Saludem, per tant, l'Andrea Bueno, com ens indica aquesta sintonia. Bon dia, Andrea, què tal? Bon dia, Carme, molt bé. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui per on comencem, Andrea? Comencem parlant d'un acte que tindrà lloc el dia 25 de gener, un acte molt interessant, i és que el dia 25 farà 75 anys que les primeres tropes franquistes, les tropes nacionals, van entrar a Sant Just i el Centre d'Estudis Sant Justencs muntarà una activitat
per recordar aquesta entrada a recrear un itinerari similar al que van fer les tropes nacionals, des de la plaça dels Estudis Vells fins a Sant Pere en Màrtir. Això serà el dia 25 de gener. Francesc Riera, del Centre d'Estudis, serà l'encarregat de guiar els enjustencs i enjustenques que assisteixin a l'itinerari, on s'explicarà el replegament de les tropes republicanes i l'entrada de les primeres unitats franquistes al municipi.
Serà, com dèiem, el dia 25, el mateix dia que succeïa aquella incursió. Home, està molt bé fer-lo el mateix dia, no també el mateix itinerari, vull dir que... I 75 anys després, que està... Vaja, que han passat ja 75 anys, és molt...
El punt de trobada, com dèiem, serà a la plaça dels Estudis Vells a les 5 de la tarda i es pujarà a peu fins a Sant Pere Màrtir, però des de l'entitat demanen que si hi ha algú que vulgui anar-hi però que tingui dificultats per desplaçar-se, que ho comuniqui a l'entitat. L'alternativa serà habilitar alguns cotxes que vagin fins a la plaça Mireia i al web del centre d'estudis ho teniu tot explicat, que és santjus.org barra centre d'estudis. I al llarg dels propers dies intentarem conèixer més informacions sobre aquesta activitat que sembla ser que serà molt interessant.
Perfecte, molt bé. Més coses, Andrea? Parlem ara també d'una activitat que tindrà lloc la setmana que ve i molt vinculada amb l'actualitat a nivell general i és que dijous, dia 23, es farà una taula rodona al Sant Just per debatre la reforma de l'administració local. És un acte que organitza la revista La Vall d'Avers i els sindicats comarcals, sujeta i comissions obreres i ha estat impulsat pel Comitè Conjunt dels Treballadors i Treballadores de l'Ajuntament.
Recordem que aquesta anomenada llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local es va aprovar al desembre al Congrés dels Diputats i ha entrat en vigor aquest mes de gener una norma que és especialment restrictiva amb els municipis de menys de 20.000 habitants, com és el cas de Sant Just. És una taula rodona que vol plantejar com aquesta reforma afectarà els serveis públics municipals, així com a la ciutadania i els seus drets. I ja hi ha alguns ponents confirmats, com ara Antonio Olmo,
secretari d'Administració Local d'UGT al Bas Llobregat, Isabel Caire Iparra, secretària de coordinació del sector públic de comissions obreres al Bas Llobregat, Fernando Pindado, vicepresident de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya i una persona representant de la Federació de Municipis de Catalunya. Un debat que estarà moderat per un representant de la Vall d'Avers i és una taula rodona que ja sabem que es farà el dia 23, dijous, a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de la Taneu i és oberta a tothom.
Molt bé, doncs també un acte interessant. Acabem amb una última qüestió. No sé si també hi ha un apunt d'agenda o és una altra cosa. Parlarem d'un apunt relacionat amb la comunicació municipal, perquè el butlletí municipal que ens arriba a casa cada dos mesos tornarà a ser una publicació mensual.
excepte a l'estiu i per Nadal, això sí, en que els números de juliol, agost i el de desembre i gener seran bimensuals. Per tant, es passaran a editar 10 bulletins l'any, la publicació reduirà 4 pàgines del format actual i seran 20 pàgines, a més de l'agenda, que també serà mensual i anirà inclosa dins del bulletí, com fins ara. Des de finals del 2011 que el bulletí només es publicava de manera bimensual per motius d'estalvi econòmic i ara l'Ajuntament decideix tornar a fer del bulletí municipal una publicació mensual.
Molt bé, doncs una bona notícia, també, per no mantenir-se informada la gent. Sé que és veritat que mensual és molt més pràctic, segurament, per estar al cas de tot de manera més fàcil.
I com sembla, aquesta hora és moment de fer l'apunt musical del dia. Avui anem ja de concerts, perquè és dijous, Andrea, si et sembla bé. I tant. Doncs podríem buscar alguna opció. Per exemple, parlaríem d'un grup que jo no els coneixia de res, diuen Dorian Wood, però clar, sentí ahir, que toquen avui a l'Helio Gaval i sonen bastant bé, eh? Sí? Sí, crec que sí, que potser et convencen també. A veure com sonen.
Aquí comença una mica ara d'anar agafant forma. Catalans? És el que vull comprovar perquè, no ho sé, no els havia sentit mai i actuen... Avui ara se li acaba, ara... No, no, no. Carismàtic músic de Los Ángeles, eh? Perdó. No és un grup, és ell. Exacte.
i ara és que et poso música sense saber de què en parlaré ara buscarem una altra cançó perquè em vaig sentir una que era més fàcil que t'entrés a la primera és un músic de Los Angeles anem a buscar una altra cançó que crec que ens pot convèncer més fàcilment
Comença la seva gira europea a Barcelona, eh? Justament avui l'Elio Gavall ho fa per presentar el seu tercer disc, que és Rattel Rattel, mescla de pop, gospel i blues. Una barreja curiosa, eh? Diferencia, eh? Amb la primera cançó. Sí, eh? I és el mateix disc, tot això. És del seu últim disc. Aquesta cançó es diu La cara infinita. Així directament, eh? En castellà. Escoltem aquesta, no? Si ets sent la d'Andrea. Comencem?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i, bomba, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Fins demà!
Un quart i mig d'11, repassem ara l'actualitat general del dia amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. De nou. Per parlar d'actualitat, ja ho hem dit al principi, el tema de les portades d'avui és aquesta crisi interna, no sé com titular-ho, del PSC, o simplement aquesta sortida d'Àngel Ros també del Parlament, que d'alguna manera també...
que et gira una mica el guió establert, que també crec que és el que ens passa quan la política ens acaba atrapant, que està passant potser els últims dos anys o l'últim any, és quan justament les coses no passen segons l'ordre establert de les coses i sí que és veritat que la política catalana de l'últim temps està contínuament autoescrivint-se, reescrivint-se. Exacte, coses que no... les que no suposo que no es comptaven i avui als diaris aquest tema...
El titulen de diferents maneres, rebel·lió, desafiament... Més o menys van tots a la mateixa línia, tots parlant d'aquesta notícia, sobretot de la decisió d'Òngel Ros de deixar el seu escó al Parlament. El periòdico, per exemple, és un dels més gràfics, diu rebel·lió al PSC, fractura entre els socialistes per la consulta, per aquesta votació que tindrà lloc avui. Ros deixa l'escó i almenys tres diputats trencaran la disciplina de vot al Parlament. Navarro...
rep el suport de Rubalcaba després d'abandonar el front pel dret a decidir. I veiem també una entrevista amb Àngel Ros, una entrevista que va concedir al periòdico, i va fer roda d'entrevistes després d'aquest anunci. Espero que el partit no compleixi la seva amenaça.
és la notícia del dia al periòdico, també ho és a l'avantguàrdia i ens diu que el PSC obre la porta de sortida als crítics. Ros plega de l'escor per no trencar la disciplina a la votació de la consulta i altres crítics com Helena, Geli i Ventura continuen desafiant Navarro. Per últim, el diari Ara, avui tampoc tenim el punt avui, llegim també el que li va explicar Àngel Ros a Antoni Bassas en una entrevista que li va concedir ahir
El PSC serà menys divers si hi ha expulsions. Àngel Ros renuncia a l'esco per no votar contra la consulta, mentre que Joan Ignasi, Helena, Núria Ventura i Marina Geli trencaran la disciplina de grup. En aquest sentit, el diari ara dona més dades sobre la votació d'avui. Ens diu àmplia majoria. El sí a demanar de consulta aspira a plegar 87 vots. Polèmica. OMS acusa la CUP d'insolidària per la seva abstenció. I pel que fa a Madrid, la proposta es debatrà al Congrés a mitjans del mes de març.
Doncs és el que ens expliquen els diaris. Continua sent, evidentment, el tema d'avui, tot i que, d'alguna manera, com que el ple comença a les 11 i tampoc no ha evolucionat tant, ens continuen arribant aquestes notícies que ja sentim i avisant-nos que el Parlament vota avui, demana el respast de competències amb la unitat del PSC en joc. És com titula el 3-24 aquest matí. L'Ara.cat encara ens ensenya aquesta entrevista que li va fer ahir
en Toni Bassas i la Vanguardia, directament, és que tot titula pràcticament igual que el 324, el Parlament vota avui i demana la consulta al Congrés amb la unitat del PSC en joc. No sé d'on surt el titular o qui l'ha fet abans, però és que és curiós, no? És que és el mateix titular i tampoc és tan... de vegades és més fàcil, no? Quan hi ha una cosa... bé, no sé, és igual, potser és molt evident que és la unitat del PSC el que està en joc.
en tot cas doncs ja hem anat repassant com quedaria tot plegat i és fer hipòtesis perquè encara queden doncs aquestes dues hores fins la votació demà ho repassarem tot plegat i ho anirem actualitzant ho sentireu també els bulletins de la xarxa i altres qüestions per exemple el 324 parla del concert de Depeix Mot d'ahir diu Depeix Mot en plena forma a Barcelona hi ha una imatge d'aquest concert d'ahir
Diu que hi va haver bona acollida al grup anglès aquí a Barcelona i bé, el grup farà dos concerts més aquesta setmana a Madrid i que van repassar el seu nou disc, Delta Machine, també sense oblidar els grans èxits de la banda, com ara Personal Jesus.
Apple tornarà diners per compres fetes per nens. Arran d'un acord entre la multinacional de la Poma i la Comissió Federal del Comerç nord-americana, l'empresa també canviarà les seves pràctiques de facturació per assegurar que obté l'aprovació directa i informada dels consumidors abans de cobrar-los la compra d'aplicacions per mòbils. Es veu que Apple ha rebut desenes de milers de queixes per compres d'aplicacions per part de nens sense l'autorització d'adults. Per tant, ha decidit posar fre d'aquesta manera.
Més coses, parlem ara d'altres qüestions d'aquest matí, a banda d'aquesta votació al Parlament, i l'altra qüestió és que m'ho disaleta que la independència de Catalunya desanimaria la inversió a Espanya. És un altre dels titulars que ens deixa aquest matí de dijous.
Ens fixem ara en les fotografies dels diaris. Quines són les imatges de les portades avui, Andrea? Doncs avui l'home protagonista podríem dir que és Angel Ros en les diferents entrevistes que va concedir ahir després d'anunciar que deixava el seu escó al Parlament. El periòdico el veiem a la redacció del periòdico en un moment de l'entrevista i el diari ara el veiem conversant amb l'Antoni Bassas en portada, tot i que no veiem l'Antoni Bassas clarament perquè el veiem difuminat i d'esquenes però vaja, és ell.
I a La Vanguardia sí que tenim més varietat de fotografies. Portada la imatge destacada són els diputats crítics del PSC que van quedar ahir per dinar al restaurant Set Portes de Barcelona i on van aprofitar per discutir la posició que prendrien durant la votació d'avui, en què, com deies, es demanarà el traspàs al govern de la competència per convocar referèndums.
I una altra de les imatges del dia, emportada a l'avantguàrdia, és l'actriu francesa Julie Gaillet, la veiem amb una imatge, promocional m'imagino, que diu que Julie Gaillet paga el primer peatge. El govern francès retira d'un jurat l'amant d'Olan. I són aquestes les imatges més destacades avui als diaris que tenim sobre la taula.
Doncs són les imatges del dia. Ens fixem ara en la informació internacional, també a través de la premsa. Avui per on comencem, Andrea? On anem? Doncs una mica lluny, cap a la Xina, els desafiaments de la República Popular. La Vanguardia ens diu que Xi exigeix un remei contundent al president xinès, Xi Jinping,
ha començat la setmana cridant a l'ordre els màxims responsables de la lluita anticorrupció del Partit Comunista. Els ha advertit que és un dels problemes més greus que pateix el gegant asiàtic i que es tracta d'una malaltia que requereix una medicina contundent per erradicar-la. El líder de la Xina va aprofitar la inauguració del ple de l'òrgan regulador anticorrupció del Partit Comunista dilluns per reclamar més esforços i més efectivitat
contra l'abús de poder. Diu que el sistema de control no pot convertir-se en un tigre de paper o un espantaocell i el que hi ha en joc és que perilla fins i tot la legitimitat del Partit Comunista al capdavant del país. I l'avantguàrdia ens aporta una dada i és que un 13,3% és el que va augmentar el nombre de funcionaris sancionats per corrupció l'any 2012, a un total de 182.000 casos. És una de les notícies, de fet, la notícia principal en clau internacional a l'avantguàrdia
que avui també ens parla d'Egipte i del referèndum egipci que impulsa, diu, les ambicions de l'exèrcit. La participació ajudarà a mesurar el suport al Sisi i comença el seu article amb la declaració d'un seguidor del partit Nur que va anar a votar ahir. Diu, voto sí a favor de la Constitució, és el que deia aquest elector Al-Qaïra, perquè el cap de l'exèrcit ho ha dit.
És aquesta segona jornada del referèndum que servirà per consagrar les ambicions del general Abdul Fatah al-Sisi a la presidència de la República. I la Vanguardia també ens diu que 6 eleccions ha celebrat Egipte des de la caiguda de Mubarak. Fins ara els germans musulmans sempre les havien guanyat. Doncs són les informacions que arriben des de la crònica internacional d'avui. Ens n'anem ara a més enrere a fer una mirada retrospectiva que passava altres 16 de gener.
Per exemple, 16 de gener del 94, ara fa 20 anys...
Pujol condicionava la seva reunió amb González a la cohesió de Siu. El president de la Generalitat es lamentava que no hi hagués la necessària seguretat interna a la coalició en aquell moment dins de Siu. Després una entrevista al director general de la Guàrdia Civil en aquell moment, que era Ferran Cardenal, que deia que la Guàrdia Civil estava mal pagada i la imatge era de Clàudia Schiffer desfilant encara en aquell moment la moda que arriba de París.
I apareix una imatge de Claudia Schiffer vestida amb un d'aquests models. Se'ns explicava això, que arribaven els colors clars de cara a la primavera. No sé, m'ha sorprès que la portada de Vanguardia i foto que està acompanyada al costat del titular de Pujol, perquè era una foto vertical. En fi, això fa 20 anys.
En fa 15 notícia econòmica, Santander i el BCA creaven un desè banc, el desè banc de la Unió Europea, votint ja Mossà Tegui, que ho presidirien el nou colosso bancari, que es deia, que serà gestionat per Ángel Corcostegui, és a dir, aquest moment en què semblava que tot això eren bones notícies, no també, naixien 39,8 bilions de pessetes en dipòsits i més de 100.000 treballadors, era el banc Santander i la central hispano, que formaven aquest desè banc de la Unió Europea.
Aznar s'inclinava per Rajoy, fa 15 anys això, per la secretaria del PP. El president del govern en aquell moment preparava el possible reajustament ministerial. La idea era que Mariano Rajoy substituís Francisco Alvarez Cascos en aquesta secretaria general del Partit Popular.
I la imatge, protestes d'estudiants universitaris al centre de Barcelona, protestes per la dura càrrega policial a l'autònoma dies abans.
16 de desembre del 2004, ara fa exactament 10 anys, Samsung començava la seva retirada, es deia, havia començat ja el 2001, i després el tripartit hi incluïa un anex secret per distribuir càrrecs. El text obligava que els nomenaments fossin per consens els tres partits i Esquerra acusava Maragall d'incomplir el pacte de govern, portaven un mes només governant.
I també es feien a punt que les sales de cinema havien perdut en dos anys 16 milions d'espectadors. Han costat 10 anys per trobar mesures per intentar reactivar també l'assistència al cinema, perquè ahir va començar a ser un d'aquests dimecres en què és més barat anar al cinema.
I fa cinc anys, notícia econòmica en primer lloc, el Banc Central Europeu volia deixar els tipus d'interès al 2% fins al mes de març. Un atac israelià mata el ministre de l'Interior de Gaza, era un altre punt, i també l'aterratge al mar, de fet, d'emergència a Nova York. Havia estat un pilot d'un vol de US Airways que havia...
aterrat al mar d'emergències sobre el riu Hudson, el riu de fet a Nova York, i que havia aconseguit així salvar la vida de les 155 persones que viatjaven a bord. La imatge és d'aquest moment, tota la gent sortint d'aquest avió al mig de l'aigua.
Icarot desistia de primàries fa cinc anys i negociava amb Puigcercós el relleu esquerre. El vicepresident volia evitar l'enfrontament i fixava condicions. Ha anat molt ràpid, tot plegat, realment. Amb cinc anys vista sí que es veu que potser es va fer prou bé aquesta transició dins d'aquest partit.
I ara ens fixem en les contraportades d'avui. A La Vanguardia llegim una entrevista que diu ni indignació ni resignació, reformem amb realisme. Ho diu Remo Bodei, que és filòsof de les emocions i autor del llibre La xispa i el fuego, i ens explica que quan estudiava Hegel i Fitch em meravellava com podien ser tan racionals i alhora tan apassionats. Diu, aleshores em vaig proposar de descriure una cartografia de la raó i de les passions per conjugar-les.
Vaig començar amb els grecs, perquè vivien aterrits per la impredictibilitat del caos, les epidèmies, guerres, la fam. De fet, Nietzsche explicava que vam desenvolupar el logos, els grecs, la seva raó, com a única manera de combatre la por, és a dir, per racionalitzar-la.
Parla també de la raó de la revolució francesa, que és més monolítica. Diu que aquesta raó es concep a si mateixa com una i única. La seva màxima amenació és la de la nació francesa i d'ella la república, un estat també ni divisible ni articulable. Diu que aquesta raó, la de la revolució francesa, és ordre, indivisibilitat, predictibilitat, pau estàtica i unitat. I només té una alternativa, el caos plural, que sempre es multiplica de manera impredictible, diversa i incontrolable. L'entrevista filosòfica avui 100%.
Doncs sí, sí, interessant de llegir també aquest punt de vista. Ara tenim l'entrevista setmanal de Viviana Vallver, que avui presenta algú que diu que soc una inconformista. És la Maria Reig, que és creativa, evidentment es difeneix com a inconformista, curiosa, inquieta, diu elegància i saber-estar. La intel·ligència la fa diferent i visible. És empresària inversora, presidenta de Reig Capital, i de mil aventures més.
Diu que no té por del que pensin ni del que diguin, mira el món d'una manera oberta i innovadora, és una exploradora, incapaç de fer res en contra del que pensa, i el que pensa ho defensa fins la mort. Diu que a la bogeria és implícita la creativitat, diu sí, i tota empresa que no sigui creativa morirà. És el balanç perfecte, segons defineix la Bibiana, entre estètica i ètica, i diu que, com a punt curiós, que perdo zero minuts a escoltar crítiques que no siguin d'amics meus.
Doncs mira, és un punt de vista, una manera de viure, no? I el periòdico filmo amb el desig de fer perdurar una vida. És Christophe Farnarier, director i realitzador de cine. La seva càmera espia i documenta
el cicle coral de persones, animals i natura al Pirineu. Viu a prop de Banyoles, fa 50 anys que viu enamorat del temps. Diu que amb la càmera en mà, Christophe Farnarier ha transferit a la pantalla l'instant que respiren a l'uníson el pagès, el ramat i l'entorn natural que els guia i acompanya a les muntanyes pirinenques. Ha rebut reconeixement internacional amb documentals que ha rodat, El somni i la primavera, per exemple,
El seu propòsit, bàsicament, a l'hora de filmar és rescatar la vida rural. Diu que ja és escassa. Diu que l'acte de filmar no és innocent o casual. Hi ha un desig de fer perdurar les coses, intentar atrapar el temps, transmetre les llums i l'alè de la vida. Filmo amb el desig de fer perdurar una vida, la vida dels pagesos, que són un pilar de la nostra societat. La càmera és una finestra oberta al món. Diu que visca en un entorn rural a prop de Banyoles i em sembla molt interessant retratar-ho. I per això, doncs, ho fa.
Molt bé, doncs és el que tenim avui, les contraportades a aquests diaris d'avui. A punts culturals d'aquest matí, a banda del que dèiem de Depeix Mot, que torna en plena forma, més qüestions. Per exemple, que l'auditori explora vincles amb la música japonesa, fa aquests convenis per mostrar aquest tipus de música.
De fet seran que Zushiono dirigirà l'OBC els dies 24, 25 i 26 de gener, és a dir, la setmana que ve ja, amb un programa que inclou una obra de Toru Takemitsu. Un documental revirà la història del grup Dominguet. L'associació No Music No Life recorre al microfinançament per fer més sòlid aquest projecte.
El Museu Picasso aboca les exposicions dels seus 50 anys de vida, el centre difós l'obra del pintor de Màlaga i també d'artistes de les vanguardies. Vanguardes? Vanguardes. Avanguardes. Avanguardes, sí. Crec. Traducció automàtica de vegades falla, eh? Complicat, sí.
Una funció cinematogràfica és que les pel·lícules biogràfiques sembla que trepitgen fort el 2014. Pel·lícules biogràfiques? Sí, sí. Hi haurà dedicades a Yves Saint Laurent, a Mandela, a Freddie Mercury i a Pelé, també. Són les biografies que veurem aquest any a la gran pantalla. I pel que fa a literatura, surt a la venda. Avui, l'altra, que és l'esperada segona novel·la de Marta Rojals, va publicar a Primavera Estiu, etcètera,
Molt recomanable. I ara arriba aquesta, l'altra. I és una autora que no li agrada gens tot el tema mediàtic, gairebé mai concedeix entrevistes, i es veu que hi va sortir el TN, em sembla. O si més no va sortir aquest llibre, perquè hi ha com un vídeo aquí a l'apunt del 324. I per tant, jo crec que això també alimenta una mica...
tot aquest personatge, eh? Potser perquè és una persona que és activa a Twitter i escriu, per exemple, articles d'opinió setmanalment, però que, en canvi, tot aquest tema de mostrar la seva cara i tot... No li agrada. No, no, no. No ho hem vist gaire. En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé. Que vagi bé. Fins ara.
I avui a partit de Copa és la tornada de la Copa del Rei, el Barça al camp del Getafe després de quedar 4-0 aquí i el nou esportiu titula Copa de Reis. El Barça visita Getafe amb l'eliminatòria totalment encarrilada i Martí no aprofitarà per fer una posada a punt de l'equip amb cracs inclosos. Per tant, sembla que Messi serà titular avui.
L'esport diu que el Barça fitxa el central del futur, Barça 2017. El de la cantera va renovar amb el Barça el dia que complia 23 anys. I també es parla de Xavi, que compleix 700 partits. Si juga, engrandirà el seu rècord amb la samarreta blaugrana.
I justament aquest tema és el que tria el Mundo Deportivo, diu Xavi 700, el crac a un partit de la llegendaria Xifra, repassa amb el Mundo Deportivo, fa un reportatge la seva carrera amb el Barça. Hi ha una imatge en què apareix ell amb els braços creuats ara mateix i també quan era petit amb un altre... Fa la mateixa cara, però bé, en tot cas deu tenir 10 o 12 anys en aquesta foto. Diu que el 2008 va estar a punt de fitxar pel Bayern.
I aquests són els apunts d'aquest matí. De seguida parlem d'una altra qüestió. I és el projecte Aprenem plegats, en just un espai de reflexió adreçat a famílies amb nens i nenes i adolescents que vol compartir experiències de la criància i educació dels fills i filles. Tot seguit en parlarem amb un dels pedagogs que coordina aquest cicle, que és Xavier Jiménez. Ho farem després de la publicitat.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
I a la publicitat, com dèiem, que hi arribarem també, abans d'avui no tindrem encara l'espai del temps, que és el que fem normalment cap a aquesta hora, cap a tres quarts d'onze, perquè ho repassarem més tard, això segur, no perdrem la informació meteorològica, però en tot cas, ara l'ordre seria publicitat i després passem a entrevistar a Xavier Jiménez.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
diuen que havia plogut, conduria el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, va, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, però jo no conduria, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informativcomarcal.com Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb l'aigua de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Fins demà!
Hola, bon dia, Carme. Un projecte que l'any passat ja es va començar a fer i que vam parlar algunes vegades d'algunes sessions que havíem fet amb adolescents i que ara es repeteix perquè entenc que va anar força bé, no? Suposo que és en just? Sí, la veritat és que va anar molt bé. Nosaltres, com a dinamitzadors, vam acabar molt contents i el que ens ha arribat és que les famílies i també l'Ajuntament van quedar satisfets del treball que s'havia pogut fer i del que s'havia pogut compartir.
Clar, recordem una mica com funciona tot plegat. No són xerrades per entendre'n, sinó que és una sessió on directament és pràctic, no? Tot plegat es fan diferents activitats per intentar treballar qüestions concretes, però des d'un punt de vista també de manera no només teòrica, no? Sí, la idea és que les famílies que assisteixen participin de les activitats proposades d'una manera interactiva, presencial...
de manera continuada també perquè les activitats tenen de vegades una durada de més d'una sessió perquè les sessions es trobades són d'una hora i mitja i abans la idea és que les famílies en el cas del grup d'infants que diem de 6-12 doncs puguin els pares i les mares que vinguin puguin reflexionar i repensar i refer i adquirir eines per poder acompanyar
la criança dels seus fills i en el cas del grup d'adolescents i pares també venen els adolescents, que és un grup mixt, un grup de caràcter multifamiliar on assisteixen tant els adolescents joves com les mares i els pares que s'inscriuen a l'activitat.
És arriscat, fins i tot ho pot semblar arriscat, però que no conegui unes sessions en què es convini aquesta presència dels pares amb els fills directament amb els adolescents. Suposo que per vosaltres ho veieu molt normal i l'ideal per aquestes sessions, però que de primeres potser a algú li pot xocar, no? Bé, al principi sembla que aquí al nostre territori, a Catalunya, és poc freqüent aquest tipus de treball en un àmbit com el preventiu, com l'educatiu,
que és l'aposta que ha fet l'Ajuntament de Sant Just. Es fa en àmbits com salut mental infant o juvenil, o altres llocs d'Europa en què aquest tipus d'espai de condivència i d'activitat conjunta estan realitzant-se. Però, clar, per nosaltres no és estrany que deixem el què. Clar, al principi les famílies no saben molt, per això aquesta entrevista...
prèvia per explicar també què és el que les famílies esperen i què és el que nosaltres estem oferint des d'aquesta dinamització dels espais conjunts. Després, els joves adolescents i els mateixos pares i mares, quan han passat per l'experiència, se sorprenen del reconeixement d'aspectes que en el dia a dia pot ser d'una manera més natural no han pogut descobrir del seu fill o del seu pare també, perquè també
els joves adolescents a vegades se troben en una situació en què descobreixen que el seu pare, la seva mare, és competent en coses i no ho havien pogut descobrir. Són sessions que començaran a finals de gener i que tractaran diferents temàtiques. No sé si ja teniu alguns dels temes que es tractaran concrets, si podeu explicar. Les temàtiques es treballen en funció del que porta el grup i del que sorgeix en el grup. Nosaltres sí que tenim uns temes
preparats no com a possibles àmbits de treball, però es concreta amb el que aporta la gent que participa? D'alguna manera el que fem és molt a l'inici de la constitució del grup, veure què és el que el grup està necessitant, no tant per les necessitats demanades explícites, sinó aquestes situacions, a través de l'entrevista també podem veure molts elements que després podem nosaltres
abordar en les activitats proposades. Què creieu que és el més important d'aquestes trobades o el que la gent el motiva més o el que aprèn més de tot plegat? Home, poder no sentir-se sol i poder sentir que altra gent sent el mateix que tu o passa per les mateixes situacions que tu, el poder compartir i trobar vincles i lligams que et pots bueno, donen seguretat i llavors
En el fons, ara és una paraula que està molt de moda, l'empoderament de les persones. Com deia ara l'Arnau, aquesta xarxa que es va queixint entre les persones que venen, nosaltres l'any passat vam estar moderant, coordinant i dinamitzant només l'espai aquest d'adolescents i pares. Aquest any ens responsabilitzem dels dos espais, de l'espai 6-12 i de l'espai 12-16.
I, clar, llavors la idea aquesta és molt present. Ells expressen molt la conversa informal abans d'entrar, el sortir, el quedar... Alguns dels nois, en el cas dels adolescents, coneixien del centre educatiu, de l'institut. De quina manera això t'ajuda a veure que no estàs sol, que els problemes que tens o les dificultats que tu pots sentir
no són només teves i que hi ha altra gent que també les té i llavors podem buscar solucions junts, no? Això és una part molt important, no? Es valora per part de les persones participant. Està clar. Són unes trobades, com deien, comencen el 28 de gener, de fet fins al 25 de gener es poden fer inscripcions escrivint a xarxa06santjust arroba gmail.com i fins quan és? És a dir, quan comencen el 28 de gener i llavors fins quan dura, perdó?
Les trobades són mensuals i el calendari ara estem mirant perquè no el sabem de memòria però fins al juny estarem cada mes fins al juny.
És bo que escriguin aquesta adreça que has dit ara, perquè allà especificaran el lloc, l'horari concret i el calendari de les trobades. Exacte, el lloc em sembla que és les escoles, aquest nou equipament que ara em sembla que ho havíeu fet en un altre lloc i ara es farà a les escoles. No, no, no, ho fèiem a les escoles. Sí? També? Va. L'edició anterior ho fèiem a les escoles.
Doncs llavors serà fàcil, serà al mateix lloc. Doncs n'anirem parlant. Avui volíem presentar una mica l'objectiu de tot plegat, aquest nou projecte per anem plegats. Aquestes sessions que faran els dinamitzadors seran els pedagogs Xavier Jaimeno i Arneu Careta, professors de la Universitat Autònoma de Barcelona amb qui hem pogut parlar aquest matí. Moltes gràcies. A vosaltres.
Gràcies, Carme. Esperem que vagi molt bé tot plegat i quan comencin les sessions també reprendrem aquestes trucades per saber més específicament quins són els temes de cada sessió. Molt bé, Carme. Que vagi molt bé i bon dia. Adéu. Gràcies.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
5 minuts i arribem a les 11 en punt del matí. Repassem aquesta hora la previsió meteorològica amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, què tal? Bé, ens han llevat amb matí... Bueno, de pluja no, però el carrer està mullat, no?, per entendre'ns. Sí, ha plogut una miqueta, 6 dècimes de litre, que dius, bueno, ha mullat el terra i ha fet una miqueta, però vull dir que és un front que està creuant. S'ha reactivat una miqueta quan ha arribat al mar, o sigui que ja sí que hi ha hagut precipitació una mica destacada. A hores d'ara també hi ha precipitació enfront de la costa tarragonina i barcelonina,
Però a terra endins no acaba de ploure massa. Hi ha alguna precipitació a prop de Lleida, també cap a les comarques de Ponent hi ha alguna precipitació i també cap a la zona de la Vall d'Aran també hi ha precipitacions. La resta, de moment, no. Però anirà fent, aniran passant. Tampoc no estem parlant de les grans pluges, perquè ja vam comentar ahir que seria un dia més tapat que no plujors.
i de cara a aquesta tarda encara podríem parlar d'alguna precipitació. Pot caure en algun moment alguna goteta, però no estem parlant de res important. També és cert que el que hem dit, que es reactiven quan arriben a poc del litoral i potser alguna d'aquestes que es reactivi encara no està al mar i podria caure amb una miqueta més d'intensitat, però tot serà molt poca cosa.
L'altre ingredient és el fet que, com que s'ha tapat el cel aquesta nit, la temperatura no ha pogut baixar i ens hem quedat amb 10 graus, cosa que un parell de dies enrere estàvem amb 5, o sigui que les temperatures són una miqueta més altes i probablement avui la màxima es quedi al voltant d'aquests 12 graus que estem ara, estem a punt de tocar els 12 graus, o sigui que tampoc no és que faci un fred exagerat. Si no baixa una miqueta més, la humitat elevada amb 12 graus, doncs ni fred ni calor, tampoc no fa massa fresca, perquè com que anem abrigats perquè és l'època, doncs tampoc no tenim un fred exagerat.
Què passarà de cara els propers dies? Doncs una miqueta de tot. Demà divendres el que tindrem és una situació de més calma, el sol sortirà, haurà passat aquest primer front, però a mesura que avanci el dia es mirarà tapant. És fred, no? Sí, en el moment que s'obre una miqueta el cel i passa aquest front, les temperatures al migdia són com les d'avui, però les mínimes es noten una mica més fredes. O sigui que potser aquesta nit, com que acabarà obrint-se el cel, la temperatura mínima demà al matí pugui ser una miqueta més baixa que la d'avui.
Demà esperem més sol, però a medida que abansi el dia, un altre cop els núvols tornarien a guanyar terreny i tornarien a tapar el cel de cara a la nit i matinada. Sembla que dissabte aquesta situació d'aquell front que es despenjava, que anava per atacar a Cadis i després iniciava aquest recorregut pel Mediterrani, sembla que entrarà per al Maria i Múrcia, podria tocar una mica d'Alacant i després marxaria cap a les Balears.
L'esquivaríem, no? L'esquivaríem, el que és el seu centre, però els vents allavantats sembla ser que es van confirmant a poc a poc, perquè, clar, si us imagineu aquest centre i tota la circulació, al contrari de les agulles del rellotge, quan estigui a les Balears, tot el que és la costa tarragonina i barcelonina es veurà afectada per precipitacions i, a més, en una situació d'allavant, o sigui que podria dissabte ser un dia força plujós.
Com que això, quan arriba al Mediterrani i fa una miqueta el que vol, a partir de dissabte, diumenge, ja és més complicat fer la previsió, però els mapes alguns diuen que dissabte podria ser un dia bastant plujós, que es poden recollir entre 15 i 10 litres a Sant Jús. Amb els 10 que portem ara, més 15 o 20 del cap de setmana, ja podrem destacar que és un gener plujós, encara que tampoc n'hagi passat. Sí, no, perquè normalment sempre diem que és un gener ha de ser més anticiclònic,
Sí, sí, que no passa res, que fa molt de fred, setmana dels barbuts, com estem ara, però res de fred, molt tapat, amb humitat, i a més a més, si es confirmen aquestes precipitacions de dissabte, podríem parlar d'un mes de gener bastant plujós, que tampoc no és habitual. Exacte. Llavors, el diumenge tornaríem a tenir una altra pausa, però sembla que aquesta depressió, això ja és més difícil de concretar, perquè la depressió al Mediterrani pot fer el que vulgui, sembla que el dilluns tornarem a parlar un altre cop de precipitacions, i a poc a poc les temperatures aniran baixant, o sigui que...
Divendres pugen una mica les màximes, baixen les mínimes, dissabte baixen totes en general, o sigui que la cota de neu se'n podria anar cap als 700 o 1.000 metres, en una situació de llevant al tanto a les muntanyes dels ports de Tortosa-Baseit, cap a baix perquè ja podria nevar, i a més podria ser una nevada destacada.
I també cap a les comarques de l'interior de Lleida. Això queda una mica per confirmar perquè en funció de la força de la llevantada entra més endins, doncs queda només el litoral. I això ho hauríem demà o acabarem de perfilar una miqueta més. Sembla que el dilluns tornarem a parlar de precipitacions amb un ambient més fred. O sigui que potser dilluns tenim alguna sorpresa cap a l'interior de Catalunya.
De fet, vam fer aquella expressió que cada dia del gener de l'1 al 12 té a veure amb els mesos de l'any. L'1, no me'n recordo què va passar. No va ploure. Va ploure, per tant, 4 dies. No, ara he fet una mica de memòria i he pensat que dissabte va ploure, que és 11, per tant, vol dir que el novembre serà plujós i crec que no va ploure algun altre dia, potser, principis d'any més? El 5, al final no. No.
El 4 o el 3, sí, algú així, no? El 4 va ploure molt, que va ser l'abril. Doncs abril plujós i novembre alguna cosa, no? No sé si recordeu el sorteig de l'Aubic i la precipitació mitjana que va mullar-ho tot i baixaven els carrers ben plens, doncs això... Doncs mira, ara... A veure què passa. Gràcies, Carles. Que vagi bé, bon dia. Connectem amb la xarxa i tornem després a més coses a partir de les 11 i 10.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Arrenca el ple que demanarà les competències perquè Catalunya pugui convocar referèndums. La diputada del PSC, Rocío Martínez Sampera, acaba d'anunciar que catarà la posició del partit, però que ha decidit abandonar l'executiva.
A Girona, quatre policies ferits i un jove detingut pels aldarulls d'ahir a la nit, coincidint amb la protesta per l'expulsió al Marroc d'un activista de la plataforma d'afectats per la hipoteca. L'Ajuntament de Manresa exigirà avui la gratuïtat de la carretera C16 per als veïns del Bages i millores urgents de la C55. Esports a la Copa d'Europa de Corbo. A dos quarts de set, el Club Barcelona s'enfronta al Bokenberg belga.
El Parlament de Catalunya és a punt de començar, com dèiem, el ple extraordinari en què es votarà la proposició que demana la competència perquè Catalunya pugui convocar referèndums. El posicionament del PSC en aquesta votació ha provocat esquerdes a les files socialistes. Després de la baixa i d'Àngel Ros com a diputat del Parlament, l'última hora passa pel posicionament dels altres diputats del sector crític.
Rocío Martínez Sampere ha anunciat fa uns minuts que deixarà l'executiva del Partit dels Socialistes per discrepàncies. Tot això, la diputada socialista acata la decisió de la direcció i votarà no aquest migdia la proposició de llei. De moment encara no s'aclareix la posició dels altres tres diputats díscols. Segons diverses fonts, Marina Geli, Joan Ignasi, Helena i Núria Ventura...
no acataran la disciplina de vot i, per tant, poden votar sí o bé abstenir-se a la proposta perquè Catalunya tingui competències per convocar referèndums. El debat a les files socialistes ha deixat la reacció de l'alcalde de Flix i secretari de l'Executiva Nacional en declaracions a la xarxa, Marc Moore, i ha dit que s'ha de lamentar la pèrdua d'actius que està patint el partit.
està passant factura al territori, estem perdent gent molt vàlida que abandona la militància, estem perdent gent que abandona els seus càrrecs orgànics i els seus càrrecs públics.
I penso que això hauria de fer que la direcció es repensés els seus posicionaments, ho tingués present i en el moment d'activar els mecanismes de presa de decisió hauria de ser una cosa que hauria de pesar. La proposició que demana el traspàs de competències perquè el Parlament pugui convocar referèndums tirarà endavant avui a la cambra, ja que té el suport garantit de Convergència i Unió, Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya, vers la CUP s'abstindrà.
A Girona, quatre agents de la policia municipal van resultar ferits i un jove està detingut arran dels aldarulls que es van viure ahir a la nit al centre del municipi. Un grup de joves que protestava per l'expulsió al Marroc d'un activista de la plataforma d'afectats per la hipoteca es van enfrontar amb quatre agents que custodiaven l'Ajuntament. Els van llançar objectes, entre els quals algun emburnal els van provocar ferides i contusions. A més, els joves van causar destrosses, segons fons oficials, a bancs i comerços a la Rambla.
L'Ajuntament de Manresa exigirà avui la gratuïtat de la carretera C-16 per als veïns del Bages. Tots els grups del consistori manresa s'aliaran aquest vespre per fer també una altra reclamació. Millores urgents a la carretera C-55. En aquest sentit aprovaran un seguit d'actuacions perquè el Departament de Territori millori la seguretat d'aquest punt negre de la xarxa viària. Aquesta hora els Mossos d'Esquadra expliquen els detalls d'una operació policial en desarticulat una organització que es dedicava al tràfic il·legal de vehicles d'alta gama.
De moment, el que se sap és que la banda desmantellada a Catalunya traficava amb cotxes de luxe a escala internacional. Les dades es explicaran a partir d'aquesta hora els responsables de l'àrea central de crim organitzat. El 2014 serà l'any del Museu del Vidre de Bimbodí i Poblet a la Conca de Barbera. El municipi està posant en marxa diverses accions per impulsar l'equipament i convertir-lo en un referent a nivell de Catalunya i una font d'atracció turística. Ràdio Montblanc, Josep Ardila.
Una de les novetats que es posarà en marxa ben aviat serà el conveni de col·laboració dels restaurants del municipi amb el museu. Els sis restaurants oferiran als seus clients entrada gratuïta al museu. També les persones que visitin el monestir de Poblet amb la mateixa entrada tindran accés al museu del Vidre.
D'altra banda, a través d'un conveni signat amb el Consorci de Comerç i Artesania de Catalunya, es vendran peces de vidre del museu a través dels seus punts de venda repartits per tot el país. L'alcalde de Vimbudí, Joan Güell, ha explicat al Matins en xarxa Conca de Barberà, de Ràdio Bonblanc i l'Espluga FM Ràdio, que també es vol estrenar una fira dedicada al vidre. També treballarem en el sentit d'intentar promocionar durant el llarg del 2014 una fira dedicada al vidre, segurament amb el porró com a element essencial.
que ens permet també incorporar tot el producte local del vi. Un altre dels elements amb els que treballa el museu és convertir l'equipament en un referent formatiu amb la celebració de simposis, xerrades i estades formatives al museu, també amb l'objectiu de poder allotjar els participants al municipi. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Divendres, demà, arrenca la primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya. El Banc de Sang i Teixits de la Generalitat promou aquesta iniciativa que preveu aconseguir al voltant de 5.000 donacions en una setmana. El punt neuràlgic serà la Fundació Tàpies, però també es podrà donar sang als principals hospitals catalans. Després de vacances, les reserves de sang acostumen a baixar notablement. De fet, a nivell global es troben a un nivell baix perquè només hi ha sang per a 4 dies.
La primera Marató de Donants 2.0 de Catalunya comença demà a les 10 del matí i s'acabarà divendres de la setmana que ve. És una Marató perquè dura una setmana sencera i 2.0 perquè la intenció és aconseguir el màxim nombre de donacions possibles gràcies a la difusió de la campanya a través de les xarxes socials. Si voleu participar-hi heu de demanar cita a través del web maratodonants.cat.
Més coses. El centre d'estudis recordarà el proper dia 25 la jornada en què les tropes nacionals van entrar a Sant Just. El dia 25 de gener farà 75 anys que les primeres unitats franquistes van entrar al municipi i l'entitat ho recordarà recreant un itinerari similar al que van fer des de la plaça dels Estudis Vells fins a Sant Pere Màrtir.
Francesc Riera, del Centre d'Estudis, serà l'encarregat de guiar els santjustencs i santjustenques que assisteixin a l'itinerari on s'explicarà el replegament de les tropes republicanes i l'entrada de les primeres unitats franquistes a Sant Just. Va ser el dia 25 de gener del 39 i el mateix dia, però 75 anys després, es recordarà aquella incursió. Trobareu més informació al web del Centre d'Estudis, santjust.org barra Centre d'Estudis.
I un apunt més per recordar-vos que l'espai de joc de la vagoneta recull aquesta setmana joguines i jocs per tal de fer un intercanvi dimarts de la setmana que ve. És una activitat que s'organitza per tal de fer que els nens i nenes que ja s'esteixin puguin compartir les seves joguines i jugar amb jocs diferents a canvi d'altres, que potser ja no es fan servir. Si voleu participar-hi, podeu deixar les vostres joguines a la vagoneta. L'intercanvi es farà dimarts entre les 5 i les 7 de la tarda.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant, podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Uf!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
La informació més propera al Just a la Fusta. En punt, un quart de dotze aquest divendres al vespre. Demà, la secció de Cultura de l'Ateneu organitza una tertúlia a càrrec de l'historiador Borja de Riquet. Aquí tenim avui l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
Hola, bon dia. Una tertulia que tractarà d'alguna manera la relació entre Alfons XIII i el polític català Francesc Cambó, que és el que analitza en el seu últim assaig. Sí, senyor. És un llibre que analitza les complexes relacions polítiques entre el principal líder del catalanisme conservador de llavors, Francesc Cambó, i el rei d'Espanya, Alfons XIII, pràcticament durant els 30 primers anys del segle XX.
Unes relacions complicades, doncs? Sí, complicades, tant perquè els personatges eren uns personatges forts i el rei era un rei que es ficava molt en política, era un rei clarament polític, no feia simplement de cap d'estat, i el projecte polític de Cambó era un projecte de transformació d'Espanya per tal d'aconseguir l'autonomia catalana.
I, per tant, això, sens dubte, portava en unes relacions en què hi havia alguns punts de coincidència i molts de discrepància. I penso que aquest tema, si bé és un tema fonamental a la història catalana, és una història que no s'ha acabat. Clar, l'arrel del conflicte, d'alguna manera, del que passava aleshores i amb el que passa ara, és una mica la mateixa? L'arrel, en el fons, sí.
perquè és el reconeixement i el lloc de Catalunya dins d'Espanya. Per entendre'ns, el monarca i bona part dels partits polítics espanyols eren notablement nacionalistes espanyols, és a dir, concebien que Espanya era una nació única, no hi havia més nació que l'espanyola, i que per tant els catalans havien d'adaptar-se a aquesta realitat. I llavors...
tot el que fos qüestionar aquest principi, que per ells era com una creença religiosa, era mal vist. Llavors, a la que aparegui un catalanista moderat, que no vol la separació de Catalunya, sinó simplement el reconeixement de l'especificitat catalana i reformar l'Estat, que era notablement centralista i a sobre en vol endarrerit i poc flexible, doncs això es veu com un perill
perquè, clar, el que podíem dir una certa hegemonia catalana dins de la política espanyola no és ben vista. I, per tant, segons com, potser després de tants anys rebent aquesta negativa, potser és el que s'ha radicalitzat ara, com si diguéssim. És a dir, aquí el que s'ha anat produint és una... Hi ha hagut moments d'entesa i moments de radicalització. Els moments d'entesa han estat bàsicament moments
de greu crisi espanyola. El 31 cal la monarquia del Fons XIII, aquest rei que es va guanyar que hi és, s'obre una nova perspectiva en la qual Catalunya aconsegueix un govern autonòmic i la Generalitat per primera vegada en dos segles, en bona part gràcies a l'audàcia de Macià proclamant la República Catalana. I s'estableixen unes noves regles del joc.
amb una Catalunya amb un organisme autonòmic precari però important i una Espanya democràtica. I un altre moment de gran canvi ha estat la transició. Després de la dictadura del general Franco també hi ha hagut la possibilitat de recomposar les coses. Ara, quan la cosa ja s'estabilitza, quan el règim, diem-ne, ja és més estable, com passa ara o com passava a l'època de la monarquia
del Fons XIII, hi ha tota una sèrie de grups polítics i econòmics espanyols que difícilment accepten els canvis, en bona part perquè tenen molt a perdre. T'han de perdre el control de la vida política i econòmica, que és el que sempre volen tenir. I llavors per això s'utilitzen...
discursos identitaris, recursos a la legalitat, etcètera, per tal d'evitar que es canviï molt la situació. Des de la perspectiva catalana, sovint el que apareix és que aquest sistema pot ser més o menys democràtic, però no reconeix bona part dels sentiments i de la realitat catalana i fins i tot
amb una sensació de país menys tingut i discriminat. Això ja existia fa 100 anys i avui en dia continua. És a dir, és una història que s'ha anat radicalitzant a mesura que les negatives espanyoles s'han incrementat. Aquesta por de perdre, justament, és el que condiciona, en diferent mesura, en cada cas, tots els polítics o tots els representants polítics? Sí, és a dir, la classe política està aberta,
en un règim polític acostuma a ser molt conservadora. És a dir, conservadora de la seva situació de privilegi. I per tant, encara que el règim estigui en una gran crisi, com per exemple avui en dia el descrèdit del sistema polític espanyol, de la Constitució, del cap de l'Estat, és notable, resistiran a fons a canviar-ho perquè tenen molt a perdre i molt poc a guanyar.
I llavors han de ser una mica els que estan fora del sistema i els que es veuen perjudicats que tinguin prou força per emportar-se'ls pel davant. Perquè les reformes que es faran des de dins seran mínimes, molt reduïdes.
I això és una llei històrica. No és simplement de Catalunya i d'Espanya. Això ha passat a tot. I justament el paper de la monarquia, o aquest moment encara que sigui tan fràgil, va molt lligat amb això que ens comenta. La monarquia en l'època del Fons XIII, que era més intervencionista que l'actual, va ser tan intervencionista que va acabar encaient, perquè es va implicar en la vida dels partits
i afavorint l'un en contra dels altres i frenant. Finalment, per exemple, en el mateix Cambó, Alfons XIII el frena i li impedeix fer moltes coses o li fa un autèntic sentatge. L'any 22, Alfons XIII li ofereix en el Cambó ser el cap del govern espanyol, però amb la condició que renunci a ser catalanista. És una proposta bastant...
bastant complexa. M'ofereixes manar i el poder, però haig de renunciar a les meves idees de tota la vida. Escolta'm, quin pacte és aquest? I penso que en aquest moment el monarca no és tan intervencionista, però el govern de Madrid, és a dir, el que li fa més angoixa és aquest sentiment que els catalans volen canviar les regles dels jocs, perquè estan...
perquè consideren que el cicle de la Constitució espanyola de l'any 78 està esgotat. Doncs això no ho accepten. I, per tant, defensaran a fons aquest sistema perquè és el seu i és el que els beneficia. Algú com Francesc Cambó, on se situaria ara, en un hipotètic cas? És bastant difícil d'ubicar, perquè, clar, ell en certs moments va ser...
entre cometes, molt radical. Per exemple, l'any 1917, davant d'unes corts espanyoles que estàvem tancades pel govern d'Ato, Cambó i altres polítics convoquen una assemblea de parlamentaris, per tant, il·legal, per una mica pressionar el govern a que faci una política de transformació. I d'alguna manera això té èxit, encara que és un acte il·legal i que serà dissolt per la Guàrdia Civil.
I aquesta assemblea parlamentària tindrà tanta força que el rei es veurà forçat a recórrer amb elles i a acceptar canviar les formes d'anomenar cap de govern. Però després aquest mateix senyor, que fa això, és a dir, que ha jugat gairebé a la subversió l'any 17, l'any 30-31, davant de la crisi de la monarquia espanyola, en comptes de...
Analitzar la situació espanyola i catalana i veure que aquella monarquia ja s'està caient i que cal apuntar-se al canvi democràtic republicà, es converteix en l'últim defensor de la monarquia a Catalunya i a Espanya. Per tant, aquí surt el cambró més conservador, el cambró que té por al canvi. Llavors, com personatge...
que ha jugat aquests papers tan contradictoris, seria difícil d'ubicar. És a dir, ell sempre es va sentir catalanista, però sempre també va ser un home molt conservador socialment. Per tant, per exemple, el canvi del 31, el canvi de la República, el va agafar de contrapeu i sempre va manifestar que aquell règim no era el que ell volia.
Els polítics han perdut força? És a dir, comparat amb els representants actuals en relació als de potser fa 70-100 anys, han perdut intensitat? Ho dic perquè és un comentari que cada vegada sentim a dir. No sé si comparteix aquesta valoració. En alguns casos han perdut talla política. És a dir, avui en dia nota faltar el que podien dir homes d'Estat. Polítics de mena, d'allò que diguin, que estan per sobre...
del partidisme de conjuntura. Els polítics d'avui només pensen que han de fer per guanyar les eleccions d'aquí tres anys. És a dir, no tenen, en majoria d'ells, una visió estratègica a llarg termini. És a dir, com és possible que davant la crisi econòmica, social i política que estem vivint i patint tots els ciutadans de Catalunya i d'Espanya...
les propostes dels polítics siguin tan curtes de mida i no es faci una línia seriosa de què ha fallat i què s'ha de canviar, tant del model econòmic com del model polític. Doncs no. Allò, el que fan és política curta mida, d'aquí a sis mesos, d'aquí a l'any que ve, com puc fer-ho perquè les properes eleccions no perdi? Així no anirem enlloc.
Estan allunyats, no? Estan allunyats de la realitat i només miren per conservar el poder o per tornar el poder a aquells que l'han perdut fa un poc temps. És a dir, és d'un oportunisme extrem i falta això, la gent que pensi a fons i, per tant, elabora una estratègia de dir, bueno, aquest país econòmicament està ensorrat.
I això necessitarem tres dècades. Però què s'ha de fer amb les tres dècades propides? Doncs això no ho fa cap política. D'altra banda, pel que fa aquí a Catalunya, l'ha sorprès la volada que ha pres el sobiranisme en els últims dos anys? Home, ha estat veritablement sorprenent, però té la seva explicació. L'explicació més evident és que en molt poc temps hem vist com la proposta, podíem dir...
més clara i més constitucional de treure màxim profit de la situació política actual, que era el projecte d'Estatut del 2006, impulsat per Pasqual Maragall, a Madrid s'ho ha encarregat ignominiosament. I el Tribunal Constitucional va ser el darrer. Llavors, clar, davant d'això què hem de fer?
a contentar-nos amb el que tenim que no ens agrada, perquè no ens deixen, o revoltar-nos. Això és el que està produint. És a dir, una revolta que ha sortit de sota, que ha sorprès i superat els partits, a la majoria d'ells, que s'han hagut d'apuntar, i que, evidentment,
porta-la a una situació d'enfrontament, de no fàcil solució, però que evidentment implica que aquí les coses s'han de canviar, i molt. I cap on greu que anirà tot plegat? Això ja no som trobets. Jo crec que aquest és un procés que serà bastant més llarg del que la gent s'imagina. No és una cosa resoldre amb mesos ni amb un o dos anys. Jo crec que
Aquí hi haurà un element per mi bastant decisiu. Bé, dos. Un, que la pressió catalana continuï. Segon, que la crisi política espanyola s'incrementi. És a dir, que a Madrid no hi hagi cap govern en majoria absoluta, que això pot passar l'any 15, d'aquí dos anys, si no hi ha un govern fort, que segurament no l'hi haurà.
sinó una notable divisió de l'art parlamentari espanyol, hi haurà una situació més factible per el que podíem dir negociar la sortida catalana.
Doncs moltes gràcies. Molt interessant. Recordem que demà, a les 8 del vespre, hi ha aquesta tertúlia organitzada per la secció de cultura de l'Ateneu. L'Ateneu, a càrrec de l'Iustria de Borja de Riqués, parlarà, com dèiem, d'aquestes relacions entre Francesc Cambó i també el rei Afonstreig i, d'alguna manera, suposo que també d'aquestes relacions entre Catalunya i Espanya al llarg d'aquest temps. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Molt bé. Moltes gràcies a vostè.
Just a la fusta, el magazín del matí.
En punt dos quarts de dotze és moment de fer tertúlia i els tenim ben a punt. Avui, a més a més, tenim un ple, eh? Tenim el complet aquesta tertúlia. Hi tenim, per tant, a la Montse Larrea, a la Joan Algarra, al Pere Oliver i a l'Inna Santa Bàrbara i també al Jordi Agulló. Molt bon dia a tots cinc, què tal? Bon dia.
Molt bé. Tot un goig que després de tants dies tinguem ja de nou el Jordi. I tant, amb nosaltres, i tant que sí. A més, avui és notícia, el tenim a la pàgina 19 del periòdic... 29, 29. A la pàgina 29, envoltat de moltes altres persones...
que van a darrere d'una pancarta que diu no als CIES. Els CIES, evidentment, és el centre d'internament d'estrangers, contra el qual protesten, perquè aquest centre, ara el Jordi ens ho explicarà, oculta lesions, té carències a les cel·les, les dutxes no funcionen, els vàters tampoc, posen mampares entre els visitants, amb la qual cosa no li pot fer un visitant ni un petó ni una carícia, el pobre que està tancat allà dintre, com si fos una presó, quan en realitat
no és una presó ni són delinqüents ni tant que no i penso que la capacitat d'aquest centre és per 400 i n'hi ha 900 ara això passa a totes les presons eh
Però insistim que això no és una presó, senyora. No, no, clar que no. Protestaven dels americans que els tenien un mes i mig a la illa aquella abans de deixar-los entrar. No, a la illa d'Eli. Això mateix. Això parlo del temps que entraven...
De l'estàtua de la Libertat. Sí, sí, sí, però era un mes i mig. O bé el tornaven a casa, o bé l'admetien. Però aquí hi ha aquestes pobres criatures, quant temps fa que estan aquí? Doncs ara el Jordi ens il·lustrarà sobre el tema, ja que ella hi va estar en viu i en directe i ho va viure de primera mà.
Bé, jo des de fa un parell d'anys col·laboro en Sors Racisme. Cada setmana es toquen casos d'aquest, del racisme quotidià, i el 30% és degut a actuacions policials. I és molt complicat perquè els policies denuncien i els xicots es troben que són sense paper, no saben denunciar, trien un mes o dos...
en portar les aportacions del metge, de les ferides, de tal, i els junts es diuen, això ho has fet per justificar-te, i es condemnen a ells, que són les víctimes. Això tenim molts casos. El TIAS és un centre d'internament, però podríem dir que és un camp de concentració en petit,
I, lamentablement, el que estan acusats és d'una falta administrativa. És com una multa, no és un delicte. I per una multa es tenen en un camp de concentració. Això és lamentable i demanem que això no és solució. Això és una gran injustícia. Això no és solució.
A mi el que m'ha cridat l'atenció és que si no deixen entrar els familiars, vol dir que ja tenen família aquí dintre de Catalunya. Alguns tenen família, directa i indirecta, i la visita es produeix a les 10 del matí i a les 10 i 20 surten. Jo he estat aquí davant dues vegades ja.
I només tenen 20 minuts. Tenen menys drets que els condenats. Aquí ho he llegit. I no n'hi ha vis-à-vis, no n'hi ha res, i després a dintre tot és molt fosc. Tot és molt fosc. L'actuació policial, com no són presos que es poden vengar posant-los en cel·les de castig o condenant-los a més tal, doncs els càstigs són molt foscos.
Ara portem un cas també pel jutjat de ferides, d'amenaces per una que havia fumat a dintre. Això és una falta, li fan unes tortures físiques quan el codi espanyol està prohibint les tortures físiques. Tortures? Físiques. Això és molt greu. Diu, ara què farem i tal, i tot i ara el farem això, tal, doncs ja...
Bum, bum, bum, i emporres forrades en tela per deixar menys... Això ho tenim denunciat al jutjat. Diu, perdona aquí, Joana, que molts casos no són familiars directes als que els visiten, sinó amics i coneguts. I a més, gent que han conegut en la seva situació, clar...
L'altre dia es van colar els quatre diputats a Catalunya com a familiars. Perquè no deixaven entrar. El poder popular a Catalunya està en el Parlament, però no es deixen entrar. Ni el Ribó, que garanteix... Li donen l'excusa que això és una institució estatal i no el deixen entrar.
Bueno, això jo parlaves també l'altre dia, l'home. Encara no té permís d'entrar. Ara n'hi ha dos jutges que s'han emprenyat una miqueta, que els han posat com a figures ahir, però no poden intervenir, més que vigilar, però si hi ha algun problema ho porta un altre jutjat. És una complicació jurídica. Ja, ja, evidentment. Per evitar... Ara sí, s'han quadrat els dos jutges, al veure que tantes faltes, s'han quadrat els dos jutges, però ells no poden portar casos, sinó casos. No tenen altres. Ja, ja.
és molt lamentable en aquests casos és que és el que tu deies Joana, estem en ple segle XXI i que es permetin aquestes situacions que a més n'hi ha moltes en molts diferents llocs del món però és que aquesta la tenim aquí a casa nostra en un lloc que és per solmenys de molt gràcies en Europa en Europa en Europa comunitària està bastant semblant al tema en Àustria també han tingut morts
L'altre dia portàvem uns cartells en esmorz cabut i un d'ells és d'Àustria, en l'avion. I li van serrar la boca perquè no cridés, que en l'avion no el deportaven i es va ofegar. És molt forta, tu plegats, realment. És tan trist perquè aquestes persones venen a un lloc que ells semblen que han de trobar una vida millor.
I morir per morir. I sobretot que no és una presó. Clar que no, no han comès cap falta. Que tampoc seria justificable. No, de cap manera. Però hi hauria manera de donar una canalització a tota aquesta quantitat de persones que entren. Perquè aviam, un interrogant. Com ho fem? Què fem?
Com ho distribuïm? Com els admetem? És complicat. Jo contesto... Sí, l'interrogant. Jo el contesto en una altra realitat. En els últims anys, el dissabte, vam passar un documental de l'Anna Gulló, que és la meva filla,
que ha fet en Xile, dels americans espanyols que han hagut de marxar allà a treballar. I es sorprenia, la primera actitud, que es sorprenia. Però a l'acabar el documental, la BTV, que encara està penjat a la web i es pot veure, es diu Deconstruïdos, Docs, la BTV, Deconstruïdos, encara es pot veure 7 o 8 dies, que el compren dues setmanes.
A la web de la televisió. I es pot veure arreu del món, es pot veure, eh?, en la web. Allí, ho diu, al final han marxat dos milions d'espanyols. La gent hauria de pensar que els seus fills estan marxant. Clar. I què vol que es traten d'aquesta manera. El problema, per a mi, jo no tinc la veritat màgica ni tal, però...
El moviment d'immigratori, més esteu ahir, que van tindre que marxar l'any 60, 3 milions a Alemanya. I ara tornen a marxar 2 milions ja fora. 2 milions ja fora. I de Catalunya, moltíssims. Gent jove i preparada. Gent jove i preparada. Els nostres fills, els que més estimem, els que s'han gastat 20 anys de pagar-los a la universitat, estan tenint que marxar frustrats. Ahir el documental aquell, a través de les entrevistes, veu la frustració de la soledat i tal.
que entengan que aquestes criatures que ara venen aquí són els més desgraciats del món, els africans, els que el colonialisme s'ha destruït els països. I en són molt culpables l'Occident. I tant, que són culpables. Per haver destruït els països. Per tant, jo des de la meva postura he de trobar solucions humanitàries. No puc fer aquestes solucions.
No són petites solucions, són grans solucions. Són grans solucions. Clar, que aquí intervé tots els governs, els d'allà, els d'aquí, perquè els d'allà també estan involucrats. Les guerres del Coltan, dels Diamants, del Lío, que tenen absolutament destruïts. Països rics, països molt rics. És que ells tenen molta matèria primera. Però clar, aquest problema...
Fixa't tu que quan la guerra d'aquí, els que van emigrar a França, ho van passar molt malament. També, en camps de concentració. I tant. L'altre dia explicava el cap a les fotografies. Perdona, a la platja. Segur que ho heu tingut familiar. El meu pare, Argelés. Ayer morien de fred, sí, i de humetar. I de tot. I qui va aixecar la mà?
per ajudar-los. Ningú. I els nens d'aquí que es van quedar a la quarta pregunta morts de gana. I quan els van necessitar, que van tenir la guerra amb Alemanya, van anar a buscar els presoners que tenien, que tenien ofici. Que tenien ofici i els altres que havien fet la guerra civil i estaven molt preparats. De mal, la humanitat m'ha fet molt. Molt, sí.
Realment el documental que es va veure dimarts a TV3 era molt visual, no tot plegat, però que et posava ràpidament. Els meus cosins i els meus tiets, els meus dos cosins, van nourir. I sobretot perquè s'acabava el 39, tot plegat, però clar, el que venia després. Doncs Jordi, és el mateix problema que venim arrossegant la humanitat i que no li trobem solució.
No l'hi trobem. El Jordi va apuntar un dia una solució, perquè el problema greu de fons és que hi ha una quantitat relativament petita de persones que reparteixen totes les grans fortunes del món i aleshores hi ha una immensitat i cada vegada més es barren més la classe mitjana i si no hi ha un repartiment equitatiu, una distribució de la riquesa, hi haurà sempre una gent... Que la setmana ha sortit també una estona. Sí, exacte, si jo
Si demanen solucions, ho dic, la primera solució, no han de vendre cap arma a Àfrica. Aquí està. Cap arma. Aquí està. Els armes no en tenen cap. No els necessiten. En Àfrica no hi ha cap fabricació d'armes. Per tant, no necessitaran. Els hi venem nosaltres. Exacte.
Però hi ha pobles que no tenen per menjar i veus que fins i tot els nens armats... Les organitzacions humanitàries, perdona, jo dic, envien diners, envien menjar, envien de tot, i aleshores els capítols que tenen que queden d'allò...
s'ho queda i compra i ho malvenen. És a dir, no només se'n venen aquí, sinó els propis que estan en una part al·legada situació són els mateixos que és el mateix que aquí en aquestes congregacions que n'hi ha, bueno, congregacions, diria conglomerados casi es podia dir, dels xinesos.
O sigui, quants xinesos tenen a les seves ordres? Cent xinesos que els estan treballant. Que els estan explotant. L'altre dia va dir un xines a la Vanguardia que eren associacions molt ben organitzades. Sí, i tant. I que els hi pengen el Sant Benito de mafiosos i que no ho són per res. No, que van, no, pobrets. Ja m'agradaria saber-ho. Ja els coneixem. Sabeu els hormigués, les hormigueres, les hormigueres que tenen...
I si els deixen sortir, eh? I si els deixen sortir, que els tenen en soterranis i, escolta'm, allà ho tinc tot el dia. Sí que es podria fer coses, sí. Si tot Europa, al meu entendre, el Jordi ha donat una solució, però jo vista des de lluny, la solució és que...
A tots aquests mafiosos que els fan pagar 1.500, 2.000 euros o que els hi prenen el passaport amb les peteres aquestes que pobra gent va venint i que s'esfoncen, quants se'n moren al Mediterrani? Jo crec que n'hi ha més persones amigrantes que... No, no, que peixos n'hi ha, eh? Perquè Dunidoret o la illa aquesta de Lampedusa o el d'allò i tal i tot.
Sí que haurien de vigilar moltíssim allà i fer les eleccions i donar feina a la gent d'allà. Si aquella gent tingués feina, no vindria aquí a l'Europa. Aquí està. No li donis peix. Ensenya-li a pescar. El 95% no vindrien. Però el que passa és al revés. Aquí jo ho vaig explicar fa anys...
Al Senegal tenien un banc de pesca molt bo, però era pesca familiar, i aquests anaven, treballaven, a l'ús de les vegades treballaven 6 hores només, i després es dicaven a mirar el sol i la lluna i menjaven el pell, i ja està.
Però van arribar les companyies espanyoles, les enormes, i van arrasar. I ara en Somàlia es passa el mateix. Llavors es arrosseguen a la misèria més gran i es fan pirates. Jo dic que és el pirata més gran. I aquí es acusen de pirates i es envien els barcos de guerra contra aquells.
Contra la misèria. Sempre és l'esclavitud de l'home per l'home. O sigui, l'home no està content, més que dominant, encara que sigui. No els animals, no, no. El seu igual... Pròpia, el seu igual, el seu congènere. Jo més que tu. Ahir, precisament, en un article, el filòsof i teòleg Francesc Torralba parlava d'aquest tema i deia que, precisament, si el ser humà, que ja té per instint dominar els altres, perquè això està demostrat
la teoria del bon salvatge ja està desmuntada s'han trobat restes de tribus antilles amb caps foradats que la tribu del més fort es carregava el més feble per tant si no s'ensenya humanitats si aquest respecte al ser humà no s'ensenya des de petit el ser humà tendeix
a deixar anar l'animal que tenim i a dominar en els altres i un gran error d'avui és que s'ensenya molta tecnologia molt domini de tauletes i maquinetes i poques humanitats tindrem grans informàtics en el futur però si no ensenyem humanitat no tindrem respecte pels altres i ara en els estudis han posat aquest veto a les coses de tipus filosofia, humanitat
Les humanitats les han tret del mig. Escolta, no. La persona té que trobar-se. Jo ahir feia una entrevista amb aquell xicot que feia bastant molt bonic i parlàvem del jo i de l'ego. I aleshores aquest... Un freudiano. Sí, sí, eh?
Bé, que no té res a veure el jo i l'ego, no? No, no, absolut. I fins que no arribem a aquesta solució de trobar el jo cada un de nosaltres, que és en benefici del tercer, així anem. Però bé, això ja és va, va, va, com el que esteu dient ara aquí. El ser humà és així. Sí, i aleshores una revela, com tu i com jo i com tots, de veure això mateix. Perquè es venen armes.
Perquè és una gran fortuna. Perquè és un negoci que dona. El Jesús, que també a Justícia i Pau, amb el programa també ho comentem a vegades, diu que en la meitat del pressupost d'armes mundials...
s'acabaria la fam al món. Amb la meitat del pressupost. Això està demostrat, eh? Sí, sí, sí, amb estudis, amb estudis. Com dades fortes. La Cari Olivera, en un article, comentava també la monja, com es diu...
Teresa Forcades. Teresa Forcades. Teresa Forcades. Teresa Forcades. Crec que això també ho tenen dades. Sí, sí, sí. O sigui que imagina't que cada cop allà on no hi hagi guerres les fomentaran perquè els interessa vendre armes. Però el futut és que no en el nostre país sinó en tots. La compra i venda d'armes és un secret d'estat.
No surt als diaris. Hi havia una pel·lícula que parlava d'això. Tu creus que m'has guanyat? Al final, el protagonista, que és un gran traficant d'armes, diu, doncs no, li diu al noi que el persegueix. Diu, estàs equivocat. Diu, hi ha algú que mana més que tu. Jo demà sortiré. I tu no hauràs fet res. Així que és molt trist. I que no s'alcarreguin.
Mirant la pel·lícula d'ahir que feien, que repetien, que ja l'han fet diversos cops, aquesta pel·lícula que l'han fet a 8 televisió. Quina era? Fardinero Fiel, no? Ah, Fardinero Fiel. Una pel·lícula que jo també vaig veure. Què passa allà? O sigui, agafen conecillos d'Índia a la gent d'allà. O sigui, provoca la malaltia per poder fer...
per poder vendre per tenir una justificació o bé la quantitat de pel·licaments que s'envien que estan caducats mirant aquella pel·lícula penses en quin món vivim és el que diem amb un fet real nosaltres hem de predicar l'esperança i donar solucions no vendrem almes d'Àfrica una
Els plans que ens costa posar els barcos espanyols en Somàlia, donem-los pel desenvolupament, controlem els drets humans en aquells pobles, no permetem que dictadors s'apoderen de tals. Perquè els senyors de la guerra deixen-los anar. Déu-n'hi-do. S'apoderen d'aquests països pobres...
I com que a més tampoc tenen infraestructures fetes, el que passa és que tot el que arriba allà queda en el lloc on t'arriba perquè no hi ha distribució possible. Aquí passa que el que està encarregat d'això és el que ho ven i fa diners per tornar a comprar armament. És un peix que es mossega la cua. Perquè no els arriba a la població. A la població no arriba res.
Jo vaig tenir ocasió una vegada de parlar amb algú de la fàbrica d'armes Caça, es diu a més, no? Caça. Caça, quan fèiem el diccionari d'economia. I el més que ens van permetre, després de molts estirar i arronsar, és a treure un parell de fotos de la façana, no? La façana, la façana. Entrar dintre i a veure-ho no. Així com a la...
Com a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, sí que em van deixar entrar, i ja sí que ens m'han deixat entrar, que fabriquen la pasta. I va ser una bofada, perquè vam fer un munt de fotos pel Diccionari d'Economia, veient com... A més, era l'època que estaven fabricant els euros per al futur, quan encara hi havia pessetes. I que ara veré allò de les armes. No, les armes, res. No, ara faré una broma. Et van deixar perquè vas tocar el timbre.
Bueno, ara mateix... No, que portes un carnet de redactor conforme estàs treballant. Moneda i timbre. Moneda i timbre. El ministre de la Guerra que tenim ara actual, o que le diguen ministre de Defensa, s'ha autoaplicat 10 milions d'euros de subvenció a l'empresa que era seva,
que ara abans, quan ha de ser ministre, la va deixar en mans d'altre, però continua sent d'ell. Sí, i li s'ha autodonat 10 milions de subvenció. És que sabem exactament els diners que dediquem del PEC Unió Nacional a la guerra, a la defensa? Són públics, en principi. Són públics. Que passa que no ens acostumen a dir gaire, però si ho mires, de tant en tant, es garrifaríem. I les...
Això sí que explica. Espanya fabrica i ven armament, eh? Cuidado, eh? Quan a Guernica el bombardeig va ser molt sospitós. Es va encarregar al poble, però la fàbrica d'armes, que estava a pocs quilòmetres, no van tirar ni una bomba. O sigui que, escolta'm,
Això els faci. Se la reservava. Home, perquè era la que produïa el negoci... Selectiva, és una destrucción selectiva. I que, malauradament, darrere les guerres hi ha molts negocis, moltes han estat planificades precisament... Per reconstruir, no? És lamentable que certa mentalitat de gent que, a més, es diuen progressistes, diuen que...
ha portat a desenvolupament d'investigació i tal, les drones, no sé què... Unes coses positives. Indirectament, si tota aquesta gent, ingeniers, mils i mils de pensadors, una economia immensa s'haves dedicat al desenvolupament humà... Home, sí.
Aniríem d'una altra manera. Tot el ser humà tindria al mínim uns 600. Això estava calculat també fa 20 anys. Dades de fa 20 anys. Jordi, però uns 600 que fos elèctric. No fos elèctric. Però elèctric també gasta. Això eren dades d'exemples dels anys 80-90. Jo us dic que en el 80 jo vaig anar per fer una mica de reciclatge.
Vaig anar a l'Institut Britànic, que vaig fer dos cursos de traducció, perquè m'agradava molt i els nanos ja eren més grans i podia anar. Allà hi havia uns llibres, que eren recents i el que sigui, actuals, de les traduccions que fèiem i tal.
I es demostrava que ja s'havia descobert que l'energia, a través de l'aigua, podia ser... Podia el cotxe anar amb aigua. Amb aigua, amb aigua. Amb les seves de llona. Sí, amb l'hidrogen, sí. Sí, però clar, això no interessa. Clar. L'energia eòlica, parlem de l'energia eòlica... És una altra? És una altra. És a dir...
que la matèria prima, quan no dona uns beneficis, sigui el que sigui, se la treuen de sobre. No entenc gaire d'èòlica, perquè aquí els molesten els molts. Això diuen els... Què passa? Perquè seria la més neta, no? Quan venia el Lluís, aquí el record, es va dir, molt científica i molt economista, va dir, no, aquestes empreses hauran de recuperar el que han invertit. Em va deixar el sotat. O sigui, tota la societat estem perdent.
tan ràpid han de recuperar però aquestes han de recuperar però també si ens estàs escoltant una abraçada també va dir que esclar la programació de les cabezes pensantes del govern en comptes de pensar que el que estan fent o el que estan programant és per als seus fills és a dir perquè hi hagi una continuïtat no la riquesa ha
no miren cap allà no ho justificava ell explicava l'argumentació economicista i es posava l'exemple del País del Nord que miren a 30 anys hi ha forma de consens en Dinamarca com en Filanda programen a 30 anys
Clar, clar. No, no, està bé. No, no, però aquí el capital inverteix avui i vol que demà ja li doni els vingues beneficis. Clar, llavors és fer-ho tot malbé. Estan arrasats. S'ho carreguen tot.
que tenim el Joan aquí, avui li voldríem fer més preguntes que mai, perquè com no el tenim cada dia, esperem que ara sí, que a partir d'avui sí. És molt divertit això. I abans ha citat els progres, que avui hi ha molts progres que no són tan progres, jo ara em pregunto si, per exemple, un partit, sí, ja saps de quin partit em prefereixo, que ha parlat de la pluralitat i la diversitat dels seus membres, pot per votació fer que tots pensin igual, en el sentit que tots diguin que no, i que el que no digui que no, ja hi ha l'amenaça amb expulsions,
això sembla progre Jordi és el reflex del tipus de societat que ells estan d'acord perquè seguim sense dir noms de l'any 78 els vam fer votar una constitució que va ser un xantatge
que ella no estava viva. Que no havia nascut, que no és igual. El 65% de joves no existia i la monarquia s'està legitimant d'això. No tenen això de dir que cada 4 anys ho posarem a votació, que seria la democràcia. Seria l'ullà, sí, sí. No, no, segueixen dient-nos i aquest partit progre justifica això també. I per mi això és una dictadura encubaca. Això ja ho deia també en Lluís, que no estàvem amb una democràcia. Sí.
Estàvem amb una partitocràcia. I aquestes mateixes paraules les va fer un comentarista un altre dematí. Diu, això no és una democràcia, això és una partitocràcia. I quan això ha de votar, us explicaré una petita anècdota, que a mi em va encendre la sang, que resulta que en un consultori, estaven esperant que... unes proves i tal, hi havia dues persones que eren d'una tendència i dues que són fuerenyes...
que són d'aquests autonomies subvencionades, i diu, bueno, comentàvem de la votació del diumenge, i una li deia a l'altra, vas anar a votar? Diu, sí, sí, sí, perquè aquí a casa ho teníem a prop, i si no hagués anat allà on fos. Diu, no, jo també, perquè va donar la casualitat que, mira, en surtin, correcte. I les altres comencen a riure, ja, ja.
no sé com se veu, siempre estáis votando, siempre estáis votando. I els altres, diu, mira, per no trencar-li la cara a algú, diu, vam començar a votar. Diu, voti, voti, voti, allò que dèiem fa molts anys. És ben trist, eh?
És ben trist. Per això, Joan, és que hi ha una cosa que és claríssima, que ho deien ahir aquests filòsofs, que reivindicaven el dret que ens ensenyin a la gent a pensar. Les persones o ens ensenyen o ens adoctrinen. I aleshores els partits que només adoctrinen cauen en l'estalinisme o cauen en el conservatisme o el que sigui. En la dictadura pura i dura.
I aleshores la gent, si estem adoctrinada, som més borreguitos, som més obedients, anem amb fila. Allà on es condueixen, dient a mena tot, és que inclús aquí es diu la paraula, precisament ara en aquest intent de renovació que hi ha precisament dintre d'un col·lectiu que s'ha impedit a mena tot, com és l'Església, hi ha també molts filòsos de l'Església que diuen no, no, no, ensenyeu-los a pensar. Ja afortunadament al cap.
comença a pensar com Déu mana. O sigui, que estem en una democràcia sense democràcia. Em deixeu dir una cosa, una cosa que és una mica alegre. Ahir quan marxàvem amb el Pere, ho comentàvem abans, o sigui, les emissores de Madrid deien els pobres periquitos estan agotant ja l'Ale, ja tenen la cosa perduda. I el corconazo, va dir.
Sí, sí, sí. Te'n recordes? Quan vam aparcar el cotxe dintre el garatge, el segon gol dels altres. Del Corcont. Sí, que consti que soc culer de Socarrel. Però és igual. Ara, a casa meva, el meu pare, era Perico, i això queda una mica d'aquell record. Bé.
Doncs quan vam arribar, posem la televisió de seguida i els amarillitos estaven tristos i els blaus contents. Diu, serà possible? Doncs sí, el milagro se produjo. Dos gols en deu minuts. O sigui que felicitats a l'Espanyol, encara que quan juguen amb el Barça no, eh?
Esteu com a nostre amigo, perquè això al Jordi no li interessa. No, i al Pere tampoc. Però el Getafe, que avui també tindrem molt petit, doncs, esclar, surt el Messi i en menys de 20 minuts, si faci fora d'hora, marca dos gols. Sí, es veu que aquest xicot ha patit molt, el comentarista. Sí, perquè, esclar, quan ve de les lesions, cony, perdona l'expressió, tu, entra pum, pum, pum, i després diem allò.
El futbol és el... El opio del pueblo. Però bueno, si és l'única més o menys... Ens dona una mica de... No, no tenim que jutjar. Fora del futbol, la gent de Getafe, que n'he conegut molts i han anat a treballar a Getafe, són molt acollidores. No, això no té res a veure. Jo tinc amics maquíssims medrilenys. Sí, tant. Jo també, jo també. Però el gobierno, el gobierno, hijo.
Ah, claro. Sí, sí, aquí tenim massa el costum de dir, és que Madrid ens ha fet això, Madrid allà del nou. Com a ells també diuen, mira els catalans com són. No tothom, eh? No tothom. Per res, per res, per res. O sigui, jo cada any vaig diverses vegades a Madrid i estic encantat amb els col·legues i companys de Madrid que a més he treballat... Sí, però és que tu hables un castellano muy correcto. Pedro...
Sí, claro. No tienes acento como tenemos los demás. Sí que tengo acento, pero no es por el habla, sino por el buen rollito. Se'ns acaba el temps i abans de marxar avui he dit que avui és l'aniversari de la Montse, no em sembla? Sí. En hem de felicitar. Happy birthday to you.
Happy birthday to you. Home, s'han de celebrar, no? Happy birthday to you. Has vist com som intervencions? I així acabem amb aquesta tertúlia. Moltes gràcies a tots cinc. Bolina, Joana, Pere, Montse i Jordi. Tornem la setmana que ve. Adéu, bon dia.
I enllacem, doncs, tot seguit amb la informació, connectem amb el butlletí de la xarxa, també amb el Sant Just Notícies, el butlletí de les 12, i tornem després amb més coses. Ens queda parlar de teatre i de vins. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlarà Maite Polo i Oriol Pujador. En marxa, el Parlament al ple en què es votarà la proposició que demana les competències perquè Catalunya pugui convocar referèndums. Matí de mobilitzacions de la plataforma d'afectats per la hipoteca. Les oficines de banc ja estan fent ocupacions indefinides per exigir l'adhesió en pagament.
Els Mossos desarticulen una organització criminal internacional dedicada al tràfic il·legal de vehicles d'alta gama. 60 camions i 19 detinguts. Esports amb bàsquet al Barça. Afronta invicta la tercera jornada del Top 16 de l'Eurolliga Atenas a la pista de l'Olimpiakos al vigent campió. I a la Copa d'Europa de Corpol, a dos quarts de set, el Club Barcelona s'enfronta al Bokenberg.
Ja està en marxa el Parlament. El ple en què es votarà? La proposició que demanen les competències perquè Catalunya pugui convocar referèndums. El debat ve, però, precedit per les discrepàncies internes en el si del PSC, amb la renúncia d'Àngel Ros i amb la decisió d'aquest mateix matí de la diputada Rocío Martínez Sanpere d'abandonar l'executiva per estar en desacord amb la decisió oficial de la formació. Parlament, David Navarro, bon dia.
Bon dia. La primera a intervenir ha estat la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, que ha defensat que els demòcrates no han de tenir por dels referèndums. El portaveu socialista Maurici Lucena ha opinat després que la moció no va enlloc. Vostès saben que amb el que plantegen avui l'acord entre governs...
és molt més difícil. De fet, jo crec que és impossible. La pregunta que a un li balla pel cap quan un veu aquesta escenificació tan solemne és si persones tan intel·ligents com Artur Mas, Oriol Junqueras, Joan Herrera i David Fernández ignoren aquesta realitat. És a dir, ignoren tots vostès el no sonor que rebran del Congrés Espanyol? No, esclar que no l'ignoren. A aquesta hora intervé Alicia Sánchez Camacho, que ha defensat el no a la moció perquè diu que el referèndum és il·legal.
Els Mossos d'Esquadra, ho destacàvem en titulars, han desarticulat una organització criminal internacional que es dedicava al tràfic il·licit de vehicles d'alta gama. S'han detingut 19 persones, 10 de les quals ja han ingressat a la presó. En l'operació s'han escorcollat 10 domicilis i fins ara els investigadors han pogut acreditar el comerç il·licit de 29 vehicles i 62 camions de gran tonatge provenients d'empreses.
El valor d'aquests vehicles supera el 1.300.000 euros en turismes, motocicletes i similars, i 3 milions d'euros més en camions. L'operació va començar fa més d'un any, quan es va detectar que a Espanya s'estaven introduint vehicles robats a d'altres països de la Unió Europea.
Aleshores, els venien com a vehicles de segona mà i d'importació, abans que en el país d'origen es denunciés l'apropiació indeguda del vehicle. La investigació dels Mossos d'Esquadra s'ha realitzat en coordinació amb la policia alemanya com a resultat la desarticulació d'aquesta organització criminal dedicada al tràfic il·lice de vehicles d'alta gama.
La plataforma d'afectats per la hipoteca fa accions de protestes simultànies. Aquest matí a una trentena d'oficines de banc i arreu de Catalunya, els activistes exigeixen a l'entitat que accepti fer d'accions en pagament abans de desnonar els clients. Acció que s'està fent a Granollers. Ràdio Granollers, Oriol Mondéjar, bon dia.
Bon dia. Un centenar llarg d'activistes ocupen amb pancartes i xiulets des de les 10 del matí l'oficina de Bànquia de la plaça de la Corona de Granollers. Els membres de la Pà Granollers remarquen que l'acció vol obligar la central de Barcelona de Bànquia a canviar la política sobre els desnonaments que des de fa 4 mesos està aplicant l'entitat. Ho explica un dels membres de la Pà, Juanma Fernández.
La intenció dels activistes a tot Catalunya és ocupar indefinidament les entitats de bànquia fins que aquesta reconsideri la decisió.
A Pineda de Mar s'ha passat un qüestionari a la comunitat d'una parròquia de la població i el resultat és que accepten amb normalitat que entre els creients hi pugui haver persones homosexuals o divorciades. Ràdio Pineda, Olga Diegues, bon dia.
Bon dia. La comunitat de la parròquia de Sant Joan Baptista de Poblenou viu amb normalitat que entre els creients pugui haver persones divorciades, parelles de fet, persones homosexuals o parelles d'un mateix sexe. Aquesta és una de les conclusions del conjunt de respostes que ha fet la comunitat de Poblenou reunida per respondre conjuntament al qüestionari del Sínode de Bisbes dedicat a la família. Ramon Masacs, rector de la parròquia de Poblenou, ha explicat que la comunitat té normalitzat l'acolliment de totes les situacions viscudes amb consciència.
Nosaltres, com a comunitat, el que vivim és que, com que tenim normalitzat tots aquests temes, també fem un acolliment a la situació de cadascú. I, per tant, que tothom visqui el que creu que ha de viure amb consciència. El document amb les preguntes es pot trobar a les pàgines web dels bisbats catalans, com és el cas del bisbat de Girona o l'Arcabisbat de Barcelona. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. El centre d'estudis recordarà el proper dia 25 la jornada en què les tropes nacionals van entrar a Sant Just. El dia 25 de gener farà 75 anys que les primeres unitats franquistes van entrar al municipi i l'entitat ho recordarà recreant un itinerari similar al que van fer des de la plaça als Estudis Vells fins a Sant Pere Màrtir.
Francesc Riera, del Centre d'Estudis, serà l'encarregat de guiar els santjustencs i santjustenques que assisteixin a l'itinerari, on s'explicarà el replegament de les tropes republicanes i l'entrada de les unitats franquistes a Sant Just. El punt de trobada serà la plaça dels Estudis Vells a les 5 de la tarda i es pujarà a peu fins a Sant Pere Màrtir. Des de l'entitat demanen que si hi ha algú que vulgui anar-hi però que tingui dificultats per desplaçar-se, ho comuniqui al Centre d'Estudis. Trobareu més informació al seu web, santjust.org barra Centre d'Estudis.
Més qüestions. Dijous de la setmana que ve es farà una taula rodona a Sant Just per debatre la reforma de l'administració local. L'acte l'organitza la revista La Vall d'Avers i els sindicats comarcals UGT i comissions obreres i ha estat impulsat pel Comitè Conjunt dels Treballadors i Treballadores de l'Ajuntament. La llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local es va aprovar al desembre al Congrés i ha entrat en vigor aquest mes de gener, una norma que és especialment restrictiva amb els municipis de menys de 20.000 habitants, com Sant Just.
La taula rodona es farà dijous 23 a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de la Taneu i és oberta al públic.
I un últim apunt per recordar-vos que el butlletí municipal tornarà a ser una publicació mensual, excepte l'estiu i per Nadal, en què els números de juliol i agost i el de desembre i gener seran bimensuals. Per tant, es passaran a editar 10 butlletins l'any. La publicació reduirà 4 pàgines del format actual i seran 20 pàgines, a més de l'agenda, que també serà mensual i anirà inclosa dins del butlletí.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora als Sant Jus Notícies a partir de la una i mentrestant podeu seguir l'actualitat del municipi al web de Ràdio d'Esvern, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Yeah, you can be the greatest, you can be the best. You can be the King Kong banging on your chest. You can beat the world, you can beat the war. You can talk the guy, go banging on his door. You can throw your hands up, you can beat the clock. You can move a mountain, you can break rocks. You can be a master, don't wait for luck. Dedicate yourself and you go by yourself. Standing in the Hall of Fame, yeah.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Be students, be teachers, be politicians, be preachers. Be believers, be leaders, be astronauts, be champions, be truth seekers. Be students, be teachers, be politicians, be preachers. Be believers, be leaders, be astronauts, be champions. Standing in the hall of fame. And the world's gonna know your name.
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb l'aigua de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, un mort, i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Just a la fusta.
Això és espectacle.
Això és espectacle. És moment, doncs, per parlar de teatre, com ens indica aquesta sintonia. És en punt un quart donat del migdia. I comencem, doncs, perquè avui tenim força coses. How does it feel to treat me like you do when you let your hands upon me and told me
Fins demà!
A més a més avui continuarem amb el que hem anat fent les últimes setmanes, és a dir que entrevistarem algun dels protagonistes de l'escena teatral del moment i avui atenció perquè parlarem d'un nom en majúscules com és Montserrat Carulla. I a més a més també repassarem recomanacions teatrals de seguida amb la Maica Duanyes.
Fins demà!
Molt bon dia, Maica, què tal? Bon dia. Ui, no he sentit la preciosa melodia d'això, és espectacular. Ui, doncs ja fa més d'un minut, eh? El que passa que deia que anaves mirant pàgines i dic, bueno, dic...
Dic, no se'n deu adonar, en fi, ara veig que no. No l'havia sentit, no l'havia sentit. Doncs bé, en tot cas, a més a més, també he anunciat que avui parlarem amb Montserrat Carulla, és a dir que un dels noms majúscules de l'actual escena catalana. Sí, que a més a més en sap molt de greu, però serà l'última vegada que la podrem veure al teatre. Però bé, després parlarem amb ella. Comencem parlant de teatre per als petits. Recordeu que el Teatre Victòria...
Ha prorrogat la companyia d'agoll de gom i TV3, l'espectacle, que està dirigit pel Joan Lluís Botso i que ha tingut molt d'èxit totes aquestes festes de Nadal i que ha tingut tant d'èxit que l'han prorrogat.
Però espavileu perquè continua estant ple de gom a gom cada dia. El musical, benvinguts al castell embruixat, i que surten tota la família dels Super3. Les funcions són a les 6 de la tarda...
I, per tant, tens temps de recollir el nen al col·legi i anar-te cap al Teatre Victòria sense cap mena de problema. Després també n'hi ha un altre espectacle molt maco, molt, eh?, per als crius. En aquest cas l'estan fent al Sant Andreu Teatre, una miqueta lluny d'aquí, però, vaja, no n'hi ha distàncies, no?,
Això és una producció de la Roda Produccions, una gent que s'han dedicat exclusivament a fer teatre per a infants i que realment jo tot el que he vist d'ells té una presentació i una posada en escena fantàstica. El que ara ens ofereixen és La princesa i el pèsol.
Molt bé. Evidentment és un musical perquè sempre és uns explicant els contes però de manera musical.
Ho estan fent al SAT, com ja he dit, al Sant Andreu Teatre. Els dissabtes són a dos quarts de sis i el diumenge n'hi ha dues funcions, una a les dotze i una altra a dos quarts de sis. I la història de la princesa i el pèsol no és potser un conte tan popular com la rateta o com la que potser... A mi m'agrada, per això particularment, és un d'aquests així... Doncs va, explica-ho. No, no, no.
Com que no? És aquesta princesa que... A veure si me'n recordo, perquè ara, de fet, recordo que em feia molta gràcia, però fa molts anys que no el sento, perquè, com dius, no és dels més populars, però la història és aquesta princesa que deia que no podia dormir bé, que n'estava... No sé si un matalàs o un llit especial, perquè segur que notava...
Fins i tot si hi havia un pes ulcat el matalàs, una cosa així, el notava. A veure, un príncep que s'enamora d'una princesa i que es busquen, en aquest cas, la versió de la roda de produccions, i no es troben i llavors tenen problemes per estar junts i per demostrar a la princesa que és autèntica princesa, que...
haurà de dormir en un llit amb 10 matalassos, sota el qual es col·locarà un pèsol. Si la princesa nota la molèstia, és que és princesa de debò. I llavors, doncs, arribaran al matrimoni amb el príncep. Això és el que explica aquest conte de la princesa i el pèsol de la roda producions. Ja dic, la posada en escena és molt maca, el vestuari, canten molt bé...
i crec que és un bon espectacle per portar els crios, encara que estigui al Sant Andreu Teatre, que com ja sabeu està al barri de Sant Andreu, i que tenim algun avantatge, que el diumenge, per exemple, hi ha dues funcions, que moltes vegades al teatre infantil no podem aconseguir-les.
Bé, deixa'm els nens? Sí? Deixa'm els nens. Vinga, de què parlem ara? Mira, ara parlarem d'una cosa que es farà molt, molt pocs dies, poquets dies, i que val la pena...
d'anar a veure-la però no puc tampoc parlar massa d'ella perquè és una companyia argentina i bé, és una companyia argentina, la Villarroel doncs és la que ha produït o ha convidat aquesta companyia però no es farà a la Villarroel l'espectacle sinó que es farà a l'Àtrium
I és una companyia que aquesta vegada venen des de Mèxic i diu que l'únic que necessita una gran actriz és una gran obra i les ganes de triomfar. La companyia és la Vaca 35 Teatro en Grupo.
I venen avalats, això sí, perquè han triomfat a la Fira de Tàrrega, al Festival Fringe 13, a les Naves de l'Espanyol del Matadero de Madrid. I bé, doncs qui li agradi veure coses que realment no es veuen cada dia aquí, doncs ja sap que a la Sala Triom de Barcelona poden anar a veure que l'únic que necessita una gran atriz és una gran obra i les ganes de triomfar.
Que no sé si realment és veritat, això. Després li preguntarem a la Montserrat. Bona idea. I bé, és una companyia que ja ve de Mèxit. Estarà només fins al diumenge. Per tant, la gent que vulgui veure-la...
que s'espavili perquè estarà fins al diumenge només. Després també volia comentar que també han prorrogat el nom que s'està fent al Goya. Estarà fins al 9 de febrer perquè també ha tingut molt d'èxit. I després d'aquest èxit del nom que estan fent al Teatre Goya...
doncs vindrà una obra que ja la coneix tothom, que l'ha vist moltíssima gent i que és per passar-s'ho molt, molt bé, que és T'estimo, ets perfecta, però ja et canviaré. I deixem els nens, deixem aquesta companyia que ve de Mèxic i que podem veure a la Sala Atrium. Sí. I podríem parlar... Tenim la Montserrat? Sí. Ah, d'acord. Doncs mira, parlem...
Bon dia, Montserrat Carulla. Bon dia. Com estàs? Guapíssima. Molt bé, molt bé. Nosaltres encantades que estiguis aquí amb nosaltres. Montserrat Carulla, no cal fer-la massa presentació perquè la coneix tothom.
És una dona que va començar fa molts anys fent teatre, que va viure tota aquesta època dolentíssima del teatre a Barcelona i a Madrid, on van lluitar molt perquè ara tinguéssim alguns avantatges que sembla ser que s'estan perdent, Montserrat. Quan vas començar, tu?
Mira, jo vaig començar fent teatre amateur, que és una escola fantàstica. Hi havia anat a l'institut del teatre, també. Vaig fer molt teatre amateur, fins que un dia vaig fer el salt al teatre professional. I el teatre professional de l'època era bo, era dolent? Mira, hi havia una mica de tot. Era un teatre una mica burgès, amb el temps va anar sortint tota la problemàtica social...
i els actors vam anar lluitant per anar-ho aconseguint i ens vam anar adaptant els nous temps. I s'ha aconseguit que la feina del professional del teatre sigui una feina reconeguda, però ara sembla que s'està perdent una mica, no? Mira, reconeguda sí que ho ha estat, pràcticament sempre. El que passa és que ha estat una feina molt intermitent i que els actors, si més no els de la meva època,
El que acostumàvem a fer era treballar al dematí en una oficina, en una fàbrica, en un comerç, i a la nit assajar i treballar en el teatre. Aquesta era la nostra manera de fer allò que realment ens omplia i ens seria feliços, que era treballar el teatre.
Ara estàs al Teatre Romea, ja ho hem dit unes quantes vegades dins del programa, estàs fent Jaia, una obra fantàstica, tendra, amable, i que esteu tots tres molt bé, i dius que deixes el teatre després d'haver començat de joveneta. Sí, perquè penso que he arribat fins aquí...
Estic fent una obra que ha escrit el meu fill i que tinc la gran satisfacció de dir...
que omplim el teatre fins a la bandera. I tant, cada dia. Cada dia. I a més a més, Montse, a part que l'obra l'ha escrit el Roger Penya, és que estàs acompanyada també del teu net, no? De l'Aleix, sí senyora. Que em va sorprendre moltíssim perquè quan em va dir al seu pare que era la primera cosa que feia com a professional...
Està fantàstic. És un bon actor. Quan un és bon actor o bon actriu es nota de seguida. I afortunadament ell ho és. I n'estic molt contenta perquè jo conec amics, vells amics de teatre, actors i actrius.
que els seus fills també van voler ser actors i que ells ho passaven molt malament perquè no servien per actors. A mi em podia haver sortit un net que no hauria servit. Però afortunadament m'ha sortit actor. Increïble, increïble. Quan em va dir el Roger que era la primera cosa que em feia de professional em vaig quedar flipant. Iaia, què diries tu què és Iaia? Com explicaries als oients què és Iaia? Mira, Iaia és una dona ja gran
que viu amb el seu net, millor dit, el seu net viu a casa seva, és una dona generosa, però especial, original, vol ser moderna, vol dominar les tecnologies, té il·lusió encara de vida, i aquest net en el que viu...
li planteja problemes els problemes que planteja la joventut que es van resolvent com es poden però que són una parella que s'estimen molt que tenen els seus altes baixos i les seves discussions però que essencialment s'estimen és molt tendre l'obra i amb molt d'humor molt divertida la gent s'ho passa molt bé Montserrat per què només esteu 3 setmanes al Romea? perquè estava ja programada
O sigui, hi ha un dia que ja entra una altra companyia. Quina ràbia, eh? Sempre passa el mateix, eh? I, esclar, no se'ls pot dir els de l'altra companyia que han assajat i que tenen despeses i tenen il·lusions, també, com és natural, que nosaltres allarguem i ells es queden fora. Afortunadament, el que tenim és una gira per tot Catalunya molt important.
i la gent que no ens pugui veure ara al romer potser ens podrà pescar per alguna ciutat o poble del nostre país. Ja has dit bé, afortunadament tenim una gira, perquè això ara en aquest temps és difícil. Difícilíssim, i quan diem als actors amics nostres...
que tenim 50 o 60 representacions per Catalunya, no s'ho poden creure. No, no, és que és increïble. Montserrat Carulla ha fet molt de teatre, jo me'n recordaré sempre, perquè és una obra que em va agradar moltíssim, moltíssim, El temps i els Conway. Sí.
Era magnífica, dirigida per el Mario Mas. I jo crec que moltes vegades he pensat, m'agradaria dirigir-la, però és que era tan bona que no podríem millorar-la. I me'n recordo de tots els que sortíeu al Tens i al Camp, però a part d'això has fet Gaia en Dols, que és un musical...
A Little Night Music, que és un altre musical. On et trobes millor, en el teatre de text o en el musical? Jo, en el teatre de text. Sí, no? Sí, sí, en el musical ja m'agrada fer-hi.
Però el que m'agrada sobretot és el teatre de text. Si no estic errada, també vas fer el quadern gris, no? Sí, sí. I després també, jo me'n recordo també fa molts, molts, molts anys, molts anys, que vaig veure el Romeo i Julieta.
Sí, bé, doncs escolta, me'n fa molts anys. Exactament, el 61, sembla que va ser. Sí, sí, fa molts anys. I també em vaig quedar amb tu perquè, bé, estaves fantàstica. Era un repartiment molt bo, molt bona direcció de l'Esteve Poll. Sí, sí. Una magnífica scenografia del Josep Maria Espada. Vull dir que tot hi va ajudar, no solament els actors, que tots eren fantàstics, perquè hi havia la Paquita Ferrandi, el Pedro Gil...
Bé, etcètera, molta gent. A l'Esteve està malaltó, ara. A l'Esteve, què? A l'Esteve, que està malaltó, no? Sí, està malaltó, sí, crec. Bé, deixem el teatre, perquè també has fet televisió, molta televisió, molta televisió, i ara actualment, evidentment, estàs fent La Riera, que has tornat, no? Sí, la Dieta Consol. Que és molt desagradable, aquesta veritat. És molt emprenyadora, però quina cosa, eh?
Mira que és emprenyadora la tieta Consol. Doncs a la gent els hi encanta i els hi fa molta gràcia. Bé, perquè tu tens un... No sé... Bé, jo intento no fer-la unió. Exacte, justament. Perquè jo sempre dic que a la gent tenim una mica de dolents i una mica de bons. I tant, i tant. Doncs potenciem l'aspecte bo de les persones. De un personatge a l'altre, de la iaia que estàs fent al Romea, per exemple, a la tieta de la Riera...
N'hi ha un món de diferència. Home, són absolutament diferents. La iaia és tot generositat, tot amor, tot entrega els altres, malgrat que tens un caràcter, i l'altre és un egoist. I quin d'aquests personatges està més proper a Montserrat?
Bé, jo penso que la iaia, malgrat que és un personatge estupendo, no està a prop meu, perquè soc molt diferent de la iaia. I la tieta consol tampoc, menys, perquè jo tinc defectes com tothom, però aquest egoisme tan particular que té la tieta consol...
Jo, afortunadament, per mi i pels que em volten. No en aquells, no? Seria difícil, sí, sí. Doncs, a veure, tu has tingut molts premis, molts, molts, molts. Jo segur que em deixo algú perquè vas tenir el Premi Margarida Xirgo, que vaig anar justament quan t'ho van donar, fa ja molts anys. Fa una colla d'anys. Fa molts anys, ja, sí. Després també penso que tens la creu de Sant Jordi, no? Sí.
la medalla d'or al Merit Artístic la de Generalitat després fa poc l'any passat a la Gala del Gaudí que jo també estava allà present et van donar el premi de tots aquests premis en quines quedes? em quedo en tot quan et pregunten a quin fill t'estimes més que t'estimes a tots igual
Doncs em quedo amb tots. I sobretot em quedo amb aquells que m'han donat els companys. Aquests són els que m'arriben més. Home, sí, evidentment. Perquè en aquesta professió, encara que sempre diem que som una família i que tots ens estimem molt i tal, també n'hi ha molta enveja, eh? Bé, a tot arreu, en una família també es barallen els germans, els cosins, els nens, els avis, també tenen discussions.
Però si hi ha algun problema s'ajunten tots i defensen la mateixa cosa. I la nostra professió igual. Esclar, tothom vol tenir un lloc, tothom vol accedir a un primer pla. I uns ho aconsegueixen i els altres no. De vegades injustament ho aconsegueixen els que menys s'ho mereixen i els bons o de vegades estan a casa sense treballar.
Això ho dic jo moltes vegades en aquest programa, que no sempre el que arriba és el millor. Sí, sí, ho dic moltes vegades, és veritat. Escolta, hem parlat del teatre, que és la teva vida, jo crec que és l'arrel que tu tens aquí, el món del teatre. Després, la televisió i el cinema. Has treballat, però no massa, no? No, no he treballat massa. Perquè a l'orfanat...
Sí, sí, sí, pràcticament és l'últim que he fet. Ahà, d'acord, perquè jo em pensava, no sé si ha fet alguna cosa més. No, no, no. El cinema t'interessa o...? Sí, m'interessa molt, sóc jo que no li interessa el cinema. Sí, perquè jo he tingut uns 30 i uns 40 anys i uns 50 anys esplèndid. I en canvi, doncs, no...
no em van donar massa oportunitat. Ja. Vaig tenir problemes amb el món del cinema, jo.
Però com que el meu cervell és selectiu, sempre em quedo amb el millor de les coses i esborro totalment el negatiu. Quina meravella, quina meravella, Montserrat Carulla. Això és una bona manera d'anar davant la vida. Sí, és una manera de sobreviure amb il·lusió. Sí, sí, sí. Escolta, jo no sé si estic errada. Vas néixer al mes de setembre? Sí. El 19? Sí. O sigui que ets Virgo.
O sigui, que ets una persona molt primmirada en tot el que fas i molt ordenada. Encara que no en sóc tant com diuen les virgos, però sí, necessito el meu ordre. Potser és un ordre desordenat per un altre, però és el meu ordre. És el teu ordre. Això és cert.
i soc molt familiar, m'estimo molt la gent que em volta, els amics, una sèrie de coses que sí, que sembla que... Que fan la vida més agradable, no? Coincidim, sí. Bé, doncs, la Montserrat Carulla em sap molt de greu que sigui l'última cosa que podrem veure d'ella al teatre...
però està aquí al Teatre Romea fent Jaia, una comèdia que cal veure-la, de veritat, perquè tots tres actors estan fantàstics. Hem parlat de l'Aleix. Hem de parlar de la Vicky Llego, que és una actriu fabulosa. Sí, senyora, estan molt bé. No m'ho podia creure quan la vaig... Ja l'havia vista a la televisió i em va semblar bona actriu, però quan la vaig sentir al natural vaig pensar quina sort que tenim.
d'haver pogut lligar aquesta actriu fantàstica. De tenir-la, no? Escolta, una curiositat. El teu fill, el Roger Penya, fa poc va tenir un gran èxit de teatre amb el Poder Absoluto, no? Que és una obra que parla dels polítics i que parla dels polítics corruptes i tot això. Aquesta obra que t'ha escrit de Iaia, l'hi vas demanar tu? No, no, no, no, no.
Ell la va escriure i em va dir, la mare diu, t'enviaré una obra perquè la llegeixes i em diguis el que és. I va dir, molt bé. I clar, dic per cert.
et vull comunicar que em vull retirar del teatre i va dir deixes l'obra i després em truques i la vaig llegir i vaig dir ja em retiraré després d'haver fet la iaia o sigui va ser ell el que te la va oferir a tu no tu el que li vas demanar per retirar-te
El Poder Absolut em penso que d'aquí a poc estarà a Madrid també. I ha tingut unes crítiques magnífiques. A mi em va agradar moltíssim. Sí, està molt bé. És profunda. Sí, molt. I l'Emilio Gutiérrez que va estar fantàstic i el Farelo també estan tots dos fantàstics.
Montserrat Carulla, moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres. Espero veure't, encara que no sigui damunt de l'escenari, i res. La iaia, que està triomfant, però triomfant al Teatre Romea cada dia ple, no pot ser millor acomiadament per una gran, gran, gran actriu que tenim aquí. És cert que per mi, despedir-me del teatre, en el Teatre Romea, que és on vaig començar,
Ha estat una d'aquelles coses fantàstiques que m'han passat a la vida. Doncs moltes gràcies, Montserrat. Gràcies a vosaltres. I que continuïs amb els teus èxits. Espero. Adéu. Bon any. Bon any. Adéu, maca.
Doncs Montserrat Carulla, sempre tan interessant, eh, Maica? Sí, perquè, a veure, porta tota la vida al teatre, és una dona oberta, una dona que s'interessa per tot, ja ho ha dit ella, no? Que és la manera de viure, no?
I estan fent aquest iaia que està cada dia ple al Romea. Bé, doncs tenim poc... Molt poc temps, eh, Meca? Doncs mira, parlem d'una cosa que es fa a partir d'avui. Molt bé. Al Jove Teatre Regina, la programació per adults.
que es diu, el Pare Noel és un cabró. Ah, molt bé. És gruixut, eh? Bé, és una animada nit de Nadal, estan en una associació que ajuda persones que estan en situació de crisi, de crisi individual, familiar o social...
I bé, la rutina dels voluntaris és destorbada per les visites inesperades d'uns personatges marginals però molt estrafolaris. I a partir d'aquí és una comedieta. Això ho comencen a fer avui el Jova Teatre Regina. En principi no té data de sortida, és la companyia Comunians.
I si no tenim temps de més, doncs no tenim temps de més. Jo volia comentar que el Teatre Lliure també s'està fent Jo mai, d'Ivan Morales. L'Ivan Morales també és un autor, director, que ha tingut unes quants èxits de la seva carrera. La companyia és la Prisamata i està al Lliure de Gràcia.
I és una producció del lliure, del grec, d'Evitó Produccions, i és un teatre popular que va dirigit una mica al públic jove. Per això ho volia comentar. És per al públic jove el Teatre Lliure de Gràcia. I comença, o sigui, s'estrena avui també. Perfecte, doncs també queda dit. Maica, moltes gràcies. La setmana que ve més coses. Fins la setmana que ve. Que vagi molt bé. Bon dia.
Estem escoltant just a la fusta. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Som un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Just a la fusta, el magazín del matí.
Dos minuts i tres quarts d'una del migdia, és hora ja de tastar el vi que ens porta cada dijous l'Astric Goldstein del celler de Can Mata. Molt bon dia, Astric, què tal? Bon dia. A més a més, avui ens has dit que has tingut un petit accident domèstic relacionat amb el vi, eh? Exacte, no he caigut avui. Però a veure, primer, no sé si vols que comencem a explicar en quin bit estem. Avui hem entrat molt de pressa i no t'he preguntat com volies fer la presentació.
No, a veure, com que fins ara hem estat tastant vins molt joves i el de la setmana passada era canyero, allò que vam dir, és un vi salvatge, doncs avui portarem ja, quasi diríem, un vi domesticat, un ull de llebre de la zona del Baix Penedès i del 2003.
Són anyets, eh? Sí, sí, ja són més de 10 anys, no? Exacte, i a part, un any càlid. Ara li estava comentant amb el Carles, dic, recordes el 2003? Diu, molt, molt calorós, sec, va ser segurament de tota la dècada potser l'any més calorós i més sec. Tot això també ve sempre marcat amb els vins, o sigui, parlàvem la setmana passada d'un vi d'alçada,
Aquest rondaria més o menys els 400 metres d'alçada. La situació ja no és la mateixa del Pla de Manlleu. Aquí estem parlant de la joncosa del Montmell, situat per sobre de l'abisbal del Penedès. Més influència.
Del Mediterrani, o sigui, vents humits del mar, però clar, l'estiu és el que és. És el que mana. Exacte. Llavors, què marcaria el 2003? Doncs, realment, el CEP va patir moltíssim, perquè per molt que plogui l'hivern, l'estiu va necessitant deportació d'aigua.
i jo recordo que abrèndim l'Almaig ja es començava a fer quasi bé molt pesat, no? Doncs a l'estiu va haver-hi la segona quinzena d'agost, que seria la típica, la del gran patiment a la vinya, on quasi bé el gra de reïm deixa de treballar i no fa les seves funcions. Queda quasi bé com les persones, bastant bloquejat.
Llavors, tindríem vins que sí que podrien ser més alcohòlics per la idea de més calor, més sucre, per tant, més alcohol, però alhora fins i tot poden ser pobres de color. Per què? Perquè és això, la planta no treballa correctament. Llavors, ens poden produir vins potser més desequilibrats, aquella acidez tan fresca, aquella acidez que et fa salivar.
No la tenen, però tot i així, per exemple, amb vins negres no n'he tastat molts al cap dels anys d'aquella anyada. Amb caves he tingut moltíssimes sorpreses, perquè també podríem pensar que potser no seria una gran anyada justament per la calor, però sí que he trobat caves que han aguantat molt bé malgrat les inclemències del temps, no?
Llavors, primer problema, clar, vins, que els guardem durant tant de temps, el típic, els guardem estirats, els guardem drets, en aquest cas jo l'he guardat durant força temps dret, però el tap ens ha sortit.
Sí, és aquest accident que hem tingut, no? Però això jo crec que tu has dit segurament no, però jo m'ha passat algunes vegades, eh? Jo ara l'hi deia, feia conya, l'hi deia. Potser feia dos anys que no em passava. Que se'n trenqués i que fins i tot el que hi és el tapa dins, no?
A veure, sempre és molt important saber, a part no ho sabem, com són els taps que hi ha. Hi ha de més curts, hi ha de més llargs. Jo intento no pecar gaire el posar el tirabuixó per estirar, de no posar-lo fins al fons, justament perquè no se'n trenqui.
i pugui anar a algun tros de suro, no? Sí que no l'he posat fins abans de tot, però l'estirar és allò que ja dius, aquí s'ha trencat. Sí, s'ha trencat ja al primer moment. És el risc dels anys. No passa res, no? No passa res. Tenim de copa algunes restes d'aquest suro. Sí, la primera copa ha anat molt més suro. Això ens humanitza, no? Perquè els t'has de fer una casa de vegades, o quan obrim un vi passa això. És força normal, no passa res. Sí que ara m'hagués anat bé, però ens vam tindre un filtre de cafè
L'hagués filtrat, exacte. Una bona idea. Haguessin netejat aquestes impureses. Total, és suro. I l'acabem d'obrir. Però sí que en un restaurant, sobretot, reclameu, eh? Home, sí. Un restaurant crec que no permetria. En casa tots som relativament permissius. Si ara haguéssim tingut un colador, doncs hagués anat perfecte. Ara què passa? Que queden restes aquí de suro, perquè és que realment s'ha smicolat moltíssim. Clar.
Joan, jo qui busco en el tast d'avui, doncs recordar aquell 2003 i sobretot ja veuràs que és l'antitesi del que hem tastat fins ara.
El color, Déu-n'hi-do el color que encara té, però aquí no hi ha liles, no hi ha blaus, no hi ha violetes. Clar, és veritat, eh? M'he fixat abans en... Com és? Per a veure amb la calor? Aguantaria molt bé... És força vermellós, però ja comença a tindre aquells tons com de teula, sense aquelles teules vermelles. Sí. No arribaria a ser el color pell de ceba.
que allò ja serien colors molt més al·lucinats. Més torredet, no? Exacte. Dius que els vins negres al llarg dels anys el que fan és perdre color.
Ah, sí? Sí. Per què? Perquè... I es tornen més foscos. Es tornen més clars. Ah, al revés. Semblarien aquells rosats vells. Val, val. O sigui, tota la intensitat de color, tota la matèria colorant va precipitant. Segurament heu vist que moltes vegades n'hi ha tota matèria colorant al cul de l'ampolla. O al cul de la copa, moltes vegades.
Clar, clar, això també passa. Doncs al llarg dels anys és normal les ampolles més velles, per això era molt típic de cantar-lo, que avui també hagués estat bé. Avui ens hauria fet cervell, no? Avui, ara estic convençuda, però potser no. Per què? Perquè aromàticament potser l'excés d'oxigen, o sigui, ens hagués anat bé de cantar-lo per separar les parts líquides de les sòlides, però potser aromàticament tant d'oxigen no li hagués anat bé. Mhm.
i amorans, millor pràctica tastar-lo anem a olorar-lo perquè avui el trobaràs molt diferent m'agrada l'olor àstrit no diria aquest dia que dic és una olor molt intensa que ho faig servir quan el trobo massa potent exacte, no és potenta l'olor
És suau. És suau, és molt agradable. Fruites? No. Fruita més anyat? No sé què em recorda, doncs, llavors. O sigui, fruites per dir alguna cosa positiva, segurament, i no és el que dec voler dir, de trobar, no? Jo primer que noto és el record de la fusta. També, sí, sí, és veritat, no? És allò que dius, no hi ha olor de suro, per sort...
amb vins que ja tenen tants anys fins i tot podríem trobar aquell punt de l'olor de soro no, el que trobem és l'olor de la fusta de les barriques és un vi que ha estat 12 mesos en barrica i què ha passat? que al llarg del temps els aromes de fruita propis del raïm van baixant i els que van predominant són els de la barrica i és potser l'exemple més clar d'aquest vi molt bé
És a dir, que l'olor ja ens promet una mica, eh? Sí. I ens remet al que ens expliques, no? És a dir, al seu prop passat. Exacte. Fruita. Fruita madura. No et recorda una mica el... A les figues? Potser és això, doncs. Potser m'ha fet pensar en això, no? Sí, sí, és veritat, ara que ho dius, eh? Sí que pots remetre una mica... A una fruita ja madura. Exacte. Amb aquesta computada. Eh...
No té cap mala olor, no fa olor de tancat. Poden trobar molts vins que fins i tot moltes vegades poden dir fa olor com d'armari tancat, aquell armari de l'àvia. Això vol dir que està ben conservat, no? Dirien que està ben conservat, jo almenys ho he intentat, i que ha evolucionat molt bé.
almenys aromàticament hi hauria això aquesta baixa intensitat de la fruita així més verda per dir-ho d'alguna manera la setmana passada era allò que dius era molt el fruit vermell i fins i tot era quan l'oloràvem jo crec que està salivàvem directament i aquest és allò que dius un vi més calmat més madur suposo que es pot prendre sense menjar aquest diferència del de la setmana passada o no? anem a tastar vinga
També té molt cos, eh, Astrid? El té. I es nota la calidesa. L'has de mastegar, no, gairebé? Estem parlant de qui és allò... Un vi que, teòricament, era consistent, l'any càlid. El que passa que...
Aquella sensació tànica, el que notàvem l'altre dia, que era un vi que ens marcava molt a sobre de la llengua, allò que deia, és respós, no? Aquest té un punt, però alhora és lleuger, ens deixa, jo crec que, la boca molt neta, molt polida. Sí, sí, sí, pots repetir tranquil·lament, no? Exacte. No és fosc.
No, no és pesat. Exacte, més a més. Ara tu estàs fent l'associació del color, perquè a part el de la setmana passada era un color que ja et feia pensar malament, no? Potser. Sí, sí, sí, és veritat. Aquest és la veritat que és allò que dius... Podríem fer un segon glob, no? Exacte. Sempre és el millor, no ens quedem amb la primera...
Està molt bo. Sí. Arriba bé. Sí, sí. O sigui, no tots els vins aguanten. Mira l'acides, jo estic salivant. Jo també, és veritat, eh? Sí, potser no té aquella acides que notàvem amb els vins molt més joves, però és allò que dius... Ostres, potser he d'esperar un vi fins i tot molt més càlid, més pesat, més feixuc. Sí.
I no, no té aquella consistència. Una mica això, la varietat de raïm, que l'ull de llebre tampoc és d'aquelles varietats que siguin vins, el de la setmana passada era un cirà, hi ha cavernets que també són déu-n'hi-do de pesats, en aquest cas és allò que la producció també va ser més petita,
A l'haver-hi tant... Al fer tanta calor, és allò que dius, no tenim raïms grossos, formosos, amb força quantitat d'aigua. Doncs també el raïm pateix molt i es queda gairebé com reduït, no?
aquesta lleugeresa per una part la varietat i per l'altra és allò que dius no n'ha anat a treure molta extracció o sigui el que no hem volgut era fer intentar fer aquell vi potent que potser hagués estat en un any més fred o sigui un viticultor també ha de ser conscient és resultat realment d'aquesta calor és allò que dius anem a extraure almenys la subtilesa i no anem a buscar una cosa que potser al cap dels anys
el resultat no és gaire bo. Clar, clar. És veritat, per tant, és que és un vi únic. Tots ho són, entenc. Però vull dir que està molt condicionat per la intenció que tenia i el que va passar. Exacte, perquè a més és allò que dius, no és que la calor la fes aquí, va ser global, fins i tot a França. O sigui, és allò que dius...
Les onades de calor és el que tenen, no?, que acostumen a ser globals. I és això, d'anys tan, tan, tan calorosos no acostumen a ser aquells que després són catalogats com a anys excel·lents o molt bons. Realment el 2003...
si vols que digui la veritat, no sé com va ser catalogat, però no hi ha millor experiència que és el tastar-ho, no? Clar, clar, i així saber-ho de primera mà. I el tastar-ho al cap de dos anys, però sobretot el tastar-ho després de deu. Llavors, és això, trobar un vi que malgrat que se'ns hagi trencat el tap arribi en aquestes condicions, és allò que dius, jo crec que podem parlar molt bé, no? Hauríem d'acompanyar-lo, o recomanaries no acompanyar-lo de menjar, què faries?
O potser una mica de picar, no? Formatge, aquestes coses. Exacte, jo crec que el picar seria perfecte. Per sopar no cal, no?
Un tall de carn, allò que a vegades diem els plats del vi de la setmana passada, no. Jo aquí buscaria unes carns blanques. Pollastre. Un pollastre. O un gall del Penedès, per fer-lo més pròxim a la zona. Amb unes verdures a la brasa. És allò que buscaria molt... Quadra amb l'època de l'any. Quadra amb l'època. Segurament jo aquest dia a l'estiu tampoc l'obriria.
Fa més ara, no?, d'aquest moment. Jo crec que sí, sí. És allò que dius, és un vi que crec que el podem considerar una mica allò d'hivern per la complexitat que té, perquè més que res, que a l'estiu el que volem és un vi fresc, que ens passi ràpid, no? I aquest jo crec que és un vi molt per gaudir lentament.
Sí, sí, jo crec que m'has convençut, eh? No faré més globs perquè crec que és fort, també. No sé si hem dit la graduació, ara crec que no l'hem comentada. Crec que deuen ser els 13 i mig, 14, 13 i mig...
A veure, jo... L'habitual. No l'he preguntat perquè em diessin la veritat, però jo sempre dic del que ens posin les etiquetes. No ens hem de creure? Home, sí, però n'hi ha un punt de permissivitat. Ah, sí, pot ser més o menys. Podria tindre 13 o 8, tot i que l'etiqueta ens posi 13 i mig, però també podria tindre 13 amb 2.
Clar, també és aquest límit difícil de matisar. És aquest límit, exacte. Tot és molt relatiu. Recordo fa molts anys vaig tastar un vi blanc que em sembla que tenia 13, 9 o 14 i en tenia 16. Quan tastes el vi és allò que dius, no. És veritat, és veritat. Però clar, és d'aquelles coses que...
És perquè ens fem una idea. Però realment tu tens sensació alcohòlica? No, no. Tens una sensació d'alcohol? Però bueno, la sensació pot ser una cosa i el resultat d'aquí una estona podria ser una altra, no? I més al cap dels anys, no? Que moltes vegades ja el vi es comença a desequilibrar i et queda això. A vegades et queda una acidesa estranya, et queda l'alcohol per una banda. O sigui, els vins acabats de fer diríem que han de quasi bé com...
conjuntar-se a totes les seves qualitats. I al cap dels anys tot allò també es fa anar separant. Jo crec que és un vi globalment que està molt bé i tot en el seu lloc. No el guardaria més. Recordem-ne el nom. És el Finca als Camps Ull de Llebre del celler Jané Ventura. Com sempre, un celler petit, familiar... Ens agraden aquestes historietes.
Doncs és la vi que hem descobert avui, aquí en aquest vi del 2003. I del Penedès. Exacte. Un ull de llebre del Penedès, que tampoc és el més comú. No és habitual? No, l'ull de llebre és el famós tempranillo i tinta fina de la Ribera. O sigui, els vins de Rioja Ribera acostumen a anar amb aquesta varietat de raïm. Aquí no seria el més comú...
No sé per què, si és que no n'hi ha prou raïm o és que no agrada. Jo em vaig enamorar d'aquest vi fa uns quants anys, de dir que net, que polit, no anant a buscar aquells vins forts, consistents...
Doncs és el que hem descobert avui. Moltes gràcies a Street Goldstein del celler de Can Mata. Cada dijous en descobrim un. És a dir, que us citem la setmana que ve. També la mateixa hora per descobrir més coses sobre el món del vi. Exacte. Moltes gràcies. A vosaltres. I bon cap de setmana. Igualment. Que vagi bé. Bon dia. Adeu.
I també ens acomiadem perquè pràcticament és la una del migdia, moment en què l'Andrea arriba i, per tant, fa l'edita. Aquest Sant Just Notícies edició migdia. Ara, d'aquí a menys de mig minut, tornarem demà a partir de les 10. Com sempre, moltes més coses. Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea, el Carles Hernández i Rius, el temps.
Xavier Jimeno i Arnau Careta, pedagogs. També avui hem parlat amb Borja de Riqui, que demà farà aquesta tertúlia a l'Ateneu. Hem fet tertúlia d'actualitat amb la Joan Algarra, el Pere Oliver, el Jordi Agulló, la Montse Larrea, la Lina Santa Bàrbara i també hem parlat de teatre amb la Maica Dueñas i de vins amb les Trigolste. I ens ha parlat Carme Berdoi i, com dèiem, tornem demà a les 10 amb més coses. Que vagi bé. Bon dijous.
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Just, 98.1.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Nova edició del projecte Aprenem plegats a Sant Just. És un espai de reflexió adreçat a famílies amb nens i nenes joves i adolescents que té com a objectiu compartir experiències de la criança i educació dels fills i filles. Ja es poden fer les inscripcions per participar-hi. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dijous 16 de gener. Amb titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
Les figures del rei Alfons XIII i de Francesc Cambó seran el tema central d'una tertúlia demà a l'Ateneu. L'historiador Borja de Riquet explicarà les similituds i diferències entre els seus temps i l'actualitat.
El centre d'estudis recordarà el proper dia 25 la jornada en què les tropes nacionals van entrar a Sant Just. El dia 25 de gener farà 75 anys que les primeres unitats franquistes van entrar al municipi i l'entitat ho recordarà recreant un itinerari similar al que van fer.
I demà arrenca la primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya, una iniciativa que preveu aconseguir unes 5.000 donacions en una setmana. El punt neuràlgic serà la Fundació Tàpies, però també es podrà donar sang als principals hospitals.
Bon dia, nova edició del projecte Aprenent plegats de Sant Just. És un espai de reflexió adreçat a famílies amb nens i nenes, joves i adolescents, que té com a objectiu compartir experiències de la criança i educació dels fills i filles. Ja es poden fer les inscripcions per participar-hi. Sant Just Notícies.
Són dos cicles de tallers i xerrades. Un s'adreça a famílies amb nens de 6 a 12 anys i l'altre a famílies amb joves de 12 a 16. La idea és que els pares i mares puguin compartir i preguntar dubtes sobre la criança dels seus fills i també sobre el pas de la infància a l'edat adulta.
A l'espai, aprenent plegats, participa tota la família i les sessions estan coordinades per professionals que orienten a tots els seus integrants i responen als dubtes que van sorgint. Els dinamitzadors són els pedagogs Arnau Careta i Xavier Jimeno, professors de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tots dos han explicat al Just a la Fusta l'objectiu dels tallers. No sentir-se sol i poder sentir que altra gent sent el mateix que tu o passa per les mateixes situacions que tu, el poder compartir, trobar vincles i lligams que et donen seguretat...
Ara és una paraula que està molt de moda, l'empoderament de les persones, aquesta xarxa que es va teixint entre les persones que venen, que ells expressen molt la conversa informal abans d'entrar, el sortir, el quedar...
A banda de plantejar diferents temàtiques sobre l'educació dels fills, els tallers es van desenvolupant segons les necessitats i els dubtes que exposen les famílies. Per això és molt important la primera entrevista, que es farà el dia 28 de gener durant aquesta primera sessió. Les temàtiques es treballen en funció del que porta el grup i del que sorgeix en el grup. Llavors, nosaltres sí que tenim una mica uns temes preparats, no com a possibles àmbits de treball, però es concreta amb el que aporta la gent que participa. A l'inici de la constitució del grup,
veure què és el que el grup està necessitant. A través de l'entrevista també podem veure molts elements que després podem nosaltres abordar en les activitats proposades.
Els tallers d'aprener emplegats ja es van realitzar el segon trimestre de 2013 amb una bona valoració per part dels participants. Segons Xavier Jimeno, un dels dinamitzadors, els integrants de la família acaben les sessions descobrint coses positives que desconeixien dels seus familiars. Els joves adolescents i els mateixos pares i mares, quan han passat per l'experiència, se sorprenen del reconeixement d'aspectes que...
que en el dia a dia potser d'una manera més natural no han pogut descobrir del seu fill o del seu pare també, no?, perquè també els joves adolescents a vegades se troben en una situació en què descobreixen que el seu pare o la seva mare és competent en coses i no ho havien pogut descobrir, no?,
Al web municipal santjust.cat trobareu el calendari i si voleu participar-hi heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça xarxa 06 santjust arroba gmail.com abans del dia 25 de gener. Les sessions es faran un cop al mes a l'equipament de les escoles de 7 a 2 quarts de 9 del vespre. La primera serà el 28 de gener i com dèiem estarà dedicada a les famílies que hi participen per primer cop. El cicle aprenent plegats l'organitza l'Ajuntament i l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma.
Sant Just Notícies. Ara passen sis minuts de la una del migdia. L'historiador Borja de Riquet conduirà demà una tertúlia a Sant Just sobre les figures d'Alfons XIII i Francesc Ambo i les similiduts i diferències entre els seus temps i l'actualitat. Seran una nova tertúlia de la secció de cultura de l'Ateneu.
Sant Just Notícies. El rei Alfons XIII va ser rei d'Espanya durant més de 30 anys, fins l'any 31, quan es va proclamar la Segona República. En aquell temps va coincidir amb el polític català Francesc Cambó, líder més representatiu del catalanisme. Eren, per tant, dos personatges amb caràcters forts que volien diferents projectes de país. L'historiador Borja de Riquet ha explicat al Just a la Fusta que, per això mateix, les seves relacions eren complicades.
Tant perquè els personatges eren personatges forts i el rei era un rei que es ficava molt en política, era un rei clarament polític, no feia simplement de cap d'estat, i el projecte polític de Cambó era un projecte de transformació d'Espanya per tal d'aconseguir l'autonomia catalana.
Aquella manera de concebre Catalunya i Espanya es pot comparar amb l'actualitat. El conflicte d'aleshores té la mateixa rel que el d'ara, el reconeixement de Catalunya dins d'Espanya. Sentim de nou Borja de Riquem. El monarca i bona part dels partits polítics espanyols eren notablement nacionalistes espanyols, és a dir, concebien que Espanya era una nació única, no hi havia més nació que l'espanyola, i que per tant els catalans havien d'adaptar-se a aquesta realitat.
Tot el que fos qüestionar aquest principi, que per ells era com una creença religiosa, era mal vist.
Segons l'historia deu, per tant, certa hegemonia catalana dins de la política espanyola no era ben vista. Els darrers anys, a més, això s'ha anat radicalitzant. Asegura Borja de Riquet que en la relació Catalunya-Espanya sempre hi ha hagut moments d'entesa i també de radicalització. L'entesa, segons explica, arriben moments de crisi del sistema polític i la radicalització, d'altra banda, ve donada quan el sistema és més estable. Borja de Riquet, que conduirà la tertúlia demà a l'Ateneu, ha detallat per què.
Quan el règim, diem-ne, ja és més estable, com passa ara o com passava en l'època de la monarquia d'Alfons XIII, hi ha tota una sèrie de grups polítics i econòmics espanyols que difícilment accepten els canvis, en bona part perquè tenen molt a perdre. El control de la vida política i econòmica, que és el que sempre volen tenir. Per això s'utilitzen discursos identitaris,
recursos a la legalitat, etc., per tal d'evitar que es canviï molt la situació.
L'historiador i catedràtic d'Història de la Universitat Autònoma de Barcelona, Borja de Riquet, parlarà de tot plegat demà a l'Ateneu en una tertúlia que porta per títol El conflicte amb Espanya de fa cent anys i l'actual, Semblances i diferències, basat en les figures del rei Alfons XIII i de Francesc Cambó. Serà les 8 del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu.
I també en clau política i històrica, el centre d'estudis recordarà el proper dia 25 la jornada en què les tropes nacionals van entrar a Sant Just. El dia 25 de gener farà 75 anys que les primeres unitats franquistes van entrar al municipi i l'entitat ho recordarà recreant un itinerari similar al que van fer, des de la plaça dels Estudis Vells fins a Sant Pere Màrtir. Sant Just Notícies.
Francesc Riera, del Centre d'Estudis, serà l'encarregat de guiar els santjustencs i santjustenques que assisteixin a l'itinerari, on s'explicarà el replegament de les tropes republicanes i l'entrada de les primeres unitats franquistes a Sant Just. Va ser el 25 de gener de 1939 i el mateix dia, però 75 anys després, es recordarà aquella incursió. Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs, ho ha explicat el Just a la Fusta. És l'entrada de les tropes nemedinacionals.
que van entrar a Sant Lluís i des de la plaça dels Estudis Vells van pujar fins a dalt a Sant Pere Marti i farem el recorregut més o menys que ells van fer i en Francesc Riera ens explicarà com va anar aquella jornada. No farem segurament el camí exacte que van fer ells perquè eren per dreceres i així.
El punt de trobada serà la plaça dels Estudis Vells a les 5 de la tarda i es pujarà a peu fins a Sant Pere Màrtir. Es passarà en concret per la plaça Verdaguer, el carrer de l'Església, Creu del Padró, Canigó, Picalquès, Josep Etxegaray i s'arribarà fins a la plaça Mireia i després es tornarà pel mateix recorregut.
Des de l'entitat demanen que si hi ha algú que vulgui anar-hi però que tingui dificultats per desplaçar-se, ho comuniqui al centre d'estudis. L'alternativa és habilitar alguns cotxes que vagin fins a la plaça Mireia. Trobareu més informació al web del centre d'estudis santjust.org barra centre d'estudis. Sant Just Notícies.
I ja que parlem de l'entitat, us expliquem que una setmana més tard, el dia 31 de gener, el Centre d'Estudis celebrarà la seva Assemblea General Ordinària, corresponent a l'any 2013. Encara no s'ha enviat la memòria als socis i sòcies, però ja es pot consultar l'acte de l'ordre del dia al web. Entre d'altres punts, s'aprovarà la memòria d'activitats i l'econòmica de l'any passat i es presentarà al Pla d'Actuació 2014.
Es donaran a conèixer, per tant, alguns dels projectes de l'entitat per aquest any, com ara l'estudi dels desapareguts sants Justencs durant la Guerra Civil i els 50 anys de la llar residència Nostra Senyora de Lourdes. N'ha parlat Maria Quintana. S'estan treballant amb els desapareguts, s'està treballant, que també fan 50 anys, l'asil de Nostra Senyora de Lourdes.
i fan uns actes, no hi ha gaire, no hi ha arxiu, és que és així, hem d'anar rascant aquí i rascant allà, però intentarem, no podem fer una miscel·lània, però sí que la nostra col·laboració amb la Vall d'Avers s'hi faria un article sobre aquests 50 anys de la casa d'acollida de les Germanes de la Caritat. A més, hi haurà canvis en la Junta Directiva, amb noves incorporacions i alguna baixa. L'assemblea serà divendres 31 de gener a les 7 de la tarda a la sala Isidore Consulta Can Ginestà.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ara passen 12 minuts de la una. Us ho hem avançat en titulars. Demà al matí arrenca la primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya. El Banc de Sang i Teixits de la Generalitat promou aquesta iniciativa que preveu aconseguir al voltant de 5.000 donacions en una setmana. El punt neuràlgic serà la Fundació Tàpies, però també es podrà donar sang als principals hospitals catalans. Sant Just Notícies.
Després de vacances, les reserves de sang acostumen a baixar notablement. Per això s'organitza ara aquesta campanya, per tal d'intentar ajudar de forma massiva a les persones que necessiten sang. De fet, a nivell global, les reserves es troben en un nivell baix perquè només hi ha sang per a 4 dies. Hi ha tipus de sang, dels quals hi ha molt estoc, com el B positiu o la B positiu. Per contra, estan en un nivell baix o molt baix els tipus A negatiu, el 0 positiu i negatiu, que és l'universal, i el B negatiu.
Sílvia Arcos, responsable de la zona del Bas Llobregat del Banc de Sang, ha explicat al Just a la Fusta que el procés de donació és molt senzill. No cal anar en dayú ni res, són 20 minutets entre tot el procés, omplim el qüestionari, passem amb el metge, fem la donació i després us donem un refrigeri perquè us recupereu. És molt interessant durant tot el dia beure molt de líquid perquè recupera de seguida la part líquida de la sang que hem perdut. És molt senzill, cada donant pot ajudar 3 persones.
La primera marató de donants 2.0 de Catalunya comença demà a les 10 del matí i s'acabarà divendres de la setmana que ve. Es farà simultàniament arreu del país. És una marató perquè dura una setmana sencera i és 2.0 perquè la intenció del Banc de Sang és aconseguir el màxim nombre de donacions possible gràcies a la difusió de la campanya a través de les xarxes socials. Ho detalla Sílvia Arcos.
I l'organitzem a aquestes èpoques precisament per això, per les malalties que hi ha, el temps dolent i la baixa dels tocs que estem patint. Aleshores, és una iniciativa molt pionera.