del seu tercer disc d'estudi que sortirà al mercat aquesta primavera. Catalunya Informació. En Esports Barcelona sabrà avui a la 1 si és elegida per organitzar el Mundial d'Atletisme pel 2019. La candidatura catalana competeix amb la Deugena als Estats Units i amb la de Doha a Qatar a partir de les 7.10. A partir d'aquesta hora, Barcelona fa la seva última exposició davant dels membres de la Federació Internacional.
I el futbol cara a cara de Leo Messi, Cristiano Ronaldo, l'Argentina i Portugal juguen un amistós avui a Old Tratford, quan falten pocs dies perquè es tanquin les votacions de la pilota d'or. Altres amistosos d'avui, l'Espanya-Alemanya, en què podria fer el seu debut el porter de l'Espanyol, Quico Casilla. També es juga un Àustria-Brasil.
I pel que fa el temps, matí fred. Temperatures que han tirat cap avall entre 4 i 6 graus a moltes comarques. Encara bufa una mica de vent que intensifica la sensació de fred. Alguns bancs de boira puntuals a l'interior i al migdia. Farà sol, menys vent i les temperatures màximes remuntaran una mica. Ara mateix tenim 3 graus a Girona i Lleida, 11 a Tarragona i 12 a Barcelona.
Ara mateix passen 4 minuts de les 10. Bon dia. Just a la posta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimarts 18 de novembre. Comencem un programa amb moltes coses. Primer de tot, notícies de Sant Just amb l'Andrea, que ens explicarà el més destacat d'aquest matí. També farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa.
I parlarem del temps amb el Carles d'Hernander i Rius, avui que ens hem llevat amb el cel de nou completament clar i amb les temperatures fredes. A les 11 i 10 entrevistarem Jordi Mata, que és un dels protagonistes del novembre literari d'aquesta setmana, juntament amb Patricia Gabancho, comentaran la ficció i el 1714.
I a dos quarts de dotze farem tertúlia d'actualitat amb Maria Camp, Josep Maria Majoan i Josep Maria Ranyer. A la tercera hora tindrem el Pep Quintana que repassarà l'almenac del Cordill d'aquesta setmana. També descobrirem avui una nova empresa de Sant Just i tindrem les dilemes a mitjà a la secció jurídica.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
Un moment ara per les notícies de Sant Just i saludem per això l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Just Enca, què ens portes? Què ens expliques? Doncs comencem parlant, si et sembla, del novembre literari, perquè aquesta setmana tenim un munt d'activitats vinculades amb aquesta quarta edició del...
Cicle literari. L'escriptora Alice Munro, guanyadora del Premi Nobel de Literatura l'any 2013, serà la protagonista en directe, això sí, en una nova activitat de novembre literari avui. La seva editora i la seva traductora en català, que són la Maria Buigas i la Dolors Odina, respectivament,
Conduiran una taula rodona sobre Munro i la seva trajectòria, una activitat que ha organitzat la Biblioteca Joan Margarit perquè els alumnes dels clubs de lectura ara estan llegint Alice Munro i és l'activitat perfecta, podríem dir-ho així, per aprofundir en la seva obra.
Això serà avui a les 8 del vespre a la sala Isidore Consol de Can Ginestar. I després també en parlarem ampliament. Un altre taula rodona dijous seguirà amb el novembre literari. En aquest cas, la periodista i autora del llibre Les Dones de 1714, Patricia Gabanchó, i l'historiador i escriptor de la novel·la 1714, entre dos focs, conduiran una taula rodona sobre el 1714. No podia ser d'una altra manera. Serà dijous a les 8 del vespre també a la sala Isidore Consol de Can Ginestar.
D'altra banda, també en el marc de la quarta edició del novembre literari, diumenge es farà un taller express de literatura a Can Ginestà. L'escola d'escriptura de l'Ateneu organitza aquest taller, que consistirà en assolir unes pautes bàsiques per aprendre a escriure. Tindrà lloc diumenge a dos quarts d'una del migdia. La sala és i d'or cònsul de Can Ginestà. Durarà una hora i mitja, aproximadament. És un taller gratuït, però per participar-hi cal fer inscripció prèvia. Dijous serà l'últim dia per fer-les al correu electrònic.
clubataneu.com, només proporcionant nom i correu electrònic, o bé posant-vos en contacte amb la biblioteca al 93 475 6300 o al correu biblioteca arroba santjus.cat. Les últimes activitats de novembre literari seran la presentació del segon volum d'escrits de l'alumnat dels tallers d'escriptura de l'Ateneu el dia 29 de novembre i un club de lectura de novel·la negra en Paco Camarassa de la Llibreria Negra i Criminal de Barcelona el dia 4 de desembre.
Molt bé, i acabem ara amb un últim apunt, Andrea, d'actualitat. No? Sí. El segon. El segon? Ah, és que ha sigut molt llarg, aquest, eh? És veritat, sí. Com una mica passada, a vegades. No, no, no. L'àmbit... És que el meu literari és molt extens, també. Exacte, és que hi ha moltes coses. No sortim de la biblioteca jo amb Margarit, perquè l'equivament s'assumirà demà a la commemoració del 25è aniversari.
de la Convenció dels Drets dels Infants. El 20 de novembre de l'any 89, l'Organització de les Nacions Unides va aprovar aquesta convenció per protegir els drets dels més petits i per celebrar aquesta efemèride un dia abans, demà, dia 19 de novembre, la Biblioteca organitza una hora del conte especial. Serà en Montmas i el conte passegent pel món, una activitat dirigida a infants a partir de 3 anys, una activitat gratuïta però, com sempre, l'aforament és limitat, per tant, us hauria de posar en contacte amb la Biblioteca per inscriure-us.
Se celebrarà demà a dos quarts de sis de la tarda, en aquest cas, a la Sala Agidor Consult de Can Ginasta. Perfecte, doncs també ens apuntem l'activitat.
I ara sí, Andrea, acabem amb l'última qüestió. Sí, perquè és un apunt que està molt bé, és el musical Mamma Mia, que arriba diumenge a Sant Just i va bé tenir-ho en compte. La companyia de teatre amateur de l'Avens, d'Esplugues, portarà sobre de l'escenari de la Sala Gran de l'Ateneu. Aquest musical va ser basat en les cançons del grup suec ABBA i les entrades ja són a la venda. A través d'un fil argumental, a través d'una història, el musical Mamma Mia farà un repàs de les cançons més destacades...
D'avà, les entrades ja són a la venda, es poden comprar de forma anticipada a la secretaria de l'entitat, a la secretaria de l'Ateneu, per un preu de 10 euros per al públic en general, 8 euros per als socis i sòcies de l'entitat i 6 euros per als menors de 12 anys. Mamma Mia es representarà a la Sala Gran de l'Ateneu diumenge a les 6 de la tarda.
Molt bé, doncs mira, és una bona oportunitat per recuperar aquests temes, eh, realment. Sí, una bona activitat. Sí, sí, per diumenge. Doncs mira, Andrea, com que tenim alguns problemes amb la connexió, justament, la punt musical d'avui el fem... Això passa sempre els dimarts, no? No, no, avui no sé. El problema és bastant fort, eh, de connexió. El que sí que farem per això serà posar música amb una activitat, doncs mira, se'n justenca i ho lliguem amb el que acabes d'explicar. I ens quedem amb el Zava i el seu Dancing Queen. Molt bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
See that girl, watch that sea Digging the dancing queen Sure it's easy to turn it on Even burning and then you're
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smoot Jazz Club. T'hi esperem.
Fins demà!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat.
Bona nit.
Passant 5 minuts d'un quart d'onze, la sintonia que és una massa estona. Ja, vull dir, portaré dos minuts sentint aquest tema. Andrea, bon dia. Hola, bon dia. A més a més, és una de les sintonies que no hem renovat aquest any. Vull dir que les altres han anat canviant, però aquesta es manté. Sí. I des de fa molt temps, clar, el temps va canviar també fa un temps. Aquesta és l'única, crec, que no ha canviat durant tot aquest temps que... I tu plantejes? De les últimes tres temporades, doncs, potser sí. Ara que la sentida, en fi... No, però és xula, és animada.
Sí, sí, sí. Ens serveix ara per parlar d'actualitat. Avui amb què obren els diaris, Andrea? Doncs avui tots ens parlen de la Fiscalia des de diferents punts de vista. El diari ara ens diu Revolta dels Fiscals Catalans, dret a decidir. La Fiscalia de Catalunya es nega a iniciar accions penals pel Novena. La inèdita insubordinació aboca Torres Dulce a posar ell, la querella.
És el que ens diu el diari ara. En portada els fiscals catalans van donar ahir la sorpresa. José María Romero de Tejada i la seva junta van decidir per ampliar majoria a ignorar la voluntat d'Eduardo Torres Dulce, el fiscal general de l'Estat, sobre la querella del govern pel 9N. Així ens ho explica el diari ara. El periódico ens diu...
I per últim, la Vanguardia ens diu greu crisi a la Fiscalia per la Catella contra Mas. Els fiscals catalans insisteixen a rebutjar la denúncia contra el president i Torres Dulce convoca una junta per imposar el seu criteri. És així com ens expliquen aquesta notícia tots els diaris. Doncs actualitzem ara la informació a través dels digitals amb més qüestions d'aquest matí.
I parlant d'una altra qüestió, el 324 ens haurà en clau internacional, perquè almenys 7 morts en un tiroteig en una sinagoga a Jerusalem, els dos atacants que han mort en entreta la sinagoga armats amb ganivets, pistoles i destral. Sembla que seria l'atemptat més greu des de fa 10 anys a Jerusalem.
Més qüestions, també ens parlen d'aquest xoc frontal que ens comentaves ara entre la Fiscalia de l'Estat i la de Catalunya per la querella del 9-N. Avui hi ha una reunió per decidir... No, avui no, demà dimecres hi ha una reunió per decidir si presenta el fiscal general de l'Estat querella contra el 9-N. Més temes, dos terratrèmols, a més de 5 graus, saccegen Atenes. L'epicentre del sisme s'ha situat a uns 80 quilòmetres al nord del capital grega. No hi ha hagut d'estrases materials importants i tampoc víctimes.
I també el 324 parla avui de Junqueras, perquè sembla que el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, està entre els 100 pensadors més influents del món, en la categoria de desafiadors, juntament amb l'escocesa Alex Salmon, en la llista publicada per la revista Foreign Policy. Curiós.
L'Ara.cat ens obre també amb aquests sis morts l'atac d'una sinagoga de Jerusalem.
I tenim també més qüestions, per exemple, que Barcelona demana a la DGT que els conductors de cotxe no puguin conduir una moto sense fer una prova extra, com passa ara, no? Si tu tens 3 anys de carnet de cotxe, doncs pots conduir una moto tranquil·lament. Senna que Barcelona, que és un dels llocs on més motos hi ha, demana que no es puguin conduir motos sense formació. Sense treure't el carnet o simplement fer un curs...
Diu que hi ha aquest problema d'aquests conductors, demana que revisi la normativa del 2004 i, en principi, la idea és que es pugui fer, clar, no sé si un carnet específicament, suposo que sí, perquè, en principi, si ho fas igual que la gent que no té els 3 anys de carnet, és un curs amb un examen, etcètera, etcètera. A mi se la ve. Es ve, es ve, sí.
La Vanguardia continua obrint una greu crisi a la fiscalia per la querella contra Mas. Diu que Rajoy pulsa l'opinió sobre Catalunya, la Rubalcaba i Felipe González. Sembla que també hi ha més de Pedro Sánchez, el president ha citat ex-líder del PSOE a la Moncloa. I bàsicament aquestes són les novetats als digitals d'aquest matí. Tornem ara cap als diaris per fixar-nos en les imatges del dia.
Què ens porten avui els diaris, Andrea? Doncs avui el diari ara vinculat amb el tema de la fiscalia. El diari ara veiem en portada José María Romero de Tejada i Eduardo Torres Dulce en una imatge d'arxiu, una fotografia que es va prendre el juliol a Barcelona. Els veiem a tots dos compareixent davant dels mitjans de comunicació. I d'altra banda, també al periòdico veiem el fiscal català... Ai, a l'avantguàrdia, perdó, veiem el fiscal català al costat del titular greu crisi a la fiscalia per la querella contra Mas.
És el que ens diu en format fotogràfic sobre aquesta qüestió tots els diaris. Un altre protagonista de la jornada és Josep Maria Vax, que va morir ahir. El senyor de la tele tanca la paradeta, és el que ens diu el periòdico. I el diari ara el veiem amb una intervenció als matins de TV3. Diu adeu al senyor Vax, pioner de TV3, el presentador de programes com Fili Prim i Tres i l'astròleg, a mort de càncer al 70 anys.
És un altre dels protagonistes avui en format fotogràfic. Al diari ara veiem Josep Lluís Núñez, ens diu estarà a la presó com a màxim un any i mig, i també una fotografia petita de Jaume Matas, diu el jutge anul·l al tercer grau a Matas. Un altre dels temes, ja la major part dels temes destacats en format fotogràfic a les portades, són alguns aldarulls que s'estan produint...
a Palestina, per exemple. Al periòdico veiem dos nois cremant uns pneumàtics, segueix la violència, ens diu la mort d'un conductor palestí. En estranyes circumstàncies va provocar la protesta d'ahir. I a La Vanguardia, ara ho comentarem en clau internacional, veiem la imatge d'un noi francès de 22 anys, diu entrenat per decapitar, sembla ser que és un dels membres de l'estat islàmic que fa un parell de dies va assassinar un nostatge dels Estats Units, el Peter Kassik.
Doncs són les imatges del dia. D'aquí saltem a la informació més consultada als digitals.
I ens fixem en quines són les notícies més llegides al 324, que una és justament la que comentaves ara, que està mort de Josep Maria Vax als 70 anys. El segon troba més consultat, que maten una dona, Sant Pere Pescaduida, tenen un home com a presumpte assassí. I el tercer, que es confirma la presència de peix globus verinós al littoral català. Això és el més llegit al 324.
Ens fixem en La Vanguardia, on el tercer tema més llegit és també la mort del presentador Josep Maria Dax. El segon és una còstia televisiva, la bisexualitat que arriba al programa a Daniela. I el primer són declaracions d'Igor Basurgo, que és exconcursant de Gran Hermano, que va dir que el que es cobra a Gran Hermano és una vergonya. Sembla que ho va dir després de...
desvetllar les nòmines que cobrava per participar al concurs durant una TweetCamp amb els seus seguidors. Sembla que la conversa va anar pujant de to. Ell diu que quan entres a la casa t'asseguren que cobraràs 1.200 euros i llavors per cada dia que estàs allà, que estiguis allà, aniràs cobrant. O sigui, pel fet d'entrar, 1.200. I després cada dia que aniràs cobrant, això es diu que el que li van dir. Llavors, ell...
Diu que es queixa que el sou és vergonyós i ensenya un ingrés del seu compte corrent de 547 euros de la productora. Diu que si ho arriba a saber, millor no deixar la seva feina per entrar a la casa. També ensenya un altre ingrés, en aquest cas superior als 800 euros, i es queixa i diu, per exemple, vaig guanyar més en un dia, sàlvame.
que en tres mesos a Gran Hermano. Diu que, per exemple, ensenya llavors un nou dipòsit del seu compte superior als 8.000 euros. Ell també diu que no s'està queixant, perquè diu que alguns seguidors en aquesta conversa s'està queixaven, perquè ell diu que s'assegura que per assistir les gales se'ls proposava als concursants un sou entre 600 i 1.000 euros al mes.
I en principi per cada dia eren entre 25 i 50 euros. Bé, en tot cas, tot això sí que ha generat el morbo dels espectadors i també dels seguidors dels lectors de La Vanguardia, perquè, com deia, és la notícia més llegida d'aquest digital.
A l'Ara.cat, el més vist és que Pablo Iglesias diu que la Generalitat no té competències per fer una declaració unilateral d'independència. El segon tema, la divisió a la Fiscalia Espanyola. I després també tenim el tercer lloc, que apareix en la Saragossa, fotografies del Che Guevara perdudes durant 47 anys. Música
Obrim ara pàgina internacional, Andrea, que per on ens portes? Doncs primer parlem de l'estat islàmic, de l'amenaça jihadista i d'aquest noi francès que vèiem en portada de La Vanguardia. Ens quedem en aquest diari, llegint butxí amb accent francès. Un dels terroristes del vídeo de l'estat islàmic va néixer fa 22 anys a Normandia. La justícia francesa ha identificat un dels butxins de l'hostatge dels Estats Units, Peter Kassig, i de 18 pilots militars sitians més que van ser decapitats per aquest grup terrorista, per l'estat islàmic,
com es mostra en un vídeo que van difondre fa uns dies. Es tracta d'un jove ciutadà francès de 22 anys, nascut a Normandia, fill de pares normans, que es va convertir per si mateix a l'islam quan tenia 17 anys, sense que intervingués cap mena de proselitisme a través de vídeos penjats a la xarxa. Es diu Maxim Hoxach, el Servei Secrets el coneixien des de l'any 2012 i apareix el vídeo de 16 minuts divulgat per l'organització. Això és el que va explicar ahir a la tarda el fiscal general de París.
Un segon francès, també conegut de la justícia, podria formar part del mateix grup de butxins. I una tercera persona, un contacte de Doixar a França, va ser detingut el dia 7 i també l'estan investigant per terrorisme. També a Anglaterra, els pares de Nasser Mutant, un estudiant de medicina de Càrdif, van afirmar que havien reconegut el seu fill entre els butxins del mateix vídeo, tot i que després se'n van retractar.
I pel que fa a aquest ciutadà francès, el normat Màxim Hoxach havia anat dues vegades a la capital de Mauritània l'octubre de l'any 2012 i el maig del 2013. Allà sembla ser que va assistir a cursos de religió islàmica, dels quals va tornar descontent perquè considerava que els ensenyaments impartits no eren radicals. Això és el que va explicar el fiscal.
Aquesta és una de les notícies més destacades en clau internacional. Com dèiem, també veiem imatges d'aquest noi. D'altra banda, ara ens n'anem cap a Palestina, però d'alguna manera també parlem del Parlament espanyol perquè es debatrà al Congrés demanar avui al govern
que reconegui l'estat palestí. Ens acostem a les informacions que ens explica el periòdico. Segons l'Organització per alliberament de Palestina, 135 països des de l'Afganistan fins a Zimbabue han reconegut l'estat palestí. Des del fracàs dels acords 2 l'any 93,
I especialment els últims anys, davant la paràlisi del procés de pau, la pressió internacional s'ha incrementat. Les últimes setmanes, tres països de l'Europa Occidental, com són Suècia, el Regne Unit i Irlanda, han fet passos decidits en aquest sentit i França ho farà ben aviat. Espanya s'assumirà avui a aquest grup. Amb el vot a favor de la immensa majoria dels partits, el Congrés dels Diputats instarà el govern a reconèixer l'estat palestí. El text que serà aprovat, que ahir seguia sent objecte de negociacions, no condicionarà el reconeixement al fet que hi hagi un acord de pau amb Israel.
Aquesta és una altra de les notícies més destacades en clau internacional. Molt bé, doncs ens posem ara al dia de l'actualitat esportiva. I ho fem a través de les portades dels diaris. El Mundo Deportivo ens parla d'un duel poc amistós.
El que es juga avui a tres quarts de vuit del vespre perquè és l'Argentina contra Portugal. Per tant, Messi i Cristiano es veuran les cares a Manchester amb la pilota d'or com a transform. I també diu que avui juguen Espanya i Alemanya. Del Bosque farà proves amb Nolito titular i Casilla pot debutar.
També el nou esportiu juga amb aquesta idea de l'Argentina-Portugal i titula Amistós amb una interrogació. Diu que Messi i Ronaldo es veuen les cares aquest vespre en una Argentina-Portugal que centrarà tots els focus mundials. I a la imatge, és una imatge ben triada, trobo, trien una foto de fa bastants anys en una altra trobada via Portugal i Argentina de Ronaldo i Messi força joves en el moment en què estaven tots dos disputant per la pilota.
I l'esport parla d'un altre tema. Ens fixa avui en Luis Enrique, que diu que està en l'ull de l'huracà aquesta setmana de resoldre tots els fronts oberts, com són definir l'estil de joc, encaixar tàcticament el trident, solucionar el cas piqué, fer-se seu el vestuari i rebaixar l'atenció a les rodes de premsa. Tot això és el que li demana aquest diari a l'entrenador del Barça.
Al diarià es parla d'aquest partit d'avui d'Espanya i Alemanya, i atenció al titular, que és Que viva España, és la proposta per titular avui aquest partit, i després el Marca, que titula A ver què inventa. I parla dels tres mesos sense Modric, diu, per tant, nou desafiament per Enxelotis.
Ens anem ara a les contraportades del dia. Comencem per la del diari, ara que avui és l'article setmanal de Sabador Cardús, titulat Ha arribat el temps del com, Andrea. Avui comença dient, s'ha presentat a Lleida el Premi d'Assaig Josep Vallverdú del 2013, la guerra des del despatxual, diu de Pere Frank, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull.
Es tracta d'un estudi sobre la retòrica de la guerra, emprada pels presidents nord-americans, on s'analitza el recurs a la retòrica de la persuasió i la retòrica de la convicció. Diu Cardús, el recomano perquè la Catalunya del debat sobiranista també es mou entre aquestes dues retòriques, la de la persuasió i la de la convicció.
La primera fa crides a l'emoció i als sentiments per aconseguir la reacció massiva de la ciutadania. La segona apel·la a la raó, la informació i l'adhesió personal. Doncs bé, tot i que a la pràctica les dues retòriques se solen entrellaçar, d'ençà del 9-N, crec que cal desenvolupar més la retòrica analítica i racional que no pas insistir en la persuasió. I acaba dient que la independència només serà possible si no depèn d'estats d'exaltació transitoris i si és assumida sòlidament.
Saltem ara a l'avantguàrdia, una entrevista interessant avui, curiosa, no? També, que ens deixa el següent titular, els cristians més antics del món, avui són assassinats. Avui entrevista Víctor Amela Manel Nin, que és arximandrita d'Akra Haifa Nazaret, a Galilea, a explicar d'on ve això d'arximandrita, del grec arxi superior, i mandra, cleda, diu, abat de monestir, pastor del ramat, del ramat dels cristians d'Orient.
Diu, de ritu bizantí i d'obediència al bisbe de Roma. Catòlics, al cap a la fi, diu, formo als sacerdots del seminari del pontifici i col·legi grec a Roma. Víctor Amela pregunta, on viuen els catòlics orientals? I ell respon, a Egipte, Israel, Palestina, Líban, Turquia, Armènia, Síria, l'Iraq, l'Iran i també n'hi ha alguns a Calàbria i Sicília. Diu, són catòlics, iguals que...
Els d'aquí, diu, però amb singularitats. La seva missa segueix el rito oriental, el dels ortodoxos. Alguns sacerdots no són celibataris, són casats i amb fills, nets. Diu als novicis, recordo al seminari, que tenen les dues opcions i que treguin responsablement si ser casats o no.
Diu, si decideixen casar-se, ho han de fer abans d'ordenar-se. Diu, per exemple, el 80% són casats en alguns països, a Cecília només el 30%. N'hi ha que em diuen que voldrien casar-se però que no troben parella. Diu, perquè no és fàcil ser dona de sacerdot, perquè cap de setmana el seu marit seria absent, lliurat als perruquians. Diu, conec sacerdots, fills i nets de sacerdots.
Diu, molts d'aquests catòlics orientals, molts són àrabs i parlen àrab i que són els cristians més antics del món, això és el que s'ha de saber, són molt hospitalaris i ara estan patint un martiri, sobretot a l'Iraq, per la violència genocida de l'estat islàmic. Diu, ara mateix les notícies que li arriben des d'allà és extermini, ciutats com Caracoix, al nord de l'Iraq, formada per 50.000 catòlics, que va ser devastada aquest agost. Diu, no hi queda ningú.
Les dones han estat raptades per harems o la prostitució, els homes assassinats i els nens o morts o els entrenen com a terroristes suïcides, només pel fet de ser catòlics. Diu, per exemple, a l'era qui vivien 1.200.000 catòlics als anys 90, avui són 100.000 i estan terroritzats. Des d'aquí els enviem ànims, estan preservant una tradició feiculturat de 2.000 anys història i Víctor Amela això li diu, però no els deu pas demanar que siguin màrtirs.
Ell respon, diu, no, però diré que em consterna que Occident els doni l'esquena, que ningú no impedeixi aquesta persecució en la qual estan caient els cristians més antics del món. Doncs ho trobem avui a l'Avantguarda i acabem amb el periòdico, que trepàs per contraportades, on tenim que el que volem és generar simpatia pel ratbenat.
És una entrevista bastant simpàtica avui, la del periòdico, amb Xavier Puig, que és especialista en ratpenats i ara està fent un documental sobre la seva relació amb l'home. Explica els viatges que ha fet per buscar i veure i analitzar els ratpenats. Diu, el primer viatge, per exemple, va ser a Indonèsia, a l'illa de Sulawesi, a Célabas en català. Diu, i vam anar perquè és un lloc on el consum de ratpenat és sostingut i legal.
La gent menja ratpenat, és el tipus de plat que es menja els diumenges, el vam tastar per educació, diu, perquè estàvem gravant mentre el feien, diu, però per al nostre palada occidental és molt fort. Tenen diverses receptes, la majoria són guisats, el que jo vaig tastar era amb xili picant, una bomba, diu, mengen tant de ratpenat que han arrasat les colònies de l'illa. D'altra banda, també hem anat a Bali, on en lloc de menjar-se'ls, els adoren, religiosament, vull dir. Hi ha un temple budista anomenat Goalagua, en una cova on hi ha milers, però milers de ratpenats, i els veneren, diu, tenen figuretes d'or i tot.
I ara també parla d'aquest documental que estan fent sobre els ratpenats. Diu que l'objectiu és ajudar a fer comprendre més bé aquest animal, ajudar a combatre prejudicis i a vincular-lo amb la seva relació amb els homes. Diu generar un mínim de simpatia al voltant d'aquest incomprès. Diu que hi ha molts estigmes al voltant dels ratpenats.
Alguns són d'origen religiós, els imonis i les seves ales de ratpenat, i també el tema de la sang. Diu, però el ratpenat és més que això. En molts llocs serveix de control de plagues i ara estem descobrint que algunes espècies són sensibles al canvi climàtic, o sigui, bioindicadores. Però jo em quedo amb la reflexió de la directora de l'Hospital de Ratpenats de Tolga. Diu, li explicaré què em va dir parlant de la magnitud, perquè si alguna cosa sorprèn del món dels ratpenats és la magnitud. Colònies de 10 milions, de 20 milions de ratpenats,
Diu, doncs la directora un dia em va dir, tu prova de treure una peça d'aquesta magnitud de l'ecosistema, diu, per força el mal ha de ser enorme. Mira, doncs ho tenim avui al periòdic, sí, sí, exacte. I a la notícia curiosa parlem d'un altre animal, en aquest cas un esquirol. Andrea, no sé si has pogut tenir a les teves mans algun dia una GoPro, aquestes càmeres que hi ha ara.
No, no. Ah, sí, sí, sí. Sí, sí, però res. La vaig analitzar per fora una miqueta, i això està. Va, doncs, ha d'anar amb compte, eh? Perquè sembla que un aficionat del Canadà ha gravat, doncs, un aficionat d'unes imatges insòlites, que és que pertania gravar als animals que hi havia a prop de casa seva, amb una GoPro, i es queda durant uns minuts sense càmera, perquè un esquirol se li va endur... Ah, molt bé. ...aquesta càmera. Sembla que sí, sí, sí. O sigui, ell volia immortalitzar, doncs, com els animals que hi ha...
a les seves xarxes gràcies a una GoPro, i en el seu camí se li va creuar una guinea, una esquirol, que va ser més llest, que es va endur el pa que havia utilitzat com a ganxo per enganyar-los, i la pròpia càmera que va arrossegar fins a l'arbre on estava situat.
Diu que l'esquirol va aconseguir pujar l'arbre amb la càmera i el tros de pa, també. I un cop es va menjar aquest tros de pa, la GoPro no li interessava, li sobrava i la va tirar des de les alçades. Diu que, a més a més, casualment, no és el primer cop que a aquest home li passa una cosa així, perquè diu que fa uns anys ja va haver de pujar un amic seu a un arbre, ell potser no vol pujar, perquè recuperés una altra càmera que li havia robat un animal. S'ha de replantejar l'estratègia, eh?
Sí, sí, hi ha el vídeo, és curiós de veure, perquè està fet amb aquest tipus d'angle que fan ser que aquestes càmeres té gràcia, té gràcia de veure, perquè a més ell la torna a recuperar la càmera. Jo la veritat és que ho trobo molt millor, no sé què volia gravar aquest home, però vaja, el vídeo te'l grava el propi Esquirol, més personal que això. El vídeo comença amb la... Genial.
L'esquiro l'acostant-se cap a la càmera i mirant, no?, com si desafiés la càmera. Sí. I, clar, el que passa és, clar, no sé per què els hi parla la trampa. No entenc massa què és el que els hi volia fer. Com? Ah, bé, clar, amb el pa. Sí, sí. Així que, a veure, curiós de veure... Potser volia que s'hi acostés i ja està. Una mica la volta. Vaja, ara el posarem a veure. Sí, suposo que és, clar, és evident, és un truc, doncs, perquè s'acostin on hi ha la càmera, el que passa és que ell és més llest, no? I no s'esperava això, eh? I diu, mira, m'enduc la càmera, exacte, el que passa és que li ha sortit millor i tot, no?, el vídeo, en
Per això dic que és més curiós, fins i tot. I veure el vídeo que ha gravat, potser sense voler-ho, el mateix Esquirol. Sí, sí, no crec que tingués la intenció de fer un vídeo a l'Esquirol. En fi, doncs, interessant, coses que passen curioses pel món, Andrea. Que vagi bé. Igualment, Carme. Bon dia.
I de les curiositats passem ara a la cultura i us expliquem primer de tot que Arabella de Richard Strauss torna al Liceu 25 anys després de l'última representació al Gran Teatre. El tapís de Tarragona de Miró i Rollo s'exhibirà temporalment a Londres a partir de la setmana que ve.
L'escultor Jaume Plensa ha rebut el Premi Velázquez d'Arts Plàstiques i la reina Balogia Plensa per la seva visió conciliadora en aquest acte. Cultura atorga 8 pilladors bascos una ajuda de 35.971 euros. L'Institut de Cinematografia i Arts Audiovisuals ha concedit aquesta quantitat al film per la conservació del patrimoni.
David Lynch torna amb els seus pinzells a Filadèlcia. El cineasta reuneix gairebé un centena de pintures i dibuixos, la majoria corresponents a l'última dècada.
El Born, que rep dos milions de visitants en un any. L'Ajuntament manté el pressupost de 3,7 milions d'euros pel funcionament del Centre Cultural.
I el Teatre d'en Sàbat de Filipe Roda es tradueix al català. El llibre editat per RBA La Magrana i traduït per Xavier Pàmies tanca la trilogia dels llibres més ambiciosos del Premi Pulitzer portats al català.
I si ara parlàvem d'Ariana Grande, que actuarà el 16 de juny a Barcelona, un altre nom que ha presentat data per la primavera per presentar el seu proper disc a Barcelona són els Catarres. L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu. Ho faran en una edat especial, el 23 d'abril, en un concert del Sant Jordi Club que es trai inclòs en la programació del Guitar Festival Barcelona. L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu.
I mentre no arriba aquest nou disc, el que fem, ja que avui no hem tingut l'apunt musical d'actualitat, és escoltar aquest bullestant dels catarres mentre arribem a la informació del temps. Els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir. I quan dius que tens pressa però encara tens temps d'enganxar-te als llençols durant cinc minuts més, fent el gos, fent l'amor, esbolsant-los la mandra molt lentament. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars.
Quan m'enfado i esclates a riure per sota el nas, quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar,
La vida tranquil·la dels dies d'estiu, les nits en la fresca banyant-nos al riu, petons i cançons a la platja de Tamariu. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubte que vull estar amb tu.
i és que per mi els teus defectes són tan espectaculars ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu
Fins demà!
Parleu meu de cafè dels matins quan em llevo amb tu. Estem escoltant just a la fusta.
Bons minuts i arribem a les 11. És moment de saludar el Carles de Nnedi Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, vostè. Per parlar del temps, fa fred, eh? Sí, fa fred, sí. Almenys encara, ja sé que demana aquesta situació... Sí, no, no parem d'anunciar bon temps i caloreta i el temps no acaba de... Però bé, és el vent, eh? O sigui, el gran... Bueno, aviam, ara tenim 12 graus, no és el vent, o sigui que també el termòmetre ho està reflectint.
Però, clar, amb aquesta situació de nord-oest, realment ens porta aquestes temperatures baixes. Quan para aquest vent, tenim realment el que hauria de ser. Creiem que aquest vent avui ha d'anar menys. Avui tenim alguns núvols alts previstos de cara a aquest migdia, aquesta tarda, que també començaran a provocar aquesta situació de barrera i no tenir aquesta influència tan marcada de vents del nord i del nord-oest.
la vista és fatal bé, és que havia preparat aquí unes gràfiques però no les veig ara una miqueta sí, aviam
Per veure una miqueta la situació a la nit i durant el dia del vent, ens podem agafar la referència de l'estació meteorològica que tenim a Can Ginestar. La gent pot anar-la a visitar al sanjus.cat barra meteo, podeu veure ja aquesta estació a través de radiodesvern.com, també a l'apartat del temps també teniu un link directe a aquesta estació. I podem veure la temperatura exterior d'ahir i podríem comentar-la una miqueta, avui que tenim una miqueta més de temps, o no, no ho sé. Sí, sí, sí. Podríem comentar una miqueta, en funció del vent, quines temperatures tenim.
Per exemple, ahir, no? Sí, al llarg del dia d'ahir, per exemple, començaríem a les 4 de la tarda, aniríem 15-16 graus, pràcticament no feia vent, de cop i volta a partir de les 6-7 de la tarda comença a bufar una miqueta de vent del nord-oest, això passa a la temperatura dels 15 i mig als 12 graus, o sigui, en un parell d'hores baixa completament la temperatura 3 graus
per culpa d'aquest vent, que fa que baixi la temperatura, i a més a més ho notem més, perquè el vent dona més sensació de fred, o sigui que de cop i volta aquests 3 graus de mercuri són uns 4 o 5 de temperatura de sensació, o sigui que és una baixada important. Mentre bufa aquest vent, doncs mantenim aquesta temperatura de 12 graus, i quan encalma la nit...
Si fa sol, la temperatura es dispara, que no m'ho crea aquest 16, però a la nit, quan encalma, ho podem comprovar a partir de les 5 de la matinada, aproximadament, que ha parat de bufar vent. Tampoc no estem parlant d'un vent molt marcat, sinó que vent que va fent, tampoc no és allò grans quantitats de quilòmetres per hora, però sí que si encalma, hem passat a les 4 de la matinada a tenir una temperatura de 12 graus pràcticament, a una temperatura de 8 graus a les 9 del matí.
No és que hagi estat progressiu... Són 4 graus, eh? Sí, i no és progressiu, que és una baixada de cop i volta. O sigui, a les 5 de la matinada en teníem 12 i a les 6 de la matinada ja en teníem 9. O sigui, que en una hora la temperatura ha caigut 3 graus més. Amb l'afegit aquest que a la nit, doncs clar, aquesta sensació de fred també és molt marcada.
Durant el dia d'avui hem tingut calma fins ben bé a les 9 del matí, que començava un altre cop a recuperar-se el vent, teníem 8 graus, i de cop i volta ha començat a bufar ben cap a les 9 del matí, i la temperatura ha passat dels 9 graus als 14 i mig.
No, m'estic equivocant. Perdoni'm, perdoni'm, perdoni'm. A veure. Els 9, no? No, no, és que tinc que actualitzar això. Però vull dir, sí, dels 9, en el moment que bufava el vent, passaves una temperatura també un altre cop molt elevada. Avui aquest matí no ha estat així, això passava ahir al matí, avui la temperatura, quan ha bufat el vent, s'ha pujat fins als 12 graus.
Sí, al revés, una mica. Sí, estem escalfant una miqueta i, d'altra banda, també dir que en el moment que pari aquest vent... O sigui, amb el que volem dir amb això, que ens hem liat una miqueta, és que si el vent para, les temperatures màximes es disparen i les mínimes cauen, han picat. I si el vent bufa, durant la nit ens provoca aquesta sensació de fred i durant el dia fa que el termòmetre estigui molt frenat. La tendència és que es pari aquest vent. Sí, al revés, no? En realitat...
La tendència és que es pari aquest vent, i llavors aquest vent el que provocarà és el que hem anat anunciant, que ho vam dir ahir, que també ho hem dit avui, i és el fet aquest que tinguem una situació de temperatures molt agradables durant el dia i molt fredes durant la nit, aquest marge tèrmic que tindrem.
estarà molt més marcat de cara a aquesta propera nit, que ja no farà vent, i les temperatures podran caure. Recordeu que la nit passada vam baixar fins als 8 per culpa de la parada del vent. Si el vent ja para des d'un bon principi, en el moment que marxa el sol la temperatura comença a caure i de nit farà força fred. Però en el moment que tinguem sol sense vent, les temperatures van arribar als 15 i mig, com dèiem, els 15 i escaig,
i avui podem arribar a 16 o 17, o sigui que el vent la tendència és que pari. Sí, sí, no, són temperatures molt agradables i encara poden tirar més amunt. De cara al dimecres i dijous, són dos dies on les temperatures màximes encara poden pujar una miqueta més, o sigui, aquests 17 podrien passar 18 o 19, i entre dijous i divendres potser a la ciutat de Barcelona poden superar els 20 graus.
Això també anirà ajudat una miqueta que hi haurà una miqueta d'influència de béns de ponent, que aquests béns arriben una mica més rescalfats i ajudaran que al migdia aquesta temperatura es pugui recuperar. Clar, amb aquests valors tan alts, en el moment que el sol desapareix, la temperatura cau empicat i hem d'anar una miqueta al tanto perquè en qüestió de 6 hores podem passar dels 20 als 10 i això et porta a portar màniga curta o a anar completament abrigat.
És una situació que viurem durant bona part d'aquesta setmana i que es començarà a tallar una miqueta entre el dissabte i el diumenge. No és un cap de setmana espaterrant, sí que els tindrem ara els dies, o sigui, avui, dimecres, dijous, divendres, farà molt bon temps, però de cara al divendres ja començarem a tenir alguns núvols, dissabte aquests núvols faran més acta de presència i potser fins i tot diumenge podem tenir alguna precipitació. No és un front molt marcat, no és una inestabilitat que ens arriba i ens dona precipitació,
sinó que comencen a gestar-se una miqueta de vents de llevant, vents del sud, soters, que portaran una mica més de núvols a punts del litoral i podrien donar precipitació. O sigui que el que diem del cap de setmana no és que arribi un front i doni precipitació en general, sinó que el que tindrem és una mica d'influència de vents humits de mar cap a terra i podrien portar alguns núvols a la costa entre divendres i diumenge i fins i tot arribar a donar alguna precipitació. Serà un cap de setmana bastant variable i fins i tot diumenge bastant tapadot. O sigui que no ens arriben massa bones notícies de cara a aquest cap de setmana.
Però perquè fa temperatures, com a mínim, tot i la presència d'aquests núvols baixos a la costa i tal, tampoc no són extremadament fredes. Sí que a la nit, mentre sigui serena, doncs tindrem un contrast, que és el que comentàvem fins bé dijous o divendres, però quan comencin a bufar aquests vents del sud-oest i comencem a tindre aquests núvols baixos a ponts del litoral, doncs les temperatures baixaran, però no seran molt marcades perquè aquest vent normalment no és massa fred.
Molt bé, doncs, varietat una mica, eh?, aquests dies de sol, però avui també amb el tema del vent i tot estarem entretinguts. Sí, sí, aviam, és un trencament amb la situació que teníem la setmana passada de fronts, vent del nord i tal, que encara tenim i encara resquem una miqueta avui dimarts, però a partir d'avui sembla ser que hi ha més estabilitat, amb una situació diferent, vents o mig de marcapaterra, núvols baixos, boires a l'interior, ha canviat una mica el panorama i així estem, seguint-lo i cuidant-lo.
Perfecte, Carles. Doncs moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Quatre minuts i arribem a un punt a les onze. Connectarem, com sempre, amb el butlletí informatiu de Catalunya Informació. També tindrem el del Sant Just Notícies per posar-nos al dia de l'actualitat Sant Just Tenga. I tornem després amb la segona hora del Just a la Fusta. Ho farem, però, després de sentir un tema musical, Camí de les onze. I ho farem de seguida. Avui ho fem de la mà del següent grup.
La informació més propera al Just a la Fusta. I és, a més que un grup, és un personatge, és Els, amb aquest tema que es diu Nowadays, forma part de l'àlbum End Times.
Nowadays, I keep to myself Everybody else can look some other way Things I say seem to get me into Trouble that I've been through for too many days Trouble is a friend of mine I'd like to leave behind
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Bon dia, són les 11.
Israel respondrà amb mà de ferro, diu, a l'atac contra una sinagoga de Jerusalem que ha provocat la mort de quatre jueus, segons s'adverteix el primer ministre israeler Benjamin Netanyahu. Hamas diu que l'atac és la resposta a la mort d'ahir d'un conductor d'autobús palestí. La magistrada del Tribunal Suprem, Margarita Robles, veu amb preocupació el procés català perquè creu que s'està judicialitzant un tema merament polític. Els advocats catalans consideren que la cúpula fiscal catalana no presenta querella perquè també entén que el conflicte és polític.
Repsol anuncia que ja han començat les prospeccions per extreure petroli en aigües de les Canàries. La companyia assegura que emprèn aquestes operacions amb totes les mesures de seguretat. Recordem que les prospeccions per buscar hidrocarburs han provocat un gran nombre de protestes. L'Ajuntament de la Junquera ha hagut de reduir el nombre d'efectius que dedicava a controlar la prostitució a les carreteres. Els casos desborden els agents i el personal administratiu que hi treballen.
L'Ajuntament de Barcelona reclama a trànsit que s'exigeixi també carnet específic per motos de baixa cilindrada que ara es poden portar amb carnet de cotxe. Ho plantegen després de comprovar un fort increment de morts en accident de moto a la ciutat de Barcelona.
Els Catarres actuaran el 23 d'abril al Sant Jordi Club a Barcelona dins del Festival de Guitarras. Serà el concert inicial de la gira de la banda d'Aigua Freda i la presentació oficial del seu tercer disc d'estudi, que sortirà al mercat a la primavera.
Barcelona exposa a la seu de la Federació Internacional d'Atletisme els seus punts forts per acollir el Mundial d'Atletisme del 2019. Abans ho ha fet Eugín als Estats Units i després ho farà Doha al Qatar. Els catalans esperen que l'experiència en grans esdeveniments decanti la decisió de la IAF per la capital catalana. La decisió final se sabrà a la una.
I al futbol, cara a cara de Leo Messi, Cristiano Ronaldo, l'Argentina i Portugal jugant un amistós avui a Old Trafford quan falten pocs dies perquè es tanquin les votacions de la pilota d'or. Altres amistosos d'avui, l'Espanya-Alemanya, en què podria fer el seu debut el porter de l'Espanyol, Quico Casilla.
El temps, el dia serà molt tranquil, farà sol a tot arreu i el vent tendirà a anar afluixant. A la tarda arribaran alguns núvols prims poc importants. Les temperatures diurnes s'aniran recuperant i algunes màximes poden arribar fins als 18 o 19 graus. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just ha començat una campanya per repintar senyals vials. Des del Consistori destinen 77.000 euros del pressupost municipal per aquest concepte. En concret, s'ha començat a actuar sectors de prioritat que ha proposat la policia local per tal de millorar la seguretat viària.
Amb aquesta actuació es renova la pintura de passos de vianants, línies contínues i discontinues i també es pinten noves zones de càrrega i descàrrega. Alguns dels carrers on s'està previst actuar són a les interseccions del carrer Major amb Rambla de Sant Just, Montserrat, Ateneu i Bona Vista, a l'Avinguda Indústria amb Miquel Reverter, Arate i Benavente i al carrer Raval de la Creu amb Creu i Mercat, entre d'altres.
Més coses, l'actriu Sant Justenca, Clara Segura i els grups Sidoní i Estopa col·laboren amb la xarxa La Memòria de les Ciutats, que coordina a nivell estatal l'Ajuntament de Sant Just. Aquests artistes s'han implicat en el desenvolupament de la xarxa, que ara passa una altra fase. Barcelona ha acollit els darrers dies el 13è Congrés Internacional de Ciutats Educadores, on Sant Just ha tingut una presència destacada.
El projecte La memòria de les ciutats lidera a nivell estatal l'Ajuntament de Sant Just. 11 ciutats espanyoles hi estan implicades i reflexionen sobre el paper que tenen les ciutats en les polítiques de memòria i gestió del patrimoni cultural i històric. També pretén aprofitar el capital social de la memòria per als objectius que promou el concepte ciutat educadora.
I acabem recordant-vos que la Biblioteca Joan Margarit s'assumirà demà a la commemoració del 25è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants. El 20 de novembre de 1989, l'organització de les Nacions Unides va aprovar aquesta convenció per protegir els drets dels més petits. I per celebrar aquesta efemèrida, un dia abans, dimecres, la Biblioteca Joan Margarit organitza una hora del conte especial. Serà en Montmas i el conte passegem pel món. I si voleu assistir-hi serà a dos quarts de sis de la tarda a la sala Isidore Cònsul de Can Ginasta.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
1, 2, 3, 4.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Just en directe. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth jazz.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Just a la fusta, el magazín del matí.
Dos minuts i un quart de dotze, a aquesta hora parlem del novembre literari que continua aquesta setmana, per exemple, amb activitats com aquest dijous, una taula rodona que es farà amb Patrícia Gabancho, autora de les dones de 1714 i l'historiador i escriptor de la novel·la 1714, entre dos focs Jordi Mata. Tots dos conduiran una taula rodona sobre el 1714 a la sala d'esdor cònsul de Can Ginesta aquest dijous, les vuit del vespre, i el que fem ara és saludar Jordi Mata, que el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Molt bon dia.
Per parlar una mica de tot plegat, primer de tot d'aquest element del 1714, que en els últims anys, dos anys, ens ha generat també molt de material literari. Què té el 1714, que dóna per tantes obres?
Doncs té aquell atractiu que és una cosa molt coneguda pel que fa a la façana, però molt poc pel que fa al fons. I és precisament aquest fons tan desconegut el que s'ha volgut posar negre sobre blanc perquè comenci a popularitzar-se.
Per tant, tots més o menys ens situem i sabem, val, 1714, sabem, entre cometes, dos titulars del que va passar, però en realitat hi ha molta, molta part que potser sabem cosa de quan vam fer classes d'història, però falta posar molt de contingut, una mica.
Molt, perquè tot plegat aquí molta gent sabia que això era un dia de festa, per entendre'ns, la festa nacional. Sí, i una derrota, no? Clar, però que la motivava. I aleshores, a la que grates una mica t'adones que això era molt més que un conflicte que molts podien pensar que era local, sinó que en realitat era l'últim acte del que amb el seu temps va ser una guerra mundial, poca broma. I dins d'una guerra mundial és que hi cap de tot.
Déu-n'hi-do. És veritat i, a més a més, també és veritat que, en realitat, no només hauríem de parlar de 1714, quan es parla d'aquest fet històric, sinó també del que tracteu en moltes d'aquestes obres, sinó mirar 10-15 anys abans, perquè tot plegat comença a principis del segle XVIII. Exacte. Per això, és que sempre ens quedem amb el tema de la data i podem precisar soldre en un dia. Però, déu-n'hi-do, per arribar a aquell dia és el que has comentat. Ens hem de remuntar 15 anys abans, si fa no fa.
I a partir d'aquí, veure totes les implicacions internacionals, els personatges que entren en joc i, sobretot, els interessos, perquè molt s'ha parlat que això era una disputa dinàstica, però és que darrere de cada dinàstia hi havia una manera de governar i hi havia interessos comercials. Per tant, s'ho posava, en canvi, en molts sentits, en molts nivells. Sí, perquè, evidentment, aquí teníem... Això que ara últimament s'ha parlat tant del federalisme, amb fullets o sense...
És que hi existia, aleshores, era una monarquia composta amb la qual tu tenies un rei en comú amb altres territoris europeus, però tu gaudies del teu territori d'un parlament propi, d'unes institucions, d'unes lleis pròpies. Clar, el canvi de dinastia comportava o podia comportar un canvi d'aquest paradigma i anar-se cap a un centralisme, cap a un autoritarisme, un absolutisme que a la llarga va ser el que va passar.
Clar, no sé si en el teu cas ja t'havia interessat el 1714 i tots aquests anys previs, o vas començar a entrar fa menys temps amb la idea de descobrir el que dèiem al principi, de saber una mica, d'interessar-te i descobrir què hi havia al fons de tot plegat.
Bé, a mi això m'arrenca a finals del segle passat. Dit així, sona molt transcendent i sona molt antidiluvia. No, no, però vol dir que fa temps, llavors, eh? Sí, perquè precisament per aquesta lògica històrica no anem a parlar del final, sinó anem al principi i al principi ens hem de situar al 1700. O sigui que amb aquests números hauríem de començar amb l'any 2000 si anem amb el tricentenari estricte. I, clar, ara parlem d'aquesta novel·la, però aquesta novel·la és una segona part.
és la continuació d'una altra que es va publicar el 2008 que es titulava Un cadàver exquisit i que parla del període que va del 1698, que és quan encara es viu Carles II, la mort del qual desencadenarà tot el conflicte, fins al 1703 que els catalans acceptem Felip V perquè en principi no sembla que hagi de ser gaire perillós.
Ara, després hi ha aquesta segona part, que això s'ha de tenir molt en compte, són uns anys en què els catalans som triomfadors, que això és una cosa que a mi m'interessa moltíssim remarcar, per escapar-nos una mica d'aquesta dinàmica de la derrota que sempre sembla que hi hagi existit quan no és veritat.
Que no només és derrota, no? Per tant, 1714... No, és que precisament el vici de parlar només de l'11 de setembre és quedar-nos amb el tema d'una derrota. I convé precisament revifar tota aquesta història anterior per assabentar-nos que van haver-hi moments d'èxit, moments de triomf. Van haver-hi batalles amb les quals els catalans guanyen. Quants de nosaltres això ho sabem?
a banda dels quatre que ho hagin pogut estudiar, doncs precisament és el que cal amb aquestes novel·les popularitzar, que la gent sàpiga que té una història en positiu, encara que sigui amb el vessant militar, entenem-nos, però per alguna cosa s'ha de començar.
Jordi Marta és autor de 1714 entre dos focs i participarà per tant aquest dijous en aquesta taula rodona sobre 1714 també hi ha els diferents llibres que s'han anat publicant aquest any no sé si en el teu cas ets lector també de novel·la històrica centrada justament en aquest episodi si com que també ho tens tan treballat doncs t'allunyes una mica no sé si has llegit alguna cosa del que s'ha publicat en l'últim any vinculat amb aquest tema uf ho he llegit pràcticament tot per una raó
Jo, professionalment, formo part del comissariat del tricentenari. Per tant, evidentment, per poder parlar de segons quins temes, has d'estar ben informat de què es publica, sobretot el tema en particular. I, per tant, m'imagino que hi ha moltes coses, m'imagino que com a tot arreu hi ha coses bones i dolentes, però t'ha sorprès que un tema com aquest hagi donat tant de contingut literari, també?
És una sorpresa agradable. Més que res per una qüestió. És el que jo he defensat, que es tracta de descobrir la pròpia història perquè ens ha estat fortada, ens ha estat amagada durant molt de temps. I el tricentenari, en aquest sentit, ha servit per estimular, a banda de la creativitat literària, la creativitat, entre cometes, perquè no es vol parlar de creació, sinó de descobertes pel que fa a la historiografia. Molts pobles...
en moltes localitats, i en el cas de Sant Just em sembla que també és el cas, doncs s'han obert arxius i s'ha trobat com era la vida en aquell període, en aquella etapa, en aquests llocs en concret. I moltes localitats s'hi han llançat precisament a exposar-ho. En aquest sentit, doncs clar, hem fet culturalment l'avance, és espectacular, i podem comparar com ens governàvem en aquella època i com ens governem ara.
I a partir d'aquí, doncs, les lectures, evidentment, ja són lliures. Clar. D'alguna manera, també, és veritat que la novel·la històrica, en general, atrapa molts lectors, no?, i suposo que també tenir-la feta a casa nostra, doncs, és una picada d'ullet, també, doncs, aquest tipus de lector que sempre, doncs, potser buscaven altre tipus d'història. Sí, perquè, com hem comentat al principi, aquí només sabíem la història d'un dia, i no gaire bé,
I a partir d'aquest esclateixi de creativitat pel que fa la novel·la històrica centrada en aquest afer, doncs, esclar, ha servit perquè molta gent descobreixi la pròpia història. I a partir d'això s'ha interessat en saber què hi ha de cert, què és ficció, què és realitat...
Sí, en aquest aspecte, veritablement, cal felicitar-se. Aquí també és una mica on entreu vosaltres a jugar, no?, aquell que dius ara, que hi ha de cert, que hi ha d'inventat, que és el que passa amb la teva novel·la, però també amb moltes altres, que hi ha personatges, alguns són reals, alguns es poden identificar, d'altres són ficticis, d'altres estan inspirats, suposo que aquí sí que és llavors l'ofici de qui escriu i també la màgia, una mica la gràcia que pot tenir el fet de fer ficció en una qüestió històrica.
Evident, perquè no deixa de ser que una lectura d'un llibre d'història a l'ús pot resultar una mica ferragosa per aquell lector no especialitzat. En canvi, si incluem l'element fictici, allò fer-ho circular d'una manera més àgil, això pot ajudar que aquest lector no especialitzat s'interessi per aquest tema. En aquest sentit, la literatura es converteix en còmplice de la historiografia.
I per preparar o per mantenir-la per semblança, com ho feu? Com ho treballeu en aquest sentit? Suposo que passen més novel·les històriques, però en aquest cas, ja que estem parlant d'un cas tan proper i que tu també presentes aquest 1614 entre dos focs, per mantenir aquesta idea de novel·la que avança i que tot plegat sembli o tingui aquesta part de realitat, com ho treballeu? Bé, s'ha d'investigar no precisament els grans esaveniments, perquè això ho podem trobar amb certa facilitat.
Al contrari, hem d'anar a investigar a la menuda com vivia la gent aleshores, què menjaven, què vestien, quines eren les seves creences. Això ajuda molt a fer bar semblant un discurs, a fer bar semblant una ficció. Clar, aquí podem parlar de canonades, podem parlar de batalles, de coses que poden estar datades amb una relativa facilitat. No, si volem que això sigui viu, sigui proper, oblidem-nos dels herois, d'un cantó o d'un altre.
anem a buscar el ciutadà, la persona exacte, l'ésser humà com vivia en aquell moment, precisament perquè és molt més senzill que d'una manera o d'altra puguem trobar alguns punts d'identificació. Perquè una guerra, evidentment, i això sempre ha estat així per desgràcia, les decidien els de dalt però les patien els de baix. Per tant, convé veure...
com ho patia el ciutadà de peu d'aquell moment. Això és el que cal investigar i el que també cal popularitzar, que la gent sàpiga, per exemple, fins i tot quin tabac es fumava, en aquell sentit, o si ja es prenia cafè. Tots aquests petits detalls que ajuden a entendre que moltíssimes coses que gaudim avui en dia no s'han inventat fa un quart d'hora.
Clar, no només els noms propis, sinó saber ben bé fa 300 anys, en general, quin paper hagués tingut la gent si hagués viscut en aquell moment, o els avantpassats de cadascú, en principi. Exacte, les maneres de treballar, els oficis, les maneres de comportar-se, les relacions socials, que d'això, evidentment, ha canviat molt, els testaments, el que agrada és una mica, veritablement,
et trobes un mosaic impressionant. Estem parlant dels llibres vinculats amb el 1714. Ara que s'acaba aquest any 2014, de tota manera, l'interès per tot això s'ha obert una mica, ha començat. No sé si la teva sensació és que aquest interès es podrà mantenir si continuaran apareixent més novel·les històriques. Potser hi ha sobre el 1714, però també el que pugui venir després, el que va passar...
Després també pot ser que s'hagi obert ara un moment d'interès de mirar cap endarrere, no? Poden continuar, per tant, les novel·les històriques amb motius catalans, suposo. Sí, sí, perquè també, atenció, hem viscut ara un moment excepcional. I això no vol dir que qualsevol novel·la històrica hagi d'estar vinculada a una efemerida en concret. Aquesta, evidentment, és capdalt per tot el que som i pel que volem ser.
Però totes les creacions que s'hagin de fer d'ara endavant perquè fan novel·la històrica en temes catalans no cal que tinguin aquesta vinculació a una data. Tampoc no ens posem aquesta cotilla perquè evidentment ja és molt possible que molts autors quedessin com coartats. M'agrada aquest tema però com no coincidirà m'espero. No, això evidentment la llibertat a l'hora de crear sobre el que es vulgui és imprescindible.
Sí que s'haurà generat potser més lectors interessats en la història, però evidentment, per tant, justament el més interessant serà poder obrir aquest ventall, no? Evidentment. Demà, dijous, se'm parlarà també de tot plegat aquí, a Sant Just, en aquesta taula rodona que es farà sobre el 1714, amb Jordi Mata, que és historiador i escriptor de la novel·la 1714, entre dues focs. També serà amb Patricia Gabancha, autora de Les dones de 1714.
en un acte a les 8 del vespre a les sales del cònsul de Can Gentestan, mig del novembre a Literari. Moltes gràcies per explicar-nos també avui el just de la fusta, Jordi, com anirà una mica d'algunes de les qüestions que es tractaran també dijous en aquesta taula rodona. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Just a la fusta, el magazín del matí.
Un minut i arribem a dos quarts de dotze, que estarà el moment de fer tertúlia, com cada 15 dies el que fem és saludar el Josep Maria Ranyer, la Maria Camps i el Josep Maria Majoan. Bon dia. Bon dia. Perdoneu, que just m'ha enganxat... M'ha enganxat la tos, perdó. En el moment de saludar-vos, per tant, és una manera de començar la tertúlia. Bé, en tot cas, em sembla que Josep Maria Majoan t'ha dit que el micròfon aquest era correcte, però diria que... A veure, bon dia. Sí. Bon dia.
Pots agafar el del costat perquè veig que hi ha alguna cosa que... Bueno, avui comencem la tertúlia de manera accidentada, però això vol dir que a partir d'ara tot anirà bé. Sí, qualsevol dels altres. Albert, aquest mateix, aquest perfecte. Ara veig bé, sí.
Ara sí, ara sí. Perfecte. Ara sí, ara et sentim perfectament. Bé, en tot cas, per parlar una mica d'actualitat, perquè és evident que cada dia passen moltes coses, el tema últim, amb el que si més no ens vam anar a dormir ahir al vespre i encara aquest matí encara continuava obrint els informatius, és una mica aquest xoc que hi ha ara entre la Fiscalia General de l'Estat i la Fiscalia Superior de Catalunya. De fet, avui, si es miren les portades dels diaris
És curiós de veure, passa molts dies, però avui en aquest cas concret també és curiós veure com titulen els diaris catalans i com titulen els diaris de Madrid en aquest cas. Com ho veieu vosaltres? Com veieu aquest xoc entre uns i altres en aquest cas concret? Amb el tema de la fiscalia, perquè el xoc amb altres coses ja passa també sovint, però bé, en aquest cas concret.
A veure, perdó, és igual, anava fent una mica de resum de... Clar, venim també de tot el tema de la setmana passada, que es va anunciar aquesta querella, vull dir, clar, clar... Sí, no, res, hem de recordar només que va ser el fiscal general de l'Estat, el que va passar, com si diguéssim, als fiscals de Catalunya, l'ordre, diguem-ne, o la sugerència que investiguessin si hi havia algun indici de desobediència o del que sigui per posar una querella,
en el president Mas o en els consellers, en aquell moment deia Ortega i Rigau. Sí, perquè serien els corresponents pel tema de governació i els instituts. La resposta d'ahir va ser que els fiscals a Catalunya s'havien reunit i havien decidit que ells no veien en aquests moments, i més que remarcar això que en aquest moment no hi havia indicis de desobediència o de prevaricació o de res d'allò que volien acusar en el president.
Per què dic que això és important? Això és important perquè la conseqüència del que passarà dimecres és conseqüència d'això. És perceptiu, es veu, dintre de la judicatura, que si el fiscal de Catalunya, que s'ha encarregat d'un ordre, diuen que no,
o el que sigui, d'abans el fiscal general de l'Estat es reuneix amb els fiscals del Suprem i decideixen ells què fer. Però en aquest cas cal remarcar que no han dit que no els fiscals de Catalunya. El que han fet els fiscals de Catalunya dient que de moment no hi ha indicis. I després que el Tribunal Constitucional no ha fet un requeriment al president d'obediència i, per tant, com que no hi ha aquest requeriment, no cal... això, vull dir, no dona lloc, diguem-ne, a muntar una cadella.
I aquí estem. Vull dir, aquesta és la conseqüència de tot aquest procés i penso que el dimecres l'han traiat una mica de si es fa o no es fa. Tenir en compte sempre una cosa que també hi ha pendent, que és que el Torres Dulce té que plegar. Vull dir, està a punt de... Però això fa temps que s'està dient, no? Vull dir, que suposo que ja no crec que vingui d'un mes, no? M'imagino que no sé si serà immediat. No, li deixaran acabar la feina.
Bueno, sí, però l'interrogant és com acaba la seva carrera d'aquesta manera o la vol acabar una mica millor? Vull dir, aquesta és la única esperança que hi ha en el sentit que dius, bueno, bé, potser aquest senyor voldrà acabar la carrera d'una manera una mica més honra o del que sigui i no ho farà. Com ho veieu la resta? Jo crec que, a veure, estem davant del resultat d'intentar ficar el clau per la cabota.
És a dir, les coses que comencen malament acaben malament, no? I des d'aquesta perspectiva aquesta obsessió per judicialitzar un tema polític, doncs, grinyola. És a dir, surten per les costures, surten tots els elements, no? I des d'aquesta perspectiva és evident que anar primer a intentar aconseguir que el Tribunal Constitucional...
prohibís una determinada cosa. Quan el Tribunal Constitucional l'únic que va fer tant amb la primera com amb la segona demanda és no entrar a considerar el fons del tema, sinó senzillament el govern li demana una cosa i quan li demana aquesta cosa resulta que no té més obligació que acceptar-la. Per tant, no ha entrat a considerar ni la primera convocatòria ni la segona. Senzillament s'ha suspès perquè el govern ho demanava i aquí hi ha un mecanisme automàtic.
Com això li comporta problemes polítics al Partit Popular, doncs ara es treu de damunt de sobre el que vol demostrar aquest element de força a través dels fiscals i de la querella.
és una equivocació política i a més a més sembla que jurídicament en aquests moments no està fonamentada almenys el que dic la majoria dels fiscals de Catalunya al final poden aplicar el principi jeràrquic i per aplicació el principi jeràrquic fer-la però en tot cas s'ometen al risc això no ens resol absolutament cap problema sinó possiblement el complica i evidentment això no s'arregla amb l'avinguda de l'Aznar
per explicar millor el que vol dir. De moment, Rajoy. És un subconscient que surtin. Potser sé jo que estava pensant en les titelles i amb aquestes coses que hi havia darrere. Però, evidentment, la seva vinguda no arregla res perquè el problema no és que no s'expliqui, el problema és el que explica.
És a dir, el problema no és que el seu missatge no... sinó el problema és el que diu i el que diu és no plantejar políticament la resolució d'un problema polític. Llavors, aquest és tot el clau que vol entrar per la cabota i que jo crec que genera aquestes coses que són una mica esperpèntiques. D'acord. Bé, jo no tinc gaire més coses a afegir, però com estàvem veient això de la diferència entre el polític i el jurídic, jo amb el jurídic, francament, té les seves normes i no les conec molt, eh?
Però des del punt de vista del sentit comú jo vaig anar a votar pensant que desobeïa. Perquè, esclar, si el Tribunal Constitucional veia parat i deia que no es podia, jo vaig anar a votar que desobeïa i, a més, conscientment, que desobeïa i que volia desobeir. Perquè, clar, quan l'autoritat és injusta, la edat que ja tenim, hem de pensar que volem desobeir, perquè, si no, la nostra llibertat queda zero. Per tant, jo vaig anar a votar un altre gos que ha de fer el MAS, que és un polític que està en moltes altres condicions, no jutjo això, eh?
Llavors, del punt de vista del meu, que és la sociologia, ja ho sabeu com sempre, que suposo que la conseqüència és fatal, perquè això representa, com diu molt bé una periodista d'avui, d'un diari de Madrid, una altra trencadissa, o sigui, tenen l'especialitat per trencar-ho tot, els que manen en aquest moment, i ho trenquen tot el que seria legítim en un estat de dret, que és l'estat espanyol en aquest cas. Van trencar el tribunal constitucional, pressionant-lo perquè el mateix i la tarda fes una cosa que després no sé què...
I ara s'ha encarregat la unitat de la Fiscalia, del Ministeri Públic, que n'hi diuen. Però ja fa estona que s'han encarregat, però ja hem vist fa temps que el fiscal principal feia més bé d'abogat, defensor de la princesa, que no pas de fiscal de l'Estat. Per tant, ha sigut a clara de trencar...
No ho sé, en certa manera... Tampoc és nou, d'alguna manera, és simplement acabar de rematar-ho. Jo crec que continua sent aquell argument que vagin fent per aquí, que ens van molt bé, és un altre punt de vista, no? Això no s'aguanta per allò.
Clar, d'alguna manera, el paper o la intervenció que va fer Mariano Rajoy dimecres passat, la primera després del 9-N, tampoc sorprenia, perquè és una mica en la línia del que ha anat passant fins ara, però sí que des d'aquí la sensació més que vingui a parlar dissabte potser és la sensació de llunyania, no? Ell està molt lluny del que passa, potser. No sé si teniu aquesta sensació o si ell juga també aquest paper. No, a veure, jo crec que aquí hi ha una cosa que fan molt sovint els...
els comunicadors, no? Els comunicadors que assessoren amb els llocs, amb el govern i tal, li diuen, escolta, has d'anar per aquí, has de plantejar aquest tema, etcètera. Llavors, la idea bàsica d'ell és una... vull dir que és parlar només d'allò que li va bé, diguem-ne, o que li interessa o que forma part de la seva agenda. És a dir, aquí la lluita és intentar col·locar una altra agenda i col·locar un altre tema de debat. I des d'aquesta perspectiva, com ara hi ha una situació que és
no és tan complicada com fa dos anys, doncs ell vol parlar dels seus èxits econòmics partint d'una part de la realitat, i és que la gent, la situació econòmica ens preocupa, i ens preocupa molt. Per tant, intenta que aquest sigui el tema, substituint l'altre.
Bueno, això és una manera de jibarizar, és a dir, de reduir, com fan la tribu aquella del Brasil, que fan els caps petitons, de jibarizar la discussió i el mapa polític. És a dir, aquí hi ha un element que és veritat que preocupa la gent, que és el tema econòmic,
i les seves conseqüències com són l'atur i aquests elements i després hi ha un altre problema que està plantejar-ho tot en una dimensió sigui una la perspectiva nacional sigui la perspectiva econòmica és una reducció que deixa fora una part de la realitat i llavors cadascú intenta que el seu tema sigui el més important dintre l'agenda i això és el que intenta fer el Rajoy però repeteixo jo crec que s'equivoca
no perquè necessàriament una cosa resolgui l'altra, sinó perquè senzillament són dues dimensions d'una realitat, hi ha més, però aquestes dues possiblement són les més fortes, són dues dimensions d'una realitat que negant l'altra no s'arregla, o no treballant amb l'altra no s'arregla, sinó tot el contrari. És més, una part de la reacció que es pot produir és precisament la desconfiança que hi ha cap a la possibilitat que té el Rajoy d'abordar
d'una manera dialogada i negociada una sortida raonable a la situació de Catalunya. Jo, potser perquè... És igual, oi? En el mateix sentit, diria que una reflexió que em sembla interessant per mi és que les coses tenen conseqüències. I a vegades, justament, ens pensem que la intencionalitat d'un moment
Bé, és el que resol el problema, i no. El problema en la vida social és les conseqüències del que fas, perquè són conseqüències que després tenen molt de valor, i aquest és un cas. Jo penso que el Rajoy s'equivoca fonamentalment, des del punt de vista general, del bé comú, el dia que impugna l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que era una solució legal que potser personalment et pot agradar o no, però que portava a una millora de la situació i que era comprensible en aquell moment.
Clar, en el moment que hem arribat, no té marge. És a dir, jo trobo raonable que el president del govern defensi les lleis, per començar. Perquè, clar, si el president del govern ja es carrega les lleis per la bona, tampoc en sortim. És a dir, en tot cas, ha de fer un procés ràpid de reforma de la Constitució, com va fer per resoldre els temes econòmics, no? Ràpid, potser no tan ràpid, però vull dir igual, trobar una fórmula, però, evidentment, un president del govern ha de defensar la Constitució, al meu entendre.
Ara, quan la població li van donant empatagades i al final pensa que com a individus no la tenim perquè vull determinades actituds, doncs llavors passa el que passa. Per tant, en un moment té poc marge. Té poc marge perquè, a veure, obrir la Constitució vol dir, primer, que tindrà els barons en contra, no només del Partit Popular, sinó també els socialistes amb el tema econòmic i el que en diuen privilegis a Catalunya.
que la seva dreta del PP, que abans era minoritari, s'ha desmadrat perquè ja li fa una pressió que no el deixem anar. I en fi, i tot... I té una cosa que, curiosament, li jugo en contra, que és que té majoria absoluta i no pot ni justificar que necessita pactar. És això. Vull dir que ells consideren que, com tenen la majoria absoluta, ho poden fer. I aleshores, si no tinguessin la majoria absoluta...
Possiblement els hi sortiria jo de... Tendrien que parlar català en la intimitat, no? Com feia aquell, no? Però ara, com tenen majoria absoluta, diuen que... Per què? Vull dir que... Llavors, jo crec que és veritat, jo veig que el Rajoy no té massa marge. No té marge. Li queda un any. A veure, suposo que també... Jo penso que potser en aquells moments ja només li queda un any, però que ha tingut temps de sobres per entrar en regó. A veure, vull dir, jo no estic...
discrepo una mica perquè jo penso que... No, no, a veure, que l'expliquem no vol dir que el justifiquem, eh? No, no, que el president, el Rajoy, evidentment que ara en aquests moments s'està lligant molt de mans i peus. Això és el que dic jo. Sí, en aquests moments. Però vull dir, ha tingut temps de sobres, com perquè el Càmera mateix també és un governant que també defensa la Constitució, bueno, no té una Constitució allà, però defensa la llei del seu país i en canvi va trobar una escletxa delegant una competència durant un temps determinat
perquè l'altre pogués muntar el referèndum. El Rajoy tenia la mateixa solució. A més a més, impulsada inclús pel Tribunal Constitucional, que va dir en un moment, no me'n recordo en quin punt, quan va fer la sentència de la resolució del Parlament sobre sobirania, que traslladava als polítics la solució d'un problema polític. En aquell moment s'hagués pogut agafar tranquil·lament amb això i quedar bé.
Però una mica és la situació la que diu el Joan Maria. Ell és presoner de la seva propietària. Li diuen que ha estat fluix. Hi ha una part del seu partit que el que li diuen és que no ha tingut prou mandura. Sí, sí. No, no, ja. Com a mínim. Sí, però el partit també el modifices una mica. Sí que és veritat que el seu, sobretot, quan has parlat de Titella darrere del teu lapsus,
té a l'Aznar a darrere, que el presiona moltíssim, jo crec que sí, però segur que tampoc, que també té gent que segurament estaria d'acord amb un acord polític. Jo no crec que ens cedissin mai la sobirania, perquè això és... Això ho estic parlant jo. Però que tenia un camí per començar. Tenia un camí que no contentava els independentistes. Potser comentava un sector de convergència, però no els independentistes en aquell moment hi ha...
Per mi, per tant, el que estic dient és que no és que jo estigui d'acord que no es pugui reformar la Constitució ni amb el que fa el Rajoy. Dic que en aquest moment el Rajoy no té marge. I no té marge perquè ha arribat el moment, ara sí que no pot proposar una reforma de la Constitució, perquè no oblidem que la Constitució anglesa no té una cosa que diu l'espanyol i que la vam votar jo també.
el vaig votar perquè no hi havia més remei que fer-ho, perquè ja ho sabíem, això, que és que la unitat d'Espanya és indesoluble posat allà i posat com un missatge a les militars, com un títol segon engruixut de la Constitució. Esclar, això el president del govern, vaja, sap que hi és, i per tant, esclar...
Però tot es pot modificar. És el que et dic, però modificar no vol dir modificar-ho en el Parlament, vol dir modificar-ho modificar la Constitució. Això és el que havia d'haver sabut fer el Rajoy. A més, a més, curiosament, jo que he dit que un dels problemes que té el Rajoy és que té majoria absoluta, precisament, és una de les seves grans potencialitats. Si ella hagués assumit aquesta idea d'una certa reforma,
Era el millor moment, és a dir, fins i tot allò, el que estaria en millors condicions, si és que hagués fet l'esforç de convèncer la seva gent, amb una majoria absoluta, podria haver impulsat una reforma a la Constitució molt més ajustada
a un plantejament seu, etc. En aquests moments ha plantejat una línia d'oposició, de contenció, de presa, i llavors el problema és que totes les polítiques que funcionen com les preses hidràuliques acaben com les preses hidràuliques.
Mentre mantenen la pressió de l'aigua, no hi ha problema. Ara, quan s'esquerden, diguem-ne, l'aigua surt a raig. Per tant, la inflexibilitat dels seus posicionaments és precisament un dels seus problemes. I aleshores jo crec que aquest és el gran problema que avui té el Rajoy, però no és que el tingui ell. Si el tingués ell, mira, seria un problema d'ell, però el problema és que ens ho trajada a tots perquè impossibilita altres vies de solucionar la situació que hi ha a Catalunya, no?
Justament la demanda d'obrir aquesta reforma constitucional és la que ha fet el PSOE aquests últims dies. Què us sembla? L'ha fet tancada ja. O sigui que... No, ha fet una tancada per posar una reforma oberta. És diferent. S'ha anat a Saragossa, eh? A Miscamí. Entre Madrid i Barcelona. La corona d'Aragó, no?
Sí, jo vull dir que ja està molt prejutjada i que, en definitiva, a veure, voldrien, abans de parlar del PSOE, parlar en general de la societat espanyola. Jo penso que no s'ha fet un esforç, ni des dels PSOE, ni des del PP,
Per entendre el problema de fons a Catalunya, i amb això recomano el llibre del Fontana, actualment escrit, sobre què és una nació i com s'ha forjat, i el Fontana és un senyor que no era precisament independentista ni massa partidari de les emocions, sinó una persona molt racional, potser jo diria, per mi massa racional, però bé, molt racional amb l'anàlisi històric, no?
I clar, aquí no s'ha volgut entendre mai això. Llavors, no és que el Rajoy, ara sigui el déu d'Espanya, el Rajoy està pressionat, però també per la seva societat. Tu vas a fora de Catalunya i, segons com, et miren malament. Jo tinc experiències molt tontes en un restaurant, però són tan tontes que no val la pena explicar-les. És a dir, jo penso que l'error acumulat l'ha portat en aquesta posició que no té sortida. Només té una sortida que és plegar
convocar eleccions i a veure què surt. Si surt una cosa diferent, ja es pot negociar problemes de fons. Amb el qual no vull dir que això tingui a veure amb el que ha de fer Catalunya. Estic parlant de la crisi del racó i de l'estat. En el cas de Catalunya, creieu que calen eleccions més d'hora que tard? Com ho veieu? Perquè també després del nou any sembla que aquest escenari no es contempla de manera més o menys immediata. S'havia parlat abans de possibles eleccions el gener o el febrer. Què us sembla a vosaltres?
Jo ho tinc pensat. Comença, comença. Si em poso en el lloc de l'Artur Mas, jo penso que el que possiblement li interessa a ell, a la seva formació política, inclús a la seva estratègia més gradualista, seria poder passar aquest any que ve
i tenir la possibilitat de tenir un govern d'Espanya que, sense majories absolutes, pogués negociar amb ell una solució com la d'una convocatoria d'un referèndum, un determinat posicionament... És a dir, seria el que... Estan aguantant aquest any, no? Un any o acabar la legislatura. És a dir, la carta del rei seria, escolta, si jo puc passar això, dintre d'un any en trobarem millors condicions i, per tant, jo podré fer un avenç molt més ràpid.
Ara, diguem-ne, ja sabem que de vegades el que un voldria o el que un necessitaria no és el que es produeix. I des d'aquesta perspectiva, governar en minoria com li correspondrà i sense, diguem-ne, si Esquerra mentir la idea que el pacte d'estabilitat no el ratifica, doncs passar aquest any li costarà, li costarà molt i no sé si tindrà possibilitats de fer-ho. Llavors, d'aquesta perspectiva, jo crec que
El que necessitaria seria això, el que es produirà, com no és l'únic que es juga amb aquest taulell, doncs jo no descarto que tinguem unes eleccions anticipades. Sí, a mi em sembla... Jo ho he pensat i el resultat és una mica diferent, perquè, esclar, tots pensem en funció dels prejudicis que ja ens hem fabricat a la vida. Jo també, evidentment.
Perjudicis o judicis previs? No, prejudicis previs. Prejudicis, clar. Jo penso una cosa.
Penso que el resultat, i jo hi aviso, jo estic a favor de la independència, per tant aviso, és a dir, jo penso que el resultat de l'èxit, per mi un èxit fort del 9-N, és un èxit des del punt de vista de la independència molt fluixet, perquè si participés el 70% com l'última vegada i que en un referèndum per separació d'Espanya hi haurà molta gent que s'hi volcarà,
Estem empatats els del sí-sí i els del sí-no barrejats amb els no. La cosa no és molt clara. Llavors penso que això que dius Renyer ho he pensat i no em sembla que ens surti bé el número. Perquè quan facin eleccions a Espanya...
probablement seran tres partits els que hi haurà, i no dos. Sí, és probable. Ara parla que hi hagi convergència, però vull dir, partits de gemòlegis a nivell espanyol, hi haurà Podemos, hi haurà els partits socialistes, hi haurà espanyol, hi haurà el Partit Popular. Negociar amb aquest berenjenal, parlant en castellà, una reforma de la Constitució, que accepti que Catalunya és una nació i és sobirana, en el sentit que pot decidir, encara que no convingui decidir en aquell moment,
que això sembla que és el tema històric, el tema històric i el tema real, i el tema que vol la gent, i el tema que només no ho vol perquè hi ha gent que ha nascut en altres llocs, perquè hi ha gent que no ho vol saber, perquè l'esquerra té una visió a vegades molt universalista, fictícia, a parer meu, després d'anar i tornar de la situació, entens? Per tant, que jo esperar al final d'any, com dius tu, no ho veig prudent.
Jo, si fos jo ara... Bé, no ho sé si fos, perquè com que no ho sóc, no m'ho imagini. Sí, no, no en tinc ni ni ganes, eh? Jo vull dir, em sembla que és més prudent deixar passar les municipals.
perquè les municipals són unes eleccions que sabrem els resultats de cada lloc, en les quals es pot fer una campanya electoral pública, però que seran legals, on els partits que defensen l'independència es presentaran com a tals. Aquí es poden presentar com a tals i posant-se d'acord també amb el primer punt. I, a més a més, hi ha la CUP, que segurament que pujarà molt a nivell de Catalunya a nivell municipal, perquè és molt pròxima i molta gent ja n'està tipa del que en diuen, no ho sé, la casta o el que vulguis, eh?
I amb aquests resultats, l'han d'anar a matí a les 9, si són favorables, previcitàries. El calendari és més complicat, no?, perquè seria això a finals de maig, seria post-setembre, no?, ja, octubre. Octubre, però abans de les generals, clar. Abans de les generals, sí, però és viable, unes generals de novembre i unes autonòmiques a l'octubre.
El calendari és una mica ajustat, però és evident que... No, el Joan Maria jo crec que el que planteja és una cosa... Potser no, potser jo no ho he comptat amb aquests termes, he comptat amb el tema... Sí, sí, exacte, no tant la part logística. A veure, el Joan Maria jo crec que el que parla és una cosa semblant al que va succeir amb el 34. És a dir, l'arribada a la República no va ser amb una votació... La força de les municipals, eh? No va ser amb una votació, va ser pel resultat que es va produir amb la...
amb les municipals a Catalunya i a tot Espanya, vull dir que d'alguna manera va significar un tomb polític important, vull dir, amb aquest tema sí que és veritat ara, és veritat que això comportaria un cert grau jo ho entenc, vull dir que comportaria un cert grau d'instrumentalització política per un fi que alguns entenen superior de la realitat municipal no, no, no
Perquè, esclar, tu... És a dir, a veure... No, no, no, tranquila, acabeu el debat aquest. No, no, a veure, jo entenc que la realitat local té altres dimensions que, diguem-ne, pot permetre la coincidència de forces polítiques
per un objectiu que pot ser de la independència o de la no-independència, però que després, jo, amb el model de poble o de ciutat, pot ser molt diferent. I, per tant, estem escollint la gent que ha de governar durant quatre anys aquesta realitat. No dic pas que facin una lista, tindrem la CUP, tindrem el Partit Socialista, tindrem, suposo, els que s'han marxat del Partit Socialista, tindrem Esquerra Republicana, tindrem Convergència, tindrem el PP, tindrem Ciutadans...
Serà un mosaic fantàstic per triar. Maria, tu que m'ho veus? Jo veig que claríssim dues coses que no es poden fer. Una és no fer res i l'altra és fer eleccions autonòmiques normals i corrents i tal, que és el que demana algun partit, Ciutadans i PP i tal. Això segur que no es pot fer. Llavors, què és el que s'ha de fer? Per mi s'ha de fer eleccions ja.
I dic ja perquè amb les municipals jo penso que sí que és veritat que les municipals poden segons com arrossegar, però també les municipals també distreuen a vegades. Vull dir, a mi em fa com por, no? I tampoc no m'agradaria esperar-me a fer-ho després de les generals o una mica abans de les generals perquè el debat a les generals ja estarà establert, diguem-ne, i es barregen totes les coses i no crec que sigui bo.
Per tant, hem de fer el referèndum aquest, eleccions, digue-li com vulguis per visitar i els constituent, posa-li el nom que tu vulguis, les havíem de fer ja. O sigui, gener, una cosa així, febrer, març, es podria fer tranquil·lament. I d'abans és com, com, qui, a quina edat, tot això és una de les coses que suposo que en aquests moments s'està debatent parlant el president amb els diferents partits polítics.
I hi ha una mica que jo penso que amb el què i amb el com s'estan posant d'acord. Amb el com, o diguem-ne el programa, és una mica complicat perquè podem posar un únic punt que sigui únic per tothom, que és el de la independència, el de la sobirania. Vostè vol que Catalunya es desvingui en estat sobirà?
que en aquest cas ens ajunten els cins i els sinors, perquè jo a vegades penso que el sinó era la derivació de posterior, diguem-ne, tu voldries desengatxar-te d'Espanya o et voldries federar com federar, hi havia tota aquesta cua, però la primera pregunta, el primer sí, era tu vols un estat propi? Tu vols un estat sobirà? Per tant, jo penso que és bastant lícit, com a mínim apuntant-ne una part, si no els vols apuntar tots, però jo els assumaria en el millor 800.000 independentistes dels ICI que van sortir.
I llavors, el qui, penso que no té importància. Jo penso que amb això, Convergència ja està en un pas d'acceptar que si no és llista única no passa res, que no és llista única. Però sí que el punt del programa, la dificultat que hi ha en aquests moments, crec que és o posem només un punt únic,
que és la independència, punt d'independència, o ja afegim un programa una mica més estens de quin país volem, no? Volem un país lliure, però volem quin país volem. I aquí hi entren qüestions més econòmiques, socials, i potser inclús de corrupció, de transparència, o digue-li com vulguis.
Jo crec que en aquest punt és el punt que ara és difícil de precisar què ens aportarà més vots, no?, perquè aquest ha sortit de la qüestió és augmentar el número d'independentistes perquè pugui aconseguir l'objectiu que ens han marcat, no?
Ranyer? I en aquest punt estarí? No, a veure, una de les coses mentre estàvem parlant que em sortia era que som tres a la taula i els tres hem donat uns moments diferents, no? Sí, sí, sí, un calentari molt diferent. És difícil, és difícil. No, no, a veure, jo crec que... Però segurament són les tres grans opcions. Sí, les tres grans opcions i possiblement, a veure, jo hi he esmentat que possiblement el que li interessaria, etcètera, seria aquest... Ara, jo també som dels que penso que és molt difícil de poder governar en una situació tal, diguem-ne,
amb el nivell d'acceleració i de moviment que hi ha, és molt difícil governar un any, sis mesos, etcètera, si no tens una data molt concreta per fer unes eleccions autonòmiques. Llevat que canviïn, diguem-ne, hi hagi una possibilitat diferent. Plantegem-ho, vull dir, hi ha terminis, possiblement el govern ha presentat pressupostos, s'ha de tramitar, si no es pot tramitar, doncs això sempre políticament es veu com una de les causes de...
els haurà de prorrogar durant un any i per tant, però a més a més tindrem tot aquest garbuig de nades i vingudes per tant, jo soc dels que penso que tot i que l'opció que crec que li aniria millor seria fer-les després de les generals i jo crec que les veurem les veurem en aquesta primavera o al final de l'hivern jo estic d'acord amb aquest tema, encara que sigui jo una situació que a mi em sembla que no sé si no s'ajudarà, però en tot cas a veure, aquestes són unes eleccions
normals, que s'utilitzaran per... Però són eleccions normals, seran eleccions autonòmiques anticipades. No, perquè és que és una figura que no...
que millor que no la fem servir perquè les comparacions internacionals són molt complicades. Normalment són eleccions molt presidencialistes i on només hi ha un candidat amb molta força i la resta no hi és. Aquí tenim un sistema que és parlamentari i, per tant, no tenim aquesta llei. M'ha de quedar molt clar el punt perquè la comunitat internacional no ens acceptarà si el sí no és molt clar. Jo crec que sí. Per exemple, tu deies una cosa que és veritat.
possiblement amb un plantejament de dir anem a un estat sobirà hi ha més gent que pugui trobar-se identificat perquè no condiciona la segona però el missatge clar que demanarà a tothom i que no sé quants no és aquest és què faig amb aquest estat sobirà
El faig independent o no el faig independent? I, per tant, aquest segon pas no pot quedar expenses. A veure, si vols plantejar aquest tipus d'eleccions, si plantejo les eleccions normals on cadascú planteja el seu programa, pot haver-hi alguns que es quedin aquí. Se'ns acaba el temps, eh? Però no crec que sigui suficient, eh? Queda mig minut, per tant, doncs hem de... Hem d'esperar el dia 25. Hem d'esperar el dia 25, a veure què passa, no? Faig una intervenció amb això, només per dir que, Maria, tu som... Bueno, em sembla que no ho veus prou clar, perquè Convergència té una...
La Unió té una mà dreta que li diu que ha de ser així. És a dir, i no vol plantar la independència. Però en aquest país la gent... Escolta'm, que no se m'entén malament. No, no, no. Us ha de tancar el micròfon. L'haurem de continuar fora de l'antena. Tornem dimarts que ve. Gràcies a tots tres. Que vagi bé i bon dia. Bon dia. Catalunya Informació
Són les dotze. Han detingut a França el company sentimental de la turista francesa de 19 anys que diumenge passat va aparèixer morta en una habitació d'un hotel de Barcelona. El noi de 24 anys és el principal sospitós d'aquest crim.
El Front Popular per l'alliberament de Palestina reivindica l'atac a una sinagoga de Jerusalem en què han mort quatre israelians i vuit més en resultat ferits. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, adverteix que Israel respondrà a l'atac amb mà de ferro.
La magistrada del Tribunal Suprem, Margarita Robles, veu amb preocupació el procés català perquè creu que s'està judicialitzant un problema simplement polític. Robles considera normals les discrepàncies entre el fiscal general de l'Estat i la Fiscalia Catalana.
Cent advocats catalans van vigilar de forma voluntària una de cada sis meses del 9-N per comprovar-ne les garanties democràtiques. En els mil informes que han elaborat conclauen que el procés va respectar totes les normes i que era impossible transgredir-les.
o sigui que ja han començat les prospeccions per extreure petroli en aigües de les Canàries. La companyia assegura que emprèn aquestes operacions amb totes les mesures de seguretat. Recordem que aquestes prospeccions per buscar hidrocarburs han provocat un gran nombre de protestes.
L'Ajuntament de Barcelona reclama a trànsit que s'exigeixi també carnet específic per motos de baixa cilindrada que ara es poden portar amb carnet de cotxe. Ho plantegen després de comprovar un fort increment de morts en accident de moto a la ciutat de Barcelona.
Crida urgent de la canera del canó al Sagrià per trobar famílies d'acollida temporal pels cinc cadells de gos salvatge capturats ahir. Mentrestant es continuen buscant els gossos adults que van atacar una granja de serós i van provocar la mort de més de 200 ovelles.
I avui es publica el nou disc del grup per adolescents One Direction i la banda sonora de la nova entrega de la saga Els Jocs de la Fam. També arriben a les botigues noves cançons de Brian Ferry, David Bowie i un disc d'homenatge a Paul McCartney. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars.
Barcelona aspira a acollir el Mundial d'Atletisme del 2019. La Federació Internacional haurà de decidir entre la capital catalana, Eugín, als Estats Units, i Doha, a Qatar. La decisió final es donarà a conèixer a partir de la 1. La candidatura barcelonina espera que l'experiència en grans esdeveniments faci decantar la decisió per Barcelona.
Ràquidit s'incorpora a l'entrenament del Barça per rebre el Sevilla. Sergio, Rafinha i Matíe s'entrenen amb el grup sense l'alta mèdica. Montoya i Niesta fan treball específic. També hi ha els jugadors del filial Munir, Sandro, Samper i José Suárez. I a tres quarts de nou, cara a cara de Leo Messi i Cristiano Ronaldo, l'Argentina i Portugal juguen un amistós avui a Old Trafford quan falten pocs dies perquè es tanquin les votacions de la pilota d'or. Altres amistosos d'avui, Espanya-Alemanya, en què podria fer el seu debut el porter de l'espanyol Quigo Casilla.
Aquí el temps al dia serà molt tranquil, farà sol a tot arreu i el vent tendirà anar fluixant. A la tarda arribaran alguns núvols prims poc importants i les temperatures diurnes s'aniran recuperant. Algunes màximes poden arribar als 18 o 19 graus. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. El diumenge se celebra la segona marxa del Vas Llobregat contra la violència masclista. El proper 25 de novembre és el Dia Internacional contra la Violència envers les Dones i a Sant Just aquest mes és un mes de conscienciació sobre la causa. Per això s'organitzen diferents activitats i aquesta marxa és una de les més destacades. 11 municipis de la comarca hi participaran. La trobada a Sant Just serà dos quarts de 12 del matí a la plaça del Gualden.
Des d'allà es caminarà per la carretera reial amb el grup de dones que vindran des d'Esplugues fins a arribar a l'acte central de la jornada, al Parc Torreblanca. Allà, la guanyadora del Premi Delta 2014 de narrativa escrita per dones, Sònia Martín, llegirà el manifest contra la violència masclista. També alumna de l'Institut de Sant Just llegirà els noms de les dones que han mort enguany a mans de les seves parelles o exparelles i, per últim, Clara Granados, veïna i alumna de l'Institut, interpretarà quatre cançons pròpies contra la violència envers les dones, acompanyada de la seva guitarra.
Més coses, el desembre començarà la remodelació de la plaça de la Pau. Serà una obra curta que consistirà en retirar les rajoles grises que ara estan aixecades i canviar-les per un asfaltat especial. Aquesta és una de les obres més immediates que es faran a Sant Just. L'any que ve està previst augmentar el pressupost per les inversions a la via pública, però serà un increment lleu. Segons l'alcalde Josep Perpenyà, els darrers anys els governs municipals han passat d'invertir 8 milions d'euros en actuacions als carrers de Sant Just
a només destinar-ne quatre. Per això assegura que el 2015 hi haurà obres que no es podran tirar endavant, tot i saber que els veïns les reclamen des de fa temps.
I un apunt més per recordar-vos que el musical Mamma Mia arriba diumenge a Sant Just. La companyia de teatre mater de l'Avenç d'Esplugues portarà a sobre de l'escenari de la seda gran de l'Ateneu aquest musical basat en les cançons del grup Sue Cava i les entrades ja són a la venda. Les podeu comprar a la secretaria de l'Ateneu de forma anticipada per un preu de 10 euros per al públic en general, 8 euros per als socis i sòcies de l'entitat i 6 euros per als menors de 12 anys. Mamma Mia es representarà diumenge a les 6 de la tarda, com dèiem, a l'Ateneu.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Once there was this kid who got into an accident and couldn't come to school. But when he finally came back, his hair had turned from black into bright white. He said that it was from when the cousin smashed his soul.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I lurched all over the church floor You couldn't quite explain it They'd always just gone
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Just a la fusta, el magazín del matí.
Fins demà!
Un minut i un quart d'una del migdia. Aquesta hora, com cada dimarts, el que fem és parlar de l'almanac del Cordill, com sempre, amb el Pep Quintana, per repassar què és el que ens explica relacionat amb aquesta setmana. Per això el tenim ja a punt i el salutem. Molt bon dia, Pep, què tal?
Bon dia, Pep. Hola, bon dia. Avui estàs una mica constipat, no, em sembla? Ui, sí, fa tres dies que no surto de casa. Sí? He sortit avui per fer... Per fer el programa, eh? Per tant, doncs t'ho agraïm, t'ho agraïm i els audients t'ho agrairan, també. A veure, què ens portes d'aquesta setmana de tercera de novembre, no? Sí, sí, però vinculat amb la setmana que tenim. Sí, estem enllestint totes les setmanes ja de l'any, eh? Ja ens en falten poques.
Aquesta setmana, del 17 al 23, ens diu, per exemple, comencem pel centoral, perquè sempre ens va bé per fer aquelles felicitacions als amics i coneguts, no?, i saludats. El 17 dilluns, Saniscla, Santa Victòria, Santa Hilda i Sant Gregori. Això d'Hilda, també com que va amb vac, podia ser Hilda, però... Ah, es pronunciaria en principi sense l'H, no? Sí, està clar, Santa Hilda...
El dimarts, que és avui, Sant Romà, Sant Aureli, Santa Alda i Santa Carla. Dels que hem dit el primer dia, doncs no sé si Victòria, en tenim de Victòria, si coneixem alguna Victòria. Gregori, també podem conèixer algun Gregori. Més difícil, però... Sí, dels coneguts no. Romà, teníem un bon amic abans, Sant Romà.
que va morir. Li dèiem el Rus, si recordeu, que venia per aquí a la missora també. Aureli, Alda, Carles, també Carles, també en tenim. Sí, d'aquests n'hi ha molts. Dimecres, en Fost, deu ser de Capcentelles, dic jo.
Màxim, Crespí i Abdias. Val. Una mica difícil. Sí, sí, que ets una mica complicat, eh? I dijous, Sant Benigne, Sant Octavi i Sant Fèlix. Molt bé. Octavis, en conec també, no? Molt bé. Benigne, ja no tant. Què més? I divendres. Maur, Pietat, Gelasi i Honori.
Una mica més complicats, també. Compliquem una mica, eh? Maur, hi ha un monjo de Mossadrat que diu Maur Maria Boix. Però pocs més, exacte. Pocs que jo conegui, eh? Molt bé. I aviam el dissabte. Cecília, Serena, Roger i Filamó.
Santa Rassília, que de fet és la patronal de la música, aquest el coneixem més tots. Sí, tenim precisament una trobada aquest dissabte, un taller de Camp Gregorià. Aquí a Sant Jusk? No, el farem a Barcelona. Molt bé. I doncs Serena, no en conec cap, Roger sí, Filamó, Filamó, que és aquell del Taveu.
No ho sé. Ah, clar, sí, sí, sí, quadreria, no? Mortadelo i filamunt. Exacte, sí. Segurament deu ser aquest traduït en català i tant. Deu ser aquest i tant. I diumenge per acabar ja la setmana, Lucrècia i Climent. Molt bé. I aquí ja tenim, doncs, tot el centoral. Tot el centoral repassat de la setmana. Què més tenim aquests dies? Mira, coses d'aquelles del camp, per exemple. Sí, curiositats de l'època. El temps de collir olives.
És ara? És ara. Molta gent ha recuperat el cultiu d'oliveres. Jo tinc una olivera a casa i justament no sabia quan s'havien de recollir, per tant m'ha anat perfecte avui l'almanac. Perquè les veia, dic, i ara què estan? I les pots moldre amb fred, ja veuràs. Sí, això serà més complicat, però sí que almenys sé que les puc treure. Avui m'ha anat bé l'almanac del cordill. Molt bé. Doncs diu, molta gent ha recuperat el cultiu d'oliveres, s'ajunta la família al voltant d'un bon esmorzar d'arangada...
Pa i raïm. Has menjat mai? Arangada, pa i raïm? No. És boníssima. Sí? Recomanable. Arangada, pa i raïm. I després, abatre oliveres, olives, vaja. A més, entre amics es pot compartir un petit molí per fer oli de primera premsa amb fred. Molt bé. Els bolets són un producte d'estació. És l'època. Però es poden menjar tot l'any gràcies a les conserves. També en podem congelar o assecar.
L'altre dia vaig dessecar uns buxernons que tenia de la Cerdanya, boníssims, amb uns macarrons i la cosa va, en fi, fantàstica. Montblanc conserva 25 torres del seu recinte murallat amb una alçada mitjana de 16 metres.
He tingut l'ocasió els últims 3 o 4 anys d'anar cada any un dia a Montblanc per una qüestió musical i després els guies de la ciutat ens porten per Montblanc i realment és un recinte molt ben conservat, cada vegada més recuperat i us el recomano. Perfecte, doncs ens apuntem. Sí, ens apuntem. A l'hivern les gallines ponen menys ous.
Per això, en alguns corrals els posen llum artificial i música, també. Home, sí, sí, és aquest tema d'aquestes gallines que no dormen mai, no? Exacte, no dormen mai, pobres. Diu que necessiten entre 16 i 18 hores de llum al dia per mantenir la producció.
Ja ho vinga, saps? Déu-n'hi-do. Diu, si el món és rodó, no sé què és caminar endavant. Això ho deia Facundo Cabral, un poeta i cantant sud-americà. Tu he imaginat el món, no? Vas endavant, si és rodó, què avances? No, no, és veritat, és una bona manera de plantejar això. Diu, Aurora, la dels dits, color de rosa.
Mira, és el seu sant, no?, aquesta setmana. Posetes que posen així, no? Diu, és una medicina pels ulls i per l'esperit mirar com surt el sol en el moment calmat de l'aurora. I aquests dies, realment, s'enveien unes fotos del cel a primera hora fantàstiques. Per tant, doncs, seria un exercici. Ja estàs llamada, a aquesta hora? Jo no, jo les viro després, les fotos. Ah, això, les ves a la tele, no? Sí, exacte. Jo tinc la sort, ja ho t'he vist, al milanari. Et lleves d'hora? Que no, que no, no en llevo d'hora, però...
Mentre en el raig de sol, l'habitació... Home, això està molt bé. Durem de ponent a est a ponent, i al matí és espectacular, eh? El cel, com queda amb els núvols, aquell raig de sol, aquella vermelló, fantàstic. Sí, sí, la llum d'ara del novembre realment val la pena aprofitar-la. Diu, això carrega d'energia...
l'esperit per durant tot el dia. Per grecs i romans, l'Aurora és una deessa, germana del sol i la lluna, que cada dia vola anunciant la sortida del sol.
El gran poeta Homer s'hi refereix sempre dient que té els dits rosats. Molt bé. I fins aquí tenim això. Perfecte. L'almanac del Cordill. Tenim frase aquesta setmana? Tenim una frase. A veure, la renovarem. Sí. No et convenç, veig. No, no, Déu, ni duret. N'he descartat bastantes. Sí? Quantes en portes? No, no. Una i prou. Ara en porto una i mitja. Ah.
No, vull dir una i una altra per comparar. Però no et convenç l'altra, segur. No ho sé. A veure. Aquesta és així, és molt sentida, Dó. Diu això. Un animatrista pot matar-te més de pressa, molt més de pressa que un german.
Déu-n'hi-do, no? És punyent. És punyent. Sí, sí. Aquesta és la que has triat. Sí. De qui és? És de Johann Steinbeck, novelista nord-americà. Ens convida a estar una mica més alegres, no? Evidentment. Diu, una animatrista pot matar-te més de pressa, molt més de pressa, que un germen. És que, esclar, estar amb algú que té l'animatrista és... És difícil, segurament. Difícil conviure-hi i ja està. Però hem d'aprendre a estar tristos, també, eh?
No, no. Cuidado, la tristesa és un factor importantíssim a tenir en compte, però no estar trist. Permanentment, això és veritat. Em sembla bé, doncs va. T'aprovo la frase, Pep. Gràcies, molt amable. Perfecte. Després la penjarem a la redacció. Que vagi bé i fins dimarts que ve. Bon dia.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Sis minuts i dos quarts d'una del migdia. Aquest hora parlem del món de l'empresa Sant Jus, com fem descobrint diferents models de negoci ubicats aquí al municipi. Avui parlem amb Antoni Stahun, director general de Fatro Ibérica, una filial espanyola de Fatro SBA, una empresa italiana dedicada a la venda de productes farmacològics per animals. El tenim aquí al Jus de la Fusta. Bon dia, bons dies. Molt bons dies.
Per parlar una mica, coneix una mica més aquesta empresa, que és filial d'una empresa més grande, no? Sí, bueno, Fattro Ibérica surge de la unión de lo que eran anteriormente la división veterinaria, de laboratorio suriac, muy dedicados a, bueno, totalmente introducidos en el mercado humana, y una empresa italiana dedicada solo al mercado de la veterinaria, que, bueno, se juntan y decidieron poner su filial aquí, en Sant Just.
Y, por lo tanto, se dedican a productos relacionados con el mundo veterinario, pero enfocados hacia particulares, hacia clínicas veterinarias. ¿Cuál es el mercado? Al ser un laboratorio farmacéutico veterinario, todos nuestros productos van orientados para animales y tenemos un rango de productos para mascotas, perros, gatos, etc.,
y para animales de producción, que es el segmento más importante. Y dentro de los productos tenemos todo tipo de antibióticos, antiparasitarios, todo tipo de medicamentos. La verdad es que la gente alucinaría mucho si conociera todo el Bade Mecun y toda la cantidad de productos que hay para cuidar todo tipo de animales. Que es más que para una persona, ¿no me imagino? En algunos casos, cuando uno entra en un hospital de pequeños animales...
y ve todas las salas que hay de radiología, de TAC, de rayos X, laboratorio, etc., pues yo no sé si en todas partes hay centros tan bien preparados y tan bien acondicionados para el tratamiento de personas.
I estem parlant, per tant, d'aquesta empresa. En vostre web teniu un lema que és la solució més adequada en mans del veterinari. És un poc l'espírit que vols transmetir amb vostra empresa. Bé, està bastant pensat l'eslògan. Parlem de solució perquè no únicament són productes, encara que el que es comerciza són productes, és tot un tipus de col·laboració amb els veterinaris en la seva formació...
en la colaboración de su desarrollo como negocio y que puedan trabajar en las mejores condiciones y centrarse en lo que es su principal focus, que es el cuidado de mascotas. Y hablamos del veterinario porque entendemos que es la figura clave en todo lo que es el cuidado de la ganadería o el cuidado de los animales. Luego hay muchos productos que a lo mejor no tienen que ir por el cauce veterinario, etc., pero entendemos que es el veterinario el que como prescriptor, como conocedor de la mascota,
pues entonces es el que mejor puede hacer un buen diagnóstico y para nosotros es el referente. Y además todo nuestro esfuerzo es en vincular a los particulares. Por supuesto en el mundo de la ganadería el veterinario está totalmente implicado y es el que...
decide, prescribe y dirige toda la actividad sanitaria. Pero en el mundo de los particulares, de las mascotas, pues también creemos que debemos de fomentar la figura del veterinario como elemento clave para que cada uno pueda disfrutar al máximo de su mascota.
Como alguien de referencia, ¿no? Como pasaría con un médico, ¿no? Pues también en el caso de las mascotas también el veterinario sea alguien de referencia a quien dirigirse cuando pasa algo, ¿no? Sobre todo en el sentido de que, bueno, es una figura de proximidad en la cual pues es interesante acudir a menudo cuando hay cualquier dificultad con la mascota, con el perro, etcétera, en prevención de males mayores, ¿no?
Y para todo el tema de vacunaciones, de parasitaciones, etc. Y una mascota bien cuidada es una mascota que da muchas satisfacciones y que a la larga es un elemento más de la familia.
Y entendemos que para poder obtener satisfacción y placer y estar a gusto, pues la mascota tiene que estar bien cuidada, ¿no? Estem parlant del món de l'empresa Sant Just aquí, el Just a la Fusta. Avui estem parlant amb Antoni Estagún, director general de Fatro Ibérica, que al principi ens comentava que és una filial, una empresa italiana, i que té aquesta filial aquí, Sant Just. ¿Por qué se decidió ubicar en Sant Just?
Bueno, Sanyous tiene un montón de ventajas y la verdad es que hasta que uno no lo conoce bien no se da cuenta, ¿no? Pero su ubicación cerca de la autopista es muy importante porque nosotros viajamos bastante, etc. Y la ubicación cerca del aeropuerto, al ser una filial de una empresa italiana, pues también hace que las conexiones sean inmediatas, ¿no?
Yo soy de Huesca, por ejemplo, y llevo muchos años aquí, pero siempre digo que Huesca está lejísima de todas partes, porque cualquier desplazamiento de un vuelo de una hora o de hora y media se traduce en un día entero. Y el hecho de estar muy cerca del aeropuerto te permite hacer vuelos en el día, etc., y es muy interesante. Y luego las facilidades que hemos encontrado en el Parque Empresarial de Diagonal, unas buenas plazas de parking, una buena cobertura a nivel de restaurantes,
Seguridad absoluta, un emplazamiento tranquilo, con mucho espacio y con mucha luz, etc. Y la verdad es que estamos muy a gusto. Es un sitio muy agradable. Desconocíamos antes de decidir dónde ir, pero que una vez que ya estamos ahí, pues es muy agradable.
¿Cuánto hace ahora que estáis aquí en San Just? Ya hace 10 años. Nosotros llegamos cuando, antes de empezar a construir el hospital del Valle Obregat, que entonces aparcábamos ahí, etc. Y fuimos viendo cómo se fue construyendo el hospital, luego la instalación para ciclismo, etc. O sea, que realmente hemos ido viendo cómo la zona se ha ido desarrollando a nuestro alrededor...
Y bueno, pues estamos muy a gusto. Claro, y en los últimos años que también ha crecido bastante, ¿no? Supongo que la fase en la que se encuentra ahora no tiene nada que ver evidentemente con hace 10 años, pero tampoco con hace 3 o 4 años. Me imagino que también ha aumentado el número de empresas que han venido, ¿no? Sí, hay muchos locales. Bueno, la crisis ha sido difícil para todos.
Hay muchas empresas reacias a salir del centro de Barcelona, pero indudablemente hay muchas más empresas que antes y se han ido instalando, también se han ajustado un poquito los precios, etc. Y bueno, pues hay actividad empresarial en la zona y eso pues siempre ayuda. Nosotros además siempre tratamos de buscar proveedores lo más próximos posible, soporte informático, suministros...
porque la proximidad es interesante. Y hay oferta en este sentido. Hay oferta y bienvenidos todos los que vengan ahí a trabajar y ayudar. ¿Cuántos trabajadores tenéis en vuestra empresa? Tenemos 27 trabajadores repartidos por toda España. En la oficina central hay unos 10 y el resto son comerciales que están repartidos por toda España tanto para atender a grandes animales como a mascotas.
10, por lo tanto, aquí en San Just, es aquí la oficina central, ¿no? ¿Ha crecido durante este tiempo, desde hace 10 años hasta ahora, o se ha mantenido en estos 10, se ha reducido? ¿Cómo ha evolucionado? Bueno, nosotros hemos crecido, hemos vivido en estos 10 años todas las dificultades de la crisis...
Sí que es cierto que en el mercado de grandes animales la crisis empezó anteriormente, todo el tema de porcino, leche, etc., vacuno de leche, pues empezó antes, con lo cual cuando llegó la crisis fue lloverso remojado, entonces pasamos bastantes dificultades. Y es cierto que ese mercado se ha recuperado antes que a nivel macroeconómico.
En el mercado de pequeños animales, de mascotas, pues está más vinculado a la situación macroeconómica, porque es la economía de las familias, entonces la crisis apareció más tarde y todavía estamos viendo los últimos coletazos. En cualquier caso, nosotros en nuestro sector vemos muy resuelta la crisis ya, está muy enfocado y llevamos... Es otro tempo, ¿no?, distinto de otros sectores. El último año y medio los crecimientos han sido de dos dígitos...
Nosotros hemos incrementado plantilla. Es cierto que en el momento de más crudeza, hace tres años, cuatro, percibimos que habría luz al final y apostamos por una línea nueva de productos, por incluir más gente. Y bueno, pues ahora estamos viendo que es más fácil, que ahora que viene el viento a favor, pues estamos creciendo bastante, o sea que muy contentos.
Y en los momentos complicados, en los momentos de crisis, ¿cuál es la manera de intentar tirar adelante y tener esta visión también de no, no, hay luz y por lo tanto podemos apostar por esto? Porque supongo que es difícil gestionar estas situaciones, me imagino que también es clave para seguir adelante cualquier tipo de empresa.
En el momento de crisis, el nerviosismo le entra a todo el mundo. Lo primero es ajustar costes, indudablemente. Y es cierto que anteriormente hubo unos años de una bonanza y un poco de ligereza en asumir costes que luego en la hoja de cálculo todo se aceptaba. Pero inicialmente lo primero que se hace es ajustar costes, racionalizar mucho toda tu estructura.
y tener muy claro cuál es tu idea de negocio y tu concepto. Entonces, teniéndolo muy claro y apostando por esa fórmula y cuál es tu posicionamiento, tu imagen, tus productos, cómo vas a distribuirlos, en qué rango de precios, etc., pues, bueno, si uno lo tiene claro y apuesta por ello, pues es más fácil.
Pero, indudablemente, lo primero que las compañías hacen es racionalizar costes porque lo primero que se afecta es la venta, los márgenes y la última línea es la que, a nivel de la propiedad, pues siempre tiene más visibilidad, ¿no? Claro. A veces también en estas entrevistas con empresas preguntamos por el apoyo que se recibe de la administración. Hay gente que dice que no hace falta apoyo de administración. Hay gente que dice que hace falta más. No sé en vuestro caso cómo lo veis.
Bueno, nosotros somos una empresa que todo el apoyo bienvenido sea, eso está claro, ¿no? De la administración, al estar en un sector regulado, como es el de la venta de medicamentos, los productos no son de libre venta, sino que tienen que estar autorizados, registrados en la agencia del medicamento.
con la complejidad que supone la diversidad en España de distintas regulaciones, etc. Nosotros a la administración solo le pedimos estabilidad, un marco estable, ¿no? Que ahora es lo más complicado y que es lo que más está costando conseguir. Pero un escenario estable donde hay estabilidad tanto legal como institucional que deje trabajar y que deje que cada uno con su proyecto y con su fórmula de negocio tire adelante, ¿no?
Entonces, ahora no son buenos tiempos para este tipo de intención que tenemos nosotros, en el que nosotros que comercializamos productos del 80% fuera de Cataluña, pues nos vemos que hay mucha tempestad alrededor que no facilita. Y además...
en contraposición con hace unos años que realmente era lo contrario. Y Barcelona tenía mucha pujanza y tenía mucho interés y tal. Y ahora todo esto no está ayudando. Entonces, lo único que pedimos es que no pongan palos a las ruedas.
Pues hemos descubierto un poco más hoy cómo funciona esta filial de Fatra Ibérica, aquesta filial que está justamente ubicada aquí a Sant Just, una filial d'una empresa italiana dedicada a la venda de productes farmacológics per a animals, i ho hem descobert amb el seu director general, Antonio Stagún. Muchas gracias, moltes gracias. A vosotros, por favor. I que vagi bé, bon dia. Muy buenos días.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Dos quarts i mig d'una del migdia, i aquesta hora el que fem és saludar la Sílvia Masmitjà. Bon dia, Sílvia. Bon dia, Carme. Et vull quedar en despatx del carrer Muntanya número 2 d'aquí Sant Just per parlar, com cada setmana, de diferents qüestions vinculades al món jurídic. Avui el que fem és parlar d'actualitat, perquè aquests dies, sobretot d'ahir, dilluns, no hem parat de sentir aquesta entrada de Josep Lluís Núñez de la presó, que les fotografies han donat bastant la volta una mica per tot arreu,
D'una banda, perquè és una persona gran, però sobretot, i crec que també d'important, perquè semblava que formava part d'aquest tipus de persones intocables, no? Sí. I que deies que, bueno, encara que el jutgessin, mai entraria a presó. Doncs sí, bueno, han entrat ell i el seu fill. I el seu fill, exacte. Exacte. Sí, la condemna de presó és de dos anys i dos mesos, i, bueno, el primer... Tot i que ja s'està dient, no?, que dos anys i dos mesos no s'arribarà, no?
No, ara comentarem diferents aspectes. Digues, digues, perdona. Però el que volia remarcar, no, perquè és una cosa que de tant repetir a vegades en temes penals, em sembla que tu ja saps el que és, el tema de no tenir antecedents penals i superar la condemna als dos anys de presó. Aquests dos mesos ja impliquen. Exacte. Si fos dos anys i un dia, entraria. Com que són dos anys i dos mesos, evidentment, han d'entrar, han de complir la condemna de presó.
Un cop arribem a aquest punt, la part ja se l'ha condemnat, ja s'ha executat la sentència i un cop entra a presó entren en joc un dels altres tipus de lleis, perquè dintre de presó ja entra en funcionament el que és el dret penitenciari.
Això, evidentment, és una especialitat dintre del món del dret. No tothom té l'experiència o els coneixements del dret penitenciari. Jo tinc la gran sort de tenir l'experiència d'haver treballat a Brians 1 i 2 i llavors...
El que sí que puc dir, d'entrada, el tema de l'edat que comentaves. Entra o no entra? Doncs mira, no hi ha edat. No? És que jo recordo que quan li van fer el primer judici era fa 3 anys i estava treballant en un altre metge més gran i que es comentava això de les deia no, no, val, però no aniria a presó perquè ja supera els 80 i tal. I per tant no hi ha edat. No hi ha edat per entrar a presó. El que sí que n'hi ha és que la llei, aquesta que parlem que entra dintre del dret penitenciari i dintre del codi penal es diu que superat els 70 anys...
Ja sigui, o bé que quan poses el peu a dins, tens més de 70, o que dintre de presó compleixes els 70 anys, un cop superes aquesta edat, sí que tens un tipus de beneficis o preferències que et poden donar el que es diu en dret penitenciari el tercer grau o la llibertat condicional. Ja explicarem aquests dos conceptes que volen dir.
Llavors, què passa? Que ell, encara que tingui 83 anys, ell entrarà a presó. El que passa és que, com que té més de 70, i un altre requisit també perquè se'ls apliqui aquests dos tipus de peculiaritats, de beneficis, és o tenir més de 70 o tenir una enfermedad greu. No sé si et sona que alguna vegada també algun polític o algun empresari ha al·legat que estic molt malalt
i llavors que se m'apliqui aquest tipus de règim. Què vol dir? A veure, quan una persona entra a presó, el primer que es fa... Tampoc ho conec per dins perquè no he treballat a dins, però més o menys aquest és el protocol. Es fa una sèrie de reunions o d'entrevistes entre el que és l'equip tècnic o l'equip directiu, que està format per educadors...
per algun psicòleg, per funcionaris de la presó, que el que faran és estudiar el cas, cas per cas, d'acord? Quin tipus de delicte s'ha comès, quant temps de presó té aquella persona, etcètera. Si, per exemple, i això és una cosa que...
Mira, volia comentar i ara m'ha vingut al cap. El tema dels diners. Els tornaran o no? Perquè jo, en cap notícia, he llegit si els tornarien, que em sembla una de les coses molt importants. Per exemple, si hi ha una reparació del dany, si hi ha una indemnització, si s'han tornat aquests diners, llavors això tot suma perquè es valori en quina situació
es regula o es registra aquella persona dintre de presó. Què vol dir? Es diferencia entre tres tipus de graus, que és el primer, el segon i el tercer grau. El primer grau són els presos que són delictes molt homicidis, violacions, els perillosos, per entendre'ns. Després el segon grau és la gran majoria, i després vindria el que és el tercer grau. El tercer grau
no t'ho donen d'entrada. Però, què passa? Com que el senyor Núñez sí que compleix, té més de 70 anys, se li podria aplicar aquest tercer grau només a entrar. Només pel fet de tenir aquesta edat. Exacte. Però, és el que diem, un cop entres, hem d'haver-hi aquesta sèrie d'entrevistes perquè et donin el tercer grau. Hi ha d'haver una resolució del centre penitenciari que et digui que et donen el tercer grau.
també vull fer un petit parèntesis, no? Perquè a vegades m'he trobat amb casos de presos que porten un mes, mes i mig o dos mesos, esperant la seva classificació. A veure quan triguen, porta dos dies, no, avui? A veure quan triguen a classificar, perquè quan més triguin... Jo m'imagino que sí. Però quan més triguen, doncs, més dies passarà a presó. Perquè què passa? Si avui mateix li donessin el tercer grau,
A mi em semblaria que segurament hi ha molts presos que estan allà interns i que s'hi ha donat una preferència que no té sentit, perquè la llei no dona preferències pel tipus de persona que entra. I de què pagaria? Dels seus advocats? De què és qui és? De contactes? De qui és.
D'aquí és, si resulta que en una setmana tenim la seva classificació, està clar que dintre de la presó els funcionaris han agafat el seu expedient al primer perquè segurament hi ha presos que han entrat abans que ell i que no estan classificats. Això ho tinc claríssim. Però, bueno, mira, si ho classifiquen en aquests dies...
li donarien el tercer grau. Què implica aquest tercer grau? Doncs implica que només passa dintre de presó 8 hores al dia i el normal és que aquestes 8 hores es compleixin només per la nit. Va a dormir a presó i prou. Exacte, durant el dia te'n vas i per la nit vens a dormir. Què passa? És el que deia més atípic, el tercer grau te'l donen quan tu ja tens una trajectòria dintre de presó.
Tu, tan classificat, imaginem que el que es veu més és un segon grau, després, segons la conducta, segons la trajectòria, segons moltes coses, es valoren i et donen un tercer grau. I també el normal és que la gent que entra és més jove i, clar, el que fa quan surten de presó, aquestes hores que estan fora, és per treballar.
Però, clar, jo em plantejava aquest senyor ja treballar allà amb l'ada que té, no ho sé, estarà jubilat. Llavors, què farà? Llavors, no sé això com ho articularan, anirem veient a veure les notícies, què és el que ens van informant, però en principi el tercer grau implica això, només anar a dormir.
I, clar, també et parla la llei que no expressament ha d'anar a un centre penitenciari. Hi ha com unes unitats dispositives que se li diuen que són centres on aquests interns o aquests presos van a dormir, però no cal que entrin dintre de la presó.
Per anar a dormir. D'acord? Per tant, hi hauria una mica de matís, també, no? Sí. A veure si hi ha d'anar a quatre camins, que és el que ha fet ara, perquè, clar, l'ingrés directe és aquí, però fins que el classifiquin a veure què passa. Si li donen el tercer grau, potser a dormir se'n va a un altre lloc, no a quatre camins, precisament. I també una altra peculiaritat és que no només són les vuit hores aquestes d'anar a dormir, sinó que des del divendres de les quatre a la tarda fins al dilluns a les vuit del matí tenen tots els caps de setmana lliures.
Això sembla horari quasi laboral. Més d'un li agradaria tenir aquest horari laboral. En fi, doncs aquesta seria la particularitat. Que no sabem si encara li donaran. No sabem, però segur que ho demanaran. I si li donen el segon grau, segur que els advocats el que faran, perquè això és un procediment, el que dèiem del dret penitenciari. Què passa? Que a mi, al centre penitenciari, la direcció del centre em classifica. Imagina que classifica en segon grau.
Jo, contra aquella resolució administrativa, puc presentar un recurs. Puc presentar un recurs al mateix centre directiu o bé directament anant al jutjat. I aquí també, molt important, perquè és molt desconegut aquest tema, és que hi ha uns jutjats especialitzats. Es diuen jutjats de vigilància penitenciària.
i llavors el recurs ho veurien ells que són una instància superior són jutges i en funció de la seva resolució li podrien donar el tercer grau si no fa el centre directament però trigaria més el normal també és que els jutjats també triguin molt també veuríem si també es donen pressa o no en el cas que haguessin de resoldre alguna cosa així
Clar, no, és veritat que aquí hi ha moltes coses, que segurament les veurem ràpid. Jo crec que, Sílvia, que quan això s'ho resolda en tornarem a parlar, perquè és el que parlaríem a partir d'avui. Però, clar, també és veritat que això, estem parlant de Júri Lluís Núñuz, però en cas del fill, aquest tercer grau... No té sentit. No, no, no. I ell sí que es mantindrà a presó, no? Exacte. O sigui, el normal és que el pare s'ho sol·liciti al tercer grau i que li puguin donar pel tema de l'edat,
i que respecte del fill li donin el segon grau. Però també et dic una cosa, també hi ha unes regles del joc, com a tot, en penal, doncs en penitenciari igual. Un cop dintre de la presó, el que deia, si tu parteixes d'un segon grau, pel temps que transcorre dintre de la presó, o sigui, el temps de condemna que tu has complert, doncs pots demanar després el tercer grau. I amb una quarta part de la condemna el pots demanar.
Fem un calcul ràpid. A veure, si s'estan dos anys i dos mesos, fem-ho fàcil. Dos anys, que són 24 mesos. Una quarta part de la condemna vol dir que amb vuit mesos complerts podria demanar el tercer grau. O sigui, de dos anys clavats serien vuit mesos.
complint íntegrament allà, però a partir d'aquí li podien donar el tercer grau i el que parlàvem abans, sortir durant el dia només anar a dormir, tenen dies festius o sigui, Nadal, any nou tot això, ho tenen també com a dies lliures, fora
I simplement això. Després, a part del tercer grau, després hi ha una part que un cop tens el tercer grau, i no sé si també en el cas del pare, amb l'edat, podria demanar el tercer grau i fins i tot la llibertat condicional. Què vol dir? Llibertat condicional ja és...
El normal és que ja és l'última part de la condemna. Per això diem que ningú compleix tots els dies, des de l'inici fins a l'últim dia. Si et demanen 5 anys i 4 mesos, ningú els compleix. No, perquè hi ha una evolució, perquè la llei i la Constitució parlen d'una reinserció social. I això és progressiu. I al principi estàs intern, després et van donar una llibertat progressiva.
I al final de tot, segons la teva trajectòria, com deia abans, segons els tipus de delicte, llavors el que fan és la part final, et concedeixen el que és la llibertat condicional. Què vol dir? Que jo estic en llibertat, però condicionada. És a dir, no te'n pots anar de viatge, per entendre.
No, no. I si et demanen fer alguna entrevista o algun tipus de control, ho has de fer. Per exemple, cas de pressos que són drogodependents. Doncs, bueno, potser aquesta llibertat està condicionada que faci uns controls.
Llavors, ell podria estar fora i no ha complert fins l'últim dia d'entrar a la presó. I després hi ha una altra tècnica que aquesta l'estem adaptant crec que a altres països es fa sovint, que és el tema de la polsera.
que és molt novedosa, no se sent a parlar, però és una polsera, que és com un GPS, que llavors tu... O sigui, se sap en qualsevol moment en ets. On estàs, exactament. Això, no sé si s'ha implantat ja, com que aquesta part a mi se m'escava, perquè tu el que fas és fer judicis i l'execució de la sentència i poc o més.
Però sense parlar, i si estàs ficat una mica en el món aquest i vas per les presons i així, doncs amb el tema de violacions i abusos sexuals. És molt important això de la consera, perquè llavors saben on estàs i tenen un control... Sí, té més sentit segurament en casos d'aquests que no en un altre tipus de delicte. Exacte, sí, sí, sí.
Molt bé, i això es fa en altres països, de moment. Sí, sí, a mi em sona... Aquí encara no. No, aquí ho preveu la llei. I, de fet, crec que es volia començar a fer, el que passa que, com sempre, ens falten els mitjans, els recursos econòmics, per poder-ho portar a terme. A mi em sona, no sé, vaig veure un documental als Estats Units, em sembla que es fa servir, i a Anglaterra també ho tenen.
Vull dir, bueno, és una... El que sí que diu la llei aquí en Espanya és que el pres ha de donar el seu consentiment. Jo suposo que això, clar, com que són les entrevistes que parlàvem abans amb els educadors, amb psicòlegs i tot això, si dona permís, doncs potser diuen, vale, doncs tens una llibertat condicionada en el que et falta de condemna, però amb la polsera. Si tu no vols la polsera, no et donarem la condicional. Clar, clar.
Déu-n'hi-do, doncs, mira, sí, sí, hem descobert arran de tot aquest cas, doncs, moltes coses de com funcionen, que no n'havíem parlat gaire, crec, aquí a la ràdio, de com funciona el tema, doncs, de l'ingrés a la presó, no?, un cop passen aquests dos anys i, en aquest cas, dos mesos, no?, perquè és el que fa, doncs, que sí que s'hagi ingressat a presó, i hem fet serió, doncs, aquest cas de Josep Lluís Núñez per parlar-ne. Verem com evoluciona tot plegat, també en parlarem, aquí, Sílvia, i, en tot cas, la setmana que ve, una altra qüestió vinculada al món jurídic. Sí.
Del tema dels indults també podríem... Perquè, clar, llegint aquesta notícia també he vist que demanaven l'indult, no els hi han donat. Podem parlar també, que és un indult, els tipus d'indults... Perfecto, ens ho podem guardar per la setmana que ve. El tema va de penitenciari i de condemnes. Molt bé, doncs moltes gràcies, Sílvia. Que vagi molt bé i tornem la setmana que ve. Bon dia. Molt bé, Carla, gràcies.
Set minuts i arribem en punt a la una del migdia. És un moment de tanquejar el Just Telefusta d'avui, dimarts 18 de novembre, i ho fem agraint a la gent que ha fet possible el programa d'avui. Música
Per tant, l'Andrea va anar als serveis informatius i a la producció del programa. També avui hem parlat del temps amb el Carles Hernández de Rius, hem en revista de Jordi Mata, autor de 1714 entre dos focs, que a dijous seran dels que conduirà a la taula rodona sobre 1714 i la literatura, juntament amb Patricia Gabancho, en el marc del novembre literari.
Hem fet artúlia política amb la Maria Camps, en Josep Maria Majoan i en Josep Maria Ranyer. Hem tingut també l'almanac del Cordill de la Setmana amb el Pep Quintana. Hem parlat del món de l'empresa, avui descobrint la filial fotroibèrica ubicada a Sant Just amb el seu director general, l'Antoni Estaud. I ara també hem parlat de dret, la secció jurídica que fem amb la Sílvia Mas Mitjà, com cada setmana.
Des de les 10 ha parlat Carme Averdó i tornarem demà amb moltes més coses, com sempre, de 10 a una del migdia. Ara de seguida arriba l'Andreu amb els Injust Notícies. Edició migdia, res més. Que passeu un molt bon dimarts, que vagi molt bé. Ràdio Taspè, 98.1. Ràdio Taspè, 98.1.
Fins demà!
Lately times I want to surrender Your familiar arms I remember
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A l'escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'Esbert. Durant el 8.1. Ràdio d'Esbert. Durant el 8.1.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Els escriptors Jordi Mata i Patricia Gabancho conduiran dijous una taula rodona sobre ficció i assajos al voltant del 1714. Mata i Gabancho parlaran del 1714 a partir de les seves darreres novel·les que fan referència aquell any. S'emmarca en la quarta edició del novembre literari.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimarts 18 de novembre. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
L'actriu Sant Justenca, Clara Segura i els grups Sidoní i Estopa col·laboren amb la xarxa La memòria de les ciutats. És un projecte que coordina a nivell estatal l'Ajuntament i aquesta xarxa ara passa a una altra fase. Diumenge se celebra la segona marxa del Bas Llobregat contra la violència masclista. El proper 25 de novembre és el Dia Internacional contra la violència envers les dones i a Sant Just aquest mes és un mes de conscienciació.
I el musical Mamma Mia arriba diumenge a Sant Just. La companyia de Teatre Mater de l'Avenç portarà sobre de l'escenari de la Sala Gran de la Taneu. Aquest musical basat en les cançons del grup suec ABBA. Les entrades ja són a la venda.
Bon dia. L'historiador i escriptor Jordi Mata i la periodista Patricia Gabancho conduiran una taula ardona sobre el 1714 a Sant Just. És una de les activitats del novembre literari. Entre tots dos, dijous, debatran sobre la ficció i assajos del 1714. Sant Just Notícies.
Jordi Mata és autor de la novel·la 1714, Entre dos focs i Gabancho, de l'obra Les dones de 1714. Segons Mata, en general, l'11 de setembre d'aquell any es coneix d'una manera superficial. Asegura que va ser l'últim acte del que es podia considerar una guerra mundial pel seu temps. Diu a més que la guerra de successió va ser més que una disputa dinàstica. Jordi Mata n'ha parlat al Just a la Fusta. Això que ara últimament s'ha parlat tant, del federalisme, amb fullets o sense, és que hi existia, aleshores, era una monarquia composta amb la qual,
tu tenies un rei en comú amb altres territoris europeus, però tu gaudies del teu territori d'un Parlament propi, d'unes institucions, d'unes lleis pròpies. Clar, el canvi de dinastia comportava o podia comportar un canvi d'aquest paradigma i anar-se cap a un centralisme, cap a un autoritarisme, un absolutisme que a la llarga va ser el que va passar.
Això va ser un dels atonants del conflicte, però, segons Jordi Mata, s'ha d'anar més enrere per entendre tot plegat. Per això, la novel·la 1714, Entre dos focs, és la segona part d'una altra novel·la publicada l'any 2008, que porta per títol Un cadàver exquisit. L'historiador ha donat més detalls. Però aquesta novel·la és una segona part.
és la continuació d'una altra que es va publicar el 2008, que es titulava Un cadàver exquisit, i que parla del període que va del 1698, que és quan encara es viu Carles II, la mort del qual desencadenarà tot el conflicte, fins al 1703, que els catalans, diguem-ne, acceptem Felip V, perquè en principi no sembla que hagi de ser gaire perillós.
L'11 de setembre, doncs, va passar la història com la derrota dels catalans a la guerra de successió, però el cert és que fins a aquella data els catalans havien estat triomfadors en més d'una batalla. Tal com ha explicat Jordi Mata, això també és un altre element bastant poc conegut. Sentim-lo. Precisament el vici de parlar només de l'11 de setembre és quedar-nos amb el tema d'una derrota. I convé precisament revifar tota aquesta història anterior per assabentar-nos que van haver-hi moments d'èxit, moments de triomf. Van haver-hi batalles amb les quals els catalans
guanyen. Quants de nosaltres això ho sabem? Doncs precisament és el que cal amb aquestes novel·les popularitzar, que la gent sàpiga que té una història en positiu, encara que siguem al vessant militar, entenem-nos, però per alguna cosa s'ha de començar.
Jordi Mata i Patricia Gabancho debatran al voltant del tema ficció i assajos del 1714 i al voltant de les seves obres sobre aquell any. Serà dijous, demà passat, a les 8 del vespre, a la Sala Egidor-Consol de Can Ginestar i Sant Marca en la quarta edició del novembre literari. Sant Just Notícies.
Una altra taula rodona, precisament, protagonitzarà la propera activitat del novembre literari. Serà aquest vespre i tindrà com a fil conductor l'obra de l'escriptora Alice Munro, guanyadora del Premi Nobel de Literatura l'any 2013. Avui, la seva editora i la seva traductora en català, Maria Boigas i Dolors Odina, respectivament, conduiran una taula rodona sobre Munro i sobre la seva trajectòria.