Sí, sí.
L'espai Bloc de mestres de Catalunya Informació ha estat reconegut amb el premi del Congrés Itaú Oledo sobre noves tecnologies en l'educació. El premi vol reconèixer l'originalitat de l'espai dirigit per Montse Poblet, així com la seva aportació al coneixement de l'aplicació de les noves tecnologies en el camp educatiu. El Bloc de mestres és un programa quinzenal que explica diferents experiències educatives innovadores, tant a primària com a secundària, i de centres darrere del territori. El lliurament del guardó es farà demà durant un acte al World Trade Center de Barcelona.
Esforç Josep Anton Aisa La premsa esportiva catalana d'avui destaca l'ufacte golejador de Luis Suárez i el regust agredols per l'oportunitat perduda de sentenciar l'eliminatòria a l'hora d'analitzar el Manchester City Barça d'ahir. L'1 a 2 deixa els vuitens de final encarrilats però el penal fallat per Messi impedeix una resolució gairebé definitiva. Luis Suárez el doble golejador creu però que el City sempre és perillós.
No, no hubiera sentenciado. Hubiese sido un gol más de diferencia, pero el City siempre son partidos difíciles y complicados. Nunca se sabe qué te puede esperar en el partido de vuelta si no hubiera dado un poco más de tranquilidad, pero tampoco hubiera dado la eliminatoria. Avui també a la Champions juguen Bayer Leverkusen contra l'Atlètic de Madrid i Arsenal contra Mónaco. Encara en futbol, ara a les 10, està previst el judici per la fallida de la Unió Esportiva Lleida l'any 2011 al jutjat mercantil de la capital del Segrià.
Fins aquí les notícies. Justa la posta.
Bon dia, passant 6 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la posta d'avui, dimecres 25 de febrer. Arrenquem el programa de seguida passant les notícies més destacades de Sant Just, fent un cop d'ull també a la premsa del dia, actualitzarem la informació també amb els digitals i parlarem de cultura, esports i una mica de tot en aquesta primera part del programa.
On parlarem també del temps amb el Carles Hernández de Ríos per saber què ens espera de cara a les properes hores. A tres quarts d'ons ens registrarem a Frederic Planas per parlar de l'expulsió canina que es fa aquest cap de setmana a Sant Just.
I a les 11.10 parlarem amb el regidor de patrimoni Sergi Seguí, parlarem d'una de les qüestions que hem anat comentant els últims dies d'aquest concurs relacionat amb el patrimoni, que es fa a través de vídeos amb personatges coneguts s'enjustenys. A les 4 de 12, tertúlia esportiva amb el Carles Hernández i Rius i l'Enric Riba, l'endemà d'aquest dos a un, una a dos, millor dit, del Manchester City contra el Barça.
I a la tercera hora tindrem l'Astronomia amb l'Oriol Rigat. També parlarem de l'actualitat de la Teneu amb el seu president, l'Albert Macià. Tindrem l'Astri Goldstein, de la Generalitat de Can Mata, que ens portarà un vi perquè fem un nou test en directe, com cada dimecres. I també tindrem un moment pels llibres amb la Silvana Bogd, i per saber què passava altres 25 de febrer d'altres anys amb l'Arnau Consi.
Tot plegat des d'ara i fins a la 1 del migdia comencem.
I comencem repassant les notícies de Sant Just. Primer de tot us expliquem que des de l'estiu passat, 53 contenidors han estat cremats a Sant Just. Tals serveis tècnics municipals en qualificat en més de 19.300 euros, els danys en prop de 5.000, altres perfectes al paviment, voreres, arbrat, enllumenat i altres elements del mobiliari urbà. Tot això sense comptar les afectacions a vehicles i façanes d'edificis.
Només el cap de setmana passat s'han incendiat 5 contenidors a Sant Just, el que eleva la xifra 53 contenidors cremats que dèiem al principi des de l'estiu passat. En concret, se'n van cremar 3 a l'Avinguda Indústria, a Camp Roig, i 2 més al Carcareu, a Santetresa. Segons la policia local i els Mossos d'Esquadra, no són accions aïllades. Les investigacions policials van permetre localitzar presumptes autors d'aquests actes mandàl·lics el mes passat, que eren veïns de Sant Just.
Més qüestions, us expliquem que avui és l'últim dia per comprar els tiquets per assistir al sopar a Vall de les Dones, que es farà el dia 6 de març, una activitat que es marca en els actes de celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, més també és demà, avui, dimecres, s'acaba el termini per comprar les entrades de la sortida del teatre, que es farà el dia 7.
El sopar de les dones serà divendres 6 de març, la setmana que ve a la sala municipal de la Teneu, servit pel restaurant de la Teneu, i els tiquets costen 25 euros. S'han de comprar avui de 6 a dos quarts de nou del vespre a la seu de Justdona, al centre cívic Sau d'Espriu, o bé encara avui matí o tard al centre social El Milanari.
I també marcada amb la celebració del dia de la dona, el dia 7 de març es farà una sortida a l'Atrium de Viladacans per veure l'obra La Plaza del Diamante dirigida per Joan Uller i protagonitzada per Lolita Flores. El pre de l'entrada és de 15 euros, es podran comprar també avui a la seu d'ajustdona i més informació la trobareu al web municipal sanjus.cat.
I acabem parlant del Nucli que comença a preparar la festa major d'aquest any. Encara queda mitjan per la comissió de festes del poble i ja vol començar a treballar per preparar totes les activitats amb la implicació i col·laboració de la ciutadania. Avui es fa la primera reunió del Nucli per començar
A parlar d'activitats i propostes, serà dos quarts del vuit del vespre a la sala Lligidor Cònsult de Can Genestà. És una reunió oberta a tothom que tindrà com a objectiu posar en comú les inquietuds dels participants, potser determinats aspectes que van fallar a la festa amb ajuda l'any passat i proposar noves idees i activitats.
Fins aquí l'actualitat Sant Justenca. Més informació, com sempre, als bulletins horaris. Recordeu que ara de seguida parlem de més actualitat en clau general. Ho fem després de posar una mica de música aquest dimecres. I en la notícia musical del dia avui parlem de The Talisman on Earth.
Després de tres anys de silenci, traurà nou disc el proper 12 de maig. El disc es dirà Dark Bear is Home i hi haurà deu cançons del cantautor nòrdic, del que en general hi havia força ganes d'escoltar alguna cosa. Legim el web especialista en música indispot que el dia que han triat per treure alguna cosa va ser ahir, aquest primer avançament, amb una cançó que es diu Sagers.
que pot sorprendre els que estiguessin més acostumats a un altre estil de Tite Lesmas no Nerds. Un personatge que de moment no està previst que presenti el seu nou disc per Casa Nostra, però sí que actuarà a l'estiu al festival de Bon Iber i The National que es fa als Estats Units. De moment ens quedem amb aquest tema cega.
Let us close into the wonderland And we'll celebrate Come on
And so here I go again Say I want my freedom, sure But it's like end of all the dreams Like in my life I need it more And there's a menace and support Gonna point you a line
that I could drink until I sleep. Do you pause games very anytime? Was I ever far from knowin' with your hands in mine? Little screams into the wonder good
In a wild state of mind Come on!
It's just all that's fucking down
I was sad as I said I'm gonna fall into you now When I'm forced to find myself in a place where I can't run
Just a la fusta. 60 i més.
El magazine fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens envinçarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracare amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concerts o cinema. Smooth Jazz.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Veus de la parròquia. Paraula Viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a ràdio d'Esver, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
Just a la fusta, al Magazine del Matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'onze, saludem ara si l'Andrea. Bona, bon dia, Andrea. Què tal? Trobar a faltar ja la teva veu, eh? Bé, parlem d'actualitat, avui en clau política, perquè ha començat aquest debat de política generada, va començar ahir, i avui també, doncs, segona jornada, i és el tema destacat a les portades. Cadascú ens ho explica?
D'una manera diferent, per saber. Sí, fan lectures diferents, com acostumen a passar en aquests casos. El periódico és el tema del dia, diu bany de realitat, aquest és el titular principal, anunci de mesures socials a l'any electoral. Pedro Sánchez retrata un país destrossat davant del triomfalisme de Rajoy. Per exemple, Pedro Sánchez deia ahir, no tenen vergonya, això és el que deia del govern, i Rajoy contrastava el líder del PSOE dient, ha sigut patètic.
En aquest sentit, Duran adverteix el risc d'una declaració unilateral d'independència i Garzón retreu el president, que facirà compte a comptes. Aquest és el tema del dia al periòdico. A l'avantguàrdia llegim Rajoy comença la campanya i Sánchez passa el test intern. El cap del govern central, optimista, promet 3 milions de llocs de treball.
PP i PSOE releguen Catalunya tot i les demandes de CiU. Mariano Rajoy, per exemple, va dir que Espanya ha sortit del malson, s'ha rescatat a si mateixa, recupera el prestigi. Pedro Sánchez deia quin gran frau la seva gestió, precarietat, impostos i bárcenas. I Josep Antoni Duran i Lleida deia que ens trobarem una declaració d'independència i vostè va als tribunals.
I, per últim, el diari Ara fa referència a aquests tres milions de llocs de treball que promet Rajoy. Diu i ara Rajoy promet aquests tres milions de llocs de treball. El president espanyol dona el tret de sortida a la campanya electoral amb un dur cos a cos amb Sánchez i, durant reclama diàleg, avisa que, si no es fa res, Catalunya pot acabar declarant la independència. I, en aquest sentit, també, llegim en portada l'opinió de Miquel Puig, les promeses sobre ocupació són inversemblants. És aquesta la notícia avui a tots els diaris, la més destacada.
Doncs continua sent el tema principal dels digitals. Sobretot també perquè continua a aquesta hora en marxa la segona jornada d'aquest debat de política general. El PNB ha retret aquest matí a Rajoy la seva garraparia per negociar, és com ho explica el 324 o la vanguardia, que diu directament, retreu a Rajoy la seva passivitat davant de Catalunya. Esteban ha dit que si l'únic que s'ofereix és un no i el silenci, només un il·lus pot pretendre que el problema desaparegui.
Altres punts que encara passen pel debat de política general, però del que va passar ahir, per tant, ja ens ho has explicat tot. Tenim també més temes d'aquest matí, el Constitucional, que preveu anul·lar avui el 9N i la Llei de Consultes. Un grup d'estudiants ha tallat aquest matí a la Diagonal de Barcelona en protesta pel decret 3 més 2.
I alhora tenim també que un camió aturat en una anècdota servei de la P7 de Vila de Muls. Vila de Muls, un nom que no coneixíem, exacte. Doncs bé, en tot cas aquest camió ha perdut entre 15 i 20 litres d'un producte molt inflamable. És resina líquida i protecció civil ha activat la fase d'alerta del Transcat. Això ha sigut aquest matí. La informació ens l'acabem de llegir ara mateix fa 5 minuts que ha sortit publicada al diari Ara.
Bàsicament aquestes són les novetats d'avui, per tant, les que tenim ara sí més nous digitals ens en anem ara a parlar de cultura, Andrea.
Per on comencem avui? Doncs comencem parlant de literatura. Primer parlem de Diogo Mainardi, que publica nou llibre, l'ha caiguda, el trobem al diari Ara. Diogo Mainardi és brasilè, viu a Venècia i és segura que va ser concebut ara a Barceloneta. Fins que el seu fill Tito va néixer el dia 30 de setembre del 2000, Mainardi havia publicat quatre novel·les i publicat articles del semenari brasilè Veja.
Va canviar de dalt a baix quan la seva dona va donar llum al Tito en un hospital de Venècia i, per culpa d'un error mèdic, al nen li va faltar oxigen durant el partíbe que ha defectat de paràlisi cerebral. La caiguda ens explica l'Ara. És un llibre escrit per algú que vol entendre l'amor arreuxat i incomprensible cap al seu fill.
És singular perquè els sentiments que vaig viure eren singulars. Diu que van ser 6 anys màgics durant els quals em vaig tornar humà. La caiguda Memòries d'un pare en 424 passes ha sigut publicat per anàgrama. Després que el llibre vengués al Brasil 110.000 exemplars i hagi sigut traduït a l'anglès i a l'italià.
Narra a través de microcapítols la relació d'aquest pare amb el fill. Ho fa amb numeroses referències literàries, arquitectòniques, pictòriques i cinematogràfiques que conviden l'actor a acostar-se a la seva intimitat. Impressiona, diu Lara, per la franquesa i la desinhibició. És la notícia cultural literària que trobem avui al diari Ara.
A la vanguardia, en clau cultural també llegim un article sobre biblioteques al Catàleg Únic 20 anys després. Generalitat i Diputació de Barcelona pacten el carnet Únic. El proper mes de maig haurà entrat en funcionament un sistema de passaderes tecnològiques que permetrà la consulta simultània dels dos principals catàlegs, que són Largos del Departament de Cultura
que agrupa les biblioteques públiques de Girona, Tarragona, Lleida i les Terres de l'Ebre, i el català Aladi que agrupa les biblioteques municipals de les comarques de Barcelona. I en el primer semestre del 2016 es preveu la unificació completa, un procés que comportarà també un servei de préstec interbibliotecari unificat entre totes les biblioteques del país.
Pel que fa al carnet ònic, una altra conseqüència d'aquesta unificació serà la seva posada en marxa d'aquest carnet. Les estadístiques diuen que Catalunya té 4,5 milions d'usuaris de biblioteques, és a dir, de persones amb carnet en una de les seves 835 biblioteques, i l'existència del carnet permetrà, en una fase posterior, accedir a un carnet cultural que pot incloure des de reducció de les entrades a determinats espectacles fins a campanyes específiques per a joves catalans.
Molt bé. I sí, et sembla que vam parlant de música, ahir en parlàvem, de la festival Vida. Ho trobem avui al periòdico. Vida al bosc americà. Vida va desvalar ahir el gruix del cartell d'una segona edició que aspira a consolidar-se en el mapa Steewenk com a cita alternatiu dels macros de veniments atapaïts de gent, escenaris i grups. Es farà del 2 al 5 de juliol a Vilanova, com deia ahir.
en un entorn bucòlic i dominat per artistes enquadrats en sonoritats folk i country, destacar en gran manera la presència com a caps de cartell de Primal Scream.
No està malament. Noms que van confirmar ahir en aquella festa on tocava Cristina Rodríguez. Veurem si hi ha algun nom més o si deixen el cartell més o menys complet amb aquests grups que han anat anunciant. De moment, confirmats, tenim The War on Drugs, Benjamin Clementine, Marta, Father John Misty, Nacho Vegas i Andreu Berta.
Doncs aquí anem cap a l'esport. Ara em sap greu trobar aquesta cançó, eh? La deixo, no? Per parlar de l'esport. És Moving on Up.
Parlem d'esport, ahir el Barça va guanyar l'anada d'aquests quarts de finals de la Champions, va quedar 1-2 al camp de Manchester City. L'esport ho titula, ho explica dient Pim Pam Suárez, és la manera que he d'explicar-ho. L'equip va tornar a ser el de les grans ocasions amb qualitat, intensitat i dos gols de l'Uruguaià, Messi hauria pogut sentenciar
en l'últim minut però va fallar un altre penal i la posterior rematada amb la porta buida.
L'esportiu diu Eurobons, juga una mica amb aquest apunt de realitat i futbol, política i futbol. Dic que Luis Suárez també és el protagonista de la portada, apareix fins i tot almenys a la lletra de l'esportiu, el posen així a l'engrós. Doncs dona al Barça una important victòria a Manchester, tot i que el Laurana Albarata en l'ocasió ha derramat el City a Montferran en el temps afegit, fallat per Messi.
I en aquesta línia el Mundo Deportivo diu Recital amb indult. I també a l'imatge triant Luis Suárez celebren un dels seus dos gols. A Madrid parlen del partit de l'Atlètic que s'ha de jugar avui. Atlètic, ara tu, és el que diu el Marc, que tot i que d'una banda posen la fotografia de Simeone per l'altra també apareix Luis Suárez, que diu Recital a mitges del Barça.
I l'asca diu Arda el mando del Leverkusen. Simeone repeteix 11 i no s'enfia, tenen molta velocitat i apreten molt. I també s'arrassada aquest doblete de Suarez.
Són les notícies esportives d'aquest matí. Ja sabeu que d'aquí una hora farem tertúlia esportiva. En tornarem a parlar de tot plegat. Ens fixarem en aquest partit d'ahir dimarts de les Champions. El que fem ara, però, és tornar cap als diaris i fixar-nos en les contraportades.
Comencem a parlar de l'idiaria, l'article semanal de Josep Ramoneda, que avui el titula Un president invisible i un règim mutant. El primer article titulat Mereixa diu Catalunya no es mereix això, és el que va dir Marta Ferrusola en resposta a les preguntes dels diputats. Una de dues, o és un exercici de cinisme descomunal o és l'expressió d'una pèrdua total del sentit de la realitat, de l'inigació en un món que només existeix en el seu cap.
El que Catalunya no es mereix és el que ha fet la família Pujol amb ella i en nom d'ella. Els escarafalls de la senyora Ferrosola o l'exhibicionisme fachenda del seu fill Jordi, una revista que es pensa que l'èxit a la vida es mesura pels Ferraris que tens al garatge, no tindrien més importància que la que vulguem donar l'inventari inacabable de les misèries humanes. Diu Ramoneda que el problema és que al mig de tot això hi ha el president Pujol, que va governar Catalunya 23 anys i que cada vegada que surt escena es fa una mica més petit.
i, d'altra banda, a contradiccions, llegim. A Espanya, aquest any electoral s'anuncia com el de la fi del bipartidisme. El bipartidisme ha sigut un sistema de control i enquadrament de la població que ha perdut eficiència perquè els seus principals protagonistes han acabat assemblant-se massa. Ha esclatat quan les classes mitjanes han entrat en crisi, s'han fracturat i el joc d'interessos s'ha complicat, i acaba dient Ramoneda que a Catalunya el bipartidisme ha sigut, a PSC,
va morir amb el pujolisme i han passat de la tradicional divisió dreta-esquerra amb els tripartits a fer del dret a decidir i la independència les noves línies divisòries. Les formacions polítiques que han entrat recentment a escena, Ciutadans i Podem, pretenen trencar barreres amb un argument que fins ara era patrimoni dels conservadors, superar la distinció entre dretes i esquerres.
Ens en anem ara a La Vanguardia on llegim el titular que per entendre la història s'ha de tocar. Doncs ho diu Josep Maria Castanyer, col·leccionista de documents i fotografies històriques, una entrevista molt interessant avui de llegir a La Vanguardia. Diu que aquest foli està escrit per les dues cares i una a mà. Fixis en la data, 25 de gener del 1939, les tropes de Franco entren a Barcelona i una ordre en aquest full.
ordena l'evacuació metòdica i ordenada de la població civil afectada per les obres de la Junta de Fortificació i Defensa, de la qual formen part el ministre de la República, senyor Moix, i el conseller de la Generalitat, senyor Osbert, i l'assignal alcalde de Barcelona. Diu Castanyer, no sabem a qui li va tocar escriure aquesta última ordre, però sí que tenia pressa per fugir cap a França.
Passen unes hores i un jove capital comandament de la companyia avançada de l'exèrcit franquista arriba a la plaça Sant Jaume de Barcelona i eufòric entra a l'edifici de l'Ajuntament. Puja a currer les escales amb un sots oficial, soldats i uns quants barcelonins i pregunta a aquest oficial eufòric l'alcaldia. D'on és l'alcaldia? I rompa el despatx amb la pistola a la mà, seu a la taula de l'alcalde i demana paper i ploma. Li porten una ploma però ningú.
no sap a trobar paper, de manera que agafa el primer que té a mà, el que ja és sobre la taula, escrit a máquina en català, i el capità gira el paper i escriu a mà. Día glorioso para España, a las 17.30 horas, el capità de las tropas nacionales, don Víctor Felipe, se hace cargo de la alcaldía de Barcelona y como secretario el que suscribe. Viva España, arriba España, viva Franco, doy fe de la entrega, firman los testigos, hi ha diversos noms en aquest full escrit,
i diu Castanyer, aquest full és una de les poques donacions anònimes de la meva col·lecció, de l'institut que presideix. Diu a la fundació, tenim més de 30.000 documents, tinc 5 agents dedicats a comprar peces a tot el món, sense diners esclar, no hi hauria res, però només amb diners tampoc. I acaba dient Lluís Amiguet, que és qui entrevista Josep Maria Castanyer, us dono una notícia, Castanyer ha venut gran part del seu llegat a una universitat americana de fama universal perquè allà estigui a l'abast de tothom. Diu, l'arxiu de Salamanca continuarà sent un impenetrable sarcòfac.
Doncs ho tenim avui a l'avantguard i acabem amb l'entrevista que tenim al periòdico on llegim no, no, no, tot és que no, i ara estic tipa de tants nos. A veure, explica'ns, Andrea. Avui llegim a Tremulles entrevista a la Paquita i a la Sandra, les defineix com campiones, amb amor, esforç i contra el criteri mèdic han fet butifarra a la mort. La Paquita Gómez és una veïna de Santa Coloma de Gramenet que fa 5 anys va caure en coma profund i avui s'il·lusiona davant la perspectiva de tornar a participar en cadira de rodes amb la seva filla, la Sandra,
en un tram de la gran follada d'Igualada, una curiosa carrera on els participants corren lligats amb parella. La Sandra, la seva filla, diu que tenia la intuïció que als seus 65 anys encara no havia arribat la seva hora i que valia la pena lluitar. Amb les meves germanes fèiem torns de 8 hores a l'UCI, li cantàvem, li llegíem i estàvem sempre pendents d'ella. Si la meva mare no se'n va anar va ser perquè nosaltres érem allà.
Ell sempre m'han dit que no assumeixo com està la meva mare als metges, es refereix als metges. Fa 3 anys estava gairebé en estat vegetatiu i el metge que li va donar l'alta ens va dir el que veieu és el que hi ha. En 5 anys ens han dit tantes vegades que no, que no tornaria a obrir els ulls, que no tornaria a parlar i que no tornaria a menjar. I d'aquí al titular, no i no i no, ja n'estic tipa de tants nos, i acaba dient l'objectiu és que tingui una mínima qualitat de vida, que pugui tenir autonomia de moviments i pugui sortir amb el meu pare a passejar o a prendre un cafè.
Doncs acabem així aquest dret de pas per l'actualitat. Ens queda encara parlar de la notícia curiosa del dia.
I avui, atenció, parlem de dos australians, que són l'Eduard Netzi i Casey Dean, que van comprar unes hamburgueses l'any 95, fa 20 anys. Tots dos van comprar una més pel seu amic, això va ser McDonald's, que els havia dit que se la guardarien per la propera vegada que es veiessin. Això va ser això, fa el 95, per tant fa gairebé 20 anys. El problema és que el seu amic, que és el Jono, no va aparèixer mai més. És a dir, va desaparèixer i en principi encara se l'està buscant, per dir-ho d'alguna manera.
De fet, ells van fer tota una campanya i tenen samarretes per trobar-lo. Per això en aquestes samarretes tenen també el símbol de l'hamburguesa. És a dir, la cara del seu amic menjat-se una hamburguesa perquè aquests dos amics
La Eduard Nens i en Casey Dina, que vam fer de seguretat l'hamburguesa durant les últimes dues dècades, encara la tenen guardada, en una petita caixa amb un candau, i actualment és com una roca, està dura com una pedra. Hi ha una foto per això, i tot i que és veritat que es veu el pas del temps i algunes coses,
No té un aspecte del tot dolent. I han passat dues dècades. Sí, han passat 20 anys i veus aquesta hamburguesa de McDonald's i el pa? Sí. Doncs bueno, sí, té una part com treta, però és que encara hi ha les llavors, fins i tot saps del pa i... Clar, no veiem l'hamburguesa, la part de la carn no la veiem.
No, no, està bona no crec que estigui. Però que l'aspecte... no sé, és curiós. No sembla que estigui convida, potser, no?, a tastar-la? No, això ja no ho tinc tan clar. A més a més, ja et dic que potser si aixequéssim la part del pa i veiéssim la hamburguesa, la imatge seria una altra. Però a vista així, no sé. Això que té en una vella, el congelador, la caixa aquesta...
Sí, però bueno, 20 anys en una nevera no crec que sigui... No sé si és molt bonic pels altres aliments, no? És un símbol maco. Tenen l'esperança, encara que torni, que potser no se la pugui menjant, potser no li farien un gran favor al seu amic, però vaja. Seria un símbol, exacte. En fi, Andrea, moltes gràcies, que vagi bé i bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta.
5 minuts i 3 quarts, doncs saludem a aquesta hora el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Per parlar del temps. S'està tapant el cel, veig. Sí, però són núvols alts, no hem de patir massa. Tenim aquesta variabilitat perquè hi ha una certa influència de vents del nord, aquests vents del nord acumulen alguns núvols.
cap al Pirineu, que estan donant precipitació. Bueno, no para de nevar des de fa un parell de dies i crec que fins ben bé dijous continuarà fent-ho, sobretot a la zona del Pirineu de Lleida i amb menys intensitat al Pirineu Central i al Gironí. Però bé, vam estar mirant imatges l'altre dia de Núria. Per exemple, el Ripollès hi estava molt ben nevat. O sigui que hi ha una quantitat de neu important, està precipitant a moltes zones, només per sobre dels 700 metres.
I d'altra banda també un altre dels ingredients de Catalunya és el vent, un vent que aquesta matinada encara ens ha bufat amb una certa intensitat a Sant Just, a les dues de la matinada entre les dues i les tres hi ha hagut un cop de 50 km per hora, que no està gens malament, i de cara a les properes hores continuarà bufant als dos extrems del país però cap aquí, a casa nostra, ja anirà perdent una mica de força. I el que notarem és que les temperatures... S'enfilen, no? Sí, perquè... Jo aquest matí heu notat, eh?
La temperatura de sensació, el vent és el que està mantenint una mica més baix, però avui ja no és com ahir, ahir teníem valors una mica més baixos i el vent s'ha baixat moltíssim. En canvi, la temperatura ja ha estat força alta, la mínim ha estat de 9 graus, una temperatura que està per sobre del que podria ser la mitjana per aquesta època.
però ara ja tenim gairebé 12 graus, amb el vent que ens bufa baixa fins als 10, és una temperatura també normal perquè ve les 11 del matí, o sigui que tampoc no ens podem pas queixar gaire dels valors. Ara en tenim 12 allà, ja hem dit 12,4 i ja en funció del vent està entre els 8 graus i els 10, anem jugant, però si està pel cel hi fa vent i aquesta temperatura no és massa greit, hi ha una miqueta encara sensació de fred.
Què ens espera de cara als propers dies? Seguirem parlant d'aquesta estabilitat que ens acompanya des de ja fa uns quants dies. És una estabilitat que a vegades es deixa passar algun nodulat. La nit ha estat serena, la visibilitat és preciosa, les postes de sol... ahir quan marxava el sol es veia una clara o es veia...
Al migdia podies gaudir de la lluna. Ahir al migdia a Sant Just es veia com el quart creixent que tenim de la lluna es veia a ple dia. La visibilitat és molt bona i realment estem gaudint d'un cel molt bonic a la nit. Veure tants estels no és com pujar al Pirineu o pujar en alçada, però bé, a prop d'una gran ciutat com Barcelona poder veure estels i poder veure força estrelles realment és molt agraït a la nit. Aquesta situació d'avui dimecres continuarà demà dijous.
El que passa que de dijous a partir del migdia comencen a arribar una miqueta més de núvols. Aquests núvols és un front que dilluns i dimarts no hi comptàvem massa amb ell i avui confirmem que no hi comptem pràcticament gens. No hi haurà pluja, per tant. Sí, podria caure alguna coseta, però vaja, estem parlant de molt poca cosa. El que notarem més són la núvolositat, el pas d'ell, de la seva presència física, però la precipitació ha anat perdent foetada durant la setmana i no crec que es rebifi de cara a demà dijous.
Esperem que... Ho dic perquè és que portem 16 litres només aquest mes de febrer a Sant Just, és molt poca quantitat d'aigua, en total no arribem ni als 30 litres aquest 2015, i estaria bé que poguéssim acomiadar el febrer amb algun ruixadet, 5-10 litres, perquè fes una miqueta més. Bé, ara ha arribat la primavera, és quan ve la pluja, no? Si no ve, millor que estiguem preparats. Ara que si després... No, no, dic que si no ve la primavera vindrà. Ah, si no ve la pluja. Si no venen les pluixes, la primavera ja hauria de ser un delta baix perquè no vingués.
Si no venen pluges a la primavera, que pot passar també, perquè tenim un clima així una mica loco, doncs millor que ens hagi plogut a l'hivern. Poca pluja, però esperem que es pugui rebifar una miqueta. Llavors, el dijous, tenim alguns núvols a la costa central, molt semblant avui, a partir del migdia, o sigui que el sol anirà perdent força, les temperatures nous podran enfilar com en dies anteriors, o sigui que seguirem amb valors molt similars, no com el dilluns, però sí, ahir vam arribar als 14, avui seguirem amb aquest valor de 14, 15 graus, que ja és això,
i demà dilluns ens seguirem igual perquè encara tindrem alguns núvols. Jo crec que avui aquest núvol que tenim ara es podria trencar i seguirà fent sola. Tindrem dies que van passant els núvols però el sol és el protagonista. Divendres arriba aquest front, és un front que tapa el cel, que sí que dona alguna precipitació, dècimes de litre durant el matí i a la tarda, però és molt poca cosa. Fins i tot cap al vespre, quan se'n va el sol, s'obrirà moltes clairenes per puner i tornarà a entrar el vent del nord i tornarà a atrejar l'ambient. Creiem que la nit de divendres a dissabte ja estarà serena.
Dissabte estem en un pantabaromètric important, l'anticicle ens afecta a tots, no ha d'haver precipitació ni grans vents a cap lloc de Catalunya, o sigui que estem parlant d'un dissabte bastant tranquil. Molta gent ara se'ls ha crescut una miqueta els ullals perquè dius que ha estat nevant tota la setmana, tenen el divendres per compactar Canoble que no neva, i dissabte un sol espetarranapistes, tothom cap a dalt. Probablement ha sigut un bon cap de setmana per poder esquiar, perquè meteorològicament parlant no s'espera
cap situació que pugui complicar el fet d'esquiar, el vent, els núvols, tot això no passarà. I fins i tot les temperatures podrien recuperar. Hi ha alta muntanya fred, estem a l'hivern, però les temperatures poden ser agradables amb la presència del sol si el vent del nord no és massa intens i pel que indiquen els mapes sembla que el vent del nord el dissabte no ens afectarà gaire. Divendres potser sí, potser primera hora de dissabte però després la cosa fluixaria.
Diumenge ha de ser un dia bastant tranquil, o sigui que pinta bastant bé el camp de setmana. De cara a la tarda en teníem un altre de font a la recàmera, que ho hem anat comentant aquesta setmana, que semblava que a última hora es pogués complicar i pogués donar algunes precipitacions la nit de diumenge a dilluns. Res de res, ha tornat a perdre també aquesta situació. Sí que hi haurà un augment de núvols, sí que hi haurà una precipitació cap a la Vall d'Aran, diumenge a la tarda.
però creiem que, si en just ens veurem allò, alguns núvolets més que fer bonica l'aposta de sol i res més. I la setmana que ve començarà tranquil·la, o sigui que de moment els fronts que van arribant no són gaire actius, tret de la zona del Pirineu on allà sí que hi ha precipitació i estan anant amb moltes ganes, però la resta del país, doncs, un temps bastant estable amb temperatures que no són res de l'altre món. No fa un fred extrem ni tampoc fa una calor extrema.
Molt bé, doncs ens quedem amb això, Carles, i ho anem actualitzant. En tot cas, si canvia alguna cosa demà, doncs ja ens ho explicaràs. Perfecte. Que vagi bé i bon dia.
Ara passa un minut de tres quarts d'onze, de seguida el que fem és parlar de l'exporició canina puntuable pel títol de millor gos de Catalunya 2015 que es fa aquest diumenge a Sant Just al Parc Roquetes. En parlarem de seguida amb en Frederic Planas, Sant Justenc i president de la Reial Societat Canina de Catalunya. En parlem de seguida després de la publicitat.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. I esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema. Veus que la parròquia?
Paraula Viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a ràdio d'Esver, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onsa.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
La informació més propera al Just a la Fusta.
10 minuts i les 11 que es farà parlem de l'exposició canina puntuable pel títol de millor gos de Catalunya 2015 que es farà aquest diumenge al Parc Roquetes. En parlem amb en Frederic Planas, president de la Reial Societat Canina de Catalunya. Molt bon dia.
Per parlar un any més d'aquesta exposició que, com dèiem, el que es fa cada any és una exposició que puntua. No és només per Sant Just sinó que serveix per la prova final. Sí senyora, pel campionat de Catalunya fan falta una sèrie de punts que es fan arreu de Catalunya i Sant Just és un punt ja tradicional i com no podia ser d'altra manera.
Avui molt temps s'ha anat arrelant l'exposició i cada any podem tenir la sort de tenir aquesta exposició a Sant Just. La gent ja ho sap, no? Per entendre'ns que hi ha un diumenge que s'ha de venir. Que participen al circuit sí que ho saben, perquè parla de la informació, però inclús la gent de Sant Just ja comença a ser tradicional que sàpiguen
que cap al mes de març es fa l'exposició. Hi ha una part de gent que ve per participar i per rebre aquests punts pel títol de millor cos de Catalunya i després hi ha una part de desfilada o de part no puntuable? Sí, bé, tant com això, l'exposició consta de diverses parts. Hi ha una part que és purament
l'oficial de fer el campionat de Catalunya, que els russos participen per raça, edat i sexe, i sobre això es puntua. Hi ha diverses categories, hi ha la classe cadet, la classe jove, la classe intermèdia i la classe oberta, que, insisteixo, són per les edats que van en classes diferents. Cadascú puntua o no puntua, clar. El que li toca, d'acord amb la valoració que li fa el jutge,
I, a part d'això, hi ha una prova que diem de bon ciutadà caní, que és de comportament, que aquí no puntua per res més que per tindre el diploma que el gos és educat i que mereix el diploma de bon ciutadà caní. I, a part, també hi ha una part més lúdica que hi ha una demostració de gos sincinistats
i fa l'alegria de la gent que està allà veient l'assetador. Home, és un bon dia per la gent que tingui gossos o que li agradin els gossos perquè hi ha moltes opcions per passar una bona estona. Evidentment, jo els que tinguin gossos diria que veniu i inscriviu-se, veniu a primera hora de 9 a quarts d'11, feu la inscripció i participeu i així fem l'exposició més grossa. Això és el que jo recomanaria.
a tots els sants justents que tenen. Encara que el gos no tingui pedigri, eh? Encara que no tingui pedigri pot venir perquè, a més a més, es pot treure, si el jutge el valora bé se li pot fer treure el pedigri, i si no, si més no, també pot participar en el que es diu gosfus utilitat, que és una prova que no necessita pedigri. Tothom hi té cabuda.
Exacte. I què ha de fer un gos per tenir aquesta part de títol de bon ciutadacaní, per entendre'ns? Bon ciutadacaní són deu proves que s'ha de fer. Primer s'ha de presentar net i pulit. Això ja és important. Després se simula que va a una perruqueria, se li passa la mà pel llom i no té que fer cap tipus d'agressió. Llavors va un veterinari, representa,
i el jutge li mira a l'orella i li mira una pota. I el gos s'ha de deixar mirar la pota i l'orella sense menjar les mans al veterinari. Després se'l fa voltar fent xils de dret a esquerra, d'acord amb el jutge, el que li digui, i ell ha d'anar al costat, no tirant de la corretxa, i se'l fa assentar, se'l fa estirar, després passa per dintre mig un grup de gent, i llavors se sent al mig, la gent el rodeja i el poden tocar,
el moment que no pot tenir màxim estrès el gos i tampoc ha de demostrar cap tipus d'agressió. Després es passeja al costat d'un altre gos, tampoc ha de demostrar cap tipus d'atac ni de res, i per últim es fa una distracció, una estrenca. Es diu que es passa corrent pel costat seu, es deixa anar una carpeta, cau a terra, s'agafa la carpeta, i el gos, quan vas a buscar la carpeta al jutge, s'ha de tornar a deixar tocar.
Demosta que és un gos que està equilibrat i que no interpreta coses mal interpretades. No tots la deuen passar, aquesta prova per això, no? Bé, els que s'hi apunten sí, però tot i si algun dia alguno la passa. Està més nerviós, la megafonia la sent massa forta i quan ell s'entrena a casa seva no hi ha ningú que parli per altra veu.
Les coses que passen amb el directe que es diu. Quants gossos acostumen a participar en aquesta exposició de Sant Just? Per nosaltres de Sant Just un mínim passen un cinquantena de gossos. Home Déu-n'hi-do.
Venim fent i per això fem el dir i convidat amb el que discuteu, veniu i participeu. És la forma de fer-ho gran, això. Clar. Que a part de gent de Sant Just, per això, ve de gent de fora per participar a la part puntuable. Sí, d'arreu de Catalunya ens ve gent. Lògicament, on hi ha més, són de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Aquests són els que més fàcilment segueixen la prova.
hi ha gent que ve de la Seu d'Urzell, concretament estic pensant en un, hi ha gent de Tarragona, hi ha gent... Sí, sí, tenim gent d'arreu. I el gos que va guanyar, per exemple, l'any passat, o l'altre, costumen a repetir, és allò que passa amb altres coses, de dir, mira, aquest ja porta tres anys guanyant el millor títol de millor gos. Exacte, sí, això és molt freqüent. O sigui, en el món del gos, quan nosaltres fem una exposició i guanyem, la propera deminem. A part que guanyem més punts,
evitem que el que ve al darrere pugui guanyar. I d'aquesta manera és la forma que el teu gos sigui més campió. En tres anys ha sigut el teu, no ha sigut un altre. Llavors vetes el que pogués estar segon, però això vol dir que els jutges valoren més el teu que l'altre. I això es fa bastant. I l'últim guanyador, quin gos era? Doncs mira, sincerament, no me'n recordo. No me'n recordo perquè feia un mínim de deu exposicions a nosaltres.
que perquè els gossos, el que guanya la final, que diu el Best in Show, això és el que no puntua. Si el gos que guanya Sant Just no puntua per res, només per la satisfacció personal del seu amo. Home, jo vaig quedar el primer. Per això es diu Best in Show, que traduït al d'anglès és el millor del show. Però no deixa de ser show, perquè el punt del campionat, el que guanya és competir amb els altres a la seva mateixa rastra o edat. Va, clar, clar, clar. Queda al final, sí, queda bé i l'aplaudeixes,
Tenim moltes fotografies que fem i que pengem a la xarxa, i que hi són, però aquest moment no me'n recordo. I del millor cos de Catalunya en general, n'hi ha algun cop ha guanyat algun de Sant Just? Sí, sí, sí, algun cop ha guanyat, de tota manera. Aquest moment no n'hi ha cap de Sant Just, aquest any, de campió de Catalunya de l'any passat, del 2014. Es fa l'entrega dels trofetxos allà a l'exposició. Encara tenim l'ocasió de veure els...
Són 9 que han quedat campions a Catalunya. Llavors se'ls entregarà la trufetxa allà i se'ls farà sortir, o sigui que els veurem. I alguna raça que ha d'acostumir a ser més favorita en aquest tipus de competicions? No, no. És cert que hi ha modes, en el sentit que quan són les modes d'un tipus de gos, a haver-hi més participació, costuma haver-hi més...
un gos més campió, perquè intenta això, demostrar que ell vol estar allà i que és així. En aquest moment continuen encara estant de moda els púlpards francesos, que són gosos relativament petits, la mica xetots ells. I els pàrso en Jack Russell, que són uns terriers blancs, també relativament petits,
que també està força de moda aquest moment. També hi ha altres gossos que poden estar...
que poden guanyar i que no tenen per què ser el més de moda. Doncs serà aquest diumenge, a partir de les 10 del matí, la gent que s'hi vulgui apuntar que hi vagi abans, no també, entre 9 i 10? Sí, apuntar és de 4 de 10 o 4 d'11. És cert que val 15 euros, ja sabem que avui dia els diners tothom no n'hi sobren, o la majoria no n'hi sobren.
És un preu que s'ha de pagar per fer això.
a partir de les 11. Abans no hi ha res més que això. Aquest diumenge al Parc Roquetes avui n'hem volgut parlar amb en Fraderic Plana, Sant Justenc i president de la Reial Societat Caninada de Catalunya. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I com deia Sant Justenc, veniu amb el gos, home. Exacte. Que t'ha fet a la carrera també des d'aquí. Moltes gràcies i que vagi bé. Gràcies, Carme. Adéu, bon dia. Adéu, fins diumenge.
10 segons i arribem a punt a les 11. Connectem amb el guiatí informatiu dels Enjust Notícies amb el de Catalunya Ràdio i tornem després. Entrevistarem Sergi Seguí, regidor de patrimoni i farem tertúlia esportiva.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Esquerra Republicana de Catalunya demana al president Mariano Rajoy que reconegui que les eleccions del 27-S seran un referèndum per la independència. La petició l'ha fet el diputat republicà, el Fred Bosch. El debat de política general. Congrés, Txell Feixes. Bon dia. Adiós con el corazón que con el alma no puedo. Així s'ha acomiadat el Fred Bosch com a portaveu en un debat que espera sigui també l'últim pels catalans.
En aquest sentit, reclama el president espanyol, Mariano Rajoy, que reconegui que el 27 de setembre celebrarà un referèndum que, si es guanya, donarà pas a la República Catalana. Suelte el lastre. Suelte esa carga tan enorme que le provoca pesar. No sea caballero de la triste figura, señor Rajoy. Libérase. Atrévase a volar. Se lo digo con el corazón. Independícese, señor Rajoy. Independícese. Usted en el reino maravilloso del Candy Crush.
acabava dient que el 27 faran un nou país més net i just, que es veuran a l'ONU, bon vent i barca nova, acabava. Txell Feixes, Catalunya, Ràdio Madrid.
Notícies breus, David Badia. Jornada vaga avui i demà els estudiants universitaris, també el secundari en protesta pels graus de 3 anys. La jornada té poc seguiment a la majoria de universitats de Barcelona, tret del campus històric de l'UB on un grup d'estudiants han ocupat el rectorat durant la nit i aquest matí s'han suspès algunes classes. Barcelona, Montse Poblet.
Bon dia, al Campo Ciutadilla de la Universitat Pompeu Fabra la vaga ni es nota, hi ha activitat normal a totes les facultats. Nosaltres fem periodisme i humanitats, i ara al matí humanitats, i sí, sí, classe normal. Estudio International Business Economics i la vaga no s'ha ni notat. He fet classe normal. Sí, lo mateix, estudo International Business i cap problema.
Aquesta normalitat es podria trencar demà. Alguns professors ja han avisat els alumnes que no cal que vinguin. El govern grec és conscient que l'acceptació del seu pla de mesures per part de la Troica no li evita els greus problemes de liquiditat que té a curt termini. El ministre de Treball ha reconegut que l'acord amb l'Eurogroup preveu que els 3.700 milions que ha de rebre Grècia
no arribaran fins al mes de maig quan els creditors hagin revisat les reformes compromeses al memorandum. Per això, el país alè necessita trobar abans una solució per afrontar el mes de març uns venciments de més de 7.000 milions d'euros.
Avui arriba a judici l'incendi que va cremar 300 hectàrees al municipi del Baix Pallars, el Pallars Sobirara, fa 3 anys. L'Ajuntament i un grup de veïns acusen la companyia elèctrica andesa de ser la responsable d'aquest foc. Sort a Loi Barrera. Bon dia, l'Ajuntament i 8 veïns del nucli de Peremea actuen com a acusació particular en aquest litigi.
Reclaman a l'elèctrica uns 600.000 euros per danys en equipaments i propietats privades. Per fer-ho es basen en un informe dels agents rurals que apuntaria com a possible l'origen del foc un centre transformador que alimenta els túnels de collegats. El foc, que va estar activ una setmana i va cremar més de 300 hectàrees, va coincidir amb una sèrie d'incendis que van afectar el Pirineu de Lleida a finals d'hivern del 2012.
Charlie Hebdo torna al kiosk. El setmanari satíric francès vol recuperar la periodicitat que tenia abans de l'atemptat jihadista a la seva redacció, que va costar la vida el seu director i alguns dels caricaturistes més prestigiosos, això entre d'altres persones. Marine Le Pen, el papa Nicolas Sarkozy i un jihadista transformat en un gos negre que porta un fusell, Kalashnikov, atrapat entre les dents, ocupen la portada d'aquest nou número.
Fukushima ha detectat una nova fuita d'aigua radioactiva a través del desaigua d'un dels reactors que hauria provocat bassament el mar des de l'abril passat. La gestora d'aquesta planta, Tepco, ho ha reconegut avui després d'explicar que fa 10 mesos va comprovar un augment dels nivells de radiació cada cop que plovia. Malgrat tot, però, no ho havia fet públic fins ara. Un cop ha tingut els resultats de l'anàlisi dels nivells de radioactivitat del líquid acumulat.
Aquest vespre 3 quarts de nou es tanquen els vuitens de final anada de la lliga de campions de futbol amb els partits Bayer Leverkusen Atlètic de Madrid i Arsenal Mónaco. Ahir la Juventus va superar el Borussia Dortmund 2-1. El Barça va guanyar el camp del Manchester City 1-2. Luis Suárez va marcar els dos gols del Barça.
No sé si me siento más cómodo, sí que son rivales fuertes, rivales complicados que uno ya los había enfrentado y bueno, la verdad es que lo que me deja más contento es haber ayudado al equipo. També en futbol, la FIFA ha respost que no pensa indemnitzar els clubs europeus i el Mundial de Catar es fa a l'hivern. Tenen 7 anys per preparar-se, ha dit avui un portaveu de la Federació Internacional. Acabem amb un apunt d'embol aquest vespre dos quarts de nou, lliga a Soval, Natorjaus Rioja contra Granollers.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea Bueno, el ple municipal de febrer aprovarà demà una moció de suport a les entitats de Sant Just davant la llei sobre l'impost de societats. Es tracta d'un document de suport a banda d'aquest canvi legislatiu impulsat pel govern espanyol i és que des de l'1 de gener totes les entitats, sense excepció, han de tributar una part dels seus beneficis anuals. A banda d'aquesta moció, el ple tractarà l'aprovació del Pla de Prevenció de Droga o Dependències de Sant Just per als anys 2015-2019.
S'hi han definit unes 45 accions als propers 5 anys basades en un estudi sobre drogodependències, que s'ha de dur a terme a Sant Just a través d'entrevistes a professionals i joves. D'altra banda, el ple aprovarà de forma definitiva el reglament de funcionament intern de la bona aigua tot plegat demà a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Des de l'estiu passat, 53 contenidors han estat cremats a Sant Just. Els serveis tècnics municipals han quantificat en més de 19.300 euros els danys i en prop de 5.000 els es perfectes del paviment vorera, esbrat, allumenat i altres elements del mobiliari urbà. Tot això sense comptar les afectacions a vehicles i façanes d'edificis. Aquest cap de setmana s'han incendiat 5 contenidors a Sant Just, el que leva la xifra a 53 contenidors cremats des de l'estiu passat. En concret, s'han encremat 3 a l'Avinguda d'Indústria amb Camp Roig i 2 més al carrer Creu amb Santa Teresa.
Sí, sí, sí.
I un punt més per recordar-vos que avui és l'últim dia per comprar els tiquets per assistir al sopar Vall de les Dones, que es farà el dia 6 de març, una activitat que s'ha marcat en els actes de celebració del Dia Internacional de la Dona. El sopar de les Dones tindrà lloc el divendres 6 de març a la sala municipal de l'Ataneu. Els tiquets costen 25 euros i s'han de comprar avui de 6 a dos quarts de nou del vespre a la seu d'ajustdona al Centre Cívic Salvador Espriu o aquest matí o aquesta tarda al Centre Social El Milanari. I també marcada en la celebració del Dia de la Dona
El dia 7 de març es farà una sortida a la Triomf de Viladacans per veure l'obra La Plaza del Diamante, dirigida per Joan Oller i protagonitzada per Lolita Flores. El preu de l'entrada és de 15 euros i es poden comprar avui a la Seu de Justdona. I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies d'edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir actualitzats a tot el que passa a Sant Just al web de la ràdio de Svern.com. Molt bon dia.
No et quedes malament, malament, malament.
Bé.
Broke to Monday, something's not the same. Blank head, crossed as feeble floor. Feel your presence in your absence.
Oh, oh, oh... Oh, oh, oh...
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'hèrbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot nutricis positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concés o cinema.
2 minuts i un quart de 12 a la xarxa de Ciutats Educadores que coordina l'Ajuntament de Sant Just. Ha obert, va obrir fa unes setmanes el concurs de videoestats de memòries en moviment. Fins al 9 de març s'hi pot participar. I ara en parlem amb el regidor de Cultura i Patrimoni de Sant Just, Sergi Seguí, molt bon dia.
Anem parlant d'aquest projecte que forma part d'aquesta xarxa temàtica que tracta la memòria de les ciutats que lidera Sant Just. Lidera unes deu ciutats darrere de l'Estat, més o menys. Onze, concretament. Onze ciutats d'aquesta xarxa de la memòria de les ciutades i en aquest cas del que parlem avui és d'aquest concurs de vídeos d'aquest tas de memòries en moviment
La idea és que tothom, qui vulgui, pugui crear vídeos originals i divertits sobre patrimoni, contestant preguntes que formulen diferents personatges coneguts per molta gent. Hi ha temps fins al dia 9, encara queden 15 dies.
Com estan? Heu rebut ja alguns vídeos? Estan bé en quant a visualitzacions, diguem-ne, però estan malament en quant a respostes. Per tant, des d'aquí faig una crida a tothom que s'animi a veure els vídeos i que aquell que el motivi més, aquella pregunta que el motivi més, doncs que ens faci rebre una resposta, també. Ara mateix és molt fàcil gravar-te amb el telèfon,
i pujar el vídeo directament a les xarxes socials. No és tan complicat com abans que necessites una infraestructura, un tripod o una càmera. No, ara simplement és gravar-te amb el mòbil, amb el pal del selfie o amb un amic o amb una amiga que et gravi mentre fas la resposta. Clar, no es valorarà la qualitat de vídeo, sinó el que hi hagi. El que valorem és... Valorarem diferents coses a l'hora de decidir qui és el guanyador, però, evidentment,
Primer necessitem alguna cosa per decidir. Ara mateix no en tenim cap i per això reitero aquesta crida a la participació. Però no el que valorem és la qualitat de la imatge, sinó la gràcia que tingui la resposta que ens puguin donar. Potser hi ha algú que decideix disfressar-se per ambientar-se en una època concreta. Això també té la seva gràcia.
Però vaja, el que ens preocupa més aviat és aquesta falta de participació. Però bé, queden 15 dies fins al 9 de març de temps. Per tant, farem un intensiu aquests 15 dies. Ja hem fet difusió a través de les xarxes i hem demanat a molts participants, molts protagonistes dels vídeos, també, que em fessin difusió a través de les seves xarxes socials. I així ho hem fet, per exemple, els Estopa, el Sidoní, la Clara Segura... Ens consta que han fet retuits i demés, no? Per tant,
Això ens assegura les visualitzacions, per tant el projecte està arribant, però no ens assegura la participació, n'hem de fer un passet més. Exacte, i per tant suposo que, a més a més, perquè s'adreça a tothom, no hi ha un límit d'edat ni res d'això, no? Vull dir que tothom qui vulgui pot participar-hi. Pot participar-hi tothom que vulgui de l'edat que sigui. No hi ha cap mena de restricció, al contrari, quanta més gent i de diferents edats, millor que millor.
Per exemple, mira, sentim ara la pregunta que llença Clara Segura, no? Aquesta és la sintonia del vídeo. Fa molts i molts anys, prop del terreny que avui coneixem com a Sant Just d'Esvern, i d'acord amb les restes trobades, sabem que hi havia un poblat ibèric dalt d'un turó.
I si allà hi vivien els Ibers, per què se'n diu la penya del modo?
És la pregunta que s'ha de respondre en aquest cas. Es demana que es faci aquesta resposta creativa però hi ha més preguntes. Tenen un exemple però n'hi ha més. I tant. Amb aquest projecte que ens ha ajudat gent com el grup Sidoní, com la Clara Mas, l'Elisenda Roca, el Ferran Ranyé, la Cristina Plaças, el Zestopa, ens ha ajudat també la Pilar Sant Pau, en Joan deusà, l'Estel Soler, la Clara que la sentíem ara. Ostres, jo crec que...
que val molt la pena. Només que sigui perquè aquestes persones també hagin decidit col·laborar amb el projecte i hagin après una miqueta del patrimoni pel qual pregunten. Coneixent-lo, segur que són gent curiosa i hem decidit saber també per què estem fent això i a què ens dediquem aquí amb aquesta xarxa. Això també ho hem guanyat. Aquests aliats, diguem-ne, jo crec que els podem aprofitar també en un futur.
Vídeos que han de durar entre 30 segons i 3 minuts, si algú vol fer-se una idea pot mirar aquests i veure on estan gravats per agafar alguna opció. I tant, cadascú es pot gravar on vulgui, es pot gravar al carrer, en el lloc on es pregunta concretament, o es pot gravar a casa seva. Aquests vídeos estan muntats i estan treballats i per tant tenen un grafisme i el que fan és fer-los cridaners, però no li demanem a la gent que faci el mateix, només faltaria.
i pot participar gent de Sant Just però també de les altres ciutats que participen del projecte. No competeixen Sant Just amb Sant Just, sinó que és global. En Joan Deusà ha fet una pregunta específica sobre Sant Feliu, adreçat a la gent, no només de Sant Feliu, sinó a qualsevol persona que sàpiga la resposta a la pregunta que fa en Joan Deusà, pot contestar. Per això els vídeos que estan gravats en català estan subtitulats en castellà, perquè la gent darrere de l'Estat pugui participar-hi,
que les 11 ciutats que participen de la xarxa són tan diverses com Alcalá de Guadaíra, Màlaga, Santiago de Compostela, Baracaldo, Granollers, Sant Feliu, de Llobregat, Sant Adrià, Besòs, Sant Just, que la liderem, Ivi, que està al País Valencià, Orihuela i Ribes, Bacía, Madrid. Per tant, estem parlant de tot arreu de la geografia de l'estat espanyol i jo crec que és un projecte prou ambiciós
com perquè tots fem l'esforç, no només des de Sant Just, sinó de la resta de ciutats que també participen, fem tots l'esforç per buscar aquestes respostes. De fet, el veredicte el farem a la trobada que tancarà aquesta xarxa, que la farem a Màlaga el 9 i 10 d'abril. I allà ens agradaria poder fer el veredicte. Per això fins al 9 de març hi ha temps, perquè després tinguem un mes per anar-lo-nos-en mirant i per anar valorant.
De fet, hi ha premis. El primer és per les diferents categories.
Però el que farem serà oferir una Smartbox de consum cultural. I clar, que cadascú pugui decidir. El que no tenia sentit era que et respongués una persona de Santiago de Compostela i hagués de gastar-se un premi amb vals d'aquí a Sant Just. No tenia sentit. Per tant, en una Smartbox tens... Dic Smartbox perquè és la més habitual, però hi ha altres marques.
Però jo crec que és el més coherent, que la persona escolli quant i què vol fer i on ho vol fer. Ara això sí, ha de ser un consum cultural per entendre'ns. Vam estar també veient a veure si fèiem un viatge o si fèiem un sopar i vam dir que fèiem un projecte cultural i educatiu, per tant, que el premi sigui en aquesta línia.
Això es presentarà o es tancarà aquest projecte a l'abril, com deies, i llavors, per tant, continua la xarxa però canvia el lideratge o què passa? Tancarem la xarxa, és a dir, les xarxes temàtiques durant això, un, dos anys. Nosaltres ens vam plantejar fer-ho tot en un any i mig perquè el maig venen eleccions municipals i no ens semblava de rebut allargar aquesta xarxa i que qui vingués al darrere se l'hagués de trobar que l'havia de tancar. No, volíem començar i tancar el projecte
I després de les relacions municipals ja veurem. Sé que en Lluís Montfort, que aquest és un president compartit entre la Regidoria de Cultura i la Regidoria d'Educació, i avui no podia ser aquí, però sé que en Lluís vol assistir al Congrés de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores
per veure si el projecte continuarà precisament després de les eleccions municipals o no, i decidir si som aquí, tirem o no. Però, esclar, la xarxa temàtica sí que l'hem d'acabar. Ara, el concepte de Ciutat Educadora i l'associació que les aglutina és el que ha de definir el seu futur. I això és el que es farà en un congrés en el qual el Lluís em va dir que tenia intenció d'anar-hi per veure què s'hi respirava.
Està clar, hem anat parlant de les diferents projectes que s'han fet en aquesta xarxa. També acabarem de parlar-ne amb aquest concurs de vídeos amb el que es decideixi a l'abril amb aquest punt final. És aquesta xarxa de citats educadores que de vegades pensem que quan parlem d'educació només és de la part d'infants, joves i adolescents i en aquest cas seria l'educació patrimonial que va més enllà i no cal oblidar-se'ns.
A vegades el que pensem és que l'educació només es fa dins de l'escola i en horari escolar i aquí el que defensem és que no, que l'educació és un concepte integral i que es pot educar des de molts punts de vista. En aquest cas, la recuperació de la memòria històrica, el patrimoni material i immaterial també serveixen per educar i per construir-te una personalitat i per construir-te un futur.
i això és a totes les edats. L'educació no és només en edat escolar, sinó que és a totes les edats. De fet, aquí a Sant Just defensem les xarxes 06, per tant, defensem que l'infant, des que neix, ja s'està educant. No només s'educa a partir dels 3 anys, que és quan té l'escolarització obligatòria. Deixa'm dir només una cosa, Carme, perquè em sembla que no ho hem dit, que és l'adreça de la pàgina web on es poden trobar tots els vídeos. Estan en castellà, perquè ha de ser accessible a nivell de tot l'estat espanyol,
és catadememoriesemovimiento.blogspot.com Allà es poden veure tots els vídeos, allà estan posats. I deixa'm també abans d'acabar perquè veig que anaves així mirant el rellotge, que no sé que hi ha d'entenir l'hora a sobre. No, que ara tenim alguns minuts eh, si vols. Com sempre l'estic mirant.
Abans que acabem, agraï tot l'equip tècnic que ha fet possible tirar aquesta xarxa endavant.
Ha sigut de Sant Just o ha estat compartit amb altres municipis? Ha sigut aquí Sant Just. I no em refereixo només al personal de l'Ajuntament, que també a la Núria, a la Patricia, al Jordi, a la Lourdes, a la Berta, sinó també a la Universitat Autònoma, que ens ha donat un cop de mà a nivell acadèmic, amb això, la Clare i la Paloma.
També a una persona d'Aquí Sant Just que domina el tema del patrimoni i de l'ensenyament del patrimoni moltíssim i que també ens ha ajudat. També el centre d'estudis, que el dia que van fer la primera trobada d'Aquí Sant Just va participar de manera molt activa i em consta que tothom va sortir molt content, tant ells com l'entitat com la resta de gent que ha venit. És el que es va ficar en Ginestà, no? Que es va pujar també al Terrat, després... No, allò va ser la jornada del patrimoni. Era del patrimoni però no era això, és veritat.
Però, vaja, que tothom que hi ha participat i ha posat el seu granet de sorra i ha fet que això sigui possible, i que una ciutat com un poble com nosaltres, 17.000 habitants, en comparació amb les altres 10 ciutats que participen a la xarxa, som els més petits de tots i hem pogut tirar endavant una xarxa molt potent, jo crec que molt potent, i que, a més a més, deixa un pòsit important, deixa una documentació i deixa una manera de treballar, jo crec que important i que pot fer camí.
Aquí a municipi, no només a la resta, sinó a nivell global. No només aquí al poble, sinó també a nivell global. Jo crec que hem demostrat a la resta de pobles i ciutats que hi participen que les coses poden fer diferents. Poden fer projectes compartits, que liderar no vol dir assumir el rol protagonista principal sempre, sinó que liderar vol dir repartir joc, donar canya a tothom, aquest tipus de coses que anem fent.
S'han complert per tant els objectius que us havíeu plantejat des d'un principi? Sí, ara només falta que complim l'últim, que és que tinguem moltes respostes als 12 vídeos que hem plantejat a les 12 preguntes. Però sí, jo estic content. Perquè a més a més, això és un treball que va en paral·lel amb altres treballs de recuperació memòria històrica, com la Miserània a Dones, que presentarem a finals de març, el dia 26, si no recordo malament.
que és el resultat d'una feina que ja va començar anys enrere. Jo crec que portem uns anys treballant aquest tema i que cada vegada, evidentment, ho fem millor perquè anem aprenent i perquè tenim més gent que ens ajuda. És a dir, estem marcant camí, estem obrint...
obrint un aspecte i obrint una manera de fer i obrint un tema que fins ara era per algunes persones, fins i tot hauria de ser dolorós la recuperació de la memòria històrica, sobretot centrat en la guerra civil i en la repressió i la postguerra i que no en parlaven, però és que no ens ha de fer por no parlar-ne. Vull dir que va passar el que va passar i ho hem de recuperar, precisament perquè no torni a passar.
Queda dit, recordem de nou aquesta web, catadememoriaacetmovimiento.blogspot.com on trobareu aquests vídeos i des d'on us expliquen com fer aquestes respostes en vídeo que han de durar entre 30 segons i 3 minuts. Avui volem parlar amb el Sergi Seguí, regidor de Cultura i Patrimoni d'aquest projecte de la xarxa de ciutats educadores que coordina l'Ajuntament de Sant Just. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé i fins aviat, bon dia.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Veus que la parròquia?
Paraula Viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a ràdio d'Esver, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onsa.
60 i més.
El magazine fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I en segona audició els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'Airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Passen dos minuts de les 4 de 12, de seguida fem un tur d'artúlia esportiva després d'aquest Lighthouse de Patrick Watson.
Leave a light out in the wild. Sun coming in a little blind. Dreamer of a lighthouse in the woods.
I want a little light to bring us back home.
To find you in the backyard. Hiding behind our busy lives. Dreaming of a lighthouse in the woods. To help us get back
Into the wild.
Cos I know I've seen you far Won't you shine
On us now.
Passant sis minuts de dos quarts de dotze, a aquesta hora comencem la tertúlia esportiva avui amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. I també s'incorpora de tertúlia el Sergi Seguí. Bon dia. Bon dia. Saps què passa? Què? És que si no es quedava Carles sol i no és una tertúlia, és un monàleg. Clar, clar. Ja ho vam fer això. Jo també faig de tertúlia, Anna. Ah, perfecte. Però sí, sí, ho vam fer fa un parell de setmanes, em sembla, no? Sí, sí. Una mica més, sí, sí. Tertúlia, monotertúlia.
I després hi ha els dies que s'incorporen, per exemple la setmana passada diria que era l'altre que es va incorporar l'Oriol Rigat. Hi ha un convidat estrella, avui ets tu Sergi. Tot i que l'Enric Riba ens ha dit que arribarà. D'aquí poca estona també s'incorporarà els micròfons. Però és que avui és bon dia per fer d'Artúlia. Feia molts dies que l'abans es jugaven dimecres i fèiem prèvies i per fi podem comentar un partit.
I un partit fresquet, fresquet, perquè és ahir al vespre. Exacte. Un tros de partit de futbol. Ho comentàvem ahir amb amics i tal i ho deien, no? Tot havia aquest punt negatiu de dir, es va fer el ridícul contra el Màlaga i es farà un altre cop el ridícul, hi ha hagut un altre cop de pressió, ha de sortir el Bartomeu a frenar. Però clar, si mires el global de tot plegat,
La Barça portava 11 partits sense perdre la Lliga i alguns amb golejada espectacular. A la Champions ha quedat primer, a la Copa està a les portes d'una final. Per un partit al Màlaga, tot i que hi ha hagut alguns moments durant la temporada que tens alts i baixos, si algú es pensa que la Barça ha de guanyar els 38 partits de Lliga per golejada i tranquil·lament relaxat,
L'actitud de Luis Enrique va ser més constructiu que destructiu, de vegades que va ser autocrític, va admetre que a mi això m'agrada.
Té un problema d'actitud a la sala de premsa, però és que ja el van fitxar així. No és que s'hagi convertit, és que ja era així. Escolta, tothom ho sap i els periodistes també. Fins i tot ja era així quan era jugador. Per tant, nada nuevo, diguem-ne. És així i és així i ja està. El que no es pot negar és que és un tio que defensa els seus jugadors. És un tio que fa autocrítica, és una persona treballadora i jo crec que això reflecteix en l'equip.
Ahir era brutal veure com tothom corria, com un desesperat a pressionar, i de fet, fruit d'aquesta pressió, van venir moltes jugades d'atac del Barça, perquè pressionen endavant i l'equip contrari per la pilota molt a prop de l'àrea. De fet, la primera de Barça suposa que va sorprendre una mica a tothom en aquest sentit, no? Amb el plantejament de Luis Enrique. Bueno, el plantejament de Luis Enrique, més o menys, és el que s'està treballant, però el que va sorprendre és el City. A més, el City surt amb dues puntes i torna a fotre l'autocar un altre cop i no sabia ni per on anaven.
Ja ha arribat l'Enric Viva. Jo us he dit que el nivell baixaria. Encara no he dit res, ja l'ha baixat. Bon dia Enric, pots saludar. Hola, què tal? Jo crec que va sorprendre una mica el plantejament del City.
També perquè el periodisme ho engreixa moltíssim. Estaven dient que havien vingut d'un partit a la Premier, que havien guanyat 5 a 0, que estaven enxufadíssims, que és un equip que individualment està molt ben parit, que la culpa és de l'entrenador per no saber-los conjuntar, la banqueta també és espectacular, però ja el va saber passar per sobre. Sorpren.
que un tio que no ha guanyat encara en samba cap partit contra el Barça, l'entrenador del City, doncs torni a plantejar un partit fatal contra el Barça i sorprèn un Barça que es va sortir amb unes piles espectaculars, que després les va deixar el vestidor. A mi em torna a sorprendre la prèvia. Pellegrini deia, sortirem diferent que l'any passat i tindrem la pilota.
Ho sento molt, però ahir el Barça els va tornar a passar per sobre. Potser no els van poder disputar. Ells volien tenir el pilota, però si el Barça juga com jugar a la primera part, jo diria que ira bé cap equip li pot disputar la pilota. El Madrid tampoc pot jugar d'una altra manera.
Els equips que els agrada tenir la pilota, com pot ser el City, quan es troben amb un altre equip que també li agrada, els costa molt més jugar a futbol. I si a sobre no te la deixen la pilota? El City són jugadors bons, perquè són molt bons, però diguem que l'estil pelotero es tenen a Silva i Torreya ja, que ho han notat molt. Torreya ja és un jugador increïble, jo crec que és l'ànima del City.
Ahir no van tenir mig del camp a la primera part. El Fernando aquest pot ser boníssim, però realment no va rastrejar. Segurament aquí al Camp Nou veurem un partit molt interessant, perquè el City ha d'anar desbocat, perquè si no, no té una altra opció per passar. El problema és que el Barça actual,
amb un equip que l'apreta i que va desbocat a l'atac i troba espais, és molt perillós. En un camp nou que és molt gran, que tindrà la gespa perfecta, mulladeta i que la pilota anirà ràpid, perquè ahir la gespa tampoc era perfecta. I tot i així, com que anàvem al Carles abans d'entrar,
i va haver 4-5 minuts que es va veure un Barça que la tocava de primeres i que la movia i que el City no la va tocar en un minut i mig o dos. Una jugada que dura gairebé 3 minuts. Jo vaig estar flipant. Per què jugues així contra el City amb aquesta intensitat, amb aquesta mentalitat?
i el dia del Màlaga surts a... no diria passar l'estona, perquè tampoc és això, però et fan aquell igual amb fred, suposo que confies que remuntaràs fàcilment, i et va passant el temps i comences a creuar-te, perquè si no no s'entén. Quan et veus apurat, al final t'atabales. L'última mitja hora ja no compta, però durant tot el partit el Màlaga va estar molt...
fot una mica, si fóssiu d'un altre equip fotria una miqueta. El Maragall fot un partidàs. El Maragall va a 7è. És un equip que juga molt bé, sortia de conya el contraatac, se n'anava amb la pilota fins al córner, els contraatacs els gestionava molt bé, la posició amb defensa, o sigui, tens un tros de Barça amb uns jugadors espectaculars. No hi ha cap moment que t'enganxin amb pilotes. Dos o tres vegades a la primera part, a la segona part no es xuta porteria.
El Maragall a fer un partidàs. No mirem sempre allò. El Barça la va cagar.
Si l'altre equip juga a veure futbol, són 11 contra 11. El Barça va tenir una errada, que va ser el gol, i no es va saber sobreposar, ja està, no té més. Altres partits també ens ha passat el mateix, i hem marcat el cap de dos minuts, i ja està, ja està arreglat, i aquesta vegada no ha sigut possible. Això passa des de l'època Guardiola, hi ha partits que no entren i no entren. Això passa sempre. L'únic que passa és que fa ràbia, perquè penses, ostres, estàvem a un punt, amb la possibilitat que el 22 de març tot depèn de nosaltres,
Ja tot no depèn de nosaltres. Si el 22 de març guanyem, tornarem a estar a un punt i ens faltarà un passet més. Això és la emoció de la Lliga, no? Sí, però amb el que havia costat remuntar-li al Madrid, és a dir, sap greu, és com el dia del Celta, que va ser un partit totalment diferent, però el Barça perd a casa quatre xuts al pal, és cert, i mil oportunitats, no? Però sap greu, aquests partits són els que et fan perdre la Lliga.
Però si d'aquí a final de temporada l'Atlètic de Madrid guanya tots els partits que li queden és campió, oi? Sí o no? Perquè ens ho pagarà el Barça i ens ho pagarà el Madrid. I l'Atlètic de Madrid és a més distància que el Barça, està amb dos punts encara més. És que aquí és regularitat. I si tu fots una campanya que tota la segona volta guanyes tot, guanyes la Lliga, si estàs allà dalt.
El partit d'ahir vau acabar amb el regust al final del penal o no? Va ser greu perquè era gairebé l'eliminatòria definitiva, però no passa res. No se li pot dir res a Messi. És bo el porter també, no?
És molt gros, aquest tio. Jo no l'he vist mai en persona. No l'he vist mai en persona. Miraves ahir, que el Suárez tampoc no és un tap de bassa, i quan va fer el bo contra un, que li va fotre el canyó, el tio espaterrat l'ocupava gran part de la porteria. És un tio que ocupa molt d'espai.
Ha rebut moltes crítiques a Hard. Hi va haver un moment de temporada que no era titular. El titular era Willy Caballero, que és l'home de confiança. Es va parlar que volíem fitxar Mercat Di Berna a Víctor Valdés per substituir Hard, però és l'únic anglès de l'equip.
Ell i Milner. Llavors, és complicat. És el porter que juga també a Anglaterra moltes vegades. Però bé, sí que és cert que, jo crec que Messi és el tirador de penals i ho ha de ser fins i tot que ell vulgui ser-ho. Ara potser sí que està pressionat darrerament i li caldria descansar una miqueta. Bueno, li vas a dir l'altre dia al Neymar. I va fallar.
A veure, no és fàcil xutar un penal. Ens pensem que sí, però no. Quan estàs allà, la porteria es fa molt petita. Si tens la xamba que enganyes el porter, d'acord, però com que el porter es llença al mateix lloc on tu xutes,
I és gros? És difícil. Una estadística d'un 50% en penals no és alta. No ens enganyem. Ronaldinho tampoc era un bon tirador de penals. Ho feia gairebé tot bé. Sobretot de la farra, però gairebé tot bé. Els penals no es tirava bé. Messi no és un excel·lentíssim. Com Cristiano, no em falla gairebé cap. El Messi últimament està creuat, perquè un penal és molt mental. Quants penaltis porta fallats? Tres. Dels últims sis ha fallat tres.
És una estadística que en bàsquet en triples estaria acceptable. No parlem de bàsquet perquè... No s'han picat massa penals al Barça. No pot fer-ho tot perfecte. Els que els volen xutar i a vegades hi ha gent que no vol xutar. Quan s'hi agafa la pilota és perquè agafa aquesta responsabilitat.
Si no que hi hagi un altre que surti que el critiqui. Jo crec que ningú s'atreveix a criticar Messi. Si no hagués vingut a l'últim minut potser no hagués vingut a l'últim. També va fallar en aquella eliminatòria contra el Chelsea. Va anar al pal, va tirar a rebentar. Però allà es va acabar, no?
El Barça es classificava per la final de la Champions. No es va classificar. És diferent que el cas d'ahir, que no sentencia una cosa cap a l'altre. No és definitiu. Esperem que no ens en anem recordant i que quedi una anècdota.
Jo crec que sí. Jo també crec que sí. Mira, jo, ahir abans de començar el partit, no sé per què, tenia la sensació que el Barça fallaria. Tothom tenia aquesta sensació abans de començar. Clar, però és el que comentàvem, quan no havies arribat, portava uns partits guanyats a la lliga i superava contra el Malaga. Estava en una ratxa espectacular. El Barça està jugant de conya. Per què ha de jugar malament? Per què han de venir dos seguits?
Jo m'esperava bastant més del City, però ja no sé per qui... El Barça no el va deixar jugar. No sé si és de mèrit d'un o de l'altre. El Barça no els va deixar jugar, el City segueixen els mateixos. El Silva és un tio que a mitja punta remena 30.000 pilotes, no en va rascar ni una gaire bé. La llàstima va ser que el Zabaleta li va fotre un pal a la primera part bestial sense gairebé ni pilota amb el Neymar, i el Neymar va dir avui passo. Passo perquè me la fotrà.
Cada cop que tocava la bola tenia una castanya per darrere. Són argentins i brasilers. I va estar bastant ofuscat. Recordeu les jugades del Neymar? Totes les que pugueu recordar no són per banda. Són obrint-se cap al centre del camp i buscant l'altre cantó per no que no segueixi la baleta. Es va acollonir. Són aquelles coses que passen després del... A l'Alves també es pot emprenyar i fotre'l una petada d'una ampolla, però ahir estava també bastant negadet. Primer la perda el Messi i després ell no sap pressionar bé. A Neymar també se'l va criticar, no?
No, no és criticar, eh. El Neymar Eiz va acollonir. Tenia un tio que és fort, que marca fort, que és el Zavaleta, que és argentí... I que marca territori. És argentí i sap què fa. Ara, aquesta mobilitat que a vegades se li pot... Però és el que va fer el penal de Messi, no? O no era aquest?
Sí, és el que va fer el penal també. No em diguis que és un error, no? Sí, és un error perquè al minut no hauran de tirar-te allà a fotre un penal. Perquè no va anar bé, però si no... A mi em preocupa Alves, perquè la patada d'aquesta ampolla d'aigua no...
No m'agrada. No sé per què es va emprenyar. Però aquest noi no està gaire centrat. Hi ha una frase en castellà que diu que es pot vendre. No sé si es queda lliure.
Si no renova... Si no renova queda lliure, ell se'n va. Ho va dir clarament que no és el seu problema. Se n'anirà perquè no el volen. És evident que no el volen perquè estem a punt d'entrar al mes de març, un tio que acaba contracte i tu el vols, no deixes que arribi el mes de març lliure. I que cada vegada que algú ho pregunta diu que ho farem a final de temporada i haurà acabat el contracte. És evident que no el volen. Amb una junta nova, a més.
o no ho sé, però hi haurà eleccions. No sé si hi haurà Junta Nova o seguirà la mateixa. La Junta Nova poc podrà fer. De fet no es podrà fer res perquè no es pot fitxar. Serà divertit.
No sé que es pot fitxar, però no es pot incorporar. Em sembla que és un matís que han anat repetint aquesta setmana. No es podrà fitxar al mercat d'hivern, no es podrà fitxar. El que diuen Sergi, li poden fitxar l'estiu i no el donar a l'alta federativa. Quin primer espasa ho accepta, això? Està 6 mesos sense jugar, o jugar 6 mesos en un club d'origen i 6 mesos en un altre, i a més a més sense jugar Champions, perquè no podria jugar Champions en el Barça. No sé que fitxis un jugador d'un equip que no jugui Champions.
Per exemple, Borussia Dortmund l'any que ve probablement es jugarà a Champions. De moment va perdre el camp de la Juve.
Sí, sí, però ja sabem que la Champions es transforma. Però no, és possible. Per exemple, com idea. Fins i tot el Liverpool, que també està com està i és prova que no jugui Lliga a Champions l'any que ve. Però tampoc vull dir que... que també el Barça no sé si necessita fitxar, jo què sé, Marcos Reus, per dir alguna cosa. Per això us dic que potser el que cal és apuntar a l'altre dret, un altre dret com Déu mana,
El primer toc molt ràpid, tothom a les dues cames. L'únic problema amb l'Adriano és que es trenca molt. I Montoya també. I tenim dos jugadors cedits. Cap dels dos és lateral.
No, no, jo parlava de fitxat. No lateral, perquè lateral entenc que amb Adriano, amb Montoya, i no us oblido de Douglas, que també el tenim allà, a la recamera per Sunkast, doncs el tenim més que cobert. El tenim supercobert. No, però vull dir que el Douglas si l'han fitxat és perquè algú ho té. S'ha de tenir paciència, jo què sé. Pot ser. També vam fitxar Harrison i no recordo l'altre també. Però tampoc van jugar mai. És a dir que són d'aquells fitxats que no s'acaben d'entendre.
Mira que aquest no acaba igual. Però no, el temps dirà. I Vermalen què? Bueno, allà està. La mascota del vestidor, suposo. Jo crec que Vermalen acabarà jugant. Segur, quan estigui bé. Hauria de fer-ho. Ara sembla que a la recuperació l'han hagut de frenar una miqueta perquè tenia algunes molèsties.
Diuen que no té res a veure amb l'alesió, sinó que per la càrrega d'entrenament que ha tingut. L'altre dia deien que el senyor que era el Brayda està buscant centrals i va anar a veure un noi de la Fiorentina, un tal Savic, que té 23 anys.
Per què vols un altre central si en tens una a la càmera? Perquè no t'acabes de fiar que se'n surti. De central? En tenim 5. El senyor està buscant un altre central. Això és perquè algun dels 5 no acabarà de collar. Que no parla prou bé el català, potser no ho entens.
Aquest senyor Obreaida amb tot el respecte, segur que té una trajectòria amb el Milan impressionant, entre d'altres va fitxar a Rivaldo i uns quants més. Fixa per fer de director esportiu d'una junta que probablement a partir de l'any que ve serà en una periode en què el club no pot fitxar.
És a dir, és com una mica estrany, no? Perquè ell des de petit sempre ha volgut treballar pel Barça. Home, clar, estava jubilat i tu imagina't en Reixac, s'ho deu passar a teta.
Segurament els dos s'ho van passar bé. L'altre dia, el partit contra el Llagoster del Barça B, se'ls veia molt animats. La primera reunió la van fer... Mira que deu haver-hi oficines al Camp Nou. La primera reunió ja la van fer en un restaurant. Que no hi ha oficines? Estaven totes ocupades. És genial. Jo, si tornés a néixer, voldria ser Charly Reixac.
Correres de cobardes y Torres más al desencaído. Parlem de l'Espanyol, si us sembla, perquè divendres el va perdre per dos a un contra el Getafe. Aquest divendres torna a jugar. I en aquest cas aquí a casa. Home, divendres està bé.
Home, què vols que et digui? Jugar divendres? Què passa? Jo crec que no té ambient de futbol. No ho sé, potser és això. És el mateix que divendres cada dissabte, cada dijous, cada dimecres. No, no, no. Jugar tots els dies de la setmana menys divendres. I divendres no ho veiem. Ho trobo igual. Molt bé, Carme. Juguem tots els dies per divendres. No, és veritat que des d'un punt de vista... social és com dissabte. Pràctic divendres. I els altres dies són iguals. El dia següent és festa. I sense més setmana lliure. Això també és veritat.
Anem a la qüestió esportiva. Jo crec que l'Espanyol està fent una temporada de moment molt bona. Tenint en compte que tenen un entrenador nou sense experiència a primera divisió, tenint en compte que com cada any han hagut de refer mig equip, perquè cada any els passa el mateix, perquè no poden mantenir econòmicament el que els demanen,
Jo crec que fan un gran pas amb el fitxatge de Lucas Vázquez, que ja han dit que pagaran els dos milions per calça. Hi ha la por aquesta que no entri en un joc de fitxatge de Casilla per part del Madrid. Sí, que vestim un sant per desvestir-ne un altre.
A l'Espanyol l'altre dia va perdre perquè, sincerament, crec que estan més centrats en la Copa i en poder arribar a la final de Copa i en poder donar il·lusió a la seva afició, que no en una lliga en què sí que la UEFA Europa League està allà, però que bé, si queden 8 anys tampoc passarà res, per entendre'ns, no? Sempre que arribin a la final de Copa i tot plegat.
Jo crec que l'aficionat de l'Espanyol sempre té la il·lusió que l'equip entri a Europa League però que si queden vuit anys també els està bé no patir ni estar en els jocs avall i que l'equip juga bé. I ara està jugant bé l'Espanyol. El primer objectiu de l'Espanyol és no baixar. Correcte. Aquest és el primer. Clar, a partir d'aquí quan les coses van més o menys bé doncs vas mirant cap amunt. Evidentment. I és lògic. Evident. Hi ha una persona de molt de pes a l'equip i és el Sergio Bertia que no va jugar l'altre dia. Això també és veritat.
Aquest noi és mig equip. És increïble. Va passar una miqueta això. L'espanyol va estar prou bé.
Llàstima que era contra el Getafe, que era un equipet que estava bastant fluixet i que estava bastant fotudet i no van poder-se aprofitar. I també els va anar bé malament que el Màlaga guanyés el Barça. És un d'aquells dies que els pericurs desitjava, perquè el Màlaga era el directe, estaven a 9 punts i ara estan a molt més. Espanyola ha d'aprofitar aquests partits contra el Córdoba i demés per sumar punts. Per sumar molts punts, que li donin tranquil·litat i es pugui centrar en això, en les semis de copa i si arriben a la final, doncs en la final.
però és un equip que ha anat creixent, veies els primers partits de temporada i deies que patiran però van agafar aquesta ratxa que és curiós com quan tens un o dos bons partits seguits l'estat d'ànim canvia i això fa moltíssim però que sortís molt més enxufat al camp i la confiança van canviar l'estil de joc, tenia el Chicano fent pilotes amunt i aviam qui l'enganxa
Hi ha hagut un canvi d'actitud.
I si no tenen Estuani també, un tio amb experiència mundialista que també surt com a... Bueno, perquè els està donant resultat. Però el futbol és això de tota desincoherència. No ens enganyem, és a dir, recordem Rivaldo. Rivaldo, un any t'han donat 8.000, no el vols vendre i l'any següent el regales. Vull dir, que ja sabem que... Bueno, d'acord que era Gaspar, no, el president, però...
Però a mi m'agrada l'equip que ha construït l'Espanyol, perquè des del primer moment de temporada es notava això que deia el Carles, que volen tocar a pilota. El fitatge de canyes, per exemple, és molt significatiu. Que fitxin un paio així, que eren mig Betis, que després se'n va anar el Swansea, que no va acabar de rotllar, però ostres, el veies el Swansea i també duia tot el pes al mig del camp.
Ara el tens aquí l'Espanyol i també fa el mateix. I veus que allibera a tota la resta de jugadors. Duarte també és un lateral que m'agrada molt. Després van treure aquest nano que venia al Villarreal, aquest defensa central de 18 o 19 anys, l'Èric, que jo el vaig veure jugar tres partits i era una meravella. Se l'han venut al Villarreal per 5 milions. Em sembla que era inevitable.
Si no, l'Espanyol havia de pagar... Era un contracte d'aquests que la meitat era dels drets federatius, era de no sé qui, llavors era complicat per l'Espanyol. I el que va dir el seu president, diu, és un maltrangul, però ni a ell la tresoraria, que l'Espanyol té aquest deute històric emisenda, doncs els hi ha anat bé, aquests 5 milions de... I tant, i tant. A principi de la temporada. Bé, jo crec que els perics estan bastant contents.
Carme, tenim temps de dir una cosa sobre el bàsquet? Estic molt emprenyat amb el Xavi Pascual. Molt emprenyat amb el Xavi Pascual, i ho diré. Ja ho sé, però posa'ls que han de jugar. I sense bases? Això és el que m'emprenya. I també estic molt emprenyat amb Joan Carles Navarro. I si me'l trobo un dia a l'Ateneo, li diré. Estic molt emprenyat amb ell. Per què?
Primer estic emprenyat amb en Xavi Pascual precisament per jugar-se un títol sense un base i a més a més posant a la canxa en Joan Carles Navarro
que no tenia ritme del partit, que portava mesos lesionat, que portava temps sense jugar, i deixant a la banqueta un tio enxufat com en Mario Sonja, o com en Satoranski, o similar. O a Brines. No ho vaig acabar d'entendre. Sí, però tens raó, però fixa't que Navarro fa un triple stratosfèric des de 8 metres, i que després fa una entrada que si la col·loca a dins tot hauria estat diferent. I haguéssim dit, mira que bé, l'ha guardat fins al final. Sí, la col·loca a dins. Vaig ser acostumat a jugar això, vaig estar al Palau veient el Barça amb el Tenerife,
i el Navarro surt un parell de minutets, fot un triple i se'n va cap a casa. És que Navarro està malament físicament perquè no se'n va de ningú. És a dir, juga'ls uns contra'uns i no aconsegueix generar-se'n. I això em preocupa que ell no accepti aquest rol que deia el Carles. Jo surto dos minuts, foto dos triples i ja està. I que hi hagi algú altre que pugui jugar els 40 minuts. Se'ns acaba el temps. Gràcies, Andric, Carles i Sergi, que vagi bé. La setmana que ve, bon dia.
Bon dia, us informa David Badia.
Defensa de la Unitat d'Espanya, no reconeixement del dret d'autodeterminació és la resposta de manual del president del govern espanyol a la petició d'Esquerra Republicana que reconegui el 27-S Catalunya votarà per la independència.
el 27-S com a referèndum per a la independència, com li ha reclamat el portaveu republicà Alfred Bosch, l'argument al de sempre. Es plia a favor de la Unidad Nacional, pero sobre todo es plia a favor de que sean el conjunto de los españoles los que decidan lo que quiere que sea su país. ¿Por qué ustedes le van a privar a tantos y tantos millones de españoles que opinen y que decidan sobre lo que sea su país? Això després de l'ansur que ha protagonitzat el diputat Joan Valdubí, quan s'ha desmaiat han començat la seva intervenció. Txell Feixes, Catalunya, Radio Madrid.
Notícies breus, Carme Montero. Reunits els magistrats del Tribunal Constitucional per estudiar el principi d'acord sobre la Llei de Consultes i el Decret de Convocatòria del 9N. Aquest principi d'acord dels dos magistrats ponents per veu declarar inconstitucional la consulta. El jutge de Palma, José Castro, cita declarar en qualitat de testimoni l'extrasurè del PP Luis Bárcenas, haurà d'onar explicacions sobre el subversal finançament il·legal del PP a Las Illas durant l'etapa de Jaume Matas. Palma Sarriera.
Bon dia, Castro Cita Barcenas, pel pròxim 11 de març imputa l'empresari puntabadrés Antonio Pinal, que va finançar suposadament la seu del Partit Popular de les Illes a canvi que el govern mates li concedís contractes d'obra pública a Palma. Davant la Comissió d'Investigació del Parlament Balear, l'extresorer del PP va confessar a fa unes setmanes que Pinal havia pagat la seu dels populars per petició explícita de la direcció estatal del partit. Serà Riera Catalunya, Ràdio Palma.
L'Audiència de Barcelona obliga al jutjat a reobrir la investigació sobre el presumpte robatori donador a la Clínica de Xeus de Barcelona el 1987, segons han confirmat fons judicials a Catalunya Ràdio per ordre de l'Audiència. El jutjat ha citat a declarar el 10 de març, en qualitat d'imputats, les cinc persones que van intervenir en el procés d'adopció.
I el Consell de Territoris Santivil exigeix al Ministeri de Foment el desdoblament del Nacional 240 entre Lleida i les Borges Blanques. Servei de Pere Joan Alvarez. Hola, bon dia. El Consell de Vil ha dit que exigirà a Foment que compleixi el compromís de desdoblar la 240 entre Lleida i les Borges. En paral·lel a qualsevol política que hi hagi de desplaçament dels camions cap a l'autopista amb les modificacions oportunes, també hi ha d'haver-hi un compromís explícit i un calendari precis de concreció de les obres entre les Borges Blanques i Lleida.
Perejón Álvarez, Catalunya Ràdio, Cervera. Els vuitens de final anada de la Lliga de Campeons de Futbol es tanquen avui amb els partits Bayer Leverkusen, Atlètic de Madrid i Arsenal Mónaco, a tres quarts de nou del vespre. A Bàrcil va superar el Manchester City per 1-2 als dos gols de Luis Suárez,
i més si va fallar un penal en minut 93 i victòria de la Juventus 2-1 amb el Borussia Dortmund. En MotoGP, Marc Màrquez torna a tancar una jornada de testa al circuit de Sepang com al pilot més ràpid. Jorge Lorenz ha estat segon i tercer l'anglès Cal Cratchlow. Rossi ha estat cinquè, Pedrosa, setè. I en embola aquest vespre dos quarts de nou a la Lliga Soval, Naturhaus, la Rioja Granollers. Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas. I ja ho tenim, ja ho tenim. Amb l'Illip hem preparat uns llagostins al curri. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts, us parla Andrea Bueno. El ple municipal de febrer aprovarà demà dijous una moció de suport a les entitats de Sant Just davant la llei sobre l'impost de societats. Es tracta d'un document de suport davant d'aquest canvi legislatiu impulsat pel govern espanyol i és que des de l'1 de gener de 2015 totes les entitats sense excepció han d'atributar una part dels seus beneficis anuals.
A banda d'aquesta moció, el ple tractarà també l'aprovació del Pla de Prevenció de Drogodependències de Sant Just per als anys 2015-2019. D'altra banda, el ple aprovarà de forma definitiva el Reglament de Funcionament Intern de la Bonaigua. Després de tractar aquests i altres punts, obrirà un torn de premsa i preguntes per part dels regidors i el públic assistent, tot plegat demà dijous a les 7 a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Nes qüestions, el Nucli comença a preparar la festa major d'aquest any. Encara queda mitjan per la Festa Gran de Sant Just, però la Comissió de Festes del Poble ja vol començar a treballar per preparar totes les activitats amb l'implicació i la col·laboració de la ciutadania. Avui tindrà lloc la primera reunió del Nucli per començar a determinar activitats i propostes. Serà a dos quarts de vuit del vespre a la sala i d'or cònsult de Can Ginestà i és oberta a tothom.
I un punt més per recordar-vos que el director i fundador de Paral·lel 40 i Docs Barcelona, el veí de Sant Just Joan González, explicarà demà dijous les claus per fer un bon documental. L'espai de lliure creació Carme Malaret acollirà demà un taller a carrer de González per conèixer les característiques que ha de tenir un documental per ser un bon documental.
Per poder dur a terme aquest workshop demà amb resultats positius, Joan González i l'Espai de Lliure Creació recomanen assistir-hi amb una idea que els participants vulguin transformar en documental. El workshop amb Joan González, per aprendre a fer bons documentals, serà demà a les 7 a l'Espai de Lliure Creació al carrer Bona Vista 105. És un taller que requereix inscripció breia per participar-hi. Les heu de fer a l'adreça carmemalaret.com.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora, més ampliada, al Sant Just Notícies, edició migdia a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I see you're evil, so kind, so easy-eyed. Because what the fuck are you thinking? We are gonna fall, so lead us nowhere, no wasted time.
No, no, no.
Sí, sí.
Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia. És hora de parlar d'astronomia, per això saludem l'Oriol Ricard. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Per parlar, avui, primer de tot, m'has dit d'unes armes que portaven els astronautes, eh? Sí. A veure, explica'ns què vol dir això. Aviam, com ho introduïm. En certa manera, de vegades, ja portem molts anys parlant d'astronàutica, doncs segurament hem acabat parlant dels sistemes de supervivència que tenen els astronautes.
És a dir, no només quan arriben a l'espai, doncs tenir l'oxigen i el suficient espai vital per poder viure, sinó quan fan la reentrada a la Terra, doncs moltes vegades no és tan precisa com teníem fins ara, que hi havia un desbordador que arribava a una pista d'aterratge, sinó, per exemple, els russos cauen al mig de Sibèria i els van a recollir, en un lloc que ells tenen programats, ho hem vist a Mart, ha caigut la nau allà on volíem,
o els americans normalment ho fan al cap al pacífic, que també hi ha més aigua, cauen, ameritzen, tot això ho van fer els apolo. Bàsicament van sortir que la notícia sensacionalista és que els astronautes van armats, porten armes. Però a primeres ens quedem parats.
Tampoc ens ha d'estranyar. Però d'aquí s'haurien de protegir. Des de terrestres, evidentment. D'homes verds que ens ataquin. No, broma. No ho sabem mai. Això mai se sap. No sé si una pistola com les nostres els faria gaire cosa. Això també ho hem de veure. Potser porten escuts magnètics.
Bueno, conyes a part, bàsicament tot el que ha sigut els astronautes i l'astronàutica ha estat pagada o no financiada, sinó tutelada pels militars, tant a Rússia com als Estats Units. I per tant, els primers astronautes sempre van ser militars. Per fer missions i coses així.
Moltes missions que són satèl·lits secrets, de vegades no se sap quin tipus de satèl·lit és, se sap que se llença i quina òrbita més o menys té. Normalment són satèl·lits espies, això cap a la Guerra Freda era un continu. I els astronautes al principi, fins fa ben poc, tots han sigut militars.
Normalment són aviadors que tenen milers d'hores amb quantitats d'avions diferents, per tant, conduir una nau especial pot haver-hi poca diferència i hem passat totes les proves possibles. Vull dir, un aviador que vagi amb un d'aquests avions supersònics està acostumat a forces G, està encapsulat allà, que si té un accident cau a l'aigua, pot sobreviure.
Això de sobreviure és en certa manera l'excusa que tenien aquests astronautes. Al principi de tot portava una pistola que es deia Makarov, que era com la que portaven els policies, diguéssim de calibre petit, i bueno, mai se sap on te pots anar a caure i tenir una pistola a mà està bé.
Tot anava bé fins a l'any 65, el març del 65, quan va haver-hi una missió molt interessant i molt coneguda, va ser la Vos Hot 2, el març del 65, on bàsicament és coneguda perquè hi havia dos astronautes,
Belayev i l'Alexei Leonov, i aquest Alexei Leonov va ser el primer astronauta que va fer una EBA, que va ser una activitat extraviicular. És a dir, que va sortir de la nau i va volar en gravetat. Va tenir certs problemes, no va ser un viatge de rosetes, sinó que quan hi havia...
sinó que quan havia d'entrar al tratge se li va enflar una mica, realment van pressuritzats, i anava amb un umbilical que anava autònom, un umbilical des de la nau, i es va inflamar i no podia moure les articulacions i no es podia tornar a ficar dintre la nau. Va ser un moment d'angoixa perquè se li estava acabant l'oxigen que tenien preparat i tot això, i el temps que tenien seleccionat. Van tancar la transmissió que més o menys feien en directe des de Rússia,
La solució va ser treure una mica d'aquesta pressió que tenia el tratge per poder-se moure i ficar-se cap a dintre. Va ser molt perillós, va estar 12 minuts i 9 segons fora, crec que la idea ha sigut que hagués estat 5 minuts o una cosa així, i la cosa es va allargar una mica massa perillosament. Tot no es va acabar aquí, sinó que quan vam fer la entrada, com que s'havien passat una mica més de temps i tot això,
Va haver-hi també un problema quan la nau es separa, porta un mòdul que és amb els motors, quan entren es separen i queda la càpsula, una càpsula coneguda que sempre veiem a terra, que és una mica cònica, que és allà on just viuen els astronautes. Tots els motors i tot això es desintegra a la... o el que pot, es desintegra a l'atmosfera. Com que tota aquesta separació no va ser correcta, es va desviar la seva trajectòria, un petit grau de separació t'envia lluny, en el lloc on has de caure,
i van anar a parar a més de 400 km d'on els tocava. Per tant, és on ells estaven esperant els helicòpters per agafar-los i recollir-los. Bàsicament, se'n van anar a parar una part dels orals bastant inhòspita.
i van trigar bastant a trobar-los. Aquest va ser el problema. Les versions oficials diuen que van estar un dia a l'intempèria, l'endemà ja van arribar uns soldats amb esquís i ja van fer unes cabanes perquè era un lloc bastant inhòspit per arribar-hi, i després van anar amb esquís fins a una ciutat que a 70 quilòmetres, vull dir que Déu-n'hi-do, per haver estat a l'espai.
L'extraoficial és que van estar més dies que no es van trobar, van estar uns quants dies més. Es veu que els helicòpters el veien, però era un lloc que era tan inhòspit i amb uns arbres que ells no podien baixar, no es podien recollir. I veien com un tallava arbres i l'altre feia un foc, i el problema va ser aquest.
que van anar a parar una zona, estem parlant del maig, que ja han sortit els ossos d'hivernà, estan en plena fase d'aparellament, tenen tots molta gana, a més a més, també hi havia molts llops, i bàsicament els van trobar de cara, els ossos els volien menjar.
Ells tenien aquesta pistoleta, la Makarov, que us he dit, que és una pistoleta petiteta, que per matar osos la veritat com que no, perquè té un calibre molt petitet, tiraven trets a l'aire i això feia que vinguessin més animals, que ho van passar bastant malament, a part del fred que van estallar i els dies que no van trobar. A partir de llavors es va demanar que tinguessin una arma amb condicions. Es va fer una arma molt especial. Els temps no estan gaire clars, perquè també ha sigut una arma una mica secreta,
Bàsicament vam fer una arma una mica estrambòtica. És com una armadura? No, és una pistola. Segur que tothom l'ha vist. És com una escopeta de canons retallats. És a dir, són dos canons grossos per dalt, no té mànec, però tot i així a sota portava un tercer canó. Una arma de tres canons. Els dos de dalt seria més com per escopeta, i el de baix seria més com pistola, mai se sap, et pots trobar un malfector, un lladre o qualsevol delinqüent que et pugui matar també.
A partir d'allà a bord portàvem aquesta pistolota amb uns ganivets i molta munició. Veieu que era tot el somni d'un caçador fortiu, perquè era una arma molt petita que es podia amagar i matar coses. Bàsicament la polèmica ve d'això, que anaven armats.
i no només portar-la a la capseta de supervivència, sinó que quan arribes a la ICS, aquella capseta està a la ICS i hi ha gent armada a bord. Es pot fer servir, cadascú ha de ser conscient, però algú la pot utilitzar en un moment que no es canto. Estava testada que si es mullava, li tiraven sorra, estava preparada perquè funcionés sense cap problema.
Tothom més o menys imagina, per les pel·lícules encara que ho facin molt exagerat, el perillós que és fer un tret dintre d'un avió amb una nau espacial ja no us diem el que passa. És molt perillós fer-la anar, però sempre és un poder que poden tenir en aquest cas els tripulants dirigits per militars.
Per tant, l'espai no és tan bucòlic, no és un lloc sense armes, sinó que hi ha molts interessos, i que es porten armes que poden ser per supervivència, però es poden utilitzar per altres coses. Aquí va venir la polèmica... Home, Clàia, si es troben astronautes d'un altre nau espacial, per entendre'ns, també poden fer-la servir. Es podria crear una... Bueno, ara, en cas de conflicte...
Ara que a Rússia i Estats Units estan una mica, un dia un pot treure la pistola i va dir vosaltres no passeu d'aquest mòdul, si passeu d'aquí us fot un tret. Aquestes coses poden passar més que res per ordres que vinguin de baix. Una arma sempre és perillosa si estigue un estigui. Sabem que hi és, perquè és russa, i perquè a finals dels anys 80 es va deixar de fabricar, a menys aquesta arma, segur que en tenim una altra.
i per tant els canons cap al 2007 van acabar començant i els cartutxos van començar a caducar i això va fer que comenciessin a sortir paribé i coses així que venia a trossos. Però clar, nosaltres no sabem res dels americans, segurament els americans tenen la seva rèplica també guardada amb un calaix. Bé querido, segurament no ho sabrem. No ho sabrem, però aquestes coses sempre passen, ja heu dit moltes vegades, els trossos altres són militars, per tant ho veiem en ordres, i que és una part molt important perquè és estratègicament important l'espai
Aquestes vegades que hem vist la guerra, les galàxies canvien coets i destrossen els satèl·lits, que sempre em dic que és molt perillós provocar el síndrome de Kessel i que allò vagi multiplicant-se i multiplicant-se. Però en cas de guerra, eliminar els satèl·lits de l'enemic, deixar sense comunicacions, transport, el que sigui...
De vegades no caldria ni entrar en un país per deixar-lo desconectat. Amb senyals digitalitzats. Televisió, telefonia, tot això ho elimines i el deixes incomunicat.
Abans potser era tallar els carreteres i l'aigua, doncs ara potser només tallant això. L'espai. L'espai és un espai. Territori delicat, eh? Sí, que a tothom li agradaríem anar. Doncs Oriol, avui se'ns acaba el temps, ho deixem aquí, però no marxis, perquè de seguida arribarà a l'Street i la Tàrtulia de Vins i Cultura i tot plegat. Fins ara. Molt bé, fins ara.
Veus de la parròquia. Paraula viscuda. Un dels espais de la presència de la parròquia a ràdio d'Esver. Una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onsa.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
A l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
Un quart i mig d'una, a aquesta hora, el que fem és saludar l'Albert Macià, president de la Teneu. Molt bon dia, Albert. Hola, bon dia. Per parlar de l'actualitat de l'entitat, un cap de setmana d'aquests en què la setmana passada vam parlar d'unes quantes coses, però aquest també déu-n'hi-do, eh?, hi ha moviment.
Bé, per regla general sempre n'hi ha una miqueta de moviment. Això és veritat, eh? Cada setmana ha de fer la mateixa entrada, però sí que hi ha cap de setmana que semblen més equius que altres. Hi ha vegades que les coses poden ser més espectaculars o més, o atraure més gent o menys gent, però l'activitat normalment, llevat d'alguns caps de setmana molt especials, a jo l'estiu, a festes de Nadal o Setmana Santa, acostumen a haver-hi sempre una coseta o una altra. És veritat. Doncs parlem d'aquesta setmana, a veure què tenim, Albert.
Bé, aquesta setmana començarem les activitats de cara al públic, les començarem divendres amb el documental del mes. El títol del documental d'aquest mes és Mercedes Sosa, La Voz de Latinoamérica. És un documental d'una hora i mitja. I això serà doncs a les vuit del vespre a la sala cinquantanàrica divendres. Divendres, com sempre. Exacte.
D'aquí ja passem al dissabte. Hi ha l'assemblea. És aquest dissabte? Ja és aquest dissabte. I hi ha temes previstos així destacats que es tractaran? Bé, hi ha els habituals temes que surten a totes les assemblees, memòries, pressupostos, etc. I a més parlarem de futur i quan parlem de futur parlarem del que volem fer.
del que volem fer per tal que el Cau pugui establir-se i de començar, i a més a més de començar, a netejar-li la cara a l'edifici tenint en compte que d'aquí tres anys ja tenim el centenari de la Teneu i que no podem deixar les coses per última hora.
Per tant serà una Assemblea en què segurament es debatran coses que marcaran una mica... Sí, nosaltres portem unes línies molt clares que ens sembla que han de ser d'acceptació general però bé, però falta que lògicament en aquest cas hem de posar els socis han de dir també la seva. Exacte. És un tema prou important. A quina hora serà l'Assemblea?
L'assemblea és a les 7 de la tarda. Quants socis acostumen a participar? L'assemblea normalment no venen tots els socis. Seria desitjable. No ho he vist ni a les assemblees de comunitats de propietaris, que a vegades són pocs i que hi toquen directament interessos.
ni ho he vist a cap de les moltes entitats en què he estat, lamentablement el percentatge de socis que ve pot ser un 10 o un 15% dels cents. I quants n'hi ha ara actualment a la Teneu? Podem tancar l'any passat en 408 socis. Déu-n'hi-do, no? No està malament. Hauríeu de fer més. No et veig convençut. Jo crec, no, no, la nostra finalitat és arribar bastant més lluny. I en aquest aspecte fins i tot proposarem alguna cosa a aquesta assemblea que lògicament aquí no...
No avançaré perquè si no... Els socis s'enfadaran. Exactament. Hem de guardar les formes i els primers que se n'han de sabentar són els socis. D'acord. No preguntarem res més de l'Assemblea i esperarem a la setmana que ve que ens expliquis com ha anat tot plegat. Parlem també per això, si hi ha alguna altra activitat a banda de l'Assemblea. Hi ha dues activitats més, les dues fora de la casa, però fetes per grups de casa. Per grups de la casa, una és el musical que es fa al Teatre de la Passió d'Esparreguera, que actua l'Orfeu Enric Morera.
Això serà aquest dissabte. Em sembla que és a les vuit del vespre, tot i que tenim anunciat a les sis. Si algú està interessat, que truqui a l'Ateneu i que li confirmaríem. El musical és un concert que agrupa quatre corals del Baix Llobregat.
i en aquest cas l'Orfeó actua al Teatre de la Passió d'Esparreguera. I a més a més, diumenge el grup de Can Gregorià repeteix un concert que va fer el cap de setmana passat i aquest de vegades repeteix a l'Església del Pi de Barcelona.
Molt bé, doncs mira, estàvem de gira llavors al grup de Can Garagoria, no? Bé, de gira, sí. Dos concerts fora de Sant Just, a part del del municipi. Dos concerts en un altre municipi. Dos concerts en un altre municipi, podem dir-ho també d'aquesta manera. Dos concerts a Sant Just seria molt, però en un altre municipi també. Jo crec que els grups, normalment tots els grups aficionats, ja siguin de corals, de teatre, etcètera,
poder fer més d'una representació d'allò que preparen, també és molt agraït per la gent que treballa. Doncs són aquestes les activitats que es fan en aquest cap de setmana a l'Ateneu, que a dimecres les repassem. La setmana que ve parlarem també de com ha anat aquesta assemblea de socis que es fa dissabte. El que fem ara és parlar ja del vi.
I saludem, per tant, l'Street Golden del celler de Can Mata. Bon dia, Street, què tal? Avui també saludem el Segi Seguí, que fa com l'Oriol l'altre dia, i ha decidit quedar-se d'onze a una, avui, aquí a la ràdio. I portar-te el sac de dormir, el tàper per dinar... Exacte. I després l'Oriol, que ja n'hem parlat abans per parlar d'astronomia. Oriol, benvingut de nou. Vale, gràcies. Tenim també l'Arnau Cònsul. Bon dia, Arnau. Molt bon dia. Però avui no tenim la Silvana, eh? No tenim la Silvana. No parlarem de llibres, per tant.
En principi ens havíem organitzat per quadrar els temps, ara potser ens sobra temps, perquè encara no tindrem els llibres o no, ja ho veurem, perquè avui no tenim llonganís a Astrid, això sí.
No pot ser cada setmana, eh? Està bé. No, he pensat, quan he fet el tuit he pensat, algú s'atreveix a portar el xuliset, però... Això ho podeu proposar, que algú del sector se n'encarregui, no? El dia que m'agitaré em baixaré un, però t'avisaré abans, perquè puguis triar el vídeo. Exacte, en funció de... Home, seria una bona brúixola. M'hi comprometo, m'hi comprometo. A veure si si no la gent es pensava que ja esmorzava i que havien traït una taula fora i cadires... Home, jo crec que... No va per aquí la cosa, però... Crec que a l'Street, la setmana passada, vas fer-ho amb aquesta intenció, eh?, que algú captés la intenció...
i avui algú hauria portat alguna cosa per fer un aperitiu.
Com l'hauríem de pronunciar? Qui té? No sé d'on ve el nom. És un vi que ha sortit al mercat fa poques setmanes, dos, tres setmanetes. El fa la Verónica Ortega. Seria una mica com fer la prèvia a tot aquest mes de març, que es fan tantes activitats al voltant de les dones. De mi els dies no em van gens. Però aquí fem el mes, no? Però vols si que reivindico jo cada dia el què, no?
i he pensat, doncs mira, porta el quite. Havíem fet riveira sacre, aquesta galícia, però mai havíem fet el bierzog. I llavors he pensat, mira, doncs comencem amb aquest... Igual que la setmana passada ens anem fora, eh? Anem fora, sí, perquè és que si no sempre acabem amb... Exacte, ja ens hem acabat. Encara que no vulguem, sempre acabem amb els xarel·los, la garantxa, la carinyena.
És allò que dius, estem fent sempre aquell cercle. I amb una productora femenina. Exacte. La Verónica Ortega és originària de Cadis, va estar força temps treballant al celler de l'Alvaro Palacios, al Domènec Convier, a la zona del Roina, i suposo que a base d'anar
donant voltes i creixent. Aquest és el seu primer projecte personal. Va sortir amb el primer vi, que és el rock, i el cap de mitjanet o així ha sortit amb aquest, amb el kit, no? He pensat, mira, és un vi molt... crec jo molt primaveral. Aquest Alvaro Palacios és el de l'altre dia?
Aquest també ha sortit darrere. Aquest tio és un crani. És que és clar, quasi bé tots els anòlegs desitgen anar a fer pràctiques. I després ho posen al currículum, va a treballar... Com compren Adrià, no? Com qui anava a fer pràctiques a l'ull, exacte. No, no, estudies a la Sorbona. Això passa en totes les feines. O anar a fer la verema, o sigui, és allò que dius, sí que és allò que... N'hi ha alguns viticultors que tenen aquella capacitat que els que estan estudiant o són anòlegs, tots desitgen això, simplement, fins i tot anar a pudar.
Que no seria el més agradable, eh? Però és el fet. L'Alvaro... Exacte, i a part té un gran mèrit, que és que establir-se en una zona com el Priorat, que era coneguda en el seu moment per fer uns vins forts, potents, i arriba ell i diu, saps què, els farem una miqueta, una miqueta re, no és just, una miqueta més suaus, no? Sí, una mica més apetit aquests últims 25 anys, no? Entre ell i en René Barbier han transformat el Priorat de d'Albaix.
I té el seu mèrit. I també està bé que es digui que la gent hi va a treballar. Per exemple, la setmana que ve, en el tast poètic de l'Ateneu, un dels vins que tastarem és el de la Meritxell Pellejà, que també està treballant amb ell. I és de Gretallbio i porta molts anys. Però sí que és allò que, si us vulguis o no, qui més qui menys acaba vinculat en algun moment o altre. Amb aquest nom l'hem de retenir. Sí, home, jo crec que és d'aquelles figures que és un...
Aquest quí té el resultat d'anar-se forjant, d'anar creixent i crec que s'establiria de moment aquí a la zona del Vierzo. El Vierzo no és una denominació molt coneguda però està en una zona del territori espanyol a cavall entre Lleó i Galícia, és l'última província de Lleó i la primera de Galícia per entendre'ns.
Però és que els vins del Viaduct no tenen res a veure amb els de la Riveira, per exemple, tot i que estan relativament a prop, però... Hi ha la zona de Zamora, els vins de Toro i tot això, no? Tenen res a veure i és una zona molt petitona, però treballen molt bé. Jo he tingut l'oportunitat de tastar diferents coses allà i m'ha agradat bastant, sempre. A més, fan servir un raïm autòcton de la zona, com és el Mencia, que és el cas del que tastem avui. Que és el que això sempre reclames, el fet de fer servir varietats autòctones.
Sí, perquè és allò que dius... Home, tota aquesta zona costera sempre és allò que dius que passa amb formatges i d'altres, no? És el camí natural del camí de Santiago, llavors sempre és allò que s'ha dit que era una varietat, que podia vindre del Cabernet franc francès, bueno, és aquella zona de pas que és allò que moltes vegades els orígens poden quedar...
Difosos. Difosos en la història i la veritat és que ja fa uns quants anys vam començar a apostar per aquesta varietat i els resultats són fantàstics. I el Mencia és Mencia, no és que aquí el coneix o Mencia, aquí a Catalunya no el coneixem un altre nom. No, no, no, com a nom de dona.
Mencía, nom de dona. Ah, sí? Sí. Molt bé. N'hi ha dones que ho porten el nom de... Com l'Ocia, no? O com l'Ocia, exacte. Bueno, com l'Ocia. Refereixo que pot semblar-se. Però sí que n'hi ha gent que ho porta el nom de... de mencía o de gira. Sí. Sí, sí, sí que n'he sentit més. Mencía en quin coneixem menys, almenys. Llavors és allò que he tornat a portar les copes...
Aquestes que són més obertes, les Burgonya, perquè sí que és una varietat que per característiques sempre ens poden recordar una mica els vins més burguinyons, que és una varietat que tot i tindre una alta concentració de color, és allò que dius té uns aromes molt delicats i molt especials, que amb aquest tipus de copa li queda molt bé, perquè els decidim a enxamplar.
El color és molt vermell, tot i que no buscarien gaire extracció, però és una varietat de raïm que dona molt de color.
A partir del 2013, és molt jove encara, per tant, encara té aquestes notes molt blaboses. La zona del Vierzo és això, és una zona que queda protegida dels vents més atlàntics, dels més humits. No és una zona gaire alta, per tant, una zona més baixa no tenen grans gelades. O sigui, és una zona molt propícia per elaborar vins.
Sergi, t'has avançat, no has seguit les normes i he vist que oloraves, tastaves i s'escampa. Sí, és veritat. És una molta fruita vermella, àcida i té aquestes notes de pebre, unes notes més espacades.
Jo crec que ja t'aviso una mica de veure cap on serà. No, enganya. Clar, saps qui ha fet trampa? Avui, a jugar a guiar-nos. Avui és el primer dia que el tasto. Doncs tastem-lo. Vinga.
És intens? Molt intens. A més, amb aquestes copes, el vi entra molt més ample. Quan tenim copes estretes... Les d'amastegar gairebé. No fermenta tan rapa, tot i que es pugui pensar, perquè és allò que dius...
És molt tàctil. És intens però no és pesat. No, és lleuger. Passa enrere. No és càlid. Jo diria que una de les grans característiques que té aquesta zona és que, a diferència dels vins mediterranis... No és suau, no? No. Per té aquesta particularitat decidim tot el que no és. És fresco. No sabem què és, però... Exacte. És una fresco. Té una bona cidesa. Tampoc és aquella cidesa que ens faci mal.
I jo crec que és un viatge molt agraït per seure, per anar fent. Sí, a més tranquil·lament, perquè com que has d'assegurar cada glob tampoc t'acabaràs l'ampolla en un moment, cosa que està bé, cosa que ja ens agrada. Toma té 13 i mig. Déu-n'hi-do.
I no ho sembla en aparença. No, però exacte. És el que dèiem, que té aquest recorregut més llarg a l'hora d'aprendre. Exacte. I segurament si haguéssim agafat aquestes copes més petitones, és allò que aquest vins hagués passat molt més ràpid. Sí, ja estaríem fent el tercer gloc, segurament.
El problema diu... Home, imagines una copa ràpida i la sent... No, no, no pot ser. És allò que dius, l'amplitud de la copa... Veus? I, per tant, saber quina copa ens ha servit a cada moment. Sí, perquè a vegades a casa poses les copes de vi i són totes iguals. No en tinc per cada vi, això. El problema és no ser una professional. Exacte. Que té copes per tot. Tu a casa tens el que tens i jugues amb el que jugues. Igual dic ara una tonteria, però ara que el gin tònic torna a estar a moda i tots tenim copa gin tònic... Ara ja està passant de moda, eh?
fot-li el vi en una de copa gintònic. Ja està passant cap a un altre cantor. Tampoc. Jo a vegades... A vegades està bé per vendre una mica la moto, però tu és que s'ha de fer un gintònic en una copa així? Nooo. Abans es feien amb gots llargs, abans.
I la manida que hi posen a dintre. A mi m'agrada molt el gintònic. M'agrada molt fer-ho d'una mesura molt anglesa, molt curt. Fins i tot agafant un got de whisky amb un glaçonet. O sigui, fer una cosa així, mira, molt petita, molt curta. Jo deia que com que la moda és la que és i ha estat, i segur que tots tenim una o dues copes d'aquest estil a casa, doncs a servir aquest bim, una copa d'aquest estil, doncs ajudarà, encara que no tinguem.
A casa tinc copes d'aquestes amples, només un parell. A vegades pot ser que no sigui adient pel vi d'aquesta copa. Hauríem de preguntar quan anem a comprar. El perfil de vi és allò que lògicament no posaria mai unes pomors. Tot i que les copes d'aquelles típiques
Les d'abans, les d'abans. Són horitzontals. Les de la Madame Pompidou, que deien que tenia la mesura del pit de la Madame Pompidou. Ah, sí? Això no ho sabíem. Pobreta. Ara us he trencat el mitjà. No, no ho sabíem. Pobreta. Ara et podies fer l'acudit fàcil. És francesa.
Mira, no sabia això. Però sí que és allò que dius, té aquesta amplada i després se'ns tanca. O sigui, és allò que dius, però veus, amb aquelles potser podríem arribar a pensar en canvi amb aquesta. No, perquè tindria una sensació que tenim tot el carbònic pla.
però sí que és allò que jo normalment a aquestes copes us les porto quan teniu això, un penedot, un trapat... Aquestes varietats que fins i tot aromaticament són més... I amb això formatge, eh? Però formatge potent. Sec, no? Sí. Un formatge així o d'ovella, d'aquests que quan feu tast de formatges també has trit, no? Sí. Alguna cosa així. La llonganissa també.
També la de l'altre dia? Però no seria tot massa fort, llavors? Sí. Ja està bé, no? A veure, justament allà no és precisament zona de molts blancs. Però sí que tenen una cuina més que potent, no? Per això jo he pensat en el xuricet. El veuries més, per tant, amb alguna cosa de picar, no? Una mica d'entrenca en una apa, tranquil·lament? No, en una apa, talbé.
El bec bé... Amb què? Doncs... Va, que puntem... L'estufat. Un estufat o un fricandó. Un fricandó. O amb una cua de vedella, potser. Sí. I a mi el que m'agrada molt és la llengua de vedella. Ah, sí? Sí, que aquí no és molt típic menjar-ho. A Alemanya es menja més. A més... Llengua? La llengua, sí. A més, és clar, no és una carn vermella. És allò que dius...
És com les bíceres o no? No, és molt carnosa i té una mica d'afilament, però és molt tendre. No ho has de pensar, que és un tros de carn que et serveix en llit. Ho regues amb aquest vi. És molt agraïda de menjar, perquè si li fas una salsa així, una mica d'aquestes que li en blanques, amb una miqueta de crema de llet i de bolets,
I amb aquest vi ja perfecte. Jo crec que li pot quedar molt bé. Ja hem de fer el menú de dimensi. Jo ja m'ho estic imaginant. Anar a comprar-li un parell d'ampolles a l'Astrid i no buscar un moment. Unes cartofetes llaminades fetes així. Així l'estil de chips de cartxofa. Sí, també li pot quedar molt bé.
Molt bé, doncs mira, ja tenim tota la mano feta amb aquest vi. Qui té, es diu? L'etiqueta aquesta verda, en aquest punt primer va anar a Caelles. Moltes vegades es parla de vins femenins o no femenins. O sigui, és allò de veure que moltes vegades aquestes petites subtileses que té un vi, que és potser més on es pot notar que pot haver-hi una dona al darrere o no. Mai jo l'entenc com un vi suau i floral i blanquet.
Per mi més aviat seria això, la idea de la subtilesa i sí que amb el tema etiquetes tenen un toc diferent. Una pregunta, ell ha estat 10 mesos amb bota? L'Oriol ja ha buscat la informació. L'Oriol és una passada. La bota de Borgonya és...
Normalment de 300 litres, a diferència de la bota de Bordeus que és de 225. Com més petita, més fusta agafa. Exacte. 10 mesos, això què és? Queda quasi com una miqueta jove? Tot el que tu li puguis donar d'extre, per mi jo ja ho entenc com a criança. Pot ser criança amb bota, criança amb dipòsit o criança amb ampolla. És donar-li un plus.
Però llavors, el decidir, aquests 10 mesos, més o menys això... I per domar una mica el vi, no? La fusta és curosa... Clar, això és anar tastant, anar tastant...
i vota vella, ens n'hauràs llegit, de segon i tercer any. Una vota que és nova marca moltíssim la fusta. Una vota ja de dos o tres anys és allò que dius, bàsicament la seva funció és oxigenar. Saps pel que fa aquesta noia? Jo crec que sí. Li va provar el mestre de Can Palacios. No, jo me'l convia igual. És allò que dius, no està tan...
Jo ara pensava en una altra noia que també fa vins negres d'aquest estil, no ho fa ni en aquella denominació ni en aquest raïm, però que és la Sara Pérez, de la Universal, que fa els didos i fa uns vins negres fantàstics. Tenen un toc, el que passa és que ja és sempre amb el seu marit. Però sí que en la que va anar...
Talla el bacallà a ella. Doncs mira, també queda aquesta referència. És això que dius, el seu pare és... Queda molt malament com un déu, però sí que és allò que dius. És d'aquelles persones que sí, perquè és allò que dius, són investigadors i continuament estan provant i provant.
Doncs apuntem amb aquest kit. L'etiquet a banda d'aquest kit, aquest verd de fons amb un joc de rajoles i de mencía.
2013 també hi posa Valtuille. Valtuille és el nom del poble. El poble és Valtuille. Això ha de ser una especialitat, un tipus de raïm que no ens l'has prejudicat. No, Valtuille és el nom del poble. I és dels pobles on, per situació, s'estan produint els millors vins. Ah, sí? Hauríem d'apuntar aquest nom, si volem fer la ruta dels vins.
El de dalt deu fer una mica més de fred. Una pregunta, això no és el cas del Morenito aquell. És a dir, el Mencias aquest, tots ho fan servir, tot i que siguin de baixa producció? Havies estat de baixa producció i avui en dia ja trobes. Per no tornar a anomenar l'Alvaro Palacios.
Té la seva faraona, que ja és un vi que crec que ja deu voltar als 600-700 euros tranquil·lament, petita producció. Tu estàs d'aquests Astri o no? Digues que sí, és igual. No, tinc vendent anar a visitar-la, és en sala que n'hi ha mitja. Deu ser espectacular, no? No sé si n'hi ha mitja cària. La producció és molt, molt minsa.
i sí que és allò que dius de l'any 2005 vaig comprar una ampolla quan encara crec que es podia comprar i la vaig obrir al setembre. En honor a ma mare. Amb el nom de la faraona crec que una mare es mereix. I era aquella por de no ens passem, no? Com que ets conscient o a vegades desitges que ningú te la vingui a comprar. Jo un dia organitzaria, Carme, és una proposta que faig, ja com que vinc de tant en tant jo, jo la deixo anar i ja està, no? Però jo aquestes torturies les faria
les faria de rotatíos voltant per tota la geografia espanyola i connectant des d'algun lloc. Si només fos per aquí a la zona ja estaria bé. És una bona proposta. Què passa? Que potser hauríem de canviar-ho a divendres. La podem gravar? Sí. Anem un cap de setmana i en fem uns quants que tenim per una temporada.
i a Vilalba dels Arts tastant el que és la collita del 2014 que no es tenia embotellada. Déu-n'hi-do. Doncs, en fi, queda edit aquest kit, apunteu-vos-hi, perquè és una bona proposta que hem tastat avui. I ens anem ara a parlar de què passava altres dies com avui, 25 de febrer.
Arnau, cap a quina època ens portes avui? Al 25 de febrer hi ha... Poca cosa? No, de coses sempre s'emporten. A Catalunya, o als territoris avui denominats Catalunya, déu-n'hi-do les coses que han passat el 25 de febrer o que han repercutit. Anem al segle XI.
Un senyor que es deia Berenguer Ramon I. Ah, sí, un dels Ramons i els Berengues. Hermesenda ho són a més a tots. Doncs el fill d'Hermesenda, el dia com avui, el van investir contra Barcelona. Ara no entenem el nom de la biografia de Berenguer Ramon I. Va ser important per ells. Va anar a veure els árabs, va anar a veure el papa... Això ho feien tots a l'eix. El típic que es feia en aquella època. Sí, allò que s'havia d'anar fent. Encara no hi havia...
Catalunya no era com a tal, hi havia els Comptats Catalans, no eren reis només com des de Barcelona, perquè no serà fins al quart, el Ramon Berenguer quart, que s'ajuntarà amb Pere onella d'Aragó i es fundarà la Corona. Estem parlant de fa gairebé 1.000 anys, 1.018, no? 1.018 sí, estem allà. El mateix any que la Teneu farà el centenari, aquests fets faran el milenari. 10 vegades més.
Tot s'arriba al mateix nivell, una cosa que l'altra. Anem molt més a prop. Aquesta setmana alguns han recordat que s'han quedat amb el dia dels fets. Dos dies després, el dia 25 de febrer de 1981, es va acabar el que llavors no s'havia pogut fer.
Què es feia el dia 23 de febrer abans que un guàrdia civil vestit de pallasso en tres? Bé, doncs s'estava intentant investir en nou president perquè havia dimitit el senyor Suárez i l'havia de suplir, doncs Leopoldo Calvo Sotelo. Em pensava que em seguiria aquí a cor, però veig que no cabe despertar-me. Home, la veritat... No ens havies dit que t'havíem d'ajudar, però bé... Ens anaves mirant i miràvem tots avall, eh? Mira que no havíem nascut.
i faltaven dos mesos, però encara no hi eren. Jo no me'n recordo, però altres... Ja que estàvem acollonits. Jo me'n recordo veure-ho per la tele amb ma mare. Mira què passa, i no ho entens. Que feia les maletes. Albert, n'hi ha que estaven fent maletes i cremant carnets i papers. En tot cas, això va ser el 23. Dos dies després van poder acabar la investidura. La gent ja estava més tranquil·la. Es van començar a acusar ja, a dir, a empresonar a l'Armada, al Milans del Bosch, algun dels generals que tenien a veure, i va començar, per tant,
la presidència de Leopoldo Calvo Sotelo que va durar total un any i mig. Això t'anava a preguntar ara. T'anava a preguntar quan van ser les eleccions, van ser el 82, no? Van ser el 82, van ser el 28 d'octubre. Per tant, aquest s'hi va estar Calvo Sotelo un any i mig, però en aquest temps Espanya va ingressar a l'OTAN, va començar a posar les barres per ingressar. La famosa Loapa, que todo el suárez de Loapa la va provar Calvo Sotelo,
que es va aprovar la primera llei del divorci. Encara no hi havia divorci, l'any 82. I allò probablement provoca la desmantelació del partit del sistema de llavors. Una cosa que no es recorda gaire és que
El 28 d'octubre hi va haver les eleccions. El dia abans, dia 27 o, estava previst un cop d'estat.
El cap de Sat Major, que no recordo com es deia, Calvo Sotelo, va dir-li, tot just un parell de setmanes abans, a principis d'octubre, que s'està movent això, què fem? I ha dit, ja, ho traiem, comencem a acusar tots els personatges, ho fem públic, a les empreses anem, i sí, certament hi havia alguna cosa per fer, però era diferent, però provocar molts...
molt assassinat, moltes violències, crims molt organitzats. El dia abans, el dia de reflexió, i clar, això tirava endavant, doncs les eleccions, que després guanya el PSOE, que a partir d'aquí es va establint, a poc a poc, la democràcia, allò amb crosses, eh?, però va anar avançant.
Per això va servir, perquè aquí quedessin acollonits fins ara. En tot cas... I per què sortís la l'OAPA, que van anar tirant enrere coses que inicialment s'havien... S'havien només aprovat, en l'època de Calvo Sotelo, i els socialistes van dir va, doncs endavant. Entremig, això, un cop d'estat, que el primer objectiu d'aquest després de fer soroll 27 era
A partir d'aquí, el que vingués. Això el tirem darrere, Calvo Sotelo, d'una manera molt directa. Sí, sí, no ens el podem jugar. Tirem endavant. 30 anys abans, però, i ara sí, això afecta molt Catalunya, perquè l'OAPA no cal tornar a explicar tot el que afecta. I com a part d'aquest estat, que estava intentant sortir de...
de l'ostracisme, de la prehistòria, del que vulguem. 30 anys abans, el 25 de febrer del 1951, jo li explicaré una sèrie de fets que diuen que això fa quatre dies que envies una revolta espontània, estudiants trencant aparadors a Gràcia, a Sants, a Horta, a Sant Martí, al Paral·lel,
Si a banda de paradors ja feia això, que també van trencar vidres de tramvies, llavors dius, ah, no, tramvies, llavors això només fa quatre dies. No, va ser la nit del 24 al 25 de febrer, que les hores, clar, la policia va començar a sortir al carrer, què passa, què fem, doncs el que havia passat és que tot just una setmana i mitja abans, en una Espanya en plena autarquia, i autarquia vol dir, nosaltres no necessitem el món.
El món acaba de sortir la guerra mundial, però és que nosaltres som molt superiors. Nosaltres ens bastem a nosaltres mateixos, ni s'importa ni s'exporta, i per tant... Autosuficiència. Autosuficiència. Doncs, evidentment, Espanya, que també que va sortir una guerra i no se n'havia recuperat, que encara patrullaven els batallons per semblars, pel camp de la bota, i de tant en tant hi portaven gent a passejar,
Doncs clar, pujar el tiquet del tramvia té 0,50 cèntims a 0,75 cèntims era bastant salvatge, no sé quin és el tant per cent, però déu-n'hi-do. 50%. Doncs això, gaire fàcil de calcular, t'ho heu deixat a vosaltres. En fi, el cas és que aquesta primera acció... S'ho fan ara aquí a l'altobús i no diem res. Aquesta és la diferència.
Sí, faríem tuits. Era la suma de fets que arribava quan va arribar això. Jo no hi era encara. No em faltava gaire, però jo no hi era. Però sí que la suma de fets que es produïen va provocar aquesta vaga que la gent no agafava el tramvia.
Primer hi ha aquesta revolta i llavors s'autoconvoca pintades pasquins que reparteixen els estudiants que són els segons que s'hi posen després dels obrers que comencen aquesta revolta espontània i l'1 de març es convoca de dir ningú agafa el tramvia.
És curiós com... I ningú va agafar el tramvia i se'n va anar. Hi ha fotos d'allà, grans manifestacions, que després espontàniament eren manifestacions. En Tràder, senzillament, gent que se n'anava d'aquests barris, fins al centre de la ciutat... El govern fins i tot va posar un servei especial de tramvies per anar al camp de les Corts, perquè... S'hi juga igual.
I l'exèrcit va anar de l'altra puta a Barcelona fins a les Corts caminant i va tornar caminant. Això va ser una de les coses que devia fer reflexionar, perquè els que van a futbol no m'agafen. És curiós com la història es repeteix, però les reaccions de la societat van sent diferents amb el pas del temps. Ara faríem Twitter. Sí, ara tuitaríem. Revolta financiosa. Jo no voldria dir que ho faríem. Estan pujant el preu dels transports.
Bastant desmesuradament. Ara ha baixat, eh? Bueno, els jo creiem, però la veritat... Però torna a pujar la benzina, per tant, tornarà a pujar. No, no, han baixat la T10 perquè hi ha hagut polèmica, però en general ho estan pujant tot. Vull dir, estan agafant un endeutament que ningú els hi ha demanat i algú l'ha de pagar, collons, però així no anem bé, tio, és que clar, és veritat. Ells gasten i nosaltres paguem.
Aquest fet del 1951 surt a la novel·la de Premi Sant Jordi, l'Àguila Negra.
En tot cas, ja que havíem de parlar de llibres, animo a llegir aquest premi Sant Jordi. Que vindrà a Sant Just, recordem, no? Que vindrà a Sant Just. El dia de Sant Jordi i Sant Just, que per no fer competència a Barcelona, doncs l'avancem. Aquest any s'avança, a més a més. No digueu això al Regió Cultural d'Avant. Aquest any, Sergi, que s'havia triat fer el carnaval el dia que tocava, amb Sant Jordi no us ho ha plantejat. Sí que s'ha plantejat. De fet, l'elecció de celebrar el dia de Sant Jordi, el dia del 9 d'abril, sorgeix d'un consell de cultura.
On hi ha totes les entitats que el dia 23 és dijous i es planteja, escolta, quan ho fem? El cap de setmana abans, el cap de setmana després o el mateix dia? I el consell de cultura decideix fer-lo el cap de setmana abans, perquè el dia 23 hi ha molta gent que vol anar a Barcelona, sí que és veritat que hi ha molta gent que vol passejar per aquí, però fer-lo abans o després és igual. El cap de setmana després hi ha molta gent que diu, sí, enganxem més amb Sant Jordi, però si vull comprar un llibre ja el tinc comparat.
llavors fem un 19 i si per aquí hi ha paretes amb llibres i a més ens en farem el gasto Sant Just. Ha arribat perfecte, jo faig un tas de fumar. No, jo crec que és un encert, ho he dit amb tota la ironia, de no fer competència, però és un encert que, això no fer el 23, hi ha una tradició molt mostrada, però ja no només de gent de Sant Just, sinó de gent de tot Catalunya, que baixa Barcelona i Barcelona doncs queda com queda el dia 23. Sant Just està buida.
S'entén que hi hagi gent que el dia 23 vagi a buscar els nens a l'escola i li vingui de gust passejar i trobar-se alguna cosa i no baixar fins a Barcelona.
i tinc inputs des de les dues bandes, però al final has de prendre una decisió. I el Consell de Cultura va decidir això. 19 d'abril, per tant, diumenge abans de Sant Jordi, això sí que està clar. I tindrem el Premi Sant Jordi, precisament, està molt bé. I tanco només perquè crec que és molt important remarcar la importància d'aquest 25 de febrer del 1951, comença Barcelona, aquest moviment antifranquista és el primer. De manera que un diari belga, Le peuple, va escriure una...
que s'havia instal·lat un règim i hi havia hagut una guerra per tot el món.
Aquella gran rebel·lia espanyola que s'havia subit contra el feixisme havia quedat absolutament aturada i els primers batecs... Comencen el 25 de febrer del 51. Doncs així acabem aquesta tertúlia d'avui. Gràcies a tots, Astrid, Arnau, Albert, Oriol i també avui el Sergi. Tornem dimecres que ve amb més vins i més coses. Que vagi bé, bon dia. Bon dia.
I així acabem també el Just a la Fusta d'avui dimecres, 25 de febrer, agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bueno als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui hem entrevistat el regidor de Cultura i Patrimoni, Satlle Seguim, fet tertúlia esportiva amb el Carles i l'Enric Riba. També hem parlat, ho heu sentit ara, d'astronomia, de la teneu, d'avins i d'efemèrides. I des de les deu us ha parlat Carme Verdó i tornem demà amb més coses com sempre de deu a una de la migdia, que vagi bé.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
és la una bon dia tot seguit les notícies de sant just sant just notícies edició migdia amandrea bueno
Fins al 9 de març hi ha temps per participar del concurs de vídeo Estats de memòries en moviment, l'organitza la xarxa de ciutats educadores coordinada per l'Ajuntament de Sant Just. Des del consistori fan una crida per animar la gent a participar-hi perquè encara no hi ha hagut cap resposta. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'edició migdia d'avui dimecres 25 de febrer. En titulars estaquem altres qüestions de la jornada.
53 contenidors han estat cremats a Sant Just des de l'estiu. Els serveis municipals quantifiquen en més de 19.300 euros els danys i en prop de 5.000 els es perfectes del païment imobiliari urbà. Aquest cap de setmana s'han incendiat 5 nous contenidors. La secció local de Ciutadans tria Guillermo Francés com a candidat a l'alcaldia de Sant Just. Francés ha estat escollit alcalde del partit després que el comitè executiu hagi aprovat la proposta del grup municipal.
I diumenge nova exposició canina al Parc Roquetes. Cada any té lloc al poble una exposició de gossos puntuable per al títol de millor gos de Catalunya. En aquest cas, les proves sumaran per al campionat de 2015.
Bon dia, fins al 9 de març hi ha temps per participar del concurs de vídeo Estats de memòries en moviment que organitza la xarxa de ciutats educadores coordinada per l'Ajuntament de Sant Just. De moment no s'ha presentat cap vídeo al concurs, per tant des del Consistori fan una crida per animar la gent a participar-hi. És una iniciativa sorgida de les regidories de cultura i d'educació. Sant Just Notícies.
Aquesta xarxa temàtica tracta la memòria de les ciutats i hi participen una dotzena de ciutats de tot l'Estat. 11 persones populars i participen formulant preguntes sobre el patrimoni de les ciutats a la xarxa La Memòria de les Ciudaders.
L'objectiu del concurs TAS de memòries en moviment és crear vídeos de fins a tres minuts, originals, innovadors i divertits sobre patrimoni, contestant les preguntes que planteja en personalitats com ara Clara Segura, Clara Mas, Joan D'Ausà, Estopa, Sidoni, Pilar Santpau, Antonio Rodríguez o Elisenda Roca. Sentim algunes d'aquestes preguntes.
I d'acord amb les restes trobades, sabem que hi havia un poblat ibèric dalt d'un turó. I si allà hi vivien els íbers, per què se'n viu la penya del Modo?
En toda comunidad, barrio o pueblo han pasado infinidad de historias. Las que recordamos las incorporamos directamente a la tradición. ¿Pero qué pasa con las que han ocurrido y no recordamos o no queremos recordar? ¿Qué harías tú en tu ciudad para recuperar la memoria de estos acontecimientos? Doncs a mi aquesta mateixa canturada i per tant aquest mateix bar em provoca un munt de record.
y a mí esta misma esquina también me hace viajar muy atrasado el tiempo porque me hace recordar a mi padre cuando me traía cuando era un niño.