosaltres i també hem fet un bon partit, ha estat un partit molt igualat. L'afició és el número 12 per nosaltres, he d'agrair tanta gent aquí com tota la ciutat viu això i he d'agrair i ojalà anem a Jaén, la gent que vingui a Jaén ho podem disfrutar entre ells i a treure-ho. En hoqueix sobre patins aquest diumenge s'han jugat els últims partits de la penúltima jornada de l'hoqueix Lliga i s'ha confirmat el descens de categoria del Sant Feliu que la pròxima temporada jugarà primera divisió després de perdre per 2-0 contra el Blanes.
Els de la selva encara no estan salvats, ja jugaran la darrera plaça de descens amb el Calafell i el Massanet. Barça i Liceu jugaran el títol en la darrera jornada. I un darrer punt de futbol al Brasil amb els blauranes Neymar i Alves va superar França per 3 a 0 en un partit amistós de preparació per a la Copa Confederacions. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno. Sant Jus Solidari engega un projecte de desenvolupament socioeconòmic amb Camoapa. L'objectiu és enfortir les capacitats dels agents econòmics que fan moure gran part de l'economia del municipi nicaragüenc. Els més destacats són la cooperativa Lactia Masiguito, la Casa de la Mujer i l'Associació de Ganaderos de Camoapa. Pel que fa a la cooperativa, es buscarà l'enfortiment de les seves capacitats empresarials a través d'un pla de negocis i un pla estratègic.
Pel que fa a la Casa de la Mujer es vol crear un pla de serveis per dones que lideren negocis urbans del sector agropecuari i en el cas de l'Associació de Ganaderos de Camoapa també es volen establir pràctiques ambientalment sostenibles per producció de ramat de carn. Ràdio Camoapa coordinarà i recollirà dades per veure com evoluciona el projecte i l'explicarà a través de les zones. El projecte durarà un any i costa 123.000 euros. Beneficiarà prop de 300 persones de manera directa i unes 8.500 de manera indirecta.
Més qüestions. Dissabte s'inaugura l'exposició de les fotos finalistes del quart concurs internacional de fotografia de Sant Just. Recordem que s'hi van presentar un total de 1.086 fotos de 125 fotògrafs d'arreu del món. A partir de dissabte al matí, les fotos s'exposaran als balcons del carrer Bonavista per donar pas al concurs popular de fotografia. A partir de l'exposició, les persones que hi vulguin participar hauran d'observar-les i votar les que més els agradin.
L'acte inaugural de l'exposició serà a les 12 del migdia i les imatges es podran veure fins al 16 de juliol al carrer Bonavista. Aquell dia es farà públic al veredicte del jurat. I acabem recordant que la xarxa 06 de Sant Jus, juntament amb l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma, organitza aquesta setmana un grup d'aprenentatge compartit a pares i fills. Es diu Aprenemplegats i en dues sessions els pares i les mares i els seus fills i filles de 6 a 12 anys
Tindran un espai i temps perquè comparteixin la tasca de l'educació amb altres famílies que estan vivint la mateixa experiència. La primera sessió es farà demà a les 7 de la tarda a les escoles i la dinamitzarà Lídia Esteban. La segona serà dijous a la mateixa hora i al mateix lloc i la conduiran Xavier Jimeno i Arnau Careta. Estan de fer inscripcions per assistir-hi a l'adreça de correu electrònic xarxa06santjust arroba gmail.com.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora, també al Sant Just Notícies, edició migdia a partir de la 1 i 5. I us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, a radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
But you only need the light when it's burning low.
Fins demà!
Staring at the ceiling in the dark Same old empty feeling in your heart Cause love comes slow and it goes so far Well you see it when you fall asleep But never to touch and never to keep caught You loved it too much and you dive too deep Well you only need the light when it's burning low
Only miss the sun when it starts to snow Only know you love her when you let her go Only know you've been high when you're feeling low Only hate the road when you're missing home Only know you love her when you let her go And you let her go, oh, oh, oh, oh
Don't you let her go When you let her go Cause you only need the light when it's burning low Only miss the sun when it starts to snow Only know you love her when you let her go
Only know you've been high when you're feeling low Only hate the road when you're missing home Only know you love her when you let her go Cause you only need the light when it's burning low Only miss the sun when it starts to snow Only know you love her when you let her go Only know you've been high when you're feeling low
Just a la fusta
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda.
Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número 1. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant El Milenari. La informació més propera al Just a la Fusta.
I aquesta hora parlem de política municipal. Aquesta setmana fa dos anys que va començar l'actual mandat municipal i el que farem serà parlar amb els diferents portaveus dels partits polítics que hi ha a l'Ajuntament de Sant Just per fer una valoració d'aquest mig mandat. Per això comencem salutant el portaveu del PSC a Sant Just, Joan Bassaganyes. Bon dia. Hola, molt bon dia. A nivell general, és a dir, fent una valoració més general d'aquest mig mandat com a partit que encapçala aquest govern municipal, com ho heu vist? Quina valoració feu-ho?
Bé, a nivell d'equip de govern fem una valoració positiva perquè la relació amb els socis d'Iniciativa per Catalunya i de Junts per Sant Just és bona.
hi ha una entesa no només en el plànol personal sinó també, el que és més important, en el plànol polític. Hem hagut de reenfocar el camí de la legislatura perquè, evidentment, els aconteixements que estan passant i que s'espera que passin properament ens ha impedit de portar a terme de forma escrupolosa el pacte de govern i ens ha obligat, per tant, a
a resituar-ne alguns dels seus aspectes, i malgrat aquests canvis, el que jo percebo és que tant en els companys d'iniciativa com en els de Junts per Sant Just hi ha voluntat que aquesta legislatura arribi a bon port i puguem acabar el mandat de forma correcta. Aquests canvis marcats per la crisi, suposo, pel fet que no s'esperava que tot plegat dures tant o anés per aquest camí?
Ens estem movent amb dues incerteses. Una és l'econòmica, que a vegades fa que exercicis que preveus tancar malament al final els acabis tancant bé, perquè afortunadament Sant Just és un municipi que té un cert dinamisme econòmic. Per tant, tenim una incertesa econòmica que ens impedeix fer una planificació molt acurada,
però per altra banda també tenim una incertesa jurídica i és que avui en dia estem engegant molts projectes que no sabem si en el futur ens han continuïtat per una senzilla raó. Avui més que mai està en joc i en qüestió el paper de les administracions locals i tot això està en discussió actualment el repartiment de les competències entre administracions i vulguis que no aquest escenari d'incertesa
ens fa ser molt més prudència cap a l'hora de definir les polítiques que hem de fer d'aquí els propers dos anys. I de cara a aquests propers dos anys, per tant, encara que estigueu condicionats per totes aquestes incerteses i aquest projecte de reforma de l'administració local, que ara en parlarem també, en què creieu o en què penseu que heu de centrar-vos? Aquestes prioritats s'hi han canviat també en relació a les de fa dos anys, potser.
No, en aquest sentit sí que podem dir que ens hem mantingut bastant coherents. Tenim tres eixos principals, que són els vertebradors de la nostra política en l'àmbit local. El primer és el camp dels serveis socials. Malgrat que Sant Just és un municipi ric, no estem exempts de tenir persones que ho estan passant molt malament. I com que jo crec...
que ha d'existir solidaritat en qualsevol societat, la nostra principal prioritat és donar atenció i recursos, sobretot recursos, a aquestes persones més afavorides. El segon eix vertebrador és l'ocupació, i aquí sí que ja comencem a topar molt frontalment amb aquesta indefinició de les competències entre administracions,
tenim voluntat d'aprofitar alguns dels recursos que tenim per fer polítiques d'ocupació i ens estem trobant amb moltes dificultats com sabeu l'Ajuntament no pot contactar gent a menys que no et vinguin finançats per administracions superlocals i les administracions superlocals s'han retirat pràcticament d'aquest camp perquè no tenen recursos o bé perquè no tenen voluntat política
El cas és que estem buscant solucions amb bastantes dosis d'imaginació per poder donar oportunitats laborals a persones del nostre municipi que s'han quedat sense feina, algunes de les quals porten bastant de temps sense treballar. I, a més a més, intentem donar-los eines perquè, sobretot a través de la formació de...
a vegades és un ajut psicològic, doncs puguin reincorporar-se quan abans millor al mercat laboral. I el tercer eix és el de l'educació. Entenem que l'educació, que també va molt vinculada a la formació, doncs és la tercera pota que ens permetrà sortir d'aquesta situació en què ens trobem. Aquí cada cop ens gastem més diners, primera perquè hi ha voluntat política i segona perquè també hi ha altres administracions on s'estan apartant d'aquí, no?
En tot aquest context, de cara a aquests dos anys que vénen ara, què s'hauria de fer millor? Que creieu que potser caldria que incidíssiu més? A nivell d'Ajuntament, jo crec que hem d'apartar en aquest segon tram de legislatura en millorar les condicions a la via pública. Estem reenfocant, fins ara Sant Jus, un ajuntament municipi que, pel matinament, anava renovant de forma integral...
tots els seus carrers, la via pública en els darrers anys havia viscut un notable ritme inversor, però aquells carrers que no s'havien beneficiat d'aquestes obres de remodelació, avui en dia comencen alguns a presentar símptomes d'un cert mal estat i jo crec que aquí, en aquest segon tram de legislatura,
No sé a través encara de quines fórmules, se m'acudeixen moltes fórmules imaginatives, doncs podem fer una bona apretada. És una mica l'assignatura pendent que tenim. De fet, pel que fa a les carteres que té el PSC, que evidentment és el soci majoritari i és el que en té més, suposo que és difícil fer una mirada global, però en general no sé si creieu que hi ha alguna de les qüestions on caldria apretar més o on se us està fent més difícil tirar endavant els projectes que es volíeu tirar.
Bé, hi ha alguna sèrie d'inversions. De fet, el nostre pacte de govern, inclús els nostres programes electorals en aquest sentit ja eren bastant realistes, ja preveien un ritme inversor molt més baix que el que havia hagut històricament i, per tant, no crec que defraudem molt el nostre electorat perquè les nostres promeses eren molt minces.
Jo crec que es poden fer un parell o tres d'obres importants en aquesta legislatura i espero que puguin començar aviat. Tenim el compromís amb els veïns de la plana de Veixoleig d'arreglar la plaça Montfalcone. Tenim la voluntat, i crec que aquesta s'executarà molt properament, de remodelar un dels pocs carrers que queda encara sense pavimentar el nostre municipi, que és el passeig del doctor Rivalta,
Hem posat en funcionament les escoles. Crec que ens convé acabar d'adecuar l'entorn de les escoles amb l'enderroc dels antics edificis de Correus, on s'hi posarà un petit parc infantil. I jo crec que hi ha poca cosa més que farem, però és que si et mires el nostre programa i et mires el pacte de govern, veuràs que no ens aventurava amb gaire més inversions. I la relació amb l'oposició, com ha anat?
O com està anant? De fet, estem a la meitat. Bé, està sent correcte. Jo et puc dir que com a portaveu a nivell personal la relació és molt bona amb tots els portaveus i tots els regidors. Jo sí que aquí voldria llançar una llança a favor del Partit Popular, per exemple, que m'ha sorprès molt l'actitud tan constructiva que estan tenint i els hi vull agrair públicament.
Però, a més a més, si mires les actes dels plens, veuràs que la majoria de les mocions i dels punts que portem als plens s'aproven bé per unanimitat, bé sense vots contraris. Vol dir que, en aquest sentit, s'ha d'agrair la voluntat d'arribar entesa de l'oposició, que té una gran dosi de generositat,
I també, a vegades va bé que ens ho reconeguem, també vol dir que des de l'equip de govern intentem fer les coses en sentit comú i arribar a acords amb els nostres companys de l'oposició. Jo crec que en aquest sentit Sant Just és un municipi que té un actiu i cal preservar-lo, que és aquesta voluntat de diàleg, d'entesa i d'acord, no?
I tot plegat, com dèiem abans, també està molt marcat ara aquesta manera de fer política a nivell local perquè aquest projecte de reforma de l'administració local també la Generalitat en té un sobre la taula però d'alguna manera el que
tindrà més força, suposo, i de fet el que és més dur és el que ve de Madrid i que limita de manera molt important el poder de municipis com Sant Just. Aquest és un xoc competencial que s'intueix, que es produirà properament perquè hi ha juristes que diuen que és la Generalitat qui té la competència exclusiva per legislar sobre el món local i en canvi d'altres diuen que no. No ho sé.
No sóc jurista i, per tant, no puc opinar. Sí que puc dir que aquesta incertesa, a l'hora de, com a govern municipal, afrontar projectes pel que queda d'aquesta legislatura, evidentment ens dificulta encara molt més les coses, perquè a vegades estem...
plantejant-nos projectes o idees que poden, com diuen els castellans, caer en sac o roto, perquè demà baixa una ordre ministerial que diu que tot això que heu fet està molt bé, però a partir d'ara ho ha de fer la Diputació. Complicat.
Caldrà esperar, suposo, però m'imagino que d'aquests dos anys sortiran coses noves en aquest sentit. Abans que s'acabi aquest mandat, suposo que hi haurà alguna decisió per part de Madrid i que d'alguna manera o altra, no sé si es farà un front comú o s'intentarà rebatre d'alguna manera o altra.
vols dir amb els partits de l'oposició? No ho sé, a nivell més general, perquè suposo que afecta també a molts municipis que tindran també alcaldes o... Bé, a mi em consta que els principals obstaculitzadors d'aquesta reforma del règim de llei local, que és la que ha plantejat el ministre Montoro, són els propis alcaldes i regidors que el Partit Popular...
la resta de l'estat espanyol en té milers i em pensava jo que realment aquesta gent aconseguiria bloquejar-ho però veig que el ministre de Montoro no fa massa va portar al Consell de Ministres un avantprojecte que va bastant amb la línia dels primers esborranys que havien presentat i ha vist poc canvi
També en una reunió que van tenir recentment a la Federació Espanyola de Municipis, va deixar molt clar que les línies mestres ben poc canviarien. No ho sé, ja ho veurem. Caldrà esperar, per tant, ja n'anirem parlant. Un altre dels temes que ha aparegut en aquests últims dos anys, sobretot, és tota la qüestió de la independència, el dret a decidir una possible consulta.
En el cas d'aquí Sant Just, el mes de gener, per exemple, es va aprovar la declaració que el Parlament va fer a favor de la declaració de sobirania i una declaració que el PSC al Parlament no hi va donar el sí. En el cas d'aquí Sant Just, el PSC d'aquí sí que es va diferenciar. Es mantindrà aquesta línia? Hi ha consens? És un tema que pot dividir els socialistes catalans i també Sant Just? Com ho esteu vivint? A nivell de socialistes catalans no ho descarto.
aquí Sant Just jo crec que tots estem inequívocament a favor del dret a decidir el que sí que podem veure de formes diferents és com arribar a poder exercir aquest dret a decidir i sobretot quina seria la decisió que prendríem un cop davant d'una urna hipotèticament poguessin votar però en l'escenari, en la
en la necessitat que un poble pugui votar lliurement i de forma vinculant que és important que quan anem a votar l'endemà el nostre vot hagi servit per alguna cosa jo crec que tota l'agrupació i com a mínim tots els regidors del partit socialista hi estan d'acord a nivell català doncs home no ho tinc tan clar no ho tinc tan clar i és una pena
I a nivell de Sant Just, aquesta diferència, creieu que la gent la sabrà entendre o fins i tot el mateix partit, a nivell més general, s'ho prendran bé, com si diguéssim? És un tema que no et vull enganyar que ha provocat, en la nostra agrupació, calurades discussions i hi ha gent que el veu amb més simpatia i gent que el veu amb menys simpatia. El que passa és que quan a una persona li dius però...
amb quin argument moral o polític et pots oposar que un poble pugui exercir el seu dret a vot, la veritat és que és difícil trobar un argument contrari. És molt complicat. I, per tant, jo crec que ens ha faltat, entre tots, ser una mica de pedagogia, explicar a la gent que una cosa és el dret a decidir i l'altra cosa és la hipotètica independència de Catalunya, no?
però jo crec que en el dret a decidir una persona de fermes conviccions democràtiques, jo crec que en el PSC la gent és demòcrata, doncs es fa difícil. El que passa és que també es fa difícil estar en contra, vull dir. El que passa també vull que entengueu que el PSC és un partit que té l'electorat que té i se li ha de reconèixer molta generositat. Nosaltres tenim gent
que han nascut a altres comunitats autònomes i que per ells el lligam emocional amb altres comunitats autònomes és important i és bo que així sigui, no ens n'hem d'amagar. I amb aquesta gent se li ha d'explicar les coses amb molta pedagogia i sobretot, i penso que aquí a vegades l'independentisme falla estrepitosament, de forma positiva.
no matxacant l'adversari perquè l'adversari per molta d'aquesta gent són els seus tiets són els seus germans però si aquesta gent se la vol fer còmplice per aquesta causa el que tampoc se'ls pot demanar és que reneguin de tots els seus orígens i aquesta gent a l'estiu se'n van als seus pobles tenen familiars amb
han anat dels punts a Espanya i per tant aquesta gent s'assusten davant de certs discursos hostils que perceben cap a altres comitats autònomes de l'estat espanyol penso que el PSC és un partit que ha estat aglutinador segurament per aquest motiu jo soc socialista que ha estat un partit
que sempre ha tingut voluntat d'entesa mai ha estat un partit frantista i segurament si la societat catalana ha estat una societat històricament cohesionada ha estat, gràcies a molts partits jo crec que tots en el seu ADN han estat partits favorables al diàleg no s'ha viscut l'ambient aquest frantista que hi ha vingut al País Basc durant molts anys però sí que estic convençut que el PSC ha estat un element clau
per fer que aquesta nostra societat hagi estat una societat més cohesionada a nivell cultural, identitari i lingüístic també. Sí, sí. Això està clar i justament xoca amb el fet que en les últimes enquestes situen el PSC, ja sé que són només enquestes, però en un àmbit de preferències molt més avall del que tradicionalment ha estat. No sé si creieu que això també pot afectar a nivell local.
no ho dubto sabem que per nosaltres la situació és complicada negar-ho seria viure d'esquenes en la realitat jo crec que a Sant Just hi ha un sector de la població que vota en clau local a les municipals que es fixa en el candidat que es fixa en les candidatures en la trajectòria com a govern que has tingut o com a oposició però també estic convençut que hi ha una part de l'electorat
que voten clau ideològica. I em sap molt de greu ara pels meus companys del Partit Popular, però si no, no m'explico que a les últimes eleccions municipals el Partit Popular aquí hagués dos regidors. Per tant, va haver-hi una sèrie de gent que van voler votar les cicles del Partit Popular i em sembla molt legítim.
aquest percentatge de gent existeix i vota igual que vota a les autonòmiques o a les generals i evidentment si l'escenari aquest que apunten a les enquestes es confirma doncs d'aquí dos anys haurem de treballar molt si volem seguir sent el partit majoritari doncs moltes gràcies Joan Bassaganyes porteu del PSC avui hem fet aquesta
valoració de mig mandat de govern municipal. Gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Bon dia.
Bona nit.
Ara passen dos minuts de dos quarts de dotze i com que ara dilluns aquesta hora fem tertúlia d'actualitat amb el Vicenç Riera, la Carme Madol, Josep Coderc i el Jaume Gelaber. Molt bon dia a tots quatre. Bon dia. Un dilluns, ara ja ho dic perquè avui que podem gaudir d'aquest sol s'agraeix que finalment ens encaminem ja cap a l'estiu. En tot cas, ara fa una estona parlàvem amb el portaveu dels socialistes a Sant Jus, Joan Bassaganyes, perquè aquesta setmana...
Fa dos anys que es va constituir el govern municipal, acte pel govern municipal, per tant estem enmig del mandat. No sé, vosaltres, que viviu a Sant Just, com esteu vivint tot plegat? Si creieu que hi ha coses que s'haurien de fer millor en aquests propers dos anys, per exemple? Aquí a Sant Just? Sí, sí. Ara us he enganxat així amb aquesta pregunta de Sant Justenca, eh? Jo deixo més la veu en els Sant Justencs d'origen. Ara ja som d'origen tots. Sí, sí.
Sempre hi ha coses a millorar Sempre hi ha coses a millorar Sempre hi ha coses, però crec que és un poble que no poden queixar Sí, exacte Hi ha algun tema, no ho sé, puc queixar d'un parell o tres de coses que l'estic pendent ja, però sempre que he anat a l'Ajuntament m'ha anat molt bé, després millor tampoc no solucionar massa el tema però sempre dic que mentre es presenti el senyor Perpinyà jo votaré Jo animaria la gent a que si veuen una cosa
anessin a l'Ajuntament i es feixessin jo sóc com a la Torre Collons perquè tu hi haig de la casa tu hi haig de la casa però si vas allà tu soluciones les coses que sí no, no, de veritat jo no tinc absolutament, de veritat no és perquè el senyor Perpinyà sigui el nostre alcalde sinó que jo
com a persona i com a tot ja m'està bé els veus són coses de cada un ara si ens hem de queixar ara si ens hem de queixar ara si hem de buscar algun negatiu per calentar-los una miqueta al cap que no es pensin que tots són flors i violes que no s'entusiasmin
doncs no sé, a vegades el tema containers a vegades el soroll de les deixalles que passen a les 4 de la tarda sí, però a tota hora, però a tota hora però Vicenç, tu di per si hem de trucar a alguna cosa perquè no podem tirar-les i floretes és descobrir un camió que no faci soroll no, no, però vull dir coses d'aquestes el tema de les caques sembla que s'ha solucionat una miqueta a la nostra sera no ja t'ho dic, a la nostra sera no depèn
però sembla que s'ha solucionat una miqueta el tema de les caques. Em sembla que els hi preguntes a l'Ajuntament i et diran que encara està molt per sobre. Home, i tant, però no n'hi ha tantes com temps enrere. És que a Sant Just tens que anar pel carrer mirant a terra. Tens que anar mirant a terra. Jo m'hi he fixat. Sí, home, ara sembla que...
que la gent s'ha conscienciat, perquè tampoc té la culpa l'alcalde, si m'entens. Aquest civisme, eh? És el civisme de la gent, eh? Normalment el que et diu això és que no se n'encuiden d'això. No, no, això és el civisme. És el que primera que no li ajuda... No, no, això és el civisme de la gent. Aquí és el comportament de la gent i sembla que potser estan...
una miqueta més conscienciat, si veus la gent amb les bosses, que no sé mai, a vegades miro de reull, perquè el millor... Però abans, abans, què no passava això, abans? El què? I mira que tothom tenia gos. I tothom diu gos al carrer. Els gossos no van per carrer. I no hi havia això. Què passava? Perquè ara els gossos ja no són gossos, són floretes.
Ja només saben fer les coses on els fan un jutge per fallar al mig. Jo crec més que res perquè ara tu d'esfaltat i abans de terra, no? Sí, no ho sé. Però això és veritat, alguns van anar tots pel carrer, tots anaven pel carrer. No ho dic, ho teniu a casa, tancat. Però bueno, aviam, tu també estàs parlant de la teva història, no? Ja, ja, ja. Quan no portava la camiseta... Potser la pega, tu tens alguna pega? Sí, eh?
Tens alguna cosa que diuen? No, jo no tinc cap pega. Amb la qüestió d'aquesta dels gossos, si m'hi he fixat que hi ha molta gent gran, persones grans, que apenes es poden moure ells, que porten el gos. Aquesta persona no es pot ajupir. Aquesta persona no es pot ajupir, no es pot arreglar. Això vull dir, aquest és un problema. Si la feina que tenen per aturar-lo el gos.
Jo no faig cap crítica, vull dir, entenc-ho. És un fet que produeix això, una persona gran. Ara em poses jo el mateix, em costa molt el jupilisme, doncs no, no, no. No, però vull dir, per trobar... Ningú em veu, doncs passo de llarg. Exacte, per trobar una crítica, però en general... Una escola de gossos. Ara, ara. No, escola de gossos, no. Escola de... Escola de gossos. Damos que tenen gossos. De totes maneres...
Jo ja, quan vivia a Balaguer, em vaig inventar un aparatet, jo personalment, per recollir les caques. Ah, sí, ja hi és, eh? Però ningú el porta, jo el vaig regalar una vegada. Era com una pala que es feia així. I amb la mà l'huria, sí. I es tancava i portava. Però ho tenies patentat o no? No, no ho tenia patentat, però me'l vaig fer.
Ah, doncs n'hi ha, n'hi ha, passa que la gent... Perquè me'n pipava molt portar... Llavors jo tenia menys anys, me'n pipava molt tenir-me que arreglar, ajupir-me... No, no, doncs ja hi és això, eh? S'ha de reconèixer que no és agradable el guàfer, oi? Però... Ah, vaja, escolta'm, bueno... Aviam, jo volia... És l'espegues de tenigós.
De totes maneres jo ja venia amb les piles posades amb el tema que ha sortit ara aquests dies al periòdico sobretot ahir
el tema dels nens que es moren de gana a Barcelona, pel carrer, i el que... Malnutrició infantil. Sí, malnutrició infantil, que sembla, i després els de Madrid, tota aquesta gent de fora a Barcelona, ja directament es moren de gana els nens al carrer. Bé, això ja és. Vigilem.
Molta gent se l'aprèn, jo me l'he pres d'una manera, a vosaltres se'n rebatareu. Quan diu malnutrició, jo no dic que els nens passin ganes, sinó que menjen malament. O sigui, perquè als nens no els hi posis llenties que et diuen que te les mengis tu, cigrons que diuen que te les mengis tu, és que és així. I llavors, a vegades, per la comoditat...
Home, peix, hi ha nanos que no volen veure el peix ni en pintura. Ja ho sé, sí. Però crec que, Carme, en aquest cas és una altra història, eh? Sí, però no, però ho han aclarit avui, perquè, clar, malnutrició... No, escolta'm, perdona... Hi ha molts nens que sí que és veritat que l'APA el fan només a l'escola. Val, d'acord, però també hi ha una miqueta de demagogia en tot aquest tema, eh? Això passa amb tots els temes, però vull dir que... Llavors també a mi em molesta una miqueta perquè crec que s'està fent...
Una exageració del tema. Avui ha parlat un regidor de l'Ajuntament dient que hi ha gent pel carrer que els tenen que anar a donar el menjar, al banc on estan seguts. I una senyora era, deia, això ni a hablar. Aquesta gent que va repartir menjar...
Es fa tanta demagoja avui en dia. La gent que està al carrer poden anar a menjar. A mi, quan em demanen menjar, li dic, escolta, vés-te'n a l'Ajuntament. Però en el cas aquest dels nens és gent que viu a una casa, no és gent que està vivint al carrer i que simplement a casa seva van tan curts de diners que els sopars no fan un sopar com hauria de ser un sopar, que inclògui aliments bàsics. Però les notícies van lligades en què s'estan escutant aquestes ajudes i que hi ha molts nens que...
a casa, ara, que és una cosa que en els últims 30 anys no havia passat, segurament,
no mengen com haurien de menjar. Vull anar a aclarir que no és tant el tema de no menjar, sinó la malnutrició. Clar, o que mengen malament. Però va lligat també amb els recorços econòmics. Ens agafem més en què estem en una misèria pelopant i que ens estem morint. La malnutrició és cosa de la família. Que no vols això, menja això. Això és la malnutrició. Més que menjar un plat de verdura, es menja d'aquest bolló. Això és la malnutrició.
Ara parlem del que no menja. El que no menja, però és que jo m'encosto tan exageradament. I un dia vaig parlar amb una persona d'aquí de l'Ajuntament de Sant Just i em va dir que... que bueno, que hi ha ajudes, és que no, és que hi ha ajudes. La gent no... No poden permetre que ningú es mori de gana al carrer. A veure, més que...
No sé, com avui deien que una persona es va morir perquè en l'hospital hi havia el conseller de Sanitat, el Boi Ruiz, dient que això és mentida. Tu vas a un hospital, encara que no tinguis papers, t'atenen i després et demanen els papers.
Això que dic que una persona es va morir perquè no la van atendre, això és mentida. Jo és que m'ho crec. És increïble, sí. No, no, perquè no és veritat. Ara, després, quan ja està atès, una persona s'ha de donar d'alta i al moment que es dona l'alta ja té el canet sanitari. És el mateix que dius d'això és de veure una persona que passa gana i que no té res per menjar. Això no hi és. Com als hospitals, tu hi entres i t'atendran. I és ben veritat que després demanen.
si som l'únic país del món no és que vagi a favor de ningú ara però a mi aquestes damagoges barates que és el que la gent ens quedem dient nou coses bones i una dolenta ens quedem amb la dolenta, tots sempre, en la vida normal
Llavors, crec que, ja et dic, jo un dia vaig estar parlant amb una persona d'aquí, de l'Ajuntament, i em va dir que l'Ajuntament té una bossa d'ajuda a gent que realment també, encara que vivim a un país... I càrides. I aquí s'ajuda. També hi ha gent que té els seus problemes i se'ls ajuda. Escolta'm, no ens pensem que vivim aquí a Hawaii, eh? No, no. Llavors, a mi és que em costa molt pensar que hi ha algun nen que se'n va a dormir sense menjar. Però a veure què passa, Carme?
Vull dir que justament la gravetat d'aquesta notícia era que no crec que sigui només... Que sí, que sí, que sí, però és que no ho contradeixo, però és que en costa moltíssim. Ja, ja. Perquè jo penso que... No sé què faria, no sé. Sí, home, jo veig molt gros que una mare permeti que el seu fill se'n vagi al llit, per exemple, sense sopar.
Sí, sí, jo també ho veig lloc. Amb els dies que estem, eh? És la mare que se n'hi ha sense dormir. Exacte. És la mare la que marxarà a dormir sense sopar. La criatura estarà bé. No estic contra la informació aquesta. Em torna boja a pensar que pot existir. Això realment. Vull dir que té que haver algun mitjà o alguna cosa, no?
perquè a mi que em diuen que una criatura arriba al col·legi i s'ha de menjar el bocata de l'altre nen que el porta jo és que això em sembla no, no aviam, segur no, no, jo volia anar a favor de dir-ho segur que hi ha un nano que es menja el bocata de l'altre perquè és un nano que té molta gana no, no, però segur que hi ha una problemàtica però és que tot això tan agreujat em sembla impossible em sembla impossible quan hi ha
quan hi ha sistemes per ajudar aquestes persones no siguem tant, hi ha sistemes que molta gent a vegades perquè han estat en una situació bé i ara els fa vergonya anar allà a buscar menjar, també ho entenc que també ho entenc no crec que sigui tant en aquest cas sí, sí, hi ha gent Carme, hi ha persones però ara, jo crec que quan arribes a sobrepassar segons quins límits potser
És un daltabaix, això. És un daltabaix, i tindrà que anar a fer cua allà a Caritas que t'hagin de menjar perquè hi ha persones que... perquè acaben de vindre d'una situació normal que... Ahir vaig veure la platela i no estic entera, era aquí, però vull dir, no sé el sistema, que et donen uns punts, que no sé els que adquireixen, que no ho hagi estat molt al cap.
I quan vas a aquests supermercats que hi ha de Càritas, que no és de Càritas, és una parroquia, i llavors, en vez de donar-te una bossa de menjar, que et donen coses que millor no t'agraden, amb aquells punts tu agafes el que vols, el que permeten aquells punts, la quantitat de punts que pots comprar, com si fos un supermercat. Sí, sí. En vez de pagar diners, pagues en punts. Vau acompanyant tu amb un carret,
I llavors, quants porcents? I què vols? Això, això, això. Mira, encara queden punts, però això, això, això. És que a mi em sembla de bogeria. Tot això em sembla... No allò de la bosta feta. Tot això em sembla de bogeria a mi. És que no ho puc entendre. No, que segur que hi ha persones que no ens ho pensem, que van a aquests llocs i van.
Que sí, que sí, que sí, que sí. Els hi fa repeluts, que la gent se'n doni compte que això li pot passar a qualsevol. A qualsevol li pot passar. Pensem que moltes vegades aquestes persones que estan amb estat de necessitat
tenen un sentiment de culpabilitat a sobre. I això és greu, que tenen sentiment de culpabilitat. Llavors estàs venint perquè sembla que el discurs que he fet jo vagi en contra. Aquests s'amaguen. Exacte, s'amaguen d'això. I aquestes se'ls van anar a buscar perquè no accepten ni el seu entorn.
Oh, mira, aquí a Sant Just la parròquia recullin d'allòs coses per la gent, perquè jo vaig entrar, i així entres a l'esquerra i hi ha una capsa grossa de cartró que ja hi pots tirar tot el que vulguis. De menjar, el referent.
Però vull dir, clar, hi ha gent que m'ho va dir, que aquí a l'Ajuntament tenen una bossa, eh? És un dels problemes que crec que si una persona et ve, inclús que sigui a mi particularment, o a tu particularment, o a tu particularment, de dir, mira, noi, no tinc per menjar avui. I tant, que em portes a menjar. Em podries ajudar una mica, estic segur.
que tothom ho fa. Els quatre que estem aquí... Noi, no et preocupis. Vine a dinar a casa o té... Però això té que tindre una finestra oberta per alguna cosa, per aquesta persona...
No pot estar... Sempre no, no pot estar, clar. Perquè la que ve tres dies a dir-te que si pots pagar el dinar... Però vull dir que el sentiment aquest d'ajudar, quan verbalment hi ha una necessitat, aquest sentiment tothom el té. Tothom el té puntualment. Vull dir, jo crec que no hi ha persona ben estrida que no tingui aquest sentit. Home, clar. Al passeig de Sant Joan hi havia una senyora que demanava caritat. I un dia una companya de treball meu li va dir-ho i diu...
que es queda aquí ara i a l'hora d'anar què fa? Diu, no, no, ara vindré, agafaré un taxi i me n'aniré. Bueno, però aquestes coses ja són casos anecdòtics. Mare de Déu, però és una cosa que com que... No, però jo, aviam, tota, vull tancar l'espitxa aquest que tan enrotllat que he fet, que l'única cosa que volia dir és que em sembla hipersemblant, o sigui, no puc
Sí, de vegades confonem els termes. Com m'has dit, jo crec que hi ha el mal alimentat, que és una cosa, i el faltat de mitjans per menjar. Són dues coses diferents. El mal alimentat potser s'alimenta de dones, s'alimenta de coses d'aquest tipus, i és clar que és un mal alimentat. No.
I en canvi l'altre que és el que necessita l'autentic menjar, que necessita menjar peix, necessita... També passa gent que compra, per exemple, aquests croissants industrials, però no de pastisseria, sinó d'aquests que pots comprar al supermercat i que hi ha molta quantitat, que et duren suposo molts dies, que no crec que siguin molt bons per la salut i que en lloc de menjar, doncs,
pa amb pernil o formatge pensant també m'estalviar m'imagino que hi ha gent que ho fa així i que va lligat compres una bossa de croissants aquestes o compres un arròs bomba
i un pot de llenties i t'alimenta molt més que el croissant i el preu és el mateix no, no, i tant és que jo el que vaig llegir ahir en el periòdic el dissabte el periodista que ho fa també hi posa una mica de la seva part no, que va ser una enquesta que vam fer que estava molt ben raonada però també hi ha una bossa de misèria encoberta per dir-ho d'alguna manera i després la mala alimentació
que és una realitat jo aviam, els meus perquè tinc la seva mare que és quadrada en aquest aspecte, tots els meus amb meva admiració, vull dir
Però no és normal que llenties, cigrons, arròs, bledes amb cigrons... No cedeix als capritxos del mar. En canvi, en aquest sentit, també, una tendència que està creixent, no evidentment amb gent que té dificultats econòmiques, sinó amb gent... Jo ho he vist amb gent de la meva edat, també, vull dir que tampoc no hi ha gent que vagi a sobrar diners, però l'interès aquest per productes més de proximitat...
de, no sé, gent que li interessa més, doncs, potser vigilar una mica més l'alimentació, també tenint en compte d'on arriben, no? Els productes estan creixent. L'altre dia parlàvem amb algú d'aquí, Sant Just, doncs, que hi havia una cooperativa de consum, doncs, ecològic o de consum, doncs, de productes del Basbibregat, que és una cosa, doncs, que potser fa 5 o 10 anys no es veia tant, vull dir, per tant...
una altra tendència vinculada amb l'alimentació, que no té res a veure amb això, però que coincideix en un moment de crisi, també. Ja, no, però aviam, un momentet, els productes ecològics estan molt bé, però també surten bastant més tard. Per això dic que, justament, és curiós que també, però, o productes d'aquests sortien... No, no, clar. Si em pots permetre, escoltem, estupendo, però és que es fa de tot... Dic que contrasta, eh, fins i tot. Que contrasta fins i tot, doncs, amb segons què.
O sigui, es fa de tot una pilota tan enorme que ja no saps si patir o no patir o passar de llarg davant d'aquestes coses, passar pàgina i no entenc res. Com hem arribat a aquest punt de bogeria mundial ja, eh? Perquè ja és...
Estem tots bojos, ja, amb tot el tema de la crisi, amb el tema... Ahir vaig anar, que feien una festa aquí a Sant Joan, hi havia quantitat... Bueno, per més, va fer un dia, al principi va fer un dia, després va apagar una ventana, hi havia moltíssima gent, perquè feia un dia esplèndid. Saps aquí Sant Joan, saps el parc? Molt maco, jo no he vist tant mai. De Torre Blanca. De Torre Blanca. Hi havia quantitat, però, d'ambient familiar, de veritat que estava així. I no sé qui va dir, va dir, estan tots aquí per regalar crisi. Escolta, aviam.
Estan jugant als crios, estan jugant amb la bicicleta, amb la pilota. O sigui, si no hi hagués crisi, on estarien? A Hawaii, tots, el diumenge. Home, és que... Jugant a pilota al mateix lloc. Home, és que ho vaig dir, és una persona que anava amb nosaltres. Estan aquí a aquest parc esplèndid, que jo no he vist mai.
un dia esplèndid i tothom diu és que està tot això ple per la crisi i els cines estan així perquè és la crisi i els teatres i tot i els restaurants no parlem de restaurants
O sigui, estàs jugant en un parque i si estàs jugant és per la crisi. I si no... El que és saludable per la criatura que jugui allà amb sol i allò... Hi havia moltíssima gent, hi havia molts crios... Això els diu perquè volem dir... Si no sortien a fora... Estarien tots a fora, sí. Menjant-se una paella a Sitges. Sempre hi ha hagut gent per tot. Gent per estar al parque, gent per anar a fora. Exacte. Agafes la carretera els dissabtes... I està a tope. I està a tope la carretera, que la gent marxa, se'n va...
o va a ser una vivienda o se'n va al camp o a la platja. Vedi...
a veure, hi ha crisis indiscutiblement que hi ha crisis i que la gent ha tingut que escurçar els gastos això és veritat però hi ha uns gastos que no els volen escurçar i jo ho trobo perfectament bé que si és un senyor que diu no, jo m'estorviaré de menjar això però en canvi vull anar al cine encara que el cine em costi més car que abans m'estorviaré a postre del 10
menja, però em ve de gust d'anar a dinar. Abans d'anar a dinar, em vaig a fotre una cervesa a la plaça Maravall. El que no pots fer és ficar-te el que fa tothom. És prioritat a cada persona. Ja dic, a mi no li agrada més anar-se a prendre una cervesa abans de dinar amb els amics que no prendre postre. Perfecte. Així m'entens. Són prioritats a la vida. Clar, vull dir, no... Jo tampoc hi tinc massa importància, això que moltes vegades dic, ah, sí, mira, la crisi i el restaurant està ple. Bueno, però no sabem... La crisi normalment la pateix qui la pateix
La crisi. Si la pateix la crisi, aquest sí que ho té fumut. És que és militar. Llegiu una vegada un article que em va agradar molt, que va dir, diu, desconfieu d'aquelles poblacions o d'aquelles nacions que veieu que els diumenges els restaurants estan plens a vessar. Diu, perquè vol dir que hi ha crisi.
Vol dir que hi ha crisi. Perquè la gent no se'n va, no? De cap de setmana. La gent no se'n va, la gent no gasta per altres coses. Doncs vés a la Barceloneta a la família i saps el que és la crisi, eh? Eh? Que te'n vagis a un restaurant a la Barceloneta amb sis de família i sabràs el que és la crisi, eh? Però bueno, sabrem el que és la crisi. Però tots aquells no hauran fet altres gastos durant la setmana.
doncs potser que ens ho plantegem i a més d'anar a dinar a la Barcelona i a menjar per això l'estic dient que a mi em treu de polleguera aquests extremismes tan bèsties també hi ha molta gent que pateix la crisi però hi ha gent que no però és que ja et dic ahir a la plaça d'aquí hi ha tanta gent aquí per anar sol i jugant per la crisi quan hi ha crisi no hi ha gaire interès en guardar diners ah no no no
Aquesta és una de les coses que també passen. Hi ha crisis, no tens massa interès perquè dius que ara no sé com anirà això. Ara això val 50, potser d'aquí 4 dies només val 25. No, no. També és molt molt molt molt que tu plasma bé com és la cosa. Què has dit? Que tu plasma bé el que és la cosa. Ah, que tu plasma. Que pensava que era cataplasma per... No diguis que no.
Ara no havia entès el que havies dit. Doncs no. Què expliquen? Que jo... Bueno, no t'ho expliques, que diuen d'aquest matrimoni i els dos fills que ja estan a medalla de treball, no treballa ningú. Però això passa? Mentida. Home, tots no creu que sigui mentida. Mentida. Per què? Segur que hi ha treball submergit.
En part sí, però que existeix també consta. Home, però llavors que no digui que no... Oficialment és veritat. Quatre persones d'una casa que no treballen. Extraoficialment... Com es mantenen aquesta gent? Bueno, és la diferència de quan surten les dades de tu registrat a principis de mes o les de l'enquesta de població activa, que sí que són preguntes... Com la mentida que és ara que va aixar tot... L'atur, sí, sí. No, és mentida, això. Cada any baixa que et tens algun tur.
Ja veuràs el setembre. Exacte, ja hi tornarem a ser. Això és una cosa que és cada any. Jo ja canvio de canal i ja només li deixo encreuats i faig-ho solitari. I totes les coses es veu-los in situ. Tu vas a un hospital i sembla que tothom estigui malalt.
perquè la gent que ho espera, tothom està malalt vas amb una fessa i dius tothom s'ha vist i t'ha salut és que, en situ, si néixerà un postre un dia, potser aquesta barriada on la gent les passa ganudes ho veurien diferent clar, es veu, clar és veritat, és veritat s'ha de veure en situ és molt complicat, de totes maneres no sé, d'un moment o altre esperem que ara a l'estiu es calmin una miqueta tots els ànimos, se'n vagin tots a vacances jo l'altre dia vaig tindre una enrabiada una enrabiada al veure que
a Espanya torna a demanar diners a la Unió Europea pels bancs el que no es pugui aguantar que plegui la meva empresa no es va poder aguantar va tancar portes i el que volen ara fomentar és que la gent torni a demanar crèdits una altra vegada crèdits per si no surten els bancs et demostren que tots s'han enredat que deien que en havien perdut 5 i en perdien 500.000 no d'allòs
Et deien 5 i en havien perdut 500.000. Tots aquests que han demanat diners és que per arreglar les seves comptes. Si vols un crèdit ja t'espavilaràs. Però què passa ara? Que la gent no demana crèdits perquè els bancs ho donen. No. La caixa està donant 50.000 ofertes de crèdit per poder... Però abans s'arrencaven dos queixals. Abans s'arrencaven dos queixals quan donaven un crèdit.
Però ara t'arreglen ja, t'arrenquen tota la boca. Això no ho diuen, però... Ves a veure ja el que et demanaran. Perquè els tècnics diuen que la solució és generar moviment als bancs. Jo que sé, que no sé. A mi tot això ja m'ha agafat una miqueta... Mira, ahir hi havia l'avui un acudit que era molt bo. Es veien dos, diu... I un està llegint el diari i diu... Diu, mira...
Ara hi ha els tècnics que diuen que les pensions s'abajaran. I l'altre diu, cony, quina merda de tècnics. Les pensions ja les han baixat de sonó, eh? I esperet, i esperet. S'ha d'escolta la ràdio. Amb aquest punt final hem d'acabar, eh? Estan congelades. Gràcies a tots quatre. Vicenç, Carme, Josep i Jaume. Fins dilluns que ve. Bon dia.
Connectem de seguida amb la xarxa, també amb el butllet informatiu dels Enxos Notícies i tornem encara amb més coses a l'última hora del Just a la Fusta. Fins ara. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, qualifica d'atac frontal a l'autonomia dels ajuntaments la reforma de l'administració local que prepara el govern de Mariano Rajoy. Esteve, creu que no té sentit buidar de competències els ajuntaments i que les diputacions hagin d'assumir aquests serveis. És evident que buidar els ajuntaments de competències i serveis fins al punt que podria donar-se el cas que les diputacions haguessin de gestionar el servei del 95%
de municipis de l'Estat constitueix un fort atac frontal a l'autonomia dels governs locals i, en conseqüència, una disminució significativa de la qualitat del nostre sistema democràtic.
Salvador Esteve ha inaugurat amb aquest discurs una jornada que analitza a Barcelona els efectes de la reforma sobre els consistoris a Catalunya. La morositat a les comunitats de veïns de Catalunya augmentarà un 20% aquest any. És el càlcul que fa el Consell General dels Col·legis d'Administradors de Finques i que constata l'existència de veïns morosos a un de cada quatre edificis.
A més, la meitat d'aquests deutes corresponen a promotors immobiliaris o entitats financeres que són propietàries de pisos, embargats o no venuts. El president del Consell d'Administradors de Finques, Enrique Vendrell, explica a la xarxa de comunicació local la solució al problema. Ampliant aquest període d'afectació, per una banda, i també per assegurar que en el moment que es produeixi l'adjudicació de la finca a favor de l'entitat, pagui tota la deute que s'ha generat
a favor de la comunitat de propietaris durant aquest temps.
Des de les entitats bancàries, l'Associació Espanyola de Banca assegura que les entitats es fan càrrec dels deutes dels pisos quan els compren i els inscriu en el registre de la propietat, però el fet, segons algunes fonts, és que en alguns casos triguen a fer la inscripció. A Barcelona, la policia ha detingut un dels membres d'una organització que es dedicava a estafar grans quantitats de diners a empresaris de tot Espanya. La banda oferia crèdits suposadament avantatjosos a través d'una entitat fictícia exigint als empresaris una taxació de fins a 20.000 euros.
Els acusen dels delictes de pertinença, organització criminal, falsedat documental i estafa. A banda del detingut a la ciutat de Barcelona i a Quadra, arrestats més a Madrid, Jaén, Granada i Albacete. L'Ajuntament de l'Escala, el Baix Empordà, ha creat un programa informàtic perquè la policia local i els serveis d'urbanisme registrin les incidències quan les detectin al carrer. Aquesta eina permetrà escursar el temps de resposta per solucionar les incidències. Ràdio L'Escala, Berta Maspoc.
Amb aquest nou sistem unificat, des del carrer mateix es pot introduir qualsevol incidència i fer consultes en temps real des de qualsevol altre terminal del servei afectat. Això permet donar una resposta molt més ràpida al problema.
Víctor Pugués, el regidor d'Urbanisme. Aquest dispositiu, aquesta eina, ens ha de permetre ser més eficaços per detectar des d'incidències que passen al carrer, al mobiliari urbà, a la via pública, des de defectes amb una paperera, amb un fanal, un forat al carrer. Tot això ho podrem gestionar millor perquè amb aquest aparell farem una fotografia en temps real i això ho passarem al servidor de l'Ajuntament i podrem gestionar aquesta incidència de manera més ràpida, més eficient, donar un temps de resposta més curt.
Això per una banda, però també aquesta eina ens permetrà, a partir de la informació que hem introduït, ens permetrà sortir al carrer i ser més rigorosos en el control d'activitats, d'ocupacions i d'obres en general, de llicències d'obres. De moment només fan servir aquest sistema els serveis d'urbanisme i la policia local, però això vol ser un primer pas cap a l'administració electrònica total.
Bon dia, us parla Eduard Cabrè. En futbol a Lleida Esportiu es complica l'ascens a segona divisió després d'empatar un contra el Jaén en el primer partit de l'eliminatòria. Jaime Mata va avançar els lleidatans al minut 21 de la primera part, però dos minuts del final del partit. Els visitants van igualar el marcador gràcies a un gol de Migue Montes. El golejador dels del Sagrià, Jaime Mata, diu a la xarxa de comunicació local que a Jaén es pot remuntar l'eliminatòria.
Sí, igual que a Lleganés. Lleganés se puso por delante y teníamos que marcar. Y ahora vamos a otro campo donde ellos son muy, muy fuertes y donde también tenemos que marcar y tenemos que sacar el partido. Pero vamos, con toda la moral y con toda la ilusión del mundo. El partit de tornada jugarà diumenge acabé a les 7 de la tarda a Jaén. També en futbol, el Sant Feliuenc va guanyar per un gol a dos al Masnou en el primer partit del play-off de Sens a tercera divisió. La tornada jugarà el pròxim dissabte a les 7 de la tarda.
En futbol femení, el Girona va perdre per un gol a 3 contra el Torrejón en el partit d'anada de l'ascens a primera divisió. D'altra banda, ja es coneixen també les finalistes de la Copa de la Reina. Són el Barça i el Saragossa. I en hoquei sobre patins, aquest diumenge s'ha jugat els últims partits de la penúltima jornada de la hoquei Lliga i s'ha confirmat el descens de categoria del Sant Feliu, que jugarà la pròxima temporada a la primera divisió després de perdre per 2 a 0 contra el Blanes.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Proexa renovarà tot l'enllumenat de Sant Just en els propers 4 o 5 anys.
L'empresa municipal de promoció econòmica ho farà per tal de reduir el consum d'energia en un 40%. La inversió de Proexa per canviar tots els llums dels carrers de Sant Justes d'un milió d'euros. La reducció del consum energètic és una de les prioritats de l'equip de govern municipal aquest any. De fet, a principis d'aquest any es va aprovar un decret a través del qual s'establia un objectiu de reducció del consum d'un 10% a les instal·lacions municipals.
Canviem de tema, dissabte s'inaugura l'exposició de les 50 fotos finalistes del quart concurs internacional de fotografia de Sant Just. Recordem que s'hi van presentar un total de 1.086 fotos de 125 fotògrafs de 24 països d'arreu del món. A partir de dissabte al matí les fotos s'exposaran als balcons del carrer Bonavista per donar pas al concurs popular de fotografiar. A partir de l'exposició les persones que hi vulguin participar hauran d'observar-les i votar les que més els agradin.
L'acte inaugural de la mostra serà a les 12 del migdia i les imatges es podran veure fins al 16 de juliol al carrer. Aquell dia es farà públic també al veredicte del jurat. I acabem aquest butlletí amb dos apunts d'agenda per aquest dimecres a dos quarts de sis de la tarda, hora del conte amb contes africans lents, explicats per el Carles Alcoi. És una sessió de l'hora del conte per a infants a partir de tres anys i l'aforament és limitat. Les entrades es repartiran al vestíbul de Can Ginestar el mateix dia de la sessió. Es farà a la sala Isidor Cònsul.
I d'altra banda, una mica més tard, Cuina Miracle i el Centre Cívic Joan Maragall preparen una aula de cuina d'estiu. La idea és aprendre a elaborar manides exòtiques especials per aquesta època de l'any i també es faran degustacions. L'aula de cuina es farà a dos quarts de set de la tarda al Centre Cívic Joan Maragall i us hi heu d'inscriure prèviament si voleu participar-hi a l'equipament. El preu és de 9 euros en 73 i es requereix un mínim de 8 persones.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
No me quedo indiferente, no me quedo en mi país. Reina de espectros ausentes, sequito de maniquí.
Fins demà!
y a lo tengo decidido nadie lo va a hacer por mí. Empezó la guerra fría, el tiempo de la energía,
Mis bombas serán palabras.
La metralla de escribir Mis carnadas son canciones Vengo a ser aún sin
Justa la fusta. Ara passant 10 minuts de les 12, saludem la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs. Bon dia, Maria. Molt bon dia. Per parlar de l'actualitat de l'entitat, què ens expliques avui? Mira, que em vés a agradar molt de dur l'ordre del dia de la Junta que vam tenir la setmana passada, perquè veiessis tot el que fem.
Però ara em miraré de fer una mica de memòria. Perfecte. I, per exemple, dir que el dissabte de la setmana passada, em sembla que ja ho vaig comentar, que van començar els actes dels 50 anys de la residència, de les monges, que s'hi va anar, que bé, que això ho va tirant endavant. I després també volia explicar el paper d'una persona de la Junta que treballa moltíssim. Tots treballem, però el que fa ell ja... És impossible. Que és el Juli, el Juli Ochoa.
Doncs el Juli ha estat fent uns... a l'institut, que ell treballa a l'institut, però està al despatx. Doncs bé, en els nois de segon, que sembla que era assignatura, els ha portat a conèixer tota la història del bombardeig a Sant Just.
i els adults fins a Sant Pere Martí que han vist les defenses que hi havia el Juli ho explica fenomenalment bé els nois encantadíssims i les noies, encantadíssims ha digut que fer-ne vàries però és assignatura, és nota i ho ha fet molt bé com sempre el Juli i estem molt contents perquè està fent una labor impressionant i jo ho vull destacar perquè és molt meritori el que està fent ell en aquest sentit
Després, doncs, demà tenim una reunió de les associacions de cultura a l'Ajuntament. I després, passat demà... Per tractar algun tema en concret o són d'aquests que es fan... Jo la setmana passada no hi vaig poder anar, hi va anar el Pere i el Vicenç. Aquesta, el Pere no hi pot anar, hi vaig jo. Però, bueno, és per puntualitzar coses. També ja es va parlar una mica de les festes de tardor. També de Sant Jordi de l'any que ve, que es farà el dia 27, perquè és Pasqua, Sant Jordi.
I bé, aquestes coses que es van treballant... És Pasco l'any que ve, Sant Jordi? Sí, sí. Sempre passa, no? Sí, hi ha un any que ho és. Després d'un horari també hem de preparar el que és el de fora de la passejada, ja de la Festa Major, doncs els dies de la... com es diu? Europees del Patrimoni, això. Les Jornades del Patrimoni Europeu, doncs nosaltres també estem preparant i treballant sobre el tema...
I bé, fent aquestes coses, ja dic, em vés agradat dur l'ordre del dia perquè veiéssiu la quantitat de coses que es fan. I després també hi ha el dels desapareguts, hi ha el de les dones, hi ha la miscelònia que ve, i aquestes coses, vull dir, les coses que es van treballant i treballant també...
Em sembla que serà el setembre, ara no puc dir el dia, que es farà una conferència sobre en Daniel Cardona. Sobre en Daniel Cardona. I bé, anar treballant. I esperem que la feina l'anem fent i que tot vagi sortint i que la gent del poble estigui contenta almenys que vegi que s'està fent una feina des del centre d'estudis que en pugui gaudir tot el poble. No, no, i tant. Doncs és el que també intentem explicar una mica cada dilluns aquí en aquesta secció. El dilluns que ve no, eh?
No hi ets? Sant Joan. No, és 17 encara. No vulguis córrer massa. Ai, és veritat! Sí, sí, ara ja quan marxàvem dilluns que ve. És que jo vaig a Hort. Vaig a Hort aquest cap de setmana amb la gent dels amics de Hort. I ja penses en l'altre. I no, de veritat que penso que el 17 em toca. Vull dir que cansada o no haig de venir. Exacte, encara ens quedarà. Saberament tancarem ja la temporada. Sí, perquè també és l'últim dia de ceràmica. Vull dir que hem de fer tot això. I em sembla que després ja...
que pot ser l'últim, perquè l'altre ja és Sant Joan. Sí, sí, exacte, acabarem. Els chefes que ens ho diguin, perquè, esclar, els que estem llogats... És broma, eh? Ja, ja. Molt bé, Maria. Doncs moltes gràcies. Gràcies, Carme. Que vagi molt bé. Bon dia. Fa uns dies m'agradava la meva veïna.
Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Passa minut d'un quart d'una, aquesta hora saludem la Carme Amador. Bon dia, Carme. Hola, bon dia, què tal? Per parlar de cuina. Sí, bueno, avui dilluns... No sé si et portes cuina d'estiu... Bueno, ara sí, ara hi ha una miqueta, aviam, i cuina de dilluns, eh? Molt bé. Avui farem una amanida de pasta, que sempre va molt bé, perquè encara que millor t'ha sobrat algú d'ahir, però bueno, la pasta... Farem de canutillos, perquè hi ha vegades que t'ho he dit el tema de la pasta, que no tota la pasta... El tipus de pasta, no? Tot el tipus de pasta no soluciona...
Visualment tot, és el mateix, però bueno. Llavors agafarem macarrons. Els bullirem amb molta aigua, sal i una miqueta d'oli. I ja està, els tenim bullits. Els escurrem, una miqueta d'oli per sobre, que no s'enganxin, i llavors ens posem ànsia amb tomàquet, papino, carabassó, tot el que trobem per la nevera, una miqueta de ceba. Si no us agrada trobar la ceba, la podeu ratllar.
una miqueta, i ara també ve amb ceba preparada, congelada. És veritat, això m'ha sorprendre molt quan ho vaig veure. Llavors no tens que... El trajint que a vegades molta gent, el tema de la ceba... A mi no pot plorar, eh? A mi depèn de com sí, eh? Bé, vull dir que facilitar-les el que vulguis, eh? Llavors, ara ja comencen a haver raves, uns quants raves, si fas una bona tomaqueta, ja ho he dit, aquests petits xerri, que no tenen gust a res, però visualment són molt monos,
Agafes una llauna de pinya, la talles a trossos, sense el suc, la pinya aquesta del monte, que diuen que no hi ha sucre. No és veritat? No és veritat, però bueno, perquè és que la fruita en si... N'hi ha menys, no, no, que la fruita porta sucre. Però vull dir que no ens enganyem que no porta sucre, però la fruita...
La pinya en si la porta molt de sucre, eh? Que no diguem, aquí és diabètic, ara em vaig a menjar un pot de... No, no, això ho han de vigilar. La gent que té problemes, que sàpiguen que la pinya porta sucre. Sí. D'acord. Un cop regem tot i fem aquí de tot. Oli, una miqueta de vinagre. Sí. Ens passem el vinagre.
perquè a tothom no li pot agradar, una miqueta de sac-sac, oli, sal i pebre. Ho remenem tot i ja tenim els macarrons fets. I tenim una amanida completíssima. Molt bé. Pots posar-hi tot el que tinguis, unes olivetes, uns pepinillos, una cosa que sigui pepinillos... Cucombres. Cucombres, no? Cucombres, sí. Saps una cosa molt bona que aquí no es fa servir molt i a Itàlia és el número 1? Què és? El caparres.
Ah, és veritat, hi ha gent que no li agraden, no? Que jo quan era petita hi deien paparres. I són, bueno, en català es diu el paparres. Ens sembla que sí, sí. Però són boníssimes per l'amanida. Queden bé. I aquí, no, i en canvi a Itàlia... Tenen un punt amarg, no? I a Itàlia una vegada em van preguntar si aquí es cultivaven i vaig dir, no conec a ningú. I allà sí que... Bé, podem recuperar-les. Venen uns potets petits en els súpers que n'hi ha. Sí.
No fa falta posar tot el pot, eh? Una miqueta de pinyons, nous... És que podeu fer una amanida completíssima, plato único, eh? Exacte. Uns pinyonets, unes pances aquestes de Corinto i unes avellanes, el que vulgueu. Ho barregeu bé i a taula. Perfecte. Que ens obre el migdia per vespre. Molt bé, Carme. Doncs una bona proposta per avui dilluns. Bis demà. Gràcies, que vagi bé. Bon dia. Adéu.
Just a la fusta, el magazín del matí. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Fins demà!
de coaching, avui parlem de col·laborar, no?, sobre si sabem treballar en equip, és el que ens vols plantejar avui dilluns. Sí, jo crec que és una pregunta interessant, perquè, bé, potser la resposta no és que sí, no?, encara que ens ho pugui semblar, no?, de tota la vida s'ha parlat de col·laborar, treballar en equip, aquestes coses, no?, segurament si tu vas a qualsevol empresa d'aquestes 50 anys i preguntes als directius, els teus treballadors treballen en equip, diuen, sí, clar, aquí treballem en equip, aquí tot ho fem en equip, no?,
Però si després bajes i rasques una mica, te'n dones compte que amb prou feines es limiten a distribuir la feina, tu fas això, tu fas allò, i ja està. I llavors és un tema que podríem parlar-ne avui, perquè és un tema que no és a nivell només professional, sinó també a nivell familiar, també és una...
Qüestió molt interessant, no? És a dir, col·laborem realment a casa en les coses que s'han de fer? Col·laborem per l'educació dels fills? Col·laborem amb els fills per tirar la família endavant? Tots aquests temes són preguntes que ens hauríem de fer, no? Si realment volem donar un plus una miqueta més enllà, no?
De fet, col·laborar és una cosa que els humans i molts animals la portem realment... És molt instintiva. És a dir, la majoria d'animals que han de caçar per sobreviure és molt estrany que un animal caixi sol, no? La majoria d'animals caça... S'organitzen, no? Exacte. De fet, als gossos o als llops és molt normal veure equips realment sofisticats per aconseguir caçar un animal.
I això els humans també ho portem a l'ADN, no? Però tot i així, realment ens costa. Tot i que sí, ho sabem fer, se suposa, se suposa que és una cosa innata, però ens costa fer-ho.
Per què costa tant col·laborar? Per què costa tant treballar en equip? Bàsicament, jo crec que hi ha dues raons, principalment. La primera és un tema cultural. De fet, ja el sistema educatiu que tenim és un sistema educatiu que premia més l'individualisme que la col·laboració. És a dir, no és normal, no és gaire habitual, o no ho ha estat històricament o tradicionalment, el fet de treballar en equip.
I els que ho eren eren una mica, mira, vosaltres cinc feu això i espavileu-vos, no?
I realment no hi ha hagut una cultura de promoure la col·laboració i el treball en equip. Jo realment, sincerament, no recordo gaires treballs en equip, això que diguis... Això potser ha canviat, no, ara? Sí, els noves corrents... Sí, però tot i així, el fer el treball en equip de forma ben feta és una cosa que no s'està portant encara. És a dir, sí que hi ha la tendència, hi ha aquesta voluntat de millorar en aquest aspecte, però realment ben bé no s'està fent encara, no?
I no només al sistema educatiu, sinó que també a les empreses no és una cosa que es fomenti. Ja. És a dir, tenim un teixit empresarial, està molt més regit per resultats, no? Comparar empleats amb empleats. Jo l'altre dia en una sessió de coaching amb una persona que treballa...
A la banca em comentava que al seu departament regalen una televisió de plasma al treballador que aconsegueixi millors resultats en un d'això. No ho veus, clar, això. Home, no crec que es busqui gaire la col·laboració quan tu has de competir amb els que teòricament has de col·laborar per obtenir un objectiu. És a dir, evidentment, la televisió aquesta de plasma el guanyarà un, no el guanyarà tot l'equip. Llavors, en aquest aspecte... És difícil. Sí, les empreses no ho posen gaire fàcil, no ho posen gens fàcil.
I, de fet, les persones, clar, ens trobem amb aquest problema. És a dir, no estem educades a col·laborar, no estem educades a treballar en equip, però potser tu et planteges o ets una persona inquieta i et planteges que... I si realment funciona, això de col·laborar? Imaginem que ara tenim una empresa i diem, va, jo vull que a la meva empresa o a la meva família, és igual, doncs fomentar la col·laboració, que tots els membres treballem junts.
La primera cosa que ens hem de plantejar és si estem disposats realment a guanyar tots. És el primer requisit per poder col·laborar. Col·laborar vol dir que tots guanyem. I això no és gens fàcil en la nostra societat, on sempre hi ha un que guanya i un que perd. I sembla que si guanyes tu és perquè un altre ha de perdre, i si tu perds és perquè hi ha algú que guanya. I aquest esperit de competició. Totalment. És canviar una mica el xip. No cal que guanyi ningú ni que perdi ningú. La qüestió és si...
col·laborant, tots sortim guanyant. I una mica està disposat a cedir una mica, a perdre una mica, perquè el conjunt, el global, l'equip, en sorti guanyant.
És una mica aquest balanç entre donar i perdre, no? Estem realment disposats a fer això. Hi ha gent que realment li costa, eh? Jo recordo de petit a l'escola que les notes venien al costat, el teu rànquing a la classe, saps? Clar, això marca, no? Jo he de col·laborar...
Sí, en el meu cas, jo ho recordo. Clar, jo vinc encara una mica abans de l'ESO, no? Però sí, sí, això passava. I una mica aquesta cultura a la societat hi és, no? Que hem de competir i competir per guanyar, no? Però potser estem en una situació en la qual no hi ha un que guanya i un que perd, sinó que som tots iguals i que som tots que treballem i col·laborem per...
per obtenir un resultat millor una mica és això sobretot el pas més complicat per moltes persones és deixar l'ego de banda estar disposat a no guanyar no pensar que potser sempre tens la raó són aquestes coses que s'haurà de cedir més del que estem habituats a fer potser
Exacte. Sobretot pensar que el fet d'accedir, com tu dius, no va relacionat amb ser pitjor o ser millor que un altre. És a dir, el fet que una persona es reconegui que un altre té una idea millor per millorar...
o que un altre s'ha de portar un tema que potser és més vistós. Totes aquestes coses no volen dir perdre, no volen dir baixar d'estatus o aquestes coses que a vegades les persones ens pensem. Que tot això no va relacionat. És una mica lluitar per treballar tots junts i des d'aquest tots junts ser persones independents però a la vegada que puguem treballar de forma relacionada. Està clar.
Doncs una mica són els paràmetres, els consells bàsics per tirar endavant tot això, tots aquests projectes de treballar en grup, que suposo que a més a més cada cop s'anira més cap a aquest camí, en diferents àmbits. Sí, des d'un punt de vista, sobretot a nivell econòmic, les empreses hauran de donar el gran canvi perquè els recursos que tenim al planeta són molt limitats,
i cada vegada costa més guanyar diners o sigui que les empreses siguin rentables és més complicat i evidentment treballar en equip et dona un plus que ara les empreses no es poden permetre el luxe de deixar escapar llavors vulguem o no anirem cap aquí ens haurem d'adaptar també segurament i intentar trobar la manera de saber treballar positivament en grup no només com si fos un... això mateix ens pot passar a tots sí, sí, això és el mateix
Molt bé, Francesc, doncs avui hem parlat de com aprendre a treballar en grup d'alguna manera en aquesta secció que fem cada dilluns sobre coaching. Gràcies. Sí, moltes gràcies. I tornem la setmana que ve. Perfecte, fins la setmana que ve. Adeu, bon dia. Adeu, bon dia.
How did we go? Days when the rains came. Down in the hollow, playing a new game. Laughing and running, hey, hey. Skipping and jumping. In the misty morning fog with, oh, our hearts have felt very new.
Bona nit.
Fins demà!
So hard to find my way Now that I'm all on my own I thought it just the other day My, you have grown Cast my memory back me a lot Sometime I've overcome thinking about it Laughing and running behind the stadium of you
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. I aquesta hora, com cada dos dilluns, el que fem és agafar les maletes i anar-nos a viatge. Per això saludem la Irene Pujadas. Molt bon dia, Irene. Bon dia, Carme. I el que fem cada dos dilluns és anar de viatge per a través de la cultura. Fem una mica la volta al món.
Exacte, i avui viatgem a la capital d'un país exòtic, que està situada a sota del mar Caspi. És la capital de les Catifes, en un dels països del petroli, i és Teheran, l'Iran. Nemi jangam, nemi jangam, nemi jangam. Nemi jangam, nemi jangam.
L'anís de Bédeu hi veig en lluny i en un d'aquests països interessants, sobretot d'aquests que estan en construcció constant, com tots, evidentment. És una frase que pot ser amb la buida, però que té una història recent, si més no, molt intensa. Bastant intensa, exacte. Ara ho he arreglat. Parlem de Teheran, doncs. Teheran és, com hem dit, la capital de l'Iran. Té 8.500.000 habitants, cosa que la converteix en una de les ciutats
més grans de la zona, no?, del món islàmic, podríem dir. I bé, tot i que ara farem una mena d'història de la capital al ritme molt ràpid, però bé, com la música, ara ens hem posat... Com que estem accelerats, Irene, de pressa, resumeix l'història del capital. Va.
Tot i que hi ha evidències arqueològiques anteriors, els primers documents que parlen de Teheran daten del segle XIII. I bé, llavors Teheran va ser invadit pels mongols, i van regnar d'inesties kurdes, i cap al segle XVIII va començar a tenir ja pinta de capital, no? Bé, ja hi havia hagut una fortalesa molts anys abans, i ja comença a expandir-se molt, no?
I d'aquí passarem molt ràpidament a l'any 1979, quan cau la dinastia Pahlavi, el Xa, i hi ha la famosa revolució islàmica, de la qual parlarem més tard. Sí. I bé, al setembre del 1980 comença una guerra entre l'Iran i l'Iraq, quan l'Iraq invadeix l'Iran, amb generosa intervenció dels Estats Units, i que no acabarà fins l'any 1988, i que en certa manera s'ha dit que ajudarà a que el règim iraní reforci els seus...
fervors islàmics, no? I ara és una mica en la situació que ens trobem, suposo, actualment, no? Sí. I bé, de fet, a la guerra de l'Iran i l'Iraq va lluitar l'actual alcalde de Teheran, que és un tal Mohamed Baquer Kalibaf, professor de geografia a la Universitat de Teheran i militar, clar, tapef, sabia que va lluitar allà i aquestes coses, i bé, i ja està.
Això seria el tema. La introducció, no? D'alguna manera el que fem ara és parlar... Hem fet aquesta introducció i ens n'anem a parlar de cinema, no? Ens fixem en un parell de pel·lícules, Irene. Exacte. Si vols entrem directament en el trailer. Vinga. Ens fiquem una mica en matèria. Sí. Parlant de la primera pel·lícula que es titula Naderi Simin, una separació. La van titular amb aquesta traducció que van fer aquí, no? Mhm.
Ell es vol divorciar i ell no vol, no pot demanar el divorci. Expliquen en aquests... Ella diu que ell posa el pare d'excusa, ell diu que no és la seva excusa i no es deixen parlar amb ells.
I li diuen que torni a la seva vida. El pare hi corre. I bé, hi ha una altra baralla entre aquests dos protagonistes,
També hi ha coses que no es veuen, vull dir que suposo que també ens deixa una mica d'intriga o de misteri que es guarda, cosa que fa bé aquest tràiler, que de vegades ens ho expliquen tot, en canvi qui et fa venir ganes de veure què passava darrere aquella porta. Què passarà? Què ens pots dir, Nene? Doncs sí, es tracta de Nader i Simin, una separació, una pel·lícula iraniana, el director es diu Ashgat Farhadif, del 2011. I bé, l'argument és un marit i una muller, Nader i Simin, que tenen...
Una filla i que decideixen divorciar-se perquè la dona vol marxar de l'Iran perquè vol que el seu infant no creixi en les condicions en què està al país actualment. Són famílies de classe mitjana... Una mica el prototip, m'imagino. Cultes i likes. I bé, vol marxar perquè no vol que l'infant creixi en les condicions en què està al país. Volia dir al revés, no volia dir el prototip, sinó... O un altre tipus de prototip menys estereotipat del que coneixem. Exacte. Estic una mica espessa, Irene, avui. No passa res.
Però el marit no vol marxar perquè el seu pare està malalt d'Alzheimer i es vol quedar cuidant-lo, no? Llavors inicien els 3 mesos del divorci, però com hem vist al tràiler no els deixen divorciar-se perquè diuen que no tenen prou raons. Mentrestant, el pare, Nader, contracta una dona molt religiosa d'un barri pobre, diguem que aquest és una mica l'estereotip, no? Sí. Perquè l'ajudi amb el pare malalt, tot i que la dona no ha rebut el permís del seu marit i a partir d'aquí es comença a liar bastant la troca. I bé, la pel·lícula toca sobretot el tema de la situació actual.
política social actual del país i sobretot el tema de la islamització la família aquesta que no vol que el fill creixi en la situació actual de repressió de tot i les diverses perspectives en què es vol veure perquè es tracta sobretot d'un problema moral perquè hi ha la família de classe mitjana que són els protagonistes i la família superreligiosa de classe pobra
Però tot i així, quan es plantegen els dubtes, moralment ningú és millor que l'altre, ni cap personatge, ni cap banda que tingui una raó absoluta. Per tant, no és jutge, no? Exacte. Vull dir que no és que digui, no, els que tenen més llibres a les estanteries ho pensen molt millor, sinó que cap dels dos bàndols ho... Vull dir, tots s'equivoquen. Ningú té la raó, no? Sí. Vull dir que en aquest sentit està bé perquè no...
Tampoc, és el que tu dius, no jutja. Intenta plantejar una mica tot el que passa, no? Sí. Molt interessant, doncs, no? Sí, sí, molt recomanable. Va guanyar... Crec que... És que ara no ho tinc, però jo diria que va guanyar algun premi de... A mi em sona, eh? Va ser bastant reconeguda, diria. Sí, sí. És que ara fins i tot diria que buscara pel·lícula... Alguna cosa així, no? Pel·lícula de parlar en anglès o alguna cosa així. Però, bueno, no ho direm, si no ho sabem, segur. Ara ho actualitzarem.
Doncs en tot cas, recomanable, apuntem-la a aquest naderissimint una separació, que suposo que d'alguna manera o altra es deu poder trobar, no? Vull dir que vas estrenar fa un parell d'anys, ja no hi és als cinemes, evidentment. No, però és una pel·lícula fàcil de trobar. Exacte. Molt bé, doncs és aquesta pel·lícula, ara tinc... Sí, va guanyar l'Òscar, efectivament, a la millor pel·lícula de parlana inglesa i també estava denominada a millor guia original.
Ah, veus. Millor Globus d'Or, també va estar al Festival de Berlín, vull dir que Déu-n'hi-do, també per actor i actriu, eh, al Festival de Berlín, Los D'Or. Ah, veus, veus, veus, veus, veus. I parlem d'una altra pel·lícula, més recent, des d'un altre punt de vista bastant diferent, vull dir que és una altra història, però en tot cas, doncs, també val la pena parlar-ne i segurament que us sona molt aquesta, és una altra història. Actions of Iran have shocked...
Si vamos a irnos, tiene que ser ya. ¿Qué ha pasado? Seis de los rehenes han escapado por una puerta trasera. ¿Dónde están? En casa del embajador de Canadá. La Guardia Revolucionaria está yendo puerta por puerta. Si mueren...
En tot cas és Argo, és una pel·lícula que va guanyar, de fet ha guanyat l'Òscar a la millor pel·lícula aquest any, 2012. És una pel·lícula d'Estats Units, evidentment la sentiu en castellà però és americana, dirigida per Ben Affleck i va guanyar aquesta millor pel·lícula aquest any.
expliquen la participació de l'exagent de la CIA, Tony Méndez, en un històric rescat dels diplomàtics dels Estats Units durant els primers mesos de la crisi d'Iran. I la protagonitzen també Ben Affleck, entre altres, i una pel·lícula que va tenir molt bona acollida. I en tot cas el que explica és com els militants de la revolució iraní assalten l'ambaixada dels Estats Units a Teheran el 4 de novembre del 79,
per, com a represàlia, pel suport del país, de l'Estats Units, recentment el xam Mohamed Reza Pahlavi. Llavors, abans que entrin a l'edifici, aquest personal, com sentíem ara, intenta destruir aquests documents classificats que hi ha a l'ambaixada. En principi, aconsegueixen tenir-los tots com a captius, vull dir, no sé com es diu ara la paraula correcta, però vull dir com a reient, no? Em surt en català, eh? Sí, sí, a mi també. Però per entendre'ns, i en tot cas, n'hi ha sis que aconsegueixen escapar-se.
que s'amaguen a la casa de l'ambaixador de Canadà. Llavors, la CIA ha d'intentar planejar-se una estratègia gairebé sorprenent i de pel·lícula, que de fet va ser real, toplegat, i la pel·lícula està molt ben feta, a nivell de pel·lícula, si més no, jo recordo que vaig passar molt malament al cine, perquè la vaig trobar molt angoixant i molt de suspens, molt ben fet. Saps com acaba, en principi, que se suposa que surten...
no revelo res, però en tot cas es mantenia molt bé aquesta tensió. El que passa que potser el que sí que és evident en aquest cas és que el que se'ns explica des d'un punt de vista absolutament des dels Estats Units no t'entaraves gairebé de res si no sabies una mica d'on venia tot el conflicte. T'ho expliquen molt de pressa al principi de tot el tema d'Iran i et pinten els germans com els dolents de la pel·lícula, que és una cosa de les que pica a vegades també segons quin cinema nord-americà. Per tant, mira, el que dèiem, defensaves de l'altra pel·lícula aquí
No ho trobaríem tant, però igualment... Bueno, mira, hem fet les dues perspectives. Molt recomanables, exacte. La iraniana i l'americana. I d'aquí deixem el cinema, Irene, i passem a parlar d'un llibre en concret. De fet, més que un llibre és un còmic, no? Exacte. Molt folclòric, eh, tot això? Sí, sí.
Bé, el còmic que volem recomanar és Persepolis, de Marian Satrapi. Suposo que molts el coneixereu, però segurament no us l'heu llegit, només n'heu sentit a parlar i us l'heu de llegir. És un còmic que relata la vida de la mateixa autora, és absolutament autobiogràfic, i és una noia que va néixer el 1969 a l'Iran i parla de la seva vida des de la infantesa fins a l'entrada de la vida adulta. Aquesta noia, quan hi va haver la revolució islàmica, tenia 10 anys.
I per tant, ja hi havia discutit una mica altres coses, no? Clar. Clar, llavors, podem dir com que recordava que hi havia abans, i sobretot també per la seva família, molta família, doncs també classe mitjana, bien, i laica, i bé, com van canviant les coses i tots els canvis que va provocar el país, doncs la revolució islàmica, no?
i sobretot els intents de portar una vida laica a l'Iran per revolució islàmica. I bé, la Marien Satrapi va néixer això el 1969 a l'Iran, és filla única d'una família de Teheran, descendent d'una dinastia que va regnar Persa al segle XVIII i no sé quines coses. I bé, ella i la seva família estaven a favor de la revolució abans que agafés tota la... Aquest caire tan islàmic. Seria no islàmic, sinó...
És la part més radical, no? Sí, sí, sí. I llavors tot el que són les restriccions a les llibertats individuals, la imposició del vel, perquè abans d'això res de vel. I la guerra era en Irak i tal, tot això va fer que quan ella tenia 14 anys, el 1984, els seus pares l'enviessin a l'Issou Francesc de Viena perquè pogués rebre una educació laica i...
És una mica com el que passa a la pel·lícula, però en aquest cas va passar, i de veritat, i bé. És una altra perspectiva. Jo crec que va molt bé haver llegit Persepolis abans de veure Argo, per exemple. Clar, perquè saps ben bé què està passant. Si no, tens només una perspectiva des d'un sol punt de vista. En canvi, aquí, justament pel fet que ells primer, just abans que hi hagi la revolució, estan a favor d'alguna manera d'acabar amb el règim que tenen, o d'aquest règim no és tan bé tan... És un... Exacte.
És una dinastia allò de... Però amb els canvis que implica tota aquesta revolució islàmica, veus com acaben evolucionant també. Exacte. Vull dir, segurament molta gent que ja estava a favor en un principi, després va... Bueno, no hi va estar gens a favor, no? I això ens veig bastant bé, aquesta història. A part tot es fa com des d'una perspectiva infantil, com a mínim al principi, no? Bastant irònic.
Vull dir, hi ha moments, fa gràcia, fa gràcia. I realment tot, fins i tot quan va anar a Viena o quan va tornar, i alguns amics seus no comprenien el seu estil de vida potser més occidentalitzat, i llavors, bé, en tot cas ja us l'hauria de llegir. I bé, dir que ell ara mateix viu a París, i a més també dir que després de la publicació del comic es va fer una versió cinematogràfica de Persepolis l'any 2007,
I la pel·lícula va tenir una rebuda increïble, va guanyar el premi del jurat al festival de Cannes, però també cal dir que el govern iranià va fer que fos censurada, tant a l'Iran com a altres països, com a Tailàndia, i una fundació de cinema iranià que es diu Farabi, que es veu que està associada al govern, va dir que la pel·lícula presentava una versió irreal dels efectes i els èxits de la revolució islàmica. En tot cas, va generar allà molta polèmica. Doncs...
Bé, però jo crec que és un còmic molt recomanable per saber una mica tota aquesta història, perquè a part l'expliquen molt bé, la història. No és en plan, jo tinc 10 anys i faig tal, sinó que dibuixa tota la història prèvia i tal. S'entén bastant, encara que sigui una introducció, però sí, sí, sí. Sí, clar, clar. No és profund, però vull dir, com a... Si no ho saps, està molt bé, sí. Bé, bé, bé.
I acabem parlant de música, una mica de la música que també estem sentint avui en aquesta secció, Irene. Sí, doncs volem parlar de música iraniana. Aviam, també amb la situació política que hi ha avui dia, els músics iranians tenen moltes complicacions a l'hora de composar perquè hi ha moltes restriccions del govern, els concerts d'aire lliure estan totalment prohibits i les bandes del rock només poden fer concerts en directe.
en ocasions molt controlades i si la seva música és totalment instrumental o les lletres en persa estan aprovades pel Ministeri de Cultura. Déu-n'hi-do. Tot i que també cal dir que hi ha hagut períodes de més obertura musical i períodes més negres, vull dir que hi ha hagut períodes en què s'ha pogut fer més o menys.
I en aquest sentit hi ha una pel·lícula, que ja només l'esmento, que es diu No One Knows About Persian Cats, Nadia Sabina de Digatós Perses, crec que es diu aquí, i que parla exactament d'això, de músics de Teheran que no... Bueno, que els problemes que tenen a l'hora de... Sí, a l'hora de fer música. A mi no em va agradar especialment pel tema del tipus de música, perquè era un rotllo molt hip-hopero, però igualment és exactament això i és molt interessant.
I bé, el grup que us vull presentar ara per marxar es diu 127, és això que estem sentint. És un grup que combina com pop amb música així tradicional i orquestra, bueno, bands i aquestes coses.
Jo trobo que ho està molt bé i a part el que té d'especial és que 1627 va ser el primer grup alternatiu en el sentit de no folclòric tradicional que va poder fer un tour pels Estats Units i que va poder sortir més de l'Iran i bé, són bastant coneguts. Doncs ens agraden, sonen molt bé Irene i ens agraden molt bé per acabar aquest viatge que hem fet avui cap a Teheran, capital de l'Iran. Gràcies Irene. Que vagi bé. Que vagi molt bé, bon dia.
Fins demà!
Don't let me be in love.
I was wrong Now I'm fine
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
Gràcies.
i hem fet coaching amb el Francesc Corbella, a més a més també de fer la volta al món a través de la cultura, amb la Irene Pujadas, que avui ens ha portat a Teheran. Tot plegat, doncs, acompanyat també amb la bona música, i us ha parlat Carme Berdoi des de les 10 i fins la 1 del migdia, i tornarem demà a la mateixa hora per acompanyar-vos
en aquests matins i explicar-vos què és el que passa a Sant Just. Ara es deixem amb el bollet informatiu de la xarxa i també a la Unes 5 amb el Sant Just Notícies Edició Migdia amb l'Andrea Bueno. Recordeu, com sempre, que podeu recuperar qualsevol dels continguts a través del podcast del Just a la Fusta, que trobareu al web de la ràdio, www.radiodeserm.com i que tornem demà a partir de les 10. Com sempre, avui marxem amb la bienquerida. Que vagi molt bé, que passeu un bon dilluns.
Hay cosas que hubiera preferido que no saber y tú lo que sabes
Fins demà!
Fins demà!
Podría confesarte cualquier cosa de mi vida Fantasmas congelados que se fueron a otro lado Y es que hoy, al volverte a ver Decidí empezar a quererte otra vez Pero...
Fins demà!
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. La morositat a les comunitats de veïns augmentarà aquest any un 19%. És el càlcul que fa el Consell General de Col·legis d'Administradors de Finques que xifren l'índex de morositat en un 25% a Catalunya. És a dir, un de cada quatre edificis té algun veí morós. A tot el territori, el deute amb les comunitats...
Arribarà als 300 milions d'euros l'any 2014, segons ha pogut saber la xarxa de comunicació local, i el 53% d'aquest deute prové de promotors immobiliaris o d'entitats financeres que s'han quedat en molts dels pisos embargats. En concret, la banca adaurà a les comunitats de veïns uns 47 milions d'euros.
En acabar aquest any, Enrique Vendrell és president del Consell de Col·legis d'Administradors de Fingues. És una mala exemple, sincerament. Els bancs són els que estan reclamant el compliment de les obligacions hipotecàries, que em sembla absolutament jòxic i correcte,
que no siguin ells els primers que estiguin pagant, quan a més a més estan rebent ajudes en molts casos. Per demarcacions, els bancs deuen 34 milions d'euros a comunitats de veïns de Barcelona, 4,7 milions a Tarragona i Girona i uns 2,3 milions a Lleida. El magistrat de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, ha admès a tràmit una querella per investigar la venda de preferents de bànquia.
El magistrat de l'Audiència Nacional entén que el Tribunal és competent per investigar els delictes d'estafa, estafa d'inversors, apropiació indeguda, publicitat enganyosa, administració fraudulenta o deslleial i maquinació per alterar el preu de les coses. El magistrat rebutja, però, actuar contra l'exgovernador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, i l'expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, Julio Segura.
El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, diu que si Catalunya tingués estructura d'estat, l'atur es podria reduir d'un 10%. El conseller ha detallat un seguit de línies d'acció per perseguir aquest objectiu. El marc de relacions laborals també podríem tenir-lo més àgil, més proper i més afinat.
No estic parlant d'un contracte únic ni de minijobs, però no estic parlant de 42 models de contractació que tenim i em sembla que tot això podríem endreçar-ho millor. Podríem endreçar millor el nostre model energètic, les indústries no pagarien la factura elèctrica més cara d'Europa, perdoni, perquè això passa, i només gestionant l'isenda pròpia el millor resulta que tindríem 10 punts menys d'atur, com altres que gestionen l'isenda pròpia tenen 14% al País Basc, 24% a Catalunya.
El conseller Felip Puig ha defensat una reducció del nombre de models de contractes laborals vigents, ja que n'hi ha en l'actualitat fins a 42 modalitats. Els Mossos d'Esquadra han descobert noves plantacions de marihuana a la ciutat de Figueres, a l'Alt Empordà. Ràdio Vilafant, Mercè Munt. Els Mossos d'Esquadra han decomeixat en dues actuacions a Figueres unes 500 plantes de marihuana. La primera es va produir el passat 22 de maig, quan els agents van detectar que en un immoble de Figueres es cultivava marihuana.
A l'interior del domicili van localitzar 259 plantes i diferents estres per al seu cultiu. Arran de la investigació, els Mossos van detenir el responsable que ja ha ingressat a presó. La segona actuació es va produir el mateix dia en una casa aïllada de Figueres, on els agents van trobar 312 plantes amb un pes brut d'uns 10 quilograms.
En aquest cas, els Mossos van imputar a la propietària de l'immoble per un delicte contra la salut pública. I a la ciutat de Barcelona, els Mossos d'Esquadra han detingut gairebé una desena de persones en una operació contra el tràfic de drogues a la zona franca. Dos dels arrestats pertanyen al clan dels Jodorovich. L'operació ha començat aquesta matinada i ha acabat a dos quarts de deu del matí. Els agents s'han desplegat entre els carrers Riudoms i Tortosa, molt a prop d'una comissaria dels Mossos.
Bon dia, us parla Jordi Pallarés. En futbol el Lleida Esportiu es complica l'ascens a segona divisió després d'empatar a un contra el Jaim en el primer partit de l'eliminatòria. Jaime Mata va avançar als lleidatans al minut 21 de la primera part, però quan faltaven pocs minuts per al final del partit, els visitants van igualar el marcador gràcies al gol de Miguel Montes. El porter de l'equip del Sagrià, Pau Torres, diu a la xarxa de comunicació local que l'empat va ser una decepció.
Aquesta cosa al final sempre passa a casa amb aquest mal segur de boca, però bé, hem fet un bon partit nosaltres i també hem fet un bon partit, ha sigut un partit molt igualat. La fiació és el número 12 per nosaltres, he d'agrair tanta gent aquí com tota la ciutat viu això i ja et dic que he d'agrair i ojalà anem a Jaén, la gent que vingui a Jaén ho podem disfrutar entre ells i a treure-ho.
El partit de tornada es jugarà diumenge que ve a les 7 de la tarda. També en futbol, el San Felipe Weng va guanyar per 1-2 el Mas Nou en el primer partit del Playoff de Sens a tercera divisió. La tornada es jugarà el pròxim dissabte a les 7 de la tarda. En futbol femení, el Girona va perdre per 1-3 contra el Torrejón en el partit d'anada.
Per a l'ascens a primera divisió, d'altra banda, ja es coneixen les finalistes de la Copa de la Reina, són el Barça i el Saragossa. I en hoqueix sobre patins, aquest diumenge s'han jugat els últims partits de la penúltima jornada de l'hoqueix Lliga. S'ha confirmat el descens de categoria del Sant Feliu. En l'última jornada, Barça-Liceó es jugaran el títol de Lliga. Notícies en xarxa
Bon dia, és la una i cinc minuts. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Atendre les persones que més ho necessiten, crear ocupació i potenciar l'educació, segueixen sent els objectius del PSC.