This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Just a la Fusta. Molt bon dia passant 5 minuts de les 10. Aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui dilluns 29 de setembre.
Comencem un programa que avui iniciem amb moltes coses. Primer de tot parlarem de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També farem un repàs a l'actualitat general del dia pendents avui d'aquesta reunió del Consell de Ministres extraordinari arran de la convocatòria de la consulta que va fer dissabte la Generalitat.
Parlament de Catalunya, volíem dir. Parlarem del temps també en aquesta primera hora amb el Carles Hernández de Rius. Sabrem quants litres van caure ahir, en aquest diumenge tan plujós a Sant Just i què ens espera de cara a les properes hores. Avui que de moment ens hem llevat amb el cel ben clar i amb sol.
A les 11.10 parlarem d'actualitat política, entrevistarem el portaveu de Convergència i Unió, l'Ajuntament de Sant Just, Llorenç Rey, i a les 14.12 farem tertúlia d'actualitat amb la Carme Amadon, Josep Coder, Can Vicent Riera i en Carles Bas. I a la tercera hora de programa parlarem del Centre d'Estudis Sant Justencs, de l'actualitat d'aquesta entitat, també de com van anar les Jornades Europees de Patrimoni, que es van fer...
Aquest cap de setmana també parlarem d'una activitat que es fa aquesta setmana, un tast de cervesa que es fa al Sol i de Can Mata. Parlem amb un dels responsables d'aquesta associació de la cervesa que hi ha aquí a Sant Just i farem un cop d'ull també a l'economia de la mà, com cada dilluns, de la Manel Ripoll. Just a la posta
Us acompanyem des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem?
I saludem aquesta hora l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. Per parlar d'Actualitat Sant Justenca, per on comencem avui, Andrea? Doncs comencem parlant del Correllengua, que recordem que s'avança aquest any dues setmanes i el celebrarem, per tant, aquesta setmana, aquest dijous i dissabte. Aquesta setmana tindrà lloc la festa, que vol difondre l'ús de la llengua i promoure la cultura popular dels països catalans, però recordem que tradicionalment sempre s'ha celebrat cap a finals d'octubre,
per donar d'alguna manera el tret de sortida a les festes de tardor. El motiu d'avançar el Correllengua és que el cap de setmana que havia de tenir lloc la festa coincideix amb una manifestació esplugues contra el pla Caufec i perquè s'anuli el procés judicial contra les persones encausades. Davant d'aquesta situació i tenint en compte que hi ha entitats senjustenques molt implicades amb el Correllengua que volen sumar-se de causa,
I al revés, molts espluguins que participen del Correllengua que també volen sumar-se a la manifestació, doncs la Cal i l'Ajuntament han decidit avançar la festa per aquesta setmana. El Correllengua se celebrarà dijous a dos quarts de vuit del vespre a la sala del cinquantenari de la Taneu amb la presentació del...
el correllengua de la festa i un acte d'homenatge a la poetessa i activista Maria Mercè Marçal, a qui l'acalt dedica el correllengua d'enguany per recordar el seu compromís amb el país, la llengua i els drets de la dona. I també la festa seguirà dissabte, en aquest cas, a partir de les 5 de la tarda, a la plaça Campreciós, amb una festa infantil i una xocolatada, a quarts de 8. Tindrà lloc l'actuació als Diablets, del Drac i dels Gegants de Sant Just i a partir de les 8 es farà la tradicional lectura del manifest, també una nova edició del concurs Calvern, que no pot faltar,
i un sopar amb botifarrada i cantada de corrandes. I ja per acabar amb la nit de dissabte tindrem el concert de Morena, Tradi, Pachanga i Papagallo a les 11 de la nit a la plaça Verdaguer. I d'aquesta manera celebrarem el Correllengua aquí a Sant Jost. Molt bé, doncs en parlarem al llarg d'aquesta demana. Serà el dissabte, com dèiem.
Parlem ara d'una altra activitat que es fa aquests dies, un tast de cerveses, Andrea. Sí, és un tast que tindrà lloc dijous amb el sommelier Albert Teixidor, que és especialista en cerveses artesanes. Conduirà un tast dijous al vespre de 5 cerveses artesanes al celler de Can Mata.
És una gustació que organitza, com no podia ser d'una altra manera, l'associació Sant Justenca per la cultura de la cervesa artesana i es farà dijous al celler a les 8 del vespre. El preu del tast és de 7 euros pels socis i sòcies de l'entitat i de 12 euros per la resta. L'aforament és limitat, per tant, recomanen fer inscripció prèviament al correu electrònic info arroba al celler de canmata.com o el de l'associació asjcsa arroba gmail.com asjcsa
arroba gmail.com. Això serà dijous, però també recordem que aquest dimecres es farà la primera de quatre sessions de viticultura i elaboració de vins que organitzen conjuntament el Celler de Can Matà i el Casal de Joves. Aquest dimecres comencen aquestes sessions, es coneixeran diferents varietats de raïm blanques, com ara el macabeu, xarelo o garnatge blanca. La segona sessió serà dimecres 8 d'octubre i aprofundiran les varietats de raïm negres. I les sessions seguiran el novembre amb vins monovarietals.
Les sessions començaran a les 7 de la tarda i ja us podeu apuntar directament al Casal de Joves. Perfecte, doncs també en parlarem avui cap a un quart d'una de migdia.
I acabem parlant dels Premis Conviu, Andrea. Sí, 20 persones seran reconegudes als Premis Conviu aquest any. Els guardons es lloraran el proper dia 9 d'octubre a les 7 de la tarda a la sala d'actes de l'Escola d'Arts Gràfiques d'en Toni Algaró. Seran, com dèiem, una vintena de persones les guardonades. Fa dos anys hem de ser 22 persones que rebran, per tant, el reconeixement municipal a la seva tasca social, cívica i solidària en favor de Sant Just.
rebrant aquest reconeixement després que s'hagi fet una selecció entre les candidatures presentades per entitats socials, persones a títol individual, els serveis municipals i també el Consell de Seguretat, Prevenció, Vialitat i Mobilitat de Sant Just. Per tant, 20 persones que seran reconegudes als Premis Conviu el proper dia 9 d'octubre. Doncs també anirem parlant allà els propers dies, Andrea. Molt bé.
De seguida parlem de més actualitat, ens fixarem en què ens diuen els diaris d'avui, també com va l'actualitat, aquesta hora estan reunits els ministres, el Consell de Ministres Extraordinari, per parlar dels recursos que posen cap a la consulta, però abans de tot plegat posem una mica de música també aquest matí de dilluns i ho fem amb el més nou de la Bienquerida, Andrea. Molt bé.
Això és a través d'un videoclip que presenten.
Perquè sembla que el nou disc de La Vinguerida arriba en un format curiós. Són tres EP's de quatre cançons cadascun que es titulen Premeditació, Nocturnoida i Alevosia i que a principis del 2015 es convertiran en el quart disc d'aquest duo que formen ara Anna Fernández Villaverda i David Rodríguez.
Sembla que fins ara el que s'ha pogut sentir, segons llegim a Mondo Sonoro, és una bienquerida que aprofunditza en el so tecnopop de l'últim disc, de Ceremonia, tot i que diu que hi ha una mica d'exploracions també en aquest nou àlbum. Diu que de moment tenim un primer single, que és Primer Meditación,
De fet, això que sentim ara era una mica la prèvia d'aquest videoclip i que ara ja ens està entrant la música, que és aquesta nova cançó. De moment és la novetat i de seguida arribaran aquests EP's. Poderes extraños, és com es diu aquesta cançó que forma part de Premeditación. D'acord.
No quiero creerme todo lo que veo No quiero decir todo lo que sé Todo lo que pienso Todo lo que pienso No pensaba decir todo lo que siento Todo lo que siento
Fins demà!
No quiero esperar toda la semana
No pienso esperar toda la vida para poder ser feliz.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio d'Esvera us ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Parada sol·licitada, sopat ex-mex. Sigui quina sigui la teva nit, nit bus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, gestion. Nit bus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nit bus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, nit bus. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat?
Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat.
Passen sis minuts d'un quart d'onze, aquesta hora saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar ara d'actualitat en clau més general, més enllà de Sant Just, ens fixem, per tant, en les portades dels diaris, en què, novament, la política és el tema principal del dia, després d'aquest cap de setmana també d'uns intents. Mas va firmar tot el decret de la consulta dissabte i, per tant, tot plegat encara s'arrossega perquè s'arrossegarà segurament els meus dies. Sí, sí, sí.
Exacte, i avui els diaris coincideixen a destacar que, després del cap de setmana, segons la Vanguardia i el periòdico, comença ara a rodar la maquinària per frenar tot plegat. La Vanguardia ens diu que comença l'ofensiva de l'Estat per frenar la consulta. El Consell d'Estat dona raons a l'executiu per recórrer contra el 9N. El Tribunal Constitucional es disposa a suspendre la convocatòria. És la notícia més destacada en portada de la Vanguardia, en clau política, com dèiem,
I al periòdico, el titular és també va en aquesta línia. Maquinària en marxa, el govern obre avui l'ofensiva contra el decret de Mas. El Consell d'Estat avala per unanimitat que Rajoy recorri la consulta davant el Tribunal Constitucional i la Generalitat assegura que hi haurà urnes als municipis que no presten suport al no-guina.
També llegim en aquest sentit que la direcció d'iniciativa ofereix llibertat de vot a les bases i evita recomanar el sí-sí. Aquest és el tema del dia avui al periòdico. Per últim, el diari ara en llegim. Com a titular destacat, el Tribunal Constitucional preveu dictar sentència abans del 9-N. El Tribunal suspendrà ja el decret.
i accelerarà la resolució definitiva per tenir-la abans de la consulta i, en aquest sentit, per últim, Mas fa una crida a la societat espanyola, pressiona Rajoy perquè negociï i permeti votar. És la notícia del dia avui. Doncs continua sent la notícia també a través dels digitals. El 3-24 ens obre dient que el Consell de Ministres aprova avui els recursos que presentarà al Tribunal Constitucional. La reuneix de manera extraordinària avui aquest Consell per aprovar aquests recursos contra aquesta llei i també el decret de convocatòria del 9-N.
L'Anna.cat també parla de política, però ens obre amb una altra qüestió. Declaracions de Junqueras aquest matí, al matí de Catalunya Ràdio, exigeix no renunciar a la consulta, tot i al Tribunal Constitucional. El compromís no és convocar, és votar. I el líder d'esquerra insisteix en aquest programa que vol entrar a govern per blindar la celebració del 9-N.
Esperem segurament setmanes intenses en aquest sentit. I l'avantguàrdia que segueix en directe aquest Consell de Ministres que presideix Rajoy per recórrer la consulta.
Mentrestant també aquest matí el govern alerta de conseqüències majúscules pel recurs del Tribunal Constitucional. Ho ha dit el portaveu i conseller de Presidència, Francesc Homs, que ha avisat des dels matins de TV3 dels efectes de la previsible suspensió de la consulta. Creuen que maten el procés, però en realitat el que fan és reforçar-lo.
I a banda de la política, el 324 ens diu que ha estat allà de la línia de l'AVE entre Barcelona i Figueres per les fortes pluges. Els bombers de la Generalitat han fet unes 500 sortides des d'ahir, sobretot per l'acumulació d'aigua a comarques de Barcelona i Girona. El 111 ha rebut 1.139 trucades.
I bàsicament aquestes són les novetats d'aquest matí, l'actualització que fem cada dia a través dels digitals. Tornem ara als diaris en paper per fixar-nos, Andrea, en les imatges del dia. I avui la imatge que més es repeteix als diaris és la pluja que va caure ahir a gairebé tot Catalunya i diferents imatges. Al periòdico, per exemple, veiem com uns transeons travessen amb l'ajuda d'una taula de fusta al carrer de Fontanella, ahir perquè estava bastant empantanagada,
Llegim el titular el primer diluï de la tardor. El Besòs a punt de desbordar-se per un aiguat que va escombrar mig Catalunya. I al diari ara veiem un noi corrent directament pel carrer sota la pluja. Inici d'una setmana de pluges, els forts ruixats que ahir van afectar gairebé tot Catalunya i es mantindran de manera intermitent els pròxims dies, van provocar inundacions, talls de llum i afectacions de trànsit.
D'altra banda, si parlem de trànsit, al diari ara veiem una imatge d'uns cotxes a la Gran Via de Barcelona o a la Diagonal. D'aquests carrers, no us veu quin carrer és, però diria que és la Gran Via. Diu que Barcelona tindrà un nou impost per als cotxes. El 90% de la recaptació de la taxa que prepara el govern es destinarà a finançar el transport públic.
I d'altra banda, unes imatges més, una de les més assegades també avui en portada, la trobem a la Vanguardia. Ara en parlarem també en clau internacional. Són les conseqüències que ha provocat l'erupció del volcà Ontake al Japó, desenes de morts sota les cendres del volcà i veiem en fotografia com un helicòpter estava realitzant tasques de...
de salvament a algunes persones que s'havien quedat atrapades en aquest volcà, que s'havien vist sorpreses per aquesta erupció. És la imatge destacada de la jornada de La Vanguardia, però també ens mostren en portada a George Clooney i a la seva ja dona, Amal, amb els anells a casats, perquè sembla que es van casar ahir, i bé, és també una de les notícies del dia per La Vanguardia en fotografia.
I per últim, tornem al periòdico, veiem a Jorge Lorenzo que vens gràcies a un error de Márquez, el líder de caure per córrer sota la pluja amb neumàtics de sec i veiem una fotografia de Lorenzo celebrant la seva victòria.
Doncs són les imatges del dia. D'aquí saltem a la informació internacional d'avui dilluns. Andrea, per on comencem? Doncs primer ens anem... Avui ens quedarem a l'Àsia. Començarem parlant primer de tot de la Xina. Llegim en La Vanguardia que la tensió s'apodera de Hong Kong. Milers de persones s'enfronten a la policia i mantenen les protestes.
L'atenció es va apoderar ahir del centre de la ciutat, milers de persones es van afegir a les mobilitzacions a favor de la democràcia i es van enfrontar a les càrregues de la policia, que va utilitzar gasos lacrimògens per intentar dispersar-los. Des de Pekín, el govern xinès va mostrar el seu suport a una gestió ferma de la crisi per part de les autoritats locals.
I parlant d'aquests enfrontaments entre policies i manifestants que reclamaven democràcia plena per Hong Kong, els districtes d'Admiralti, on hi ha la seu del govern local i de central pel cor finançari de la ciutat, es van veure inversos en el caos i la circulació va quedar totalment paralitzada.
Davant d'aquestes càrregues de la policia contra els manifestants que utilitzaven, com dèiem, casos lacrimògens, per exemple, els manifestants, lluny de covardir-se, es van reagrupar equipats amb impermeables, ulleres de protecció i paraigües. I a fi de mantenir la protesta, mentre s'encaraven amb la policia i corejaven consignes com volem democràcia real i vergonya a vergonya. I de fet, en fotografia, a la Vanguardia, veiem una imatge de...
de la policia carregant amb aquests gasos lacrimògens i un munt de paraigües que servien per protegir la multitud. Això és el que va passar ahir a Hong Kong. Sí. I ara ens anem cap al Japó i cap a l'erupció del volcà Ontake, que va tenir lloc dissabte. Llegim que el volcà fa desenes de morts. Els rescatadors japonesos troben 31 cossos entre les cendres a la muntanya.
Les autoritats japoneses, de fet, donaven a entendre ahir que l'erupció inesperada del volcán Takedissabte a la tarda seguiria un nombre important de vides. En un primer balanç, ahir a la nit, el nombre de morts s'enfilava a 31, però les tasques de rescat van haver de suspendre's a causa dels alts nivells de gasos tòxics que encara desprenia el volcán.
La preocupació, per tant, regnava ahir entre les autoritats de Nagano. La policia va confirmar que a prop de 250 excursionistes, entre els quals també hi havia nens, es trobaven als vessants de la muntanya en el moment en què el volcà va entrar en erupció, de manera que diverses desenes de persones continuaven sense ser localitzades ahir a la nit.
De moment, les autoritats policials van afirmar que els equips de rescat havien recuperat, com dèiem, els cossos d'aquestes 31 persones, però la xifra de morts pot augmentar en les properes hores perquè aquesta muntanya, la muntanya Ontake, és un lloc molt popular per fer excursions, especialment en aquesta època de l'any, i encara ahir no estava clar si tots els supervivents havien arribat a baixar de la muntanya a temps.
Per tant, el volcà que també provoca aquesta tragèdia al Japó i ara veurem com evoluciona i se segueixen trobant supervivents. Doncs déu-n'hi-do, estarem pendents també de tot plegat. Són informacions d'aquell matí en clau internacional. Saltem ara cap a la informació esportiva.
Ja ens deixem avui primer a tota la portada del Mundo Deportivo, que titula Els 11 de París, Ter Stegen torna a la porteria, Luis Enrique té l'equip perfilat per jugar demà davant del PSG d'Ibra y Mobi, que el Barça viatja avui per enfrontar-se al primer test exigent de la temporada. I en aquests tons que planteja avui el Mundo Deportivo, com dèiem, apareix a la porteria Ter Stegen, Messi evidentment com a davanter principal, també diu que Messi i Neymar
I Saran Carraquitic ja és el millor passador de la lliga per damunt de Cross. Pedro Iniesta són altres dels noms que seran segons al Mundo Eportivo, com dèiem, en aquest 11 de París demà dimarts.
I ho completen Alves Piqué, Mathieu, Alba i Busquets. L'esport hi dura la rebanxa de Messi, amb els records, Leo es va lesionar justament davant del PSG i allà va començar el seu calvari i que també diu que ha participat en 13 dels 18 gols de l'equip. Per tant, l'argentí sembla que vol assaltar París.
I l'esportiu també fa servir la paraula test, test de nivell, i a la imatge un Luis Enrique enmig d'un dels partits d'aquests dies, diu el nou Barça de Luis Enrique, amb una trajectòria gairebé perfecta en la Lliga, s'examinarà demà a París contra el primer gran rival del curs, que és el PSG.
I dels diaris esportius tornem ara cap als diaris que tenim generalistes en paper. Ens fixem en les contraportades del dia i comencem per l'article que signa Carme Colomín al diari ara, titulat avui Les guerres de l'aigua.
I comença parlant, comença dient l'inseguretat. La presa de Mossul és una bomba de rellotgeria, és el dic més gran de l'Iraq, una obra faraònica símbol del poder del règim de Saddam Hussein que compta més de 12.000 milions de metres cúbics d'aigua estratègics per al subministrament elèctric que alimenta una tercera part del país, el rec de les zones agrícoles a la vora del Tigris i l'aigua potable de la tercera ciutat més gran de l'Iraq.
Però també, i a partir d'aquí és a partir d'on es desenvolupa aquest article, diu que també és una amenaça en forma de tromba d'aigua que podria arressar Mossul i arribar a negar una part de Bagdad. La presa ja va ser un dels objectius de les forces especials nord-americanes que van enviar envair l'Iraq el 2003. La segona part de l'article, es titula Disputes, diu que l'aigua és motiu de conflicte, ho és arreu del món. Les guerres de l'aigua tensen fronteres, esgoten recursos o provocen epidèmies i pobresa.
Hi posa exemples entre Etiòpia, Egipte i el Sudán per les aigües del Nil, entre l'Aos, Camboya i el Vietnam per les del riu Mekong, entre l'Uzbequistán, el Turkmenistan i el Kazakhstan pel mar d'Aral. I uns 100 milions de xinesos depenen del riu Groc, per exemple, on va al sudnès a la creixent industrialització, als regadius de l'agricultura i a la pressió urbanística. Diu, l'aigua és, per a molts experts, el recurs més important del planeta.
I acaba destacant que ja hi ha més gent al món amb telèfon mòbil que gent amb aigua corrent a casa. I una dada, 3.000 milions de persones no tenen accés a aigua potable. I l'impacte del canvi climàtic empejorarà aquesta situació.
Doncs ho tenim avui al diari Ara, aquesta reflexió sobre tots els conflictes per l'aigua. Ens anem ara cap al periòdico on llegim que el barri acabarà sent un Miami, que és massa tard. De què ens parlen, Andrea? Doncs ens parlen del barri de la Barceloneta i ho fa una institució, segons l'Olga Merino, al periòdico, és el Pau Caldés, que és rector jubilat a la parròquia de Sant Miquel del Port, i com dèiem, una institució al barri de la Barceloneta,
En aquesta entrevista parlen sobre les manifestacions i les protestes que hi ha hagut al barri contra els pisos turístics. És un home que va néixer l'any 1916, per tant d'aquí dos anys farà els cent anys, o sigui que ha viscut molt. Diu que vaig anar a la manifestació però vaig haver de parar perquè ja no podia caminar. Aquest barri ja no és la Barceloneta tradicional sinó que acabarà sent un Miami. Els pescadors han de tocar el dos.
Diu que és massa tard per recuperar-la perquè els joves van marxant quan es casen. Són pisos de 28 metres quadrats i per menys diners aconsegueixen un pis millor en un altre lloc. També ens parlen de la tradició del Canó, que és ell encarregat de fer esclatar petards i tirar llamins i joguines, sempre coincidint amb les festes de la Barceloneta, de la Diada de Sant Miquel.
la festa major de la Barceloneta, per tant, amb una tradició que es remunta abans dels anys 40, fins i tot, una tradició que s'ha anat perdent, i ell creu que esperem que la tradició no desaparegui, sigui a més una rèplica contra els canons mortífers de les guerres. De fet, encara cada any joves i nens corren a la rectoria cada any per les festes de Sant Miquel cridant, senyor rector, volem el canó, d'aquí ve el costum, i bé, doncs ell és l'encarregat de desenvolupar aquesta tradició. Esperem que no es perdi la Barceloneta.
Doncs és el que tenim avui aquest record també al periòdico o aquesta reivindicació arran del que estan reclamant des de fa ja uns quants mesos públicament però més temps, doncs potser a l'ombra mediàtica.
I a La Vanguardia avui ens parlen de sèries. He vist si hem fet tants cops que repeteixo els diàlegs. Andrea, a veure'm. Doncs avui és el Toni de la Torre qui ens parla de la seva trajectòria. És critic de sèries. De fet, diu que les sèries són el mitjà narratiu que avui recull millor les angoixes humanes i el més massiu de la història, també.
Diu que va començar a fer una llista fa temps quan...
per saber més o menys quantes sèries havia vist fins a la data, diu, i ho vaig deixar córrer, diu, innombrables. Diu, per exemple, per escriure el meu llibre sobre perdidos, vaig veure la sèrie diversos cops, diu, i una vegada tan seguida com vaig poder, 10 hores al dia durant 7 dies, i el Víctor Amé la compta, o sigui, unes 42 hores setmanals, 180 hores al mes, 2.190 hores l'any, diu, tot de la torre, diu, la resta imparteixo classes sobre sèries, escric sobre sèries...
I diu que no li pesa, diu, el que passa és que em resta temps per llegir, però jo estic encantat, diu, les sèries m'apassionen, són obres d'art contemporànies, art de gran altura, com pot ser-ho una gran obra pictòrica, literària o cinematogràfica. Diu, fa 14 anys em van enlluar anar a sèries de HBO a com a dos metros bajo tierra, Los Soprano, i va seguir un festival, Hermanos de Sangre, Roma, Deadwood, diu, i així fins avui.
També explica que als 9 anys va veure Twin Peaks sense entendre res, diu però em va impactar l'escena d'aquell nant que balla, em va quedar gravada. I ara també ens parla d'internet i de l'impacte que té internet ara mateix en el món de les sèries. Diu que fa 10 anys la sèrie Perdidos es va erigir en fenomenal fundacional global perquè va tenir milions de seguidors arreu del món per internet tots alhora.
I també m'agradaria destacar dues frases de diferents autors de sèries. Quan parlen del pirateig, el Víctor Amela li pregunta, vostè el defensa? I ell respon, un autor com Vince Gilligan, de la sèrie Breaking Bad, declara, el pirateig és el millor que m'ha passat. Diu perquè la seva sèrie, Breaking Bad, es va deixar d'emetre un any i llavors se'n va disparar el consum a internet i va tornar amb el triple d'audiència.
I per últim, Víctor Amela li diu, acomiadim amb una frase de sèrie. I ell diu, una de McNulty a The Wire. Diu, poden mastegar-te, però t'hauran d'escopir. Doncs una bona entrevista avui pels amants de la sèrie, sobretot a la Contra de la Vanguardia.
Ens n'anem ara cap als Estats Units, Andrea. La notícia curiosa d'avui és un home d'Ohio que ha recaptat 55.000 dòlars, ni més ni menys, en un finançament col·lectiu plantejat en broma en principi per costejar el seu primer intent de preparar una ensaladilla russa. I va fer una gran festa en què va prometre amor, pau i ensaladilla russa.
Diu que és la Potato Stock 2014, que va tenir lloc dissabte al centre de Columbus, que hi havia bandes musicals, camions de menjar, venda de cervesa i molta ensaladilla russa, amb més de 1.360 quilos de patates. La festa, amb finalitats benèfiques, a partir de donacions estava oberta a persones de totes les edats. I senyora Casac Brown havia volgut obtenir 10 dòlars a Kickstarter, que és una pàgina d'internet que permet a les persones recaptar fons per projectes el mes de juliol per comprar ingredients per anar ensaladilla russa.
Però que la seva missió va treure l'atenció a nivell mundial i que va rebre desenes de milers de dòlars. 56.000. Sí, sí, exacte. Diu que llavors ell es va associar amb la Fundació Columbus per donar suport a organitzacions sense finalitats de lucre que combaten la pobresa i ajuden a persones sense sostre.
i que el compte va començar amb 20.000 dòlars en donacions empresarials i s'espera que aquesta xifra augmenti ara amb el que es va aconseguir també al públic. I bé, diu que, mira, tot plegat va sortir amb la idea de l'encadrella russa i diu que el fons té un futur prometedor un cop aquesta encadrella hagi passat també a l'oblí.
Potser se l'he anat una mica de les mans, però mira, per una molt bona causa. Sí, sí, sí. Mira, endavant. A mi el que m'agrada, l'ençaladilla russa, perquè no ho sabia, eh? Potser hagués col·laborat. Mira, veus? Vaig tard. En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, que vagi bé. Bon dia.
Fins demà!
3 minuts i arribem a 3 cos d'11. 3 minuts i arribem a 3 cos d'11.
Fins demà!
Parlem ara de més qüestions que tenim a l'interior dels diaris, acull de premsa, però més enllà de les portades, contraportades i les informacions esportives i culturals, parlem d'altres qüestions, articles que ens semblen interessants. Per exemple, avui a les pàgines de tendències de La Vanguardia ens parlen dels psicòlegs que detecten nombroses patologies per falta de contacte amb els espais naturals.
Sembla que els experts han trobat un nou nom per definir el problema, que és el trastorn per dèficit de natura. Diuen que la recerca de la natura no és una moda, que ho necessita el nostre sistema nerviós i diuen que la nostra espècie ha evolucionat en contacte amb la naturalesa, amb els recursos naturals, el sol, l'aigua, el vent, mentre que la ciutat ens ha aïllat de tot això i el que passa és que el nostre sistema nerviós la troba a faltar.
en una situació com l'actual, diu, amb una crisi econòmica i cultural tan profunda, els espais naturals no arreglarem els problemes de la persona, però són una font i un recurs que permet millorar les condicions per afrontar-los. És el que diu José Antonio Corraliza, que és catedràtic de Psicologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Madrid.
Això que en alguns països nòrdics s'ha començat a recomanar que facin estades en la natura persones que mostren símptomes de depressió o tensions en les seves relacions perquè així millora el seu funcionament psicològic. Ho llegim tot plegat avui a La Vanguardia.
El períodi que ens aturem a les pàgines d'Esports, un article d'anàlisi del periodista Ernest Folk, que titula No jubilin Xavi. Un dels atractius del futbol diu que converteix en perible qualsevol teoria. El que hi semblava una veritat immutable és avui un dubte raonable i viceversa. Això és el que va passar dissabte a mesura que anaven caient els gols i l'equip de Luis Enrique tornava, després de l'inquietant partit de Màlaga, a reprendre una vigorosa pressió i una solidesa il·lusionant.
Però mig de l'exhibició creixia una pregunta tan necessària com incòmode. No deuen haver corregut alguns a jubilar Xavi Benzora?
I continua Resfolk dient que el petit sis blaugrana, malgrat jugar en una posició innatural d'interior a l'esquerra, va imprimir el joc la naturalitat i la velocitat que el Barça no va tenir ni a la Rosaleda ni tampoc contra la Poel. No només va fer la sensació que les línies de passada es multiplicaven, sinó que quan ell es va deixar anar, es va deixar anar a Messi, com si hagués estat activat per un vell i emocionant resort.
I acaba dient Ernest Folk que a Màlaga el Barça va conjugar el joc en un temps tan present que es va oblidar que a la banqueta hi havia una part del seu gloriós passat que l'hauria ajudat a sortir d'aquell gran embús. Ho va dir que per rost dissabte, quan parlem de Xavi, hauríem de posar-nos dret. Sempre és difícil retrocedir idees que semblaven ja consolidades, però tothom, tècnic inclòs, s'hauria de replantejar el paper marginal que ja li havien assignat pel bé del Barça. No el jubilin.
I acabem amb una entrevista en clau cultural. Avui a les pàgines del diari Ara, li fan directament des del Festival de Cinema de Sant Sebastià a Charlotte Gainsbourg, que és l'actriu que ha presentat samba a Sant Sebastià. Ella diu que l'actriu és meravellós i que per ella hi ha un abans i un després de Lars von Trier.
Ella diu que la feina amb l'Ars ha definit una mica la imatge que el públic té d'ella, referent al seu paper ninfomaniac. Diu que per ella hi ha una lancion després d'aquest director, dels pocs amb qui he treballat tres cops, que l'estima molt i que li encanta el que ha descobert amb ell com explora i t'empeny cap a llocs interessants. Podria parlar d'ell, diu, durant hores.
També li pregunten si li agradaria que els seus fills fossin actors i diu que és una feina genial. Diu, és clar que tens alt i baixos, dubtes de tu mateix tota l'estona, però que la professió d'actriu et fareix i de vegades és difícil prendre's en filosofia el que diu la gent de tu o el fet de fer-se gran. Però en el seu conjunt, ser actriu, com dèiem en el titular, és meravellós. Podria desitjar-ho per als meus fills i al mateix temps no ho desitjo perquè es passen molts moments dolents.
Una entrevista que llegim avui al diari Ara. I ho enllacem tot plegat amb la informació cultural del dia. Parlem encara de Sant Sebastià. Màgica al Gell és el que ha rebut la concha d'hora la millor pel·lícula d'aquest festival de cinema, aquesta pel·lícula espanyola, Màgica al Gell.
I Carlos Vermut també és endurada de Conxa de Plata, el millor director, amb el seu segon llarg metratge.
Més qüestions, parlem ara d'un altre tema, per exemple, en clau pictòrica, perquè Dalí és omnipresent en el 40è aniversari del Teatre Museu, i John Malkovich es transforma en 30 personatges icònics. El fotògraf Sandro Miller inaugura a Chicago una exposició que ha retomenatges a fotografies que han marcat història tornant-les a fer amb John Malkovich, i un dels que hi apareix, per exemple, és Salvador Dalí, precisament.
L'escriptor Santi Baró guanya el 24è Premi Gran Angular amb Fario. L'altre premi, Cruïlla, que és el de la literatura infantil al vaixell de vapor, ha quedat desert.
Són aquests els temes més destacats en clau cultural d'aquest matí, tot plegat per parlar de seguida del temps.
I saludem el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, què tal? A punt per parlar del temps. Després d'aquest diumenge, molt plujós, eh? Històric, podríem dir, per Sant Just, perquè realment hem vist passar molta inestabilitat, hem vist passar moltes tempestes, hem vist precipitacions molt importants, del mateix calibre podríem dir que ahir, la ciutat de Barcelona i Sant Just rascarna ben poquet,
I ja tocava que el Baix Llobregat es veiés, ja no només parlo de Sant Just, però el Baix Llobregat en general es veiés beneficiat. Sí que en algunes zones del litoral del Baix Llobregat on ha plogut moltíssim. Aquesta vegada ha tornat a ploure molt, però hi ha altres poblacions que estaven una mica amb la situació de Sant Just, que sí que havia plogut, però tampoc no era un any excepcional. I, per exemple, a Ballerana va arribar gairebé als 100 litres per metre quadrat, o sigui que és una precipitació molt important. I sempre, això també ja ho deien els avis, quan la precipitació ens ve com si diguéssim del delta del Llobregat,
és una... quan la inestabilitat ve des d'allà i veus que els núvols arrenquen des d'allà, que és una situació clara de llevant, doncs és quan Sant Just es veu més beneficiar per la precipitació. I ahir els avis la van encertar perquè els núvols venien d'on havien de vindre quan tenim precipitat. Una altra cosa és que vingui una tempesta i et descarregui i vingui per qualsevol lloc, no? Però normalment quan venen aquestes situacions de llevant i encaren Sant Just des del, com si diguéssim, del delta cap a l'església, aquest recorregut,
Doncs és quan Sant Jús, deien els avis, el meu sobretot, que és quan es veia més beneficiar per la pluja al municipi. I ahir, doncs, 66,6, aquesta matinada han caigut dos dècimes, suposo que hi ha hagut algun ruixet d'algun núvol despistat, però s'han obert moltes clarianes, el cel ha estat tapat, no ha acabat d'estar serè del tot perquè la temperatura tampoc no ha pogut baixar tot el que voldria, ens hem quedat amb 18 graus.
I aquest matí la sensació és estranya, eh? Perquè, com que no ha baixat gaire la temperatura, al matí no ha fet la fresca habitual. La humitat és tremendament elevada perquè, clar, quan ha cregut 60 litres, si vulguis o no, el terra està humit, i la humitat, doncs, creix amb certa facilitat. El sol ha tret el nas perquè ha tingut la sort i la força de poder-lo treure aquest matí, i tot això ha conjugat, doncs, aquella sensació que recordàvem de la primera quinzena de setembre, aquella sensació d'aixafogor...
que ha tornat a aparèixer una miqueta a casa nostra aquest matí, perquè, clar, les temperatures no eren extremadament baixes, estem al voltant dels 21 graus, i la humitat és molt elevada. Llavors, com que hi ha la presència del sol, si et mous una mica ràpid o fas qualsevol activitat, ja tens un altre cop aquella sensació de calor, però no patiu.
No patiu perquè és habitual que en aquestes èpoques, quan les temperatures encara són una mica altes, doncs que encara puguem sobar algun dia o un altre. I, a més, tranquils, perquè ens acostem al mes d'octubre i, per exemple, l'any passat, el mes d'octubre, van haver tres dies del mes d'octubre que vam superar clarament els 25 graus, o sigui que vam estar, tres o quatre dies van estar plenament estiuencs.
Ja ho té això a la tardor, hem refrescat bastant, la setmana passada va baixar força la temperatura, però bé, aquesta setmana no ha de canviar massa la temperatura, es mantindrà amb els valors aquests per sota dels 23-24 graus, o sigui que són valors normals pel que fa a les màximes, i pel que fa al temps és un festival. Recordo ahir un whatsapp de la Carme, d'aquesta noia,
que deia, què, què, demà, què, demà. Ara estem molt distrets, però és que demà vés a saber. I mira, tenim sol. Sí, però és una pausa. O sigui, no ens hem d'enrefiar gens durant tota la setmana d'aquestes situacions de sol, de cel completament serè, perquè va a gust de la direcció del vent. Estem en pressions molt altes. Si algú mira... És d'aquelles èpoques que tu mires el teu ploviòmetre a casa o l'estació meteorològica que tenim als menjadors de casa...
i si fa aquelles previsions que fa ella ens mostra un sol espaterrant. Per què? Doncs perquè estem dins d'un anticicló. L'anticicló pot ser molt gran, aquest anticicló pot ser també, i és sempre que circula en el sentit de les agulles d'un rellotge. Però si aquest anticicló se'ns en va una miqueta cap al nord, que el seu centre pugui estar cap a les Illes Britàniques, i envia vents, si ens ho imaginem, envia vents del Mediterrani cap al litoral català,
doncs aquest anticicló el que provoca són precipitacions. Els termòmetres de casa ens marquen un sol espaterrant perquè la pressió és alta, però, en canvi, aquí tenim el benefici de la pluja a punts del litoral. El benefici, entre cometes, perquè a vegades també fa mal i, a més, la pluja, malauradament, a vegades provoca moltíssims accidents de trànsit i, realment, la nit...
La tarda, el vespre, la nit i la matinada ha estat desastrosa pel que fa accidents de trànsit arreu de Catalunya per culpa de la meteorologia. El fet és que diem que no ens hem d'enfiar aquesta setmana d'aquests dies tan espaterrans, perquè avui el tenim, i probablement dimecres també. Dimecres serà un dia que potser el salvem tot sencer, però avui no és el cas. Ara en aquests moments hi ha precipitacions, estan totes paral·leles a la costa catalana, o sigui que estan afectant alguns punts
de la illa de Menorca, perquè en aquella zona hi ha precipitació, també al nord cap a la serra de tramuntana de Mallorca, i van circulant en aquesta direcció. Podríem dir que van...
des de la punta de València i van tirant tot recte amunt cap al golf de Lleó. Aquesta circulació és perquè ara els vents estan girant així. I aquests vents ara que són del sud-oest ens provoquen aquest sol espaterrant de dia anticiclònic. En el moment que l'anticicló es mou una miqueta i torna a girar cap allavant, ens torna a enviar una quantitat de núvols. A més, com que el recorregut és bastant ampli i marítim, doncs els núvols encara arriben més carregats i poden donar més precipitació. Les previsions, què ens diuen? Doncs que serà una tarda complicada a tot el quadrant nord-est de Catalunya.
precipitacions que poden caure a tot el que són les comarques del nord de Barcelona, de les comarques sobretot gironines, perquè ja sí que pica tota la ventada marítima, doncs arriba directament a la costa, i també, i fem un i també amb majúscules, podria veure's afectat el litoral i el prelitoral barceloní, o sigui que Sant Just està dins d'aquest parc, però és un i també.
O sigui, on està segur i clar és comarques de Girona, nord de Barcelona i sobretot litorals. A partir d'aquí, de quan baixem ja del marès, anem al barcelonès, baixo bregat, garraf, aquí és un i també. O sigui, que pot ser que en rasquem alguna, pot ser que tinguem molts núvols i no ens plogui, però aquesta tarda podríem tenir la possibilitat d'una altra tongada de precipitacions, de dues, tres, quatre hores...
que podria anar fent i podria tornar a engreixar una miqueta més aquest pluviòmetre que a Sant Jus, recordeu, ahir va arribar als 66, que és una fita que em sembla que des del mes de novembre de l'any passat no arribàvem a tanta quantitat d'aigua. Entre el març i l'abril hi ha un mes que ens fa ballar perquè l'estació ens va fallar, però tenint referències d'altres estacions, creiem que podrien arribar als 80-90 litres en un parell de dies.
entre març i abril, però aquesta és una de les més importants. Sens dubte que aquesta precipitació d'aquest mes de setembre ja en veníem d'unes quantes que havíem tingut la setmana passada i la del diumenge ha estat per arrodonir una miqueta un mes que realment serà dels més plujosos d'aquest any 2014, sens dubte. No sé que ens sorprengui la meteorologia i d'aquí a final d'any siguin parlant de molta precipitació.
Així doncs, tarda amb una certa inestabilitat. Demà dimarts ens aixecarem amb un dia encara variable. Com que a la nit hi haurà hagut bastant moviment, tindrem un matí encara barrejat per algun núvol. No descartem algun ruixat fins i tot al matí, però ràpidament s'ha d'anar arreglant el cel. De cara a la tarda ens quedarà un dia variable, però sense pluja. O sigui, tindrem sol, variabilitat, temperatures potser una miqueta més baixes, però...
no tindrem precipitació. Dimegres tenim una pausa bastant important. Aquí ja comencem a fer ciència-ficció, perquè realment la setmana és complicada. Dimegres els mapes no ens indiquen precipitació en cap moment del dia, o sigui que el sol fins i tot serà com avui al matí, i potser a la tarda alguns novel·lets, però a Sant Just no ens han de donar precipitació.
temperatures que no canvien massa, potser a les hores centrals del dia, el dia que peta una miqueta més el sol, podem arribar a 23, com a molt, 24, però no més. O sigui, tampoc no ha de fer una calor exagerada. I sembla, i aquí sí que hi ha ciencia ficció total, és d'aquella que no es creu ningú, doncs que dijous podria arribar a una altra tongada de precipitacions, però això és els deures que tenim aquesta setmana per anar-nos. Doncs veurem, estem retinguts, per tant, pendents d'aquesta tardor, que de moment ha començat amb força, a veure com va. Molta força, molta i aviam com va, si és veritat.
Perfecte, Carles, que vagi molt bé. A més estem patint ja, perquè de cara al cap de setmana tenim Correllengua a Sant Jús i a la festa del barri sud. Sempre plou pel Correllengua. Quasi sempre, no? Alguna vegada, sí. Bé, potser sempre no. Sempre no. Però no és estrany, normalment. No, perquè és l'època que toca... És octubre, exacte. Però vull dir, tenim això, el diumenge hi ha la caminada de les CEAS, o sigui que Sant Jús té molta activitat a l'aire lliure de cara a aquest cap de setmana i estarem atents. Perfecte, quan anem explicant. No sé si en Sardanes aquest cap de setmana a Sant Jús també, no, no?
Doncs això, anirem seguint perquè hi haurà gent que estarà mirant el cel molt atentament. Molt bé, doncs ho anirem explicant cada dia. Gràcies, Carles. Bon dia. Que vagi bé. Bon dia.
Un minut i arribem a un punt. A les 11 del matí connectarem el bolletí informatiu de Catalunya Informació, ens posem al dia, tornem després del bolletí dels Sant Just Notícies. Amb més coses, entrevistarem el Llorenç Rey, portador de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Sant Just i també parlarem per a intertúlia d'actualitat, com sempre, cap a dos quarts de dotzo. Tot plegat després de les notícies. Fins ara.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Bon dia, són les 11. Reunit el Consell de Ministres extraordinari convocat per aprovar els recursos contra la consulta, en tiraran endavant dos. Un per la llei de consultes i l'altre pel decret de convocatòria.
Oriol Junqueras avisa que la consulta es farà malgrat l'opinió del Tribunal Constitucional. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, el president d'Esquerra insisteix que el compromís amb els partits per consulta és votar i adverteix del possible joc brut que pugui fer l'Estat.
Tallada la línia de l'AVE entre Barcelona i Figueres pels forts aiguats que han inundat les vies, a DIF treballa per restablir el servei, però mentrestant els viatgers es desvien als trens regionals o a un servei d'autobusos. El primer convoi que circularà fins a Girona sortirà a tres quarts d'una de la capital catalana. El telèfon d'emergències ha rebut més d'un miler de trucades a les últimes hores. El Pla Inuncat continua activat.
Els preus han caigut des del setembre de l'any passat un 0,2%, segons l'indicador avançat de l'Institut d'Estadística. És el tercer més consecutiu amb la inflació interanual en negatiu. Localitzats 5 cadàvers més al volcà Ontake del Japó, que va entrar en erupció dissabte. Fins ara s'han localitzat una trentena de cossos, però es creu que hi ha més víctimes atrapades a la cendra.
Avui comença l'Audiència de Tarragona el judici contra un home acusat de matar la seva parella i el seu cunyat ara fa 5 anys. Els cossos encara no han estat localitzats. L'acusat, Ramon Lasso, ja va ser condemnat als anys 90 per l'assassinat de la seva primera dona i del seu fill.
El Barça marxa cap a París, on demà jugarà contra el PSG. A la Champions, Antoni Sobisarreta no creu que sigui el partit més important, però reconeix que l'exigència és màxima. Per cert, que Douglas surt de la llista i entra Montoya. També avui és l'últim dia de judici de l'acció de responsabilitat de la Junta Directiva de la Port, amb la declaració de l'últim advocat de la defensa i el representant de l'asseguradora Zuri, que el judici quedarà vist per a sentència.
I a la Lliga el Barça és primer amb 16 punts, dos més que el València a l'Atlètic de Madrid. L'Espanyol va empatar 0 al camp del Còrdoba i ara és dotzer amb 6 punts. I Marc Márquez serà campió del món si guanya la propera cursa del Mundial al Japó.
Després d'una nit i matinada amaiguats, a les comarques gironines aquest matí el temps serà molt més estable, amb núvols baixos i força boira. A la tarda tornarà a arribar la pluja, sobretot al nord i nord-est, i també al litoral i prelitoral central. Les temperatures materials més suaus al nord i les màximes sense canvis. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Sánchez celebrarà aquesta setmana el Correllengua, la festa que vol difondre l'ús de la llengua i promoure la cultura popular dels països catalans. Tradicionalment, la festa se celebra a finals d'octubre per donar el tret de sortida a les festes de tardor
Però aquest any la festa s'avança dues setmanes. Per tant, el Correllengua Sant Jus se celebra aquesta setmana dijous i dissabte. Dijous a dos quarts de vuit del vespre, a la sala del cinquantanari de la Taneu es farà la presentació del Correllengua i un acte d'homenatge a Maria Mercè Marçal, la poetessa i activista a qui la cal dedicar el Correllengua d'enguany per recordar el seu compromís amb el país, la llengua i els drets de la dona.
I dissabte, a partir de les 5 de la tarda, a la plaça de Can Preciós, es farà una festa infantil. També a quarts de vuit tindrà lloc l'actuació dels diablets, del drac i dels gegants. I a partir de les vuit, la lectura del manifest i el concurs Calvern. La festa s'acabarà amb un sopar amb botifarrada i amb el concert de Morena Treda i Pachanga i Papagallo.
Més coses al celler de Can Mata i al Casal de Joves s'uniran aquest trimestre de nou per aprofundir en el món dels vins. Aquesta setmana es posaran en marxa unes sessions que s'estructuraran en dos blocs. El primer serà sobre viticultura, les varietats de raïm i l'elaboració del vi, i el segon sobre els vins monovarietals.
Dimecres es farà la primera sessió en què es coneixeran diferents varietats de raïm blanques. La segona sessió serà dimecres 8 d'octubre i s'aprofundirà en el raïm negre. Les sessions del bloc de vins monovarietals seran ja els dies 19 i 26 de novembre i seran més profuns, ja que es tractaran més matisos. A més a més es faran tastos de vins a cegues i es visitarà un celler. El preu de les quatre sessions és de 32 euros i us podeu apuntar enviant un correu electrònica a l'adreça casal arroba santjust.cat.
I un apunt més per recordar-vos que el centre cívic Joan Maragall encara disposa de places vacants per a molts dels seus tallers. L'equipament ofereix cursos d'idiomes, desenvolupament personal, noves tecnologies, cursos puntuals i itineraris culturals. Hi ha cursos i tallers d'anglès per a principians, francès dinàmic i italià i alemany en diferents nivells, també classes de ioga i qigong i tallers de patchwork i cursos per millorar les tècniques de recerca de feina.
També hi ha cursos de noves tecnologies, com ara d'informàtica en diferents nivells i tallers per aprendre a utilitzar programes com el Drinkweaver o l'Illustrator. I d'altra banda, hi haurà tallers puntuals de risoterapia i tastos de vins i formatges. I, a més a més, sortides culturals per Barcelona. Per fer les inscripcions us heu d'adreçar al Centre Cívic Joan Maragall o trucar al 93 470 0330.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
I like to keep my issues strong. It's always darkest before the dark.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escomptar la gent. Fent el porta a porta més festiu i participatiu de la història. Ja soc voluntària. Si et fas voluntari, t'acompanyo.
Festa voluntari per un país nou. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Parada sol·licitada, sopat ex-mex. Sigui quina sigui la teva nit, nit bus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, ja sessió. Nit bus, dissent línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nit bus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, nit bus. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat?
Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil.
Un minut i un quart de dotze. Hem anunciat que entrevistaríem el Llorenç Rey, portaveu de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Sant Just a aquesta hora. Ho farem una mica més tard i el que fem és avançar, per tant, la tertúlia. Per tant, agraïm ja als tertulians que els tenim a punts, el Vicent Riera, la Carme Amador, en Carles Bas i en Josep Coderc. Molt bon dia a tots quatre. Què tal? Bon dia.
per parlar de tant d'actualitat després d'un cap de setmana d'aquests intensos políticament parlant vull dir que ara tenim el Consell de Ministres reunit crec que encara no han sortit ni res però bé, en tot cas no sé si veu seguir o si veu estar el cas de comencem parlant si us sembla primer de dissabte d'aquesta assignatura del decret de la consulta si bé, en tot cas veu veure l'acte o ho veu seguir després ho veu seguir tot
Molt bé. I què us va semblar tot plegat? I l'entrevista de la Mònica va estar... La del vespre, no? Sí, molt bé. Fantàstica. I la d'ahir, a la sexta, també, eh? Jo la del dissabte no la vaig veure. Però suposo que van ser entrevistes diferents, no?, una mica? És a dir, enfocada, suposo, cap a públics diferents, també. És que la Mònica Terribas té un pedigrí, té un prestigi, que no té l'altre... Amb tots els respectes, eh?, que també em va agradar, eh?,
la de la sexta però el que passa que la Tarriba és una altra sense qualsevol cosa que digui la Tarriba sense la podem creure és una dona que transmet credibilitat seriositat per mi que dona la sensació que no està venguda res sinó que diu el que realment pensa avui manifestava que està un mes preparant l'entrevista no, no, segur que es nota
Jo he seguit pràcticament totes les entrevistes de la Mònica de Terribas. Totes, Déu-n'hi-do. Sí, la considero una entrevistadora excepcional. Però aquesta vegada, ella normalment acorrala l'entrevistat, aquesta vegada la sensació meva és que en Mas va acorralar la Terribas. Sí? O sigui, va guanyar ell, per entendre'ns aquest cop. Sí, sí, sí. No sé si guanyar és una cosa positiva, però tinc la sensació que en Mas no es va sentir mai...
ha corralat, ha corralat, ha dominat per la Terribas, això que us recordaran que la Terribas de vegades sigui clínica o sobre la persona que està entrevistant, que ja ho se la va menjar, però si no, amb molta sempreda i amb molta seriositat, la vam tindre a ranja o en sap més. Segurament ara el Vicenç deia que la Mònica Terribas portava un mes preparant-la a l'entrevista, doncs que segurament Artur Mas aquestes entrevistes les deu preparar ampliament també, sabent...
Jo crec que Mas està en molt bona forma. Està molt bé. Mas és una de les persones... Fins i tot sorprèn, no? Ho veu saber, parlant molt saber. Té la moral? Deu estar tan seguda que hi ha alguna cosa que canviarà. Creieu que està ja de tornada, potser? O sigui, que sap que d'aquí a un any ell ja no estarà en aquesta primera línia i que llavors ja és com sang freda? Podria ser, no ho sé, no ho sé.
jo crec que Mas el que està és convençut, o autoconvençut, que tindrà sortida. Quina sortida ell ho acaba d'aclarir, però que tindrà sortida. I això li permet estar en aquesta postura de seguretat que de cara a l'Orient és realment...
Tona confiança. Clar, fins i tot pots estar-hi d'acord o no, però la cosa és que és un molt bon comunicador. Molt, molt, molt. I a més també us vaig dir que, ho deia l'Helena, que millor ell també va ser de valent i tal, perquè d'aquí un any el millor ja no és president de la Generalitat.
Però també s'ha de dir que crec que passarà a la història com la persona que ho ha intentat, que és una... No s'esperava d'ell que fes tot això. Exacte, perquè el veieu una miqueta més... I després parlant-lo en l'idioma, que sí, això també... Fantàstic! En el moment de la firma del decret, en aquell dirigir-se en castellà a Espanya en general...
i després dirigint-se en anglès a l'estranger, va ser molt bo allò. Ja vull dir, a l'any era una persona. No només aquí a Catalunya, sinó a tot arreu. És una persona que està... Jo et voldria fer una pregunta a tu com a...
del ram de l'abogracia, quan vas a fer una... a firmar un document amb una noteria, firmes totes les pàgines. Totes. I ho vaig trobar a faltar, d'aquell que més va firmar...
Només una pàgina, sí. I bueno, i aquella pàgina, si te la llegis, no dius re. No, només... No dius re, dius, bueno. I ja he firmat més aquella pàgina. Això que ho has trobat estrany, dic. No ho sé. Qualsevol document que facis tu, a través de notari...
La fan firmar tot a les pàgines. Sí que t'hi vas fixar. Detall del Vicenç. Amb això tens raó, però també hem de pensar que sempre en totes aquestes actuacions sempre hi ha un secretari. I el secretari d'on fer d'allò que ha fet el que ha firmat.
Vull dir, cuidado, no en la notaria firmes tots els papers, eh? No, no, i s'ha plenat... I no és el notari d'on fe que s'ha firmat, eh? S'ha plenat els timors, sí, però davant d'algú... No, és que després de la firma d'ell segur que hi val la firma del secretari, del que feia funcions de secretari.
I llavors aquest és el que donen fe. Aquell document ha sigut firmat per el senyor Artur Mas i... El document són totes les fulles, eh? Sí, el document sí, però...
El que va fer és separar-les totes, agafar l'última i és la feia de firmar. Això és particular. Jo no entenc res, per això et pregunto. Això potser va ser un acte protocolari, no? De firmar l'última i després ja firmarà les altres. O sigui, aviam, perquè estaven allà tots els mitjans allà, anava a posar-se allà, no ho sé. Sempre, amb tots aquests actes, sempre hi ha un secretari.
I el secretari d'on fer aquell document, tot el document ha sigut firmat. I qui dona fer el secretari? Eh? I qui dona fer el secretari? Ah, el meu. En principi té aquesta autoritat, no? El secretari té aquesta autoritat. Sí, clar, això és el seu paper. Ja ningú li pot discutir. Clar. Però més que el president ningú més, tampoc. Bueno, però se suposa que se'n pot desdir, no? En principi... No sé, d'això ja... Mira que ara ens acabes d'enfonsar la tertúlia.
No, no, és una pregunta que... No, no, vull dir, les coses no ho sé, però jo crec que normalment és així, eh? Hi ha una altra persona que dóna fe de tot això.
Perquè també és l'autenticitat de la firma, eh? Qui ho diu, que aquella firma és del senyor Mas? Exactament. O quina firma més especial que té, eh? Sí, és molt curiosa. És més simple. Molt curiosa, eh? Molt simple. Això, un grafòleg d'aquests que ens saben, es podria dir... Perquè és que... Sac, sac, sac. Una ratlla, eh? Una ratlla, sí, sí. És molt simple, la firma. Permeti-me dir un comentari, que no té res a veure amb això. A veure... Però...
En el moment que ell dona la notícia o fa el Parlament en català, res, no hi ha res a dir. Després, quan el fa en castellà, diu, no em dirigeixo al govern, em dirigeixo al poble espanyol. I això té molta similitat, perquè pensaria que una autoritat es dirigeix una altra autoritat.
I no és així. En Mas es dirigeix al poble espanyol perquè entengui el que està passant a Catalunya. O sigui, es fa una distinció, una puntualització que és extraordinàriament important. Important, sí, sí. Important perquè el document, en el seu argumentari, ha de ser defensat per un tribunal constitucional, el que ell demana que es comporti tal com s'ha de comportar. O sigui, no...
Tenint en compte que el perill més greu és que aquest tribunal ja li han dictat des de fora, tu, a dir això i a dir allò. Aquesta puntualització que es dirigeix al poble espanyol i no al govern d'Espanya és, des del meu model punt de vista, una puntualització estranyament important.
I aquí diu que en realitat el que està fent Artur Mas una mica és el que dèiem ara, anar per totes però sabent que en realitat el 9 de novembre no es votarà. Creieu que és així? Aquesta és la pregunta avui de Catalunya Ràdio? Sí. Preguntant això. No l'he sentit, eh? No ho he sentit. Creieu que es farà la votació el dia 9 de novembre?
aquesta pregunta no ho faig jo vosaltres se creieu jo crec que sí jo tenia els meus dubtes al principi fins fa poc però crec donada l'actitud d'en Mas donada la mateixa actitud del Tribunal Constitucional que vol tenir abans del 9 de novembre la sentència
La sentència, per què? Per dir que està d'acord que la llei de consultes està ben feta i que el decret també està ben fet.
Perquè, si no, no em diria que ho vaig tenir abans. L'únic que vaig sentir també ahir, no sé on, també hi havia algú que preguntava que la gent que participaria en les meses...
Quina responsabilitat tindrien? Hi ha una mica de reparo amb això. És el mateix que passa amb tot el tema dels ajuntaments, que hi ha tot aquest suport però que volen tenir aquest ampara sota el Parlament. Jo pregunto, què poden fer per prohibir-ho? Què poden fer?
Quin sistema de prohibició es pot fer? Tampoc us diu. No, mira, si està prohibit i, a pesar de tot, es munten les taules, es munta tot i va, no els Mossos d'Esquadra, perquè els Mossos d'Esquadra van dir una cosa, eh? Que si no estava autoritzat, els Mossos d'Esquadra no intervenien com a protectors. Això van dir-ho, eh?
Són Mossos d'Esquadra, van dir que ells volien un... Sin embargo diuen que estan preparats els Mossos d'Esquadra. Els que estan preparats són les policies municipals. Sí, els municipals, les juntes. De totes maneres, dintre de la meva ignorància aprofunditzant el tema, ara no va de broma, eh?
Penso que s'ha desmuntat una miqueta què és la consulta. La gent es pensa que anar a la consulta és anar a votar sí o no. No, és si volem... Ara jo crec que ja la gent sap bastant... Però hauríem de saber que els de Madrid, perquè la consulta per mi és preguntar-te a tu... Però és que, de totes maneres, hi ha tanta ignorància que l'altre dia a mi em va arribar a dir una persona pel carrer
El dia que es va fer aquesta última concentració que vam fer, l'última que vam fer, el dia 11, em va dir, demà diu que hi ha una ueuga.
Hi ha una barri huelga, perquè era aquesta. Una barra. No és cap barra, això. Això és una concentració de gent, apujant tot el que es vol fer. Sí, amb el que vol. A més que és la diada. És la diada, ja està.
Vull dir que hi ha gent que demà diu que hi ha una bolla. De fet, una mica l'entrevista que va fer... Això que diuen que se sap o no se sap... Es veu diferent des de segons quins punts de vista. Tot depèn de com t'ho expliquin moltes vegades. Però bueno, aquestes alçades de la pel·lícula... Digues, digues, perdona.
Jo crec que això, segurament hi haurien moltes persones d'aquest tipus que estan a la ignorància epitopinal. Però n'hi ha moltes, n'hi ha moltes, eh? Altres estan a la ignorància volguda. Hi ha ignorància, la disopina i la ignorància volguda. Però a part d'aquesta qüestió, jo em referiria de seguida al nivell de les concentracions que hi ha hagut en aquests tres episodis.
L'altre dia va ser, amb el meu punt de vista, va ser sensacional. És clar, aquesta gent sabien o no sabien? Sabien. Sabien a què anaven. Mixtificat, potser algú pensava que allò era la independència, potser algú pensava que hi sap què, però sabien. Però és que l'any passat també va ser, ja l'altre, vull dir, ja portem tres diades. Jo penso que posar-te que hi ha aquestes preguntes, hi ha una constatació clara que el poble català vol alguna cosa.
I ara no dic si vol l'independència o no vol l'independència, si vol un estat o vol un estat. Però que vol algú, això és una paraula. I això és el que realment Madrid no vol escoltar. I per això en Mas es dirigeix al poble, poble d'aquí, poble d'allà, que sigui el govern a part, el poble d'allà pugui escoltar. Jo crec que en Mas es diria d'una cosa, és una paraula personal.
S'hauria de dir que el Tribunal Constitucional no s'atreveixi, aquesta vegada, a tirar per terra i per les bones, seguint les ordres que manen de l'overn o del partit, les decisions que hagi de prendre. Jo penso que en pas confia, no en una totalitat, però sí en una certa inclinació, que ja hem passat algunes vegades. L'altre dia, si us ho recordo malament, el senyor Coderc parlava de la vegada que durant la República...
es va anul·lar la situació de Catalunya empresonar el companys, etc. I que el Tribunal Constitucional ho va anul·lar
perquè jo li vaig contestar que el Tribunal Constitucional en aquell moment era un Tribunal Constitucional lliure i en aquest moment desgraciadament no és. I esclar, ara jo penso que Mas pensa que a pesar de no ser-ho no arribaran a tindre, no dir-ho la paraula, per tirar per terra una cosa que, segons sembla, està ben ruralitzada. A més hi ha un altre problema, però el tindran en compte, ja ho sé.
Però les persones que han intervinut en la preparació del dictamen aquí no són persones qualsevols. O sigui, no han recorregut a qualsevol demediment que ha de fer per donar un dictamen, sinó que han recorregut, a part de moltes persones, a persones d'una categoria jurídica. I tenir en compte una altra cosa, que el Tribunal Constitucional no pot actuar políticament, sí que ha de actuar jurídicament.
això és el que ha de ser però el que sembla ser que està polititzat aquí està la cosa de totes maneres jo crec que el senyor Mas deu tindre un equip de gent que està treballant amb ell l'home i aquí hi ha una força molt important que no és la força del govern català sinó que és la força del poble que el poble és el que apreta molt
és un poble el que s'aprenen jo jo sóc més de la ràdio que de la televisió m'agrada molt la ràdio i van fer un d'això de la vicepresidenta del govern que va fer l'altre dia un discurs i em va sorprendre que ella ja no parlava del que representava sinó el que representaria pels pobres catalans
que passaria amb gana, que no podríem pagar, o sigui, ja no era, era com si ella no volgués que, que ens estava dient, pobrets, no ho feu, o no sé si ho va sentir, jo vaig dir, ostres, com que, en vez de dir...
o sigui, això no es farà per real decret, no. Va dir, pobrets, ja saben el que fan en aquest to, en moltes paraules. Tindran problemes econòmics, tindran... Sí, però volem dir, els volem salvar, ells no els deixen. Sí, sí. Jo això ho vaig sentir jo per a ràdio, ara no estic dramatitzant les paraules d'ella. Però és que parlava d'una manera, volem dir, esteu al tanto que jo soc la bona i que us vull ajudar. Que no...
Aquella tia que és entre ella i el Rajoy, on quedo amb el Rajoy, eh? Perdona. Sí, en sèrio. I em va sotar perquè vaig dir, ostres, tu, però a què juguem, no? Bé, i aquí l'exacte, cadascú descarrega les armes que descarrega. Sí, clar, clar. Barbals, eh? En aquest sentit, vull dir. Sí, sí, sí.
Ara veu que s'està mirant de fer una entrevista al Rajoy. No, no es deixarà el Rajoy, no. No crec. Suposo que t'hauria preparat molt, molt bé el discurs. També és veritat que amb Artur Mas Costa que aconsegueixi entrevistes, ara perquè l'hem vist tres dies seguits, perquè estàvem preparades per aquí, però...
No, no, Rajoy, no També volia preguntar-vos Aquest tema, evidentment, podríem estar tota la tertúlia parlant-ne però com que avui hem començat abans i després haurem d'acabar abans per l'entrevista us volia preguntar vinculat a aquest cap de setmana però per la compareixença de Pujol de divendres La veu veure? Sí, jo t'ho volia dir però com que tocava mal d'altre tema n'hi ha pogut dir res Què us va semblar? Ah, jo em vaig divertir, eh?
no, no, jo em vaig passar però perquè t'ho prens amb aquest esperit però és una mica trist, no? vam veure dos Pujols jo és que em vaig divertir perquè a part de i em sap molt de greu perquè vull dir-ho en tot el meu cor jo no havia votat mai a Convergència ni molt menys però a mi el Pujol sempre m'ha semblat un tio no sé, era el papa bo, jo què sé era el president, punto, per mi
mai li hagués fet res en contra ni l'estimava per dir-ho d'alguna manera mal sabut però com que encara no entenc un que ha passat perquè jo encara no entenc la pel·lícula aquesta no l'entenc no l'entenc allò que va anar a fer l'altre dia al Parlament tampoc ho entenc
I quan es va rebotar contra tots, jo dic aquest és el pujol i aquest no se'n morirà mai. El primer pujol era el de ara no toca. Sí, però va estar. Els hi va fotre una bronca tot. Però era innecessària, no? És igual, però si allò era una pallaçada, nena. Què va anar a fer allà? Què va dir? Donar la cara. La cara? De què?
del que va confessar ella el 25 de juliol perquè té que anar al Parlament de Catalunya perquè l'ha representat durant molt de temps però ja fa 10 anys o 12 que no que se'n vagi Hisenda i allà que li rentin el que va estar millor va ser el de la CUP el de la CUP va ser el temps passat a una altra cosa m'aixeco i me'n vaig i se'n van anar és que va ser per mi va ser la sainatada del dia abans per què no se'n cuiden dels farraus que hi ha
No d'això. Això al final és una falta de cara a Hisenda. Però els fraus, els clars s'han marxat que no hi ha tornat ni un ni hi ha tornat. Però és que no es va tocar cap tema de profunditat dels fills de tot el que hi havia. No es va tocar res. Hi havia qui li va preguntar.
No, no, ell va... Ah, ell no, per dir que se li va preguntar, justament. No, no, però allà ells van limitar el seu. Sí, sí. O sigui, havia dit. Tampoc crec que ningú s'esperés que anés a contestar les grans coses. I va entrar com el rei de Saba, que entra allà amb la túnica sobre i soc el pujol, i encara hi havia periodistes que se li dirigien amb ell com a president.
Sí, sí, home, va haver dos o tres que... I a més, aquell dels ulleres, com es diu? Va amb bicicleta, nena? Herrera. No, que ara ja no, ara ja no va amb bicicleta. Ah, no? No, ara ja no, ara ja va amb cotxe oficial.
aquest li va dir president que em va sobtar perquè en principi té el tracte no li han tret li han tret dos o tres que es van dirigir a ell com a president Pujol però per conèixer el president Pujol si hi ha un Pujol sol qui és aquest? jo sense analitzar perquè jo no soc analista política ni de res però jo amb la rèplica del Pujol em va empatar
és que tindrà un morro els va renyar tots els va renyar tots però va tornar a parlar de moral per això què és això no em diguis que va ser la festa és que em va semblar jo diré una cosa jo en Pujol l'he considerat un home d'estat a pesar de això considero el que va dir ell
Tot el que ha fet, tot està mal fet. Estava mal fet com un home d'Estat i, perdoni, l'he vist actuar més d'una vegada, he parlat amb ell bastantes vegades, és un home que té clar evidència. Ara, aquesta mateixa clar evidència em va preguntar a mi si tanta clar evidència tenia la cosa pública, per què no va actuar com havia d'actuar en una cosa econòmica? I llavors jo tinc una resposta.
resposta una miqueta... una desencertada. Però ell en algun moment ha dit, una vegada, un sabent d'aquesta història, va dir que de tot el que pogués tenir l'estranger havia fet responsable el seu fill gran. El Jordi... El Jordi, sí, sí. El Jordi Pujol per la sola. D'aquesta manera ell es descarrega de tot. Tot el que ha passat a fora, això és el meu fill gran. Per altra banda...
El que diu ell, que té mala consciència que no ha fet res, no s'ha cuidat de la seva família, hem preocupat, no excessivament, però hem preocupat molt per la cosa política de Catalunya, etcètera, permeti que els digui...
que un home com jo, que no em comparo amb Pujol ni molt menys, no sé aquesta l'opció, però que ha dedicat la seva vida a la investigació plenament, saltant-se la dona, les criatures antics set... Com Pujol. Com Pujol. Que he deixat la meva dona a la sala de parts d'una clínica
amb molta febre i li pregunto al doctor, això és greu? Diu no, això és aparatos. Greu no, una mastitis. Llavors li faig un petó i vaig estar 40 dies fora. Entenc una mica aquesta situació. Jo també en aquest moment voldria poder reparar.
la falta d'atenció que he tingut amb els meus fills per dedicar-me plena i obsessivament a la recerca. Però ell en aquest cas el que fa és espatllar tota aquesta prioritat que en el seu cas o en el cas de pujar el trien cap a un camí, en aquest cas llavors es carrega tota aquesta prioritat de Catalunya. Es carrega tot això perquè la gent pot dir a mi... I tampoc decideix si li serveix per redimir tot el que no va fer en el seu moment. No, això tampoc serveix per ser...
Crec que això està molt bé, que molts ja ho sabíem, que ell havia optat per escollir la seva vida política abans que la familiar, però allà no era el lloc on explicar les seves coses. Perdoni, Carmen, que l'interrompeixo, però no he volgut excusar-lo. He volgut intentar comprendre una miqueta la seva estratègia. Sempre de tot, com tot el que ha passat, havia una cosa així, que em sap molt de greu, és que els seus advocats hagin promogut Andorra
atacar la banca per saltar-se el segret bancari. Llavors què volia? Mantindre-ho amb el segret. És que jo estava allà assentada i no sé, o no sé, no falten neurones. Aquelles coses que crec que tot això ara ho hem anat remenant i tal perquè ho hem conegut.
Però el que ha quedat en la història és que ha sigut un home d'estat. Això és el que ha quedat. La història és... Som a home d'estat i aquesta qüestió... Però hi ha molta gent que ha quedat decebuda, vull dir que... Bé, decebuda per què? Perquè es pensava que era d'una altra manera, no? Jo el Millet, i el Millet... Jo torno a un moment. El Millet no l'havien votat. Jo ara vaig dir una cosa. Aquí perquè es tractava de millons. Però, amb sinceritat,
quan hem fet la declaració de renta, no hem mirat a veure si podíem estalviar per aquí o per allà. És una mica diferent, em sembla, jo crec. És una mica diferent. No és una mica diferent, no, però...
jo crec que és diferent i d'altra banda el que hem dit d'altres vegades que en el cas de Millet que és totalment condemnable però que no l'havies votat fins i tot tot i que hi ha aplicades administració el cas Millet és utilitzar Millet d'aquí ells no són diners d'aquí són diners que li van sortir d'allà pel seu pare allò jo trobo començant que no hi entenc jo els diners que tingui fora
mentre no els porti aquí, estan allà a fora. Clar, discuteixi, mi sempre. Ah, jo porto diners a fora, és a dir, que porto diners, llavors he de declarar-los i pagar els impostos curts, però si els tinc allà a fora... Ell el que ha volgut fer és netejar una miqueta l'imatge... Que no els hi trec de dintre, ojo, eh?
En fi, se'ns acaba el temps avui. Portem mitja hora gairebé ja. Només us dic que d'aquí una hora, menys d'una hora, dos quarts d'una, sortirà avui el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, després d'aquest Consell de Ministres Extraordinaris. Vosaltres que us seguiu tot, ja us falta temps per anar a mirar-ho. Moltes gràcies, Vicenç, Carme, Carles i Josep. Tornem dilluns que ve. Que vagi bé. Bon dia. Ens falta temps, no?
Just a la fusta, el magazín del matí. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. Smooth jazz.
100% música relaxant Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club T'hi esperem
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Parada sol·licitada, sopat X-Mex. Sigui quina sigui la teva nit, Nitbus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, ja sessió. Nitbus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nitbus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB Nitbus. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Un minut i tres quarts de dotze, aquesta hora parlem d'actualitat amb el portaveu de Siu a Sant Just Llorenç Reí. Molt bon dia. Bon dia. Parlem primer de tot de... Comencem parlant del ple municipal que va tenir lloc el dijous passat, el corresponent per tant al mes de setembre, després del de juliol, després de la pausa per tant de l'estiu.
Es van tractar diferents qüestions i un dels punts que va portar més debat va ser justament al final, era un punt d'urgència, però era referent a l'expropiació de tres finques del polígon industrial Pont Reixat, en concret al carrer Sant Sebastià, tocant a l'aviment de Baix Llobregat, per tant a prop de TV3, per entendre'ns.
I és un ple on vostè va retreure que si ara s'adquiria aquella zona s'havien de pagar molts interessos. Bé, en tot cas va haver-hi cert debats referent a aquesta qüestió. Sí, el debat realment no era en quant al punt en si que es tractava.
que al final no era tan sols que els acords... Era un acord. Era l'acord que arribava a l'Ajuntament per fer un pagament d'allò que ve esdevingut d'una sentència del Tribunal de Cassació, que diu que has de pagar aquests diners, i s'arriba a un acord amb els propietaris que es pagarà això una part ara, una part d'aquí un temps, una part més tard, en tres terminis...
pagant els interessos legals d'aquest temps, que en aquesta part no hi estem en desacord, no hi ha res més que acatar una sentència i fer el pagament d'això. El que passa és que el que sí que...
El que nosaltres remarquem és els antecedents de tot això, o sigui, els antecedents vol dir que és un procés molt llarg, això s'inicia, iniciant un expedient d'expropiació per part de l'Ajuntament, en base, ja no en base, vull dir, aviam...
El Pla General ja et deia que era una zona que s'havia d'alguna manera d'iniciar aquest procés d'expropiació. Es fan unes taxacions per part de l'Ajuntament, perquè això és mitja finca, l'altra mitja ja l'hem adquirida.
o la meitat de la totalitat, són diverses finques, però hi havia dos propietaris de tota aquesta àrea. Això s'inicia amb una valoració que aproximadament sortirà sobre uns 900.000 euros. Després hi ha una primera sentència, que això ho eleva,
a dos milions i escaig després hi ha una tercera sentència que encara ho eleva més i després això es porta a casació nosaltres l'únic que dèiem era que durant tot aquest procés que això s'inicia fa 7-8 anys doncs ja inicialment per llei per norma el que et diuen és que quan tu ja fas aquesta expropiació el primer just i preu que és aquella xifra de diners que tu dius que val allò
tu ja l'has d'abonar. Si no l'abones, això de vengarà uns interessos. Aquests diners no s'abonen, arriba una primera sentència, que ja multiplica per 3 el seu valor, i aquests diners s'han d'abonar. Si no els abones, tens l'opció de consignar-los al jutjat perquè no devenguin interessos. En aquells moments, o no es tenen els diners, o hi ha voluntat, o es creu que amb les al·legacions això es reixerà de preu,
I nosaltres, continuadament, quan ja veiem que això es va estabilitzant i és una xifra d'uns quants milions d'euros i que els interessos pugen molts diners, el que diem és que s'haurien d'anar fent previsions de parament d'això i, si més no, en els pressupostos municipals.
en el moment en què tu tens una obligació per llei de fer un pagament, reflectir que tens aquella deute. O com a mínim, o provisiones els diners, o com a mínim dius, escolta, jo ja sé que tinc que pagar, el que no puc fer és anar amagant-me i anar dient que allò no existeix, i allò no existeix, no existeix, no existeix, es nega per activa i per passiva, perquè es diu que això està als tribunals, ja veurem què diuen, però que els diners s'han de pagar.
Al final de tot això arribem al final del procés i ara articulem tots aquests temes per poder fer front a aquest pagament. Però clar, estem parlant que paguem gairebé un milió d'euros d'interessos. Per tant, creu que s'ha anat tard. Nosaltres el que diem és que s'ha anat tard. Vull dir, que s'hagués hagut d'anar, com a mínim, reconeixent durant aquests anys que hi havia aquesta deuta i que es feia front amb ella.
És més, també s'aprova com s'articula una part del pagament d'aquests diners que s'articula mitjançant un crèdit que ens deixa l'àrea metropolitana per poder fer front a aquest pagament. Però aquest crèdit ve envoltat d'un sistema que ja ens va bé perquè, acollint-nos a la nova llei, no ens podríem endeutar i la bruta que no es considera deute perquè aquests diners ens els deixa a l'àrea metropolitana i després nosaltres li anem retornant, mica en mica, però també és cert
que legalment es reconeixi com a deute o no és deute, sí que s'ha de reflectir que hem de fer front a aquest pagament. Perquè ara nosaltres dels diners que rebem de l'Estat, de la transferència de diners de l'Estat, de l'ESPIE, una part que era molt minsa, ara passarà a ser molt més grossa per poder anar-li retornant a la metropolitana aquests diners.
Clar, no és que estiguem en contra del punt en si, que en el fons és negociar com paguem una cosa que el jutjat ens obliga a pagar. El que ens molesta és que al final s'arriba al punt aquell que dèiem que ja estàvem fa 5 anys o 6 anys i que s'intentava negar per activa i per passiva i es deia que això no, que això els tribunals ja diran, que això tal, que això qual. I aquest era el debat.
Està clar que és una mica una qüestió, per tant, més de fons que no del punt en concret que s'ha provat la setmana passada. La reflexió era dir, escolta, és que duraran tot aquest temps, heu negat la major. En tot cas, és una qüestió que segurament també anirem parlant més endavant, perquè tot plegat tirarà endavant, és la reflexió que fa la Convenció d'Unió referent a tot aquest procés molt llarg, perquè de fet ens en que estem parlant de principis dels anys 90...
Si entenem com a tal el procés de la vinyeta, que és com es coneixeria la finca en si, podríem dir que és l'expedient més llarg de l'Ajuntament de Sant Just. O sigui, no hi cabrien els expedients dins de la sala de plens.
Això s'inicia pel senyor Segura fa molts anys. Després, el que és ara pròpiament el procés d'expropiació, és el que s'inicia l'any 2006. És quan s'inicia el procés d'expropiació. La part aquesta que parlàvem, que era la part del senyor Rubén Garfia, sí que s'inicia el 2006. La part prèvia, que és la desocupació de l'espai ocupat de la vinyeta, s'inicia l'any 90 i alguna cosa. Sí que realment és un procés molt llarg i que es va tancar fa 3 o 4 mesos.
Bé, en tot cas, n'anirem parlant a mesura que vagin passant més coses. Parlem d'altres punts que es van tractar en aquest ple. Un altre dels punts més destacats, de fet, va ser l'aprovació de la moció de suport a la consulta del 9 de novembre, una moció que s'ha aprovat a més de 800 municipis d'arreu de Catalunya, justament la setmana passada, i que Sant Jus va tirar endavant amb els vots a favor de PSC. Sí, Unicita de Vejons per Sant Jus, que, de fet, tots quatre partits presentaven aquesta moció conjuntament. Per tant, el ple municipal va tenir un ampli suport, és a dir...
En molts municipis s'ha aprovat, però hi ha hagut més disparitat d'opinions. En el cas de Sant Just és diferent. Exacte, doncs t'ho has resumit. Suposo que... Ho esperàveu d'aquesta manera? És a dir, que el PSC s'apuntés també a presentar-se? Ho esperàvem i no ho esperàvem. Teníem molt clar el recolzament d'Esquerra i el recolzament d'Iniciativa i el del PSC era un dubte en el moment en què la presentes perquè no saps...
perquè no tenen una postura unànime de tots els ajuntaments de Catalunya i es decreia el posicionament del PSC de Sant Just que va recolzar aquesta moció. Serà important el paper dels ajuntaments, creuen, en tot aquest procés de la consulta de cara al 9 de novembre? Bé, aviam...
Jo crec que és important, no tant en quant a fer la consulta en si. En qüestions logístiques. Sí, però tampoc crec que això sigui determinant. Crec realment que la consulta es farà si legalment es pot fer la consulta i si està aprovada legalment ningú ajuntament
Crec que s'hi pot oposar perquè de la mateixa manera que ningú farà allò que no li permeti la llei, ningú deixarà de fer allò que li obligui la llei.
Jo crec que el més important d'aquí era reformar el recolzament que aquestes eleccions tenen per part dels ajuntaments de Catalunya. La consulta. El fet que la consulta tingui el recolzament de la gran majoria dels ajuntaments de Catalunya...
i que aquests representin la gran majoria de la població de Catalunya, perquè no recordo les xifres exactament, però sabem que són el 90% dels ajuntaments i el 85% de la població, o una cosa així, és una mica per reformar davant l'estat espanyol i davant de l'estranger el suport que té. O sigui, als ciutadans de moment no se'ns permet poder votar, o no se'ns vol permetre votar.
el Parlament de Catalunya amb una amplíssima majoria diu que sí, que representa la voluntat o són els representants de la majoria del poble català.
Baixem un esglaó i la majoria dels ajuntaments, la immensa majoria dels ajuntaments, també hi està d'acord amb això i ho recolza. Aleshores, només ens falta baixar un esglaó més i aquest esglaó més ja és la ciutadania que pugui anar a votar i decidir que ja han decidit que volen votar. El que falta és veure què surten en aquestes eleccions i poder saber constatar... Consultar les eleccions. Disculpa.
Una consulta que es va convocar oficialment aquest dissabte, va convocar aquest acte que hem comentat també abans de la tertúlia, i que avui, en aquesta hora, està reunit el Consell de Ministres extraordinari, de dos quals d'una sortirà a fer una declaració del president del govern espanyol, Mariano Rajoy. El preocupa el que pugui dir avui Mariano Rajoy?
Lamentablement, si em preguntes la meva opinió, crec que és que el senyor Rajoy fa molts temps ja que té la seva resposta, que és no a tot i ja està. Aleshores, t'hauria de dir que esperaria, aviam si s'ho pensen, igual. Ell ja ha decidit que no abans de veure el que hi havia i dirà que no després de veure el que hi ha. Jo particularment...
Ja sé que l'esperança és l'últim que es perd, però dubto molt que el senyor Rajoy ha sortit de la seva dinàmica de dir això no és constitucional i això no es pot fer. Creu que es podrà votar per això el 9 de novembre? Jo crec que l'esperança és l'últim que es perd. Per tant, deixem en confiança. La confiança no la perdem tampoc o l'esperança?
és l'esperança sincerament és el que et deia no per voluntat no crec que si arribem a votar sigui perquè hi hagi cap canvi de voluntat de l'executiu central segur que no hi serà perquè no volen ser i llavors no hi ha més sec que el que no vol veure ni més sort que el que no vol escoltar i ells ni volen escoltar ni confio
ni confio en que canviïn d'opinió. Altra cosa és allò que jurídicament es puguin veure abocats a tenir que complir per qualsevol resquici, per qualsevol cosa. I aquesta és l'única esperança que a mi em permet pensar que podrem votar el dia 9.
D'altra banda, també en clau general, aquest divendres va declarar la compareixença al Parlament l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, arran del que va explicar el mes de juliol. Què li va semblar aquesta compareixença?
Si parla de Llorenç a nivell particular... Home, d'algú que... Jordi Pujol ha estat important per competència. Sí, sí, evidentment. Ha estat molt important i aleshores... Sincerament, la meva opinió és que ni tan sols tindria que anar al Parlament.
La meva opinió és que ell ja fa molts anys que no és president de la Generalitat, ell no depèn directament, ell inclús ha renunciat als drets que tenia com a ex-president de la Generalitat i aleshores crec que té que respondre davant dels tribunals de tot allò que s'acusi, s'ha d'esclarir, no ha d'haver-hi cap tipus d'ocaltació,
Totes aquestes sessions parlamentàries i comissions d'investigació serveixen per fer bullir l'olla, per tindre marejada el paradiu i no arriba cap d'elles a cap conclusió. Els jutjats al final, per desgràcia molt tard, tenien que tirar molta més celeritat, arriben a una sentència i aquesta sentència diu el que diu.
S'esperava alguna cosa més del que va dir de divendres? No, jo sincerament no m'esperava res més del que va dir. Entenc que ell en el seu moment va fer unes declaracions dient que tenia aquests diners a fora i que el tenien els seus fills però que ell ho havia ocultat o no ho havia expressat mai.
I en qualsevol cas ja et dic, i a més a més ara té que estar, entenc, amb la seva línia de defensar allò que cregui oportun i després quan hi hagi una sentència. O sigui, m'hauria més lògic, més lògic, que sense cap obligació...
sense cap obligació perquè ja no n'és president que a posterioritat d'una sentència es faci una declaració d'ell en el Parlament o el que sigui que en aquests moments crec sincerament que no serveix per res només serveix per marejada per diu
dels uns i dels altres i per fer declaracions per part a vegades alt dissonants i mal educades per part de qui més tindria que callar. Això no vol dir que hagi de callar ningú i tothom té que dir allò que s'hagi de dir i no estic a favor de
d'aquest tàpil als forats, però és que molts cops les questes comissions parlamentàries donen més la impressió que és per tapar-se les vergonyes d'uns partits als altres o de dir aviam qui l'ha feta més grossa perquè així la meva no sigui tan grossa, no. Tots els que l'hagin feta han de respondre, però han de respondre davant dels tribunals i més quan ja no ets ni tan sols una persona de forada.
Doncs bé, en tot cas, hem volgut saber avui també l'opinió de Llorenç Rey, portaveu de Conferència Unió a Sant Jus, referent també al cas Pujol i a la consulta. S'han d'acabar el temps, per tant, ho deixem ja per la propera trobada. Moltes gràcies, Llorenç Rey. Gràcies, bon dia. Que vagi molt bé i bon dia. I a la propera, doncs, bé, ja estarem molt més a prop. Ja sabrem més coses. Clar, el proper dia que ens trobem és després del ple, per tant, seria just...
El 3 de novembre. Per això dic que serà ja la setmana del 9 de novembre. Que vagi molt bé i moltes gràcies. Bon dia. A vosaltres.
Catalunya Informació. Són les dotze...
Mariano Rajoy farà una declaració institucional a la Moncloa a dos quarts d'una després que el Consell de Ministres hagi aprovat els dos recursos contra la consulta. El següent pas serà entregar-los al Tribunal Constitucional en principi a les pròximes hores.
Oriol Junqueras avisa que la consulta es farà malgrat l'opinió del Constitucional. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, el president d'Esquerra insisteix que el compromís amb els partits per consulta és votar i adverteix del possible joc brut que pugui fer l'Estat.
Tallada la línia de la V entre Barcelona i Figueres pels forts aiguats que han inundat les vies. ADIF treballa per restablir el servei, però mentrestant els viatgers es desvien als trens regionals o a un servei d'autobusos. El primer convoi que circularà només fins a Girona sortirà a tres quarts d'una de la capital catalana. El telèfon d'emergències, el 112, ha rebut més d'un miler de trucades les últimes hores. El Pla Inuncat continua activat.
El comissari europeu Joaquín Almuni alerta de la possibilitat d'una tercera recessió a Europa. Almuni ha afegit que, malgrat els ajustos a l'economia espanyola, encara li queda molta feina per fer en la crisi. Els preus han caigut des de setembre de l'any passat un 0,2%, segons l'indicador avançat de l'Institut d'Estadística. És el tercer més consecutiu amb la inflació interanual en negatiu.
Avui comença a l'Audiència de Tarragona el judici contra un home acusat de matar la seva parella i el seu cunyat ara fa 5 anys. Els cossos encara no han estat localitzats. L'acusat Ramon Lasso ja va ser condemnat als anys 90 per l'assassinat de la seva primera dona i del seu fill.
I l'escriptor Eduard Márquez publica 29 contes menys, un llibre on ha reescrit de de la baixa els contes que va escriure de fa 20 anys. Eduard Márquez ha explicat a Catalunya Informació que ha púlit i ha reescrit el que va començar fa anys, però que n'ha mantingut la seva essència. Catalunya Informació. Els esports darrere també en titulars.
El Barça viatja cap a París, on demà jugarà contra el PSG a la Champions. Antoni Subicerreta no creu que sigui el partit més important, però reconeix que l'exigència és màxima. Per cert, que Douglas surt de la llista i hi entra Montoya. Avui ja ha quedat vist per sentència el judici per l'acció de responsabilitat de la Junta Directiva de la Porta amb la declaració de l'últim advocat de la defensa i el representant de l'asseguradora Zurich.
I a la Lliga, el Barça és primer amb 16 punts, dos més que el València i l'Atlètic de Madrid. L'Espanyol va empatar a zero al camp del Còrdoba i ara és dotzer amb 6 punts. I Marc Marquez serà campió del món si guanya la propera cursa del Mundial al Japó.
I el temps la treben les pluges fortes de les últimes hores. Es pot interrompre aquest final de tarda o al vespre amb noves pluges que avançaran de sud cap a nord, resseguint la costa i el preli dural. Podrien tornar a ser fortes, però menys que les d'ahir. De moment, grans, clarianes i calor. Temperatures suaus de dia entre 20 i 25 graus. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts. Us parla Andrea Buenos. Sánchez celebrarà aquesta setmana el Correllengua, la festa que vol difondre l'ús de la llengua i promoure la cultura popular dels països catalans. Tradicionalment, la festa se celebra a finals d'octubre per donar el tret de sortida a les festes de tardor, però aquest any s'avançà dues setmanes. Per tant, celebrarem el Correllengua dijous i dissabte, aquest dijous a quarts de vuit del vespre a l'Ateneu,
Es farà la presentació del Correllengua i un acte d'homenatge a la poetessa i activista Maria Mercè Marçal, a qui la cal dedicar el Correllengua d'enguany. Dissabte, d'altra banda, a partir de les 5 de la tarda, a la plaça Campreciós, es farà una festa infantil, una xocolatada, a quarts de vuit tindrà lloc l'actuació dels diablets, el drac i dels gegants, i a partir de les vuit es farà la lectura del manifest i una nova edició del concurs Calvern. Al vespre, Botifarrada i també un concert de Morena, Tredipatxanga i Papagallo a les 11 de la nit a la plaça Verdaguer.
20 persones seran reconegudes als Premis Conviu d'enguany. Els guardons es lloraran el proper dia 9 d'octubre en el marc dels actes del Dia de la Policia. Els Premis Conviu, per tant, reconeixeran aquests 20 santjustencs i santjustenques que han destacat pels seus actes cívics de convivència i en benefici de la comunitat.
La primera edició dels Convió es va celebrar fa dos anys i ara repeteix reconeixent una vintena més de Sant Justencs per les seves tasques socials i solidàries al municipi. Els guardons es lliuraran després que s'hagi fet una selecció entre les candidatures presentades per entitats locals, persones de títol individual, els serveis municipals i el Consell de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat de Sant Just.
I un apunt més per recordar-vos que el Celler de Can Mata i el Casal de Joves s'uniran aquest trimestre de nou per aprofundir en el món dels vins. Aquesta setmana es posaran en marxa unes sessions que s'estructuraran en dos blocs. El primer serà sobre viticultura, les varietats de raïm i l'elaboració del vi, i el segon sobre els vins monovarietals. El preu de les quatre sessions és de 32 euros i cadascuna començarà a les 7 de la tarda al Casal de Joves i es farà els dimecres.
Us hi podeu apuntar enviant un correu electrònic a l'adreça casal arroba santjust.cat o trucant al telèfon 9331 0252. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir informats de tot el que passa a Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i don't believe we're on the eve of destruction
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
Just a la fusta.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem!
Ara passen 11 minuts de les 12 de la migdia, aquesta hora el que fem és parlar de l'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justens saludant la seva vicepresidenta, Maria Quintana. Bon dia, Maria. Molt bon dia. Per parlar d'actualitat, per tant, primer de tot parlem de com va anar aquesta setmana tot el tema que vam explicar la setmana passada, les jornades europees de patrimoni. Jo encara em posaria molt dijous que hi havia el ple.
Ah, sí, però no hi anàveu com a centre d'estudis, no? Sí, hi vam anar com a centre d'estudis perquè recolzàvem com a entitat la moció que presentava Convergència i Unió per el reconeixement de la maternitat d'Elna per patrimoni de la humanitat, que demanaven en el consistori que s'adherís en aquest sugeriment o aquesta súplica.
Nosaltres vam recolzar perquè ens ho va demanar si volíem fer-ho a Convergència. Normalment, també vull puntualitzar que nosaltres en qüestions polítiques no ens hi posem. Vull dir, no recolzem uns partits. Però en Juntes va creure que el que ens demanava Convergència era una cosa molt assenyada, que era que com a centre d'estudis, i tinguéssim memòria, eh?,
doncs, recolzíssim aquesta emoció perquè es reconegui la maternitat d'Elna com a patrimoni de la humanitat. I així ho vam fer. Esclar, en el ple, quan Convergència va llegir, va dir-me el recolzament dels estudis. Per això dic que estic contenta perquè el consistori, doncs, ho va acceptar i es faci on es logri o no es logri, nosaltres hi hem posat el nostre granet de sorra. Això per un cantó. Després hi va haver-hi la conferència de l'arquitectura empaltada
el dia... el divendres. Vam ser unes 25 persones. Va ser molt interessant perquè tant en Germán Català com l'Olga Esbert i l'altre arquitecte que es diu... No, no me'n recordo. El vas dir el dilluns passat, eh? Em sembla per això, no?
El Jordi ho havia de dir, però jo no me'n recordo, pobret. Doncs s'ho havien preparat molt bé, i ens van explicar amb diapositives i tot el que era, i va estar bé, hi va haver una mica de col·loqui, molt correcte i molt bé. Llavors el diumenge, o sigui ahir,
amb aquesta amenaça de pluja, però vam venir cap aquí a Can Ginestar, també vam ser una bona colla. Encara no plovia, no? No, encara no plovia. Jo potser diria que érem unes 30 persones o més, i doncs el Rafael Malaret també ens va fer unes explicacions, vam pujar dalt a Can Ginestar, des d'allà també vam veure una sèrie de coses, i després vam anar caminant cap al carrer de la Creu per veure l'hostal vell,
I llavors allà ja va començar la plujeta i vam anar buscant les entrades de pàrquing per poder fer les explicacions. Però quan vam acabar vam fer això i després vam fer... Bé, perquè vam fer Can Ginestà, Ajuntament, i vam estar una bona estona. Després vam anar cap a veure la...
l'hostal vell, també llavors vam parlar de la Creu de Terme que hi havia allà i després vam parlar de les dos empaltats que hi ha tant en un cantó com l'altre del carrer Bonavista amb el carrer de la Creu això també ja ho vam haver de fer sota una pluja ja més seriosa i ens vam donar no el dol per acomiadar sinó la trobada per dir gràcies i aquí ho deixem
Com que el que vam explicar de la xamaneia del Sanson ho vam fer des de dalt, el terrat de Can Ginestà, des de dalt, doncs ja vam dir no baixarem fins allà més l'amenaça de pluja que hi havia, no? Vam dir ho fem des d'aquí i parlem d'això. I d'altres que vam trobar en aquell moment que no en havíem parlat.
Bé, va estar bé, va ser tot molt correcte. Nosaltres vam fer el que havíem de fer i ara ja ens queda la participació amb el Calvern a Correllengua. Aquest cap de setmana. Hi haurà el concurs que es farà, aquest any es fa de tarda a nit, aquí a la plaça Campreciós i Verdaguer i que les preguntes, no sé si totes, però les que nosaltres hem hagut de presentar eren sobre 1714 Sant Lluís d'Esvern.
I què, n'hi ha alguna de difícil? No ho sé, jo no me les he mirat, eh, les respostes. Ah, a què participes? No, ajudaré, ajudaré, però no, no, no. Això ha sigut de la ment pensant de la biblioteca amb cames, que és el Julio Ochoa. És ell, per tant, el que ha fet aquestes, però l'endemà, eh? L'endemà, l'endemà, ja les tenia fetes. Vull dir, no, no, no, no hem de...
No el fem patir gaire perquè hi disfruta tant. I seran, per tant, sobre el 1614 i Sant Just. Sí, unes. Després no sé si en Bernat n'ha posat més de les altres, això. No sé, perquè serà una mica diferent aquest any. Aquest any no hi van les entitats, aquest any serà la gent del públic.
Els concursants vols dir? Sí. Per tant, serà gent a títol individual. Sí. Jo crec que si ve algú del cor de llengua ho explicarà més, però vull dir que hi ha això. També hi ha la xocolatada, que també ajudem, però nosaltres, com a centre d'estudis, hem portat les preguntes aquestes. Perfecte. I llavors, només de recordar ja, si la gent té una agenda i s'ho vol apuntar, que nosaltres el dia 20 d'octubre, ja dins les festes de tardor...
a la sala Isidore Cònsul de Can Ginestar, hi haurà la presentació del llibre Fets i conseqüències del 1714 al Baix Llobregat. Aquest llibre que recull diversos fets de la guerra de successió al Baix Llobregat és on el Júlia Ochoa explica els esdeveniments a Sant Lluís d'Esvern. És de diversos autors que expliquen les vivències dels seus pobles,
Però el Juli va fer el de Sant Lluís. I aquest és el primer acte de conferència o presentació de llibre que fem al centre d'estudis. Doncs serà molt interessant, perquè em sembla que a més a més el Baix Llobregat va tenir més paper del que ens pensem de vegades. Sí, de vegades sí. Hi ha una altra, dues coses, però ja en parlarem, perquè ara tampoc és qüestió d'anar posant dates i dates, eh? I que estem treballant amb el de les fulles. Com està? Hi ha alguna novetat? Hi ha alguna cosa que serà diferent que l'any passat? No, no, no.
No hi haurà res diferent de l'any passat, va anar bé, per tant, les coses que van bé més val no tocar-les gaire. I nosaltres el que ara ja tenim en marxa és veure quins infants poden venir per fer les galetes i convocar també la gent gran, ja que estan mig convocats, que també en facin, i això, ja està.
Doncs n'anirem parlant també perquè queden un mes encara, no? Una mica menys d'un mes. Ara hi ha el Correllengua, que és el d'aquesta setmana. Centrem-nos. I Déu-n'hi-do, que no parem. Perfecte, Maria. Nosaltres estem junta aquest dijous. Sí? Doncs ja parlem també la setmana que ve de Correllengua i d'alguna novetat. Això mateix. Perfecte, Maria. Moltes gràcies. A tu, bon dia. I que vagi bé. Bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Ara passen tres minuts d'un quart d'una del migdia. De seguida parlem del tas de cerveses que es fa aquest dijous, un tas de cinc cerveses artesanes al celler de Can Mata, una degustació que organitza l'associació Sant Justenca per la cultura de cervesa artesana i que es farà dijous al celler de Can Mata a les vuit del vespre. En parlem de seguida amb el president de l'associació, tot plegat després de la publicitat.
Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escomptar la gent. Fent el porta-porta més festiu i participatiu de la història. Ja soc voluntària. Si et fas voluntari, t'acompanya. Festa voluntari per un país nou.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de conces al cinema.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Parada sol·licitada, sopat ex-mex. Sigui quina sigui la teva nit, nit bus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, ja sessió. Nit bus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nit bus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, nit bus. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat?
Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com. Estem escoltant just a la fusta.
Just a la fusta. Sant Jus en directe. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. You're always in my heart. You're always in my heart.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Dos minuts i dos quarts del migdia. Ara parlem d'un tast de cerveses que es farà aquest dijous a Sant Just. El sommelier Albert Teixidor especialista en cerveses artesanes. Conduirà un tast de cinc cerveses artesanes al celler de Can Mata. És una degustació que organitza l'Associació Sant Justenca per la Cultura de la Cervesa Artesana que es farà aquest dijous a les vuit del vespre i ara en parlem amb l'Edgar Iges, president de l'Associació Sant Justenca per la Cultura de la Cervesa Artesana. Molt bon dia, Edgar. Bon dia, Carme.
per parlar una mica d'aquesta activitat i també del funcionament de l'entitat que us esteu, d'alguna manera, donant a conèixer. També, Sant Just, esteu començant ara a preparar, o esteu fent diferents qüestions per arrencar una mica, no?, tot plegat aquí, Sant Just.
Sí, estem una miqueta amb aquesta feina de durar-nos a conèixer. Vam començar el maig fent una presentació aquí a Can Ginestà i després ara per festes majors hem fet un parell d'activitats. Vam estar fent la trobada d'entitats oferint cervesa per les entitats que venien i també vam fer la barra el dia del Cine La Fresca.
Perquè una mica la vostra intenció quina és? Perquè és una sessió molt específica, vull dir, té aquest nom llarg, però que tot ho indica molt bé que és per la cultura de la cervesa artesana, però per tant la teva intenció és promoure una mica aquest consum de cervesa però artesana, és a dir, que hi ha una mica la manera de prendre cervesa? Exacte, nosaltres creiem que la cervesa en el panorama d'aquí no se la valora prou,
Estem acostumats a un consum de cervesa una mica insípida, totes iguals, i un consum de grans quantitats, i no ens aturem a veure que hi ha cerveses que tenen unes propietats molt diferents, que ofereixen possibilitats de maridatge, o tenen moltes possibilitats. I creiem que la cervesa artesana, precisament, dona més oferta
i amb una atenció als ingredients, als processos, més apurada. És a dir, que d'alguna manera tot el que a vegades es tingui més en compte amb el vi, a l'hora de beure vi, amb la cervesa fins ara no se li donava aquesta importància, sinó que se la relega a un lloc més de beure per beure, no tant de valorar-la. Sí, creiem que la cervesa, de fet en altres països ja és així, no?
Paisos amb més tradició, com Anglaterra, Alemanya o Bèlgica, la cervesa té un paper i té un estatus dintre de les begudes molt més reconegut. Aquí, en canvi, com si que es fa amb el vi, des de fa uns anys, perquè també el vi fa uns anys també era el garrafó aquell...
que donava igual una mica com fos, ara sí que s'ha aconseguit que la gent s'eduqui una miqueta amb el tema del vi i nosaltres pretenem una miqueta això amb la cervesa. De fet, també aquí a Catalunya hi ha com un boom, hi ha hagut un esclat de cop i volta de productors de cervesa artesana, tant a nivell més individual, això en cas ho fa una mica a casa seva, però també de cervesa que pots trobar després de l'hora en algun bar, en algun restaurant o en alguna botiga, de diferents cerveses artesanes fetes aquí.
Sí, sí, sí. De fet, aquest panorama una miqueta aquí a Catalunya és una miqueta on més s'adona de tot l'estat, però hi ha altres països com Itàlia o sobretot als Estats Units on s'ha incorporat la cervesa artesana dintre del panorama i quantitat de gent que es fa cervesa a casa seva...
productors, microserveceries, que una miqueta això, aposten per un producte de qualitat i tenen la diferència, la diferenciació. Hi ha molts estils de cervesa que poden escaure per diferents ocasions.
Un cop t'acostumes a la cervesa artesana, costa tornar a la cervesa, la que estem més acostumats, per entendre'ns, més comercial? Sí, sí, clar, clar. Bueno, també som conscients que ara queda molt camí per córrer i l'habitual en els establiments de restauració aquí és trobar la cervesa de tota la vida, no? Cervesa industrial, de les marques que ja coneixem tots. A Sant Just per això es pot trobar cervesa artesana?
Sí, actualment principalment on podrien trobar és la tasca dels rifenyos. És així de Sant Jus, és una mica els pioners i els que van mantenint sempre dos, tres, quatre cerveses artesanes normalment d'aquí del territori i sí, és un bon lloc.
I, de fet, aquest dijous el que es farà al cell de Camata és un tast de cinc cerveses artesanes, per tant, la gent que no ho domini justament pot aprendre alguna cosa participant-hi perquè podrà descobrir-ho directament.
Comptarem amb l'Albert, que és un sommelier, l'Albert Teixidor, és un sommelier que porta anys especialitzat en el tema de les cerveses, entre altres coses. També és un molt bon expert en el cava i en vins, també. Però comptarem amb ell, que ens guiarà una mica en el tast...
I a la gent més neòfita els permetrà una mica descobrir quins són els secrets de les cerveses diferents. Cinc cerveses diferents, eh? Sí, sí, cinc cerveses de cinc estils diferents.
i jo crec que la gent no els agradarà i no els deixarà indiferents. Hi haurà també maridatge o només hi haurà de la cervesa? Dic perquè, Déu-n'hi-do, no, sin cerveses diferents a les 8 del vespre que en véns la trifestona que has dinat pot ser complicat. Farem un tastet, precisament als tastos ja el que es busca és una miqueta quantitats no gaire grans que permetin degustar i que podem apreciar cada una de les cerveses, però mesurarem les quantitats perquè no...
Sí que hi haurà algunes cosetes per picar, per amanir una miqueta, però no serà un tas amb maridatge, com sí que probablement farem algun més endavant. Aquest tas costa 12 euros per al públic en general i 7 pels socis i sòcies de l'entitat. En principi, la recomanació és que es facin inscripcions, suposo que per calcular una mica quanta gent sereu.
Sí, correcte. Tenim l'espai que tenim i sempre va bé poder fer una mica de previsió també per a l'hora de fer una miqueta de quantitats de les cerveses que portem. I si les inscripcions diem que les facin per al nostre mail, que és a sjcca arroba gmail.com o a info arroba al celler de Can Mata.
De moment ja teniu algun nombre d'inscrits? Sí, de fet ho vam començar a difondre a finals de setmana passada i crec que teníem ja 6 o 7 inscrits. No està bé, per tant suposo que la gent va a última hora sempre amb aquestes coses.
Hi haurà gent. Serà aquest dijous a les 8 del vespre i llavors dèiem això que costa 12 euros per la majoria del públic i 7 per socis i sòcies de l'entitat. Què s'ha de fer per ser socis i sòcies? Quins avantatges té formar part de l'entitat? Com funciona aquesta part?
Bé, principalment, qualsevol dels esdeveniments que fem, sempre obrim la possibilitat a la gent que assisteix de fer-se sòcia. El cost de fer-se sòcia són 5 euros i, de moment, no hi posem un plaç. Mira, ja tindries avantatge, no?, perquè aquest tas costa 12 euros i si ets sòcia val 7. Sí, sí, sí. De fet, no li ha costat gaire a la gent fer-se sòcia. Sempre oferim preus especials per socis en tots els esdeveniments que fem.
I, com deia, de moment no marquem que sigui una inscripció anual o amb una periodicitat, simplement, potser, si més endavant tinguéssim un local i féssim coses més seguides, potser sí que faríem alguna mena de renovació, però, de moment, com anem fent activitats puntuals, la gent que és sòcia ja...
Perfecte, doncs, i qualsevol que vulgui informació suposo que es pot adreçar a vosaltres, no?, a través d'aquest correu, a sjcssa.gmail.com, o venir aquest dijous, no?, també a descobrir. Correcte, també tenim pàgina al Facebook, que intentem anar actualitzant amb els nostres esdeveniments i altres esdeveniments que es fan per la zona a nivell servei.
Aquests dijous i aquest tas, no sé si teniu alguna altra cosa prevista de cara a festes de tardor o alguna altra cosa en ment. Per festes de tardor muntarem paradeta. Muntarem paradeta aquí a la zona d'entitats i oferirem també alguna cervesa al públic. I de cara al primer trimestre de 2015 tenim pendent lligar un curs d'elaboració de cervesa casolana. Molt bé. Aquí al Casal de Joves.
Doncs anirem parlant també de tot plegat. De moment, exacte, el que sí que se sap és el que hi haurà aquest dijous, aquest tas de cervesa artesana. N'hem parlat amb l'Edgar Iges, president de l'Associació Sant Justenca per la Cultura de la Cervesa Artesana. Gràcies, Edgar. Gràcies, Carla. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia, adeu.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concerts al cinema. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Dos quarts i mig d'una, aquesta hora el que fem és parlar d'economia, per això sortim al Manel Ripoll. Bon dia, Manel, què tal? Hola, bon dia, Carme. Què passa? Que deixa'm interrompre't perquè... Interrompre't abans de començar, eh, directament. Vull dir que abans de presentar la secció d'avui. Aquesta hora està parlant el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. No puede ser la obligación del gobierno encontrar un punto intermedio de acuerdo.
La única vía real de diálogo habría consistido en plantear los problemas y buscar conjuntamente escenarios posibles para resolverlos. Se ha hecho lo contrario. Se han tomado decisiones unilaterales pretendiendo llegar a un punto de no retorno que obligara al resto a aceptarlo sin más. Y quiero hablar por último...
de responsabilitat. En tot cas, sembla que el que anuncia també el president del govern espanyol des del Palau de la Moncloa, fa 10 minuts que està compareixent, ha dit que recorrerà la consulta perquè atempta greument contra els drets dels espanyols.
I bé, en tot cas, ha dit també que la Constitució es pot modificar, però seguint les vies concretes, etcètera, i ha informat que s'han interposat els dos recursos contra la llei de consultes i també contra el 9N. En tot cas, evidentment, els butlletins informatius ja ens posarem al dia de l'actualitat. Ara sí, Manel, et deixo comentar el que tenies preparat per avui.
Que és com es calcula el PIB, no?, justament, i també relacionat amb les activitats il·legals. La setmana passada vam parlar, justament, del concepte de producte interior brut, no?, que vas dir que era el valor de tots els béns i serveis produïts en una economia en un període de temps, no només a dintre, no?, és a dir, si una empresa té seu aquí però produeix també a Canadà, també compta com a producte interior brut, no.
No, l'interior és només el que hi ha dins del país. Això el que diries tu seria el nacional. El nacional, doncs ho vaig entendre al revés, veus? Ara pensava que havia pres la lliçó. És a dir, el que es fa a dintre. El que es fa a dintre del país ho produeixin no empreses espanyoles. I Apple que està aquí dintre, d'això sí que compta. Exacte, exacte. O per exemple, Volkswagen o Nissan que produeix vehicles aquí a Martorell o els produeix aquí a la zona de Catalunya. Encara que siguin de Nissan, que és una empresa japonesa, com que es produeixen a dins del territori espanyol,
Com tan dins el producte d'interior brut? Ara sí, he tingut la confusió. Al revés, el que deies tu és el nacional. El que produeix qualsevol empresa espanyola, sigui on sigui, s'apuntaria com a producte nacional brut.
Doncs parlem ara una mica de... De fet, no, encara recordem una mica el que deies, perquè vas dir que és el valor de tots els béns i serveis, de tots els béns i serveis de l'economia durant un període de temps determinat. Aquestes tres característiques que comenta la definició. I avui volies parlar una mica de per què és important el PIB, perquè hi ha aquests tres conceptes que permetrien veure la importància, però d'alguna manera l'actualitat ha tornat a aparèixer, per modificar una mica el guió.
Sí, sí, la veritat és que sembla que ho haguéssim preparat la setmana passada quan explicàvem la definició del PIB i explicàvem per què era important o per què es tenia en compte el producte interior brut. Nosaltres ho vam fer perquè la setmana passada havien sortit els resultats dels ministres de Finances
i dels bancs centrals mundials que s'havien reunit a Austràlia i havien arribat a unes conclusions i parlaven sobre el producte interior brut a nivell mundial, que estaven lligant unes estratègies per veure com podien fer-lo créixer i accelerar-lo durant els propers cinc anys i per això vam decidir
refrescar una mica la memòria i recordar què era el producte interior brut i com es calculava, i això ens ha permès, doncs, ara enllaçar-ho a una altra notícia d'actualitat que, de fet, va sortir el divendres, que és el recàlcul del PIB que...
La Unió Europea ha recomanat que els estats membres tinguin a partir d'ara present una sèrie de punts que antigament no s'havien tingut fins ara mai en compte. De fet, quan vam repassar aquella llista de 12 o 15 apartats, que cada un tenia un pes més específic o menys,
dins del càlcul del producte interior brut doncs aquests conceptes que des de divendres es diu que s'hauran de començar a tenir en compte fins aleshores no s'havien tingut mai en compte i veurem sempre des d'un punt de vista econòmic si realment val la pena tenir-los en compte o no i a veure una mica on ens porta tot això si va més enllà d'un simple maquillatge comptable o si realment té sentit tenir-ho en compte
A veure, doncs entrem una mica en matèria. Exacte. El tema o el que ha dit la Unió Europea en aquest aspecte és que en aquest nou càlcul del PIB s'hi volen incloure tota una sèrie d'activitats il·legals, com per exemple seria la prostitució, el contrabant o el tràfic de drogues, que fins ara no s'havien tingut mai en compte a l'hora de calcular el producte interior brut.
per què es decideix o per què es fa aquesta recomanació que per exemple països com França ja han dit que ells no ho calcularan així per la qual cosa ja comencem malament perquè si es dona una instrucció des de la Unió Europea és per principi que tots els estats membres ho calculin igual i llavors sigui fàcil comparar el PIB d'un i l'altre exacte, que no puguis tenir algun avantatge diferent exacte, exacte, llavors ja comencem malament perquè una de les idees és homogenitzar aquest càlcul del PIB
Ja comencem quan França diu això. De fet, la idea va per aquesta banda d'incloure aquestes activitats il·legals, prostitució, contraband i tràfic de drogues, a l'hora del càlcul del PIB. En el cas d'Espanya, d'acord, això permetria un recàlcul, he trobat ara aquí que estava mirant abans d'entrar al diari dels divendres,
deia aquesta dada que el que aportaria en aquestes activitats en el PIB espanyol serien 26.000 milions més. És moltíssim. Exacte. Això també vol dir que hi ha 26.000, per tant, ja ho sabíem, però ara hi ha una xifra, no?, amb economia submergida, a més amb activitats que es fan però que són il·legals, és a dir que ja també hi diu moltes coses. Sí, sí, sí, i això es fa sobretot...
Perquè la idea de la Unió Europea és que en el moment en què es decideix actuar en un país o donar-li una sèrie d'ajudes o fer-li unes recomanacions o unes altres, es considerava que no tenir en compte tot aquest percentatge de l'economia, per molt que sigui economia il·legal, per molt que sigui economia submergida,
Com que realment existeixen, i de fet quan s'ha preguntat a diferents experts aquests dies que han sortit a la televisió i a la ràdio a donar la seva opinió, tots més o menys arriben a la conclusió que si realment es vol tenir aquesta imatge més fidel de l'economia, tot i que són il·legals i són activitats submergides,
S'han d'evidenciar perquè realment el flux monetari que existeix en el moment quan s'exerceix la prostitució o quan es fa aquesta compra d'armes o aquest tràfic de drogues són uns fluxes monetaris i unes activitats econòmiques que existeixen.
que ja veurem ara després que hi ha dos tipus d'activitats, unes que són més fàcils de computar i unes que són molt més complicades de computar, però que realment, si es tenen en compte, això fa una fotografia o fa una imatge en teoria més fidedigna que si no se les té en compte.
Això de retruc ho enllaçarem amb la setmana que ve, que explicarem com a través del producte interior brut es calcula el deute públic, perquè el deute públic és un percentatge del producte interior brut. El que farem ara, el que provoca...
fer créixer el producte interior brut, que també era el que deia la notícia de l'avantguàrdia, és que redueix automàticament el percentatge del deute públic. Perquè, clar, com que una de les dues unitats ha incrementat, però no perquè tu t'hagis fet més rics, sinó simplement perquè decidim ara tenir-ho en compte i abans no, això redueix uns quants punts al deute públic i, per altra banda, suavitza l'objectiu de dèficit que li imposa la Unió Europea. Per tant, a Espanya ja li va bé
que tinguin en compte aquests temes perquè de retruc sense fer res incrementa aquesta imatge que deies ara a l'hora de comparar-se tot i que se sàpiga d'on ve tot plegat Llavors, l'important de la notícia i que després al final també ho destacarem és que no només s'ha decidit incloure aquestes activitats il·legals en el càlcul del PIB
sinó que també s'ha decidit que a partir d'ara, per exemple, tot el que és inversió en R&D, en recerca i desenvolupament, a partir d'ara es tindrà en compte en el càlcul del producte interior brut, fins ara no es tenia en compte perquè es considerava que era consum i a partir d'ara es considerarà que és inversió de la despesa, per tant, l'important no és tenir en compte això o no, sinó que a partir d'ara passarà a formar part del producte interior brut
i, per tant, que és un altre efecte que també permet engreixar aquest número del producte interior brut. Si fóssim una economia, que això és la reflexió final que després faré seriosa, no faríem les notícies dient
es tindrà en compte el càlcul de les activitats il·legals i això permetrà que el deute públic es redueixi dos punts i l'objectiu de dèficit es suavitzi. Gràcies a que invertim molt en recerca i desenvolupament el nostre producte interior brut
El perfil ho tenen en compte i això ens permet reduir aquestes magnituds macroeconòmiques. Però com que això no és així, i el que aquí es fa és anar-ho reduint cada vegada més, l'important és que aquestes activitats il·legals ens permeten... Aumentar, justament el que no fa aquest...
com es diuen les sigles de la inversió, ara no em surt? Recerca i desenvolupament. Exacte, doncs aquesta també és una cosa bastant curiosa com sí que les notícies han dit que ha fet una cosa com l'altra però amb el que centren i amb el que pregunten a la gent i amb el que focalitzen és amb aquest fet de...
de l'economia il·legal o submergida, i no amb el fet que també, si s'invertís en recerca i desenvolupament, això també ens permetria incrementar aquest producte interior brut amb activitats, diríem, més lluables o més interessants per tot el conjunt. Bueno, més que lluables, exacte, de fet, ensenya.
Entraríem en un altre debat, però en el cas, per exemple, de la prostitució, també hi ha tot aquest tema que hi ha un buit legal, que fa temps que quan s'intenta regular mai s'acaben de posar d'acord per moltes qüestions, però que són coses que existeixen. Per tant, en principi, si existeixen i fins i tot ara computa, potser sí que alguna cosa ens hauríem de plantejar, no?
Això pot ajudar en el que comentes tu, que si a partir d'ara es tindrà en compte el càlcul del producte interior brut, potser sí que s'haurà de començar a legalitzar aquestes activitats que fins ara es girava la cara cap a una altra banda o no es tenien en compte i que el que tu deies, si se les computa, que també tinguin una part de seguretat social, que tinguin que pagar la seva part d'impostos i que estiguin legalitzades com qualsevol altra activitat.
En fi, doncs bé, justament ara, en quin punt estem del guió, Manel? Perquè ara, com que hem parlat una mica d'això, que com vols anar? Ara, la idea seria veure, o sigui, com la pregunta que a vegades la gent es pot haver fet, l'haver sentit, aquesta notícia, de com pot ser que des de la Unió Europea es decideixi incloure aquestes activitats il·legals. De fet, és el que jo abans volia explicar també, que existeixen dos tipus d'activitats
d'aquestes activitats il·legals, unes són més fàcils de calcular i unes són gairebé impossibles de calcular que el que es podrà fer és aquestes estimacions que diuen que faran per poder-ho incloure en el càlcul del PIB, perquè com vam dir la definició es tracta de calcular el valor de tots els béns i serveis, per tant en aquest cas serien béns i serveis drogues o el servei de prostitució o el servei de contrabanda d'armes o de qualsevol altre tipus de contrabanda, tabac o d'alcohol o qualsevol cosa
d'aquests béns i serveis de l'economia, que serien aquests que estem comentant ara, i durant un període de temps. Per tant, fer aquest càlcul, hi ha una sèrie de productes, per exemple, activitats que són legals però que estan submergides, és a dir, que no es declaren, per exemple, el típic exemple de quan et vénen a casa a fer-te o a arreglar-te...
Alguna cosa que et demanen si vols la factura en viva o sense IVA. Aquestes entrarien, computarien cap aquí. Però clar, això no ajuda que la gent ho faci en viva, no? Perquè si total després acaba constant... Exacte. Però aquestes són les que són fàcils de comptabilitzar. O sigui, això sí que més o menys es té calculat el percentatge de gent...
que demana la factura sense IVA o fa una sèrie d'activitats que són legals i que estan estipulades com s'han de fer perquè siguin legals, però la gent decideix fer una mica de trampa i no fer-ho de forma legal i fer-ho de forma submergida. Això ara sortiríem d'aquí, però si realment hi hagués el...
l'atur que diuen que hi ha a Espanya i a Catalunya i no existeixen aquest tipus d'activitats que podria ser que molta gent estigués fent el país s'hauria ensorrat ja fa molt de temps perquè no es podria sostenir tanta gent sense realment fer res aquesta part és la fàcil de més o menys calcular hi ha una sèrie d'estimacions que no venen al cas però que permeten tenir una imatge més o menys fidedigna de com funciona tot plegat
el que és complicat és sobretot per la seva naturalesa intrínseca perquè en el fons són activitats delictives i per tant aquestes activitats delictives sobretot en tema de contraband o de tràfic de drogues o també en certs casos de prostitució com que tenen aquesta activitat delictiva és molt més complicat que aquests diners acabin aflorant a la superfície
En l'altre cas, quan el Paleta et fa un arreglo o qualsevol persona et fa un arreglo i decideixes pagar-ho sense IVA, aquests diners no trigaran molt aquesta persona a fer-los servir i, per tant, aquests diners que no s'han declarat enlloc, tard o d'hora apareixen a l'economia en algun altre estant perquè aquesta persona els utilitza per comprar una altra cosa perquè, en el fons, no ha fet res més que...
no declarar-ho legalment, però no és, com en aquests altres casos, una activitat delictiva que millor que no se sàpiga mai quants diners s'han fet servir d'això. Llavors, això és molt més complicat que aquests diners aflorin a la superfície i que, per tant, es puguin comptar. Sobretot perquè, clar, això no es paga amb un xec o amb una transferència com qualsevol altra...
bé o servei que decidim comprar i per tant una manera de poder-ho calcular, tot i que jo ho veig complicat però diuen que s'han fet estimacions i que permet poder fer aquest càlcul, és a vegades calcular el nombre de circulació de bitllets i si aquestes s'han vist incrementades o no
al llarg del temps com més circulació de bitlletgia en teoria es creu que més activitat delictiva més activitat delictiva hi ha i per tant això pot fer una fotografia una imatge d'aquests 26.000 milions més que deien que aportarien al producte interior brut de l'economia espanyola
D'acord? Déu-n'hi-do. Suposo que és això que dèiem al principi. La xifra, ara tornar-la a dir, penso que és alta. Sí, sí, i de fet, si realment acaba sent aquesta xifra, això és el que deien a la Vanguardia el dia 26,
I l'important potser, o l'important no hauria de ser tant que gràcies a això reduïm el percentatge del deute públic i suavitzem l'objectiu de dèficits, sinó que l'important realment seria veure si aquesta diferència, o en economia que en diuen aquest gap, del producte interior brut, abans que es tingués en compte això i després de tenir-se en compte això, si realment és tan gran, doncs què s'ha de fer amb totes aquestes activitats
que això ja va més enllà de l'estrictament econòmic que estem comentant avui però realment què s'ha de fer amb tot això i com s'ha de fer perquè alguna part d'elles aflorin realment a l'economia legal
És un debat àmpli que, segurament, no només passa per la part econòmica, sinó per moltes altres coses, però bé, en tot cas, sí que aquesta decisió afecta a tot plegat. Exacte. I que, mira, has vist? Realment ens ha anat com a anell el dit, una mica, per tot el tema de la secció. Sí, haver-ho lligat així, i sobretot el que és important, que ens hem centrat molt...
i les televisions i les ràdios han fet molt debat i han fet notícies sobre el tema aquest de les activitats il·legals que permeten incrementar en nombre absolut el producte interior brut, però en canvi a altres economies o a altres països del que estan parlant és que gràcies a que finalment tindran en compte
la recerca i desenvolupament, per exemple. Creixerà aquest PIB. Exacte, per exemple, totes les economies nòrdiques estan contentes que al final es tingui en compte dins del PIB que la despesa que ells realitzen, recerca i desenvolupament, es veurà afectada i gràcies a això el seu PIB es veurà que creix. Però no gràcies a aquestes activitats il·legals com fan eco les notícies aquí a Espanya com a Catalunya aquests dies.
Doncs, Déu-n'hi-do. Manel, moltes gràcies per explicar-nos una mica aquesta situació avui i intentar una mica anar més a fons, perquè ara sentim el titular, ens passa molt amb l'economia i el que fem els dilluns és entrar una mica en matèria. Gràcies i tornem dilluns que ve. Molt bé. Que vagi molt bé i bon dia. Adeu, bon dia.
Tres minuts i arribem a punt a la una de la migdia. És el moment, per tant, de tancar el Just a la Fusta d'avui, dilluns 29 de setembre. Agraïm la gent que l'ha fet possible, a l'Andrea Bono, els serveis informatius i a la producció del programa, al Carles Hernández de Rius, la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Llorent Rey, portaveu de Conferència i Unió a Sant Just. Hem fet tertúlia d'actualitat amb la Carme Madon, Josep Coderca, Vicent Riera i en Carles Bas.
i a més a més també hem parlat de l'actualitat del centre d'estudi Sant Justencs amb la seva vicepresidenta la Maria Quintana aquesta última hora hem parlat del tast de cervesa que es fa aquest dijous s'organitza l'associació per la cultura de la cervesa artesana de Sant Just n'hem parlat amb el seu president i acabem de parlar d'economia també com que dilluns amb el Manel Ripoll
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses, a partir de les 10 i fins la 1 del migdia, per acompanyar-vos en aquests matins de... en aquests matins santjustecs, explicar-vos què és el que passa al municipi i fer-vos-les una mica més entretinguts. Ara us deixem de seguida amb l'actualitat santjustec, que arriba l'Andrea Bueno amb el Sant Just Notícies, edició migdia. Per per nosaltres res més, que vagi bé, que passeu un bon dilluns.
Just a la fusta.