Eliminacions 7 als Premis Butaca de Teatre i Arts Escèniques. S'entregaran aquesta nit al Teatre Principal de Barcelona. Catalunya Informació. En esports, el Barça viatge aquest matí cap a Xipra, on demà Leo Messi té a l'abast un altre rècord, el de màxim golejador a la Champions. Juguen al camp de l'Apoel de Nicosia. A la sortida, el director esportiu, Antoni Zubizarreta, ha tret ferro els xiulets que va rebre dissabte per la seva gestió.
I a la segona divisió de futbol, el Girona Mantel Colideratge va guanyar 2-0 al Recreativo de Huelva. El Sabadell va destituir el tècnic Miquel Olmo. Sergio Lovera és per fila com el seu substitut. Avui últim partit de la jornada de primera entre el Granada i l'Almeria.
I pel que fa el temps, comencem setmana amb cel ennubolat, que continuarà així tot el dia, i amb algunes clarianes a les comarques centrals i punts de les comarques de Barcelona. Temperatures molt suaus, pluja, feble, al nord de les comarques de Girona, prepirineu i a l'interior de les Terres de l'Ebre. Fem repàs de temperatures 12 graus a Lleida, 15 a Girona, 17 a Tarragona i 19 a Barcelona.
Justa la justa.
Molt bon dia passant 5 minuts de les 10. Aquesta no comença el Just a la Fusta d'avui, dilluns 24 de novembre.
Comencem el just a la fusta d'aquest dilluns de seguida parlant de les notícies més destacades del municipi. Amb l'Andrea Bueno també amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través del recull de premsa. Parlem, per tant, dels temes més destacats en portades. També ens fixarem en entrevistes interessants, notícies internacionals, esports, cultura i una mica de tot.
Parlarem del temps també en aquesta primera hora amb el Carles Hernández de Rius per saber què és el que ens espera els propers dies després d'aquestes temperatures altes d'aquest cap de setmana que continuen, es mantenen també aquest matí.
A les 11.10 parlarem amb la tècnica de medi ambient de l'Ajuntament Dolors Moreno per parlar de diferents activitats que es fan aquesta setmana. És la setmana de prevenció de residus. Diferent d'artulia d'actualitat a partir de dos quarts de dotze amb la Carme Amador, el Vicenç Riera, el Josep Codergla, el Mirabedell i en Carles Bass.
A la tercera hora parlarem amb la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justens, i tindrem, com que és últim dilluns o més, la segona càpsula de l'espai, de l'espai de lliure creació. Aquestes col·laboracions que fem amb aquest centre avui serà la segona. A partir de la idea següent, diuen que la distància és el olvido. És tot plegat per parlar del centre, de la perifèria i de l'art, i en revistarem l'artista Jordi Rocosa.
I acabarem parlant d'economia amb el Manel Ripoll, com cada dilluns. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
I comencem saludant a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar de notícies Sant Justenques, avui parlem primer de tot de la Setmana de Prevenció de Residus. Sí, Sant Just s'afegeix a la celebració d'aquesta setmana, que es comemora fins al dia 30 de novembre, fins diumenge. Aquesta setmana, per això, el municipi acull diferents activitats de conscienciació sobre el malbaratament d'aliments i sobre la reducció de residus.
Un dels projectes més desacats es presenta aquesta tarda, també coincidint amb la celebració de l'any europeu contra el malbaratament d'aliments, que se celebra aquest 2014. Es tracta del projecte a Sant Just, l'escola Cuina, Menja i Aprofita, i consisteix en evitar el malbaratament alimentari a menjadors escolars i a l'hora ajudar famílies amb dificultats econòmiques. L'impulsa el Servei de Medi Ambient i es planteja com una prova pilot a dues escoles del municipi, són l'escola Montseny i l'escola Bressol Municipal Marrex.
En concret, la iniciativa consisteix en recollir els menús excedents de la cuina de les escoles i repartir-los entre famílies que estan apuntades al programa d'aliments, per tant, amb pocs recursos. D'aquesta manera, s'evita el malbaratament d'aliments als centres i s'ajuda a persones que tenen dificultats econòmiques.
Aquest projecte es presentarà aquesta tarda a Sant Just al Centre Cívic Salvador Espriu a dos quarts de sis de la tarda. I també en el marc d'aquesta Setmana Europea de Prevenció de Residus, dimecres i dijous, es farà un taller gratuït d'embolcalls amb patchwork a càrrec de solidància. Amb petits retalls de roba i també amb un plàstic resistent es crearà un recipient reutilitzable per portar entrepans. El taller de dimecres serà a dos quarts de set de la tarda al Centre Cívic Joan Maragall i dijous, a la mateixa hora, dos quarts de set a l'espai Mas Lluí.
Si esteu interessats, les inscripcions les heu de fer directament als dos equipaments o truquen a l'Ajuntament al 93 480 4800. Molt bé, doncs és la primera notícia del dia. En parlarem també d'aquí una hora amb Duros Moreno.
Però també tenim més qüestions, Andrea, perquè demà és 25 de novembre i és el Dia Internacional contra la Violència Masclista. Sí, a Sant Just, de fet, els darrers dies han fet diferents activitats per conscienciar tothom sobre la gravetat d'aquest problema social. Al Casal de Joves es va poder veure una mostra sota el títol Amor, que feia reflexionar el jovent sobre les relacions de parella, i ahir més de 700 persones de tota la comarca van participar de la segona marxa del Barç Llobregat contra la Violència Masclista. Des de diferents municipis, entre ells i Sant Just,
Van arrencar una sèrie de marxes reivindicatives per l'erradicació total de la violència i l'acte central va tenir lloc al Parc Torreblanca. Demà seguiran els actes de commemoració del 25 de novembre a les 7 de la tarda des de fa uns anys. Com? Des de fa uns anys, davant de l'Ajuntament es farà un acte reivindicatiu amb la lectura del manifest.
i lectures musicades i teatralitzades amb alumnes de l'institut i membres de Just Teatre. I l'acte no s'acabarà aquí perquè des d'allà arrencarà una marxa a peu amb batucada a càrrec del drac de Sant Just fins al casal de joves. Allà es farà una actuació de petit format del grup de joves de teatre social de l'equipament i també es projectarà el documental El tren de la libertat que tracta sobre la llei de l'avortament que volia tirar endavant l'exministre de justícia Alberto Ruiz Gallardo. I d'aquesta manera Sant Just s'assuma.
a la celebració del 25 de novembre. Molt bé, doncs serà demà dimarts. Ens anem amb una altra qüestió, amb una última notícia, perquè parlem del Mercat de Nadal, que serà aquest cap de setmana, Andrea. Sí, hi ha augmentat el nombre de paradetes que hi participaran. 150 parades en total s'instal·laran a la plaça Camuapa, 25 més que l'any passat. Al Mercat de Nadal de Camuapa es donaran cita a totes aquestes parades de comerços, artesans i serveis locals, amb l'objectiu de mostrar i oferir els seus productes al públic.
L'esdeveniment arriba ja a la seva quarta edició i l'organitza la Unió de Botiguers i Comerciants. El mercat de Nadal donarà el tret de sortida a les activitats de Nadal a Sant Just. A banda de poder conèixer i comprar els productes de comerços i artesans del municipi, també hi haurà moltes activitats familiars, com ara tallers, un cagatió per als nens i nenes i un trenet que farà voltes pels carrers del poble.
A més, repetirà l'espai dedicat a la salut, un espai on es faran activitats de prevenció, promoció i atenció de serveis públics i privats, i també en el marc del Mercat de Nadal, aquest cap de setmana es farà l'encesa de l'enllumenat nadalenc, que a més anirà acompanyada d'una actuació feta per nens i nenes i organitzada per l'associació Amics del Barri Sud. Ja es farà, per tant, aquest cap de setmana, més d'hora que altres anys, o no?
La veritat és que ara no ho recordo. No sé, ja el novembre s'enjust? La veritat és que no me'n recordo, ara no ho facis dir, però probablement. L'any passat diria que es va fer a principis de desembre, ara no estic segura. Sí, jo crec que sí, que sempre era com allò, les portes de la Puríssima i tot plegat. Diria que no es va fer en el mercat de Nadal de l'any passat, per tant sí que es fa aquest any una mica abans.
quedarà ben arrodonit, això sí. Home, sí, i a més també podrem començar, podrem utilitzar el mercat com per començar a tenir idees, a veure si ens inspirem per fer regals. Exacte. Doncs sí, aquest cap de setmana s'encén l'enllumenant Nadalenc, per tant... Jo hi som, Andrea. Home, avui és 24. És veritat. Un mes just. Encara queda un mes, però sí, sí, sí. Un mes directe per entrar en totes les festes. Un mes.
Bé, en tot cas, això serà el cap de setmana i demà també parlarem amb la presidenta de la Unió de Botigues i Comercià, en Júlia Durán, per parlar de com serà tot plegat. Parlem de seguida de més notícies a nivell més general, rebassem com sempre els diaris d'avui abans, però el que fem cada dia també a aquesta hora és posar una mica de música aquest matí de dilluns. Avui ens anem amb una novetat...
Una curiositat que aprofitarem per després lligar amb una altra qüestió. Parlem de Father John Misty. No sé si el coneixes, Andrea. No, que és un noi cantant. Sí, és Joshua Tillman, que formava part de Flip Foxes.
i que publicarà el seu segon disc el proper mes de febrer. Ho va anunciar fa uns dies i va aprofitar la seva presència en un dels programes més vistos als Estats Units per debutar amb la primera de les 6 cançons que es diu Born in the USA.
Jugant una mica amb el de Bruce, però en lloc de Born, wow. Diu que el que fa és ensenyar el tràiler del seu nou disc, que es titularà I Love You, Honey Dear, i que és un minut d'instantànies, o sigui, de diferents fotografies, del que sembla, doncs, una vida, el so de dues de les cançons del seu nou disc, com serien When You're Smiling and Ascribe Me, i
Holy shit. I bé, ells diuen des d'Indispot que és veure-ho i morir una mica d'enveja, la veritat. I és això que sentíem, eh? És aquesta barreja instantània ràpides, a més a més, eh?
De tota manera, jo crec que si algú fa això amb la seva vida, també, perquè són moltes fotos de casa i d'estius i viatges, i algunes, tothom, si fa un muntatge tan ben fet i tan bonic, segur que també genera aquestes sensacions. En tot cas, és només un minut, per tant, el que fem és quedar-nos amb un tema de Father John Misty, però del seu primer disc, a l'espera d'aquest segon que arribaria el febrer. Ens anem a buscar una mica aquests primers. No sé per què se sent tan entretallat, oi? Aquesta cançó així.
Li costa arrencar. Ara hem portat el silenci. A més a més, també es pot sentir a través de Spotify aquest tema sencer, aquest Board in the USA, que són 4 minuts 22. Per tant, no és del primer dia, sinó que és ja l'avançament del que sortirà el febrer. Estupendo.
How many people rise and say My brain's so awfully glad to be here For yet another mindless day Now I've got all morning to obsessively accrue
I'm a small nation of meaningful objects and they've got to represent me too By this afternoon I'll live in debt By tomorrow be replaced by children
How many people rise and think Oh good, the stranger's body's still here Our arrangement hasn't changed Now I've got a lifetime to consider all the ways
Fins demà!
Just a little...
Bored in the USA Oh, just a little Bored in the USA Save me, white Jesus Bored in the USA Oh They gave me a useless education Bored in the USA
Subprime loan Craftsman home Keep my prescriptions filled Now I can't get off But I can kind of deal With being bored in the U.S.A.
Bored in the USA
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concedir al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
6 minuts i dos quarts d'11, moment de parlar d'actualitat més general amb l'Andrea. Bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. I ens fixem, com sempre, en les portades dels diaris, en el tema principal d'aquest matí, Andrea. Doncs avui també és en clau política, ens parlen del dret a decidir i també tenim un protagonista que és Josep Antoni Duraní Lleida. El diari ara llegim durant la lluny del bloc per la independència. Construïm, activa una plataforma per contrarrestar l'esquerra alternativa.
El procés proclama que hi ha vida més enllà del debat sobiranista i pel que fa a les plebiscitàries diu que Unió està dividida per com es posiciona davant del pla d'Artur Mas. És la notícia més destacada al diari Ara en portada. A La Vanguardia també llegim que durant vol que la política se centri en el benestar social. El líder d'Unió diu que hi ha vida més enllà de la independència i el social cristià presenta una nova plataforma de debat, que és aquesta plataforma que dèiem Construïm.
Per últim, el periòdico ens diu Durán llança la seva opció de centre, presenta la plataforma Construïm per donar resposta al final del cicle polític. I avui el tema del dia de fet al periòdico també va en clau política. Llegim, Junts no sumen, perquè el Jessop ha fet el baròmetre de tardor pel periòdico. Llegim que Convergència Democràtica i Esquerra obtenen menys escons en una llista conjunta que s'hi van separats. I Podem seria la primera força a Catalunya en unes eleccions legislatives espanyoles.
Molt bé, actualitzem la informació ara a través dels digitals i parlem de què és el que ens diuen també d'aquest matí, la Vanguardia, que ens obre encara amb Durant, que reclama que la política es centri en el benestar social. És el tema amb què encara obre aquest digital. Després ens diu que el top 10 de la investigació científica a Espanya passa per Llobet, Baselga i Estellels, investigadors biomèdics més citats, de fet, en la literatura científica.
I el ministre de Justícia, que diu que l'encaix de les comunitats a Espanya és revisable amb consens.
A l'Ara.cat llegim primer de tot declaracions de Felip Puig. Ha dit aquest matí que està preparat per deixar pas. Només hi ha una o dues persones imprescindibles. El conseller d'Empresa i Ocupació i membre de la direcció de Convergència defensa que una llista conjunta és la millor de les opcions.
I d'altra banda, també destaquen una qüestió d'aquest matí, des d'aquest diari, referent al que va passar dissabte al Camp Nou, aquesta xiulada que es va fer el president del Barça i el president esportiu, Josep Maria Bartomeu i Antoni Zubizarreta. La xiulada va ser un missatge tan net com cruel. Messi és imprescindible, però vosaltres no. És una mica l'anàlisi que fa aquest diari del recull de premsa d'articles d'opinió d'aquest dilluns.
I ens anem a l'altre 24, Andrea, que no sé si ho has vist però ha renovat el seu portal, ara és un portal compartit amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és a dir que també hi trobes accés fàcilment a Catalunya Ràdio i també a TV3 o altres canals d'aquesta corporació i canvia una mica el disseny de tot plecat.
i obren amb una gran notícia ben destacada, que és que Puig creu que durant acabarà convencint-se que la independència és l'últim camí, és l'únic camí, és com titula avui el 3-24, tot i que també ens diu que Netanyahu vol declarar Israel a estat jueu. El govern de Netanyahu aprova un polèmic decret per definir Israel com a estat jueu.
I dos apunts més per tancar. Arrenca la pròrroga del pla PIB per retirar els cotxes vells i després que el govern canari lluitarà en tots els fronts per evitar les prospeccions a l'arxipel·la. Que és curiós el portal, eh? Jo estic més centrada en el tema del disseny. Li faré un cop d'ull, després a veure com...
Sempre passa quan hi ha canvis, però primeres ens sorprenen i no sabem... En fi, ens anem amb més qüestions d'actualitat que tenim ara també a través de les portades. Si mirem les imatges del dia. Doncs avui l'urbanisme és la protagonista en format fotogràfic, podríem dir-ho així. Al diari ara, per exemple, veiem una imatge del Barcelona World. Diu que preveu un estadi cobert. Veiem en portada del diari ara una imatge de com quedaria...
Aquest centre, a Peremonte, encara busca socis per al complex i a l'espera que s'aprovi el pla director planeja construir un pavelló esportiu circular i oferir 10.500 places hoteleres i 9.000 les curabutxaques. Veiem aquesta planificació urbanística.
en portada del diari ara. I al periòdico veiem una imatge de Barcelona, una imatge aèria de Barcelona, en concret de l'àrea del Mercat de Santa Catarina. Veiem aquestes teulades també molt colorides en portada del periòdico. El pulmó verd dels terrats llegim. L'Ajuntament de Barcelona dissenya un pla per recuperar l'ús ecològic de la denominada cinquena façana. És el més destacat en format fotogràfic al periòdico. I per últim, la Vanguardia ens ofereix avui més imatges. Una de les més destacades, si més no, la més destacada
A la portada és l'arcabisbe de Granada demanant perdó pels abusos. Francesco Javier Martínez, l'arcabisbe de la ciutat, va demanar ahir perdó pels escàndols que afecten l'Església i en particular la seva arcidiócesi, en què alguns sacerdots han estat denunciats per presumptes abusos sexuals. L'arcabisbe, i és aquesta la imatge de portada, es va prostrar davant l'altar major de la catedral amb el solideu violet al costat de diferents sacerdots.
per intentar reconciliar-se amb els seus fidels. I d'aquesta manera s'hi va estar uns minuts davant de l'altest tirat a terra demanant perdó per aquests abusos. També veiem una imatge de Benjamin Netanyahu, ara en parlarem en clau internacional, que presenta la llei que defineix Israel com un estat jueu.
I dues imatges en clau esportiva. D'una banda, la cursa John Buen, que va congregar ahir a Barcelona més de 13.000 corredors, una cursa que impulsa Mundo Deportivo, i per això la veiem també a l'Avantguàrdia en portada. I per últim, a l'Avantguàrdia, veiem una imatge de Lewis Hamilton amb la bandera del Regne Unit. Llegim Hamilton obté el seu segon mundial de Fórmula 1.
Doncs són les imatges del dia. Ens fixem ara d'anar a més consultats digitals.
I comencem pel diari ara on el més vist és que el CNI, la Moncloa i la Casa del Rei o les Vegas Sants són els desmentiments que van aparèixer arran de les declaracions del petit Nicolàs. És el més vist i el segon tema també va lligat amb tot plegat declaracions que va fer dissabte a la nit. Tinc material molt sensible i si el trec hauria de dimitir molta gent. Si en passa alguna cosa va dir tot sortirà a la llum.
I el tercer tema més consultat és el jutge Vidal, que suggereix que Alemanya o Israel podrien finançar un estat català. El 3-24, el més llegit, un home que es penja de la façana de la pedrera amb símbols nazis i missatges en contra de l'avortament. La segona qüestió, un terratrèmol que va sacsejar al centre del Japó i, en tercer lloc, que recuperen una planta que es considerava extingida a Catalunya.
Obrim ara pàgina internacional, Andrea. I cap on anem? I ens n'anem primer de tot a parlar d'Israel. Ho deies en portada i també ho comentàvem en format fotogràfic. El govern israelià, presidit per Benjamin Netanyahu, va aprovar ahir un controvertit projecte de llei, conegut com la llei de nacionalitat, que defineix l'estat israel com estat jueu o, com va expressar el primer ministre, l'estat nacional del poble jueu.
A l'avantguarda llegim que la votació a l'executiu va ser precedida per una batalla política i legal en la qual el líder dretar israelià s'enfrontava a viva veu amb diversos ministres del seu govern. De fet, el fiscal general del govern va criticar. No és adequat que el govern aprovi una llei així.
A Israel, deia Netanyahu, hi ha igualtat individual per a tots els ciutadans, però el dret nacional només està reservat per al poble jueu. És el que va declarar el president d'Israèlia en obrir la tempestuosa sessió del Consell de Ministres. El projecte de llei es va aprovar amb 14 vots a favor dels partits dretants i hi va haver 7 ministres en contra. Pel que fa a la controvèrsia, en aquesta qüestió llegim a l'avantguàrdia que el projecte de llei anteposa el caràcter jueu de l'Estat al de democràtic.
És un dels temes més destacats avui en clau internacional. Ho llegim a tots els diaris. Ara hem comentat aquesta informació de l'avantguàrdia. I ara parlem un dia més de l'estat islàmic i del terrorisme jihadista. I ens anem al periòdico perquè, de fet, també ho trobem en portada i és un titular que m'ha sobtat.
Hi ha un reportatge al periòdico que es titula Jihadistes contra Matrix i és que sembla ser que l'estat islàmic fa servir pel·lícules i videojocs per reclutar joves d'Europa. Diu al periòdico alguns experts ja els han batejat com a jihadistes Matrix o jihadistes de Playstation.
Sota aquestes cridaneres denominacions radica l'intent de posar nom a una nova onada de jihadistes que té molt poc a veure amb els seus antecessors. El look dels jihadistes, diu el diari, d'avui respon al patró següent, cabells llargs i embullats, cinta al cap i roba de combat. Res a veure amb les imatges de llargues barbes i cabells curts dels seus antecessors. Un comandament policial comenta al periòdico, els nous jihadistes es vesteixen com si fossin personatges d'un videojoc.
o de guerra i, de fet, això forma part d'una de les conclusions del Centre de Prevenció contra les Derives Sectàries vinculades a l'Islam, una organització que ha portat a terme una investigació amb desenes de famílies, els fills els quals s'han desplaçat al Jihad, a Síria o l'Iraq.
L'informe descriu la formidable i complexa maquinària de propaganda posada en marxa per l'estat islàmic per captar centenes de joves de tota Europa. Una de les conclusions d'aquest informe es refereix a l'ús intensiu de coneguts videojocs, com poden ser l'Assassin's Creed o el Call of Duty, i de pel·lícules com Matrix o El senyor dels anells, com eines de captació.
Els propagandistes saben que molts dels joves els quals pretenen captar tenen un coneixement molt limitat de l'islam i de l'àrab i per això, abans que un llarg discurs d'Aiman al-Zawahiri és més senzill arribar-hi amb pel·lícules i videojocs que coneixen bé com aquestes que comentàvem. L'utilització d'extractes de màtrix, com dèiem, és habitual, d'aquí el nom de...
d'aquests jihadistes. Al film, per exemple, un jove és contactat per un grup de resistents que li fan descobrir que el món en què viu no és altra cosa que un món virtual on tot està manipulat d'aquell matrix. Aquests purs creuen que Morfeu, que aquí seria el califa Abu al-Baghdadi, és l'escollit per alliberar la humanitat d'aquest jou. Els reclutadors fan servir aquesta idea
I també juguen amb la pel·lícula El senyor dels anells. Segons el periòdico, altres pel·lícules que són servis són aquestes, de la iconografia de la qual es fa un gran ús, com ara L'ull de foc o Les dues torres. Doncs, Déu, és el que tenim avui en clau internacional.
Passen 5 minuts de dos quarts d'11, moment per la informació esportiva, ens fixem en què ens diu avui la premsa esportiva i el protagonista és Messi. L'esportiu diu, recordarem el teu nom, a la imatge Messi celebrant un dels gols d'aquest cap de setmana, en 269 partits, 289, perdó, ha fet 253 gols, 3 pòquers, 17 hat-tricks i 53 doblets.
Messi, que per a tots els elogis, com a llegenda viva del món del futbol amb només 27 anys, ho llegim avui a l'esportiu.
El Mundo Deportivo tria una foto de Messi dressant-se amb Puyol. Leo torna l'alegria al Barça, també és com titula aquest diari, diu que reuneix mèrits i li sobra qualitat per aspirar per cinquè cop al prestigiós trofeu, que és la pilota d'or, perquè també és com titula el Mundo Deportivo Messi pilota d'or amb una foto d'aquest trofeu. Diu que després de batre el rècord de Zarra ara va per el de Raül a la Copa d'Europa.
i l'esport que diu Messi, la llegenda. A la imatge, doncs, trien Leo Messi, vestit del Barça, i amb una de les pirotes clàssiques del futbol, diu el millor futbolista del món, continua fent història al Barça.
És la informació esportiva d'aquest matí. Ens anem ara cap a les contraportades.
Comencem per la del diari Ara, on avui tenim l'article setmanal de Carme Colomina, titulat aquest dilluns El bo, el lleig i el dolent. Andrea. Diu, als nord-americans els agrada utilitzar aquesta imatge per analitzar la política exterior, un món de cowboys, proscrits i presidents amb una estrella al pit que anuncia que ells són la llei. Ho feia aquesta setmana també el professor de la Universitat de Harvard, Stephen Walt, a la revista Foreign Policy, quan intentava resumir les lliçons que cal aprendre de com ha canviat el món en els últims 20 anys.
Diu que el món no està tan malament, és el que ve a dir Walt, segons Polomina. És veritat que fa 20 anys els Estats Units vivien en una mena d'eufòria, en un estat de victòria mental per haver derrotat el comunisme. Saddam Hussein havia hagut de sortir de Kuwait, israelians i palestins signaven els acords d'Oslo i s'enllestia a la creació d'una organització mundial del comerç per emmarcar el procés de liberalització dels mercats que es volia plantejar.
Avui, l'esperança de vida i el nivell d'educació han crescut al planeta, centenars de milions de persones han sortit de la pobresa en les últimes dècades i la globalització, que ha deslocalitzat empreses, comença a notar la pressió perquè respectin els drets dels treballadors. Diu Colomina, 20 anys després, però, els Estats Units han descobert que no estan sols i acaba citant, de fet,
Francesc Vendrell, que durant molts anys va ser l'enviat especial de l'ONU i de la Unió Europea a l'Afganistan, diu que els Estats Units tenen tendència a confiar més en persones que en institucions i no hi ha una persona que pugui salvar un país. Doncs és el que tenim avui al diari Ara, la contraportada.
Més contres, a La Vanguardia tenim el següent titular, El narcisista confon l'èxit amb la fama. Sí, avui entrevistant Otto Kernberg, que és psiquiatre i és creador de la teràpia de transferència, i Lluís Amiguet, que és qui l'entrevista, titula, de fet, un petit article, Telenarcisos. El doctor Kernberg descriu trastorns límits de la personalitat, que també pateixen les societats,
Diu, la nostra viu obsessionada per la persecució d'una fama sense mèrit, que omple de friquis els platós i de narcisistes la política. Aquests narcisos busquen en el reconeixement de la massa el que no troben en la relació amb els seus pròxims. Per això, com deies, confonen la fama amb l'èxit.
Diu Lluís Amiguet, li pregunta, què aprenem del trastorn de personalitat als qui ens considerem normals? Diu que el més important és acceptar-se un mateix. Si et costa, tens un problema. Precisament, si ets capaç d'intentar millorar algunes coses amb serenitat, és que en general t'acceptes, perquè també tens capacitat d'avaluar-te objectivament. La mirada dels altres és el nostre mirall, però no podem acceptar tot el que ens diuen, sinó, de nou, avaluar-ho objectivament i reconèixer en què tenen raó sense renunciar a la nostra personalitat i als nostres desitjos.
Diu que l'equilibri entre acceptar-se un mateix o adaptar-se als altres és l'ideal. L'equilibri és en la síntesi entre aquestes dues tensions i el perds quan ja no vols ser bo per a tu i estimat pels teus, sinó superior als altres i admirat per tots. I ha acabat destacant, el Lluís Amiguet li pregunta per què és dolent voler superar-se? I ell respon. Voler superar-se un mateix és humà, però voler ser superior als altres és un trastorn. Aquesta necessitat de supremacia t'arrabassa el teu propi equilibri personal.
Molt bé, doncs la tenim a l'avantguarda. Acabem amb la del periòdico, un altre personatge que ens diu que pretén fer activisme feminista des de la memòria.
Avui entrevisten a la bloguera Gemma Moliner, que ha creat una web que salva el llegat d'artistes oblidats pel discurs oficial. Ella lidera el moviment feminista Her Story, que va ser batejat així amb un neologisme que anteposava el pronom femení Her en anglès a l'estudi de la història. Una tendència que va subratllar el silenci biogràfic al voltant de damas notables. Aquesta dona, la Gemma Moliner, que és comunicadora, ofereix un conjunt de pistes per posar remei a llacunes a la pàgina I Love Her Story.
Diu, feia molts anys que apuntaven llibretes, noms, llocs, obres, fragments de cartes i anècdotes sobre dones que anava pescant. I va arribar el moment de posar-hi ordre. Així va néixer la pàgina. Per exemple, ens posa una mica en context, l'any 71, va ser quan es va gestar aquest corrent, va ser quan la historiadora de l'art Linda Noshlin es va preguntar per què no hi havia hagut grans artistes dones. Ell es preguntava, no n'hi va haver, les van tapar o van ser elles les que no van voler ser públiques.
Diu, va ser llavors quan es va prendre consciència que hi havia una història per escriure. Diu, hi va haver algunes dones excepcionals pel ciutadament o perseverança que sí que van poder permeabilitzar-se a la història més canònica, però n'hi ha un munt que van ser silenciades pel discurs oficial. Diu, aquí es va començar a investigar. Per exemple, dones artistes a les quals les seves obres se les atribuïen uns altres homes, marits o coneguts...
De fet, ella explica la història i a través d'un exemple, jo crec que us en podreu fer una idea. Diu, per exemple, ara Tim Burton ha fet una pel·lícula sobre la pintora Margaret Keane. Diu, els seus retrats naïfs de nens, amb els ulls enormes, es venien moltíssim, però era el seu marit qui se'ls atribuïa. Diu, la feia treballar fins a 16 hores diàries i l'amenaçava. Va haver-hi d'interposar una demanda judicial per recuperar l'autoria.
I a partir d'aquest moviment, d'aquestes històries de dones tapades, amagades o encobertes per altres homes, va néixer aquest moviment Head Story i aquesta pàgina web. Molt bé. Doncs mira, interessant també de descobrir avui el periòdico.
I quan falden dos minuts per tres quarts, el que fem és parlar de la notícia curiosa del dia, que avui ens porta a parlar d'aquestes operacions que... Ara feia, només que no ho comentàvem, no? Algunes que havíem comentat eren, per exemple, una que s'havia fet una noia o un noi per convertir-se'n en una Barbie o en un Ken, no sé si te'n recordes, Andrea. Sí, sí, operacions, aquestes...
Doncs avui parlem d'un altre tipus d'operació, també potser més extrem en realitat, que és un home, Genia Golotov, un jove rus de 26 anys, que s'ha fet 8 operacions, de fet va començar aquest procés ara fa 7 anys, amb una única intenció que era convertir-se en un ornitorring.
Com? Sí. No. Diu que ell, des que era nen, doncs volia ser-ho, i el que ha fet, doncs, ell tenia dilatadors tant en la llave inferior com el superior, ha eliminat part del seu tabic nasal per introduir també, doncs, un forat de plàstic a la forma del seu nas, i diu que a més dels elements més visuals, que seria això, no?, doncs també hi ha hagut la seva cara, sí que ha batit 8 operacions,
directament. La seva obsessió per semblar un ornitorring l'ha llançat a la popularitat també a la xarxa i diu que tant és la fama que ha aconseguit tant a Facebook com a Twitter que aquest jove rus ha estat entrevistat en diverses ocasions pels canals de televisió russos i també ha desfilat a la setmana de la moda de Moscou sent una de les sensacions de la passarel·la.
amb la cara com un ornitorrinc. És que és molt curiós, perquè també té com les alles pintades amb uns punts. Jo no veig que les a mi tampoc moren un ornitorrinc. El que passa, clar, pensa que porta el cabell com amb rastes, llavors ensenya com... Sí, com els ornitorrincs, no? Sí, exacte. El que té els dos... Els forats al nas. Que té el nas, exacte. Llavors la boca té una cosa com molt estranya.
No sé, és una cosa molt rara. Més que si s'assembla o no, no sé. Quina gent estranya. Trobo més normal això de la Barbie, del Ken, fins i tot. Sí, sí, exacte. Normalitza altres situacions. Bé, però si et dius que no trobes que s'assembli gaire en un ornitorring, és que encara li falta. Però clar, és que és molt difícil s'assemblar-se en un ornitorring. S'hauria d'implantar pèl, hauria de caminar diferent. No sé, clar.
Sí que s'hi deu semblar, però si penses en la imatge directa que et ve d'un ornitorring, no és ben bé la que trobo quan veig aquest home rus. Està enamorat dels ornitorrings o una cosa així? De petit s'assemblava, potser és ben identificat i que ell sent que... Una de les històries més rares que he escoltat mai, en sèrio. En fi, Andrea, exacte, que vagi bé i bon dia.
Passa minut de tres quarts d'onze a punts culturals d'aquest matí. Avui comencem parlant de Ken Low que convida a la rebel·lió a Jimmy's Hall.
També del reconeixement pòstum dels gramellatins a Paco de Lucía. I Comissions Obreres que celebra 50 anys amb una exposició militant. El sindicat repassa la seva lluita antifranquista i es planteja nous reptes.
Parlem també de teatre. Dido i Aneas viatgen a l'Europa actual en una òpera de Cambra. Lliure revisita el clàssic de Purcell a través de Dido Reloaded i Go and Go. Juanco Saez mira el costat positiu de la vida. La retrospectiva Busco una nòvia mostra 155 il·lustracions de l'artista.
Una vintena d'artistes pintaran la paret de l'estació del Prat en el marc d'una trobada internacional. Les faran servir diferents tècniques, tot i que principalment serà el grafit la protagonista. ACDC anuncia que publicarà un nou disc aviat el 2 de desembre, l'àlbum Record Arts i el que anuncia és una gira mundial el 2015.
I després que Modiano fos escollit com a Premi Nobel de Literatura, l'any que ve, sembla que serà any Modiano, una grama rescatarà accident nocturn i preparar vuit noves traduccions de novel·les de l'últim Premi Nobel.
11 minuts i les 11. Obrim també diaris per fixar-nos en altres apunts interessants d'aquest matí. Per exemple, avui us recomanem a La Vanguardia llegir aquesta doble pàgina a les tendències sobre el rànquing de la investigació, el podi de la ciència, amb Llobet, Baselga i Esteller, com a investigadors biomèdics més citats d'Espanya. Avui parla d'aquests tres científics més reconeguts, que són metges i especialistes en càncer. El rànquing reflecteix que l'excel·lència aflora on hi ha tradició d'investigació.
I també hi ha una mica de perfil d'aquests tres especialistes, també diferents dades. Catalunya, líder en el percentatge d'articles espanyols més citats del món, liderats per cada comunitat. Catalunya ha citat un 37%, mentre que Madrid ho és un 28% i després hi ha Andalusia amb un 10%. Després també una gràfica que indica com la investigació mèdica s'ha anat consolidant des del 97 fins...
Ara, el 97, per exemple, hi havia 61 articles científics d'autors espanyols entre l'1% més citat del món i, en canvi, el 2011 ja són 357. I entre les quatre investigacions més citades hi ha la del genoma humà, publicat a la revista Science el 2001...
Un estudi del càncer de mama, un altre de la hepatitis C o el software per l'ADN. Avui tenim, per tant, ciència a l'avantguàrdia.
Al diari Ara tenim a les pàgines d'opinió, de debat, una entrevista a Oriol Parés, tècnic esportiu de presons, que diu que tots els interns es mereixen una altra oportunitat i l'esport els hi pot donar. Fa set anys que treballa com a tècnic de presons, planificant les activitats esportives que fan els interns d'Abriens 2. Asegura que en aquest entorn tan dur l'esport serveix per fomentar el respecte i els hàbits saludables per educar i facilitar una futura reinserció.
Diu també que dins de la presó n'hi ha que aprenen a nedar o que fan un curs que en el futur els pot servir per reinserir-se. I que hi ha interns que potser tenien una tendència a la violència que han après a canalitzar-la a través de l'esport.
I acabem parlant de terrats. El periòdico avui parla de la regeneració urbana dels terrats de Barcelona. Enjardinar tots els terrats seria com fer 100 parcs de la Ciutadella. El pla municipal de terrats verds comunitaris exigeix una bona gestió. La intenció és convertir aquests terrats de Barcelona en un immens pulmó enjardinat. Les possibilitats de fer-ho són enormes, però la complexitat i l'abast de l'empresa també.
Segons el regidor de Medi Ambient, és un projecte a llarg termini i afegeix que així mateix serà un model que amb els anys cada vegada serà més necessari implantar per pur imperatiu mediambiental en les metròpolis més denses.
En total serien 1.764 hectàrees aterrats plans amb lleuger pendent i transitables, que és el que indiquen les edades municipals. El 67% de les superfícies de cobertes existents són el que seria aquesta xifra.
I com a precedent, posen d'exemple el que hi ha al carrer Montaner número 486, on hi ha set famílies, una per planta, i que fa anys que gestionen amb èxit el terrat de l'edifici Montaner 486, a Mitre. I tenen taula, cadires i llums comparats entre tots i munten dinars de veïns, adults i joves hi porten els seus amics i fins i tot grups corals. Un projecte que avui explica el periòdico.
Arribem de seguida a les 11 abans, però parlem del temps.
5 minuts i les 11, saludem aquesta la Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, bon dia. Per parlar del temps, realment fa calor, eh? Ara sí que t'ho reconeixeré que aquest de setmana ha estat bastant descarat, eh? Sí, sí, sí, realment espectacular. 21,7 graus hem arribat aquest cap de setmana en algun moment, i això que el cel el teníem sempre mig esmortaït, o sigui, treia algun bastonet al sol, però realment...
Ahir es va arribar gairebé els 22 graus a les 3 de la tarda, sí que traia una miqueta més el nas al sol, però realment, amb un dia així esmorteït, que el sol no pot fer tota la seva activitat, que arribis als 22 graus a finals de novembre i a les portes del mes de desembre, és una grata notícia per tota aquella gent que no els agrada gens ni mica el fred.
Patíem fred a primers de novembre, després la cosa se'ns ha arreglat, aquella entrada dins del nord ens va portar molts dies de força fresca o de realitat, aviam que tampoc no és allò era un fred radical, i ara estem en una situació que ja porta uns quants dies amb una miqueta de vents del sud, a més amb una influència molt marcada, perquè si avui hi ha alguna precipitació...
Ha caigut algunes espurnes d'aigua, podríem dir, si se li pot dir alguna cosa aquesta nit. Però és fang. Com que el seu recorregut és del sud i ens ve des de vents que pràcticament arriben de l'Àfrica, tenim aquesta situació tan estranya que, com que porta aquesta polsa en suspensió, quan plou embruta una miqueta i ens cau aquesta mica de fang.
Tampoc no esperem grans precipitacions. Realment la situació no està per una pluja molt marcada, sinó gotetes, però sí que els mapes insisteixen molt en dir-nos que no només avui dilluns, sinó també demà dimarts, hi ha aquesta possibilitat d'aquestes gotetes, d'aquesta precipitació feble. A hores d'ara hi ha algunes precipitacions a les comarques interiors de Girona, són molt poc importants, també enfront de la costa barcelonina i la del Garraf també hi ha alguna precipitació molt feble.
però en definitiva podria haver-hi un moment en què hi hagués una miqueta més de precipitació i pogués caure alguna gota al nostre municipi. Sempre és poca cosa, però la possibilitat hi és. Aquesta situació de possibilitats ben bé fins amb el migdia hi és, o sigui que tindrem un cel variable, fins i tot aquest matí treu una miqueta el nas al sol, amb núvols, després s'ha tapat una mica més...
Són dies així lletjos, que el cel no té un color aquell marronós de la polsa en suspensió, i tampoc no són dies massa macos. No és un gris molt blanc, sinó que és un cel brut. I sembla molt amenaçador, perquè els núvols habitualment són força baixos, però tampoc no hem de patir massa. Però podria caure algun ruixat al llarg del dia d'avui. Ara ens deia la noia d'informatius que tenim nova, l'Andrea Bueno,
que porta el paraigües preparat a la bossa, doncs ja fa ben fet perquè, a part que pugui caure alguna coseta, si és fang, doncs va bé que hi hagi el paraigües, però si no tan brutes.
Què ens esperarà els propers dies? Doncs la situació és complicada perquè els mapes, gran part dels mapes indiquen molta inestabilitat a final de setmana. Sí, molta, eh? Sí, molta pel fet de la quantitat de dies que ens marca, que això no acaba passant mai, però bé, hi ha aquesta possibilitat que des del divendres fins al dimarts 2 de desembre... Plogui cada dia? Estigui plovent cada dia. Plogui molt intensa. Sí, home...
Però anem a aclarir-ho una miqueta. Per parts, he dit fins dimarts al migdia aquesta situació tonta de cel lleig brut amb possibilitats d'alguna gota. A partir de demà al migdia, a la tarda, ja s'obrirà molt esclariana. Seguirem tenint núvols, però ja la possibilitat de precipitació per molta força i la nit podria quedar fins i tot bastant serena. O sigui que, com que es va acabant aquesta influència de vents del sud, podria baixar una mica la temperatura.
Dimegres al matí esperem un dia amb sol, amb alguns núvols. Les temperatures també tenen tendència a baixar una miqueta, no seran tan agradables, tot i la presència del sol. La normalitat ara seria estar parlant de 12-13 graus, sinó de 19 graus com tenim ara en aquests moments de Sant Jus d'Esvern, que encara no ho havíem dit. I tant dimegres com dijous han de ser dos dies bastant tranquils. I els mapes diuen que a partir de divendres hi ha una situació de llevant que vol afectar la costa catalana.
Hem de deixar molt clar que les situacions de llevant tant poden afectar Alacant. És llevant. Tot el llevant de la península ibèrica pot fer que hi hagi zones on plogui molt més, on plogui molt menys, on només estigui núvol. Aquestes situacions de llevant són molt punyeteres.
i s'han d'anar seguint dia rere dia. La gran sort, podríem dir, és que avui dilluns ens marca pluja important a Catalunya i potser entre demà dimarts i dimecres i dijous la cosa pugui anar variant perquè no podem precisar on estarà el llevant més potent més fort. El que diuen els mapes és que a partir de divendres, avui, el que diuen avui els mapes, hi ha una situació d'inestabilitat bastant marcada, on les pluges poden ser generals i generoses. Al principi no han de ser molt importants, pot ploure però no pot ploure... Són les 11? Sí.
Perdó, ja seguirem parlant. Estava molt emocionant, ja continuarem parlant. Una de cada tres víctimes de tràfic de persones és un menor, segons denuncia l'ONU en un informe, un 5% més que en l'informe anterior. Un 70% de les víctimes són dones i el motiu del tràfic és sobretot laboral i sexual.
Avui entra en vigor la pròrroga del pla PIB que bonifica la compra d'un cotxe nou a canvi del desvallastament d'un altre de més de 10 anys. El govern espanyol hi destina 70 milions d'euros més. L'objectiu és retirar de la circulació els vehicles més vells i contaminants.
El govern demana al sector que compleixi la llei catalana de comerç, tot i els recursos de Madrid contra la normativa. Ho ha dit al matí de Catalunya Ràdio el conseller d'Ocupació, Felip Puig, que també ha assegurat que el projecte de BSN World tirarà endavant, tant si l'encapçala el promotor actual, Enrique Bañuelos, com si no.
Nova Esquerra Catalana es desmarca d'una possible llista unitària encapçalada pel president Mas de cara a unes hipotètiques eleccions plebiscitàries. El fundador del partit, Ernest Managall, aposta al matí de Catalunya Ràdio per la unitat de l'Esquerra Catalana amb objectius de país compartits. L'exprimer ministre socialista de Portugal, José Sócrates, continuarà declarant avui davant del jutge després de passar la tercera nit detingut en dependències policials. Se l'investiga per frau fiscal, blanquets de diners i corrupció.
Jesús Montlleó ja té enllestit el guió de la seva nova pel·lícula, l'adaptació del psicoanalista de John Katzenbach. L'escriptor nord-americà ha acceptat un guió arriscat que va més enllà de la novel·la. La pel·lícula arribarà als cinemes el 2016. Catalunya Informació. Titulars d'Esports.
El Barça juga demà a Xipra. Les Champions, Leo Messi té a l'abast del rècord de màxim golejador de la competició europea, s'hi supera els 71 gols de Raül. El director esportiu, Blauran Andoni Suissarreta, ha tret ferro al Siolets, que va rebre dissabte per la seva gestió. A la segona divisió de futbol, el Sabadell va destituir ahir el tècnic Miquel Olmos. Sergio Lovera es perfila com a substitut. El Girona, per la seva banda, manté el colideratge. També avui a la segona B, l'Olot ha destituït el seu tècnic Arnau Sala.
I Lewis Hamilton va guanyar ahir el seu segon títol mundial de Fórmula 1. El rei Joan Carles va revelar que Fernando Alonso correrà l'any que ve amb McLaren i en tenis. El suís Roger Federer va guanyar per primer cop el títol de la Copa d'Eivis a la final contra França.
El temps, comencem la setmana amb cel ennubulat, que continuarà així tot el dia amb algunes clarianes a les comarques centrals i punts de l'est de Barcelona. Temperatures molt suaus, pluja feble al nord de les comarques de Girona, al Prepirineu i a l'interior de les Terres de l'Ebre. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Aumenta el nombre de paradetes que participaran del Mercat de Nadal de Sant Just aquest cap de setmana. 150 parades s'instal·laran a la plaça Camoapa 25 més que l'any passat. Al Mercat de Nadal es donaran cita a totes aquestes parades de comerços, artesans i serveis locals amb l'objectiu de mostrar i oferir els seus productes al públic. L'esdeveniment arriba a la seva quarta edició i l'organitza la Unió de Botigues i Comerciants amb el suport del Consistori.
Més coses, Sant Just s'afegeix a la celebració de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Es comemora fins al 30 de novembre i aquesta setmana el municipi acull diferents activitats de conscienciació sobre el malbaratament d'aliments i sobre la reducció de residus. Un dels projectes més destacats es presenta aquesta tarda. Es tracta del projecte A Sant Just, l'escola cuina, menja i aprofita i consisteix en evitar el malbaratament alimentari a menjadors escolars
i alhora ajudar famílies amb dificultats econòmiques. Es planteja com una prova pilot a dues escoles del municipi, l'escola Montseny i l'escola Bressol Municipal Marrex. El projecte es presenta avui a dos quarts de sis de la tarda al Centre Cívic Salvador Espriu.
I acabem destacant que demà es comemora el Dia Internacional contra la Violència Masclista. A Sant Just els altres dies han fet diferents activitats per conscienciar tothom sobre la gravetat d'aquest problema social. I demà seguiran els actes de commemoració del 25 de novembre. Demà a les 7 de la tarda, davant de l'Ajuntament de Sant Just, es farà un acte reivindicatiu
amb la lectura del manifest i lectures musicades i teatralitzades amb alumnes de l'Institut i membres de Just Teatre. Des de l'Ajuntament, després d'aquest acte, arrencarà una marxa a peu amb a tocada del Drac de Sant Just fins al Casal de Joves. Allà es podrà veure una representació del grup de joves de teatre social de l'equipament i es projectarà el documental El tren de la libertat sobre la llei de l'avortament que volia tirar endavant l'exministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardo.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Som un cara a cara amb els de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? Al nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Just a la fusta, el magazín del matí.
Dos minuts i un quart de dotze, aquesta hora el que fem és parlar de Medi Ambient, perquè estem en la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que es comemora fins aquest 30 de novembre, i a Sant Just també s'afegeix a aquesta comemoració. De fet, es fan diferents activitats de conscienciació, sobretot sobre el malbaratament d'aliments i la reducció de residus. Per això, aquesta hora parlem amb la Dolors Moreno, tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Just. Molt bon dia.
Bon dia. Per parlar una mica de tot plegat i sobretot d'aquesta setmana europea que es fa cada any, de la prevenció de residus, i aquest any, com dèiem, se centra en aquesta qüestió del malbaratament d'aliments, perquè realment les dades que hi ha són bastant... posen la pell de gallina, no? Si les mirem una mica en fred... Sí, són molt impactants.
Unes dades que fan referència al malbaratament alimentari i com això o com la reducció de residus pot servir per millorar una mica aquest dia a dia. Cada any, en principi, se centra aquesta setmana en una còstia concreta i aquest any es tria el malbaratament alimentari.
No sé si són quilos o tones o com és la xifra que hi ha de malbaratament anual, per exemple. Sí, us donem algunes dades. A Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d'aliment en un any. És moltíssim. Això correspon a 35 quilos persona any.
o 112 euros per habitant i any. Déu-n'hi-do. O sigui, 35 quilos, o sigui, en euros ho és, però que si pensem en el que suposa aquest menjar, 35 quilos per persona cada any, imagina't, no? Sumes les persones que hi ha en un lloc com Sánchez, per exemple, i arribaries a una quantitat molt impactant. És evident que és una mitjana i que no vol dir que cadascú generi això, però...
A més, hem de tenir en compte el que és el malbaratament alimentari, perquè pensem que és tot allò que llancem. No, és tot allò que desaprofitem i tots els aliments que llancem que encara tenen valor nutritiu. O sigui, restes de menjar cuinat...
Aliments que se'ns caduquen, que se'ns fan malbé, que no han pogut consumir, que se'ns han quedat a la nevera, etcètera. Coses que podem aprofitar, que tenen valor nutritiu. És a dir, que no és només això, no? A vegades és veritat que abans de fora d'antena dèiem, no? Molts cops tenim la idea dels supermercats que és qui ho fan, però segurament des de casa no vol dir que tot sigui culpa nostra, però podríem fer una mica més cadascú, no?
Sí, sí, perquè no tenint consciència ens pensem que es malbarata molt els restaurants, que es malbarata els supermercats, que es malbarata tot el que és la cadena del malbaratament alimentari, però realment és a les llars on es malbarata molt, perquè és un 58% dels aliments que es malbaraten a la llar. Més de la meitat, eh? Més de la meitat.
No som conscients. Déu-n'hi-do. No, no, la dada és bastant alarmant, no?, és el que dèiem. Suposo que per això també aquest any s'ha triat posar èmfasi una mica en aquesta qüestió. Sí, sí, sí. Hem de posar damunt de la taula aquest greu problema, no?, que és un problema més de les societats desenvolupades, de...
del dia a dia de com vivim nosaltres avui dia. Tenint en compte que també hi ha moltes persones que en la nostra societat estan en un llibre de pobresa. Vull dir que això és el que més escandalitza per una banda i per l'altra. Pensar que tenim els dos contrastos. Exacte, i que en principi si això es resolgués una mica, possiblement podria pal·liar una mica o d'alguna manera...
aquestes altres mancances, no? Sí, sí, no solament som els consumidors finals els responsables del malbaratament, també ho són els productors que rebutgen productes simplement perquè no compleixen unes mides o perquè no tenen un bon aspecte. També es llença menjar perquè s'emmagatzema, perquè als súpers i a les botigues, vull dir, n'hi ha d'haver una oferta tan gran que han de tenir més quantitat del que després es podrà vendre.
També perquè els restaurants estan acostumats a pensar que han de servir molt per quedar bé. Vull dir, tots aquests són factors que fan que es produeixi molt baratament. Per tant, en diferents àmbits, no? És el que dèiem a casa, també els restaurants, també els productors, tothom ja al tot arreu hi ha una producta.
Tothom, des del sector primari, el camp, que hi ha molta pèrdua d'aliments, l'indústria, el transport, la distribució, volem consumir de tot, mengem coses que es produeixen en països que estan a l'altra banda del món, que s'han de transportar i distribuir i hi ha unes mermes, hi ha unes mermes molt grans i hem de canviar una mica aquest concepte de consumir, que és el que farà que no hi hagi tan malbaratament.
És a dir, només amb el primer pas de consumir, si miréssim una mica més les etiquetes, possiblement les etiquetes o la procedència, vull dir, d'on venen les coses. També, la llei també es vol adaptar a una cosa que no entén molt el consumidor, que és la data de consum preferit i la data de caducitat, que són dues coses completament diferents i que avui dia la normativa...
canviarà perquè se sàpiga que consum preferent vol dir que fins a aquella data les qualitats organolèptiques de l'aliment són perfectes. A partir d'aquella data pot ser que l'aliment tingui un aspecte una mica diferent però que és completament comestible. És a dir, que et pots menjar un iogurt encara que caduqués en principi la setmana passada. No posa que caduquis, sinó que posa aquesta consumícia preferent que dius ara. Llavors això s'adaptarà, està a caure aquesta...
aquest canvi de la normativa i també que la gent ho sàpiga, que la gent n'estigui informada, que el consumidor sàpiga què vol dir una cosa i què vol dir una altra. O sigui, per aconseguir un canvi d'hàbit que no només s'aconsegueix canviar una etiqueta, segurament. Exacte, és informació, que és el que necessitem també per poder consumir millor.
Tot plegat té conseqüències bastant diverses, vull dir que en el fons aquest malbaratament alimentari afecta a moltes coses en realitat. Sí, sí, té uns impactes socials i ètics perquè llançar menjar mentre hi ha un 20% de gent de pobresa a Catalunya és greu.
També té uns impactes econòmics. Tot el que llancem ho hem perdut, ho hem llançat. Se'ns han anat aquests 112 euros que dèiem per evitar. I després també té uns impactes ambientals molt grans perquè tots aquells aliments que llancem hi ha hagut uns recursos econòmics, uns recursos energètics que han calgut per fer-los perquè arribin a nosaltres. Per tant, és un doble impacte social, ètic, econòmic i ambiental.
Justament per això, una de les activitats principals que es fa a Sant Jus, vinculada amb la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, està relacionada amb aquest tema, és el projecte A Sant Jus, l'escola cuina, menja i aprofita, que consisteix una mica en evitar el malbratament alimentari, en aquest cas en menjadors escolars.
Sí, perquè a Sant Just n'havíem fet algunes activitats a l'Ajuntament i per aquesta setmana, però hem volgut treure el tema a fora, a la comunitat. Llavors, quina la millor manera ha estat començar per les escoles i hem preparat començar un projecte de prevenció del malbaratament alimentari als menjadors escolars.
I com serà aquest projecte? Què es farà? Aquest projecte hi participa l'Ajuntament, hi participen dues escoles, l'escola Montseny i l'escola Marrex, i hi participa una entitat social. Llavors, què es farà? Aquells menús, aquells aliments excedents de cuina, que no s'han arribat a servir, es congelaran amb uns recipients, unidosis, prepararan uns àpats per a persones...
es congelaran i al cap d'uns dies es transportaran a un centre on es repartiran a persones que tenen pocs recursos econòmics o situació de dependència també, de no poder cuinar. I això ho viuran també els alumnes? D'alguna manera s'anen conscients o serà una cosa més de gestionar el menjador i la part de l'escola?
Avui es presenta a la comunitat educativa amb una xerrada, serà als centres cívics de l'Espriu, està tothom convidat, però la comunitat educativa a aquestes dues escoles, pares, mares, ampers, estaran ben informats de tot el que es farà a l'escola.
Clar, imagino que per tant també després ja és decisió de l'escola, però suposo que també es treballarà d'alguna manera o altra, en aquest cas ja que també es fa en el mateix espai, no? Tot plegat? Sí, sí, es farà una valoració i tot plegat també mirarem que tothom vegi que és un projecte interessant i que cal que tingui seguiment i continuació.
El projecte, per això, no només durant la setmana, per tant. El projecte es presenta com un projecte pilot. Després caldrà veure si això continua, si s'amplia. La idea és continuar-lo i ampliar-lo a la resta de les escoles. Per tant, veure si funciona i si és així, tirar-ho endavant. Per tant, s'engega ara en el marc d'aquesta setmana, però no només serà aquesta setmana europea. La idea és que pugui continuar i ampliar-ho a la resta de les escoles, no solament que quedi en dues. Perfecte.
És la principal activitat, n'hi ha algunes més, no? També per això d'aquí Sant Jus, aquests dies? Sí, també farem tallers de prevenció de residus per tota la comunitat, que seran al Centre Cívic Maragall, per la gent de l'associació de veïns, també a l'Espai Mas Lluí, que hi ha una comunitat jove que també té molt empènda, moltes ganes de treballar aquestes coses. Després, divendres, tindrem l'estat del baratament al mercat, també per, com a consumidors, ens donant idees de què podem fer...
Es parlarà de cuina d'aprofitament, tot plegat, un munt d'activitats emmarcades amb el tema estrella d'aquest any, que és la lluita contra el malbaratament alimentari. Molt interessant, perquè és veritat que moltes vegades, quan pensem en prevenció de residus, pensem més en reciclatge i tot plegat i no...
o si pensem en reutilitzar, és més en qüestions d'envasos, altres coses que s'han tractat en altres ocasions, i que amb el menjar el tenim com si no formés part de tot plegat. Per tant, aquesta xica es posa èmfasi en tot plegat, i a Sant Just, com sentíeu, hi ha aquest projecte també vinculat amb els menjadors escolars. N'hem parlat avui amb la Dolors Moreno, tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Just. Moltes gràcies, Dolors. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Bona nit.
And everybody knows
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Everybody knows that you're in trouble Everybody knows what you've been through From the bloody cross on top of Calvary To the beach in Malibu Everybody knows it's coming apart Take one last look at this sacred heart Before it blows And everybody knows
Bona nit.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert al cinema.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
En punt 2412, és moment de fer tertúlia. Avui saludem la Palmira Badell, en Josep Coderqui i la Carme Madó. Bon dia a tots tres, que tal? Bon dia. Bon dia, bona hora. I saludem, enviem una abraçada al Vicenç Riera i al Carles Bas des d'aquí, la tertúlia també. Sí, i un bon record per ells dos, que es posin bons sabients. I tant que sí. I el senyor Bas. Sí, tots dos. Tots dos els tenim una mica atrofiadets, però vaja, esperem que se'ns recuperin, eh?
Segur que sí, home, els esperem aquí a la tertúlia, que tenim moltes coses a parlar, eh? Avui, a més a més, em porteu molts guions, és a dir, que està molt bé, esteu molt professionalitzats. Ja sabem que hi ha un tema dominant, però jo també voldria parlar una mica d'alguna coseta. Molt bé. Hi porto una carta. Avui venim amb papers, eh? I tant. Venim amb papers, avui. Emprenem una altra setmana amb el grup Escapsat.
Ens falten dos membres, i el que és pitjor per qüestió de salut. El Vicenç està en plena convalescència d'una intervenció de la qual esperem que es recuperi aviat. I el Carlos Vaz també es recupera hospitalitzat, i en té per uns quants dies més, i també esperem que aviat vagi cap a casa.
I és per això que he repès la tasca de portar escrita la introducció de la tertúlia, encara que cada dilluns en són cantats els temes. Us proposo fer una pinzellada per parlar dels anuncis nadalencs. Perquè és que no he vist torrons ni cava. Sí que he vist el de la loteria, sobretot la grossa, que és la nostra, i la de l'estado, que aquest any sí que es fa mirar. Res a veure amb el de l'any passat, que era una exposició de friquis que ens van deixar molt mal gust.
Colònies i perfums, m'ensumo, aprofito la redundància, que van de cara als regals de les festes i no han deixat el seu estil propi. Tant si són homes com si són dones parlen com si s'estessin ofegant amb una afonia estranya, fan els anuncis de colònies.
I s'acosta a la marató de TV3. Diumenge ja es pot comprar el llibre i el disc. Espero que un any més demostrem la solidaritat catalana. Això que tant ens neguen els manaires de la messeta. Per cert, aquest cap de setmana vindrà el presidente del gobierno. Ho dic per si vol anar a sentir el que dirà, que se suposa que serà allò que diu repetidament. Per acabar, ens queda parlar de la querella, que és l'última zagaiada que hem rebut des de Madrid.
A veure, això de la querella. Jo esperava que el senyor Coderc ens posés una mica el corrent de com pot anar això.
què pot passar jo estic tranquil·la ens ha portat també un text jo voldria demanar que si veniu tan il·lustrats que em deixeu tres minutets per dir alguna tonteria digues la tonteria abans de començar amb coses serioses
El nano aquest, és que ahir estava veient un programa que fan a la 2, de la història de la droga i tot el món de la droga, interessantíssimes, eh? Però molt. I em va trucar un amic meu i em va dir, posa Telecinco. I vaig posar Telecinco el nano aquest que es fa passar. Ah, el Pequena Nicolàs. Ah, ja, sí. Le Peté Nicolé. No sé a què ve això que es digui en francès. I llavors és que tot aquest merder, i aquest dematí a la ràdio,
RAC1 estàvem parlant del tema aquest no diuen que és el CSI però si quan va començar tot això tenia 18 anys ara n'ha fet 20 i encara era menor si és que no ho entenc la popularitat que li estan donant
que per un cantó és com una cosa del CNI, del secret. Jo volia preguntar què oponeu d'aquesta pallassada. La veritat és que no estic massa al corrent de tot això d'aquest noi, perquè és que em sembla una cosa tan estranya...
Doncs mira, i a la cinc i a la sexta, eh? Que les sextes són més seriosos, eh? En principi, en principi. Bueno, ja està, ja he dit el que volia dir. Home, no és cap tonteria. No, no, això em donava a dir. Justament és un altre dels temes d'actualitat, també, eh? Sí, és un tema d'actualitat i que és una cosa que encara... Però és que és tan recombològic, és tan fantasmològic. Jo crec que ningú sap massa què passa amb aquest tema.
És una cosa surrealista. Aquest nen no li falta un bull. Però està generant el que deia avui. A veure, Carme, si li falta un bull, s'ha colat a tots els actes, al costat de les personalitats. No, no, no deu ser tan tonto tampoc. O és que...
La seguretat no funciona? És un esqueix per distreure el personal. Això és per distreure-nos aquestes festes. Ja està. Doncs mira, ara sí que has dit la tonteria. Tornem a la canella, doncs. Senyor Coderc, això, a veure, de debò, senyor Coderc, oi que podem estar tranquils?
Podem estar tranquils. Jo hi he fet una mena de programa, diguem així, començant per els antecedents, la llei de consultes i la consulta no vinculant que s'havia assenyalat per el 9N. Aquesta llei de consultes no va ser aprovada pel govern ni va ser acceptada per la consulta no vinculant.
van formular els recursos corresponents al Tribunal Constitut Nacional, amb virtut de la qual queda en suspens la llei de consultes i queda en suspens la consulta no vinculant. Aleshores, el govern crea la consulta alternativa sense valor jurídic o nou jurídic.
Un nou nou. Un nou nou N. Que va ser molt criticat també justament per això. L'organització amb participació principalment de la societat civil, l'Assemblea Nacional de Catalunya, Òmnium Cultural i voluntaris. Això és els que se n'incluïden.
L'oració inicial que va tindre el govern, el PP i partits afins, va ser que era una costellada o una botifarrada, que no tenia cap valor jurídic, que no valia res i tal. Però va anar passant el temps i llavors vam veure que la cosa començava a anar de veres. I cal fer alguna cosa, hauria de fer alguna cosa per evitar-ho.
I el Rajoy va arribar a dir que no va acceptar que se celebrés la consulta no vinculant i que tampoc se celebraria aquesta consulta.
Però resulta curiós perquè van començar a dir que era un delicte. Però era curiós ja que en aquell moment els jutges catalans i els fiscals catalans van dir que de delicte no n'hi havia cap.
Malgrat tot, es formula un recurs al Tribunal Constitucional en el que es demana un pronunciament de suspensió d'aquesta consulta, diguem, consulta posterior, amb apreciament, a més, el president de la Generalitat, per cas de desobediència. El Tribunal Constitucional, en lloc d'acceptar-ho tal com venia la
La proposta reitera l'anterior suspensió de la consulta no vinculant i afegeix-hi tots els seus derivats o que en ella tinguin vinculació. No concreta en absolut cap qüestió i no percebeix el president Mas de res.
amb la qual cosa no es pronuncia directament sobre la nova consulta social. El 9 de novembre es fa la consulta alternativa amb un èxit de participació ciutadana negat en principi pel govern central, pel PP i partits afins. Però, curiosament, pocs dies després,
formulen una querella contra Artur Mas, la vicepresidenta del govern, Joan Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Riau, per desobediència greu, prevaricació, malversació, usurpació de funcions que comporten penes de multa, inhabilitació pel càrrec, pèrdua de llibertat, etc. Curiosament, també el resultat fiscal general de l'Estat
amb aquesta querella que ja prepara ell, una querella, reuneix tots els fiscals, però que ha de reunir també els fiscals catalans. I entre ells, a mi va el correspon el fiscal en cap, designa el fiscal en cap de Catalunya perquè defensi
presenti i defensi aquesta querella. És a dir, el fiscal en cap de Catalunya que està en contra la querella és el que ha de presentar-la i defensar-la per obediència a l'ordre jeràrquic de la Fiscalia. S'ha presentat la querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ara falta que decideixin. Quina decisió hi pot haver-hi? És temorós en una situació en què ens trobem que la política s'ha judicialitzat
i la justícia s'ha polititzat, és molt difícil preveure què pot passar. Jo entenc que no hi ha motius per acceptar la querella. I no hi ha motius perquè primerament és una querella que va presentada sense cap document. Tot s'ha de demanar. És a dir, tot s'ha de demanar, els documents s'han de demanar.
Clar, una querella sense documents és una mica complicat. Quin tipus de documents requereixen? Clar, quin tipus de documents necessitarien documents que vinguessin d'ordres de la Generalitat, que vinguessin i hi haguessin documents sobre com es van distribuir... La signatura... Els diners que es van invertir... Clar, la signatura del president per...
Es necessita... Convocar... Ell ho va convocar de veu. Exacte. I aquí no hi ha res. La carella es presenta sense documents. Tot s'ha de demanar. Però és que, a més, si aquesta carella hagués de prosperar contra Mas, contra Joana... Ortega. I la Riau, haurien de citar els 2.200.000 votants. També, clar. Com a cooperadors necessaris.
Vostè creu... I clar, davant d'això, dius... Vostè veu possible un dels rumors que corre, que és que prefereixen reforçar el MAS per no afrontar-se amb el Junqueras? No ho crec, això. Aquesta versió jo no la crec. No, és perquè són opinions que van sortint. Sí, clar.
que diuen, prefereixen... Pot ser, pot ser, vull dir, jo les motivacions que hi pugui haver, si diran o no, no ho sé. Clar. Encara no sé el que dirà el tribunal. Exacte, en principi seria estrany que no fos el que ens pensem, no? Vull dir que fins ara tot s'ha complert com havien previst.
els tribunals de Catalunya. No ho sé. A mi fa la fe que amb tot aquest moviment que hi ha hagut s'ha trencat alguna cosa entre ells, també. Entre Esquerra i... Algo s'ha trencat, que ara tampoc. Què s'ha trencat? La relació que hi havia amb... Hi ha un problema. Hi ha una qüestió que també s'ha de tenir en compte. Si... O s'ha refredat. Convergència i Unió
i Esquerra es presenten junts, tenen menys vots que si es presenten per separat. És veritat. No, i Esquerra també en perdria. I per tant...
Interessa el distanciament. En principi, la teoria és que junts poden aprofitar més vots, però el cas és que la gent diu, ah, no, jo si van junts, jo no els voto. A més, amb el creixement que hi ha també aquí a Catalunya de Podem,
interessa més que vagin separats que no que vagin junts. O de la CUP, no? I de la CUP. Que ja està més a més fins i tot el Parlament, vull dir. Bueno, però la CUP no fa por. Els que fan por són els de Podemos. Bueno, por. Hi ha gent que no li fan por, vull dir que... No, vull dir por, no. Desconeixement, perdona. Desconeixement. Encara no sabem com reaccionaran aquesta gent, eh? Els de la CUP.
No, els de la CUP són els que estan reaccionant més bé per mi. Sí, però abans, fa quatre anys no ho sabíem. No, però la CUP és sincera. Però també ens va sorprendre que sortissin per desconeixement. Exacte, això és el que vull dir. Ara per ara són els més coherents. I s'han emmullat el sistema. Ja saben que no poden anar... I són molt sincers.
Hi ha molta sinceritat en el de la CUP. L'altre dia intervenven en el que es va abraçar, allò de l'abraçada. El Fernández. Sí, el Fernández.
I ell va dir, diu, jo no penso igual que en Mas, però la meva abraçada va ser molt sincera. I tant que sí. Va ser un èxit del Mas. Sí, sí. Diu, la meva abraçada va ser molt sincera. I és veritat, són sincerots. Sembla més aviat una plataforma civil que no pas un partit. Perquè funcionen diferent que els altres.
i potser tampoc hauria d'haver dit jo que em fan por que no els entenc els de Podemos perquè no sé de quin pal van que és el que passa a la majoria de la gent van de pal espanyol no només el que passa que igualment a mi el que em fa gràcia era que ens fa més por amb la Podemos que el PSOE durant tant de temps hem sentit a parlar de segons quins partits i ara n'apareix un de nou
I el critiquem més, potser, que els de l'establishment, eh? Això és el que volia dir. Però potser l'establishment ja fa 40 anys que estem jugant amb aquestes possibilitats. O dreta, o... Clar, clar, però continuen a estar allà més que els altres. Ja, però ara al sortir aquests nanos... Aquests nanos diuen coses que hi estic molt d'acord, també, eh? No han dit res. Què han dit? Què diuen? No diuen res. Home, diuen algunes coses que no diuen. Mira, a l'Iglésia, a un moment ja no vol entrevistes, ara.
I si li fan, no vol preguntes. Ja comencem per aquí. Perquè no saben massa on posar la pota. Home, t'he d'escoltar la ràdio, també. Home, jo també l'escolto, per això et dic que diuen coses que m'agraden. Jo encara no he sentit res. De moment, a les eleccions aquestes que venen ara, a les...
Els municipals no es presenten. Jo crec que està bé que no es presentin a les municipals per no fer el que dius tu, Carme, per representar-ho amb coherència. Per no precipitar-se. Ara, sigui quina sigui la decisió del Tribunal Superior de Catalunya, jo crec que hem de recordar
a tots aquells catalans que es mostren conformes amb la pèrdua dels drets ara fa 300 anys sota el domini de Filip V.
o potser fins i tot ho aplaudeixen com a beneficiari per la Catalunya, cal recordar avui en què està en milions de catalans la voluntat de recuperar els drets perduts. Aquells versos que junna l'Església de Santa Maria del Pi
En el lloc anomenat Fosà de les Moreres podreu llegir i diuen el Fosà de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor fins perdent nostres banderes són la urna del honor. Això li va dir un pare al seu fill. Sí, sí.
és un bon dia segurament també per recordar segons quins versos que de vegades els tenim sentits però no per això són menys certs que jo li deia abans al senyor Coderc que a mi el Fosar de les Moreres sempre m'ha emocionat moltíssim m'ha emocionat molt més quan era només el Fosar de les Moreres
que no ara, que l'han... Bueno, ara, ja fa uns anys, que m'han polit i m'han posat allà una estàtua... Sí, doncs mira, jo ara, aixín que no l'he vist. El recordo també a Ronec. Sí, d'aquella manera m'agradava. Allà em feia sentir realment alguna cosa.
I ara ha perdut... És fred. Això que li deia abans al senyor Coder, que m'ha donat la raó. Perdut escalf, potser. No ho sé, era una sensació. M'hi has de portar. M'hi has de portar i ho veuré. Sí, sí. Allò que hem fet ara tan supermodern ha perdut encamp per mi. Això és una opinió. Us volia preguntar també per què us sembla aquest nou partit que sembla que vol tirar endavant Duraní Lleida.
Sí. A veure, i per altra banda, els de la nova esquerra catalana. Exacte, però en el cas de Durán i Lleida, escoltant-lo pensava que és veritat que hi ha una part de la dreta, ara, que no és independentista i que, clar, no té el lloc, no? Perquè, bueno, sí, evidentment hi ha el Partit Popular, però és una part molt radicalitzada. És que no... L'independentisme està a la dreta i a l'esquerra. Sí, però per això si ets de dretes i no ets independentista... També hi ha d'esquerres que tampoc ho són.
No, no, clar, però ells ja tenen un espai, una mica, en principi. En canvi, amb la dreta, hi ha el Partit Popular, però que és una part de la que ja és extrema, gairebé. Que intenti anar sol. Que intenti anar sol. Tenia gent ahir el seu acte, eh? Sí, però no vol dir que el segueixin.
Mira, no sé, perquè jo ja em perdo. A mi donem un programa de cine, si ho sou igual. Ja vindré a parlar de cine. I, per altra banda, la... És que em perdo. La tura que tiren endavant, també, aquesta altra... A veure, a Espanya els hi ha florit un partit nou, però és que aquí ens n'estan sortint com bolets, eh? Deu ser perquè és el temps dels bolets, això.
Per això dic que em perdo. A veure, no sé si és bo o... No crec que sigui dolent que hi hagi diferents partits perquè la gent es pugui sentir més identificada. No ho sé si és dolent perquè el que no crec que sigui bo és el que hi ha hagut fins ara a Espanya que no tenien per triar.
Home, sempre hi havia Izquierda Unida, que podien triar, però aquesta dualitat... Hi ha perdut gas, també, Izquierda Unida. Sí, també, també. Som que parlava abans amb el senyor Coder, que, bueno, és que ara em sembla que han apuixat tots... Ja no és l'esquerra de la nostra edat. I el Cayo es retira. El que representava ser Partit Comunista amb nosaltres, que veníem de l'època que veníem,
ara està tot molt soflé. Ningú s'embolica tant com per dir... Ara tornem amb els Podemos. Ha sigut un bluff que penso que ni ells es pensaven pujar tant. No, bluff no, una cosa que no esperàvem ells tampoc. Però és que algú diu...
que aquests són subvencionats, uns diuen que sí pel PP, els altres que sí pel PSOE. Jo no crec que sigui això. Jo tampoc. Jo crec que més aviat... O per el Chaves, o per les repúbliques baraneres. Jo més aviat crec que tant el PSOE com el PP els té collonits. Sí, sí. Home, perquè els resultats de les últimes enquestes tiren per aquí. A veure... Però aquests nois hauran de pactar...
Amb un o amb l'altre? O hauran de donar el suport a l'un o a l'altre? Ja veurem què és el que passarà, això. Queda un any, en realitat, eh? Tampoc es presenta fàcil, eh?
Però jo continuo dient que encara no sé de quin pal van. Jo m'entenc amb aquesta teoria. El pal és esquerre. No ho sé. Vostè com ho veu, senyor Josep? Jo els veig antisistema. Antisistema no és el mateix. Els veig antisistema que indiscutiblement el sistema democràtic que s'ha anat aplicant no funciona.
Que es necessita una renovació de la democràcia. Es necessita una renovació. Com ha de venir aquesta renovació? No ho sé. Això no m'atreveixo. Ara, no funciona. La democràcia en si s'ha cansat. S'ha esgotat. Es necessita un altre sistema. S'ha cansat aviat, eh? Aquesta democràcia nostra que fa quatre dies... Però és general. General. A tot el món.
La democràcia o els sistemes de partits? Els sistemes de partits. Crec que ja està esgotat, això. Vull dir, el problema socialista, per exemple, analitzem el problema socialista aquí, però analitzem el problema socialista a França, analitzem el problema socialista a Itàlia, analitzem el problema socialista a tot arreu. Està en crisi. El socialisme a tot arreu està en crisi.
Per què? Una de les meves impressions és perquè li falta el contrapunt del comunisme fort. O per males gestions. Del comunisme dur. O de la gent que els va punxant. Sí, però si tu tens una força, eh?
Tu també et reforces. Si al front no tens una força, et debilites. Quan teníem en Franco, tots plegats ens estimaven molt més, oi? Teníem un enemic... I no pot ser també que han estat més...
de cara a la corrupció que no pas ha gestionat... Bé, perquè tot això ha donat peu a la corrupció, a més, ha donat peu... Tot el sistema en si ha donat peu a què funciona. El desencant de la gent. Llavors, això s'ha de renovar. És a dir, el que...
L'èxit de Podemos és aquest, que la gent veu que no funcionem. En paral·lel podríem posar, quan sortíem del franquisme, per dir-ho d'alguna manera, amb el PSOE, que quan va arribar Felipe González pensava que havia vingut a veure'ns i va ser la nostra salvació. El que és Podemos ara, l'Iglésia és ara...
Era gent que venia amb un bagatge, amb una cultura... És catedràtic, eh, Pablo Iglesias? A mi, quan dieu això... No, però vull dir que no és un ningú, tampoc. No, però és que a mi, quan dieu... És un líder que no li dius que té un bagatge. Un bagatge el té. Però nosaltres teníem un bagatge ja polític, ja d'una lluita.
Això d'acord. No et dic cultural, però a mi quan digueu que és universitari, jo em feu riure. No dic universitari. Perquè hi ha professors que són uns patates, hi ha uns metges que són uns patates i han estudiat una carrera. Això no em serveix. I queixem quan només fan política també. Si només hagués estat en política i no ha fet mai res. Que m'ho demostrin primer.
Que em diguin qui són. Aquesta és la meva lluita. A mi això és catedràtic. Carme, això està per demostrar tant ells com tots els que no han estat al govern. Però de moment el que ens han demostrat els altres, que és que amb bagatge i tot, mira com s'ha acabat.
Vale, vale, sí, sí, d'acord, i un canvi. I ojalà ho veiem, que jo no... D'aquí passarà uns quants anys, que al xocoder li desitjo molta vida per endavant, però vostè i jo em sembla que no ho disfrutarem. Doncs jo penso veure-ho. Feus-ho com vulgueu, però jo penso veure-ho. No, no, però el que penso... Carme...
Ja ho discutirem tu i jo només. Exacte, unes coses sí que estan començant a canviar a poc a poc. Però què us penseu? Aviam, són tan innocents, anava a dir una castellanada ara, tan innocents de pensar-vos que això canviarà en quatre anys. Jo no he dit mai que això hagués de canviar en quatre anys. Jo el que dic és que necessitem canviar.
si es farà ja en parlarem perquè a Riero somos y en el camino nos encontraremos com es diu això? jo no soy a Riero el saps aquest dit no?
i que tots ens hem de trobar en el camí aviam com es resolven les coses traducció literària del castellà que ens ve filosòfica deies que no volies parlar Carme has demanat una tonteria només ja l'he dit 40 n'has dit unes quantes més
Bueno, escolta, es fa tot amb carinyo i amb tota la sapienta. I amb ganes que es solucioni. Sigui Catalunya, sigui Espanya, no li vull cap mal a Espanya, al contrari, vull que vagi bé.
i que la gent sigui feliç i que no se senti com se sent ara decebuda i que no pateixi que el país vagi endavant aquest i tots i que la gent jove d'avui en dia tingui un futur endavant que els teus nets, els meus els fills que pugui tindre la Carme tinguin un futur endavant els besnets nostres no sé jo si està per la labor no ho sé però ell en té
Ell té besnets. Bueno, doncs els teus besnets, els meus nets, que puguin disfrutar d'una vida millor. I els teus, evidentment. I que no tinguin aquests problemes. Jo, ara no és broma, eh? Jo, el dia que vaig anar a votar, malgrat no servís aquell vot, per mi, va representar molt perquè vaig pensar...
amb els meus pares i la generació d'ells, i amb els meus nets i la generació d'ells. Ja. Però sobretot per la generació que vinguin. A veure, la de la Carme, que té molts anys per endavant. Això, he dit els fills de la Carme i els nostres nets. I els nets. Ella ja entra, per mi, dins del rànquing dels meus nets.
No, no, és la generació Nosaltres podríem dir pel temps que em queda però és que és el meu país és que és la meva gent és que és tots plegats Jo una cosa amb la que crec jo ho dic sincerament és amb l'esperança de la gent jove d'avui en dia que són els que tenen que mobilitzar-se
Són els que tenen. Nosaltres podem tenir els sentiments que vulguem. Podem pensar... Penses en manifestacions poques ja, perquè si hem de córrer ja no podem. Exacte, però sí, jo confio molt en la gent jove, perquè sé que hi ha una gent jove molt més preparada que nosaltres. Anava a dir collonuda, però no ho dic. Digue-ho, digue-ho. Ens queda només un minut. Confio en la gent jove, que és la meva esperança, perquè jo de veritat...
I anir a la manifestació. Home, nosaltres estem per la logística, ara. Exacte. No, no, també hi sou, també hi sou. És una merreja de tots plegats, no? Gràcies. Amb pis, ens ha acabat el temps. Fins dilluns. Fins dilluns. Que ja farà desembre. Gràcies. Vicenç, millora't. Els enviem també des d'aquí una abraçada. Que vagi bé i bona setmana. Adéu.
I arribem de seguida a les 12, per tant, connectem amb el butlletí de Catalunya Informació, ens posem al dia de l'actualitat, també amb el del 100 Just Notícies i tornem després amb la tercera del Just a la Fusta.
Catalunya Informació. Les dotze. Els serveis socials de nou barris de Barcelona estan col·lapsats. No poden donar resposta a l'actual situació de pobresa, precarietat laboral i a la vintena de desnonaments que es registren cada setmana. Ho ha denunciat així al matí de Catalunya Ràdio la degana del Col·legi de Treball Social de Catalunya, Núria Carrera.
Una de cada tres víctimes de tràfic de persones és un menor, segons denuncia l'ONU en un informe. En total hi ha gairebé 36 milions de persones esclavitzades al món i un 70% són dones. El motiu del tràfic entre les dones és sobretot laboral i sexual.
El govern demana al sector que compleixi la llei catalana de comerç, tot i els recursos de Madrid en contra. Ho ha dit al matí de Catalunya Ràdio el conseller d'Ocupació, Felip Puig, que també assegura que el projecte de Barcelona World tirarà endavant, tant si l'encapçala el promotor actual, Enrique Buñuelos, com si no.
Nova Esquerra Catalana es desmarca d'una possible llista unitària encapçalada pel president Mas de cara a unes hipotètiques plebiscitàries. El fundador del partit Ernest Maragall ha post al Matí de Catalunya Ràdio per la unitat de l'Esquerra Catalana amb objectius de país compartits.
I el Museu d'Art de Berna, a Suïssa, exposarà la col·lecció de l'alemany Cornelius Görlitz, que presumptament els nazis van confiscar a propietaris jueus. Aquesta col·lecció inclou més de mil peces d'autors com Matisse, Picasso o Renoir. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars.
El Barça juga demà a Xipres a les Champions. Leo Messi té a l'abast el rècord de màxim golejador de la competició europea si supera els 71 gols de Raül. El director esportiu, Antoni Subisarreta, ha tret ferro als ciulets que va rebre dissabte per la seva gestió. A la segona divisió de futbol, el Sabadell va destituir ahir el tècnic Miquel Olmos. Sergio Loveras perfila com a substitut. El Girona, per la seva banda, manté el colideratge. També avui a la segona B, l'Olot ha destituït el seu tècnic Arnau Sala.
I a la Champions d'embol, el Barça es classifica per als vuitens de final després de golejar el vigent campió al Flensburg, 36-27. A la Copa EHF, derrota del Freikin Granollers, 27-25, a la pista de l'Sporting de Portugal. Haurà de remuntar el partit de tornada que jugaran el cap de setmana a casa.
I el temps comencem setmana amb cel ennubulat, que continuarà així tot el dia amb algunes clarianes a les comarques centrals i a punts de les de Barcelona. Temperatures molt suaus, més pròpies de finals de setembre que no pas de finals de novembre. Pluja feble al nord de les comarques de Girona, prepirineu i interior de les Terres de l'Ebre. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts per l'Andrea Bueno. Sant Just s'afegeix a la celebració de la Setmana Europea de la Prevenció de Residurs. Es comemora fins al 30 de novembre i aquesta setmana el municipi acull diferents activitats de conscienciació sobre el malbaratament d'aliments i sobre la reducció de residurs. Un dels projectes més destacats es presenta aquesta tarda, també coincidint amb la celebració de l'any europeu contra el malbaratament d'aliments. Es tracta del projecte A Sant Just, l'escola cuina, menja i aprofita.
i consisteix a evitar el malbaratament alimentari a menjadors escolars i a l'hora ajudar famílies amb dificultats econòmiques. El projecte es presenta avui a dos quarts de sis de la tarda al Centre Cívic Salvatore Espriu.
Més qüestions. Demà es comemora el Dia Internacional contra la Violència Masclista. A Sant Just els darrers dies han fet diferents activitats per conscienciar tothom sobre la gravetat d'aquest problema social. Demà seguiran els actes de comemoració. Demà a les 7 davant de l'Ajuntament es farà un acte reivindicatiu amb la lectura del manifest i lectures musicades i teatralitzades amb alumnes de l'Institut i membres de Just Teatre.
Des de l'Ajuntament, després d'aquest acte, arrencarà una marxa a peu amb a tocada del tracte Sant Just fins al Casal de Joves, on es farà una actuació de petit format del grup de joves de Teatre Social de l'Equipament i la projecció del documental El tren de la Libertat.
I un apunt més. Sant Just és un dels municipis que desplegarà la primera aplicació mòbil de seguretat interterritorial a Europa, juntament amb altres localitats properes, com són Cornellà, Espluga, Sant Feliu, El Prat, L'Hospitalet i Gabà. Aquesta aplicació pretén ser una eina de comunicació immediata entre l'usuari i la policia local de cadascun dels municipis que l'utilitzar. L'aplicació permet triar entre dos perfils, ciutadania o comerç.
En tots dos casos, l'aplicació geolocalitza l'aparell i el connecta amb la policia més propera. D'aquesta manera es pot avisar de forma ràpida i àgil d'un robatori, incendi, agressió o qualsevol altre incident. L'aplicació està disponible per als sistemes operatius Android i iOS i es trobarà amb el nom Seguretat Ciutadana. Cornellà és el primer municipi que l'ha posat en marxa i es preveu que estigui operativa per la resta al Nadal.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia, a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Bona nit.
Just a la fusta. Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia. És moment de parlar del Centre d'Estudis Sant Justencs i per això com que a dilluns aquesta hora el que fem és saludar la vicepresidenta de l'entitat, la Maria Quintana. Molt bon dia, Maria. Molt bon dia. Què tal? Em sents bé? Sí, tu no? Sí, sí, sí, sí.
Parlem una mica de l'actualitat de l'entitat, cap on ens porta? Mira, doncs que estem preparant la vetllada poètica, i això sí que avui et puc explicar coses. Molt bé, tenim ja novetats. Sí, tenim novetats. Mira, el que hem fet és recollir els primers llibrets que vam fer de les passejades, quan encara eren passejades. O sigui, quan encara anaven pel carrer plovent, amb vent, amb neu...
amb fred, sense llum, i fèiem... Sí, és que érem més joves, eh? Pensa que érem potser 10 o 12 anys més joves. I llavors fèiem la passejada pel poble, anar dient aquests poemes, no? Fins que un dia vam dir, què estem fent? Bé, millor estarem en un lloc ben tancadets i ben calentons i podem fer el mateix, o amb més comoditat. Per tant, quan fa, ja que es fa... 12 anys. 12 anys. Llavors el que hem fet és que els primers llibrets eren de gent de Sant Just.
Després ja vam fer els poetes de tota la vida i tot això. Però els primers van ser de gent de Sant Lluís. Doncs n'hem recollit d'aquests anys i els tornarem a dir. Ara el que hem de fer és dir-ho als que van escriure que encara són vius, alguns no són vius.
però de dir-los, mireu, tornarem a llegir aquests poemes, que puguin tornar a escoltar. Clar, clar, però a veure com ha canviat. Això mateix, escoltar i a veure què. Perquè hem pensat que és una bona manera de tornar a recollir aquests poemes de la gent de Sant Just.
Bé, doncs, això és el que estem preparant. Precisament aquesta setmana ja vam fer la reunió, tenim reunió aquesta setmana i acabar-ho d'enllestir totes aquestes coses per fer-ho. Que encara queda, de fet, ja hi ha d'haver un mes, no? Sí, però les coses, sempre és el que diem, sempre poden sortir coses l'últim moment, més val ja tenir-ho en temps, que si surt algun entrebanc, almenys es pugui solucionar, com més aviat millor. I això és el que estem fent. Per a més, s'està preparant l'assemblea,
Que és el febrer o gener? El gener, final de gener, que hi ha el canvi de junta. Teniu ja noms per ser presidents o com ho teniu, això? Sí. Sí? Ah, doncs ja estic. I el podeu dir o no?
Bé, sí. Seràs tu, Maria? Sí. Ah, aquesta rialleta de l'etat, eh? Bé, això és... A veure, ara... Sí, jo em presento com... Exacte. La Junta presenta una candidatura. Sí. I en aquesta candidatura l'encapçalo jo. Molt bé. Però ara estic fent algun contacte perquè hi ha gent que surt de la Junta per qüestions laborals i així, doncs mirar de... Finsatges, no? Estic fent els fitxatges. Molt bé. Que no en vull fer gaire, eh? Només en vull fer dos.
Si en surt també i si no, un. És igual, perquè la gent que ja és molt treballadora i ho fa molt bé. I llavors el que dèiem, hem d'obrir un torn perquè obligatoriament això ho contemplen els estatuts de totes les entitats, que si hi ha alguna altra candidatura que vulguin presentar-se encantats a la vida, vull dir que nosaltres no tanquem mai les portes.
En tot cas, el que sí que està clar és que n'hi haurà una, la de la Junta, presentada liderada per tu mateixa. Sempre n'hi ha d'haver-hi una, perquè has d'haver-hi el relleu, el mecanisme ha de funcionar, no? I llavors farem això. Bé, farem aquestes coses, estem preparant-ho...
i d'alguna manera no és que porti feina ara el que tenim és l'avallada no sé si ja vaig comentar l'altre dia però que ja s'ha fet entrega dels diners a Sant Joan de Déu a l'hospital ja està feta l'entrega d'aquests diners recordem que era de les fulles de tardor de les galetes això ja està fet i llavors nosaltres d'alguna manera també col·laborarem aquest Nadal amb Càritas una mica
Amb alguna activitat concreta? Sí, amb una cosa, però quan estigui... Si no, no la direm. No, no cal dir-la. Només cal dir que nosaltres col·laborarem amb Càritas a la mesura de les nostres possibilitats, perquè és una entitat que treballa molt i molt bé i creiem que és de rebut tenir-hi un gest. I tant. Doncs moltes gràcies, Maria Quintana, vicepresidenta dels Entres Tu i Sant Justencs. Molt bé. Tornem a parlar dilluns que ve. Sí, Déu vol. Que vagi molt bé. Adéu. Bon dia.
Just a la fusta.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonoras o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de conces al cinema.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Ara passant dos minuts d'un quart d'una del migdia, aquesta hora, com cada últim dilluns de més, és moment de presentar una nova càpsula de l'Espai. Aquesta temporada hem estrenat aquesta secció. Cada últim dilluns de més farem una col·laboració conjunta amb l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret per tractar algun aspecte vinculat amb el món de l'art i de creació artística. Una secció que és possible gràcies a la col·laboració de Quim Déu, membre d'aquest Espai de Lliure Creació, i en cada mes parlarem amb un protagonista del tema que tractem. En aquest cas...
Avui, a partir de la idea Dicen que la distància se l'olvido, que és com es titula aquesta segona càpsula de l'espai, volem parlar de la relació entre centre i perifèria dels centres de creació, és a dir, aquesta sensació que cada cop costa més potser traslladar-nos fora del nostre àmbit domèstic, conegut, moure'ns per tant de Sant Just, en el nostre cas, que seria perifèria de Barcelona, i alhora Barcelona en el fons també seria...
una altra perifèria. De tot plegat, en parlem amb l'artista Jordi Rocosa, que també és col·laborador de l'espai i participant, de fet, del projecte Custòdia 2014. Molt bon dia. Bon dia. Que tu ets, de fet, de Cornellà. Sí. No? I, per tant, vinculat també amb aquest espai d'aquí Sant Just, vens també en vincle amb Barcelona, per tant, un bon exemple d'aquesta idea de moure't una mica entre perifèries, entre cometes, o sense cometes. Bé, això depèn d'on es situa l'observador.
Exacte, de fet per això normalment des de Barcelona tot es veu una mica diferent perquè en llocs com aquests, com Sant Just o com Cornellà o tota aquesta zona que està tan a prop precisament de Barcelona genera aquest efecte, d'alguna manera de dir, potser fins i tot ens és més fàcil moure'ns de Sant Just a Barcelona o de Cornellà a Barcelona que no fins i tot entre Sant Just i Cornellà o Sant Just i...
un poble que tingui més a prop. És a dir, aquesta idea de l'eix principal sembla que acabi eliminant una mica tots els altres petits censos que pugui haver-hi a prop. De fet, Barcelona és un forat negre i llavors atrau a tots els voltants perifèrics i se'ls menja amb patates.
i dansar fa 30 anys que hi ha sistemes de comunicació, metro, autobusos molt directes, deixa de tenir una prestància el tema de la cultura pròpia dels llocs i ja queda tot absorbit per una Barcelona triomfant, centralista, una Barcelona que es creix molt de Madrid però que és més centralista que els madrilenyos.
És a dir, que en el fons acaba pecant del mateix que critica, no? Evident, és un mal humà, el centralisme, és un mal a desfer, perquè els equipaments culturals, normalment, estan a Barcelona, poc s'acostumen a portar-los fora, excepcions de camps de futbol, etcètera, quan la Barcelona central ja no hi cap més i peta com un big bang, llavors fa que la perifèria se'n vagi a Norris i vagi marxant, no? Hi ha un procés de desperiferització, no? És a dir...
Hi ha el lloc que abans era perifèria i hi ha centre, sobretot és un centre comercial. És una cosa que és molt bonica, és un espai virtual on es mata la realitat i es fa una ciutat de cartó pedra on tots consumeixen, no és feliços, no hi ha pobres, no hi ha sense sostre, perquè hi ha un guard de la porta que els prohibeix entrar. És una de les situacions interessants que ens passa avui en dia.
I d'alguna manera ho vincules a aquesta centralitat, també. Aquest fet que hi hagi un centre on passin totes les coses i la resta en passen unes altres. Bé, és evident que els interessa... Aviam, la perifèria com a tal ha perdut sentit, perquè, torno a dir, és molt líquida, es va desubicant i es va ubicant, es va deslocalitzant, es va creant a diferents llocs, per exemple...
L'any 2019 a Matera, Itàlia serà la capital cultural europea, és un lloc que no coneix ningú. Aquest lloc ara és perifèric, ara serà central. Abans era París, Nova York, Berlín, ara podem parlar, sobretot amb les xarxes internet i tal, és un desgavell absolut i ningú sap on està. És tot molt líquid, les capes tectòniques del centre es van desplaçant, van explotant...
Vull dir, cada moment és un canvi, la qual és molt interessant, però alhora és embugidor.
I, per tant, la perifèria pot estar de moda, per entendre'ns, i pot ser que llavors hi hagi aquest salt de dir ara tots anem cap aquí perquè és el que es porta? La perifèria va estar de moda al seu moment, sobretot en els àmbits aquests, en els anys 80-70, perquè era un moment de comunió entre el que eren els treballadors, la gent més intel·lectual, on es creaven les noves idees, a la perifèria mort, de mort natural, i ja se'n té que anar molt lluny a buscar el sentit d'això, no?,
Vull dir, políticament mai ha interessat que la perifèria fos un nucli interessant, una revolució en el sentit cultural. Per exemple, tot el món industrial que la perifèria va fer, que fos un lloc d'energia, de poder econòmic, s'ha encarregat de destrossar-lo, no queda pràcticament cap fàbrica.
i només podem situar-nos a llocs com Fabra i Coats a Barcelona, a l'Angar, llocs perifèrics de Barcelona, a Sant Andreu, districtes fora del nucli central, i a llocs ja que són fora de Barcelona com granollers, llavors hi ha les fàbriques aquestes que tenen allà...
Vull dir que quan més lluny estàs del centre, més activitat tens com a eina pròpia, com a personalitat, com a localisme. Quan més a prop estàs del centre, més desapareixes i més ets una cosa anodina. Però el fet aquest que et deia abans dels espais fabrils aniquilats, absolutament desapareguts, tota la cultura, tota l'arqueologia industrial amagada...
Poguem conservar algun d'aquests elements com una nova manera de produir, com una nova manera de crear on la imaginació fos el nou eix motriu. Tot això, avui en dia, crec que brilla per la seva absència. I políticament podem parlar d'un cert patanquisme, és a dir, un populisme, un excés de populisme a la cosa més fàcil de fer, no?
Per exemple, quines coses? El petanquisme, aquesta il·lusió de fer tot igual, d'aquesta homogeneïtat, aquesta manca del risc, de l'emoció creativa, de l'esperit. Per exemple, quants equipaments esportius hi ha? Dos mil milions. Camps de futbol, camps de bàsquet, camps d'atletisme...
Quants equipaments per l'esprit, per entrenar l'esprit hi ha, que podrien ser l'expressió artística? Nuls. O són particulars, hi ha que s'esforça i perd el temps o la vida amb el tema? O no existeix? No hi ha hagut mai aquesta valoració, aquesta crear una república dels sentits, un espai...
fabril lliure, autogestionat, on la gent pogués anar allà a buidar-se expressivament. Això segueix fent por. Espero que tota aquesta penya, tota aquesta casta, els que també porten els sistemes del llenguatge artístic, els museus, es vagi obrint, es vagi desapareixent,
i vagin ocupant nous factors, nova gent, noves il·lusions, noves esperances, perquè al cap i a la fi del que es tracta és una activitat humana, que és el dret de la lliure expressió dels sentiments i de les motivacions interiors. Clar, parlaves dels espais, d'aquesta comparació, per exemple, amb equipaments esportius, o abans dèiem que
potser els límits també amb el fet que hi hagi la xarxa és més complicat però en realitat aquest lloc o aquesta possibilitat que podrien oferir aquests espais febrils que no han acabat de desenvolupar-se fan que els llocs físics encara que vivim en un món on la xarxa i les webs són tan importants encara l'espai físic és important el lloc on els artistes puguin trobar-se físicament més enllà de poder veure com són les obres d'uns o d'altres
Home, jo crec que estem amb el Haki Komoris, no? Estem ja començant a tenir... Vull dir, Penya, que està tancada dintre de quartos i no surt, i és que era penjadíssim, no? I està molt bé el virtual, jo sóc el primer que treballo en coses virtuals, està molt bé la comunicació, però jo crec que embrutar-se una mica comença a ser interessant, no? Agafar un pot de pintura i tirar-se'l pel cap i reburcar-se per terra i fer una croqueta, jo crec que començarà a ser necessari, no? Aquesta higienització extrema...
aquesta cosa que ja pràcticament tots els elements de l'home ja estan només virtualitzats suposo que és molt interessant que la gent no pugui desenvolupar-se plenament i desenvolupar-se plenament és estirar els braços, és estirar les cames, és respirar, és sentir-se a prop de l'altre, és tocar-se
Tota aquesta història que forma part de la nostra cultura humana, jo crec que està desapareixent, o estan intentant desaparèixer, per això el cant als espais aquests on la gent pugui veure el que fa l'altre, pugui tocar-ho, pugui sentir-ho, pugui cridar...
És bàsic. I això suposo que la Bayer deu estar en contra perquè així es pot fer en solítics en quantitat, però jo crec que la llibertat i la consciència i la maduresa intel·lectual, mental i les ganes de viure, la joia de viure, passa per aquí. Llavors jo penso que aquí hi ha algun error de connotacions, de concepte per part de forces polítics que no han entès mai això.
o sempre han tingut aquesta por que se'ls vagi, que els hi surti... Que se'ls controli una mica, no? Sí, que se'ls controli una mica quan està comprovat que la gent creativa no és destructiva, al contrari. Crear costa molt, destruir molt poc. I l'espai virtual, aquest context que suposo que d'alguna manera també en part pot ajudar els artistes, però aquesta és com una altra galeria? En realitat, el fet que hi hagi tantes possibilitats o que en tinguem tantes de veure, veure, veure, veure, en realitat, el que fa és limitar-nos?
Home, tot té una dosi, no? Si prens una Coca-Cola pots anar bé, si te'n prens 100, acabes com la filla de los nazis i petes, no? Jo crec que hi ha una sobreinformació, que això, clar, tu vas a mirar una cosa, vols informar-te, hi ha tanta cosa que el teu petit caparró mig de mono no pot assumir, llavors t'agafa una frustració de no poder capturar tot, no?
Llavors estem amb aquesta ansietat, que realment sempre pensem que ja tot està fet, que tothom ho fa tot. Quan ens podíem anar a donar un tomb per un bosc durant una setmana i veuríem que entraríem en una calma, en un tornar a badar, en tornar a sentir, formar part d'alguna cosa que és la naturalesa.
I que tota aquesta idea, que és interessantíssima de la tecnologia, que l'home és un animal tecnològic, el que no ens pot passar és que ens tanqui a dintre d'una presó, sinó el que ha de servir és per alliberar-nos.
D'alguna manera, per tant, s'hauria de combinar tot plegat, no? Se suposa que ara estem encara, que suposo que encara és molt la novetat, estem massa encisats, potser. Sí, sí, ara ens han regalat una màquina de teledra i estem fent forats a la paret. Però amunt ja n'hi ha prou per pensar el quadró.
Això crec que es normalitzarà amb el temps i la cosa serà tranquil·la i relaxada i utilitzarem les maquinàries per tenir més oci i poder dedicar-nos a lo nostre. Aquesta era la idea inicial de les màquines. Al contrari, les màquines es foten al lloc de treball, la gent que era matur, no té diners, no pot consumir res, nivells de consum cultural, és que estem equivocant el tema. La màquina ha de servir per alliberar l'home i tenir temps per gaudir, per gaudir de la seva cultura, de la seva imaginació.
De fet, l'art continua tenint, o creus que té un lloc encara al món de l'oci, que és només un oci limitat per alguns o que en realitat és més gran del que ens pensem? Si entenem l'art com un bé de consum i un bé de pasta i un bé de l'assignatura i un intercanvi econòmic, aquest art per mi particularment no m'interessa.
si l'art, torno a dir, és expressiu i és comunicatiu i és creant unes xarxes on la gent pugui ensenyar allò que fa però amb normalitat no com ara, que no hi ha llocs per ensenyar i els que hi ha són perquè hi ha gent s'oferta que inverteix el seu temps en aconseguir-ho però això ja hauria d'estar estructurat la gent necessita expressar que hi hagi llocs per expressió i normalitzat
No aquesta cosa entre l'èxit, la fama, o triomfes, ets artista, acollonant, o no ets res, no? És un terme normal. Vull dir, com hi ha equips de primera divisió, de segona i de tercera, i xavals que s'ho passen bé jugant a futbol els dissabtes, doncs aquesta és la mateixa idea, és la mateixa normalització, no?
Clar, de vegades hi ha la sensació que una cosa potser és l'etapa més de la infància, que potser sí que tenen o que es cuida més que hi hagi aquesta etapa de diferents cursos, tallers, etcètera, etcètera, però després sí que fa la sensació que l'art entra com una mena de... es crea una mena de barrera, que no sé si qui ben bé la crea, però com si costés, també costar-se a l'art fins i tot per veure'l, no hi ha els artistes sinó com a part del públic, que necessitis...
Que t'expliquin què significa tot plegat, si entrar o no entrar en un museu, entrar o no entrar en una galeria. Bé, això... Primer perquè això és una qüestió d'ensenyament realment, no? A altres països la gent... Aquí ja comencem, no? Però aquí fa quatre dies anaven a veure el miró i això ho fa el meu fill petit. Vull dir, estàvem encara amb aquesta idea de que l'art així més d'avantguàrdia eren quatre xorres que fotien quatre tonteries. Vull dir, això... Això per sort ja comença la gent a donar-li el valor que es mereix, no?
que això va canviant però jo penso que el que hauria de canviar realment són els museus aquesta cosa tan conceptual aquesta cosa tan arqueològica d'allò que es va fer als anys 20 aquella cosa tan de mite no ho sé, jo obriria les portes al que s'està fent avui i l'endemà més i més hi ha molta gent que està fotent moltes coses i que està amargada perquè no les pot expressar jo canviaria el model, el faria més participatiu més obert
Vull dir que jo invito tots els comissaris i tots els curadors i tots aquests grans intel·lectuals de les arts que ho deixin estar i que obrin la porta a la gent i que tenen ganes de fer coses i sense aquests rituals represors o de dir això és bo o això és dolent. La cosa de bo i dolent hi veu per una mica d'un secundari pla a partir de la llibertat aquesta creativa.
És a dir, una mica cal un canvi, creus, en aquesta manera d'entendre l'art per part dels que ho gestionen més amunt, vull dir...
Bueno, és que estem en un canvi general, en tot, en l'àmbit polític, també en aquest àmbit que forma part de l'home, en l'àmbit artístic. També podríem parlar de la casta, que són aquesta gent que està, torno a dir, ocupant els llocs on es diu si això interessa o això no interessa, però fa 30 o 40 anys que estan, eh? I diuen això ara interessa i això ara no interessa. Vull dir, ja podria...
també aquesta gent, no?, que interessin altres coses, no?, perquè hi ha un ascès, per exemple, i crec jo, i això és discutible, no?, de conceptualisme, aquella cosa del ducham, no?, que està molt bé, el senyor va fer una revolució, però, bueno, ara n'hi ha d'altres, ja s'ha acabat, no?, això que l'obra no sigui obra, que tot sigui el matallenguatge, és molt interessant, però també ja fa ràbia, ja... I a mi ja m'agrada veure coses que es puguin tocar, no?,
ja tornem, ja s'ha donat la volta i tornem a començar, no? Tornem al Tamira un altre cop, no? I això és el que crec que cal, cal que es visualitzi, que hi hagi llocs on es vegi, on la gent trepitzi, on la gent es manifesti. Jo crec que cal en aquesta història una revolta, una petita revolta, i sobretot que les polítiques municipals obrin ja definitivament les portes i no tinguin por que no els hi fotarem al lloc, home, que és una història creativa.
que la creació es conforma amb el seu àmbit. Evidentment ja pot ser crítica amb el sistema, a més faltaria que no poguéssim ser crítics amb el sistema, però que ja obrin la caixa del trons, perquè si no, aquesta reverberància sempre interior, aquest cicotisme, no porta enlloc, ja ens volem normalitzar. I l'art i la cultura com a denúncia social s'ha perdut, s'ha transformat, no la veiem?
Jo crec que constantment estem veient fotografies que denuncien els estats, les injustícies mundials. Això no s'ha perdut mai. El que passa és que, com deia abans, tot quan és molt amb accés acaba ja no tenint la seva emoció, la seva intensitat.
Ja mirem el telediari i no sentim res perquè estem copsats d'informació i ja no som capaços de dir, hòstia, què fotem? Estem amb una impotència total. Jo crec que fins i tot no cal la sola presència d'algun element...
nou, artístic, posat en un descontextualitzat enmig de la quotidianitat, hi ha suficientment una revolució. Jo crec que això per mi va per aquí. No cal agafar i tallar el coll a algú i ensenyar-ho. Hi ha moltes maneres. El sol fet d'una proposta artística, avui en dia, jo ja crec que trenca una mica l'esquema de la quotidianitat avorrida d'aquesta cosa mandrosa i d'aquesta història que també té el centre. El centre ha perdut la seva capacitat de ser algú
les botigues de roba l'han invadit, i ja tots són turistes, vull dir que ja és una cosa molt avorrida, molt mandrosa, i que la gent ja no li interessa, i ja va buscant, i tothom busquem, agafem l'avió, ens anem al Quinto Pepino, perquè anem buscant altres històries que ens donin una mica més d'oxigen d'aquesta cosa tan feta, refeta, ja pastosa, homogènia, d'aquesta realitat central que es va expandint, no?
Estem partant en un moment en què això ja està arribant a un límit i pot canviar? Creus que això canviarà d'aquí a poc temps? Home, jo no ho sé, però... És optimista o ho veus complicat? No, jo com que tinc una edat, jo crec que... Si nosaltres volíem canviar el món, ara el que es tracta és que el món no ens canviï. Jo parlo per mi i per mi sí que canviarà. Jo a partir d'ara ja no em crec segons què i ho diré públicament i el polític que vegi li diré que té por, que té por de deixar fer això. Vull dir, se'ls ha de dir...
Ja portem molt de temps a la democràcia, ja portem molt de temps amb centres cívics dirigits, ja portem molt de temps amb espais que sobren i abans poten un tio allà perquè faci bondat. No, no és que vulguem fer bondat. Aquella cosa, la república dels sentits, una certa libertat.
una certa autogestió, un lloc, ja que el món és molt puta, però és un cert lloc que, hòstia, que puguis estar sentint-te que formes part d'una col·lectivitat, d'alguna manera de fer, i no sé, si vols sentir-te còsmic i formar part de les estrelles, fantàstic, no? Però aquesta cosa sempre, no, fins aquí, fins aquí, i ja només perquè això la gent no ho entén. No, és que això és una mentida, això és una cosa que s'ha d'anar despullant, ja, perquè ningú s'ho creu.
Vaja, i la gent jove, avui en dia hi ha molta gent creativa, molta gent que estudia, molta gent que fot virgueria. D'aquesta gent seran els que assaltaran un dia aquests espais i s'hi fotran dintre, ja no per ocupar-los en el sentit X, no vull dir en el sentit ja de la llibertat màxima. Doncs, amb aquesta última reflexió que ve en aquesta segona càpsula de l'espai d'avui, n'hem parlat amb l'artista Jordi Rocosa. Moltes gràcies, Jordi. De res a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Vinga, salut.
La informació més propera al Just a la Fusta. Ens queda encara l'última secció del programa d'avui. De seguida arriba el Manel Ripoll per parlar d'economia. Ho fem després d'escoltar, però, aquest Calgari 88 d'Antoni a font.
Classificats per ser final de patinatge artístic. No tot era físic ni mental, també era sentimental. Tu i jo festejàvem i representàvem Espanya.
A la Olimpiada, divern del Tenedat, abans de sortir, tu vares dir, a Taseries amb jo, i vaig contestar, avui m'ho estàs amb Sigonya amb la medalla d'or.
En sincronia i a màxima velocitat, te'n vas a l'aire amb una força increïble i a punt de teure tallat. T'ha fat sa morta i jo vaig alerta, feim una corba oberta, agafa energia i teixec només amb una mà.
A la punta dels patins sona un redobla de bateria i feim com que he discutit. Han atxurat, s'acreuen mirades, crec que els ha agradat. Feim una jura d'estàtua final, mirant-te'n sota i el rient i l'anar.
Fins demà!
Es locutor se repassa entre Rússia, va treure un 9,5. Es favorits eren suets i tenien just un 9,75. Aixequen ses taules i tots molts pots en un 10.
Vens, t'apes jo, m'abrasses i plores i m'atropitges un peu. Li demanam a un jutge de pista. Si mos voltes a ell, es en directe i ho televisen. A tots els cinc continents, damunt es pòdium amb la medalla.
mos donem sa mà senten pels micros així com mos llasen i dins sa tele tu i jo mos besam ballà amb aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgari 88 ja sona sa tensó vermella aponia
Sous-titrage Société Radio-Canada
Just a la fusta, el magazín del matí. Cinq minuts i arribem a tres cordones del migdia. És moment ara per parlar d'economia.
I per això saludem el Manel Ripoll. Bon dia, Manel, què tal? Hola, bon dia, Carme. Per parlar de diferents qüestions, recordem que la setmana passada vam engegar tot un tema, no? I per tant, avui continuem una mica parlant de diferents qüestions. Exacte.
De fet, la setmana passada el que vam començar va ser aprofitant que com a col·legiat del Col·legi d'Economistes havia pogut assistir a la jornada dels economistes que un cop l'any fan i actualitzar una mica, no tant els coneixements, sinó veure una mica com va tot, cap a on anem i fer una sèrie de sessions de treball.
Una d'elles, sobretot la sessió inaugural, que la va portar el senyor Joan Togores, que és una eminència en el camp de la macroeconomia a l'UB, ens va estar parlant una mica de les transformacions estratègiques que necessitava l'economia catalana. La setmana passada vam començar fent una...
Una introducció general descrivint una mica d'història econòmica i descrivint els tres models econòmics o les tres fases que havia passat l'economia des del segle XIX fins ara al segle XXI, durant aquests últims 200 anys d'història.
I ens vam quedar amb el tema d'un cop vista aquesta visió històrica que vam veure la setmana passada, que recordem que anàvem amb tres punts, que era el que diríem capitalisme 1.0, que anava des del segle XIX fins al 1945, que és quan esclata la Segona Guerra Mundial.
El segon apartat, que seria el capitalisme 2.0, aniria des de la Segona Guerra Mundial fins a començar el segle XXI, acabar el segle XX, fins l'any 2000. I la tercera fase, que és la que ens trobaríem avui en dia, hauria començat l'any 2000 i, per tant, portaríem 14 anys d'aquesta tercera fase. I avui el que havíem de veure una mica...
és veure... Cap on anem, una mica? Sí, en un mitjà termini, diríem 5-10 anys, cap a on anirem, si actualitzarem, perquè la idea era, partint de la base que des del segle XIX s'havia instal·lat el capitalisme, que la idea és actualitzar a partir d'ara, o des de l'any 2000, s'està intentant actualitzar aquest capitalisme...
i s'ha de veure si s'actualitza cap al que es va fer entre el segle XIX i 1945, o sigui, una actualització del software cap a l'1.0, o si decidim actualitzar el software que hem anat fent servir des del 1945, que és aquest capitalisme 2.0. Llavors, és veure si aquesta actualització anirà més cap a una banda o cap a l'altra. Exacte.
Llavors, els economistes, com sempre, perquè si no, no tindria gràcia, no? No es fiquen mai d'acord i tenen dues possibilitats, no? Tenen com dues línies d'investigació. Exacte. Tu ens diràs amb quina estàs més d'acord o només ens les planteges? No, podem després entrar a veure quina ens agrada més. Jo crec que la segona que diré és més interessant i té més sortida, però això no vol dir que la U pugui passar. O sigui, una cosa que a mi m'agradaria, que jo em posiciono,
L'altra és que tant una com l'altra són factibles i són possibles. La primera ens parla o té un punt de vista que ens fa tenir una sèrie de temor o ens planteja un baix creixement i un estancament secular de l'economia, semblant al que li ha passat al Japó en els últims 20 anys, que no hi ha manera que aixequin cap.
L'únic que ha passat al Japó és que s'instal·lés a Europa i s'instal·lés als Estats Units. Això té la seva base científica, la seva raó de ser, degut a diferents factors distributius i diferents factors demogràfics que el que provoquen és una disminució de la demanda. Això s'ha anat veient des de l'inici del...
del segle XXI, d'acord? Doncs que per diferents factors, diferents factors demogràfics, factors distributius, la demanda ha anat disminuint i quan la demanda disminueix, evidentment les empreses no tenen aquella necessitat de produir tant com produíem fins ara, això genera destrucció de treball i tota una sèrie de coses que hem anat veient, d'acord? Llavors, si això és veritat i el que s'ha vist en aquests primers 14 anys s'accentués i afectés aquesta disminució de la demanda,
L'única manera que es pot reactivar tot això, i de fet Espanya va ser un clar cas on, tot i que per factors distributius o factors demogràfics la demanda disminuïa, van ser capaços durant els anys 2000 de...
fer allò que primer... Bé, Aznar va estar fins al 96, va estar fins al 96, els dos anys que va estar, però ja ell deia allò d'Espanya va vient, d'acord? És veritat, home, la famosa frase, no? D'acord, i després va arribar Zapatero... Negant la crisi. Exacte. Però quan se'n va comença la crisi. Mentre ell està, gasta molt... Sí, però va estar molt temps dient que no hi havia crisi. Exacte, i ho va estar negant durant molt de temps, d'acord?
Llavors, Espanya va ser capaç de, a través de bombolles, d'acord? I aquí a Espanya vam viure la bombolla del tocho i de la immobiliària, però, per exemple, als Estats Units, la gent que tingui una mica de memòria econòmica recordarà que hi va haver les bombolles de les .com o de les empreses tecnològiques, d'acord? Aquí a Espanya hi va haver la famosa, quan va aparèixer Terra, que era una filial de telefònica
que va arribar a tenir més valor que la pròpia matriu, que la pròpia telefònica. Per tant, i tot això eren bombolles inflades, d'acord, que no venien de res, perquè, de fet, si miraves terra, l'únic que era era un portal d'internet, com fos per a dir.
Avui en dia hi ha Yahoo o Google, d'acord? Era un portal informàtic. Tenia correus electrònics, tenia tota una sèrie de serveis que ho faria, d'acord? I es va inflar la bombolla fins que es va veure que allò no tenia raó de ser i es va desinflar i avui en dia a terra ja ni existeix, d'acord? Llavors, el mateix va passar a Espanya, sobretot amb el tema del...
del totxo, d'acord? Que es va inflar, inflar, inflar la bombolla i es va fer créixer més o donar-li més valor del que realment tenia. Això, depenent de la cultura, depenent del país, hi ha hagut una bombolla o hi ha hagut una altra. Això que hem explicat aquí de terra va ser, aquí a Espanya...
Apenes va afectar perquè la gent no estava ficada en aquest sector, però als Estats Units, on aquí tenim el que és l'IBEX 35, d'acord? Però als Estats Units tindrien el que és l'equivalent a l'IBEX 35 i en tenen un que és d'empreses tecnològiques, només perquè allà hi confien molt i creuen molt en aquest sector. Allà el que li va passar a Terra li va passar a Yahoo, li va passar a Microsoft, li va passar a totes aquestes empreses, es van inflar...
I en un moment donat es va veure que el que s'havia fet era vendre fum i que realment a darrere d'aquestes empreses no hi havia tot el valor que els mercats deia que tenien. Llavors es va desinflar la bombolla, però en aquells moments els va fer créixer molt, va fer créixer molt aquestes empreses, va generar...
feina, va generar riquesa, d'acord? Però a través d'aquestes bombolles com aquí a Espanya amb el tema del tot. Coses molt puntuals, que serveix molt per curt termini, però que en realitat no pot ser una cosa que es pugui sostenir molt de temps. Llavors, la idea és aquesta. Tota una sèrie d'economistes, totes les que defensen que existeix aquest estancament secular, aquests problemes en la demanda, la manera de reactivar-ho, això, és a través d'aquestes bombolles. Més bombolles. Però llavors no sortirem d'aquí. Exacte, correcte, és un bucle.
És un publi que has començat a partir d'any 2000 i que... No tenes una solució, ells plantegen que és un panorama. Sí, però a vegades, quan sents gent a la televisió que diu el sector immobiliari s'està recuperant, dius, cony, sembla que els hi faci il·lusió perquè hi tornem a entrar, no?, en el...
Tornen a vendre els pisos, etc. O, per exemple, quan es parla amb coses que pots fer bumps puntuals. Per exemple, el que es va parlar d'Eurovegas. No és res més que inflar alguna cosa en una zona i que això a curt termini generarà molt, però no és un treball a mitjà i llarg termini. O amb el del castor, que al final no es va dur a terme, però també era una cosa de fer créixer alguna cosa
que generés ocupació, generés coses, però a través d'un lloc on no hi ha res, fer-hi aparèixer un bolet que creixi molt fins que el bolet rebenti. D'acord? O sigui que no és el que ens agradaria, no és factible, però veiem indicis a casa nostra que han intentat no han prosperat perquè Eurovegas no va prosperar. Es veu que allò de Barcelona sí que diuen que sembla que intentaran fer-ho prosperar, però tampoc se sap molt bé com acabarà acabant. Castor al final no ha acabat funcionant, no perquè no ho volguessin, sinó perquè han vist que
Si no, rebentava el territori perquè va començar a tremolar tot i es va començar a moure tot i llavors van decidir, bueno, ja buscarem una altra cosa per fer bombolles, no? Però una és aquesta possibilitat, d'acord? Llavors, l'altre punt de vista que defensen també molts economistes
i que és el que al llarg d'aquests dies, suposo ja durant la setmana que ve, que entrarem en el cas d'Europa i després en el cas de Catalunya, és el que es tracta de buscar aquestes potencialitats de l'economia i buscar de quina manera es pot transformar aquesta economia per fer-la viable a mitjà i a llarg termini.
No a través d'aquestes bombolles. Exacte, justament l'efecte contrari. Llavors, el que tenim avui en dia, si ens fixéssim a principis del segle XX, el que es va fer, es va crear tota una sèrie de maquinària que va treure molta feina a molta gent. Tot i així, tot i que es va destruir molta ocupació perquè, evidentment, van aparèixer els tractors i no es necessitaven tants pagesos,
O van aparèixer les màquines robotitzades que començaven a construir els cotxes i no feia falta construir-los de forma manual. I això a partir del 1945 encara es va accentuar més perquè per culpa de les guerres i la lluita espacial es van descobrir tota una sèrie de maquinària i tota una sèrie d'electrònica que permetia substituir el capital humà per màquines.
Tot i que això en un principi semblava que el que hauria de provocar és menys feina per a la gent, la gent es va reciclar, no això que te'n diuen avui en dia, que s'ha de reciclar a la gent, i va començar a treballar en altres sectors, en altres feines que...
antigament no existien perquè, com que tothom podia estar al camp treballant o tothom podia estar fabricant peces per un cotxe, per exemple, o per una cafetera o el que sigui, no hi havia una màquina que ho fes, la gent ja només feia allò. Quan això no ho pots fer, has de fer altres coses. D'acord? Està clar.
Llavors, fent un paral·lelisme amb això, avui en dia el que hi hauria és aquesta economia digital, que seria com una segona revolució de la maquinària, per exemple, que canviaran les nostres vides de forma d'entenda. Per exemple, avui en dia estan apareixent aquestes impressores 3D, que a vegades les veiem per la televisió.
I que ara avui en dia només estan a l'abast de molt poca gent, però la idea és, com qualsevol persona que avui en dia té una impressora a casa i li imprimeix els seus documents o els treballs que ell fa, tinguis una impressora que et pugui produir el menjar o et pugui produir...
qualsevol tipus de cosa. Avui en dia ho estan provant per fer pròtesis, per fer tota una sèrie de coses que, si s'ha de produir a través d'una maquinària o a través d'una indústria, pot trigar molt a venir, però si tens la impressora a casa, la produeixes i ho fas servir. El Madrid és l'hospital, si ho necessita, ho fica a imprimir i al cap d'unes hores té preparada aquella pròtesis per...
aplicar-la. Exacte. També existeix en tota una sèrie de temes de nanotecnologia que també en el seu moment era tot impensable que es pogués aconseguir. I per tant, imagina't d'aquí 5-10 anys el que hi pugui haver en aquest sentit, no? Exacte. Però clar, també és un mercat limitat en el sentit que també és molt específic, no? Vull dir que... Bueno, és específic, però et fa aparèixer coses que fins que no apareixen no sabies que les necessitaves. Això és veritat. O sigui, fa...
Jo no sé... Segurament perquè no les necessitem. Però et fan generar aquesta necessitat. Jo diria que el mòbil jo en vaig tenir des de l'any 98, una cosa així. Home, Déu-n'hi-do. Sí, però sí que devia tenir... Album és sobretot a partir dels 2000, jo crec.
A partir dels 2000, bueno, sí, dos anys abans. Dos anys abans vam tenir, devia ser el primer mòbil que vaig tenir, i no hi havia cap necessitat perquè el tinguéssim. De fet, al principi el tenies i apenes el feies servir. Vull dir, fa 20 anys les empreses funcionaven sense correu electrònic, si ho ens posem així. Sí, exacte. Bueno, correu electrònic potser ja existia. Bueno, ho feien servir al FAQs en aquell moment per comunicar-se entre ells, però no tenien igual aquesta immediatesa. No, no, i que tot ens fa evolucionar, això està clar.
O els mòbils aquells que hi havia, per exemple, no és el que avui tindries amb l'EF Smartphone, que pots mirar el correu electrònic a través del mòbil. O sigui, antigament tu arribaves a casa després d'haver estat tot el dia a la universitat o haver estat tot el dia treballant i, bueno, doncs dediquem una estona a mirar el correu electrònic o d'existem una estona a mirar una cosa però hi acabes una estona. Ara, si no el pots mirar fa 5 minuts, és que ja no ets persona, quasi, quasi. Sí, sí, és veritat, és veritat. Estem bojos, eh?, una mica. Sí, doncs tota aquesta revolució d'aquesta tecnologia...
D'acord? El que ha de permetre és, doncs, si realment cap aquí és on hi ha potencialitat i cap aquí és on hi ha manera d'evolucionar, tot i que algunes d'aquestes coses puguin, perquè algunes d'aquestes coses aniran eliminant... Altres coses, sí. I aniran eliminant capital humà, com va passar en el seu moment, hem explicat, amb el dels cotxes i tot allò, però és clar, si inventes una impressora que fa les pròtesis, l'empresa que fabricava pròtesis ja no les podrà fabricar perquè la impressora les fabricarà per ella.
o si es treu Google que ara està practicant amb aquest cotxe que condueix sol, però és igual els taxistes que van amb el cotxe movent. Això faltaran molts anys, eh, em sembla? Faltaran molts anys, però... Que entres i li poses un GPS a tu? No, no, el cotxe es mou sol. Clar, però li has de dir... A través de Google Maps va a estar als carrers i es va movent. Ai, això em fa mandra, eh? Això em fa... Sí, sí, sí. De moment almenys, ja sé que també dèiem que ens feia mandra tenir el correu electrònic al mòbil, però bé... O, per exemple, una cosa menys senzilla que hi ha alguns cotxes que ho tenen, allò que dius que agafa i aparca sol. Sí...
Això sembla impensable. Això sí que t'agrada més, no? Això m'agrada més. Però són diferents coses que, en principi, dius per què necessites que el cotxe t'aparqui sol si ja t'han ensenyat a aparcar, no? Però, clar, ja que t'ho ofereixen, no? I tant, i tant. Doncs tu fas sol i, potser llavors els professors de tota escola n'hi haurà menys perquè no hauran d'ensenyar a aparcar. Són tota una sèrie de coses que s'han de tenir en compte.
Llavors, són les dues opcions que tenim. Se'ns acaba el temps, eh, Manel? Sí, sí. Ens porta a cua tot aquest tema. Sí, la veritat és que si volia més que res introduir aquestes dues opcions... Per si ens hem quedat clares, no? Sí, sí, la idea era aquesta. També ens hem explaiat una mica en fer paral·lelismes amb el principi de segle perquè la gent vegi i no digui... Avui en dia molta gent diu... És que tal com van les coses? Clar, la gent ja no pot treballar el que treballava.
Això no és el primer cop que passa, ja va passar a principis del segle XX i la gent va aprendre que existia un sector que es deia serveis, que fins aquell moment qui treballava al banc, potser hi havia una persona treballant al banc, i van aprendre que hi havia un sector serveis, o per exemple el turisme a principis del segle XX no existia, es va aprendre un sector...
que es va potenciar i en el cas d'Espanya va funcionar molt bé. Avui en dia, amb aquesta economia digital i això, potser la gent s'ha de començar a especialitzar-ho, ha d'entendre que ha de treballar amb serveis relacionats amb això, perquè quasi hi ha més empreses que fabriquen aplicacions pel mòbil que es dediquen a fabricar cotxes, si comptes el nombre d'empreses a les comptes, hi haurà més que fabriquen aplicacions pel mòbil.
que no que estiguin fabricant cotxes o inclús components pel cotxe, llavors, hi ha una evolució que s'ha de tenir en compte perquè és o això, o anar creixent com ha crescut Espanya des de l'any 2000 a través de bombolles que sí que li ha servit i ens va fer créixer en un nivell per sobre del que estàvem acostumats a viure. Però ens porta on estem, correcte.
Doncs continuem parlant la setmana que ve, de tot plegat, o una mica, ja anirem endavant, eh? Sí, sí. Ara teníem altres escenaris, doncs què? A partir d'aquí, cap on anem? Gràcies, Manel Ripoll, una setmana més. A vosaltres. Per aquestes qüestions econòmiques. Que vagi bé i bona setmana. Adéu, bona tarda.
I així que ve amb aquest just a la fusta d'avui, dilluns 24 de novembre. Agraïm a la gent que l'ha fet possible, a l'Andrea al serveis informatius i a la producció del programa, a la previsió del temps, avui hem entrevistat també Dolors Moreno, tècnica de Medi Ambient de l'Ajuntament. Hem fet tertúlia amb la Carme Madon, Josep Coderqui i la Palmira Badell.
Hem parlat amb la vicepresidenta del Centre d'Estat i Sant Justens, Maria Quintana. També hem tingut la segona càpsula de l'espai amb en Jordi Rocosa i també amb la col·laboració de Quim Déu, de l'espai de lliure creació Carme Malaret. I hem acabat el programa parlant d'economia amb el Manel Ripoll.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses, com sempre, per acompanyar-vos en aquests matins i explicar-vos què passa a Sant Just. Ara us deixem amb el Sant Just Notícia d'edifici a migdia, dita per l'Andrea. Bueno, tornem demà a partir de les 10. Que vagi bé, que passeu molt bon dia.
I want to see you in my very cool single wedding meet.
I want to see in my very cold single wedding night.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Sant Just s'afegeix a la celebració de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Aquesta setmana el municipi acull diferents activitats de conscienciació. Un dels projectes més destacats es presenta avui, també coincidint amb la celebració de l'any europeu contra el malbaratament d'aliments. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dilluns 24 de novembre. En titulars estaquem altres qüestions de la jornada. Sant Just
Demà és el Dia Internacional contra la Violència Masclista. A Sant Just els darrers dies han fet diferents activitats per conscienciar tothom sobre la gravetat d'aquest problema social. Demà es llegirà el manifest i es farà un acte reivindicatiu davant de l'Ajuntament. Aquest cap de setmana torna al mercat de la plaça Camuapa. Dissabte i diumenge, 150 parades de comerços, artesans i serveis locals s'instal·laran a la plaça per donar a conèixer els seus productes. El mercat de Nadal arriba a la seva quarta edició.
I parlarem també de l'espai de lliure creació Carme Malaret, que acollirà aquesta setmana les obres del projecte Custòdia 2013-2014. Es tracta de 10 obres inèdites fetes per 10 artistes que durant 10 mesos van ser custodiades en espais particulars.
Bon dia. Sant Jus s'afegeix a la celebració de la Setmana Europea de la Prevenció de Residurs. Es comemora fins al 30 de novembre i aquesta setmana el municipi acull diferents activitats de conscienciació sobre el malbaratament d'aliments i sobre la reducció de residus. Un dels projectes més destacats es presenta aquesta tarda, també coincidint amb la celebració de l'any europeu contra el malbaratament d'aliments. Sant Jus Notícies.
Cada any a Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d'aliments. Això vol dir que cada ciutadada mitjana malbarata 35 quilos d'aliments cada any, o el que és el mateix, uns 112 euros anuals. Són unes dades molt significatives que contrasten amb una altra xifra que apunta que un 20% dels catalans i catalanes viu allindada a la pobresa. Per aquest motiu, en guany se celebra l'any europeu contra el malbaratament alimentari perquè cal que tothom sigui conscient de la gran quantitat de productes que llancem i que encara tenen valor nutritiu.
Ho ha dit Dolors Moreno, tècnic de Mediament de l'Ajuntament de Sant Just al Just a la Força. Pensem que és tot allò que llancem, no, és tot allò que desaprofitem i tots els aliments que llancem que encara tenen valor nutritiu, no? Restes de menjar cuinat, aliments que se'ns caduquen, que se'ns fan malbé, que no hem pogut consumir, que se'ns ha quedat a la nevera, etcètera, etcètera. Coses que podem aprofitar. No tenint consciència, ens pensem que es malbarata molt els restaurants, però...
Realment és a les llars on es malbarata molt, perquè és un 58% dels aliments. En la cadena del sector alimentari, però, els consumidors no som els únics responsables del malbaratament. No solament som els consumidors finals els responsables del malbaratament, també ho són els productors, que rebutgen productes simplement perquè no compleixen unes mides o perquè no tenen un bon aspecte. També es llença menjar perquè s'emmagatzema, perquè els...
als súpers i a les botigues, n'hi ha d'haver una oferta tan gran que han de tenir més quantitat del que després es podrà vendre. També perquè els restaurants estan acostumats a pensar que han de servir molt per quedar bé.
Segons Dolors Moreno, tècnic de Medi Ambient, cal canviar el concepte de consum que es fa a la societat. Asegura també que properament la llei de consum incorporarà la diferència entre dos conceptes que en moltes ocasions els ciutadans confonen, com són data de consum preferent i data de caducitat. Sentim de nou Dolors Moreno.
Consum preferent vol dir que fins a aquella data les qualitats organolèptiques de l'aliment són perfectes. A partir d'aquella data pot ser que l'aliment tingui un aspecte una mica diferent però que és completament comestible. Llavors això s'adaptarà, està al caure aquest canvi de la normativa i també que la gent ho sàpiga, que la gent n'estigui informada, que el consumidor sàpiga què vol dir una cosa i què vol dir una altra.
Per tot plegat, aquest any se celebra l'any europeu contra el malbaratament d'aliments i Sant Just en pren consciència. I és que, tal com ha explicat Moreno, prevenir el malbaratament d'aliments té un component ètic i social.