sense ingerències de cap govern.
L'Ens aprofita les instal·lacions al nord d'Atenes on va néixer en erit l'estructura de ràdio televisió pública que havia de succeir l'original. La llei aprovada pel govern de Sirisà preveu el retorn dels tres canals de televisió, les emissores de ràdio i també l'orquestra, a partir de la readmissió dels ex treballadors que vulguin tornar. Quan va tancar l'any 2013, ocupava uns 2.600 treballadors.
Esports, Josep Antoni Isam. Aquesta matinada Neymar ha jugat mitja part en l'amistós que el Brasil ha guanyat Honduras 1-0. Han cridat d'urgència Dani Alves per la Copa Amèrica per culpa de l'al·legió del lateral Danilo. Avui comença la Copa amb el Chile-Ecuador. També hi ha l'amistós Espanya-Costa Rica. I el primer partit del Playoff descens a les vuit del vespre entre el Saragossa i el Girona. Partit que podreu seguir en directe per Catalunya Ràdio i Esport 3.
Fins aquí les notícies.
Justa la fusta.
Molt bon dia, passen 9 minuts de les 10. Aquesta hora comença el just a la Fusta d'avui, dijous 11 de juny. Arrenquem el programa de seguida parlant de les notícies més destacades de Sant Just. Farem un cop d'ull també a l'actualitat general del dia i avui en aquesta primera hora veurem també una visita molt especial dels alumnes de l'Escola Montseny que estaran de visita per les instal·lacions de la ràdio i també passaran per l'estudi els podreu sentir cap a tres quarts d'ons.
A les 11 i 10 parlarem avui amb Soledats Sants perquè avui el Carrer Blau inaugura exposició. Sabrem doncs què s'ha preparat i què es farà aquest vespre. Parlarem també del temps amb el Carles Hernández de Rius i farem tertúlia com cada dijous amb la Lina Santabàrbar, la Jornal Garral, Jordi Agulló i la Montse Larrera.
I a la tercera hora parlarem de dret a la secció jurídica amb la Sílvia Mas Mitjà i també de teatre amb la Maica Duinyós. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia comencem.
Comencem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea. Què tal? Bon dia. Per parlar, com dèiem, d'actualitat municipal. Avui comencem parlant de nova política, Andrea. Sí, perquè recordem que dissabte es constitueix la nova corporació municipal de Sant Just i que segons les darreres converses mantingudes entre el PSC Esquerra i Movem,
Aquestes tres forces formaran govern al proper mandat. Ahir al vespre hi tornaven, per seguir concretant acords i apostant posicions en aquells punts de la governança que els allunyen. PSC Esquerra i Movem es van reunir pel primer cop aquest dilluns, després d'una setmana de primera presa de contacte amb altres forces polítiques. És la primera vegada que es reunien a tres bandes. La idea de la trobada era posar en comú qüestions vinculades a tres seixos bàsics, programa, cartipàs i governança. Dimarts de la nit va tenir lloc una nova reunió entre aquests tres partits
per analitzar la reunió anterior i els punts que s'havien tractat. Segons fonts implicades en les converses, els tres grups van concretar propostes, però volen arribar a un acord més detallat i on tothom s'hi trobi a gust i amb els seus espais. Per tant, tot i que la idea és reeditar la coalició PSC esquerra i movem,
és prioritari per a tots tres posar en valor els punts en comú dels seus programes i sobretot acostar posicions en els punts que més els separen. Així doncs sortirem de dubtes segurament de totes totes dissabte al matí a les 12 en aquest ple extraordinari de constitució de la nova corporació municipal que tindrà lloc a la sala municipal de l'Ateneu.
Molt bé, primera notícia del dia. Tenim per això més coses, Andrea. Sí, ara parlem de l'ateneu de Sant Just perquè encara queda però ja ha començat a treballar en els actes del seu centenari. Serà l'any 2018 quan l'entitat Sant Justenca fa 600 anys d'història i la setmana passada ja va començar a moure la maquinària per celebrar-ho. Fa pocs dies es va fer una reunió on els assistents es van dividir en comissions de treball i properament
es convocarà una segona reunió a totes les persones que van assistir a la primera trobada. Però, tot i així, qui vulgui sumar-s'hi i participar dels actes de celebració del centenari de la Teneu, que, com dèiem, serà el 2018, pot adreçar-se directament a l'entitat o trucant a la secretaria de la Teneu al telèfon 93-371-315.
i acabem parlant d'aquesta exposició que hem dit que s'inaugura avui. Sí, el Carrà Oblau clourà aquesta setmana el curs amb una exposició dels treballs dels seus alumnes. Es podrà visitar fins dilluns a la Vagoneta. Aquest vespre s'inaugura la mostra dels projectes que l'alumnat del taller de plàstica municipal Carrà Oblau ha fet durant el curs 2014-2015. Avui, precisament, que és el dia de la presentació oficial, com dèiem,
Els infants i joves artistes rebran a representants dels apartaments d'Educació i Cultura de l'Ajuntament de Sant Just i els faran una visita guiada per a l'exposició, per tant, visita de primera mà amb els artistes. L'acte a més és obert a tothom. L'exposició dels treballs dels artistes del Carreau Blau s'inaugura avui a les 7 de la tarda a la sala d'actes de la Bagoneta i es podrà visitar únicament durant quatre dies fins al proper dilluns, dia 15 de juny.
Per tant, hem d'aprofitar el cap de setmana. És una mostra express, no? També és veritat, podria considerar-ho. Tenim una visita guiada amb els creadors de les obres. Avui també hi ha més coses i ho expliquem ara en clau musical, Andrea.
Ens en anem de concert perquè estem així molt estiuets. A l'Auditori de Barcelona per veure El Perre del Mar.
que al llarg del que voldria semblar el nom és una persona que és sueca. És l'àlia de compositora i reina del pop electrònic sofisticat suec, segons diu la revista Time Out. És Sara Asbrink i l'artista està preparant nou material, celebra aquest any els 10 anys del seu debut, que va publicar el 2005,
i el concert que es fa avui a l'Auditori tanca, d'alguna manera, també, el cicle de concerts. Viki Music Barcelona de l'Auditori, dedicat, justament, a l'escena escandinava, i per on ja va passar, diria, el segon tal. Sona bé, és així, molt delicat, i... Aquesta cançó es diu... es diu... ara... sí. Jo era gift to get, però volíem posar-ne una altra per marxar.
És maca, eh, però volíem posar una de les que també és més coneguda, com aquesta que es diu Change of Heart. I sona de la segon manera, aquesta forma part d'un àlbum anterior d'un dels seus primers discos. Ara fa deu anys, no? Mira, no l'havia sentit a parlar mai. Jo tampoc, eh. El perro del mar. Ella es va dir el perro del mar. Sí, exacte, és el nom del... Hola, no sentim música, no?
Oh, però és ella només. Sí. Si és la Sarah Sbrink. No sona res, no? No. Com és? No ho sé. Coses estranyes. A veure, a recuperar. Potser és la cançó, no ens deixes escoltar aquesta cançó. Potser hem de recuperar l'anterior o alguna cosa així. I dius que és la més coneguda, aquesta. Era una de les més conegudes. La de Change of Heart i després aquesta que sona, la que es diu Barófer. No m'agrada tant. No?
No, no m'agrada tant. És la que tornem a les anteriors, eh? Quan no ho podíem sentir aquella, doncs, mira, ens endem a aquest... No us diu que ara quipto aquest, que és la que estàvem sentint al principi, ens estava agradant bastant. És més alegre, no? Sí.
God knows I've been taking a lot without giving back. God knows I've been taking a lot without giving back. You've got a gift to give, you've got a gift to give back. You've got a gift to give, you've got a gift to give back. You've got a gift to give, you've got a gift to give back to the love.
God knows I've been taking a lot without giving back God knows I've been taking a lot without giving back God knows I've been asking a lot without giving back God knows I've been taking a lot without giving back
You gotta give to get back You gotta give to get back To the love You gotta give to get back
You got a gift to give, you got a gift to give back. You got a gift to give, you got a gift to give back. You got a gift to give, you got a gift to give back. You got a gift to give, you got a gift to give back. You got a gift to give, you got a gift to give back. You got a gift to give, you got a gift to give back. You got a gift to give, you got a gift to give back.
Just a la fusta.
Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conegudes o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon de so, i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un cop d'ull ara a l'actualitat general del dia, ens fixem primer de tot en el tema més destacat a les portades. Sí, és el tema més destacat a les portades, i un protagonista, Josep Antoni Duran i Lleida, el diari Ara, llegim Duran sí o no. El líder d'Unió Democràtica admet que si la militància democristiana vota no en la consulta del 14 de juny, la direcció que ell encapçala haurà de fer un pas enrere.
El veiem a ell en fotografia deportada. Llegim que durant el Lleida puja a l'aposta. Té clar que s'hi juga el futur. Per això s'ha compromès a parlar un per un amb els 4.000 militants del partit. També veiem en fotografia deportada una imatge de la presidenta del Parlament i promotora del NO al dia 14 de juny, Núria de Gispert, perquè l'ha entrevistat i diu en declaracions a l'ARAB que hi ha una divisió entre la direcció i la gent d'UNIO.
D'altra banda, el perièdic llegim declaracions de Duran. Si vens el no, farem un pas enrere. El líder d'UNIO vincula el futur de l'actual direcció al resultat de la consulta interna. El veiem també en fotografia de portada. És el protagonista de la primera plana.
I a l'avantguàrdia llegim que la cúpula d'unió vincula al seu futur al si en la consulta, durant afirma que farà un pas enrere si guanya el sector independentista i la direcció segura que vol continuar en el procés sobiranista. I és aquesta sens dubta la notícia destacada de la jornada avui emportada.
Doncs parlem ara de més actualitat, actualitzem aquesta informació amb els digitals, parlem també de política, el 324 obre amb la còrner extremis entre el Partit Socialista del País Valencià i compromís per la mesa de les Corts Valencianes, la vicepresidència primera de la cambra que, segons situeix aquest matí, l'ocuparà la formació de Mònica Oltra.
Fuentes anuncia un principi d'acord amb Ciutadans de la Comunitat de Madrid i Rivera nega un pacte amb els socialistes del país valencià. D'altra banda, també el 324 ha destacat declaracions de Núria de Gispert, que ha passat avui pels matins a TV3 i ha parlat d'unió, no fem cap plebiscit contra Duran, això és el que diu ell. Andorra enviarà a l'Audiència Nacional tot l'historial bancari de Jordi Pujol Ferrusola.
i Manuel Valls, que remboursarà els 2.500 euros del viatge dels seus dos fills a la final de la Champions. Em sembla que ve polèmica amb aquest tema, aquesta anada a la final de la Champions del primer ministre francès, exacte, els seus fills, i doncs sembla que pagarà aquests 2.500 euros, no és una quantitat...
El dia d'avui és el dia d'avui. El dia d'avui és el dia d'avui.
Com ara que la lliga investiga el partit entre el Barça i el Deportivo?
que recordem que va empatar i que això va beneficiar al Deportivo, doncs sembla que ara la Lliga investigarà aquest partit. I també una altra qüestió, dimiteix un novel·le de medicina per haver fet comentaris masclistes, llegim també el diari Ara, una informació, les informacions que surten en l'última mitja hora, que no són els titulars principals, però són els més recents. I es fa resso d'aquesta notícia i d'aquesta dimissió.
I la vanguardia obre justament dient que l'Audiència rep les dades bancàries de Jordi Pujol Ferrusola a Andorra al Principat, excepte la prerogatoria sobre el primogènit de l'expresident de la Generalitat.
Compromís i Podemos, que donaran suport al candidat socialista a les Corts Valencianes, un altre dels temes que llegim avui a la Vanguardia, i també en clau política, PSC-PP i UAM a Casalina Calafell, amb un alt suport, volíem dir, de Ciutadans contra la llista de SiU, per tant, dies de pactes. Ens en anem ara a parlar de cultura, Andrea.
Per on comencem? Comencem parlant de literatura i del Premi Princesa de les Lletres 2015. Se l'ha endut Leonardo Padura. Llegim el diari ara que a la Cuba de Padura s'endú aquest guardó, ni Richard Ford, ni Haruki Murakami, ni Adonis. Els tres s'ha obrit ja els Premis Princesa de les Lletres, abans Príncep d'Astúries. Han quedat eclipsats tots tres per Leonardo Padura, el primer autor cubà, que es reconegut amb el guardó, una notícia que es va fer publicar ahir al migdia.
Nascut a l'Havana l'any 55, Pedura és força conegut pels seguidors de novel·la negra gràcies a la sèrie del detactiu Mario Conde, un ex policia que viu a la capital de la República Cubana, acompanyat d'un amic, el Flaco. Tots dos es dediquen a resolts assassinats, robatoris i crims que tenen a veure amb la realitat social del seu país.
Amb novel·les com Passado Perfecto, Adiós Hemingway o La cola de la serpiente, l'escriptor fa un retrat que no defuig precisament a la crítica amb el regime castrista, encara que mai no ha deixat enrere l'illa, on el 2012 també va rebre el Premi Nacional de Literatura a Cuba. Per tant, Leonardo Padura, que s'endú el guanyar el Premi Princesa de les Lletres 2015,
Ara parlem del Festival Cruïlla, que se celebrarà el 10 al 12 de juliol a Barcelona, i el diari ara ens explica que una polsera intel·ligent permetrà no dur diners en efectiu al festival. És una novetat que introdueix el Cruïlla en aquesta nova edició, perquè no calgui dur diners en efectiu dins del Parc del Fòrum, en entrar al recinte dels concerts del públic de Festival Rabrona Polsera, que els identifica de forma única i que els serveix com a moneder electrònic.
Aquest sistema és conegut com Full Cashless per evitar les cues a les barres i a la zona de restauració. La polsera l'han desenvolupat en Paypal i l'empresa belga Playpass i va ser aprovada anteriorment en unes discoteques d'Eivissa.
El funcionament és que a partir d'avui cada espectador ha de registrar-se com a usuari a l'aplicació del festival i introduir el número de l'entrada. Després pot carregar el monedet electrònic, que s'activarà quan revi la polsera, en arribar al recinte dels concerts, es podrà recarregar des de fora del recinte i a les barres i els diners que no s'hagin gastat seran retornats sense cap comissió. Del mateix diulara, en aquesta edició també es podrà fer servir el sistema tradicional de tickets.
I acabem parlant de música, però parlem d'un musical, teatre i música. Parlem d'Edith Piaf, perquè al teatre Tivoli acull Piaf de show, un nomenatge a la cantant francesa. L'actriu i cantant que interpreta Edith Piaf és Anne Carrère, una noia que va néixer l'any 85 a Toulon.
Ella es transforma en Edith Tiaf en aquest show, l'espectacle del qual es podran veure tres funcions al Tíbolí des de demà fins diumenge. És un homenatge a la gran icona de la cançó francesa. El show amb un emet musical es va estrenar al gener a Nova York i des d'aleshores està voltant per mig món en una gira que el 16 d'agost també farà parada.
Carrer diu que posar-se a la pell d'una de les interprets més rellevants del segle XX no és fàcil i per això és segura que ha fugit de la imitació, tret de la manera de pronunciar la lletra R. En aquest procés d'immersió també ha tingut l'ajuda de Germaine Ricoh, que és amiga i confident de la cantant que va immortalitzar aquesta cançó, l'havia en agost.
Molt bé. Mira, ara m'ha vingut de gust escoltar Edith Piat d'un altre cop. Mira, si vols anar al musical tens un diumenge. Els dies també m'ha sorprès. Sí, sí, estem tots amb aquest sistema exprés, eh? Total, eh? Està un pis, a parlar d'esports.
Variatat de temes avui a les portades dels esportius. L'esportiu titula 18 de juliol i s'hi posa una urna, mentre una mà doncs hi posita l'escut blaugrana en aquesta urna. La Junta Jòstor del Barça fixa les eleccions dissabte, el tercer del mes de juliol, perquè és la data més pròxima possible i perquè creu que afavolirà la participació.
L'esport d'entrevista avui a Xavi i titula El testament de Xavi. Han entrevistat ja a Catar segons diu aquest diari i publicant en portada uns quants titulats.
Per exemple, no he vist en la meva vida ningú tan competitiu com Messi, també que Neymar ha de fer una seriosa reflexió de com ha d'actuar, una de les titulars de Xavi, i que de Luis Enrique ha après que has de ser fidel a les teves idees encara que et matin.
Són alguns dels titulars que destaca aquest diari de l'entrevista que li han fet a Xavi a Catar, amb una fotografia on es posa pel diari Esport amb la samarreta del Barça amb els 666 partits al total que ha jugat amb aquesta samarreta. I mentrestant també hi ha una persona de Catar que li fa una foto amb el mòbil i la foto de portava cap de aquest moment.
També evidentment l'esport diu que les eleccions seran el 18 de juliol i que destacar les eleccions del ves. L'EO em va convèncer i hi poso una foto de la derrota de premis que va fer ahir aquest futbolista que acaba de renovar i l'altre punt que també tenim en portaveu és que Casillas negocia el finiquí d'otra banda.
I al Mundo Deportivo el titular va per aquí. Ens parlen avui de Dani Alves i ens ensenyen una imatge en un moment de tots dos abraçant-se. Messi i Alves, on estaràs millor? Dani explica les raons del seu canvi d'opinió. Leo i Luis Enrique li van fer veure que el club la gran és el seu entorn ideal.
Un cop dull ràpid també a la premsa esportiva de Madrid. Tres homes i una porteria. És el que titula avui el Marca. I bé, en tot cas diu que un amistós amb molt d'amor ho parla doncs d'aquest partit on es juga avui sí. El destí reuneix avui a León, a Casillas, Keylor i De Gea enmig de la controvèrsia sobre la porteria blanca. Piqué diu que va ser escri de sat pels aficionats.
i també parlant de l'últim assaig de la Rioja abans de la final davant de Bielorússia.
És el que diu el Marca i l'As parla del Chaparrón, diu, sobre Casillas. I la imatge és directament plujar, eh? Vull dir, triant a veure, ell mullant-se pel carrer davant d'una pista d'aterratge, de fet, davant d'un avió. Perquè diu que això, que la U va anunciar ahir la seva sortida al Rei de Madrid, el seu entorn directe ho desmanteix, i bé, en tot cas, també fa referència avui a què s'han trobat en De Gea i Keylor.
Passem ara, Andrea, a parlar de les contraportades, no, de les entrevistes destacades del dia, moltes d'elles, les contraportades, per exemple, la Vanguardia, on llegim que el líder no té incentius per nomenar algú millor que ell. Doncs avui, Lluís Amiguet entrevista Roger B. Meyerson, que és Premi Nobel d'Economia del 2007, investiga Jocs Cooperatius. Diu que li van donar el Premi Nobel perquè vaig formar part del grup que va revolucionar la investigació econòmica entre l'any 70 i el 85. Abans es creia que l'escassetat de recursos
era el que en determinava, els preus, però nosaltres vam començar a estudiar transaccions en les quals l'esquicitat d'informació era l'aspecte decisiu, perquè un actor en tenia més que l'altre però aquest, al seu torn, no confiava en el que en tenia més. Diu Mayerson que el que vam demostrar és que la informació té un paper determinant en els preus i l'economia, tant com els incentius. Els incentius aconsegueixen, per exemple, que algú treballi quan no el mira ningú.
Diu, després de les nostres investigacions, tothom va entendre que era essencial determinar qui té més informació en una transacció i el paper dels incentius a l'hora d'analitzar decisions econòmiques. Els bancs existeixen perquè el banquer té més informació que el client, asimetria d'informació en el tracte, sobre els mercats financers i perquè el client hi confia i solen arruïnar-se quan el banquer o no té prou incentius per ser honest o en té massa per ser deshonest i el client en desconfia.
i acaba dient que ell també ha aplicat la teoria de jocs a la política perquè les eleccions també són transaccions, però amb vots. I a l'hora d'analitzar les decisions polítiques, els incentius són primordials. Hem de considerar els que tenen o no els polítics per ser honestos o no.
El diari Ara, llegim aquest titular que és que el periodisme d'ara és millor que el dels anys d'entreguerra, en revista per tant, sobre el periodisme. Sí, és Josep Maria Casasús, periodista i professor de periodistes, ha superat aquesta setmana la marca de mil abans d'ara, la selecció d'articles clàssics del periodisme català, que dia a dia refà el pont amb la tradició pròpia ensorrat pel franquisme. Tot i que està jubilat, el fet que hagi proposat decedar la redacció d'ara fa pensar que segueixen un dels seus hàbits de preferència.
Diu que a l'època d'entreguerres, Catalunya modernitza radicalment el seu periodisme, n'és un exemple un diari com la publicitat, equivalent al que avui representa Lara, pel que tenia d'innovador. Va ser una època en la qual els diaris van començar a enviar corresponsals a l'estranger, Casiel Pla, Josep Maria de Sagarra... Tots ells, quan tornen a Barcelona, importen el que han vist a l'estranger. És llavors que va començar a ser hegemònic i respectat al periodisme de carrer, al de fets, que va passar per sobre de l'articulisme de despatx que havia dominat a Catalunya tradicionalment.
Diu que pel que fa a periodistes que han estudiat, que ell hagi estudiat i que l'hagi sorprès per la seva capacitat d'anticipar, diu que és Joan Creixells, que als anys 20 ha tornat a Alemanya, encara ara molts periodistes econòmics no són capaços de fer prediccions amb la certitud i l'encert que ell ho feia.
Diu que el que el va motivar a ser periodista, com a anècdota, és que un dia va llegir un article de Sempronio al diari de Barcelona. Diu que l'alcalde els va convidar a visitar les clavegueres de Barcelona i em va fer una crònica. Diu que això fa gràcia. Diu que és el que vaig pensar quan devia tenir uns 14 anys. Diu que voldria fer alguna cosa així si m'hi convida l'alcalde. I dues reflexions més. Diu que a Eugeni d'Ors pot no agradar però és l'únic periodista català que apareix als llibres de textos anglo-saxons i la universitat està al servei de la transmissió del coneixement i no al servei del màrquet.
Ja acabem aquest repàs amb la contraporta del periòdico, avui llegim que migra és traduir, traduir és una forma de comunicar. Avui entrevisten a Joana Cornea, que la van retenir en una frontera i allà en una sala grisa d'aeroport va decidir escriure una tesi. És una noia que va néixer l'any 85 en una ciutat de 10.000 habitants de l'oest de Romania, a prop de Timisoara.
i explicar a la periodista catalana que el dia 28 de juny se'n va a Mèxic. Diu que porto 7 anys a Barcelona i el 7 significa canvi, perfecció. Diu que a mitjans dels anys 90 arriba la televisió per cable.
a casa seva, diu i no hi havia ni subtítols ni dublatges. Per les telenoveles de Mèxic va néixer la meva passió per les llengües estrangeres. Així vaig aprendre castellà. Als 12 anys vaig començar a parlar en castellà i, diu, als 12 anys, durant un partit entre el Barça i el Madrid, vaig començar a traduir al comentarista i els meus pares van dir la nena a parlar una altra llengua. Als 14 o 15 anys li vaig dir al meu pare que volia estudiar castellà i va trobar un llibre de gramàtica espanyola i una professora i en un mes vaig estar al nivell de la professora.
Va fer una becara esmus a Barcelona, ara se'n va cap a Mèxic. La primera vegada que hi va anar, el 2011, dic que va visitar Xalapa i Veracruz i quan vaig arribar al país vaig tenir molts problemes per entrar-hi perquè sé moltes coses de Mèxic i perquè soc romanesa. Em van portar a l'habitació de migració i no es podien creure que parlés mexicà, que sabés tant de Mèxic, diu que hi ha molt de tràfic de dones i llavors vaig decidir
fer la meva tesi sobre la figura del romanès que està molt estigmatitzada i la seva tesi tractarà sobre un diccionari bilingüe espanyol romanès sobre el dret d'estrangeria. Diu que ara a Mèxic el que farà serà perfeccionar-se com a persona i estudiar un postdoctorat al centre d'ensenyances de les llengües estrangeres.
Doncs una altra de les entrevistes del dia que tenim avui al periòdico ens portarà a parlar a acabar aquest repàs informatiu amb la notícia curiosa del dia. I ens anem a Roma, Andrea, perquè no sé si mai t'has quedat atrapada en un ascensor. Sí, un cop només de petita. Molta estona o què? Bastanta, diria que sí.
No ho recordo. Estàvem, diria que amb el meu avi, una cosa així. Recordo com ens van treure de l'ascensor, però potser no era del tot conscient. I no ho vius com una experiència traumàtica? No. Potser perquè no van estar tantes hores com dues monges que han estat bloquejades durant tot un cap de setmana en l'ascensor d'un convent de Roma.
Sí, sí, sembla que una dona irlandesa de 58 i una altra neusirlandesa de 68, que se les van trobar, doncs quan va arribar al lloc dels fets, al convent, una empleada del servei domèstic d'aquest convent, que és qui va donar l'alarma, segons explica un diari italià aquesta setmana, sembla que l'ascensor llavors es va desbloquejar gràcies a la intervenció i tot plegat, i llavors, clar, totes dues se les van internar a l'hospital, estaven deshidratades, amb un cap de setmana, des de divendres a la tarda.
Sí, sí, sembla que era un edifici que s'havia fet servir per al balcà temporalment, religiós que viatgen a Roma, i que no hi havia ningú en el moment de l'incident, per la qual cosa ningú va sentir com cridaven i anaven a l'auxili. M'imagino que no tenien mòbil. No, clar, i a vegades els ascensors no hi ha cobertura, tampoc. Exacte. Ai, quin drama, per favor. Sí, sí, sí. Però estan bé, no? O sigui, ara a les entrances a l'hospital... Suposo que sí. Sí, imagino que sí. No, el meu trauma no va arribar aquí.
Tu t'has quedat atrapada en un ascensor? Mai, mai. Jo no t'ho recomanaria. No recordo una experiència traumàtica. Jo vaig estar una estoneta només. Et vas amant? Difícil. No sé si ho superaria. En fi, Andrea, que vagi molt bé i bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Un minut i tres quarts d'onze, de seguida saludarem els alumnes de l'escola on cent que ens han vingut a visitar. Avui a la ràdio ho farem després de la publicitat. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja us sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta, al Magazine del Matí.
Ara passen 3 minuts de 3 quarts d'11 i el que us dèiem, ara de seguida saludarem alguns dels alumnes de quart de l'Escola Montseny que ens han vingut a visitar. Avui a la ràdio hem vingut tots, de fet, però en tenim només uns quants. Aquí l'estudi i la resta, si ho esteu mirant a través de la webcam, ja veureu que estem també.
col·locats darrere dels vidres de l'estudi i atents també al que explicaran ara els seus companys aquí. Saludarem de seguida, els tenim ara acabant de situar en aquest estudi, col·locant-se els auriculars situant-se també davant del micròfon i a punt per fer aquesta intervenció a la ràdio. Els saludem per tant tot seguit, ara els podreu sentir que els veieu ja
com dèiem, a través de la webcam i ara és moment d'obrir micròfons i saludar aquests alumnes de quart. Molt bon dia a tots, què tal? Bé. Bé. Molt bé. Com us dieu? Que no us heu preguntat abans d'entrar i ara no ho tinc aquí apuntat. Jo Martina. Jo Martina. Jo Anna. Jo Xavi. Jo Nico. Jo Marta. Molt bé, doncs tot a punt perquè què és el que ens explicareu? Què fareu ara?
Ens explicarem coses de la nostra escola. Molt bé. Havíeu vingut a la ràdio alguna vegada o no? No. Sí? Algú sí, eh? Jo. T'ho havia vingut ja. I dels que no havíeu vingut, us la imaginàveu així? Us ha semblat diferent del que pensàveu? Com ho heu vist? A mi m'ha semblat diferent. Sí? T'ha agradat per això? Sí, molt.
A mi semblen. T'ho imaginaves així, ja tenies clar. És petita o és gran, com ho veieu? Petita. Petita, eh? No és una ràdio gran. Us deixo que ens expliqueu ara el que teniu preparat, coses de la vostra escola i ara ens situem. Vosaltres mateixos, no? Crec que porteu aquí un guió, tot preparat, cadascú s'ho ha treballat la seva part i cadascú sap quan ha de parlar, no? Sí. No us separeu molt del micròfon, que si no, no ho sentirem bé, però quan vulgueu.
Maluant dia, els alumnes de quart de l'escola Montseny us volem explicar coses de la nostra escola.
Com molts ja sabeu, som Escola Verda, i això vol dir que tenim cura del medi ambient, és a dir, som respectuosos amb ell. Algunes de les actuacions que duem a terme són el reciclatge. Cada setmana els encarregats es dediquen a bolcar el que hem recollit en el contenidor corresponent. També reciclem piles. Aquest curs hem participat en la campanya de la Piro XII, que és un contenidor especial per a la recollida de piles.
Cal dir que n'hem recollit moltes. A l'escola tenim un galliner i un or. Els nens i nenes d'educació infantil i de primer i segon s'encarreguen del galliner. Ells donen menjar, els posen aigua i recogen els ous que posen. Nosaltres, els de quart, som els encarregats
de l'hort i ara us explicarem el seu funcionament. La feina que fem és arrencar amb les herbes, airejar la terra, sembrar llavors o plantes segons els que es tractin. Tenim cura que tinguin l'aigua necessària. Aprendem coses sobre com s'han de plantar, com s'han de cuidar, quina és l'època millor, per què totes les hortalisses no són de la mateixa època. Així ara hi haurà ensiams, patates, però no faves.
Un cop a la setmana baixem a l'hort i el cuidem. Agafem les diferents eines i fem allò que toca per a la temporada. De vegades hem fet enfilar les mongeteres i els pèsols per unes canyes, d'altres cuidem les carxofes. I sabeu què? Quan és l'època de la cullita ho recollim i ens ho enduem a casa.
Ens ho anem repartint perquè, com que no és molt gran, de vegades no hi ha per tots i llavors fem tots. Està molt bo! Hem collit enciamps, caixofes, faves, mongetes, pèssols i pastanagues. Aprendem molt i valorem molt la feina als pagesos. No és fàcil i depèn molt del temps. Ens agrada molt fer-ho i n'estem molt contents. Ah, i també recollim les dades meteorològiques cada dia. Moltes gràcies!
Moltes gràcies a vosaltres, amb aquest crit ens heu deixat una mica sords perquè he vist que el teníeu molt preparat. En tot cas, cadascú des de casa hi haurà sentit i els haurà quedat clar aquestes gràcies que ens heu donat. Molt interessant tot el que ens heu explicat, ja veig que esteu molt ficats amb tot el tema de l'Hort.
Heu anat recollint i esteu fent tot el que ens heu anat comentant. M'ha cridat l'atenció amb tot el tema de l'hort. Què és el que més us ha agradat del que heu recollit? Quin aliment, algun que us hagi agradat especialment o algun que no?
A mi les pastanagues. A mi també. A mi m'han agradat molt les patates. A mi les patates també. A mi les pastanagues. A mi l'enciam. L'enciam també. O sigui, una mica de tot, això està bé, perquè així com que hi ha poquet pot quedar repartit. I algun que no us hagi agradat gaire? La coliflor. La coliflor. Les faves. La coliflor. Les faves.
i les bledes. Són una mica més difícils, encara que suposo que si són del vostre hort segur que són més bons. Moltes gràcies per haver vingut avui aquí a la ràdio. No només els que esteu aquí a l'estudi sinó també la resta d'alumnes de quart que estan aquí a fora també han vingut avui de visita a la ràdio. Ara que torneu cap a l'escola, ja feu alguna altra visita?
Ja torneu, eh? No, encara no. No, anem a esmorzar. Ah, molt bé. Aquí que en Gina està? Aquí dalt? Sí, esmorzarem aquí i marxarem cap a l'escola. Molt bé, doncs que vagi molt bé l'esmorzar i la resta del dia i fins aviat, fins una altra. Gràcies. Adéu, bon dia. Adéu.
6 minuts i arribem a les 11. De seguida connectem amb el butlletí de notícies, el butlletí informatiu de Catalunya Ràdio, també el dels s'enjust notícies, i tornem després de les notícies amb més coses. Ens revistarem Soledats Sants, que ens explicarà com serà la inauguració que avui s'inaugura del Carreau Blau.
I, a més a més, també tindrem avui, com cada dijous, a dos quarts de dotze, la tertúlia d'actualitat amb la Lina Santa Bàrbara, la Joana Algarra, la Montse Larrea i el Jordi Agulló, tot plegat a la segona hora del Justa la Fusta. Justa la Fusta
I mentre ens acostem al punt horari de les dotze el que fem és sentir un tema musical. Avui ho fem amb els Bremen i aquesta cançó que es titula Fugir endavant.
Doncs sembla que no tenim la cançó a punt, mirarem de recuperar-la de seguida després de la publicitat. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concert o cinema.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Ara sí que tenim la cançó a punt, sentim Liliana dels Bremen. Són així.
Liliana, les teves mans ensenya'm les teves veritats des de l'ull fins al crotet com dos vèrtex i un segment et dibuixes el serrell Liliana, les teves mans Liliana, el cabell cremat
Lluís com sempre ben cuidat, i pels records cap a un costat. I aquí desquieta i espectant, a una classe magistral que no podré donar-te mai. Liliana redigitza.
d'abismes ideals per fer malic el teu camí si fa un abisme tan real que per ordinisme sabia a tu per sortir-te'ls massa tard.
No et veig, et tinc que anar a la vasta del costum que em fem desig i et tinc a prop i tu em somrius i jo em confondo i tu no vius. I sento el teu alent encara, el teu estímul i amable, però que la imatge no la prenc, d'aquesta tardor que ens estan dient.
No té un repòsit indifacable que s'entengui si en el vostre il·lusió vivim. Molt bo de dir-li que molts estan fustin directe al món i s'ho fustin.
I tens molt temps per despertar, i aquests canzons seran creurets, i en un segon paruràs clar, i a cada pas seràs capaç de fer que el camp sigui assembrat, i amb les arteries te'ls colpareu. Però tens la vida per avançar, i en un segon te'ls colpareu.
a un desig descontrolat faràs bandera pel passat. Tindràs records molt ben guardats i, avui, molt llitirats amb una notícia estalviada. Bon dia, us informa Neus Bonet.
La policia local de Calonja ha detingut aquesta matinada el conductor que va fugir després d'un accident de trànsit dimarts en què va morir una dona. Es tracta d'un jove de 25 anys amb antecedents penals que té família al municipi. Girona, Maria Rovira. Bon dia. El jove està ara sota custòdia policial després que aquest matí l'han traslladat a l'hospital Josep Truet per un fort dolor abdominal en el moment de la detenció. Ara ja li han donat l'alta. Se li imputen els delictes d'homicidi imprudent.
contra la seguretat del trànsit i omissió de socors. L'accident va passar dimarts al matí a la C-253 al terme municipal de Calonja quan van xocar frontalment dos vehicles. Un dels conductors va fugir, la policia el tenia identificat, però no l'han pogut detenir fins aquesta matinada. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
Notícies breus, David Badia. Els socialistes presidiran les Corts valencianes, a aquesta hora es fa l'acta de Constitució de la Mesa, ho fan gràcies al pacte que han arribat amb compromís i poder, un acord que pot desencallar més la negociació en altres àmbits. València Ignasi Muñoz.
Bon dia, a la mesa d'edat està el president del diputat més gran, l'escriptor Fernando Delgado, que ha fet un elogi de la paraula, però de la paraula recta com a l'eina principal dels parlamentaris i l'escorç del seu temple. Delgado ha citat Joan Buster, Francesc Obrines, Raimondo, Vicent Andrés Estellas i ha pelat els braços del coheta de Burgessat perquè tots els presidents assumissin la veu del poble. Els 99 diputats han de jurar un compromís al càrrec i després es criarà una mesa on està previst que el socialista Francesc Comer es convertísca en president del Parlament. Ignasi Muñoz, Catalunya, Ràdio València.
Els pactes postelectorals a Euskadi només mantenen una incertesa oberta a hores d'ara si el PNB sumarà els seus vots a Bildu per fer fora el PP de l'alcaldia de Vitoria. A la resta de capitals basques hi governarà el PNB i a Pamplona ho farà per primera vegada a la història l'esquerra a Bergele. Bilbao, Daniel Gómez. Bon dia. De moment el pacte contra el PP a Vitoria no es tanca perquè el PNB vol a canvi el suport d'Euskal Herria-Bildu per governar la Diputació d'Àleba. A Bilbao i Sant Sebastià hi governarà el PNB a l'esperada de concretar uns serrells en les converses amb el Partit Socialista.
i a Pamplona, aquesta tarda, es tancarà el pacte entre Euskal Herria, Bildu, Gero Abai i Aranzadi, que permetrà que la capital navarresa tingui per primera vegada un alcalde independentista. Daniel Gómez, Catalunya Ràdio Bilbao.
Indignació entre els alcaldes del Tarragones Nord també del Baix Penedès per la decisió de Foment de no bonificar els camions que passin per la P7. Tarragona, Carme Casañas. Bon dia. L'alcalde del Tafullafèlix, Alonso, s'ha mostrat molt crític amb Foment que només ha decidit bonificar els camions que passin per la P2 entre Montblanc i Lleida. Són governs que estan per defensar els interessos dels poderosos de la ciutadania. Llavors es pleguen a les exigències de Penedismers, de la Caixa, de Vertis, de qui faci falta.
El president turc, Recep Tayyip Erdogan, apareix en públic per primera vegada des de les eleccions de diumenge i es mostra obert a un govern de coalició, després que el seu partit ha perdut la majoria absoluta.
oposició govern l'oracle de xavier graset tot seguit les notícies de sant just
Bon dia, són les 11 i 6 minuts. Us parla Andrea Bueno. Dissabte es constitueix la nova corporació municipal de Sant Just. Segons les darreres converses mantingudes entre el PSC i Esquerra Republicana i Movem, aquestes tres forces formaran govern al proper mandat. Ahir al vespre hi tornaven per seguir concretant acords
i acostar en posicions en aquells punts de la governança que els allunyen. Per tant, tot i que la idea és reeditar, la coalició PSC esquerra i movem és prioritària posar en valor els punts en comú dels seus programes i sobretot acostar posicions en els punts que més els apanen.
Més coses, avui s'acaben les proves d'accés a la Universitat de Sant Just. S'examinen 66 alumnes de segon de batxillerat, dels quals 48 són de l'Institut i 18 de l'Amiranda. A tot Catalunya, més de 32.000 estudiants passen la serativitat. Avui s'acaben les proves amb assignatures de modalitat com era física, geografia, dibuix artístic, llatí, grec i matemàtiques, entre altres. El 26 de juny se sabrà el resultat de les proves.
I un apunt més per recordar-vos que l'Agrupació Cerdanista Sant Just asistirà a finals de mes a l'Aplec Cerdanista de Llançà. Serà el 28 de juny i participaran les coples Ciutat de Girona, Bisbal i Jova i Baixa Empordà. L'entitat Cerdanista Sant Justenca ha obert les inscripcions per asistir-hi i es tancaran una setmana abans, el dia 21 de juny.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I'll get a little into the moment Like I'm standing at the edge I know that no one's gonna turn me around Just one more step I could let go
Oh, and in the middle I hear the voices and they're calling for me now I know that nothing's gonna wake me now Cause I'm a slave to the sound And they're calling, don't stop, no, I'll never give up And I'll never look back, just hold your head up And if it gets rough, it's how you make it right
I keep saying, don't stop, no, I'll never give up, I'll never look back, just how I get here, I'll never look back, just how I get here. I keep saying, don't stop, no, I'll never give up, I'll never look back, just how I get here, I'll never look back, just how I get here. I keep saying, don't stop, no, I'll never give up, I'll never look back, just how I get here.
Don't stop, no, I'll never give up And I'll never look back, just hold your head up And if it gets rough, it's all you're gonna get rough Thank you for saying Don't stop, no, it was never enough I'll never look back, never give up And if it gets rough, it's all you're gonna get rough But now I'm falling Don't stop, no, I'll never give up And I'll never look back, just hold your head up And if it gets rough, it's all you're gonna get rough
I keep saying, don't stop, no was ever enough. I'll never look back, never give up, and if it gets rough it's time to give up. But now I'm falling.
No, no, no, no.
Just a la fusta.
Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com.
Què passa si a un cotxe li treus l'HERBAK? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Passa un minut d'un quart de dotze, de seguida arribarà la Soledat Sants del Carrà Blau per parlar de l'exploració que s'inaugura avui, però abans el que fem és parlar del temps.
Avui, a l'hora en què en parlem habitualment, hem tingut els alumnes de l'escola Montseny, els alumnes de quart, per parlar de què és el que fan a l'escola en aquesta visita que han fet. Per tant, ara és moment de saludar el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, Carme. Què tal? I saber què és el que ens espera o si vols parlar d'aquestes imatges que hem vist de Berga.
La Berga, l'Olot, la Garrotxa, el Bargadà, realment espectacular. 115, 126 a Olot. Realment unes tempestes immenses, unes tempestes que es queren molt estàtiques i per això quan tenim aquesta inestabilitat tan marcada i la tempesta no evoluciona i no es va movent pel territori, el que provoca és aquestes situacions. D'altra banda, també podem trobar una tempesta que també va deixar com sembla que 70 litres per metre quadrat cap al Muncià
i al poble del costat, que si no recordo malament era Ull de Cona, on ja va haver la precipitació, on va haver la tempesta, van caure 70 litres per metre quadrat, Ull de Cona, que es troba a pocs quilòmetres d'on estava el centre de la tempesta, van caure 14. Perquè veiem la variabilitat d'aquestes situacions, si són tempestes que es mouen molt poquet, que evolucionen molt poquet, però allà on descarreguen, com que van anar a poc a poc, és molt intens.
registres d'un dia sencer que sumen tot el que portem a Sant Just. Jo quan veig aquests valors tan reduïts m'agafa d'alguna cosa quan veig allò. Mira, han caigut avui 126 litres per metre quadrat. Dius, ostres, nosaltres aquí 114 amb 6 mesos patint. I a més a més que no s'apropen. Ahir tornàvem a tenir una situació bastant òptima.
cap al vespre nit d'un front que estava pensant per Lleida i quan va arribar cap a Tàrrega va començar a trobar-se a la Catalunya central, va dir prou, em desfaig i no faig res més. Seguim en una situació bastant estranya, podríem dir, perquè està plovent pràcticament a tot arreu tret del que és la costa central,
i aquesta situació es podria repetir o no. O sigui, estem en una situació d'inestabilitat, una inestabilitat que continuarà amb nosaltres al llarg dels propers dies. És un front que està com molt estàtic al centre de la península ibèrica, que ens va enviant aquestes tempestes de mitja tarda, però té previst creuar Catalunya demà.
Amb això la previsió ens porta a pensar que avui seguirà sent un dia variable, tornarà a créixer anul·lades i si la pregunta és si plourà aquesta tarda vespre a Sant Just, podria ser. No podem dir que no perquè alguna d'aquestes tempestes pot passar i si diem que no i després resulta que aquesta tempesta li dóna per passar pel Baixo Bregat i s'està quieteta unes quantes hores ens podria caure més aigua que la que portem acumulada des del mes de gener.
Aquesta situació no la podem saltar valorant tots els dies que han passat per mala sort, sinó que el que hem de dir és que hi ha la possibilitat que pugui caure algun ruixet o alguna tempesta. És un dijous molt semblant als dies anteriors, les tempestes s'hi formen i ja veurem si ens arriben a Sant Just o no. Demà divendres ens creu el front. Demà serà un dia bastant més gris. Probablement pugui caure alguna gota. No esperem tempesta però podria. Menys calor o no?
Tampoc no ens ha refrescat gaire. Avui ens ensenyaven la TV3 imatges a les 7 del matí de Ripoll, una bonica població on la boira s'havia tirat a sobre, havia plogut aquesta nit i la temperatura a les 8 del matí era de 9 graus positius.
Clar, estem parlant de més amunt, és prepirineu, tot el que tu vulguis, però allà havia precipitat i per això tenien uns valors força més baixos. Senyors, hem tornat a tenir una mínima de 19 graus, que és una animalada, i ahir vam gairebé tocar els 27, vam estar als 26 i mig. Avui anem camí del mateix. Si no acabem de ventilar una miqueta la situació, no acaba de marxar aquesta humitat que avui és elevada. Ara tenim 25 graus, però la humitat és gairebé d'un 60%, o sigui que la xafogor és molt marcada avui.
Si això no acaba de marxar, demà serà un dia molt empipador, perquè si creu el front i no ens deixa precipitació i no ventila una miqueta, sí que podríem baixar una mica les temperatures. Podríem parlar de 23 o 24, però potser tindríem unitats de 80 i 90. O sigui que la xafú demà serà molt empipadora. I ha de sortir al carrer i suar, tot i que el termòmetre no ens marqui temperatures per sobre dels 26 o 27.
Aquesta situació demà pot ser empipadora si no ens plou. Creiem que sí. Jo tinc esperança que si creu al front, com que és tot Catalunya, que creu a tot arreu, algun núvol despistat dirà que no ha regat encara. Veiem si tenim la sort. El cap de setmana torna a quedar un altre cop igual.
O sigui, el front haurà creuat però ens queda aire fred en alçada, ens queda aquesta inestabilitat i continuarem parlant d'una situació, sobretot dissabte, de dia que començarà amb sol, els núvols creixeran i a la tarda hi haurà tempestes. On? Impossible. Jo sé que hi ha moltes activitats, dissabte a la tarda a Sant Just, hi ha molts finals de cursos esportius... No es pot preveure, eh, per això? No es pot preveure. O sigui, és molt complicat, probablement no ens hagi de caure res, però aquella tempesta típica puntual que no té previst passar per Sant Just i acaba passant, doncs podria fotre-la a la Guitza i bastant.
I d'altra banda, diumenge sembla que tenim una pausa. Seria el dia de pausa que al matí ens podem aixecar amb alguns núvols, però amb sol i a la tarda és difícil que les tempestes es desenvolupin com en dies anteriors i si creix alguna creixeria només en zones de muntanya del Pirineu. Diumenge és un dia de pausa perquè dilluns i dimarts es podria tornar a repetir la inestabilitat i sembla que també s'enjusti si ho hauria beneficiat.
Però diem, sembla només perquè no ho tenim gens clar. Però jo crec que d'avui a dimarts algun d'aquests dies amb la inestabilitat que tenim a sobre, tret del diumenge, podria caure alguna gota o algun ruxat a Sant Just. Tinc aquesta esperança. Perfecte, Carles. Doncs esperem que així sigui. Anirem parlant aquí cada dia. Perfecte. A veure què passa. Que vagi bé i bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Un quart i mig de dotze, aquesta hora el que fem és parlar del Carreau Blau, que clou aquesta setmana el curs amb una exposició dels treballs dels seus alumnes, que es podrà visitar fins dilluns a la begoneta, i avui es fa la inauguració d'aquesta exposició. Ara en parlem per tant amb la directora del Carreau Blau, Soledad Sanz, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Suposo que aquests dies de bòlit, no? Una miqueta, com sempre.
Aquesta mostra que es pot veure fins dilluns i que s'inaugura avui, no? Sí, de fet s'ha inaugurat pels alumnes durant tota la setmana i avui fem com si diguéssim la convidada oficial.
Jo dic no les autoritats, sinó que vaig posant el tarjetó, que a mi em fa gràcia remarcar-ho, dic que els petits i joves artistes, perquè seran ells els que faran el recorregut per l'exposició, rebran les persones responsables d'educació, cultura i art del municipi. Perquè qui s'hi senti involucrat, doncs pugui venir. I tothom hi està convidat. Si cadascú ha de sentir-se d'on anar-se per eludir. I si et sembla eludit, que vingui. I està benvingut.
Si vols et dic una mica d'aquest tracte, d'aquesta exposició. Nosaltres a l'octubre vam fer l'exposició Can Genestà, que es deia Artistes Infants i Mestres, que era el compendi de molt de temps d'haver treballat amb artistes determinats que volíem estudiar. Que és el que es va veure aquí, no? Que és el que es va veure aquí i es va presentar el llibre, a l'últim monogràfic, Artistes Fragments 15.
Després d'això, els nostres alumnes al carrer vam fer com tothom les visites en aquesta exposició i els vam fer una pregunta. Quina us agraden més? Quina es trobeu més involucrats vosaltres? I la pregunta clau era si vosaltres fóssiu els artistes, què us agradaria fer?
Sota aquesta pregunta hem estat treballant aquest altre trimestre. Hi ha hagut coses molt interessants que no volíem ni exposar en principi. No fèiem mai una exposició formal per final de curs.
però a la vista que eren coses interessants i pensar que donar la porta oberta a tothom que vulgui mirar és maco. Són els projectes que ells han fet personals i que el professorat i tots nosaltres els hem acompanyat amb aquesta recerca.
Ells també s'exposen i també està bé que llavors facin de guies. Ells fan de guies, és el seu dia, són els seus projectes i nosaltres rebrem les seves explicacions. En els petits és diferent perquè són temes que són més generals, com totes les temes de primavera, els temes d'autorretrats amb ciment,
amb ciment, sobre fusta, són temes generals que tothom ha fet la seva participació. Però en canvi dels nens grans sí que són coses molt diverses, que hi ha escultura, pintura, muntatges de més manuals i hi ha referències també als artistes que van treballar i el que ells en tenien per fer una obra.
I ells estan nerviosos? Els fa il·lusió com ho preparen? Home, nerviosos, nerviosos no, perquè ja saps que els criatures passen una miqueta més de les coses. Però sí que els vam fer la reflexió, que era una cosa seva, que la volíem posar amb tota la dignitat possible. No ho han pogut fer aquí, que en gent està, però ho han fet a la sala gran de la begoneta.
a l'auditori, que en dieu, i allà està. I no hi haurà parlaments? No, és que faran un recorregut si bé les persones grans a veure-ho explicant quines han sigut les seves intencions i a qui s'han referit quan han fet la tria del que volien fer.
I després es podrà veure fins al dilluns que ve. Quanta setmana també? No, fem els horaris del taller. Aquesta setmana hem entrat, dilluns, març i dimecres, els pares que no podien venir avui venien durant la setmana. Dilluns no és que es tregui l'exposició, sinó que durant tota la setmana els nens de cada grup aniran traient les coses.
que hi ha menys nens, trauran les coses d'ells. Quedarà el altre, aniran traient fins dijous, que potser és el dia més nombrós, acabaran de treure-ho tot. Per tant, doncs aquestes dues setmanes de final de curs també dins del Carrà Blau? Sí, són actives.
En tot cas, la valoració del curs és positiva, Soler? Sí, sí, sí, i tant, perquè això ha sigut com un remate final, que no hi comptàvem i que ha quedat molt bonic. I llavors ja, un cop has tancat el curs, a l'estiu no feu alguna cosa o llavors hi tanqueu fins al setembre?
Tanquem fins al setembre, no sabem si hi ha coses pensades o millor fer un curset al setembre, que ja ho anunciaríem, però com que no està res definitiu, no vull anunciar-ho. I després hi ha la gent que es volgui apuntar de la manera habitual, com cada principi de curs.
Doncs moltes gràcies Soledat Sants, directora de Carrà Blau. Recordeu que avui a les 7 hi ha aquesta visita guiada amb els mateixos alumnes del Carrà Blau que han fet els treballs que s'exposen en aquesta mostra a la Vagoneta. Perdoni, la mostra es diu projectes alumnes 2015. Un nom directe i ben clar. Doncs moltes gràcies i que vagi bé. Gràcies a tu.
Just a la fusta. Sant Jús en directe.
Un minut i dos quarts de dotze, el que fem tot seguit és connectar el convidar els tertulians dels dijous a entrar a l'estudi i després de la publicitat ens podem fer tertúlia. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concerts o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja us sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Ara passa el minut de dos quarts de dotze i el que fem a aquesta hora és, com dèiem, fer tertúlia, com queda dijous.
Saludem avui la Montse Larrea, la Joan Algarra i també tenim el Pere Oliver, que feia molts dies que no el teníem aquí a l'estudi. Estem molt ocupats, la gent gràcia. Els avis estan molt ocupats. Avui deu venir ple de notícies. És que feia molts mesos, jo crec. I la Lina, que avui no la tenim aquí, la saludem. El Jordi tampoc, no sabem si arribarà d'aquí una estona.
Volava per aquí, però no sabem si ha trobat algun gancho i s'ha entretingut. El tenim cada dijous, ara. Últimament, sí. A més, ara hi ha tantes coses injustes. Avui compensa, el Pere, compensa. Clar que sí. Perquè feia dies que no ho teníem.
El que és important és contemplar i admirar la quantitat de coses i activitats que tenim a Sant Just. Jo tinc passió per la fotografia i estito la exposició que del 28 de maig al 30 de juny podem veure segons el programa
El juny fotogràfic, durant l'acte que es va fer al centre social al mil·lenari, en el que va haver la conferència irrecital de Joan Margarit, vam poder mirar la retrospectiva de Javier Pedro Fernández Ferreras,
que està fins al 30 de juli, com sabeu al Centre Social, Carrer Àngel Llimarà 1, és una exposició absolutament meravellosa. És fantàstica. Després del recital vam estar mirant les fotografies, una precisió, una definició d'imatge, quin saber fer. 3.500 fotografies, diu, que s'han presentat per exposició, em va dir un dels encarregats, el José Luis. Sí, és que la fotografia
Hi ha molta gent que està enganxada amb la fotografia. I que les fa fantàstiques. I en aparença la fotografia és tenir aquesta sensibilitat i aquesta agilitat de captar aquest instant.
No dic que sigui senzill. És molt complex.
La fotografia és capta un instant. Tu a la pintura o al dibuix pots corregir si veus que una cosa no ha estat bé, però ara, per molts Photoshop que hi hagi,
És la mirada en realitat. Potser fas una foto amb el mòbil i també té alguna cosa que pot captar moment especial. El meu fill fa unes fotografies amb el mòbil que són una veritable meravella. Les altres arts plàstiques necessiten tota una base de coneixement. Això són els més difícils d'elaborar.
per aixecar una pàgina d'historietes, necessites una base de dibuix, necessites un coneixement de color... Ja no és de qualsevol manera. I la fotografia tampoc és de qualsevol manera, però vull dir que és molt ràpida la seva elaboració i tens aquest sentit de l'instantani, o no el tens, però és molt ràpida d'elaboració. En canvi, és captar aquell instant, aquell ombre que passa. Ara arriba el Jordi. En aquests moments està pujant l'escala Jordi Agulló. Fantàstic.
Com és allò? La catifa vermella. Exacte, ja s'anirà incorporant. Jordi, ja pots passar, ja. Que el tenim a la porta dient no els vull interrompre, però ja pots passar. És que ara ja estem parlant d'ell directament. En tot cas, encara que volgués ser discret, crec que no ho ha aconseguit. No li heu permès. No, no, no. T'hem anunciat quan pujaves l'escala. T'hem vist, t'hem vist.
Aquest vidre de la piscera... No enganya. La webcam també ho enganxa. No et pots amagar. Ara sí que el saludem. Jordi, bon dia. Has trobat algú que t'has entretingut? No.
Vinc del metge a Barcelona, a Tascanella a demanar autoritzacions, que em van fer el càter el dilluns. I què? La cosa bé? La revisió. Sí, vam parar un globus i vam obrir la vena una mica. Ja estem reparats. Molt bé. Afortunadament que... El que passa és que els cotxes tenen una vendatge, surten reparats i surten embalats. I nosaltres ens quedem xafats.
És que a la nostra edat ens toca passar molt pel taller de reparació. També hi ha el taller de reparació, aneu a veure el Jordi Jova, nosaltres som més grans.
Es va dir Joan Margarit. Va dir que l'important és estar viu i sempre estem vius. Fins i tot morir-se i morir-se lentament i patint és un acte d'estar viu. De fet té un poema que diu que morir-se encara és viure. Va comentar una de les seves poesies. Va ser fantàstic. Va ser una tria dels diferents llibres seus.
Hi ha una que es nota que se l'estima molt, molt, molt, que és aquesta de la Casa de Misericòrdia, perquè a sis o set recitals que ha estat el Joan Maccabit a Barcelona... Sempre la recites, veritat. Sempre la diu. I es veu que és que li surt de l'ànima, que és tan curta que si vols, Joan, en la llegim, dic la primera estrofa... Digues, digues. Us sembla bé que és Casa de Misericòrdia i diu així, el pare ha fusellat, o com el jutge diu, ha executat.
La mare, la misèria i la fam. La instància que algú li escriu a màquina. Saludo al vencedor. Segundo año triunfal. Solicito a Boecencia deixar els fills dins de la casa de misericòrdia.
Segueix. Segueix. Segueix. Segueix. Segueix. Segueix. Segueix. Segueix. Segueix. Segueix. Segueix. Segueix. Segueix.
És com la poesia. Un bon poema, per vell que sigui, ha de ser cruel. No hi ha res més. La poesia és ara l'última casa de misericòrdia. Realment... Sí, sí.
La gràcia és que arriba a la primera lectura i ja t'arriba. És molt elaborat. Ara que hem vist la versió castellana, la construcció de Joan Margarit, la mètrica,
Té arquitectura i geometria. Clar, és que ell és catedràtic d'arquitectura. És una mica com la poesia de Jaime Hill de Vientma, que està molt construïda. També veus que cada síl·laba està muntada sobre les altres.
Encara que a vegades no coincideixin. Però és que no és la poesia de los pareados i de los ripios. Que tot rima, que tenen totes les mateixes síl·labes. És una poesia asimètrica però que té una...
Rima a Során, igual que la que dèiem de Gil de Vient. Para saber de amor, para aprenderle, haber estado solo es necesario. Dius aquí, no és com el... Con diez cañones con bandas. Por banda, viento en toda vela. Viento en popa toda vela, no corta el mar si no vuela. Aquí dius vela y vuela, que hi ha coincidència de síleves. No, és una poesia
completament contemporània, que hi ha una mètrica que sembla que en aparença no té ritme, però en té moltíssim. I sobretot quan la recita ell, és que té una humanitat aquella persona. Perquè ho viu. No, no, però és que té una humanitat que va ser fantàstic perquè totes les persones que van assistir-hi, totes el coneixien.
O sigui, totes tenien una paraula, no per res, per ser la persona que era pública, no, no, per ell. I a més perquè té dotze d'actor de rapsoda. Jo he sentit bastantes lectures poètiques, vosaltres haureu anat en algunes, que són un verdaderos muermo. Vull dir que la poesia és molt bona... Però l'actor, encara que sigui l'autor, res, una bíblia.
no és capaç de donar-li vida. Ho ha sentit molt en el moment d'escriure, però després ho llegeix... I l'altre imprimeix la seva personalitat. No, però és que ho fa tan natural. Posar-se en situació cada vegada que dius el poema, és allò que diuen els actors, método vivencia, viure allò que dius, per això es necessita ser actor, i no tots els poetes ho són.
Un agafa un poema de qualsevol altre escriptor i quan per exemple hem vist llegir a Joan Margarit poemes de García Montero i viceversa i els dos són actors. Però m'agrada més el Joan Margarit que no el García Montero. Però és un altre estil. I una altra manera de dir-ho. Jo si volia fer un matís a l'essència del que dèieu
Jo crec que fer una reflexió, sempre hem dit que la persona era el cor, el cor es canvia, podem posar un altre.
I ara diuen el servei. El servei també es pot imprimir en un... Estan intentant imprimir. Estan intentant imprimir i tal. Per tant, jo no sé què som. Els creients diuen, bueno, quan tenim l'esperit... Però jo sí penso que l'home construeix el que vol ser. El que estima l'or i els diners es converteix en això.
Jo recordo sempre l'anècdota del Hassan II, aquell gran criminal que tenia totes les terres, el 30% de possessions i 130.000 milions. Era el de Marroc. Era una població molt jove, llavors de 30 i tot joves, i es posa a treballar una geografia
quasi tan rica com Espanya, que hi ha de tot, per fer turisme, per fer playa, per fer agricultura... I una gent molt amable. Molt maca. I, sin embargo, ho té fet un delastre. Tota la ciutat té uns enormes castells i 200 persones al seu servei per si se'n corren a dos o tres dies. Un atemptat de les...
I el tio va morir enrabiat perquè va agafar un càncer que es pensava. I el millor metge de Marroc, que era el seu, no li podia salvar res. I el va destituir i se'n va anar a Amèrica pensant-se que ell li faria. Li van cobrar un fum de diners i es va morir.
Aquell s'havia convertit en or, ja no era una persona, era or. Per tant, em faig el contacte aquí per dir que jo el que amb tota la vida m'he construït és per ser estimació a la natura, estimació a les persones, i per tant, jo el que deixaré serà una titella, vella, envellida, feta a pols, però que no soc jo.
Això que sóc jo, continuo ara viu en els arbres que he plantat, en l'estimació als éssers humans. Tota l'estimació que s'ha anat sembrant al llarg de la teva vida. Per tant, quan em deixa la titella, busqueu-me ell, que jo estaré ell.
Molt bé, molt bé. A més ho condenses en aquella frase memorable de plantar un arbre, escriure un llibre, tenir un fill, fer les tres coses o alguna d'elles. I si has fet alguna d'elles, ja contribueixes a la vida perdurable. Has fet el llibre, has tingut una filla i has plantat molts arbres. Té la sort de poder-los cuidar.
El teu camí està... No només volia dir que hi matis, que la mort la veus com el natural. Com punxes del 60, per dir-ho, és el normal. Tot el que vivim és un regal. Un amic nostre que és metge, ho diu.
Si puc anar a jugar al pàdeu o al tènix taula, és un regal. El deia sempre, i ara ja té 83 anys, que el cuerpo humano está hecho nada más que para vivir 60 años. Todo lo demás es de regalo. Pues vaya gracia.
Si tens una salut mitjanament acceptable, ja està bé. Diumenge em deixeu explicar un sentiment. Sóc una persona bastant dura i no ploro gaire bé per res.
ni fins i tot per les coses que et costen més. Mira, tinc a la cuina una finestra xafardera que dius jo, que mires al carrer i t'enteres del que passa. I el diumenge surto, trec el cap, dic ui, hi havia un cotxe i estava aparcat que intentaven posar una belleta
dintre d'un cotxe, amb tot l'amor del món. Tu saps aquella pobra personeta molt ben pentinada amb aquell cabell blanc, incapaç de posar les cames dintre del cotxe. No podia. Ni de seure. Ja no li permetia la seva. No, no, no. Era una nineta d'aquelles que te'n recordes del nostre temps, que eren de roba i se li anaven les cames per un costat. Mira, em vaig sentir de plorar.
Mare de Déu! Escolta'm, per viure així val la pena viure tant? És que és un altre debat que en el català sentim en parlar més, també. I tant que sí. A més, pensa que, per molt que l'hi trobem en el costat d'avui, continua igual. Continua igual la degradació.
El que ens fa por és la decrepitud. Ara ho has dit. El que fa por és la decrepitud. Que veus que passa cada dia, que cada dia que passa tens una dificultat que et costa fer allò. És molt trist.
A més, el pitjor que pot passar quan et fas gran, tot es deteriora, però quan es van apagant les neurones, hi ha dos llibres, segur que n'hi ha moltíssims més, que parlen molt en profunditat d'aquest tema, que un és El cerebro y la mente, de Retreat Taylor, editat per Planeta, l'altre és La por a la libertad, de l'Eric Fromm. Aquest l'hem comentat aquí moltes vegades. Els dos n'hem parlat.
El domini de l'home sobre el cervell de la dona, quan podem dominar el nostre cervell i el cervell no ens domina nosaltres, llavors aquesta és l'enorme diferència. Quan el cervell es deteriora, l'Alzheimer i aquestes persones degeneratives, no tenim domini de sobre ell i llavors igual s'apaga el que fa el que li diu al braç que es mogui, el que li diu a les cames que es moguin.
el que li diu als pensaments que s'organitzi, quan els pensaments es desconeixen, o sigui, les neurones són com, així ens veuen en la webcam, ho explica molt bé Retro Tailor amb uns gràfics que diu que són com uns engranatges, com si fóssim les mans així, i llavors es desenganxa un d'aquí, es desenganxa un d'allà i llavors no hi ha les connexions elèctriques neuronals. Tu també saps que ho explica així, perquè està amb uns gràfics molt clars.
i aleshores, esclar, quan això se'ns desconnecta, no tenim cap possibilitat nosaltres per a si mateixos organitzar-ho. Tu que has parlat abans de l'ànima, abans del cerebro i la mente li deien les potències de l'alma quan estudiavem doctrina, enteniment, memòria i voluntat. Però quan la memòria falla,
és una cosa, però quan l'enteniment i la voluntat estan també lligats a les neurones i es poden desconnectar, llavors ja és la decrepitud completa. Llavors aquell ser humà segueix sent ser humà perquè està amb nosaltres i viu, però li falta aquell enteniment. Quan vaig veure aquell desmanegament i amb aquell carinyo que tothom, jo calculo que devien ser el net i la neta, perquè la diferència d'edat,
Sí, sí. De veritat que vaig dir, senyor Déu meu, val la pena? El diumenge van entregar un ram de flors a les persones que havien fet 100 anys. Això que deien abans era el homenaje a la vejez, no? Sí, però abans el homenaje a la vejez era partit del 15 de juliol. Realment jo em conec una d'elles.
viuen aquelles persones? No. Hi ha algú per sort que la manté. Només respiren. Hi ha algú per sort que... El doctor Mois és brògi d'arribar als 50 anys. Era una cosa a part. Aquell home vivia perquè estaria aquí. Una vegada hem parlat amb una dona que viu aquí al mil·lenari, amb l'Antònia, que et devia fer un...
O 112, no recordo. Evidentment no està fent voltes al carrer, ni està fent la tertúlia d'aquí, però quan hem barrat amb elles... O la tia Milagros, que hi ha molt dels que han vingut. Clar, perquè aquelles persones que, amb tot el respecte, per veure'ls que estan allà però no viuen, que ja no saben qui són, ni el que fan, ni tan siquiera pensen,
No sé si per arribar aquí... Què es podria fer? No ho sé. Això volia jo opinar. Normalment aquestes persones es sostenen artificialment perquè es mediquen. Hi va haver una persona molt valenta que jo reivindica, Claudián Sirinax, que...
La dreta espanyola el volien desprestitzar i va dir que el va suïcidar. Mentida, no el va suïcidar. Va dir als 75 anys, deixo de prendre les medicines, me'n vaig a la muntanya i ell sabia que amb les medicines durava unes hores.
Per tant, ell havia estat vivint artificialment, que és el que he de dir. El mateix aquest és delicat, segurament. Êticament cadascú opina la seva manera i sorprenda la seva manera. I per tant, quan va anar a boligar-hi a totes a fer el que el metge va declarar i el metge va dir que no, va ser mort natural. Clar, va ser mort natural. I ell vivia per les medicines.
En l'aixà vital, en l'aixà vital, de cada una haurien de tenir escrit, és una solució, tenir escrit i dir no, a mi no em manteneu artificial. Bueno, ja hi ha el testament vital. A mi no em manteneu, deixeu de medicines i de l'enxufeu. El Tierno Galván. Que no volia que el medicessin.
Ni quinius, ni res de res. Em deixaven morir natural i era un tranquil·lizant, que no és agressiu. I estàvem en plenes facultats. L'únic que tenia era una malaltia que el duia a la mort. Bé, per això jo ja ho tinc escrit. A mi que em deixa morir tranquil, que et dona un tranquil·lizant, xacat, ja és prou. A més, tu heu vist Jordi que quan vas en un viatge de gent gran
Tothom porta el seu pastiller repleto de pastilletes. Els vam trobar una vegada que vam arribar amb un avió d'aquests viatges d'Inserso a Sevilla, però no van arribar les maletes. La desesperació més gran... Era pels medicaments. No perquè els pijama, la camisa... Si el sopar no m'importa, és que si no arriben els medicaments passaré la nit de lloro. Tothom necessitava els medicaments.
A la millor no. A la millor no, que a vegades també és una cosa de temps. Jo sense medicament no durava ni 24 hores. Si cada 3 hores estic anant menjant i medicant i el rotllo m'agafava un... És com li dic jo al meu marit. Escolta, amb aquest munt de pastillotes que et prens diu, filla meva si el necessito per viure.
Quan el CAP ja no funciona... El Xirinàs ja estava absolutament bé però va dir prou. Va por el 75, fa anys que ho anava dient. Ell va ser el que es va deixar morir. Em diu, estàs 75? Prou, que més tinc que anar emprenyat.
en de cinc prou i el mateix dia del setat de cinc setmana. Això és el que fa por. Mentre siguis autònom, que no donis la llauna a ningú, mira, tira que t'hi vas. En el moment que ja no ets prou per tu, això ja és un trista... Ja no comptes... Ja no ets persona. En el moment que no recordes ni com t'hi dius... O no comptes els desfinters... S'hauria d'acabar.
Per això cadascú ho ha de fer. Cadascú ha de ser. Qui vulgui que la mantinguin o té por i té terror... No tinc dret a dir-ho però l'altre dia una persona em va comentar que es va trobar molt malament i es veu que en el moment que es trobava tan malament va dir quina puta manera, perdó, de la paraula, quina puta manera de morir.
I clar, fa por, però penses que no, que sí, que sobretot si ets creient. Però ostres, com que deia aquella balleta, mossèn, és que a casa s'està tan bé. Penseu vosaltres per això, en la mort? Sí, sí, a mi no m'importa pensar en la mort. A mi que molt respecte. A mi no em fa cap. No, no. Ja fa temps. Que tot el que s'hi vivint és un pòster.
Si és un postre el vull disfrutar. Si no estic bé, prefereixo deixar la titella i continuar amb els arbres, continuaré amb els arbres, continuaré amb el poema, continuaré... I amb la memòria de la gent que t'estima. Quan una parella de 15 anys fan el primer enamorament i tremolen i tal, també estaré allà, entre mitja, observant i disfrutant. Mireu quina cosa més rara. Ahir estaré jo.
Això m'ha agradat. Aquesta curiositat, eh que sí? Volver a ser quinze anys. Ahir estaré perquè això és per allò que he viscut tota la vida. Mireu quina cosa més rara. Amb totes les manifestacions per la humanitat, ahir estaré jo. Està molt bé. Vull que hem arribat a una conversa tan profunda, quan veníem a parlar durant Sí o No,
No, deixa't el Duran. La setmana propera ja en parlarem. El Jordi tenia ganes de parlar-ne d'això. Home, no, vinc de l'operació del dilluns, estic mig atuntat. No, res d'atuntat. Estic mig atuntat. Per concloure, us explico una experiència meva respecte això de la mort.
Quan vaig tenir el meu segon fill, que el Criu estava allà al llitet i em plorís queixava, i dic, ostres, tant mal rato, i aquesta criatureta al final l'has portada al món per morir. Perquè és clar, neixes, vius i en mors. I vaig pensar...
El llegeixo un poema meu, si vols. La vida, néixer, viure i morir. I entremig estimar és un bon destí. Molt maco. Molt maco, preciós.
Això que has dit està molt bé, Joana, perquè és curiós que els nens petits també ho pregunten. Sempre hi ha algun dia que un dels teus nets, i moltes vegades el més petitó, et pregunta per què neixem, si ens hem de morir. I aleshores els dius això que ha dit el Jordi. Mira, perquè entre tot el que et passa entremig hi pot haver moltes coses bones. I aleshores no és... Nothing crees, nothing reproduces, ni mueren, que no ens fein aprendre de petits. Això també ho fan els escarbats.
però la gràcia és que els humans tenim sortosament una altra mena de vida i pensem, luego existo, deia el filòsof. Mira, mentre estàs en aquest món procurar, com diu el Jordi, fer bé els altres, procurar fer feliços els que t'envolten i viure i viure plàcidament dintre de les possibilitats que la societat no et deixa viure molt plàcidament
Llegint les missalànies de les dones de Sant Just, Déu n'hi do la de dones sacrificades que hi ha allà que ho han fet tot pels altres. Han deixat l'ofici pel marit, han deixat la feina pels fills... Ara no tant, però sempre ha estat així. Aquestes són senyores de la nostra edat. Parlen del que han viscut. La nostra edat vam passar una època horrorosa.
Ara hi ha moltes coses que les dones passen de fer-les. Però en aquella època d'aquestes persones que tenen 60, 65, 70... La vida era molt diferent. Jo més que la guerra, la postguerra. Jo petit de petita, totes les cues i el fred que vaig arribar a passar. No m'ho recordis.
Escolta'm, i tant triar llenties i no tenir llum. Escolta'm, i haver de... I no tenir pa. Oh, tenies una barreta de 100 grams. No, nosaltres ens tocava una barreta de 100 grams. Molta vegades, no, jo no vull ni pensar-hi. La vida que va viure la meva mare...
Ens ho heu explicat molt bé la Miss Elani. Si algú no la llegeix val la pena. La Miss Elani de les 50 dones. Et recorda coses dolentes. Sí, m'entristeix molt.
Però també hi ha moltíssim de positiu. Hem arribat a uns anys que hem tingut altres compensacions. Arribo a analitzar-ho i em fa mal. Quan penso que la gent tan alegrement provoca conflictes a tot arreu i només a vegades per una discussió entre dues idees diferents, el meu pare sempre deia que les dones tenien la culpa de les guerres. Si no deixéssiu anar els fills ja veuríeu
Això ja va passar en una illa. En una illa van posar de vaga les dones perquè anaven anant a ser en una guerra els homes. I es van posar en vaga i van dir que s'acabés. A mi no em tocaràs. I els tios van dir que arribarien al cor.
En una setmana sabrem que van durar-les. Molt bé, molt bé. Gràcies a tots 4, Jordi, Pere, Joana i Bonza tornem la setmana que ve. Gràcies a vostès.
Conectem tot seguit amb les notícies de les 12. Tornem després a la secció jurídica amb la Sílvia Masmitja i teatre amb la Maica Duenyes. Catalunya Ràdio, les notícies de les 12. Bon dia, us informa David Badia.
Carme Chacón vol ser la candidata del PSC per Barcelona a les eleccions generals. L'exministre ha oficialitzat avui la seva candidatura a les primàries del partit. Barcelona Mónica Mas. Bon dia, Carme Chacón fa un pas endavant i tal com fa temps li va demanar el primer secretari del partit, Miquel Iceta, ha decidit presentar-se per encapçalar la candidatura del PSC per Barcelona a les eleccions generals. Chacón ha explicat les motivacions per fer aquest pas.
Em sento útil. I quan una persona sent útil, doncs crec que hi ha de ser. I per tant sento la responsabilitat i també la il·lusió i les ganes de tornar a que catalans i catalanes siguem punta de llança en la fi del govern de Mariano Rajoy. Mònica Mas, Catalunya Ràdio, Barcelona.
El socialista Francesc Colomer ja ha estat escollit president de les Corts Valencianes després de l'acord tancat in extremis aquesta matinada compromís assumint la vicepresidència primera. Aquest matí s'està fent el ple de Constitució de les Corts Valencianes. València Ignasi Muñoz.
Bon dia a l'escola Valencià de Sant Llegit Francesc Colomer, de president amb els vots de PSCB, Compromís Podem i Ciutadans, 68 subpràgils, mentre que el vicepresident Prig Morera ha rebut el suport. Només de 55 diputats a les 13 de Ciutadans se n'han abstingut. La vicepresidència segona l'ocuparà el fins i tot el president de la cambra, Alejandro Juan de Mora, triat amb els 31 vots del Partit Popular. Ignasi Minuts, Catalunya, Ràdio Valencià.
La llei de l'avortament que impulsa el govern del Partit Popular s'aprovarà aquesta legislatura? Ho ha assegurat aquest matí el ministre de Sanitat Alfonso Alonso. Aquestes tardes debaten al congrés les menes plantades per diversos grups de l'oposició. Madrid, Pep Ruiz. Bon dia. Ara fa unes setmanes alguns diputats populars van trencar la disciplina de partit i van votar en compte d'una llei que troben insuficient. Avui es preveu que hi hagi unitat per fer un pas més endavant i aconseguir aprovar una reforma de la llei de l'avortament abans de les eleccions. Alfonso Alonso, ministre de Sanitat.
No creo que vaya mal de plazo, por tanto está en un plazo en el que esta modificación de la ley se va a aprobar. Salut incrementa lleugerament el nombre de recursos sanitaris per a la temporada d'estiu d'aquest any. El Pla de Salut per a l'estiu preveu que hi hagi un 5% més de llits entre juliol i setembre que el 2014. Ho ha dit el director del Servei Català de la Salut, Jose Maria Pedrosa, durant la presentació del Pla davant la Comissió de Salut del Parlament.
Esports Montserrat ja. El campió de MotoGP Marc Màrquez diu el matí de Catalunya Ràdio que veu possible la remuntada al Mundial de Motociclisme, que s'està entrenant més que mai i carrega contra els que el critiquen perquè considera que tan sols ha tingut tres curses de crisi. Només fa tres carreres que estem així a dins de la crisi i sembla que fa ja dos anys que hi som, però estem intentant a veure si ho solucionem ràpid.
Al llarg d'aquest matí i migdia, l'Espanyol i Òscar Perarnau estan ultimant els serrells per tancar la renovació del contracte del director esportiu per un mínim de dues temporades més. L'acord es presentarà aquesta tarda en roda de premsa. I aquest vespre a les 8 serà Gossa-Girona, primer partit del play-off de Sensa Primera amb transmissió de Catalunya Ràdio un quart d'hora abans. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda!
i participaran als municipis que formen part de Collserola. La de diumenge serà una activitat gratuïta, també inclourà una visita a l'Armita i a l'antiga Casa Payral. Cal fer inscripció prèviament a l'Ajuntament per participar-hi de nou a dues fins demà a divendres. La visita arrencarà diumenge a les 10 del matí des de Canginestam.
Més coses, l'audivisual Núria Piques una vida tancarà avui el segon cicle d'audivisuals de muntanya de la SES. L'atleta conduirà aquesta darrera sessió després de veure l'audivisual que repassa la seva trajectòria. Núria Piques és atleta professional en curses de muntanya i guanyadora de les Ultra Trails World Tour del 2012 i del 2014. Piques farà avui a l'Ateneu un repàs de la seva trajectòria.
Des dels inicis a l'escalada i als rides, passant per les curses de muntanya i la seva experiència alpinística. A més, també parlarà de la seva darrera experiència al Nepal, a ret del terratrèmol del passat dia 25 de març. Núria Piques serà avui a l'Ateneu, a les 8, a la sala del 50 anari, per parlar de tot plegat. L'entrada és gratuïta.
I acabem recordant buscar l'Atlètic Sant Just. Pot ser equip de segona divisió catalana aquest cap de setmana si guanya el partit contra el Martinenc. L'amater té l'avantatge del 0 a 1 de l'anada. Tot això es farà comptar amb el suport de tota l'afició per aconseguir-ho. La celebració de final de temporada de l'Atlètic, per tant, pot convertir-se en una gran festa si l'amater guanya el partit contra el Martinenc. El partit serà un quart de sis de la tarda al camp de futbol.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora amb més ampliada al Sant Just Notícies Edició migdia a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radyodesvern.com. Molt bon dia.
Som a book of matches gonna burn we're standing in the way
I'm calling on the fire brigade. Bury out the pictures and tell the kids that I'm okay. Nothing I've forgotten you'll remember me for.
Inside me you're slowly seeping from the bone Everything I cherish is slowly dying or it's gone Little shaken babies and drunkards seem to all agree Once the show gets started it's bound to be a sight to see
Gràcies per atendre'ns.
Passen 9 minuts de les 12 del migdia, aquesta tarda saludem l'advocada Sílvia Mas Mitjà amb despatx al carrer Montanya número 2 de Sant Just. Bon dia, Sílvia. Bon dia, Carme. Per parlar una setmana més d'alguna qüestió vinculada al món jurídic i avui ens centrem en temes sobre comunitats de propietaris, problemes que puguin aparèixer en aquest context, que segurament n'hi ha més del que ens pensem, no? Sí, hi ha molts tipus de problemes, des de qualsevol baralla o discussió,
que això ja aniria per la jurisdicció penal si hi hagués amenaces, insults o fins i tot s'arribés a les mans, però més aviat ho centraríem en el context de reclamacions de quantitats de diners, sobretot a la comunitat de propietaris està clar que sempre es paga
una quota per mantenir la comunitat. Hi ha una sèrie de despeses de subministraments i com pot ser neteja, llum, es paga una companyia d'assegurances i unes despeses a la comunitat i es divideix entre cadascun dels propietaris. Què passa si hi ha algun propietari que no paga aquesta quota i que potser un mes no passa res però si portes un any sense, doncs això repercuteix a la resta de propietaris perquè tothom que està pagant i després
ha de fer un esforç perquè segurament que hi ha famílies que també els suposa un esforç, doncs haver de pagar el que altres no paguen, llavors això és un problema.
Clar, perquè s'ha d'assumir si o si, no? Clar, s'ha d'assumir perquè si no, si no es paga aquella quantitat, imagina't que la companyia elèctrica ha donat a baixar la llum i es queden sense ascensor. Si hi ha famílies que tenen nens petits i van amb el cotxet o amb la compra o el que sigui, això repercuteix a la vida diària, evidentment.
El primer punt que em sembla molt important és saber a qui hem d'adreçar-nos per dirigir aquesta reclamació. Qui seria el primer pas. Hi ha un procediment establert però a la persona que ens hauríem de dirigir, estic pensant en supòsits per exemple de pisos que hi ha un lloguer.
No farem la reclamació contra la persona que està vivint de lloguer, sinó que s'ha d'adreçar sempre contra el propietari de la vivenda. Després el propietari, en el seu contracte de lloguer, pot establir si aquella cota la paga el llogater o l'assumeix el propietari. Però la comunitat de propietaris, a l'hora de reclamar, li ha de reclamar directament el propietari. Què vull dir amb això? Moltes vegades es tingui en compte que el normal
El que més es veu habitualment és que els propietaris siguin dues persones, que moltes vegades solen ser dues persones que estan casades o que són parella, que han compartit un pis a mitges. El primer pas que s'ha de fer és demanar una nota simple al registre de la propietat
sobre aquella vivenda per saber qui és el propietari. Un cop identificat, llavors aniríem a parlar quin procediment es necessita per poder preparar aquesta demanda judicial. Perquè la llei de propietat horitzontal, que és qui regula aquests tipus de procediments, regula la propietat horitzontal, les comunitats d'apropietaris,
El que ens ve dir és que tu no pots posar una demanda i reclamar. Aquest senyor o aquesta parella són propietaris i deuen 5.000 euros de la quota de la comunitat. Es necessiten i s'exigeix per la llei uns requisits.
D'acord? Primer, aquesta reclamació ha de constar l'hora del dia de la junta de propietaris. Què vol dir? Doncs que tu inicialment, prèvia la demanda judicial, has de fer aquests passos, el president i el secretari han de posar dintre de l'hora del dia, han de senyalar un dia per celebrar una junta, i l'hora del dia és on es plantegen les qüestions que s'han de tractar en aquella junta de propietaris.
D'acord? En aquell ordre del dia ha de sortir que es tractarà aquest tema. I a més es comunica que es tractarà la reclamació o es tractarà el deute d'aquest propietari i la possible i la votació de si se li reclama el via judicial. Aquesta ordre del dia se li ha de notificar
Aquell propietari ha de tenir coneixement d'aquest ordre del dia perquè si no, ja no es compleix un dels requisits, que és que tinguin coneixement. Un cop ja tenim aquest pas, es celebra el que es diu l'ajuntada de propietaris. Que aquell veí no apareix. Tu hi has notificat l'ordre del dia, aquest ja és problema seu.
però com a mínim ell ha tingut el dret a conèixer què es tractarà sobre aquest tema. I dintre de la reunió es valorarà i es decidirà la persona que porti l'administrador normalment o la persona que sigui encarregada dels comptes de la comunitat dirà que aquesta persona deu tants mesos a raó de tants diners cada mes que ha deixat de pagar i suma una quantia de deute.
Llavors el normal és que en aquella junta hi hagi l'advocat que es contractarà per aquesta reclamació. Llavors l'advocat també els informa dels passos a seguir, de quin tipus de reclamació es pot fer, com funciona el procediment judicial, qui ha d'anar...
en representació de la comunitat, en fi, dintre d'aquella Junta. I un cop se celebra aquella Junta, el secretari posteriorment lo que redacta és un acte d'aquella Junta. Doncs aquell acte que recull tots els acords i tot el que es tracta en aquella reunió, l'ha de notificar també a tots els propietaris.
Clar, aquí hi ha un aspecte molt important, que a vegades ens trobem, que a mi m'ha passat a la meva comunitat, que arriba l'administrador amb aquell acte de la Junta i la deixa la bústia de cada un. Molt important, la llei diu que notificació no és això. Notificar, segons la llei, és que tu tens un acús de rebut signat per la persona destinatòria d'aquella carta. D'acord?
amb el qual són requisits legals que a l'hora d'interposar una reclamació cal tenir molt en compte perquè potser tenim
3 o 4 documents, molt bé, i tenim tota la raó del món, però un cop arribem al jutjat, l'altra part ens diu que això no està bé. A mi no se m'ha notificat, aquí hi ha un error. Després hi ha errors que són subsanables, es poden corregir. Però si volem fer les coses bé i no perdre el temps, s'ha de tenir molt en compte. I un cop ja tenim tota aquesta documental,
i es presentaria, no estaria de més, enviar un borrofax perquè se li comuniqui que se li demanarà judicialment, tot i que ell ja ha tingut coneixement de l'acta. Perquè això també és important, si a aquella persona propietària se li ha intentat notificar i no hem tingut l'acus de rebut, tant l'hora del dia com l'acta, es penjarà el taulell d'anuncis de l'edifici. Perquè és l'única altra manera.
És com les demandes judicials o les sentències. Si tu no localitzes la persona interessada, al final es publica el boletí. El boletí, perquè si no, no hi hauria manera. Per exemple, si jo em vull divorciar i no trobem...
A l'altra part, què vol dir? Que no em divorciaria mai? Llavors aquí no hi hauria justícia ni drets. Llavors la llei ja preveu uns tipus de publicacions oficials i públiques per notificar la persona destinatària.
Estan en compte ja perquè això vol dir que ha passat 3 vegades. Hi ha persones que ho han canviat de domicili i no han comunicat o hi ha persones que ja saben quin tipus de carta estan rebent i són conscients i voluntàriament no la volen agafar. Això no es pot donar per judici de tercers.
que tenen un crèdit a favor. Un cop hem arribat a aquest punt, ja comencen el que serien les normes, els requisits i les regles del joc processals dintre d'un jutjat. Llavors, l'advocat necessitaria, depèn de la quantia, perquè aquí entraríem dintre del procediment monitori, depèn de la quantia si és superior a 2.000 euros el que reclama, necessitarem advocat i procurador. Si és inferior a 2.000 euros,
La comunitat fins i tot ho podria fer sense advocat i procurador, que a vegades els administradors s'encarreguen de gestionar-ho, és ficar la reclamació al jutjat. D'acord? Si és superior a 2.000 euros, obligatoriamente la llei diu advocat i procurador.
I també important, es posa una demanda de judici monitori, que és una demanda que en principi és bastant ràpida, perquè en aquest procediment el que diu la llei i funciona d'aquesta manera és, jo presento la demanda, se li notifica a l'altra part i un cop notificada
Té 20 dies àvils per contestar aquella demanda.
ja ha guanyat la comunitat. No hi hauria ni judici perquè et facis la idea. És ràpid en teoria si no contesten. Si contesten vol dir que hi ha una oposició, llavors es derivaria segons la seva quantia, si supera els 6.000 euros aniria per un tipus de procediment que es diu ordinari,
i si és inferior a 6.000 euros aniria per un altre tipus de procediment que és verbal. I aquí, segons el tipus, hi ha unes regles del joc que no entrarem a valorar perquè si no ho faríem aquí una classe de dret processal civil, que tampoc és la intenció, perquè estem els advocats que controlem aquests temes. Però perquè sàpiguen que hi ha diferents quanties, s'inicia pel monitor i que sol ser ràpid si no suposen, però si suposen, la qüestió important aquí és que
es desplega l'altre tipus de procediment, que tant l'un com l'altre, ordinari o verbal, que comentàvem, hi ha judici. I un cop celebrat el judici, el jutge dictarà la sentència i després vindrà l'altra part del camí, que és que si ens donin la raó, imagina't que la comunitat de propietaris té la raó,
però aquella persona propietària o els dos propietaris no tenen o més propietaris, els que hi hagi segons digui el registre a la propietat, però que aquestes persones no tinguin ingressos econòmics, no els hi pugui embargar una nòmina, després vindrà la part de la...
d'intentar cobrar aquell deute que ens ha reconegut el jutge a la sentència. Una cosa és que t'ho digui d'OK i potser no aconsegueixis el que busques. Moltes vegades, malauradament, ens donen la raó, però després costa molt cobrar. No només en aquests temes, sinó en casos on reclamen diners.
ja podria ser una pensió d'aliments o ja sigui perquè hi ha un contracte entre dues parts i una no ha pagat el preu d'alguna cosa. El handicap és com puc aconseguir que em pagui perquè si voluntàriament no ho fa i aquella persona resulta que no té una nòmina és molt complicat perquè si no té res al seu nom no se li podrà embargar res. Posa-t'hi tu després a buscar si té comptes corrents, si té saltos a les comptes corrents, demana declaracions de renta, informa de vida laboral per veure si treballa o no treballa,
Si té un subsidi, per exemple, per no treballar, que està actualment en 426 euros, pensa que per sota del mínim interprofesional no podem embargar. Això és un altre problema afegit. Aquella persona no se li pot deixar sense aquest mínim interprofesional que està entre 500 i 600.
Complicat. A veure, es demanaria també, i això ho preveu la llei, es pot embargar el patrimoni. Què seria llavors? Però clar, moltes vegades s'ha d'aplicar el sentit comú. Si jo estic reclamant un deute de 5.000 euros, no embargaré una propietat que val 200.000. Clar, tindria poc sentit. No té sentit.
Sí que el deute es pot anar acumulant, evidentment. Un cop interposada la demanda i tenim la sedència, aquest deute ja queda de per vida i evidentment, quan passen els dies, basumen interessos. Doncs si arriba un moment que el deute és de 50.000 euros, sí que es podria plantejar llavors. La llei tampoc diu quina quantia és, però se sol aplicar, i els jutges ho fan així, una mica al sentit comú. Si tenim un pis de 200 i un deute de 50,
Ho dic en resum i ràpid, no? Es posa a subhasta. Es ven per 200, 50 se la queda la comiteta de propietaris i 150 se li dona, evidentment, al propietari. Perquè aquells diners són d'ell. Clar, clar. Déu-n'hi-do, eh? És complicat. Perquè són quantitats molt altes. Clar, clar, clar.
Doncs bé, en tot cas avui hem descobert una mica més com funciona tot el tema de les comunitats de propietaris i els diferents casos que poden aparèixer. Evidentment, cada cas és un món, això en qualsevol tema, no només amb aquests, i es pot trobar la manera de resoldre-ho, però bé, en tot cas són coses que convé tenir en compte per si algú l'hi passa i moltes vegades també passa això, penses que és una tonteria i que ho resultaràs de seguida i et trobes que potser hi ha molts més passos del que ens pensem.
Moltes vegades ens trobem casos de comunitats que els propietaris que tenen aquest deute parlant. Diuen que ja pagaré, però a vegades arriba un moment que quan passa un any o dos anys... Hi ha altres persones que també ens han trobat el cas que se'ls veu aquesta voluntat. Que en comptes de pagar si tenen un deute de 2.000, potser un dia paguen o un mes paguen 50 euros.
i van pagant i evidentment això s'ha d'anar compensant i actualitzar els deutes perquè a vegades sí que hi ha una minimal voluntat, el que passa que no hi ha recursos econòmics i fan el que poden. És complicat. Sílvia, moltes gràcies. Tornem la setmana que ve amb més temes, més coses. Que vagi bé i molt bon dia. Igualment.
Just a la fusta. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes honorals o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Jóves a Sant Just, fem un caracar amb Nois de Segondeso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Fluzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Els matins de 10 a 1 s'enjusta a la ràdio, just a la fusta.
Això és espectacle.
És moment, com indica la Sintonia, de parlar de teatre amb la Maica Dueñas. Bon dia, Maica, què tal? Hola, bon dia, bona hora. He arribat a l'estiu, eh? Sí, m'ho sembla, m'ho sembla. Que bé. Jo estic supercontenta. Sí, no? Sempre no ens ho dius, eh? Que quan fa fred... Ho passo molt malament i ara revisco. És el teu moment. Sí, sí. Perfecte.
Bé, avui comencem amb una notícia que podria ser una notícia de joia, d'alegria, però que està una mica barrejada amb tragèdia o amb pena o com li vulguis dir.
Perquè resulta que el pare de la dramaturgia catalana, Josep Maria Benet i Jornet, que ja saps que a partir d'ell han sortit quantitat d'escriptors de teatre aquí a casa nostra... I de sèries també, no? I de sèries, sí, sí, ha fet una bona feina Josep Maria Benet i Jornet. Bé, doncs fa 75 anys.
Aquesta seria la bona notícia, una notícia per felicitar-lo, perquè a més a més és un home encantador. A ell li agrada que li diguin Pepito. No li agrada que li diguin Dusep, ni Jornet, ni Benet, ni res, Pepito. I és un home amable, un home proper, una persona fantàstica que quan parles una estoneta amb ell, bé, és una meravella.
Fa 75 anys, això és el bo, però el dolent, el que estava dient que és una barreja d'alegria i pena, és que té Alzheimer. Li han diagnosticat Alzheimer, aquesta malaltia tan dolorosa i tan horrible,
perquè les persones que la pateixen acaben oblidant absolutament tot. Al final ja ni mengen ni res perquè no se'n recorden. És un procés degeneratiu. Sí, és horrorós. Aquesta malaltia és molt dolorosa. Doncs bé, el Teatre Nacional de Catalunya
veient els 75 anys de Benet i Jornet i veient que li han diagnosticat el Teimer, li vol fer un gran homenatge a la sala gran del Teatre Nacional. L'homenatge serà el 16 de juny, o sigui el dimarts que ve.
a les 8 de la nit i serà un reconeixement a tota la seva carrera d'escriptor. Es farà una lectura, una selecció de fragments de textos creats durant tota la seva carrera, que fa més de 50 anys que va començar a escriure.
Podrem escoltar tots aquests testos i totes aquestes peces que s'han escollit. Per exemple es va conèixer en una obra que es deia
Una vella coneguda olor a l'any 64. Aquesta obra la vam veure al Teatre Nacional fa unes quantes temporades, però que ja havien passat molts anys des de l'any 64. I justament va rebre el Premi Josep Maria de Sagarra, aquesta obra. O sigui que ja va començar bé.
Després va venir Verneu a les Fosques, que és preciós, el manuscrit d'Alivell, ER, Premi de Teatre Nacional de Teatre, Testament, que és també magnífic, Auló, Salamandra, en fi.
No diré en totes les obres perquè 50 anys escrivint dona per molt. També, com tu deies, ha escrit molt per televisió. De fet, li van donar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2013.
no només per ser autoteatral, sinó per la quantitat de ficció televisiva que ha escrit. Va començar a televisió sent el guionista de Poblenou. Va ser l'ideador també. Sí, va ser la idea seva i va començar a escriure. Després ja va buscar gent que també escrivís, però la idea de Poblenou va ser d'ell.
Després van venir sèries com Nisaga de Poderc, també d'ell, L'Abriment d'Ombres, El cor de la ciutat, Vent del Pla... Pràcticament totes les sèries que s'han pogut veure a TV3 de sobretaula són escrites per ell. Després també una sèrie magnífica.
que es va poder veure a la primera cadena, a la U, a Mar en tiempos revueltos, que era una sèrie preciosa. Li van donar el premi d'honor de les lletres catalanes al 2013, no només per al teatre sinó per a la televisió.
Al Teatre Nacional de Catalunya, el dia 16, ho torno a repetir per la gent que volia anar-hi, a partir de les vuit de la nit, podrem escoltar la lectura d'una selecció de fragments d'aquestes obres magnífiques, amb les veus també magnífiques, perquè tothom s'ha volgut afegir a l'homenatge de Mercè Arànega, Claudia Benito, Jordi Boixaderas, Pep Cruz,
Sara Espíbul, Ana Güell, Montplans, Cesc Capinyon, David Selvas, Juiz Soler i Pau Vinyals. Tots ells estaran dirigits per la Lourdes Barba, el Sergi Vell Vell i el Toni Casares. Per tant, serà un acte preciós, perquè a més a més, després de l'acte,
hi haurà un enorme gegant pastís en 75 espelmes, evidentment, per celebrar el 75 aniversari de Josep Maria Benet i Jornet. Per això t'he dit que és una notícia, en principi, fantàstica, preciosa, però que ha estat una mica empenyada per...
Per la tristó de l'Alzheimer. L'eclipsa, en realitat, la part negativa, perquè és un cop dur. Jo vaig estar parlant amb ell fa un mes.
I la veritat és que no em vaig adonar. També segurament tot plegat és lent, no? M'imagino que està començant ara. I llavors, si l'obliden coses, però no com... Vaja, recordeu el meu nom, vull dir que... Sí, perquè no és immediata. Exacte, va molt a poc a poc o molt ràpid, però quan comença la veritat és que no te n'adones massa a compte.
Bé, doncs deixem aquest homenatge fantàstic que li farà el Teatre Nacional a Benet i Jornet el dia 16. Tots els que vulgueu anar doncs intenteu anar-hi perquè serà molt molt emotiu i molt maco.
I ara volia comentar, nosaltres parlem sempre de teatre, i volia comentar que aquest cap de setmana no cal que us en aneu a Barcelona o a l'Atrium de Viladecans o al Teatre Joventut de l'Hospitalet, perquè tenim una obra de teatre aquí molt a prop de nosaltres, de Sant Just. Concretament és una obra de teatre que es farà a l'Avents, a l'Avents d'Esplugues,
I és una obra de teatre que jo recordo amb molt de carinyo perquè vaig estar gairebé a punt de dirigir-la fa molts anys, més de 20 anys, i al final no va poder ser perquè va fallar una subvenció. Ara la porten a l'Avents, una colla de nois joves,
La veritat és que la obra val la pena de veure-la. El seu autor, Carles Alverola, sempre ha dit que aquesta obra no era un musical. Potser no és un musical a l'ús, un musical normal.
però és un musical perquè al llarg de totes aquestes històries es poden escoltar cançons que tothom té al seu record, cançons dels anys 60, dels anys 70. I bé, és una obra muntada en quinze escenes breus. La va estrenar en el seu dia la companyia valenciana Albèna Produccions, que és la companyia del Carles Alberola,
Jo vaig anar a l'estrena perquè em va convidar ell i a partir d'aquí, com que em va agradar molt, vaig dir que anés a posar-nos a veure si la podem fer a Barcelona i al final no va poder ser. La gràcia és que podem anar a veure teatre, a passar una hora més o menys i vint o una hora i mitja, que durava més o menys,
i passar-los super, super bé. De què parla aquesta obra? Doncs aquí tenim la Lúcia València, que és una de les components de la companyia, que ens podrà parlar de què parla la companyia. Lúcia, bon dia. Hola, bon dia, Maica. Com anem?
Molt bé, mira, jo et parlaré en castellà perquè soc de Madrid, però bé, jo t'entenc perfectament. Molt bé, molt bé. Som una companyia de molts llocs a més, hi ha gent que és aquí de Barcelona, de Girona, del País Vasco, jo soc de Madrid, i bé, et dic una mica de la companyia també. Com va sortir aquesta idea de fer besos de l'arberola?
Pues mira, nosotros estábamos todos estudiando en una escuela en Barcelona, media musical, y para el final de curso del año pasado, pues nuestro profesor nos propuso hacer esta obra. Nos gustó muchísimo y para este nuevo curso, pues dijimos entre nosotros, tenemos que retomarlo y volver a hacerlo y poder hacer bolos. Entonces, bueno, pues entre unos poquitos y al final nos quedamos seis de los doce o trece que éramos en clase. Pues hemos estado con el proyecto. Difícil porque es muy difícil quedar cuando, bueno, somos todos
entre 20, 25 o 27 anys, i és difícil quedar-ho, perquè tots tenim moltes coses, però, al final, ja hem aconseguit estrenar aquest sòbal, ja. La obra que ha estat del Carlos Alvarola, Besos, comença dient, quantes vegades al llarg de la nostra vida, encontrant-nos mal, no heu sentit una cançó de Perales, Django o Camilo Sexto, i us heu trobat encara pitjor?
Amigos, amigas, hablemos de amor una vez más. Aquesta és el principi de la obra. Mira, aquesta cançó de Pierre Ales sona moltes vegades. Justament, no?
Sí, sí, sí, sí. Ahí, exactamente como tú has dicho, o sea, canciones de Perales, de Diango, de Camilo Sesto, tenemos canciones de Mocedades, que, bueno, como bien has dicho en la presentación, es un espectáculo musical en sí, pero es un espectáculo que incorpora, pues eso, canciones de toda la vida que a todos nos suenan, que todos podemos cantar, incluso, pues eso, gente desde nuestra edad, a nuestros padres, nuestros abuelos, todo el mundo, son canciones que todo el mundo las conoce,
i que estan integrades, ja no només cantant, en la obra, sinó també dins del mateix text. De totes maneres, Lucía, un dia fa ja un cert temps parlant amb l'Alberola, que va venir a Barcelona i va coincidir,
Ell ens va dir que si ara es posés en marxa una altra vegada aquesta obra segurament els temes canviarien. Potser posarien el corazon partiu de l'Alejandro Sanz. Vosaltres heu fet algun canvi?
Bueno, en temas canciones sí o no, así que es verdad que sí que hemos hecho alguna adaptación de alguna cosita, no somos exactamente los mismos actores que ellos, pero en general hemos respetado bastante lo que es todo el texto y todas las canciones.
En aquesta obra parla de relacions heterosexuals, de relacions de parella, evidentment. De heterosexual, de homosexual, de lesbianes, també. Sí, un poquito de todo, de todas las relaciones. Hay muchas escenas y con algunas seguro que todo el mundo se siente identificada porque se habla de todo, de malas experiencias, de buenas experiencias, de cosas de familia, de amor, de sexo.
Lo tiene todo y en algún momento siempre te sientes identificado. Para todos los gustos. Escolta'm una cosa, jo no me'n recordo massa quan la vaig veure perquè fa molts anys i després la vaig treballar molt però ja fa més de 20 anys. Moltes vegades aquestes cançons sonen sense música de fons ni res, o sigui a viva veu.
Exacto, exacto. Y como te he comentado antes, ya no solo tenemos música, tenemos también que cantamos a capela, pero en el mismo texto hay trozos de canciones incorporadas también ya de todo, de todo que bueno, ya podréis ver si venís a verlo, claro que me gustaría mucho porque estamos muy emocionados con el estreno y todo que...
A més a més, esteu molt a prop de Sant Just, ja he dit abans que aquest cap de setmana no cal anar ni a Barcelona, ni a l'Altra Univilla de Cas, ni al Joventut de l'Hospitalet, que pots quedar-te molt més a prop de casa i veure una obra que és fantàstica, que rius molt, perquè tot i que parla a vegades de temes complicats entre la parella,
Exacto, pero siempre desde un punto de vista que nos haga reír, que nos haga recordar los malos momentos, bueno, riendo de los malos momentos que hemos podido pasar y los buenos recordándolos y disfrutando de los recuerdos. Lucía Valencia, per què no us dius el nom de la gent que interpreta aquesta obra de besos?
Sí, bueno, pues nosotros somos la compañía Exadrama, y mira, somos seis intérpretes, que es Marta Escudé, Rocío Ruiz de Arcaute, Yulia Ventura, Oriol Basols, Dani Pérez y yo, que soy Lucía Valencia. Molt bé. I la podrem veure a l'Avents, el dissabte? Al Centre Cultural de l'Avents, sí, este mismo sábado día trece, a las ocho y media, a las entradas, bueno, se compran allí mismo, que habría que estar un poquito antes, porque esperemos que haya mucha gente y que se haga cola para entrar.
És molt maco, és una obra divertida que tu passes bé per passar l'estona.
Exacte. A més, som estudiants, som joves que ens estem intentant buscar una mica més d'aquest món, que és molt difícil. Ja ho saps. I doncs, doncs, res, ens faria molta il·lusió i segur que passaríeu un bon temps. És una obra que, bé, és principalment per a adults,
És per a adults. Moltíssimes gràcies, Lucía Valencia. I ja sabeu, aquest cap de setmana, dissabte, dia 13, a dos quarts de nou de la nit, podeu veure Besos, del Carlos Alverola, a la Vents d'Esplugues, aquí al costat, per la companyia Hexadrama.
Gràcies, Lucía, fins al dissabte. Moltes gràcies, Mica. Un saludo, hasta luego.
Aquesta també sona en un moment donat de la obra. La veritat és que són totes cançons que tothom les recorda. Si et sembla farem una pincellada per a nens. Avui només porto una cosa que no és ben bé per a nens encara que
Es diuen que està recomanat a partir de 4 anys. Jo em penso que per 4 anys no ho sé, és una mica... Però vaja, ho explico. Al Teatre del Raval estan fent màgia per als nens. És un espectacle que ha tingut més de 100.000 espectadors.
la Màgia Júnior i que es considera un espectacle familiar. Ho fan els dissabtes i el diumenge i no només hi ha un mac a l'espectacle, a l'escenari, sinó que n'hi ha uns quants. Tots gent jove amb ganes i la veritat és que t'ho passes bé. Són el Nano Márquez, el Rafael Capri, el Brando i Silvana, el Pablo Superstar, la Eva, la Dama,
I bé, doncs és un espectacle divertit que pots anar amb els nens i que tu passaràs bé una estoneta, perquè a més a més fan jocs i números molt espectaculars. A mi la màgia m'atrau sempre. Sempre ho dius.
Penso que és molt difícil, perquè estàs molt a prop i no veus com ho fan. Per més que vols, no saps com ho fan. Aquest cap de setmana, el Teatre del Raval de Barcelona, Maggia Junior, un espectacle que ha tingut molt d'èxit i que porta vuit anys
rondant per tota Catalunya. Sí, sí, en èxit a Poteòsic. Per a la família, un espectacle familiar. I una altra cosa que m'ha xocat quan m'ho han explicat és que no estic parlant d'un espectacle de teatre, però es fa dins d'un cicle de teatre. Tu saps jugar al Monopoly?
Sí, hi havia jugat i tant. Jo també molt. T'agradava? No, perquè a mi els jocs de toles em costen molt. Exacte, no soc un exemple. Doncs a mi sí, a mi em feien molt llargs. M'agradava molt el monopoli i ara doncs resulta que aquest dissabte podreu jugar al monopoli al Foller del Teatre Lliure de Montjuïc.
I dius, i això per què no? Doncs això és perquè, com que ja saps que estan fent un cicle dedicat als diners, on s'han pogut veure tres obres que parlen justament del món, del diner i del món que estem creant,
Aquest dissabte, dia 13, a partir de la 5 de la tarda, al Follet del Teatre Lliure de Montjuïc, podeu apuntar-vos, si voleu, per jugar al Monopoly. Llavors hi haurà, evidentment, gent molt important.
que presidirà, diguem-ne, la taula dels jugadors. I que són l'Anna Turm Prats, que és investigadora del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu i Fabra. Després hi ha el Christian Fons Roser, que és professor d'Econometria. I bé, doncs, aquests dos economistes, que són economistes tots dos, doncs estaran supervisant els llocs del monopoli.
i què es podrà fer allà. I a mi m'ha semblat una idea molt original, la veritat, perquè després, evidentment, que acabi la partida, els que saben d'economia donaran, no sé si donaran un premi al que heu fet millor o justament parlaran una mica del que passa realment avui.
M'ha semblat molt interessant. És una bona idea, també és la manera de fer participar al públic. A més, a jugar al Monopoli és fàcil. Almenys ho podem enganxar. Després hi ha estratègies. A mi m'agradava molt, però sempre sortia perdent. O sigui que jo d'economia no ho veig gaire bé.
Tornem al Teatre Raval perquè hi ha dos nous espectacles a la programació de juny. Saps que el Teatre Raval ja fa un parell o tres de mesos, en comptes de fer una obra de teatre d'una hora o una hora i mitja de durada, una obra amb diferents actors, ara estan fent això que es porta molt, que som monologuistes.
Sí, és veritat. I en aquest cas hi ha dos nous espectacles que s'han afegit a la programació d'aquest mes de juny, que són Sonrisses a la Carta i per al Cu de la Impro. Bé, també s'està fent 50 Sombres d'Andreu, que ja porta bastants mesos fent-la i que està tenint molt d'èxit.
Les dues noves, per al C de l'impro, ho faran els dissabtes a les 12 de la nit. Em penso que és una hora, una mica canalla. Una mica, ja deuen buscar alguna cosa concreta. Per això dic a les 12 de la nit. La durada és de 75 minuts. El espectacle és en català i castellà.
I serà un humor i una risa una mica pujada de to, que per això ho fan a aquesta hora. Però de veritat està bé, perquè a lo millor
Tu te'n vas a sopar sense pressa, dones una mica de passeig i al final a les 12 dius anem a casa o anem a riure una estona. I llavors pots anar a riure una estona i veure aquest espectacle de Paral C de la Impro.
és l'Andreu Casanova, el Roberto David García, el Rocío Gutiérrez i el Manu Guerrero, que són realment els que fan aquesta funció i una funció una mica... no, jo diria molt, molt diferent, perquè diuen que no hi ha assajos previs, cosa que a mi m'al·lucina, i que no tenen guió.
Per tant, jo suposo que si vas un dia pot ser fantàstic l'espectacle i si fas un altre, a lo millor no és tan fantàstic. Podria ser, no? Clar, clar, clar. I bé, aquest és un d'ells. I després de l'altre són risses...
a la Carta, que es farà els divendres a les 23 hores, a les 11 de la nit, tardet, i el diumenge a dos quarts de 7. Aquesta obra és també una obra sense guió,
el públic té la veu i el vot i a partir del públic es desenvolupa l'espectacle. És l'Albert Boira, que és un mestre de la improvisació.
És un home que ja ha fet unes quantes d'aquesta mena de monòleg d'humor. Va fer Raro tu, després el Club Capitol va fer el Follamigues. Bé, ha fet unes quantes d'aquesta mena. De totes maneres, a mi em fa una mica de por el fet que ni estigui assajat ni hagi guió.
Clar, clar, perquè pot sortir molt bé el que dius tu. Exacte. I després també volíem comentar que el Teatre Goya de Barcelona aquest any, dins de la programació del mes de juliol,
es podrà tornar a veure la partida. La partida és una obra molt bona. La partida va ser l'espectacle més vist al Grec de 2014, l'any passat, i ara torna al Goya a partir del 8 de juliol. Estarà quatre setmanes.
És una obra coproducida per al Teatre Romea, on la van fer l'any passat, i al Festival Grec de Barcelona. És una partida de pòquer que serveix una mica d'excusa per veure una sèrie d'homes
amb els seus problemes, amb les seves dèries... És una mica parlar de com són els homes, en aquest cas. Està dirigida fantàsticament per al Julio Manrique i, curiosament, ha passat un any però serà al mateix repartiment, que això és difícil. Però com que ara les coses estan en vaques flaces,
Serà el mateix repartiment, per tant estarà el Ramon Madaula, el Andreu Benito, el Joan Carreras, el Marc Rodríguez, el Andreu Tarber i l'Oriol Vila. Quatre setmanes per veure aquesta obra de la partida, si no l'heu vist, perquè realment val la pena.
surten moltes coses. És un menjador de la cuina d'un restaurant, te'n recordes? Sí, sí. I surten molt... Però parlen de la vida en general. Sí, parlen de la vida en general. Parlen de moltes coses, d'un fill amb problemes, del pòquer... Sí. Parla una mica de l'amistat, de la lleialtat, també parla, de l'èxit, el fracàs... És una obra molt, molt bona.
i està molt ben interpretada. I a part que va tenir un èxit de públic apoteòsic, perquè va ser el espectacle més vist del Grec 2014, és que va tenir un èxit de crítica, que això és difícil, que el públic i la crítica es posin d'acord. Doncs en aquesta ocasió es van posar d'acord. I recordeu que comença el dia 8 de juliol i estarà quatre setmanes al Teatre Goya, la partida.
Perfecte, molt recomanable. Què més? N'hi ha una cosa que ha vingut de Madrid i que estan fent el Versus i el títol de la obra em fa gràcia perquè... Mi relación con la comida.
Ah, és una obra de teatre, eh? És una obra de teatre, sí. No estem parlant de llibres. No, no, no, mi relación con la comida. És un monòleg. És un monòleg que va estar a Madrid, penso que vuit mesos, en cartell, amb molt, molt d'èxit d'espectadors. És un espectacle de l'Angélica Lindell.
I bé, doncs és un espectacle que parla una mica de la cruesa de la pobresa que tenim molt ara, de les diferències de classe, dels feixismes, dels genocidis. Bé, és una obra d'orilla, dura.
però penso que està bé perquè s'ha de parlar d'aquestes coses que són importants i que a vegades no volem ni parlar-ne. I després recordeu que a la Villarroel encara estan fent, i és una obra que val la pena, a distància 7 minutos.
A distància de 7 minuts acaba el 20 de juny. Per tant, està punyat de dia 10. I és una obra que, curiosament, està feta per dos actors d'aquí, però que treballa molt, molt més a fora que aquí a Catalunya. És Titxiana Teatre. La història, una mica, és d'un jutge,
que torna a casa del seu pare i a partir d'aquí comencen els problemes, comencen les converses i comença a desenvolupar-se una història que és molt interessant i que, a més a més, està molt i molt ben interpretada. I recordeu que s'acaba el dia 20 de juny, que ja queda tot, distància 7 minutos a la Villarroel.
Molt bé. I després, si vols, si tenim temps, ja no tenim temps. No, no, volia comentar el grec, però... Ho deixem per dir ous que ve. Sí, ho deixem per dir ous que ve. I així fem amb calma. L'únic que volia comentar, perquè vagin pensant, és els descontes, que n'hi ha molts, si et sembla. Per al grec, nens, tenim descontes per tothom. El 50% per menors de 16 anys,
Les que agafes al les minut, 3 hores abans que comenci l'espectacle si hi ha entrades, pots anar a comprar-les i et costen el 50% menys, el titular del carnet de família nombrosa, la família monoparental i el titular de la tageta rosa.
Tota aquesta gent, tot aquest que he dit, tenen el 50% de descompte. I després el 25% de descompte el tenen els menors de 25 anys, ja no ens pilla a nosaltres, els millors de 65 i persones amb l'atur.
Aquests tres que he dit ara tenen el 25% de descomptat. I si sou titulars del carnet de les biblioteques, podeu tenir el 20% només per tenir el carnet de les biblioteques. Molta gent el pot tenir. De totes maneres la setmana que ve ho tornarem a recordar perquè val la pena aprofitar-se del que tenim, del carnet o del que sigui. Fins la setmana que ve.
Dos minuts i arribem en punt a la una del migdia. Així tanquem el just a la fusta d'avui dijous 11 de juny i ho fem agraïn a la gent que l'ha fet possible. A l'Andrea van els serveis informatius i a la producció del programa, al Carles Hernández i a la previsió del temps. Avui hem tingut també la visita dels alumnes de quart de l'escola Montseny d'aquí a Sant Just. També hem parlat amb Soledat Sants, director del Carràu Blau, que avui inauguren exposició. Hem fet tàrtulia amb el Pere Oliver, l'Ina Santabàrbar. Avui no l'hem tingut, però sí, a la Joan el Garra, a la Montse la Rea,
i el Jordi Agulló hem parlat de dret amb la Sílvia Mas Mitjà, l'advocada que tenim també cada setmana, i de teatre amb la Maica Dueñas. Des de les deu us ha parlat Carme Averdó i tornarem demà amb moltes més coses, com cada dia de deu a una. De seguida arriba l'Andrea Bernou als Cinsos Notícies, edició migdia. Que vagi bé, bon dijous.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja us sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. És l'1, bon dia. Tot seguit les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
L'audivisual Núria Picas una vida tancarà avui el segon cicle d'edivisuals a muntanya de les Sees. L'atleta i corredora de muntanya continuarà aquesta darrera sessió després de veure l'edivisual, que repasse la seva trajectòria. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'Edició migdia d'avui dijous, 11 de juny. En titulars, destaquem altres qüestions de la jornada.
Els alumnes del Carrà Oblau exposen la vagoneta als treballs que han fet aquest curs. Avui tindrà lloc la inauguració oficial amb autoritats al consistori i tothom que vulgui assistir-hi i els artistes faran de qui és per la mostra.
Dissabte es triaran a Can Ginestar els millors fotògrafs catalans de l'any. La Grupació Fotògrafica Sant Just i la Federació Catalana de Fotografia organitzen la sisena revetlla d'estiu de fotografia que plegarà més d'un centenar de fotògrafs darrere del país. I l'Escola Montseny ha visitat Ràdio d'Esvern. Els alumnes de quarta primària han visitat avui les instal·lacions de la ràdio per conèixer com hi treballem i per explicar-nos en què consisteix el seu projecte d'Escola Verda.
Bon dia a l'audivisual. Núria Piques, una vida, tancarà avui el segon cicle d'audivisuals de muntanya de les Seas. L'Atlete Corredora de Muntanya conduirà aquesta darrera sessió després de veure l'audivisual que ha repassat la seva trajectòria. Sant Just Notícies.
Núria Picas és atleta professional en curses de muntanya i guanyadora de les Ultra Trail World Tour del 2012 i 2014. Ha corregut muntanyes de tot el món, en curses d'entre 80 i 168 quilòmetres. Picas va començar a córrer i escalar per Montserrat, gràcies a la seva família. La corredora ha explicat a la Penya del Morro com van ser aquests inicis.
i trato d'explicar-ho en el meu audiovisual. D'on vinc, d'on provinc, d'una família muntanyera de Manresa, vaig començar a anar a la muntanya visitant Montserrat, els hostes em van ensenyar a escalar, a córrer una mica, i a partir d'aquí faig contractar el que és tota la meva vida, fins arribar a guanyar el campionat del Món d'Ultra Trails l'any 2012, i ara a repetir amb l'Ultra Trail World Tour el 2014.
L'audivisual Núria Picas Una Vida farà un repàs de la seva trajectòria des dels inicis a l'escalada i als raits passant per les curses de muntanya i la seva experiència alpinística. Als anys 2012 i 2014 va proclamar campiona del món després de finalitzar, entre altres, curses tan mítiques i intenses com la Transvolcània, Cavalls del Vent, la Trans Gran Canària i l'Ultratrell del Montblanc. Curses d'entre 80 i 168 quilòmetres i en ocasions de més de 24 hores que requereixen d'una gran preparació física i mental.
Totes elles, com et dic, són cursos de llarga distància, d'entre uns 80 quilòmetres i 168, cursos que requereixen estar preparat tant a nivell físic com mental, i aquí sí que a la meva xerrada explicaré una mica aquests trucos, com em preparo, quin és el meu entrenament diari, el tipus de menjar, com gestiono una carrera tan llarga que a vegades sol durar més de 24 hores. La sessió d'avui amb Núria Picas a l'Ataneu