Una comissió avaluarà les propostes i al març es publicarà la llista perquè tothom les pugui votar. L'alcalde Albert Batalla ho presenta com un banc de proves. Probablement això ho anirem extenent en els propers temps ja com una mesura habitual de la gestió del pressupost municipal.
El Barça i l'Atlètic de Madrid últimen aquest matí la seva preparació pel partit de quarts de final de Copa de demà al Camp Nou. Xavi podria rebre l'alta mèdica i està a punt per jugar. La roda de premsa prèvia de Luis Enrique aquest migdia la podreu seguir en directe per Catalunya Informació. També en futbol avui semifinals de la Copa de la Lliga Anglesa entre el Liverpool i el Chelsea.
i l'amistós Guíxols Llagostera. Per la seva part, el jugador de l'Espanyol Eric Bailly podria debutar a la Copa d'Àfrica avui en el partit Costa d'Ibori-Guinea. En tenis a l'Open d'Austràlia, Marcel Granollers ha guanyat el francès Robert en tres sets. Ha passat a la segona ronda igual que Jokovic, Babrinca, David Ferrer, Verdasco, Feliciano López i Guillermo García López. En motor aquesta tarda arriba Laia Sanz, novena i la millor dona a la història del Dakar.
Fins aquí, les notícies. Just a la posta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimarts 20 de gener. Un programa que arrenquem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També farem aquesta hora un cop d'ull a la cançó del dia i a l'actualitat a través de la premsa.
A la segona hora entrevistarem avui el responsable de l'obra de teatre que es podrà veure aquest diumenge a Sant Just, titulada Divorciades vegetarianes i, de tot plegat, en parlarem cap a les 11 i 10 amb el director d'aquest muntatge que ens arriba de part de la companyia, l'Andoll de l'Avents Esplugues.
I a més a més, a dos quarts de dotzo farem tertúlia d'actualitat amb Pep Quintana, Jaume Campreciós i Jordi Farràs.
I a la tercera hora, a partir de les 12, parlarem d'històries de Sant Just amb en Pep Quintana. A més a més, també tindrem avui a la segona hora la secció del temps. Sabrem què ens espera de cara els provers dies, avui que ens hem llevat sense pluja, però encara amb el cel gris i amb fred. En parlarem amb el Carles Hernández i Rius.
I parlarem de tendències. Torna la Roser Sorba per parlar-nos d'algunes de les tendències més destacades i avui aprofitarà per parlar d'aquesta iniciativa que sembla que tirarà endavant Barcelona, que és que la Diagonal estallarà alguns diumenges al matí o tots els diumenges al matí en alguns trams del dia per dedicar-se a fer altres activitats. Parlarà de quines altres ciutats del món també ens tiren endavant aquesta tendència.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
Comencem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Què tal? Què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant de pobresa energètica, Andrea. Sí, perquè una quarantena de famílies de Sant Just van rebre ajudes l'any passat per fer front a les seves factures. El 2014, l'Ajuntament va donar suport econòmic a en concreta a 8 famílies que no podien pagar el rebut de l'aigua, a 19 famílies que no podien afrontar el rebut de l'electricitat i a 7 famílies que no podien pagar els rebuts del gas.
En total, això va suposar una despesa pel consistori de 3.200 euros. Aquests ajuts corresponen al compromís de l'Ajuntament de Sant Jus de pal·liar la situació de pobresa energètica d'algunes famílies del poble, un compromís que va adquirir el ple municipal a finals de l'any passat. Aquestes dades estan disponibles, de fet, a l'apartat Serveis Socials del web municipal santjus.cat.
En aquest sentit, la companyia Aigües de Barcelona també està oferint ajuts a les persones que no poden pagar el rebut de l'aigua en funció d'uns criteris concrets i dels informes de serveis socials. Tot plegat arreu del fons de solidaritat de l'empresa engegata del 2012, que atorga ajudes a famílies amb pocs recursos i facilita l'accés del consum bàsic d'aigua al seu habitatge. I, per cert, que també per combatre la pobresa energètica, l'àrea metropolitana de Barcelona ha anunciat recentment l'aprovació de 5 milions d'euros.
Doncs és la primera notícia del dia. En tenim més, Andrea, què més ens expliques? Doncs ara parlem de Promunsa perquè l'empresa municipal ha posat en venda o lloguer amb opció de compra 60 places d'aparcament públic al carrer Parlament Català, a les bases de Sant Pere. El preu de venda són 12.000 euros més IVA i el lloguer és de 30 euros mensuals amb IVA inclòs i un contracte de 3 anys.
El preu de lloguer inclou també les despeses de comunitat i l'impost de béns immobles, l'IBI, i en cas que es vulgui adquirir l'aparcament un cop transcorreguts els 3 anys, es descomptarà del preu de venda la quantitat pagada en concepte de lloguer. Per a més informació podeu consultar el web de Promunsa, promunsa.cat, enviar un correu electrònic a l'adreça administració arroba promunsa.cat,
o trucar al 93 470 79 30. Per lliurar les sol·licituds, recordeu que l'horari d'atenció és de dilluns a divendres de 2.15 a 2 i de dilluns a dimecres a la tarda de 4 a 6.
Doncs és una altra de les notícies destacades d'aquest matí. Covem parlant d'una iniciativa, Andrea, que s'adreça a la gent gran. Sí, perquè la gent gran de Sant Just podrà practicar esport de manera gratuïta un cop per setmana gràcies a unes activitats que posaran en marxa el febrer la Ponaigua i l'Ajuntament. Es tracta del programa Salut i Esport i cada setmana programarà una activitat gratuïta adreçada a la gent gran, principalment a majors de 60 anys, que vulguin millorar la seva salut i passar una bona estona amb més amics.
Començarà el 4 de febrer i es farà tots els dimecres de febrer a juny i d'octubre a desembre. Es combinaran passejades, natació i altres activitats esportives dirigides per personal qualificat a la bona aigua i els punts de trobada s'instal·laran els dimecres a dos quarts d'onze al Parador i a tres quarts d'onze al Centre Social El Milenari. Aquí els participants es trobaran amb el monitor que els acompanyarà al lloc on es faci l'activitat aquell dia i vetllarà per ells mentre duri aquesta activitat.
Des de La Bonaigua recomanen portar calçat i roba còmode, sobretot si es fan llargues passejades. Podeu trobar més informació si us adreceu directament al Centre Social al Mil·lenari o també a La Bonaigua. Molt bé, doncs mira, una bona iniciativa que també neix aquí a Sant Just.
Passen 12 minuts de les 10, més informació de Sant Justenca, com sempre, als butlletins horaris i a la 1, als Sant Just Notícies edició migdia. El que fem de seguida és parlar de més notícies a nivell més general, de més actualitat. Abans, però, posem música a aquest matí gris de Nou Andrea i Bernal. Però, com a mínim, avui no plou. Sí, és més pràctic per caminar pel carrer. I mira, tenim dues opcions per anar a concert. Ah, mira, està bé.
Cosa que no està malament, comencem el Jané Potents. Ahir, de fet, actuava a Van Morrison, també a Barcelona, que vam parlar d'aquí nosaltres del Blue Monday. Però hi ha coses, hi ha coses. Ahir sentia que les entrades més barates estaven... Ahir, les de Van Morrison, 150 euros, una porrada. És que el Liceu... Suposo que deu ser molt car llogar-lo, perquè sempre que hi ha algun concert allà... Mira que el Palau també és preciós i tot, però sempre hi ha com a entrades amb preu més assequible que el Liceu.
Doncs avui podem anar a veure un parell de concerts. Havíem de triar perquè seran segurament a la mateixa hora. I un dels grups que ho podem veure són aquest que sentim de fons que es diuen White Fins.
Es pot veure una mar dels capritxos de l'Apollo d'aquest 2015. Serà White Fins més Opatov, també és l'altre grup que es podrà veure. De fet, el músic de Los Angeles, Tim Presley, explora el costat més neopsicodèlic de la música en la seva última aventura, que és White Fins, és la seva tercera banda. Ell ha publicat ja fins a cinc àlbums d'estudi, sota aquest nom, sobre White Fins, i també amb dos àlbums en viu i una col·laboració amb Ty Siegel.
I avui, a partir de les 8 del vespre, per veure aquell concert, les entrades costen entre 12 i 15 euros, i són així. On actua? Sala Apolo. Bueno, diria que és el cabritxos de l'Apolo, ara de seguida ho confirmem, però em sembla que sí que deu ser la sala gran de l'Apolo. Espera, ara hem perdut aquesta informació, però en tot cas, aquest és un dels concerts. Ara de seguida diem on es farà i on el podem anar a veure, que segurament serà
I després tenim una altra proposta, també a Barcelona, cap al centre de la ciutat, a la sala Jambori. Podem veure un altre personatge que fa aquest tipus de música.
Això continua sent Whitefans. No volíem escoltar... Això és un altre tema del que estàvem sentint ara, eh? Els caprichos de la Polo. Ja que hi som, per tant, direm a quina hora és aquest concert. No, a quina hora és, ja ho hem dit, és a les 8 al mestre i és a la sala 2 de la Polo, eh? És a dir, no és la principal, sinó a la més petita. Entrades, com dèiem, que valen entre els 12 i els 15 euros. I ara sí que parlem d'aquest altre concert que es fa avui a la sala Jambori de Barcelona. Música
The whole town's been talking about my round-town way. The whole town's been talking about my round-town way. My wanton way of loving with numbers on my day.
En tot cas, és sentir l'ego femenina perquè en aquesta cançó acompanya, però ara el sentim amb ell. És Luke Winslow King. Now you've got me down.
Que sona bé. Ell és nascut a Cadillac, però residen a Nova Orleans. És guitarrista, cantant, compositor i llatrista, conegut per la seva gran mestria amb la guitarra. I el seu interès en el blues d'abans de la Segona Guerra Mundial i pel jazz tradicional. Per tant, ell barreja blues, jazz, folk, clàssica, ragtime, soul i ritme amb blues, pop i rock. Per tant, moltes, moltes coses. Molt bé.
És una mica country. Sí. El concert és avui a les 9 de la nit. Costen les entrades entre 12 i 15 euros. És a la... No és a la Jambori, abans hem dit que és a la Jambori, però no. És a la sala Rock Sound, que això està al carrer al Mugavars.
Sí, exacte, per aquesta zona. I sembla, doncs, que tot plegat una mica... Ha estat molts anys tocant en clubs del barri francès de Nova Orleans i això ha donat forma al seu so i l'any s'ha guanyat al respecte, doncs, també dels nous líders tradicionalistes i té cançons com aquesta que sentim. Forma part del seu últim disc que es diu Everlasting Arms i en té d'altres com aquesta que es diu Grave Yet Blues, és amb la que tanquem o posem sencera per anar-nos cap a conèixer més actualitat.
És una mica fosca, potser, aquesta, sí? No ho sé, o trista. Don't come round by my door. Deixem cantar, no? I wouldn't want it round here anymore. I could tell the other night something wasn't right. She'd come down with the graveyard blues.
They'll be hanging me tonight When the stars are lit
And the moon shone bright I finally found One true way to lose My low-down graveyard blues See, I don't want to know Where you stand Where you go
Fins demà!
Fins demà!
We'll have just one more round. Lord, our sorrows are
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat.
4 minuts i dos quarts d'11. Salutem ara de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia.
Per parlar d'actualitat, avui el tema del dia de les portades dels diaris és una mica diferent cadascun, no? Perquè tenim, a més a més, avui recordem que no tenim, recordem no perquè no ho hem dit, però avui no tenim el diari ara, sinó que tenim el punt avui, el periòdico i l'avantguàrdia i cadascun d'aquests diaris aposta per un tema diferent.
Doncs sí, el diari, el periòdico, el tema del dia avui és el cas que s'ha reobert arrel del documental Ciutat Morta. El periòdico és el tema principal, com dèiem, el titular és cas tancat, polèmica per un judici amb ombres. Ciutat Morta reobre el debat sobre el 4F, però la fiscalia tan sols actuarà si hi ha noves proves.
Trias, l'alcalde de Barcelona, remet el documental a la justícia i l'oposició demana que es torni a investigar. Les preguntes que planteja el periòdicó, totes les incògnites del procés judicial que va dur 5 joves a la presó, també ens parlen d'una entrevista amb els autors del film, que reivindiquen la parcialitat del seu relat audiovisual, i per últim també ens avança el periòdicó en portada, que podrem llegir alguns articles, un d'ells titulat «Tragèdies sobre tragèdies» i un altre «No ficció i realitat».
És aquesta la qüestió més destacada avui al periòdico. A l'avantguàrdia aposten per parlar d'Andalusia, en clau política. Ens diu que Andalusia obre el cicle electoral amb un avançament al març. Susana Díaz preveu comissis a la primavera després de conèixer la data catalana i un bon resultat li permetria disputar el lideratge del PSOE.
a Pedro Sánchez el juliol. I per últim, al punt avui ens destaca en portada, el titular més destacat, 186 noves places per a la agenda pròpia. El pressupost de la Generalitat inclou la partida per a aquesta ampliació del personal de l'Agència Tributària Catalana i, entesa, Esquerra Republicana retira les esmenes de rebuig als comptes i intenta posar l'accent en l'objectiu de transició nacional. I en aquest sentit també ens diu al punt avui que Esquerra vol el full de ruta abans de les eleccions municipals.
Són les notícies que tenim avui a les portades. Actualitzem la informació amb temes dels digitals. També cadascú ens parla d'una cosa diferent. Per exemple, el 3-24 obre dient que Espanya creixerà tres dècimes més del previst, segons l'FMI, que va rebaixar les previsions de creixement mundial per aquest any, amb les úniques excepcions d'Espanya i Estats Units.
També el 324 ens diu que Estat Islàmic amenaça de matar dos japonesos i no rep 200 milions d'edats en 72 hores. El grup terrorista ha publicat un vídeo on demana al govern japonès que pagui i deixi de donar suport als Estats Units. És el tema amb què obre també la Vanguardia amb una imatge també d'un fotograma per entendre'ns d'aquest vídeo.
I després també ens diu el diari Ara que guanyem Podem, iniciativa i procés constituent, tanquen un principi d'acord per presentar-se a Barcelona. Durant les properes dues setmanes cadascun dels integrants de la candidatura s'ometrà l'entesa a validació interna.
La CUP portarà al Parlament els fets de ciutat morta per exigir responsabilitats. Quim Arrufat considera que els partits d'Ajuntament tenen zero ganes de reobrir el cas. És el que ha dit els matins.
I el secretari general d'Agents de la Policia Local ha dit que una investigació interna no serveix, fins i tot en fa gràcia. Marcos González ha firmat el matí de Catalunya Ràdio que creu que no es va actuar irregularment el 4F. Són les notícies més destacades a aquesta hora als digitals. Tornem cap als diaris en paper, Andrea, ara per parlar de les imatges del dia.
Per on començar? Comencem pel periòdico de Catalunya. Veiem una imatge del judici en què es jutjava Patrícia Heres, en aquest cas del 4F. Al periòdico veiem concretament la noia, Patrícia Heres, envoltada d'altres acusats en aquest judici. Recordem que va ser condemnat per participar en l'agressió.
a un policia municipal i es va treure la vida en un permís penitenciari. Els veiem a quatre persones assegudes al banc dels acusats en un d'aquests judicis, entre ells Patricia Heras. D'altra banda, al punt avui veiem una imatge d'un soldat a Bèlgica vigilant els voltants de la seu del Consell Europeu, ahir a Brussel·les, al costat
Fins demà!
Per anunciar-ho, conciliaré la meva vida privada i professional, com fan milers de dones que es lleven cada dia al matí, i també ens diu l'avantguàrdia que Santa Maria li va donar un consell i li va recomanar que estigués tranquil·la, que també va ser mare abans d'agafar la vicepresidència del govern, i veiem a Susana Díaz jugant amb els nens en aquesta inauguració de l'escola.
Un dels protagonistes també en format fotogràfic és Alberto Nisman, ara en parlarem en clau internacional, el fiscal que investigava Cristina Fernández, la presidenta d'Argentina, mort d'un tret el fiscal que va denunciar Fernández i el veiem en la mateixa fotografia, molt petita, portada a La Vanguardia i al periòdico.
I dues coses més, a l'avantguarda en portada veiem una imatge de la Diagonal de Barcelona i llegim el comerç avala el parc de la Diagonal i per últim un home xinès, el veiem amb alguns jugadors de la pedrera de l'Atlètic de Madrid, llegim que un xinès compra el 20% de l'Atlètic per 40 milions. Molt bé, doncs és el que tenim pel que fa a les imatges, ens fixem ara en el més llegit.
Fins demà!
El 3.24, atenció, el més llegit és el Blue Monday, el dia més trist de l'any, és el que més ha interessat els lectors d'aquest portal. Després, que l'Ajuntament enviarà Ciutat Morta a la Fiscalia i revisarà l'actuació de la Guàrdia Urbana. I el tercer, que busquen tres fugitius a Tordera, ahir això, que s'havien saltat en control de la Gendarmeria a la P7. A l'Ara.cat, el més llegit és que la Direcció General de Trànsit vol imposar límits de velocitat als vianants.
Després, també relacionat amb Ciutat Morta, esperava una victòria moral, no creia que arribéssim als polítics, és el que diu la mare d'un dels testimonis que surt en aquest reportatge, d'afectos torturats, és un altre dels temes que més ha interessat els lectors. I després, el tercer tema seria un vídeo de noies coreanes horroritzades pels esnacs occidentals que acumula 600.000 visites, un d'aquests vídeos virals que també ha interessat. Música
A la Vanguard i també el Blue Monday és el que ha interessat més als lectors d'aquest diari. Després que Cristina Pedroche la troba al gimnasi sense maquillatge i el tercer que Gran Hermano VIP s'omple de crits, baralles i tensió.
És el que tenim avui en les notícies més llegides dels diaris. Obrim ara pàgina internacional, l'Andrea, cap on anem? Doncs parlem de l'amenaça jihadista un dia més, els acords de la Unió Europea per fer front al terrorisme jihadista. Avui ho trobem, llegim a la Vanguardia, que a Europa salia amb els països àrabs per frenar precisament el terrorisme. Els ministres d'exteriors europeus es van conjurar ahir per lluitar contra el fenomen del terrorisme jihadista en tots els seus fronts, no només dins de casa...
sinó també a l'estranger, així en aliances amb els països àrabs per intentar evitar la radicalització i incloure el tema de manera sistemàtica en l'ordre del dia de les seves relacions bilaterals. Deia l'altre representant de política exterior de la Unió, Federica Mogherini, hem acordat elevar la cooperació amb els països àrabs i mediterranis, començant amb els membres de la Lliga Àrabe,
Aviat es donaran a conèixer iniciatives concretes amb Egipte i Turquia. També llegim a La Vanguardia que en concret s'ha acordat que Madrid sigui l'escenari en les properes setmanes d'una cimera dels països de la Unió amb els de la Ribera Sud del Mediterrani i els responsables de la diplomàcia europea també van acordar reforçar els intercanvis d'informació no només entre ells sinó també amb els països de la regió.
Vinculat amb aquest tema, avui també trobem a l'avantguàrdia, que avui França concedirà la nacionalitat al jove musulmà que va protegir jueus en un comerç de París durant els atacs de principis de mes, en concret en l'assalt que va cometre Amèdì Colibali, com dèiem, avui la sana Batili tindrà la nacionalitat francesa.
Més qüestions avui en clau internacional als diaris. Ens anem cap a Argentina, ho hem destacat fa uns minuts. Ha mort d'un tret a l'Argentina el fiscal de l'atemptat contra un centre jueu. El fiscal Alberto Nisman, que investigava l'atemptat contra un centre jueu des de fa una dècada, es va convertir la setmana passada
en el principal enemic polític de la presidenta del país, la Cristina Fernández, i del kirchnerisme. Diumenge va aparèixer mort a casa seva d'un tret en un aparent suïcidi, malgrat que els resultats preliminars de l'autòpsi apunten que no hi va haver intervenció a terceres persones. A l'Argentina, de la conspiració permanent, ningú no creu en aquesta hipòtesi. El polèmic servei secret està en el punt de mira, l'Iran també, la violència política es torna apropiada a la història argentina, Nisman, que dimecres passat va acusar Fernández
d'encobrir els presumptes autors iranians a l'atemptat, tenia 10 policies federals d'escort al seu servei. Tot i això, no hi havia cap agent a prop quan presumptament es va llevar la vida al seu pis de Buenos Aires. Ens diu també la Vanguardia que el cadàver era el bany, obstruït la porta al costat d'una arma de petit calibre i cap carta de comiat. Per tant, l'informe preliminar de l'autopsi ha confirmat que Nisman va rebre un tret a la temple i que la bala va sortir de la pistola que tenia a la vora. Ara, el fiscal havia demanat al seu escorta que el recollís a les 11 del matí de diumenge
I bé, doncs, el van trobar mort. I ara, doncs, segueix investigant. Doncs, Déu-n'hi-dos el que tenim avui en clau internacional. Obrim ara pàgina esportiva. I comencem pel Diari Esport, que avui titula Terratremol Messi.
Diu que així s'ha motivat Leo per canviar la dinàmica del Barça. Entenem que ho expliquen a dins del diari. A la imatge apareix ell en una jugada contra un altre jugador que apareix difuminat. Després també parla de la cimera per fitxar a Vital i ens parla també aquest diari l'esport de la moguda electoral del Barça.
També el Mundial Deportivo parla avui de Messi, diu que ja en suma 30, és Mister Hat-Trick, és com m'ho titulen, diu que Leo ha marcat una trentena de triplets amb el Barça, el crac del Barça supera a Cristiano en el global, 33 a 30, sumant els 3 aconseguits amb l'Argentina, i atenció, perquè a més a més, posen una imatge de cadascuna d'aquestes 33 pilotes. Quan algú fa un hat-trick, som-hi una pilota, doncs hi ha una pilota diferent, a més a més...
Entenem que es correspon amb la real, perquè són molt diferents, unes groques, unes blanques, cada pilota d'aquests hat-tricks amb la data i tot plegat. I el partit. Portada curiosa avui la del Mundo Deportivo.
Capicua és el que diu l'esportiu. Diu que Messi lidera clarament el Barça de Luis Enrique amb 19 gols i 70 passades de mèrit en la primera volta de la Lliga i Bravo assegura la porteria amb només no col encaixats. Per això fan aquest Capicua i a la imatge apareixen tots dos, tant Messi com també Bravo.
I després l'As que parla de Zidane diu Isco s'assembla a mi i el Marca que destaca declaracions d'Anxelotti on diu que està tot calculat per estar bé en el moment decisiu. Són les notícies esportives d'avui, ens n'anem a acabar les contraportades del dia.
I comencem, Andrea, per la del periòdico que avui diu He vist gossos amb dos jerseis en un pis a 25 graus. A veure, qui ho explica això? Doncs Drina Stoixic, que és veterinària de capçalera a domicili, visita gats i gossos de tot tipus, però és especialista en llebrers.
Diu que quan va decidir iniciar la seva carrera ambulant com a veterinària de capçalera, es va proposar fer-ho amb la tecnologia i preparació més avançades de la fitoteràpia i l'homiopatia, extreus secrets per complementar antibiòtics i altres fórmules mèdiques que també recepta. De fet, té un equip de teràpia láser, diu que tracta tot el que provoqui inflamació, en gats tracto molts problemes de boca i ara vinc d'aplicar-li a un pastor alemany amb artrosi. El láser rebaixa el dolor i no té efectes secundaris.
Diu que el fa servir en malalties cròniques per intentar reduir la medicació per al dolor, que sol espatllar el fetge. És pionera, però podríem dir-ho així, en ser veterinària de capçalera a domicili. Asegura que visitar un animal a casa és molt més relaxat. L'animal a casa sempre està molt més relaxat. Els gats, sobretot, s'estressen moltíssim quan van a la clínica i els cadells els evites el risc d'infeccions que sempre hi ha en una clínica veterinària.
A domicili, menys radiografies o operacions, ho pots fer tot. Jo tinc un laboratori a casa on analitzo citologies i mostres d'orina i excrements. Compara la relació entre la veterinària a Espanya i fora d'Espanya. Asegura que fora d'Espanya és molt més comun a l'atenció veterinària en general. Aquí tenim el doble de veterinaris que a Alemanya per a la meitat de població i la cultura de les atencions animals no tenen res a veure.
A Suècia, per exemple, un maltractament o abandonament animal surt a les notícies perquè no és normal. I acaba explicant que en gossos curar també surt més car que prevenir. Doncs curiosa aquesta entrevista avui al periòdico.
A l'avantguarda ens parlen d'una altra cosa. Al futbol li falta litúrgia. A veure... Doncs ho diu un expert en el tema, Javier Marcet, que és exfutbolista, té 85 anys i diu que continua estimant el futbol. Fa 60 anys va ser dels millors jugadors de la Lliga Espanyola. El seu punt fort assegura que era el cop franc. De cobala vaig aprendre a llançar amb efecte. Ho vaig entrenar hores. Als 50 anys només ell i jo sabíem superar la barrera a pilota aturada.
Picant amb l'empenya i diu que vaig ser davanter i interior. I amb l'Espanyol vaig marcar 64 gols en 120 partits. A la davantera era Marques, Marcet, Mauri, Piquín i Egea. Diu que era un altre futbol, pocs defenses i molts davanters. Va jugar al Real Madrid de l'any 48 al 50, a l'Espanyol del 50 al 54 i a la selecció espanyola en sis ocasions.
Explica que ara mateix convindria a repensar el futbol tal com el tenim concebut a l'Estat. Diu que s'haurien de canviar algunes coses, per exemple, que cada gol puntui en la classificació general i no només si l'equip guanya o empata. Res de distincions i guardons a un jugador separadament, diu el futbol és equip.
Diu Cristiano, Ronaldo, Messi, diu, són fabulosos però no són res sense equip. Paga'ls molt i a casa. Em disgusten els numerets per celebrar un gol. És com si un corredor de fons celebrés cada 100 metres. I acaba el Víctor Omel a l'entrevista avui perquè ara publica el seu últim llibre, Repensar el futbol, precisament, viu i també és conegut, Mercet és conegut per la seva fundació, la Fundació Mercet, que ha format durant 40 anys
70.000 nens a 38 països d'arreu del món, com ara Oliver Torres, nanos de 4-18 anys, els quals Mercè beca i forma s'hi rendeixen en els estudis. Doncs és el que teniu avui a les contraportades, Andrea.
I així acabem aquest repàs per l'actualitat en paper per parlar ara de la notícia curiosa del dia que avui ens passa a parlar de cinema, Andrea. A veure'm.
Melodia de fons, és molt complicat d'explicar-ho per la ràdio però ho hem volut comentar perquè busqueu vosaltres mateixos un muntatge cinematogràfic en una mica més de 4 minuts. Ara estem veient el vídeo de 4 minuts 45.
Són 300 pel·lícules, fragments de 300 pel·lícules, en aquests 4 minuts 45 segons. Hi ha clàssics com allò que el Ben Sanduguer, Matrix, El Padrino, hem vist també El Rei León, Mary Poppins, barrejat en pel·lícules de més actualitat. I és com un supertràiler amb tots aquests fils, en alguns sentim que parlen també els personatges, d'altres només els veiem mentre està parlant, potser...
Al 4, però és impressionant, perquè és un resum molt impactant de l'extra i del cinema, on, evidentment, una picada d'ulleta les que hagis vist i diguis, aquest està o qui fa no sé què, però està molt bé. Ara portem un minut 14, com estem explicant, mira, estic veient Eduardo Manos Tejeras, per exemple, o El Senyor dels Anells, dic les que reconec, per mi, i d'altres que no, però, en tot cas, el muntatge està molt bé, perquè a més va combinant, hem vist 7, però hem vist també una pel·lícula de l'Oest,
És de Game of Base, és qui ho fan, un tros de coreografia d'una pel·lícula antiga, mentrestant Leonardo DiCaprio a la pel·lícula de l'any passat tan dura. Aquest era... James... Nicola... Jack Nicholson. O Pulp Fiction, per exemple. Santa Claus també apareix, diu pel·lícules de dibuixos, hem vist ara Pirates del Caribe o...
I grans actors, moltes cares conegudes, Tom Cruise, Denzel Washington, Matt Damon, en diferents moments més joves o més grans. Will Smith, Russell Crowe, Peter Pan amb dibuixos.
Robin Williams. La música per això no pertany a cap pel·li, a cap pel·lícula. Suposo que sí, però no sé a quina. És el que volia saber, però no... Jo m'imagino que sí, que deu ser d'alguna, no? És molt èpica. No la sé, eh? La música, dic que si algú la sabe i ens ho vol fer arribar a la ràdio, que ens ho digui, perquè no l'hem sabut trobar.
Va pujant de tot, encara ens queda gairebé la meitat del tràiler, eh? I ara estan en un moment més de guerres, tot i que també van apareixent altres coses que combinen i que fan riure. Guerres, Peter Pan... O aquesta història que hem de veure també, vull dir que molt interessant pels amants del cinema i pels amants d'aquests vídeos que ens sorprenen sempre. Molt bé. L'espectador. El buscarem, el buscarem. En fi, Andrea, així acabem aquest repàs. Gràcies. Que vagi molt bé, Carme. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
A second thought. I'd like to kill you. You would not believe what I've been through tonight.
I quan passen dos minuts de tres quarts d'onze parlem dels punts culturals d'aquest matí. I expliquem, per exemple, que Philip Kerr publica Mercado de Invierno, un thriller ambientat en la Premier League on assassinen el tècnic argentí d'un equip de Londres.
Els germans Coen són presidents del jurat del Festival de Cants. Tots dos van aconseguir la Palmadora el 91 amb Barton Fink i destacant la importància que el certamen ha tingut des del principi de la seva carrera. Rosendo Los Chichos i Quico Benen són els primers confirmats pel Vinyarroc 2015, on també seran Los Suaves que s'acomiadaran. Serà la seva gira de comiat.
Ahir va Morrison, que va passar pel Liceu i va tornar encandilat tots els seus públics. Més qüestions. El director d'Arxius i Biblioteques d'Espanya demana que Catalunya torni als papers de Salamanca. Miguel Ángel Recio assegura al diari ABC que la Generalitat només és un gestor i que no es pot quedar la documentació si no ha trobat els floretaris legítims.
I es cancela. El Barcelona Metal Festival perquè no aconsegueix un bon cartell. Els organitzadors ho atribueixen a la competència de festivals similars i l'increment de caixets de les bandes i l'IVA del 21%. Són aquests els apunts culturals d'aquest matí.
El que fem ara és obrir diaris per explicar-vos altres qüestions que ens han passat per ara a les portades. Ens aturem, per tant, en alguns apunts curiosos que tenim avui interessants més aviat a la premsa.
I, per exemple, em val la pena avui aturar-se les pàgines internacionals del periòdico. Avui parlen de l'estigma de Birmingham. És un conjunt de reportatges que fa el periòdico sobre musulmans a Europa.
És la segona ciutat del Regne Unit, a dues hores de tren de Londres, que posseeix la comunitat musulmana més nombrosa del país, però no és el lloc sinistre que havia pintat Emerson, consultat per la cadena Fox News, pocs dies després de l'atemptat de Charlie Hebdo. La segona ciutat del Regne Unit, com dèiem, a dues hores de tren de Londres, posseeix la comunitat musulmana més nombrosa. L'islam és la religió del 22% del milió de persones que viuen en una urbs amb un problema d'imatge.
Parla en aquest reportatge, per exemple, d'Alum Rock, situat a la perifèria, un dels barris gairebé exclusivament musulmans, però en què, com a la resta, qualsevol pot circular sense problemes. La majoria dels seus habitants procedeixen del Paquistan. Als aparadors de les botigues hi ha vestits tradicionals per les dones, que van cobertes de cap a peus. Al carrer, on agunden les paradetes de fruites i verdures fresques, se sent parlar més urdu que no pas anglès, i les mesquites, els divendres, són plenes a vessar.
La immensa majoria dels musulmans britànics, en aquest reportatge a Begonya Arce, són ciutadans pacífics i respectuosos. Hi ha, no obstant, desconfiances i recels. Divendres, per exemple, administrada per les comunitats locals, Eric Pickles, va enviar una carta a un miler de mesquites del país en la qual convirava els imams a explicar que la feina l'islam pot formar part de la identitat britànica.
Un missatge que no ha agradat els seus destinataris. Talah Ahmad, des del Consell de Musulmans Britànics, ha acusat el govern de fer servir el llenguatge de l'extrema dreta i un discurs islamofòbic. Un reportatge que trobem avui al periòdic.
Fins demà!
Fins demà!
Més qüestions ens aturem avui a les pàgines de Cultura de la Vanguardia, on avui parlen de la resistència del llibre a paper. El creixement del llibre digital s'estanca per segon any i els experts reconeixen l'error en les seves previsions.
Els adolescents mostren la seva preferència pel format físic i els joves diuen que els agrada compartir i col·leccionar l'olor del paper. Per tant, això ha xocat, si més no, els que havien previst un auge important, sobretot en el sector més jove. Els estudis diuen que reté millor la lectura en paper que la de la pantalla i l'editora de Penguin creu que en el futur la relació serà 60 paper, 40 electrònic.
Fins demà!
I acabem aquest repàs amb el punt avui. Avui moltes pàgines als diaris dedicades a tot el cas de Ciutat Morta, però ens aturem a la columna de l'article que signa Àngel Quintana, que titula Per què passen aquestes coses? I diu que dissabte, quan se matia a Ciutat Morta, deixar Portega i Xavier Tigas, una pilar de la xarxa observava. Tinc un nus a l'estómac, sent una història del temps de la dictadura. Les tortures, les clavegueres policials, els judicis que encobreixen mentides...
per mantenir l'ordre polític i les presumpcions d'innocència no respectades semblaven enterrats. En canvi, els fets que mostra Ciutat Morta van empassar el mes de febrer del 2006. Per què va passar? Per què la democràcia pot permetre l'existència d'aquests fets? El documental no dona resposta, es limita a mostrar i a denunciar què va passar.
L'únic que està clar, diu Àngel Quintana, és que cal denunciar els fets i treure'ls a la llum. Probablement per això, en un temps en què tots els dies són susceptibles de ser històrics, la nit del dissabte també ho va ser. Una televisió pública va atrevir-se a projectar un documental que denunciava l'existència de tortures comeses per la Guàrdia Urbana i els Mossos. El fet és clau com a símptoma d'un temps en què ens cal fer revisió de moltes coses amagades. També és important pensar com un documental que havia estat marginat dels circuits canònics d'exhibició
va aconseguir poder legitimar-se amb una audiència de 567.000 espectadors.
Parla també dels sis minuts que no van ser emesos, però que van tenir tanta o més visibilitat per les xarxes que per televisió. Ciutat Morta va tornar a posar a prova el poder de contrainformació de les xarxes. La seva emissió va acabar de desqualificar la fal·làcia dels que parlaven del documental polèmic. No existeix el documental polèmic quan allò que es mostra és l'evidència. És el que conclou Àngel Quintana avui en aquest article, el punt avui.
I ara sí que vam aquest repàs d'actualitat. Avui parlem del temps una mica més tard. De seguida, però, arribem a les notícies, al butlletí de Catalunya Ràdio i també el de Sant Just Notícies.
I a les notícies hi arribem de seguida, amb dos minuts, que encara ens deixen temps per escoltar un tema de She and Him, d'un dels seus primers àlbums, aquest Swing Lock, Swing Shariot. Forma part del Volum One. Swing Lock, Swing Shariot, come for carry me home.
Bona nit.
Come for a carry me home. A bed of angels come back to me. Come for a carry me home. Sweet love, sweet cheer.
Come for a carry me home. Swing low, swing to you. Come for a carry me home.
Vigili, vigili, per a vostè. Vigili, per a vostè. Sí, veig que no tenen a parlar del cunyat, eh? Mira, qual dient ells?
Llibertat sota fiança de 200.000 euros per l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, ho ha decretat l'Audiència Nacional. Segons la sala, la instrucció del cas Gürtel ja està gairebé tancada. Es dona la circumstància que Bárcenas es va quedar ahir mateix sense advocat defensor perquè el seu, Javier Gómez de Lianyo, hi ha renunciat. Última hora des de Madrid, Albert Galatrava.
Bon dia. La secció quarta de l'Audiència Nacional estima parcialment el recurs de Lluís Bárcenas. Li imposa una fiança de 200.000 euros per sortir de la presó. Si diposita aquesta quantitat, l'expresura del PP queda en llibertat, però haurà de compareixer tres vegades a la setmana davant el jutjat. Els magistrats entenen que la investigació està gairebé tancada i que Bárcenas ja porta massa temps en presó preventiva, en concret 19 mesos. L'Audiència també té en compte l'arrelament de Bárcenas.
el fet que no tingui antecedents penals circumstàncies que disminueixen el risc de fuga. Albert Clatrava Catalunya, Ràdio Madrid. Notícies breus, David Badia. El govern espanyol celebra que l'FMI avali el caixement del 2% de l'economia espanyola aquest any, però treu valor a la previsió de l'Unitació Internacional del Treball, que diu que l'atur no baixarà del 21% aquesta bècada. Madrid, xefes. Bon dia. El seu discurs, el secretari d'Estat, Miquel Ferrer, s'afanyava a subratllar...
Però després, preguntat per la previsió de l'OIT d'un atur per sobre del 21%, fins al 2019, contestava.
El ministre José Manuel García Margallo situa Espanya en primera línia de combat contra el jihadisme. El titular d'exteriors assegura que és impossible dialogar amb qui et vol exterminar.
Bon dia. Conscient de la gravetat de l'amenaça yihadista i de la impossibilitat del diàleg, el ministre García Margallo diu que la solució només pot ser militar i Espanya estarà a l'alçada. La tarea no es sencilla, estamos en un fenómeno nuevo. Nosotros creo que si estamos entendiendo la gravedad de lo que está pasando y España está y estará en primera línea en este combate.
Principi d'acord entre guanyem Barcelona, iniciativa Esquerra Unida, Podem i procés constituent per concórrer amb una candidatura única a les eleccions municipals per Barcelona. Cada una d'aquestes quatre formacions hauran de validar aquest principi d'acord que no deixa clar encara quins noms aniran en aquesta llista. Les vendes del sector serveis van pujar el novembre del 2014 a Catalunya i van baixar la indústria, segons les dades fetes públiques avui per l'Institut d'Estadística.
Les vendes al comerç, el turisme i els transports van pujar un 2,3% respecte al novembre del 2013. A la indústria van baixar un 0,3% interanual les vendes i un 0,6% les comandes.
Centenars de persones participen avui a Tossa de Mar a la celebració religiosa del Pare Pellegrí, un recorregut de 40 quilòmetres a peu que es fa cada any seguint una tradició de l'edat mitjana. Tossa de Mar, Carme Canet.
Bon dia. Més d'un miler de persones caminen a hores d'ara amb el pare Pellegrí de Tossa de Mar. Hi ha persones que, com el Joan, si no hi van, ho troben a faltar. Estava a costum. L'any que no pots anar i ja, ui, ara passem per aquí, ara passem per allà, però no ho troben a faltar. Un dels moments més emotius serà l'aturada a Torre Negra, on el pare Pellegrí aplegarà tota la comitiva el crit de ei, ep, ja hi sou tots, i van aïrar Tossa i els participants amb tres senyals de la creu mirant el mar. Carme Canet, Catalunya Ràdio, Tossa de Mar.
A l'Open d'Austràlia de tenis, Marcel Granollers ha superat el francès Estefan Robert en 3-16, ha passat a la segona ronda. En canvi, Albert Ramos ha perdut en 5-16 contra Kutnesov, de manera que Granollers queda com a únic català a l'Open. De moment, a la jornada d'avui han guanyat els seus partits caps de sèrie com ara Djokovic, Babrinca, David Ferrer...
Robert Bautista, Verdasco i Feliciano López. En futbol, pendents de les darreres sessions d'entrenament de Barça i Atlètic de Madrid previs a la Copa. També s'entrena l'Espanyol, però no juga fins dijous contra el Sevilla, també en quarts de final de Copa. En basquet NBA, Memphis ha perdut amb Dallas 95-103, 20 punts de Marc Gasol. Chicago ha perdut amb Cleveland 108-94, tot i els 11 punts de Pau Gasol.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts. Us parla Andrea Bueno. Una quarantena de famílies a Sant Jus van rebre ajudes l'any passat per fer front a les seves factures. El 2014, l'Ajuntament va donar suport econòmic, en concret a 8 famílies que no podien pagar el rebut de l'aigua, 19 famílies que no podien afrontar el rebut de l'electricitat
Hi ha 7 famílies que no podien pagar els rebuts del gas. En total, això suposa una despesa de 3.200 euros. Aquests ajuts corresponen al compromís de l'Ajuntament de Sant Jus de Palia a la situació de pobresa energètica d'algunes famílies del poble, un compromís que va adquirir el ple municipal a finals de l'any passat. Aquestes dades estan disponibles a l'apartat Serveis Socials del web municipal santjus.cat.
Més coses. Promunt s'aposa en venda o lloguer amb opció de compra a 60 places d'aparcament públic al carrer Parlament Català. El preu de venda són 12.000 euros més IVA i el lloguer és de 30 euros mensuals amb viva inclòs i un contracte de 3 anys. El preu de lloguer inclou també les despeses de comunitat i l'impost de béns immobles. I en cas que es vulgui adquirir l'aparcament un cop transcorreguts els 3 anys,
Es descomptarà del preu de venda la quantitat pagada en concepte de lloguer. Per a més informació, podeu consultar el web de Promunsa, promunsa.cat, o trucar al 93 470 79 30.
I acabem recordant-vos que Everyday Rebellion és el nou documental del mes a Sant Just. És un document que reuneix moviments arreu del món amb reivindicacions diferents, però amb un mateix format de protesta, el de la nova violència. Everyday Rebellion, per tant, mostra el punt en comú de manifestacions tan diverses com Occupy Wall Street, els indignats d'Espanya, la primavera àrab, el moviment iraní per la democràcia, la revolta de Síria i les activistes ucranianes del moviment Femen. El documental del mes es podrà veure divendres al vespre a les vuit,
a la sala del cinquantenari de l'Ateneu, en versió original en anglès, francès, rus, àrab, castellà i persa. L'entrada costarà 5 euros per al públic en general i 3 euros per als socis i sòcies de l'Ateneu. I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
If you were here beside me instead of in New York If the curve of you was curved on me I'd tell you that I loved you before I ever knew you Cause I loved the simple thought of you
Our hearts are never broken And there's no joy in the mending There's so much this hurt can teach us both There's distance and there's silence Your words have never left me They're the prayer that I say every day
Heel, heel.
Bona nit
Come on. Come on.
Come here, come here. Come on, come on. Come here, come here. Come on, come on. Come here, come here. Come on, come on. Come here, come here. Alone in your nights and the evening.
Bona nit.
La informació més propera al Just a la Fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Just a la fusta
I aquesta hora parlem de teatre, perquè l'Andoll, el grup de teatre de l'Avenç d'Esplugues, representarà aquest diumenge a la Taneu l'obra Divorciades Vegetarianes i on intervindran les actrius Marta Larcón, Laia Boves i Olga Álvarez, sota la direcció de Francesc Martín, a qui ara tenim l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia.
per parlar d'aquest espectacle, que amb el títol ja prometo una mica, aquest divorciades vegetarianes i punts suspensius que fan volar la imaginació. Suposo que serà una comèdia. Sí, de fet, és una comediata una mica especial, és una obra de petit format, el que passa que l'original té el títol acabat. Nosaltres, per deixar una mica l'incògnita aquesta tercera paraula, com és una adaptació pròpia nostra,
hem deixat el títol a sis una mica a l'aire per crear més expectativa, no? I realment, la gent quan veu l'obra després s'entén una mica aquest títol. Clar, per tant, parla d'unes dones en una franja d'edat concreta o hi ha varietat? No, no, parla de... Les tres protagonistes són més o més d'una franja molt concreta i les tres estan en un moment molt concret i les tres en aquest moment coincideixen, és una coincidència...
en el temps, no?, i d'unes situacions molt personals. Llavors, acaben a relluir una mica la seva personalitat i el seu estat d'ànim en aquest moment concret i en aquesta situació. O sigui, no són monòlegs, per entendre'ns, que de vegades en aquests temes estem més acostumats a monòlegs, sinó que interpreten entre elles, no?, els personatges que ens tenen un conductor. Són tres escenes, l'obra en si són tres escenes,
que passen en un lloc, cada escena passa en un lloc determinat, i interactuen entre elles, no són monòlegs, vull dir, hi ha una acció i interpretació de les actrius en cada moment. Per tant, són només elles tres, per això? Sí, sí, només són les actrius. És una obra de molt petit format, no hi ha pràcticament escadari, són elles de l'escadari i l'element que hi ha pràcticament de cada escena
és un banc. És un banc o un lloc per seure, però no hi ha res més. Llavors, tot recau sobre la interprofessora de l'actiu. Clar, clar. Per tant, doncs, els hi requereixo, suposo, molt d'esforç, també, perquè de vegades, evidentment, el text és important, però que, en el fons, el que t'atrapa, segurament, és el que deies ara, no?, també, com ho interpreten. Com ho interpreten? Sí, sí, realment, aquesta obra té la seva complicitat i, bueno...
De fet, ens ho he posat un repte també perquè, sense interpretació de cara al públic, està molt pendent de cada actiu. No hi ha elements que distorsionin o que facin estar pendent el públic. Aquí hi ha una casa o hi ha una habitació o hi ha alguns elements que amb el teatre fan que et displeguis una mica la part d'interpretació. En aquest cas no és això. Es basa simplement amb tot el diàleg que...
que fan elles, no? I has d'estar seguint filparranda una mica l'obra per no perdre't. Clar, i a l'hora de dirigir-ho és més complicat justament el fet que tot se centri en la seva interpretació i que no hi hagi altres elements que puguin cridar l'atenció o és més agraït fer-ho així? Com ho has viscut? Aviam, és més difícil, és molt més complicat perquè torna a caure sobre l'escriu o el personatge que ha de fer perquè el personatge en si l'escriu s'ha de posar dins d'aquest personatge fictici
I tot passa pel seu estat d'ànim, pel seu canvi d'actitud, per les seves cares que pugui fer en aquell moment. Aleshores, costa moltíssim, costa moltíssim perquè, de fet, els estat d'ànims d'una persona són sempre alt i baixos, tens alt i baixos.
I moltes vegades, en un mateix moment, buscant una actitud molt concreta, hi ha un dia que et surt d'una manera i un dia que et surt d'una altra. Però això ja entra dins la part personal i creativa de cada personatge. És molt més fàcil fer-ho amb decorat i amb tot un ambient molt més d'això. És molt més fàcil que això. Has d'entrar-hi, suposo. Has d'entrar-hi, sí, sí. Digues, digues.
Sí, no, simplement és que és un repte, vull dir, és un repte per l'actor que faci un tipus d'obra sis. Ha estat difícil o què, treballar els assajos plegats? Ha estat dur? Sí, sí, dur. Dur, dur, perquè la pressió que et crees i després... De fet, som amateurs, però com que tenim...
Tenim establert ja les hores de data amb unes dates concretes d'estrena, unes sortides, tal, crees una pressió pagida perquè moltes vegades penses que la cosa anirà millor, després resulta que tens una sèrie d'empediments a nivell que es pot posar algú malalt, després que algun dia no pots fer l'assaig complet. Bé, és complicadet, és complicadet. No hi ha una disciplina al 100% perquè, de fet,
al nostre professional no pots dedicar-t'hi tot el temps que vulguis. De fet, nosaltres ho puc comentar que ho fem, vull dir, amb hores intempestibles. Vull dir, et deixem a partir de dos, quart d'hora de deu, i fins la una de la matinada o les dues, vull dir, que encara és més dur, perquè el dia següent treballem. Un cop per setmana, més d'un cop, com ho fem? Fem dos cops i tres per setmana. Si les obres són dos...
mínim dos dies a la setmana, i si no tres, i després el últim mes, inclús el cap de setmana, dissabte i diumenge, si cal. Déu-n'hi-do. Hi ha molta feina al darrere. Estem parlant de l'obra Divorciades vegetarianes i que s'estrena aquest... Bé, aquí Sant Jus sí que s'estrena aquest diumenge. N'estem parlant amb el seu director, el Francesc Martín. Sant Jus s'estrena diumenge, però ja l'heu feta en altres llocs, Esplugues, per exemple. Sí, sí, de fet, l'hem passat a l'octubre,
i la vam fer, bueno, al mes d'octubre, la vam fer 6 representacions a les plugues, amb molt bona acollida, i també us puc comentar que aquesta obra actualment s'està fent a Barcelona. Vull dir, està al Teat de Neu, en castellà, i a més, bueno, hi ha un actriu que en Sarandói que l'està fent allà, i llavors té molt èxit, té molt èxit, i nosaltres, bueno, la vam adaptar, i la vam passar al català, perquè és una obra en castellà,
I en aquest cas, aquí ha creat expectativa i ara tenim una sèrie de sortides perquè, de fet, quan les traiem es plugues, després, l'any següent, el que fem és la tallar fora, no?, i és el que estem fent ara. I ara començem per aquí, per Sant Just, i tenim diverses coses concertades a nivell de Baix Llobregat, de Barcelona, i, bueno, la idea és que aquest any sorti el màxim possible per poder disfrutar de l'obra. Déu-n'hi-do, per tant, teniu unes quantes actuacions programades, això vol dir que tot plegat funciona, no?
Sí, sí, sí. De fet, el bo és això, que ens ha cregut aquesta expectativa perquè ens han trucat a diversos jocs i, de fet, d'aquí fins a l'estiu tenim bastant ple i tenim diverses sortietes. I en tenim algunes per concretar encara per després de l'estiu. De fet, la volem aguantar aquest any i si s'escau i es pot fer algun temps més, però la farem mentre puguem.
Per tant, clar, esteu centrats en aquesta obra i no penseu en altres projectes o altres obres que puguin arribar. O sí que ho feu, ho feu tot? Sí, sí que ho fem. Sí que ho fem. De fet, ara ja estem en marxa dues més i jo el mes vinent començo una... A partir de 2 febrer començo una altra, encara que portem aquesta, i l'altre director que tenim a la companyia n'està començant una altra. De fet, no podem parar, perquè de fet, cada any la nostra...
forma de funcionar és que cada any hem de, quan mínim, fer dues obres noves, no? O hem de treure dues obres. Llavors, això requereix un sobreesforç perquè, clar, és mantindre la que tens i començar una nova, no? Llavors, és una mica complicat i, bueno, és molt d'esforç i molt de sacrifici. I si t'agrada aquest tipus d'activitat, doncs, bueno, ja saps el que t'exposes.
Però, en tot cas, hi ha molt moviment, no? És molt actiu, també, el grup de teatre a l'Andoll. Vull dir que s'ha quedat tot plegat. És el que permet, doncs, que pugueu ser tan actius, també. Sí, sí, per sort. O sigui, no sombra que el nombre de gent que ens agradaria tenir, perquè malauradament ens falten actors i actrius. Vull dir, d'aquí aprofito per fer una crida, si algú va fer teatre i té ganes d'apuntar-se, doncs, bueno, estem oberts i sempre que algú, doncs, que vingui l'Avenç i que pregunti per nosaltres i...
I si podíem parlar-ne, però sí que és cert que, clar, el fet de ser bastant justos, també hem de buscar obres una mica condicionades per la quantitat de personatges que surten, pels que som, no? I llavors som dos directors només ara, actualment, i després la companyia som una vintena de persones. Vull dir que, per tant, en aquest cas, costa moltíssim perquè has de mantenir les obres que vols caure fora de l'any anterior i anar preparant-les de l'any en curs. Clar.
Per tant, molta feina, hi ha molta feina al darrere de tot plegat i també al darrere d'aquest espectacle que es pot veure aquest diumenge, divorciades vegetarianes i aquest i l'hem de descobrir un cop anem a veure l'obra de teatre que es farà a les 6 de la tarda a la sala del cinquantanari de l'Ateneu. N'hem volgut parlar avui amb el Francesc Martín, director d'aquesta obra, càrrec, com dèiem, del grup de teatre de l'Avenç d'Esplugues, que és l'Andoll. Moltes gràcies, Francesc, per atendre'ns avui al Just de la Fusta i que vagi molt bé.
Molt bé, doncs perfecte i moltes gràcies per l'oportunitat que ens vingueu. Esperem veure'ns el diumenge. Fins aviat, bon dia. Molt bé, gràcies, bon dia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Just a la fusta, el magazín del matí.
Fins demà!
digue'm les coses alegres pels matins quan el meu natural és trist i sé que tot s'estima entre somnis i confusions digue'm diluvis de sorra i de meteons quan vull precipitacions i sé que el món és ple de carrers i de carrerons són problemes
Són defectes naturals. Digue'm els whiskeys amb cola que m'he begut. Ja se'm gira un ull de pel i un pel i no vull cometre cap més hivern. Digue'm les meravelloses instal·lacions
Quina ruïna, quin final. Quin exemple, més escans.
Diem les coses alegres, els matins, quan el món natural és trist i sé que tot s'estima entre somnis i confusions. Diem dilumis de sorra i de meteors, com un precipitacions i sé que el món es ple d'espaguetis i de canelons.
Quin exemple, més escàs. Quina ruïna, quin final. Quin exemple, més escàs.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Oh no, molt mala. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Ara passen dos minuts de dos quarts de dotze. Aquesta hora el que fem avui és saludar de seguida el Pep Quintana, que s'incorpora ja a l'estudio de la ràdio per fer la secció dels dimarts just a la fusta.
Salutem el Pep Quintana, com dèiem, Pep, bon dia. Hola, bon dia a tothom. El que passa és que t'havíem d'avançar la secció perquè en principi esperàvem el Jordi per fer la tertúlia i veiem que ha arribat, eh? Per tant, estem molt contents perquè podem fer aquesta tertúlia i de seguida després, a més a més, avancem-ho, si vols, ja, si et sembla, perquè hem canviat de tema, no?
Sí, canviarem una mica l'estructura. Hem deixat l'almanac del Cordill i agafarem un llibre d'història que el desglossarem i ho explicaré en el moment que convingui. Doncs encena molt bé. Ara de seguida el Jordi quan vulgui, que s'incorpori també a la tertúlia. Avui el Jaume ja ens va dir que no podia venir. Exacte, el vam tenir a finals d'any, però bé, en tot cas esperem que... A finals d'any i prou. No, va ser l'última per això.
No, però sí. Hola, Jordi. Més que res perquè... Bon dia, Jordi. Què tal? Ja pensàvem que no et teníem, eh? Ja estàvem fent la secció del Pep. Ens hauràs de passar el telèfon. Com que sempre ets tan puntual... Sí, el té, el té. No, el mòbil no el tinc. No, no el tenim. El problema que tinc és que sempre et truco el fix i clar, si és just abans de la secció...
No, saps què passa? Que avui Sant Sebastià és el coppatró de Sant Just. Ah, sí? I és el sant del meu pare. I he passat per allà a felicitar-li. Cap problema. Farem un grup de WhatsApp de la tertúlia. Felicita'l de part. Però perquè se sàpiga que Sant Sebastià és el segon patró de Sant Just. No sabia això. Abans era la festa major. Abans era el dia... Avui era festa major. D'hivern, no? Sí.
i a Sant Sebastià que el van posar a la garella no, van posar a la garella no t'equivoquis ara, que era Sant Llorenç Sant Sebastià el van fer de fletxes sí, era Diana el van fer de Diana sí, sí, sí bueno, de què hem de parlar que el Jaume no hi ha
El Jaume avui no podrà venir, exacte. No ho sé, encara no hem començat a fer tertúlia. El Pep estava presentant la seva secció, que estrena a secció, Jordi, el Pep, a la tercera hora. No, perquè la tinc per la tercera hora. Li robaríem un espai a la Carme. Exacte, ara toca fer tertúlia. Digues, no, no, Carme. L'altre dia, per exemple, la setmana passada, amb els tertulians del dilluns, amb els del dimarts que són més polítics, però amb els del dilluns,
Com que era la primera tertúlia de l'any, i la vostra és aquesta, sí que una mica els hi vaig preguntar també, doncs, per Sant Just, una mica, doncs, què és el que voldrien millorar aquest 2015, així com per fer una mica de desig, eh? És a dir, una cosa... Podeu dir que una cosa realista o alguna cosa que veieu que s'indiquessin d'arreglar? No, realista sí, que afecta, per exemple...
Jo crec que, diria que d'alguna manera va sortir això en la conversa d'aquest que tu dius de l'altre dia, que eren les places reservades a l'aparcament per... Sí, de fet va sortir el teu nom, eh? No sé si ho vas sentir a Tartulià o no. No, no, m'ho van dir després d'en Tartulià, per això ho comentava en aquest moment. És que és molt famós, eh? Sí, no, això de fa...
Es parla de tu en altres tertúlies, eh, imagina't. Sí, mentre en parlin, que deia aquella, la qüestió és que en parlin. No, el que sí que és cert, vull dir, ara ja van parlar-ne ells i jo també parlo com a part afectada, no? Doncs, tal com estan distribuides les places per Minusvalí i aquí a Sant Jus, la dificultat que hi ha per aparcar-hi.
O sigui, quan una cosa es fa perquè provoqui una facilitat, el que provoca és una dificultat. Tu ho corroboràs, eh, doncs? El primer que vulgui, dels tècnics que se n'han ocupat, dedicaré les hores que convingui acompanyar-lo allà a les places i que ell faci la maniobra per aparcar.
I no cal, sinó ja li demostraria el difícil que és aparcar en algunes d'aquestes places que no estan ben pensades. Senzillament, no estan ben pensades. Hi ha algunes dificultats, com uns ferros impressionants davant d'Òptica Josa.
al carrer de la Creu, xanfrà amb carrer de la Taneu, uns ferros que no tenen cap sentit, que l'únic que fa són bons en el propi cotxe quan intentes aparcar, perquè ni es veuen, ni es veuen quan has de fer la maniobra, i a part no tenen cap sentit. O sigui, en lloc de facilitar l'entrada directa, has de fer un parell de maniobres, sempre i quan hi càpiga cotxe, perquè la majoria de vegades hi ha furgonetes o altres cotxes que ocupen part d'aquesta reserva per la plaça de Minosvalia, que...
sumat a que hi ha dos ferros que no et permeten entrar, encara limiten molt més. És la pitjor, aquesta plaça? Per mi és de les pitjors. O sigui, és que n'hi ha d'altres que també són difícils. Per exemple, aquí a l'Ajuntament n'hi ha una, que si ets tu el conductor i a més a més ets el perjudicat, un cop has fet una sèrie de maniobres, i dic sèrie de maniobres, pots sortir bé del cotxe.
Si l'afectat és l'acompanyant, com que està contra la paret de l'Ajuntament, ja no pot sortir aquesta persona. Per tant, malpensada i malresolta. N'hi havia una altra, recordo, molt divertida, darrere del mercat municipal.
que va ser la primera pràcticament en aquell sector que hi va haver, i encara és l'única que hi ha, però vull dir, la primera que es va reservar, que hi havia un pal que indicava que era una plaça de reserva per a minusfolia. I aquest pal no permetia obrir la porta de quan arribaves amb el cotxe. O sigui que hi ha algunes coses que són massa evidents, que estan poc pensades.
I, per tant, si tu arribes a un lloc, a Minosvalia, i vols obrir la porta per baixar, no podies perquè hi havia un cartell que t'indicava que allà era una plaça per Minosvalia. Cosa que ja l'han tret al pal per baixar. I t'has queixat algun cop directament amb l'Ajuntament o no? No, no, no. Per tant, de moment és així en veu. No, no, deia per saber si tenien constància o no. Ha sigut converses amb gent que ens hem trobat, que ho hem comentat, i tot plegat aquestes dificultats, no? Que ens sorprèn.
que persones que haurien d'estar més preparades en aquest sentit, que per això són tècniques de l'Ajuntament en aquest cas, doncs facin aquestes falles tan importants perquè no tenen sentit, vull dir, o no saben realment resoldre això o no pensen
a qui va destinat, perquè el que s'ha de facilitar és l'aparcament no complicar l'aparcament i la majoria d'elles, mira, ara davant de les escoles per exemple, també s'ha canviat n'hi havia una de reserva que arribaves de cara i quedava amb esquerra més o menys, diguem-ne, amb dificultat perquè també havies de fer un parell de maniobres però hi podies entrar. Ara suposo que degut a la previsió de les obres que hi haurà en aquell espai han corregut aquesta plaça a l'altra banda de l'entrada de les escoles i llavors encara dificulta més
O sigui, perquè aquesta possibilitat que havia d'entrar més o menys des de l'esquerra ja no et permet, perquè hi ha un arbre, hi ha a la vora via, etcètera, etcètera. O sigui, jo crec que no costaria tant fer-ho més bé. Senzillament, no costaria tant. És que ara el que costa és, quan fem malament, hi haurem de rectificar una hora o altra. I això és el pitjor que es pot fer, no?
Sí, sí, és veritat. En el fons és fer el doble de feina. Sí, el doble de feina. Perquè no ho costaria gaire pensar-hi abans. Jo, a part de tot això, hi ha suficients places d'aparcament? No, me'n demanaríem més. A banda de la Teneu, un demanaríem un altre. Jo veig que l'esquiant... Per el que veig, moltes vegades que vaig a l'Ajuntament, que la gent està demanant
el Canet també ens volia, a mi em fa l'efecte que hi ha més gent que ens pensem. També hauríem de tenir en compte potser qui demana això, que no sigui una plaça reservada per ell davant del seu domicili, que d'aquestes també n'hi ha de reservar amb la matrícula. Per tant, aquestes ja...
Ja no són públiques, ja no compto, jo no les comento aquestes, en aquest sentit, si no les públiques. Només el que feig jo, que veig que algunes vegades vas al servei d'atenció i hi ha molta gent que presenta els papers per la plaça, o sigui, pel tindal. Per demanar, sí, per demanar. Llavors això, clar, a mi em fa pensar que hi ha molta gent que el demana. Deu-ne-ho cada vegada més.
I de plaça suposo que no n'hi ha gaire, perquè si tu arribes a un lloc que ja està ocupat i arriba un altre, per exemple, un dia que faci un altre, si només hi ha una plaça... Només hi ha una plaça. I de vegades has de vigilar que aquella plaça estigui correctament... Que estigui lliure. No, no, que estigui correctament ocupada, eh? Perquè el primer que faig jo, quan em trobo amb una dificultat, és anar a mirar si té el distintiu o no. I algunes vegades el cotxe que està aparcat en aquella plaça no té el distintiu.
L'altre dia, amb una persona que hi tenia el cotxe aparcat, vaig entrar a l'Ateneu i dic, escolti, aquí fora hi ha un cotxe tal, tal, tal, d'aquesta marca i matrícula, i no hi ha el distintiu. I em surto, no, és meu. Dic, doncs, perquè no té el distintiu. Diu, és que me'l prenen. Escolti. Sospitós. Eh, que és que li trenquen la vidre per agafar... No, no, sisplau, una mica de...
És allò d'enfrutar-te la gent. És clar, és que a més a més, vull dir, naturalment, ara jo no parlaré de les places que hi ha en els centres comercials, que és una vergonya. No n'hi ha gaires, no? No, no, que n'hi ha, sí. Que estan ocupades per gent que arriben allà i com que és un moment... Home... No, no, no, no. Et convido. M'hi fixaré. Pels centres comercials d'aquí, de Barcelona, però d'aquí...
i doncs que et trobis amb les places ocupades i vas allà i veus que no hi ha el distintiu a part que hi ha alguns distintius que són de la besàvia això us ho dic amb tota sinceritat s'hauria de vigilar més distintius de la besàvia si ho dic de la besàvia manteneu el que vull heretats i aprofitat per la família però llavors el que responen immediatament és que és un moment
Què vol dir que és un moment? Quan jo arribo i necessito aparcar allà, la plaça està ocupada. I la gent s'enfada, eh? Perquè, escolti, és que només és un moment. Sí, però ja m'ha fumut. Ja no puc aparcar. O sigui que ja parlo d'aquestes dels centres comercials, que això està a l'ordre del dia. Però que sí que reclamo una cosa pública, com són les places que estem enviant ara, del carrer de Sant Just, que estan pensades... Precisament quan vaig veure aquesta de les escoles, que em pintaven una de nova...
Perquè no van borrar primer la que hi havia i després en van pintar l'altra per substituir-la, sinó que en aquell moment, almenys per unes hores, n'hi van haver dues, una a cada banda de l'entrada a les escoles. I vaig estar a la Mar del Contén i ho comentàvem als que anàvem amb el cotxe. Mira, ja hem aconseguit una plaça més. No, perquè van borrar la primera que havíem fet i van crear-ne la segona.
amb més dificultat, inclús física per entrar-hi, o tècnica, vaja. Home, seria una reivindicació important per veure si pot resaltre. Jo crec que sí, naturalment. Vull dir, hi ha coses que, evidentment, tu em preguntes, no ho has dit mai, no, però és que hi ha coses que sí que, evidentment, si no es diuen, pot costar. Però és que arriba un moment que et sap greu haver de dir coses d'aquestes.
Ja. M'explico? Però de vegades és l'única solució, no? No, no, evidentment. Encara que sembli òbvi. Sí, sí, home, però és que ve d'anar la gent per dir, escolti, per què no m'acompanya el tècnic i donem una volta per Sant Just i veurà quina dificultat tenim els que ho necessitem per aparcar? Sisplau, és que això ja no hauria de ser. Això, com que m'indigna, ja no hauria de ser i, per tant, potser m'han estat i potser a partir d'ara no me n'estaré gens. Però vull dir que consti que també és així, eh?
No, no, i tant. Més coses que volgués segur canviar. Jordi, per exemple, d'aquí Sant Jus, que s'ha decut a millorar. No ho sé, a mi una de les coses que veig a Sant Jus, que sempre m'ha sobtat molt, és la neteja.
que no es fa prou bé la neteja en general i segons m'havien dit que el preu que està pagant l'Ajuntament per la neteja és molt elevat en canvi no es nota hi ha un personal que està netejant ja no dic ara les èpoques de les fulles que cauen però durant tot l'any vagis al parc del Milenari vagis a qualsevol parc està tot brut
que la gent no som conscients, també. Però jo crec que, no ho sé, hi ha vegades que anem a passejar per les plugues i als parcs aquells també hi ha molta més gent que aquí. I també estan nets.
Si noteu diferència. La gent suposo que pot ser la mateixa o no crec que tingui més consciència. O potser sí. O potser sí, però... Home, seria estrany. Seria una cosa molt rara. Però la veus allà, la gent neteja. Jo, a part del mil·lenari, sincerament, quan puges allà dalt...
fa pena, fa pena perquè hi ha de tot. I a mi em fa por quan facin el parc aquest de l'Antonet Malaret allà, que teòricament té que ser un lloc centralitzat al poble, que té que ser un lloc d'acollidor i que sigui maco i que no passi el mateix. I a nivell de carrer ja no te digo. Contenidors, tot això, això es nota.
que vas als pobles del costat i veus els contenedors que no estan plens, que els buida més de sovint. Aquí no els buida més de sovint. Clar, tot això són coses que jo crec que es poden millorar i no hi ha tanta feina a fer.
No, no, de vegades és canviar la manera de... o un cop recollint una mica les idees, exacte. Jo crec que això són serveis. Que podrien millorar Bertanassos, ho dic també perquè estem en any de municipals, no?, i que són coses que també m'imagino que convé saber què és el que vol la gent. Falten quatre mesos encara, eh?, per les municipals. Sí, i veig que ara comencen a moure's grups nous.
Sí, a Sant Jús ja ha nascut la plataforma Guanyem, perdó? Guanyem. Guanyem, sí. Podem, encara no. I en principi encara no se sap si es presentaran o no, estan fent ja assemblees, que podria, que han tingut també contactes amb iniciativa, i és aquest, no, el grup nou? Sí, sí, el guanyem, sí. Sí, sí, i he vist ara aquests dies anunciar, doncs, moviment d'aquest tipus, no? Sí. Què us sembla que vagin apareixent nous grups també aquí a Sant Jús? A mi em fa l'efecte que com podem i com guanyem
I com altres, doncs, que surten del que és la rutina, d'alguna manera, surten des de la base, més que no pas des de les alçades, i que, doncs, poden portar, si més no, una reflexió per part dels que ja existeixen, que un espavilamenta, per dir-ho d'alguna manera, no?, dit així d'aquesta manera.
perquè, si no, sempre és la rutina, anem fent, anem fent, ara tu, ara jo, i més o menys anar trempejant, i, en canvi, si hi ha un incentiu per sota que et va apretant, etcètera, molt bé, doncs ho has de canviar, posar-te el dia, reflexionar, o bé deixar que altres, doncs, aconsegueixin...
entrar en un lloc com és l'Ajuntament, etc. Per tant, això ho veurem. O sigui, que hi hagi gent interessada per l'ordenança del poble em sembla molt bé.
Sí, perquè vol dir que hi ha gent que se'n preocupa i, per tant, que té un interès en un determinat tema, en aquest cas, l'ordenança, com deia, del poble, i està bé. I llavors, les seves propostes, quan es facin, les veurem, les valorarem i farem el que hàgim de fer, que vol dir votar.
I a partir d'aquí jo crec que les coses amb cara i ulls ben pensades i ben reflexionades poden donar bons resultats, ja només pel que deia abans, fer reflexionar en els partits típics.
que si més no reaccionin també i potser doncs facin més coses que les que pensaven fet és que portem molts anys fent tot el mateix per això la prova la tenim ara quan van sortir els del COA
CUP aquest, van sortir nous, van tindre bastantes eleccions. Podemos a nivell europeu va tindre força. En 4 mesos 5... I ara que estan sortint a nivells municipals, jo crec que són coses que interessen perquè estem en uns partits que jo els trobo que estan adormits, estan molt assentats en el poder i pràcticament són intocables. Jo crec que s'han de fer bellugar per sota
que és el poble que intentava jugar-ho de sobre i canviar-ho de sobre per fer un canvi de sentit. Això el que provoca immediatament és una reacció de dir, doncs, aquests ho rebentaran tot, aquests ho faran tot, són una colla de galifardeus, etcètera, vull dir, tot el perorata que vulgueu, no?,
Per què? Perquè fa por que hi hagi algú que es mogui. I quan no es mou res, doncs tots feliços. Quan hi ha la possibilitat que es mogui, és quan hi ha aquestes reaccions, algunes vegades excessivament airades, contra aquesta gent, dels nous que surten, que volen fer coses, que si més no, doncs presenten un programa o presenten unes idees que volen canviar les coses. I quan algú vol canviar, inclús ens passa a nivell personal, canviar sempre ens costa.
I per tant canviar una dinàmica política ha de costar molt més pel que representa en general. Gent que s'hi guanya la vida, gent que no ha fet altra cosa que ser membre d'una executiva, etc. I llavors això grinyola, pot grinyolar. I per això fa por. I aquests grups nous el que aporten és gent nova.
Que ha sortit o de la societat o de llocs més aviat públics de gent que sigui cosa més popular i són els que han de pujar una mica en amunt. Ja sabem que tots els que es presenten de cap de partit, com a mínim aquí a Sant Jusk i més que menys continuen amb els...
amb el partit i amb el que d'ells volen llavors si hi entra una persona nova que veiem que té unes ganes de fer i tirar endavant i tinc unes coses molt clares pel poble jo crec que és una bona idea vaja jo crec el que hem dit abans un reptiu jo crec que sempre és necessari de tota manera no creieu que a l'hora de votar després tothom és una mica conservador més del que ara una cosa són fins i tot les enquestes i tot plegat i després apareix allò de dir ai
No, o bé hi han d'haver votants nous, per dir-ho d'alguna manera. També, també és veritat, això que va passar amb la CUP també en les últimes eleccions. Sempre n'hi ha de votants nous, perquè la gent a partir dels 18 anys, cada vegada que hi ha eleccions, hi ha més gent que ja ha fet 18 anys i també és nova per votar. Per tant, que no porta tampoc alguns la rèmora...
I tenen unes altres idees. Els 18 anys ja tenen una idea que no és la mateixa. Si coincideixen amb idees noves, hi ha més possibilitats que aquestes persones noves per votar s'inclinin per aquestes formacions. Això ja es veurà. Aquest any és la prova de foc de moltes coses, no?
l'urna, aquest any hauríem de fer un monument a l'urna perquè és que ens en farem un fart de veure-la 3 eleccions, com a mínim i que ja veurem els resultats de cada una d'elles que són molt diversos i sabem que a nivell municipal votem una cosa a nivell estatal en votem una altra això també serà interessant a més a més tenim les autonòmiques que es vota una altra cosa i aquest any el 27 de setembre que ja pot ser apoteòsic ho trobeu tard, com ho veieu?
No, home, si hi ha temps per treballar, que la gent realment es posi les piles, i quan dic la gent vull dir aquestes entitats socials, l'ANG i l'Òmnium, etcètera, i d'altres, eh? Jo crec que s'han d'ajuntar més gent. I els propis municipis, i també que la CUP i la iniciativa també reaccionessin una mica, especialment la iniciativa, no? Que fessin una mica de...
de menys reticències, i jo crec que els resultats serien favorables per a tothom, al final. La suma és important. Deixem estar ja, perquè ja s'ha acabat, les baralles i les picabaralles, que per dintre ni s'hi ha anat bé, però de cara a fora hem aconseguit que hi hagi una data i un donar-se la mà, i això és importantíssim per a tots.
que han tingut un paper importantíssim les entitats que dèiem abans, incluint-hi els municipis per la independència, no cal ni dir-ho, l'AMI, i per tant donar-los les gràcies també, i per l'esforç i per la força que tenen, perquè sense aquesta força també potser encara estaríem discutint de si la meva llista o la teva.
També és veritat. Per tant, tot això s'ha de tenir en compte, agrair-ho a la gent que s'hi està deixant les banyes, perquè és que és així mateix, i no ens en adonem, no ho sembla, però en canvi el treball que estan fent dia a dia i l'esforç que estan posant, i el que també és remarcable, a part, en aquest moment venia al cap el gag de Polònia de les tres.
Ah, com la representen, no? Sí, sí, sí. Però que sí, donar importància al que són dones, les que estan portant, bàsicament, endavant. I vull incloure la Colau, vull incloure també la monja... Tres aforcades, no? Tres aforcades, etcètera. Vull dir, fixeu-vos
que aquests moviments principals, socials que s'estan movent en aquests moments, estan encapçalats per dones. I això és importantíssim. Jo l'altre dia vaig anar a la xerrada que va fer el jutge Vidal. Sí, aquí Sant Just. Aquí Sant Just. És que no sé que hi havia, hi havia gent fora de la sala. Mai havíem vist tanta gent amb una xerrada. Però, esclar, la cosa era molt diferent tant el que parlava com el motiu i els temes, no?
Però vull dir que una de les coses que sí que va remarcar molt especialment és la possibilitat que la nova presidenta de la República Catalana fos una dona.
O sigui, que la presidència no fos un home com sempre, sinó que penséssim. I donava l'exemple de molts... O sigui, exemples clars del nord d'Europa, que la majoria de primeres ministres, etcètera, són dones. I el resultat que n'estan traient d'això, la sensibilitat, etcètera, i la manera d'enfocar-ho diferent, i tenir un altre punt de vista. Per tant, doncs, ja estem en el camí.
una mica, no?, amb aquestes persones que deia abans. Jo crec que és una opció molt bona i vàlida. A més, a més, són gent que estan encarant molt de cara endavant la política. Evidentment, si no fos per ells, encara estaríem encallats. I estan portant una força molt... I ara ens arrastren a nosaltres. Això té una potència molt força. Només cal veure els 11 de setembre darrers una convocatòria d'aquestes entitats que ha portat al carrer milions de persones. Això està aviat dit, eh? Sí, sí, sí. Està aviat dit, eh?
Jo, per la meva part, sí que diuen que hi hauria d'haver una mica més de coacció entre tots els partits per fer una llista que fos, que és el que he dit sempre, fer una llista que pogués defensar Catalunya en general primer de tot. No les capelletes que estan fent ara. Sí, amb això en general estem d'acord. És que si hagués una cosa que ho tingués tots per poder aconseguir una Catalunya com volem, jo crec que la cosa sí que llavors tindríem més opcions. Ara no els hi veig.
Jo abans de tancar, potser, i si et sembla bé, Carme, amb la qüestió de Sant Just, jo faria un pas més, potser, que ja l'hem fet, en aquest moment ja anem a estar parlant de coses que s'escapen purament de Sant Just, però que també implica naturalment la localitat, és amb la ciutat morta.
En el documental de l'altre dia, perquè després de veure tants anuncis... L'heu vist tots dos? No, jo no el vaig veure. Jo sí, te'l recomano. Surs amb l'estómac encongit, perquè és que no pots sortir d'una altra manera.
I llavors el que sí que m'ha cridat molt l'atenció i em va fer reflexionar moltíssim de la societat en què estem vivint. Però hi havia una cosa com lateral, per dir-ho així, que també em va semblar molt interessant, és la qüestió de l'estètica.
L'estètica, doncs, moltes vegades marca... La reflexió que feien, no? Sí, marca l'estètica, marca d'instituts de dreta, d'esquerra, del mig o de més amunt o més avall, les etiquetes que ens pengem normalment. I les persones que van sortir, generalment, doncs potser, i ara parlo per mi i per molts del meu ambient,
Són estètiques que no estem gaire acostumats i que no és la nostra manera de desenvolupar-nos, ni els nostres familiars, ni els nostres nebots, moltes vegades, etcètera. És poc convencional, no? És poc convencional, tal com estem nosaltres, però en canvi existeixen i són i tenen una manera d'actuar magnífica, diria jo. Jo només cal, com a reflexió, recordar els versos de la noia que es va suïcidar,
Que també apareixen... La qualitat de l'escriptura i la qualitat del pensament. I, a més a més, vull dir, la gent del seu entorn, quan parlaven, doncs de manera... Esclar, vestien d'una manera que no estem acostumats, nosaltres, dintre de l'ambient. Ho remarco. I, per tant, sovint jutgem, no? Jutgem només per les restes o jutgem per la manera que van vestits. I si van negres o van blancs. I si s'han tallat el cabell d'una manera o se l'han tallat d'una altra.
I llavors això és un mal endèmic nostre que som capaços primer de dir amb aquest sí i amb aquest no pel seu aspecte extern. I no els deixem dir-ho així, no els escoltem per saber què estan dient i si ens interessa no ens interessa i si ens estan donant una lliçó moltes vegades per la manera que reaccionen, per la seva voluntat. Jo a veure, per exemple, aquell noi amb rastes plorant
parlant de la mort de la seva amiga, que no era tal amiga, perquè es van conèixer per altres aspectes, perquè els van agafar tots, perquè aquella noia anava per un accident de bicicleta, i quan la van agafar, i en canvi l'altre noi estava a peu de carrer, i pel que expliquen, etcètera, ja ho diran els jutges, però l'accident que va tenir, o sigui...
l'atac que va tenir el policia no podia ser mai a peu pla. Per tant, són coses que fan reflexionar. Però en refereixo que el seu aspecte, l'aspecte d'aquesta gent que van sortir, tots el local on estaven actuant. És un món paral·lel i paral·lel al nostre i que moltes vegades no en tenim ni idea. Ho diria d'aquesta manera, no? N'estem tan enllunyats algunes vegades
que el que costa és entrar-hi, comprendre'l i admirar-lo moltes vegades. Doncs una cosa que va permetre justament aquest documental, que avui també ens apareix a portades de molts diaris. Totes les ràdios i tots els diaris. Això parla de tot. Així acabem, eh? Tornem d'aquí 15 dies. Recomano que el veieu. Que vagi bé i bon dia. Gràcies, Jordi. Adéu. Bon dia, els informa David Badia.
La policia escortolla a aquesta hora al Palau de les Arts de València ho fa per ordre judicial i hi ha com a mínim dues persones detingudes. Una operació que s'emmarca en la investigació judicial oberta per les presumptes irregularitats comeses per l'actual direcció. València, Ignasi Muñoz. Bon dia. Un informe de la Sindicatura de Comptes elaborat després de la denúncia d'un ex treballador va revelar que la directora del Palau de les Arts, Helga Schmitz,
va encarregar la captació de patrocinadors per a l'òpera a una empresa externa i ho va fer sense cap mena de concurs. L'empresa va rebre mig milió d'euros de diners públics quan, a més, Smith formava part del Consell d'Administració. Ignasi Muñoz, Catalunya Ràdio València.
Notíges breus, Carme Montero. Diego Torres, l'exsoci d'Iñaki Ordangarín, confessa que tota l'activitat de l'Institut Nos la supervisava regularment la Casa del Rei. Ho ha dit en la primera entrevista concedida a la revista Van Etifer. Torres també manté que li van oferir diners i feina pel seu silenci. Diversos propietaris d'apartaments del bloc ocupat a Sant Antoni de Calonja, al Baix Empordà, s'han trobat avui amb el pany canviat i no han pogut entrar a casa. Són persones que fan servir aquestes vivendes pels caps de setmana i també les vacances. Girona i Gerard Joanola.
Bon dia, el propietari d'un dels pisos del bloc ocupà que avui ha anat a mirar com estava el seu, ha dit a Catalunya Ràdio que s'ha trobat amb el pany canviat i no hi pot accedir. Conec més gent, propietaris que s'han trobat gent a dintre. Acabo de parlar amb un lloguer que vol marxar perquè la nit aquí no s'hi pot estar. Hi ha gent que s'emporta coses.
Els Mossos d'Esquadra estan identificant tota la gent del bloc ocupat aquest matí. Isabel Joanola, Catalunya, Ràdio Girona. Ha mort un Mossos d'Esquadra per un tret accidental de la seva arma reglamentària en un gimnàs de Martorell, al Baix Llobregat. La gent que estava fora de servei s'estaria entrenant ahir amb un amic quan se li va disparar l'arma accidentalment, tot i una operació d'urgència morta aquest matí. Els Mossos han obert una investigació interna.
Han arxivat la causa per l'incident de trànsit de l'expresidenta de la Comunitat de Madrid. Esperança Aguirre, el jutge d'instrucció, considera que no ha quedat demostrat que Aguirre cometés un delicte de desobediència als guàrdies locals de Madrid o bé un delicte de lesions en intentar atropellar-los un cop la van denunciar per aparcar en doble fila a la Gran Via madrilenya.
El Barça i l'Atlètic de Madrid s'entrenen per ultimar el partit de Copa de demà. Luis Enrique parlarà avui en roda de premsa i Simeone també, un cop doni la llista de convocats. També s'entrena l'Espanyol, però no juga fins dijous contra el Sevilla, també en quarts de final de Copa. A l'Open d'Austràlia de tenis, Mercè Granollers ha superat el francès Estefan Robert en 3-7 i ha passat a la segona ronda. Avui també juga Albert Ramos contra Cunasov. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. El febrer es posarà en marxa el programa Salut i Esport, que programarà activitats esportives setmanals gratuïtes a la gent gran de Sant Just. El posaran en funcionament el complex esportiu municipal de Bonaigua i l'Ajuntament i s'adreçarà a persones majors de 60 anys per tal que puguin practicar esport i millorar la seva salut passant una bona estona.
El programa Salut i Esport començarà el 4 de febrer i es farà cada dimecres de febrer a juny i d'octubre a desembre. Es combinaran passejades, natació i altres activitats esportives dirigides per personal qualificat de la bona aigua. Els punts de trobada se situaran els dimecres a dos quarts d'onze al paradó i a tres quarts d'onze al centre social al mil·lenari. Es recomana portar calçat i roba còmoda.
Més qüestions. Una quarantena de famílies de Sant Jus van rebre ajuda l'any passat per fer front a les seves factures. El 2014, l'Ajuntament va donar suport econòmic en concret a 8 famílies que no podien pagar el rebut de l'aigua, a 29 famílies que no podien afrontar el rebut de l'electricitat i a 7 famílies que no podien pagar els rebuts del gas. En total, això suposa una despesa de 3.200 euros.
Aquests ajuts corresponen al compromís de l'Ajuntament de Sant Just de pal·liar la situació de pobresa energètica d'algunes famílies del poble, un compromís que va adquirir el ple municipal a finals de l'any passat. Aquestes dades estan disponibles, de fet, a l'apartat Serveis Socials del web municipal santjust.cat.
I acabem destacant que el grup de teatre Landoll representarà diumenge a Sant Just l'obra Divorciades Vegetarianes i... La companyia de l'Avens portarà sobre l'escenari de la sala del cinquantenari aquesta adaptació dirigida per Francesc Martín. Les actrius Marta Alarcón, Laia Boves i Olga Álvarez interpreten a tres dones d'edat similars.
que passen per un moment molt semblant de la vida. Aquestes coses en comú condiran la seva interacció, tot plegat amb un muntatge de petit format que atorga més protagonisme als personatges. Divorciades vegetarianes I es va estrenar a l'octubre a Esplugues amb una bona acollida i ara arriba a Sant Jus. Serà diumenge a les 6 de la tarda a la sala del 50 Anari de l'Ateneu. Després l'Andoll seguirà la gira per altres municipis catalans.
I aquesta ha estat tota la informació de moment. Això sí, seguirà la informació a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Hoy es el día más largo en el Valle Miño. Cada destello en la costa y el cielo es mejor. Hoy celebramos y el mundo no para nada.
Estás acercando y se anuncia un verano perfecto. Gira el universo entre las luces de la Tierra. Gira el mundo y le la entregas de ellos y noches en vuela. Vuela y hasta
Hoy el planeta parece mi casa y mío.
Fins demà!
Hoy ha empezado a bailar el sistema solar
Ella entra en el salón, me da su corazón y ya pasó, me pierdo en su mirada. Yo la dejé pasar con toda convicción y ya se acomodó en la ventana. Un plano cenital no nos dejaba ver que la explosión llegaba hasta la playa. Yo le dejé un rincón y ya se desnudó y ya se acomodó.
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Just en directe. Passen 12 minuts de les 12.
Saludem ara Pep Quintana. Bon dia, Pep. Ara sí, per parlar de la nova secció d'aquest any. Ara sí, avui sí. No ens tallarà ningú ja. No, ja dic, més que res per donar-li un sentit. Ui, en aquest moment estic sentint el meu telèfon. Tanca, sisplau, un moment. Tanca.
Està bé? Sí, però no m'agrada. Elegant. Sí, gràcies per ser elegant. Però el que no havia de tenir-lo obert en aquest moment. Bé, en tot cas, parlem d'història, no? Això mateix, el que intentaré és una experiència que jo faig ara amb la història.
i quan dic això d'experiència vull dir de presentar-ho a través d'antena, doncs el desglos d'un llibre d'història. I m'explicaré. El primer llibre d'història de Sant Just, que realment ha estat la base per després, amb un grapat de publicacions, inclús del mateix Centre d'Estudis Sant Justencs, és el llibre de mossèn Antonín Utenes i Alibés, que va escriure l'any 1947. I aquí el que jo intentaré serà el desglos d'aquest llibre,
Doncs no està malament, perquè a més a més suposo que et deu donar de molt, no? Sí. Per tant, seria el primer, és a dir, que ens anem als orígens, en realitat. Sí, els orígens, i que, per tant, no parlarem, com potser havíem comentat l'altre dia, del segle XX, que ja havíem fet també unes ressenyes, que tornarem a fer en el seu moment, i que aquí també aniran sortint, lògicament.
sinó que serà agafar aquest llibre d'història i intentar anar traient una sèrie de detalls que van conformant en molts aspectes, cada capítol té un aspecte diferent, el que ha sigut Sant Just, com ha sorgit Sant Just i fins, per ho dir-ho, ja pràcticament fins al dia d'avui, no? Però hi ha moltes coses que ens sorprenen. Jo sempre quan agafo una ressenya antiga com aquesta...
M'haig d'imaginar que el poble no existia, en el sentit que hi havia només l'església i unes quantes cases de pagès, el vol cap als drets que hi havia en aquell moment, eren les cases que podien estar a prop per si hi havia un atac de qualsevol cosa i es podien refugiar a dintre el que era la sagrera.
Aquest dret ja permetia que no fossin atacats els propietaris o les persones que vivien en aquests masos. Per tant, sempre veiem que l'Església és el punt principal de la majoria dels nostres pobles, i no només d'aquí, sinó pràcticament d'Europa.
que a prop, si no hi ha una defensa com un castell, doncs és el centre, i a partir d'aquest centre es va fent d'una manera progressiva, va eixamplant-se al poble. Per dir, aquí, doncs si ens imaginem que tenim la parròquia de Sant Just, que està a dalt d'un turonet, està envoltada d'un cinturó de masies, que de vegades ens passen desapercebudes, perquè tenim al costat a Can Cardona, que és la que es veu més, i a Can Madurollet, i hi havia un altre, doncs també...
al peu de la mateixa església, darrere tenim aquí a Can Ginestar, a Can Vilar, a Can Preciós. Hi ha tot un cinturó de masies que està en el vol del poble. Per tant, hem de començar fent una reflexió o un esforç, podríem dir així, d'imaginació, per veure que aquells carrers que ara coneixem no existien.
i que són nous, que són molt nous que tenen 100 anys que si mirem unes quantes fotos ja ho veurem una mica més de 100 anys alguns d'aquests carrers que no els tenen si miréssim fotos de fa 40 anys que no és tant, no tindria res a veure no, hi haurien carrers oberts però no de la mateixa manera estarien sense asfaltar per exemple, tots serien de fang i amb altres coses però vull dir, esclar, el poble és molt nou en quant a l'urbanització com la coneixem ara
I aquí és l'esforç que hem de fer. Perquè quan parles d'això, doncs, que només hi havia el vol de la Sagrera, que se'n diu que és aquest espai de 30 passes, més o menys, que es calcula així, no? Però d'una altra banda, doncs, que permet que hi hagi aquest cinturó al vol de l'Església i el primer et marca el domini de l'Església. Clar.
Què domina l'Església? El poder que té i que el seu redós, hi ha d'una sèrie de cases que comencen a conformar un poble, tant és Sant Just com qualsevol altre, que estan sota la protecció d'aquest centre que és l'Església. I a partir d'aquí el poble es va xamplant perquè va creixent i forçosament es va formant, hi ha més cases, es fan més barris, s'obren carrers en lloc de camps que hi havia de blat o el que sigui.
Per tant, una mica la idea, i ara potser aviat començarem a parlar una mica d'això, però vull situar una mica que ens imaginem d'aquesta manera. Quan ha fet alguna passejada al centre d'estudis, per exemple, sempre la primera cosa és dir, veieu que aquestes cases d'aquí no hi eren.
És clar, és que costa d'imaginar-te que allà eren camps tot i que hi havia garrofers i vinyes i blat i hortalisses. Costa molt, perquè estem veient la realitat i en canvi és tan nova aquesta realitat que el que ens costa dir, aquí no hi havia res.
Esclar, aquí no hi havia res, a part d'un camp de metllers, és molt curiós, no? Però bé, aquí el que comença, diguéssim, una mica el llibre, la nova edició que es va fer a través del centre d'estudis, va ser que l'historiador Hilary Regué, el monjo de Montserrat, que a més a més es dona el cas, que és nebot net,
de mossèn Antoni Nutènes i Alibés, que és l'autor del llibre, doncs ens fa una pinzellada d'algunes característiques del mossèn. Molt bé. I llavors doncs ens diu, per exemple, que aquest mossèn era de Ripoll, i ho dic per situar-lo, perquè és clar... Exacte, bastant amunt. Sí, ja parlem de l'any 888. Imagina't. No sé quan va néixer mossèn, sinó que el 888 hi ha una escriptura del comte Guifré,
que fa donació al monestir de Ripoll d'unes processions, d'unes terres, entre elles les tenes. I estem parlant de mossències, tenes. O sigui, que hi ha moltes persones que també agafen el nom, les famílies antigues, la procedència d'on eren, i ho agafen com a nom. Exacte. Per tant, ja tenim que el 888 es parla de les tenes, i que d'aquí, naturalment, fins al 1881, al cap de...
De mil anys no néix Antoní Tenes i Alibés a Ripoll. Per tant, el mossèn neix a Ripoll. Va entrar al seminari de Barcelona, es va doctorar en teologia a la Universitat Pontificia de Tarragona, es va celebrar un congrés el 915 litúrgic a Montserrat, en el qual hi va participar mossèn Tenes.
Hem de tenir en compte que per l'època va ser una persona realment avançada en el seu moment en molts aspectes, especialment en la litúrgia, que era un dels seus factors i que dominava perfectament.
Va fundar i dirigir i redactar tot sol la revista Anuario Eclesiástico. Això també ho tenia, o sigui, totes les publicacions l'entusiasmaven. Era el seu camp, no? Era el seu camp, o sigui, tenia la capacitat de fer-ho, que també és molt important. Es va presentar unes oposicions per rector i les va guanyar amb el número 1 l'any 1916.
I va ser anomenat rector de Sant Just aquell any. Per tant, doncs, el 1916... 1916, gairebé cent anys, de fet. Sí, sí, esclar. Ens falta un any per fer el centenari que va ser anomenat rector de Sant Just. El 16, doncs, per tant, és rector de la parròquia del Sant Just i Pastor, que aquest és el nom oficial que té la parròquia de Sant Just. Es veu? Sí.
I va fundar immediatament, al cap d'un any, ja havia fundat el Cor Parroquial Gregorianista o Escola Cantorum, obra preferida de Mossana Antonino. Ja és cert, ja havia cantat l'any 1953, quan ell va morir, jo hi cantava, i doncs puc garantir que era una de les seves passions. També la música, que acompanyava la litúrgia, com tots altres aspectes també estètics, va fundar el Formulario Eclesiástico.
Va publicar pràctica pastoral, instrucciones y normas para el ejercicio del ministerio parroquial. O sigui, tot el que era litúrgia, tot el que era com es podia desenvolupar l'acte litúrgic, doncs ell, a través d'aquestes publicacions, va anar posant el seu...
la seva manera de veure i que va aconseguir que avui dia encara hi hagi moltes coses que es facin tal com ho va marcar. Aviam, sí, va fer un reprovament de l'ús i abús dels ornaments sagrats en la forma antiga, anomenada gòtica o de guitarra, que també per la seva forma, les casulles dels mossens, les que eren antigues també gòtiques, però en diem popularment de guitarra,
els quals no estan en consonància amb els legítims costums observats a l'Església romana. De què, carai, del gòtic s'ha acabat aquí. Doncs han de ser, tal com les coneixem avui, els revestiments per les cerimònies. I llavors va publicar el 35, o sigui, un any abans de la guerra, l'últim volum de la Noaria Euclesiàstica, en el qual hi ha un article de Pau Romeva,
Recordem que Pau Romeva, que va col·laborar també aquí, va ser un dels fundadors de la Unió Democràtica de Catalunya, va ser, naturalment, purgat després de la guerra, li van fer fer una sèrie d'activitats que no eren les pròpies d'ell, que era de mestre.
I una altra, en aquesta mateixa publicació, hi ha una altra de mossentenes sobre l'escola parroquial, su necessitat, su vida. Recordem que fa més poc, molt poc, hi havia les escoles parroquials Núria, que va fundar ell precisament dos anys. Home, ja fa uns quants anys, que no hi són? Sí, evidentment. Però vull dir, això ho publica el 35, i el 33 ell havia fundat les escoles parroquials. Per tant, doncs, parla sobre una experiència
que de la qual ens n'hem aprofitat una bona colla de Sant Justens. I tant. Sí, sí. Llavors, què va passar? El 36, naturalment, la crema de l'església. Els revolucionaris van fer una pila per cremar l'església. O sigui, van cremar l'església, després de tres intents, que també eren una mica poc destres, d'aquesta manera.
I el que sap més greu, per exemple, és que ell que tenia aquesta afició a recopilar la història, a recopilar tots els escrits, etcètera, li cremen 6.000 paperetes, que eren 6.000 fitxes que ja tenia preparades per fer el llibre sobre el primer llibre, aquest de la història de Sant Just, que es va publicar el 47. O sigui, al 36 li cremen 6.000 paperetes
gravats i clichés de la parròquia de Sant Justes Bern, quadros, etc. i llibres. Tot el que era la biblioteca, tota aquesta feinada de recollir, totes aquestes fitxes històriques, etc., desapareix l'any 36 amb la crema. Llavors, parla, per exemple, del cor parroquial que ell havia fundat, i el 36, no, perdó, el 41, que es reprèn, es reprèn el 41,
Diu, hi havia 71 membres en el cor parroquial, 71 persones que cada diumenge anaven a cantar en l'ofici, que està aviat dit, eh?, en aquella època. Hi havia 29 homes i 42 dones. Això sempre, eh? Sempre guanya, sempre guanya. Això no ha canviat? No ha canviat, no. Ja t'ho puc dir amb els aspectes de la música que jo toco.
que aquesta qüestió de l'equilibri, i l'hem aconseguit últimament l'any passat, amb una jornada que vàrem fer amb un monestir benedictí, que vàrem fer 50-50, 35 i 35, cosa que no ens havia passat mai, si més no... Era excepcional, no? Sí, ens vam sorprendre tots plegats, perquè sempre eren molt més les dones que hi havia que els homes, no?
Aviam, que podem parlar d'alguna cosa més. El 47, per tant, edició del llibre Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just d'Esvern, que és el llibre que ens ocupa. I, per tant, és una obra de Sant Antoni Itenes i li ves naturalment. I el 53, el gener, l'1 de gener, mort, Antoni Itenes, i ja la publicació s'acaba amb la tretzena edició revista del Manual Litúrgico. Ell, fins l'últim moment, col·labora
amb aquests llibres que dèiem abans, amb aquestes publicacions, que es cuiden de la litúrgia, etcètera, i del manual litúrgico, el tretzè i darrera publicació de Solanzi Vendrell, que ell participava, doncs desapareix.
acabem aquest capítol dient que a mitjans del segle ara diguéssim la figura ja la tenim aquí d'alguna manera la tenim i ara veurem com ell va anar interpretant el poble a través de les seves fitxes però ara per acabar detalls de l'època l'abadia de Solesmes va iniciar el moviment litúrgic a partir de la restauració del cant gregorià i amb importants estudis històrics a mitjans del segle XIX
I encara fins avui estem amb solesmes. Vull dir que aquests moviments que hi havia, mossèn Antonín els va aplicar immediatament quan ell va formar part, que va ser 35 anys aproximadament aquí a Sant Just. I després tenim l'inici del moviment litúrgic a Catalunya, del qual, com ho dèiem, mossèn Antonín va ser un dels principals animadors.
Per tant, jo ho deixaria de moment aquí, perquè després ja veurem immediatament coses concretes de Sant Just, com es va formant el poble, tots els aspectes que hi havia, conformant-se un poble tant amb l'aspecte humà, augmentant els habitants, etcètera, com amb l'aspecte urbanístic.
i de formació física del poble. D'allò que dèiem abans, que hem de fer sempre un exercici d'imaginació per saber que aquí a Can Genestà només hi havia la magia, que no té res a veure amb la que tenim ara d'aspecte físic i que tot eren horts al voltant fins a la carretera i fins a tocar Sant Feliu. Tinguem en compte que Sant Just arribava al riu Llobregat. Els camps de Sant Just arribaven al riu Llobregat i entre mig hi tenim Molins de Rei i Sant Feliu.
D'acord? Sí, sí, doncs bé, anirem parlant. Abans de marxar per això, Pep, tenim també la frase de la setmana, això no desapareix, eh? No, no, intentarem aguantar-ho, eh? Diu, en la vida el que compta és la vitalitat, la feina, la continuació, el coratge, fer les coses parlant com més poc millor.
Molt bé. Aquesta és una que és d'en Josep Pla. Ens agrada aquesta, eh? Hi ha un altre que diu se l'havia d'endevinar a través dels seus silencis. Una mica lliga amb l'anterior que diu fes tot això però parla en poc. Sí, sí, és veritat. I aquell diu se l'havia d'endevinar a través dels seus silencis i és d'en Pere Caldés aquesta.
Una altra, au, obre't, que l'ésser humà surti a la superfície, respira l'aire i el silenci. Sembla que anem coincidint amb aquesta qüestió. I aquesta és de Franz Kafka.
Una altra, per exemple, el més escandalós que té l'escàndol és que un s'hi acostuma. I aquesta ho trobo que té. Molt bona, també, aquesta. És de Simone de Beauvoir, una escriptora francesa. Una altra, la desgràcia de la vida és la insatisfacció que tots portem a dintre de voler ser una altra persona.
També ens agrada. Això és de la militeixidor. Està molt bé. I la naturalesa de l'home és malvada. La bondat és cultura adquirida. És dura, aquesta, eh? És àcida, eh? La naturalesa és malvada. La bondat és adquirida. Déu-n'hi-do, eh? Això a Simone de Beauvoir també... Està molt bé l'estat d'avui, sempre, eh? Però avui ens em portes moltes i justament crec que costarà una mica de triar, eh? Feia dies que no teníem ocasió, no?
exacte, llavors se'ns han acumulat aviam, tu... La de Kafka m'agrada bastant, eh? I la de la Militeixidor, potser em quedaria en una d'aquestes dues Kafka diu, obre't que l'ésser humà surti a la superfície respira l'aire i el silenci aquesta és una, i després la de la Militeixidor, per exemple diu aviam, ja l'he perdut ara era aquesta de... la desgràcia de la vida és la insatisfacció que tots portem a dintre de voler ser una altra persona
Sí. També m'agrada. Vinga, fem aquesta de l'amic de decidó, eh? Comencem només l'any amb algú català, també està bé, exacte. De casa, sí, també, també. Molt bé. I n'anirem parlant. Fins de setmana. Cada setmana. Gràcies, Pep, que vagi molt bé. A vosaltres. Bon dia. Adéu, bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com.
Passen tres minuts i dos quarts d'una del migdia, que es torna parlem del temps avui amb el Carles Heranet i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, Carme, què tal? Per parlar una mica del que va passar ahir, no, també? Les pluges, quants litres van caure, finalment? Sí, deu. Hem fet un número rodó, que no està gens malament, podem estar més que agraïts. Ha estat una precipitació que no n'esperàvem massa, ho comentàvem la setmana passada que era un front, però se'ns va allargar més del que esperàvem, eh? Vam comentar ahir a la previsió del temps que probablement a partir del migdia, a la tarda, pararien les pluges...
i ben bé fins i tot ha plogut de matinada, o sigui, han caigut dos dècimes avui dimarts, però fins a la nit va estar plovent, plovisquejant, era poca cosa, ha anat fent, aquella pluja tan benvinguda i tan típica també de l'hivern que ens ha portat aquesta quantitat, entre 3 i 4 litres diumenge i al voltant d'uns 6 litres entre el dia d'ahir
i una miqueta més tard. El que hem de trobar-nos ara és mirar el termòmetre i veure que la temperatura de Sant Just és de només 7 graus, que la temperatura de Sant Just és de 4 graus i són dos quarts gairebé i mig per la una, o sigui que realment estem en un dia fred, podríem dir que és el dia més fred d'aquest 2015, tot i que la mínima no ha baixat massa, que ens hem quedat al voltant dels 5 graus,
aquests núvols que encara són amb nosaltres, que ahir comentàvem que encara durant el matí podríem fer una mica la guitza, però que a mesura que avanci la jornada d'avui s'aniran obrint clar i ens carreguem que aquest migdia, als 3, 4, ja traurà el nas el sol, el sol serà el protagonista i això podria fer enfilar una mica el termòmetre a última hora. Llavors, amb aquests núvols, mantenim aquesta temperatura que des d'ahir a la nit ha variant només 2 graus, o sigui que realment varia molt poc.
I això ho diem perquè hi ha un ingredient, que és el vent del nord-oest, que ha començat a bufar. Un vent que comença a fer acte de presència, que es troba amb aquest aire fred que tenim, i això provoca aquesta sensació de només 4 graus a aquesta hora del migdia. Déu-n'hi-do, eh? Que déu-n'hi-do, sí. 4 graus, eh?, de sensació. Sí. Ara, imagina't, si vas amb moto amunt i avall, doncs la sensació encara és més marcada. Fa un fred, podríem dir que força rigorós.
Doncs bé, tenim un impàs, no només és avui, sinó que demà dimecres i una part de dijous hi ha un impàs entre fronts. El següent front, si fos molt més actiu i molt més potent, doncs ens portaria a aquella incògnita que marcàvem la setmana passada del fet que hi hagués impossibilitats, que si hi hagués precipitació a Sant Just, doncs podria caure en forma de neu. Perquè dijous, i estem parlant de dijous directament perquè dimecres ha de ser un dia tranquil,
Apuntem les quatre coses de dimecres que hagi saltat un dia. Dimecres serà un dia on el sol serà el protagonista, hi haurà algun núvolet, serà poc important, les màximes pujaran i les mínimes baixaran. Aquests dos dies de 5 graus de mínima no és res comparat amb el que vindrà. Aquesta propera nit ja serà serena i amb vent, i la nit de dimecres i dijous també. No tan serena, però serà realment molt freda, temperatures de 3-4 graus.
I el dijous ens arriba aquest front, que és un front que arriba de matinada, és un front que n'esperàvem una miqueta més d'ell la setmana passada, per això anunciàvem aquesta possibilitat entre dimecres i dijous que poguessin haver nevades a cotes baixes, i sembla que és un front que ha anat perdent força, que no serà massa actiu, i que sí que pot donar precipitacions a tot el que és la zona...
del Pirineu i el Prepirineu. En aquestes zones a qualsevol cota pot nevar, perquè la cota de neu dijous estarà al voltant dels 400 metres tan sols. O sigui, que els zero graus estaran en aquesta cota i no cal dir que l'ambient serà molt més fred. O sigui, si aquests dies ja són freds, demà potser recuperem una mica la màxima, la mínima serà freda, dijous ni la màxima. Dijous serà un dia on el fred serà rigorós, d'hivern, de setmana dels barbuts serà un dia potent.
I després, els dies que vindran, tant divendres com el cap de setmana, sembla, i tot indica, que seran uns dies tranquils, o sigui, que tornem a tenir una petita pausa entre fronts, ens entra una miqueta d'anticicló, aquest anticicló que ens entra a final de setmana provoca una entrada de dents del nord, com que ja estarem en un ambient fred, tot i que marxa el front...
i entra una miqueta de sol, i entra una falca anticiclònica, com que hi ha aquesta influència de vents del nord, ens fa pensar que, tot i que dijous sigui un dia molt fred, continuarà amb nosaltres el que resta de setmana aquest fred, perquè aquesta entrada fixa de vents del nord de divendres, dissabte i diumenge, ens portarà temps estable, però amb ambient fred.
Doncs, Déu-n'hi-do. És el que toca també el gener, però, per tant, abriguem-nos aquests dies. Sí, ens hem d'abrigar, que molta gent es pensa, jo, que els veig pel carrer com si fos la primera quinzena de gener i realment aquests dies són d'encostipat. En fi, doncs, quan anirem seguint, Carles, moltes gràcies. Molt bé. Que vagi bé. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
Passen 8 minuts de descordenada a migdia. De seguida arriba la Roser Sort per parlar-nos de tendències. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Doncs el que fem ara és parlar de moda i tendències. Ara feia dies que no saludàvem a la Rosa Sort i, per tant, avui contents de poder-ho fer. Molt bon dia, Rosia, què tal? Bon dia, Carme. Sí, molts dies de falta. Exacte, però bé, milloràvem parlar de tendències i avui ho recuperem, a més a més parlant d'una tendència no de moda, deixarem estar una mica tot aquest tema, sinó d'una notícia que hem de saber ahir, que és aquesta voluntat de l'Ajuntament de Barcelona...
de tancar la Diagonal i el Passeig de Gràcia, a part del Passeig de Gràcia del trànsit, per fer-hi altres tipus d'activitats d'un altre caire, que no sigui només perquè hi passen els cotxes, que és una cosa que ja es fa en altres llocs del món, Roser. Volia parlar d'això perquè m'ha fet molta gràcia i així també és el que dius, deixem una mica de banda la moda, que a part que té moltes tendències, doncs volíem parlar una mica de la nova tendència que agafa Barcelona a partir del mes de març, com bé dius, el Passeig de Gràcia i l'Avinguda Diagonal, els laterals,
Com bé ja sabem que estan reformant la Diagonal, han fet les esseres molt més amples, les boreres molt més amples per que els peatons tinguin més espai. I han volgut fer aquesta innovació, com bé dius que ja no ve només d'aquí Barcelona, no és algú nou, sinó que ho tenim en altres llocs del món, com ara Londres, o São Paulo, Brasil, o Nova York...
Els Estats Units utilitzen les grans vies que durant la setmana estan molt transitades perquè els diumenges, que es representa que és com un dia més tranquil, on la gent no treballa i que aprofitem més per estar amb els amics o amb la família, aprofitar per tancar aquestes vies i amortitzar-les com un parc infantil o un parc de lleure perquè la gent aprofiti...
a córrer o a patinar o a passejar amb els amics o amb els fills. Em sembla una bona iniciativa de cara a l'Ajuntament, l'únic que és veritat que s'ha de veure com comença, perquè la gent després segurament hi haurà moltes crítiques pel tema que ja s'han amplat les breres suficients i que han tingut molts percals amb la Diagonal, però jo trobo una bona iniciativa, ja que així també ens internacionalitzem una miqueta...
A veure com funciona, no? De primera sorprèn, perquè no hi estem acostumats, però pot funcionar bé, no? Sí, bueno, fa molta gràcia perquè a mi que m'agrada molt i aquest Nadal l'hem tingut molt, suposo que també és una manera que la gent amb la crisi s'ha volgut tirar endavant aquestes iniciatives de fer mercadillos en aquest Nadal de roba o de complements o de...
una manera que m'agrada molt fer polseres, que tinc molts amics, per exemple, que ho han fet, i és fer uns mercadillons. I llavors és una mica com tot un conjunt de coses que aquest Nadal n'hem tingut molts, en vies on hi ha molt de...
de botigues i on la gent hi ha molt comerç, han aprofitat per tirar això endavant. I llavors m'ha fet gràcia perquè, per exemple, Sao Pablo explica que aquestes vies, quan les talles, quan les tallen, aprofiten per fer mercadillos de roba, que tothom surt al carrer, posa la seva paradeta, per dir-ho una manera,
i ven roba, o ven coses artesanes, o aprofiten per fer pastissos, o alguna cosa així, per poder una mica aprofitar aquests moments en família, aquests moments que tenim el diumenge de descans, per poder sortir al carrer, ja que les botigues no estan obertes el diumenge, doncs aprofitar per...
per tirar endavant aquest tipus de coses. I a Nova York igual. A Nova York, això que també ho volíem parlar, quan tallen les vies, fiquen unes tombones perquè la gent pugui estirar-se un momentet i poder estar, per dir-ho una manera, a la Gran Via de Nova York, on hi ha tot el trànsit de la setmana, estirar-se una tombona i parar un moment i...
observar tota la ciutat. Exacte, no, no, és una bona proposta. I això també ho estan iniciant, bueno, ja ho han iniciat a les Glòries, com que estan fent obres a aquella plaça tan gran, això que han proporcionat unes cadires, unes tombones...
unes taules des de... ho van proporcionar a principis de... em sembla que era d'octubre ho van proporcionar i ho volíem fer juntament amb l'edifici de hub que és el de disseny doncs és una mica un conjunt de diferents tombones i això una mica tot un conjunt
han volgut fer, doncs això, i s'ha allargat fins al dia 30 de juny, doncs per proporcionar una mica més les places, perquè la gent s'hi estigui més, que tantes obres que s'hi fan, no només sigui de pas, sinó perquè la gent també pugui descansar una mica, doncs, una mica com això, una mica de barreja de cultures, doncs que ja que tenien a Nova York amb una gran via, doncs fer-ho en aquests llocs d'instaurar-ho aquí a Barcelona. Molt bé, doncs a veure si tu, Roser, tens ganes de provar-ho o què?
Bé, és que sí, perquè diu que ho volen també a la diona, també ho volen fer. Allò de dir parar-te al mig de la diona, que sembla que un dilluns és impossible i que passes per allà i és com un caos, tinc ganes de provar-ho a veure què tal funciona. La cosa està a veure com la gent...
accepta, perquè és com algú complicat que al mig de la via et fiquis un diumenge. En principi començarà el març i els diumenges festius. No sé si seran tots els diumenges, però per provar-ho, a veure què tal funciona. Jo faig una crida que la gent vagi a provar-ho. Que s'animi, no? Vaig a provar-ho almenys que un dilluns no podrà fer-ho i un diumenge sí.
Aquí Sant Just és una mica difícil, no?, perquè no tenim, evidentment, el mateix volum de trànsit que Barcelona, però a part, no sé, es podria potser tallar la Rambla de Sant Just, no?, i fer això també algun dia. De fet ja es fa, no?, en el mercat d'hivern, bueno, d'hivern no, crec que és... No, perquè és a la plaça... El d'octubre, bueno, hi ha alguns carrers que es tallen per portar per fer un mercat. Ah, les festes de tardor, sí, sí, sí, al dia de Sant Just al carrer. Bueno, ja és una petita iniciativa de tallar, encara que siguin dos carrers que no siguin molt, molt transitats, evidentment, que aquí tampoc és que tingui... Això és veritat, això és veritat.
Doncs es tallen per fer uns mercadillos on tothom surt a posar les seves coses de casa seva o a ensenyar el que, per exemple, fa de manera artesanal. És una manera de, bueno, per aquí comencem i està bé, ho trobo bé, això. Exacte, a Barcelona estem poc acostumats, no? Sí que es talla quan el Barça fa la seva rua o quan ve a cavalcada de Reis, però és poc habitual i quan hi ha curses, això sí, no ho oblidem tampoc.
Però que es faci en aquest sentit, només aquesta idea que es puguin fer activitats a l'aire lliure és una bona proposta tenint en compte que a més a Barcelona hi ha bones temperatures i val la pena aprofitar-ho també. És una bona iniciativa i una bona tendència que no només es fan coses
per dir-ho d'una manera així com exclusives a fora de Barcelona, o sigui a nivell mundial, sinó que aquí comencem a agafar coses més diferents, que sempre és molt tradicional. Sembla que l'alcalde s'està posant les piles en coses més innovadores. Exacte, en eleccions també. Suposo que és un punt a favor. Sí, sí, sí.
En fi, Roser, doncs mira, una tendència que sembla interessant, haurem de veure com funciona. Un cop hagi començat també, doncs si hi vas algun dia ens explicaràs com et sembla, eh? Sí, el primer dia que funcioni això s'haurà d'anar a provar-ho i poder... Segur que el primer dia té molt d'èxit, després cal veure també si la cosa es manté, no? Clar, no, és el que diem, com tota la novetat, agrada molt i al principi, després ja és com, bueno, mira...
Ja hi vaig anar un dia molt bé, està molt bé entrar allà al carrer. A no ser que les iniciatives, les propostes, siguin també interessants. També és veritat que la Diagonal, sobretot la Diagonal, és un lloc on la gent fa molt running, sobretot els diumenges, sobretot el Parc Reial, tota aquesta zona d'aquí.
on les famílies van a patinar, o per anar en bicicleta, o aprofiten per fer una mica de footing. Aquestes coses que és veritat que ampliïn una mica més fins a les glòries, ampliïn el trajecte. En principi, per tant, aniria lligat, donaria resposta a unes necessitats que existien.
Clar, evidentment, per exemple, s'allà s'habilitat al carril bici, on van les bicis. Evidentment, l'únic que és veritat que, per exemple, el diumenge, que és un dia que diem que no sabem què fer, és una manera de proporcionar que la gent també s'últi més del carrer i faci més activitat. També és el que explica una mica la Vanguardia, com vaig llegir, també...
Fa com una crida que realment no només es corri o es faci esport en aquella zona que sempre sembla que sigui la més transitada, des de Francesc Macià fins al Palau Reial, i que tenir molta més via per a la gent que li agrada més córrer o per a la gent que viu a les Glòries i que no tingui que venir o que córrer per allà o pel carrer. És com una manera de proporcionar i que quedi la diagonal una mica més allargada a partir de Francesc Macià.
Exacte, donar-li aquesta altra vida de més de passeig, que és el que també canviarà amb els laterals, que s'estan fent des de Francesc Macià fins a... Fins a les Glòries. Exacte, tota la zona aquesta, sí, sobretot fins a la part de Passeig de Gràcia, que s'està ampliant tota la part de voreres per donar més vida a la part d'Amián, que evidentment també això té tractors, però també té gent que ho critica perquè, clar, és un pas important.
Però, exacte, de vegades també... Cal veure com ho va. Sí, sí, com van fer el tram, també era tot un problema. També és veritat, també és veritat. En fi, Roser, doncs moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé i tornem la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Bon dia.
Bona nit.
I'm letting go to see if you'll hold on to me I'm in doubt of what is thought and what is real In a room between the shapes I thought I knew A guillotine, a pillow with feathers like snow
I'm all ears to gather clues and look for signs. But I can't hear the song you sing while you try to soothe. Why are you whispering while the bombs are falling?
Go easy on me I can't help what I'm doing Go easy on me Go easy on me
Hello again, I buried you, where have you been? My renegade, you came back from the labyrinth. Unlike me, you've looked for things that could be found in the thread.
Go easy on me I can't help what I'm doing Go easy on me
Sounds...
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Just a la fusta. Sant Just en directe. 6 minuts i la 1 del migdia és moment per tant de tancar i aquest Just a la Fusta d'avui dimarts 20 de gener.
Ho fem agrair a la gent que ha fet possible el programa, l'Andrea Buen als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui hem entrevistat també a Francesc Martín, director de Divorciades, Josep Darianas i una obra de teatre que arriba aquest cap de setmana a l'Ateneu de Sant Just. Hem fet tertúlia amb Jordi Farràs i Pep Quintana, hem parlat d'història de Sant Just, hem estrenat secció amb el col·laborador habitual, això sí, Pep Quintana, i hem parlat de tendències amb la Roser Sort.
Des de les 10 us ha parlat Carme Berdo i tornarem demà amb moltes més coses com cada dia de 10 a una del migdia. Us recordem que podeu recuperar qualsevol dels continguts del programa a través del podcast del Just a la Fusta que trobareu facilment al web de la ràdio www.radiodesvern.com També ens podeu seguir a través de Twitter i Facebook. I ara de seguida arriben les notícies del Sant Just Notícies, edició de migdia editat per l'Andrea Bueno, que us acompanyarà des de la una i fins a dos quarts de dues.
Per part nostra, res més, que vagi bé, que passeu un molt bon dimarts.
Debe haber algo, debe haber algo.
No voy a negarlo más, si debe haber algo. Viniendo de la luz es imposible. Ver en la oscuridad por el corazón.
Yo no digo nada, me dices algo, si miro para atrás.
Y es que esta nave que nos lleva, navega sin que me pare.
Esto no lo comprende la memoria porque ha mediado pausa en nuestra vida y ya me doy cuenta
Y gracias a Dios que hoy me ha dado cuenta. Y es que esta madre que nos lleva mirada sin que lo pares.
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Everyday Rebellion és el proper documental del mes a Sant Just. Reuneix moviments arreu del món amb reivindicacions diferents, però amb el punt en comú de la no violència, com ara Occupy Wall Street, els indignats o la primavera àrab. Els projectarà divendres al vespre a la Taneu.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui dimarts 20 de gener. En titulars, destaquem altres qüestions a la jornada.
Nova assemblea de Guanyem Sant Just. Aquesta plataforma de debat pretén crear noves maneres d'implicar els santjostencs i santjostenques en la vida política del poble. Es reunirà dissabte al matí. El febrer es posarà en marxa el programa Salut i Esport. Consisteix en programar activitats esportives setmanals i gratuïtes adreçades a la gent gran de Sant Just. Es farà cada dimecres de febrer a juny i d'octubre a desembre.
I el grup de teatre Landoll representarà diumenge a Sant Just l'obra Divorciades vegetarianes i la companyia de l'Avens portarà sobre de l'escenari de la sala del cinquantenari aquesta adaptació dirigida per Francesc Martí.
Bon dia. Everyday Rebellion és el nou documental del mes a Sant Just. És un document que reuneix moviments arreu del món amb reivindicacions diferents, però amb un mateix format de protesta, el de la no-violència. Sant Just Notícies. Everyday Rebellion, per tant, mostrarà el punt en comú de manifestacions tan diverses com Occupy Wall Street, els indignats d'Espanya, la primavera àrab, el moviment iraní per la democràcia, la revolta de Síria i les activistes ucranianes del moviment Femen.
Tot plegat des del punt de vista dels activistes que els encapçalen. Martina Rogers, de la productora Paral·lel 40, n'ha parlat al Just a la Fusta. Del seu dia a dia, de la seva experiència i les seves idees, i de com protesten. Quines són les seves estratègies, els seus sistemes de mobilització, com reaccionen davant de les forces de l'ordre, quins són els codis que utilitzen per organitzar els manifestants. Realment és molt interessant...
mirar com hi ha punts en comú entre tots aquests moviments diferents, que alhora també el que busquen tots aquests moviments són noves formes de protesta i mètodes creatius d'aquesta lluita pacífica. Everyday Rebellion mostra, doncs, moviments socials de protesta pacífica, però des de perspectives que segurament no han tingut el mateix ressò mediàtic a les protestes violentes. Un exemple són les reivindicacions del col·lectiu Femen a Ucraïna.
d'Ucraïna, les Femen, que són aquestes dones que protesten amb el tors nu i escriuen les seves frases reivindicatives dins del seu cos. Són accions molt mediàtiques que la premsa n'ha fet ressò i que tots ens sonen i una mica el que expliquen elles és això, que utilitzen el seu cos com a instrument polític de la lluita de les dones. És realment un dels exemples que podem dir, ostres, també hi ha protestes i noves formes
que no són violentes però que alhora també poden tenir ressò a la premsa. El documental del mes de gener és un llargmetratge fet a Àustria i Suïssa l'any 2013 i és dels germans iranians Arash i Armand Riyahi. Segons Martina Rogers, tots dos són bons coneixedors del que és viure en un país oprimit. Per això aquest documental és un projecte molt personal per ells. Són joves, són germans i han viscut en primera persona el que ha estat viure en un país