A la plaça de Sant Jaume més s'espera l'arribada dels representants.
sindicals de la mesa de la funció pública. Tancats des d'ahir al migdia les dependències del Departament de Governació de Via Laietana ens comuniquen que ja han sortit de Via Laietana i ja estan enfilant el camí cap a la plaça de Sant Jaume. Mestres i professors sortiran a les portes dels centres escolars a acabar les classes. El motiu és la decisió del govern català de portar avui a la reunió del Consell de Govern la supressió de la paga extraordinària.
una supressió que es farà en dues tongades, la meitat al mes de juny i la meitat al mes de desembre. Una concentració que comença pràcticament a hores d'ara amb l'arribada d'un nombrós grup de funcionaris que han anat a donar suport als concentrats al Departament de Governació i que estan tallant el trànsit del carrer Ferran per adreçar-se per arribar fins a la plaça de Sant Jaume.
Ja ha començat la segona jornada del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil a la Fira de Gran Via, a l'Hospitalet de Llobregat. La gran afluència pública al primer dia ja fa pensar que el Saló superarà els 70.000 assistents previstos. Inicialment, una cinquantena de companyies catalanes participen en aquestes deveniments, sobretot petites i mitjanes empreses, i es preveu que mantinguin més de 2.000 contactes amb fabricants i operadors d'arreu del món. El Saló tancarà portes dijous vinent.
Pel que fa al trànsit, la situació a la Ronda de Dalt de Barcelona ha millorat, però ara ha pitjorat la litoral. Ràdio Roger Serra, bon dia. Hola, bon dia. Així es va molt plena, aquesta ronda litoral de Barcelona. En Sentit Llobregat, pensem que parlem d'aturades intermitents durant més de 10 quilòmetres, gairebé des del nus de la Trinitat fins al moll de la Fusta. Tots aquests 10 quilòmetres amb lentitud, aturades, ronda litoral. Això en Sentit Llobregat.
En sentit Besòs també hi ha aturades Primentres, Ona Franca i Montjuïc i més endavant des del Bon Pastor fins al Nus de la Trinitat. Aquestes cues per enllaçar amb el Nus de la Ronda Litoral són culpa de la C58 de l'autopista del Vallès. Hi ha hagut un accident al tram de Montcada i Roixac sortint de Barcelona. Hi ha aturades des del Nus de la Trinitat fins a Montcada baixant cap a la Ciutat Comptal. A causa de la gent que s'atura a veure el punt de la incidència també hi ha aturades.
en aquesta autopista del Vallès. Acabem repassant un parell de vies que entren per l'extrem sud de Barcelona, Cinturó del Litoral, encara amb retencions, Sant Joan d'Espí i Cornellà, dos o tres quilòmetres d'entrada a Barcelona, i també hi ha aturades al darrer tram de la B23, entre Esplugues i l'Avinguda Diagonal. És tot, des del RAC, bon dia. Esports en xarxa.
Bon dia us parla Arnau Maïmó. Avui es disputa el primer clàssic d'aquesta setmana que decidirà quin equip arriba a la final de la Copa del Rey, si Barça o Madrid. El partit començarà a les 9 de la nit al Camp Nou amb l'empat a 1 del partit de nada. El conjunt blauranes entrenarà a les 12 del migdia a l'estadi.
I després coneixerem la llista de convocats del tècnic Jordi Roura, que té tota la plantilla disponible. Per altra banda, l'Expedició Blanca viatja a les 11 del matí cap a Barcelona, després de fer un breu entrenament a Valdebebas. En principi, Jose Mourinho té tots els jugadors disponibles, excepte el capità Iker Casillas, que continua de baixa. Encara en futbol, aquesta tarda el jugador del Girona Benja passarà pel quiròfan de la clínica Quiron de Barcelona, el doctor Ramon Cugat,
Operarà l'esportista barceloní després que s'hagi trencat el lligament en creuat anterior i el menisc extern del genoll esquerre. El màxim golejador del Girona estarà 6 mesos de baixa i, per tant, es perdrà el que queda de temporada. I el palista per a l'olímpic Jordi Morales ha penjat 4 medalles al Campionat d'Espanya. L'esportista d'Esparreguera ha guanyat un or, una plata i dos bronzes en el torneig de tenistaula que s'ha disputat a Pontevedra. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10 i 5. Comencem aquesta l'ajustada fustat d'avui dimarts 26 de febrer. Un dia en què ens hem tornat a llevar amb molt de fred, avui però amb el cel completament ras i amb aquest sol que d'alguna manera o altra també és diferent o fa una sensació diferent que si només tinguéssim brits com ahir. Parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles R. André de Rius que ens explicarà què ens espera els propers dies, també com sempre parlarem de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno
I també amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat del Lliga. A partir de les 11.10, entrevistarem a Farrantos per parlar de la calçotada que organitza Esquerra Sant Just per aquest diumenge. També tindrem la cuina, com cada dia amb la Carme Madó, i farem tertúlia amb la Marça i la Cristina.
I com cada dimarts tindrem el Pep Quintana que ens explicarà la història de Sant Just. Avui ens atuarem cap a mitjans dels anys 50. També arribarà l'Alba amb les novetats del món de la televisió i parlarem de llibres amb en Diego Marcos de la llibreria Ressenya.
Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia per acompanyar-vos en aquests matins de Sant Just. Avui comencem també amb la Zoe Van Goy perquè també, com sempre, us acompanyarem al llarg del matí amb una mica de música. Don't leave the house today I've got the fear You'll be stolen by bandits And taken far from here
But you're in a cage named skeleton bones I got a ransom call on my telephone We don't have the kind of money We don't have the kind of bread
Oh, leave the house today, on your bicycle. You got a fat tall body with your veins in your heart and your ventricles. Cars leaving to hit you, speeding down the road. They want to see you in a body of gas. From your neck to your toes, they don't have that kind of groove.
We don't have the kind of money
We don't have that kind of bread. Stand up and cover us with this bed. We don't have that kind of glue.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Ara passen uns minuts de les 10 i repassem a aquesta hora les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno per saber què és el que ens cal avui conèixer sobre el nostre municipi. Bon dia, Andrea. Què tal? Què tal? Bon dia. Bon dia. Comencem parlant. No em sents? No, perquè hi ha hagut configuracions estranyes. Ja ho arreglarem. Doncs parlem de fotografia, avui.
Sí, perquè déu-n'hi-do tot el que tindrem les properes setmanes i els propers mesos, podríem dir, a Sant Just. D'entrada anem avançant alguns detalls del que serà el proper juny fotogràfic, que convoca en un any més l'Agrupació Fotogràfica Sant Just, que és un mes que es dedicarà a fer un munt d'activitats relacionades amb el món de les fotos. I una de les idees és fer la ja, podríem dir, tradicional exposició a l'accés als jardins de Can Genestà, que aquest any
serà al voltant del tema avis i nets. Una de les condicions és que hi aparegui gent de Sant Just, els avis amb els seus nets. I d'altra banda, conjuntament amb la Regidoria de Comerç volen tirar endavant una iniciativa que han anomenat Photoshopping, a través de la qual una vintena de comerços, negocis i altres espais i establiments de Sant Just acolliran una exposició fotogràfica. S'aturgarà una envenena de passaport a tothom qui vulgui entrar en el sorteig de 500 euros per gastar en aquestes botigues
però l'única condició serà que visitin totes les mostres i a través d'aquest passaport s'acreditarà que han visitat totes aquestes exposicions que estaran distribuïdes allà per tot Sant Just. Ho explicava ahir el regidor de Comerç, que també és vicepresident de l'Europació Fotogràfica Sant Just, en Víctor Murillo.
Una iniciativa curiosa. I una altra idea que tenen pel Juny Fotogràfic serà fer un plafó gegant amb fotos de gent de Sant Just. Una idea que han adaptat d'altres països i d'altres cops que s'ha fet.
Doncs, interessant, aquesta proposta parlem encara de fotografia, però... Sí, per recordar-vos que aquest divendres s'obre el període per presentar les fotografies del IV Concurs Internacional de Fotografia de Sant Just. Aquest any hi ha tres temes, monocrom, color i esports, i es poden presentar quatre fotografies per cada temàtica. Per tant, cada participant pot aportar 12 imatges. És un canvi respecte a altres edicions, en què només s'oferia a un únic tema, i el motiu d'aquesta novetat és que ara el concurs participa del Circuit Internacional de la FIAP, que és la federació
que engloba centenars de concursos i associacions fotogràfiques a nivell internacional. A més, el concurs compta amb dos patrocinadors més a banda de la FIAP, que són la Confederació Espanyola de Fotografia i la Federació Catalana de Fotografia. Per cada categoria es lliuraran tres medalles d'or a les millors fotos, una medalla per patrocinador i dues mansions honorífiques. I a més, aquest any, gràcies a la inclusió del concurs de la FIAP, també es farà entregada el pin blau al millor autor del saló.
a aquest guardó també compta amb un premi de mil euros. A partir d'aquest divendres o de març es poden començar a enviar les fotografies relacionades amb aquestes temàtiques fins al 20 de maig. Recordem que només es poden presentar les fotografies a través d'internet i la inscripció al concurs torna a tenir una quota econòmica, que aquest any és més alta, de 15 euros per persona. I recordem que també es tornarà a convocar al concurs popular en què un jurat seleccionarà les 50 millors imatges i s'exposeran als balcons del carrer Bona Vista a partir del 15 de juny
I a partir d'aquí començarà aquest concurs popular, que aquest any també té novetats, perquè aquest cop no s'haurà d'encertar el criteri que tindrà el jurat per triar les millors fotografies. Les persones que hagin votat a la foto que tingui més vots, a la foto que d'alguna manera hagi agradat més, entraran en un sorteig que segurament serà passar un cap de setmana en un parador nacional. Una mica més fàcil suposo que d'aquest concurs popular, si més no.
Doncs, gràcies Andrea, no ens queda l'últim punt encara, no? Ens queda parlar del ple municipal d'aquest dijous. Ja tenim l'ordre del dia i alguns dels punts més destacats que hauran de debatre els 17 regidors i regidores són, entre altres qüestions, la sol·licitud envers la gestió i execució de zones verdes a Sant Cugat, Sant Vicenç, Sant Just i Moncada i Reixac, amb la participació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona,
i dues mocions que presenten els partits que formen part de l'equip de govern. D'una banda, PSC Iniciativa i Junts per Sant Just sobre el dret a vot dels regidors i regidores electes en cas de baixa per maternitat, paternitat o malaltia greu. I una altra moció també presentada per a aquests partits en defensa de l'autonomia local i del règim competencial local de la Generalitat de Catalunya. Després, com és habitual, s'obrirà el torn de precs i preguntes per part dels regidors i del públic que hi existeix.
Perfecte. Doncs gràcies, Andreu. Fins aquí l'estona. Fins aquí l'estona.
Todos hemos tenido veinte años. Todos íbamos a triunfar. Y mírame, mírate,
Miranos la penita que damos. Yo llevaba una espada encendida en una mano y un lirio blanco en la otra.
y un poquito de coca no era un plan, plan, plan de un meditador, sino una evidencia que saltaba a la vista
Teníamos tanta energía y le dábamos tan poca importancia al tiempo. Todos hemos tenido veinte años y un plan inminente para conquistar
y ya lo ves veinte años después. El tiempo ha pasado como una apisonadora amarilla y la espada debí dejarla una noche olvidada en un vagón de metro o en el prive
de una disco. Fue en una fiesta aburrida a las que iba con Juan Peran. Pasado los años y he ido desarrollando una alergia asesina al polen.
Quiero que me violen a llevar una flor en la mano. Y a veces me pregunto si soy yo. Oh, desde que alguna vez tuve veinte años. Todos hemos tenido veinte años.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu.
27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 82 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb Noia Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. Si la nostra música us alegra al cor, el nostre programa està fet per a vosaltres.
Tots els dimarts de dues quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. InformatiuComarcal.com Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
I ho fem com sempre amb l'Andrea. Bona, bon dia, Andrea, de nou. Comencem repassant la notícia del dia que avui passa per Itàlia. Sí, i d'aquestes eleccions crucials per a l'euro diu el diari Ara, i també fan tots els diaris una mica referència a la situació de caos que s'està vivint allà ara mateix amb aquestes eleccions, amb aquests resultats. L'Ara diu Itàlia ingovernable,
Versani guanya per la mínima però Berlusconi s'imposa al Senat i diu també que Montis Estabella i que Grillo recull un de cada quatre sufragis. Versani ha recollit el 29,6% dels vots i Berlusconi, centre dreta, arriba al 29,1% i pel que fa a BP Grillo, els antipolítics, aquest grup liderat per aquest còmic italià, al 25,5% dels vots. De unido. Aquí al costat de molt a prop de Berlusconi
El periódicot diu, Itàlia impossible, una mica similar al diari Ara. L'esquerra de Bersani s'imposa però Berlusconi podrà bloquejar el Senat. També ens diu que l'humorista Beppe Grillo aconsegueix el tercer lloc al Parlament i que la Unió Europea i Espanya estan en alerta pel risc, per a la inestabilitat de l'euro. En fotografia veiem d'una banda a Bersani i d'altra banda a Berlusconi, així com en contraposat.
El punt avui diu que l'emboliqui italià continua. En fotografia aportada veiem una altra persona, Enric Oleta, vicepresident del partit de Bersani, ahir a la nit, fent les primeres reaccions. Insuficient victòria de Bersani mentre Berlusconi reneix. I per últim diu el vot contra Europa fa tema una Itàlia ingovernable, això ho trobem a l'avantguàrdia. Al centre esquerre guanyen diputats, Berlusconi reneix i Monti pot tenir de clau del Senat.
i l'èxit del còmic Grillo, 25,4%, que és una dècima menys que el diari ara, confirma el presagi populista i els mercats hi reaccionen alarmats. La fotografia de la principal vanguardia la dediquen a BP Grillo en el moment d'anar a votar a Gènova amb la seva dona.
Doncs també la fotografia del 324.cat aquest matí és Berlusconi aplaudint i és la notícia que il·lustra el tema principal d'aquesta web digital, d'aquest portal de notícies digital, que és que Berlusconi reconeix ara la victòria de Bersani a la cambra baixa. La coalició de centre d'etre que lidera i l'exprimi ministre italià considera que el resultat ajustat en percentatge i en nombre de vots amb l'esquerra de Bersani en els comicis no permet declarar cap guanyador.
D'altra banda també se'ns parla, també en lletres molt grosses, del curt camí que queda per poder pagar amb el mòbil. És un dels temes que s'ha triat per tornar a parlar del Mobile World Congress que està en marxa aquesta setmana. Executius de diverses empreses debaten al Congrés Mundial de Mòbils sobre la proximitat de la implantació d'aquesta tecnologia que, com dèiem, permetrà realitat en seccions i obtenir informació només acostant el telèfon a un lector.
També se'ns parla d'un mòbil per 15 euros, de mòbils cada cop més grans, cada cop més ràpids, d'arribades de gent que excedeix en aquesta part del Mundial i altres qüestions vinculades amb tot aquest congrés. Una punt més encara del 324.4, que és que la incertesa a Itàlia dispara a la prima de risc i ensorra la borsa. Les borses espanyola i italiana s'enfonsen per la inestabilitat política en aquell país, l'IVAX 35 al voltant d'un 3% i la prima de risc ha arribat fins als 415 punts on ara
Els 380, tot i que de primeres queda molt lluny tot plegat d'aquells 500 on s'havia arribat l'estiu passat. És a dir que de moment comencen a saltar les alarmes, però suposo que d'alguna manera una mica diferent del que s'havia arribat ara fa un any. D'altra banda, l'Ara.cat Rubalcaba critica el vot diferent del PSC al Congrés, però diu que és una decisió coherent. El líder socialista acusació iniciativa de voler evidenciar les diferències entre el PSC i el PSOE diu que es canviaran les regles de relació, però no expulsarà
els membres del PSC de la seva executiva. Suposo que tampoc li convé gaire. També se'ns destaquen les declaracions de Francesc Vallàs, coordinador del PSC al Congrés, que diu que ens preocupen poc les represàlies, ho ha dit en una entrevista al Monaracu, i finalment Fernàndez Vara, que diu que seria més greu que el PSOE perdés la E d'Espanya. Si això és així, va ser bonic mentre va durar, assegura el líder socialista extremenys sobre la votació al Congrés.
I una punt més d'aquest matí, que és que moren 18 turistes en caure un globus a Egipte, un globus aerostàtic. Són del Regne Unit, França, Bèlgica, el Japó i Hong Kong. El globus aerostàtic ha caigut des de 300 metres. Una notícia tràgica, doncs, d'aquest matí.
Són els apunts d'aquest matí però les portades dels diaris també ens expliquen altres qüestions i l'Andrea ens ressalta un titular més de cadascun d'aquests diaris. I el punt avui de la mateixa manera que a la fotografia la dedicaven a les eleccions a Itàlia, el titular més destacat fa referència al PSC, diu Lora Decisiva. Els socialistes catalans acorden donar suport avui a CiU i a iniciativa al Congrés sobre el dret a decidir. Històric, Navarro confia que als 14 diputats li facin cas si per primer cop han de metre un vot diferent
del del PSOE. Aquesta és la notícia més destacada que trobem al punt avui emportada. A l'avantguàrdia llegim més coses sobre el cas Bárcenas. Ens diu que tenia 38 milions per la feina de molts anys. El jutge atén el fiscal i el PP i retira el passaport a l'extrasurè que haurà d'anar al jutjat cada 15 dies. Ens diu també que l'imputat declara que és àbil en els negocis i lliura una llista de donatius al partit per 33 milions d'euros.
Això ho trobem a la Vanguardia i passem al periódico que ens parla del Mobile World Congress de Barcelona i ens diu que la indústria del mòbil es revela contra el control de Google. Els telèfons i les tauletes low cost inundant els pavellons de la Fira que segueix avui fins dijous. I per últim el diari Ara fa una recopilació dels deu moments estelars de la gala dels Òscars. I en fotografia veiem quatre dels actors guanyadors amb els seus Òscars.
el Daniel Day-Lewis, la Jennifer Lawrence, l'Anne Hathaway i el Christoph Waltz, els 10 moments estelars de la gala, vestits de vertigen, ensopegades, n'imagino que fent referència a la Jennifer Lawrence, que va caure, i a la Michelle Obama, la primera dona dels Estats Units que va atorgar el guardó a la millor pel·lícula. Doncs mira, justament el més llegit de l'Ara.cat són els millors i pitjors vestits de la catifa vermella.
El segon més llegit és el centre-esquerra que vens per poc, la dreta ressuscita i rom-grillo. I el tercer tema més llegit a l'Hara.cat és que el PSC es planteja votar per primer cop diferent del PSOE al Congrés. Del 324.cat però el que més interessa als lectors és que segons el confidencial Guardiola va donar a Método3 espiar a alguns jugadors i el que més Gerard Piqué. El segon tema és l'ensurt a la porta de la bona aigua per on allau, finalment no va passar res però
I el tercer tema, que és que el govern confirma que aquest any eliminarà una paga extra als treballadors públics. I d'aquí passem a parlar de les contraportades d'avui. Comencem destacant el que ens explica el diari ara. Tenim discernir més que no fer sang.
És l'article setmanal de Salvador Cardús del Cantus Firmus i diu, plou perdó, sobre Mollat. Diu a tot això, ara s'hi afegeix l'explosió dels casos de corrupció, presumta o confessa, matisa.
dels de prevaricació i tràfics d'influències, els espionatges de tothom a tothom o les formes més caductoses de finançament dels partits. Diu el més greu és que tot plegat conforma un magma confús que ha implicat tothom sense permetre fer distincions ni de persones ni de gravetats ni de responsabilitats.
i diu que des del punt de vista comunicatiu la situació només permet afegir-te al pim pam pum de la desqualificació general. Diu que en lloc d'utilitzar la denúncia irada, ara el coratge es demostra insistint en el retorn a la decència per recuperar la confiança.
Doncs és el que se'ns explica en aquest article. Sabador Cardús avui al diari Ara. D'aquí ens n'anem cap a la contra de la vanguardia on avui llegim no facin la vida digital sinó farien la presencial. Qui dona aquest consell? Entrevista el periodista Jordi Rumanyak que participa a aquests dies del Mobile World Congress i que publica un llibre que es diu Dieta Digital que proposa evitar l'agulatria i l'exhibicionisme i que recomana dosificar el consum digital. Doncs a evitar aquesta agulatria.
a les xarxes socials. Diu que convé una veu d'alarma pel que fa a l'abús del consum digital perquè les aules espanyoles, el 65% dels nens entre 8 i 12 anys tenen mòbil i fa poc ni ens plantejàvem que un nen tingués mòbil. A Europa això passa entre els 12 i els 15 anys, que és la data recomanada per entrar en aquesta vida digital. Diu que veu nens de 5 anys amb un iPad que aprenen a ataclejar el seu nom abans que escriure'l i n'hi ha que adverteixen que l'escriptura manual desapareixerà.
Diu el Víctor Amela, que és qui fa l'entrevista, està connectat o no sé, tot passa una mica per aquí. Diu que això és per exhibir la intimitat, aquest exhibicionisme el sorprèn, diu que és una ansia que et deixa empremta, l'empremta digital. El que se'ns diu, s'adverteix avui en aquesta entrevista de l'avantguàrdia, també en aquesta línia de vida digital o si més no d'educació, sí que ens parla aquesta entrevista del punt avui, que diu que si no vigilem farem unes criatures molt neuròtiques.
Ho diu Carme Tió de Pol, psicòloga especialitzada en educació infantil i que col·labora amb l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma. Ha publicat molts llibres. L'últim és M'ha agradat la família que m'ha tocat. Es basa en 30 anys d'experiència al costat d'una colla de progenitors desesperats i de nens i nenes els quals no sempre els acaba d'agradar la família que els ha tocat. Diu que transmet l'objectiu del llibre, aquest títol, que és que tothom estigui satisfet amb la seva família perquè és la millor manera de progressar, madurar i aprendre.
En relacions que no són bones entre fills i pares diu que el problema no són ni els pares ni els nens sinó la relació que s'estableix. Diu que en la majoria dels casos cal reconduir els lligams efectius perquè els pares estimen els fills però de vegades aquests no se senten estimats perquè tot el dia estan rebent crítiques i aleshores es formen una idea d'ells mateixos que és nefasta. Diu que exigim molt als nens en alguns aspectes en coneixements però en d'altres els fem febles i consentits.
Déu-n'hi-do el que explica avui en aquesta entrevista, interessant de llegir segurament. Ara ens anem cap al periódico, acabem amb aquest trapas de contraportades llegint que llavors ser mecànic de Panam tenia molt clamor. Ho diu Joaquín Porta, que va ser mecànic de Panam, de Panamerican, a Barcelona del 1970 al 1975. Es va ficar a les tripes del primer jumbo que va aterrar al Prat.
Diu que anava passejant per Barcelona i que va veure les oficines de Panamerican de Panam i, sense pensar-s'ho dues vegades, doncs hi va entrar a demanar feina. Diu que ara mateix això no es pot fer i que aleshores també va tenir sort perquè just en aquell moment era allà al cap de manteniment. Diu que em va fer unes quantes preguntes, tres o quatre, res més, i em va dir que demà anés a l'aeroport. Així de fàcil. Estem parlant de l'any 70, ell en tenia 26,
i el cap li va dir que estava molt content de reclutar, de reclutar el Joaquín Porta, i que necessitaven gent perquè ben aviat arribaria un avió nou. I diu, s'imagina de quin avió en parlava? Diu, del Jumbo. Els primers dos mesos vaig treballar en el 707 però llavors va arribar al 747. Va ser com una passada per ell, que acabava d'entrar a l'aeroport a treballar. Doncs, interessant també aquesta història anecdòtica que ens porta avui al periòdico.
I ara parlem de la notícia curiosa del dia, no sé si potser en ha sentit de parlar i, Andrea, perquè això va passar fa uns 10 dies, que és una dona que es diu Ellen Bush, és una britànica que viu al Màlaga, a Còmpeta, i viu des de fa 10 anys, per tant, doncs ja està bastant integrada. Va fer 80 anys ara fa pocs dies i va decidir celebrar el seu funeral el mateix dia. Va decidir que volia fer un funeral en vida, un acte que coincidia amb el seu 80è aniversari,
i en què va agrair a tots els dies de la seva existència el miracle que ha suposat arribar a aquesta edat i ha dit que el dia que es morís va dir que volia estar viva per veure si el meu enterrament hi van els meus amics.
Ella ha decidit fer com aquesta mena d'última deu, des de l'hotel Balcón de Còmpeta, i hi va haver també cotxe funebre i taüt. Però si va ficar a dins. No, em sembla que no. Quina angoixa. Ella estava com a espectadora d'una cerimònia més. Diu que hi ha globus i tot plegat potser és allunyat dels tipus de funerals que estem acostumats aquí.
Diu que volia fer una celebració així, on poguessin assistir familiars i amics per agrair-los l'estima que ha rebut durant tots els dies de la seva vida, perquè no es pot creure que hagi arribat als 80 anys, perquè quan era jove va tenir moltes malalties i li havien dit que no arribaria tan lluny.
En tot cas, ell això té aquest caràcter vitalista, entusiasta i optimista, i doncs ha decidit posar en marxa aquesta iniciativa. A més a més, va revolucionar tot plegat aquest poble que té 4.000 habitants. Per tant, diguem que qui més qui menys no es va voler perdre aquest enterrament. També hi va haver familiars que es van desplaçar des d'Anglaterra i Austràlia, per escoltar aquesta cerimònia, oficiada en anglès per un pastor humanista en què es van repassar els moments més significatius de la vida de l'homenatjada. De tota manera,
Jo crec que si això ho aulleix més gent aviat es podria convertir en una moda també per gent que volgués sentir què diu la gent d'ell quan es mor. Sempre són coses bones, no? Segurament. Segurament. Bé, curiós. És una manera de reconciliar-te amb tot el que passi. Doncs bé, Andrea, gràcies per aquest recull. Que vagi bé, Carme. Fins després, que vagi bé, bon dia.
Dues quarts i mig d'onze continuem ara amb aquest repàs per l'actualitat del dia, ara obrim diaris i fent un cop d'ull a la premsa.
L'estiu de l'estiu de l'estiu
I comencem avui parlant del periódico arran del Mobile Congress ens explica com seria la vida, com serà, sense aquest condicional, la vida en el mòbil. Diu que amb l'smartphone es pot pagar en comerços, anar en taxi o accedir a un recinte gràcies a la tecnologia, sense contacte, ho anunciàvem abans en els titulars NFC. 3.500 resistents al congrés participen en una prova pilot. Diu que quan surtis de casa et podràs oblidar les claus o amb una DEI o el que sigui, però no podràs deixar-te el mòbil. Amb aquesta frase
Intentava explicar com serà de bàsic la tecnologia sense fil NFC en les nostres vides, el representant d'una de les companyies que més aposten per a l'implantació d'aquest sistema a Espanya. Se'ns diu que on hi ha més potencial també és amb el pagament amb el mòbil, sobretot que en els bars de la Fira Gran Vía, així com 15.000 comerços i restaurants més de Barcelona estan equipats amb datàfons que permeten pagar ja amb aquest mètode.
També pels bancs es planteja com una oportunitat perquè incentiven transaccions de petit import que abans es farien en metàl·lic. Se'ns explica també amb un gràfic com funciona i com és aquesta prova pilota a Barcelona que també funciona en diferents monuments i en transport públic, per exemple.
De moment, però és només una prova pilot, tot plegat suposem, però que anirà bastant ràpid com passa. Amb aquestes qüestions tecnològiques ara parlem d'un article que trobem al punt avui i que ens parla dels tertulians. El firma Josep Maria Ullà, que és doctor en filologia i ensenyant, diu que en aquests temps de desosser que ens toca viure hi ha un aspecte de la nostra realitat quotidiana
que aquest articulista encara el desossega més. Vivint com vivim, pendents de la informació, els diferents mitjans tenen el costum de plegar un seguit de persones perquè ens comentin i ens il·lustrin sobre els fets polítics i socials que s'esdevenen. I atès que últimament s'esdevenen molts fets i que la realitat social és realment complexa, és molt d'agrair que aquestes persones reflexionin i aclareixin els esdeveniments. Diu prou que últimament la profusió de Tartulles és fabulosa, atès que els mitjans s'han adonat de l'interès en els temes polítics i socials
que ara té la població i les programen per una major audiència. Ara bé, diu que el resultat és una desorientació encara més profunda, que el servei informatiu d'aquestes tertúlies acostuma a ser malauradament una nova confusió, sinó una simple repetició del debat polític amb els graus de demagògia i partidisme.
Un dels errors també diu que es pensa que cal tenir representades en la petita agra les diferents sensibilitats polítiques i per tant llavors és un debat del tu també i tu més o el que és pitjor convoca en periodistes de diferents mitjans però que cadascun d'ells representa sense vergonya tal o tal altra posició política. L'aclariment que es treu de la tertúlia és evidentment nul. Un altre dels problemes que planteja és que les persones que hi són convocades acostumen a ser opinadors professionals
bons per parlar de gallines i de matafísica, si cal, indiferentment. Algun te'l trobes a primera hora a una televisió o ràdio, i el mateix dia ha tret dos articles a diferents diaris, i a l'hora de la migdia ha d'aparèixer fent la petada en una altra ràdio o televisió, i si tens sol te'ls pot trobar al vespre en un reality o en un debat polític abandonat. També diu que una altra pràctica curiosa és la del periodista que, davant d'un fet, entrevista el polític responsable, al qual, evidentment, es passa l'entrevista dient
o negant simplement amb el resultat d'informació zero, i entre una cosa i l'altra tenim instal·lats en els mitjans una autèntica casta d'opinòlegs a sou que eviten amb la seva presència una autèntica informació o un autèntic debat. Parla Josep Maria Ullà d'un espectacle lamentable. Diu que un periodista i mitja seriós només han de representar la veracitat i la màxima objectivitat possible, però queda clar que si tenim la suïcida que tenim amb els problemes que tenim és perquè fa temps que tots polítics periodistes
i en part, ciutadans ignoren profundament què vol dir ètica professional i veracitat informativa després que ningú es queixi. Deu-n'hi-do, doncs, l'article de Josep Maria Ollà, doctor en filologia i ensenyant avui el punt avui.
Més coses, parlem ara de l'avantguàrdia. Un article que parla de dormir diu que l'ADN necessita dormir més. La falta de son pertorba l'activitat de més de 700 gens. El dèficit de son augmenta el risc de diabetis i trastorns cardiovasculars i diu que l'estudi s'ha basat en persones que dormien 6 hores diàries. Persones que tenien una mitjana d'edat de 27 anys durant una setmana els van deixar dormir un màxim de 6 hores al dia
Després els van forçar a passar 40 hores seguides en blanc i posteriorment durant una altra setmana els van deixar dormir finalment fins a 10 hores diàries i els van tornar a deixar dormir 40 hores sense dormir. Mentre va donant l'experiment es va extreure sang als voluntaris diverses vegades per analitzar l'activitat del gens a les cèl·lules blanques de la sang. També la investigació ha demostrat
que les persones que fa diversos dies seguits que dormen poc suporten molt més bé passar una nit sencera en blanc. Després de passar 40 hores seguides despertes tenien perturbada l'activitat 856 gens i en canvi quan havien passat una setmana dormint bé només en tenien perturbat 122.
I acabem aquest repàs amb una entrevista amb Doni Canela, fotògraf, una entrevista que fa Tais Gutiérrez al diari Ara. El titular que se'ns destaca és Observant la natura trobes una calma inusual, necessària. Aquest reconegut fotògraf de natura va dedicar un any sencer a captar, juntament amb el seu fill, la vida i el pas de les estacions a l'estany de Banyoles. Diu que l'experiència li ha ensenyat molt sobre observació i paciència. És nascut l'any 69 a Tudela, a Navarra, i ha recorregut els llocs més ràmots del planeta buscant les millors imatges
que la naturalesa pot oferir. Ara proposa un treball diferent i molt més proper. Ha retratat el dia a dia de l'estany de banyoles amb la col·laboració impagable del seu fill. Una experiència que recull el llibre Looking for Focus. I a l'hora de donar consells a un jove fotògraf el que suggereix en Toni Canela és que és molt complicat i que no l'enganyaria. Tot i això, l'animaria a tirar endavant però hauria de saber que durant uns quants anys no podrà viure d'això.
Hi ha molts menys projectes perquè els fotògrafs que comencen quan fan projectes hi arrisquen els seus diners. Tot i això, jo crec que segueix pagant la pena. Qui fa coses se'n sortirà, però no a curt termini.
I enllaçem aquest recull de premsa amb l'actualitat esportiva. Ens fixem en les portades dels diaris esportius. Avui que torna a haver-hi aquest Barça-Madrid aquest vespre. I comencem fixant-nos en la portada del nou esportiu que diu Mètode Barça. Els l'hauran d'afrontar en un clàssic vital amb la voluntat de fer valer un sistema d'estil per deixar tocat el Madrid.
El diari Sport ens diu que siguin 11 contra 11. Clàssic calent per decidir el finalista de copa. Roura denuncia que l'equip sempre surt perjudicat en els arbitratges d'un diànoi. Mourinho replica d'immediat per ironitzar sobre els valors del Barça. Tot plegat doncs per escalfar els motors d'aquest clàssic d'aquest vespre. Finalment el que destaca el Mundo Deportivo és parlar-nos de Leo Messi.
Diu Messi Picat. Leo vol parlar al camp sobre tot el que va passar a l'anada d'Albert Naveu. El partit serà aquest vespre. En clau cultural, us expliquem que al Museu Picat s'exposa la restauració del retrat de la mare de l'artista i el dibuix del seu revers.
que els xinesos ginen acrobàtics trup i els russos trup i a coquet, guanyadors del festival Cirque de Figueres amb més de 23.000 entrades venudes a la segona edició, els organitzadors consideren que la sitge es consolida com a referent d'àmbit europeu. I acabem parlant de música, és la punt cultural del dia, també com a notícia cultural, que és que surt avui a la venda el nou disc del Petit del Caleril que es titula
La figura del Vuit. El va gravar al seu teatre de Guisona, és una producció de Mau Boada, i el disc es presentarà en directe a partir del mes de març amb una primera sèrie de 17 concerts, un d'ells de fet aquí a prop de Sant Just, a Sant Feliu, on Joan Pont s'acompanyarà d'una banda completament renovada. També ha programat el mes d'abril quatre nits a la sala Beckett.
El món visc de baix a collona, segur que mai ningú podrà o sabrà com oblidar qui és. Aquesta és la cançó que dona el títol també a aquest disc, que és la figura del buit. ...que sencer saber que és el que ens passarà demà si en cas caiem. Quin pes més gran soporta l'ésser, milions d'incògnites.
i jo sense saber restar. Quan d'un gra en fem muntanyes llavors un vent malvat, molt fort, preciós, trempat o fort volant. La figura del buit cal com tu tant li fa del dret com del revés.
quan creus saber que esperes llavors el buit et ve de cop i caus avall fins l'infinit la figura del buit cau com tu te'n li fot del dret com del revés la figura del buit cau com tu te'n li fot
No el dret, com del revés. La figura d'algun cal, com tu, tant li fa. No el dret, com del revés. La figura d'algun cal, com tu, tant li fa. 7 estrems, i vas de cal.
M'agradaria veure-la.
9 minuts i arribem a les 11. De seguida repassem la previsió meteorològica per avui, dimarts, i sobretot, doncs, de cara ja als propers dies, especialment dijous i divendres, que sembla que arriben de nou... o de nou no, de nou no, arriben les pluges, no? Carles, hem d'haver dit rius, bon dia. Bon dia, no, ja ho he dit bé. No va lloguer. No, ja ho he dit. No, és que ahir va saltant. De nou no, però vindrien bastant de nou. Home, sí, al cap de setmana van caure 13 litres i arriben de nou. Però era en forma de neu.
Ah, sí, ara se'ns caurà el cel però en forma de pluja, però déu-n'hi-do. Aviam, si els mapes d'avui tenen raó, tenim un episodi molt benvingut i molt agraït, i no sé qui s'ha de trucar per agrair-ho, però si vénen les pujades que arriben, plourà just en zones on la precipitació no ha fet massa acte de presència els últims mesos, no plourà en zones on després es veuran beneficiades pels rius, o sigui que sembla que la metrologia vagi regulant, a mesura que passen els mesos vagin regular una mica la situació, allà on no ha plogut, doncs ara anem a...
Anem a posar-nos-hi una miqueta. Aviam, la situació d'avui és molt calcada a la d'ahir. Fret, no cal dir-ho. Temperatura mínima d'un grau. Molt de fred. Ara tenim 6 graus a Sant Just. Més o menys estem jugant amb la mateixa temperatura de sensació. No fa massa vent. I avui podem arribar als 9 o 10 graus de màxima. Però clar, és un ambient fred aquesta nit al Camp Nou, que s'abriguin. Hi ha el condicional que no farà vent.
I això sempre és una mica d'agraïd. Dissabte fotia fred i fotia vent. I això, doncs, els que estaven al camp realment feia molt de fred. Però avui, en canvi, no farà vent. O sigui, que prigueu-vos a força, manta, bufant i totes aquestes coses que es puguin portar al camp. Però realment no farà fred, però no farà el vent, que encara dona més sensació de fred.
D'altra banda, ahir es van formar petites tempestes, va caure alguna volva de neu cap al Garraf, també que hi ha alguna volva de neu a mitja tarda vespre cap a la zona del Maresme. Aquesta tarda es poden tornar a produir. Fins i tot aquest matí hi havia algunes tempestes que s'estaven enfront de la costa. Són núvols enfront de la costa, són núvols d'inestabilitat.
que... que poden apropar-se a punts de la costa i poden deixar alguna precipitació. La cota de neu està molt baixa i per 200 o 300 metres poden caure algunes bulbes de neu, com passava ahir, per exemple, al Garraf. No seria d'estranyar, tampoc, que com que hi ha aquesta possibilitat remota... ahir no va passar-se en just, teníem un cel ben clar, però si miraves cap al Mar Bellas, als castells d'aquests núvols, amb tanta inestabilitat, doncs que si toca en costa, doncs poden donar alguna precipitació. Si cal avui al Can Barça, doncs anar...
amb aquesta previsió que podria algunes volcapritxos deixaran alguna volva o alguna gota, més probablement allà a les Corts. Per què tenim aquests episodis d'inestabilitat enfront del mar? Doncs perquè la depressió que ens va visitar el cap de setmana, que ens va portar aquelles nevades tan boniques, va marxar cap a mar i ara...
A poc a poc, no vull dir març encara, però demà dimecres i per això tenim aquesta inestabilitat de mar i també hi ha hagut nevades a Mallorca i a Menorca, doncs aquesta depressió torna un altre cop i es reactiva i torna un altre cop cap a la costa mediterrània. Això provocarà que a partir de dijous es vagi formant
una situació de llevant que començaria afectant d'una manera molt marcada el que dèiem ahir a València, Castelló i al sud de Tarragona, això dijous al matí. A Sant Just dijous al matí, dimecres serà un dia, no ho hem comentat, però dimecres serà un dia de sol en general, però cada cop hi haurà més núvols. Els núvols aniran a més i la nit quedarà tapat. O sigui que serà un dia que evolucionarà cap als núvols i cada cop en tindrem més i les temperatures no variaran massa. Si al migdia encara fa acte de presència del sol, potser les màximes són una miqueta més altes.
Però de nit, en canvi, deixaran de ser tan baixes perquè la nit de dimecres a dijous ja quedarà força tapat, el termòmetre no podrà baixar i ens mourem amb uns valors bastant més alts, de 7 o 8 graus de mínima i no pas aquest grau positiu que hem tingut avui a Sant Just d'Esvern.
Llavors, dijous al matí, pluges febles, ambient tapat, les pluges més importants, com dèiem, al País València, i a mida que evoluciona el dijous, sobretot de cara a la tarda i la nit, aquesta inestabilitat tan marcada, el sud recorregut, així ho indiquen els mapes avui, ho anem recordant perquè això pot variar, anirà pujant de latitud, i això anirà escombrant tot el que és la costa de Regonina en un principi cap a la tarda de dijous i vespre,
A la nit i matinada es combraria la costa central i divendres al matí encara estaria afectant bona part de tot el litoral. A poc a poc, de cara a la tarda de divendres, ja començaria a remetre una miqueta cap a les comarques de Tarragona i a poc a poc també se n'aniria marxant. Torna a marxar cap a mar però per no tornar.
Ja parlaríem de pluja, potser ha estat malevinent, però sembla que el divendres a la tarda ja s'obrirà moltes clarianes, la precipitació haurà passat, però serà un dijous, que a partir del migdia de dijous fins divendres al migdia, déu-n'hi-do. O sigui, la previsió ens marca, em sembla que eren 18 litres per metre quadrat de previsió a Sant Just de cara al dijous i uns 20 escaig, 25-26 de cara al divendres. O sigui, és un episodi de pluja que pràcticament
seria el mateix que portem des que vam començar l'any. Pot estar molt bé, pot estar molt bé. Pot haver precipitació destacada de cara al dijous, sobretot a la nit de dijous a divendres, pot haver pluja intensa a Sant Just i això pot anar... Més de nit que també sempre és més agraït, no? Sí, pot ajudar a augmentar aquest plobiòmetre que el tenim molt fluixet, vam tenir les nevades al cap de setmana i aquesta precipitació, a més, és un temps d'aquells ideals per tu, perquè dius plou dijous i divendres, fa la 15 de divendres, fa divendres a la tarda i a sobre en clarianes,
i al cap de setmana ens queda com una patena de net, amb molt bona visibilitat, sense contaminació, i amb temperatures que al migdia seran fins i tot agradables, 13-14 graus, o sigui, què més vols, Carme? Les bones notícies avui estan... No em queixaré, no em queixaré. No et pots queixar. I llavors hem mirat amb més dies vista, dilluns encara parlaríem de certa estabilitat, però dimarts podria tornar una altra cop la inestabilitat. O sigui que deixem el febrer amb una certa activitat i entrem el mes de març encara... Amb la mateixa línia, no? Amb força activitat, sí. Aquestes situacions de...
d'Anticicló Centro Europa, normalment hi ha dies de pausa, com pot passar aquest cap de setmana, però normalment van passant diferents fronts, es van visitant i com que baixen de molt de latitud encara ens arriben molt actius. Llavors sembla que dimarts ens en visitaria un altre, o sigui que anem per un bon camí. Hem tingut un desembre, finals de desembre... Una mica sec, no? Una mica sec. Ara, la segona quinzena de febrer ja s'ha mostrat una mica més activa. Esperem que la primera quinzena de març, com indiquen els mapes, doncs es sigui activa, hi hagi precipitacions.
i ho tinguem tot ben regat, sense fred, perquè ja els cultius comencin a fer els seus brots, que ja caminem cap a la primavera. Encara queda, ja una mica. Queda molt poquet, Carme. Queda un mes, no? Sí. No arriba. Ja s'acosta, ja s'acosta. Ja s'acosta la primavera. Hi ha previsions, ja, de com serà... No, no ho farem, ho farem. No, per això ho farem ja d'aquí un mes, no potser. De cara a Semana Santa, i de més, que coincideix, no? Jo també penso que a mi m'afecta molt.
i coincideix la setmana santa. Bueno, coincideix una mica més tard, no? Sí, arriba abans la primavera que va la setmana santa, però bé. Una setmana abans. Sí, però evidentment pensa que també m'afecta, perquè jo soc d'hivern hivern, eh, jo si que és una única estació seria feliç, i deixa'm agrair això que ho diu una mica de l'hivern, perquè si ara començo a mirar-me les coses de primavera ja em fa mal. Encara et queda més, encara et queda més. A més, el cort inglès encara no ha dit res. No, no, però és veritat, queden deu dies, eh, per això, perquè ho digui. Bé, doncs gràcies, Carles. Molt bé. I esperarem, doncs, aquesta pluja. Aviam si és bé. De dijous. Molt bé. Que vagi bé, bon dia.
de seguida tornem després d'escoltar les notícies el bulletí de la xarxa i després els senyors notícies el bulletí de les 11 i 5 i tornem doncs com dèiem entrevistant a Farrantós per parlar de la calçota de l'esquerra que es farà aquest dissabte aquí Sant just tornem de seguida
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maité Polo i Oriol Pujedó, funcionaris i treballadors d'empreses públiques es manifesten a aquesta hora a la plaça de Sant Jaume, a la ciutat de Barcelona, contra l'anunci que ja ha fet el govern català de suprimir l'equivalent a una paga extra als treballadors públics d'aquest any. La concentració coincideix amb la reunió setmanal que el govern català fa al Palau de la Generalitat i en què es podria aprovar precisament aquesta retallada salarial. Plaça Sant Jaume, Barcelona, Montse Hidalgo, bon dia.
Bon dia, cansats i molt enfadats, així es manifesten al voltant de 200 persones, inclòs-us la desena de membres de la Mesa de la Funció Pública per la representació sindical. Estan, com bé heu dit, a les portes del Palau de la Generalitat, on a l'interior es troba ja reunit el Consell Executiu del Govern Català. Els representants sindicals de la Mesa de la Funció Pública han tornat a demanar que avui no s'aprovi la retallada de salari dels treballadors públics.
l'equivalent a una paga extra, ho ha dit el portaveu de comissions obreres Xesús González. Políticament i clarament, el govern que entenem que està prenent una mida per si de cas. I el govern no pren a mides per si de cas. Han de prendre mesures que tinguin en compte les realitats. I aquestes realitats seran els pressupostos. Per tant, no es valen mesures de tipus preventives ni per si de cas.
Els sindicats han iniciat una roda de contactes amb els diferents grups polítics. Intenten que aquesta mesura no tiri endavant i busquen sobretot complicitats en Esquerra Republicana.
El partit dels socialistes de Catalunya trencarà aquesta tarda la disciplina de vot amb el PSOE per primera vegada en 35 anys. Els 14 diputats socialistes catalans votaran a favor del dret a decidir en una moció presentada al Congrés per Convergència Unió i Esquerra Unida. El líder dels socialistes extremenys, Guillermo Fernández Vara, ha reconegut que si finalment això acaba passant, els socialistes tindran un problema. Si realmente es posible que en base al acuerdo que llegamos a los años 70
El PSC se puede pronunciar sobre la estatura del Estado sin conocerlo el PSOE. Yo creo que si eso es así, fue bonito mientras duró. Que debemos plantar esto con toda claridad, no puede ser. El PSOE sin el PSC tiene un problema. El PSOE sin la E de España tiene un problema.
El coordinador dels diputats i senadors del PSC a Madrid, Francesc Vallès, ja ha dit aquest matí en declaracions a la xarxa que serà una qüestió histàrica. L'alcalde d'Altafulla, Fèlix Alonso, espera arribar a un acord en el termini d'un any sobre qui paga l'enderrocament del complex lúdic Les Bruixes d'aquest municipi del Tarragonès, l'Ajuntament.
ja ha deixat clar que no pot assumir-ne el cost i negociar amb la Generalitat i l'empresa en marcadona per buscar una solució i que els uns o els altres es facin càrrec del cost d'aquestes obres. Si no es troba l'alternativa, que la trobarem, estic convençut que per a això estem, naturalment l'Ajuntament té un problema, un problema molt breu, perquè no sabem què pot respondre el propietari, possiblement es posaria o podria posar algun tipus de demanda, esperem que no sigui així, per tant estem treballant també perquè no sigui així,
i ja saps que aquestes coses quan arribarà un jutjat podem donar-nos la raó a nosaltres i a la Generalitat o treure'ns. Si això passa serà un problema, un problema greu.
una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obligant d'arrocar els cinemes al de fulla perquè considera il·legal la urbanització de la zona que va fer l'Ajuntament amb el vistiplau de la Generalitat l'any 2003. Els Mossos d'Esquadra han detingut els tres presumptes autors de sis robatoris en pisos i un establiment comercial a Barcelona i un altre caldes de Malavella a la selva. Les investigacions van començar l'octubre quan una de les víctimes va denunciar el robatori i va reconèixer que els lladres podien ser uns coneguts seus
Calibi han sostret les claus en un descuit en una discoteca. Després, la policia va relacionar els autors amb els robatoris en quatre pisos més de Barcelona, un altre de Caldes de Malavella i un supermercat de la capital catalana, commesos entre l'octubre i el gener del 2013. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça juga al passi a la final de la Copa del Rei de Futbol contra el Real Madrid a les 9 de la nit al Camp Nou. En el partit d'anar del Santiago Bernabéu empat a un gol. Escoltem l'exjugador del conjunt blanc d'Avor Zucker en declaracions a la xarxa. Copa del Rei sí que significa mucho y que vamos a ver un partido disputable.
empató Barcelona con un gol fuera de casa y eso le da una ventaja enorme. Pero, como siempre, se puede decir 50-50 y claro que Barça está un poco de favorito en este partido. D'altra banda, destaquem que en ambol avui es fa el sorteig dels buidents de final de la Lliga de Campeons amb la presència del Barça i el palista paralímpic Jordi Morales s'ha penjat 4 medalles al Campeonat d'Espanya. Notícies en xarxa.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno, l'Ateneu ha reduït les quotes pels socis i sòcies i estableix preus reduïts pels joves. L'Assemblea va aprovar els preus dissabte on els socis van donar el vistiplau a la reducció de les tarifes generals
i a la inclusió d'aquests nous preus més assequibles per tal d'arribar al jovent. Des de l'Ateneu des de fa temps es reivindica que la gent jove de Sant Just no s'involucra amb l'entitat i que hi ha molt pocs socis i sòcies joves. Per facilitar la seva entrada, sobretot ara amb la crisi, l'Assemblea va aprovar dissabte uns preus especials per a joves. Seran 20 euros l'any pels joves fins a 20 anys i de 30 euros anuals pels joves entre 21 i 30 anys.
Pel que fa a la tarifa general, pels socis de l'Ataneu es redueixen 5 euros l'any. La quota ara costa 90. L'Assemblea General va aprovar també el pressupost per aquest any, que serà lleugerament inferior al de l'any passat. Parlem d'una altra Assemblea perquè l'Associació de Veïns de Sant Just convoca divendres la seva Assemblea General. Seran una única convocatòria a dos quarts de set de la tarda al centre cívic Joan Maragall.
L'ordre del dia passarà per presentar la memòria econòmica de l'any passat i les activitats i gestions que es van fer. També es votaran els projectes i el pressupost i les quotes pel 2013, i els socis i sòcies podran fer els precs i preguntes que vulguin. Si voleu consultar la documentació que es presentarà a l'Assemblea, ho podeu fer al Centre Cívic Joan Maragall, el local social de l'associació.
I acabem recordant que la secció local d'Esquerra Republicana organitza diumenge la seva calçotada per la independència. Aquest any hem convidat el diputat del partit Oriol Amorós, que també és vicesecretari general de Comunicació i Estratègia. Podeu comprar els tiquets per assistir-hi fins dijous, trucant al telèfon 678 40 65 60 o enviant un correu electrònic a l'adreça santjustdesvernarobaesquerra.org. El preu per assistir-hi és de 15 euros i inclou els calçots, un pariet de botifarres, beguda i postre.
La calçotada d'Esquerres farà diumenge a la una al Casal de Joves. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. També al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una i cinc. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia.
No, no, no, no, no.
When I look you in the light Something deep inside me dies Cos I know you won't get better, better, better You'd rather be right than below The only thing I've understood Nothing's ever good enough
This time I'll be special, you know it Just don't leave with me in your eyes This time I'll be better, I want you
Bé.
I don't think it's real Will you listen now? Can you fucking listen?
This time I'll be better, I want you to know. This time I'll be special, oh God, make it so. Just don't leave with me in your eyes, your eyes, your eyes. Close enough.
To the end If love was the answer Then hope was the question Oh, so now Let's pretend We've never been out here before This time I'll be
This time I'll be better and watch you
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
9 dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Molt mala. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Just a la fusta. Un minut i un quart de dotze del matí, la secció local d'Esquerra Republicana organitza per aquest diumenge la seva calçotada per la independència. Els tiquets per assistir-hi es poden aconseguir ja de manera anticipada. Costa tot plegat 15 euros i la calçotada es farà diumenge al cas de les joves. Ara en parlem amb un dels organitzadors de l'acte, Ferran Tós. Molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Aquesta calçotava que ja és un acte tradicional de cada any aquí a Sant Just, a més també amb un convidat especial. Sí, doncs aquest any hem convidat l'Oriol Amorós, que és diputat del Parlament de Catalunya per l'esquerra, i com tu deies, cada any intentem convidar alguna persona vinculada al partit, ja sigui militant o simpatitzant, i aquest any convidem l'Oriol Amorós.
D'alguna manera, també és la manera de reunir-se amb tots els membres d'aquí Sant Just d'Esquerra, suposo, i el fet que hi hagi també algú que tingui un càrrec d'aquesta mena, també acosta un altre tipus de facció del partit a la secció més local. Home, clar, nosaltres entenem la calçotada com una part més festiva, que és l'acte en si de la calçotada, després una part més política, que és la xerrada que després fa el convidat.
i jo ens confiem per fer les dues coses, fer un espai de gaudir i mirar un altre espai després de dinar en què el comitat ens fa una petita xerrada. I en principi està previst que parlés d'alguna qüestió en concret? No, no hi ha cap qüestió en concret, si no suposo que parlarà de la situació actual del país i de l'esquerra i tot això. D'altra banda, tothom qui tingui interès en participar en aquesta calçotada pot comprar els tiquets de manera anticipada, no?
De fet, no sé si és l'última, l'única manera de participar-hi. Aquest any hem fet que qui vulgui venir ha de trucar amb un telèfon al 678 40 65 60 i dir que vol reservar els tickets i ja aquest any ho fem així. Perquè la mena de tickets és més problemàtica i llavors només hem de donar el telèfon i ja els reservem els tickets i ja està. I el preu són 15 euros, com has dit tu.
I tot plegat suposo que inclou calçots, també una mica de carn... Sí, el que ja ha vingut ja ho sap, que és la calçotada, primer fem els calçots i després fem una mica de carn a la brasa, que com que es pugui resultar popular, la gent se la cou. Us donem els paquets amb la carn, la gent s'ho cou i després fem una mica de postres, cafè i cava i tot això. Quanta gent acostuma a participar-hi o almenys la gent que ha participat en els últims anys? Normalment som un centenar.
a persones. Deu-n'hi-do. Sí, també és feina, és feina. Cobra calçot és feina. Sí, sí, per això dic que deu-n'hi-do. 100 persones, sortada. Uns quants calçots per cap. I heu notat que ha augmentat o ha disminuït en els últims anys la presència de gent en aquesta calçotada? No, més o menys potser que algun any hagi sigut 90 i un altre any hem sigut 110, però més o menys volta els 100 o les 100 persones normalment, la presència de la gent. Clar, millor que l'any que hi ha campanya electoral a les eleccions municipals o així, que hi ha més...
hi ha més moviment dintre de la secció local i dintre del poble, que hi ha una mica més assistència, però normalment, a aquest moment, som una setanta persones apuntades ja i jo crec que arribarem aquí al diumenge arribarem a ser la bona alcent. Tot és gent de Sant Just o també és gent de la comarca? La majoria de gent o el 90% és gent de Sant Just. És gent que ja es coneix d'alguna manera o altra. Ja s'apunta el calendari i la data de la calçotada i ja de cada any s'ho passa bé.
I et deia que hi ha una part més lúdica així, doncs mirem, subem tots, fem els calçots, ho passem bé fent els calçots, ho passem bé menjant-los i passem un diumenge agradable. Es fa al casal de joves, no? Sí, ho fem al casal de joves. Ja fa anys ho fem allà perquè els cohem els calçots a fora i a dintre fem el dinar o fem a dintre. Que en cas que faci fe, pots tancar la porta, estar a dintre i estar més... Clar, cosa que segurament potser passarà aquest diumenge, no? Sí, no sé què diu l'home del temps de ràdio d'esberts, però no sé què diu, però...
Diuen que plorarà dilluns i divendres, però prenen que diumenge no plogui. No, diumenge no plorarà, que faria sol. En tot cas, el que es fa aquest any, com dèiem, és que per comprar els tickets s'ha de fer aquesta reserva telefònica o enviant aquest correu electrònic que ens deies, l'adreça Sant just d'Esberna, robaesquerra.org. És aquest nou sistema, suposo, per facilitar també l'organització a l'hora de vendre aquests tickets.
Tenim una previsió de la gent que vindrà i també ja no obliguem la gent a despassar-se a comprar el tiquet, perquè normalment la gent, si es compromet a parlar que ve, ja ve i ja està. A partir de les 11 comencem a cobrar calçots com cadany, però la gent comença a venir i a partir de les 11 endavant va venint la gent. Es va afegint i va fer una cerveseta i vam xerrar i feien per petar la xerrada.
Suposo que en principi s'adreça gent que ja forma part d'Esquerra Republicana d'aquí Sant Just, però m'imagino que si algú tingués interès en conèixer-us, també pot ser una bona oportunitat. Està oberta a tothom. Tothom qui vulgui venir i pagui els 15 euros està obert. Per això publicitem, perquè en deixarem millor. És un acte públic, com si diguéssim. No és una qüestió interna. Qui vingui i pagui el tiquet i d'això pot venir. Serà aquest diumenge al migdia al Casal de Joves. Com dèiem, aquests tiquets es poden aconseguir
trucant al 678 40 65 60 o fent aquest correu electrònic a SantjustasBernesquerra.org. Avui n'hem parlat amb Ferran Dost, un dels organitzadors d'aquesta calçotada. Moltes gràcies, Ferran, i que vagi molt bé. Adéu, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Milobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Do you hear me talking to you? Across the water, across the deep blue ocean, under the open sky. Oh, my baby, I'm trying. Boy, I hear you in my dreams. I feel you whisper across the sea. I keep you with me in my heart.
You make it easier when life gets hard. Lucky I'm in love with my best friend. Lucky to have been where I have been. Lucky to be coming home again. They don't know
I wish we had one more kiss I'll wait for you, I promise you I will I'm lucky I'm in love with my best friend Lucky to have been where I have been
Lucky we're in love in every way Lucky to have stayed when we have stayed Lucky to be coming home someday And so I'm sailing through the sea To an island where we'll meet You'll hear the music
And though the breeze ends through the trees I move so pretty, you're all I see As the world keeps spinning round You're holding me right here, right now Lucky I'm in love with my best friend Lucky to have been where I have been Lucky to be gone
Lucky we're in love in every way Lucky to have stayed the way I've stayed Lucky to be going home someday Ooh ooh ooh ooh ooh Ooh ooh ooh ooh ooh ooh
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org.
I aquest ara és moment de parlar de cuina, per això parlarem com sempre amb la Carme Madó. Molt bon dia Carme, què tal? Hola, bon dia. I per fer una nova recepta, cada dia descobrim una cosa nova, per fer així econòmica, que no sigui gaire entretinguda. Intentem, perquè si ens posem a fer plats de floritures també ho podem fer. De tant en tant en fem algun. No sé si és a la casa d'avui o avui ens centrem en una cosa més senzilla. Si anem a una cosa senzilleta.
Farem llenties amb verdures, que va molt bé perquè fa aquests dies de fred, les proteïnes... El ferro és necessari? Sí, les llenties encara si un cop a la setmana. Jo m'acostumo a fer arròs bonic amb les llenties. Està boníssim. És molt complet. Crec que un cop a la setmana s'han de menjar llegums. Com a mínim. Jo tampoc. Saps quina llegum és la que no m'agrada? A veure. Les mongetes.
Costa més, pot ser una mica? Tenim sirons, llenties, perros i la varietat. Però les menjatges blanques em costen de menjar. Ho dic perquè hi ha receptes també, cap problema. Farem unes llenties amb verdures. Si teniu una olla ràpida o una olla a pressió, us recomanaria que aviam, olla ràpida ja no és una olla a pressió, és com l'olla a pressió per ara es diu.
Tens una allà ràpida? N'hi ha de petitones per a dues persones. Tens una cosa d'aquestes? Per fer verdures al vapor, que també està bé. Descobrir-te un invent que tenia per a casa dels focs que tinc.
Si teniu una olla ràpida, les cogeu. Però si no, us aneu al mercat a la Fossalva.
i comprar les llenties que les tenen fetes de cada dia. Ho emprem mig calet de llenties, les deixem a part. Agafem dos cebes, un carabassó, un tros de xoriç, per fer una mica de proteïna també, un parell o trells d'all, un miquet de julivert, un miquet de llauré, sal i pebre, això com sempre.
Passem tot a la pell i ho fem cobre tot. El carabasó costa una miqueta més. No talleu gaire fi, que es noti. I si voleu està una miqueta d'esvergínia.
s'estava molt més, però és igual, podeu posar tot junt i fer un bon sofregit amb totes aquestes verdures. Tot el que replegueu en el cistell de la verdura, el plat que tenim de la verdura, que a vegades trobem allà coses que dius, això fa tres dies que ho tinc aquí, encara que estigui una miqueta
Només que veiem una taqueta la gent ja llença les coses. No fa falta. Es tracta de totes les verdures que tingueu a mà, ho poseu a la paella i que cogui una miqueta. Quan ja ho teniu, ho cobriu abans de posar les llenties, perquè les llenties cuites també les fan en seguida. Agafeu una miqueta de brou
que si teniu que heu fet caldo al cap de setmana o teniu un brou d'aquests que han ara comercialitzats, cobriu el sofregit aquest que hem fet amb aquest brou i tirem les llenties. Que es calinti, bé, perquè les llenties estan cuites, poseu una miqueta de jul ver per sobre i teniu un plat de llenties amb verdures riquíssim, que porta proteïna, es porta de tot. I tireu el xoricet, sobretot que no falti, que es noti. Podem comprar un xoricet d'aquests
que aquests més prims. Com es diu aquest? Xistorra. És la xistorra que no deixa anar tan de greix i és més seca. També pot servir no? Sí, que es noti, per donar una miqueta d'alegria al plat. Clar, ell diu llenties amb verdures. De primeres potser fa una mica de nou, però està bé. Bé de gust. A més és calent. És calent i és un plat que es deia abans, no sé si es diu, de cullera. Exacte, és veritat. Això s'ha de menjar amb cullera.
Molt bé, Carme. Doncs gràcies. Tornem demà. Que vagi bé, bon dia. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
Si la nostra música us alegra al cor, el nostre programa està fet per a vosaltres.
Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Va arribar el tiet amb la barba llarga, els avis feien dinar especial.
que van bé i eren discretes, però era difícil treure's del cap o fer volar-lo. Per fi, a baix vam situar-nos en una distància prudencial de les senyores
T'agradi.
Se'n fotien des del banc. Fins que, avorrint d'aquell espectacle, va venir el Xavi, que era més tant. Deixeu-me'n dir, feu-vos enrere. Deixeu-me'n dir, tòria de malnats, que això és que n'és, que això és el que vol.
Perdona el meu cas, reconeixa que em va fer mal.
obera.
Dones, ja la rampa és tot el camp. Molts anys que mires han fet com homes i malgrat que ningú ha pogut crear.
La lliureva m'haurà d'acceptar. No, no hi ha d'haver d'anar a perdre.
I cada dos dimarts aquesta hora saludem la Marça i la Cristina. Molt bon dia a totes dues, què tal? Molt bon dia. Bones dies. Per parlar una mica d'actualitat des d'un punt de vista una mica diferent, no? Realment, doncs, tirem segons quins temes i mirem-ho, donant-li un altre enfocament. De fet, fa 15 dies va coincidir que era just, doncs, la renúncia
del Papa Benet XVI ja heu comentat un parell de coses que més tard han anat sortint també com, per exemple, la profecia que heu comentat. Sí, que ara potser ampliarem una mica més, perquè vam comentar que segons les profecies ara ja anava a ser l'últim i que seria anomenat Pedro el Romà. Aleshores, el que és curiós és que, bé, explico primer que
entre que el papa, diguéssim, dimiteix, deixa el seu lloc, i fins que no s'acabi el concle, bé, d'on surt, el concle, perdó, on surt el nou papa, durant aquest temps, el que diguéssim, entre cometes, té la funció de papa, és el camerlenc. Doncs bé, resulta que el camerlenc actual, en el seu nom,
Ja, és Pietro i és nascut a la població del romà. És curiós.
És curiós. O sigui, no és papa, però si en aquests moments fa les funcions de papa. D'una manera o altra ja s'hauria complert aquesta tasca. Exacte. A partir d'aquí ja ho veurem. Tot és a nivell lúdic, el que expliquem aquí. I després leia jo també que la profecia de que el último papa sería negro puede también ser que no negro de piel, sino de ropaje. No, y de anticristo.
Ai, i jo pensava que no us faltava. El que sigui, ha de tenir alguna cosa. Si us fixeu, el papa sempre surt de blanc. En canvi, el que marlenc va de negre, no? Però entonces seria que no vam tenir papa o què?
No podría ser esto. Igual nos cae un meteorito que no tienen previsto, que no deja de ser curioso que estuviéramos esperando el día 15 el meteorito tan grande. El viernes antes ya hubo meteoritos. El día anterior fue el de Rusia, con 900 heridos.
El viernes anterior. No, fue el viernes anterior. Va ser el mateix dia, no? No, no, no. El día antes, justo el 14, pasó lo del meteorito en Rusia. El 14, porque estaba yo en Almería, que estaba mirándome, y yo estaba el 15, y miraba toda la información del día anterior, porque me llamó la atención, 1.200 heridos,
Sí, una pasada. Dicen que se ve que los que tienen menos de 50 metros, claro, aún no los controlan bien. L'altre dia, a la secció que fem d'astronomia amb l'Oriol Rigat, que sempre tira per terra qualsevol teoria de les que podrien fer aquí, que té un ambient molt més racional i estudia l'astronomia com a ciència, et deia que aquest tipus de meteorits acaben molt sovint realment.
Que passa, cada coincidir un munt de coses perquè... Este en concreto, salió un astrónomo también que lo estuve viendo en televisión y hacía más de ciento y pico años que uno así no caía. No, d'aquest tipus sí, però és veritat que de manera habitual. Va a caure a diversos. No només un, va a trencar vidres, va a trencar estructures. De los peligrosos, este astrónomo decía que hay más de mil. Que ya los tienen más o menos controlados.
Luego, con los que acabaron los dinosaurios, que ya se sabe que fue un meteorito, dieron la noticia el otro día, hay más de mil. Pero es que luego hay, como yo, sin más de 5 y 10, yo sé qué cifra dio, de que se puede ir toda una ciudad, de esos hay que ni te cuento. O sea, que tela hay.
Històries ja que segurament a més a més no controlem. No, pero esto además los tienen a todos, todos los tienen controlados, todos los tienen... Estudiados, ¿no?, de alguna manera. Están pendientes de ellos. No, argamenón, ¿no? No, no, y también dijo que claro, estos los tienen que controlar porque estos meteoritos resulta que pueden cambiar de repente la dirección y venir para aquí, obviamente. Claro. ¿Us sabó? A mí ninguna.
Sabes lo que pasa, que yo creo que hoy en día por lo menos hay más soluciones. Sempre hi ha hagut aquest perill, el que passa que ara ho sabem. El fet que tinguem més informació és el preu. I que ademà es tomen medides.
Estan preparades... Sí, pero lo que me refiero a lo que ella decía, ¿tenes miedo? Digo no, el hecho de saberlo es el precio por saberlo. Justament passen moltes altres coses, ara tenim aquesta densitat d'informació, rapidesa i mediatesa, que hi ha moments en què hi ha síndromes ja amb els noms i cognoms, però de vegades, fins i tot només el fet de poder estar davant de la pantalla i anar-te sabent tant de com evolucionar alguna cosa,
i algun moment que s'atura, no? Fins i tot, i dirai, un moment... Bueno, pero yo también pienso que estar informado nunca ocupa lugar y que tienes que saber. Lo que me parece absurdo es que quieran tapar cosas por miedo a que la población se asuste. No, això ja seria una altra història. Pero llevamos muchos años que nos han tratado como niños. Sí, això també és veritat.
y entonces ya llega un momento que la gente lo que quiere es estar informada en el médico. Estar informada en... ¿Por qué os acordáis? Antes no te decía el médico las cosas. No, pero es que, además, es que yo sabía de que antes, o sea, me acuerdo de que mi madre siempre que le daban unas analíticas, o sea que ella abría el sobre y miraba y se lo leía y tal, y el médico pegarle bronca,
¿Cómo se había atrevido a abrir el sobre? Perdona, es mí. Información es mí. Analítica es mí. Soy la primera en saberlo.
Hemos vivido un poco para que no te asuste. Deixar la nostra vida en mans dels experts. Sobretodo cuando te dicen esto es científico y tú dices bueno, es científico hasta que se demuestra lo contrario. Porque la ciencia no es más que es científico porque hoy es así, pero dentro de media hora te viene otro científico y te dice lo que tú has dicho ya no es así, esto es lo mío.
Això és el que passa amb el fet de buscar segons les opinions, amb qualsevol qüestió mèdica, per exemple, o amb qualsevol altre àmbit. En todo. Y entonces yo creo que llega un momento que el estar informado es lo mínimo. Ahora, que has de informarte bien.
No te puedes poner en internet y buscar a la bruja Lola para que te diga que te hable de los meteoritos. No, pero a partir de ahí hay que estar informado de todo.
M'hi poso o no m'hi poso? A quin punt arribo o fins quin punt no arribo? Jo, per exemple, hi ha dies que dic que no tinc ganes de marcar-me i em nego a llegir diaris i em nego a mirar els telediaris. No, perquè no tinc ganes, perquè no tinc el cos... Aquell dia per aguantar certes coses. Necessito animar-me, necessito el que sigui. Això ja és cadascú. En canvi, hi ha altres dies que escolten me meto d'on desia.
perquè vull informació, no sé què, i això jo penso que la responsabilitat és de cadascú. I, a més, contrastar, perquè moltes vegades, per exemple, això que parlàvem darrere de la ciència... Que cada persona és lliure de buscar el que vulgui. Sí, però que darrere del que és científic i no científic, també tens compte, per exemple, fins i tot en psiquiatres, que opinen coses totalment diferents i són tan científics un com l'altre.
En astronomía. En todos los campos. En todos los campos. En todos los campos. En todos los campos. En todos los campos. En todos los campos. En todos los campos. En todos los campos. En todos los campos. En todos los campos.
El que ha passat amb segons quins àmbits de la política potser que estaven intocables o és igual o és quan hem parlat també del cas d'Urdangarin que hi ha molts matisos i no sap ben bé si és simplement un cap de turc però sí que està clar que molta gent
s'ha cregut possiblement intocable pel fet d'estar en una esfera molt alta, no? Exacte. Llavors suposo que és el que accentua, també, aquesta distància entre uns i altres. Però és que és tot... Però és que això sempre hi ha sigut. El que passa és que ara, la gent, la massa, nosaltres, comencem a queixant-se. També és veritat. Clar, fins ara, per exemple,
Nosaltres, des d'aquest petit espai, ens estem queixant. I això va ser impensable. Clar, i igual que nosaltres, hi ha molta gent que en diferents àmbits, a diferents nivells, ja s'està queixant, ja s'està dient... Ei, què passa aquí? Ja no ens ho poden amagar. Llavors penso que això també fa que les persones que puguin fer alguna cosa ja no se sentin tan lliures
de fer el que els doni la gana. Ja d'una manera se senten que han de demostrar que ja no és com allò del que deien la mujer del César, no basta con serlo sino que hay que parecerlo. Ara toca una mica això, demostrar que veritablement... Passar comptes, no? També des de la ciutadania poder exigir alguna cosa als representants o en principi la gent que se suposa que ha de poder portar les regnes de tot plegat. Exacte.
Yo creo que siempre cogen cabezas de turco. Siempre habrá, pero lo importante es que ahora la gente de a pie empieza a quejarse, empieza a decir, empieza a exigir. Es que ya está bien. Eso es lo importante, que poco a poco la gente va exigiendo y ya no está dando crédito. Yo creo que eso es importante, porque al igual que los periodistas, también ahora están
fent de porta en veu d'aquesta gent. El fet que hagi aparegut, per exemple, la plataforma d'afectats per la hipoteca que fa molt temps que funcionava i durant molt de temps ningú els hi feia gaire cas. Com a molt potser era una cosa breu o simplement ha passat durant molts dies des de fa anys ja que se n'ha aturat uns quants desnonaments a través d'aquesta plataforma però no n'hem sentit a parlar gaire. Però el que és important és que els periodistes,
donin difusió d'això, que tampoc tinguin por a dir. El otro día leía que en Grecia ya no embargan ningún piso si es tu primera vivienda. Esto se tiene que conseguir aquí. Esto tiene que ser el objetivo. Al principio es el que es el que es el objetivo. Otra cosa es que tú tengas dos y tus veraneos en el que tengas... La primera vivienda
No se tendría que embargar. Hubiese niños, no hubiese niños. No se tendría que embargar. Llegar a un acuerdo con los bancos. Eso es lo que se tiene que conseguir. ¿A qué tenemos derecho el ciudadano? A nada. A ser mangoneado. Y esto, si lo arreglaran,
De verdad que entonces la gente ya no estaría ni tan quemada, ni habría... Tienen que empezar a hacer cosas que lleguen a todos y que nos hagan vivir a todos un poco más tranquilos. Porque como hay este miedo tan horroroso, el miedo lo único que trae son disturbios y líos.
Ahir llegia també, em sembla que era el periòdic o diria que era, un reportatge del corresponsal que tenien a Grècia que deia que ara cada cop hi havia, bueno, a Atenes, que cada cop hi havia més gent, s'hi veia com el turisme arran dels disturbs, i deia que venien sobretot estudiants amb més o menys inquietuds per conèixer què passava, gent que venia i que feia una ruta turística amb un economista que els anava parant no sé quins punts ho va explicant,
Vull dir que també sembla que tot plegat fa per un cantó despertar a veure com podem fer negoci però també la gent doncs de dir a veure què passa o com es viu no realment aquí perquè també genera aquesta sobretot en el nostre cas que potser veient que moltes coses podrien assemblar-se a veure doncs realment què és el que està passant. La benzina està caríssima, hi ha contaminació perquè tothom fa servir ara llenya en lloc de calafacció perquè no es pot pagar. Doncs ara veurem què passa a Itàlia.
Un moment i a pujar la prima de risc, aquest matí espanyola, arran de tot plegat. Clar, això també... És que l'Itàlia... L'Itàlia agraeix a Espanya. Sí, sí. Cuando uno es uno es otro. Sí, veurem també... Este mediterráneo, con lo bonito y lo bien que se come. Qué lástima.
Doncs d'aquesta manera tanquem la tàrtulia d'avui dimarts. Tornem d'aquí 15 dies amb més coses. Avui hem repassat una mica de tot. I per tant, doncs hi tornarem d'aquí 15 dies. Que vagi molt bé. Gràcies, Mercè i Cristina. Gràcies. Adéu, bon dia. Just a la Fusta. Sant Jús en directe.
Uoh, uoh Uoh, uoh
Our house in the middle of our fields Our house in the middle of our streets Our house in the middle of our fields Mother wears her Sunday best Mother's tired, she needs a rest The kids are playing up downstairs Sister's staying in her sleep Brother's got a date to keep he coming around
Our house in the middle of our street Our house in the middle of our Our house here has a crowd There's always something happening But it's usually quiet now Our mum, she's so house proud Nothing ever slows her down And her message is not allowed Our house in the middle of our street Our house
Father gets up late for work Mother heads to Asia Then she sends the kids to school Sees them off with a smoke kiss
In the middle of our streets, our house.
I was a day away and we'd say nothing would come between us two dreamers. Father wears his Sunday best. Mother's tired, she needs a rest. The kids are playing up downstairs. Sister's sighing in her sleep. Brother's gone tonight, too. He can't think about it. Our house in the middle of the street. Our house.
In the middle of our street, our house In the middle of our street, our house In the middle of our house, our house Was our castle and our king, our house In the middle of our street, our house That was where we used to sleep, our house In the middle of our street, our house
La informació més propera al just a la fusta.
3 minuts i arribem a les 12 del migdia, per tant connectaran la xarxa, en direm també el bullet d'informatiu dels Sant Just Notícies i tornarem després. En una tercera hora parlarem d'història de Sant Just, de televisió i també d'engavatats literàries. Ho farem després de les notícies i ara ens hi acostem amb una mica de música.
És Daniel Johnson i és ara mateix. True love will find you in the end You'll find out just who was your friend Don't be sad, I know you will
But don't give up until True love will find you in the end This is a promise with a catch Only if you're looking can it find you
True love is searching too But how can it recognize you Unless you step out into the light Don't be sad, I know you will But don't give up and tell
True love will find you in the end.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Puigadó. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, reclama al govern central que col·labori per desencallar les obres de la línia 9 del metro. Trias assegura que una infraestructura com aquesta és essencial per acollir esdeveniments com el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil que es fa aquesta setmana a la capital catalana. L'alcalde, a més, també ha fet balanç d'aquesta primera jornada del Saló. Unitat Mòbil a la Fira, Ivan Arroy i Jordi Casino. Bon dia.
Bon dia, Trias considera que ni Barcelona, ni Catalunya, ni Espanya es poden permetre que una infraestructura tan important no estigui acabada fins al 2016. Per això ha fet aquesta crida gairebé a la desesperada als governs de la Generalitat i sobretot el de l'Estat. Altres tenim un contracte programa del metro amb l'Estat, que evidentment no va lligat a les inversions, però jo crec que hem d'estudiar mecanismes per sortir d'aquesta situació que no és lògica. És a dir, no és lògic, no té lògica,
tu estiguis fent una obra que s'hagi d'enlantir, que hagis de pagar una quantitat de milions d'euros cada any i que no passin els trens, doncs jo crec que hem de fer un pensament de buscar una solució perquè això es converteixi autènticament en economia productiva. Trias assegura que la primera jornada del Congrés ha estat tot un èxit en seguretat, en mobilitat, en restauració, en turisme i que el canvi de recinta s'ha superat amb una nota molt alta.
El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, assegura que el trencament de disciplina de vot aquesta tarda del PSC al Congrés no significarà cap trencament amb els socialistes catalans. Rubalcaba ha assegurat que, al contrari, el PSOE mantindrà la relació amb el PSC per treballar per la Unitat d'Espanya.
Y si está claro algo es que en este alejamiento uno de los pocos vínculos que quedan de España y Cataluña es justamente la relación entre el PSC y el PSOE. Por tanto, el Partido Socialista, que es un partido español, justamente para defender la unidad de España va a mantener una relación con el PSC como la que hemos mantenido.
A les 4 de la tarda començarà una sessió al Congrés on es votaran les resolucions sorgides del debat de política general i el PSC ja ha anunciat que donarà suport a una moció sobre el dret a decidir. Votaran de manera diferent doncs del PSOE per primera vegada a la història. Els Mossos d'Esquadra van detenir dissabte un home acusat de la mort d'un antic veí al municipi de Cornellà de Llobregat, tot i que no s'ha sabut fins avui el detingut de 61 anys de antecedents per un altre intent domicili l'any 2006.
Els fets es remunten el 12 de febrer quan els Mossos van trobar el cos sense vida d'un home de 74 anys a l'interior del seu domicili. El detingut havia nascut al mateix edifici on vivia la víctima i els dos encara mantenien contactes segons han apuntat fons dels Mossos. Els Mossos d'Esquadra han detingut cinc homes asils a la comarca de la Selva, acusats de robar vehicles per portar-los a Gàmbia i vendre'ls al país africà. Freqüència, Girona, Senyor Tubert, bon dia. Bon dia.
La investigació es va iniciar el passat mes de gener quan el grup rural dels Mossos d'Esquadra de la comissaria de Santa Coloma de Farners patrullava per la zona de la Serra Magra de Cils i va veure que al costat d'un camí i una masia hi havia aparcat un contenidor portuari sobre un remolc. En acostar-s'hi van veure cinc homes carregant-hi un cotxe i també van poder veure que dins el contenidor hi havia altres vehicles sense matrícula i objectes diversos. Els voltants de la masia i en un garatge també s'hi van trobar una furgoneta i deu motos sense matrícula
15 bicicletes desmuntades, electrodomèstics nous, dos ciclomotors i altres eines. La policia va poder esbrinar que tres de les motos havien estat robades a Palafoll, Girona i Lloret de Mar. Segons els Mossos, la intenció dels lladres era portar el contenidor fins a Gàmbia i allà vendre tot el que hi duien. Els cinc arrestats tenen entre 29 i 36 anys, viuen a Lloret de Mar i Saragossa i són de nacionalitats marroquina, gambiana, portuguesa i guineana. La investigació continua oberta
per esbrinar la procedència dels objectes i no es descarten més detencions. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Joan Barberà. Al Barça es juga la classificació per a la final de la Copa del Rei de Futbol contra el Real Madrid a les 9 de la nit al Camp Nou. Després de l'empat a 1, al Santiago Bernabéu, els blaugranes necessiten o bé la victòria o bé un empat a 0. Els escoltem l'exblaugrana Géfrin Suárez, protagonista de l'últim 5-0 del Barça al Madrid en Lliga, en declaracions a la xarxa. Sí, ese día nunca se ha olvidado. Espero que el Barça...
Estar con la victoria contra el Madrid y que todo le salga bien. El Barça ultima en aquests moments els preparatius i el Madrid viatja cap a la capital catalana, encara en futbol. Aquesta tarda el jugador del Girona, Benja, passarà pel quiròfan. Ana Ambold, aquí a mitja hora, es fa el sorteig dels vuitens de final de la Lliga de Campeons amb la presència del Barça. I el palista paralímpic Jordi Morales s'ha penjat quatre medalles al campionat d'Espanya. L'esportista d'Esparreguerà ha guanyat un or, una plata i dos bronzes.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les dotze i cinc, us parla Andrea. Avui, el dijous, se celebra el ple municipal corresponent al mes de febrer. Dos dels punts més estacats que hauran de debatre els 17 regidors i regidores són dues mocions que presenten els grups que formen part de l'equip de govern, PSC Iniciativa i Junts per Sant Just. D'una banda, demanen el dret de vot als regidors electes en cas de baixa maternitat, paternitat o malaltia greu, i de l'altra, una moció en defensa de l'autonomia local i del règim cúpid competencial local de la Generalitat.
L'última part de la sessió es dedicarà al torn de precs i preguntes per part dels regidors i del públic assistent. El ple serà dijous a les 7 a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just. Més qüestions, la fotografia serà una de les protagonistes del mes de juny a Sant Just. La agrupació fotogràfica torna a convocar l'anomenat Juny Fotogràfic, un mes que es dedicarà a fer un munt d'activitats relacionades amb el món de la imatge.
Una de les idees és fer la ja tradicional exposició a l'accés als jardins de Can Gynastà. Aquest any el tema girarà entorn als avis i nets. D'altra banda, conjuntament amb la regidoria de comerç, volen tirar endavant una iniciativa que han anomenat Photoshopping, a través de la qual una vintena de comerços, negocis i altres espais i establiments de Sant Just acolliran una exposició fotogràfica diferent. I a banda de tot això, una altra idea pel juny fotogràfic és fer un plafó gegant amb fotos de gent de Sant Just.
I acabem recordant que el cim de Can Gynastà cull fins diumenge, 3 de març, una exposició titulada Carnestoltes festa i disfresses. La mostra ensenya imatges de les quatre etapes del Carnestoltes a Sant Just durant la república, durant la postguerra, als anys 80 i 90 i del 2007 al 2012. És una mostra que han organitzat des de l'Arxiu amb la col·laboració de l'agrupació fotogràfica Sant Just. Es poden veure, per tant, fotografies de l'evolució del Carnestoltes al nostre municipi, com dèiem, al cim de Can Gynastà, fins diumenge.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Josep Notícies d'Edició migdia, però mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de radiodesvern3bdobles.radiodesvern.com. Molt bon dia.
I feel so, feel so lonely. I feel low, low, low, low. I feel low, low, low. I feel low, low, low. I feel low, low, low. I feel low, low, low. I feel low, low, low. I feel low, low, low. I feel low, low, low. I feel so lonely. I feel so lonely. I feel so lonely.
Estem escoltant just a la fusta.
Ara passam 12 minuts de les 12 i saludem a aquesta hora el Pep Quintana, bon dia Pep. Hola bon dia i bona hora, què tal? Bé, per descobrir alguna cosa més de la història de Sant Just. Ja està descoberta la història. Per descobrir-ho pels orients i per tota la gent que no ho sabem. I tant, i tant. Doncs intentarem que amb les explicacions es vagi coneguent una mica més aquest poble. Exacte. En simpàtic i tan agradable. Home, jo estic descobrint moltes coses a través d'aquesta secció. Sí, i per això que no hi vius.
No ho he vist, però el conec bastant també. Tu has anat a l'Institut? Sí, per això, a l'Institut, a l'escola... A quina escola vas? A l'escola Montseny. Tu ets del Montseny? Sí.
Tots els meus nebots han anat al Montseny. Després en parlarem. D'acord, a veure. Aviam. En tot cas, avui ens situem a l'any 55, no em sembla? El 55. Sí, d'alguna manera diem que a la carretera reial s'inaugura el cinema Texas. Al cinema Texas vam parlar l'altre dia, doncs, que era el més modern que hi havia, en aquell moment aquí a Sant Just, que sentia aquella oloreta de calamars a la romana que venia del bar.
És veritat que ho vam comentar. Tot i que les butaques eren de fusta, però eren molt més còmodes que no pas les que hi havia a l'Ateneu, que ja venien d'un cinema de Barcelona.
S'acaba l'explanació de la vinguda de la indústria. La vinguda de la indústria era el camí del cementiri, que en dèiem nosaltres, perquè portava directament el cementiri. Era un camí més que un carrer de fang, de terra, que quan plovia t'enfangaves fins al capdamunt. Llavors tots els enterraments que hi havia havien de passar forçosament per aquest carrer.
Per tant es fa una esplanació, s'arregla, s'eixampla i per tant es converteix més en un carrer que després està bé una vinguda, la vinguda de la indústria. És un lloc molt agradable, per cert, per passejar. Jo vaig fer la recuperació d'una operació de genoll allà amunt i avall i me'l conec bastant bé. Es fa una mica de pujada, no? Sí, has de fer una mica d'esforç, etc. Però és agradable, és un lloc que realment ha quedat molt bé. Quan nosaltres ho coneixíem, doncs,
Per exemple, l'any 53, que va morir Moçant Antoni Nutrenes i Elivés, l'enterrament, i qualsevol altre veí de Sant Just, s'havia de passar per allà, tant plogués com nevés, com fes bon temps, doncs aquell camí era infernal. En canvi, ens converteixim en una bona. L'Ajuntament també compra una giganteta, que la dita popular diu que és la filla dels gegants que ja teníem.
La Montserrateta. Apareix la filla.
El mestre, el director, el músic, doncs també. Antoni Colli Cru, ells es fa càrrec de l'Orfeó Enric Moreira. És una persona molt preparada musicalment, que va venir per un fet casual per acompanyar l'Orfeó al piano.
i llavors els responsables de l'Orfeó, per veure que era una persona preparada, el director que hi havia en aquell moment, potser ja per l'edat o per altres raons, va semblar oportun buscar-ne un de nou, i en aquest cas va ser l'Antoni Colli Cruells, que era pianista, va venir aquí, va agradar molt, i s'hi va estar 19 anys o 20. O sigui, ja vaig perdre el compte, sí. Jo vaig cantar amb ell molts anys, molts anys, molts anys, i anàvem tres vegades a les setmanes, ja tres, i els caps de setmana cantàvem... Molta exigència, doncs. Moltíssima.
Fins que un dia acabarem dient que en lloc de fer-se en volem dues, la cosa no va collar i va plegar.
Ah, sí? Deu-n'hi-do, no? Deu-n'hi-do. Tenia molt caràcter. Una persona lliurada absolutament a la música i a l'orfe en remuner. S'hi va deixar els diners que guanyava fent de mestre a Barcelona. Realment, en aquest sentit, sí que no es pot dir res absolut, però d'una exigència total. Llavors, la gent tres vegades a la setmana quan ara la gent passa. També hem de dir una cosa, la gent passa amb una perquè pràcticament la majoria de la gent que canta coneix música, solfeix. I això ajuda
Vaja, de totes totes per poder cantar. Però llavors, com que tot era de memòria, absolutament de memòria, hi anàvem 3 vegades a la setmana. No vol dir doncs que fos necessari, també. Clar, clar. Però, vaja, era així. Sí, sí, és com funcionava. Això mateix. Llavors, hi ha un... a nivell global, hi ha un renasciment d'un moviment universitari amb direccions reivindicatives. L'any 155 ja comença a moure's, també, la qüestió sindical, els estudiants, etcètera, etcètera,
perquè comença a dir que ja n'hi ha prou, que l'an 40 es va acabar això i que l'an 55 ja seria qüestió de mirar-s'ho d'una altra manera. I si passem l'an 56? Doncs mira, diu que s'inaugura la pista de patinatge i bàsquet del pati de les escoles del carrer de la Creu. Encara està en funcionament. O sigui, aquest pati que... Està ben amortitzat, doncs. Sí, i tant. Des de l'any 56, que es va inaugurar,
limita amb les parets de la Teneu i des de dalt al carrer de la Teneu es pot veure com juga la gent que normalment és un pati d'escola també. Fins ara era de les escoles Montserrat, ara ja no hi ha escola. Vull dir que de totes maneres s'hi segueix fent esport en allà de tot tipus. Això és veritat. També s'obre un altre carrer que és el carrer de Roquetes i s'allarga el carrer de la Font. Aquest sector que després s'ha conegut més o menys pel carrer del barri Sud
es van obrint noves vies i hi havia vinyes entremig, hi havia un torrent, el torrent es cobreix, les vinyes desapareixen, s'urbanitza tot el que és el sector. Exacte, es va urbanitzar en tota aquella zona. I llavors s'obre el carrer Roquetes i el carrer de la Font s'obre fins al final de tot. I llavors es fa un entremat
de carrers que permet una urbanització diferent. I que entri molta gent també, no? Que entri força gent, sí. Ja en aquella època, m'imagino. Sí, aquí aquests anys, això ja és el preàmbul, que entrarà més edificació, més pisos, recorda que quan diem els pisos eren únics. Sí, sí, per això recordo que ho vam dir aquest dia i encara falta pels avarrissuts. I quan diem... doncs tu vius als pisos, tothom sap que és al carrer de la Creu Nord, pràcticament, aquell sector major nord,
Per tant, volia dir que li va quedar el nom, això dels pisos, i després s'han fet pisos, que passa que no tan grans, no tan alts, de tres plantes d'alçada, la majoria d'ells, aquí al carrer Roquetes, Cedet, Araté, etcètera, no? Sí, sí. Per tant, doncs ara tenim ja que es va urbanitzant aquell sector. Desapareixen les vinyes, el torrent també, que havíem anat a fer guerres amb barcs i fletxes i pedres.
I començaran a aparèixer més habitatges, no? Sí, començaran. De moment només desapareixen, encara no comencen. No, s'organitza el barri, el sector s'organitza. D'acord. També hi ha la Font de la Bonaigua, s'inaugura aquest any 56 un merendero. No hi havia lloc on anar a prendre alguna cosa, a part de l'aigua.
i llavors allà s'hi fa una petita instal·lació de bar i un merandero, i la gent podia anar allà a la nit especialment també, però de dia per utilitzar el merandero. Aviam, per primera vegada aquelles coses, estem parlant del 56, i diu, per primera vegada a la Festa Major es fa un ball amb discos latineu. Ah, comença a activar-se, doncs, també, el moviment. Amb discos, amb una exhibició d'aeromodelisme al camp de futbol.
Sigui una de les coses curioses, aeromodelisme. D'alguna manera, hi ha grups que van practicant aquest tipus, podríem dir, d'efició, més que d'esport. Llavors, són dues coses curioses de la Festa Major del 56. També s'hi inauguren 52 habitatges bonificats dels pisos del carrer Nord.
Veus? Ara els inaugurem. Aquells visos que dèiem que es van començar a construir, que el senyor Casull a pim pam pum, doncs resulta que ara, l'any 56, s'inauguren. Jo recordo que a partir del 55, que és quan hi ha la centraleta telefònica, i nosaltres vam comentar, vaig comentar, que anàvem a portar avisos de conferència, telegrames, etcètera, perquè la gent pogués venir i pogués parlar amb la gent del seu poble, doncs això era el 55 i sàvem obres.
que oficialment s'inauguren els 52 habitatges l'any 56. Molt bé, què més passa aquí? Amor a Moscú l'està l'in. Déu-n'hi-do el que va donar, també, no? Sí, sí. I realment, després, quan hem sabut una mica la seva biografia, va durar molt. Exacte. Va tenir temps de fer moltíssimes coses. Està clar. I parlem del 57 una mica? Sí, ho hem avançat una mica. Molt bé.
Veig que aquests anys passen menys coses que a principis dels 50. Sí, va com va. Hi ha coses que ja s'instauren i llavors, mira, si hi ha possibilitats, se'n fa una altra. Clar, clar. O hi ha una modalitat. O, la millor, no s'ha recollit tot el que hi havia en aquell moment. També és veritat. Clar. L'Ajuntament instala les seves oficines al Salagran del Casino, del carrer de la sala. De carrer, em sembla clar, bé. Conegut popularment pel carrer de la sala. Sí. O sigui, l'Ajuntament comença les obres de modernització del seu edifici en el lloc on està emplaçat actualment.
s'enderroca a l'antic edifici i llavors, evidentment, no pot parar l'activitat local de l'Ajuntament, l'administració, i s'instal·la al carrer Encielme Clavé, al local del casino, a dalt, al primer pis. També ho dic per l'experiència perquè vaig treballar. Saps ben bé d'on parles. D'on parlo, sí. I llavors, els anys que va durar... Quant de temps va ser? No ho sé, ja arribarem, si són un parell d'anys... Oh, de nido, doncs. Sí, un parell d'anys que es treballa.
allà, i encara a la porta que condueix al primer pis, encara hi ha una campana, símbol de Sant Just, que indica que allà era l'Ajuntament. I quan plou una mica, es transparenten unes lletres que hi ha a la façana que diuen Ayuntamiento Provisional. Ah, sí? Sí, quan plou, sí. Però ara plourà. Clar, no plourà, divendres i divendres. Molt bé. Què passa més aquí?
L'Ajuntament aprova les vages per concedir les medalles d'or de la població. De moment no n'hem sentit parlar gaire de medalles d'or. Espero que algun dia ens endurin algun. Sí, sí. Potser no va durar gaire. Potser no. O potser no ens ho mereixem tots plegats. La gent de Sant Just no es mereixen gaire les medalles d'or perquè no se'n parla.
S'acorda la denominació dels nous carrers de la Plana Pedrosa amb títols de productes botànics i del carrer del Cementiri, carrer Cervantes i del Camp dels Esports. Això encara dura, no? Sí. Aquí el que és el Camp Pedrosa és la Plana Pedrosa que s'organitza.
els ametllers, estilers, carrer del pont, etcètera. Els caçadors, etcètera. Hi ha tota una sèrie de cel extra-radi de sa justi, amb una part agrícola i botànica, envoltat abans de molts garrofers que van morint per les glaçades, etcètera. Ens trobem de la plana. Aleshores, els carrers porten noms botànics. I la part
de cap al cementiri, que dèiem que hi baixàvem per la que es va construir després la vinguda de la indústria, doncs sobre el carrer Cervantes.
i el del Camp dels Esports, perquè en allà sabem que va venir la flota americana a jugar a futbol, que ens donaven el berenar, aquella capsa de sabates que vam comentar l'altre dia, doncs el carrer dels esports. Sí, sí, carrer petitet també a tocar del camp de futbol. A tocar del camp de futbol i d'esports. Si et sembla bé ho deixem aquí. Sí, i continuem la setmana que ve, amb el 1958. Ja arribarem al 60 ja.
Sí, però encara 51, 59... Farem els últims anys, suposo, dels 50. Així mateix. Molt bé, Pep, gràcies. Que vagi bé, bon dia. Com cada setmana repassem la història de Sant Justa amb Pep Quintana i de seguida parlem de televisió amb l'Alba Conesa.
When I was young, younger than before I never saw the truth hanging from the door
I see you face to face. No more they're gonna get a clear place.
When I was green, greener than a hill Where flowers grew and the sun shone still Now I'm darker than the deepest sea
Just hand me down, give me place to be.
I was strong, strong in the sun Thought I'd see when the day was done Now I'm weaker than the palest blow Oh, so weak in the air
és més aviat.
I aquesta sintonia ens indica que és hora de parlar de televisió amb l'Alba Conesa, com cada dimarts. Bon dia, Alba. Bon dia, Carme. Que ens expliques una mica què és el que es cou per tot el món de la tele. Avui comencem parlant dels telespectadors associats de Catalunya que van lliure aquest dijous passat els Premis Zapping. Sí, va ser una cerimònia que es celebra en un moment en què, per exemple, els TP d'Oro s'han quedat sense gala per primera vegada en 40 anys.
doncs segurament part de les tractadores associats de Catalunya és que hi ha un premi poder celebrar aquest lliurament de guardons i pel que fa als resultats hem de dir que Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya van ser els grups audiovisuals més premiats en aquesta vuitena edició dels premis. Van aconseguir tres guardons cadascú.
mentre que Mediaset, per exemple, et va quedar sense cap reconeixement. Pel que fa a Televisió de Catalunya, va aconseguir el premi al millor actor per Marc Cartes, protagonista de la sèrie Cubala, Moreno i Marzón, el premi al millor espai d'entreteniment va ser per Polònia i també el premi dels grups d'anàlisi de programes al Bandú Sense ficció. El premi a la millor sèrie va ser per Isabel, en aquest cas la Televisió espanyola,
que també va guanyar el premi al millor programa cultural, divulgatiu i documental per a l'espai d'emprenedors de Televisió Espanyola de Catalunya, tinc una idea. I pel que fa al premi Valors, va anar cap al programa Capacitados de l'Eros de Televisió Espanyola. I en pena tres, no en va obtenir tres, sinó dos de guardons, un al millor presentador per Arturo Valls i l'altre al millor actiu per Concha Velasco.
T'agrada dur turbals, Alba? Bueno, és una mica histiònic i no, les bromes que fa no em fan massa gràcia però vaja, suposo que és una persona que és simpàtica per alguna part de l'audiència i vaja, està en un moment àlgid de la seva carrera perquè a part d'aquest programa Ara caigo també presentarà, si no m'equivoco, el concurs Splash famosos a l'aigua i vaja,
Està també sent d'actor en algunes sèries, perquè em sembla que agafa. Sí, això és veritat. Doncs això és d'alguna manera el resum d'aquests Premis Upping. Parlem del barco ara que s'ha acomiadat amb una mitjana del 17% de quota de pantalla. La ficció ha promediat els seus 43 capítols, un fort 17% de quota de pantalla. He fet que la converteix en una de les sèries amb millor quota de pantalla dels últims anys.
La xifra d'espectadors també és molt positiva, es queda amb més de 3 milions de seguidors de mitjana. I tot i així, com sabeu, és una sèrie que ha patit un descens en el que fa a l'audiència, perquè la primera temporada va ser amb gran diferència a la més seguida. La mínima quota que va arribar a assolir en aquella temporada va ser del 18,8%, per tant ja es troba per sobre de la mitjana.
La segona temporada va haver de competir amb Cuéntame cómo pasó i amb el reality a correr a la 2 a Telecinco. I tot i així, les xifres van ser molt positives, tot i que va baixar 3 punts. I ja la tercera temporada va ser la que va notar més aquesta davallada i va provocar, precisament, que Entena3 decidís anunciar ja el desenllaç de la sèrie, fet que va fer que els últims episodis
pugessin una mica per allò que la gent volia saber com acabava i que havien seguit, si més no els incidia encara que després se n'haguessin desenganxat, i va estar al voltant d'entre 13 i 16% de quota de pantall. És una sèrie que a part d'aquest èxit, també ha aconseguit ser exportada a altres països, per exemple, Brasil, Regne Unit o Bulgària,
I també s'està negociant que els platós que s'han fet servir en la versió original espanyola es puguin utilitzar per altres versions com per exemple la francesa o l'alemanya. Per tant, doncs, pot tenir continuïtat la sèrie més enllà d'aquest final de sèrie Antena 3.
Molt bé, doncs és el que tenim en aquest cas referent a tota aquesta sèrie, El barco, que t'han agradat alguns espectadors. Parlem ara de Telecinco, que ha encarregat els guions de la segona temporada de Família. Sí, l'última sèrie en arribar a Telecinco podria tenir futur, segur, però malgrat marcar un mínim històric en l'últim capítol d'aquest dijous, que es va quedar en un 9,6% de quota de pantalla,
M'he dit que Espanya reconeix que no l'ha tractat del tot bé i està disposada a donar-li una nova oportunitat per això doncs ha encarregat els guions del que seria la segona temporada de Família tot i que diem no és segur perquè després també va encarregar a Telecinco els guions de la segona temporada de Cheers i quan tot estava a punt perquè començés el rodatge dels nous capítols d'aquesta sèrie doncs la cadena va decidir cancel·lar la ficció.
ja veurem si finalment aquests guions convencen i Telecinco segueix apostant pel que havia estat una de les grans apostes de la cadena en quant a ficció. Això se'ns repassa, suposo que tot depèn, és curiós, suposo que als programadors a l'hora de pensar què pot triomfar o què no pot triomfar, que a vegades una cosa que té els ingredients necessaris, aparentment no acabi sortint i una altra cosa acabi tenint més èxit del que es preveia.
És una feina difícil, perquè els costos canvien, la gent que es fa davant del televisiu també, i són modes, no deixem de ser coses imprevisibles. En tot cas, Telecinco emetrà dues sèries d'època de la BBC. Sí, el grup Mediacin Espanya ha adquirit els drets d'emissió de les dues sèries de la BBC, que més èxit han aconseguit en aquest 2012, que són Call the Midwife i The Paradise,
de sèries d'època que són apreciacions d'obres literàries. Call The Midwife, que seria... Sí, Alba? Sí, ha sentit alguna cosa estranya, però... Seria el títol per a la comadrona i narrar l'experiència d'una jove rica, de 50 completes de sèries d'obres de comadrona en un còmpit de marges anondades, o una gent a les zones més pobres de la ciutat.
Ha estat la sèrie mitja dècada de BBC. Et sentim una mica lluny ara, Alba. No sé si has mogut alguna cosa o com si fos la cobertura fallés. Et sentim una mica entretallada. Ara millor, ara millor. Doncs això és una sèrie que ha aconseguit 10 milions d'espectadors d'ahir en la primera temporada de la BBC.
i de Paradise, que explica la història d'una dona i que es trasllada a una ciutat del nord és Anglaterra per treballar en uns grans magatzems i que també ha firmat per una segona temporada en la seva cadena d'origen a veure què tal funcionen aquí a Telecinco. Molt bé, doncs veurem com resulten aquestes sèries. Més coses, Globomedia adaptarà per a la sexta Venidon Busters. Què és això? És un format belga de sketches
que s'ha traduït aquí com a Los Mayores Gamberros i consisteix en un grup de jubilats de 60-80 anys gastant bromes a joves amb càmera oculta. I doncs el format original ha rebut crítiques, això sí, per l'ús d'Avenidorm en el títol, perquè l'Ajuntament de la Localitat Valenciana creu que deixen mal lloc al municipi, però vaja, la versió de la sexta es vol assemblar més
a l'adaptació nord-americana, que s'ha fet de l'original bèlgica, i que està liderada per un actiu molt conegut, que és Betty White, que l'any passat, a més, aquesta adaptació va aconseguir un EMI. Per tant, en aquest cas, no es fa servir el nom de Benny Vorm, en l'adaptació nord-americana, i està funcionant molt bé fins al punt d'aconseguir un EMI. Veurem què tal l'adaptació que faran per la Sexta.
Molt bé, doncs n'estarem al cas, també. I Televisió Espanyola decideix aprensió aquesta nit la cançó d'Eurovisió. Sí, la mecànica és la mateixa que l'any passat, és a dir, l'última paraula la tenen a parts iguals al públic i un jurat format, en aquest cas per la cantant Rosa Lopez, el periodista José María Inigo i el representant d'Itàlia en el festival d'Eurovisió de l'any passat. I haurem d'escollir entre tres cançons composades pel propi grup que la representarà, que és el Senyor del Morfeo.
i que en aquesta gala, per decantar aquestes cançons, farà també dues amb altres cantants. Doncs a veure què ens surt de tot plegat. I finalment, Televisió Espanyola, que prepara un concurs de cuina que es dirà MasterChef. Sí, Eva González presentarà aquest nou programa, que comptarà amb tres presidiosos professionals de la gastronomia en el jurat, i l'objectiu és que decideixin qui és el primer espanyol a no obtenir el títol
de Masters Chefs que ja tenen concursants de 37 països en les altres edicions que s'han fet d'aquest format televisiu. L'objectiu és que aquests concursants, que en l'actualitat no són chefs, aconsegueixin dedicar-se professionalment a la cuina i fins ara s'han fet ja 84 temporades a nivell internacional amb records d'audiència en països com França, Regne Unit, Austràlia, Estats Units,
i fins i tot Israel, on ha aconseguit la dada d'audiència més alta de la història de la televisió en aquest país. Déu-n'hi-do, i a més és un objectiu ambiciós, a veure com anirà aquí.
A veure, sabem que la cuina és un dels punts forts en principi de l'asfot espanyol. I també de la televisió, diferents programes, a part dels programes de receptes o d'arguinyano, també pensant en aquest cas el de peça dient la cocina, que ara pot ser un bon moment per introduir un altre programa de cuina. Doncs anirem parlant, Alba, moltes gràcies i tornem la setmana que ve, dimarts que ve, amb més novetats del món de la tele. Gràcies i que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres, una abraçada. Adéu, bon dia.
Tardes y tardes sentado así, soñando con descubrir.
centímetros de rodilla blondas de color gris se sabe unas frases en latín y cree que enbauca a todas las mujeres eso tan triste y ruin mientras le hablan de cosas de ellas de citas por ocurrir
i el assiente con la mirada, però s'ofre com un faquí, que sangra, que sangra, sin decir, que el querria fer-les guaderies, passar noches sin dormir.
Just a la fusta, al magazine del matí.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enair Pro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enair Pro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enairproseguridad.com
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
1, 2.
I ha arribat l'hora de parlar de llibres, de literatura, com cada dimarts ho fem amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya, aquí a Sant Just. Molt bon dia, Diego, què tal? Hola, bon dia, Carmen. Avui, a més a més, començarem parlant d'una novel·la que es titula Dos historias nada decentes, d'Alan Bennett. Ah, d'Alan Bennett, sí. Això està publicat per anagrama. A veure, d'Alan Bennett ja havíem parlat alguna vegada aquí d'un altre llibre que es deia Una lectora nada corriente, no em recorda què era.
No sé si recordes que era que la reina d'Anglaterra s'aficionava a la lectura, induïda per un pinxe de cuina del Palau de Buckingham. Llavors...
va haver tot un embolic amb la gent que envoltava la reina perquè en lloc de preguntar-los per la família, els preguntava què estava en llegir i això suposava un compromís a l'hora de... Em sona, em sona el títol també. Bueno, és una comèdia divertida. I aquest Alan Bennett em sembla a mi que ha fet molta cosa de teatre, perquè jo, llegint aquestes dues històries adolescentes,
gairebé m'ho imaginava en un escenari, com anava transcurrint tota l'acció. El llibre, de fet, són dues històries. Una, primera història, és d'una senyora d'uns 50-55 anys que queda vídua, té una filla que és molt conservadora. Llavors, per fugir una mica de l'avorriment i millorar el seu estatus econòmic,
doncs decideix buscar-se una feineta i la feineta és anar a les escoles de medicina, les facultats de medicina, simulant ser pacient. Li donen un dossier, li expliquen els símptomes d'una malaltia i ha de fingir que té aquesta malaltia i llavors sobre això els alumnes han de fer les seves receptes i demés.
i per una altra banda decideix rellugar alguna de les habitacions de casa seva a estudiants de la mateixa facultat o d'altres facultats. Llavors tot això amb la reticència de la seva filla que no vol que treballi i només fa que mencionar-li que què diria el pare si se sentés que vol ficar gent nova a viure a cases. Llavors a veure, per una banda ja
la seva relació professional on hi ha el professor metge que està es pot dir bastant enamorat d'ella. És que no s'atreveix a fer-li proposicions. I per una altra banda estan els llogaters de les habitacions que és una parella d'estudiants que fan parella entre ells. I...
i comparteixen la casa, llavors els problemes comencen a venir. Problemes, és quasi una comèdia d'Embolic, o sigui que no es poden qualificar de problemes. Però fem servir la paraula. Problemes comencen a venir quan hi ha endarreriments en el pagament del lloguer de les habitacions. Quan arriben al que tenen, sembla que són quatre setmanes endarrerides de pagament, i la senyora els va insinuant de tant en tant,
llavors la parella d'estudiants li fan la proposta de fer-li una sessió pornogràfica en directe. I bueno, el preparen tot. Ella accepta, li preparen la seva cadira al costat del llit perquè ella pugui observar. Li col·loquen la cadira de forma estratègica on pugui veure com interactuen els dos, com interactuen la parella i a més,
Ho fan una primera vegada i consideren el deute saldat. Ella surt a preparar unes tasses de té i quan torna a l'habitació es troba que la parella torna a estar. Una altra vegada fem la mort i ella s'ho ha perdut. A partir d'aquí,
es troba amb que religiosament cada setmana li van pagant el lloguer de l'habitació. La senyora es queda sense l'espectacle directe. Fins que arriba un punt en què el professor d'aquests estudiants li comença a insinuar de quedar per anar a sopar i establir una certa relació.
i li demana de casar-se amb ella, amb la qual cosa ella diu que ja s'ho esperava però que necessita un temps per respondre. A tot això, els inquilins que té marxen i venen uns de nous. Ella, en principi, no era partidària de tornar a rellugar l'habitació, però bueno, al final, accepta,
i resulta que els que venen de nous tenien notícies dels anteriors de la forma de pagament del lloguer. Sí, i els interessava el tema. Sí, sí, sí. Llavors es produeix tot un embolic, que la noia ha de marxar a cuidar una germana seva, llavors es queda el noi sol. Amb lo qual, qui accedeix, diguem, a fer de partener en les sessions sexuals, doncs és... Clar, clar.
Directament, no? Ella. Exacte. Decideix aprofitar i una mica, a més a més, ja ho va dient, que és una senyora de 50 anys que encara té un cert atractiu pels homes. I aprofitant també que ha tingut la proposta de matrimoni de l'altre professor, decideix tornar a passar a l'acció.
ens va comentar que la vida sexual amb el seu marit havia estat molt avorrida amb el seu marit anterior. És divertida, a part de la història. Sí, sí, sí, és d'aquestes de plis-plas. El lleig de pressa... Sí, la primera són 150 pàgines i la segona història són 50 pàgines. I també el tema una mica ve a ser el mateix. Aquí es tracta d'un noi de classe mitja-alta que s'enamora molt guapo, perquè tota la família són guapos,
que s'enamora d'una noia molt rica però molt lletja. I a més a més té un nom que a la seva mare no li agrada gens ni mica. Però bueno, són les coses de l'amor, s'ha enamorat... Sí, és la vida. Què hem de fer? Llavors, aquí la mare porta la seva lluita perquè no es casi amb aquesta noia, perquè és lletja i el noi és guapo gràcies a que ella i el seu marit són guapos i han engendrat un noi guapo. I per una altra banda està el pare del noi,
que l'únic temor que té és que el fill es casi, en qui sigui, però que es casi, i que llavors tota l'atenció que capta el fill de la seva mare passi a captar-la ell. Llavors a tot això s'embolica més el tema quan aquest noi, a l'hora de fer l'amor, necessita que hi hagi un mirall. Hi hagi un mirall on pugui veure amb qui està fent l'amor
però la seva imaginació vola cap a cossos masculins. I aquí és on està tot l'embolic de les confessions que ha de fer a la mare i de ment. Està bé, doncs, aquestes dues històries nada decentes, aquestes dues històries com sentia mare. Nada decentes. Exacte, d'Alan Bennett és la primera proposta d'avui. Tenim ara altres novetats que també són a punt d'arribar a les llibreries, no? Les repassem més ràpidament. D'una banda, una sola persona de John Irving.
Sí, a veure... Comença la novel·la dient, ens forma allò que desitgem, que això ho diu en Billy Abbott, que és escriptor i narrador protagonista, i ho diu al començament de la novel·la, i és ell qui explica la història tragicòmica de la seva llarga vida com a sospitò sexual, també. Avui estem una mica reiteratius... Sí, sí, ho veig. ...amb el tema.
Jo no sé si aquesta corrent de llibres, en un cert component, quasi tot els llibres acostumen a tenir el component sexual. Però aquests amb més component sexual ve donat per la corrent aquesta de les 50 sombres que vam parlar un dia. Ah, clar, canvis que funcionen al tema eròtic i potser han decidit explotar-lo una mica més. Possiblement, el que passa és que amb autors com el John Irwin no és sospitós d'això, ni molt.
Parlaven del Billy Abbott, que és el protagonista, que en els seus primers anys de formació, a mitjans del segle passat, en un poblet de Bèrmond, amb l'enamorament imprevist d'una dona més gran que ell, que és la senyoreta Frost, que és la bibliotecària d'allà on estudia, i la descoberta
de la seva homosexualitat. Tot això li provoca un torrent d'emocions contradictòries. I al llarg del mig segle, mentre en Bill creix com a escriptor, assistint a diferents moments estelars de la seva vida per la qual desfilen un ampli casting de colorits personatges,
que desafien totes les convencions i els quals George Irving obliga a afrontar els dubtes sobre la seva sexualitat. Molt bé, doncs és aquesta història que trobem sota el títol d'una sola persona. Tenim més de llibres, ara parlem de tots els llocs em recorden a tu, de la Núria Coll. Mira, en aquest llibre que també ens arribarà cap a... Suposo que arribarà aquesta setmana, ja, sí,
perquè està anunciat en les novetats d'aquesta setmana. De la Núria Coll ens parla d'una tal Susana Ardèbol, de 32 anys, que és periodista d'un programa estrella de les matins de ràdio d'àmbit català, sense parella estable, des que l'ha deixat en Ferran. El seu grup d'amigues i el seu inseparable telèfon mòbil són el Balsam, perquè les...
perquè superi el seu trauma amorós per anar comentant la jugada.
dels seus embolic sexuals, sonats i tots els dubtes i anècdotes del dia a dia. És que és el tema de l'any, eh, realment? Sí, sí, sí, me n'estic adonant que sí. Sempre hi és, però almenys aquest any, almenys a l'hora de destacar-ne, en parlen gairebé tots els llibres. Doncs aquest és el Tots els llocs em recorden a tu, és l'argument d'aquest llibre de Núria Coll i tenim ara una altra història en clau juvenil, Scarlett. Scarlett, això formarà part de quatre novel·les. Sí?
que les protagonistes eren les princeses dels contes clàssics. La protagonista està decidida a ajudar Cinder, que és la novel·la anterior aquesta, en una batalla intergalàctica
mentre busca la seva àvia desapareguda i coneix en Job, que és un lluitador en el que haurà de confiar perquè pot tenir informació sobre on és la seva àvia. I tots tres faran equip per salvar el príncep Kai de les malfetes de la malvada reina Lunar. O sigui, que són les...
les princeses de contes, aquí ens trobarem en la vent a focs, ens trobarem en la blancaneus, no sé si ens trobarem en la caputxeta, em sembla recordar que vaig llegir en algun lloc, i no sé, no t'he dit del quart personatge quin serà. Té gràcia. Sí, sí, a més a més tot és això intergalàctic i demés. Està bé. Sí.
trobo que sí, que és una bona manera de tornar a enfocar els contes clàssics. I acabem parlant d'un llibre que no és de ficció, que és Quatre Vies per la Independència, de Martí Anglada. Sí, que també ens ha d'arribar. Aquí el periodista Martí Anglada, expert en política internacional, ha estudiat sobre el terreny la via d'accés a la independència de quatre nous estats d'Europa.
A més de conèixer l'estratègia, les circumstàncies i el procés de cada país, l'interès del llibre radica en la evolució del país després d'haver assolit la independència. Així, ell ja fa un anàlisi d'Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia. De tot el procés i com els hi ha anat, posteriorment. Trobo que pot ser interessant i pot ajudar una mica a aclarir coses que tots
Tenim dubtes. Amb aquesta proposta de Martí Anglada acabem aquest repàs de novetats literàries que fem cada dimarts amb el Diego Marcos de la llibreria ressenya d'aquí Sant Just. Moltes gràcies, Diego, i tornem la setmana que ve. Que vagi bé, bon dia.
3 minuts i mig i arribem a la 1 del migdia. Per tant, és moment de tancar aquest just a la fusta d'avui, dimarts 26 de febrer, i agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bona, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius, a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb el Ferran Tos, de la calçota que Esquerra organitza per aquest diumenge, i a més a més també hem fet tertúlia amb la Marcela Cristina, hem parlat de cuina,
amb la Carme Amador, d'Història de Sant Just, amb el Pep Quintana i també de llibres, en el mateix Amalia Comarcos i de Televisió, amb l'Alba Conesa. I tornarem demà, a partir de les 10 i fins a la una del migdia, com cada dia, poder recuperar també qualsevol d'aquests continguts a través del podcast, de programa, a través del web de la ràdio 3, www.radiodesert.com. Ara us deixem tot seguit amb el bulletí de la xarxa, després l'edició migdia dels Sant Just Notícies, i mentre ens hi acostem, el que fem és escoltar els vespre verds de Mishima.
Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó, te'n volies robar un altre? Potser dit des de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grups, octrobes, blaus, opets, taronges despostes, a vida mai nostra, embregadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió.
Càlids vespre es veu, si graus tu et trobes plaus o pèls. Ronxes les postes, la vida mai nostra. Embriagadors els vins, que bevem quan fugim a la primera.
Impressió on ets el meu amor? On ets el meu amor? On s'ha ficat?
Oh, on set we go