Estrangers seran sobretot líders de l'esquerra llatinoamericana
a qui la revolució cubana va inspirar.
No hi seran en canvi presidents com el nord-americà Barack Obama
ni tampoc líders europeus com la cancellera alemanya Angela Merkel
ni el president francès François Hollande que hi enviaran representants.
Avui es posa en marxa una gran campanya per impulsar l'acollida
de persones refugiades a Catalunya.
La campanya que es presenta aquest matí denuncia que l'estat incompleix
el compromís de rebre més de 17.000 refugiats
i vol potenciar Catalunya com a terra d'acollida.
A més, ha avançat que convocaran una manifestació pel 18 de febrer.
La Guàrdia Civil ha detingut una parella d'homes del municipi de Bícar, a Almeria,
que havien pagat 10.000 euros per una nena acabada de néixer.
També han detingut la mare del nadó que feia 3 dies que havia donat llum.
La investigació va començar quan els agents van saber
que la dona podria haver rebut diners a canvi de fer de ventre de lloguer.
Mesos enrere es va sotmetre a una inseminació artificial
en una clínica de Màlaga.
La nena ha quedat sota la protecció de la Junta d'Andalusia
i els 3 detinguts podrien ser acusats d'un delicte
contra les relacions familiars.
Aquesta setmana fa un any que les falles del Pirineu
es van convertir en patrimoni immaterial de la humanitat de l'UNESCO.
Des de llavors, la festa ha duplicat el nombre de visitants
i fins i tot s'ha creat una càtedra universitària
per divulgar i preservar la celebració.
Ens ho explica el nostre corresponsal al Pirineu, Eloi Barrera.
Bon dia.
La seixentera de pobles fallaires al Pirineu
han vist com aquest estiu es duplicava la fluència de visitants
la nit de Sant Joan quan es baixen les falles
des de les muntanyes fins als pobles.
Júlia Alegre, director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida,
diu que gràcies a l'UNESCO arriben visitants d'arreu del món.
Ens dota la nostra destinació d'una projecció internacional
que ens va molt bé i està molt alineada
amb el creixement que any rere any estem tenint
de turistes internacionals a la nostra demarcació.
En alguns pobles han hagut de dissenyar plans de seguretat
per acollir milers de visitants en una sola nit.
Per preservar l'essència de la festa, tal com exigeix l'UNESCO,
la Generalitat i la Universitat d'Eida han creat una càtedra
sobre patrimoni immaterial dels Pirineus
que es presentarà aquesta setmana.
Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, corresponsal, Pirineu Central.
Ara als esports amb Jordi Iturria.
L'Espanyol juga avui al camp de l'Alcorcón
al partint de nada dels sencers de final de la Copa del Reis.
Serà a partir de les 9 amb la transmissió de Catalunya Ràdio.
També juguen avui els partits Leganers-València,
Sporting-Eivar i Betis-Deportivo.
El Barça jugarà demà i el Nàstic ho farà dijous.
A l'NBA, derrotes de Memphis i Minnesota.
L'equip de Marc Gasol, que ha fet 19 punts,
ha perdut amb Charlotte per 104 a 85.
El de Ricky Rubio, que ha notat 11 punts,
ha estat superat per Juta per 112 a 103.
Encara en Bàsquet, direm que el Manresa
s'ha quedat sense el xec Patrick Aude
per una lesió de turmell.
Estarà a 6 setmanes de baixa.
Avui hi ha partits de la Lliga-LEP.
El Lleida juga a les 9 del vespre,
a Galícia a la pista del Marín.
A les 8 ho farà el Prat, a la pista del Guipúscoa.
I a les 9 del vespre, el Barça ve, rep el Burgos.
També es disputa avui un partit
de la Lliga de Bater Polo
entre el Catalunya i el Rubí.
I acabarem dient que en escacs
l'enfrontament entre Carlsen i Cariakin
s'ha acabat amb empat final a 6 punts.
S'hauran de disputar demà unes partides ràpides
per desempatar i decidir
qui és el campió del món.
Fins aquí, les notícies.
En aquests moments, Europa em fa vergonya.
Aquest cap de setmana,
Catalunya Ràdio us ofereix
Les Cares d'Europa,
dos programes especials de l'equip del Suplement.
Coneixerem les dues cares d'Europa.
Dissabte, la cara A,
en un programa en moviment des de Brussel·les.
Aquest és el Parlament Europeu.
Aquestes cadires s'han vist sempre plenes?
Costa que es vegin plenes.
I diumenge, la cara B,
des de Ceuta, Sicília i Grècia.
Ens van salvar un dia a les 7 del matí,
després de dos dies al mar.
Amb el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya,
el grup de periodistes Ramon Bernils,
el Parlament Europeu i la Comunitat d'Eco.
Aquest cap de setmana,
el Suplement es mou.
Les Cares d'Europa,
amb Ricard Ostrell.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Què? Qui? Quan? Com? Per què?
Què? Qui? Quan? Com? Per què?
Què? Qui? Quan? Com?
A l'hora d'invertir els teus estalvis,
hi ha una pregunta que només nosaltres podem respondre.
On inverteixes els teus diners?
Amb Mútuo Activos pots invertir en els mateixos fons
en els quals Mútuo Madrilenya
inverteix gran part del seu patrimoni financer.
Amb les mateixes condicions i el mateix equip d'experts.
On? Junts.
Amb la Mútuo.
Mútuo Activos.
Truca al 900 555 559.
Viatja a un lloc de vaixelles cristalines
i cels de plafons lluminosos.
Recorre cuines internacionals
i viu el somni d'una habitació endreçada.
Els dies 4, 6, 8 i 11 de desembre,
viatja a Ikea.
T'hi gaudeix d'un 10% de descompte
amb coberteries i de moltes ofertes i activitats més.
Informa-te'n a Ikea Ponés barra Catalunya.
Potxas, motos, furgos...
A Mil Anuncios trobaràs la major varietat
per comprar o vendre a tota velocitat.
Mil Anuncios.
Mucho de todo.
Has pensat mai en tot el que t'ofereix
la xarxa de transport públic?
Autobusos, metros, trens i trenvies
per anar allà on vols.
A qualsevol hora de dia i de nit.
Tens diferents títols integrats
per escollir el que més ajusti a les teves necessitats.
Estalviaràs diners i energia.
I reduiràs la contaminació i el soroll.
Mou-te'n, transport públic.
Tots són avantatges.
ATM, àrea de Barcelona.
Generalitat de Catalunya.
Com ha anat el teu viatge?
Ràdio 2M, 98.1
El nou Kia Sportage
et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia.
Sistema de frenada d'emergència.
Porta posterior intel·ligent.
Assistem dinàmic per llums de carretera.
Vine a conèixer-lo a AR Motors
a les seves instal·lacions de Sant Just d'Esvern i Badalona.
Reconegudes amb la categoria Kia 5 estrelles
pel seu servei excel·lent.
Qualitat amb 7 anys de garantia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'esmood jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Hold on to my love.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Estimat diari.
Avui hem fet el programa 1700
de la penya del morro a ràdio d'Esvern.
Després de 9 temporades,
no sé si podré continuar fent el programa.
és un pes molt feixuc que ja no puc suportar més.
Sempre penso, va Jordi, va, vés l'últim i deixa-ho,
però és que no puc, no puc, oh senyor.
No, haig de ser fort, haig de ser fort, haig de ser fort.
Fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti
que m'està taladrant el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morro.
Cada tarda de 5 a 7, tot és un drama.
A Ràdio d'Esvern.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
Just a la puesta.
Molt ben dia, passant 11 minuts de les 10.
Comencem aquesta hora, el Just a la Fusta,
d'avui dimarts 29 de novembre.
Arrenquem el programa de seguida
parlant de les notícies més destacades de Sant Just.
Farem també un cop d'ull a l'actualitat general del dia.
Parlarem del temps.
Som a Carles de Hernández i Rius
en aquesta primera hora.
I avui, a partir de les 11,
entrevistarem el president de Sant Just Solidari,
Lluís Casals,
per parlar del nou llibre
que presenten aquesta setmana Sant Just.
El dos cordadots de Tertúlia
amb Jaume Camprecis, Pep Quintana i Jordi Ferraz.
I també avui tindrem un capítol més
de la història de Sant Just amb Pep Quintana.
També sabrem quina és l'actualitat de l'esport local
en la secció amb el Marc Romero del Jovem a casa.
i acabarem parlant de coaching.
L'assessió de coaching avui la dedicarem a parlar
d'addiccions amb la Maite Barranco.
Tot plegat des d'ara
i fins la una del migdia.
Comencem.
i fins la una del migdia.
la una del migdia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a 16. Les sessions
de l'Aprenent Plegats es fan un cop al mes
i les primeres entrevistes es fan avui
i dijous. Les primeres sessions
de treball es faran a partir del 13 de desembre
els dies 13 i 15
i l'horari serà de 7 del vespre
a dos quarts de nou i per saber si encara queden
places disponibles us heu d'adreçar
directament a les escoles Sant Justenques o directament
a l'Ajuntament de Sant Just.
I acabem amb una última qüestió, Andrea.
I acabem parlant d'un tema
que avui ampliarem. Programa
Parlem de Sant Just Solidari que presenta demà
dimecres a Can Ginestar el llibre
Mirades, 25 anys d'amistat.
És una publicació que recull testimonis i projectes
de l'agermanament de Sant Just i la cita
nicaragüenca de Camoapa, pobles
agermanats des de fa 25 anys.
La presentació de Mirades, 25 anys
d'amistat, 1991-2016
comptarà amb la participació d'Adrià
Bas, director del programa Solidaris de Catalanya
Ràdio, un espai guardonat amb el
Premi Memorial Joan Gomis
2016. I òbviament, doncs,
també existirà el president de Sant Just
Solidari, Lluís Casals, i l'alcalde
Josep Perpinyà. L'acte serà
demà, dia 30, a dos quarts de vuit del
vespre, a la sala Isidor Consul
de Can Ginestar.
Doncs són aquestes les notícies
més destacades d'aquest matí. El que fem
ara és de seguida parlar de
l'actualitat general del dia, també, doncs,
diferents notícies en clau política,
cultural, d'esports, una mica
de tot, però abans, també, doncs,
un apunt musical en clau d'actualitat.
Ho fem parlant, doncs, d'uns premis que es van lliurar i el vespre.
Són els premis Arca Lliure
cada any, aquesta època, a l'Associació
de Representants, Promotors i
Mànagers de Catalunya. És la 14a edició
d'aquests guardons
i ho fem, doncs, parlant
d'un dels premiats
com van ser els
Oques Grasses, entre d'altres.
Oques Grasses van ser premiats
per la millor gira per festes majors de temes propis,
Love of Lesbian per la millor gira internacional
d'artista grup català, Manel per la millor gira de festivals
i Els Catarres per la millor gira de sales de Catalunya.
També Sopa de Cabra per la millor gira de teatres i editoris.
Entre molts d'altres,
aquests són els guardons que s'han donat
i, mira, avui ens quedem
amb els menys coneguts, potser, d'aquests grans grups,
no?, Oques Grasses
i aquest tema que es diu
Cara de Cul.
Són així.
I he guanyat
Tot el que volto a mi
Els dies que he viscut
I els amics de veritat
He guanyat tot el que no he perdut
He guanyat per tenir el que he perdut
I tu
I tu
Em passa a anar de cul
I no t'ho ha dit ningú
I jo
I jo
Vaig per tot el que puc
Però tinc cara de cul
I no ho ha dit ningú
Jo només penso en mi
Però només penso en tu
M'encanto a cinc d'un cinc l'aiment
Que tot m'ho torna i tot m'ho pren
I em quedo amb tot i em quedo amb res
He perdut
Un tros del meu orgull
I m'hi he deixat la pell per anar endavant
D'estar porut no pisc
Perquè els dies se'n van
Però no he perdut
El riu del meu poble
Ni les ganes que em sobren
He perdut aprenent
I aprenent m'he fet gran
I he guanyat
Tot el que m'he estimat
La sort d'anar vivint
Tot el que sento a dins
He guanyat tot el que no he perdut
He guanyat perdent el que he perdut
I tu
I tu
Em passa a anar de cul
I no t'ho ha dit ningú
I jo
I jo
Vaig fent tot el que puc
Vaig a anar de cul
I no m'ha dit ningú
Jo només penso en tu
Però només penso en tu
Meravellós
Meravellós
Meravellós
Meravellós
Meravellós
Meravellós
Desastre
Meravellós
Meravellós
Meravellós
Meravellós
Meravellós
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Des del cap de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Jus, Avinguda Indústria, sense números.
Estem escoltant just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat,
el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Jus d'Esvern,
darrere el mercat.
Un quart i mig d'11 cop d'ull ara a diferents temes que tenim a les portades dels diaris d'avui, Andrea.
Molt bé, doncs comencem parlant d'educació, és el tema destacat a tots els diaris.
El periódico ens diu
Una nova selectivitat enterra les revàlides, modificació d'una emblemàtica llei del Partit Popular.
Educació excedeix que l'examen al final del batxillerat sigui idèntic al davant de l'OMSE
i el ministre Méndez de Vigo també permetrà que les proves a la capa primària no siguin obligatòries.
D'altra banda, a l'avantguarda llegim que el PP enterra la revàlida i recupera la selectivitat.
El govern Rajoy assumeix l'eliminació de les proves, el principal llegat de verd,
i les autonomies aplaudeixen la mesura després de cinc anys de conflicte.
Per últim, el diari ara, més breument en portada, ens diu que el PP es fa enrere i recupera la selectivitat,
titular molt similar a l'avantguàrdia.
Méndez de Vigo modificarà l'OMSE, però manté les beques de 6.000 euros per estudiar en castellà a Catalunya.
Aquest és el tema principal dels tres diaris, però cal destacar que les imatges més importants de tots els diaris
són els homenatges que es van fer ahir a l'Aban en homenatge a Fidel Castro.
A l'avantguàrdia, per exemple, veiem una dona plorant en aquest lloc emblemàtic per homenatge a Fidel Castro.
Al diari ara també veiem una imatge de llargues cues per fer aquest homenatge
i al periòdico fins i tot una cua encara més llarga de persones accedint a la plaça de la Revolució Cubana de la Habana
en aquest homenatge de Fidel Castro.
Doncs actualitzem ara aquesta informació amb els diaris digitals
i ens en anem, per exemple, a l'avantguàrdia que obre un avió en el que viatgeva un equip de futbol brasiler
que s'estavella a Colòmbia.
És un tema que trobem, evidentment, a l'última hora i ben destacat a totes les portades dels digitals.
s'estavella a prop de Medellín un avió amb el Chapecoense de la primera divisió del Brasil.
És com ho explica també el 3-24, anaven a jugar a l'anada de la final de la Copa Sud-americana
amb l'Atlético Nacional de Medellín.
Hi ha almenys sis supervivents al sinistre, explica l'ara en portada, segons informa,
la terminal de l'aeroport José María Córdoba.
El bolxarter havia sortit de Bolívia per un partit a Colòmbia.
Aquest accident aèri és la notícia més destacada que és torna aquest dimarts
quan falten cinc minuts per dos quarts d'onze.
Però també hi ha altres temes en portada, per exemple, el 3-24,
detinguda una parella i una dona que hauria rebut 10.000 euros per fer de ventre de lloguer.
El govern presenta avui els pressupostos amb la garantia que la CUP en permetrà la tramitació.
i més coses encara a la portada del 3-24.
El govern vol la reforma horària el 2018 i acabar l'escola a les 4.
És una altra de les informacions que tenim que estoren aquest digital.
Més temes.
La Vanguardia diu que Madrid i País Basc lideren l'impuls de l'economia del coneixement.
i que la partida d'educació és un important escull per l'acord de Junts pel Sí i la CUP en aquests pressupostos.
Això ho tenim a la Vanguardia.
Finalment, acabem amb el diari ara.
que també pel que fa a pressupostos diu que el govern inclou el compromís explícit pel referèndum d'independència.
Els fons no departamentals i els de contingència, on s'inclouen les dues partides de la consulta,
creixen fins als 1.032 milions i els 330 milions respectivament.
Doncs aquestes són les notícies d'aquest matí.
Ens anem ara a parlar de cultura.
Per on comencem, Andrea?
Doncs comencem parlant d'art.
Ens anem cap a la Galeria Àngels Barcelona,
que exposa el nou projecte de Joan Fontcoberta.
Llegim al diari ara una alergia a la fotografia analògica.
L'activitat de Joan Fontcoberta sembla que no té aturador, segons Lara.
A més de classes i tallers, fa poques setmanes es va publicar un nou assaig.
La fúria de les imàgenes nota sobre la postfotografia.
I acaba d'inaugurar a la Galeria Àngels Barcelona
una exposició amb obra nova titulada Trauma.
Fontcoberta ha demostrat al llarg de la seva trajectòria
una capacitat infinita per generar imatges
i qüestionar l'estatus de la fotografia,
sovint amb una bona dosi d'humor.
Ha creat paisatges idíl·lics amb software militar,
s'ha fet passar per un astronauta rus i per Sama Bin Laden
i a quatre mans en Pere Formiguera va crear un zoològic impossible
que incluïa els documents que acreditaven el descobriment d'animals
tan curiosos com un petit mico alat amb una banya al front.
Ara presenta el vessant més intimista i reflexió de la seva recerca.
La quinzena d'imatges de la mostra
són el fruit de fotografia diverses plaques descatalogades
de l'Arció Fotogràfic de Barcelona
per convertir els estralls, el temps i les patologies
que pateixen els materials fotogràfics en matèria artística.
Llegim també que a més d'aquestes imatges
la mostra inclou les plaques d'on provenen
i una de les novetats és que a més de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Joan Fontcoberta ha rescatat del seu arxiu
fotografies que va fer quan era només un adolescent.
D'aquí ens anem ara a parlar de teatre, Andrea.
Sí, diem el que ens explicarà el diari ara.
El TNC reivindica un segarra filosòfic europeu i modern.
Jordi Praticoll dirigeix l'existencialista La Fortuna de Sílvia
amb Laura Conejero.
La Fortuna de Sílvia és un Josep Maria de Segarra posterior
a l'èxit popular de Josep Maria de Segarra dels anys 30 al Teatre Romea.
és un test de postguerra, escrit l'any 47
després d'haver tornat a l'exili francès,
del famós viatge de noces a la Polinèsia
i després d'haver traduït Shakespeare y Dan.
Llavors, a la vegada que s'ocuperaven algunes peces de teatre català
com l'hostal de la Glòria,
segarra estrenava uns textos de caire existencialista
que es preocupaven per les cicatrius europees
i la situació d'una gent que havia fet uns exercicis de superació brutals
i ho feia amb les estètiques que Europa guanyava en pes.
L'empresari del Teatre Romea
només va programar La Fortuna de Sílvia dues setmanes fa temps
i des de llavors no s'havia tornat a veure en temporada
en un teatre professional.
El Teatre Nacional recupera aquest text
sota la direcció de Jordi Prat i Coll
des d'avui fins al 25 de desembre a la Sala Petita
i també es podrà veure en 12 localitats catalanes
els teatres en xarxa com Sant Cugat, Granollers, Manresa,
Tordera, Girona i Sant Boi de Llobregat.
L'actriu Laura Conejero interpreta aquesta Sílvia
que té una única fortuna, ser fidel als seus principis.
Molt bé, i acabem amb música.
Sí, parlem de la cantant Martírio
que ha rebut el Premi Nacional de Músiques Actuals.
Llegim, de fet, els tres diaris que tenim sobre la taula.
El periódico ens ha explicat que la cantant Maribel Quiñones Gutiérrez,
coneguda com a Martírio,
va ser distingida ahir amb aquest Premi Nacional de les Músiques Actuals
que concedeix al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport
i està dotat amb 30.000 euros
per la seva personal aproximació a les músiques populars
des de les seves arrels andalusas,
mostrant el valor de la cobla a noves generacions
i per propiciar un acostament profund a la música iberoamericana.
La decisió també destaca el coratge i la llibertat
amb què ha treballat Martírio,
que va iniciar la seva carrera el 70 al grup Folklòric Harcha,
va celebrar recentment els 30 anys de trajectòria
en solitari amb el seu actual nom.
Molt bé.
Passem ara a parlar d'esports, portades esportives
que fan motors, d'alguna manera, pel clàssic.
Revolució, el clàssic, és el que tenim de titular a l'esport,
la imatge iniesta i una pissarra d'alineacions.
Luis Enrique agitarà l'equip després de la patacada de Noeta.
El tècnic vol forçar Iniesta,
perquè entri en l'11 inicial,
Umtiti tornarà a la titularitat
i Mascherano, primera opció per lateral dret.
És el que explica aquest diari a la portada,
en referència a aquest clàssic, encara falten quatre dies,
però bé, ja anem fent aquest compte enrere a les portades dels diaris.
Més temes.
Per exemple, ens anem ara al Mundo Deportivo.
Que diu, torna, Mister Clàssic.
Joc de paraules, perquè parlen, doncs, d'alguna manera,
del partit de dissabte, però també dini està qui posen en fotografia.
Andrés Iniesta a punt de rebre l'alta,
el gran talisme blaugrana per rebre el Madrid.
S'ha medit 33 vegades els blancs i amb ell de titular
el Barça actual només s'ha dit un empat.
Déu-n'hi-do, 33 vegades, eh?
Sí, sí.
M'ha impactat la xifra.
I diu també al Mundo Deportivo que Casemiro és el dilema de Zidane,
perquè m'ha dit a col·locar-lo a la madulara juntament amb CoBasic,
el que el forçaria a variar el seu dibuix tàctic habitual
i deixar-lo en 4, 2, 3, 1.
L'esportiu no és tan optimista, ni va tant de prèvia,
sinó que diu perduts.
Aquest és el titular a la imatge, doncs,
Luis Enrique, amb Neymar i Busquets l'altre dia.
El Barça no estava tan lluny del Real Madrid en la Lliga
des de l'última temporada de Guardiola.
No fa tant, en el fons.
A més dels punts en la classificació,
el Barça també ha trobat a faltar el futbol
que l'ha fet ser el més gran, i si no m'equivoco,
l'última temporada de Guardiola.
Diria que el Barça també va guanyar la Lliga, no?
Ai, no me'n recordo.
Bé.
No sé, no me'n recordo quan va marxar.
Ens anem ara a la premsa de Madrid,
que també escalfa el motors pel partit d'aquest dissabte.
Arriba en els reforços, diu el Marca, Iniesta i Casemiro,
llestos pels Clàssic.
En fotografia, doncs, tots dos futbolistes en aquesta portada del Marca
i, finalment, l'As que diu un Barça depressiu en la setmana del Clàssic.
És hora de l'última pàgina dels diaris.
Ens fixem en què és el que tenim.
Per exemple, l'article a la contraportada del diari
ara signat per Sabador Cardús, titulat
Sense populismes.
Els accessos en l'ús de les paraules,
sobretot quan sempre en com a armes llencívoles,
entervoleixen el pensament i ofeguen l'anàlisi de la realitat.
És el que ara mateix està passant amb el terme populisme,
utilitzat ara i a des per menys tenir l'adversari.
És el que passa amb altres termes, com racista,
que acaben pintant l'enemic com un altre genèric,
sense matisacions.
I per acabar-ho d'embolicar,
l'activisme en contra d'aquesta xacra,
per estendre la seva lluita,
ha trobat la manera de fer sentir culpable tothom
posant en circulació eslògans del tipus
Tots som racistes.
Un gran error, segons el meu criteri,
segons el de Cardús, vaja,
perquè desdibuixa la gravetat dels que sí que en són
i sobretot tenen comportaments racistes.
En el cas del terme populisme,
ara mateix està servint per descriure
i en el fons atacar
grups i moviments polítics
que estan subvertint els mapes polítics d'arreu del món
i particularment els de les societats democràtiques occidentals.
Però què és el populisme?
I en aquest article,
ara no us farem la definició de populisme,
però sí que Cardús fa referència a diferents autors,
entre ells la definició que fa l'historiador Michael Casin,
que em diu que em sembla molt pertinent.
El populisme seria una manera de referir-se als moviments
que primer consideren la gent del carrer
com una noble agrupació al marge de les classes socials,
segon qualificant les seves elites
com a adversaris perversament interessats i antidemocràtics
i sobretot busquen mobilitzar els primers contra els segons.
A la Contra de la Vanguardia llegim una entrevista avui a Elke Sasa,
que és directora de MyScape.
Són aquests vídeos gravats amb mòbils de la fugida dels refugiats.
Diu, m'he introduït dins el món dels malalts mentals,
treballadors forçats, indigents nòmades,
he acompanyat a netejadors de fosses sèptiques,
escombriaires, cultivadors d'all a la Xina,
i una de les meves primeres pel·lícules versava sobre 70 nens alemanys,
que en les últimes setmanes de la Segona Guerra Mundial
van tenir l'esperança de ser traslladats a un lloc segur
i van acabar ofegats en un llac a l'oest de Polònia.
Diu, un altre dia jo estava rodant un documental
en un poble perdut d'Ucraïna
i em vaig fixar en una parella de velles camperoles
que xerraven assegudes en un banc
mentre esperaven que arribessin les seves vaques del Prat.
Diu, em va agradar la imatge, per això la vaig gravar.
L'endemà algú em va traduir el que deien,
parlaven de conflictes de l'altre extrem del món,
tenien una opinió molt formada i tenien por.
Diu, em van explicar que durant la Segona Guerra Mundial
van passar pel seu poble els alemanys i els russos.
El terror encara perdurava en aquell poblet perdú
i sabien que per lluny que fos el conflicte els afectaria.
Jo vull que se sentin aquelles veus,
em semblen més veraços que la dels polítics.
I parlant d'aquest projecte, d'aquest últim documental,
My Escape, la meva fugida,
on es tracta el punt de vista dels refugiats,
diu, aquesta no és la meva pel·lícula,
és la pel·lícula de l'Omar, en Mohamed, en Ramat, en Toba
i molts altres. Són els mateixos refugiats,
els que assumeixen el paper de periodistes
explicant la seva odissea
i molts d'ells ho eren els seus països d'origen.
I al periòdico tenim un altre tipus d'entrevista,
un altre personatge, és en Jordi Juste,
que té 17 anys a investigar els mals de la línia R3 de Rodalies.
Sí, perquè li encanten els trens,
viu a la Garriga i havia de fer un treball
de final de curs al seu institut
i va triar investigar la línia R3 de Rodalies,
que passa pel seu poble.
El resultat és una mena de resum
de gairebé tot el que s'ha parlat durant anys,
cada vegada que sorgeixen el delicat tema
i la delicada línia.
Diu que va intentar parlar, per exemple,
amb Adif o Renfe per fer aquesta investigació.
Ho vaig intentar, però no va ser possible.
Vaig contactar amb Renfe i amb Adif,
però no vaig aconseguir res.
A Adif em van dir que el meu correu
havia sigut enviat a no sé on
i a Renfe em deien que truqués a Adif.
Diu, no va ser possible.
Jo em vaig posar en contacte
amb tres entitats relacionades amb el tren,
l'Associació per la Promoció del Transport Públic,
l'Agrupació de Municipis en Transport Urbà
i perquè no ens fotin el tren.
De fet, arran de tot això,
ara sóc membre d'aquesta última.
Diu que el principal problema
de la línia 3, de l'AR3,
és la via única.
Diu, què passa?
Que si a un tren li passa alguna cosa,
queda tot el servei aturat.
Amunt cada bifurcació hi ha desdoblament,
però la resta és via única
i això és un problema exclusiu de l'AR3.
Amb les altres línies de Rodalies
comparteix altres problemes,
com els límits temporals de velocitat
o els límits permanents,
però crec que la raó per la qual hi ha tants problemes
a l'AR3 és aquesta,
la via única.
Diu que qualsevol millora passa per desdoblar la línia,
és el més important,
l'Estat hi ha d'invertir,
perquè n'és el principal responsable.
És cert que la Generalitat,
des que gestiona el servei,
fa coses com ajustar els horaris
per dissimular els retards,
però el gran problema és d'inversió
i el responsable d'invertir-hi és l'Estat.
I com a últim apunt,
diu que quan sigui gran
vol ser conductor de tren.
Molt bé.
6 minuts i 3 quarts d'11,
hora d'obrir la caixa de música, Andrea.
Avui fa anys que sortia aquesta cançó.
Unes acció molt vitilmaníaca,
però ens anem enrere.
que hi ha dates curiores, exacte, i eren molt prolífics
els Beatles, per tant, doncs, molts dies ja fa mèrdues
per comentar. Doncs tal dia com avui de fa 53 anys
sortia aquesta cançó, llançaven aquest tema
al Regne Unit, per primer cop en la història
del Regne Unit, doncs, aconseguia
doncs una marca brutal abans ja
i tenia un munt de reserves abans que fos llançat
i, en tot cas, doncs, trencant motlles
com sempre als Beatles.
Fem un salt bastant endavant perquè estem molt enrere
estem al 63, per tant, mirem cap endavant, ara
Cap endavant? Des del 63, clar
A quin any ens n'anem, Andrea?
Uf, ara! 72
No sé
Massa, m'ha passat? Perquè no, perquè estem parlant d'aquest tema
o sigui, 72, perquè ja devíem fer coses
però aquest tema és en 1980
Ah, 80
I amb aquest Super Trooper
aconseguien el seu 9è i últim
número 1 al Regne Unit
Era la 25a vegada més que arribaven al top 40
al Regne Unit
El tema és mític, doncs, totalment
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
M'agrada que està ganso, eh?
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Ens anem al 1997
Parlem d'una cançó que té més anys, eh? Per això
Parlem de Perfect Day de L'Urrit
Que el 1997, avui fa 19 anys, que la cançó era interpretada per diferents artistes
com Elton John Bono o Tom Jones i David Bowie
I que arribava al número 1
Els singles del Regne Unit
Originalment, doncs, escrita i gravada, doncs, per l'Urrit el 1973
Però aquesta nova col·laboració, doncs, de 29 artistes
Era, doncs, per guanyar diferents...
Bé, per una causa solidària, no?
Sí
Per la BBC Children in Need
No he trobat, eh? La versió del 97, aquesta és l'original, la de L'Urrit
No he aconseguit trobar, suposo que hauria de ser a través de, clar, no crec que hi hagi àlbum, no?
I hauria de ser, doncs, via YouTube o algun lloc deu estar
Una cançó també...
Espectacular, no? M'agrada molt
I estem amb molts hits, eh, Andrea?
Sí
Jo crec que sí, no? Aquests que hem anat sentint
Aquests són molt xulos
Bé, ara no parlaria tant d'un hit, sinó com algú que va ser un fenomen en el seu moment
Estaríem parlant de fa set anys
Set
D'aquests fenòmens televisius que després anava d'apareixent més
Però aquest va ser una sorpresa per molta gent
A veure si te'n recordes, Andrea
No és que avui sortís el fenomen, sinó que tal dia com avui de fa set anys
Sortia aquest àlbum
Teren de Susan Boyle que es va convertir en un vídeo viral brutal, no?
El 2009, jo diria que era la primavera del 2009
Però tal dia com avui, 29 de novembre, el 2009 també
Doncs publicava el seu àlbum
I l'àlbum es convertia, doncs, en el debut més venut a la història del Regne Unit
Sempre tenim històries així, eh, de l'àlbum més ràpid, més tal
Doncs aquest era el debut més venut d'aquesta història del Regne Unit
I que també, doncs, aconseguia ser número 1 a la llista d'èxit del Regne Unit
Com a àlbum d'aquesta dona, doncs, de 48 anys que havia participat en el Britain's Got Talent
I que va vendre 410.000 còpies d'aquest I Dream, a Dream que estem sentint ara
Que és el vídeo que interpretava també, doncs, per primer cop, no?
Sí, la primera edició que va fer
Fem sentir que ens va impactar i que després ens van registrar
I que sonava així
També va arribar Boyle al capdamunt de les llistes d'èxit dels Estats Units
Fins i tot, doncs, va ser la primera...
Va batre records de la primera setmana
Al capdamunt d'un àlbum de debut femení, també
I va vendre 601.000 còpies en la seva primera setmana
En fi, acabem amb un parell de dates
Un aniversari i una efemèride, doncs, d'una mort
I aquest moment, eh, d'eufòria
Sí, podríem parlar de hits, no també?
No en la mesura universal dels altres, potser, però Déu-n'hi-do
I el que diem, ara felicitaríem
Fem aquí, va des del Xust a la Fusta, la nostra felicitació
Segur que ens escolta
Ara la fem arribar
John Mayall, aquest clàssic del blues
Perquè avui és el seu aniversari
Aquest cantant, instrumentista i compositor britànic de blues i pop
Que va néixer tal dia com avui, 29 de novembre, però de 1933
A Macclesfield, al Regne Unit
No sé massa bé on està situada la ciutat
I, per tant, avui fa 83 anys
Se'l considera com el pare del moviment de blues del Regne Unit
I ha actuat, doncs, amb Eric Clapton, McTaylor
Entre d'altres
I acabem, però, amb el record d'un altre clàssic de la música
Que avui fa anys que va morir, Andrea
Avui fa 15 anys que va morir Josh Carrison
Que, mira, hem sentit tant parlar dels 25 anys de la mort de Freddie Mercury
Que m'estranyant no sentir res, absolutament
Almenys, de moment, en el que portem de dia
Que avui fa 15 anys que Josh Carrison va morir, doncs, músic molt instrumentista
Compositor que tant productor musical
I fins i tot també productor cinematogràfic britànic
I, sobretot, doncs, conegut per la seva faceta amb els Beatles
Guitarrista dels Beatles
Va morir el 29 de novembre del 2001
A Beverly Hills, a Califòrnia
Avui fa, doncs, 15 anys de la seva mort
No sabia, no era conscient que fes tant de temps
Jo tampoc
Ara, quan has dit, dic, ostres, però no em sonava que fos tant
Tampoc, doncs, va morir de càncer als 58 anys
Era el membre més jove dels Beatles
De fet, tenia 16 anys quan va començar
I entre les seves composicions, doncs, hi ha aquest
Here Comes the Sun, Something o Taxman, entre d'altres
I, mira, hem volgut recordar-lo amb aquest tema
Avui que també està sortint al sol, eh, una mica
Perfecte
Ideal
I, mira, hem volgut recordar-lo amb aquest tema
San, San, San, San, America
San, San, San, America
San, San,��, America
San, San, San, America
Fins demà!
Fins demà!
La Seguridad
La Seguridad de que todo vaya bien
La Seguridad de disfrutar
Just a la fusta
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Molt mala.
Smooth jazz club. T'hi esperem.
Estimat diari.
Avui hem fet el programa 1700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern.
Després de 9 temporades, no sé si podré continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més.
Sempre penso, va Jordi, va, ves l'últim, deixa-ho, però és que no puc, no puc, oh senyor.
Haig de ser fort, haig de ser fort.
Fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti que m'està taladrant el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morro.
Cada tarda de 5 a 7, tot és un drama.
A Ràdio d'Esvern.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música.
Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Vuit minuts i les 11.
És moment de parlar del temps amb el carrer d'Aran de Di Rius.
Avui que tenim sol, però tenim fred, no?
Carles, bon dia.
Molt bon dia.
Tenim sol, però canviarà, eh?
Sí, se'n va, eh?
No ben sol, com deia la cançó, sinó que se'n va.
Sí, bueno, ha arribat, ha arribat aquest matí, ha arribat puntual, ha sortit quan tenia que sortir,
però al llarg de les properes hores es taparà completament el cel.
Serà vist i no vist, eh?
És una línia frontal que ja tapa gran part de les comarques de Girona,
sobretot litorals, que creuarà de nord a sud del país i que fins i tot pot deixar algunes precipitacions.
No es posen massa d'acord els mapes amb les quantitats.
Veien que els últims mapes podria incrementar una mica la precipitació cap a la zona de Girona.
Ara estem consultant el radar de Catalunya i sí que hi ha una certa precipitació,
una certa intensitat a l'alt i al baix a Empordà.
És una línia frontal que anirà baixant, anirà fent el sud recorregut cap al sud
i que ens passarà per sobre nostre a partir de les...
Crec que a partir de les 3 de la tarda ja podria estar força tapat
i entre aquesta hora, entre el migdia i última hora de la tarda,
no descartem la possibilitat que alguna goteta pogués caure a Sant Jus.
Un cop hagi passat aquest front, tornarem a l'estabilitat,
tornarem al cel tranquil, tornarem a una nit un altre cop freda perquè quedarà serena,
però sí que tenim aquesta situació d'una certa inestabilitat que creu avui per Catalunya
i tot i la presència del sol ara, al llarg de les properes hores,
a part que tenim una certa influència de vents de llevant.
Ja sabeu que aquests vents de llevant el que provoca a nevada si són de poc recorregut
és núvols molt a prop del terra, amb unes bases molt fosques,
que semblen molt amenaçadors i que a vegades tampoc no aporten massa cosa,
però bé, que tens una sensació que t'hagi de caure el cel o hagi de caure el cel plovent,
però després són quatre coses, quatre gotes.
No sembla que hagi de ploure massa, entre dos i cinc litres per metre quadrat,
els més positius, però vaja, que ja ho mirarem,
que ho tindrem aquesta tarda però que ja veurem demà,
aviam si realment ens plou així.
Una dada que volíem comentar,
vam poder veure quan ahir comentàvem el cap de setmana
i vèiem que miràvem cap a l'horitzó, miràvem cap al Garraf,
vèiem l'altre cantó del Baix Llobregat,
doncs perquè veieu la pobresa pluviomètrica que tenim al nostre municipi,
des del dia 20 fins al dia 27 a Sant Jús han caigut 50 litres per metre quadrat.
Del dia 20 fins al dia 27 a Vallirana,
que tampoc amb línia recta és que estigui,
han caigut més de 100 litres per metre quadrat.
Sí, sí, o sigui, realment...
Aquestes coses de la localitat, no?
Sí, i a més a més que estem en una època que tot el que és barcelonès,
Baix Llobregat enganxat a barcelonès,
el Vallès, la part nord de Collserola podríem dir,
el Vallès occidental,
que ens costa molt que ens caigui precipitació
i a la que te'n vas una miqueta cap a Samboy
o tires cap al Garraf o marxos una miqueta cap al Maresme
es disparen d'una manera bàrbara.
Ahir podíem veure un mapa que en Tomàs Molina va oferir als espectadors
al migdia la previsió al temps de TV3
i veies quantitats, la de 100 era la més petita,
però eren quantitats que sempre superaven 125, 150,
gairebé 200 litres per metre quadrat.
Estem parlant d'un episodi que va del 20 al 27 de novembre
i que realment nosaltres hem fotut pena comparat amb tot el que...
Aviam, que és necessari, que ha anat molt bé,
que la pluja era molt necessària a molts punts de Catalunya
i ha estat molt igual i molt ben repartida
i sempre per sota d'aquests 200, però vaja, amb aquell nivell.
Però que després mires aquí, ens mirem el malic
i veiem que ens han caigut 50 litres per metre quadrat,
doncs realment fot una miqueta de ràbia.
Però bé, què ens espera de cara a les properes hores?
Doncs el que comentàvem, tenim aquesta situació d'inestabilitat d'avui,
però després torna a l'estabilitat.
Un temps molt tranquil, un temps que ens acompanyarà amb sol,
no només dijous, sinó que també divendres,
i tenim una situació realment complicada
perquè de cop i volta ens ha sorgit un front atlàntic
que creuarà Catalunya,
que no està clar si ho acabarà fent o no.
Realment és curiós perquè no hi ha masses mapes
que ens estiguin apuntant un cap de setmana un altre cop tapat i núvol.
Però avui els mapes ens indiquen que sí,
que la matinada de divendres a dissabte a poc a poc el cel s'anirà tapant
i que tindrem un cap de setmana un altre cop tapat, rúfol,
d'aquells així lletjos, amb temperatures que empipen,
perquè si no fa sol amb 14 graus,
doncs tens aquella sensació de fred, amb humitats marcades,
i fins i tot aquests mapes que consultem
ens porten precipitació la tarda, vespre, de diumenge.
O sigui que tornaríem un altre cop a un cap de setmana bastant tapat.
L'unitat, doncs.
Sí, però veiem previsions d'altres mapes,
mapes més comercials, podríem dir,
de mitjans de comunicació i tal, no els mapes que surten.
Jo això que tu ho he sentit avui, eh, també.
Perquè és que jo estava veient ahir totes les previsions,
estàvem escoltant que si el meteo de l'ara,
que si la Vanguardia, que si el periòdico,
que si TV3, que si TV2,
i deies, i ningú s'apropava ni apuntava a precipitacions.
Això del diumenge al vespre ho he sentit aquest matí?
Sí, no, i ahir també ho comentàvem,
però era un cap de setmana bastant tranquilet,
així una mica amb núvols alts,
i diumenge al vespre podia arribar alguna cosa,
o la matinada diumenge a dilluns,
això, i també ho apuntàvem nosaltres,
però que de cop i volta marqui el cap de setmana tapat
i que ningú ho estigui dient, ens esperarem,
ens esperarem, perquè potser és els mapes que consulto jo
que s'estan equivocant,
però bé, és una massa que ve d'oest a est,
que és gran,
i que en un principi taparia el cel.
Ja ho veurem, ja ho veurem com ens acaba afectant,
però torna la inestabilitat coincidint amb el cap de setmana.
Molt bé, Carles, doncs gràcies,
ho anirem seguint aquesta setmana, que vagi molt bé.
Bon dia.
Bé, Carles, doncs gràcies.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Just a la Fusta
Mig minut i les 11.
Aquesta era el que fem més connectar de seguida
amb el butllet informatiu de Catalunya Ràdio
i amb el del Sant Just Notícies,
per després en revista Lluís Casals,
per parlar del llibre que es presenta aquesta setmana
de Sant Just Solidari.
serà després de les notícies i, a més, també farem tertúlia amb Jaume Campreciós,
Pep Quintana i Jordi Ferraz.
Tot plegat de seguida.
I connectem amb breus.
Envolupament, ella, comunera del rasguar indígena Montxiquet,
allà, a Colòmbia.
Gràcies per estar aquí.
No, a usted.
Moltíssimes gràcies.
Bon dia, us parla Òscar Fernández.
Les últimes informacions sobre l'accident aèri avui a Colòmbia
ja diuen que són almenys 76 les persones mortes en aquest accident
que s'ha estavellat aquesta matinada
quan estava arribant a l'aeroport internacional José María Córdoba, a Medellín.
Només hi hauria 5 supervivents, segons les autoritats colombianes.
A l'aparell hi anaven 81 persones,
9 membres de la tripulació i 72 passatgers,
entre els quals l'equip de futbol brasiler Chapecoense,
que anava cap a Colòmbia perquè havia de jugar a la final de la Copa Sudamericana.
L'avió procedent de Bolívia s'ha estavellat
entre els municipis de la Unió i Ceja, en una zona muntanyosa.
Això complica les feines de rescat,
així com també les males condicions meteorològiques.
Fons de l'aeroport de Medellín
asseguren que l'avió ha alertat la torre de control de problemes elèctrics
abans de l'accident.
El Chapecoense, que juga a la primera divisió del Brasil,
tenia previst agafar un vol xàrter cap a Medellín,
però van canviar els plans de vol
per problemes amb l'autoritat d'aviació brasilera
i finalment van embarcar en l'avió comercial
que s'ha estavellat a Colòmbia.
Més notícies amb Carlos Beneibar.
El govern aprova avui el projecte de llei de pressupostos
que al migdia portarà al Parlament el vicepresident
i conseller d'Economia Oriol Junqueras.
Els entregarà la presidenta de la cambra,
Carme Forcadell, en un llapis de memòria.
Els pressupostos arriben al Parlament
sense tenir la garantia de rebre el sí definitiu de la CUP.
Els cupaires permetran que els comptes s'admetin a tràmit
en un ple previst pel mes que ve,
però hi volen introduir canvis en la tramitació parlamentària.
El partit palestí Al-Fatah, principal branca
de l'Organització per l'Alliberament de Palestina,
obre avui el seu setè congrés, el primer en set anys.
El president palestí, Mahmoud Abbas,
cada com més qüestionat dins i fora del partit,
intentarà amb aquest congrés reduir la dissidència interna
i la creixent influència del seu rival,
Mohamed Dalane, que viu exiliat als Emirats Árabs Units.
D'aquesta convocatòria n'ha de sortir un nou comitè central
i també es renova el Consell Revolucionari,
considerat com el Parlament del partit.
Els resultats mostraran l'equilibri de forces
entre els diferents corrents d'Al-Fatah,
d'on, a priori, Abbas ha esclós les veus més dissidents.
El Congrés s'abordarà quina línia d'actuació
se segueix davant l'impàs de les negociacions de pau amb Israel
i la divisió entre l'autoritat palestina,
que controla Sí, Jordània,
i el grup islamista Hamas, que ho fa Gaza,
una divisió que obstaculitza la celebració d'unes eleccions.
A Barcelona ha obert les portes aquest matí
el Saló Líder Mundial dedicat als viatges de negocis,
congressos i incentius, l'IBTM World.
Més de 3.000 empreses de 150 països
presenten al recinte de la Gran Via
les últimes tendències d'un sector
que s'està recuperant amb creixements anuals del 5%.
Catalunya va rebre l'any passat
uns 2 milions de turistes per motius laborals.
L'impacte econòmic va superar els 1.600 milions d'euros.
La presidenta de Corea del Sud, Park Geun-hye,
ha posat el càrrec a disposició del Parlament.
Assetjada per un escàndol polític i de corrupció
que implica una antiga confidencia seva,
la pressió al carrer s'havia anat intensificant
amb manifestacions multitudinàries
per reclamar la seva dimissió.
La cap d'estat sudcoreana s'ha avançat a l'oposició
que preveia presentar divendres que ve una moció
al Parlament per destituir-la.
Anem a Pequín, en Catalunya Ràdio,
Francesc Canals, bon dia.
Bon dia.
La presidenta sudcoreana s'hi ha resistit
tant com ha pogut, però finalment ha cedit
a la pressió del carrer i de l'oposició.
En el seu tercer discurs adreçat a la nació
des que va esclatar l'escàndol
relacionat amb una amiga personal seva,
Park Geun-hye s'ha posat en mans dels partits
per abandonar en algun moment la presidència.
Deixo en mans del Parlament
tot el que estigui relacionat
amb el meu futur polític,
inclosa una reducció de la durada
del meu mandat mirar.
L'excessiva proximitat en els afers d'estat
de Choi Soon-sil, una amiga personal de Park,
han desencadenat una crisi de confiança
en la presidenta.
Park Geun-hye ha vist com el cercle
de la investigació se li anava acostant
i com anaven caient peces del seu entorn
relacionades amb els pagaments
dels principals conglomerats industrials sudcoreans
a fundacions propietat de la seva amiga.
Ara, els esports amb Robert Prats.
L'Espanyol juga aquest vespre a les 9
al camp de l'Alcorcón,
és l'anada dels setzents de final de Copa
amb transmissió de Catalunya Ràdio.
El tècnic de l'Espanyol farà jugar jugadors no habituals.
També juguen avui als partits
Leganès-València, Sporting Eibar
i Betis-Depor.
El Barça s'entrena a aquesta hora
preparant el partit de Copa,
jugar demà al camp de l'Hèrcules.
Hi haurà avui roda de premsa
prèvia de Luis Enrique.
El tècnic també donarà descans
a alguns jugadors
pensant en el clàssic del cap de setmana.
En bascat, el Barça podria reforçar-se
amb el base Àlex Renfru
que ve del Bayern de Múnich.
Podria debutar fins i tot
aquest divendres a l'Eurolliga
contra el Panacinaicós de Xavi Pasqual.
El Manresa s'ha quedat sense xec
Patrick Cauda per una lesió al Tormell.
Estarà 6 setmanes de baixa.
3 catalans a la llista per l'europeu de Cros
que es disputarà a Xia, a Itàlia,
a l'11 de desembre.
són els atletes Ilias Fifa,
Adel Mechal i Ayat Lamdassen.
En escacs, l'enfrontament entre Carlsen
i Karjakin ha acabat en empat final.
S'hauran de disputar demà
unes partides ràpides per desempatar.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts.
Us parla Andrea.
Avui comencen les eleccions
per renovar els Consells Escolars de Sant Just.
Les votacions tindran lloc avui a l'Institut,
demà a l'Escola Concertada Madre Sacramento,
dijous a les escoles Montserrat i Montseny,
i divendres dia 2 a Canigó.
La constitució del Consell Escolar dels Centres
i la presa de possessió dels membres
serà abans del 22 de desembre.
18 persones han estat treballant a Sant Just
aquest 2016 a través de plans d'ocupació municipals.
Abans que s'acabi l'any,
es preveu que es posi en marxa un nou pla
que contractarà 10 persones més
per un període de 6 mesos.
Els plans d'ocupació municipals
han donat feina aquest any a 18 treballadors i treballadores,
uns plans cofinançats
amb administracions supramunicipals.
Actualment, la taxa d'atur registrat a Sant Just
és del 8,1%.
I un apunt més,
Sant Just celebrarà demà dimecres
el Dia Internacional de la Ciutat Educadora.
L'objectiu d'aquesta jornada
és crear consciència de la importància
de l'educació a la ciutat
i és que a les nostres ciutats
hi ha molts actors que eduquen
no únicament l'escola
o els pares, mares i tutors.
Per tot plegat demà
tindrà lloc aquesta jornada
amb diferents actes oberts a tothom
a la plaça Antoni Malaret
i a les escoles.
A claustre de l'equipament de les escoles
a partir de les 6
es farà la lectura del manifest del 30 de novembre,
també hi haurà actuacions musicals
a càrrec d'alumnes dels tallers de música
i a la plaça Antoni Malaret
es farà una construcció de xarxa de la ciutat,
jocs infantils i un berenar saludable.
I això és tot de moment.
La informació local
tornarà en menys d'una hora
i també a la una
al Sant Just Notícies edició a migdia.
Mentrestant us recordem
que podeu seguir l'actualitat de Sant Just
al web de la ràdio,
ràdio d'Esvern.com.
Molt bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avinguda Indústria, sense números.
Avinguda Indústria
Avinguda Indústria
Un minut i un quart de dotze.
Aquesta hora parlem del llibre que es presenta demà a Can Ginestà.
És el llibre amb mirades, 25 anys d'amistat.
Una publicació que recull testimonis i projectes de l'agermanament de Sant Just i la ciutat nicaragüenca de Camoapa,
els pobles germanats des de fa 5 anys.
Ara en parlem amb Lluís Casals, president de Sant Just Solidari.
Molt bon dia.
Molt bon dia. Gràcies.
Un llibre, com dèiem, que es presenta aquest dimecres a Sant Just
i que forma part una mica d'aquesta commemoració que heu fet durant tot aquest 2016, no?
És una mica com el punt i final, imagino.
Sí, realment és el final de tota una sèrie d'actes que s'han fet per celebrar aquest quart de segle,
aquests 25 anys, que vam començar aquesta aventura de l'agermanament de Sant Just en Camoapa.
El llibre, com dèiem, recull testimonis i alguns dels projectes,
per tant, entenc que és una mica com, suposo que vol ser, és impossible, no?,
de resumir potser 25 anys en un llibre,
però que hi hagi una mica de tot el que s'ha fet en aquest temps, no?,
en aquest quart de segle, comentaves ara.
Sí, és així.
D'alguna manera ens fa una gran il·lusió,
ens fa una gran emoció la presentació d'aquest llibre
perquè, d'alguna forma, és presentar a la nostra història la feina que hem fet
que pot animar altres comunitats, altres pobles del nord,
a emprendre aquest viatge, no?,
que és un viatge llarg, que és un viatge difícil,
que és un viatge complex que requereix molt d'aprenentatge
i que, d'alguna forma, el poder plasmar en un llibre
el que ha significat tot aquest procés d'aquests 25 anys
pot ajudar que altres poblacions puguin animar-se
a fer aquest llaç d'amistat entre nord-sud,
sota el signe de la solidarietat.
Per tant, que pugui ser una mica d'incentiu, no?,
no només un llibre mirant-se a vosaltres mateixos,
sinó també cap al voltant, no?
Vol ser una mica el nostre llegat, no?
No vol dir que estiguem acabant res,
sinó que l'agermenament continua,
la gent, els germans no són per un temps,
els germans són per sempre,
i l'agermenament continua,
però d'alguna manera pensem que 25 anys
és un bon tall de temps, és un recorregut,
i doncs és interessant de veure'l i de plasmar-ho
i com dic també perquè d'alguna manera
qui vulgui impedir camins i minars al nostre
pot aprendre dels nostres encerts
i evitar els nostres errors, no?
Us ha portat molt temps fer el llibre
o com ha anat el procés de tu plegat?
Sí, ha portat molt temps,
el que passa que jo penso que les persones
o les entitats d'alguna forma
al passar el temps,
si resulta que al voltant teu
tens molta gent que t'aprecia,
que t'estima,
com és el cas de Sant Jiu Solidari,
vol dir que les coses no les hem fet del tot malament, no?
I d'alguna forma el llibre ha sigut possible
per tot un seguit de gent voluntària,
molt vàlida, molt capaç, molt preparada,
que es va posar aquesta fita
i realment el resultat,
des del meu punt de vista,
que tot i ser una mica parcial,
perquè està envoltat de l'emoció,
penso que ha estat magnífic.
Des de la Sunt Arqués,
que ha coordinat el llibre,
la Pilar Carseller,
l'Urià Jiménez,
Carlos Calvo,
el Nat Xoranda,
el Romi Porredón,
l'Angelina Estany,
els fotògrafs Lluís Rambani i Jordi Vandrell,
aquest és el nucli de persones
al qual penso que els hem d'agrair moltíssim
la tasca que han realitzat
i el resultat que s'ha obtingut.
La presentació es farà demà,
com dèiem,
a Can Ginesta,
i a més també comptarà amb la participació
d'Adrià Bas,
que és director del programa Solidaris
de Catalunya Ràdio, no?
Correcte, sí.
O sigui, teniu un convidat especial, també.
Sí, sí, sí.
A la sala d'edició del cònsol,
a Can Ginesta,
sí, dos quarts de vuit.
Per tant,
ell farà la presentació del llibre
o farà alguna altra explicació
sobre Sant Jú Solidari,
com ho han plantejat?
No, perquè ell d'alguna forma
no ens coneix a Sant Jú Solidari.
Ell farà un apunt
del que és el periodisme
i la solidaritat
i el que ha significat
el seu programa,
que ha sigut premiat
i que és un referent
i és un referent a Catalunya
sobre divulgació
del món de la solidaritat.
Un llibre, com dèiem,
que d'alguna manera
posa el punt i final,
perquè em sembla que sí que serà
l'últim acte de 25 anys,
de com a veritat,
d'aquests 25 anys
que, déu-n'hi-do els que n'heu fet
durant tot el 2016, no?
Sí, des del magnífic sopar
que va ser impressionant, no?
Perquè a vegades
la tasca de l'entitat
doncs va caminant
amb un grup de gent
que anem tirant endavant la feina
i a vegades saps
que hi ha recolzaments
en just
i que l'esgermanament es coneix
i que l'esgermanament se l'estima,
però d'alguna forma
aquell sopar
va ser una injecció demoral
de ser quasi 150 persones
i gent que venia de fora
convidats nostres
del món dels esgermanaments
i del món de la solidaritat
els va impressionar
i deien que alguns d'ells
que havien estat
amb altres actes similars
que mai havien vist
un esgermanament
que acollís
en un acte així
tanta gent
i sobretot
tan transversal, no?
és a dir
ens sembla que
s'ha aconseguit
que l'esgermanament
sigui una taca d'oli
que s'escampa
pel poble
i des del sopar
allà hi havia
entitats
partits polítics
associacions
etcètera
doncs
una gran transversalitat
és un goig
està contents
per tant
de com ha anat la celebració
molt, molt, molt
després de l'exposició magnífica
que hi ha hagut aquí
al senyor Can Ginestà
que
a càrrec
doncs
de
fotografies
fonamentalment
de Jordi Bandrell
que
penso que ha sigut
també magnífica
i etcètera
i altres coses
que s'han fet
per tant
doncs
seria ara
ara estem en punt
d'entrar a desembre
per tant
doncs
al final d'aquest
2016
i d'aquest any
de celebració
i per tant
doncs
l'any que ve
ja
amb la normalitat
entre cometes
de Sant Joan Solidari
quins reptes
teniu així
més immediats
Lluís?
Bé
nosaltres
continuem
amb la nostra línia
que vam decidir
fa no massa temps
de continuar
donant suport
a les qüestions
bàsiques
que sempre hem treballat
de salut
d'educació
de dones
de xarxes
socials
però
posant molt
l'èmfasi
i posant
la màxima energia
en el que és
desenvolupament
socioeconòmic
llavors
continuem
avançant
amb el nostre
gran projecte
són
de desenvolupament
socioeconòmic
que es diu
alianzas
pel desenvolupament
econòmic
i jo amb la nostra
contrapart d'allà
que és la
associació
per al desenvolupament
municipal
i a nivell
estructural
buscant
sinergies
que és la manera
doncs
de fer
de créixer
exponencialment
i de fer més efectius
els nostres recursos
una
una última
que hi ha hagut
molt interessant
l'Institut Català de Retina
ara m'ha sortit
l'Institut Català de Retina
a través de la seva fundació
que és Ramon Martí Bonet
em sembla
han dotat
l'equipament oftalmològic
a l'Hospital de Camoapa
un equipament
que només
amb material
és més de 150.000 euros
avui en dia
avui ja
la gent de Camoapa
té oftalmòleg
a l'hospital
posat
pel govern
de la
posat
per l'administració
de la República
de Nicaragua
i a més a més
un oftalmòleg
que treballa
amb l'assessorament
de l'Institut Català de Retina
des d'aquí a Barcelona
i a més
amb mitjans
que aguanten
una diagnosi difícil
online
des de Barcelona
recolzen
la seva diagnosi
bé
doncs
aquesta és una mostra
del que
del que
significa
el poder-nos
ajuntar
doncs
amb
altres
i d'aquesta forma
i d'aquesta forma
doncs creixen
la nostra efectivitat
estem ara en recte final
presentats
ens han presentat
conjuntament
amb la Fundació
Empresa i Clima
a la Diputació
de Barcelona
que sortirà
dintre d'una setmana
una setmana
o dues
a veure si aconseguim
finançament
i
hem creat
un nou grup
de treball
sobre
finançament
o la recerca
de recursos externs
però no cagar-nos
només
en el finançament
que tenim
des d'aquí
sent just
per tant
doncs
en marxa
que tot continua
cap endavant
amb nous projectes
com deia
no sé si
a nivell de socis
us falta també
créixer més
si esteu contents
dels que sou ara
com està la situació?
Bé
la nostra entitat
està
en els 200
no t'ho diria ara
segur
al voltant dels 240
230 i escaig
socis
que per ser
una entitat
com la nostra
hi ha entitats
molt més importants
i molt més subvencionades
de Catalunya
que no tenen
tant socis
per tant
estem molt contents
i molt orgullosos
del suport
que anem rebent
dels nostres
associats
però mai són prous
és a dir
que la porta
està oberta
per totes
aquelles persones
que vulguin
acompanyar-nos
és
és en just
solidari
és un camí
de
és un camí
de rebeldia
davant
de la situació
d'un món
d'un món
absolutament injust
que
el 25%
de la població mundial
té el 75%
de la riquesa
i en el qual
moriran milions
de persones
de fam
cada any
i segueixen morint
cada any
mentre
es fabriquen
o es produeixen
aliments
que cobririen
les necessitats
del món
i encara
ens horirien
encara ens horirien
molt més
i podien posar
tota una sèrie
d'exemples
esgarrifosos
i les fronteres
d'Europa
per exemple
en aquest moment
són un exemple
claríssim
de l'agnomínia
de guerres
provocades
de guerres
provocades
pel nord
i que
en les conseqüències
les pateix
el sud
bé
Sant Jusolidari
és un camí
és un camí
de rebeldia
davant
d'això
de saber
de fer un crit
i dir que
doncs que
en el món
no hi ha dos mons
sinó que hi ha un sol món
i el nostre enllaç
amb Camuapa
ve a denunciar
aquesta situació
i n'hi ha d'altres
de camins
aquest és el nostre
tots són
la majoria
són respectables
i serveixen
però nosaltres
ho farem aquest
a més a més també
s'ha relifat bastant
el tema
d'un grup de joves
vam parlar també
abans de l'estiu
que és com van fer
aquesta sortida
després també
doncs ara hi ha hagut
aquesta presentació
que es va fer
a setembre o a l'octubre
o sigui que també
doncs és una altra
de les franges
d'edat importants
que va a èpoques
però que ara sembla
que també
el Sant Jusolidari
torna a créixer
no?
Sí
és un creixement
més que quantitatiu
és molt qualitatiu
perquè d'alguna forma
les joves
les noies que han vingut
a formar
són dones
les noies que han vingut
a formar
el grup de joves
elles deien
venim a juvenitzar
Sant Jusolidari
i en el qual
estem encantats
i tenen
tenen les portes obertes
hem fet un enllaç
amb joves de Camuapa
i doncs
són noies que proveien
fonamentalment
de l'escoltisme
i estan
molt animades
i en caixement
i se'ls estan ajuntant
altres joves
per formar
el seu propi grup
de treball
de treball
en la solidaritat
i en el qual
estem supercontents
que sigui
així
les portes
estan obertes
exacte
si algú us vol trobar
us pot trobar
a les escoles
en aquest espai
i en tot cas
també teniu
la vostra pàgina web
és a dir
que teniu
esteu
on s'ha de ser
que es diu
a més a més
el que dèiem
els que vulgueu
conèixer una mica
més a fons
i descobrir
el que va de celebrar
aquest 25 aniversari
recordeu que demà
a partir de dos quarts
de vuit del vespre
la sala
des de la consulta
que en gent està
es farà
la presentació
del llibre
Mirades
25 anys
d'amistat
avui n'hem volgut parlar
amb el president
de Sant Jus Solitari
Lluís Casals
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
un plaer venir aquí
com sempre
i que vagi molt bé
fins aviat
bon dia
adeu
de Sant Jus d'Esvern i Badalona
reconegudes amb la categoria
aquí a 5 estrelles
pel seu servei excel·lent
qualitat
amb 7 anys de garantia
Smooth Jazz Club
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out
l'Smooth Jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suol
100% música relaxant
Smooth Jazz Club
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
t'hi esperem
Estimat diari
avui hem fet el programa
1700
de la penya del morro
a ràdio d'Esvern
i després de 9 temporades
no sé si podré
continuar fent el programa
és un pes molt feixuc
que ja no puc suportar més
sempre penso
va Jordi
va ves l'últim
deixa-ho
però és que no puc
no puc
oh senyor
haig de ser fort
haig de ser fort
fort com aquesta màquina
d'escriure olivètica
m'està taladrant el cervell
oh Déu meu
la penya del morro
cada tarda de 5 a 7
tot és un drama
a ràdio d'Esvern
cinema sense límits
cinema sense fronteres
cinema sense mesures
en definitiva
cinema sense condicions
els dimarts
de 8 a 9 del vespre
quan el cinema
es fa ràdio
avui a les 9 del vespre
M de música
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
per ac rumi
que la
m de música
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Primer van ser les ones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram,
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com.
Just a la fusta.
Sant Just en directe.
La informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Passen dos minuts de dos quarts de dotze a aquesta hora.
Saludem en Jaume Campreciós, en Pep Quintana i en Jordi Ferraz.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Per parlar de coses, d'actualitat, una mica de tot.
Nosaltres sempre feu un poti-poti.
Sí, exacte.
No sé si teniu ja algun tema sobre la taula.
Ara estàvem parlant del Castro.
Sí, estàvem parlant del poble Fidel.
És veritat que...
Com ho heu vist?
Home, per la tele.
Moltes cues.
És a dir, més enllà de la seva mort,
que havia sortit com a notícia diverses vegades,
però el que ha desencadenat també la mort de Fidel Castro,
han de donar reflexió sobre el segle XX, etcètera, etcètera.
Són diferents reaccions, algunes de força irades, també.
I tant.
Que veig que en Jaume et passa una nota, eh, Pep?
Sí, però...
Jaume és el rei dels papers.
Sí, és el rei del paper.
En fi, què...
Són rei del paper perquè sóc bastant alfabetet amb noves tecnologies
i per tant veia el sistema clàssic.
Clar, llapis, paper, llapis, ell.
No, boli, boli, boli.
Sempre demano un boli per aquí.
No en res, això, el que passa és que a mi em sorpèn una mica,
bueno, no sé per què m'han de sorprendre,
però vull dir les cues aquestes immenses que hi ha actualment
per anar a passar per davant de les cendres del Castro.
Que ahir sentí una notícia curiosa que se les havien quedat la família
i que no estaven allà en el monument de Martí.
Però avui deien que sí, que a la urna eren allà.
Bueno, doncs molt bé, potser sí.
O és una còpia.
Aquest dematí d'un moment hi havia moltes cues i moltes flors.
I allí també, sense saber si hi havia o no les cendres reals allà, no?
Bueno, és igual.
I ho creu que hi hagi, és l'homenatge del poble.
L'homenatge del poble, evident.
I hi hagi o que hi hagi.
Esclar que sí, per això.
Jo deia com a anècdota que deien que no hi eren les cendres.
Que això de les cendres és tan teòric.
Sí, no, i ara el Sant Pare amb això que diu que s'han d'enterrar,
que no es poden llançar.
Es poden llançar, sí.
Bueno, hi ha normatives, no?
Hi ha coses?
Bueno, hi ha una normativa catòlica, diria jo.
Bueno, jo crec que amb tot el tema de religions,
això no, que deu ser mitjans sanitaris i coses així,
perquè si, com diu molt bé,
la Carme està prohibit tirar-les a coixerola,
tirar-les aquí, tirar-les allà.
No sé si a la mare es poden tirar, tampoc.
No, tampoc.
No, però si tiren.
Si tiren.
Però sí que, a més a més, hi ha les del Mart,
hi ha les empreses especialitzades,
que, a més a més, et van amb la barca,
et porten al seu lloc,
et donen els graus i la latitud.
Sí, però què tira?
Però què tira, l'urna o tira la cendra?
Tira la cendra.
Sola.
Centres?
Tira la cendra.
Per tant, ja poden donar l'atitud que vulguis,
perquè aquest dia de minuts estaran...
Clar, és la tonteria, això no?
És el negoci que hi ha, que et diuen, et donen,
i clar, pagues, tu pagues,
i vas a tirar les cendres allà on et vols.
Sí, però si les tires a 20 quilòmetros de la platja,
ja ja van a Catalunya,
el camp de mitjores està plets.
Tots els banyistes estan plens de cendres.
Però és el fet i el negoci.
No ho sé.
Però tornant a això de...
Han fet el camp del Barça,
han fet les unes.
Un colombari.
Un colombari.
Sí.
Un colombari, sí.
I, a banda d'això, tema...
Què?
No, el tema Cuba.
El tema Cuba, vull dir, no ho sé, vull dir...
El Trump està content.
Sí, però...
Ho saps que ja portava 10 anys fora de la circulació?
El pobre Castro, sí.
Que, per tant, vull dir...
Es veia mort moltes vegades.
Es veia moltes vegades.
Amb el Franco, que no es veia mai.
I havia deixat el poder actiu.
Sí.
El germà.
El germà.
Amb el Raül.
I no sé si tenia molta influència,
el remés era la seva...
El seu nom.
Ja.
Més que la influència real que he tingut aquests d'últims anys.
Ja, ja.
Està mai a Cuba, no puc dir res.
No, jo tampoc hi era.
I per tant, és...
Sí, la única cosa que sí que és un mite,
que molta gent va tindre o es va tindre,
més en els anys 60, 70,
tot això...
Sí, sí.
Era un gran...
Jo crec que hi ha molts...
Hi ha hagut molts dilemes i moltes preguntes a nivell del Fidel,
perquè l'altre dia incurs estaven dient
que ell de comunista no havia sigut mai.
i el Che Guevara tampoc eren revolucionaris,
però, clar, es van posar...
A favor del poble.
A favor del poble i han fet,
i llavors han començat a...
Com que a Rússia els va estar ajudant,
doncs més o menys es van fer comunistes.
Però, clar, com que a Amèrica també els hi posava traves,
els hi feien tota la...
per reacció han de ser comunistes
a comunistes capitalistes, no?
I les reaccions de la gent de Cuba,
que sents parlar amb molta gent,
molts estan,
que dius que gràcies a ells
han pogut estudiar,
perquè a sols pas no tenien un duro...
Segur, perquè hi ha una quantitat de metges...
I com que no tenien cèntim,
llavors com que els hi pagaven a la universitat...
Tot gratulit, estudi, sí.
Jo crec que la gent,
doncs que d'escolòs se'ls mira de la seva manera.
Ara van a morir...
És el que de la fira,
segons com li va la fira,
de part de la fira, eh?
Clar, és així, eh?
Jo no conec la història de Cuba,
bé, m'ha estudiat,
jo un peu a la feina de l'altre país
ens costa a vegades...
Més o menys, sí.
Bueno, sé que està a 100 quilòmetres
del Calle de Florida...
Això mateix,
que la gent hi va gairebé,
no hi ha d'an,
però amb aquells...
Els balceros que van tornant.
Els balceros...
Els balceros, vull dir...
Sí, eh?
Està molt més lluny, Mallorca.
Sí, més lluny, Mallorca,
és veritat.
Però, oi,
el que sé cert és que...
és un país que sempre ha viscut
bastant lligat als Estats Units.
Sí.
La guerra d'un aspecte,
amb un altre, sí.
El tema d'independència
ja va ser una mica
auxiliar als Estats Units.
Sí.
I després va ser durant molts anys...
El règim de Batista,
que era una sucursal dels Estats Units,
també, d'alguna manera, esclar.
Però és curiós que els primers
que van...
el que van fer la revolució,
Josep Martí,
era d'origen català.
Home, naturalment.
I que la primera representació
catalana de l'exterior
o casal
és el de Santiago de Cuba.
Sí.
Sí, sentia que com estil·lava.
No estil·lava.
Crec que hi ha un edifici
que és el primer
d'oscel·lis, jo.
I que els que van...
No sé si és cert
que el que va fer
a Barcelona,
allà als porços d'en Xifrer,
també era un cubà?
Era un indiano de Cuba?
Un indiano, en tot cas.
Sí.
Un indiano.
Sí, suposo que sí.
Però crec que era de Cuba.
Sí, per l'estil i per l'època i per...
I tot.
Vull dir que, per tant,
vull dir, és un país...
Jo, i aquesta bandera
que no deixen posar els ajuntaments...
Home, exacte,
que ve de Cuba.
Exacte.
Que ve de Cuba.
Que ve de Cuba.
Que ve de Cuba.
Que ve de Cuba.
Que ve de Cuba.
És feta en base a la cubana.
I tant, i tant que sí.
És veritat.
És veritat.
Per tant, una mica de lligants tenim.
Sí, que els tenim.
Jo, Fidel Castro,
pel que he llegit la sua biografia una mica,
era eleccionari,
però venia d'una família
tradicional cubana.
Hi havia estudiat...
Cubana, però d'origen gallec.
Gallec.
Gallec.
Gallec, que fa poc,
però hi havia estudiat
els col·legis religiosos
més importants de Cuba.
És la manera d'estar més preparat,
també, si vas a una bona escola.
Vull dir,
no eren pas allò...
Sinó que era un home
que havia estudiat
i tenia...
No era gent qualsevol.
Està clar.
Doncs hi van poder donar estudis
i ell va aprofitar
per posar-se a favor del poble,
en aquest cas,
o un contra de Batista,
que també depèn de com es miren les monedes.
I, bueno,
fins ahir o abans d'ahir.
Bé, 10 anys abans.
Sí, d'alguna manera.
Jo crec que el 2006...
Sí, d'alguna manera
el van mantenir.
Es van mantenir.
Es veia en grans èpoques
que no sortia,
després va tornar a sortir.
I tant.
molts anys que no se'l veia.
No se'l veia, per tant.
Sí, va sortir
i va fer els seus discursos
una altra vegada,
va fer una rabifalla
com una rabifalla.
No,
escoltes,
perquè avui no sé quin diari
surt,
que el seu pare
era un gran franquista.
el seu pare
que estava a l'Havana.
A l'Havana,
però vull dir que ell creia,
el Franco,
no sé si perquè era gallego
perquè creien les seves idees,
i ens deien quina idea,
jo estava fent...
Números.
El primer que et passava a tu
era que més o menys
el pare del Castro
aquella púbia
dintre uns 40 anys
com va començar
la Guerra Civil Espanyola
o any civil.
Uns 40 anys.
Sí,
perquè això va...
va morir els 90 el Castro
vol dir que és el 26.
Clar.
Si la guerra va començar el 36,
més o menys,
el pare al voltant dels 40,
més amunt o avall.
Però...
Perquè crec que ell era
un dels germans grans.
Eren bastants,
i crec que era
un dels germans grans.
D'acord.
Esclar,
no ho sabem.
Això són...
I poden ser els dos diaris.
Això mateix.
L'únic cosa que...
També és omplir una mica el paper,
no?
Ha passat tot.
Ha passat tot.
ha passat un mitjà de la història.
Sí.
I ara veurem com acaba...
El Fidel,
ell i el Che,
són els dos mites
que hi ha en aquest aspecte,
eh?
Revolucionari.
Però ell va durar,
en canvi,
el Che,
de seguida,
va posar la revolució
a altres països.
Bueno,
l'altre feia aquesta feina,
com d'ambaixador.
D'ambaixador,
i va morir
anys després a Bolívia.
Sí,
i tant.
Comandant de Che Guevara.
Guevara.
Sí, sí.
Que també era d'origen basc,
no?
Sí,
era d'aquí,
sí.
Era...
Bueno,
d'aquí,
d'aquí,
del país basc.
Era...
la Donte Guevara.
Això ve de...
el Che Guevara.
Sí, sí.
Era d'origen basc.
No, és que hem fet tanta exportació
en tots els aspectes, eh?
Tant en política com en medicina,
com en les arts,
com el que vulgueu.
De tot.
És un país que,
en general,
ha donat molta gent,
no?
Destacada.
No,
en algun aspecte o algun altre.
Ah,
oi,
a veure,
bé,
que és...
I és curiós que no fos català,
a més a més,
perquè,
esclar,
nosaltres som a tot arreu.
No,
ja us costa,
a veure,
jo crec que tot a Mèrica...
s'ha de repartir una mica.
Tot a Mèrica del Sur,
ja crec que hi ha tot una opa representada.
Home,
sí,
fins i tot...
De tota mena, eh?
No, no,
de tota mena,
no,
i fins i tot hi ha...
l'Argentina,
per mi,
per aquells attentats
contra la seu israelita,
com els deia dels jueus,
allà,
em va sobtar
que molts dels generals argentins
eren d'origen musulma.
Musulma?
Perquè es deia Mohamed,
o hi havia una sèrie de...
de dins de l'exèrcit,
una sèrie de gent
que eren d'origen...
Em va sobtar
perquè la meva ignorància era
total.
I com va ser això,
jo vaig veure una mica de...
de reloj per aquest tema.
Que em va sobtar.
En fi,
bueno,
que més?
Que les canxi en pau.
Avui hi ha debat de...
El Jordi,
que és el que domina Sant Just?
No és?
Sí, home.
És veritat.
Estic molt així.
per...
Home, com?
Què vol dir-ho així?
Amb els ocellets
pel baile.
Home,
la mare de bé, no?
Sí, no, no.
Després de les pluges
que hem tingut.
Fa un dia molt maco, també.
Que han sortit bolets,
per cert.
No ho sé,
no he anat.
Home, Jordi,
t'hagués preguntat
en el perot.
Ui,
el Pere,
el Pere se'n va fora d'aquí.
Ah,
va a buscar-los fora.
Hi ha algú
que domini
els nostres boscos?
Està molt proper.
Jo crec,
jo crec que els fos sanglars.
Jo segur.
Se'ls mengen tots, eh?
Suposo,
els bolets,
si els troben,
si els agraden.
No els agraden?
No els agraden,
però jo he passat per allò,
els fos sanglars
i salen els bolets sencers.
Jo pensava que també eren...
Normalment busquen els aglans
i el que passa és que
els remenen per buscar els aglans
deixen sortir els bolets
dels veus.
Si no,
els estan tapats.
No és pata negra,
no sé si no,
s'imagina aglans.
Sí,
això diuen.
Estan tot el dia fora,
doncs d'una carn excel·lent, eh?
No ho sé,
l'altre dia em van passar
amb la fotografia.
Que n'hi havia en dos passejants
per el dut de Rivalta?
El dut de Rivalta.
Exacte,
a mi també m'ha arribat
per Facebook.
No,
perquè la va fer un amic meu.
Bueno,
està bé que la fessin.
La foto i...
A més a més,
a on va ser?
Passis per avui que he anat a treure,
ara tinc temps
d'anar caminar cada dematí.
Home,
ja va aquesta jubilar.
Va buscar bolets.
No,
no,
vaig a caminar.
El que es veu
és una quantitat
de zones arrasades
pel poc senglar.
Sí.
No,
no és que en tenim molts.
Molts,
molts.
Suposo que algun dia
tornen a fer una batuda d'aquelles.
No,
però fan les batudes
i no...
No,
però que no els maten.
No.
Ja ho saben el dia que surten
i se'n van.
I se'n van.
no surten.
No,
perquè el dia que vam fer
la caminada
vam anar a marcar
la setmana abans
i ens van deixar passar
en tota la zona
perquè estan fent la batuda.
Ah,
la batuda.
Estan fent la batuda.
Home,
un idol
de por senglars
que s'estan veient
cada cop més per aquí.
Quan els han de matar
fan la batuda
no els cap.
Ja.
Se'n van a una altra banda.
No són tots.
Tenen un xivato
i què els hi diuen?
El deu fer un mes
o alguna cosa així.
Sortia un dia
en cotxe
de la barrega.
de nit o de dia?
Era fosca.
Era fosca, això.
Ara ja és negra.
No,
si jo vaig de 7 a 8,
si jo quarts de 9
i allà
el molí feriner
a la curva aquella
un
que d'ahir
em dic
mira un gos
però que el vaig acostar.
Algú es va a muntar?
No.
Jo sí,
ahir no.
No,
no,
exacte.
que tu no toques.
No,
no,
exacte.
El senglar,
no?
Senglar,
molt diferent.
Ja n'hi ha vist
3 o 4 de junts,
la família,
a Can Candeler
al costat de les aceres
a mit d'urbanització
també es coneguen.
És un tema delicat per això
perquè clar,
és complicat d'afrontar,
no?
Molt.
Jo crec que sí.
Estan molt ben acostumats
com que fins ara
els ha faltat menjar
el que és la serra
de Collserola
doncs han de sortir
perquè hi ha més animals
del menjar que tenen.
No,
i per aquells moments...
Llavors és més fàcil aquí
estar acostumat
bé en les escombraries
o la gent,
hi ha molta gent
que els hi dona menjar
doncs clar,
tot això ja s'han acostumat.
Mira,
nosaltres ara
durant aquest tema
del port de la pressió d'Alba
que va senglar
en guany
quan la Cés
va fer la caminada
al sopar de lina plena
vam anar al Tibidabo
que en aquest any
era local
i al tornar
vam passar
per l'Ividrera
i llavors vam baixar una mica
doncs allà a les escales
de l'Ividrera
hi havia moltíssims
però no se'n vam veure
de la 12
i en canvi
en la resta del camí
de nit
de tornada
no vam veure ni un
tot el que serà
de les Aigues
Sant Just
no,
però aquell tros urbà
de sota la plaça
de l'Ividrera
cap allà
però estava pleníssim
10 o 12
vam veure
sembla que algú
deia que anàvem
que hi havia a menjar
de gats
i ho ens aprofitant
o menjarem
però s'ho mengem tots
el gat i tot
si va del gat
també
i per tant
jo crec que serà
però és un problema
un problema
a la llarga
i no sols aquí
a tot arreu
perquè a tot arreu
vas i en trobes
perquè no hi ha depravadors
ells són els més forts
l'home és l'únic
depravador
que volien tenir
a més a més
proliferen molt
perquè fan
que són dues cries
a l'any
i cada cria
creieu que s'haurien
de poder caçar més
o com s'hauria de
crec que sí
que s'hauria de fer
un control
però fa
és difícil
i també posaven
un anti-baby
no ho sé
però a veure
posar
casals
a dins del parc
de Guixarala
com s'està convertint
ja en un parc urbà
vull dir
hi ha moltes
discussions
si és un parc natural
o que sigui
però
en la quantitat
de gent
que vivim
a l'entorn
de Guixarala
la quantitat
de gent
que ha arribat
a unes condicions
bastant raonables
a la jubilació
i combinat
a la quantitat
de gent jove
que està sense feina
i tot
s'ha convertit
en una zona d'oci
de primera magnitud
ja no al cap de setmana
sinó
cada dia
la crisi
sembla que no
però també ha afectat molt
perquè abans la gent
sortia molt
els caps de setmana
i ara te'n vas aquí
a Collserola
passeges
i passes el dia
com aquell que hi diu
o passes el dematí
i no tens les despeses
que tens
que si te'n vas
amb una altra banda
però hi ha molta gent
a part de la jubilació
i després
a veure
la gent que fa bicicleta
ara els veus
el dia de cada dia
sempre veus passar
un gust
i a totes hores
el que de setmana
ja és
fins i tot
anar a peu
perquè això
és perillós
perquè una bicicleta
o per la bicicleta
sí
a més a més
no et respecta
hi ha algú que et respecta
però la majoria
si vas per un camí
si vas per un camí
d'un dels camí
d'autoritzats
que són els de 3 metres
no pots dir res
vas tu per la teva banda
però si vas pels caminets
petitets
que teòricament
el parc
els té prohibits
quan són en grups
de grans cantitats
de gent
no el deixa passar
en canvi les bicicletes
passen per allà
i si tu no t'apartes
o t'apart en ells
o t'apartes tu
a veure
si el camí
si van pujant
no hi ha cap problema
aquest punt
però com el gafis
quan el gafis baixant
n'hi ha alguns
que
semblen els cars
que es pensen
que és un circuit
de F1
i crec que
hi ha de respecte
per tots
i després
el Jordi
que passin
per camins
més petits
això
es pot
jo estic amb compte
que hi passin
però pot ser discutible
el que és veritat
és que hi ha molts camins
que estaven molt bé
i a base
de
de les bicicletes
s'han anat degradant
tant el terreny
que s'estan convertint
en torrenteres
i fins i tot
n'hi ha un
pujant
de la
de la cadena
de bisoleig
fins al que hi ha
Can Solanes
és un camí
que va ser cap a Can Oliveres
que l'han fet
que l'han fet
i cada vegada
s'estan menjant més
la carretera principal
perquè
l'ilusió
va guanyar
però bueno
és un tema
que
tothom
està discutint
i difícil
de controlar
i tot
Collserola
vol intentar-ho
sabem que
Collserola
estava treballant
però jo sé
que ara
quan vam anar
l'última vegada
que vaig anar
ens van ensenyar
el planell
de Collserola
i ens va dir
mireu tot això
o sigui
ves-te des d'avió
només veus caminets
i camins
aquí
i menys de camins
llavors clar
tot això
és un parc
amb tanta gent
que hi va
i tantes bicicletes
això
es nota

i entres
dintre ja
del parc
i l'altre vessant
és més
frestec
potser
d'habitatges
però en canvi
molt més
concorreguda
ja de teu
depèn
de municipis
a veure
és veritat
la cara sud
que la nostra
és veritat
és l'entren més
perquè tens nou barris
però aquells polígons
que com ell qui diu
estan posades
quasi
dintre ja
sí
la carretera
de les aigues
una vegada
passat
la carretera
d'Horta
també
tot allò
d'aquell sector
d'allà
hi ha
algunes
organitzacions
bastant
importants
sí
i tot
parlant de cantó
és veritat
el sec ara nord
el bosc
que arriba
és molt més dens
molt més humit
estan més separats
però també
tenen entrades
cap a l'interior
com el Sant Cugat
té una entrada
important
és tot el problema
que tenen
en aquella
en Torre Negre
aquesta construcció
vull dir
pertany a qui
que és una
és un gran parc
però
que té una pressió
de 3 o 3 milions
i mig de persones
al costat
per lo petit que és
per lo petit que és
no, més per lo petit que és
sí
clar, no donen l'abast
d'alguna manera
de la quantitat
d'usuaris que té
cada vegada
en té més
per aquestes circumstàncies
que tu mateix
explicaves
però
fa poc
vaig anar
un dret de setmana
el dia del Pilar
vaig anar
a Sant Llorenç
del Munt
i també hi havia
molta pressió
tot el que és
el que és d'estanalles
no sé què
hi havia de cotxes
la gent que pujava
a Sant Llorenç
era
era moltíssima
ja
i tota aquella zona
també hi vas anar
un dia de festa
què?
hi vas anar un dia de festa
que és un dia de festa
però parlant en gent d'allà
hi ha bastanta
també
pressió
d'aquest Terrassa
Sabadell
totes aquelles parts
situats
en zones
com he de dir
periurbanes
tenen molta pressió
de la gent
i és lògic
tots
abans
quatre
que podien anar
per Rui Serrola
clar
quatre
de la C
i encara
i també
és un canvi
perquè
la muntanya vista
de Sant Just
eren vinyes
i ara
la muntanya vista
de Sant Just
sembla un bosc
i trobes
bolets
aquí mateix
sí
veus
com va bé
que hagi pogut
aquests dies
es nota o no?
se n'entraven més o què?
home
jo per dir-te
l'altre dia
vaig trobar quatre rovellons
al mil·lenari
carai
al mil·lenari
però jo no m'ho avisava
que és a casa meva
jo no ho sabia
haurien sortit de casa
i haurien entrat a busquets
segur
segur que algú del mil·lenari
que els tenia allà regant
cada dia
cada dia regant
ara
jo tenia un parent
a Sant Quinti de Mediona
que tenia una vinya
i quan anava a la vinya
anava a regar
els rovellons
que teníem
un
i n'era molt a prop
i no ho deia ningú
però llavors
els feia
els regava
i els collia
i esclar
imagina't tu
la mare de vena
tal com s'està posant
això
que el que diu el Jaume
abans tot això
eren vinyes i garrofers
i aquí
doncs estava bé
però ara
ara tots són pins
hi ha un bosc de pins
que està creixent
per tot arreu
que això és una invasió
al final
tornar a ser
un bosc
bosc
clar
que passa que
estem a la part sud
no està tan humida
com a l'altra banda
l'altra banda
és molt humit tot
sí
hi ha més brossa
i no hi ha tant
rit i incendi
com tenim aquesta banda
però no es poden posar portes
al camp
no es poden posar portes
no
hi ha cadenes
ara hi ha cadenes
si a part de Collserola
va posar bastantes cadenes
hi ha per exemple
a Camp Forriol
fins ara hi podries arribar en cotxe
ara hi ha una cadena
on no s'hi pot arribar
has d'anar a peu
llavors jo trobo
que hi ha
unes certes
traves
que s'estan posant
perquè la gent
no hi vagi tant
però hi ha llocs que no
aviat sembla a Barcelona
amb això de l'entrada de cotxes
l'entrada de cotxes
els que els deminen
no els deixaran passar
les superilles
a veure jo crec que
si Collserola
el que té per Barcelona
i bueno
aquí de Barcelona
diu per tots els pobles
que estem al costat
perquè no
que és un gran pombo obert
que tenim
sí home
i per això està tan col·lapsat
segurament
hi ha tanta gent
que es menja amb tot l'oxigen
exacte
i és una zona
que és maca
perquè si vas
només que hi vagi
un que tingui
una mica de gas
de caminar
i pots anar fins a dalt
que diu
la carretera de les Aigues
o passes per tot
el que és la carena
de Sant Pere Marti
i vas un dia a la nit
que veus tot Barcelona
il·luminat
i no hi ha contaminació
sí
és un espectacle
no ho és
jo crec que
hi ha una gran sort
dins de la pressió
que hi ha
que és la carretera de les Aigues
la carretera de les Aigues
com el que diu
hi ha molta gent
i evites que aquesta gent
passi a les zones
molt més
susceptibles
has de fer-se molt bé
biològicament
que en aquesta part
aquesta part
és com un passeig
és un passeig
és un passeig
en canvi
tu agafes
te'n vas
fins a
a la cadena
de bisolets
i fas una volta
d'una hora
i et passes
cap
fins al coll
de Can Carboner
o per darrere
i allà
és que som un altamont
i a perds
per alguns forats
per algun esvall
o per un caminet
i que tot
que sembla que estigui
és que
caminets són molt macos
i et dic
que l'únic que et trobes
si hi ha alguna bicicleta
l'altre dia
jo vaig anar
per Camp Arellada
i vaig estar parlant
amb el pastor
d'allà
i m'està xerrant
i encara hi havia
el pastor amb les cabres
i no és el d'aquí Sant Jus
sinó és un altre
que hi ha a Sant Foliu
vull dir
encara veus coses
que diu
sense sortir
com aquest qui diu
de casa
t'estàs trobant coses
que et disfrutes
que també és cert
és que
abans d'aquí Sant Justitut
és que abans
era una serra viva
tipus agrícola
i ara s'està convertint
tot en una zona buscosa
i per una banda urbanitzada
urbanitzada?
no, la que arriba
tot el que és
mas lluït
tot el que està autoritzat
que no hi ha
és veritat
el que passa
que no hi ha connexions
sinó que
escalarà pot ser
que es quedi
com una mica
tancat
dins
a si mateix
o part
en totes les
problemes que això té
dels curadors biològics
però bueno
això
hi ha molta gent
que està estudiant
sap fer moltes coses
però ningú
ha pensat més
en l'organisme constructiu
que en la biologia
en el més enllà
i això
això a nivell general
i mundial
no?
en alguna manera
és veritat
que a nivell local
tenim l'exemple
del que està passant
arreu del món
no?
sí
és que al final
és el mateix
al final
aquest parc
i no ho vulgui
però semblarà
el central parc
de Mallorca
han votat
tal com veiem
sempre el parc
des de l'aire
que té tot el quadrícula
d'habitatges
a més a més
hi ha el de Londres
com s'ha dit
que hi ha a Londres
també
a Londres
hi ha un altre
Kew Gardens
no
Hyde Park
Hyde Park
és un mateix
vull dir
són les urbanes
que hi ha una
i que no són
és la idea
del turoparc
no també?
sí
més petitet
molt més petit
molta diferència
més al centre
de la ciutat
el parc de la ciutadella
i la colònia
la ciutadella
sí
també
però vull dir
però
el centre del parc
és el que
en teoria
si el veus
sembla més
natural
i això
no es veu
però podria dir
entre cometes
perquè quan veus
on estàs situat
i saps la història
allò és un parc
t'ha salvat
o un parc artificial
i que es va fer
una zona
que hi havia
molta roca
i no es podia
acostumar
gaire bé
i doncs
una solució
és tirar de terra
plantar arbres
i fer un llac
al mig maco
no i després
a veure
també
una gran zona així
feta
a finals del 19
que és
com a idea
està molt més magnífic
és un
un canvi
com a persona
com aquí diu
encara estàvem
dins de les mudalles
sí
ells ja tenien
el parc
el parc
estava rodejat
entre vinyes
sí
això també
sí
se'ns acaba el temps
avui
en aquesta segona part
de la tertúlia
no molt centrada
en colzerola
molt interessant
hem anat a Cuba
a colzerola
exacte
mira
avui seria el titular
del dia
perfecte
doncs
dimarts que ve
no ens retrobem
perquè és festiu
és dia 6 de desembre
nosaltres hem decidit
treballar
nosaltres hem decidit
treballar
parleu doncs
no sé
en direcció de la ràdio
a veure si obrirem
o què
però en principi
jo tinc entès
que dimarts
sí que tanquem
lluny, dimecres i divendres
estarem oberts
però dimarts i dijous
sí que
encara
seria conca
en fi
gràcies a tots tres
que vagi bé
bon dia
adéu-te'n'hi
bon dia
les notícies de les notícies de les dotze
bon dia
us parla
us parla
Òscar Fernández


consensuats
amb la CUP
que ja
s'han presentat
que permetran
una recaptació
de 180 milions d'euros
anuals
el 120 per l'any que ve
entre les novetats
un nou impost
sobre begudes
ensucrades
envasades
un impost ambiental
a les nuclears
i l'impost
reformulat
per als grans
establiments comercials
Nuri Uriel
Catalunya Ràdio Parlament
Més notícies
en Carlos Baraiva
L'accident aèri d'aquest matí
a Colòmbia
ha acabat amb un balanç
definitiu
de 76 morts
i 5 supervivents
segons les autoritats
del país
l'avió s'estava allat
aquesta matinada
quan estava arribant
a l'aeroport internacional
de Medellín
entre les víctimes
gairebé
tots els membres
de l'equip de futbol
brasileix
Apecoense
els seus centres sanitaris
és on s'han traslladat
els pocs supervivents
que hi ha hagut
de l'accident
Federico Jiménez
és l'alcalde de Medellín
I aquí lo importante
ja es ver
que la información
es que hay uno sobreviviente
y lo importante
es salvar vidas
eso es lo primero
Joan Biosca
Catalunya Ràdio
Buenos Aires
Barcelona tindrà
un supercomputador
Mare Nostrum
12 vegades
més potent que l'actual
El Centre Nacional
de Supercomputació
de Barcelona
acaba d'aprovar
la compra
d'aquest nou
Mare Nostrum 4
un superordinador
capaç de fer
més de 13.600 bilions
d'operacions per segon
El nou ordinador
incorpora tecnologies
d'última generació
que encara estan en desenvolupament
als Estats Units
i al Japó
La compra s'ha adjudicat
a IBM
que integrarà
en una sola màquina
tecnologies pròpies
i d'altres empreses
per un import
de gairebé
30 milions d'euros
El Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
comença a jutjar avui
si la multinacional
Uber pot continuar
funcionant a Europa
El cas ha arribat
a la Justícia Europea
arran de la denúncia
de l'agrupació
de taxistes
elite de Barcelona
i el que jutja
és si Uber
és només la tecnologia
o és una empresa
de transports
en si mateixa
Brussel·les
Albert Alfa
Bon dia
a la resposta
del Tribunal de Luxemburg
a la pregunta
de si Uber
és una empresa
de transports
o una plataforma digital
haurà d'establir
les bases
de la normativa
a la que s'haurà
de sotmetre Uber
i també les empreses
de la coneguda
com a economia
col·laborativa
a la Unió Europea
El cas arriba
al Tribunal de Justícia
de Luxemburg
després que un jutge
de Barcelona
preguntés a aquest tribunal
sobre la naturalesa
jurídica
de l'activitat d'Uber
després d'una denúncia
de l'associació
professional
Elite Taxi
de Barcelona
que considera
que la falta
de llicències
d'ormes reguladores
de la competència a Espanya
cosa que els aporta
diuen
un avantatge
competitiu i legal
Albert Elfa Catalunya
Ràdio Brussel·les
El duet francès Justís
els nord-americans
de l'Azul
i el xilè
Nicolás Jarr
primeres confirmacions
del Festival Sònar
de Barcelona
El festival de música
avançada
i New Media Art
acollirà el retorn
de la parella
d'Electropop Justís
que acaba de publicar
un nou disc
després de 3 anys
de silenci
De La Soul
un dels grups referents
del hip-hop
tornarà al festival
12 anys després
en una 24a edició
que també acollirà
els xous
del DJ californià
Eric Pritz
i dels alemanys
Moderat
el projecte comú
entre Aparat
i el duet
Mode Selector
completen aquesta primera
tanda de confirmacions
noms com el tecnòleg
japonès
Daito Manabe
que també farà
una conferència
al congrés
Sónar més D
que aquest any
se centrarà
en la realitat virtual
i les experiències
immersives
Ara els esports
amb Robert Prat
El Barça s'entrena
a aquesta hora
per preparar
el partit
de copa
de demà
davant l'Hércules
Marc Garrió
Bon dia
Bon dia
El Barça
ha iniciat l'entrenament
amb un minut de silenci
en memòria de les víctimes
de l'accident d'avió
on viatjaven els jugadors
del Chapecoense
brasilè
De fet, el club
i alguns dels seus jugadors
han enviat un missatge
de condol
a través de les xarxes socials
Avui no s'han entrenat
amb permís del club
Piqué, Alba, Ter Stegen
Sergio Busquets
Rakitic
Sergi Roberto
Andre Gómez
Messi
Neymar
També tenien permís
Mascherano i Luis Suárez
però s'hi han presentat
de forma voluntària
Això vol dir
que és molt probable
que aquests 11 jugadors
descansin en el partit
de demà
i tenen molts números
per ser l'11 titular
del clàssic de dissabte
Aleix Vidal
i Masip
s'hi han reincorporat
després de casar-se
i ser para respectivament
i Niesto amb Titi
han treballat amb normalitat
per tal
podrien tenir uns minuts
fins i tot
en el partit de demà
i 7 jugadors
del filial
han completat la llista
de convocats
per l'entrenament d'avui
Margarria
Catalunya Ràdio
Ciutat Esportiva
L'Espanyol juga avui a les 9
també a la Copa
al Camp de l'Alcorcón
3 catalans
a la llista per l'europeu
de cross
que es disputa a Itàlia
l'11 de desembre
hi ha Ilias FIFA
Adel Meixal
i Ayac Lamdassen
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bon dia
són les 12 i 6 minuts
us parla Andrea
Bueno
Sant Just Solidari
presenta demà
a Can Gina
està el llibre
Mirades 25 anys amistat
és una publicació
que recull testimonis
i projectes
de l'agermanament
de Sant Just
i la ciutat nicaragüenca
de Camuapa
pobles agermanats
des de fa 25 anys
en aquest sentit
un dels objectius
de fer aquest llibre
és explicar a tothom
tota la feina
que s'ha fet a Camuapa
els darrers 25 anys
i què ha significat
per Sant Just
aquesta germanament
aportant testimonis
i experiències
però Mirades
també pretén
inspirar altres pobles
o ciutats
per engegar
els seus llaços
amb altres territoris
la presentació
d'aquest llibre
tindrà lloc demà
a dos quarts de vuit
del vespre
a la sala
Elegidor Cònsul
de Can Ginaestà
Més coses
dona i empresa
posarà en marxa
properament
un servei
d'assessorament
i acompanyament
per a dones maltractades
o en situació de risc
l'entitat Sant Justenca
compta amb dues advocades
entre les seves integrants
i han considerat oportú
tirar endavant
aquesta iniciativa
per tal d'assessorar
les dones
que pateixen
o poden patir
violència masclista
el servei també compta
amb la col·laboració
de l'Ajuntament
i es posa en funcionament
coincidint
amb el Dia Internacional
contra la Violència de Gènere
que es va celebrar
divendres passat
i un apunt més
per recordar-vos
que avui comencen
les eleccions
per renovar
els Consells Escolars
de Sant Just
les votacions
tindran lloc avui
a l'Institut
demà dimecres
a l'Escola Concertada
Madre Sacramento
dijous
a les escoles
Montserrat i Montseny
i divendres dia 2
a Canigó
la constitució
del Consell Escolar
dels Centres
i la presa
de possessió
dels membres
serà abans
el 22 de desembre
I això és tot
de moment
la informació local
tornaran menys d'una hora
més ampliada
al Sant Just Notícies
edició migdia
a la una
mentrestant
us recordem
que podeu seguir
l'actualitat de Sant Just
al web de la ràdio
ràdio d'Esvern.com
Molt bon dia
quadだ
en la
mítricos
mítricos
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Estimat diari!
Avui hem fet el programa 1700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern!
Després de nou temporades!
No sé si podré continuar fent el programa!
És un pes molt feixuc!
Ja no puc suportar més!
Sempre penso!
Va Jordi!
Però és que no puc!
No puc وسsyllo!
Haig de ser fort, haig de ser fort.
Fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti
que m'està taladrant el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morró.
Cada tarda de 5 a 7, tot és un drama.
A Ràdio d'Esvern.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
Estem escoltant just a la fusta.
En pon un quart d'una del migdia, saludem aquesta la Pep Quintana.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Per parlar d'història de Sant Just.
Sí, una mica.
Repassem coses.
Exacte.
Ens posem al dia de què passava en altres èpoques, eh?
Sí, en altres èpoques.
Cap on viatgem avui?
Mira, acabàvem el 59 i, dèiem, curiosament, cau a Cuba la dictadura de Baptista
per les forces revolucionàries del Che Guevara i Fidel Castro.
No recordava que havien acabat així l'altre dia, eh?
Mira, era així, és la vida.
Sí.
I tenim notícia, com hem parlat abans una mica de Tartul, i ja és notícia general,
doncs el fet aquest de la mort de Fidel Castro, no?
I per tant, doncs, mira, enllaçem la història en aquest sentit.
Una cosa va a l'altra, acaba un, comença l'altre,
i així.
Exacte, comencem amb l'any 60, per tant, no?
Sí, llavors el 60.
L'any 60 es fa la inauguració del nou edifici de l'Ajuntament,
amb la planta baixa ja acabada.
O sigui, almenys ja es pot accedir a una part del nou edifici de l'Ajuntament.
Mira, Sant Just tenia...
Quants habitants diries que podia tenir l'any 60, Sant Just?
Ostres.
Ara en tenim 17.000, eh?
Posa una mica...
Poquets, no?
Poquets.
5.000.
No, mira, 6.400.
Ah, doncs mira, m'he quedat curta.
Sí.
6.401, l'any 60, ja eren els habitants de Sant Just.
El corrent elèctric que arriba a les masies de Can Oliveres, Can Biosca, Can Deler i Can Cortés.
Imagina't tu, ara estem parlant de coses que sembla estrany, no?
Que el corrent elèctric, hàgim de dir que l'any 60 arriba a aquestes masies.
Perquè, de fet, imaginar-me l'any 60 que no tenien corrent...
Exacte, sembla impossible, eh?
Perquè més del cost del 60 no fa tant de temps.
Per això.
Però tot i així, es dius, l'any 60, mira quantes coses han passat.
Sí, sí, sí.
I tant.
En general, han passat coses importantíssimes.
I que encara hi havia cases de Sant Just, aquestes cases de masies, de pagès, no?
Que no tenien corrent elèctric.
I és molt curiós.
Però és així.
Aviam, què passa més?
Manel García González, Manolito, el nostre butxejador, és seleccionat pels Jocs Olímpics de Roma, en especialitat de boxe.
Mira, home, important.
Sí.
Aquest noi treballava a Esplugues, al Rocador, una empresa farmacèutica i allà estava a l'aparetat de veterinària, precisament.
i era al i gros com un Sant Paul.
Una bona persona, com no n'hi ha hagut cap més.
I doncs el van engrescar pel seu volum que es fes butxejador.
I de pesos pesats, perquè esclar, perquè pesava molt.
I llavors, doncs, va ser campió diverses vegades de Catalunya i d'Espanya, a dintre de la seva categoria.
I llavors, al ser seleccionat per anar a Roma, va tenir la mala sort de trobar un rus que li va clavar una castanya al primer round,
que es va acabar aquí la seva carrera, podríem dir, internacional i olímpica.
I per tant, doncs, ja van així.
El 60 de tots els americis el van, diguem-ne, seleccionar.
Després va haver d'anar a Roma.
Clar.
La Ramona Pagès i Aigua Vives escollida a la pobilla de Sant Just.
Mira.
Era una noia que vivia al carrer Monistrol i, doncs, aquí a Sant Just vàrem començar també amb el concurs de les pobillas, etcètera.
Va durar gaire o no?
Uns quants anys, uns quants anys, no molts.
Tampoc depenia una mica dels organitzadors i si estaven ben organitzats ells mateixos i després podien fer aquests certàmens o no.
Per tant, la Ramona Pagès i Aigua Vives és escollida a pobilla de Sant Just el 1960.
I augment editorial en català a Catalunya.
O sigui, una de les dades que hi ha generals és que aquest augment de l'edició en català en l'any 60 té un creixement molt important i que per això es remarca en aquest sentit.
Parlarem del 61, si et sembla bé.
Val, perfecte.
I diu, instal·lació de la central elèctrica de l'empresa Ener.
Primer s'havia parlat d'instal·lar-la darrere de la penya del Moro.
Ja veiem que quan anem a la Bona Aigua i a les instal·lacions esportives de la Bona Aigua,
a la dreta ens queda tota la instal·lació de la Ener, que és aquesta central elèctrica,
que primer es havia projectat darrere de la penya del Moro i després es va fer en aquesta vessant.
D'aquí, la Sant Justenca Núria Bulli, qui renyés, escollida Pobilla de Sant Just.
Mira, seguim avançant amb el tema Pobills.
Va seguint el concret.
Però només era de noia, veig, no? No hi havia...
No hi havia Pobill.
No hi havia Pobill.
No, no, no.
El Pobill, no, no n'hem tingut mai, que jo sàpiga, que jo recordi, no, eh?
Sempre ens tirava...
És noia.
Doncs la cosa era més aviat, doncs, la bellesa femenina.
Val.
No és que la masculina, no?
I opta per la nostra comarca a l'elecció de la Pobilla de Catalunya.
La Núria Bulli va optar, doncs, per això.
I es va fer en un acte celebrat al Palau de la Música de Barcelona.
Va ser escollida dama d'honor.
No sé si no va arribar a ser la Pobilla de Catalunya, però sí dama d'honor.
I la Sant Justenca Rosa Maria Duque és escollida Miss Catalunya.
Veus com ho teníem bé, aquells anys, 60's?
Sí.
El 61, tenim...
Per una banda, al 60 hi havia hagut una Pobilla.
El 61, una altra que va acabar dama d'honor de la de Catalunya.
I després Miss Catalunya, que és la Rosa Maria Duque, d'aquí Sant Just.
I acabem el 62, si et sembla bé.
Vinga, perfecte.
Diu, estan que la fàbrica de pastes gats, pastes alimentoses que hi havia a la carretera,
ideus, macarrons, galets, d'això, no?
Es cobreix des de l'actual plaça de Maragall fins a la carretera,
la part del torrent de la Font Santa, abans dels casalots,
ara avinguda del doctor Rivalta.
Inaugurat, o sigui, recordem que des de la plaça dels pisos,
que hi havia l'actual Maragall, la plaça de Maragall,
era un torrent, un torrent que passava, aquest torrent,
per sota la carretera amb un pont que hi havia i anava cap a la Font Santa.
I llavors es cobreix tot i es fa una avinguda, que és una avinguda important,
com és la del doctor Rivalta.
Inauguració d'un menjador escolar a les escoles nacionals del carrer de Montserrat.
O sigui, fins llavors no hi havia menjadors escolars i s'inaugura al carrer de Montserrat a les escoles nacionals.
Les explotacions agràries a Sant Just són 71.
El que parlàvem abans, ja no ens queden explotacions agràries importants.
No, perquè el bosc va colonitzant-ho tot.
Forta nevada de la nit de Nadal, aquesta sí que recorda en mig Sant Just,
encara se'n recorda, a més de tota època,
que provoca la interrupció de les comunicacions per carretera.
Mentre la teneu, es projecta la pel·lícula El Experimento del doctor Waterman.
I recordo que vàrem quedar aïllats una setmana de Barcelona.
Déu-n'hi-do.
A Barcelona no vàrem poder anar.
Déu-n'hi-do.
Sí, i hi va haver gent que es va atrevir a moure's i arribar d'un lloc a l'altre.
El meu cunyat Josep Maria va venir des de Barcelona a Sant Just.
Imaginant.
Amb la nevada.
Va arribar que el va haver de refer.
No, clar, clar, clar.
I desapareix l'agrupació Escolta, doctor Atenes.
Fins llavors hi havia aquest agrupament Escolta,
que depenia, estava adherit a la parròquia de Sant Just,
portava el nom de mossèn Antoni Notenes, el doctor Atenes,
i aquest any, 62, doncs es dissolt.
I després veurem, o si més no ho comentem,
que una gran part d'aquests Escolta es van anar a parar i refondar les seves.
Va.
Va seguir.
I al 62, i per tancar ja aquest any i tancar les dades d'aquesta setmana,
l'obertura del Consell i Vaticà II
i grans inundacions de la tardor a Sabadell, Terrassa, Rubí i Cornellà,
que també recorden, com aquells aiguats impressionants,
que la meitat d'aquestes poblacions estaven edificades a les rieres
i van, jo recordo, haver anat a Molins de Rei i veure com treien cadàvers dels camps de plomeres
de Molins de Rei, això és d'aquest any 62.
Molt bé.
Molt bé, perfecte.
De fet, no tenim gaires frases, no, perquè les que han arribat, arribaven massa llargues.
Ah, ja, que no va bé.
No eren radiofòniques, si ho hem de dir d'aquesta manera, no?
Exacte.
I unes de curtes, la boca que menja no parla.
Si estàs ben servit, tu no t'exclames.
D'alguna manera podíem dir això, no?
Sí.
És un proverbi camaronès, que no m'estranya.
Per mi el món és ple de veus silencioses, que diu ara el Robert Musil, escriptor austríac.
Per mi el món és ple de veus silencioses, i regar és com resar amb aigua.
Aquesta ja havíem dit.
I l'última, si tens pressa, agafa el camí més llarg.
És un proverbi japonès.
Està bé, aquesta m'agrada.
Potser em quedo amb aquesta, eh, Pep?
Sí, jo també.
Sí, mira, doncs avui ens hem posat d'acord fàcilment.
Perfecte.
Com sempre, eh?
Si tens pressa, agafa el camí més llarg.
Sí, és veritat.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Dimarç que ve no fem secció, perquè és festa.
O sigui, que ens retrobem d'aquí 15 dies.
Perfecte.
Que vagi molt bé. Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Just a la fusta.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys distingui.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Primer van ser les zones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
5 minuts i dos quarts d'una del migdia.
De seguida, parlem d'esport local amb el Marc Romero del Juguem a Casa.
Smooth Jazz Club.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suol.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Estimat diari, avui hem fet el programa 1.700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern.
I després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc, que ja no puc suportar més.
Sempre penso, va Jordi, va, ves l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, oh senyor.
Haig de ser fort, haig de ser fort.
Fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti, que m'està taladrant el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morró.
Cada tarda, de 5 a 7, tot és un drama.
A Ràdio d'Esvern.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions.
Els dimarts, de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Des del cap de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP i porta la teva targeta sanitària i el DNI.
I t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
CAP Sant Jus, Avinguda Indústria, sense números.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Estem escoltant just a la fusta.
Un minut i dos quarts d'una data de migdia, doncs, en la que no trobem el Mar Romero,
per tant, ens quedem de moment sense la secció d'esport local que fem cada dimarts a aquesta hora.
En demà el juguem a casa per saber, doncs, quina és l'actualitat esportiva de la setmana.
Però, per tant, el que farem, abans de passar a la secció de coaching,
com cada dimarts, també amb la coach Maite Barranco,
el que farem serà fixar-nos en els concerts de la setmana.
Venim d'una setmana molt potent amb The Cure, també, doncs, amb Kim Crimson
o altres propostes com Justin Bieber, també els vam poder veure la setmana passada.
Doncs, veurem què tenim en aquesta setmana d'impàs entre novembre i desembre,
perquè la cosa tampoc es queda curta.
De fet, doncs, comencem per dissabte.
Encara falten uns quants dies, però hi ha un concert potent, ben a la vora.
Ens aniríem, doncs, cap a Barcelona, això sí.
En concret, a l'auditori del Fòrum, on es podrà escoltar aquest cant d'autor.
A veure si podem sentir-lo.
Estem parlant d'una figura clau en el món, doncs, del flamenc,
un músic que va començar el 1998 la seva carrera artística,
publicant el seu primer disc en solitari,
i que el 2004 va portar a guanyar un premi a Grammy,
entre els altres que ha aconseguit.
Ara presentant el disc, el va presentar, doncs, a finals d'octubre,
no fa...
Sí, fa tot just un mes que va sortir aquest indestructible,
que Diego Elzigala presentarà aquest dissabte a l'auditori del Fòrum.
Elzigala ha fet del son de la salsa més autèntic.
El seu resultat es pot disfrutar en aquest disc homenatge.
de la salsa en el Cantagor ha recorregut el talent
de més de 70 músics llatins,
com Oscar de León, Bobby Valentín, Larry Harlow o Eddie Montalvo.
Aquest seria un dels concerts de la setmana,
és dissabte, però en tenim més, per exemple,
per aquests dies.
Entre setmana també hi ha opcions.
Els que tinguin ganes d'anar de concert demà, dimecres,
poden fer-ho per descobrir Wise Blood
a la Sala Cédric Art.
El seu quart àlbum, Front Row Seat to Earth.
Sona així.
If I Could Learn
To Leave My Troubles
Behind
It's Starting to
And I Know You've Moved
Qui temes diu Seven Words?
I Know You've Moved
De dimecres a dijous hi ha una altra sala destacada de la ciutat,
com seria la Sala Apolo.
Si podrà veure Sheen Coloration,
la banda de Biruimams, liderada per Simon Fowler,
nascuda a l'ombra de les bandes més populars del Britpop,
porten editats 10 alumns d'estudi des de la seva formació.
Aquest any celebren el seu 20è aniversari
i el que fan és una gira de celebració.
Passaran per Barcelona aquest dijous a la Sala Apolo.
I també dijous tenim una altra opció.
En aquest cas ens aniríem a la Sala Ras Matàs,
on actua Pitchis,
una proposta de Segell Canadenc.
Aquesta canadenca es va convertir en una estrella mundial
de l'electroclash fa uns quants anys
amb la seva barreja d'electropop, punk i new wave.
Va publicar el seu últim disc l'any passat,
es titula Rap i presentarà aquest dijous als seus quits.
I acabem amb una última proposta per dissabte, també.
És Jane, la cantant i compositora francesa de Toulouse,
porta les cançons del seu primer disc Zanà,
que ha publicat el 2015,
amb moltes influències musicals.
A banda del pop també hi trobem referències
de percussions àrabs, ritmes africans,
reggae, soul o hip-hop.
És un concert que es farà a la Sala Bikini dissabte.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara passen vuit minuts de dos quarts d'una del migdia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que diuen, bueno, això...
S'ha de vigilar, no? Exacte, vigila.
Igual que si és a travessar una autopista, no?
Exactament. Per això, els nens
d'una certa edat els has de vigilar
perquè ells no tenen por encara, no són conscients
i ho toquen tot i ho volen fer tot.
Això a part. Però la por, diguem-ne,
que pot ser dolenta
és la por que
ens està aturant a fer coses.
I llavors,
avui, si vols, podem parlar de la por en general
que jo crec que és molt important
perquè la por més general de totes
és la por
a viure la vida tal com és.
A la vida hi ha coses
boniques i hi ha coses
que no són tan boniques. Llavors,
què passa? Que el problema és que si
és una persona que no vol acceptar
aquesta part, les ombres
que hi ha o la part que hi ha de...
A vegades és dolorós.
A tothom se li pot morir una persona
estimada. A tothom...
A veure, la vida no de tot és roses.
pot ser que un dia facis un examen important
i que no el passis.
No sé, coses, no?
Que la vida no és tot fàcil i tot està perfecte.
No tot és perfecte.
No tot és perfecte. Exacte.
Llavors,
si tu tens por a la vida real,
a que et passin coses
imperfectes,
que et passaran segur,
tard o d'hora,
si tu tens por
i vols evitar això,
el perill quin és?
que agafis alguna addicció.
I per això va molt relacionat,
que parlàvem d'aquests dos temes.
Una addicció,
a veure,
les que més es coneixen,
evidentment,
és la drogadicció
i l'addicció a alcohol,
no?
Perquè són les que deixen les persones
físicament pitjor.
Exacte.
Però hi ha una quantitat
d'addiccions.
Petites addiccions, potser.
Bueno,
petites,
però igualment greus.
Home,
ara es parla molt de l'addicció a les xarxes,
no sé si seria una de les opcions,
o el telèfon,
o...
Quin és el perill,
el perill real de l'addicció?
On està la línia
entre el que és un hobby,
saps?
O una cosa que t'agrada.
És complicat, no?
Aquest línies.
Clar, clar.
Però ets tu mateix,
que ho has de saber, no?
Hi ha personalitats
més addictives
i d'altres menys.
I tu t'has de conèixer.
Per això la...
Per tant,
els límits poden ser diferents
en funció de la persona.
Evidentment,
evidentment.
Jo amb tres cerveses
no podria sortir caminant d'aquí,
perquè jo soc molt sensible,
això.
Hi ha gent que no els entens.
I hi ha addiccions
tals com, per exemple,
el problema és que tu
t'allunyes de la realitat,
perquè a tu no t'agrada la realitat...
Clar,
ets l'expera d'ahir.
Exacte,
llavors una evasió,
o drogues,
o alcohol,
o hi ha coses,
per exemple,
una addicció a...
Bé,
els ludòpates
tenen l'addicció al joc,
no?
Perquè necessiten aquesta descàrrega
d'adrenalina
que estic jugant
i puc guanyar.
Sí.
I clar,
si tu un dia jugues,
molt bé,
perfecte,
molt divertint,
però hi ha gent
que està enganxada
de les màquines
tots els dies.
I clar,
què passa?
la vida social
comença a desaparèixer,
comença a no interessar-te
això que deies
de l'addicció
a les xarxes socials,
que es dona ara.
hauràs sentit
algun cas
que s'han passat
com 38 o 48 hores
a la màquina.
Clar,
això és quan es porta
molt a l'extrem,
no?
A mi se'm fa impossible
imaginar-m'ho,
no?
Però bé,
és on s'arribaria,
no?
quan deixes de fer
alguna cosa.
O deixes de fer
alguna cosa,
suposo que el pas
és veure
quan deixes de fer
alguna cosa
per aquesta addicció,
no?
Exacte,
però clar,
ho has de detectar
quan encara estàs
a temps
d'encaminar-ho tot.
Addiccions,
una addicció
al porno,
per exemple,
una cosa és que
vegis una pel·lícula porno,
una altra cosa
és que necessitis,
el criteri
és que ho necessitis,
que no puguis
estar sense,
que necessitis
veure
3 i 4
pel·lícules porno
cada dia
i a causa d'això
no surts amb els amics,
no tens una conversa
amb una persona.
Addiccions,
per exemple,
també hi ha moltes
a trucar
aquestes línies
del tarot
i tot això,
això és gent
molt perfeccionista,
que volen controlar tot
i volen tenir
el control
del futur,
que això també,
bueno,
tu t'imagines
que ho estàs controlant,
però no,
però que aquesta gent
estigui allà
pagant,
pagant,
gent a punt
d'arruïnar-se
per aquestes coses,
perquè arriba un moment
que no pots viure sense.
Llavors,
això,
bueno,
s'ha de mirar bé,
no?
Doncs,
això ve
de quan tu tens por
de viure,
de viure
i que en la teva vida
puguin haver-hi
sensacions,
en algun moment
les tindràs,
tard o d'hora,
una mica,
bueno,
potser doloroses,
no?
i que no vols
passar per allò.
Llavors,
intentes evitar-ho,
però és pitjor,
és pitjor el remei
que la...
Això clarament
i té,
bé,
unes conseqüències
secundàries
que poden ser
molt,
molt,
molt greus,
no?
Fins i tot,
bueno,
hi ha casos
que et pots morir d'això.
I bé,
si tu ets una persona
que tens
algun tipus
de por,
t'hauràs d'afrontar
tard o d'hora
que la vida
hi ha
clars i oscurs,
eh?
Si penses
que és,
bueno,
que tens algun problema
realment
que és greu,
doncs,
busca ajuda,
busca ajuda
perquè una evasió
és com,
a veure,
anar al cinema
pot ser una evasió
xulíssima,
no?
Anar també,
anar a prendre una copa,
però,
és com tu dius,
al límit,
quan l'has passat
a vegades
ja no saps
tornar enrere
tu sol,
eh?
I bueno,
hem d'anar,
hem d'anar
amb compte.
I cal un acompanyament,
no?
Clar,
clar.
Doncs això,
aquesta és la por
més general
de totes,
eh?
I si tens una por
concret,
hi ha gent que ho sap,
jo tinc por de...
A volar,
no?
Algú que pot dir-te
tinc por a volar.
Exacte,
mira,
et faré un exemple
aquest,
la por a volar,
tu pots reunar,
pots reunar i pots dir,
a veure,
què passa?
Que quan hi ha
un accident d'avió,
quan normalment,
quan cau l'avió,
doncs,
100,
200 morts,
i clar,
això surt a la premsa
de tot el món
i tothom s'assabenta.
Però si tu vas a sumar
els que han mort
en accidents de cotxe,
són molts més.
Exacte,
i molt més a prop de casa,
segurament.
Exactament,
què passa?
Però ens fa menys por.
Perquè és un mort...
Depèn d'aquí,
hi ha gent que també té por,
llavors no condueix.
Sí,
però clar,
llavors no pots fer res,
no pots sortir de casa
perquè pot venir un gos
si mossegar-te.
Però jo conec,
tinc un de fet bastants coneguts
que això també m'encuriogeix
amb la por de...
No sé si en diuen por,
però de gent que té el carnat
de conduir,
però que no vol conduir
perquè en realitat
els fa por que passi...
Que passi un accident?
Sí,
tinc un parell o tres
de persones
a més de contextos diferents,
no?,
i que em diuen
no a mi em fa por
jo mateix
per si tinc un accident,
etcètera.
Bé,
hi hauria alguna altra cosa
al darrere,
si ho fos,
ja seria una altra por.
Clar,
no,
hi ha una part racional
que és analitzar,
i després hi ha una part
que és irracional,
completament irracional
perquè a la vida
passen coses.
I una cosa
és ser prudent,
que és molt recomanable
ser prudent,
però jo els aconsellaria
de fer un exercici
de visualització també
i tu imaginar-te
que tu estàs aquí
en aquest cas
amb la teva por
de conduir
per tenir un accident,
per exemple,
i de l'altra banda
hi ha un mur,
aquesta és la por
i la por t'està impedint
de passar més enllà.
Per exemple,
si vols fer
una excursió
en un lloc
o anar a un lloc
on no arribi
el transport públic,
estàs com,
no,
ara què faig?
Què has de fer?
Buscar una altra persona
que condueix?
El perill és el mateix,
no?
Intentar
arribar al punt,
has d'arribar al punt
que t'empipis,
encara que et sembli,
fixa't,
jo ho vaig fer
amb una persona
que tenia por
dels gossos
i va passar el dia,
aquesta persona
viu en un quart pis
sense ascensor
i ha de passar
pels replans
dels veïns,
fins que un dia
va venir a viure
al segon pis
una senyora
amb un gos
i ella
per por
que pogués sortir el gos
en aquell moment
que ella baixava
o pujava
no sortia de casa
fins al moment
que es van pipar
i tu has de visualitzar
que la teva vida
està superlimitada
fixa't que un gos
o un cotxe
t'està
no deixant fer
el que voldries fer
exacte
regula l'horari
o et regula
el que sigui
exactament
la teva moure't
exactament
i
clar
pots viure
sense conduir
però
si estàs
patint
d'alguna manera
perquè tens
aquesta por
és que
estàs renunciant
a alguna cosa
i el dia
que aquesta dona
va dir
ostres
ara
resulta que
el goset aquest
està
no
està decidint
quan jo surto
no surto
de casa meva
llavors
és que tu
has de sortir
de la zona
de confort
perquè tu estàs aquí
confortablement
perquè no
hi ha el gos
no has de conduir
però tens un mur
ja has d'arribar
al punt
que t'empipis
que digués
ostres
això no pot ser
això no pot ser
que jo ara
no pugui
no sé
els meus pares
viuen
en una urbanització
al Montseny
que no hi ha autobús
que hi arribi
i sempre ha d'estar
pendent
o que un altre
em porti
clar
també hi ha gent
que diu
bueno
la meva parella
li agrada conduir
no condueixo
això la gent gran
també ho fa molt
perquè comença
a tenir por
de no veig bé
els meus
reflexos
tot això
i et vas
has de dir
ostres
estic reduint
la meva vida
són opcions
conduir és una opció
però les estic reduint
i que tu
visualitzis
que a l'altra part
d'aquest món
està el que vols fer
fins que tu no estiguis
diguem-ne
prou empipat
no faràs res
no sortiràs
d'aquest lloc
on estàs atrapat
clar
hi ha gent que no
la gent gran
mira la meva mare
va arribar a un punt
que va dir
jo no condueixo més
perquè
bueno
va tenir un problema
cap accident
un problema
el cotxe es va aturar
l'ol i no sé què
diu mira
jo tota la meva família
tots
depenent
de l'horari
del just metro
o està
perquè viu aquí
també a prop
està depenent
bueno
d'agafar un taxi
però has d'arribar
a un lloc
on hi hagi un taxi
saps
garantir-te
bueno
ella s'ha limitat
però bueno
és una dona gran
que diu
que li fa por
de conduir ara
bueno
també és una manera
de ser prudent
però si tu
no són problemes físics
que tens
i no condueixes
és diferent exacte
perquè pot haver-hi un accident
és com dir
a veure
jo no
jo no agafaré
jo no em posaré a volar
perquè jo no sé pilotar un avió
això és una imprudència
però jo sí sé conduir
he de conduir
amb prudència
però
és com tot
és com una persona
que té una addicció
fins que tu no digues
ostres
això m'està
desgraciant la vida
eh
doncs continuaràs
perquè et penses
que estàs millor així
igual
si tu penses
que estàs millor
sense conduir
no faràs res
això de sortir
de dins
això no ho pots obligar a ningú
eh
però pot sortir
pot
evidentment
es pot fer
es pot fer
perquè
bueno
la que tenia pànic
dels gossos
era jo
jo ho he fet
totes les teràpies
que utilitzo
les he provat
primer
amb mi o amb persones
molt properes
perquè vull veure
realment els resultats
eh
i bueno
i una altra cosa és
quan tu tens
por o pànic
d'una situació
concreta
educar-te
però això clar
és una feina
que has de fer
en un cert temps
i sempre has de ser conscient
sinó
aprendre una connexió automàtica
és a dir
si tu tens por dels gossos
jo el que vaig fer
és la connexió automàtica
i el gos
respirar
perquè el problema
és que
si tu tens por del gos
et poses nerviós
normalment sues
el gos
això
ho nota
i per ell
això vol dir
que tens por
i si tens por
que és veritat
el gos interpreta
que hi ha una situació
de perill
i per això
el gos
també es posa nerviós
i es posa a brodar
i a vegades
t'ataca
perquè està notant
que tu ets un perill
i tu és que tens
és el por del gos
i quan tu
jo em vaig educar
que connexió automàtica
gos
posar-me a respirar tranquil·la
com si estigués començant
la meditació
ja hi havia un canvi
a mi no m'ha mirat més un gos
perquè al meu marit
que li encanten els gossos
mai
mai li havia brodat un gos
dic
com tu fas?
mira
perquè no em poso nerviós
és aquesta por
que sempre et diuen
cada olor
en els gossos
la por
sí
és així
però clar
has de sortir
d'aquest bloqueig
exactament
i si no saps tu sol
busques un ajut
o busques un consell
i tornem a la por
perquè això és la por
en general
que et pot portar
una addicció
si hi ha una persona
que diu
és que jo tinc moltes pors
ara
està com de moda
tinc molt
de tot
i que no saps
que realment
no saps
que et passa
perquè pot ser
que estiguis tan enredat
hi ha una cosa
que jo
també suggerixo
que és fer com un diari
normalment de sessió en sessió
amb un client
que són més o menys
tres setmanes
un diari
i cada dia
normalment no ho faig fer
però en aquest cas
sí que serveix
cada dia
tu comences
i poses les hores
no sé si t'aixeques
a les 8
fins a les 11 de la nit
per exemple
quan vagis al llit
i per veure
quins són
els estímuls externs
els elements externs
que et fan tenir por
perquè potser
tens por
no sé
quan surto al balcó
et faig un exemple
element extern
jo estic mirant
i resulta que visc
en el pis
40
i això
és un
esvertíge
no sé
per exemple
llavors
l'element extern
seria
sortir al balcó
després
l'element intern
que seria
cauré
tinc pànic de caure
i després
normalment
en tercer lloc
hi ha un pensament
que és el que tu deies
hi ha alguna cosa més al fons
i
no sé
un exemple
que dic
potser
seria millor
que em morís
perquè la gent
que normalment
que tenen por
quan surten al balcó
por a caure
jo visc
en el
jo no tinc por a caure
és a dir
perquè tinc una bala
a l'ostrada
és un balcó normal
perquè hauria de caure
aquesta gent
que
a sota
tenen
algun pensament
alguna cosa
que
a vegades
pensen
que la seva vida
no val la pena
i tenen por
de sortir al balcó
perquè el que tenen
és por
que estar
allà
al balcó
els pot agafar
en un moment
feble d'aquests
i podrien saltar
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
no i clar
hi ha gent que
quan la gent
està en un dol
molt profund
en la primera fase
a vegades
jo no soc amiga d'això
però a vegades
és necessari
i estan sedats
una dona
que en un mateix accident
de cotxe
se li van morir
els tres fills
aquesta dona
no la pots
deixar sola
en un balcó
d'un pis 18
l'endemà
perquè
està en la situació
que està
però s'entén
en aquest moment
però la gent
que té una vida
que té algun problema
i que no
l'ha resolt
i quan tu fas
el diari
si tu ets
sincer
tu trobaràs coses
trobaràs coses
una clienta
que té poc
els seus fills
surtin al balcó
perquè
clar
poden mirar
però clar
tu no pots tenir
els nens en una gàbia
tu el que has de fer
és explicar-los
si amb això
no et quedes tranquil
hem de fer alguna cosa més
i què vam fer
tot té una solució
amb un ou
jo li vaig dir
agafa l'ou
i fas mirar
els nens
que passa amb l'ou
quan cau
són tres pisos
però imagina't
destrucció total
i ho hem vist
és com el forn
sí, sí
tu
quan estic una mica calent
que no es puguin fer mal
però que notin
què passa
exacte
perquè tu
li pots explicar
ho entendrà més o menys
et farà més o menys cas
però
és aquí
però ho han d'experimentar
han de viure
exactament
i llavors
amb el diari aquest
tu veus
clar, tu veus
i veus si són coses
a vegades una persona
que només despertar
només desperta
i té
saps aquesta gent
que sempre els dona alguna cosa
avui em fa mal aquí
avui em fa mal aquí
ah ja
per què?
què hi ha aquí darrere
què hi ha?
perquè hi ha alguna tensió
que tu estàs acumulant
en el teu cos
no sé
desperto
no?
element extern
me n'adono
que estic despert
no?
llavors
no sé
la meva vida
no té sentit
clar
això
només despertar
clar
aquesta persona
està entrant
en una depressió
llavors
llavors has de mirar
però vull dir que
si un vol
tot es pot
tot es pot
el que passa és que hi ha un mecanisme
que és la voluntat
que depèn d'un mateix
doncs Maite
moltes gràcies
i ja sabeu que fem cada dimarts
aquesta secció de coaching
trobareu també la Maite Barranco
a la seva pàgina de Facebook
coaching Maite Barranco
Maite Barranco coaching
ho trobareu al Facebook
com dèiem
i cada dimarts
esteu també
esteu convidats
també aquí a la ràdio
a escoltar aquestes sessions
que fem
de Couch Express
dimarts que ves festa
per tant
ens trobem amb 15 dies
que vagi molt bé
i fins aviat
gràcies Carme
adeu
3 minuts
i arribem a la una del migdia
acabem així
el just a la fusta
d'avui dimarts
29 de novembre
agraïm a la gent
que l'ha fet possible
l'Andrea
els sabers informatius
i a la producció del programa
el Carles
l'Andrea de Rius
a la previsió del temps
avui hem tingut també
el Lluís Casals
president del Sant Just
solidari
per parlar
de la presentació
del llibre
que es fa aquest dimecres
a Can Ginestà
hem fet tertúlia
amb Jogona Can Precios
Pep Quintana
i Jordi Ferraz
hem tingut la història
de Sant Just
amb en Pep Quintana
i hem acabat parlant
de Couchina Maite Barranco
des de les 10
us ha parlat Carme Verdo
i tornem demà
amb més coses
que vagi bé
que passeu el dimarts
que commemorés cosa
la vida
que és l'altre
i no
l'altre
a la vida
que s'expliqui re
i no
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música,
un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
És la una, bon dia.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Sant Just Solidari presenta Dimecres a Can Ginestar
el llibre Mirades, 25 anys d'amistat.
És una publicació que recull testimonis i projectes
de l'agermanament de Sant Just
i la cita nicaragüenca de Camoapa,
germanats, des de fa 25 anys.
Amb aquesta notícia oprim el Sant Just Notícies,
edició migdia d'avui dimarts, 29 de novembre.
En titulars, destaquem altres qüestions de la jornada.
18 persones han estat treballant a Sant Just aquest 2016
a través de plans d'ocupació municipals.
Abans que s'acabi l'any, es preveu que es posi en marxa
un nou pla que contractarà 10 persones més
per un període de 6 mesos.
Sant Just celebrarà demà el Dia Internacional
de la Ciutat Educadora.
L'objectiu d'aquesta jornada és crear consciència
de la importància de l'educació a la ciutat.
Sant Just forma part de l'Associació Internacional
de Ciutats Educadores des de l'any 94.
I aquesta setmana arrenca el cicle
aprenent plegats unes sessions de treball
adreçades a famílies amb fills i filles
entre 6 i 16 anys.
És la quarta edició d'aquest cicle.
Les primeres entrevistes es fan avui i dijous.
Bon dia, Sant Just Solidari presenta demà
a Can Ginestar el llibre
Mirades 25 anys d'amistat.
És una publicació que recull testimonis
i projectes de l'agermanament de Sant Just
i la ciutat nicaragüenca de Camoapa,
pobles agermanats des de fa 25 anys.
Sant Just Notícies.
Al llarg de tot aquest 2016,
Sant Just Solidari ha fet diversos actes
per celebrar els 25 anys d'agermanament
amb Camoapa, com ara un sopar multitudinari
o una subhasta solidària
pel Sant Just al carrer.
Aquell llibre representarà una mena de punt i final
a les celebracions,
però Lluís Casals, president de Sant Just Solidari,
ha deixat clar que l'agermanament continua
i que aquesta publicació pretén fer un repàs
del que ha representat aquesta amistat
de 25 anys.
N'ha parlat el Just a la Fusta.
Els germans no són per un temps,
els germans són per sempre
i l'agermanament continua,
però d'alguna manera pensem
que 25 anys és un bon tall de temps,
és un recorregut.
doncs és interessant de veure'l i de plasmar-ho
i com dic també perquè d'alguna manera
qui vulgui impedir camins similars al nostre
pot aprendre dels nostres encerts
i evitar els nostres errors.
En aquest sentit, un dels objectius de fer aquest llibre
és explicar a tothom tota la feina
que s'ha fet a Camoapa els darrers 25 anys
i què ha significat per Sant Just aquesta germanament,
aportant testimonis i experiències.
Però Mirades també pretenen inspirar
altres pobles o ciutats
per engegar llaços amb altres territoris.
És presentar la nostra...