logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

just a la pusta.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dimarts 17 de juny. Comencem de seguida un programa amb moltes coses. Primer de tot parlarem de les notícies de Sant Just amb l'Andrea. També repassarem l'actualitat a nivell més general a través de la premsa del dia i parlarem del temps amb el Carles Hernández de Rius. Avui que tenim un dia completament gris i amb la previsió que pugui ploure Sant Just.
I en aquesta primera hora, cap a 3 quarts d'11, també parlarem amb la Puri Martín, responsable dels cursos desplàstiques de Can Ginestà, perquè aquest dijous es presenta l'exposició d'aquests cursos. Serà, com dèiem, cap a 3 quarts d'11. A les 11 i 10 entrevistarem a Paulina Sandoval, del Club Esportiu Barna, per parlar de les últimes novetats d'aquest club de gimnàstica rítmica.
I cap a dos portadors farem tertúlia d'actualitat política amb la Costi Rubió i la Maria Camps.
Més qüestions com cada dimarts cap a les 12 i 10. Descobrirem l'almanac del cordill d'aquesta setmana amb en Pep Quintana. A més a més, també tindrem l'assessor de coaching que fem els dimarts amb en Francesc, amb la secció jurídica, amb la Sília, amb el mitjà advocada, que avui ens parlarà també de tot el tema de les indemnitzacions. Just a la fusta.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia, us acompanyarem, per tant, en aquest matí de dimarts. Comencem.
I per tant saludem l'Andrea. Molt bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui per on comencem, Andrea? Comencem parlant de la policia local i d'uns assalts que han tingut lloc a Sant Just fa un parell de nits. La policia ha detingut un home per trencar aparadors i portes d'entrada a botigues la matinada de diumenge a dilluns tant a Esplugues com a Sant Just.
Es tracta d'un home jove de nacionalitat espanyola que fa dues nits va trencar les portes de vidre d'algunes botigues i establiments del municipi i del municipi bai i es van dur alguns objectes que la policia hagi recuperat. A Sant Jus, les botigues afectades es troben al barri Centre, entre elles el carrer Creu i Bonavista, que va ser precisament...
on el lladre va ser detingut després que un veí alertés la policia local. Entre d'altres és la immobiliària Finques ISJ, també el comerç Rosa Noguerra, el carrer Bonavista, i la perruqueria Coafer, que està al carrer Raval. Això va ser, com dèiem, la matinada del dia 15 al 16, matinada de diumenge a dilluns, i la policia precisament el va detenir al pati de la notaria de Sant Just.
Abans d'arribar aquí al municipi, aquest home que anava a peu es veu que va entrar també i va intentar robar a tres comerços diferents desplogues. Els Mossos d'Esquadra porten ara mateix el cas i els comerços afectats ja han presentat denúncia per a aquests assalts i el detingut ara ha de passar a disposició judicial. Doncs, notícia en clau de successos, és la primera del dia. Anirem parlant també al llarg del matí. Tenim més qüestions, però...
Sí, ara parlem d'un tema més amable, parlem del casal de joves i del casal d'estiu que està preparant per a final d'aquest mes, finals de juny. Hi haurà cursos de música, cinema, fotografia i moltes excursions. De fet, són algunes de les propostes del casal per a aquest estiu. Les activitats, això sí, varien en funció de l'horari. Els cursos de matins inclouen un curs d'instruments electrònics on es fabricarà un ceremín. D'altra banda, es farà un curs de cinema...
que consistirà en que els joves realitzin un curtmetratge. També es farà un taller de grafiti, un curs de trapillo o amigurumi i un curs de tenis taula. I l'oferta d'activitats de tarda també és molt variada, amb cursos de fotografia, de viatge, de DJ, de retoc de fotografia i de funky. Aquests cursos costen 25 o 50 euros, depenent de l'activitat. I pel que fa a les sortides, els joves podran jugar a l'Azertac, a Paintball i també es faran sortides a un parc aquàtic i a un bosc urbà. Unes sortides que costen o 15 o 30 euros.
A banda d'aquestes propostes també es faran més activitats al Casal, com ara projeccions de cinema, un campionat de Mario Carguí, un altre de FIFA 2014 i un campionat de tenis taula. Com dèiem, les inscripcions ja són obertes i les podeu fer a través del web del Casal de Joves, casaldejoves.com, o directament a l'equipament.
Molt bé, doncs també queda dit. I acabem encara amb una última qüestió, Andrea. I parlem de turisme comarcal perquè demà es presenta la campanya Fes Turisme amb el tram al Baix Llobregat. És una campanya de promoció turística que té com a objectiu destacar les visites i els atractius turístics dels municipis per on passen les eines T1, T2 i T3 del tram baix. A més ofereix descomptes per als usuaris i promocions especials per a les famílies amb motiu de l'Any Internacional de Turisme Familiar.
L'alcalde de Sant Just, Josep Arpinyà, participarà de la presentació d'aquesta campanya, que serà demà al Museu Agbar de les Aigües de Cornellà, a les 12 del migdia, i la presentació de la campanya comptarà amb un recorregut entre en baix, sortint des de Francesc Macià, amb visita guiada al Centre Jujol-Cant Negre de Sant Joan d'Espí, amb un esmorzar modernista.
i el Museu Agbar de les Aigües, que és el final de recorregut i on s'assignarà precisament el conveni de col·laboració entre les entitats participants. Podeu trobar més informació d'aquesta campanya al web turismabaixllobregat.com Perfecte, doncs també, què t'ha de dir, ja estarem al cas de què ens surt de tot plegat.
Passen 11 minuts de les 10. De seguida repassem més qüestions d'actualitat en clau més general, no només de Sant Just. Ho farem a través de la premsa del dia i abans, però, és el moment de posar una mica de música també. Aquest matí, a més, avui un demà força gris, per tant, mira, la música sempre va bé, però en dies així encara una mica millor. Sí, que alegria.
I ho farem escoltant Morrissey, perquè ha tret nova cançó, és molt curta, a més a més. Ah, sí? Sí, vull dir que l'atrevitjarem, però després potser potser la posem una estona més, perquè són poc més de dos minuts.
Comença així, eh? Molt risic perquè recordem que traurà un nou disc aviat, es titula All piece is known of your business. Sí. I aquesta de la tocat en directe en alguns llocs i inclou a més una menció a diferents ciutats com Madrid, Barcelona, Sevilla, València o Màlaga. Aquesta mateixa cançó. I...
Recordem que, recordem no perquè no ho hem explicat en aquest programa, però en tot cas, Morris la setmana passada va cansar la seva gira americana, es va desmaiar i no sé quines històries, perquè la seva talonera li va contagiar un virus, després ella ho va negar, històries estranyes.
En tot cas, sembla que de moment el que hi ha és una mica d'embolic i col·laborat, segons llegim a Genese Pop. És començar bé, eh, sent taloner i que ja Morrissey et culpira alguna cosa. Sí, sí, llavors, bé, diu que fins i tot, doncs, diu que hi ha hagut una declaració oficial a la web de Morrissey on Jessie Tobias, que és el seu guitarrista, deia que no podia creure que ella, la talonera, n'hagués castat a malalta perquè tot el clip estava molt preocupat
i deia que la gent era molt desagraïda, perquè Morrissey tria personalment els seus taloners, també carregava contra l'exproductor de Morrissey, Toni Visconti, per haver-li, atenció, per haver clicat m'agusta a una declaració que deia que Kristen Young estava millor apartada de Morrissey a haver-ho clicat a Facebook. Doncs això ho va criticar també a través d'aquest comunicat. En tot cas, per tant, millor que es dediquin a fer música, no? Sí, no? I és l'únic. I bé, si en tot cas esperem que puguin recuperar l'edat, com hem dit, es diu... No ho hem dit.
Bullfighter Dies i la tornem a posar des del principi perquè si no se'ns fa una mica curta i plegat
Fins demà!
Bona nit.
Mentre in Valencia, then someone tells you and you cheer. Hooray, hooray, the bullfighter dies. Hooray, hooray, the bullfighter dies and nobody cries. Nobody cries.
Estem escoltant just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
el Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta.
Passen cinc minuts d'un quart d'onze, aquesta hora saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, comencem fixant-nos en les portades, portades en molts temes, en què coincideixen, per això tots els diaris, és a parlar d'una manera o altra de tot aquest tema del PSC, i ara amb la figura d'Isseta que agafa protagonisme.
Exacte, Miquel Iceta és el protagonista de les portades avui. Al periòdico llegim, el PSC deixa la transició en mans d'Iceta, cita a Barcelona. El dirigent es postula per dirigir el partit després de la renúncia de Parlón. És com ho explica el periòdico, a l'avantguàrdia llegim que Iceta ofereix un lideratge transitori fins a les municipals. El dirigent del PSC planteja un congrés el 2015 i no es presentarà, diu, a les catalanes.
En aquest sentit, també llegim en clau socialista que Medina busca suport català i Andalusia fa costat a Sánchez. El candidat basc defensa una consulta legal i acordada a Catalunya. I, per últim, al diari Ara, llegim que el PSC recorre a Iceta com a últim recurs. Part dels dirigents que empenyien parlant fa anar a costat al diputat. I és ell, doncs, un dels protagonistes de les portades avui en paper.
Doncs parlem de més actualitat. De fet, ens fixem encara en tot el tema del PSC a través dels digitals. Lara, per exemple, que explica que Ballesteros assegura que no impedirà una sissió i avisa els crítics que el PSC ho seguirà sent sense ells. El president de la gestora, que per tant el que hi ha actualment d'alguna manera ara és qui hi ha al capdavant del PSC, desvetlla que va rebutjar presentar-se a liderar els socialistes tot i que li van demanar. És Juret Fèlix Ballesteros, alcalde.
de Tarragona, que ha assegurat el matí de Catalunya Ràdio que si es produeix una decisió jo seguiré gestionant la PSC independentment dels invents que es puguin fer. També dic que la PSC seguirà sent el PSC un gran partit important d'aquest país necessari com els partits importants que han fet que aquest país estigui on està.
I pel que fa als candidats a liderar el partit, Ballesteros ha volgut quedar al marge de les valoracions, especialment les que es fan ara de la candidatura anunciada per Miquel Iceta. De fet, també ha dit que quan Pere Navarro va dimitir de la primera secretaria del PSC dins del partit hi va haver veus que li van demanar que fos ell, Ballesteros, que es presentés per liderar-ho, ell també porta anys en política, diu, però que va decidir quedar-se com a alcalde de Tarragona. Música
Més política a l'avantguarda i llegim que Rajoy veu transparent la successió i una mostra de consens constitucional. El president del govern assegura que Espanya està donant una imatge magnífica davant del món.
De consens, constitucional. En fi, sí, ja em sembla que no ens sorprenguin aquestes declaracions. Més coses, el 324 ens destaca, de fet, una notícia tràgica o dolenta, tràgica potser encara no ho és, però és molt greu, que és aquest foc de Tivissa que ja ha cremat 400 hectàrees. L'incendi continua sense control en una zona de difícil accés i ha obligat a evacuar 24 masies més.
Girona, mentrestant, aprova que el títol de príncep o princesa no representa la ciutat. El ple de l'Ajuntament dona el vistiplau a l'emoció amb l'abstenció del PSC i els vots en contra del Partit Popular. Requític que fitxa pel Barça, també ho tenim ben desagrat el 3-24.
I a La Vanguardia també llegim que detenen a Barcelona 6 prostitutes per estafar els seus clients després de dormir-los amb el petó del son. Sembla que les dones introduïn algunes substàncies a les copes per adormir els seus clients i fer servir les seves targetes.
Més coses, tornem ara a les portades dels diaris, les imatges del dia. Andrea, en tenim unes quantes a més avui, no? Sí, a varietat avui. Això sí, Miquel i Seta segueixen el protagonista també en clau fotogràfica. Veiem una imatge seva petita, de petit format a l'avantguàrdia i al diari Ara. El periòdico és una imatge més gran i el veiem parlant amb l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, diu el periòdico del sector catalanista ahir pels carrers de Barcelona. Els veiem a tots dos.
És el protagonista de la jornada en clau fotogràfica. D'altra banda, el diari ara trobem una imatge on veiem els ministres Gallardón i Fernández Díaz a l'ambaixada espanyola al Vaticà amb els cardenals Cañizares i Santos Abril. Ens diu l'ara, el PP fracassa en l'intent d'imposar el relleu d'Assistac. El Vaticà desatén les pressions de Fernández Díaz a favor de Cañizares i la Santa Seu referma la posició de no ingerència en el ple català.
És aquesta la fotografia que utilitzen per il·lustrar la notícia. D'altra banda, veiem una imatge petita del professor mallorquí Jaume Sastre, que ha acabat una vegada fam de 40 dies. Ahir va parlar amb en Toni Bassas i el tenim avui també a l'Ara. Diu, era important posar-los en evidència.
D'altra banda, al periòdic on clau internacional, ara en parlarem també, veiem alguns voluntaris de l'exèrcit iraquià posant-se en l'uniforme de l'exèrcit i llegim que el polvorí iraquià costa l'Iran i els Estats Units. I també veiem una fotografia de Quim Faura, director general de Telefònica Catalunya, que diu que el Big Data és el petroli del segle XXI. Per últim, dues imatges més a la Vanguardia, a banda d'Isseta i Eduardo Medina,
Veiem el Palau Reial de Madrid i els treballs que feien ahir els operaris col·locant un per terra davant del Palau on els nous reis oferiran una recepció. Llegim flors per al nou rei. Ahir seguien els preparatius per celebrar la proclamació del rei Felip VI aquesta setmana. Ahir també es va confirmar que el rei Joan Carles reduirà al mínim el seu paper en l'estrena del regnat del seu fill. No anirà a l'acta solemne del Congrés ni a la recepció al Palau Reial. Diu que per ajudar el nou monarca, però sense interferir-hi en cap moment.
I per últim veiem una imatge d'un aparador d'una botiga de roba de Barcelona. Llegim una nova aliança de botigues reclama un horari més ampli. Doncs són les imatges del dia, també en format notícia que tenim a les portades. D'aquí passem a la informació internacional, Andrea. Per on comencem? Doncs ara ens n'anem cap a Moscou i la pugna Moscou-Kiev. Llegim en clau internacional a l'avantguàrdia que Rússia talla el gas a Ucraïna.
Gazprom continua enviant gas a Europa però sense descartar alteracions. És una altra guerra del gas, Rússia contra Ucraïna, la tercera en menys d'una dècada. El consorci rus semiestatal Gazprom ahir va tallar el subministrament de gas a Ucraïna en complir-se el termini perquè Naftogas pagués els rebuts endarrerits. Moscou va assegurar que continuarà enviant gas a Europa per les canonades ucraineses i va recordar que Naftogas Ucraïni té l'obligació de facilitar-ne el pas. Però també va avisar Brussel·les que hi podria haver talls de subministrament.
Ahir al matí la part ucraïnesa havia d'ingressar als comptes de la part russa 1.950 milions de dòlars, que són 1.440 milions d'euros. Gazprom va deixar de bombar gas per a Ucraïna i no tornarà a fer-ho fins que no senti la caixa enregistradora i després Ucraïna en podrà comprar només amb els diners per avançat, perquè la gasista russa ha decidit no vendre ni més a crèdit. En concret, diu la Vanguardia que Moscou exigeix 3.300 milions en impagaments i Kiev l'acusa de pressionar amb el gas.
És una de les notícies en clau internacional i ara ens anem un dia més cap a l'Iraq. En clau internacional llegim que els Estats Units i l'Iran obren canals diplomàtics per frenar l'EIS, el grup jihadista radical.
Llegim que Washington s'uspesa fet exaeris des dels seus vaixells al Golf Pèrsic, mentre els jihadistes de l'EIS continuen avançant a l'Iraq. Ahir recordem que van ocupar les ciutats de Tal Afar i Saclavilla. El portaavions nord-americà George H. W. Bush i el seu grup de combat han pres posicions al Golf Pèrsic.
El Pentàgon calcula l'opció de bombardejar les bases rebels mentre que la diplomàcia entre Washington i Teheran es mou entre bambelines. Tot i que no hi haurà una coordinació militar d'aquests dos països, sí que hi ha consultes entre els dos governs sobre l'estratègia que cal seguir. De fet, Barack Obama, el president dels Estats Units, ja va reunir ahir a la nit el Consell Nacional de Seguretat per analitzar les opcions militars. D'altra banda, John Kerry, el secretari d'Estat nord-americà, deia que els bombardejos des de drons no són l'única resposta però pot ser una de les opcions importants.
I per últim, també llegim que l'amenaça de l'EIS a l'Iraq ha aconseguit que l'Iran i els Estats Units estiguin per primera vegada des de l'any 79 el mateix bàndol, tot i que la Casa Blanca ha descartat coordinar les opcions militars en Teheran, això sí, ha obert canals diplomàtics amb el règim dels ayatoles. Molt bé, doncs són alguns dels temes més destacats avui a les pàgines d'Internacional, als diaris.
Ho enllaçem tot plegat amb les notícies culturals d'avui, posem música i tot perquè no ho hem comentat, però ahir va sortir un nou disc, se'ns ha passat, i a més n'havíem anat parlant tant que crec que és obligatori que ho comentem. No ho hem comentat ni avui tampoc la notícia musical, però és que ha sortit l'Ultrabilance, el nou disc de l'Anna del Rey.
N'havíem anat parlant, per això dic que en tot cas, si més no, sapigueu que des d'ahir ja el trobeu a la venda. Aquesta és la cançó que dóna títol al disc, que és la segona d'aquest àlbum amb tracts molt llargs. És una mica així, no? Sempre té cançons molt llarges.
4, 5, algun arriba gairebé als 6, i bé, doncs sona així, d'aquí un parell de setmanes la tindrem a prop, i en tot cas, segons llegim a La Vanguardia, aquest disc s'interna en nous camins gràcies a l'aliança amb el cantari vocalista de The Black Kiss, d'en Auerbach.
Així sona Ultraviolence, el que passa que el single és un altre que es diu West Coast i també és amb el que acompanyem una mica altres titulars que tinguem d'aquest matí. Perquè a banda d'això tenim també que en literatura el Mallorquí Melció Coma s'emporta al Premi Sant Joan de Literatura Catalana.
L'escriptor guanya la 34ena edició d'aquest guardó que s'ha entregat al Saló Modernista a la Fundació Antiga Caixa Sabadell i és un dels més ben dotats de les lletres catalanes d'atenció a 35.000 euros lliures d'impostos. Malció com has obtingut aquest premi amb la novel·la Hotel Indira que narra com un escriptor fracassat torna a Mallorca per començar a treballar a un vell hotel familiar tan decadent com la seva pròpia vida.
Diu que el Siocomes ha explicat que la seva obra és una història d'amor embogit entre un personatge que es vol redimir a través del contacte amb una dona casada.
Més qüestions. El Museu Picasso exhibirà durant un any dos dels homenatges del pintor malaguany i els ufons de Felip IV retratats per Velázquez. És un altre préstec de llargaturada que acompanyarà també al taller de California del 1956 que, com els altres dos olis, pertanyen a una col·lecció particular.
El Festival de Música Viva de Vic ha anunciat que acollirà 60 concerts, dels quals 20 són estrenes amb més pes de jazz i de world music. I l'Institut Ramon Llull convoca un concurs públic per representar Catalunya a la Bienal d'Arts Visuals de Venècia el 2015. El termini de presentació de projectes està encara el dia 1 de juliol i el guanyador es veurà a la secció Eventi Colaterali.
Són les notícies en clau cultural d'aquest matí. Tornem ara als diaris, a les contraportades.
Ho fem primer de tot amb el diari ara, l'article que signa Salvador Cardús i que avui titula Es busquen polítics. Diu, arribarà un dia que, dedicar-se a la política, tornarà a ser un ofici ben valorat. Ara som gairebé a l'extrem del seu descrèdit. Recorda que al darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, un 20% dels ciutadans d'aquest país deien que no tenien cap confiança en els polítics catalans i només un 0,1% que n'hi tenien molta.
A mesura de la confiança de 0 a 10, el 56% la situaven per sota del 5 i només el 23% per sobre del 5. Esclar que podria empitjorar. Diu, a gairebé un 46% dels catalans la monarquia els mereixia un zero de confiança. Sigui com sigui, ara mateix dedicar-se a la gestió de l'interès general està tan mal vist que és molt difícil que apareguin vocacions de servei a la comunitat.
En aquest context, tampoc no ha d'estranyar que sigui tan difícil la gestió dels partits polítics, que els seus lideratges siguin tan convulsos i que la seva substitució encara sigui més complicada. I, òbviament, fa referència al PSOE i també al PSC a les dimissions de Robalcaba i de Navarro. I acaba dient que el descrèdit generalitzat dels polítics és la baula més feble de tot el procés sobiranista.
A la Vanguardia tenim una entrevista que avui ens deixa el següent titular. Els pensionistes decideixen eleccions, encara bo. Avui entrevisten a José Ignacio Conde Ruiz, que és membre del Comitè d'Experts per a les Pensions i, òbviament, ens parlen del sistema de pensions. Diu que els problemes de les pensions són conseqüència d'un èxit de tots. Cada vegada més ciutadans arriben als 80 i 90 anys.
Diu, la nostra piràmide ja no té gaire joves treballant i cotitzant a la base per a uns quants pensionistes grans a la cúspida. I va pel camí de convertir-se en tronc, on hi haurà gairebé els mateixos joves pagant a sota que a vells cobrant a dalt. Diu, el Lluís Amiguet li pregunta, tocarà un cotitzador per pensionista? I ell respon, quasi. De quatre treballadors avui, per cada persona de més de 65 anys, passarem a 1,25 el 2050.
Asegura que el comitè d'experts va aconsellar que les pensions no s'han de pagar augmentant deute públic, per tant el sistema ha d'ingressar tant com gasta o farà fallida. El govern ha assumit el nostre consell de la manera més còmoda per a ell i pitjor per als pensionistes, perquè ha congelat pensions fins que els ingressos siguin igual a les despeses.
I acaba dient que, i mentre no hi hagi inflació, potser no hi haurà pressió social, però quan repunti serà obvi que els apliquen una gran retallada. Llavors hi haurà grans protestes al carrer i això, en el fons, em dona esperances perquè finalment es reformi el sistema de debò. Doncs és el que tenim avui a La Vanguardia. Al periódic hi llegim una altra història molt diferent, on se'ns diu que el batec del cor va dir que el silenci no existeix.
Avui entrevisten a David Prades, Cassassons Quotidians, que incorpora peces musicals per a piano. Al seu laboratori de l'Urgell fa l'alquímia creativa. Asegura que el retronant i pesant soroll que a cada certs segons emeten les màquines d'una fàbrica metal·lúrgica va inspirar les seves primeres composicions melòdiques amb només 15 anys.
Diu que segons la seva concepció de la música, la música pot esborrar el soroll de la vida. Diu que per mi qualsevol so amb intenció d'escoltar-lo com a música deixa de ser soroll. Diu que el soroll per definició és tan sols un so no desitjat. Per tant, que el veí toqui el piano en el moment en què volem fer la migdiada es podria considerar soroll.
Diu, el silenci total, d'altra banda, no existeix. Diu, a mi m'agrada molt explicar l'experiment del compositor i teòric musical de Los Angeles, pioner de la música electroacústica, John Cage. Estava obsessionat per la recerca del silenci i va demanar a la Universitat de Colúmbia que el tanquessin en una habitació estanca, totalment aïllada del soroll. Pretenia experimentar el silenci, però una vegada allà dins, aïllat de tot, el batec del seu cor li va dir que el silenci no existeix.
A partir d'aquell experiment, Cage va crear l'obra 4 minuts 33 segons, que consistia en repartir als músics d'una orquestra partitures plenes d'un únic compàs, el d'espera. Totes les partitures indicaven, per tant, silenci. Els músics, en veure això, estaven desorientats, però el públic encara més.
El silenci de 4 minuts 33 segons va fer emergir l'ambient sonor de la sala, increpacions i moviment dels assistents i tot allò que va sonar va ser el que John Cage va concebre com la seva obra a 4 minuts 33 segons. I acaba parlant també de la seva última obra que es diu Insectum, una suite para ballet que aboca so i textura de nou insectes combinant tangible i intangible a partir de la deconstrucció de sons reals.
Doncs mira, interessant, eh, avui aquesta història que tenim al periòdico. I acabem tot plegat amb la notícia curiosa del dia. Avui passa per la cadena Starbucks, que atenció subvencionarà estudis universitaris pels seus treballadors. És una iniciativa, sí, pionera en el sector de la restauració d'aquesta cadena de cafeteries, que ha dit que són cursos universitaris online, eh, que els que ho desitgin perquè es puguin graduar.
És una companyia, recordem que té seu a Seattle, a Washington, que assumirà total o parcialment, segons cada cas, els costos de la matrícula dels seus treballadors per cursos online de la Universitat Estatal d'Arizona, un dels centres més innovadors del país en educació a través d'internet. Per tant, de moment això ho fa als Estats Units, no els treballadors de Barcelona podran...
acollir-se a aquests cursos als Estats Units, per això hi ha 135.000 treballadors, un 70% dels quals són, segons la pròpia companyia, estudiants o aspirants estudiants. Per això la mesura vol ajudar-los tant finançament com a compaginar la seva vida laboral i estudiantil. És un pla que l'empresa ha batejat com a èxit universitari d'Starbucks.
I podran optar tots els treballadors que treballin almenys 20 hores setmanals en algunes de les cafeteries de l'empresa o de les subsidiàries de la zona que tenen altres noms com la Volange, Evolution Fresh, tot això per tant. En aquell cas, a Starbucks, recordem que a més a més una llicenciatura online de 4 anys a Estats Units és una mica més car que aquí. 4 anys costarien més de 50.000 dòlars de mitjana.
i aquest programa diu que els treballadors ja s'hi poden inscriure a partir d'aquesta setmana està disponible pel curs que ve universitari que comença aquest estiu per les dimensions de l'empresa és una mesura pionera en un sector on abunden baixos salaris i seguretat laboral i en molts casos hi ha molt joves i persones que estan començant a estudiar i tot plegat i per tant és una iniciativa
que suposo que a Starbucks hi veu publicitat o no deu desgravar o alguna cosa o altra, però en tot cas està bé també. Sí, és una bona iniciativa, és una bona entenda. Exacte. Molt bé, també tenen en compte el futur dels treballadors, evidentment, del seu benestar. Exactament. Sembla molt bé. En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé, bon dia.
Just a la fusta.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Estem escoltant just a la fusta.
Quatre minuts i arribem a tres quarts d'onze de matí. Aquest dijous a dos quarts de vuit del vespre s'inaugura la mostra de treballs de l'alumnat dels cursos d'arts plàstiques per a persones adultes al celler de Can Ginestar i ara en parlem amb una de les seves responsables, la Puri Martí. Molt bon dia. Bon dia. Una exposició que cada any d'alguna manera recull, o és una petita mostra, si més no, de tot el que s'ha fet durant tots aquests mesos.
A més a més, també ens sembla que cada any teniu com un fil conductor, no? Que no sé si també es pot veure o si algú pot veure aquesta exposició de seguida, doncs entendrà quin ha estat l'eix central del que s'ha treballat aquest curs. Sí, aquest any ha tocat el tema d'extrems. És veritat, com vam comentar a principi de curs.
Per tant, és un tema que dona bastant de joc, suposo, no? Sí. Cada disciplina l'ha desenvolupat segons s'ha volgut i jo crec que ha estat un èxit. Recordem que els cursos de les plàstiques compten amb moltes disciplines i molt diferents. Hi ha ceràmica, però també hi ha altres qüestions com... Escultura. Escultura, pintura, coses més tradicionals, però també hi ha...
altres històries, per tant, m'imagino que l'exposició és molt diversa, no, també? Sí, és molt diversa, amb molt color, molta textura i, bueno, ja veureu com vingueu. Es fa aquest dijous a dos quarts de vuit, s'inaugura i estarà després durant tot un mes, no, m'imagino? Estarà fins al 7 d'agost. Més encara. Sí, sí.
I es podrà veure al celler de Can Ginestà, no? Sí, al celler, a la sala Ponent, a la biblioteca també posarem uns dibuixos de la classe que hem tingut de model del natural, llavors el cim també i el vestíbul. Per tant, per tot arreu. Per tot arreu.
Suposo que és una manera de fer que qualsevol persona que pugui passar a barca enginestar s'aturi a fixar-s'hi, no? I pugui anar cap a les altres sales o... Sí, jo crec que sí, que com tindre tant de color i tanta expressió amb això del tema dels extrems cridarà l'atenció. Clar, els extrems han sigut aquest fil conductor. No sé si ha estat fàcil de treballar per totes les disciplines. Com s'ha viscut en general? Ha sigut molt divers.
Per exemple, la pintura s'ha treballat un format de 30x30 i hem triat dos quadres que partim de la mateixa fotografia, un pintat el més real possible i llavors fer la part extrema, que és portar-ho al límit bé amb colors, textures, segons com l'alumne l'ha pogut veure.
A l'abastre, per exemple, han treballat a través del tacte. No ho sé, cada un ho hem anat fent. Clar, per tant, però d'alguna manera sí que es poden veure aquests extrems, no? Sí, sí, sí. Hi ha alguna cosa que diguis que pot sorprendre més que alguna altra o alguna cosa d'aquestes que...
Bé, ara estem muntant... Avui comencem a muntar-la. Tot junt encara no he arribat a veure-ho perquè no està muntada. Però serà molt visual. Perquè, com l'any passat tot era blanc, aquest any és tot color. És veritat, perquè jo ara pensava en l'exposició i sense voler la imatge que tenia al cap, possiblement perquè és l'última que hem vist...
Però era aquesta, de tot aquell blanc i clar, clar, no, allò era perquè l'any passat era el tema, aquest any justament serà al revés. Clar, i a veure, per exemple, ara també muntarem d'una manera extrema també, per exemple, la pintura no l'espereu a les parets, ja veureu on va. No ho diràs, eh? No. O sigui, les coses no seran...
En el lloc convencional, per entendre'ns. Sí, sí. Dius que avui comenceu el muntatge, però com ho feu? Perquè suposo que tampoc deu ser fàcil, tenint en compte que hi ha tots aquests espais que, a més a més, no voleu situar les coses potser en un pla convencional. Com ho organitzeu tot plegat? Doncs ens ajuntem els professors i llavors anem situant per lloc on anirà cada disciplina. Llavors ens va regent en alguns espais, per exemple, dibuix, gravat...
anirem junts, la ceràmica també estarà en jocs barrejats amb retaules, anirem fent. Suposo que és una exposició que evidentment sabeix perquè els alumnes puguin exposar el que hem fet a aquest curs, però...
per tal com ho plantegeu sempre, és com si anés un pas més enllà, no?, també aquesta exposició, com si fos una exposició, doncs, entre cometes, eh?, ja sé que és de veritat, però com si fos una exposició d'aquestes de mirar tot el que fem, no?, des dels cursos d'Arts Plàstiques. Bé, però tampoc no és representatiu, perquè és un treball de tot un curs que es poden fer diversos treballs en una disciplina, o sigui, tampoc no... És perquè tothom pugui tenir una mica d'espai, no? Ah, ja està, sí.
perquè si no no hi cabríem, perquè són molts i llavors no quedaria bé. Clar, cada alumne què té? Una obra? Una obra, sí. I en fa més, no? Clar, clar, depèn. Per exemple, a retaula no es pot per format, per tècnica, potser només faran una, però potser en pintura, en gravat es fa molt més, igual que ceràmica, escultura. Clar, clar.
És una petita mostra, per tant, de tot el que s'ha fet i que es pot veure des d'aquest dijous. No sé si també coincidim amb el final de curs, dijous a dos quarts de vuit, que és quan es fa la inauguració, si fareu algun parlament o com serà tot plegat. Sí, sempre inaugurem amb el regidor, suposo que vindrà també l'alcalde, no ho sé, i sí, sí, ja farem la cloenda també del curs.
Com ha anat aquest curs en general? Bé, aquest any bé. Esteu contents? Estem contents, sí. Millor que l'any passat, més alumnes que l'any passat, però bé. I per tant ara pareu, no? L'estiu no hi ha cap curs? Sí, fem els cursos d'estiu.
Ah, hi ha cursos distriu també. Sí, hi estan publicitats. Que es fan, per tant, són intensius, suposo, el juliol, no? Sí, les dues primeres setmanes o fins la tercera estan ofertats, sí. Val, per tant, doncs encara esteu una mica en actiu. No sé si hi apunta gent que normalment hi és durant l'any, si és justament per persones que no us coneixen, en principi, qui s'adrecen?
En principi s'adreça per tothom i ens agradaria que vinguéssim nova. Però, clar, la gent que de moment tenim apuntada és la gent que ve als cursos. Llavors, clar, fem publicitat, però falta que ens arribi a més llocs.
Hi ha de totes les disciplines de cursos? Sí, sí, sí. Hi ha fins i tot noves de manualitats, també. Per tant, doncs, una oferta... Una oferta bastant àmplia i ben diferent del que fem durant l'any. Durant tres setmanes de juliol, no? Sí. Podeu passar perquè dintre està el vestíbul i està la informació. Perfecte.
I després sí que al setembre ja es torna a reprendre tot plegat. Aquest any ens heu dit que heu tingut una mica més d'alumnes de cara a l'any que ve. No sé si la intenció és créixer o si també està bé mantenir-vos com esteu. De moment ens mantenim com estem, ofertem el curs de model al natural els dimecres al matí i a la tarda.
I possiblement tinguem altres de nous, per exemple, vitralls, potser estem pensant d'ofertar-ho també. Molt bé. Home, pot ser interessant, no? Sí. Ja veurem com va tot plegat. Exacte, ho anirem confirmant de cara al setembre. En tot cas, recordem que aquest dijous, a dos quarts de vuit del vespre, s'inaugura aquesta mostra de treballs de l'alumnat dels curs d'arts plàstiques per a persones adultes.
al celler de Can Genestà i tothom pot passar-hi per començar per veure-ho amb aquesta inauguració que suposo que després tindrem tot l'estiu per veure les obres però també el dijous és un dia especial, no? Sí, sí, és maco venir el primer dia perquè clar, a veure com estan situades que no sé
Estem tots, tots els professors. I els alumnes suposo que també, no? Sí, sí, sí, estan convidats tots ara els que puguin venir. Molta gent, per tant, no? Aquest dijous aquí dalt. Sí, sí, és maco perquè, a veure, també que vinguin els familiars, els amics, és bonic. Clar. Molt bé, doncs ara aquest dijous a les quarts de vuit del vespre al celler de Can Genestà. Avui n'hem parlat amb Puri Martín, responsable dels cursos de les plàstiques de Can Genestà. Moltes gràcies, Puri. Gràcies a tu. I que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia. Adéu, bon dia.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esboot jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informativcomarcal.com Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
I ara és moment per parlar del temps, com faltan 6 minuts per arribar a les 11 amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, doncs bé. Un dia gris i menys càlid, eh? Sí, tot i que la temperatura ha pujat una miqueta, les temperatures són una mica més altes. Ara ja tenim gairebé 24 graus, recordem que va ser la màxima de diumenge, i són temperatures que ja són una miqueta més agradables, són més portables, tot i la present...
Amb el que estem veient ara, que tenim núvols, que el sol no fa la seva feina i ja tenim 23 graus i mig, gairebé 24 a aquesta hora, doncs si el sol sortís ja podríem pujar una miqueta. Tot i que fins ben bé dijous no tindrem aquells valors típics estiuencs que agraden tant a la gent i aquella calor marcada. No estarem a 31 graus, però sí que els 26-27 ja són temperatures d'estiu i estem a tocar d'aquesta estació i probablement a partir de dijous, que el sol guanya més protagonisme, doncs tindrem ja aquestes temperatures.
Però avui encara hem de parlar d'una situació d'una certa inestabilitat, per no dir molta inestabilitat, perquè tornem a parlar d'una situació de tempestes que poden començar a produir-se. De moment ja en tenim alguna a prop d'igualada que ja està funcionant, o sigui, si ara aquestes hores que el sol encara està aixecant-se, doncs ja comencen a desenvolupar-se els núvols i deixar algun ruixat, a no ser que sigui un reflexe pel radar...
Però vull dir, si hi ha alguna precipitació, vol dir que hi ha una certa inestabilitat. Aire fred en alçada, que fa 3 o 4 dies que el tenim, i que va ser molt fort quan teníem tanta calor en superfície, i ara es manté, tot i que ja està començant a marxar. Però avui encara és un dia... Avui encara... Sí, avui encara el tenim. El matí era agradable, no?
Sí, però el fet de l'aire fred en alçada vol dir que els núvols poden créixer amb una certa facilitat. O sigui, no, al matí, avui i aquests dies encara, tant ahir com avui, diumenge s'està prou bé. Les nits es poden conciliar bé els sons, si obres fins i tot et pots tapar. O sigui, que tens una situació molt agradable que s'anirà acabant, perquè, clar, la tendència és a nits insuportables, de calor marcada, de 21-22 graus de mínima...
I, d'altra banda, també hi ha altres precipitacions. També hi són cap al nord del Maresme i al sud del Baix Empordà, cap a la selva. En aquelles zones també hi ha algunes precipitacions a hores d'ara. I tot això ha d'anar més. La previsió a tots els mapes, o sigui, tots els mapes que hem consultat, va al tant percent, dels 50 aquesta tarda fins al 85-86%. O sigui, que la possibilitat de pluja a partir de les 3 de la tarda, aproximadament, comença a ser força marcada a Sant Just d'Esvern. I la cosa, a mesura que vagi avançant
a la tarda, doncs cada cop anirà guanyant, farà més petxoca. I avui hi ha una activitat a l'aire lliure, una activitat que ja recomanem des d'aquí, que és una exhibició dels mestres de gimnàsia de la Bona Aigua, que ens porten allà a la plaça Camuapa, doncs una exhibició de les classes que fan, de zumbes i aquestes coses que fan ara tan modernes.
i això serà a les 7 de la tarda i estem pendents perquè a les 7 de la tarda com indiquen els mapes entre les 7 i les 9 serà el moment on la pluja pot fer més presència tot i això hem de dir que també és un dia molt semblant al dissabte on la precipitació també pot fer acte de presència i no va arribar fins a la matinada i durant tota la tarda es va aguantar força bé o sigui que
Esperem com va evolucionant i per on van passant les tempestes, perquè no podem precisar on Nassos acabarà plovent. Ahir, per exemple, pronosticàvem alguna pluja feble a la tarda i al matí ja ens va ploure. No va arribar a comptabilitzar el pluviòmetre, però bé, vam mullar els terres al matí cap a les 12 del migdia a Sant Jus.
És un temps molt variable, molt inestable, les tempestes creixen on volen, i això és fruit d'aquest aire fred en alçada, que avui el tenim força present, que demà ja es comença a retirar, però amb aquest inici de retirada el que farà és anar a estabilitzar molt el temps per a les comarques de Ponent i no tant per a les comarques del nord-est. O sigui que demà dimecres, avui aquestes tempestes, demà dimecres un dia molt semblant al d'avui, amb sol i núvols, un dia variable, la tarda un altre cop aquesta possibilitat de tempestes, no tan marcada com avui, però un altre cop les tornaríem a tenir,
i les temperatures demà tampoc no variaran massa en comparació avui, o sigui que tornarà a ser un altre dia primaveral. I el canvi està dijous. Les bones notícies comencen ara, perquè dijous tenim el sol com a gran protagonista, aquest aire fred en alçà de marxa, les tempestes queden reduïdes algun dia al Pirineu, però no tots, o sigui que a partir de dijous el que és la segona meitat d'aquesta setmana serà d'un temps estable, la màxima de dijous ja es preveu als 26 graus, que és una temperatura agradable, les mínimes al voltant dels 20-21 graus, que també són molt agradables,
I aquesta abonança no només és per dijous, sinó que també és per divendres, també és per dissabte. Potser diumenge tenim un dia una mica més variable, amb sol i núvols, però tampoc no ha de fer fred. No serà com el diumenge passat. No. I el que ja molta gent ja està mirant pel retrovisor és el dilluns i el dimarts. Dilluns que alguns mortals fan pont i dimarts que és festiu de Sant Joan i la Revetlla.
i de moment els mapes ens indiquen una nit plàcida, tranquil·la, amb temperatures molt agradables, a mínimes a les 4 al matí 21 graus a Sant Jus, o sigui que durant la nit estaríem en 22-23 graus, màniga curta, refrescats, les fonts, les poveres... No serà com l'any passat, per tant, està bé. De moment no, aviam falta una setmana clavada, però vaja, que vull dir, de moment pinta molt bé i el temps inestable s'acaba demà, i a partir de demà sembla que la cosa es tranquil·litza, i pel que fa a temperatura és el que dèiem, o sigui,
A partir de dijous, demà encara no, però dijous ja parlem de valors de 26-27, que es aniran mantenint, tret del diumenge, que podria baixar una miqueta per la presència dels núvols i prou, però ja de dilluns i dimarts també tornarem a parlar de valors de 26-27 graus, o sigui, que és ple estiu, coincidint amb l'entrada d'aquesta estació, ho direm d'uns quants dies, doncs de molta estabilitat. I el que dèiem, sembla que tret del diumenge, bona part del que queda d'aquesta setmana, a partir de dijous i la setmana vinent, el sol i la calor seran protagonistes.
No extrema, eh? Caloreta. La calor d'estigua normal. T'han critat, està bé, el que toca aquesta època de juny, no? Sí. Perfecte, Carles, doncs moltes gràcies. Molt bé. I que vagi bé. Bon dia. Connectem tot seguit amb el butlletí de Catalunya Informació. Tornem després de les notícies.
Catalunya Informació. Bon dia, són les 11. Continua cremant sense control l'incendi de Tibissa a la Ribera d'Ebre. De moment ha arrasat ja 600 hectàrees. El flanquer és el que més preocupa aquesta hora, com també ho fa la possibilitat que a partir del migdia comenci a bufar el vent de marinada.
Suspes a última hora el debat sobre la consulta previst aquest matí a Brussel·les. El govern relaciona la decisió a pressions directes de l'executiu espanyol. Josep Fèlix Ballesteros no impedirà una scissió dels crítics del PSC. L'alcalde de Tarragona considera que com a gestor del partit no li pertoca tampoc un acostament.
El president espanyol Mariano Rajoy creu que l'acte de proclamació de Felip Sisè demà passat referma l'aposta de l'Estat per la unitat i l'estabilitat democràtica. A tot això l'Ajuntament de Girona conclou que el títol de príncep de Girona no representa la ciutat en un ple municipal i amb el rebuig del PP ha aprovat una moció on s'argumenta que ara no hi ha el consens de fa 30 anys quan el va assumir Felip de Bourbó.
Acostament inusual entre els Estats Units i l'Iran per aturar l'avant jihadista a l'Iraq. El Pentàgon, però, descarta l'opció militar sobre el terreny. El govern de Bagdad anuncia que ha reprès el control sobre la ciutat de Tal Afar.
Icat.cat, l'emissora oficial del Sònar, ha incrementat un 40% els seus usuaris durant la transmissió dels concerts del festival. Estats Units i el Japó encapçala la llista de països que més han seguit el Sònar des de l'estranger, tot i que la majoria d'aigüents que han seguit els directes són de Catalunya i Espanya. Catalunya Informació. Ara als esports.
Eduard Coll diu que deixa la directiva del Barça perquè algunes vegades alguns als executius del club han oblidat les normes de respecte i consideració. L'exdirectiu responsable de l'Embol ha emès un comunicat en què també afirma que el debat a la Junta és positiu si es respecten els criteris i opinions de tothom.
El Mundial avui partit destacat Brasil-Mèxic. Els dos equips juguen la primera plaça del seu grup. Avui també jugaran el Bèlgica-Algèria i el Corea del Sud-Rússia, seleccions que encara no han fet el seu debut. Ahir destaca la golejada d'Alemanya sobre Portugal 4-0. Els altres marcadors, Estats Units 2, Ghana 1, Iran 0, Nigeria 0.
Pel que fa al temps, matí una mica més mogut, núvols a la meitat est amb alguns primers ruixats al litoral i prilitoral central, més sol a les comarques de Lleida i també de Tarragona. Tarda inestable, ruixats intensos, tempestes i calamar-se més fortes cap a Barcelona i també cap a Girona. Arribaran a Tarragona ja cap al vespre. Temperatures màximes frenades. Els valors més alts s'acostaran cap als 30 graus.
Aquesta hora a Barcelona, 23 graus, 19 a Lleida, 23 també Girona i 25 a Tarragona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i gairebé 4 minuts per l'Andrea. Detingut un jove per trencar paradors a botigues de Sant Just i endur-se en alguns objectes. La matina de diumenge dilluns, la policia local va detenir un home al carrer Bonavista després d'haver trencat amb bontades a peu portes de vidre de comerços i botigues de Sant Just i d'Esplogues.
El detingut va arribar a Sant Just després de trencar les portes de tres comerços a Esplugues. Al nostre municipi, els establiments afectats es troben al barri centre. L'home trencava els aparadors o les portes dels comerços amb puntades a peu, s'enduia el que trobava i marxava a peu. El soroll que provocava va ser el que va alertar els veïns que van trucar a la policia local. L'home va ser detingut al carrer Bonavista i els agents van poder recuperar els objectes sostrets. Els comerços afectats ja han presentat denúncia per aquests assalts i el detingut ha de passar ara a disposició judicial.
El juliol es posarà en marxa el programa Sant Just es forma, un pla de formació contínua per a empreses, comerços i autònoms. És un programa que engega el servei de promoció econòmica de Sant Just i que impartirà l'empresa de formació Corp al Balate. És una prova pilot que consisteix a oferir cursos per a petites i mitjanes empreses, comerços i autònoms. Les àrees de formació són diverses.
i tractaran l'atenció al client, habilitats directives i de gestió d'equips, habilitats comercials i de comunicació i iniciació a les finances. Les sessions del Pla Sant Justes Formes s'impartiran a les escoles. Aquestes sessions estan bonificades en la seva totalitat, en el cas dels treballadors contractats per empreses, i el 50% en el cas dels autònoms. Més informació a l'adreça de correu electrònic promocióeconòmica arroba santjust.cat o trucant a l'Ajuntament al 93 480 4800.
I un apunt més per recordar-vos que l'Escola de Música de l'Orfeó Enric Morera ha obert el període de matriculació pel curs 2014-2015. Es poden fer presencialment a l'Escola de Música, de dilluns a dijous, de 5 a 6 de la tarda, a la Secretaria de l'Ateneu, de dilluns a divendres, de 6 a 9 del vespre, o a través del correu electrònic ataneudesvern.gmail.com. Al seu web, escolaoem.cat, trobareu el full de matrícula.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Dos minuts i un quart de dotze. Aquesta hora parlem del Club Esportiu Barna. De fet, en parlarem amb la directora tècnica per parlar dels resultats de les últimes setmanes i també del Campionat d'Espanya Individual i d'Equips, perquè algunes de les gimnastes participen en aquest campionat que es farà a Granada del 23 al 29 de juny. Per tant, saludem la Paulina Sandoval, directora tècnica del Club Esportiu Barna. Molt bon dia, Paulina.
Hola, molt bon dia, gràcies per convidar-nos. Un moment d'aquest de final de curs en què teniu molts temes oberts, perquè dèiem també que el que teniu més imminent és la setmana que ve aquest campionat d'Espanya, però abans de passar a parlar-ne també recordem que dues gimnastes del vostre club van competir aquest cap de setmana no l'altre al campionat europeu júnior individual.
Sí, la veritat és que és un final de curs bastant trepidant. Primer per totes les gimnastes que formen part del club i que aquest cap de setmana han participat en el festival, que vam fer a la bona aigua el dissabte. Aquest mateix cap de setmana hi ha dues gimnastes del club, que són l'Alba Sàrrias i l'Alicia Fernández, que s'entrenen al centre del rendiment, però pertanyen al club, que van participar a l'Europeu Junior, que és una cita molt important, ja que hi ha moltíssimes gimnastes a Espanya.
que practiquen aquest esport i arribar en aquest lloc és molt important. I, per últim, la setmana vinent, també en Espanya, amb quatre d'aquestes... Exacte, és un campionat que hi participeu en la categoria d'individual i també per equips, no? Per equips, però que és individual, no és conjunt. És a dir, en gimnàstica rítmica hi ha com... Bueno, a nivell espanyol hi ha tres disciplines, un equip individual, després que és d'equips, com en diferents gimnastes individuals s'assumen les notes...
I després hi ha conjunts, que aquests campionats d'Espanya generalment són el novembre-desembre. Llavors ara és individual i equips, però que no és conjunt. Clar. Per tant, doncs, ja ho entenem. És com funciona una mica tot el tema de la gimnàstica rítmica, no? I no sé si, suposo que ara falta una setmana i de fet d'alguna manera és parlar per parlar entre cometes, però quines expectatives teniu davant d'aquest campionat?
Doncs la veritat és que aquest any hem estat amb una preparació bastant intensa i bastant ben elaborada i tenim bones perspectives. No podem dir classificacions, evidentment, però, de fet, les dues gimnastes que s'entrenen al centre del rendiment que participaran com a júnior honor tenen expectatives de fer un molt bon paper i dues altres gimnastes que són infantils i que entrenen al club diàriament també tenen
han estat quedant campiones de Catalunya, per lo qual és un molt bon resultat i esperem uns bons resultats al campionat d'Espanya. Teniu expectatives, per tant, no? Comencen el dilluns que ve, el dia 23, i suposo que llavors es va allargant a mesura que es vagi passant, no? Suposo que el dia 29 de juny el que hi ha és la final, no? Bé, està repartit, hi ha molta participació, és durant tota una setmana, llavors es reparteix de dimarts
A dijous hi ha la categoria infantil on participem nosaltres, la senior i primera categoria, i del mateix dijous al diumenge hi ha la resta de categories, que són la Levi, la Benjamí, la Junior Honor, llavors hi ha dues de les gimnastes que participen de dimarts a dijous i les altres dues que participen de dijous a diumenge. Val, per tant, en funció una mica de tot plegat. Sí, les finals són el dijous,
del primer torn i el diumenge del segon torn. O sigui, el dia 26 i el dia 29. Exacte. Per tant, també n'estarem pendents a tot plegat. Com estan elles, les gimnastes? Com ho estan vivint? Perquè són joves, no? Moltes? Sí, a veure, de les que ja tenen més experiència, que estan al centre d'entrenament, això sempre t'acostumes però no t'acostumes, no? Vull dir, hi ha nerviosisme, sempre hi ha...
pressió que es creen elles mateixes, però bé, amb les que tinc més tracte, que són les que entrenem diàriament, que les altres tenen tracte, però no les veig diàriament, hi ha una més experimentada, que pot patir els nervis d'una altra manera, i una més experimentada, que és el seu primer campionant d'Espanya, i ja està una miqueta més nerviosa.
De fet, em sembla que ara farà un parell de mesos que vam parlar amb vosaltres i vam parlar directament també amb una de les gimnastes. Sí, sí. Amb l'Ariadna Modalell, sí. Sí, oi? És la més experimentada del club, sí. I ens explicava també que tot el dia a dia que ens comentes ara, que és molt exigent, no?, el ritme que implica tot plegat, formar part del vostre club, o és igual, o de la gimnàstica en general, no? Bueno, clar, depèn del nivell que vulguis proposar. Tenim gimnastes del club que entren amb...
tres quarts d'hora, les petitones, però clar, aquestes nenes participant en aquest nivell,
Trenen 3 hores al dia, 5 dies a la setmana, llavors sí, és una exigència bastant gran. Un canvi d'estil de vida, per dir-ho d'alguna manera. Sí, segurament esports com la natació o qualsevol esport que es dediqui semiprofessionalment, encara que sigui, implica això, però de vegades és veritat que amb la gimnàstica no sé si us passa que no es parla tant com altres esports i també heu de reivindicar-ho més sovint, no sé. Sí, la veritat és que sí, que estaria millor.
que es parlés més, però ara estem intentant fer feina de mica en mica i la veritat és que és un esport bastant sacrificat perquè és un esport que t'acabes amb molta perfecció, llavors és el detall al detall diàriament i necessita d'hora, sí. Hi ha un bon nivell a Catalunya? Sí, hi ha un molt bon nivell, hi ha bastant nivell a Catalunya, sí. Per tant, la competència és alta també, llavors, no?
Sí, a veure, hi ha de tot, hi ha nenes que no, però hi ha bastantes nenes a dalt que estan bastant bé. El Club Esportiu Barna, com deies, també acolliu diferents seccions, és a dir, a part de gent que competeix, també hi ha gent que ve a practicar gimnàstica, no? Sí, com a extraescolar.
cap altre objectiu, podríem dir. Clar, exacte, per entendre'ns una tarda a la setmana o dues tardes, no? I com funciona? Si algú s'hi vol apuntar de cara al curs que ve, com us pot conèixer? Doncs sí, mira, tenim una web que és www.clubesportiubarna.com o si no poden trucar al 666-237-483, que és el telèfon del club, i...
Bé, demanar tota la informació. Llavors, a Sant Just treballem dimarts i dijous amb els grups d'accés lliure a l'escola Canigó. Llavors, hi ha des de nenes de P3, hi ha un grup que es diu comença a ballar, que és P3, P4, P5, després hi ha els grups d'iniciació 1, que són primer, segona i tercera primària, i iniciació 2, que és a partir de quarta primària. En aquest grup d'iniciació 2, evidentment, els continguts, objectius, número d'hores...
augmenta de 45 minuts a una hora i mitja les últimes diàriament. I l'últim grup aquest d'iniciació 2, si ho volen, han estat participant a competicions escolars en conjunt, que de fet també van quedar molt bé, van quedar primeres. I com aquest grup donem com l'opció de poder participar a nivell escolar. És el mateix nivell de requeriment d'entrenament diari, però un altre vessant.
Clar, clar. El Club Esportiu Berna, com dèiem, el proper repte és el que es farà aquest campionat d'Espanya Individual i d'equips que es fa el cap de setmana que ve. Després d'això teniu altres coses per l'estiu o llavors ja us atureu fins al setembre? No, tenim un campus esportiu les tres primeres setmanes de juliol, del 30 de juny al 18 de juliol,
També a l'escola Canigó, en horari de matí, de 9 a 2, també, si volen la informació, a la mateixa web, de clubescortiubarna.com, trobaran tota la informació. I és d'iniciació? Pot venir algú que no n'hagi fet mai? Sí, sí, és completament d'iniciació. I, bueno, són 5 hores, però no són 5 hores de gimnàstica rítmica. També fem expressió corporal, altres danses, fem tallers dedicats a gimnàstica rítmica bastant global. I venen moltes, la gran majoria de gimnastes...
no han practicat mai, ens han anat a tots els nivells. Una bona manera de començar, per tant, no? Sí, exacte. Només nenes o és que els nens poden venir però no venen mai? Poden venir però no venen mai. Però poden venir perfectament. Vull dir, estem esperant que s'animi el primer, per veure si així... Costa, no? S'animi el segon. Sí, generalment costa. Vull dir, sempre que estem entregant publicitat o repartint o el que sigui, els nens ja són bastant...
Val que fa la gràcia, però no s'acaben. O no s'atreveixen, no? De vegades també passa que llavors en ve un i és boníssim, no? Sí, sí, sí. Algú que si vingués potser li encantaria i... És com una mica el mite, no? Però no és així.
Però per tant esteu oberts també, no? De moment no n'hi ha cap per això, no? De moment no n'hi ha cap, però animem que vinguin dos, parella, si volen. Perfecte. Doncs bé, en tot cas, és el Club Esportiu Barna l'actualitat d'aquest club que, com dèiem, passa per aquest campionat, també aquest campus d'estiu. Avui n'hem volgut parlar amb la Paulina Sandoval, que és directora tècnica del Club Esportiu Barna. Moltes gràcies, Paulina. Moltíssimes gràcies a vosaltres. I que vagin molt bé. Fins aviat. Bon dia. Vinga, moltes gràcies. Bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
A choice is facing you But I choose to refrain For today, tomorrow We'll be back in trouble
Sous-titrage Société Radio-Canada
I'm so small, there's no escaping me
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Un minut i arribem a empunar dos quarts de dotze.
I a aquesta hora el que fem és parlar d'actualitat, per això saludem a la Maria Camps i a la Costi Rubio. Molt bon dia a totes dues. Hola, bon dia. Quant de temps, eh? De fet, ara abans d'entrar repassàvem una mica i clar, han tingut totes les eleccions europees, per exemple, vull dir tot de coses que han anat passant, per dir una cosa així més o menys gran, però bé, en tot cas, contents que torneu a ser aquí el Just a la Fusta.
Tenim realment moltes coses, perquè et dic que les eleccions europees, però en el fons no fan ni un mes i des d'aleshores han passat moltes més coses, també. Llavors, no sé, de tot aquest temps o de les últimes setmanes, volia començar a preguntar-nos què és el que més us està sorprenent, d'alguna manera. Que ja ha abdicat molta gent. Sembla que hagi canviat, no?, la tendència que d'alguna cop havíem dit que no es plega, no? Sí.
És un fet positiu, d'alguna manera, o creieu que en el fons és una cosa que ja es veia venir i, per tant, no porta res de nou? No, jo crec que és una cosa bona, en certa manera. Vull dir, bona en el sentit que... Com a tendència, eh? Exacte, com a tendència. Alguna cosa es mou. Exacte.
Bé, menys la del rei. Això és una altra cosa. El rei deixem a banda, perquè si ho havien de comentar el del rei, jo crec que el més clar és fer un referèndum. Vull dir...
en el moment de la transició, tots els que han viscut la transició i que va ser un pacte forçat i una cosa que ens ve del Franco, vull dir, en principi, només per democràcia, això s'havia de posar a les urnes d'una manera o altra. Jo no et dic quin model ni de quina manera, no m'hi fico, però sí que havia de passar per les urnes. I no som referent un demà.
Que molta gent ha dit, però bé, què esteu pensant? És que demaneu un referèndum? Com es pot fer un... No, no, no és fer un referèndum demà. És preparar-ho tot per fer un referèndum. Perquè és un canvi de... Creieu que no s'ha fet per... Justament...
per anar de pressa, perquè és impensable pensar que es pot preguntar per monarquia i república a Espanya, però clar, perquè en el fons, tot i que el tema s'ha parlat no només al carrer, sinó que en tertúlies diferents veus també ho han comentat, no només veus alternatives per entendre'ns. I les enquestes, eh? Exacte, i en canvi el Congrés, com que quan veus els números és com una mena de majoria, això també allunya una mica de vegades, potser, la manera d'entendre que la política es fa pel ciutadà.
La gent ha tingut la impressió que ens passaven per sobre, en certa manera. Vull dir que sí que es feia superràpid, senzillament. És el que van fer Zapatero i Rajoy en el 2010 amb la modificació de l'article 135, en el sentit que prioritzava el pagament de la deuda a la resposta a la ciutadania. És el mateix.
Entre ells s'ho han manegat i ho han fet, i com que tenen majoria a la càmera, doncs apa, quan això no, això, a veure, sí que és legal, sí que és legal, això no ho discuteix ningú, però no és legítim.
Llavors, és una democràcia pobra, retallada, que no beneficia a ningú. Una democràcia tan coixa com aquesta no beneficia a ningú. Llavors, el que es tracta és de posar-nos d'acord, parlar, aprenent-ho amb calma, anem a fer, escolta,
que abans que hi fos el rei tampoc no hi era, vull dir que o era en un altre lloc, vull dir que aquestes coses són, i que quan van fer, clar, és que després de viure la transició, tot el procés que es va fer, que ara diguin que hi ha determinades coses que no es poden fer, és com dir-te, però aviam amb quina cara et quedes, queda amb cara de tonta, per què et tracten així?
Si es va poder fer i va fer un període de transició en què hi havia gestores, hi havia converses, hi havia... I vam passar d'una situació de dictadura a una situació de democràcia. Hi va haver un espai en el mig i no va passar res. Per què ara no podem deixar un espai? Perquè, a més a més, les urnes ja han donat un toc.
amb les últimes europees aviam, analitzem-ho veiem quina tendència i de fet, clar, aquest toc molts l'han rebut, hi ha alguns que l'han rebut altres no es mouen altres no es mouen perquè era el toc més gran era el més evident perdona, el del PP també ha estat fort
Sí, però com que es manté com a guanyador, entre cometes... Sí, però què? Això què vol dir? A veure, sí, tinc uns quals vot... Però això tampoc no és representatiu. Amb l'atenció també, aviam, és que són moltes coses...
No ho sé, jo trobo que ens posen les piles, des del carrer, des de casa i des de les institucions, perquè hi ha algunes persones, alguna gent, alguns partits, que ja estan posats. És a dir, que jo ara no dic que només el carrer té la raó, ni molt menys. Hi ha molta gent que està dient, això, cap a on anem? No, no, no.
No, no, jo me l'estava escoltant, evidentment que té tota la raó, vull dir, quan jo us parlava d'això, jo us deia, ostres, és que el de la monarquia és una cosa que ens ve imposada del franquisme, igual com la transició, és un contracte, és un acord entre molts, però que no vol dir que tothom estigués d'acord al 100% amb tot, sinó que era un acord com de mínims per poder tirar endavant cap a una democràcia, i això va exigir un esforç per part de molta gent, vull dir, jo recordo no haver estat d'acord,
com a mínim amb un 50% de les coses. Però en funció que no volien que torneixi a haver-hi una dictadura militar, i en funció de moltes coses, la gent cedia per aconseguir acords. I moltes renúncies. Ara aquest contracte de la transició jo crec que s'ha trencat. Si això ho miréssim des d'una òptica mercantil, diguem-ne, de contracte exactament, això s'ha trencat. També perquè generacionalment ha passat molt de temps. Perquè ha passat molt de temps i perquè s'ha actuat en contra.
Vull dir, quan tu arribes a uns acords i aquests acords no es realitzen o no es materialitzen a còpia d'anys i després de 30 anys allò més que anar endavant va enrere i a més a més en algun aspecte es trenquen vull dir, a partir d'aquell moment jo considero que aquest contracte no és vàlid i punt i llavors a partir d'aquí hem de començar una cosa nova i jo crec que amb això estem i que té raó la costa i quan diu que hem de canviar moltes coses és que ha de canviar tot, està canviant tot davant nostre dia a dia
Però canvia tot. Per tant, vull dir, la gent se'n va adaptant, les famílies se'n van adaptant, els partits s'han d'adaptar, i si no s'adapten, el resultat és el que tenim, en el PSC, per exemple. Tot i això, una continuació, que coincidim i que jo crec que ja en això molta gent s'ha fet, jo tinc un gran interrogant.
I és, si és veritat el que diuen les mitjans de comunicació i el que surt a les enqueses i tal, que hi ha un percentatge molt alt de recolzament per part de la població a la monarquia.
Bueno, a los personajes. Per què esta idea, entre cometes, d'estabilitat? No sé, jo aquí em perdo. Jo no soc ni politòloga, ni estadista, ni coses d'aquesta. Jo soc una ciutadana del carrer que mira, t'informes, mires i veus... A veure, el que diuen els mitjans de comunicació és realment la veritat, no està cuinat una mica...
Les enquestes, com es fan les enquestes perquè salguen certs resultats? És veritat que la monarquia, amb tot el que està passant al voltant i, a més a més, amb una institució que és contra natura en una democràcia, és possible que tanta gent del poble estigui d'acord amb mantenir-la? És que no. A veure, jo és un gran interrogant, però que crec que també s'ha de posar a sobre de la taula i que s'ha d'anar parlant
Ja, ja. No, no, clar, perquè és veritat que hi ha gent que ho defensa, no? A veure, jo crec que nosaltres ens hauríem d'acostumar més a mirar-nos a les estadístiques amb l'UPA. I amb l'UPA vull dir amb tots els referents. I les enquestes, no? Les enquestes, això vull dir, sí. Les enquestes, les referències aquelles de quina població han encastat, quines edats, tota una sèrie de coses. Perquè jo el que veig és que el cas és molt diferent, gent jove que gent gran.
Vull dir, jo t'estic dient la meva vivència, per exemple, que jo vas viure la monarquia com una imposició, però en aquell moment jo ja em dedicava a la política. Però la gent del voltant meu era una solució. I per tant, jo crec que hi ha molta gent gran ara que veu la política com una solució. No han canviat de parer, vull dir, van veure com una solució en un moment i continuen veient que és una solució. Però tu...
pregunta-ho i parla amb la gent jove i no hi ha ningú, quasi, que trobi una solució. Al revés, una família més a mantenir, és el comentari que sents més entre ells. Ara tindrem els avis i tenim els pares. Tenim el Felipe i els assessors. Vull dir que la gent no ho veu. Ho veu de molt diferent manera. Hi ha qui diu que prefereix una monarquia, jo ara faig d'advocat el diable, una monarquia que una república presidida per Etnars.
Però, vamos a ver, ¿por qué tiene que percibir lo de NAR? A ver, vamos a ver, si encara... A ver, si no... Mira, estem en una situació... És que a mi sí, és que també a mi m'han dit o m'han preguntat. Jo crec que prefereixo que es triï un president de la República perquè a NAR no estarà 30 o 40 anys. No, però a més a més... Si el vota la gent...
en quina situació estem? Si no podem ni fer un referèndum per si surt república, que potser en un referèndum potser surt monarquia, doncs ja està. Però si no podem ni fer un referèndum per veure si surt monarquia, no sabem, o sigui, monarquia o república, no hem decidit ni ens hem posat d'acord, que això és una altra part, en quina república volem, què significa república, quin tipus de república, perquè jo, perquè sigui això,
Un rei per un Aznar... No és això, eh? No és això. Hem de preguntar què vol dir república i quin tipus de república ens volem donar nosaltres com a poble. És a dir, que hem de fer un procés. I llavors...
Ja apareixen les persones, mira, així segur, homes i dones, per cert, dones, que també podíem anar a pensar, no només pensar en l'anàlisi. Jo ho dic perquè és el comentari que he sentit també de gent que diu no, no, és que prefereixo monarquia perquè tal. T'explico una anècdota amb això. Aquest dia he estat a frase amb uns amics que coneixo.
I llavors ha coincidit justament en l'aplicació quan estava allà. Una amiga meva, Francesa, li ha preguntat, però escolta, vosaltres dieu que ha de ser una república, però ja teniu alguna persona perquè faci de president a qui escollir com a president de la república?
Jo, amb ella, li entenia aquesta pregunta, perquè ella viu en una república tota la seva vida. Però nosaltres, que estem en una monarquia, que hem tingut una monarquia, que la segona república ja fa molt de temps, que han canviat molt les coses, ara no és prioritari pensar en qui serà el president o la presidenta que vull incorporar això, perquè potser hi ha alguna dona...
que podria, mira tu però ni la gent ho tindria clar
No sé, jo veig que a Itàlia mateix, home, no tenen problema, sempre van trobant presidents, uns més bons i uns més dolents, però vull dir, no, és una cosa que jo crec que sigui molt important. És el moviment que ens costa més, no? El que és important és, primer, que la democràcia i que la sobirania estigui en el poble, això és claríssim, i després l'altra cosa és que les lleis i totes les coses que es facin es respectin. I aquí ens estem trobant amb una involució. I en aquests moments el PP és una dictadura.
És una dictadura perquè trenc majoria absoluta, però a més a més per aquesta voluntat que té aquesta espècie de no respectar res del que hi ha vigent, diguem-ne, no? Vull dir al revés, vull dir, tots estem recolant constantment, estem recolant constantment, estan trencant l'acord aquest que et deia jo de la transició.
Vull dir, penso que no és cap problema. Recordem que fa una setmana, en les Cortes, no només va ser el PP i el PSOE els que van votar. A veure, amb aquello, podem discutir si era el moment, si no era el moment, si era la fórmula, si no era la fórmula. Però va haver-hi més partits que ja van seguir el joc. Amb l'abstenció vols dir?
O votant a favor. En l'abstenció i votant a favor. En les dues coses. Vull dir que, a veure, l'abstenció a vegades tampoc és... Si tu tens les coses clares, bueno, a veure, és veritat. Hi ha unes estratègies, hi ha uns acords que a vegades dius, bueno, va, doncs m'estim perquè no vull ni això ni l'altre, però bueno, tampoc... Això d'alguna manera donava recursament al que havien presentat els partits majoritaris, no? És a dir, que també, ojo, no...
No és només que el PP decideixi, que el PP... Sí que és veritat, Maria, que el PP ens està acordant molt amb la llibertat, però també hi ha altres partits que estan seguint el joc en molts aspectes. Quan interessa, que a vegades interessa per mantenir l'estatus quo, vull dir que...
Jo, en quant a allò de que deia la cosa que era de l'abstenció, jo crec que en els discursos va quedar claríssim, tant el de Convergència i Unió com el del Partit Nacionalista Basc. Vull dir que a vegades, escoltem només una cosa, però crec que la gent que va seguir tota la sessió, li va quedar molt clara que era la posició de qualsevol cosa.
Jo et voldria canviar abans que sigui l'hora plegat. Sí, sí, perquè no volíem parlar del rei i portem un quart d'hora parlant. No, un tema que està vigent en aquests moments i que penso que l'indult aquest que hi ha hagut en el Guàrdia Civil, després d'haver enriugut, diguem-ne, no? Em sap que érem un tren o una cosa així, una agressió sexual cap a una dona...
I la va gravar, no? I tot. I a més, ella ja ha estat indultat. Jo crec que això és una vergonya. És una vergonya que n'hem de parlar perquè els indults no deixen d'estar una intromosió de la política no de la justícia. I vull dir... Que ja hi és prou ficada, segurament, la política. Que ja hi és prou ficada, però que en aquests moments, vull dir, et dona una sensació de...
No sé, vull dir, jo tinc una sensació... Jo crec que et sents desprotegit, no?, quan passa això. Exacte. Perquè és com si total, acaba passant això, és com que, jo crec que, o almenys les necessites de desconcert, no? I això crea com una ràbia. D'indignació, exacte. Una indignació que... Perquè a més és el màxim òrgan, no?, una mica. Exacte.
I quan vas analitzant i si les deixes algun article o així en què parla d'aquest tema i veus la quantitat d'indults que hi ha hagut últimament i amb els temes que hi ha hagut, això és una vergonya. Això és una vergonya com a país i penso que això és una de les coses que també s'hauria de solucionar. És a dir, jo estic molt indignada. Què s'hi pot fer d'alguna manera? No tindré més de dir.
Jo crec que subprimi els indults d'aquesta manera. Els polítics creieu que hi poden fer alguna cosa? Ha de ser la societat civil qui ho reivindiqui? O per intentar demanar que això no tingui endavant? No, això està establert però no és obligatori. És com altres coses. Està establert, no sé on, ara no sé si en la Constitució o en determinades lleis o en la... Però sí que és veritat que el govern té la capacitat de fer indults.
No l'hauria de tenir, jo crec que no l'hauria de tenir, francament. A veure, no ho sé, jo això no ho sé, no tinc posició clara perquè suposo que ho he d'analitzar més profundament o he de contrastar més opinions, però bueno, però és que hi ha casos i casos, és que hi ha casos i casos perquè si fem un repàs dels indults que s'han anat fent, aquest a mi em té indignadíssima. I jo també dic, perquè a més a més no és només l'indult, sinó és que en l'Ajuntament d'aquest
el pare d'això han signat però l'alcalde i tothom i a més a més de diferents colors vull dir que aquí hi ha en aquest tema hi ha una solidaritat de gènere que és el masclisme és a dir, aquest masclisme hi ha una part encara que està molt arrelada
I llavors domina, domina la societat i aquestes coses perden importància. Ah, no, és que fixa't, la víctima va estar d'acord amb l'indult. Ah, no, és que... No, però si ell no va...
és una cosa indignant, és una cosa indignant, perquè se disculpa moltíssimes coses. Però després també, a part d'això, i fer-me part de lo mateix, perquè aquí aquest sexisme, aquesta agressió a les dones, la falta de respecte cap a les dones, és igual, és en un altre nivell, però també és amb el tema dels diners. Quants indults s'han fet a viadres? Sí.
Condemnats, o sigui, condemnats, no imputats, condemnats, i han estat indultats. I qui eren? Mira tu.
O del PP, militants. O famílies del PP. A nivell de corrupció. Altres partits, també. Que no només el PP, perquè aquí a Catalunya tenim 3 o 4 casos flagrants. Però molt flagrants. És que jo crec que l'indult hauria... Està en mans de la justícia. La justícia, ja quan arriba una persona a una edat determinada i veu que està malalta, ja el deixa anar. Hi ha una sèrie de coses...
Hi ha tota sèrie de recursos, hi ha tota una sèrie de coses que es poden articular bé, diguem-ne, i que tu, si en un moment s'ha comès una injustícia o si en un moment ja per necessitar el que sigui s'ha de comutar una pena, doncs és la justícia la que ha de decidir si es pot fer o no. Perquè hi ha molts tribunals i moltes distàncies. Vull dir que...
Exacte, la política no ho hauria de ser dint aquí, senzillament. La política jo crec que no hi ha de ser dint. I després hi ha un altre tema que també m'agradaria parlar que surt avui a la primera plana dels diaris i que trobo que és interessant, si més no. És el del bisbe. Vull dir, ha estat bé i jo penso que aquest papa que tenim per mi és un papa molt bo.
Vull dir que està actuant com que... Està sortint-se una mica de l'esquema previst, no? Exacte. Per ell, l'únic determinament que ve ve de la base sempre. Vull dir, les cúpules, per ell, no els hi fa cas. Jo trobo que això és important. Segurament és l'única manera que tindria sentit ara un papa. És a dir, és evident que és diferent del que estem acostumats, però segurament en el fons està simplement adaptant-se als temps actuals. Com hauria de ser?
I la notícia pels catalans és senzillament que el Martínez Sistas està amb 77 anys a punt de plegar i de jubilar-se, i des del PP es volia imposar un cardenal molt espanyolista, senzillament, i el papa ha dit que no. Per tant, per mi ha sigut una satisfacció, ho vull dir el dia d'avui, i veure en primera plana aquesta notícia. Necessitaríem un papa com aquest pels polítics, no?
Sí, sí, no, no, a veure, jo estic totalment d'acord. Vull dir que... És una mica aquesta regeneració mental, no? En aquest cas, evidentment, el paper era una figura nova, però vull dir que es vegi una mica que la cosa respira, per entendre'ns. Suposo que ara, tornant una mica a la part política...
En principi, aquestes dimissions, en el cas de Rubalcaba, que és una figura molt associada i que ha fet moltes coses, evidentment, en clau política, però potser que ell s'aparti pot donar pas a noves maneres de fer o no. Depèn de com evoluciona tot plegat, però que una mica aquestes dimissions podrien anar en aquesta línia, això segons com després ho decideixo cada partit. A mi una cosa que em preocupa de la part segona, no de la dimissió de Rubalcaba, sinó... Del que vingui després. De que, bueno, ara...
han de ser tots joves. Hem de renovar i hem de ser tots joves. És igual. És igual. Per una banda, al príncep li col·loquen allò que el preparado, que està molt preparado, però en canvi, pels polítics, segurament estan més preparats encara, però realment l'important és ser jove
És important. Jo crec que és més perquè potser portem tant de temps dins de la política, amb gent tan associada, no per l'edat, sinó perquè porten molt de temps dins del partit, que potser una cara nova. Dels quatre candidats. I 40 anys és un jove relatiu. I dels quatre candidats hi ha un que és d'izquierda socialista i a més a més té més de 50 anys, 50 i pico més.
D'aquest no en parla. No en parla ningú, no. Se'n parla molt poc. Clar, no és només... A veure, i és d'Ixerda Socialista, i segons diuen, eh, que jo no ho coneixo, eh, sinó pel que llegeixo, és el més d'Esquerra de tots. O sigui que, aviam... No sé si és el que vol el Partit Socialista, tampoc, llavors.
Que potser no és el perfil que vol justament perquè també busca una cara més coneguda. Però no han de votar els militants? Són els militants i no és cosa nostra. Clar, què és això? És que és això, no? Però mira, això és una cosa de partit. En canvi, el PSC fa al revés. Agafa el més antic que té.
Sí que és veritat. Semblava que no, perquè Núria Parlón justament encarnava, no estiguessin d'acord o no, però 39 anys, dona tal qual, alcaldessa en un moment difícil, etcètera, i ja està, va ser un moment, però sembla que no. És que la Núria Parlón jo l'entenc perfectament, vull dir, el municipi lliga molt.
El municipi lliga molt. I si tu vols treballar de veritat bé el teu municipi, un municipi tan gran com Santa Coloma de Gramenet, ja has de dedicar el 100% de tu. Recordem que Pere Navarro era una alcalde que agradava molt com a alcalde. I a més a més una part del canvi, jo crec, que és aquest de no acumular càrrecs. Això també és important. Però fixeu-vos bé.
s'han donat els casos de dues dones que han renunciat perquè veien incompatibles el càrrec que tenien amb una altra, que han estat la Susana Díaz i la Múria. És a dir, que això també és una mica la cultura de les dones. En aquest sentit, jo he vist a molt pocs homes, no sé si he vist algun, ara mateix potser s'hi escapa algun, però...
Bueno, Josep Félix Bollesteros també ha dit que ho fa per Tarragona. Ha dit que li van oferir, he llegit aquest matí que ho ha dit el matí de Catalunya Ràdio, que ara està la gestora, però ho dic per posar-te. No, no, no, ja m'està bé, no, ja m'està bé. Això hauria de ser, no? Per tant, molt contenta, però que aviam, que...
Normalment, per almenys fins ara, les dones en aquest sentit han estat més coherents des del punt de vista, però a més a més és que també és un canvi. Ha de ser un canvi que s'ha d'incorporar, la nova comunicació de càrrecs, perquè és que tot no es pot fer bé. Va lligat una mica amb aquesta regeneració, independentment de l'edat o de tot plegat, no? Sí, sí, sí.
Bé, veurem què passa amb tot plegat. Esperem que surti bé, perquè gràcies, ho mereixo. Jo crec que els casos són una mica diferents, els del PSC, i en aquests moments el PSC jo el trobo com atrapat. Saps allò, atrapat en el temps? Ha quedat com atrapat pel procés, bàsicament, ha sigut pel procés, però, a més a més, per moltes altres coses. Ahir em va agradar molt el Fèlix Ballesteros
explicant el perquè de la situació i una mica és això, no s'ha pogut comunicar bé potser, vull dir, és un partit d'esquerres que últimament ha sigut com molt de centre per dir-ho d'alguna manera i llavors vull dir, hi ha tota una sèrie de clientela o diguem-ne d'electors seus que ara s'han retirat però a més a més està quedat atrapat amb el procés, amb les seves decisions una mica desiguals, el començament que sí, després que no i tot plegat i en aquests moments
que han agafat l'Iceta, que al final és això, és salvar el present. Vull dir, salvem el dia i el futur ja ens el plantejarem. I és una mica aquesta la posició en aquests moments. Vull dir, no... No sé, no li veig solució. No li veig solució, però també crec que és necessari. A Catalunya necessitem el PSC, vull dir, està claríssim que es necessita. Per tant, vull dir, aquí s'ha d'intentar...
Alguna cosa. Suposo que els crítics se n'aniran, m'imagino, perquè tal com es fa el planteig no crec que es quedi. Jo és que crec que fins i tot... I serà un partit nou. Els partits, i parlant dels socialistes o els partits que porten trajectòria, a més de govern, molts anys,
Jo crec que ha d'haver-hi una regeneració dins dels partits, però no només una regeneració de persones i d'allò que veiem que està més gastat, és de maneres de funcionar. I a més a més, hi ha una cosa per mi que és essencial, que els partits potser han de...
Admetre i posar sobre la taula una certa generositat i posar-se enrere, fer un pas enrere davant altra gent que pot ser, que també val la pena. És a dir, no deixar aparèixer, però tampoc mantenir-se com que els partits són necessaris, és evident.
Però és que hi ha altra gent de moviments socials que també té molt clar i que també és molt positiva. I que la democràcia participativa és molt més rica que la representativa. És a dir, i que han d'anar les dues, perquè jo recordo quan érem a la Generalitat de Medi Ambient i vam plantejar el tema del Consell de Medi Ambient i que dèiem, és que la gent ha de...
Hi havia una lluita, era molt difícil de dir, no, no, perquè ja estem, el govern ja li ha encarregat, el poble li ha encarregat que prengui decisions. Bueno, vale, sí, però és que hi ha gent que igual ha donat, o sigui, ha cedit aquesta representativitat, però vol tenir més presència en segons quins temes perquè el govern no dona resposta. És que és això, és la combinació que hi ha entre la democràcia representativa i la democràcia participativa. I en aquest moment, si els partits
no fan un pas enrere i s'obren per admetre i per treballar conjuntament amb moviments socials que tenim molt, molt, molt de prestigi i que, a més a més, estan fent les coses bé i que, a més a més, representen a molta gent, jo crec que no haurem fet res. Vull dir que continuarem amb aquesta...
De fet, s'està fent. De fet, tot això que acabes de dir tu, jo en aquests moments, en el panorama polític de Catalunya, ho estic veient que hi és. S'està començant, vull dir, totes les coses són més fluixos. Però, per exemple, la reunió que vam fer els de l'Ada Colau, amb iniciativa amb Esquerra i amb no sé què, ja és una obertura d'aquests partits. La proposta de l'Ada Colau i de guanyar Barcelona. Aquesta proposta, jo crec, per mi, comença...
a respirar una mica això i a més a més més hi per Barcelona sí, però com això també hi ha això he pogut posar aquest exemple però jo això ho estic veient amb altres coses amb altres partits també més lentament amb més cura diguem-ne com vulguis cadascú també busquen un tipus de públic concret però en el cas d'aquest de l'Ada Colau sí que és veritat que és algú que no estava lligat políticament que la gent ja la coneix per tant coses bones vull dir que pot ser que enganxi a molta gent exacte
Hi ha diferents, perquè a l'altra banda tens els de Podem o Podemos que estan intentant fer-se un partit ells mateixos. I aquells comencen a tenir dificultats, perquè les estructures... El lideratge també. Exacte, si comença a sentir... Perquè els partits no poden desaparèixer. Les estructures que donen cos als partits han d'estar... És que, de fet, estan a tot arreu. A l'inglèsia, a qualsevol lloc. A qualsevol plataforma.
forma d'aquestes hi ha una mínima estructura de funcionament. Se'ns acaba el temps, eh? Avui ens hem quedat també curtes, per tant, però moltes gràcies Maria Camps i Costi Rubio per fer aquest repàs d'actualitat política. Mirarem de tornar aviat també per parlar de més qüestions. Que vagi molt bé i molt bon dia. Gràcies. Gràcies a vosaltres.
Mig minut, per tant, i arribem en punt a les 12 del migdia. Per tant, connectarem tot seguit amb el bolletí de Catalunya Informació. Després tindrem també el del Sant Just Notícies. I tornem després la tercera hora a l'Almanac del Cordill amb el Pep Quintana, coaching amb en Francesc Corbella, que avui ens passarà què passa quan no es compleixen les nostres expectatives. I la secció jurídica, al final de tot amb la Sílvia Mas Mitjà, tot plegat després de les notícies, l'última hora del Just a la Fusta.
Catalunya Informació. Són les dotze. Continua cremant sense control l'incendi de Tibissa, la Ribera d'Ebre, que de moment ja ha resat 600 hectàrees. La principal preocupació dels bombers són ara els possibles canvis de vent. El flanc nord-est és on es concentren la majoria d'efectius.
Ha quedat sospès a última hora el debat sobre la consulta previst aquest matí a Brussel·les. El govern relaciona la decisió a pressions directes de l'executiu espanyol. El ministre Margalló creu que seria un greu error que Catalunya marxés d'Espanya, ara que està en plena recuperació econòmica.
Josep Fèlix Ballesteros no impedirà una sissió dels crítics del PSC. L'alcalde de Tarragona considera que com a gestor del partit no li pertoca aquesta feina. Catalunya és la comunitat on més han baixat els sous el primer trimestre, gairebé un 2% en relació amb el mateix període de l'any passat. Ara el seu mitjà se situa en uns 1.900 euros, segons l'Institut d'Estatística.
Es van a punt de tancar un acord de fusió el grup Quirón i la companyia ICD Salut que té, entre altres, l'Hospital General de Catalunya. El grup acabaria gestionant més de 40 hospitals i 30 centres d'atenció ambulatòria. Es convertiria en una de les companyies de salut de capital privat més importants de tot Europa.
El Regne Unit reobrirà aviat la seva embaixada a Teheran, a l'Iran, segons que ha anunciat avui el ministre d'Afers estrangers britànic William Hague. L'al·legació es va tancar fa dos anys i mig després de ser objecte de l'assalt d'una turba de gent.
I Cat.cat, l'emissora oficial del Sòner, ha incrementat un 40% els seus usuaris durant la transmissió dels concerts del festival. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars. Eduard Coll deixa la directiva del Barça perquè algunes vegades els executius del club han oblidat les normes de respecte i consideració. L'exdirectiu responsable de l'envol també afirma en un comunicat que el debat a la Junt és positiu si es respecten els criteris i opinions de tothom.
El Mundial avui s'enfronten Brasil i Mèxic. Els dos equips es juguen la primera plaça del seu grup. Avui també Bèlgica, Algèria i Corea del Sud, Rússia. Seleccions que encara no han fet el seu debut. Ahir golejada d'Alemanya sobre Portugal 4-0. Els altres marcadors, Estats Units 2, Ghana 1. Iran 0, Nigèria 0.
I el temps matí una mica més mogut. Núvols a la meitat test amb alguns primers ruixats al litoral i pre-litoral central. Més sol a les comarques de Lleida i Tarragona. La tarda inestable amb ruixats intensos, amb tempestes i calamar-se més fortes a Barcelona i Girona. Arribaran a Tarragona cap al vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Alumnes de Quart d'ESO de l'Institut de Sant Just han creat una aplicació mòbil per informar dels estudis que es poden cursar a les universitats de Barcelona. Es diu Estudis BCN i ha estat reconeguda amb el vot del públic a la primera jornada Application Contest, que va tenir lloc el passat 6 de juny al Tecnocampus de Mataró.
Un grup d'alumnes de l'assignatura optativa d'informàtica de quart d'ESO de l'Institut han dissenyat aquesta aplicació que facilita l'accés a la informació sobre estudis postobligatoris de caràcter universitari a la ciutat de Barcelona. L'aplicació s'adreça principalment a l'alumnat de quart d'ESO i de batxillerat. Els sis equips premiats en aquestes jornades treballaran amb professionals de diferents empreses per desenvolupar i llençar el mercat als prototips que han dissenyat a les aules. És el segon premi que rep l'Institut de Sant Just aquest any després de guanyar el març
un dels Premis de Recerca Jove de la Generalitat.
Més qüestions? La Comissió de Festes de Sant Just editarà un llibre amb tota la programació de festa major. Per això ofereix la possibilitat als comerços de Sant Just d'anunciar-se al llibret per tal de promocionar el comerç local i alhora sofregar les despeses del llibret i altres despeses de la festa. Aquest any s'editaran 3.000 llibrets més que el passat, és a dir, ara es faran 9.000 exemplars. A més, s'aposta pel format a 5 en lloc de les 6. Per tant, serà més gran i més fàcil de llegir. Els exemplars es repartiran a mitjans de juliol per totes les cases de Sant Just.
Per tal de finançar l'edició de la programació i altres despeses de la festa, la comissió ofereix als comerços aquesta opció d'anunciar-se al llibret. Depenent de la mida de l'anunci, els preus són 40, 80 o 160 euros.
I acabem destacant que quatre gimnastes del Club Esportiu Barna... ...combatiran la setmana que ve al Campionat d'Espanya de Gimnàstica Rítmica. Se celebrarà de dimarts a diumenge a Granada... ...i serà el primer torneig a nivell nacional per tres de les gimnastes. A més, dues d'elles han participat aquest cap de setmana... ...al Campionat Europeu Júnior Individual Abacua, Azerbaiyán. La setmana que ve tindrà lloc a Granada aquest Campionat d'Espanya Individual... ...i d'equips. Les quatre gimnastes que hi participaran seran... ...Alicia Fernández, Alba Sàries, Ariadna Mudolell i Marina Delgado.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
No hay principio ni final, solo lo que quieras ir contando. Y al respirar
Intenta ser quien ponga el aire que al inhalar te traiga el mundo de esta parte. Te he dejado en el sillón las pinturas y una historia en blanco.
Yo me marcho a otro lugar, puede que el viaje sea largo. La burbuja en que crecí nos vendió comodidad y un nudo entre las manos. Yo escogí la ambigüedad o el fantasma y lo real, todo en el mismo barco.
Respira, propongo ser quien ponga el aire, que a mi nana me traiga el mundo de esta parte y respira tan fuerte que se rompa el aire, aunque esta vez si no respiro es por podarte.
Fins demà!
Propongo ser quien ponga el aire y alinear que traiga el mundo de esta parte. Y respirar tan fuerte que se rompa el aire, aunque esta vez quizás será mejor marcharse.
1, 2. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Som un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema.
Estem escoltant just a la fusta. Ara passant 10 minuts de les 12 del migdia.
I a aquesta hora saludem el Pep Quintana, molt bon dia Pep, què tal? Hola, bon dia a tothom, bon dia. Per repassar una setmana més, cada dimarts, l'Alemanec del Cordill. Exacte. Avui, per tant, com sempre, que comencem pel Sant Tural, no? Això mateix, mira, dilluns va ser Sant Ismael, Gregori i Barbarigo. Sí, estrany aquest. Barbarigo, jo no m'he sentit mai, però en canvi Gregori i Ismael sí, són coneguts.
El dimarts, que és avui, que aprofitem per felicitar la Palmira Badell, la nostra col·laboradora, perquè és el segon aniversari. Ah, sí? Home, doncs queda ben felicitada. Això mateix. És festa d'Aran, o sigui, a l'Aran hi ha festa, i és Santa Marina i Santa Paula. Són dos noms que també, podríem dir, no són tan estranys, eh? El dimecres, Aurora i Gervasi.
També a Aurores, jo conec Aurores i Gervasi, Sant Gervasi, al barri de Barcelona. Dijous és Corpus. Abans era una festa molt assenyalada, era festa, inclús, i llavors aquí a Sant Just era típic fer les alfombres de flors. Ja no es fan, eh? No, no, malauradament. Però en alguns llocs hi ha molts. Sí, molts. L'altre dia vaig descobrir una associació
de pobles que celebren, i vaig quedar sorprès, agradablement sorprès, inclús, per la quantitat de pobles que encara ho fan, no?, per la quantitat de pobles que encara ho fan, no?, i que és l'època millor per la flor, no?, i seria, demà, vaja, serà, Sant Héctor, conegut, Santa Elia, també coneguda, Santa Eliana, també n'hi ha, i Santa Florentina, d'aquests en conec tots quatre,
I el divendres, Dia Mundial del Refugiat. Tenim en compte aquestes dades també. Sant Lluís i Santa Demètria. Dissabte, Sant Paulí de Nola, Sant Tomàs Moré. I el diumenge, Diumenge del Corpus Christi, Jacob, Alicia i Zenó.
Per tant, ja tenim els sants de la setmana. Si algun d'aquests ens sona, coneixem algú, doncs que porti aquest nom el podem felicitar el dia que li correspon. Exacte, sí, sí, que tinguem al cap. Però tots els sants tenen cap vuitada, per tant, doncs, podia ser. Ens diu més coses el manec del cordill. Molt bé, a veure. Diu, els prats alts del Pirineu floreixen les gensianes. Tienen un color groc tan intens que sembla que metin llum pròpia.
L'agenciana és una planta protegida. En alguns indrets ha arribat al límit d'extinció. I això és perquè les seves arrels s'usen en arboristeria com a depuratiu i per alleujar problemes estomacals. És una planta, l'agenciana, és una planta remeiera. Per tant, s'ha d'anar amb cura de protegir-la. Exacte.
Diu, fetes a la planxa o a la brasa, les verdures perden una quarta part de les seves vitamines. Ah, sí? Tant de moda que està... Repeteixo. El que està de moda, la planxa o la brasa? Fer-les a la brasa, per exemple. Sí, diuen que és molt sa, és veritat. Sí, mira què diu aquí. Fetes a la planxa o a la brasa, les verdures perden una quarta part de les seves vitamines.
Però, en canvi, cuinades així s'aconsegueix de reforçar el seu sabor natural. Home, esclar, què és més interessant, el sabor? Clar, clar, cadascú suposo que refereix vitamínicas. Llavors, sí. Bé, pots combinar-ho, potser seria l'ideal, no? Un dia sí i un dia no. Una mica de cada, exacte. Aviam...
Aquí hi ha una dita d'aquestes que diu, pa de Déu, pa de blat, que se'n pugi al cel la dona que l'ha pastat. Devia ser boníssim per escriure això. Pa de Déu, pa de blat, que se'n pugi al cel la dona que l'ha pastat. Diu, si al bosc sentim un xiulet agut, mig melancoliós, seguit d'unes tamborinades sobre troncs secs, sapiguem que tenim a la vora un picot que busca larves de cucs i d'insectes.
i la darrera cosa és també una recepta que diu albergínia a la cendra l'alguer com a Mallorca l'albergínia és vianda important el llibre La cuina tradicional de l'alguer Carlos Equis recomana les albergínies a la cendra feu-les prop les brases i sota la cendra punxeu-les amb un escuradents per saber si són cuites peleu-les i amaniu-les amb oli i herbes
oferiu-les amb formatge de cabra. Què et sembla? Bona pinta, no? Jo crec que sí. Sembla que està bé. Podem provar. Una mica de cerebera i tot, eh? Aquesta hora del vermut, no? Exacte. Bé, i si et sembla, podríem triar entre dues frases d'aquelles que fem cada setmana, no? La frase de la setmana. Ja has vist que la tenim penjada, eh? La redacció, la de la setmana passada. Per favor, sou... L'Andrea, l'Andrea. Sí, ho vam fer amb aquesta intenció, penjar-la aquí, no?
Una diu del Néstor Luján i l'altra serà de l'Albert Sánchez Pinyol, o sigui, nostrats. El Néstor Luján diu, hem oblidat que el somriure com el somiar és una qüestió d'higiene mental. Avui he somiat i me'n recordo molt bé del somni. Sí, molt bé. Curiosament, estava malalt, estava 38 de febre, s'havia escapat de l'autobús i era a Barcelona i això em va passar divendres.
Ah, o sigui, ha vingut una cosa. Per tant, no ha sigut per a monitori, sinó que ha estat... Exacte. Jo vaig anar a actuar amb un concert espectacle i es va acabar més tard del compte i jo tenia el cotxe en un aparcament d'aquests públics però que a les 10 tancaven i jo a les 10 encara estava cantant.
I, per tant, doncs, em vaig quedar, que vaig haver de pujar a un taxi. L'endemà, precisament, la Palmira Vadell em va acompanyar per anar a buscar el cotxe. Ho dic en aquest sentit, que els somnis, de vegades són premonitoris, però de vegades són record d'allò que t'ha passat. No és que tenia una relació directa, però jo era a Barcelona, se m'escabava l'últim autobús, i aquelles coses tan curioses. Bé, aviam, hem dit del Néstor Luján, hem oblidat que el somriure com el somniar és una qüestió d'higiene mental.
I l'Albert Sánchez Pinyol ens diu, després de plorar, pensem en més llibertat que mai. Molt bé, m'agrada aquesta. Està bé, a mi també. Per tant, jo volia posar pràcticament aquesta, però per comparar també amb l'altra, doncs repeteixo, després de plorar, pensem en més llibertat que mai. I és de l'Albert Sánchez Pinyol. Va néixer a Barcelona el 1965. O sigui, és molt jove.
Sí, home, molt jove, molt jove. Fa 50 anys l'any que ve, eh? És molt jove. En fi, Pep, moltes gràcies. A vosaltres. No tenim català avui, lliçó. No, avui no n'hi ha. Anem a l'estiu, veig. Sí, gairebé. La setmana que ve és Sant Joan. I tenim festa, no? Sí, home. Ja veurem quan ens retrobem. A principis de juliol, no? Si tot va bé. Molt bé, a reveure tots. Adéu.
La informació més propera al Just a la Fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. 5 minuts, ara passem 5 minuts d'un quart d'una del migdia. De seguida ens posem a parlar de coaching.
Per tant, a aquesta hora saludem el Francesc Corbella. Molt bon dia, Francesc, què tal? Hola, molt bon dia, doncs bé. Per parlar una setmana més de diferents qüestions vinculades amb el món del coaching. Exacte. Avui, a més a més, parlem d'expectatives, una mica de com ens influeixen les expectatives que tenim de les coses. Sí. Un tema que jo quan m'has proposat he pensat que era molt adient també de cara a les vacances, no?, una mica? Doncs també, sí, sí, perquè les vacances és d'aquestes èpoques de l'any que esperem amb molta ànsia
I a vegades passa, no?, que quan esperem una cosa amb molt d'interès, amb molta d'això, doncs acostuma a passar que defrauda. Clar, clar, jo estic sentint aquests dies molta gent, no?, de què faràs, jo faré això, jo faré l'altre, jo no sé, perquè tal, i llavors com...
Em pensava que en realitat queden un parell de mesos o un mes i mig per la gran majoria que les té potser a l'agost o a finals de juliol. I em venia al cap també aquesta reflexió de dir, ostres, està bé perquè també vius tot aquest procés i forma part del projecte, però clar, hem de saber també tranquil·litzar-nos. Això un altre dia en parlarem del tema vacances, però en aquest cas d'avui, lligat amb expectatives, de vegades té a veure, no?
Té molt a veure, és a dir, sempre quan està a punt de passar una cosa, els humans tenim l'acostum, és gairebé innat d'anticipar el que pot passar, no? I aquesta anticipació del que pot passar, doncs, acostuma a venir donat per les experiències prèvies que tenim de casos similars, etcètera, no? I així, doncs, quan anem d'agafar un avió, doncs,
Si n'hem agafat algun abans, doncs ja tenim una expectativa del que serà el viatge en avió, no? I si no n'hem agafat ningun, doncs aquesta expectativa ve donada per coses que ens hagin dit altres persones que sí que han viatjat en avió, o a vegades s'has viatjat en tren i llavors t'imagines, doncs compares amb el tren el que deu ser l'avió, no?, per exemple...
I llavors vas creant aquestes expectatives de com serà el d'això, no? I a les vacances també passa, no? És a dir, quan muntes un viatge perquè te'n vols anar a conèixer una altra ciutat o un altre país, doncs t'imagines com serà quan arribis allà, que bonic que serà aquesta ciutat, no?
I el que acostuma a passar sempre és que ens imaginem o preveiem uns ideals que acostumen no ser els que acaben passant, no? És a dir, és bastant freqüent que hi hagi incidents o coses no esperades que facin que aquesta expectativa acabi no sent la que s'espera, no?
I això de les expectatives pot passar amb coses una mica menys importants, com per exemple un viatge a un altre país, una ciutat, que simplement no t'ha agradat tot el que t'esperaves. Jo recordo aquell programa que es feia fa molts anys a TV3 de l'O a Espanya, que hi havia un personatge que sempre deia...
Me l'imaginava més gran. És veritat, aquesta frase, que encara se sent. Me l'imaginava més gran, doncs és veritat. Tenim expectatives de quan veiem... És molt curiosa, per exemple, l'expectativa que es munta amb una figura que està a Brussel·les, que és el mannequin pis.
que és una estatueta de bronze d'un nen fent pipí, no? I, clar, l'estatueta me deixa 30 centímetres. Però, clar, les fotografies no es veuen bé si són 30 centímetres o 30 metres, no? I, clar, quan la veus, dius, ostres, però si és això, si això ho podria tenir jo a casa damunt d'un prestatge, no? És a dir, les expectatives...
És una cosa innata que creem les persones i les creem a base de les nostres creences, no? Aquestes expectatives a vegades condicionen la nostra vida. Per exemple, una expectativa referent a... Imagina't a l'àmbit laboral, no? Amb un company de feina o amb un treballador que treballa per tu o amb el teu cap, no?
Si tu tens una expectativa sobre aquesta persona, doncs aquesta expectativa també influeix en la forma en què tu et relaciones amb ell. És a dir, si tu creus que tens un treballador que treballa al teu equip, que és tontet, doncs aquesta expectativa no és suficient, què farà? Que el que tu li demanis,
sigui sempre inferior del que li demanaries si creguessis que és molt capaç i molt intel·ligent és a dir, en el fons l'expectativa el que fa és no només defraudar-te a tu mateix com a persona sinó que a més a més influeix en el rendiment o en el que realment aporten les persones que estan amb tu
Clar, ho limita tot, no?, una mica. Exacte, és com el límit, no?, que ens posem, sempre una expectativa, doncs, és el màxim el que tu pots esperar de la gent, en el fons, no?, que sembla contraproduent, no?, perquè hi ha molta gent que diu, jo no vull esperar massa perquè llavors m'emporto decepcions i tal. Sí, és veritat, això també ho sentim a dir moltes vegades, no?,
Això passa molt sovint, no?, de dir, mira, prefereixo esperar, sobretot en els exàmens, això passava, hi havia estudiants, no?, que, no, no, jo no espero una gran nota perquè després em porto una decepció. Doncs això a la vida real, en la relació entre les persones, el que fa és que limita, perquè si tu d'una persona esperes un cinc, no obtindràs més del cinc, perquè és el que tu esperes d'aquesta persona, no?
I això és una cosa que, a més a més, té un gran problema i és que encara que tu no ho diguis, és a dir, si tu esperes d'una persona poc perquè no creus que sigui capaç, encara que no ho diguis expressament... Ho transmets, no? Ho transmets. I llavors l'altra persona...
i sap, encara que no li hagis dit sap, que tu d'ell no esperes res, o no esperes gran cosa. Llavors això encara és pitjor, perquè aquesta persona, diguéssim, la seva autoestima baixa, perquè diu, ostres, el meu jefe es pensa que soc un inútil, per mi d'alguna manera, es munta aquesta creença. I després d'aquesta creença, si això es manté en el temps...
Pot haver una altra de molt pitjor i és, si el meu jefe ho pensa, potser és que és veritat i que jo no soc un bon treballador. I llavors, clar, es munten unes pilotes, no?, que realment són molt complicades de... Clar, que és complicat de gestionar-la també quan ets la part afectada, és a dir, si transmeten això, és complicat fer una feina per creure-t'ho diferent.
Totalment. A veure, sempre quan hi ha aquests problemes de comunicació o d'enteniment entre dues persones a la feina, doncs sempre és responsabilitat del jefe, del líder, solucionar aquests problemes. Sí, però no és el més habitual, no? No, aquest és el gran problema, que normalment els líders esperen que els problemes d'aquest tipus s'arreglin des de baix, que els treballadors han de fer la seva feina i l'han de fer molt ben feta, i per això se'ls paga.
això se'ls paga i a tu també et paguen per solucionar aquest problema i no ho fan, esperen que sigui des de baix i com fer-ho? quan tens aquesta expectativa negativa d'una persona què pot fer un jefe, què pot fer un líder per donar-li la volta?
És imprescindible veure la part positiva de les persones. És una mica la base. Si un líder no és capaç de veure alguna cosa de bona en un treballador que té, mai de la vida aconseguirà treure'n res de positiu d'aquesta persona.
Aleshores, el primer que ha de fer és plantejar-se per què el va fitxar, per què va entrar en el seu equip, què és el primer que li va cridar l'atenció d'aquesta persona, què és allò que ell va veure de talent, i donar-li la volta a la imatge que té d'aquesta persona. És evident que tindrà punts negatius i que hi haurà coses que no acabi de fer bé, etcètera.
Però totes aquelles coses bones que ha oblidat s'han de recuperar, s'han de tornar una altra vegada a la ment, no? És una mica el primer pas, perquè diguéssim que un cop s'ha aconseguit això, s'ha aconseguit veure aquesta persona de forma més positiva, la resta ja ve molt sol, ve molt donat, no?
Això passa molt també en el cas de les parelles, que hem imaginat que hi ha una discussió i que de cop i volta veus l'altra part i veus les parts més negatives, més d'això. És a dir, hi ha moments en els quals veus coses més positives, hi ha moments en els quals veus coses més negatives de la persona, però ser sempre conscient de quines són les positives. És el que et permetrà al llarg del temps...
Doncs que la relació, que tot el que esperes d'aquesta persona pugui ser més positiu. Per tant, doncs, tenir-ho en compte, no? Aquest cap fred que molts cops és difícil, també, per això. Sí, perquè a vegades, d'alguna manera internament, el que diem és no, no, no vull pensar en lo que té, perquè estic enfadat, no? A vegades, quan estem enfadats amb la gent, n'hi ha aquest punt de dir no, no, és que ara no tinc ganes de veure les coses positives, no? Vull estar enfadat amb aquesta persona perquè m'ho mereixo, no? Perquè mira que dolenta que ha sigut que ha fet això, no?
És a dir, i clar, lluitar contra això no és senzill, no? Llavors, clar, quan estàs enfadat amb una persona, dir, ara veuré les grans coses que té aquesta persona. Ostres, és una feinada, no? I en relacions laborals potser fins i tot és més difícil, no? Perquè en una discussió de parella sí que és veritat, però bé, potser la demà ja t'ha passat, no? Exacte. O ets més capaç de dir, entendre per què, normalment, eh? Si és una cosa més lleugera, però clar, no una cosa d'una estiria de ronsa entre un cap i un treballador, tant d'un cantó com de l'altre, potser costa més, no?
també hi ha molts més prejudicis previs com ha de ser aquesta relació i després hi entren moltes creences que sempre estan jo no tinc per què aguantar aquestes coses qui s'ha cregut que és es pensa que per ser el cap té dret a no sé quantes coses llavors clar, es comencen a fer pilotes aquí mentals que dificulten moltíssim més la cosa però repeteixo, és necessari sortir d'aquest cercle viciós si volem que les coses s'arreglin
Clar, no és veritat, no? Fa una mica aquest punt de responsabilitat, no? De saber discernir una cosa de l'altra. Sí, sobretot és això, veure la part positiva, les virtuts de les persones, no? Encara que en aquell moment sobre la taula haguem vist una gran pífia, doncs, a veure, la persona és molt més complexa que això.
Clar, clar, en qualsevol dels casos. Per tant, és aquest esperit una mica de positivisme, no?, una mica el que hauríem de saber encarar quan hi ha un conflicte, que justament molts cops és el que ens costa més, no?, també, allò que ens costa... Ens enfadem molt malament, segurament, no?, la manera de fer-ho és molt poc adequada a nivell constructiu, no?
Sí, també ho tenim això als llatins, que tenim aquest caràcter així més emocional i llavors això, clar, ens dificulta molt més després analitzar les coses una mica fredament i posar sobre la taula les coses bones, les coses dolentes. Això als nòrdics sembla que ho porten una mica més fàcilment, són menys, diguéssim, viscerals i...
Sí, no hi ha tanta sang calenta, no?, per entendre'ns, o sembla que potser no has de guanyar tant la batalla, no?, perquè aquí a vegades quan entres en una nova discussió sembla que a veure qui diu l'argument més alt per tombar l'altre, potser. Sí, és molt personal aquí, no?, sembla que qui guanyi, doncs, és el jefe de la manada.
Sí, sí, és veritat, és complicat, ens queda molt camí per aprendre en aquest sentit. Sí, ens queda molt camí, però jo crec que és una cosa d'anar practicant, com moltes coses de les que hem parlat aquí, és practicar, practicar i no tenir grans expectatives, també. Sí, les hem de rebaixar una mica. Sí, les hem de rebaixar, les hem de rebaixar. Sobre els altres, no, però sobre el que es pren de les coses en general, s'han de rebaixar les expectatives. Si no, mira, l'últim partit que va fer Espanya, que es pensaven que es menjaven el món, i mira, un 5 a 1, no?
Ens lliga una mica amb el tema de la humilitat, no? Segurament, també. Sí, també. En aquest cas concret, eh? Però vull dir que de vegades, quan ens volem menjar al món, està bé volar-se'l menjar perquè l'ambició suposo que és important, però clar. Però sí, a vegades no posem sobre la taula que els altres també tenen virtuts i que els altres també juguen i que els altres també han entrenat i que els altres també es volen menjar al món. Exacte.
En fi, doncs amb aquesta última reflexió acabem aquesta sessió de coaching d'avui amb en Francesc. Moltes gràcies. De res. I tornem la setmana que no és festa, per tant, ens trobem d'aquí 15 dies. Perfecte, doncs fins aquí 15 dies. Que vagi bé, bon dia. Bon dia.
Fins demà!
Nobody has to know Nobody has to know
Fins demà!
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La informació més propera al Just a la Fusta.
Dos quarts i mig d'una del migdia.
Ara parlem de dret, com cada dimarts a aquesta hora, amb la Sílvia Masmitjà. Molt bon dia, Sílvia, què tal? Bon dia, Carme, molt bé. Advocada. Despatja aquí a Sant Just, al carrer Muntanya número 2, i el que fem cada setmana és parlar de diferents qüestions vinculades amb el món jurídic. Avui parlem de les incapacitats, no? De què passa quan hi ha una incapacitat a nivell, evidentment, com sempre, des del punt de vista jurídic, de tot plegat. Perquè suposo que també és més habitual del que sembla, no?
Doncs sí, com deies, des de la perspectiva jurídica, perquè quan parlem d'incapacitats el primer que se'ns ve al cap és l'incapacitat laboral. I en el nostre cas, els advocats, jo com a civilista, el que tractem és les incapacitats judicials.
I concretament el que deies, que sembla que no, però sí que es dona molt. I es dona molt en dos supòsits que es donen molt a l'actualitat a la societat. Un és la gent gran.
I l'altre grup serien les persones amb malalties psiquiàtriques. Clar, què passa? Tant en un cas com en l'altre, les persones no tenen capacitat suficient per fer-se valer per si mateixes. Dintre de les incapacitats també podem distingir dos graus. Seria, per una banda, la incapacitat parcial o la total.
La parcial què vol dir? Hi ha un parell d'exemples, es veu molt clar. Una persona que comença a tenir una demència senil o un Alzheimer o algun tipus de malaltia que se li em va al cap, que no se'n recorda de certes coses, però que al dia a dia es pot vestir per ell mateix, manté la higiene diària, es pot fer el menjar... Aquella persona és autònoma per la vida diària, però...
Imaginem que tenim un cas d'una persona que no se'n recorda que fa amb els diners, per exemple, o que va al caixa i treu diners. Què passa amb aquest... i després no se'n recorda on els ha deixat... Què podem fer en aquests casos de la gent gran?
Aquesta seria una incapacitat parcial, perquè el que necessitaria aquella persona és que algú extern és qui gestionés el seu patrimoni. Que fos de la família, segurament. Dintre d'aquest procediment d'incapacitat s'estudiaria si és total o parcial. Aquí, tant els jutges com els advocats i els fiscals
no decidim una cosa o l'altra, sinó que ho decideix realment el forense, és el metge que està en el jutjat. Per tant, és qui intervé en tot aquest procés. Perquè nosaltres no sabem de malalties. I el que diu al final forense, perquè s'entrevistarà amb aquella persona prèviament, llavors, quan anem al judici, totes les parts implicades, la prova fonamental serà aquell informe mèdic. I el que digui el metge forense, de si aquella persona està per una parcial o per una total, ens ho dirà.
D'acord? Què passa? Que quan tenim casos com el tema de l'Alzheimer, això és una enfermedad que, a veure, quan ja portes diversos casos, sempre als informes llegeixes més o menys el mateix. És irreversible. Vull dir, es pot frenar amb medicació sempre que quan se l'aprenguin també, que això és una altra qüestió.
Això és irreversible, amb la qual cosa començarem amb una incapacitat parcial i el més segur que d'aquí uns anys el cervell ja les ordres no les dona de la mateixa manera i podem arribar a una total. Amb pitjora. Amb la qual cosa arribaríem a una total. I què significaria? Doncs els casos en aquelles persones...
que ja no poden menjar per si mateixes, no poden caminar. Clar, és el cas més extrem, per això és una total, d'acord? Clar, clar, clar. Amb el tema de la parcial, a veure, parlem d'Alzheimer, però també s'inclouen, per exemple, enfermetats o malalties com pot ser una persona ludòpata. Què passa? Que una persona quan és major d'edat, llavors els pares ja no intervenen. Què passa? És major d'edat? Jo no li puc, com a parella d'aquella persona, com a familiar...
restringir el seu compte corrent i dir, doncs ara no, no, s'ha d'incapacitar. I com es demostra? Doncs precisament amb un informe mèdic que digui que aquella persona té una addicció al joc. Llavors sí que tenen accés els familiars, per exemple, per sotelar-ho. Llavors, exactament, dintre d'aquest procés es determinaria una incapacitat parcial i dintre d'aquest procediment judicial el que es fa també és el nomenament de tutor.
El tutor pot ser o un familiar proper, que és el que diu la llei, o fins i tot, en persones que no tenen famílies propers o aquelles persones no poden assumir el càrrec, entitats públiques. Hi ha entitats que la seva finalitat i el seu objecte social és la gestió del patrimoni de la persona incapacitada. Què passa? Tant si parlem de familiars com d'entitats públiques,
Això no vol dir que tothom pugui fer el que vulgui, evidentment. Què es fa? Posteriorment, el jutjat, quan ja ha dictat sentència d'incapacitat, i per suposat en el judici, si hi ha familiars que s'han proposat per ser tutor, el jutge els pregunta si estan d'acord amb l'acceptació del càrrec, d'acord amb això,
Llavors, aquells familiars se'ls cridarà per part del jutjat perquè facin com una promesa del càrrec, que no és més que s'assignar, i després se'ls requereix que presentin el que es diu un inventari de béns. Què vol dir? Doncs et donen 60 dies després d'això i et diuen vostè ha de presentar quins béns té aquesta persona, aquest inventari. L'inventari, ja sabem, hi ha un actiu i un passiu, què ingressa, què gasta. I en funció d'això i amb el saldo del compte corrent,
Cada any, anualment, aquell tutor està obligat per llei a presentar les comptes. D'acord? O sigui, es fa càrrec una mica de les despeses que pugui tenir o de gestionar-ho. De gestionar-ho. D'acord? I què passarà? Doncs que quan ho presenta, el Ministeri Fiscal el que farà serà que no hi hagi saltos econòmics en la quantia. Imaginem que hi ha un tutor que es fulmina el patrimoni d'un incapaç. Això no pot ser. S'ha de controlar.
Per això, clar, moltes vegades, quan hi ha diversos germans, que estiguin tranquils, perquè, vull dir, el tutor s'encarregarà de presentar les comptes anuals. Un tutor independent, vols dir? El tutor. Imagina't que una persona que s'incapacita és un senyor, una persona gran, que té cinc fills. Sí. D'aquests cinc, a veure, els cinc poden ser tutors, però el normal a l'enjutjat és que es nomeni un o dos. S'en trigui un. Dels mateixos fills, per això. Exacte. Sempre i quan estiguin d'acord. I aquell fill...
que sigui tutor, ha de presentar les comptes, amb la qual cosa la resta es pot estar tranquil. Els quatre germans diran, bueno, això hi ha un control per part del jutjat i això és un control anual. Què passa? Imaginem el cas que una persona té una incapacitat total i no té recursos econòmics, però té un patrimoni, té una vivenda, per exemple, un bé immoble, però l'únic que dona són despeses i el que necessita aquella família és liquidesa.
perquè és un supòsit que es dona molt ara. Per poder, clar, solució primera que se'ns ha acut al cap, vendre aquell pis i amb els diners poder-la tenir en una residència o en un altre lloc i que una persona se n'acudi. Això no podria fer el tutor, per exemple, perquè això és una disposició d'un bé que és patrimoni d'aquella persona incapaç i això només ho podria fer demanant
Anar al jutjat hauria d'anar amb advocat i procurador, vull dir, el tutor demanar judicialment la venda del bé d'immoble. I el jutge li concedirà o no. Important, jo no puc vendre aquell pis a quatre duros. També veiem una altra vegada que hi ha un control per part del jutjat de dir, bueno, aquella persona, aquell tutor està fent una bona gestió. Perquè imagina que el propi tutor diu, bueno, doncs preci de salida de la venda del pis, 20.000 euros i m'ho compro jo mateix.
Clar, que s'ha de vigilar molt, perquè són qüestions que poden ser delicades, que poden lligar amb patrimoni familiar i m'imagino que deu haver-hi més d'un problema en aquest sentit. Ja poden haver-hi molts problemes. Jo, per exemple, vaig tenir un cas que la senyora
una mare tenia un fill amb un retras mental i aquella senyora, clar, com era gran va fer un testament que després posteriorment van veure que el va revocar el va canviar en unes circumstàncies molt estranyes perquè el que feia aquell canvi era restringir els drets del pis del seu fill i llavors ella diu que a més en el seu testament nomenen a un familiar que és un tiet, tampoc és un familiar molt proper però bé, és un tiet
I el nomena com a tutor, pel futur, perquè no sap el que li passarà al seu fill. Què passa? Que a mi m'arriba aquest procediment judicial i jo defenso el seu fill. I jo no em puc oposar a la incapacitat. Per què? Perquè un metge m'està dient que aquella persona no pot governar els seus béns. Sí que pot governar la seva persona, però els seus béns necessita d'un tercer que li gestioni. Perquè a l'hora de comptar els diners no sap bé.
Com feu? Què passa? Jo m'ho poso per què? M'ho poso que sigui aquest familiar. I això que aquesta senyora en herència ho va dir en un testament. Però jo em vaig suposar perquè hi havia conflicte d'interessos.
perquè es veia clarament que va haver-hi alguna cosa en el testament que es va canviar. I potser no era la seva voluntat. I es beneficiava aquell familiar més que en el seu propi fill. I això es pot fer, es pot gestionar, perquè pot ser la seva voluntat, pot ser la seva intenció. En aquest cas em van donar la raó, vam guanyar. Això sí, a l'Audiència Provincial vam fer aquesta prova i ens van donar la raó, perquè és que, a més, jo crec que és una cosa que els magistrats, quan van veure les declaracions, va ser...
Clar, per mi va ser molt divertit en el sentit que m'agrada la meva feina i vaig disfrutar molt d'aquest procés, però sí que veies com al meu client li preguntàvem per aquell familiar i se li canviava la cara.
Se li canviava la cara, clar. I si ja el propi incapaç ja no confia perquè diu que l'altre li ha fet això i l'altre, alguna cosa falla. Llavors, clar, es va rebocar aquella última voluntat d'aquella senyora i es va dir que pel conflicte d'interessos que existia, que constava en aquell procés, doncs que es nomenava una entitat pública.
Sí, una llibertat externa.
Una denúncia penal, què li demanaran? Una multa, i denúncia més denúncia, potser fins i tot aquest moment hi arribarà a la presó. I els pares diuen, no, és que jo no vull deixar el meu fill, o demanar un ordre d'allunyament. Clar, el Codi Penal et diu que aquestes són les alternatives, però clar, tu li dius a un pare, no, vostè té la solució que si no vol que el seu fill l'agradeixi, doncs denunciïl, demani vostè una condemna, i a més pot demanar un ordre d'allunyament. I el primer que em pregunten, i què fa el meu fill al carrer?
Són casos difícils de resoldre, aquests, també. Clar, perquè no és un tema penal, és un tema social. Què passa amb aquest major d'edat? Clar, estem parlant que són majors d'edat, no els pots obligar. Llavors, si tenen acreditada, perquè amb informes mèdics aquella persona té una malaltia, una esquizofrènia paranoida o el que sigui, que estigui diagnosticat i que hi hagi un tractament
Si aquella persona no es pren... Si es pren el tractament, perfecte, perquè ens diu la majoria dels casos i els metges en els informes sempre ens diuen que amb la medicació pot fer vida normal. Però què passa si no s'ho pren? O què passa si també hi ha una barreja amb consum de tòxics?
Clar, ja en aquests punts els pares amb un fill major d'edat poden presentar una demanda d'incapacitat, una incapacitat parcial, i així és l'única manera que quan tingui un brot d'aquest tipus, en comptes de trucar a la policia perquè m'està agredint el meu fill, el que poden fer és trucar per una banda de la policia, però en comptes de portar-lo detingut, trucar als serveis d'urgències, als serveis mèdics, perquè llavors...
No estem parlant d'ingrés involuntari, estem parlant d'un ingrés autoritzat per un tutor. Ja. I per molt que ell... És delicat, no? Suposo que aquesta línia és complicada. Sí, per això s'ha d'incapacitar, perquè, clar, si no hi ha una sentència d'incapacitat d'aquella persona amb aquella malaltia, jo no el puc ingressar contra la seva voluntat. No, no, està clar. Hauríem d'anar, en casos d'urgència, al jutjat, ara sí, ja de lo penal, i que el jutjat de lo penal vegi que aquella persona té un brot determinat,
i demani l'ingrés involuntari. Però què passa? Que estarà dos dies i sortirà després. O sigui, no el deixaran ingressar tant al psiquiatri... Perquè la idea tampoc és que estigui exacta en un internament, no? Clar, no és una detenció. És que és això. I a més a més, també llavors aquí entraríem en un altre tema, que a vegades aquests casos també... Doncs quina és la resposta que tenen en un centre d'aquest tipus, no? Quan s'hi està dos dies o t'hi estàs més, és complicat.
És molt delicat perquè intervenen justament molts factors, no? Exactament. L'únic bo del cas és que, com a mínim, l'hem dut a un lloc on hi ha persones preparades i hi ha tractaments mèdics. Cosa que, si anem per l'openal, aquella persona pot estar una nit a comissaria o pot entrar a pressó i que encara té menys sentit.
Sí, que és delicat, però... I després també un altre hàndicap afegit és que, clar, jo com a pares, demano la incapacitat parcial perquè si té un brot jo el puc ingressar al meu fill, en contra de la seva voluntat, i això és una solució que avui per avui és l'única que nosaltres coneixem.
Què passaria, per exemple, si aquella persona no respon al tractament? Què fem? El deixem més dies? No el deixem més dies? Bé, això qui ho decidirà en qualsevol cas seran els metges, d'acord? I estaria amb bones mans.
Déu-n'hi-do. Doncs és un cas d'aquests que podria donar per més sessions, perquè té molts matisos, evidentment cada cas és concret i té uns matisos també particulars, però en tot cas... I que clar, també la demanda, com que arriba amb un jutjat, totes les parts s'han de poder defensar. Sí, sí, sí. I em pregunten els pares, i el meu fill sabrà d'això? Clar que sabrà de la demanda.
I és més, té dret a tenir un advocat en el procés. I diuen, ostres, que clar, és que si se n'entera després tindrem reparsàlies a casa. Tot és un dilema i no tenim la resposta ni la solució exacta. És el que deies, també és una qüestió social que no només jurídica. I per tant, molts cops també falta aquest acompanyament social, no?, en aquests casos que de vegades es troba a faltar. Sí, sí, són temes també familiars que, bueno, són delicats.
Doncs moltes gràcies, Sílvia, per explicar-nos una mica com funciona tot plegat. Cada dimarts, ja sabeu, fem aquesta secció jurídica amb la Sílvia Mas Mitjà. Avui hem parlat d'aquestes incapacitats. Gràcies i tornem aviat. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Bon dia.
I així tanquem aquest Just a la Fusta d'avui, dimarts 17 de juny. Agraïm la gent que l'ha fet possible. Per tant, a l'Andrea, els serveis informatius i a la producció del programa. També avui hem parlat del temps amb el Carles Hernández i Rius. Hem entrevistat a Puri Martín, responsable dels cursos d'esplàstiques, perquè dijous es fa l'inauguració de l'exposició dels treballs que s'han fet durant aquest curs. Hem parlat també amb Paulina Sandoval, la directora tècnica del Club Esportiu Barna, arran del campionat que ve la setmana que ve, on participen algunes de les gimnastes del campionat,
club, hem fet tertúlia d'actualitat política amb la Costi Rubió i la Maria Camps, hem tingut el Pep Quintana amb l'almanac del Cordill, amb Francesc Corbella amb el coaching i ara la Sílvia Masmitjà parlant-nos de dret. Us ha parlat des de les 10, Carme Berdoi, com sempre tornem demà a partir de les 10 i fins la 1 per explicar-vos què és el que passa a Sant Just i també fer-vos els matins una mica més entretinguts.
Ara es deixem amb el Sant Just Notícies, visió migdia, editat per l'Andrea Bueno, que arriba de seguida a la una. Res més, que vagi molt bé, que passeu un molt bon dimarts.
Tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu,
Només tu les averigües. Batiscafos socialista. Redactant informe tràgic. Termarada maquinista. Institut oceanogràfic. Batiscafos solitari. Dues un rutin planetari.
Ratzes de sol atravesen blaus marins, ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles que ja s'ha fet de nit i es planta on s'il·lumina i tenten ses balanes a 30.000 quilòmetres d'aquí. Ratzes de sol atravesen blaus marins, ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles que ja s'ha fet de nit
i es planton s'il·lumina i tenten se't sirenes aproximadament per no existir.
Batiscafo socialista. Relaptant informe tràgic de Tadràtic i Oripuscas a Institut Oceanogràfic. Batiscafo catiuscas. Has donat les visionari.
Raches de sol atravessen blaus marins. Ses altes tornen verdes i brillen ses estrelles que ja s'ha fet de nit.
I es planta on s'il·lumina i canten ses balanes a 30.000 quilòmetres de ti. Ronces de sol a través ses claus marins. Ses alves tornen verdes i brillen ses estrelles que ja s'ha fet de nit. I es planta on s'il·lumina i canten ses sirenes aproximadament per no existir.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Detingut un jove per trencar paradors de botigues de Sant Just i endur-se'n alguns subjectes. La matinada de diumenge a dilluns, la policia local va detenir un home al carrer Bonavista després d'haver trencat apuntades de peu portes de vidre de comerços i botigues de Sant Just i d'Esplogues.
Amb aquesta notícia obrim els Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dimarts 17 de juny. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
Els Extrems és el fil conductor de les obres dels alumnes dels cursos municipals d'arts plàstiques que es podran veure a partir de dijous a Can Ginestà. Pràcticament tots els espais de la Casa de Cultura acolliran l'exposició de final de curs dels alumnes. Quatre gimnastes del Club Esportiu Barna competiran la setmana que ve al Campionat d'Espanya de Gimnàstica Rítmica. Se celebrarà Granada. A més, dues d'elles han participat aquest cap de setmana al Campionat Europeu Junior Individual a Zerbaian.
Més de 400 persones inscrites de moment a la primera cursa solidària a Sant Just d'Esvern per Sant Joan de Déu. Se celebrarà dissabte a la tarda pels carrers del municipi i s'espera que aquesta setmana s'hi apuntin molts més corredors.
Bon dia. Ha detingut un jove per trencar aparadors de botigues de Sant Just i endur-se en alguns objectes. La matinada de diumenge a dilluns, la policia local va detenir un home al carrer Bonavista, després d'haver trencat amb puntades de peu portes de vidre de comerços i botigues de Sant Just i també d'esplugues. Sant Just Notícies.
El detingut va arribar a Sant Jús després de trencar les portes de tres comerços a Esplugues. Al nostre municipi, els establiments afectats es troben al barri centre i són, entre d'altres, l'estudi del carrer Bonavista Rosa Noguera, finca CSJ, el carrer Creu i la parruqueria Coafer.
L'home trencava els aparadors o les portes dels comerços amb puntades de peu, s'enduia el que trobava i marxava també a peu. El soroll que provocava va ser el que va alertar els veïns que van trucar la policia local. L'home va ser detingut al carrer Bonavista i els agents van poder recuperar els objectes sostrets. Els comerços afectats ja han presentat denúncia per aquests assalts i el detingut ha de passar ara a disposició judicial. Els Mossos d'Esquadra porten el cas.
Sant Just Notícies. Més qüestions quan passen 3 minuts de la 1 del migdia. Als Extrems és el fil conductor de les obres dels alumnes dels cursos municipals d'Arts Plàstiques, que es podran veure a partir d'aquest dijous a Can Ginestar. Pràcticament tots els espais de la Casa de Cultura acolliran a partir de dijous els treballs a l'alumnat dels tallers d'Arts Plàstiques en l'exposició que s'inaugura cada any com a cluenda del curs. Sant Just Notícies.
Aquest any el tema de les obres en totes les disciplines artístiques és als extrems. Una de les responsables dels cursos d'arts plàstiques, Purimartín, ha donat més detalls al just de la fusta. Sí, aquest any ha tocat el tema d'extrems. Cada disciplina l'ha desenvolupat segons ha volgut i jo crec que ha estat un èxit.
Per exemple, a la pintura s'ha treballat un format de 30x30 i hem triat dos quadres que partim de la mateixa fotografia, un pintat el més real possible i llavors fer la part extrema, que és portar-ho al límit bé amb colors, textures, segons com l'alumne l'ha pogut veure. A l'abastre, per exemple, han treballat a través del tacte.
Tenint en compte que l'any passat el tema de les obres va ser el color blanc, Puri Martín avança que el contrast i l'impacte que causarà aquesta exposició és molt destacat. Serà molt visual, perquè com l'any passat tot era blanc, aquest any és tot color. Per exemple, ara també muntarem d'una manera extrema. Per exemple, la pintura no l'espereu a les parets.
Dijous s'inaugura l'exposició de treballs a l'alumnat dels cursos d'arts plàstiques. Ara, això sí, una mostra representativa de la gran quantitat d'obres que han fet al llarg del curs els alumnes. La mostra s'inaugurarà a dos quarts de vuit del vespre al celler de Can Ginestà, tot i que hi haurà un munt de peces distribuïdes, entre d'altres, a la Biblioteca Joan Margarit, al vestíbul, al cim i a la sala Ponent. L'exposició es podrà visitar fins al 7 d'agost.
Sant Just Notícies. I per cert que de cara a l'estiu, els tallers d'arts plàstiques preparen uns cursos intensius de diferents disciplines artístiques i amb alguna novetat. Sentim de nou Puri i Martín, una de les seves responsables. I ens agradaria que vinguéssim nova, però clar, la gent que de moment tenim apuntada és la gent que ve als cursos. Hi ha fins i tot noves de manualitats, també. Una oferta bastant àmplia i ben diferent del que fem durant l'any.
Els cursos d'arts d'estiu es faran la primera quinzena de juliol i les inscripcions es poden fer ja a Can Ginestar.
Més qüestions. Alumnes de Quart d'ESO de l'Institut de Sant Just creen una aplicació mòbil per informar dels estudis que es poden cursar a les universitats de Barcelona. Es diu Estudis BCN i ha estat reconeguda amb el vot del públic a la primera jornada Application Contest, que va tenir lloc el passat 6 de juny al Tecnocampus de Mataró. Les sis millors iniciatives es desenvoluparan i es llançaran al mercat. Sant Just Notícies. Un grup d'alumnes de