Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Joan Barberà. Avui arrenca la Volta Ciclista a Catalunya amb grans figures com Joaquim Purito Rodríguez, Wiggins o Valverde. La Volta comença a un quart de dues del migdia a Calella de la costa, al Maresme, i acabarà el pròxim diumenge amb el mític ascens a la muntanya de Montjuïc.
Just a la Fusta. Molt bon dia passant. 5 minuts a les 10. Comencem aquesta hora el Just a la Fusta d'avui, dilluns 18 de març.
Un programa on començarem parlant, com sempre, de les notícies de Sant Just, on l'Andrea Bueno també amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de les portades dels diaris. I, a més a més, tindrem també un moment per parlar del temps en aquesta primera hora amb el Carles Heranedi Rius, després d'aquest cap de setmana...
variable, com s'havia pronosticat, i avui, doncs, que ens hem llevat amb aquest cel clar i aquest vent des de primera hora. Més coses. A partir de les 11 i 10 parlarem amb una de responsables dels tallers per tractar, per a mi, la drogodependència que es fa en aquestes setmanes,
Al casal de joves parlarem amb Gemma García i a més a més també farem tertúlia amb la Carme Madol, Jaume Jalabert, en Josep Coderqui i en Vicenç Riguera. I més qüestions, a la tercera hora parlarem del centre d'estudi Sant Justens amb la Maria Quintana, també farem la cuina amb la Carme Madol, tindrem la Irene Pujadas que ens portarà a descobrir alguna ciutat del món a través de la cultura i a més a més també
Tornarem a la secció de coaching que vam estrenar la setmana passada i parlarem avui de l'exemple de Gandhi amb Francesc Orbella. Tot això a partir d'ara mateix i acompanyem-vos com sempre també amb bona música. Comencem.
Just a la fusta. I comencem amb els Manel i el seu Benvolgut. Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard de mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
Poses les nits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut i en un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàix, heu parat una furgoneta aprofitant.
Sous-titrage Société Radio-Canada
i ben volgut ni sospiteu que gent com jo estem esperant i que simpàtics que s'usbeu i quin mal devia fer i m'ho imagino o ho intento i t'asseguro que comprenc que encara vull sense remei i tot trucarà
un toll i un segon per una mica amb bona fe pronunci el vostre nom però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps que fins i tot el recordar no saps per què però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat amagat en mentidetes amb dubtes emprenyadors amb cada intuïció fugaz d'una vida millor
Amagat en som molt joves per tenir res massa clar Amagat en no sé què és però nena no puc respirar Ai ben volgut que estrany si un dia et van fer mal El meu amor, la meva sort, les meves mans O el meu dit
Certebral benvolgut que ha arribat i es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo que estava esperant.
Fins demà!
Grometa, veig que dels dos casals, mentre tu et reivindiques com el més elegant, farem adeu i marxarem i ell em dirà que taiguis vell i pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el cretí que abans d'entrar a història li tocava el cul.
Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo diré, aquí els senyors estem esperant. Xicots, aneu fent lloc.
Estem escoltant Just a la Fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Ara passen 12 minuts de les 10, saludem l'Andrea Bueno, bon dia Andrea, què tal? Hola, bon dia, molt bé i tu? Bé, també, també. Cap de setmana anat bé? Sí, sí, sí. I ara ja... Exacte, és veritat que hem tingut moviment per aquí. Sí, aquí fora encara es veuen... Doncs, les festes, no? De tota manera, a més a més, això, en parlarem després, però a més és la setmana en què entrem a la primavera, per tant, doncs,
tot és una mica diferent. Bé, en tot cas, parlem de les notícies del municipi i comencem parlant del documental del mes que es projecta aquest vespre aquí a Sant Jus. Sí, i té pinta de ser molt interessant, si més no és el que vas poder parlar divendres amb la productora Parallel 40, i es projectarà aquest vespre, es titula Kutxo, que és el terme que s'utilitza a Uganda per definir el col·lectiu gai, lèsbic, bisexual i transsexual, d'alguna manera...
El documental d'avui recull la lluita del col·lectiu homosexual al país àfricà. Explica concretament l'experiència de l'activista hogandès David Kato en la seva lluita contra l'homofòbia i a favor dels drets a les persones homosexuals. De fet, el 95% de la població d'Huganda està en contra de l'homosexualitat i això explica precisament una de les coordinadores del documental del mes, la Martina Rogers, de Paral·lel 40.
Kutsu és un terme popular en què es denomina el col·lectiu lèsbic, gai, bisexual i transsexual a Uganda. El que ens porta aquest documental és el darrer testimoni de l'activista ugandès David Kato per la reivindicació dels drets dels homosexuals i la lluita d'aquest col·lectiu que està oprimint en un país on el 95% de la població és homòfoba. I és un retrat d'aquesta lluita pels seus drets.
El documental Kutxo també parla d'un projecte de llei que es va presentar al Parlament d'Huganda l'any 2009 i que encara s'està debatent, que demana fins i tot la pena de mort o la cadena perpètua pels homosexuals. Així està la situació a Uganda. Kutxo es projectarà aquest vespre a la sala del cinquantanari de l'Ateneu, una pel·lícula, un documental que, entre altres reconeixements, ha obtingut un premi al Festival de Cinema de Berlín del 2012,
I com deia, la podreu veure avui a l'Ateneu, a la sala del cinquantaner i a quarts de nou, en versió original amb anglès i en ganda, que és un dels biomes de ganda, amb subtítols en català. L'entrada general són 5 euros i pels socis i sòcies de l'Ateneu, més barata, 3 euros. Molt bé, doncs molt interessant aquesta proposta per avui dilluns i parlem ara de més coses de cara a la setmana que ve, que és la Setmana Santa per la majoria de joves, aquests tallers que organitza el Casal de Joves. El taller de Setmana Santa com...
El casal de Setmana Santa, com l'anomenen, començarà el dia 25 de març i ja podeu fer les inscripcions per apuntar-vos-hi fins al dia 22 de març. Però és que, a banda d'això, també el casal de joves avui obre procés d'inscripció pels cursos que faran el proper trimestre. O sigui que moviment també aquests dies al casal. Per joves de 12 a 18 anys hi haurà cursos de còmic, de cuina i menjar saludable i de hip-hop dance. Tots aquests tallers tenen un preu de 20 euros.
I també hi haurà un curs d'animació 3D, que també és obert a adults. És un curs formatiu d'introducció al programa Blender, orientat a aquelles persones a qui els agrada el cinema, i sobretot al cinema 3D. I per majors d'edat, el trimestre que ve hi haurà més propostes, com ara trapezi, guitarra, producció musical, dansa, bollywood i sensual dance. Aquests cursos costen 20 euros pels menors de 20 anys, 30 euros pels menors de 30 i 40 pels menors de 40. I a banda d'aquestes opcions, n'hi haurà d'altres de més novedoses, que tenen un preu diferent.
Hi haurà un curs de gimnàstica hipopressiva per després del part, que costarà 35 euros i que arrencarà a finals d'abril, i els cursos de degustació, que es fan un cop al mes i que costen 8 euros cadascun. Ja s'han programat un tast de caves i altres escumosos, un tast de foie maridat amb vins i un tast de cerveses.
Doncs interessants també aquestes propostes i acabem amb un últim apunt vinculat amb una activitat que té lloc un dia d'aquesta setmana que ve. Sí, una trobada que es farà, una trobada de seguretat ciutadana al Mas Lluí. És una conferència que es farà conjuntament amb la policia local de Sant Just i els Mossos d'Esquadra a l'espai Mas Lluí, una trobada veïnal per tal de donar a conèixer diferents qüestions relacionades amb la seguretat ciutadana, no només al barri sinó a tot Sant Just.
Es parlarà d'actuacions i serveis en matèria de seguretat al Mas Lluí, de consells per prevenir incidències a la via pública i també els cossos policials aportaran dades de seguretat ciutadana a Sant Just. Hi vindrà la responsable de la comissaria de Mossos, Esplugues Sant Just, el cap de la policia local, en Joan Ramon Fabra, el regidor de seguretat ciutadana, Víctor Murillo, i l'alcalde Josep Perpinyà. Aquesta trobada veïnal amb els cossos de seguretat serà demà a dos quarts de vuit del vespre a l'espai Mas Lluí.
Molt interessant, també. Doncs sí, sí, una bona proposta. N'anirem parlant aquests dies. Gràcies, Andrea, i fins d'aquí. Fins ara, Carpa. De seguida repassem l'actualitat general del dia a través de la premsa d'avui. Ho farem després d'escoltar una mica més de música ara. El que fem és situar-nos amb Rufus One Ray i escoltar un dels temes del seu últim àlbum que es titula l'últim àlbum Out of the Game. Escoltem Jericho.
Bona nit.
Fins demà!
You ain't ever gonna rise under Jericho Until I take you by surprise Baby, I know that you're too sad to cry
Fins demà!
Fins demà!
I keep thinking that you were going to change I keep thinking that you were going to rearrange But I'm fooled today Something so impossible
Fins demà!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu.
27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extra ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts o cinema. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia.
Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc marcat.
El quiosque t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
6 minuts i dos quarts al matí, tornem a saludar l'Andrea Bueno de nou. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar ara de l'actualitat del dia a nivell més general, comencem repassant quina és la notícia més destacada o alguna de les més destacades dels diaris d'avui. Bàsicament, un dels temes més recurrents a les portades...
és tot el que està passant a Xipra, per tant, clau econòmica. La Vanguardia diu que a Xipra es debat entre castigar els estalviadors o la fallida. El govern vol renegociar perquè es penalitzin menys els petits estalvis i diu que Nicosia podria tancar un dia més els bancs mentre s'escampa al desconcert. I en aquest sentit també podem llegir un reportatge titulat I si la realitat desmenteix l'optimisme de les borses.
El periódico ens diu temor a l'efecte a Xipra, expectació per la reacció dels mercats després de l'amenaça de Corralito. I per últim el diari Ara ens diu que el govern de Xipra suplica suports per al Corralito, incertesa per l'efecte de la mesura als mercats financers.
Cal destacar que el punt avui no menciona en portada aquest tema de Xipre, però vaja, perquè avui també és un dia que els diaris han triat diferents notícies per destacar en les seves portades, però vaja, aquest tema és el que tots tenen una mica en comú. De fet, el 324.cat d'alguna manera o altra ens comença també parlant d'això, perquè diu que la borsa cau un 3% i la prima de risc s'enfila fins als 370 punts per Xipre.
Espanya ha passat dels 347 bàsics que va tancar divendres a 370. També ho han notat els països perifèrics europeus, com Grècia, que ha augmentat, atenció, com està l'orina de risc a Grècia, de 936 a 985. A Itàlia, de 315 a 335. I a Portugal, de 453 a 459. També en aquesta línia se'ns diu que el president de Xipre diu als ciutadans que ha pres la mesura menys dolorosa. Avui, aquesta tarda, es fa la votació al Parlament. El no de l'oposició posa en dubte
l'aprovació de la llei que confisca una part dels dipòsits bancaris a Xipre. I més coses, doncs parla de futbol també, Messi Villa Fulmira en el Rayo Vallecano, bus BAU, via lliure pels vehicles amb dos ocupants a partir d'avui al carril BAU de la C58, i finalment també que els treballadors d'erqueros a Flix comencen una vaga indefinida.
L'Ara.cat, en canvi, ens obre parlant del dret a decidir, declaracions d'Andreu Mascolell, que diu que ja no hi ha marxa enrere, mai renunciarem al dret a decidir. Asegura que la Generalitat continuaran amb el full de ruta sobiranista, tot i la situació financera. I també se'ns parla d'una de les qüestions que parla avui el diari El Mundo. El Mundo
que és que Mas renunciaria justament al sobiranisme, segons diu avui el diari El Mundo, a la independència a canvi d'una consulta aigualida. Això és el que diria El Mundo, estaria disposat Mas a trencar amb Esquerra si Rajoy li permet salvar la cara i millorar el finançament.
I després d'això també, per això se'ns destaca també el titular de declaracions d'Andreu Mascolella aquest matí al Monarracú. També se'ns diu, finalment, que el corralito de Xipre depèn d'un sal vot al Parlament. Vinculat, doncs, amb tota aquesta situació, aquests ulls avui pendents del que passi aquesta tarda a Xipre.
Aquests són els temes més destacats d'aquell matí. Passem ara a fixar-nos en altres titulars de les portades, Andrea. El diari ara ens diu l'estratègia antisobiranista. Així es fa la guerra bruta. Diu que els Mossos coneixen i han investigat almenys 5 informes policials anònims que serveixen per empastifar la política catalana. De fet, els veiem en la fotografia de portada. Veiem aquests documents amb subratllats i citant directament.
a fons. Diu que informa sense firma ni dates ni proves. Els documents atribuïts al cos nacional de policia fa mesos que s'han filtrat en algunes redaccions amb l'objectiu d'intoxicar les informacions. Així està el tema també. Això ho trobem al diari Ara. A La Vanguardia, una de les notícies més destacades és la victòria del Barça ahir contra el Rayo, però també destaca en política que el missatge de mas als consellers de nostra missió és salvar l'estat del benestar
El govern de la Generalitat es compromet a establir un diàleg directe amb els sectors socials afectats per la situació de col·lapse pressupostari. El punt avui han triat també com a notícia principal de la seva portada una entrevista que fan avui al conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, el veiem a ell en portada i veiem algunes declaracions que ha fet en aquesta entrevista. Espanya no és només un estat ineficient, sinó també poc comprensiu, això diu.
Pel que fa a tensions, diu que els empresaris entenen que reclamar més eines no és passional, sinó necessari, i pel que fa al futur, en el segon semestre canviarà la destrucció de llocs de treball. Esperem que se'n destrueixin menys.
A veure, doncs és el que tenim, ens queda encara un tema. Sí, encara ens queda un tema, perdó. Sí, no, perquè és molt interessant, de fet és el tema del dia. El periòdico avui diu que augmenta el deteriorament dels automòbils. El 60% dels cotxes tenen més de 10 anys i diu que la generalitat alerta de l'envelliment i la falta de manteniment dels turismes. I també llegim una entrevista a Joan Josep Isern, que és director del Servei Català de Trànsit, que diu que no pujarem a 130, els vehicles estan molt malament.
Interessant, doncs, és aquest tema. Això està clar i el periódico que acostuma a apostar per temes propis en portada i que en aquest cas és un d'aquests que val la pena de llegir. I ara sí que ens fixem en les notícies més llegides dels digitals, que tant el 324 com l'ara és la mateixa notícia, que és que un corredor de 45 anys va morir ahir
després de desmaiar-se en acabar la marató de Barcelona, només un corredor que tampoc no era... que era mater, però exacte, que no era el primer cop que corria o que tenia experiència. Una notícia tràgica d'aquesta marató. Altres notícies més llegides, però en el cas del 324.cat, el segon tema és que el no de l'oposició posa en dubte l'aprovació de la llei que confisca una part dels dipòsits bancaris a Xipre, i el tercer, que la vicepresidenta del Parlament Europeu defensa, que són els catalans els que han de decidir fer un referèndum.
A l'Ara.cat, el segon tema és que m'ha reuneix els consellers i ordena obrir totes les vies de diàleg possible amb el govern espanyol. I el tercer, que més de 18.000 participants i victòria per l'Atiub. Guesa en Nevera Unden, la Marató de Barcelona, és un dels temes que més ha interessat també els lectors de l'Ara.cat.
I ara ens fixem en les contraportades d'avui. I comencem a parlar del diari. Ara que ens diu la connexió més civilla. Titula així aquest article en Toni Bassas. Parlen, com no pot ser d'una altra manera, d'aquests dos jugadors del Barça i del partit també que va fer ahir l'equip. I comença dient que sigui normal no vol dir que no sigui notícia. Més encara que no sigui història. I per això mereix ser subratllat entre tot el que va passar ahir al Camp Nou.
Per 18a jornada de Lliga consecutiva va marcar Leo Messi, i apunta entre parèntesis trompetes, amb la qual cosa el seu domini a la classificació del Pichichi s'amplia fins als 42 gols, trompetes i tambors, quan encara falten 10 partits perquè s'acabi el campionat. I acaba destacant fanfària a final. Ja els veiem a Leo Messi en una fotografia també, en aquesta que està a contra. Doncs ja que tenim avui al diari, ara en el cas de la Vanguardia llegim que som subdits d'una capital egòlatra.
Ho diu Òscar Pazos, que analitza el seu llibre Madrid és una isla, el paper que juga Madrid com a capital d'Espanya, i és un home que va néixer a Vigo, viu a Vigo, i diu que Pazos s'ha dedicat al seu hobby, la investigació històrica. Ha escrit un assaig, Madrid és una isla, el estado contra la ciudadanía, en el qual exposa amb xifres i dades com, gràcies al segrest dels òrgans de poder, s'ha creat a Madrid una trama d'institucions i interessos a través dels quals el complex político-econòmic espanyol governa el país
en el seu propi benefici. Com deies, el titular és Som Subdits d'Una Capital Egòlatra, això diu, i diu que això té enormes costos polítics i econòmics per a tots els espanyols. Diu que li agrada la història, que si recorre, veurà com Madrid ha anat segrestant i concentrant tots els òrgans de poder fins a crear aquesta trama d'institucions. I diu que tot això per treure el seu propi profit. L'Estat ha centralitzat la banca, el sistema monetari, les grans constructores, comunicacions, facultats que són fàbriques dels funcionaris...
de candidats als llocs més elevats de la judicatura, etc. Doncs interessant aquesta entrevista avui a la Contra. Passem ara cap a la del punt avui, que tenim també un testimoni d'aquests que val la pena de llegir. Diu que el món ens semblava més gran abans de fer el viatge. Ho diuen l'Albert Casals i l'Anna Sofias, que són viatgers. L'Albert Casals va quedar en cadira de rodes quan era molt més petit, ara té 22 anys,
i des dels 14 a viatjar per tot el món amb cadira de rodes i sense diners. I l'Anna, que és la seva parella, se li va afegir en aquesta aventura. Diu que si no et mous mai acabes pensant que l'única manera de viure és l'occidental. I bé, doncs ara amb aquesta experiència, amb aquest viatge arreu del món, hem fet una pel·lícula que es titula precisament Montpetit, que s'ha estat fent durant 5 anys. L'equip de la pel·lícula va acomiadar l'Albert Casals i l'Anna Socias a Barcelona, els de rebre a Nova Zelanda,
I diu que l'Albert, sí que, no, l'Anna, diu, a mi em semblava més gran al món abans de fer el meu viatge, que en cotxe i en un dia pugui ser a Itàlia i en 15 dies a Turquia, diu que passa molt ràpid. I l'Albert diu que si una persona al llarg de la seva vida pot anar a l'altra punta del món caminant, molt gran no pot ser. Doncs reflexions interessants avui al Punt Avui. Acabem amb el periòdico que tenim que Colom era català però li van falsejar la identitat.
Ho diu Jesús Delgado, que és grafòleg forense. La seva investigació sobre el descobridor d'Amèrica assegura que l'Almirall va néixer a Barcelona. I bé, en aquesta entrevista parla del seu llibre Cristóbal Colón, su origen i su vida, investigadors con tècniques policiales del siglo XXI. És un llibre que ha fet durant quatre anys, ha estat investigant durant quatre anys. Parla de la moda per la qual estan passant ara els grafòlegs, sobretot amb el tema del cas Bárcenas...
Ell també va treballar en el cas Malaia, aquell en què van implicar el Julián Muñoz i la Isabel Pantoja, i parla de com la grafologia pot inculpar directament a una persona, o es pot atribuir directament a una persona que no falla. Diu que la idea del llibre va sorgir l'any 89 i ve que Colom havia exigit als reis catòlics el 10% de tot el que descobrís i va tornar d'Amèrica amb vaixells carregats d'or. Diu que la corona no el volia anomenar virrei i la solució va ser declarada que els havia enganyat, que era un estranger.
Diu que Colom va morir pobre, li van camuflar la vida als documents per no donar-li el que li corresponia i que era català i que era, a més a més, barceloní. Joan Cristòfor Colom Bertran, que vivia al carrer dels Mirellers, al Born. Fins i tot, la manera d'expressar-se les cartes indica que era espanyol i no italià. Curiós. Sí, sí, exacte, una història curiós la que ens trobem avui a la contra del periódico.
I acabem amb una notícia curiosa, que és aquesta hipòtesi, no sé si n'has entri de parlar, Andrea, sobre si francès, que el papa francès, és el papa negre de la profecia de Nostradamus. En principi, de primera, semblaria que no, perquè no és negre. I llavors, doncs no pel color de la sèpell, sinó perquè pertany a l'ordre dels jesuïtes, que fa servir el terme papa negre per designar el superior, aquest col·lectiu.
Llavors, és el que s'està plantejant vinculat a tota aquesta profecia. És veritat, però, que l'argentí no ha presidit mai aquest ordre, però sí que hi pertany, i llavors això fa pensar que potser aniria lligat amb això. Diu que també hi ha dues prediccions sobre aquest nomenament de l'últim pontífex, que totes dues són apocalíptiques. Una és de Nostradamus, que diu que al principi hi haurà malalties mortals com advertència, després plagues,
Moriran molts animals, hi haurà catàstrofes, canvis climàtics i finalment començaran les guerres i invasions del rei negre. Això és el que diu la profeció del Nostradamus. I després, Malaquias, que és gruix i diu que no parla concretament de desastres naturals, però sí de la fi del món com a coneixem el judici final. Sí, com el passaria el 21 de desembre. Sí, però hi hauria 112 papes des del contemporani fins a l'últim i diu que segons els càlculs, en la...
temuda profecia dels papes. Benet XVI va ser el penúltim i llavors planteja si Francesc serà l'últim. Bé, en aquest cas suposo que és una manera com una altra de trobar una profecia d'aquestes que tan agraden de tant en tant anar a segons qui. Sí, però entre elles, mira, s'acaben contradient d'alguna manera. Això és curiós. Doncs així acabem. Gràcies, Andrea. Aquest primer repàs per l'actualitat del dia. Que vagi bé. Bon dia. Adéu, bon dia.
I acabem, però, encara fixant-nos en alguns apunts de premsa d'aquest matí i parlem, doncs, d'algunes de les entrevistes, reportatges que tomem avui als diaris. I comencem parlant avui del diari ara en una entrevista que trobem que es fa a un escriptor algerià
La fa Cristina Mas, Boalem Sansal, escriptor algerià, com dèiem, diu que ell escriu en llengua francesa i per ell la dictadura i l'islamisme són les dues parts de l'atenalla en què està atrapat al seu país. Guanyador de diversos premis internacionals, la seva obra està censurada a Algèria. És també enginyer i economista i és crític tant amb el règim militar com amb els islamistes. La seva primera novel·la li va costar el càrrec al Ministeri d'Indústria.
I ara presenta el seu últim llibre, que és Ru Darwin, i que es pot comprar a través de l'editorial Alianza. L'ha presentat aquesta setmana a Barcelona. El seu titular més destacat és Treure l'Islamisme a la llum és la millor manera de combatre'l. I diu que en tota la regió, si es fan eleccions lliures, les guanyaran els islamistes. Diu no perquè la població sigui creient, sinó perquè són l'única força organitzada i unes eleccions no es guanyen amb idees, sinó amb un partit fort.
Un diu que les dues forces organitzades són l'exèrcit i els islamistes i els demòcrates estan atrapats al mig entre la pesta i la còlera. Crec que cal convocar en eleccions i deixar-los governar. Un islamista és perillós si està al maquis amb una matralleta a la mà però en un despatx amb un bolígraf no ho és tant. Ara treballen de manera tapada a les mesquites, als cementiris i que cal treure'ls de la clandestinitat fer-los sortir a la llum, que és el que estan fent a Egipte i a Tunísia. I també s'ha de posar a la llum la intervenció de les grans potències
No oblidem que quan Bena li trontollava, la ministra d'exteriors francesa li oferia ajuda policial. Interessant aquesta entrevista avui al diari. Ara passem cap a un altre tipus d'història i ens situem a casa nostra. El reportatge avui sobre desnonaments a l'avantguàrdia que ens planteja els personatges desconeguts
que fins fa no res eren desconeguts i que ara lideren la lluita contra els abusos de la llei hipotecària. Més enllà de De Colau, per exemple, ens parla de Joan Bel, que és de 54 anys, que és assessor, diu que es va trobar sol, que no tenia informació i va perdre la casa, que la seva filla va aconseguir amb l'ajuda de la plataforma una de les primeres accions en pagament d'Espanya, que sempre els estarà agraït. Les dues bandes no podien dormir sabent els abusos que patien els clients.
Se'ns parla també de valors com la generositat i la gratitud que expliquen les noves vocacions sense premis econòmics. Un altre dels casos que fa més dies que sentim és el de Dionisio, un advocat amb poc recursos, que va aconseguir canviar aquesta llei. De fet, diu, com puc demanar que em pagui un home que paga 400 euros i escaig de lloguer social i que té quatre boques per alimentar. A mi m'agrada solucionar problemes la gent i també tinc una hipoteca. Un home que va perdre o va invertir
Gran part dels seus estalvis han aconseguit moure aquesta llei. És el cas de CID, el demandant en la sentència de la Unió Europea, que va descobrir que hi havia clàusules abusives en aquesta hipoteca. I es diu que alguns dels afectats els treix el subconscient, que pensaran que no se'n sortiran i que per implicar-se és necessari renunciar, guanyar més diners i tenir temps lliure.
se'ns mostren alguns d'aquests testimonis d'aquest tema que està a l'ordre del dia de l'agenda actual. D'aquí passem ara a més coses. Tornem a parlar, parlàvem fa una estona amb un punt de vista més irònic del papa. Avui parlem del que ens diu Miquel de Palol, el seu article al diari Avui, i que titula Què s'espera d'un papa? Diu que els gestos que ha fet fins ara, un cop arribat al càrrec, semblen voler donar signes i inequívocs de senzillesa i d'humilitat, però també
d'immediatesa i poques manies planteja també Miquel de Balol que és avui dia ser conservador i que és ser avançat molts es veuen amb cor més o menys en cert d'establir-ho en un polític però no en papa la cosa no és tan senzilla diu que la premsa ha definit Bergoglio com un moderat progressista i més que un oxímoron que l'apreciari una superposició d'ordres de conceptes
Parla de diferents qüestions que cal tenir en compte i també se situa o parla de Joan Pau II, que va ser una Macedònia ideològica, conservador, per no dir retrograt, doctrinàriament, a igual i do de moltes conseccions de concili, tolerant amb els pederastes i també diu conflictiu amb els financers, retrograt institucionalment i amb tocs de progressisme social. Per tant, doncs,
Realment, un còctel d'ideologies. La història diu que haurà de situar Ratzinger, encara falten elements per fer-ho, tot i que diu que va arribar a Papa amb uns antecedents poc encorotjadors pels progressistes, un passat nazi, i també diu per efecte per la Congregació de la Doctrina de Fe, que abans anava a Inquisició, perquè ens entenguem va ser com si fessin primer ministre a l'antic cap de la policia. I s'ha acabat comportant més com Pau Sisè que com el seu brillant antecessor.
I finalment, en aquest territori diu que a terra vergollon, un territori cremat, en un ambient enregrit i segurament hostil perquè els seus electors no estaran a la curia. Hi ha la qüestió de les formes, significativa però també enganyosa, l'hàbit no fa el monjo, es diu i serveix igual en l'altra direcció. L'austeritat formal no fa humil ni el reformador de fons. És un article que planteja també d'una altra manera diferent, potser de la que ens han dit més aquests dies, els reptes del nou papa.
I finalment acabem amb un reportatge sobre els cors vigilats amb ordinadors domèstics. Avui el periòdico parla de 100 cardiòpates que eviten l'hospital i les recaigudes amb el recurs telemàtic. Els pacients estaven controlats, se senten acompanyats segurs en aquest sistema.
Diu que, per exemple, Salvador de 90 anys i vaig de Poblenou el que fa és quan torna a casa debilitat en cada ingrés diu que perd un tros gran de la força que tenia i el que fa és que cada matí quan es lleva va al lavabo, es pesa, es pren l'atenció, va al menjador i connecta la pantalla i de seguida surt tot, li pregunta què pesa, li pregunta si ha dormit bé i si necessita posar-se més coixins al llit i en aquell moment diu jo soc el metge i el pacient al mateix temps.
Diu que, com que estàs tot sol a casa, tenir cada dia aquest ordinador és tot un consol. Són alguns dels articles de la premsa d'avui. Ens fixem ara en els titulars esportius. El diari Esport ens titula Imparables, Villa i Messi, connexió letal. També després aquest 3 a 1. I és en la mateixa línia en la que va avui al Mundial Esportiu, que titula Quina parella. Ens ensenya més la imatge...
de Messi i Villa celebrant un dels gols. Per ella, de fet, també és el titular que tria el nou esportiu. Messi amb dos gols i Villa s'associen per fer els tres gols del Barça contra un bon Rayo Vallecano. I també la imatge és de tots dos abraçant-se i celebrant aquests gols, Messi i Villa, que fulminen el Rayo Vallecano. I, d'altra banda, en clau cultural també us expliquem que el japonès Toyo Ito guanya el Premi d'Aquitectura Pritzker 2013, és l'autor de les torres, fira de l'Hospitalet Llobregat
i dels apartaments Suïts Avenue del Passeig de Gràcia. Els versos inunden les xarxes socials per celebrar el Dia de la Poesia Catalana a Internet, que es va passar ahir diumenge, i finalment que Lucasfilm treu el primer torneig per trobar el millor personatge d'Star Wars. I un apunt més, més de 2.100 nens de 54 escoles canten a part del fòrum per celebrar els 20 anys
de l'Associació Cultural d'Escoles de Música i també reivindicar una mica els problemes que estan tenint ara actualment les escoles de música de Catalunya, les retallades.
I acabem amb la notícia musical del dia avui parlant de The National. Perquè ja se sap quan sortirà el nou disc, havien anunciat que seria aquest 2013, però ja han dit que serà el mes de maig.
De fet, justament el mes de maig es compliran 3 anys del llançament d'aquest que sentim de fons, del High Violet, aquest tema és So Rogue, forma part d'aquest High Violet, i és l'àlbum que els va catapultar directament a la fam a aquest grup nord-americà, on llegim avui a la pàgina web Indispot i ens diu que aquest dia sortirà finalment el mes de maig. De moment començarà una gira per als Estats Units amb els Dirty Projectors com a taloners,
S'allargarà fins al mes de juny i després visitaran Europa amb unes dates molt concretes en les que de moment no hi ha Barcelona. Vindrem si tard o d'hora passaran per la capital catalana. De moment disfrutem d'aquest sorrou a l'espera del seu proper disc el mes de maig. I don't want to get over you
Sorrel's my body on the waves Sorrel's a girl inside my cave I'm living a city sorrow bill It's in my honey, it's in my bed
Don't leave my hyper heart alone On the water Cover me in rag and bun Sympathy Cause I don't wanna get over you I don't wanna get over you
I don't want to get over you
Just a la fusta.
10 minuts i les 11 del matí, un moment per parlar del temps amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Bon dia. Què tal? Bueno, mira, l'última... Els últims dies, les últimes gotes d'hivern, gaudint-les. Estàs trist. Home, sí, hi ha gent que s'anima molt i es posa molt contenta perquè arriba el bon temps. Jo soc d'aquests que soc més de tardor i hivern. Però ha estat bé aquest hivern.
O no? Bueno, tampoc no hem tingut allò massa... Ha nevat? Sí. Ha plogut? Ha plogut? Ha fet molt de vent el gener? Sí. El que passa és que tampoc no ha fet un fred rigorós. La mínima d'aquest hivern no ha estat la més freda dels últims tres anys. O sigui, al revés, des que recollim dades aquí Sant Just és l'hivern més càlid, podríem dir. Pel que fa mínimes puntuals, de mitjana, tampoc no hem tingut irrupcions d'aire fred molt potents. N'hem tingut una al final amb aquesta...
però aquestes situacions de siberià i aquestes situacions de vent del Pol Nord tampoc no ens han afectat així d'una manera molt marcada. Sempre en tenim un parell aquest any, doncs s'ha oblidat. El que passa que sí, que per un altre cantó s'ha mostrat un hivern molt plujós, molt més mogudet.
I bé, si vols, parlarem de quatre dades de cara al dimecres, que just abans d'acabar, quan acabem el nostre espai, doncs una mica més tard, durant el teu programa, saltarem de l'hivern cap a la primavera dimecres. A les 12, no? A les 12 i 2 minuts, eh? Quan estiguem escoltant el bolletida com ràdio, ai, perdó, de la xarxa, equivoco, doncs saltarem a la primavera.
I el temps s'ha de mostrar cada cop més primaveral aquesta setmana. Sembla que amb el canvi de dimecres ens arribi un temps una miqueta més estable, amb valors més agradables. Ja ho hem tastat a l'hivern. A l'hivern hem tingut algun cap de setmana que ens ha arribat aquests 17, 18, 19 graus que podríem arribar aquest cap de setmana que ve. O sigui que ja hem fet un petit tast de primavera i aquest cap de setmana sembla que ho confirmaríem.
Però, no obstant això, encara hem de parlar d'una certa inestabilitat aquesta nit. Han caigut 1,2 litres per metre quadrat a Sant Just. Si us heu fixat, avui quan heu arribat a la ràdio, això ja parlo del petit comitè, estava una mica mullat tota aquesta zona del pàrquing, el terra estava humit perquè aquí li costa de tocar el sol fins més tard, i totes aquestes zones estaven humides. Hem recollit 1,2 litres. Estem amb 187 litres, que no està gens malament, la quantitat d'aigua que portem recollida des que vam començar l'any.
i aquesta precipitació era fruit d'aquesta inestabilitat que durant el cap de setmana ha anat passant, han caigut algunes gotes dissabte al matí, també la nit van caure, també caien algunes gotetes durant aquesta nit i matinada. Tot això ha marxat, ara tenim un parell de dies una miqueta més estables, sobretot avui dilluns. Un cop passen aquests fronts atlàntics, que estarem marcats per aquesta situació,
doncs sempre ens arriba una miqueta de vent deponent, que és el que estem vivint avui. Avui tenim una miqueta d'aquest vent deponent que dona una miqueta de sensació de fred. Ara tenim 12 graus a Sant Just, però amb aquest vent estem al voltant d'uns 9 graus de sensació, que és un ambient fresquet.
Es pot arribar als 14 o 15 graus aquest migdia, seguirem parlant de molta estabilitat, d'un cel molt clar, d'un dia molt maco, llàstima que no fos ahir diumenge, però has tocat amb dilluns, i entre dimarts, dimecres i dijous, més aviat dimecres seria el dia central, ens van creuar en diferents fronts, però són fronts que venen de l'Atlàntic, que arriben a Catalunya per Ponent, i ja saps que aquestes situacions afecten bastant més el que és cara nord del Pirineu, algunes comarques de la Franja...
però difícilment arriben a donar precipitació a la costa. Potser dimecres, que serà quan tinguem el màxim d'inestabilitat, estem parlant d'inestabilitat però és a títol anecdòtic perquè tampoc no esperem massa cosa,
doncs potser dimecres sí que tenim alguna goteta de Sant Jús. Però, tret d'això, dimarts seria un dia variable, amb sol i núvols, dimecres una mica més tapat amb algunes gotes, potser dijous tornarem a no obrir-se a clarianes, i la gran notícia és que a partir de dijous, ja entrats a la primavera, doncs tindrem un cap de setmana de sol, amb alguns núvols alts no hi haurà molt bona visibilitat, però sí que les màximes estaran al voltant dels 18 i 19 graus. Pel que fa a les mínimes...
Doncs encara s'han mostrat una mica fresquetes aquesta nit, aquesta propera nit poden ser encara emprenyadores pel tema del vent, però a partir de dimecres també aquestes mínimes estaran sempre per sobre dels 10 o 11 graus, o sigui que són valors que no són extremadament freds, són des de primavera. Sembla que aquest any entra la primavera i entra amb una mica de ganes. No amb calor, la primavera recordem, és el que et deia, o sigui 18-19 graus és primavera, 25-26 és juliol.
O sigui, no entrem directament a l'estiu, però sí que a les hores centrals del dia aquest cap de setmana es notarà. Es podran anar amb màniga curta. Es podran anar amb màniga curta, racerat del vent, el sol, comandament quiet, sí. Ara, amb màniga curta a les 8 del matí, doncs és agosarat. I a la vespre, doncs també perquè és la primavera, la màniga curta és més... I es podran fer primers banys per Setmana Santa?
jo crec que no, és molt just i molt aviat cau molt d'hora i pensem que fa 10 dies ens està rebent nevades i que d'aquí 5 dies ens volem fotre l'aigua és una mica complicat sí que fora de l'aigua potser la setmana santa es mostra més variable aquest cap de setmana serà bo
però la setmana que ve... No sorprèn, això és el que passa sempre. No, però de moment de tots els dies aquests de festa, que em sembla que això va de divendres a dilluns, com si diguéssim, l'únic dia fotut és divendres. Vist des d'avui, encara falten dies, però la setmana que ve es mostra més inestable, hi ha més fronts amb una miqueta més d'entitat, les temperatures no seran de 18-19, potser són de 15-16, amb més núvols, divendres podria ploure i el cap de setmana seria més estable, però no amb valors de 23-24, màniga curta, xancletes, no.
Encara no. Ja està bé, ja està bé. Estem al mes de març, tot just començant al mes d'abril, no estem al mes de juliol. Però bé, aviam, 19 graus de màxim aquest cap de setmana està bé. Està molt bé, està molt bé. Allò, la samarreta i el jasset de cotó. Doncs exacte, acabem de parlar i dimecres parlem una mica de com ha anat aquest hivern i fem balans. 5 cèntims, molt bé.
I també podríem parlar dijous o divendres d'aquells mapes, no? Que hi ha com a llarg termini. Ah, sí. De moment, Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do perquè a l'hivern seguirem consultant els mateixos mapes perquè a l'hivern... L'han encertat, no? El febrer seria així potent i... I a més més plujos del que toca. Si no, no ha estat bé, estat bé. Sí, sí. Doncs a veure què llavors. Molt bé, Carles. Gràcies. I que vagi bé. Bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta.
Tres minuts i arribem en punt a les onze del matí. Escoltem una mica més de música mentre ens arribem al punt horari de les onze en què connectem la xarxa, tot seguit també amb l'informatiu, el bolletí del Sant Jus Notícies i tornem de seguida amb la tercera hora del Just a la Fusta. Ens hi arribem escoltant els Mishima i els seus Vespres Verds.
Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó, que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó, te'n volia robar un altre, concedit des de la primera impressió.
Càlids, vespres verds, grocs, ultravesblaus, opers, taronges despostes, vida mai nostra, embriagadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió.
Gàlids, vespres verds, grocs, subtroves, blaus o peus. Tronges, les postes, la vida mai nostra. Amb liegadors els vins que bevem quan posim a la primera. Impressiones, el meu amor.
Fins demà!
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. La presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho, ja és als jutjats on avui ha de confirmar que la seva veu és la que s'escolta a la gravació feta per l'agència de detectius Mètodo 3 al restaurant La Camarga de Barcelona. A banda de Sánchez Camacho, avui també passarà pels jutjats l'exparella de Jordi Pujol Ferrossola, Ciutat de la Justícia, Montcarvajal. Bon dia.
Bon dia, la presidenta del Partit Popular, Alicia Sánchez Camacho, està a la sala 228 de la Ciutat de la Justícia. Ha estat citada com a testimoni en el presumpte cas d'espionatge de Mètode 3. Sánchez Camacho ha entrat a l'edifici per la porta de darrere i no ha estat vista pel munt de càmeres i periodistes que ara s'esperen davant la porta 228 al segon pis. Camacho ha entrat a parlar amb el jutge a les 10 i 10. Després ho farà l'exnòvia del Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez. Totes dues han d'escoltar la gravació que se'ls va fer
presuntament en el restaurant La Camarga el juliol del 2010. Han de reconèixer si són les seves veus. Representants de l'Assemblea de Treballadors de la Ciutat de la Justícia han penjat una pancarta gran al costat de la porta per on sortiran les dues dones. Si llegeix, stop corrupció.
L'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, reclama una millora urgent de les infraestructures del Vallès des de la xarxa de comunicació local. Mayoral insta el Ministeri de Foment a desencallar la ronda del Vallès per impulsar la connexió entre el Vallès Oriental i l'Occidental i demana el desdoblament de les vies del tren entre el Vallès i Osona, dues reivindicacions històriques de la comarca.
Hi ha un altre element que ens sembla importantíssim, que és l'analitzar i fomentar totes aquelles infraestructures viàries i ferroviàries de caràcter transversal. És a dir, estem radialment ben connectats amb Barcelona, però, evidentment, gran part del pes econòmic que hi ha
en la segona corona metropolitana és estar en connexió entre el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, que efectivament des del punt de vista d'infraestructures tenen una connectivitat tendent a zero. L'alcalde de Granollers ja va exposar aquestes necessitats a l'anterior conseller de Territori, Lluís Racudé, i està a l'espera que el nou titular Santi Vila fixi una nova data de reunió.
El Ministeri de Foment diu fa anys que té els projectes paralitzats. La presidenta de la taula d'entitats del tercer sector, Àngels Guiteres, valora positivament que el govern català hagi fixat com a objectiu prioritari mantenir l'estat del benestar a Catalunya. En declaracions a la xarxa de comunicació local, Guiteres diu que cal un pacte per mantenir les polítiques socials. Sí, sí, ens dona una esperança. Pensem que són unes declaracions, doncs,
que hi va amb la línia del que hem de fer, que va amb la línia de poder anar avançant en aquest pacte social de país, que també és el primer que s'ha de fer amb els partits polítics, i amb la línia que realment el govern continuarà prioritzant la inversió social
i els objectius socials no quedaran a la vorera. Dissabte, el president Artur Mas va comunicar als consellers de l'executiu català aquest objectiu prioritari. El govern d'Artur Mas s'ha compromès a establir un diàleg directe amb els sectors socials afectats per la situació de col·lapse pressupostari.
Els Mossos d'Esquadra han detingut 5 persones com a presumptes autores d'un delicte d'estafa. Els arrestats compraven objectes de valor a través d'internet i quan se citaven amb el venedor els donaven bitllets falsos i en un cas, fins i tot, van amenaçar el venedor amb un canivet per no pagar l'article. Els Mossos atribueixen als detinguts 4 casos a Girona i a Barcelona. El frau perpetrat per aquest grup puja, segons fons policials, els 150.000 euros. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Joan Barberà. Avui arrenca la Volta Ciclista a Catalunya amb grans figures com el ciclista de Parets del Vallès Joaquim Puritó, Rodríguez, Wiggins o Valverde. La Volta comença a un quart de dues del migdia a Calella de la Costa, al Maresme, i acabarà el pròxim diumenge amb el mític ascens a la muntanya de Montjuïc de Barcelona. Aquest any el recorregut cal destacar que s'endureix amb dues etapes de muntanya consecutives.
En futbol, destaquem que els jugadors del Barça, la gran majoria, s'incorporen a les seves respectives seleccions. És una setmana de compromisos internacionals, per tant, el tècnic del conjunt blaurana, Jordi Raúl, que actualment dirigeix la banqueta del Barça, podrà comptar amb pocs efectius. El proper partit del conjunt blaurana és contra el Celta aquest cap de setmana.
Aquest cap de setmana no el que ve. Un Barça que va guanyar contra el Rayo Vallecano ahir la nit al Camp Nou per 3 a 1 amb gols de David Villa i dos de Leo Messi, mentre l'Espanyol també assaboreix un bon cap de setmana. Triomf contra el Màlaga per 0 a 2 amb gols de Coloto i de Sergio García. Encara segona divisió A, derrota del centre d'esport Sabadell per 3 a 1 al Camp de l'Hèrcules. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. La lluita del col·lectiu homosexual a Uganda és l'argument del proper documental del mes, que es projectarà aquest vespre.
Es tracta del documental Kutju, que és el terme que s'utilitza al país africà per definir el col·lectiu gai, lésbic, bisexual i transsexual. Kutju explica l'experiència de l'activista hogandès David Kato en la seva lluita contra l'homofòbia i a favor dels drets de les persones homosexuals. De fet, el 95% de la població d'Huganda està en contra de l'homosexualitat. El document parla d'un projecte de llei que es va presentar al Parlament d'Huganda l'any 2009 i que encara s'està debatent, que demana la pena de mort o cadena perpètua pels homosexuals.
Cutxo es projectarà aquest vespre a la sala del cinquantenari a dos quarts de nou, en versió original en anglès i en ganda, amb subtítols en català. L'entrada general costa 5 euros i pels socis de l'Ateneu, 3 euros. Més qüestions. Sant Just celebrarà el Dia de la Poesia dijous, dia 21 de març. La Regidoria de Cultura encapçala aquesta festa, però al darrere hi ha la col·laboració i participació de nombroses entitats del municipi, com ara l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu i el Centre d'Estudis Sant Justencs, entre altres.
Es llegirà el poema que es dedica aquest any al Dia de la Poesia. És obra de la poeta de Tortosa Zoraida Burgos i s'ha traduit en molts idiomes. A Sant Jus, per exemple, es llegirà en 7 o 8 llengües diferents. Durant l'acte es llegiran també poemes d'autors diferents, entre ells de Salvador Espriu, ja que aquest any és l'any del seu centenari, però a banda hi ha molts autors catalans que són protagonistes aquest any. El Dia de la Poesia s'accelerarà, com dèiem, dijous a les 8 del vespre a la Taneu.
I acabem recordant que Sant Jus Solidari celebrarà aquest vespre la seva assemblea general ordinària. Els temes de l'ordre del dia passen per aprovar la memòria de projectes i els comptes el 2012 i del 2013. També s'informarà als socis i sòcies de la modificació dels estatuts per adequar-los a la llei vigent i sobre la sol·licitud de pertinença a la Confederació Catalana d'ONGs per la pau, els drets humans i el desenvolupament. També es votaran els membres de la comissió permanent de l'entitat.
L'assemblea es farà avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala d'actes de l'equipament de la plaça de la Pau. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també als Sant Jus Notícies edició migdia a partir de l'1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Running out of ways to make you see I want you to stay here beside me I won't be okay and I won't pretend I am
So just tell me today Take my heart Please take my heart Please take my heart Please take my heart Please take my heart Please take my heart Just say yes
Fins demà!
Fins demà!
I can feel your heartbeat through my shirt. This was all I wanted, all I want. It's all I want. It's all I want.
Just a la fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
Parlem de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar.
Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta. Un minut i un quart de dotze del matí. Aquesta hora parlem dels tallers pràctics que s'estan fent aquestes setmanes. Van començar ara fa quinze dies i durant tres dijous seguits a Casales Joves es fan uns tallers per millorar les relacions familiars, la convivència a casa. Uns tallers que s'adrecen a famílies amb fills entre dotze i dixet anys. Es treballa en diferents qüestions i ara en parlem
amb la psicòloga clínica Gemma Garcia. Molt bon dia, Gemma. Hola, bon dia. L'objectiu d'aquestes trobades quin és? Doncs millorar això que dèiem, aquesta relació a casa? A veure, mira, per nosaltres aquests sellers són uns sellers pràctics i dinamics que estan abraçats als pares i mares, que estan motivats per abordar diferents situacions o dificultats que puguin trobar durant la seva vida quotidiana. Llavors, el que nosaltres intentem és, d'alguna manera, que els assistents puguin tant identificar com treballar i desenvolupar
habilitats educatives que tenen ells ja directament per poder millorar i enfortir el seu rol parental. En aquest sentit, els objectius que principalment ens plantegem nosaltres és, per una part, afavorir el benestar emocional dins de l'àmbit familiar, dotar d'estratègies d'intervenció educativa amb els pares i mares perquè puguin millorar la seva conducta dels fills i aconseguir, sobretot, que els pares i mares es facin protagonistes actius i eficients en l'educació dels seus fills.
I a partir d'aquí, evidentment, la possibilitat de poder detectar situacions de risc i facilitar l'accés de les famílies a serveis especialitzats en quant a assessorament i intervenció. Per tant, d'alguna manera, no només ha adreçat a un dels sectors, o a un dels agents que seria pares o fills, sinó que la relació entre tots sigui una mica millor. I suposo que va sobretot per famílies en què l'adolescència ha generat algun conflicte a casa, m'imagino.
Sí, a veure, principalment està restat en famílies que ja estan motivades perquè hi ha hagut alguna situació de risc, però també dirigides a altres famílies en què no hi ha situacions de risc en aquest moment, però que d'alguna manera ja poden començar a establir una bona base perquè aquestes situacions no es plantegin. Suposo que si s'arriba al risc ja potser una mica tard o sempre es pot redirigir tot plegat? Sempre es pot redirigir. Jo crec que aquesta és una de les funcions principals que nosaltres intentem potenciar i treballar i que més valoren els pares, no?,
que es veuen capacitats per realment poder intervenir encara que hi hagi una situació de risc, veuen possibilitats de canvi. I quins aspectes es treballen, sobretot? Intentem treballar en tres sessions, que es fan de dues hores cada una de les sessions. Treballem amb les tres variables que estan a la base de l'educació dels pares, que seria la comunicació, com poder millorar la comunicació amb els fills,
les normes i límits, com podem establir aquestes normes i límits i tot el que és dintre de l'àmbit de l'educació emocional, de la intel·ligència emocional. I dins d'aquests àmbits llavors el que es fa és fer un taller pràctic. Què vol dir un taller pràctic? Què és el que es fa en aquestes sessions? Bé, un taller pràctic implica per nosaltres treballar des de la base de la seva realitat personal. Nosaltres sí que oferim un material didàctic, un material que hem elaborat nosaltres internament des del centre,
Però el que més treballem no són aspectes teòrics, sinó agafar aspectes molt concrets de les situacions que ells viuen diàriament i a partir d'aquí, amb el grup, poder elaborar estratègies d'intervenció i de modificació. D'acord. Per tant, tenint, suposo que un exemple, sempre és millor, m'imagino, o sempre és més fàcil que no només tenir un discurs concret o una teoria. Exacte, sí. És a partir de la seva realitat i veure que ells mateixos poden elaborar canvis.
I els pares que hi participen, de fet, són uns tallers que es fan en diferents municipis, no només a Sant Just, però en general l'actitud de la gent que ja ve a participar, i m'imagino que també és bastant oberta, suposo que estan disposats a fer una mica de tot i a implicar-se. Sí, la veritat és que normalment els pares que assisteixen a aquests grups ja són pares que estan motivats, i que d'alguna manera també des dels ajuntaments s'ha treballat a través dels tècnics,
moltes vegades sí que es troben amb la situació que venen al grup una mica no sabent realment què es farà però d'alguna manera el fet de nosaltres poder potenciar tota aquesta part com més dinàmica, més pràctica i a partir de la seva pròpia realitat ofereix una possibilitat diguéssim que se sentin molt còmodes i que vegin realment que hi ha una utilitat és a dir que no és només donar una informació sinó treballar des de la seva perspectiva personal I això és el que es va començar a fer ara fa 15 dies, aquest dijous aquí a Sant Just
I a l'última d'aquestes sessions, com dèiem, per intentar millorar les relacions familiars, la convivència a casa, que no sé si creus que és una cosa que en els últims anys és més difícil, si en realitat sempre ha passat el mateix i sempre són edats complicades, sigui l'època que sigui, o com es viu tot plegat? L'època actual és més difícil que abans o és només una percepció aquesta? Jo penso que és una situació que està present sempre, però sí que és cert que la realitat social que tenim en aquest moment...
És una situació més complexa i que fa que d'alguna manera es vivenci molt més totes aquestes dificultats que hi ha entre els pares i els fills. Sobretot en aquest sentit, per exemple, nosaltres observem moltes conductes relacionades amb el consum de substàncies, que és un dels factors que més precipita moltes vegades aquesta conflictivitat dins de l'entorn familiar.
I s'ha perdut també el tema que es comenta a vegades del tema de l'autoritat, no només de casa, sinó en altres àmbits, com podria ser potser l'escola o altres sectors. Això també condiciona aquesta convivència? Sí, i tant. O sigui, n'hi ha com una gran manca de capacitació per pels pares o mares per posar normes i límits. És com una sensació que no som capaços de poder-ho fer. Llavors, a partir d'aquest taller, també el que intentem és potenciar que ells, com a pares o mares,
ens ha de donar en compte que realment sí que tenim aquestes capacitats, no? I que aquestes capacitats tenen una funció primordial en el desenvolupament dels nostres fills i que ells mateixos ens ho demanen, no? Llavors que entra com una part pròpia de la família que siguem capaços de veure aquestes estratègies. D'acord. Doncs de tot plegat es parlarà aquest dijous, també és l'última d'aquestes sessions que s'organitzen des de la Regidoria d'Acció Social i es treballa la comunicació, les normes, els límits
i la gestació de les emocions. Serà aquest dijous de dos quarts de sis a dos quarts de vuit del vespre a Casal de Joves. I avui n'hem parlat amb la Gemma García, que és psicòloga clínica. Moltes gràcies, Gemma. Moltes gràcies a tu. I que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies. Bon dia.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Just a la fusta, el magazín del matí.
She came from Greece, she had refused for knowledge. She studied sculpture at St. Martins College. That's where I caught her eye. She told me that the damp was loaded. I said in that case I'm not from Coca-Cola. She said fine.
Fins demà!
I took her to a supermarket. I don't know why, but I had to start it somewhere. So it started there. I said, pretend you got no money. And she just laughed and said, are you so funny? I said, yeah. I can't see anyone else smiling here.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
I cut your hair and get it done I smoke some facts and play some fool Pretend you never went to school Still you'll never get it right It's when you're late in bed at night Watching roaches climb the wall If you called your dad he could stop it all, yeah He'll never live like covered people
Fins demà!
Fins demà!
Especially one who thinks it's all such a laugh. Yeah. Chips days of grace will come out in the bath. You will never understand how it feels to live your life with no meaning or control and with nowhere left to go. You are amazed that they exist. Hey.
Never get it right Just when you're all laid in bed at night Watching roaches climb the wall If you called your dad you could stop it oh yeah Never live like common people Never do what common people do Never fail like common people Never watch your life slide out of you And then dance and think of
La, la, la, la, la, la
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia.
Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Fins demà!
Som minut de dos quarts de dotze del matí, és hora de fer tertúlia, com que dilluns, amb la Carme Madó, el Vicenç Riera, el Josep Coderck i el Jaume Jalaber. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia, bona hora. Per parlar d'actualitat, avui, les portades dels diaris, m'he fixat que encara, comentàvem abans amb l'Andrea, que és un d'aquests dies, els dilluns de vegades cadascú oposta per un tema o altre,
els digitals ja se centren en tota aquesta qüestió de xipre i tot aquest possible rescat. Ai, rescat, corre-leito. Ai, ja, home, que no tinc el teu micròfon a punt. És allò, potser, quan les barbes de tu veus pelar... Això és el que diuen, no? Que, de fet, el que pugui passar allà, d'alguna manera o altra, pot condicionar... Home, allà estan molt més fotuts que aquí, eh?
De tota manera, també aquest matí veia als matins de TV3 l'enviat que tenien, que era l'Albert Elfa, i que explicava que la sensació no tenia res a veure amb el que podia haver passat a Grècia. A Grècia, quan va esclatar això, ahir, davant del Parlament, hi havia 20 persones més o menys protestant.
Per tant, que és una manera de viure diferent que la que d'altres països, Grècia, Espanya, Portugal o alguna altra història. Jo espero que no vull ni pensar-ho, perquè què fas? Cada dia treu... No ho sé. No, i també deien que allà hi ha molts diners de britànics i russos.
Sí, que aquests diners que demanen aquest 3%, en realitat l'acabarien pagant també aquestes persones britàniques i russes que tenien diners invertits en finances de Xipre. Clar, però mai seria un corralito com el que va ser d'Argentina.
L'Argentina va ser pitjor, perquè allà tenien un euro, un peso per un dòlar. Allà sí que va ser una gran potent, no? Allà sí que va ser, espero que no. Suposo que és el que tots tenim al cap de tant en tant. Quan passa això, sempre ens ve al cap aquesta idea de...
Argentina i el Corralito, i que és el que de tant en tant ha de sortir algú a dir, no, no, aquí no podria passar. Suposo que perquè hi ha molts ànims. Se n'han sortit, eh, també. Se n'han sortit perquè van revolucionar la moneda i tal, però van passar dos anys. I van marxar molta gent, també. I van passar dos anys a fotuts que no podien...
Però clar, un peso igual a un dòlar. Un dòlar, sí. No volia saber, Carme, com ho devien passar algunes persones allà. Sí que ho sé, perquè tinc amics argentins, sí que ho sé. Però vull dir que espero que aquí a Europa no... Van emigrar, molts van venir cap aquí a Barcelona.
Home, però l'Argentina és molt gran, eh? Ja, ja, ja. Però molta gent ho fa passar malament i els que continuen passant-ho malament. Clar, però si tots els argentins tenien que haver vingut a Barcelona... Home, tots no. Ja m'ho refereixo, ja. No, no. No, no. No me solteria. Es va calmar tot bé. Va aflorar molt el diner...
Nosaltres amb Messi en tenim prou. I a més amb Messi en tenim prou. Bé, no ens posem negres, no passarà aquí. Que no, que no, que no. Bueno, bueno. De fet, per exemple, la primera de risc que diuen a Randall de Xipra s'ha enfilat una mica avui, però veig que està als 380 i l'any passat crec que aquestes dates ja estàvem als 500, vull dir que realment
Aquest indicador que, en principi, és el que vol dir els deutes d'un país, o sigui, el preu del deute d'un país,
està molt més per sota que on estàvem fa un any i tampoc no va acabar fallint tot plegat. Això no és un consol, això. Jo, tota la història aquesta de formar part de la Unió Europea... No t'agrada? No, perquè per un cantó o altre ens foten els uns que ho han fet bé, van ser els anglesos, que van entrar a la comunitat europea però no van tocar la moneda.
Són els únics. Tampoc la passeta, no sé si ara tindria gaire força. No, no, però vull dir que ara nosaltres hem de pagar, nosaltres, els que hem entrat a la comunitat europea, en aquest cas, aquest país, Espanya, llavors hem d'arrossegar amb totes les coses...
que en Grècia, en Turquia, en totes les coses que hem hagut de donar-los vida en aquesta gent, no? Sí, sí. Sí, sí. Tots som uns. Bueno, no tots som uns, i mentre no et toquin el teu. No, jo crec que el problema que vam tenir... No sé, ara has parlat perquè jo... Jo no hi entenc, en l'economia no hi entenc, però sempre hi he pensat que es va començar la casa per la toblada.
La primera seria d'haver igualat tot el sistema financier, tot el sistema financier de tota Europa, el sistema fiscal.
el sistema fiscal s'havia d'haver igualat per tota Europa i un cop haguéssim sigut iguals amb el sistema fiscal amb el sistema entre els sous, intentar que els sous més o menys possin homologues perquè tu amb un euro d'aquí pots canviar la moneda però és que amb un euro d'aquí no pots anar a Alemanya no pots anar a Alemanya perquè aquí costa un euro, allà te'n costa set
Exacte, hi ha una diferència de valor de la moneda segons el lloc on estàs. Si compres un cotxe en un lloc és més barato que comprat en un altre. I això no pot ser.
Això és el desencaix aquest que jo... En fi, però com que no ho arreglarem nosaltres, no ens hi preocupem amb l'economia... I tampoc som especialistes... Nada més podem rebre, i prou. Rebre sí, ho podem rebre. I parlar, que per això estem en un país entre cometes lliure. I que diuen que això de Chipre, també el problema és que hi havia una bombolla financiera.
És a dir, aquí... Que l'economia es basava... Exacte, mentre que aquí la bombolla va ser de la construcció i que quan va caure la construcció és quan ha vingut el problema, però no hi ha hagut el problema financier pròpiament aquí. Xipre era com una espècie també de parells fiscals.
la cosa també és diferent espero, espero sí, és una altra història el que passa que ve suposo que en un país que fa part de l'UE d'alguna manera es dispara segons quines alertes i haurem de pagar els plats trencats sí?
Bé, clar, depèn... No, no, perquè els dictaven els mateixos... És a dir, els mateixos són els que es pagaran el seu... Bé, bé, però ja veuràs que se'ls tindrà que ajudar... I m'imagino que és la lliçó que es vol donar també de vigileu perquè si us passa una cosa així no aniran rescatant, que és la que ha passat amb Grècia, que també es deia que Grècia interessava rescatar perquè hi havia molts bancs alemants que tenien diners invertits en Grècia. Sí, clar, però és que a Grècia és dels llocs...
Aviam, a Barcelona també, que vas pel carrer i dius no s'entesta la crisi. Però greixes dels llocs on la gent no és conscient?
O allà, que amb qui pugui, eh? Perquè allà, és que no... Al carrer no hi ha cap problema, eh? Home, hi ha hagut moltes vagues i en principi la gent diu que hi ha problemes de contaminació per la... Aquí també hi ha vagues. Perquè es fan estufes de llenya. Cada divendres a la tarda i cada dissabte al dematí... Ja, però és diferent. Tenies que haver anat els divendres... És diferent a casa Atenes. No, però vinc a dir-te que la gent tampoc és més... Perquè jo he estat fa poc i...
I no tenen una... Campi qui pugui, avui dinem i demà ja veurem. Bueno, sí, però a mi m'ho de Xipre. En aquest sentit t'ho dic, eh? Vull dir, que no hi ha una sensació de tragèdia. Escolta, les hem passat els pitjons, van dir. Però comparant Xipre i Grècia, saps quanta gent es manifestava avui? Amb el programa de Xipre? 20 persones. 20.
Per tant, hi ha un conformisme total. Hi ha un conformisme total a Xipre. Els mateixos reconeixen que com estaven no podien estar.
És molt diferent les coses. Algú s'ajudarà, ja ho saben també. No, encara que diuen, molt bé, a mi em redueixen un 10% els meus dipòsits bancaris, elevat sigui a 10. Per comptes de 60.000 en tinc 59.000. O 50.000, no ho sé.
és diferent, cada país és diferent a la cosa mentre puguin menjar no passarà res el dia que no puguin menjar aquest dia hem d'anar seguint i ja veurem el que passa el que passa que la millor la gent ara sobretot la gent gran que vivim d'una pensió i tal la millor els d'aquí ja no parlo d'allà
diuen, hòstia, vaig a treure totes les peles, que no em vingui un corralito d'aquests i no pugui treure'l duro. I llavors també serà un problema, perquè la gent que va a treure totes les peles, també pot haver-hi una crisi als bancs. Jo què sé, jo què sé, no. Molt bé. Mira, si en tens molts, si en tens molts, he de intentar treure'ls per portar-los a un altre lloc. Si en tens molts. El punt és que vagis al banc i dic que no en tenim, no en tenim, que li es produeixen al banc.
En fi, ja ho veurem. Sí, exactament. Ara arriba Pasqua, Setmana Santa, a la gent no hi ha places allò. Tenim un papa nou. Tenim un papa nou. Tothom està ja amb les maletes preparades. Les agències de viatge estan a tope. Vols dir que la gent marxarà tant per Setmana Santa?
que no marxaran tota la setmana, però és que les empreses fan tota la setmana. Avui, el divendres, jo tenia que anar la setmana que avui dinava una amiga meva i vam dir, escolta'm, no, perquè encenem ja el divendres. Hòstia, molt bé, perquè hi ha empreses que fan tota la setmana, pleguen el divendres fins l'altra setmana. Un país ja no es pot... No tantes, eh? Les empreses grans, sí, les empreses grans fan tota la setmana.
Perquè ja no fan el mes de vacances, ja s'ho deixen. Ah, reparteixen. Però tu creus que un país pot permetre el luxe d'estar a les indústries una setmana tancades? Des del tema de sempre, no? És el que passa amb els ponts, és aquest tema que tant en tant, quan hi ha un pont llarg que es planteja, després sembla que s'aparqui de l'agenda. Sí, després ens ho oblidem. Ja està.
Jo, com he dit aquí fora, l'altre dia vaig sentir l'Iñaki Gabilondo, que és una persona que em mereix tots els respectes, que em va dir que el problema que hi ha és que, jo em vaig recordar de nosaltres, que avui en dia a les ràdios i a les televisions tot són tertúlies i tothom opina de tot.
Tothom opina de política, que no són polítics ni són periodistes, la majoria, són opinadors. Això és veritat. Com veritat. Perquè allà, sobretot al Canal Català, el CUNI també porta Déu-n'hi-do a 3 o 4, que no han passat per la universitat. Jo, mossèn CUNI, que a mi el respeto com a periodista. I després aquests són fatals. Però els pitjors són els que intenten parlar d'economia i no tenen ni pajolera. Aquests són els que acaben de rematar el país.
I vaig dir, però sí senyor, té tota la raó del món. D'economia, però és el que dèiem, i de moltes altres coses, perquè quan esclata el tema del Papa, també tothom domina tot el tema del Vaticà. No, perquè nosaltres aquí no fem una taula rodona d'una tesis d'això, opinem les nostres...
Són persones de poble, són persones senzilles i que parlem del que se'ns rota, directament. I no cobreu, justament. No, no per no cobrar. Justament, que també el tema dels tertulians que estan per tots els mitjans és aquest tema, que a banda de ser tertulians...
Molts són potser professors d'universitat o redactors de diaris i... No facis dir algun nom. Però vull dir que nosaltres no fem mal a ningú ni creiem una taula d'opinió. Vull dir, nosaltres diem el que estem aquí, el que ens sembla, el que creiem, que hem llegit el diari avui, mira aquest desgraciat el que ha fet, mira l'altre i ja està, i no va més. Però aquells que tenen una audiència que va a tothom, home, s'hauria de fer-me aquesta de criba, no? Dic jo, no ho sé.
Doncs mira, jo ara parlaré del tema, que també és del dia, del Sant Pare. Ah, vale. Parlem del tema del Sant Pare. Parlem del tema del Sant Pare. Què us sembla aquest Sant Pare? A mi m'és igual. A tu t'és igual. Bé, però jo crec que no ha de ser igual a tothom.
És a dir, aquí ens trobem un sant pare completament diferent de l'anterior. Però completament diferent. Aviam quants dies dura. Carme. No, no, no, no. Quants dies dura com a papa o com a fórmuls? Jo crec que el sant pare anterior va entrar com a vençador i ha sortit com a vençut. El sant pare anterior. Aquest entra com a vençut i sortirà com a vençador.
Perquè té una cosa, i ara t'explica del per què, quina teoria. El sant pare anterior era un savi, era un teòleg, era una persona de raciocini, era aquell que tenia la seva visió ficada en la fe i l'esperança. El teòleg, com a teòleg, raonava sobre aquests temes. I aquests temes
són molt opinables per la gent. Aquest no entra en aquesta qüestió. Aquest entra en l'altra virtut, en l'última virtut, la caritat. La proximitat a l'individu. És a dir, això és molt fàcil. Això és molt fàcil. No s'ha de fer teologia d'això. És a dir, estimar el pròxim
És una cosa que no és només de la Iglesia Catòlica. Sí, però pensa que aquest senyor ha de netejar tota... Aquest és el problema, segurament. Però li serà més fàcil, això. No, mira, jo recomanaria... Li serà més fàcil. No voldria tallar-te, tu queda't amb el film ara i després continua. Però jo, per veure com funciona el tema aquest, i aquest pobre senyor amb tots els meus respectes, que vegi el Padrino 3.
No, bueno, molt bé, tot això. Però també podem dir... Però també podem dir que aquest ha vist les segnalies del pescador. L'has vist el Padrino 3? Doncs te la recomano. També podem dir... És a dir, si hem de fer aquestes comparacions, podem dir aquest ha vist les segnalies del pescador. La feien ahir, em sembla. Ahir la feien a TV3, aquesta. Sí, vull dir, i les segnalies del pescador...
és exagerada, però també representa una persona pròxima a la gent, una persona humil, una persona que no té que fer grans teories. És a dir, el fet d'estimar el pròxim és una cosa que tothom, és a dir, l'individu, estimo l'individu.
No cal. En canvi, la teologia i tot això, a la gent li es redisca. No li parlis de teolis. Però aquest senyor ve amb un pedigrí sobre seu, de persona senzilla, de persona tal. Però és que ara resulta que tindrà la mar de pressions al costat seu, que no podrà ser un... Però per què? Perquè no, perquè, escolta'm, perquè no...
perquè et remeteixo una altra vegada el padrino 3, que te la deixaré. Bueno, jo et remeteixo a la sandària del pescador. No, home, no, perquè és que és un món de finances, és un món de... No, mira... En tot el merder que té ara muntat a lo que és la Iglesia en general, en tots els problemes que hi ha hagut de pedofilia, de bosos, de tot això, la gent, aquest home ha de netejar tot això, perquè l'altre que se n'ha anat li ha deixat el marrón, eh?
Aquí tu quedes i ja t'apanyaràs. Però ell també ho sap que entra per això, no? I ell també sempre el podrà consultar l'altre. Entra en aquest programa, entra. Són coses reals, no hi ha cap desbarat, eh? Però ell també es podrà consultar amb el... Però ell no xucarà amb la gent. Ell no xucarà amb la gent. No xucarà amb la gent. No xucarà amb la gent.
No, però li pots dir, amb aquest no parlis perquè vagi-la, amb aquest no facis perquè vagi-la. Ell no xucarà amb la gent. Pensa en això. Estem al segle XXI, eh? Que avui en dia la gent va amb un altre... Ho té que fer molt bé perquè la gent pugui creure en alguna cosa.
Si em pugui creure en algú, la gent jove, tu, la gent jove, com s'hi explica. Tu creus que és normal, no, si no et deixaré parlar, tu creus que és normal, amb el que està passant al món avui en dia, de misèria, de gana, no nosaltres, que tenim a plat a taula, el món en general, el teatre que vam fer l'altre dia,
Allò és vergonyós. Allò ofereix la sensibilitat de qualsevol persona que tingui un mínim de sentit del que és l'honradesa. El senyor el tenia que haver fet. Papa, aquest beneeixo i tens el lloc tu. Tots els milions i milions que es van gastar per fer tot el reportatge aquell que van fer, tots aquells tios, aquells vestits de color vermell, allà amb aquells professors, tots amb l'anell d'or que els hi van donar, això és vergonyós. Això és...
no, no, perdona la gent no pot creure en això sí que hi pot creure, ja hi crec ja hi crec nena, tu talla quan vulguis mira, quan em poseu en aquesta qüestió dic, fiqueu-vos en altres coses fixeu-vos en altres coses per això no em fixo en aquesta la religió no us hi fiqueu perquè no en sabeu res no, és que no m'interessa
Ah! Si no t'interessa, no en saps res. M'interessa i m'ho fem. Bueno, molt bé. També ja es pot ofendre algú cap a l'altre cantó, Carme. Això està molt bé. Que t'ho fengui, molt bé. No sóc practicant?
però penso que perquè m'he criat amb això m'he batejat, m'he fet la convenió m'he casat totes aquestes tonteries, no? Bueno, podrieu que fiques de tonteries el que és un sacrament però bueno, no tenia més remei, eh? Però bueno, molt bé jo t'ho accepto que tu siguis així
No, a mi ho tens d'entendre, que jo crec que és una miqueta d'immoral, que ja entenc que s'ha de fer tota aquesta pantomina. Que sí, que tot això s'ha de modificar. Que tot això s'ha de modificar. Que tot això s'ha de modificar. Que tot això s'ha de modificar, com s'ha de modificar. Tots aquests cotxes que usen els polítics, totes aquestes coses s'han de modificar.
Aquest despilfarro que hi ha al món s'ha de modificar. Això et dona la raó. Ara bé, cuidat, també segueix una tradició. També ve de molts segles enrere. Molts segles enrere. És una cosa que...
Perquè de sant res, eh? Mira els bors ja, eh? Però justament per això sembla que aquest nou papa és una mica diferent del que està acostumats els últims anys. La seva voluntat segur. Però no podrà ser d'aquesta manera, impossible. Ell sí que té la voluntat de ser un pastor.
Bueno, molt bé, però si ja està bé. Però almenys... Mira, l'altre dia, quan va rebre els periodistes, com va ser la seva benedicció? T'hi vas fixar? No. Ah. Va dir, jo ja sé que molts de vosaltres no creiem. Que fins i tot esteu en contra de l'Església. Sou cadascú que pensa com pensa. Però jo beneeixo a tothom.
Jo us veneixo a tots. I després va acabar amb l'anècdota, diu, aneu-vos-en i que tingueu un bon dinar. Amb l'anècdota aquesta, aquest simplisme. És un home que s'entrega a tothom.
Creguin o no creguin. I això és una gran cosa. Ara fa tres dies, eh? Haurà de canviar el tema. Per què haurà de canviar? Perquè sí, perquè té tota la... Bueno, però també li podem donar un temps, Carme, no? Vull dir que quan canviï hi ha el dia. Això no canviarà. No, no, que és que m'esteu... M'estic explicant molt malament o... Segur que m'explico molt malament.
Però vull dir que no podrà mantindre aquesta pau ell que transmet. No podrà, perquè té... Perquè no el deixaran, perquè té tota aquella política, banca, interessos, això no el deixaran, i si no demitirà. Si jo conec la cúria, conec bastant la cúria. És això que em refereixo jo. No dic res contra aquest senyor. Perquè, en definitiva, com que havia estat amb el Tribunal de la Rota Romana, ell havia estat, sé què és la cúria.
Sé el que és la cúria. Té tots aquests problemes. Però el problema de la cúria no és el dels interessos. No és tant el dels interessos. És el pensament, la idea. El problema està en la teologia més que en la pràctica. És a dir, mira, el Sant Pare, Benedet XVI, quan era cardenal,
Havia sigut jutge del Tribunal de la Rota. Saps quin era el concepte que ell tenia del matrimoni? El matrimoni no el fa l'amor, el fa el contracte. Aquesta era la teoria de Benedet XVI quan era jutge del Tribunal de la Rota. El matrimoni no el fa l'amor, sinó el contracte.
És a dir, era un home d'una formació completament racional que el portava a aquest extrem. És a dir, clar, això era absurd, era absurd aquesta qüestió. Va tindre que canviar.
En el concili Vaticà II ja va tindre que canviar, perquè, esclar, justament en el concili Vaticà II es va dir que el matrimoni és... Sostenta amb l'amor. Se sostenta amb l'amor. Que no hi pot haver-hi contracte matrimonial si no hi ha amor. És a dir, aquest va ser un canvi que va tindre que fer radical. I en moltes coses ha tingut que canviar. I...
L'home que era completament d'una tesis molt recta i que havia sigut del tribunal de la Inquisició, també, diguem-ho així, doncs arriba i es troba amb el problema que li sucedeix. Tot això que va haver-hi, que va haver-hi el judici contra el seu secretari, contra aquest, per l'obra... Què fa? Quan es troba davant la realitat, quan visiten aquest que està detingut,
Es conmou i el perdona. El perdona. Això era impensable. Van i de Cardinal. Això era impensable. Vull dir, aquí va ser on va estar vençut. Van a descensar. Aquest fet el va vencer. Ja.
I llavors va vindre la renúncia posteriorment, bé, la seva renúncia. Que imagino tu que deuen aquells papers. La seva renúncia, bé, la renúncia aquesta. Per què? No és tant per als papers, creu-me, no és tant per als papers. És pel fet que ell mateix, veu, que ha de canviar. Mira, jo l'únic papa, l'únic que em... l'únic que em transmetia alguna cosa va ser el Joan XXIII.
Potser perquè també era més jove i estava menys cremada. També es diu que aquest justament s'hi assemla, no? Aquest sí s'hi assemla. Jo crec que no... És a dir, jo crec, per de moment, que la Carme anava per aquí, exacte, que aquell home va anar canviant. I aquest també ho podem fer canviar, però crec que sí.
Sí, sí, sí. Poden fer-lo canviar, però costa. Bueno, que va canviar l'altre. A mi li costarà, perquè mira... D'un estrem a l'altre que va canviar l'altre, doncs aquest també. De passar d'una cosa senzilla a una cosa complicada és molt difícil.
No, abans potser renunciarà, si en cas, no? Vull dir, suposo que si veu que no pot lluitar-hi... Jo crec que ara no es pot lluitar. Més ara hi ha hagut un precedent. El temps, el temps és brutal. Ara, no, cuidado-ho, si s'espera que aprovi l'avorto, si s'espera que aprovi els matrimonis gai, si s'espera... No, res, de tot això, res. Ah, però això llavors... De tot això, res. Però això és el món actual. Però això ja està clar que no... El món actual no és aquest.
El món actual, no sé què. El seu món actual. El seu nom, que es posi al dia, perquè el món actual és que els gais poden casar i les dones poden casar amb dones i el que vol avortar pot avortar. És a dir, això re.
D'això, res. Ja busco la vida, ja que cadascú busqui la vida. D'això, res de res. Ara, el que sí hi haurà, que no seran pecadors que es poden anar per exemple a l'infern. Això sí que serà. Això sí que serà, sí. Sí.
Tu creus que, mira, ara el purgatori ja no existeix, el van eliminar directament. El purgatori ja t'ho diré on és jo. El purgatori està aquí a la terra. I està a les residències. Allà és el purgatori. Allà. Residències d'avis i malalts. Allà és el purgatori. Li desitjo millor a aquest pare que ho faci millor que pugui, que ajudi al món si pot, sobretot a aquesta gent que ho estan passant tant
francament malament, aquests països que ha recollit o quisqui, però allà no arriba ni un duro, que s'estan morint de gana cada dia, criatures que ja neixen només amb una supervivència de quatre dies, amb cida, amb totes les malalties, i allà estan podrets i ningú es belluga res. Això sí que... Si aquest senyor pot canviar això i pot ajudar això, a mi que m'apugin a mi, m'és igual.
Ja m'està bé com dic. Ja dono gràcies a home, si fa falta. Però hi ha un món que està... Però el que sí que és més cert és que no només depèn del Papa, i això també podríem fer els governs. Teòricament sí. No, home, ell és el sumo. Pot fer-ho tot. No depèn de per aquí i per mi. Tampoc pots esperar... Mira, això hi ha les missions, i de missions n'hi ha...
i se'n fan molts sacrificis les missions fan molts sacrificis i que inclús missions entre laprosos que sí, que sí que no són els grans desconeguts també que sí que no surten a la marató de TV3 pels missioners dels laprosos perquè tampoc nosaltres ens en preocupem però hi són
Encara hi ha leprosos, que la gent pensa que és una cosa estingida. Nosaltres no ens en preocupem, aquesta és una realitat. El cotolengo del Padre Alegre, qui va? Nosaltres al col·legi ens feien anar un cop al mes allà a ajudar. Encara existeix, eh, el cotolengo? Sí, sí, sí. Pregunta a la gent jove si saben on està el cotolengo.
Pregunta? Ah, no ho sé. Ah, però ja està. Home, és veritat. Sense acabar el temps tenim... No, ai, perdoneu avui si el nostre seguidor, si ho fes algú, eh? Que no era la meva intenció. M'he passat com quatre poques. També hauràs de canviar, com a part. No, sí, home, t'he de canviar. Molt plena. Gràcies. El plen és extraordinari, el plen d'avui. Gràcies, Vicenç, Carme, Josep i Jaume. I tornem d'illuns que ve. Que vagi molt bé. Adéu.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. José María Benetti Jornet és el nou premi d'honor de les Lletres Catalanes. Ho acaba d'anunciar Òmnium Cultural. Benetti Jornet és dramaturg, autor d'una trentena d'obres teatrals i ionista de conegudes sèries de televisió. Barcelona, Didac Alcantara, bon dia. Bon dia, el jurat li ha aconseguit el reconeixement d'aquesta 45a edició per la qualitat, extensió, varietat i coherència de la seva obra, sempre fidel al teatre de text.
De fet, Benet i Jornet és un dels dramaturps catalans de referència dels últims 50 anys. Va debutar com a autor fa mig segle amb una vella i coneguda olor i va solir l'èxit als anys 90 amb obres de teatre com Testament i ER, però sobretot, com dèieu, a la televisió, amb les sèries Poble Nou i Ni Saga de Poder. El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'atorga Omnium Cultural Josep Maria Benet i Jornet el rebrà
l'11 de juny al Palau de la Música Catalana de Barcelona, pocs dies abans de fer 73 anys.
La Fundació Banc dels Aliments de Barcelona serveix actualment prop de 250.000 àpats al mes a gent necessitada, amb un increment de prop d'un 7% des de començament d'any. Ho ha avançat a la xarxa de comunicació local el seu president, Antoni Sant Salvador, que ho ha justificat sobretot per l'increment de l'atenció a la infància. Això es nota molt en entitats que treballen o col·laboren o ajuden a nanos, a nois,
que els atenen després de l'escola per ajudar-los, però que en canvi el que han de fer és un bon baranar o un bon esmorzar, que aquests abans no els donava això i en canvi ara és absolutament necessari.
La Fundació agrupa a prop de 240 entitats només a la demarcació de Barcelona i celebra l'anunci del govern de donar prioritat a les polítiques socials. Espera que aquest gir es concreti amb el pagament dels deutes pendents. La presidenta del Partit Popular de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, i l'exnòvia de Jordi Pujol Ferrosola han reconegut avui davant del jutge que són seves les veus de la gravació que, presumptament,
va realitzar l'agència de detectius Mètodo 3 mentre totes dues dinaven en un restaurant de Barcelona. Així ho ha confirmat a la sortida del jutjat Maria Victoria Álvarez. Totes dues han declarat com a testimonis. Yo no voy a decir nada, esto es un juez el que lo tiene que decir. ¿Qué espero que pase? Pues que todo esto llegue hasta el final, averigüe qué demonios nos está siguiendo, nos grava conversaciones, comercializa con ellas y se dedica a hacer todo esto porque esto es un escándalo, ¿eh?
Yo no soy nadie, soy una persona civil, normal y corriente, y que me graben una conversación con una amiga e intenten comercializar con ella es una aberración. Ya está.
Després de declarar Alicia Sánchez Camacho, ha assegurat també que el PP col·laborarà amb la justícia per esclarir el cas de les escoltes il·legals i ha qualificat de greus els fets que s'estan investigant. Els treballadors d'Air Cross han començat aquesta nit una vaga indefinida a la planta de Flix a la Ribera d'Ebre en contra de l'expedient de regulació d'ocupació plantejat per la companyia. La plantilla considera insuficient la darrera proposta de la direcció.
L'empresa ha accedit a mantenir 115 llocs de treball de la factoria i que els acomiadaments afectin 65 treballadors amb les compensacions que marca la llei, que és de 20 dies actualment per any treballat amb un màxim de 12 mesos. Els treballadors han proposat a la companyia química que, amb millors indemnitzacions, es facin prejubilacions per als empleats de més de 58 anys. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Eduard Cabré. Avui arrenca la volta ciclista a Catalunya amb grans figures com Joaquim Pulito Rodríguez, Wiggins i Valverde. La volta comença a un quart de dues del migdia a Calella i acabarà el pròxim diumenge amb el mític ascens a la muntanya de Montjuïc de Barcelona. Aquest any el recorregut s'endureix amb dues etapes de muntanya consecutives. Rubén Peris és el director de la volta.
És un recorregut molt atractiu, hi ha dues etapes d'alta muntanya, cosa que no passava normalment, sempre hi havia una etapa de muntanya, mitja muntanya i de més, però aquest any hi haurà dues etapes d'alta muntanya molt dures, molt bones, concretament el dia miques i el dijous, i després hi haurà algunes etapes més de mitja muntanya i etapes planes. O sigui, ha sortit una volta un recorregut molt equilibrat.
Els ports són els de Vallter 2000, que es pujarà dimecres, i el de Portainer, protagonista de l'etapa de dijous. Pel que fa a l'etapa d'avui, amb sortida i arribada a Calella, té un recorregut de 138 quilòmetres i passarà per poblacions com Sant Pol de Mar, Arenys de Munt, Sant Esteve de Palau, Tordera, Viladrau o Arbúcies.
En futbol, cap de setmana de victòries del Barça i l'Espanyol abans de l'aturada de Lliga pels partits de seleccions. El conjunt blau-grana va guanyar el Rayo Vallecano per 3 gols a 1, mentre que l'Espanyol va superar el Màlaga per 0 gols a 2. A segona divisió A, derrota del Sabadell per 3 gols a 1 al camp de l'Hércules. I a segona B, l'Hospitalet continua tercer a la classificació en plaça de play-off de Sens, mentre que el Sant Andreu és a 5 punts d'aquest play-off i el Nàstic a 10. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. La lluita del col·lectiu homosexual a Uganda és l'argument del proper documental del mes que es projecta aquest vespre. Es tracta del documental Kutxo, que és el terme que s'utilitza al País Africà per definir el col·lectiu gai, lèsbic, bisexual i transsexual.
Explica l'experiència de l'activista ugandès David Kato en la seva lluita contra l'homofòbia i a favor dels drets de les persones homosexuals. De fet, el 95% de la població d'Uganda està en contra de l'homosexualitat. El documentat parla també d'un projecte de llei que es va presentar al Parlament d'Uganda l'any 2009 i que encara s'està debatent, que demana la pena de mort o cadena perpètua pels homosexuals. Kutxo es projectarà avui a la sala del cinquantenari a dos quarts de nou del vespre, en versió original en anglès i en ganda, amb subtítols en català.
L'entrada general costa 5 euros i l'entrada pels socis i sòcies de l'Ateneu, 3 euros. Canviem de qüestió. El casal de joves obre avui el procés d'inscripció pels cursos del proper trimestre. Per a joves de 12 a 18 anys hi ha cursos de còmic, de cuina i menjar saludable i de hip-hop dance. Tots aquests tallers tenen un preu de 20 euros. A més, hi haurà un curs d'animació que també és obert a adults d'animació 3D.
Per a majors d'edat hi ha més propostes, com ara trapèzi, guitarra, producció musical, bòlywood i sensual dance. Aquests cursos costen 20 euros pels menors de 20 anys, 30 euros pels menors de 30 i 40 pels menors de 40. Diabanda d'aquestes opcions n'hi ha d'altres de més novedoses que tenen un preu diferent. Hi ha un curs de gimnàstica hipopressiva per després del part, que costarà 35 euros i que arrencarà a finals d'abril, i els cursos de degustació que es fan un cop al mes i que costen 8 euros cadascun.
Per més informació podeu trucar al telèfon de l'equipament al 9331 0252, consulta el seu Facebook o bé al web casaldejoves.com. I acabem recordant que demà dimarts es tractarà la seguretat al Mas Lluí en una trobada amb la policia local de Sant Just i els Mossos d'Esquadra. Es tracta d'una trobada veïnal que es farà a l'espai Mas Lluí per tal de donar a conèixer diferents qüestions relacionades amb la seguretat ciutadana.
Es parlarà d'actuacions i serveis en matèria de seguretat al Mas Lluí, de consells per prevenir incidències a la via pública i els cossos policials aportaran dades de seguretat ciutadanes a Sant Just. Aquesta trobada veïnal serà demà dimarts a dos quarts de vuit del vespre a l'espai Mas Lluí. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora a la una i cinc als Sant Just Notícies edició migdia i mentrestant també ens podeu seguir al web de la ràdio www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
With your feet on the air and your head on the ground
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Passen 12 minuts de les 12. Saludem aquesta hora la Maria Quintana. Bon dia, Maria. Molt bon dia. Per parlar del Centre d'Estudis Sant Justenc, que aquesta setmana teniu feina, no? Teniu feina aquesta setmana i moltes setmanes tenim feina. Però sí, hi haurà la setmana... Aquesta setmana hi ha el dia de la poesia, que hi participem, que és el dia 21. Suposo que el regidor de Cultura ja vindrà a parlar-ne més estensament. Doncs nosaltres, com l'any passat ens va demanar la col·laboració, doncs amb molt de gust ho hem fet també aquest any,
i nosaltres portem quatre lectors, perquè aquest any s'ho veu més, en el sentit que hi participa gent que ja m'agrada molt, que sigui jo, em sembla que ho vaig comentar, i nosaltres portem el Pere Oliver, portem el León Cicanal, el Pe Quintana i una servidora, i nosaltres els poemes que ens toquen són Espriu, Baltasar Pòrcel, Andrés Estallés i la Joana Raspall.
Molt bé. Sí, sí, són els poemes que hem de llegir nosaltres i els altres, doncs, la gent també que col·labora de diversos llocs, no? I esperem, doncs, que sigui un dia molt bonic, que la gent s'ho passi molt bé, que escoltem bona poesia i, com diu en Joan Margarit, si no l'entens és que no és bona. Està bé, aquesta màxima. De fet, l'any passat es va fer per primer cop, no? Sí, ens ho va demanar a l'Ajuntament, sí, sí.
És un acte de molta col·laboració, en el sentit que són diverses entitats que hi col·laborem, perquè, com ja sabem que tot està una mica restringides, les partions monetàries, doncs el que intentem de vegades és que la creativitat supleixi
la manca d'altres coses, i crec que en aquest cas, vull dir, tampoc hi havia un gran dispendi, però vull dir que tots hi han posat el nostre granet de sorra perquè l'acte quedi digne. No, no, i a més aquesta suma de factors normalment també és el que funciona, no? Sí, sí, sí, esperem aquest any, doncs crec que serà, no ho sé, vull dir, demà tenim... Avui tenim una lectura, i dimarts tenim assaig, i bueno, veurem com surt.
Perfecte, Maria. Doncs no sé si també teniu algun altre tema. Molts. Tenim molts temes, però jo la setmana que ve segurament no hi seré, però una trucadeta per telèfon per preguntar com anem. Farem la connexió telefònica. Però el que vull dir és que un cop passat Setmana Santa jo us explicaré tot el que queda per l'abril, que Déu n'hi do la teca que hi ha. Perfecte, Maria. Doncs moltes gràcies. A vosaltres. I també de lluny que ve. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Just a la fusta.
Un quart i mig d'unes, moment de pensar ja en quin dinar fem per avui, per tant, ens saludem a la Carme Madó. Bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, molt bé. Per cuinar, alguna cosa? Què ens recomanes? Mira, jo l'altre dia tinc una amiga meva d'aquestes que... No és amiga meva, no d'aquestes, és una amiga meva, que guarda tot i que no llença absolutament, aprofita absolutament tot. I ens va fer per sopar...
Una truita d'espaguetis. Tu has menjat alguna vegada truita d'espaguetis? No. És estrany, no, de primeres? Estranyíssim. L'havia sobrat d'espaguetis, els va passar... Ja es tenia cuits, a més, els espaguetis és una cosa que tens a la nevera dos o tres dies, o quatre, i te'ls pots menjar una miqueta d'oli, els poses en microones, tens un plat exquisit. Sí. Doncs va dir, ben coincidit allà a tres o quatre persones, que tinguis a la nevera. Va agafar els espaguetis, els va tallar així a trossets, amb unes tisores. Sí.
Bécon, va passar per la paella, una miqueta de bécon, els va salpimentar una miqueta, va agafar dos hòls per persona, xac, xac, xac, i allà ens van fer una truita amb formatge ratllat a dintre, ens van fer una truita d'espaguetis riquíssima, nena. Era bona? Bueno, bueno, bueno, però és que més fàcil que això. Això sí. I de veritat, però els espaguetis els tens que deixar fregir una miqueta, eh? Mhm.
Jo no havia menjat mai, això. No, no, jo tampoc. I consti que això ara m'he recordat perquè portava una altra cosa, però és que m'he recordat això. És fàcil, a més a més. Una miqueta de pernil o becon. Saps el que recomano que tingui sempre a la nevera? Diguem. Unes caixetes que venen petites, que les venen als supermercats, que hi ha becon tallat i coses d'aquestes. Sí. Que en un moment determinat... Sí, sí, sí. Poden salvar algun àpat, no? I això és el que li va salvar a aquesta amiga meva, el que va agafar tot el que tenia...
Tenia una caixeta d'aquestes de bècon, ja et dic...
i una truita d'espaguetis, o sigui que no sé si en trucarà Ferran Adrià perquè li expliqui la receta, però de veritat, una bona amanida... Com a original a més a més ho és, vull dir que... I divertit, perquè ningú havia menjat una truita d'espaguetis, eh? Ja t'ho dic, eh? Una bona amanida, no poseu mai vinagre a l'amanida perquè l'espatxurra. És un consell. Salt i oli, i les amanides, jo per mi. I ja està, per complementar la truita, no? I, bueno, un bon gotet de vi, que això no sé si és correcte, però és així...
Home, sí, no? Agotet de vi, no passa res, escolta, és que... I teniu un sopar, un dinar així d'emergència, però és més per un sopar divertit, això, eh? Sí, sí, és veritat. Doncs mira, una truita d'espaguetis. Molt bé. Ja està. Perfecte, Carme. Doncs ja tenim una recepta més cap al pot. No, doncs de veritat, eh? Millor el que ens estan escoltant dirà, veia, tu, doncs que ho provin. Perquè a vegades llancem més menjar del que haguem de llançar, eh? Això és veritat, és veritat. Que et queden quatre coses a la nevera i dir, va, ja està. No, s'ha d'aprofitar tot.
Perfecte, Carme. Moltes gràcies. Demà més. Que vagi bé. Bon dia.
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i no em deixen pensar. Són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cap. Però no puc fer-hi res, no podem pas sortir de la nostra pell. Tinc quatre pensaments que em venen constantment i em fan sentir malament.
La distància entre nosaltres és ínfima i tu saps. Jo pensava que amb la mirada ja n'hi havia prou, però ara veig que encara ens queda molt i molt. I me'n falo a mi mateix i em tengo a casa meva.
pensaments que em venen constantment i començo amb amics meus. I hi ha a l'exinterior, els commerces del mirall em tenen atrapat. Són entreteniments que em tenen ocultat.
he pensat vull que et fixis en les paraules me les he estudiat rememoro aquella mirada com el primer cop ara és vora rara que se m'infla el cor sé que s'ha de fer molt menys per arribar on ets tu però tinc quatre parets que tenen ment l'estrany i em fan sentir perdut
i no em deixen pensar. Som com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cas. No puc fer-hi res, no podem pas sortir de la nostra pell. Quatre pensaments que em venen constantment i em van sentir malament.
Fins demà!
Estàs despistada i jo t'ho heu trucat. I no em faro amb tothom que tenc a casa meva. On hi tinc pensaments, on jo veig, no ho està bé, no ho veig, no ho veig, no ho veig, no ho veig.
Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia.
Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Passa minut de dos quarts d'una del migdia. A aquesta hora saludem a Francesc Orbella. Bon dia, Francesc. Hola, molt bon dia. Per parlar de coaching, vam estrenar aquesta secció la setmana passada i avui hi tornem.
Avui ens vols parlar de la figura de Gandhi. Sí, això mateix. Avui parlarem d'una persona que coneix gairebé tothom, que ha sigut una de les persones més influents del segle XX. I bé, de la mateixa manera que la setmana passada vam parlar d'un explorador, avui parlarem d'una persona diferent, en un marc històric similar, a principis del segle XX.
i una persona de la que també se'n poden treure bastantes coses positives. Si et sembla, comencem explicant el marc històric en què ens trobem. Gandhi va néixer a la Índia. En aquella època la Índia era part de l'imperi britànic. Recordem que les desigualtats entre homes blancs i homes de color en aquella època eren evidents i en l'imperi britànic no era menys, no?
Dèiem que Gandhi va néixer a la Índia, va néixer a Port Bandar, que és un poble de la costa de la Índia, i va ser educat des de molt petit per la seva mare al respecte cap als éssers vius, cap a les altres persones...
ser tolerant amb altres idees religioses. D'aquesta manera es va forjar una figura, una persona, amb molts valors, i aquesta persona petita se'n va anar a Anglaterra a estudiar dret. Per tant, va marxar també del país d'origen, cosa que suposo que també el marcaria. Això mateix, el va marcar molt, es va educar molt en les idees, en les costums britàniques, i ella es considerava ciutadà britànic, no?,
Quan va tornar a la Índia per exercir com a advocat, va tenir bastants problemes. Hi havia molts advocats en aquella època, una mica com ara aquí. I va aconseguir un contracte per una empresa que treballava a Sud-àfrica. En aquella època Sud-àfrica també era part de l'imperi britànic. I quan va arribar allà es va adonar que aquestes desigualtats es van fer molt evidents. En aquella època, una de les coses que més li va colpir, li va empènyer a ser activista...
Va ser quan, tot i ser advocat i ser una persona reconeguda econòmicament molt benestant, el van fer fora d'un tren perquè es negava viatjar en tercera classe, cosa que en aquella època era la classe que es reservava per als negres, els homes de color. Aquests fets que li van passar a ell van marcar molt la seva...
la seva forma de veure el món. Es va tornar una persona molt activa políticament a Sud-àfrica i va lluitar per anivellar aquestes desigualtats de gènere. I llavors torna a la Índia, no? Aleshores torna a la Índia, però clar, torna a la Índia després d'haver aconseguit un gran èxit a Sud-àfrica. Va aconseguir que als indis de Sud-àfrica la situació millorés molt
Llavors, tornar a la Índia era una persona amb ganes de fer coses, havia tornat al seu país i en aquell moment el que ell buscava, el que ell esperava era una Índia autònoma. Amb el temps es va adonar que això era molt complicat.
i va començar a definir la seva estratègia, la seva figura per lluitar per la independència de l'Índia. Aleshores, si vols, si et sembla bé, mirarem una mica quines van ser les claus d'aquesta persona, com va aconseguir això que va aconseguir. Doncs vinga, repassem-les. Doncs mira, el primer que va aconseguir Gandhi, el primer que va fer...
va ser definir molt clarament quin era el seu propòsit. Va establir quins eren els objectius a marcar i els va marcar de forma molt i molt clara, de manera que tothom, totes les persones que l'escoltessin, podien tenir molt clar què és el que ell esperava, què és el que ell volia.
i ho va fer a més a més amb gestos molt evidents, molt clars i molt indubtables. O sigui, ell ho tenia clar també el que volia aconseguir o si més no ho explicava? Ell ho explicava clarament i ho transmetia molt clarament, no hi havia cap dubte de què és el que volia. A vegades és difícil, suposo que, o centrar-se si més no en un sol objectiu...
Sí, exactament. Per això, sempre que tu vulguis que persones t'acompanyin, vagin on vulguis anar tu, has de tenir-ho molt clar tu. Marcar el full de ruta, no?, que és el que de vegades potser és el que se'ls recomana també als partits polítics en el cas d'una campanya electoral, per exemple, o el que estaria passant ara justament vinculat amb tot el procés de sobirania, que és...
adoptar una posició concreta perquè la gent entengui quin és el propòsit. Això mateix, es tracta que la gent no tingui cap dubte del que vols dir. Què més que dir? Una de les claus que va tenir molt clares Gandhi va ser la disciplina. És a dir, era una persona molt disciplinada, assumia sempre les conseqüències dels seus actes i no feia mai les coses perquè sí. Una de les accions més freqüents, no gaire freqüents perquè tampoc no es poden fer molt, però que feia servir Gandhi...
Era les vagues de fam.
És veritat, també se'l coneix bastant, no?, justament per tot això, i va ser un dels que devia començar, potser. Exacte. Bueno, suposo que ell, com que era una persona molt il·lustrada, doncs devia veure ja aquestes idees en altres persones, però sense cap dubte ell ha passat a la història com una de les grans persones que ha fet servir aquesta eina, no? I en aquest sentit, doncs, és indubtable que era molt disciplinat, quan començava una vaga de fam, no l'acabava fins que ell considerava que s'havia assolit el que ell reivindicava.
També Gandhi passarà la història per ser una persona espectacularment íntegra i espiritual. És a dir, ningú pot dubtar que era una persona creient i tremendament religiosa, va ser educada en l'hinduisme, però com hem dit al principi també va ser educada en respectar altres religions, altres creadors, això va fer que
que la figura de Déu estigués sempre present en el que ell feia, i sempre era molt conseqüent amb el que ell pensava. Perfecte, doncs això són algunes de les claus, suposo que també devia tenir alguns defectes, però d'alguna manera o altra tenia totes aquestes virtuts que l'ajudaven a liderar una mica tot el que va aconseguir.
I després també vols destacar alguns trets de la seva personalitat. Sí, exacte, perquè no s'aconsegueix mai una cosa com la que va aconseguir ell sense una personalitat especial, no? I en aquest sentit jo destacaria quatre grans trets. El primer era la vigorositat de la persona de Gandhi. O sigui, Gandhi era una persona...
tremendament vigorosa, molt energètica, tenia molta energia, sempre feia coses que una altra persona podria pensar, però això realment feia falta. Ell no es catimava energia en fer res. Un dels grans actes que va aconseguir, diguéssim,
La independència de la Índia va ser el que s'anomenava la marxa de la sal, que consistia en recórrer, caminar 350 quilòmetres fins a la costa per agafar simbòlicament sal del mar, que era una cosa que en aquell moment estava prohibit, només ho podien fer els anglesos. Clar, evidentment, fer 350 quilòmetres amb les seves condicions...
malnutrit, era molt complicat, però ell no s'hi estava i ell ho feia si ho considerava necessari. També és destacar la seva sociabilitat. Era una persona molt sociable que estava molt a prop del seu poble. Ell era una persona, com he dit abans, que era advocat, tenia al principi de la seva vida bastants recursos econòmics,
Però ell va voler estar al costat del seu poble, va renunciar a tots els seus béns, vestia amb una túnica igual que qualsevol indi del seu poble, i això el feia estar molt proper a la gent, no? La gent el reconeixia. Clar, també feia que la gent encara hi és en ell, suposo, llestament, doncs el veure que ell ho vivia així. Exacte, veien com un mirall, no?, en ell. I això també és un tret molt destacable. Mhm.
N'hi ha d'altres, per exemple, la seva originalitat, no? Sempre que hi feia coses buscava ser original, no fer el que se suposava que havia de fer, sinó fer coses que cridessin l'atenció, innovava d'alguna manera. Anava una mica més enllà. Sí, anava més enllà i si veia una cosa d'altres persones que era interessant i innovadora també la copiava, no tenia cap inconvenient en això, no?
I encara un punt més, no tan bé que l'acaba de marcar, que és el sentit de responsabilitat, lligat amb la disciplina, segurament, vull dir que ja ens quadra molt amb el que ens has anat explicant ara de Gandhi. Exacte, jo crec que la responsabilitat és el tret per mi el més important de tots.
responsabilitat i ser conseqüent amb el que tu dius i jo crec que Gandhi és un exemple de polític responsable i conseqüent el fet de les vagues de fam ja diu molt a favor seu és a dir posava per davant el seu objectiu davant de la seva persona és una cosa que avui en dia se li podrien retreure molts polítics i com aconseguir que es pretenia perquè hem dit que tenia un propòsit clar tenia moltes virtuts que
Li permetien arribar a la gent i arribar on volia arribar, però com ho va aconseguir? Ell feia servir la no violència, que és el que ha passat a la història, la marxa no violenta de l'Índia. Però jo, clar, per aconseguir que una persona es revolti de forma no violenta no és fàcil. Jo destacaria cinc trets importants. El primer és que va fer prendre consciència als indis de la seva situació.
Va fer veure els que estaven oprimits i que necessitaven ser persones dignes. Després els va impulsar cap a aquesta actitud de resistència, de lluita no violenta, de lluitar pels seus drets. I després va fer que ells se sentissin orgullosos del que havien aconseguit un cop van ser independents.
Una de les coses més importants de Gandhi va ser que ell no va lligar els seus objectius cap a coses concretes, sinó cap a ideals polítics, cap a drets, cap a valors, cap a principis. Coses més generals, una part més universals.
Això mateix, de manera que és una persona més, exacte, com tu dius, universal, més... I, per tant, pot ser exemple per molta altra gent, no només dins de la Índia. Això mateix, i per això ho estem parlant avui. Clar, clar, exacte, com a exemple d'un bon lideratge.
Sí, sí, exactament. De tota manera, hi va haver un moment crític, no?, també? Sí, el moment més crític, crec jo, de la vida de Gandhi va ser quan, un cop aconseguida la independència de la Índia, es va trobar que els índics que eren musulmans i els que eren hindús van decidir lluitar entre ells per les posicions per la terra, no?,
Clar, això és una cosa que ell no esperava de cap manera, va aconseguir independitzar-se no violentament dels anglesos i de cop i volta estava en una guerra civil entre els seus propis germans. Per ell va ser una cosa realment complicada, però tirant el seu carisma del seu nom va fer una altra guerra de fam i va demanar a tots els indis que deixessin la violència...
I li va costar, però finalment ho va aconseguir. També tenia poder, no?, per fer-ho, suposo, ja en aquest moment, o almenys que era una entitat que la gent s'escoltava, possiblement. Sí, estava molt legitimat. Estava molt legitimat per tot el que havia fet. Estem parlant d'una vida gairebé 50 anys dedicada a la llibertat de la Índia. I, evidentment, doncs...
En aquest cas també el van fer cas i va aconseguir el que es proposava. Doncs és la figura de Gandhi que avui hem repassat amb el Francesc Orbella per entendre una mica més com ha de funcionar una persona, un bon líder, i és un d'aquests casos que segurament...
ens ve al cap de seguida quan pensem en un líder positiu aquest concepte que Gandhi exemplifica de manera clau com hem repassat aquest matí exacte gràcies Francesc i tornem dilluns que ve que vagi molt bé, bon dia
I aquesta hora és moment de parlar de ciutats, de fer una mica de viatges a través de la cultura. Com sempre, amb la Irene Pujadas. Molt bon dia, Irene. Què tal? Bon dia, Carme. A més a més, avui ens n'anem lluny i a un lloc que ve de gust anar-hi. Sí, sí. Exòtic. Ara que ha de començar el bon temps. Sí, sí. I ja veiem que s'acosta la primavera. Doncs sí, sí. Avui marxem molt lluny, canviem de continent i anem a unes illes col·locades entre les dues amèriques.
És la capital de l'Aguacate, una ciutat agermenada en Barcelona, i bé, avui parlem de la capital de Cuba, la Havana.
Estem ben situats amb aquesta música, no? Sí, sí, sí. El tema de la música cubana és... És bastant la clau, no? És molt bonic, sí, sí, sí. Ens agrada molt. Bé, l'Havana. L'Havana és la capital de Cuba en tots els sentits del terme, econòmic, cultural, portuari... Bé, jo què sé, tot. És la gran ciutat, no? I ves conèixer amb els sobrenoms de clau del nou món o ciutat de les columnes i va ser fundada el 16 de novembre de 1519 pel conqueridor espanyol Diego Velázquez de Cuellar. Cosa bastant sèria.
A mitjans del segle XVIII, el 1762, en concret, els britànics van envair Cuba i van prendre-la de mans dels espanyols durant 11 mesos, fins que van decidir tornar-la a canvi de Florida. I llavors van tornar a ser els espanyols. A finals del segle XIX, després de dues guerres d'independència i l'enfonsament del vaixell nord-americà Maine, Cuba es va independitzar dels espanyols. És un moment molt simbòlic, no? Vull dir que tots ho tenim una mica al cap. Sí, sí. Oi tant, oi tant. I bé...
Tot així van quedar sota la tutela dels nord-americans, sobretot econòmicament, i això durarà fins a la revolució del 1959, que va provocar la caiguda del general Fulgencio Batista i d'arribada al poder del líder de l'exèrcit rebel, Fidel Castro.
Blen, blen, blen, blen, blen, blen, blen, blen, blen, blen, blen. Blen, blen, blen, blen, blen.
Molt bé aquesta banda sonora d'avui. Ens agrada, ens agrada. Història de Cuba en tres frases, banda sonora bonica. Parlem d'arquitectura, no ara? Exacte, pel que fa a l'arquitectura... Es pot veure la influència dels diferents estils de l'arquitectura colonial. També hi ha barroc espanyol, edificis neoclàssics, edificis modernistes... Podem dir que la banda és una mena de gran mix. I bé, també l'estil mig soviètic de després de la revolució i tal. I bé, diuen... En tot cas...
Hi ha molts estils, però és una ciutat que, si n'heu vist fotos, està bastant feta pols, per ser sincer. És macota, crec. Bé, crec no, és macota, però no està gaire ben cuidada, no? Tot i que això potser també és un dels seus encants per la gent que venim de fora a mirar-ho així turísticament, no?
En tot cas, diuen que tots els cubans són molt simpàtics, que si vas et demanaran mil cops matrimoni i que menjaràs aguacates gegants i boníssims. Però també que acabaràs molt fart dels aguacates. Sí, sí. Bé, més el que m'ha arribat. Bé, doncs, menys... Suposo que serà perquè en tastes de molt bons. No sé que serà per una bona causa. A mi m'han dit que un cop has anat a Cuba els aguacates d'aquí ja no t'omplen. Bé, en tot cas, parlem mig de literatura, no ben bé...
avui a Cuba hi ha molts escriptors de talla però el que volem parlar és del bar dels escriptors ja que anem a Cuba avui fem tot una mica diferent es tracta de la bodeguita Den Medio que és un bar que ara és molt turístic i en el seu moment va ser on hi anava Pablo Neruda Ernest Hemingway i tal a escriure i en aquest sentit doncs bé
Podem dir que Ernest Hemingway va escriure a la paret i va escriure My mojito in la bodeguita, my daiquiri in la floridita. La floridita era un altre bar de l'Habana on Ernest Hemingway, doncs, famós pels daiquiris, no? Exacte. I bé, en tot cas, doncs, això era el bar més conegut de Cuba pel tema cultural i tal. I us vull llegir un petit poema bastant tonto.
però que l'escriptor Nicolás Guillén va dedicar a la bodeguita. Molt bé, ens endavant, Irene, quan vulguis. Diu així, diu... La bodeguita és ja la bodegona, que en triunfa l'aire és su estandarte agita, mas, sea bodegona o bodeguita, la vana de ella con razón blasona. Harta-se bien allí quien ven a bona, plata, guano, parné, pastora, guita, mas si no tiene un quilo y de hambre grita, no faltará cuidado a su persona. La copa en alto, mientras puebla entona su canción, y Martínez precipita...
marejadas de añejo de otra zona. Brindo porque la historia se repita y porque si a la bodegona nunca deje de ser la bodeguita. Molt bé, no? Sí, sí, escolta. Home, és simpàtic. És molt simpàtic, sí, sí.
I bé, també cal dir que Nicolás Guillén va escriure quatre versos pels quals és més conegut aquí a Catalunya, que és En el fondo de un barracón canta un negro con afán Ay madre, quien fuera blanco, aunque fuese catalán. Ah, sí? Sí, sí. Doncs és divertit també, a tall anecdòtic. Sí, sí, sí. En tot cas... I almenys, mira, parlem una mica de literatura i l'Havana. Sí, sí, ara anem a parlar de coses més serioses. Passem a parlar de cinema, doncs Irene. Sí.
Parlem de la pel·lícula Sweet Habana. Això és el tràiler. Un tràiler molt visual que val la pena buscar-la. Si busqueu Sweet Habana tràiler ja us apareixerà. Ho dic perquè ara podem sentir-la de fons però crec que la gràcia...
sobretot són aquestes imatges en què ens va presentant els diferents personatges, les seves edats i, evidentment, en el seu context, que suposo que és la ciutat de l'Havana. Sí, es tracta, com has ben dit, de la pel·lícula Suite Habana, del cineasta Cuba Fernando Pérez. És una mena de pel·lícula documental que relata un dia a la vida de les classes més populars de l'Havana. La pel·lícula no té diàlegs, per això el tràiler... També és així? Sí, se suposa que Suite Habana parla de...
o sigui, es refereix als sons de l'Havana, per això és tot el que estem sentint i per això la pel·lícula no té diàleg, perquè es dona com molta importància del tema del so i de la imatge. És d'una quotidianitat que espanta i en aquest sentit la pel·lícula està molt aconseguida perquè aconsegueix realment emergir en l'ambient d'aquestes classes populars de l'Havana i bé, tot això en el film no hi ha diàleg, com he dit. El film segueix al dia a dia de matí i nit d'una manera molt detallada d'unes 10 persones aproximadament
que ens presenta al principi, amb les edats, i al final de tot ens diu més o menys qui són i qui voldrien ser, no? En tot cas, són això, les esperances i desesperances de l'estament més popular de la societat cubana. I bé, tot el tema de la fotografia, com has pogut potser veure en el tràiler, crec que està molt ben aconseguit. Fa molt bona pinta, eh? Sí, sí. Estan venint moltes ganes. A part, és un format estrany perquè és quadrada, la pel·lícula. Sí, tens raó. I això és, sí, no ho sé, sorprèn. Suposo...
Vull dir, la imatge està molt treballada i suposo que també és pel fet de no haver-hi diàleg, no? I bé, potser l'única cosa que es podria criticar és aquest tema del piano, que també al final potser s'accedeix una mica en el tema de sensibleria i com una mica de voluntat de captar la compassió del públic, que potser... Et sobra una mica, no? Sí, que potser és l'única crítica que se li podria fer, però com a documental està molt bé, realment. És bastant trist, vull dir, perquè no el relato a la...
la gavana de la bodeguita, sinó més aviat... No és tan simpàtic, no? Sí, exacte, però també està bé, perquè al final a vegades la imatge que estic aquí de Cuba és descarga cubana i poca cosa més. Està clar, molt bé. I també està bé, també està bé. Doncs sí, sí, totalment. Passem, però ara parla de més música, no? Ara sí que tornem a veure un tràiler d'un altre, pel·lícula d'un altre estil, eh? Sí, en aquest sentit sí que parlem de descarga cubana.
Una mica de tot, no? Tenim les dues habanes.
Hi, I'm Ry Cougar. I discovered the joys of Cuban music many years ago.
Quina veu, eh? Sí, sí. De què ens parles, Irene? Bé, es troca del documental de William Wenders, Bona vista, se fia al club, que relata la nota del guitarrista nord-americà Ray Kuder, aquest home que hem sentit ara, amb aquesta veu així tan...
perquè estava molt interessat en la música cubana i va anar a trobar-se amb compositors cubans absolutament legendaris per gravar el CD Bonavista Safia el Club, que va aconseguir un Grammy i totes aquestes històries i va tenir un èxit internacional apavollant, i al final els músics fan concerts a Amsterdam i a Nova York i és en plan, doncs tot el procés. En tot cas és una manera perfecta d'endinsar-se en el que seria...
doncs la música de llegendes de la música cubana com Compaí Segundo, Ibrahim Ferrer, Aria de Suchoa o Mare Portuondo i bé els vas coneixent a tots i a més els veus en el seu context de l'habana, no? Vull dir, Compaí Segundo està absolutament en su salsa i fa molta gràcia i explica la manera com supera les ressaques als seus 85 anys i Ibrahim Ferrer és absolutament entranyable i tímid i així com, no sé...
Vull dir que està molt bé perquè són persones que tots hem sentit molts cops, totes les cançons que estem sentint. Ens sonaran segur, no? Sí. Mira aquesta. I Brim Ferrer. Con ella quiero decir Te quiero Te adoro Mi vida Ponle todas tu atención Que será en tu corazón
I bé, i el documental es diu així perquè el Bonavista Social Club va ser un club que va existir a l'Havana, on els membres s'unien per ballar i tocar música i tal. Llavors, quan arriben a l'Havana, pregunten per aquest lloc i molta gent, vull dir, ja no existeix, però molta gent diu, ai, jo hi vaig ballar, tal, qual... I vull dir, és interessant perquè són... mostra com la cara aquesta també més simpàtica de l'Havana, no?, d'aquesta música així tan...
vull dir, no ho sé sí, sí, la que potser ens ho dic més vegades també, però explicant-nos més coses sí, sí, també se'ls veu com passejant pel carrer els llocs on van normalment van xerrant amb la gent tot és molt tranquil i bonic i està molt bé molt bé, sí, sí i bé, i per per acomiadar-nos m'agradaria posar-vos la cançó de El Quarto de Tula
T'ho dono a veure què la puguem sentir, perquè aquesta barça dura 7 minuts. Ostres! I per tant seria complicat, però sí que almenys de uns minuts la deixarem. Gràcies, Irene. Vinga. I que vagi bé, tornem d'aquí 15 dies. Apa, adeu. Adéu, bon dia.
En el barrio La Cachimba se ha formado la corredera. En el barrio La Cachimba se ha formado la corredera. Allà fueron los bomberos con sus campanas, sus sirenas. Allí fueron los bomberos con sus campanas, sus sirenas. Ay mamá, ¿qué pasó? Ay mamá, ¿qué pasó?
Gràcies.
En el barrio La Cachimba se ha formado la corredera. Allà fueron los bomberos con sus campanas, sus sirenas. Allí fueron los bomberos con sus campanas, sus sirenas. Ay mamá, ¿qué pasó? Ay mamá.
Bona nit.
Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Un minut i arribem a la 1 en punt del migdia, per tant, tanquem aquest just a la fusta d'avui dilluns, 18 de març, i tornarem demà a partir de les 10 i fins a la 1 del migdia. Ara agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, el Carles, l'Arened i Rius, a la previsió del temps, avui també hem parlat amb Gemma García, neuròloga que forma part d'aquests tallers que es fan per pares i mares amb fills adolescents aquests dies al cas de les joves, a més a més també hem fet tertúlia
amb en Josep Coderc, en Vicenç Riera, en Jaume Jalabert i la Carme Madó, amb qui també hem fet la cuina, amb la Carme Madó, hem parlat del centre d'estudi Sant Justencs amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana, de coaching, amb en Francesc Orbella, i ara també hem fet la volta al món amb la Irene Pujadas a través de la cultura avui, cap a l'Havana. Us ha parlat Carme Merdoi, i com dèiem, hi tornem demà a partir de les 10 hores. Deixem amb les notícies de Sant Just primer el bolletí de la xarxa i tot seguit l'informatiu migdia. Amb l'Andrea, que vagi molt bé, que passeu un molt bon dilluns.
És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem a Maite Polo i Oriol Pujador, el president de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona celebra l'anunci del govern català de donar prioritat a les polítiques socials i de considerar-les una línia vermella a no traspassar en els pròxims pressupostos.
En declaracions a la xarxa de comunicació local, Antoni Sant Salvador ha demanat que aquest gir es tradueixi en el pagament dels deutes pendents amb les entitats del tercer sector. Que realment no es retallin, no es rebaixin, inclús que s'atengui possibles augments en temes concrets, potser, no? Més relacionats, potser, amb la fama, amb la tensió als més, més, més disminuïts...
I també a veure com, a part que això estigui en els pressupostos, que després s'aprovi i es concreti, que després el pagament es faci.
La Fundació Banc dels Aliments agrupa a prop de 240 entitats només a la demarcació de Barcelona i serveix prop de 250.000 àpats cada mes a persones necessitades. Això significa un increment de prop d'un 7% des de començaments d'any. Hi ha retencions a la Ronda Litoral de Barcelona per l'accident que ha patit un camió a l'altura de Bon Pastor i que ha provocat un vessament d'oli. Hi ha dos carrils tallats en aquests moments en sentit Besòs des de Bon Pastor fins