Madrid va donar 137 milions a un únic encertant. La nova pel·lícula de Catherine Deneuve inaugura avui la 68a edició del Festival de Canes.
Edició on els directors Gus Bansant i Nani Moretti són els únics que poden aconseguir la seva segona palma d'or. Connectem amb el nostre enviat especial a Canes. Bon dia. No és estrany, però una vegada més Canes demostra per què és el festival més important i influent del món.
Per la catifa vermella, que ahir la tarda encara no estava instal·lada, desfilaran noms tan destacats com els de Natalie Portman, Michael Fassbender, Marion Cotillard, Michael Caine, Salma Hayek, Colin Farrell, Matthew McConaughey, Naomi Watts i Joaquim Fenix, entre molts d'altres. Canes és un aparador de glamour on cada dos metres trobes un cartell promocional, però sobretot també és el paradís per pel·lícules arriscades i innovadores, concebudes per marcar tendència. Pel Palau de Festival es respira entusiasme davant la programació,
que s'allargarà fins al 24 de maig i que inclou 19 títols a competició. La cerimònia oficial és a les 7 de la tarda, però a aquesta hora ja ha començat la projecció per la premsa de la pel·lícula escollida d'obertura. La Ted Hot, un drama francès sobre adolescència conflictiva amb la gran Catherine Denef, tota una icona aquí.
Esports, bon dia. El Barça sabrà aquest vespre quin serà el seu rival a la final de la Lliga de Campions. El 6 de juny a Berlín sortirà de la segona semifinal Madrid-Juventus, avui a 3 quarts de 9. Els italians van guanyar 2-1 l'anada. Ahir els blaugranes van classificar per la final, tot i perdre 3-2 al camp del Bayern. El president Judet Maria Bartomeu, en declaracions al Club de la Mitjanit de Catalunya Ràdio, diu que viuen un moment per assegurir-lo.
que arribem a un moment d'aquests deliciosos, no?, de la temporada, que és arribar a intentar guanyar tots els títols, i al Barça hi som, i pel mig i els gutals i baixos, però l'important és la fe, i el treball, l'esforç, i els jugadors, doncs, que són molt bons.
Aquest matí estan convocades l'AFE i la Lliga Professional davant l'Audiència Nacional per la vaga prevista pel cap de setmana. En Waterpolo, avui, primera final femenina, Sant Andreu-Sabadell. També semifinals masculines, Barceloneta-Sabadell i Man 3, Chicago 2, Houston dues victòries, Los Angeles Clippers 3. Fins aquí les notícies.
Just a la pusta. Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10.
I aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimecres 13 de maig. Comencem el programa de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un repàs a l'actualitat general del dia a través de la premsa, els diaris. Ens fixarem també en cultura, esports i una mica de tot.
A més, també parlarem del temps amb el Carles Hernanedi Rius per saber què farà de cara als propers dies i com pinta aquest augment de les temperatures pronosticats.
Més qüestions a les 11 i 10. Avui en revistarem agent François Rioix, que demà inaugura una exposició a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret. Sabrem com l'ha preparada i què és el que es farà.
Hi ha dos quarts de 12 tertúlia esportiva amb el Carles Aranedi Rius i l'Enric Riva per parlar, sobretot, del partit d'ahir, d'aquesta tornada de les semifinals de Champions en què el Barça va perdre, finalment, per 3 a 2, però es va classificar per la final de la Copa d'Europa a Berlín.
I a la tercera hora tindrem l'Oriol Rigat, que ens parlarà d'astronomia, també l'Albert Macià, president de l'Ateneu, l'Àstric Goldstein amb algun vi per tastar del celler de Can Mata, la Silvana Vogt, que ens recomana alguns llibres, i també l'Arnau Consul, que ens explicarà què passava altres 13 de gener. De maig, volíem dir. És avui 13 de maig, i així comencem el Jus de la Fusta.
Saludem, per tant, a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat sanjustenca, avui per on comencem, Andrea? Doncs comencem, parlen de l'associació Mundus Sanjust i del Casal de Joves, que s'uneixen per oferir un ampli ventall de cursos i intercanvis juvenils en altres països d'Europa.
Properament tindrà lloc una reunió informativa al casal per explicar al jovent les possibilitats que existeixen per participar-hi. Pel que fa als cursos gratuïts es faran a l'estiu i s'engloben en el programa europeu Erasmus Plus i tindran diferents temàtiques. D'una banda es farà un curs en el camp del Fòrum Teatre a Macedònia de l'1 al 6 de juliol.
I només hi ha tres places disponibles. Un altre curs es farà a Eslovènia del 31 d'agost al 6 de setembre sobre drets humans i s'hi ofereixen quatre places. I per últim a Alemanya del 8 al 13 de setembre es farà un curs vinculat amb aplicacions mòbils. Per aquest curs s'obriran tres places. Els requisits per participar-hi són tenir entre 18 i 30 anys, parlar i entendre l'anglès i ser de Sant Just.
D'altra banda, el proper 20 de maig, com dèiem, es farà una reunió informativa al Casal sobre el proper intercanvi europeu juvenil de l'equipament, que serà a Eslovenia, del 25 al 29 de juliol, a la ciutat de Bresigje. Durant cinc dies, els joves enjustencs crearan amb joves eslovens, un projecte europeu que es desenvoluparà a l'abril de l'any 2016. Les característiques que s'han de complir per participar-hi són tenir de 16 a 18 anys,
i ser de Sant Just i fer un escrit explicant els motius per voler fer aquest viatge. Un viatge que per persona costarà 130 euros. Si esteu interessats, la rona informativa serà el 20 de maig a les 7 de la tarda al Casal de Jopas.
Doncs propostes interessants que arriben des del casal de joves. En tenim més de propostes interessants perquè demà s'inaugura una exposició a l'Espai de Llebre Creació Carme Malaret. És una mostra express, una nova mostra express, aquestes que les has d'anar a veure en tres dies. Només és la proposta que fa l'artista francès Jean-François Rioche i que porta per títol Met 1101. És una exposició que endinsarà els visitants en el metro de París dels anys 80.
I és que l'any 86, Jean-François Rioche, quan encara no tenia 20 anys, va aconseguir una clau d'accés a totes les instal·lacions del metro de la capital francesa. Durant 3 anys va viure a l'interior d'aquell món subterrani i el va fotografiar, i 29 anys després, i per primera vegada es fan públiques aquelles imatges. La mostra Met 1101, que es titula així perquè aquesta era la clau d'accés, compta amb un text introductiu que ha redactat Bàrbara Roig.
La inauguració d'AMET 1101 serà demà dijous a dos quarts a vuit del vespre. A l'espai de Lliure Creació, Carme Manaret, on s'hi podrà visitar fins diumenge. Els horaris seran divendres de cinc a vuit del vespre, dissabte d'onze a dues i de sis a vuit, i diumenge de dotze a vuit.
I acabem amb una punt final, Andrea. I us expliquem que 25 parelles participaran diumenge de la 41-en en marxa de regularitat Fulgenci Banyós de les Seas. És una xifra una mica més baixa que l'any passat, quan hi van participar 29 equips. La marxa es farà al Bages al Parc Natural de Sant Llorenç. Recordem que consisteix en premiar la regularitat de les parelles a l'hora de caminar i d'anar passant pels controls dins d'un itinerari concret.
No guanya qui arriba primer a la meta. El mapa l'obtindran els participants dos dies abans de la prova, és a dir, aquest divendres a les 8 del vespre al local de les Cees. La tornada a Sant Just es preveu per abans a les 6 de la tarda, per tant, que els culers no pateixin, que podran veure el Barça. I a l'arribada s'oferirà un refrigeri al Pati del Roure i es farà el tradicional lliurament de premis. Tot això diumenge.
Doncs aquestes són les notícies més destacades d'aquest matí en clau Sant Justenca. Tindrem més informació, com sempre, als butlletins horaris i també a la una als Sant Just Notícies. Ara, de seguida, repassem més notícies en clau general. Però abans, una mica de música.
I parlant d'un concert que es fa aquest vespre, Andrea, a la sala 2 de l'Apollo, és Jacob Gardner, un holandès que fa pop barroc, segons llegim a Time Out, i neo-psicudèlia, i crea un so únic combinant sons de clavicòrdic, cordes, flautes i altres instruments clàssics.
I ara torna a Barcelona per presentar el seu segon disc, que es diu Cabinet of Curiosities, que és del 2013, però el presenta aquí a Barcelona ara el 2015. I diu que deixa clares les seves influències, com són Sid Barrett, Kevin Ayers, The Zombies, The Beach Boys o Kurt Butcher. Aquesta cançó és la que obre aquest disc i es diu Clear the Air.
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob.
Debat electoral de Ràdio d'Esvern. Amb Josep Perpinyà pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Laia Flotats de Convergència i Unió, Lluís Montfort de Movem Sant Just, Enric Salvadores pel Partit Popular, Sergi Seguí d'Esquerra Republicana de Catalunya, Pablo Barranco de Via Democràtica i Guillermo Francés de Ciutadans. Dimecres, 20 de maig, a dos quarts de 10 del vespre, emissió simultània per ETV, Canal 36 i Ràdio d'Esvern, 98.1 FM i Internet.
espais gratuïts de propaganda electoral. Ei, alcalde, que et tornes a presentar? Sí, vull tornar a ser alcalde, perquè encara hi ha molta feina a fer. Penso que el coneixement de Sant Just, la proximitat i l'experiència són valors fonamentals en aquests moments tan difícils per tothom. I què proposeu?
Home, aviam, recuperar les inversions de la via pública, la renovació d'equipaments claus, com la bona aigua, el camp de futbol, així com la sala gran de l'Ateneu, això sí, sense oblidar les necessitats de les persones, com hem fet en plena crisi, finançant totes les beques menjador o impulsant plans d'ocupació, ajuts a les contractacions a les empreses, i penso que l'educació i la cultura són fonamentals per avançar i hem de generar més oportunitats per tothom.
Confiem en Josep Perpinyà. Vota PSC. Vota Perpinyà. Volem un Sant Just viu, ple d'activitat, de comerços i de negocis, ple de cultura, d'esports i d'oci. Volem un Sant Just net, bonic i endreçat.
Un Sant Just verd i florit que sigui porta d'entrada al parc de Collserola. Un Sant Just que llueixi i que recuperi el seu prestigi. Aquest és el meu compromís i el compromís de Convergència i Unió. Amb la teva confiança fem reneixer Sant Just. Aquest és el teu lloc, no t'ho pensis més. Va, vinc de som-hi tots, compartim la il·lusió.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
Gràcies.
Un quart i mig, doncs, saludem aquesta hora l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Què tal? Bon dia. Per parlar ara de l'actualitat general del dia a través de la premsa. Comencem amb les portades. Avui, primer de tot, ens fixem, per tant, en el tema més destacat. En parlàvem ahir, justament, perquè ho coneixíem les primeres dades d'aquesta hora, aquest terratrèmol de nou al Nepal. Sí.
Sí, el periòdico ens diu el Nepal torna a tremolar. 18 dies després del primer terratrèmol el país va tornar a patir ahir el flagell d'un altre gran sisme amb més de 70 morts, el periòdico. De fet, avui en tots els diaris la notícia més destacada és la classificació del Barça a la final de la Champions, però sincerament crec que potser això és més important. I el periòdico també ens mostra com han quedat alguns dels edificis que encara quedaven de peu.
Després del primer sisma al Nepal, hi ha un edifici pràcticament derruït i una persona dels equips de rescat intentant trobar algun supervivent entre les runes. És una de les imatges destacades al periòdic, una de les notícies destacades. A l'avantguàrdia llegim que un segon sisma al Nepal agreuja la crisi humanitària. Un terratrèmol de magnitud 7,3 causa més de 80 morts i 1.000 ferits. El pànic torna a Katmandú i els hospitals es col·lapsen quan els nepalesos intentaven tornar a un
simulacra normalitat després del terratrèmol del dia 25 d'abril. La terra tornava a sacsejar al país i el pànic es va apoderar una altra vegada de la població i els edificis que estaven malmesos s'han acabat ensorrant i la xifra de morts augmenta. I per últim, al diari ara llegim un altre terratrèmol que provoca el pànic al Nepal. El nou sisme deixa un balanç provisional de prop d'un centenar de morts i un miler de ferits enmig de la desolació general. I l'Ara acompanya aquesta notícia amb una imatge d'una de les supervivents buscant entre les runes.
Fins demà! Fins demà!
I a l'Ara.cat, en clau política, ens diu que Bosch reclama claredat sobre el procés sobiranista a Trias i Colau per poder-hi pactar. El candidat d'Esquerra veu fabulós que Colau estigui a favor de la democràcia, però li demana que concreti com l'exerciria i demana a Trias que expliqui què votarà Unió.
És el tema en clau política que destaca l'ara a aquesta hora i a l'avantguàrdia. Llegim també que Rajoy i Sánchez... Resulta difícil traduir aquesta paraula directament, Andrea, però és aquest sefean, perquè trobo que té com més força així en castellà. Sefean... Sí, que es tornen més lletjos.
l'atur juvenil en ple campany, en plena campanya. No ho entenc. Jo tampoc. O sigui, aferren. No sé que s'aferren. S'aferren, no, m'imagino. I tots hi falten les R's, no sé, perquè em sembla molt estrany, per això dic, potser és una expressió que... Que aferar-se en castellà és com tornar-se més lletjos en... Perquè tampoc m'ho diuen l'atur juvenil, sinó l'atur juvenil. En fi...
Sembla que el govern només ofereix dues opcions. Els joves de passaport o l'INEM és el que diu el líder del PSOE i Rajoy rebaixa a 24.600 els emigrats menors de 25.
Aznar reapareix per evitar una fuga del PP a Ciutadans, és el que diu un article d'Enric i Julián avui a La Vanguardia. Els dos expresidents baixen a l'arena electoral molt atents al centre del tauler. I, bé, en tot cas Iglesias també diu que està disposat a pactar amb el PP o Bildu després del 24 de maig.
El dirigent assegura que la condemna del terrorisme és una condició i que Podemos parlarà amb tots els representants de la voluntat popular. No sé si aquest titular, per tant, està una mica agafat amb pinces. I després, futbol, Andrea, perquè l'Avantguardi també dedica bona part de la seva portada a parlar del Barça que espera a Berlín. Guardiola que salva l'honor a Múnich i també diu que el Barça se cita amb la història per vuitena vegada. Lara destaca aquesta derrota dolça a Múnich per arribar a Berlín, tot i que
també diu que ha estat un gran èxit celebrat sense estridències, que el gol de tornada del Barça no s'ha semblat gens a aquell que tornava de Londres després del gol d'Iniesta. Home... També l'emoció era molt diferent, eh? Clar, el Barça estava eliminat pràcticament, no? Sí, sí, sí. Home...
I, en canvi, aquí una mica s'arribava amb un 3-0 que ho feia molt fàcil, també. Molt fàcil. I també el 3-24 llegim a la final de les Champions. Notícia destacada, també destacant l'eufòria, en aquest cas, dels jugadors del Barça. I Piqué, que diu que seria emocionant jugar la final contra el Madrid. Veurem què passa.
I una cosa curiosa també vinculada amb aquest tema és la Vanguardia, que publica un vídeo relacionat amb aquesta victòria o aquesta derrota dolça, com diuen, del Barça d'ahir, perquè diu, així van cantar els gols del Barça a la presó model. Diu que els presos segueixen els principals partits blaugranes per la ràdio i que s'afegeixen amb càntics a les celebracions espontànies de la resta de veïns. Sí.
I hi ha un vídeo, volíem intentar sentir-lo, perquè és curiós, normalment no estem tan acostumats a veure'ls aquí en portada. I bé, en tot cas, sí que... És un vídeo d'ells? No, no ho he entès. És un de la zona, de la zona on hi ha la model, doncs un vídeo que publica la Vanguardia, on es barregen els càntics que arriben des de la presó model, amb els de la resta de veïns de l'Eixample. A veure si ho podem sentir. A veure...
Clar, ressona, com si fos al pati, vull dir, sí que es veu que no sona de... Curiós. Cantant.
Doncs mira, una curiositat que tenim avui també a la Vanguardia. Després parlarem també de les portades esportives, però abans parlem de cultura, Andrea.
I comencem parlant d'art, perquè és una de les notícies que avui recullen tots els diaris, i és que Picasso i Giacometti fan rècord a les subhastes. Les dones del GER, del pintor malaguany, s'adjudica per 160,8 milions d'euros. Aquest quadre, Déugène de la Croix, va ser una de les pintures que més va captivar Pau Picasso,
Va creure que hi veia la seva dona, Jacqueline Rock, i en va fer més d'un centenar de versions durant dos mesos entre els anys 54 i 55. Prop de 100 estudis sobre paper i 15 pintures anomenades amb les lletres de la A a la O. Dilluns al vespre, hora local, es va convertir en la pintura més cara venuda en una subhasta després de ser adjudicada per 160,8 milions d'euros a Christie's de Nova York.
i durant la mateixa venda també es va adjudicar la segona obra més cara d'una subhasta, l'escultura L'home que assenyala, d'Alberto Giacometti, que va assolir 126,3 milions d'euros.
Andrea, respira. Sí, és que m'he emocionat amb aquest tema. Sí, sí, sí. Sé que t'agrada, però... No passa res, no passa res. Doncs això, parlàvem d'art i d'aquests dos quadres, de Picasso i d'Alberto Jacometi, que han fet rècord a les subhastes. Aquest quadre, fins ara, l'obra més cara venuda en una subhasta, era tres estudis de Lucian Freud, de Francis Bacon, venuda per 105,8 milions d'euros a la mateixa casa, a Cristis, l'any 2013.
Això pel que fa al món de l'art, ara parlem de cinema, perquè avui es dona el tret de sortida al Festival de Cannes, a la 68a edició del Festival de Cinema de Cannes, que promet confirmar que la Ted Ott, de Manuel Bercot, com una de les millors pel·lícules de cinema, es pregunta a Nando Salvá, que és el periodista del perièdico que fa la crònica, per què és el millor festival de cinema del món.
diu per quantitat, per qualitat i sobretot per varietat. En quin altre certament tenen cabuda tant una fantasia infantil com Inside Out, de Pit Doctor, com la pornografia en 3D encarnada per Love, de Gaspar Noé. I diu que és cert que només hi ha dos directors nord-americans en competició, Todd Hayne, que presenta Carol, un idilli lésbic protagonitzat per Cate Blanchett i Ronimara, i basat en una novel·la de Patricia Highsmith.
I Gus Van Sant aporta el concurs The Sea of Trees, intimista història de suïcides amb Matthew McConaughey i Naomi Watts. Diu Nando Salva que veurem Michael Fassbender amb Marion Cotillard en la versió de Macbeth, que ha rodat l'Australia Justin Kurzell. I fora de concurs, Joaquim Fenix i Emma Stone tindran un afer entre professor i alumna a Irrational Man, la 45ena pel·lícula de Woody Allen.
És aquest, un breu repàs del menú fílmic del Festival de Cant pels propers 12 dies, com dèiem, arrenca avui. I acabem parlant, Carme, d'una proposta musical molt interessant per aquest vespre, perquè el dibuixant Linié il·lustra en directe les cançons de Kevin Johansen aquest vespre a les 9 a la sala Bikini. Anoche soñé contigo
Y no estaba durmiendo, todo lo contrario.
M'agrada aquest Johansson, Andrea. Doncs avui el mira a les 9 de l'espre a la bikini i compartirà escenari amb Ricardo Siri, més conegut com a l'Iniès, que un dia van decidir dur la seva amistat un pas més enllà i treballar plegats en directe. Johansson, el músic, i l'Iniès, el dibuixant, formen part del mateix espectacle, un concert dibuixat.
com el que avui oferirà anar a biquini a partir del vespre. Els dibuixants, diu, treballem en música a fons, és el que diu línies. Dibuixar és una feina molt antisocial i necessitem alguna cosa que ens humanitzi. Per això som bastant malòmens i ara, en comptes de pitjar el play, m'envolto de músics i els dic, vinga va, inspireu-me.
Justament això és el que fa durant el concert, dibuixar el que li inspiren les cançons que interpreta Johansen i el públic pot veure el resultat en una pantalla. A més a més, el concert coincideix amb la publicació d'un doble àlbum que recull l'experiència del concert dibuixat a Mèxic i que funciona com un gran èxit de Johansen, un músic que, com línies, treballa també amb la ironia.
Doncs és aquesta una de les notícies destacades avui en la cultura, l'Andrea, i que ens porta que per parlar d'esports m'agrada, eh? No sé si... Què passa? Que crec que avui no podem deixar-lo, eh? Home, si té alguna cançó més... més ritme... Sí, no t'ha acabat d'agradar, tu, Andrea, bé? No, no ho dic per parlar d'esports, eh? Tinc com a referència a la sintonia d'esports i... Ui, aquesta... Tampoc, potser...
Això és molt l'estrella d'am de l'estiu. Crec que no, eh? Bona mateixa línia. Esports, que avui he de fer les portades, Andrea, també com titulen? Perquè dediquen també bona part de la portada, eh? Parlar del partit d'ahir del Barça.
Sí, doncs, com dèiem, és el teu més destacat a totes les portades. Berlín apareix a totes tres. Al diari ara llegim París-Londres-Roma-Berlín. Una fotografia d'un gol de Neymar. És una fotografia realment molt xula. La pilota vista just darrere de la xarxa, molt de prop.
Veiem el periòdico titular la cinquena a Berlín. El Barça es classifica per una altra final de la Champions. Veiem el Trident, que el Barça té com a davanters celebrant el gol de Neymar. I a l'avantguàrdia, el Barça espera a Berlín. Els blauran acompleixen contra el Bayern i es planta la final. Avui sabran si el seu rival serà el Madrid o la Juventus.
Doncs també en aquesta línia a Berlín és el que diu el mundo deportivo, és el titular i a la imatge tria avui...
D'una banda, part del partit d'ahir, per entendre'ns, tot i que no reconeix cap jugador, i després, doncs, en un pla més gran. Ah, no, perquè posa final l'Olimpia Estàdio en 6 de juny. Llavors, sí, entenc que al fons és com si fos la final de Berlín. I després, així, més en primer pla, doncs, trien la celebració d'alguns dels futbolistes. És curiós, vull dir, perquè no hi ha cap dels...
Jugadors que va marcar el gol ahir, perquè apareixen Jordi Alba, Busquets, Piqué, Mascherano i Xavi. Són els que tria avui el Mundial Esportiu que en el moment de celebrar aquest gol o un dels gols que ja feia pensar que tot plegat estava encaminat. L'Esportiu diu triu per la cinquena i aquest sí que tria el trident de fotografia. Diu que el Barça fa bo l'avantatge de la nada i amb dos gols de Neymar.
Es classifica per la final de Berlín.
I l'esport més fàcil diu a la final. El Barça a un pas de la seva cinquena Champions. L'equip de Luis Enrique ja està a Berlín i espera el Madrid o a la Juve, que juguen justament avui. I segons aquest diari, diu que l'Eufòria es va desencadenar al vestuari triant una fotografia de Dani Alves i Neymar de celebració.
I com dèiem, avui juga el Madrid contra la Juventus, i els diaris de Madrid, evidentment, en fan ressò, tots a una, és el que diu l'As. Enxellotti demana el suport del Bernadéu, destaca també aquest diari, declaracions de James, el que pita un pita a tots, i després també un apunt sobre el Barça, diu el Barça espera a Berlín, i destaca en aquest doblet de Neymar a la primera part.
I acabem amb el Marc que tria... Ah, i la imatge de l'As és Cristiano Ronaldo fent el símbol d'Ok cap al públic, pel carrer, l'estit de carrer. El Marc prefereix posar una imatge de Sergio Ramos celebrent un gol. Diu, història per fer, al Madrid davant d'una altra nit èpica al Bernabéu. I recorden, fan memòria, perquè de fet diuen, a sobre de marca, a sobre de la capçalera marca, posa entre comillat i obre punts suspensius.
Història que tu hiciste, punts suspensius, i llavors el títol gran és Història per Hacer, amb els punts suspensius també, i a la història per Hacer hi ha Sergio Ramos, i a la història que tu hiciste ens anem a l'any 1998, Mitjatovic, que marcava a la Juve el gol de la sèptima. A veure, a veure. I després diu que el Barça ja espera Berlín. Igual que el Calàs, el mateix títol, el Barça ja espera... Tots van en la mateixa línia, eh? Sí, sí, una mica.
En fi, és moment ara de repassar les contraportades del dia.
Primer de tot, l'article de Josep Ramoneda, que avui es titula La indignitat i la insolència. Doncs avui parla d'una fotografia que hem vist els últims dies als diaris i que ha donat La Volta al Món. Després de l'excel·lent, diu, article de dissabte de Xavier Bosch, és agosarat tornar a parlar de la foto de l'any i que sap si d'una època l'escàner del nen en posició fatal tens una maleta.
Fet per una màquina de control, la d'equipatge de la frontera de Ceuta, la imatge és tan potent com a icona de les fractures del món que no puc evitar tornar-hi. Diu, a Espanya, on el govern dona la residència a qui compri un apartament, un nen africà s'ha de jugar a la vida per poder retrobar-se amb el seu pare, el qual han denegat sistemàticament el reagrupament familiar. La policia el descobreix i acte seguit detea el pare, que l'esperava, i l'acusa d'un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers.
En un país on es practica sistemàticament la devolució express dels immigrants que intenten passar la frontera i s'actua sense contemplacions amb ells, l'anunciat d'aquesta imputació sembla un sarcasme, però, desgraciadament, no ho és. I diu també que cap partit, ni dels vells ni dels emergents, ha gustat parlar del cas del nen de la maleta.
D'altra banda, llegim la segona part de l'article titulat L'altra foto. Van ser les campanyes contra els desnonaments, les que van fer emergir primer les destrosses de la crisi. La darrera imatge d'aquesta trista nissaga, que ha arribat a alguns mitjans, és la del desnonament en cadira de rodes.
de Maria Goretti, una noia malalta de 38 anys que havia sigut actriu i presentadora i ara té la vida arruïnada. Fa temps que no paga el pis perquè no pot. Ella resisteix a acceptar que la seva vida acabi a l'habitació d'un alberg i l'hi han portat per força. I per últim, a Retratats, diu, fa temps que sabem que la xenofòbia és la manera que tenen algunes persones de compensar la seva mancada autoestima. Netejant Badalona, García Albiol es deu sentir molt content d'ell mateix. Negant la manifesta i deliberada ambiguïtat del seu impresentable eslògan, només demostra que és un covard.
Fins demà!
A La Vanguardia avui a l'entrevista que tenim a la contraportada llegim que August va rebre a Tàrrago ambaixadors de l'Índia. Doncs... Ens posem històrics, Andrea. Totalment. Una entrevista molt interessant amb Magí Saritjol, que és director del festival Tarraco Viva. Diu que August és el polític més influent d'Occident, va fundar la civilització amb més èxit de la història. Diu, per exemple, la Unió Europea només té 57 anys i a veure el que dura, mentre que l'imperi fundat per August va durar 300 anys.
Ell va entendre que un amperi no dura sense l'equiescència dels governants, dels governats, perdó. Va fomentar austeritat en l'àmbit privat i munificiència en el públic. Va fitxar els millors urbanistes, arquitectes, escultors, pintors, per alçar esplendits temples, teatres, fòrums, circs, aqueductes, calçades. Diu Víctor Amela, que és qui l'entrevista, i què deien els conquerits? I ell respon que veien els avantatges, la prosperitat i competien per veure qui era més humà.
August va protegir el comerç, la producció d'aliments, els preus i va deixar que tots els pobles mantinguessin els seus déus, creences i costums, a canvi de no empunyar armes contra Roma i pagar els impostos. Així August va fundar la socialdemocràcia i va imparar durant 40 anys fins que va morir a l'edat avançada de 77 anys. És la història que vull explicar Magí Seritjol a la Contra de la Vanguardia.
Doncs així acabem aquest repàs de les entrevistes. Ens queda encara parlar de l'apunt curiós del dia. Ens queda un diari, Carme. Ah, sí? Ai, doncs mira, pensava que no, eh? És que aquesta és molt interessant. No, no, no, hi ha més. A més, la llei de titular, i ara pensava que ja l'havíem feta. Tens raó, estic despistada. Veig que és més tard avui, no sé per què. No hem fet res. Ens hem portades amb el Ramoneta. Els esports, el Barça. En fi, va, parlem d'aquesta entrevista. Quan estic competint en un debat,
Trec fort a la bèstia. És la Raquel Chesserot, que és successora de The Mostaners, així la defineixen, és filla única i diu que ha heretat del pare el caràcter fort i disciplinat i de la seva mare la capacitat de veure més enllà del que està escrit. Aquesta combinació ha convertit aquest estudiant de la doble titulació d'administració i direcció d'empreses i de dret a l'autònoma en una portent a l'oratòria.
És l'única dona i la capitana dels equips que han guanyat l'exigent lliga de debat universitari de la xarxa Vives i la lliga de debat del Poder Judicial. I a més ha sigut distingida com a millor obradora i millor jurista. Diu que sempre m'ha agradat parlar i que m'escoltin, però l'oratòria no la vaig descobrir fins que primer de carrera es va organitzar una competició a classe d'instruments per a l'estudi i va guanyar el meu equip. Parlar en públic és una habilitat per a la vida quotidiana perquè desenvolupes la capacitat de persuasió.
I en aquesta entrevista també parlen de diferents polítics i de la seva capacitat d'oratòria. Diu que Albert Rivera va estudiar dret i també va ser distingit com a millor orador. És un referent, diu Raquel Chesserot, a nivell d'oratòria. En aquest sentit també m'agrada Artur Mas i Ada Colau també comunica bastant bé. En canvi Pablo Iglesias, que té un màster en comunicació, no m'agrada tant. Diu, jo no em poso nerviosa quan parlo, controlo molt i sobretot porto el tema perfectament preparat. Tant i fa per on vingui la pregunta, jo ja tinc la refutació preparada mentalment.
I també explica, i així acaba, que diu que aquí hi ha un element cultural molt fort, és una qüestió d'autoconfiança. Si saps que el que dius és cert, i et creus el que dius, per què aquesta por de parlar en públic?
Molt bé, realment tenies raó, m'agrada aquesta entrevista. És molt potent. Sí, sí, sí, molt adequada per un dia com avui. Pablo Iglesias, que diu que no li agrada, no? No, que té un mestre en comunicació i que no li agrada tant com Albert Rivera, que és com a referent en una oratòria, ara mateix entre els polítics, i que l'Artur Mas i la de Colau sí que li agraden bastant. Saps què té per això, Pablo Iglesias? Què? Un himne electoral indí. Com?
Indi. Inde natural indi. Música indi, eh? No de la cultura índia. Sí, ara mirarem de sentir-lo, perquè ho he vist aquest matí quan buscava la notícia musical del dia, el que passa que no l'he posada com a notícia, com a cançó per sentir-la tota l'estona.
Però mira, ara com que ens enllaçem una mica amb les notícies musicals... Ben enllaçat, eh? Molt bé. Sí, sí, sí, perquè Jo Crepúsculo, poca broma, l'altre dia de Sant Joan d'Espí, doncs és ell qui firma l'himne electoral de Podemos.
A veure si podem sentir-lo, perquè teníem reparts amb el SoundCloud, si més no, aquí també crec que s'ha sentit igual, a través d'un vídeo. Es va pujar ahir a SoundCloud aquest signat de la campanya de Podemos per les eleccions del 24 de maig, i bé, sí que es veia que s'endevinava alguna cosa. Sembla que hi ha els sintetitzadors, la caixa de ritmes i un regust dels vuitantes que feien pronosticar que hi havia algú interessant darrere la cançó. Això és el que diu Indispot.
Un minut i mig, eh? I amb grits de Podemos. I avui s'ha assegut, ahir es va saber, perdó, que... Que és jo crepuscle, aquí al darrere de tot plegat. Que dilluns... Què et sembla? No està mal. No? No, bueno... Sí, sí, sí, està bé. És bastant diferent del que saps, del que hi ha fins ara. A nivell electoral. Sí, sí, sí, totalment.
Sí, aquest no és l'himne del partit, és la música electoral. L'himne electoral de Podemós. L'himne electoral. Sí. Curiós. Em fa ara ser quan aquests crits feien mi, per això.
S'acaba ja, per això. Exacte. Així s'acaba. En fi, sí. Queden encara uns 20 segons, però és en aquesta línia. I al vídeo apareixen diferents imatges, etcètera, etcètera. Podria ser a punt curiós, realment, però va, en teníem un altre preparat molt ràpid, que és un milionari xinès que paga les vacances a França als seus 6.400 treballadors.
De la seva butxaca? Sí, sí, sí. De la seva butxaca? Bueno, en principi sí, és el multimilionari Li Jin Yuan, que ha pagat 4 dies de vacances a França, 6.400 dels seus treballadors, alguns no, en té més, per tant. És l'amo de Tients, que és una empresa fabricant de productes dietètics. S'ha gastat més de 13 milions d'euros en hotels a París, Nissa i Mònaco.
Diu que el turista va ser un somni pels empresaris dels hotels i els restaurants, però bé, en tot cas va ser una mica de mal de cap pel tema de la circulació del trànsit, que van necessitar organitzar mesures especials.
Diu que, a més a més, els empleats de Tins es van convertir en postals multicolors, llegim, quan van arribar a Nisa vestint tots samarretes blanques amb barrets blaus. Veig una imatge i és impactant, és com si fos un exèrcit desfilant. Diu que a París, al Museu del Louvre, per exemple, va reservar les seves sales només per aquests 6.200 turistes xinesos durant algunes hores. I bé, en tot cas, això, clar, van ser 140 hotels, 84 avions de passatgers...
però això bloqueja ciutats. I toca broma, sí, sí, per traslladar els seus empleats des de la Xina, Rússia i Kènia per celebrar el 20è aniversari de l'empresa. Home, està molt bé. Però vaja, que havien de fer les vacances... No, no, no, tot junts, tot zeleral. Això sí que m'ha sentit curiós. A més, quatre dies només. Ets a França, està lluny, vens de França, de la Xina o d'on sigui. Ai, vull veure que només quatre dies. Sí, sí, és curiós. Ara la buscaré.
ha de fer una mica de... és que jo em pensava que no trobes a 6.000 persones no anava a veure, no tenia a veure, però sí, veig que sí que sí van de blanc i blau, a més a més vines de l'empresa, hauries de vestir, com els darrers no has de fer, blanc i blaus és veritat, sencer que nosaltres no imposaríem tant, podem ser uns 100 col·laboradors aproximadament, però vaja no està malament la idea, vull dir, jo dins d'aquí la proposem, no? l'hem fet el 25è aniversari, no? el 30è? el 31è, 31è 31è, però com a data especial encara ens quedaria doncs mira, anem tard
En fi, Andrea. Que vagi bé, arma. Bon dia.
Vuit minuts i les onze. És hora de parlar del temps amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Per parlar d'aquest temps boig, no? Aquest maig que dieu que és agost, no? Aviam i que notem, eh? Em va picar un mosquit ahir, aquestes coses, no? Et va picar un mosquit ahir, dius? Bueno, ja em porto uns quants jo, oi? L'Andrea, no els viagis, ja fa temps que tenim els líquids aquests espanta mosquits tigre, aquests que són... Que no s'espanten, vaja, que et venen, li fots un coper... Em va picar un normal, eh? Ah, doncs mira...
ja estem en època però això sí que no és una qüestió a la primavera ja és normal i tot i així perquè és que tampoc no tenim masses vessals ens ha plogut poquíssim i tenim bastanta sequera a part que ahir no ho comentàvem vam fer tots els ingredients del que ens arriba i del que ens vindrà al llarg de les properes 48 hores i ens vam deixar un dels ingredients més importants que és el risc d'incendis o sigui Coixarola tampoc no està beneficiada per grans precipitacions hem de dir que Coixarola està bastant seca tot i que tot ha florit i està molt verd és perquè acaba de sortir
i realment el risc d'incendi d'avui fins al cap de setmana, perquè el cap de setmana coincidirà també amb una miqueta de béns de ponent, que seran més frescos, faran baixar les temperatures, però seran secs, tot aquest combinat són uns ingredients que ens fa anar molt al tanto i aquella gent...
que té l'hàbit de fer costellades al mes de maig, que vigili molt perquè a prop d'un bosc no es poden fer, però vull dir que vigili molt perquè si a sobre s'accentua el vent entre dissabte i diumenge, el risc d'incendi en una zona tan seca com la que tenim ara, per exemple, a Coixarola, que ens ha plogut realment molt poc aquest 2015, és d'un risc important.
De cara a les properes hores, avui ja comencem a remuntar aquest termòmetre, un termòmetre que avui s'inflarà fins als 27 graus, creiem. Ahir vam estar jugant tot el dia entre els 24 i molt i gairebé tocant els 25. No els vam arribar a tocar, o sigui que va ser un dia de calor moderada, una mica més del que és la mitjana, però tampoc no va ser res de l'altre món. I seguim amb aquesta previsió que ens van confirmar en els mafes i que ens van explicant el fet d'aquesta calorada.
poc habitual, molt inusual, però que a vegades passa en el clima mediterrani una bossa d'aire càlid molt potent en alçada que ens arriba, se'ns tira a sobre i provocarà aquests valors tan alts com tenir 25 graus a 1.500 metres d'alçada gairebé la nit. Això provocarà que la propera nit sigui molt càlida, que tinguem uns valors entre els 19 i els 21 graus al litoral, cap a l'interior encara més càlid, tot i que el dia no és tan llarg ja, però avui no ho és tant i les temperatures mínimes sí que es poden desinflar una miqueta.
Avui podem arribar fins als 27 i demà és el gran dia, demà és aquell dia on les màximes aquí se'ns enfilaran fins als 28-29, a no ser que ens bufi ben marítim i ho pugui frenar una miqueta, perquè ja ho diem, que aquesta calorada important serà molt més destacada cap a l'interior, tampoc no cal anar-se'n al Pla d'Urgell, sinó que cap al Vallès ja serà molt marcada aquestes temperatures tan elevades, però ho dèiem ahir, ho seguim dient, totes aquestes zones influenciades pel mar, un mar
que està en valors més baixos no serà tan marcada. A la mateixa línia de la costa és difícil que s'arribi als 30 graus, però la que sortim de la mateixa costa, si no hi ha massa influència marítima, que creiem que serà del sud-oest, allà sí que als 29, 30, 31 podrien tocar Sant Jús.
No cal dir que les zones interiors sí que es superaran els 35 i que en alguns punts, molt puntualment, es podria arribar a 38 o 39. Creiem que 40 no, però la sorpresa la podríem tenir demà, no? O sigui, valors tan elevats. Però bàsicament és que estem parlant tant a Sant Jús com a Castelldefels per parlar d'un lloc de línia de la costa.
com a la mateixa capital de Lleida, són temperatures a tot arreu molt més altes. I les mínimes també seran extremadament més altes, perquè les mínimes en aquesta època de l'any haurien d'estar oscil·lant entre els 5 i els 15 a Catalunya. D'acord? O, per exemple, a 1.500 metres d'alçada haurien d'estar al voltant d'entre el 0 i el 5. O sigui que són valors normals a la primavera de nit en zones de muntanya.
d'aquests valors tan elevats que tindrem aquesta propera nit i de divendres ja començarà a fluixar, doncs és extraordinari i hem d'anar una miqueta al tanto. O sigui que demà ben hidratats, avui també, ja fa dies que la calor està apretant, però ara tindrem dos dies on apretarà més. I hem de tractar el dia com si estiguéssim a un ple estiu. Jo que dius tu, de les xancletes i sense mitges, doncs seria una d'aquelles activitats que es poden fer tranquil·lament tant avui com demà, perquè són dos dies molt càlids.
Si ens quedem a Sant Jus el cap de setmana, baixarà la temperatura, baixarà moderadament, o sigui, si arribem els dijous als 29, 30 o 31 graus, encara no ho tenim massa clar, que és molta calor, de cara al divendres la cosa ja fluixaria cap als 24 o 25, i probablement durant el cap de setmana estarem en 22-23, o sigui que passarem...
La variació serà de 8 o 9 graus. Ara fem a Maroteca i recordem un dijous de fa dues setmanes que Sant Jus va arribar als 29 graus. I el dia següent es va baixar fins als 23. O sigui, no és el dijous passat, sinó l'altre. Va ser un dia que va fer molta calor, la gent deia quina calor que fa, va arribar el divendres i seguia dient quina calor que fa. D'acord? Ho dic perquè és clar. Passarà, no, això? Perquè farà sol. És que molts cops estem equivocats amb això. Farà sol, farà bo, bufarà una miqueta de ventet,
Però en aquestes èpoques, aviam, és insuportable els 31 graus, però el divendres que ningú s'esperi posar-se un jersei de llana per anar pel carrer, perquè és que estem al mes de maig i farà caloreta i al migdia el sol et molesta la roba, o sigui que estem passant d'estiu a primavera.
De l'estiu a la primavera, al migdia, fa calor. No sé si se m'entén el missatge que no passarem del que és l'estiu a l'hivern. Simplement aquest extrem que arribarem demà... Es anirà regulant entre divendres i dissabte, i dissabte i diumenge serà un cap de setmana normal. Com el passat.
Una miqueta menys. Serà un cap de setmana normal perquè fa temperatures. O sigui que Sant Jus podria estar entre els 22 i els 23 graus, que això a les dues del migdia a ple sol és calor, el que tindrem la calor de dijous a les dues del migdia a Sant Jus, que serà molt més extrema, però farà caloreta perquè estem al mes de maig, i diumenge seguiríem amb aquests mateixos valors.
Probablement dilluns torni un altre cop a revifar. No amb el que estem avisant, però sí que tornaríem a aquests valors que ens està acostumant al mes de maig a estar una mica sempre per sobre del que és la mitjana. O sigui que entre dilluns i dimarts tindríem un altre cop valors de 24 o 25 a Sant Jús, que són valors que són més del mes de juny, de finals de juny que no pas del mes de maig.
O sigui que tenim una baixada, coincidint amb el cap de setmana, i amb uns vents aponentats que ens venen arrel d'un front, que és un front que viatjarà i que l'haurem d'anar seguint, i ho hem anat dient aquesta setmana, tant divendres com dissabte, haurem de vigilar tot el que és la zona de muntanya, Pirineu i Prepirineu, perquè es poden formar tempestes importants o molt importants, i fins i tot per sobre dels 1.600-1.800 metres podria haver alguna nevada destacada. O sigui que és un cap de setmana amb forces ingredients, tot i que a Sant Just ens faci sol i no passi massa cosa més, a part d'aquest canvi de temperatures.
La setmana que ve sembla que podria ser estable, el dilluns i el dimarts un altre cop amb caloreta, i a partir del dimecres baixen una mica les temperatures, es podrien normalitzar, i avui falta moltíssim, els mapes ens indiquen que entre divendres i dissabte podríem tenir precipitacions. O sigui, coincidint amb el final de campanya, podrien haver precipitacions, tant divendres com dissabte. Però també ho deiem la setmana passada, i el que no va acabar passant.
Doncs déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, sí, no, no. Déu-n'hi-do. Si ens queixàvem el mes de maig passat que teníem un mes de maig massa fred i que no acabava d'arribar la primavera, aquest estiu... Perdó, mira, se me'n van les paraules. Aquest mes de maig és pràcticament estiu. Al revés, eh? Sí, sí, sí. Bé, doncs n'estarem al cas, Carles. Moltes gràcies. Molt revés. Que vagi bé. Fins ara.
Bon dia.
L'acusat del cas de pederàstia de Castelldans a les Garrigues ha tornat a reconèixer aquest matí els fets al judici que es fa a l'audiència de Lleida. Serà una vista ràpida, ja que hi ha un acord previ entre Fiscalia i Defensa. Lleida, bon dia. Hola, bon dia. La declaració de David Donet ha estat molt ràpida. Ha consistit a reconèixer els fets a preguntes de la fiscal.
Reconoce usted a sí mismo los hechos relativos a la elaboración del material pornográfico con la intervención de estas personas cuando eran menores de edad, así como haberles grabado cuando alguno de ellos mantenía relaciones sexuales. Donet ha reconegut que va abusar de 6 menors, 5 dels quals tenia collills a casa seva. També van registrar imatges de dos més mentre mantenien relacions sexuals. En la seva declaració, l'acusat ha acceptat la pena de 51 anys sol·licitada.
Notícies breus. Un home mort i una dona es troben estat crític després de dos tirotejos a les palmes de Gran Canària. La policia espanyola ha detingut un germà de totes dues víctimes i ha intervingut l'arma. Segons les primeres informacions, els fets han passat de primera hora d'aquest matí en dos barris diferents de la capital de l'illa. El detingut hauria disparat diversos trets amb una escopeta contra la seva germana des d'un cotxe.
La inflació continua negativa a l'abril i a Catalunya sense canvis, almenys 0,3%. Això vol dir que des de l'abril de l'any passat els preus han caigut tres dècimes. El conjunt de l'estat han baixat sis dècimes. Catalunya és després de les Balears, la comunitat amb la inflació més pròxima a zero. Cosa que, segons Dolors Llobet, de Comissions Obreres, té aquesta explicació. Nosaltres pensem que és una constant de cada mes que l'IPC a Catalunya sempre està en índex més elegant.
I això es veu que els preus aquí són més cars, els preus dels aliments, els preus dels serveis bàsics i també el pes que tenen la sanitat i l'educació privada.
Corea del Nord ha executat el seu ministre de Defensa perquè es va dormir en una desfilada, segons els serveis secrets de Corea del Sud. Aquest servei d'intel·ligència sudcoreà afirma també que el ministre executat estava acusat de traïció per no haver complert instruccions del seu líder Kim Jong-un.
L'Agència Especial Russa ha fet públics els primers resultats de la investigació sobre la nau Progres, que va quedar a la deriva després d'enlairar-se el 28 d'abril. La nau, que portava provisions per l'Estació Especial Internacional, va caure divendres a l'Oceà Pacífic Moscou. Bon dia. Va ser en la tercera fase del seu recorregut cap a l'espai quan hi va haver la fallada.
Una part de la Progress M27M es va desprendre de la nau de manera imprevista i això en va modificar l'alçada. És per aquest motiu que no es va situar en l'òrbita que li tocava i va acabar el viatge al Pacífic en comptes de fer-ho a l'Estació Espacial Internacional. Aquesta és la principal explicació que dona de l'accident Roscosmos, l'agència espacial russa, en un comunicat. Les conclusions finals de la investigació es presentaran d'aquí a 10 dies.
Haruki Murakami anuncia que publicarà un nou llibre a partir dels escrits que ha rebut els últims mesos a través del portal digital. Murakami va obrir un consultori online fa tres mesos i ha renunciat que el tanca i que amb alguns dels continguts que ha rebut i treballat publicarà un nou llibre. L'obra situarà igual que el consultori l'espai del senyor Murakami.
El client d'una administració de loteria a la Gran Via de Barcelona és l'únic encertant de la combinació guanyadora de l'euro milió que es va sortejar ahir al vespre. La butlleta ha aconseguit un premi de gairebé 48 milions d'euros. Eduard Losilla és l'administrador de l'establiment. És d'un client que va jugar per internet. La butlleta premiada era una butlleta que havien jugat 10 euros. Havien jugat 5 apostes de 2 euros.
L'Ocilla ha destacat la dificultat per a qui et toqui aquest premi. Això es ven a tot Europa. Imagina't milers de botigues i centenars de milers de persones jugant i just va a tocar aquí. Per a qui et toqui a l'euro millones tens una possibilitat entre 165 milions de possibles combinacions.
Esports, bon dia. Bon dia. Berlín és el titular del Mundo Deportivo avui per referir-se a la cinquena final de la Lliga de Campions que jugarà el Barça. El nou esportiu opta pel titular triu per a la cinquena i l'esport titula a la final i afegeix supertrident i doplet de Neymar.
El president blaugrana, Josep Maria Bartomeu, diu al club de la mitjanit que ara cal rubricar la temporada guanyant els tres títols a què opten, Lliga, Copa i Champions. Ahir van passar la final europea, tot i perdre a Munic contra el Bayern 3-2. Aquest vespre els blaugran al de Berlín, el dissabte 6 de juny. A Madrid es rep la Juventus amb un 2-1 favorable als italians a la semifinal anada. El partit és a tres quarts de nou i Catalunya Ràdio farà un seguiment especial.
A Madrid en marxa una reunió a l'Audiència Nacional amb la presència dels representants de l'AFE i de la Lliga Professional. La idea és intentar arribar a un acord per evitar la vaga al futbol prevista per aquest cap de setmana. I en Waterpolo avui, primera final femenina, Sant Andreu-Sabadell a tres quarts de nou, també semifinals masculines. A tres quarts de nou, Barceloneta-Sabadell i a dos quarts de nou, Mediterrani-Mataró. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 6 minuts per la Andrea Bueno. La Festa de la Pau es dedicarà en guany a la llibertat d'expressió i d'informació. Serà dissabte i s'involucraran una vintena d'entitats. Hi haurà activitats per a tothom des de primera hora de la tarda fins la nit.
La festa començarà a dos quarts de sis de la tarda amb una xocolatada popular i estarà presidida per una carpa conjunta de diverses entitats on es construirà un mur gegant dedicat a la llibertat d'expressió i d'informació. El manifest per la Pau el llegirà Francesc Giral de la revista La Vall d'Avers a 3 quarts i 5 de 8.
Més coses. L'associació Mundus Sant Just i el Casal de Joves s'uneixen per oferir un ampli ventall de cursos i intercanvis juvenils amb altres països d'Europa. Pel que fa als cursos gratuïts, es faran a l'estiu, s'engloben en el programa europeu Erasmus Plus i tindran diferents temàtiques. Es faran a Macedònia, a Eslovènia i a Alemanya. I d'altra banda, el proper 20 de maig es farà una reunió informativa per parlar sobre el proper intercanvi europeu juvenil de l'equipament. Serà a Eslovènia del 25 al 29 de juliol a la ciutat de Presidger.
I un apunt més per destacar les jornades de portes obertes al complex esportiu municipal La Bona Aigua. Avui el polisportiu haurà les seves instal·lacions a tothom per tal de donar a conèixer les seves activitats i els seus serveis. Tothom podrà accedir-hi avui per provar les activitats de la seva programació. Hi haurà activitats de tonificació, activitats cardiovasculars, també podreu anar a la piscina o utilitzar-les a la sala de fitness. L'Open Day de La Bona Aigua s'acabarà a les 10 de la nit.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio. Ràdio d'Esvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Smooth Jazz Club. I esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Dos minuts i un quart de dotze. Aquesta hora parlem de l'espai de lliure creació Carme Malaret que inaugura aquest dijous la mostra express Met 1111 de Jean-François Rioix. És una exposició que han d'instal·lar els visitants en el metro de París dels anys 80 i ara en parlem amb el mateix artista, amb el Jean-François Rioix. Molt bon dia.
El tenim a l'altre cantó del telèfon per parlar una mica d'aquesta mostra, que és una mostra express, per tant s'inaugura aquest dijous a dos quarts de vuit del vespre i hi ha temps per veure-la fins diumenge amb aquest format de les exposicions a l'espai de lliure creació Carme Malaret i que en aquest cas se centra en el metro de París dels anys 80. És a dir, que fem un salt gairebé 30 anys enrere, no? Exactament.
Una exposició que s'inspira una mica en la teva joventut, al principi de la teva joventut, quan tenies part de 20 anys. Exactament. M'he emergit durant tres anys en el metro de París perquè he trobat una clau, un pas, aquest famós metro 101, el nom de l'exposició, i m'ha obert una caixa de Pandora a tenir aquesta clau que podia anar on volia en el metro, en tot el metro de París. Bé.
Té 500 saturades. Imagina't. I doncs el metro que coneixem com a usuari normal i corrent és només 30% de la superfície total d'un metro de qualsevol ciutat. Hi ha molts túnels tècnics, llocs que la gent del metro mateix ha oblidat que existien. I què vas descobrir, per exemple?
És tot un món paralell que està molt al costat de la gent del dia a dia, però just a passar una porta i trovar-se en un món paralell que no pot s'imaginar, que són malvastens, que n'hi ha gent que fa una vida paralella a tombé, molt poc, molt poc, però pot estar just a baix dels espaces de la gent i la gent s'entera, són tunnels, són allucinants...
que amb llum de dia i de nit, perquè és la mateixa llum sempre, la mateixa calor, la mateixa humedat també, en el metro, i és un món que viu al costat, que la gent ni no pot existir. Estan separats l'un de l'altre, no? D'alguna manera? Exactament. És com un mil fulles, que a París n'hi ha la superfície, després n'hi ha el metro, després n'hi ha...
ni en las cloacas y también en los catacombs. Son tres mundos subterraníes que conectan entre sí. Y yo en esta época he trillado de quedarme nomes en esta capa del metro del país. He fet muchas fotografías en esta época, porque era más que un punto de vista artista, era un punto de vista testimonial, porque...
La poca gent que podia anar a aquests túnel eren treballadors, i un treballador, per definició, no fa fotos de lo que estava vivent. Per tant, són fotos molt pocs vistes en aquest sentit que jo he pogut treure aquest testimoni d'aquests llocs poc coneguts. Perquè tu com vas aconseguir la clau? La clau sabia que existia, de boca a boca la gent parlava d'ella, i sabia que existia, però...
I quan et trobaves amb treballadors no et deien res, no passava res?
En el 580 no hi havia paranoia de terrorista, de gent que feia grafiti i totes coses. No hi havia problema de compartir l'entrepà o qualsevol cosa que està. Era molt més fàcil que ho en dia.
Clar, llavors aquelles fotografies que tu vas fer en aquell moment no les havies exposat mai, no? Fins ara? No sé ben, quedat en un calaix perquè he tingut diverses vides en una vida i després de sortir del metro he començat a viatjar molt, he treballat d'una agència de viatge que hi ha dies gratis i per tant la meva vida m'ha portat una estació. Aquestes fotos hem quedat dormint durant 25 anys, sí.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. I, per tant, ara, les exposes, que suposo que, a més a més, també, tenint en compte que han passat tants anys i que has viscut tantes coses, no sé si la sensació, quan les veus, si t'agraden, si et convencen, si creus que... si el moment de rescatar-les per exposar-les, com ha estat? Com les has viscut? Al principi, quan he tornat a mirar aquestes fotos, m'ha fet alguna cosa, perquè era un pas tremendo, però després ja...
I els contextos d'aquestes fotos, on i quan les he fet, ja em recordo perfectament. I un es fa més vell, però un sí o sí no canvia. La meva mirada de quan he fet les fotos, més o menys és la mateixa que tenia avui. I és divertit aquest context. No, no, clar, també és una altra... És veritat, eh? Suposo que és una manera de veure també com evoluciona o com funciona la perspectiva o el pas del temps, segurament.
L'experiència que obre en Quirin és més gran cada vegada, però el fullet interior és el mateix. Ho he vist, ho he comprovat a mirar aquestes fotos, a passar a través d'aquests milers de fotos per extrair aquestes poques que veurem en l'exposició. L'exposició s'inaugura aquest dijous, s'inaugura demà, i serà una inauguració una mica especial, també, no? Sí, sí, és que la...
El metro és dels pocs llocs del món, amb les mines i amb les cuves, on hi ha escuridat total. I doncs he triat que les fotos les verem a les fosques. La gent, si vol portar una lot, ja ve les fotos, pot venir. O sigui que la idea és que a dos quarts de vuit demà, quan s'entri, l'espai estarà a les fosques i cadascú, amb el mòbil o amb una lot o amb les que repartiu, haurà de combinar-s'ho per poder-les veure, no?
Per estar més o menys en el contexte en què estava, perquè passava de llocs omnium a llocs totalment a les foscades, era bastant de xox. L'ambiència era bastant... Faltaria potser l'olor del crisi, aquesta cosa que fiquen per matar la humedat en el metro, però si no, serà bastant fiel a l'ambiència del metro aquel.
Clar, és una bona manera d'endinsar la gent, mai millor dit, en un context com aquest. I després, la resta del cap de setmana, per això, entenc que no estarà a les fosques, no? Suposo. O sí. O sí. O sí. O sí, que hem pintat el cristal... Val. Sí. O sigui, sí, sí, està totalment contextualitzat per entrar al metro quan s'entri l'espai de llibració Carme Malaret, no?
però pensé tenir que pagar un tiquet. Exacte, veus, això també s'agraeix. Tu creus que la gent que estigui més familiaritzada amb el metro de Barcelona també trobarà alguna cosa que li pugui recordar? És a dir, que en el fons aquesta vida interior del metro subterrani ja podria ser més propera, o sigui, que està més a prop del que ens podríem pensar, un metro que l'altre? Clar, clar, perquè és fabricar alguna cosa a baix de la terra i després un arquitecte...
els mateixos punts, per tant, faran de manera més o menys igual. I n'hi han... n'hi han fotos del metro que u pot intuir com usuari. Imaginem que si s'atura el tren entre dues estacions, podríem veure més o menys lo mateix que unas pocas fotos meves, però si no, és el metro de enderegat de les portes, com dic. És que...
Es pot imaginar, però la gent en Barcelona ha de tenir el mateix tipus de clau per poder veure aquest tipus de fotos. Una exposició que és el primer cop que s'exposa, per tant, és el primer cop que podem veure, o de moment és inèdita. No sé si per això et planteges portar aquesta mostra després d'aquí Sant Just en algun altre lloc, Jean-François.
Sí, en Barcelona i perquè no en París, clarament. Clar, clar, per això, justament, no? Perquè pensava en París, precisament, no? En París, sí. M'he apropat amb la gent del metro de París, però del tipo TMB de París, però és delicat per ells perquè són...
És com un crit a fer el que he fet. La gent del PMB està molt interessada si la gent volgui fer això. Això és veritat. Clar, perquè a més a més l'exposició s'explica, no? Aquesta història de la clau, aquest accés? L'exposició està montada com un recorregut de lo que m'ha passat, que estava en el metro de la gent normal,
i començava a veure, inclús en la part pública del metro, hi ha coses especials que passen, que es poden veure. I després, a tenir la clau, a poc a poc es van descobrir coses més interessants i és com un petit camí que es una tafeta en fotos, sí.
Doncs molt interessant serà demà, el dia en què es descobrirà tot plegat, a partir de dos quarts de vuit en aquesta inauguració especial, ja heu sentit, a les fosques, porteu llanternes, si voleu, a l'espai del llibre de creació Carme Malaret. I tinc el dubte, perquè hauríem de dir, MET, que seria 1101 o 1101? 1101. 1101, oi? 1101. 1101, que és aquesta exposició situada en aquesta altra cara del metro de París en els anys 80...
de Jean-François Rioj, amb qui hem pogut parlar avui. Moltes gràcies. Igualment, que vagi molt bé i molta sort. Bon dia. Moltes gràcies. Bon dia.
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
Se llanta y mes.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com Espais gratuïts de propaganda electoral.
Ei, alcalde, que et tornes a presentar. Sí, vull tornar a ser alcalde, perquè encara hi ha molta feina a fer. Penso que el coneixement de Sant Just, la proximitat i l'experiència són valors fonamentals en aquests moments tan difícils per a tothom. Ara a l'Ajuntament, que esteu sols en coalició, quin estil de govern teniu? Mira, jo crec que al PSC tothom sap que hem liderat el model de municipi, que tant es fa estimar, amb complicitat amb la ciutadania, però també amb les forces polítiques progressistes i catalanistes.
Ara tenim una candidatura amb noves incorporacions, persones independents, arrelades als nostres barris, i som una opció amb vocació de govern, segura i que genera confiança. Hem de governar des de la centralitat i per tothom, amb diàleg, complicitat, proximitat i, sobretot, amb il·lusió i lideratge. Confiem en Josep Perpinyà. Vota PSC. Vota Perpinyà.
Hola, sóc la Laia Flotats i vull ser la teva alcaldessa per canviar la manera de fer del nostre ajuntament. Necessitem que sigui un aliat dels veïns i veïnes facilitant la implantació de les seves iniciatives i projectes. Volem que contribueixi a revitalitzar el poble i que sigui molt més eficient en la gestió dels nostres recursos. Aquest és el meu compromís i el compromís de Convergència i Unió. Amb la teva confiança fem reneixer Sant Just. Aquest és el teu lloc
Fins demà!
Debat electoral de Ràdio d'Esvern. Amb Josep Berpinyà pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Laia Flotats de Convergència i Unió, Lluís Montfort de Movem Sant Just, Enric Salvadores pel Partit Popular, Sergi Seguí d'Esquerra Republicana de Catalunya, Pablo Barranco de Via Democràtica i Guillermo Francés de Ciutadans. Dimecres, 20 de maig, a dos quarts de deu del vespre, emissió simultània per ETV, Canal 36 i Ràdio d'Esvern, 98.1 FM i Internet.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
En punt dos quarts de dotze és el moment de fer tertúlia esportiva. Aquesta hora saludem de moment l'Enric Riva. Ai, l'Enric Riva, el Carles Hernández i Rius. Quin lapsus! Estava pensant que l'Enric Riva, justament, no és que el saludem, sinó que l'estem esperant. Esperem que arribi s'incorpori també a la tertúlia. Home, avui, important dia de tertúlia...
Per fi, perquè feia molt temps que els partits eren en dimecres i, per tant, l'endemà de partit, per tant, no hem de fer la prèvia, sinó que justament podem comentar com va anar tot plegat i la prèvia, en tot cas, d'aquest vespre. Sí, aviam... Crec que se n'ha parlat una miqueta més de la segona part del Barça que no pas de la primera part, no? La meva opinió, humil futbolísticament, d'haver jugat a futbol, no sé si ho ha dit més d'algun... Tampoc no em vaig...
Ahir hi havia aquest comentari a casa, que va acabar el partit i ja està. Ja vaig tancar la tele, em vaig posar a fer altres coses i tal. No, però no et quedes a la roda premsa? No, ja he disfrutat. Però això és el que ha passat també, diuen, he llegit avui que la tornada dels futbolistes, clar, és diferent, perquè abans també parlàvem amb l'Andrea una cosa, està en For Bridge, i un gol a l'últim minut quan penses que ets fora, i l'altre és anar amb el 3-0 allà, no? I que deien que havia sigut com molt tranquil, la tornada, que tampoc ho havien... Fins i tot la celebració dels mateixos futbolistes quan s'acaba el partit,
Realment sembla que estigui continguda. I també estem entrant en un procés que bona part dels jugadors del futbol, persones, estan acostumats a sempre estar dalt de tot, a demanar-los això, i és gairebé una obligació. I això, si hagués passat als anys 70, avui tu i jo fotríem molt mala cara. Perquè no ens tocaria per edat, però vull dir que si fóssim adults als anys 70, avui el país no hagués engegat el mateix ritme que qualsevol altre dia.
Però fa 4 anys tampoc, Carles. Perquè era contra el Madrid. Fa 4 anys es va eliminar el Madrid a les semifinals i llavors suposo que hi ha un esperit diferent. Jo crec que la situació és molt semblant i només hauríem d'agafar la referència dels últims minuts del partit del Camp Nou. O sigui, el Barça els últims minuts va estar-ho intentant durant tot el partit, va haver un domini posicional del Bayern, la posició del Barça al Camp era molt bona, les pressions per part dels dos equips estaven molt bé, però va haver un punt d'inflexió que un dels dos va marcar.
En aquell moment, el fet que et marquin un gol, entres en un procés d'intentar aconseguir alguna altra cosa. Llavors ja canvies el funcionament de l'equip, per molt que no vulgui el Guardiola, aquell equip intenta, saltant-se molts més dels ets i uts que li ha dit el Guardiola, intenta anar-se'n una miqueta més endavant per aconseguir marcar aquests gols perquè tenen la pressa. En aquest moment que tens la pressa, el Barça en marca dos, el Camp Nou. Recordem que en un quart d'hora va fotre tres gols.
Què va passar ahir? Va passar exactament el mateix. O sigui, no té una altra història, eren els mateixos jugadors amb el mateix partit, però començava el partit perdent 3 a 0. El Bayern tenia una organització ben parida, però estava deixant molts forats enrere, igual que va passar l'últim quart d'hora al Camp Nou. O sigui, tenien una pressió, sabien que amb aquella pressió el Barça li podia trobar la pilota, van fer el mateix sistema de joc i el Barça va tenir la sort de poder-se aprofitar.
amb dos rebots i amb dos sortides ràpides de marcar aquests dos golets a la primera part. La segona part ja és un tràmit, perquè per molt bon entrenador que siguis tu i vulguis incontrar els teus jugadors, que això no s'ha acabat, que encara hem d'estar atents, només que tinguis una mica d'ordre a l'equip i tranquil·litat i toquis la bola... La relaxació, no? Abans de tenir mi saludem l'Enric Ribe. Bon dia, Enric. Què tal?
M'ha passat que estava escoltant la ràdio perquè no vaig poder mirar la primera part i vaig mirar la segona però vaig posar-me a la ràdio també i vaig fer res perquè quan quedava un quart d'hora o 20 minuts, no sé, van començar a dir si preferien el Madrid o la Jove, vull dir, ara és així la tertúlia i llavors van marcar els gols.
i clar, ells van dir que s'han relaxat però clar, en realitat ells eren els primers que s'havien relaxat i en comptes de transmetre els perdits estaven parlant de qui preferien però vam fer una crítica bèstia als jugadors quan eren ells també els que estaven res medint aquesta relaxació era impossible la remuntada era impossible
Clar, clar, era molt difícil, però bé, clar, van fer dos, van fer tres, no? No, fins arribant al punt que els de... no sé quin canal surten aquells del Josep Pedrarol, però aquesta gent avui sentia declaracions a través de ràdio que havien dit a la nit que era una pantomima i que el Guardiola ja ho havia de preparar perquè fos una festa blaugrana.
A Múnich, sí. Que jo estava tot preparat i que estava tot... Clar, que al·lucina és una miqueta, no? Que dius, bueno, la segona part sí que és cert que Svansteiger surt del camp a la segona part esbufegant, eh? O sigui, quan es troba el braçalet de capità està el tio fet una birria allà del que ha arribat a córrer.
I potser sí que el Moller, em sembla que és el que treu, aquest potser sí que estava... No, el Moller marca el 3-2. El Moller juga de titular, crec. No, no, el marca el 3-2. Igual el va substituir als últims minuts. Aquest sí que surt una mica més emprenyat, però sempre ha sortit emprenyat d'un camp de futbol aquest.
Però vull dir que el Bayern va tenir les seves ocasions, va guanyar el partit perquè probablement va tenir més la pilota, i aquí estem acostumats que si tens més la pilota et mereixes més guanyar, perquè és que a TV3 els que estaven locutant el partit ja ho estaven dient, va marcar el 2-2 i ja deien que se'l mereixia el Bayern, marquen el 3-2, és que se'l mereixia el Bayern, el Barça està jugant ordenadet, però el Bayern té realment cracs, o sigui, el segon gol...
és bestial. El segon gol del Bayern, aquest retall que fas al senyor Maixerano, que se'l retalla molt poca gent i que després la fotis ajustada al pal tocant el palet, doncs realment espectacular. El Bayern és un bon equip. Ahir van jugar els dos millors equips que juguen a futbol d'Europa. El que passa és que al Bayern li faltava molta gent bona.
Clar, però vull dir que hi jugaven els dos millors equips. Però el Barça també ha arribat a molts finals de Champions, ha fet un quadro i demanant-li el mateix. A la final de Roma, per exemple, vam jugar sense defenses, pràcticament. Llavors, quan arribes a final de temporada i no has fet una bona planificació i abuses molts dels teus millors jugadors i les rotacions no són les que han de ser per pressió periodística...
doncs potser pots arribar a tenir un problema la pressió periodística ha anat cap a l'entrenador com l'època Guardiola ha pogut fer les rotacions que havia sortit de la FABA els resultats l'han acompanyat i ahir hi havia una dada molt marcada del Barça ahir va ser el primer gol del 2015 en pilota brada que li foten al Barça això és molt bèstia eh
És molt bèstia, el ritme de tensió i de seguretat que han donat en defensa i l'efectivitat que estan donant endavant aquests tres monstres, això amb el Barça li està donant ales. Jo crec que ahir van jugar els dos millors equips que ara per ara juguen a futbol. Jugar a futbol en equip...
Són els dos millors equips. I els punts diferencials d'aquests dos equips són les teves estrelles i els punts individuals que hi puguin haver, tot i que és un joc d'equip, però vull dir els encerts que puguin haver d'aquestes estrelles. El Bayern no les tenia, tenia unes quantes i van destacar, eh? I potser si n'haguessin tingut més haguessin guanyat l'eliminatòria. El Barça les tenia totes i jo crec que és el punt d'inflexió entre els dos equips. El resultat és el de menys, però són dos equips molt iguals, amb un sistema molt bo, amb un ritme de pressió molt bo, amb un posicionament al camp bestial, o sigui, és d'aquells partits...
que tant l'anada com la tornada els has de posar amb els nens per saber on s'han de posar cada cop que té un del camp la pilota, perquè el posicionament era bestial. O sigui, quan els locutors estaven dient, no, és que el Barça la perd molt ràpid, és que el Barça se la treu de sobre, bueno, és que mireu com estaven col·locats i mireu com el Bayern també... A vegades havia una mica el despropòsit, no?, que es perdia molt ràpid les pilotes per uns uns i els altres, però és que l'estratègia estava molt ben perdida per part dels dos, o sigui, era...
Era un xoc de superfutbol, saps? Si arribes a un punt que aquí ja... El que passa és que tot ho determina, és a dir, quan Neymar marca el primer i quan fa el segon, és que s'ha acabat. Llavors el Bayern treu el seu orgull, està jugant a casa, i suposo que Guardiola els diu, nois, com a mínim hem de guanyar el partit, i els altres, que també d'alguna manera, encara que no ho vulguis, ho veus fet, doncs baixes una mica el ritme, perquè dissabte el Barça jugó al Calderón, contra l'ètic de Madrid, el Barça està a tres partits de guanyar tres títols,
I inconscientment, doncs, Deus diu, bueno, anem a aguantar, anem a esperar-los, anem fent, no cal que ens tornem bojos. No fer-te mal, alguna estrabada o sortir corrents, algun sprint de pilotes que no tens controlades perquè has intentat pujar després de baixar disparat, bueno, tot això tu estalvis. I d'aquest nivell d'igualtat, si un està jugant al 70 i l'altre al 100, o al 90 o al 110, doncs es nota molt i ja està. I jo no li donaria... No crec que ningú... És a dir, la notícia per mi és que el Barça està a Berlín, ja està, no té més, que era l'objectiu.
L'objectiu no era guanyar ni la batalla de la possessió, que per mi és estèril, ni tan sols l'objectiu era guanyar el partit. L'objectiu era estar a Berlín. I si ens ho arriben a dir abans de l'eliminatòria, que patiríem tan poc? Perquè realment vam patir, jo diria que 10 minuts i perquè som així. És a dir, quan va marcar el primer gol el Bayern dius, ai, ai, ai, no sigui que... Però en el moment que marca Neymar és que s'ha acabat. I veus aquest equip que...
que té tres tios a davant que són sublims. I aquí som molt, que diu el Carles, de parlar d'equips, però, ostres, és veritat que el Barça té tres estrelles a davant que és que el dia que no és l'una és l'altra. Abans marcaves a Messi i el dia que Messi no rascava bola, doncs, sí, també tenia bons jugadors, perquè Villa, Pedro... Pedro ha donat un rendiment excepcional. Però és que ara tens tres tios a davant que jo crec que són insuperables. És a dir, i cadascú... A més, a més, Luis Enrique ha fet una cosa...
que li hem volgut treure mèrit, però Lluís Enrique ha fet una cosa que és... Quan va començar la Lliga, va ficar Lluís Suárez a la dreta, d'acord? I dèiem... Bueno, ha estat prou valent de dir, Messi, el que et mous és tu, és a dir, no fem servir per fi el patró Messi, sinó que adaptem el sistema a que tenim un davant de centre, que a més obre espais, que lluita, que brega, el poso davant, i Messi jugues curat a la dreta, però no vol dir que estiguis estàtic.
I amb aquest canvi de sistema, que alguns diuen que se'l van decidir entre Suárez i Messi, jo crec que el Barça s'ha encertat. Suposo que els que diuen això s'ha dit en Emmanuel Vicenrique.
No, i a més a més el fet que no són tres malalts del futbol, que es veu que hi ha un lligam entre tots tres molt marcat, perquè ahir el Suarez es queda sol davant del porter i es pot agafar la seva rabieta. Estem parlant de nanos, que són dels millors jugadors de futbol, són davanters i busquen el gol amb bogeria. Són superestrelles, tenen un ego que no hi cabria en aquest estudi. Per això et dic, que quan arriben davant del porter, tot i que sigui el noi que ho tapa tot, i que tinguis la d'això, has d'aixecar el cap, mirar la dreta, hi ha amb si et ve algú, i donguis la bola...
per això estic dient d'equip que són 3 estrelles molt ben coordinades i a la segona part hi ha una jugada similar amb Neymar que potser hauria hagut de xutar però veu Messi i li vol tornar i busca Messi
I el dia del penal, és una tonteria, però ha marcat dos gols, Neymar estava ofuscat perquè havia fallat molt, i li diu, tira'l tu, tira'l tu, que a mi... I a més a més és una manera de treure expressió, de dir, jo el pitxichi, és que no el necessito, deixeu-me de comparar amb aquest, jo no vull el pitxichi, si el guanyo bé, però no és la meva obsessió.
I llavors veus a l'altre banda de l'altre, amb aquella cara de ràbia, i llavors encara rius més, no? Però bé, escolta, si ens ho arriben a dir el gener, que estaríem... Bueno, ahir corria per internet, circulava una portada del 15 de desembre, de l'esport, em sembla que era, l'abeu veure? No. Que posava, era aquell... Aquell juegas los enrique. I llavors, doncs, tota crítica dins de la portada mateixa, amb anàlisi. Jo volia recuperar una tertúlia que vam fer a RACO el dilluns, després de la...
De la Real Societat, no? De la Real Societat. Això era el gener. El gener. És que ha estat en tant de buscar-la. Perquè jo entenc la crítica, eh? Jo entenc la crítica, perquè la crítica de sèrie no han de ser educables. Però aquell dia, jo recordo algun periodista que ara mateix li deu fer vergonya sortir les tertúlies.
I jo no sóc de criticar... No, perquè hi ha un amb el pou que està sortint cada dia i parlant de les gràcies del Barça. I a més a més, ja et dona aquelles frases de dir, jo ja ho sabia això, saps? Com que sóc l'analitzador tècnic del partit, jo ja ho sabia això que el Barça acabaria així. S'ha de dir que va haver-hi un moment en què, després de la derrota a Noeta, que el president convoca eleccions que fan forats de Bizarreta, que Puyol se'n va...
Jo deia, ostres, això s'enfonsa. És a dir, si m'arribes a dir que al cap de 3 mesos, 4, com estem, et hauria dit que ni jarto de vino. Però, escolta, xapó per la gestió interna de la plantilla de Luis Enrique, xapó per Messi, xapó per Neymar, xapó per Xavi, que està jugant poc però que quan surt ho fa bé i no ha obert la boca. Ostres, molt bé, molt bé. Es quedarà Luis Enrique? Espero que sí.
Perquè si no seríem l'únic equip del món que en comptes de fer fora els entrenadors se'n van ells. Comencem a plantejar-nos-ho, eh? Sí. Aviam, i després també la història queda clara que aquesta temporada ja és un èxit, eh? Que això tampoc ara no queda dins de cap tertúlia, no es diu enlloc, però aquesta temporada avui ja és un èxit. Passi el que passi, vols dir? Clar.
Sí, és que és així. No, no, ja podeu mirar... Jo ja no estic fent referència a la història de la Barça. La Lliga no es pot perdre. La Lliga és difícil que es perdi. La Copa, si es perd, és un partit únic i pots tenir mala sort. La Copa i la Champions es poden perdre, la Lliga no. Llavors... Jo crec que si el Barça... Perquè només depèn del Barça. Si el Barça guanya la Lliga i perdés la final de la Champions i perdés la final de la Copa, no seria una mala temporada. Si el Barça perdés ara... La final de la Champions i la final de la Copa, eh? I a la final de la Champions, amb tots els respectes al Madrid,
Però ha eliminat el campió de França, ha eliminat el campió d'Alemanya i ha eliminat el campió d'Anglaterra, eh? Que el Barça no s'ha passejat per Europa. Sí, i ara el Madrid ha d'eliminar el campió d'Itàlia. Bueno, però és el primer cop que es troba un campió, eh? Sí, sí, sí. Qui preferiu dels dos? La Jove. També, eh?
Sí, sí. Aviam, si s'ha d'anar a guanyar el partit les jugues, per l'intringulis de que algun dia ha de passar i tot això, dius, vale, sí. Aviam, ara és un bon moment. Exacte. És a dir, tard o d'hora ha de passar. Això és allò, és com morir. Morir i hem de morir tots. Doncs tard o d'hora ens trobarem una final de la Champions Madrid-Barça, no? Si ha de passar, no és mal moment, ara. No. No és mal moment, perquè jo crec que el Madrid sense Modric...
estan molt cremats, estan molt emprenyats entre ells, tenen a Bale, que no es parla amb ningú, Cristiano, que va a la seva bola, però molt que la resta ho han d'acceptar perquè és el que els fa els gols, però no els pot agradar. A més, si el tractes com a una mica el Madrid, com a una mica esportiu...
és el cop final, o sigui, si tu el guanyes amb un partit de la Champions, tal com està l'equip, l'estancionat internes... Ara també el pots recuperar, perquè a un partit et poden guanyar. No, no, però vull dir que si tu ara guanyes el Madrid, amb l'estocada que ja portes sobre com a equip, amb la relació entre jugadors, amb l'Ego Men allà al mig, amb l'Angelotti, amb els xiolets, el Casillas, o sigui, està en un punt...
on hi ha un resultat esportiu positiu, o tot això està a punt de desmoronar-se. Però, per altra banda, també, si avui queden eliminats, se'ls farà molt llarg al final de la temporada. Molt llarg. Perquè s'ha acabat, eh? És a dir, ja no tenen res a fer. Bueno, si fan la vaga i suspenden la lliga... Jo no crec que la facin, perquè seria molt fort, això. Però, bueno, tampoc ho sé. És que, bueno, ara deuen estar servint estomacals a una banda i a l'altra.
Doncs jo el que crec és que si avui el Madrid que hagués eliminat, compte, eh, perquè... Compte. Home, és un daltabaix. I ja sabent que el Ferencino quan hi ha un daltabaix us fa neteja. I és molt fort, és a dir, que ells hagin acabat la temporada i que el Barça... Clar, no és només que ells han acabat temporada, és que tens el Barça a la final de la Champions, tens el Barça a la final de la Copa i a punt de guanyar la Lliga al camp del teu ater rival. És que és un malson, eh, pel Madrid. Hi ha Casillas que està fins als nassos.
Amb Cristiano, que veurem si continua, amb l'altra figura que els van gastar, no obliem, 100 milions d'euros que el representant diu que no li passen la pilota.
És a dir, si això passés... Bueno, ja veieu, aquí perdem un partit de novetes, convoquem eleccions, se'n va... És a dir, doneu-li la volta a tot. Però bueno, de totes maneres... Però m'agrita molt que estan molt contents, no? Bueno, és que ja hi ha la part de l'afició, jo no sé si és la premsa... Avui, mira, la premsa... No, però ahir, per exemple... Ahir hi havia articles defensant Casillas, justament. Ja, però és que llavors, per què? La premsa el defensava. El casillas fa un petit error, després de les pilotes que ha arribat a treure aquest tio... Però és una part, llavors, potser de la premsa, però hi havia alguns...
d'articulistes destacats del Marca i d'algun altre que el defensaven. Jo no dic que els 90 mil que van al Camp de Madrid xiulint el Casillas, però el xiulet era fort, eh? Sí, sí, sí. Llavors dius, però hi ha una majoria que no el vol. Perquè tot això ve de Mourinho, que l'assenyala. L'assenyala, el culpa... És el que deia ahir Alfredo Reláño i algun dels altres articulistes. És així, tot comença a jugar. Però tu recordes que Mourinho mou... Tu dè de no assenyalar el camí, no? Doncs encara és així. Sí, sí.
I van assenyalar Casillas. El van culpar de ser la persona que truca a Xavi en un moment donat, en el moment de màxima atenció, Barça-Madrid, i intenta que la cosa es suavitzi. I això no li han perdonat. No, no. Avui, mira, el diari el que fa és dir tots a una, com diu ara l'Enric. Clar, avui és tots a una, però compte... Tot i que destacant també declaracions d'Anxelotti, que demana el suport de Bernabéu, i de James, que hi va dir el que pita un, pita tots.
La pressa de Madrid té una capacitat de reinventar-se espectacular. I avui no tenen altre remei que anar tots a una. No, el Marc va amb una altra línia. Recorda el partit aquell del Mitjatovic. Mitjatovic, com es pronuncia? La final de la Champions que van guanyar. Del 98. Amb el gol de Mitjatovic, que en fora de joc, per cert. Ells diuen, història que tu hiciste, llavors posa Mitjatovic, Marc a la Juve, el gol de la sèptima, el 98. La mateixa línia. Història por hacer y la foto de Ramos.
Avui tots a una, sí, sí, clar. Ara, no vulguis saber la imatge que hi haurà demà, és a dir, si et queden eliminats, Anxelotti sentenciado... No, jo crec que passaran.
Depèn de la Jove, clar. No depèn del Madrid, aquesta vegada. O sigui, el Madrid el dia de la Jove va tenir moltíssimes oportunitats, la Jove va jugar un molt bon partit, va marcar els gols que li tocaven. Jo tenia la sensació que quan va acabar el partit de la Jove és com si la Jove ja havia fet els deures. O sigui, van anar a saludar el públic, anaven agafats de la mà. O sigui, que era com un final de festa dient hem aconseguit guanyar el Madrid i el que vingui ara, doncs... Una mica d'equip petit, no? Sí, sí, sí. Aviam com va, han recuperat un davanter que és molt important, que és molt alt...
i és un tio que té molt de gol i la defensa del Madrid no és que estigui en el seu millor moment de la història i aquest tio els hi pot fotre la guitza perquè podria fotre algun golet la Jove i complicar una mica el partit però jo crec que si el Madrid fa el que va fer a última hora i crec que el València és bastant millor que la Jove avui en dia el que va fer a última hora l'altre dia contra el València el Madrid guanya el partit i a més bé jo també crec que la primera mitja hora estarà l'eliminatòria capgirada
És que, aviam, quan aquests es posen les piles són autèntiques màquines, o al contrari fa alguna cosa o és realment molt complicat. A la Juve se li farà molt llarg el partit, se li farà molt gran el Bernabéu, la pressió que farà el Bernabéu avui serà brutal, el Madrid té molta experiència...
És un partit, eh? És futbol, és futbol, evidentment, i demà puc menjar-me les meves paraules, però jo crec que anem... Com el favorit és ell. Anem directes. A més, el resultat és bo per la Júlia, però no és espectacular. No, un 2-0 hauria sigut millor, amb un gol marcat a camp contrari, per poc que facis a casa i ho facis una miqueta d'ell, i tinguis l'afició a sobre. A més, és una d'aquelles nits de Champions, de cames rebentada, de mosaic... De musiqueta, mosaic... És una festa. I aquests, per moltes desevinències que hi hagin allà dintre, sortiran a menjar-se...
Pensa que avui el Cristiano va amb la pilota d'or, és un aparador, estan obsessionats tots... Bueno, veurem què passa. Però no crec que sigui el Cristiano el que marqui les diferències, jo, aquesta nit. No ho sé. Amb el foscament que aporti la pressió que se li acumularà a sobre. Jo crec que seran els altres. El Chicharito, aquest que ha sortit fa quatre dies, està solucionant molts... Benzema juga avui per això. Benzema és un tio que, si avui està bé, també pot fer molta feina. James està fotent un final d'emporada bestial. James a les tres avances, sí.
I aquesta gent jo crec que són els que en definitiva acabaran tirant endavant al Madrid. Veurem què passa. I si la defensa del Madrid juga cada un al seu lloc. I a Lliga, no? Dissabte, al final? Ah, sí? S'ha confirmat? No, però no veig que tampoc s'hagi dit... És que crec que ningú se'ls pren en sèrio. Vull dir que ara mirava justament els dígits dels esportius i no... Els futbolistes fan vaga. Escolta'm, jugueu a les 7, que fem vaga!
No, l'única cosa és que la vaga la munta de la Real Federación, no? És que és molt complicat. La vaga la munta la Federació de Futbol i l'Associació de Futbolistes Professionals. La Federació de Futbol és la que designa els àrbitres. Si no hi ha àrbitres, no hi ha lliga. I els que es pixen de riure i no els hi foten ni cas és la Lliga Professional de Futbol. El que han dit per això és que la vaga no afecta els dies... És a dir, la final de la Copa diuen que no afecta. No sé, és que em pixa, això. Bueno, a mi no m'agradaria guanyar la Lliga així, eh?
No, ningú no. Seria molestat. Però més que preocupar, el Barça la Lliga la té, jo crec, bastant. Però imagina't els equips que estan lluitant per Europa... Sí, l'última notícia és la huelga sigue adelante. Però bueno, clar. Està baix de tot, eh? He hagut de baixar no sé quantes notícies per trobar-la. No vol dir que ningú s'ho creu, no?
Està com un raconet al costat de Nacho a punt de ser padre i deixa la concentració. Qui és el Nacho? La notícia de la vaga estaria al nivell de Nacho a punt de ser padre. I és d'ahir a la tarda la notícia. La vaga convocada segueix endavant. Ha d'haver-hi futbol perquè si no la gent al final parla de política i ens han d'anar distrets. No els interessa. Era difícil llegar a algun acuerdo hoy y los jugadores les hemos dicho que aceptamos todas sus reclamaciones y les dedica en principio a la vaga.
No? Escolta, no li donis més voltes, tu. No n'hi haurà. Jo crec que no. Jo crec que no, també. L'Espanyol... Contra el Madrid. Aquest dissabte, eh, també. Oportunitat, jo crec, d'enganxar el Madrid grogui. Sabte o diumenge? No, diumenge. Tots a la mateixa hora, quarts de set. Ah, ja comencen a fer això. Sí, sí. A les set, doncs. Grogui en tots els sentits. Ressaca de festa o ressaca de presidors? Sí, sí. Jo parlava ahir amb un brull pericol... No els hi hagi i els hi vaig dir... Els enganxeu en un bon moment. Primer, que la Lliga... Depèn del que passi avui. No, no, passi el que passi. Ho diu el Carles. És a dir, la Lliga
És a dir, ells ho saben. No, encara. La lliga està perduda. Si guanya el Madrid i et perd un al Barça, no?
Bueno, encara no poden guanyar. Ah, sí? Estan a 4. Anar a guanyar un dels dos. No m'ha passat alguna cosa aquest cap de setmana. Llavors... Ah, clar, clar. Llavors el Madrid vindrà o pendent de la Champions o en plena apocalipsi o en plena ressaca. I a més a més sense cap motivació. És a dir, és el dia en què l'Espanyol pot guanyar el Madrid. A les 7, sí. A les 7 del Power Estadion.
O sigui que... Diumenge, diumenge. Tots diumenge. I l'altra setmana és dissabte 23. Tots a la mateixa hora. I l'última setmana també. I les dues últimes jornades sempre es fa quan hi ha coses en joc. Tots simultanis. Aquells dies que et fa tanta ràbia que estàs veient Gol TV i et van canviant. Conectamos con el Villamarín i dius que no m'interessa.
S'haurà de veure amb mòbil. Amb mòbil els pots veure tots. Ah, sí? I em sembla que Canal Plus, com que tenen més canals, ho pots posar. Tenen Canal Plus 1, 2, 7, liga, pim-pam, que a vegades estan fent el Volton Massachusetts, doncs posaran això, suposo. Partit internacional. Sí, sí. Els de Massachusetts són de bàsquet, els del Volton de futbol. És una barreja. L'espanyol encara amb opcions. Encara amb opcions de 67. Sí.
No, sí, sí. Com els hi va? Contra el Madrid. Ens pensaven que no els hi aniria i els hi va. Sí, sí, sí, és veritat, és veritat. Jo crec que té opcions de ser 7, perquè de veritat que penso que té possibilitats reals de guanyar el Madrid. I llavors la cosa se li col·locaria a la TNB. També dependrà de què facin els seus rivals, l'Atlètic. Clar, no depèn d'ell, però si té 6 punts, molt millor. Home, si té 6 punts serà 7. Ara és difícil. Si té 6 punts veurem, veurem.
Tot i així, és allò que dèiem, la temporada de Palacio ja no és dolenta. Ara, un cop estàs aquí i tens el Carmelo a davant, doncs provar d'agafar-lo, com a mínim intenta que no sigui dit, però la clau és que... Ah, per cert, Lucas Vázquez, que s'ha dit pel Madrid, no pot jugar per la clàusula de la por, com sempre. És a dir, el Madrid juga una lliga, la resta en juga una altra. És a dir, perquè tots els rivals que juguen contra el Madrid acostuma que el jugador rival, un dels millors del jugador rival, com que va estar s'ha dit per ell...
I passen molts equips. I això és una cosa que a Europa no ho permeten, però que aquí sí, perquè estan decidint entre estomacal i estomacal si faran vaga o no. Doncs veurem com acaba, sí, sí, sí. De fet, exacte, queden... Clar, en realitat queden dues jornades de Lliga, però llavors els dos caps de setmana següent és la final de la Champions i la final de la Copa del Rey. I mal revés, no? El Rey és el 30 i la Champions el 6. Exacte, tens raó. Que quan és el sorteig de la Champions? Sorteig de què? Sorteig de què?
d'anar a Berlín. Ah, pels socis. Per saber si hi aniràs. No hi aniràs. No hi aniràs. No hi aniràs. Ni em presentaré aquest any. Ja està, jo ja he complert. Jo ja no estic ni per gastar tants calés ni per fer cues ni...
Ja està, per la tele es veu molt bé. Veus com véns les meves amb els anys? Sí, sí, ja està. Jo ja he anat com un borrego als llocs durant molt de temps. Com un borrego, no vull dir que els que vagin són borregos, sinó que ens tracten com a borregos, eh? Allò a l'aeroport anant a l'enterminal de les nits i ningú sabeu, tot tancat i no sabeu. Això va passar, crec que va ser a Londres o a París, no recordo. No, no, a Londres. L'aeroport no hi havia ningú, ningú.
tot tancat, i la gent anava amb rumors. Sembla que allà... I la gent pujava als avions, és a dir, si algun dia cau un avió d'aquests, ningú sabrà qui hi ha dins, fins al cap de dies. Perquè era, venga, venga, venga, passa, passa, passa, passa, passa, lleno, lleno, lleno! Venga, otros.
Era així, era així. I jo encara vaig tenir sort que vaig agafar un relativament aviat a Londres, però jo me'n recordo que estava a l'avió sortint, i us ho juro, i veies la llum de les terminals, de la terminal de darrere, i la gent amb un llevat, com una pel·lícula. Impresentable, impresentable. Aquella vegada muntava el RAC, ara ja no sé si encara ho fa el RAC. No ho sé, no ho sé, en fi. Bé, doncs mira, hem acabat els temes. Teniu més temes?
No. On no ens hi ha passat mai, això? No, i a més a més, avui que en teníem tant, els anem traient tots i ens queden 4 minuts encara a veure, hi ha coses, podeu dir més coses, el partit de setmana no l'hem comentat. Contra l'Atlètico? Contra l'Atlètico? És veritat, l'Atlètico 3. Ah, bueno, clar. I per això que ens queda lluny, però ens rebeten. Igual que l'empat del Madrid. I té el seu punt morbós, perquè preguntes a l'Afició... L'Antena 3 ja estava fent enquestes i l'Afició de l'Atlètico vol que guanyi el Barça.
l'Atlético té pràcticament assegurada la tercera plaça perquè no guanyi el Madrid exacte, per fotre l'interrival que és una mica, si us en recordeu el que ens podia haver passat l'any passat el que passa és que no arriba a passar perquè el Madrid em sembla que va perdre contra el Celta la perú d'última jornada cosa que no s'esperava era l'última jornada llavors el Barça tenia opció de guanyar la Lliga si el Madrid que és guanyar contra el Celta no la tenia llavors tots deiem no, no, el Camp Nou que el Barça jugui a veure-les venir bueno, no sé què passarà no sé què passarà
No sé, jo crec que és un partit molt xulo, però no és l'Atlètic de Madrid d'altres temporades. Ni té una motivació espectacular. Jo crec que el Barça està en un molt bon moment, té les lligues una mica... Té els dos partits més importants una mica distanciats. Cal dosificar o no? Perquè deien que Lluís Soled està una mica sobrecarregat.
Però d'aquí diumenge queda molt, eh? Hi ha dies que han jugat dimecres i l'altre ja és dissabte. Ja, ja, però és que porten molts partits així. I aquesta gent... Carai, en tres dies no descarregues, eh? Un partit. Fes un cinc, ara. Ja, però jugant diumenge jo crec que has de fotre l'última apretada. Home, pots jugar Pedro, no? Contra l'Atlético? Si Luis Suárez té una càrrega, és a dir, no ens juguessin que es perdés, que es trenqués. Però tu no estàs 15 dies sense jugar, gairebé. No. Clar, perquè l'últim partit, si ja ets campió, ja és igual, pots fer les rotacions que vulguis. Descances i el dia 30 el treus a la final. Sí, sí.
Bé, no ho sé, ho sabran millor ells que nosaltres, perquè a més ara ja entrenen directament amb un petó. Juguen el dia 16, no m'heu dit? Diumenge. Fins el 30 no hi ha la final de l'any. Ja el partit del Deport després. Ja, però aquest se'l pot assaltar. Sí, ja són campions. Si fots l'esprint final al camp de l'any. Sí, jo crec que sent Luis Enrique no hauré que vulgui refiar-se. No, jo crec que sortirà amb tot. Home, si està bé. És que quan abans acabis tens 15 dies que l'equip pot... Que encara no ha viscut la seva millor nit, ha dit. Va dir ahir, Luis Enrique.
Però això és una pregunta a la seva dona, no? I a més, Luis Enrique... És dur, eh? És molt sec, eh? Em cau ben molt bé, però ja sabíem, eh, el que veníem. Però no tant, potser. No, no, mira, jo dic que massa poc. Jo m'esperava pitjor. Crec que el psicòleg l'està contenint, us ho juro. Luis Enrique és un tio molt, molt, molt tallant. Perquè no van molt maldades. Si véssim molt maldades, ja viurien ganivets per tot arreu.
És a dir, Lluís Enric és un bengal amb potència a un altre estil, eh? Però té molta mala llet, molta mala llet.
I en podria tenir més, eh, doncs, dius? Com i tant, sí, sí, sí. Les coses van bé. Jo crec que les coses van bé i que s'està contenint. Ara és l'entrenador rècord, eh, del Barça, també. Si arriben els títols d'aquesta temporada és per embarcar, eh? Perquè els tres de la Guardiola no van ser la primera. Sí, sí, sí, primer any. Sí, no, no, però vull dir que amb resultats i amb gols i amb tot, jo crec que està... i gols en contra. Veurem, doncs, com acaba tot plegat. No anirem parlant dimecres que ve més tertulia. Gràcies, Enric i Carles, que vagi bé. Molt bé. I bon dia.
Bon dia.
Mig minut i arribem en punt a les 12 de la migdia. Connectarem amb el bolletí informatiu de Catalunya Ràdio, també amb el de Sant Just Notícies, i tornarem després amb més coses. Atenció, perquè parlarem d'astronomia, amb l'Oriol Rigat, com sempre, i a més a més també tindrem a la secció dels vins, amb l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata. Avui parlarem del tas de vins subaquàtics del Pallars a Trem. Atenció, no us ho perdeu, serà en aquesta tercera hora d'Ajustar la Fusta.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 12. Molt bon dia a tothom.
Queda vist per sentència el judici que s'ha fet avui a l'audiència de Lleida pel cas de pederàstia de Castellans a les Garrigues. L'acusat, en l'últim torn de paraula, ha demanat perdó a les víctimes. Crònica des de Lleida. Hola, bon dia. David Donet ha tancat el judici demanant perdó a les víctimes i als seus familiars. Potser és injustificable, del tot, tot el que he fet. Un cop reconegut, vull demanar perdó a tots els que he fet mal, començant per la meva família i a tots els nens que he tingut. Sé que ja no puc fer res tard, però jo vull demanar perdó. Molt bé.
El judici queda vist per sentència. Una sentència ja prefixada en 51 anys, segons l'acord de Fiscalia i Defensa prèvia al judici. A la vista hem sabut que els menors van trobar, que els Mossos volien dir, van trobar que se ceba 13.600 imatges amb contingut pedòfil i més de 300 vídeos enregistrats entre el 1998 i el 2008. A la vista han declarat també 6 víctimes.
Gràcies, Lleida. I a Puigcerdà la jutja ordena l'ingrés a presó sense fiança pel detingut ahir per presumptes abusos sexuals a dos menors, els quals impartia classes a la capital de la Cerdanya. Es presentava de número 12 la llista d'Esquerra Republicana, crònica des de Girona.
la van presentar als pares dels nens i ara la jutja de guàrdia ha pres aquesta decisió després de fer diverses comprovacions per determinar-ne la veracitat. El detingut se l'acusa d'haver agredit sexualment dos menors de 9 i 5 anys a qui donava classes particulars i feia de cangur. Esquerra Republicana el va apartar de les llistes i va recordar que es presentava en penúltim lloc i com a independent i que espera una ràpida actuació de la justícia per aclarir els fets.
Notícies breus. La zona euro ha crescut el primer trimestre un 0,4%, una dècima més que l'anterior, cosa que deixa el creixement interanual en l'1%. Per Països Alemanya ha perdut força. De gener a març ha crescut un 0,3% davant del 0,7% del trimestre anterior, mentre que França s'ha comportat millor del previst. Ha augmentat un 0,6% davant de l'estancament de finals de l'any passat.
El Servei Català de Trànsit reconeix problemes en un radar de la C31 a l'altura de Badalona aquest matí. Ha fallat, diuen, però només el flash i a les 11 del matí ja s'ha resolt la incidència. Aseguren que només s'ha sancionat els vehicles que circulaven a més de 80 per hora, la velocitat permesa en aquest tram.
Dues persones han mort en dos tirotejos a les Palmes de Gran Canària. La policia espanyola ha detingut un germà de totes dues víctimes i ha intervingut l'arma. Els fets han passat a primera hora d'aquest matí en dos barris diferents de la capital de l'illa. El detingut hauria disparat diversos trets amb una escopeta contra la seva germana des d'un cotxe.
Els esports. El Barça estan pendents de saber contra qui jugaran la final de la Lliga de Campions el dissabte 6 de juny a Berlín. Aquest vespre, segona semifinal tornada. Madrid-Juventus amb un 2-1 favorable als italiens de l'anada. El partit comença a tres quarts de nou i Catalunya en farà un seguiment especial.
Mentrestant, a l'Audiència Nacional a Madrid, representants de la Lliga i de l'Associació de Futbolistes no es posen d'acord sobre les qüestions legals de la vaga de futbol prevista ja per aquest cap de setmana. I avui pendents de la primera final de la Lliga Femenina de la Tarpolo, Sant Andreu Sabadell, a 3 quarts de 9. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts per l'Andrea Bueno. Ausias Vives és el nou coordinador del secretariat de l'ANC a Sant Jus. L'Assemblea Nacional Catalana va celebrar dissabte eleccions per triar un nou secretariat i és que cada any cessen tots els càrrecs electes i cal triar-ne de nous. Així doncs, Ausias Vives passa a ser el nou coordinador, Miquel Almel el nou secretari i Francesc Xavier Pérez el nou tresorer del grup.
Més coses. Divendres al vespre, Tertúlia a l'Ateneu. Rafael Pous, professor de la Universitat Pompeu Fabra i vinculat amb el Cercle Català de Negocis, continuarà una tertúlia sobre el procés en la recerca i la innovació a Catalunya, on es plantejaran reptes i oportunitats a la innovació a Catalunya i quines polítiques de recerca i innovació s'hauran d'aplicar al país per esdevenir un referent a nivell mundial. Serà divendres a les 8 del vespre a la Sala Piquet de l'Ateneu.
I acabem destacant que 140 nens i nenes participaran diumenge de la segona triatló infantil de Sant Just. L'organitza el Club Natació Sant Just i ha omplert totes les places disponibles, superant l'èxit de participació de la primera edició. I participaran nens nascuts entre els anys 98 i 2009, molts d'ells pertanyents al Club Natació Sant Just.
I és que el club ha creat recentment l'escola, la seva secció de triatló, que compta amb més d'una vintena de nens i nenes de 6 a 15 anys. I, per cert, que amb motiu d'aquesta segona triatló, diumenge a partir de les 8 del matí estarà prohibit estacionar el passeig de la muntanya i a l'aparcament del Camí de la Riera, darrere del complex esportiu municipal La Bonaigua.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara passen 10 minuts de les 12.
Salutem aquesta hora l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Membre del grup astronòmic d'Esvern. Per parlar d'astronomia una setmana més, avui què ens expliques? Avui parlarem una mica més d'astronàutica, però em volia presentar un personatge, un personatge que es diu Burt Rutten. Aquest Burt Rutten és un enginyer aeronàutic, bàsicament també un somiador, i ha fet grans avions que han sorprès per la seva originalitat i les seves capacitats de vol.
Un d'aquells, en diré dos, segur que la gent ja el coneixerà, un és el Voyager. El Voyager va ser el primer avió que va fer la volta al món sense escales. És un avió també d'una estètica i d'un disseny molt particular i que va fer aquesta proesa de fer la volta al món sense repostar combustible.
I després és l'enginyer que va fer l'Space Ship One, que és aquell avió que han d'utilitzar els de Virgin per portar turistes a l'espai, que recordem no fa gaire haver-hi un accident i per tant la cosa doncs crec que anirà per llarg.
Bé, això ha vingut arran que vaig estar remirant un TED, un TED que es va fer l'any, a l'octubre del 2006. El TED, doncs, són unes xerrades que van començar, doncs, això, als Estats Units i que no duran més de 15 minuts, 15-17 minuts, depèn del personatge, i que expliquen una mica, doncs, el que ells presentin. Uns events que de vegades tenen un, diguéssim, un tema en comú. I de vegades, doncs, són tant o tan oberts i cadascú, doncs, presenta
En principi no es poden presentar propostes polítiques ni comercials, però la gent normalment presenta una mica somnis, filosofies, maneres de viure. Està bé. N'hi ha molts que s'han fet famosos més que res per això. Són velles paraules que a la gent els agrada i els encanta. En aquest cas, mira, havia et farat quasi 10 anys.
quasi nou, ara, doncs això, el Burrutan va fer una xerrada que es deia mirant cap al futur de l'espai. Diguéssim que avui faríem una mena d'un post una mica vintage, perquè és clar, això té nou anys, però sembla mentida, o sigui, no només això, sinó avui dia en dia és vigent tot el que va dir, però a més a més més desfassat i tot, vull dir que tot el que deia s'ha quedat curt, perquè la cosa ha empitjorat.
Bueno, això ho podeu trobar si ho busqueu a la pàgina web TED.com. TED.com. Sí, T-E-D.com. Suposo que buscant pel nom aquest de Burt Ruten, doncs es pot trobar. És en anglès, jo tampoc domino molt l'anglès, hi ha subtítols en castellà. O sigui que això també ajuda molt. Tot i que no estan gaire bé aquests subtítols, però bueno, s'ha de dir que... Bueno, més que res perquè de vegades es confon una mica les coses que va dient...
Però, bé, a què venia a dir aquest home? Aquest home, doncs això, diguéssim que és bàsicament un enginyer i un somiador. I ell es queixava d'això, que avui en dia no tenim, diguéssim, no passa res que pugui despertar l'esperit somiador dels nens. És a dir, ell va néixer el 43. I, per tant, quan tenia 8-10 anys,
Yuri Gagarin va anar a l'espai. Primer van enviar l'Spugnik, després el Yuri Gagarin. Després, al cap de poc temps, els americans van enviar l'Alan Shepard. És a dir, ell quan era petit es va il·lusionar amb els viatges a l'espai. Va viure una cosa extraordinària, que era que l'home pujava amb uns coets i se'n anava a l'espai.
Això va fer que ell, li interessés molt en aquest tema, fos la tercera persona que es va licenciar amb aeronàutica als Estats Units. I, a part d'això, sobretot durant la guerra del Vietnam, ell va ser pilot de proves. Els pilots de proves sempre han sigut molt importants, bàsicament perquè els primers astronautes ho eren. Són gent acostumada a provar jeans nous, que els han de provar el límit, allà fins on aguanten.
i bàsicament ell té una empresa que ha anat fent molts avions i ell comparava també quan es va inventar els avions, l'aeronàutica. El 1908, quan els germans Wright van començar a volar, amb menys de 4 anys, crec que eren 37 països, ja tenien avions. És a dir, amb 4 anys tothom tenia avions i tothom volia volar. Això va fer també que hi haguessin molts accidents perquè la gent ho provava tot.
Clar, quan tu provaves una cosa que no funcionava i mataves el pilot, doncs deies, ostres, això no ho torneu a provar que no funciona, no? Sí. Clar, també teníem, doncs suposo que llavors també hi havia aquesta, diguéssim, descontrol en el sentit que tothom podia provar qualsevol cosa i que els costos humans tampoc no eren tan importants. Avui en dia no ens podem jugar a anar matant pilots, provant coses.
Però, en certa manera, ell reclamava en aquest TED que va fer el 2006, que la gent provés coses perquè ens hem acabat estancant i només tenim, per exemple, dues vies per anar a l'espai. En aquest cas, com que és 2006, encara hi havia Estats Units i després hi havia Rússia, però, clar, Estats Units ja no hi és, per això dic que ha empitjorat. Ell es queixava...
d'això, que cada vegada hi havia menys vols especials. En l'any 61, quan hi van enviar el Yuri Agarin, aquell any van ver-hi 5 vols amb astronautes. Clar, ell diu que aquest any, crec que era el 2003, quan ell comentava l'exemple que donava,
Només hi havia hagut 5 vols a l'espai. I dius, no pot ser que amb 50 anys estiguem amb la mateixa proporció d'enviar gent a l'espai. Això ha empitjorat totalment ara, perquè no només això, sinó que ell va dir, doncs això, quan va haver-hi l'accident a Colúmbia, doncs aquell any vam matar tots els pilots que anaven allà. I que també no pot ser que tinguem una...
Una tecnologia comparada amb els avions, per exemple, amb els avions és el que diu ell. Al principi van haver-hi molts accidents perquè es van fer moltes bajanades, però la selecció natural va descobrir com eren de segurs els avions. És a dir, tothom va veure quin era el disseny que s'havia de fer amb un avió perquè fos segur. Avui en dia és el mitjà de transport més segur del món. Els coets, no? Els coets normalment, no diguem, fallen un 2%, però acostumen a matar el 4% dels pilots. És a dir...
És molt, molt per no dir massa. Home, sí. Llavors, clar, és una tecnologia que no estem controlant, i no només no estem controlant, sinó ell es queixava que ara als Estats Units la NASA volia tornar a la Lluna. I diu, però clar, estem tornant amb la tecnologia dels anys 50. Tornem a fer el mateix perquè no estem innovant coses noves perquè anem a lo segur, saps? Bueno, sí, tenim materials nous, les nous seran noves, però el concepte és el mateix. Clar, aquí també quin tipus de personatge falta? Doncs faltaria, doncs,
el Coriolev o el Von Braun, que van ser els artífics de portar l'home a la Lluna. Però, clar, aquests homes van néixer a principis de segle. És a dir, que si no era l'aeronàutica, doncs, segurament al principi, doncs, a ells també els hi va despertar aquest coquet. Clar, avui en dia, qui és el màxim que somia un nen? A tenir un telèfon mòbil en vídeo. Vull dir, clar...
Ha canviat una mica la manera de... Sí, però si parlem que com a espècie no ens podem tancar dintre la cova amb un telèfon mòbil, sinó que hauríem d'anar més enllà i travessar aquelles muntanyes que veiem que estan a l'horitzó. Llavors, tot això, ell llavors aquí venia a la seva empresa perquè tot just havia tingut l'èxit de l'Esther Chiguan, per tant, ell pronosticava que l'any 2020 hi haurien 100.000 turistes que anirien a l'espai,
Imagina't, 2020, això és d'aquí 5 anys, no ho serà pas. Ell pronosticava que això aniria ben tampoc a tota la vela. I més que res, perquè les empreses privades hi posaven diners, també. És a dir, somiedors de la seva generació, com anava parlant de tot això, el mateix el Branson de...
de Virgen, els Ansari, que són aquests que han anat donant els premis per anar primer a volar els turistes i després per enviar ara una petita son de la Lluna, són 10 milions de dòlars, també són premis que ells van fent que la gent reaccioni
I imagini coses i intenti fer-les. Bé, tota aquesta gent, avui en dia, els nens petits, a part de voler ser Messi, que això també passa... Sí, exacte, és una mica l'ídol, no? Que des de l'habitat del futbolista ja passava també aleshores. Sí, sí, sí, però el que no tenim són proeses de la humanitat. És a dir, la humanitat no fa proeses, no...
No va més enllà. Ens estem contentant amb... Estàs crítica avui, eh, Oriol? No, perquè el que m'ha sorprès és que això aquest home ho va dir el 2006. I quasi, bueno, tal com ell, amb els números que ell ha posat, han empitjorat, perquè el 2020 no tindrem 100.000 turistes volant a l'espai, això segur.
I llavors, en certa manera, tenia raó. Vull dir, sí, jo recordo el primer llançament del transbordador al Columbia. El vam fer directe per la tele. Vull dir, aquestes coses posaven la pell de gallina. Sempre m'ha agradat veure com els coets enlairen una massa de milers de tonelades, poder-les enviar a l'espai. Avui en dia és que no tenim ni això, ni podem veure un llançament d'un transbordador per la tele. I no anem més enllà de l'atmòsfera, és a dir, tampoc...
Visitar Mart ja hem vist que també això és molt difícil, però mira, aquí és on venia un altre exemple. En comptes d'haver solucionat una tecnologia per anar a Mart i tornar...
Hem arribat a tenir un senyor, anava a dir un tio, un senyor que fa un programa a la tele que el que vol enviar és gent a Mart però que no torni, perquè no tenim mitjans. I la gent s'hi ha apuntat, el fort és això, Oriol, que la gent s'hi ha apuntat. Perquè encara, diguéssim, que encara hi ha gent que té com un somni d'anar-hi però que s'apunta a qualsevol cosa ja, és que ja no tenim res més. Tu creus que realment tirar endavant això o no? No, no, no, el de Mart segur que no. Impossible. Bueno, impossible, no.
Per això l'agència apunta segurament també. Sí, perquè és també una mica, doncs mira, és com quan envies el teu nom en un satèl·lit, que això es pot fer, no? Estius un nom en un lloc i ho posen dintre un CD i ho posen en una sonda que vagi a Mart, per exemple, i dius, ah, he enviat el meu nom això en un cometa o a Mart.
És una manera també que tenim de somiar, de dir, hòstia, nosaltres una coseta meva ha anat molt lluny, però cada vegada en tenim menys d'aquestes. Jo avui el que reclamo, perquè clar, ho podeu veure, el tet d'aquest senyor és de fa 9 anys i la cosa ha empitjorat. On anem? Què els oferirem als nens d'avui en dia? Quins somnis els hi podem oferir? Perquè el bo és oferir-los alguna cosa que vagi molt lluny
I, bueno, si no hi arriben tan lluny, almenys evolucionar fins a arribar molt a prop. Vull dir, fins i tot a l'edat mitjana volíem fer la volta al món. Vull dir, teníem pista per córrer. Però també es vol fer la volta al món. Hi ha molta gent que la fa, ara, justament. Sí, però ja l'hem fet. Això no té cap gràcia. No anirem enlloc. No, però en la petita escala, és a dir, no a nivell general de dir no la farà... És a dir, però que cadascú... Potser els reptes són més individuals, ara. Sí, però és això. Mira, jo vull fer la volta al món i la faré.
És córrer una marató, però això, córrer una marató no dona a la humanitat.
Clar, no abans a l'humanitat. Perquè això que estem fent d'anar a tornar a la Lluna, estem tornant a la Lluna en mitjans dels anys 50. No han fet el pas. Ara hauríem d'anar-hi en mitjans nostres, és a dir, noves mans, noves naus, coses noves que haguessin evolucionat. No només canviar els recanvis, és com si... Una cosa molt interessant, per exemple, és amb l'aviació. Van arribar a investigar el Concorde. El Concorde era un avió supersònic. Anava de Londres a Nova York amb 3 hores.
l'han aparcat, el van retirar. Això sí que era un pas, fer viatges a Londres en 3 hores. Doncs no, s'ha tret una tecnologia que no agafa la gent, potser estava avançat al seu temps, perquè la gent no ho demana d'anar tant. I ara, mira, tornem amb tren, anem ràpid, ja m'agraden els trens, però...
Un pas més, jo reclamo un pas més, i aquest pas més l'han de fer els que avui són nens. Diguéssim que encara tenen el camí per córrer, hi ha una generació que l'ha perdut amb la crisi, aquesta generació jo diria que la tenim perduda, per molts somnis que tinguin no els aconseguiran mai perquè no ens deixaran.
I a més, els que ja ens anem fent grans, doncs, bueno, esperàvem que algú els fes aquests somnis. Doncs mira, esperem, doncs, això, que, no sé, desitjo que ens surtin. A març ja sabem que tampoc no hi ha, però que hi hagi una mica d'esperit d'anar més enllà, no? Que no ens aguantem on som. I després de veure això, que el 2006 encara estàvem parlant d'aquesta cosa i va empitjorant,
Doncs va, una mica de ganes. Aviam si posem una mica d'imaginació i els somnis es poden complir una mica. Doncs amb aquest esperit, Oriol, acabem la secció d'avui. Gràcies. Et quedes avui, que tenim vi. Fins ara mateix. Fins ara. Just a la fusta.
Espais gratuïts de propaganda electoral. Ei, alcalde, que et tornes a presentar? Sí, vull tornar a ser alcalde perquè encara hi ha molta feina a fer. Penso que el coneixement de Sant Just, la proximitat i l'experiència són valors fonamentals en aquests moments tan difícils per tothom. I què proposeu?
Home, aviam, recuperar les inversions de la via pública, la renovació d'equipaments claus, com la bona aigua, el camp de futbol, així com la sala gran de l'Ateneu, això sí, sense oblidar les necessitats de les persones, com hem fet en plena crisi, finançant totes les beques menjador o impulsant plans d'ocupació, ajuts a les contractacions a les empreses, i penso que l'educació i la cultura són fonamentals per avançar i hem de generar més oportunitats per tothom.
Confiem en Josep Perpinyà. Vota PSC. Vota Perpinyà. Hola, sóc la Laia Flotats i vull ser la teva alcaldessa per fer del nostre poble el millor Sant Just possible. Volem un Sant Just viu, ple d'activitat, de comerços i de negocis, ple de cultura, d'esports i d'oci. Volem un Sant Just net, bonic i endreçat
Un Sant Just verd i florit que sigui porta d'entrada al Parc de Collserola. Un Sant Just que llueixi i que recuperi el seu prestigi. Aquest és el meu compromís i el compromís de Convergència i Unió. Amb la teva confiança fem renèixer Sant Just. Aquest és el teu lloc, no t'ho pensis més. Va, vinga, som-hi tots, compartim l'aerugió.
Debat electoral de Ràdio d'Esvern. Amb Josep Berpinyà pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Laia Flotats de Convergència i Unió, Lluís Monfort de Movem Sant Just, Enric Salvadores pel Partit Popular, Sergi Seguí d'Esquerra Republicana de Catalunya, Pablo Barranco de Via Democràtica i Guillermo Francés de Ciutadans. Dimecres 20 de maig a dos quarts de deu del vespre, emissió simultània per ETV, Canal 36 i Ràdio d'Esvern, 98.1 FM i Internet.
Saludem a aquesta hora l'Albert Macià, president de l'Ataneu. Molt bon dia. Hola, bon dia.
per parlar avui telefònicament, fem aquesta connexió, per parlar de l'actualitat de l'Ateneu. Teniu coses aquesta setmana? Sí, aquesta setmana hi ha coses. Sobretot n'hi ha una de molt d'interès, perquè recordem que el dijous a les 8 del vespre hi ha el debat electoral amb tots els grups que es presenten a l'alcaldia Estanjust. És veritat, eh? Important, per tant. Important, jo crec que sí. Jo crec que, més o més...
aquest debat amb tots els grups, en principi. Per tant, pot ser força interessant. Molt bé, doncs serà, com diu l'Albert, aquest dijous, eh? Demà mateix. Demà mateix, dijous, a les 8 del vespre, la serà el 51. Perfecte, doncs és la primera informació d'avui, perquè, a més a més, és just demà dijous. De cada cap de setmana, per això, teniu també més coses, no? Tenim les tertúlies, el divendres, a les 8 del vespre...
sota un procés d'innovació, serà la sala Piquet, com és habitual, i després ja saltaríem a diumenge, i diumenge tenim la marxa, la 41 era la marxa de regularitat de la CEAS. És veritat, sí, sí. També és una altra fita d'aquelles anuals del muntanyisme Sant Just d'Esvern, eh?
i aquest no és tan dents del programa com el de la setmana passada però dèiem que tenim 3 activitats de les quals ja dic que el debat demà dijous doncs crec que és molt molt molt important Sí, sí, home a més almenys de 10 dies no, 10 dies, faltaran justos demà per aquestes eleccions municipals per tant una bona proposta a quina sala serà?
El 50 de mavi. Perfecte. Sí, perquè es preveu que hi hagi força assistència. Molt bé. Jo crec que són temes que interessen. Val la pena. Tal com està tot avui dia de remut, crec que val la pena que hi hagi assistència i la gent de primera mà pugui treure conclusions.
doncs esperem que sí serà aquesta conferència, no, serà aquest debat aquest dijous, i després també recordem la marxa de regularitat, tot i que les inscripcions ja estan tancades, per tant, recordar-ho, però bé, en tot cas, doncs, que els que s'hi volien apuntar ja ho han fet, segurament. Efectivament, el que feia volia apuntar, sempre hi ha aquí a última hora, potser vol participar, i llavors sempre hi ha algú que s'ha apuntat, que potser el company o la companya d'aquí
doncs li falla i sempre si algú a hores d'ara encara encara no s'hi ha apuntat que ho intenti exacte, que tenen aquests dies de marxa no li garanteixo res no perquè la SEA sempre organitza tot i a més a més apuntar-se fora dels períodes que es demanen fa de molt mal organitzar per això sempre ho dic ja he dit moltes vegades que algú que s'ha apuntat i a última hora hi ha algú que ho posa parà o no pot venir
i queda penjat un equip i sempre hi ha aquestes coses que permeten que més d'una vegada l'última hora pugui fer. Exacte. Tu hi participaràs, Albert?
Doncs no, jo no hi participaré. Molt bé. Doncs, en tot cas, estaràs... Hi has participat alguna vegada, per això, o no, en aquesta? Sí, sí, sí, sí. Amb uns resultats desestrosos, però... Bé, i el que compta és participar, no, en principi? El que compta és participar, sí, sí. Per descomptat. En fi, doncs moltes gràcies, Albert Macià, president de l'Ateneu.
Gràcies a vosaltres. T'esperem la setmana que ve. Que disfruteu aquí amb el vi que us porti l'estat. Segur que sí, segur que sí, que avui la cosa va de vins subaquàtics, per tant, t'ho expliquem la setmana que ve. Molt bé, perfecte. Que vagi molt bé, bon dia.
Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música
Ara passen tres minuts de dos quarts d'una del migdia. Avui no tenim l'Albert Macià aquí a l'estudi, però sí que fem tertúlia de vins i tasta en directe.
Saludem aquesta hora l'Astri Goldstein del Celler de Can Mata. Molt bon dia, Astri. Què tal? Hola. I també tenim a la taula l'Oriol Rigat, que ja l'hem sentit fa una estona. Bon dia, Oriol. Bon dia. Ara, avui sí, 700. Tu no en sents? Potser és cosa dels auriculars, eh? Que ho dic perquè si vols canviar-los. I l'Arnau Consul. Bon dia, Arnau. Molt bon dia.
Taula més reduïda, eh? Les últimes setmanes no aconseguim fer el complet. No passa res. Després de la campanya. Exacte. El polen, què sé jo. Sí, la calor, no? Perquè estem ja a l'estiu. Aquests dies... Avui que estàs reivindicatiu, Oriol, d'això no t'has queixat, eh?
No, jo, i és que, a més a més, jo sempre he considerat que no soc al·lèrgic, però, bueno, ara visc al carrer Llançà, a costat de Gran Via, i aquests dies que vaig Gran Via amunt, Gran Via avall, amb els plataners aquells, és que m'escanyo, vull dir, no, no pot ser, no, no, vull dir, ho trobo, una cosa. No es poden arrencar, fan ombra.
Ja, ja, però no sé, deu haver-hi algun altre tipus d'arbre, però és que és quasi per anar amb mascareta, vull dir. La teoria de no sé qui és que, teòricament, no és que els plataners, sí, provoquen al·lèrgia, però sempre hi han estat. Per què ara provoquen més? Exacte. Bueno, perquè potser l'organisme el tenim molt més debilitat justament perquè hi ha molt més a la Gran Via, que no són plataners. Ja, ja, ja.
No, no, però és que és com menjar cotofluix. Sí, sí, i et quedes aquí. Jo vaig a un carmel sempre, perquè també m'ho feo i... No, clar, però llavors és quan penses en la gent que realment té elèrgia, que dius, ostres, pobra, no, perquè jo que no en tinc m'ho passo fatal, l'altre és que no, no, no. Doncs per compensar-ho, l'àstric ens ha portat un vi i avui l'àstric del Pallars, eh? Allà es respira diferent, segurament.
Ostres, sí, eh? És allò que... Mira, el diumenge que hi vaig estar a trem, no vaig tindre problemes de... De respiració. De respiració, tot i l'alta temperatura que hi havia. L'únic que sí que és allò que dius, hi havia molta llum. És allò que dius, amb l'alçada també és més llum i també molesta, no? Però sí que la respiració era...
Oh, però hi ha al·lèrgics als pins també, eh? I suposo que els tallars són d'abundar. Sí. I a les ortigues, també diu que les ortigues són horribles per les al·lèrgies. No, no, el tema jo crec que ja és molt general. O sigui, és allò que tu de vegades mires així contra llum i si no hi ha alguna cosa volant. Sigui pols, sigui el que sigui, jo crec que ja és tot l'any. I allí l'aire deu ser més nítid, això probablement. Sí.
Bé, però ara tot això és molt important, ja que ara van desapareixent les abelles, si no corre el pole amunt i avall ho tenirem negre, ja. En fi, el vi per això, que ens has portat només d'entrar, és a dir, quan m'has donat la copa jo ja desprèn avui unes aromes molt interessants, eh? Molt interessants, intenses, he portat un vi negre i amb certa consistència, com és el dia. Molt bé. Potent, no? I com que tots estem així reivindicatius...
o emprenyats per alguna cosa, doncs mira, avui tocava. L'ampolla és molt seriosa, per això, ara que la veig així... Perdó que començo pel final, això no ho comentem al final, però... Contundent. Sí, també, no? No enganya, per tant. No enganya, no. A veure...
Tot just ara fa un any vaig anar a les festes de maig o de primavera que fan a Trem i hi havia una mostra de vins del Pallars, que és allò que diu que sí que coneixia el del Pallars Sobirà, el Valliu de Sort, que ja hem d'estar al Riesling, aquí. Sí.
Però els altres cellers del Pallars Justà justament no en coneixia cap i vaig pensar que era una molt bona ocasió per anar-los a tastar in situ amb ells i en el seu lloc. Doncs mira, vaig comprar diverses ampolles i encara tenia guardada aquesta. Ara casualment ha passat un any i justament diumenge es va fer el primer tast de vins supacoàtics.
Què vol dir això? Perquè heu vist, clar, quan ho vas anunciar tu, t'he pensat. Sí, he volgut provocar, no? Doncs ha estat, diuen que podria ser la primera experiència en posar diverses ampolles...
en un estat líquid, en aquest cas el pantà de Sant Antoni, el Pallars, per veure quina és l'evolució dels vins. Es van posar una sèrie d'ampolles, era primers d'octubre del 2014. Ampolles recobertes en el preu o no? No, no, no. Ampolles dels nous cellers del Pallars. El tap era diferent? A veure, com que per teves depressió... Allò és...
La pressió és la que és i a més cada un està utilitzant diverses ampolles. Doncs decideixen posar-les totes amb ampolla tipus cava i amb tap corona, perquè era el que podia exercir menys pressió, perquè si no podíem trobar que hi haguessin taps de suro que anessin endins.
Es posa un ancestral, un viescomós ancestral, com el roig boig que vam tastar o el vespe de la Gloriosa, de Castell d'Encus. Per tant, teníem una en Bombollas. Teníem el viu blanc, el Riesling, del 2013, i la resta eren tot negres.
i hi havia negres més joves i negres que ja estaven amb botes. Per tant, el comportament, lògicament, havia de ser diferent. Què es buscava aquí? Quina és la influència d'estar les ampolles en un estat... Clar, que em canvia, no? Amb certa pressió, fosc, temperatura constant de 12 graus i mig... Ah, això no canvia. Això no canvia menys un dia puntual de l'hivern que baixa a 10 graus i mig. Ah, carai. Però baixar un sol dia tanta massa d'aigua... Sí, sí.
És allò que, mira, fins i tot et queda quasi bé amb el concepte, no?, de dir, ostres, només un sol dia. Experimentar, experimentar sense ser molt rigorós, o sigui, és un experiment amb un cert divertiment d'anem a experimentar, però no aniríem a buscar un arrel molt científic. Però, per exemple, no hi hauria... L'oxigen aquí no...
No pot entrar, o pot entrar molt poquet, o podria arribar a entrar-hi, o alguna cosa d'aquestes. No, ja s'intent, per això es posa el tap corona. Si entén d'hidrogen, directament, tot arriesat, no? Sí, però normalment, si el tenim amb una bota, volem que hi hagi un canvi... Aquí és allò que dius, seria aquesta ampolla amb un tap corona. Per tant, ell suposaria que no hauria d'evolucionar molt.
I els llevats interns de l'ampolla, com es comporten? No està fermentant, ja són vins acabats. Un, en el cas de l'ancestral, estaria encara amb llevats interns. O sigui, tots totalment diferents. Per tant, l'experiment s'agafa també una mica veient diferents comportaments dins del seu resultat. Pel que fa tant a l'ancestral com al blanc...
La sensació era de... Hem aturat el temps. Molt evident, molt clar. Era molta fruita, però una fruita encara molt bàsica. No havien evolucionat gens. Molt poc. Que fort. Molt poc. I de gust per això era bo, no? Sí. Jo recordo el viu tastant-lo al celler de dos dipòsits diferents i la complexitat que ja podien tindre el maig de fa un any
El que vaig tastar com a mostra de sop aquàtic no tenia res a veure. Era com si el temps els hagués paralitzat. I el comportament en alts negres, aquí ja pot entrar fins i tot una mica diferent. O sigui, sí que entraríem en aquest aturament de temps, on el valor de la fruita és molt més alt, en un, fins i tot, el comportament del color també canvia...
que és allò que encara et deixa més esturat, no? I, en general, agradaven molt els vins sopacuàtics. Però, clar, també hem de tindre en compte que potser ja hi havia vins que duien un any o dos en una bota. Per tant, el seu comportament serà diferent, perquè ja tenien un temps de vida.
L'experiment molt maco, molt xulo. Home, hi ha la sensació que està fent una cosa nova. Una cosa nova i que ells s'han divertit. Encara queden unes gàbies que a la tarda us trauran. I aniràs o què? Va haver-hi fins i tot també la intervenció dels bussos que van fer tota l'operació més que complicada. Home, ells l'han de tastar llavors, no? Ja que han fet tot això. Però després, eh?
Sí, això sí. Sí, perquè, clar, les condicions ja eren d'aigua força baixa i fins i tot allò de la mesura de l'aigua dins del pantà pot variar fins i tot de 25 metres, el que és d'estiu a hivern. O sigui, l'aigua que es troben a la tardor, amb la quantitat d'aigua que s'han trobat ara,
Clar, ara passada la primavera o enmig de primavera, però amb totes les allà... És allò que dius, teòricament estaven a 40 metres de profunditat. En algun moment hauran arribat a 25. Sí, sí. Clar, sí. Per tant, l'opressió també haurà estat oscil·lant. Això sí. Però, mira, una idea maca, agosarada...
I a veure, tu, potser un futur, tu. Potser un altre tipus de vi, no? Alguna cosa de... Trobem un nou funcionament, una nova funció. Els pantans, que clar, teòricament, estan allí per mesurar els cabals dels rius, evitar riuades i, evidentment, per generar electricitat. Però haurem de contractar algun vigilant, no? Perquè estem en un país de... És difícil la vaixellar. Però, però...
Ja he dit que hi ha gàbies. Home, seria massa arriscat, eh? Estan en gàbies, a més, totes les ampolles estaven precintades. Imagina't. Vull dir, també treuen catenàries del tren i és molt perillosa. Em consta també que en el mar també s'han fet amagar ampolles, en un estat més salí. Ah, sí? Què, doncs? Anem a tastar. Anem a tastar aquest vi que seria, em sembla...
La cinquena anyada d'aquest celler, però la primera al mercat. Molt bé. Per què? Perquè les quatre anteriors no agradava. Aquest ha de ser boníssim, llavors. Imagina't, fa cinc anys que estan intentant... Busquen l'excel·lència. Aquí està. Llavors, aquesta parella, el Jordi i la Núria,
Ells vivien, el Jordi és originari de la zona del Bages, la Núria havia treballat per una gran empresa catalana del sector del vi, no fa falta dir noms. Cadascú que imagina que sí, no n'hi ha masses. Com diu ella, o sigui, jo l'any passat estava fent una mica també de recerca de per què la gent jove està tornant a casa seva, els seus orígens, i torna a fer el que havien fet els seus pares avis,
Li vaig preguntar que com és que es tiraven una mica a la piscina amb el món del vi en una zona que dius tots tenim més la idea del cereal, no? I em comentava que fa uns 40, 50, 60 anys la gent el que necessitava era pa, no vi. I per tant el correu de la vinya...
torna a ser arrencat per plantar. Perquè el pa és el que més necessitaven en aquells moments de penúries. I avui en dia, tot i encara, la quantitat de camp de cereal que hi ha es torna a plantar.
Mira, veus, ha tingut una altra vida, no?, després de... Aquí Sanchus anem una mica més lents. Però tot arribarà, tot arribarà. Aquí, com que Vlad diria que no fània, ho sempre diria en real, no? Quatre enciams. Però és que, clar, és allò que dius, veus una implicació, fins i tot, per part de diferents associacions, de l'Ajuntament de Trem, molt implicat en promoure el... El cultiu d'aquesta vina. El cultiu de... S'ha convertit en un negoci...
a nivell local, que va creixent. Les denominacions d'origen, que tu és un nom que no t'agrada, però per entendre'ns, cada regió fa el seu lli i pot ser diferent, i a més a més ara hi ha la moda de dir, no, no, i anem a provar-los. Exacte, i ara ja podríem dir que ja és oficial que aquesta denominació d'origen del costès del Segre, que és, a veure, on la situaries al mapa i no saps per on començar. Això del Segre Trem és com que queda lluny, perquè anici de cada costès del Noguera. Doncs ara ja té la subzona... Noguera. Pallars. Pallars, bueno.
És una denominació d'unes quantes subzones Déu-n'hi-do Això també a vegades complica, no? Però va, tot comença a tindre un xar sentit Aquí tenim aquest vi negre amb marlòtica barnet, varietats atlàntiques típiques de Bordeus
situades al Pallars, d'aquest celler, al terrer del Pallars. I crec que ens embrià. Molt negra. És una força molt negra. Es veu dents, només de color. Són varietats que són consistents. Una mica el que és l'essència d'aquell arlàntic. Olor, olor... Llavors ells intenten buscar un vi el més fi i elegant possible tenint aquestes varietats.
No, no, i més o menys crec que ho aconsegueixen. No sé dir-te quines aromes hi ha. I amb un grau de col és important, no? Sí, 13 i mig. S'ensuma, també, eh? S'ensuma, s'ensuma, s'ensuma. I no sé quines aromes trobar, eh, Astrid? Què trobeu? M'agrada, però no ho sé discernir. De moment jo és això, eh? Trobo que és una cosa potent. Serà potent, vaja, encara no l'he provat.
Jo aquí el que trobo, molta fruita negra, vermella, mores, i tocs espaciats. Sí, potser sí. Potser no aniríem a aquelles notes més de... que trobàvem... No me'n recordo quin via era que vaig cortar fa poc, que era molt pebre blanc. És veritat. Una espècie més de clau, una espècie més... Més potent. Tastem, perquè veig que és tard avui. No sé què ens ha passat.
Són pops i anem-les.
No enganyava, eh?, aquesta densitat. No, no, l'aroma ja era densa, això gairebé pots mastegar l'aroma. I ara, ostres, el vi... És que l'has de mastegar, sí, sí, exacte. I la llengua, venga-li, ben llotada. Però molta elegància. No, queda respost però agradable, que de vegades és més... Exacte. O sigui, és un vi amb una certa consistència, però no és pesat, no és feixuc. Sí que l'he portat a una temperatura més que adequada, perquè si estem a 20 i escaig graus,
Doncs el vi, sempre, l'hauríem de servir restant temperatura del que seria el correcte. Per què? Perquè s'acabarà equilibrant a la copa. Per tant, jo, el que més notem, tot i aquesta consistència, només crec que som conscients de l'alcohol que té,
Però el servir-lo en aquesta temperatura més fresca ens convida molt més. Jo ja hi noto el conill guisat. Ha de ser aquest de plat. Exacte.
Dinar familiar, per entendre's. Dinar familiar, per entendre's. Ja no sé si carn vermella, però sí que m'imagino... Jo crec que sí. Potser sí, però jo és que ara de sobte m'ha vingut el conill amb xocolata que em fan tu. Sí, sí, que és espectacular. A més, una recepta molt receptàrica de la... Jo faria també uns cargols així ben...
Déu-n'hi-do, llavors la potència de tot plegat, exacte, tu ja busques Astrid que continuï augmentant la intensitat.
És que aquí buscaria alguna mica més suau. No hi lligaria, eh? El tema torredetes avui se n'escapa. Potser els cargols, ara que ho dius, també aniria. Sí, sí, sí. I aquella zona... Ja podíem buscar una casa... Sí. Sengla, fins i tot. Un cibet, potser. Un cibet, sí.
L'altre dia em vaig menjar. I aniria això? Era un... Home, segur que no te'l vas acompanyar d'un vi blanc suavet d'aquests que últimament porten ràstrets, sinó més aviat d'algun vi. Sí, sí, sí.
He trobat una cosa que no sabia com dir-t'ho. Com un acabat és que és molt especial, el trobar com entre dolç, però no... Saps que de vegades amb els vins no hi he trobat tant. O sigui, quan te l'has acabat queda com un regustet. Just això és el que a mi m'hi fa acompanyar la salsa, aquestes salses dolcenques, d'això que jo deia la xocolata, i és igual, aquests civets que tenen una salsa molt potent, i per això dius, home, però un tall de carn vermella no ho sé, per a mi m'hi falta allò, el suc al pa, eh?
Es fan aquestes vinagretes que van amb mores o... Vull dir, que són com... Sí, sí, lligaria. Sí, perquè té una olma dura. Sembla que també ho tinc i al final sempre et deixa com un... Hosti, m'ha sorprès perquè amb altres... Aquí el que notaria seria un raïm madur. Un raïm madur que comporta un sucre, un sucre que és un alcohol. Clar.
Sí, sí, sí. No, no, no, m'ha sorprès agradablement. Doncs sí, sí, una bona proposta aquest vi d'avui. Molt bé fet aquest vi. Home, la cinquena és la... Jo crec que sí, eh? Que se n'han sortit bé. Ha valgut la pena esperar. Bé, doncs en tot cas...
Conca de Trem, diré. Conca de Trem, fan dos vins, un blanc que seria la Conca d'Urcau. Ells estan a Figuerola d'Urcau. Marcant territori. Marcant territori i aquí hi hauria una mica el terreny. Sí, hi ha tot de corbes de nivell. La etiqueta negra. Una zona molt maca. Ho heu buscat aquí a internet. Què has trobat? No sé si és la tauleta, poquíssima cosa. Si no, no...
minoritària l'ampolla era diferent sí és l'altra que fan potser la fotografia perquè la fa una mica com achatada és una ampolla que la vaig comprar l'any passat
I l'he tingut un any. Doncs ens ha agradat, mira. Hem fet una bona degustació aquí just a la fusta, Astrid, i el seguim degustant mentre pensem... Està molt bo, molt. Mentre l'Arnau ens explica, descobrim més aviat, doncs què passava en altres tretzes de maig. Doncs investiguem una miqueta, m'he quedat sorprès, perquè en altres tretzes de maig, doncs van passar...
Grans terratrèmols. Ah, sí? Ostres, el 1647, el terratrèmol magne, conegut com a terremoto magno de Xile, 8,5 graus de Richter, van morir 2.000 persones, que ara dius, home, 2.000 persones, dius, no, 2.000 persones va ser el 25% de la població de Xile en aquell segle XVII, el 1647. I un que no recordava, però després de la buscada dius, ah, poder sí, doncs el 2011, fa quatre dies, com aquell qui diu, hi va haver un gran terratrèmol el 13 de maig del 2011 a Costa Rica.
No el tenia gens situat ara ja. Tota la costa... He de dir una cosa, en coses de terratrèmols, hi ha una aplicació de Twitter que t'envia Twitters de terratrèmols de més d'escala 6, o si ja és d'Estats Units, perquè és d'Estats Units a partir d'escala 2. És continu.
És continu, suposo. Amb consciència constantment n'hi ha... El problema és que coincideixi en un lloc on les infraestructures siguin delicades i això col·lapsa, no? I, evidentment, no d'aquests contínuos de dos graus, sinó que comencin a pujar de 6 i 7 en zones on, evidentment, Xile, Costa Rica, sota la falla que de la font separe del Pacífic. Perquè abans que algú comenci a buscar coses amb la Lluna, no, no, és continu, és continu, és la Terra, és tònica de plaques. No ho he dit, eh, no ho he dit, encara.
Però coincideix que són destacats, igualment. Una cosa no treu l'altra. Sobretot aquest de Xil, el 1647, un dels primers que recullen els colonitzadors espanyols que ja tenen a informar tot el seu virregnat i tot plegat, Santiago, i de sobte es troben que el 25% de la població...
de la capital Santiago i també de la resta del que era el seu virregnat, doncs evidentment per falta d'infraestructures. Llavors no poden medir, clar, es calcula pels desastres que expliquen a les cròniques que devia ser de 8,5 graus Richter, perquè crec que l'escalada de Richter el que mesura justament no és la intensitat que no sap, sinó les destrosses que fa, no? I devien ser...
En fi, passa una altra data que com a mínim tots deveu tenir... Bé, ho sona, no? A veure. L'Ali Acca, que va tirar dos o tres trets a Joan Pau II a la plaça de Sant Pere el 13 de maig de 1981. I ho feien per la tele en directe o alguna cosa així, no? El papa anava amb el seu transport a l'aire lliure i de resultes d'aquell atemptat del qual ell se'n surt amb algunes ferides al braç però una de bastant important a l'abdomen
doncs es va crear això que després ens ha fet tanta gràcia a tots, que és el papa mòbil. Sí, s'horts d'aquí, eh? Sí, sí, clar, de dir, bueno, clar, ara ningú se li acut que el poguessin disparar, el pare, el sant pare, el pontífex, digueu-ne com vulgueu, no? I van dir, bueno, tu, escolta, doncs sí, que puguis saludar, però li posem una campana de vidre. I clar, era fotut, perquè Joan Pau II, que feia tot just un parell d'anys que havia assumit,
Doncs clar, havia substituït a Joan Pau I, que s'hi havia estat sis mesos. I també havia mort en unes circumstàncies especials. Això surt a la pel·lícula El Padrino III. Però bé, a lliure, ho novel·len, o ciènciaficcionitzen, digueu-ho com vulgueu, però és cert que hi va haver... Era una mort creadora que es va anar tapant. Surt Joan Pau II i al cap de dos anys, pum, atemptat d'un turc que ell, Joan Pau II, el va perdonar uns quants anys després, però mai es va saber si és que estava sonat, si hi havia una conxorxa...
I el que he descobert avui, intentant dir exactament com va anar i tot plegat, és que el 13 de maig de 1982, o sigui, un any després, Joan Pau II, ja més o menys bastant refet, se'n va anar a Fàtima, a Portugal,
I un tal Juan Mari Fernández Cron, un capellà espanyol ultraortodox, ultra... no ortodox, sinó ultraconservador, contrari a totes les mesures d'obertura que havien començat amb el Vaticà II, i que d'alguna manera Joan Pau II estava aplicant, tot i que després es va fent darrere, doncs el va intentar encertar amb una baioneta. I això no es va saber en el seu moment, suposo, perquè no hi havia la televisió, i ho va explicar...
Un temps després, el seu secretari personal, Stanislav Dívic, també un Stanislav Dívic, en tot cas un polonès, i el Fereix, el seu hàbit blanc, queda atacat de vermell, sembla que el poden agafar just quan està allà amb la baioneta, i és una cosa que no se n'ha parlat gaire, perquè ell mateix no ho va voler dir, no fos cas que el següent 13 de maig a algú se li acudís,
I només es va saber un temps després, perquè el primer secretari personal de Joan Pau II, ja us dic, un home de confiança, que es veu una relació molt especial, pare-fill, un polonès, doncs ho expliqui. N'hi va haver un altre, ho vam tapar, però n'hi va haver un altre, que probablement no va ser casual que fos el 13 de maig, sinó algú que va dir calla, calla. I, el curiós, Juan Mari Fernández Cron,
Espanyol. Deu ser la posició del sol envers la Terra. O de la Lluna. O el vi, també. I en tot cas, dues dates també importants que em fan gràcia de dir. També així tràgiques o no? No. A veure.
Ho hauria pogut ser molt més pel que és la historiografia i, en tot cas, per la turistada posterior, i que tots n'estem molt agraïts, tot i que jo no he visitat Egipte, però el 13 de maig de 1964 es va començar a construir l'embassament de Suan. I l'embassament de Suan havia de anegar, de fet va anegar, una gran zona arqueològica i va fer, va motivar que governi tot el món, sobretot l'UNESCO, diguéssim, un moment, un moment, un moment, aturem-ho això, feu l'embassament, però primer...
Hi ha una sèrie així de temples, per exemple el famosíssim Dabú Simbel, construït per Ramsès II, que l'hem de desfer pedra per pedra i situar-lo uns quants metres més enllà, pedra per pedra, tal qual era, perquè no pot ser que això es perdi sota un pantà. No pot ser que passi com l'església de Sau, que de tant... No, no, això és un temple faraònic construït per Ramsès II, que és el faraó que surt a la Bíblia, no fotéssim,
Anem a, i no només al temps de Bussimbel, crec que n'hi ha uns quants més. A Madrid n'hi ha un. El que a Madrid el va treure. És justament per l'embaçament de Swan. I crec que el del Louvre també ho deu ser. El de Filá també va haver de canviar la illa. Sí, sí. És una de les illes que hi ha al Nil, no? Sí, sí, quan estàs allà a Swan. I va, en dos minuts que ens queden, quina és l'última? Doncs mira, el 1888, 13 de maig, s'avoleix l'esclavitud al Brasil. Per tant, milions...
de negres queden alliberats, crec que és una cosa que cal reivindicar, i ha posats a fer, tirem un pèl més endarrere, 1830. S'independitza la República d'Equador. Ja ho havia fet la Gran Colòmbia, allò Bolívar, Simón Bolívar s'havia independitzat dels espanyols i crea la Gran Colòmbia, que era com mitja Amèrica del Sud, tota la part nord del que és el cono sur, sigui Colòmbia, Venezuela, Perú...
Ecuador, part de Panamà, part de Brasil, les Guaianes eren un gran país. I al cap de 5 o 6 anys, perquè això passa el 1820 i alguna cosa, surten els de Quito i diuen, senyor, vosaltres sou molt lluny, els de Bogotà, nosaltres fem el nostre país.
Doncs ho hem de deixar aquí. Espanya els va reconèixer el 1840. Sí, encara van trigar. Vam tardar deu anys. Doncs ho hem de deixar aquí perquè ens queda només un minut per arribar a la una del migdia. Gràcies a tots tres, Oriol, Astrid i Arnau. Tornem dimecres que ve amb més llibres, més vins i més tertúlia. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Tanquem, acomiadem aquest just a la fusta d'avui dimecres 13 de maig i agraïm ràpidament a la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bueno, el Carles Hernández i Rius, l'Enric Riva, el Gen François Riós, Julio Elrigal, la Dermacia, l'Estricolstein i l'Arnau Consol. Us ha parlat des de les 10, Carme Verdo. I tornem demà a més coses, com sempre, de 10 a 1 a migdia. Que vagi bé, bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem. És la una i un minut bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Els set alcaldables de Sant Just participaran demà d'un debat electoral a l'Ateneu. La Vall d'Avers organitza aquest debat entre els set candidats que concorren a les municipals per posar sobre la taula els seus punts de vista sobre com han de ser Sant Just i el Consistori els propers quatre anys. Amb aquesta notícia obrima el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui dimecres 13 de maig. En titulars destacem altres qüestions de la jornada.
L'espai de lliure creació Carme Malaret inaugura demà la mostra express MET 1101 d'Agent François Rioix. És una exposició que endinserà els visitants en la part més desconeguda del metro de París dels anys 80. Música
25 parelles participaran diumenge de la 41ena en marxa de regularitat Fulgens i Banyos de la Seas. És una xifra una mica més baixa que l'any passat, quan hi van participar 29 equips. La marxa es farà al Bages del Parc Natural de Sant Llorenç. I les parelles que aquest any fan 50 anys de casats o de convivència podran ser homenatjades per festa major. Un any més, la Festa Gran del Poble retrohomenatge aquestes parelles durant el berenar per la gent gran que es farà al mil·lenari.
Bloc d'informació electoral, 24 de maig. Eleccions municipals a Sant Just d'Esvern. Bon dia. Els set alcaldables de Sant Just participaran demà i dijous al vespre d'un debat electoral a l'Ateneu. La revista La Vall d'Avers organitza aquest debat entre els set candidats santjustencs que concorren a les municipals per posar sobre la taula els seus programes electorals i els seus punts de vista sobre com han de ser Sant Just i el consistori els propers quatre anys. Sant Just Notícies.
Josep Perpinyà, Laia Flotats, Lluís Monfort, Enric Salvador, Sergi Seguí, Pablo Barranco i Guillermo Francés participaran d'aquest debat obert a tothom demà al vespre en representació dels seus partits. Serà a les 8 a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. El debat electoral conjunt de TV i Ràdio d'Esvern serà dimecres que ve, dia 20 de maig, a dos quarts de 10 de la nit i es podrà seguir en directe per a TV, per Ràdio d'Esvern i per a internet.
També demà, d'altra banda, el Just a la Fusta començarà la ronda d'entrevistes amb els candidats al consistori. En l'ordre invers, els resultats obtinguts, les darreres eleccions municipals, s'emetran a les 11 i 10 del matí, aproximadament. I també demà, per cert, és l'últim dia per sol·licitar el vot per correu de cara a les eleccions municipals del 24 de maig. Queden 11 dies per als comissis. 24 de maig. Eleccions municipals a Sant Just d'Esvern.
L'agenda política. Eleccions municipals. Fem un repàs d'alguns dels actes de campanya que s'estan fent aquests dies a Sant Just. Aquest matí el PSC ha instal·lat una taula informativa al mercat ambulant de la plaça Camoapa.