Un 3% es va moure en ferrocarril.
Són dades que l'Institut Sardà ha avançat el programa Economia i Empresa de Catalunya Informació
coincidint amb l'obertura, avui, del Saló Internacional de la Logística a Barcelona.
Lluís Inglades, el director de Territori de l'Institut Sardà.
És cert que la logística és un sector econòmic,
que ha estat un sector que ha resistit prou bé la crisi econòmica,
millor que altres sectors,
però després és un sector que el que genera són serveis
que fan que una localització geogràfica sigui més atractiva per a altres inversions.
Actualment, la logística representa el 4% del Producte Interior Brut Català.
Esports, Josep Antoneïsa.
Aquesta tarda, Josep Maria Bartomeu i algun dels seus directius presentaran la dimissió.
El Barça quedarà en mans d'una junta gestora encapçalada per Ramon Adell.
A les 5 de la tarda, en roda de premsa, el fins ara president farà balanç del seu mandat.
Ho podreu seguir en directe per Catalunya Informació.
Posteriorment, es reunirà la Junta i s'engegarà el procés electoral.
De l'actual directiva quedaran com a mínim 4 persones que,
amb la Comissió Econòmica, formaran la gestora.
Un dels directius que segur es queda és Javier Faust.
La primera decisió que han de prendre és fixar la data de les eleccions.
En altre ordre de coses, en bàsquet, avui tercer partit, València-Real Madrid.
Empat a una victòria en aquesta semifinal del play-off pel títol.
Demà jugaran Unicaja i Barça.
En futbol femení, Espanya debuta el Mundial contra Costa Rica a les 10 del vespre.
Amb motor, avui presenten el Gran Premi de Catalunya del Mundial de Motos.
Fins aquí, les notícies.
La setmana en què s'han de constituir els ajuntaments...
Just a la Fusta
La setmana en què s'han de la Fusta
La setmana en què s'han de la Fusta
Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10.
Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dimarts 9 de juny.
Arrenquem el programa de seguida parlant de les notícies més destacades de Sant Just.
Just ens fixarem també en l'actualitat general del dia a través de la premsa.
I parlarem del temps. Avui que ens ha enllevat amb el dia gris.
Sabrem si plaurà o no. Ens ho explicarà el Carles Hernández i Rius en aquesta primera hora.
A les 11 i 10 parlem de les sisenes jornades de la vinya i el vi.
El que farà Sant Just en aquestes jornades diumenge a Collserola.
Ens ho explicarà el Toni Enguera, tècnic d'Espai Natural a l'Ajuntament de Sant Just.
A dos quarts de 12 farem tertúlia d'actualitat amb en Jordi Ferras i en Pep Quintana.
I a la tercera hora tindrem la història de Sant Just, un capítol més del naixement d'un poble amb en Pep Quintana.
També parlarem de la recollida de taps que està fent la Susi i el Sido Veïns.
Ens ho explicarà el Jaume Rui.
I parlarem de psicologies. Una setmana més tindrem la Marta Tena, que avui ens parlarà de les disfuncions sexuals.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia.
Tot plegat des d'ara i fins la un migdia. Comencem.
Sunt per plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. La parta Esquerra, és que la Okay.
Tot plegat des d'ara elifiesICI. Imauen de la carrer...
Tot plegat des d'ara i fins la una d'ara i fins...
Puigat des d'ara i fins la un.
De Bündia jarricòn va flippeda partó des d'ara i fins la una felicitatria.
Tot plegat des d'ara i fins la una, i fins la fregat des darda de rica.
De que crews unir de les добрatres esquent.
Fins demà!
Fins demà!
S'han ordenat les prescripcions baramades amb la mateixa apuntació i, per tant, ja s'han publicat aquestes llistes definitives d'admesos.
Avui, doncs, arrenca el procés de matriculació. Es claurà divendres.
Recordem que els horaris d'avui són, avui i dijous, l'horari és de 3 de la tarda a 8 del vespre i demà, dimecres i divendres de 9 del matí a 2 del migdia.
De tota manera, trobareu, recordeu-meu més informació al web de l'escola, santjus.cat barra marrex.
És una de les notícies del dia. En tenim d'altres. Parlem, per exemple, de la cloenda del dissabte, en què moltes entitats esportives tancen la temporada.
Sí, perquè és un no parar. Aquests últims dies estem tenint moltes activitats esportives, cloendes de temporades, i aquest cap de setmana, doncs, igual, tindrà lloc la cloenda de la temporada de diversos clubs.
La de l'Atlètic, Sant Jus, per exemple, pot convertir-se en una gran festa perquè en l'amater té l'opció de ascendir a 2a divisió catalana si guanya el partit contra el Martinenc.
Serà a un quart de sis de la tarda al camp de futbol. El partit de Nadal va guanyar 0 a 1 l'Atlètic, Sant Jus.
El partit contra el Martinenc dissabte i la festa de cloenda de l'Atlètic coincidirà, a més, amb la celebració del cinquè aniversari del club.
D'altra banda, dissabte, el club de bàsquet Sant Jus farà la seva cloenda de temporada de 9 a 3 al complex esportiu municipal.
La Bonaigua, que inclourà un dinar. A les 6 de la tarda, també a La Bonaigua, serà el torn del festival d'estiu del club esportiu Barna de gimnàstica rítmica.
L'hoqueig Club Sant Jus també tancarà temporada dissabte amb un sopar a les 9 del vespre al parc del Plana Pedrosa.
I el futbol sala Sant Jus farà la seva cloenda diumenge a partir de les 9 del matí a La Bonaigua amb diversos partits de futbol sala.
I acabem amb un últim punt, Andrea.
Sí, parlem de fotografia perquè dissabte es triaran els millors fotògrafs catalans a l'any a Can Ginestà.
L'agrupació fotogràfica Sant Jus i la Federació Catalana de Fotografia organitzen dissabte la sisena rebella d'estiu de fotografia,
una cerimònia que es preveu que pleguin més d'un centenar de fotògrafs d'arreu del país.
La sisena rebella fotogràfica, la rebella fotogràfica de fet, se celebra anualment a diferents municipis de Catalunya
i en guany la Federació Catalana de Fotografia ha triat Sant Jus per atorgar els guardons.
A les 6 de la tarda es farà la recepció dels assistents i diverses activitats fotogràfiques.
Els sopararà a les 9 del vespre, després a les 10 hi haurà una actuació sorpresa i els premis es llibraran a les 11 de la nit.
A partir de dos quarts de 12 se servirà coca i cava i hi haurà música fins la matinada.
Recordem que la sisena rebella fotogràfica s'emmarca a les activitats de la tercera edició del Juny Fotogràfic
i també trobareu més informació al web junyfotogràfic.cat.
Són aquestes les notícies més destacades d'aquest matí.
Teniu més, com sempre, després dels botlletins de Catalunya Ràdio, per tant, a les Hores en Punt
i també a la 1 als Sant Jus Notícies.
De seguida repassem més informació.
Parlem de l'actualitat general del dia a través del recull de premsa, però abans
el que fem cada dia a aquesta hora, Andrea, és parlar d'alguna qüestió musical.
Avui, mira, com que estem ja amb el dia gris, no ens anem de concert, eh?
No, almenys no ens anem avui, exacte.
I el que fem és parlar d'una cosa bastant curiosa, vinculada amb el món dels concerts,
però que, bé, en tot cas ens fa parlar d'un grup, Future Island, en havíem parlat a finals de l'any passat,
perquè és un d'aquests, doncs, va ser com una de les sorpreses de l'any, no?
Tenien la seva cançó, una de les seves cançons, no?, era la millor de l'any triada per una revista.
Sí, exacte, o la segona millor, eh, si no?
Sí, sí, sí, sí.
Ai, no sé per què no sona.
Oh.
No sona?
Ara no?
Ah, sí, ja veig per què no sona.
Doncs, sí, mira, hi posarem aquesta justament, perquè és una cançó que, doncs, que sona molt i molt bé.
Què hem fet?
Per explicar, doncs, no ho hem fet encara, però el 26 de juliol el que faran serà fer arribar els mil concerts.
Oh, mira, felicitats.
Sí, era en Future Island abans d'arribar, doncs, el que va ser el 2014, que va ser convertir-se en un, doncs, grup d'aquests ben idolatrat.
Era una formació, doncs, que ja es deixava en la pell amb el tema de la música.
Portaven desenes de concerts a les seves espatlles i això és el que explica que s'arribi, doncs, a aquest mil concert fet,
que el que arribarà el dia 26 de juliol, a Barcelona van actuar a finals del 2014
i ara, el dia 26 de juliol, d'aquí un mes i mig, faran el seu concert número 1.000 a Carborough Town Commons,
això està a Carolina del Nord, als Estats Units, i, sí, diu que en aquest estat és on han fet més concerts de la seva trajectòria,
més de 150, poca broma, i llavors, doncs, perquè ells són de Greenville, i van fer el primer, de fet,
a la primera concertada de Future Islands el 12 de febrer del 2006.
Deu anys, menys de deu anys després, doncs, presenten el seu concert número 1.000,
si més no, el seu primer número 1.000, i a les lloc han creat una web específica i tot,
perquè està cita del concert número 1.000, que és fi.futureisland.com,
i llavors, doncs, quan entres i trobes futureisland.com, llavors, doncs, hi ha un dibuix d'una...
És divertit, hi ha un dibuix d'una bola del món, que és com si fos la cara d'un personatge,
perquè llavors té cames, va amb una bici, un bat de baisbol i una gorra, que posa Future Island,
i llavors, per el 26 de juliol, també hi seran Dan Deacon, Valientor o Johnny Walker,
bueno, són alguns dels noms que hi seran.
I simplement pots comprar l'entrada, pots accedir, doncs, a Twitter, Spotify, aquestes coses, i ja està.
Si algú vol anar-hi, clar, és Carolina del Nord, eh, ho hem llegit avui al web d'Espot,
el concert no és gens car, eh, per això.
I és un diumenge, per tornar...
Sí, el tens controlat, eh?
Sí, sí, sí.
Obren portes als quarts de dues de la nit, a més...
No, als quarts de dues del migdia, entenc, perquè el show és un festival.
Sí, és un festival.
Sí, el...
Tu anells a dos quarts de tres de la tarda.
I les entrades eren 20 euros.
No, no, no són festival, eh?
Ah, no?
Són ells.
Ah, com deies, que actuaven més grups...
Sí, els acompanyen.
Ah, molt bé.
Ah, doncs està molt bé per ser el concert número 1.000 i tenir molts artistes convidats.
Sí, 20 euros.
Hora rara, sí, però bueno, sí...
20 euros, no, 20 dòlars, perdó.
Potser fan ganes.
No sé com està el canvi.
Bé, però tampoc no sembla gaire cas.
No.
Està molt bé.
Doncs, felicitats, Peter Island.
Número 1.000.
No sé quants grups han arribat a aquesta xifra, eh, aquí.
Home, mira, jo no els coneixia, eh, fins que vas parlar l'any passat d'aquesta cançó.
Sí, ens agrada.
I està triada.
Sí, està molt bé, està molt bé.
Doncs mira.
La cançó es diu Seasons Waiting.
Molt bé.
Seasons change
But I'm got tired of trying to change for you
Cause I've been waiting on you
I've been waiting on you
Cause I've been waiting on you
I've been waiting on you
As it rains
The summer winds
But the winter will wash
While it's left
Of the taste
As it rains
The summer war
But the winter will crave
What's dark
Will crave
What's on
The world
People change
But you know some people
And them too
You know when people change
They gain the peace
But they lose one too
Cause I've been hanging on you
Cause I've been hanging on you
I've been waiting on you
Cause I've been waiting on you
I've been hanging on you
I've been hanging on you
As it rains
As it rains
The summer will wake
The winter will wash
What it's left
Of the taste
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre,
M de Música,
un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magasin del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui
amb Quiosc Mercat,
el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques
al cor de Sant Just d'Esverd, darrere el mercat.
Un quart i mig d'onze.
És moment ara de fer un cop d'ull a l'actualitat general del dia
a través de la premsa.
Repassem, per tant, les portades dels diaris,
en pape amb l'Andrea.
Bueno, bon dia, Andrea.
Hola, què tal? Bon dia.
Ens fixem, per tant, en el tema més destacat aquest matí, Andrea.
Doncs avui ens parlen dels tres diaris de la diftèria,
el cas de la diftèria.
Al periòdico llegim que la diftèria posa en alerta
les colònies d'estiu, és el tema del dia.
Vuit nens portadors del bacteri reclosos a Olot.
La Conselleria de Salut recomana que els nois no vacunats
evitin passar les vacances en casals
si els afectats de la Garrotxa no pateixen la malaltia,
però la poden transmetre.
És el que ens diu el periòdico avui amb portades,
el tema més destacat a la seva portada.
A l'avantguàrdia llegim que vuit companys del menor amb diftèria
se salven gràcies a la vacuna.
Els nens van estar en contacte amb el malalt
i encara que són portadors del bacteri
no han arribat a desenvolupar la malaltia.
Som vuit nens del 57
que van estar en contacte a la comarca de la Garrotxa
amb aquest menor de sis anys malalt de diftèria.
A tots vuit se'ls està tractant amb antibiòtics
per evitar contagis, atès que la immunització
evita la malaltia, però no la transmissió del bacteri.
I per últim, al diari, ara llegim que vuit nens d'olot
són portadors del bacteri de la diftèria
i reclosos a casa.
Aquest és el tema més destacat avui a les portades dels diaris.
Això sí, avui la fotografia comuna és, a més, la mateixa.
És la fotografia d'una cita, d'una conversa
que van tenir ahir Angela Merkel i Barack Obama
a Baviera, en aquesta cimera del G7,
que van moure ahir fitxa pel canvi climàtic.
La conversa entre Merkel i Obama simbolitza, d'alguna manera,
ahir ja ho diu el periòdico, per exemple,
l'harmonia de la reunió anual dels països més poderosos.
I en aquesta fotografia, que com dèiem és la mateixa
a l'ara del periòdico i a la vanguàrdia,
veiem a Barack Obama relaxat d'esquena,
assegut en un banc amb els braços oberts,
escoltant com Angela Merkel, just davant seu, de peu,
doncs ja està parlant d'alguna qüestió
i al fons podem veure les muntanyes de Baviera.
I és aquesta imatge harmoniosa i bucòlica, podríem dir,
doncs la protagonista també avui a les portades.
La fotografia comuna, vaja.
Molt bé, doncs actualitzem ara la informació amb els digitals.
On justament la diftèria encara és el tema del dia a la vanguàrdia.
El cas del nen amb diftèria obliga a revisar el calendari vacunal.
Boi Ruiz confia en que abans de l'estiu es puguin produir canvis
en el calendari de vacunes dels menors.
També diu la vanguàrdia que els metges homeòpates de Barcelona
defensen les vacunes.
El col·legi professional perseguirà la recomanació
de no vacunar com a mala praxis.
I altres punts.
En clau política, Ciutadans veu possibilitat real,
volíem dir, de donar suport a Díaz,
però Podemos també estar disposat a dialogar.
Continua abartant tot el tema de com quedarà la Junta d'Andalusia.
És un dels temes que apareix a la vanguàrdia.
I una altra informació que tots els diaris porten aquesta hora,
destacant aquesta hora en portada,
és que ha mort Pedro Cerolo,
el membre de l'executiva federal del PSOE,
ha mort als 54 anys pel càncer de pàcreas
que tenia des de fa més d'un any.
Una mala notícia, per tant, com dèiem,
està també a la portada de tots els digitals.
Altres informacions,
l'Ara.cat, que diu que De Guindos
assegura que ha decrescut molt l'interès pel procés a Catalunya,
o està dient aquesta l'encena que està participant
en un d'aquests actes matinals.
Sí, no, és una entrevista de televisió espanyola
i l'Ara acaba de publicar aquesta informació
que també explica aquest digital.
Parla de la selectivitat.
Aquests més de 32.000 estudiants
que comencen la selectivitat,
els primers exàmens d'avui són els de català i castellà.
I el 3.24 obre també en política.
Declaracions de Núria de Gispert.
Qui voti no a la pregunta d'Unió
estarà al costat de Mas.
En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio,
de Gispert ha dit que al president li interessa
saber amb qui compta i ara no ho sap.
Dos apunts més.
Un acord entre el PP i Ciutadans
que pot donar la presidència de Madrid
a Cristina Cifuentes
i el Fons Monetari Internacional
que demana a Espanya que pugi l'IVA
i redueixi en sanitat i educació.
I el que fem ara justament és parlar de cultura.
Per on comencem, Andrea?
Doncs avui hi ha molts temes culturals.
Per tractar, un dels més destacats té a veure amb dues exposicions
que podem visitar aquests dies, no a Barcelona, sinó a Bilbao i a Madrid,
però els tres diaris que tenim sobre la taula fan reportatges molt amplis
sobre aquests artistes.
D'una banda, al periódico llegim dues brillants exposicions
obren avui a Bilbao i a Madrid.
El Guggenheim acull la controvertida obra de l'artista nord-americà Jeff Koons,
figura clau de l'art contemporani,
mentre que al museu Thyssen mostra el zurbaran del color,
el més luminós i alluny el pintor del segle d'or, del pur misticisme.
Pel que fa a l'exposició del Guggenheim,
titulen l'article La transgressió de Koons.
Ens podem fer una idea de peromar els trets.
Ahir va començar el dia radiant pupi,
el West Highland White Terrier de flors que des de l'any 97
dona la benvinguda als visitants del Guggenheim de Bilbao,
aquell gos que hi ha fora la porta,
i que a aquestes altures, a més de símbol del centre,
visc que ahir ja és una icona de la ciutat.
radiant no tan sols perquè havia sigut empolainada com cada primavera,
la peça rega cada dia i disposa de jardiner particular,
sinó perquè el seu creador, Jeff Koons, es va desfer en elogis.
Doncs ahir va ser el dia de presentació de la gran mostra
que el museu desplegarà durant tot l'estiu
i que no és cap altra que Jeff Koons retrospectiva.
Una exposició que recull 95 obres de l'artista més mediàtic del segle XXI
i que són un recorregut cronològic pels seus 40 anys de carrera.
A través de 95 obres es mostrarà tota la trajectòria d'aquest cotitzat i mediàtic artista.
D'altra banda, a Madrid ja explicàvem que el Museu Thyssen descobreix
la faceta més luminosa del genial mestre del segle d'or.
Parlem de Francisco de Zurbarán.
El museu comença la temporada d'estiu amb aquesta exposició
dedicada al mestre del segle d'or espanyol,
un recorregut al voltant de les diferents etapes de la seva obra,
que neix amb el propòsit de redescobrir el pintor
des d'una perspectiva actualitzada
després dels descobriments i estudis realitzats
al llarg de les últimes dècades
i que ens revelen un artista molt més lluminós i exquisit
a l'hora de combinar els colors del que poguéssim imaginar
dins de l'estil místic i religiós i de caràcter penitencial
que va consagrar el seu geni.
Això pel que fa a exposicions.
Ara parlem de dansa i de literatura alhora
perquè hem fet un homenatge a un artista lliure,
Marta Carrasco, amb un llibre que ha escrit Montse Barderi,
ho llegim al periòdico també,
20 anys de passió per la dansa,
sense por i amb infinita passió,
així ha ballat sempre Marta Carrasco,
una coreògrafa i ballarina que en escena
pot ser tan salvatge com angelical.
Les seves mil i una cares apareixen reflectides
i analitzades des de diferents òptiques en el llibre.
Marta, mira'm, té de dir tantes coses
d'edicions cumbres que ha escrit Montse Barderi.
Efectua un retrat cubista de l'artista,
l'estructura porta el lector, diu,
el periòdico d'un extrem a un altre,
des dels orígens que van portar l'artista
a escollir la dansa com a mitjà
perquè analitja la seva necessitat d'explicar-se
i explica coses fins a la visió d'altres.
Per tant, nou llibre de Montse Barderi,
en aquest cas sobre la ballarina
i coreògrafa Marta Carrasco.
I acabem parlant d'altres qüestions,
en aquest cas ens anem al diari ara
i parlem d'una altra mostra que sí que podem veure a Barcelona
aquests dies i que m'ha semblat molt interessant
és que de Barcelona Design Week
presenta una exposició dedicada a Massimo Vignelli
i amb 70 activitats més.
Diu el Lara que un any després de la mort de Vignelli,
que va morir a Nova York l'any 2014,
la Barcelona Design Week obrà una exposició
que monatja a un dels grans referents del disseny del segle XX,
comissarera per l'estudi d'un hostiarra Husmi.
D'entrada, costa veure que hi ha d'especial
en el mapa de metro de Nova York
que Massimo Vignelli va redissenyar l'any 72.
Però, si no hi veiem la singularitat,
és precisament perquè aquell mapa estilitzat i abstracte
va fer tanta fortuna que va abarcar
la resta de diafragmes de línies de metro del món.
De fet, al metro de Barcelona,
la línia del mapa, el plànum del metro,
sí, sembla molt el que va dissenyar Vignelli.
L'exposició es diu Timeless Massimo Vignelli.
53 estudis internacionals han creat un cartell
inspirant-se en els preceptes que va crear el creatiu.
I, a més, hi han col·laborat també Mariscal,
Joan Pons, Pati Núñez, Enric Satué i Hey Studio.
Són alguns dels catalans que han recordat Vignelli
amb un cartell per a aquesta mostra.
Doncs són els apunts culturals d'aquest matí.
Ara passem a parlar d'esports.
Parlant tots els diaris avui ja de fitxatges,
van per feina, és el que diu l'esportiu,
parlant, doncs, del fitxatge de l'eix Vidal.
El Barça presenta l'eix Vidal,
que diu que qualifica de somni la seva arribada al Barça,
i si és quan comença un cicle guanyador, molt millor.
Primer fitxatge firma per 5 anys,
costa 18 milions i no podrà jugar fins al gener,
és el que diu l'esport.
que també indica que estrena a l'eix Vidal la samarreta.
En la presentació d'ahir es veu aquesta nova samarreta del Barça
amb les franges horitzontals.
També aquest diari, l'esport, diu que Lluís Enrique continuarà
i se'n va de vacances amb tot lligat.
I pel que fa a la presidència del club,
comença la carrera electoral,
avui dimiteix Bartomeu,
si fixa l'esport,
que diu que el vicepresident Faus
no continuarà després de les eleccions,
que Freixa farà oficial la seva precandidatura
i que la Junta podria votar
una oferta milionària de renovació de Qatar.
El Mundo Deportivo parla també d'aquest fitxatge,
però va una mica més enllà i diu fitxatge Lucho.
L'eix Vidal ja és blaugrana fins al 2020,
tot i que no podrà jugar fins al mes de gener,
va ser una petició de Lluís Enrique
i el lateral va afirmar que creu que serà l'entrenador.
I des de Madrid avui parlant de la selecció femenina,
l'AS diu que és l'hora de les noies.
La selecció femenina ha debut al Mundial contra Costa Rica,
selecció femenina de futbol.
De què? Ja ha dit a l'United que se'n vol anar.
I Kevin Roldán,
que ha fet declaracions després del que va passar a Piqué,
diu que li agraeix a Piqué i a Déu
la promoció del seu disc.
Molt bé.
I que li encantaria tocar en una festa cega també,
i coneixer Shakira.
Estupendo.
Va dir...
Té tothom cantint els dos.
I el Marc que diu les nostres estrelles,
les noies s'estrenen amb la il·lusió pels núvols,
objectiu, passar a la fase de grups
i a partir d'aquí somiar,
també parla per tant d'aquesta selecció femenina,
i diu que Benítez ja ha parlat amb els capitans del Madrid.
Ens fixem ara en les contraportades,
quan passen 7 minuts de 2 quarts d'11.
Comencem, Andrea, parla de l'hiari ara,
que avui es titula Temps de credulitat.
Diu Salvador Cardús que en contra del que ens diria el sentit comú,
no vivim temps d'escepticisme, sinó de candidesa,
són temps de credulitat destinada a omplir el buit,
que deixa la profunda desconfiança que tenim a les institucions socials
i que ens porta a creure en qualsevol cosa que sembli innocent, espontània.
I el coneixement sòlid mai no és d'innocent ni d'espontani,
es guanya de manera lenta i calculada.
Aquests dies ho hem vist amb tot el seu dramatisme
en aquests pares que no havien vacunat la seva criatura
per la malfiança en les farmacèutiques
i la medicina convencional,
esperant retrobar la seguretat en el deixar-fe,
ai, a la sàvia naturalesa.
Diu, pot sorprendre que quan els avenços de la ciència
i la lluita contra la superstició
ens han portat a les cotes més avançades de la civilització humana,
tota mena de superxeries se les campin amb tanta tranquil·litat.
I no tan sols per camins ocults,
sinó descarregament a la llum pública,
sovint amb el suport dels mateixos mitjans públics.
Diu Cardús que la gravetat del cas
ha plantejat la possibilitat d'obligar la vacunació
en nom de la salut pública.
Bet aquí un gran dilema
perquè la prohibició, diu,
encara donaria més volada a les teories conspiracionistes.
Ens anem ara a una altra contraportada.
La Vanguardia tenim una entrevista que diu
que si voleu salvar Barcelona,
fer una còpia és pels turistes, Andrea.
Sí, ho diu Dukio Canestrini,
que és antropòleg cultural i autor del llibre
No disparen contra el turista.
El Lluís Amiguet, el periodista, li pregunta
què ha passat amb el turisme.
Diu, a la Terra ja vivim 8.000 milions d'humans
i per primera vegada a la història
milions de persones contacten amb d'altres milions.
És impressionant i a qui no li dona gaires diners
li fa una mica de por.
Diu, però el turisme no és ni una necessitat
ni una imposició, no és obligatori.
Si bé ja és gegantí i l'hem d'aprendre a gestionar.
Per començar, jo no dispararia al turista
perquè tots n'hem d'estat de turistes
i ho som en algun moment i ho serem,
ja que el sistema vol que anem de vacances
de tant en tant per tornar a produir de seguida.
Diu, pregunta Lluís Amiguet,
Però el turisme sense límits degrada a la ciutat
a l'hora que l'encareix per als locals.
Què s'hi pot fer davant d'això?
I ell respon, d'entrada, fixar la capacitat de càrrega
de cada destinació i també la de Barcelona.
A partir d'aquest nombre de visitants,
el turisme es torna insuportable tant per als locals
com per als mateixos turistes,
que són els primers que agraeixen aquests límits.
Diu, per poder preservar alguna cova prehistòrica,
s'ha tancat l'autèntica i s'ha recreat una còpia exacta
per al turisme massiu.
És una alternativa interessant.
Per exemple, aquí tenim el poble espanyol,
una còpia per a turistes que avui ja és original,
i ell diu, a Florència s'estudien rèpliques semblants
per als turistes que vindran per milions de la Xina i Àsia
i que culturalment no valoren tant l'originalitat.
I acaba dient que a prop dels aeroports
posaríem rèpliques turístiques de les ciutats
perquè l'original no es torni inevitable
pels seus ciutadans.
Molt bé, i acabem amb el periòdico
on llegim
Vull quedar-me a terra i fer el que en vingui de gust.
Doncs avui entrevisten Eugenio Álvarez,
Eugenio a sé que és quan actua,
i diu de si mateix que és un mag bolero,
que és una expressió literal del sector
que designa senzillament el mag que fa bolus.
Sapets d'empresa, primeres comunions,
batejos, aniversaris, casaments.
En aquests esdeveniments hi ha el gruix de la seva activitat,
atrepitjat de escenaris i teatres,
i ho continuarà fent, però el cert és que l'acaparen els bolus.
Diu, pot ser que els de creuers
hagin sigut els més exòtics de tots.
Ha fet diferents creuers
i ha entretingut els passatgers
fent diferents creuers.
Diu, el 2011, per exemple, la crisi ja havia arribat
i havia menys feina, era el moment de fer-ho.
Vaig estar tres mesos, era el trimestre de la màgia a bord
i hi havia més mags al vaixell.
Un de Las Vegas, un que feia màgia general,
un que tenia un espectacle de grans il·lusions,
va ser una experiència estupenda.
Diu, els passatgers eren suecs,
perdó, diu, que són més freds que nosaltres,
però molt educats.
Són tan educats que s'ha de marcar molt bé
al final de l'espectacle per l'aplaudiment.
Si no, per educació, no t'interrompen,
diu, no aplaudeixen.
Diu, d'altra banda,
que també ha conegut gent molt interessant,
els creuers.
Diu, per exemple,
vaig fer un creuer on tot el públic era japonès
i em van haver de posar una traductora,
jo domino l'anglès,
però els japonesos els havia de traduir al japonès.
Diu, és un idioma molt llarg
i la traducció prenia el seu temps,
li prenia ritme a l'espectacle,
però també va ser una experiència estupenda en general.
I ara, i d'aquí ve el titular,
diu que em ve de gust quedar-me a terra
i fer les actuacions que em vinguin de gust.
En general, vull coses més assossegades.
Fa uns anys feia fins a sis primeres comunions al dia,
però l'edat ara comença a passar.
Sí, no?
Té feina.
Doncs d'aquí va ser-me parlada
la notícia curiosa del dia.
Que avui bé, en tot cas una notícia curiosa,
tot i que posa una mica la...
Esgarrifa una mica en realitat, eh?
Perquè en realitat, ens ho podem prendre a Europa,
però és una cosa que està passant,
que és que la Xina utilitza drons
per dissuadir els estudiants tramposos.
Com, gràcies.
Mira, avui que comença la selectivitat.
Gràcies.
Doncs sembla que és una província de la Xina
que ha decidit utilitzar drons
per dissuadir els estudiants
que fan trampes en el temí.
L'examen d'accés a la universitat,
no la selectivitat d'aquí,
sinó la que tenen allà,
que comença d'uns dilluns passat,
per on passen més de 9 milions de joves xinesos.
Es diu Gao Gao.
Dura dos dies
i és qualificat com a l'examen més gran del món.
Sembla que és molt difícil,
que hi ha molta competència en aquesta prova,
que hi ha molt d'estrès i molta pressió,
i que el Ministeri Xines d'Educació
va prometre concentrar els seus esforços
en combatre els aparells de comunicació inalàmbrica,
no xuletes a la mà, eh?
No, no, no.
I les xarxes criminals
que proposen reemplaçaments
que suplantarien els candidats reals,
és a dir, pagar algú perquè vagi a fer l'examen.
Sí.
Diu que dos centres d'examen
de la ciutat de Luoyang
van posar a funcionar un dron
capaç de detectar comunicacions entre candidats
que haguessin aconseguit introduir
aparells de transmissió en miniatura
a la sala de l'examen,
perquè està molt vigilat.
Sí, clar.
Per tant, doncs, una mica...
Estem tornant una mica bajustuts.
Exacte, una agujeria.
Sobretot la gent, sí, amb això dels drons,
és com si estiguessin controlats a...
Es veu que això ho ha descobert
en un treball de perdisme d'investigació,
el diari on un fang d'Oshiba o de Canton,
que, bueno, va desencadenar la controvèrsia,
si més no,
del tema de la suplantació d'identitats,
perquè va enviar un dels seus reporters
a passar el gaò-kaò
en una població amb una identitat falsa.
El periodista voler posar en evidència
aquest tipus de tràmpagues falses exàmens,
corrent pel fet que molts pares
estan disposats a pagar milers d'euros
per assegurar-se que els seus fills
passin el temps.
En sèrio?
Per favor.
Quin nivell de bogeria general.
Sembla que ara s'ha descobert això
i llavors què fa el ministeri xinès?
Doncs posa drons.
No sé si seria el més habitual,
el millor perquè les coses funcionin bé.
En fi, mira, coses que fan el món.
Pel món, sí, en real.
En fi, crec que l'activitat d'aquí
en un moment drons no n'hem vist.
Bueno, no ho sé, vaja,
avui és el primer dia, no?
Sí.
Ja preguntarem a alguns col·laboradors
que hi ha per aquí per la ràdio
que l'estan fent aquests dies,
a veure si han vist algun dron volar
per la sala.
En fi, Andrea, que vagi bé.
Igualment, Carme, bon dia.
Ara són tres quarts d'onze
i el que fem és parlar d'algunes notícies musicals.
Parlem ara de Dislosur,
que han anunciat els detalls del seu segon disc,
que es dirà que ara cal sortirà al setembre
i, segons llegim el web Indispot,
ja se'ls ha acusat de plagi.
Han publicat ja un petit tràiler,
que és aquest que sentim de fons,
de mig minut.
També es pot dir a la portada de l'àlbum
i em sembla que a la portada
no li ha agradat gaire
un productor electrònic.
En Jerome,
que és qui s'amaga darrere
de SBTRKT,
diu que els ha anomenat
imitadors salvatges a Dislosur,
argumentant que el primer disc
van fer servir l'estètica de les màscares
i en aquest segon àlbum han optat
per un gat anònim
que ell va fer servir
en el seu segon disc de l'any passat.
Crítiques, per tant,
doncs aquestes novetats,
com dèiem, sortirà més endavant.
De moment han anunciat només la portada
i aquest tràiler,
que com sentim és molt breu,
són 30 segons.
Parlem de més notícies musicals.
En aquest cas parlem d'un grup
que fa pocs dies vam tenir
per Barcelona,
en el mar del festival Primavera Sound.
són de Replacements,
que els sentirem ara tot seguit.
A veure si ens entra...
aquest tema musical.
perquè bé,
sembla que aquesta actuació
del Primavera Sound,
els afortunats que els van veure,
doncs que se'n sentin molt
perquè serà l'última de la banda.
Aquest divendres,
la seva actuació
del Primavera Sound d'Oporto,
en aquest cas,
doncs,
el que van dir
va ser que seria
l'última actuació.
Ho va anunciar
Paul Westerberg
el divendres
durant la seva actuació.
Ho va dir
després d'enfadar-se
amb la resta de la banda,
que va preferir quedar-se a l'hotel
abans que assistir
a l'assaig de so.
Es veu que els va insultar,
els va dir de tot
i els va dir mandrosos
i bé,
en tot cas,
doncs,
sembla que aquesta reunió
de Replacements
que van tornant una mica
el 2012
amb un EP benèfic
ha donat poc.
to stay in the mood
to change my place
and back
for life
hours
You're like a picture
on the fridge
that's never stopped
with food
You used to live at home
now I stayed
at the house
And everybody wants
to be special here
They call your name
out loud and clear
Here comes the regular
Call out your name
Un punt curiós
que llegim ara
al web
de Mundo Sonoro
Que ens porta
a parlar
En clau electrònica
El duo electrònica
espanyol-rus
Atica
aconsegueix
més de mig milió
de visionats
del seu primer clip
és Fire
aquest que sentim ara
un single publicat
per Spinning Records
sembla, doncs,
que hi ha hagut
aquest boom
amb aquests
500.000
visions
del clip
d'aquest tema
En fi, un videoclip
que podeu veure
a través del web
de Mundo Sonoro
per exemple
o bé, en tot cas
buscar-lo per YouTube
fàcilment
us apareixerà
i acabem aquest repàs
parlant
d'un nou tema musical
que va estrenar
el que va estrenar
la setmana passada
el J-Rock
que és
Money Tree 2
amb producció
de Time Valence
del Time Valence
de finals dels 90
és aquesta cançó
ho llegim
a través de la pàgina web
de Rock Deluxe
i l'escoltem
quan falten 10 minuts
per les 11
punt per parlar del temps
de la pàgina web
de la pàgina web
de la pàgina web
de la pàgina web
de la pàgina web
de la pàgina web
de la pàgina web
de la pàgina web
de la pàgina web
de la pàgina web
de la pàgina web
de la pàgina web
de la pàgina web
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
en aquest cercle ens llevàvem.
És veritat, sí, sí, és curiós que no tinguéssim
dies tan, tan
grisos des de fa moltíssim temps,
el que dius tu. Però bé, és una situació
que ha canviat una mica, potser
no canvia per haver,
perquè el que tenim
molta necessitat és d'aigua, coixerola,
ahir vam tenir moltíssima
mala sort un altre cop, recordem que...
Va haver-hi un moment que quasi, no?
Sí, el que passa que tot just entrar
a el que és la meitat
sud-oest de
Collserola, la que creuava
Sant Cugat, doncs allò va començar a perdre
una mica de força i no va tenir ni la potència
per poder entrar. Potser a la cara nord de
Collserola sí que va haver alguna precipitació,
perquè realment l'entrada d'aquesta tempesta
era bastant important, venia
de Sabadell, a Sabadell va caure pedra,
va caure el cel pràcticament,
va haver precipitació molt intensa
i després a mesura que va començar a baixar del Vallès
i van començar a entrar el que és
barcelonès, va a Llobregat, allà sí, va quedar
la tempesta, es va desfer, es va acabar tot. Llavors, el que vam tenir
durant bona part de la tarda són les encluses,
és el... quan la tempesta ja arriba al seu
màxim, descarrega i fa tota la seva feina,
el núvol és com si caigués
de costat, tenim aquesta enclusa tan maca
que ens tapa el cel, que ens feia veure
un cel rogent a última hora, perquè
vam estar ben bé des de les 6 o 7
de la tarda que el sol ja no va tocar perquè els núvols
de la seta d'aquestes
tempestes anava perdent força.
Realment ahir era espectacular poder gaudir
del radar durant tota la tarda,
tot el que era el prelitoral estava tot
plegat de petits nuclis
de tempesta, que estaven afectant
diferents punts, a l'Anoia, als dos
vellesos... O sigui, tot el que és la zona propera
a Sant Jus estava precipitant, però
a Sant Jus no ens ha arribat precipitació.
I avui estem una mica amb la incògnita.
Ho diem perquè ahir a aquesta hora teníem 28 graus,
avui en tenim 24, ahir
a aquesta hora teníem un 30% d'humitat,
avui tenim un 60, i el resultant és
la mateixa temperatura que ahir.
Tenim 28 graus a Sant Jus, l'aixafogó
és molt més marcada, si fas alguna activitat tens
aquesta sensació de calor, i creiem
que sobre d'aquests núvols
continua escalfant-se l'ambient
i això pot ser un detonant que de cara
a les properes hores puguem tornar
a tenir tempestes. No es posen
massa d'acord els mapes
en la previsió dels ruixats i de les tempestes
que ens poden arribar
avui mateix, o sigui que els mapes
avui n'hi ha alguns que sí
que diuen que a la tarda, a vespre,
aquestes tempestes arribarien a la costa central
i també podrien arribar a tocar
a Sant Jus d'Esvern, hi ha altres mapes que diuen
que la cosa es queda a l'interior,
per litoral, com va passar ahir, i difícilment
tocaran costa, i si toca costa seria més cap a la selva
o al Maresme i no pas cap al que és
el Barcelonès, Baixo Bregat o fins i tot
al Garraf, ja veurem com va
la situació durant aquesta tarda, i és aquesta
la possibilitat, i és una possibilitat que no
abandonem avui dimarts, sinó que gran part
de la setmana tenim aquesta incògnita
de dies variables amb possibilitat de ruixats
o tempestes. Avui els mapes
han variat, com que no es posen d'acord
amb la previsió d'avui, falten poques hores d'aquesta
tarda, doncs imagina't la previsió a llarg
termini, si hem estat durant uns
quants dies parlant d'una situació
on podria haver una certa inestabilitat de cara
al dimecres, que podria
augmentar una mica la inestabilitat, avui tot
es mou una miqueta cap al divendres, que seria el
dia on aquesta inestabilitat podria ser
més probable que ens afectés,
realment tenim una necessitat d'aigua
espectacular, a mi si em plou
dimecres, dijous i divendres, doncs cap problema, fins i tot
cap de setmana. Esperem que arribi algun d'aquests
ruixats, les temperatures sí que és cert
doncs que baixaran, i ho han fet avui perquè
han baixat una miqueta, però la humitat ens pot jugar
algunes males passades, perquè la humitat dona sensació
d'aixar fogó, i fins ara doncs
teníem molt poca humitat, i avui la humitat és molt
present al país. Aviam
aquesta tarda si ens arriben aquests ruixats i aquestes tempestes
poden anar acompanyades de calamars, poden
ser puntualment intenses, poden
caure molta aigua amb molt poca estona
perquè tenim molts ingredients
perquè aquestes tempestes doncs facin acte de presència.
Ahir vam fer acte de presència,
no ens vam mullar nosaltres, vam mullar
altres zones de Catalunya, aviam si avui
arriben demà dimecres la mateixa situació,
probablement amb més sol al matí i creixement de nubulades
a la tarda, dijous igual, divendres
potser la inestabilitat molt més marcada
i al cap de setmana continua amb una previsió
de molta variabilitat, sobretot dissabte.
Potser diumenge seria més estable, la tempesta
quedaria reduïda a la tarda, però dissabte
sembla que seria un dia també bastant variable.
No estem parlant de grans precipitacions, ni estem
parlant de dies completament tabats, sinó que
tindrem una miqueta de tot, molt primaverals,
i amb unes temperatures que queden més baixes
però que en funció de la humitat, abans de la tempesta
sobretot, doncs tindrem aquesta sensació
d'aixafor.
Molt bé, Carles, doncs ho acabarem de seguir
i a veure si avui plou o no plou.
De moment, ara, en aquests moments només plou
a l'Empordà, a l'Alt i al Baix Empordà
hi ha alguns nuclis de tempesta que sí que és cert
que van baixant.
També és on convé que plogui, perquè hi ha més boscos
que aquí, potser, no?
Sí, sí, sí, tenen un bosc allà
espectacular, que és les Gavarres, que allò
és selva plena i a més
de molt difícil accés, ja va bé que plogui ja, ja.
En fi, doncs n'anirem parlant, Carles.
Gràcies, que vagi bé.
Molt bé, bon dia.
Un minut i arribem
amb punt a les 11, moment en què connectem
amb el butllet informatiu de Catalunya Ràdio
ens posem al dia de l'actualitat i tornem
després parlarem de les jornades
de la vinya i el vi a Collserola i farem tertúlia
cap a dos quarts de dotze.
Tot plegat serà després de les notícies.
Just a la fusta
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat
per Pep Quintana.
Grècia envia una contraproposta
de reestructuració del deute a Brussel·les
i ara la Comissió Europea l'haurà d'estudiar.
Brussel·les, Jaume Masdeu.
Hola, bon dia.
Doncs sí, Grècia ha mogut.
PSI ha presentat una nova proposta
als seus creditors, molt breu,
només tres folis,
que se centren en objectius fiscals
i amb alguns canvis,
segons apunten diverses fonts.
Un intent de Grècia
per desbloquejar els fons europeus
que tant necessita
i també per restablir les negociacions
que van quedar bloquejades
des del discurs de Cipres
al Parlament grec divendres passat
que va molestar
alguns dels seus interlocutors europeus.
Grècia també demana
utilitzar 6.700 milions d'euros
del fons de rescat europeu
per pagar el venciment dels seus bons.
Aquesta petició
no l'hi concediran fàcilment
abans que hi hagi corten
les retallades i reformes
exigides pels seus socis.
Jaume Masdeu,
Catalunya Ràdio,
Brussel·les.
Notices breus,
David Badia.
Els alumnes que s'enfronten
a la selectivitat
han de començar aquesta hora
l'examen de català.
Les primeres proves
han estat les de llengua
i literatura castellanes.
Universitat Pompeu Fabra,
Montse Poblet.
Bon dia.
L'examen de castellà
que la majoria d'alumnes
han trobat fàcil
i hi havia el poema
de Pedro Salinas
i un fragment del llibre
Mi hermana Elba
i los altillos del Brumal
de Cristina Fernández Cubas.
Jo crec que aprovarà molt fàcil
i treure nota
depèn si s'ha anat fent
alguns arrocs.
Bé, bastant bé.
Esperava molt pitjor
i esperem que no siguin
molt durs corregint.
Tot i això,
més d'un comentava
la dificultat d'una pregunta
sobre la catàfora
a una figura retòrica
que la majoria no coneix.
Montse Poblet,
Catalunya Ràdio Barcelona.
Els trens circulen
per via única
entre la plaça de Catalunya
a Barcelona
i l'estació de Sants
per l'avaria d'un tren
de la línia de Rodalies R1
que comunica
Arenys de Mar
amb Hospitalet de Llobregat.
Segons informa Renfa,
es veuen afectats
els trens de les línies
R1, R3 i R4
amb retards d'una mitja hora
per minimitzar
l'afectació dels viatgers.
Alguns convois
es desvien
pel passeig de Gràcia.
Ciutadans veu més a prop
un acord a Andalusia.
Segons el secretari general
d'aquesta formació,
José Manuel Villegas,
les converses
amb la presidenta
de la Junta en Funció,
en Susana Díaz,
estan avançades
i ja tenen una part
dels acords tancats.
Són declaracions
al matí de Catalunya Ràdio.
Ja han llegat acords
en esta parte
de la regeneración democrática
y que también
estamos cerca
de llegar a acords.
Estamos pendientes
de la reunión de hoy
en el resto de puntos
que planteábamos
de políticas sociales.
A Hongria,
el govern
ha penjat cartells
oficials
pel carrer
exigint
als immigrants
que no prenguin
la feina
als hongaresos.
D'aquesta manera,
el primer ministre hongarès,
Víctor Orban,
fa un pas més
en la seva política
de rebuig
als estrangers.
Mentrestant,
el seu partit,
Fidesz,
vol fer una llei
per tancar
les fronteres
del sud del país
per evitar
que puguin entrar-hi
persones amb dret d'asil.
Els equips d'emergència
continuen treballant
a Ucraïna
per controlar
l'incendi
de grans dimensions
que cremen
en un dipòsit
de petroli
prop de Kiev.
Hi ha una xifra
encara indeterminada
de morts,
ferits
i desapareguts.
L'Associació Empresaris
per al Solsonès
impulsa reunions
obertes a tothom
per prendre un cafè
i fer petar la xerrada
en una condició.
Només es pot parlar
en anglès.
Solsona,
Eloi Barrera.
Bon dia.
L'Associació Empresaris
per al Solsonès
vol que les futures generacions
tinguin un ampli
pagatge cultural
i estiguin preparades
per al món global.
Per això,
fomenten
l'aprenentatge
de música
i idiomes.
Aquesta primavera
organitzen unes trobades
informals
per a practicar
l'anglès oral
amb convidats
com el Brian
en jubilat australià.
És fantàstic.
Per mi
no és cap pressió
perquè no estic
ensenyant anglès.
Només estic donant
l'opció a la gent
perquè m'escoltin
parlar llengua anglesa.
Jo intento
no parlar massa australià
perquè l'australià
és una mica diferent.
A les trobades
sempre hi ha un convidat
que parla anglès nadiu
i un voluntari
que coordina
a la sessió pràctica.
A l'Oi Barrera,
Catalunya Ràdio Solsona.
Avui s'engega
el procés
per convocar
eleccions al Barça
en una reunió
extraordinària
de la Junta Directiva
que es fa
a les 6 de la tarda.
Primer pas
és la dimissió
del president
Josep Maria Bartomeu
i la majoria
dels directius.
Just després
es constituirà
una junta gestora
encapçalada
per Ramon Adell
i integrada
per la Comissió Econòmica
i amb 4 dels actuals
directius
entre els quals
Javier Faus.
La primera decisió
que prendran
és fixar
la data
de les eleccions
al Barcelona.
Abans,
a les 5 de la tarda,
el fins ara
president Josep Maria Bartomeu
farà balanç
del seu mandat.
Ho podreu seguir
en directe
per Catalunya Informació.
A la Lliga de Bàsquet,
avui,
tercer partit
del playoff
de semifinals
València-Reià-Madrid
a les 9 del vespre.
De moment,
empaten a una victòria.
Demà,
juguen l'Unicaja
i el Barça.
El Canadà,
avui comença
el Mundial
de Futbol Femení.
Espanya debuta
contra Costa Rica
a les 10 del vespre
i participen
3 catalanes,
Marta Corredera,
Marta Torrejón
i Alexia Putellas.
Aquest migdia
es presenta
a Palau de la Generalitat
a Gran Premi
de Motociclisme
que es disputarà
aquest cap de setmana
al circuit de Barcelona-Catalunya.
Serà un quart de dues
al Pati Gòtic.
I el Barça de Futbol
se l'ha renovat
al Brasiler Saat
un any més.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia,
són les 11 i 5 minuts
per l'Andrea Bueno.
Avui arrenca
el procés
de matriculació
a l'Escola
Bressol
Municipal Marrex.
Els horaris són
avui i dijous
a 3 de la tarda
a 8 del vespre
i dimegres i divendres
de 9 del matí
a 2 del migdia.
Ja s'han publicat
les llistes
definitives d'admissió
a l'Escola Bressol
després que divendres passat
es fes el desempat
entre les sol·licituds
que s'hi havien presentat
al procés
de preinscripció.
A partir del número 31
es van ordenar
les preinscripcions
baramades
amb la mateixa puntuació.
Trobareu més informació
al web
santjust.cat
barra marrex.
Més coses dissabtes
que es constitueix
el nou govern municipal
de Sant Just
serà en un ple extraordinari
que tindrà lloc
a les 12 del migdia
a la sala municipal
de l'Ateneu.
En aquest ple
les 17 persones
escollides
pels santjustencs
i santjustenques
de les eleccions
del passat 24 de maig
prendran possessió
del seu càrrec
de regidor-regidora
per al mandat
2015-2019
i dissabte
el nou alcalde
o alcaldessa
de Sant Just
també prendrà possessió
del seu càrrec
i es distribuiran
les diferents carteres.
I un apunt més
per recordar-vos
que dissabtes
triaran
els millors fotògrafs
catalans
a l'any
a Can Ginestà
l'agrupació fotogràfica
Sant Just
i la Federació
Catalana de Fotografia
organitzen dissabte
la sisena
rebella fotogràfica
una cerimònia
que es preveu
que plegui
més d'un centenar
de fotògrafs
d'arreu del país.
La rebella fotogràfica
se celebra cada any
a un municipi
diferent de Catalunya
i enguany
la Federació
ha triat
Sant Just
per atorgar
els guardons.
Tot plegat
començarà
a les 6 de la tarda
i s'allargarà
fins la matinada.
I això és tot de moment.
La informació local
tornarà en menys d'una hora
i també a la una
al Sant Just Notícies
edició migdia.
Mentrestant,
us recordem
que podeu seguir
l'actualitat de Sant Just
al web de la ràdio
ràdio d'Esvern.com
Molt bon dia.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage



Sous-titrage Société Radio-Canada


Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage



Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Un programa realitzat
per Maria Quintana
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
d'aquest castell, que no poden ni sortir
del barri, és exagerat.
Jo recordo aquí la Diagonal de Barcelona
quan varen venir també a una d'aquestes reunions
que la Diagonal la varen partir pel mig
i van fer un carril especial.
Van tallar-la durant una estona?
Estona i dies, perquè per muntar-ho
i desmuntar-ho, i resulta
que, esclar, van crear un clima
de... bueno, un problema d'entrada
a Barcelona immens, no?
Com ara, que estan... Ui, ara estarem fins al setembre així, eh?
La lateral, que també està tallada.
I també, déu-n'hi-do, has de...
No, sí, de zona universitària, no?
Sí, suposo que sí.
Jo encara no sabia el per què, ni el sé exactament
el tall aquest, per la zona universitària.
Estan fent obres a l'estació de metro
per posar-hi l'ascensor o alguna cosa així.
Està bé, està bé.
Ara sent pipador, després ho agraeixes.
Suposo que, clar, la idea era fer-ho coincidir
en aquests mesos. Entenc que d'aquí un mes
hi haurà menys cotxes perquè no hi haurà
d'escoles, però al mes de juny
serà delicat.
Jo m'hi trobaria dues vegades, ja, intentant entrar a Barcelona
i patir-ho. Sí, sí, sí.
No, no, entrar, esclar, fer cua.
Amb cotxe, eh, per això.
Amb cotxe, sí, esclar.
Fer cua. Entrant, quan em tocava,
ho diria un darrere l'altre, sí.
No, altra cosa, està clar.
Jo fa dies que no hi baixo a Barcelona, que per mi no...
No té de gust, Jordi.
Sí, sí, està molt bé.
No, jo si no és per força no hi baixo, eh?
Si no és per força i si no...
No, són d'aquests que...
Que va, jo...
No us agrada la ciutat, eh?
No, no, no, jo a la ciutat...
Jo me'n recordo que havia estat treballant i m'agafava uns mal de cap.
Sí, jo també he estat treballant molts anys.
Però si està aquí al costat.
Molts anys.
No, no, però tu t'estàs esperant amb un semàfor per creuar,
hi ha només la quantitat de cotxes que passen i et mereixen.
Sí, sí.
A mi m'atabalen.
Per tant, allò de...
El Martínez sòria de la ciutat no és per a mi.
Sí, sí, no, no.
Aquella pel·lícula...
Jo ho tinc molt clar.
No afirmo.
Jo només me'n recordo que treballava a Barcelona i baixava amb moto
i la que arribava al final de la diguanal,
que veia que baixava dos graus la temperatura,
dic, ja estic a casa.
Ja relaxàveu, eh?
Quan arribaves aquí dalt, eh?
Però molta gent diu que li agrada viure a Sant Jus
perquè està a prop de Barcelona, també.
Està clar.
I nosaltres, si volem alguna cosa, la tenim a dues passes.
Vull dir, ara que hi ha més transport, abans no.
No teníem autobusos, pràcticament.
Teníem els autobusos de dos pisos que teníem,
que baixaven quan volien a Barcelona.
Tots els horaris per baixar a Barcelona ha sigut quan volien.
Tant si fos amb els xausos, com si fos amb els dos pisos,
com si fos amb el que sigui.
I ningú es queixava.
Això de ningú es queixava.
Estudia unes pallisses al parador
esperant que arribés un autobús que Déu Niro,
o a Barcelona, a la plaça de la Universitat,
o a la plaça d'Espanya.
Com de començar els de la C, ja ho saps,
que quan sortíem els anys que vam començar,
sortíem a les 4 del dematí de Sant Jus
per agafar a les 6 del dematí a la plaça de Catalunya.
I baixava amb el teu, eh?
I el tren via fins a Sants, per exemple,
o fins a Ostefrancs, però que el fas...
Sí, sí, sí.
No s'ho dic, imagina quines coses.
Ara no ho faríem.
Ara, no.
A part d'això, ni els de la mateixa edat...
No, ningú.
Ni de la mateixa edat ho farien.
Ningú.
Home, jo anava a treballar...
Està bé també que canviïn les coses, no?
Sí.
Home, sí.
Jo anava a treballar en un laboratori Esplugues
i estava tocant-hi el límit de Can Serra.
I es baixava a peu.
I es baixava a peu.
Cada dia a les 6 del matí.
Entràvem a les 7.
Cada dia, cada dia a peu.
Si plovisquejava una mica, agafàvem l'autobús
fins al pont d'Esplugues.
Si no, a peu.
I ens anàvem recollint els uns als altres
a mesura que anàvem passant pel carrer.
Anaven sortint els companys i els companys.
Pim, pim, pim.
Fins que fèiem una bona colleta
i arribàvem allà baix a l'hospitalet, pràcticament.
Cada dia a les 6 del matí, eh?
Està aviat dit, ara ja no hi ha ningú que ho faci, això.
No.
Sembla que hi ha...
No, no, no.
Són coses inversemblants que algú va fer en algun moment
i érem nosaltres.
I ara ja ningú diu que és impossible.
Les coses s'han canviat.
És que som una mica grans, eh?
No nosaltres.
És que inclús els de la mateixa edat nostra no ho fan.
Perquè ja estan habituats o basats a agafar la moto
o agafar el cotxe.
Home, tu tampoc vas caminant a Barcelona, Pep, ara?
A Barcelona?
Jo tinc un veí aquí, va, i tot.
Ja, però dic que tu un ornament, o jo, eh?
Vull dir que normalment vosaltres crec que no aneu caminant a Barcelona.
No, ara no.
No, no, no.
Però escolta, mira la distància que hi ha d'aquí a Can Serra,
que és a l'Hospitalet, eh?
A tocar, a dalt de tot de l'Hospitalet.
Déu-n'hi-do cada dia al matí a les 6, eh?
Hivern i estiu, eh?
Sí, sí, i tant.
Però està bé que ara hi hagi més autobusos o més transports, no?
Sí, està clar.
Però ho fèiem ja d'aquesta manera,
a part perquè no teníem ni un duro.
També per agafar l'autobus cada dia.
El que fèiem era una trampa, que ara ja es pot explicar,
que quan tornavem de la feina,
pujàvem tots a la plaça Santa Madalena d'Esplugues
i ens concentràvem en una bona colla.
I pujàvem a dalt.
Si no venia el revisor, no ens donaven els bitllets.
I nosaltres donàvem una quantitat.
Deixàvem anar uns dinerons allà a sobre.
Si venia el revisor, agafàvem.
Però és que abans hi havia el conductor i el cobrador.
És clar, sí, hi havia el conductor a la part davant.
I a la part del darrere...
Com ara, hi ha revisors, de vegades.
Sí, però també hi són.
No, però hi havia un cobrador.
Hi havia el cobrador, més o menys.
A la part del darrere de l'autobús hi havia un espai
amb un cobrador.
I tu entraves per la porta del darrere
i la primera cosa que trobaves era el cobrador.
I les tarifes eren diferents.
Sí, depèn del projecte.
Moltes vegades baixaves el carrer del nord
perquè era més econòmic que baixar a la Rambla.
Evidentment.
Sí, ni que fossin deu cèntims.
Perquè som grans, eh?
És el mateix que estava sentint el Toni Enguera
que parlava de les vinyes.
Exacte, que diumenge hi ha aquesta sortida.
Estem parlant fa dos anys,
que es fa aquí a Sant Just,
a Collxarolla, fa temps que ho estan fent.
Sí, sis anys.
Però aquí a Sant Just fa dos anys.
Jo me'n recordo que el Jordi Miquel
em va demanar unes fotografies l'any passat
també per l'exposició.
Però vull dir...
Com la verem.
Jo crec que aquí a Sant Just
ha sigut un poble que realment
ha sigut molt vinitícola.
Sí, hi havia molta vinya.
A casa teníem un cup.
Hi havia vinyes i hi havia moltes garrofers
i els garrofers també es feien servir
perquè la gent d'aquelles èpoques
es collia les garrofers
i les baixava cap a Barcelona a vendre.
O el vestiar que tenies, també.
I el vi, doncs el vi.
Hi havia les vinyes, es collia el vi.
Es feia la brema, es feia el vi.
I d'aquí, després, el vi es venia.
I hi havia molta qualitat.
Hi havia tota la zona de la Font de la Beca
que sortia un vi amb un grau que molt priorat.
Hi havia una vinya a casa.
Bueno, anàvem a collir per allà,
per veïns, eh, també.
Vull dir, gent...
Allà, al pari, a la Font de la Beca
hi tenia uns ametllers
que va comprar amb les propines
que li donaven per la festa major
que feia de cambrer a la Taneu.
I amb les propines va comprar ametllers
i els va plantar a la Font de la Beca
allà, en aquest sector, no?
Home, ara també el que deia era
que s'estava intentant plantejar
a veure si es podria fer...
conrear alguna vinya, també, aquí Sant Just.
Recuperar-ho.
Recuperar alguna vinya.
Ho trobo molt difícil.
Perquè fins ara, voldria haver-hi,
en principi, que en Carbonell hi havia el Joquim
quan li va donar,
va agafar un tros de vinya
que li cuidaven
i feia algun raïm,
però com que se li va fer malbé
perquè no és tan fàcil,
ara, doncs, mira, és un hobby
i el compra a fer.
Compra, se'l fa ell,
però el raïm es podia aprofitar el raïm.
Abans de fer vi es podia aprofitar el raïm.
Es feien servir el raïm.
No, no, ara vull dir, ara, en lloc de fer vi,
perquè és més delicat i més complex,
doncs, collir el raïm i menjar
o vendre'l en una botiga d'aquí
o amb els amics o el que sigui.
El que passa és que hem de comptar
quantes magies queden a Sant Just.
De magies en queden moltes.
En queden moltes, ara, això.
De magies hi són totes, eh?
No n'ha caigut cap de magies,
que jo sàpiga.
Per exemple, Can Rondant, de vinyes,
que jo sàpiga, no n'ha tingut mai.
Era més hortícola.
Can Gela Bersi, que havien tingut vinyes,
i Can Gela Bersi és una magia
que és digna de veure,
perquè a dins veus les premses
que hi havien del vi
i l'home que ens amava.
És una casa que, en principi,
no sé en què passarà
amb aquella casa.
Però hi havia molta villa.
De petits hem fet això, eh?
Sí, hem fet això, sí.
I hem tingut aquesta sort de viure...
Jo sempre vull dir que val la pena
saber-ho perquè des de petit,
vull dir, tot el que hem pogut fer
en aquest poble,
que ara moltes coses no es coneixen,
o es tornen a mirar aviam
si es coneix alguna cosa.
Jugar al carrer.
Jugar al carrer que jugàvem a pilòtic
que passava mai res.
Sí.
I jugar a tots, amb terra.
Estem un estalge, no, avui?
Sí, que estem molt...
És que això de la vinya
a mi m'ha fet pensar,
perquè són records d'infància,
que jo crec que els han passat molt bé aquí a Sant Jut.
La gent que actualment està aquí
té una altra manera,
uns altres altres de manera de ser,
però el que és el sentit de poble a poble
com era abans que era Sant Jut...
Clar, que era molt poca gent,
a més a menys que coneixien la majoria,
teníem a casa, doncs,
tots els amics tenien vinya
i anàvem a ajudar-los
quan era el moment,
i tots dalt del carro i cap allà,
i mirar que no hi hagués alguna serp
entremig dels ceps,
que també espantava una mica.
No és que n'hi havien,
perquè aquí jo me'n recordo,
de petit jugant,
aquí davant de la plaça de l'Ajuntament,
i hi havia una persona
que anava a caçar serps
per aquí dalt del Collserol,
ell les venien a la farmàcia
per fer pomades,
i els altres se'ls menjaven,
i això els veies.
Que se'ls menjaven?
Sí, sí, sí.
Això no havia arribat,
jo menjava una serp.
Jo sense donar-me'n compte
me'n van donar quan era petit,
i sense sapiguero.
Ah, sí? I què tal?
Encara veig bé.
No ho sé, perquè era molt petit.
No veig bé,
a mi quan m'ho van dir,
bueno, què farem?
Està bé, està bé.
Es veu que estava malalt,
i com que estava per aquells pobles
de Déu de la Garrotxa,
tu, sí, sí.
Jo, que vaig estar una temporada per allà,
i veu que estava molt fumut,
i em van dir,
doncs doneu-li sopa de cert.
Alça?
D'acord, sopa de cert.
Ja està.
I aquí hi està,
la mar d'Ofanós.
Ai, maco.
No, no,
són coses agradables de recordar,
jo crec que el que podem recordar,
tot això és una memòria que tenim.
Jo que sàpiga,
no he menjat cert,
però vaja,
suposes alguna altra cosa sí,
perquè...
Sí?
No,
aviam,
coses més comestibles.
Com ara?
Com ara,
doncs qualsevol menut,
els menuts que en diuen,
no?
Menuts.
Feixe,
passant...
Això se'n venia molt,
ara se'n venia molt a la boqueria
per la majoria de gent sud-americana,
perquè aquests sí que el fan servir.
Molt.
aquí a Sánchez també es venien els menuts a la plaça,
els de Calgafarot,
els de Calgafarot eren els monolaires primers.
i després van seguir un dels menuts a la plaça.
Són moltes coses que ja s'han posat de moda per això, eh?
Sí,
i ara tothom amb això per gent que ve de fora,
i aquí també hi ha gent que ha tornat a recuperar una mica.
El pare havia treballat molt temps a l'escorxador,
a més a més,
de fer de paleta perquè va de guanyar-se la vida,
i llavors ens va acostumar a nosaltres a portar elements de l'escorxador,
aquests, les menuts, que diem els menuts,
i a casa era un requisit,
ens hi va acostumar,
i era una manera de sortir del pas també, no?
Amb el menjar econòmicament, molt bé.
Però ara has de comptar que hi ha unes varietats de menús
que pràcticament ja no surten ni de l'escorxador,
ja se'n van a...
Els menuts.
Els hotels.
Hi ha unes coses que abans les trobaves,
i ara pràcticament no el trobes.
Com ara què fa, per exemple?
Què pot ser?
Hi ha els greixons,
els greixons,
que és com unes boletes de greix
que es porten en el fetge de les vedelles.
Després hi ha els molls,
els molls que és com un moll que és com si fos un cervell,
és una cosa molt llarga,
i aquestes coses abans les podies trobar molt bé
i ara directament hi ha molts se'n van als restaurants.
Ah, vaja.
Vol dir que és un requisit, en alguna manera, no?
Sí, sí, sí.
De vegades dius,
per què no hi estàs acostumat,
i et fa una certa besarda,
potser de menjar alguna cosa d'aquestes,
però realment quan hi estàs acostumat
és d'uns gustos excel·lents.
No, no, clar, a vegades els prejudicis
ens tira enrere, no?
Sí, clar, qualsevol cosa.
Mira, el cervell, a mi, per exemple,
és de la cosa que no m'ha entrat mai
a casa si he fet...
Ja, és una mica més d'algúnia, eh?
Una mica de...
I el fetge sí que m'agrada.
El fetge molt.
I el fetge, i si és de caball,
encara més que porta molt d'aliment.
Aquest no l'he deixat.
És el que porta més d'aliment.
En fi.
Ara ens estem tornant gastronòmics, eh?
No, perquè ens agrada...
Jo acabo de prendre'm un got de llet
amb una torrada.
Sí?
T'has esmorzat tard.
Sí, sí.
Jo m'agrada...
No m'agrada matinar.
Ah, o sigui, vol dir que t'has llevat tard.
Sí, esclar, ja m'he llevat tard.
És que ha vist el dia com estaves.
Sí, qualsevol.
Abans aniràs a la tertúlia.
Perfecte.
M'hi tombo, m'hi tombo un parelló de vegades i ja està.
Encara no teniu ajuntament, eh?
Què dius ara?
Però aviat no, està anunciat en unes pancartes, eh?
Sí, dissabte.
Pel carrer, aviam.
I sort que no és dimarts i 13, eh?
Perquè és dissabte i 13.
Dissabte i 13, això mateix, sí.
Però vaja, això dels ajuntaments...
El dissabte i 13, però encara no sabem com està.
No sé, hi ha una data límit per la qüestió aquesta de...
En principi...
De què?
De fer els ajuntaments.
El dissabte.
O sigui, s'ha de fer...
El dissabte, per tothom.
S'ha de fer...
Just ahir vaig llegir.
S'ha de fer 20 dies més tard de...
O sigui, la llei electoral d'estableix que sigui 20 dies després de les eleccions,
que seria el 13 de juny.
En cas que hi hagi al·legacions, recursos o com a notar procés,
que no és el cas de Sant Just, però potser en altres llocs,
serien 40 dies.
Llavors, si no és el 13 de juny...
En lloc de 20, 40.
Exacte.
Els que no siguin el 13 de juny no diran, ah, va, el dissabte que ve.
No, no, llavors ja és l'altre.
No, perquè d'aquí a dissabte, i a partir de dissabte ens sentirem moltes coses.
El dissabte ja té que ser...
O sigui, quan es faci ja la sala gran de la Taneu,
ja té que es vegi els pactes i ja té que estar l'Ajuntament.
Jo crec que Sant Just està...
Diria, i ara m'avanço perquè no tinc ni idea,
però bastant encantat, no?
Com pot anar...
No ho sabem, eh, perquè està la cosa...
No, és clar que no ho sabem.
És el que dèiem, pot ser un arcald o una alcaldessa,
però no ho sabem.
No ho sabem com està això.
Depèn de les aliances, però hi ha un partit que té més vots que un altre.
Ja sabem que això del que guanya no ho dic que sigui la alcaldessa.
La prova la tenim a Badalona.
Sí, això mateix.
Sí, però a principi aquí no sembla que hi hagi d'haver una altra aliança.
Teòricament no, perquè són molts anys de pactes.
Sí, i ens semblaria...
I suposo que l'únic que sí que jo crec que el que s'ha de fer és,
potser sí que a través d'algun partit polític,
lluitaran una mica més per aconseguir alguna cosa més.
Jo, això són pactes molt especials,
però són pactes que jo crec que, clar,
si tu tens algun regidor més que l'altre,
es tracta de renegociar per poder arribar als records.
Si estàs en minoria,
governar en minoria tampoc és cap cosa dolenta.
A part d'això, hi ha dos partits que només tenen un regidor,
i poca influència.
No hi poden influència.
No, no, no.
Diria jo, no?
No ho hem vist, avui estava mirant que l'Ajuntament de Tortosa
sí que s'han posat Convergència i Esquerra
per donar a l'alcaldia Convergència.
Sí?
Sí, a Tortosa.
Veus, això dels pactes és bastant antinatura.
Això, clar, anirà passant a cada municipi,
i es diu que és antinatura, però clar, perquè...
No, no, antinatura en aquest sentit, eh?
Sí, sí, sí.
Que durant l'any s'estan barallant tots.
És a dir, mira, ens unimitos a l'arcalda
i d'aquí mig any ho seré jo,
perquè de vegades hi ha col·lissons d'aquest tipus
que es parteixen a l'alcaldia temporalment.
Vull dir, ara...
Dependrà dels regidors que tinguin un...
Sí, vull dir, passa bastants casos
que dius, mira, durant un any, per exemple,
em sembla que passava a Granollers, inclús.
Doncs serà un partit el que tindrà l'alcaldia
i quan s'acaba aquell termini serà l'altre.
Seguiran, doncs, a dintre de la coalició,
però serà, doncs, l'altre color, que serà l'arcalda.
Per tant, doncs, de combinacions,
crec que les que vulguem, eh?, més que les de colors.
Sí, sí, no? I aquest any jo crec que hi haurà molta diversitat d'opinions
perquè, a part de les llistes més votades d'alguns llocs,
a les altres no els interessa molta gent.
Aquí, jo el que veig d'una cosa, per exemple,
posaves l'exemple de Badalona, no?,
que és dels més clars que hi ha aquí,
d'un partit que ha guanyat a tots els districtes de la seva ciutat,
per dir-ho així,
i, en canvi, doncs, el que s'està intentant és que no segueixi,
que no hi sigui, no?
I ahir vaig sentir un comentari que jo crec que tenia bastanta roca,
més que el partit, qui vol entreure és el personatge,
diguem-ne, o sigui, en el polític, més que no pas el partit, no?
Per les raons aquestes que, doncs,
un li té més simpatia a la persona que no pas en el propi partit,
o al contrari, no?
I llavors és possible.
És el més controvertit, suposo,
dels que coneixem nosaltres aquí al vol, no?
És el més famós.
Fora d'aquí, ja ens trobem a València,
al propi Madrid, etcètera, etcètera,
que tindrem bastants més problemes,
en el sentit que ja és la comunitat,
inclús, a part de l'alcaldia,
no és només el municipi, sinó que és la comunitat,
i llavors, doncs, a Madrid, a València,
a les Balears...
A les Balears també, vull dir,
jo crec que serà un...
Jo crec que aquestes eleccions han sigut un cop una mica fort,
sobretot per les forces...
Però una sacsejada, eh?
Una sacsejada important, sí.
I la General, és un pas que jo, això, no,
de cara a la General, jo crec que també serà un pas una mica fort.
Déu-m'hi-do.
Aquí hi ha el que, potser,
hi ha aquesta reacció visceral
dels que els belluga la cadira,
que l'ha de dir que, doncs,
és l'extrema esquerra,
que és el caos,
l'avenir, els bolchevics,
i no sé quantes coses més,
que, esclar,
perquè quan et belluguen la cadira
et defenses amb les ungles, no?
I estem sentint unes frases,
realment,
que feia anys que jo no les sentia.
I, a més a més,
que no les entenc
que es diguin de gent
que han entrat a dintre del joc democràtic
de les votacions, etcètera, etcètera,
i que se'ls acusi, doncs,
d'una extrema esquerra
que vol arrebentar-ho tot,
que vol...
Bé, en fi,
és que les frases que s'han sentit
de vegades es fan riure,
per dir-ho d'aquesta manera, no?
Sí.
Dintre del que és lamentable,
fan riure que hi hagi gent
que sembli seriosa
que diguin aquestes coses, no?
Sí, però són gent que fins ara
han estat enganxats a la poltrona,
com aquell que diu.
Home, espera't, sí.
I és molt difícil
que et deixin anar.
Sí.
Perquè encara que sortin d'allà
i ho tingui la vida
com aquell dius,
la tinguin assegurada, no?
Sí, assegurada, segur.
Com l'alcalde de Sabadell,
que diu que les està passant
molt morades
des que l'han acusat.
Ah, sí, és clar.
Vull dir, és un cos que...
Sí, ells ho sabrà, evidentment.
Perquè ahir, és curiós, eh?
Vaig veure un trosset
d'aquesta compareixença
al Parlament
i confonia els dos germans.
Sí?
Sí.
Però arriba un moment
que diu,
oh, cony, aquest és l'alcalde o...
Són diferents.
Sí, però arriba un moment...
Per com parlaven, vols dir?
Sí, no sé.
Mira, em sembla que inclús
el Bustos,
en algun moment...
El seu germà anava blanc
de camisa i ell, també,
perquè això significa
innocència i puresa, no?
És veritat.
Esclar, no, no,
no és que és així mateix.
Els assessors diuen,
tu vés i blanc, eh?
Perquè així demostras
que ets bo.
I en un moment
em sembla que portava
una xiqueta,
una americana,
el Bustos,
i diria que se la devia treure
i llavors va quedar
com el seu germà.
I hi havia un moment...
Allò que fan flashos, no?
Quan et donen les notícies.
Hi havia un moment
que jo vaig creure
que era el germà Bustos
o el petit o el gran,
no ho siguis.
En realitat,
però que no era l'alcalde.
L'ex-alcalde.
I llavors aquest una mica
surt l'altre
i vaig veure
que parlava una mica diferent,
inclús no parlen igual.
Però una mica diferent,
ui, però si aquest no era el germà,
era...
És el germà de l'alcalde
aquest que ara parla, no?
Però em van confondre.
En un moment
em van confondre
potser t'havia estat
mitjadormit o desorientat, eh?
També això...
No, perquè tampoc...
No li passa...
Però són coses
que no hi passen atenció.
No, no, més a més,
jo no els havia vist mai
en els germans així.
No, no els havia vist mai.
Sobretot en aquest atat
que jo dic el petit,
que no sé si ho és,
el que no és l'alcalde,
perquè normalment
sempre havíem vist
el Bustos Arcalde,
no?
De Sabadell.
I esclar.
Aquí també tenien raó
que ell s'exclamava
que no havia estat ben acceptat
a Sabadell, etcètera,
però després
ha estat un personatge
tan important com el Ferrés
que va ser un arcalde
per tothom,
per tots els sabadellencs,
no?
La gent que jo conec
de Sabadell
sempre em parlen
si fossin del color
que fossin
de la sort que van tenir
de tenir aquell arcalde
que era l'arcalde
de tot el poble, no?
De tots.
Tot i que tenien el seu color,
però resulta que...
Que és el que hauria de ser.
Sí, esclar.
Portava l'alcaldia
a favor de Sabadell,
per dir-ho d'alguna manera,
sense tenir en compte
una exclusivitat del color.
I esclar,
els que venen al darrere
quan et trobes
un personatge d'aquest
sempre pateixen,
no?
Perquè esclar,
hi ha un altre tarannà,
una altra manera de fer,
doncs aquell costum
que hi havia de la gent
de tractar amb l'alcaldia
no és la mateixa,
i en fi,
acaba, doncs,
com ha acabat,
no?
Malament,
malament.
Són moltes coses
que s'han passat malament,
jo crec que s'han fet
unes coses molt malament,
hi ha molta gent
que s'ha presentat
a la política
i no el pensa
a nivell
de la població,
o sigui,
es pensa més
a nivell d'ell
o a nivell de partit.
Hi havia aquell valencià
que era el Zaplana
o un d'aquests valencians
que va tinguin aquí
a forrar-me?
una persona
que sigui capaç
de deixar un públic
i a dir,
bueno,
apaga i vam-nos,
perquè és un accés.
I hi ha hagut gent,
això,
que el que ha pensat
és situar-se bé,
situar els amics,
la família,
tenir tota una sèrie
de coses cobertes
i després manar
o ordenar
o...
i,
esclaro,
pot ser,
això és impossible.
Bueno,
veurem què farem aquí
el dia 13.
Home,
què farem?
Nosaltres no farem gran cosa.
Ho anireu a veure?
Jo hi podia,
anar,
però no,
tinc el pare a l'hospital
i no sé si tu vas a anar-hi.
El tens a l'hospital?
Però sí que tenia ganes
d'anar-hi per veure com...
Perquè és...
És una posada en escena,
no?
Una mica?
És clar,
és una posada.
Per mi,
és com una obra de teatre real.
Però, Carme,
tu seràs la moderadora d'aquesta?
No, home, no.
No és pas cap debat.
No, no,
home,
un debat.
Ja veurem,
perquè és clar...
No, no,
dissabte no serà un debat.
Un moment,
aviam, aviam,
jo no ho sé,
per això ho pregunto.
No ha de sortir elegit
una persona com a arcalde?
Però tot això ja surt.
Clar,
però hi ha un procediment
que no hi ha un presentador
per entendre'ns.
Clar,
que a menys ja estan presentats.
S'ha de presentar
una persona gran
i una de petita
que són els que formen la taula,
si no me'n recordo.
Ja.
I a partir d'aquí...
No,
les votacions ja veien
tot això,
i a partir d'allà...
Ah, ja està fet?
A partir d'allà ja tens.
No,
els pactes no els fan allà.
Doncs què faran allà?
Home, no,
clar,
seria una mica estrany, no?,
que diguessin...
I ara ens posem d'acord.
És una posada en escena, Pep,
de com es constitueix.
Ara et dóna-ho tots els detalls,
si vols.
Dóna-me els detalls,
però, Carme,
em tranquil·litzaràs.
És que no hi ha anat mai,
jo no ho sé.
Ah,
ja no.
Allà hi ha una mesa de...
El Jordi t'ho s'explica bé,
per això.
Sí,
ho explica bé el Jordi.
Sí,
ell ho sap,
perquè s'hi dedica.
No vols,
no.
No,
però perquè hi ha anat altres vegades.
Solíticament no.
No,
per això.
I què fan?
Doncs ara la Carme està mirant
quina és l'hora del dia.
Està mirant els pactes que han fet,
els té amagats.
Això serà a les 12 del migdia.
Sí,
a les 12 del migdia.
A la sala municipal de l'Ateneu es farà.
Sí.
I bé,
en tot cas,
aquestes 17 persones
que surten a escollir
després prenen possessió
del càrrec de regidors.
Sí.
També el nou alcalde
es distribuirà en les diferents carteres.
I bé,
en tot cas,
doncs ja...
Ara no tenim...
Però vol dir que,
per exemple,
el dia 12 ja sabrà l'alcalde
que és l'alcalde.
I allà què farà?
A veure,
que és l'alcalde.
I sota l'alcalde.
No,
però a veure,
en principi això,
qualsevol cas,
ja se sap qui serà l'alcalde
a la gran majoria de llocs,
però s'ha de fer una presa
de posició oficial,
no?
Sí,
no sé,
no és tan estrany.
Oficialment,
a nivell de població,
tu no ho sabràs
fins al dia 13.
A nivell de població,
no sé que es filtri el...
Però és que encara que es diguin
finalment aquest és el pacte,
és diferent.
És a dir,
una cosa és la Constitució,
no?
I l'altra cosa és com que...
És que allà es constituïa,
dirà,
doncs mira,
el regidor de la cultura
serà folanet,
el regidor d'Igenda
serà folanet...
I es pren processió oficialment.
Home,
si no diríem
que no ens estrenca...
Una representació,
vull dir...
Una posada en escena,
però com qualsevol altres casos...
Una escenificació
de la composició
de l'Ajuntament.
Jo suposo que aquest any
es deu preveure
que hi ha molta gent, eh?
Ja sabem qui són els 17
que han sortit,
això ja és aixecat.
Sí, sí, està clar.
Per això vull dir que llavors
és normal que sigui
una posada en escena,
no?
No crec que el que tingui
un o dos vots
sigui a calda, no?
No, això està clar.
És que fins ara
es feia la vagoneta,
per tant aquest any
si ho fan a la sala gran...
Vols dir que preveu més gent?
Preveu que hi hagi
molta més gent o...
Hi ha alguna raó
que per exemple
es prevegi
que hi hagi més gent
aquest any
que un altre?
No ho sabem per què.
Hi ha hagut una mica
més de participació.
Bé, però...
Però els regidors
són els mateixos.
Sí, esclar.
El que passa és que
l'escenari
de la vagoneta
és petit.
Llavors estan
més apretadets
i aquí seran més amples.
Potser sembla
que n'hi hagi més.
De vegades
val la pena
fer un acte
en un lloc
que es tretet
perquè
queda ple de gom a gom.
I llavors
quin èxit.
No hi cabíem.
Jo crec que
sigui qui siguin
i els pactes que siguin
i els regidors que siguin
és el que estàvem comentant abans
que estàvem sortint
de l'alcalde de Sabadell
tots qui hi entrin
jo crec que el que hem de fer
és lluitar per Sant Just
i Sant Just
és el que és
l'hem de conservar
intentar
millorar
millorar sempre
però
mantindre
el tarannà
que tenim com a poble
no com a ciutat
que ens diuen
que...
No, això de poble ciutat
ha estat un eslògan
que no crec que hagi fet
molta fortuna
però veja
jo recordo
Sant Just
d'Esvern
oasis de paz
aquest sí que va marcar
això era
en el parador
hi havia la planta
bé, és que no hi havia
planta baixa
no hi havia res més
en aquell moment
hi havia la barra del gar
si volies fer
una barreja
la sala d'espera
era al costat
limitat
era tot al mateix espai
i en el fons
allà on hi havia
les ampolles
hi haguéssim
a darrere del barman
deia
Sant Just
d'Esvern
oasis de paz
i això sí que
quan recordava
tota la vida
que era petit
esclar
vaig veure
i així va quedar
fins que es va remodelar
el parador
que era un parador
de fusta
molt petitet
i tant
que guardaven tots
allà dins
i el del bar
d'allà
l'únic que feien
és la vida
això
sí, sí
avui ja veig
que teniu un dia
molt de memòria
aquest dia gris
el dia gris
és això
es porta cap al passat
aquelles hores
que es desfeien
els rellotges
com els del Dalí
n'han esperat
n'han volicuant
els rellotges
i esperaves
que arribés
l'autobús
el Chauson
amb aquell
els conductors
i corredors
portaven una gorra
tipus francès
d'aquells
dels gendarmes
francesos
rodoneta
amb una visera
i bueno
en fi
és tot un poema
jo
esperar
l'autobús
en allà
tantes hores
i quan varen fer
la Rambla
l'any passat
amb el centre
d'estudis
si no m'equivoco
va ser la Rambla
que hi ha un
van demanar
a la Carme
que posés
una ceràmica
al costat
al parador
doncs esclar
alguns dels escrits
quan es commemorava
la Rambla
es parlava
de les hores
que ens havien passat
en aquell espai
del parador
esperant
un autobús
que ens portés
bonament
a Barcelona
si no trobaves
aquell que anava
amb moto
que havia baixat
algun company
o el senyor
gran
que anava
a Barcelona
amb moto
i dir
vols baixar
i això era un miracle
doncs el que tenia
uns 600
i llavors l'omplia
em semblava
el cambrot
dels germans
marcs
dintre de tots
dels 600
a la falda
per cabri
i això és el que ens ha passat
durant molts anys
aquí
per cert
després
la majoria
vàrem tenir
els 600
i si no
vàrem tenir els 600
doncs va ser
un altre vehicle
que ens va permetre
més llibertat
de moure'ns
i per una altra banda
hem millorat
també la qüestió
del transport
ara just metro
per exemple
tothom parla bé
del just metro
i d'altres línies
que hi ha aquí
la comunicació
ara actual
que tenim a Sant Jus
no ens podem queixar
no, ara no
però l'hem patit
durant anys i panys
i estan a un pas
de Barcelona
a un pas
que una línia més
de Barcelona
i aquí diu
que també és el que
vas preferir a Sant Jus
justament
que no s'hi pogués
arribar tan fàcilment
això diuen
les males llengües
això les males llengües
que van estar
tota la vida
aquestes males llengües
en contra del metro
jo estic en contra d'elles
tu voldries el metro
però és que
la raó
que no vingués
el metro
és que ens hi veïrien
gent que no
ja me'n recordo
i a on es posaven
aquesta gent
a quines cases
a quins lloguers
a quins preus
dels pisos
de les torres
no, a passejar
a passejar
a passejar
deixem estar
això va
això va ser l'error
de no voler el metro
a Sant Jus
de tota manera
tampoc
en principi
s'ha vist que arribi
o sigui
hi ha un alejament
però clar
home, sí
mira
el Tret Via
el 1913
vull dir que tampoc
d'aprendre d'això
segurament
el 1913
ja hi havia el projecte
de portar el Tret Via
fins a Montins de Rei
o sigui que
imaginat
ah, doncs d'acord
imaginat
el metro
també
perquè no
ara hi ha la línia 9
i hi ha una parada
a Sant Jus
a la Rambla
sí, sí
per això
marcada
però vull dir
que aquestes raons
que es van donar
en aquella època
que no vingués
xusma
dit així
claríssimament
a Sant Jus
ja diràs
què podien venir a fer
a viure
a viure
com podien venir a viure
gent
que no tenia un poder
adquisitiu
pel que val
Sant Jus
lloguer
o compra
això és
quan va arribar
la línia 10
des de Sant Cosme
que també van posar
el crit al cel
perquè clar
venia des de Sant Cosme
i la gent
podia vindre aquí
a Sant Jus
però què fer?
doncs
menys viure
el que fos
quan es va posar
era
clar és que en principi
tota la circulació
és lliure
podem venir de qualsevol manera
també podem agafar un autobús
i la bicicleta
però ara avui en dia
és igual
que vagis
amb cotxe de línia
com que vagis en metro
com que vagis en tren
el que vol vindre
o fer mal
o el que sigui
no li fa faltar
i de vegades
està a casa
també qui fa mal
vull dir que això
una cosa no treu la luna
és que hi ha raons
d'aquestes o excuses
d'aquestes
si diem excusa
que no s'aguanten
per allò
i si volen fer
el projecte aquest
que volen fer ara
d'allargar
la diagonal
al peatonal
fins al final
ah sí
no no
això al principi
és que tirarà endavant
costarà eh
però està provat
costarà vull dir
que trigarem
el tren via
des del 1913
com a mínim
que estava projectat
doncs hi ha arribat ara
l'aigonal pot venir
a poc a poc
però pot venir
i anar avançant
aquesta digonal
i també
hi ha la línia
que passa per sota
el que és cotxe
era diguem-ne
del final de l'aigonal
dels trens
si arriba bastant amunt
sí
dels metros
fins a Sant Joan de Déu
pot arribar perfectament
en poc més
pot arribar cap aquí
o una bona part
dels plugers
se'n pot beneficiar
del metro
evidentment
com ara
doncs se beneficia
Sant Feliu de Llobregat
jo sempre et poso
el dit a l'ull
sí sí
veig que li tens mania
a Sant Feliu de Llobregat
no no
a Sant Feliu no
tinc mania
els que diuen
que el trenvia
va a Sant Feliu
ah
ho diuen
els pobres
de Sant Feliu
doncs ja està
la gent que para
aquella parada
poca gent va
al Consell Comarcal
i es fa servir
per baixar
Sant Feliu
evidentment
si no tinc res
contra Sant Feliu
jo tinc contra
aquests que venen
que el trenvia
arriba a Sant Feliu
o que el Consell Comarcal
és de Sant Feliu
quan és de Sant Just
i és la Bequeria
de la Torre Blanca
això
però
ho reivindicaré
sempre
perquè no cal
dir unes coses
que no són
cal dir el que és
i llavors
per què ens hem d'inventar
altres coses
si no són veritat
i les venem
com a veritats
doncs no
hi ha d'haver aquí
de les defensi
tal com són
i jo m'hi dedico
ben fet
però la veritat
no és que
la veritat
no dic ni més
ni menys
que el que és
el mapa
la primera casa
que hi ha
de pneumàtics
més avall
de la parada
del trenvia
és de Sant Just
esclar
i tot el que
la zona
de la Torre Blanca
de Sant Feliu
hi ha una part
molt petita
tot és
Sant Just
i Sant Just
allà el que hi havia
la Riera Païssa
que d'alguna manera
doncs anava limitant
una mica
feia de frontera
no
amb alguns
d'aquests trossos
d'allà
que va ser per sota
precisament
d'aquí
la parada
del metro
ai del trenvia
i bueno
en fi
ara està tota
tapada
la Riera
aquell tros d'allà
està tota coberta
l'altre dia vaig aparcar
havia d'anar
a fer un encàrrec
i vaig aparcar
en un espai
que estava com
tancat
però molt ben protegit
que dic
miren aquí
no t'hi petarà
que el cotxe
perquè hi poso el meu
i estava protegit
amb unes branes
i acab d'una estona
arriba un de l'Ajuntament
de Sant Feliu
dius
escolti
dius que aparcat
en un lloc
que sota no hi ha res
diu
hi ha uns
esboranc
de 7 a 8 metres
sota
que és la Riera
i està
en un estat
que per això
ho hem tancat
per això
ho hem ballat
i vostè ha posat
el cotxe a sobre
i doncs
surto
immediatament
perquè esclar
estava protegit
aquell tros
i ho vaig posar
perquè estava protegit
i llavors
em van venir
escolti
regili
perquè
hem posat això
perquè sota
l'asfalt
aquí
o la coberta
de la Riera
no està
en les màximes
condicions
vaja
mira
és el forat
sí
en fi
Carme ja veus
ja la vida
sí
no no
avui hem donat força voltes
no
moltes
com un ventilador
han anat dels anys
del passat
cap a què passarà
d'aquest dissabte
sí
o sigui que
d'aquí 15 dies
ja tornarem a fer tertúlia
parlarem de
què ens semblen les carteres
com ho veieu
una cosa
i l'altra
haurà canviat
ja tindrem aquí
arcalde regidors nou
sí
i a part d'això
quins dies que és Sant Joan
veig
clar
avui és dia nou
no
sí
jo el dimarts que ve
amb el vostre premís
sóc a Horta de Sant Joan
amb el centre d'estudis
però no tenim tertúlia dimarts que ve
no
tertúlia no
és veritat
saldràs la part següent
dels altres espais següents
sí
però sí que el 23 sereu aquí
no
és la Rebella
és la Rebella
sí però a les 11 del matí
no és la Rebella
no
no ho sé
bueno doncs ara
fora d'antena ho parlem
doncs
vinga
que vagi bé
i bon dia
mig minutia
arribem a les 12
connectem tot seguit
amb el bulletí informatiu
de les notícies
i després tornem
parlem
de la història
de Sant Just
amb en Pep Quintana
també de la campanya
de l'acollida
d'etap solidària
que porta
l'associació de veïns
en parlarem amb en Jaume Rui
i de psicologia
avui
disfuncions sexuals
amb la Marta Tena
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 12
bon dia
us informa David Badia
el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya
ha desestimat
la mesura cautelar
demanada
per l'advocat de l'Estat
en relació
a la preinscripció
i matrícula
pel pròxim curs escolar
el govern espanyol
va demanar
un termini especial
perquè els pares
poguessin demanar
el castellà
com a llengua vehicular
en una proporció
raonable
aquesta interlocutòria
recorda
que l'ús proporcionat
i raonable
del castellà
no és una opció
a l'abast dels usuaris
del servei
perquè és una qüestió
esgotada
per la llei d'educació
de Catalunya
en impedir
la segregació
d'alumnes
per raó lingüística
el Tribunal
també assegura
que no consta
que els usuaris
estiguessin desinformats
de les opcions
que tenien a l'hora
d'enxegar
el procés
de matriculació
el popular
Xavier García
Albiol
no renuncia
continua sent
l'alcalde de Badalona
i ha ofert
un pacte
al PSC
per evitar
que l'independentisme
accedeixi
al govern municipal
Badalona
David Àngela
bon dia
l'alcalde
en funcions de Badalona
vol evitar
que la ciutat
es converteixi
en un instrument
a favor
del procés
independentista
de Catalunya
i alhora
garantir
l'estabilitat
Badalona
no és
un pueblucho
Badalona
no és
una aldea
Badalona
és la tercera
ciutat
més gran
de Catalunya
i com a tal
no pot ser
instrument
ni d'un procés
independentista
ni de cap tipus
de procés
Joan Àngela
i David Àngela
Unitat Mòbil
de Catalunya
Ràdio Badalona
l'economia
a la zona euro
ha crescut
un 0,4%
de gener a març
el mateix
que el trimestre anterior
això dona
un repunt anual
de l'1%
segons Eurostat
l'oficina
europea
d'estadística
els països
que en aquest període
han crescut més
són la República Txeca
Xipra
Romania
Polònia
i Espanya
per aquesta ordre
el 15 de juny
s'activa
coincidint amb la temporada
de platges
al web del Departament
d'Interior
que informa
sobre el seu estat
aquest any
com a novetat
també farà saber
la previsió
de l'arribada
de meduses
a la costa
Barcelona
Valeria Overeda
bon dia
d'aquesta manera
segons ha explicat
Montse Font
cap del servei
de gestió
d'emergències
de protecció civil
un o dos dies
abans
ja es podrà saber
quines platges
tindran meduses
a 24 o 48 hores
el qual donarà
una informació
rellevant
a la platja
per saber
si aquells dies
ens podem trobar
amb un tipus
de medusa concreta
amb quina quantitat
amb quin demà
Valeria Overeda
Catalunya Ràdio
Barcelona
Esports Montse Reia
La junta directiva
del Barça
dimitirà
aquesta tarda
i convocarà
eleccions
al club
en una reunió
extraordinària
a les 6
una hora abans
a les 5 de la tarda
fins ara
president
Josep Maria Bartomeu
farà balanç
del seu mandat
una roda de premsa
que oferirem
en directe
per Catalunya Informació
dos marxadors
catalans
han estat seleccionats
per al Mundial
de Pequín
d'aquest estiu
que es disputarà
del 22 al 30 d'agost
són
Xuso García
Bregado
els 50 quilòmetres
i Raquel González
els 20 quilòmetres
hi ha un quart de dues
del migdia
al Palau de la Generalitat
presentació
del Gran Premi
de Motociclisme
que es disputarà
diumenge
al circuit de Montmeló
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bon dia
són les 12
i 3 minuts
us parla
Andrea
Bueno
66 alumnes
de segon de batxillerat
de Sant Just
han començat avui
les proves d'accés
a la universitat
són 8 menys
que l'any passat
de l'Institut de Sant Just
s'examinen
48 alumnes
i de la institució
la Miranda
18
a tot Catalunya
més de 32.000 estudiants
passen la selectivitat
aquesta setmana
unes proves
que s'allargaran
fins dijous
el dia 26 de juny
es coneixeran
els resultats
a les proves
També en clau educativa
avui ha arrencat
el procés
de matriculació
a l'escola
Bressol
Municipal Marrex
els horaris són
avui i dijous
a 3 de la tarda
a 8 del vespre
i dimecres i divendres
de 9 del matí
a 2 del migdia
ja s'han publicat
les llistes
definitives
d'admissió
a l'escola Bressol
després que divendres passat
es fes el desempat
entre les sol·licituds
que s'hi havien presentat
al procés
de preinscripció
a partir del número 31
es van ordenar
les preinscripcions
baramades
amb la mateixa puntuació
trobareu més informació
al web
santjust.cat
barramarrecs
i un apunt més
per recordar-vos
que el 4 de juliol
tindrà lloc
la segona cursa solidària
Sant Just d'Esvern
per Sant Joan de Déu
i ja s'han obert
les inscripcions
per participar-hi
l'organitza
del Club Atletisme
Sant Just
i serà oberta
a totes les edats
serà un recorregut
de 5 quilòmetres
per categories superiors
i per als més petits
recorreguts adaptats
a la seva edat
el Club Atletisme
Sant Just
donarà el 60%
de la quantitat
recaptada
a través de les inscripcions
a l'obra social
Sant Joan de Déu
el preu de la inscripció
en la categoria
Open Promoció
la dels nens i nenes
és de 2 euros
i en l'Open Popular
és de 8 euros
amb xip groc propi
i de 10 euros
amb xip de lloguer
us hi podeu inscriure
a través del web
championship.cat
i això és tot
de moment
la informació local
tornarà en menys d'una hora
més ampliada
al Sant Just Notícies
edició migdia
a la una
mentrestant
us recordem
que podeu seguir
l'actualitat de Sant Just
al web de la ràdio
radiodesvern.com
molt bon dia
a la tinham
la
notoulin
i
de
els
Pik
els
en
els
els
els
els
els
els
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta
Cada dia, de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
La Penya del Morro
La Penya del Morro és un programa de ràdio
que fan una vintena de col·laboradors
cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just
La seva història o el que passa a l'exterràdio
També parlem de televisió, esports, bandes sonores
o fins i tot notícies positives
Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just
i us fem un cara a cara amb les de segon d'ESO
i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa
També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres
i agenda de concerts al cinema
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva
Cinema sense condicions
Els dimarts de 8 a 9 del vespre
Quan el cinema es fa ràdio
En definitiva
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre,
M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
és el teu ordinador o dispositiu mobile.
informatiucomarcal.com
O 현 Teil de tools
No et perdis tot el que passa a Galileo.
Paix Llobregat
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
No et perdis tot el que passa al teu kör.
Ita perdis tot el que passa al teu avril o qual ja Yupere.
Fins demà!
Fins demà!
I també s'hi sumen les escoles del municipi.
I acabarem el programa parlant de psicologia avui sobre disfuncions sexuals amb la Marta Atena.
Serà en aquesta tercera hora del Just a la Fusta
que engeguem ara parlant d'un festival del que vam començar a parlar ahir,
el Festival Jardins de Pedralbes, que va obrir ahir amb la música de Pet Shop Boys,
amb l'espectacle inaugural, i que a partir d'ara programava diferents músics,
alguns de gran ressò internacional, com seria un dels grans caps de cartell del festival,
com ho és Bob Dylan, que actuarà el mes de juliol, aquest festival.
El 4 de juliol és l'edat que ha triat Bob Dylan per actuar en aquest festival.
La propera cita, per això, és aquest dissabte.
Aquest dissabte actua Goran Bregovi, que el sentirem ara tot seguit.
és el proper concert programat per aquest festival.
És el músic sèrbia, continua amb la seva odissea balcànica,
recuperant la música dels gitanos.
Ha publicat un últim disc amb un caràcter molt festiu,
que el presentarà el dissabte, com dèiem, al festival Jardins de Pedralbes.
Serà a les 10 de la nit.
i els gasten números de cita, com dèiem, aliselda no a damunture?
Això serà dissabte, diumenge actuant, Anna Belén i Víctor Manuel.
la setmana que ve actuar Jesse Jay
i una altra de les propostes per la setmana que ve
és l'Orquestra Buenavista Social Club
Adiós Tour, és com titula en aquest tour
que passarà per Barcelona el dia 19 de juny
per tant, divendres de la setmana que ve
També passaran pel Festival Jardins de Pedralbes
Espanda o Ballet, també Saravares
o Melo de Gardot
I el dia de la música en família
que serà el dia 28 de juny per aquest festival
serà càrrec de minimúsica
de 5 a 9 de la tarda
l'accés serà lliure per nens i nenes fins als 12 anys
i hi haurà concerts de Pinkertons
també de Seijos, la banda de swing, Let's Band
A més del programa d'activitats
on la natura, la història i la música
seran protagonistes per gaudir d'una jornada de música
amb tota la família
Pol Weller també és un altre dels noms programats per aquest festival
de cara al mes de juliol
serà el dia dos dies abans
que Bob Dylan i ell també actuarà a les 10 de la nit
presentant, doncs, no recuperen una de les ceres que en són més conegudes
i els últims noms que passaran pel festival seran Anastàcia
Miguel Pobedo, també un altre, un duo, doncs, menys conegut
però que va passar ja per Barcelona el novembre
Angus, en Julie Stone
actuen el 7 de juliol, també les 10
Sonon Hashim
I want to hold her
I want to kiss her
She smiled at Daisy
She smiled at Daisy
She drives me crazy
She drives me crazy
Gonna take a ride on the beach
Yeah, fine
Gonna take it for a ride on the beach
Yeah, fine
Yeah, yeah
Hey, my lover
My lady river
Can I take you
Take you higher
on the beach
on the beach
Yeah, fine
Gonna take you for a ride on the beach
Yeah, fine
Gonna take you for a ride on the beach
Yeah, fine
Sure
When I take you naar
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta.
Fins demà!
Un quart i mig d'una, aquesta hora el que fem és parlar de l'Associació de Veïns de Sant Just i de la campanya de recollida d'etaps que fa temps que impulsen, perquè bé s'han sumat també les escoles del municipi.
I ara en parlant de tot plecat amb el membre de l'Associació de Veïns de Sant Just, Jaume Rui, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom, bon dia.
Per parlar d'aquesta campanya, fa molt temps que n'hem anat parlant, perquè quants anys fa que des de l'Associació de Veïns es recullen hi ha taps, més o menys?
Doncs mira, aquesta campanya la van començar a finals del 2009, van començar així, amb mica en mica, i bueno, recollíem a les monges, a l'Astació de Lourdes, i a diversos llocs, al centre civil.
Aquesta campanya n'han agafat una empenta molt gran, i ho portàvem directament nosaltres, aquesta alça, ho portàvem directament a la recicladora, una empresa de Montornès del Vallès,
les portàvem allà, i bueno, perquè els diners que rebien eren tampocs que no es cobrava, o sigui, no podien ni mantenir el transport de les que es costava el camió de portar tot això.
que han canviat el sistema, perquè ja sabeu que hi ha una fundació, que és la Fundació Segur, l'empresa de logística, que es dedica a tot l'Estat a fer la recollida de taps per causes de Catalunya, de León i de Melilla,
o sigui, per causes solidàries per a qualsevol lloc. Doncs amb això estem.
Clar. Per tant, doncs, exacte, és una campanya que, com deies al principi, es fa gran, no? S'està fent gran.
Sí, és una campanya que és nacional. Tenim en compte que cada mes fem un viatge a l'empresa Segur,
que està a Viladecans, en el centre logístic de la zona, està a Viladecans,
calen de fer un viatge de més o menys un metro cúbic de taps.
Déu-n'hi-do, eh?
Un metro cúbic és una furgona més sencera, de bosses de xalles, que la fiquem dintre,
de tot el que recollim de molts llocs, perquè del poble veuen des de l'Ajuntament,
fins a les tendes, bars, ja saps que darrerament s'ha ajuntat a la campanya,
doncs, bueno, darrerament no, i el primer que vam fer va ser el Canigó,
l'Escola Canigó, l'Escola Montserrat, i darrerament s'ha cursat,
i hem fet una segona recollida a Madre Sacramento.
Clar.
O sigui que, clar, tot això no és que desbordi, però desbordi una mica,
primer el lloc, ja sabeu que abans ho teníem el magatzem municipal,
el magatzem municipal es va destinar per l'Ajuntament a altra cosa,
la qual cosa es van quedar sense lloc.
Ho tenim al centre cívic, i poder, ja no és un viatge al mes,
si no, potser tindrem que fer una mica més d'un viatge al mes,
perquè ja no podem aguantar tanta quantitat.
Home, suposo que d'alguna manera també en els últims anys,
jo en diferents llocs també he vist com la gent va recollint aquests taps,
vull dir que hi ha aquesta consciència general de dir
guardem-los que serveix per alguna cosa.
A nosaltres m'agradia un dia sempre d'una fotografia
perquè veia la quantitat de bolsetes de gent que recollia els taps.
Són bolses, eh?
Vinc, vinc, quaranta, cinquanta bolsetes,
que sigui del petit, que sigui gran i tal, però l'han de conyit.
Les escoles no, les escoles ho portaran en sac, sí.
Clar, les escoles, com deien, s'han afegit...
Una campanya molt bona, molt bona.
També suposo que el fet que s'hagin afegit a les escoles
fa que els nens s'impliquin,
que en el fons també és el que compta.
Tinguis en compte que aquesta campanya té dos paràmetres,
que és la causa solidària i la recollida,
que és una recollida de medi ambient.
O sigui que estem fent dues causes amb una mateixa.
Són taps que tenen una altra forma diferent de reciclatge,
el plàstic del tap és diferent al plàstic de l'ampolla,
i, bueno, és una recollida,
a part que en vez de reciclar-la a l'empresa que recolleix el plàstic,
i ara el reciclem amb aquestes campanyes solidàries.
Nosaltres estem molt contents.
Jo ens vam enviar el diploma, un certificat,
conforme cada any ens envien un certificat a aquesta gent.
Abans ens deien fins a la quantitat de quilos que hem rebut,
ara es veu que no ho tenen així per quilos,
però, bueno, és igual, tenim la consciència
que hem enviat el certificat a tots els nostres socis,
a vosaltres i a les escoles que col·laboren.
Clar, clar, i per tant, continua endavant i anar creixent, no?
Perquè en total, mirant les xifres...
Ens costa, entre nosaltres ens costa una mica d'iners,
perquè això ens costa d'iners, però, bueno,
és una calça solidària, però la fem molt a gust
i només mirem tirant.
O sigui, mentre segur aquesta fundació es dediqui a això
i nosaltres podrem aportar solidàriament tot això,
doncs molt bé, perfecte.
A segurem, això ens envia una nota a una nota als nostres estats,
o sigui, envia una nota bona,
però això ha anat a un nen de Tarragona
que tenia que operar-se tal, d'acord, perfecte.
O sigui, nosaltres ja sabem on van més o menys els estats,
quines causes són, on s'ha enviat l'estat,
la recollida, els diners que s'han recollit.
No es podria imaginar,
nosaltres som un granet de sorra amb la recollida,
un metro cúbic.
Clar, clar.
Hi ha molts ajuntaments i moltes empreses
que recoleixen a milers i milers de TAPs.
Jo veig les entregues que fa, no sé, l'Ajuntament.
Tones de TAPs, no?, en total.
De l'art de l'ordre que envia,
jo, tres tones de TAPs, quatre tones de TAPs.
Sí, sí, sí, és molt bo aquesta campanya.
És una campanya que fa molt i és que dura,
fa ja forts anys que dura això.
Doncs esperem que continuï així.
Ara, com dèiem, si ens suma les escoles Canigó,
Montserrat i Madre Cicramento,
són les últimes incorporacions en aquesta campanya
de recollida de TAPs que impulsa l'Associació de Veïns de Sant Jus.
Moltes gràcies aquí al municipi.
Moltes gràcies, Jaume.
Va bé, a vosaltres,
a vosaltres per fer aquesta propaganda que feu.
Esperem que continuï endavant i que vagi molt bé, exacte.
Vinga, gràcies a tu.
Adéu, molt bon dia.
Adéu, adéu.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
La Penya del Morro
és un programa de ràdio
que fan una vintena de col·laboradors
cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Jus.
La seva història o el que passa a l'extràdio.
També parlem de televisió, esports, bandes sonores,
o fins i tot notícies positives.
Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Jus,
fem un cara a cara amb noies de segon d'esso
i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa.
També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres
i així de concessos al cinema.
Uff.
Un minut i arribem a dos quarts d'una del migdia.
Saludem aquesta hora el Pep Quintana.
Bon dia, Pep.
Bon dia i bona hora.
Per parlar una setmana més d'un capítol
de la història de Sant Jus.
El naixement d'un poble.
En aquest cas estàvem en un capítol
que feia referència a la pròpia parròquia,
l'antiga parròquia que hi havia perquè veurem
que després es construeix una de nova,
que és la que tenim ara.
Sobretot, i ens imaginem,
que és sobre la que ja hi havia.
Per tant, doncs, aquí...
Clar, clar.
Sí, perquè no hi ha cap altre indici.
A més a més, la part més elevada
que hi ha en el centre del poble.
Per tant, doncs, també és un punt específic
perquè hi hagi una església, no?
Sí.
Aquí, quan parla de l'església que hi havia,
diu que hi havia un frontal d'un domàs blau
amb imatges de Sant Just i Sant Pastor.
O sigui, de fet, com una cortina, no?
De fons.
Que hi ha d'escut del poble, la campana.
Ja ens surt per aquí,
aquella campana que no sabem de cap manera,
encara, d'on ens ve, ni on va.
I al mig de dos gonfanons del domàs vermell
amb imatges de Sant Just i Sant Pastor.
O sigui, hi havia,
diguem aquesta cortina blava
amb les imatges de Sant Just i Sant Pastor.
I després la campana, com ha escut del poble.
I també hi havia dos gonfanons,
que són com, diguem, uns estandards
que obren els processons,
que hi havia les imatges de Sant Just i de Sant Pastor, també.
Això era el 1508,
que sempre ens hem de remetre
en unes èpoques bastant allunyades
i que ens costa d'imaginar
com podia ser tot allò, no?
El 1508, imagineu,
que hi ha quatre dies que s'havia descobert Amèrica.
I, doncs,
diu que el 1569
es van fer uns gonfanons nous,
perquè ells havien d'estar en mal estat.
Es parla també d'un sírri a Santa Margarida,
el 1508,
que mantenien els joves,
els joves de Sant Just,
un sírri encès en honor
d'aquesta Santa Margarida,
però no hi havia cap altar
en honor d'aquella santa,
com va tenir després
l'església començada
al juliol del 1571
i cremada al juliol del 36.
O sigui, ve a dir
que després sí que era l'església nova,
hi havia un altar
dedicat a Santa Margarida,
en aquella església nova,
aquesta nova que coneixem ara,
començada al 1571
i cremada al 1936.
Val.
L'onze consta
d'una relació de la visita
que l'església fou restaurada,
l'antiga,
ara no parlarem de la nova
fins que no arribem al 1571,
que és quan, més o menys,
hi ha la data
de la fundació de la nova església.
Es parla d'haver estat reparada
l'escala feta per pujar al cor,
el 1513.
El 1569 es fa constar
que s'ha de construir
una nova església,
aquí ja ho diu,
es veu que la cosa
estava tan malmesa,
que diu,
s'ha de construir una nova església
i per què motiu
res no mana el visitador,
no mana res del que hi havia,
perquè diu,
si s'ha de fer nou,
deixem-ho estar tal com està
perquè no ens en sortirem.
Fem una església nova
i així potser anirà bé.
Llavors diu,
el 1571,
que és la data aquesta
que ens balla una mica,
una mica de la construcció,
que diu,
hi ha una contradicció
en la data de construcció
de l'església
entre aquesta data
i la següent,
una inscripció posada
en la part superior
del portal de l'església
que encara es conserva,
diu,
l'església començada
en aquesta data,
o sigui,
el 1571.
I llavors,
el 1569,
diu,
la relació de la visita
que res no mana,
ja que l'església
és construïda de nou.
O sigui,
hi ha un...
ballen dos anys.
Hi ha una cosa
que no quadra.
Sí.
del 69 o 70.
I no sabem què va passar.
No,
encara no.
Vull dir,
no és...
posar dates
que pot ser
a qui es va encomanar
que es fes
i a qui es va realitzar.
O sigui,
una cosa és la comanda.
ens valla una mica
per la comanda,
no?
I llavors diu,
el 1584,
ja som,
tocant el presbiteri
i se construï la segrestia,
on cada any,
el dia de reis,
es reunien els proums
i els obrers
i veciners
de l'església.
O sigui,
per reis,
els passaven
com si fos una mica
la festa dels reis,
a les persones
que es cuidaven
de l'església.
Els proums,
els obrers,
que hem dit
ja tantes vegades
que es cuidaven
del manteniment
de l'església,
els veciners
que passaven la vecina
per recollir diners.
O sigui,
passar la vecina,
que és un...
Era...
En l'església
encara hi ha
en l'església
que a mig
de l'hora
de l'oferatori
passen la vecina
perquè la gent
faci la seva
ofrena econòmica
allà, no?
I després,
per acabar
el 1876,
per acabar ara
les dades d'avui,
diu,
part d'aquesta segrestia
unida a la capella
del Sant Cris
fó convertida
en la capella
del Santíssim Sacrament
i és tal com és ara.
O sigui,
es va fer
una capella
d'ossada,
una para d'ossada
i un abscis
a l'església
i allà hi havia
la segrestia
i després
la capella
del Sant Crist
i finalment
va ser la capella
del Santíssim
que hi ha encara
unes pintures,
etcètera,
etcètera,
que està quan entres
a l'església
a la part esquerra
hi ha l'accés
a la capella
del Santíssim
i al fons
hi ha una porteta
que dona
a la segrestia
que des d'allà
també es pot entrar
i sortir a la segrestia.
Ho deixem,
si et sembla bé,
en aquest punt
i seguirem
la setmana entrant.
Exacte,
ens queda parlar
de la frase de la setmana.
Sí,
ara parlarem
de la frase de la setmana
però de moment
el que és una mica
la història
del poble
ja l'hem repassat
una miqueta
en aquest capítol
que es correspon
a l'església
parroquial.
I llavors,
mira,
tenim
em sembla que
tres o quatre
i diu
de la pròpia sort
no n'està content ningú
en canvi
tothom està cofoi
del seu talent.
Està bé,
està bé aquesta.
No cal ser gaire
perspicàs
per entendre
la tragèdia
de la nostra època.
En un món
ultracomunicat
les persones
estan més aïllades
que mai.
La primera
la deia
en tos d'ahir.
És una mica
catastròfica aquesta.
És de l'Albert Sánchez Pinyol,
eh?
No, no, sí.
No, no.
I de la pròpia sort
ningú n'està content
era del Tolstoi.
I aquesta,
doncs,
aquesta que estem
més aïllades que mai
és de l'Albert Sánchez Pinyol.
I un altre que diu
la política
ha de ser cosa
de tots
i en profit
no d'una classe
sinó de tothom,
de tota la nació.
És en Toni Maria Alcobé
Manacó
i aquesta doncs
ja és bastant actual,
no?
Sembla a mi.
I la darrera diu
un bon govern
és com una bona digestió.
Mentre funciona
quasi ni el notes.
Està bé.
Home, doncs
podríem posar aquesta
i estem
en setmana
de Constitució de Governs.
La política
diu
la política
ha de ser cosa de tots
i en profit
no d'una classe
sinó de tothom,
de tota la nació.
Doncs mira,
crec que sí, Pep.
Em sembla perfecte.
molt bé.
La setmana entrant
m'ho haureu d'excusar
perquè seré fora
amb una sortida
del centre d'estudis.
Ens veiem a la propera, doncs?
Sí, i també comunico-vos
que el dissabte,
dia 20...
Ai, sí, tens raó.
Home, doncs has d'explicar-ho
perquè no hi serà la setmana que ve.
No, ho dic ara,
però la setmana que ve
per si vindré un dia
si em convieu explicar-ho.
Un dia que no sigui dimarts.
Clar, que no sigui dimarts
ni dimarts ni dimarts ni dimarts
que són els tres dies
que estarem de sortida.
Doncs ara ens apuntem
i busquem un dia.
Sí, perquè el dia 20,
que és el dissabte,
a partir de les 9 del vespre,
o sigui, un cop acabada la missa,
hi haurà una representació
importantíssima, diria jo,
per les seves característiques,
d'un grup d'universitaris
i professors
i, doncs, doctorants
de la Universitat de Barcelona
de diverses disciplines,
sobretot, doncs,
de qüestió
de llengües antigues
i de...
En fi,
estudiosos d'aquest caire,
sobre una obra
d'una monja
que va viure
al segle XII,
que és de Fontvingen,
que aquesta monja
va escriure,
va ser un prodigi
per la seva època,
perquè tant va escriure
sobre religió,
com medicina,
com música, etcètera, etcètera,
i va fer com una mena
d'auto sacramental
previst per les oblates
que hi havia en el monestir,
preveien-les dels perills
que hi havia de la vida
i llavors queda representat
per les virtuts
que intenten, doncs,
conservar aquesta ànima
que no quedi contaminada
i el diable,
que el que vol fer,
precisament,
és conquerir aquesta ànima.
i tot això és un espectacle
molt ben portat,
cantat
durant més d'una hora,
és la representació
d'aquesta cantada
amb una escenografia
senzilla
però molt efectiva,
el diable,
que és un personatge
que realment té
una intervenció
molt curiosa,
i després
les set virtuts
que van, doncs,
protegint aquesta ànima,
que cada virtut, doncs,
té una
característica, no?
I llavors,
això serà
a l'església parroquial
el dia 20
d'aquest mes de juny,
a les 9 del vespre,
o sigui,
un cop acabat de la missa,
i, doncs,
tothom que vulgui
està convidat
venint
a veure
aquest espectacle
interessantíssim
de l'Ardit Ensemble,
que és el nom
que s'han posat
a aquest grup
d'universitaris.
És la primera vegada,
vull dir,
l'any passat
va ser per primera vegada
que aquesta obra
es va representar
a la Península Ibèrica,
no es havia representat mai,
aquesta gent
es van engrescar
a fer-ho,
i, doncs,
han fet ja 3 representacions,
i val la pena,
perquè han fet
dues representacions
a Barcelona,
Sant Anna,
després també
el Sant Pere de les Puebles,
i ara venen a Sant Just,
i després acabaran
també a Sant Anna,
que és com van començar
l'any passat
a fer aquestes representacions.
Interessantíssim.
I tant,
doncs la setmana que ve
en parlem una mica més,
si vols,
això mateix,
gràcies,
que vagi bé,
bon dia.
Just a la Fusta.
La Penya del Morro
és un programa de ràdio
que fan una vintena
de col·laboradors
cada tarda
de 5 a 7
parlant de les coses
que passen a Sant Just,
la seva història
o el que passa a l'extràdio.
També parlem de televisió,
esports,
bandes honorats,
o fins i tot notícies positives.
Cada setmana connectem
amb el casal de joves de Sant Just,
fem un cara a cara
amb les de segon d'esso
i parlem del que no hem de fer
a l'antigenda del programa.
També tenim noves tecnologies,
videojocs de llibres
i així de concert al cinema.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral
més de mil anys d'història.
Un programa realitzat
i presentat
per Pep Quintana.
4 minuts i arribem
a tres quarts d'una del migdia.
Aquesta hora el que fem
és parlar de psicologia
amb la Marta Atena.
Bon dia, Marta.
Hola, molt bon dia a tothom.
És la psicòloga
que tenim cada dos dimarts
al Just a la Fusta
amb un gabinet psicològic
al Passatge Montserrat
número 1 de Sant Just
i que cada 15 dies
ens expliques
algun tema diferent
vinculat amb el món
de la psicologia.
Avui ens vols parlar
de les disfuncions sexuals.
Això mateix.
Per tant,
un món
del que sentim
a parlar sovint
i avui per això
el primer que fem
en aquesta secció
és centrar-nos
en saber quines són
les...
O sigui,
hauríem de...
Sí,
tinc el guió bé o no, Marta?
Sí, sí, sí.
No sé si en tinc un bé
per tot l'hora.
Sí, sí, sí.
Una miqueta de les fases.
En les fases per una resposta
sexual adequada,
és a dir,
per abans de quan no hi ha
la disfunció, no?
En principi.
Perfecte.
Doncs explica'ns.
Doncs vinga.
Les fases per arribar
a una resposta sexual saludable
són quatre.
La primera
és la del desig sexual
que s'activa primordialment
per factors psicològics.
Val.
La segona
és la de l'excitació sexual.
Aquí la persona
mostra un rubor sexual
i la seva tassa cardíaca
i pressió arterial
es veuen augmentades.
En aquesta fase
els homes presenten
una elevació dels tasticles,
es dona una resposta
d'erecció
i en el cas de les dones
apareix una resposta
de lubricació
i dilatació de la vàgina,
entre d'altres, eh?
Doncs anem ara
cap a la següent fase.
La següent fase
és la de la maceta
on continua
el rubor sexual,
es dona un augment
de la tassa cardíaca
i de la pressió arterial,
apareix una resposta
de relaxació muscular
generalitzada
i un augment
de la respiració.
Aquí s'observen
doncs
respostes
de contracció
del recte,
erecció a l'home,
dilatació
del clítoris
a la dona,
per exemple.
I en la quarta fase
és l'orgàsmica
on es dona
una resposta
de descàrrega
involuntària
i ràpida
de la tensió sexual.
En aquesta fase
continua
augmentant
la tassa cardíaca,
la pressió arterial
i la respiració.
I ja finalment
es passa
a l'etapa
de la resolució
on es presenta
una pèrdua
de l'atenció
sexual primària.
Per tant,
en principi,
aquí seria
el que hauria de passar
en el cas
d'una resposta sexual
normal,
per entendre'ns.
Llavors,
què són les disfuncions
sexuals?
Quines són
les que existeixen?
Doncs,
les disfuncions sexuals
es donen
quan hi ha
una alteració.
Essencialment,
hi ha una resposta
d'inhibició
en qualsevol
de les fases
de la resposta sexual
de les que acabem de parlar.
O bé,
també es pot donar
per un dolor
associat
a la realització
de l'acte sexual.
Normalment,
les respostes
de disfuncions sexual
poden aparèixer
de manera greu
i persistent
o pot ser adquirit
en resposta
a altres factors
o bé també
pot ser present
al llarg
de tota la vida
o també pot aparèixer
d'una forma
més generalitzada
o bé situacional.
O sigui,
que depèn una mica
de cada cas, eh?
Sí, sí, sí.
i la severitat
també varia
cada persona
té un grau
de gravetat.
I quins serien,
per tant,
aquests tipus
de disfuncions
que existeixen,
Marta?
Els trastorns
del desit sexual,
de l'excitació sexual,
els orgàsmics
i els provocats
per dolor
durant la pràctica
de l'activitat sexual.
Llavors,
d'aquests,
a partir d'aquí,
doncs,
quines serien
les disfuncions sexuals
que tracteu
més freqüentment
a la consulta?
En el cas dels homes
és la disfunció
erèctil
i l'ejaculació
precoç
i en el cas
de les dones
és el desit sexual
hipoactiu
i el trastorn
orgàsmic.
Ara t'explicaré
una miqueta
cada un.
Perfecte.
Comencem pels homes,
no?
Sí,
pels homes
el trastorn
de l'erecció
a l'home
es presenta
de manera
freqüent,
és molt freqüent
amb la població
masculina
i es pot definir
com una dificultat
total o parcial
en obtindre
o mantindre
l'erecció
fins al final
de l'acte sexual
o també es mostra
per absència
de sensacions
d'excitació
i plaer
durant l'activitat sexual.
Val.
En quant a l'ejaculació
precoç,
es presenta
per una resposta
d'ejaculació
davant d'una
estimulació sexual
mínima.
Durant abans
durant la relació
o immediatament
després
de la penedetació
i abans
que la persona
ho desitgi.
Val.
En quant a les dones,
el que és més freqüent
és el desig sexual
hipoactiu
que és molt freqüent
i sol mostrar
un desinterès
per tot tipus
de conducte sexual,
ja sigui
la masturbació,
el coit,
pensaments sexuals,
qualsevol tipus,
fantasies eròtiques.
I l'última
que comentaves
també en les dones.
Això mateix,
la disfunció orgàsmica
o anorgàsmia
també es diu.
que també
és molt freqüent
a les dones
i es mostra
per una absència
o retras
de l'aparició
de la resposta
d'orgasme
i que es dona
després d'una fase
d'excitació
normal
durant una activitat
sexual adequada.
Quines són,
per tant,
les causes
de l'aparició
d'aquestes
disfuncions sexuals?
Doncs, mira,
en cada cas
varia una mica.
En el cas
dels trastorns
d'erecció
a l'home,
sol aparèixer
per causes
orgàniques,
per consum
de tòxics,
antidepressius,
alcohols,
també
per elevada
d'ansietat,
el rol
d'espectador
també
durant la relació
sexual.
En l'ejaculació
precoç,
les causes
orgàniques
solen ser
infreqüents
i sol aparèixer
per una conducta
apresa,
com per exemple
provocat
per problemes
d'ansietat.
Més,
la disfunció
orgàsmica
femenina.
També apareix
per educació
sexual
inadequada,
problemes
orgànics,
experiències
traumàtiques
viscudes
al llarg
de la vida,
per manca
de cultura,
per por
a perdre
el control
o bé
per una
estimulació
inadequada
que no pot
permetre
que la persona
gaudeixi
de l'excitació
necessària.
I finalment
encara ens queda
un altre
de les causes.
El desig
sexual
hipoactiu,
que pot
provindre
de causes
orgàniques,
de consum
de tòxics,
depressió,
baixa
autoestima,
problemes
d'ansietat,
de parella
o també pot
aparèixer
per avorriment,
per rutina,
la parella
que ja fa
com rutina
tindrà relacions
i ja
finalment
s'avorreix.
I llavors
ens vols parlar
d'alguns
consells
pràctics
per afavorir
l'excitació
sexual,
eh Marta?
Sí,
sí,
sí.
Mira,
el meu principal
consell
a les parelles
i persones
que patiu
de problemes
sexuals
és que
disfruteu
de la vida
sexual
amb la vostra
parella,
que us deixeu
anar
i no hi penseu
gaire
en com ha anat
la relació
sexual.
Mantingueu
una bona
comunicació
amb la vostra
parella,
és important,
ja que de vegades
pot ser tal
la causa
com la conseqüència
del problema.
Comunicar
amb la parella
el que està succeint
és important
de cara
a solucionar-ho.
Per altra banda,
molts cops
les disfuncions
sexuals
solen ser
conseqüències
d'un problema
d'ansietat
d'execució
i en aquest sentit
us recomano
que practiqueu
tècniques
de relaxació
i que disminuïu
al màxim
la vostra
preocupació
per al rendiment.
També,
molts problemes
deriven
d'una educació
sexual
inadequada
i aquí
us recomano
que us informeu
bé
sobre els aspectes
anatòmics
dels diferents
mètodes
anticonceptius
que creieu
que us permetin
obtindre
una resposta
sexual
més satisfactòria
i també
tingueu en compte
les vostres
emocions
o actituds
durant la relació
que us permetin
facilitar
la vostra
resposta
d'excitació.
Així,
avui en dia
us podeu informar
de moltes formes
a través d'internet
llibres
vídeos
fotografies
o inclús
també
el fet
de tindre
una conversa
amb un conegut vostre
també us pot ajudar.
Cadascú pot trobar
la seva manera
en aquest sentit.
Sí, sí, sí.
Què més?
Un altre consell
trenqueu la rutina
prepareu l'ambient
i el moment
per mantindre
la vostra relació sexual
la qual
us faciliti
una resposta sexual
adequada.
Per exemple
una baixa
lluminositat
veles aromàtiques
encens
pètals de roses
aquí entraria
una miqueta
la creativitat
de cadascú
de vosaltres.
Què més?
El meu consell
és que disfruteu
del contacte mutu
incrementeu
la intimitat
entre vosaltres
dos
i disminuïu
al màxim
l'ansietat.
Important, no?
Sí.
I res
també el fet
de mantindre
una vida saludable
a tot nivell
i l'exercici físic
també pot afavorir
la vostra excitació sexual.
I d'altra banda
també vols parlar-nos
una mica dels tractaments
més eficaços
per les disfuncions
sexuals?
Sí.
A veure,
les diferents tècniques
de tractament
per l'ejaculació
precoç
que tenen
l'objectiu
d'ajudar-vos
a que aprengueu
a controlar
el vostre reflex
ejaculatori
i els més eficaços
són els següents
la compressió
que es tracta
de comprimir
la zona
de sota
del gland
abans
de l'ejaculació
la compressió
basilar
que es tracta
de comprimir
la zona
de la base
del penis
i la tècnica
de parada
i arrencada
la qual tracta
d'estimular
el penis
per aconseguir
l'excitació
i erecció
necessària
sense arribar
a l'ejaculació
també en aquestes
tècniques
s'apliquen
tàctiques sexuals
com introduir
el penis
progressivament
a la vagina
sense moviments
per després
anar-los incorporant
i per altra banda
el tractament mèdic
també es considera
eficaç
i el medicament
més prescrit
per aquests
casos
és la
clomipremina
doncs
en tot cas
Marta
avui
se'ns acaba el temps
per això
dic que ens quedaven
encara
alguns
altres tractaments
per comentar
algunes altres
de les disfuncions
però
hauríem de
deixar-ho una mica
aquí
per tant
si vols acabar
amb la conclusió
que tenies
al final
sí
bueno
us volia dir
animar-vos
una mica
a tots aquells
que creieu
que teniu
un problema
sexual
i que ja
heu intentat
solucionar-ho
per la vostra
compte
sense èxit
doncs
que busqueu
ajuda
millorar
la vostra vida
sexual
és possible
i és important
tant de cara
al benestar
personal
com per millorar
la vostra relació
de parella
i en tot cas
ja seguirem
els altres tractaments
més endavant
perfecte Marta
doncs ja sabeu
que cada dos dimarts
tenim la Marta Tena
psicòloga
de Sant Just
amb gabinet psicològic
al carrer
ara ho he perdut
he perdut la informació
però era de passatge a Montserrat
número 2
número 1
primer segona
perfecte
doncs gràcies Marta
molt bé
que vagi molt bé
i fins aquí 15 dies
bon dia
adeu
bon dia
els matins
de 10 a 1
Sant Just
a la ràdio
Just a la fusta
arribem
al final del programa
i com sempre
el temps
és acomiadar-lo
agraint
a la gent
que l'ha fet possible
per tant avui
l'Andrea
bueno
als serveis informatius
i a la producció
del programa
el Carles Hernández
i Rius
a la previsió
del temps
també
avui hem entrevistat
l'Antoni Enguera
tècnic d'Espai Natural
de l'Ajuntament de Sant Just
per parlar
de les jornades
de la vinya
i del vi
del Collserola
i com Sant Just
hi participa
en una passejada
aquest diumenge
i a la part
de la tertúlia
hem tingut avui
en Pep Quintana
i en Jordi Farràs
també hem repassat
un capítol més
de la història
de Sant Just
i hem parlat
de la campanya
solidària
de recollida
de taps
que impulsa
l'associació
de veïns
de Sant Just
on ara també
participen
diverses escoles
del municipi
n'hem parlat
amb en Jaume Rull
i de l'associació
de veïns
al municipi
i hem acabat
parlant
de psicologia
com cada 15 dies
amb la Marta Atena
des de les 10
us ha parlat
Carme Berdo
i tornarem demà
amb moltes més coses
com cada dia
us acompanyem
de 10 a 1
a la migdia
per explicar-vos
què passa a Sant Just
i fer-vos els matins
una mica més entretinguts
ara de seguida
arribar l'Andrea Bueno
amb el Sant Just Notícies
edició migdia
per posar-vos al dia
de tota l'actualitat
Sant Justenca
Per part nostra
res més
que vagi bé
que passeu
un molt bon dilluns
i que tingueu
una bona tarda
de la vision
de la proxima
remont
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És la una bon dia.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Es consolida a Sant Jus la recollida de taps de plàstic solidària
que impulsa l'Associació de Veïns.
Fa sis anys que l'entitat lidera aquesta iniciativa per reciclar taps de plàstic
i alhora ajudar nens i nenes amb problemes de salut.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies, edició migdia d'avui dimarts 9 de juny.
En titulars, destaquem altres qüestions a la jornada.
66 alumnes de segon de batxillerat de Sant Jus han començat les proves d'accés a la universitat.
Són 8 menys que l'any passat.
De l'institut s'examinen 48 alumnes i de la Miranda, 18.
Avui arrenca el procés d'enmatriculació a l'Escola Bressol Municipal Marrex.
Els horaris són avui dijous de 3 de la tarda a 8 del vespre
i demà dimecres i divendres de 9 del matí a 2 del migdia.
I Sant Jus participarà diumenge de les jornades la vinya i el vi de Colxerola.
Serà amb una passejada que es farà dues barraques de vinya de prop de Can Cuscoll.
Sant Jus participa d'aquestes jornades per segon any consecutiu.
Bon dia, es consolida Sant Jus la recollida de taps de plàstic solidària
que impulsà l'Associació de Veïns.
Fa 6 anys que l'entitat veïnal lidera el poble aquesta iniciativa
que té com a objectiu lliurar taps de plàstic a una planta de reciclatge
per captar diners per ajudar nens i nenes amb problemes de salut.
Darrerament s'hi han afegit també les escoles Canigó, Montserrat i Madre Sacramento.
Sant Jus Notícies.
L'any 2009, l'Associació de Veïns va començar a recollir taps de plàstic
amb la col·laboració d'entitats i ciutadania
per destinar els diners que recollissin del seu reciclatge
a causes solidàries diverses.
Ho ha recordat el Just a la Fusta Jaume Rui,
membre de l'Associació de Veïns de Sant Jus
i una de les persones que ha liderat aquesta campanya solidària.
Aquesta el suportava directament a la recicladora,
una empresa de Montornès del Vallès.
Els diners que rebien eren tampocs que no es cobrava,
o sigui, no podien ni mantenir el transport
de la que es costava el camió de portar tot això.
Han canviat el sistema.
Hi ha una fundació, que és la Fundació Segur,
l'empresa de logística,
que es dedica a tot l'Estat a fer la recollida de taps
per causes de Catalunya, de León i de Melilla.
O sigui, per causes solidàries per a qualsevol lloc.
Ara la cosa és ben diferent.
Bars i botigues hi col·laboren donant taps
i més equipaments de Sant Jus els recullen per recollir-los.
Segons Rui, cada mes l'Associació de Veïns
porta un metre cúbic de taps a la Fundació Segur,
l'entitat que impulsà la campanya taps
per a una nova vida arreu de l'Estat espanyol.
Cal haver de fer un viatge de més o menys un metre cúbic de taps.
És una furgoneta sencera, de bosses de xalles,
que la fiquem dintre, de tot el que recollim de molts llocs,
perquè del poble veuen, des d'Ajuntament,
fins a les tendes, bars...
Ja saps que darrerament s'ha ajuntat a la campanya,
doncs darrerament no.
I el primer que vam fer va ser el Canigó,
amb la Canigó a l'Escola Montserrat,
i darrerament s'ha col·lat i hem fet una segona recollida
a la Madre Sacramento.
La Fundació Segur destina els diners de la campanya taps
per a una nova vida a ajudar nens i nenes
amb problemes de salut.
A Espanya, a Portugal i a Andorra
hi col·laboren 13 milions de persones.
Des que es va iniciar la campanya,
s'ha reciclat més de 3.300 tones de taps,
i amb els 761.700 euros recollits
s'han ajudat a 96 nens i nenes.
Jaume Rui, de l'Associació de Veïns de Sant Just,
assegura que la campanya té una doble passant social,
la causa solidària i la causa...