La reina del pop presentarà a Barcelona el seu últim disc, Rebel Heart, un treball que, segons apunta la crítica, és un dels seus millors àlbums. Les entrades estan disponibles a partir d'aquesta hora, com us dèiem, a través de Ticketmaster.es i els punts habituals com l'AFNAC o El Corte Inglés. Els preus van dels 45 als 175 euros.
Lluís Enrique dona avui descans als jugadors abans dels dos grans compromisos de la setmana pel Barça. Demà l'equip s'entrena a les 11, després parlaran Iniesta i el tècnic de la visita del Manchester City dimecres en la tornada de la Lliga de Campions. Diumenge ve el Madrid al Camp Nou, els blancs vindran un punt per sota del Barça, però amb l'avantatge de poder-se dedicar en exclusiva al Clàssic durant la setmana.
Es claro que en este sentido nos da ventaja, pero creo que también Barcelona tiene el costumbre de jugar cada tres días sin problema.
És Carlo Anxelot i el tècnic Blanc en declaracions després de la victòria I2-0 davant del llevant. De matinada en tenis Tomi Robredo ha guanyat Golubev, ha passat a la tercera ronda d'Indian Wells. També han passat Nadal, Federer i Robert Bautista, han eliminat Babrinca. A l'NBA, Oklahoma 109, Chicago 100, 20 punts de Pau Gasol, San Antonio 123, Minnesota 97. Ricky Rubio no ha jugat per una lesió al turmell.
Fins aquí les notícies. Just a la fusta.
Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dilluns 16 de març.
Arranquem el programa de seguida, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Boino, amb qui també farem un repàs a l'actualitat general del dia a través de la premsa i parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius després d'aquest cap de setmana de canvis i avui que les temperatures tornen a ser fredes.
A les 11.10 avui entrevistem el portaveu del PSC i regidor de promoció econòmica Joan Bassaganyes per parlar d'actualitat i de la trobada d'empresaris que es fa demà a Sant Just. I a dos portadors de Tertúlia amb la Carme Amador, el Vicenç Riera, en Josep Coderc, la Palmira Badell i en Carles Bas.
A la tercera hora tindrem la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Enjustencs per parlar de l'actualitat de l'entitat. I a més a més també tindrem la Miracle Serra per parlar de cuina. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem de seguida amb les notícies.
Ara passant 8 minuts de les 10, saludem l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat, de les notícies més destacades d'aquest matí, i comencem parlant de la trobada d'empresaris que es fa demà, Andrea. Sí, a l'hotel City Park Sant Just, una trobada per crear oportunitats de negoci que impulsa promoció econòmica, per tal de connectar empreses i comerços del municipi i de fora del municipi.
D'aquesta manera s'intentarà crear sinergies entre aquests negocis, dinamitzar també d'aquesta manera el teixit productiu d'indústria i comerç local. Les empreses interessades en participar-hi han de registrar-se prèviament de manera gratuïta al web de Getting Contacts, que és l'empresa encarregada de l'organització d'aquesta trobada. Els participants rebran una agenda tancada d'entre 6 i 8 contactes segons el seu perfil i interessos.
Al llarg de la jornada de demà també hi haurà la possibilitat de fer contactes informals entre totes les persones participants a la jornada. També s'hi convidarà empreses de municipis propers, no només de Sant Just, com empreses de Sant Joan d'Espió i Sant Feliu. És una trobada que es farà demà a partir de les 9 del matí. Demà no volia dir 18.
el dia 18, avui és 16, no? Sí, 16, exacte. Doncs dimecres... No saps a quin dia vius, eh? No, no, no, estic una mica perdida. Desconnectada. Sí. Els registres han de fer el web gettingcontacts.com o vx70 a través del web santjust.cat. Com dèiem, aquesta trobada serà dimecres dia 18 a partir de les 9 del matí a l'hotel City Park Sant Just.
Parlem ara de Mas Lluí, Andrea. Sí, perquè el barri donarà la benvinguda a la primavera dissabte amb una festa al Nou Parc Iulia Quieta. Durant tot el matí hi haurà activitats per a tota la família que serviran per estrenar la primavera i, sobretot, per estrenar els 10.000 metres quadrats espai d'esbargiu del barri Sant Justenc. L'urbanització del Parc Iulia Quieta l'ha executat la Junta de Compensació del Mas Lluí.
Dissabte, a partir de les 10 del matí, hi haurà activitats esportives, concerts i animació en directe amb música swing. També es faran tallers familiars, s'instal·laran inflables per als nens i nenes i també un globus aerostàtic que permetrà veure el barrit des de l'aire. Per pujar-hi, això sí, s'han de comprar els tiquets anticipadament, dimecres, demà passat, de 6 a 8 del vespre, a l'espai Masllui, al carrer Rosa de Luxemburg, número 14, i costen dos euros i mig.
Durant la festa de la primavera del barri s'habilitarà també un espai de pícnic amb caravanes vintage que oferiran menjar i beguda per a tothom, com ara pizzas, creps, entre d'altres. L'associació de veïns a Masllui és la principal entitat organitzadora d'aquesta festa, però recordem que també s'hi han implicat activament amics del barri sud.
als Balls de Saló de la Taneu, al Club de Bàsquet, Sant Jus Padel Club i l'empresa de productes naturials Blubonet Nutrition Is Life, que és el que ha organitzat aquest balla swing, aquest concert i aquesta animació amb música swing. Tot això serà dissabte al matí.
I acabem parlant del Casal de Joves, Andrea. Sí, perquè han obert les inscripcions per participar del Casal de Setmana Santa de l'equipament. El Casal de Joves programa de nou aquest any activitats per al jovent del poble durant el període de vacances de Setmana Santa i inclourà propostes de videojocs, tallers intensius i una sortida que es farà durant aquella setmana. Les inscripcions es tancarà el 27 de març, el 30 de març,
Començarà un curs d'intenció de teles amb preus que oscil·len entre els 10 i els 20 euros en funció de l'edat dels participants i aquell mateix dia es farà també un campionat de Mario Kart. El dia 31 de març es farà una sortida a Catalunya en miniatura amb entrada al bosc vertical en un parc aèri forestal i el preu de l'activitat és de 10 euros.
A la tarda, al Casal de Joves, es farà un altre campionat de videojocs, en aquest cas amb el FIFA 2015, de la PS3. Els dos últims dies de Casal, l'1 i el 2 d'abril, es farà una tarda d'escalax triggegant i un torneig de tenis taula. Podeu fer les inscripcions a través del web del Casal de Joves, casaldejoves.com, o bé adreçant-vos directament a l'equipament. Recordem que el període per apuntar-s'hi s'acaba el dia 27 de març.
Doncs són les notícies desacades d'aquest matí, com sempre, més informació, els bolletins, horaris, a la una, els en just notícies i a través del web de la ràdio. De seguida més informació, més actualitat a nivell més general. Abans proposem música, Andrea, aquest matí. Molt bé. I avui, mira, ens anem ja de concert, tot i ser dilluns, eh? Sembla molt bé. Què et sembla? Estupendo. Comencem la setmana, per tant, doncs amb força.
Aquesta és la veu perquè aquesta és una versió que sentirem, és una versió d'aquestes en directe, miles en directe de la Mare d'en Gail en general, però aquesta la trobo bastant especial. Sí? Sí, a veure. ... ... ...
En aquesta presentació, Bob Geldof, exacte, que és qui serà avui al Gran Teatre del Liceu aquesta nit, que ell va ser líder i vocalista entre el 75 i el 86 de la banda de Boomton Rats, amb la qual va aconseguir el número 1 en llistes d'èxit amb els singles.
Rat Trap i Aidan Lackmondes, que és la que sentirem ara, que és la cançó que va llançar la fama internacional. De fet, el 85, ell va ser el promotor dels macroconcerts Live Ed contra la fam a l'Àfrica i el Liceu avui farà un repàs de la seva llarga discografia, un concert que estarà a les 9 de la nit, entre les que van dels 15 als 75 euros.
I ens creiem aquesta versió on canta juntament amb Bon Jovi, aquest Aidenlake Monday, que també és dilluns i és gris, no? Doncs vinga. Però aquesta ens agrada.
And you can see no reasons Cause there are no reasons What reason do you need to be sure? Tell me why I don't like Mondays Tell me why I don't like Mondays Tell me why I don't like Mondays I wanna shoot The whole day down
Fins demà!
Tell me why I don't like Mondays Tell me why I don't like Mondays Tell me why I don't like Mondays I'm gonna shoot The whole day down, down, down I'll shoot it all down
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, honoracions, fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Som un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Rebobineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. L'antic és millor i més divertit. Rebobineu, si us plau.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob.
Just a la fusta.
Un quart i mig d'onze, cap d'ull a les portades dels diaris amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Avui parlem de la Marató de Barcelona, d'aquests dies en què, mira, una notícia positiva també que ocupa lloc a totes les portades. Sí, és la notícia més destacada i és l'única notícia comuna que trobem avui als diaris. En portada al periòdic on llegim és el tema del dia, de fet.
Barcelona es rendeix a la Marató. 200.000 persones van animar la carrera als carrers i l'aprovat de deixar la ciutat de 8 milions d'euros de persones que venen a la ciutat a participar de la Marató. Ahir van participar un total de 19.200 atletes i en fotografia de portada veiem una imatge molt única on veiem un grup de corredors passant per davant de la pedrera.
Aquesta és la notícia destacada al periòdico, a la Vanguardia també ho és, i llegim Marató emocionant i amb sorpresa a Barcelona. Dos debutants es van guanyar a aquesta Marató, que ahir va inundar els carrers de Barcelona, de corredors en un matí fred, tot i que...
Sol, el que n'hi ha Filip Cangogo, que disputava la seva segona llarga distància, va ser el primer a creuar la meta, i la Tiu, de 21 anys, Ainalem Kassahun, també va fer la sorpresa a l'imposar-se en el seu debut en aquesta prova atlètica, una de les proves atlètiques més exigents. En fotografia de portada veiem el Museu Nacional d'Art de Catalunya, entre les torres de l'Avinguda Maria Cristina, plena de gom a gom d'aquests participants a la marató,
I el diari Ara també és la notícia més destacada en portada. Llegim quin cansament més bo. És el que va dir Ampar Moliner, columnista del diari Ara. El diari Ara explica aquesta marató a través dels seus ulls i de les vivències d'Ampar Moliner. Va aconseguir acabar la marató de Barcelona, la primera que corre, a èxit de participació, amb 19.270 inscrits i 15.494 finishers. En una prova que guanyen, com dèiem, el caní a Philip Sheriot,
a Nomes, que va trigar dues hores i vuit minuts en acabar-la, i la Tiub, a Inalem, que s'ajun amb dones, i va trigar dues hores i vint-i-vuit minuts en acabar-la. I en fotografia veiem en Par Moliner fent-se una foto amb dos corredors més en portada del diari, ara. Doncs són el tema principal avui a les portades. Parlem d'altres qüestions a aquesta hora.
Que destacen els digitals en portada. Per exemple, el 324 ens obre dient que Banc Madrid presenta concurs de creditors. El director general de BPA està en presó preventiva, també vinculat amb tot plegat. Després, el 324 explica també que hi ha presó per set dels vuit presumptes jihadistes acusats de doctrinar en nom d'estat islàmic. Música
Altres qüestions, les universitats públiques catalanes oferiran places per atreure alumnes de fora de la Unió Europea i Putin, que admet que va estar a punt d'activar l'alerta nuclear en l'anecció de Crimea.
L'ara.cat obre referint-se a Rajoy, que demana calma sobre Catalunya. D'aquí un any les coses estaran més tranquil·les que avui. El cap de l'executiu espanyol és el que ha dit referent a tot el procés català. Ha reiterat que cap president negociarà sobre la unitat d'Espanya.
Mentrestant, l'ANC Òmnium i l'AMI ompliran el Palau Sant Jordi el 24 d'abril en suport als alcaldables independentistes. L'Assemblea preveu reunir unes 15.000 persones, segons ha avançat RAC1, i Carme Forcadell descarta ressuscitar la crida a una llista unitària.
I Junqueras, que diu, si guanyo, faré la independència, si no me'n surto, me'n vaig a casa meva. En un llibre recull converses amb Justo Molinero, el president d'Esquerra aposta perquè una Catalunya independent comparteixi amb baixades amb altres països com Espanya.
La Vanguardia també obre amb el que deia el 324, el Banc d'Espanya, que tanca Banc Madrid. La filial de la banca privada d'Andorra es declara en concurs de creditors. I la jutge envia a presó l'exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, està acusat d'un delicte de blanqueig de capitals procedent de crim organitzat.
Són els temes principals d'aquest matí, els digitals. Tornem ara cap als diaris en paper per fixar-nos però en els apunts culturals del dia, Andrea.
Què ens portes? Doncs avui parlem de llibres, començant parlant de llibres i parlem d'una novetat editorial que ve de la mà de José Corbacho i Juan Cruz. Ara s'han passat a la novel·la. Llegim el perièdico José Corbacho i Juan Cruz. Són com una parella de fet, amb enginy i humor gamberro. Han fet de tot, programes d'entreteniment a la tele, com Una altra cosa TV3 o Mozapping Antena 3, sèries i pel·lícules com Tapes o Covardes, fins i tot teatre i un parell de gales d'Als Goya.
Ara han escrit a quatre mans People from Ibiza. En castellà el trobem a Plaça i Janès i en català a Rosa dels Vents, una novel·la coral que reuneix un grup de personatges d'allò més diversos, amb vides, procedències i problemes molt diferents, i en l'èxit d'unió, dels quals és Lleida d'Ibissa, en una època en què tot pot passar, les vacances estivals.
Deia Juan Cruz que hem fet un procés invers al d'una novel·la, és un guió que fa dos anys vam escriure per una pel·lícula i finalment el vam canviar per convertir-lo en aquest llibre. I José Corbatio també intervé, diu probablement la història té una DNA comú amb coses que hem fet com tapes però amb gent de diferents nacionalitats que s'entrecreuen. És en aquest exemplar d'aquest llibre que incorpora per cert un mapa de l'illa en el qual se situen els personatges
Diu, hi ha tantes a Eivisses com gent que hi va. La de la disbauxa, la dels hippies, la familiar, la del camp, la dels agricultors, la del descans. I és aquesta l'obra, aquesta novel·la que presenten ara a José Corbacho i Juan Cruz, People from Eivissa. I ara parlem...
de Tintín. Ens anem cap al diari ara. Llegim que s'ha venut una portada de Tintín per 577.000 euros. En una subhasta que ha celebrat la Casa Cristis de París, es va vendre aquesta portada original de Tintín, en concret el número 161 del 10 d'octubre de 1978, firmada per Erge per 577.000 euros. A la portada hi apareixen els personatges del Lotus Blau, mítica de Tintín. No va tenir tant èxit un original de Tintín del 45...
que és una figura del personatge de 30 centímetres d'alçada que finalment no es va arribar a vendre. El preu de sortida era de 750.000 euros. A mitjans de l'any passat es va vendre per 2,6 milions una planxa original de l'any 37 amb Tintín i Milú en 34 situacions diferents. Sembla ser que Tintín segueix agradant. I per últim, si et sembla, parlem de música. Parlem de la pianista Maria Canals, segons el periòdico La Pianista Desconeguda.
Un llibre i una exposició il·luminen la figura d'aquesta concertista. Llegim que el centenari del naixement de Maria Canals va néixer l'any 14, va morir l'any 2010. Viu pianista i pedagoga barcelonina tan brillant com modesta, s'acomiadarà com es mereix, coincidint amb la 61. edició de la competició pianística que va crear.
La nova edició d'aquest concurs de Gà a Espanya, que va de començar al Palau de la Música Catalana, el dia 25 se celebrarà la gran final, en què els pianistes més prometedors tocaran amb la jove orquestra de Catalunya. I com és habitual, les proves dels concursants, aquest any competeixen 82 joves de 22 països, podran ser seguides de prop pels amants de la música.
A més, aquest any els organitzadors intentaran que la figura de Maria Canals deixi de ser desconeguda per al gran públic amb el llibre Maria Canals i Barcelona, que ha fet la periodista Ana Maria d'Àvila. I paral·lelament, el Palau acull una mostra gratuïta que inclou des de fotos i documents fins a un dels pianos de Maria Canals, un piano heredat dels seus pares que va utilitzar el Beniz per compondre parts d'Iberia. Per tant, avui que torna aquest concurs que celebra també, com dèiem, el centenari del naixement de Maria Canals.
Doncs una proposta interessant que deixa aquests pianos arreu de Barcelona, no? I que si algú li fa manda de desplaçar-se fins a Barcelona o veure-ho al carrer i té ganes de sentir igualment piano, el que pot fer és connectar amb la pàgina mariacanals.org i allà hi ha una cosa que diu Maria Canals, una cosa, hi ha moltes pestanyetes, no? Explica les proves, com funciona tot plegat, el programa, bla, bla, bla, fotos, horaris. I una cosa que diu, un apartat, una altra cosa, un apartat que diu Maria Canals Televisió.
I allà es pot seguir el dia a dia del concurs. Per exemple, ara podem sentir, això que sentim és en directe, és la primera prova d'aquest matí. D'un dels participants? A les 10, sí. Aquest és Sato Hiro, de Japó, i toca el perlodi Fuga de Bach, jo crec que aquest ja l'ha tocat. També tocarà Beethoven, la sonata 57, i Chopin. Molt bé, molt interessant. Son així.
una mica entretallat però mariacanals.org sí, fàcil una bona manera de descobrir-ho també és dir mira exacte, posar-s'ho de fons durant aquests dies i a més a més això avui per exemple es pot seguir la sessió de màtiques a les 10 no sé fins a quina hora dura després a la tarda també a partir de les 5 i això doncs durant tota aquesta setmana per exemple i després hi ha la setmana que ve també doncs el cap de setmana perdó les semifinals fins al 25 això són les primeres proves molt bé en fi d'aquí del piano parla d'esports André molt bé
Operació triplet, és el que diu l'esport parlant del Barça, la plantilla recela del City, però només té por del Bayern a la Champions. Els populistes es rendeixen a Messi i creuen que els portarà els títols. I també diuen que estan convençuts de guanyar el Madrid per deixar sentenciada la Lliga i que es veuen en el millor moment físic dels últims anys.
L'esportiu diu l'hora de la veritat, a la fotografia hi ha Messi, diu que el Barça afronta una setmana vital en la Champions i la Lliga, amb Leo Messi en estat de gràcia i el Crac ja ha marcat més gols que el curs passat i espera seguir sumant contra el City i en el Clàssic. Recordem que és diumenge que ve.
I també Messi és el protagonista del Mundo Deportivo, Samana Gran davant del City i el Real Madrid. Messi fa por, diu que és el que destaca en el titular del Mundo Deportivo i a la imatge un perfil d'un primer pla de Messi. Leo arriba platòric amb la jugada que va fer Ipurua, un aperitiu per rebre els anglesos, eliminar els de Pellegrini, però pulsaria el Barça per afrontar el clàssic decisiu.
I els diaris de Madrid parlen de Bale, és el protagonisme que li donen després del partit d'ahir, teràpia Bale pel Camp Nou, és el que diu l'As, Enxelotti va dir ahir, em dóna confiança la primera part, em preocupa la segona, després d'aquest 2-0 d'ahir del Madrid contra el Llevant a casa.
I també és la imatge que tria el diari Marca, aquest futbolista del Real Madrid, en un moment de celebració dels gols. El Camp Nou, amb una altra cara, és com titulen, ve i la reivindiquen, un gran partit i un doblet, el Madrid millora, Benzema va fregar el gol de l'any amb una fantàstica rematada ahir en aquest partit.
Ara, passant quatre minuts de dos quarts d'onze, tornem cap als diaris. Ens fixem en les contraportades del dia. Avui comencem per la del diari Ara, l'article que signa Carme Colomina i que el titula Neteja cultural. Andrea. Avui ens parla de l'estat islàmic, diu Destrucció, la ciutat fortificada de Hatre, al nord del Irak.
ha estat l'última víctima. Els bruxuts murs que van resistir la invasió dels romans i que durant 2.000 anys han protegit temples i escultures dedicades als déus Eros, Apolo o Posido, no han pogut aturar l'espiral d'avastadora d'un estat islàmic en reconquesta territorial. El terror islamista ha destruït la primera capital d'un regne àrab, com ho va fer la setmana passada amb les restes arqueològiques assíries d'en Imrut, una ciutat de l'antiguitat amb ruïnes de fa 3.000 anys sequejades o pulvoritzades,
...o rebentant a cops de mall i d'atrepant... ...les estàtues del Museu de Mussol... ...excavadores i martells per infligir de nou càstig... ...eliminar la idolatria... ...en memòria és un nou pànic, diu... ...el pànic cultural... ...també ens parla del negoci... ...diu l'estat islàmic actua ja sobre un territori espoliat... ...de fet, ells són part d'aquest negoci milionari... ...la UNESCO calcula que el tràfic il·legal d'antiguitats... ...mou uns 6.000 milions de dòlars cada any... ...i es pregunta que il·lumina...
Però què ha fet aquest organisme de l'ONU els últims tres anys, mentre grups abels i homes del règim de Baixar al-Assad traficaven amb els saquejos de la guerra siriana a canvi de diners i armes? I ella respon, denúncies i informes. I acaba dient que l'estratègia ha canviat. Ara l'estratègia és ordenar la destrucció dels temples, obres i jaciments i, sobretot, filmar-ho. Com amb les seves execucions, cada cop, cada gesta, cada escenificació de la violència i el terror és exhibida i anunciada.
Un bon article avui al diari Ara, que ens porta ara cap a la contraportada de La Vanguardia, amb una entrevista que ens deixa aquest titular. El meu tiet Basavi va tenir el valor de no destruir justament Barcelona, en aquest cas. Sí, avui l'entrevista és al Guillem Martí, una entrevista que li fa a Víctor Amela. El seu tiet Basavi va salvar Barcelona, diu, de la destrucció. El seu tiet Basavi era Miquel Serra i Pàmies, diu, un valent, el qual admiro pel que va fer.
Diu, ell va tenir el valor d'arriscar la seva vida per salvar Barcelona de ser destruïda el gener de l'any 39 amb les tropes franquistes a les portes de la ciutat. Amela li pregunta, Franco va voler destruir Barcelona? I ell respon, no, les autoritats comunistes al front de les forces republicanes.
Diu, aplicaven la política de terra cremada, quan perdien una ciutat, per no regalar infraestructures a l'enemic. Diu, això es va aplicar a Granollers, Cardedeu, Canovelles, Castelltersol, Sabadell, Terrassa, Ripoll, Bascanó, Llers... Van volar polvorins a esglésies, a castells i a escoles, van volar fàbriques i ponts. Diu que volien destruir Barcelona les fàbriques, les instal·lacions del port, la barcelonesa del carrer Mata, la tèrmica de Sant Adrià del Besòs i els túnels del metro. Això només a Barcelona.
Diu, ho sé, perquè anys després el Miquel, el seu tiet Besavi, li va explicar al seu germà Josep, que és el meu Besavi, en una carta que li deixa llegir Víctor Amela. Parla d'un pla per dinamitar Barcelona. Miquel Serra explica que hi havia uns milers de tones de trilita disposades per aquestes demolicions. Diu, amb la voladura del metro es destruiria una quarta part de Barcelona.
diu a Guillem Martí que aquesta devastació la volien portar a terme càrrecs del Partit Comunista i del SUC i militars de demolicions de l'exèrcit republicà de la brigada Lister durant una reunió del 24 de gener. Diu, el meu tiet Basavi va ser present i diu que va arriscar la seva vida per evitar-ho. I ara explica tot plegat i explica aquestes cartes també a les novel·les Cremeu Barcelona en català i Quemat Barcelona en castellà.
I al periòdico llegim Vinc darrere els pobres i entenc bé això de repartir. Doncs avui el protagonista d'aquesta contra del periòdico és Juan Cinsangre, a ferrer i activista veïnal, que participa en el Festival de Sopes de Nou Barris des que va arrencar, un festival que jo personalment no coneixia i que sembla que és molt interessant. Diumenge que ve, sota la marquesina de la Via Júlia, se celebrarà el 12 Festival de Sopes del món mundial, que organitza la xarxa d'intercanvi de coneixements i Nou Barris Acull.
Gairebé un centenar de sopes esperen el visitant, la de Cacahuet i Xai de Gana, el Sancocho colombià o l'escudella barrejada del Pallars. I entre elles la de Juan Fernández Aparicio, que se'l coneix com Juan Sinsangre. Diu, jo prepararé el caldo de Puigcero de Jerez. El meu pare deia que aquesta sopa aixecava els morts.
i participa des del segon any que es fa, des del 2005. Diu, l'experiència em va encantar per la multiculturalitat i la quantitat de sopes diferents que s'ofereixen, i com que m'agrada remenar fogons, doncs m'hi apunto cada any. També hi he participat al Festival de Sopes de l'Illa, a França. Diu, allò és impressionant. Durant el cap de setmana sencer hi ha activitats culturals de tot tipus.
Al barri, a Nou Barris, diu que jo no he vist res de més integrador, persones que són veïnes però que no han parlat mai, es coneixen al festival, africans, paquistanesos, xinesos, d'aquí i allà, s'acosten sense manies, sense fer tantes voltes, diu que la sopa uneix. Diu, jo sóc molt donat a les persones i com que vinc darrere els molt pobres, comprenc bé el concepte de compartir encara que n'hi hagi poc. Per això, diu, em porta tants records al Putxero de Jerez, diu, a casa de fet érem 18 germans. Per tant, doncs, ens han pogut fer una idea.
18 germans. Per això sap el que és compartir.
5 minuts i 3 quarts d'11, aquesta hora el que fem és anar-nos a l'Andrea cap a Taiwan, perquè els principals museus d'aquest país han prohibit l'ús dels pals de fer-se autofotos. Ara que estan tan de moda. Aquest famós element, aquest pal per fer-se selfies, doncs em sembla que els museus de Taiwan ja en tenen prou, han prohibit que es facin servir en les seves galeries amb la intenció de protegir tant la qualitat de les visites com les obres d'art, perquè clar, una cosa, suposo que podies dissimular-ho, però si ara hi ha
Et vas trobant cada dues passes, algú fent-se fotos enmig d'un museu, amb aquestes, entenc la decisió, segurament. Els quatre museus són el Museu de Taipei, el del Palau i els de Villas Arts, en les ciutats de Taichung i Kaohsiung, han anunciat aquesta prohibició. Els quatre museus assenyalen que amb això adopten polítiques que ja s'han aprovat, de fet, amb museus i galeries d'Europa i Amèrica. Clar, he llegit aquesta notícia, però no tinc clar.
quina és la normativa a museus de casa nostra. Diu que, en tot cas, s'han col·locat cartells informatius en aquest sentit. En alguns casos també es prohibeix l'ús d'aquests pals a l'exterior de l'edifici i també l'utilització de trípodes i flashes. Està clar que aquí sí que hem vist moltes vegades que no pots fer ni una foto amb el mòbil en museus d'aquí i, per tant, és evident que si no pots fer foto amb el mòbil tampoc la pots fer amb el pal. Però bé, en tot cas, la mesura concreta per aquests casos crida l'atenció. Home, sí...
I a fora dius que tampoc es pot fer... Diu que en alguns llocs de fora tampoc. No, suposo que no sé. No entenc massa allò de fora, però bé. M'imagino acabant la línia que es tracta d'un lloc on es va admirar i no només acceptar. I preservar les fotos. Jo, per exemple, aquest estiu que he estat a Noruega, vaig volent a la Galeria Nacional de Noruega, que és on hi ha l'obra del crit de Munys, que a mi m'agrada molt aquell quadre,
I recordo que l'únic lloc, l'únic espai del museu on no es podia fer foto era en aquella sala. Sí? L'únic, sí, sí. Ja veus, exacte. Però bé... És veritat que jo també... Ni selfies ni res. Relativament poc vaig estar al Museu Reina Sofia de Madrid i en algunes sales havíem fet alguna fotografia amb el mòbil sense flash, en sales menys conegudes, i a l'arribar a l'alcalde de Guernica, on hi havia moltíssima gent, quan vaig treure el mòbil gairebé, he treure'l de la butxaca, va venir algú a avisar-me i estava ple de gent, vull dir que exactament, en canvi...
Bé, en tot cas, suposo que, i em sembla molt bé, que hi hagi aquestes mesures, la qualitat d'aquestes obres. Sí, i amb el pal del selfie, suposo que també a vegades pot ser més fàcil, fins i tot, fer un selfie, perquè a mi em va costar intentar fer una foto al quadre del crit de munys, perquè l'intentava fer des de fora, des del que estava al costat, i no vaig poder, potser amb el pal del selfie m'hagués costat una mica menys. Però bé, em sembla bé, també, que tota la... Hi ha moltes obres que també les pots veure per internet, potser no cal que facis fotos. Exacte. En fi...
En fi, Andrea, que vagi molt bé i bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Dos minuts i arribem a tres quarts d'onze. Fem un cop d'ull algunes de les qüestions musicals del dia. Us hem explicat ja que el concurs Maria Canals està en marxa i que avui actua Bob Geldof a Barcelona, però no s'acaba aquí l'actualitat musical. Tenim més coses per explicar-vos. Just a la fusta.
I, per exemple, parlem d'algunes novetats musicals que han arribat els últims dies. Per exemple, avui ho llegim a la revista Mondo Sonoro, Prince, que ha estrenat tema, es titula What If, i ara de seguida sentim com sona aquest nou tema del cantant, una versió, de fet, de la cançó d'Església. What If, de la cantant cristiana Nicole Nordman, una versió que es va estrenar per sorpresa en una missió de Kentucky,
i que interpreta en forma de balada heavy Prince i la seva banda femenina Third Eagle. Ara de seguida sentirem com sona.
Doncs així és com comença aquest tema que dèiem que amb el Hit and Run Tour en marxa i des d'escolta l'àlbum de l'any passat, Plectum Electrum, gravat juntament amb aquest trio Third Eagle i el que arriba doncs és ara aquesta cançó, aquesta versió... It's just another, another nice guy... Que s'ha publicat aquest versió... What if you're right? What if it's true?
Més qüestions que tenim. Més estrenes, de fet, parlem de Muse, que ha estrenat Cycle, el primer single del seu nou disc, i també ho ha fet fa relativament pocs dies. És el tema que sentim de fons, que forma part de l'àlbum
que es dirà Drones i que publicaran el dia 8 de juny. És el setè disc d'aquest grup, que actuarà de fet al Bilbao BB Calif 2015, on el presentarà, i fa quatre dies que van desballar el primer avançament, és una cançó de més de cinc minuts, que es diu Psycho.
i que va en la línia de news que han fet fins ara. De fet, el dia 23 de març, aviat, la setmana que ve, dilluns que ve, publicaran el seu segon avançament i probablement també sortirà alguna cosa més abans del 8 de juny. De moment, aquest és el vídeo que en cap sala abans que comencin a tocar aquest tema. És així.
Fins demà!
Així sona aquest Psycho de Muse. I avui dilluns també us expliquem que ja estan a la venda les entrades pel concert que farà Madonna el mes de novembre a Barcelona.
Fins demà!
Entrades que van dels 25, crec que fins als 75 euros, surten avui a la venda.
Són aquests apunts musicals d'aquest matí. Ens queda parlar encara en aquesta primera hora del temps. Falten 10 minuts per arribar justament a les 11.
Salutem el Carles de René de Rius, bon dia Carles. Molt bon dia, què tal? Per parlar del temps, cap de setmana ha mogut, eh? Hem tingut el que havies pronosticat. Sí. Dissabte, sobretot. Sí, però fins i tot la pedra, o sigui que vam tenir tots els ingredients el dissabte al matí, just entre les 10 i les 11 del matí, no, entre les 11 i les 12 del matí va caure un ruixat, una tempesta que anava acompanyada també d'una miqueta, que la marxa molt petita però anava acompanyat, no?
Potser els llamps i trons ens han quedat una miqueta al marge perquè no els hem sentit. Però sí, perquè en altres llocs d'unidor. Dissabte a la tarda hi havia unes tempestes molt destacades al Vallès. Ahir a la tarda també van haver precipitacions molt destacades en zones properes a Sant Jús. El Baix Obregat va ploure.
però Sant Jús no va acabar fent-ho, aquest dematí estava precipitant a bona part de tot el que és el litoral del Llobregat, del Baix Llobregat, i no ha arribat la pluja a Sant Jús per res, per molt poca distància, després això s'ha anat diluent, i encara tenim una certa variabilitat que ens acompanyarà avui durant tot el dia, o sigui, és una situació...
d'aire fred en alçada, que el que provoca és això, o sigui, quan teníem l'aire fred i hi havia el front, doncs el va reactivar i va ser el que va passar dissabte, i després, quan acaba de passar el front, però queda l'aire fred en alçada, el que tens és un dia radiant, espectacular, però ràpidament, a partir de les 11 o 12, veus com hi ha petits núvols que tenen una certa facilitat en poder-se desenvolupar i creixen tempestes i descarreguen allà on volen, potser i les més destacades cap a l'Empordà, però també n'hi havia algunes properes a Sant Jús, cap al Vallès, sobretot, en veiem alguna que es va quedar...
Com si diguéssim que el Vallès va anar a Sant Cugat, que és just darrere d'aquestes muntanyes, i no va atrevir-se a creuar Collserola. Però vaja, que hi havia aquesta indestabilitat. L'altre protagonista important d'aquest cap de setmana han estat les temperatures, claríssim. O sigui, vam arribar als 3 graus positius la nit de dissabte, diumenge.
A les 3 de la matinada estàvem a 3 graus a Sant Jús, la mínima ha estat de 3, avui la mínima ha estat de 6, dissabte no vam passar dels 11 graus i ahir, tot i la presència del sol, la bona part del dia no vam arribar als 14. Ha estat un cap de setmana d'hivern avançat, que és el que també indicaven una mica els mapes.
I què diuen els mapes de cara a aquesta setmana? Doncs que continua una certa facilitat que hi hagi activitat meteorològica, activitat atmosfèrica, perquè és que sí que hi haurà alguns dies que seran una mica més tranquils, tindrem pujades i baixades de temperatura, però hem d'anar seguint molt de prop al que pugui passar a partir de la segona meitat de la setmana, i ho explicarem una mica.
Avui, dilluns, tenim aquesta variabilitat, però tot això s'ha d'anar perdent, s'ha d'anar trencant i donarà pas a un dimarts força més tranquil. O sigui que avui les temperatures, ara en tenim 10, 10 i mig, o sigui que és una temperatura justeta també pel que teníem la setmana passada, però bé, avui es poden arribar, jo crec que els 14 els tocarem, ahir no els vam tocar, però jo crec que avui sí.
No es descarta la possibilitat d'encara algun ruixat, ni hi havia alguns cap a les comarques gironines, també algun enfront del litoral barceloní. No descartaríem la possibilitat d'algun nuvolet puntual que encara portés una certa activitat i podés descarregar, però és una cosa molt puntual. Poca cosa, eh? Si no hem agafat el paregua, tampoc no passa res, perquè no ha d'anar més. No farà com dissabte. No, no, no.
I llavors de cara a la tarda ja s'obrirà moltes clarianes, això que dèiem, algun núvolet despistat, però la tendència és que va cap a una millora. Demà dimarts és un dia d'impàs, un dia tranquil, on les màximes les podem enfilar una miqueta més, demà podem arribar als 15 o 16 graus, les mínimes aquesta nit quedarà serena, tornarà a ser, sempre recordem allò que les mínimes els costa més de fer la gran pujada, la faran aquesta setmana, però demà dimarts encara no, aquesta propera nit encara serà força fresqueta.
Llavors, dimecres, ens expliquem una miqueta, aviam, perquè és complicada la cosa. Dimecres hi ha una... Bueno, però s'entendrà. Dimecres hi ha una baixa tèrmica, una depressió, que viatja, creua tot Portugal de nord a sud i se'ns en va cap al Golf de Cádiz. Això farà que dimecres comencem amb sol, però ràpidament els núvols vagin guanyant terreny.
Però aquesta núvolositat vindrà marcada pel fet que tindrem vents de mar que a Baterra seran allavantats, les temperatures quedaran frenades per la temperatura de l'aigua del mar i començarem a acumular molts núvols a punts del litoral, sobretot el tarragoní i el barceloní gironi, potser no tant. Però durant tot el dia aquests núvols aniran fent i potser fins i tot a la tarda podria caure alguna gota, perquè aquest recorregut marítim podria ser una mica més destacat. No ho descartem. O sigui, la tarda de dimecres podria caure alguna gota. Avui els mapes...
Diuen que aquesta depressió que es munta al Golf de Càdiz i canviarà vents de llevant i que donarà precipitacions, això si no ho hem dit, però més destacades cap al País Valencià, Alacant, Murcia, Almeria, en aquella zona sí que s'espera precipitació i també fins i tot a tot el que és el Golf de Càdiz.
doncs la tendència és que se'n vagi cap al Marroc, que baixi cap al nord d'Àfrica. Si marxa, la inestabilitat a Sant Josep Catalunya queda reduïda, es queda només al País Valencià i Alacant, i si continua baixant, doncs la cosa ens ho hem d'anar imaginant. Si el centre depressiu se'n va cap al Marroc, cap al sud, tota aquesta inestabilitat o aquest aire fred de llevant,
també baixa i afecta, i progressivament va baixant i va afectant el sud del Mediterrani. Això és el que indiquen avui els maves, que ens quedaríem al marge. O sigui que parlaríem d'un dimecres amb aquests núvols, però aquesta depressió, si té aquest recorregut, baixarà cap al Marroc i dijous ja no ens afectarà. Podríem tenir algunes gotes dimecres a la tarda i dijous faria sol. En general, amb ben agregalat, que fins i tot... Per tant, seria dimecres, eh? Seria dimecres. Complicadet?
Però amb aquest vent d'agregal, ens imaginem, o sigui, que tot està tirant cap a baix, llavors des de França, des de, com si diguéssim, direcció Marsella-Barcelona, ens arriba una miqueta d'agregal, i aquest agregal...
Els mapes ens diuen que portarà una miqueta d'aire fred que ens arriba des dels Alps. Aquest aire fred podria arribar a Catalunya a partir de divendres i tornaria a fer anar bojos als meteoròlegs. Perquè si divendres arriba aquesta situació, potser al matí encara el salvaríem, però de cara a la tarda podrien tornar-se a reproduir precipitacions en forma de tempestes, roixats puntuals. El dia més inestable? Dissabte. Sembla que...
Aquesta bosseta d'aire fred encara la tindrem més a sobre, abarcarà més territori català, les temperatures baixaran i hi ha una certa inestabilitat bastant marcada de cara al dissabte, que diumenge es podria reduir una mica. O sigui que ho anirem seguint, perquè és una situació molt curiosa, és molt puntual, que una situació d'allà abans que se'n vagi cap a l'Àfrica és habitual, no passa res.
Però que ens entri aquesta petita bossa d'aire fred dels Alps i que afecti tot el que és el Principat, això ja és més difícil, és una cosa que avui ens indiquen els mapes, ahir també ho indicaven una miqueta, i que podria inestabilitzar força, sobretot divendres tarda i dissabte. Ho anirem seguint perquè dissabte tenim una festa grossa a Sant Jús.
bastant important. Tenim un parell de festes, una passejada per la Riera de Sant Jús i després la festa a la primavera al Mas i Ui, o sigui que ho anirem seguint perquè ara no podem aixafar res. Dissabte ja serà primavera, és molt complicat. Entrem divendres a 3 quarts de 12 de la nit, si no recordo malament. A la primavera. A 3 quarts de 12. De la nit, és a dir, gairebé arriba el 21 aquest any. Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs ja hi som gairebé. En setmana en moviment exacte per donar-li la benvinguda. Sí, home, sempre s'agraeix la primavera. Molt bé, Carles, doncs que vagi bé i anem parlant, ho anem seguint. Bon dia.
Un minut i mig i arribem en punt a les 11. Connectarem el bolletí de Catalunya Ràdio, ens posem al dia de l'actualitat i tornem. Després entrevistarem Joan Bassaganya, esportaveu del Partit Socialista, i també farem tertúlia cap a dos quarts de dotze amb la Carme Amador, Vicenç Riera, en Josep Coder, Club Almira Badell i en Carles Bas.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Joan, fins després.
Les oficines del Banc de Madrid estan tancades avui i després que l'entitat ha presentat concurs voluntari de creditors. El banc gestiona uns 6.000 milions en actius i si es liquida el fons de garantia de dipòsits, només garanteix 100.000 euros per cada client que hi té dipòsits. Al marge d'aquesta garantia, però, queden els altres tipus de productes com pensions o bé fons d'inversió. Pel que fa a Andorra, d'aquí uns minuts el ministre de Finances del país farà una declaració institucional sobre la situació del BPA.
El conseller delegat de l'entitat, Joan Pau Miquel, ha passat la seva primera nit a la presó després de declarar ahir davant del jutge. La investigació està oberta i no es descarten més detencions.
Altres notícies, David Badia. La terra penedit Valentín Lassarte ha quedat avui en llibertat de manera definitiva després de passar 19 anys a la presó. Com a membre del comando Donosti va cometre alguns dels crims més notables de la dècada dels 90. Bilbao, Daniel Gómez. Hola, bon dia. Lassarte ha abandonat a primera hora del matí al centre penitenciari a l'avés de Zavalla. Recupera la llibertat perquè l'Audiència Nacional va decidir a finals de febrer restar-li de la condemna total de 300 anys
les redempcions penitenciàries extraordinàries. Expulsat d'ETA des de fa uns anys perquè es va acullar l'anomenada Via Gananclares destinada als penedits, la cert va ser l'autor material, entre d'altres, dels assassinats del líder del PP basc, Gregorio Ordóñez, i del dirigent socialista de Guiposcoa, Fernando Mujica. Daniel Gómez, Catalunya Ràdio, Bilbao.
Esquerra Republicana vol tenir més assessors al govern. El president del partit, Oriol Junqueras, reitera que la seva voluntat és entrar al govern, però si no pot ser, intentarà tenir més assessors que es puguin sumar a la feina que ja fan els tres experts d'Esquerra, acordats amb l'executiu d'Artur Mas. Així s'ha expressat en declaracions avui al matí de Catalunya Ràdio. Doncs ja hem proposat alguns assessors, esperem poder-ne proposar algun més, perquè estem convençuts que a les nostres files hi ha gent molt preparada que pot ajudar molt.
Els ministres de Feres Extranjers de la Unió Europea donen suport a les negociacions per formar un govern d'unitat a Líbia. El cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García Margallo, considera que és l'última oportunitat per arribar a una solució negociada. Brussel·la, Jaume Masdeu. Bon dia.
Les negociacions per formar govern d'unitat a Líbia són l'última esperança, però una solució dialogada és la conclusió la qual ha arribat a Europa i per això dóna pressuport a aquestes converses. Si fallen, s'hauria de passar al pla B, diu el ministre espanyol García Margallo. Si això no ocurrís, hauria de començar a pensar en un pla B, en un pla alternatiu, per acabar un conflicte. Hem de fer-lo i hem de fer-lo de forma ràpida. Jamal Masdeu, Catalunya Ràdio, Brussel·les.
El president de les Illes, Benuato, arrasades pel pas del cicló PAM, ha responsabilitzat el canvi climàtic de la catàstrofe que ha provocat el país al cicló i ha demanat ajuda internacional per poder-hi fer front. El president de Benuato, Baldwin Lonsleit, ha explicat que no se sap exactament el nombre d'afectats perquè les comunicacions no funcionen, però ha reconegut que el pas del cicló ha destrossat les Illes.
Aquest és un cicló devastador que ha afectat Benuato. És un monstre, un monstre que ha afectat la república de Benuato. És un cop per al govern i per al poble de Benuato. Tot el que havíem aconseguit ha quedat destrossat. Això vol dir que haurem de començar de nou.
Els primers informes que arriben sobre la situació a les illes demostren una destrucció gairebé total després del pas del PAM la matinada de dissabte. Les xifres oficials parlen de vuit morts i una vintena de ferits, però les víctimes podrien ser moltíssimes més tenint en compte la gravetat dels danys. Segons Unicef, prop de 60.000 infants necessitarien assistència immediata.
Esports Montserratia. El Barça arribarà al Clàssic amb un punt d'avantatge sobre el Madrid i amb Leo Messi com a pichichi pel que fa als blancs. Ahir van guanyar el llevant 2-0 amb dos gols de Bale. El tècnic Carlo Ancelotti considera que jugar només un partit aquesta setmana és un avantatge. Els blaugranes reben dimecres al Manchester City a la Champions.
El soci del Barça bala la política del club amb les seccions. Segons es desprèn de l'enquesta de Catalunya a Ràdio, un 65% dels socis s'han mostrat a favor de mantenir la situació actual, mentre que el 31% voldria invertir-hi més diners. De matinada, en tenis, Tomis Robredo ha guanyat Golubev i ha passat a la tercera ronda del torneig d'Indian Wells. També han passat Nadal, Federer i Robert Bautista, però han eliminat Babrinca. A l'NBA, Oklahoma 109, Chicago 100, amb 20 punts de Pau Gasol i Sant Antonio 123,
Vina sota 97, Riqui Rubio no ha jugat per una lesió al tornell. I al circuit de Qatar, jornada d'entrenaments de pretemporada els últims abans que comenci el Mundial de Motociclisme. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts. Us parla Andrea Bueno. Dimecres se celebra una trobada per crear oportunitats de negoci a Sant Just. L'impulsa promoció econòmica per tal de connectar empreses i comerços del municipi i de fora del municipi. Així s'intentarà crear sinergies entre elles, fer negoci i dinamitzar el teixit productiu d'indústria i comerç locals. Les empreses interessades en participar-hi han de registrar-se prèviament al web de Getting Contacts, l'empresa encarregada de l'organització de la trobada.
Els participants rebran una agenda tancada d'entre 6 i 8 contactes segons el seu perfil i interessos. La trobada tindrà lloc dimecres a partir de les 9 del matí a l'hotel City Park Sant Just.
Més qüestions de mà dimarts es tanca el procés de preinscripció al segon cicle d'educació infantil primària i secundària obligatòria. Els pares i mares tenen temps fins demà per demanar l'admissió dels fills i filles al centre públic que prefereixin pel curs 2015-2016. Pel que fa al segon cicle d'educació infantil, els infants que comencin P3 al setembre tindran plaça assegurada en una escola pública del municipi. Hi haurà, per tant, una línia a les escoles públiques Montseny i Montserrat i a la concertada Madre Sacramento i doble línia a l'escola Canigó.
I acabem recordant-vos que el barri de Maslluí donarà la benvinguda a la primavera dissabte amb una festa al Nou Parc Iuliaquieta. Durant tot el matí hi haurà activitats per a tota la família que serviran per estrenar la primavera i sobretot per estrenar els 10.000 metres quadrats espai d'esbarjo del barri Sant Justenc.
Tot plegat serà dissabte a partir de les 10 del matí amb activitats esportives, concerts, animació en directe amb música swing i un globus aerostàtic que permetrà veure el barri des de l'aire. Per pujar-hi s'han de comprar els tiquets anticipadament dimecres de 6 a 8 del vespre a l'espai Mas Lluïa, al carrer Rosa de Luxemburg, número 14 i costa en dos euros i mig.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio, radiodesvern.com i a les xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Que vagi bé, bon dia.
Al final parece que Cupido nos dejó de disparar. La solución más simple es la correcta, dice la navaja de Oca. Dejar de darle vueltas a lo nuestro y acabar.
Pero hay momentos que nadie nos puede explicar. Y la verdad, si todo es mentira en la vida, ¿qué más da? Qué gran verdad, que quién más te quiere te hará llorar.
Estaré bien, aunque olvidarte me cueste la vida y el reloj se nos paró justo a la hora de la despedida, pero yo estaré bien.
Tengo un libro.
Y ahora dudo con vuestro permiso, hay historias que nadie nos puede explicar. Y en la verdad, si todo es mentira en la vida, ¿quién más da? ¡Qué gran verdad! Que quién más te quiere te hará llorar.
Estaré bien.
justo a la hora de la despedida y el dolor nos sorprendió. Estaba oculto entre las bambalinas del amor que se cayó y nos arrastró sin darnos tiempo ni un momento a disfrazarnos y a pedir fe.
Estaré bien, aunque olvidarte me cueste la vida y el reloj se nos paró justo a la hora de la despedida, pero yo estaré bien.
¡Sonríe! Estás a punto de irte de viaje. Iberia presenta...
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracara més de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Saps què és un oldo? O la música vintage? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de Ràdio d'Esvern dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill.
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre. Rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns, rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, al 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat.
I aquesta la parlem d'actualitat amb el portaveu del PSC a Sant Jus, Joan Bassaganyes. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. També avui en parlem amb qualitat de regidor de promoció econòmica perquè justament aquest dimarts hi ha aquesta trobada a l'Hotel City Park Sant Jus per crear oportunitats de negoci al municipi. Una trobada que impulsa a promoció econòmica per connectar empreses i comerços tant de Sant Jus com també una mica de la vora del municipi, no?
Efectivament, i participen també empreses que estan ubicades a Esplugues, Sant Joan d'Espí i Sant Feliu, que són tres municipis amb els quals Sant Just està mantenint unes molt bones relacions en el camp de la promoció econòmica.
I també hi participen fins a 13 empreses que venen de fora, que s'ho han pagat elles mateixes, de la seva butxaca, el poder formar part d'aquesta jornada. Una mica perquè veieu que és una bona oportunitat per a les empreses per a establir contactes futurs.
Que venen de fora de la zona, és a dir, que són de Barcelona o de Madrid. Exacte. Nosaltres, per les empreses de Sant Feliu, Sant Joan i Esplugues, no els hi cobrem res perquè són tres municipis amb els quals estem col·laborant molt en matèria de promoció econòmica i així com les empreses de Sant Just poden participar en jornades d'aquest tipus que es fan a Sant Feliu, Sant Joan o Esplugues,
De forma gratuïta, la mateixa reciprocitat existeix per aquestes empreses d'aquests altres municipis. Per tant, aquestes empreses que s'ho han de pagar de la seva butxaca sí que són empreses que venen sobretot de la província de Barcelona i del Baix Llobregat concretament. I quantes empreses s'han apuntat en total?
En total tenim 13 que venen de fora, 17 que són de Sant Feliu, Sant Joan o Esplugues i 47 que són d'aquí Sant Just. Déu-n'hi-do. Sí, estem en uns nivells acceptables. El nostre objectiu era apropar-nos als 75 participants i crec que hi arribarem.
Està previst fer més trobades si funciona? En principi s'entén com un sol dia perquè ja la gent pugui fer contactes i després vagin pel seu compte? Sí, fent a moltes també vol dir cremar a la gent. L'any passat se'n va fer una a Sant Feliu.
La idea és que en els propers anys s'han facin un acte a Sant Joan o bé a Esplugues i és important que no n'hi hagi més de dues a l'any perquè les empreses, evidentment, també tenen les seves dinàmiques i convidar-los a masses jornades d'aquest tipus també suposa esgotar-les.
Però bé, entenem que si les valoracions són positives, a la Sant Feliu que es va fer l'any passat ho han sigut moltíssim, doncs entenem que és una línia de treball que s'ha de mantenir.
Serà demà a partir de les 9 del matí? Em sembla que ja no s'hi pot apuntar ningú, no? Ja està tancat el tema? No, encara s'hi pot apuntar algú, sí. Doncs a través de santjus.cat es troba ja l'adreça exacta on apuntar-se per participar en aquesta trobada que es fa demà a les 9 del matí a l'hotel City Park Sant Jus per trobar-se i crear aquestes oportunitats de negoci.
Justament la setmana passada la candidata de Convergència i Unió per Sant Just a les eleccions municipals, laia Flotats, deia que creia que l'actual govern no havia fet prou o no estava fent prou per donar suport tant a les empreses com al petit comerç, que era una cosa que havia descuidat aquest govern.
per part vostra, tenint en compte que també és més de portaveu del PSC, és l'àrea que tindries, o l'àrea que controles, és l'àrea de regidor de promoció econòmica. Creus que en aquests quatre anys s'han fet coses noves o s'ha avançat en aquest sentit?
Bé, en matèria de comerç, el meu company, en Víctor Murillo, crec que ha fet moltíssimes iniciatives. Jo crec que a Sant Just mai hi havia hagut tantes activitats vinculades amb l'activitat comercial. Per exemple, fires que s'han creat de noves i dades que hi havia, que tenien un seguiment més aviat baix, s'han reactivat notablement.
Parat de banda, hem engegat aquest programa d'auditories energètiques que ha estat íntegrament finançat per l'Ajuntament i que permet als comerços reduir la seva factura energètica. És molt important perquè a molts petits comerços els ve de pocs diners el mantenir-se o no.
I finalment, des de promoció econòmica enguany, hem engegat un programa per atraure noves empreses i per facilitar l'obertura d'establiments comercials. Jo crec que estem en precampanya i ara del que es tracta és, suposo, de buscar punts diferenciadors, però en matèria comercial m'agradaria saber què proposa la candidata de Convergència i Unió
que ens asseguri, que ens garanteixi que amb aquestes mesures el comerç Sant Just serà estupendo. Aquí tenim unes dificultats. La primera és que estem molt a prop de Barcelona, que és una ciutat comercialment molt potent i que xucla moltíssims consumidors. I en segon lloc, Sant Just, per la seva morfologia urbana,
té complicat tenir un centre comercial, perquè com bé saps és un poble amb poca densitat. Aquest model de municipi que nosaltres tant hem defensat té dues dificultats. Una primera és que ens dificulta molt el disseny de les polítiques de transport públic i l'altra que ens dificulta la creació d'un eix comercial, precisament pel que et deia, per la manca de densitat.
Nosaltres no hi estem disposats a renunciar. El que jo et dic és que si Sant Just es pogués poblar moltíssim, es pogués un creixement gran com el que han tingut els pobles del voltant i duplicar la població en els propers cinc anys, estic convençut que hi haurien més comerços. Aquests són models que legítimament s'han de defensar
però quan es diu que aquí no es fa res pel comerç, jo crec que no s'està ajustant a la realitat. Per tant, respondria al tipus de model que es defensa des de l'equip de govern. Sí, sí. A veure, tots els models de municipi, ho hem de tenir clar, tenen pres i contres. Sant Just, nosaltres hem optat per un model que protegeix la tranquil·litat,
la qualitat de viure i és veritat que en defensa d'aquest model ens hem deixat algunes coses pel camí en el sentit que no tenir un poble dens i amb un nivell de població molt alt és més difícil dissenyar eixos comercials i també és més difícil dissenyar les polítiques de transport públic és evident
Però entenem que com que no es pot tenir tot en aquest món i hem d'escollir, nosaltres, el PSC, i crec que aquí estem molt còmodes tot l'equip de govern, el que defensem és seguir mantenint aquest model de municipi. Evidentment es poden fer alguns ajustos, però per tenir més activitat comercial el que no farem ara serà massificar el poble.
la part més de l'empresariat us reclamen més suport? us reclamen més mesures? no, a mi em sorprèn molt quan els companys de Convergència i Unió parlen d'aquest descontent de l'empresariat no sé en nom de qui parlen jo com a regidor de promoció econòmica he tingut moltíssima relació amb els empresaris del municipi m'he passat 4 anys visitant cada setmana 3-4 empreses
i el que et puc dir és que en línies generals els empresaris estan satisfets de l'Ajuntament de Sant Just. Tot és millorable, no vull dir que no hi hagi línies a millorar, però si un compara l'activitat econòmica que tenim a Sant Just, compara les taxes d'ocupació dels nostres polígons industrials amb el que tenim al voltant, amb aquells municipis amb els quals ens podem comparar,
ens donarem compte que, com diria aquell, no està mostrant mal. És més, estem molt bé. De fet, ara aquest Ajuntament vol participar en un projecte de recerca de fons europeus juntament amb Sant Joan i Sant Feliu, que són aquests municipis amb els quals treballem
intensament en matèria de promoció econòmica i la principal dificultat que tenim és que en els nostres polígons d'activitat econòmica tots els indicadors que tenim són massa bons per poder optar a fons europeus. Vull dir que la realitat l'hem de veure amb la seva globalitat
comparant-nos amb el nostre entorn i després valorar si estem bé o no. És evident que hi ha empreses que ho han passat molt malament aquests últims anys, però honestament, jo crec que no és culpa d'aquest Ajuntament, sinó que és culpa del context global que aquestes empreses han passat per dificultats. Així és com les empreses que van bé, que també n'hi ha moltes afortunadament,
tampoc és gràcies a aquest ajuntament que van bé. Sí que vull dir que abans no m'ho he pensat a dir tu que una reclamació dels empresaris d'aquest municipi era disposar de millor connexió a nivell de fibra òptica. Doncs bé, aquest ajuntament ha aconseguit, i això sí que ho hem aconseguit des de l'ajuntament,
que Telefònica per fi cablagés tot el municipi començant pels polígons industrials amb fibra òptica, que era una llarga reclamació per part de les empreses del municipi, sobretot aquelles que exporten a l'estranger.
I alguna cosa que creieu que de cara als propers anys o a curt termini que sí que en matèria de promoció econòmica s'hagi de fer de manera més o menys immediata o que s'hagi de millorar? Mira, hi ha dues línies de treball que crec que s'han de millorar. Una és que afecta molt a promoció econòmica.
i crec que ja s'ha començat a fer enguany i crec que és el futur, i és que els plans d'ocupació que es facin en el futur han de passar sempre per estades a l'empresa. En aquests moments tenim un molt bon coneixement del teixit productiu del municipi,
i gràcies a aquest coneixement hem pogut ja en aquests darrers temps engegar iniciatives conjuntes amb el sector empresarial. Crec que aquestes passen sobretot perquè a partir d'aquest any, que de fet ja ho començarem a fer,
a partir del mes d'abril, tots els plans d'ocupació que es facin en el municipi tinguin una estada en empreses del municipi. Ara no són així? Fins ara no ha estat així. Aquesta ha estat una novetat dels plans d'ocupació que es faran en guany. Comencem amb una prova pilot de 10 persones que s'incorporaran ara al mes d'abril i estic convençut que aquesta és la fórmula perquè la gent que busca feina ens obvi.
Però ara llavors com es feien els plans d'ocupació? Nou mesos d'estada únicament a l'Ajuntament, amb activitats d'interès públic. Ara hi haurà cinc mesos d'estada en entitats del municipi, donant suport a entitats del municipi, fent tasques d'interès comunitari, i en els següents quatre mesos aquestes persones s'incorporaran en empreses del municipi. Aquesta és una línia de treball que jo crec que ja està bastant ben orientada
i que sigui qui sigui que estigui al capdavant de promoció econòmica a partir del mes de juny, bo seria que es mantingués. I l'altra és alguna que ja t'he apuntat en alguna altra ocasió. Crec que és veritat que des de l'Ajuntament hem de tenir un tracte més àgil amb el ciutadà i aquí incloc el món empresarial. En aquest sentit, no me n'he sortit de crear una figura...
que ajudés empreses al municipi a agilitzar els seus tàmits, malgrat que en descàrrega d'aquest Ajuntament també val a dir que les normatives cada cop són més complexes i que els tècnics cada cop se senten més insegurs.
I com que aquest som un municipi en el qual el nombre de recursos que s'interposen contra l'administració és elevadíssim, perquè tenim una població amb molta facilitat per recórrer advocats,
Doncs jo també entenc a vegades que els tècnics es volen curar amb salut, no? I tenen un cert amor a l'hora de fer segons quins làmits, no?
Parlem d'una altra qüestió perquè aquest dissabte s'inaugura el Parc Lluia Quieta a la zona de Maslluí, també un dels barris que en aquests quatre anys ha tingut un impuls important i que l'altre dia l'alcalde deia que amb aquesta inauguració es tancaria una mica tot un cicle de millores que s'han fet en aquesta zona.
De tota manera, justament el que de vegades reclamen els veïns és que hi hagi més vida comercial, que no s'hagi de recórrer tant a la part de Sant Feliu, tot i que és inevitable. Suposo que també va lligat amb el que dèiem abans i que tampoc no es pot fer tot des de l'administració, però sí que és una mica...
Un dels puntals que segur que en qualsevol barri milloraria una mica el dia a dia o faria més barri. Sí, però fixa't, Carme, que nosaltres, però a Munysa, teníem molts locals al Maix Diví.
Hem fet molts concursos per llogar-los i per vendre'ls i els resultats han set els que han set. Vull dir... Nosaltres no podem obligar un flaquer a instal·lar cellar o un friter a obrir una botiga al maig lluit. Vull dir...
Si juguem a les normes de mercat, hi juguem tots, jo tampoc crec que s'hagi de subvencionar a un comerciant per instal·lar-se en un lloc. Se'ls poden oferir condicions avantatjoses i els lloguers dels locals del Mas Lluí eren, com a mínim els de Promunça, eren a preus molt assequibles. I la prova és que s'han omplert amb altres activitats no comercials.
Però jo crec que amb el mercat, vull dir, el mercat s'ha d'autoregular i el que no podem fer l'administració és obligar un botiguer a instal·lar-se a un lloc on no vol anar. No sé què més podem fer. Vull recordar...
que ara té 700 habitants i que segueix tenint locals comercials disponibles a l'edifici de l'UGT. L'opció hi és, no? Sí, convido aquells que si vulgui instal·lar que es posi en contacte amb els propietaris dels edificis de l'UGT.
Estem parlant d'actualitat en el portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sant Jus, Joan Bassaganyes, i justament avui, dilluns, es decidirà aquest vespre, l'Assemblea aprova la llista de cara a les properes eleccions municipals del 24 de maig. Efectivament. I serà Joan Bassaganyes a la llista? Jo prefereixo que aquesta resposta te la doni demà la meva companya, la Gina Pol, que ha estat
convidada per parlar precisament d'aquesta assemblea. M'agradaria que abans que ho sapigués el públic que ens està escoltant, doncs que ho sapiguessin els militants del PSC. En el cas del programa, per això, no s'aprova encara aquest vespre, encara s'hi està treballant, no?
El programa, no, de fet ja el que és la versió abreujada ja l'hem tancada, perquè dimecres passat vam tenir una darrera trobada amb veïns perquè ens acabessin de fer aportacions pel programa.
i ara ja està en la fase de disseny. El que estem és, en paral·lel, redactant tot el programa complet, que aquest any no el distribuirem, sinó que el tindrem penjat a la nostra web, a disposició d'aquell que ho vulgui consultar,
I aquest encara no l'hem acabat, perquè entenem que no era tan urgent, vull dir, no sabia dissenyar, ni sabia imprimir, i, per tant, doncs, aquest haurà d'esperar una mica més, però està molt avançat, efectivament. Doncs n'aniríem parlant. Moltes gràcies, Joan Bassaganyós. A vosaltres. Que vagi bé i fins aviat, bon dia. Vinga, adeu. Estem escoltant Just a la Fusta.
Ara passen tres minuts de dos quarts de dotze i és moment de fer tertúlia d'actualitat. Ja els tenim a punt a la taula, la Vicenç Riera, la Carme Madó, en Carles Basi de Valmirabedell. Bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia a tothom. Bon dia. Avui no tenim en Josep Coderc? No, no el tenim perquè està esperant un tècnic que li ha de solucionar un problema que té en l'ordinador.
Perfecte, doncs és per una bona notícia. I per tant, no tenim carta. Exacte, exacte. Però teniu temes igualment, no? Tenim temes, a veure... Per on voleu començar? Per on comencem, senyor Bas? No, no. No, no. No vol començar. De moment ja anava a dir, hi ha els tres seréditos, però no, són quatre.
O sí. No sé si ho tens. Ara ho miro de buscar. Perquè ho puguin sentir els oients. A veure, perquè és llestimós, eh? Que ens hàgim d'empassar això i que no els hi passi res. I que nosaltres parlem i de seguida se senten ofesos i de seguida estem denunciats. És trist. Ho trobes? Ara miro de buscar-ho. Em fa mal gairebé posar-ho.
No sé quina cadena és, però el programa, ho sé perquè ho posa a dalt, la ratonera, però no sé de quina cadena és. Això ho dèiem dir les rates.
Esclar, si ells ja es consideren... Però ens tracten de tot, eh? A veure, per fer-ho abans. Es tracta d'un senyor que opina què s'hauria de fer amb els catalans i els bascos que aniran al camp per la Copa del Rei i que...
insultaran l'himne i la bandera. Aquestes coses no són... vull dir, això no es pot perdonar i tracten de porcs i de rates i de... Aquí un camp joven al final? No se sap encara. No se sap encara, però...
ells els enviarien a l'Àfrica. A l'Àfrica, sí. Els enviarien a l'Àfrica. A més a més, això també és un insult, perquè ho diuen de manera com si allà fos el pitjor del món, i potser serien la mar de ben rebuts. Però jo crec que una cosa molt bona també seria...
obviar, ni cap televisió d'aquí, repetir, cap ràdio ni televisió, repetir. Repetir el tall. Jo és el dubte que tenia, eh, l'hora. Aquest matí quan ho sentia avançava. El millor després és no fer pressi. És no fer pressi, sí. Però jo crec que la gent ha de saber el que estan fent i això s'hauria de denunciar. No, no, ja, ja. No sé qui ho ha de fer. Una cosa no treu l'altra. Però que sí que és veritat que... Ho trobes?
No, de moment ho estic buscant, però no ho trobo. El que passa és que et tenia el dubte aquest de dir, em fa ràbia, caure en la seva trampa, igualment. Sí, clar, clar. Els catalans són bascos, eh? No, no, ja ho diuen, cerdos catalanes i bascos. No, no, no he sentit, no puc opinar perquè aquest matí no hi tinc una ràbia. Envien a l'Àfrica, si volés ser allà on té l'èbola, també. Ah, sí? Sí, sí, és de por.
Bé, doncs és igual, no busquis més, ja n'hem parlat prou. Jo crec que ja... Ara ho teníem a punt, eh? Ens anàvem a portar el Carles. Ah, sí? Bueno, no sé, si ho creieu per tu, doncs ja està bé. Quin tema teniu vosaltres? Oi, ens fa falta el senyor Josep, eh? Sí, jo, bueno, aquí el senyor Carles, aviam que ens expliqui alguna cosa. Expliqui'ns alguna cosa d'aquests països que està vostè. Escolta, Carles, mira, mira, saps què podem parlar entre nosaltres, entre tots, però jo m'he quedat pendent?
Sí, sí. Quan vas tenir la pega de caure per allà al metro. Ah, sí. Jo volia preguntar, jo tenia una opinió, i ve de què entenies tu, tu com a biòleg, que jo soc pescador aficionat.
I jo havia pescat molt, però molt, i quantitat de totes classes de peix per aquí al litoral català, no? Jo en soc testimoni perquè n'he menjat i tot. I resulta que ara no hi ha res. És que no hi ha res, res. Sí, clar. I vas dir que li diries el per què no es pesca. Bueno, jo, aquí anava la cosa. Jo tinc una opinió, que segurament que no és la que és,
I també l'ell dirà la seva. Per exemple, la platja de Castelldefels era una platja que es pescava de tota classe de peixos. Però variat, molt variat. Sembar-lo jo havia anat a molts llocs, amunt i avall, cap a la Tarragona i cap a dalt la costa d'Orava, i a cada platja tenia el seu peix. Autòcton. Però a Castelldefels hi havia de divertir perquè era molt variat. Sempre era molt variat.
Bé, doncs ara no n'hi ha. La meva opinió, i després, perdona que passi endavant, la meva opinió sempre ha sigut que així com nosaltres ens agrada respirar aire pur, no ens agrada respirar aire viciós, els peixos, suposo, no volen tampoc respirar aigues que estan...
contaminades i ho estan perquè amb la quantitat de construcció que hi ha a tot agoste
Tot va per a l'aigua. Ara... Ja fa anys, d'això. Però això és a mica a mica. I els peixos què fan? Van marxant. No ho sé, perquè fa molts anys que Castelldefels està apaït, eh? Però això tampoc és de cop. Sí, ja, ja. Potser això... No ho sé. Els peixos no han marxat d'avui per demà, eh? De poc. Ara i abans. Abans pescàvem-ho, ara bé. No ho sé.
Però això ha sigut, a poc a poc anem marxant. Penso que la natalitat també està molt baixa.
Jo ho feia per la contaminació de l'aigua, que els pissos poden anar marxant, també, buscant. A veure, l'entès. Jo vull dir dues coses. Una, la contaminació és un fet decisiu per l'habitatge, per l'equilibri d'un ecosistema. Aquest ecosistema del...
De castell de fels? De castell de fels, pel que dieu, era un ecosistema variat i, per tant, equilibrat. Perquè, en general, els sistemes que són variats són més equilibrats que els que són formats per una sola espècie. De peixes, d'arbres o el que sigui. Això, per una banda.
Llavors la contaminació, que segurament és potent, és perquè aquesta ha de ser molt forta, determina una situació de desequilibri i els peixos i altres espècies
no de cop a volta d'avui i demà, sinó de mica en mica, busquen situacions més adequades. I ara us explicarem cas. Així és la sensació que té el Vicenç, és això. És un exemple que he viscut, no aquí, sinó a Canàries, en una zona de la costa, on els pescadors anaven a buscar molt habitualment,
hi havia una fàbrica de deixalles de peix, una fàbrica lloret d'Hilares, que tractava les deixalles de peix. Això ho invocava al mar. De mica en mica va desapareixer la pesca i va resultar que la pesca, aquells mateixos peixos podien dir
3 o 4 dies a l'interior. Això és un aspecte. Un altre aspecte curiós que faig una decisió és que als anys 50 i 60, sobretot als anys 50, la flota de barcos de pesca petits, que aquí deien rastillos al port de Barcelona, era de cap a 200 rastillos. Aquests rastillos han desaparegut pràcticament tots.
resultant d'eroposca, evidentment. Aleshores, això és degut a que s'han fet tantes obres al mar i a la costa que l'hàbitat normal desitjable per a aquestes espècies s'ha fet, podria dir, impossible, no s'hi troben bé i fugen d'aquest control. Tal com que avui, penso que a les trilles d'aquests petits, a Barcelona n'hi ha 15 o 20, no n'hi ha més, i ara hi ha 400.
Això és el resultat d'aquest desequilibri, en gran part fet per les obres que se'n fes al bar, els pigons, clavegueres, tot plegat, ha provocat un desgamell. A la costa d'aquí, de Castelldefels, no tinc ni idea que s'hagin fet tant desobres, podes dir, perquè ho conec molt poc, fins com l'altre ho conec. Crec que força bé. Ara, en realitat, és el resultat d'una situació de desequilibri entre natura
I habitants, el que provoca que els habitants busquem una altra altura. I segurament, si deixeu-ho buscar més lluny, trobaríeu...
No més al nord i més al sud, no, més lluny. Això és veritat, nosaltres anàvem a pescar dues milles i teníem el peix allà, però no d'on l'abast. Ara te n'has d'anar 10 o 12 milles i ja no és el mateix peix, perquè llavors ja vas de carla autonina i coses d'aquestes. Això vol dir que som una espècie invasora.
No, nosaltres. Destructora, més aviat. Destructora, sí. I més hora no, i més hora no. Però destructora sí, el principal desequilibri. Això ara, permeteu-me la divulgació... No, no, i tant, hem decidit que entràvem en matèria. En comptes de, diguem-ne, els oceans, els bars, entenem, per bars, els bars de l'oceà...
es caracteritzava per una riquesa extraordinària, de tal forma que publicacions científiques molt sèries de començaments del segle passat i finals del XIX consideren que el mar és inesgotable. El mar no té límits perquè només comptant, per exemple, la capacitat d'aposta d'un llum, que és de l'ordre de 6.000 ohms,
Això és el que sempre dies. Sí, això realment, i això dit per persones de primeríssima categoria, no per qualsevol xinxarel·lo, no, per persones de molt nivell i molta seriositat. I tots consideraven això, que és com que en Marc no resultava. Bé, això no ha sigut així, de tal forma que d'aquest moment...
Els occians en general i els bars en particular, si els bars són breixotrossos petits, estan a tot arreu en situació que se diu de sobrepesca. O sigui, es pesca més del que aquests 6.000 ous o 15.000 ous. Però, tornant, perdó, tornant amb això que deies d'un peix fa mils d'ous... Sí, de tots, eh? De tots.
Jo, quan deien que és que es pesca massa, és que és impossible que amb la quantitat de producció que hi ha, que s'arribi a acabar. I per això jo m'inclinava més amb la contaminació. La contaminació és important, però la pesca, com a pesca, és una situació gravíssima. Si teniu paciència, explicaré un parell de neus, totes les dues.
O si els peixos llussos, ara diem els llussos i el bacanyà seria igual, altres peixos no, però aquestes peixes més abundants, la sardina i tot plegat, doncs si tots els fills visquessin, realment...
els llups s'haurien d'estar així trets. Sí, sí, clar. I cabrien. Perquè no hi cabrien. I cabrien, no hi cabrien, sí. Però això són... Haurien de fer castells, oi? Sí, 6.000 fills, 6.000 ous, 6.000 ous per fer vella cada any.
ara imagineu-vos quines peixos, quin apartament de peixos. Però llavors també serveixen d'aliment per altres peixos. No, no, no. Això se dirà sí, pels nostres no. Jo m'he callat un poc. Però, ara, això és un aspecte. El problema no és aquest. El problema és que entre el moment que la família posa l'hombo,
I, curiosament, a la majoria dels peixos el mascle no el fecunda directament, sinó que el fecunda indirectament. La família posa els ous aquí i el mascle deixa anar l'esperma aquí. Llavors els ous floten i atreveixen l'ovul d'esperma i a l'atrauçar l'ovul d'esperma queden en gran part, en gran part, no tots fecundats.
Llavors, quan arriben a nivells més alts, ja estan fecundats, ja són... Hi ha un espermatozole que ho té a l'ocasió de caçar un oble i convertir-lo en un oble. M'agrada més el sistema nostre, eh? En un oble. No, a tots els feixos i sisplits, pels taurons,
El mascle s'enrolla i li lliga dos suspensis de paletes que té a nivell dels òrgans genitals i li enxufa el sperme. Els calabars i tot aquest tenen
un dit, un tentacle, que és més llarg que els hortes, un centen dos, i acaba com una espècie de cullereta. I aquesta cullereta se la posa al mascle dintre de la panxa, treu l'esperma que fabrica els hortons genitals, la posa dintre de la bossa de la famella, i li deixarà...
Tota la cosa aquesta, sí. Quina intel·ligència. Hi ha 40.000. Ara, les espècies més vulgars, entenem per més vulgars, aquelles que són objecte de la nostra explotació. Sí. Sardines, soitons, barats, sonells, vi, etcètera. Sí. Puc fer-ho per aquest procediment que deia. La família deixa anar els ous per aquest nivell. Facundar l'ou. Sí. L'ou flota i llavors el flotar també és el núvol. És curiós, eh? L'esperma que l'hagera el mascle. Els mascles, vaja. Sí, sí, sí.
Ara bé, el primer punt, si em volen 6.000, ja anava a dir el dia següent, si els queden 1.000, ja és un èxit. Sí, esclar. Per això n'han de fer 6.000. Ja, perquè n'hi ha que esperen també per buscar-se'n. Exacte. Després hi ha una quantitat de vells...
d'altres nivells veus, que estan delilosos de veure com pugen aquests. Hi ha no ous, sinó hi ha embrions petitíssims. A la vins, primer els ous facultats, després a la vins, que són pugen molt petits, i quan en fan una destrossa,
I aquests venen aquells que van amb una boca així oberta però aquests aquests que van per aquests ous aquells van al meu país sencer per exemple el Raf és un d'aquests el Raf viu en el fons en el fons té
És un peix quasi pla, amb una cua molt bona per menjar. Llavors es troba aquesta part plana, que és la part toràcica, i té tres o quatre filaments. I un dels filaments acaba amb una espècie de...
de bandereta, petita, que en algunes espècies de raps, és luminosa, i ells estan entrenats a terres, ja són grisos, en el fang, i esclar, passa una altra feixa, i l'altra...
És el seu esquelet. Els peixos moren per curiositat. Aquests són casos que tenen la seva importància, però en aquesta rebaixa general de peixos, penseu una cosa.
I això acabo per no molestar-los més. No és cap molèstia, eh? Ho hem demanat aquí, no?, que feia més els que ho esperàvem. Sí, una sardina, o 600-600 ous. Però sempre un just perquè no és una gruïsa. O les espèches aquestes conegudes. Conegudes al sentit de... Els que trobem a la plaça. Sí, sí.
L'espècie que ve al fons és el cugre, que en fa 30.000 ous. Aquestes espècies realment tenen una destrucció tan gran que si considerés una circunfarència així, aquí hi ha la femella que posa els 6.000 ous d'un llus i va creixent, creixent, creixent.
Quan arriba el moment que nosaltres en diem de recuperació per la pesca, és entre dintre del grup de peixos que són pescats. Hi ha d'això, d'aquests 6.000, amb molta sort, molta sort, en poden quedar 500. Amb molta sort, eh? Perquè, esclar, la quantitat de perdedors que tenen, sobretot quan són petits, que són molt fàcils de capturar, és enorme. Això fa que...
Sí, en comptes de tot el nostre esforç, ara jo parlo per mi com a home que ha dedicat la seva vida a la investigació de l'efecte de l'home sobre el mar a través de la pesca. El que hem procurat és, quan entra a l'àrea, al lloc o a la situació de pescar-la, sigui per...
en Vicenç sigui per un art de desrossegament que pula quantitats i quantitats, doncs en aquest moment ja el que hem de procurar és que això s'aguanti, que no ho destrossem tot. Però jo m'ho recordo en una conferència de Costa Rica i si en comptes de preocupar-nos tant d'aquests peixos que ja són pescables i mirar que no en destrossem massa
Miréssim que aquests 6.000, que no us han arribat a 500, han arribéssim mil. Només que han arribéssim el doble, hi hauria molts més peixos pels capes. Però com ho fem, això? Oh, ui, aquest és el problema. Ja s'hi treballa, escolta, i dedicat part de la vida a models matemàtics. En fi, ara serien tonteries, això.
Però aconseguir aquest equilibri no és gens fàcil. I ara acabo amb un exemple que és, segurament, poder-ho haver sentit.
Normalment, la tècnica normal era que s'escobria un caldó de pesca, un dog de pesca, i això volia dir que quan avui anava a pesca aquest, demà el pescador del costat, deia, mira, he pescat força aquest, però prouem-ho. I de mica en mica hi anava gent a pescar en aquella zona. Però volia dir que de mica en mica s'anava...
Gratant sobre aquelles racions. Això acostumava a durar anys. Era un període en què allò es mantenia equilibrat, entre la pesca s'obtenia, etc. Fins al moment que començava a declinar. Per això volia dir anys.
Quan es va descobrir que a les Índies Malvides, a l'Argentina, hi havia unes masses de peix, especialment una espècie de llus, una espècie de... Aquí no sé com et diuen, aquí a Sant Lluís, però mare de llus. Mare de llus, sí, mare de llus.
Sí, perquè Mar de Lluís és el nom de qui no és. És un nom vulgar. Sí, el nom, però, de qui no és. D'aquí, de l'àrea de Barcelona. Ja ho sé, per l'Ana sentiu-te banc. A Rons se'n diu... Com diu això? Peri, ja em sortirà. Bé, ja ho sé. És el nom oficial per tot Catalunya. Bé, doncs aquesta espècie, una espècie semblant, que és molt més gran. Descobrí que allà, al entorn de les Malvira, hi havia, però... Cantitats extraordinàries.
Això va ser, diguem-ne, avui, i amb 3 anys, amb 3 anys, va començar, esclar, no hi anessin, hi van anar espanyols, hi van anar-hi canadens, hi van anar-hi russos, sobretot, bueno, allò, una pujada brutal i una caiguda perpèntica. Això ha durat pocs anys. En molt pocs anys, aquest immens, que és el que és immens, ha passat a ser un dorm-dorm, a un dorm-dorm, perquè no hi ha res.
I això és el resultat de què? De la tècnica. La tècnica de pesca ha millorat tant. Ha millorat tant que, bueno, tot és automàtic ara, tot es fa... Abans era manual tot i era... Però no solament perquè siga automàtic, no. Jo, quan vaig començar a treballar, que això era l'any 39,
39, no, 49. Els arts de pesca d'arrossegament eren uns arts que tenien una emplada, com un colador, tenien una emplada X, petita, i una altura que no passava de 60 centímetres. Què vol dir això? Que passaven pel pont, pel pont, i una gran part de peixos marxaven per dalt, que és una de les tècniques que han après els peixos, que aixecant-se una miqueta, però no hi té horàries.
Però avui, això no sé si no és així. Això són d'entrada 20 metres amplades. I d'altura poden arribar dintre 15-20 metres d'altura. Llavors resulta que... No s'escapen. No, no, mira cap a dintre del sac. Jo he vist una pesca a Sudàfrica i l'he vista perquè estava jo en el barco.
que el capità del barco em diu, professor, dic-te'l com deia ell, professor, no pescàvem-vos nada. Havia començat a pescar a les 5 del matí, que feia el primer llançament de l'art, i no pescàvem-vos nada. I mentre em deia això, veu que en l'ecofundador unes taques negres, així petitetes que es veien allà, i...
era cap a les 10, que era el que havien d'aixurrar, aixecava. Esperaré-vos un poc. Saben què va passar? Quan va aixecar, que va ser cap de mitja hora, 40 tonelades de lluç. 40 tonelades de lluç. Més altres espècies, però de lluç, que era el model principal, 40 tones. Jo això ho tenia filmat, a vegades es va perdre, però ho tenia filmat. Una cosa immensa.
Què vol dir això? Que els peixos allà i aquí van agrupats. I ell en aquell atac de negre que marcava el cotitador indicava que hi havia una concentració de peixos. Bé, normalment això és així a tot arreu. En aquest cas va ser excepcional. Ja els he buitat prou.
Ho hem entès una mica, no? Va ser totalment desentesa. És molt interessant. Hi va haver una temporada que fins i tot feien anuncis per la televisió que no agafessin peixos petits. Me'n recordo que deien pez queñines? No, gràcies. Però això és el que he dit primer.
Si el pequeñines no, és que hi ha un moment en la teoria de la pesca, podríem dir, de conservadora, que se diu recoltament. El recoltament és el moment que un peix pot caure a les xarxes. Siguin xarxes d'envellada, que queden envellats, com abans de les sardines i el soïtó, que era una xarxa i quedaven enganxats a les xarxes. O bé...
Entra dintre la xarxa de resoldre i no surten perquè la balla és massa petita i la deixen resoldre. En aquest moment se diu el moment de reclutament. Llavors, des que anixen fins que el recluten per poder-lo posar, passa aquest període d'art que he dit jo, que anaven morint, morint, morint, morint, morint menjats, etcètera.
I, a més d'això, hi havia la mala costum, que encara dura, sobretot amb algunes espècies, de pescar-los molt petits. Vaja més estreta i agafaven més peixos petits. I això és el que deia aquesta propaganda.
perquè és que llavors aquests peixos no tenen opció de criar se'ns acaba el temps ha estat molt interessant per això i a més el Vicenç feia mesos que ho havia reclamat és veritat no esperàvem que es posés bo exacte encara no s'hi pot però podem tenir aquí a la ràdio cosa que ho agraïm
Els diré una cosa. Aquestes coses, això, em dona la vida. Oi tant, i a nosaltres també. No, és una altra cosa. Però a mi, primera que m'agrada molt, la tertúlia. Segona, que m'agrada parlar. I tercera, que està tancat amb una gàbia virúscula. Sí, esclar, sí, sí. Poder estar en un grup de persones i poder-se esplejar...
i poder parlar del tema és el tema que li agrada però tant és per això, com veiem altres dies parlem de coses polítiques o de coses religioses però sempre és agradable poder parlar de lo teu és sempre més agradable parlar de lo teu
Sí, sí, i nosaltres que... T'has preparat aquesta vida. Home, ens n'anem avui aprenent més coses. El Vicenç encara va pescar, però nosaltres jo sóc ben ignorant. Se'ns acaba el temps per això, eh? Tornem a dir-nos que ben més coses. A dos quart de dotze. Gràcies a tots, que vagi bé. Bon dia. ...limitar la rendida de diners dels seus clients. De fet, aquest matí, a les oficines de l'entitat hi havia cues de persones que asseguraven ja que només els deixaven treure 2.500 euros per persona...
A la setmana, una mesura anunciada pel govern d'Andorra que acaba d'explicar el ministre de Finances d'aquest país, Andorra, Eloi Barrera.
Bon dia, efectivament, el ministre de Finances i Administracions Públiques, ministre portaveu Jordi Cinca, acaba de reconèixer que els mercats internacionals han tingut una reacció fulminant contra la banca privada d'Andorra, arran dels fets coneguts els últims dies. L'han aïllat del sistema financer i això requeria accions contundents. Per això, l'Institut Nacional de Finances d'Andorra ha demanat un marc jurídic al govern que l'ha tirat endavant. Avui mateix s'ha aprovat un decret que aprova que l'entitat pugui tirar endavant aquestes limitacions, com reconeixia el mateix ministre Cinca.
Mesures extraordinàries encaminades a gestionar aquesta situació transitoria per, com els deia, garantir l'operativa del banc.
El ministre, però, ha defensat la solvència i liquiditat de la resta d'entitats financeres andorranes i, com dèieu, aquest matí s'han registrat algunes cues davant entitats, davant oficines de la banca privada d'Andorra a diversos indrets del Principat. Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, Andorra la Vella. Recordem també que el Banc Madrid, filial del BPA, no torna a obrir les portes les ufines fins que ho dictamini el jutge després que els administradors hagin sol·licitat voluntàriament concurs de crèditors.
L'ANC Omnium Cultural i l'AMI preparen un acte de suport als candidats independentistes a les eleccions municipals. Un acte de gran format que es faria el 24 d'abril o més abans de les eleccions al Palau Sant Jordi de Barcelona. Les tres entitats sobiranistes volen donar així el trit de sortir de les eleccions el 24 de maig i demostrar que hi ha unitat d'acció entre totes les formacions que aposten per la independència de Catalunya.
Si el Govern continua obstruyendo la justicia, hoy presentaremos la reprobación de la vicepresidenta del Govern, que es la máxima responsable de la coordinación del Ejecutivo.
Augmenten un 30% les peticions d'asil a Espanya. L'any passat es van enfilar gairebé fins a les 6.000, principalment, de refugiats sirians.
L'Espanyol s'entrena a aquesta hora sense Abraham que no tornarà als entrenaments fins dimecres. Ahir va deixar l'hospital amb bastant observació des de dissabte per un fort cop al cap. A Barça no torna als entrenaments fins demà per començar a preparar partit de Champions de dimecres on rebran en Manchester City. I en tenis de matinada Tomi Robre de passat a la tercera ronda del torneig d'Indian Wells després de guanyar Golubev. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Dimecres se celebra una trobada per crear oportunitats de negoci a Sant Just. L'impulsa promoció econòmica per tal de connectar empreses i comerços del municipi i de fora del municipi. Així s'intentarà crear sinergies entre ells, fer negoci i dinamitzar el teixit productiu d'indústria i comerç local.
Les empreses interessades en participar i han de registrar-se prèviament de manera gratuïta al web de Getting Contacts, l'empresa encarregada de l'organització de la trobada. Els participants rebran una agenda tancada d'entre 6 i 8 contactes segons el seu perfil i interessos de moment i a prop d'una vuitantena d'empreses apuntades.
Més coses. Demà dimarts es tanca el procés de preinscripció al segon cicle d'educació infantil primària i secundària obligatòria. Fins el 17 de març, els pares i mares poden demanar l'admissió dels fills i filles al centre públic que prefereixin pel curs 2015-2016. Pel que fa al segon cicle d'educació infantil, els infants que comencin P3 al setembre tindran plaça assegurada en una escola pública del municipi. Hi haurà una línia a les escoles públiques Montseny i Montserrat i a la concertada Madre Sacramento i doble línia a l'escola Canigó.
I un apunt més per recordar-vos que el barri de Mas Lluí donarà la benvinguda la primavera dissabte amb una festa al nou parc Iuliaquieta. Durant tot el matí hi haurà activitats per a tota la família que serviran per estrenar la primavera i, sobretot, per estrenar els 10.000 metres quadrats d'espai d'esbarjo del barri Sant Justenc. L'urbanització del parc Iuliaquieta l'ha executat la Junta de Compensació del Mas Lluí. Dissabte a partir de les 10...
Hi haurà activitats esportives, concerts, animació en directe, música, swing i també s'instal·larà un globus aerostàtic, que permetrà veure el barri des de l'aire. Per pujar-hi s'han de comprar els tiquets anticipadament dimecres de 6 a 8 del vespre a l'espai Mas Lluí, al carrer Rosa de l'Oxemburg, 14, i costen dos euros i mig. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Jus Notícies, edició migdia a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jus al web de la ràdio, ràdiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I don't want to hit the ground
I hi havia aquest CD i el vaig comprar. I es diu...
... ... ... ... ... ... ... ...
Fins demà!
These mist-colored mountains Are all now for me And my home is the lonely lands
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Dos minuts i un quart d'una del migdia. Saludem aquesta hora la presidenta del Centre d'Estudis Sant Justens, Maria Quintana. Bon dia. Molt bon dia. Per parlar de l'actualitat de l'entitat, avui per on comencem? Avui comencem pel que ja vam començar, la setmana passada. Exacte. El dimecres que va ser el curs de coneixement Sant Justens. Com va anar, primera sessió? Bé, molt bé. Va venir, doncs, som 28 persones. Bon bidó, eh? Sí.
i ens va fer com una mena d'introducció de com es pot descobrir les coses. Vull dir, que no s'arriba a un lloc i s'escava i pum, pum, pum, sinó que ens va dir tots els passos que s'han de seguir, com es pot fer, les varietats que hi ha de descoberta tan aèria, vull dir, com es diu, diguem-ho, allò de la llumeta i dels...
No sé què vols dir, Berxol. El powerpoint, com es diu allò? El... És que no sé què et refereixes, Maria. Bueno, que passava imatges a ell. En un projector? Sí. Perfecte. Ja heu vist que la meva tècnica, vull dir els meus coneixements de tècnica... No passa res, exacte. Acaben a una limitació, bueno, impressionant.
No, va ser molt instructiu, va ser la manera de començar a dir això, a partir d'ara veureu com es fan les coses. No, va estar molt bé, molt interessant. Després d'aquesta setmana també hem tingut el que és l'assemblea dels centres de...
de Parla Catalana, els centres d'estudis de Parla Catalana, la coordinadora. Hem tingut l'assemblea ordinària a l'Hospitalet de l'Infant. I vam anar-hi, la vicepresidenta, la Palmira Badell, la Emma Periques, que és també sòcia del centre i una servidora.
Molt interessant, sempre és molt interessant, ens vam posar punts en comú, els problemes que ens tenen, doncs si són generals, també els vam explicar. I després també ens van rebre molt bé, és una entitat que només fa dos anys que funciona, però ho tenen molt ben muntat.
I vam visitar, doncs, el que era l'hospital, que per això es diu l'hospitalet de l'infant, l'hospital de l'infant Pere, que era el que va donar nom en el lloc. I ens vam fer una passejada històrica, vam... Molt bé, va estar molt bé. El dinar també va estar molt bé.
Sí, va ser complet tot. Sí, sí, va ser una jornada molt interessant, molt interessant, i crec que doncs ja ens trobem, canviem opinions, en tot que quan ens trobem i canviem més opinions, perquè és clar, això és l'Assemblea, és el recercat, que és quan ens trobem tots els que hi podem anar o volen anar-hi,
ens trobem tots i exposem les coses que fem. I això aquest any es fa a Vilafranca, perquè és la capital cultural de Catalunya, i es fa a Vilafranca, al maig. Llavors, si en cas ja explicarem més endavant com va això. I tant.
I després també, doncs, això és el que hem fet aquesta setmana. I la setmana que ve, doncs, us podré explicar com ha anat aquesta setmana el curs. Exacte, aquest i migres continua la següent passió, eh? I després ja també parlarem ja de la presentació del llibre de les dones, de la miscel·lània. Que és la setmana que ve, ara, eh? Per això mateix, vull dir que ja tenim una mica més de feina, ja ens comencem a moure, bé Sant Jordi, tot això, i també fem una presentació d'un llibre...
que ja també ho explicaré més endavant, perquè si ho explico ara, la gent es perd generalment. I també ens centrem en el que tenim més a prop i jo no hi m'ha explicat. I a més, això surt en el programa de Sant Jordi, ja surten les activitats. Però això sí, que hem fet l'assemblea i que ha anat molt bé,
I ja està, i la feina l'anem fent dia a dia, i la que es veu i la que no es veu, però que després surt. Exacte. Perfecte, Maria, doncs moltes gràcies. A vosaltres. Tornem dilluns calent. La setmana que ve de saber exactament com es diu allò. Exacte, a veure si... M'ho apuntaré. Encertem que era molt bé. Perquè sóc un desastre. Molt bé, Maria, doncs gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Rebobineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 als 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. L'antic és millor i més divertit. Rebobineu, si us plau.
La informació més propera al Just a la Fusta. Ara passen 5 minuts d'un quart d'una del migdia.
Aquesta hora parlem de cuina amb la Miracle Serra de Cuina Miracle com cada 15 dies. Molt bon dia, Miracle. Hola, molt bon dia, Carme. I avui del que parlem és de cuina creativa perquè justament aquest dimecres hi ha també una nova sessió d'aula de cuina, Cuina Miracle. Suposo que les places estan també totes plenes, no hi ha? Suposo que sí, perquè ja fa molts dies que la gent m'estan dient que s'estan apuntant, s'estan apuntant. Possiblement, inclús s'haurà de fer un altre dia la setmana que ve,
Vull dir que, en tot cas, qui vulgui apuntar-se encara hi pot anar perquè possiblement, com que l'haurem de repetir, no per avui, però pel dimecres que ve el podríem tornar a repetir. En tot cas, exacte, del que volíem parlar una mica és d'aquest tipus de cuina que s'explicarà aquest dimecres, que és cuina creativa. Explica'ns una mica què vol dir cuina creativa. Suposo que la cuina creativa ho és sempre, però en aquest cas és més específica, no? Sí, bueno, cuina creativa vol dir cuina...
que no serà una cuina tradicional, que serà una cuina que un dels ingredients que tindrà serà la creativitat. Serà fer alguna cosa amb els ingredients que tenim, sempre, una miqueta diferent. I ara també t'explicaré les coses que farem, perquè així saps el que...
I també et diré les coses que poden fer diferents amb aquests productes. O amb altres poden fer això. Mira, farem un hummus tradicional, un hummus normal, però també volem explicar que l'hummus el poden fer amb altres productes. No només amb cigrons, eh? No només amb cigrons. El poden fer amb altres llegums, el poden fer inclús amb verdures. Nosaltres fem una de les coses que es menja molt al Orient Mitjà, que és una cosa...
que no és que sigui humus, però és una cosa que sempre la serveixen al costat de l'humus. I té la mateixa consistència, però és molt diferent. Es diu mutava i és amb esvergínia. Es fan esvergínies escalivades, ells fiquen espècies, vull dir... És diferent, però vull dir que serveixen una tapa amb l'humus, una tapa amb la mutava, i són coses com triturades, com picades. Sí, té la mateixa textura, per entendre'ns. Això mateix, diferent, perquè l'esvergínia és més maloseta,
Però totes són coses passades, com te diria, pel passapurés, o triturades, no? O picades, en aquest cas. Exacte, a més ara que l'humus l'hem descobert bastant, és un bon moment, potser, per entrar a descobrir altres opcions, altres variants. I, a més, superimportant, superimportant, perquè nosaltres menjant molta menys i algun potser que seria convenir menjar, que diré jo, aquests últims 30 anys, cada vegada ha anat a menys. Jo penso que ara està tornant a anar a més.
La gent cada vegada està més conscienciada que la llagum és molt bona i que se n'ha de menjar. I això és una bona forma de menjar-la sense que sigui ferragosa i a més és diferent. I és més interessant. Nosaltres treballàvem amb un consorci d'empresaris de dissenyadors i empresaris de mobles i de tot aquest món del disseny i els dissenyadors, els millors dissenyadors d'Espanya, inclús el Mariscal i tot un equip, tots els seus equips,
es rumiaven una tapa i un dels equips d'aquest, no va dir cal fer un altre dissenyador, es va rumiar una tapa que ens va fer fer, que era humus mallorquí. Era quan ja tenia feta l'humus i ficava un torcet de sobreçada i el ja es feia amb els cigrons. I a sobre hi posava un rioliquet amb més d'oli, hi posava un pèl de mel i quatre pinyons. Mira, estava aquesta tapa, però bastion, boníssima. Home, sí, no? I canvia ja una miqueta de l'humus també normal. Vull dir que a tot se li pot donar una envolteta...
de tuercar tot una volteta i aquest senyor va pensar jo presentaré una tapa ells se les rumiàvem i el Joan i jo anàvem a les fires hem anat a València, a Madrid i inclús hem anat a Alemanya amb aquest consorci i llavors ells teníem un estant per nosaltres sols per fer aquestes tapes que ells s'havien rumiat ells se les pensàvem però nosaltres les realitzàvem i eren també unes coses molt interessants de fer perquè ja que són dissenyadors també se rumiaven una mica més
li donaven la volta de tuerca amb un producte a millor normal i a millor somiaven la presentació o l'efecte o tal com ho volien. Exacte. Home, és una bona manera de menjar-se productes que potser no estem tan acostumats, etcètera, etcètera. Això mateix. Molt bé. Després també farem un altre plat que farà un rotllo de carbassó farcit amb rendada de bacallà. Molt bé. Això és una fina làmina de carbassó que l'estallem a la màquina i després l'escaldem, però només dos segons, només que...
posada i, com aquell que he dit, treta, només perquè la puguem doblegar, i després fem una brandada d'aquell allà i ho posem a dintre i queda com un sushi posat així, tretet, i a sobre també hi posem uns pinyonets, vull dir, queda un plat...
molt vistós i diferent. Exacte, a més a més suposo que també el carbassó així tan finet a mi m'agrada molt, no? Perquè sembla que tingui, és com si fos un altre gust fins i tot. Es pot tallar així molt finet, es pot ficar cru a l'amanida. Cru, sí, sense ni escaldar, eh? Sense ni escaldar-lo. A l'amanida ni escaldar ni escaldar, res de res. Com si fos pogombra, no? Per entendre's. Exacte, ja he marjat un cartatge de carbassó
amb uns amics i, escolta, ho vaig trobar i vaig dir, ostres, això ho he de portar-ho cap a casa perquè això està boníssim. I era cru, absolutament. Passa que llavors ets amb una bona salmaldona, amb una mica d'oli bo i una mica de teta de permessa no ratllat per sobre i et fas un plat especial amb un producte molt senzill i molt simple. Clar, clar. No, no, està molt bé. La cosa és aquesta.
Per això el tema d'aquest curs es diu cuina creativa i fem-ho fàcil, a més. Exacte, sí, i portar la segona part, que no només cuina creativa no vol dir que sigui cuina de restaurants de tres estrelles. Exactament, no vol dir això, vol dir que sigui assequible, de preu, que sigui fàcil de trobar i fàcil de realitzar. I l'ingredient que portarà, a més a més, és aquest que tu hi poses, que és la teva creativitat, nosaltres els explicarem tot el que puguem.
amb el curs i els hi donarem idees, però cadascú pot tindre les seves. És a dir, que cadascú, Miracle, després, un cop feu aquestes propostes, pot fer, com el que ens deies, aquells malurquins que hi posaven la sobrassada, doncs una altra i provarà. Exacte. A mi a la sobrassada no, perquè no menjo, però mira, amb això em vindria de gust posar-hi, jo què sé...
Mira que t'ho vaig dir fàcil, eh? 4 musclos de llauna per sobre. Sí. Doncs quedaria superxulo. Amb una miqueteta d'aquell oli del musclo. Saps? Vull dir, no ho sé, hi ha moltes coses que realment són fàcils i que hauria d'aprendre a utilitzar-les. El que passa és que a vegades a nosaltres ens obliden, eh? Que a nosaltres ens passa això, eh? Que diem, ai, ara fa molt temps que no he fet tal plat, o fa molt temps... Avui li diré al meu fill, fa molt temps que no fem guacamole, o que no fem menjar...
de mexicà, però avui mateix he fet tortilles mexicanes forcides amb pollastre i verduretes i tal. A sobre hi fiquem formatge, a dintre també, bueno. És un plat que aquí agrada moltíssim. Però acompanyant aquest plat podríem fer una mançala de picogallo, podríem fer el guacamole, saps? Podríem... I a vegades també s'atolvina. Clar, clar, exacte. I dius, oi, fa dies que no he fet això. Nosaltres el que tenim és això, que com que cada dia ho fem diferent... S'ha d'anar canviant, no? No hi ha una línia estricta a seguir, però llavors, clar, de sobretot...
t'oblides que ja fa dies que no has fet una cosa. Clar, suposo que la cuina creativa també implica que potser un dia fas una prova i et surt malament, no? No només malament, sinó que el gust no combina bé. Això no hem de tenir por. Jo també tens que tenir una mica de criteri, de criteri també, i a més criteri personal de què els agrada a casa teva.
Una mica de criteri que hi ha coses que barrejades quedarà raro. I sobretot has de tenir un criteri gustatiu i una mica d'esceny. Això s'aprèn tastant, no? S'aprèn tastant, no? Naturalment, naturalment. Jo he après tastant, fent i esgarrant moltes vegades. És que és així. I també aprens els altres. Jo he après moltíssim de...
de clients, de gent... M'han dit, m'has provat de fer-ho? I no, doncs vine, doncs la meva prova. Ostres, mira, això funciona. És a dir, no podem fer potser una manida amb tot el que tenim a la nevera, segurament. Segurament que no. Segurament que no. Però amb bastantes coses de les que tenim a la nevera, potser sí. Exacte, potser amb el que tenim alguna cosa podem convertir-ho en una altra. Però combinant una cosa amb l'altra quedaria molt bé. O combinant una altra amb una altra quedaria fatal. Vull dir, això ja dependrà també, o saber els gustos de casa teva. Això és superimportant. Saber el que li agradarà a la família...
també farem un plat que també és molt xulo perquè és un plat molt bo i això és un plat que està dintre del llibre de cuina que hem fet nosaltres vull dir que la gent no pot tenir el llibre està apuntat és un pollastre oriental amb taronja és un pollastre que queda exquisit són taquets i es fiquen en una maceració amb sàgia i mel i després es fa rebossadet i es fregeix i després es fa una reducció amb aquell suc que t'ha quedat de la marinada que t'ha quedat la sàgia amb la mel
després amb un suc de taronja i fiques tot aquell sucat a dintre, s'ha reduït dos minuts i es poden posar sobre com una salsa. Molt bé. Això és rebussat i friginet, es deixa a part i després la salsa al sobrant. I són plats molt, molt, relativament, és que és molt fàcil. Els podríem fer un dia entre setmana, per entendre'ns, eh? Sí, i quan els faig gràcia, perquè aquest plat l'únic que tenim en compte és que les tenim a do una hora o dues, perquè ha d'agafar una mica el gustet a l'assagellament. Però, a part d'això, és molt fàcil de fer. I aquest el farem aquest dia també, perquè vull que la gent no el vegin
Que vegin que també això ho poden fer amb altres carns, que ho poden fer amb pavo, per exemple, amb gall d'indi. Sí. Carns així d'aquest estil, no? Carns blanques, més aviat. I llavors és un plat que li agrada molt a tothom. I no té ossos ni res, és net, rat. Els orientals això ho tenen molt, vull dir, mai serveixen talls grans, sempre són talls petits, clar, com que menjen amb els palillos, però bueno, nosaltres amb les forquilles anem de conya. Exacte. No cal.
Apurava el palillo. I total, que per això sempre a la seva cuina són talls petits de mossegada o coses que puguin capre a la boca relativament fàcilment. I per això aquest pollastre hem pensat de fer-lo així, perquè a més també hi posem la taronja i també hi posem una miqueta de ratlladura de guima.
Mira, bona idea. Aquests tocs, aquests que dius ara la galladura de llima o la taronja o alguna cosa així, són els que fan que el plat sigui diferent, no? Sí, clar, és el que... Això el vam pensar així, de fer-lo amb taronja i tal, perquè pensava, bueno, aquí es cuina molt... Això per fer el llibre ho fèiem, vam pensar, mira, es cuina molt la nana amb taronja, de tota la vida, i és un plat molt tradicional, però no el vam poder posar al llibre perquè això és bastant ja normal. Dic que, mira, faré un pollastre amb taronja, però el faré diferent. El faré amb harinat, el faré amb l'assai a la mel...
Per buscar-li, és el que et deia abans una miqueta, donar-li una volta de tuerca, que tampoc no ha inventat cap cosa. Segur que això ja són quanta mil persones que ho fan. És una cosa bastant normal a la cuina asiàtica d'utilitzar la soja i posar coses a marinar i després rebossades. I això és bastant normal. Però bé, la cosa va ser que després posaré el suc de taronja amb el suc de marinar,
i que fes una salseta per ficar per sobre, saps? La veritat és que està de conya, està boníssim, eh? L'olor que fa, saps? També fa olor de fresca, al ficar-hi la llima ratllada a l'últim moment i tal, fa una olor cítrica molt fresca, és un cant molt xulo, i els pot agradar molt als nens també, vull dir que és un menjar més raro, no? Trobant un gust estrany, no?
O sigui, no hem de tenir por, eh? Segurament també mirar la cuina. No, no, de por res, de por res. Si no queda tan bé, doncs mira, el pròxim me quedarà millor. Exacte. Ah, jo l'he pifiada moltes vegades, eh? Jo vaig començar a cuinar amb 11 anys i la veritat que la meva mare em va donar carta blanca, però segur que feia que detrás estava impressionant, perquè, a veure, era una cria, no en sabia, i em va donar el marge. I la veritat que si un dia em passava alguna cosa, doncs no em tiraven per terra, em deien, bueno, però si un dia et quedarà millor, no passa res, igual...
I, bueno, mira. Clar, això a vegades passa, no? I així s'aprèn. Que si seguim receptes al peu de la lletra sembla que si ens saltem un pas ja passarà alguna cosa... Greu, no? Ja ho espatllarem i segurament hem de sentir-nos més llibres amb aquest sentit. Ah, és el mateix. Vull dir, no necessàriament. A mi em costa molt seguir les receptes de llibres pas a pas perquè m'agafa ganes sempre de fer una mica la meva. Clar. Saps? Però sí que hi ha coses imprescindibles. Vull dir, si fas un pastel i ja has de posar el llevat, ja has de posar el llevat. Exacte.
hi ha coses que no, que hi ha passos que no te'ls pot saltar, però sí que la millor, pues allò porta, sense de vainilla, a mi m'agrada més pell de llimona rotllada, pues això sí que me'l salto i fico la meva, vull dir, sempre en les receptes hi ha un punt en què sí que pots jugar tu a la teva. Fer algun canvi, no? Sí, algun canvi, alguna cosa més personal, o que saps que els agrada més a casa, sí. Perfecte, mira, clar. I això és tot el que farem aquest dimecres, farem aquests tres plats, són rumiats per això, perquè siguin fàcils de fer,
i que siguin fàcils la gent que no tingui problemes, que ho trobi fàcilment i que siguin apetitosos, que siguin una miqueta diferents i que no siguin cars. Vull dir, hem mirat diverses coses. Quan pensem en un curs de cuina sempre ens arromien molt bé els plats que volem fer per això. Clar, la idea és que un cop s'acabi aquest curs, evidentment la gent hagi après, la gent s'hagi passat bé, però pugui posar-ho en pràctica a casa seva. Això mateix, sí. Que ho trobi, que no sigui car, que sigui fàcil, que sigui bo, que sigui xulo i que s'ho passin bé com venen aquí...
I la veritat és que la gent sí, les ho passen molt bé. Això ho tenim molt clar perquè quan surten aquí surten tothom més content que un xinxol. I acostumen a repetir. Repeteixen moltíssimes persones, repeteixen. A la millor repeteixen aquest i a la millor el que ve no però fan l'altre. La veritat és que sempre tenim molta gent que ja els coneixem, ja som amics amb tots. Són gent del poble, persones que ens coneixen i que els agrada fer-se cosetes...
i que els hi ha de la cuina, i a vegades també sense... No hem de dir, ai, vull fer un plat, no sé què, doncs no, a vegades coses normaletes, però que els hi pots donar el teu toque de gràcia o de simpatia, dir, mira, però avui jo he de donar una coseta amb això.
I aquí està la situació. Perfecte. Doncs, Miracle, moltes gràcies. Recordem que si algú vol apuntar-se a aquest curs que es fa dimecres pot trucar al Centre Civil Jo Maragall, no? Exacte, sí. Moltes vegades em truquen aquí i diuen, de fet, és millor que truquin allà perquè jo no tinc el llistat de les persones i llavors és millor que truquin allà perquè, de fet, s'han d'inscriure allà. I, esclar, aquest diumenge encara em van trucar uns aquí que, escolta, que m'ho he apuntat pel curs. Diu que el bolletí diu que t'hem de trucar aquí. Dic, home, aquí es fa.
Però aquí no podem apuntar-vos, perquè no tinc els llistats, jo. Estan allà al centre cívic, la bontesa de fer d'haver de trucar allà. Doncs això, el centre Cidjo Maragall és on us podeu adreçar per participar en aquest curs de cuina creativa i si no teniu lloc, doncs amb el que ens ha explicat avui la Miracle, en farem una altra versió i no provem-ho a casa, no? Ah, això mateix. Es tracta de provar i no tenir por d'equivocar-se. Ah, exacte, no tenir por, que no passa res.
I si aquell dia no ha quedat tan perfecte, seguríssim que el proper queda. Sí, perquè apren. A veure, la cosa està a aprendre dels errors. Si algú no ha fet bé, procurar estudiar què és per on ha fallat el tema. Per la pròxima, fer-ho diferent o canviar. Que potser l'encerta és millor, no? Exacte. Moltes gràcies, Mira. Moltes gràcies a vosaltres. Tornem d'ahir 15 dies amb més consells culinaris. Molt bé, moltes gràcies. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia, adéu.
Just a la fusta. Sant Just en directe. Ara passen sis minuts de dos quarts d'una del migdia. D'aquí uns moments parlarem de les habilitats comunicatives que cal tenir per atendre persones en situació de crisi. Una xerrada que es fa demà, justament també al Centre Civil John Maragall, una xerrada de taller que organitza l'Associació de Veïns de Sant Just i en parlarem de seguida amb els seus organitzadors. Ara després de la publicitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Saps què és un oldo? O la música d'un teix? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de ràdio d'Esvern dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill.
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre Rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns Rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, al 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat.
Dos quarts i mig d'una, com dèiem, demà dimarts a partir de les 6 de la tarda el Centre Civil Joan Maragall es farà una xerrada taller sobre les habilitats comunicatives que cal tenir per atendre persones en situació de crisi. Una xerrada oberta a tothom que organitza l'Associació de Veïns de Sant Just i el Telèfon de l'Esperança. I ara en parlem amb una de les organitzadores d'aquesta xerrada, la Meri Barranco. Molt bon dia, Meri.
Hola, molt bon dia. Una xerrada, com dèiem, que s'adreça, per tant, enfocada en una qüestió molt concreta, que és què cal fer, no?, o quin tacte, cada vegada et preguntem, que cal tenir per atendre aquestes persones en situació de crisi, no, Meri? Exacte, així és. Després de la conferència que va haver-hi a l'espai de les escoles, amb el telèfon de l'esperança passat, present i futur,
Fa uns dies ens va oferir el mateix telèfon que nosaltres, donat que som una organització que redem bastantes persones que venen amb problemàtiques diferents, doncs podria anar molt bé per nosaltres i per altres entitats que volguéssim participar.
el que se'n diu l'escolta activa i tenir habilitats complicatives per atendre persones en situacions de crisi, perquè moltes vegades estem escoltant a la gent i se'ns escapa algun punt important que poder, per no tenir aquestes habilitats o no prestar atenció o no tenir...
la formació adequada pot ser un tema important a l'hora de poder respondre. Justament quan vam entrevistar la setmana passada o l'altra setmana per parlar amb la conferència en què feia aquesta xerrada sobre el telèfon de l'experiència, parlàvem del perfil de persones que poden fer-ho, que ja ens deia que era un perfil força ampli, però sí que cal tenir en compte aquests trets que suposo que s'explicaran aquest dimarts. Sí, és una conferència tallent,
dels que habitualment, suposo, fa el telèfon de l'esperança pels seus voluntaris i voluntàries, sinó és, diríem, aprofitar l'experiència i els coneixements que té el telèfon de l'esperança i els seus formadors de cara a poder utilitzar també part de les eines que utilitza el telèfon per atendre persones que moltes vegades venen a l'associació de veïns i suposo que van a altres organitzacions...
socials que tenim al municipi, amb problemàtiques molt puntuals i el que em diu l'escolta activa, no l'oïr sinó l'escoltar, doncs ajuda molt poder concentrar i també veure la problemàtica real. Doncs gràcies per fer-nos aquesta difusió. Exacte, és demà justament, vull dir que hi ha poc marge en aquest sentit. És que no hi hem fet molta difusió perquè en un principi nosaltres vam preguntar
la nostra associació, però l'hem obert perquè pot arribar més persones i, bueno... I la idea és perquè es puguin sumar al telèfon de l'esperança o en general? No, no, no és per al telèfon de l'esperança, és en general. Sí, sí, és per veure, per tenir aquestes pràctiques, diríem, a l'hora d'atendre les persones que, en moment donat, poden tenir una situació de crisi, imagina't.
un canvi de nom de nitxo que genera molta ansietat a les persones, o un rebut de l'IBI que no podem pagar, mil qüestions. Nosaltres ja adrecem, que no som nosaltres els solucionadors dels conflictes, sinó ja adrecem als federadors socials de l'Ajuntament perquè facin les solucions. Però moltes vegades també per encaminar o dirigir a qui toca, doncs va molt bé. Tot el que es pugui aprendre...
per atendre millor a les persones. Entenc que a la nostra organització i a d'altres ens pot anar bé. Per això hem obert a més persones i us agraïm, si algú vol participar en aquesta conferència, doncs que entri amb el telèfon, amb el correu de l'Associació de Veïns i que s'inscrigui. Que és, recordem-ho. Sí, és A, B, B, D de Dinamarca i d'Espanya, de Sant Lluís, arroba i a hu.es. I si no entren a
a Google i posen associació d'Ins i li sortirà el correu. També a Facebook, a Twitter, posen associació d'Ins i li donarà el correu. Per tant, això serà aquesta xerrada que es fa, només cal apuntar-se i venir demà en aquesta trobada, que suposo que deies ara que vosaltres deriveu les persones que us venen més cap a serveis socials, però m'imagino que sí que és com un primer pas, un lloc on buscar un suport i m'imagino que en els últims anys us hi heu anat trobant des de l'associació Ameri.
Clar, sí, sempre venen persones amb problemàtiques molt diferents. Una des de, potser, un conflicte familiar que nosaltres, a través del servei d'orientació jurídica que tenim conveniat amb el Col·legi d'Advocat Sant Feliu, doncs li adrecem. D'altres, perquè a la missió necessita una mediació. És a dir, la gent ve amb molta confiança i nosaltres ens satisfà molt que confiïn en l'associació de veïns. Nosaltres som persones voluntàries, no som professionals.
I quan nosaltres no entenem que requereix una atenció professional, de la derivem, evidentment. Ara, si ve un que vol parlar una estona, no li derivem a ningú, l'escoltem. I fem companyia i ens explica, doncs, potser el que ha fet de dinar aquell dia, no? Perfecte, però si hi ha una problemàtica del que sigui, bé, és igual. Nosaltres sempre derivem a l'Ajuntament, en el nostre cas, perquè hi ha uns serveis socials molt importants i que, per molt bonic,
a cobertura a les demandes, com si és potser una queixa del que sigui, l'adrecem, però clar, la filosofia de l'Associació de Veïns és això, és la veu del veí i nosaltres intentem davant de l'administració i cada vegada més també la relació interpersonal de les persones que hi ha molta solitud i moltes persones que necessiten parlar i explicar coses.
I exacte, i les habilitats comunicatives són bones per tothom, és a dir, que això està claríssim. Fins i tot a dins de casa mateix ens pot ajudar, no? Sí, sí, sempre serveix això. No se sap mai prou a l'hora de poder entendre i comunicar, perquè estem en l'era de la comunicació, és quan menys comunicació i més solitud hi ha entre les persones i més poca comunicació. Qui la farà la xerra de Mèrit?
La farà un monitor que tenen, no sé com es diu, un monitor que té el telèfon d'esperança per fer aquest tipus de xerrades. Per tant, algú amb experiència en tot el tema. Sí, clar, evidentment, sempre són persones formades per portar aquesta conferència taller. M'imagino que és una conferència taller on hi ha participació, on m'imagino que siguem actius a l'hora de... Suposo que, a l'haver-hi l'indicatiu de taller, m'imagino que us faran fer alguna cosa o altra, que es farà alguna prova o alguna cosa. Sí, sí.
Doncs serà aquest dimarts, a les 6 de la tarda. La gent que estigui interessada pot escriure a www.santjust.es i després es fa el centre Sevijo Maragall d'AMA a les 6 de la tarda, aquesta xerra de taller. Moltes gràcies, Meri. Gràcies a vosaltres per fer difusió d'aquesta nova activitat que fem de l'Associació de Veïns adreçada a tota la ciutadania. Ja ho sabeu, aquí estem, Meri. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Adéu, adéu.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Tres minuts i tres quarts d'una del migdia, recte final d'aquest Justa de Fusta. L'encarem parlant de música, d'algunes novetats que ens arriben aquest matí de dilluns. Avui a primera hora hem parlat d'alguns dels concerts que ens venien, alguns dels singles que havien sortit últimament, però han aparegut més coses des de primera hora i parlem d'una novetat d'un grup que ens agrada aquí al Justa de la Fusta. És Nueva Volcà, no?
I estrenen nou clip. És el Mirlo, on juguen amb una imatge diferent de l'habitual del grup. Ho llegim a través de Mondo Sonoro, que és qui estrena aquest nou videoclip. El trio de Barcelona ha publicat aquest clip, el Mirlo, que forma part del seu nou disc, que es diu Novelleria.
Fins demà!
Una de les novetats musicals publicates recentment a casa nostra.
Més qüestions, més novetats, perquè Kendrick Lamar ha publicat aquest matí per sorpresa el seu disc. Tenia prevista l'edició de Tupim per Butterfly el 23 de març, però el disc ha sortit avui per sorpresa tant a iTunes com a Spotify amb una setmana d'antelació.
per tant doncs sí que s'havien presentat alguns dels temes però bé en tot cas de moment se n'han pogut sentir ja alguns sentirem de seguida estem intentant sentir un dels temes principals d'aquest nou disc que com dèiem ara el sentint de fons havia de sortir la setmana que ve però s'ha avançat una setmana aquesta cançó es diu Wesley's Theory
I és justament la que obre el disc.
Així sona aquest nou disc de Kendrick Lamar.
Fins demà!
I acabem amb una altra notícia musical que hem conegut els últims dies.
I ens parla de Rian, en aquest cas, perquè la seva veu protagonitzarà la nova pel·lícula infantil de Dreamworks, Home, que explica l'amistat entre una nena molt valenta i un extraterrestre poca traça, la veu. Per tant, aquesta cantant, en aquest cas, es traslladarà
en el món del cinema infantil. Ella, de fet, debutarà d'aquesta manera en una comèdia infantil. És Home, que s'estrena el 27 de març i narra les aventures de l'exterrestre OU i de la petita tip en un planeta Terra envahit des de l'espai. Com en altres històries, aquesta parella és l'encarregada de salvar el món. És una mena de road movie, aquesta pel·lícula en què els dos protagonistes forgen una inesperada amistat. Apareixerà la veu que sentim ara de fons, Riana, en aquesta pel·lícula.
Que a ella li agrada molt aquesta història, que té molta substància, que li agrada el viatge amb ells des del principi i com sorgeix l'amistat. Ella posa la veu, per tant, al personatge femení, a la TIR.
I Jennifer López és la mare de la tip, per exemple, o Steve Martin és la veu del capità Esmec, un malvat que domina els extraterrestres. Notícies musicals d'aquest matí de dilluns.
I que ens porten cap a la una del migdia, així tanquem aquest Just a la Fusta d'avui, dilluns 16 de març. Agraïm a la gent que ha fet possible el programa, l'Andrea de Bones Serveis Informatius, el Carles Hernanet de Rius a la Previsió del Temps, avui també hem entrevistat Joan Bassagany, es porteu del PSC a l'Ajuntament de Sant Just. Hem fet tertúlia, avui a més a més parlen de pesca, descobrint tot aquest món, amb en Carles Bas, amb Vicenç Liera, la Carme Badó i la Palmira Badell.
Hem parlat del Centre d'Estat i Sant Justencs amb la seva presidenta, la Maria Quintana, i també de cuina, cuina creativa amb la Miracle Serra. I hem acabat parlant d'aquesta xerrada que es fa demà sobre habilitats comunicatives per atendre persones en situació de crisi, una xerrada que organitza l'Associació de Veïns de Sant Just i per això n'hem parlat amb la Meri Barranco, membre de la Junta de l'Entitat.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses com cada dia, des de les 10 i fins a la 1 del migdia. Us explicarem què passa a Sant Just i mirarem de fer-vos els matins una mica més interessants. Ara de seguida arribar l'Andrea Bueno amb el Sant Just Notícies, edició migdia. Que vagi bé, que passeu molt bon dilluns.
Absent friends, here's to them.
Bona nit.
Seabirds seem so full of life, but in those eyes of such troubled dreams, poor little Jean, would find with him.
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Prop d'una vuitantena d'empreses participaran de la trobada per crear oportunitats de negoci a Sant Just. Tindrà lloc dimecres a l'hotel City Park Sant Just i encara es poden fer inscripcions per assistir-hi. Del municipi participen una cinquantena d'empreses. L'impulsa promoció econòmica.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jòs Notícies, edició migdia d'avui dilluns, 16 de març. En titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
Demà s'acaba el procés de preinscripció per al segon cicle d'educació infantil primària i secundària obligatòria. Pel que fa al segon cicle d'educació infantil, els nens que comencin P3 al setembre tindran plaça assegurada en una escola pública del municipi. El Mas Lluí donarà la benvinguda la primavera dissabte amb una festa al Nou Parc Iuliaquieta. Durant tot el matí hi haurà activitats per a tota la família per estrenar els 10.000 metres quadrats d'espai d'esbarjou.
Inscripcions obertes per al Casal de Setmana Santa al Casal de Joves. L'equipament programa activitats per al jovent del poble durant el període de vacances amb propostes de videojocs, tallers, intensius i sortides tot plegat a partir del 30 de març.
Bon dia. A prop d'una vuitantena d'empreses participaran de la trobada per crear oportunitats de negoci a Sant Just. Tindrà lloc dimecres a l'hotel City Park Sant Just i encara es poden fer inscripcions per assistir-hi. L'impulsa promoció econòmica per connectar empreses i comerços del municipi i de fora del municipi. Així s'intentarà crear sinergies entre ells, fer negoci i dinamitzar el teixit productiu d'indústria i comerç local. De Sant Just hi participen una cinquantena d'empreses. Sant Just Notícies.
Després de fer la inscripció, les empreses reben una agenda tancada d'entre 6 i 8 contactes, segons el seu perfil i interessos. I al llarg de la jornada també hi haurà la possibilitat de fer contactes informals entre totes les persones que assisteixin. A més, s'ha convidat empreses de municipis propers, amb els quals l'Ajuntament de Sant Just engega iniciatives per dinamitzar el teixit econòmic, com són Esplugues, Sant Joan d'Espí i Sant Feliu. Joan Passaganya, regidor d'Ocupació, ha donat més detalls al Just a la Fusta. ...les municipis amb els comuns...
actuals Sant Just està mantenint unes molt bones relacions en el camp de la promoció econòmica. En total tenim 13 que venen de fora, 17 que són de Sant Feliu, Sant Joan o Esplugues i 47 que són d'aquí Sant Just. El nostre objectiu era apropar-nos als 75 participants i crec que hi arribarem.
Les empreses interessades en participar i han de registrar-se prèviament de manera gratuïta al web de Getting Contacts, que és l'empresa encarregada de l'organització d'aquesta trobada. La trobada per crear xarxes de negocis tendrà lloc dimecres a partir de les 9 del matí a l'hotel City Park Sant Just. El registre s'han de fer al web gettingcontacts.com o bé accedint-hi a través del web www.santjust.ca. Sant Just Notícies.
Aquesta és una iniciativa impulsada per Promoció Econòmica Sant Just, per dinamitzar el teixit econòmic del poble i també dels municipis propers. Segons Joan Bassaganyes, al llarg dels quatre anys a mandat, des de Promoció Econòmica s'han engegat i potenciat diferents iniciatives per impulsar l'activitat comercial. Sentim de nou el regidor d'Ocupació. Han engegat aquest programa d'auditories energètiques que ha estat íntegrament finançat per l'Ajuntament i que permet als comerços