Els testimonis han explicat que els delinqüents van ser molt discrets i van intentar que els clients que hi havia en aquell moment a dins del banc no s'adonessin del que estava passant. Per amenaçar els treballadors, els atracadors van posar la pistola al damunt del taulell. Els dos detinguts ja tenien antecedents per altres assalts en força.
El trànsit ja s'ha normalitzat gairebé del tot a aquesta hora, però coneguem la situació a carreteres i autopistes. Enrac Roger Serra, bon dia. Hola, bon dia. Així és, ha millorat moltíssim el trànsit ja en aquesta xarxa viària. Només destacar aquest tall de la Nacional 2, que encara continua, a causa d'una protesta a la zona de Bàsqueda, en totes dues direccions, desviaments cap a l'autopista P7. I pel que fa a les vies properes a Barcelona, poden quedar zones intenses, però ja no parlem de retencions importants. Tampoc a les rondes de la ciutat comptal. Com a molt, la ronda litoral, encara un pèl lenta, en sentit llobregat, entreprim i la Barceloneta.
És tot des del RAC, bon dia. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Arnau Maimó. Després de disputar-se els partits d'aquest cap de setmana a la Lliga de Futbol, l'Espanyol disposa de 13 punts de marge amb el descens i tot i que cada cop és més a prop la salvació, encara no és matemàtica. El conjunt blanc i blau, que ahir va derrotar l'Osasuna per 0 a 2, és 11 amb 39 punts, mentre que el Barça segueix liderant la classificació a 13 punts del Real Madrid i a 16 de l'Atlètic de Madrid.
L'equip Laurana avui té festa i demà tornarà a entrenar-se per preparar el partit de dimecres al Camp Nou contra el PSG. Messi continua sent dubte mentre que Adriano i Pedro ja estan recuperats. A segona divisió, bon diumenge per als equips catalans. El Girona va derrotar el Murcia per 5 a 2, mentre que el Sabadell va superar l'esporting de Gijón per 4 gols a 3. A la classificació, els blanc i vermell són quarts a la zona de play-off i en només un punt de les places descents, mentre que els arraquinats són 11 a 8 punts de la zona de play-off.
A segona B, després dels partits del cap de setmana, l'Hospitalet segueix liderant la classificació, mentre que l'Olot és primer a la taula de tercera. En bàsquet a la Lliga ACB, el Barça va guanyar l'Obrador Euro a la pròrroga per 81 a 86. Els blauranès, que demà tenen el primer partit de quarts de final de la Euroliga contra el Panatina i Cos, mantenen la tercera posició a la classificació. I amb motor, victòria de Jorge Lorenzo en el primer gran premi de la temporada de motociclisme. El mallorquí va ser primer MotoGP, seguit per Rossi, Marc Márquez i Dani Pedrosa. A Moto2, victòria del català Pol Espargaró.
Notícies en xarxa.
Just a la posta. Molt bon dia, passant 6 minuts de les 10...
Començant aquesta La Justa a la Fusta d'avui, dilluns 8 d'abril. Un programa on començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, que ens posi el dia de l'actualitat d'aquesta setmana, d'aquest principi de setmana al municipi. Més a més, també farem una ullada a l'actualitat general a través dels diaris, el tracull de premsa, portades, contraportades, informació esportiva i cultural, una mica de tot per saber d'on està el dia.
de l'actualitat d'avui dilluns i a més a més també en aquesta primera hora parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius que ens expliqui finalment si comença a arribar ja aquests símptomes de primavera i les temperatures començaran a enfilar-se aquesta setmana.
Més coses, a partir de les 11.10 ens revistarem a Pere Oriol, regidor de Medi Ambient, per parlar d'una moció que es va presentar ara fa 10 dies a l'Ajuntament de Sant Just, per vincular, reivindicant un preu just a Ecoembes. També parlarem de la nova recollida de residus que es farà a partir d'aquí, aviat al Gualden, a canvi de separació, que s'ha aprovat ja la Junta d'aquesta comunitat de veïns, i a més a més...
Cap a 2.12 tornarem també amb la tertúlia dels dilluns amb la Carme Amador, en Jaume Jalabert, en Josep Coderc i en Vicenç Riera. Just a la posta.
I a la tercera hora parlarem de cuina amb la Carme Amador del Centre d'Estudis Sant Justens amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana. A més a més també farem la secció de coaching amb el Francesc Corbella que avui ens parlarà d'aprendre a delegar, sobretot a la feina. I també recuperarem la secció que fem de manera quinzenal cada dos dilluns amb la Irene Pujadas i que fem la volta al món
A través de la cultura avui, atenció, perquè ens portarà a una ciutat que ha estat molt de moda últimament, que és Pyongyang. Per tant, ens anirem cap a Corea, però des d'un punt de vista, com dèiem, força diferent, que se'n va de l'actualitat política o nuclear. Per tant, moltes coses avui, tot plegat a partir d'ara mateix i, com sempre, també acompanyant-vos amb bona música. Comencem. Just a la fusta. Sant Just en directe.
I ara mateix, quan passen exactament 4 minuts de les 10 del matí, el que fem és començar avui amb The Free Fall Band. I sentirem aquest tema que es titula The Knickers, el sentirem tot seguit.
Fins demà!
Handling guys like marionettes Thinking I'd be the one The one that was special You threw me away You didn't care much, did you? People, can you be sure The rules you choose are The ones you will never forget People, can you be sure That I am the one Who will come And steal your account
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Ara passen 12 minuts de les 10 i aquesta hora saludem l'Andrea. Molt bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Què tal? Molt bé, i tu? Bé, anem a dir el cap de setmana? Molt bé, sí, sí, a tope. Avui poc descans, però bé. Bé.
Comencem la setmana moltes ganes. Exacte. Piles recarregades. En tot cas, comencem parlant de Sant Just i ens hem reçut d'un tema que vam parlar divendres passant amb l'alcalde i que passa per aquesta promoció dels 54 pisos a Mas Lluïc que s'havien de construir i s'havien de sortejar el mes de febrer.
i que tot plegat estan estant baix, per dir-ho d'alguna manera, perquè d'alguna manera o altra no s'està aconseguint aquell finançament que calia. Això mateix és un tema que hem anat seguint i bé, segons va dir l'alcalde, la promoció de pisos d'aquests 54 pisos que deies del carrer Violeta Parra es complica perquè les negociacions que Promunt se mantenia amb una entitat financera per tal que els concedís aquest crèdit que
necessiten per poder-los construir. S'ha refredat en els darrers dies i encara no tenen una resposta oficial de si finalment els concediran o no. Tal com ha assegurat l'alcalde, hi havia una entitat disposada a finançar la construcció dels pisos a través d'un crèdit, però les converses, segons ha dit, s'han refredat. Per tant, encara no se sap si es podran construir aquests habitatges de protecció oficial i per això Josep Perpinyà s'ha mostrat pessimista al respecte. Estem en una situació complicada per tirar endavant aquesta promoció.
Jo et diria que si m'ho diguessis la setmana que ve et diria que estem més a prop de deixar-ho córrer que de continuar, perquè només hi havia un banc en aquests moments que ha fet un esforç considerable, que fins i tot semblava que signava en Promunsa el crèdit aquest, evidentment també amb l'Ajuntament al costat, i això s'ha referat en les últimes hores.
Recordem que era inicialment Banquia qui s'havia compromès amb Promunsa per atorgar-li aquest crèdit, per tirar endavant la promoció de pisos del carrer Violeta Parra, però des de la Comissió Europea els van negar la concessió de crèdits d'aquest tipus com a mesura de control sobre les entitats espanyoles. Per tant, d'alguna manera, Banquia es va haver de tirar enrere en la concessió d'aquest crèdit i per això es complica aquesta situació, però des de l'Ajuntament, des de Promunsa, esperen poder tenir una resposta aviat per part de l'entitat financera amb la qual estaven mantenint converses
Fins ara, d'aquesta manera, tant l'Ajuntament com el Promunt se decidiran si poden tirar endavant o no aquesta promoció de pisos del carrer Violeta Parra. Doncs veurem com acaba tot plegat, també ho explicarem aquí a la ràdio. Més qüestions, parlem ara d'una novetat que es presenta aquesta setmana aquí a Sant Just. Sí, dijous. Es farà una taula rodona per presentar el nou servei de convalescència per persones de mobilitat reduïda que viuen soles.
Recordem que és un servei pioner a l'àrea metropolitana de Barcelona, adreçat a persones que estiguin hospitalitzades a l'Hospital Moisés Brogi i que una vegada tinguin l'altar, ningú les pugui ajudar a casa perquè viuen soles. La taula rodona es farà dijous al Centre Social del Milenari i servirà per explicar en què consistirà aquest servei, quines persones se'n podran beneficiar, a banda de debatre sobre diferents aspectes i qüestions socials.
La regidora d'Acció Social, primer atinent d'alcalde, Gina Pol, moderarà la taula rodona, que comptarà també amb l'alcalde, Josep Perpinyà, el gerent de l'hospital, Moisés Brogi, Albert Pons, i el responsable d'atenció domiciliària de la Diputació, José Antonio Domínguez. Això serà a les 6 de la tarda, dijous, per si voleu assistir-hi.
Perfecte, i acabem parlant d'una altra qüestió també que passa per l'agenda d'aquesta setmana. Sí, en Crau Cultural dissabte recordem que tornarà el cabaret artístic, serà dos quarts de la nit a la sala Utopia del Casal de Joves, i encara us hi podeu apuntar per fer qualsevol actuació, ja que s'accepten propostes de tot tipus, com ara cantar, ballar, fer màgia, monòlegs, llegir textos o poemes, malabars, en fi, el que...
se us doni millor fer ja tens la teva proposta Andrea tu doncs me l'estic pensant encara me l'estic pensant però enviaré segurament un correu electrònic a l'adreça cabaretartisticsantjust arroba gmail.com per participar-hi recordem que serà aquest dissabte i que és una activitat que abans organitzaven Octàmbul però per mancar de temps per preparar-la d'alguna manera doncs la van decidir aparcar i ara la reprèn Elisa Linares que formava part del CAU amb el suport de l'entitat el Casal de Joves i l'Ajuntament
Si encara no teniu idees, aneu pensant ràpid, perquè és aquesta setmana, i així us podeu exhibir davant de tothom. Doncs és aquesta activitat que torna a ser injust, anem parlant al llarg d'aquesta setmana, un dels temes encara destacats d'avui dilluns. Gràcies, Andrea. Que vegi bé. Fins ara. Fins ara. Estem escoltant Just a la Fusta.
Passant dos minuts d'un quart d'onze, escoltem ara Quique González dir el seu salitre abans de començar a repassar l'actualitat general del dia. Te acariciaba el viento de poniente
Te llevo a la arena bañada en salitre, te acariciaba un marinero en tierra, pero esta vez no era yo. Te conocí en Conil de la frontera, nunca es primavera donde tú creciste. Sigues teniendo carita de pena,
Fins demà!
Algunas flores crecen en las dunas, suben la marea y se hacen invisibles. Algunas duermen a la luz de la luna persiguiendo sueños imposibles. Mañana el salitre flota en la memoria de los días grises.
Fumo en la ventana, veo tus siluetas sobre el arrecife.
Bañada en ese litre, flota en la memoria de los días grises. Fumo en la ventana, veo tus siluetas sobre el arrecife. Y ahora tendré que salir a buscarme.
Alguien que me arranque de cuajo la pena, de alguna manera tendré que olvidarte, tengo que olvidarte de alguna manera. Bañada en salirte, flota en la memoria de los días grises. Oh, oh.
Bona nit. Bona nit.
Ahora tendré que salir a buscarte. Ahora tendré que salir a buscarte.
Just a la fusta, el magazín del matí. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert al cinema. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia.
Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
5 minuts i dos quarts d'onze, moment per posar-nos al dia de l'actualitat general. Per això saludem a l'Andrea de nou. Bon dia, Andrea. Bon dia. I comencem per destacar en les portades dels diaris d'avui, la notícia més destacada de la premsa. Doncs avui passa per Portugal. El diari ara ens diu que el país afronta un sacrifici extra per evitar el rescat. Ens diu que Passos Coelho anuncia retallades en salut, educació i sector públic.
I també ens diu que la sentència del Constitucional obliga a refer els pressupostos. En aquest sentit, també llegim que Catalunya s'enfronta a un ajust molt més gran. El periódico va amb aquesta línia, diu nova convulsió a l'eurozona, Portugal retallarà més per evitar un altre rescat, Lisboa s'ha sotmet a la Troika, malgrat el veto del Constitucional a l'eliminació de les pagues extres, i ens diu també que Passos Coelho reduirà la despesa en salut i educació, però diu que renunciar a pujar impostos.
A l'avantguàrdia trobem una notícia que diu que Portugal prova d'evitar un nou rescat i fa més retallades arran de la sentència del Tribunal Constitucional. El govern reduirà més la despesa en seguretat social, sanitat i educació i el primer ministre descarta, presentarà dimissió. I, per últim, el punt avui també va amb aquesta línia. Avui els titulars s'assemblen molt, però ho destaca més breument i ens diu que el govern portuguès anuncia que aplicarà més retallades socials. Diu que farà més tisorades en aquests àmbits que dèiem, sanitat i educació, per complir la sentència del Tribunal.
Doncs passem ara a fixar-nos en els digitals i comencem el 324.cat, que es fa ressò d'una notícia que apareix avui en la portada de La Vanguardia. Diu que en Garín podria anar a Qatar, encara ho diu en condicional, a treballar pel Mundial d'en Vol. En principi cita la seva pròvia cadena, segons ha pogut saber TV3, però diguem que ara ja un cop s'ha publicat també en aquest diari i s'ha dit també, ho ha dit el mateix Valori Rivera, la cadena Cope va apareixent a tots els mitjans ja.
S'embla que el general rei desenvoluparia tasques de promoció de l'embol i, a banda, seria l'encarregat de supervisar l'organització del Mundial del 2015, contractat pel govern catarià. Per tant, no formaria part, en cap cas, de l'equip tècnic, això segons TV3, de la selecció d'embol de Catar, que dirigiria Valeria Rivera. Per tant, el que apunta TV3 és una versió diferent, no és que se'n vagi a treballar Catar amb Rivera, sinó que
aniria treballar pel govern de Qatar directament. Veurem com s'aclareix tot plegat i si finalment és així o no. També se'ns diu al 324.cat que comença l'exhumació de les restes de Neruda, justament avui a Xile. Que a més, si no forçarà contra el PSG, sobretot després de com va anar el partit de dissabte, m'imagino. I finalment també es fa resta d'aquesta tràgica notícia que també s'entresta que
en primera línia a l'Ara.cat, que és que detenen una dona acusada d'haver mort els seus fills de 9 i 11 anys i la nit al Carmel. I al diari ara també se'ns diu que... se'ns presenta en l'entrevista de Mònica Terribas amb Esther Quintana sobre els Mossos. Diu que cal una rectificació i que algú em digui que no es va fer bé. També justament avui que declaren els dos Mossos imputats. I Esquerra, que defensa la carta
de prorrogar els pressupostos. Ho ha dit Marta Rovira, la secretaria general del partit. Ho ha dit a Catalunya Ràdio. Diu que la consulta no pot quedar condicionada a l'aprovació dels comptes i assegura que Esquerra no jugarà a donar suport a uns pressupostos que no es compliran. Aquestes són les notícies més destacades d'avui. Els portals digitals ens fixem ara en altres qüestions que trobem a les portades dels diaris, Andrea.
El diari Ara ens diu pacte de governabilitat. Tensió siu esquerra pels comptes. Rull afirma que extensar pressupostos no hi ha procés i Junqueras aposta per mantenir-los prorrogats. És l'altra notícia més destacada al diari Ara, a banda d'aquestes retallades, d'aquestes mesures que volen tirar endavant a Portugal. A La Vanguardia també ens parlen d'Iñaki Ordangarini, d'aquesta oferta de treball que comentaves, i el que diu La Vanguardia és que Ordangarini accepta una oferta per treballar a Catar.
El duc de Palma col·laborarà amb Valero Rivera, el futur seleccionador que t'aria d'envol. I el gendre del rei, doncs, diu que està imputat en el cas Nós, però té passaport i pot viatjar a l'estranger. Veurem, doncs, com deies, com es desenvolupa aquesta història. Exacte, sí. El periòdico segueixen amb el tema de Flix. Ens diu El cor de la neteja de Flix. Uns 120 enginyers, químics, biòlegs, arquitectes, geòlegs i topògrafs protagonitzen la neteja del fan tòxic generat per Aircross a l'Ebre.
El treball ha generat l'interès de la comunitat científica internacional i veiem una imatge en portada, que és la imatge més destacada del periòdic en portada, d'aquestes tasques de neteja. I el punt avui, la imatge del dia, la portada, és la cursa del Corte Inglés, que va tenir lloc ahir. Ens diu que la cursa del Corte Inglés pren Barcelona. Més de 72.000 persones van omplir ahir al matí als carrers de Barcelona.
i la imatge que han triat per il·lustrar aquesta notícia és la sortida, el moment de la sortida des de Passeig de Gràcia i tots els corredors omplint aquest carrer. Surs tu a la imatge, Andrea? No, m'he buscat i no em trobo, però és que hi ha tanta gent, una jantada. Exacte, complicat. Sí, sí, és la imatge més destacada al punt avui. Va anar bé per això, Andrea, tu que vas ser en aquesta cursa. Sí, sí, sí. Vaig batre el meu rècord personal, però tampoc no cal dir que l'exigència era elevada, però bé.
No, però patrà els seus propis recursos personals. Sí, ho hem perdut abans. Però bé, bé, està contenta. Avui tinc les cames una mica tocades, però bé. Però estàs més contenta, segurament, que un altre dia. Doncs aquí ens n'anem a fer un cop d'ull al passat. La secció de la Maroteca. Ens fixem en què passa fa 20 anys, que portem una setmana fent aquesta secció i se'ns continua parlant de la mort del pare del rei actual. Ara ens parla del funeral, que va trigar una mica més del compte pel que veig. Sembla, diu, històric funeral d'estat
per Don Juan a l'escorial, la reialesa mundial, ret homenatge al Compte de Barcelona, i la imatge és curiosa perquè apareixen reis de tot arreu, i es veu, per exemple, a Carles d'Anglaterra, molt jove, almenys de primeres, la imatge és curiosa, sí, exacte. També hi ha moltes imatges, de la imatge hi ha moltes corbates, però també es veuen, tot i que no estan en primera línia,
Doncs reis d'altres cultures, allò amb túniques, etcètera, etcètera. I en primera línia també ens apareix un príncep molt joc, evidentment, fa 20 anys enrere, Felipe González, la infanta Helena, la infanta Cristina, encara sense els seus futurs marits. També se'ns diu quatre morts en un possible trac del Grapo a Saragossa i se'ns parlava del trofeu Godó de tenis.
presentant-nos en imatge el tenista Ivan Lendel. Tu el recordes, Andrea? No, jo tampoc. No era gaire emocionada del tenista. Ens parla d'Andrea Gassi i Sánchez Vicario que ens són una mica més que havien quedat ja eliminats. D'altra banda, fa 15 anys, l'any 98, el 8 d'abril del 98, el titular més destacat era que el Ministeri d'Economia i Hisenda presentaven el projecte de reforma fiscal que deia que el tipus màxim d'IRPF baixava al 48% i el mínim al 18%.
diu que la ratllada suposaria 400.000 milions de pessetes menys de recaptació per hisenda i que 5 milions de persones deixarien de declarar i un milió i mig no pagarien impost. Rodrigo Rato era el ministre en aquell moment, ministre d'Economia i Hisenda, i explicava que la rebaixa mitjana era de l'11%, i en la fotografia també de Rodrigo Rato, quan aleshores encara era ministre d'Economia i Hisenda.
I d'altra banda, el conseller Rius, responsable de la Conselleria de Sanitat de Catalunya, advocava per incentivar les assegurances privades, un tema que també s'ha plantejat en l'última legislatura. Diu que proposava excloure les rendes més altes de la sanitat pública. I atenció també perquè Pujol va decidir aplaçar la seva reunió a Maznar després que es fes pública. Una reunió secreta entre Madrid i Catalunya, cosa que ara també...
ha tornat a aparèixer. El 8 d'abril de fa 10 anys, el 2003, el tema de l'IA continuava sent Irak, les tropes assaltaven als palaus de Saddam, s'anava avançant en aquesta guerra, i els marines entraven al centre de Bagdad, on creixia la xifra de víctimes. També se'ns parlava d'aquest diari d'aquesta guerra, el combat en directe a les... no em surt com es diu orilla ara en català, del Tigris...
a la vora del riu Tigris, suposo que seria això, i un periodista del Mundo que va morir en un atac iraquí, era, potser recordes, perquè era Julián Guitaparrado, el fill de l'exdirigent d'Esquerra Unida que el va matar un missil prop de Bagdad, juntament a soldats dels Estats Units.
feia res també feia dies de... bé, fa pocs dies feia anys de la mort de José Couso. Exacte, sí, sí, sí. Que de seguida al principi d'aquesta guerra ja es van uns quants morts, molts morts, i uns quants relacionats amb el periodisme espanyol. I finalment, fa cinc anys, el tema de l'IA continuava sent la sequera. El 8 d'abril del 2008 se'ns deia que Montilla i Mas no aconseguien acords contra la sequera. Montilla es mostrava per primer cop oberta l'Ebre i Mas donaria suport a aquest transversament si el donava suport al territori. I s'esperava la decisió
de Zapatero i d'altra banda se'ns deia que Esperanza Aguirre no descartava disputar el lideratge a Rajoy i també se'ns deia una informació curiosa molt més petita a la portada però que després ha tingut ressò que és que la informació sobre els errors en les nuclears era una assignatura pendent Són alguns temes més destacats de la premsa de la portada de La Vanguardia ara fa 5, 10, 15 i 20 anys
I ara tornem cap aquí, cap avui, ens fixem en les portades dels diaris i en les contraportades, volíem dir, i comencem parlant al diari ara, l'article d'Antoni Bassas, que avui titula una celebració de vida. Parla en clau esportiva i ens parla de futbol i d'Èrica Vidal. Diu que el futbol es veu al camp, però els detalls són patrimoni de les càmeres. I si contemplar com a vida el tornava a córrer per un camp de futbol, feia venir calfreds, veure-ho en pla curt va ser comovedor.
Sobretot per aquell moment en què va acotar el cap, va tancar els ulls, va recollir les mans i, volgudament aïllat del focus mundial que s'obria sobre el seu cap, va donar gràcies a Déu. Han triat una fotografia on veiem Érica Vidal fent una abraçada a Gerard Piqué en el seu retorn al primer equip dissabte passat.
després de recuperar-se de la seva malaltia. Doncs interessant avui també aquest article al diari. Ara ens anem però cap a l'avantguàrdia, on llegim que l'economia sòlida creix sota de l'ombra dels arbres. Ho diu Juan Valero, que és fundador i vicepresident de la Fundación Mas Árboles. Diu que a l'època dels ibars, entre un 93% i un 97% de la península ibèrica,
Estava intensament poblada, ara evidentment no, i diu que podem repoblar-la. Diu que és una proposta que s'estan duent a terme des de la seva fundació amb la col·laboració d'entitats i voluntaris. Volen establir un corredor ambiental que travessi la península ibèrica pel seu lloc natural, l'espina dorsal que forma les muntanyes que separen les aigües del Mediterrani, l'Atlàntic i el Cantàbric. Diu que aquest camí té una gran importància biològica perquè és el camí que van fer servir les espècies per poblar Europa en l'última glaciació.
Diu que repoblar-lo d'arbres permetrà que tant animals com plantes es puguin adaptar al canvi climàtic migran cap al nord. Diu que l'anomenen Utovia. És una autopista verda que cap infraestructura no ha d'interrompre i diu que amb només un euro es pot patrocinar un metre de camí.
Interessa la proposta. Sí, sí, sí. Doncs és el que tenim avui a l'avantguàrdia. I al punt avui llegim que té mèrit dormir al carrer i s'hi valem per pujar a l'escenari. Avui entrevisten Mariona Callís, directora del Cor Akan. És una noia de Banyoles que dirigeix des de fa 4 anys a Girona al Cor Akan, format per una quarantena d'immigrants en situació precària. Diu que en aquests anys hi han passat gent de 60 països, països diferents, sobretot africans, a més de voluntaris d'aquí.
El cor es va crear l'any 2005 com una activitat d'oci després de les classes de català de l'associació ACAN, però amb el temps han anat agafant pes. Diu que el cor sorprèn el públic perquè a l'escenari estem acostumats a trobar-hi el rostre de l'èxit i el cor ACAN són cares que no es corresponen al que tenim al cap, són gent immigrant i això xoca, perquè a més cantem en català i la pronunciació intentem que sigui bastant correcta i això no s'hi està acostumat. Diu que el cor compleix tres diferents funcions,
Una és el tema d'aprenentatge lingüístic, que va ser el seu origen. Una altra és la cohesió de grup, la integració de diferents ètnies. I la tercera és com a canalitzador d'emocions cap al públic i sobretot entre ells i en relació amb la mateixa persona, perquè molts d'aquests immigrants han tingut experiències molt dures al darrere i alguns són incapaços de verbalitzar-les. I en una cançó poden trobar alguna relació amb tot el que han viscut.
Diu que cantar el cor a can ha donat motius per viure a un noi que es plantejava en la possibilitat del suïcidi. Doncs ho llegim avui al punt avui. Finalment, el periòdico diu que val la pena continuar lluitant pels que queden. Ens quedem avui al periòdico amb la història de la Crecencia Herrero, que és basàvia centenària, compleix un segle de vida diumenge que ve i diu que va néixer el mateix dia de la República. És el que recalca.
Diu que, evidentment, en cent anys de vida ha viscut de tot i que la guerra no la desitja a ningú. Ens ficàvem al llit amb molta por i ens llevàvem amb tres quarts del mateix. Diu, no hi havia ni presó ni sabies el per què. Diu, trucaven a la porta, toc, toc. Preguntaven per una persona i després diu, al camió, dos trets i a la cuneta. Diu que ara...
El secret per llorar tant, és una mica pel que li pregunta l'Olga Marino, la periodista. Diu, la gent es posa malalta per menjar massa. Diu, jo menjo el que he de menjar, sopa de pa, verdura i llenties. Diu, de carn no em menjo i el peix no m'agrada. Diu que antecedents seus que hagin viscut tant, parla del seu rebesavi que va viure fins als 106 anys, era sastre, solter, i solter es va quedar. I bé, doncs, parla del que ha estat la seva vida. L'any passat va perdre una filla i per això...
Diu que val la pena continuar lluitant pels que queda. Diu que el buit de la seva filla no l'hi omplirà ningú, però els fills que són aquí també la necessiten. Els seus fills, els nets i els besnets. Doncs una entrevista que ho trobem avui al periòdico. I la notícia curiosa del dia avui passa per un senyor que es diu Lindsay Haimon i que és un home que ha dedicat els últims 26 anys de la seva vida...
ha recorregut el món amb una enorme creu de fusta a les seves espatlles. Amb la nàbia crucis de Jesús i portant la paraula del Senyor per tots els racons del planeta, diu que ha recorregut 25 països d'Europa, que també ha passat per Bangladesh, Nepal, Nova Zelanda, Rússia, Sri Lanka...
o països europeus, com dèiem, i, doncs, evidentment, passa per la plaça Sant Pere, de Roma, per exemple. És una creu que... 3 metres i mig de llarg per gairebé 2 d'ample, un crucífix gegant, i, doncs, ara torna cap a la seva ciutat, a Cornwall, a Anglaterra, a treballar i a fer diners una mica, doncs, per continuar en la seva missió, eh? Vol continuar. I quant de temps porta fent això, 20 anys? 26 anys. Diu, quant pesa la creu?
No, és el que buscava. Les mides... De proteïnidors, si és de fusta. I a mesura això... Segurament deu pesar. Suposo que s'hi ha acostumat i a formar part gairebé d'ell mateix, no ho sé. Sí, no? Ostres, i ara tornar a casa per fer diners i tornar-hi. Sí, sí. Ell vol continuar. Endavant. Molt bé. En fi, doncs aquesta és la notícia curiosa d'avui. Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé. Bon dia.
Quatre minuts i arribem a tres quarts d'onze. Continuem repassant l'actualitat del dia. Ara ho fem obrint diaris i fixant-nos en diferents articles o entrevistes que trobem avui a l'interior.
I comencem avui pel punt avui, una entrevista que fa David Hamilton. L'entrevista la fa Marta Monedero i el titular més destacat a aquest exfuncionari del Departament d'Estat dels Estats Units i acadèmic de la Universitat, Johns Hopkins, és que l'Atlàntic és el mapa de futur d'Europa i els Estats Units. David Hamilton ha exercit diversos càrrecs al Departament d'Estat nord-americà i també creu que les noves dinàmiques atlàntiques
generen més comerç que la regió del Pacífic, però ningú en parla, i diu que Clinton ha fet molt bona feina posant les bases de la política exterior d'Obama, mentre que ara Kerry es dedicarà a abordar els conflictes més a fons. Són les seves opinions que podem llegir avui en aquesta entrevista que publica la secció internacional del Punt Avui.
Passem ara cap al diari Ara, un article que publica en aquest conveni que té aquest diari amb el The New York Times, un article de Thomas Friedman. Diu que necessites feina, inventa-la. És el titular que diu que l'ocupació poc complicada i ben remunerada ha estat la base de la classe mitjana, però que desapareixerà. Diu que Finlàndia és l'únic país on els estudiants acaben preparats per la innovació. També constata que la generació anterior havia de trobar feina i ara s'haurà d'inventar.
Aquest reportatge, aquest article, comença dient que quan Toni Wagner, especialista de la Universitat de Harvard en temes d'ensenyament, descriu la feina que fa, diu que està fent d'intèrprete entre dues tribus enemigues, entre el món d'ensenyament i el món dels negocis, entre la gent que duca els nostres fills i la gent que els dona feina. Wagner afirma que els 12 anys de primària i secundària i la creació de línies separades per futurs universitaris no estan aportant el valor ni ensenyant les habilitats que més es necessiten avui.
i diu, perquè fa la reforma de l'ensenyament, diu que ensenyem i examinem sobre matèries que no tenen cap interès per la majoria d'estudiants i sobre fets que poden trobar a Google i que oblidaran tan bon punt acabin l'examen. Per això, com més temps passin a l'escola, menys motivats estan. Fa més d'un segle vam reinventar l'escola d'aula i vam crear escoles fàbrica per l'economia industrial. Reimaginant les escoles del segle XXI ha de ser la nostra màxima prioritat. Hem de centrar-nos més a ensenyar l'habilitat i la voluntat d'aprendre
I a generar la diferència i incorporar a les aules els tres ingredients més potents de la motivació intrínseca que, segons Wagner, el joc, la passió i la determinació. Una opinió molt interessant que recull avui aquest article al diari Ara, de Thomas Friedman.
I justament també el periódico ens parla d'educació, ho fan el seu tema del dia, el titula Els pares no van a l'escola, i diu que les eleccions a consells escolars, per exemple, toquen fons amb una participació de menys del 10%, que les AMPAs registren una fuga d'associats i que els seus serveis perden usuaris. Hi ha entrevistes de diferents, recullen testimonis de diferents persones vinculades amb l'associació de mestres d'hora censat, o la FAPAC, la Fundació Jaume Bofill,
I diu també que els membres de les Ampes afirmen que cada cop és més complicat cap de pares, que sempre són els mateixos, i els pedagogs demanen que tothom s'hagi de mullar. També hi ha un article del pedagog Gregorio Luri, en canvi, que diu deixem les famílies en pau. Diu que en educació els pares són els aficionats, els mestres, els professionals i la societat la revàlida. Una opinió que també recull a l'hora de plantejar aquest tema que tracta la participació dels pares, les famílies, les escoles.
Ho trobem avui al periòdico i acabem parlant del retrat que fa de Kiko Amat avui La Vanguardia. Ho fa la secció El Creador, que apareix atalentant i que ens planteja diferents figures. Avui ens ha parlat de Kiko Amat. Diu, el Kiko Amat, que ha publicat recentment Eres el Mejor Cienfuegos, anagrama, gairebé no és formular-li una pregunta perquè en tot de Cienfuegos tiri per terra la crisi que els homes els ocasiona la paternitat,
sobretot si com Cien Fuegos, un periodista a la Barcelona del 15M, voreixen els 40 anys. Quico Amat diu que la paternitat, sense posar-se en Nick Hornbià, és un cop dur per l'egoisme, la vanitat dels que se situen sempre davant de tot. Hi ha gent que necessita una mort a la família o que l'exèrcit l'enviï a les colònies. Per d'altres, la paternitat és l'element fonamental de canvi personal. Diguem-ho, la paternitat és un tenco. Et van despertant tota la nit, a cada hora, i jo sóc dels que necessitava una bona patacada. No caigut a l'estil tenien de corrupto. No dic que ara
Estigui salvat, però sí que hi ha coses que m'han passat que la qüestió és que Cifuegos parla de redempció. La redempció és possible. Parla, doncs, de la seva última novel·la, d'altres llibres que ha escrit i, doncs, de tota aquesta crisi de l'edat, que té 44 anys i que també parla, doncs, del seu mestre, que considera que és Richard Brotigan. Escriptor.
Fins demà!
I parlem ara en clau esportiva. Avui al Mundo Deportiu ens parla de Vidal, la força d'Adi, la tornada de Vidal supermotiva el Barça davant del PSG. Ell diu, jo jo guanyar la meva pròpia Champions, però en vull una altra. Si fóssim campions a Wembley, desitjo que Tito aixequi la copa. El nou esportiu també ens parla de Vidal, diu, present, Vidal supera tots els pronòstics i torna a jugar al primer nivell.
I en canvi el diari Esport ens parla de Tito i diu que Tito treu el caràcter, frena l'eufòria justament per la reparició de Vidal, com ens porten els altres dos diaris. Diu que no permetré ni un minut de relaxació, us vull concentrats al 100% i també va dir que ja n'hi ha prou de festes i de riures que dimecres en juguem la temporada.
En clau cultural tenim que un nebot de Pablo Neruda critica l'exhumació de les restes del poeta. Bernardo Reyes rebutja la hipòtesi que el seu oncle fos assassinat per la dictadura de Penochet. I també ens expliquem que continua segon origen, el millor homenatge d'Abigas Luna seria d'un gran tipus i artista, segons ha dit el món del cinema.
que s'haurà continuat amb aquest projecte pòstum. Una actualitat cultural que encara passa molt, es fa molt de ressò arran de la mort aquest dissabte de Bigas Luna i acabem parlant de música, com sempre, avui amb Cat Power. Cat Power, que havia de tocar el Primavera Club del Desembre, finalment no va venir i que presenta nova cançó.
Presenta, de fet, un nou videoclip. Aquesta cançó que es diu Manhattan, que ja existia, doncs ara presenta un videoclip que val la pena veure. Ara us deixem, doncs, amb aquest tema. See your heart as a redone You'll see you got your secret on
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
You can never be, never be, never be Manhattan Don't look at the moon tonight You can never, never be, never be, never be Manhattan
Vuit minuts i arribem a les onze. Saludem aquesta hora el Carles d'Ernald Irius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Per parlar del temps. Sí.
després d'aquesta setmana, que més o menys ha estat com el vas pronosticar. Sí. Divendres va ploure a la tarda, dissabte al matí de seguida es va recuperar més d'hora del que teníem previst, potser. Sí, i fins i tot aquell engotes al matí, però aquell núvol tan important que hi havia just quan sortia el sol, doncs a poc a poc va anar marxant. El que passa és que el dissabte al migdia ens va ploure. Llavors, a fotre una mica la guitza, per exemple, sé que hi havia el dinar de... Va ploure? Sí. Aquí és en just. Sí.
Sabadell no plovia, per exemple, aquí al costat. Són coses que passen. Eren tempestes molt petitones, molt puntuals, però entre dos quarts de quatre... Llavors vam encertar, m'he equivocat. Entre dos quarts de quatre i les cinc va ploure, Sant Jus, va caure un parell de litres, però van fer prou la guitza per mullar una mica un dinar que hi havia a la Plana Pedrosa ahir dissabte, que la gent del Drac de Sant Jus va fer un dinar de l'entitat.
i són els que anàvem fent un seguiment així una mica exhaustiu de la previsió del temps, perquè clar, hi havia previsions molt minces del migdia, però va ser just un núvol que va deixar una precipitació, que va haver un moment allò que va caure dos litres per metre quadrat, la intensitat eren dos litres, i potser sí que va fer una miqueta més la guitza, després va parar, a les quatre de la tarda ja no estava plovent, però bé.
Són aquells petits ruixats de la certa inestabilitat que encara teníem dissabte i que ràpidament a partir de... Esperàvem que això durés fins al migdia, però a la tarda una d'aquelles tempestes que sempre diem que són molt difícils de preveure van passar just per sobre de Sant Jus. Si em dius que Sabadell no va ploure, doncs imagina't. I que ens va deixar aquest ruixadet poc important, però bé que va fer una miqueta la quitza. Tret d'això, un cap de setmana marcat per les temperatures baixes. Dissabte vam arribar a una màxima de 12. Els núvols del matí es van encarregar de frenar...
Després, a la tarda, aquella nubulada i aquella precipitació no va deixar pujar al migdia la temperatura i això va provocar que no passéssim gairebé dels 12 graus. D'altra banda, la mínima de dissabte, la nit de divendres a dissabte, va ser de 5,7 graus, un valor molt baix.
Ja la nit de dissabte, diumenge, va pujar una miqueta el valor, hem tingut gairebé entre 7 i 8 i avui ens hem quedat en 8 graus, o sigui, a poc a poc es van recuperant aquestes temperatures, però Déu-n'hi-do. Diumenge, en canvi, va ser un dia molt variable, també dèiem que faria fred, però diumenge el que passava és que si estaves al sol i arrasarat del vent, doncs allà podies gaudir, podies disfrutar i fins i tot s'estava bé.
tot i que la temperatura no va passar del 16 grau. Però si estaves en un lloc fosc, et bufava el vent, això fotia molt la guitza. Ahir, per exemple, vaig poder gaudir d'una festa infantil a la plaça Mireia, aquí dalt, sota Sant Pere Mart i Sant Just, i just en aquell moment de la tarda que bufava el vent i es va tapar una miqueta el cel amb aquests núvols alts, que ara en parlarem, perquè també encara els tenim avui, doncs allà fotia un fred, que a més la sensació de fred que provoca el vent quan tens aquests valors que encara no són massa agradables, que és el que tu sempre et queixes de la primavera, d'alguns dies de la primavera,
doncs donava una sensació de fred molt acusada i era estar a millors de dins de casa que no pas estar a l'exterior. Tot això s'acaba. Tota aquesta situació de fred destacat d'aquest cap de setmana, de temperatures baixes, de sensació de fred, de vent del nord, nord-oest, tot això va perdent força. Avui dilluns podríem dir que és l'últim dia d'aquesta certa inestabilitat. Ens està creuant un front. És un front que la meitat sud de Catalunya, aquí entre en Sant Just,
el que provoca són alguns núvols alts, poc importants, estones de ressol, com tenim ara en aquests moments a Sant Just, i uns valors que estan pujant perquè està començant a bufar ben deponent, és un vent més rescalfat. Aquella situació que teníem tan complicada, que donava tanta inestabilitat d'anticicló a les Illes Britàniques i a la zona escandinava, ha marxat, els fronts comencen a agafar el seu recorregut habitual, i el que faran al llarg d'aquests propers dies...
en tenim un dimecres, però el que faran és que els vents siguin més aponentats, aquests fronts només afecten el que és la zona del Pirineu, el nord del Pirineu, poden acumular alguns núvols, però gran part de la setmana serà molt tranquil. Llavors, el que tenim és, avui acaba de passar aquest front, de cara a la tarda algun creixement de núvolada i tempesta, sobretot a la meitat nord, comarques del nord de Barcelona, comarques de Girona, poden tenir tempestes o ruixats aquesta tarda. A Sant Jús la possibilitat hi és, perquè sempre hi pot haver algun núvol despistat
que ens pugui descarregar aquesta tarda, i temperatures avui més altes. Demà dimarts ja. Al matí potser resta de núvols, no inestabilitat, algun núvol, però el sol ha de ser el gran protagonista, i demà ja enfilem temperatures. Demà, 17, 18 de màxima, i valors mínims per sobre dels 10 graus. Dimecres baixen una mica les temperatures, podríem quedar-nos amb 16-17, perquè haurà creuat aquest front pel Pirineu, que notarem una miqueta més de frescor, però vaja, que el termòmetre amb les màximes serà molt agradable i no bufarà vent, com perquè
tinguem sensació de fred, i a partir de dijous, i aquí hi incluïm el cap de setmana, les temperatures es disparen, bueno, es disparen, pugen, o sigui, dijous... Són les habituals per l'època. Una mica per sobre, una mica per sobre, sí, perquè els 18, els 19, fins i tot al cap de setmana podríem superar els 20 graus, o sigui que són valors que estan 2, 3, 4 graus per sobre del que és la mitjana. La mitjana són 17 graus, Carme.
O sigui, el normal seria en 17, estarem per sobre 18, 19, 20 i fins i tot al cap de setmana 21 o 22. Déu-n'hi-do. Doncs això seran valors que ja no serien allò agradable, sinó que podríem parlar ja de càlids, perquè si al migdia estàs fent alguna activitat física i tens 22 graus, tens sensació de calor. O sigui, molt abrigat i moltes capes no has de portar perquè tens aquella sensació de calor. Pel que fa a les mínimes, no hem de patir massa perquè també pujaran igual que a les màximes, o sigui que no hi haurà molta diferència entre màximes i mínimes, però sí que és cert que, clar, de nit amb màniga curta, amb 11, 12, 13 graus, doncs,
podem enganxar alguna encostiva, t'hem d'anar una mica al tanto. Però és una setmana que es mostra ja molt tranquil·la, una setmana que no sé si és allò a reserva aquesta setmana, que ja podia haver estat la setmana de Sant Jordi, perquè hi ha molta més activitat a l'aire lliure i ens aniria a rodó. Però aquesta setmana es mostra més tranquil·la, no hem volgut mirar els mapes, demà prometem que mirarem mapes més de cara a la setmana vinent, que hi ha més teca... Almenys sabem que aquesta estarà bé.
Aquesta és tranquil·la, aquesta està molt bé, fins i tot. Per tu serà avorrida i per els motorbàlex en general, però mira... Bé, però tens un descans, tampoc no podem demanar que cada dia hi hagi festa, llavors aquesta setmana és una miqueta més tranquil·la i demà prometem mirar aviam les setmanes, perquè com passa a Sant Jus a gran part de Catalunya, a mesura que avança el mes d'abril, les activitats a l'aire lliure i la quantitat d'activitats que s'arriben a fer comença a augmentar d'una manera important. A l'abril i al maig ja són uns mesos on hi ha molta activitat a l'aire lliure i hem d'estar a sobre per saber aviam què nassos ens passarà. De moment, setmana tranquil·la,
Ja comença a haver activitat a Sant Just, però no tanta com esperàvem, com que hauria d'haver, i potser a finals del mes d'abril es complica una mica més el temps, perquè la primavera encara és aquí. Encara que tinguem una setmana tranquil·la, la primavera és aquí i encara tindrem una certa inestabilitat al llarg dels propers mesos. Perfecte, Carles, doncs moltes gràcies i que vagi bé. Demà ens seguim xerrant. Exacte, bon dia. Bon dia.
Un minut i arribem de seguida a les 11. Connectem, com sempre, amb la xarxa. Tot seguit també sentirem el butlletí informatiu del Sant Just Notícies amb l'Andrea. I tornarem després amb la segona hora del Just a la Fusta. Parlarem primer de tot amb Pere Oriol, regidor de Medi Ambient, a rendons d'aquesta emoció que s'ha presentat ara fa 10 dies per reclamar un preu just a Ecoembes, també del canvi de separació de residus al Gualden. I, a més a més, també cap a dos quarts de 12 farem tertúlia amb els tertulians habituals del dilluns,
i la Carme Amador. Tot això de seguida, com dèiem, després de les notícies.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, destaca la voluntat de diàleg del govern català per aprovar la futura llei de governs locals que avui ha presentat la vicepresidenta Joana Ortega. Salvador Esteve, creu que aquesta nova llei pot ser un bon mecanisme per fer front a la reforma
l'administració local, que també prepara el govern espanyol. Barcelona, Jordi Casino, bon dia. Bon dia. Després d'escoltar les propostes contemplades a l'esborrany gairebé definitiu, Esteve ha fet una primera valoració molt positiva i ha destacat que la norma no contempli la supressió obligatòria de cap ajuntament a Catalunya. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el president de la Diputació de Barcelona destaca la necessitat, ara més que mai, de la norma.
catalana és necessària, sobretot per mediatitzar una mica la que ve de Madrid, que no ens agrada en absolut, i que passar davant en una llei catalana que ens blindi una mica, això jo crec que és molt oportun. Una valoració en profunditat del que ha anunciat la consellera em permetrà que no faci fins que hagin pogut veure almenys l'esborrall del que anirà
La llei contempla la fusió voluntària d'ajuntaments i la supressió o reducció de consells comarcals on hi hagi àrees metropolitanes i també l'eliminació d'uns mil càrrecs públics retribuïts fruit de l'optimització de recursos. A més de la conversió, quan sigui possible,
de les diputacions en Consells de Begueries. El president de la Diputació de Girona, Joan Giraud, s'ha mostrat preocupat per la situació del sector carni d'aquesta demarcació després del veto de Rússia. Rússia ha prohibit la importació de carn d'alguns països, entre els quals hi ha Espanya, des del 29 de març. Escoltem Giraud en declaracions a la xarxa de comunicació local. El tema, evidentment, és preocupant. L'exportació a nivell de comarques gironines...
En temes càrnic se situa amb uns 71 milions d'euros, d'un total de 130 milions que les comarques geronines es porten a Rússia. Per tant, és més de la meitat de totes les exportacions que es fan a Rússia i, evidentment, això és preocupant.
Giraut ha demanat agilitzar les negociacions amb les autoritats russes i confia que el conflicte es resolgui aviat. La rectora de la Universitat de Girona, Anna Maria Geli, assegura que caldrà buscar alternatives per assumir la nova retallada que prepararà el govern català a les universitats.
que a la facultat de Girona no passen per acomiadar més personal. Anna Maria Geli ho ha dit en declaracions a la xarxa. Jo crec que en el personal no se li pot demanar més. Per tant, haurem d'estudiar molt detalladament on se pot reduir costos. Probablement, a veure, tenim un pressupost que el 70% del pressupost és personal. I personal estem tocant fons, o sigui, no podem prescindir de ningú. Necessitem les persones que tenim. Haurem de veure com ho gestionem.
Ana Maria Geli ha dit que els nous ajustos superen el 2% del pressupost i que això suposarà matar la universitat. Aquesta és la reacció de la rectora de la Universitat de Girona després que l'executiu català s'hagi apuntat que les facultats públiques catalanes hauran de tornar a estrenyar el cinturó aquest any. De fet, ahir mateix, el secretari d'universitats, Antoni Castellà, va demanar a buscar més ingressos.
i també demanava a les universitats externalitzar serveis i vendre patrimoni. A partir d'aquesta hora estan citats a declarar a la Ciutat de la Justícia els dos agents dels Mossos d'Esquadra imputats per la pèrdua d'un ull d'Ester Quintana per l'impacte d'una pilota de goma a Barcelona. A les 11 començarà a declarar el primer i a dos quarts de 12 està citat el segon pel titular del jutjat d'instrucció número 11. No es tracta de cap judici sinó d'una presa de declaracions i seran a porta tancada. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Arnau Mayú. Després de disputar-se els partits d'aquest cap de setmana, la Lliga de Futbol Espanyol disposa de 13 punts de marge amb el descens i, tot i que cada cop és més a prop, la salvació encara no és matemàtica. El conjunt blanc i blau que hi va derrotar l'Ossassuna per 0 a 2 és 11, 39 punts, mentre que el Barça segueix liderant la classificació de primera a 13 punts del Real Madrid.
i a 16 de l'Atlètic de Madrid. L'equip blaurant avui té festa i demà tornarà a entrenar-se per preparar el partit de dimarts al Camp Nou contra el PSG. Messi continua sent dubte mentre que Adriano i Pedro ja estan recuperats. A segona divisió, bon diumenge per als equips catalans, el Girona va derrotar el Murcia per 5 a 2, mentre que el Sabadell va superar l'Sporting de Gijón per 4 gols a 3. A la classificació, els blanc i vermell són quarts a la zona de play-off i a només un punt de les places descents, mentre que els arlequinats són 11 a 8 punts de la zona de play-off.
En bascat avui el Barça comença a preparar el partit d'aquest dimarts contra el Panathinaikós, el primer duel amb l'equip grec als quarts de final de l'Eurolliga. A la Lliga ACB els de Xavi Pasqual van guanyar i a l'obra d'Oiró a la pròrroga per 81 a 86. Els blauranes són tercers a la classificació, el Joventut 11 i el bascat Manresa 18. Tot seguit,
les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. L'any passat a Sant Just es van obrir més empreses que les que es van tancar. Tot i així, els números són més elevats en tots dos casos que l'any anterior, que el 2011. En concret, l'any passat 52 empreses van obrir a Sant Just i, de la mateixa manera, més negocis
que l'any anterior també van abaixar la persiana, un total de 28. Els negocis que més han patit la crisi són els petits comerços. Aquest sector és el que va comptar més tancaments el 2012 a Sant Just. L'alcalde, Josep Perpinyà, assegura que per aquest any ja hi ha alguns acords pactats amb empreses que s'implantaran a Sant Just o que començaran a operar des d'aquí. D'aquesta manera s'espera augmentar l'activitat productiva del municipi i, com a conseqüència, crear ocupació.
Més qüestions. Avui comença el període de formació dels 11 aturats de llarga durada de Sant Just que podran treballar a Solidança i Esproceat durant sis mesos. La formació durarà tres mesos i es farà el nou equipament de les escoles. Aquest programa forma part d'un conveni entre l'Ajuntament de Sant Just, el de Vallirana, Esproceat i Solidança per tal de formar i contractar sis mesos a una vintena de persones aturades de llarga durada dels dos municipis en aquestes dues entitats sense fany de lucre. I com dèiem, de Sant Just seran aquestes 11 persones.
La durada màxima del programa són 15 mesos. Avui comença la fase de formació professional, com dèiem, a les escoles. Durarà uns 3 mesos, és a dir, que a mitjans de juliol aquests treballadors s'incorporaran a Solidança i a Esproceat. I acabem aquest butlletí recordant-vos que el Centre d'Atenció Primària organitza dijous la tercera caminada popular. L'activitat se celebra per comemorar la Setmana Mundial de l'activitat física i l'objectiu és conscienciar de la necessitat de moure's com a mínim mitja hora diària.
S'adreça a tothom, però molt especialment a la gent gran. La sortida serà a les 10 del matí des de l'ambulatori i es pujarà per l'avinguda Indústria fins a arribar al carrer Arater. Es farà una volta per Sant Just i el punt final serà un altre cop l'ambulatori. Des de l'organització recomanen portar roba i calçat còmodes. A més, també hi haurà un lliurament de diplomes als participants.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora al bolletí de les 12 i 5, també al Sant Just Notícies, edició migdia a la 1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de ràdio d'Esvern, ràdio d'Esvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Now I need to know is this real love or is it just madness keeping us afloat?
Gràcies.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Just a la fusta.
L'Ajuntament de Sant Jus reclama un preu just a Ecoembes per finançar la recollida selectiva al municipi. És una de les reivindicacions que tracta de la moció que va presentar el grup d'iniciativa el ple dijous de fa 10 dies. Aquest ara en parlem amb el regidor de Medi Ambient. Pere Riols, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Recordem ben bé primer què reivindica aquesta moció. Què vol dir, doncs, tot això, aquest preu just que reclama Ecoembes? Bé, bàsicament, que...
Com sabeu, Ecoembes té la responsabilitat de recollir tots els envasos que es produeixen a l'estat espanyol i això ho fa a través de convenis amb les administracions públiques responsables de recollir els residus en general. Això què vol dir? A Catalunya vol dir que Ecoembes a la pràctica fa un conveni amb la Generalitat que després es fa extensiu a totes les administracions locals que gestionen els residus
I Ecoembes financia d'aquesta manera aquesta recollida. Què passa? Com que els envasos que Ecoembes està obligada a finançar són els que tenen el punt verd, llavors generen els mals entesos com la de la campanya Envas on vas, perquè llavors Ecoembes diu jo no vull que recolliu els meus envasos en aquests contenidors. I això és absurd, però bé, ells potser tenen un cert dret a demanar-ho,
Però bé, tot és molt discutible. Entenc que irracionalitats no es poden demanar. Això per un cantó. Aleshores, què passa? Aquests diners que Ecoembes passa en les administracions que gestionen la recollida dels residus, doncs Ecoembes ara els vol abaixar. Els vol abaixar argumentant que la producció del país ha baixat i, per tant, que ha de baixar i vol anar a baixar més d'un 10%.
ara semblava que estaven posant sobre tal un 13% de reducció. Això vol dir que ells entenen que els nostres sistemes de recollida són com un xiclet que quan ells no tenen diners, nosaltres no sé què hem de fer. Hem de treure contenidors al carrer o no sé què hem de fer. O sigui, perquè estan a recollir menys, se suposa.
Bé, ells entenen que sí, que com que hi ha una baixada econòmica, vol dir que ells també deuen tenir menys envasos que han posat al carrer. Per tant, ells entenen que han de pagar menys. Però, esclar, el sistema no es pot ajustar d'aquesta manera. I, a més, que, esclar, si avui baixa la producció no podem reduir el sistema i demà tornar-lo a fer créixer. Aleshores, aquí això s'ha de resoldre d'una altra manera.
I tot plegat és aquest embolic que hi ha ara, l'antecedent aquest de les seves pretensions, que ens ajustem a la seva competència. I és aquesta campanya que es va fer la tarda passada, no? I que coincideix amb aquesta negociació que ara estan duent amb la Generalitat per rebaixar la seva aportació. I després també hi ha un altre tema, que és el tema dels sistemes de dipòsit, que és un sistema que la llei ja preveu
És un sistema que a molts llocs ja està implantat, que és un sistema alternatiu al de la recollida dels contenidors i al de la recollida pública, que és una recollida directament als establiments amb unes màquines que hi ha allà, que recullen envasos, sobretot llaunes o tetrabrics o coses d'aquestes, i que aquest sistema et dona a tu uns diners.
Als ajuntaments? No, no, no, a l'usuari. D'acord. L'usuari posa una llauna i la màquina li dona, no ho sé, la veritat és que no sé... Això funciona molt a Alemanya, no? A Alemanya funciona. Això què passa? Que això la llei de residus d'envasos ja ho preveu, però les pressions enormes que hi ha per part de tothom...
o de molts sectors, han fet que això encara no s'apliqui i això és la llei estatal. De quins sectors, per exemple? Justament d'ecoembes, per exemple, o d'altres sectors? La veritat és que ecoembes formalment no és qui estigui en contra. Formalment no és qui estigui en contra, tot i que la veritat és que tampoc ho sé ben bé, tampoc sé ben bé quin és el seu paper. Ells en parlen del sistema de dipòsit,
Però en canvi no fan res per incentivar-ho, no sé ben bé. Tota la indústria de distribució no vol, perquè això en definitiva recau en la indústria de distribució de productes. És a dir, els súpers probablement seria el lloc adequat,
De la mateixa manera que abans tenien un espai per posar els envasos buits, i això ho van eliminar, i van propiciar molt que s'eliminés, fins al punt que va arribar un moment en què es negaven a acceptar qualsevol mena de producte que anés amb un bar retornable, perquè amb ells no volien tenir magatzem, doncs ara tampoc accepten o assumeixen aquesta altra responsabilitat.
perquè seria un sistema de recollida molt més eficient i molt més clar, i molt més barat des d'un punt de vista social, perquè els envasos farien un recorregut molt més senzill i molt més clar. És a dir, que de moment no és gaire previst que es pugui tirar endavant. Bé, el cert és que això no s'està aplicant,
que hi ha molt de debat, que hi ha molts organismes que opinen i que treuen opinions diverses, i això fa que sigui molt difícil. A Catalunya, l'Estatut d'Autonomia que tenim aprovat ens permet, en una qüestió com aquesta, tenir la iniciativa i tirar coses endavant. L'emoció, el que fem és demanar a la Generalitat
que prengui cartes en aquest tema i que iniciï un procés per implantar el sistema de recogida. De fet, justament quan es va tractar aquest tema al ple municipal, aquesta moció va tirar endavant amb els vots d'equip de govern, l'iniciativa PSC i Junts per Sant Just.
PP i via democràtica no van ser el ple, per tant no van votar, i en el cas de Convergència i Unió es van abstenir perquè demanaven avançar de manera conjunta i no anar un pas per endavant. No sé si entén aquestes paraules i creu que igualment s'ha de fer aquesta pressió, potser, des dels ajuntaments. En Llorenç Rey va dir que ell ja ho explicaria en la seva revista, va ser una cosa un pèl curiosa. Si em sembla, quan vam parlar aquí l'altre dia a la ràdio amb ell, podem sentir un tall de veu.
que l'Ajuntament de Sant Just vagi per davant de moltes altres administracions en un cas que afecta més a més a tota Catalunya, doncs creiem que era més oportun, sense estar disconformes amb el que s'estava allà sol·licitant, però sí esperar els esdeveniments de com anaven i una altra cosa és que al final hi hagi qualsevol tipus d'acord ja definitiu i a partir d'aquí que l'Associació de Municipis i la Federació de Municipis facin determinades al·legacions i nosaltres anirem
Segueixo sense saber bé què es refereix, però jo crec que l'Ajuntament de Sant Jus no és que vagi endavant. Hi ha molts municipis que han aprovat una música semblant que aquesta, per un cantó, i d'altra banda no es proposa que Sant Jus es faci res especial, es demana que la Generalitat, sobretot la Generalitat, prengui cartes amb això, que negociï un conveni adequat amb Econembes, per una banda, això em sembla que no deu ser l'objecte de les seves paraules,
L'objecte de les seves parlades deu ser el tema del sistema de dipòsit. No es demana que aquest sistema s'apliqui a Sant Just, es demana que la Generalitat reguli aquest tema i que el tiri endavant a Catalunya. No ho sé, jo crec que... I creu que tirar endavant? No, no, no, jo ho veig molt negre, clar, ho veig molt negre. Està complicat. Perquè, de fet, no es demostra un interès real per part de la Generalitat de la Generalitat.
Doncs, en tot cas, no n'anirem parlant. Hem volgut parlar d'aquesta moció, si més no, que es va aprovar ara fa un parell de setmanes al ple del mes de març d'aquí a l'Ajuntament de Sant Just i d'altra banda. Continuem parlant també de separació de residus perquè aquest mes d'abril es presentarà al veïnat del Gualden una campanya per facilitar i per millorar la separació de residus en aquesta comunitat. L'objectiu
és reorganitzar aquesta recollida perquè la separació sigui més efectiva. Per què es planteja aquest canvi al Walden? Ja fa anys que estem donant voltes a aquest tema. Quan vam observar, tenim un estudi, l'estudi més precis que tenim, el 30 de l'any 2009, on vam constatar que el resultat de la recollida al Walden és molt més dolent que el conjunt del municipi. Perquè nosaltres el diagnòstic que hem fet
els diferents observadors que ho han mirat perquè ho hem mirat nosaltres ho ha mirat la gent del Walden ho ha mirat les diferents empreses que hem tingut i coincidint-me que el sistema de recollida que hi ha dins del Walden que és una qüestió privada seva doncs no afavoreix això ells que tenen en aquests moments ells tenen al costat de les portes de cada ascensor és a dir a sis dels 12 pisos de l'edifici i tenen una petita habitació
on hi tenen bàsicament contenidors per recollir el rebuig i un contenidor per recollir l'orgànica. I la resta de fraccions, el veí del Valden o la veïna del Valden que vulgui separar-ho, el que ha de fer és baixar-ho al carrer en els contenidors que hi ha per tothom. Aleshores, què passa a la pràctica? Doncs que hi ha una gran quantitat de rebuig,
Curiosament, hi ha una orgànica no massa, però hi ha una orgànica molt neta, és de les més netes. No hi ha molta orgànica, però és molt neta. És simptomàtic, també, que la gent que separa ho fa amb molta cura. Però, en canvi, en el rebuig hi ha molta orgànica. Hi ha molta orgànica, hi ha molts envasos, hi ha molt de paper, molta vidre, potser no tant paper i vidre, però, en tot cas, hi ha molt de tot, i sobretot orgànica.
Clar, perquè no hi ha el de paper, vidre i tot això, no hi és dins l'edifici, no? No està dins l'edifici. Suposo que llavors potser fa més mandra o ja menys el costum, no sé què s'hauria de atribuir. La conclusió és que també hi ha molta gent que baixa aquestes tres fraccions al carrer, el que passa és que els tenim castigats, o els tenen castigats, veja. Han de baixar baix al carrer, els que se paren han de baixar al carrer, i els que no se paren ho tenen molt fàcil. Van allà al costat de l'ascensor, aboquen allà tot i es queden tan tranquils.
Aleshores, la idea que nosaltres hem impulsat des de l'Ajuntament i que la Junta de la Comunitat del Valden ens ha acceptat de traslladar al veïnat és justament invertir això. És a dir, ho recollim tot a dalt, excepte el rebuig, i no hi recollim el vidre perquè no tenim espai.
i com que el vidre, en definitiva, s'acostuma a baixar una vegada a la setmana, com molt, i també el rebuig, si separes totes les fraccions, si separes sobretot l'orgànica, però si separes tot, el rebuig ho baixes dues vegades a la setmana. I el vidre potser sí que separa més, no? Hi ha com més costum general, vull dir que amb algú que no ho separi, potser sí que normalment el vidre, sense voler, el tenim com més incolquet, potser perquè fa més temps que es fa, però...
D'alguna manera o altre, vidre i paper sí que... Hi ha més costum de separar-ho. Bé, però no hi ha altre remei. I aleshores s'haurà de baixar amb el rebuig i amb el vidre. I la resta es posarà en tres contenidors que hi haurà dins d'aquest habitacle. Aleshores, hem proposat això a la Junta. La Junta, diguem-ne, ho ha acceptat.
i ara el dia 18 tenen una assemblea, allà s'explicarà, i la idea és que el mes de maig comencem el procés per canviar-ho, el primer amb unes setmanes de prova que ens han de servir per ajustar el sistema, però ja que el mes de juny tot el Walden funcioni amb aquest nou sistema, i ja seguirà sent així.
Per tant, l'any que ve es podrà saber si ha millorat o no ha millorat. Bé, ho sabem molt aviat. Això només cal anar a mirar els contenidors i de seguida ho sabem. És de preveure que tindrem problemes. És de preveure que hi haurà veïns que queixaran. Tots tenim hàbits i costums que quan ens els canvien no ens agrada. Clar, que de primera és a algú potser li pot sorprendre o pensar que se li posa justament més difícil. Allò que...
Que tingui menys costum o fins i tot gent més gran menys acostumada que de cop i volta potser se sorprèn d'aquests canvis. Se sorprèn i hi haurà qui li semblarà que ens ingerim en la seva vida privada. Potser és veritat, però esclar... Té un objectiu, no? Tot és relatiu i des del punt de vista de l'amministració local hem de fomentar...
La separació, això no té volta de full, hem de separar els residus, i per tant hem d'avançar en aquest sentit. I el Walden, que és tot un microcosmos diferent de la resta de la població, doncs aquest camí potser és el més adequat. I tenint en compte que la gent que separa en el Walden, que no és poca, que n'hi ha, doncs ara els hi procedem més fàcils.
i que això també té els seus fonaments. Doncs això serà a partir del mes de demà, suposem. De moment, aquest mes d'abril es presenta als veïns, per tant, encara està en un procés de presentació tota aquesta nova campanya. Sí, però ja està decidit. No, que no té marxandrella. Això va endavant, això no té volta de folla.
Doncs avui hem parlat amb el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Just, Pere Oriols, també d'aquesta emoció que hem comentat al principi de l'entrevista. Moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. Gràcies, bon dia.
No em sembla.
i recuperis tots els fragments d'aquest naufragi que és la memòria d'aquests perracs ja no en direm corobates d'aquesta espelma ja no en direm llum quan de la fosca nit salvatge model dels llups convocant la lluna recorren que el freds els petits cossos dels vostres fills és que tot
Potser tu mai has tingut un amic imaginari. Potser tu mai li has demanat res al teu àngel de la guarda. Potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.
Potser tu mai has tingut un amic imaginari Potser tu mai has demanat el teu àngel de la guanya Potser tu mai has sentit un cop a l'estat
Fins demà!
Amb el Vicenç Riera, la Carme Madol, Josep Coder, Guian, Jaume Gelaber, molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat, a més a més, dilluns passat no vam fer tertúlia, crec, dilluns de Pasco, és a dir, que ara feia ja 15 dies que no ens trobàvem. I van passant coses, eh? Sembla que l'actualitat no té aturador, no? Ja. I he sentit aquí fora que volíeu parlar de l'Scratch, no, Carme? Sí, sí, sí. No és que ho volgués parlar, m'agradaria que...
Que a mi m'expliqués a què ve aquesta innovació lingüística. Vé d'Argentina, de paraula. Sí, bueno, però és que jo no l'he vist mai. Ara ja comença a dir-se escarni, també. Jo ho he sentit ja en alguns mitjans que ja ho diuen en català. No, alguns ja ho diuen en català. Jo ho he sentit públicament que diuen escarni ja. Han trigat una mica, però sí que ho he sentit. A TV3, a RAC1 i a Catalunya Ràdio. M'ho vaig apuntar perquè digués que m'oblidaran. Jo no sabia que fossin argentins. Em pensava que venia...
d'una paraula inglesa, però no. Sembla que venia, o potser d'alguna cosa anglesa, però que es va començar a fer quan el Corralito, no, perdó, quan a Argentina, a Randa, anaven a cases de gent que havia participat en la dictadura i tot plegat, i se li deia així. No sé l'origen concret, sé que ve de la situació d'Argentina. Com que està ara cada dia... Creu-li coses noves.
sí, sí, llavors us diuen, jo he de preguntar-ho els avis aquests que tenim aquí però jo no en sabia res tu tampoc en sabia res només era pura curiositat perquè em torna una miqueta boja aquest matí estava escoltant qui comença és igual aquest matí jo com que m'encenc com un misto jo ràpidament perdonareu que estic molt angustipada
Estava escoltant a RAC1, concretament, i no enumeraré totes les persones, el tema aquest del senyor Dengarín, saps? Sí, sí. Llavors, les mateixes persones que estaven en aquella taula parlant...
fa 15 dies l'estaven matxacant viu. I avui és que era... No, Urdangarina, Racú, jo sempre he sentit que se'l defensa bastant, eh? No, però dijous passat, que és quan van invotar la Infanta Cristina, també se'l va defensar. Vull dir que a mi sempre m'ha sorprès fins i tot. A la Raola només li faltava posar... Va baixar, eh? Home, som una miqueta coherents.
Jo crec que justament el que em sorprèn, i l'altre dia ho parlàvem, que hi ha, suposo que hi ha alguna relació, alguna cosa, però que en aquest cas concret i aquesta imputació es defensa bastant.
Sí, però Iñagir Dengarín tampoc té a veure, només. Vull dir que podries estar en contra d'Iñagir Dengarín i defensar-se la casa real. No, no, no en contra d'aquest senyor, però si fa 15 dies que se l'estàvem aixecant, cremant viu, i, bueno, i finiquetant-lo ja es podia, ara resulta que tots ho troben molt bé, que se'n vagi a treballar per Dakar o com sigui això. Perquè aquí no en troba de feina, aquí no n'hi ha de feina. Perquè, pobra, clar, no té ingressos. Jo al·lucino que hi ha gent. Sí, no en troba, que té tanta influència...
Què vols que faci? Sí, clar, perquè és un desprestigi, vull dir. Però m'ha sorprès molt que, no sé, el vistiplau que li han fet de pobre noi, que, escolta, de pobre noi, re, tu, ja sabia on es fotia. O no? De què viuràs si no treballa?
és això que m'ha fet molta pena a mi tant la senyora Rola com el com el com es diu? ho sé? no, l'altre amb el Mare Ho hem de ja, pobre, jo no sé ni com té valor per anar, eh? perquè se'l matxaquen, eh? no, com es diu el el Sardà que també el tenen allà els llums al matí que també és un un acelerat com jo, el Sardà, eh?
bé, només faltava que li posessin una alfombra de flors perquè passés, perquè pobret una miqueta de serietat ja ho he dit ja ho he dit jo crec que ens hem d'acostumar a tots això sí que ens n'hem d'acostumar i s'hauria d'acostumar a no condemnar una persona mentre no hi hagi una sentència bueno, però això és un problema mentre no hi hagi una sentència aquest s'ha de dir, oh ja està imputat, ja és culpable
perdoni, està imputat però no sabem si és culpable ja, però clar i aquí costa poc i aquí costa poc però el que falla aquesta paraula falla perquè ser imputat és molt grossa diuen, diuen abans ho deia també en deia l'auto de processament però és molt tècnic pel poble en general però la gent no, el que no és a veure jo amb això estic en contra dels mitjans
Els mitjans són els que en realitat propaguen una culpabilitat en base a una imputació. I això no ha de ser. Això no ha de ser. Perquè ens desagradaria molt que per qualsevol circumstància jo em pogués trobar imputat i ja em condemneixin públicament.
I que després resulta que no sou culpable. Però tu no ets una figura pública. No, però és veritat. Tots ens haurien d'acostumar a respectar la presumpció d'innocència. Que es comenci explicant, ja d'entrada, abans de tirar el cistell de...
de la porqueria, d'explicar que vol dir imputat, perquè molta gent no tothom té un nivell abans com que eren més senzills diuen, diuen que fulano jo crec que una cosa que era bona del temps d'en Franco ja veus si et dic que era considerat delicte publicar que una persona havia estat processada ja i ara perquè no és, contra et
També ara la justícia va molt lenta i suposo que el que fan en alguns mitjans és intentar, mentre no hi ha judici, intentar explicar-se el que passa. D'acord, però també haurien d'explicar que, mentrestant, aquest senyor és innocent o aquesta senyora és innocent. Això s'hauria d'explicar molt bé perquè, si no, resulta... Mira, jo et posaré un exemple d'imputació, un exemple que ens trobéssim. És un exemple inventat. Imaginem-nos...
que jo passo pel carrer, qualsevol, el carrer Lauria, el carrer Sardenya, el carrer Pelayo, el carrer... I al passar per davant d'una... en un bloc sent uns crits horripilants, uns crits horrorosos, i immediatament, a cap de pocs segons, em surt un senyor d'aquella proteria. Aquest pot saber alguna cosa, no? Però...
Seguidament d'aquest en surt un altre corrent i agafa un taxi i se'n va també. Aquest potser també s'hi havia d'un altre. I en surt un altre que surt amb un ganivet ple de sang, brut, tot de sang, i que et llença el ganivet a la cloaca. Aquest sembla molt culpable, no? Perquè hi ha hagut un assassinat d'aquests crits horreglants. I començo per aquest.
I resulta que aquest pobre home havia matat un pollastre que amb un canivet que no servia de res, que estava tot toscat, s'havia mordat de sang. L'altre que corria, que s'anava corrent i agafat un taxi, és que l'estava esperant la seva amant.
Sí, perquè si corria no la donarà la mena. I el primer que va sortir tranquil... I el primer que va sortir tranquil, no, també dona una excusa, però mal donada l'excusa, no acabem de concretar de quin pis sortia, i clar, es fa sospitós, resulta que sortia d'un pis on hi havia una senyora que estava casada i que li havia passat el rato.
i que el culpable en realitat era un senyor que va sortir tres o quatre porteries més enllà, que havia saltat de terrat en terrat i va sortir per aquella. Vull dir, amb això de les imputacions, s'ha de... Sí, sí, això està clar. No, no, clar, però també s'ha d'explicar, també s'ha d'explicar, perquè clar... S'ha de visuar. Vull dir...
és que el periodisme s'ha tornat amb el quart poder i de seguida ja ataquen i van i desvan jo crec que això s'hauria de reprimir no pot ser no pot ser perquè ara estem constantment ara mateix
i no saps amb qui estan, ara és l'altra vegada al Mundo publicant unes fotografies d'aquí? Ah, del president de Galícia. Ho feia jo. Amb unes fotografies de nou anys enrere, de vuit de nou anys enrere. Sí, sí. Vull dir, clar. Sí, però la gent es queda amb la fotografia.
perquè la fotografia hi és no quedes dient que fa 9 anys la fotografia hi és però vull dir no ho sé s'aprofita per anar contra una persona o contra una altra vull dir, això jo crec que no ha de ser estem en una situació que hi hauria d'haver ara, això també ens són culpables una mica els ulls
Perquè els jutges haurien de començar per dir, jo no vull que es publiqui res dels meus sumaris. Però és que els jutges anys abans, tu saps que eren, ho tens que sapiguer més bé que nosaltres que no estem en aquest món, els jutges abans eren persones completament...
ningú els coneixia ningú els coneixia és d'aquell jutge que no el coneixes que ningú el coneixia i a més a més eren bastant desgraciats a nivell personal perdona quan dic desgraciats vull dir perquè no podien tindre ni relacions perquè ningú sapigués
ningú sapigués, per no tingués la debilitat d'explicar alguna cosa, en algú estàvem bastant, a nivell social, a nivell personal bastant marginats. Això s'ha dit. Sí, sí, sí. Ells mateixos es marginaven una miqueta per no caure en la trampa aquesta, però és que ara són artistes de telenovel·la, eh? No, no, els mateixos no podien publicitar. Jo això ho he llegit, no sé, bon, que tenien una trista vida, per dir-ho d'alguna manera, no? No, no, sí.
Aviam, que no podien... I relacions en podien. Sí, però molt dintre del seu món i dintre de la seva privacitat. Però no eren estrelles com ara. No, no, això... Això de seguida, sí, sí. I llavors, la gent... Tots sabem de tot. Tots sabem de tot, eh? Ara tothom podem opinar i tothom sabem de tot, eh?
començant per mi no, clar i també ho llencen així com així que sense mirar que la cosa sigui veritat o no que nosaltres aquí en aquesta estimada ràdio que ens té el detall i nosaltres també aquí és compartida del tema nosaltres no som professionals
i nosaltres opinem una miqueta el que es diu al carrer, però no com a periodistes, això no s'entacàtria de ningú. Mai ho hem dit, ni hem proposat. Que quedi clar que no som ni professionals ni tenim el marxament del que diem nosaltres, la missa, ni molt menys. Són persones normals al carrer, però la gent que té el poder aquest de grans periodistes i grans comunicadors,
Escoltàvem, és que també la pifiem molt, eh? No, no, a veure, també hi ha un problema. Hi ha competició entre periòdics, entre periòdics. A veure qui la diu més rosa, perquè ven més. És a dir, la notícia del periodista avui en dia és una notícia apagada. Desgraciadament, sí. Per què? Perquè, home, si jo presento una notícia d'una forma més violenta...
vendré més que aquell que presenta en un partit de quadre ha passat això... I l'ètica? Ah, noia... Per la sola de les abatges se la passa. No, però l'ètica també és una paraula que ha desaparegut del dixiei. Sí, sí, sí. Aquest és el problema. Passa per davant el vendre diaris per l'ètica. És a dir, la pugna que hi ha... En aquests moments, la pugna que hi ha entre el món, la razón i l'ABC...
jo t'he posat tres diaris de dretes tres diaris de dretes i hi ha una pugna entre ells
A mi el que em meravella, de veritat, que no tindre un instint de màrtir o que fa algun mal fet durant la setmana i després se'n va a racó, és el Maruenda. Perquè se la barrenen patates, eh? És veritat, jo no sé que... Deu pensar que ells el conviden perquè és una opinió diferent... No, no, no, però vull dir que el matxaquen. Aquest dematí que ho estàs escoltant és que el matxaquen viu i llavors s'ha de ser una miqueta masoquista
d'anar a un lloc que saps que no tens res a fer perquè qualsevol cosa que digui el matxacan tenim un problema quan un pensa en tota la situació de la crisi econòmica que hi ha a Espanya amb 6 milions de parats la crisi política perquè hi ha crisi política i el mateix Rajoy està paralitzat està paralitzat
a la crisi de la corrupció, també. Jo crec que ha arribat un punt que potser s'hauríem de repensar
i la crisi monàrquica s'hauríem de repensar si s'ha de fer una nova Constitució hauríem de començar de crisi política i hauríem de deixar a part tots a una a arreglar-ho sí, però vull dir això s'ha de fer alguna cosa no pot ser algú està parlant ja d'alguns crítics polítics
que Espanya està amb la tempesta perfecta. Sí. Una tempesta perfecta perquè, verdament, és que no s'aguanta res. No s'aguanta res. Llavors, algú s'ha de fer. A veure, mira, ara de la Letícia no se n'havia dit res. Però ara toca.
per despistar altres coses. Avui ja se n'he dit. S'ha publicat una obra que se la deixa la Letícia... El seu cosí, eh, per això. És una tradició personal que una altra cosa, segurament. Això es deu ser per cura. Això cal, eh? Això fa mal. Sí, sí, però m'imagino que això ja és una altra via, com si diguéssim. Amb uns nivells intel·lectuals una miqueta gran i tal, no passa res. Ahir la planyia, la Letícia. Ahir la planyia, i encara la planyo, la Letícia, perquè penso...
Aquesta paranoia no sap on s'ha posat. No crec que sàpiga on s'ha posat. Perquè ja ha canviat estar físicament. Bueno, sí. Bueno, a Gerusia també ha tingut el que veure. Resulta que de tot de seguida hi ha algú
Sí, és allò, es critica que algú queda. No, no, no. Es critica que algú queda. Tu fas 99 coses, 99,9 coses ben fetes a la teva vida, això, però a nivell normal, i la pífia, anava a dir un taco. Amb una? Amb una, ja. Sí, sí, sí. O de més no compta, i això ha sigut sempre, no ara, eh?
Jo he sigut sempre... I encara aquesta cosa, que no sigui veritat, però ja s'ha dit. Ja està, ja està. Com tenen el valor ara de fer anuncis de bànquia? Ah, sí? Com tenen valor de fer anuncis de bànquia? Com és això? La bànquia et salvarà, la bànquia et salvarà. Fis el que quieres. Ens salvarà de tot. Un banc que una mica més ens escanya a tots. Bueno, ens ha escanyat. Ens ha escanyat, sí.
perquè encara estem vius no sé però sí i és així tenen el valor igual que amb el que te pega el letxe que deixaven que bueno le pagamos 50.000 si usted nos deja mil d'allòs mil euros le daremos 50.000 al cabo de tres setmanes i li deixaven fer la propaganda aquesta amb la llet amb la llet del d'allòs del concediu d'aquell de l'abeja
el Ruiz Mateus aquell que t'anunciava que deixessis diners tu que et pagaria l'oro i el mor i va resultar ser un fiasco però com tenen valor de presentar-ho de cara a la gent donar-ho per televisió i anuncis als diaris home per favor seríem una mica seriosos
Sí, però és que abans ja estan tots ara també. I a més a més paga, vull dir que per tant no hi ha una ètica de la publicitat en el moment. I tant, mare de Déu. Vull dir, clar que no, mira, l'ètica, gran paraula que vam tocar d'aquest dematí, que està desapareixent, ens trenquem les vestidures. Parlant de la prostitució al carrer i tot això, ja agafa qualsevol diari...
agafa qualsevol diari entre ells, els altres tots menys l'ara em sembla l'ara sí que es nega a fer-ho però els altres sí fulles senceres de senyores i senyors i joves on està la
aquesta moral que ens volen que tota la vida ha existit que ara sembla que haguem inventat l'acardamenta la sopa d'all però que estan dient que no pot ser la prostitució al carrer i totes aquestes coses agafes al diari dos i tres pàgines d'anuncis de pornografia a televisió l'altre dia a la nit
em desperto i tenia la tele posada que sempre apreto el botonet aquest que algú em va dir una veïna que em va dir escolta hi ha un botonet que pots programar perquè la pobra dona la tenia desesperada perquè va dormir amb la tele posada i em desperto i ara ja ho sé poso 20-30 minuts o que sigui un canal porno a 25 televisió
Ah, jo no ho sabia, això? No, no, 3 o 4, 3 o 4, tu per aquest món, i no sé. Ah, sí? No, i obre els ulls, i dic, hòstia, una senyora allà que estava fent...
on t'està on tenim l'ètica aquesta del comportament i tot això i és sense pagar si hagués sigut un senyor que ara m'ho hagués quedat mirant és sense pagar però algú paga ah però tu el poses hi ha tres quarts de pantalla amb lletres tres quarts de pantalla hi ha un quart de pantalla que es veu
va parlant xico guapo buscar el noi deixen la norma però vull dir que és la doble moral la hipocresia que tenim que la gent visqui ara estàvem dient aquí fora que la senyora aquesta que ha matat la dona aquesta que ha matat els dos criatures i ara hi ha també la paraula per al desnonament perdona senyora meva perdoni eh
Però jo, abans de matar els meus dos fills a la banyera, que s'ha de ser molt bèstia...
però molt bèstia, jo me'n vaig a fer cantonades, perdona. Bueno, suposo que és molt difícil, vull dir que... No, però vull dir que la comparin ara. Perquè també ja s'anava a suïcidar i tot. És un cas molt difícil de jutjar. Exacte, però que diguin, no, que diguin ara ja. Home, per favor, ja m'imagino que no deu estar bé de... Tiene problemes molt greus. Però que diguin també que és pels desnonaments. No, diuen... O sigui, expliquen què li passava i llavors...
Expliquen la seva situació. No dic que sigui culpa d'això, sinó que afegien aquesta informació. Quan s'ha fugit algú, es l'ha enviat els cables i es mata. Però el mata dos persones. A dintre la banyera, dos criatures. A més, de 9 i 11 anys, que no devia ser fàcil, això.
són grans jo de veritat que no et dic aquesta reflexió perquè em sembla que no ho sé perquè ens sembla tan bèstia sí i tant i tant fot et un tiro tu ves-te a la casa d'això i et tires d'altabaix passa que el problema és que millor no em mates però vull dir no ho sé em sembla que entre tota la societat estem una miqueta brillats i dir ara també que això també és pels desnonaments també em sembla
ara tirar sempre cap a mateix... Però que en aquest cas, jo almenys el que he sentit no és que es justifiqués així, sinó que simplement es deia en quin tipus de situació vivia i un veí em sembla que és el que ho explica, però almenys quan ell si la notícia en tot cas no és...
Així com quan hi ha algun suïcidi que està més vinculat amb aquest tema, perquè hi ha alguna carta que ho expliquessi que s'ha dit. Crec que en aquest cas, doncs, era més que una informació complementària. Una suma de coses, perquè el bon marit ho va deixar, això, el pit, no pot pagar, tot, perquè va sumant, va sumant, va sumant. A mi no em justifica. Però és que és gros, arriba a matar dos fills. I de la dalt que són. A mi no em justifica. Una cosa que fa un bebè que l'agafes i ja està.
Però dues persones de 11 i 9 anys, jo, duro, eh? No hi ha cap explicació al món que a mi em pugui justificar. No, cap ni una. Cap ni una, eh? Cap ni una, eh? Vull dir, ningú em farà entendre que estava desesperada i... No, no, no, perdona. O sigui, que es foti un tiro a tu, jo, que vols que et digui. I que doni els crios amb conlliment, jo què sé. Però fer una... És que no sé. És que res per això. Vull dir, tocar això, aquest tema, perquè...
Ara sembla que tot estigui ja quasi mig justificat o que la gent ens haguem tornat una miqueta bojos. Sembla que tot justifica alguna cosa. No justifica res, tu. Hi ha maneres de... Mai més allò que deien sempre que n'hi ha més a fora que dintre, tu.
no ho sé però també moltes vegades l'has de fer molt grossa perquè així en sortiràs els diaris si no, no sortiries ah, d'acord, doncs escolta em faig el pino però és així els diaris de moltes maneres em puc passejar per l'adigonal amb pilotes
I jo, que surti la Clàudia Schiffer, no passa res, però si passo jo... Però no et moris, però no et moris. Ens podríem mirar de fora. Però si jo vull sortir el diari, té moltes maneres de fer-ho, eh? Sí, sí.
ja et dic, em passejo amb mitjocs i bandes i amb pilotes no crec que això ho fes pels diaris no, sí, que sortia la senyora de 75 anys passejant-se amb pilotes jo diré aquesta senyora que mata els fills no crec que ho fes per això no, no, per això que diu el Jaume vés a saber el que passa pel cap d'una persona d'aquesta perquè, mare de Déu, sentíssima una persona que suïcidi, sí, però fer una cosa així ja és més que te'ls toquis a...
Bé, tu ens havies de llegir alguna cosa, tenim temps? No, no, no em costava la pena. No, era sobre l'imputació de la Cristina. Sí que no n'hem parlat al final, hem començat a mor d'en Garín i ens n'hem anat cap al concepte. No, crec que se l'haurà de desinfotar. A mi he llegit...
Confesso que soc republicà. No m'interessa. Perquè diguis la veritat teva no vol dir que siguis monarquic. Però crec que s'ha de desimputar. Vull dir, hi ha un... Hi ha en el mateix contingut de l'auto d'imputació, hi ha una part que francament és de tipus... Mira, us la llegeixo. Mhm.
Anticipadamente se concuerda con quienes legítimamente serán críticos con la presente resolución y aisladamente considerados
carece de peso suficiente para sostener la imputación pero de su valoración en conjunto se está en el caso de entender que si bien no existen evidentes indicios racionales de que doña Cristina Federica de Borbón y Grecia interviniera activa y decididamente en la gestión de la empresa de él metés
Preveu que els indicis no són suficients. Però sumats tots, sí, com si un indici zero, un altre indici zero, un altre indici zero, un altre indici zero, sumessin alguna cosa. Indicis zeros no sumen res.
Vull dir, aquí ell mateix, si no hi ha cap pes, es posa en evidència, això ho aprofita el fiscal per dir-li, escolti, senyor, i llavors es contudia cada indici i verdament de cada indici que no se'n surt res.
Clar, vull dir, jo també, ja quan vaig llegir això em vaig quedar-me i he dit, però què? Ara sí que se'ns acaba el temps, per això ho haurem de continuar. Hem sentit la frase i ho haurem de continuar l'altre dia. Gràcies a tots quatre. Que vagi bé i fins dilluns. Bona setmana. Molt bé. Són les dotze. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, celebra que la futura llei de governs locals contempli que la Generalitat no pugui delegar cap servei als ajuntaments sense la corresponent partida econòmica. Ho he dit a la xarxa de comunicació local. Com a concepte, que tota competència vagi acompanyada del seu financiament ha de ser, estricte senso, el que toca, el que correspon, el que és desitjable. Les circumstàncies econòmiques, naturalment, es resolen en un altre departament, per entendre'ns. Per tant, en aquest sentit, estic d'acord que
El món local és una mica el sac dels cops, tothom li demana respostes i només pot donar aquelles per les quals té competències i finançament que les acompanyin. La futura llei presentada avui per la vicepresidenta Joana Ortega contempla la fusió voluntària d'ajuntaments i la supressió o reducció d'alguns consells comarcals allà on hi hagi àrees metropolitanes. A més, la reforma fixarà el sou màxim dels alcaldes i els regidors, excepte els de Barcelona, i permetrà l'eliminació d'uns mil càrrecs públics retribuïts.
A Sant Cugat del Vallès una dona ha estat greu després que ahir a la tarda el seu company sentimental l'apunyalés enmig del carrer. El presumpte agressor va ser detingut pels Mossos d'Esquadra i també ha estat greu ingressat a l'hospital perquè es va autolesionar. La filla de la parella, menor d'edat, va intentar separar els seus pares i va quedar ferida lleu. Segons els Mossos no consta cap antecedent ni cap ordre d'allunyament sobre l'agressor. Cugat.cat, Anna González, bon dia.
L'home va ferir de gravetat la seva dona amb un ganivet i amb presència de la filla, que també va resultar ferida lleu.
En arribar a la policia local, els Mossos d'Esquadra i els Serveis d'Emergència Sanitària es van atendre els tres ferits, ja que el presumpte agressor també es va autolesionar amb el ganivet a l'abdomen i el coi, segons la policia local. De fet, els serveis mèdics van intentar aterrar un helicòpter per atendre els ferits en estat greu, però finalment va ser impossible, ja que es tracta d'una zona buscosa del municipi i van ser traslladats en ambulància a diversos centres hospitalaris.
L'home que té 58 anys i és veí de Sant Cugat està detingut. A Barcelona, la dona detinguda ahir per haver matat presumptament els seus dos fills continua arrestada a les dependències dels Mossos d'Esquadra pendent de passar a disposició judicial.
Els fets van passar a la nit al barri del Carmel, quan la presumpta parricida va avisar el pare de les criatures del que anava a fer. Segons alguns veïns i coneguts, la dona estava pendent d'una ordre de desnonament. Ho ha explicat a la xarxa el pare d'un amic del nen mor, Jesús Ávalo, des del barri del Carmel. A més, ha dit que va veure una coneguda seva. Una xica que vive conmigo anoche vive ahí en el mismo piso de... en ese bloque. Y salía de ahí del bloque y pues...
Lo vio a la madre ahí que se quería suicidar, dice, y al padre ahí agarrándolo y el padre había pedido que llame a la policía y ahí lo detuvieron. Así que de ahí ya creo que ella, creo que tenía, que lo iban a desahuciar.
Se sospita més que la dona de 35 anys va ofegar els dos nens de 9 i 11 anys, però s'espera el resultat de les autòpsies per confirmar les causes de les morts. Ja ha començat a declarar aquesta hora la ciutat de la justícia el primer dels dos agents dels Mossos d'Esquadra imputats per la pèrdua d'un ull d'Ester Quintana per l'impacte d'una pilota de goma a Barcelona ja fa uns mesos.
Tots dos estan ciutats a declarar, com dèiem, aquest matí, davant del titular del jutjat d'instrucció número 11. No es tracta del judici, sinó d'una presa de declaracions i sona a porta tancada.
Bon dia, us parla Roger Castillo. El Barça de Bàsquet comença a preparar el partit d'aquest dimarts contra el Penatinecos avui mateix. El primer duel amb l'equip grec als quarts de final a l'Eurolliga. A la Lliga ACB, mentrestant, el Xavi Pasqual van guanyar ahir a l'Obrador Irola Pròrroga per 81 a 86. Els Baranes són tercers a la classificació de la Lliga ACB. El Joventut és 11 i el Bàsquet Manresa, 18è, últim classificat. En futbol, després de disputar-se els partits d'aquest cap de setmana, la Lliga, l'Espanyol disposa de 13 punts de marge sobre el descens
Tot i que cada cop és més a prop, la salvació encara no és matemàtica. El conjunt blanquiblau, que ahir va derrotar l'Ossassuna per 0 a 2, és 11 amb 39 punts, mentre que el Barça continua liderant la classificació a 13 punts del Real Madrid i a 16 de l'Atlètic de Madrid. L'equip Laurana avui té festa. Demà tornarà a entrenar-se per preparar el partit de dimecres al Camp Nou contra el PSG. Messi continua sent dubte mentre que Adriano i Pedro ja estan recuperats.
A segona divisió, bon diumenge per als equips catalans, el Girona va derrotar el Murcia per 5-2, mentre que el Sabadell va superar l'Sporting de Gijón per 4-3. A la classificació, els blanc i vermells són quarts en zona de play-off, a només un punt de les places d'ascens directe. Els d'Arlequinat són 11 a 8 punts de la zona de play-off. Notícies en xarxa Tot seguit,
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Bueno, el Walden canviarà el seu sistema de recollida de residus el mes que ve. La Junta de l'Edifici presentarà al veïnat un nou mètode per recollir i separar la brossa, ja que el que s'utilitza ara demostra que no és gens efectiva.
Un estudi del 2009 assegura que la qualitat de la recollida de residus del Walden era pitjor que la del conjunt del municipi. Per això, l'Ajuntament ha presentat una proposta a la Junta de la Comunitat de l'edifici, que l'acceptada, per facilitar i millorar la separació de residus. Ara, en cada un dels set espais habilitats a tot el Walden per llençar les escombraries, només hi ha cobells per l'orgànica i pel rebuig. Per reciclar envasos, paper i vidres, s'han de fer servir els contenidors del carrer.
Ara, la reorganització que planteja l'Ajuntament consisteix a invertir la situació. Els espais habilitats de l'edifici es podran reciclar i separar tots els residus, excepte el rebuig i el vidre. La Junta ha acceptat aquesta proposta i la presentarà el veïnat el dia 18 en assemblea. Dijous es farà una taula rodona per presentar el nou servei de convalescència de Sant Jús per a persones de mobilitat reduïda que viuen soles.
És un servei pioner a l'àrea metropolitana de Barcelona, adreçat a persones que estiguin hospitalitzades a l'Hospital Moïsès Brogi i que una vegada tinguin l'alta ningú les pugui ajudar a casa. La taula rodona es farà dijous al Centre Social amb l'Illanari a partir de les 6 de la tarda. La regidora d'Acció Social i primer atinent d'alcalde, Gina Pol, moderarà la taula rodona, que comptarà també amb l'alcalde, Josep Pertinyà, el gerent de l'hospital, Albert Pons, i el responsable d'atenció domiciliària de la Diputació de Barcelona, José Antonio Domínguez.
I acabem recordant que aquest dissabte tornarà el Cabaret Artístic a Sant Just. Serà a dos quarts d'11 de la nit a la Sala Utopia del Casal de Joves. Encara us hi podeu apuntar per fer qualsevol actuació, ja que s'accepten propostes de tot tipus, com ara cantar, ballar, fer màgia, monòlegs, llegir poemes, entre d'altres. Per participar-hi, com dèiem, heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça cabaretartísticsantjust.com.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició Migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
I don't want to be sleazy
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Pimpin' ain't easy Most of you fleece me Every night Pimpin' ain't easy But if you're selling it It's alright Come on! Don't wanna rock, rock, DJ
Fins demà!
DJ, you should be keeping me up all night. I don't want to hide. DJ, I'm a person with me. I'm so nice. I'm a person with me. DJ, DJ.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Ara passen 12 minuts de les 12 i aquesta hora saludem la Maria Quintana. Molt bon dia, Maria. Molt bon dia. Què tal? Ara sí, bon dia. Vicepresidenta del Centre d'Estat i Sant Justens per parlar de l'actualitat d'aquesta entitat que suposo per on passa ara. Sí, perquè el mes d'abril és un mes d'aquells en contingut. Ja hem passat les vacances de Setmana Santa, ens hem tornat a reincorporar la feina i ara el primer acte que tenim és el divendres, el dia 12, a les 7 del vespre, a les golfes
que tenim la presentació del llibre de la guerra aèria d'Espanya, del 1936 al 1939, aquí a les golfes que ho presentem perquè un dels dos coautors, el David Ianyet, és d'aquí Sant Lluís i és una persona molt estimada per nosaltres i juntament amb Desverne Accions fem aquesta presentació al centre d'estudis.
i per tant això serà per això el divendres i també vull dir que si hi ha la gent que vingui que estigui interessada per la història i vingui que sàpiga que poden comprar el llibre no sé el preu però sé que hi haurà exemplars per poder comprar el mateix divendres si volen el poden comprar després tenim l'altra setmana el 19 que tenim la presentació de la miscel·lània número 18 en la sala del cinquantenari de l'Ateneu també a les 7 de la tarda
i que creiem que pot ser molt interessant els temes entre ells hi ha el de la família Campreciós els estocadors, els rellotges de sol de Sant Jus això en parlarem dilluns que ve i també direm com ha anat la presentació d'aquest perquè també seran els autors i a més una altra cosa que volia ja comentar és que la sortida que ja ha agafat forma que tots els que s'hi vulguin apuntar el meu telèfon o la meva adreça o que vinguin al centre
I que, doncs, ja estem perquè la gent s'apunti i que... Clar, perquè ja s'acosta, no? Sí, bueno, és el mes que ve. Relativament, però clar, exacte que els anys cau més d'hora, per tant, cal tenir en compte. Sí, sí. Doncs que ho sàpiguen, que les sortides seran a l'Empordà, Figueres, Castelló d'Empúries i Sant Pere de Rades. Perfecte. I bé, doncs, això, i esperant la...
aquesta presentació del llibre i dilluns us explicarem com ha anat. Jo convido a tothom qui vingui, tant d'Esbernaccions com nosaltres, estem molt contents de poder presentar aquest llibre conjuntament. Molt bé, doncs serà aquest divendres, per tant, també n'anirem parlant al llarg d'aquesta setmana. Gràcies, Maria. Molt bé, a vosaltres. I tornem dilluns que ve, que vagi bé. Igualment, adeu. Adéu, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
Cigarettes and chocolate milk.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
So please be kind If I'm a messer
Cigarettes and chocolate milk. Cigarettes and chocolate milk. La informació més propera al Just a la Fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema.
Passen 21 minuts de les 12 i aquesta hora és moment ja de pensar en el dinar, per això parlem de cuina, saludem la Carme Madó. Bon dia, Carme. Què tal? Bé. A punt per fer algun plat, no? Tot i que hem costipat. Sí, hem costipat d'aquests que costa treure. La primavera, sí, exacte. Exacte, la primavera, sí. Què farem, doncs, avui? Avui estem a dilluns i ara ja tothom ja ha tornat, s'han acabat les vacances dels nens i ens hem de començar a posar una miqueta...
No ho sé, però farem un plat, com sempre, econòmic i fàcil de fer. Farem unes patates panadera. Les patates panadera, jo ara he estat a Múrcia, i és un plat típic d'allà, també, que jo no ho sabia. I que es menja de conya, perquè he estat a Múrcia alguna vegada. No, no hi he estat mai. Allà és la cultura del picoteo, també s'ha de dir. La gent fa molta vida al carrer i tots són tapes. Això em va fer molta gràcia. Agafes la patata...
La bolleixes sencera. Sí. Empelli tot. Quan ja estan bollides estan fredes les peles. I llavors les talles amb llesques, una miqueta gruixudetes. Al mig hi vas posant una miqueta de formatge. Mental o gruller, el que es desfagi. O un que es desfagi. Una tapa. Una altra patata. Un ou. Un ou.
que pot ser de codorniu sí, d'aquests petitets sí, d'aquests petitets perquè clar, això te'n pots menjar dos si vols i llavors clar, si hi ha dos ous no passa res tampoc perquè també ara és la tonteria aquesta del colesterol que ja en parlarem del colesterol també vas veure ahir a Salvador? vaig veure un tros molt bé, molt bé jo tenia molt d'interès perquè em van trucar perquè el veiés perquè jo estava en el món aquest de la farmacèutica va estar francament molt bé
I encara es van frenar, eh? Bé, a l'homeu. Llavors agafem una patata i posem el formatge, que estigui bé, però aquest es desfà ràpidament. Un altre tros de patata i un ou, que pot ser un de cotorniu, però llavors ho teniu que tapar enseguida perquè la patata no s'hagi refredat, perquè si no l'ou s'espatxorrarà. Clar.
O sigui, aquí hem de jugar una miqueta de fer-li un foradet al mig de la patata perquè l'ou quedi a la yem allà dintre. Llavors, tornem a tapar amb un altre això de patata. Agafeu una miqueta de ceba així molt fineta, molt fineta, que estigui més crua, el tireu per sobre, més formatge ratllat i ho poseu al forn. Molt bé.
ho heu salat prevellament i teniu un plat simpàtic ho podeu acompanyar amb una miqueta de manida i ja està més barato que això ja és impossible i és molt agradable a la vista també que també mengem a vegades per les ulls i sobretot els crios sempre convé que sigui tractiu i així és una patata amb una miqueta formatge i ou
Ja està. Perfecte. Doncs bon profit. Molt bé, Carme, doncs moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I tornem demà. Més receptes. Que vagi bé. Bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Fins demà!
Fins demà!
Cast some light and you'll be all right Cast some light and you'll be all right For now Crosses all over the boulevard
Crossin' so long the boulevard. Crossin' so long the boulevard. Crossin' so long the boulevard. Streets outside a window over there.
Fins demà!
3 minuts i arribem a dos quarts d'una de la migdia aquesta hora cada dilluns el que fem és parlar de coaching amb el Francesc Orbella molt bon dia Francesc, què tal? Hola, molt bon dia, molt bé
Avui parlem d'un tema de delegar, un tema que sempre apareix en algun moment o altre, sobretot en la feina.
i que segonament hi ha qui li costa, a tots ens costa potser, però a alguns més que altres, no, sobretot? Sí, és un tema que costa molt a molta gent, eh? I crec que és un tema bastant interessant. Potser abans de parlar de delegar, de què és delegar i una mica parlar d'aquest tema, m'agradaria dir què no és delegar. A veure, situem-nos, doncs. Delegar no és passar marrons.
I que a vegades podria semblar-ho, no? Allò, la feina que no t'agrada o els conflictes... Sí, sí, això que no sé ben bé com es fa, que ho faci aquesta altra persona que segurament sembla que tingui més temps lliure o el que sigui, no? Això, evidentment, això no és delegar, això és passar feina i ja està.
Clar, delegar és un tema del que tothom n'és molt conscient, tothom sap, per alguna raó, que s'ha de delegar. I tots els directius, la persona que porta equips, tots diuen, sí, sí, és una cosa que sí, s'ha de delegar, delegar és molt important, molt bé, no?
Però realment delegar és una cosa que faci tothom i faci tothom bé, doncs no. No és el cas. I les raons per les quals la gent no delega és per creences. Cadascú té creences que limiten i que impedeixen que aquesta persona sigui capaç de delegar la feina en altres. Hi ha moltes, però per exemple...
Les més freqüents són, per exemple, és que si tinc d'explicar-li com fer-ho, ho faig abans jo. Ja, ja, això és veritat. És una de les raons que es dona cada vegada, és veritat, potser. Potser és veritat, potser sí, potser no. El que segur és que no sempre és veritat.
O un altre molt freqüent és que ningú fa com a mi m'agrada que es faci, no? Aquesta també és molt freqüent. Sí, sí. O és que jo soc molt meticulós i m'agrada fer-ho d'una determinada manera. I hi ha d'altres, com per exemple, és que si l'alego es pensaran que és que no soc capaç de fer-ho jo, no? Ja. Són raons que acostumen a pensar la gent, que són les que limiten, no? Llavors fa que aquesta persona vegi això de l'alegar com una cosa que sí, que està molt bé, però que no es pot aplicar al seu cas, no?
que en el seu cas és diferent i que no va. Jo el tema de delegar és un tema que em trobo bastant sovint en processos de coaching, però és un tema que ningú, mai et ve un client i et diu jo vull fer un procés perquè no sé delegar. No s'afronta de cara, segurament potser és tabú d'alguna manera o altra, o algú que no es veu com un problema. Aquests exemples que ens has donat segur que la gent que defensa això no ho entén com una cosa negativa.
Exacte, però en canvi, com que té unes conseqüències negatives, el que sí que veuen són les conseqüències negatives de no delegar. Llavors és quan et ve un client i diu és que el meu equip no treballa prou bé. O és que tinc poc temps, tinc molta feina i no soc capaç d'organitzar-me el temps. Que són coses que t'acostumen a passar quan no aprens a delegar i de manera que acumules feina, acumules feina, acumules feina. I no ho afrontes. Aleshores, per què hauríem de delegar? Bàsicament...
Delegar vol dir, entre altres coses, el que significa és donar la responsabilitat a una altra persona sobre un tema concret. Significa donar aquesta llibertat que tens tu per fer coses a una altra persona. És com passar aquesta llibertat...
a una altra persona. I, clar, passar llibertats a altres persones és una cosa que, segons com, fa una mica de por, no? Perquè l'altra persona sembla que si li dones a una altra persona la llibertat la perdis tu, no? Quan en realitat no és ben bé així, no? Quan deleguem estem aconseguint una gran quantitat de beneficis, no?, per l'equip.
Per exemple, permets que altres persones desenvolupin les seves capacitats de fer coses, no? Evidentment, quan tu a una persona li dius de fer una cosa que no ha fet mai, doncs el primer cop la farà no gaire bé, o no la farà exactament com tu vols, no? Però potser la segona o la tercera vegada aconseguiràs que ho faci com s'ha de fer.
Hauràs d'invertir aquest temps o dedicar aquest temps o perdre, suposo que algú deu pensar que és perdre, per arribar a que a la llarga et surti compte, suposo, i que també al teu equip li surti compte. Exacte, és com invertir aquest temps. A vegades hi ha gent que no té paciència i no vol invertir aquest temps o pensa que no servirà de res, però en qualsevol cas és una cosa que si es fa...
Dóna molt d'alego tot, llavors i què faig, no? No hem d'oblidar que la feina d'un líder, d'una persona que porta una empresa o que porta un equip, no és la de fer coses, no és la d'estar fent-ho tot, sinó la de guiar aquest equip perquè les feines facin. I aquesta és la veritable feina d'un líder, d'un directiu. Clar, si tu estàs fent moltes coses i t'emportes tota la feina a casa, etcètera,
no tens temps per el que has de fer tu realment, que és dissenyar cap on hem d'anar, els plans estratègics, la visió de l'empresa, etcètera. De vegades sí que passa aquesta sensació fins i tot de gent que creu que potser el seu cap no fa prou feina, potser perquè està encarregant-se d'aquestes tasques que tu dius ara. Exacte. S'han de fer ben fetes perquè es pugui entendre com a feina ben feta, però que sí que de vegades la figura d'un cap passa justament per aquesta diferència a l'hora d'exercir
la seva feina. Sí, perquè hi ha molta gent que dona coses per suposades, que se suposa que ha de fer això, se suposa que ha de fer l'altre, però la feina s'ha de fer, i cadascú té una feina determinada en un equip, i no vol dir que el CAP ho hagi de fer tot, sinó que té de fer la seva feina. Hi ha molts motius, també, per exemple, un motiu per delegar és un motiu econòmic, és a dir, si el CAP, en principi, en general, el CAP és el que cobra més dintre d'un equip,
Clar, si està dedicant-se a ordenar l'arxiu perquè no s'atreveix a delegar, el preu d'ordenar aquest arxiu és un preu molt elevat. I també és una raó d'energia. Quan tu estàs ocupant-te de moltes coses, la capacitat de fer és una capacitat molt més baixa. Més limitada, està clar. Delegar és una cosa que en un principi sembla difícil, sembla complicat. Evidentment és un procés d'aprenentatge, però que a la llarga aporta molts beneficis. Però també s'ha de saber fer bé.
S'ha de saber fer bé. És a dir, no s'arriba un dia a l'oficina a les 8 del matí, que és 11 a les 8, que és quan moltes empreses fan la reunió setmanal, no? Vinga, nois, aquesta setmana delegarem, no? No, això no... S'ha de fer a poc a poc, no? Com s'ha de fer, doncs, Francesc? Doncs mira, per delegar correctament, jo us donaria, si et sembla, uns petits consells. Perfecte. Primer de tot és la persona.
quan tu has de delegar una cosa, és d'escollir la persona adequada per fer-ho. Hi ha dues coses que s'han de tenir en compte. Una, la persona que ho pot fer millor, és a dir, buscar la persona que pot fer millor aquesta feina, o una altra opció és buscar, si no tens ningú que estigui especialment capacitat per fer aquesta feina, doncs buscar una persona que, a nivell estratègic per l'empresa, pugui ser positiu, que aquesta persona aprengui a fer això. D'acord. Per exemple, imagina que s'ha de fer un blog per l'empresa, no? Sí. Hem de fer un blog per escriure coses, no? Doncs potser no tens ningú que sigui especialment hàbil en el tema de blogs
Però identifiques que hi ha una persona que li agrada molt el tema de vídeos, etc. I dius, mira, potser si aquesta persona apren a fer blogs, després podem fer videoblogs i després podem fer altres coses. Que pot tenir un sentit més enllà de la feina immediata, no? Exacte. O sigui, pensant a nivell estratègic a llarg termini, potser trobes una persona que és adequada per fer aquesta feina.
Això és una cosa important, la persona, no? També un altre consell que faria és que quan tinguis la persona identificada li donguis a aquesta persona la informació suficient com per poder aquesta feina. Clar, clar. No és simplement, mira, fes això, adeu, no? Sinó dir-li, necessito això, especificar molt bé el tema dels terminis, quan ha d'estar terminat. No serveix dir-li...
Fes-ho i quan ho tinguis fet avisa'm. No. És important que estigui tot planificat. Tu necessito per tal dia, per tal hora, d'aquesta manera determinada. És a dir, s'ha de ser molt precis en la informació que es doni. Sí. També és important quan una persona delega no està tota l'estona a sobre a veure com es fa això. Comprovant. Sí.
Ni de passada, encara que no se n'adoni, ni dissimulant? No, no compta, no serveix. Es tracta de donar la responsabilitat i la llibertat a altres persones i si dones la responsabilitat i la llibertat, evidentment, tu et quedes al marge. Una altra cosa és que no vulguis saber-ne res, no?
També hi ha moltes empreses que el fet que, d'altra banda, no es pot fer per un tema de procediment de l'empresa. Hi ha d'haver una supervisió, no?, també, segurament. Exacte. I és bo, això, també, suposo. Sí, hi ha empreses que ho fan, el tema de supervisar els procediments, etcètera. Si no es pot fer, doncs es fa com s'acostuma a fer, no? Però no és una cosa que la persona que d'alegui ha d'estar constantment pendent de com està fent aquesta persona, no sigui cas que s'equivoqui, no. Clar. És a dir, una cop has escullit la persona, doncs, donar aquest marge, aquesta llibertat per fer, no? I si no funciona...
Perquè pot passar, no? A més, acostuma a no passar la primera vegada. Sí? Sí, clar. Perquè has escollit bé, se suposa. Has escollit bé. Si has escollit bé, pot ser que funcioni, pot ser que no funcioni.
Si has escrit malament segur que no funcionarà, això està clar. Però, evidentment, quan una persona delega, no és només la persona que fa la feina la que està aprenent, sinó que ets tu el que delega que està aprenent a delegar. Per tant, no és només que aquesta persona ho hagi fet malament, sinó que tu t'has de preguntar com és que aquesta persona no ho ha fet bé.
què hauria d'haver fet jo diferent perquè aquesta persona hagués pogut fer la feina. També assumir la responsabilitat pròpia, no només pensar que és culpa dels altres. Sí, exacte, la responsabilitat és mútua. En el moment en què tu ordenes a una persona fer alguna cosa, t'has de preguntar què hauries d'haver fet millor perquè això hagués sortit. I m'imagino que també s'ha de tenir en compte no pensar que si no es fa exactament igual com ho fas tu, està mal fet, no?
Clar, cadascú fa les coses a la seva manera, no? L'important és que el resultat final sigui el que se va demanar. Quan tu has donat la informació a la persona del que vols exactament, si aquesta persona ho ha complert, potser no ho ha fet exactament igual, però almenys està ben fet, no? Si és el que tu li vas demanar. Sí, sí. Si no és el que tu li vas demanar, i has de dir, mira, no sé això el que volia... També és important quan una persona no...
quan et donen el resultat de la feina, fer-ho de forma positiva. És a dir, no mirar les coses que estiguin malament fetes, sinó les que es podrien fer millor. D'acord. I dir-li el que s'hauria de fer millor perquè la propera vegada es faci millor. O sigui, no és una reprimenda, sinó és una manera de com podem millorar tots. Què en podem aprendre tots de tot això, no?
I, bé, un altre consell que també donaria, que és una cosa que molt sovint passa també, és que no s'avisen dels obstacles que es troben pel camí. És a dir, tu dones la informació de com ho vols, quan ho vols, etcètera, però no avises aquesta persona, diré, cuidado, que amb això prevec que tindràs problemes, no? Llavors arriba aquesta persona i es troba amb el problema. I es fa sense ser-ne conscient, no, potser? Vull dir, perquè potser...
fa molt de temps que tu ja no tens aquell problema i potser ja no hi has caigut. Exacte, ja no ho identifiques com a problema, però és important que en deleguis ho tinguis en compte, que potser per aquesta persona sí que serà un problema, perquè no té les mateixes eines que tu. Per tant, li has de donar aquestes eines. I també és important quan una persona delega...
O sigui, delegar és una decisió que s'ha d'aprendre i s'ha d'aprendre. No pots portar. Sí, i a més a més no serveix que al cap de dos dies et diguin no, no, és que no soc capaç de fer-ho, val, doncs llavors ja ho tornaré a fer jo una altra vegada. No, això no es pot fer. S'ha de ser ferm, no? Exactament. O sigui, és important que un cop has delegat i vegis que aquesta persona té problemes, si hi ha alguna cosa que la pots indicar com fer-ho, ho fas, però no es tracta que tornis a fer tu la feina perquè l'altra persona no és capaç. O sigui, és una, com dius tu, s'ha de ser ferm
i s'ha de ser col·laboratiu amb la persona en la que has delegat però no es tracta que vagis a salvar-lo de la pobrició que no és capaç no es tracta d'això es tracta de ser un suport de respaldar aquesta persona però no de fer no d'anar a rescatar-lo no fa falta
No, no, clar, que suposo que és un d'aquests temes que se n'ha d'aprendre bastant i que ningú n'hi ha ensenyat, no? Segurament, ni per un cantó ni per l'altre. Exacte. Tens encara algun consell més, no? Em sembla? Doncs sí, jo crec que per acabar, el més important de tots... A veure... Bé, potser no és el més important, però jo crec que és un dels més importants que acostumen a donar problemes, és el tema del reconeixement. Un cop s'ha fet la feina i s'ha fet ben feta, qui és el que té la... Qui té el mèrit, no? Qui té el mèrit, sí. Qui té el mèrit, sí. El mèrit és de la persona que ho ha fet.
Si aquesta persona que és delegat ha fet la feina ben feta, és important que reconeguis que aquesta persona ha fet la feina ben feta. Tu no ets el responsable, perquè tu ets el cap de l'equip, el cert directiu, etcètera. Però el mèrit és de qui ho ha fet. No es tracta que tu t'enpostis els mèrits i li donis les gràcies. No, és un reconeixement que s'ha de tenir.
I que val la pena, no?, fer-lo públic segurament, i fer-li arribar a la persona, tampoc fer-li una festa a l'empresa, però suposo que... Que ell se senti reconeguda, es tracta de que la persona se senti reconeguda, cada empresa tindrà les seves maneres. Sí, que també és un altre tema que un altre dia el tractarem, perquè possiblement és una altra d'aquestes qüestions que se'ns oblida moltes vegades. Sí, és cert, és cert, el dia a dia menja moltes coses i aquesta és una d'elles, exacte.
Doncs avui hem après una mica més què és delegar, com funciona, què no és delegar i com ho hauríem de fer, si és que ho hem de fer, perquè segurament en un moment o altre tothom s'hi haurà trobat en algun moment de la seva feina. Segur, i a casa segurament també. Exacte, també seria un altre àmbit on ho podríem aplicar. Moltes gràcies, Francesc Corbella, avui per presentar-nos tota aquesta qüestió vinculada amb el món de delegar. Gràcies i fins dilluns que ve. Molt bé, fins dilluns. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Estem escoltant just a la fusta.
Fins demà!
Fins demà!
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta.
I ara és el moment de viatjar, agafar les maletes i marxar cap a algun lloc, com sempre, amb la Irene Pujadas. Bon dia, Irene, què tal? Bon dia, Carme. Que ens porta cap a algun país, al món, a algun destí, una ciutat concreta, i llavors el descobrim a través de la cultura, de la música, del cinema, la literatura i una mica de tot. Avui, a més a més, anem a un lloc una mica desconegut. Sí, sí, avui marxem a un territori bastant llunyà i bastant fosc,
Tant fos, de fet, que en sabem ben poca cosa, així que només us podrem explicar allò que ens diuen i allò que ens arriba, perquè la informació arriba, això, a compte gotes, no?, i tampoc és gaire fiable. Marxem a la terra de l'agressió i la fam, cert aïllament internacional i les proves nuclears. Anem a la capital de Còrea del Nord, Pyongyang.
I amb aquesta música d'himne ens situem del tot, ens poses una mica en context per descobrir primer de tot les referències bàsiques de Corea del Nord. Corea del Nord és un país d'uns 24 milions d'habitants i podríem resumir la situació general vital del país amb el seu lema, que és la poderosa i pròspora gran nació.
Una petita mentida, però bé, aquest és el lema nacional i així que ja podem imaginar per on van els trets. Així, ampliant una història ràpid, podríem dir que la península de Corea va ser governada per l'imperi coreà fins al 1905, que va ser anexada al Japó a causa de la guerra rosso-japonesa de 1905. El 1945 la península seria dividida en dues Corees, la Corea del Nord, ocupada pels soviètics, i la del Sud, ocupada pels Estats Units.
I al cap de tres anys les Nacions Unides van decidir crear dos estats independents, els que coneixem ara. Tot i això, com que les dues zones reclamaven el conjunt de la península, el 1950 hi va haver la famosa Guerra de Corea entre les dues Corees i amb la participació tots els involucrats en la Guerra Freda.
i el 1953 la guerra va acabar, però de fet cap dels dos països va signar mai cap tractat de pau oficial, i sempre hi ha hagut com la cosa aquesta de Corea del Sud, Corea del Nord, i un odi absolut als americans per part de Corea del Nord, i coses, bé, tensions estranyes, no? Déu n'hi do, eh? Sí, sí. Un context complicat o difícil, cinisme, una mica tot plegat. Sí, bastant complicat. Ara després d'haver sentit l'himne, al final sentim una mica de música tradicional de Corea del Nord, que és una miqueta més agraïda,
I bé, dit això anem a la capital d'aquest país de Nebreus, que és Pyongyang. És la capital també de la regió de Kuanso i és una ciutat amb més de 3 milions de 100.000 habitants que de fet es consideren totalment privilegiats perquè viure i aquesta ciutat té unes condicions de vida se suposa que molt millors que les de la resta del país. Cosa que de fet ens hauria d'espantar una miqueta, però bé.
En tot cas, durant la Guerra de Corea, la ciutat va quedar tan destrossada que hi va haver qui va dir que la canviessin de lloc perquè allà no es podria reconstruir mai una ciutat. Vull dir, va quedar literalment feta pols. Que bé, és que, eh? Costa t'imaginar-se, suposo. Sí, sí. Però, bueno, el govern coreà va dir que nanai i va reconstruir tota la ciutat amb l'ajuda especialment de la Unió Soviètica i de la Xina. I això explicaria segurament l'estètica de la ciutat, que vol dir que
Quasi tots els edificis construïts entre els 50 i els 60 tenen aquest estil soviètic en plan grandiós i bastant tristot d'això dels països comunistes. A part d'aquests edificis, però l'arquitectura de Pyongyang és molt forta.
Bé, he estat mirant i dominen edificis senzillament espectaculars i gegantíssims que volen ser mostres de poder de cara a la façada internacional. Per exemple, tenen el segon arc de triomf més gran del món, no em preguntis quin és el primer, és més gran que el de París, tenen una biblioteca gegant amb més de 600 habitacions, més de 30 milions de llibres i bé, la famosa torre de televisió i la torre Huche, que és com la filosofia dels nordcoreans, que és
Bàsicament és com autosuficiència i és una mena d'obelisc format per 25.550 blocs que representen el número de dies de vida de Kim Il-sung, fundador de Corea del Nord. Al costat hi ha una escultura de 30 metres amb tres figures que representen l'obrer, el camperol i l'intel·lectual. Tota la ciutat està farcida de símbols de Kim Il-sung i Kim Jong-il. Per no oblidar-lo, no? Sí, sí. Unes escultures de bronza de 30 metres i...
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Sí, sí. Tot plegat bastant fort. I, de fet, un fet que resumeix el plan d'aquest país és el fet que, tot i que els carrers de Pyongyang no tenen faroles i que de dos per tres hi ha apagades de llum constants, la llum de la torre Jutxa aquesta sempre està encesa, com a símbol de la fortalesa del règim. És l'únic llum que hi ha a la nit. Que fort, eh? Sí, sí. És tot un misteri.
Doncs ara estem ben ubicats a Pyongyang, la capital de Corea del Nord, i entrem una mica en la cultura, a veure què trobem, per exemple, parlem de llibres, no? Doncs sí, pel que fa a la literatura avui parlarem d'un còmic, ara sí en diu novel·lgràfica, de l'il·lustrador que va aquest Guy de Lisle, que és un home que es dedica a fer animació, il·lustració i tal, i de 30 anys fa viatges per Àsia i per l'Orient Mitjà,
I bé, el bo d'aquests viatges és que després en fa còmics i així tenim una mena de còmics documentals sobre Birmània, Shenzhen, Jerusalem, que crec que tu l'has llegit, Carme. Sí. I el que ens toca avui, que és Pion Yang. I és això que dius, no? La gràcia que, almenys en el cas de les cròniques de Jerusalem, és la manera que té d'explicar-te, justament perquè ell hi ha estat i ho ha viscut, situacions que, quan llegim a través dels diaris o de cròniques més serioses, se'ns
Són difícils i evidentment són situacions que és evident que són complicades, però té aquest sentit de l'humor, aquest punt àcid, que fa que t'explica la història també més humana, sense haver d'entrar només en la part de misèria, sinó en tota aquesta part amb una mirada més àcida. Sí, sí, sí, totalment. Vull dir, segurament aquest còmic, si no tingués les dosis d'humor que té, seria bastant més d'allò, però vull dir...
Justament aquest humor el converteix en un relat com divertit i a l'hora la mar de realista de la societat nord-coreana. I també és una manera interessant d'acostar-s'hi, no? Sí, sí, totalment. No només amb un llibre d'assaig que possiblement ens costaria més. Sí, sí. Aplaudim a... A Delisle. Exacte, des d'aquí. Què ens explica? Doncs es tracta d'això, del relat de l'estadada de Delisle a la capital nord-coreana quan va anar-hi dos mesos a treballar un estudi d'animació. I bé, vull dir...
Jo que no sabia gaire coses sobre Pyongyang, tot em va semblar fortíssim. I el bosc, això que dius, Carme, que Delisleu sap convertir la incrudulitat en una ironia bastant graciosa, no? Vull dir que coses que no saps quina cara fer i que en realitat són dolentíssimes. O aquest rentats de... Ho relativitza, no? Segurament. Sí, ho relativitza tot i tampoc sense faltar el respecte ni res, senzillament...
Vull dir, en fa conya, en fa conya. I explica coses fortíssimes, com ara el metro de Pyongyang, que és com una mena de palau de Versalles, que està a 100 metres sota terra, i que els turistes només els deixen pujar a dues estacions, totalment brillants, i després els fan marxar. I bé, hi ha coses que són tan surrealistes que fan molta gràcia, com unes vinyetes en què Gedrisley li pregunta al traductor quan hi haurà la reunificació amb Corea del Sud, i el traductor diu que tot és culpa dels Estats Units, i que si no, les dues Corees ja viurien juntes i superfelices, no? Sí.
I, bé, en tot cas, per exemple, en aquest punt de les Corees, el de l'isle pensa, segons ell, sin aquesta presència imposta a els coreans del sur, fa temps que el país estaria unificat i que tots els socialistes del sur s'haurien unint a els seus germans del nord, en una gran festa de reencuentro per ajudar-los a acabar el paraíso popular.
Valerosamente he manentido desde 1948. Ja veiem per on van els trets. Sí, vull dir, és el que tu dius, acidesa absoluta. També, per exemple, a cada viatge que fan es van trobant voluntaris, molt entre cometes, pel carrer, en plan, es troben un home amb una fals, que se suposa que ha de tallar tota la gespa d'una autopista de centenars de quilòmetres, i llavors el Guy li pregunta al seu traductor, que això també són voluntaris, no?, i l'altre...
Vull dir que hi ha com tot aquest tema d'acides absoluta, també ell s'endú justament 1984 de George Orwell a Pyongyang com a lectura i veia tota aquesta part, no? Jo el recomano moltíssim perquè... Doncs sí, sí, fa bona pinta. A més, realment no en sabem tant de Corea, només aquestes quatre coses i almenys algú que ja ha estat i que ens ho pot explicar. Sí, sí, és molt agraït de llegir, està ben dibuixadet i ben organitzadet i bé, la cosa bona és aquesta, que s'aprenen moltes coses sobre un país que...
que no en sabem absolutament res i que és fortíssim i tampoc no es fa des d'una perspectiva allò compassiva ni... Ni des d'una mirada occidental i prou, no? Exacte. O sigui, sí, però sense... Sí, sí, però sense fer a l'arde de... Exacte. No ho sé, està molt bé, està molt bé.
Molt bé, doncs ara parlem de pel·lícules, no? D'una pel·lícula, de fet, en concret, Irene. Sí, de fet, pel que fa a les pel·lícules, i hem decidit descartar les pel·lícules de propaganda del règim, perquè tampoc no feia falta, no? Bàsicament ens trobem amb moltíssims documentals sobre Corea del Nord, perquè jo crec que és un país que se'n sap tan poc. Sí que se'n sap, però vull dir, tampoc... Crec que no hi ha prou referències o certeses històriques perquè hi pugui haver moltíssima ficció. Sí que n'hi ha, però vull dir, jo no he trobat allò...
Gaires pel·lícules de ficció. Difícil trobar-ne, o almenys trobar-ne aquí. Sí, clar que n'hi ha, però tampoc n'hi ha moltíssimes. Així que m'he fixat més en els documentals. Jo em volia recomanar un de la BBC que es diu State of Mind. Mirem el tràiler.
De moment més hem de recuperar-lo, però sentíem ja aquesta veu femenina, no? Aquesta nena, si no m'equivoco, no? Sí, sí. El documental relata la vida de dues nenes ballarines que ballaran pels Mass Games de Pyongyang del 2013. No sé ben bé com traduir això de Mass Games. Són una mena de, no jocs olímpics, però són una mena de grans espectacles coreogràfics que tots els hem vist per la televisió, que fan a Corea del Nord,
que se celebren des de 1946 i que són unes coreografies increïbles. Allò amb milers de persones fent valls de tota mena i imatges del règim i coses superrares. I és espectacular, però espectacular. I ho fan, doncs, això, des de 1946 i...
Aquestes dues nenes s'estan preparant per intentar poder fer la seva coreografia davant del general, que és Quim Milljung, no? Déu-n'hi-do, no? És un repte bèstia, no? Sí, sí, sí. De fet, una de les nenes crec que ja ho ha fet, crec que ja havia ballat tres cops abans en aquests jocs. Vull dir que es veu que...
És un documental de la BBC que van anar allà els britànics a gravar tot això. Llavors, clar, a l'hora de gravar això també graven la família, la vida quotidiana, no? I com les nenes el que els expliquen. L'escola ho graven tot. I llavors... Són petites. Sí, són nenes superpetites. I amb l'excusa dels valls i tal, doncs també es descobreix què pensen, no? I realment...
Vull dir, veus el documental i t'espantes una mica perquè, vull dir, és una ideologia que està totalment interioritzada. I les nenes es moren de ganes i es fan mal i s'ho passen fatal, però es moren de ganes de poder exhibir-se davant del gran general, no? I llavors també, per exemple, es veu un odi absolut dels Estats Units, en plan, hi ha aquests apagons de llum cada dos per tres i cada cop que hi ha aquests apagons, la família, mentre estan sopant, diuen, tot això és culpa dels americans.
Que sembla irònic, no? Fins i tot suposa que t'han exagerat. Sí, sí, sí, és grotesc, és absolutament grotesc. I bé, doncs com que es tracta d'unes nenes, també parlen del que aprenen a l'escola, de les ideologies que els imposen, i surt, per exemple, un moment a l'escola que la professora està dient, quin és el lema de... No, quines són les grans característiques de... de Kim Il Sung, la no sé què de Laura, la no sé què, vull dir que és com... és molt grotesc, i bé, hi ha...
També es veu tot el tema dels jocs aquests, que és d'una estètica increïble, que hi arriben a participar milions de persones que s'estan preparant durant mesos i mesos i mesos pels carrers de Pyongyang i que després aquests jocs surten per la televisió, els veuen milions de persones per tot el món. Sense saber tot això. Exacte, sense saber tot això i com una mena de gran demostració de...
De poder. I també, no ho sé, surten les nenes i diuen el que ens han dit és que el més important és que hem de somriure sempre. I estan com molt contentes i fa molta cosa. Però el documental està molt bé, està molt ben fet i... Ja el buscarem al tràiler, no l'hem pogut recuperar, se'ns ha tornat a penjar aquesta pàgina, per tant, doncs l'haurem de buscar directament. Aquest State of Mind, que si és de la BBC, suposo que deu ser més o menys fàcil no aconseguir-lo. Sí, sí, és molt fàcil aconseguir-lo. Molt bé, Irene. Sí, sí.
Gràcies. I avui per descobrir-nos això, la capital de Corea del Nord, que va estant desconeguda per la gran majoria de gent, si més no. Sí, sí, sí. Un lloc bastant curiós. Doncs hi tornem d'aquí 15 dies a fer un viatge més. Molt bé, Carme. Que vagi molt bé i bon dia. Adéu.
La informació més propera al Just a la Fusta. Un minut i mig, arribem a la una de migdia. Per tant, tanquem ja aquest Just a la Fusta d'avui, dilluns 8 d'abril. La informació arriba de seguida. Després del bolletí de la una, ascendrem al Sant Just Notícies d'edició migdia a càrrec de l'Andrea Güeno.
I, com dèiem, hi tornem a partit de demà, des de les 10 i fins a la 1 del migdia, com cada dia us acompanyem a explicar amb vos què passaran just i també altres històries com aquestes que hem sentit avui en aquesta última hora. Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Buen als serveis informatius, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps, avui hem parlat també amb Pere Uriol, regidor de Medi Ambient, a la segona hora hem fet tertúlia amb la Carme Amador, Josep Coderc, Vicenç Riera i el Jaume Jalabert.
Hem fet la cuina amb la Carme Amador, parlat del Centre d'Esto i Sant Justens amb la Maria Quintana, hem parlat de coaching amb el Francesc Corbella i també de Ciutats i Cultura amb la Irene Pujadas. Us ha parlat Carme Verdoy i tornem demà a partir de les 10 del matí fins a la 1 del migdia. Que vagi molt bé, que passeu molt bon dilluns.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dies per la Maite Polo i Oriol Pujador. La Generalitat no suprimirà cap ajuntament i fixarà el sou màxim que rebran els alcaldes i els regidors, excepte els de l'Ajuntament de la Ciutat de Barcelona. Són dos dels aspectes que contempla la futura llei de governs locals que avui ha detallat la vicepresidenta Joana Ortega, que també ha explicat que aquesta norma neix amb l'objectiu de protegir l'autogovern.
Això comporta també la voluntat de simplificar les estructures administratives i evitar que existessin duplicitats organitzatives i d'actuació. I de la mateixa manera que endreça els nivells existents, la llei també defineix el sistema de relacions entre els diferents nivells d'administració. També regula, també coordina totes les administracions locals coexistents a Catalunya. Com veuen, aquest és un plantejament molt clar d'autogovern, és un plantejament molt clar de sentit de país.
La nova norma ha perdut també l'eliminació d'uns mil càrrecs públics retribuïts fruit de l'optimització de recursos, a més de la conversió, quan sigui possible, de les diputacions en Consells de Begueries.