i molt específicament l'acció exterior que haurem de dur a terme des de diferents fronts i amb diferents instruments per tal d'anar a explicar al món i preferentment a Europa què és el que volem i la nostra reivindicació de base absolutament democràtica i per tant absolutament legitimada. Per tant, és absurd, és aquesta obsessió per la unitat del govern espanyol.
Jordi Soler, d'Esquerra Republicana, creu que aquesta mesura del govern espanyol vol frenar les aspiracions catalanes. En aquest sentit, ha afegit que hi ha moltes maneres de fer política exterior i que el govern català té un pla de treball que desplegaran els propers mesos. I pel que fa al trànsit, al matí ha estat força tranquil. Comprovem quina és la situació que està ara.
Hola, bon dia. Així és després d'una jornada en general força plàcida. En general parlem ara de fluidesa, de normalitat. Únicament on hi ha hagut alguna incidència encara queden aturades. És el cas de la C58, on a última hora del matí, del matí que portem, hi ha hagut un accident a l'altura de Torrebaró, d'entrada a Barcelona. Encara hi ha un carril ocupat i, per tant, aquí sí que hem de parlar de retencions. Mentre Sardanyola hi ha aquest punt de Torrebaró, ben bé 5 quilòmetres,
de baixada a la capital catalana. També per una incidència que hi ha hagut a última hora a la ronda litoral, ens queda trànsit lent, amb aturades entre el mus de la Trinitat i la Barceloneta, també un tram destacable, sobretot comparat amb el que portàvem aquest matí, en sentit llobregar. És tot des del RAC, bon dia.
Bon dia, us parla Arnau Aymó. Avui a les 9 de la nit, Barça i Madrid s'enfronten a l'anada de semifinals de la Copa del Rei. A les 11 del matí, el Barça viatja a Madrid i ho fa amb totes les estrelles de l'equip, ja que únicament s'han quedat fora de la convocatoria els jugadors del planter Cristian Tello, Isaac Cuenca i Martín Montoya. El Madrid, en canvi, rep la visita de l'actual campió de la Copa amb 5 baixes importants, Casillas, Pepe, Ramos, Coentrau i Di Maria. Tot i les baixes que té el Madrid, el tècnic Blaurana Jordi Roura no se'n refia i assegura que jugar al Bernabéu sempre és difícil.
Jo entenc que la gent comenta, diu que sí, que no sé què, que tenen baixes, que estem molt bé. No, no, no, jo insisteixo. El Madrid en baixes, sense baixes, és un grandíssim equip. Si és que realment estan malament, si és que realment ho estan, encara seran més perillosos. Per tant, jo crec que és un partit molt complicat, com no podria ser d'una altra manera. Anem a jugar amb el Real Madrid a Madrid, i això sempre és difícil. Com és habitual, l'expedició blaurana viatja avui mateix cap a Madrid. L'equip sortirà d'aquí a una hora des de l'aeroport del Prat. I un darrer punt, avui la capitana de l'equip espanyol de natació sincronitzada, Andrea Fuentes,
en una roda de premsa que començarà d'aquí una hora al Car de Sant Cugat els motius de la seva retirada de la competició. Notícies en xarxa.
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui dimecres 30 de gener. Just a la Fusta.
Un programa on començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno perquè ens expliqui què és el que cal saber aquests dies de fer en el municipi. També amb ella farem un cop d'ull a la premsa general del dia per actualitzar-nos de tot el que passa avui, entrevistes també, contraportades, cultura, esports i una mica de tot per posar-nos al dia de l'actualitat. I en aquesta primera hora parlarem també cap a tres quarts d'onze del temps amb la Carles Hernández i Rius,
que ens explicarà quin temps ens espera a les properes hores. A partir de les 11 i 10 entrevistarem Albert Font, que ha escrit de l'Enda Est-Hispanya i que aquest dijous demà impartirà una conferència al nou diàleg per la independència. Parlem del llibre i de la seva manera d'entendre tot el procés de la independència.
I cap a dos quarts de dotze, tertúlia esportiva amb l'Enric Rivel, l'Emilius Casocchi o el Carles Hernández de Rius, avui que justament aquest vespre juguen Barça i Madrid. S'enfronten per la Copa del Rei. A la tercera hora tindrem temps per l'astronomia amb l'Oriol Rigat i també pels vins amb l'Astricolstein, que avui ens parlarà de quins vins estaran en el Barra Llibre d'aquest dissabte, aquest acte que combinarà presentacions de llibres de l'Abreu amb un bon vi.
Just a la posta. Tot plegat a partir d'ana mateix i acompanyant-vos també a través de la música. Avui començarem amb Big Chestnut i el Replenish.
Sittin' in the breakfast room Flippin' to a saucy book Browsing for a bit of titillation That's what you'll do, that's what you'll do Morning is morning on your mouth
Last days of direct sunlight For this part of the house Sha la la la la Sha la la la la Sha la la la la
Sous-titrage Société Radio-Canada
It's not just seems immaculat Fertility's consumed or distressed Sealed with the kitchen soap Cleaning up the breakfast you know It's never finished Till the other's replenished
Fins demà!
Bona nit.
The mattress seems a nightmare you let Until it is consumed or distressed Seal with the kitchen soap Leaning up the breakfast you know It's never finished Until the others replenish
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Passen 12 minuts de les 10, és moment de saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia. I parlar de les notícies del municipi d'aquí Sant Just. Avui començem parlant de... De què ens vols parlar? Perquè no sabia quin era l'ordre.
Del ple municipal, que tindrà lloc demà dijous, el ple municipal de l'any, tindrà lloc, com deia, demà dijous, sí, el primer de l'any, i tractarà diferents qüestions, com cada últim dijous de mes. L'ordre del dia en concret compta amb 14 punts, incluent pregs i preguntes de regidors i regidores i el públic. Entre altres qüestions, es debatrà la modificació del Pla General Metropolità Can Ginestà i el Passeig Sagrera,
I a més, Convergència i Unió presenta tres mocions, una per modificar l'ordenança fiscal que regula l'impost de béns immobles, una altra per reclamar a l'Estat espanyol que no centrifugui el seu déficit a Catalunya i una última d'adhesió a la declaració de sobirania i al dret a decidir de Catalunya. El ple municipal, com dèiem, es farà demà dijous a les 7 de la tarda a la sala de sessions del consistori. L'acte és obert al públic i un cop s'han tractat tots els punts de l'ordre del dia, doncs el públic podrà fer les seves intervencions.
Molt bé, doncs això serà demà dijous, un acte que coincideix amb una altra activitat cultural, social, política, no sabria etiquetar-la. Una mica de tot, una mica de tot. És el nou diàleg per la independència. Sí, i és molt interessant. Demà tindrem aquí Sant Just l'Albert Pont, que és vicepresident del Cercle Català de Negocis i autor del llibre De l'Enda Est i Espanya, un èxit de vendes des del setembre que es va publicar.
Com dèiem, ell serà qui protagonitzarà aquest nou diàleg per la independència, que periòdicament estan just per la independència. Imaginem que l'autor vindrà a explicar de què tracta el seu llibre, de si cal trencar relacions entre Catalunya i Espanya, o si no...
Per què? Què passaria amb Catalunya dins del ci de la Unió Europea? Bé, una mica del que tracta aquest llibre. I aquest diàleg parlant d'emergència serà de matí i dijous a les 8 del vespre a la seda del 50 a Nadia de la Taneu. I bé, doncs d'aquí esperem que el ple vagi una miqueta de cara barraca, no? Perquè si no, no hi arribarem. Serà complicat de combinar-ho, està clar.
Bé, doncs això demà dijous i avui es pot veure una exposició a partir d'avui a Sant Jús. Sí, sobre el públic aquesta exposició que comentes es diu Controles al Casal de Joves. És una mostra itinerant i interactiva que promou la Diputació sobre els riscos de les drogues, les drogodependències i com prevenir-ne el consum. S'adreça als adolescents a una mena de barreja entre el descrèdit que està tenint d'alguna manera la política, amb tot això el titular és Acorrelats,
els partits i les institucions desbordats per l'onada de casos de corrupció. Com deia Carlos García Rebenga, el secretari de les Infantes acaba sent imputat en el sumari del cas Ordangarín. Xavier Crespo, aquest és un altre cas. L'Audiència Nacional aprecia indicis de suborn i prevaricació per part del diputat Convergent. I per últim pel que fa al tema de Lloret, Josep Valls, la Guàrdia Civil, deté el primer tinent d'alcalde de Lloret i exresponsabilat d'Urbanisme.
I per últim, el punt avui prefereix centrar-se únicament en aquest cas. Diu imputació imminent. Veiem a Josep Valls sortint de casa seva acompanyat d'un agent de la Guàrdia Civil ahir. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya estudiarà la causa per suborn contra l'exalcalde de Lloret. Màfia russa, Josep Valls, primer càrrec polític detingut. I pel que fa a Sabadell, Bustos afirma que tornarà a l'alcaldia el 8 de febrer.
com ho tracten d'alguna manera. Deu-n'hi-do, sí, sí, amb tots els caros de corrupció. Doncs l'Ara.cat i el 324 ens parlen també d'altres qüestions. De fet, tots dos destaquen a la sessió d'avui del Congrés. Rajoy rebutja flexibilitzar l'objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes. És el titular del 324 i l'Ara.cat ens destaca declaracions. El mateix Rajoy ha dit que no seria un bon missatge
plantejar avui una modificació dels objectius del dèficit. També al diari Ara se'ns destaca que una àvia i la seva cuidadora són assaltades i emmordessades en una masia de rupiar. Un robatori violent que va passar ahir a la nit, l'assistenta s'ha volgut deslligar un cop van marxar els lladres i va avisar la família. I també desarticulen un grup criminal que feia robatoris violents al Vallès Occidental. La policia ha detingut 14 persones i ha fet 10 escorcolls.
Més coses d'aquest matí. Se'ns diu també que l'economia espanyola cau un 0,7% el quart trimestre, més del que s'esperava. També se'ns diu que Carles Tatxer i Antoni Muntada s'endúen els premis GAC i també es fa referència al 324.cat del tret de sortida de Fitur a Madrid amb la indústria iberoamericana com una oportunitat de negoci que és la Fira Internacional del Turisme que es fa a Madrid.
D'aquí ens anem a destacar altres apunts de la portada, Andrea. Què tenim? Doncs en el punt avui ens parla d'economia i de política. El govern demana 9.073 milions d'euros del fons de liquiditat. La xifra és superior a més de 3.700 milions, a la que es va demanar l'any 2012. Es destinarà a satisfer el venciment dels interessos i a costar el dèficit públic fins al límit del 0,7%.
D'altra banda, en fotografia de portada del periòdico, és una de les notícies més destacades del dia, és una imatge macabra, més garrifosa, diu macabra execució, l'oposició siriana va commocionar ahir l'opinió pública internacional al denunciar la troballa del menys 65 cadàvers de persones executades sumàriament en un canal dels voltants de l'EB.
Les esgarrifoses imatges de la matança posen, diu, contra les cordes del règim sirià i, de fet, la imatge de portada que utilitza el periòdico és una d'aquestes fotografies on veiem un canal ple de cadàvers estirats a terra. És una imatge fatal. Sí, bastant esgarrifosa. Molt. D'altra banda, a la Vanguardia tenim una notícia econòmica que diu Nissan més a prop de fabricar el nou model...
I la portada del diari ara, en clau social, cultural, podríem dir, destaca que el 080, aquesta passarel·la de moda, es farà a l'estiu a l'Hospital de Sant Pau. La model va a Rafael i en Lluerna a la passarel·la, ahir que va presentar també una col·lecció de moda, i bé, doncs sembla ser que ara a l'estiu es farà aquesta passarel·la a l'edifici modernista de Barcelona.
Perfecte, doncs això és el que tenim a les portades d'avui. Altres notícies que ens destaca cada diari. Passem a destacar ara el més llegit dels diaris digitals.
Per exemple, a l'Ara.cat el més llegit és que detecten carn de cavall en dues marques d'hamburgueses. Sí, sí, no facis aquesta cara, perquè... A veure. No, no, és bàsicament això, eh? Diferents proves que han fet i les hamburgueses de la marca Eroski i d'una altra marca d'una altra cadena que es deia Orra Mas, si no m'equivoco, es veu que contenien carn de cavall, evidentment, sense avisar-ho. Vaja.
ja les han retret al mercat Reuters destaca el caràcter pacífic del procés independentista però alerta que el bloqueig de Madrid podria derivar en violència és el segon tema més llegit i el tercer que l'Audiència Nacional demana al Parlament una informació sobre el Crespo per una possible imputació encara és aquest tema el més llegit i el 324.cat el més llegit però és que es troba a l'Aran
Una vespa invasora capaç d'eliminar 90.000 abelles en tan sols 3 dies. És el tema que més ha interessat els lectors del 324. El segon mor atropellat per un camió a la T7 quan senyalitzava el seu vehicle avariat. I el tercer tema, que el tragict entre Barcelona i Madrid a Naves podrà fer a partir de 32 euros. Barcelona o Madrid? No ho sabia, això. Jo tampoc.
És interessant. Bona notícia. L'altre dia estic planejant potser un viatge a Madrid d'un cap de setmana i vaig estar mirant... Jo també. Anem juntes. Vaig estar mirant bitllets d'Ave a un mes i mig vista, més o menys, i sortien molt bé de preu. Sí? Sí. La mà de jornada potser uns...
80-90 euros. Està bé, està bé. Sí, quan un bitllet d'Ave potser de nada... Un bitllet val gairebé 100 euros. Més de 100, sí, sí. Molt bé. Però bé, mira, bona notícia, perquè el viatge molt anava. Ja farem un cop d'ull. Un moment, ara, per fer un cop d'ull a l'altre cantó del diari, els girem i, per tant, ens fixem en les contraportades i comencem a parlar del diari ara, on llegim buròcrates i turistes...
Més a l'article setmanal de Josep Ramoneda i parla de tres temes diferents. D'una banda, el centralisme democràtic referint-se a la disciplina de vot, al trencament de la disciplina de vot que van tenir aquells cinc diputats del PSC a la declaració de sobirania al Parlament fa tot just una setmana. Diu que les burocràcies sempre prefereixen fixar l'atenció en els procediments i a la disciplina que en els problemes reals de fons.
D'altra banda, diu de vacances, parla de Lloret de Mar, del cas de Lloret, diu que quan els governs es van despertar la màfia russa ja estava operativa, durant molt de temps els ministres i consellers d'interior van treure importància a la presència de ciutadans russos sota sospita en les zones més turístiques de la península i l'argument era que només venien de vacances i que no eren cap problema per la seguretat.
El tercer tema de Josep Ramoneda avui diu la Babu. Jordi Vilajoana ha estat l'home escollit per Artur Mas per refer la comunicació amb Mariano Rajoy. Diu que es coneixen bé i diuen que Vilajoana va estar treballant també molt de temps al Parlament espanyol, diuen que per això es coneixen i que això va fer que Vilajoana i Rajoy coincidissin sovint a la Babu. Diu, certament, pixar junts a crear complicitats i es pregunta si serà aquesta la via per l'apropament entre Siu i el PP.
Doncs, des que planteja avui Ramoneda el seu article, ens n'anem ara cap a l'entrevista de la Contra, la Vanguardia, on tenim que el 90% dels suïcidis té un rerefons o una causa laboral. Ho diu Simon Dolan, que és doctor en recursos humans, expert en psicologia del treball. Diu que el seu pare era metge en el kibbutz on es va criar, parla set idiomes, té passaport canadenc i residència a Espanya. Diu que viatja d'una manera constant i ha escrit 50 llibres en 36 anys sobre la feina, la salut i la felicitat
I l'últim, que és el que presenta ara, es diu Coaching por Valores. És un idealista emotiu i actiu. El seu somni es troba patrocinadors per fer una cimera a l'estil de Davos a Barcelona sobre el futur de la feina. I com que opina que en un món més educat és un món millor, ha creat un moviment per internet, Book Educator, per donar a alumnes i professors textos i llibres a Frank i ha creat un joc de cartes que posa en descobert i en ordre els valors de cadascú. Ah, molt bé. Entrevista interessant.
Doncs és el que trobem a l'avantguàrdia, el punt avui, també ens parla de xifres, el 80% del que comprem és de manera no conscient. És professor de màrqueting a ESADE, parlem de Lluís Martínez Ribas, que parla de màrqueting en aquesta entrevista, li pregunten què és el neuromàrqueting, és expert en això, en aquest concepte,
Diu que és saber com funciona el cervell humà a l'hora de prendre decisions. Diu, entendre per què entro a comprar en una botiga i no en una altra. I de fet, diu, tots fem màrqueting sense saber-ho. Quan demanes per casar-te algú, diu, estàs fent màrqueting. I ho explica, diu, si li estàs demanant que triï a tu i no a una altra persona. Diu, màrqueting és convèncer, persuadir i no manipular. I això ens passem la vida fent-ho.
una entrevista al voltant de tot això. Molt bé, i finalment al periòdico tenim un titular d'aquests habituals en aquestes contraportades, és a dir que curiosos, si més no. Diu que portes tu massa i tinc tot el dret, no? Sí, ho diu Carles Castellnou, artista compromès, proposa regalar obres d'art a les empreses que ofereixin nous llocs de treball, és president de l'Associació Cultural Desart de Figueres i ha reunit l'obra d'11 artistes al Café Hotel París de la capital de l'Alta Empordà.
en una mostra que ha denunciat la passivitat precisament dels governs davant el patiment dels ciutadans, amb obres que oscil·len entre els 1.500 i els 2.000 euros. Es pregunten si els artistes tenen l'obligació de comprometre's amb la societat, i ell contesta, d'obligació no en tenen cap, però l'artista més d'artista és persona i ciutadà, i com que tothom té por, el preocupa com tirar endavant, i això el priva de dir i de fer certes coses. Diu que diuen que soc massa agressiu, massa guerrer, que protesto massa, diu, però això és una democràcia i tinc tot el dret, no?
I ell relaciona d'alguna manera el seu art i el que fa amb l'objectiu de protestar i de denunciar tot el que està passant al món. Sí, sí, exacte. Doncs és el que tenim a les contraportades d'avui, aquestes opinions, aquests personatges i també, com dèiem, l'article de Josep Ramoneda.
I d'aquí ens n'anem ara a la notícia curiosa de l'IA, que passa pel Barbie i la Ken, Andrea. No sé si havia jugat de petita el...
Barbie i Ken? Ah, entès el Barbie i la Ken. Ui, de revés, he dit el Barbie i la Ken, eh? Per això m'he equivocat. Entès el Barbie i la Ken. No conec aquest Barbie. No, no, tampoc. Ah, hòstia, home, clar, que he jugat a... Sí, sí, sí, a la Barbie. És que fa ens sembla que érem l'Anna Díaz que vam comentar que hi havia un noi que s'havia fet moltes operacions d'estètica. Sí, sí.
per convertir-se en Ken. També hi havia una Barbie, crec. Exacte. Doncs resulta que estan enfadats entre ells. Què dius? Bueno, s'han... Però són amics o parella o alguna cosa? No, però han consistit en una sessió de fotografia i ella és la Valeria Lukia Nova i ella és en Justin Jedlica. Sí. I, doncs, aquest Barbie i Ken de... de veritat, no? O de veritat, o que són persones i no... i no són ninots, no? Sí, sí.
Doncs diu que han començat una guerra d'insults. S'acusen mútuament de ser massa artificials. Sí, ella té 23 anys i ell en té 32 i diu que això, per exemple, ella li ha dit amb ell el Ken que s'ha fet 99 operacions per ser com és i ell en canvi diu d'ella que sembla una drag queen. Ell diu d'ella, sí.
El Ken li diu a la Barbie que serà una drag queen, però ella en canvi li diu, home, tu has fet més operacions, te n'has fet 90. Segons el diari The Sun, tots dos van trobar en una sessió de fotos a Nova York i Ken va dir que gran part de l'aspecte de Valeria és gràcies al maquillatge, al cabell fals i als corsers. I la Barbie el que va respondre va ser que el Justin té 90 operacions, que ella només en té una, va admetre que s'havia operat els pits, però que ell és de plàstic i encara és un home, encara que és
Tot i això és un home guapo, però ha exagerat els seus llavis. Jo vaig veure la foto del Ken. D'entrada no s'assembla gens. Ara fa més pena que la guia. A mi em sap greu, perquè trobo que tant d'esforç. Total, per no s'assembla. I tornen anar els diners. 90 operacions. En 32 anys, són moltes. Tenint en compte que et deus començar a operar als 18 anys, no? Vull dir, 18... Són amb 14 anys, no? En horitzar per si ens hem 14 anys. És que has passat tota la vida per...
Per fer-te això, dediques la teva vida a això? Sí, només no sé si hi ha molt de futur després de la llarga, si et pots reciclar d'alguna manera. I a sobre et baralles amb la Barbie, no siguin les expectatives de la vida. Tens, però bé. Bé, mira. Suposo que algú que vol ser el Ken, moltes no en deu tenir. Que s'arreglin, escolta. Exacte. Doncs bé, d'aquesta manera tanquem aquest primer repàs. Gràcies, Andrea. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
I ara, quan passen 5 minuts, deu des quarts d'onze del matí el que fem és fixar-nos en altres qüestions que ens expliquen avui els diaris. Per tant, obrim pàgines i destaquem algunes informacions que trobem en cadascun dels diaris.
I comencem pel punt avui que ens explica una qüestió curiosa, una d'aquestes anècdotes vinculades amb els símbols catalans. I ens explica, doncs, diu l'àrbitre que no podia veure les estelades. Un col·legiat va obligar a retirar una bandera independentista aquest dissabte passat a Balaguer.
abans de xiular un partit de bàsquet amateur. La federació el renya i li obre un expedient i el club pregunta als socis si la volen deixar penjada. Des de feia dos dies, amb motiu de l'organització de la Copa Federació, que reunia vuit equips de ponent, el club havia decidit penjar la bandera en una paret preferent de la instal·lació, que és municipal,
i és on estava fins que aquest col·legiat, un batenà amb aquesta faceta mater, havia d'arbitrar un partit del cadenç masculí i un altre del júnior femení. Va demanar que es tregués en diverses ocasions, finalment es va decidir treure la bandera per evitar que es suspengués el partit i l'estelada va tornar al seu lloc un cop acabat i va presidir tant la resta de partits de cap de setmana com també l'entrega de premis del sorteig.
Ara el club ha obert una consulta, com dèieu, entre els socis per si veuen bé que l'estalada quedi penja del pavelló de manera definitiva. Més coses, parlem ara del periòdico on trobem uns reportatges sobre un punt de trobada per menors a Barcelona. Diu que és el submarí que ofereix reforç escolar
i Valors, amb centenar de nois al barri de la Marina de Port. És l'esplai al submarí, el 79, es va inaugurar el 79, volíem dir, en passat els anys i ara ocupen un altre espai força més còmode, el carrer del foc número 100, que és aquest barri de la Marina del Port, però la idea continua a ser estar al servei dels joves amb pocs recursos o amb entorns familiars negatius i participen uns 25 voluntaris.
De fet, fins i tot hi ha llista d'espera a causa de la falta de mitjans i es treballa qüestions com la participació i la convivència. Diu que hi ha voluntaris entre els 17 i els 70 anys amb perfils molt diferents i que el que fa és acollir a les tardes un centena de nois entre 8 i 16 anys. De fet, alguns d'ells diuen que els ajuden a fer els deures, també es fan amics i juguen al pati i asseguren que és molt més divertit que a l'escola.
Se'ns explica això avui al periòdico, d'aquí del periòdico, sentem cap al diari Ara, on avui ens parla d'un reportatge de política agrària, aquest tema que de tant en tant apareix i que tampoc se'n parla tant, ens diu perdre ajudes al camp a favor d'una agricultura més verda. Els estats i Brussel·les han de consensuar la nova PAC, la nova política agrària comuna. Per justificar que el 40% de tot el pressupost de la Unió Europea vagi per al camp europeu, Brussel·les proposa
una política agrària com una més verda, és el que se'ns diu en aquest reportatge de Raquel Correa pel diari Ara, que tingui cura del medi ambient i ajudi en la lluita contra el canvi climàtic. Una posició però estricta, la de ser més verds, que no agrada als Estats membres, que consideren que supeditar el 30% de les ajudes és excessiu i demanen un menú més ampli de mesures ecològiques.
També es vol que un aerocultor no pugui cobrar més de 300.000 euros. I també en aquest reportatge se'ns diu que és un sistema que perjudica la pagesia catalana. Els fons es distribuirien segons la superfície, no segons la productivitat del terreny. Per tant, una tarifa plana que posa al perill la viabilitat de la ramaderia intensiva catalana.
El conseller d'Agricultura, Josep Maria Balegrí, per això diu que Catalunya ha fet sentir la seva veu en la negociació de les esmenes de la nova PAC i ha estat capaç d'introduir-hi aspectes que eren essencials pel sector. Tot plegat penja a prop dels pressupostos comunitaris.
I acabem destacant un article de La Vanguardia, l'article setmanal de Jordi Llavina, on titula L'exemple de Núvol. I ho vaig seguir molt d'interès, la polèmica sobre la feina dels traductors que va publicar la setmana passada al digital de cultura Núvol. I van prendre part l'editora de Raig Ver, Laura Uerga, el poeta i traductor Josep Maria Folquet i l'escriptor i director de la capçalera Bernat Puig Tovella.
Per donar referència al que ha seguit, diu que l'editora també aprofitava per reivindicar unes quantes petites editorials independents, la tasca que s'ha rehabilitzat al sector tan precari de l'edició, entre altres a des i ara, edicions de 1984 o l'Abreu. I en el cas de Puig Tovella, diu que matisava certs aspectes sociològics de la traducció catalana i posava negre sobre blanc, alguns disbarats.
A propòsit, aquesta feina tan necessària com controvertida, tot plegat, diu Bea Tom, del que ara explicaré. En un moment de crisi global i de replantejament de models periodístics, l'exemple de Núvol, diu Llavina, em sembla d'allò més plausible. El diari no deixa de proporcionar informació valuosa sobre la cultura del país, tradueix articles de pes, publica crítiques i entrevistes que, per la seva allargada, serien inconcebibles en la premsa tradicional i promou debats d'altura com el que he glossat aquí. En menys d'un any, Núvol s'ha convertit en una referència periodística imprescindible
i ja supera els 40.000 usuaris únics mensuals. Imaginació i talent en són els responsables.
I un cop llegits els diaris, o part dels diaris, el que fem ara és endinsar-nos en les portades dels diaris esportius, avui que també destacarem les portades de Madrid perquè parlem d'aquest clàssic, aquest Madrid-Barça, de fet, que té lloc aquest vespre. Comencem pel diari Esport, que titula aquesta copa es mira però no es toca, el campió provoca por escènica, el Bernabéu, el Barça...
i va amb Pinto i el seu equip de gala, mentre que el Madrid ja té dubtes des de la porteria. El nou esportiu titula Terra de Conquesta i ens ensenya l'Estadi Santiago Bernabéu per il·lustrar aquesta portada. Tot i això destaca les declaracions de Jordi Roure, que va dir que les baixes els fan més perillosos. El Barça vol encarrilar avui l'accés a la final de la Copa al Bernabéu, on ha guanyat cinc dels últims vuit partits.
Optimisme, per tant, des del nou esportiu. El món de l'esportiu també ens diu clàssic amb tot. Diu, no va més. Messi liderarà un Barça que va a tope al Bernabéu. Roura afronta el seu primer clàssic amb la banqueta i els blancs, amb problemes del darrere, fiaran tota la inspiració de Cristiano Ronaldo. I també se'ns diu Morbo, la periodista Sara Carbonero, que crea un nou incendi i diu que els jugadors no comulguen amb Mourinho.
El partit és avui a les 9 del vespre i l'has titular la Copa Buscarrey. Adán i Pinto seran els porters titulars. Essien podria jugar de 2 i Herbiola de 3 i Messi pot aconseguir el record de Di Stefano. També ens diu el diari As que el Madrid té 5 baixes però s'aferra a la gran formadora Zili Cristiano que el Barça arriba avui al complet
i que Tito va donar algunes lliçons a roure. I el Marc decideix titular El millor contra el millor. Això pel que fa a esports, pel que fa a la cultura, tenim que els Premis GAC 2013, ho hem comentat abans, premien la Galeria Carles Taché i l'ADN. La nit del galerisme homenatge a l'artista Antoni Montadas i el col·leccionista Ernesto Ventós i la crítica Ana Maria Guas també són entre els guardonats.
La Generalitat desestima donar suport a una gran fira d'art a Barcelona. Generalitat i Ajuntament asseguren que mai van tenir el projecte de Vicente Todoli sobre la taula. I el Consell Comarcal del Garraf confirma l'alt valor documental de 12 gravats de Goya. A més a més, també el cantautor Uidi Montlló tindrà un carrer amb el seu nom al Coi. Són les notícies culturals d'avui.
I d'aquí ens n'anem a la notícia musical del dia. I pels que no us agradi el futbol us expliquem que teniu una bona proposta musical per aquest vespre. Avui a l'Hotel Mandarin de Barcelona, al Passeig de Gràcia número 38,
un concert gratuït dels que sentim de fons, d'aquests The Free Fall Band. Us deixem escoltar aquest Mickey's To Nostàlgic Punk Songs, el tema és del seu primer àlbum, aquest Elephants Never Forget, i tornem de seguir amb la previsió del temps.
Fins demà!
Fins demà!
We hide our feelings. Well, the more intense they are. Instead of love, we'll sing along. Oh, to make me stand nostalgic. From songs play. In an old abandoned cafe on the way. Lay home and by the way. Make me stand nostalgic. From songs play.
Bona nit.
Bona nit.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu.
27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Estem escoltant just a la fusta. 10 minuts i les 11, és hora de saber quin temps farà les properes hores, els propers dies, i per això saludem el Carles Hermanetti Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Què ens espera? Doncs ens espera bonança. Podríem dir que ara encetem 3 dies, dimecres, dijous, divendres, de primavera.
Ah, sí? Sí. Bé, clar, 9 graus, no, aquest matí? 9 graus de mínima, que és una temperatura bastant alta per l'època de l'any que estem. Ara ja estem gairebé 12 graus. Ahir aquesta hora estàvem entre els 8 i els 9, o sigui que ha pujat 4 graus la temperatura. I si ahir vam arribar a una màxima de 15 graus i mig, doncs probablement avui, si portem aquest ritme de 4 graus més, probablement arribem als 17, 18 graus, que és una temperatura molt agradable per estar ple més de febrer.
El que hauríem de recomanar és que tampoc no ens fessin moltes il·lusions que la cosa ja canvia, que el dia s'allarga i que les temperatures són agradables i ja podem anar ensenyant els dits dels peus, com fa molta gent a vegades, quan el temps canvia uns quants dies. Perquè ens veu una petacada, ja ho estan avisant molts serveis meteorològics, ho estan avisant també altres...
altres mitjans, i és que sembla que el cap de setmana ens entra una irrupció d'aire fred, amb unes ventades importants al Pirineu, amb aire que ens arriba des de centre Europa, i tot això, tot aquest conjunt, venint d'on venim, doncs serà una forta patacada. Si estéssim en dies normals, com havíem tingut la setmana passada, de màximes de 12 a 13, no seria tan estrany, no? No, ens entraria vent del nord, seria un cap de setmana que el vent provocaria més sensació de fred, però clar, és que vindrem de 3 dies, que és el que comentem avui, doncs que seran espectaculars.
Tampoc no serà un sol espaterrant. És un sol esmorteït per alguns núvols, són primets, que no deixen passar el sol, però fan així una mica de mala visibilitat. Tampoc no es deixa veure massa bé el sol. Però bé, són tres dies on tindrem aquesta estabilitat. Serà una calca. El que tindrem avui dimecres ja ho podem calcar per dijous i també per divendres. Seran tres dies molt semblants, amb màximes molt agradables, amb mínimes superiors als 8 o 9 graus, o sigui que a la nit.
fa fresca, però tampoc no és allò d'un fred exagerat per anar molt... Probablement començarà a treure's peces al notar, doncs, que cada migdia, durant tres dies seguits, doncs, la cosa fa calor i a l'abric ja no el necessito. Si viatjo amb un llevall, doncs, si he de córrer darrere d'un autobús, doncs, ja em molesta una mica la roba. Avui, per exemple, molts pares deien, nostres, he portat els nens corrents perquè arribàvem tard a l'escola i quan tornàvem, doncs, allò que et sobra una mica, que vas massa abrigat i que tens com una mica de calor, no?,
Hem d'anar tot això al tanto perquè el dissabte ens despertarem i tornarem a estar a l'hivern, i podríem dir que cru hivern, perquè les temperatures seran baixes, però a més a més hi haurà influència del vent que això provocarà que la sensació de fred encara sigui molt més acusada i ens podria posar un altre cop a to, o sigui que vigilem una mica el dissabte que ens haurem de tornar a brigar abans de sortir de casa. També apuntar al fet que
Tot i aquesta tranquil·litat, els mapes no es posen massa d'acord amb el cap de setmana. Ho dic perquè el fred està assegurat, amb això sí que es posen tots d'acord, que la baixada és important, que hi ha una irrupció, i ho comentàvem ahir, a 5.500 metres d'alçada de menys 35 graus. Ara compteu que estem entre els 15-20 sota 0 a 5.500 metres d'alçada.
Imagineu-vos l'agrupada d'aire fred que ens entra quan baixarà gairebé 15 graus la temperatura a aquella alçada, o sigui, probablement molt més a baix, doncs també ho tindrem, però en relació a les temperatures que tenim. O sigui que la baixada serà important, serà destacada.
i coincidirà amb el cap de setmana. Amb el que dèiem que no es posa en massa d'acord és amb l'arribada d'aquest front. El front arriba i alguns mapes ens indiquen que durant la matinada de dissabte i el dissabte al matí podríem tenir precipitacions. Clar, aquí hem de combinar que l'arribada del front coincidirà amb una baixada important de les temperatures i podem tenir alguna sorpresa. Sí, això a la nit.
La nit de divendres a dissabte i també dissabte al matí. Dissabte al matí també hi ha alguns mapes que a les 12 encara marquen precipitacions. Només alguns mapes. Els altres, la gran majoria, parlen de sol, cel clar i temperatures molt fredes.
o sigui, que ho anirem seguint perquè hi ha aquesta incògnita de com ens afectarà aquest front. Clar, la velocitat que va amb l'embossament d'aire fred complicarà, no cal dir-ho, moltíssim el temps a tot el que és la costa mediterrània francesa, després complicarà moltíssim el temps aquesta baixa.
a tot el que és la península itàlica, o sigui que allà en aquella zona, a partir de diumenge i sobretot dilluns, dimarts, doncs ens sentirem a parlar perquè és una situació que probablement n'hi havia moltes cotes, cotes que no són habituals, però aquí ens passa molt ràpid i ens passa gairebé de resquillo, i el seu centre passa més per la Catalunya nord-sud de França que no pas per Catalunya, però l'enganxem, l'enganxem de ple i ens portarà, doncs,
una certa inestabilitat. On també podem assegurar el cap de setmana que hi haurà inestabilitat amb aquests vents del nord serà cap al Pirineu. A tota la cara nord tornaran a acumular precipitacions, tornaran a fabricar neu, a fabricar no cal, però tornaran a rebre molta neu i acumularà més gruixos dels que ja tenim. O sigui que també és una bona notícia. I llavors hem mirat una miqueta més enllà perquè ja anem seguint com aniran les coses aquest mes de febrer que ja estem a les portes. Sembla que la setmana vinent serà freda,
La setmana que ve podríem pujar una mica les temperatures dilluns i dimarts, però tornaran a baixar. I podríem tenir un episodi entre dimecres i diumenge, que això coincideix amb el cap de setmana de... Carnaval. De carnestolta, això mateix. Coincidiria amb les temperatures més fredes del que portem d'hivern. O sigui que sembla que el cap de setmana de carnaval serà molt, molt fred.
Que estrany, perquè és curiós, realment, cada any canvia el carnaval i gairebé cada any ho fred. Sant Jus ens quedem una mica al marge perquè és l'altre cap de setmana i aquest altre cap de setmana ho hem mirat i serà bastant més agradable, però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do el que apunten els mapes del cap de setmana de carnestoltes a Catalunya perquè sembla que farà molt de fred. Bueno, doncs disfressades abrigades, no? Sí, hem fet de purguesa, moltes capes. Esquiador i aquestes coses.
Doncs gràcies, Carles. N'anirem parlant aquests dies, acabarem d'actualitzar-ho i, com sempre, també es pot consultar a la web de la ràdio. I tant. Gràcies i fins ara. Bon dia. Bon dia. Tres minuts i mig i arribem en punt a les onze del matí, moment en què connectem amb les notícies abans d'arribar-hi, però...
Ens hi acostem amb la música, amb Clau Zankinski i aquest Mama no querri el col·legio.
Mamá, no quiero ir al colegio porque hay gente y no es para mí. Mamá, no quiero levantarme porque no me quiero morir. Madre, porque soy cobarde y mi intención es la de huir.
No hay amor, quiero crecer y ser adulto y total. Manten y comprometerme con la vida en general.
Mamá, no quiero trabajar. Mamá, mi responsabilidad. Mamá, no me quiero levantar.
Fins demà!
Mamá, no quiero esbozarme para las chicas gustar. Mamá, no quiero hacerme viejo y que no haya marcha atrás. Padre, no quiero ser valiente y poderme equivocar. Mamá.
Fins demà!
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlaran Maite Polo i Oriol Pujador. El primer tinent d'alcalde de Lloret de Mar, Josep Valls, ha declarat davant del jutge de l'Audiència Nacional Eloi Velasco. La declaració s'ha acabat fa només uns minuts i a les properes hores el jutge haurà de decidir si pren mesures contra Valls o bé si li aixeca la imputació. La detenció es va produir ahir a Lloret i el jutge l'acusa d'un delicte de soborn en el marc de l'operació Clotilda que investiga una presumpta trama de blanqueig de diners de la màfia russa.
en aquest municipi de la comarca de la Selva. Josep Valls era regidor d'Urbanisme a l'etapa de Xavier Crespo a l'alcaldia i és a més president de l'equip de futbol que va patrocinar Andrei Petrov, suposat cap d'aquesta trama mafiosa russa. En paral·lel, el jutge Eloi Velasco també farà una petició al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè prengui declaració a l'exalcalde Xavier Crespo per un presumpte delicte de prevaricació i suborn en aquesta trama, ja que es tracta d'un diputat aforat de Convergència i Unió i, per tant, l'Audiència Nacional no el pot interrogar.
Els Mossos d'Esquadra busquen els autors d'un nou assal a un domicili a les comarques de Girona. Quatre encaputxats van entrar ahir a robar en una masia de Rupià al Baix Empordà en el moment en què eren a dins de l'habitatge una dona gran i la cuidadora. Girona, senyat Obert, bon dia. Bon dia. Segons han explicat fons policials, els fets van passar ahir cap a un quart de deu del vespre una masia de Rupià apartada a uns 100 metres del nucli urbà.
Al seu interior hi havia sopant una anciana d'uns 80 anys i la seva cuidadora, quan quatre homes encaputxats van entrar a l'habitatge i van lligar i emmordeçar les dues dones mentre regiraven la casa buscant diners i objectes de valor.
A més d'aquests quatre homes, un cinquè individu vigilava l'exterior de l'habitatge. Els assaltants van ser a la casa durant aproximadament una hora i van fugir amb un botí que no s'ha pogut determinar. Un cop van ser fora, la cuidadora es va poder deslligar i avisar la família de l'anciana dels fets. Les dues dones no van resultar ferides, però la cuidadora va haver de ser atesa per una crisi d'ansietat.
Aquest és el segon assalt violent que es produeix al petit municipi d'Arrupià en unes setmanes. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha tancat la porta a fer més flexible els objectius de reducció de dèficit per a les comunitats autònomes. Rajoy nega d'aquesta manera la petició reiterada del govern català de permetre més deute a les comunitats i Brussel·les permet també més deute al govern espanyol.
Creo que a día de hoy no sería un buen mensaje plantear la modificación de estos criterios ni para los mercados ni para nadie en el mundo, puesto que como sabe nuestra financiación depende fundamentalmente de ellos. Rajoy amb aquestes paraules ha rectificat l'opinió del ministre d'Economia, Luis de Guindos, que aquest dilluns deixava oberta la possibilitat de fer més flexible l'esforç de les autonomies.
Pel que fa al trànsit, està obert aquesta hora el carril Busbau a tots els vehicles per un accident que hi ha hagut a l'autopista C58. Quatre vehicles s'hi han vist implicats i un d'ells un cotxe ha volcat. L'accident ha provocat diversos ferits, segons el Servei Català de Trànsit, de caràcter lleu. Pel Busbau, però, recordem-ho, no hi poden circular els camions de 7 tones i mitja.
A aquesta hora encara hi ha retencions a la C58 d'entrada a Barcelona. Podem afegir una informació d'última hora respecte al que obria aquest bolletí. El jutge de l'Audiència Nacional ha dictat llibertat amb càrrecs per prevaricació i suborn per al tinent d'alcalde de Lloret de Mar, Josep Valls. El jutge li ha retirat el passaport i li prohibeix sortir del territori espanyol. Insistim, és informació d'última hora i que arriba de Madrid procedent de l'Audiència Nacional, on aquest matí Josep Valls, primer tinent d'alcalde del municipi de Lloret de Mar, ha...
declarat davant del jutge en relació a l'operació Clotilde, que investiga aquesta presumpta trama de corrupció i de blanqueig de diners al voltant de la màfia russa.
Bon dia, us parla Roger Castillo. Andrea Fuentes, capitana de l'equip espanyol de natació sincronitzada, explica a aquesta hora els motius de la seva retirada de la competició. Ho fan una roda de premsa que és a punt de començar al centre del rendiment de Sant Cugat del Vallès. Andrea Fuentes, amb quatre medalles, és l'esportista catalana amb més medalles olímpiques. La Tarragonina anunciarà als propers minuts si participarà al Mundial de Natació Barcelona 2013 o bé si es retira abans d'aquesta competició.
En futbol, Barça i Real Madrid s'enfronten a l'anada a semifinals de la Copa del Rei a partir de les 9 de la nit. Aquesta hora, el Barça viatja a Madrid, ho fa amb l'equip de gala, ja que només s'han quedat fora de la convocatòria per decisió tècnica els jugadors del planter Cristian Tello, Isaac Cuenca i Martín Montoya. El Madrid, en canvi, rep la visita de l'actual campió de la Copa del Rei,
amb cinc baixes importants, Iker Casillas, Pepe, Ramos, Contraó i Di Maria. Com és habitual, l'expressió plorana de viatge avui mateix cap a Madrid ho fa des de l'aeroport del Prat. I encara en futbol un apunt més, des de dos quarts de vuit del vespre al car de Sant Cugat hi haurà un partit amistós entre la selecció catalana amateur i el Llagostera, un enfrontament que li serveix de la selecció per preparar l'amistós internacional que Catalunya jugarà a Irlanda el pròxim 27 de febrer. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Demà dijous se celebra el ple municipal corresponent al mes de gener. L'ordre del dia compta amb 14 punts, incluent prems i preguntes de regidors i regidores i del públic.
Entre altres qüestions es debatrà la modificació del Pla General Metropolità Can Ginestà i el Passeig Sagrera. A més, CIU presenta tres mocions, una per modificar l'ordenança fiscal que regula l'impost de béns immobles, una altra per reclamar a l'estat espanyol que no centrifugui el seu dèficit a Catalunya i una última d'adhesió a la declaració de sobirania i el dret a decidir de Catalunya. El ple municipal es farà demà a les 7 de la tarda a la sala de sessions del Consistor i és oberta a tothom.
Demà s'acaba també el termini per sol·licitar les subvencions per les entitats per aquest any. Són unes subvencions que torna el consistori i que es concedeixen a entitats que facin activitats d'utilitat pública o d'interès social durant el 2013 a Sant Just o en bona part a Sant Just. Al portal web de les entitats, santjust.org, podeu consultar les bases que regulen aquestes subvencions. Les heu d'alliurar a l'Oficina de Gestió Integrada de l'Ajuntament. En cas que l'entitat no la pugui entregar temps, és important que presenti una instància interessant en participar a la convocatòria.
I acabem recordant que divendres s'obrirà el període per fer les inscripcions per participar del concurs de disfresses de Carnestoltes d'aquest any. El certamen comptarà en guany amb quatre categories, és a dir, dos menys que els anys anteriors, però s'introdueix una de nova. En concret seran millor comparsa, millor comparsa escolar, millor grup i millor individual. El concurs i la rua de Carnestoltes tindran lloc el proper 16 de febrer. El recorregut de la desfilada també comptarà amb novetats i és que començarà el Parc Maragall en lloc de davant del mercat municipal.
Recordem que per participar del concurs de disfresses us haureu d'apuntar a l'Ajuntament entre l'1 i el 12 de febrer. Teniu més informació al web del consistori, santjus.cat. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. També al Sant Jus Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Yo soñaba cada día poder alcanzar la playa y ahora está tan cerca casi ya la puedo leer y espero cada vez
Más próximo al final ya puedo sentir tierra seca tras la arena mojada y no me da la gana de pensar que nada es para siempre si esta canción se acaba, que acaba el mundo para todos, todos somos nada. Sin las palabras dime que no se
Fins demà!
Fins demà!
Ser todo lo que había.
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Just a la fusta.
Aquest dijous es farà el nou diàleg per la independència, un acte que organitza-se just per la independència, i es farà a les 8 del vespre a l'Ateneu. Serà amb Albert Pont, que és l'autor del llibre de l'Enda Est-Hispània. Avui el tenim aquí, el Just a la Fusta. Moltes gràcies i bon dia, Albert. Hola, bon dia. Un llibre que hem dit ara el títol, de l'Enda Est-Hispània, i que, per tant, ja és ben bé una declaració d'intencions contundent, no? Espanya s'ha de destruir.
No, no és això el que persegueix el títol. Evidentment és un títol provocador, però no és tant que s'hagi de destruir res, tot al contrari, el que hem de fer és reconstruir les nostres relacions amb Espanya, però això sí amb un marc polític i jurídic completament diferent, que seria el del dret internacional, i el que simplement es pertén amb aquest títol és evidenciar
el fet que un determinat eslògan el digui una persona d'origen català i dit per una persona d'origen madrileny o castellà, etc., no té la mateixa connotació, diguéssim. Aquest mateix títol es va utilitzar, per exemple, ha estat utilitzat per altres autors i en altres ocasions,
a l'hora d'escriure articles i, en canvi, no ha passat mai res. I, en canvi, aquest mateix títol dit per un català sembla que té una connotació molt més agressiva, però no és això. Per tant, és el poder que pot tenir una cosa o altra, no? El fet que es pugui dir una cosa des d'aquí o com és vist des de fora, també. Sí, efectivament. Pensa que fa uns anys jo vaig estar fent oposicions per la carrera diplomàtica i, en certa ocasió, el president del tribunal em va preguntar
¿Considera usted que el hecho de ser catalán es compatible con el hecho de representar a España en sus relaciones internacionales? I aquell home tenia raó, en certa manera. Quants anys fa d'això? Doncs mira, d'això deu fer sis anyets o set. I el que et volia comentar és això, que jo en aquell moment, clar, estàs amb un examen i em va ofendre profundament que et preguntessin això, que posessin en dubte...
la teva capacitat pel fet de ser català però aquell senyor tenia raó en el sentit que no té sentit que de Toledo li fes un candidat de Barcelona el que volia era dobrar les coses quan ve de Barcelona o quan ve d'una altra part Quina relació proposa aquest llibre? Perquè dèiem que en principi no es tractaria de destruir sinó una mica reconstruir aquestes relacions entre Catalunya i l'estat espanyol en aquest cas què és el que es proposa?
A veure, aquest és un llibre que està, en principi, intenta legitimar, també des d'un punt de vista històric, com polític i, sobretot, jurídic, intenta legitimar la independència de Catalunya, però, en absolut, per independència hem d'entendre un trencament amb els nostres veïns o amb allò que són els nostres veïns i que són els nostres cosins i, en moltes ocasions, fins i tot, part de la nostra família, també, no? En absolut, Espanya és un marc geogràfic on hi ha d'haver
evidentment han de continuar havent-hi una sèrie de relacions, bé econòmiques, bé polítiques, culturals, socials, etcètera, però queda evident que aquestes relacions han sobrepassat l'actual marc polític, l'actual marc de les autonomies, l'estat de les autonomies, i sobretot veure com el govern espanyol, el govern central, que teòricament hauria de ser el govern de tots,
ha generat una certa animadversió cap a determinades comunitats autònomes, entre elles Catalunya, per exemple, i com es viu d'aquesta animadversió. Veure també com les relacions institucions entre Catalunya i Espanya el que predomina és la mala fe.
concretament d'Espanya, més d'Espanya cap a Catalunya, no perquè aquí a Catalunya siguem bones persones i a Espanya no ho siguin, no és això, sinó perquè qui té el poder té també el poder de desdir-se d'acords, per exemple, o té els mecanismes per enganyar quan s'arriba, per exemple, a un determinat model econòmic de finançament econòmic per les autonomies, etcètera, no?
Em fa la sensació que ja estem en un punt en què no hi ha marxa enrere, és a dir, que s'ha d'anar cap endavant? Efectivament. Des de la societat civil, nosaltres mateixos, bé, jo mateix, a part de l'autor del llibre, soc vicepresident del Cercle Català de Negocis, que és una institució que des d'allà fa anys
denunciava qüestions com l'espoli fiscal, és a dir, el dèficit fiscal de Catalunya, allò que Catalunya aporta de més a l'estat espanyol i que aquest no li retorna ni amb subvencions ni amb infraestructures. I ara estem en un altre estadi completament diferent i, efectivament, veiem que no hi ha marxa enrere. Tampoc sabem si això anirà cap a una independència...
o cap a on anirà. En principi estem treballant per això, no depèn tant de la nostra voluntat sinó de la voluntat de la societat civil i també de la nostra classe política, però el que sí que queda clar és que no hi ha marxa enrere.
El fet de ser vicepresident del Centre Català de Negocis també permet que conegui tota la classe empresarial catalana, d'alguna manera, o part de les inquietuds que es tinguin en aquest àmbit, perquè semblava que això també ha anat canviant, que de primeres hi havia com més o menys suport, ara fa l'efecte per les últimes declaracions que no és ben bé així, o si és que simplement el que passa és que també hi ha divisió dins de l'àmbit empresarial. Com es veu? Es veu amb por?
No, jo crec que no es veu en por. Evidentment, totes les institucions socials i polítiques tenen les seves pròpies contradiccions internes. Això ho podem veure, per exemple, en determinats partits polítics, però també en determinades associacions empresarials, que no és el cas, no és la nostra, perquè nosaltres ja ens vam constituir precisament com a grup d'empresaris que estava en favor de la independència de Catalunya, sempre que aquesta fos viable política i econòmicament, evidentment, i així és.
El que passa és que també estem en relació amb d'altres sectors empresarials, Pimet, Xacot, Cambres i Foment, etc. I sí que en aquests organismes hi ha una major divisió, bàsicament perquè, malgrat que molts empresaris entenen que a mig termini la independència de Catalunya és positiva des d'un punt de vista polític i econòmic pel conjunt de la societat catalana i també per les seves empreses,
Són ara conscients que per arribar a aquest mig termini s'ha de passar per un període de transició, que pot ser un anyet o dos, no ho sabem, però sí que seria un procés de transició en el qual s'haurien de reestructurar totes les relacions de Catalunya amb la Unió Europea, amb la comunitat internacional, amb l'estat espanyol, etc. I també, evidentment, el fet que estiguem pròxims
davant d'una cessació formal per part de la Generalitat de Catalunya, fa que veiem les coses amb una proximitat, amb un pragmatisme, i no amb aquella utopia típica de l'independentisme dels anys 90 o dels anys 80, diguéssim. Però hem d'entendre que això és normal, són reaccions normals.
Estem parlant amb Albert Pont, autor del llibre d'Endest Hispani, hem dit que també és vicepresident del Cercle Català de Negocis i que, a més a més, també especialista en dret internacional i en relacions internacionals. Per tant, és un àmbit que domina. Què passa amb Catalunya si és independent en relació a la Unió Europea? Quedarà dintre, quedarà fora? Depèn de Catalunya o depèn de la Unió Europea?
Bé, des que va sortir el llibre, al setembre d'aquest any passat, s'ha generat aquest debat sobre si Catalunya quedaria dins o no de la Unió Europea. Bé, hem de dir que en aquest àmbit, en l'àmbit internacional, tots els tractats signats per l'estat predecessor, en aquest cas Espanya, passen directament a l'estat successor, és a dir, a Catalunya. Aquesta és la norma general, que és el principi de continuïtat dels tractats quan es produeix una cessació d'estats.
El que passa és que aquest principi té algunes excepcions, com per exemple aquells tractats que són constitutius d'organitzacions internacionals pels quals, pel ser membre dels quals es necessita
el vot unànime dels membres de l'organització. I és aquí on s'agafen aquelles persones, aquelles entitats que són contràries a la independència de Catalunya i argumenten que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea. Bé, això no és així. Per una banda, Catalunya no seria automàticament un estat de ple dret de la Unió Europea, però tampoc en podria quedar exclosa, perquè de fet els tractats constitutius de la Unió Europea no prediuen, no estableixen
un mecanisme d'expulsió d'un territori per haver-se secessionat d'un estat membre. De fet, l'estat espanyol va voler modificar els tractats constitutius de la Unió Europea precisament per introduir un mecanisme d'expulsió de Catalunya en cas que secessionés d'Espanya. Però, esclar, això no pot ser. Per què? Perquè imaginem-nos que existeix aquest mecanisme, s'hauria d'aplicar no només a Catalunya, sinó a tots els territoris d'estats membres que acabessin secessionats, no?
Això vol dir que imaginem-nos que s'apliqués a Flandes, que Flandes s'independitza i s'hauria d'aplicar a Flandes. Però és clar, Flandes, la capital és Brussel·les, que al seu temps és seu de les institucions comunitàries. És tan absurd com això. Al final, el que fa la Unió Europea, quan es troba davant d'una situació política que traspassa els límits d'allò que s'havia pressuposat en els tractats constitutius, és simplement arribar a un acord polític. Es va arribar amb Groenlàndia, es va arribar amb la República Democràtica Alemanya...
És a dir, no hem de tenir por en aquest sentit. Per què? Perquè a la Unió Europea no li interessa que Catalunya ni cap altre territori quedi fora de la Unió Europea. I especialment Catalunya, quan per Catalunya passen el 70%.
del trànsit de mercaderies i de persones entre Espanya i la Unió Europea. I, per altra banda, tampoc ens ha de fer tema l'opinió de l'estat espanyol en aquesta matèria, perquè, de fet, l'estat espanyol encara no ha reconegut la independència de Kosovo.
I, en canvi, la Unió Europea ja ha iniciat converses amb Kosovo per la seva adhesió a la Unió Europea. Per tant, ja veiem el valor que té l'opinió d'Espanya en aquesta matèria. No té prou força, potser. D'altra banda, també dèiem que, d'alguna manera, el que es planteja en aquest llibre és el que estem comentant ara i, per tant, és l'endemà, segons com.
d'una possible independència hem parlat del món empresarial hem parlat també de la relació amb Espanya i amb Europa i a casa nostra aquí dintre perquè també hi ha molta gent que dubta i que es planteja altres qüestions si hi ha consciència que es pot fer la independència o encara es veu com aquesta idea més utòpica que deia tot està canviant però hi ha algunes veus que diuen que encara falta més temps que no es pot anar tan de pressa com reclamen alguns altres
De fet, les qüestions... Ha evolucionat tant el sentiment sobiranista que, de fet, ja ara ja no estem dient, fins i tot des dels grups empresarials més conservadors, que s'ha d'anar més a poc a poc. Tot el contrari. És a dir, l'altre dia sortia un directiu d'una patronal catalana dient que sigui el que Déu vulgui però quan abans millor.
Per tant, en aquest sentit hem canviat de xip. Ja no es veu la independència com una qüestió utòpica, sinó que es veu com una qüestió que és realment necessària.
Cada any que passa Catalunya té un dèficit fiscal de més de 20.000 milions d'euros, però a més a més, cada any que passi, abans de proclamar la independència, Catalunya haurà d'assumir 20.000 milions d'euros més del deute de l'estat espanyol, perquè és un deute que no para de créixer.
i que ha crescut precisament per fer infraestructures deficitàries que no van enlloc. Madrid, per exemple, l'ave de Madrid amb la frontera amb Portugal. Quan Portugal ja va desestimar tenir el seu propi ave, Madrid continua projectant-lo. Clar, 28.000 milions d'euros llançats a les escombraries.
I així tantes i tantes altres exemples. Aquí també s'han fet coses que no són gaire lògiques des d'un punt de vista econòmic, però en comparació amb com s'han dut les coses a...
per part del govern espanyol, encara no ens podem queixar en aquest sentit. Per tant, jo crec que ara per ara l'únic que pot fer recobrar la il·lusió de la gent, recuperar la il·lusió, les ganes de treballar, les ganes de sortir endavant, és crear un projecte de país completament nou i un marc de relacions amb l'estat espanyol i amb la comunitat europea completament nou. I amb aquests deutes pendents, amb l'estat espanyol, què passarà o què pot passar?
Bé, d'entrada, el que ha de passar és que, mentre Espanya no reconegui la independència de Catalunya, el titular del deute de l'estat espanyol és l'estat espanyol. Per tant...
després de la cessació de Catalunya, Catalunya el que ha de fer és continuar pagant el deute de Catalunya, el deute de la Generalitat de Catalunya, que actualment són uns 46.000 milions d'euros, i això suposa un 24% del Producte Anterior Brut de Catalunya, és a dir, un 24% de la riquesa que Catalunya genera en un any, quan la mitjana d'endeutament en els països del nostre entorn, de l'OCDE, està per sobre del 87%. Per tant, ja veiem que des d'un punt de vista macroeconòmic,
la independència de Catalunya és viable. Altra cosa és que tinguem bons gestors per portar-la a terme, etc. Però des d'un punt d'ambista macro tenim prou capacitat per tirar endavant. El problema no és el deute de Catalunya, el problema no és la viabilitat econòmica de Catalunya, el problema és la viabilitat econòmica de l'estat espanyol.
A nosaltres, com a veïns de l'estat espanyol, tampoc ens interessa, encara que sigui per pur egoisme, que l'estat espanyol s'ensorri econòmicament. No convé ningú, ni els convén vist, ni ens convé nosaltres. Per tant, el que haurà de fer Catalunya és, molt probablement, assumir una part del deute de l'estat espanyol. La pregunta és...
quina part del deute de l'estat espanyol haurem d'assumir. Per posar un exemple de la dimensió del problema del qual es trobarà Espanya amb la independència de Catalunya, només comentaré una xifra,
I és que quan es va dissoldre l'antiga Unió Soviètica, els països que en van resultar d'aquella dissolució de la Unió Soviètica es van haver de repartir un deute de 53.000 milions d'euros. Actualment el deute públic de l'estat espanyol es situa en els 978.000 milions d'euros.
Molt bé, doncs com repeteixo, mentre Espanya no reconegui la independència de Catalunya, el titular d'aquests 978.000 milions d'euros de deute és l'estat espanyol. Per tant, al final Catalunya haurà d'assumir una part proporcional i equitativa d'aquest deute, però paral·lelament l'estat espanyol haurà de cedir a Catalunya tota una sèrie d'actius. M'explico? Per exemple, per posar un exemple...
el deute del Ministeri de Defensa és més de 30.000 milions d'euros. Bé, doncs Catalunya, si assumís un 16 o un 19% d'aquests 30.000 milions d'euros, en funció de si es designa un criteri de pes demogràfic o pes econòmic de Catalunya sobre el conjunt de l'estat espanyol, l'estat espanyol estaria obligat a cedir-li a Catalunya aquells actius
que s'haguessin adquirit amb el deute que Catalunya assumís. Què passa? Que jo crec que ningú pot esperar que l'estat espanyol cedeixi ni una sola escopeta de fira a Catalunya. Però a veure, és que tampoc l'hem de voler perquè encara prendríem mal. No l'hem de voler, però hem de fer veure que la volem. Perquè mentre nosaltres fem veure que estem disposats a assumir un 16% d'aquest
deute, l'estat espanyol, repeteixo, està obligat a cedir-nos en contraprestació una sèrie d'actius. I si és l'estat espanyol qui no vol cedir aquests actius, simplement és l'estat espanyol qui s'ha de quedar tot el deute del Ministeri de Defensa. Per tant, només he posat un exemple, llavors podríem anar ministeri per ministeri i estaríem aquí tres horetes parlant del tema.
Déu-n'hi-do, però sentint aquestes xifres també sembla que tot plegat sigui molt més senzill o senzill d'entendre o de veure-ho viable. No parlo del procés.
extremadament complicat tot, però és tan sumament complicat, que de tan complicat que és, al final, els que fan la política a alt nivell, el que fan és reduir les coses, simplificar-les, perquè no queda més remei. Clar, és el que ha passat en altres casos. I el procés, aquest procés, qui l'hauria de liderar? Aquest gestor s'ho va comentar abans, en principi se n'hauria d'encarregar la classe política, però suposo que hi hauria d'haver una mena de suport, o al revés, suport de la
societat civil o al revés, no? M'imagino que és una suma de diferents factors el que caldria tenir en compte en aquest sentit. Sí, evidentment, a veure, el procés és un procés llarg, és un procés que ja s'ha iniciat, especialment a partir de la declaració de sobirania del 23 de gener, que és una declaració molt més important del que amb un principi els mitjans de comunicació han transmès a la societat. Sembla que s'hagi fet es passament com per no fer soroll, cosa que d'alguna manera ja està bé, però hem de pensar que
quasi tots els països que s'han independitzat amb l'Europa Central, amb l'Europa de l'Est, amb l'Europa dels Balcans, etc., han iniciat el procés precisament amb una declaració de sobirania. Per tant, és històric el que hem viscut aquests últims mesos i, per suposat, la manifestació de l'11 de setembre. Per tant, en aquest procés, que poden ser uns mesos, pot ser algun anyet, no ho sabem, part del procés estarà liderat
per la societat civil i part del procés estarà liderat pels executors de la política, pels nostres representants. Doncs, de tot plegat, se'n parlarà aquest dijous en aquest nou diàleg per la independència i ho podríem estar parlant molta estona més. Ho hem fet amb Albert Pont, que ha escrit aquest llibre que hem comentat, de l'Endest d'Hispània, un llibre que, per cert, ja se n'han fet set edicions, està preparant la vuitena edició, va sortir al setembre,
Per tant, doncs, enhorabona, no sé si s'esperava aquest èxit. No, no, en absolut, crec que no ens l'esperava amb ningú, però bé, és que el llibre fa reflexions tant del passat històric, del com hem arribat fins aquí, i sobretot de certes qüestions que ens trobarem el dia després de la independència, que, esclar, fins aquest moment no se les havia plantejat ningú.
I segurament si s'ha venut tant també vol dir que hi ha molta gent que té preguntes per fer-se o que està interessada. Sí, sí, és el tema, és el tema. És el tema d'aquest any, és el tema, tothom està en curiositat, tothom vol saber, sobretot perquè tant si estàs a favor com si estàs en contra de la independència vol saber com t'afectarà, per exemple, el tema de la nacionalitat, com s'adquireix la nacionalitat, qui té dret i què no, i tota una sèrie de coses que ens poden afectar a la feina i a nivell personal. Per tant, intento donar algunes respostes a això.
Doncs demà, a les 8 del vespre, a l'Ateneu, aquest nou diàleg per rentabendència amb Albert Pont, que avui l'hem tingut aquí, just a la fusta. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Moltes gràcies a vosaltres. Bon dia. Veus de la parròquia.
Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més Cada dimecres a les 8 del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més
Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar.
Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Smutges
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Passant sis minuts de dos quarts de dotze del matí, és hora, com cada dimecres, de fet, Artulia Esportiva, l'Emilius Kosokio, el Carles Hernanete de Rius, l'Enric Riva, molt bon dia. I que no suponia a què. Ui, molt bon dia. Desculpa, meu. Ara sí, ara sí, bon dia. Aquest me qui estava tocant coses... Hi ha un botó malposat que ens ha fet entrar aquesta veu. Bon dia. Doncs avui és dimecres i a més a més és un d'aquests dimecres especials, no?, perquè ens toca fer la prèvia del partit d'aquesta nit. Esteu nerviosos? No.
Teniu por? No, el que passa és que engresca molt, no? A la primera hora del matí, por? Per què? No, home, no, aviam. Home, si hagués de jugar sí que estaria nerviós. Por tampoc. No, perquè quan jugues ets jove i quan ets jove ets inconscient. Però... Però sí que t'aixeques pel matí dient, hòstia, avui hi ha una festa xula. Que tinguis la sort d'estar vivint aquests moments del FC Barcelona, que també tinguis la sort que tinguis un equip rival, com és el Real Madrid, que té un equipàs espectacular...
i que puguis, doncs, guanyar-los, doncs, és una sensació molt xula d'aixeques el matí pensant en veure un bon partit de futbol. I, a vegades, abans, doncs, passava que els àrbitres s'ho carregaven de mala manera al principi d'un partit i ara fa temps i toco fusta, ferro i tot el que s'hagi de tocar aquí perquè un àrbitre no s'ho carregui, no? Perquè si no s'ho carrega són partits molt guais. Home, també ajuda anar a vegades als jugadors, eh? Sí, clar, o sigui, ja més caure a l'àrbitre. Però l'àrbitre, a vegades, anys enrere, buscaven un protagonisme. O sigui, ara els jugadors sí que són diferents als d'abans, potser...
Però hi ha partits de futbol que un arbitratge, doncs, busca un protagonisme que no li cal. Aquesta nit l'àrbitre és Clos Gómez. Clos Gómez. Qui és aquest? El de la Gomina? No, aquest no. Aquest és el Mejuto, no? No ho sé. Del Col·legi Aragonès és...
Mira, aquests parlen aragonès occidental, alguna relació tenim amb ells. El que deia jo és que a vegades ser àrbitre no és fàcil, i en aquests partits en què hi ha hagut tanta tensió, ara últimament rebaixada, ja des de l'any passat, doncs tampoc ha de ser fàcil l'àrbitre aquest partit, amb entradas dures. És a dir, el Madrid, a més a més, ara l'any passat jo crec que han baixat una mica el nivell de tensió.
Però va haver-hi una època que reclamaven cada jugada, cada falta, cada... És que, clar, els àrbitres s'ho carreguen. Bé, sí, d'acord, els àrbitres s'equivoquen, però no els hi posen fàcil. No, però jo dic carregar-se una falta així, que vulguis marcar el partit. A la primera falta fot un tio una falta sense voler, com l'altre dia el partit del Barça. L'expulsió.
Aquell xaval de les dues grogues amb les mans. Una mica exagerat. Saps que li acabes de fotre una. És l'únic jugador que té targeta en tot el partit i ha sigut unes mans relatives perquè el tio està mirant cap a un altre cantó. Estàs allà dins l'àrea, ho veus tu, no t'ho diuen els assistents. No és prou càstic al penal. Hòstia.
No és prou castigar el partit. Carregar-se el partit d'aquesta manera? Sí, estic d'acord. Això falta el sentit comú. Clar, si apliquen unes coses molt rares. I això de les mans ho han de canviar. L'entrenador de l'Occionat i de Laura, si ens envien la normativa, saber exactament què... I també que els entrenadors diguin res, quatre coses... Depèn de quin entrenador, eh? Hi ha entrenadors que se'ls estan...
Estan salvant les gesticulacions i els crits que fot el Mourignon. Passen desapercebudes completament sempre. Perquè és entrar en un merder que a un àrbit no li interessa. Perquè se'n parlarà tota la setmana si el fots al carrer. Sí, sí, t'ho has de pensar bé, t'ho has de pensar bé. Però, clar, arriba aquest pobre Madoló Sassona i diu, espantam, tio, tu creus que li has de fotre una segona barna? Foda. Digue-li que se'n vagi, no? Hòstia, però quan ha dit tal qual, eh? Digue-li que se'n vagi. I a l'altre posa al carrer.
perquè la relació és amb el quart d'àrbitre, tampoc té la culpa l'àrbitre, és el quart d'àrbitre qui decideix, però també té el seu punt de protagonisme, dic, aviam si he d'estar allà només per encendre un cartell amb leds, que també se'm fa avorrit. Però bé, en fi, jo crec que el partit d'avui no s'ho carregarà ningú, que serà un partit xulo. Esperem, esperem que sigui així. I l'únic problema d'això és que ve que el Madrid és una mica fluixet, i que les... Sí, home, t'han jugat bé últimament. No, no, dic de baixa, si té cinc tius de baixa a la defensa i a la porteria.
Clar, o sigui, amb aquestes baixes pot portar el partit cap a un altre, que en tu el Mourinho és expert en portar els partits cap a l'eigua. Home, el tema de la porteria té ser morbo, no? Perquè, és a dir... Però ell és estar al Barça, ja, home. No, no, bromes a part. Té ser morbo per un motiu. És evident, crec jo, i que, visfredament, que el porter Diego López és molt millor quedant. Segurament, sí. Per mi és evident, i té més experiència, i que si només ens vagéssim en això, hauria de jugar aquest noi que acaben de fitxar. Però, clar, fa quatre dies Mourinho va dir que sentava...
A Casillas perquè l'Adant estava millor. Perquè l'Adant estava millor. És a dir, si realment avui fa jugar l'altre... Igual a... No hi ha color entre el Diego López i el Casillas. Ah, no, no, el Casillas. Això està clar. El que vol dir és que simplement va castigar Casillas, cosa que ell va negar. Ara jo aposto que el Maurinho no és tonto. Jugarà l'Adant, segurament. Jo crec que jugarà Diego López. Sí.
És més bo. Tant de bo jugui Adán, eh? Adán és un porter justet. Sí. És un porter justet. No sé. Però aviam, és el porter que té el Madrid de segon, o sigui, has de confiar 100%. Ara ja no, ja, però vull dir que... Has passat totes les lligues aquestes, tots aquests anys, amb el que sí, ja és allà, pot passar que un dia es trenqui. Si Valdés es trenqués, evidentment, ara ja s'ha acabat. Però tens un porter competent a darrere. Jo confio cegament en el Pinto. En algunes accions confio més que en el Pinto.
Tu creus que el Barça no hagués fitxat ningú si t'hagués trencat el dia 1 de gener? Home, clar, perquè llavors has de pujar a l'Oller. Clar, has de pujar a l'Oller. Jo no hagués fitxat, eh? O sigui, la... En el cas del Barça? És que el Barça ve...
Té dos porters bestials. Sí, sí. I se'ls van tornant per lo bons que són. Aquest any no sé si què està passant, però fa dos anys, em sembla, era un partit un, un partit l'altre. Un partit un i un partit l'altre. Un partit un i l'altre, o sigui que... Crec que van jugant tots dos, també, encara. No sé ben bé com va. Quan tens dos tios tan bons i no pots decidir, i tampoc se'ls treus de sobre, pintes un bon segon porter, perquè és un tio que surt puntualment i està al nivell. Sí, sí, sí. És que el segon porter jo crec que ha de ser un tio amb experiència...
és a dir, és molt difícil tenir dos porters competitius de primer nivell perquè tens assegut a la banqueta un tio clar el Barça ho té el B té dos tios de primer nivell però el B és futbol formatiu jo crec que és diferent i fent-ho molt bé i fent-ho molt bé
Quants porters voldrien estar jugant a segona divisió? I amb el nivell que tenen aquests dos. I en posició d'ascens, que no pujaran, està clar. I això de l'experiència, això ja és una cosa més psicològica, que és el que el Barça deu estar jugant. Ha d'evitar el jugador, mirar-se-l'hi i dir, bueno, encara és jove per agafar, depèn de quins rols... I moltes vegades el Barça valora més el fet de què diran, aquella remor, aquella cosa que se sent...
Aquella cosa que se sent al camp del Barça quan falles una pilota i acabes de sortir al camp i et juga i tal. Un nano d'aquests el poses de porter i, no sé, té una errada i ja l'enfonsa per la resta de la seva vida. Llavors, psicològicament, imagino que s'esperen a que estigui el tio ben plantat al camp, que aquestes coses li afectin poc o que tingui experiència a segona divisió amb crits, amb bronques, amb jugar fora, amb estar tot el rato rebent cops d'ampolles buides...
d'aigua i aquestes coses, llavors dius, bueno, aquest tio agafa una experiència, un rol que el primer dia que el xiulens li entra per una hora i li surt... Clar, que és el que li passa al Pinto, o sigui, el Pinto té una experiència, té una veterania... Que no s'enfonsarà en un camp de futbol per molt que el crida. Exacte. Llavors, jo crec que el Barça està molt ben plantat. Si el Víctor Valdés... Poden fer una altra d'aquestes? Una vila novada. Allò se'n va al...
Se'n va al Guardiola i fitxen el de casa. I tothom esperava, llavors, noms i tal. Ara potser se'n va al Valdés i pugen l'Oller i el Massí, o puja un dels dos i tenen dos nanos. Home, no seria incoherent? És a dir, apostem o no apostem per la cantera, no? Però potser encara faltarien un parell d'anys, no, en aquests casos? El problema que jo li mirem... Fa molts anys que sonen al Barça bé, allà. Aquests nanos ja deuen tenir edat. Bé, l'edat que va pujar al Valdés segur que la tenen. Sí. Ja.
Segur que sí. I el Valdés, els primers passos que va tenir van ser horrorosos. Sí, sí. Amb el bancal. Sí. Va estar trist de fotre el camp. Sí, sí. Va tenir una trifulca amb una renovació, em sembla que va ser. Se'n va enviar al Barçader. Va dir que tornava al Barçader i l'altre va dir que no. Va desaparèixer. No, que no entrenava. Sí, sí, sí. I, bueno, té aquest caràcter. Bé, és un tio especial, Víctor Valdés. A me i a ma.
Home, és estratosfèric, és un tio que és molt bo, home. Bé, jo crec que ens ho passarem molt bé avui, ja està. Sí, i l'ambient que genera, no?, amb aquests tipus de partits, o sigui... A més està bé que el següent no és la setmana que ve, no?, cosa que és el que havia passat l'any passat. D'aquí un mes, el dia 27 de febrer. Això també fa que tingui més gràcia, perquè el problema dels últims anys també era cansat això, no?, que quan era cada setmana potser perdia aquesta màgia. La tornada coincideix amb la Lliga, crec. Amb la Lliga. Ah.
Sí, el 27 de febrer i el 2 de març em sembla que és el... I a més a més amb la Champions, amb els quarts...
que no es poden trobar per això sí, sí, a quart sí però els vuitens, no, perdona, els vuitens volia dir és a dir, el Manchester United Real Madrid coincideix pràcticament amb els dies del clàssic amb els dies del clàssic el Madrid ha demanat o sembla que s'hi ha demanat jugar el divendres recordeu que l'any passat per l'intercontinental el Barça va demanar jugar divendres per marxar i li va dir que han estat a plàstic sí, bueno és veritat què s'hauria de fer?
Doncs nàstia de plàstia, no? El que s'aplica sempre, no? El Barça i el Madrid sempre ha sigut així. Si un no, l'altre tampoc. I si... Jo pensava l'altre dia, si el Madrid passa i la final la van jugar al Camp Nou, se'ls deia això o no?
Jo crec que sí, eh? Jo crec que sí, no cal ser... Jo crec que aquí som d'una taterna. No? No. No se'ls hi deixa. Són uns lavabos nous, no? Que ja ens aniria bé. S'han de fer uns lavabos nous fa molts anys. I uns ascensors per sortir del camp, que és caòtic. Però es planteja o és... No es van fer els lavabos nous, eh? Els lavabos nous no s'han fet, eh? No, no. A Santiago Bernabéu. No es van fer lavabos nous. L'estadió on es fa depèn dels equips que arriben, no? Però, per exemple, si arribés l'Atlètico de Madrid i el Real Madrid, que seria...
Possible. Clar, és un camp gran. Necessiten un camp gran per omplir. El Camp Nou és ideal. Amb l'AVE ho tenen relativament a prou. Ha passat altres vegades, no? Sevilla-Atlètic de Madrid fa pocs anys, em sembla. Bé, podria ser un lloc bo. A veure, sí, esperem que no sóc... Esteu comptant que el Madrid arriba a la final. Sí. Jo crec que si jugués a Barcelona seria un judicat.
Perquè allà és igual, deixem-ho estar. Allà és un bon camp. El que sí que crec és que la seu de la final de la Copa ho hauríem de fer com a la Champions. Aquest any es juga pel puesto. Arribi que hi arribi. Al final de la Copa, per exemple, a Londres, al Regne Unit se'm va jugar a Wembley.
Bé, aquí abans sempre jugava el Bernabéu. Doncs ja està, que jugui a la Peineta. No l'estan arreglant. A la Peineta l'estan arreglant. Per on van ara, a Madrid, què? 2020 no, ara. 2020. Si no, 24, 28, 32, 30... Trauran de la partida a l'exèrcit, com deia l'Albert Pons. I Alexis què, jugarà? Titular no, ara. I Villa? Jo crec que de sortida suposo que no.
Clar, vol dir que... Però sí, tenim aquí l'alineació, ja. Bueno, ja, sí, esclar. Liniesta Messi, Pedro. Villa no surt. Villa no surt. Home, últimament estem fixant bastant en aquesta alineació. La veritat, està quedant... No era habitual tenir un 11 titular tan definit, no? Jo crec que avui pot caure Pedro. Perquè parlem molt de l'Elexis i tal, però el Pedro porta uns quants partiders que també està ofuscat amb el gol. Va marcar l'altre dia, és cert, però no té massa...
O sigui, va tenir una època el novembre-desembre amb la selecció espanyola, va fotre un partidàs espectacular, va tenir dos partits molt bons amb el Barça, però... Sí, li costa una miqueta. Se li podria donar l'alternativa, eh?, una miqueta, el Villa avui, apostar per Villa, Iniesta i... Home, l'altre dia Villa no va marcar, però va jugar molt bé. Va jugar molt bé, sí. Això, que vull dir que els dos jugadors, tots dos van jugar bé, o sigui, tots dos es mereixen avui. No, no, clar, és que el problema que té el Barça en aquests moments, val, que hi ha algú que pot estar...
ofuscat amb el gol, com és l'Alexis, o problemes com era el Pedro... Però jo crec que el problema és que fer l'alineació per re-europar el Tito Vilanova en un moment determinat li pot costar. El Barça no té baixes ara mateix, excepte a Vidal. A Vidal, sí. De moment el Cuenca i el Tello s'han quedat a Barcelona. Sí, aviam, però Cuenca té l'alta mèdica. No, no, no.
No, òbviament, hi ha nanos ara al Barça que estan molt bé per moments puntuals i han de ser molt conscients. I, a més, s'estan fent bé les rotacions. Bueno, Tello va ser titular a la Supercopa, eh? Sí, però ho he dit. I a la Lliga l'any passat contra el Madrid també va ser titular, Tello. Sí, sí. I quan ha sortit, escolta, ha fet un partidat. Últimament no ha sortit gaire, però no. No surt molt. Però és que no té l'opció. Clar, és que... Està fotut el tema, és que...
Mira l'equip, és que és molt complicat, i a més a més, i Montoya també té problemes, perquè a l'Albes se li va tocar el Crustó i amb l'Alba que pujava molt però no defensava amb ell, per tant fent partits amb unes defenses molt complertes. Sembla que Dani Albes físicament estava bastant malament i ara ha recuperat el to. Sí, a l'Albes se li ha... No, i a part que a l'Albes se li ha posat les piles, perquè té contrincants que li estan fent la mateixa feina, llavors aquest s'ha tingut que posar les piles. Si no hi hagués un Montoya o un Adriano que també està fent una lliga bestial...
Clar, es podria relaxar, però aquesta gent no es pot relaxar. No es pot relaxar. Perquè saben que darrere seu tenen un tio amb molta qualitat que els pot solucionar la papeleta. Recordeu un parell de jugar dels O3 del Montoya quan se li va donar l'opció que va entrar dins l'àrea remenant la pilota a ell. No, no, és una alternativa perfectament vàlida. Perfectament vàlida. Llavors, jo crec que avui el petit canvi que podria fer era fotre Villa per Pedro, que tampoc no passa res. Podria, sí. Podria entrar dintre les rotacions normals i no passaria res i el Villa és un tio amb entitat prou per jugar un partit així, igual que el Pedro. I tant, i tant.
I d'altra banda també la defensa, jo... Del Madrid? No, la defensa del Barça, jo no... Jo la parella Pujol-Piqué no la veig. No veus la parella, què? Jo veig molt bé el Pujol, veig molt bé el Piqué, Piqué sobretot en els últims partits està demostrant que torna a estar en línia, però jo crec que Pujol necessita de Piqué o necessita de...
del jefecito. O sigui, no sé si us vau fixar en l'altre partit, però el jefecito anava moltes vegades a la zona del Puyol a treure la pilota en defensa. El Puyol està aguantant molt bé, té un tio que està molt bé, que en aquell partit l'única imatge que tenim és quan salta de cap i rebenta el cap al porter que el deixa fer sols, que enganxa a córrer perquè s'ha estampat una hòstia i no sap on està i arriba al mig del canvi i ja ha arribat. I el tio tothom aplaudeix. Uau! Aquí, el Braveheart de...
Però hi ha moltes pilotes que, tècnicament parlant, hi ha moltes pilotes que el jefe Cito va treure-li pràcticament del que tenia el Puyol. El Puyol, que és tot contra el Madrid, gairebé. Jo el Puyol faria contra el Madrid, aviam, mentre no demostri el contrari, Puyol sempre seria titular. Ja, ja, bueno, sí, en 2016, no? Bueno, aviam. Anirà amb les crosses a jugar. Bueno, ja ha dit que ell es vols retirar el Barça, si pot.
Fins al 2016, però que si veu que no pot... M'agradaria al Polònia, vam fer un gac, que eren els ossos trencats de... I el museu sortia al cap d'ell, amb aigua. Paco Bullo diu que jugarà Diego López, eh? Bé, que voldria que jugués Diego López. I per què no jugué ell? Era un bon porter, tot i que era un marrotllero de por, eh? Era un bon porter. I continua sent-ho, marrotllero de por. Sí, sí, i tant. Doncs diu que... Diu que Maurinho té molta confiança en Adán...
però que faria jugar a Diego López, que té més experiència, que ha jugat Champions, és cert, jo crec que és més bon porter. La premsa de Madrid s'està escudant en el tema de les baixes, de les baixes de la defensa, i l'únic punt de salvació és el bon estat de Cristiano Ronaldo. La pregunta que jo faig és, pot ser el cop definitiu amb Aubriño, si avui el Barça guanyés el partit ben guanyat?
No sembla que hi hagi un cop de definició, no? Un 0-3. No, no, no. Perquè vull dir que les coses que m'han fregut tenen cap s'ha dubtat, no? Són molts diners, jo crec que aquest home... És molta pasta. Jo crec que està tot de la clau... Aquest que sortís Florentino l'altre dia defensant-ho, fins i tot... Home, la clau està amb la dècima, no potser. L'aliminatòria del Manchester és el punt d'inflexió, el punt de no retorn. Però és que són competicions, que són loteries, o sigui, tu pots tenir deu minuts dolents. Però és com l'acudita... El que va tenir deu minuts dolents i li van caure tres gols l'altre dia. És com l'acudita aquell que diu, merengues, la dècima no existe, són los
Home, la setena la van guanyar un any que en Lliga estava fatal. Sí, sí. Aquella que va marcar el Millat, ho dic, fora de joc, per cert. Hi ha un punt de sort, eh? Això mateix que has dit ara. Hi ha un punt de sort sempre d'aquestes competicions. En una eliminatòria sempre pots tenir un punt de sort. El Barça ha estat a punt de sortir escaldat i ha estat molt superior al Màlaga. I ha estat a punt de sortir escaldat, però escaldadíssim.
Bé, el Barça va jugar molt bé a Màlaga. Sí, sí, sí. I el Camp Nou va tenir 10 minuts i la va cagar. En 10 al Màlaga. Però el Barça és tan superior en aquest equip. Però en Champions és diferent. No és el mateix, és una eliminatòria. Tu te'n vas al Camp del Milan, tens 10 minuts tontos i et foten un 3-0... I ja estàs. Però si tenim el 80% de la pilota... Sí, sí. I estem al minut 80, ens enclaven dos seguits. Ja ha passat, ja ha passat. Bé, la moneda que ha caigut cara quan n'hi ha esta marca Stanford Bridge...
o que ho encreu l'any que Messi falla el penal. Perdona, també anem tenint en compte que el Màlaga no va sortir a tancar-se. No. Jo suposo que avui el Madrid...
No ens sorprendria si sortís a tancar-se en dues línies. No és la primera vegada que ho fa Mourinho. Mourinho contra el Barça sap, i és conscient, i tonto no és, que el Barça és molt superior al Madrid. I la vegada que no va sortir a tancar-se... En els últims partits, en els dues directes, la cosa s'ha igualat bastant. Han canjat un Barça una mica... Però el raro era el Barça en aquells partits. El Madrid no havia canviat. S'ha trobat un Barça que...
I fotien una mica de candela, es quedava cagat. A la Supercopa, el Barça va ser molt bèstia. També és veritat que no vien pràcticament ni... Ja, però vull dir que el Barça es va cagar a sobre. Li van deixar que la pilota... Que el joc, la pilota no la tenia el Madrid, que el joc fos el que volia el Madrid. I en Lliga es va poder guanyar, però... Era el primer partit de la temporada. En Lliga es va empatar. Es va empatar a dos. Es va poder guanyar l'últim minut amb el xut al pal de Montoya, però el Madrid va jugar bé.
Va jugar força bé. Va ser força igualat. La primera part el Madrid ens va tenir. Jo recordo que el Madrid a la primera part va jugar millor que el Barça. El Camp Nou. Jo crec que el Barça va jugar pitjor. No crec que el Madrid jugués millor. El Madrid va ser el Barça el que va sorprendre que jugava pitjor.
El Madrid s'encomana, abans ho deia l'Emilio, el Cristiano, que està en plena forma, i o sigui el que és un altre dels defenestrats de Maurinho, que sembla que també està en molt bona forma. Higuaín i Benzema, que no acaben d'estar fins, no saben si jugaran al Colón. Benzema és molt bo, però aquí en aquest equip no. Jo tiraria més d'Higuaín, és més oportunista, davant de la pressió. El Benzema és molt bo, però necessita un equip que vagi més de Calraro. I a l'Higuaín no, a l'Higuaín, possibilitat que li dones, opció que te...
que la clave estarà a la banqueta. Ja veurem, depèn del que necessitin, ja veurem. Això és pura especulació el que diuen els diaris. Sí, clar, i agafes un altre diari i té una altra alineació. Però l'equip del Barça ja m'està bé, aquest. Però si el canvies també t'estarà bé. Sí, és que mira els suplents, Valdés, Bartra, en teoria, Adriano, Maserano, Som, Villa, Thiago, Alexis. Treu el 6, posa l'Iniesta a la mitja i el Villa a l'extrem, ja està. Thiago,
que ha anat sortint aquests dies. Fa coses brutals, aquest nano. Sí. Només cal corregir-li aquests petits, però tampoc... És a dir, aquest tio ha arribat a un espac... És brasil, eh? Tampoc no li pots demanar que perdi els seus gens. Això és el que vull dir. És a dir, aquest noi... I ell ho va dir, eh? Ha arribat fins aquí jugant d'aquesta manera. Clar, no canviaré ara. No el converteixis en un vaquero, aquest noi. Aquest noi és un altre tipus de joc, ja està. L'altre dia, arriba a l'àrea, per l'afrontal gairebé, entra dins l'àrea, va mirar per centrar, no hi ha ningú, i rebenta la pilota de bruteria, i diu, bueno...
La més opció, no hi ha ningú. Va sortir fora de banda. L'Albes a vegades se li em va a la olla. Però ja se sabia, no? Que és part de la seva gràcia. Sí, forma part del seu tarant. Exacte. Si el que li demanes amb ell ho fa i ho fa bé pot tenir moments d'anar a la dolla. El Xavi quan li passa la pilota amb el Messi per marcar el gol el normal de qualsevol mortal a la que et surt un és rebentar la pilota porteria.
I més cap a la teva cama i amb la rosca com t'interessa, però no la passo. Bueno, aquí és el que és puntet on... Sí, sí, però que t'anava a dir, va haver-hi jugada que el jugador podia haver xutat a porta i en canvi no mirar a veure si... O la fixació del Messi al final del partit perquè marqués l'Alexis. Perquè marqués l'Alexis. Vull que marqui el Villa i l'Alexis. Però està bé. Sí, sí. Demostra... Home, està bé si vas...
4-2 o 5-1 o... Que és com anàvem. O si l'Alexis no està ofuscat i no... Que és com anàvem. És a dir, pots estar segur que aquella jugada, si haguéssim anat 0-0, se les resol el Messi. Exacte. Però demostra també... És a dir, hi ha jugadors que busquen el rècord, el rècord, el rècord personal, el rècord... Aquest tio guanya... No li cal. És que no li cal. Però aquest tio fa els rècords personals sense buscar-los. No li cal buscar-los. És a dir, l'altre dia, és veritat, la sensació que tenies és que el Messi s'hagués volgut en va fer 4, però que es pot fer 6. Sí.
i els últims 5 minuts va decidir, bueno, tinc dos companys que ho necessiten més que jo perquè l'equip ho necessita que Villa i Alexis el retrobin amb el gol i es va dedicar a buscar-los desesperadament brutal això el que està fent Messi és impressionant i que després surtin els senyors de marca allà es dient que hi ha mal amaró dintre del vestuari del Barça jo al camp no la veig
No pot ser que siguin tan hipòcrites, com diria Mourinho. Està clar que al vestidor del Madrid sí que n'hi ha, perquè la dona d'un jugador ho diu públicament. La dona del capità ho diu públicament. Que suposo que quan a casa estan al vespre fent-se una rosa a la cubana, doncs deuen parlar de la feina, com fem tots. Home, clar, suposo que sí. El meu cap és tal, el meu cap és qual, no?
Sí, però clar, suposo que ella, bueno, està sabent què pots explicar, no? Per això tenen un peu i mig. Sí, escolta, ella, com que cobra... A més, les seves fonts són evidents, no? Vull dir que algun periodista que pugui anar fent filtracions i dir no sé qui és la font... Encara que s'ho inventi. Encara que s'ho inventi la carbonera, s'ho creuran. Jo crec que és un error, no? Una mica. I tant. Millor que poden fer és tots dos... No sé si és més error com a parella o com a periodista, eh? Fer les maletes, venir cap a Barcelona, el Baudés, el traspassem, ens guanyem una pasta i el Casillas que vingui cap aquí... Però què et penses, que vindrà gratis o què? No, no vindrà gratis.
Quin resultat dieu per avui? 0-3. No buscàveu, aviam si petava del tot. Jo diré el que m'agradaria. A mi m'agradaria un 2-6. 2-6 és una altra cosa. Amb un 2-6, oi, amb un 0-3, amb els dos vostres resultats, pronostico que la setmana que ve Mourinho està destituït, eh? Home, no. Ha d'aguantar fins al final. La pasta és la pasta. Està per sobre de les entitats. Ah, me l'has robat.
Home, és que clar, tant d'eufòria... No, tots dos no passa res, si tampoc no ens hi juguem res. Ja, però si un encerta després se sent millor. Però si és igual, si d'aquí dos minuts no me'n recordaré. No ens en recordarem. I dissabte a València, no? Sí, sí, Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, tros de partit. Diumenge a les 7. Diumenge a les 7. Aquí o allà? Allà, allà. A València.
Són que el València no és el que era. Aviam si fan com amb el Madrid. El deixen passar. Bé, doncs en parlem la setmana que ve. A veure què ens espera aquesta nit. Gràcies a tots tres. Emílio, Carles i Enric, que vagi molt bé. I a l'Ignasi, perdó. Sí, perquè avui amb el Madrid-Barça hem fet aquest especial. I això que l'Espanyol porta no sé quants partits puntuant. En parlem la setmana que ve. Que vagi bé. Bon dia. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El jutge del cas Noos ha imposat una fiança de responsabilitat civil de més de 8 milions d'euros al duc de Palma Iñaki Urdangarín i al seu exsoci a l'Institut Noos, Diego Torres. El magistrat José Castro atès així les peticions que li ha de fer el mes de novembre de l'any passat la Fiscalia Anticorrupció i el sindicat Mans Netes que exerceix l'acusació popular. Un cop Urdangarín i Torres rebin aquesta notificació judicial...
tindran cinc dies de termini per fer el pagament. Si no paguen, el jutge adverteix que els embargaran els béns. Les finances són per cobrir les possibles responsabilitats que es puguin declarar en contra d'Urdangarini Torres de la peça separada del cas Palmarena.
El primer tinent d'alcalde de Lloret de Mar, Josep Valls, ha quedat en llibertat amb càrrecs després de declarar aquest matí a Madrid a l'Audiència Nacional. El jutge Eloi Velasco ha decidit imputar el tinent d'alcalde en el cas per prevaricació i suborn i li ha retirat el passaport i li ha prohibit sortir d'Espanya. El magistrat investiga les connexions de la màfia russa en aquesta localitat de la comarca de la Selva.
Valls va ser detingut dimarts en el marc de l'operació Clotilda. Va ser el màxim responsable d'urbanisme de Lloret de Mar durant els dos mandats de l'exalcalde i diputat de Convergència i Unió, Xavier Crespo. Set de cada deu famílies en situació de risc de pobresa no poden garantir una alimentació equilibrada per als seus fills. Així ho assegura un estudi presentat aquest matí per la Creu Roja, que també alerta que el 40% de les famílies encastades no poden pagar el menjador escolar dels fills. Barcelona, Sandra Valent, bon dia.
Bon dia, això suposa que ara hi ha un 13% més de famílies respecte de fa un any que no poden pagar el menjador escolar, quan a més, segons el president de Creu Roja Catalunya, Guillem Marqués, l'escola és en molts casos per a aquests nens i nenes l'únic recurs per garantir un àpat diari. L'escola es converteix per a moltes famílies en l'únic recurs per garantir un àpat diari, saludable per als seus fills, que a casa seva no es pot permetre.
Resumint i reiterant també el que deia, el 38% de les famílies no poden tenir el servei de menjador per no poder pagar o cofinançar, de les quals aquestes mateixes famílies ens deien que quasi el 80% no tenien una alimentació adequada a casa seva pels seus infants. L'estudi també revela que cada 10 nens en situació de vulnerabilitat no poden disposar dels cibres de text i material escolar necessari.
En aquest procés de crisi que nosaltres estem atrevejant...
Nos hace imposible amortizar el precio del coste que pueda tener esta autovía, este viaje, esta euroviñeta, que plantean que sería entre unos 9 y 12 céntimos, repercutirlos en los costes que nosotros cobramos. Por lo tanto, si vamos tan justos con los precios del gasol y las cosas, si encara nos incrementan otro impuesto más, pues de verdad es que no llegamos.
La protesta consistirà en fer un recorregut a marxa lenta dels camions entre Manresa i Arters. Serà dos quarts de quatre de la tarda. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Roger Castillo. Andrea Fuentes, fins ara capitana de l'equip espanyol de natació sincronitzada, ha anunciat aquest matí la seva retirada de la competició. La tarragonina diu que l'esport del nivell ja no la motiva com abans. Nunca lo dejaría por dolor físico porque sería como sentirme perdedora.
Es verdad que he estado lesionada. Y si algo estoy un poco orgullosa es de que el dolor nunca me frenó. Y siempre puse al equipo, por finante, de mi salud. No me acobarda el dolor y por ello he esperado a curarme para dejar el deporte. Lo dejo porque creo que es el momento de hacer un cambio en mi vida. La sincro ya no me mueve desde dentro y ahora mis motivaciones empiezan a estar fuera del agua.
Andrea Fuentes, que ha sumat quatre medalles olímpiques, ja no competirà al Mundial de Natació de Barcelona d'aquest estiu. L'Espanyol Mentrestan ha destituït l'entrenor del filial Raül Longhi. L'equip ha encadenat 13 partits seguits sense guanyar i té només tres punts de marge sobre les places de descens. El substituirà Manolo Márquez, exentrenador del Badalona. També en futbol, Barça i Real Madrid s'enfronten en l'anada de semifinals de la Copa del Rei a partir de les 9 de la nit.
Aquesta hora el Barça està a punt d'aterrar a Madrid, ho fa amb l'equip de gala, ja que només s'han quedat fora de la convocatòria els jugadors del planter Cristian Tello, Isaac Cuenca i Martín Montoya. El Real Madrid, en canvi, rep la visita de l'actual campió de Copa amb cinc baixes importants, Casillas, Pepe, Ramos, Coentraó i Di Maria. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Jordi Novka i Salvador Girald són els escriptors convidats al Barra Llibres d'aquest dissabte al Celler de Can Mata. És una iniciativa organitzada conjuntament per l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu, el Celler i l'Abreu Edicions. Es tracta d'acostar els llibres de la col·lecció Cicuta al públic Sant Justenc i combinar-ho amb un tas de vins. Jordi Novka presentarà El Talent, la seva primera novel·la, publicada a l'abril de l'any passat, i Salvador Girald parlarà de L'Entrepar, que també va publicar a l'Abreu l'any passat. Tots dos llegiran també fragments de les seves obres
Dos títols de la col·lecció de narrativa Cicuta. El primer barra llibres farà aquest dissabte a les 11 del matí al Celler de Can Mata. Més qüestions. Dimarts, dia 5, arrenca un taller d'escriptura i compta a l'Ateneu. L'organitja l'escola d'escriptura i seran un total de 12 sessions. S'adreça a totes les persones que els agradi llegir i escriure i l'objectiu és aprendre les tècniques i eines bàsiques per construir un relat.
La major part de les persones que assisteixen als cursos que organitza l'entitat són aficionades a la lectura i a escriure. Això, però, no vol dir que sàpiguen utilitzar els recursos bàsics per construir una bona història i, alhora, comprensible. El taller, per tant, s'ensenyarà com utilitzar aquestes eines per tal de fer que la història estigui ben estructurada, l'entengui tothom i sigui atractiva. El curs d'escriptura i conte de l'Ateneu començarà dimarts. Es faran 12 sessions, cada dimarts de 8 del vespre a dos quarts de 10.
Encara queden places disponibles per apuntar-vos. I si voleu més informació sobre el curs, podeu enviar un correu electrònic a l'adreça clubataneu arroba gmail.com o ataneudesvern arroba gmail.com. També podeu trucar a la secretaria de l'Ateneu al 9-3-371-3115 de 5 a 9 del vespre. I un últim apunt per recordar-vos que avui s'obre al públic l'exposició Controles al Casal de Joves. És una mostra itinerant i interactiva que promou la Diputació de Barcelona
sobre els riscos de les drogues i sobre com prevenir-ne el consum. S'adreça als adolescents, als joves i pares i mares per proporcionar-los informació sobre drogues i per treballar els factors de protecció per prevenir-ne el consum. També vol promoure actituds responsables entre el jovent treballant habilitats per la vida i reflexionar sobre l'estil educatiu dels pares per prevenir el consum de drogues dels seus fills i filles. Controles es podrà veure al Casal de Joves fins al 18 de febrer a la sala Ovidi Montllou.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sánchez Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5 i també us recordem que podeu seguir informats al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Ara passant 12 minuts a les 12, és un moment de parlar de vins, com cada dimecres, aquesta hora, amb l'Estric Goldstein del sèrie de Can Mata. Molt bon dia, Estric, què tal? Bon dia.
I avui el que fem és parlar d'aquesta activitat que té un lloc dissabte, aquest barra llibres, que el que fa és tornar a combinar vi i literatura, una fusió que n'està portant bastant últimament a Sant Just. Sí, hem quedat molt enganxats, mútuament. I una activitat molt interessant, no és això, no? Hi haurà la presentació del talent de Jordi Nobca i de l'entrepà de Salvador Girald, i a més a més també...
es tastaran diversos vins perquè es farà tot plegat al celler de Can Mata. Exacte, tornem a sortir una mica dels cercles habituals dels llibres i el portem...
en lloc on no realment un va comprar un vi, que seria una mica típic, però... Està molt bé, ens agrada bastant aquesta iniciativa. Sí, jo crec que és una mica apropar, no? I un dissabte al matí que la gent haurà anat a comprar, haurà sortit al mercat, haurà fet el cafè, vindrà amb el diari, anirà a comprar un vi, doncs li aproparà les llibres. És la manera, exacte, perquè com funcionarà això? Comença a les 11, no? Comença, sí, a partir de les 11, vindran els dos autors, sí que estaran recitant,
I alhora es podrem tastar els vins i podrem fer explicacions als vins. S'anirà combinant. S'anirà combinant, sí. Una mica tindrà aquell punt de llibertat, d'improvisar com anirà. Crec que són d'aquelles coses que dius que no les pots fer estrictes, perquè ni els vins ni els llibres són una cosa molt...
Jo crec que pot ser molt interessant i d'una forma molt amena, perquè normalment va comprar la família, van nens... És una forma de portar-ho... Intentarem fer-ho, si podeu, una mica a l'aire lliure. No sé si el temps ens deixarà. Em sembla que farà vent i fred, eh? Sí, però potser arriba més tard. Clar, clar, no, no. També és la manera que pugui agostar-se gent que no sap què passa. Aquí està, i donar una mica de vida al carrer.
que el carrer Reval està una mica atropellat. Doncs això serà a dir sabta, a partir de les 11 del matí, i a més a més, a part dels llibres que ja n'aniran parlant també aquests dies, on hem parlat,
Aquí hi haurà uns vins concrets, no? Sí. Hem intentat buscar una mica la vinculació del nom, sobretot, perquè buscar-ho amb el vi era una mica més complicat. Però hi ha noms de vi que últimament donen un joc i que serien títols de moltes novel·les, no? I els n'hi ha, per exemple, un, el Te la dedico. És allò que dius, és que quasi bé... És curiós, eh?, aquest nom per un vi. Sí, és un vi que ha sortit al mercat
Ara mateix, o sigui, és allò que dius, que si bé també el tastarem en primícia. És un vi que es fa a la Terra Alta, fa vins del tros, i està elaborat amb garratxa blanca i xerim blanc. Que en xerim blanc normalment ens sona una mica així com estrany, és una varietat típica de la zona del Loire, i el que porta és molta frescor, un grau d'acidesa bastant considerable. És un vi blanc de 14 graus,
Déu-n'hi-do. Però que no es deixa notar. Llavors, ara ens és allò que dius, mira, entre el nom, que no seria... O sigui, el te la dedico, és una mica la imatge del vi, és la fotografia d'un camió...
i va dedicat una mica el pare d'un dels elaboradors però veus ja és aquell punt de t'ho dedico i tots desitgem tindre entre les nostres mans un llibre ens ha agradat de tindre la dedicatòria de l'autor per aquí vaig veure una mica el vincle els altres dos són dos vins negres de la zona del Montsant joves, frescos, sense barrica on és la comèdia?
Ja que anem a muntar una cosa relativament experimental, anem a riure una estona i muntem la comèdia. És un vi fet amb garnatge i amb carinyena, jove, fresc, un vi que gairebé no necessites. Un argument de dir, vaig obrir un vi perquè tinc tal menjar. No, vaig obrir un vi perquè em ve de gust. Exacte. I l'anexa, que també està feta a la zona del Montsant, però ja a un...
Diríem que tirant més cap a la Terra Alta, o sigui, seria un arribant a zona falset, l'altre és Serra d'Almos, que és l'annexa, i l'altre ens quedaria a la Terra Alta. Doncs aquest annexa també és un vi jove, fresc, per gaudir en qualsevol moment. O sigui, la idea dels dos vins negres seria anem a obrir, disfrutem, passem-ho bé, i la del vi blanc, aquí ja requereix potser un plat, seure...
No seriós, però i tant. I anirem a buscar alguna coseta per picar, també. Ah, sí? Home, molt bé, no? Sí, perquè així fa fred. Fa molt bona pinta, eh, tot aquest acte. Sí, per això et deia el punt d'improvisació de dir... No sabem com podem acabar. Comencem amb una idea i...
el que surteixi, és la primera barra llibre. Exacte, la idea és que si això funciona, en principis es vol tornar a anar fent. Es vol tornar i que rodi una mica per aquí, per allà, no? Suposo que és la manera de, normalment, ja havien començat a fer aquestes recitals literaris, potser que s'enjust, i també aquest tast és combinar i sumar forces, no?
Exacte, a més... Potser més a un públic més especialitzat. Aquí ho adrecem a tot tipus de públic. Hi haurà molta gent que no sabrà de què van i que hi ha aquest acte, no? Descol·locar una mica... El personal, eh? Sí, ens fa molta falta. O sigui, sortir al matí i que el dia et porti on sigui. A veure, clar, clar, més a més, el que sí que farà, suposo... No, no, no, Carles, i que potser plauria, eh? Fins i tot...
Doncs que plogui. Com sigui, qualsevol excusa és bona per sortir fins al matí. Doncs mira, si plou, tenim una bona excusa a la tarda per llegir-ho. Exacte. Per començar la lectura d'un dels llibres. Sí, sí, perquè, més a més... Hi ha molta gent que em diu que l'hivern no m'agrada, és aurrit, és fosc. És de les millors èpoques per gaudir de la literatura i acompanyar-ho d'un vin encara més, no? Sí, sí, exacte. A mi em passa que...
Tenim potser l'estiu i la primavera molt idealitzats i costa trobar-li el sentit a l'hivern, però també hi ha moltes coses per fer. Exacte. Sí, perquè al final, amb tota la lectura, a l'estiu, no? I acabes passejant aquell llibre per tot arreu, per totes les platges, i no el llegeixes. S'ha morut de sorra només.
En tot cas, aquest divendres de sota podrem descobrir el talent i l'entrepà. A més a més, també em sembla que hi ha des de l'Abreu portaran també exemplars d'altres títols. Portaran exemplars d'altres títols. Tots a un preu... Assequible. Assequible, exacte. Per tant, serà una mica més econòmic. Jo crec que fins i tot podem fer alguna simbiosi de pac, quasi bé, amb llibre i vi, no? Molt bé. És allò que dius. Per això ho deixem una mica...
què ens comportarà el dia. A veure com anirà, no? Sí, sí. Sobre la marxa, que no estigui tan programat, cosa que també sempre s'agraeix. Exacte. I el fet de poder gaudir dels dos autors i de la seva editora jo crec que val moltíssim la pena. Valdrà la pena. Esperem que vagi molt bé, serà aquest dissabte i a més a més també em sembla que esteu treballant juntament amb l'escola d'escriptura que és qui també veig en alguna altra història, no? De barrejant. Sí, hi havia un
És que no és oficial. Hi hauria hagut un de possible pel mes de febrer, però ha estat per qüestions de calendari. No ha pogut ser encara. No, però el març és seguríssim. La idea és que estic esperant, no? Una altra història d'aquest estil. Sí, la idea ja era haver començat aquest febrer, però... Estem molt actius, eh, també? Estem molt actius. Creure dir el carrer, no? Sortir, sí, perquè al final és allò que dius...
No només, és un article de venda, no? És allò que dius, el vis és alguna cosa més, és cultura, és... Ho has d'aproximar una mica a tot, no? Igual que la literatura i d'altres, i la música. Que en música també hi haurà alguna cosa properament. Molt bé, doncs ja n'anirem parlant...
aquí el Just a la Fusta. Moltes gràcies, Estrit, avui per explicar-nos quins vins podrem trobar aquest dissabte en aquesta activitat literària i de vins al celler de Can Mata. Molt bé. Que vagi molt bé. Us esperem. I en parlem la setmana que ve. Exacte. Adeu, molt bon dia. Adeu. Just a la Fusta. Sant Just en directe.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Wondering how things could have been
Bona nit.
I was there for you when you were lonely. I was there when you were five. I was there when you were sad. Now it's the time of need. I'm thinking, do I have to be to catch you by myself? I'd rather be in Tokyo. I'd rather listen to Thin Lazio. I'm watching Sunday Gang in Harajuku. It's something cool.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Veus de la parròquia. Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat
en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Seixanta i més Cada dimecres a les vuit del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran Seixanta i més
Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més. Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran... 60 i més.
Just a la fusta. Sant Just en directe. I aquesta hora és moment de parlar de cuina amb la Carme Madó. Molt bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, molt bé. Què ens ensenyaràs a fer avui? Avui, com que ja estem a mitjans de setmana, ja podem començar a treballar una miqueta el tema. Farem unes mandonguilles sense apietar. Sí, m'agrada molt, sí, sí.
I és un plat que, a més, el pots... Aquest sí que és el tot complet, no? Completíssim, eh? I molt fàcil de fer. I cap problema. I, a més, amb l'avantatge que, si et sobra alguna cosa, serà més bo. Ja? És veritat. Que avui, recient fet, eh? Bueno, aquí es trata de fer...
Agafem les mandonguilles, la meitat de carn i la meitat de carn normal de vedella i de pollastre. A mi m'agrada més directament la carn de vedella, també ho he de dir, que són més consistents. Llavors, per fer les mandonguilles, les aixafem, tirem... Aquest és un plat consistent, eh? Aquí no anem ara a comptar calorius. No estem fent una dieta. Agafem la carn, l'aixafem bé en un plat, posem la yema d'un ou...
posem sal, pebre, us remeneu bé, aquí es poden fer servir les mans tranquil·lament, perquè sempre dic a la cuina ja, encara que només sigui sense donar-te'n compte, les mans les portes netes perquè està sempre sota l'aigua. Agafem les mans, tirem una miqueta de farina, de maicena, dintre d'aquesta carn, no vull tornar a repetir de la maicena perquè cada setmana dic un mateix.
Sí, que va més bé perquè es desfà, no fa grumolls i no s'ha de cobre. Llavors tirem una miqueta de maicena a dintre de les mandonguilles perquè agafin cos, saps? I les fem una bona piloteta. I les passem per... Aviam, llavors per fora, per no donar tanta publicitat a aquesta marca, en farina normal. Sí que els podem...
A rebossar, no? Sí, per rebossar, que llavors ja es cauran amb l'oli. Saps? Que també la farina té els seus avantatges. Les piquem bé, que no quedi gaire farina, i les deixem a part. La sèpia. Bé, la sèpia és sac-sac, eh? Dintre i fora. Molt ràpidament, no? Talla trossets, el poses amb una paella, que deixi anar l'aigua, i ja la podeu apartar. Llavors hem fet un bon subfregit,
tomàquet, ceba, el típic sofregit. Amb una bona, sobretot, amb una bona picada d'amelles, pinyons, en ous... És la clau, no?, una mica, la picada. Sí, la picada. Però aquí ha de ser potent, que es noti quan mengis la salseta, que puguis posar la salseta en un trosset de pa allà picant. És un plat de perdició. Quan ja tens la salseta feta, tires... Jo les mandonguilles, em vaig dir una cosa, les poso directament a la salsa, no les fregeixo.
Perquè ja es fan així, no? Perquè la salsa ja es fan així. Si les vols fregir, és més... Però jo ja procuro evitar el fregir amb oli. I com que ja hem tirat molt poca carina, ja les poso en la salsa aquesta, que hi ha bastanta quantitat. I afegim... Ara em sento més bé, no? Sí, una mica millor. Perdoneu, és que m'ha sonat aquí a l'oïdor. I llavors tirem la sèpia i ho deixem que faci xup-xup durant 5 o 6 minuts, o 10 minuts, o el rato que vulgueu.
Serviu calent, això, eh? Sí, sí. Home, si ho fem per l'endemà, ho escalfem, no? Ho escalfem, però un puntet. I llavors ho podeu acompanyar amb una miqueta de pasta d'aquestes de cintes planes, que és molt maca.
Fa més que els espaguetis, perquè els espaguetis sembla que s'ha de fer d'una altra manera. Ja. Saps les tallarines planes? Sí, sí. I si no, amb una miqueta d'arròs. Llavors ja és del tot supercomplet. Tenies un plat completíssim, eh? O sigui, mandonguilles amb espinaques. Amb sèpia, perdó. Amb sèpia. Amb espinaques. Molt bé, Carpa. Perfecte. Vinga, adeu. Fins demà. Que vagi molt bé. Fins demà. Bon dia. Adéu-te-te.
Just a la fusta. Sant Just en directe. Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també.
Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Just a la fusta. Sant Just en directe.
I aquesta hora parlem d'astronomia, com que de dimecres, amb l'Oriol Ricat, que tenim a l'altre cantó de l'Skype. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Per parlar de diferents qüestions vinculades amb tot el món dels astres. Avui, de què ens vols parlar?
Mira, avui parlarem de globus sonda, que normalment fins ara es feien servir sempre, doncs, diguéssim, amb mitjans científics, és a dir, alguna universitat, o fins i tot, sempre archiconeguda, NASA, doncs, enviaven grans globus cap a l'estratosfera, i era una manera, doncs, diguéssim, de certa manera barata, doncs, de poder estudiar la nostra atmosfera i l'espai, doncs, sense gastar grans diners amb coets. Bàsicament, consta, doncs, d'un globus
que s'omple molt elàstic, molt gran, que s'omple d'eli, i que comença a pujar amunt, amunt, amunt, amunt, fins que el globus aquest és enorme, vull dir, 10 vegades el volum que ara podem veure, depèn de quin pes haguem de pujar, doncs pot arribar des dels 10 fins als 100 metres de diàmetre, és a dir, grans globus, i un cop està allà, doncs hem arribat més enllà dels 30.000, 34.000 quilòmetres, ai, 34.000 metres, perdó,
per sobre l'atmosfera, llavors podem veure la curvatura de la Terra, podem estudiar radiacions que ens venen de l'espai i altres, bueno, mesures de temperatura, de químic, de quins elements hi ha a l'atmosfera. Bueno, doncs aquest sistema que s'ha utilitzat ja des de fa diverses dècades, doncs de mica en mica ha anat agafant més volada, mai més ben dit,
que la gent, diguem-ne, casolanament, pugui fer aquest tipus d'experiments. Per internet n'havia trobat algun que omplien directament globus, globus d'aquests de festes, perquè la gent feia una idea, seria alguna cosa semblant com la de la pel·lícula App de Pixar,
És a dir, una gran quantitat de globus, allà hi enganxaven un telèfon mòbil o una càmera. Era un pare amb el seu fill als Estats Units, ho van fer, ho van enviar, no va arribar tan amunt ni molt menys, però va poder anar fent fotografies de la superfície a vol d'ocell. I això va ser un dels primers que vaig poder veure per internet. A partir d'aquí hi ha hagut altres organitzacions, en aquest cas alguna vegada n'hem comentat
Astro Innova. Astro Innova són uns nois de tot arreu d'Espanya. Hi ha uns que estan a Múrcia, de Madrid i fins i tot d'Euskadi, que a partir d'un grup que es diu sondes espaciales, que segueixen molt l'exploració de l'espai amb sondes robòtiques, ells van intentar la idea d'enviar una sonda d'aquestes i poder fer fotografies des de l'espai.
el més proper que tenim. Ja van per la sonda número 12, és a dir, això amb pocs anys, amb un parell o tres d'anys, van començar des de la Campus Party de València i, doncs, tenen una web que es diu Proyecto Tédalus i que ja es pot anar veient la quantitat de missions que han fet amb el seu resultat, tant vídeos com... Home, està bé, perquè així també ho veus, no? Vull dir que sempre és una mica més fàcil d'entendre o potser que només és escrit.
Sí, a més a més estan oberts a col·laboracions, és a dir, que el bo és que ho fan bastanta gent, un es dedica a programar el que seria la ràdio, l'altre les càmeres, vull dir, és un conjunt de gent que parada estan ben avinguts i poden anar fent aquest tipus d'experiments. Alguna vegada són patrocinats, perquè tot i que no hi posem material gaire costós, doncs tot val uns diners, per alguna universitat o per algun anunci, van arribar a fer un anunci pels de Campo Frio, que canviaven, si saps que n'hi havia un que anaven d'astronautes, doncs ells els van obrir les imatges...
de tot el que eren imatges de l'atmosfera, l'atroposfera. Ho van fer amb una petita sonda que van dissenyar aquests d'aquesta companyia i la van pujar i van posar-hi les càmeres per poder filmar. Molt bé. En mica en mica em van traient un petit ràdid, no? Aviam...
Què podem observar amb aquest tipus de sondes? Bàsicament el que ells han fet són fotografies i vídeos, que això ja és interessant de per si per poder veure el comportament que hi ha de la nostra atmosfera. Una altra cosa molt senzilla que es posa des del principi són termòmetres, termòmetres tant interiors com exteriors per veure la temperatura com varia. En certa manera...
El que sempre s'ha anat veient és que la temperatura que tenim arrem de terra comença a baixar, baixar, baixar fins més o menys als 18, 20, 25 quilòmetres d'alçada, on la temperatura encara no arriba als 40 graus sota zero. A partir d'allà ja entrem a la troposfera i el que passa és que la temperatura comença a augmentar un altre cop.
Això és degut a que la llum ultravioleta trenca les molècules d'oxigen, les separa, així elles, soles com a oxigen, es poden ajuntar com a usó, i a partir d'aquí, doncs, també la llum ultravioleta trenca aquestes partícules d'usó, i això fa, doncs, que la radiació ultravioleta no pugui arribar on som nosaltres, i, per tant, doncs, que no mati tot l'astre de vida, i, a més a més, doncs, fa, doncs, això, que perquè ens protegés, doncs, augmenta la temperatura en aquella zona. Ja.
Doncs això és tan fàcil de descobrir quan envien un termòmetre a aquella alçada. Això crec que alguna vegada ho havíem comentat, d'aquests del projecte d'Edalus, i que ara l'últim projecte que tenen ja és una part, serà un instrument, que es dirà Iris, que va amb una sonda, en aquest cas sí que és de la NASA i d'altres agències especials, que el que fan és enviar un telescopi solar... Sí...
que l'envien també a molta alçada, en aquest cas com és un telescopi molt gros, amb un globo enorme, i que la idea és que pugui estar entre 10 i 20 dies volant en aquella alçada i poder així observar el Sol des del Pol Nord. Això es farà aquest estiu, en principi, a mitjans de juny-juliol del 2013. I jo vaig poder col·laborar amb ells, els vam fer el logo d'aquest instrument que, en certa manera, farà fotografies. I, sobretot, una de les premisses que tenia era que anés...
No, no, sí, sí, ha estat bé col·laborar i anar veient com va evolucionar el projecte, però també està bé perquè és un instrument que ha de ser independent per si sol, és a dir, que no dependrà ni de l'energia ni de les màquines que porta aquest telescopi, sinó que senzillament serà un instrument de càrrega que portarà la mateixa estructura. Val. Bé, volia arribar fins aquí per introduir-me un altre tipus de globus, que també, bueno, l'estètica és molt semblant, normalment és un cub, i ells li han posat som cub. Bé,
són QA. Ells tenen una... És una col·laboració entre l'Institut d'Estudis Especials de Catalunya, la Fundació de la Pedrera Catalunya, és a dir, això el que abans era Catalunya Caixa, i la Universitat de Barcelona. En certa manera, el que es va fer en aquest cas va ser que a mitjans de juny d'aquest any van enviar un globus sonda
des del Pirineu, i va poder arribar fins als 30.000 metres, que és el que ells volien, i va anar a caure entre la Cerdanya i Andorra, i va ser un lloc on es va haver d'anar a rescatar l'endemà. El bo d'aquest tipus de sondes és que aquest globus infla, quan arriba a molta alçada, normalment el globus, com l'heli, s'ha expandit tot el que ha pogut, l'heli fa rebentar el globus, i a partir d'allà cau, no amb caiguda lliure, sinó amb un pla caigudes que li hem posat,
ja despenjat, vull dir, només està lligat amb el globus, per tant s'obre de seguida, i va baixant de mica en mica fins a terra. Això permet que es recupera la sonda, podem recuperar tot el que són imatges, dades... Ah, molt bé. Normalment se'ls posa una ràdio i un GPS per poder localitzar-lo.
I això fa que no haguem de posar un instrument que gastaria molta energia, sinó que seria, bàsicament, retransmetre totes les imatges i dades que es fan en temps real. Les imatges que fem ara ja són prou grosses com perquè es tessin molt ampla demanda i que, a més a més, la cobertura, a partir d'alguna alçada, es va perdent, crec que és a partir dels 18 quilòmetres es perd.
Doncs això fa que un cop la recuperem tinguem totes les dades i en aquest cas, com que no es va fer malbé, la pensen tornar a reutilitzar. En aquest cas la reutilitzaran al setembre d'aquest any. I arran d'això, el que es convida és que es puguin presentar...
algun tipus d'instrument que pugui anar en aquesta sonda. Això va dirigit a estudiants de batxillerat de tots els instituts catalans i que els interessi les ciències de l'espai i que vulguin participar en aquest repte. Home, doncs és interessant aquesta iniciativa.
Sí, sí. És a dir, ells han de pensar un experiment que pugui anar instal·lat en aquesta sonda i que, no sé, hi ha els més bàsics normalment llevant inclosos, és a dir, detectar pressió atmosfèrica, la temperatura... Doncs mira, el que vindria a ser és que fos original...
que es pogués construir fàcilment, és a dir, que no fos molt costós, i que llavors al setembre del 2013 s'enlairarà, suposo, des del mateix lloc on t'ho van fer aquesta vegada, que això era amb una fundació de la Catalunya Caixa, tenen allà el Pirineu, a prop del Pallars Sobirà, es diu Mont Pirineu,
i està entre el poble de Són i a 7 quilòmetres d'Esterri d'Aneu. Això porta una sèrie de requisits. S'ha d'avisar les autoritats aèries, perquè com aquests globus superen l'alçada dels avions, per tant, no és que un globus pugui fer mal a un avió, però si la sonda, que és una capsa amb instruments metàl·lics, va parar dintre d'un motor, doncs podria crear algun incident. Per tant, s'ha d'avisar de quina zona...
hi ha aquesta sonda i que podrà, doncs, podria ser perillosa o que vigilin els pilots que ho tinguin en compte, no? Un cop això, doncs, mira, normalment també està bé fer-ho una mica a terra endins, perquè normalment els vents que tenim, tot el que és la costa, que s'endria tota la costa d'allà a banda de la península, és a dir, des de Catalunya fins a Alacant, els vents que dominen normalment són de oest a est, és a dir, de terra a mar.
Si fem el llançament, per exemple, és just, tenim molts números que la sonda ens faci parar al mar, ja seria difícil que anés a parar a Mallorca, però bueno, en aquest cas el mar. I com que normalment la distància són uns 250 quilòmetres, doncs fem-ho des de la Vall d'Aran, més o menys, i si tenim sort caurà, doncs, això, diguem-ne, per allà la Cerdanya, com a molt lluny ens podria anar cap a Osona, però la podrem recuperar fàcilment amb cotxe, no?
I si se'ns desvia una mica, podria anar a França. Clar, és diferent. Els d'aquests del projecte D de l'ús sí que tenen dues sondes que no s'han perdut al mar, sinó que sabien que anirien a parar al mar. En aquest cas, ells van experimentar allò d'enviar les dades directament ja des del moment que es feien en el globus, doncs enviar-los cap a terra. Ah.
Van intentar fer, doncs, que pogués flotar uns dies, almenys per si algú trobava, tot i que a caure al mar, doncs, és difícil, doncs, que aquí trobàs, tot si no té una ràdio balisa que ens la detecti. Però, doncs, mira, doncs, voldria, doncs, que la gent que en aquests moments està estudiant, doncs, els instituts i que li agrada molt la ciència... Pot ser una bona oportunitat, i tant.
Per pensar un instrument, en aquest cas hi ha una web que es diu www.somcub.com és soncub.com i allà trobaran la informació que cal saber de com participar-hi, quines són les bases, qui col·labora, el contacte, i en certa manera és un concurs que qui faci l'instrument o l'experiment més original o més assequible i més interessant
doncs podrà fer-lo volar amb aquesta sonda. Molt bé. Doncs interessant també aquesta proposta que ens has explicat avui dimecres. Gràcies, Oriol. I en principi ho deixem aquí, no? Fins dimecres que ve. Dinecres que ve, doncs. Exacte. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Deu, bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí. Faltan 5 minuts per arribar a la 1 en punt del migdia. Després d'haver repassat aquestes qüestions astronòmiques, amb Oriol Rigat ens acomiadem d'aquest Just a la fusta d'avui, dimecres 30 de gener.
I tornarem a més corres a partir de demà, com cada dia des de les 10 i fins a la 1 del migdia, i ara donem les gràcies a la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, l'Andrea de Bono, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius, la previsió meteorològica. Avui hem parlat més amb Albert Pont, que ha escrit aquest delèndies d'Hispània i que demà farà el nou diàleg per la independència. Aquí Sant Just hem fet tertúlia esportiva.
amb l'Enric Riba, l'Emilius Casocchio i també el Carles Hernández i Rius i a més a més, com cada dimícara, hem parlat de vins amb l'Estric Goldstein del Silla de Can Mata, en concret dels vins que es tastaran aquest dissabte amb l'acte que combina vi i literatura, que és el barra llibre. A més a més, acabem de parlar, com acabem de dir, amb l'Oriol Rigat del grup astronòmic d'Esvern d'Astronomia i us ha parlat Carme Berdoi.
I tornarem, com dèiem, demà a partir de les 10. Ara es deixem amb el benvolgut de Manel i tot seguit les notícies. Que vagi molt bé que passeu. Bon dimícres.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard de mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
Poses les llits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut i en un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàix, heu parat una furgoneta aprofitant.
Fins demà!
i ben volgut ni sospiteu que gent com jo estem esperant i que simpàtics que s'usbeu i quin mal devia fer i m'ho imagino o intento i t'asseguro que comprenc que encara vull sense remei i tot trucar
Un toll i un segon, quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom, però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps que fins i tot el recordar no saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat, amagat en malquinetes, amb dubtes emprenyadors, amb cada intuïció fugaz d'una vida millor.
Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és però nena no puc respirar. Ai ben volgut que estreny si un dia et van fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dia.
Fins demà!
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, per a si un dia ens creuem. Ja em disculpo que em conec, faré d'home seria.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia. Segons els Mossos d'Esquadra, en l'assalt d'ahir al vespre, quatre homes van entrar a la casa i van lligar una anciana de més de 80 anys i la seva cuidadora.
L'ancien ha explicat que no ha pogut fer recompte del que es van endur, però segurament seran totes les joies de la família. A mitjans desembre ja es va produir una altra sala.