que la porta surti. Ja fa temps que això no funciona. S'ha acabat que sempre em toqui pas
Catalunya Informació.
Són les 10.
Titularà aquesta hora el primer pel trànsit. Endavant, equip viari. Encara hi ha un carril tallat a la C-31 a Badalona, Santit Barcelona, per un accident de fa una estona. Això provoca uns dos quilòmetres de cua. També hi ha un carril tallat a la ronda litoral a Bonpastor, direcció Gran Via. Per un altre accident, en aquest cas, entre una moto i un cotxe, Santit Llobregat, intensitat. A la ronda litoral de Barceloneta, Montjuïc, Santit Llobregat, i a la ronda de dalt, intensitat del velodrom a Sant Gervasi, Santit Llobregat.
Dijous 27 de març, el crític Fabian Moedano manté el pols amb la direcció del PSC i assegura que és coherent amb el seu programa d'una suporta als diputats que defensin el traspàs de la competència per poder fer la consulta d'autodeterminació. Moedano anirà el 8 d'abril al Congrés juntament amb un altre socialista crític, Jordi del Rio, que forma part de l'executiva del PSC.
Aquest matí els grups polítics bascos comencen a discutir al Parlament la reforma de l'Estatut de Guernica amb posicions dividides. Els independentistes, deus calerria Bildu, reivindiquen el dret a decidir i a l'altre extrem, populars i socialistes, alerten que no permetran processos sobiranistes com el català.
Segona i última jornada de vaga dels estudiants de secundària i universitaris. A les 12 del migdia hi ha manifestacions convocades a Barcelona, Tarragona i València, entre altres ciutats. A Catalunya la jornada d'ahir va tenir un seguiment d'entre el 70 i el 90%, segons el sindicat d'estudiants.
Primera reunió entre el Papa Francesc i Barack Obama. El president dels Estats Units i el Pontifex aborden aquest matí la qüestió de la pobresa a l'Àfrica i la crisi d'Ucraïna, entre d'altres. Obama fa escalar a Roma en el marc de la seva gira europea.
Han desmentallat un punt de venda de droga a Sant Andreu de la Barca al Baix Llobregat. En l'operació s'han detingut 7 persones i s'han intervingut prop de 4 quilos de cocaïna. El preu de la droga al mercat arribaria als 400.000 euros.
Hi ha el concert Cançons de Revolta, obre avui a Girona, la segona edició del Festival Estrenes, un aparador de les novetats musicals del país, i actuen una dotzena d'artistes compromesos amb la realitat social i política dels seus països. A més de Kikupi de la Serra o Cesc Freixes, hi haurà els franco-algerians Zepda o el portuguès João Afonso.
El Barça perd Víctor Valdés pel que queda de temporada i passa el Madrid a la classificació de la Lliga. El porter es va trencar el lligament en creuat anterior del genoll dret i s'estarà entre 6 i 8 mesos de baixa. Els blaugranes van guanyar el Celta 3-0. El Madrid va perdre a Sevilla 2-1. L'Atlètic de Madrid lidera en solitari. Després del triomf sobre el Granada 1-0.
A la volta ciclista a Catalunya avui es fa l'etapa reina que inclou el final a l'estació de Ballter 2000, de categoria especial. Joaquín Rodríguez defensarà el lideratge aconseguit ahir amb el triomfal a Molina. Té 5 segons d'avantatge sobre Alberto Contado.
I el temps després d'alguns ruixats puntuals. Aquesta matinada, avui, la jornada serà força solellada. Al matí hi haurà temperatures semblants a les d'ahir i al migdia s'arribarà a valors més alts que s'acostaran als 18 graus. A la tarda creixeran els núvols i no es descarta algun ruixat puntual a les comarques interiors de Girona i Barcelona. A l'altra muntanya i al Mestral aniran desapareixent. Ara mateix tenim 5 graus a Girona i Lleida, 10 a Barcelona i 11 a Tarragona.
Molt bon dia, passant 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença al Just a la Fusta d'avui dijous 27 de març. Comença un programa que com sempre iniciarem repassant les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Farem un cop d'ull a la premsa del dia i també parlarem del temps amb el Garlas de Hernández y Ríos.
A les 11.10 s'entén també l'entrevista que l'Andrea Bueno li ha fet a la Begoña Aro, que aquest dijous a la tarda presenta una nova xerrada sobre mobilitat internacional. Ho coneixereu tots els detalls d'aquí una hora. I a més farem d'artúlia amb el Pere Oliver, la Lina Santabàrbar, la Joan Algarra, la Montse Larrea i el Jordi Agulló, cap a dos quarts de dotze.
I a la tercera hora, avui no tenim la Maika Duéñez, no podrem parlar de teatre, el que sí que farem serà parlar de vins amb l'Street Goldstein del celler de Can Mata. Tot això i algunes coses més és el que farem aquest matí des d'ara i fins a la una del migdia, aquí al Just a la Fusta.
I comencem parlant de les notícies amb l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar de Sant Just comencem avui destacant de nou la vaga d'educació, no, Andrea? Exacte, perquè la major part dels alumnes de tercer i quart d'ESO i de batxillerat de l'Institut de Sant Just secunden la vaga general d'estudiants, la secundària i universitats convocada avui. El seguiment del centre és molt més elevat que ahir, quan només van sumar-se en massa la convocatòria
els alumnes de tercer deso. Avui a l'institut no hi ha pràcticament cap alumne ni de tercer ni de quart i tampoc de primer de batxillerat ni de segon de batxillerat. L'activitat l'activen aquests cursos, per tant es veu alterada durant la jornada d'avui, el seguiment s'acosta a aproximadament al 90%. Tot i això, al llarg del matí s'estan fent reunions, a l'Alba del Pati també es farà alguna reunió entre els alumnes que hi han assistit per parlar dels motius d'àlaba i reflexionar una mica, sobretot plegat.
Recordem que és una vaga que es convoca a desenes de ciutats d'arreu de l'estat espanyol per denunciar la llei verd, la llei orgànica de millora de la qualitat educativa, per reivindicar beques, la gratuïtat de les matrícules, dels llibres i del transport pels estudiants i famílies treballadores i per denunciar la degradació de la formació professional entre altres reivindicacions. I aquest migdia a Barcelona tindrà lloc la manifestació central, serà a les 12 a la plaça Universitat.
Perfecte, doncs és la primera notícia d'aquest matí. Parlem d'altres qüestions també que fan referència avui dijous com era el ple municipal. Sí, és l'últim dijous de mes, per tant toca sessió plenària i l'ordre del dia d'avui inclou un gran nombre de punts relacionats amb qüestions pressupostàries.
però també es tractarà per exemple l'aprovació definitiva del reglament del funcionament del Consell Municipal de Salut i l'aprovació inicial del reglament intern del Servei d'Acollida de Benestar Social. En clau econòmic es donarà compte de la liquidació del pressupost de 2013 seguint els criteris de la nova llei de l'Administració Pública Local. També es reconeixerà la despesa de 2013 que passa a pressupost de 2014 i s'aprovarà el marc pressupostari dels propers tres anys. Avui s'explicarà tot plegat
El ple d'altra banda es debatrà l'aprovació del plec de clàusules per la licitació del Servei Públic de Manteniment d'Infraestructures d'aigua residuals i pluvials i la modificació de l'ordenança fiscal vinculada. A més, els grups municipals de l'equip de Govern, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just, presenten una moció, és l'única de la jornada,
sobre la campanya per una Catalunya social. La sessió serà a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament. És oberta a tothom i un cop de batuts a tots els punts a l'hora del dia. Els regidors i regidores i el públic assistent podran fer precs i preguntes.
Molt bé, i acabem amb un últim tema que també fa referència a un acte d'avui a la tarda adreçat a un públic més concret, no? Sí, exacte, i a la mateixa hora que el ple, a les 7 de la tarda, el Servei de Mobilitat Internacional farà una xerrada per parlar dels camps de treball internacionals. És una conferència que s'adreça al jovent de Sant Just, jovent major d'edat, per explicar les possibilitats que ofereixen aquests camps de treball internacionals, tant d'ajuda a la comunitat com de formació i experiència laboral pels joves que hi participen de manera voluntària.
una sortida temporal per iniciar un projecte de mobilitat internacional. La xerrada serà avui a les 7 de la tarda a la sala polivalent del Casal de Joves amb la Begoña Aro, que és assessora del Servei de Mobilitat Internacional, i per participar-hi, com deia, s'ha de ser major d'edat. Si voleu més informació podeu trucar a l'equipament al 93-371-0252 o directament assistir a la conferència que es farà a les 7 perquè no s'ha de fer inscripció prèvia per assistir-hi.
Molt bé, doncs una xerrada que, com dèiem, sentirem més detalls a partir de les 11.10 d'aquí una hora. De seguida repassem més qüestions de l'actualitat més general a través del recull de premsa que fem cada dia a aquesta hora. Abans però, també és moment de posar en música el matí d'avui. I ho fem avui amb una proposta musical per aquest vespre, ja pensem anar de concert des d'un joc.
I parlant d'un concert que fan aquest vespre on hi haurà Raúl Fernández rèfrica, el sentirem d'aquí una estona. I també aquesta que sentim de fons, que és la Joana Serrat.
És de Vic i presenta aquestes cançons del seu disc que es diu Dear Red Canyon. Una cançó produirà un disc produït per l'excomponent dels Arcade Fire, Howard Willerman, que és el coproductor de Funeral, el primer àlbum que el va donar a conèixer a Arcade Fire el 2004.
dins dels canadens ha fet nominar-te a un Grammy i d'altres artistes, el productor també, com Vic Chestnut, Black Emperor i Wolf Parade, per tant, no està gens malament. És nivell, eh? Exacte, doncs ella, el productor no hi serà, eh? Però ella sí que hi serà en aquest concert que farà ajuntament amb refri. Serà a la Sala Bars de Barcelona, al Paral·lel. Les entrades costen 12 euros i el preu i l'hora és a les 9 del vespre.
Sí, tant. Jona Serrat presentarà aquestes noves cançons i després el que dèiem també hi serà Refri, que també presenta disc, el va treure al setembre, es diu Nova Creu Alta i està molt i molt bé, té molt bones cançons, per exemple podríem escoltar... estic mirant perquè té cançons molt llargues i llavors vull evitar posar una cançó que duri 6 minuts però per tant escoltarem una cançó que es diu... Quan els arbres ballen, per exemple.
Comença així.
Justa la fusta. Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambaix. Fluzo Culturama.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb Nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Estem escoltant just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc mercat. El quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esver, darrere el mercat. Ara passen quatre minuts d'un quart d'onze, saludem l'Andrea de nou. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, ens fixem com sempre anar als diaris, quin és el tema principal d'avui.
Avui passa pel Vendrell i per la tragèdia que va tenir lloc ahir al municipi on van morir quatre nens d'una mateixa família. Els diaris que tenim avui sobre la taula, l'Ara, el Periódico i la Vanguardia, doncs en parlen. No tenim el punt avui. L'Ara ens diu tragèdia familiar. Quatre dels sis fills d'un matrimoni del Vendrell moren en un incendi al pis on havien estat desnonats el 2011 i que havien reocupat. El pare està ingressat greu amb cremades al 11% del cos.
Això és el que ens diu el diari ara i ens mostra una fotografia de com va quedar el pis per fora, a la façana de l'edifici. El periodi, com es diu, dolor pel drama del Vendrell. L'incendi en què van morir quatre nens revela les penúries de la família, el matrimoni i els seus sis fills havien reocupat el pis després de ser desnonats l'any 2011. I a la vanguardia també en parlen, en aquest sentit declaracions d'alguns dels veïns,
En arribar vaig veure el pare, un fill i molt foc, és el que va dir un dels veïns del barri. Conmoció al municipi per la mort de quatre germans d'entre 3 i 12 anys. Ahir van tenir lloc algunes protestes veïnels després de saber-se el tragic resultat de l'incendi i de fer-se públic el drama pel que estava passant a aquesta família. És la notícia destacada a les portades avui.
Actualitzem ara la informació més titulars d'aquest matí. El 324, llegim que sí, vol tancar un acord amb el PSC per tirar endavant el projecte Barcelona World. Aquest dijous, Convergència Unió i PSC tenen una reunió crucial pel futur de Barcelona World. Caldrà modificar la llei i aprovar els canvis fiscals i urbanístics reclamats pels promotors del projecte.
També es destaca que l'Irak, l'Iran i l'Aràbia Saudita disparen les execucions un 15% el 2013.
I també es destaca que Valdez diu adeu a la temporada després de l'alesió del partit d'ahir contra el Celta de Vigo. Alhora, Puncat s'estaca en primer lloc que durà a assegurar que la sentència del Tribunal Constitucional no deixa de ser una tercera via, ho ha dit en una entrevista a Entena3, i reclama que la decisió del Constitucional sigui ben llegida per les forces polítiques catalanes.
Són els temes que ens apareixen aquest matí, les novetats d'aquest matí als diaris digitals, tornem cap als diaris amb papers, fixem en les fotografies d'avui, més imatges i per tant també més notícies. Doncs avui el tema del dia en clau fotogràfic també ha passat pel Vendrell i per algunes d'aquestes protestes que van tenir lloc ahir davant de l'Ajuntament del municipi on veïns i veïnes del Vendrell protestaven per la situació familiar d'aquesta
La situació que vivia aquesta família, que ahir va patir aquest incendi i la mort d'aquests quatre fills, protestaven davant de l'Ajuntament del Vendrell i tant el periòdico com la vanguardia recullen un moment d'aquestes protestes en portada. Ara la imatge del dia és el que comentàvem, com ha quedat la façana de l'edifici després d'aquest incendi.
Un altre dels protagonistes avui a les portades, en clau negativa, és Víctor Valdés, que s'ha trencat. El perièdic, així ho diu, es trenca. El veiem ahir estirat a terra i dient que s'arabaixa la resta de la temporada. El veiem amb les mans al cap, tapant-se la cara. M'imagino que ja és de molt dolor. A La Vanguardia també veiem una imatge molt similar i a l'Ara també veiem Víctor Valdés patint aquesta lesió.
I per últim, l'última fotografia destacada de les portades d'avui, veiem a Pere Navarro i Artur Mas pujar a l'autobús, és el que li va dir a Artur Mas a Navarro, diu que el va instar a pujar a l'autobús de la majoria amb la seva aposta de reforma constitucional. Ja el veiem al Parlament parlant a la sessió que va tenir lloc ahir. I són les fotografies destacades de la jornada avui.
Més qüestions, és moment de parlar de notícies internacionals d'avui. Què tenim? Ens acostem ara cap a Alemanya i ens centrem en com ens explica el periódico que el país planeja expulsar els ciutadans de la UE sense feina. El govern de Merkel vol limitar l'estada sense treballar entre 3 i 6 mesos.
La iniciativa de la coalició pretén evitar els abusos amb les prestacions socials. A Alemanya, ens diu el diari, endurirà les condicions de lliure circulació per als immigrants d'altres països de la Unió. El ministre interior, Thomas de Maizière, de la CDU, el partit que presideix Merkel, i la socialdemòcrata Andrea Nagles, ministre de Treball, van presentar ahir un informe elaborat per secretaris d'Estat de diversos ministeris en què es proposen mesures que pretenen evitar que els immigrants del sud i de l'est d'Europa es beneficien de manera fraudulenta del sistema social alemany.
Entre aquestes mesures es destaca un augment de la regulació per la percepció dels subsidis per fill, que són 184 euros mensuals, i de la resta d'ajudes socials i limitar l'estat del país entre 3 i 6 mesos per trobar feina. Un cop passat aquest període s'haurà d'abandonar Alemanya. Aquesta decisió de limitar els beneficis del sistema de protecció social
És la resposta d'alguna manera a les demandes que a principis d'aquest any va exigir Horst Schofer, el president de Baviera i de la Unió Social Cristiana, que és el partit germà de la CDU d'Anglaterra Merkel. És una de les notícies en clau internacional de la jornada. De fet, tots els diaris en parlen a les seves pàgines internacionals.
I ara ens acostem a la vanguardia, ens fixem en el que ens diu aquest diari i expliquem el que està... Anem ara cap a Egipte, volia dir perquè el mariscal Al-Sisi ha anunciat per fi la seva candidatura a president del país. Feia mesos que de fet s'estava esperant aquest anunci però fins ahir no es va fer efectiu. El mariscal Abdul Fatah Al-Sisi, cap de les forces armades que va enderrocar
El president Mohamed Mursi va compareixer ahir a la nit a la televisió per anunciar humilment el gran poble d'Egipte que penja l'uniforme militar per presentar-se a les eleccions presidencials del proper estiu. Es complirà llavors un any des que el CC va interrogar, com dèiem, de Mohamed Mursi.
i va dir paroles textuals. Avui em presento davant de vostès amb el meu uniforme militar per última vegada. Va dir que atenia la demanda d'una majoria d'egipsis que m'han demanat que em presentés aquest càrrec honorable. Va dir que la seva nominació no ha de frenar d'altres a presentar-se encara que a Egipte ningú dubta que arrassarà, el mariscà l'arrassarà. I per últim el militar promet que lluitarà cada dia contra el terrorisme i els islamistes anuncien un Egipte inestable.
Són algunes de les notícies internacionals que ens arriben des de diferents focus que podem llegir a les pàgines internacionals d'aquest matí. Ens fixem ara, quan falten 4 minuts per dos quarts del matí, en què passava altres 26 de març de fa més anys. Per exemple, fa 20 anys, el 94, es parlava d'economia, els accionistes avalaven el pla de sanejament i la subhàstat de Benesto. També es parlava de l'alarma en municipis turístics per la regulació de la venda en festius.
Després es destacaven declaracions de José María Aznar, que deia que donaven suport al veto d'Espanya a l'ampliació de la Unió Europea. El líder popular acusava el PSOE d'afany de poder.
i després també es parlava del Barça, que havia patit semblava fins al final davant del Tenerife. Això fa 20 anys més, cosa en fa 15. Sèrbia replicava amb més sang a Kosovo, Milošević mantenia el seu ripte a l'Otan en plena unejada de bombardejos i també es parlava que s'havien d'arribar a Bòsnia dos migs que intentaven atacar les tropes de l'ONU.
Abnar aconseguia 213.000 milions d'euros pel 2000-2006. La cimera de Berlín concluia amb un acord que considerava els fons de cohesió amb un argument de 3.000 milions d'euros en ajudes.
i rescataven 35 cadàvers de l'infern del Mont Blanc, una catàstrofe al Tuna del Pi, ara fa exactament 15 anys d'això, on s'havien implicats uns 40 vehicles, i que ja portaven comptabilitzats 35 morts. Va començar a ser un incendi i va acabar en una tragèdia sense precedents. I un punt més de fa 15 anys, Thatcher, que elevava i també donava suport a Pinochet.
Fa deu anys, portada de l'avantguàrdia cimera de la Unió Europea exigia que l'ONU actués a Irak. La Unió Europea donava suport a la línia del futur govern espanyol. Els líders de la Unió reafirmaven la necessitat de noves reformes econòmiques i l'executiu de Polònia, Graneliet Desnard, es tembalejava.
Montilla seria ministre d'Indústria. El nou macrodepartament inclouria tecnologia, comerç i turisme i Zapatero prometia governar amb humilitat i austeritat. La policia també es deia aquí que sabia que el miner de l'11M traficava amb explosius.
I també hi havia un punt del cor, crec que ara fa 10 anys Penolope Cruz i Tom Cruz se separaven. No me'n recordava que havien estat junts. Sí, sí, sí. 10 anys que se separa més. Sí, fa 10 anys, doncs, aquesta separació. Enfa 5, l'oposició corregiria el pla contra l'atur de Zapateros si ho salvava el decret contra l'atur, però obligava el PSOE a incloure més mesures. Els socialistes tornaven a patir el càstig del PNV Esquerra-Izquierda Unida-Iniciativa.
Els universitaris deixaven en minoria els vagistes contraris a Bolònia, 5.000 joves es manifestaven per Barcelona escoltats pels Mossos en una marxa sense incidents.
I després també a la imatge diu manifestació de corbates i eren convocats per la patrona del PIMEC mil empresaris i autònomes que van protestar davant del Congrés dels Diputats i van entregar les seves propostes contra la crisi a grups parlamentaris i d'això fa cinc anys i de fet fa només una setmana que justament també les petites i mitjanes empreses van fer una concentració i van presentar un manifest per protestar també contra l'actual situació i les mesures desfavorables per la petita empresa en comparació amb les grans.
Més coses tornem cap als diaris d'avui, els girem del revés, moment per les contraportades.
I parlem primer de tot del periódico on llegim que abans de 1714 existia un gremi de correus. Avui estem molt històrics, em sembla, no? Sí, exacte, ara ho escoltarem. El periódico avui entrevistan Antonia Aguilar, que està fent una tesi
sobre la xerxa postal i organitzar xerrades per Barcelona, de fet, sobre la xerxa postal que s'estita a la ciutat, diu que va estudiar geografia i no se'n va acudir mai lligar el correu amb la geografia, una cosa tan territorial. El 1997, Joan Roca, director del Museu d'Història de la Ciutat, em va suggerir que, ja que treballava a Correus, expliqués com es va reorganitzar el correu dins de la ciutat el 1897, quan se naccionen els pobles a Barcelona, parlem de Sant Martí, Sant Andreu del Palomar,
En el cas del Correu havien guanyat amb l'annexió. La tesi que estic fent girar al voltant de l'expansió de la xarxa postal a Catalunya des de 1714 fins l'any 36, fins a l'inici de la Guerra Civil. Abans de 1714 a Barcelona existia un gremi de Correus, que va ser la primera organització de Correu públic d'Europa dirigit per la figura de l'Hosta. Des del segle XVI fins al 1714 és la família Ferran la que ostenta el carrer de Correu major.
A la resta d'Espanya existien els taxis, que era una família que controlava el monopoli del correu postal a gairebé tota Europa. I acaba dient que el 1714 els Borbons implanten el sistema del correu francès, que és una xarxa radial al nucli central del qual és a Madrid. Diu que té presència regular al territori, per molt allunyat que estigui, encara que no hi hagi correu.
Doncs ho llegim avui al periòdico. L'avantguàrdia, atenció, perquè Sant Jordi està instal·lat a la nostra consciència col·lectiva. Avui entrevista Víctor Amela a Stefano Cingolani, que és historiador medievalista, doctor en filologia romànica i historiador medievalista. Diu que ha estudiat a fons la història del mite de Sant Jordi. Diu que Sant Jordi va ser màrter del primer cristianisme, segons el Sant Ural.
Sabem que hi ha una tomba de Sant Jordi venerada des del segle VI a Diospolis, a Vilot, a l'actual Israel. Diu que allà hi ha enterrat un home sant. Segons la tradició, un tribú romà, militar, nascut a la capa d'Òssia i martiritzat en temps de l'emperador Dioclasia l'any 303.
Diu que s'anomena Giorgos, que és un nom crec que significa protector dels camps, i que es va declarar cristià, per això el van martiritzar, perquè suposava trair l'obediència a l'emparador per obeir a Crist. Doncs el van penjar d'una creu, el van esgarrapar amb espines d'esbargès, li van sortir vísceres, li estiren els membres, li tiren a les ferides, entre moltes altres barbaritats. Dormidor, eh? Sí.
I Víctor Amela li pregunta, i Jordi es queda tan ample i diu, sí, arriba un mac que parteix un toro per la meitat i el torna a ressuscitar, però Jordi aconsegueix convertir aquest mac al cristianisme. Llavors el trossegen i tiren les seves restes a un pou, però Déu el ressuscita. D'alguna manera ve a dir que no es mor perquè és pel senyal del poder del seu Déu, que per això el van martiritzar per declarar-se cristià.
i també parlen del mitjà de Sant Jordi d'alguna manera com el tenim nosaltres instal·lats a la nostra consciència. Víctora Mela li pregunta pel Sant Jordi Matadrax quina és la primera representació plàstica que tenim d'ell. Diu que hi ha un fresc de principis del segle XI, el representa a l'Església de Santa Bàrbara i Sant Onofre a la Capadòcia. Aviat aquest relat fa afortunar a tota la cristiandat.
I acabem aquest repàs amb el diari Ara. És l'entrevista que fa cada dijous. Avui el titular que tenim és Ho Soc Tot i Res a l'hora. Avui entrevista a Fina Puig de Vall, 50 anys, fundadora i ànima del restaurant Les Cols, que té dues estrelles Michelin, i està a punt de celebrar el 25è aniversari, diu tota una vida.
No té res, però sap on és tot, noostant és austera. Diu que aquesta és la crònica d'una entrevista que ha durat dos dies, amb diferents marcs i paratges. Diu que és escorradissa, i és, però se'n va, i la dinàmica de les seves respostes se succeix sempre de manera similar. No sé, jo què sé, potser sí, potser no, sí, qui sap. Diu que són respostes curtes, que no s'allarga mai i sovint rectifica. Això potser no ho hauria de dir. Diu que té un parlar gruixut, la de l'alt a l'origen, i es resisteix a pensar que no ho pot controlar tot.
Diu que a les cols, al seu restaurant, la Fina proposa una cuina sòbria però essencial, austera i humil. Un reflex de la seva manera de fer i de la del seu marit, el Manel, que diu que arriba a mitja entrevista amb els diaris llegits i es col·la a la conversa. Asegura de la seva dona que la Fina és alegria, un pot de pólvora, és constància i és voluntat i és sempre canviar. Doncs és l'entrevista que trobem avui al diari. Encara sap, no?
Més coses, acabem amb una notícia curiosa del dia que trepàs i parlem de la dona abandonada, no sé si us recordaràs, Andrea Numburger King, la va abandonar quan era un nadó i va posar un anunci o va intentar buscar, va dir que volia buscar la seva mare, ella té 27 anys, la va abandonar als lavabos d'un restaurant de la cadena a Pensilvània i l'ha trobat, ha trobat la seva mare. Què dius?
Sí, ella és Catherine d'Èpril, aquesta jove, una jove que ara ja està a casa d'ahir i té 3 fills, té 27 anys, es va decidir fa uns mesos a trobar la seva mare biològica i en només 3 setmanes ho ha aconseguit i aquest dilluns, mare i filla es van retrobar des del 15 d'Estembre de l'86. Ara.
Diu que ella va posar en marxa aquesta campanya per intentar localitzar la seva mare biològica.
L'única dada que tenia era que l'havia abandonat als lavabos del restaurant. Res més. Però va penjant la fotografia, explicant els fets i demanant ajuda i en només 3 setmanes ho ha aconseguit. Les dues dones a més es van retrobar en un despatx d'advocats. La recerca es va convertir en un fenomen viral, la seva imatge es va veure arreu del món i entre els milions de persones que van veure la imatge
Hi havia la seva mare biològica que es va posar en contacte amb un advocat i és el despatx de l'advocat que mare i filla es van retrobar i es van conèixer. Ella diu que està molt feliç, ha superat totes les seves expectatives. Diu que és molt donça i increïble. La filla de la mare. I diu que a partir d'ara mare i filla tindran una relació més enllà de les 4 hores de la seva trobada. Vaig rebre l'abraçada que feia 27 anys que esperava.
Suposo que li donarà explicacions i tot plegat. En tot cas sí, m'imagino que anirà per aquí. Però en tot cas és bèstia que s'hagi trobat. Ja en quants anys la va donar? En quants mesos? Molt petita, no m'ho imagino. Tenia dies. Dies, pobra. Bé, era el que volia, l'ha trobat, ens agrada que es posin al dia. Que passin comptes. Exacte. Té 27 anys. En fi, Andrea, moltes gràcies i que vagi bé, bon dia.
I was mistaken I thought I heard your words Tell me how do I feel
Dos quarts i mig d'onze, cop d'orilla, més temes del diari. I ens en anem per exemple a les pàgines de Societat del Periódico. Avui ens parlen de tecnologia, un cafè per imprimir 3D. Obre Barcelona, el primer bar d'Europa on es poden fabricar models digitals.
És un article que ha signat Carmen Janer, diu que el local permet portar el propi ordinador per imprimir el disseny fet a casa i una filla construirà al juliol a Montjuïc una casa amb materials impresos en 3D.
Hi ha bars amb figures de gel, per tant hi ha bars també de rock, del bar saltacatens i televisió i va haver un temps en què van prolifar els cibercafès i ara sembla que després de les cafetaries amb wifi es fa un pa més en aquest terreny i neix aquest cafè que mentre xerres i prens una beguda pots imprimir figures o models en 3D. És el Fabcafè.
Està a l'entrada del Makers of Barcelona, a l'Eixample, un espai compartit per professionals que treballen en disciplines creatives, el que ara se n'anomena Coworking, el lloc per promoure la cultura maker, un moviment sorgit dels Estats Units i que pertén a recuperar el sentit artesanal de la producció però utilitzant les diverses eines que ofereix el món digital.
La idea va sorgir al Japó, al barri de Shibuya, braçol de les tendències a Tòquio. El Fab Cafè japonès permet fins i tot crear una versió 3D dels clients a partir d'un escàner corporal i a més imprimir-lo en xocolata.
Després va obrir un altre Fab Cafè a Taiwán i ara se n'obre un a Barcelona imitant el model però recorrent a altres eines. En aquesta ocasió els pastissos es fan al forn i no amb impressora i al cafè amb màquina del bar. Les impressores les posa en 3D una empresa catalana que ven els seus diversos models en grans superfícies i per internet.
Ho llegim avui al periòdico. Més coses a l'avantguàrdia, ens aturem en una altra qüestió. I és a parlar del canvi d'horari que aquest diumenge, aquest dissabte a la matinada de set de diumenge, el canviem l'hora, recordem que perdrem una hora de son i que diumenge, a les vuit del vespre, encara serà una mica de dia.
El reportatge, però, titula un estalvi simbòlic. Diu que avançar el rellotge a una hora diumenge aporta pocs avantatges energètics però que és pedagògic. També remarca que Espanya està fora del seu fosc. Segons Merida Grinowitz, li tocaria tenir la mateixa hora que a Londres o a Portugal, una hora menys. De tota manera, dins d'aquest mapa, Catalunya estaria en el fosc horari que li pertoca.
I llavors es planteja altres canvis horaris segons els diferents anys. Per exemple, es parla del 1884, que es va fer una conferència internacional a Washington per definir una mesura del dia universal. El món es va dividir en 24 fuses horaris i Espanya va quedar al marí a zero, el de Greenwich. 1942, la Segona Guerra Mundial Hitler va imposar a la França ocupada un canvi de fus per assimilar-lo a l'alemany. Franco el va aplicar també a Espanya per simpatia amb el rei gimnasi.
1974, el canvi d'hora va començar a generalitzar-se a la Unió Europea a partir del 74, quan es va produir la primera crisi del petroli, i s'aplica com a directiva des del 81 i es renova cada quatre anys. I l'última data és el 2001, des de l'aprovació de la novena directiva del Parlament Europeu i Consell de la Unió Europea el 2001, el canvi d'hora s'aplica amb caràcter indefinit i voluntat de permanència.
I s'explica també en aquesta anàlisi que la lògica de l'estalvi que comporta l'horari d'estiu és molt senzilla. L'estiu el dia s'allarga, el sol surt abans i es fa de nit més tard, és a dir que tenim més hores del llum natural. En avançar una hora al rellotge el que fem és no desaprofitar les hores de sol a primeríssima hora del matí, en les quals estaríem dormint quan ja ha sortit el sol i s'aconsegueix allargar el temps del llum natural a la tarda i al vespre per il·luminar les nostres activitats a casa.
i es pregunta llavors per què no mantenim tot aquest horari durant tot l'any, i és la pregunta que es promulen molts ciutadans. I les respostes que mantenir l'horari d'estiu durant l'hivern no comportaria cap estalvi d'energia significatiu i en canvi repercutiria en les nostres activitats diàries i d'usos quotidiants.
I una altra raó també per defensar aquest canvi és que la majoria dels ciutadans prefereixen que al matí, en les hores en què es desplaçen a la feina o estudiar, quan s'aixequen i surten al carrer, ja seguirà dia.
Ho explica tot plegat Antonio Cerrilló i també en aquest doble reportatge Cristina Asent diu que alinear-se amb el Gring Lluís forçaria a compactar les jornades laborals segons els impulsors de la racionalització dels horaris. A Espanya ja s'assegueix el ritme solar, es tracta d'evacuar el rellotge a la realitat, és el que diuen els experts.
El debat sobre el ritme d'horari, els horaris racionals i tot plegat el trobem avui en doble pàgina, la secció de tendències de la Vanguardia.
I de seguida repassem les portades esportives d'aquest matí, abans però encara ens queda repassar un altre article, avui però en clau esportiva, i en clau de Barça. Llegim al diari ara el signe Xavier Bosch, qui fa referència a l'alesió d'ahir de Víctor Valdés.
El titula amb les mans a la cara i comença dient que a la barrera només hi ha quatre jugadors del Barça. A la seva esquerra, fent el burinot, dos jugadors del Celta mirem de tapar la visió del xut d'una falta que passarà a la història. La graderia respira lleujada. Aizagame devia xulat com a penal unes mans Adriano fora de l'àrea. Per sort el jutge de banda corregeix l'error i per l'orellera li canta on s'ha de col·locar la pilota. És un moment estrany aquest minut 22 del 26 de març del 2014 al Camp Nou. Plou, bona part dels 67.000 espectadors que veuen el partit a la interpèrie
pensen que potser sí que votaran un nou Camp Nou que sigui tot cobert. El Celta, sense protestar, ha viscut la frustració de passar de tenir un penal a favor per empatar a un a tenir una falta a 20 metres de borderia.
El davanter es disposa a xutar, la pilota dibuixa una paràvola tènua per damunt de la barrera al cacau. No és d'una gran potència, però la pilota està molt molla i Valder, en lloc de blocar, la tura amb les dues mans i la deixa votar a terra perillosament. Per evitar el ramat es llança a terra i quan s'aixeca tira la pilota a banda perquè el genoll dret li fa molt mal.
i continua explicant que Víctor Valdés m'ha sorprès ja, però quan s'estira la llitera amb el braçal de cap i t'ha posat sap que la lesió serà molt greu. Es posa les mans a la cara, potser pel dolor, potser per la ràbia, potser intuint que aquella havia estat la seva última datorada com a porter del Barça.
I diu també que els guants blancs amb les seves inicials al damunt del canell impereixen que els fotògrafs puguin retratar la ganyota del porter. La llitera surt del camp prop del banderó del Gold Sud i enfila tota la recta de tribuna. A mesura que el carretó avança per davant de les banquetes, els abandonats de tribuna es van aixecant per aplaudir. Ell, però, no es treu les mans a la cara en cap moment i fa mutis per un passadís ample i fred allà on Mourinho va decidir esperar un àrbitre.
I conclou de debò que el comiat de Valdés amb el Barça ha estat aquest, encara que es digui no gràcies, és el moment que Bartomeu li torni a oferir la renovació, és ara o mai. És l'opinió de Xavier Bosch després del partit i d'aquesta gran lesió d'ahir al vespre i a partir d'aquí el que fem ara és parlar també de com ens ho expliquen els diaris.
De fet, el mateix ha de titular el Barça perd Valdés pel final de temporada, no parla per tant del resultat, i a la imatge, ella en un moment, doncs, de... on ja estava en aquesta llitera. La imatge de Valdés amb les mans a la cara és la que tria la vanguardia, que diu que el Barça ja és davant del Madrid i després sí que es diu que Victòria contra el Celta amb greu lesió de Valdés i derrota del reial a Sevilla.
I el periódico també opta per titular Valdés es trenca i a la imatge aquesta mateixa foto que dèiem de Valdés amb les mans a la cara. L'esport diu que la lliga és més blaurana, 3 a 0, també es parla de la terrible lesió de Valdés que apareix també en imatge i també es parla de la patacada del Madrid.
El Moneo Deportivo diu que el Madrid va deixar a Sevilla moltes opcions per conquerir la lliga. Diu ok, pel que fa al paper del Barça. Tot i això, la imatge principal també és Valdés trencat. I acabem el nou esportiu que titula Somriures i llàgrimes. Aquesta mateixa imatge repetida que dèiem de Valdés de pança a la cara i s'explica que el Barça guanya el Celta però que perd Valdés per la crucial recta final per una gran les greu lesió al genoll.
I acabem amb cultura. Alguns apunts culturals d'avui dijous, per exemple, que la nova documenta alimenta un focus de llibreries a Barcelona. La lau propicia que hi hagi una certa concentració de llibreries en un requadre de l'Eixample.
Més coses, avui també els diaris digitals es fan ressò de Shakira, que tria Montserrat per gravar el nou videoclip. O que el guionista de l'ost, Damon Lindelof, deixa la porta oberta a un possible retorn de la sèrie. I ara parla avui del Premi Borny, que premia els millors anacronismes detectats pels lectors.
I també llegim a la Vanguardia que un gran magatzem a Cervera conservarà els elements arqueològics de Catalunya o que Derrosni novel·la en tinta russa la cara oculta de l'èxit. L'autora francesa s'inventa un jubescriptor que combat la seva falta de creativitat amb una dedicació addictiva a les xarxes socials. Són els titulars d'aquest matí de seguida. Sentim els titulars en relació a la previsió del temps.
Bona tarda.
i aquesta nit ha plogut una miqueta. Han caigut 1,4 litres dintre la pluja d'ahir a la nit i la d'aquesta matinada. Unes precipitacions que són febles, però sempre són benvingudes. Però el fet és que esteu observant el terra, perquè encara està humit, en la zona on ha tocat el sol, i podem veure com aquesta pluja ha aconseguit recollir cap a uns vessals tot un pulsí groc.
Tot aquest polen que podem comprovar que a Sant Just anem plens aquests dies. Realment n'hi ha moltíssim. I pots comprovar com tens tota la terra d'un to groguenc verdós, que realment és d'aquest polen que amb la pluja d'aquesta nit s'ha pogut recollir una miqueta, s'ha circulat una mica.
i ara forma uns contorns al voltant dels bassals que han caigut d'aquesta nit que ens denota una miqueta la quantitat de polen que estem tenint aquests dies i l'explosió que han tingut tant els xiprers com els pins que últimament estan fotent molta canya i ara tot just comença tot el que és el creixement de les plantes, les fulles dels arbres, la flor dels altres arbres que al llarg del mes d'abril també aportaran
tot el polen necessari perquè els al·lèrgics vagin o anem, perquè ja no ho sé si ho soc, o anem una miqueta de corcoll. Doncs continuem amb aquesta situació que ja s'ha acabat. Home, ahir va ser un dia mogut realment, no? Hi va haver de tot. Sí, sí, sí, perquè és que encara teníem aquest aire fred, tot això ja està marxant cap al Mediterrani, aquest front ja és història, ara estem a l'espera d'un altre, que està a les portes de la península ibèrica, i un altre,
que sembla que serà important i ens tornaria a afectar la setmana que ve. Però aquests fronts, en canvi, ara hem tingut una situació de vents del nord-oest, arriben de l'Atlàntic, creuen el Cantàbric, han donat nevades al Cantàbric, també han arribat aquí a donar precipitacions amb nevades al Pirineu, temperatures molt baixes, glaçades a l'interior, que això també sap molt de greu,
A la plana d'allà d'aquesta nit també. Tot això s'acaba.
Tenir depressions que baixessin de l'atitud, que entréssim pel sud, per Andalusia, i podrien afectar el Mediterrani d'una manera diferent. Això per una banda ens afecta amb quantitat de precipitació al Mediterrani, perquè les situacions de llevant de mar cap a terra són amb quantitat de pluja que són destacades, i d'altra banda amb les temperatures, que en comptes de ser de nord són una miqueta de sud i no són tan fredes.
Ahir, perdó que et tallo un altre cop eh, però ahir al migdia, no el mati que ja vèiem comentar, però ahir al migdia la sentència era molt molt fred. Sí, era una màxima de 14, era més del mes de gener que de finals de març. Vull dir que a la tarda ja fins i tot ho podem assumir a la humitat o el que vulguis, però al migdia que és com ja més estrany.
Sí, sí, realment el fred era marcat i avui no n'hem caminat a fer massa més de 14. La màxima que hem previst avui a Ràdio Desvern és de 15 graus. O sigui que són valors molt baixos, hauríem d'estar a 17 o 16 o 17. Però bé, tampoc no està fent un fred exagerat. Aquesta nit ja s'ha notat que al mínim el litoral no ha baixat tant. Hem tingut més núvols cap a l'interior, sí, perquè ha quedat ser el cel, però el litoral queda a l'últim lloc.
on podien quedar precipitacions, i així ha estat, perquè aquesta matinada, cap a les 5 o 6, encara plodís, que ja va ser injust, doncs això ha provocat que la temperatura no pogués baixar tant i ens hem quedat, en comptes dels 5 graus d'ahir, amb 7. Hem estat mirant l'hivern i la mínima d'aquest hivern ha estat de 3,9 graus.
que són 4 graus positius. Recordem que no cal anar massa lluny, eh? 2012, 2011, 2013, les mínimes estaven a menos 1,5. Sempre havia hagut algun episodi d'aire molt fred, no? D'aire molt fred. 4 graus positius, la mínima espectacular de Sant Just. Per això dèiem que ahir a la nit, abans d'ahir a la nit, quan arribàvem al 5,4 dèiem que era més temps tocant amb les mínimes de l'hivern, i això que ja hem entrat a la primavera.
A l'inici d'aquesta nit ha quedat una mica més alta, però en canvi a l'interior tot aquesta situació ha provocat que tornessin a haver glaçades. Esperem que la propera nit ja no passi això.
per Andalusia i sembla que a poc a poc, en un període de temps ampli, a poc a poc aniran entrant cap a Catalunya i aniran apropant-se cap al nostre país. Com ens afectarà això? Avui amb sol i núvols durant tot el dia, el sol s'ha d'imposar, una màxima encara fresqueta, 15 graus com a molt assenjust.
El divendres les temperatures tenen tendència a pujar una miqueta més.
El dia d'avui serà molt fred. Començarem a tenir una mica d'influència de vents diferents.
S'ha de fer previsió dissabte per diumenge.
És molt radical el canvi. Tot el diumenge plover no pot fer sol.
Preparem-nos perquè tindrem pluixes. Però si el seu centre se'n va cap al sud d'Eivissa, potser alguns núvolets del Delta de l'Ebre, però la resta entrarà regal. És humit, però no ens afecta d'aquesta manera tan directe. Podríem tenir alguns núvols, però el sol seria el gran protagonista amb temperatures agradables. Llavors, clar, és complicat dir avui que el diumenge es traslota al dia plovent perquè se'ns poden tirar el cony tothom. Tothom el que tingui preparat costellades, històries a l'aire lliure, sortides de cap de setmana... És complicat perquè la depressió encara no té massa clar
El diumenge ens aixecaríem en un dia molt tapat.
de cada tarda es podria animar una miqueta més i aquestes gotetes podrien ser gotes. De gotetes passaríem a gotes, però no seria res de l'altre món. Potser dilluns es podria animar una miqueta més aquesta situació de precipitacions. Això és el que diuen els mapes avui, però pot canviar completament la truita. Per això no volem avançar-nos massa. Sembla...
que un cop hagi passat d'aquest front, que això acabaria de passar dilluns, dimarts, dimecres, tornaríem a parlar de temps estable, amb temperatures una miqueta agradables, i a partir de dijous, una altra depressió, amb el mateix recorregut i amb la mateixa punyeteria de no saber com fer les previsions, ens tornaria a afectar, i els mapes de llarg termini diuen que aquesta sí que és un llevant una mica més potent i podria regar bé el territori entre dijous i el cap de setmana.
Déu-n'hi-do, doncs. Estem d'enhorabona com a mínim per aquest canvi d'anticicló. Llàstima que les coses caiguin en cap de setmana, però l'enhorabona és que sembla que tot s'engega perquè comencem a augmentar els litres per metre quadrati, que els mil·límetres del nostre plaviòmetre comenci a fer una mica de petxoca, perquè hem tingut un febrer i un mar secots. Doncs ara toca un altre cop reactivar les precipitacions, que arriba l'estiu i l'estiu al Mediterrani ser.
Doncs a veure si és veritat. Gràcies, Carles. Que vagi bé. Demà concretem què farà el cap de safona. Ho intentem.
Queda un minut i poc més per arribar en punt a les 11 del matí. Connectarem el butlletí de Catalunya Informacions, posarem el dia de l'actualitat i després sentirem també el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies. Després tindrem també l'entrevista que ha fet l'Andrea Bueno a la Begoñaro, que és la responsable del Sabadell de Mobilitat de Sant Just, que aquest dijous a la tarda s'organitza una nova xerrada per parlar de la mobilitat internacional pels joves. Tot plegat serà després de les notícies.
Just a la Fusta, el Magazine del Matí. Catalunya Informació.
Són les 11. Els estudiants de secundària i universitats de l'estat fan avui la segona i última jornada de vaga en contra de les retallades, la reforma educativa i l'increment de taxes. A les 12 hi ha previstes concentracions en diverses ciutats, entre les quals Barcelona.
El sector crític del PSC avancem, manté el pols amb la direcció del partit i defensa que cal donar suport als diputats que defensaran la consulta al Congrés. Fabián Moedano i Jordi del Rio aniran el dia 8 d'abril a Madrid.
Els grups polítics bascos comencen a discutir al Parlament la reforma de l'Estatut de Guernica amb les posicions dividides. Els independentistes d'Euskal Herria Bildu reivindiquen el dret a decidir i, a l'altre extrem, populars i socialistes alerten que no permetran processos sovintanistes com el català.
Els amaders del Pallars Subirats uneixen avui amb el conseller d'Agricultura per reclamar que els paguin les ajudes i indemnitzacions pendents, diuen que se senten abandonats i que si no els tenen en compte, el seu futur està en joc. L'any 2013 van ser executades 778 persones, gairebé 100 més que el 2012, ho diu l'Informe Anual d'Amnistia Internacional, que malgrat tot assegura que el món va cap a l'abolició lenta de la pena de mort.
El Montatge Teatral Barcelona és finalista en 5 categories als Premis Max de Teatre. Entre aquestes millors espectacles, autoria i també d'actriu. Entre els finalistes a Millor Actors, Jaume Villarasau i Francesc Corella, els Max de Teatre s'entregaran el 26 de maig a Madrid.
Catalunya, informació. Títols d'esports. El Barça perd Víctor Valdez pel que queda de temporada i passa el Madrid a la classificació. El porter es va trencar al lligament en creuat anterior del genoll dret i s'estarà entre 6 i 8 mesos de baixa. Els lauranes van guanyar el Celta, 3 a 0. El Madrid va perdre a Sevilla, 2 a 1. I l'Atleti de Madrid, líder en solitari, després del tren sobre el Granada, 1 a 0.
A la volta ciclista a Catalunya, avui es fa l'etapa reina, que inclou el final a l'estació de Ballter 2000, de categoria especial. Joaquín Rodriguez defensarà el lideratge aconseguit ahir amb el Triomf a la Molina. Té 5 segons avantatges sobre Alberto Contado.
I el temps després d'alguns ruixats puntuals aquesta matinada. Avui la jornada serà força solellada. El matí hi haurà temperatures semblants a les d'ahir i al migdia s'arribarà a valors més alts que s'acostaran als 18 graus. A la tarda creixeran els núvols i no es descarta algun ruixat puntual a les comarques interiors de Girona i Barcelona. La Tremontana i el Mestral aniran desapareixent. I algunes temperatures a Barcelona 13 graus, a Girona en tenen 11, a Lleida 9 i també 11 a Tarragona.
Tot seguit, les notícies de Santjust.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Aquest vespre tindrà lloc al ple municipal corresponent al mes de març. L'ordre del dia inclou un gran nombre de punts relacionats amb qüestions pressupostàries, a més de l'aprovació definitiva del Reglament del Consell Municipal de Salut i l'aprovació inicial del Reglament Intern del Servei d'Acollida de Benestar Social.
En clau econòmica, entre d'altres, es donarà compte de la liquidació del pressupost de 2013 seguint els criteris de la nova llei de l'Administració Pública Local. D'altra banda, es debatrà l'aprovació del plec de clàusules per a la licitació del Servei Públic de Manteniment d'Infrastructures d'Aigües Residuals i Pluvials. I, a més, els grups municipals de l'equip de govern, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just presenten una moció sobre la campanya per una Catalunya social. La sessió serà a les 7 de la tarda a l'Ajuntament i és oberta a tothom.
Més coses, la major part dels alumnes de tercer i quart d'ESO i de batxillerat de l'Institut de Sant Just secunden la vaga general d'estudiants de secundària i universitats convocada avui. El seguiment del centre és molt més elevat que ahir, quan només van sumar-se en massa a la convocatòria de vaga els alumnes de tercer d'ESO. Avui a l'Institut no hi ha pràcticament cap alumne ni de tercer ni de quart d'ESO, i tampoc de primer i de segon de batxillerat.
L'activitat l'activa en aquests cursos, per tant es veu alterada durant la jornada d'avui. Tot i això, al llarg del matí s'estan fent reunions entre els alumnes assistents per parlar dels motius de la vaga. Una vaga que es convoca desenes de ciutats d'arreu de l'estat espanyol, entre d'altres, per denunciar la llei verd, la llei orgànica de millora de la qualitat educativa. Avui a les 12 tindrà lloc la manifestació central a Barcelona a la plaça Universitat.
I acabem parlant d'esports, perquè el ciclista Sant Justenca Alberto Lozada avança fins a la posició 66 de la classificació general de la volta ciclista a Catalunya. El seu company del Team Catuixa, Joaquim Rodríguez, s'ha posat al capdavant de la classificació. Els ciclistes corren avui la quarta etapa, un recorregut de 166,4 quilòmetres entre Alp Vallder 2000 i Set Casars. La volta ciclista a Catalunya passarà diumenge per Sant Just. Un recorregut en principi i final amb un juïc.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I feel like someone's talking to my spirit They tell me that there's reasons to survive I could draw you a picture I could write all my fears I could read you a script, yeah
Oh, oh, oh, oh. Oh, oh, oh, oh. Oh, oh, oh, oh. Oh, oh, oh, oh.
I guess.
Oh, oh, oh... Oh, oh, oh... Oh, oh, oh... And maybe...
Ah, yeah. No, I don't get down.
No, no, no, no, no.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'esvern, fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extrarradi. També parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves a Sant Just, fem un caracar amb nois de segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Just a la fusta, al magazine del matí.
El Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just farà aquest vespre una xerrada per parlar dels camps de treball internacionals. És una conferència que s'adreça al jovent de Sant Just per explicar les possibilitats que ofereixen aquests camps de treball internacionals. I per explicar tot plegat parlem amb Begoña Aro, que és assessora del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just. La tenim a l'altra banda del telèfon. Bon dia, Begoña.
Hola, bon dia. Com dèiem, la d'avui és una nova xerrada que fa el Servei de Mobilitat Internacional per orientar els joves sobre les possibilitats laborals i de formació que disposen fora del país. Aquesta és, com dèiem, dels camps de treball. Què s'explicarà en concret aquest vespre? En què consisteixen, no m'imagino, aquests camps? Sí, explicarem. Just hem escollit aquesta xerrada perquè ara ja estan oberts les periods d'inscripció a aquests camps de treball internacionals.
que consisteixen a fer un voluntariat a diferents països del món. Normalment, per fer aquest tipus de voluntariat has de tenir 18 anys quan comences el camp de treball. És a dir, si tens 17, per exemple, i el teu camp comença quan ja has complert 18, el pots inscriure. Aquests camps consisteixen a fer un treball comunitari
en un altre país i els grups que composen aquests camps de treball són totalment internacionals, és a dir, que van persones de diferents parts del món i normalment la llengua vehicular és l'anglès. D'acord. Són uns camps que es poden fer a països de tot el món, entenc? Quins són els països on s'acostumen a organitzar més, aquests camps? Bé, quan sí que és veritat que hi ha una... algunes restriccions des dels 18 fins als 20 es poden fer sobretot a Europa
Són entitats que organitzen projectes i que demanen voluntaris per un període que sol ser entre 15 dies i 3 setmanes. Això a Europa? Sí, això a Europa. I la resta de països, països al sud o països en vies d' desenvolupament, també existeixen camps de treball
El que passa és que normalment es poden accedir a partir dels 20 anys. Per fer un cap de treball d'aquest tipus, una de les condicions bàsiques és tenir una motivació bastant clara, però també tenir ganes de conèixer diferents persones dels països del món, etc. La veritat és que l'avantatge d'aquests camps és que no només
hi ha un tipus de camp de treball, sinó que es poden escollir moltes dècades diferents. Poden ser camps de treball amb una temàtica més mediambiental, poden ser també treballaments amb persones discapacitades, alguna cosa més social, o poden ser una cosa més de reconstrucció, arqueologia, etc. I per això s'ha de tenir més de 20 anys o amb ser major d'edat ja n'hi ha prou?
No, no, en ser major d'edat hi ha una oferta bastant àmplia. El que passa és que per anar a països d'enviats de desenvolupament es considera que el teu nivell de maduresa potser quan has assolit ja l'edat de 20 anys és més gran i diguem que
és més fàcil que aquest camp de treball et resulti enriquidor. I ens comentaves que són camps de treball voluntaris i que hi ha diferents de tipus de camps de treball, com deies d'arqueologia, camps que treballen més qüestions mediambientals. Què és el que s'acostuma a fer en aquests camps? M'imagino que és treball pràctic bàsicament. Exacte, normalment es combina el treball del projecte concret del camp de treball
Per exemple, si me'n vaig a Islàndia, hi ha molts projectes en aquest país de netejar platges, netejar zones comunes, verdes... A part de fer unes 25-30 hores setmanals de treball comunitari amb el grup internacional de joves, també faries activitats organitzades al propi grup. Normalment sempre hi ha
en el camp de treball un líder del grup que organitza o intenta cohesionar aquest grup perquè es puguin fer activitats a banda del que és ja el treball voluntari. D'acord, o sigui que no és només un treball pur i dur, que és allà on es fan altres coses. No, no, no, s'ha de treballar tot el dia treballant, no, també, doncs temps i temps, justament,
disfrutar una mica de l'entorn, de conèixer una mica el país. Tampoc l'objectiu no és anar fent turisme, però sí que es pot fer una combinació de voluntariat i coneixement de l'entorn. Estem parlant dels camps de treball internacionals. És un projecte de mobilitat internacional, però és temporal.
No és un dels projectes, dels quals hem parlat a vegades amb vosaltres des del Servei de Mobilitat Internacional, que orienteu els joves que vulguin iniciar projectes de mobilitat internacional però més a llarg termini, que no tenen una data final. Aquest podria ser un projecte ideal per a una persona que té molts dubtes de si vull marxar o no vull marxar.
no sempre és fàcil prendre la decisió de marxar en un període més llarg, com per exemple tres o sis mesos. Llavors aquesta pot ser una primera experiència que t'animi a després iniciar un altre projecte de més llarga durada. Jo sempre quan veig que una persona té dubtes de si vol fer o no vol fer una estada de sis mesos o més,
doncs sempre li recomano, doncs mira, pots provar, veure com et trobes dins d'un ambient intercultural, veure en un altre entorn que no és casa teva, són quinze dies, tres setmanes, que segurament se't farà molt curt, però que et servirà, diguem, per donar-te aquesta confiança que necessites després per iniciar un altre projecte de més llarga durada. Clar, com un primer apropament al que podria ser un projecte més llarg.
Això seria una aproximació, però també poden ser persones que si ve d'agost no només perquè després volen fer un projecte de més llarga durada, sinó perquè tenen una motivació clara de participar en projectes d'aquest tipus comunitari. Deies que són camps de treball de 3 setmanes o de 15 dies?
Sí, solen ser 15 dies o 3 setmanes. D'acord, no és tot l'estiu complet? Són camps que per això es fan durant l'estiu? Sí, hi ha alguns projectes que es poden trobar de més durada, però no són els més comuns. El més comú és trobar projectes de 15 dies fins a 3 setmanes.
Parlarem de les diferents entitats que organitzen aquests projectes i com ens podem posar en contacte amb ells, etc. Això t'anava a preguntar, què és el que hauria de fer una persona que vulgui participar-hi, que vulgui formar part d'un camp internacional?
Doncs bàsicament hi ha dues entitats que organitzen aquests camps de treball internacionals aquí a Catalunya, que són el Servei Civil Internacional i la COCAC. Llavors hauríem de posar en contacte amb ells per fer la inscripció i després veurem els diferents cercadors de camps en els quals tu pots veure els diferents projectes i seleccionar aquells que més t'interessin. Selecciones diferents opcions i llavors aquestes entitats
et gestionen la col·locació en un dels camps que tu has escollit. Generalment intenten posar-te a les primeres opcions, però contra l'anestèsia a la inscripció en aquests camps de treball, més possibilitats tindràs d'accedir a la primera opció.
D'acord, hi ha un termini per fer la inscripció en aquests camps? Sí, ara mateix estan obertes. Les inscripcions van obrir, si no m'equivoco, el dia 19 d'aquest mes. I generalment estan fins a meitat d'abril.
Meitat d'abril de vegades es pot allargar, però és un període d'un mes en el qual et pots inscriure. M'imagino que de tot plegat es parlarà aquest vespre al Casal de Joves. Com dèiem és una xerrada que organitza el Servei de Mobilitat Internacional, un servei que ja ha fet altres conferències per orientar els joves sobre iniciar un projecte de mobilitat internacional. Com acostumen a funcionar aquestes xerrades que es fan amb els joves?
Bé, generalment la gent ve amb molt d'interès en la sessió informativa, llavors el que fem és una sessió bastant participativa en la qual
detectem possibles persones que ja han viscut també una experiència de mobilitat i així també podem compartir la seva experiència i veure una mica les motivacions de la resta de participants i també les pos abans d'iniciar aquest projecte a través d'aquests testimonis espontanis que solen venir també a les ferrades.
Aquests camps de treball internacionals són voluntaris. Té algun preu especial pels joves que vulguin participar?
Reben ajudes amb l'allotjament, amb les dietes? Les despeses que estan a càrrec del voluntari són el viatge, anar i tornar i la inscripció a l'entitat que organitza aquest camp de treball. Aquesta tarda explicarem exactament quant el pressupost, la veritat és que
no és molt alt, no has de tenir un pressupost molt alt per poder fer-ho. Després sí que allà tens l'allotjament i la manutenció cobertes. Per tant, bé, sí que hi ha una despesa, però no és una despesa com, per exemple, si has de fer un curs amb una agència privada, un curs acadèmic d'anglès, per exemple. I a més a més,
amb l'avantatge que és una experiència enriquidora i que té un valor afegit, tant pel teu currículum com per la teva experiència personal. No és tan sols un curs acadèmic d'anglès.
I també, com són camps de treball internacionals, m'imagino que també són oberts a gent darrere del món. Per tant, que els teus companys amb qui estàs treballant també són joves com tu, que potser estan en una situació similar a la teva, però en un altre país. Suposo que això també és com cohesionador a l'hora de treballar allà. Exactament. Això és molt enreguidor estar assegurat, diguem, a aquesta diversitat en els camps de treball. Hi ha sempre persones de diferents països.
Per exemple, mai hi ha més de dues places a un projecte per més de dos espanyols. És a dir que és pràcticament impossible que s'ajuntin quatre espanyols i quatre francesos. Hi hauria d'haver una diversitat. Dos espanyols, dos italians, dos anglesos...
S'ha de dir diferents nacionalitats en un mateix grup. Molt bé, doncs de tot plegat es parlarà aquest vespre al Casal de Joves, que vulgui assistir-hi, que sàpiga que és a les 7 de la tarda a la sala polivalent del Casal. I per parlar d'aquesta xerrada dels camps de treball internacionals hem convidat el programa a la Begoña Aro, que és assessora del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just. Moltes gràcies Begoña. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, bon dia. Bon dia.
Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segundesso, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja us sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extrarradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegit de concert o cinema.
Just a la fusta.
Dos minuts i dos quarts de dotze, que estarà fent tertúlia com cada dijous. Saludem l'Alina Santa Bàrbara, el Pere Oliver i la Joan Algarra. Què tal? Bon dia. Bon dia, bon dia. No tenim el Jordi... No, l'esperem, això. Vull estar escoltant i a veure si s'hi afegeix. I la Montseta, si està per a aquestes tierres del nord oeste, doncs que us ho passi molt bé. Exacte, que ho disfrutin. On està, exactament?
A Galícia. A Galícia? Ah, meravellós. No sé si anava a Santiago i les Ries, una mica, no ho sé. Molt, molt, molt. Però no era per fer l'amigo Santiago, o sigui pel que vio de Santiago. No, no. El Santiago Carrillo. Per anar a veure coses i a descobrir coses, no? Sí, sí. Galícia és preciós. El paisatge ja ho és, de pressió. Era més.
Sí, perquè de quan en quan es crema, i fan cada cosa que... Això de cremar era aquello, que entonces se planta los... Los eucaliptos. Los eucaliptos que sale muy deprisa. En un trist de dios, los árboles estan, i d'això, a fer fusta. I a més, compta el paisatge i la gent. Un s'enamora del lloc on el tracten bé.
i allà et tracten molt bé, molt, molt, molt bé. Jo la primera vegada que vaig estar a Coruña, amb el Saló Viñetas des Déu Atlàntico, i que vaig estar a un monostal, que era unes taules llargues, i allà menjàvem tots els dibuixants, i compartíem habitacions tres o quatre, era un ambientazo total, i ens tractaven de meravella. I després, altres vegades, que he anat amb la Carme en plan turista i així, doncs sempre, sempre,
Són molt amables. Jo no conec la Galícia interior, si no només la de la costa, un que tendeix al mar. La costa normalment la gent de la costa és molt oberta. Es recorda dels holandesos. Els holandesos representen que són molt sociables per l'intercanvi que tenen per fer connexions.
La de l'interior és una mica més cerrada. Sí, però jo tinc una família una mica prop i són de l'interior, el clàssic, l'aldea i tot allò, i realment són persones que sempre estan disposades a trucar per telèfon, et feliciten, truquen als amics, o sigui que veus que són molt sociables.
Jo et puc assegurar, i em conec de gent d'Orense, de la Galícia, que no toca el mar, i avui estan... Dominen tres o quatre idiomes, estan treballant en altres països, o sigui, Galícia ha crescut molt, ha crescut molt...
té evidentment una part negra... La part de la contrabanda de droga. La màfia de la droga. Però això no hi és per tot el món, que no estàs campat arreu del món. Nens que ja tenim la cosa a Califòrnia, ja està legalitzada, no? A la Maria. Para 30 gramos para cada consumo, per veure si treuen el d'allò.
És un debat difícil i que Estats Units s'ha obert abans que en altres llocs. Jo crec que el fet que s'hagi obert allà segurament també obrirà que es pugui parlar en altres llocs. Quantes tendes canàbiques tenim aquí? Ara hi ha molts. Els clubs són els que estan agafant força perquè tot plegat és una mica més... Cada cop n'hi ha més.
El debat... A veure, ens arriba el Jordi. Avui hem avançat d'un parell de minuts i ja l'hem enganxat ara. De seguida s'incorporarà. Seguiu, seguiu. Mira, escolta'm, el tabac també és una...
droga d'allò més dolent i l'alcohol. És una qüestió amb els caps de convenció. Els cardiòlegs poden prendre dos o tres ditets de vinagre cada dia, que va molt bé.
Bon dia Jordi. Estàvem parlant de la Maria. No s'ha arribat a temps perquè t'esperava el trosset. Estava per la neu però tenia molt que planxar avui. Se m'ha fet una mica tard.
Quan arribis a la meva edat, la planxa no et va a parar al carrer. Jo només estic jove, em toca el dijous. La roga és vella, no? Si no és igual. A més, en llum, el preu que està s'ha d'estalviar tu. Tornant a la Maria, si em permeteu, ja aquí als anys 70, entre les moltes revistes que m'acatàvem, hi havia una de les que només van sortir dos números, que es deia El Globo, perquè de les moltes que havíem acatat en aquells anys,
que defensava la legalització de la Maria. Ha arribat ara aquesta proposta de llei a molts països perquè ja sabeu que clínicament, mèdicament, quan estàs a l'UCI, quan estàs fotut, quan estàs malalt, una de les coses que et calma és administrar-la. I no té conseqüències com té la morfina.
El que és que la morfina fa un malestar, unes ganes de vomitar, una cosa tremenda. Sin embargo, això realment calma i ja està. Per experiència. La ciència evoluciona. Recordem que als anys 60 pel mal de cap fortíssim havien arribat a posar injections de trementina, que és aigua ras. Fent-li mal al feu no li farà mal al cap. Em van posar la protecí a la cadera. Em va tocar una infermera de nit que semblava un cavall i no una persona.
I va dir senyora, el fui bé. No, al revés. Passava molt fina. Mira, em trobava tan malament, o sigui la ferida no feien gens ni una mica de mal ni res de res, però em trobava malament, tenia ganes de vomitar, jo no era jo, jo què sé, dic és que jo no em queixo mai, però és que em trobo molt malament. Senyora, ¿usted no quiere que le duela? Pues aguántese.
i és perquè m'havien posat opiaces, m'havien posat morcina, o sigui que això no va amb mi. Per aquest tema Uruguai, que el PP Múzica, que té aquest president tan humil i tant tal, ha dit que és menys mal
menys dolorós socialment, menys costós humanament i legalitzar-les i ho ha fet en un país com és Uruguai, Petito. No passa res perquè les màfies això es cabreja molt. El gran problema en Mèxic és que hi ha una perversió entre la droga i els que venen armament.
80% se'ls gasten com a armament als Estats Units. Els Estats Units munten una idea molt impressionant i llavors ja t'ha assegurat el negoci de l'armament. Un negoci i l'altre són el més dolent que té la humanitat. Perdona, en tinc entès que en Mèxic no és la marihuana el principal. Han passat a la cocaïna. Aleshores sí. Vénen la idea americana i fan l'intercanvi.
Les indústries d'armament dels Estats Units que són un gran perill, o deia un president dels Estats Units, un d'extrema esquerra, anti militarista, o deia un president dels Estats Units, el gran perill dels Estats Units era el consorci militar-industrial. I continua sent la gran...
La gran amargura de la humanitat. Això anava a dir perquè la droga dura destrueix la consciència. L'efecte de la Maria en les neurones, això explicat per un neurològic i un neuropsiquiatre,
et tranquil·litza les neurones, les relaxa, els somnis són plàcits, la memòria antiga molt fresca i t'oblida el present durant uns moments, per això quan estàs a l'UCI va de conya, quan estàs en un tractament mèdic va de conya. El que passa que si en fas a gust de la Maria estàs superfeliç i supera gust però no et pots concentrar en el present, estàs en un altre món. No estàs en la realitat. Això també passa amb l'alcohol.
El tabac és pitjor. El tabac és pitjor pel component de la nicotina i els derivats de petroli. Fins i tot, si parlem d'això, menjar el peix cada dia és perillós. Perquè acumules els metalls i almenys a ser mortal, a 70 anys, si menges dues vegades a la setmana, és mortal a 30 o a 20.
per l'acumulació de metalls. Els metges diuen que no patiu, ja que menja de tot, però variat. Les gambes de Palamós, que són animals tan apreciats i tan valorats, la gamba als llagostins, però no oblidem que són cucs del fons del mar, són animals d'escombraries.
I per això en els restaurants els treuen el bodell de la gamba, la pela, el cap que les enxucla tan a gust. Ara diu que es torna a cuinar un altre cop, que és un crim. El tema de l'alimentació és veritat que apareixen dades que sorprenen. Jo estava jo de TS, que ja ho sabeu, i aleshores hi havia un moment que es reien.
va dir que no es podia menjar no oli, l'oli tenia que ser d'oliva verge. Primer va haver una temporada que l'oli d'oliva era dolent. Que el sucre era dolent i que no, que es feia servir secarines o sus componentes. Després s'ha demostrat que no, que el peix plou al tanto. Ara resulta que tenen omega 3. Traiem la conclusió l'Ina que és important
La conclusió és que s'ha de menjar variat. Un moment, les verdures o les fruites, el que sigui, primer contaminades per a l'aire i després quan li fan aquestes coses contra les plagues, són insecticides totes. S'ha de treure la pela. I quins adops hi posen a la terra. Conclusió senyors, a partir d'ara vostès no mengin ni veient res.
M'has fet un acudit que ja va fer el Perí, que diu, sí, ja fa molts anys que el va fer, i a més va fer popular, diu, si és que mengem merda, i l'altre diu, mentre n'hi ha. Però hi ha també una altra dita en castellà que diu, si quieres ser feliz, como tú dices, no analices, muchacho, no analices. O sigui que, escolta'm,
O la dita que diu menja bé, caga fort i no temis la mort, també molt nostrada. Avui és tan escatològic, jo encara no he dit res. Tot era perquè veníem de parlar de menjar, ens hi portem de seguida. Sí, sí, però anava a dir, que ara parlant seriosament del menjar, jo habitualment sóc vegetarià des de fa molts anys.
Però des que va passar això de micancerito em van dir que tenia que ser un vegetallà eclèctic, perquè la verdura crua no va bé. La verdura crua tipo espinax cru, ara es porta molt.
S'ha de bullir, o passar-la per la paella. Això que alguns col·legues m'han dit a vegades, però si és que te cumes el paisatge. La gent que és macrobiòtica, que menja cru? Sí, sí, exacte. Però tot té els seus perills. Perquè saps que hi ha vegetarians vegans
Ni ous, ni ous perquè les pobretes gallines han de viure fins que morin de velles. Hi ha coses que jo crec que són una mica extremistes. Podem ser vegetarians, però elèctrics. Si un dia menges un tall de pollastre, benvingut sigui. Si un dia menges carn, que a mi no m'agrada, però faig l'esforç, no m'agrada el peix, pot fer l'esforç de menjar peix.
No m'agraden, sempre m'han fet fàstic tota la vida. Jo he dibuixat conills. Però si els anglesos un conill és un animal de companyia. I els xinesos que criden gossos per menjar-los. Això són cultures.
Doncs mira, a mi em passa al revés, aquí coincideixo una vegada, ho va dir Pilar Rahola, i dic que estic plenament d'acord. Em fa angúnia menjar res que tingui ulls. Perquè l'ull no és ull pel que veus, l'ojo és ojo perquè l'obés i és ojo perquè té mira, deia Matxada. Llavors aquesta criatura innocenta que et serveix, t'ha mirat alguna vegada, no? N'hi ha moltes persones que als peixos si li estàs al cap amb l'ull,
No el poden veure. Hi ha moltes persones que els conills al cap no el volen veure tampoc. Jo he vist per exemple, per la conilla, jo soc incapaç de menjar un conill. Per mi un conillet és un cerc com un gatet, com un gos, soc incapaç de menjar-lo. I un peix, si em permets un moment, els peixos amb la quantitat de vegades que jo he baixat
al fons del mar. No al fons, però a la profunditat. A la profunditat no, però déu-n'hi-do al fons al que ha baixat. Sobretot a la cala Portinats d'Ivisa. I quan estava en millor forma que ara que podia nedar molt i baixar. I encara ara, el dia que em trobo bé, vaig a la Barceloneta i vaig endins, endins, endins. Però et vigila i digues a algú que et vigili. Sí, normalment els nedadors... Que tenemos una cierta edat. No, no, no. Los nadadores son muy atrevidos. Y se ahogan más los que saben que los que no saben.
La gent de piscina, jo faig una tira pel bulletí del Mediterrani, que es diu gent de piscina, i precisament parlem d'aquests temes. O sigui, és bo, i quan tens una certa edat, de nedar en companyia, i en companyia d'algú que sàpiga nedar. I si vas en companyia d'algú jove, molt millor, perquè està més en forma per treure't de l'aigua, s'hi dona un petetut.
però tornant a allò dels peixos, el que veus és que la manera en què et miren, la manera que fugen, la manera que s'acosten, la manera que curiosegen, i alguns compta com et piquen. Perquè compta que hi ha peixos que piquen. I tu t'acostes i els miren... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ahir hi havia... Ah
Un que és un antropòleg però també és un etòlogo i no sé quantes coses més, i que deia els animals, el comportament dels animals amb la selva o allà on estiguin, que n'hi ha quervos polícies, o sigui que si algú es portava malament el picotejaven fins que deixava de portar-se malament,
La cosa dels cistins, que un nano monzó, un nen petitet va caure i la madre gorila el va agafar de seguida i el va portar a la porta perquè els mascles no l'ataquessin. I després que són cortesos,
I una sèrie de coses que dius que penseu que som els reis del mambo. Hi ha una varietat enorme en el món animal. No sé si tu has tingut ocasió de veure aquella enciclopèdia planeta que va fer sobre els animals. La quantitat de comportaments diferents a les diferents espècies.
És aquella època que es feien aquells llibres. Aquests llibres han passat a la història. Era també de Planeta. I fèiem també la secció Vivir con un perro, per la revista Opinion. I en els gossos va sortir un munt de races de gossos. Aquest llibre li vaig regalar jo, que el tenia pels nois, i quan els nois es van fer grans jo el guardava.
i li vaig regalar al meu net perquè li encanten els gossos, li encanten carinar-los, tenir-los... I que els cuidis un pare. Que els cuidis un pare o sa mare. I compta després que va sortir els gats, i llavors jo estava al departament ja de còmics i vaig passar una nota al director del departament de fascicles dient si ho feia l'enciclopèdia dels gossos, cal fer l'enciclopèdia dels gats, em va dir home, però n'hi ha tants, però ho estudiarem, ho estudiarem, i al cap d'uns dies
Em van convidar a un dinar en un hotel perquè havia acceptat la proposta. El gat a mi m'encanten. A mi m'agraden tots els animalets. Però el gat és tan independent.
i va tant a la seva que... Això m'agrada a mi, m'agrada molt. Sí, perquè no estan pendents de tu, perquè la nostra gosseta un cap de setmana que vam marxar i li vam deixar tot, tot el menjar i tot. No va menjar res, pobre. Estava allà, el seu coixí, tenia un cistellet amb el seu coixí i tot.
I escolta, no va menjar res. Aquí a la portada d'aquesta hi havia un tipus de mono, que n'hi ha de diferents classes, que va fer un experiment en què ell estava sol en un departament i al costat hi havia 6 atres de la seva espècie i cada vegada que els atres, no sé que dia en tres passava, això mateix, cada vegada que ell menjava
Els altres revien una petita descarga elèctrica i es trobaven malament, o sigui feien d'allò.
i aquest animal va estar 6 dies sense menjar perquè els altres no patissin. I una altra cosa que no estava en el periòdico però que sí que està i ho dic en castellà perquè és així. Que le dijo tu que has anat avall? No has vist mai una conversa entre peixos? Que le dijo un pet a l'altre pet? Que le preguntó
¿Y tu papá qué hace? Y el otro que le contestó, nada, nada. Ara ja t'has posat en plan Walt Disney. T'has posat en plan antropomorfa. Tornant a la cosa que dèiem abans, que els gossos són cànidos, d'aquí ve el nom de Canàries.
I en canvi els gats són felins. Per tant, com que són felins, tenen doble personalitat. La personalitat felina, salvàtica, que ells van a la seva, completament a la seva, són els mortals, els que fa molts segles que els hem intentat domesticar. Els egipsis. Els egipsis es van arribar a divinitzar. I a Roma. A Roma hi ha quantitat.
El conill és un animal de companyia i també ens el mengem alhora. I el gat quan té la seva relació que la té amb els humans es mostra amb una tendresa, es mostra carinyós amb les persones que sap que el cuiden i que li donen de menjar.
però tot el meu plegat desapareix i el gat, sobretot si el gat viu en un poble, passa 15 dies que no veus el gat. I tot el meu plegat torna. Però si el tens en una casa, en un pis tancat, aleshores és un gat com diríem... Castrau. Exacte.
I aleshores és un gat acòmodo i és un gat rondinaire i és un gat que només vol a la persona que el cuida cada dia i quan entra algú de fora és esquerre i tremendo. El nostre de casa, de quan jo era petita, va venir un gatet que era un temps molt difícil perquè resulta que al nostre barri no van quedar ni un a la postguerra. La gent se'ls jalava.
Però aquell gat, perquè a la meva mare li agradaven molt els gats, i realment es veu que el va trobar al terrat i li posava una miqueta de menjar. Ai, cuando el Chito lo vio. Me caches. Escolta'm, que quan va veure que la meva mare... Entre parèrtesis, Chito, otro gato o otro perruco? No, no, Chito era el gato de casa. El otro no lo sé.
El cas és que quan va veure que li portava el menjar a l'altre gallet, se li va tirar a sobre i la vas garrapar, va tenir que portar-lo al parque.
i anar a portar-li cada dia durant 14 dies el menjar al parque. Perquè si no el sacrificaven, i bueno, el gato de casa, com se va sacrificar? I ara, si em permets, estem en un tema de ràpid actualitat perquè cada dia hi ha cartes a tots els diaris.
sobre els que estan a favor que els gossos puguin els autobusos i els que estan en contra. I aleshores aquí s'ha muntat també un debat guapo. Els gossos dels C els hi han donat un permís especial. Els altres, igual que poden entrar a restaurants o bars o botigues. La nostra teníem el gran problema que l'havíem de deixar al cotxe.
Recordeu-se que no fa gaire, crec que encara està vigent, que n'hi ha en restaurants, sobretot a França, que posa si admiten perlos pero no niños. No, no, no, va, jo no sé si ho vol, però jo sé, és verídic. D'això també em vaig llegir una carta. Com hem arribat a parar que molesta més el crit d'un nen que el d'un gos. Això és alterar l'ordre i el sentit de les coses. Però és que els pares se n'han de donar.
Però hi ha com molts extrems de vegades. És complicat posar els límits potser. A mi el que malament és que em fan pena els gossos de ciutat. Com és normal, les regulacions estan condenades a tal, els gossos han d'estar lliures en els pobles.
i han de tenir espai. Els gats en l'esterratge en tenen prou. Però també si estan tancats a casa i veus un gat que és immens, grosíssim, gairebé més ample que tal, només fa que menjar. Això és antinatural i tenen bogeries.
Normal, normal. Jo que dic que si aquesta estimació que diuen que és molt terapèutica a gent que ho necessiti i tal, sí, però més bé necessitarien és anar a viure a un poble, tornar a desmuntar les grans ciutats, tornar a desmuntar les grans ciutats i anar a viure a llocs més humanitzats. Però Jordi, si em permets una cosa, i ara vaig entrar sense voler un altre tema perquè m'has donat la pista, som, i aquest és el nostre defecte, somos dados a lo extremoso.
i aleshores els llatins ens en anem molt, suposo que en altres països també, però aquí és que m'ha vingut a la memòria el discurs aquell de Suárez, que ara s'ha publicat tant en els diaris que em va sortir l'altre dia, en un article de Jordi Pujol, ho hem revisat en revistes antigues que m'acatava. No sé si recordes aquell dels anys 76 o 77 de la metàfora d'Espanya que la comparava com una casa gran
És una casa on hem de conviure molta gent amb diferents llengües i maneres de pensar.
Ara s'ha ressaltat molt, i això com paciència no hauremos, perquè el nostre gran defecte és no ser moderats, és tirar cap als extrems. Si estimem, estimem fins a la mort. Ara, si odiem, pobres del que sigui l'objecte del nostre odi.
Exacte. I és clar, això ho apliquem a persones, a animals, al que tenim a prop, al que tenim lluny. Hi ha una tendència a posar a parir amb un i a tirar-los el pas pel cap quan està viu, a elevar-lo a los altares, com ara ho veiem. I a més, mira com ha canviat el periodisme. Només un insist perquè he estat mirant la vanguardia d'ahir i una revista antiga de quan va morir Tierno Galván.
Tierno Galván era molt xulo. Sí, sí. Un diu, los restos de Tierno Galván descansen en paz. En canvi, el titular diu, Suárez descansa en Ávila. Veieu la diferència del mateix de la premsa d'una època i de l'altra? Està parlant de les restes, de les despulles, el cos ja no està aquí. I en canvi, ara posen un titular,
Descansa Nàvila. No, no, no. Ell no descansa. El que dèiem abans de la ciutat que deia el Jordi. Els Cinques, amb la seva organització, que la tenien, resulta que normalment arribaven als 40 anys, 45 anys. També hi havia gent longeva.
Doncs els petitets, cadascú tenia la seva funció. Els petitets es feien servir per córrer i així també escampaven una mica els ocells que venien a menjar la mica de la collita que tenien, que amb aquelles altituds era poca. Els altres que eren més grandets anaven amb els seus pares a buscar alguna cosa per menjar.
Els satres ja anaven a vigilar com si fossin policies. Els satres, el que sigui, quan arribaven els 40 anys, si un es casava li donaven un tros de terra, si era l'hotel li donaven un tros de terra, seria una casa ara. Si es casava li donaven aquest tros de terra i una mica més perquè pogués mantenir-se. Mantenia 40 anys i ja no havia de fer res. Aleshores aquí el que seria interessant, que n'hi ha la tira de gent que són molt molt grans, que poguessin estar
ben acollits, però en un lloc factible, que no tinguessin que pujar totes aquestes escales. Això seria una ciutat utòpica, ja no tòpica, això seria el bo, que tinguessin aquests animals que tu dius de companyia però que els animals poguessin anar. Si em permets Lina, has passat de l'antropologia al catacisme positivista de l'August Comte.
Un monotòpic que és possible que es pot arribar a construir. Els Estats Units tenen cèntims, però una família de la meva família que viu allà amb matrimoni, el fill és taxista a Nova York.
I ells van pagar ja de joves una assegurança que és com una colònia de gent gran amb totes les necessitats cobertes. Paguen uns serveis de seguretat, paguen uns metges, paguen de tot i viuen allà d'allò més bé. Va, i saps què dirien? No, perdona eh, després de dir tot això, què dirien si féssim una ciutat de grans? Aquí falta joventut.
El que ens agrada als grans és dibuixar joves. Les dones, les dones, les mares. Ell està anhelant perquè el fill petit va tenir un accident i se li va morir. Però el gran cada cop que els ve a visitar és un dia de festa. Però tu saps que estan anhelant.
No es preocupa. El seu jardí... Ella fa matances, tenen, com tenen un terreny, matances del porc a l'estil d'Andalucía, escolta. I viuen d'allò més bé.
Home, tot va a èpoques, no? I possiblement després també, més enllà d'això que expliqueu, potser d'aquí 10 anys o ara ja s'està veient que molta gent doncs deixa Barcelona, no? Sí, joves. Carme, els joves, joves i en carrera se'n van a... No, no, no, no, però parlo de... No de l'estranger, eh? Vull dir que marxen a viure... No, no, no, no, no l'estranger. Aquí jo conec gent que té la carrera i s'han anat al camp a fer cultius d'aquests organismes o...
N'hi ha un, per exemple, pollastres. Pollastres ecològics. Hi ha un ramat de vents. Queden tres minuts i el senyor Jordi no l'hem sentit avui. Ja el veig molt preocupat. Ah, no, preocupat. T'estic per les coses normals.
S'ha de veure 25 anys d'això, el racisme, que s'acentua, perquè ara la Merkel està marcant un camí que és el camí que condueix al nazisme atragat, a les quarts reines. Està predicant l'odi als més pobres i jo li recordaria
que en Espanya, en l'últim temps, s'han anat 200.000 joves i emigrants han marxat 120.000. Tenim un balanç negatiu. Si tots es posen els seus, els nostres també es posaran. De Bèlgica els han dit que no volen més espanyols. Tenien 30.000. Es posaran també els nostres. Estem creant un món, altra vegada, egoista i salvatge que em pueda.
I aquí veus la França, la França republicana de sempre que en el nord va i guanya l'extrema dreta. Quan han tingut la segona guerra mundial van veure el nazisme i dius, ostres... Costa d'entendre. I és dur i la gent ha d'obrir els ulls, que no anem enlloc.
Jordi, no sé si has vist o llegit Descals sobre la Terra Vermella. Has llegit el llibre i has vist la sèrie. No, no, he vist la sèrie i he gaudit de la humanitat d'aquesta persona. I que precisament serà la propera setmana a les escoles, el dia 4 d'abril, penso, divendres de la setmana que ve, que l'ha assegura.
ens explicarà les vivències, que el divendres no d'aquesta setmana. A les 8 de la tarda, al dia 4. A les 8 de la tarda, al dia 4, a les escoles. Al carrer Montserrat.
i a la vegada tindrem l'ocasió de parlar amb aquest actriu excel·lent que ens ha fet riure tantes vegades i ens ha fet plorar tantes vegades. Unes vegades amb incendis ens ha fet plorar i amb Madame Melville ens ha fet riure d'allò més. És un actriu excel·lent, capaç de tots. I és allò que dèiem de les càmeres a fora micro, que la càmera la dora. La càmera la clara,
L'estima. Jo diria al revés, ella es mostra tal com és, té una gran autenticitat i sinceritat, llavors la càmera reflexa el seu carisma. També pot ser. Hem d'acabar sense acabar el temps. Moltes gràcies a tots quatre. Jordi, Joana, Pere i Lina, tornem dijous que ve. Que vagi molt bé. Bon dia. Tot un 25% de l'escompte.
Connectem tots aquí amb el butlletí de Catalunya Informació. Ens posem a l'ia de l'actualitat i tornem després amb més coses. Parlarem de noticis curioses amb la Roser Sort i també tindrem l'Astrid Goldstein que ens parlarà de vins. Tot això després de les notícies. Catalunya Informació.
Són les 12. Els estudiants de secundària i universitats de l'estat fan avui la segona i última jornada de vaga en contra de les retallades, la reforma educativa i l'increment de taxes. Ara, a aquesta hora, hi ha previstes manifestacions a diverses ciutats, entre les quals Barcelona.
El ministre disent de Cristóbal Montoro insisteix que les aspiracions sobiranistes catalanes es basen en la imposició i que això no permet arribar a cap consens. Primera referència del govern espanyol al procés, després de la sentència del constitucional que, segons Josep Antoni Duran i Lleida, encara dona marge pel diàleg.
El sector crític del PSC Avancem manté el pols amb la direcció del partit i defensa que cal d'una suporta als diputats que defensaran la consulta al Congrés. El pròxim 8 d'abril aquests diputats que hi aniran són Fabián Moerano i Jordi del Rio.
L'economia catalana creixerà aquest any més d'un 1,5%. Ho ha dit el conseller d'ocupació, Felip Puig. Això és tres dècimes més del que preveu el banc d'Espanya per l'economia espanyola. L'any passat, l'economia catalana va caure de mig punt.
El fons de la seguretat social augmenta de 525 milions els dos primers mesos de l'any. Això representa el 5,3% del PIB segons el govern espanyol. Vol dir que després de dos anys d'haver de recórrer aquesta guardiola en moments puntuals per pagar les pensions, ara està canviant la tendència.
El papa Francesc es reuneix per primera vegada amb el president dels Estats Units Barack Obama. La trobada ha durat 50 minuts i ha estat envoltada de fortes mesures de seguretat. Obama ha fet una parada en la gira europea per abordar la crisi amb Rússia. Primera operació amb èxit d'implant total de crani. La intervenció s'ha fet a Holanda a una jove de 22 anys a qui s'ha implantat un crani de plàstic fet amb una impressora en tres dimensions.
L'obra Barcelona és finalista en 5 categories als Premis Max de Teatre, entre les quals hi ha la de Millor Espectacle, Autoria Teatral i Actriu. Barcelona haurà de competir amb un trozo invisible d'Este Mundo, que té 6 nominacions. Com a millors actors, són finalistes Emma Villarasau, Francesc Corella i Juan Diego Voto. Els Max de Teatre s'entregaran el 26 de maig a Madrid.
El porter del Barça, Víctor Valdez, estarà entre 6 i 8 mesos de baixa després de trencar-se el lligament en creuat anterior del Genoll Dret ahir en el partit de Lliga contra el Celta. Els lagranes van guanyar 3-0 i superen el Madrid a la classificació, que va perdre 2-1 contra el Sevilla. L'alètic de Madrid és líder en solitari després de derrotar el Granada 1-0.
I a la volta ciclista a Catalunya d'aquí a 10 minuts tot just comença l'etapa reina que inclou al final a l'estació de Vallter 2000 de categoria espacial Joaquín Rodríguez defensarà lideratge aconseguit ahir amb el triomf a la Molina té 5 segons d'avantatge sobre Alberto Contador
I el temps avui variable i mig ennoblat de moment, però amb sol i grans clarianes en moltes zones. Aquesta tarda estarà més ennoblat, amb alguns ruixats al prelitoral nord i en punts de l'interior. Les temperatures baixaran una mica. Demà a la nit començaran a entrar núvols i vent de llevant pel sud i per l'Ebre. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts us parla Andrea. El Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just farà aquest vespre una xerrada sobre els camps de treball internacionals. És una conferència que s'adreça al jovent per explicar les possibilitats que ofereixen aquests camps de treball voluntaris fora del país, tant d'ajuda a la comunitat com de formació i experiència laboral pels joves que hi participen de manera voluntària.
Fa poc que s'ha obert el període d'inscripció als camps de treball internacionals i el Servei de Mobilitat vol explicar al jovent quines són les millors opcions per fer-ne un. Un camp de treball internacional consisteix en fer treball comunitari durant unes setmanes en un altre país de manera voluntària i s'ha de ser major de edat per participar-hi. La xerrada sobre els camps de treball internacionals serà avui a les 7 de la tarda a la sala polivalent del Casal de Joves.
També aquest vespre tindrà lloc el ple municipal corresponent al mes de març. L'ordre del dia inclou un gran nombre de punts relacionats amb qüestions pressupostàries, a més de l'aprovació definitiva del Reglament del Consell Municipal de Salut i l'aprovació inicial del Reglament Intern del Servei d'Acollida de Benestar Social.
També es demanarà aprovació del plec de clàusules per a la licitació del servei públic del manteniment de infraestructures d'aigües residuals i pluvials i els grups municipals del PSC iniciativa i Junts per Sant Just presenten una moció sobre la campanya per una Catalunya social. La sessió serà a les 7 de la tarda a l'Ajuntament i és oberta a tothom.
I un punt cultural, la lluita d'una dona per la seva educació i per la independència econòmica del seu marit és el tema central del proper documental del mes que es projectarà a Sant Just. Es tracta de Rafaia i el Sol, un documental que la productora Paral·lel 40 ha programat el mateix mes que s'ha celebrat el Dia Internacional de la Don el passat 8 de març.
Raffea i el Sol explica la història de Raffea, una dona paduïna que viu amb les seves quatre filles en un poble del desert de Jordània i que té l'oportunitat de viatjar a l'Índia per formar-se com a enginyeres solar. Però marxar a l'Índia per tirar endavant aquest projecte no serà gens fàcil per la protagonista, ja que compta amb l'oposició de la seva família i del seu poble. El documental del mes es podrà veure demà a les 8 del vespre a la sala del 50 nàrit de l'Ateneu. El preu de l'entrada és de 3 euros pels socis de l'entitat i de 5 per la resta.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. Els Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Hear the sirens Hear the sirens Hear the sirens Hear the circus so profound Hear the sirens
Let me catch my breath to breathe and reach across the bend. Just to know we're safe I am a grateful man. This light is bit polite and I can see you clear. I have to take your hand and...
No, no, no. No, and that nothing lasts forever. I didn't care before you were here. I danced in laughter with the ever after. But all things change, let this remain.
I hear the sirens covering distance in the night. The sound, they're going closer, till they come for me next time. Oh, every choice, mistake I've made is now
I want to send you in the arms of another man. And if you choose to stay, I'll wait, I'll understand. It's a fragile thing. It's not weak, lead it by then.
The grace by which we live our lives with death over our shoulders. Want you to know that should I go, I always love you, love you, I have loved you. I state your face, the fear goes away,
It's a fragile thing This life we lead If I think too much I can't get over Wound by the grace By which we live our lives With death over our shoulders Want you to know
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegit de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain around the way
Just a la fusta. Sant Jús en directe.
Un minut i un quart d'una del migdia, de seguida parlem de noticies curioses amb la Roser Sort abans però us posem una mica al dia dels festivals, dels noms que han sortit en aquesta setmana perquè s'han començat a saber ja moltes coses referents a festivals com aquest canet rock que torna. Vinguts. Passeu. Ara ja no hi falta ningú. Tot i que pensant-ho bé... Només hi faltes tu. Igual hi faltes tu. La música crida.
l'espai, el sol i l'espai veurem sortir el sol veurem sortir el sol
Aquest és l'espot del Canet Rock que es celebra aquest any després, quan deien de 36 anys que es va fer aquesta edició, amb un altre estil, amb els grups catalans que sonen ara, i són la majoria dels que treuen disc aquest any o que l'han tret fa poc. Per exemple, els Mishima, que l'han tret aquesta setmana, és un dels noms que ocuparà
Aquest cartell també hi seran, per exemple, els Amics de les Arts, Manel, Love of Lesbian, Charango, Els Pets, Gerard Quintana, Caim Riba, The Pinker Tones, De la Fe y las Flores Azules, entre altres grups que ompliran l'escenari durant 12 hores, des de les 7 de la tarda fins a les 7 del matí. L'espai serà el pla de Cantorrent, un escenari que serà d'esquenes al mar i la gent estarà mirant l'escenari i tota l'estona veient el mar.
Un nou indret que compta en diversos espais perquè públics de totes les edats puguin gaudir del retorn d'aquest esdeveniment històric amb activitats paral·leles on la festa, els concerts, la màgia, l'espectacle es donaran la mà des de la tarda del 5 de juliol fins a la matinada del dia 6.
L'estiu del 75, milers de joves van aplegar-se d'aquest canet de roca, canet de mar, una experiència en aquell moment transversora i inèdita, un festival en què actuaven artistes i grups catalans que tenia com a referent grans festivals com el de Woodstock.
I un festival que coincideix també amb dates, si més o menys amb el primer dia del Vira Festival, aquest festival que es fa a Vilanova i de Geltrú, que ja n'hem parlat també altres vegades, i que hi haurà noms com un que hem sentit aquest matí a primera hora del matí, a més d'aquest Mishima, que també es repeteixen. Doncs qui també hi serà és la Joana Serrat.
Un festival, en aquest cas, que veu de l'anterior del Faraday, que es feia també a Vilanova i la Geltrú, recupera una mica aquest esperit, tot i que vol ser més gran. És un festival que pertén a acollir més públic, especialment perquè programa concerts de grans noms com Yo la Tengo o l'Ana del Rey.
I've seen the world, done it all, had my cake now.
També actuarà Emwart, Silvivert Cruz i Raúl Fernández, Timber Timbre, Senyor Txenarro, Joan Colomó i Drógenes, Onuria Graiam i Pau Vallvé, entre altres noms. Aquest es farà entre el 3 i el 6 de juliol i just abans, un cap de setmana anterior, també hi ha una altra cita de les que fa molts anys que se celebren.
I ja estem parlant del pop-art.
Van sortint de mica en mica alguns noms. És la desenadíssima d'aquest pop-up i s'ha donat, per exemple, a Pau Riba y Pascal Comelade, també rèfri, que, com hem dit, també actua. Justament avui, amb Jonah Serrat o el Vi de Festival, Mishima, de nou també programat en aquest festival d'Arbúcies, i els Animi, que són aquests que sentim de fons.
Més tan indiferent el que passa dintre les llans. Quan obres la tanca, quan tanques les mans. Pira taules plenes de menjar,
plenes de famílies que no paren de parlar i de taules plenes de menjar plenes d'alegries i coses per celebrar.
I un altre dels relants festivals d'estiu que se celebren a Barcelona, en aquest cas seria el festival Cruïlla que es fa el mes de juliol, en concret entre l'11 i el 12 de juliol. I també ha començat ja a programar alguns noms, com per exemple aquests que sentirem a continuació.
Las ganas de inventar y un atiz al cielo
Són Betus Tamorla, que presentaran el seu últim disc, Los Ríos de Alis, que justament el presenten aviat al maig a Resmetàs, a Barcelona, doncs tornaran a passar per la capital catalana, el 12 i 13 de juliol al Fòrum, en aquest festival al Cruïlla, que també de moment ja ha programat Ben Richarra, Químel de Mey, Calle 13 o Zas.
Aquesta cançó es diu Los buenos i amb aquesta melodia arribem de seguida al punt de les notícies curioses que repassarem amb l'Aros de Sort.
No te asuste el desgastarme, soy eterno. Y esas manos tan puras como el coral ya llegará lo del cementerio.
No sé por qué muchos ya se fueron. Yo sigo sus pasos a caminar. Y aquí tú y yo solo quedamos los buenos. Nadie nos enseña lo que para
No sé por qué muchos ya se fueron y hoy sigo sus pasos a caminar. A que todos ya solo quedamos los buenos. Nadie nos ha enseñado a preparar.
No, no.
La informació més propera al just a la fusta. 6 minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia.
I ara saludem la Roser Sort. Bon dia, Roser. Què tal? Bon dia, Carme. Són a la porta oberta de l'estudi. Hem entrat molt ràpid avui, eh? Per parlar, com és habitual cada setmana, de noticis curioses. Avui tenim camins del dia i ens avancem. Ja estem a dijous i, per tant, no ens podem posar tranquil·lament per parlar de l'absurd. És per fer ja una mica de degustació del cap de setmana, ja. Exacte. Degustació, ja veig que t'avances, que després també et quedaràs a invitar al TAS de vins, que fem cada dijous amb l'Astrid, no? Sí, vam convidat i no podia dir que no.
Comencem repassant la primera notícia que va de WhatsApp i de malalties que aniran apareixent, no Roser? Febres que sempre surten d'aquí d'allà de gent malalta per famosos, gent malalta i no se'n pot considerar una malaltia greu, sincerament. És greu però no és allò que es pot arreglar. És aquesta tendinitis a una dona per abusar del WhatsApp.
Abuses molt el WhatsApp tu? No, crec que no. Jo ara sí. No, ara no, abans sí, quan va començar potser sí que era novetat, sí que estaven potser més enganxats, a més era la novetat de la BlackBerry. Crec que no sé, d'aquí potser m'equivoco, vaig fer un pronòstic d'aquests xips, però potser d'aquí 5 o 10 anys.
Potser tots buscarem el revés, no? Desconnectar-nos dels altres. Si estem tan connectats amb els altres, que potser canviaran de tendència. Hem parlat moltes vegades del connectats que arribem a estar les persones a un mòbil o a un ordinador. Per això.
Bé, en tot cas, parlem d'aquest cas, aquesta de tendinitis. Què és? Fent servir els dits, no? Doncs sí, és una dona embarassada que es va passar més i menys que 6 hores utilitzant el, bueno, diuen el WhatsApp, però jo diria que, i segons explica la notícia, que utilitzava el mòbil en general, que a part del WhatsApp que 6 hores parlant ja no saps ni què parlava. Doncs això de que durant
Durant 6 hores va utilitzar el mòbil i que va agafar un atendinitis i va començar a fer molt de mal als dits. I quan va anar a l'hospital va dir que tenia un atendinitis per l'utilització de tanta estona dels dits. I això va ser el que m'ha sorprès que no ha sortit fins ara. El dia de Nadal va ser, suposo que parlant per aquí i per allà i tal,
fent fotos o allò típic, li va passar això. Fa ja uns quants mesos. No hagi sortit fins ara, no sé per què serà. Molt estrany. Suposo que d'aquestes coses també es publicen. Suposo que si hem vist que no hi ha hagut més, potser per prevenir. Més coses, més històries. Ara parlem d'un bomber que aprofita un simulacre per demanar matrimoni. Les maneres de fer-ho estan...
Cada cop està més innovant, no suposo. Suposo que ja s'ha inventat tot i ara ja no queda... Suposo que moltíssima gent ho haurà fet però la imatge és molt bonica, de fet ho vaig veure ahir per televisió i quan parlem de notícies moltes de les que veig són per la tele i és veritat que veure-les en imatges queda més bé que explicar-les però la veritat és que vaig voler fer un petit tast d'aquesta notícia ja que em semblava molt
molt bonica i és que un bomber del cos dels Estats Units feia un simulacre en una escola i justament el bomber sabia que anava a aquella escola que treballava la seva nòvia i va aprofitar el moment que feien el simulacre quan tots els nens estaven a fora al pati, treballadors i tot i els propis bombers per ajunyullar-se i demanar-li que es casés la dona
Emocionada i tots els nens davant de tantes persones i a més en un ambient tan maco, perquè realment una escola amb el que tots els nens aplaudien, reien i amb els companys de feina i que va quedar tot molt bonic i la dona emocionada evidentment que li va dir que sí. Sí, sí, exacte. Home, també suposo que en aquests casos quan es fa tan gros, si dius que no...
A tu et fan això i t'agradaria que et demanessin per casar d'una manera original? En el teu cas seria per la ràdio. No m'agradaria segurament. Si t'ho posen en un moment que no pots casar amb mi. A mi m'agrada molt poc. Potser és veritat que les sorpreses aquestes no m'acaben de convèncer. No ets molt de sorpreses. Sí, però m'agrada tenir-ho tot controlat.
Parlem d'educació, avui ens vols parlar també del homeschooling, una alternativa a l'educació tradicional. Ha sigut bastant comentada, perquè he llegit la notícia. No sé si se n'havia parlat o no, es pot dir que en feia temps sí. És una tendència que va a l'alça, no?
Jo no sé si val l'altre o no, perquè soc molt partidària que els meus fills evidentment aniran a l'escola. Expliquem primer el que és el homeschooling. Com ve a dir la paraula, és estudiar a casa. Cada vegada més pares opten per educar els seus fills a casa de manera tradicional, que és el que diem que això potser es remunta fa molt de temps que la gent ho pot trobar.
i és que hi ha hagut molta programàtica perquè el govern, totes les persones que porten des del tema d'educació, ministres, etcètera, no estan gaire d'acord.
Els nens s'han de sociabilitzar... És una idea que et donaria per un debat sencer, més que aquí, però sí que és veritat que hi ha defensors que diuen que en realitat el que fa l'escola és fer que tothom sigui igual i que ells volen defensar al contrari. Clar, allòs hi ha molts punts a favor, punts en contra, d'avantatges, de contagis, com bé dius.
Seria un tema, un debat molt extens i que podríem parlar-ne molt, però farem quatre punts de dir que amb els casos que hi ha ara de bullying i de problemes a l'escola, de l'ensenyança, que hi ha redallades i que potser hi ha mestres que falten o que no, això seria un punt petit. Que falten mestres vols dir? Digue'm.
que falten mestres als centres. Sí, clar, clar, evidentment, de vagues o no vagues, llocs... No, no, em refereixo que en molts llocs, justament, molts centres, el que reclamen és que els falta professorat. Per això a mi m'havia passat d'anar a l'institut i de que moltes vegades, inclús per vagues o inclús perquè...
Hi ha poques, em refereixo. Vagues n'hi ha dos o tres, per dir-ho. En canvi, una perquè no és una cosa habitual, que falten professors, que quan falta un professor hi ha un substitut, però no un substitut que faci classe, sinó un substitut per controlar la classe, no per avançar a tamari. I coses que podem remarcar, que l'altre setmana vam remarcar, que potser segons a quins llocs l'escolaritat van tots junts a l'escola i no podrien avançar. Aquest de la setmana passada que parlàvem de l'escola rural,
és diferent perquè és un projecte que funciona a l'escola rural i que en molts casos ha funcionat bé perquè potser estaríem més a favor amb aquesta gent. Per això dic que tot és una mica relacionat amb la gent i pares que opten després d'aquestes petites coses que passen, opten perquè els nens vagin a l'escola i ho facin des de casa. L'altre problema és que els pares poden arribar a educar
a nivell escolar, no d'educació de casa, ni normes, ni res, sinó a nivell d'estudis, igual que un professor que té una carrera universitària o que té uns conceptes bàsics per poder explicar. És tota una programàtica temor que tenen. Hi ha un cas d'una dona que explica que ella
és la pròpia mestra del seu fill on no té horaris, on no hi ha deures, ni exàmens, ni càstigs d'aquest tipus. Hi ha gent que està en contra, que pot arribar quan sigui gran aquest nen de no sociabilitzar-se amb altra gent i que tingui problemes inclus per trobar feina o d'adaptar-se amb treballs en equip.
Està el tema bastant complicat. Volem remarcar això. És veritat que no havia sentit fins ara que havia llegit la notícia. Això ja se'm remuntava a anys anteriors de quan els nens no hi havia escoles o quan els nens no anaven a l'escola perquè treballaven i s'educaven a casa.
Doncs heu-n'hi-do. És un altre dels temes que tenim. Ens en queda un altre? No el tinc aquest. Avui va l'última notícia pels amants dels videojocs. Doncs amants de videojocs recomanem les hores
que estiguin ben controlades perquè un noi pateix un coma després de 16 hores de joc. Evidentment que hi ha una puntilla que és que amb 4 litres de begudes energètiques, com veiem al Red Bull, etc. I és greu perquè és un noi de 14 anys dels Estats Units que s'ha pesat 16 hores, que no són poques, precisament, jugant al famós joc del Call of Duty.
No, però jo estic molt desconectada d'això. Jo tampoc, jo només ho sé per allò típic. Per entorn. Sí, perquè és molt reconegut aquest joc, que és un joc d'aquests de guerres i de tal. I que sembla que ha sigut un boom entre els adolescents de jugar aquest joc. I bueno, doncs han volgut dir-ho perquè és greu.
que el tema de les hores de joc, doncs controlant-les. Exacte, és difícil suposo, però això sí que s'ha de fer des de casa, o sigui que... No, clar, pares, eduqueu a casa, però eduqueu bé. És la punt final de la Roser, gràcies. Molt bé. I que vagi bé, no marxis, que de seguida parlem de vins. Molt bé, fins ara. Gràcies, adeu.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de vuit a nou del vespre, ràdio d'esvern, flussó. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves a Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concerts o cinema.
Just a la Fusta, el Magazine del Matí. El Servei de Mobilitat Internacional.
Dos quarts i mig d'una. És hora de parlar de vins amb l'Astrid Goldstein del Solida Campmata. Molt bon dia Astrid, què tal? Bon dia. A més a més avui també he convidat el Roser Cascadés. Roser, bon dia de nou. Bon dia de nou. Per fer un d'aquests tasts tan directe que fem cada dijous. A més a més avui ja quan m'ha servit la copa ara costa d'explicar-ho potser però sí, sí, m'he sorprès molt pel color, per l'espuma. L'espuma que fa. Sí, sí, sí. Estèticament ja m'ha entrat pels ulls aquest vi.
L'etiqueta és allò que dius és suggerent, és una noia banyant-se dins d'una banyera amb tot de bombolles roses. La bull gamer. Gamer és la varietat de raïm, és típica de la zona de la Burgonya, del sud de la Burgonya.
és la típica varietat en què es fan els vins, el famós bujoleno, que alguna vegada també n'hem parlat. Que són vins que no donen molta intensitat de color, són frescos, són àcids. Llavors, què us porto avui? Un xampany? No. No. Però ja ens has dit que ens banyaríem amb bombolles, per tant... Per tant, és allò que dius, bé, però què és això, no? Doncs això és el que se li diu un ancestral.
Com el passat, no?
Ara, amb tots els canvis que n'hi ha, que n'hi ha cellers que decideixen que els seus caves surtin de la denominació d'origen cava. Entren en denominació d'origen panadès. La denominació d'origen panadès està buscant un nom per tots aquests espumosos nous que no seran cava, però clar, l'elaboració és la mateixa. Hi ha tota una revolució.
Caves econòmics, que trobem al super per un euro i pico, tampoc tenen la mateixa forma d'elaboració. Allò ja quasi bé seria grans tanks, injecció de cas carboni i corrents. Ràpid, ràpid. Ancestral ens porta realment al passat. És el que sempre s'havia dit el mètode rural, que rural queda una mica com de poble.
Sí, no, és la idea que transmet directament, però no. Abans que aparegués el xampany o el mètode tradicional o el mètode xampenoas, que és el mateix que s'elabora el cava, teníem aquest tipus d'elaboració, que és que, com sempre, tot surt gairebé per casualitat. Doncs elaborem un vi blanc,
Tenim el sucre en el most de forma natural, afegim els llevats o el fem amb llevats naturals, fermenta a fermenta i normalment quan anem collit
i comença a fermentar. Després ens ve l'hivern. Amb la baixada de temperatures, les fermentacions es paren perquè per sota dels 15 graus queda... que sí que pot anar fermentant però molt poc. Llavors què passava? Aquests vins passaven l'hivern, s'embotellaven i quan pujava la temperatura, com ara la primavera,
Creaven refermentacions. Que això moltes vegades ha passat fins i tot amb alguna ampolla de vi. I això quin efecte feia llavors? Que té gas carmònic. No té res més. Però una cosa és que et passi per accident sense tu calcular-ho i d'altres és ara
Si un cava o un xampany el que tenim és el raïm, que el collim verd, que doni poca quantitat de sucre, el fem fermentar amb un dipòsit.
Un cop el tenim fet, tenim un vivase, i d'allà passa una ampolla on afegim llevats més sucre. És una segona fermentació dins l'ampolla, natural, però que l'hem afegit. Per tant, no seria tan natural. Clar, és diferent, en realitat. Ja té un procés, com si ho diguéssim, no? Provocat. I en aquest cas, a l'Anzestral, el que tenim és no collim el raïm verd,
Encollim el punt òptim de maduració, per tant, tenim més sucre, si tenim més sucre, més potencial de grau alcohòlic, a l'altre ja li donem artificialment un grau més. En aquest cas, és això, fermenta en un dipòsit de ser inoxidable, de forma natural, i quan encara falta una part per acabar aquesta fermentació, l'embotellem. El tapem i acaba la fermentació dins.
Sí, que està una mica trobat així com qui no volia la cosa. Ho buscaven o no? Ho buscaven fer-ho així, Astrid? Buscaven fer-ho així o ha estat més casual? No, o sigui, això s'ha sortit de forma totalment natural. Ara es torna. A buscar aquest procés.
que no deixa de ser un producte artificial, no? Afegir sucre, afegir llevats de nou, vinga que treballin i tindran l'anys, no? I després a sobre, si és un brunature, no afegirem res, però si volem un brut o un vi més dolç, estem afegint coses. Aquí és buscar la màxima naturalitat. El de sempre, mínima intervenció,
No seran mai vins tan àcids, perquè clar, el raïm ja no és tan àcid. Ja no és tan àcid, perquè ja n'he afegit el sucre... Sí, serà més dolç, el vin. No afegim llevats... És fantàstic. No, no... Molt bona pinta, eh? Fa bona pinta, exacte, el procés. A França això és molt, molt comú, la... Més habitual. Sí, hi ha diverses... O sigui, sabeu que, per exemple, xampany només es pot dir a la xampanya, però aquí, per exemple, tota la zona del Rosselló,
tenim la Clairet de Dí, tenim diversos noms que ens comporten aquest estil de vi. I aquí, si s'havia fet, però com tot, a vegades es deixa de fer perquè tenen tendències noves, doncs conec molts elaboradors que ja de forma gairebé privada estan començant a experimentar amb fer-se els seus escumosos ancestrals.
Per exemple, Vega de Ribes fa un espumós ancestral, molt interessant també. Castell d'en Cús, que ha estat a l'art, acaba de treure també el seu primer ancestral, que es diu Taika. Encara no l'he tastat. Comença a haver-hi... Potser ja feia uns quants anys que tothom se n'estava fent, però també és allò que dius...
Clar, clar, clar. Tenim feina a provar. Molt, és fantàstic. Hi ha tota aquesta revolució al món del cava, que si entro, si em quedo, si surto, on vaig, tu em vinc, i n'hi ha d'altres que van... M'apunto a provar tot aquest... El que més sorprèn, jo crec que ha estat això, l'escuma. Una escuma que realment és natural, perquè és això, no teníem ni sucre ni llevats.
La Carme l'ha vist, la veritat és que jo també he fet la mateixa cara que la Carme. Un cop el serveix es va convertint també en el que és. Que ens quedi aquest punt d'espuma és fantàstic. Saps que no m'agraden les copes aquelles que són molt rectes, perquè em passa molt recte, em fa quasi bé com mal i no el disfruto. El C, una varietat de rellum negre,
Fa aquest color, és diferent. Que no és rosat, és vermell. Es converteix, és veritat. L'olorem, anem a fer el pas. La primera sensació és com àcid, no? És com molt vinosa.
Sí, exacte. De vinagre, no? M'arriba. O de vi. En racometes. No, de vi. La primera simpàtica és llos vi. Vi rosat. Però sí que té un punt. Crec que aquesta gent treballa de forma molt natural. Aquí segurament no hi ha sulfurós afegit. I bueno, entren dins aquell grup dels vins que no són tècnicament perfectes. Per tant, podem trobar alguna petita nota, allò que...
Sempre diem, ui, això fa una olor estranya, però és la naturalitat del vi. O sigui, a vegades hem de ser una mica tolerants, a no ser que sigui agressiu.
No era des que... Fruiteta vermella... Et recorden a la cirera. Saps aquelles cireres àcides? Sí. Per tant, seria adequat per a aquesta època, no? El problema és que ja no tenim cireres. Que vagi amb bona olor. És clar, costa fins i tot una mica, no? Però de trobar aquella cirera, aquella amb maduixeta petita.
que també ja no és gaire perfumada, no? Però seria això, molta fruiteta vermella i sí que tenim crec més sensació d'estar olorant un vi que un cava, que el típic cava. Que s'està un mínim de 12, 15 o 36 mesos en contacte amb els seus llevats. Clar, aquí és allò que dius, aquí ja n'hi ha una part de llevats que han anat fora i acaba la fermentació de forma que és bonica. Estem acostumats a veure el típic cava del color amb les pometes, vull dir que amb les bombolletes.
Doncs anem a tastar-lo. És molt dolç. És dolcet. És molt bo però vull dir que és molt dolç, molt afruitat, és a dir és més aquest dolç afruitat que et recorda el que deiau ara. Quina cides més maca. Però no és forta.
No, té el top dolç, que a més es nota el primer que noteu quan ens posem un vi i qualsevol cosa a la boca, perquè a la punta de la llenca es troben les sensacions dolces. És dolç, és fruita, és àcid.
una acidesca molt, fins i tot aperitiu. Sí que té el punt dolç. Sí, sí, sí. I li queda bé. Sí, no, no, jo que no hi entenc gaire, ella serà més... El fa com més bubala. Em dóna sensació que li dóna més volum, perquè un cocktail l'has empassat. Encara em queda, com si encara en tingués. Encara dura, eh? Exacte. Tot i que fa venir ganes de repetir, que va lligat amb això, no, suposo? Exacte, jo crec que és allò que... Com que entra bé tot plegat, és veritat, eh? No, la veritat és que entra molt bé.
costa d'empassar, i allò que encara dius, ostres, que he begut, no he begut res, perquè hi ha vins que entren sols, però que no... Que costen. Que costen de baixar. Sobretot el gas carbònic. És el que ens toma fer mal, moltes vegades. I has dit que és del qual el grau és alt, no? Per tant potser pot ser perillós, no? Ah, no. Que posava 70% no? A veure si allò està aquí amb allò. Ah, no, 70% anava a dir molt. 7%. 70% anava a dir molt. 7 graus. Ah, poca cosa doncs. És poca cosa. És natural.
M'entindrà sempre aquesta part de sucre. No arriben a fermentar el tope. Aquí potser amb un clima més càlid potser sí, perquè també ens agraden les coses més seques. I jo el trobo un atreviment.
I on vas a buscar-los? Al vi aquest? Ah, te'l porten. Aquest és un distribuïdor de dins molt natural, que és fantàstic, que t'apropin totes aquestes coses. O sigui que venen cap a tu, ja saben on tens tot, i no has d'anar tu a buscar... Sí, sí, una distribuïdora de Barcelona que està sempre molt pendent del que hi ha. Clar, si un dia tens, mira, agafes el cotxe i vas llençant. I vas voltant, no? La vas descobert.
ja voldria perquè són aquelles produccions que a més són petites, molt locals i clar, sí que havia tastat algun d'aquí de la Catalunya Nord que és més típic. Almenys aquest tipus d'elaboració, aquest que fan aquí
Tot el que seria el garraf també són interessants, donen moltes... és que no té res a veure, perquè això és gamè, aquesta varietat negra, i els que he tastat aquí ho és amb albasia de sitges o enxerelo, i dona, quan els olores, és realment pur mediterrani. O sigui, són olor, són herbes aromàtiques, és una altra expressió del vi, no?
No, no, és veritat que realment també és una manera de transportar-te ja directament a aquests terrenys. Els llocs, no? Els llocs, no? I això és allò que dius, és el sud de la Borgonya, imagineu, per sobre de Lió. I és una zona... M'agrada molt el color, eh, insisteixo, però és que el trobo molt bonic. Aquest vermell claret, no? És una provocació. Sí, sí, és allò que dius, a mi em va provocar... Sí que hi ha molts vins que et provoquen, però, ostres, és senzill. O sigui, és allò que dius, són 7 graus...
Amb què el podríem acompanyar? M'has d'anar a preguntar ara, amb quin tipus de producte? Ara surten les maduixes, les primeres maduixes. I són bones. Sí, per acompanyar unes maduixes, per acompanyar... O altres fruits d'aquests navios, no? I d'aquest tipus de fruites vermelles també. Li queden bé, potser no tenim molt hàbit, normalment la maduixa la posem al postre, però ara que dius, ara aquesta hora.
Fem un aperitiu amb fruita. O fins i tot amb unes torradetes de formatges molt suaus. No posaríem racafort, hauria de ser més un bril. Trencaria potser el sabor.
Un toc especial, però sempre buscant coses molt suales. Per tant no seria un vi per dinar, seria més per fer... Jo crec que aquests 100 graus et permeten molt jugar. Més d'aperitiu o tipica abans de sopar. A una manida. A una manida en general, crec que li pot caure molt bé. I fins i tot perquè no un risotto. Sí? També? No és massa pesat ja?
Suposo que contrasta el pesat del risotto amb veure una cosa lleugera, perquè a vegades m'he fet un risotto i veure un vi que costa d'empassar, a vegades em fa tot molt pesat menjar i veure el vi. Sí que té el punt de dolç, però jo crec que la cides està per sobre d'aquest dolç, llavors és allò que dius plats així amb pasta.
Jo me'l menjaria i me'l beuria amb qualsevol cosa. És d'aquests que m'apunto. Tots m'agraden els que portes però aquest sí que l'apuntaré perquè és especial. És especial. El que passa que és allò que dius, tot i que pugui semblar senzill, perquè en aparença és allò que dius és un vist senzill, els preus no acostumen a ser gaire.
Senzills. Ja estaria amb 20 euros. Rondem els 20 euros, tant aquest com els fets fins aquí. Ocasió especial. Ocasió especial. Potser seria així que trobaríem plats allò com més fàcils, més a partir, més senzills, però el preu és allò que dius ja és...
No és un preu per veure cada dia. No, no. Per veure cada dia tindríem aquell moscat que us vaig portar abans de Nadal. Aquell que sortia una mosca. Ara no el recordo, si recordo això de la mosca, però no recordo el... Que també rotava uns 7 graus, 5-7 graus. Seria més o menys la mateixa idea, però un moscat. I era potser un parell més dolç. També està bé tenir algun peruguesi especial. I d'aquell alt preu sí que ja queda...
A vegades agafes un bivoi i el disfrutes molt més. Jo crec que també hem d'aprofitar una mica. Anar a buscar els vins convencionals està bé, però a vegades aquests petits divertiments... I tant. Molt bé, has tret. Doncs recordem el nom, abans de marxar, també.
La noia que es banya amb un bollet. És bonic, és bonic. I el dibuix ens agrada molt. És molt francès. Les etiquetes que van a França són d'un atrabiment. Tenen el seu toc, eh? És diferent que aquí. Doncs, moltes gràcies Astrid per descobrir-nos una setmana més a alguna qüestió del món del vi. Tu també Roser per acompanyar-nos en aquestes encantades. I fins aviat. Exacte, exacte. Hauríem de concordar el dia, a veure si ho podem ajustar. Que vagi molt bé i bon dia. Adéu-siau.
Sí.
5 minuts i l'1 amb 1 del migdia. Per tant, tanquem ja aquest just a la fusta d'avui dijous 27 de març. Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Buen, els serveis informatius i la producció del programa. També avui hem parlat, hem fet tertúlia amb l'Ina Santa Bàrbara, Pere Oliver, Joan Algarra i Jordi Agulló. També hem entrevistat Becoña Aro. Hem parlat de vins amb l'Astrid Goldstein, d'Alcalde que em mata ara mateix, i també de notícies curioses amb la Roser Sort.
Us ha parlat Carme Verdó i des de les 10 i fins a la una i tornem demà a la mateixa hora amb moltes més coses, ja ho sabeu, recordeu també que podeu recuperar qualsevol dels continguts a través del podcast del Just a la fusta que el trobareu fàcilment al web de la ràdio www.radiodesert.com. Res més, us deixem ara amb les notícies de Sant Just a la una, arriba en punt els Sant Just Notícies edició migdia amb l'Andrea Bueno.
i mentre ens hi arribem el que fem és posar una mica més de música aquest matí, aquest migdia de dijous. I avui ho fem amb Carla Bruni, que vagi molt bé, que passeu molt bon dijous.
ets moi courant sur la rive je te crie de revenir mais lentement tu t'éloignes et dans ta course épertue
A peu, a peu, je te...
Un peu du terrain perdu De temps entendu T'enfonces dans le liquide Mouvant ou bien frôlant qu'est-ce
Que ronfes tu hésites et tu m'attends. Honte qu'un chant l'infigure dans ta robe heureux trossée.
de peur que te défigures l'ânte et les regrets. Tu n'es plus qu'une peau
La xien crevé au fil de l'eau. Mais je reste tant l'esclave et je plonge dans le ruisseau. Quand le souvenir s'arrête et
L'océan de l'oubli brisa en nos cœurs et nos têtes à jamais nous réunir.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
El Servei de Mobilitat Internacional acostarà aquest vespre al jovent de Sant Just als camps de treball internacional. Serà en una xerrada que servirà per explicar les possibilitats que ofereixen aquests camps voluntaris fora del país, tant d'ajuda a la comunitat com de formació i experiència laboral. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'edició migdia d'avui dijous 27 de març. En titulars, estaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
El seguiment de la vegada estudiants de secundària i universitats a l'Institut de Sant Jost. En la segona jornada de protesta han faltat a classe la major part dels alumnes de Tercer i Cuardeco i de Batxillerat. Entre d'altres, la protesta vol denunciar la llei verda. Aquest vespre ple municipal de març a l'Ajuntament. La sessió tractarà qüestions vinculades amb els comptes del consistori, el reglament del Consell Municipal de Salut i una moció sobre la campanya per una Catalunya social.
I en clau cultural parlarem de Raféa i el Sol, el nou documental del mes de març a Sant Just. Tracta la lluita d'una dona baduïna per la seva educació i per la seva independència. Es projectarà demà divendres a la Teneu.
Bon dia, el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just farà aquest vespre una xerrada sobre els camps de treball internacionals. És una conferència que s'adreça al jovent per explicar les possibilitats que ofereixen aquests camps de treball voluntaris fora del país, tant d'ajuda a la comunitat com de formació i experiència laboral pels joves que hi participen de manera voluntària. Sant Just Notícies.
Fa poc que s'ha obert el període d'inscripció als camps de treball internacionals i el Servei de Mobilitat vol explicar al jovent quines són les millors opcions per fer-ne un. Un camp de treball internacional consisteix en fer treball comunitari durant unes setmanes en un altre país de manera voluntària. S'ha de ser major d'edat per participar-hi. Begoñaro, assessora del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just, ha parlat al just a la fusta de les restriccions d'edat que existeixen en aquests camps voluntaris.
fer un treball comunitari en un altre país i els grups que composen aquests camps de treball són totalment internacionals, és a dir, que van per zones de diferents parts del món. Sí que és veritat que hi ha algunes restriccions des dels 18 fins als 20 es poden fer sobretot a Europa i a la resta de països, països al sud o països amb vies de desenvolupament, normalment es poden accedir a partir dels 20 anys.
Molts països d'arreu del món ofereixen camps de treball als joves i amb una temàtica molt variada. Begonia Aro ha donat més detalls. L'avantatge d'aquests camps és que no només hi ha un tipus de camp de treball, sinó que es poden escollir moltes viques diferents. Poden ser camps de treball,
doncs amb una temàtica més mediambiental poden ser també treballaments amb persones discapacitades, alguna cosa més social, diguem, o poden ser alguna cosa més, tipus reconstrucció, arqueologia, etc.
La feina que es fa al camp de treball és eminentment pràctica, però també hi ha espai per l'oci, per lliure amb la resta de companys, com ara visites per conèixer el territori. A part de fer 25-30 hores setmanals de treball comunitari amb el Grup Internacional de Joves, també faries activitats organitzades al grup. Normalment sempre hi ha
en el camp de treball un líder que organitza o intenta cohesionar aquest grup perquè es puguin fer activitats a banda del que és ja el treball voluntari. Disfrutar una mica de l'entorn, de conèixer una mica el país.
A més, fer un camp de treball és una bona oportunitat per aprendre idiomes perquè s'intenten no fer coincidir a més de dues persones de la mateixa nacionalitat. Tot i que depèn de les condicions de cada camp de treball, aquests voluntariats acostumen a cobrir les necessitats dels joves que assisteixen, com ara allotjament i dietes. Els voluntaris s'han de pagar, per norma general, les despeses del viatge. La xerrada sobre els camps de treball internacional serà avui a les 7 de la tarda a la sala polivalent del Casal de Joves.
Ara passant cinc minuts de l'una del migdia, la major part dels alumnes de tercer i quart d'ESO i de Batxillerat de l'Institut de Sant Just secunden la vaga general d'estudiants de secundària i universitats convocada avui. El seguiment al centre és molt més elevat que ahir quan només van sumar-se en massa a la convocatòria de vaga els alumnes de tercer ESO. Avui a l'institut no hi ha pràcticament cap alumne ni de tercer ni de quart ni tampoc de primer i segon de Batxillerat.
L'activitat l'activa en aquests cursos, per tant es veu alterada durant la jornada d'avui. Tot i això, al llarg del matí s'estan fent reunions entre els alumnes assistents per parlar dels motius de la vaga.
És una vaga que es convoca a desenes de ciutats arreu de l'estat espanyol per denunciar la llei verd, la llei orgànica de millora de la qualitat educativa, també per reivindicar beques, la gratuïtat de les matrícules, els llibres i el transport pels estudiants o famílies treballadores, i també per denunciar la degradació de la formació professional, entre altres reivindicacions. A hores d'ara se celebra la manifestació central a Barcelona, una marxa que ha començat a les 12 d'aquest migdia a la plaça Universitat.
I seguim parlant de qüestions que us hem avançat en titulars. Aquest vespre tindrà lloc el ple municipal corresponent al mes de març. L'ordre del dia inclou un gran nombre de punts relacionats amb qüestions pressupostàries, a més de l'aprovació definitiva del Reglament del Consell Municipal de Salut i l'aprovació inicial del Reglament Intern del Servei d'Acollida de Benestar Social.
En clau econòmica es donarà compte de la liquidació del pressupost de 2013 seguint els criteris de la nova llei de l'administració pública local. També es reconeixerà la despesa de 2013 que passa a pressupost de 2014 i s'aprovarà el marc pressupostari dels propers 3 anys. D'altra banda es demanarà l'aprovació del plec de clàusules per a la licitació del servei de manteniment d'infraestructures d'aigües residuals i propials i la modificació de l'ordenança fiscal vinculada.
A més, els grups municipals de l'equip de govern, PSC Iniciativa i Junts per Sant Just presenten una moció sobre la campanya per una Catalunya social. La sessió serà a les 7 de la tarda. L'Ajuntament de Sant Just a la sala de sessions és oberta a tothom i un cop debatuts tots els punts de l'ordre del dia es podran fer precs i preguntes.
El portal Santjust.cat estrena una nova pàgina sobre educació. El web ha renovat i ha ampliat els seus continguts per tal d'explicar d'una manera més clara els recursos educatius que s'ofereixen a Santjust. El web és Santjust.net barra educació.
Sant Just Notícies. Aquest web està dividit en apartats que es corresponen amb les diferents etapes de la vida. Hi ha informació sobre els centres d'educació infantil, primària i secundària, formació per adults, el servei local de català, entre d'altres. És a dir, en aquest web hi ha tota la informació disponible sobre els estudis que es poden cursar a Sant Just. A més, s'ha inserit un vídeo sobre les diferents etapes educatives de la vida.
i tota la informació local a Sant Just Notícies. I Sant Just és el municipi del Basllobregat on més va augmentar la població estrangera el 2013. Al conjunt de la comarca la tendència ha estat la contrària. L'any passat es van registrar 2.664 persones foranes menys al Basllobregat.
ara l'11% dels empadronats de la comarca són estrangers. A Sant Just l'any passat van arribar 262 persones foranes. L'Observatori del Consell Comarcal del Basllobregat apunta que al nostre municipi hi ha 50 nacionalitats diferents. La majoritària és l'Alemanya, que representa un 25% dels estrangers, seguida de la francesa amb un 11% i de l'italiana amb un 6%. A la resta de la comarca, les nacionalitats majoritàries l'any passat van ser la marroquina, la romanesa i l'aquatoriana. Sant Just Notícies.
La disminució de la població estrangera al baslló bregat es pot atribuir a diferents factors. D'una banda, a la disminució dels fluxos migratoris provenents de l'exterior i a l'increment de les sortides cap a l'exterior. De l'altra, també es tenen en compte les naturalitzacions, que refereixen a les persones estrangeres que adquireixen la nacionalitat espanyola.
De fet el 2013 la població estrangera va caure en 2.664 persones al Basllobregat mentre que la població amb nacionalitat espanyola nascuda a l'estranger va créixer en prop de 2.000 persones. Tota la informació local a Sant Just Notícies.
I obrim Plana Cultural quan passen deu minuts de l'una del migdia. La lluita d'una dona per la seva educació i per la seva independència econòmica és el tema central del proper documental del mes que es projectarà a Sant Just. Es tracta de Raffea i el Sol, un documental que la productora Paral·lel 40 ha programat el mateix mes que s'ha celebrat el Dia Internacional de la Dona el passat vuit de març. El documental es veurà demà divendres a l'Ateneu. Sant Just Notícies.
Raffea i el Sol explicarà la història de Raffea, una dona baduïna que viu amb les seves quatre filles en un poble del desert de Jordània que té l'oportunitat de viatjar a l'Índia per formar-se com a enginyeres solar. Ho ha detallat el just ara fusta Elena Alavart, membre de la productora Paral·lel 40. Ella té una oportunitat molt especial que és la de viatjar a l'Índia per unir-se a un programa que fa al Berford College.
on dones d'analfabetes de tot arreu viatgen a l'Índia per aprendre durant sis mesos per ser enginyeres solars. Llavors aquest programa el que permet és que elles aprenguin a muntar plaques electròniques, coneguin una mica d'ingenieria solar per poder portar la llum al seu poble. Llavors Rafael, a més a més, porta la llum literalment perquè porta aquestes plaques solars, però a més a més porta la llum del coneixement.
Però marxar a l'Índia a partir endavant aquest projecte no és gens fàcil per la protagonista, ja que compta amb l'oposició de la seva família i del seu poble i de dificultats afegides. Té l'oposició del seu marit, o sigui, té l'oposició dintre de casa. A seu marit li costa molt, se li fa molt difícil que ella viatgi, que ella prengui, que ella canviï, i no només d'ell, sinó de tot el seu poble, de la seva mare inclús, que no ho troba normal. Li sembla molt estrany totes aquestes coses. És un canvi molt gran per tots ells.
i ha de lluitar molt contra totes aquestes tradicions i imposicions que li venen. I en molts moments la veus que està a punt d'abandonar aquesta petita lluita que té, però ho tira endavant.
El documental ensenya la història de Raféa des del principi de la seva decisió fins al final i mostra moments personals, com eren les converses amb la seva família i el període d'aprenentatge a l'Índia. Les directores de Raféa i el Sol, Nehane Nojahim i Mona Eldayef, són dues dones egípcies formades als Estats Units, per tant coneixen bé les oportunitats que existeixen per a les dones en el món àrab i en el món occidental. Sentim de nou Elena Alavard.
I el que ells intenten i el que diuen és que saben que els documentals no poden canviar o les pel·lícules no poden canviar les coses, però que sí que la gent que els veu pot canviar les coses. I amb això, una mica, el que ells volen senten reflectides en tot això de les dones beduïnes, de la dificultat dels països àrabs per poder canviar i que la dona pugui evolucionar i han volgut ensenyar-ho en aquest documental.
Rafael i el Sol ha passat per diversos festivals internacionals com era el Regne Unit i a Canadà i també ha guanyat entre d'altres el premi del públic al Festival Doc de Nova York. Aquest documental es podrà veure demà divendres a les vuit del vespre a la sala del cinquantenari d'Arataneu. El preu de l'entrada és de tres euros pels socis i sòcies de l'entitat i de cinc pels públics en general.
Més activitats pels propers dies. L'Espai A portarà Sant Just aquest diumenge l'obra de teatre musical Menaixat Hua. És una obra de la companyia Filagarça de Molins de Rei, considerada una de les companyies amateurs més importants de Catalunya. El cicle d'arts escèniques amateurs a Espai A torna a Sant Just aquest cap de setmana per segon cop d'aquesta temporada.
Serà amb la comèdia musical Menaixat Juà. És una obra que tracta un desengany amorós, un fracàs sentimental i les vivències d'un matrimoni desgastat a partir d'una conversa de balcó a balcó entre tres veïnes. Tot plegat per tractar l'alliberament sexual de les dones. Juà ha destacat el just de la fusta Ingrid Marín, coordinadora de l'Espaià. Parlem de tres veïnes que estan en uns moments difícils de la seva vida i les tres decideixen buscar experiències i buscar altres aventures. Des de fer un tàper sec a casa d'una,
Tot això amb clau d'humor, molt divertida, amb una mica de queixa.