detectar elements patògens, capturar-los, degradar-los i transportar-los fins als linfòcits perquè els destrueixin. En canvi, en el cas del virus de la sida, aquestes cèl·lules els capturen, l'acumulen i el transporten íntegrament, amb la qual cosa faciliten la seva propagació per l'organisme.
La premsa esportiva catalana es fa ressò avui de la victòria del Barça 3-0 sobre el Bayern, que encarrila l'accés a la final de la Champions de futbol. Messi és imparable, coincideixen l'esportiu i el mundo deportivo. L'esport diu que Messi fa plorar el Camp Nou i també Pep Guardiola. El jugador blaugran Andrés Iniesta no dona la semifinal per resolta.
El próximo partido en Alemania tendremos que volver a hacer las cosas muy bien para estar en la final. Evidentemente que tenemos un resultado muy bueno. Eso no es innegable, pero para nada es definitivo. A l'Espanyol, aquest matí, llista de convocats per jugar de mà, Lliga, Eibar, Canyes, baixa per sanció. Avui també semifinals de l'Europa League, Sevilla, Fiorentina i Nàpols, Nipro d'Ucraïna. En basquet NBA aquesta matinada, Clibel han guanyat Chicago, tot i els 11 punts de Pau Gasol,
Houston ha guanyat els Clippers. D'aquesta manera, les dues eliminatòries van un a un. Fins aquí les notícies. Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dijous 7 de maig.
Arrenquem aquesta hora just a la fusta d'aquest dijous amb moltes coses. De seguida parlem de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Ens fixarem també en l'actualitat general del dia a través del recull de premsa. Parlarem d'actualitat, de cultura, d'entrevistes interessants, esports, una mica de tot.
I a més també parlarem del temps amb el Carles Hernanedi Rius per saber què ens espera de cara a les properes hores i també pensant ja en aquest cap de setmana. A les 11 i 10 avui en revistarem Àngels Ulla, que és cap d'urbanisme de l'Ajuntament per parlar del Pla Especial de Collcerola, que es va començar a tractar també la setmana passada. Música
A 2.12 Tertulia amb l'Ina Santa Bàrbara, Joan Algarra, Montse Larrea i Jordi Agulló. I avui, com que és dijous, parlarem de teatre amb la Maica Duenyes, que ens explicarà quines són les obres més destacades de la cartellera. També tindrem a la Sílvia Masmitjà, advocada per fer una nova secció jurídica al final del programa.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia, comencem.
Fins demà!
I comença'm saludant l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant d'eleccions. Sí, perquè a les 12 d'aquesta nit arrenca la campanya electoral per a les eleccions municipals. La tradicional enganxada de cartells donarà el tret de sortir de la campanya que s'allargarà...
Fins les 12 de la nit del dia 22 de maig. Alguns partits polítics, de fet, faran aquest vespre diferents actes d'arrencada de campanya. Els partits que concurren a les municipals recordem que hagin acortat el repartiment dels espais electorals a través d'un acord que estableix que l'Ajuntament s'adirà espais per penjar pancartes, banderoles i cartells i que Ràdio 2B no oferirà diferents espais radiofònics gratuïts a cada partit en funció del suport que van tenir de l'electorat les darreres eleccions municipals.
El dia de les eleccions, el dia 24 de maig, 12.648 persones podran votar als 10 col·legis electorals que hi haurà al poble. Aquell dia, Ràdio d'Esvern també farà el seguiment de la jornada electoral a través d'internet, el dia 24. I a les 8 del vespre començarà un programa especial on se detallaran els resultats amb les primeres reaccions dels protagonistes. I si et sembla, podem destacar algunes de les activitats d'alguns dels actes.
d'inici de campanya electoral previstos per aquesta setmana. Per exemple, Movem Sant Just avui celebrarà l'acte de presentació de la seva candidatura per a les municipals. Serà a les 7 de la tarda al Rentapeus i el PSC arrencarà la campanya electoral aquest vespre a les 9 amb un sopar d'inici de campanya i amb la posterior enganxada de cartells. Esquerra Republicana farà el mateix aquesta nit. Avui un sopar d'inici de campanya al seu local a partir de les 9 i a partir d'aquí tots enganxar cartells.
No ens deverem, eh?, amb els carrers guarnits. Exacte, estaran tots allà amb coloraines. Més qüestions, parlem ara d'altres temes i, per tant, ens fixem... Mira, no m'ho he apuntat, Andrea, eh? Demà comença un cicle, te'n recordes?
Per nens i nenes. Crec que no. Ah, sí. Divendres als Pats. Exacte. En principi demà en parlarem. Sí, esperem per conèixer més coses perquè aquest any la iniciativa és molt interessant. Demà tornen, com deies, els divendres al parc. Aquest any el Parc Maragall serà el protagonista de les activitats que divendres, que començaran a partir de les 5 de la tarda durant tot el mes de maig. És un cicle de tallers i activitats que organitza la xarxa 06 i el Consistori.
La primera jornada dels divendres al parc demà comptarà amb un taller de manualitats a càrrec de l'estudi d'ençà a Totoguri i un taller perquè els nens i nenes es vesteixin de dimonis impartit per a novembres dels dimonis apagats llums de cama blanca. D'altra banda, Palmira-Vedell acostarà els contes als infants i representants de l'Institut Català de l'Energia faran un joc de l'energia. Consisteix a mostrar de manera pedagògica
Les activitats diàries d'un nen que requereixen despesa energètica i l'objectiu és proposar opcions eficients per a cadascuna i consciència sobre l'estalvi energètic en les accions quotidianes. Les properes sessions dels divendres al parc comptaran amb més tallers com ara construcció de ginja elèctrics i un taller de primavera i també espectacles d'animació entre moltes altres propostes.
I acabem amb un últim apunt, Andrea. Un apunt cultural que, de fet, comentàvem ahir quan parlàvem de cultura amb els diaris, i és que l'escoltor Jaume Plensa, que es va ahir de Sant Joost, exposa a l'església Sant Giorgio Major de Venècia. Plensa va presentar dimarts en una de les esglésies més destacades de la ciutat italiana les seves noves creacions. Dues de les més impactants són dues composicions de ser inoxidable, un gran cap que es titula Mist, inspirat en una jove descendència xinesa que es diu Núria,
I una mà amb el nom Together, formada amb les lletres de vuit alfabets diferents. A més, exposa cinc caps més d'alabastre de dos metres d'alçada i tres dibuixos de grafit. Aquestes cinc figures, però, es mostren en un anex a l'església Sant Jordi Majorer. La mostra del veí de Sant Jordi Jaume Plensa s'emmarca en la programació de la Bienal de Venècia.
Doncs així acabem aquest repàs per l'actualitat d'aquest matí. Acabem, actualitat s'enjustenca d'aquest matí, perquè de seguida repassem més qüestions d'actualitat, acabem per això aquest primer repàs amb una mica de música. Avui, Andrea, hi ha concert, eh? Ah, molt bé. Sí. Bé, és dijous, ja va bé. Sí, sí, sí, n'hi ha més d'un, eh? Després ja en parlarem, però en destaquem un a aquesta hora.
Anem anat parlant, eh? I hi haurà que ens agrada, en Joan Miquel Oliver, i no és el primer dia que en parlem, però bé, en tot cas, avui concert a la Sala Bars de Barcelona, dins del Festival de Guitarra. Està bé? M'agrada aquest flor de cactus, per exemple. És l'àlbum Pegasus, el seu tercer àlbum solitari, de Joan Miquel Oliver. Aquest cop ell ha gravat tots els instruments ell mateix, tots els que l'escolten a l'àlbum, sí. Això fent un concert és més...
Per això el procés ha estat més llarg i complex que mai i el resultat és bastant disfrutable. No sé com ho farà el concert. En tot cas... Aniria acompanyant d'una banda... Aquest pop bonica, no? Suposo. Esperem. Si vas tornar a la voz. Hi ha aquest pop, pop, pop característic de Joan Miquel Ulider, la gira de presentació que va arrencar la setmana passada a Girona, a Festival Estrenes, i que arriba avui a Barcelona. No sé si quedar-nos amb aquesta cançó o anar amb una que hem sentit menys, potser, no?
Aquesta sí, va. Aquesta potser la tenim més sentida. Sí, com a mínim aquí al programa. Doncs anem amb Aresa Radial, que és la primera a la cobra el disc. Estupenda. Música Música Música
Bona nit.
Fins demà!
Agafes el cotxe i pilotes, home de rodes en carreteres, vas a tot hòstia i no toques voreres d'una curva i no frenes. Sona sa ràdio el cigala, por Dios que bonita és la mañana i tot és perfecte i cantes un tros en directe.
Vaig piràmides de salt, com l'uniforme. Taimeres radial, molt enorme.
Vaig fiar mires de salt, coniformes, aimes radial, llums i ombres.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes comorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Bona nit.
Un quart i mig d'onze cop d'ull a l'Actoritat General del Dia. Comencem, com sempre, fent un cop d'ull a les portades dels diaris en paper. Andrea, bon dia. Hola, bon dia. Avui parlem, m'imagino, d'educació. Sí, és el tema del dia avui als diaris aquest i la victòria d'Albers a totes les portades. Vaja, ocupa més que qualsevol altre tema. El diari ara llegim immersió lingüística, verd i torna. Demana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que allargui la preinscripció perquè es pugui triar el castellà.
I la consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, manté el període de matriculació i presentarà al·legacions al recurs. Així ens ho explica el diari Ara. El periòdico va amb un titular molt en la mateixa línia del diari Ara. Bert torna a la càrrega. El govern porta un altre cop la immersió als jutges. El ministre reclama que els impressos de preinscripció incloguin l'opció bilingüe. I també llegim un article vinculat amb aquest tema que diu «Revalida a primària, el pols continua».
I per últim, a l'avantguàrdia, llegim que el PP obre la campanya amb el conflicte pel català. El ministre Bert porta als jutges la preinscripció escolar i exigeix un 25% de castellà. En aquest sentit, llegim també que Mas acusa Rajoy de canviar els tribunals, el que no aconsegueix en vots. I també llegim dos articles, d'una banda, del ministre d'Educació, José Ignacio Bert, La llengua a l'escola, això es titula, i també ens avancen que la consellera d'Ensenyament Irene Rigau
També ha fet un altre article per La Vanguardia titulat No separem per la llengua. És aquesta la notícia destacada avui als diaris.
Doncs actualitzem ara la informació amb els digitals. I arrenquem amb aquest mateix tema, Andrea, perquè el 324 diu, destaca també de Clàssim de Rigau, que avui ha parlat en una entrevista el matí de Catalunya Ràdio, Irene Rigau, que assegura que mai separaran alumnes per qüestions de llengua. I bé, en tots cas es veu que hi ha hagut també un cara a cara entre la consellera Rigau i el director general d'avaluació del Ministeri.
Després també el 3-24 explica que arrenquen al Regne Unit les eleccions més disputades de les últimes dècades. Un incendi obligat a tancar fins al migdia l'aeroport romà de Fiomichino. I també, evidentment, el 3-24 encara parla del Barça a un pas a la final després d'aquest 3-0 d'ahir al Camp Nou. Més notícies...
L'Ara.cat, parlant primer de tot de Podem, Iglesias està convençut que els catalans voldrien quedar-se a Espanya si Podem arribés al poder. El líder de la formació del 15M deixa clar en una entrevista a la Monarracu que només canviant la Constitució i obrint un procés constituent es podria plantejar una relació diferent de Catalunya amb la resta de l'Estat.
Tres apunts al diari ara, tret de sortida de la temporada castellera 2015. La recuperació de l'economia catalana pren força i creix al 2,4%.
i la síndica de Barcelona que estudia el cas del cotxe esclafat en unes obres. Són apunts que han sortit en els últims titulars d'aquesta hora al diari Ara. La Vanguardia obre amb les eleccions del Regne Unit que diu que vota amb laboris territoris lluny de la majoria.
I bàsicament aquestes són les novetats d'aquesta hora als digitals. Ens en animen a parlar de cultura, Andrea. Per on comencem avui? Doncs avui comencem parlant de cinema. És una notícia que trobem a tots els diaris. Ens centrem en les pàgines del diari Ara. Llegim Guardó Cultural Premi a la Independència de Francis Ford Coppola, el director del Padrí, guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries de les Arts 2015,
Dos anys després, que fos guardonat Michael Haneke, el premi Princesa d'Astúries de les Arts, fins l'any passat príncep d'Astúries, va tornar a recaure ahir en un cineasta. Francis Ford Coppola va ser la tria d'un jurat que va deliberar en favor del director nord-americà, després de descartar noms com el d'Oriol Boigas i, ja a la recta final de la deliberació, els Olafur Eliasson Lang Lang o Anne-Sophie Mutter.
Còpola, que recollirà el guardó en persona a l'octubre, és un dels grans noms del cinema nord-americà de les últimes dècades. També ens explica a Lara que la seva audàcia li va fer guanyar dues palmes d'or, però també va fer que s'arruïnés. El primer cop per costejar el llarg rodatge d'Apocalipsi 9 i la més sonada, quan l'estudi de cinema que havia fundat a Zootrop s'emmena a Norris a principis dels 80 pel fracàs del musical Història d'Amor.
Per tant, Francis Ford Coppola, Premi Princesa d'Histories de les Arts 2015. Ara, malauradament, hem de parlar d'una notícia cultural musical trista perquè ahir vam saber que ha mort Errol Brown, la veu de You Sexy Think del grup Hot Chocolate. La cançó You Sexy Think es va convertir en l'any 75.
en un dels emblemes de la música disc, encara relada en el soul i el funk. Va ser un èxit que va catapultar la carrera de Hot Chocolate, la banda del cantant Errol Brown, mort ahir als 66 anys a les Bahamas a causa d'un càncer de fetge. Brown havia format Hot Chocolate a finals dels 60 i durant una dècada i mitja va comandar una màquina d'èxits com ara Love is Life, Brother Louie,
o i So You Win Again. El grup es va mantenir en actiu fins a mitjans dels 80 i el 97 la cançó You Sexy Think va ser la banda sonora de la pel·lícula Full Monty. Sí, sí, de fet molta gent, malauradament com passa en moltes pel·lícules, però la recorda com la cançó de Full Monty. De Full Monty, exacte. Millor que passi en pel·lícula que m'anunci, suposo, no? Home, sí. Que va ser la cançó d'una pel·lícula que la cançó d'un telèfon. Que va ser més mifica, sí.
Però vols acabar amb un altre punt musical, eh, Andrea? Sí, més alegre. Sí, més alegre un festival que comença aquest dissabte. Comença avui justament el festival de jazz de Vic i el saxofonista Albert Sirera presenta dissabte en aquest festival un projecte amb músics de Lisboa.
El retorn a casa del músic català és un noi de Barcelona que va marxar a Lisboa. Deia que aquí tenia el vestit de Barcelona, un vestit posat, diu, però jo volia treure-me'l i sentir-me lliure en una altra ciutat de nou. Diu, el vestit d'Albert Sirera era el de saxofonista del voltatge, improvisador, músic de jazz, meitat del duo Duot.
llegitador de l'escena de les músiques creatives de la ciutat. I Cirera adoptava entre dues destinacions, Lisboa i Berlín. Va escollir la capital portuguesa, on no havia estat mai, però que coneixia d'oïdes per amics i pels discos de música improvisada, que publica una petita discogràfica.
Juntament amb el pianista Agustí Fernández, que va ser el seu mestre quan era alumne de l'Escola Superior de Música de Catalunya, ell serà el seu convidat en el concert que dissabte l'Albert Cirera Lisbon Trio oferirà a l'Àges Cava de Vic a les 9 del vespre, com dèiem, en el marc del Festival d'Àges de Vic, que comença justament avui. Molt bé, doncs proposta de jazz avui per l'enllaç amb els esports.
Cop d'ull a la presa esportiva, evidentment avui després del partidàs de Leo Messi, els diaris de fet arrendeixen el futbolista més que el Barça. Talent imparable és el que diu el nou esportiu i ensenya el moment en què Messi fa el segon gol i per tant la pilota està superant el Neue, el porter alemany. El Barça fa un pas de gegant cap a la final de Berlín amb una col·lejada
liderada per un espectacular Messi que marca dos golaços en un partidàs amb un gust de final avançada.
Com ho veu el diari El Nou Esportiu? El Mundo Deportivo titula avui Hermesi, jugant amb el títol d'article alemany. I també presenta en portada un primer pla del futbolista del Barça. Leo acosta el Barça a la final de Berlín amb dos gols, el segon d'antologia. I també el mostra en tres seqüències més petites de la portada. El 2 a 0 diu Un obra d'art.
I l'esport que diu gràcies Messi. I també l'ensenya celebrant aquest gol i també el qualifiquen de genial, brutal, imparable.
I de fet, des de Madrid també, el diari Marc avui titula Messi, de vora, de vora, Pep. Dos gols de l'Argentín, tres minuts, col·loquen el Barça amb peu i mig a Berlín, la mare de totes les finals a l'horitzó, és a dir, que seria la del Barça contra el Real Madrid. També diu cinc dies de fúria, referent al que li ve ara també al Madrid, que es juga davant del València el dissabte i la Jovea el dimecres les seves opcions aquesta temporada.
I l'Asca diu que Murata tornaria per 30 milions d'euros, és el titular que destaca aquest diari.
Tinc també els diaris esportius avui d'altres països aquí a mà i m'ha fet gràcia l'equip a França títula Kaiser Messi i després l'Olé també, la gran bèstia Pep, és el que diu aquest diari. Però bé, en tot cas m'ha fet gràcia un diari anglès perquè hi juguen amb bail i fan aquests jocs de paraules que veig que no és una cosa només d'aquí i titulen Don't bail out. I em porten la fotografia per això és de tant el futbolista
del Madrid, està bé. Està bé, després també. Sí, intenten ser un Lionel Flair, però sí, sí, té gràcia, veig que és un esport practicat arreu d'arreu. D'aquí passem a les entrevistes d'avui dijous, entrevistes interessants que tenim avui als diaris.
I comencem per la del diari. Ara és l'entrevista que tenim a les pàgines interiors. Ens deixa aquest titular. L'estat islàmic és el resultat dels errors d'Occident, Andrea. Doncs és l'entrevista que fan avui a Patrick Cockburn, que és corresponsal del diari The Independent, El Pròxim Orient. De fet, és un dels corresponsals internacionals més precisiosos que han cobert El Pròxim Orient.
Primer per al Financial Times i actualment amb The Independent. Ha visitat Barcelona per presentar el seu últim llibre, ISIS, El retorn de la Yihad. Alerta que els Estats Units i Europa no s'han pres prou seriosament l'amenaça de l'estat islàmic. Diu que vaig escriure el llibre fa més d'un any perquè veia com el Daesh, que és l'acrònim en àrab de l'estat islàmic,
Es feia més i més fort, es movia per un territori tan gran com el Regne Unit i ningú li dedicava gaire atenció. Encara tinc la mateixa impressió. Es continuen fent més forts i no s'està fent res gaire efectiu per frenar el seu abans. Passa com en els primers anys dels nazis. Hi ha la il·lusió que un dia desapareixeran, però representen una amenaça molt més perillosa que el Caïda. Fins i tot a l'època de l'11S era una organització petita basada en alguns camps a l'Afganistan i al Paquistan. Ara el Daesh governa un terç de Síria i un terç de l'Iraq, un territori amb 6 milions de persones.
Explica a Cockburn que el seu objectiu és crear un califat amb un control absolut sobre la gent i ho estan aconseguint. A les escoles del territori que controlen han prohibit ensenyar història, art i fins i tot geografia. I acaba dient que l'estat islàmic provoca per generar una sobre reacció i erigir-se en Salvador. Aquesta és una vella tàctica de guerra.
Doncs una entrevista interessant avui al diari Ara. Ens anem ara cap a la Vanguardia, on a la Contra llegim una altra entrevista que parla de música. Avui diu que la música té el poder de despertar menys adormides. Andrea. Doncs avui l'entrevista és a Michael Rosato Bennett, que és director de Documentals. De fet, un fragment d'un dels seus documentals s'ha tornat un vídeo viral.
Ell va respondre a una feina de Dan Cohen, voluntari que cuidava avis i que estudiava el poder de la música, per restablir la memòria en gent amb Alzheimer. Diu, des del primer moment vaig voler marxar d'aquella residència i vaig entrar per un passadís i vaig veure cent vells en cadires de rodes aparcats contra la paret. Alguns movien els braços compulsivament, d'altres tenien el cap cot i no es bellugava. Diu, era tan trist...
Diu que tots tenien alguna demència i estaven sedats amb antipsicòtics. En Dan en va agafar un, el va entrar en una habitació i per primera vegada el va connectar mitjançant uns auriculars i un iPod amb la seva música de joventut. I així va ser com si encenguessin un llum al seu interior.
És el vídeo del Henry. En Henry va aixecar el cap i va començar a cantar i a parlar amb tanta poesia que em va fer plorar. Vaig saber que això és el que les persones poden ser si els dones una mica d'atenció i una mica d'ells mateixos, de la seva identitat. Vaig veure aquí clarament que els vells al passadís és en què ens convertim si no tenim aquesta atenció, sense aquesta mort dels uns envers els altres.
i acaba dient, diu, un dia em vaig tenir prou per adonar-me que havia d'ajudar en Dan i afegir-me al seu projecte Música i Memòria, fer la música personal de cada avi a les residències i empènyer els joves perquè busquin aquesta música i ajudin la gent gran.
Doncs una entrevista també esperançadora, avui a l'avantguàrdia. I al periòdico llegim, per molt joves que siguem, també veiem les coses. Doncs avui també l'entrevista a la control del periòdico va de música, és el Víctor Infiesta, diu la Catalina Gallà, que és que l'entrevista per Sant Jordi, els que érem a prop de l'escenari del Raval, vam acabar callant, diu, escoltin-lo.
És un noi que té 16 anys, fa 4 anys es va obrir un compte de Twitter, per tant, als 12 anys, diu que el seu Twitter es defineix com a cantautor innocent. Ell diu, això és una mica antiquat perquè ja no em considero un cantautor, em considero músic, compositor, lletrista, no m'he plantejat mai l'etiqueta. He tingut l'eina de la música i he fet cançons amb musicalitat, tornada, però sempre he pensat que si no hagués sigut cantautor, entre cometes, les lletres les hauria escrit igual.
Les seves cançons tenen molt contingut social. Diu, aquesta preocupació surt bàsicament de la consciència, d'escoltar música, d'observar. Sempre he cantat el que m'ha donat la gana, sense tenir en compte si era correcta o no, o si era adequat per a la meva edat. La meva música és el meu camí per expressar-me i obrir-me, i a poc a poc s'ha creat un estil Víctor Infiesta que no sabria com etiquetar.
Explica a Víctor Infiesta que va començar a compondre els 12 anys. Diu, va ser espontani, li vaig dir al meu pare, he fet aquesta cançó i la vaig ensenyar a tothom que coneixia. Diu, la primera és la selva, veus les notícies, veus el que passa i et xoca. I per això, doncs, d'aquí ve el titular. Per molt joves que siguem, recordem que té 16 anys, els joves també veiem les coses. Doncs una entrevista molt interessant avui, eh? Un bon dia per llegir-se aquestes entrevistes als diaris. Molt.
I acabem aquest repàs amb la notícia, no tant d'actualitat, sinó del món curiós, de coses que passen pel món.
I avui el que fem és parlar del que pot passar quan busseges, Andrea, perquè... Sí, no sé si tu t'hi has dedicat, algun cop has fet això, has fet somari misma. Sí, però bé, en plan amateur, eh, tampoc no... Un bateig i un parell de coses més, però està. Doncs, per tant, has baixat a 12 metres de profunditat o no tant? No sé si tant, potser uns 10 sí, jo crec que 10, diria que ens vam dir 10, com a molt, eh? No, tampoc no més.
En tot cas, un home que bussejava el riu Colorado, la frontera entre Arizona i Califòrnia, va quedar tan morit, primer de tot, quan va trobar dos escalets asseguts en cadires de jardí, a uns 12 metres de profunditat.
Per favor. L'home va avisar a la policia del comptat de la Paz el mateix dia que ho va trobar, evidentment, i per tant va iniciar una caça del que, segons creien les autoritats, podrien ser gossos humans, clar, asseguts a més en dues cadires de jardí.
Què va passar? Que els escalets eren falsos, Andrea, i que estaven situats de forma estratègica perquè semblés que estaven asseguts junts amb les cadires de jardín que estaven de jardín enganxades, subjectades a grans pedres. Un bossajador del departament de bombers de Waxing va gravar l'escena amb una càmera corporal, hi ha una imatge d'això, i l'oficina de la policia va descriure l'escena com un berenar. Es veu que els escalets portaven ulleres de sol...
I un portava un cartell amb les paraules Bernie i somia al riu, encara que no tot el cartell es pot llegir sencer. Diu que el cartell també és la data del 16 d'agost del 2014, que possiblement és quan es van col·locar allà els escalets. I bé, segons la policia, diu que no creu que qui ho va fer ho intentés per espantar, sinó per intentar fer broma.
Bàsicament és el mateix, tu estàs posejant i veus dos escalets i home, no rius, vaja. Diuen que el cartell podria ser una referència a la pel·lícula Weekend at Bernice, que és on els dos protagonistes quedaven diferents uns quants dies amb el cos del seu cap mort, perdut i recuperant el cadàver diverses vegades. Hi ha aquesta idea de posar el cartell Bernice.
I bé, diu que la policia també tret ferro, ha dit que aquestes coses passen, que responen sempre a falses alarmes i que bé, en tot cas, ells han volgut fer una mica de broma amb tot això. Diu que diversos bussejadors recuperaran els escalets en algun moment d'aquesta setmana. Diu que el cap de la policia es podria col·locar-los a la comissaria com una broma, fins i tot. Diu que els agrada fer alguna cosa divertida i que mira...
Bé, a veure, segurament l'inici era una broma, però vaja, tu vas bussejant tranquil·lament i et trobes dos escalets. Encara la gent no comença a fer això, encara que ells treguin ferro, que no de cop diguin, ah, doncs anem a divertir la policia o els bussejadors, perquè... M'a quin disgust, eh? Deu espantar, sí. El bussejador pobre. Diu que després estava una mica vergonyit, eh? Bé, però és que què vols? Si vols dos escalets allà, no ho sé, pots pensar en un assassinat, o vés a saber, no ho sé. Sí, sí, sí. Saps no pisar, aquestes coses. I tu estàs allà sol, suposo que deus tenir més por del normal, etcètera. Pobre, Andrea. Que vagi bé. Igualment, Carme, bon dia
Just a la fusta, el magazín del matí.
Tres minuts i tres quarts d'onze. Salutem aquesta hora el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Per parlar del temps. Sí. Fa sol? Fa sol. Fa menys calor que ahir, no? Una miqueta, sí, sí. Avui hem baixat fins als 13 graus de mínima. Aprofitem, eh? Tota aquella gent que ens agrada una miqueta la fresqueta i aquestes coses, aprofitem-ho perquè avui portem unes notícies.
que per molta gent seran molt bones, però per altra gent que prefereix gaudir de la primavera i no pas de l'estiu, doncs estaran més contents, estaran menys contents. En definitiva, el que hem de dir és que avui és un dia que ha tornat a quedar la nit serena, ja veníem d'un dia ahir dimecres, doncs que, tot i que cada cop que entrava algú aquí a la ràdio deia quina calor que fa, és ben curiós, perquè diumenge vam arribar als 29,3. Això m'ha passat a casa a mi també, Carles, eh?
s'ha escafat la casa, no? Ahir a la tarda, quan vaig sortir un moment, vaig sentir que l'estava bé, anàvem jaqueta, i vaig tornar a entrar a casa i vaig dir... Fa calor. Ja és estiu. Sí, i a més a més les cases ho han notat, clar, o sigui, la que tens una mica obert, ventiles cada matí, tens valors que són una mica altres, la casa agafa una mica ràpid la temperatura. Avui era un bon dia per ventilar les cases, perquè aquest matí, amb 13-14 graus, refresques una miqueta, vulguis o no, l'ambient de les cases, perquè ja els mosquits estan en plena gresca...
i en definitiva que avui tornarem a tenir el que dèiem abans, diumenge 29 graus, dilluns 25 graus, dimarts 24 graus, ahir no arribem als 23, però des del diumenge trobes la gent i dius quina calor que fa, i hem passat gairebé 5 o 6 graus menys que no pas diumenge, diumenge clar, va ser extraordinari, va fer molta calor, va ser una cosa... però era un dia d'aquells de dir quina calor que fa.
Ahir tampoc no n'hi havia per tant, però sí que és cert que l'ambient, doncs ja comences a respirar aquest ambient així càlid, que no acaba de refrescar massa i que les nits... Ara hem tingut la sort que hi ha hagut dos nits bastant serenes i hem tingut unes temperatures que han baixat una mica. Ahir 14 graus, avui en teníem 13 de mínima. Avui arribarem a això, als 23-24, és un altre dia amb unes temperatures bastant estables, bastant tranquil·les i podríem dir que estan una mica per sobre de la mitjana, però que estan bé.
De cara a demà divendres, ho hem anat anunciant durant tota la setmana, hi ha un front que arriba, es mostra bastant més actiu, aquest front als últims mapes sembla que té més ganes de fer grès que a la meitat nord de Catalunya i no tant a la meitat sud, però bé, és un front que creu a demà, és un front que porta inestabilitat, que porta una miqueta de ruixats i tempestes.
però tenim poques esperances que arribi a tocar Sant Jús. Ho esperem, tenim ganes que passi perquè pugui remullar una miqueta l'ambient, perquè amb aquestes calors, amb poca pluja que portem aquest any, tot això va ajudant, tot i que tenim els boscos molt bonics i tot està creixent molt bonic, ens interessa que llegi algun ruixat o alguna tempesta.
Ja veurem demà com ens acaba afectant, però de moment hi confiem ben poc. Això sí, meitat nord de Catalunya, durant tot el dia, demà tindrem més núvols que avui, però aquestes nubolades més actives potser ens passen pel nord i no arriben a tocar Sant Jús. La probabilitat de precipitació més alta és el que dèiem ahir, entre mig matí i primera hora de la tarda seria el moment on podríem tenir més números perquè ens caigués algun ruixat puntual amb un pas molt ràpid d'un front, que dissabte ja serà història, dissabte tornarem a parlar d'un dia de sol,
les temperatures dissabte, si fa o no fa, seran molts semblants a les d'ahir dimecres o avui dijous, 23-24 graus, encara no s'infla el termòmetre, però un cop hagi passat això, realment els mapes s'estabilitzen moltíssim. O sigui, no és massa habitual veure un anticiclo tan potent. Imagineu-vos tota Europa, doncs des de pràcticament Sant Petersburg, que havia la Rússia, baixant per tot el que és l'interior d'Europa i fins a arribar a la península ibèrica, s'instal·la un anticiclo molt potent...
que després, a mitjans de setmana, fins i tot, s'enganxa molt de les Açores per l'Atlàntic, i tota la inestabilitat, tots els fronts llisquen molt lluny de casa nostra. O sigui, tocaran de Resquitlló, Islàndia, potser sempre, tocaran Irlanda, potser la part més del nord de Noruega, però tot queda allà. O sigui, la resta ens veurem afectats per una situació d'estabilitat que pot durar de divendres a divendres, o sigui, de divendres de diumenge,
a divendres de la setmana que ve ben bé, són molts dies, o sigui, són sis dies on les temperatures es disparen, o sigui, probablement al llarg de la setmana que ve, amb molts punts de Catalunya, les màximes estiguin al voltant dels 30 graus, aquí a Sant Josep... Estiu total. Estiu total, o sigui, el que diuen avui els mapes és que a partir de diumenge el termòmetre puja i es queda allà, i això es manté durant pràcticament tota la setmana. Després hi ha canvis, però, clar, faltan tants dies que potser ni arriben aquests canvis, no?
però vull dir que de moment se'ns presenta la setmana que ve, una setmana càlida d'estiu arreu de Catalunya i en gran part d'Europa. Molt curiós. Penseu que l'única taca que està al voltant dels 10 graus a tot Europa són els Alps.
De veritat, o sigui, hem anat mirant tots els mapes de tota la setmana i l'única taqueta que veies és una mica verda, que juga entre els 0 i els 10 graus, estava als Alps. Just a sobre la resta està per sobre dels 15-20 graus. Això potser és una cosa superpuntual que ara es dona ara i no es dona el juliol a l'agost, no? Perquè, de fet, recordo l'any passat que a principis de juny vaig estar a Berlín i va passar una cosa... Aquí no recordo què va fer, eh? Però sí que allà estaven a 30 graus. Vull dir que jo m'havia portat el típic, no? Me'n vaig a Alemanya i em porto jaquetes i tot això...
Vam tenir una calorada puntual, però va afectar a tot arreu. I aquesta és una mica semblant. Estem parlant que a Barcelona superaran tranquil·lament els 25 graus durant molts dies de la setmana que ve, però és que a Berlín també pot passar. Déu-n'hi-do. Ho anirem seguint, Carles. Moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Passen dos minuts de tres quarts d'onze. Un moment ara per fer un cop d'ull a l'actualitat musical del dia. Us hem explicat ja que Albert Cirera obre el Festival de Jazz de Vic i també que Junmiquel Oliver, el sentim ara de fons, avui actua a la Sala Bars de Barcelona, però tenim més notícies musicals.
Fins demà!
Llums de derives, rasta poens, sons d'imatges, platja deserta, punts de balises, visions de viatges. Venim de Pegasus, saltant oceans, venim de futures arts.
Venim de Pegasus, cercant posicions tan poderoses. I parlarem, per exemple, de la Bob Lesbian, que estrena videoclip. Un videoclip dins d'una càpsula temporal.
De fet, encara no l'estrenat, sinó que l'estava plantejant perquè justament ho fa amb aquest concepte que dèiem.
El tema s'acomposaran un tema inèdit pel qual també faran un videoclip. La idea és que volen crear una experiència sensorial única pensada per viure dins d'una càpsula temporal. Love of lesbians s'han pres aquest any sabàtic, tot i que fan algunes col·laboracions, i en aquest any composaran un tema inèdit que es dirà efímera,
pel qual realitzaran un videoclip gravat en 360 graus que es projectarà dins d'aquesta mena de nau. Per això el grup posa en marxa, atenció, un concurs on anima la gent a presentar el seu propi disseny de la Càpsula del Temps, que serà exposada durant el mes de setembre a Madrid i a Barcelona. Aquest espai reduït no serà l'únic on es podrà sentir el nou senzill, un viatge virtual a través dels racons de la ment de la banda. L'era són jo paret
Llegim a Mundo Sonoro aquesta notícia on també posen enllaç allò on es pot dissenyar aquesta càpsula del temps. Aquellos que consiguen que fluya bien y al resto de mezquinos ultraarrogantes Buenas noticias, al infierno iré
Debe amanecer. Cuando ya piensas acabó. Te veo amanecer. Creo que tengo otra vez el mojo. Como el cabrón del Christian Grey.
Una vez que hice de ángel, quizás sobreactué. Quiero bailar contigo entre demonios. Més coses, ara parlem dels concerts de la Terrassa Martín i Barcelona que es faran aquest cap de setmana amb noms interessants. Per exemple, ahir serà Grupo d'Experto Solenieve o també altres veus com la de Núria Grèiem.
Aquests aterrats a Martini serà un espai que ha pensat per aquest divendres 8 fins diumenge 10, ho ha pensat Martini, oferirà tot tipus d'activitats gastronòmiques i culturals a la Marina del Port Vell de Barcelona.
i el tema és que hi haurà concerts en directe i seran Grupo d'Experto Sol y Nieve de Jota de los Planetas i també hi haurà The Free Fall Band o la Núria Gray amb la que sentim ara de fons concerts gratuïts que es faran aquest cap de setmana per tant oh Christopher
Gràcies.
Parlem ara d'una cançó nova, DuckTales, publica un nou tema que es diu Hitbanging in the Mirror. És l'avançament d'un dels temes del disc que es publicarà el dia 24 de juliol, encara falta. Ha arribat aquesta setmana aquest avançament, que sona així...
Bé, casi la teníem a punt. Aquesta cançó de Dog Tales és el disc amb el grup de Matt Mondanile. I arriba dos anys després de The Flower Lane. El disc es dirà St. Catherine i és el cinquè d'aquest personatge. Està gravat a mig camí entre Los Angeles, Nova York i Berlín durant la seva gira amb el grup Real Estate.
La cançó sona força bé.
Pujagin també a la revista Mundo Sonoro.
I acabem, quan falten només 4 minuts per arribar a les 11, per tant tanquem ja aquest repàs musical d'aquesta hora amb un apunt que ens porta també a anar de concerts avui a Barcelona. Perquè Déu Mostatge actua avui a la sala Helio Gava, a dos quarts de deu, és un duet instal·lat a Berlín que combinen guitarres ultrarítmiques amb una instrumentació tropical i una electrònica bastant particular.
Actuarà amb Bebel Turs i el concert serà avui a dos quarts de deu. La ganta a les costa en 6 euros a la sala Helio Gaval.
Fins demà!
Fins demà!
No me digas, no querés, no lo vi, creí que no lo harías. No lo vi, no lo vi, no me sigas, no me digas.
Fins demà!
Bon dia, us informa Neus Bonet.
La Comissió Europea proposa canvis en els tribunals d'arbitratge que hauran d'actuar si tiren davant el Tractat de Lliure Comerç entre Europa i els Estats Units. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el negociador europeu considera que això pot treure reticències als contraris del tractat que s'està negociant. Brussel·les, Jaume Masdeu. Bon dia.
Per frenar l'oposició al tractat, la Comissió Europea ofereix concessions en un dels aspectes més criticats als tribunals d'arbitratge, tribunals privats on les empreses poden denunciar els estats. Declaracions del negociador de la Unió Europea, Ignacio García Bercero, a aquestes emissores. En el acuerdo habrá una lista de árbitros que habrán sido acordados por Estados Unidos y por la Unión Europea, por los dos gobiernos,
Canvis que, segons García Garcero, impediran casos com els de la tabaquera Philip Morris, que va denunciar a Austràlia per reduir la publicitat del tabac.
Notícies breus, David Badia. L'economia catalana agafa impuls. El primer trimestre ha crescut un 0,9%, una situació que el posa creixement interanual al 2,4%. Són cinc dècimes més que a l'anterior trimestre. L'IDESCAT i el Departament d'Economia ho atribueixen al bon comportament de la demanda interna i de les exportacions de béns i serveis, tal com ja va passar l'any passat. Destaca el dinamisme de la construcció que torna a créixer.
augmenten a 7.750 les persones mortes quan el terratrèmol del Nepal d'ara fa 12 dies. L'últim balanç oficial xifra en més de 16.400 el nombre de ferits. L'Organització Mundial de la Salut, l'OMS, alerta de possibles brots de còlera. Sherrampió, Rubeola, El País, asseguren que l'objectiu últim és evitar una epidèmia i que la Creu Roja ja està repartint vacunes. A més, s'han distribuït 19 equips mèdics amb capacitat per atendre cadascun 10.000 persones durant 3 mesos.
Un tribunal francès ha considerat vàlides les escoltes a l'expresident Nicolas Sarkozy, que són la base de la seva acusació per corrupció. Un tribunal de París ha anul·lat només una d'aquestes escoltes i, per tant, el cas tira endavant, segons ha reconegut un dels advocats de Sarkozy, que ha dit que apel·larà la decisió davant del Tribunal Suprem. Tot plegat poden interferir en les seves ambicions presidencials de cara a l'any 2017.
El Canadà ha aprovat una nova llei antiterrorista que amplia els poders dels serveis d'intel·ligència del país i tipifica com a delicte el fet d'encoratjar cometre atemptats. La llei ha rebut la llum verda del Parlament gràcies als vots del partit conservador al govern i de l'opositor partit liberal. En canvi, el principal partit de l'oposició hi ha votat en contra perquè considera que atorga poders excessius i sense control paral·lel al servei d'espionatge canadenc.
A mesura que passen les hores, es va concretant l'hora i possible lloc de caiguda de la nau russa Progress, que es mou a la deriva al voltant de la Terra. La nau podria caure demà en una àmplia zona que inclou Europa. Les últimes previsions parlen de la possibilitat de la caiguda al mar en un lloc encara indeterminat prop de la costa africana. Ara la Progress es troba en una òrbita de poc més de 150 quilòmetres girant sobre si mateix a gran velocitat i ja ha començat una caiguda més empicat cap a la Terra.
La nau es banyarà dimarts de la setmana passada de la base de Baikonur, al Kazakhstan, i va perdre el control poc després d'entrar en òrbita per causes que encara no s'han pogut concretar. Es tracta d'una nau de càrrega especial russa que portava diferents subministraments per l'Estació Espacial Internacional. En total, la nau pesa 7 tones, de les quals 2 i mitja eren provisions per l'estació. Tot i que els experts veuen que gran part de l'aparell es desintegri, a l'atmosfera podria caure a la Terra alguns trossos de mides diferents, sobretot per l'encoratge feta de titani i molt resistent.
La premsa alemanya rendeix al Barça i a Messi després del 3-0 dels blaugranes ahir a partit de semifinals a nada de Champions. Bill titula Guardiola derrotat davant el Barça i afegeix que va ser un trist retorn del fill pròdic a la seva antiga casa on el Barça li mostra els límits. Diaz 8 assegura que el Bayern i Guardiola reben a Barcelona unes classes de repàs en pilota.
El kicker titula que és més que una derrota i que el Barça deixa el Bayern en un estat de xoc. Similar, quan foca el suddeuster Zeytun, el Bayern pateix un col·lapse. I Diebel destaca la gala de Messi i el gol d'Animar i afegeix, conforme Manuel Neuer, no va ser capaç d'evitar el clar triomf de Barça. La tornada dimarts que ve, dimarts, a l'Allianz Arena i per TV3.
La Lliga de Futbol torna ja demà. L'Espanyol jugarà contra l'Eiber i avui sabrem la llista de convocats. No hi serà canya, es baixa per sanció. El Barça s'entrena avui per rebre dissabte a la Real Societat a les 6. També avui semifinals de l'Europa League. Sevilla, Fiorentina i Nàpols, Nipro d'Ucraïna, tots dos partits a les 9 i 5. I l'NBA de matinada, victòries de Cleveland sobre Chicago, 106-91, amb 11 punts de Pau Gasol. I de Houston sobre Clippers, 115-109. Les dues eliminatòries estan empatades a un.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts. Us parla Andrea Buenu. A les 12 d'aquesta nit arrenca la campanya electoral per a les eleccions municipals. La tradicional enganxada de cartells donarà el tret de sortida a la campanya, que s'allargarà fins les 12 de la nit del dia 22. Alguns partits polítics faran aquest vespre diferents actes d'arrencada de campanya. Els partits que concurran a les municipals ja han acordat el repartiment dels espais electorals.
El dia de les eleccions, 12.648 persones podran votar als col·legis electorals, que a hores en just seran 10. L'equipament de les escoles, els centres cívics Joan Maragall i Salvador Espriu, les escoles Canigó Montseny i l'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró, l'Institut, el Centre Pilot, Can Ginestar i l'Espai Mas Lluís.
Més coses, més d'un centenar d'alumnes de quart d'ESO de l'Institut han finalitzat el projecte de servei a la comunitat, aprenentatge i servei. A través d'aquesta iniciativa, els estudiants han realitzat unes 10 hores en una entitat o servei del poble, voluntàriament fent serveis a la comunitat. El projecte contempla diferents àmbits, com ara l'àmbit cultural, educatiu o solidari. Enguany també s'hi establia el projecte d'intercanvi generacional, a través del qual l'alumnat recollia les vivències i les experiències de les persones grans
del Centre Social al Milenari. També han col·laborat amb les trobades esportives escolars, amb el Banc de Sang i Teixits i han treballat en una auditoria energètica a l'Institut per reduir-ne el consum.
I un apunt més per recordar-vos que l'aula d'estudi de la Biblioteca Joan Margarit amplia el seu horari de cara a l'època d'exàmens a partir de demà justament i fins al dia 28 de juny. L'aula d'estudi obrirà els divendres de 4 a 12 de la nit, els dissabtes de 10 a 2 quarts de 2 i de 4 a 12 i els diumenges de 10 a 2 i de 4 a 9 del vespre. A més, també romandrà oberta els dies 1, 2, 3 i 4 de juny tot el dia fins les 12 de la nit, ja que serà la setmana prèvia a les proves d'accés a la universitat.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a la una als Sant Just Notícies a edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. ... ... ... ...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Tres minuts i arribem a un quart de dotze. Aquesta hora parlem del pla especial de Collserola perquè la setmana passada es va fer la segona sessió per debatre'l i aquesta hora en parlem amb la cap d'urbanisme de l'Ajuntament, Àngels Ulla. Molt bon dia. Molt bon dia. Per parlar una mica de què és el que es va tractar i en concret d'aquesta sessió i d'aquest pla en general perquè és un primer pas això encara, encara queda molt camí per recórrer.
Sí, i tant. El procés aquest participatiu s'emmarca amb les sessions que està duent a terme l'àrea metropolitana com a redactora del document i això el que s'està preparant és el nou pla especial de protecció de Collxarola que ha de substituir a l'antic PEPCO que, com molta gent de Sant Jus sap, és un pla especial de protecció de Collxarola de l'any 1987. És un pla que a aquestes alçades ha quedat una mica obsolet pels nous reptes socioeconòmics i reptes ambientals que tenim a la ciutadania
I a partir d'aquí la declaració de part natural que es va fer l'any 2010 va preveure que es redactés un nou ple especial. Aquest ple especial finalment es fa amb un organisme complex que integra la Generalitat, l'àrea metropolitana, els municipis, la Diputació...
Hi ha una comissió redactora i ara estem als inicis d'aquest procés, perquè és un planejament complex, evidentment, i que ha de ser llarg. La primera fase és aquesta, que és la fase d'abans, amb la qual el que es tracta és de recollir sugeriments a partir d'un document d'abans que va aprovar el Consell Metropolità el genera aquest any,
i ara s'ha obert aquest procés de participació amb diferents mitjans, un dels quals és aquestes sessions de participació que van tenir lloc a Sant Jus la setmana passada i l'anterior. I aquestes sessions ja venen per això amb algunes directrius marcades i suposo que per tant es fan aportacions noves d'alguna cosa que existeix o es parteix una mica de zero?
No, es parteix d'un document, aquest document que s'ha elaborat, que és l'abans, és un document que fa una diagnosi de la situació actual, quina és la diagnosi de tot l'entorn del parc de Collserola, tant des del punt de vista ambiental, dels medis, dels hàbitats que hi ha, tant de fauna com de vegetació. Hi ha un anàlisi també molt important de la part socioeconòmica. Penseu que dintre del parc de Collserola encara hi ha molts llocs habitats,
Al voltant hi ha una pressió de 3 milions i pico de persones i, per tant, hi ha un anàlisi i una diagnosi i, a partir d'aquí, el que planteja és un anàlisi d'alternatives i unes línies estratègiques d'actuació. Llavors, en base a aquestes línies estratègiques d'actuació és a partir de les quals el procés de participació el que vol és recollir els sugeriments de la gent, és a dir, que la gent pugui participar en la redacció del document. Per tant, és un document obert
És un document que encara no és normatiu, encara no està regulant com s'hauran de fer les coses, però sí que obre línies de per on s'ha d'anar. I a partir d'aquí hi ha tota aquesta fase de participació. I quines són les principals línies? Les línies que preveu el planejament. Aquest document és bàsicament... Els objectius del pla són mantenir i millorar les condicions ambientals del parc, la seva biodiversitat, els hàbitats i els processos ecològics,
Per una altra banda, millorar les condicions a les vores dels parcs, que són molt importants, per evitar tant riscos d'incendis, etc., com per facilitar-hi l'accés dels usuaris i corregir una mica el caràcter aquest suburbà que té el parc en aquests voltants. Per una altra banda, també gestionar de forma sostenible l'ús social i econòmic del parc, fent ús d'energies netes...
Mantenir i adequar les activitats d'aprofitament dels recursos naturals, recursos forestals i recursos agrícoles, i fomentar l'economia verda. També un altre dels objectius és conèixer millor i valorar els serveis ecosistèmics, aprofundint en la recerca de Collserola com un espai de coneixement.
Evidentment, un altre objectiu és mantenir i millorar el patrimoni arquitectònic, histònic i cultural. També millorar el paisatge i minimitzar els impactes a les activitats. Un altre objectiu és establir un model de gestió activa i directa basat en la col·laboració amb els sectors públic i privat. Penseu que a Collserola hi ha un 60% que és privat i un 40% públic. Per tant, bona part del territori de Collserola està en mans privades i qualsevol cosa s'ha de fer amb la col·laboració privada. Clar.
I finalment també, evidentment, hi ha una aposta per un instrument de regulació que sigui obert, flexible i adaptable a la realitat canviant del territori. És a dir, no podem fer un planejament rígid a aquestes alçades del segle XXI, sinó que ha de ser que es pugui adaptar a les diferents necessitats i als nous coneixements que tenim de la natura i de les necessitats econòmiques de la població.
I en les sessions que es van fer, va anar bé la participació, va venir gent? Sí, la veritat és que, Déu-n'hi-do, a Sant Just, per l'escala del municipi, comparat això s'està fent amb tots els municipis i a Barcelona per districtes... I cada municipi, en principi, reoneix la seva gent, per entendre'ns, eh? Sí, en principi, la convocatòria era oberta, a Sant Just es va plantejar amb dues sessions, en altres municipis s'ha fet amb una única sessió, aquí ho vam desglossar amb dues sessions, una primera sessió informativa, que van a càrrec de membres de l'equip redactor del planejament,
Ells van explicar aquest document i van resoldre alguns dubtes dels participants i aquests participants estaven convocats la setmana següent a participar en aquest procés. El procés participatiu el porta una empresa que es diu Momentum
I aquesta empresa el que ha fet és establir un sistema que permet una mica garantir la participació en termes d'igualtat. Vull dir que tothom pugui aportar coses, que no hi hagi un debat monopolitzat per algun tema concret. La veritat és que van venir unes 17 persones
I va ser molt interessant per això, perquè hi havia diferents punts de vista de diferents sectors de Sant Just, des de propietaris, associacions a entitats de municipi, etc. I quins són els principals punts de debat o els llocs on potser costarà més trobar algun acord? Bé, evidentment, com amb tots els temes, hi ha sempre opinions diverses i, diguem-ne, que potencialment, per exemple, hi ha temes com el tema de les bicicletes, hi ha la regulació
jo diria que en general la regulació dels usos a Collxarola, va sortir el tema de la caça i la compatibilitat d'aquests usos, és a dir, la caça, alguns deien que si es produeix amb cap de setmana, doncs precisament és quan té segurament més afluència de gent al parc, el tema de les bicicletes pels usos dels camins, de la regulació, temes que van sortir així com diguem més interessants i més que segurament el pla haurà d'afrontar i no és fàcil, el tema aquest de la regulació dels usos,
Actualment a Collxarola es produeixen molts usos que abans no existien, des de curses nocturnes que poden pertorbar la vida de les espècies que estan allà amb desigualtat de condicions, diguem-ne, i bàsicament això, el tema del lleure, com havia de ser? Hi havia dubtes entre...
si realment tot el parc ha d'estar obert i l'accés ha de ser lliure a tot el parc i facilitar-ho, que cal garantir aquesta accessibilitat però fer-la compatible amb la protecció de determinats espais. És a dir, es considerava que hi ha espais que potser han d'estar més protegits i per tant que allà s'ha de regular més aquesta afluència. Altres temes es van plantejar...
a l'ús agrícola, és a dir, l'ús agrícola, que és un dels temes que, històricament, en el seu moment, quan es va fer el Pla General, això es considerava tot com un parc forestal, el que ens ha permès el coneixement de la natura és veure que és molt més interessant quan conflueixen diferents ecosistemes i, per tant, el valor i el potencial que té les zones agrícoles i les zones de transició per enriquir aquest medi natural.
I llavors l'agricultura en aquests moments té dues dificultats, per una banda, i es plantejava el tema de l'aigua, de com fer arribar l'aigua. En el cas de Sant Just diria que hi ha una gran riquesa de mines que tenim, algunes estan desgraciadament soterrades i enderrocades, però encara hi ha molt de potencial d'aigua en el subsol. I que no s'està utilitzant, no? Algunes sí, encara s'utilitzen les mines, vull dir, encara hi ha conreus que tenen aigua de mines. Un tema era aquest, diguem-ne, l'ús de les...
de l'aigua i per l'altra banda l'agricultura el que es comporta no és fàcil en aquests moments per la situació igual que al Baix Obregat i al Parc Agrari però sí que es reconeixia l'interès de poder potenciar i especialment al voltant de les Macies aquest ús agrícola. I per tant això suposo que és el que ocuparà els propers debats m'imagino també perquè en aquest cas no es va arribar a cap
No, a veure, l'objectiu no era arribar a conclusions, sinó arribar a veure quines són les preocupacions de la gent i què opina la gent. I a partir d'aquí, diguem-ne, hi haurà el debat. Quan el document s'elabori com a pla, l'aprovació inicial del document tindrà una altra fase.
també d'informació pública, i llavors allà la gent podrà dir si allò que finalment s'ha decidit està d'acord o no està d'acord. S'han de posar també en comú amb les preocupacions dels altres municipis que també estiguin fent aquestes sessions, no? Evidentment, és a dir, cada municipi té algunes particularitats, però en general hi ha una visió global, que és aquesta que realitzarà l'equip redactor, com deia, multidisciplinar, perquè hi ha arquitectes, hi ha biòlegs, hi ha advocats, hi ha economistes, etcètera,
que decidiran, diguem-ne, quines són les propostes definitives del document. S'ha anat tard en regular els usos del parc? És difícil saber-ho, és difícil saber-ho. Evidentment, és com la legislació, que moltes vegades va amb posterioritat a la realitat. La realitat avança. Ningú era conscient de la magnitud, diguem-ne, de les activitats, per exemple, l'ús de lleure.
esportiu, que en aquests moments té Collserola, no existia fa 30 anys. Actualment, i per això ara, Collserola el que vol ser és un espai d'ús de lleure i un espai de natura i de benestar personal i sobretot això. I en el sentit de... en la part també que has comentat de la caça, el fet que hi hagi també tot el tema dels porcs sanglars, suposen una de les amenaces més importants?
Bé, el tema de la cacera, evidentment, a Collserola, des de ja fa anys, està només autoritzada com cacera de control cinegètic. És evident que és important aquest control cinegètic perquè en aquests moments, diguem-ne, el sanglar no té un depredador. I si no hi ha aquest control, diguem-ne, es podria extendre encara més, no?
Evidentment, és una de les dificultats que apuntaven alguns dels participants, sobretot pel tema dels conreus. Vull dir, mantenir uns conreus agrícoles, si no tanques el recinte, doncs hi ha dos problemes. Els senglars i un altre problema que apuntaven també eren els mateixos usuaris. Vull dir, plantar determinades coses perquè després desapareguin. S'ha d'haver respecte de la gent que va a la natura i entendre que allò és un cultiu privat d'algú que està fent una activitat econòmica.
Hi ha calendari? És a dir, està previst quan s'ha d'aprovar tot això? És a dir, més o menys? Sí, en principi hi ha aquesta fase, com comentava ara, de participació, que acaba el 28 de maig. Hi ha diferents canals de participació, se'n permet allò. Hi ha, a part d'aquestes sessions de participació que s'han recollit i es farà un informe amb totes les aportacions que s'integraran al document,
Hi ha mitjans telemàtics. A la web de Sant Just tenim un link amb l'àrea metropolitana i nosaltres també recollim les aportacions que vulgui fer la gent des de la nostra web o la pròpia web de l'àrea metropolitana té uns formularis amb els quals la gent, a títol individual o a títol pot fer propostes. Això fins al 28 de maig? Això fins al 28 de maig. Perdona, al 18 de maig.
A partir d'aquí, fins a final d'any, el que ells tenen previst és que a final d'any es pugui fer l'aprovació inicial del document. Recollint tota aquesta informació, a partir d'aquí intentaran, l'objectiu és a final d'any tenir l'aprovació inicial del pla especial. Llavors hi hauria el període de delegacions i la definitiva, què seria? Finals del 2016?
Aproximadament, sí, podria estar per aquí, d'aquesta ordre. És a dir, és un procés lent, però relativament tampoc ens n'anem a molts anys vista. No, en principi, una vegada s'ha engegat, esperem que sigui... Paral·lelament al pla especial, hi haurà d'haver-hi una modificació de pla general. I, per tant, són dues figures urbanístiques i una modificació de pla general té un termini pràcticament d'un any. Per tant, sí, jo crec que, com sent optimistes, a final del 2016 podríem tenir un nou pla especial de Collserola.
Doncs n'anirem parlant. Avui n'hem volgut parlar amb l'Àngel Zull, cap d'urbanisme a l'Ajuntament de Sant Just, d'aquest pla especial de Collserola, aquestes sessions de participació que us han fet les últimes setmanes. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Bon dia. Gràcies. Bon dia.
5 minuts i dos quarts de 12, de seguida fem tertúlia, abans però ens anem a la publicitat. Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern, cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb els de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concert al cinema.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Què passa si a un cotxe li treus l'herba?
I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
Un minut i dos quarts de dotze, a aquesta hora fem tertúlia, saludem la Joan Algarra, la Montse Larrea i l'Alina Santa Bàrbara, molt bon dia. Molt bon dia. Primaveral, aquest dia, eh? Ja la podem deixar de banda, no? No ho sé, no ho sé. El Carles ens dic que ve una setmana d'estiu, gairebé.
la propera sí farà una mica de malestar segons els homes del temps el divendres a la tarda però després tota la setmana farem les dones del temps bé, en tot cas avui el tema que m'ocupa les portades i que també tenim a banda del partit d'ahir del Barça que va ser aquest espectacle
Però l'altre tema és un dels que realment ja no és la primera vegada que n'hem parlat i que jo ja hem fet tertúlia diverses vegades parlant d'això, que és com cansat fins i tot el tema de la llengua. Refereixo el tema d'aquesta aparició del ministre verd en precampanya gairebé de les eleccions municipals. És que em sembla una cosa totalment fora de lloc. Totalment fora de lloc. Si durant 30 anys o més la normalització i la inversió ha estat bona,
Ara, a què ve aquest enrenou? Sembla gairebé afany de protagonisme, jo crec. Ja, potser sí. Aquell senyor cap de dou, que dic jo. Cap de dou, sí, cap de trons. El ministre. Em fa molt l'efecte que, escolta...
Com de guapo no tiene nada, s'ha de... Està vert. No ens fiquem en el seu aspecte. Com diuen en català, jo crec que fora del test. Tu no em pots ficar, però nosaltres sí. No, jo us he de moderar, home. Jo personalment no el trobo gaire atractiu.
a mi em dol molt de veritat perquè la llengua nosaltres ja que tant diuen que formem part d'Espanya ja que tant ho volen ens volen agafar sigui com sigui però és que és la nostra llengua és que és el nostre tot el nostre patrimoni tot és la nostra cultura però per què? però per què? Montse no te entiendo
No, no, pues no me entiendes. Lo puedo decir más alto pero no más claro. Es dolenta. Quan està demostrat que els nanos bilingües del nostre país, d'aquí, de Catalunya, normalment
tenen més agilitat mental. De fet, justament ara molts partits, tots, des del Partit Popular fins a, no ho sé, jo crec que la gran majoria de partits o qualsevol, una de les coses que defensen a l'escola és que l'anglès estigui des de ben petits, que passin a anglès, fent altres matèries, si la postes per les llengües... Però no podem deixar el nostre.
no no no però me'n refereixo que el que volen és potenciar l'ús de les llengües el que volen potenciar de boquilla no no clar ja se sap també el que passa amb aquestes qüestions electorals el català és una senya d'identitat d'un poble i això no es pot permetre quan hi ha una colonització
I aquí moltes vegades estem colonitzats. I això que jo soc, una castellana hablante, segons com vull dir. I quan diuen espanyol hablante, no, soc castellana, perquè el que t'imposes és el castellà. És el castellà. Diu, ah, per què s'hablen Espanya? Mentira, coxina? En Espanya s'hi hablen tres idiomes o quatre, si comptem el basc. Perquè és el català, el castellà, el gallet, tenen gramàtica. Jo no sé si el...
L'eusquera, el vasco, té una gramàtica primitiva perquè és un dels idiomes més antics de la seva, exactament. Però la té, però vull dir, qualsevol llengua que tingui una gramàtica... Les seves arrels no surten de lo que és la lingua romànica.
No, no, els arrels del bas no tenen res a veure amb els arrels romànicos. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
perquè jo possiblement penso que no en saben i el no sapiguer els hi donen una ignorància que no poden suportar que un altre parli
O sigui, que un altre tingui aquesta, com si tinguéssim facilitat aquest coneixement, que tu et deixes en un nivell una mica... Està demostrat. Però si és igual. Bé, és igual, però què m'han de mandar? Jo també comprenc que, per exemple, si hi ha una imposició enorme i tal i que qual, i que sí, perquè, esclar, també tenim que comptar tots, eh? Vull dir, hem de ser prou objectius...
per veure que en totes les parts, doncs, couen faves. Sí, com diuen. Però encara així tot, encara així tot, us en recordeu, que jo no sé si fa 3 anys aquí vaig dir que les coses ja van començar malament. Problema de llengua.
La llengua és el que farà que hi hagi més distància entre les opinions i els altres. I sobretot, perdó, eh? No, no, no, continua. Això que estan dient, esclar, si amb una escola un nen de Laura els seus pares volen que es facin batallar, tots, ojo,
Però què ha passat després d'allò? No ho ha demanat gairebé ningú? Molt poc. Amb les famílies castellanoparlants que hi ha Catalunya. Però els que ho han demanat no reunien les condicions que exigien per donar-li tot l'ensenyament en castellà amb una escola privada que hagués pagat o el Ministeri o la Generalitat. Hauria de pagar la Generalitat.
Sí, bueno, de moment pagava el Ministeri i després pagava la Generalitat. Descomptaven. Sí, però, escolta'm, és que no reunien les condicions. Clar, una cosa és de boquilla, haremos, haremos, haremos, i quan arriba el moment et trobes que, sobretot l'assumpte econòmic, doncs no. Aquest senyor, per mi, tinc molt respecte a tothom, però aquest senyor per mi va quedar retratat
quan en ple congress, tenim que castellanitzar a los niños catalanes. ¿Cómo que? Sí. Perdone, señor, usted ahora se acaba de retratar, ya no sirve, ni como ministro de Educación, ni como nada.
¿Qué tenemos que castellanizar? Si usted va a cualquier colegio o pati d'escola, tots parlen castellà. Mira, no cal que corris gaire. Totes les persones que no eren del poble, eren transportistes, persones que sortien de l'Ajuntament... Ara, jo, és que, en ver això, totes parlàvem castellà. Sí, tots. Sí.
totes, els transportistes és que en català no he sentit parlar a cap d'ells i mira que m'he trobat com a mínim 10 persones amb un recorregut molt curt llavors un es pregunta aviam serà una paraula una cosa molt tonta si tampoc ens estimen
Perquè no els deixen de marxar. I tampoc ens estimen perquè ens volen. Llavors és com una dominació, com si fóssim esclaus, no? I estic tocant un tema ara que precisament estic llegint dels esclaus de Jamaica i tots aquests puestos. Sí, jo també estic llegint la de la Maria Duanyes.
Sí, ho van passar molt malament, no? Hombre, estan parlant dels esclaus de Cuba i també de la gent que vivia malament a Messi. Sí, de l'Espanyola i de Jamaica i de tots aquests llocs, on els esclaus no tenien absolutament cap dret, eh? Cap niu. Aquí la cosa no arriba, el que passa, que aquí és el que deia... No, home, perquè... Era com si diguéssim... Hem evolucionat, però poc.
No, gens, perdona. Qui? Nosaltres o ells? Hem evolucionat, encara està tot... Bueno, en parlem en general, no? Saps com hem evolucionat? Perquè tot està canalitzat. L'aigua està canalitzada, les coses de les porqueries i dels ordinaris està canalitzat, perquè abans et tiraven el pipí. Al carrer, al carrer. Però tiraven...
Els orinals per les finestres. Per lo de més, jo que em perdonin els soigents, però estem amb el mateix merder. I aquí demano excusa per aquesta paraula. L'home no evoluciona. No evoluciona. I sí que evoluciona, però són moltes generacions. Moltes generacions. Moltes. Sí, i a les hores cadascú és el que veu en aquell... Ja, vale, vale, però...
Vamos a hablar un poquito castellano. Si estarán contentos los oyentes. Amigos todos, hablamos todos. Sí, es horna, eh, señora Lina. No, no, que va. Bueno, si quieres, puedes continuar en inglés. No, no, no.
O sigui que no passa nada. Indiferentment puc llegir una novel·la en català o en castellà. És que ni me n'adono. Jo no me n'adono el que estic llegint en castellà o en català. Ja està expressant un idioma a l'altre d'entrequils. Els tenim tan assumits tots dos. Això, escolteu, també passa a Brussel·les, eh?
A vosaltres n'hi ha els dos encontrolats que s'estimen més. La gent s'estima més parlar anglès que no pas francès. Sí, sí. Incluso si t'expresses en català, és més benvinguda que si t'expresses en francès.
No volen, no volen. Sí, i llavors vol dir que estan pitjor que nosaltres. No, que l'home no ha evolucionat, ho sento, jo soc de les més positives que es podeu trobar, però no. L'home necessita, necessita... L'àtigo. No, l'àtigo no. Necessita pensar i fer servir. Ara precisament que les humanitats s'han tret dels estudis. S'ha tret la filosofia. Reflexionat.
Sí, reflexionar. El pensament. La reflexió i, a més, objectivitat. No solament reflexionar. I objectivitat. Ser objectius. I veure si us passa. Clar, potser això ho dona als anys, que quan un és jove es menjaria el món. Sí. Es dona als anys si has anat a la vida intentant...
Evolucionar. Evolucionar una mica o per lo menos tenir comprensió de la mentalitat i de les emocions de l'altre, que és molt difícil. Això és comprendre l'altre. De fet, això ara se suposa que s'està avançant una mica cap a aquest camp, cap al tema de l'educació emocional i tot això. Independentment, no només amb els nens, sinó els adults.
Es parla de la intel·ligència emocional. També, exacte. S'ha d'educar una mica, també. Hi ha coses que les hem d'aprendre. Una de les coses que també s'ha d'aprendre, encara que sigui més o menys innata, és l'empatia. I si no s'ensenya a ser empàtic... Pel foraster. Per la persona que tens davant. Si no fomentem l'empatia, si no ensenyem a la canalla a ser empàtics, no cal que els ensenyi ciències, perquè mai entendrà l'altre.
Tindrà coneixements, serà un gran científic, serà el que sigui, però aquí es quedarà tallat. Perquè el sentiment és una cosa molt profunda, que és innata amb les persones. El sentiment el tens tu i és... No, no. Jo més que sí que t'ho diria que és una cosa molt personal, perquè el sentiment... És molt subjectiu. Tu pots tenir unes reaccions abans de coses.
Però aquesta pràctica de ser empàtic es té a fomentar, es té a ensenyar. Cultivar. S'ha de, que també parlem malament. No s'ha de fomentar, s'ha d'ensenyar. I si no, tururut.
Però bé, mica en mica. Els fills de la Carmen, o els nets de la Carmen, s'hauran fet un gran pas. No ho sé, perquè jo tenia molta esperança en el... No, home, siguis derrotista. Ara te deixo continuar. No, no sóc derrotista, però també depèn d'això, que nosaltres siguem empàtics i ensenyem empatia a la resta.
Sens imposició. No, no, sens imposició. Amb la manera d'actuar envers els altres. No hi ha per paraules, amb fets. I jo, persones molt a prop meu i molt joves...
veig que la cosa no va per aquí. Però n'hi ha algun altre que sí. Suposo. I si no, com deia el meu marit, i és personal això, sempre deia, no sé per què tens que repetir això si ja ho has dit. Jo dic, mira, davant dels fills, no una, no. 350.000 vegades... A mi el profe del meu fill em va dir, diu, usted no se canse nunca de hablar. Nunca.
Aunque le parezca que es un disco encallado, usted no se canse nunca de hablar. Tot i que dintre de l'ensenyament el professorat ho té bastant cru, eh? Molt cru. Perquè hi ha una oposició, vull dir, com que està molt barrejada la... La població. Els alumnes, sí. Dintre d'una classe on hi ha catalans de pur arrel, hi ha els que han vingut, hi ha els que han vingut de més lluny, no?,
I és difícil de controlar, molt difícil. I la societat està també una mica esvalutada, perquè dies enrere també una família li va rear de tortas amb una professora i els han puï dit que es t'hi acostin X metres. Però això de quan, de quan, de on, que deia la meva iaia.
jo sempre l'he dit que la mare li va pagar a la profe i aleshores a mi, a casa meva, sempre encara que a vegades l'actitud del mestre no m'havia agradat m'havia semblat injusta i jo no ho havia demostrat mai jo sempre els deia, penseu que darrere dels pares o dels avis, de la família la persona que té més autoritat sobre vosaltres és el vostre mestre
I jo sempre els he simbuit aquest respecte. Oh, és que ha fet això, és que m'ha dit... Sobretot un que era molt protestó. Que no conocemos nadie. Això. No, no, és veritat. Però jo sempre... És que és mai la raó. Sí, però tu pensa que a vegades tu tens uns atacs emocionals que no els entén tothom. Sí, puntàniament et surt la vena... Sí, després no sents ningú, però en aquell moment...
elixabrupto ara no trobo la paraula en català surt i no, no i contra el mestre menys quan et diuen alguna cosa has de fer-los raonar raonar què és el que has fet tu perquè tu diguis que el mestre té mania què és el que tu has fet què és el que tu has provocat rumia primer abans de dir que ell s'ha equivocat això és una manera com una altra d'ensenyar l'empatia clar
I això demostra que hi ha una línia d'una autoritat que els nanos necessiten. Mireu, un nen que no té els principis per la part que els van educant, que pot ser la mestra, la mare, el pare... La família...
No té les coses ben clares, és a dir, el sí sí i el no no, que poden estar o no equivocats els que ho fan. Però que vegi aquesta seguretat, és un nen insegut tota la vida, és una persona insegura d'adult. Això és seguríssim. Sempre hem de pensar que tens...
perdona, Joan, tens que agarrar-te, o sigui, un nano té que agarrar-se, això està bé, això està malament, això m'ho diuen, quin rotllo m'ha explicat el meu pare o la meva mare, no, tu, i després se'n recorda, tenen l'edat d'adolescència, que és lògic que vulguin demostrar la seva, les hormones suben, los pies huelen, perquè a vegades no, no va broma, quan són...
quan són 14 o 15 anys i entres a l'habitació d'un nano i dius però jo crec que és hormonal perquè es dutxen és el moment jo sempre ho tinc comprovat sempre diran que aquesta mare que me'n dona que és perquè a casa meva sempre em va tocar
Mandona sí, eh? Bueno, el nano, l'única... Manaire, no? Manaire, deu ser. Manaire, el meu nen. L'únic insult que li vaig permetre, perquè ja era massa, perquè va intentar dir-me tonta i ho sento, que li vaig fer una cleca que es va enterar. Es va quedar tonto del cos. De tonto del tot. I em deia, és que ets manaire, per què ho haig de fer? Dic, simplement...
perquè t'ho dic jo, perquè aquest i aquest motiu ho has de fer, doncs no em ve de gust, doncs ho has de fer. Has de donar aquests exemples a vegades, no? Jo també tinc una neta que és molt respondona, i un dia li vaig dir, em va contradir alguna cosa que jo havia dit, i mira, dic, jo no sóc més llesta que tu, sóc solament més gran que tu, més vella que tu.
i la vida m'ha donat moltes experiències i m'ha ensenyat molt i tu encara no hi has arribat i no et parlo per intel·ligència però si veuen encara que se'n recordin que l'àvia era manaire o que la mare era mandona el dia de demà si tenen un problema a on reuen? a la mare
No, no, no, o rauen els consells que alguna vegada se'ls va donar. No, no, però venen, eh, i t'ho expliquen. I no t'ho diuen a la cara perquè, esclar, llavors seria faltar el seu orgull. Però, no, no, si la meva mare no m'hagués dit això o no m'hagués manat allò...
És que avui ha sigut tot un programa de... No, està molt bé. Parlàvem d'educació al principi, hem començat amb el tema i hem aclarat l'educació a nivell més general, cosa que està molt bé. És que costa molt. Dir que no, quan veus aquelles carones, que te les estimes tant, i quan dius que no, aquella decepció... És que costa molt més dir que no, que sí. Hombre, de totes, totes. En qualsevol cas, això, més a més.
I ara un consell per a les nenes joves com la Carme i per a la joventut aquesta. Quan tingueu crios petits, amb un nen petit és una equivocació, ho dic per experiència pedagògica, és una equivocació però total i total, de fer-los gaire explicacions.
Bueno, perquè no tenia... No, no, no, és que n'hi ha molts... I per aquí... Això ara s'està fent molt, vols dir, no, l'Ina? No sé si es fa molt o no, però s'ha de fer. Argumentar molt. No, que el Crio... Excessives explicacions, no. Perquè no les... Si això és un got i és de plàstic, és un got i de plàstic. Ah, no, no, perquè... Sí, perquè mira, perquè es va fer... Concretes, concretes. Ah, sí. Sí que se'ls ha de donar molta llibertat. Per exemple, hi ha una cosa tan tonta com aquesta...
Vas i li tens que comprar unes sabatetes, no? I, pues aquestes no m'agraden, pues aquestes sí, pues ja no sé quines i quantes. Mira. Molt bé, aquesta imitació, eh, Helena. Ah, sí. Va bé, doncs dius, no, aquestes se't van bé perquè necessites portar unes plantilles, si vols aquest model o aquest. A més, no tinc més cèntims. O una de les dues, agafa la que vulguis. Se'ls ha de donar marge que puguin optar pel que els agradi.
Però després, o fent-s'hi, mira, i per què? I per què? Perquè el per què és una de les grans preguntes. És normal, no? I per què? I per què? Ah, doncs a vegades s'ha de dir, doncs perquè sí. I els queden tan capentes. Perquè si li comences el rotllo...
Al cap de 5 minuts de rotllo, no, no, no, al cap de 5 minuts, ni t'escolta, en canvi si dius, no, no, això no, per què? Doncs mira, perquè et donaries un cop, punto. I ja s'ha acabat. S'ha pecat, i que després també els s'hi crea aquesta cosa de la controvèrsia que fan els nanos, quan són una mica més grandets, quan ja tenen 10 i uns anys, que a vegades no hi ha manera d'allò.
en un moment determinat dir no o sí i punto. Res d'explicacions. Mases d'explicacions. Jo crec que això ha derivat una mica... Perdona, perdona, que m'acabo amb això i acabo, que vull xerrar massa. No, no. Sí que s'hi ha que després fer unes reflexions i bla, bla, bla. Però no en el moment en què està la pugna. La pugna ni un adult que sap del que està dient
que és just, ojo, que és just, perquè els nanos saben molt el que és la justícia, i si el renyes i ells saben que és injust, o sigui, que és injust, no ho guarden, però si saben que és just, però si saben que és just, arrondinaran, però ho accepten molt bé, o sigui, que ja està tot dit.
Carmen, i tu què opines? No, no, no ho sé, jo us escolto atenta perquè no tinc fills, per tant, exacte, estic atenta. Jo dèiem el sentit que té raó, però fixa't bé, hem passat dues generacions, pràcticament, després de la postguerra, diguéssim,
la família, els nanos tenien molt poquetes coses i els pares ho sentien que no els hi podien donar massa coses hem passat d'un extrem a l'altre de no tenir res a tenir massa
En excés. I per què? Perquè ells no passessin les penúries que havíem passat nosaltres. Però tampoc no hem agafat potser el bon camí. No, perquè s'ho han trobat bé. No, perquè ens hem anat de lo baix a lo alt o viceversa. O sigui, de no tenir res nosaltres, els pares donen-los tantes coses que no les poden. Però va ser com aquesta o una sobreprotecció que es fa. Una sobreprotecció. No es deixa que el nen vagi d'aquí. No, cuidado.
Cuidado, no toquem el nen. Que la mestra no el venyi. Aquí està. Jo crec que no hem trobat... El principi d'autoritat ha de marcar sempre. La família, l'escola i tot. Sempre ha d'haver-hi una persona que sigui responsable. Autoritat, però no imposició. Autoritat, no autoritarisme. Autoritat. I llavors ells saben que en aquell moment ells poden... Està aquí i arribo. Sí, i poden confiar.
Però, autoritarisme. No, perquè no és el real decreto. Home, és el mateix important. Ara, escolta, queda poquet d'allò. No és el sement amb els nens, sinó també tira una llança amb els pacients. Els pacients van a veure el metge i li diuen, escolti, m'ha de fer una artrografia. Perdoni, senyor. O recepti-me el tulidós, com deia quan anava. És a dir, no, no.
No, no, i van, eh? Ah, si vostè no fa això, això no pot ser. Es pot dir, si vostè no ho necessita, si vostè té una cosa muscular, no necessita una radiografia. Bé, doncs coses d'aquestes. Tots hem d'aprendre. Però fixa't encara, tot i amb això que diem dels metges, ara és un apunt, a mi em van derivar amb un metge que em van derivar de la seguretat social que no em pertanyia.
O sigui, m'han derivat en una especialitat que no era la que jo necessitava. I això va fer un metge. Bé, si s'equivoca... Això pot passar en tots els àmbits, segurament. No, perquè era molt senzill. Era o traumatologia o reumatologia. No, però està vol barrejar. Traumatologia, reumatologia... Totes són inflamacions. Traumatologia són osos trencats. I reumatologia... Però això el metge havia de saber més que jo.
O no? Potser l'home pensava que tenies algun... Alguna estilitat. No, no, però escolta'm, jo conec una persona molt a prop meu. És un petit comentari, no vull ofendre ningú. Molt a prop meu, amb això de demanar-li, va anar a un barri senzill, però era difícil d'atendre. Llavors venien les senyores, mire, doctor, usted me ha de recitar esto, esto y esto.
Ah, sí, pues ¿qué tienes? Ah, mire, esto y lo otro. Bueno, mira, si tienes esto y lo otro que me estás diciendo, yo para recetarte esto tengo que pedir unas pruebas para ver si realmente tienes esta enfermedad. ¿Qué dice? Pero si a mí mi doctor me lo receta. Bueno, es igual.
Bueno, en solució, el pobre metge va acabar amb un nafra d'estómac. Diu, mai més faré aquesta substitució perquè no em dóna la gana, perquè jo haig de viure també. Però, escolta'm, però al punt de tonyinar-lo, eh? Sí, tothom ens hem tornat molts savis, és veritat, eh? Sí. Internet ho explica tot. Sí, sí.
Compte amb internet. Quan tingueu una malaltia, alguna altra a sota. La gent va anar a consultar a internet. Quan tingueu alguna malaltia, senyors, entenc una mica d'això, no mireu internet. Però és el primer que fem tots. Jo també dic als altres, però quan em passa alguna cosa a mi, vaig a mirar a veure si ho vols. Però no m'encantar-ho. Tinc un càncer d'esòfago. No, perdoni, vostè el que té és una èrnia de llato i s'ha acabat. No cal que es mireu. És a dir, que esclar, i després tu...
I això què és? I això també passa a les escoles, que n'hi ha nanos que saben més d'una matèria determinada que el mestre. I es fan el xuleta davant del mestre. Bueno, saben o pensen que saben. Per això és tan difícil ara l'ensenyància. O pensen que saben. Clar, perquè estàs dintre d'algú o dintre del navigador...
i treuen de tot, treuen de tot bo i dolent, a vegades és el que parlem a vegades amb el Pere que ens discutim perquè atenen una criatura un jove, el que sigui, prou criteri per entendre allò que s'ha escrit
No, però sí, perquè jo he comprovat entre la Viquipèdia, diu que està molt controlada, però entre la Viquipèdia... És molt gran, clar, alguna cosa pot ser que s'escavi, però no sabem quant s'escapa, de seguida es modifica. En coses concretes, un parell de cops, i resulta que amb Google vam trobar...
Una data, però una data que era molt justeta, i això que Google és un bon buscador, no? Sí, sí, sí. Doncs una data que un company havia posat en el seu moment és l'única via sobre aquella... Sobre aquella... I sobre la informació de la Viquipèdia resulta que s'havia muntat tota una sèrie de biografies que no eren certes. I, esclar, això s'ha d'anar molt en compte, també. Pot passar, pot passar. I tant, que pot passar. Ens queden quatre minuts. Sí? Sí.
Parlem del Barça o què? Parlem del nostre nen, del Messi. Jo ho vull dir, el Pep. Com al Messi se li posin els nassos, tu pensaràs que entra per la Messi. Ell ho va dir que el que feia aquest jugador
Era imparable. Era imparable. No, era incomprensible. No hi havia manera de parar-lo. És imparable. 77 minuts sense fer res. Sense fer res, eh? Els 77 un, els 81 un altre, i aleshores ja amb aquella desprendiment li deixa amb el ninyo Neymar. A més, un home que... Un personatge que no és alt, que no és fort. No.
Que no és xulo? No, i sabeu que li digui... És un geni? Sí, però passa molt desapercebut entre el que és la... No, no, i a més no és xul, Angas. No. Perquè l'altre dia a l'entrevista que li vam fer, que el vam fer parlar, que feia 22 mesos que no parlava...
No és massa orador. No, no. No és el seu. I dintre de tot, clar, com li van anar preguntant coses. Però és genial, eh? Té una genialitat increïble. Tu penses que entrarà per l'esquerra i resulta que entra per la dreta. Que se'n passa tres per allà on ell vols. Això mateix. Aquí n'hi ha una cosa que quedi ben evident per tots els oients.
A part que tothom està igual que ell, el que més ens agrada és que sempre li dedica la seva àvia. Que aquí estan amb els tres abueles, que també ens faria gràcia que ens sentin alguna cosa fantàstica. I ell té aquesta empatia que no tenen molts altres. Ell te la té aquesta. Perquè quan fa el gol, ell no espera que el vinguin a felicitar.
Ell va amb els otros. No com otros. Golpes en el pecho. Aquest fa dos dits cap amunt. Molt bé, nen. Va ser genial. Vam dormir molt contents tots. Ara dimarts més. En veurem. I fixeu-vos que tot el team, tot l'equip,
Tots van fer igual. No està guanyat. Començant per el Luis Enrique. Ara continua sent l'únic equip que té tres trofejos a l'abast.
Sí, sí, tres probabilitats. No n'hi ha cap més. Ara que un d'això, una trobada amb el Madrid a un partit sol saltaran xispes, eh? A vegades són molt avorrits, eh? Suposant que passin el Madrid i suposant que passin el Madrid. A vegades són avorrits, eh?
Perquè aquests que estan tan intensos resulta que després són caca de la vaca. Ahir va ser un petit intens. Sí, no. Ahir eren luchadores, luchadores. En fi, se'ns acaba el temps, eh? Moltes gràcies a totes tres, Montse, Lina i Joana. Ha sigut divertit. Sí, sí, ha estat interessant. Tornem de llavors que ve més coses. Bon dia. Bon dia, guapa. Bon dia. Anarem fins a les plantes del Nil. Gràcies. Bon passeig.
Bon dia, us informa Quim Balaguer.
La Fiscalia de Barcelona nega que la petició d'embargament de 15 seus de Convergència Democràtica en relació amb el cas Palau tingui res a veure amb l'inici de la campanya electoral. En un comunicat aquest matí assegura que si s'ha actuat ara és perquè Convergència s'ha venut la seu central i afegeix que es demana un embargament d'aquestes altres seus en comptes de mantenir-les com a aval perquè el valor de les 15 immobles oferts suposa una quarta part del valor de la del carrer Còrsega.
Convergència, però, creu que l'actuació de la Fiscalia amaga altres intencions. Ho ha dit el matí de Catalunya Ràdio el coordinador de règim intern i comunicació de Convergència, Francesc Sánchez. Entenem que el que vull la Fiscalia era aquí, simplement un titular.
perquè aquesta petició que fa ara és extemporània, la podia haver fet fa dos anys, fa tres, fa sis mesos, fa vuit mesos, ho podia haver fet en un moment que hagués considerat suport al fiscal, i ja veurem si el jutgeu accepta, i nosaltres ho recorrarem perquè no estem gens d'acord, però ho fa el dia abans de la campanya de les eleccions municipals.
L'economia catalana ha crescut un 0,9% el primer trimestre de l'any, cosa que situa el creixement interanual en el 2,4%, cinc dècimes més que l'anterior trimestre. L'IDESCAT i el Departament d'Economia ho atribueixen al bon comportament de la demanda interna i de les exportacions de béns i serveis tal com ja va passar l'any passat. Destaca el dinamisme de la construcció que torna a créixer.
Des de les 8 de la matí, els britànics voten en les eleccions generals més incertes dels últims anys. Laboristes i conservadors han arribat gairebé empatats a aquests comissis i és probable que el primer ministre s'hagi d'elegir en aliança amb els partits més petits perquè ningú no obtindrà la majoria absoluta, són les enquestes. Els partits minoritaris confien a ser clau per la governabilitat.
El primer ministre israelià, Benyamin Netanyahu, presentarà el seu nou govern la setmana que ve. Ahir va aconseguir en extremis un acord de coalició que li permetrà continuar el poder quan faltaven menys de dues hores perquè s'acabés el termini. Netanyahu va arribar a un pacte amb el partit ultranacionalista religiós i favorable a la colonització anomenat Casa Jueva. En el pacte de govern, però, hi ha un total de cinc formacions conservadores.
Puja 7.750 el nombre de persones mortes pel terratrèmol del Nepal d'ara fa 12 dies. L'últim balanç oficial xifren més de 16.000 els ferits. Les feines de recerca se centren a la vall de l'Antang, on les autoritats locals calculen que hi hauria uns 300 desapareguts, un centenar d'ells estrangers.
La Federació Espanyola de Bàsquet ha confirmat que Sergio Escariolo serà el nou seleccionador. El presentaran d'aquí una hora. Escariolo ja va guanyar una medalla de plata olímpica i dos títols europeus com a seleccionador espanyol. Supleix Juan Antonio Orenga. En futbol, el Barça ha tornat als entrenaments. Matí fa treball específic.
Aquesta hora, pendents de la llista de convocats de l'Espanyol per viatjar a Eibar, on demà té partit de Lliga. Aquest vespre, semifinals d'Europa League, Sevilla, Fiorentina i Nàpols, Nipro. Amb Aterpolo, avui, segon partit de quarts del Peió pel títol Mataró-Terrassa. Els ballesans dominen una victòria a zero. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i gairebé 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. El 18 de maig acaba el procés participatiu de l'abans del Pla Especial de Protecció de Colserola. L'Ajuntament de Sant Just tancarà el dia 18 aquest procés obert que té com a objectiu que tothom pugui fer aportacions i suggeriments a la redacció del nou Pla Especial de Protecció que ha de redactar l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Per això, les dues últimes setmanes s'han fet dues jornades de reflexió. Podeu participar-hi a través del web santjust.cat, a través de l'Espai Participa i a través del web de l'AMB.
Més coses dissabte. Se celebraran eleccions a l'ANC. L'Assemblea Nacional convoca eleccions al Secretariat Nacional i al Secretariat de la Territorial de Sant Just i l'Ateneu acollirà la jornada de votacions dissabte al matí. A Sant Just es disposarà de tres paperetes. Una d'elles serà per votar als 25 membres de representació nacional del Secretariat.
Un altre serà per votar els tres membres de representació del secretariat corresponents al Ves Llobregat. I l'última papereta servirà per votar els tres representants de l'Assemblea de Sant Lluís. Tot plegat serà dissabte de 10 a 2 a la Taneu.
I acabem recordant que demà tornen els divendres al parc. Aquest any el Parc Maragall serà protagonista de les activitats que a divendres, que començaran a partir de les 5 de la tarda. La primera jornada, demà, comptarà amb un taller de manualitats i un taller perquè els nens i nenes es vesteixin de dimonis. Pel Mira Badell acostarà els contes als infants i representants a l'Institut Català de l'Energia faran un joc de l'energia. Tot plegat demà a partir de les 5 al Parc de Joan Maragall.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies d'edició a migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concessos al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Dos minuts i un quart d'una del migdia.
De seguida parlem de teatre amb la Maica Dueñas. En aquesta tercera hora també tindrem a l'advocada Sílvia Masmitjà per fer la secció jurídica, com cada setmana. Abans però us expliquem una notícia curiosa relacionada amb un musical que hem sentit aquest matí, en concret amb Els Beatles. Els Beatles
I parlem d'Inside Abbey Road, que és una experiència interactiva online que permet explorar l'interior dels mítics estudis de Londres.
Per on han passat artistes com Connie Francis, The Shadows, els Beatles, com dèiem, Pink Floyd, Michael Jackson, Radiohead o Oasis, per exemple, entre molts d'altres. I bé, en tot cas, fins avui en diferents moments de la vida han passat per aquest estudi.
d'AviRoad i bé, en tot cas, en la cara al públic en general pot entrar una mica en aquestes entranyes d'aquest estudi gràcies a una iniciativa conjunta de l'estudi amb Google. És Inside AviRoad, una experiència interactiva
i virtual, que el que permet és que qualsevol internauta pugui explorar els tres estudis, la sala de masterització del recinte, ho llegim al web Indispot, on explica també aquesta notícia que hi ha més de 150 fotografies de 360 graus, imatges d'arxiu, desplegables, vídeos de tècnics i artistes treballant i articles explicatius a cada pas. És com una visita guiada, de fet, si un cop entràs a la web et pots trobar ja
amb els diferents personatges que han passat d'aquests estudis per l'entrada a través de les fotografies es va entrant en aquest Inside Abbey Road on doncs algun músic va entrant et vas topant doncs com deia amb diferents personatges mentre sona això de fons
Pots decidir quan vols entrar, a través d'aquesta porta principal en posa Avi Road Store, i llavors, a partir d'aquí, continua aquesta visita guiada, aquest viatge virtual, interactivament. Es poden veure també les performances de Sam Smith, el duet de Tony Bennett i Amy Winehouse amb Body and Soul a l'estudi 3, o també el vídeo d'Oasis gravant Dic Out Your Soul a l'estudi 2, entre altres curiositats.
per tant cadascú pot intentar apostar una mica pel que vulgui provar a més a més també hi ha efectes de veu i coses per l'estil en diferents apartats molt interessant adinsar-se a Big Road aquest estudi d'aquesta manera amb aquest interactiu que proposa Google aquest viatge virtual per un dels estudis musicals de gravació més famosos segurament d'arreu del món possiblement
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. I justament hem parlat d'ella ara en una de les opcions que permet escoltar aquest interactiu pel estudi de B-Road i el que farem serà escoltar Amy Winehouse en un dels seus temes més coneguts.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
So we are history The shadow covers me The sky above the blaze Lonely lovers see
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Ara passen 5 minuts d'un quart d'una del migdia. És moment de salut de la Maica Dueñas. Bon dia, Maica. Bon dia, guapíssima. Per parlar de teatre avui que, mira, començo amb una bona notícia menys per mi perquè no l'he pogut veure i ahir vam saber que l'any que ve es tornarà a fer el curiós incident del gos a la mitjanit. Veus?
Ja t'ho vaig dir, és que les coses que funcionen... Home, la pròrruca que hi va haver també va volar de seguida, no? Déu-n'hi-do. O sigui que hauràs d'esperar-te l'any que ve. Això sí, i un any, perquè em sembla que també serà la primavera. És una obra magnífica i, a més a més, el Pont López, que ja estem acostumats a que sigui fantàstic com a actor, fa un paper increïble. Esplèndid, no? De veritat.
Bé, comencem per als nens perquè tenim dues coses per a nens aquesta setmana. Dissabte i diumenge es pot veure al Teatre Regina, ja sabeu, el teatre que està una mica especialitzat en temes de nens. Tenim La vella durment. La vella durment és el conte que tothom recorda des de petit i que li hem explicat als nostres fills també.
I la veritat és que és un espectacle molt sugerent i que s'ho poden passar pipa els petits. Llavors, com sempre, al Teatre Regina fan dissabte i diumenge, dissabte ho fan a les 6 de la tarda i diumenge ho fan a les 12 i a les 6 de la tarda.
I després tenim una altra, el Circul Maldà, que ja es va fer fa potser un parell de mesos o a principi d'any. Sí. Que és una obra que ha escrit i ha dirigit l'Anna Maria Ricard, persona molt, molt estimada a la nostra ràdio, perquè va ser companya durant molts anys. Vam parlar amb ella fa poc, no? Sí, sí, sí. Doncs el Circul Maldà s'està fent aquests dies
Les tietes. Les tietes són una obra que els crios riuen molt, són tres actrius magnífiques i val la pena de portar-los perquè, a més a més, ja sabeu que el círculo Maldà és molt, molt, molt petit, és com això, més o menys, com el nostre espai.
Sí, molt petit. I estan a tocar, els nens estan a tocar dels actors, no? Per tant, també és una cosa, diguem-ne, afegir en aquest espectacle de les tietes que fan el círculo normal de. I què més? Doncs se'n va a Sisterac perquè ho han prorrogat fins al dia 10, o sigui que aquest diumenge ja s'acaba.
I també recordeu que s'acaba, aquest tenim més temps, però recordeu que s'acaba també el Maricel, que estarà fins al 31 de maig.
Llavors, estrenes tenim molts estrenes. A veure per on comencem. Ahir vaig anar a veure, vaig anar a l'estrena de l'Onzena Plaga, al Teatre Lliure, a l'Espai Lliure de Montjuïc. L'Onzena Plaga forma part d'aquest cicle que el Teatre Lliure ha programat
i que parla dels diners, de la vida que ens hem muntat, en fi, que fa pena, no?, perquè només estem pendents dels diners i poca cosa més. Perdona't.
T'he dit l'onzena plaga, no. Cleopatra. Un altre, eh? És que com que ja és la trilogia, jo m'estava avançant ja en el temps i estava dient la següent. Cleopatra. La Cleopatra és de l'Ivan Morales, que, doncs...
La dirigeix molt i molt ben dirigida, la veritat. Jo el vaig felicitar perquè els actors estan fantàstics. I de què parla? Doncs parla... Ell s'ha ambientat una mica...
en el barri de Poble Sec, i explica una història molt maca, eh? Sobre una mare, una filla... En fi, sobre... Parla una mica de la part oculta del barri de Poble Sec. Parla de la prostitució, que està convisquent cada dia en les persones que no ho són...
Parla del narcotràfic, també. Parla... Bé, hi ha tot un fons, diguem-ne, oscur, no? Però, a la vegada, també, els protagonistes, que són els actors, l'Anna Azcona, aquesta fantàstica, la Clàudia Benito i el Manel Sanz, doncs, a la vegada, els protagonistes són éssers humans, amb sentiments i amb problemes a resoldre, no?
I la veritat és que em va agradar molt perquè, a més a més, és com molt original, perquè de cop i volta t'estan explicant ells la història del que ha passat, i de cop i volta hi ha escenes que són el present.
I llavors em va semblar que era molt... Està molt bé, això en teatre no és molt habitual, no? Clar, per això, per això. Em va semblar molt original, la veritat. Per això que t'estic direm, perquè... Clar, clar. És com una... Fan com una mena de monòleg, no? Que va passar això i això i això i això i això...
I s'acaba i llavors hi ha una escena de l'ara, de l'ara mateix. I la vaig trobar molt original i sobretot, sobretot, la interpretació de l'Anna Azcona, bé, de tots tres, diríem, de la Clàudia Benito i del Manel Sanz, però l'Anna Azcona està fantàstica i és una dona que no es prodiga massa al teatre.
o sigui que no sé per què potser ara amb aquest fa un canvi no però si és que és molt coneguda dins del món teatral però no acaba de sentar però no sé si és que es colleix molt el que vol fer o és que no la criden no ho sé però està fantàstica de veritat fa un numeret del Molino que rius la gent reia però a més a més molt ben fet m'agrada molt és original
Si aneu a veure-la, tingueu això al cap, que és original, que no és una obra fàcil i de gracieta, tot i que hi ha gracietes. Després, què més? Ahir també es va estrenar, a veure...
No, això no ho he d'estrenar, però ho he posat junts perquè també és del lliure. El lliure a la Sala Gran estan fent Fran Cinquer, una opereta d'una banca privada. Aquesta obra, vam dir en el seu dia quan es va estrenar, que era una versió del Frederic Duretman...
un relat curt d'aquest escriptor que han adaptat i han fet un musical la música originada és de Paul Barhart la versió que es pot veure al llibre és del Sergi Belbell
i de l'Arnau Tordera, i la direcció és del Josep Maria Mestres. El repartiment és un repartiment absolutament de luxe. Què diria jo? Hi ha la Mònica López, hi ha el Ferran Ranyer, que feia molt de temps que no el veia sobre un escenari, hi ha la Laura Ober, el David Baixés, l'Eduard Farelo, i un seguit d'actors...
Tots de primera categoria, que canten, ballen i interpreten fantàsticament bé. Però jo em vaig quedar una mica freda. I curiosament... Important el detall, eh? Sí, perquè la feina que fan... No et va arribar, per tant, eh? No, la feina que fan és magnífica.
estan tots superbé, és llarga, per tant, es deixen la pell cada dia a la sala gran del lliure, a la sala Fabià Puigserver, canten en directe, ballen, i la veritat és que el dia que vaig anar, el dimarts, em penso, hi havia molt poca gent.
Vaig estar parlant amb ells, amb alguns dels actors que fan aquesta francinquer, una opereta d'una banca privada, i em van comentar que més o menys el públic era el mateix cada dia. O sigui que no ha arribat a quallar aquesta francinquer.
I és una llàstima, perquè només per veure la feina que fan els actors, tan bona, tant de cantar, com d'interpretar, com de ballar. La escenografia és molt gran, molt grandiloquente. Canten i amb músics també, en directe. Vull dir que el vestuari també és preciós, de la Nina Pawlowski. La caracterització també és del Toni Santos. Vull dir, estan els millors?
els millors del cercle teatral i no acaba de funcionar jo penso que és per al text que podria ser una miqueta més curt i potser potser no sé
Em sap molt de greu dir-lo perquè es deixen la pell, de veritat. Bé, doncs deixem el lliure i anem al Teatre Acadèmia perquè aquesta nit s'estrena Tachin, Tachin, la gavina. Avui, eh? Sí, aquesta nit aniré a l'estrena, la setmana que ve parlarem.
La Gavina, ja sabeu que és una obra d'Anton Chekhov, ha creat moltes expectatives, moltes, i això no és bo. Això fa patir, eh? Sí, això fa patir perquè, clar, si resulta que de totes aquestes expectatives creades no arriben, doncs... Bé, Anton Chekhov, la direcció és del Boris Rottenstein. El Boris és un home, un director teatral magnífic,
Ell porta molts anys aquí a Barcelona, és rus, és de Moscú, i té una idea molt clara de qui és Chekhov i com escrivia Chekhov.
I diu que aquí li donem a Chekhov massa drama. Que Chekhov no és... Les obres de Chekhov no són drames. Que són tràgicomedies. Llavors, per tant, clar...
Ja veurem què ens té preparat, eh? Ja veurem. El que sí que és veritat és que també té un repartiment absolutament de luxe. Sí? A veure. Imagina't, imagina't, eh? La traducció que ha agafat el Boris és del Joan Casas i de la Nina Abrova, que és russa, evidentment. I el repartiment, doncs, és... està el Sergi Mateu.
que fa també molt de temps que no el veia a sobre d'un escenari, està la Marse Managuerra, magnífica actriu, el Josep Minguell, el Mingo Raffles, i després hi ha l'Albert Triola, també, i després estan els altres, que no sona tant el seu nom perquè són més joves, no per altra cosa...
que està la Enca Alonso, que fa de Nina, la Núria Casas, que fa de Polina, la Marta Olivella, que surt una cuinera també, el Sergi Pons, que és el Mendedenco... Bé, hi ha un repartiment absolut. Jo, de veritat és que admiro moltíssim la direcció del Teatre Acadèmia, que la porta la Mercè Managuerra. És arriscada, creus, noia que... Home, fa obres de molta gent...
i estar sola en el món, vull dir, no té ni subvencions, ni té res, m'entens què vull dir? O sigui, que és un risc dur, però molt, eh? Li està anat bé, afortunadament,
Però clar, tenir dos, quatre, sis, vuit, deu, dotze persones, més totes les que no surten al escenari, que són moltes altres, i tenir-lo en un espai com el Teatre Acadèmia, que és un espai gran, però amb molt poques butaques.
No sé si has anat al teatre acadèmic. Crec que no, eh? És un teatre molt especial. És un espai molt especial, però, o sigui, posar 12 actors a sobre de l'escenari, que no és ben bé un escenari, i tenir no sé quantes butaques tindrà, però no crec que arribi ni a 100, evidentment que no.
Vull dir que és molt, molt, molt risc, eh? O sigui que molta, molta, molta merda per aquesta gavina que comença a volar aquesta nit i molta merda per als actors que jo suposo que han estat... Bé, el Boris és molt primirat. Quan treballes amb ell, jo he treballat alguna vegada amb ell, és molt primirat, està mirant molt els detalls, les mirades, tal, del qual... I hi ha actors que diuen que és una mica pesat
Per tant, jo crec que serà... Aquesta obra es va representar per primera vegada a Moscú, evidentment, el 1898. Imagina't. I saps qui el personatge principal la feia l'Estanislanski, que després, evidentment, ha creat Escola, que ja en aquella època ja era un referent i que després tots hem begut de les idees i de l'obra d'Estanislanski.
I bé, tinc moltes ganes d'anar-hi, sincerament. A veure què? L'última gavina que vaig veure va ser... Fa cinc anys, em sembla. La del Selvas? Sí, no m'agrada. A mi tampoc. A mi tampoc em va agradar. A veure si aquesta ens agrada.
És que, clar, té un repartiment de luxe, però la gent, o sigui, tant el disseny d'il·luminació com la escenografia, com... Tots són de primera fila, com dèiem abans també. Esperem que vagi bé el vol d'aquesta gavina. Què més tenim? Vinga, més coses. La seca, l'espai brossa, que cada vegada diem menys l'espai brossa...
Programa No Res, que està dirigida per al Pep Pla. No Res és una obra que, segons sembla, crea polèmica per allà on passa. Arribarà a la seca Espai Brossa el dia 14 de maig, però, de fet, ja s'ha vist perquè la van estrenar a Terrassa el passat 25 i 26 d'abril. No Res és una coprodució d'Arcaet, evidentment,
I és una polèmica, és una novel·la explosiva que ha deixat... Viuen que ha deixat tanys col·laterals als països on l'han... Ah, sí? Sí, això diuen. Carai. Hem d'anar-hi a veure què passa.
Ha estat una mica comparada amb l'Onada. Te'n recordes de l'Onada, que vam veure el lliure de Gràcia? Sí, diria que sí. Que parlava d'un professor... Sí, ara es veia fa un any. D'un professor que al final... Home, tenia molt bona acollida, també. Sí, sí, sí. Un professor que feia que tota la classe pensés al final com si fos nazi, no? Exacte. L'Onada també està una mica comparada amb el senyor de les mosques,
i bé també té molta ha creat moltes prestacions aquest no res esperem que funcioni està interpretada per la Rosa Cadafalc que és la dona del Pep Pla i el Jaume Sangrà i bé un noi el Pierre Anton doncs anuncia als seus companys que no li importa la vida i que se'n va per no tornar mai més
Una sentència dura. Sí, sí, sí. I els seus companys inventen un pla per convèncer Pierre Anton, que és el protagonista, que la vida sí que té importància i que la vida s'ha de viure fins al final.
Ja dic, la polèmica està servida en aquest no-res, que es podrà veure a la seca Espai Brossa. Molt bé. Després tenim més estrenes, no sé si tenim temps. Una mica més, sí, va, tenim cinc notets més. A veure, el Goya s'estrena també aquesta nit...
jo aquesta nit aniré a la divina però potser també aquest cap de setmana pots trobar moments el Goya s'estrena Guapos, pobres el musical ja vam parlar el títol em sona molt és una obra que musicalment és del Xavi Torres i que el llibreto o sigui el text és del Toni Martín
i també pinta molt bé perquè està tret d'un llibre, d'una novel·la, no, d'un llibre millor que una novel·la, que els protagonistes són persones de Barcelona, persones anònimes de Barcelona, que li han fet una entrevista i a partir d'aquestes entrevistes Xavi Torres ha posat la música i el Toni Martín ha posat la lletra i podrem veure cançons.
Està bé, eh? Sí, penso que estarà divertit i que estarà molt bé. I què més? A veure, què més n'hi ha? El Teatre Nacional es va estrenar ahir, no l'he vist, eh? No l'he vist, però he parlat amb gent de la meva confiança que va anar ahir a l'estrena i sembla que no va acabar d'agradar.
Ahir es va estrenar Mots de ritual per a l'Ectra. Aquesta obra és del Palau i Fabra. Ha estat una adaptació del director, del Jordi Coca, i les protagonistes femenines són dues actrius magnífiques, magnífiques, que és la Carme Sansa i l'Àngels Bassas, que són totes dues molt bones.
I no funciona, diuen? A mi m'han comentat, he parlat amb dues persones i m'han comentat que no va acabar de funcionar. Motser Ritual per Electra és una obra de Palau i Fabra molt maca. Jo ja saps que vam fer del Palau i Fabra un espectacle amb el Just Teatre. En aquella ocasió per preparar l'espectacle del Palau i Fabra vaig llegir pràcticament tota l'obra de Palau i Fabra, que és molt llarga, eh? Vaig passar tot un estiu llegint Palau i Fabra
i concretament aquesta de mots de ritual per a Electra és molt bona. O sigui que no sé el que pot fallar, perquè els actors són bons, l'obra de Palau i Fabra és bona... No t'han dit per això que és el que falla? O el ritme... És veritat, millor que ens ho diguis tu. Quan vagi a veure-ho, ja t'ho explicaré, perquè tampoc vull...
dir una cosa que jo no he vist. Només estic dient que ahir els aplaudiments, el dia de l'estrena, normalment els aplaudiments són importants i grans i duren i es veu que ahir els aplaudiments van ser una mica minços.
I una altra cosa que s'estrena demà, encara que avui ja es pot veure aquest altre poliorama, jo demà aniré a l'estrena també, per tant, la setmana que ve podrem comentar-ho àmpliament. Demà s'estrena El Cavernícola. El Cavernícola està quatre setmanes aquí, o sigui, poc temps. És una obra que ha funcionat divinament, que porta més de sis anys fent-la.
que es diu Ràpid, sis anys ha recorregut pràcticament tot Espanya amb unes crítiques boníssimes i ple a vessar en tots els espais que s'han fet i jo crec que serà interessant és un monòleg, ho fa el Nacho Novo que és un magnífic actor
I parla de què ha de parlar? De les relacions entre homes i dones. Des de temps immemorials, no? Des del temps dels càmeres. Exacte, coses que encara són universals, no? Per tant, mireu si tenim estrenes aquesta setmana, que no sabem ni què escollir, eh?
La setmana que ve parlarem de les coses que he anat a veure. Perfecte, maica, i així grans recomanacions. I bé, doncs, també dic que al Teatre del Raval, per acabar, eh?, del Teatre del Raval faran la Burgessa, ja ho vam comentar la setmana passada, que és un musical, un petit musical, que es va fer al Teatre Acadèmia i que ara l'ha recuperat al Teatre del Raval.
I la notícia és que del dia 14 al 24 les entrades són molt més baratetes. Home, doncs val la pena tenir-ho en compte. Sí, o sigui, les prèvies, com si diguessin, estan les entrades més baratetes. Per tant, és important tenir-lo en compte si voleu anar a veure la Burgessa al Teatre del Raval.
Molt bé, Maica, doncs ho deixem aquí i tornem, home, tenim feina, eh? Sí, sí. I tornem dijous que ve amb més coses, que vagi molt bé. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana, bon dia. I felicitats a tots perquè ja ha arribat la primavera. Sí, sí, sí. Alguns et diran que és l'estiu, això, eh? Per això, més que la primavera. Home, home, no, l'estiu fa molt més calor que aquests dies, no? Jo crec que sí, jo crec que sí. En fi, Maica, que vagi bé. Adéu, adéu.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats, o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Som un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tres quarts d'una del migdia, és hora de saludar de seguida la Sílvia Masmitjà per parlar una setmana més de qüestions vinculades amb el món jurídic.
Molt bon dia, Sílvia. Què tal? És la Sílvia Mas Mitja, advocada amb el despatx del carrer Montanya número 2. Em pensaven totes les paraules, eh? Per parlar una setmana més d'alguna qüestió vinculada amb un món jurídic i avui ens vols parlar del tema de les incapacitats, Sílvia. Exactament. Sí, és un tema que molta gent confon
El tema de les incapacitats judicials amb el que serien més aviat les invalideses laborals. Sí, hi ha confusió, és veritat. Sí, perquè les invalideses, per exemple, jo puc tenir una discapacitat, un grau de discapacitat, i segons aquest grau tindré una sèrie de beneficis.
Jo tampoc porto aquests temes, i com que tampoc es necessita un advocat per tramitar-ho, perquè això és de la seguretat social, doncs segons la minusvalia que aquella persona té, doncs tindrà dret, em sembla que a partir del 60% i algú per cent sí que té dret a una contraprestació, una pensió. Llavors això són minusvalies o discapacitats que llavors a l'hora de tenir feina et pot perjudicar o no d'una certa determinada manera.
Perquè també les empreses els donen subvencions i ajudes per contractar gent amb discapacitats. I segons el percentatge de minusvalia que ens ha donat el metge, tindrem dret a tenir una percepció econòmica. Això d'una banda. D'altra, que és el que es porta judicialment amb el tema de les incapacitats, què és el que estem parlant? Les incapacitats poden ser de dues maneres, parcials o totals.
I perquè entenem una mica de què va, amb exemples es veu tot més clar. Una incapacitat parcial serien aquelles persones
que poden tenir problemes a l'hora d'administrar el seu patrimoni. Per exemple, persones amb ludopatia o persones amb una malaltia mental que a l'hora de disposar dels diners no són conscients o que fan una despesa o que tenen problemes a l'hora d'administrar aquests béns.
Llavors, parcialment, què vol dir? Doncs que aquella persona sí que pot tenir una vida més o menys normal perquè es pot aixecar, la seva higiene personal la porta bé, pot cuinar, pot fer la compra mínimament i es pot vestir, es pot dutxar, vull dir, no té cap...
problema físic que li impedeixi el poder viure dia a dia. Llavors, el que necessita és alguna persona externa que cada setmana li administri els diners. Cada setmana tindràs 100-200 euros per dinar o el lloguer, per exemple, es domicilia en aquesta conta. Llavors, aquella persona...
no pot disposar de tot el seu patrimoni. Ja. D'acord? Si fos total, ja estaríem parlant de persones que... Clar, no és tan habitual, no? Total? Bé, és que la total, per exemple, estaríem parlant... Per exemple, en casos d'Alzheimer, una persona amb una malaltia d'Alzheimer, si estan en els primers anys d'evolució d'aquesta malaltia,
es començaria per demanar una incapacitat parcial, perquè són persones que perden la memòria inicialment. Llavors, què passa? Que a l'hora de tenir els diners, potser van amb 3.000 euros pel carrer i després no se'n recorden què ha passat amb allò. Llavors, aquí iniciaríem una parcial, però què passa? Que l'Alzheimer...
Ara per ara és una enfermedad que no té cura. Sí que amb medicació es pot frenar, però aquest és un altre problema i és que normalment els malalts també, si viuen sols, a vegades no es volen medicar, amb la qual cosa les enfermedades també evolucionen més de pressa. Clar, l'Alzheimer arriba a un punt que tot el teu sistema nerviós t'afecta i arribes a un punt en què no pots agafar la cullera per menjar.
En aquests casos sí que ja no et pots dutxar, no et pots moure bé, llavors aquí sí que necessites una tercera persona perquè les funcions bàsiques de la teva vida quotidiana ets dependent d'una altra persona. Llavors aquí sí que seria una total.
Estem parlant d'Alzheimer, que he posat el cas extrem, però també estaríem parlant d'enfermetats mentals. Per exemple, persones ingressades en un psiquiàtric perquè tenen malalties com una esquizofrènia. Doncs també es demanaria la total. Per què? Doncs perquè són persones que necessiten de terceres persones per poder viure el dia a dia. Què passa? Que amb una parcial...
Si aquella persona, imaginem que té una malaltia mental i només té una parcial, amb la qual cosa només se li administra el patrimoni i té un brot psicòtic,
En el moment del brot sí que es pot demanar un internament urgent, però aquest internament donarà potser 24-48 hores. Li donaran una medicació i el deixaran al carrer. Què passa amb la total? Això és important. Què passa amb la total? Doncs que el tutor, nomenat, té la potestat de dir que aquella persona s'ingressa en contra fins i tot de la seva voluntat. Per això és important. Sí, sí, és veritat que hi ha un canvi important total.
Clar, perquè moltes vegades la gent ho coneix. I què puc fer, per exemple, amb el meu fill que té aquesta enfermetat? Clar, perquè ell no vol ingressar en un centre. Bé, opcions. Doncs a vegades depèn de l'enfermetat, depèn dels informes, perquè aquí al final, vull dir, els advocats i els jutges... Tenen l'última paraula, no?
Els jutges tenen l'última paraula. En sentència, evidentment, si no hi ha una sentència d'incapacitat, ja sigui parcial o total, aquella persona no està incapacitada. S'ha d'iniciar un procediment judicial i necessites un advocat, un procurador... Què passa? El que jo també...
Vull deixar clar que nosaltres, per molt que ho demanem, per molt que un advocat posi una demanda d'aquestes i per molt que ho jutja, faci el judici, ho miri, nosaltres no som metges. I com diem sempre, hi ha tipus de procediments que és necessari que hi hagi un metge que faci un informe i en base a aquell informe hi ha una valoració. I es dirà, sí, aquesta persona no té la capacitat
per administrar el seu patrimoni, o aquesta persona necessita valer-se d'altres persones per la seva vida diària. Llavors, en base a aquest informe mèdic, al final, vull dir, els jutges es basen amb aquesta prova. Llavors, es determina, i la segona part, ja tenim la declaració d'incapacitat, ja sigui parcial o total,
I hi ha una segona part. Clar, quina és la persona o qui farà de totó? Aquella persona ja no pot decidir segons quines qüestions de la seva pròpia vida, llavors es necessita que una altra persona, que serà el seu representant legal,
Que és llavors qui pot fer servir o gestionar, si vols diguem-ho així. Exacte. Llavors, aquí hi ha dues opcions. O bé algun familiar proper, d'acord, que haurà d'anar al judici, el cridarà el jutge i l'escoltarà. Primer...
Perquè pot decidir que no ho sigui. Exacte. Poden haver-hi casos aquí d'intentar algú agafar el que no és seu. Exacte. Aquí ja sí que se li pregunta l'incapaç si és que està en condicions de poder respondre i tal. Llavors se li pregunta si té algun inconvenient i se li escolta. Després el familiar proper, o si hi ha diversos germans, per exemple, o diverses persones, decideixen qui pot ser. Un tutor. I aquella persona voluntàriament ho acceptaria. Exacte.
Que els familiars diuen que no, o que es veu que hi ha un mínim conflicte d'interessos, llavors es demanaria l'opció B, que seria una institució pública o una fundació, en aquests casos, que són les que administren el patrimoni de l'incapaç. Conflicte d'interessos... Bé...
Són casos molt específics i no és la regla general. Per què? Perquè, bueno, si un germà és el tutor d'un altre, té un germà que s'ha incapacitat i és el tutor, i hi ha més germans, el que passa aquí és que també, un cop se li anomena tutor, el següent pas és que el jutjatat diu, vingui cap aquí, presenti vostè, té l'obligació de presentar un inventari de béns d'aquest incapaç,
que és un inventari general de la seva situació econòmica i personal, i a partir d'aquí, cada any, vostè m'ha de presentar les comptes anuals. D'acord? Déu-n'hi-do. És una manera de poder controlar-ho. Sí, sí, clar. Perquè si no, sí que seria... Si no s'escapa. Sí, sí. I llavors, amb aquests informes que es presenten cada any al jutjat,
El jutge el que fa és que li dona una còpia al fiscal perquè, com diem sempre, el Ministeri Fiscal en aquests casos també està present. Per què? Perquè vetllarà per l'interès de l'incapaç.
Clar. D'acord. Doncs, Sílvia, moltes gràcies. Avui, abans de marxar, per això també fem un apunt ràpidament, però també hem llegit una notícia als diaris, no?, vinculada amb la justícia, la justícia gratuïta en concret. Sí, bueno, vinculada amb la justícia gratuïta i amb el tema de les taxes. Com sempre, bueno, els advocats i quasi totes les persones que ens dediquem o que estem vinculades amb el món jurídic hem reivindicat i hem dit que les taxes judicials impedeixen
i vulneren el dret de defensa, vulneren el dret d'accés a la justícia. I ens hem manifestat i ho hem denunciat per un munt de mitjans perquè aquestes taxes el que fan és determinats procediments, la gent ha de pagar uns diners per poder accedir a la justícia i es converteix llavors en una justícia de rics.
Què passa? Que la notícia que ens ha arribat és que han recaudat, no sé si eren 639 milions d'euros en tot l'Estat i, de fet, quan es va imposar aquesta taxa judicial, un dels motius per justificar-la era que aquests diners anirien a sufragar la justícia gratuïta.
I ara resulta que no, que com és un tipus d'impost, doncs que ells faran el que vegin convenient i que de moment diuen que no es destinarà a justícia gratuïta. I clar, això la veritat és que els advocats que treballem, jo estic inclosa en el torn d'ofici, clar, veure que estàs fent la feina i que després, per sort a Catalunya, com que tenim la competència transferida, aquí sí que haig de...
Aquí sí que anem bé, eh? Bueno, està bé, també s'ha de dir, s'ha de dir quan funciona. Ens estan pagant els mòduls, els advocats d'oficiari a Catalunya bastant al dia, a més vençut. Cosa que, per exemple, a Madrid ho han passat o ho estan passant ara malament. Perquè s'enderrareixen, els pressupostos s'esgoten en el primer trimestre d'any i, clar, hi ha companys que estan fent la feina perquè és un dret i ho estan fent i estan tenint despeses perquè a sobre no estan cobrant res. Cap sentit, eh?
O sigui, què? Doncs, doni-do. També volíem fer-nos ressò d'aquest últim apunt. Sílvia, moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi bé. Tornem la setmana que ve.
I així calem. El Just a la Fosta d'avui, dijous 7 de maig, agraïm a la gent que l'ha fet possible, a l'Andrea Bona, als serveis informatius i a la producció del programa. El Carles Hernández de Rius, a la previsió del temps, avui també hem entrevistat Àngels Ulla, cap d'urbanisme de l'Ajuntament de Sant Just. Hem fet tertúlia amb l'Alina Santa Bàrbara, la Joan Algarra i la Montse Larrea.
Hem parlat de teatre amb la Maica Dueñas i ara també, el que heu de sentir, hem parlat de dret amb la Sílvia Mas Mitjà. Tornarem l'endemà amb moltes més coses, com cada dia, de 10 a 1 al migdia i ara de seguida arriba l'informatiu del Sant Just Notícies amb l'Andrea. Per posar-vos el dia de tota l'actualitat Sant Justenca. Que vagi bé, que passeu un molt bon dijous. Tornem demà.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concerts o cinema. Uf!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. El 18 de maig acaba el procés participatiu de l'abans del Pla Especial de Protecció de Colsarola. L'Ajuntament ha engegat aquest procés obert per fer aportacions a la redacció del nou pla. Els usos del parc és el que més preocupa els santjustencs que ja hi han participat. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui dijous, 7 de maig. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
A les 12 d'aquesta nit arrenca la campanya electoral per a les eleccions municipals. La tradicional enganxada de cartells donarà el tret de sortir de la campanya que s'allargarà fins a les 12 de la nit del dia 22.
Dissabte, eleccions també a l'Assemblea Nacional Catalana. L'ANC convoca eleccions al secretariat nacional i al secretariat de la Territorial de Sant Just i l'Ateneu acollirà la jornada de votacions dissabte al matí. I demà tornen els divendres al parc. El parc Maragall serà l'escenari de les activitats cada divendres. Demà hi haurà un taller de manualitats, un altre perquè els nens es basteixin de dimonis, contes i un joc de l'energia.
Bon dia. El 18 de maig acaba el procés participatiu de l'abans del Pla Especial de Protecció de Collserola. L'Ajuntament de Sant Just tancarà el dia 18 d'aquest procés obert que té com a objectiu que tothom pugui fer aportacions i suggeriments a la redacció del nou Pla Especial de Protecció que ha de redactar l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Per això, les dues últimes setmanes s'han fet dues jornades de reflexió. Sant Just Notícies.
El procés participatiu es desenvolupa simultàniament als nous municipis que formen part de Colcerola per tal de recollir idees i propostes per incloure el pla. I és que és necessari redactar un nou document d'ordenació i protecció del parc perquè l'últim data de l'any 87. Des del 2010, quan es va declarar Colcerola com a parc natural, han sorgit nous reptes que s'han de recollir en el nou pla especial de protecció. Ho ha explicat el Just a la Fusta Àngels Ulla, Cap d'Urbanisme, Planejament i Promoció Urbana de l'Ajuntament de Sant Just.
el que s'està preparant és el nou pla especial de protecció de Collserola, que ha de substituir l'antic PEPCO, que, com molta gent de Sant Jus sap, és un pla especial de protecció de Collserola de l'any 1987, que a aquestes alçades ha quedat una mica obsolet pels nous reptes socioeconòmics i reptes ambientals que tenim a la ciutadania. I, a partir d'aquí, la declaració de part natural que es va fer l'any 2010 va preveure que es redactés un nou pla especial
Alguns dels objectius del nou Pla Especial de Protecció de Collserola són l'ecologia i la preservació de la biodiversitat, els espais perimetrals, el model d'ús social, les activitats de valorització dels recursos naturals, els serveis ecosistèmics, el patrimoni, el paisatge, el model de gestió i instruments de regulació.
A les jornades de reflexió es va parlar dels usos del part de Collserola com ara, quin us en fan les bicicletes, l'ús nocturn, la caça i l'agricultura. I també sobre temes urbanístics i el paper de masies, equipaments, portes d'entrada, vials, entre altres. De fet, Àngel Zulla assegura que algunes de les preocupacions que es van posar sobre la taula en les dues jornades de reflexió van ser els usos del parc i com es podrien regular les activitats de lleure que s'hi fan sentir-ne.
va sortir el tema de la caça i la compatibilitat d'aquests usos, és a dir, la caça, alguns deien que si es produeix en cap de setmana, doncs precisament és quan té