a jugar amb el València i l'Espanyol. Des d'avui, Luis Suárez ja està a disposició del tècnic. L'Espanyol s'entrena a porta tancada i a segona. Ahir, Llagostera 2, Tenerife 0. A l'NBA, Kobe Bryant es refà del seu mal partit. Ha notat 44 punts en l'últim jugat aquesta matinada. Els Lakers, però, han perdut amb Golden State. A la lligandesa, triomf del Barça sobre el València per 76 a 57. I derrota de la bruixa d'Ormanres amb el Gran Canària per 73 a 81.
I en tenis a la Copa Masters, Novak Djokovic guanya sense jugar. Per la lesió de Federer, el tenista suís no va disputar la final. Djokovic s'endúixia el seu quart títol, el tercer consecutiu. Federer descansarà uns dies per poder jugar la final de la Copa d'Eivis, títol que encara no ha guanyat mai.
I pel que fa al temps, aquest és un matí insegur que mantindrà la possibilitat de precipitacions febles a la meitat nord i també a Ponent. Ja a la tarda la pluja quedarà restringida al Pirineu i a l'extrem nord-est. Temperatures sense canvis a les hores centrals del dia. Fem repàs de temperatures. Ara mateix a Lleida tenim 8 graus, a Girona 10, a Tarragona 12 graus i a Barcelona 14.
Ara passen 4 minuts de les 10. Bon dia. Just a la frustra.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Aquesta hora comença el just a la fusta d'avui, dilluns 17 de novembre.
Comencem ara un programa amb moltes coses. Primer de tot parlarem de les notícies més destacades de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa i de la informació que ens actualitzin els diaris digitals. Parlarem d'actualitat, esports, cultura i una mica de tot en aquesta primera hora.
També parlarem del temps amb el Carles Hernández de Rius, després d'un cap de setmana amb força sol, amb vent i amb fred, sabrem doncs què és el que ens espera de cara als propers dies.
I a les 11 i 10 parlarem amb el regidor d'Educació, Lluís Montfort, i el de Cultura i Noves Tecnologies, Sergi Seguí, per parlar del paper de Sant Just en el congrés que s'ha fet durant l'últim cap de setmana sobre ciutats educadores a Barcelona. A dos quarts de dotze, tertúlia d'actualitat amb la Carme Madol, Vicenç Liera, en Josep Coderc, la Valmira Badell i en Carles Bas.
I avui tindrem una última hora carregada de contingut. Primer de tot, la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estat i Sant Justencs, ens parlarà de l'actualitat de l'entitat. Després parlarem amb els responsables de l'obra de teatre Mamma Mia, que es presenta aquest diumenge a l'Ateneu de Sant Just. I tindrem també a l'Elisabet Isern, de l'Arbolari, que avui ens parlarà de les propietats de diferents plantes.
I acabarem el programa, com cada dilluns, parlant d'economia amb el Manel Ripoll. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
I ho fem saludant a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bé, punt per conèixer l'actualitat del municipi. Comencem avui parlant dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, Andrea. Sí, destaquem que l'actriu Sant Justenca Clara Segura i el poeta Joan Margarit han estat dos dels Sant Justencs reconeguts als Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.
Clara Segura es va imposar al comunicador cornellanen Jordi Évole en el guardó Personalitat Bas Llobregatina de l'any, premi que es triava per primer cop i per votació popular. Segura va destacar en el seu Parlament que sempre fa més il·lusió ser reconeguda a casa, al Bas Llobregat, que fora de casa teva.
D'altra banda, el poeta bai de Sant Jus, Joan Margarit, va guanyar el Premi Agna Canalies de Literatura. Altres Sant Jus-tencs que estaven nominats però que finalment no van guanyar van ser Clara Segura, la pròpia Clara Segura, que estava nominada també al Premi Rosa Moragues d'Arts Escèniques. L'artista Carme Malaret optava el Premi Antoni Serra d'Arts Visuals. Soledat Sanz optava el Premi Joana Raspall de Pedagogia i Jordi Figueres, a títol pòstum, optava el Premi Joan García Nieto.
de Compromís Cívic. I com a dos apunts també vinculats d'alguna manera amb el Bas Llobregat, la televisió del Bas Llobregat, ETB Llobregat, va guanyar el Premi Comunicació en aquest certamen i també el Consorci del Parc Agrari del Bas Llobregat es va fer amb el Premi de Sostenibilitat en aquests vuitens Premis de Reconeixement Cultural del Bas Llobregat. Molt bé, doncs mira, un regust també s'enjustenca aquest cop.
Més coses. Parlem ara d'uns treballs que estan fent a Sant Just de pintura. Exacte. L'Ajuntament ha començat una campanya per repintar senyals vials. Des del consistori destinen 77.000 euros del pressupost municipal per aquest concepte. En concret, s'han començat a actuar sectors de prioritat que ha proposat la policia local per tal de millorar la seguretat viària. Amb aquesta actuació es renova la pintura de passos de vianants, línies contínues i discontinues, senyalitzacions d'estops i sediu al pas i també es pinten noves zones de càrrega i descàrrega.
Alguns dels carrers on s'està previst actuar són a les interseccions del carrer Major amb Ramla de Sant Just, amb Montserrat, amb Bataneu i amb Bonavista, també a l'Avinguda Indústria amb Miquel Reverter, Arate i Benavente i al carrer Raval de la Creu amb Creu i Mercat, entre molts altres. I d'altra banda, un apunt més vinculat amb aquests treballs, ja estan finalitzant les actuacions de senyalització i implantació de 5 zones 30 al municipi, que se sumen a les que ja hi havia al Mas Lluí.
Doncs és una de la informació d'aquest matí. Acabem parlant d'una activitat ja de cada cap de setmana. Estem a dir-ho, Andrea, però pensem ja en diumenge. Sí, i és que, a més, estan de fer inscripcions prèvies. És un taller gratuït d'escriptura, un taller express de literatura. I és gratuït, però s'ha de fer inscripció prèvia per assistir-hi sí o sí. L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu organitza aquest taller express de literatura.
un taller emmarcat en la quarta edició del novembre literari. El taller express tindrà lloc diumenge a dos quarts d'una del migdia, d'una hora i mitja aproximadament, i es farà a la sala Egidor Cònsol de Can Ginestar i consistirà en assolir unes primeres pautes per aprendre a escriure i a desenvolupar una idea. És totalment gratuït, però, com dèiem, cal fer inscripció prèvia per assistir-hi abans de dijous, dijous és l'últim dia per fer-les, i s'han de fer al correu electrònic clubataneu.com.
només cal deixar el nom i el correu electrònic, o bé posant-vos en contacte amb la Biblioteca Joan Margarit, al 93475 6300, o al correu biblioteca arroba santjous.cat. Per tant, aquest diumenge, a dos quarts d'una del migdia, a la Sala Egidors Cònsul, taller express de literatura. Molt bé, doncs una bona oportunitat per entrar en aquest món, també.
Ara passen 11 minuts de les 10. Recordeu que teniu més informació sobre Sant Just, com sempre, als butlletins horaris i a la 1 als Sant Just Notícies. I, a més a més, sempre que vulgueu, a través del web de Radio d'Esvern, radiodesvern.com. De seguida parlem de més qüestions d'actualitat, però, com sempre, el que fem és parlar d'alguna qüestió vinculada amb el món de la música,
I avui parlem d'una novetat, Andrea, no sé si coneixes un grup que es diu Aurora. No, jo tampoc. Són catalans? No, no, són de Granada. Ah, mira. Sí, doncs bé, en tot cas, no els coneixem, però els descobrim avui a través de la revista musical Mondo Sonoro. Sembla que presenten un nou disc, que es dirà Silis, és una col·lecció de cançons que han gravat a Montreal Studios, a Navarra, que
Sonen així, eh? Tenen aquest punt, doncs, una mica cru. Diuen també, doncs, amb influències de De L'Orean, John Talagoto, El columpio assassino. Van presentar el seu primer disc, que es deia Gèminis, el 2013, i ara presenten el segon disc, que es diu Silis. Aquesta cançó és l'avançament de Tot plegat, i es diu Voces. El frío en la cara
Las luces no se apagan. El ruido te acompaña. Luces, luces, luces, luces, luces, luces, luces, luces, luces, luces, luces, luces, luces.
cajones y armarios de nada servirá cerrar con llaves el viento se levanta son voces
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat.
Passant 5 minuts d'un quart d'11, és moment de tornar a saludar l'Andrea. Bé, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar ara d'actualitat, fem, com sempre, recull de premsa. Avui comencem parlant de nou, de política. Com ens expliquen tot aquest tema als diaris avui, Andrea?
Doncs avui encara coegen, podríem dir, els efectes del 9-N. Els diaris ens en parlen des de punts de vista diferents. Al perièdico, per exemple, llegim iniciativa per mitigar els efectes del 9-N. El PSOE empenya el PP a reformar la Constitució. Sánchez vol que Rajoy s'assumia la proposta davant del sobiranisme i el president anuncia que viatjarà a Catalunya per explicar-se millor. Hem sentit les darreres hores.
D'altra banda, al diari ara llegim vigilància política sobre els jutges, però consulta. L'inici del seguiment als magistrats és previ al manifest que van firmar i l'informe policial que ha accedit al diari ara té contingut ideològic i imprecisions. I per últim, a La Vanguardia, llegim que Rajoy canvia l'estratègia política cap a Catalunya. El cap del govern central admet que ha d'explicar millor les seves raons i anuncia també aquesta visita a Barcelona per al cap de setmana vinent per tal d'agam.
per explicar millor els seus motius. I és el que ens diuen avui els diaris en la seva portada? Doncs actualitzem la informació ara a través dels diaris digitals, que avui, el 3.24, ens obre amb una notícia de la mort de Juret Maria Bax. Evidentment va treballar molt de temps a TV3, per tant ho posen.
en notícia de portada, mort als 70 anys, va morir ahir a la nit a casa seva, i és la notícia principal, amb la fotografia també de quan Josep Maria Vax presentava Fili Prim, i es diu que va ser un referent de la ràdio i la televisió en català, TV3 va presentar, a més de Fili Prim, també Tres i l'astròleg, Se l'han cert o l'endevino, La parada, Dos quarts de Vax, Dicció Pinta, 10 del 3, Ara va de riure i Un dia a la vida.
Més qüestions. En portada també el 324 ens parla d'un time-lapse de la Terra des de l'Estació Espacial Internacional. El realitzador francès Guillem Juín ha tractat les imatges enregistrades per la NASA des d'aquesta estació i les ha convertit en un vídeo titulat Astronaut, un vídeo que es pot veure aquest matí també al 324. Que també ens diu que Núñez passa la primera nit a Quatre Camins, després que ahir la nit va ingressar a presó per complir la condemna de dos anys i dos mesos pel cas Hisenda.
I a La Vanguardia se'n diu que Rajoy canvia la seva estratègia política cap a Catalunya. El president del govern reconeix que ha d'explicar millor les seves raons, és el que diu La Vanguardia, que també es fa ressò que anuncia una visita a Barcelona el proper cap de setmana.
I també la Vanguardia, que ens diu que Núñez i el seu fill passen la primera nit a la presó i que mor el presentador Josep Maria Vax als 70 anys. L'Ara.cat ens parla també d'aquesta mort i, d'altra banda, la notícia principal és en clau econòmica l'escàndol fiscal que debilita Jean-Claude Juncker. Els acords secrets entre Luxemburg i multinacionals posen en qüestió el president de la Comissió Europea, però al Parlament Europeu li fa costat.
I després també l'Ara.cat destaca que un accident de bicicleta de bono obliga a cancel·lar les actuacions televisives d'U2.
Més coses, parlem ara de les imatges del dia en portada. Avui, Andrea, què ens porta als diaris? Doncs un dels protagonistes avui és Josep Lluís Núñez, arribant ahir a la presó de Quatre Camins. Ha passat la primera nit a la presó juntament amb el seu fill. Al periòdico el veiem amb cotxe, amb el seu xofer i advocat, entrant, com dèiem, a Quatre Camins. Primera nit a la presó és el que destaca al periòdico. Núñez i el seu fill ingressen a Quatre Camins per complir una pena de 26 mesos.
I d'altra banda, el diari Ara, el veiem a ell en fotografia amb una imatge d'arxiu. Josep Lluís Núñez ingressa a la presó de Quatre Camins. És una de les notícies destacades de la jornada. Un altre dels protagonistes d'avui és Antoni Maria Badia i Margarit. Adeu al gramàtic dels temps difícils. Va morir ahir i el diari Ara recull aquesta notícia en portada i amb una fotografia d'ell. Mor als 94 anys el filòleg.
També el veiem a ell en portada de La Vanguardia. El català perd el savi Badia i Margarit, l'eminent filòleg i sociolingüista mor a Barcelona als 94 anys. Un altre tema destacat en portada és el G20, tota aquesta cimera del G20 a Austràlia, tractat transatlàntic, ens diu La Vanguardia, i veiem en fotografia, com a fotografia més destacada,
una taula amb els caps d'estat d'Espanya, Mariano Rajoy, Matteo Renzi d'Itàlia, François Hollande de França, Barack Obama, també David Cameron, Angela Merkel, es van reunir, com dèiem ahir, amb aquesta cimera del G-20 i també els veiem acompanyats en portada de Van Rompuy i Juncker, és el que es van asseure en aquesta taula del G-20.
I també veiem una altra imatge de Pedro Sánchez, que ha pres el PP, ja ho dèiem, obri la reforma constitucional, tot això a l'avantguàrdia. I una altra notícia, ara la comentarem també en clau internacional, al periòdico llegim cinquè decapitat a Síria, la barbària jihadista assassina un altre cooperant dels Estats Units, i veiem les imatges dels cooperants que han mort a mans de l'estat islàmic.
des que van començar a matar ostatges. Veiem imatges de James Foley, que va morir el 19 d'agost, Stephen Sotloff, David Haynes, Alan Henning i ara Peter Cacic. I com dèiem, ara ho comentarem en clau internacional.
Abans però parlem de les notícies més llegides.
I ens fixem, per tant, en el 3-24, en què el més llegit és que troben morta una noia de 19 anys en un hotel de Barcelona. Això, ahir diumenge, és el que més interessa dels lectors. El segon tema, que el bàsquet espanyol guardarà un minut de silenci aquest cap de setmana passat per la mort de la jove Alicia Fernández. I el tercer tema, que Josep Lluís Núñez ingressa a la presó. Lara.cat, el més vist...
D'aquest matí és que la policia feia seguiments polítics dels jutges, però consulta. El segon tema ja és la mort del periodista Josep Maria Vax. I la tercera qüestió, que l'assessor d'Artur Mas, en temes tributaris, diu que Catalunya produeix prou riquesa per pagar-se un estat.
Som els temes més consultats aquell matí als digitals, ens n'anem ara a la informació internacional del dia, Andrea. I ens n'anem, ho hem destacat en portada, també dels diaris en format fotogràfic, a l'avantguàrdia, llegim recapitacions massives, l'estat islàmic assassina un altre nord-americà i 20 militars sirians, quan totes les informacions oficials dels Estats Units apunten a un gir favorable en el combat en la coalició internacional contra l'estat islàmic,
El grup jihadista ha respost amb la seva arma de propaganda més execrable. Ahir va difondre un nou vídeo per comunicar que havia decapitat el ciutadà nord-amèricà Peter Kassik i 20 soldats sirians més. Kassik és el tercer ciutadà dels Estats Units i el cinquè d'un país occidental que ha estat decapitat pels jihadistes com a represàlia pels bombardejos de l'aviació dels Estats Units contra posicions de l'estat islàmic, a diferència, en aquest cas d'altres vegades,
El vídeo no mostra la decapitació, sinó que apareix el terrorista mascarat i vestit de negre al costat d'un cap ensangunat que reposa a terra i que, segons el combatent jihadista, és el de Kassik. El vídeo durà uns 15 minuts i també s'hi veu com un grup de jihadistes va executant també els combatents sirians, que, com dèiem, eren una vintena de combatents.
Ens diu també l'avantguàrdia que després de jugar-se la vida a la guerra, Càssic va optar per lliurar la seva vida a causa de la pau. Era un jove conscienciat i també ens ensenya l'avantguàrdia una fotografia d'aquest noi, una imatge cedida per la seva família, distribuint material entre els refugiats sirians, perquè és el camí que va optar per fer Peter Càssic per convertir-se en cooperant després de viure els horrors de la guerra com a combatent a l'Iraq.
És una de les notícies més destacades avui en clau internacional. I ara ens anem cap a Nigèria i llegim també a la Vanguardia que l'exèrcit ha recuperat la ciutat on van raptar les nenes. L'exèrcit nigerià va recuperar ahir el control de Chibok, que és la tristament celebra localitat on Boko Haram va segrestar al març més de 200 nenes i que aquesta guerrilla integrista islàmica havia aconseguit ocupar com completament fa dos dies.
Un portaveu militar va confirmar que Chivok, on hi viuen 60.000 persones aproximadament, i se situa al nord-oest del país, a l'epicentre de la zona d'actuació de les milícies jihadistes, tornava a estar plenament en mans de l'exèrcit. És el que va anunciar que els milers de residents que havien fugit podien tornar a casa seva. Poko Haram, ens diu l'avantguàrdia, va prendre tota la ciutat per sorpresa dijous la nit i va fer fugir la pobra guarnició present. Com dèiem, l'exèrcit ja ha recuperat aquesta ciutat.
Doncs és el que tenim avui en clau internacional. Obrim ara la pàgina esportiva. I començarem amb el diari Esport, que ens fa ressò de l'ingrés a presó de Núñez ahir al vespre.
I a la fotografia també veiem aquesta imatge que també rebateix avui en portades dels diaris generalistes, l'expresident del Barça arribant a la presó de quatre camins escoltat per la policia. Guerra per quadrado. Florentino s'acosta al jugador per prendre-li el Barça i reforçar la banda dreta i el club blau-grana manté el colombià com prioritat. Si pot fitxar la imatge d'aquest jugador amb la samarreta, la meitat la del Madrid i la meitat del Barça.
L'esportiu parla del que li ve al Barça. Som-hi. Aquest interrogant és el titular. Dic que la Barça afronta fins al Nadal un sprint que ha de confirmar el projecte de Luis Enrique. Són 28 dies on s'hauran d'afrontar fins a 9 duels de vital importància.
I el Mundo Deportivo ens parla de la cimera entre Bartomeu, Zubizarreta i Mestre, vicepresident del Barça. Diu que es van reunir la setmana passada per parlar dels diferents fronts oberts a l'equip. L'entrenador es va mostrar convençut de treure el millor dels jugadors i el president li va transmetre la total confiança.
Són els temes més destacats d'avui en clau esportiva. Tornem ara cap als diaris. Ens fixem ara en les contraportades d'avui, Andrea.
I comencem per la contra del diari ara, avui amb l'article de Carme Colomina que es titula La fi de Juncker. Ens diu, tocat, la revolució Juncker ha durat poc. La comissió més política de la història, que havia de recuperar la credibilitat institucional i la confiança de la ciutadania, trontolla, ha liderat ja d'un dels polítics més veterans de la Unió Europea, capaç d'enfrontar-se a Angela Merkel i d'anunciar, després d'haver format part del Senatari de l'Osteritat,
que havia arribat al moment d'una Europa més social, diu, està sota sospita. L'efecte Juncker s'ha esvaït com els impostos d'aquestes 340 multinacionals que van arribar a acords amb Luxemburg per instal·lar-hi les seves seus fiscals. I es pregunta Carme Colomina. Com podia el primer ministre i exresponsable de finances d'un país de 500.000 habitants no estar al corrent d'aquesta enginyeria fiscal? És el que es pregunta avui Carme Colomina a l'ara.
Més contraportades, a La Vanguardia tenim una entrevista, com sempre, que ens deixa aquest titular avui. Quant temps fa que no abraces la teva mare? Quan has posat, Andrea, la pregunta? Jo l'he plantejat i fa dos dies, jo crec. Segurament hi ha gent que passa més temps i segurament també hi ha gent que cada dos per tres està abraçant les seves mares.
A la Contra de la Vanguardia llegim una entrevista amb Luis Galindo, que és físic i psicòleg, líder del moviment Reilusionar-se. Diu que la resignació és un suïcidi quotidià i explica la història de l'Emilio, un escombriera de 48 anys.
que cada matí feia el seu recorregut amb l'escombra pel barri madrileny de les tables. Diu, quan passava davant la tanca de l'escola a l'hora de l'esbarjo, cantava acompanyat de la seva escombra la cançó d'en Bob Esponja. La resposta era entusiasta, l'esperaven. Un dia algú el va gravar i va penjar el xou a la xarxa i l'Emilius va fer famós i va optar per tornar a la discreció. Diu, a Twitter, per exemple, clamaven a favor de la seva tornada, reclamaven la necessitat de la seva actitud i ell, per contra, tenia poc a l'Ajuntament de Madrid, l'acomiadés, diu, però no va ser el cas.
Ell assegurava que també trobava a faltar els nens, és el que va confessar quan el redactor de la Visió Espanyola el va localitzar. Diu que no canta gaire bé i la qualitat de l'enregistrament era bastant dolenta, però va cridar l'atenció per la tendresa, la innocència i l'alegria.
Diu Galindo, l'entrevistat de la Contra. En aquesta societat gairebé cal demanar perdó si estàs content amb la feina, si estàs enamorat de la parella, si t'agrada la teva vida. Les coses dolentes pesen massa. Diu, fa 20 anys que som líders mundials de transplantament d'òrgans i això vol dir que aquest país és generós. Som un poble extraordinari amb gent extraordinària. Diu, però hem creat organitzacions molt productives però sense ànima i ell, que està vinculat amb el món dels recursos humans i el contractant per esbrinar si una empresa té futur...
diu, jo crec que som gasius amb la nostra vida, donem molt menys el que podem donar i estic parlant de tendresa, comprensió, amabilitat i amor. I d'aquí al titular, amb molts executius de primer nivell els pregunto, quant temps fa que no abraças la teva mare? I responen, massa temps, diu, i això els fa vergonya. I per últim, en aquest sentit, diu, cal entrenar-se a lluitar contra la resignació, diu, perquè detesto aquesta frase, és que jo sóc així. I acaba dient, posa't les piles, cabró. És el que diu.
Doncs anem ara a l'entrevista del periòdico. Érem comèsers d'un altre món que feien màgia. I avui la contra del periòdico la dediquen a Joan Cleber, que és operador de l'Avenida de la Luz, el cine del passatge homònim que hi havia sota el carrer de Palai. L'Avenida de la Luz va ser una galeria comercial subterrània entre la plaça de Catalunya i Balmes, engolida per la febre olímpica. Un submón una mica inquietant, de villars i enllustradors,
Amb un cinè i el seu projeccionista, Joan Cleber, hi va treballar durant més de 40 anys. Diu, jo gairebé no vaig poder anar a l'escola. Als 5 anys vaig agafar una bronconeumonia i després, quan en tenia 9, va esclatar la guerra. I quan va acabar la guerra em vaig posar d'aprenent de seguida. Els operadors eren llavors com éssers d'un altre món que feien màgia, un bon ofici. Diu, em van fer fix al cinè Avenida de la Luz als 19 anys, en una data impossible d'oblidar, el 4 del 4 del 44.
Feia només dos anys que s'havia inaugurat i va ser la primera sala de la família balanyà a Barcelona. Diu, eren els temps del Nodo, les pel·lícules venien amb el full de censura, on s'especificaven els talls que s'havien fet. Durant els anys 40, per exemple, a l'avenida de la Luz projectàvem el Nodo, el documental Imágenes, un parell de dibuixos de Walt Disney i un curt de Charlotte o Los Tres Chiflados. Diu, en total, la sessió durava una hora. I com que no hi havia televisió, si passava alguna cosa important al món, la gent havia d'anar al cine per veure-ho als documentals.
Asegura que en aquella època no podia despistar-se amb aquesta feina. Estaves encadenats a les màquines, els carbons als cinematògrafes gastaven i si es desplaçaven un pèl projectaven un atacar a la pantalla. Diu que, com a curiositat, a mi em crida l'atenció que avui dia la gent no rigui als ciners. Abans en se'n fèiem un tip. Hi havia escenes en què fins i tot baixava la sala per sentir les riallades del públic. Recordo que quan vam passar la pel·lícula de Dràcula hi havia un espectador que anava dient la creu, la creu, la creu.
També recorda quan el cine va ser un cine X, alguna pel·lícula li va tocar passar al cine, i també explica, i acaba aquí, diu, va ser una època molt dolenta, als anys 80, per les drogues i pels atracaments, però què vol? Diu, jo em guardo un bon sabor. Doncs mira, avui aquest viatge una mica cap al passat que tenim a la contra del periódico.
I a la notícia curiosa del dia, avui parlem de bicicletes, Andrea, perquè un grup de xilens han dissenyat una bicicleta impossible de robar.
Mira, tres joves xilens que estudien en enginyeria han dissenyat la Ierca, que és la versió més recent d'una tendència recent de bicis que es poden bloquejar recurrint a una de les seves pròpies peces. Són bicicletes que inclouen també les d'Estats Units City Lock, que fan servir el seient com un candau, i la Deni, que es bloqueja amb els seus manillars desmuntables. Sí, sí.
Ara als inventors d'aquesta hierca li hem donat un altre enfocament, que és que el tub inferior, que és un dels tres tubs que formen el quadrat de la bicicleta, que està aquest tub entre la multiplicació i el manillar, doncs sembla que es desmunta per formar dos braços que connecten amb el lloc on hi ha el seient i formen una mena de candau que permet bloquejar la bicicleta i, per tant, lligar-la a un pal d'aquests que hi ha al carrer.
a un senyal, a un arbre o a una estructura fixa, per la qual cosa, els lladres, si se la volen endur, haurien de destruir tot això per robar-la, però la deixarien sense que es pogués fer servir. És a dir, si aconsegueixen desmuntar-la, com que hauran de trencar aquesta peça, la bici no funcionaria.
O sigui, no tindria cap sentit. Exacte, el seu lema és una bici que si és robada ja no és bici. Per tant, diuen que és una bicicleta inrobable. És el que diu un dels dissenyadors que se li va acudir durant una classe d'enginyeria de la universitat. Sembla que a Xile i altres països latènie-americans el tema de la bici està molt en boga. Sí.
i diu que el problema principal en aquest país, si més no, són els robatoris de les bicis. Aquí també, per tant, podria funcionar i creuen que aquesta hierca podria ajudar a resoldre tot això. Diu que hi ha relativament pocs intents, a més, d'incorporar mecanismes antirrobatori en el disseny de les bicicletes i ara, per tant, ells aposten per aquesta opció, perquè també sí que hi ha les cadenes amb candau i tot plegat, però no acaben de funcionar.
I per això normalment el que més funciona ara és el tema de la Brompton, aquestes bicis plegables que la gent s'endú a casa seva i a la feina i així s'estalvien. Però ara ells aposten per això. El que passa és que estan buscant un soci que pugui invertir els 300.000 dòlars que caldrien per produir un primer lot de 1.000 bicicletes que esperen vendre, això sí, ho aconsegueixen i creuen que ho aconseguiran a mitjans del 2015.
Home, com a idea està molt bé. Sí, hi ha fotografies del seu plantejament i tot. Té sentit, és realment això. La idea és que la part del mig, com si diguéssim, es doblegués i es convertís en un candau.
que ja faria la bicicleta inservible si la vols robar. Home, està molt bé. I el tema rodes i això, perquè a vegades també fot bastant, que et robin les rodes. Això ho podríem continuar fent, però en principi no et quedaries sense bici, senzor que n'hauries d'anar a buscar les rodes. Està molt bé, ho trobo bé. De moment comencen per aquí. A veure si hi ha algú que vulgui apostar pel projecte i fer-ho en realitat. En fi, Andrea, que vagi bé. Igualment, Carme, bon dia. Bon dia.
Fem ara un cop d'ull als apunts culturals d'aquest matí. Us expliquem que Rotterdam acull l'exposició més gran dedicada a James Bond amb més de 500 objectes i recreacions ambientals. Un barret de Napoleó subhasta per prop de dos milions d'euros a París.
Més qüestions, avui l'avantguàrdia parla de la granja d'Acabà, aquest local del carrer Joaquim Costa que es va traspassar al setembre i que ara ha reobert amb ambient modern i surt el nom de Bellut 37.
També, evidentment, avui els diaris es fan ressò de la mort d'Antoni, Maria Badia i Margarit, impulsor de la llengua catalana, el filòleg i lingüista, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2003, va morir ahir als 94 anys d'edat. El Born acull un mural sobre el futur de Catalunya. Sota el nom el dia de demà, els ciutadans han pogut participar en l'elaboració d'aquest mural enganxant una fotocòpia del seu DNI.
I Joan Uller, que t'estapa la cara fosca del seu menit d'una nit d'estiu, el director revisita a la sala gran del TNC el clàssic de Shakespeare amb 18 interprets.
Dos minuts i tres quarts d'onze, cop d'ullara a l'interior dels diaris, ens aturem al diari Ara, una entrevista que fan a Zita Rafat, exdiputada i consellera del govern de l'Afganistan, que diu, vaig vestir la filla de nen i li vaig tallar els cabells perquè fos més lliure.
És una dona atípica a l'Afganistan amb un reconeixement laboral i social que perd quan entra per la porta de casa. Rafat va decidir trencar el seu silenci fa quatre anys i confia que el país avanci cap al reconeixement de les dones, ara invisibles.
Diu que el seu pare era professor a la universitat, que li va donar molt bona educació, que sempre va ser la primera de la classe i que el seu somni era estudiar Medicina. Tenia, diu, una beca quan els talibans van arribar al poder i va haver de cancel·lar-la i tornar a casa com la resta de les dones. Els talibans, diu, van matar el seu somni i el seu pare les seves aspiracions.
I diu també que amb el comunisme tenien una vida normal, com a Europa, que el Tràgoma va començar amb ells i parla d'imaginar el xoc que va ser casar-se amb una nofabet.
Una entrevista molt interessant per veure aquest altre punt de vista una mica diferent del que estem acostumats a sentir des de l'Afganistan.
Obrim ara La Vanguardia.
I ens anem cap a Praga, on ens parlen de la feliç audàcia dels estudiants, els protagonistes de la marxa juvenil que va iniciar la revolució de belluta xacoslovàquia, que criden a no oblidar-ne el sentit. Avui hi ha una doble pàgina a La Vanguardia, en Maria Paz López, enviada especial a Praga, que diu que els joves d'ara no la van viure. Ells diuen, però, que aprecien molt els valors que va portar aquesta marxa juvenil.
Aquesta demana farà 25 anys d'aquesta revolució.
I acabem aquest recull de premsa ara amb el periòdico.
I ens fixem avui a les pàgines d'Economia. De les històries mínimes que presenten aquest diari avui parlen de postres veganes. Diu que l'únic obrador de bestisseria que no fa servir ingredients animals és a l'Hospitalet.
Es titula aquest estaliment Lujúria vegana, el porten Toni Rodríguez i diu que és el Dalí dels pastissos, és com l'anomena la seva sòcia. Ella és Rosa Avellaneda i inventen a Lujúria vegana pastisseria sense ingredients animals. Estan situats en un carrer de l'Hospitalet de Llobregat a prop de la neuràlgica Rambla de Marina i és on hi ha l'únic obrador industrial de pastisseria vegana d'Europa.
Ells són Toni Rodríguez, un informàtic convertit en xef, i Rosa Bellaneda, una higienista dental amb un talent innat per la venda, que es van conèixer lluitant contra el maltractament animal, i el 2011 van decidir fundar Lujuria Vegana, que ha inventat una rebosteria sense llet, ous ni altres ingredients animals. Els clients principals són restaurants i proveïdors amb sensibilitat verda o que ofereixen productes a un públic creixent d'al·lèrgics i intolerants.
Aquest any han posat també un peu al Whole Foods Market de Londres, l'emblemàtica cadena de l'alimentació orgànica que compta amb més de 300 establiments a Estats Units, Regne Unit i Canadà. Ens diuen que van començar facturant 2.000 euros al mes amb productes assortits de totes les nostres referències, les seves en un sol punt de venda, i ara són a tots els centres de Whole Foods de Londres, només amb les seves cupcakes veganes. Atenció, perquè estan facturant 6.900 euros al mes.
Una història interessant que ens arriba avui des de les pàgines d'Economia del Periódico. I així que fem aquest repàs per l'actualitat del dia. Ens queda de seguida posar-nos el dia del temps.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
10 minuts i les 11, aquesta hora saludem el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, què tal? He obert el micròfon abans d'hora, eh? Bueno, estava recol·locant l'alça del micròfon, no passa res, són coses que passen. Com que hi ha càmera, se'n veu? Sí, exacte, queda justificat. Queda justificat. Parlem del temps, Carles, perquè hem tingut cap de setmana de sol i fred i vent, eh?
Sí, vam comentar-ho divendres, potser dissabte el vent no va agafar tot el que volíem, dir sempre que el divendres vam comentar que el cap de setmana estaria marcat pel vent, i ben bé no va ser el cap de setmana, sinó que va estar el diumenge marcat pel vent, dissabte no tant. Si anaves a l'ombra, doncs estava prou bé dissabte, i el solet feia caloreta, o sigui, podries veure un contrast important.
I també va haver alguns moments el diumenge, quan el vent s'aturava, que veies... I a més, ahir era molt maco de veure això al circuit dels cars de coixinets, perquè veies tota la gent on li tocava la Solana, que els veies amb màniga curta, i tota la gent que estava a l'ombra els veies tapats fins al nas i embolicats, i fins i tot els nens portaven barret.
O sigui que veies un contrast molt marcat si estaves al sol o no hi eres. Aquest fet també el marca una mica el vent. El vent és molt empipador. Per exemple, aquesta nit ens ha creuat un frontet. Recordes que parlàvem al cap de setmana? Potser s'espatlla al final. Doncs el frontet ha passat aquesta nit. Això ha provocat que la temperatura no pogués baixar massa i tampoc feia massa vent aquesta nit. No hem tingut cap cop. Em sembla que el màxim ha estat de 9 km per hora si no va xerrat. L'estació ho posa. Però vaja, em sembla que era això que ho hem estat mirant.
I la temperatura ha baixat fins als 12 o 13 graus, ha estat una baixada molt poc important, i de cop i volta ha marxat al front, darrere seu ha entrat nord-oest, i portem, sobretot amb temperatura de sensació, portem des de les 6-7 del matí que ha acabat de passar aquest núvol, que encara el tenim així com una mica present perquè està just en la circulació del sol,
estem veient com el vent del nord-oest ens està afectant i cada cop, a mesura que està avançant al matí la temperatura de sensació és més baixa ara a Sant Jús la temperatura de sensació és de 8 graus molt poc està bufant el vent, tenim 11 graus i mig però clar, estem fent mínima estem fent mínima de tota la nit està sortint el sol i estem amb la mínima tampoc no hem de patir massa perquè realment quan el sol tregui el nas d'aquí una estoneta i estigui una mica per sobre d'aquests núvols que marxen cap a mar la temperatura s'enfilarà un altre cop a valors molt semblants als d'ahir
però com que avui farà una miqueta de vent, serà un dia una mica empipador. Podem arribar als 16 graus, com va passar ahir diumenge, que va ser un moment puntual del migdia en què el vent es va aturar o va bufar vent de ponent, i això va provocar que pujessin fins als 16. Més o menys vam estar sempre al voltant dels 13 graus durant bona part del cap de setmana. El que passa és que hem tingut un parell de pics de 16 graus, aproximadament, que han estat les dues màximes d'aquest cap de setmana. Què ens espera de cara als propers dies? Com tots sabeu, l'estiuet de Sant Martí és l'11 de novembre,
Aquest estiuet tradicionalment té molts noms. Alemanya en té un altre, Anglaterra també en té un altre. Aquí a Catalunya li diem de Sant Martí, a Espanya em sembla que li diuen de Sant Miguel. També va molt vinculat a l'arc de Sant Martí. La tradició cristiana parla d'un... d'en Martí, precisament, que portava una capa, va trobar un pobre que estava mort de fred, que el dia estava ennubulat, estava molt gris, es va treure la capa, va tapar amb aquest pobre...
I llavors el fet aquest va ser que es va obrir el cel, va sortir el sol i fins i tot va fer calor. O sigui, és una situació que, a més, és molt tradicional. No és només allò purament religiós, sinó que... Sinó que sempre passa, no? Sí, sempre passa. O sigui, quan és un cas que passa habitualment, meteorològicament, a bona part, sobretot d'Europa, i també passa en alguns punts de l'hemisferi sud...
I com li diuen igual, també? No, li diuen diferents noms. Ara d'anglès i en alemany no t'ho sabria dir, però avui ho he estat mirant i és curiós perquè té diversos noms. I aquest apunt religiós sempre va marcat amb una part teòrica o pràctica de la climatologia. I és que habitualment, i això també passa a la primavera i passa també al procés de la tardor, tenim uns quants dies...
d'estiuet, uns quants dies on l'anticicló s'hi posa, on tenim uns valors bastant alts i arriba una època dins del que és el final de tardor on les temperatures són agradables. La setmana passada vam tenir un dia així, va ser el dijous que va ser, no era Sant Martí, però estava al voltant del Sant Martí i vam tenir aquesta...
Aquesta temperatura elevada, però sembla que tot i el cap de setmana més fresquet amb la presència del sol, sembla que a partir d'avui entrem en un estiuet de Sant Martí que ens pot durar fins ben bé el cap de setmana. Ho diem perquè de dia les temperatures seran molt agradables i de nit seran força fredes. Sobretot hem d'anar molt al tàntol, els encostipats, la nit de dimarts a dimecres, perquè ja pot ser que pari el sol, ai, perdó, que pari el vent, avui el vent encara pot fer acte de presència, però la nit de dimarts a dimecres no.
i podríem parlar de valors màxims de 18 i mínimes de 8. O sigui que hi ha una amplitud tèrmica bestial, al migdia s'estarà realment molt bé, perquè no ho farà bé, ni el sol s'estarà realment molt bé, i al dit haurem d'anar abrigats perquè realment la sensació i el fred seran força marcats.
I és un procés que talla una miqueta aquests dies que estàvem tenint de sempre fronts atlàntics, que ens anaven passant, que anaven circulant, que teníem les seves etapes de sol, etapes de fred. Em sembla que això es talla. Aquests fronts es queden una miqueta enfront de la costa de Portugal. De cara als propers dies hi haurà pluges i tempestes importants a tot el que són les Canàries. En aquella zona els fronts no poden passar perquè tenim una barrera anticiclònica, que és la que ens afectarà a nosaltres.
i en tota aquella zona s'hi quedaran, i a més, clar, es n'han remifant, sí, perquè no es podran moure d'allà, i ja sí que tindran forces precipitacions. A casa nostra podem tenir un altre fenomen que no afecta massa Sant Jus normalment, que són les boires. Quan entrem en una època que és bastant freda, que hi ha molt contrast entre màximes i mínimes, típic del mes de gener,
i que, a més a més, a l'interior aquest fred encara és més acusat i l'anticicló fa acte de presència, se'ns formen aquelles típiques boires a les planes de l'interior. Doncs probablement al llarg dels propers dies serà molt contrastat el temps que puguem viure, per exemple, a Sant Jus o que puguin viure a la plana de Vic, perquè si se'ls hi posa la boira les temperatures seran gèlides, farà fred, perquè l'aire fred pesa més...
i en canvi a la costa tindrem uns valors molt agradables. O sigui que en funció d'on estem de Catalunya, estem parlant de dimarts, dimecres, dijous, divendres i gairebé també dissabte. O sigui, són uns quants dies que parlarem d'anticicló, de temperatures agradables, en funció d'on anem del país, a vigilar amb les boires, i amb nits força fredes. El fred se'ns queda amb nosaltres de nit, però durant el dia podem parlar d'uns valors molt agradables.
Avui encara no, encara ens quedarem amb aquests 16 graus, amb una miqueta de vent i amb sensació de fred, però a partir de demà ja 17, dimecres 18, o fins i tot dijous o divendres podríem pujar una miqueta més els termòmetres. De cara al cap de setmana estem a l'espera, però el dissabte encara el podríem aguantar i diumenge potser tindríem més núvols, però en situació de llevant, o sigui, no és que vingui més fred, però potser que podrien arribar pluges una mica destacades. Però bé, falta molta setmana, haurem d'anar-ho destacant.
Perfecte, Carles, doncs gràcies. També per aquest apunt sobre l'estiu de Sant Martí. Ens ha agradat, eh? Ens ha agradat. I tornem demà, que vagi bé. Quan tu eres petit, el Salvador Alsius, els informatius feia... Feia això, no? Feia aquests apunts. Doncs mira, ja ho anirem recuperant. Molt bé. Que vagi bé. Bon dia.
I així arribem de seguida al punt ràdio de les 11. Com sabeu, connectem amb el botlletí de Catalunya Informació, ens posem el dia de l'actualitat, també sentim el del Sant Just Notícies i tornem després amb més coses. Recordeu que a partir de les 11 i 10 entrevistarem els regidors Lluís Monfort i Sergi Seguí per parlar de l'experiència de Sant Just al Congrés de Ciutats Educadores, que s'ha fet aquest cap de setmana.
I a més a més també, com cada dilluns, tertúlia d'actualitat. Tot això després de les notícies.
Fins demà!
Let's make it known. I
Fins demà!
Bon dia, són les 11.
Ha mort als 70 anys Josep Maria Vax, presentador de televisió i ràdio en programes d'èxit a TV3 com Fili Primi, 3 i l'Astròleg, i també a Catalunya Ràdio on va presentar L'Aventura és l'Aventura. El seu amic i director de BTV, Àngels Casas, diu al matí de Catalunya Ràdio que amb la mort de Vax es perd un mite.
El president d'Extremadura afirma que té tot el suport de Mariano Rajoy. José Antonio Morago dona per tancades les explicacions sobre els viatges que va fer a les Canàries pagats amb diners públics quan era senador. La Unió Europea es planteja noves sancions contra els rebels ucraïnesos protegits de Rússia. Els ministres d'exteriors dels 28 també intenten consensuar el reconeixement de Palestina.
El PNB diu que no servirà de res que Mariano Rajoy vingui a Catalunya per explicar-se millor si no canvia radicalment el seu discurs. El líder del PNB, Antoni Ortúzar, creu que al president espanyol li cal un canvi de 180 graus en l'enfocament del conflicte amb Catalunya. Els Mossos d'Esquadra busquen la parella de la noia francesa que va aparèixer mort ahir en un hotel de la plaça de Catalunya de Barcelona. Se sospita que la podria haver matat i que hauria fugit amb cotxe cap a França.
L'estimulació precoç de persones amb síndrome de Down ajuda però no resol els esculls que suposa afrontar etapes com la integració a l'escola, l'emancipació o la vida en parella. Unes jornades a Barcelona han aprofundit en la necessitat d'ensenyar a assumir les limitacions de la malaltia i a conviure-hi. Catalunya Informació. Titulars d'Esports.
El Barça afronta només un calendari exigent amb 9 partits, inclosos dos de Champions i dos a la Copa. Dissabte reprenen la Lliga contra el Sevilla abans de jugar amb el València i l'Espanyol. Des d'avui, Luis Suárez ja està a disposició del tècnic. L'Espanyol Raül Rodríguez assegura que vol complir el compromís firmat que té amb el club, però no descarta una sortida al mercat d'hivern. Són declaracions al club de la mitjanit. Els blanquiblaus s'entrenen a porta tancada per la visita divendres a Sant Mamés.
I en tenis de la Copa Masters, Novak Djokovic guanya sense jugar per la lesió de Federer, que no va disputar la final. Djokovic s'endú així el seu quart títol al tercer de consecutiu. Matí insegur que mantindrà la possibilitat de precipitacions febles a la meitat nord i també a Ponent. Ja a la tarda la pluja quedarà restringida al Pirineu i a l'extrem nord-est. Temperatures sense canvis a les hores centrals del dia.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts per l'Andrea Bueno. El desembre començarà la remodelació de la plaça de la Pau. Serà una obra curta que consistirà en retirar les rajoles grises, que ara estan aixecades, i canviar-les per un asfaltat especial. Aquesta és una de les obres més immediates que es faran a Sant Just. L'any que ve està prevista augmentar el pressupost per les inversions a la via pública, però serà un increment lleu. Segons l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, els darrers anys els governs municipals han passat d'invertir 18 milions d'euros en actuacions als carrers de Sant Just,
a només destinar-ne quatre. Per això assegurar, el 2015, hi haurà obres que no es podran tirar endavant, tot i saber que els veïns les reclamen des de fa temps.
Més coses, una exposició contra la violència masclista, oberta a Sant Just, les activitats del 25 de novembre, Dia Mundial contra la Violència envers les Dones. Es tracta de la presentació de l'exposició Amor, que es pot visitar al casal de joves. La mostra ofereix un punt de vista crític sobre la violència masclista.
En el marc d'aquest mes de conscienciació, el dia 23 de novembre, es farà la segona marxa del Bas Llobregat contra la violència masclista i participaran 11 municipis de la comarca. I la trobada a Sant Jus serà a dos quarts de 12 del matí a la plaça d'Algualden. Es caminarà per la carretera reial amb el grup de dones que vindran des d'Esplugues de Llobregat fins a arribar a l'acte central de la jornada, que tindrà lloc al Parc Torreblanca.
I un apunt més, l'actriu Sant Justenca Clara Segura i el poeta Joan Margarit han estat els dos Sant Justencs guardonats als Premis de Reconeixement Cultural del Bas Llobregat. Es van lliurar divendres al vespre a la Trium de Viladacans. Clara Segura es va imposar al comunicador cornellanenc Jordi Évole en el guardó Personalitat Bas Llobregatina de l'any, premi que s'atorgava per primer cop i que es triava per votació popular. De la seva banda, el poeta veí de Sant Just, Joan Margarit, va guanyar el premi Agna Canelies de Literatura.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
And you were strong and I was not my illusion, my mistake. I was careless, I forgot I did. And now, when all is done, there is nothing to say. You have gone up so effortlessly. You have won, you can go ahead, tell them, tell them all I know.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. You're always in my heart You're always in my heart
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Estem escoltant Just a la Fusta. Ara passen 12 minuts de les 11. De seguida parlem de la participació de Sant Just al tercer congrés de Ciutats Educadores que s'ha fet els últims dies, aquest cap de setmana a Barcelona, sota el Lima Una ciutat educadora, una ciutat que inclou. Parlarem del paper de Sant Just, l'experiència que van explicar de la memòria de les ciutats. De seguida amb els regidors Lluís Monfort i Sergi Seguís.
La informació més propera al Just a la Fusta. Una entrevista que teníem prevista per fa una estoneta, per fa 3 minuts, a les 11 i 10, arriba ara de seguida, de seguida que arribin els regidors, per tant, doncs, revendrem aquesta entrevista. Ho farem, però, després de posar una mica més de música, aquest matí, de la mà de Radiohead, amb aquest tema, un dels seus temes més coneguts, que és No Surprises.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
This is my final fear, my final bellyachress.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Ara passen dos minuts d'un quart de dotze. Sant Just ha participat del 13 Congrés Internacional de Ciutats Educadores aquests últims dies, que s'ha fet a Barcelona, sota el lema Una ciutat educadora, una ciutat que inclou. I van assistir els regidors d'Educació, Lluís Monfort i el regidor de Cultura, Sergi Seguí. Avui els tenim aquí, Just a la Fusta. Molt bon dia. Molt bon dia. Bon dia. Vau presentar el treball del que vam parlar també ara fa uns mesos, La memòria de les ciutats, que lidera i coordina a nivell estatal, de fet, l'Ajuntament de Sant Just. Com va anar tot plegat? Com ha anat?
Bé, va anar bé, vam tenir l'oportunitat de parlar amb altres ciutats que no formen part d'aquest grup de treball que liderem la memòria de les ciutats, els vam poder explicar el projecte, jo crec que també era una mica la idea, era veure'ns i tenir una trobada presencial amb les ciutats que ja en formen part, però a més a més poder explicar-ho a les ciutats que no en formen part, que hi veiessin les bondats, que hi veiessin les possibilitats, jo crec que en aquest sentit ens en vam sortir.
Perquè recordem una mica quina és la base d'aquest projecte en concret, aquest de la memòria de les ciutats. Bàsicament el que intentem amb aquest projecte és que a partir dels elements patrimonials, diguem-ne, fer entendre a la població...
que no és només l'ensenyament de la història pura i dura d'aquell element patrimonial, sinó que això ha de generar una recuperació de la memòria personal, una recuperació de la memòria col·lectiva i la construcció d'una nova memòria. Aquest és el leitmotiv i la frase que ens va fer moure i ens va fer liderar aquest projecte.
Per tant, si sumaran més ciutats, és a dir, una mica de partit del que veu veure aquest cap de setmana, com ho veieu? Sí, nosaltres vam plantejar una manera de treballar una manera diferent de la que treballen altres xarxes. Altres xarxes són grups de ciutats que es dediquen a reflexionar i a generar uns continguts molt...
molt pautats o guies d'activitat en relació a un tema. Ara estan en marxa una xarxa sobre participació juvenil, una xarxa sobre innovació educativa o altres xarxes que estan treballant temes diversos. Nosaltres el que vàrem voler és, a partir d'una reflexió inicial, que ja la vam fer la trobada del juny,
fer allò que sap fer un ajuntament, que és dinamitzar, que és treballar amb la ciutadania, que és proposar i això. I en aquest sentit el que hem fet és aquestes preguntes, aquestes noves aproximacions que nosaltres hem après gràcies a la presència també de l'autònoma de Barcelona i també de la Laia Coma, Sant Justenca i que està treballant aquí,
doncs poder traslladar aquestes preguntes a través d'un vídeo que una persona famosa i coneguda llença. Llavors, una persona, en aquest cas tenim un pilota Maclara Segura, que genera una pregunta, no? Per exemple, en aquest cas és un tema molt local, que seria, doncs, si sabem que la penya del Moro, segons les restes, és un llaciment íbar, com és que en diem la penya del Moro?
Llavors, amb això pots tractar tots els temes del trencament de les memòries, tot allò antic era del Moro, perquè no hi havia cap referència més antiga que la penya del Moro. Però, per exemple, podem treballar a nivell general amb altres ciutats, amb uns altres famosos, no?,
Per exemple, el grup Sidoní ja ens ha confirmat que participarà, els Estopa també participaran. Home, Déu-n'hi-do, doncs, no? Sí, i vam tenir algun susto mediàtic que els de Màlaga es van atrever a dir que l'Antonio Banderas també participaria al projecte, però això ho voldríem deixar una miqueta en qüestió, no? Sí, sí, de seguida es van animar, eh?
Però, per exemple, hi haurà un vídeo en el qual es parlarà de què són els monuments. Els monuments són la presència física en un espai públic d'un fet o un element o una persona que genera una memòria col·lectiva i una dedicació del col·lectiu cap a aquella persona, cap a aquell fet, cap a aquella cosa. Per tant, se li pregunta...
a què, per què, com i a on faries un monument. Amb aquestes personalitats també. Llavors ells se senten interpel·lats en una pàgina web que hi haurà en aquests vídeos i hauran d'enviar els seus vídeos de resposta i aquí farem com un petit concurs que la resposta ha de ser correcta però al mateix temps si és divertida, creativa i xula doncs...
amb la voluntat que participi el màxim nombre de gent i s'ho passin bé. La resposta la pot enviar tothom. I a més a més això ens dona peu també a poder entrar en alguns col·lectius en què ens és una mica difícil entrar en la difusió del patrimoni. Estic parlant d'estudiants, de gent jove...
Jo crec que amb aquesta interpel·lació de gent famosa a través d'un vídeo, i que la resposta també hagi de ser a través d'un vídeo que et puguis fer amb el teu mòbil mateix, però que tingui certa gràcia, farà que la gent s'ho treballi una mica més, intenti saber per què li estan preguntant allò i no una altra cosa. Evidentment, amb les preguntes generals es farà una petita recerca general, però amb les preguntes locals també poden donar molt de joc.
I aquesta metodologia permetrà que ciutats que no estan treballant directament en la nostra xarxa, per què no, puguin obrir el concurs a les seves ciutats. I així generem una dinàmica de reflexió que cariem que pot ser més positiva que el tancar-se en una habitació, reflexionar que això també ho poden fer molt bé les universitats sense els ajuntaments. I de fet això és el que vam fer una mica la primera trobada que ja vam tenir aquí a Sant Just.
però després això calia fer un pas més, i al cap i a la fi acabar tancant la xarxa el mes de març, ens hem fet una part més teòrica i una part més pràctica, si es vol dir així, en termes senzils. Clar, d'alguna manera sembla que tot aquest projecte potser hi ha molta gent de Sant Just que no el coneix, que no sap què es fa, per tant suposo que aquest camí podria també fer-lo arribar a més persones. Exacte, és l'objectiu en aquest sentit.
Es començarà a fer aviat, ja, o és una cosa que serà més de cara a l'any que ve 2015? No, en teoria no, a pràctica. El pilot ja el tenim llest, només hem de decidir la data en què el llancem i, a partir d'aquí, deixar-ho anar fins al febrer, març, abril, tancarem la xarxa, per tant, una mica abans hauríem de tenir respostes i, a més, si ho tirem ara per desembre...
En principi ja podríem començar a treballar-hi. Sí, el gruix de vídeos, depenent de què podem donar alguna cosa abans, la idea és que quan tornem ja de vacances de Nadal, tots estiguin disponibles. Però sí que com diu en Sergi, que segurament abans ja ens serem alguna cosa perquè la gent comenci a pensar.
Doncs estem en el cas també de com evoluciona tot plegat. Continua, per tant, Sant Just liderant també el projecte de la memòria de les ciutats o hi ha algun canvi, no? Continua. Continua liderant. Això és una petita part. També en el Congrés el lema del Congrés era Ciutat Educadora per la inclusió social. Llavors ha sigut molt interessant també el poder compartir amb ciutats de tot el món les seves situacions i com poden treballar a través de l'educació,
projectes de treball comunitari i d'inclusió. Sembla que és un tema compartit, la preocupació per col·lectius que queden exclosos sistemàticament de la dinàmica de les ciutats. Sí, t'adones que no és una cosa només d'aquí, sinó que passa a tot el món. Per exemple, vam veure experiències d'Argentina, Rosario, de com s'utilitzava el circ per la inserció de nens i nenes joves,
però també per contra experiències europees del nord d'Europa, com utilitzaven els equipaments per a la inserció i com s'utilitzava la cultura com a vehicle educatiu de tota una comunitat. Jo vaig quedar bastant sorprès d'algunes iniciatives molt interessants.
Clar, de fet, hi havia més de 100 ciutats, no?, de 16 països diferents. Sí, sí, la veritat és que és un privilegi poder tenir un congrés a Barcelona, a més a més, que tampoc has de fer grans despeses de desplaçament per poder aprofitar al màxim aquestes experiències. Es fa cada any al congrés o és cada dos anys? És bianual. El 2016 serà a Rosario, a Argentina, al poble de Messi.
I anireu també des de Sant Just? Bueno, depèn. Primer hem de ser regidors i després ens han de sortir els números. Nosaltres no solem anar als congressos internacionals, són congressos que requereixen una inversió molt gran i a vegades ho podem solucionar fent una feina prèvia amb ciutats que hi van, més grans que nosaltres. Que formen part també d'aquesta xarxa concreta. I delegant el vot.
Si hi ha una cosa molt específica i molt interessant o estem liderant alguna cosa molt gran que ho justifica, es pot pensar. Però fins ara el que hem fet és treballar prèviament i no hem anat ni a Corea, que hi ha hagut fa dos anys, ni a Mèxic, que va ser fa...
Per tant, aquest Congrés de Barcelona és el primer on a nivell presencial ja heu pogut ser, no? Sí, vam ser-hi fa 8 anys a Sao Paulo. Però no hi hem anat més enlloc més.
I, en tot cas, el projecte continuarà sent, en el cas de Sant Just, el de la memòria de les ciutats, no? Vull dir que tota aquesta part que explicàveu ara de tot el vídeo va en aquesta línia i, en principi, la idea és que d'aquí fins al 2016, igualment, Sant Just es mantingui en aquest mateix projecte o canviarà?
No, la idea és que la xarxa tregui les seves conclusions i, per tant, la donem per tancada abans de les eleccions del 2015. Per tant, la idea és fer una segona trobada presencial després d'haver fet tot el procés dels vídeos amb les preguntes, després d'haver rebut respostes també en forma de vídeo, després d'haver fet un repàs general de tot com ha anat la xarxa aquest any i mig,
La idea és tancar-la entre el març i l'abril del 2015, abans de les eleccions, per poder deixar un bon document de bones pràctiques, que aquest és l'objectiu final que teníem, que era un document de bones pràctiques sobre el tractament de la memòria de les ciutats,
I per elaborar aquest document evidentment tindrem l'ajut de totes les ciutats que formen part i a més el suport de la Universitat Autònoma i de la Laia Coma. Jo crec que ens pot quedar un projecte molt ben tancat, molt ben definit. Podem tenir un document de bones pràctiques que pot ser extrapolable a altres llocs, no només aquí a Sant Just, sinó que es pot utilitzar a altres bandes.
però creiem que per responsabilitat hem de tenir aquesta xarxa tancada abans de les eleccions, no podem deixar que passin les eleccions i tenir les xarxes sense tancar-nos. Sembla que les feines han de començar i s'han d'acabar, i acabarem abans que hi hagi eleccions al maig.
a mesura que vas avançant i vas aprofundint van sortint coses per tant les properes persones que ostentin les residuries d'educació i cultura intentaré convèncer-les al màxim perquè continuï liderant aquesta xarxa com a mínim fins a dos anys més
Doncs és la xarxa La memòria de les ciutats. Ara continuo en marxa amb aquest projecte vinculat amb tot el tema dels vídeos, que per tant estarem al cas perquè cap al desembre, o després de Nadal, ja estarà ben actiu. N'anaríem parlant, avui hem volgut parlar també de com havia anat aquest 13 Congrés Internacional de Ciutats Educadores, que s'ha fet aquests últims dies a Barcelona, amb el regidor d'Educació, Lluís Monfort, i el de Cultura, segis i segis. Moltes gràcies.
Sí, només volia dir una cosa, podeu seguir el projecte a través d'un blog que hem creat, que si ho poseu a la notícia també la gent ho podrà linkar, però és enrecememoriaciudades.blogspot.com Allà hi és tot, no? És WordPress. Allà hi ha tota la documentació, hi ha tot el seguiment des del primer dia, els apunts que han fet altres ciutats, és un bon lloc per anar-hi trobant documentació.
Doncs també l'apuntem. Moltes gràcies. A vosaltres, gràcies. I que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem!
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com.
Ara passen dos minuts de dos quarts de dotze. Aquesta hora és moment de fer tertúlia. Avui hem en Vicenç Riera, la Carme Amador, en Carles Bas i la Palmira Badell. Molt bon dia a tots quatre. Què tal? Bon dia. Bon dia. Ai, Palmira, espera, que no tenim el teu micropunt. Hola, bon dia.
Hola, bon dia. Ara sí. Ai, havia dit bon dia a tothom. I no te'n sentit, eh? Ja està, doncs. El senyor Coderc està molt refredat i no fa dia per sortir a Martimar-se. Home, avui ens ha dit el Carles que feia 8 graus de sensació, eh? Sí, però ens ha deixat un escrit dirigit a l'Alícia, que suposo que és l'Alícia Sánchez Camacho. Segurament, és la més coneguda, no? Ah, això mateix. Que diu així. A veure, estimada Alícia,
Ahir, per mitjà de la televisió, més concretament per TV3, la nostra, vaig tenir coneixement que l'inefable senyor no, mira que en aquests últims temps milers de vegades ja s'han dit que es deia Mariano, però ja m'he oblidat del seu cognom perquè no és el mot que tot seguit el seu nom es pronuncia. Bé, vaja, tu ja m'entens a qui em refereixo, al teu estimat jefe.
Doncs sí, aquest senyor ens anuncia que avui contestarà la lletra que el nostre molt honorable president, senyor Mas, va dirigir-li per intentar solucionar el problema català, o posa entre cometes. Jo diria que el problema és espanyol, però com que el nom no fa la cosa, mentalment ja llegeixo què dirà la seva lletra.
No, no, no, no. Mot complirà totes les seves pàgines. Però el que més m'ha cridat l'atenció és que clarament, encara que amb altres mots digui que tu no has fet res per donar a conèixer tot el que de bo ha fet el seu govern per Catalunya,
i del malament que ho passaríem si marxéssim d'Espanya i que per això està disposat a venir ell en persona a explicar-ho a tots els catalans. Haig de reconèixer que aquestes paraules m'han sabut greu per tu, perquè tu has estat fins i tot decidida a anar a Madrid per obtenir un millor finançament per Catalunya amb la intenció que es tingués un millor record del govern central i també vas topar amb el no que fa impossible qualsevol acord.
Et dic, però, una cosa. Pensa en Manolo Milian, Montserrat Nebrera, i en Josep Piqué, que deixaren de volar amb la gavina del PP i són molt feliços. Una abraçada ben forta. Josep Coderc. Doncs és la carta que ens ha deixat avui. Jo crec que està bé. No ha vingut, doncs deixa aquest article per entrar en matèria, directament. Gràcies, Josep, que sé que ens estàs escoltant, eh? Exacte. Saludem des d'aquí, també, per tant. I que es millori. Ja estàs d'acord amb la carta?
Sí, hombre. I tant. Potser algú discrepa, pregunto. No, no, no. Que va, que va. A veure, Carles, alguna discrepància? No. Discrepància cap. No, perquè està molt bé. Està molt bé. Jo, o sigui, l'hagués escrit jo hagués sigut...
Menys útil, però més punyent. Ah, bueno, mira. Menys útil perquè s'ha de ser, s'ha de saber situar-se en el lloc d'equilibri entre la punxa i la carícia. I ell se sap situar bé. És elegant, és elegant, diguem així. Fins i tot, l'última paraula, l'última frase, la que està darrere, per mi és la més important de totes. Diu, et dic, però...
Una cosa. En Manol Emilian, un Serrat de Verena i un Josep Piqué, que deixàvem de volar amb la capida del PP i són molt feliços. Exacte. Plega, dona, plega. El que passa que ella, en aquest cas, no sé si aniria a un altre partit, Alicia Santos Camacho.
No, ni a un altre partit. Està massa identificada amb el tema. Ni en Milian ni en Piqué han anat a un altre partit. També és veritat, també tens raó. Seria una altra història. Però ja estan col·locadíssims també. Sí, esclar que sí. No, sí que és veritat que la sensació per això, en aquest cas concret de l'Illis de Camacho, és que potser la carrera política no crec que sigui molt llarga ara ja, no? Vull dir que s'està complicant tot bastant. Ella s'hi ha implicat molt.
Per tant, en un altre partit no crec. No està massa cremada amb la quantitat de bestieses que a vegades ha dit.
I està gravada, perdó, per alguna altra cosa. Ella té consciència que Madrid no escolti lluny gaire. Exacte. No, no, i li deixen una mica clar. De fet, es diu que el fet que compareixés finalment Mariano Rajoy i Dimecres Passat una mica era per calmar els ànims que ell havia dit tot el tema de la querella, de la fiscalia i tot plegat.
Tot i que quatre dies va trigar a sortir el president del govern espanyol, que no sé si heu sentit que ha dit que el cap de setmana que ve segurament vindrà a Barcelona, perquè creieu que no l'entenem bé i que per això vindrà. Creieu que hi haurà algun canvi? Jo penso que l'ha de rebre.
el president Mas no, però no crec que vingui en aquest sentit crec que vindrà igual que va venir Pedro Sánchez el dilluns passat no? no ho sé vindrà com a partit no vindrà visita oficial exacte perquè és com per no rebre'l no, vindrà amb una trobada dels Boy Scouts del PP això sí, nova
jo sols desitjo que l'avinguda del senyor no serveixi per excitar un cop més els ànims separatistes és que cada vegada a veure, és que jo em faig creus quan sento que diuen que fins ara han estat ajudant les comunitats el cas nostre és Catalunya, oi? a veure, no calia que ens ajudessin només que paguessin el que ens deuen
I ja està, no? Clar, d'alguna manera no calien ajuts, però d'aquesta manera cobraran interessos. Això mateix, això mateix. Jo, la meva opinió resumida és que tot és qüestió de peles.
O ja, ja. Sobretot. Que passa que s'hi han barrejat els insults, s'hi han barrejat moltes coses, però tot ve pel qüestió dels diners. Què que dius, senyor Carles? Jo volia dir dues coses. Una vegada, fa molts anys, anava a Madrid.
anava al meu costat del bus cap a l'aeroport a la de la plaça de Colón. Un senyor, que no volia així de res. I feia un senyor grossíssim, gran, que deia, oficina del Govern per a l'envelliciment de la capital.
I llavors ell em diu, no li agrada dir que hi hagués una oficina del Govern per a l'embedeciment de Barcelona? Et dic, oh, deixi'ns de fer, que veus que deixi'ns de fer? No ens posin detenus. Deixi'ns de fer que ja ens aclarirem nosaltres. I ja ens ho farem. Això és una cosa. I la segona era, algun paperet que havia preparat ja fa dies i que el farem per als companys.
No tiri res, no tiri res, el que ha escrit, eh? No tiri res, que queda pendent. Queda pendent tot, eh? Jo em preguntava, respecte a la situació catalana, com acabarà? I encara havia de passar algo que... El 9N i tot plegat, no? És la causa de tanta oposició. Quina és la causa de tanta oposició? És sentimental o és econòmica? Jo penso, és el que volia dir, que d'aquí es barregen dues coses.
Hi ha, per una banda, uns interessos econòmics, evidentment, i aquests són molt greus. Si ha llegit l'article del The Economist, dient que si a Catalunya se separava de la resta d'Espanya, Espanya en patiria les conseqüències gravíssimes, perquè no cal expressar que som el 21% del PIB. Això, per una banda. Però també hi ha una qüestió de tipus sentimental.
I això, encara que la gent s'empenyi a no recordar-ho, l'altre dia, a veure si si veu sentir-ho per la tele, o si per la tele, un ximplet de Valladolid, un professor de Valladolid, un altre estudiant de Càceres.
Ahir, als 30 minuts, un valencià, diu, és que no tienen razón histórica. Ei, això, un historiador, eh? Sí, sí. Un estudiant d'història, eh? I que parlava bé, vull dir que... Això ho va dir el jove, eh? Sí, sí, sí.
És allò que no té raó històrica. És allò que no té raó històrica, perquè no ha estudiat la història. O ha estudiat la que li han plantat davant. Sí, que el que va passar nosaltres a l'escola, què ens vam posar d'història? La d'Espanya. Però algú que ha fet la carrera, en principi, hauria d'estar una mica més documentat. Un home que sigui estudiador o estudiant d'història és igual.
no té el criteri suficient per estudiar el que li diuen. Jo també vaig estudiar, com diu aquest senyor, el que em va demanar. Però, desfortunadament, tenia prou criteri per pensar que són les circumstàncies que d'aquell moment m'obligaven a llegir allò. Però a casa teníem un criteri que ens aclaria que ell no té. O en té un altre. Ell tenia l'obligació, pel seu compte, d'informar-se millor.
Sí, bueno, de totes maneres és el que feia més mal a la cara, eh? Bueno, però els van portar és per alguna cosa, eh? Els van escollir, eh? El de Valladolid... No sigueu tan innocents, eh? El de Valladolid era el més... Es veia més preparat i més... Sí, home. Encara que fos 30 minuts, ja sabien...
també està bé sentir l'altra part, perquè tot no són flossivioles. És com jo a vegades recomano poques vegades que algú que vegi a la nit, deu, cinc minuts, el gat a l'aigua, eh? Clar, tu vas en altre extrem, Carme, no? No, no, però una cosa i l'altra... Carme, una cosa és sentir arguments que et puguin aclarir del contrari del que penses i l'altra és que t'insultin. Bé, però...
Aquests nois que van portar aquest que dius que era jove, ja sabien a qui portava. Ja van escollir tres. Esclar que sí, no van anar... I a nosaltres també ens va bé que ens portin aquest tipus de gent, per poder dir que són una banda d'ignorants. No, és el seu criteri, és el que els han venut amb ells. Han babat una determinada idea. Aquesta idea l'han...
Fins al moll de l'os. Aquell sopar que vam fer, un moment donat, quan aquell xicot, un li va dir aquesta idea teva és colonial. Estan fets així, són així. Jo crec que quan va tastar l'alta fia havia canviat de pensament. Sí, se'l va endur molt content. Jo
una qüestió que s'ha pogut ara sobre la marxa és clar, Extremadura, que aquest era d'Extremadura de Càceres els Pizarro els Almagro els grans conquistadors d'Amèrica conquistadors això és important llavors ara actualment tenen un senyor Monago que també és important perquè escolta a veure el valencià
hi va haver un moment que va dir que ell se sentia mediterrani sí perquè no es devia atrevir a dir que no se sentia espanyol i a més a més també els va dir que pot sentir-se mediterrani per això
Sí, clar. Bueno, però es poden... Sí, bueno. Hi ha gent que diu que ara sent només europea, no? No, això... Perdoni, senyora. No pot ser, no pot ser. Jo em discrepo, però no, perdó. No, no, no. Discrepit el que vulgui. Però ell va dir que verdaderament veia que aquí les infraestructures havien abandonat molt.
i, bueno, diu, però a tothom n'hi ha d'haver per tothom, diu, quan veus que hi ha llocs on s'han fet l'AVE i no s'aprofita, diu, però n'hi ha d'haver per tothom, diu, i aquell no ho va poder evitar, diu, però nosaltres produïm. I li va dir així, volguem dir, eh, que els calés surten d'aquí. Hi ha d'haver això la qüestió important. No sé si vostès han tingut l'oportunitat, però per la meva feina i pel tal, el recorregut
diguem-ne així, beraltar, matisarrà, fins a Itàlia, l'he fet moltíssimes vegades, i a més, a nivells que em permetia contactar amb la gent de pes de la zona. La noció, la sensació, que Barcelona és la capitalitat d'aquesta àrea matisarrània, això la té a tot arreu. A França i a la València, encara que s'apagin. Això no es pot dir... Jo em sento...
Jo tinc un problema de psicòsis. Jo em sento mediterrani, jo em sento d'aquesta àrea. I digui d'una altra manera, em sento als països catalans, que en alguna època van ser el suport de la mediterrània. Però molta gent no fa servei.
no Catalunya que la sento primordialment però tota aquesta àrea jo també sempre l'he considerat més agermenat que en altres regions si la producció catalana la producció turística balear la producció agrícola valenciana i murciana es posessin una miqueta com era durant el període dels països catalans
Cadascú era un cadascú, l'única cosa que hi havia, que hi havia un rei, que diu que era el rei de tots, però cadascú feia el control de la gana i anava prou bé. Si s'imagina la representeria per Espanya i per Europa, on no es farà tanta potència... Per això Europa està més d'acord amb el corredor mediterrani, que no pas el que demanaven ells, el corredor central. És que tot està junt al mediterrani.
Home, és del sentit natural, no? Una mica? Sí, bueno, tot està molt bé. Tothom té dret, però tothom... Si s'ha de prioritzar, s'ha de prioritzar allà on ha de funcionar més bé. I en aquest cas és el Mediterrani. Potser és perquè és el meu. Potser m'ho sembla a mi.
No només és la zona per on discurre l'activitat màxima de tot l'estat espanyol, sinó per una altra raó, perquè les altres són fruit de conveniències polítiques que els empellen a fer passos per raó, o aves a Galícia, o coses d'aquesta. A veure, ja van començar després del tren Barcelona-Mataró,
que ells també van voler a Madrid també van voler tren però no el van fer perquè la gent anés a treballar el van fer per anar als seus palaus això ja demostra la seva manera de ser que no hem de pensar que tota Espanya tota la gent ha de ser així però de fet els governs actuen així aquesta llista que ens porta
Hi ha d'haver algun altre tema? Sí, vull dir que hi ha tot el tema català el podem aparcar una mica, unes setmanes intenses. Ja fa dies... Me'n recordo, sí, sí. Tampoc tinc cap interès, eh? Bueno, jo sí que tenim. Sí, sí que tenim, sí. No vull imposar res. El segon tema és la situació internacional.
Revoltes i migracions. Qualsevol que hagi seguit amb una miqueta de tensió els processos de l'Àfrica i de l'Orient Mitjà és per preocupar-se no només per les desgràcies que els han succeït, sinó per les arrels i els motius que han provocat aquestes desgràcies. Si em diguéssim, Òscar, aquesta gent ha fet una bogeria. Per què són provocades aquestes bogeries? Jo vaig apuntar-les amunt. Què ens doideja?
Els europeus. El petroli, la seguretat, la influència o la pau en aquest món tan torturat? I això és la pregunta que jo em feia. Recordeu que aquests territoris foren colònies europees que dividiren el país antic Impèdio Tomà segons les seves conveniències. Clar, ara...
No podem atacar i dir, és que els argelins, és que els turacins, és que tal, no. No, aquesta gent, la seva situació, és fruit de la convícia dels europeus quan estan allà. Això no ho oblidem. I que no fa tant, en realitat, no? No, esclar que no. I sembla ser que va per llarg. Jo em recordo de quan a Itàlia el senyor Mussolini es queixava les d'Ajuntament a la vera.
Com se'n deia llavors allò, la... Estava a Ginebra, home. L'ONU. No, no, no, no existia ni gaire. Bueno, l'abans de l'ONU es queixava que a Itàlia no tenia polònies. Llavors li van oferir per tranquil·litzar-lo a Vicídia, que llavors deia Vicídia, Etiòpia i Líbia. I ells van contestar que es penseu que faig col·lectiu de deserts.
Bé, aquestes coses, doncs es va quedar a Líbia per això, eh? Però ho tenien per anar a treure'ls-hi el suc. Clar, clar. I ara, com ja dic, jo això acabo i ara parlaré més. No, qualsevol que hagi treu estat Àfrica.
com he tingut el que jo he de fer diverses vegades, recorrim quasi tots els països, és una cosa molt senzilla. La majoria dels habitants dels països africans deixen anar una farumna, una fartó d'esclavitzat, de dominat.
De sí senyor, o com ho diuen ells... De servilisme. Sí, sí, però a l'home blanc li diuen d'una manera, ara no recordo, ja sortirà. Això una, no és un poble, que això no ho té, i és Etiopia, perquè recordem que Etiopia és l'únic país que, a excepció de quatre dies, que van estar dient els italians, perquè de seguida van viure els anglesos a la Guerra Segona,
Oh, i els anglesos n'han sapigut molt, també, eh? Sí, els vam treure, però els etiops eren pobres, però digues. Jo sóc un enamorat d'Etiòpia, però hi he estat diverses vegades, i és això, veus aquella gent que són pobres, pobres realment, pobres del nostre tip, pobres del nostre, però amb una dignitat.
Dignitat, que no els hi han robat mai, mentre que els altres estan més o menys arreglats, però han estat sota el juc, sota el pes de l'album... De l'album anglès. Sí, de l'album anglès. El francès, el blanc. Del blanc. A l'avant. No, i ara, per acabar...
Perdoneu, eh? No, no, no. No em viu de haver cridat. Se'n vas a Xerraires. Oh, és que aquí... Sempre ens diuen que parlem de catalanismes, eh? Així canviem, exacte. Aquí hem de venir a parlar? Ja, ja, ja. Una vegada, la primera vegada que vaig arribar de Bíblia, a aquest País Cars independent, vaig arribar a la capital, Pinkhook, i veig una estàtua a cavall...
amb vaca i una estela amb tots de noms a sota. Aquest país, abans de la Primera Guerra Mundial, era una colònia d'Ivolca-Tanzània alemana. Els europeus que van guanyar la guerra li van prendre a Alemanya aquestes colònies. Llavors la pata es va traslladar a Amíria, que llavors era un gran desert, encara que amb una certa potencialitat econòmica. I l'estela deia...
que van arribar aquí, el general Pepito, els coronels... Manels. 26 soldats, 3 dones i una criatura. I llavors diu, els indígenes van morir d'una estrada d'infermetat. Jo tinc una sensació de pensar que aquesta estrada d'infermetat té forma de mala. Sí. Prou, ja he parlat prou avui.
És molt interessant. No, no, i tant. Vull dir que jo crec que en aquest cas és complicat fer un debat perquè segurament ningú d'aquesta taula n'hi ha més coses arrabat realíssim. Amb això sí que no podem fer debat perquè ell té uns coneixements. Però és interessant escoltar-lo per això. És que val la pena per això, perquè ell té un coneixement que aquí, com no ho fiqui en la pota jo...
Tinc un sol coneixement. La meva vida, com a científic, m'ha portat a conèixer molts països. No, perdoni. I hi ha molts companys meus, que han anat a aquests països, però no explicarien això. Perquè jo dic sempre, he anat a aquests països amb els ulls biroberts. Per veure coses, perquè la meva feina era biologia marina.
Podria centrar-se només en el mar, no? Clar, clar. I si no estàs, vaig mirar d'observar les coses que... de deixar el meu... Vaja, vostè anava pel mar, biologia marina, però després també li interessava terra endins. Ah, no li interessava tot. Sí. Tot.
Però ara vostè m'hauria de dir una cosa a mi, eh? Per què no hi ha peixos? Per què no hi ha peixos? Per què no es pesca? Jo t'he vist a venir, eh? Escolta, és que pot que parlo i encara no hi ha botanya. A mi m'interessa això. Per què no hi ha peixos? No, no, em sembla bé per això, eh? Que puguem parlar-ne. Una tertúlia. Centrada en aquest tema.
Tinc molt de gust. Però amb cinc minuts no es pot respondre a res? No, amb cinc minuts no. No, oi? No, amb cinc minuts no. No, amb cinc minuts no. No, amb cinc minuts no. No, amb cinc minuts no.
Dilluns que ve. Un dia en parlarem, perquè jo també tinc la meva idea d'aquestes coses. Dilluns ho prepara? No, ho té molt assumit, això. Dilluns que ve ja tenim temes. Si no que hi hagi alguna cosa... Exacte, avancen eleccions... Farem dos minuts de la visita del Rajoy. És veritat. Jo me sap que vindria aquesta setmana. Sí, sí, cap de setmana. A cap de setmana.
Però a vegades és molt més interessant sentir-ho. No crec que canviï gaire del que pugui dir Rajoy la setmana que ve, no? Sí. Per això que és que crec que val la pena que... Ens s'ha anat bé, no? Ens l'apuntem per dilluns que ve, 24 de novembre. Un mariner... No, un mariner no. Un senyor, un altre que es diu Vicentro Ries, l'altre dia estava vivint un vell, no sé quin pozo, i va sortir el bar. I diu, ah, escolti, vostè,
Per què allò hi ha peixos? Per això, per això. Serà el títol de la tertúlia de la setmana que ve. Jo en soc testimoni que havia pescat. Aquest senyor havia pescat. Ens portava unes toñinetes. No, havia pescat molt, bastant, eh? Sí. Però ara no n'hi ha. És que te'ls devies acabar.
Sí, segurament. Queda convocat per dir-los que ve. Sí, com que ja prepareu preguntes, la resta... I ara? Com que té la informació posada, la porta posada. Per què? Ai, és veritat. Perquè a mi el dijous em... Home, doncs llavors guardem-la per un altre dia que pugui venir. Però ho pots escoltar per la ràdio.
No, no, no. Escolta, perdoni, no, no. Vostè es diu Vicenç? Sí, Vicenç també. Riera. Riera.
Sí. I el Vicenç és aquest Rodríguez. També. Bon dia, si et sembla bé, fer un dia que aquest senyor... Home, clar. Això dic que si no pot ser el 24, Vicenç, que sigui el dia 1. Exacte. Quan tornis... No sé, amb el nostre vea. Sí, no, no. Us poseu d'acord? És el que et desitgem. Exacte.
si dilluns pot ser aquí millor i si no ho farem el dia 1 perquè no es tracta que se't despisti un peix hi ha prou lliscosos que són pensem que en principi en Carles té la resposta preparada per tant si no és pel dia 24 serà per l'1 i si no per més endavant vostè ho resumeix perquè clar és una enciclopèdia humana i una sola cosa veu trencar per la vida
en aquest camp concret, he defensat sempre que hi ha molts científics de la primària que diu Caró i enteix algun de molts potent, diu que el que diuen els pescadors, nosaltres els científics ho hem de tenir en compte, perquè de vegades donen explicacions que no són exactes, però el que veuen, ho veuen.
Ja hi ha pescadors professionals i els altres aficionals. No, no, no, no. Escolti, jo em refereixo als professionals, però molt científics i alguns molt importants, que diuen, no, no fa... Prou, prou.
No, no, no, per tant, el sector de tenir, és el que dèiem abans dels ulls ben oberts, que també quadraria, lligaria també amb la manera d'entendre el mar. En tot cas, quedem segons si el Vicenç pot o no, la setmana que veu l'altra, però no, no, a mi em serà interessant poder-ne parlar també aquí a la tertúlia. Moltes gràcies a tots quatre, Vicenç, Carme, Carles i Palmira, i si el nen que ve, parlarem-ho del mar o d'alguna altra cosa, però en tot cas ho citem. I el Josep Coder, que es prepari alguna cosa, que ell també en sap molt, eh?
Moltes gràcies a tots quatre, que vagi bé i bona setmana.
I arribem ja tot seguit a les 12 en punt del migdia. Per tant, connectem amb el butlletí de Catalunya Informació, ens posem al dia de l'actualitat i també sentirem el del Sant Just Notícies. Tornem després amb més coses, parlem del Centre d'Estudis Sant Justencs, del musical Mamma Mia, que es presenta, representa aquest diumenge a Sant Just. També tindrem l'Elisabet Isern de l'Arbolari i la secció d'Economia amb el Manel Ripoll. Tot això en aquesta última hora de Just a la Fusta. Per tant, no marxeu, que tenim encara moltes coses per acabar el programa d'avui.
Són les dotze.
Ha quedat anul·lat el règim obert a l'expresident balear Jaume Mates. Ho ha fet el jutge de vigilància penitenciària que assegura que Mates no s'ha reeducat i que existeix un veritable risc de ruptura de la confiança dels ciutadans en l'estat de dret.
El Partit Popular de Catalunya ha demanat la compareixença a la Comissió sobre frau, evasió fiscal i corrupció política del president Artur Mas, de tota la família Pujol, inclòs l'expresident, i del líder d'Unió, Josep Antoni Durán i Lleida. Mentrestant, Convergència i Unió volga i compareguin dos ministres i l'extresorer del PP, Lluís Bárcenas.
La visita a Catalunya de Mariano Rajoy per explicar millor els seus arguments contra el procés català serà dissabte amb tota probabilitat. Avui té previst respondre a la carta enviada pel president català demanant-li diàleg. La policia espanyola allibera una jove terrassa que era explotada sexualment per saldar un deute del seu pare que viu a la República Dominicana. L'exparella del pare i una filla seva, que eren les encarregades d'obligar-la a prostituir-se, estan ja detingudes.
Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars.
El Barça afronta en un mes un calendari exigent amb nou partits inclosos, dos de Champions i dos a la Copa. Dissabte reprenen la Lliga contra el Sevilla abans de jugar amb el València i l'Espanyol. Des d'avui, Luis Suárez ja està a disposició del tècnic. A l'Espanyol, Raül Rodríguez assegura que vol complir el compromís firmat que té amb el club però no descarta una sortida al mercat d'hivern. Són declaracions al club de la mitjanit. Els blanquilaus entrenen a porta tancada per la visita divendres a Sant Mamès.
I en tenis a la Copa Masters, Novak Djokovic guanya sense jugar per la lesió de Federer, que no va disputar la final. Djokovic s'endú així el seu quart títol, el tercer de consecutiu. Federer té encara un altre repte aquesta temporada, guanyar per primera vegada la Copa Davis.
I el temps s'aniran obrint més clarianes i acabarà fent sol a la majoria de comarques. Tot i això, encara podrien créixer nubulades al nord del país que poden deixar algun ruixat puntual. El vent bufarà moderat i les temperatures seran fresques. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts per l'Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just ha començat una campanya per repintar senyals vials. Des del consistori destinen 77.000 euros del pressupost municipal per aquest concepte. En concret, s'ha començat a actuar sectors de prioritat que ha proposat la policia local per tal de millorar la seguretat viària.
Amb aquesta actuació es renova la pintura de passos de vianants, línies contínues i discontinues, senyalitzacions d'estops, entre d'altres. Alguns dels carrers on s'està previst actuar són a les interseccions al carrer Major, amb Rambla de Sant Just, Montserrat, Ateneu i Bonavista, a l'Avinguda Indústria, Miquel Rabater, Arate i Benavente i al carrer Raval de la Creu, amb Creu i Mercat, entre d'altres.
L'actriu Sant Justenca, Clara Segura i el poeta Joan Margarit han estat els dos Sant Justencs guardonats als Premis de Reconeixement Cultural del Bas Llobregat. Es van lliurar divendres al vespre a la Trium de Viladecans. Clara Segura es va imposar al comunicador cornellanenc Jordi Évole en el guardó Personalitat Bas Llobregatina de l'any, premi que s'atorgava per primer cop i que es triava per votació popular. De la seva banda, el poeta veï de Sant Just, Joan Margarit, va guanyar el premi Agne Canelies de Literatura.
I un apunt més, diumenge, es farà un taller express de literatura a Can Ginestà. L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu organitza aquest taller, que consistirà en assolir unes pautes bàsiques per aprendre a escriure. S'emmarca en la quarta edició del novembre literari. Tindrà lloc diumenge, a dos quarts d'una del migdia, a la sala Esgidor Consul de Can Ginestà. L'objectiu és que les persones participants adquireixin unes pautes bàsiques per aprendre a escriure. És un taller gratuït, però cal fer inscripció prèvia per assistir-hi.
Dijous serà l'últim dia per fer-les al correu electrònic clubataneu arroba gmail.com o bé posant-vos en contacte amb la Biblioteca Joan Margarit al 93475 6300 o al correu biblioteca arroba santjust.cat. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Ara passen 10 minuts de les 12, saludem la vicepresidenta del Centre d'Estat i Sant Justens, Maria Quintana, bon dia. Hola, molt bon dia. Per parlar de l'actualitat de l'entitat, avui què ens expliques? Home, una mica el que ja vaig dir la setmana passada, que estem en aquest impàs d'arribar Nadal i que per tant hem de preparar
la vetllada poètica literària de Nadal això és el que estem ara començant a moure perquè és d'aquí un mes recordem que és el dissabte proper a Nadal i doncs fer això és el que ara toca preparar l'assemblea també pel mes de finals del mes de gener i després també vull dir que avui és un dia per nosaltres una mica especial perquè se'ns ha mort l'envadia Margarit
I aquesta persona és d'aquelles referents que quan se'n van et dol moltíssim. Perquè dius, et quedes una miqueta més orfa d'aquesta gent que ha conduït d'una manera serena i conseqüent el país. I que han sigut fidels a la llengua i al poble. I això crec que pel centre d'estudis també és un...
És una fita una mica trista però que pensem si Déu vol l'any que ve farem alguna cosa a memòria d'en Badia Margarit. És a dir, aprofitar una mica l'ocasió per poder-lo recordar. Ara no, però no cal córrer i ja no hi és. Però potser faríem alguna cosa pensant en ell. Però bé, això són projectes que tens al cap, que les has d'exposar a la Junta i tot això. La Junta entre tots ho fem.
Però bé, això, el que volem fer i el que farem, i no puc dir-te gran cosa més avui, perquè tot està, és aquelles setmanes tranquil·les, per entendre'ns. Bueno, està bé, també, no? Està bé que existeixin de tant en tant, també. També he dit que no és com a centre, però sí, també perquè com que sempre col·laborem amb l'Arnau, amb l'Escola d'Escritura,
I amb la biblioteca, quan convé i fem el dia de la poesia, també dir que el dia 29, em sembla que és dissabte, que es llegiran els text de la gent que ha fet l'escritura a l'escola, que fan el seu llibre, i participem dient alguns dels passatges del que han escrit. Encara aquest també és l'altra setmana. Sí, és l'altra setmana.
També pot dir que potser és més a nivell personal que no pas de centre, però com que sempre ho hem fet en nom del centre, aquestes coses, doncs també vull dir-ho. Val la pena comentar-ho, perfecte. I avui poca cosa més a pot dir. Molt bé, doncs tornem dilluns que ve, Maria. Suposo que els cars van anar bé, suposo que no hi va haver grans desgràcies. Grans, grans, tampoc. Sempre ha passat una cosa. Com que ningú de la família mai ha baixat, doncs jo no pateixo. Ara ja tinc una edat que si no hi tingués...
Algún, no sé com dir-ho, alguna cosa... Sempre he pujat quan hi havia algú proper que baixava. Però ara hi ha coses de les filles i qui tinguin ells, dels nets. Exacte. Però bé, que vagi endavant, que van tenir un bon dia i que no es perdi l'alegria de fer els cars, que és una cosa que dóna una entitat pròpia també al nostre poble. Home, un dels grans esdeveniments de Sant Just. Perfecte, Maria. Doncs tornem dilluns que ve. Això. Que vagi molt bé. Bon dia. Adéu.
Estem escoltant just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
I aquesta hora és moment per parlar de nutrició dietètica, per això saludem l'Elisabet Isern. Molt bon dia. Molt bon dia a tots. De l'Arbulari d'aquí Sant Just, que cada 15 dies ens dona uns quants consells per ser una mica més conscients de com alimentar-nos i com, bàsicament, cuidar-nos, no?, també, tenir en compte la salut. Avui hem de parlar de diferents propietats de diferents plantes, no? Sí. N'hi ha moltes, a més a més. N'hi ha moltes, n'hi ha moltes. N'he escollit unes quantes.
que moltes segurament potser ens sonen de nom, però no sabem mai què ens acaben de portar i avui mirarem d'aclarir-ho, no? Per a quin comencem, doncs, Elisabet? Doncs avui, perdoneu la meva veu tan nasal... És l'època, eh, també, el fet aquest que ha arribat de cop. Exacte, ja he agafat un petit refredat, ja ho podeu sentir-ho. Doncs avui començarem a parlar...
del bedoll. El bedoll és l'avedul, en castellà. I us aniré parlant escuetament de l'activitat terapèutica de cada planta. Perfecte. Doncs el bedoll és un gran granador renal, un diurètic. Ens va bé per les infeccions com la cistitis, els edemes, l'acumulació d'aigua, la gota, per la febre, també, pel reumatisme, per les pedres, també en el ronyó,
I, bueno, aquestes són les propietats del bedoll, per exemple. I on el podem trobar? En format infusió, en format... En format infusió, en format d'extracte, de càpsules, de comprimits... Normalment totes aquestes les trobarem, doncs, això, en planta... En comprimits. En comprimits també el podem trobar, sí, sí, i en extracte. Molt bé, doncs vinga, anem cap a una altra...
Molt bé, doncs, l'agaragar, en aquest cas és una alga, que ens serveix, ens va molt, molt bé per l'estrenyiment i per l'obesitat. Mira, doncs també, aquesta no la coneixia, eh? No la coneixia, aquesta. Aquesta la podem trobar amb molts plats. Ara, últimament, doncs, és una alga que es consumeix. Molt bé.
Ens anem ara cap a una altra d'aquestes plantes. Tampoc la conec, eh? Ens anem cap a la cerverola, que en castellà és l'agrimònia. Sí. I ens va molt bé per la circulació de retorn. Ens aniria bé, doncs, per cames cansades, per exemple. Sí, està bé. La gent... Bé, molta gent que tingui una vida molt sedentària o que pateixi de mala circulació. Fins i tot també hemorroides. I és un regulador també hepàtic digestiu.
Aquestes són les propietats de la cerverola. Moltes qualitats, per tant. Ens anem ara cap a l'all. Cap a l'all. L'all té moltes propietats també terapèutiques. Ens va molt bé per la hipertensió, o sigui, seria un gran hipotensor. Ens va molt bé també com a hipoglossèmic, o sigui, que ens baixa també el sucre.
protector del cor, també, i per l'arteriosclerosis, també. És veritat, aquesta gent que diu que es menja un all cada dia en dejú, que li va de millor per la vida, això funciona o és una d'aquestes llegendes? No, no és una llegenda, funciona. El que passa, que sí que és veritat, que la llicina, que és el principi actiu de l'all, ens repeteix amb molta gent. Clar, clar, vol dir que...
Començar el dia així és una mica complicat, encara que hi ha molta gent que se'l pren, però el podem trobar també en forma de perles, per exemple. Ah, mira. És l'oli de l'all. Han parlat i llavors no repeteix. No repeteix, se'n passa i no cal que masteguis l'all del dematí. Una bona manera, llavors. I tant. El pollancre.
No, és la següent? El pollancre, que és l'àlamo en castellà. Com canvien ells, no? Canvien moltíssims. Amb les fruites també passa, no? O verdures en català i castellà. Sí, sí, hi ha una gran diferència, sí que és veritat. Doncs el pollancre ens va moure per les afeccions reumàtiques.
per tot el que són les articulacions, o sigui, dolors articulars. La gota també ens va bé. És antifúngic, o sigui, pels fongs. I com a ús tòpic, el pollancre ens va bé per les hemorroides, o sigui, fer infusió, per exemple, del pollancre i amb unes gases o uns cotons...
impregnar-lo d'aquesta infusió i a nivell d'ostòpid posar-ho a les hemorroides per calmar-ho per calmar-ho exacte una altra idea d'aquest àlamo o pollancre aquests dos noms com més conegut exactament
D'aquí passem a l'alfàbrega. D'aquí passem a l'alfàbrega, que és la coneguda alba en castellà i que s'utilitza per condimentar i és una gran digestiva i ens va morir pel dolor d'estómac. Ah, sí? Mira, doncs, no sé, aquesta propietat. Totes les normalment...
totes les espècies que posem en els aliments per donar-li aquell bon gust, també tenen les seves propietats. Aquesta digestiva, eh? Aquesta digestiva, exacte. Perfecte, la carxofa, que també és una d'aquestes que cada cop li sentim més propietats bones, més coses bones. Exacte, i ara és una bona època també perquè en tenim, comencen a haver-hi les carxofes.
L'escarxofa ens anirà bé, molt, molt bé, doncs pel fetge, és un hepatoprotector i desintoxicant, també. Gran diurètica, també, eh?, l'escarxofa, o sigui que és ben important menjar-la. Menjar-la sovint, no?, tenir-la dins de la nostra dieta. Exacte. Què més tenim, Elisabet? Doncs tenim com a continuació l'ufals. L'ufals és l'alfalfa, en castellà, i és molt, molt important...
consumir-la, la podem trobar en forma de comprimits, normalment, i és un tònic reconstituent, o sigui, per aquesta època de l'any ens va genial, un regulador intestinal, també, és molt, molt rica en minerals i calcificant, o sigui, aquelles persones que pateixin osteoporosis o artrosis, també. Els hi funcionarà, no? Els hi funcionarà molt bé. Doncs ens l'apuntem també a aquest ofals.
L'aloe vera. L'aloe vera, que n'havíem parlat l'últim cop, també. Res, recordar-vos que ens va molt bé per patologies digestives i dermatològiques, també. Ja en vam fer un repàs més extens l'altre cop. Sí, sí, exacte, avui només aquesta pintallada. Tenim també una altra planta, que és també una flor, no? És una flor, que és la rosella.
L'amapola, en castellà, que té unes propietats sedans. Ens va bé per l'insomni, quan patim insomni. Tant per adults com per nens, també. Prendre-la abans d'anar a dormir o després del sopar. És recomanable. Doncs mira, la rosella, que també té aquestes propietats. La rosella. Perfecte. Què més tenim? Ens donem a l'angèlica...
que l'Angèlica ens va molt bé també per alteracions nervioses, per migranyes, aquests mals de caps que molta gent pateix i repetitius, i és un gran antiestrès, també. Molt bé, doncs mira, una bona planta, també.
L'anís estrellat és una altra de les que ens portes avui per explicar-nos què ens poden aportar. Doncs l'anís estrellat ens va molt bé com a digestiu i com a carminatiu. O sigui, després d'un apat copiós, per exemple, que podem tenir...
Bé, aquesta sensació, no? Si estàs inflat o... Doncs ens serveix això. Molt bé. Per la digestió. Doncs també l'apuntem. Més plantes? Més plantes, la matafaluga, que seria l'anís verde en castellà. També, similar també a l'anís estrellat, doncs és un carminatiu digestiu.
I també ens va molt bé per les mares que donen el pit. Ajuda a produir també més llet, llet materna. I en el bebè, si la mare el pren en forma d'infusió, per exemple, li va molt bé pels seus gasos, pels seus còlics, també, per anillolar a la mare. Doncs mira...
Una altra d'aquestes propietats que almenys la desconeixia totalment. Passem el mirtill, que és l'aràndano. I el mirtill ens anirà bé per les infeccions urinàries, les alteracions també circulatòries, també per problemes de diarrees...
I també per patologies oftalmològiques. Ah, molt bé. Doncs moltes probabilitats també en té aquesta, eh? Sí, sí. Hi ha algunes que veig que funcionen per moltes coses. Està molt bé. I després aquesta mateixa, una altra de la mateixa família, no? En tenim? Exacte. Després estaria el mirtill vermell, que també tindria les propietats aquestes, eh? Antifacció sordinària. O sigui, totes dues servirien...
Exacte. I llavors, l'àrnica? L'àrnica. L'àrnica ens facilita baixar les inflamacions, siguin locals, reumatismes, contusions, també. Per tant, també per posar-nos-ho quan tenim alguna cosa que ens fa mal, no? Exacte, cataplasmes, per exemple, d'àrnica. És interessant, també, us dic, que si, per exemple, tenim la infusió d'àrnica i un cop ja
Hem tingut aquesta infusió, la podem barrejar amb argila i fer que t'esplasmes, doncs, això, damunt d'una inflamació o d'un dolor. I ens va molt bé. Doncs mira, també l'haurem d'apuntar, eh? Que totes aquestes que hem comentat avui, crec que haurem d'anar fent una llista, si més, de quines creiem que pel que ens passa ens poden funcionar. Encara ens en queda una última. Ens queda una última, que és l'artemisa.
Que l'artemís el que ens ajuda és, doncs per les dones, ens va molt bé per les alteracions menstruals, per la menorrea, o sigui per la falta de menstruació o disminorrea també. I, bueno, essencialment això, l'artemís ens va molt bé per les dones. Sí, que ajuda una mica a equilibrar tot el tema, no? Exacte.
Molt bé, doncs, Déu-n'hi-do, eh? Avui hem conegut unes quantes plantes i les seves propietats amb l'Elisabet Isern, de l'Arbulari, d'Aquí Sant Just, com cada 15 dies ens explicarà una mica aquests consells, no?, per ser una mica més conscients i cuidar-nos una mica més. Tornem d'avui 15 dies, Elisabet, cuida't molt. Això faré. Ja farem que et recuperis. Doncs això, eh? Els consells que us donava fa uns dies, d'aquí n'ha sempre, però, Poni? Sí, aquestes d'avui no funcionarien del tot, no? No en tindríem cap que tenés bé pel constipat, eh?
No, no n'hem parlat de... Bueno, l'all sí que m'aniria bé. Sí que m'aniria bé, l'all, eh? En aquest cas. Molt bé. Moltes gràcies. Bon dia a tots.
Bona tarda.
Bon dia. I també tenim el Just Terres, president de l'Avenç d'Esplugues. Bon dia. Hola, bon dia. O sigui, és un assageu, no? En realitat, l'obra ja ha fet quatre funcions a Esplugues i ara arriba a Sant Just aquest diumenge. Un musical conegut per molts, no? En la base, doncs, com dèiem, són aquestes cançons d'Ava. De tota manera, suposo que a algú que no sigui molt fan del grup li pot agradar. Creieu que és apte per tothom o has d'haver entrat ja una mica prèviament?
Què creieu? Agradarà moltíssim, no? I tant. Què heu de dir, no? Les cançons d'Abba, a part de ser molt conegudes, són molt, molt, molt marxoses. I tant. És un musical que és una festa, que tothom que va ho diu, no? Que no és un musical que surtis... No és una obra teatral que surtis amb ben profunditzat moltíssim de... Bé, no t'endús algú, no? Super profund. No té tant missatge com altres obres, no?
Exacte, però sí que el tema de la festa, de passar-s'ho bé, de ballar fins i tot a la cadira, doncs això no falta. A la cadira, eh? És a dir, els espectadors acabaran ballant segur. Sí, hi ha possibilitats, hi ha possibilitats. En quant a la història és bastant senzillota, però és que els temes són molt bons, són molt bons. Quins són els temes que apareixen? És a dir, el títol és Mamma Mia, que és la que ara sentiríem de fons, però quins altres temes d'Ava apareixen?
Doncs jo si hagués de fer un Great Kids d'Ava, jo crec que estaria en totes, perquè està, bueno, Mamma Mia, Chiquitita, està Volevú, està Give Me, Give Me, Give Me, I Have a Dream, bueno... Fins a un total de 14 temes o 15 temes, em sembla que són els que canten. Déu-n'hi-do. Canteu tota l'estona? No. No. Però pràcticament, no? Perquè si són 14 temes, quanta estona dura l'obra? Sí.
Són dues hores i ens passem una hora i mitja aproximadament cantant. Déu-n'hi-do. Cantant i ballant, sí.
A més a més també ballant, vull dir que suposo que deu ser cansat també, no?, tot plegat. M'imagino que és evident que a qualsevol hora de teatre implica donar-ho tot també físicament, però cantar i ballar suposo que com a actors també és un sobresforç, no? Sí, a més hi ha cançons que entremig també parles i l'energia que et requereix després per seguir el ball a vegades passa, no?, que si no ho has fet amb molt d'entrenament doncs et canses molt i acabes com...
De fet, quan acaba l'obra i baixa el va que esteix a felicitar-la, és com si haguéssim corregut una marxa de 100 quilòmetres. Home, segur, no? Ho hem deixat tot a sobre l'escenari i se'ls nota cansats, però molt satisfets. Les quatre representacions que hem fet a Esplugues ens han funcionat molt, molt, molt bé i la gent ha estat molt contenta. O sigui, és cert que també és progressiu, és a dir, la primera obra que fas sempre és com una mena d'assaig general, no?
I després ja la darrera obra es va notar moltíssima, moltíssima milloria que ha fet. Per tant, ara jo crec que és un projecte que ja tenim força consolidat. Per tant, aquí ho petarem, no? Sí, jo crec que la senyal que anàvem com molt bé va ser el que comentava abans, no? Cada quatre actuacions, l'Esprena va ser l'única que no es van esgotar les entrades. La gent s'ho va anar dient...
I llavors les altres tres totes es van esgotar i la Benz té aforo limitat i es va haver de posar més cadires i tot perquè... Molt bé, eh? Es va saber molt de greu que hi hagués gent que no pogués venir. Llavors també interessava fer aquest bolo, no? Però tot així, van venir com 800 persones es plugues. Déu-n'hi-do. La sala de teatre de la Benz, com diu la Ruta, és petita perquè hi caben fins a 200, pots estirar una miqueta més, eh? Però sí, sí, en total unes 800 persones. I quanta juny cap aquí a la sala gran de la Taneu?
Crec que unes 350. És gran, eh? Crec, sí, i a més és que és un teatre. És una sala, Sara, eh? No, no, no. Podem anar fent cosetes, però no. Bé, és més sala, no? Sí, sí. És una llàstima perquè la sala de teatre aquesta de l'Ateneu s'hauria d'utilitzar més, hauria d'haver-hi molta més programació durant tot l'any perquè és que és una sala magnífica, magnífica.
Vindrà gent d'Esplugues, creieu? Sabeu de gent que us hagi dit, mira, doncs m'agradaria tornar a venir o què espereu? Aviam, tenim els familiars que no ens fallen, que són els fans número 1, i bueno, sí que hi ha persones que no són familiars però que els va agradar i que saben que s'ho seguiran passant bé, perquè és el concepte, vaig a passar-m'ho bé. Llavors això no et canses, no, tampoc.
Però tot i que no és moltíssima gent la que repeteix, jo penso que vindrà molta més gent nova que no que repeteixi, que això també està bé, energia nova. Home, sí que és veritat que tampoc estem tan acostumats, no?, ni a veure molt teatre, com deia ara Lluís, ni tampoc a veure musicals, segurament, no?, que no és el més habitual a veure aquí a prop de casa un musical com aquest, per tant, segurament això també pot servir de reclam, no?, pel públic Sant Justenc.
També podríem, és a dir, podríem haver portat el musical, però clar, és que som nosaltres mateixos, som gent d'Esplogues, som gent de Sant Just, no? Per tant, a la gent li fa gràcia. Clar, home, sempre té aquest pes. Ara deies que és cansat, no?, també, tot una mica el fet de cantar, ballar, després, doncs, també la part de guardar-se energia, per també, doncs, quan heu de fer text. Què és el que més costa? Ho depèn de cada actor. Algú, doncs, el que més esforç representa, si ballar, cantar, o justament la combinació de tot plegat?
Jo crec que la combinació, però si em fas triar, jo penso que cantar requereix realment molta concentració. Perquè, clar, la veu cantada no té secrets.
Llavors, si estàs nerviós, el tremolar, no? Una mica tot. Si t'equivoques de lletra, també es repeteix, no? Vull dir, a més, el tema del so, també vam tenir alguns problemes amb la música. Si entra tard la cançó, si... Perquè, clar, recordem que som un grup amateur, llavors...
La música per mi és el component més difícil. Costa molt més dissimular un mínim error. M'imagino que ha de ser tot molt més precís.
Sí, el que passa és que hi ha coses que l'actor sap que és un error, i a vegades el públic això no ho percebe. També és veritat, eh? És a dir, tu pots estar molt nerviós o equivocar-te en alguna frase i el públic és probable que no, però aquell milissegon que tu estàs pensant o t'has quedat en blanc sembla que sigui etern.
Jo, en les quatre representacions, efecte tècnic de so, i us he de dir que és bastant horrible, perquè és que has d'estar concentradíssim, perquè hi ha, clar, són deu actors que porten microfonia, per tant, entrades i sortides, llençar la música i ja s'està.
Totalment, totalment, totalment concentrat a l'hora de fer la feina. Aquí també faràs de tècnic, doncs? Sí, sí, sí. Per tant, abans em comentàveu que ja heu provat, no també? La teneu? Sí, hem estat aquest dissabte, aquest diumenge, que ens vam perdre a la cursa de cars, que no hi estic.
i probablement aquest dissabte acabarem d'ajustar cosetes. Perquè altres companyies suposo que tenen més apamat poder sortir un lloc o un altre, nosaltres no. Clar, vam fer els tallers de l'Avens, el vam fer allà, vam fer uns decorats molt adaptats a l'escenari de l'Avens i clar, quan hem vingut aquí hem vist aquest escenari que és macro, que és molt gran. Però tot i així encara ens n'hem sortit bastant bé.
Perfecte. Quant de temps l'heu preparat, aquest Mamma Mia? El juny vau estrenar les plugues, però quants mesos heu estat treballant-hi? Doncs al gener es fa la convocatòria, el director va fer un càsting per triar una mica els papers i per fer una mica de selecció, i llavors al febrer es comencen els assajos musicals, una mica la lectura del guió. Jo crec que fins a finals de març, abril o així, no comencem a posar una escena...
Déu-n'hi-do, per tant, suposo que ha sigut molta feina perquè és poc temps, en realitat. Però acostuma a ser així. La gent es pensa, i fins i tot nosaltres mateixos, els actors, pensàvem que necessitaríem molt més temps, però en el fons és poc temps però intens. En el fons el treball teatral, el director ja ens ho deia, diu, però si això es pot muntar en res, sempre i quan sigui intens, i les hores que estiguem s'aprofitin. I és veritat, després te n'adones, no?, que...
Amb les activitats, normalment així de teatre, quan fas creacions noves, en uns tres mesos, aproximadament, jo crec que deu de ser una mitja bona per treballar, tres mesos. Ara, per exemple, aprofito una mica per fer publicitat dels pastorets d'Esplugues, justament ens hem posat ara el mes d'octubre per tenir octubre, novembre i desembre. Sempre són com tres mesos, no? I en tres mesos sí que el darrer mes és quan has d'apretar, apretar, apretar, apretar.
Sí, es nota la pressió de l'estrena. No, no, clar, després de Sant Jus la portareu a algun altre lloc, aquesta, el Mamma Mia.
Hi havia una possibilitat d'anar a Molins de Rei, però està. Veureu-ho. Jo crec que després d'aquesta experiència de sortir fora d'Esplugues, encara que sigui al costat de Sant Lluís, ho valorarem la companyia i decidirem. Però sí que també estem donant-li voltes allà amb si de cara a l'any que ve preparem algun nou projecte. Musical, també? Sí, sí. Per tant, no teniu títols per això encara.
No. Alguna idea hi ha, eh? Em sembla que aquest somriure és alguna idea, teniu. Sí, però ens hem de posar d'acord. D'acord, d'acord. No, no, no, no us ho traurem. Bé, en tot cas, aquest diumenge es pot veure a les entrades i es poden comprar la secretaria de l'Ateneu per 10 euros per públic en general, 8 pels socis i 6 pels menors de 12 anys i també el mateix diumenge a la taquilla també es podrem comprar les entrades, no? Sí, no hi ha problema per això.
Doncs serà diumenge, que bé, aprofitem també, ja que us tenim aquí, per parlar d'aquesta comunitat, m'agrada el teatre, no?, que ha nascut fa poc, aquesta impulsada per la Taneu i també l'Avenç d'Esplugues, que una mica, quina idea va sorgir tot plegat?
Tot això comença amb aquest neguit de dir, fes una representació, portes grups, fas una programació i veus que assisteixen poques persones. Per tant, clar, Sant Jussi té uns 16.000 habitants, no sé si en erro molt, i espero que se'n té uns 49.000, aproximadament...
jo crec que pot haver-hi un gruix de persones, poden estar al voltant de 200 o 300 persones que els agradi el teatre. L'intenció és que estiguin informats, després ja poden decidir ells si poden venir o no. I en quant a la programació, administradors d'aquesta pàgina, ja vam proposar també als ajuntaments, als desprogressors de Sant Lluís o a grups de teatre que facin d'administradors i quan tinguin activitats les pengen aquí perquè ho puguin veure les màximes persones possibles.
Doncs esperem que funcioni, també que vagi molt bé aquest diumenge, aquest Mamma Mia, que es fa diumenge a les... No tinc l'hora, ara. A les 6 de la tarda. A les 6 de la tarda, no? Perfecte. Doncs moltes gràcies a Lluís Terres i Ruta Estrada, que avui ens han explicat una mica aquell just a la fusta com serà aquest Mamma Mia, que es podrà veure diumenge, la teneu. Gràcies i que vagi bé. Bon dia. Molt bé, moltes gràcies.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Quatre minuts i arribem a tres quarts d'una del migdia.
Aquesta hora saludem el Manel Ripoll. Molt bon dia, Manel, què tal? Hola, bon dia, Carme. Per parlar una setmana més d'economia, avui ens vols parlar de les transformacions estratègiques per a l'economia catalana, eh? Sí, la veritat és que divendres diria que va sortir per la televisió i també diria que el dissabte va sortir en diferents reculls de premsa escrita i va haver el divendres el que és la jornada dels economistes, que el Col·legi d'Economistes un cop l'any fa una jornada en la que...
que permet als seus col·legiats actualitzar els seus coneixements o posar-se al dia de com estan en tot i fan una sèrie de sessions de treball que tu t'hi pots apuntar. Vas a la sessió de treball que t'interessa més segons el tema o segons el treball que tu realitzes com a economista.
i et permet actualitzar els coneixements amb diferents experts que venen i parlen sobre diferents temes. Molt bé, perfecte. I algun d'aquests temes que vaig anar jo a alguna de les sessions que vaig assistir vaig creure que estan bastant relacionades amb el que fem en aquestes càpsules d'economia o en temes de parlar de coses que estan en l'actualitat i...
coses que veiem a vegades en els diaris o que no acabem d'entendre massa bé, doncs intentarem desgranar-ho una mica, sobretot si... Perquè, clar, jo el que explicava el senyor que ara comentaré a la sessió inaugural, jo ho entenia tot perfectament i ho veia tot molt senzill i molt planer, però que pot ser que quan ho expliquem aquí...
Si hi ha alguna cosa que no entens, tu em pares, perquè si no ho entens l'audiència pot ser que tampoc ho acabi d'entendre perquè no té els coneixements implícits sobre el que s'està parlant i llavors ho intento explicar d'una manera més planera. Perfecte. Doncs a veure, per on comencem, Manel? A veure, aquesta sessió inaugural que la va impartir Joan Tugores, que és una eminença en el camp de la macroeconomia a la Universitat de Barcelona, en va ser rector i tot de la universitat i...
i de Gà de la Facultat d'Economia. El que va fer, ens va parlar de tres temes que seran els que intentarem anar desgranant avui una mica i les posteriors setmanes, sempre quan no surti algun tema d'actualitat econòmica que ens faci explicar el que està passant en aquell moment.
ho anirem explicant, que serien els següents. En primer lloc, el tema de l'actual crisi que estem vivint, d'acord? Intentarem veure o intentarem, no sé si demostrar o fer entendre a l'audiència que...
no seria tant una crisi cíclica com les que ens han vingut explicant. Jo recordo aquí algun dia que vam explicar que hi havia crisis en forma de L, en forma de V baixa, en forma de doble V baixa, i aquesta dèiem que estava tenint com una forma molt rara perquè no acabava de ser cap de les lletres que en l'anterioritat hi havien hagut.
Llavors Joan Togores explicava que possiblement no s'assembla cap d'aquestes crisis cícliques que hi ha hagut perquè ell la bateja o el seu departament d'estudis que lidera ell ho explica com una crisi de reassignació i això ho explica de la manera en què una crisi de reassignació el que provoca és que no pot sortir-ne de la mateixa manera que hi vas entrar.
ha de canviar alguna cosa i sobretot el que ha de canviar és el resultat final que no pot ser igual que el resultat del principi i això s'ha dit moltes vegades el que vam conèixer el 2006 no tornarà a existir mai més el dia en què realment s'afirmi que s'ha sortit de la crisi no que hi ha uns brots verds sinó que s'ha sortit de la crisi
i que ja s'ha durat per superada, el que hi haurà en aquell moment no s'assemblarà en res amb el que hi havia el 2006. I fins que la gent això no ho entengui o ho accepti... Això encara costa d'acceptar, no?, segurament? Costa d'acceptar pel que anirem explicant, sobretot perquè la gent que ha patit aquesta crisi...
ha viscut, després ho explicarem, en una època en què tot ha funcionat molt bé, en què hi ha hagut sempre sanitat, educació, en què mai la gent havia passat gana, en què la gent podia gastar més del que tenia. L'estat del benestar, no? Exacte, hi havia l'estat del benestar. Llavors, tot això s'ha d'assumir que el nivell d'opulència o el nivell de riquesa que es va arribar al 2006...
no s'hi arribarà quan es surti d'aquesta crisi actual. Això ja canvia, exacte. D'acord? Llavors, això provoca que s'hagin de reassignar els recursos que hi havia el 2006, reassignar-los d'una forma diferent perquè el 2000X es digui, s'ha sortit de la crisi però que es vegi que no és el mateix que hi havia el 2006. Que canvien les coses, no? Exacte. A veure...
El segon punt que intentarem tractar al llarg d'aquests dies serà parlar de diferents indicadors macroeconòmics. Aquí n'hem anat per algunes vegades quan surten el tema del creixement del PIB o que s'han complert els paràmetres que ens havien marcat de deute i de dèficit. Aquests, el que s'acostumen a agafar els polítics per dir que s'està començant a sortir de la crisi, aquests indicadors macroeconòmics,
Nosaltres ja hem comentat diverses vegades, en diferents càpsules d'aquí d'economia, que sí que sembla haver-hi una tímida recuperació, sobretot Espanya que va traient pit perquè creix més que els altres, i hem dit alguns cops que... No eres ben bé el que ens venen, no? Exacte, que créixer molt en un país de nans no serveix massa, o sigui, ser un gegant en un país de nans no serveix massa, però millor ser un gegant en un país de nans que no seguir sent un nant com tots els altres, no? Això també, sí.
Però amb la paraula que ens venien com a recuperació, la recuperació és recuperar el que tenies abans, el mateix que he dit abans. No es pot complir aquesta paraula en si de recuperació, del seu origen llatí o grec, ara desconec si la paraula recuperació ve del llatí o del grec, però ve del món clàssic, i que volia dir recuperar allò que s'havia perdut.
Això ja ho he dit abans, no es podrà aconseguir perquè el que hi havia el 2006 no tornarà. Per tant, no és tant recuperar-se del que hi havia abans, sinó com sortir de la crisi on, pels motius que sigui, t'hi has ficat. I el tercer tema que també s'intentarà tractar al llarg d'aquests dies és el fet que...
I sobretot a partir d'ara s'actuï amb seny. Sobretot els catalans sempre diuen que tenim dos vessants, el seny i la rauxa. Doncs intentar actuar amb aquest seny que ens permeti no caure amb els errors que es va venir produint. I que el 2006-2007 vam fer que...
En part, tot el món caigués en una crisi, però Espanya i Catalunya fos més severa per certs temes que no s'havien tingut en compte. I a vegades, quan jo veig a les notícies que diuen que el sector immobiliari sembla que es comença a recuperar respecte als últims... Malament, no?, aquests titulars.
Si ens tornem a centrar en les mateixes coses que ens van fer caure a l'error del 2006, hi tornarem a caure. No es podrà avançar, exactament. O encara que no sigui... Perquè quan parlen del sector immobiliari es veu molt clar que... Tornem a parlar justament de la mateixa bombolla o del mateix sector que ho va fer caure. Però qualsevol altre sector que apareixés i que s'intentés inflar a través de bombolla no és bo perquè no és que el totxo fos dolent, sinó la manera com el van fer inflar. D'acord?
Llavors s'ha de tenir en compte tant a certs sectors com certes maneres de fer créixer certs sectors que s'hauria d'intentar no repetir els mateixos errors.
D'acord? Perfecte. Doncs en principi això és el que hauríem de tenir en compte, no? Exacte. I llavors, a partir d'aquestes tres idees, el que vols fer és una mica d'història, no? Sí. Mirar una mica endarrere per veure situar-nos. Avui, segurament, el que farem serà situar-nos i la setmana que ve tirarem una mica cap endavant a partir de la idea d'on som, no? Exacte. O sigui, per poder saber on som, cal que veiem d'on venim i, per tant, cap a on podem anar tenint en compte d'on venim. Clar. D'acord? Llavors...
En la història econòmica, ja ens centrarem sobretot en l'època contemporània, a partir de finals del XIX i tot el segle XX.
i també part del segle XXI que estem vivint actualment. Aquests tres segles es separarien en tres etapes. Són tres etapes bastant fàcilment identificables i que aquest senyor i el seu centre d'estudis hem catalogat amb tres noms diferents que veurem que són molt fàcilment identificables. El primer d'ells seria del segle XIX fins al 1945,
per tant inclou la primera guerra mundial i la segona guerra mundial i l'època d'entre guerres, d'acord? Sí. Llavors, tota aquesta època l'han batejat com es pot dir tant, tecnologia 1.0 o capitalisme 1.0, d'acord? Perquè interrelacionen la tecnologia que hi havia en l'època i el tipus de capitalisme que hi havia en l'època.
Aquesta època, si fem una mica d'història on ens fiquem en el període, el que existien sobretot eren mercats nacionals i estatals. Per la tecnologia que es tenia en l'època, el ser limitada no et permetia tenir la comunicació ràpida que tenim avui en dia d'intercomunicar-te en tots els...
i per tant dir allò d'una economia global, en aquella època no existia, el que es feien els Estats Units sobretot repercutia a la zona dels Estats Units i Canadà, el que es feia a la zona d'Europa repercutia a la zona d'Europa, Àsia no tenia la força per poder-se interconnectar amb aquests llocs, Japó tampoc, eren mons molt localitzats i que Japó tenia la seva rea d'influència a la zona d'Àsia, els Estats Units tenia la seva zona d'influència al continent americà,
I Europa tenia la seva àrea d'influència a tota la zona d'Europa, competint amb Rússia. Llavors, aquí cada un dels països, sobretot treballava amb ell i amb els seus veïns. Espanya podia mirar cap a Portugal, podia mirar cap a França, però més enllà era complicat poder fer qualsevol tipus de relació comercial, etcètera, etcètera.
Després saltaríem a una segona època, a partir de 1945 més o menys fins als anys 2000. Què que predomina en aquesta època? Aquesta època la podríem batejar com a tecnologia o capitalisme 2.0 i aquesta època seria l'època en què els estats i els governs van aconseguir estabilitzar l'economia a través del que coneixem, sobretot a Europa, amb l'estat del benestar. Seria tota aquesta gent, la majoria de gent que avui en dia està vivint, seria gent
del 45 en endavant, que han viscut aquest estat del benestar, han viscut el tema de no passar mai gana, de no viure mai cap guerra, de sempre tenir el que hem dit, educació i sanitat gratuïta, que ens pensem que això és el normal, però això és el normal des de 1945. Des de fa 60 anys.
Jo ja no tiraré enrere la història des que els homes o la humanitat vivien en cavernes, perquè llavors diríem que això és un segon. No, no, clar, home, seria la història més recent, no? Exacte, però amb l'història més recent d'aquests últims tres segles serien 60 anys. De 300 anys són 60 anys que ha passat això, d'acord? I llavors aniríem a l'època actual, no? Exacte, a partir de l'any 2000, d'acord? On s'aguditza tot més a partir del 2006 perquè sé que comença aquesta crisi.
Però ja es venien veient certs símptomes, i això també és molt graciós, quan diuen que a partir de l'any 2000 ja es veien certs símptomes. Dic, cony, per què no ho deien si es veien certs símptomes? Però bé, no entrarem en el fet de per què no ho deien si a partir de l'any 2000 ja tallen, d'acord? Per parlar d'aquesta tercera època, d'aquest capitalisme 3.0. I aquesta nova era en la que tenim aquesta comunicació que globalitza el tema del capitalisme, d'acord? Fa aquest capitalisme global. El que hem de veure...
és cap a on tirarà això, d'acord? L'altre és una època de 60 anys, ara diríem del 2000 al 2014 portem 14 anys, encara no veiem gaire bé cap a on anirà a parar amb tot això, però la idea seria que d'aquí 20, d'aquí 30 anys, com definiran aquesta època que estem vivint ara? Com una evolució del capitalisme 1.0, que seria tornar enrere, seria una regressió,
Dependrà del que passi ara, m'imagina. Exacte, del que es vagi decidint com s'interactua ara, si hi haurà aquesta regressió cap al capitalisme 1.0 o, per contra, es decidirà fer una... Com quan actualitzes el Windows, que te l'actualitza una versió més, actualitzar aquesta versió 2.0 que estàvem vivint ara...
i ser capaços d'actualitzar-la però mantenint la base d'aquest 2.0 el tema és veure si som capaços de mantenir aquest 2.0 o pel motiu que sigui es fa una regressió que el que et fa és actualitzar l'1.0 d'acord? Llavors, un cop feta aquesta definició històrica no sé si vols que hi entrem avui o hi entrem la setmana que ve que seria veure cap a on aniríem en mitjà i llarg termini en aquests 5-10 anys propers
veure cap a on es podria evolucionar i continuar parlant una mica més d'aquests tres capitalismes i aquesta possibilitat. Quines línies podríem seguir, no? Quines línies s'estan seguint, quines es podrien seguir i veure això sobretot si s'anirà més cap al 2.0 actualitzant-lo amb l'estat del benestar, amb tot el que hem conegut fins ara la majoria de gent des de l'any 45, o per contra es polaritzarà tot més
i, per tant, provocarà el que va provocar la Primera i la Segona Guerra Mundial, que va ser aquesta hiperinflació que algun cop hem parlat que va patir Alemanya, aquesta resignació de poders que va fer que unes classes tinguessin més, les altres tinguessin menys, i que les classes que tinguessin menys es polaritzessin, o amb extremismes d'esquerra o amb extremismes de dreta, això en alguns països, i ara aquí a Espanya també està passant, a Grècia, per exemple. A Grècia, sobretot, s'ha polaritzat pels dos costats, va aparèixer Siritza, l'esquerra radical...
I va aparèixer a la dreta els d'Aura Dorada. Estrella d'Aura Dorada, i tant. Aquí a Espanya ha aparegut Podemos com a radicalització de l'esquerra. A França, el País Veí, en lloc de radicalitzar-se cap a l'esquerra, s'han radicalitzat cap a la dreta a través del Front Nacional, que està tenint una força que mai havia tingut.
Llavors, és veure si es va, perquè hi ha senyals que t'indiquen que pot ser que s'actualitzi el software de l'1.0, però que hi ha altres senyals, sobretot la Unió Europea, que intenta actualitzar el software 2.0, que és el que ha funcionat sempre aquí, i de moment als Estats Units veu aquesta polarització que s'ha vist en tres països d'aquí, per tant, sembla que també intenten actualitzar aquest software 2.0.
Doncs veurem com va tot plegat. En parlem, si et sembla, Manel, la setmana que ve. Continuem parlant de cap on anem una mica. Avui hem parlat d'on venim, per entendre'ns. I la setmana que ve sabrem cap on anem en funció d'aquestes transformacions econòmiques. Moltes gràcies, Manel Ripoll. Tornem dilluns que ve. Que vagi bé. Bon dia.
I ja marxem, tanquem el Just a la Fusta d'avui, dilluns 17 de novembre, a través d'aquests últims apunts econòmics. Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bono, els serveis informatius, i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius, a la previsió del temps. Avui també hem entrevistat el regidor d'Educació, Lluís Montfort, i el de Cultura, Sergi Seguí, per parlar de la participació de Sant Just en el Congrés de la xarxa de Ciutats Educadores. Hem fet tertúlia...
Amb la Carme Amador, Vicenç Liera, la Palmira Badell i en Carles Bas. Hem parlat del Centre d'Esto i Sant Justens amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana. També de l'arbulari, de les propietats d'algunes plantes, avui amb l'Elisabet Isern.
Fa una estona que hem parlat també del musical Mamma Mia que es veurà diumenge a Sant Just amb la Ruta Estrada i en Lluís Terrés i a aquesta última hora hem parlat d'aquest últim quart d'hora d'Economia amb el Manel Ripoll. Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornem demà amb moltes més coses com sempre a partir de les 10 i fins a la 1 del migdia. Ara us deixem de seguida amb el Sant Just Notícies de 10 i migdia a càrrec de l'Andrea. Tornem demà, que vagi bé, que passeu molt bon dilluns.
Fins demà!
L'estranya certesa d'un d'aquests matins de maig Amb una mirada em diràs que no he de ser jo qui es llevia al teu costat Ara que s'il·luminen els racons d'aquesta ciutat
Ara que allargo les tardes amb una canya a la mà i el sol fa que les noies treguin el dos a passejar. Ara que...
Ja tinc bici i els matins toco a pedalar. Ara aquí som un dia perquè anem a dinar. Perquè fem el turista dins el tram. Via Blau és l'estrella certesa d'aquests matins de maig. Descansat de les meves inseguretats. Ara t'agraïné haver-me perdat el teu tevi de sempre, del teu amic Joan. I se'm agrair amb reverències.
les cançons que li he volgut ara no sé si ens trobarem a faltar
Ara que el diumenge no ens resulta tan trist. Ara que és un bon dia, per què anem a dinar? Per què fem el turista dins el tren? Dia blau és l'estranya certesa d'aquests matins de maig. Descansat de les meves inseguretats ara t'agradirem.
haver-me apartat del teu ped i de sempre del teu amic Joan i celebraré amb reverències les cançons que vindran i celebraré amb reverències les cançons que vindran les cançons que vindran
És la una, bon dia.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. L'actriu Sant Justenca, Clara Segura i els grups Sidoní i Estopa col·laborant amb la xarxa La memòria de les ciutats. És un projecte que coordina a nivell estatal l'Ajuntament de Sant Just. Aquests artistes s'han implicat en el desenvolupament de la xarxa, que ara passa a una altra fase.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dilluns 17 de novembre. En titulars estaquem altres qüestions de la jornada.
Precisament, Clara Segura i el poeta Joan Margarit han estat els dos enjustencs guardonats als Premis de Reconeixement Cultural del Bas Llobregat. Es van lliure divendres a l'Àtrium de Viladecant. Diumenges farà un taller express de literatura a Can Ginestal. L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu organitza aquest taller que consistirà en assolir unes pautes bàsiques per aprendre a escriure. S'emmarca en la quarta edició del novembre literari.
I 120 cars han participat aquest cap de setmana de la 38a cursa de cars de coixinets. L'entrega de premis als guanyadors serà el 29 de novembre. Des de l'organització, fent una crida a tothom per col·laborar amb el vídeo oficial de la cursa.
Bon dia, l'actriu Sant Justenca, Clara Segura i els grups Idoni i Estopa col·laboren amb el projecte La memòria de les ciutats, que coordina a nivell estatal l'Ajuntament de Sant Just. Aquests artistes s'han implicat en el desenvolupament de la xarxa, que ara passa a una altra fase. Barcelona ha acollit els darrers dies el 13 Congrés Internacional de Ciutats Educadores, on Sant Just ha tingut una presència destacada.
Sant Just Notícies. El projecte La Memòria de les Ciutats lidera a nivell estatal l'Ajuntament de Sant Just. 11 ciutats espanyoles hi estan implicades i reflexionen sobre el paper que tenen les ciutats en les polítiques de memòria i gestió del patrimoni cultural i històric. També pretén aprofitar el capital social de la memòria per als objectius que promou el concepte Ciutat Educadora. Sergi Seguí, regidor de Cultura, ha assegurat al Just a la Fusta que un altre objectiu de la memòria de les ciutats és construir una nova memòria.
A partir dels elements patrimonials, diguem-ne, fer entendre a la població que no és només l'ensenyament de la història pura i dura d'aquell element patrimonial, sinó que això ha de generar una recuperació de la memòria personal, una recuperació de la memòria col·lectiva i la construcció d'una nova memòria. Aquest és el leitmotiv i la frase que ens va fer moure i ens va fer liderar aquest projecte.
El mes de juny es va fer una primera trobada amb les ciutats participants a Sant Just, com ara Saragossa, Granollers, Alcalà de Guadaira, Sevilla i Ribes Bacio Madrid, a Madrid. En aquesta trobada van sorgir una sèrie de preguntes que ara es traslladen a les ciutats participants d'una manera més dinàmica que les altres xarxes, a través de vídeos amb persones famoses, amb persones conegudes. Sergi Seguí i Lluís Monfort, regidor d'Educació, han parlat d'aquest mètode.
I a més a més això ens dona peu també a poder entrar en alguns col·lectius en què ens és una mica difícil entrar en la difusió del patrimoni. Estic parlant d'estudiants, de gent jove, amb aquesta interpel·lació de gent famosa a través d'un vídeo, i que la resposta també hagi de ser a través d'un vídeo que et puguis fer amb el teu mòbil mateix, però que tingui certa gràcia, farà que la gent s'ho treballi una mica més, intenti saber per què li estan preguntant allò i no una altra cosa...
I aquesta metodologia permetrà que ciutats que no estan treballant directament en la nostra xarxa perquè no puguin obrir el concurs a les seves ciutats.
Els grups Idoni i Estopa, molt vinculats amb el Bas Llobregat, seran els protagonistes de vídeos sobre monuments, per exemple, i plantejaran què són i quina memòria col·lectiva representen. De moment, hi ha un capítol pilot gravat amb l'actriu Sant Justenca Clara Segura. Sentim el regidor d'Educació, Lluís Monfort. Trasgelar aquestes preguntes a través d'un vídeo que una persona famosa i coneguda llença. Tenim un pilot amb la Clara Segura que genera una pregunta, per exemple...