que venia a dir que si no hi caben en el PSOE
és difícil defensar catalunyans d'Espanya.
Crec que fins i tot el Javi López ho està descobrint.
Josep Maria Fustefabra, Roca Sagrada, Eliseta Palosí, Carme Valls,
Pepe Antic, moltes gràcies.
Adéu. Adéu, bon dia.
Aconsegueix amb el periódico les paellas que duren més.
Una col·lecció de paellas d'alumini forjat Majefesa.
Antiat d'arens, amb fons difusor indeformable
i aptes per a tot tipus de cuina.
Aquest cap de setmana, la primera paella només amb el periódico.
El matí de Catalunya Ràdio, amb Mònica Terribas.
Són les 10.
Òscar Fernández, bon dia.
Estem seguint molt de prop aquest cas de pobresa energètica a Reus,
aquesta dona de 81 anys que va morir
quan un espelma va provocar aquest incendi al pis on vivia
sense subministrament elèctric.
Aquesta hora, quina és la notícia?
La més destacada és que el govern té també data prevista
per aprovar el projecte de pressupostos.
Sí, segons el secretari d'Hisenda, Lluís Salvador,
el Consell de Govern aprovarà el projecte de pressupostos
dimarts dia 29 de novembre
i a partir d'aleshores començarà el seu tràmit parlamentari.
Ho ha dit als matins de TV3, on també ha concretat
que si el Constitucional impugna els comptes
per contenir una partida pel referèndum,
el referèndum es farà igualment.
I en compte sobre l'escenari, el referèndum tirarà endavant.
No hi vèiem cap altra alternativa a l'escenari del referèndum
i, per tant, o ho farem en un context o ho farem en un altre.
Què vol dir en un altre?
Doncs posant imaginació en la gestió dels pressupostos.
Referèndum tindrà finançament,
estiguem en el escenari que hi estiguem.
La CUP havia demanat que el govern tingués previst
l'eventual recurs del Constitucional
a l'hora de convocar la consulta.
Més notícies amb Carlos Baraibar.
Tres hospitals han estat bombardejats a Síria
en menys de 24 hores, segons ha informat
l'Observatori Síria dels Drets Humans.
L'últim atac ha causat un mort i diversos ferits
entre pacients i personal sanitari.
El centre mèdic ubicat a la població rebel d'Oleil
ha tingut danys materials importants
i ha quedat fora de servei.
Precisament alguns dels pacients que estaven ingressats
provenien d'un dels dos hospitals atacats ahir.
A Rússia detenen el ministre d'Economia
per corrupció.
Alexei Ulyakiadej està acusat d'haver rebut
un suport de 2 milions de dòlars
de la petroliera estatal.
El ministre d'Economia va ser detingut
just en el moment en què rebia les comissions.
Se l'acusa més d'extorsió i d'amenaces
a representants d'aquesta petroliera.
Els investigadors diuen que podria fer front
a una pena d'entre 8 i 15 anys de presó.
Era titular d'Economia des de fa 3 anys.
I el Banc dels Aliments alerta
que fan falta voluntaris encara pel gran recapte
del 25 i 26 de novembre.
De moment s'hi han inscrit 17.000 persones.
I per arribar a tot el territori
l'entitat en necessita 27.500.
En falten per tant 10.500.
Sabine Hindersen és responsable del gran recapte.
Ha explicat al matí de Catalunya Ràdio
els punts clau on fan més falta els voluntaris.
A les 4 províncies els bancs
necessiten encara les Terres de l'Ebre,
necessiten a Girona, a la Costa Brava,
nosaltres al Barcelonès,
especialment a Nou Barris,
però també Ciutat Vella,
l'Essample...
I allò per a tothom.
A la passada edició es van recaptar 4.600 tones de menjar
i enguany esperen superar o almenys igualar la xifra.
Uns aliments molt necessaris
per a unes 235.000 persones a tot Catalunya.
La bioenginyeria es comença a estendre per Catalunya.
Una entitat del Pirineu organitza cursos
per difondre aquest sistema de construcció
que utilitza recursos naturals
per fer obres en zones de muntanya.
Una pràctica molt estesa al nord d'Europa,
però poc habitual encara a casa nostra.
Catalunya Ràdio, Soriguera.
Eloi Barrera, bon dia.
Bon dia.
L'Associació Europea de Boscos de Muntanya
fa anys que aplica sistemes de bioenginyeria.
Ara n'organitza el primer curs al Pirineu.
Aquesta disciplina s'aplica per reforçar talusos,
contenies llepissades o evitar l'erosió del terreny.
Però només ho fan amb materials naturals.
Res de ser o formigó,
com explica el director de Boscos de Muntanya, Andreu González.
En comptes de frenar la terra
mitjançant les tècniques tradicionals de la enginyeria,
el material viu és el que acaba fent aquesta funció.
Les arrels de les plantes,
la pròpia terra, la pròpia construcció
és el que acaba retenint aquest terreny.
com es pot aprofitar el Bosco d'una forma sostenible.
Ara volen que la bioenginyeria es professionalitzi
i s'obri camí a Catalunya.
Eloi Barrera, Catalunya Ràdio Soriguera.
Ara els esports amb Josep Anton Aïsa.
Ara a les 10 comença el primer dia de pretemporada a Xest
amb les novetats de Lorenzo amb Ducati,
Maverick amb Yamaha
o l'accés d'Allen Rins a MotoGP.
Aquesta matinada hi ha hagut bàsquet a l'NBA,
Miami 90, San Antonio 94,
12 punts de Pau Gasol,
Memphis 102, Juta 96,
22 punts de Marc Gasol.
En futbol aquesta nit,
partits Argentina-Colòmbia,
Ecuador-Venezuela,
Bolívia-Paraguay,
Xile-Uruguay i Perú-Brasil.
És la fase de classificació pel Mundial.
Leo Messi i altres jugadors argentins
han vomitat per les turbulències de l'avió
que els duia a l'escenari del partit.
També hi ha seleccions a Europa,
però són partits amistosos.
Destaquen l'Anglaterra-Espanya i l'Itàlia-Alemanya,
a més del partit d'accés a l'Europeu Sub-21
entre Espanya i Àustria.
En futbol se l'ha avui a la Lliga,
Inter-Cat-Gas-Santa-Coloma,
a la Lliga d'Hoquei-Patins,
partit pendent Big Noia
i al màsters de tenis avui
Monfils contra Tim
i Djokovic contra Raonic.
Fins aquí les notícies.
Just a la Fusta
Molt bon dia,
passen 5 minuts de les 10.
Comencem aquesta hora,
el Just a la Fusta d'avui,
dimarts 15 de novembre.
I arrenquem el programa
parlant de les notícies de Sant Just
de seguida amb l'Andrea Bueno.
Parlarem també de l'actualitat general del dia,
recull de premsa, cultura, esports,
música, una mica de tot.
I la previsió del temps,
com sempre també en aquesta primera hora,
amb el Carles Hernández i Rius.
Avui que tenim un dia una mica més fred que ahir.
Més qüestions pel programa d'avui.
A partir de les 11 entrevistarem
Marta López-Quartero i Jordi Rosers,
que presenten aquest dijous a Sant Just
el seu llibre Rogés
i la seva versió en castellà,
Salmonetes rojos.
Serà un acte a les 7 de la tarda
i avui en parlarem amb tots dos.
Farem Tartulia després de 12
amb en Jaume Campreciós,
en Pep Quintana i en Jordi Farràs.
I a la tercera hora tindrem
l'actualitat,
l'actualitat no,
justament una mica contrària,
ens anirem a fer història
amb en Pep Quintana,
tindrem això sí,
l'actualitat esportiva
amb en Marc Romero,
avui molt centrats en com va anar
aquell cap de setmana de Carles,
també des del Juguem a casa
es va retransmetre
aquest esdeveniment,
sabrem doncs que va ser
el més destacat
i acabarem parlant de coaching,
la secció que fem cada dimarts
també amb la Maite Barranco.
Tot plegat des d'ara
i fins a la una del migdia,
comencem.
I comencem saludant a l'Andrea,
bueno, bon dia, Andrea.
Hola, què tal? Bon dia.
Parlem de la campanya
contra la violència masclista,
perquè estem en novembre,
el mes de novembre
és un mes significatiu
en aquest sentit.
Sí, ja queden 10 dies,
de fet,
pel Dia Internacional
contra la Violència de Gènere,
el proper dia 25,
i Escoles Sant Justenques
i el Casal de Joves
s'han sumat a la recollida
de sabates
contra la violència masclista.
Aquesta iniciativa
pretén recollir sabates
vermelles
o pintar de vermell
sabates que no utilitzem
per fer una instal·lació
el dia 25.
És una de les campanyes
que s'està fent
des del Consell Municipal
de les Dones,
l'Ajuntament
i altres entitats
per comemorar
aquesta jornada.
Les escoles públiques
Montsell,
Montserrat i Canigó
i el Centre Pilot
esprociats
s'han sumat a la campanya
fent una crida
a les famílies
i a l'alumnat
perquè portin
sabates vermelles
o velles
que després es pintaran
de vermell.
El dia 25
s'utilitzaran
per fer una instal·lació
al parador
com a símbol
de la sang
de les dones assassinades
a causa
de la violència masclista.
I el Casal de Joves
ja ha començat
a recollir també sabates
fins al dia 21.
En aquest cas,
Just Dona
i els amics del Barrissut
col·laboren
en aquesta campanya
amb tallers
que es fan
al Centre Cívic
Salvador Espriu
per pintar
precisament
al Calçat.
Molt bé,
és la primera notícia
d'aquest matí.
Parlem de més qüestions.
Ara ens fixem
en el pressupost
pel 2017
a Sant Just.
Sí, exacte.
I parlem
de les reunions
que tindran lloc
aquesta setmana
a Sant Just.
Setmana clau,
de fet,
pel pressupost
de l'any que ve.
Aquesta setmana
els regidors
i regidores
de govern
se seguiran reunint
per debatre
sobre les partides
de l'any que ve
al poble.
L'única partida
que s'ha tancat
de moment
és la de serveis socials,
una de les prioritats
de l'equip de govern
per 2017.
Aquestes setmanes
els regidors
i regidores
fan les seves peticions
i demandes
per al seu pressupost
reivindicant
les seves necessitats
i prioritats.
Des de l'equip
de govern
ara es debat
sobre què
es tindran
els diners
de l'any que ve,
però sí que hi ha
tres àrees prioritàries
que són
els serveis socials,
l'ocupació
i la via pública,
el manteniment
de la via pública.
De cara a l'any que ve
l'alcalde
ha recordat
que el pressupost
creixerà
i és que ara
hi ha més activitat
econòmica al municipi
i també més ingressos
patrimonials.
I també ha dit
que espera
que el pressupost
es pugui tancar
i presentar
abans que s'acabi l'any
com és habitual,
però que sempre existeix
la possibilitat
i es podria fer
que es tanqués
a principis
de l'any que ve.
Sigui com sigui,
de moment
és previst
que el pressupost
de 2017
es presenti
i s'aprovi
de forma inicial
al ple del mes de desembre.
I acabem parlant
del novembre literari.
Encara hi som,
estem a la meitat
encara queden
molts actes.
I tenim coses
molt interessants.
De fet,
aquesta setmana ja
sense anar més lluny,
avui a dos quarts de dotze
es farà un club
de lectura fàcil
en català
basat en la lectura
del llibre
Qui és el culpable
de Jaume Fuster.
Cal fer inscripció prèvia
per participar
i ens imaginem
que ja el grup
estarà tancat.
Demà dimecres
el periodista
Víctor Amela
també passarà
per Sant Jus
per presentar
el seu llibre
La filla del capità groc
una novel·la guanyadora
del Premi Ramon Llull
2016 ambientada
en la zona del mestrat
en temps de les guerres carliners.
Serà demà
a les set
a la sala
Agidor Cònsul
de Can Ginestar.
Dissabte
d'altra banda
Mireia Vidal Comte
presentarà
el seu darrer poemari
Us
a les set de la tarda
a la sala Piquet
de l'Ateneu
i al cap de setmana
acabarà amb dues
representacions de teatre
a la sala municipal
de l'Ateneu.
Just Teatre
presentarà
dissabte i diumenge
a les 9 del vespre
la retera
de Gata Cristi.
El preu de l'entrada
serà de 10 euros
per al públic general
i de 8 euros
per als socis i sòcies
de l'Ateneu
persones majors
de 60 anys
i persones
amb carnet jove.
Molt bé
doncs són aquests
els temes principals
d'avui
tenim
tindrem
més notícies
als bitlletins horaris
i a la una
sòcies notícies
edició migdia
de seguida
més actualitat
repàs
els temes
del dia
a nivell general
i abans música
també doncs
amb un punt d'actualitat
suposo que
ho haurà sentit
Andrea
que
Aire Smith
pleguen
no
en sèrio
sí però ara
et donen una bona notícia
perquè passaran
per Madrid i Barcelona
en aquesta gira
de comiat
ho van
fer públic ahir
s'acomiaden
després de
poca broma
45 anys
de carrera
ara fària en temps
que no fària
3
la separació
tindrà lloc
després d'acomidar-se
del seu públic
en una extensa gira
el 2017
i la primavera
que ve
serà el moment
en què passaran
per Europa
i per tant
s'acomiadaran
per aquí
Madrid i Barcelona
estan en aquestes
gires de despedida
en concret
a Barcelona
preneu notes
tocaran el dia
2 de juliol
una primavera
o un estiu
estiu ja
de fet
una mica més allà
comencen la primavera
entenc
per Europa
i el 29 de juny
arriben a Madrid
i el dia 2 de juliol
a Barcelona
les entradas
es podran comprar
a partir d'aquest dijous
a les 10 del matí
segurament
deuen ser d'aquestes
que volen
perquè quan s'anuncien
així
probablement
sí
entel·lació
en fi
a través de la xarxa
de Ticketmaster
i formarà part
a Barcelona
del festival
Rockfest
on també participaran
grups com
Wasp
Pancifèrum
o Lords of Black
aquesta és una de les cançons
mítiques d'Eros Mids
que formava part
de la banda
escena d'Armageddon
aquesta sí que l'heu tenit
doncs ja
no sé
25 anys
no tant no
tant no
no
20 jo diria
sí
vam parlar
jo érem superpetites
i jo recordo
en aquesta on érem
una mica més gran
sense raó
vam parlar
en la secció aquesta
que passava
mira és del 1998
no arriba
no arriba
18 anys
18 anys
doncs mira
avui amb Myra Smith
ens quedem
en aquesta cançó
del dia
Andrea gràcies
aquesta cançó
no ho hem dit
que es diu
I don't want to miss a thing
I don't want to close my eyes
I don't want to fall asleep
cause I'd miss you baby
and I don't want to miss a thing
cause even when I dream of you
the sweetest dream will never do
I'd still miss you baby
and I don't want to miss a thing
and I don't want to miss one smile
and I don't want to miss one kiss
well I just want to be with you
right here with you
just like this
well I just want to hold you close
I feel your heart so close to mine
and just stay here
and just stay here in this moment
for all the rest of time
don't want to close my eyes
don't want to fall asleep
cause I miss you baby
and I don't want to miss a thing
cause even when I dream of you
the sweetest dream will never do
I still miss you baby
and I don't want to miss a thing
I don't want to close my eyes
I don't want to fall asleep
I don't want to fall asleep
cause I miss you baby
and I don't want to miss a thing
cause even when I dream of you
the sweetest dream will never do
I still miss you baby
and I don't want to miss a thing
I don't want to close my eyes
I don't want to fall asleep
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
I can see you baby
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
I don't want to miss a thing
Fins demà!
Com el Chill Out, l'Smooth Jazz, el Funk, el Sol o la música electrònica més suol.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Estimat diari, avui hem fet el programa 1700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern.
Després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més.
Sempre penso, va Jordi, va, ves l'últim, deixa-ho, però és que no puc, no puc, oh senyor.
Haig de ser fort, haig de ser fort.
Fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti que m'està taladrant el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morro.
Cada tarda de 5 a 7, tot és un drama.
A Ràdio d'Esvern.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música.
Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la Música Coral Més de Mil Anys d'Història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria.
Tots seguit, repassem les portades dels diaris d'avui
amb Quiosc Mercat.
El quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques
al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig, doncs.
Aquesta hora parlem d'actualitat general, com fem sempre.
Ai, m'ha quedat fatal, això d'actualitat general.
No m'ha agradat gaire, a més a més.
Andrea, explica'ns quins són els temes més destaquats a les portades
perquè, a més, avui en tenim uns quants, eh?
Doncs sí, destaquem un tema diferent a cada portada.
Al periòdico, per exemple, llegim que el PSOE evitarà bloquejar
els pressupostos de Rajoy, primer obstacle de la nova legislatura.
Els socialistes negociaran el sostre de la despesa,
però veuen difícil pactar els comptes del 2017.
I Javier Fernández acorda que amb Iceta revisar els llaços amb el PSC
i exclou la ruptura de relacions.
A La Vanguardia ens parlen de política internacional.
Donald Trump col·loca com a estratègia a la Casa Blanca a un racista,
és el titular que ens diu a La Vanguardia.
Stephen Bannon acumula una trajectòria pública antisemita,
misògina i sexista.
I al diari ara llegim un reportatge titulat
Canvi Climàtic 2016, l'any més calorós.
Escalfament global.
L'Organització Meteorològica Mundial
certifica que tornarem a batre el rècord de temperatura.
El termòmetre global se situarà a 1,2 graus
per sobre de la mitjana registrada a l'era preindustrial.
És la notícia més destacada avui al diari ara.
Cal destacar també que en format fotogràfic
la protagonista és aquesta superlluna
que vam poder veure ahir des de diferents punts de Catalunya.
El períodi que ens diu lluna estel·lar.
Veiem una imatge preciosa, jo crec.
Veiem una imatge de l'Hotel Vela de Barcelona,
la lluna de fons.
Lluna estel·lar viu.
És una foto que es va fer ahir a les 6 i 9 minuts de la tarda.
A La Vanguardia han triat la Torre Agbar i la lluna al costat.
Els núvols desllueixen de superlluna.
I ara han triat la seu vella de Lleida
amb la lluna de fons, que és enorme i espectacular.
Encantats per la superlluna.
M'agrada molt la imatge que trien al diari El País.
Ja sé que no el tens sobre la taula.
Ara estava mirant la premsa a nivell espanyol.
Només el País.
La resta de diaris, El Mundo, La Razón, ABC,
no tenen foto de la superlluna enforçada.
Però El País estava intentant mirar des d'on era
perquè es veuen tota gent mirant-la,
com si és una aposta de sol.
Jo crec que no és aquí,
perquè la gent va mani de curta.
Sí, és que no ho detalla dins de la portada.
Però és preciós, perquè és que no és una aposta de sol.
És una lluna immensa i gegantina.
I doncs la gent que s'ho mira.
Deu ser algun altre punt del...
Ah, mira, sí.
Sí, la gent va mani de curta.
La imatge, fotografia de la ciutat australiana.
Australiana? No.
Sí, podria ser.
Australiana de Freemantle.
Sí, podria ser, no?
Doncs clar, allà comença a ser...
Ara ve el bon temps.
Caloreta, no? Molt bé.
En fi, una imatge, doncs, espectacular.
Tu la vas veure, Andrea?
La vaig veure des del balcó de casa meva,
però hi havia núvols
i tampoc la vaig veure molt espectacular.
Potser no era l'hora...
Clar, jo vaig pensar al vespre.
I eren un quart de nou a les 9
i, exacte, ja no es veia tan grossa.
Ja.
Jo era que brillava molt, però...
Sí, això és veritat.
En fi.
Però bé, mira, avui en tindrem, també?
Potser més...
El Carles deia que sí,
que pensa que, no sé, avui sentia que...
No, el Carles deia que el mes que ve, perdó.
Portem dos dies.
Ah, ho sé.
Sí.
Els altres informatius he vist que era d'aquí a 17 anys,
alguna cosa així.
Ja, és el que havia sentit.
En fi, després ho aclarirem a l'espai del temps.
Va, parlem de més notícia.
Andrea, que tenim aquesta hora dels digitals.
El 3.24 obre explicant que el govern
aprovarà el projecte de pressupostos el 29 de novembre.
El secretari general d'Hisenda,
Lluís Salvador, adverteix la CUP a TV3
que si no hi ha acord pels pressupostos
difícilment n'hi pot haver pel referèndum.
Ho llegim arran de l'entrevista
que han fet els matins aquest matí a Lluís Salvador.
Més qüestions que tenim en portada a aquesta hora.
Per exemple, el diari Ara encara parlen
d'aquest camí climàtic i del 2016,
que també anem camí d'un nou rècord de temperatures.
Altres punts.
Carles Capdevila reivindica l'ètica i la dignitat
a la vida i al periodisme.
Després que li donéssim el Premi Nacional de Comunicació
en premsa ahir dilluns.
Va fer un discurs potent en aquest sentit.
Més temes.
Junts pel si la CUP topen per la data de la cimera
del referèndum.
El si superaria el no de 10 punts en un referèndum
segons un sondeig de la Universitat Autònoma.
Un altre dels apunts que tenim a aquesta hora
al diari Ara.
i ara ens anem cap a la Vanguardia.
Que obre dient que el Congrés decideix avui
si suspèn la polèmica a l'OMCE.
També es tractarà d'impulsar un pacte d'estat
contra la violència de gènere.
Més temes.
La febre de les vitamines per esportistes
es dispara a Barcelona.
Cada dues setmanes obre una botiga especialitzada
en suplements nutricionals.
s'explica aquest tema en portada a la Vanguardia.
I bé, alguns temes més que tenim a la portada
del 324, el portal de notícies,
són que detenen el ministre d'Economia de Rússia
acusat de corrupció.
Obama afirma que Trump respectarà
les aliances estratègiques dels Estats Units.
I des del punt d'economia.
Els preus pugen en un any nou dècimes a Catalunya
i set al conjunt de l'Estat.
I el preu de la bombona de votar
que puja un 5% i passa a costar 12,29 euros.
Moment ara per la cultura, Andrea, què ens expliques?
Doncs avui parlem de Ramon Casas.
Llegim el diari ara que el Museu de Maricel
analitza amb 178 obres
la magnitud de l'obra de l'artista
i la seva influència.
És una exposició que demà obrirà les portes
al Museu de Maricel de Sitges.
Ramon Casas, La modernitat anhelada.
Els dos comissaris de la mostra
han seleccionat, a més de nombrosos dibuixos
i pintures icòniques de Casas,
com Sortida de la processó de Corpus
de l'Església de Santa Maria,
Ball, El Molín de la Galet o Jove de Cadent.
També han seleccionat, com dèiem,
obres d'artistes com Rossinyol,
Toulouse-Lautrec, Sergent, Picasso, Sorolla,
Romero de Torres o Torres García,
així com fotos de l'època,
que ajuden a contextualitzar l'època i l'artista.
La mostra és l'esdeveniment central
de l'any Ramon Casas.
Hi hauria sigut fàcil organitzar una antològica,
però no ha sigut així.
La mostra està organitzada
pels museus de Sitges,
el Manac i l'Obre Social de la Caixa,
amb la col·laboració de la Generalitat,
la Diputació de Barcelona
i l'Ajuntament de Sitges,
i estarà oberta fins al 19 de febrer.
Després de Sitges,
es podrà veure el Caixa Fòrum de Madrid,
del 7 de març a l'11 de juny d'any que ve,
i el Caixa Fòrum de Palma,
del 5 de juliol al 22 d'octubre.
Molt bé.
Què més tenim, Andrea?
Doncs avui parlem ara de guardons,
el Premi Nacional de Dança
que li han atorgat a Sol Picó,
ho llegim al periòdico,
l'audaç coreógrafa Sol Picó
i també el ballerí instal·lat als Estats Units,
Joaquín de Luz,
van obtenir ahir els Premis Nacionals de Dança
corresponents al 2016,
els guardons que concedeix anualment
al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport,
i que estan dotats amb 30.000 euros cadascun.
El jurat va destacar el talent creatiu
i forta personalitat artística de Sol Picó,
Premi en la modalitat de creació,
i la tècnica de Brillantó de Purada
de Joaquín de Luz,
que li han atorgat el Premi
en la modalitat d'interpretació.
Poseidora de fins a 10 Premis Max
i aquest any torna a ser-ne candidata per We Woman,
Picó va sostenir ahir,
després de conèixer la notícia,
que el nou guardó serà un esperó per seguir endavant.
I acabem aquest repàs cultural amb música.
Sí, i avui parlem de Gossos,
la banda de Manresana,
que avui llegim al perièdico que els han entrevistat
perquè avui actuen a Barcelona.
Gossos és un nom recurrent a les llistes
d'imprescindibles del panorama musical català.
Després de fer un gran salt de popularitat
gràcies a la cançó Corren,
la banda de Manresana ja acumula
més de dues dècades davant dels micròfons,
una trajectòria que, segons apunten,
en aquests moments està en el seu zènit.
I així, zènit és com han batejat el seu últim àlbum
i avui el presenten a la sala bars de Barcelona,
al Paral·lel.
Diuen que han esperat 3 anys
abans de decidir-se a publicar el disc número 13
i diuen que aquest és el de la sort, el bo.
S'ha fet esperar perquè tampoc hi havia gens de pressa
per acabar-lo.
I a més a més diuen que fem música del país,
però amb el nostre ritme tenim un segell
que no ens podem prendre mai.
Quan un dia veiem decidir venir aquí
Demà
Doncs així és com són els nous temes d'agostos.
En fi, parlem ara d'esports.
Messi protagonista al món de l'esport i a l'esport.
D'una banda, l'esport diu Dale, Leo.
És el titular traduïble, jo crec,
que així de primeres crec que té més força en aquest cas.
El presenten vestit amb la samarreta
de la selecció argentina i que Messi afronta avui un partit decisiu
que ha de permetre-li tornar a Barcelona feliç.
El partit que es pot veure a través del diari esport o a través d'on sigui.
En tot cas, aquí evidentment fan propaganda d'ells mateixos.
Però és a dos quarts de la matinada perquè juga en un altre lloc, no juga aquí.
I és Argentina contra Colòmbia.
Més coses vinguleta amb aquest tema.
També, com dèiem, és el protagonista de la portada del Mundo Deportivo
amb fotografia a Leo Messi, aquí sí, vestit del Barça.
I apareix somrient.
El titular és Tranquils i entre cometes.
És a dir, és un entrecomillat del que hauria dit Leo Messi.
Sembla que hi ha força preocupació.
Més ahir es veu que el vol de l'Argentina
per anar a jugar a aquest partit va tenir turbulències,
que molts jugadors van marejar.
Ah, sí, sí, van passar coses, sí.
En fi, vaig sentir això ahir al vespre.
El Barça i l'entorn del Crac no estan preocupats
per la renovació de Leo, per això doncs hi ha aquest Tranquils.
Bartomeu i el pare de Messi es veuran després del pont de la Constitució
per seguir parlant.
Totes dues parts que encara no han negociat
creuen que hi haurà final feliç amb l'ampliació del contracte.
I un altre contracte és el que apareix avui de tema a l'esportiu.
També Messi de mig protagonista,
perquè Messi és un dels ambaixadors de la marca Huawei
i llavors hi ha una imatge divertida o simpàtica
que apareix entre els directius d'aquesta companyia
amb Messi fent-se un selfie, no?
A més, un selfie d'aquests amb el pal i tot, amb aquest mètode.
I el tema és que el titular és Huawei digui.
Aquest és el titular, la fotografia ja hem dit que simpàtica,
però en realitat parlant d'un tema força seriós
que és que la multinacional xinesa d'alta tecnologia
cotitza a l'alça per convertir-se en nou patrocinador del Barça.
En principi, crec que és aquesta setmana que s'ha de fer públic
qui substituirà Qatar Airways
i sembla, segons l'esportiu, que podria ser aquesta marca.
I acabem amb la premsa de Madrid.
Examen a Wembley, diu el diari AS, s'entén que avui deu jugar a la selecció espanyola?
Sí, contra Anglaterra.
Doncs això, examen a Wembley, Anglaterra m'ha deix la resistència del projecte Lopetegui,
el partit és a les 9 del vespre.
Una imatge, doncs, aquest estadi amb els jugadors entrenant
i després el marca també diu Wembley, centre jugador i se'n surt llegenda.
Aquí el titular així...
Òpic, no?
Sí, força èpic, també amb una imatge de l'estadi,
per tant, doncs, el potencial que té aquest indret.
El mític estadi acull un desafiament de prestigi per la Roja.
Un partit, doncs, que ens dèiem avui a les 9 del vespre,
es pot veure, doncs, per Telecinco.
Sí, m'interessa, Andrea, que ho sàpigues.
Sí.
Potser fes altres coses.
Molt bé.
En fi, ens anem ara a les contraportades.
Comencem amb la contraportada de l'Iariara,
article que assegna avui Sabador Cardús,
títolat és la humiliació.
Estúpits.
Diu, en aquest article fa una anàlisi
amb les 10 claus de la victòria de Donald Trump
a les eleccions dels Estats Units.
Diu, encara era calent el cadàver dels pronòstics electorals
favorables a Hillary Clinton,
que els mateixos que no havien fet d'altaveu
ja explicaven de què s'havien mort.
Correm molt a tapar els propis errors.
Aquestes eleccions demanaran molt d'estudi
sense presses ni prejudicis,
amb noves dades i revisant les anteriors.
Diu també que, tot i no ser un entusiasta de les enquestes,
estic cuit amb això de dir que fallen.
Els experts saben què és el vot amagat,
especialment quan hi ha una pressió asfixiant
per crear una opinió pública
al marge dels sentiments de molta gent.
I saben que hi ha molt vot que es decideix a darrere hora.
I sabem que va afavorir Donald Trump.
En canvi, qui sí que veia venir els resultats
eren les xarxes socials.
Diu Josep Maria Ganyet,
ho explicava molt bé en un article recent.
Encara ens fiem massa de les respostes conscients
i massa poc de les decisions
preses sense consciència clara,
però que ens defineixen molt millor
que allò que diem, que pensem.
Per cert, els analistes que ho pronosticaven,
ningú els va fer cas,
perquè no encaixaven amb els nostres desigues.
I acaba dient que és òbvi que Hillary Clinton
no va estar atenta a la frase de Bill.
Va dir, és l'economia, estúpids.
Algunes primeres anàlisis mostren
que Trump ha guanyat allà on l'atura
es redueix més lentament
i on els llocs de treball existents
estan més amenaçats
per la robotització i la deslocalització.
Diu, i és que agrada més especular
i així acaba amb els aspectes ideològics
com ara la xenofòbia, el masclisme i el racisme.
L'opinió de Cardus
ens porta ara a la contra de la vanguardia
que entrevista avui el director
del Centre d'Integració de Medicina i Tecnologia de Boston.
Sí, és Joan Collins, diu
He passat la meva vida intentant convertir la investigació
en solucions mèdiques
entre els laboratoris i els hospitals de Boston.
I tot i això, els pacients encara segueixen patint problemes
que fa temps que la ciència ha solucionat
però que ningú s'ha molestat a posar al mercat.
Els investigadors viuen el seu món,
diu, que no sempre és el dels malalts.
Per això vam fundar el Centre d'Integració de la Medicina
i la Tecnologia, el CIMIT,
perquè volíem que ningú patís de forma absurda
amb els que ja tenen solució tecnològica
però que encara no han arribat als pacients.
Ens diu, i n'hi ha molts.
Per exemple, un d'aquests casos seria
el de milions d'epilèptics que viuen angoixats
per adivinar quan i on patiran el proper atac.
I diu, és una angoixa innecessària
perquè els laboratoris ja s'han descobert
i perfeccionat tecnologies
no només per anticipar un atac,
sinó per impedir un cop detectat
que es produeixi.
Diu, no es distribueix entre els malalts,
diu, es tracta d'una mena de cascos
amb electrodes que detecten
quan el malalt està a punt de patir l'atac
i també es pot combinar amb un estimulador del sistema nerviós
que el pot evitar.
Diu, busquem la manera de vendre-ho
de manera compatible amb la vida quotidiana.
Diu, potser en formes de gorres especials.
Diu, amb Fidiu, són problemes que no es planteja l'investigador
però que algú ha de resoldre per ajudar la gent.
I acabem amb el periòdico que avui
entrevista una Eva Anguera
que va muntar un rancho baquer.
Sí, amb el seu marit, a la Terra Alta.
Diu, era un somni que jo tenia des de petita.
Diu, jo adoro els cavalls, els adoro.
En lloc d'una moto d'adolescent volia tenir un cavall
i ens volien dedicar a criar i a domar cavalls.
Primer vam comprar una finca a la Terra Alta
perquè era el que més em recordava el Far West,
tot secar, allò sembla una pel·lícula Yankee.
Diu, simplement vam sentir que aquell era el lloc.
I volíem cavalls tranquils
de la raça Quarter Horses.
Són cavalls americans, els cavalls de quart de milla
els que s'usaven per al correu.
Tenen el quart posterior molt potent
i per tant molta força i és un cavall molt tranquil.
I això era important perquè volíem
que la gent anés a muntar a cavall
i perdre la por, si és que entenien.
Volíem fer també doma natural
que es basen a entendre el cavall,
a aconseguir que et segueixi per què vol
i no per què li manes.
Diu, no va ser gens fàcil muntar el ranxo.
El ranxo, de fet, no va anar bé.
Diu, costa molts diners per començar.
Recordo quan vam demanar el crèdit al banc
que ens van dir per muntar per cavalls.
Es van estranyar.
Diu que...
Jo també m'hauria estranyat, eh?
Normal.
Diu que al final, com deia, no va funcionar.
Diu, jo crec perquè estàvem molt allunyats.
Això per un costat.
i per un altre costat llavors no era gaire coneguda la doma natural
i havia el fet que el pat era nord-americà
i a més ex-mariner i la gent, doncs, enrassadava.
Diu que vivint allà, estàvem plenament instal·lats,
quatre anys, del 2008 al 2012,
i vivíem, doncs, fem vida de camp.
Diu, sabia treballar molt.
Vaig aprendre a fer pa.
Els nens els havíem de portar cada dia al col·legi,
recollir-los, trobar-los a portar,
i el treballa amb els cavalls, que és exigent.
I acaba dient que ens llevàvem el sol
i al vespre ens ficàvem a casa.
Diu, érem ranchers.
Del que ve la fi era el seu somni.
Sí, sí.
Però ara ho són o ja no?
No, ja no.
De fet, ja s'han separat.
També són exparella.
La Eva i el Pat.
La revista és curiosa, eh?
Bastant.
Sí.
No, però ella està feliç, eh?
Perquè va poder fer durant el temps el que ella volia.
De fet, el va complir.
Potser no ha funcionat del tot, però el va complir.
És veritat.
En fi, obrim la caixa de música
quan passen pràcticament vuit minuts de dos quarts,
doncs, Andrea.
D'avui, 15 de novembre.
I ens anem primer a tot el 1966.
Avui fa 50 anys
que els dors oficialment signaven amb Electra Records
en un pacte amb la banda
per produir els seus set discos.
La danda, doncs,
ho va agrair publicant el dia com avui,
Break on Thru,
que era el seu primer singer.
Un tema mític.
Sí, totalment.
Fa 50 anys, eh?
No marxem gaire més lluny d'aquesta època.
Ens quedem a la década dels 60.
i parlem d'un grup que després, més endavant,
li van anar molt bé les coses,
però no li anaven tan bé, tal dia com avui,
de fa 47 anys.
Parlem de Carpenters,
que tal dia com avui publicaven el seu àlbum de debut,
es deia Offering.
Després el van reanomenar Ticket to Ride
amb els AIM Records.
Va ser un desastre comercial,
si no va anar bé,
i només va fer un single
que tingués així una mica d'èxit,
que era la seva versió
de la cançó dels Beatles,
Ticket to Ride,
que és com van rebadar després aquesta,
l'album és aquesta, eh?
Una versió curiosa, eh?
No va ser...
No era el millor moment dels Carpenters,
està clar,
però bé,
després es van mirant.
Ah, no, es passa.
Sí.
D'això fa 47 anys.
Ens en anem...
Ara sí que l'identifiquem, eh?
Sí, sí.
M'agrada més la versió dels Beatles, eh?
Jo no la tinc tan present, eh?
No?
No.
M'està costant,
m'està despistant bastant.
Ah, és coneguda,
és una de les més conegudes?
Dels Beatles?
Sí, sí.
Jo crec que és coneguda,
a veure si la trobem.
Clar, no té res a veure, eh?
Amb l'estil de...
Se provoca que no acaba d'arrencar, no?
D'alguna manera.
Ah, de mica en mica sembla,
però sí que està molt bé.
Aquesta seria la versió dels Beatles.
I think I'm gonna be sad.
I think it's a day.
Sí, sí, sí, sí.
Ostres, sí que ha despistat bastant.
Sí, fins i tot al principi no la reconeixia.
I aquí tenim...
...les donades més conegudes, no?
O n'hi ha tantes de conegudes,
però aquesta sí que és com mítica, no?
Ens agrada més de les Beatles.
En fi, ens en anem al 1981.
I parlem de Blondie, Andrea,
perquè...
1980, perdó.
Sí.
Per tant, avui fa 36 anys
que aconseguia el seu cinquè número 1
a les llistes d'èxit del Regne Unit
i el seu tercer número 1 de l'any
amb aquest The Tidys High.
No sabia que era de Blondie.
No, tampoc.
Una cançó que va escriure conjuntament
amb l'estrella de reggae John Hall
i que va ser també número 1 als Estats Units.
Aquesta és l'original.
Aquesta, què vols dir-ho?
Aquesta cançó, l'original que va fer...
No sé, perquè no sabia que...
Sí, no diu que sigui una versió.
Molt bé.
No sé, pel...
Jo tampoc ho sabia.
Pel Tor Rigi, no...
No la teníem molt relacionada.
No la teníem ubicada.
Jo tampoc, eh?
M'agrada, eh?
Sí, sí.
I una altra cançó que ens agrada
i que ens deixa als anys 80, Andrea,
és aquesta.
M'encanta aquest principi, eh?
Tant aquesta com l'anterior,
com aquest The Tidys High,
per mi són bastant estiuenques, eh?
Més que de 15 de novembre.
Sí, és veritat.
Però bé, tal dia com avui, 15 de novembre,
d'anès 13,
aconseguia la seva primera actuació.
Sí, feia la seva primera actuació.
el 1987,
per tant, fa 29 anys,
després de vendre, doncs,
la seva primera,
no de la història,
sinó la seva primera
després de vendre
3 milions de còpies
del seu àlbum,
El Regne on Needs.
Era Verdores i Nàrams,
que tenia, doncs,
fins a un munt de cançons destacades,
com Money for Nothing,
So Far Away
o aquest World of Life.
I atenció,
perquè aquest àlbum
és el vuitè
més venut
de l'història del Renali.
Ah, sí?
Sí,
una dada que també m'ha sorprès.
I ens en anem molt més endavant
per situar-nos ja
una mica
en els nostres dies.
un altre estil.
I en un altre
ordre de les coses,
això és
en els nostres dies,
però ja fa uns quants anys, eh?
Ui,
s'ha anat la cançó.
Estaves identificant-la, Andrea, o no?
No, J.C.
Sí, exactament.
I parlem en concret
de l'any 2007,
fa 9 anys ja,
que aconseguia el seu
número 1
als Estats Units
amb American Gangster,
era el seu,
de fet,
de Z número 1,
l'únic número 1 ja.
I,
bé,
en tot cas,
doncs,
aquesta cançó
és la que també donava
nom al disc,
aquest American Gangster.
I acabem aquest repàs
amb un apunt
que ens porta
a fa un any,
el 2015,
tot i que,
en realitat,
d'aquí parlem
és algú,
doncs,
de fa molt més temps
que podria haver sonat
al principi
d'aquesta secció,
però tal dia com avui,
15 de novembre del 2015,
aquesta artista,
doncs,
va tornar
a ser notícia.
Aquest no, eh?
Parlem d'aquest músic
del trompetista,
a veure si ens sentim ara,
doncs,
la seva trompeta.
Ja ho tot n'entén, eh?
Però bé,
en fi,
en Miles Davis
va ser votat
el millor artista de jazz
de tota la història
pels oients
de les ràdios BBC,
Radio i Jazz FM
del Regne Unit.
A veure si podem sentir-lo,
no sé,
s'ha aturat, no?
Sí.
Van quedar també
en aquest top ten
Luis Armstrong,
Duke Ellington,
era fitxer
del Charlie Parker
o Billy Holiday,
però el millor artista
de jazz,
doncs,
el que es va endur
pels oients,
almenys,
de britànics,
era Miles Davis.
Avui fa un any,
doncs,
que té,
aquí sentim
aquesta trompeta.
Miles Davis,
que va morir
ja fa 25 anys, eh?
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí,
el setembre del 1991,
però bé,
la seva música
encara ens acompanya.
Andrea,
moltes gràcies.
Que vagi bé, Carme.
moltes gràcies.
A tu?
A tu?
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No seria del tot realista, no?
Allò, sí, treballant la salut.
En fi, parlem del temps, aquest temps avui tenim aquest cel ben clar i fred, no?
O sensació de fred?
Sensació de fred, sí.
Més que fred, fred, fred, fred.
Aviam, hem arribat a una mínima de 7,4.
Aquesta mínima ha estat en un horari de sortida a casa, cap a quarts de nou del matí.
I tot ajuda que el dia sigui fred, perquè aviam, el mes de gener he trobat una mínima al carrer de 7 graus,
és la cosa més normal del món i estem al mes de novembre.
O sigui que temperatura d'hivern, sí, aquest matí.
Sí, no?
Sí, hem d'anar ben abrigats.
I realment, doncs...
Home, ha arribat ràpid l'hivern, el fred una mica aquest any, no?
L'octubre sí que va ser molt càlid, potser.
Aviam, normalment, després de l'estiuet de Sant Martí, ja foten el primer calbot i aquest calbot ja l'anem arrossegant una miqueta.
Que vindran dies, eh?
I en tenim un a la recàmera, no sé si ben bé dissabte o dimenge podem arribar als 18 graus un altre cop.
Però, clar, aquesta temperatura de 20, 22, 23, que hem arrossegat durant el mes de setembre en dies puntuals i durant el mes d'octubre,
clar, tot això s'acaba.
Arriba el mes de novembre, el dia és molt més curt, la temperatura comença a inflar-se,
però ràpidament, a les 3 de la tarda, ja comença a baixar, el sol comença a caure i això provoca, doncs, que no pugui enfilar-se massa la temperatura.
Si tinguéssim una irrupció de vents del sud, que fossin terrans, doncs, potser sí que les temperatures es podrien disparar puntualment,
com passa al desembre, també pot passar al gener, que hi hagi dies puntuals on les temperatures siguin primaverals.
Això no ho descartem mai, no?
Però bé, sí que estem tenint uns valors, doncs, més propers a finals de desembre, que és quan arriba l'hivern, que no pas de mitjans de novembre.
Ara, però bé, anem amb unes temperatures que tampoc no és que siguin res de l'altre món, i tampoc són extremadament fredes.
Aviam, portem molts dies ja amb un valor màxim al voltant dels 16 graus.
Avui potser es queda una mica més curta, de recordar, doncs, que ahir vam arribar gairebé als 17 graus,
doncs bé, probablement avui ens quedem amb 14, baixarà un parell o 3 de graus,
i serà més marcada la baixada cap a l'interior de Catalunya, no tant a la costa,
però bé, aquests 17 graus d'ahir avui quedarà força més curts.
Ahir a aquesta hora, doncs, més o menys, estàvem al voltant dels 12, 13 graus, avui estem a 11,
o sigui, que ja es nota que la temperatura és una miqueta més curta.
Les mínimes, doncs, el que dèiem, hem baixat una mica més, eh?
Si la nit de diumenge, dilluns, vam estar al voltant dels 11 graus, va baixar a 7,
doncs ha estat una baixada important i molt marcada.
Tot i que allà feia vent, i no en va fer gaire, eh?
Vam arribar als 40, 45, esperàvem més cops, una miqueta més forts, però no hi vam arribar.
L'altre protagonista de les últimes hores ha estat la lluna.
Jo no la vaig poder veure a la seva aixida, perquè és complicat des de Sant Just veure la sortida de la lluna,
perquè hem de mirar cap al est i tenim muntanyes, Montjuïc, Barcelona,
tenim la muntanya del temple que li diuen aquella del carrer Bonavista,
aquest muntanyot que puja des del que és el pla del Parador fins a l'escola Canigó.
Tot això són impediments per veure la sortida de la lluna,
però aviam, quan la vèiem sortir per sobre la muntanya, que és el moment que la veiem més gran,
doncs realment era espectacular.
Jo no ho vaig poder veure, però sí que he aprofitat aquest matí,
que se'ns ponia pel Garraf, doncs poder veure com baixava, que ja era de dia,
cap a les 8, quarts de 9 del matí, doncs la lluna s'ha post,
i sí que es veia una rodona ben engegant que marxava en l'horitzó del Garraf.
I això sí que es podia veure una miqueta més bé, perquè aquí sí que tenim un espai una mica més net.
Si mirem cap al delta del Llobregat, Sant Jus, doncs tenim un espai amb més visibilitat,
perquè estem una mica alçats.
Doncs aquesta lluna, aquesta nit continuarà, també tindrem una nit serena,
o sigui que aquesta nit podem tenir encara...
Ahir va ser el màxim, però aviam, va perdent una mica de vistonada,
però segueix estar molt a prop i segueix sent molt gran, o sigui que avui la podem veure.
Tot i que ahir a la nit, cap a les 10, 11, hi havia alguns núvols fotent la punyeta al Baix Llobregat,
i no l'acabaves de veure amb tota la plenitud, eh?
Cap a les 9, 10, 11 de la nit, que la gent sortia a mirar-s'ho,
doncs tenies una lluna que era molt forta, semblava que hagués canviat la bombeta i fos nova,
però en canvi teníem aquests núvolets alts que feien una miqueta la guitza.
Parlem de sol, parlem de moltes coses paral·leles a la meteorologia,
perquè el sol és el gran protagonista avui, no hem d'esperar masses canvis en l'ambient,
i d'altra banda també parlarà que demà dimecres seguirem amb una situació molt semblant.
Durant tot el dia farà sol, les temperatures potser pugen un palet, però molt poquet,
o sigui que seguirem amb aquests valors entre els 16 i els 9 graus de mínima,
valors d'altra banda normals pel mes de novembre,
i ens creua una franja de núvols la nit de dimecres a dijous,
no porta precipitació, no és res de l'altre món,
però sí que a partir de les 8-9 de la nit de demà
tindrem alguns núvolets més que creuaran al país i que marxaran cap al mar,
o sigui, venen de Ponent i marxaran per allà abans,
són núvolets molt esquifits, és un front que arriba molt desgastat
i que creuarà al país i no sembla que hagin de donar precipitació ni tan sols al Pirineu,
o sigui que no esperem gran cosa d'ella.
Dijous seguirem amb sol, amb unes temperatures que s'enfilen una miqueta més,
a poc a poc anirem recuperant les màximes d'aquests dies,
no tenim cap influència de vent de moment,
i això farà que les temperatures màximes vagin pujant
i les mínimes es mantindran força fresques.
De cara al divendres i al dissabte arriben núvols,
seguim mirant previsions a llarg termini,
i tant divendres com dissabte i com la primera hora de diumenge
van passant diferents fronts, ens portaran uns dies una mica més grisos,
això permetrà que la temperatura caigui una miqueta,
perquè dijous serà un dia una miqueta esplèndid,
i això provocarà que si no tenim el sol,
la temperatura tornarà a caure una mica a valors molt semblants als d'avui.
Divendres, dissabte, dos dies bastant grisos,
amb alguna ullada de sol i sense precipitació,
però sí que seran dos dies una mica grisots.
diumenge començarem amb forces núvols,
però a mesura que vagi avançant el matí ens entrarà un altre cop
el vent del nord, aquest protagonista,
doncs que no ens acabem de treure aquest mes de novembre,
i aquest vent del nord el que farà és netejar molt l'ambient,
emportar-se tots els núvols,
i pràcticament al migdia de diumenge
tindrem un bon sol amb un vent que serà molt marcat
i que provocarà una sensació de fred també bastant marcada.
O sigui que el diumenge parlaríem un altre cop de sensació de fred,
tot i que el termòmetre pugui estar en 15 o 16 graus,
la sensació de fred serà força marcada.
I la setmana vinent la començarem amb una certa normalitat,
tot i que a partir de dimecres es podria complicar el temps altre cop.
O sigui, la segona meitat de la setmana que ve
podríem fins i tot parlar de pluges,
que ja fa uns quants dies que no en parlem.
Exacte, en teniu noctura mogut
i ara el trobem a faltar ja, no?
Sí, sí, sí.
Carles, doncs gràcies, dèiem-m'hi-do.
Sí, una mica de tot.
No? Està bé, estem entretinguts.
Que vagi bé i fins aviat. Bon dia.
Bon dia.
Aquest dimarts,
A les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Des del camp de Sant Just posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria.
Sense número.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mobile.
Informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Quatre minuts i arribem en punt a les onze,
el moment en què connectarem amb el Baix Llobregat
informatiu de Catalunya Ràdio.
Ens posarem el dia de l'actualitat també
amb el del Sant Just Notícies
i després tornem.
Entrevistarem avui
els dos autors del llibre
Roger i Salmonet i Rojos
que seran dijous a Sant Just
presentant aquest llibre.
Són en Jordi Rosés.
Jordi Rosés i la Marta López-Quartero
que seran aquest dijous a les set de la tarda
a la tarda serà el mil·lenari
i que avui passaran també
pel Just a la fusta
per explicar d'on surt aquest llibre
que inclou a banda de la història
en prosa, també haikus, poemes,
il·lustracions diferents i tot escultures.
Tot això ho sabrem de seguida
després de les notícies
i més també tertúlia
a partir de dos quarts de dotze
amb en Jaume Campreciós,
amb Pep Quintana i en Jordi Farràs.
Tot plegat des d'ara
i fins la...
i des d'ara no,
volíem dir tot plegat
a partir de les notícies
i fins que arribem a les 11
el que tenim és la publicitat.
Tornem de seguida.
Estimat diari,
avui hem fet el programa 1700
de la penya del morro
a ràdio d'Esvern
i després de nou temporades
no sé si podré continuar fent el programa.
és un pes molt feixuc
que ja no puc suportar més.
Sempre penso
va Jordi, va,
ves l'últim i deixa-ho
però és que no puc,
no puc, oh senyor.
Haig de ser fort,
haig de ser fort,
fort com aquesta màquina
d'escriure a Olivetti
que m'està taladrant el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morró
Cada tarda de 5 a 7
tot és un drama
a Ràdio d'Esvern
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva,
cinema sense condicions
els dimarts de 8 a 9 del vespre
quan el cinema es fa ràdio.
Des del cap de Sant Jus
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut
és un espai de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
i porta la teva targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Jus
Avinguda Indústria
Sense Númeres
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 11
Bon dia
Us parla Òscar Fernández
Macrooperació policial
a Alemanya
contra la radicalització islamista
a prop de 200 domicilis
d'una desena d'estats federats alemanys
han estat escorcollats
amb l'objectiu de desactivar
una organització islamista
que predica
l'odi i la violència religiosa
als carrers de les ciutats alemanyes.
Anem a Berlín.
Oriol Serra, bon dia.
Bon dia.
Al punt de mira de l'operació
hi ha una organització
anomenada
la Religió Veritable
molt visible des de fa anys
als carrers comercials
de les ciutats alemanyes
perquè es dedica
a repartir versions
tergiversades de l'Alcorà
les quals
han quedat confiscades.
El ministre de l'Interior alemany
ha anunciat
la prohibició
d'aquesta organització
perquè fomenta
l'odi i la violència.
Les autoritats alemanyes
consideren
que fomenta
la radicalització
i fins i tot
facilita
el reclutament
de jihadistes
en territori alemany.
L'operació policial
d'avui
s'ha dut a terme
a 10 estats federats
tot i que el gruix
dels gairebé 200 registres
s'ha fet
a Hamburg,
Hessen
i al Rind
del Nord-Basfàlia.
Oriol Serra,
Catalunya Ràdio,
Berlín.
El govern britànic
no té un pla concret
per afrontar el Brexit.
Així ho revela
un document
que ha tingut accés
al diari britànic
The Times.
L'informe diu
que l'executiu britànic
treballa en 500 projectes
relacionats amb la manera
com el Regne Unit
ha de sortir de la Unió Europea
però que li caldria
contractar 30.000 funcionaris
només per portar-lo a terme.
El document revela
que el govern conservador
està dividit
sobre l'estratègia
que cal seguir
i diu
que necessitaria
sis mesos més
per prendre una decisió
sobre les prioritats.
Els guardacostes italians
van recuperar ahir
cinc cadàvers
i van rescatar amb vida
550 immigrants
al Mediterrani
en un total
de cinc operacions.
Tots ells navegaven
en llanxes inflables
en un àrea compresa
entre Líbia i Itàlia
en el moment
en què van ser rescatats
segons va informar ahir
a la nit
els guardacostes.
Des de principis d'any
més de 4.200 persones
han mort
intentant travessar
el Mediterrani
en aquestes condicions.
La síndica de greuges
de Barcelona
demana més recursos
per atendre
els menors estrangers
no acompanyats
que arriben a Catalunya.
En un comunicat,
Maria Assumpció Vila
proposa elaborar
un nou protocol d'actuació
a Barcelona
conjuntament amb la Direcció General
d'Atenció a la Infància,
la de Gaia,
per millorar l'atenció
a aquest col·lectiu
en situació de risc.
I és que,
segons queixa rebudes
a la Sindicatura de Barcelona,
els educadors de carrer
de Barcelona
deriven aquests nois
a la Fiscalia
i no a la de Gaia,
com estableix la normativa
en matèria de protecció
de menors.
Per això demana
més implicació,
més recursos
i nous protocols
a les administracions
per mirar
d'atendre aquest col·lectiu
tan vulnerable.
Des del mes de gener
han arribat a Catalunya
uns 500 menors
no acompanyats,
una xifra que podria arribar
als 700,
segons dades
de la Conselleria
de Fers Socials.
WhatsApp ha activat
la funció de videotrucada
després que els usuaris
ho hagin demanat.
Aquesta nova funció
s'anirà desplegant
progressivament
els pròxims dies.
Els més de 1.000 milions
d'usuaris de WhatsApp
podran començar aviat
a fer videotrucades
a través de l'aplicació mòbil,
malgrat que no han especificat
el dia que es posarà en marxa.
La companyia,
que ara és propietat de Facebook,
ha a més un comunicat
on explica
que el seu objectiu
és facilitar la comunicació
entre les persones.
Els amics de les arts
començaran a gravar
aviat un nou disc
que serà el cinquè
de la seva trajectòria.
Ja no ens passa,
ja no estem tan segurs
que tinguem
grans coses a fer.
El grup català
viatjarà a Escòcia
a buscar,
diuen,
el monstre del llac Nes
després de no haver trobat
el que es creu
que hi ha
a l'estany de Banyoles.
Els amics de les arts
ho han fet saber
aquest matí
a través d'un vídeo
penjat a la seva pàgina web
i a YouTube.
Agafem,
partem d'aquí,
plafem els instruments,
ens anem a l'estudi
i comencem a fer cançons
que és el que havíem de fer
des de la luna.
Portem un any i mig aquí
i jo vaig marxar de casa
i vaig dir...
El vídeo ara ho sentim
els quatre integrants
dels amics de les arts
porten una barca
enmig de l'estany de Banyoles.
Intenten trobar la inspiració
i caçar el monstre.
Com heu sentit,
en cap moment apareix
i per això
decideixen marxar
al Llec Nes, a Escòcia.
El vídeo acaba
amb un
els amics de les arts
ben aviat
on anuncien
el seu retorn
al panorama musical català
des que a finals de setembre
van posar el punt i final
a la gira dels 10 anys
amb un concert a Girona.
Ara, els esports
amb Josep Antón Aïsa.
Avui comença
la pretemporada 2017
al Mundial de Motos
amb la primera jornada
de testos.
Circuit de Xes
Damià Aguilar.
Bon dia, Mabric Vinyales
ja roda amb la Yamaha,
Lorenzo ja roda amb la Ducati,
Pol Espargaró amb la KTM,
Eleg Espargaró amb la Prília
i Àlex Rins amb la Suzuki.
El primer test, però,
comença amb el domini
del campió Marc Márquez
que continua
on ho va deixar
al podi de diumenge.
Passat,
l'únic dels set catalans
de la categoria reina
que encara no ha sortit a pista
és Dani Pedrosa.
Aquesta primera
de dues jornades
es tanca a les 5 de la tarda.
Damià Aguilar,
Catalunya Ràdio Xest.
En olimpisme,
les tres candidates
a acollir als Jocs del 2024
es presenten avui
davant els membres del COI.
Són Budapest,
Los Ángeles i París.
En ciclisme,
el català Jordi Simón,
26 anys,
ha fitxat per l'equip
professional brasilè Fumbic.
En futbol,
avui partits de classificació
pel Mundial 2018
a Sud-Amèrica.
En futbol,
s'ha l'avui Inter,
Catgà, Santa Coloma.
A l'Hockey Lliga,
avui,
Vic Noia.
Fins aquí,
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia,
són les 11 i 5 minuts.
Us parla Andrea Bueno.
Escoles Sant Justenques
i el casal de joves
es sumen a la recollida
de sabates
contra la violència masclista.
Aquesta iniciativa
pretén recollir
sabates vermelles
o pintada vermell,
sabates que no utilitzem,
per fer una instal·lació
al Parador
el dia 25 de novembre,
Dia Internacional
contra la Violència de Gènere.
L'últim dia
per portar les sabates
a les escoles
Canigó,
Montseny i Montserrat
i el centre Esprociat
és el dia 18 de novembre
i el casal de joves
ha començat a recollir-les
fins al dia 21.
Més qüestions,
setmana clau
pel pressupost de 2017
a Sant Just.
Aquesta setmana
tindrà en lloc
diferents reunions
a l'Ajuntament
per debatre
sobre les partides
de l'any que ve
al poble.
L'única partida
que està tancat
de moment
és la de Servis Socials,
una de les prioritats
de l'equip de govern
de 2017.
Aquestes setmanes
els regidors
i regidores de govern
fan les seves peticions
i demandes
per al pressupost
reivindicant
les seves necessitats
i prioritats.
Des de l'equip de govern
ara es debat
sobre què es destinaran
els diners de l'any que ve
però sí que hi ha
tres àrees prioritàries
Servis Socials,
Ocupació
i Via Pública.
I un apunt més
aquesta setmana
segueixen els actes
del novembre literari.
Demà dimecres
el periodista
Víctor Amela
passarà per Sant Just
per presentar el seu llibre
La filla del Capità Groc,
una novel·la guanyadora
del Premi Ramon Llull 2016
ambientada en la zona
del Mastrat
en temps de les guerres carlines.
L'acte serà demà
a les set de la tarda
a Can Ginestar.
D'altra banda,
Mireia Vidal-Comte
presentarà dissabte
el seu doerre poemari
Us
a les set de la tarda
a l'Ateneu
i al cap de setmana
acabarà amb dues representacions
de teatre
a la sala municipal
de l'Ateneu.
Just Teatre presentarà
dissabte i diumenge
I això és tot de moment.
La informació local
tornarà en menys d'una hora
i també a la una
al Sant Just Notícies
edició a migdia.
Mentrestant us recordem
que podeu seguir
l'actualitat de Sant Just
al web de la ràdio
radiodesvern.com
Molt bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Just a la Fusta.
I aquesta hora el que fem és parlar d'una presentació que es fa aquest dijous a Sant Just.
És la presentació que faran Marta López-Quartero i Jordi Rosés del llibre Rogés i també de versió en castellà que és el Monete Rojos,
un llibre que inclou haikus, prosa, poemes, il·lustracions i escultures.
Avui els tenim tots dos aquí a la ràdio. Molt bon dia, què tal?
Bon dia.
Hola, bons dies.
Per parlar una mica d'aquest llibre, d'aquest llibre que tenim en l'edició catalana i l'edició en castellà,
que es presentarà justament aquest dijous a Sant Just.
I que, com hem dit, és molt complet, perquè no és només un llibre de poemes o un llibre d'il·lustracions,
sinó que hi ha una mica de tot.
Tu, Marta, t'encarregues de la part escrita, per entendre'ns, dels caicús i de la part de la prosa.
I després, en Jordi, que ja l'hem tingut alguna vegada per aquí a la ràdio,
que és la part de la il·lustració, de l'escultura que també tenim a la portada.
O sigui, que us heu complementat, no tots dos?
Sí, i els poemes, també.
Exacte. Per tant, d'on ve aquesta idea?
Teniu la idea de fer algun projecte junts o, al revés, va sortir el projecte i a partir d'aquí us vau trobar?
Bé, Jordi i jo ens coneixem en un curs de micro-relatos.
I, bé, ell escribía poesia, jo escribía haikus, els dos escribíem tant micro-relatos com relato greve.
I, bé, surgió la idea de escribir una història, una història de un pescador, a través de haikus i de poemes.
Sin embargo, a medida que empezamos a escribir la història, pues nos dimos cuenta de que realmente este pescador necesitaba tener un entorno,
necesitaba tener un porqué, necesitaba tener un sentimiento, un paisaje, bueno, un todo.
Y aquí es donde comenzó a nacer la prosa, la història.
Y, bueno, empezó pues como un viaje, un viaje, el viaje del pescador, y a medida que se iba escribiendo su historia,
con la prosa, pues los poemas iban siendo su voz, su voz más íntima.
Y después ya vinieron los haikus en cada uno de los pasajes.
O sigui, el pescador que és en Salvador, no?
I un pescador de cada qués, eh?
De cada qués, sí.
De la seva ubicació, també.
I, per tant, a partir d'aquest personatge va sortint tota la història, no?
Exacte, a partir d'aquest personatge, pues empezó a nacer en cada uno de los capítulos su historia
y completada con los poemas, no?
Que era su voz más íntima.
I llavors, el punt de partida que tenim, ara tenim ja el personatge, no?, i comenceu a traçar,
com ho heu treballat? És a dir, tu, Marta, has anat traçant la història
i llavors, doncs, tu, Jordi, ja has afegit l'altra part, o al revés, ho heu anat creant conjuntament?
Bueno, en principi, tal com ha dit la Marta, vam començar amb els haikus i els poemes.
Ja teníem, res, pocs poemes i pocs haikus plantejats.
La idea, una mica, l'inicial, era que els haikus fossin una mica la veu del mar,
l'entorn, l'entorn allà on s'ubica cada escena del pescador, del poema,
però després, el complementar-ho amb la prosa, tot ha anat una mica més acompanyat i més rodó,
tot el llibre, diguéssim, que comença i acaba, que podries acabar de llegir-lo i tornar a començar,
és a dir, és com una roda...
I trobar més coses, no?
I trobar més coses.
El poder fer això, diguéssim, escriure a dues mans, que no a quatre,
perquè no escrivíem amb la dreta i l'esquerra, sinó que és a dues mans,
el piano potser sí que el toquem a quatre mans, això és escritura a dues mans,
el haiku, la prosa i els poemes s'han pogut conjuntar per un fet de donar-nos la llibertat
d'escriure una mica el que volguéssim, tant l'un com l'altre.
Més que res perquè és tan senzill com la prosa, és un narrador, és una tercera persona,
un escriptor que ho veu des de molt extern,
llavors, clar, això no es trepitja, diguéssim, amb la poesia ni amb els haikus.
La poesia és una primera persona perquè és, diguéssim, que és la veu interior del propi pescador
i aquesta llibertat inclús de narradors i d'història ha fet que el llibre pugui evolucionar
amb tota llibertat, és a dir, si decidíem parlar del mar o de la Mediterrània,
doncs era... no ens hem trepitjat, no ens hem trepitjat.
També hem buscat no trepitjar-nos, és a dir, tot allò que s'explica en els poemes
hem procurat que no s'expliquin a la prosa, no s'expliquin als haikus.
Que s'aportin coses diferents, no?
Llavors, cada vegada és una aportació...
Sí, jo crec que aquest llibre també té molta correcció, molta revisió
i molt preocupament amb no repetir les parades ni repetir les pàlades,
sobretot, metàfores, perquè en cada haiku hi haies metàfores,
en cada capítula, en la prosa, a través del paisatge i del sentit i del pescador
també hi haies metàfores i també hi haies en els poemes.
Entonces yo creo que, bueno, hemos cuidado mucho el que haya esta, exista esta armonía entre los tres géneros literarios en cada capítulo, pues eso a través de mucha corrección y mucho cuidado, sobre todo, con no repetir y que todo aporte cosas nuevas.
Venim del món del microrelat, el microrelat és molt concentrat, és a dir, cada paraula té el seu significat i el seu sentit, com també ho tenen la poesia, no és una narració.
En aquest aspecte, doncs aquesta capacitat d'intentar fer una abstracció més concreta, és a dir, és un llibre que no és un llibre llarg, però que s'ha de llegir i rellegir i cada frase i cada vers té el seu sentit, és a dir, perquè no es repeteixen, no es repeteixen les històries.
Per tant, suposo que això també té un punt de dificultat, no?, a l'hora de ser curiosos amb què no es repeteixin, no?, de vigilar.
Sí, bueno, però...
És la correcció aquesta que hem portat, és a dir, clar, si hem trigat vuit mesos a escriure'l, hem trigat dotze mesos a fer la correcció, a més a més de la traducció, la traslació del castellà al català,
i perquè aquí presentem... és un llibre, però són dos, perquè també, sobretot, clar, amb poesia, la traducció és més... no és tan literal, com pot ser la prosa.
Però, clar, també la prosa de la Marta, jo sempre dic que és més poètica que els meus poemes, perquè tampoc no és literal la traducció.
Llavors, tot ha portat a anar també una mica del català al castellà, del castellà al català, i al final fer tot un conjunt...
Llavors, són lleugerament dos llibres diferents.
Clar, clar, clar, cadascú té els seus detalls, no?, segons com també, doncs els seus matisos, entenc, pel tema de la llengua.
También los haikus, como han de cumplir con una norma silábica, al traducirlos al catalán, se han tenido que hacer nuevos, porque entonces no cuadraven.
Y bueno, eso también entra dentro de lo que son dos libros, de hecho, distintos.
I, de fet, el títol, no?, el mateix, el títol és molt diferent en català que en castellà, que és veritat que ve a ser el mateix, no?, però com sona, fins i tot, no?,
es conté una cosa, una cosa és rogers i l'altra és el salmonet que és rojos.
Sí, de mataró a anamunt són rogers, de mataró a anavall són molls.
També és veritat, exacte. Això ho discutíem abans d'entrar en antena aquí a la redacció, i anem parlant, no?, de les diferents maneres de titular-ho, o d'anomenar-ho, aquest tipus de peix.
A cada ques són rogers.
Per això, exacte, és on està ubicat, no? I després també hi ha aquesta part de la portada, no?, que són d'aquestes escultures, que són escultures teves, no, Jordi?
Sí.
Les vas fer expressament per la portada?
Són expressament pel llibre, sí, sí.
Per tant, doncs són els protagonistes, no?, d'aquest títol, també.
Sí, i en cada presentació també ens acompanyen.
Sí?
També.
Sí, sí.
Están allí, siempre presentes. Allí donde vamos nosotros van las esculturas.
La presentació que avui fareu, avui no, que fareu aquest dijous de Sant Just, com l'heu plantejat?
Perquè ja l'heu presentat alguna altra vegada, per tant, suposo que ja jugueu amb avantatge, no?, perquè no és la primera vegada, com ho fareu?
Ara serà la sisena o setena presentació.
Sí, la setena presentació.
Esteu molt rodats, llavors, eh?
Sí, ja l'he fet que la primera va ser Cadaqués, en un marc incomparable pel llibre.
Sí, perquè, además, la presentación de Cadaqués, bueno, el llibre va dedicado a dos.
Personas muy vinculadas al mundo literario, pero también a dos pescadores y a un poeta de Cadaqués,
que son personas que, en este caso, pues, han servido bastante de inspiración, todas sus vivencias ahí en Cadaqués,
tanto como pescadores como viviendo en el siglo pasado, ¿no?
Las presentaciones, pues, bueno, yo creo...
Bueno, si parlem de la d'aquest dijous, la fa la Palmira Padell.
Bueno, jo no n'hi estic vinculat perquè, diguem-ne, és la meva sogra.
I és col·laborador habitual de la ràdio, eh, també, per tant...
També, sí, ja ho sé.
Tots situats.
I també perquè qui ens ha fet l'edició, que és Viena Edicions, també són gent vinculada aquí a Sant Jús,
bueno, hi ha qui viu i també vinculats a colles i a associacions municipals.
Llavors, serà una presentació també bastant lligada a Sant Jús.
Yo creo que las presentaciones, la verdad, que cada presentación ha sido diferente.
Depende un poco del presentador, de cómo lo plantea, de las preguntas y, bueno, yo creo que esto es bastante espontáneo.
En función de lo que se habla, de lo que dicen, pues, nosotros hablamos sobre el libro.
Clar. Llegiu alguna cosa durant la presentació o no?
En alguna sí, hemos leído algún, o quizás más el presentador,
o en alguna ocasión también nos han dicho que escojamos nosotros un poema, un haiku, un trozo de una prosa.
Depende, sí, sí.
Per tant, doncs, una mica, tot anirà també en funció de com vingui el públic, no?, amb quina disposició.
Amb quina tassitura, sí, i el presentador també, doncs, manarà, dic, no sé, de moment és una sorpresa, no sé què farà, la pau mira.
Exacte, serà aquest dijous, aquesta presentació.
A les 7 de la tarda, a la Terrassa del Milenari, al Passatge del Mercat, i com dèieu, doncs, el conduirà pel Miravadell.
Dèieu que és la sirena presentació que feu, per tant, doncs, quan va sortir el llibre?
El 1 de septembre.
Sí, que, Déu-n'hi-do, aquests mesos, és un ritme intens, no?
Sí, y todo lo que viene por delante.
Quina resposta esteu rebent, de la gent que va llegint el llibre, que es va trobant, no dic perquè també s'hi ha anat fent, passant per diferents llocs.
Yo creo que todo el mundo coincide que es un libro para leerlo con calma, con tranquilidad.
Hay quien se lo ha leído más de una vez y en esa segunda lectura encuentra, pues bueno, la belleza en muchos trozos del libro en los que, pues bueno, a lo mejor en la primera lectura se ha pasado.
Bueno, como hemos hablado en muchas ocasiones, también lo bonito de este libro es que personas que a lo mejor no están acostumbradas a leer poesía o ni tan siquiera conocen que es un haiku, pues en la lectura de este libro, pues yo creo que está escrito de forma que todo el mundo lo puede leer y lo puede disfrutar y lo puede entender.
Es un lenguaje muy llano, muy cercano y bueno, eso, es un libro para leer despacio y disfrutarlo.
Pero en general, yo por mi parte, bueno, lo que yo he dicho también, los inputs son positivos, sí.
La rebuda es força positiva. De fet, podríem dir que hi ha una historia principal, però s'hi poden trobar 4 o 5 maneres de llegir el llibre.
No per llegir poesia o llegir prosa, sinó com 5 històries, són diferents maneres d'enfocar la mateixa història a dins d'una mateixa.
I amb... és a dir, si cada passatge s'inicia amb un haiku, els haikus normalment s'han de llegir i després tornar-lo a llegir per acabar de copsar.
En aquest cas, com que anuncien cada un dels passatges, el llibre consta de 27 passatges,
acabes llegint el poema, és a dir, cada passatge és un haiku, una part en prosa i un poema.
Quan acabes el poema, si tornes a llegir-te el haiku, li trobes també molts més sentits, moltes més coses.
A part que pugui haver-hi barrejades 5 maneres de llegir-lo, per 5 històries, o sigui, 5 enfocs diferents,
des de l'amor, el destí, la mort...
Bé, ja no farem més spòilers, però també pots agafar, és a dir, una mica la idea és que al final algú que no llegeix poesia
s'hagi acabat el llibre i s'hagi arribat a llegir 27 poemes, 27 haikus, sense adonar-se, també.
És a dir, el llenguatge és molt planer, de fet, si és la veu d'un pescador, un pescador ha de ser un llenguatge molt terrenal,
en aquest cas molt marítim, però també pots agafar qualsevol dia, agafar un poema o un haiku
i llegir-te'ls en exclusiu, perquè també funcionen com a haiku i com a poemes, és a dir, no necessiten de la narrativa.
Llavors, són també tres maneres de llegir-te el llibre ja físicament, és a dir, pots llegir la prosa,
pots llegir la poesia o pots llegir els haikus, independentment de tot el llibre.
O sigui, qualsevol altre dia pots obrir per la pàgina que vulguis i llegir-te un fragment,
perquè tot ell és el fet de separar-ho amb aquests passatges,
clarament ni hi ha els que són més narratius, ni els que són més poètics,
ni hi ha que descriuen més la trama, són maneres, és tot en un,
i al final també podries acabar això que deia al començament,
que t'acabes el llibre i podries tornar a començar
i estaries ficat dins d'una roda que podries no acabar-lo mai.
Doncs tot això es podrà descobrir a partir d'aquest dijous,
o bé, quasi es pot descobrir a les llibreries,
però aquest dijous ho podreu descobrir de la mà de Marta López Quartero i Jordi Rosés,
que presentaran aquest llibre, Rogés, i la seva versió en castellà, Salmonet i Rojos,
a les 7 de la tarda a la Terrassa, al Milenari,
el passatge del mercat d'un acte conduït pel Miravadell,
i avui els hem pogut tenir aquí a la ràdio.
Moltes gràcies a tots dos.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia.
Moltes gràcies, bon dia.
Des del cap de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
CAP Sant Jus, Avinguda Indústria Sense Númeres.
En punt dos quarts de dotze és hora de fer tertúlia d'actualitat
amb en Pep Quintana, en Jordi Ferraz i en Jaume Campreciós.
Els tenim ja tots tres a punt.
Molt bon dia, què tal?
Bon dia, bon dia.
Hi ha dies, crec, bastants dies que no ens trobàvem tots, eh?
Sí, sí.
És que hi ha desercions.
Sí, de tant en tant, mira, va com va.
Jo crec que potser una vegada hem fet aquesta temporada tots, no?
O què?
Una vegada.
No sé si un preu.
Heu anat venint gairebé sempre, però bé, en fi.
Tant és, l'agostia és que avui sí que us tenim per aquí.
I bé, en tot cas us volia, no sé, hi ha molts temes sobre la taula,
però a nivell general, però no sé si teniu ganes, doncs, de...
Diria l'any passat, eh, l'any passat, la setmana passada,
a la tertúlia era el dia de les eleccions als Estats Units, recordeu?
Però encara no s'havien fet.
Jo crec que una cosa, a mi ho he començat amb dos temes locals.
Molt bé.
Se n'ha vingut, se n'ha vingut.
Un és felicitar els cars dels 40 anys.
Sí, senyor, els cars.
I l'altre, el centre d'estudis, pel premi que els hem donat,
el premi Llorenç Presa.
Sí, senyor, molt bé.
Vull dir, crec que...
N'hem parlat, eh?
Ja ho sé, però crec que...
Em sembla molt bé, no, no, em sembla bé,
però no vull que sembli que no n'hem parlat cap dia.
No, no, perdone, jo crec que la meva...
Un dia que vinga la tertúlia era felicitar-los públicament.
Està clar.
Ja ho sé com ho ha fet, a més,
moltes d'aquestes notícies seguint la...
notícies de la ràdio per la web
es veuen, s'entera correctament.
Sí, Facebook i també.
Lloren, l'assetge social no són el meu forn.
Bé, però també són.
Sí, però no sé, un miri.
Sí.
Bé, podem començar d'això.
Això em va parlar ja la Maria el dilluns, també, no, del premi.
Sí, perquè jo...
Que, a més a més, es va concedir, va parlar ella.
Jo crec que jo, almenys, els vaig felicitar a través del WhatsApp
quan ens van enviar els socis del centre d'estudis,
els vaig felicitar també, jo crec que és una gran cosa.
Sí.
I els Carles, la truita de patates, aquella d'ànim més que vam fer.
I tant.
Ah, sí, això no ho sabia, jo, de la truita.
Aquest any, aquest any reconec que no vaig anar-hi,
perquè tenia dues coses a més d'això ara
i vaig preferir anar al Passeig Maria Cristina.
Hi havia la manifestació.
Sí, home, clar.
A Barcelona.
I abans hi havia aquí un petit...
No, no, i tant.
...dilema.
És veritat.
Sí, sí.
Va ser un èxit.
Va ser un èxit a Barcelona, eh?
Clar.
Com aquí, senyors.
La participació dels Carles.
Sí, els Carles també, eh?
A casa d'altomèix hi havia molta gent.
I no va ploure, va fer bon temps.
Va estar tapat.
Va estar molt bé.
El dissabte a l'anir el que van fer els Carles també...
Van baixar.
...tornar.
La part nocturna que van baixar.
Però en guany sense antorxes.
Sense antorxes.
Tampoc van arribar al casal de joves,
com moltes vegades s'arribava.
Sí, sí.
Però bueno, en si va estar força bé.
Molt bé, no, no, no, ens ha d'anar molt bé.
I a més, a més m'agrada que parlem de coses bones,
perquè de vegades només parlem de desastres, no?
Veu veure la lluna, i?
Sí, la lluna.
No, no, no, no, no, no, no.
Has sortit de tantes fotografies a tot arreu?
Estan parlant de desastres.
Tu volies començar un desastre.
Jo volia començar un desastre, no?
Perquè em feia gracia, perquè la setmana passada
estàvem parlant, fent la hipòtesi justament,
i no recordo què vam dir exactament.
No sé si a més que heu pronosticat.
Jo sé que vam estar comentant
que a veure si ens agradaria que sortís un o l'altre.
però crec que no pronosticàvem.
No, no, no fèiem el programa.
No vam pronosticar res, no, però no sé si no n'hi havia.
Veiem el programa com anaven les coses.
Vull dir, tampoc ens imaginàvem que el Brexit acabaria com va acabar.
I per tant estàvem pendents com acabaria,
perquè una sorpresa podia ser, i la sorpresa va ser.
I ha sigut molt grossa.
Clar.
Tot i així, amb número de vots,
reconem-ho, va guanyar Hillary.
No amb delegats.
Sí, veritat.
Si no amb vots...
Oh, sí.
És igual, però ho he dit que ha fet despràctic.
Per això, el resultat final ja ho sabem.
Però havia que hi havia més gent, persones.
Persones individuals, més a favor de Hillary,
que no pas de Trump.
Per això passa de tota raó on hi ha un...
Aquest sistema.
Aquest sistema.
Igualment passa aquí en el nostre país, a Catalunya,
que moltes vegades pels vots guanya un,
però és president l'altre,
pel Parlament de Catalunya,
per la distribució de vots.
Sí.
Per tant, això és una cosa ben normal.
L'únic cosa que et sobta,
a més a més,
això que aquest sistema fa de la que tenen allà,
que un representant,
de cada estat tingut un representant,
i que sigui tot o res,
vull dir que aquestes coses...
Bueno, però com que és el sistema,
que s'han posat,
s'han posat ells.
I ho admet tothom.
Sí, sí.
No, no, no.
Vull dir que això,
que a nosaltres,
des de l'altre òptica,
ens es soplen.
Sí, sí, és veritat.
És allò, tot o res.
No hi ha...
Sí, sí, sí, sí.
Sí.
I ara sembla que les reaccions
són bastant importants,
a nivell tant d'Europa...
Europa està una mica en alerta, no?
La comunitat europea està molt en alerta.
Ahir ja va dir unes quantes coses,
aquestes durxudes,
com, per exemple,
es nota, per una altra banda,
que les constructores estan guanyant,
o estan pujant,
els seus dividends importants,
perquè...
Les fórmoles cèlptiques baixen,
els motos també.
No, els motos no.
Els motos de Medicina.
No, si treuen l'Obama aquell,
jo no sé què,
em diuen?
Jo...
No, resulta que les mútues
tornen a pujar,
perquè la gent,
si no està mútuada,
no...
Clar.
Sí, sí,
mira't-ho així.
Però ser un país,
com estem criticant i tot,
l'altre dia,
i diria que l'atur era el 5%.
Sí, ja...
Vull dir que...
Sí, és clar.
Ara, que tenen moltes coses...
És una altra cosa.
A veure,
un sistema de vida
que nosaltres,
a mi,
doncs,
jo crec que...
És una altra cultura, eh?
Costa molt d'assimilar,
vull dir,
però,
per l'altre cantó,
veus això,
que l'atur era molt baix,
i tot,
ara també veus una certa,
jo,
com a aquesta Nova York,
unes infraestructures
una mica antiquades.
Ja.
Molt antiquades,
vull dir,
un metro,
una sèrie de coses
que deies que necessitava,
com a mínim,
una mala pintura,
per ser una mica suau.
Sí, sí, d'acord.
Vull dir...
No sé,
tenim de Barcelona,
que és una ciutat,
com a mínim,
en transport,
que tenim unes...
unes infraestructures
preparades
per tothom,
per la gent de la vida reduïda,
etcètera,
allà.
Sí, sí.
És un desastre,
en aquests temes.
Ja, ja.
O sigui...
Per tant,
no sé,
vull dir,
el temps ens donarà,
ja veurem què pot passar,
si es tancarà,
si tenim una altra guerra freda,
o que...
No tinc...
Però són amics amb el Putin, eh?
Sí,
però per l'altre cantó,
no sé,
vull dir,
el que m'ha dit escut
a la missió de la germana d'aquesta,
que si es compleix
el que diu,
l'Estat espanyol
li pot costar
12.000
milions de dòlars,
d'euros,
l'OTAN.
Ah, però l'OTAN.
L'OTAN.
Déu-n'hi-do.
Jo sé que en unes besties de diners,
el repartiment que hi ha
que diu que no vol pagar
i que representava
l'Estat espanyol.
Crec que és el doble
del déficit que tenim de retallar.
Ah, ja està.
Del que hem de retallar.
Del que volen retallar.
Doncs això,
li sumes això?
Bueno,
tanquem la barraca,
no?
Entens?
I, doncs,
aquí no acaben...
Per tant,
uns efectes col·laterals
no n'hi haurà.
Sí que n'hi haurà,
segur.
Ara,
té una idea.
Les bosses
ballen
amunt i avall,
però pugen més aviat,
eh?
Amb aquestes empreses
que dèiem abans,
els seus dividends.
Els que ens interessen.
Sí, però ja...
Jo crec que serà una cosa
molt difícil
perquè ells,
quan comencin,
avui teníem
l'Obama
que està aquí a Europa
per fer l'últim viatge
i està fent
algunes coses,
però quan vingui
el president
al Trump aquest...
De venir, em sembla.
Però bueno,
encara no és president.
Està previst,
ja que vingui,
però abans o després
de la presidència?
D'agafar la presidència?
Doncs no ho sé,
perquè sí que ho sentia
i sé que va dir
que aviat vindria per a Europa,
però clar,
potser serà després del gener,
no ho sé.
no ho sé.
Vine a veure el seu besavi,
no?
Que era alemany.
Alemany, exacte.
Sí, ja, ja.
No, el seu besavi
no era aquell senyor
que tenia una casa
de cites?
Aquell era el pare,
allà l'avi.
L'avi, l'avi.
L'avi, el teu besavi.
Ah, besavi, ja.
Sí, bueno,
tenen una tradició de...
Bueno, no,
fer quartos.
La pel, la pel.
Fer quartos, la pel, la pel.
D'això se'n sap.
En fi.
No ho sé,
vull dir,
jo que,
si coneixem aquesta tertulí
tenen quatre anys divertits
per poder-la seguir.
Ja.
I a mi,
que m'agrada sempre
una mica la política,
així en general,
allò que,
baixar els impostos
i fer més ove pública,
això,
no sé qui ho hagi fet ningú.
Jo tampoc.
D'aquí 15 dies,
per cert,
en principi es debaten
els pressupostos
a la Generalitat.
Sí, sí.
Bueno.
Tot i que
continuen a vent
i estirar-hi a ronça,
eh?
Sobretot el tot i que.
És una frase
que ha enganxat
a aquest país.
Sí.
Quins pressupostos?
Generalitat,
2017, no?
Sí.
El 29 de...
Sí.
De novembre.
De novembre,
que hi haurà,
però també
a la mateixa textura
estava en l'estat espanyol,
que hem viscut avui,
que també estan a punt
de presentar-lo.
Ah, sí?
Ja.
Molt en coincidir, també.
I que,
ja ho he dit,
que si no hi ha pressupostos,
hi ha eleccions.
Sí.
Això qui ho he dit?
Per Rajoy.
Oh, aquí també ho han dit.
Però això no t'ho dic.
Vull dir que a tot arreu.
A Puigdemont també, eh?
Va dir,
si no hi ha pressupostos,
anem a les eleccions.
Sí, doncs, eh?
També s'ha dit i no ho sé.
Ens copien, eh?
Perquè per mi ho van dir.
Ja ho he dit.
Vale.
Això sí.
Però ja té l'avantatge
d'uns que es diuen PNV,
que aquests els donen suport.
Sí?
Sí.
Sí, sí.
Són les males llengües.
Ah.
Bueno, però ja ho veurem.
No, i aquí a veure,
aquí també,
aquí s'ha de divertir
els pressupostos,
perquè en el tema social...
Sí, pot estar distrit.
Podem tenir alguna sorpresa.
No ho veurem, no?
No ho sé.
Ja ho fes com a...
No ho sé.
No, no, esclar,
i estem especulant totalment.
Vull dir que no...
Està com una mica refredat, no,
el tema política catalana?
Creia que parlaves de mi.
També, també.
Jo estic absolutament refredat.
Però no se't nota tant
amb el micròfon.
Trobo que abans d'entrar...
Faig, faig...
El Josep té la veu molt maca
i encara que siguin acostumats
no se li nota.
No se'm nota, no.
Sí.
No, no, no sé.
No ho sé.
Tu és que estàs refredat?
Potser no.
Potser que...
A nivell política general,
perquè després hi ha una altra cosa,
és el diumenge,
i tot he de dir,
la quantitat de gent que hi havia,
la concentració.
Em va sorprendre
perquè no m'esperava...
La Guàrdia Urbana diu 80.000.
Ni la meitat.
M'ha agradat molt
que no han desmentit en absolut
aquesta xifra.
S'han refiat de la Guàrdia Urbana.
Perquè normalment la Guàrdia Urbana
diu 80
i els organitzadors diuen 160.
Això no ho podíem.
Sí, però...
Sí, però aquí...
M'ha semblat una jugada molt bona, eh?
Molt bona.
No, és que aquí...
L'altre dia que està allò...
Per donar-la per bona, vull dir-la.
No, ho comentava amb companys.
Aquí era fàcil
saber quina forma...
Les xifres.
Perquè és igual
que el Piro Musical de cada any.
Sí, esclar.
I per tant, ja...
Sí, ja ho tenen comptat.
Ja ho tenen més o menys comptat.
Sí, sí.
I si el Piro Musical
diuen
que hi ha 200.000 persones,
sí.
ni quina hi ha d'haver 200.000.
A veritat, bé.
Vull dir,
doncs varia un 5%.
Sí, sí.
Sempre diuen
una xifra molt alta, eh?
El Piro Musical.
Perquè inclús tanquen
la plaça d'Espanya.
En el cas també hi havia gent.
El Piro Musical va tancar.
Per tant, aquí
ja tenies uns paràmetres
d'altres vegades
que podies fer servir.
Sí, senyor.
I vaig pensar en això també, eh?
Perquè és un lloc
cotat,
com si diguéssim
el...
com si diguem
el samba,
el samba,
el drom.
És un espai
cotat
i saps
quanta gent hi cap, no?
Aquí és un espai
cotat, evidentment.
I tants anys
fer el Piro Musical
doncs se sap.
Clar.
És la gent
que hi cap, eh?
I la que hi va.
I ara,
això dels pressupostos
ja veurem com va,
perquè, vull dir,
a veure,
el tema social
crec que ha de ser important
i hi haurà unes discussions.
Jo crec que és el màxim
important per discutir.
Ja,
i com hi haurà unes discussions
i on posem,
on es posa
el sostre...
Més que els impostos,
en les fortunes,
per dir-ho així,
si és la qüestió social,
per mi la que portarà
més feinada, no?
Ja,
però això,
per un cantó,
però per l'altre,
me'n preocupa,
una cosa són els pressupostos
i l'altra que t'arribin
els diners després de Madrid.
Ah, bé.
M'entens,
vull dir,
aquí,
a veure,
nosaltres podem tindre un pressupost,
clar,
no,
en un flau,
que sigui un pressupost que vulguis,
però perquè,
ara no tinc els nombres davant,
però una part molt important dels diners
són transcendències de l'Estat,
per tant...
Vol dir retorn?
Aquestes transcendències?
Podem estar d'acord amb tu,
això,
estic d'acord amb tu,
però perquè,
però els números,
el que troba l'Estat és Madrid.
Evident.
Per tant,
jo crec que aquí
nosaltres podem fer moltes coses,
podem fer moltes coses,
però hi pot haver aquesta contrapartida important
de retallar,
perquè si és veritat
que volen retallar,
crec que són 5.000 milions d'euros
que demana Europa,
les retallar per un contravingut.
Uns diuen oficialment 5.000,
els altres diuen 10.000,
fins i tot.
10.000 o 10.000.
Uns diuen,
exacte,
i a més a més,
posa-li 12.000 més
de l'OTAN,
ja veuràs si riurem.
Encara haurem d'anar a fer l'Emili.
Bé,
crec que ja no ens voldran,
nosaltres.
Estem a la reserva fa anys.
Però estem a la reserva,
a la reserva.
En fi.
No ho sé,
jo crec que a partir del mes que ve
podem parlar d'aquest tema
dels pressupostos.
Exacte,
sí, sí,
ara ens queda una mica,
de moment que tot és paper mullat.
La setmana entrant
encara estarà tot.
Ara també podem parlar
dels pressupostos
de l'Ajuntament de Sant Jú.
Sí,
també estan en setmana decisiva.
També serà...
I què vols dir,
serà tan difícil
com els altres?
No,
perquè en principi
hi ha una majoria diferent,
no?
Però bé,
sí que s'estan treballant encara.
A veure,
aquí hi hagi una majoria,
no vull dir que s'hi hagi
uns pressupostos justos.
No, no,
però ell diu
si serà difícil.
Serà difícil
d'arribar a acords.
No,
difícil d'arribar a acords.
A veure,
jo suposo que els acords
que la presència que tinc
de cara en fora
serà un acord.
De cara en dins
ja el veig diferent.
Bueno,
això ja passa sempre.
Com totes les famílies.
I tant,
la roba bruta
es renta a casa.
Hi ha molt de gent
que aquest principi
no l'aplica.
Això és una cosa.
Estava llegint,
per exemple,
que el Mar Galló,
que és el que han despenjat,
tan a pobra.
S'està enfadar, eh?
S'està enfadat.
Normal.
Han fet servir
de tot,
allò que deien
els de Convergència,
que tenien la tal
i la qual.
I llavors ara
diu,
escolta,
és que aquesta manera
no podem seguir,
per tant,
és qüestió de tractar-ho
des d'un altre punt de vista.
Hi ha divisions
a dintre d'aquest.
Com a tots els col·lectius.
Hi ha poc col·lectius
que siguin allò.
No, però aquest conca
no se'n parlava d'aquest,
de les diferències internes.
Poc, poc,
a part de la Santa Maria
i l'altre
i la Pinta,
la Ninia
i la Santa Maria,
devien ser, no?
I, doncs,
sé que hi ha un...
Bé, jo no ho sé.
Dic que llegeixo
que hi ha unes batalles internes.
I ara,
si afeixés el Mar Galló
amb aquesta qüestió
de dir,
escolta,
ens heu fet servir de tot, eh?
Doncs, aviam,
si posem una miqueta
més de seriositat
i mirem de tractar les coses
tal com s'haurien d'haver tractat
fa molt temps.
I, bueno,
ja ho veurem.
Almenys és el que llegia
avui al diari.
Sí, sí.
Tenen aquestes divisions internes, no?
Exacte,
que com deia el Jaume
hi sonen tots els partits,
no?
Sí, sí.
De alguna manera, però...
I en totes les famílies.
També, eh?
No cal parlar tant.
Mentre hi hagi un quartos
entremig, això.
No,
i encara que hi hagi un quartos,
a vegades per la coma.
Allà on te la poses?
Sí.
No dels diners,
sinó d'una frase.
D'una frase.
No, no.
De 10 o 100 mil
en una coma
fa molt, eh?
En diners
hi fa moltíssim.
Això ho dic jo, eh?
La coma
és un element importantíssim
i no ho sembla.
Sí.
És veritat.
Bé?
Avui?
Digui, digui.
No, avui estem una mica dispersos.
Sí, ho veig.
Perquè vaig traient temes
i veig que us dona
poc joc, eh?
Sí, està.
Sí, té res que anar.
Hi ha setmanes
que aneu ballant
d'un tema a l'altre fàcilment
i avui costa arrencar, eh?
Ja, clar, és que...
Estem entrant en un tema
en política,
a mi, sense meia,
i dic sempre el primer dia
que no acaba...
No t'acaba d'agradar, eh?
...te agradar.
A més, ara,
els divendres
moltes vegades
escuto els que fan
la tertulia...
És que el Jordi
és un bon oient
de la Lluia de Serra.
Sí, perquè ja...
Has vist que hem ampliat
el nombre de tertulians
ara, Jordi?
Sí, però és que vaig veure
que veia el Lluís Soler
l'altre dia...
Anem canviant,
anem canviant.
No són fixes, no?
I van rotant.
Sí, sí.
És una tertulia
que fem amb els divendres,
tertulia política,
i la setmana passada
també va de votar
Llorenç Rey
com a tertulià,
o sigui que anem ampliant
una mica...
No ho vaig conèixer.
Però tots els partits
estan representats.
Sí, no sempre al mateix dia, eh?
Però sí que anem exacte.
Jo deia la tertulia, eh?
El divendres hi ha un...
Sí, el que passa que, clar...
El que passa més tard.
O sigui, per exemple,
alguna setmana potser
hi ha algú de Ciutadans,
una altra potser
hi ha algú de Convergència...
Tots els partits
saben que pot venir algú.
Ja.
Hi ha un partit
que li costa trobar, eh?
Algú...
Esquerra Republicana
no ve mai ningú
aquesta tertulia.
Els hi costa trobar
algun tertulia.
Ho dic aquí
per si algú...
Perquè si algú se sent a la dint,
doncs que s'animi
a venir els divendres.
Si no se la perdona,
no et compren.
Ja, però...
Si no surts el potser...
Hi ha un poc...
L'horari és complicat.
Encara té una paraula
que m'agrada molt dir
que tenim porcs gerrutxinesos.
Quan tinguem més gerrutxinesos
els podem portar.
És que ho volen tot.
En fi.
Va, doncs,
no parlem de política,
parlem d'altres coses,
si voleu.
Hem començat parlant
una mica de qüestions
enjustenques, no?
De teixit associatiu
que funcionen bé.
No sé si teniu
algun altre tema pendent.
Per exemple...
No sé, no.
De Sant Just, eh?
Ah, de Sant Just.
No, no, no.
Digues, digues,
si tens altres coses, endavant.
Jocs del Mediterrani.
Per exemple,
coses així grosses.
Sí, és veritat, això.
Sí, clar,
perquè és una vergonya.
Vull dir que després
de tants anys
està concedit, sí.
És trist, una mica, no?
Moltíssim.
I no sé realment
qui em té la culpa.
Tinc una tost de por.
Jo?
A què?
Josep?
Perdoneu, eh?
Jo crec que aquest és un tema
important perquè...
Jo també ho considero molt important.
Important?
És un aparador.
que no munta.
Ja ho sé,
és un aparador
tant com vencer
les Olimpiades,
quan són tots els mundials,
però en el fons
això que és macro
està passant en petit.
Vull dir,
una societat
on ens hem acostumat tots
a viure de les subvencions,
sí,
al moment que això falla
no hi ha una societat
darrere que respongui econòmicament.
Ja, ja, clar.
Bé, això és a part...
Això ens ha passat a tots, eh?
Ja, però això...
Això és un macro
bestial
que hi ha molts interessos.
Crec que...
sé que la gent de Barcelona
molta gent ja aprofita
per fer aquestes coses
per fer la donació urbana
i això és important,
però per l'altre cantor
hi ha molts projectes
i cada dia estic veient
més projectes que fracassen
perquè no hi ha una implicació
de la ciutat civil
de molts temes.
D'acord, d'acord.
S'ha posat de mort
el precami aquest
per fer unes coses.
Nosaltres,
a la nostra època,
pagàvem la quota
de l'entitat
on estàvem,
més de la nostra secció,
més no sé què més.
Ara, avui dient...
I...
I...
Home, jo això ho faig, eh?
I jo això ho faig
a moltes entitats
de les quals sòs.
Sí, sí, no, no, però...
Ui, discutible, eh?
Però, almenys, no...
Que sí,
però vull dir que
inclús
no es demanava ni un duro,
no venia ni un duro
de l'administració.
Les entitats
que el parro
que hi ha estat sempre...
No venia ni un duro.
Ara, si no ve,
ja no es fa res.
Ara, si no hi ha
aquesta subvenció,
l'activitat
d'aquella entitat
cau en picat.
En picat.
Cau perquè...
Bueno, perquè...
No, no, perquè sí,
perquè et refies.
Perquè et refies...
I no hi poses
el que hi posaves
abans d'esforç personal.
La gent està cremada.
Però jo també...
Però jo també...
Els quants,
els quants.
I després,
a veure...
I després,
hi ha una de tema
important,
que és totes les tables
burocràtiques.
Molt bé.
Però una altra cosa.
Si tu vols anar al gimnàs...
Pagues.
Pagues.
Sí, sí.
Si vols anar a cantar
a l'Orfeo,
t'esquerres la subvenció.
No, i pots pagar.
Sí, també.
Sí, ja pots pagar,
però tota la infraestructura...
A veure...
La infraestructura
és el que et costa
diners.
Cantar,
tu pots cantar,
i tu ho saps molt bé,
però jo també...
cantes,
i t'has de pagar
un director,
o que sigui.
Partitures.
Partitures.
Ja està.
El problema...
I ja ser soci de l'entitat.
No ser soci de l'entitat,
o no ser soci,
però en aquests socis
pagues una infraestructura.
L'altre problema que hi ha
és que ens hem acostumat tots
a que,
si avui fa una cosa,
l'administració ha posat
la infraestructura.
i aquí hi està.
I llavors,
què ha passat?
Que les entitats tradicionals,
per un canvi de mentalitat
de la societat,
per un canvi que a vegades
aquestes entitats
no s'han pogut adaptar
a la nova societat,
doncs s'estan quedant buides.
I no passa sols
aquí a Sant Just?
Home.
Perquè aquí a Sant Just
ara...
No és un cas local.
No és un cas local,
passa a tot arreu.
Aquí a Sant Just
ara ha tingut la...
Comuna desapareixerà
al 31 de setemps
d'una entitat?
Les sartanes?
Ah, bueno,
si calcules fins al 31 de setemps.
Sí, no,
perquè s'han acomiadat...
Acomiadat, exactament.
Hi ha alguna altra entitat
que no a més està a punt
de desaparèixer?
Com ara?
Deixa'm...
Vale, no.
I n'hi ha una altra
que l'any que ve
farà 100 anys...
Ara has fet l'interessant, eh?
I què?
Quan existeix alguna entitat
que està a punt de desaparèixer...
Ell sap, ell sap.
Jo ho sé.
I n'hi ha una altra
que l'any que ve
farà 100 anys?
100 anys.
Que està molt malament
i és esportiva, aquesta.
Funtbol, sí.
Funtbol.
Funtbol.
Està pendents
de veure si fan alguna cosa,
per això, no?
Però bueno,
és una entitat
que està en uns moments...
Baixos.
...mol baixos.
Sí, sí, sí.
Per a la gent d'esports
i, per tant,
és això.
I, en canvi,
hi ha un altre que...
Hi ha altres que s'han pujat,
com és el mateix
Sant Just de Futbol.
Sí.
I, per tant,
hi ha aquí que també
les entitats,
a més d'això
de les subvencions
que estic portant de 401,
hi ha un problema
que moltes no s'han sabut
adaptar-se als temps.
Per a personísmes,
per al que sigui.
Sí.
però ens ha costat.
Sí.
Però, d'altra banda,
ja sabem,
el mal endèmic,
els relleus...
Els relleus.
...dels càrrecs.
És un mal endèmic
de tot arreu.
Vull dir...
Això ha sigut sempre, eh?
Sí, però...
Però nosaltres som relleus.
Hem estat relleus.
Sí, sí.
I els nostres no arriba.
Mira,
jo diré una cosa.
Aquí està molt bé.
No, perquè,
perquè, a lo millor,
ells van...
Els temps diferents,
o no sé què va passar,
però els van saber donar un...
Què passa,
que també hi ha el tema de...
Perdó,
que et tallo no només de relleus,
sinó ho dic perquè jo potser a Sant Just no,
però doncs soc, no?,
que és de Sant Feliu
i estic...
Formo part de diferents entitats.
Ei!
Sí,
i en algun cas,
doncs,
també formo part de la Junta, no?,
i aquestes coses, doncs,
de...
Sí.
Que saps...
bé, doncs,
la feinada que hi ha.
Llavors sí que,
de vegades,
en contacte, doncs,
amb...
O sigui,
com a reunions que es fan
amb altres accions
d'una mateixa entitat,
no?,
per entendre'ns,
el que passa de vegades
és que hi ha funcionaments
diferents per generació, no?
Així, esclar.
I que no vol dir
que no es faci
o que no hi hagi relleu,
sinó que potser
hi ha com un canvi
de manera de treballar,
exactament.
Coneres de fer.
I que això a vegades xoca, eh?
Tots n'hauríem d'aprendre
una mica, segurament.
Sí, sí, sí, sí.
Jo crec que...
Depèn de les activitats.
Hi ha coses molt marcades
que no et pots apartar gaire
perquè és una temàtica
que va seguint els recursos.
Sí, sí.
Sempre rellevant-se,
evidentment,
i sempre buscant nous camins
i que enganxi més a la gent.
Això per descomptat.
Jo crec que és una mica
de part també
que moltes entitats
o ajuntes
s'han quedat una mica estancades
fent allò
que ells creuen
que es tenen de fer
i no obrint-se,
a la millor,
altres ventalls.
Però a vegades és difícil
tu no donar-te'n
de què hi ha altres ventalls.
No, no.
Si no et vénen
i pots trobar els ventalls aquests
que no et troben.
I a més és,
a veure,
jo feia coses...
les coses que et surten bé
normalment
en una entitat
normalment són aquelles
que tu hi creus
i que tu estàs molt d'acord.
Quan tinguis de fer una cosa
que ja no és de la teva jove,
tu,
acosta,
la teva jove,
tu,
del teu àmbit.
Jo em puc organitzar
a l'Ateneu,
que no soc,
coses que a mi m'agraden
o que més o menys
m'ho sento bé.
Ara, jo organitzo
un festival de música
per a gent jove,
bé que incapaç,
perquè és que
estic completament...
Si jo vull fer això,
doncs m'anir a buscar
els escoltes
a un grup d'espai
o a un grup de joves.
Jo també pregunto
si han arribat ofertes
en aquest sentit,
de dir,
nosaltres som
aquests joves,
eh,
i voldríem fer això.
Jo també ho pregunto.
Jo crec que
algunes vegades
han arribat
a alguns llocs
i a vegades
per tancament
de l'entitat
perquè han pensat
això és nostre
i no ho volen cedir
i ara
hi ha una entitat
d'una secció de Taneu
que va fer això
i ara
els joves
tenen 60 anys.
Això m'ho ha dit.
M'entens?
Més d'una entitat.
Més d'una entitat.
A l'Ateneu
també ha passat
que també
vols oferir coses,
pots,
però
i crec que
l'avantatge
que ara pot tindre
les entitats
considerades i grans
és
un cop de mà
davant de la burocràcia
ja no sols
la burocràcia administrativa.
És que és
que ara
tot
passa per un
no ho sé.
Ara mateix
posant pel cas
la gent de les Sardanes
que els conec
per fer un curset
tothom té a portar
el paper
el certificat
de menors.
Sí, ja.
M'entens?
Vull dir,
és una burocràcia
que al final
la gent
ja són grans
jo que estic
i dic
però saps què?
Deixa'm estar.
Deixa'm estar.
Vull dir...
Sí, sí.
És que és molta burocràcia
tot.
És complex.
Saps?
Jo diria que un dels mals
ha estat.
Potser m'equivoco, eh?
primer ha esperat tant
a normalitzar les coses
tants anys
vull dir
normalitzar-les
intentar per etapes
anar normalitzant
i ens va venir
una normativa
tan
de cop
i arreglant-ho tot
que ha quedat
la gent
ofegada
d'alguna manera, no?
O sigui, la gent
sorpresa
i fora de lloc
sense possibilitats
de poder-se posar al dia
de la quantitat
de normes
que s'han ajuntat, no?
i després, per una altra banda
també una mica
allò que ell
fer el viu
de dir
doncs
és igual
no paguem això
és igual
deixem estar allò
fer el viu
ha estat una de les coses
també clàssiques
Sí, però perquè també
una societat
que anava
que tenia cada menys suport
les entitats
amb menys suport
pel que sigués
i llavors
per poder
sobreviure
sobreviure
perdó, gràcies
però sobreviure
en fer coses
però més que res
jo diria també
ara
em poso en branques
com a reacció
en contra
de l'estat
en contra
de
dels
com ho diria jo
per ser rebel
i no estar d'acord
amb una sèrie de coses
doncs no
ser-ho de rebel
però dintre de
no em sé explicar
sí
però vull dir
que em sembla
que m'entreneu una mica
que hem fet
jo correctament
per
en contària
el que diu la llei
no sé
sí
s'ha fet
i ho estem pagant
no paguem l'IVA
en el lampista
aquest tipus
ja t'entenc
clar
és una mica això
també que hem fet
fins ara
les entitats
passar
i bueno
l'administració
vol això
però és igual
anem passant
ja ens diran
alguna cosa
no vull dir
a veure jo
no és moment
però si vols
el directe
explica
no perquè és l'hora
mira
exacte
no deixa aquí
a veure
acompidors de tots
a la conferència
que hi ha diut
i sabta a l'Ateneu
i divendres
a les 8
que hi ha en Joan Busquets
que és arquitecte
que és un dels redactors
del pla
urbanístic
de la metropolitana
del futur
començarà
d'aquí 10 anys
per tant
crec que
estarà interessant
serà una mica així
grans
Carme
i company
on la deixa aquí
tornem dimarts
que ve més coses
gràcies
Jordi
Jaume
Pep
i fins dimarts
bona setmana
Connectem tot seguit
amb les notícies
després ens revistem
Víctor Amel
que demà serà Sant Just
presentant la filla
del Capità Groc
també història de Sant Just
d'esport local i coaching
tot això
en l'última hora
Bon dia
us parla Òscar Fernández
L'Ajuntament de Reus
no havia rebut
l'avís de la companyia
conforme se li taliava
la llum
a la dona de 81 anys
que va morir ahir
en un incendi
L'Ajuntament ha fet
un requeriment
a l'Agència de Consum
demanant que s'investigui
el cas
Anem a Reus
perquè l'Ajuntament
està donant explicacions
hores d'ara
Manel Sastre
Bon dia
Hola, bon dia
L'Ajuntament de Reus
vol tota la informació
referent
a totes les actuacions
que ha fet la companyia elèctrica
en el domicili
de la dona
de 81 anys
que ahir va morir
a causa
d'un incendi
La regidora
de Benestar Social
Isabel Vilella
ha explicat
que en cap moment
van rebre cap comunicació
per part
de la companyia
de subministrament elèctric
tal com marca
la legislació
El que sí que podem
assegurar
amb rotunditat
és que a nivell
de serveis socials
no vam rebre
l'avís
de tall
de llum
que per la llei
la llei 24-2015
ens hauria d'haver arribat
La dona
estava sent atesa
des de l'any 2013
pels serveis socials
de l'Ajuntament
que havien sol·licitat
també ajudes
pel que fa
al subministrament
d'aigua
i se li estaven donant
el consistori
també ha explicat
que durant el 2015
ha donat ajudes
per valor
de 300.000 euros
amb subministrament
d'energia
aigua
i també
calefacció
a la gent
que ho necessitava
Manel Sastre
Catalunya Ràdio
Ajuntament de Reus
Més notícies
amb Carlos Baraybar
L'impost
sobre begudes ensucrades
que el govern
vol incorporar
als pressupostos
anirà dels 8
als 12 cèntims
al litre
i repercutirà
sobre el consumidor
Si el text
que està sobre la taula
tira endavant
l'impost gravarà
amb 0,08 euros
per litre
les begudes
que portin
entre 5 i 8 grams
de sucre
per cada 100 mililitres
i s'enfilarà
fins als 0,12 euros
per litre
quan es superin
els 8 grams
de sucre
per cada 100 mililitres
això vol dir
que la Fanta
per exemple
que té 8,5 grams
el Trina
8,9
la Coca-Cola
o la Pepsi
10,6
per tant
tots aquests refrescos
pagarien l'impost
màxim
0,12 cèntims d'euro
una llauna de Coca-Cola
que ara val
uns 0,57 euros
amb l'impost
costaria 4 cèntims més
per tant
el pack de 6 llaunes
s'encariria 24 cèntims
El màxim tribunal d'Egipte
ha revocat
la sentència de mort
contra l'antic
president islamista
del país
Mohamed Mursi
i ha ordenat
la repetició del judici
se l'havia condemnat
per la seva participació
en una vaga massiva
de presos
el 2011
durant la primavera àrab
que va acabar
amb la caiguda
de Hosni Mubarak
Una operació conjunta
de la Guàrdia Civil
i la Guàrdia Urbana
de Barcelona
ha permès
detenir 5 persones
i clausurar
una associació canàbica
del barri del Raval
el local
era al carrer Notariat
a prop de la Rambla
i diversos veïns
havien denunciat
la situació
per la presència
constant de gent
Barcelona, Marc Jurado
Bon dia
feia mesos
que els responsables
de l'associació
420 incomplien
els precintes policials
tenien col·laboradors
que trien una comissió
per cada client
sobretot turistes
i menors
que duien al local
i entre l'oferta
de droga
una sense precedents
en un local
com aquest
Alfonso Casajús
capità
de la Guàrdia Civil
hi havia material
marihuana
que lo tenien
guardado bajo llave
no lo tenien
en el dispensario
las golosinas
sí que estaban
en el dispensario
és a dir
cualquier turista
ya directamente
visualmente
podía decir
pues quiero
las golosinas
Marc Jurado
Catalunya Ràdio
Barcelona
15 detinguts
a Barcelona
per tràfic de cocaïna
a l'engros
els Mossos d'Esquadra
han intervingut
30 quilos
d'aquesta droga
moltes armes
i cotxes
d'alta gama
dels 15 detinguts
no ho han ingressat
a la presó
després d'haver passat
a disposició judicial
la investigació
va començar
fa un any
i perseguia
la que es considera
una de les principals
organitzacions criminals
especialitzades
en distribució
de cocaïna
l'organització
disposava
de 3 immobles
els quals
utilitzaven
com a laboratori
punt de venda
i magatzem
de grans quantitats
de diners
tenien activitat
a gran part de Catalunya
amb quantitats
que superaven
el mig quilo
a cada transacció
Bruno Mars
el nou rei del pop
portarà la gira
24 quirats màgic
a Barcelona
al Palau Sant Jordi
serà el 7 d'abril
de l'any que ve
el nou àlbum
de Bruno Mars
sortirà al mercat
aquest divendres
fa un mes
va avançar
el primer single
aquest que esteu sentint
de fons
aleshores
el cantant
es va adreçar
als seus seguidors
i els va dir
que preferia
batejar-lo
com la invitació
a la festa
avui Bruno Mars
que ha guanyat 4 grammis
ha desvelat
els detalls
de la gira mundial
que porta
el mateix títol
que l'àlbum
suma 85 concerts
a Europa
i a Nord-amèrica
la gira
arrencarà
a Bèlgica
a Anvers
a finals de març
i com dèiem
el 7 d'abril
aterrarà
a Barcelona
al Sant Jordi
4 dies abans
haurà passat
per Madrid
Ara els esports
amb Robert Prat
A dos quarts d'una
de la matinada
la selecció argentina
rep Colòmbia
en un partit important
pels argentins
per mantenir
aspiracions
de disputar
el Mundial de Futbol
l'Argentina
es troba ara mateix
fora dels llocs
que donen accés
al Mundial
tot i que encara
s'han de disputar
7 partits més
de classificació
l'exentrenador
de l'Argentina
del Barça
Feser Lluís Menotti
creu que Messi
és una versió
desmillorada
amb la seva selecció
perquè el Barça
actua com un solista
o com un mag
diu
amb total llibertat
i a la selecció argentina
no
declaracions de Menotti
al tot costa
de Catalunya Ràdio
Messi
Messi que és el màgic
del Barcelona
a la selecció
General
...
En Futbol Saga, el Santa Coloma visita avui la pista de l'Inter Movistar.
A les 9, partit avançat de la vuitena jornada de Lliga.
Els colomencs són vuitens i ja van eliminar de la Copa els madrilenys ara fa una setmana.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 6 minuts, us parla Andrea Bueno.
A finals de mes, arrenca el cicle Aprenemplegats,
unes sessions de treball adreçades a famílies amb fills i filles entre 6 i 16 anys.
És la quarta edició d'aquest cicle i encara queden places per participar-hi.
És un projecte coordinat per un equip de professionals de l'educació, la psicologia i la psicopedagogia
que té com a principal objectiu acompanya les famílies en la criança
i el desenvolupament personal dels fills i filles.
Les inscripcions, el projecte, es poden fer a través de les escoles Sant Justenques
o de Sant Bus a l'Ajuntament de Sant Just.
Les sessions es farien un cop per al mes
i l'horari serà d'estet del vespre a dos quarts de nou.
Marta López i Jordi Rosés presenten dijous a Sant Just el seu llibre,
Rogés i la seva versió en castellà, Salmonetes Rojos.
És un llibre de haikus, prosa, poemes, il·lustracions i escultures.
Els dos autors es van conèixer fa uns anys en un curs de microrelats
i dels poemes que ell escrivia.
I els haikus que ell escrivia va sorgir la idea d'explicar la història d'en Salvador,
un pescador de Cadaqués que somia a viatjar més enllà de l'horitzó que coneix.
La presentació tindrà lloc dijous a les 7 de la tarda a la Terrassa al Milenari.
I un apunt més, Pau, Riba i The Mortimer s'actuaran al desembre a Sant Just.
L'artista i la banda portaran a sobre de l'escenari de l'Ateneu
l'espectacle Gisès de Nazarit o capítol 0 de la Guerra de les Galàxies.
Es podrà veure el dia 30 de desembre a l'Ateneu a dos quarts onze de la nit.
Les entrades costaran 12 euros i anticipades 10 euros.
I això és tot de moment.
La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada
als Sant Just Notícies edició migdia a la una.
Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just
al web de la ràdio, ràdio d'esvern.com.
Molt bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
amb estils com el chill-out,
l'smood jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Hold on to my love.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Just a la fusta, el magasin del matí.
Dos minuts i un quart d'una del migdia.
Aquesta hora parlem del novembre literari
perquè un altre dels actes que es farà aquesta setmana
serà aquest dimecres.
Demà el perdista Víctor Amel
la presentarà a Sant Just el seu llibre
La filla del càpita groc,
una novel·la guanyadora del premi Ramon Llull 2016
ambientada en la zona del maestrat
en el temps de les guerres carlines.
La presentació serà demà dimecres,
a dos quarts de vuit del vespre,
i avui el tenim a l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia, Víctor.
Molt bon dia, Carme. Com estàs?
Molt bé. A punt per parlar una mica
d'aquesta novel·la,
aquesta filla del càpita groc,
que ara et comentava abans d'entrar,
que justament el tinc acabat de llegir,
o sigui que el tinc ben fresc.
Bé, bé. T'està agradant.
Sí, sí. Em queden 30 pàgines, eh?
Allò...
Bueno, estàs en el moment culminant, eh?
Exacte. Totalment.
Desenllaç total.
Sí, sí, sí, ho estic descobrint.
I bé, en tot cas això,
una novel·la, ho deia ara, no?,
situada al maestrat,
situada en l'època de les guerres carlines,
tot i que del que parla, no?,
d'alguna manera hi ha molts temes, no?,
perquè d'una banda és una novel·la d'aventures, no?,
com a tal, i després...
És una novel·la d'aventures, històrica,
també, perquè està ambientada
en aquest període de les guerres caralistes,
el maestrat,
i també és una menanya,
una menanya que fa aquella comarca,
aquelles terres,
hi ha persones que tenen alguna relació amb mi,
amb amb passats meus,
en fi, la psicologia de la gent d'aquest lloc
és molt especial.
Es nota, no?,
aquesta idea d'homenatge, no?,
i que es nota que és una zona
o que et coneixes
o que hi ha un treball al darrere
una mica de documentació, no?,
per situar ben bé el lector
en aquesta terra, no?,
en aquest territori.
Sí, sí, sí.
Sí, jo crec que un escriptor
hauria d'escriure del que coneix,
i en aquest cas meu,
jo conec molt bé
aquella comarca del Port de Morella,
del Maestrat,
de la Terra Alta,
de l'Alba Terranya,
perquè he passat moltes estones,
he estiguitat de nen,
i conec bé
els detalls del paisatge,
del terreny,
de la història del lloc
i de la psicologia dels personatges,
i per tant m'ha estat pòmode
escriure sobre això,
però naturalment
després de fer també
una feina de documentació
històrica
sobre un període concret
i uns personatges
concretes que van a existir realment,
com és el drog,
que és el protagonista,
Tomàs Penarrotxa,
i Penarrotxa,
àlies el drog del Forcall.
El Forcall és el seu poble natal
i és el poble també natal
del meu avi patern,
Víctor Amélejar, que és.
Exacte,
un personatge que de fet
és una d'aquestes figures mítiques,
que això,
quan saps que en realitat
està inspirat en algú que existia,
et sorprèn,
perquè és un d'aquests personatges
potents, no?,
amb totes les característiques
del típic heroi
o antiheroi,
d'alguna manera, no?
Sí,
és un personatge
que precisament
té interès literari
perquè té llums i ombres,
perquè té clar obscurs,
perquè no és un personatge
d'una sola peça,
és un personatge
molt ferm,
molt vehement,
molt invitador,
molt embugit,
segons com t'el miris,
i segons els seus enemics,
un criminal, no?,
un bandolet,
un assassí,
un lladre,
és a dir,
que aquesta és la gràcia,
que segons l'òptica de tal miris,
doncs és un heroi
generós i corajós
que ajudava els pobres,
una mena de robijut,
i segons com a tal miris,
és un criminal.
Desperta Passions,
no?,
o sigui com sigui
per un cantó cap a l'altre.
Desperta Passions,
efectivament.
Bé,
escolta,
jo quan tenia set anys
estant al poble,
doncs els nens,
ja parlo de l'any 78,
els nens,
els nens del lloc,
parlaven de les històries
de la grot,
explicaven les seves aventures,
era com un personatge viu,
a mi m'explicaven coses
que ara estan recollides
a la novel·la,
i que no eren fantasia,
no eren legenda,
perquè després he pogut verificar,
ja de gran,
he llegit molts llibres,
que efectivament,
aquelles aventures
que m'explicaven els nens
del Forgall a l'any 68,
van passar de veritat,
no?,
com que un dia
estaven a punt
d'enxampar-lo
als soldats,
als soldats de l'exercit
Isabelí,
als soldats de Madrid,
i ell estava amagat
en una cova,
però quan estaven a punt
d'enxampar-lo
a fer un salt suïcida,
agafant-se a unes branques,
i en comptes d'estimbar-se,
doncs amb la seva força
dels braços
va pujar
i es va ser a Policum.
I això contínuament,
sembla que és veritat
que tenia una grandíssima habilitat
i una astúcia
i un gran coneixement
del terreny
per sempre
escapar-se dels seus perseguidors,
no?,
per desesperació
del general Villalonga,
de la reina Isabel II
i de tots els capitostes
de Madrid.
Exacte.
O sigui,
que té aquest element,
no?,
de personatge,
no?,
de fantasia,
o gairebé,
no?,
de mitologia,
com comentaves ara,
doncs,
que teníem,
però que en realitat
ha inspirat en la realitat,
no?,
suposo que de vegades
passa,
és aquest tòpic,
no?,
que la realitat supera la ficció,
però que en aquest cas
va per aquí una mica.
És així,
és així,
no?,
jo m'he preguntat,
a veure,
com és possible
que 150 anys després
de que un personatge
és mort,
la gent encara el recordi
i la gent encara parli
amb ella admiració
i amb respecte.
Això em sembla molt
especial,
perquè,
perquè gent
hi ha molta
i gent que ha mort,
doncs,
totes les dues
estàvem passats,
però gent que hagi
deixat memòria,
petjada,
que encara sigui viu,
a l'ànima i al cor
de la gent,
d'aquests hi ha molt pocs.
I això és el que em va
portar a mi
a indagar
quina era
la gràcia
d'aquest personatge
del groc,
no?,
per què els porcallans,
per què la gent d'allà
se senten orgullosos d'ells.
I he descobert
que això,
que hi ha una autoestima
que els hi dona
la vida,
la peripècia,
l'aventura,
el valor
d'aquest personatge
i, per tant,
naturalment,
he vist que té
tot el que ha de tenir
un hero literari
per ser atractiu
i per això
l'he convertit
en un hero literari
en el protagonista
de la nega novel·la.
Exacte,
perquè a partir
d'aquesta història
de la groc
s'explica també
aquest reafons
de les guerres
de l'època
del XIX,
de les guerres carlines,
que tampoc és
una de les èpoques
potser històriques
que estiguin més explicades,
no?,
o almenys ara mateix,
no?,
efectivament,
l'escola no s'ha ben explicat
al segle XIX,
el segle XIX espanyol
és un segle
digne
de les millors novel·les
i de les millors pel·lícules,
és un segle
pre d'acció,
és el nostre western,
és la mateixa època
del Salvatge Ouest
del Salvatge Ouest,
les guerres carlines
estan plenes
d'actes
sagnants,
cruels,
terribles,
dramàtics,
de famílies
enfocades
de pobles
cremats,
de venjances,
coses que donen
un material impressionant
que jo he anat
explicant
per ficar-lo
en aquesta novel·la
han fet contrastats,
és a dir,
que tampoc he fet
volar massa
l'imaginació,
les bestialitats
que explico
o les tendreses
que també explico
són reals,
van passar
enveritablement.
Com ho han rebotat
a la zona,
no?,
el territori protagonista
com ha rebut
la teva novel·la,
Víctor?
Home,
imagina't,
doncs,
m'han de fer un monument,
m'han de fer un monument,
perquè és el que et deia,
és una comarca
que està allunyada
aquí d'Istans,
de València,
de Saragòs i de Barcelona,
no és terra de ningú,
és una terra de frontera
de tres comunitats autònomes,
de diverses províncies,
és un lloc
que sempre hem passat
moltes coses
al llarg de la història,
però que ha perdut
protagonisme oficial
en l'últim segle i mig,
de manera
que el fet
que algú es vixi
en aquesta gent,
en aquesta comarca,
que algú rescati
les saves històries,
les històries que ells
coneixen de la vora del foc,
que li explicava l'àvia
i l'àvia de l'àvia,
i les converteixi
en paper imprès
en una novel·la,
una novel·la que es ven
i que pot llegir tothom,
doncs clar,
els hi donen moltíssim orgull,
els hi puja molt l'autoestima,
estan molt, molt, molt contents
de tenir
un instant
de protagonisme literari
en una ficció
que no ho és,
perquè ells saben
que parla veritablement
del que els va passar
als seus avis i basavis,
i estan molt agraïts,
i jo molt contents.
De fet,
el llibre m'he preocupat
que hi hagi un mapa,
un plànol,
perquè els actors de la novel·la
puguin localitzar
tots els toconis,
els llocs,
els rius,
els barrancs,
les pobes,
els pobles del castell,
tot el que surt de la novel·la,
i que,
si tenen qualsevol dubte,
hi vagin,
hi vagin,
hi vagin.
Va bé aquell mapa, eh?
Va bé, sí, sí.
Perquè val moltíssim la pena.
Exacte,
segurament també és una manera,
doncs,
de descobrir,
no només en aquesta part
de la història,
sinó també,
doncs,
del territori,
no?,
que comentàvem.
Sí.
Disculpeu,
un favor, eh?
Sí.
Estem parlant,
com dèiem,
doncs,
en Víctor Amela,
que demà serà a Sant Just
per presentar aquesta novel·la
de la qual ara estem parlant,
aquesta,
la filla del Capità Groc,
guanyadora,
a més a més,
doncs,
del Premi Ramon Llull,
ambientada a la zona del maestre,
del que parlàvem ara mateix.
Carme?
Sí.
Perdona, perdona,
és que havia de passar un control.
Ja,
no pateixis.
Perdona,
és que,
és que és un drama.
Exacte,
no, no.
Què vols que fem?
Doncs,
jo crec que ho podem deixar aquí,
si et sembla,
demà,
dos quarts d'avui,
doncs,
tothom que s'hagi quedat amb ganes de més
pot recuperar-ho,
perquè hi haurà aquesta,
es farà aquesta presentació
a la Isidore Consult
de Can Genestà,
amb Víctor Amèlia
i aquesta filla del Capità Groc.
Moltes gràcies,
Víctor.
Encantat, Carme,
gràcies a tu.
Igualment,
i que vagi molt bé.
Bon dia.
Bon dia.
Just a la fusta.
Un quart i mig d'una
de seguida
fem repàs
de la història
de Sant Just.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts
de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema
es fa ràdio.
avui, a les 9 del vespre,
Emma de Música,
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana.
Aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral
més de mil anys d'història.
Un programa realitzat
i presentat
per Pep Quintana.
blAt WITH
el Palau.
本
d' quarant
de 4 realitzat
?
.
.
.
.
.
.
.
5 minuts i dos quarts, una del migdia.
Saludem en Pep Quintana. Bon dia, Pep.
Hola, bon dia.
Per fer història de Sant Just.
No ens anirem al cicle 19, que és el que estàvem parlant ara
amb en Víctor Amela.
Ens quedem una mica més a prop, eh, als anys 50.
Sí, més a prop. El 57 començarem aquest any.
Molt bé, finals dels 50.
Això, estem a finals dels 50, sí.
Sí, sí.
I diu que això, que l'Ajuntament
instal·la les seves oficines a la sala gran del casino.
Per què?
Doncs perquè s'estaven fent obres a l'Ajuntament.
L'edifici que fins a aquells hores havia acollit l'Ajuntament
s'enderroca aquest any
i es comencen les obres del que més o menys veurem que és ara, no?
Sí.
Per tant, doncs, en aquella sala que era molt gran
i es va compartimentar, la sala de dalt,
doncs s'hi van instal·lar les oficines de l'Ajuntament.
I si veiem la porta que accedeix a les escales que pugen de dalt,
tot i que ara potser amb les obres ja no es veu,
hi havia una campana de guix
i un cartell a la paret, que el tenim retratat,
pintat a la paret, unes lletres,
que deia l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, per exemple, no?
O sigui que es va instal·lar allà durant les obres
i havia anat també a fer algunes hores allà,
doncs, en aquelles oficines improvisades totalment, no?
Què passa? També es va donar a prova les bases
per concedir les baralles d'or de la població.
Jo no en conec gaire, les baralles d'or de la població.
No, no?
No, no.
Em sembla que no van durar gaire temps, no?
No ho sé, o és que no se'n donen.
Clar.
Perquè si està aprovat, no es cal que hi hagi algú que se la mereixi
o que decideixi a l'Ajuntament que li concedeixi una baralla d'or.
Sí.
I haurem, potser un dia ens tocarà, qui sap, no?
A veure, a mi no ho crec, eh?
No, no, jo tampoc a mi.
Ho potser sí, amb els tenis mèrits.
A l'emissora, o qui sap qui.
S'acorda la denominació dels nous carrers de la Plana Pedrosa
amb títols de productes botànics
i del carrer del Cementiri, carrer Cervantes i del Camp d'Esports.
O sigui, com que s'obren aquestes parts del poble,
s'urbanitzen, es fan carrers nous,
cal posar-los noms.
Llavors, tota la Plana Pedrosa hi ha noms de vegetals i d'animals.
Que sigui el perdiu, que sigui els caçadors,
que sigui la ginesta, per entendre'ns, no?
O sigui, hi ha tota una sèrie de noms
que es corresponen més o menys pel lloc on està situat.
Exacte.
Després, en els carrers de prop del carrer del Cementiri,
etcètera, hi ha carrer Cervantes.
I després, doncs, es va obrir més tard
doncs també la zona industrial,
que també s'anomenen amb una sèrie de noms il·lustres,
de gent que s'ha merescut que li posessin el nom
normalment Foraster, de Sant Just, eh?
Però...
Òbviament, això era el 57.
Allò ens anem al 58, diu,
una associació de constructors locals,
de la qual forma part Isidre Camp Preciós,
això ho indica perquè,
el que és una de les empreses grans de construcció,
per això també es destaca aquí,
diu, inicia les obres del nou ajuntament,
que és el que dèiem abans.
O sigui, el 57 es va anar enderrocant,
i llavors el 58 s'inicien ja les obres
amb l'estructura que coneixem.
Com a tal, exacte.
Sí.
Però m'anava lent, no, doncs? Una mica?
El què?
La construcció, no?
No, comença la construcció.
Un any, l'any següent, per això?
No, no, comença la construcció.
Ah, val, val.
No, que s'acabi.
Val.
Comença.
Una cosa és que l'Ajuntament es trasllada
perquè allà s'hi pugui fer,
l'enderroc i es pugui començar a preparar.
que, doncs, no sabem quins mesos,
com que no ho especifica,
no sabem si el desembre es va instal·lar l'Ajuntament al casino
i el gener van començar les obres.
Potser això.
Podria ser això, eh?
Val.
Molt bé.
Què més?
Alguna cosa més.
És que va viar una mica d'aigua
perquè ha portat un rosset.
Ara t'ho noto més, eh, ja?
Sí.
Va passant les hores del dia i això es nota.
L'Orfent Ribolera promou concerts d'estiu
als jardins particulars.
Durant molts anys, crec que deu,
que l'Orfeo va realitzar una sèrie de concerts,
realment, amb gent de molta vàlua musical,
en els jardins de Sant Jus,
perquè, per sort, tenim moltes torres en jardí.
Ara potser seria molt més difícil per la circulació,
per exemple.
És veritat.
No pas per els espais,
perquè hi són,
a molts llocs hi són els espais.
Però, esclar, vull dir,
inclús s'havia arribat a desviar
en una hora molt discrèta i molt tardana
el recorregut de l'autobús.
però, vaja, com a cosa excepcional
i una vegada d'any, no?
Per tant, doncs, això.
Els jardins, i era interessant
perquè donava una vida musical a Sant Just de primer nivell.
Es funda l'agrupament Escolta Doctor Tenes.
Aquí, doncs, el 58,
també al redós de la parròquia,
doncs, es funda aquest agrupament Escolta,
que es deia Doctor Tenes,
en memòria del Museu Antoni Tenes,
que ja hem parlat d'altres vegades.
I tant.
Què passa?
Creació de l'agrupació ciclista Sant Just,
iniciativa de Josep Buixada i Prost.
Tancar-me un moment aquí,
que ara tinc...
Avui, això, el Pep,
que està fent aquest esforç,
eh, per poder-nos fer la secció,
em fas patir una mica.
Sí.
No, no pateixis, ja pateixo jo.
No, per a tots dos.
O sigui, tenim dues coses, doncs.
L'agrupació ciclista i els escoltes,
que l'any 58, doncs,
són dues entitats que neixen aquí.
Exacte.
Sabem que Sant Just és un poble d'entitats.
Tenim més de 100 entitats.
Poca broma.
És poca broma per la quantitat de gent que som
i la gent que, podríem dir-ne,
entre cometes, activa.
Perquè hi ha molta gent que aquí a Sant Just
hi és de passada, però bé.
I el 59 per acabar, eh?
Dèiem que el 16 d'octubre
és nomenat l'alcalde Josep Lluís Sorroca
i Prat de Saba.
S'aprova l'urbanització de Bell Soleig
de promoció privada.
Bell Soleig és una urbanització,
doncs, que hi ha una sèrie
de constructors i de promotors
que diu, doncs, en aquests terrenys
farem una urbanització
que realment és de les importants
que hi ha aquí a Sant Just, també, a Bell Soleig.
Es dona el fet que hi ha bastantes empreses foranes
que tenen les cases aquí
pels seus tècnics,
que venen de fora, molts,
estan en una temporada,
per la feina, pot que sigui,
se n'en tornen.
Jugadors del Barça,
tant de futbol com de bàsquet,
per exemple,
també els hem trobat corrent
per aquí a Sant Just,
perquè, doncs,
el club també té una sèrie d'habitatges,
a Bell Soleig, no?
Per tant, doncs,
és aquesta qüestió
que tenim aquí a Sant Just.
Es construeixen dues pistes,
una poliesportiva al carrer de la Creu
i una altra davant del camp de futbol.
El carrer de la Creu ja ha desaparegut,
perquè, esclar,
tenim la plaça d'Antoni Malaret,
allà,
que era una pista que servia tant d'esbarjo
per totes les menes d'esports
com, per una altra banda,
teníem el que era el pati de les escoles.
I després, doncs,
el que dèiem davant del camp de futbol,
també unes pistes que es van construir,
que després també va haver al camp de futbol,
etcètera, no?
Exacte.
El dia 1 d'agost,
l'Orfent Remorera
inicia un cicle de concerts estiu
als Jardins dels Senyors Camps
al carrer Major.
O sigui, dèiem, doncs,
que als 58 es començaven a preparar aquests concerts,
el 59 primer que tenim constància,
que és l'1 d'agost,
als Jardins dels Senyors Camps
del carrer Major.
També s'atorga la medalla d'or,
creiem que no en donaven,
saps què hem començat?
Ui, les medalles d'or.
Sí.
Doncs, de la població,
el doctor Rivalta,
l'Antoni Rivalta,
se li reconeix en els anys que ha estat aquí a Sant Just,
30 i escaig,
i llavors se li concedeix la medalla d'or.
I cau a Cuba la dictadura de Batista
per les forces revolucionàries
del Che Guevara i Fidel Castro.
I aquí tenim la closura
de l'any 50.
Un any intens, no?
Força.
I la setmana que ve,
si podem,
pel Angusti i Pat,
si hi haguem el 60.
El 60, sí.
Ara, si et sembla,
mirem alguna frase.
Vinga, frase de la setmana,
a veure què trobem.
Per exemple, la primera.
Per mi el món és ple de veus silencioses.
Curiós.
Està bé, sí.
Molt bé.
I és un tal Robert Musil,
escriptor austríac,
que va morir l'any 1942.
Una mica enigmàtica, eh,
per això, aquesta frase.
Diu, per mi,
el món és ple de veus silencioses.
Hi ha un altre que diu,
l'ahir no existeix,
el demà encara no ha arribat,
només tenim avui,
som-hi, doncs.
Està bé, està bé.
Aquesta és la Teresa de Calcuta, eh?
Aquesta frase s'atribueix a Teresa de Calcuta.
L'ahir no existeix,
l'endemà encara no ha arribat,
només tenim avui,
som-hi, doncs.
Clar, està bé.
i la boca que menja no parla.
És molt curiós.
És un preverbi cameronès.
Per una banda,
perquè quan tens la boca plena
no pots parlar.
Exacte.
Però per una altra banda,
quan tu pots menjar no t'exclames.
O sigui que també...
Sí, sí, té aquest doble sentit.
Aquest doble sentit.
I aquestes serien les tres frases
que jo avui presentaria
a la teva discreció.
Doncs què?
Què triem?
Ai, no ho sé.
No ho sé, eh?
Són diferents, també, totes les tres.
Molt.
Potser m'ha agradat la Teresa de Calcuta.
La Teresa de Calcuta?
Sí.
Doncs aquesta lei no existeix,
el demà encara d'arribar.
Només tenim avui.
Som-hi.
Molt bé.
Doncs endavant, som-hi.
Som-hi.
Bé, perfecte.
Gràcies.
A vosaltres.
I que vagi bé.
Molt bon dia.
Gràcies.
Just a la fusta.
Sant Just en directe.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre,
quan el cinema es fa ràdio.
Passant 5 minuts de 2 quarts d'una del migdia,
Passem cinc minuts de dos quarts d'onada al migdia.
És hora de parlar d'esports.
I per això saludem el Marc Romero del Juguem a casa.
Bon dia, Marc, què tal?
Hola, bon dia, Carme.
Ara hi ha hagut un moment de silenci,
ara no sabia si és que no teníem a punt,
però sí, ja tenim sintonia i tenim també a tu
per parlar d'esport local i sobretot de cars avui, no?
Perquè aquest diumenge doncs veu ser retransmetent
aquesta quarantena cursa de cars de coixinets.
Com va anar, Marc?
Bé, va anar bé.
Jo crec que la gent en tenia ganes també,
que 40 anys de cars són molts
i que per tant la gent anava disposada a gaudir de les curses.
un any més, jo que no soc d'aquí de Sant Jús,
però que sí que havia viscut abans els cars,
al poble on jo estiguejo,
una vegada més jo em vaig sorprendre
de la competitivitat que hi ha en una competència com aquesta.
Vull dir que aquí es va a la dècima,
al segon, al dissabte,
el cronòmetre que va al límit
i les curses de diumenge és que la gent
s'ho pren molt seriosament de si entrem per aquesta curva
més tancat, més obert,
si no hem de frenar tant.
Hi ha estratègia, eh?
Una competició real.
Sí, sí, i tant.
I tant.
I bé, en tot cas,
en principi,
a més a més,
van haver les topades que hi van haver
justament no van ser tant a la zona de pistes.
Realment, topades,
durant el circuit no en vam tenir cap,
evidentment sí que en van haver alguna,
però cap d'importants,
sempre hi ha, suposo que algun genoll pelat
i algun col·lo també algun cop,
però res més,
a l'ensurt greu
i va ser quan vam haver de parar tot
i patíem tots,
va ser per aquest noi
que a la zona de boxe
doncs no patia aquesta petita lesió,
que per sort,
ja ens hem confirmat
que no ha anat a res més,
doncs, per sort i per fortuna,
tot va quedar aquí.
La veritat que quan vam parar
gairebé una hora
la cursa,
la gent que estava a dalt,
que arribava a baix molt preocupada,
les cares que hi havia
era realment de
ostres, que ha passat alguna de grossa
quan l'ambulació va pujar cap a dalt,
doncs,
com a mínim,
ens hem pogut tranquil·litzar.
Exacte,
per tant,
doncs,
això,
per sort,
doncs,
tot va acabar així.
Què més destacaries de la cursa,
Marc?
Home,
evidentment,
els guanyadors,
no?
Hi ha gent que ja ha repetit,
per exemple,
ahir al vespre
els vam a casa
parlàvem amb la Neus Baldrick,
que va ser una de les guanyadores,
en aquest cas,
en la categoria fèmines.
Per exemple,
en el seu cas,
ahir ens ho explicava,
que es va llençar
amb la Júlia Viladot,
la Neus i la Júlia,
durant molts anys
s'havien competit
entre elles,
i aquest any
havien decidit
que es llençaven juntes,
no?
Que també hi ha històries d'aquestes.
Jo insisteixo,
eh,
la competitivitat
i la tensió sana
que hi ha
en aquesta competició,
jo crec que és una de les coses
que fa
que hagi durat 40 anys
i que no hagi mort abans,
que la gent no s'ho prengui
allò que et són Déu,
sinó que no,
que anem a fer-ho
de manera seriosa.
De la cursa,
bueno,
jo dissabte
no hi vaig poder ser-hi,
però sí que la veritat,
pel que he vist
fotos i vídeos,
home,
la baixada nocturna
va ser bastant,
bueno,
curiosa,
com a mínim,
dintre de les nostres possibilitats,
jo crec que va ser
prou espectacular,
no?
Amb aquestes llums
que la gent baixava,
va ser una miqueta
una manera
de poder-ho celebrar
tot plegat,
no?
Jo crec que
tocava fer-ho.
I tant,
exacte,
home,
visualment,
no?
Era un bon espectacle.
Sí,
va quedar
engalanat,
la veritat.
Jo ja et dic,
eh,
no hi vaig ser,
sí que ho he pogut veure
per fotografies
i va quedar
prou bé,
però jo crec que també
molta gent estava allà
per la truita,
eh,
que...
També pot ser,
eh,
també era bastant espectacular
visualment aquesta truita,
és veritat.
El que també,
deu-n'hi-do,
el que era bastant espectacular
va ser el pastís
que vam fer diumenge,
que era en forma de cart,
sí,
que deu-n'hi-do
el que era espectacular
que era.
És veritat,
sí,
sí.
Estava bo.
No,
no,
exacte,
una bona celebració,
no?
Estava bo.
Molt bé.
El què,
Carme?
Dic,
una bona celebració,
no?
D'alguna manera?
Sí,
sí,
sí,
home,
ja et dic,
hi havia molta gent
diumenge,
diumenge estava
molt ple,
ja veies els laterals
del circuit
que estaven plens,
que després a la zona
de la celebració
la gent també s'hi va apuntar,
de pastís no em va quedar
ni gota,
per tant,
jo crec que sí,
que la gent
no ha d'estar contenta
i després,
doncs,
la cantarella de sempre,
no?
L'any vinent
ja veurem,
l'any vinent
la gent marxa,
la gent no acaba marxant
perquè li sap greu deixar-ho.
No,
però ahir el Jonas ens deia,
per exemple,
que ell marxava,
no?,
i que hi havia uns quants
que plegaven,
no?
Sí,
en principi sí,
però jo ahir li vaig preguntar
i ahir ja em va dir
que 41 edicions
hi haurà en segurs.
Sí.
Per tant,
l'any que ve
ja està assegurada.
Fa dos anys
ens van dir
l'any que ve
no sabem què passarà.
Doncs aquest any
ja ens tornen a dir
que l'any que ve
no sabem què passarà,
però sempre feia
que al final sí.
Per tant,
jo crec que alguna cosa
s'haurà de fer,
no sé si potser
en compte
que ho organitzi l'entitat,
ho haurà d'organitzar
més l'Ajuntament,
no ho sé,
eh,
però que alguna cosa
s'ha de fer
perquè si no això
a tard o d'hora
acabarà passant
que ens trobarem
que no hi haurà cas.
És veritat,
és veritat.
veurem si es pot resoldre,
esperem que sí
perquè l'èxit
és evident.
No sé si van donar
els cars,
Marc,
teniu alguna altra cosa
d'esports
aquesta setmana?
Sí,
va,
destacar,
per exemple,
aquest dissabte
es va dur a terme
la primera trobada
d'escoles d'hoquei
del Basri Obregat.
Es va dur a terme
aquí a Sant Just,
va ser un dia festiu
una mica,
també perquè va ser,
diguem que
per molts nens,
per molts patinadors
i per moltes patinadores,
doncs eren els primers partits
que jugaven
a les escoles
perquè la gent no ens ho entengui,
doncs,
bueno,
el seu nom ja
com bé indica,
són nens que encara
no competeixen
sinó que només fan
trobades d'aquesta espècie
per fics amistosos,
diguem,
per començar a practicar
i per mantenir l'esport també,
doncs es va dur a terme
la primera trobada
d'escoles
del Basri Obregat
aquí a Sant Just.
No tinc ara
ben bé la xifra
de quantes escoles
van participar,
sí que van estar
al llarg de tot
el matí a la bona aigua,
doncs,
en diversos partits
perquè els nens
poguessin jugar.
Més enllà d'això,
resultats,
per exemple,
dues derrotes en futbol,
l'Atlètic va perdre
5 a 1
al camp del fons
Santa Fatjos,
perd una posició,
es situa a 9,
molt llunyat
de la zona
d'escens,
el líder és en 28,
l'Atlètic
es situa
en 15 punts.
El Sant Just,
que va tornar
a perdre
o 1 a 3,
perdó,
a casa,
es situa
a tercer
per la cua.
Recordeu que
en la categoria
del Sant Just
hi ha un equip
que s'ha retirat,
per tant,
només queden
dues places
de descens,
el Sant Just
de moment
que n'ocupa una,
veurem si
com evoluciona
la temporada.
També en bàsquet,
una de freda
i una de calenta.
La freda,
la derrota
de les noies,
que en sumen ja
3 en aquesta temporada,
però que de moment
tenen dos partits pendents,
importants
com a mínim
guanyar-ne
un dels dos.
Els nois sí que van
poder guanyar
còmodament
fora de casa
i, per tant,
veurem la setmana
vinent
si recuperen
aquesta bona
dinàmica.
Per acabar,
l'hoquei
empata un
i, per tant,
suma
un puntet més,
és el quart
de la temporada
de moment
l'hoquei
que queda aquí
en stand-by.
Molt bé.
Doncs,
a veure què passa,
a veure si
remunta
a aquesta situació.
Tot plegat,
jo que ara
estem en la part
més dolenta
de la temporada
des del que hem començat.
Doncs,
a veure si hi ha
un canvi de rumb.
Aquest cap de setmana
aneu a algun lloc,
Marc?
No,
aquest cap de setmana
fem festa.
Descansem,
eh?
Molt bé,
m'ha nascut també.
Perquè,
bueno,
alguns treballem,
els altres no poden,
que venen els exàmens
i és complicat
o plegat.
Molt bé,
doncs,
cap problema,
ens anirem seguint
divendres que ve,
sí, eh?
Per això,
programa i dilluns també.
En l'horari habitual
el juguem a casa,
cada dimarts
sabeu com parlem
amb el Marc Romero.
Moltes gràcies, Marc.
Que vagi bé, Carme.
Que vagi bé,
bon dia.
Adéu, adéu.
vulc hybrid,
ficaetно a
ser missus-adiu-liu-liu.
Aliment動 action in the future
of the Wisconsin
Dieu,
Marcà,
que vagué,
viajöm.
es omía,
que vagué,
obs dirtiño-liu,
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
En punt tres quarts d'una del migdia,
és hora, com cada dimarts, de fer la secció de coaching
amb la Maite Barranco.
Molt bon dia, Maite, què tal?
Hola, Carme, bon dia.
Per fet, hem anat començant aquesta temporada
per entendre una mica el coaching,
amb les diferents etapes que es treballen,
i avui anem amb l'última, ja, eh?
Exactament.
Te'n recordes quina era? La V-dobla.
Exacte, la V-dobla.
Havíem passat, el dimarts passat,
havíem arribat a tenir les opcions,
i dins d'aquestes opcions havíem vist com es tria
una o dues o un mix de diverses opcions,
i arribam al punt de tenir un compromís d'acció.
Jo molt sovint faig,
sobretot si són persones amb una mica de resistència interior,
els faig signar un compromís amb si mateixos,
amb mi, amb si mateixos,
de que vull fer això, en el pla aquest, etcètera, etcètera.
Molt bé.
I llavors tenim aquest compromís d'acció,
i anem pel pla d'acció.
Te'n recordes l'exemple que vam fer el dimarts passat,
aquesta persona que volia...
Treballar a la ràdio.
Treballar de periodista i no podia estudiar periodisme.
doncs, aquesta persona ha fet la llista d'opcions,
i ara mirem concretament què faràs,
què vols fer, per exemple, molt concretament,
anar a plans d'una setmana, per exemple,
anar a Ràdio d'Esvern, a fer què?
A demanar, no?, si pot col·laborar.
Exactament, no?
Sí, s'ha de posar terminis, també, amb tot això.
Sí, sí, sí, perquè si no dius ja ho faré,
ja ho faré...
Tot és molt abstracte.
Que va, t'has de posar sempre un pla,
un pla raonable, però que ho facis, no?
Que si no, no t'espaviles.
Com i quan,
aquesta W es pot interpretar com a will, voluntat,
i també es pot interpretar
la majoria dels pronoms interrogatius en anglès,
comencem per W, no?
What, when, where, etc.
I tot això és aquesta W.
És a dir, quan et poses un pla,
com, en aquest cas és tan senzill com venir aquí,
o trucar, o enviar un mail.
A vegades el com no és tan senzill.
és a localitzar una persona o el que sigui.
Molt important, quan no és tan senzill,
quins recursos necessites?
Que poden ser recursos, no?
Perquè això és un concepte també abstracte.
Un recurs pot ser tan fàcil com una persona
que tingui el correu d'aquí
o sàpiga quina és la persona
que ha de contactar exactament.
O pot ser una organització,
pot ser una publicació,
pot ser, bueno, qualsevol recurs, no?
Però tot això en el pla d'acció ho has de tenir.
A vegades és senzill,
en cinc minuts ho tens a gestir,
però a vegades hi ha gent que té molta resistència
des de fa molt de temps.
I, per exemple, a vegades el que has de fer
és tenir una conversa amb una persona.
Això és el que té més resistència.
És una acció també.
és, escolta, fulanito...
Hem de parlar, no?
Hem de... No?
Podríem parlar...
Quan et va bé que parléssim,
però ja, quan et va bé?
Donant per fet.
També és molt important el punt de...
Quant compromès estàs?
Per exemple,
de l'1 al 100,
quin és el nivell de motivació que tens?
Si et diu, no, no sé, 30.
Això no és molt motivat.
Clar, això és molt poquet.
50 és molt poquet.
Vull dir...
Llavors s'ha de buscar la motivació
o si no hi ha prou motivació s'ha d'aparcar?
A veure, en principi,
quan arribes a aquest punt,
si el coach t'ha portat bé,
tu ja...
Si no tinguessis motivació,
ja no hauries arribat aquí.
Perquè aquesta opció ja s'hauria perdut pel camí.
Si hem arribat aquí,
això és...
Quan tu veus que la persona té una certa reticència.
que sí, ho he de fer, sí, ho ha de fer...
Ara imagina't que passen 3 mesos
i una cosa tan senzilla
com venir aquí i demanar...
Que ara no ho ha fet, no?
No ho ha fet,
llavors hi ha alguna cosa que no està funcionant, no?
Que pot ser de...
Bé, potser és caràcter, timidesa...
Ens podem posar diferents excuses, a més a més, no?
Uf!
Excuses, tu que tu vulguis.
Jo tinc una persona que des del mes de març d'aquest any,
des del mes de març,
em truca aquesta setmana,
però d'aquesta setmana no passa, saps?
I sí, sí, i que estic enfeinada
i que ara marxo de...
I ara no sé què, perquè realment...
Ser no vol.
Exacte, estar més còmode, com està.
Té un problema,
però per resoldre el problema,
clar, hem de sortir de la zona de confort.
Exacte.
I si realment no estàs superconvençut,
això és difícil, no?
Clar, i si tu veus que aquesta persona et diu, per exemple,
motivació, no sé, 70, 80, 90, que és alt,
però li pots dir, bueno, i per què no sent?
Què et falta?
No?
I aquesta mateixa persona, bueno, ho va...
Si realment ho vols fer, això et ve de gust,
no és una obligació.
Exacte.
És una cosa que dius, ostres, quina bona idea, no?
O sigui, i et falta temps per venir aquí
o per fer...
Saps?
I bé,
què passa a vegades també és que
l'objectiu és una cosa a llarg termini, no?
Jo vull treballar a ràdio, no sé,
vull treballar a TV3.
Això no és d'un dia per l'altre.
I la gent, molt sovint el que passa és que es desmotiva
perquè veuen que això és massa gran, massa llarg, massa temps.
Què penses que hauríem de fer?
Mira, doncs amb aquí sí que m'enganxes.
Maita, no sabria què dir-te.
Mira, el que has de fer és agafar,
si és un pastís molt gran,
i el talles en trossos petits.
És com un tros de carn que no ho entra.
Comença pel principi, no?
Exactament.
I fer el primer pas.
I tampoc tu avui,
avui per exemple, si jo vull treballar a TV3
i soc un estudiant d'ESO,
no puc...
No treballaràs demà passat ni l'any que ve, no?
Exactament.
I no, tampoc puc calcular tots els passos exactament.
Jo el que he decidit és
cap a on vull anar
i en aquesta primera fase,
diguem-ne,
aquest primer tros de carn o de pastís,
o com li vulguis dir,
què faré?
El primer pas.
Clar.
i això fer-ho en petits passos factibles.
Una cosa que tothom pot fer és venir aquí i dir,
ai, que voleu que parli en el programa,
que col·labori, que faci no sé què, no sé què,
i petits passos.
O has de fer una conversa amb aquesta persona.
I a vegades,
com més temps porta la gent en una moguda
que no és ideal
o que no saben o que estan bloquejats,
més els costa.
Llavors,
més petits han de ser els passos.
És com,
imagina't,
com més petit és el nen,
més petits han de ser els trossos
en què li talles,
això.
Ens hem d'adaptar una mica, no?
Exacte.
A el context,
a les circumstàncies.
Exactament.
I no vol dir que la persona,
doncs,
no sigui vàlida o no ho pugui fer,
sinó que s'hi porta molta estona.
És com un múscul, no?
Que l'has tingut allà sense fer exercici
i de cop i volta no pots fer la...
córrer la marató.
Exacte.
Has de començar a poc a poc.
Sí.
I llavors això,
doncs,
tu has de dividir en petits passos,
normalment,
tu has de tenir clara la meta, no?
L'objectiu final,
però no has de saber tots els passos.
L'important és
que puguis arribar a la primera parada.
Que tu diguis,
la primera parada, en aquest cas,
seria parlar un cop a la setmana
a Ràdio Desbend, per exemple.
Vens aquí, parles, etcètera,
i ja ho tens.
Et poses un plaç i ho fas.
I això també
és molt bon en el sentit que et dona
com autoestima, no?
Perquè és una sensació de dir,
ostres,
ho he sabut fer.
Estic començant, no?
Exacte.
Clar, clar,
ho he sabut fer.
Aquest pas, no?
Ja el tinc...
Exactament.
Exactament.
I quan estàs aquí,
doncs, bueno,
pots...
dius, ostres, estic molt còmode.
Potser t'estàs tres anys aquí
i et quedes a treballar tota la vida.
No sé, eh?
Potser dius, ostres, doncs no.
Pot canviar l'objectiu final, no?
A vegades passa.
A vegades passa que tu pel camí
trobes una cosa que dius,
no, o sigui, aquí ja estic bé.
Aquí ja estic bé.
dius,
quin avantatge tindria?
Jo em trobo bé perquè jo què sé,
per exemple,
soc de Sant Just
i aquí puc explicar moltes coses
i venen persones a Sant Just.
No és en la majoria dels casos,
però pot passar.
I llavors,
què ens quedaria
quan ja arribem a aquest punt?
Tenim aquests passos,
més o menys,
passos més o menys petits
i hem de tenir també un seguiment
un seguiment
que diríem avui en dia, no,
una avaluació contínua.
Val.
És a dir,
si jo estic aquí,
estic parlant a la ràdio,
ostres,
si després de dos, tres, cinc mesos
dic, ostres,
però si jo volia
acabar TV3,
hauré de fer una altra cosa més.
O si només és un hobby,
o si només és una activitat complementària,
doncs aquest serà potser l'objectiu final.
Però he de tenir un seguiment
i anar revisant, no?
Evidentment.
com a molt,
és a dir,
quan tu ja has fet un pas
i te trobes bé,
com a màxim,
com a màxim,
però bueno,
sis mesos exagerant.
Exagerant.
I en principi,
quan jo tinc un client
que té un objectiu final,
és més sovint.
Sis mesos,
et dic una persona
que està tranquil
i que de tant en quant
està bé revisar,
perquè hi ha molta gent estressada,
cansada,
bloquejada,
estic fart de no sé què.
si estàs fart,
fes-te una revisió.
de què estàs fart?
Per què estàs fart?
Què vols fer per canviar?
Perquè...
I què fas, no?
Per canviar?
Què fas?
Home,
tot aquest procés, no?
Tot aquest procés.
El que passa és que no és tan fàcil.
perquè la feinada
és d'un mateix, no?
I hi ha una frase
que jo crec que és...
Vaja,
que jo la tinc claríssima,
que és
no busquis a fora
el que has de buscar a dins.
Tu a fora pots buscar
les eines,
els recursos,
ajuts,
consells,
consells professionals,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
Però...
El que ja està dintre.
Al cap i a la fi,
ho has de buscar a dins.
Perquè no...
Saps com un hipnotitzador
que diu,
no,
perquè m'ha hipnotitzat
i he fet això.
No.
Cap hipnotitzador
et traurà de dins
el que tu no tinguis ja a dins.
I si tu realment
tens aquestes ganes
de fer això,
aquesta empenta,
etcètera,
doncs posa-t'hi.
És molt fàcil criticar.
Exacte.
O queixar-se, no?
O queixar-se,
rumiar,
i els altres ho fan tot.
Doncs posa-t'hi tu.
Fes alguna cosa
en el teu petit món.
I només el fet de començar a moure's
suposo que ja farà...
I tant.
Ja despertarà un canvi, no?
I tant, i tant.
I això és com...
Saps que té unes conseqüències,
comences i no saps,
perquè fas un pas,
però quan tu...
És com un joc, no?
Sí.
Quan tu canvies de posició,
encara que sigui molt poquet,
tot es belluga.
Exacte.
Tot es belluga
i de cop poden passar coses
que tampoc havies esperat.
Molt bones.
Molt bones.
En fi,
doncs, Maite,
jo crec que més o menys ho hem entès.
A més,
ja avui arribem a l'última fase
d'aquest procés.
No arribem al final de la secció, eh?
Arribem al final de la secció d'avui, dimarts,
però a partir d'ara,
doncs, la setmana que ve
també entrarem a algun altre cas pràctic, no?
Exactament.
Sí, farem casos pràctics
i si voleu trucar
i fer també proposar,
doncs, perfecte.
Sapigueu que ho podeu fer
al 9-3-3-7-2-3-6-6-1
també per WhatsApp
al 6-10-7-7-7-0-15
i a banda, doncs,
a la Maite Barranco
també la trobareu
a la pàgina de Facebook
Maite Barranco Coaching
on allà, doncs,
també podeu fer alguna consulta
i si voleu fer-nos-la
arribar per la ràdio,
perfecte.
Maite,
moltes gràcies.
A tu, Carme.
I fins dimarts que ve,
que vagi bé.
Gràcies.
Bon dia.
Adeu.
Tres minuts i arribem a la una del migdia.
Ho deixem aquí,
tanquem el programa d'avui
i agraïm a la gent
que l'ha fet possible.
L'Andrea, bueno,
als serveis informatius
i a la producció del programa.
El Carles,
d'Arenet i Rius
a la previsió del temps.
Avui m'ha entrevistat també
el Jordi Rosés
que presenta el llibre,
el llibre de Rogés
aquest dijous a Sant Just.
Hem fet artúlia
amb Jaume Camprecius,
Pep Quintana i Jordi Ferraz,
història de Sant Just
també amb Quintana.
Hem entrevistat Víctor Amela,
que demà també serà Sant Just
presentant la filla
del Capitagroc,
esport local,
amb el Mar Romero
i hem acabat fent
la secció de coix
en la Maite Barranco.
Des de les 10
us ha parlat Carme Averdo
i tornem demà
amb més coses.
Que vagi bé,
que passeu
un molt bon dimarts.
advertising.
Fins demà!
Fins demà!
En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Música
Música