Catalunya Informació. Són les 10. Primer titular a aquesta hora pel trànsit endavant equip diari. Encara hi ha retencions a la C58 amb un cadè reixac d'entrada a Barcelona i a la ronda litoral un accident a l'altura de Badalona talla un carril Santillo bregat i això provoca cua des del nos de la Trinitat.
En marxa, ja que és hora al Parlament, el ple contra la pobresa proposat pel PSC, Iniciativa i la CUP. Els socialistes catalans asseguren que el principal objectiu del seu grup és situar, al centre del debat i de l'agenda política, la principal preocupació dels ciutadans i demanar lideratge al govern. Iniciativa retreu al govern que no hagi permès a les entitats socials parlar en aquest ple.
Els preus han pujat dues dècimes l'últim any a Catalunya, mentre que el conjunt de l'Estat la inflació interanual queda al 0%. En tots dos casos ha baixat respecte al gener, sobretot per la caiguda del preu dels carburants. Han detingut 5 persones al País Valencià per un intent de compra-venda il·legal d'un fetge. Els detinguts formarien part d'una xarxa que oferia fins a 40.000 euros a immigrants sense recursos per la venda d'òrgans.
Vaixells de la sisena flota dels Estats Units, de Bulgària i de Romania comencen exercicis militars al Mar Negre, tocat a Crimea, segons fons de la Marina Búlgara. Rússia i els paramilitars prorussos de Crimea mantenen ferm el control de la província autònoma ucraïnesa.
La tarifa plana de 100 euros a la Seguretat Social pels empresaris que contractin treballadors no funcionarà. Això és el que creu el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, que en declaracions al matí de Catalunya Ràdio ha recriminat el govern espanyol que hagi posat condicions a aquesta mesura.
I l'artista mallorquí Miquel Barceló crearà una fundació a falaneig al seu poble natal. Segons ha pogut saber Catalunya Informació, el pintor busca patrocinadors per finançar la reforma de l'edifici modernista del sindicat, un antic celler de 8.000 metres quadrats. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars. L'estat de salut de Michael Schumacher dona petits signes esperançadors, segons la porteva de la família, que també afirma que s'ha de seguir sent caut.
El Barça pot classificar-se avui per als quarts de final de la Champions. Repa el Manchester City al Camp Nou. Ahir, classificacions del Bayern de Munic i l'Atlètic de Madrid. Els alemanys van empatar un amb l'Arsenal i els matalassers van superar el Milan 4-1. I a la Champions de la Terpolo femenia avui Sabadell Olimpiakos. Partit de tornada dels quarts de final i que donarà accés a la Final Four pel títol. Les ballesanes van guanyant d'un gol a l'anada avui a partir d'un quart de set.
I al temps matí amb sol i temperatures semblants a les d'ahir una mica més baixes. Es donaran valors entre els 17 i els 19 graus. Al migdia hi haurà més núvols al litoral i prelitoral i no es descarten petites pluges a l'extrem sud. Ara mateix tenim 4 graus a Girona i Lleida, 11 a Tarragona i 13 a Barcelona. Ara passen...
Just a la fusta. Just a la fusta.
Molt bon dia, passant 4 minuts a les 10 i aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimecres 12 de març. Un programa que comencem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb Quinta Bé farem un repàs a l'actualitat general del dia a través de la premsa i parlarem també en aquesta primera hora del temps amb el Carles Hernández de Rius.
A les 11 i 10 parlarem d'educació. Entrevistarem a Lluís Monfort, regidor d'educació, per parlar de les preinscripcions, aquest període que ha començat ja aquesta setmana, i també d'altres qüestions vinculades amb actualitat municipal. Parlarem amb ell en qualitat també com a portaveu d'iniciativa a l'Ajuntament de Sant Just.
Més coses. A dos quarts de dotze farem tertúlia esportiva amb el Sebas Elías, el Carles Hernández de Rius, l'Enric Riva i l'Emilius Casocchi. Avui que farem la prèvia del partit d'aquest vespre del Barça contra el Manchester City. I a la tercera hora parlarem de política. Farem un repàs de l'actualitat de l'aquesta setmana amb el Sebas Elías. També parlarem de l'Ateneu amb el seu president, l'Albert Macià.
Just a la fusta. I acabarem parlant de llibres amb la Silvana Boc. Tot plegat des d'ara i fins la 1 al migdia.
Gràcies.
I el que fem ara és saludar l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea. Què tal? Hola, què tal, Carme? Bon dia. Molt bé. Per parlar d'actualitats enjustenca, que avui comencem parlant de l'impost de béns immobles. Sí, perquè les persones de més de 62 anys podran rebre una subvenció per pagar-lo.
és una de les novetats de la convocatòria d'ajuts per pagar l'IBI, l'impost de béns immobles que ofereix l'Ajuntament de Sant Jous per segon any consecutiu. Enguany, per tant, s'amplia el nombre de col·lectius beneficiaris. A partir d'ara, les persones de més de 62 anys podran optar aquesta subvenció. A diferència de l'any passat, no cal que visquin soles, sinó que poden formar part d'unitats familiars més àmplies. Els ajuts també s'amplien a unitats familiars amb una o més persones aturades i també augmenten d'un 5 a un 10% els percentatges de subvenció.
A més de les persones de més de 62 anys, propietàries o rendetàries de l'immoble, de la residència habitual, també podran optar a l'ajut, com dèiem, les famílies amb una o més persones aturades, o una de les quals sigui propietària o llogatera de l'habitatge, i d'altra banda, com l'any passat, es mantenen les subvencions per famílies monoparentals, ja siguin propietàries o rendetàries, i per famílies nombroses, només en aquest cas si són rendetàries de l'immoble.
Les persones interessades que compleixin els requisits establers a les bases, que trobareu al web de l'Ajuntament, al santjust.cat, poden presentar la seva sol·licitud per rebre aquesta subvenció per pagar el LIBI fins al dia 10 d'abril a les oficines de l'Ogi de l'Ajuntament de Sant Just.
Molt bé, doncs és la primera notícia d'aquest matí. Tenim més qüestions, parlem també d'energia. Sí, de consum energètic, perquè l'Ajuntament es queda a poques dècimes de reduir un 10% el consum energètic municipal del 2013. Recordem que el consistori es va marcar com a objectiu rebaixar els consums d'electricitat i gas natural del conjunt d'equipaments i el llumenat públic un 10% respecte a les dades del 2012. Un objectiu que pràcticament s'ha assolit
perquè la reducció global ha estat del 9,56%, per tant, molt poquet. Aquests resultats es van presentar a la Comissió Ambiental Interna de l'Ajuntament o també es va exposar l'objectiu per aquest any, que és reduir un 5% respecte a aquest any, el 2013. Per aconseguir aquests objectius, a més dels individuals, per cada equipament es desenvolupen plans d'acció específics, s'incideixen les bones pràctiques
i també es destinen 50.000 euros per inversions que millorin l'eficiència energètica en els equipaments. I un apunt més per sectors. La reducció més important del 2013 s'ha fet als 18 equipaments de gestió directa amb un 14%, seguit de l'enllumenat i dels semàfors, on s'ha baixat un 11%. Segons l'Ajuntament, aquest descens suposa un estalvi econòmic d'uns 100.000 euros.
Déu-n'hi-do. Doncs són contis que arriben en clau energètica. Acabem parlant d'un apunt d'agenda per avui. Sí, és un apunt en clau artística perquè avui, aquesta tarda, aquest vespre, tindrà lloc una conferència al celler de Can Ginestar per reivindicar l'ofici de les arts plàstiques. Serà amb Jesús Àngel Prieto, que és historiador de l'art i coordinador del postgrau de l'Escola Massana, que parlarà de la relació entre art i ofici i ho farà envoltat de les obres del retaulista Jordi Vilarrufes, perquè...
farà el celler de Can Ginestà, on es poden veure les seves peces fins diumenge. Un dels objectius de Prieto avui serà posar en valor la part més artesana de l'art. Asegura que durant els anys 60 l'artesania es va devaluar en l'art amb la introducció del procés industrial. Ara, però, segons explicava, l'artesania i el disseny estan vivint una etapa molt interessant perquè s'estan vinculant de nou...
estretament. Doncs, si esteu interessats en conèixer la relació entre l'art i el disseny i entre l'art i els oficis, doncs, podeu assistir avui a la conferència amb Jesús Angel Prieto al celler de Can Ginestar a dos quarts de vuit del vespre. Perfecte, doncs, també queda dit, així acabem aquest repàs per l'actualitat Sant Justenc, que ara parlem de música, a més, a més, Andrea, i vas anar de concert, no em sembla? Sí, sí, home, molt bé...
Va ser molt xulo, eh? Sí? Molt, molt xulo. Surt una pregunta, de fet, clar, no deixarem aquesta cançó perquè ho haurien d'haver fet ahir, que passa que teníem aquelles novetats musicals. Sí. Però va anar bé, doncs? Va anar molt bé. Sí, sí, una hora i mitja de concert, va tocar les seves cançons del disc, el seu primer disc, i m'imagino que també altres cançons que crec que ningú coneixia, però bé, potser eren versions d'altres grups. Molta força, el piano, aquest noi.
Sona bé, realment. Avui actua a Madrid, de fet. I bé, en tot cas, he llegit un titular que deia en una entrevista publicada ahir, de fet, el GNS Pop, que deia que Daft Punk no podrien haver invertit tants diners al seu disc si Spotify no hagués existit. Per tant, m'ha fet gràcia perquè em vas dir que els hagués descobert també a través de Spotify. Gràcies a Spotify, sí. Dues setmanes enrere. Veus? Doncs mira, tot queda del tot lligat també amb aquest titular.
Com dèiem, parlàvem de Tom O'Dell i tenia el dubte perquè és que bé, en tot cas ho farem perquè crec que és una novetat i val la pena parlar-ne, però és que és una cançó molt curiosa la novetat que volíem portar avui, perquè és de The Cooks, que segurament et sonaran, no? Els hem sentit tu i més gent, doncs els hem sentit diverses vegades, aquest so així com pop, no? Agradable per entendre'ns així fàcil d'entrar-hi, vull dir. I mira, a veure si trobem una cançó així ràpidament per situar-nos. Mira,
Està l'entici.
Doncs no parlem perquè vinguin aquí de moment de concert, sinó perquè, bé, en principi, doncs, ara han tret una nova cançó, han fet, doncs, un avançament, com si diguéssim, o sigui, han passat 3 anys i han estrenat això, el primer avançament del seu quart disc i sona una cosa molt diferent, eh? I és, ho llegim a Indispot, en aquest cas, que és un canvi de rumb total, és una cançó que es diu Down i...
pop fàcil no seria massa l'adjectiu mira a veure si començo a posar-la crec que haurem de callar de cop però comença així aquesta cançó
Ja estem tots experts, eh? D'acord. Si començo a parlar amb la que ens a sobre, bé, més saul, més fang, no? Tot plegat. I bé, en tot cas, diu que ens han quedat molt sorpresos i és el nou single dels britànics. I espantats.
No han dit gaire res més d'aquest quart disc, que en principi hauria d'incloure aquest Down, i que, per cert, presentaran aviat aquí, no a Catalunya, però sí que passaran pels SOS, vull dir que no queda gaire. Sí, és l'estiu, tipus així. Jo diria que és el maig, eh, el SOS. No ho sé, no ho sé. És aquest que fa a Múrcia. A Múrcia. Diria que és a principis de maig. Bon temps, vaja. Sí, doncs potser presentaran cançons com aquest Down. Molt bé.
Just a la fusta, el magazín del matí. Smooth jazz one.
I esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Veus de la parròquia?
Farà una viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passant cinc minuts d'un quart d'onze, és moment de posar-nos el dia de l'actualitat i per això saludem l'Andrea Buenodonau. Bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, Carme. Ara, per parlar del que ens expliquen els diaris en clau més general, comencem destacant el tema principal d'avui, que és l'endemà d'aquests actes d'acommeració de l'11M.
Sí, tots els diaris ens expliquen com es va viure ahir, des de diferents perspectives. El periòdico, per exemple, ens diu 11M units contra l'horror. Rajoy i la majoria del PP deixen enrere les teories de la conspiració. I veiem una fotografia del memorial de les víctimes de l'11M a l'estació de Totxa des del seu interior. És la imatge destacada de la jornada del periòdico, a l'avantguàrdia.
ens mencionen el moment en què el rei saludava a les presidentes de les víctimes del terrorisme. La unitat de les víctimes, per fi, deu anys després de l'11M, les víctimes del terrorisme van recordar ahir plegades els morts a l'atemptat de Madrid. És el que destaca l'avantguàrdia. Al punt, llegim, unitat precària per l'11M, la desacreditada teoria de la conspiració encara pesa, i per últim, a l'ara, llegim, les víctimes s'uneixen en el record de l'11M.
La plana major del PP gira full sobre l'autoria mentre Rocco Varela atia la polèmica. Doncs són diferents visions sobre el que va passar ahir arran de l'11M, d'aquest desè aniversari de l'11M. Actualitzem ara la informació amb més notícies d'aquest matí a través dels digitals.
I com estem parlant de la policia que impedeix el primer cas de compravenda d'òrgans a l'estat espanyol. Una operació policial ha permès impedir la compravenda d'òrgans a Espanya. La policia ha detingut 5 persones que han arribat a oferir fins a 40.000 euros a immigrants sense recursos per sotmetre's a trasplantaments il·legals de fetge. És la primera vegada que un grup intenta comerciar amb òrgans a l'estat espanyol. Les atencions s'han fet al País Valencià.
La inflació puja al 0,2% a Catalunya, els preus han pujat dues dècimes de febrer a febrer a Catalunya, mentre en el conjunt d'Espanya la inflació interanual ha quedat al 0%. Ha alliberat un innocent que s'ha passat 26 anys al corredor de la mort, un afroamericà de 64 anys que va ser condemnat per l'assassinat d'un joier pel qual havia fet treball de jardineria ocasionalment. Ho llegim també aquest matí al 324.
I més coses, avui hi ha aquest ple monogràfic sobre la pobresa a Catalunya i l'Agrat.cat ja ens destaca que el PSC acusa al govern de no estar a l'altura en la lluita contra la pobresa.
De Gisperda nega que els partits cedeixin el torn de paraules les entitats en el ple sobre la pobresa. En marxa aquest debat monogràfic que van demanar PSC, Iniciativa i la CUP, el 30% dels infants catalans viuen per sota del llindar de la pobresa.
I a La Vanguardia ens obren en què els experts qüestionen l'autonomia de les comunitats amb fiscalitat. També se'ns explica que hi ha possibles explicacions per la desaparició d'un avió en ple vol des de l'error tècnic combinat amb errors humans a teories conspiratives que parlen de forces poderoses que van desintegrar l'aeronau.
I sobretot, per allà, continuen sonant els mòbils dels passatgers d'aquest avió desaparegut.
Tornem ara cap als diaris d'avui, parlem de les imatges d'aquest matí, què tenim, què ens expliquen els diaris? Doncs avui, com dèiem, van molt enfocades a l'11M, al periòdico veiem una imatge de l'interior del memorial de les víctimes de l'11M, que se situa a l'exterior de l'estació de Toche, i veiem algunes persones a dins d'aquest memorial. A La Vanguardia, en
En aquest mateix tema veiem una imatge del rei, de la reina Sofia i de la princesa Letícia saludant Pilar Manjón i Mari Ángeles Pedraza, les presidentes de les associacions de víctimes del terrorisme. I també del punt avui veiem un madrileny ahir al matí a l'estació de Tocha davant d'un homenatge floral i amb espelmes que...
que es va fer a l'estació per comemorar aquesta jornada, el des d'aniversari. I ara, una última fotografia relacionada amb l'11M, on veiem una senyora amb la imatge d'una noia jove, m'imagino que una de les víctimes dels atemptats de Madrid de fa 10 anys.
A La Vanguardia, d'altra banda, amb una altra ordre de coses, tenim a Michel Bachelet, que va rebre ahir la banda presidencial de mans de la cap del Senat, Isabel Allende, filla del difunt mandatari Salvador Allende. És una de les fotografies destacades a La Vanguardia.
I un altre dels temes del dia avui passa per la pobresa, perquè sembla ser que és el repte, segons el Congrés dels Diputats, les entitats socials que avui no seran al Parlament insten a un pacte urgent. El periòdico ens obre, és de fet el tema del dia, les seves pàgines. A l'ara veiem...
una senyora demanant diners al carrer perquè és una fotografia que il·lustra aquesta notícia. L'Ara ens diu 88 nous pobres cada dia. A Catalunya hi ha 200.000 famílies amb tots els membres sense feina ni ajuts.
I d'altra banda, i per últim, al Punt Avui veiem una imatge de Rouco Varela. Després de les declaracions que va fer ahir, el Punt ens diu que el líder de la curia espanyola s'acomiada alertant del risc de trencament d'Espanya i també llança una diatriba contra la profunda crisi moral, espiritual i cultural de la societat.
Més coses, obrim ara pàgines internacionals. Cap on ens anem avui, Andrea? Doncs ens anem un dia més a Crimea, perquè ha declarat la independència abans d'unir-se a Rússia. La proclamació s'ha de ratificar en referèndum diumenge que ve. La Vanguardia ens diu que el Parlament Regional fixa com a segon pas incorporar-se a Rússia amb la votació de diumenge. I Anu Kovic reitera que encara és el president i tilla de feixistes, els actuals dirigents d'Ucraïna.
Com dèiem, Crimea ha declarat la independència, ho va fer amb un cop d'efecte. El Parlament de la Regió Rebel va declarar la seva independència d'Ucraïna, encara que no sigui més que una formalitat legal per poder-se incorporar a Russia, com dèiem, després de la votació de diumenge que ve. La República de Crimea es convertirà en un estat independent si els habitants d'aquesta península del Mar Negre, així ho volen en el referèndum, segons va declarar ahir el Parlament Regional.
És una de les notícies en clau internacional avui als diaris. I a La Vanguardia, ara ens n'anem cap a Itàlia, ens diu... Dos trets abaten el Capone Bo, assassinat al sud d'Itàlia, al paladí de la legalitat, un home que denunciava irregularitats i abusos a la seva ciutat. Li deien al paladí de la legalitat, pel cel de denunciar tota mena d'irregularitats a l'administració, corrupteles i abusos immobiliaris...
Pietro Capone, Pierino, de 49 anys, va ser assassinat dilluns passat a la nit amb dos trets de pistola en ple carrer quan tornava a peu a casa seva, a la localitat de Gravina i Puglia, a la regió de la Pulla, a prop de Bari. La notícia de la mort de Capone va tenir poc ressò fora dels mitjans locals, però Itàlia, ens diu la Vanguardia, ja està massa habituada a aquesta classe de successos.
sobretot solen ser venjances de les diverses màfies. Diu, si bé el Capone podria ser un cas de simple revenja. Sembla ser que Pietro Capone litigava des de feia anys per un tema de venda de nínxols i, segons diuen el seu poble, s'havia guanyat molts enemics els últims anys. Doncs llegim avui a la Vanguard i a les pàgines internacionals també aquesta notícia. Déu-n'hi-do.
I ara mirem enrere, falten dos minuts per dos quarts d'onze, i mirem què passava a altres 12 de març. Per exemple, el 94 ara fa 20 anys, el titular era fre a la inflació al mes de febrer, els preus no havien pujat, i també es parlava del govern que prendria mesures per evitar el col·lapse de la prestació social dels objectors. El ministre de Defensa es declarava vertidari de reformar la llei per augmentar els controls. Encara, per tant, hi ha gent que feia la mil·lit.
El 12 de març del 99, d'això fa 15 anys, també ens fixem en la portada de La Vanguardia. La Fontaine dimitia com ministre i líder de l'SPD. La renúncia del número 2 del govern alemany provocava la pujada de l'euro.
Maragall reclamava una relectura del pacte entre el PSC i el PSOE. Això fa 15 anys. Abocava per reduir a dos també els mandats de president. I a la imatge una trobada històrica era entre el papa i el president d'Iran, Mohamed Jatami, que s'havien entrevistat el dia abans al Vaticà.
I la portada de la Vanguardia de fa 10 anys, 12 de març del 2004, evidentment parlava de la matança de Madrid. 11M a Madrid era el titular i la imatge, aquesta imatge del tren destruït, foradat del tot i una imatge que encara ara posa la pell de gallina.
S'avançava també el que deia l'editorial, terror sense límits, i llavors es deia gairebé 200 morts, 1.400 ferits, 4 trens de rodalies abarrotats esclaten a primera hora de matí, i el que era que s'atribueixi la massacra, tot i que interior continua assenyalant ETA. També es deia que la campanya electoral es tancava dos dies abans en senyal de dol.
I acabem aquest repàs per la Maroteca amb la portada de fa 5 anys. Una massacre escolar sumava Alemanya en un estat de xoc. Era el titular principal perquè un jove de 17 anys havia anat a la seva exescola, havia matat 15 persones i Merkel parlava de crim incomprensible.
Més coses, també s'explicava que havien trobat les restes dels primers barcelonins i que el PNB feia pagar a Zabatero el desallotjament de l'endecari. El govern es quedava sol al Congrés i sense capacitat de legislar.
I a la imatge, Enri, jugador del Barça en aquell moment, perquè parlaven d'un recital de futbol que portava el Barça a quarts. Havia jugat en un joc brillant i els blaugrana havien guanyat per 5 a 2 a l'Olímpic de Lyon. Eren els temes d'un altre 12 de març d'ara fa més anys. Tornem avui, el 2014, per parlar ara de les contraportades d'aquest matí.
I comencem per la contraportada del diari Ara, és l'article setmanal de Josep Ramoneda, que avui el titula Naturalitat Democràtica. I ens parla de seriositat i de deliri. A seriositat diu, amb l'aflegma que caracteritza la cultura democràtica britànica, Martin Wolf, distingit editorialista del Financial Times, ha dit, tot passant per Madrid, que les reivindicacions en favor de l'autodeterminació han de ser considerades amb seriositat.
Diu, prendre seriosament les propostes que venen de transformacions polítiques i socials és gairebé una qüestió d'urbanitat. Diu, en definitiva, la democràcia es basa en el principi del reconeixement i del respecte mutu entre els diferents actors públics i tanmateix és just al revés del que ha fet el govern espanyol aquesta setmana.
I d'altra banda, l'IRI ens parla de l'11M i dels 10 anys que han passat des d'aleshores. Diu el record de les víctimes de l'atemptat que l'afegiria al record de les víctimes de la teoria de la conspiració. Com el comissari Ruiz i la seva família, la seva dona es va suïcidar, recorda, destrossats per una falsa informació inventada per fer versemblant la teoria de la conspiració.
Han passat 10 anys i Dolores de Cospedal encara diu que no s'ha de tancar la porta a la veritat. Diu que per sort, afortunadament, el ministre Fernández Díaz ha afirmat sense embuts. És evident que ETA no va causar l'atemptat.
Més coses. Tenim ara l'entrevista que tenim a la Contra de la Vanguardia i hi ha col·leccionistes que compren el preu. Avui entrevistan a Michael Finlay, que és galerista, que va vendre l'obra més cara de la història i diu que un dia vaig veure un paio en un museu amb una càmera i ho filmava tot a correcuita.
Diu, no sé si s'ho passava bé, però l'art no el veia pas i no era culpa seva. Hem convertit els museus en autopistes i la gent hi circula a tota velocitat. Ho ha de veure tot en una tarda per poder dir que ho ha vist. Diu, veure 200 quadres en una tarda és no veure en cap. La retina se satura i en la percepció es barregen tots. Diu que ell quan va al museu, diu, jo em poso al mig d'una sala i espero que un quadre en especial em cridi i quan em sento atret per alguna obra la contemplo, intento preguntar-li i que em respongui. Diu, i marxo. I a l'hora de treballar i de...
i vendre quadres, obres d'art. Diu, tinc paciència amb alguns compradors que tenen més diners que a bon gust. I diu, com que taxo l'obre en un preu i l'encerto, es pensen que també soc capaç de preveure el preu futur d'aquesta peça. Entrevista sobre l'art avui a La Vanguardia. Molt bé, doncs ens n'anem ara a la del punt avui, que ens deixa el següent titular. Hem perdut el gust, cal que reduquem el paladar.
Entrevista a la contra del Punt Avui, Enric Milla, que és xef del restaurant El Dien i impulsor del projecte Kilòmetre Zero Slow Food. Amb 24 anys ja era el cap de la partida de peix de Talaia Mar, el taller de creació del Bulli. Després de 10 anys de passar pels millors locals, ha obert el seu restaurant a Vallfogona de Balaguer, a la Noguera, on combina cuina d'autor amb el projecte Kilòmetre Zero Slow Food. Explica què és això, diu un restaurant de Kilòmetre Zero,
És un restaurant que defensa una cuina de territori, amb la compra directa al productor i uns productes bons, nets i justos. Bons no només per al paladar, sinó per a l'organisme, nets per a l'ecosistema i justos perquè reverteixen en el productor i l'economia local.
Diu que dins del projecte Quilòmetre Zero hi ha de tot, des de restaurants d'hamburgueses fins a estrelles Michelin. Diu que tenim en comú que ens basem en els productes del territori, potenciant la cuina tradicional catalana, però a partir d'aquí hi té lloc la creativitat de cadascú. I acaba dient que la filosofia dels restaurants de Quilòmetre Zero és que el producte sigui l'element principal.
I acabem amb la del periòdico. Vaig pujar a un pic i allà la vaig veure, una senyera. Doncs a la contra, entrevistant Àngel Puertas, que és un madrileny que viu a Catalunya, viu a Barcelona, a Catalunya, de fet, des de fa molt de temps.
Diu, va néixer a la Bapies i és doctor en dret i llicenciat en criminologia. L'any 99 va aprovar una posició de funcionari de justícia a Barcelona i abans d'instal·lar-se aquí va estudiar una mica de català. Diu, durant els últims set anys ha estat recopilant informació per al seu llibre Catalunya vista per un madrilenyo, de l'editorial Alvarez.
Diu la importància que se li dona el fet de ser català és el que més em va sorprendre d'arribar aquí. Un dia vaig anar d'excursió al Pirineu i després d'hores d'ascensió vaig arribar al cim d'un pic i allà la vaig veure. Diu no una creu o una pedra gravada sinó una senyera. Diu que els seus amics catalans li dèiem som una nació però allò no em satisfeia perquè jo crec que els arguments no són res més que cuirasses per protegir els sentiments. Total que vaig començar a investigar
Diu, poc després em van escriure com a fiscal substitut a un jutjat de violència de la dona. No aconseguia entendre per què dones cultes independents que havien declarat que els seus marits les maltractaven, amb comunicats mèdics inclosos, els exculpaven quatre dies després. Diu, em vaig posar a estudiar una mica de psicologia i em vaig adonar que el més important a la vida de les persones no és el que explica, sinó el que es calla.
i fa un paral·lelisme directament històric. Diu Catalunya, perquè Gemma Tremollas, que és la periodista, diu, perdoni, però no hi veu la relació amb Catalunya. Diu, el que es calla Catalunya són les guerres carlistes. I a partir d'aquí fa una reflexió, que també podem llegir, al seu llibre, Catalunya vista per un madrilenyo. Molt bé, doncs mira, interessant també aquest punt de vista. Música
I d'aquí anem a la notícia curiosa del dia, que avui té banda sonora pròpia, Andrea.
Que és una pel·lícula? No, ben bé, és un vídeo que no sé si l'has vist, corre per la xarxa, des d'ahir més o menys. És el vídeo First Kiss. Ah, sí. És veritat, ahir va ser molt protagonista. Banda sonora, sí, sí. És l'artista Tati Apilieva que vam convidar 20 estranys, totalment desconeguts entre si, a fer-se un petó. Tot plegat ho va acompanyar d'aquesta cançó que sona, que és el We Might Be Dead Tomorrow de Soko, que també participa
justament el vídeo i llavors doncs ja bé, com a projecte està bé el que passa que no sé, és curiós com a idea la gent que hi hagi volgut participar jo no he acabat d'entendre l'objectiu
No, segons ella, a veure què passa. Però tampoc no, no sé, jo no he trobat cap conclusió comuna, no sé, que descurre acciona d'una manera diferent i a més crec que són actors. Exacte, ella diu que es plantejava com seria fer un petó a un estrany per primer cop, és el repte que planteja aquest vídeo. De fet, ha rebut més de 6 milions de visites en menys de 24 hores.
I bé, diu que ella, això segura que igualment encara que siguin en aquest cas actors, doncs són estranys, no? Que al principi les parelles es mostren tímides i una mica miren de buscar el sentit del que estan a punt de fer i a mesura que passen els minuts, bé, diu que ja es presenten, comencen a acostar-se a les seves parelles i fins i tot alguns es piropegen i trenquen el gel amb somriures picardiosos.
I diu que llavors, després d'aquestes tàctiques d'acostament, doncs arriba l'hora de la veritat i comencen els petons, que també es veu que n'hi ha de tota mena. El misteri, efectivament, és el que tu preguntes, no?, quin era l'objectiu de l'autora. De moment no se sap ben bé, abans no vegi aquest repte, però sembla que el vídeo triomfa a la xarxa, que potser en el fons és el que volia. Home, sí. No, el vídeo és maco. Si més no és... No l'he vist encara, eh? Ah, no? L'estàs veient ara? No.
Estic posant la cançó. Ah, d'acord. És curiós, és curiós. Sí, realment veure com reaccionen segons previs a haver-se de fer el petó i alguna parella també molt divertida que em va fer molta gràcia. Doncs mira, exacte, com a projecte de vídeo i de sociologia, no? No està malament. Ara que cadascú trobi el seu objectiu. Exacte. Em vindria moltes gràcies. Que vagi bé. Que vagi bé. Bon dia.
Dos quarts i mig d'11.
I el que fem ara és obrir diaris i fixar-nos en diferents qüestions de diferents temes que tenim avui. Per exemple, el punt avui en clau política. Ens aturem a parlar dels moviments enverinats, segons titula el PSC.
Un article que assigna Sergi Picazo d'anàlisi que comença dient que la direcció del PSC està intentant refredar el conflicte intern després de mesos d'alt voltatge. Tot i això, la tensió continua. El tauler d'escac socialista, la deuda Joma Collboni, al Parlament, ha accidentat una cara amb bola triple.
Regal enverinat a Laia Bonet, que la mitja obligava a renunciar a un escoc crític. Aterratge el grup parlamentari d'una fi a Pere Navarro com Cristòfol Jiménez i un arreconament encara més pronunciat dels diputats díscols. La jugada, almenys a curt termini, sembla haver beneficiat la posició de la direcció.
Diu que Bonet hauria d'haver format una mena de subgrup crític amb els tres diputats díscols, junts amb els partidaris del dret a decidir sense necessitat d'acord amb l'Estat, com ara Rocío Martínez Sanpera i el líder del PSC gironí, Juli Fernández, haurien reunit més del 20% dels diputats socialistes al Parlament. Tanmateix va dir que no. Bonet hi renuncia, sent conscient de les dificultats de guanyar en les primàries, pressionada pel llistó que havia posat prèviament Cullboni, un dels favorits a guanyar.
Diu que Navarro respirava més tranquil. El seu futur diputat, Cristofor Jiménez, president de la comarcal del Bages i el Bergadà, és un home fidel a les seves tesis en l'àmbit social i el nacional.
Tot i això diu que tanmateix senta més aviat la calma abans de la tempesta. Avancem i acrupament socialista continuen reunint-se per preparar una assemblea de militants conjunta pel 21 de març. D'allà hauria de sortir, segons expliquen ells mateixos, la convocatòria d'un acte obert que se celebraria durant el mes d'abril.
Més coses al diari i ara ens aturem ara a parlar d'una altra qüestió.
I és que parlem de pobresa. El periòdico volíem dir, no el diari Ara, sinó el periòdico on entrevista Jaume Murató, metge de família i director del CAP Raval Sud. És arran del tema del dia del periòdico, que és l'estat del benestar, una societat més injusta. El titular principal és que arriben sants al Raval i aquí van perdent la salut.
També diu que venen veïns empobrits d'altres barris, tenim pacients que havien viscut a l'Eixample, per exemple. Diu que el Raval s'ha convertit en el percentatge més elevat d'immigrants d'Espanya, un 60%, s'hi han sumat els de Romania, de l'est d'Europa i de Filipines, molta població jove, molt pobra i un 10% d'autòctons envellits i sols, els pobres més pobres.
I és el que dèiem, tenim pacients que havien viscut a Gràcia, diu el Clot, l'Eixample i Sant Just d'Esvern. Acostumen a tenir molts problemes mentals, els immigrants arriben sants i joves al Raval Sud i aquí es comencen a posar malalts per causa de la misèria i les condicions alimentàries i higièniques que suporten.
També parla dels nens que abans passaven les revisions pediàtriques habituals i els mitjans de família amb prou feines els vèiem. Ara en vénen moltíssims, de 14, 15 o 16 anys, amb molta patologia mental. Els pares no treballen, ells se senten sols, rebutjats a l'escola entre els seus propis col·lectius i pateixen molta obesitat, depressions i ansietat. Són molt ansiosos. Una de les nostres infermeres va a les escoles cada setmana i ells li fan preguntes.
Diu que les conseqüències són fracàs escolar, més atur i més delinqüència. També diu que aquí de nit s'aixequen les persianes i comencen a aparèixer locals. Hi ha molta corrupció.
I també se li pregunta a aquest director del cap del Raval com m'ho suporta en tot plegat. Diu, som grans i madurs, som 18 metges i 18 infermeres, més que la resta de caps de Barcelona. No se'n va ningú, només els que s'han jubilat o s'han mort. La nostra història està vinculada a aquest barri. És molt enriquidor i tenim la sensació que servim per alguna cosa.
Una bona entrevista avui al periòdico. I d'aquí passem a La Vanguardia per parlar de música.
En concret, de l'ensenyament de música. El titular és la música tocada. Parla de l'alumse que relega l'educació artística. El curs que ve només serà una optativa. Els alumnes no tindran l'obligació d'estudiar música primària. Les comunitats autònomes i les escoles decidiran si ofereixen la matèria. En el futur, Catalunya, Madrid, La Rioja, Extranetària i València asseguran que la mantindran.
Enric Hernáez, cantautor i professor dels tallers de músics, diu que Berta parca la música a l'última posició i que és la tornada a l'analfabetisme. I la periodista Susana Quadrado també titula el seu article Incultura.
Diu que la música és com la lectura o la literatura, no és un luxe, és un valor, un llenguatge artístic que serveix per comunicar-nos que ens obre la ment. Amb la música accedim al que és inabastable. Plorem un amor perdut, celebrem una amistat retrobada, ens contemplem, ens emocionem i ens dimensionem. És tan senzill com que ens fa sentir vius. Trobem a La Vanguardia avui aquest reportatge de doble pàgina per explicar això que en principi haurà de passar a partir del curs que ve amb la nova llei verd.
I acabem aquest recull de premsa parlant d'esports amb l'article que signa Joan Maria Pou avui al diari Ara, fent la prèvia del Barça contra la Manchester City. El titula La contradicció. I diu que després del daltabaix de Valladolid, el barcelonisme ha entrat a la consulta del psicòleg per intentar saber què renimonis li passa a l'equip.
Diu que des de dissabte s'han dit arguments de tota mena, manca de lideratge al camp, al vestidor i a la llotja, falta de ganes de treballar, desorientació tàctica, incapacitat d'evolucionar i de sorprendre els rivals, mals entrenaments, molts jugadors reservant-se pel Mundial, massa futbolistes pendents de l'Instagram, falta de madura o poques ganes. I així, diu, desenes i desenes de possibles causes del deteriorament indiscutible del rendiment de l'equip.
Diu també Joa Maria Pou que el talent hi és, la contradicció apareix quan el mateix equip, que per la qualitat que té i per l'esperit competitiu que sempre havien demostrat la majoria dels jugadors, encara suscita alguna esperança i també genera dubtes raonables de cara al partit d'aquesta nit.
Diu també que el rendiment del Barça aquesta nit contra el City és imprevisible, la versió bona o molt bona de la majoria de partits de nivell o el Barça disciplin de tantes altres ocasions. I conclau que ningú no ho sap, però que acabi com acabi la temporada, de la manera clàssica quan el Barça no juga bé o d'una manera excepcional en la trajectòria del club, ja queda poca gent que dubti sobre la necessitat de fer un canvi estructural a l'actual plantilla.
I enllacem aquest article amb les portades esportives dels diaris d'avui. El nou esportiu diu per petits i grans, el Barça ha de fer valer el 0-2 de la nada per passar als quarts de final perquè una eliminació provocaria una crisi important. L'esport diu amb tots els cracs i una imatge de tots els jugadors fent pinya i el Mundo Deportivo titula a dar la cara.
I apareixen imatges dels principals jugadors del Barça que diu que vol acabar amb els dubtes en una nit que han de liderar els cracs. Masxerano diu el que pensa l'Atlantilla, no ens matin encara. Són els titulars esportius d'aquest matí. De seguida parlem del temps. Ho fem després de destacar alguns titulars culturals d'avui.
Com ara que el govern declara el 2016 any llull en la comemoració del setè centenari de la seva mort. El Chico de la última fila, que s'estrenava a la Sala Montaner, l'obra de Juan Mayorga va inspirar la pel·lícula En la caça premiada amb la Conxa d'Or al Festival de Sant Sebastià.
I encara més qüestions, Fèlix Pons que porta escena el primer Bolanyo, el director teatral estrena el Tantarantana de Barcelona, consejos de un discípulo de Morrison a un fanàtic o de joies. I la música en directe factura un 28% menys i també vinculat amb la música en directe un últim apunt que és que Betusta Mortla i Russian Red seran al Decode Fest. El festival es farà el 13 de setembre a Madrid.
Just a la fusta. I ara sí, parlem del temps.
7 minuts i les 11, saludant el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, Carme, què tal? Bé, a punt per saber què ens espera. Avui hi ha ensenyat amb sol. Sí, però tenim molts núvols baixos al front del litoral, molts núvols baixos que ahir fins i tot al vespre a la nit donaven precipitacions al mateix mar. No entraven a dins del que era el litoral, però sí que hi havia precipitacions. Les pluges estaven... Hi havia alguna pluja una mica intensa, però estaven a 20...
20-30 quilòmetres de Sant Just marandins, o sigui que estaven bastant lluny. Avui es poden apropar una miqueta més, és el que vam comentar ahir, que són dos vespres, dues tardes, que haurem d'estar una miqueta atents a aquests vents de llevant, que ens bufen indirectament. Avui fins al migdia notarem que fins i tot bufa una miqueta més fort. Tot i que el termòmetre és molt agradable, aquest vent del mar, com que el mar encara està fresquet, tens aquesta una mica de sensació de fresca, però ara tenim 14 graus, ahir en teníem 12, o sigui que la cosa ja es va revifant una miqueta més. També he dit-vos
que ahir a aquesta hora teníem molt més núvols i ara estem en una situació de més solet i això ha provocat que el termòmetre avui s'animi una miqueta més. No esperem que pugi massa i vam arribar als 16 graus, avui ens quedarem amb aquests valors 16-17 perquè creiem que els núvols faran més acta de presència aquesta tarda, tindrem un ambient una miqueta més tapadot, tot i que el sol és el protagonista perquè estem en una zona anticiclònica. Però aquests núvols baixos que ens arriben...
doncs poden entarbolir una miqueta el cel i no permetre que pugi massa la temperatura. El que dèiem, durant aquest matí encara pot bufar una miqueta de vent de llevant, però després acabarà parant i marxant, perquè la tendència és que tinguem aquests núvols aquesta tarda, que pugui haver algun ruixat despistat cap aquest vespre a nit a Sant Jús, podria caure igual que podia haver-hi i no va passar, només va caure al mar,
Però després d'això ja l'anticiclòs torna a recol·locar una miqueta bé, deixem de tenir aquesta influència de béns de mar cap a terra i el sol podrà fer tota la seva tasca. I en el moment que el sol pot fer tot això, i amb una situació anticiclònica a mitjans de març, doncs el que tenim és gairebé primavera. I el que anunciem és que demà al matí encara hi haurà restes de núvols en alguns punts del vitoral, no creiem que ens afecti a Sant Just.
però ja dijous serà un dia plenament assolellat, on les temperatures ja començaran a ser una mica valentes i s'enfilaran, i podríem arribar a valors una miqueta més alts, 18. Demà dijous ja podem arribar a un valor molt agradable. Primaveral, no? Sí. Llavors ja divendres, dissabte i diumenge té tendència a pujar una mica a la màxima, i això provocarà que puguem arribar potser a tocar els 20 graus aquest cap de setmana.
Un altre dels ingredients que hem de destacar és que aquestes últimes nits, com que hem tingut aquests núvols baixos, la temperatura no ha baixat massa. I recordem, per exemple, que la nit de diumenge i dilluns vam tenir 6 graus de mínima, que era bastant baixota, però després, amb aquesta influència de llevant, ens hem quedat amb 7, 8, valors una miqueta més alts de mínima. O sigui, que al matí podem ser una mica agosarats i no anar massa carregats perquè després ens sobra el migdia. Però el tanto perquè, igual que marxa aquest vent de llevant, l'anticiclo el que farà és que les temperatures de nit puguin caure d'una manera més clara.
i tot i parlar de valors molt alts, les màximes, les mínimes baixaran. I això ens portarà un altre cop a aquesta amplitud tèrmica que és la responsable dels encostipats. No del que tinc jo, perquè ja crec que he descobert que no és un encostipat, sinó que és una al·lèrgia, perquè jo em cuido, em tapo, jo sé les temperatures que hem de tenir un dia per l'altre, i com que dura massa, suposo que és alguna al·lèrgia que et surt a partir dels 40, i és d'aquelles que has de conviure en velles quan arriba la primavera, una altra d'aquells ingredients per estimar tant la primavera i l'estiu.
Doncs el fet és aquest, que la tendència és aquesta a tenir temperatures molt agradables al cap de setmana, però sembla que les mínimes podrien ser una miqueta baixes, o sigui que ens haurem de brigar a primera hora i després treure totes les capes que portem perquè el migdies estarà realment molt bé. Cap de setmana amb previsió que sigui molt bo i la setmana vinent sembla que la comencem amb tranquil·litat i potser a mitjans de la setmana que ve podríem tenir alguns ruixats o algunes tempestes perquè la bicicleta es retira. Però vaja...
Encara queda, no? Que d'hivern no cal que en parlem massa perquè la cosa ja té tendència. La setmana que ve ja entrem. Haurem de fer el resum de l'hivern. Haurem de fer el resum de l'hivern. Encara em posaré més trist. Potser agafo una depressió si he de fer el resum d'hivern, però ja farem.
A vegades ha nevat el mes de maig, sempre hi ha esperances. Sí? Sí. Sant Jús no, però a vegades ha nevat el Pirineu, ja em dic una vegada a l'interior. Encara tenim esperances que l'abril o el maig ens puguem tenir alguna castanya. Tampoc no interessa massa perquè fa més mal que una altra cosa i sempre en meteorologia interessa que passi el que ha de passar quan és l'època. Quan toca, això és veritat. Per tant, ara tocarien ja aviat les pluges, no? Sí. De primavera. Sí, sí, perquè vam començar molt forts però ens hem aturat, estem en aquests 70-80 litres per metre quadrat, estem al tercer mes...
hauríem de començar a recollir una miqueta, esperem que la segona meitat del mar sigui una mica més plujosa, que sempre va bé. Molt bé, Carles, doncs gràcies i que vagi bé. Bon dia, fins ara.
Dos minuts i ja arribem en punt a les onze. Connectarem tot seguit amb el butlletí de Catalunya Informació i tornem després amb més coses després de les notícies. Parlarem amb Lluís Monfort, regidor d'Educació i portaveu d'Iniciativa, l'Ajuntament de Sant Just i també farem tertúlia esportiva cap al dos quarts de dotze amb el Carles, l'Enric, el Sebas i l'Emilio. Tot això després de les notícies i a les notícies i arribem avui a ritme de refri i una cançó de l'àlbum Matilda. Es titula Umentio.
Són les 11. El president de la Generalitat, Artur Mas, demana al Parlament que no hi hagi gesticulació, sinó pactes realitzables per fer front a la situació creixent de pobresa. Ho ha dit el ple sobre la pobresa que s'està fent al Parlament. PSC, Iniciativa i la CUP li exigeixen que reorienti les seves polítiques en aquesta matèria i lamenten que les entitats socials no puguin intervenir en el ple.
L'arcabisbe de Valladolid, Ricardo Blázquez, relleva Antonio María Rouco Varel al capdavant de la conferència episcopal. Blázquez ja ha ocupat aquest càrrec entre el 2005 i el 2008. Té 72 anys i va néixar a Vila. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, s'empara en la llibertat d'expressió per defensar la publicació per part d'un diari privat de les fotografies dels carnets d'identitat dels jutges catalans favorables al dret a decidir. Ha insinuat que aquestes fotos les podria haver filtrat una força de seguretat diferent a la policia o la Guàrdia Civil.
Els preus han pujat dues dècimes l'últim any a Catalunya, mentre que en el conjunt de l'Estat la inflació interanual ha quedat al 0%. En els dos casos ha baixat respecte al gener, especialment per la caiguda del preu dels ferborans. Han detingut cinc persones al País Valencià per un intent de compra-venda il·legal d'un fetge. Els detinguts formarien part d'una xarxa que oferia fins a 40.000 euros als immigrants sense recursos per la venda d'òrgans.
L'extenent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon García Bregado, nega haver participat en la redacció dels convenis urbanístics i patrimonials per requalificar les finques on s'havia de fer l'hotel del Palau de la Música. El fiscal li demana 4 anys de presó. I les concentracions de pol·len, sobretot de Xiprer, d'aquests dies són tan altes que fins i tot desencadenen al·lèrgia a persones que no n'han tingut mai. Els experts apunten també que aquests dies l'índex de pol·linització arriba a un dels nivells més alt dels últims 20 anys.
Catalunya Informació. El Barça pot classificar-se avui per als quarts de final de la Champions. Repa el Manchester City al Camp Nou. Ahir classificacions del Bayern de Munic i l'Atlètic de Madrid. L'estat de salut de Michael Schumacher dona petits signes esperançadors de recuperació segons la portaveu de la família, que també afirma que s'ha de seguir sent capt.
pel que fa el temps matí assolellat, però amb alguns núvols que arribaran per la costa. A la tarda les nubolades seran una mica més abundants i podrien deixar escapar alguna gota al litoral. Les temperatures es mantindran sense canvis. Ara a aquesta hora a Tarragona hi ha 15 graus, a Barcelona en tenen 14, a Girona 12 i 9 graus a Lleida. Ara passen gairebé 3 minuts de les 11. Bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament es queda poques dècimes de reduir un 10% el consum energètic municipal del 2013. El consistori es va marcar com a objectiu rebaixar els consums d'electricitat i gas natural del conjunt d'equipaments i enllumenat públic un 10% respecte a les dades del 2012. Un objectiu
que pràcticament s'ha assolit perquè la reducció global ha estat del 9,56%. Per aquest 2014, la intenció és reduir un 5% el consum respecte a l'any passat. Per sectors, la reducció més important s'ha fet als 18 equipaments de gestió directa, amb un 14%, seguit de l'enllumenat i semàfor, on s'ha baixat un 11%. Segons l'Ajuntament, aquest descens suposa un estalvi econòmic d'uns 100.000 euros.
Més coses, les persones de més de 62 anys podran rebre una subvenció per l'IBI. És una de les novetats de la convocatòria d'ajuts per pagar l'impost de béns immobles que ofereix l'Ajuntament de Sant Just per segon any consecutiu. Enguany a més s'amplia el nombre d'usos de col·lectius beneficiaris.
A partir d'ara, les persones de més de 62 anys, propietàries o arrendatàries de l'immoble de residència habitual, podran optar a aquesta subvenció i, a diferència de l'any passat, no cal que visquin soles. A més, augmenten d'un 5 a un 10% els percentatges de subvenció. Els ajuts també s'amplien a unitats familiars amb una o més persones aturades, en una de les quals sigui propietària o llogatera de l'habitatge.
D'altra banda, es mantenen les subvencions per a famílies monoparentals, propietàries i arrendatàries i famílies nombroses només si són arrendatàries de l'immoble. Trobareu les bases completes al santjust.cat. Teniu temps per presentar la sol·licitud fins al 10 d'abril.
I acabem amb una punt d'agenda per aquest vespre, amb una conferència que tindrà lloc al celler de Can Ginestà per reivindicar l'ofici de les arts plàstiques. Serà amb Jesús Angel Prieto, historiador de l'art i coordinador del postgrau de l'Escola Massana, que parlarà de la relació entre art i ofici envoltat de les obres del retolista Jordi Vilarrufàs, que es poden veure fins diumenge. La conferència de l'historiador de l'art Jesús Angel Prieto sobre l'art com a ofici serà a dos quarts de vuit del vespre.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. I esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts o cinema.
Ara passant 11 minuts de les 11, aquesta no parlem d'actualitat municipal, parlem d'educació perquè aquesta setmana ha començat ja el procés de preinscripció escolar per curs 2014-2015 i hi ha temps per fer-ho fins al dia 21 de març i per això ara saludem el regidor d'educació de Sant Just, Lluís Monfort, molt bon dia.
Molt bon dia. Un procés de preinscripció que ve seguit també d'aquesta jornada de portes obertes que es van fer també en les últimes setmanes dels diferents centres, a més a més que estan repartides en diferents setmanes, cosa que suposo que també ha facilitat que les famílies puguin anar-ho a veure tot una mica, no? Exacte, sembla que ha sigut un bon encert.
I a partir d'ara, doncs, des d'ara i fins al dia 21, hi ha aquest procés de preinscripció, encara és la preinscripció, per tant, doncs, és un procés previ a la matriculació final, perquè d'aquest procés de preinscripció és quan en sortirà, doncs, les llistes, els verems i tot plegat, no?, perquè, per exemple, aquests dies, doncs, com ens comentaven des de l'escola Montserrat o des de l'escola Montseny, que hi havia 15 germans, més o menys, per entrar a P3, cosa, doncs, que, en principi, podria fer que poguessin entrar més gent, aparentment, menys gent, aparentment, no?, aquests dos centres...
Bé, menys gent o que tinguéssim preferència la gent que té germans de dintre. Sí, exacte. És a dir, deu persones... Sí, sí, sí. És diferent de deu. En principi, si tens germans, entres segur, no? Pràcticament segur, sí, sí. Crec que qualsevol persona que ha anat als portes obertes no es pregunta això, no només pregunta aspectes del projecte docent, projecte educatiu de centre, sinó que també mira altres aspectes, instal·lacions, proximitat o no proximitat de casa...
i temes com quantes places hi haurà disponibles per la gent que no té germans a dintre el centre. És fer una espècie d'arquitectura de la proposta i anar treballant. De fet, tenen fins al dia 21 de març, sembla que ara hi ha molta gent que truca a les escoles, pregunta, se n'està vint a quanta gent hi ha, quanta gent ja s'ha posat la sol·licitud...
Bé, en tot cas, manifestar una miqueta de tranquil·litat, tant al Montseny com a Montserrat com a Canicoller, que són tres escoles amb un nivell excel·lent i, a més a més, amb molta implicació en les activitats de poble i, per tant, cap cas, cap tragèdia ni molt ni molt menys. A més a més garantim que tothom que demani una plaça d'escola pública a Sant Justi tindrà una plaça d'escola pública a Sant Justi.
Perquè hi ha prou espai, tenint en compte la natalitat dels nascuts ara fa 3 anys. Exactament, nosaltres fa uns anys teníem 210 nascuts aproximadament i ara en tenim 170. Aquella segona línia de Montserrat que ja vàrem habilitar i que a més a vegades ens cala una miqueta curta per tirar endavant, no la fem possible, no la executem i si calgués la duplicaríem.
El criteri que dona més punts és el dels germans? Tenir germans al centre? Bé, el que passa és que els germans del centre donen més punts, també donen punts al fet de treballar o no treballar en el municipi, ser o no ser de municipi és el que dona més punts,
Hi ha una pàgina web de la Generalitat, Generalitat barra ensenyament, on hi ha tot el procés de matriculació i explica la casuística de cada una de les teves situacions. Jo aquí me n'he apuntat unes quantes perquè sabia que sempre surt, no? Però, per exemple, tens el fet de tenir germans en el centre, el fet de tenir el municipi de residència aquí... Què passa? Doncs que el que dona més punts és tenir germans en el centre...
També tens punts per ser resident aquí. Punts si el pare o la mare o els dos treballen aquí. Si tens renda mínima d'inserció, cobres, també tens uns punts. Si ets un exalumne del centre, també tens una puntuació extra d'uns 5 punts. La suma de les situacions pot generar que tu, pràcticament segur, quan vagis a fer una prescripció, com és el cas de la gent que té germans, entris en aquell centre.
En canvi, l'institut, per exemple, primer d'ESO comença amb quatre línies, cosa que fa que hi hagi quatre línies per cada curs d'educació secundària obligatòria, i l'altre dia en parlàvem també amb el director de l'institut, Jesús Margarit, que deia que consolidava també el centre, fins i tot una mica amb gent que ve de fora de Sant Just, o gent que...
no ha fet la primària potser a centres públics de Sant Just, l'ha fet en altres centres concertats i a l'institut sí que comencen en aquest centre del municipi. És a dir, que fa una mica més gran també l'institut, aquesta quarta línia, no? Sí, nosaltres trobem una situació que és real, que és que l'institut de Sant Just és atractiu per gent que no ha fet la seva escolarització primària a Sant Just, no?
I ho és per la qualitat, per l'entorn, per el projecte que tenen, pel fet de ser a Sant Just també. I fa gaire donat un premi a l'institut de recerca, a més a més. Per tant, són una sèrie de projectes que sumen i que fan vistosos.
La participació de l'institut a projectes com el Conecta, coneguem els títols formatius, el Sharing to Learn, els projectes que tenen de Comenius... És un institut molt i molt actiu, i a més a més amb un grup de gent que el fa tremendament atractiu, amb la qual cosa...
malgrat aquest clima de retallades generalitzades que hi ha a tot arreu, la qualitat docent de l'institut és recompensada amb aquesta matrícula que els hi ve de fora. Per tant, no només hi ha els criteris purament matemàtics de quanta gent ens puja, sinó també quanta gent el sol·licita. De fet, aquest és un altre dels temes, és a dir, a banda de la preinscripció, el curs que ve, el curs 2014-2015, és un curs que també, entre altres qüestions, una de les novetats és que ja hi haurà la llei verd, s'haurà de començar a aplicar, no?
Em sembla que sí. De fet, això ho vàrem traslladar en el Departament d'Ensenyament. Vam tenir una reunió amb el director territorial i la nostra pregunta era aquesta. Què passarà amb la llei verd? Què passarà si hi ha aquestes sol·licituds d'aplicació d'un 25% de les classes en castellà? Què passarà amb els consells escolars? Què passarà amb les matèries? Què passarà amb els llibres? Què passarà...
amb un pilot d'aspectes que preocupen de la llei verd i la seva resposta sempre és esperem, esperem, esperem, esperem les instruccions de principi de curs del proper any. Sabeu que el mes de setembre la Generalitat envia als centres o les instruccions d'inici de curs.
I en el qual en allà veurem el full de ruta. Ara és un moment en què estan presentant recursos, estan presentant informes, veient com es posicionen, però bé, és francament preocupant. En setembre suposo que potser és estratègica, però potser fins i tot sembla massa tard pels centres per saber cap on han de tirar en aquest sentit.
bé, és massa tard el que passa és que també necessiten saber quina cobertura legal tenen per treballar bàsicament nosaltres estem funcionant ara amb les instruccions d'inici de curs d'aquest any hi ha aspectes molt concrets que la Generalitat com a administració competent en matèria d'ensenyament haurà de trametre com es treballa i en quin sentit i de quina manera i amb quina visió i com es resolen conflictes que puguin haver-hi
Ells també demanen temps, demanen una miqueta de poder-ho treballar, demanen calma, també. Trobo que no està malament demanar calma, el que passa és que la calma no et pot treure la preocupació. I tard, bé, jo crec que no ve d'aquí.
Esteu preocupats amb la comunitat educativa de Sant Just? Sí, sí, estem francament preocupats per diverses coses. En primer lloc, per l'aplicació de la llei verd, en tots els seus aspectes. La manca de democràcia en els centres, l'aplicació d'uns currículums que segurament s'allunyen d'aquella construcció que havíem anat fent col·lectiva de feia molts anys...
Per altra banda, jo també estic preocupat per les retallades que s'estan fent en els centres. No només les retallades que poden aparèixer amb professorats o amb banques de substitucions, que això afecta indirectament la qualitat dels centres educatius, sinó que, a més a més, tots aquells recursos que es posaven al voltant de...
de l'educació en els centres per poder atendre aquells alumnats amb peculiaritats, tant per la banda alta com per la banda de menys rendiment acadèmic. Per altra banda, estic preocupat per com podrem continuar els ajuntaments fent aquesta tasca d'acompanyament. Nosaltres, com a comunitat, en l'Ajuntament hem decidit que una de les prioritats de la població de Sant Just serà intentar ajudar el màxim possible els centres amb la seva tasca.
Per tant, això també està en perill. Ens preocupa també el futur de l'educació 03. Ens preocupa el poder continuar desenvolupant projectes d'acompanyament no en els infants sinó en les seves famílies. Per tant, tota aquella educació que nosaltres anàvem construint mica en mica, tant des de la banda més de competència i formal i reglada, com des d'aquells projectes d'acompanyament que a mica en mica anàvem construint una realitat que era
tot per tothom, o sigui, igualtat, equitat, que tothom pogués desenvolupar al màxim les seves capacitats. Ara com ara això ha entrat en crisi? Tenim reduccions en les necessitats educatives especials, tenim reduccions en els e-apps, reduccions en els leaks...
tot sembla que es pugui fer i millorar els resultats amb menys recursos i això és molt fort jo crec que és veritat que més recursos no vol dir més qualitat però el que sí que és veritat és que amb menys recursos és impossible que hi hagi menys qualitat jo crec que falta una gueta d'amor per a l'educació en aquest país convertir-lo en un dels eixos principals de foment i de formació i de construcció nacional l'educació i per donar un futur a la gent jo trobo que està en crisi l'educació des de zero
jo que treballo a la universitat estic veient també la pèrdua de qualitat constant dels estudis universitaris per quina causa? primer de tot perquè l'aplicació de Pla Bolònia no és compatible amb una reducció del professorat d'una manera tan vístia com hi ha
Per altra banda, perquè l'encariment de les taxes universitàries fan que molta gent pugui quedar desplaçada fora de la possibilitat d'estudiar. Per altra banda, la reducció dels recursos en els diasmos, perquè aquest punt de favor que tenien de mobilitat internacional també hi queden.
I, finalment, les escasses o nules possibilitats que els titulats tenen de poder desenvolupar aquesta part de carrera acadèmica fins al doctorat en les universitats. Molta gent queda expulsada. Per tant, jo crec que tot plegat porta a que no volia donar un missatge pessimista, perquè demà m'agradaria enganyar la gent. Estem en un moment que el podem entendre com a contingència, però això no ens porta enlloc.
Estem parlant d'educació amb Lluís Monfort, regidor d'educació a l'Ajuntament, també com a porta d'iniciativa volíem parlar d'algunes qüestions i una d'aquestes també està relacionada amb el que estem parlant ara, perquè l'educació, o si més no en aquest cas l'educació de 0-3, l'escola Bressol,
És un dels temes que pot quedar fora de l'àmbit de gestió de l'Ajuntament, arran d'aquesta llei, n'hem parlat diverses vegades, aquesta llei que va aprovar el govern espanyol, aquesta reforma de l'administració local, que en principi quedarien fora de gestió moltes competències, i una és aquesta que moltes vegades n'hem parlat també com a pilar defensat des d'aquí Sant Just.
Com ha estat plegat? Perquè és un tema que tota aquesta llei, ja n'hem parlat, que s'està acabant de mirar com s'ha d'aplicar o com es pot aplicar. També ara fa gairebé un mes es va aprovar aquesta moció per presentar un recurs al constitucional. És a dir, és un tema que està com...
aplicat però alhora pendent d'interpretar i efectes pràctics en aquest cas l'escola Bressol com ho esteu vivint hem de partir d'una prèvia el model d'escola Bressol de Sant Just d'Esvern
públic és Marrex. I no només és Marrex, sinó que estem intentant des de fa anys que el model Marrex, l'estil Marrex, la filosofia Marrex contamini el màxim d'espais possibles d'educació en la infància i les seves famílies. Per tant, nosaltres lluitem al màxim per aquest model.
Segona, és veritat que l'Arsal, l'Arsal primer, però molt abans la manca de finançament de la Generalitat i la no consideració com a etapa educativa per molta gent del 0-3 i la no inclusió en un model similar al P3, P4 i P5 han fet que no acabi de quallar el model que volíem lluitar per ell fa uns quants anys, des del 2006...
Com has de fer la llei aquesta de creació de places d'escola de Bressol, etcètera, etcètera. Per altra banda, no sabem què és el que dirà la llei, però ens hauran de fer fora de l'escola de Marrets.
nosaltres estarem allà. El nostre model és marrecs. Si algú no vol que sigui marrecs, ens hauran de fer fora. Per tant, no es planteja cap canvi, no? En absolut. Deixar passar el temps, buscar totes les fórmules per continuar...
i defensar el model Marrex al màxim per justícia i perquè el model Marrex és un model d'èxit, ho miris com ho miris. Ahir estava a la Diputació, vaig estar parlant amb la gent que porta escoles de sol i vaig estar parlant, escolta, què passa? Esteu planificant alguna cosa? Teniu a darrere, us ha arribat algun encàrrec? Teniu alguna planificació? Perquè si s'hauria d'encarregar de gestionar. La resposta era no, no, no, no i no.
En alguna cosa, què pot passar? Que a la Diputació li passin la competència i ens la torni a traspassar nosaltres als ajuntaments? Segurament, ara, que tampoc ens diguin com l'hem de gestionar, quan la gràcia que té el model dels ajuntaments que teníem fins ara és que ens permetia generar polítiques públiques en col·laboració amb els ciutadans i a Sant Just en col·laboració i des de la proximitat.
I aquesta manera de treballar ens ha dut a models propis de Sant Just, un dels quals és Marrex. Un altre seria el tema de l'habitatge o els equipaments públics de proximitat, etcètera. Aquesta manera de treballar, de manera concertada, de manera còmplice amb la gent, és el que ens volen treure. I amb Marrex...
Nosaltres serem molt beligerants, molt beligerants, perquè és tremendament injust que pogués passar una cosa similar a que haguéssim de desfer el model Marrex, externalitzar la gestió amb un grup de persones que cobrin 750 euros al mes.
Això no és Marrex. La qualitat... Nosaltres vam creure que Marrex havia de ser un fart en l'educació infantil i és el que estem fent. És l'any més difícil de governar per l'equip de govern de Sant Just? Sens dubte. I és molt difícil perquè exactament no sabem on som.
Exactament no sabem on som. I això és molt real quan vius mirant el fax o el corbe electrònic. Diguem quina és la instrucció que ens envien des del Ministeri d'Hisenda. I un cop reps aquesta instrucció, corres a llegir-la. I un cop la llegeixes i veus les ambiguïtats manifestes que té en segons quins punts, te vas corrent d'un interventor.
i l'interventor l'agafa, l'estudia et dona claus fa preguntes una altra vegada al seu col·legi d'interventors et dona respostes no tenim una perspectiva de tranquil·litat i d'estabilitat a mig i llarg termini per tant, com governem? hem pres la decisió de governar com sempre governem com si no estigués passant res
Pendents de que passi alguna cosa. Però per tant s'actua menys o es planifica menys, com si diguéssim menys allà del termini? Nosaltres tenim una manera de treballar que volem treballar com si no estigués passant res.
El pitjor que li podria passar ara al poble de Sant Just és que tenia un govern que no planifica mig i llarg. Perquè llavors ens hauríem mort. Ja estaríem morts, no caldria cap llei. Ja haurien matat el govern municipal. Ens imitaríem a fer una cosa que pot ser qualsevol, que és la gestió del dia a dia. Ho podríem encarregar de qualsevol empresa de serveis. Nosaltres estem obligats a interpretar, a identificar necessitats i a projectar mig i llarg. I això ho seguirem fent. Hi hagi d'Arsal o no hi hagi d'Arsal.
El que passa és que constantment ens obliga a redefinir els camins per arribar a aquests objectius de mig i llarga. Per tant, fer com si no existís i anar-ho trampejant en funció d'aquestes notificacions que puguin arribar. Crec que és el que la gent es mereix.
Tot això condiciona també o condicionarà la preparació de les properes eleccions d'aquí una mica més d'un any? I tant. Des del punt de vista de les formacions que es presentin al municipi,
hauran de dir clarament en els seus programes quin és el seu model d'ajuntament. És un model d'acceptació i resignació de les competències o és un model que vol treballar per mantenir el màxim possible tot? És un model de lluita o és un model de resignació? Trobo que tots els partits polítics s'hauran de posicionar en aquesta línia i la gent quan voti
Que també hi ha gent que lliurament considera que els ajuntaments poca cosa més han de fer que les 4 o 5 coses que se'ls demanen. Però com hi ha una iniciativa... Si hi ha una llei que ho limita, sí que s'hauran de reajustar potser algunes competències o alguns programes? Clar, tu quan arribes a aquest regidor has de complir la llei. Si no, vi un jutge i et treu o coses pitjors, no?
El que passa és que nosaltres hem de començar a tenir una actitud de combat des dels ajuntaments, de combat i de lluita. Nosaltres tenim una part que és de gestió i una part que és política i nosaltres hem de repolititzar-la als ajuntaments. Hem de fer que la gent senti que la gent que hi ha a l'ajuntament és una gent que està representant un col·lectiu que espera que el seu ajuntament treballi en una línia.
I això ens haurem de posar a treballar, des de tots els models. El que hem de veure és els marges que tenim i si podem actuar des de dintre, des de fora, com a lobby, com a... No ho sabem. Però el front municipalista ha de ser claríssim a les eleccions. No entendria que no ho fos. Què posarem als programes electorals llavors?
Són al maig del 2015, falta una mica més d'un any. Des d'iniciativa, teniu clar ja el candidat? No, no, no. Hi haurà procés de primàries? Com ho fareu? Nosaltres volem estar pendents i treballar, primer de tot, per generar un procés de confluència amb el màxim de gent possible, que sigui afí a això que en diem Esquerra Transformadora.
gent que des de la base vulgui anar a l'Ajuntament a representar aquest tipus de gent que creu que allò comú és molt interessant i que està per sobre del col·lectiu i que és un projecte comú i conjunt que hem de portar a l'Ajuntament. Un projecte d'esquerres, un projecte de radicalitat democràtica.
un projecte que ha de ser un paper per ajudar a fer el món una miqueta millor en la mesura de les nostres possibilitats. I el que estem fent ara és començar a obrir-nos, a buscar complicitats i a buscar gent que ens pugui acompanyar en aquest procés. I d'aquest fruit esperem que surti algú que tingui ganes d'estar a l'Ajuntament, de ser la veu, de liderar i de portar coses. I això és una cosa que hem d'anar a treballar en el seu temps.
No teniu calendari marcat concret, vull dir. Bé, sí, clar que hi ha calendaris. Crec que hauríem de començar a tenir alguna cosa més o menys prevista el primer trimestre del curs que ve. O sigui que després de l'estiu ens diguéssim que hi hauria un candidat triat. Hauríem de començar a tenir coses clares. Crec que és imprescindible.
El calendari no és que ens el posem, és que el marca el mateix procés, perquè volgués que no a partir del mes de febrer ja estem en període de voler identificar les persones que es presentaran. El febrer de l'any que ve, eh? Exactament. I a més a més tot el treball programàtic que serà molt intens, no? A més a més en un moment convuls i volàtil com és aquest, no?
Doncs n'anirem parlant. Moltes gràcies, Lluís Monfort, regidor d'Educació i porteu d'Iniciativa. Que vagi molt bé i bon dia. Fins aviat. Bon dia, gràcies.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. I esperem.
Veus que la parròquia...
Paraula viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Ara passen sis minuts de dos quarts de dotze. És moment de fer tertúlia esportiva. Per això saludem l'Emilius Casóquio, el Carles de Grandes i Rius i el Cedres Alías. Bon dia a tots tres, què tal? Hola, bon dia. Bon dia, bon dia. Per parlar avui, a més a més... Bé, ara parlem del que va passar dissabte, si voleu, però en primer lloc avui fem la prèvia d'aquesta nit, no? Manchester City contra el Barça. Esteu nerviosos? Com ho veieu?
Hi ha una mica de por. Esteu confiats? Completament. És que aviam, la careja del Manchester a casa li passarà a facturar, igual que el Milan, tot i que no és del mateix equip. I el bon resultat allà va ser... Home, és un resultat perfecte. Ells no van marcar, tu em vas fotre dos, vas tenir sort de fotre en dos, eh? Sort de fotre en dos, perquè el Barça va renunciar al partit amb 1-0-1, podent haver-ho aixecat i va tenir la santa gent de fotre un gol al final del partit.
Però, clar, mirant-te així des de lluny i dient, mira, mires el Barça, veus allò, no vas seguir el partit i dius 0-2, bo, aquests ho tenen fet. Teòricament ho tenen fet. Home, fet, fet no està, però, bueno, a veure...
Tampoc està molt bé, no, el Manchester City, em sembla? No, encara que estigui bé, és molt complicat. O sigui, estem parlant del Barça, que quan s'hi posa, doncs pot ser un dels millors equips del món. A veure, és que no es poden haver oblidat de jugar a futbol, aquesta gent, no? Dic jo? Ho sembla, eh? Ho sembla a vegades, eh? Veu veure el partit de dissabte? Sí, sí, sí. I com us ho veu passar? Avorridit. Molt avorrit, perquè el Valladolid... No, és que el Valladolid és un dels pitjors equips de la Lliga Espanyola, he vist. És que només ha guanyat cinc partits...
I a casa n'ha guanyat 4 i un del Barça. Està molt bé. A mi em va semblar un... El problema no és el Barça, si el problema és... Aviam, anem a valorar perquè la Real Societat és un tros d'equip. És una equipe que juga molt bé a futbol i que te la pot complicar un dia i et pot guanyar un partit.
Però anem a analitzar el joc del Valladolid el dissabte. Mira que hem saltat ràpid el dissabte perquè ja havia ganes. Però mires el Valladolid dissabte i no va fer res. Va tirar una vegada a porta. I el Barça va jugar, van jugar de gran jugadors. Si el Valladolid, que és el tercer per la cua, no s'ontestà, no va fer res, ja m'explicaràs què va fer el Barça.
Menys que res. És per castigar a més d'un, eh? I és el que diu la Carme, que estaven tots els titulars. Sí, sí, sí. En Jordi Alba. Sí. O sigui, aquí és per castigar el senyor entrenador, que amb tots els respectes... És el primer cop que ho dius, Carles?
Bueno, és que és el primer cop que veig que el tio no reacciona a la mitja part. I jo crec que veu el mateix partit que jo. Una mica més baix, una mica més complicat de veure, però deu tenir els seus assistents, perquè en té molts al Barça, a diferents nivells del camp, per poder veure el que s'està veient al camp. Igual és que té massa assistents. I jo crec que aquest tio va posar l'equip més pel que li diran després a la premsa que no pas fa el partit.
I el greu és que dóna entrada després a Tello i Sergi Roberto, que no han jugat gairebé cap minut durant el mes de febrer, i ara t'han de treure les castanyes del foc en un partit. Per què no el poses quan vas guanyant 4-0 a casa contra l'Almèria? Aquí està el meu càstig una miqueta amb el senyor. Des del primer cop, diria jo, que l'he vist més una mica superat, no? A l'hora de fer l'animació, dic, espera, que estic pensant en els darracus, estic pensant en els de l'esport, però clar, a mi...
Vols dir que aquest home no està pensant de veure si em fan fora? No sé, quan li han fet algun comentar que la roda de premsa, el tio s'ha emprenyat. Aviam, jo crec que si hagués tingut el Martino, que jo espero que hi hagi el Martino al FC Barcelona, a la mitja part jo sento el Neymar i el Messi. Sí. Però no per càstic, perquè hi ha dos que estan més enxufats que ells, que poden aportar coses que estan més interessants i estan assentats a la banqueta.
Però això, Carles, jo estic d'acord amb tu. Així va començar el Tato Martino, no? Així va començar i així la premsa se l'ha anat carregant. Se l'ha anat carregant. L'ha anat carregant de por. Però arribar... Jo crec que ho tenia bastant clar. El que vaig sentir ahir, dient que Messi, si venen i paguen 200 milions, Messi ens l'hem de vendre i Neymar és un bluff...
Home, és que... Qui ho ha dit, això? El Martino? No, no, no. Això... Un que diu que és culer de tota la vida. Sí, però són d'aquells culers que quan el Barça a la mitja part juga malament... Sisplau, home. No, no, no. Això no, Carles. No? No, el que deies. És que Neymar venia de marcar un hat-trick.
I el greu és que ve de Sud-àfrica i juga d'inici. Possiblement no hagués tingut que jugar. Possiblement si a Iniesta no li hagués passat el que li va passar, potser Neymar no jugava. Sí, pot ser. Però bé, és igual, tens el... El Pedro va sortir de primer, no? Sí, però... Tenies l'Alexis i canvia endavant. No, però l'Alexis va sortir després substituint a Cesc.
i Pedro va jugar els 90 minuts i se li veu una altra actitud però fixeu-vos que aquesta vegada no s'ha parlat de virus FIFA no s'ha parlat de virus FIFA perquè ja vas calent el virus FIFA afecta quan vas primer a 10 punts i dius mira, el virus FIFA encara ens atraparan però clar, quan passes de primer a tercer o de segon a tercer et passen per la gana a l'Atlètic de Madrid i vas a jugar contra un dels pitjors equips de casa de la Lliga Espanyola i et fot un 1-0
Llavors el virus FIFA s'oblida, s'aparga i anem a fotre-li sang i anem a treure una bocadura. Jo suposo que avui hi haurà una mica... Però que no és la primera vegada en la història del Barça que es perd un partit d'aquest tipus. Jo ara mateix recordo... No és un partit, Emili. Contra Hercules.
Es va perdre aquí, a casa, contra l'Hércules. Però era el principi de Lliga, allò. L'any passat, no? Sí, l'any passat o fa dos anys. Fa tres o quatre. Són aquells punts que es van recordant tota la temporada. I que, ostres, aquells més punts de l'Hércules. Ara n'hi ha més, no? Hi ha bastants més, ja. Ara ja podem oblidar-nos perquè perdrem la cosa. S'han perdut quatre partits, no? En aquesta segona volta, l'Espanyol porta més punts que el Barça. Sí, sí.
Sí, sí. Sí, no, mira, i d'aquí 15 dies, d'aquí 15 dies, potser l'Espanyol té el gran triomf de la temporada que és guanyar-li al Barça. D'aquí quatre, bé, són tres jornades. Tres jornades, eh? I el Barça igual té la gran d'allò que com a mínim hem guanyat el Madrid. Si seguim així... Sí, clar, però és que això em fa tornar a mi quan encara no m'afaitava. I ja tenia més pèl. Eh? I tenia més pèl, exactament. Bueno...
Jo crec que s'han de posar una mica les piles A mi m'han arribat veus de tot Quan l'Olla va remenada El Messi no entrena, diuen No entrena, vomita Diuen que és un tio que els entrenaments no estan amb el mateix to I hi ha un altre també que en diuen Jo he anat investigant, perquè no ho acabo d'entendre Jo el del Messi no ho acabo d'entendre Amb el Ronaldinho ho entenia perfectament I vaig carregar contra ell fins que se'n va anar
Però amb el Messi no ho acabo d'entendre. Encara tinc aquell punt de dir que alguna cosa està passant o alguna cosa se li està oblidant de fer a algú amb aquest nano perquè el Guardiola li controlava l'alimentació. El feia dinar a les instal·lacions del Barça. Li tenia regulada els litros i litros de Coca-Cola que s'arriba a fotre aquest tio. Totes aquestes coses s'hauran perdut. Totes aquestes coses s'hauran perdut. M'entens? Jo no sé si està vinculat als vòmits o aquestes coses, però el Messi no té aquell punt. No té el punt que tenia, no? Va tenir un partit
que a mi em va relaxar i va dir, em callo i ja no penso dir res més, però no he pogut aguantar per tornar-ho a dir, que va ser el primer partit que va jugar després de tornar a l'Argentina. Se li van veure dos sprints que dius, tot, tate. I encara no estava... Ha tornat a agafar aquella velocitat que se va. És que li van donar dos mesos de vacances. Penseu. I pensàvem tots que tornaria allò per encarar la resta de l'any fins al mondial. No eren vacances. Tornem a estar així. I a més ha estat lesió.
però vull dir, és molt fumut perquè és que ningú s'atreveix a obrir boca contra el Martí no s'han atrevit perquè el Martí no s'ha enfrontat amb la premsa i la premsa s'ha enfrontat amb ell però amb el Messi ningú s'atreveix i aquest cap de setmana era per atrevir-se una miqueta a dir quatre coses perquè el Messi mentre les va perdre totes a davant no va passar res però és que després el Martí no me'l col·loca al mig del camp sabent que les perd totes
i tenint un Busquets que no va ser el seu dia no va ser el seu dia el busquets no va tenir el seu dia ara el més tampoc va tenir el seu dia hi ha dos payos que un és el Busquets i l'altre és el Tello
el Tejo és menys una pilota que va anar a córner amb una jugada seva, les altres les perd totes, però no les perd per intentar fer coses, no, les hi passa al contrari. O sigui, amb quina mentalitat m'estàs sortint al camp o què està passant allà dintre perquè tu sortis a demostrar i guanyar-te un lloc i les sis primeres pilotes que toques els hi passes al contrari. Però no és allò de dir, vaig encarar, no, no, encara, espera, em giro i la torno enrere, però la torno enrere sense mirar i li passo amb una altra.
També hi ha la caraja del que li està passant, que no s'avança la pilota i espera que li arribi els peus. Que això a Barça a vegades passa. A la primera part li va passar el Busquets. Què t'està passant, tio? I com a mínim, si no ho veus clar, el Busquets sempre, si no ho veu clar, es gira i que li facin falta que el tirin a terra. Doncs no, l'anava a buscar a passar-la, quan sabia que li estava venint l'altre per l'esquena. I perdien les pilotes al mig del camp.
Hòstia, tu, estaven passant coses molt rares. Carles, tu vas veure, al partit vas veure quantes vegades Messi, Cesc i tots van xutar contra les cames de la defensa?
que digues, ostres, a veure, són jugadors, potser jo possiblement sí que agafo la pilota i xuto contra les cames de la defensa. Els del Valladolid també xutaven contra les cames i al final la van posar. Bueno, sí, no, clar, no, però era diferent. Aquells com a mínim estaven dintre de l'àrea i la defensa del Barça s'estava mirant la pilota i, ostres, mira si està aquí encara. Sí, no, no. Jo tinc la sensació d'aquest que quan està jugant és estic una mica tocat, no apreto, saps? O sigui, va buscar el regat, no li surt, intenta anar-lo a buscar, però es para.
I que aquest any de temporada durarà fins al juliol, que jo crec que també això li està afectant al Messi, li està afectant al Pedro, li està afectant a una sèrie d'agenda, que la temporada d'aquest any durarà fins al final del juliol. I el breu és que joven tot, perquè a partir d'ara no hi ha rotacions. El sou de l'abril, del maig del juliol, que li pagui la Federació Nacional Argentina.
i no hi haurà cap problema Carles, que amb l'Argentina jugarà igual de malament no tinguis cap dubte espero barra desitjo però és un desig així una mica raro perquè també tinc ganes que guanyi el Mundial a l'Argentina i no guanyi un altre espero, desitjo que l'Argentina faci el ridícul
Com l'està fent amb el Barça, eh? Jo vaig veure uns minuts l'altre dia contra Romania, Argentina, i Messi, no. Jo no el vaig veure. El que deia la premsa a Madrid és que vomitava. Era l'únic que destacava. És que què és això? Les imatges que van posar del Messi jugant al partit, el tio s'estava fotent els dits i intentava vomitar. I anaven fent un loop. I vinga, i vinga, i vinga. I bueno, però com van quedar al partit? Vòmits, un... Sí. És igual.
Però el que estava dient d'ahir, abans d'aquest culer de tota la vida, Neymar és un bloc, home, crec que va marcar tres gols en Brasil, no? Jo, bueno, sí, però és que marcar tres gols en Brasil els marca qualsevol. Entre Sud-àfrica. Amb el Brasil. Amb el Brasil. Els marca qualsevol, dic, home, no ho sé, eh? Jo no. Exacte. No, aviam. Ara, i també dic una cosa. El Neymar li hem de respectar l'any de procés. Exacte.
Jo recordo, i torno a l'època en què tenia més pèl, que venia un jugador, sobretot jugadors sud-americans, i tots dèiem, bueno, s'ha d'adaptar, com a mínim un any, per adaptar-se al joc, aquells que venien directament de Sud-amèrica, els que venien d'Europa, més o menys, però els que venien de Sud-amèrica, s'ha d'adaptar al joc europeu, s'ha d'adaptar al joc, encara d'allò, com a mínim un any. I era veritat, recordo, per exemple, l'Elevaristo, Lóquio Martínez, una sèrie de jugadors que...
que el primer any, doncs, no... Però no ho està fent tan malament, el nen. No, per això et dic. Són aquests 3, 4... És a dir, jo penso, si realment... I a més estan vinculats a potser haver-lo de col·locar massa aviat després de la lesió i encara no està al nivell. I com que arrossegues que la colla massa colla que ve amb tu tampoc no està al nivell, clar, queda més...
Si aquest noi s'ha d'adaptar, pot ser un tros de jugador quan estigui adaptat. El Ronaldinho va ser un crac i va haver d'adaptar-se igual. Va haver d'anar a França, fotre's catxes, fotre's allò... Va estar jugant allà i... I ara els propers dos desplaçaments no vull...
els propers dos desplaçaments que són l'Espanyol Bernabéu i Cornellà i Cornellà o Sassuna, és aquí a casa als de Cornellà poden anar en metro o es revifa el Barça o parlarem d'això que el Barça estarà lluitant el Bilbao està a 10 punts bueno, estarà lluitant això jo crec que és massa però també jo li dono la roda dos desplaçaments per 6 punts més i el Bilbao es posa les piles i a casa no fons alguna ensopagadeta d'empatar algun partit
Jo li dono una mica de raó també el que va dir l'Alexis l'altre dia. Diu, bueno, fa unes setmanes va dir 9 punts, eren 6, però bueno. I hi ha tothom que el Barça ja era campió de Lliga, que ja ha guanyat tot, que no sé, que això seria un passeig. Diu, ara estem a 4 i ja... S'han perdut 13 punts. Sí, sí.
I el Madrid no pot perdre. Sí, però no tants, eh? Com que en perdi 4, ja n'hi ha prou. Queda un terç, i n'ha perdut un a cada terç. El Madrid, com a molt, en pot perdre un. Aquesta lliga s'ha de guanyar. Un més els 100 punts. Sí. 4 i ja està. Estaria bé, però el Barça ho ha de guanyar tot. El Barça ho ha de guanyar tot i ha de guanyar el Madrid.
La setmana passada abans del partit de Valladolid. Si el Barça guanya tots els partits, és campió de Lliga. Abans del partit de Valladolid. Ara ja no. Ja no depèn d'ell mateix. Tot i que avui pot ser una nit...
I ara tornem un altre cop al que he dit. Màgica. Sí, però màgica per qui? No, no. Però pensa, Carles, perdona, pensa que ahir, no sé si ho pots veure, el Bayern-Arsenal... Jo vaig veure l'Atlètic. Jo vaig veure un tros de l'Atlètic i després em vaig passar... A veure, van empatar a un. En tenien de sobres. Havien guanyat 0-2 i en tenien de sobres. Han de sortir a controlar el partit. Exacte. Aleshores, si avui el Barça surt a controlar el partit...
i empat a 0, empat a 1, seria un partit desastrós. Home, jo espero que el Camp Nou... Jo no crec que el Barça sorti a guantar. No, jo tampoc ho crec, però si fa el mateix joc que va fer el Bayern...
ningú estaria content. Mira, l'exemple està molt a partir d'ahir de l'Atlètic. L'Atlètic fot el primer gol al minut 3 o 4 i després li dona tota la pilota al... Sí, sí, sí, i els del Milan... I el Milan s'ho va creure fins que li van marcar el segon gol. Amb el 2 a 1 ja van dir prou, ja està.
I el Gerard López ho deia a TV3, si es donen compte, apreteu una miqueta més, que aquests són una colla, foteu els 3 i després deixeu-los la pilota, si vols. I van fer la segona part, van sortir més enxufats i van fotre el 2 i el 3 a un plisplats. Amb el 2 a 1 ja el Milan va... El que arriba a influenciar les ordres d'un entrenador diu, mirem si podem marcar després que vinguin, saps?
I si efectivament foten un gol, ho tenen bastant clar i estan per poder-los matxacar els regalarà la pilota. Jo crec que això el Barça no ho farà. Jo suposo i espero que no. Jo espero que no. Si juguen a especular, no en saben. Jo espero que facin un d'aquells partits que et caigui la baba i diguis... Ja, però de què nassos serveix? La Champions és una loteria.
I si tens moments bons, vas avançant. El Barça l'ha tingut ja en aquesta eliminatòria que va ser jugar al camp del Manchester. Va fotre dos gols, va tenir sort, va marcar l'últim minut al segon, va deixar sentenciat i avui amb un bon partit i prou. Però això no vol dir que avui, si el Barça guanya 2-0 al Manchester City, ja s'hagin esborrat totes les pors i que la Lliga s'ho vagin a menjar tot. No, però com a mínim veus un llum d'espai. Veus los brotes verdes, coi...
però vull dir que fa 15 dies van jugar contra el Manchester i eren brotes verdes i ara els verdes s'han podrit i ara s'ha de tornar a regar si es classifiquen contra qui li toca, se sap ja o no? no, no, és sorteig ja està l'Atlètic de Madrid classificat, el Bayern el Madrid també, el PSG crec que també està classificat i els hi pot tocar tots barrejats? l'únic és el Galatasaray o el Manchester United i també l'Olimpiakos o el Manchester
I dorm un zenit. Sí, i el dorm encara també. Per tant, de les Champions és una de les més potents. No, no, és potent. És potent qualsevol equip que toqui. A veure, per lògica, qualsevol equip que toqui a quarts ja són els 8 milions d'equips d'Europa. Bueno, l'Arcena l'ha quedat fora però estava molt millor. Sí, exacte, i han quedat fora o no.
Jo crec que sí. Jo també crec que sí, però bueno. Sí, sí, tot pot passar. Encara no... La Champions, ara, la propera eliminatòria és la que realment marca bastant. És a principis d'abril, eh? Tampoc queda... Tot va bastant ràpid, ara. Sí, tres setmanes. Sí, perquè aquest mes... Es poden posar en forma d'aquí a l'abril?
Home, vindrà el Madrid i serà un partit després de l'Espanyol, segurament. Tenen partits realment molt difícils. De moment complicat, no? És complicat, eh? Sobretot això, oblidar-se de l'entorn. S'hauria de fer una mica de teràpia per part de la premsa esportiva i deixar-los fer una mica, eh? Perquè és que venen partits molt complicats.
i si avui es perd 0-1 i es passa a la eliminatòria i surten i treuen totes les dents de moment hem agraït tot el cap de setmana estaran pendents de la premsa amb rodes de premsa amb una roda de premsa i el Martí no descol·locat ja es veu que no funcionava molt bé hem d'agrair que el Jordi digue el Jordi, el Joan Sant Cruyff estigui calladet de moment no ha dit res
No, no vaig estar negociant amb ell per acabar la temporada. Sí? No, jo espero que els deixin una miqueta en pau i que puguin fer la seva feina. Jo espero que també. I menen partits complicats i se'ls ha de deixar fer i confiar.
perquè és que bàsicament, per molt que diguis en paper, els que juguen són ells. Sí, sí. Ja pots desestabilitzar el que vulguis aquí. Si tens ganes que guanyin coses, calla, parla del Sant Jordi, que serà molt bonic, i apa. I aviam si aquests tiraran endavant per si sols, però no els pressionem. Ara, hi ha uns quants temes que són complicats. Un candidat a la presidència que ara vol fer un referèndum. Quin dia és? El 5 d'abril.
No, no, però ell vol fer el seu referèndum entre socis que s'apuntin per dir no a la remodelació del camp i sí a les eleccions a finals de temporada. El referèndum del camp més segur que es farà? Ja està. I quin és aquest candidat? El Benedito? El Benedito. Està enviant a través de la seva gent SMS i...
Diu a Sapsa... Doncs jo el vaig votar i no he rebut res, eh? No tindré el teu telèfon. M'ha ignorat. No li donarà el meu vot. Soc dos dels que et vaig votar i a sobrepasses de dir. Home, dos... No em sembla... No em sembla ben avient. Per fer aquest... No sé què ha fet, no... Ja et dic, no, no. Vol convocar eleccions. Vol convocar eleccions i estar fent campanya perquè es voti no. Perquè es diu convocar eleccions o socà del pastís. Eh? Es diu convocar eleccions, no? Sí. Va bé, va bé.
Si voleu, parlem també de l'espanyol, no?, que va jugar aquest diu mentre mig tira. Sí, sí, espectacular. Sí. Mira, va fotre el primer gol que li va entrar de xurro, però realment es va posar les piles molt bé. No, està jugant bé. Bueno, és el comentari que he fet. Sí, sí, és fort. No sabia aquesta dada, eh?
14 punts de 27 porta allà el Barça 3 però amb la frase l'Espanyol ha fet una segona volta de Champions que no és la primera vegada que ho fas bé perquè aquesta vegada si fas una segona volta de Champions i la cosa et continua fins a final de temporada no estaves a baix de tot sinó que estaves a mitja taula i potser tens algun premi més interessant
Però, en canvi, també l'Espanyol deixa'ls anar amb els rumors que si la guerra continua, que si no continua... Bueno, però és que sembla que les coses han d'anar a buscar per un altre cantó. Jo crec que és avorriment periodístic. Jo també. O sigui, tens un que va bé, aviam amb qui ens fotem. Amb els pentinats no ens podem fotre perquè de moda no en sabem i nosaltres també ens pentinem igual. A l'Espanyol no hi ha ningú que sigui un hipster perquè no hi ha ningú que porti barba. No, tampoc no ens hi podem fotre. Doncs anem a encardar...
Suposicions. Suposicions. El porter ja està fora. Ja està fora. Igual que el de l'Atlètic de Madrid ja està al Madrid. Ja està al Madrid, tu. El Sergio ja se l'emportaran amb un altre equip perquè ha fet una temporada bestial i se n'ha d'anar a un altre lloc a jubilar-se. Al mig del camp també n'hem de ballestar-lo i l'any que ve encara que estigueu a la Champions foteu-se perquè haureu de tornar a fer l'equip i a sobre l'entradó no vol quedar-se. Sí. Aquí ha deixat tota la merda. No, però si això és tirar merda.
Això és una merda. Aquest entrenador que ha de fer és acabar la temporada i quan acabi la temporada ja en parlarem. I tots els jugadors igual. Com no hi ha notícia... Bueno, ostres, és que és aquí, aquí està el tema. Per veure, perdona, els diaris esportius tenen tantes fulles...
Com un diari d'informació... Som els únics al món d'informació general. I l'han d'omplir. I la programació de ràdio o televisió, eh? Vull dir que hi ha programes esportius dia i nit. Doncs que s'avorreixin parlant de tonteries, tu. Mira que a la 5 es passa 24 hores parlant de tonteries i el mira la gent. Però, Carles, ja m'explicaràs tu aquesta tertúlia que fem nosaltres mitja hora a la setmana,
Nosaltres l'obduc perquè... Dues hores diàries. Arribaria un moment de què parlem. Lissabte juga contra l'Atlètic, el Vicente Calderón. L'Espanyol. L'Espanyol, l'Espanyol. Pot ser un partit molt xulo. Decidis a guanyar. Lissabte a les 10. Lissabte a les 10. Lissabte a les 10.
Decidis de guanyar, em sembla bé. L'Espanyol va confiat, l'Atlètic de Madrid, que hagi estat massa fi últimament, se li nota. I ha jugat un partit de Champions en aquest moment determinat ha tingut que posar tota la... Té un equipàs, eh? Perquè els països que li estan sortint de reservatiu... Fa dos anys no el tenia, l'equipàs.
No, però... Perquè eren jugadors que deies, hòstia, si estàvem de reserves, o sigui, el davanter centre d'ara... El Diego Costa és increïble. El Diego Costa aquest era el tercer davanter. Era el tercer davanter, però tenen allà, o sigui, sempre han tingut un davanter que marca gols. El Valladolid ha voltat per tota raó, no servia per res. Però sempre troben un davanter que marca gols, jo no sé com s'ho fan aquesta gent. Hòstia, però és que ahí la primera que enganxes, llença ja, va tot a dintre, se'n va per la banda, fora de l'àrea petita, i xuta porta. I xuta porta a lit, sí. I el Raúl García, que era una tolla...
i les fica totes. I ara el jugues allà davant i el tio d'ahir de cap entra entre dos defenses i dius, tio, és que no sé, a mi ho estaven comentant els de TV3 i anaven dient, és que aquí vas traient i dius, què ens hi ha passat amb aquests nanos? Què els hi ha fet aquest tio? No ho sé, el dopatge es controla, no? Sí. Perquè és que és una passada. Si tot tenim un extrem de l'ossassuna que està reconsiderat allò lateral... El Juan Fran. El Juan Fran ja està jugant de conya allà.
Jo és que al·lucino. Recordem que el Juan Flora era l'estrem de l'Osasuna, eh? I Raül García a mig centre defensiu. Ah, mig centre defensiu. S'han d'acabar el temps? Sí, perdó. Porra, per aquesta nit? Jo la vaig a liar, eh? Quins silenci. No, home, no, ho he guanyat el Barça. Dos, tres, un, va. Un a un. Tres zeros. Molt bé. En parlem dimecres que ve. Que vegi molt bé i bon dia. Adéu. Connectem tots seguit amb el butlletí de Cada Teleuña Informació. Ens posem el dia de l'actualitat.
Catalunya Informació. Són les 12.
Continua aquesta hora el ple sobre la pobresa al Parlament. El conseller Santi Vila hi acaba d'anunciar que a les pròximes setmanes hi haurà un reajustament de les rendes del lloguer social per reduir el parc de pisos buits. Prèviament, el president Mas ha demanat als grups polítics que no es caigui en un excés de gesticulació i es facin propostes realitzables. PSC, Iniciativa i la CUP li exigeixen passar de les xifres a l'acció.
L'arcabisbe de Valladolid, Ricardo Blázquez, relleva Antonio María Rouco Varela al capdavant de la conferència episcopal. Blázquez ja va ocupar aquest càrrec entre el 2005 i el 2008. Té 72 anys i va néixar a Vila.
L'extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon García Bregado, defensa l'interès públic del projecte de l'hotel que s'havia de fer al costat del Palau de la Música. El fiscal demana quatre anys de presó per García Bregado en aquest judici pel cas de l'hotel del Palau, que es fa a l'Audiència de Barcelona.
L'exconsellera d'Economia de la Junta d'Andalusia i exministre socialista Magdalena Álvarez haurà de pagar una fiança per responsabilitat civil de 29 milions i mitja d'euros. Aquesta fiança li ha imposat la jutja de Sevilla que investiga els expedients de regulació d'ocupació fraudolents als zeros.
El president de Vueling, Àlex Cruz, confia en una ràpida privatització d'aena per poder oferir un millor servei. Cruz afirma que el president de l'ENS aeroportuari li ha assegurat que ja estan a punt pel procés. Vaixells de la sisena flota dels Estats Units de Bulgària i de Romania comencen exercicis militars al Mar Negre, tocada a Crimea, segons fons de la Marina Búlgara.
I obrarà les portes al Saló de l'Ensenyament a la Fira de Barcelona. 190 expositors presentaran la seva oferta de batxillerat, formació professional, estudis universitaris i d'idiomes. El Saló de l'Ensenyament aspira a orientar els joves per triar estudis i estarà obert fins diumenge. Catalunya Informació. Els esports dret amb ben titulars. El Barça busca la classificació per als quarts de final de la Champions aquest vespre amb el Manchester City al Camp Nou. Ahir ja es van classificar al Ballard de Munic i l'Atlètic de Madrid. Els alemanys van empatar un gol amb l'Arsenal i els metalassers van golejar el Milan per 4-1 al Calderón.
Ahir va morir als 86 anys l'exjugador del Barça i l'Espanyol Isidre Flutats després de passar pel Terrassa i el Badalona. Flutats va jugar als anys 50. Primer a l'Espanyol dues temporades i després al Barça vuit temporades durant les quals va aconseguir tres lligues, tres copes i dues copes de fires. I a la Champions de Baterpolo femení avui Sabadell Olimpiecos partit de tornada dels quarts de final que donarà accés a la Final Four pel títol. Les ballesanes van guanyar d'un gol a la nada.
Hi ha el temps matí amb sol, però amb alguns núvols que arribaran per la costa. A la tarda les núvolades faran una mica més abundants i podrien deixar escapar alguna gota al litoral. Les temperatures es mantindran sense canvis. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. En marxa el procés de preinscripció escolar per curs 2014-2015. Fins al dia 21 de març està obert el període de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil i primària, educació secundària obligatòria i centres integrats. I ja estan just tots els nens que ho demanin tindran plaça en una escola pública.
L'Ajuntament treballa amb la idea que uns 170 nens i nenes poden començar a P3 al setembre. Per això, Lluís Monfort, regidor d'Educació, ha apuntat que tots podran assistir a una escola pública de Sant Jus si ho sol·liciten. Per a més informació sobre els criteris de puntuació en les preinscripcions, podeu consultar el web de l'Ajuntament, santjus.cat.
Més coses. Les persones de més de 62 anys podran rebre una subvenció per l'IBI. És una de les novetats de la convocatòria d'ajuts per pagar l'impost de béns immobles que ofereix l'Ajuntament per segon any consecutiu. Enguany a més s'amplia el nombre de col·lectius beneficiaris. A partir d'ara, les persones de més de 62 anys, propietàries o arrendetàries de l'immoble de residència habitual,
podran optar a aquesta subvenció i, a diferència de l'any passat, no cal que visquin soles. A més, augmenten d'un 5 a un 10% els percentatges de subvenció. Els ajuts també s'amplien a unitats familiars amb una o més persones aturades i, d'altra banda, es mantenen les subvencions per famílies monoparentals, propietàries i arrendatàries i famílies nombroses només si són arrendatàries de l'immoble. Trobareu les bases completes al web santjus.cat i, qui estigui interessat, es pot presentar la sol·licitud fins al dia 10 d'abril a les oficines de l'Ogi de l'Ajuntament.
I acabem recordant que demà dijous es donaran eines al milanari per estalviar en el rebut de la llum. Serà en una xerrada que organitza l'equipament i que conduirà a Niola Esquerra, responsable de projectes Becoserveis. El preu de l'electricitat no ha parat d'enfilar-se, especialment en els últims anys, tot plegat en un context de crisi que ha provocat que ens fixem molt més en el rebut de la llum.
El responsable de projectes d'ecoserveis parlarà de com estalviar en el rebut, per exemple, amb una sèrie d'eines que poden aconseguir un estalvi de fins a un 25%. La xerrada amb Aniol Esquerra sobre l'estalvi energètic serà demà a dos quarts de sis de la tarda al mil·lenari i es recomana portar un rebut de la llum de casa per posar en pràctica el que s'expliqui.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Ahora dicen que hay muchos más universos infinitos como el nuestro. Dime si no es para volverse loco. No te sientes más pequeño. Dos espejos frente a frente crearán cien mil caras que observar
Puede que alguno de ellos sea el real, lo tendré que investigar, que empiece el viaje ya.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. Ara passen 11 minuts de les 12 del migdia, és moment de parlar d'actualitat política, per això saludem al Sebas Elies. Bon dia, Sebas, què tal? Bon dia. I com sempre el que fem és un repàs del que ha passat al llarg d'aquesta setmana.
I quan estem parlant d'Ucraïna, de fet, et preguntes o plantejar el guió que potser parlem cada setmana d'Ucraïna per fer una evolució... Clar, els diaris ja no surt a la portada, ha quedat regat més a les pàgines internacionals, se'n va parlant, però sí que és veritat que com passa amb aquestes coses, com que no és tan notícia, apareix menys, no?
Sí, jo em vaig aventurar la setmana passada de dir-te que no parlaríem aquesta setmana d'Ucraïna, però és inevitable perquè és un conflicte, sota el meu punt de vista, molt interessant per veure com es reparteixen aquestes forces i com el poder s'exerceix per una part i per l'altra.
Per tant, estan passant moltes coses i és interessant anar-ho a seguir. Potser em plantejo fer alguna explicació cada setmana del que està passant perquè va per llarg i fins que no es solucioni i que té difícil solució... Aniran passant coses. Sí, sí.
En aquest cas, avui parlem del referèndum per l'anecció de Crimea a Rússia que amenaça amb el trencament en dos d'Ucraïna. Sí, a més a més, el Parlament Regional de Crimea va aprovar ahir mateix una declaració d'independència d'Ucraïna i ha reiterat la seva aspiració d'ingressar a la Federació de Rússia, que s'assuma al referèndum que s'ha de fer aquest diumenge, perquè es va demanar aquest dijous,
El president de Rússia, el Parlament de Crimea, ho va demanar a Vladimir Putin i a la Duma Estatal, que és la cambra baixa del Parlament rus, que s'inicien els procediments per incorporar la península que pertany a Ucraïna a la Federació Russa en qualitat de província o unitat administrativa. En una sessió extraordinària porta tancada, que es va convocar en secret, el Parlament de Crimea va decidir adalentar el 16 de març la data del referèndum sobre el futur de la regió, i és que
En principi s'anava a celebrar el 30 de maig, després es va adalentar el 30 de març, i ara ho han adalentat encara més. És molt aviat, eh, ja? Sí, sí, és una mica massa aviat. Precipitat? I tant, sí, perquè està tot molt encalent i la població, doncs, hi ha dos milions d'habitants. Tampoc és una gran regió, però molt important per Rússia, perquè ja ho vam dir que és on tenen una flota marítima, una flota marina, perdó.
molt important, perquè té sortia el Mar Negre. Les preguntes que es plantejaran en aquest referèndum seran, està vostè per la Unió de Crime a Rússia amb drets subjectes de la Federació Russa? I una altra que serà, està vostè per establir la validesa de la Constitució de la República de Crime del 92?
amb l'estatus de Crimea com part d'Ucraïna. Per tant, qui escolli la primera serà favorable a unir-se a Rússia i qui escolli la segona quedar-se com ja hi eren. L'opció més votada, per tant, es considera l'expressió de la voluntat popular directa de la població de Crimea, com assenyala la discussió del Parlament, que va ser aprovada per 78 vots dels 86 presidents a la Càmera. I Rússia, que ja ha donat el vistiplau?
Sí, Rússia està disposada a incorporar Crimea com una república més, o sigui, ja donar-li una qualitat bastant elevada, perquè es demanava com a unitat administrativa, si no Crimea, doncs com a província directament. Així ho van donar a entendre els presidents de les dues càmeres del Parlament, la Duma i també el Senat rus. Aquest divendres també més de 65.000 persones van sortir al centre Moscú, segons el Ministeri d'Interior, per recolzar la iniciativa del Parlament Regional de la República Autònoma
de Crimea, d'incorporar-se a Rússia. I Rússia també continua amenaçant amb l'arma del gas. Vam parlar ja la setmana passada, doncs, continua en aquesta línia, no? Sí, és la seva, diguéssim, única arma, a més d'ocupar el territori de Crimea, autoritzat pel president d'Ucraïna, que és Yanukovych, tot i que l'han deposat, però formalment ho hauria de seguir sent. Sí, sí.
Moscú també ha decidit preparar la seva arma gasística. El president executiu del monopoli Gazprom, que és Alexei Miller, va informar que Naftogas, que és la companyia ucraniana, no havia pagat els subministres de febrer i la deuda ha augmentat ja a prop dels 1.400 milions d'euros.
Va dir que o Ucraïna paga el seu deute i paga els subministres o ens enfrontem al risc de tornar a la situació del 2009, quan recordem Rússia va deixar de bombejar gas destinat a Ucraïna durant 20 dies. Per tant, seria... Perillós, no? Clar, perquè és una dependència que hi ha... Molt directa. Sí, una dependència dels materials fòssils, no? Recordem també la dependència europea del gas rus,
Perquè Alemanya compra prop del 40% a Rússia, un 7,3% a França, 13,6% a Itàlia, 9% a Polònia, 30% a Ucraïna.
També les tres repúbliques bàltiques, Estònia, Latònia i Lituània, compren el 100% del petroli, igual que Finlàndia i Suècia. Clar, és que en total subministra una quarta part del gas de tota la Unió Europea, un terç del qual passa per Ucraïna. Clar, es depèn molt. Espanya no, perquè compra el gas al nord d'Àfrica.
Però és que estem parlant dels països importants com Alemanya, França, Itàlia o Colònia. Exacte, el nucli dur, com si diguéssim, sí que hi passa. Ens veuríem molt afectats. Per tant, hem trobat a faltar una resposta eficaç i ràpida de la Unió Europea. Que pot passar factura, no? I pot haver de ser les conseqüències directes.
Sí, però també per això del gas, perquè depenen molt d'aquest gas, que, per altra banda, he llegit avui que estan mirant de deixar de dependre tant de Rússia, en aquest sentit. No sé com ho faran, a qui l'hi compraran, perquè, evidentment, el gas s'ha de transportar i el que està més a prop és Rússia, que és el que té els subministres.
Clar que Rússia també pot patir, deixar de vendre aquest gas. És un joc que o guanyem tots o perdem tots. Per tant, s'haurà de trobar una solució difícil sota el meu parell de vista. En fi, doncs n'anirem parlant. Em sembla bé aquesta idea de parlar-ne d'alguna manera cada setmana, encara que sigui més breument, si és que no hi ha tanta notícia, però sí fer bé aquest seguiment d'aquest tema que hi ha des del principi, des del desembre, quan es va de bancar l'acord perquè Coreïna entrés a l'Unió Europea i en vam començar a parlar.
Més qüestions, parlem ara d'un altre tema que ens toca més a prop, com si diguéssim, no? Parlem d'Europa, de fet haurem de votar a Europa, per tant, doncs, i som a dintre, no? És a dir, que el PP europeu ha escollit Jean-Claude Juncker com a candidat a les eleccions europees. Sí, han escollit l'exprimer ministre a Luxemburg, que és Jean-Claude Juncker, com a el seu candidat per la presidència de la Comissió Europea, que seria considerat l'exprimatiu, per tant, una mena de cap d'estat, després de les eleccions que tindran lloc el 25 de maig.
En la votació s'ha imposat l'altre candidat, que és el comissari europeu del Mercat Interior, el francès Michel Barnier, per 382 vots davant de 245. Per tant, una victòria força còmode per al que s'han complert els pronòstics després que la CDU le mana, que és el partit d'Angela Merkel, així com els partits conservadors d'Espanya, Bèlgica, Holanda, Luxemburg i Grècia, li han donat oficialment el seu recolzament.
Juncker, que té una àmplia experiència en les institucions europees, de fet, no? Sí, va estar 8 anys al davant de l'Eurogrup, que seria la reunió de ministres de Finances dels països de la zona euro entre 2005 i 2013, per tant, 8 anys. I després de 18 anys al davant del govern de Luxemburgo va haver de demitir per un escàndol d'espionatge al seu país i en les eleccions que es va tornar a presentar el passat octubre, que les vam...
Les vam seguir, va tornar a encapçalar la llista més votada, però la pèrdua de recolzaments i la formació d'una coalició d'altres forces li ha portat a l'oposició. Per tant, aquest salari que pot fer la Comissió Europea, depenent de com vagin les eleccions, perquè no sé com estan els sondejos, però crec que el PP europeu no tornarà a reeditar.
ser el grup més votat. El Partit Popular Europeu és l'últim gran partit a anunciar el seu cap de cartell, els socialdemòcrates. Van confirmar l'actual president de l'Eurocàmera, que és l'alemany Martin Schulz. Els liberals europeus han escollit un eurodiputat, que és Guy Berhofstadt,
L'esquerra unitària ha optat pel grec Alexis Tsipras, que és famós a Grècia perquè és el segon partit més votat i és un partit més així neocomunista que, bé, si no recordo malament, vol que Grècia estigui fora d'Europa. És d'aquesta part dels eurosèptics, no?, que es diu també. Sí, m'estranya, no?, ara que ho llegeixo, ho torno a llegir, que estigui com a cap de llista quan ell vol marxar d'Europa.
Sí, i els vers han optat pel francès José Bové i l'alemana Esca Keller. D'aquesta forma es pretén que els ciutadans participin de forma més directa en l'elecció del proper president de l'executiu europeu, un lloc que ha ocupat en l'última dècada el portuguès José Manuel Durau Barroso, el portuguès, i bé, és com novedor, no?, perquè volen tenir un cap de cartell,
Clar, a Espanya es presenta un, no es presenta directament al Junker, sinó li demanarà suport. Exacte, forma part de la candidatura, però hi haurà una altra cara visible per entendre'ns, no? Exacte. Doncs veurem què passa, també hem t'ho plegat, quan anirem parlant, ens queden un parell de mesos intensos, segurament. Sí, serà o Martín Schultz o el Jean-Claude Juncker, el president de la comissió. Tots dos també amb experiència trajectòria semblant, bueno, semblant no, però vull dir que amb bagatge, no?
Sí, bagatxa dins la Unió i deixarem de veure Durau Barroso, que ha estat molts anys al capdavant de la comissió. Molt bé, doncs ho anirem seguint. Ha començat d'alguna manera la campanya ja, oficialment 15 dies abans. Tot i que el PP encara no té... El PP espanyol encara no sap qui hi posaran. No, encara no. No sé a què esperen.
És veritat, és l'únic que queda, no, aquí? Perquè, bueno, s'estan acabant de definir tots, també, no? Sí, aquí... Convergència, sí que ja ho ha dit, també ara fa poquet, no? Tenim també Esquerra... Socialistes... Iniciativa... Bé, socialistes a Catalunya, a Espanya... Clar, Javi López és per PSC, no? Sí, PSC. Iniciativa? No ho sé.
Ara dubto també, no sé si... Perquè el Romer va dir que ell no seria, però no sé si hi ha algú. Doncs potser no han escollit encara. Ara ho mirarem. Bé, en tot cas, m'endríem parlant. Ja veiem que a les eleccions europees ens importen bastant. No, perquè encara ens queda... Aquest cop se'n va parlar bastant. Ja tenim candidats per les municipals de Sanjus. També és veritat, també és veritat. I encara queda un any. En fi, parlem de més coses.
L'Esquerra plural que demana la reforma de la llei de l'indult, Sebas. Sí, l'Esquerra plural ha demanat aquest dimarts al govern que reformi la llei de l'indult, que data de 1870. 1870, eh? No, 1970. Perquè aquesta mesura de gràcia tingui d'estar motivada, no s'abusi arbitràriament de la seva concessió i sigui transparent. El portaveu d'Esquerra Unida, Gaspar Llamazares, ha defensat la proposició de llei
Ha acusat a Gallardón, i de pas també l'anterior govern socialista, d'haver utilitzat la llei de manera perversa i partidista, convertint-la en la quarta instància dels rics. La portadora del PP, Pilar Cortés, va rebutjar la reforma per considerar-la oportunista. Em va assegurar que el govern de Rajoy ha resolt tots els indults amb equitat, mogut sempre per l'interès general, i ha acusat alguns portadors d'utilitzar el debat com una excusa per criticar encara més el govern. I et porto...
Algunes dades que es van publicar a la Vall d'Avers. Sí, aquest mes passat? No, el passat desembre. D'acord. En l'article de Clàric, que recull tots els indults que s'han fet a Espanya amb diferents presidents del govern. A veure. Començo... Sí, Felipe González, en 14 anys, va indultar 5.944 persones. Però és que Aznar, en 8 anys, va indultar...
a 4 persones més, a 5.948 persones, entre d'elles 51 militars. Zapatero, amb 7 anys, 3.378 indultats, 156 d'ells militars. I Mariano Rajoy, que era del 2011 fins al novembre del 2012, 468 indults. I no sé, ho trobo agosarat, abusar d'aquesta llei, que és el que es demana, la reforma.
De fet, es demanen molts canvis, per això és una llei que té gairebé 150 anys. Entre els canvis de l'esquerra plural i amb els que concedeixen en gran part els altres grups, està que se sàpiga l'origen de la solicitud de l'indult i hi hagi una exposició de motius. Una cosa que el 1988 va eliminar el govern de Felipe González en una de les cases reformes que ha patit la llei. També es demana que no es puguin indultar les persones que hagin sigut condemnades per delictes d'estafa, apropiació indeguda, blanqueig de diners, malversació i frau,
prevaricació urbanística i també els delictes de terrorisme o tortures, entre d'altres. Per tant, si es demanen aquestes reformes, que en algun moment donat s'han donat indults d'aquest tipus. A més, la proposició de llei exigeix que el govern remeti cada sis mesos a la Comissió de Justícia i al Congrés còpia dels expedients d'indults concebuts, concedits, i que aquests es publiquin anualment per al lliure accés dels ciutadans als expedients.
Esquerra Republicana encara va més enllà i vol que aquest òrgan parlamentari sigui el que otorgui els indults amb vot favorable de tres cinquenes parts dels membres de la comissió. Per tant, que no sigui el govern qui doni aquest indult, sinó una revisió molt més exhaustiva.
doncs també estarem al cas del que passi no estarem al cas no perquè el PP no té cap intenció segur que no i segur que s'han anat presentant aquestes propostes segur que des del 1870 s'ha anat volent reformar-les és molt fort 1870 vull dir que realment clar si pensem que passava fa 140 anys 1880 i on som ara
Clar, estàvem parlant que estava de rei que amadeu de Cebolla, que ha de marxar per poc. És 1870. És que és molt fort, 1870. Estem parlant de la Segona República. La vida era molt diferent. Perdó, de la Primera República. Primera, no segona.
Doncs bé, sí que ens hem fet res en tot cas d'aquesta proposta d'esquerra plural demanant aquesta reforma. Parlem, abans de parlar per això de l'últim tema que ens queda, faig l'apunt, eh? He buscat ja i tinc ja la informació sobre Ernest Hurtasson. Saps qui és? Et diu alguna cosa? No. Doncs és el candidat d'iniciativa a les europees. Es va triar el desembre.
Ostres, fos... Fort de temps. Sí, sí, sí, no? Cadere d'inici de les europees del març, sí, sí, sí, és que volia assegurar-me'n, eh? Es va triar el 21 de desembre i, bé, és jove, és diplomàtic i economista, vull dir que suposo que l'experiència o el bagatge el té, el que passa és que, clar, és molt poc conegut,
I tenint en compte que Raül Romeva era una figura molt coneguda, potser costa una mica arribar a... O al revés, o potser jugues amb que ja tens tota la feina feta per Raül Romeva i que bé. Els socialistes catalans també han apostat la seva carta en una figura poc coneguda, que és Javi López. Sí, és veritat. Sí, sí, perquè tampoc no és un nom que ens digués gaire més coses que Ernest Hurtas, un nom curiós, eh?
Escollit en primàries. En fi, més coses. Parlem ara del sondeig molt igualat del GESO pel Parlament de Catalunya. Aquestes enquestes que van apareixent i que realment, doncs,
convé estar-ne el cas o no, però si més no, per saber una mica de la tendència i cap on va evolucionant. No per saber com seran les properes eleccions, perquè tot això depèn, però sí per veure en quin punt som, segurament. Sí, hi ha hagut un moviment, perquè recordem que en les últimes dues edicions Esquerra estava com a primera força, ara passa a segona, però molt igualat amb Convergència i Unió, que trauria entre 35 i 36 diputats pels 34 o 35 d'Esquerra. Molt igualat.
El que sorprèn, i ja no deixa de ser sorpresa quasi, és que Ciutadans ja és tercera força per davant de la PSC-OPP i d'iniciativa. A mi encara em sorprèn, eh? Sí? Sí, ara... Clar, és que estem parlant que van començar amb 3, ara tenen, si no me dius, un ou, i doblarien altre cop, perquè passarien a tenir de 17 a 18 escons al Parlament de Catalunya. Jo n'hi do, eh? I el PSC molt endarrerit amb 14 o 15 escons.
És a dir, en cas de pacte ciu-esquerra, per exemple, seria el principal partit de l'oposició. El cap de l'oposició seria de Ciutadans.
Exacte, sí, sí. És curiós. És molt curiós perquè van començar, si no m'equivoco, van entrar el 2003 al Parlament, van seguir el 2006 amb 3 també, però el 2010 ja van... I el PSC, que crec que ara en té 20 o 19, doncs passa a 14 o 15. El PP també retrocedeix a 12 o 13.
iniciativa es manté amb 14 o 15, i l'escup que es doble amb 6 escons. Per tant, un Parlament molt... Molt dividit. Sí, molt dividit, molt polaritzat. Molt fragmentat també, exacte, sí. Sí, molts... És el que passarà també, suposo, també en clau municipal, és el que acostuma, o el que es preveu que pugui passar en les properes eleccions, no només a Catalunya, sinó també a petita escala. El cas del govern espanyol és una altra història.
Sí, és perquè, clar, diguéssim que és diferent. No es pot comparar. Això sí, en intenció directa de vot, Esquerra superaria, si a Convergència i Unió, del 19% d'intenció directa de vot al 16%. Clar que després als encastadors els agrada... És la cuina aquesta que hem de fiar d'aquesta cuina, doncs que per record de vot, per...
perquè no et volen dir a qui vols votar. Clar, i també potser que a l'hora de votar tothom es torni més conservador, o no? És a dir, que ara algú digui votaré Esquerra i acabi votant ací, o votaré Ciutadans i acabi votant Partit Popular, com per... Sí, no, no, s'enganya molt. És a dir, que tu vols ser de l'enquesta, dius això, i després dius, ai, no, en realitat sempre he votat més cap a aquest cantó, potser no m'atreveixo, no ho sé, eh? Sí, sí, s'enganya molt, evidentment. Si, per exemple, hi ha una intenció directa de vot al PP del 2%,
I, en canvi, se li donen 12 o 13 diputats, que és el que acaba tenint. Però és que a la gent no li agrada dir que vota el PP. És així. I els encastadors ho saben i per això aquesta cuina. És que si no estarien parlant que el PP trauria menys escons que la CUP, que li doblaria. Sí, sí. No, no. S'ha de fer aquesta cuina perquè...
Exacte. En fi, Sebas, moltes gràcies i fem un apunt abans de marxar per dir que Esquerra, aquí a Sant Just, ja té quantitat de cara a les municipals. Falta molt, eh? Falta més d'un any. Però ells diuen l'altre dia de Sergis, aquí a la ràdio, que han volgut fer el revés que van fer en les anteriors eleccions i és avançar-se una mica i no anar... De fet, Esquerra, els altres municipis també ho han anat fent així, presentar el seu candidat molt d'hora.
Aprofitar el moment, no? Clar, clar, no, evidentment. És estratègia. Doncs moltes gràcies, Sebas, i tornem la setmana que ve amb més anàlisi. Fins la setmana que ve. Que vagi molt bé, bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com 1, 2...
Ara passen quatre minuts de dos quarts d'una del migdia. Aquesta hora parlem de l'Ateneu i per això saludem al seu president, Albert Macià. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. I per parlar d'alguna manera de les activitats d'agenda, per exemple, i també d'altres qüestions vinculades amb l'actualitat. De fet, aquesta setmana hem de parlar també de l'Assemblea.
Sí, l'assemblea la vam fer el dissabte a la tarda, amb una bona assistència de socis. De fet, vam fer dues assemblees, una d'ordinària i una d'extraordinària, perquè havíem de canviar unes coses dels estatuts. I bé, jo crec que en principi van anar força bé, amb l'assemblea ordinària...
Doncs, a part de l'aprovació de tot el que és normal en aquests casos dels pressupostos passats, de la memòria dels pressupostos futurs, va haver-hi canvi de Junta oficialment, més que canvi i renovació. La Junta es presentava per motius diferents. No sé si vaig explicar aquí que hi havia aquell malentès. Per un tema de mals entesos d'estatuts amb els canvis, calia canviar-la totalment, calia
tornar a elegir-les va tornar va presentar tota la Junta va tornar a ser elegida i amb això doncs ja de moment tenim continuïtat pels propers anys a part d'això doncs com a temes a destacar doncs com estem ja van sortir dos temes una de tot el tema de la reorganització que derivi de l'entrada del cau farem passar per una assemblea extraordinària i un altre tema que bueno estem amb
tracta amb les CES per tal que alguns dels seus socis alguns dels seus protectors passin a ser socis de l'Ateneu i això generarà la necessitat que hi hagi unes tarifes especials per a aquestes persones que es vagin acostant gradualment a la quota estàndard i se'ns va donar carta blanca per poder fer aquesta negociació
I en el cas d'aquesta assemblea extraordinària que deieu pel tema del cau, hi ha data? No, no, hi ha data. Serà convocada quan, primer, lògicament, la reorganització de la casa la parlarem amb Junta i quan la Junta cregui que ja està això madur, llavors ho presentarem als socis. Per part de la reorganització, de fet, no? Bàsicament, de reorganització d'espai.
Com es va rebre, per això en general, l'Assemblea, la futura entrada del cau? Jo crec que l'entrada, com a tal, positiva. L'ubicació és més complicada? Bé, l'ubicació sempre hem dit el mateix. Pensem que el conseller executiu, la Junta, en principi, pensa majoritàriament que el lloc prioritàri és el lloc on està les CES, però les CES també podria mantenir allà un petit espai
per poder donar sortida quan hi ha les activitats que fan ells usant el pati i jo crec que tot això és qüestió de plànols i de moure possibilitats. Jo crec que és fàcil arribar a un acord i quan tinguem aquest acord que l'establim a nivell de Junta el portarem a l'Assemblea.
Serà que en el curs que ve aquest canvi, és a dir, l'entrada del cau és per al setembre ja, per entendre'ns? Difícilment, perquè per fer-ho necessitem ampliar espais i estem encara, bueno, estem en aquest moment ja valorant el cost del projecte i quan el tinguem valorat llavors entrem en una fase de portar-ho a l'Ajuntament i veure fins on podem fer. O sigui, difícilment, ja estem...
I amb això ja hem parlat també amb l'Ajuntament, que l'any que ve necessitarem, en cas que la parròquia no pogués mantenir la situació actual, segurament necessitaríem una ubicació temporal pel cau. Que se n'encarregaria, o que m'imagino que l'Ajuntament tindrà alguna cosa a dir-hi, no?, en aquest sentit. Han de dir alguna cosa, evidentment. Sí, sí.
Aquest és una mica el gran repte, suposo, per aquest any, no, també? O la gran novetat? Sí, per nosaltres és un gran repte perquè, clar, implica moltes coses, moltes coses, l'organització interna implica portar gent nova a la casa, sàvia jove que tingui això,
i implicar estar en contacte amb l'Ajuntament i trobar solucions a problemes que es plantegen, jo crec que és un repte realment molt atractiu. Com a mínim ho considerem així, l'Ajuntament.
Altres propòsits, perquè és d'any 2014, o altres qüestions que es van tractar, una és aquest tema de la CIES que ens comentaves, no també? Sí, bé, amb la CIES estem arreglant temes administratius, bàsicament també, i això comporta que alguns dels socis, alguns d'aquests que en diuen els protectors, haurien de passar a ser socis de l'entitat, i llavors, lògicament, això representa un...
un cost i per tal d'equilibrar el seu per tal que puguin planificar els canvis que això representa econòmicament no ho fem de cop i volta sinó que ens vam donar un marge de temps per fer-ho ben fet
Continua també la quota jove, no?, que això es va estrenar l'any passat. La quota jove es va estrenar, sí, ja vam donar números, tenim 40 i tants socis joves. Que han entrat de nou. Venen majoritàriament pel fet que són alumnes de l'escola de música.
però també ara en tenim en previsió, el que passa és que això és un tema d'aquesta setmana, posterior ja a l'assemblea, que n'entri algú més, no gaires persones, però unes quantes més, perquè hi ha altres activitats de la Taneu, i això sí, això es va aprovar ja l'any passat i és una cosa fixa ja. A més a més, també la setmana passada va començar el cicle de documentats de muntanya, no?,
Va començar, va tenir una molt bona acceptació, el documental era extraordinari, veure i sentir explicat pel mateix protagonista, un senyor que es dedica a fer aquestes muntanyes, no només les fotografies, els vídeos que portava,
sinó les explicacions van ser realment interessantíssims. A vegades, pues, rescats dels de muntanya, tot el que va presentar realment va ser per la gent de muntanya, va sortir satisfeta i esperem que els propers documentals segueixin amb la mateixa línia d'interès.
i que es farà un cop al mes, per tant, doncs... Un cop al mes. Una nova iniciativa d'aquestes... De la CEAS, que realment, últimament ha portat bastantes noves iniciatives, les curses de muntanya, les sortides en família, això vull dir que per reactivar... Bueno, reactivar la CEAS té moviment, però per portar nova gent cap aquí. Exacte. I de cara a aquesta setmana, és a dir, una mica... Aquesta setmana és una mica pobra...
Venim de molta intensitat, no? Venim de molta intensitat i llavors pràcticament només hi ha el que és les sortides de les seves pròpiament habituals de cap de setmana.
i podem dir també que l'Orfeó actua a l'Hospitalet de Llobregat, en el marc del músic oral que organitzen aquella població, i això serà el dissabte aquest de les 8 de la tarda. Doncs aquesta és l'actualitat immediata, com si diguéssim de la Taneu, hem parlat, però també de l'Assemblea de dissabte i també dels riptes, per tant, d'aquest 2014 anirem parlant perquè hi ha coses que, com dèiem, estan obertes. Continuarem parlant.
És a dir, que cada dimecres ens posarem una mica el dia de l'actualitat de l'Ateneu amb l'Albert Nassia, el seu president. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres, com sempre. I que vagin molt bé. Fins aviat. Bon dia. Adéu-siau.
Veus de la parròquia. Paraula viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert. Una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
60 i més.
El magazín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Just a la fusta.
Amb un tres quarts del migdia, aquesta hora parlem de llibres amb la Silvana Vogt. Bon dia, Silvana, què tal? Hola, bon dia. Per parlar aquesta setmana d'un llibre, la setmana vam començar a parlar d'ànima, que ens vas recomanar moltíssim, i avui em sembla que no anirà tant per aquí el comentari, no serà tan en positiu.
No, avui porto la novel·la catalana del moment, de la Marta Rojals, d'edicions RBA, la novel·la que es diu L'altra, segon llibre d'aquesta autora, que va debutar fa quatre anys amb un...
amb un llibre que es deia Primavera, Estiu, etc. I que realment a mi m'ha decebut força. Aquest segon. Aquest segon. El primer no era tan entusiasta com d'altra gent, però sí que el bebeia una força, un estil, una primera novel·la molt ben escrita, molt rodona, potser una mica llarga...
Però aquesta ha arribat amb crítiques excel·lents, l'han anomenat gairebé una obra maestra i jo trobo que és un llibre que no m'acaba de tancar, que no l'acabo de veure del tot tan correcte com ho diuen.
Bàsicament, l'estructura d'aquesta novel·la i la de Primavera Estudio, etc., són la mateixa. O sigui, és un triangle amorós amb una sorpresa final, que pretén fer que la història es resignifique, que el lector, després de llegir el final, digui, ah, mira, per això aquesta noia, tant en aquest llibre com en l'altre,
fa aquestes coses o tenia aquesta mena de conflicte. En el marco, en aquell, eren les Terres de l'Ebre, un poble on es feia molt hincapié en la llengua, en la manera, en el dialecte. També era com estava escrit, no? Sí, era com estava escrit, i aquest, en canvi, la Marta Rojal ja és a Barcelona,
el Marco és Barcelona i la crisi, una crisi que pateix l'Anna, la protagonista, que és una crisi de parella, una crisi de l'edat, perquè està arribant als 40 anys i comença a plantejar-se si tenir o no tenir fills. A més a més, afegim la crisi econòmica que patim tota la gent d'aquest país. I la protagonista, l'Anna,
troba com a solució per tirar endavant aquestes diferents crisis la trobada d'un amant jove, un noi, el Teo. Llavors, jo el que trobo d'aquest llibre, a més que es repeteix l'estructura del primer, que és gairebé com si tornessis a llegir el primaverestiu, etcètera, però amb un... En un altre.
amb un context urbà, amb un altre paisatge, és que els personatges són absolutament plans. O sigui, que hi ha un personatge principal, que és l'Anna, que és el personatge que s'ha de lluir, que és el personatge que sembla que no vol brillar, però al costat de la resta de personatges que ens planteja la Marta Rojals, aquest és el personatge guai, el personatge intel·ligent, que a més a més...
va marcant tot el temps en el llibre les faltes del llenguatge, també hi ha una crisi del llenguatge, no només la crisi econòmica, la crisi de parella, la crisi de l'edat, sinó la crisi del català que es parla a Barcelona i que en el llibre està sempre marcat en cursiva, cosa que carrega molt el text, que ja entenc que si es diu aquella paraula no és correcta, però ella tria remarcar-lo.
I això és un estil que, a més a més, va avançant com a trompicons.
Anem avançant en la història d'aquest triangle amoroso de l'Anna amb el Teo, que és el seu amant, i els problemes que l'ocasiona amb el Nel, però amb contínuos flashbacks. Flashbacks que van donant al lector una informació sobre el seu passat i sobre uns traumes del passat, que és allò que intenta després justificar que el personatge actua de la manera que actua o que és com és.
Jo trobo que aquestes tornades al passat contínues, on el narrador tot el temps està amagant alguna peça de la història, o sigui que no acaba de dir tot, sinó que trenca la història, torna al present i 30 pàgines més endavant torna cap enrere una altra vegada per posar una mica més d'elements a aquella història del passat,
jo trobo que fa que la història es repeteix molt. O sigui, molt repetitiva, que és un llibre suposo que amb 150 pàgines menys hagués guanyat molt, però molt, molt. I clar, sobretot trobo que
Tu tens un narrador en tercera persona, és un narrador omniscient, un narrador que ho sap tot dels personatges. Llavors, aquestes últimes cinc pàgines on el narrador ens explicarà el gran secret de l'Anna, jo ho trobo una estafa, com a escritora o com a lectora. És un cop d'afecte, no? De fet, jo també l'he llegit i recordo que amb les últimes deu vaig dir, ostres, així com hauria d'haver estiu, etcètera, amb el final...
em podia agradar més o menys però no em va condicionar tant en aquest cas sí que vaig dir em va agradar el cop aquest final sí, jo trobo que és un a veure, que és un el cop final
Jo ho trobo com una trampa del narrador. O sigui, que tu dius, m'has mostrat durant 300 pàgines un personatge i has triat a dir la part important del personatge i dius, no afegeix res a la història. O sigui, a mi el que m'ha passat és que dius, aquest cop final, què afegeix a la història? Res.
L'única cosa que m'afegeix és que a mi, com a lector, m'hagués agradat que m'ho diguis abans. O sigui, quan acompanyàvem l'Anna en la seva marató sexual d'alguna manera amb el Teo, o quan discutia amb les amigues o no estava del tot dins del grup d'amics i aquesta incomoditat contínua d'ella, i dius, a mi com a lectora no em serveix de res saber això al final.
A més a més, trobo, com en el Primaverestiu, etcètera, que també hi havia aquest cop final, aquesta sorpresa final o aquest intent de justificar l'anterior, que no és ni tan sol tan important. O sigui, que és un tema, no ho direm perquè no vull agafar la sorpresa per a la gent que no l'ha llegit,
però em sembla que es queda molt a la superfície, que no va a fons. Trobo que la Marta tenia un material per fer una novel·la excel·lenta, profunda, amb un tema ben triat. La crisi, a més a més, fa molt hincapi en la incomunicació, en l'era de les tecnologies, el WhatsApp, el Facebook, tot això, però estem sols, absolutament sols, amb les nostres misèries.
però que s'acaba menjant el llibre el tema de la relació, sobretot sexual, amb l'amant. És veritat, això, eh? I que la resta, que era la crisi, la crisi econòmica, la crisi del llenguatge, la crisi de parella, la crisi de tenim títols universitaris i no ens en sortim perquè no hi ha res, tot això queda com...
Rere fons, però allà molt lluny de la història que és sexual, bàsicament. Sí, en aquest cas no s'hi entra tant, no? És a dir, sí que es ven com una novel·la de crisi en aquest sentit i no s'aprofundeix, com dius. És com una fotografia només, la crisi. O sigui, la novel·la comença, la presentació de la novel·la, la presentació dels personatges són uns personatges atravesats per aquestes crisis que he enumerat,
però a partir de la pàgina 100 ens oblidem completament, o sigui, surt per allà, al darrere font, però res més, res més, i a més a més s'ha plantejat com la gran novel·la sobre la crisi, dius home, una crisi...
Una mica especial, perquè els protagonistes viuen en un pis amb terrassa i tenen una casa a la costa que podran vendre si no poden fer front a la hipoteca. O sigui, en quant a crisi econòmica jo la trobo una miqueta...
Justa. Amb limitacions. Sí. Però això, o sigui, em sembla que sobretot és un llibre que ha estat publicat, suposo, en presses. Que l'autora tenia molt material per fer una gran novel·la i que probablement s'ha precipitat, no ha corregit i hi ha moments del llibre en què et perds, que...
Hi ha regles de la literatura, regles de la narrativa que no es compleixen i que dius, això és simplement perquè ningú no ha corregit el text, perquè l'editor no ha fet probablement prou bé la seva feina, perquè és una escriptora amb un èxit brutal amb la seva primera novel·la, que deia que no hi va tornar a escriure,
i porta en el manuscrit de la següent novel·la i diu, sí. De fet, em sembla que porta moltes edicions. Hi ha molta gent que no estarà d'acord amb la crítica que faig, però realment jo crec que si tu llegeixes el llibre amb una mica d'ull de lector, d'haver llegit molt durant tota la teva vida, trobes això. És una llàstima, d'alguna manera, perquè la Marta Rojals té un llenguatge o un estil...
molt fort, molt contundent, molt fresc, que arriba a tothom, però que dius quina llàstima que la part formal de la narrativa, jo crec que no s'han sortit prou bé. Potser el que passa és que feia temps que no apareixia algú una mica diferent o que despuntés o que no fes el que s'esperés aquí a la literatura catalana i llavors potser tots ens hi hem aferrat una mica massa. Sí, és com l'obsessió de trobar la nova Rodorea.
Però també va passar amb la Sílvia Alcántara, la Sílvia Alcántara que va escriure L'olor de Colònia, que va tenir molt més èxit que El primaverestiu, etcètera, perquè crec que porta 18 edicions. Després va sortir amb una novel·la però molt més curta. Jo crec que la Marta Rojal s'equivoca sobretot en les 350 pàgines. Aquesta és una història petita per explicar en un llibre petit, concentrat, minuciós, de no desviar-te del tema, de triar bé de què vols parlar.
I això, la Sílvia Alcántara també deia, oh, la gran escriptora catalana, per fin tenim... Bé, el segon llibre era més ben discret, era la seva primera novel·la, malgrat que havia publicat L'olor de Colònia primer, la primera novel·la és la que va publicar després, i res, estem a la búsqueda de la gran escriptora catalana.
Però trobo això, que la part de la novel·la on fa aquesta mena de fotografia de la realitat, com aquestes postals, la Marta Rojal és una persona que sap escriure perfectament bé la realitat, o sigui, les converses d'amics, les situacions del bar amb un amic o la discussió amb la parella, o sigui...
Té com un radar, com una força, com una manera de dir-la que dius és que em veig. O sigui, tothom és bé reflectit en aquesta escriptora. Però la història en si em sembla que fa aigües. Doncs moltes gràcies, Silvana, per aquest apuntament sobre l'altre de la Marta Rojals. La setmana que ve, més llibres. Gràcies i que vagi bé. Bon dia. Gràcies.
Just a la Fusta. Sant Just en directe. I així que veiem també el Just a la Fusta d'avui, dimecres 12 de març. Agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Buen al serveis informatius i a la producció del programa, el Carles i Randeri Rius a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Lluís Monfort, regidor d'educació i portaveu d'iniciativa a l'Ajuntament de Sant Just. I a més a més també hem fet tertúlia esportiva amb l'Emilius Casocchio, el Carles i el Seves Elias i amb el Seves també
hem repassat l'actualitat política de la setmana. Hem parlat de l'Ateneu amb l'Albert Macià i ara mateix també hem parlat de llibres amb la Silvana Vogt. Us ha parlat Carme Berdoi des de les 10 i fins la 1 i tornarem demà amb més coses per explicar-vos què és el que passa a Sant Just i també fer-vos els matins una mica més entretinguts. Ara us deixem amb el Sant Just Notícies d'edició Migdia amb l'Andrea Bueno.
Que vagi bé, que passeu. Un molt bon dimarts.
Fins demà!
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
En marxa el procés de preinscripció escolar pel curs 2014-2015. Fins al dia 21 està oberta pel segon cicle d'educació infantil i primària i ESO. A Sant Jus tots els nens i nenes que ho demanen tindran plaça en una escola pública. El curs que ve estarà marcat segurament per la llei verd. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Noticies edició migdia d'avui dimecres 12 de març. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
L'Ajuntament defensarà el model educatiu de l'escola Bressol Marrex en front de la reforma de l'administració local. El regidor d'Educació assegura que des de Sant Just seran beligerants si algun govern no vol aquest model educatiu. Les persones de més de 62 anys podran rebre una subvenció per l'IBI. És una de les novetats de la convocatòria d'ajuts per pagar l'impost de bens immobles. Enguany s'amplia el nombre de col·lectius beneficiaris.
L'Ajuntament ha poques dècimes de reduir un 10% el consum energètic municipal del 2013. Al Consistòries va marcar aquest objectiu de reducció dels consums energètics dels equipaments i el llumenat públic. Per aquest any es plantegen reduir un 5% més.
Bon dia. En marxa el procés de preinscripció escolar pel curs 2014-2015. Fins al dia 21 de març està obert el període de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil i primària, educació secundària obligatòria i centres integrats. A Sant Just, tots els nens i nenes que ho demanin tindran plaça en una escola pública. Sant Just Notícies.
L'Ajuntament treballa amb la idea que uns 170 nens i nenes començaran P3 al setembre. Per això, Lluís Manfort, regidor d'Educació, apunta que tots podran assistir a una escola pública de Sant Just si us sol·liciten i que, si cal, es podria fins i tot obrir una segona línia a l'escola Montserrat, ho ha dit el Just de la Fusta. Exactament. Nosaltres fa uns anys teníem 210 nascuts aproximadament i ara en tenim 170. Aquella segona línia de Montserrat que ja vàrem habilitar i que més a vegades ens cala una mica de curta
per tirar endavant no la fem possible, no la executem i si calgués la duplicaríem. Un dels requisits que segueix atorgant més punts als nens i nenes que entren a P3 és tenir germans o germanes inscrits al centre. El lloc de residència o de feina dels pares també compta, així com també que un dels progenitors hagi estat alumne de l'escola. Lluís Monfort ha donat més detalls.
El que dona més punts és tenir germans en el centre. També tens punts per ser resident aquí. Punts si el pare o la mare o els dos treballen aquí. Si tens renda mínima d'inserció que obres, també tens uns punts. Si ets un exalumne del centre, també tens una puntuació extra d'uns 5 punts. La suma de les situacions pot generar que tu pràcticament segur que vagis a fer una prescripció, com és el cas de la gent que té germans, entris en aquell centre.
A l'Institut de Sant Just, d'altra banda, primer d'Essos, podrà acollir a tots els alumnes provenents de sisè de primària dels centres públics del municipi, ja que hi haurà quatre línies. Sant Just Notícies. El curs que ve estarà marcat de ben segur per l'anomenada llei verd, l'OMSE. A hores d'ara, segons Ben Fort, encara no se sap com afectarà l'ensenyament al proper curs. Es desconeix, per exemple, el percentatge de classes que s'hauran d'impartir en castellà i també què passarà amb els consells escolars, entre altres incògnites. El regidor d'Educació, de fet, s'ha mostrat preocupat per aquestes i altres qüestions.
Estic preocupats per diverses coses. Per l'aplicació de la llei verda, en tots els seus aspectes. La manca de democràcia en els centres, l'aplicació d'uns currículums que segurament s'allunyen d'aquella construcció que havíem anat fent col·lectiva de fer ja molts anys. Per altra banda, jo també estic preocupat per les retallades que s'estan fent en els centres. Per altra banda, estic preocupat per com podrem continuar els ajuntaments fent aquesta tasca d'acompanyament.
A més, Monfort anuncia que tampoc se sap quin futur espera a l'educació de 0 a 3 anys. Sant Just Notícies.
Per explicar als pares i mares el projecte educatiu de cada escola, els centres han fet les darreres setmanes jornades a portes obertes. El primer en fer-ho va ser Canigó. El centre ofereix dues línies a P3, per tant 50 places. Disposa de servei de menjador i activitats extraescolars i a més requereix el compromís dels pares a l'hora d'implicar-se en l'educació dels seus fills. El director del centre, Lois Sala, detallava la metodologia de l'escola Canigó. Està pensat per una formació...
global de les persones. L'objectiu prioritari que com a escola tenim és que tots els nostres alumnes finalitzin aquesta etapa amb les competències bàsiques assolides. Vol dir que adquireixen tots aquells aprenentatges que han de ser la base de la seva posterior educació.
L'escola Montseny va fer jornades a portes obertes una setmana després. Compte amb una línia P3 i pel curs 2014-2015 compta amb una quinzena de germans. Una de les característiques més destacades del centre és que és una escola verda des de fa més de 10 anys. Carme Miró és la seva directora.
Ens hi sentim com a tals, vull dir que és un dels nostres projectes estrella. Treballem molt més altres coses que penso que els pares també ho han de saber. Quan un porta a una escola els seus fills ha de conèixer una mica quins projectes té, també veuran l'anàlisi de les competències bàsiques, els resultats que tenim, que són molt bons i que puguin preguntar-nos i tots aquells dubtes intentarem solucionar-los.
L'Escola Montserrat, d'altra banda, va explicar als pares i mares la seva metodologia, caracteritzada per potenciar l'hàbit lector dels nens i nenes i els grups de treball de les matemàtiques, així com també l'aprenentatge de llengües estrangeres. N'ha parlat la directora del centre, Pilar Junquer. Nosaltres donem molta importància a les llengües estrangeres, amb la introducció de la segona llengua estrangera, el francès, al cicle superior, a 5a i a 6a de primària. L'anglès el treballem des de P5 fins a 6a,
amb la participació en diferents projectes d'innovació, com són el Sharing to Learn, el eTwinning, que és un projecte de col·laboració a nivell escolar de tot Europa, amb l'English Day.
Montserrat ofereix una línia P3, per tant, 25 places i pel curs que veja a compte amb 16 o 17 germans. I també han arrencat les preinscripcions d'educació secundària obligatòria. L'Institut de Sant Just oferirà quatre grups a primer d'ESO. Segons el seu director, Jesús Margarit, els punts forts del pla d'estudi són les llengües i les competències digitals.
a necessitats que donen el currículum, però també altres, tipus segones llengües, terceres llengües, quartes llengües, activitats escolars, tot el que sigui potenciar el més enllà estrictament del curricular, igualment el tema digital, el tema de l'habilitat per moure's en aquest món en què estem, i d'altra banda, la franja una mica més necessitada d'atenció, dediquem un esforç i unes energies constants a aquest tipus d'alumnat quan arriba als centres.
La preinscripció pel proper curs de l'Escola Bressol Municipal Marrec serà el maig. Per tant, les jornades de portes obertes al centre seran a finals d'abril. Per a més informació sobre els criteris de puntuació en les preinscripcions, podeu consultar al web de l'Ajuntament, www.sanjus.cat.
Més qüestions, ara passant 8 minuts de la 1 del migdia. El regidor d'Educació de Sant Just assegura que l'Ajuntament defensarà el model educatiu de l'escola Bressol Municipal Marrex en front de la reforma de l'administració local. Lluís Monfort ha estat contundent assegurant que si algun govern no vol aquest model educatiu, des de Sant Just seran beligerants per defensar-lo. Sant Just Notícies.
L'Arçal, la llei de racionalització de l'administració local, preveu, entre altres coses, traspassar a les diputacions la gestió de centres educatius municipals, com Barrex. En el cas del centre Sant Justenc, des de la Diputació de Barcelona han assegurat al regidor d'Educació de Sant Just que no tenen cap indicació per assumir la gestió. De tota manera, Lluís Monfort reivindica que l'Ajuntament lluitarà pel model actual de l'escola Bressol. Sentim-lo al just a la fusta. No sabem què és el que virà la gestió.
llei, però ens hauran de fer fora de l'escola Marrex. Nosaltres estarem allà. El nostre model és Marrex. Si algú no vol que sigui un Marrex, ens hauran de fer fora. Per tant, no es planteja cap canvi, no? En absolut. Deixar passar el temps, buscar totes les fórmules per continuar i defensar el model Marrex al màxim per justícia i perquè el model Marrex és un model d'èxit. Ho miris com ho miris.
Des de l'equip de govern, per tant, assegura Monfort, suposaran l'externalització de la gestió del centre educatiu. Sant Just Notícies. Lluís Monfort, que també és portaveu d'iniciativa, afirma que aquest any és un dels més difícils a l'hora de governar pel gran nombre d'incerteses provenents de lleis com l'Arsal. Exactament no sabem on som.
I això és molt real quan vius mirant el FACS o el Cuerba Electrònic. Aviam quina és la instrucció que ens envien des del Ministeri d'Hisenda. I un cop la llegeixes i veus les ambiguïtats manifestes que té en segons quins punts, te'n vas corrent d'un interventor.